notíciesTGN núm. 63

tarragona@inlingua.es

Salut

Fer esport, la millor medicina per gaudir d’una bona salut

Finestres PVC, perfileria Kömmerling, certificat AENOR Tancaments plegables d’alumini Mallorquines Finestres sostre Velux Mampares de bany Mosquiteres Cortines verticals, venecianes...

Portes de garatge

Carrer del Roser, 41 - 43203 Reus - Tel. 977 344 891 exclpepvila@hotmail.com Consulti la nostra web: www.exclusivespepvila.com

Pàgines 20 i 21

Idiomes

!!

ndre bé

Per apre TARRAGONA 977234917

REUS 977315271

L’ A CT U AL I TAT D E L E S COM ARQUES DE TARRAGONA NÚMERO 63 | 26 DE GENER DE 2011

SETMANARI GRATUÏT DE LA XARXA SANITÀRIA I SOCIAL DE SANTA TECLA > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

WWW.NOTICIESTGN.CAT

Qui ha vetllat fins ara pel nostre litoral?

A la imatge, vista aèria del port de Tarragona durant l’incident protagonizat per una gavarra el 9 de setembre de 2008. L’enfonsament de l’embarcació va vessar al mar més de 200 tones de cru. / Cedida per l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA)

Els continus episodis de vessaments de fuel a la costa tarragonina reobren el debat sobre la necessitat d’incrementar el control i exigir més garanties al sector petroquímic

Pàgs. 2 a 5

2 | Tema de la setmana

26 de gener de 2011 |

EL TEMA DE LA SETMANA

TANT GENERALITAT COM SUBDELEGACIÓ DEL GOVERN ASSEGUREN QUE NO ESTALVIARAN ESFORÇOS PER ERADICAR ELS INCIDENTS A LA COSTA TARRAGONINA

La cara fosca de la indústria petroquímica Els grups ecologistes culpen tant les administracions com les empreses pel continus episodis de vessaments al nostre litoral Agnès Llorens, Tarragona

D

es de fa més de trenta anys, la indústria petroquímica ha situat la costa tarragonina Tarragona en una realitat que confronta la creació de llocs de treball a l’entorn d’una indústria capdavantera i innovadora amb la cara fosca de les agressions mediambientals, que han estat a l’ull de la crítica de les entitats ecologistes a causa de l’emissió de contaminants a l’atmosfera i el vessament d’hidrocarburs. Si bé han estat notícia de fons durant tota la darrera dècada, en les últimes setmanes, els vessaments de cru a les nostres aigües han centrat bona part de l’atenció mediàtica. Per tal d’aturar l’onada creixent de queixes provinents dels responsables dels municipis afectats, Repsol ha anunciat recentment la posada en funcionament d’un pla de prevenció de 130 milions d’euros que, segons la multinacional, es desenvoluparà en els propers quatre anys i significarà un reforç de la seguretat d’una zona on conviuen els interessos econòmics de les petroquímiques i la indústria del turisme.

Les entitats ecologistes són, de lluny, les que perfilen un present i un futur més negres per a la costa tarragonina. Segons GEPEC, destaca el fet que només les instal·lacions de les petroquímiques situades al polígon petroquímic sud de l’àrea de Tarragona compleixen els requisits d’innovació que demana aquest tipus d’activitat productiva i que els processos en la majoria d’indústries tarragonines que operen a la costa tarragonina “no han innovat

Fotografia que mostra una de les accions reivindicatives que l’entitat ecologista Greenpeace ha dut a terme en els darrers temps contra l’actuació de les indústries del sector petroquímic. / Cedida per Greenpeace.

gens en les darreres dècades”.

Segons Ramon Mendo, portaveu de GEPEC, “si les petroquímiques fossin una indústria realment capdavantera no serien tan incompatibles amb el medi ambient i no es produirien les fuites, abocaments, vessaments i emissions que caracteritzen el paisatge industrial tarragoní”.

Fins a quin punt pot justificar l’activitat productiva l’aparició constant d’incidents?

Segons les associacions que lluiten per la cura del medi ambient, les incidències són un fenomen “inherent” en qualsevol activitat industrial, especialment en aquelles companyies que operen amb substàncies in-

“Caldria valorar no només l’activitat industrial, sinó la freqüència amb què el risc s’acaba convertint en accident”, asseguren fonts del grup ecologista GEPEC

flamables o corrosives. El que, segons l’opinió del GEPEC o el Centre d’Iniciatives Ecològiques (CIE) Mediterrània, no és tan lògic és que la sensació de perill s’acabi de convertir en una constant. “Caldria valorar no només l’activitat industrial en ella mateixa, sinó la freqüència amb què el risc s’acaba convertint en accident, i sobre-

tot la incidència ambiental i sanitària que pot tenir”, destaca Mendo, que afegeix que, “quan la freqüència d’accidents supera un cert llindar, com és el cas de la petroquímica a Tarragona, no hi altra explicació que l’obsolescència de les instal·lacions i la deixadesa de les empreses”.

El director de CIE Mediterrània, Ángel Juárez, destaca que “és preocupant que, quatre dècades després i en plena societat de la informació, encara hi hagi falta d’informació i que la que arriba sigui poc transparent” i afegeix que “no és lògic” que les empreses petroquímiques que operen a la costa tarragonina “vulguin amagar dades d’incidents que són la seva responsabilitat”. Per al responsable de CIE Mediter-

rània, “cal més rigor i transparència” i que les administracions responsables “obliguin les empreses a tenir una línia d’informació oberta”. El portaveu del GEPEC, Joan Ramon Mendo, va més enllà i afegeix que un dels grans problemes és que, en cas d’una incidència, “tant empresa com administracions amaguen informació de manera premeditada” i destaca que aquests accidents acabaran afectant l’ecosistema marí a curt, mitjà i llarg termini”.

Quines mesures sancionadores proposen les entitats ecologistes?

Pel director de CIE Mediterrania, cal que “s’apliquin sancions exemplars a les empreses,

Tema de la setmana

| 26 de gener de 2011

|3

El tema de la setmana

Una dècada d’incidents a la costa tarragonina 27 DE JULIOL DE 2001 Vessament originat pel vaixell TromsoTrust a la monoboia de descàrrega de Repsol. Les platges de Salou, Vila-seca i Cambrils van quedar contaminades per un vessament de petroli procedent d’un vaixell de bandera liberiana. En total es recullen quatre tones de petro· li decantat.

17 DE GENER DE 2002 Abocament de gasoil al riu Francolí per una fuita al rack de Repsol. Es van vessar entre 500 i 1.000 litres de pro· ducte.

11 DE MARÇ DE 2002 Fuita de 4.800 litres de cru a la plata· forma Actínia de Repsol a Tarragona, que va originar una taca de set quilò· metres prop de les platges de Salou i Cambrils.

Una fallada a la plataforma Casablanca provoca una taca de cru de dos quilò· metres, amb poca proporció d’hidro· carbur.

