Conseqüències de la crisi
Càritas recomana la creació d’un menjador social a Tarragona Social, Pàgina 22
número 7
11 de novembre de 2009
www.noticiestgn.cat
Tarragona perd cada dia 60 llocs de treball
setmanari gratuït de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla
Evolució del mercat laboral tarragoní en 24 mesos Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA)
68.000
15’9%
Taxa d’atur 6%
09/07 09/09
Nombre d’aturats
24.000
09/07 09/09
Gent que busca la 1era 800 feina
4.600
09/07 09/09
El nombre d’aturats a les nostres comarques s’ha incrementat en més de 44.000 des del tercer trimestre de 2007 La contractació indefinida ha baixat un 38’6% en l’últim any, mentre que la temporal també ha disminuït un 20’4% Les comarques de Tarragona han vist com la taxa d’atur han passat del 6% d’ara fa poc més de dos anys (setembre de 2007) a gairebé un 16% en el tancament del tercer trimestre d’enguany. Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), a casa nostra hi ha actualment més de 68.000 persones desocupades que busquen feina, el que suposa un increment de més de 44.000 aturats en el termini de 24 mesos (setembre 07-setembre 09). Les dades de l’EPA no coincideixen amb les oficials facilitades pel Ministeri de Treball, que en el seu últim informe d’octubre assegura que a la demarcació hi ha poc més de 59.000 persones aturades. Els experts, però, no donen credibilitat
a les publicacions de l’INEM. Acusen el govern de maquillar les xifres, ja que no inclouen aquelles persones que busquen feina i alhora estant en procés de formació ni tampoc aquelles persones que busquen feina en condicions especials com, per exemple, a temps parcial. Ni l’EPA ni l’INEM consideren tampoc els autònoms que s’han donat de baixa. A casa nostra els efectes de la crisi es fan evidents en dos àmbits claus: la contractació indefinida ha caigut més d’un 38% en l’últim any, mentre que el nombre de persones que busquen l’entrada per primera vegada al mercat laboral s’ha multiplicat per 6 en 2 anys.
Pàgines 2 a 4 La recerca de feina a través dels organismes oficials es fa gairebé impossible / Vicenç Llurba