28 D’ABRIL DE 2004 Esquerda d’una canonada de gasoil pesant de Repsol que provoca una fui·

ja que no pot ser que els cau· sants de tots els episodis de con· taminació en surtin impunes” i exigeix que les multes “vagin en relació al que està fixat Codi Penal en cas de delicte ecològic, a més a més d’obligar a restablir l’ecosistema”. De la seva banda, el portaveu del GEPEC proposa retirar l’autorització a l’empre· sa perquè no pugui seguir ope· rant, almenys de manera tem· poral, una mesura que, segons Mendo, tindria uns efectes molt més motivadors per a l’empresa que no pas pagar una sanció”. En tot cas, des del GEPEC s’apunta que la responabilitat de la con· tínua aparició de vessaments està compartida entre indústria i administració, ja que les em· preses que treballen sense se· guretat segueixen treballant.

En aquest sentit, la responsable de la campanya de Transport de Greenpeace, Sara Pizzicato, des· taca que els governs “no hauri· en de donar llum verda a nous pous de petroli a Tarragona ni en cap lloc, atesa la incapacitat de la indústria de garantitzar la

La taca va arribar a una extensió de 3 quilòmetres de llarg per 2 quilòmetres d’ample i va arribar a la platja de la Pi· neda.

5 DE MAIG DE 2005

6 DE FEBRER DE 2008

22 DE DESEMBRE DE 2010

Abocament d’hidrocarbur al riu Fran· colí. Repsol reconeix que l’abocament va tenir origen al seu rack de canona· des.

Vessament de fenols al riu Francolí, que va matar uns 1.200 quilos de peix.

La fiscalia de Tarragona exerceix d’acu· sació pública en el judici, ja que, a cau· sa d’aquest incident, EMATSA va haver de tallar el subministrament de la Mina dels Regants, que abastia d’aigua pota· ble la ciutat.

Una nova errada a la plataforma Casa· blanca genera una nova taca de cru.

SETEMBRE DE 2006 El polígon químic sud s’inunda i les ri· erades provoquen el vesament d’hidro· carburs a la costa.

5 DE GENER DE 2007 Vessament del vaixell Sks Tana a la mo· noboia de Repsol. Segons l’Estat va ves· sar 30.000 litres de cru.

29 DE GENER DE 2007

12 DE FEBRER DE 2004

10 D’OCTUBRE DE 2010

ta prop del riu Francolí. El vessament afecta 300 metres de grava propera al riu i provoca la contaminació del sòl i subsòl.

A la plataforma est del pantalà, es van vessar 25 litres de fuel, arran de la puja· da de nivell del col·lector de drenatge.

23 D’OCTUBRE DE 2007 Vessament de cru a la monoboia per ac· cident del petroler mexicà Majestic, re· conegut per Repsol inicialment en 470 litres, que van passar després a 1.500.

9 DE SETEMBRE DE 2008 L’enfonsament d’una gavarra provo· ca el vessament de 200 tones de fuel i gasoil al port de Tarragona, recollides gairebé en la seva totalitat.

Vessament d’Asfaltos España (RepsolCepsa) que va originar una taca de 140 hectàrees a Tarragona.

9 DE GENER DE 2011 Un porus al pantalà de Repsol provoca un vessament de 15.000 litres de fuel que, per sort, no arriba a les platges de Salou i la Pineda.

12 DE GENER DE 2011 Un accident d’un remolcador al Port de Tarragona provoca un vessament de quasi 7 metres cúbics de petroli.

23 DE JUNY DE 2009 Taca d’un quilòmetre a les platges del Creixell derivada de l’accident de la plataforma Pride North America (Rep· sol), a qui es va sancionar amb 2,7 mi· lions d’euros.

13 DE FEBRER DE 2010 Abocament d’hidrocarburs a la desem· bocadura del Francolí que va superar la boca del port.

*Dades facilitades per Gepec i CIE Mediterrania

Els ecologistes denuncien la “nul·litat” de la política de comunicació de les empreses, que es limita a “publireportatges als diaris locals”

Les entitats reclamen un major pes de l’Associació Empresarial Química (AEQT) a l’hora d’actuar com a interlocutor vàlid i fiable del sector

la “manca de transparència” i, en aquest sentit, Ángel Juárez afegeix que caldria que l’AEQT –l’associació que agrupa al col· lectiu d’indústries químiques de la zona– tingués “més pes” a l’hora d’informar en cas de l’aparició d’incidències.

Embarcació per recollir material vessat al mar. / Cedida pel GEPEC.

seguretat ambiental”.

Les entitats ecologistes es mos· tren especialment crítics a l’ho· ra de valorar els mecanismes de comunicació de risc de la indús· tria petroquímica. Pel GEPEC, l’estratègia de comunicació del sector amb el seu entorn és “nul·la” i es limita als “publi· reportatges als diaris locals per

explicar les seves excel·lències o inversions” i destaca que mol· tes de les inversions que aquest tipus d’indústria aporta a la vida local dels municipis servei· xien per “fer un rentat d’imat· ge”. Per CIE Mediterrània, hi ha empreses que sí que mantenen un bon nivell informatiu, men· tre que altres destaquen per

-0$"- &/ "-26*-&3 $ 3PHFS EF -MÞSJB 4 / 4"-06 N N UFSSB[B

é

```01$*»/ %& 7&/5"

J

Via Augusta, 69 Garantia: PROMOCIONS IMMOBILIARIES

Rambla Nova, 123 baixos - TARRAGONA

4 | Tema de la setmana

26 de gener de 2011 |

El tema de la setmana

Els alcaldes accepten amb cautela les mesures de prevenció promeses per Repsol Aposten per la convivència entre l’activitat industrial i el potencial turístic del territori redacció, Tarragona

D

esprés dels darrers vessaments d’hidrocarburs a les costes tarragonines, el president de Repsol, Antoni Brufau, va anunciar la setmana passada el paquet de mesures que la companyia petrolífera posarà en funcionament per tal d’evitar més incidents, que preveu la injecció de més de 130 milions d’euros en quatre anys. Enfront de la crítica oberta de les entitats ecologistes, tant la responsable del Govern central a les comarques de Tarragona, Teresa Pallarès, com els representants dels municipis de la costa tarragonina veuen amb bons ulls la proposta de millora en seguretat anunciada recentment per Repsol, tot i que esperen que les reformes s’apliquin per començar a aplaudir.

Mentre les entitats ecologistes carreguen durament contra la política d’actuació de les empreses del pol petroquímic, els representants polítics esperen que la política de prevenció anunciada per Repsol serveixi d’exemple per aturar els continus incidents que marquen l’actualitat de les comarques de Tarragona des de fa quatre dècades. Per la subdelegada del Govern de l’Estat espanyol a les comarques de Tarragona, Teresa Pallarès –que va estar present a la trobada amb el màxim dirigent de Repsol, Antoni Brufau, a les instal·lacions de l’Autoritat Portuària de Tarragona– és “evident” que els episodis de contaminació marina “ens afecten a tots plegats”. Pallarès defensa la tasca de l’Administració que representa a l’hora de justificar aquests incidents i afirma que el Govern central “no estalvia esforços per evitar-los i pal·liar els seus efectes”. A l’hora de valorar la política de sancions, la subdelegada defensa la legislació vigent i destaca que “s’aplica de forma coherent” segons el tipus d’incident. A l’hora de valorar la tasca de comunicació que duen a terme moltes d’aquestes empreses a l’hora de comunicar

El president de Repsol, Antoni Brufau, es va reunir aquest dilluns amb els líders polítics locals i els representants dels governs català i estatal a Tarragona per explicar-los el nou pla de prevenció de vessaments de la firma. /Cedida per l’Autoritat Portuària de Tarragona

les seves actuacions i explicar els motius que l’han provocat, en el cas d’una incidència, Pallarès és de l’opinió que s’ha avançat molt en els darrers anys. “Les indústries del pol petroquíomic tarragoní han agumentat molt en polítiques en matèria de comunicació”, destaca la responsable del Govern estatal a les comarques tarragonines, que afegeix que l’obertura comunicativa de moltes empreses ha permès que els controls s’apliquin “amb més eficàcia”.

Una opinió similar és la que mantenen els alcaldes de les localitats de Tarragona, Cambrils i Salou –localitats que, juntament amb Vila-seca i Torredembarra, són les grans damnificades pels incidents. En aquest sentit, els alcaldes aposten per la convivència raonable dels interessos turístics i industrials de la zona i es declaren “satisfets” pel pa-

quet de mesures anunciades recentment per Repsol per tal de garantir l’estabilitat ecològica.

“Estic satisfet de la predisposició de Repsol”, destaca l’alcalde de Tarragona, Jose Fèlix Ballesteros, que afegeix que, durant la trobada maninguda durant la setmana passada, la multinacional “no va amagar cap dada ni va negar cap informació”. Per Ballesteros, la injecció econòmica que Repsol pensa posar al servei de la seguretat ecològica del territori és positiva, però destaca que la satisfacció total del territori arribarà quan “funcionin totes les mesures anunciades, ja que algunes ja estaven projectades i s’ha accelerat la seva posada en funcionament”. Tant el representant del govern municipal de Tarragona com el seu homòleg de Salou, Pere Granados, valoren en positiu les inversions anunciades per Repsol –Brufau

va avançar als alcaldes el compromís d’injectar 50 milions d’euros per modernitzar la plataforma Casablanca en dos anys i la voluntat de canviar totes les canonades de connexió entre el pantalà del port i la refineria en els propers quatre anys amb una inversió de més de 80 milions d’euros– amb relatiu optimisme.

“Esperem que entre aquestes i altres correccions, puguem parlar aviat de menys vessaments a la zona”, destaca Granados que, com Ballesteros, destaca com a aportacions especialment positivies l’augment de la vigilància i la creació d’una comissió de seguiment per evitar nous episodis que puguin malmetre el medi ambient. L’alcalde de Cambrils, Robert Benaiges, és també de l’opinió que “la convivència entre la indústria turística i la petroquímica és complexa però no impossible” i afegeix que la

Repsol intenta calmar els ànims anunciant l’avançament d’inversions que ja estaven projectades bona entesa entre aquest matrimoni complex s’ha demostrat al llarg de les darreres dècades, en les quals “s’han aplicat mesures d’informació i control”. Per Benaiges, “d’incidents se’n poden produir sempre i, per aquest motiu, cal apostar per posar en marxa un sistema que permeti que qualsevol error tingui les més mínimes conseqüències” i destaca que cal que les mesures sancionadores que s’imposin a les indústries que no compleixin la Llei “siguin al més dures possible i impedeixin, si cal, que l’empresa causant desenvolupi la seva activitat”.

Tema de la setmana

| 26 de gener de 2011

|5

EL TEMA DE LA SETMANA

L’AEQT treballa per corregir els “aspectes millorables�

M

entre les associacions ecologistes i administracions esperen amb impaciència que l’activitat de les empreses petroquímiques s’ajusti als protocols necessaris per garantir la seguretat mediambiental, l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) destaca la vigència del Conveni Marc signat el 30 de novembre del 2005, que regula l’activitat de les indústries que en formen part, així com el seu compromís d’agressió mínima a l’entorn.

Com tots els problemes complexos, els criteris de les empreses petroquímiques de Tarragona i el seu respecte pel medi ambient generen discursos oposats. Mentre les associacions ecologistes denuncien la poca seguretat de l’activitat industrial i les administracions es mantenen a l’espera, l’Associació Empresarial Química de Tarragona (AEQT) defensa el pla d’actuació que es va segellar l’any 2005, amb l’entrada en vigor del Conveni Marc que recull els parà metres de les empreses que s’integren dins de l’associació per la millora dels processos productius i els seus efectes sobre el medi ambient.

Aquest acord arriba desprÊs del Pacte de ProgrÊs segellat l’any 1991, que recollia el compromís voluntari de conducta

Tanca de protecció instal¡lada al Port de Tarragona per tal d’evitar que una fuita de fuel surti de les instal¡lacions portuà ries i s’escampi per alta mar. /Cedida per GEPEC.

La patronal química s’empara en el Conveni Marc de 2005 que regula l’activitat de les empreses del sector a les comarques tarragonines responsable de les empreses del pol petroquímic tarragoní, i, segons destaca l’AEQT, continua en plena vigència avui dia.

La missiĂł del Conveni Marc ĂŠs aconseguir una major eficiència en la protecciĂł del medi ambient, per això aquest acord recull els tres vectors especĂ­fics: aire, aigua i residus, amb els diversos subgrups de cada un d’aquests Ă mbits. Alhora, ĂŠs tambĂŠ un instrument que s’afegeix a la vocaciĂł d’informar la societat. Segons l’associaciĂł empresarial que reuneix els interessos de la indĂşstria quĂ­mica, en el moment de constituir-se aquest acord ja es va qualificar de “capdavanterâ€?, ja que va significar un repte per a les dues parts implicades.

L’AEQT tambĂŠ destaca que, tot i la complexitat que suposa aquest procĂŠs –que s’emmarca en les singularitats de les empreses afectades, les dificultats tècniques de consensuar diferents departaments de la mateixa conselleria i l’actuaciĂł dels organismes pĂşblics i el Govern de la mateixa Generalitat– el resultat ĂŠs “satisfactoriâ€?, i el fet que hi hagi aspectes millorables reflecteix que ĂŠs un acord “viu i dinĂ micâ€?. L’associaciĂł empresarial quĂ­mica tambĂŠ destaca que, en el decurs dels anys, s’han produĂŻt “avenços significatiusâ€?, tal com reporta en els Informes PĂşblics que edita anualment l’AEQT.

Quim Nin: “Cal reduir el risc zero a zero�

El delegat del Govern de la Generalitat a les comarques de Tarragona, Joaquim Nin, coincideix amb la valoraciĂł dels alcaldes de l’à rea de Tarragona en el sentit que cal que l’actuaciĂł de les empreses petroquĂ­miques sigui rĂ pida i eficaç i, sobretot, que es concentri a treballar per fer desaparèixer el risc de vessaments per evitar noves sotragades al medi ambient. “Durant la trobada amb els reponsables de Repsol els vaig demanar expressament que es posessin les piles, perquè una mala notĂ­cia per Repsol ho ĂŠs

Quim Nin, nou delegat del Govern de la Generalitat.

tambĂŠ per a les nostres comarquesâ€?, destaca Nin, que referma la gran influència que tĂŠ la indĂşstria petroquĂ­mica a la provĂ­ncia i que, per aquest motiu, “cal reduir el risc zero a zeroâ€?.

En concret, Nin apunta que ĂŠs imprescindible que les empreses situades al pol petroquĂ­mic treballin de valent per evitar mĂŠs vessaments d’hidrocarburs al mar i destaca, com a mesura preventiva, que cal treballar per imposar noves mesures de prevenciĂł, com sĂłn controls de seguretat estrictes en el temps, ja que “la seguretat ha d’anar

per davant i cal destinar-hi la mà xima inversió econòmica possible�.

El delegat del Govern de la Generalitat sostĂŠ que durant la trobada mantinguda amb els reponsables de l’empresa es va fer palesa la seva voluntat “de posar-se a treballar pel territoriâ€?, un fet que Nin qualifica de “positiuâ€?, tot i que destaca que ĂŠs “nomĂŠs un començamentâ€?.

En paraules de Nin, a la provĂ­ncia, la reuniĂł amb Repsol posa de manifest com interessa, des de tots els sectors, el correcte ensamblatge entre tots els

agents i administracions que operen en el territori i confia que la presència del mĂ xim dirigent de la multinacional en la trobada “sigui una senyal del seu compromĂ­sâ€?.

1"3,*/( FO 7&/%"

ĂŠ $ 7FSHF EFM $BNĂ“ $".#3*-4 16&#-0

J

6 | Tarragona

26 de gener de 2011 |

TARRAGONA

Victòria Forns (CiU) es reuneix amb la Generalitat per agilitzar la tramitació del POUM de Tarragona redacció, Tarragona

És previst que l’Ajuntament convoqui un ple per a l’aprovació del Pla d’Ordenació Municipal Urbanística el 31 de gener

L

a setmana passada, la diputada i alcaldable de CiU a Tarragona, Victòria Forns, es va reunir al Parlament amb el conseller de Política Territorial i Sostenibilitat, Lluís Recoder, amb el propòsit de demanar que s’agilitzi al màxim la tramitació del POUM Tarragona.

Aquesta és la primera reunió que ha fet Recoder com a conseller i ha volgut que sigui amb Forns perquè, tal com informen des del partit, a CiU saben la importància que té impulsar el Pla pel desenvolupament de la ciutat. Recoder s’ha compromès a estudiar tota la informació que li arribi per poder trobar una solució satis-

A la dreta, Victòria Forns, diputada al Parlament i alcaldable de CiU a Tarragona. A l’esquerra, el conseller de Política Territorial i Sostenibilitat, Lluís Recoder. / Cedida

factòria i positiva per Tarragona. També ha reconegut que el departament que dirigeix ha de posar-se les piles amb Tarrago-

na ja que presenta mancances i retards que s’han de pal·liar i aquest precisament serà un dels objectius prioritaris. Victò-

ria Forns s’ha mostrat satisfeta amb la predisposició del conseller i ha destacat la bona sintonia que tenen, tot valorant que ha estat un bon alcalde i, per tant, entén les necessitats de tenir un POUM per desenvolupar a nivell urbanístic i d’infraestructures la ciutat. També ha recordat que tenir dos càrrecs –diputada i regidora– és positiu per la ciutat perquè la seva màxima és treballar per Tarragona des de la seva posició, i així ho demostra amb la trobada amb

Recoder.

D’altra banda, des del consistori s’ha informat en els darrers dies que s’està a l’espera de rebre uns informes de la Generalitat com a últim pas per a procedir a la votació del POUM pel ple municipal.

Si les previsions es compleixen, està previst que el consistori convoqui un ple el dia 31 de gener per tal de culminar l’aprovació provisional del projecte, que amb tota probabilitat rebrà els vots positius de totes les formacions polítiques. Un cop l’Ajuntament hagi formalitzat l’aprovació provisional del document, correspondrà al departament de Política Territorial i Sostenibilitat donar-li la confirmació definitiva per tal que el consistori tarragoní pugui executar-lo en els pròxims anys.

EMPRESA LÍDER A TARRAGONA EN APARTAMENTS PROPIS DE LLOGUER

¡¡¡Electrodomésticos con pequeñas taras a precios increíbles!!!

(Transporte gratuito)

l a e r ? u i a v n l o Vo ag r r a T e d e entr

Treballs de rehabilitació realitzats pel nostre servei tècnic

c

a Hast to d 50%

COMPRA-VENTA ALQUILERES TRASPASOS

ADMINISTRACIÓN SEGUROS PERITACIONES

ALQUILER TARRAGONA Y ALREDEDORES

Sevilla 4 dorm. 600€ / C/ Mar 1 ó 2 dorm. 400€ / Jaume I, 2 dorm. 550€ / Pisos con o sin muebles Nave Pol. Francoli 310 m, aseo, oficinas. Buen estado 500€ Local Capuchinos 250 m2 1200€ / Rambla oficina 150m2. 700€ / Plz. Ponent oficina 175m2 870€

VENTA TARRAGONA Y ALREDEDORES

R.Virgili / Mª Cristina. Ático 4 Plt. S/asc. 4habitaciones. Terraza. Sol. Luz.......................115.000€ R.Virgili / Mª Cristina 3dorm. 1baño. Sol. 80m2. Gas natural. Ascensor...........................155.000€ Serrallo. 3dorm. Baño. Cocina. Reformado. Buen estado..................................................106.000€ Sevilla. 3dorm. Ascensor. Balcon. Sol. Todo exterior. A reformar.....................................140.000€ Sevilla 2dorm. Baños. Parquet. Calefac. Electrodomesticos.............................................220.000€ Prat de la Riba. 3dorm. 75m2. Baño. Terraza. Sol................................................................150.000€ Ibiza. 4 dorm. 90m. Balcon. Baño. Aseo. Buen estado........................................................155.000€ P. Martell / Tabacalera. 3dorm. 95m2. Calefac. 2 terrazas. Opcion Park............................225.000€ P. Martell. 3dorm. 90m2 cocina reformada. Buen estado....................................................179.000€ R. Cajal. (Al parque). 4dorm. Baños. Terraza. Parking........................................................255.000€ Eroski Parc Central. 4dorm. Baños. 120m2. Terraza. Parking............................................275.000€ S.Pere. S. Pau. 3dorm. Baños. Terraza. Planta Alta. Trastero. Park...................................225.000€ M. Claret / Catalunya. 4dorm. Baño. Aseo. Terraza. Sol. 120m2.........................................230.000€ Prat de la Riba. A reformar. 135m. Planta alta a calle y gran patio manzana....................210.000€ Ibiza. Ático 95m. 3 habitaciones. Terraza 40m. Opcion park..............................................270.000€ Joan XXIII. 120m. 4dorm. Baños. Terraza. Parking. Trastero..............................................320.000€ Oficina. Rambla. 90m. Exterior. Salas Diafanas...................................................................193.000€ Oficina. Luz natural. Exterior. 55m2. Aseo.............................................................................90.000€

Necesitamos pisos en alquiler o venta para atender la demanda de nuestros clientes

Pl. Ponent, 5-3º ·TARRAGONA

Tel. 977 21 93 50

Inaugurem el 8è edifici d’habitatges de lloguer del grup PGP

R GUE LLO TATGES BI D’HA OCALS IL

mi’s

infor

977 25 16 16 Rambla Vella, 20. TARRAGONA

www.grup-pedrera.com

Tarragona

| 26 de gener de 2011

|7

tarragona

Nervis a ERC de Tarragona La formació republicana nega que hi hagi cap escissió dins del partit davant de les darreres informacions que apunten que alguns militants preparen una candidatura alternativa a l’encapçalada per Sergi de los Rios Encara no està clar que Sergi de los Rios sigui el pròxim cap de llista per les eleccions a l’alcaldia de Tarragona del pròxim 22 de maig. Segons publicava el diari El Punt la setmana passada, hi hauria un grup de militants del partit que no estan d’acord amb la continuïtat de De los Rios com a cap del grup municipal, motiu pel qual haurien recollit les signatures necessàries per presentar una candidatura alternativa davant de l’executiva local. Davant d’aquesta informació, Esquerra Republicana va emetre a inicies de setmana el següent comunicat: “1. No hi ha cap escissió a ERC. Ningú no ha marxat del partit ni pretén fer-ho, i menys d’una manera organitzada. Tothom treballa per un bon resultat a les eleccions municipals i per enfortir l’espai de l’esquerra independentista a la ciutat.

2. ERC de Tarragona ha iniciat el procés per a l’elecció de cap de llista a les properes eleccions municipals, d’acord amb els

Sergi de los Rios (ERC), a la dreta, ha format govern amb l’alcalde Ballesteros (PSC) des del 2007.

seus estatuts, el procediment preveu que l’executiva proposi un nom i aquest ha estat el de Sergi de los Rios, i obre la porta a la possibilitat de més d’una candidatura, avalada per la militància. És en aquest context que qualsevol militant, fent ús d’aquests mecanismes, té tot el

dret a postular-se davant l’assemblea, que és qui decidirà.

Per tant, en el supòsit que es presentés més d’una candidatura davant l’assemblea, estaríem en un escenari absolutament normal. El termini de presentació s’acaba dimarts dia 25.

3. Pel que fa a la possible pre-

sentació d’una altra candidatura, ens remetem a les declaracions formulades per Joaquim Vendrell a aquell mitjà de comunicació: “Ni em presento ni aspiro a ser el cap de llista”.

Declaracions en les quals es reafirma ell mateix mitjançant aquesta mateixa nota”.

Jornada de portes al Miracle Els dies 27 i 28 de gener l’Escola El Miracle de Tarragona realitzarà les jornades de portes obertes durant les quals totes aquelles famílies que vulguin conèixer el centre i el seu projecte educatiu podran visitar les instal·lacions i veure com es desenvolupa un dia normal a l’escola.

El centre romandrà obert durant aquestes dues jornades de manera ininterrompuda de les 9 del matí a les 17 hores de la tarda i es pot visitar sense cita prèvia. Tot i això, les famílies que desitgin concertar una entrevista personalitzada amb l’escola poden fer-ho mitjançant el telèfon del centre: 977 23 99 22.

L’Escola El Miracle està situada a la plaça del Cardenal Arce Ochotorena, just al costat de l’Amfiteatre romà i amb unes vistes espectaculars sobre el mar. És un centre històric de la ciutat que vol ser un referent educatiu per a les famílies tarragonines de la zona, les quals tenen a la seva disposició tot l’equip humà per resoldre qualsevol dubte.

8 | Tarragona

26 de gener de 2011 |

tarragona

El nucli urbà de Tarragona tindrà connexió amb el tren d’alta velocitat el 2014 Foment desencalla el Corredor del Mediterrani al seu pas per la província i adjudica els contractes que faltaven per completar la xarxa de viatgers

E

l Ministeri de Foment ha desencallat finalment el corredor ferroviari del Mediterrani a Tarragona.

L’Estat va adjudicar divendres passat els contractes que quedaven per completar la xarxa de viatgers: el muntatge de via (tram entre Vandellòs i Tarragona), el ramal de connexió entre l’estació central i la línia entre Reus i Tarragona i la construcció de l’estació de l’Hospitalet de l’Infant (129,8 milions d’euros).

El ministeri havia anunciat en un primer moment que la variant ferroviària per l’interior es posaria en funcionament a mitjan 2012, segons publicava la setmana passada El Punt, però el retard en l’adjudicació confirma que els treballs no estaran acabats, almenys, fins el 2014. El gros de les adjudicacions inclou les actuacions de connexió, per mitjà de dos ra-

mals, del corredor del Mediterrani d’alta velocitat amb la línia d’alta velocitat entre Madrid i Barcelona, i amb la línia actual de Reus a Tarragona. L’enllaç permetrà la connexió de la ciutat de Tarragona tant amb el corredor del Mediterrani com amb la l’alta velocitat entre Madrid i Barcelona. El contracte també significarà completar la doble via del corredor entre València i Tarragona i, per tant, s’eliminarà el tram de via única entre Vandellòs i Tarragona.

En aquest cas, un cop enllestida, s’alliberaran els nuclis urbans dels municipis de la costa (l’Hospitalet, Mont-roig, Cambrils i Salou) del perillós pas dels trens.

L’obra consisteix en l’execució de la superestructura de tot el tram i de les actuacions necessàries per a la seva correcta implantació. En destaca el condicionament de la plataforma ferroviària del subtram entre

Els ciutadans de Tarragona tindran finalment accés directe a l’alta velocitat a través d’un ramal que connectarà la línia de l’AVE Madrid-Barcelona amb la línia Tarragona-Reus a la nova estació central del territori. / Cedida

l’Hospitalet i Tarragona i la plataforma del ramal de connexió amb l’ample ibèric des del canviador d’amples de l’estació central fins a connectar amb la línia entre Reus i Tarragona, per

permetre l’accés a Tarragona.

El ramal de connexió amb l’ample ibèric entre l’estació central i la línia Reus-Tarragona permetrà que els trens amb origen a l’estació urbana de Tarragona

accedeixin a l’alta velocitat.

El regidor de Territori de l’Ajuntament de Tarragona, Xavier Tarrès, ha valorat molt positivament les adjudicacions d’obres efectuades pel Ministeri de Foment amb relació a la xarxa ferroviària de viatgers i, en concret, la construcció d’un nou ramal de via única d’ample ibèric que connectarà l’estació central amb la línia entre Reus - Tarragona, cosa que permetrà l’accés a Tarragona.

Xavier Tarrés ha manifestat que “la construcció de dos canviadors d’ample de via faran possible que els trens que circulin pel Corredor del Mediterrani connectin, després del canviador, amb la línia d’alta velocitat entre Madrid i Barcelona, per tant, el nucli urbà de la nostra ciutat estarà connectat amb l’alta velocitat. És una gran notícia per a la nostra ciutat i per a totes les comarques tarragonines”.

Comencen els actes de celebració del centenari de la implantació de ’la Caixa’ a la ciutat de Tarragona Amb motiu del centenari de la implantació de la Caixa a la ciutat de Tarragona l’entitat ha preparat una programació d’actes que inclou exposicions repartides per tot el territori, així com propostes de música i iniciatives de tipus social i científic.

CaixaForum Tarragona, el Centre Social i Cultural de l’Obra Social ”la Caixa”, acollirà el concert ianugural que del Quartet de Corda del Conservatori del Liceu oferirà avui dimecres dia 26 de gener a les 19,30 hore, amb un programa basat en el Quartet de l’emperador op. 76, núm. 3 de Haydn. També serà l’escenari de dues mostres, d’una banda, La ciutat de Sagnier.

Modernista, eclèctica i monumental, una exposició al voltant de la figura de l’arquitecte català lligat directament a la història de ”la Caixa” a Tarragona, ja que

va projectar el primer edifici que va ocupar la institució, avui convertit en un dels referents de la Rambla Nova de la ciutat.

I de l’altra, La febre d’or. Escenes de la nova burgesia, que, a partir d’obres d’autors com Ribera, Masriera, Miralles, Casas i Mestres, permetrà als visitants conèixer la consolidació i el canvi d’imatge de la classe burgesa a l’últim terç del segle XIX. ”la Caixa” ha programat un conjunt d’exposicions repartides per tot el territori, com ara la mostra Romanorum Vita, que es podrà veure a Tarragona per primer cop a Catalunya. Es tracta d’una exposició innovadora que pretén oferir als visitants la possibilitat de submergir-se en el dia a dia del que era una ciutat romana. Una altra mostra programada és ExpoCaixa Tecnorevolució, que es podrà veure a

Reus per donar a conèixer les tecnologies convergents: la nanotecnologia, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i les ciències cognitives.

Vila-seca acollirà una segona mostra de tipus científic i mediambiental: El bosc mostrarà als visitants com funcionen els

arbres i els boscos a partir de les espècies més representatives de Catalunya. En tercer lloc, l’Obra Social ”la Caixa” portarà a l’Ametlla de Mar l’exposició Avelino Pi. Fotografia de l’esport, un recull de les millors imatges d’aquest fotògraf durant més de trenta-cinc anys de trajectòria.

D’altra banda, la ciutat de Reus serà l’escenari, per primer cop, del Festival Antiqva, en què intèrprets europeus al començament de les seves carreres, especialitzats en música antiga, ofereixen concerts d’entrada gratuïta en espais únics de la ciutat, en aquest cas els carrers del nucli antic de la capital del Baix Camp. Finalment, ”la Caixa” implantarà aquest 2011 a la demarcació de Tarragona el programa de prevenció de la drogoaddicció «Parlem de drogues», un programa de preven-

ció adreçat als joves, a les seves famílies, a l’escola i als centres de salut que aporta informació actualitzada, fàcil d’entendre i amb un caràcter marcadament pràctic. El programa té diverses línies d’actuació, entre les quals destaquen una gran exposició a CaixaForum Tarragona, una exposició itinerant que durant tot l’any recorrerà fins a deu poblacions tarragonines i un programa educatiu, entre altres. ”la Caixa” tancarà la programació amb un dels concerts participatius que l’entitat organitza des de fa quinze anys. Reus acollirà aquesta cita que aplega cantants aficionats a la música coral juntament amb orquestres, solistes i directors de prestigi internacional per interpretar una obra emblemàtica del repertori simfonicocoral de tots els temps.

Tarragona

| 26 de gener de 2011

|9

tarragona

Ja són a la venda les entrades pels espectacles del Carnaval 2011 E

l 26 de febrer engega la 30a edició del Carnaval democràtic a Tarragona, que es perllongarà fins el 8 de març i que durant aquests onze dies oferirà els diferents esdeveniments tradicionals d’aquesta festa i, a més a més, també oferirà el concert amb Rosario Flores i dos espectacles de circ: ‘Els racons de la memòria’ del Circ Cric de Tortell Poltrona i l’espectacle de Jango Edwards ‘Classics Duo’.

Des de divendres passat ja són a la venda les entrades per als diferents espectacles que s’emmarquen en aquest anova edició del Carnaval a Tarragona.

Així, aquest dia 26 de febrer és el torn del CIRC CRIC del pallasso català Tortell Poltrona. L’espectacle Els racons de la memòria es podrà veure a l’envelat que hi ha instal·lat al Parc del Francolí. Aquest és un espectacle trepidant carregat d’esquetxos que han fet història. Es podrà veure el divendres 26 de febrer a les 18 hores; el dissabte 27 a les 11.30 i a les 17.30 hores; el dissabte 5 de març a les 18 hores i el diumenge 6 a les 11.30 i el 17.30 hores. Les entrades es poden adquirir a www.circcric. com i dues hores abans de cada funció a la taquilla del circ.

Preus a partir de 10 euros.

El divendres 4 de març a les 22 hores, el magatzem de la Cooperativa, situat al carrer Reding, 14 de la ciutat, oferirà l’espectacle Jango Edwards, Classics Duo, un recorregut pels clàssics de la carrera del clown Jango. Mim, dansa, màgia, cançons, acrobàcia, comèdia, cabaret, poesia o malabars es posen al servei dels esquetxos que van apareixent segons l’entorn i el desenvolupament de cada actuació.

Les entrades per aquest es-

El carnaval tarragoní, ple d’espectacles ben diversos, anirà del 26 de febrer fins al 8 de març

El plat fort, el concert de Rosario, serà el divendres 4 de març a la nit al Palau de Congressos

pectacle es poden adquirir a www.musicfromtamarit.com, al Teatre Metropol en l’horari de taquilles, i el mateix dia de l’espectacle a partir de les 21 hores, al magatzem de la Cooperativa. El preu de l’entrada és de 10 euros.

Rosario Flores Però sens dubte, el concert estrella del Carnaval serà el de Rosario Flores, que el divendres 4 de març a les 22.30 hores actuarà al Recinte Firal del Palau de Congressos, al costat de Renfe. El concert que oferirà la cantant madrilenya està inclòs en la gira que farà en eles propers mesos per Catalunya i que la portarà també a d’altres ciutats com Manresa, Granollers o el Palau de la Música de Barcelona. El concert de Tarragona servirà per a presentar les cançons de tota la seva carrera, una trajectòria artística que ja arriba als 20 anys. De fet, aquests són els anys que es compliran el proper 2012 del primer disc d’estudi publicat per la cantant.

Des d’aleshores ja n’ha tret una desena, incloent l’últim disc de versions Cuéntame, del 2009, molts dels quals han aconseguit el disc d?or o platí.

La ciutat de Tarragona, a banda dels espectacles i actes públics gratuïts al carrer, ha programat un seguit d’actuacions de pagament per les festes de Carnaval. A baix, fotografia promocional de la cantant madrilenya Rosario.

Rosario s’ha mostrat sempre oberta a experimentar amb tots els subestils de la música popular, des de la rumba flamenca a la bossa nova, passant pel funky i alguna incursió al rock, sempre mantenint les seves arrels gitanes. La cantant està en procés de preparació del seu nou disc, que ha de sortir en breu.

El concert de Carnaval amb Rosario Flores (23.45h) + Artista convidat (22.30h). L’obertura de portes serà les 22h. Venda d’entrades a: ticketmaster.es, www. musicfromtamarit.com, al Teatre Metropol i a les botigues Arsis (TGN), Quik (Reus) i Gong (Valls). Preu: 16 euros, anticipada; 20 euros, a taquilla.

Veure en directe la petita de la nissaga dels Flores costa 20 euros, 16 amb l’entrada anticipada

10 | Tarragona

26 de gener de 2011 |

tarragona

“Una part de la programació del Dixieland d’enguany es traslladarà al Parc del Francolí” La regidora de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Carme Crespo, avança les principals actuacions en matèria cultural previstes per aquest 2011 men important, com és l’SCAN de fotografia, i hem d’excel·lir en aquest tema.

Agnès Llorens, Tarragona

L

a responsable de l’àrea de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Carme Crespo, avança les grans actuacions del 2011 i com es gestionarà la programació estable de la ciutat en temps de crisi.

Què és el que es va fer exactament en la jornada Tarragona 2022 que es va dur a terme el 18 de gener a l’Antiga Audiència?

En l’àmbit cultural, Tarragona no té un pla estratègic diferenciat de manera que vam fer un acte centrat a analitzar l’estat de la cultura avui. La nova directora del Centre d’Art, Célia de Diego, va presentar el projecte amb què va guanyar el concurs i també es va dur a terme una jornada encapçalada per un professional extern, el delegat de Cultura de l’Ajuntament de Barcelona, Jordi Martí,que va exposar el seu punt de vista.

Com es treballarà a partir d’ara?

En àrees sectorials diferenciades. A la primera trobada hi havia una fila zero formada per persones que treballen en diferents àmbits de la cultura de Tarragona que aportaven les seves idees i després es van recollir les aportacions del públic.

Quines van ser les aportacions més interessants?

Es van fer paleses les mancances històriques que, des de fa més de 25 anys, pateix Tarragona. Des de l’Ajuntament vam destacar que s’està treballant intensament en aquesta àrea i que, enguany, s’acabaran tres nous equipaments culturals bàsics per al conjunt de la ciutat.

Quins són els projectes que veuran la llum aquest 2011?

L’última vegada que es va contruir un equipament cultural va ser fa quaranta anys, concretament el Camp de Mart. Enguany, en canvi, n’acabem tres; el Teatre Tarragona, la Capsa

La regidora de Cultura de l’Ajuntament, Carme Crespo, destaca l’esforç en inversió que farà aquest 2011 l’Ajuntament en l’àrea que presideix. /Cedida

Jove –que inclou els espais d’assajos per als músics– i l’Arxiu Històric, que inclourà també el Centre de Tractament de la Imatge.

Quan s’obrirà al públic el Teatre Tarragona?

El segon trimestre del 2011.

Abans o després de les properes eleccions?

Abans del període electoral.

Farem temporada inaugural durant aquest any, que es finançarà a partir del patrocini del mateix equipament i de la recaptació a taquilla.

El pressupost per elaborar el Teatre Tarragona queda fora de la despesa corrent dedicada a Cultura i representa una de les inversions pròpies de l’Ajuntament més fortes pel proper any...

El pressupost del teatre ja està previst. Hem apostat per la cultura per subsanar el fet que durant 25 anys a Tarragona no s’ha invertit en infraestructures de tipus cultural.

No li fa por que amb tres tea-

tres oberts de titularitat municipal hi hagi butaques que es quedin buides?

No, perquè el Teatre Tarragona tindrà capacitat per a 700 persones, que, sumades a les 500 del Metropol i les 3.000 del Camp de Mart és una bona xifra per a una capital de província.

La Capsa Jove del Centre d’Art Contemporani, on se situarà?

A les dependències de la Tabacalera, que ha de ser el gran centre cultural del futur de la ciutat.

Quan s’inaugurarà?

Ara s’estan duent a terme les obres i no podem precisar quan s’acabaran, però el que és segur és que serà durant aquest 2011.

Les obres s’estan acabant perquè depenien dels Fons estatals d’Inversió Local (FIL).

Pel que fa a l’Arxiu Històric, quines novetats hi ha?

L’Arxiu Històric municipal s’està quedant petit i es traslladarà al Centre d’Interpretació de la Imatge, on també hi haurà altres dependències de tipus cultural. La ciutat acull un certa-

No és curiós que un sector com Cultura que –segons dades de la regidoria ha generat 2,7 milions d’euros de beneficis enguany– tingui un pressupost de despesa corrent unit al de Patrimoni i Festes i que entre les tres regidories no arribin als 6,6 milions d’euros?

Hi ha un pla d’equipaments culturals en funcionament i la despesa corrent, que és el que tu comentes, no inclou l’esforç econòmic en inversions en cultura, que enguany és molt fort.

Totes les àrees de govern hem hagut d’estrènyer-nos el cinturó i abaixar la despesa corrent, però en Cultura tenim l’avantatge de poder comptar amb els ingressos directes provinents d’espectacles organitzats de la regidoria, que ens permeten continuar treballant per organitzar la temporada estable.

Durant el 2010 vam ingressar 800.000 euros, fet que vol dir que, a efectes pràctics, tenim el mateix pressupost que l’any passat.

Quina part del percentatge de despesa corrent previst en el pressupost estarà destinat únicament a Cultura?

Serà de crisi, però no negre i fosc. El sector de la cultura és un dels que més aporta i que més genera amb menys diners.

Els agents culturals, els tècnics i el personal de Cultura han treballat molt per quadrar la programació estable.

Però, com a programació estable, quin pressupost total hi ha destinat per aquest 2011?

L’any passat teníem 3,8 meur i enguany un 15% menys, com la resta de conselleries, fet que representa 3,23 milions d’euros.

Continuaran totes les programacions estables?

Sí. Ja hem presentat el cicle Tarragona Clàssica i tindrem els nostres artistes actuant de manera estable, a banda de la

Camerata XXI que, en breu, serà l’orquestra simfònica de la ciutat. També organitzarem una nova proposta escènica de ciutat, que coordinarà les actuacions dels tres teatres municipals. És previst que el Camp de Mart s’amortitzi més del que es fa ara?

Aquest és un tema previst en el pla d’equipaments culturals, que inclou un pla d’actuació pel Camp de Mart durant tot l’any.

La retallada de pressupost afectarà als festivals estables com el Dixieland?

En principi, no. Pel que fa al Dixieland ja tenim la programació lligada i et puc dir que una part del festival es traslladarà al Parc del Francolí.

No costa molt que la gent es traslladi fins aquest espai?

Creiem que no, perquè ja tenim una experiència positiva del Dia Internacional de la Dansa del 2010. A més, amb l’arribada del Corte Inglés, la ciutat creix cap a aquella banda i cal donar-li un nou impuls. És un lloc amb pocs veïns, espai per aparcar i molta capacitat.

Els premis de la Tardor Literària es mantindran igual que el 2010?

Sí, perquè enguany hi ha hagut una participació rècord de 455 obres presentades. També hem consolidat la Primavera Literària i cal tenir en compte la solera d’escriptors tarragonins i la gran tasca de l’Escola de Lletres de Tarragona.

Amb aquesta planificació tan extensa, per què al carrer els ciutadans de vegades tenen la sensació que a Tarragona la cultura està una mica deixada de banda?

Ara t’ho retorno. Vols dir que no són els mitjans de comunicació els que donen un missatge erroni? Hem millorat l’oferta, però encara queda molta feina per fer i promocionar més el que es fa, ja que es treballa molt i en moltes àrees diferents.

Tarragonès

| 26 de gener de 2011

| 11

TARRAGONÈS

L’Ajuntament de Perafort inaugura el nou Espai Municipal de Puigdelfí redacció, Perafort

L

’Ajuntament de Perafort va inaugurar el passat dijous 22 de gener el nou Espai Municipal de Puigdelfí, situat a les antigues escoles del poble i que aproparà l’administració municipal a tots els seus veïns i veïnes.

Emmarcat dins del programa d’actes de la Festa Major de Puigdelfí en honor a Sant Sebastià, l’acte d’inauguració va comptar amb la presència de la subdelegada del Govern de l’Estat, Teresa Pallarès, qui va conèixer de primera mà aquest projecte de readaptació d’un espai públic amb tanta història i importància com són les antigues escoles de Puigdelfí, situades al carrer Nou, 32. que ha tingut un pressupost 118.100 euros procedents del Fons Estatal d’Ocupació i Sostenibilitat Local (FEOSL).

Amb aquestes obres s’ha dotat a Puigdelfí d’un nou espai equipat amb una aula de formació i sala de conferències amb capacitat per a 28 persones. A més, aquest nou equipament públic

La subdelegada del govern central, Teresa Pallarès, l’alcalde de Perafort, Joan Martí, i l’alcaldessa pedània de Puigdelfí, Roser Artacho./Cedida

també compta amb un despatx i una sala de reunions. Aquests diferents espais compliran, entre d’altres, la funció d’oficina municipal descentralitzada, un servei que tots els veïns i veïnes de Puigdelfí podran utilitzar per a tramitar-hi totes les seves gestions administratives, sense haver de desplaçar-se a Perafort.

Inicialment, l’horari d’atenció al públic serà els dimarts i dijous de 18h a 20h, encara que en funció de la demanda que es generi per part de la població podria ampliar-se.

Així, aquest nou Espai Municipal permetrà “guanyar comoditat, agilitat i eficiència en els tràmits administratius i, el que

Valera optarà de nou a l’alcaldia de Vilallonga del Camp per ERC

I

gnasi Valera i Cabré, alcalde des de novembre de 2009 a Vilallonga del Camp, es tornarà a presentar a l’alcaldia per Esquerra Republicana de Catalunya a les eleccions municipals del proper 22 de maig. Ha rebut el suport unànime de la militància d’Esquerra a Vilallonga del Camp, secció local constituïda recentment com a conseqüència de l’expansió i implantació en el territori de la formació independendista.

Durant els darrers quatre anys, Ignasi Valera ha compaginat primer la tasca de primer tinent d’alcalde i regidor d’Hisenda i després la d’alcalde, segons el pacte de després de les eleccions de 2007.

Amb els altres dos regidors re-

publicans, Carme Vallvè i Josep Maria de Magrinyà, Ignasi Valera fa un balanç positiu de la tasca duta a terme en l’actual legislatura, en la qual han centrat els seus esforços en renovar i posar al dia els serveis bàsics i equipaments de Vilallonga del Camp, incrementar la transpa-

rència i comunicació del consistori, multiplicar les inversions d’altres administracions al poble i posar en ordre el funcionament administratiu i econòmic de l’Ajuntament. Aquestes iniciatives s’han dut a terme en un context de crisi que suposarà el principal repte després del 22-M, segons ha manifestat el candidat, conscient que el proper consistori haurà de seguir incrementant els recursos destinats a l’assistència social i la reactivació econòmica.

En el camí cap a la reelecció com alcalde, Ignasi Valera liderarà una llista amb vocació continuadora en les formes però amb cares noves i energies renovades, fruit de la integració de diferents corrents independents del poble en la candidatura.

és més important, guanyem serveis i qualitat de vida”, segons va destacar l’Alcaldessa pedània de Puigdelfí, Roser Artacho.

Durant el seu parlament també va destacar “la importància d’haver rehabilitat un espai històric que té un gran valor i significat per a tots nosaltres com són les antigues escoles,

on hi tenim tants records d’infància”.

De la seva banda, l’Alcalde de Perafort, Joan Martí Pla, va recordar que “l’obertura d’aquest Espai Municipal suposa un nou model de gestió, per dotar Puigdelfí d’una major independència que proporcioni més agilitat i comoditat a tots els seus veïns i veïnes. A partir d’ara, esperem que els veïns i veïnes de Puigdelfí sentin el nou Espai Municipal com la nova casa de tots”.

A més, l’alcalde va tenir paraules d’agraïment cap a la subdelegada: “sense l’ajuda del Ministeri de Política Territorial a través del FEOSL, que ha finançat aquest projecte, no s’hauria pogut fer realitat”.

Teresa Pallarès va mostrar la seva satisfacció per aquest nou espai, al temps que va “animar a l’Ajuntament a seguir treballant i impulsant projectes en benefici de la seva gent”.

Un cop tancats els torns de parlaments, l’Alcalde de Perafort va lliurar a la Subdelegada un obsequi en forma de llibre. Aquest és un exemplar del volum Perafort i Puigdelfí, 1900-1975, un recull fotogràfic del poble editat per l’Ajuntament.

Servei gratuït d’atenció a consultes per Internet a la Biblioteca de Torredembarra

La Biblioteca Mestra Maria Antònia de Torredembarra posa en marxa un nou servei d’atenció a consultes d’Internet i informàtica. Aquest servei es desenvolupa a través d’entrenaments personalitzats per a resoldre els dubtes dels usuaris i aprendre a usar els blocs, els catàlegs de la biblioteca, les xarxes socials, etc. L’horari és els dimarts de 10

hores a 13 hores i els dilluns de 17 hores a 18 hores, en aquest últim cas es tracta de sessions per a famílies (pares i fills, avis i néts).

Es pot sol·licitar hora a: Biblioteca Mestra Maria Antònia (AV. Pompeu Fabra, 5). Telèfon 977 643 175. bibliotecarespon@torredembarra.cat La inscripció és gratuïta.

12 | Tarragonès

26 de gener de 2011 |

TARRAGONÈS

La Pobla presenta l’Agenda 21 per la sostenibilitat Aquest proper dijous, 27 de gener, a les set de la tarda, la Pobla presentarà el seu Pla d’Acció de l’Agenda 21, resultat de deu mesos de treball en els quals es detallen accions concretes per millorar i potenciar polítiques sostenibles en l’àmbit social, econòmic i mediambiental del municipi.

A més de tècnics especialitzats, l’Ajuntament i la Diputació de Tarragona, en l’elaboració d’aquest Pla hi han pogut participar els mateixos veïns i veïnes de la Pobla, que a través de diferents tallers han après, debatut i aportat les seves idees per garantir que el desenvolupament econòmic i social del municipi sigui respectuós amb el medi ambient, la conservació del paisatge i de l’entorn natural del poble.

El Pla d’Acció presentat incideix en polítiques que ja es duien a terme al municipi i incorpora altres noves que permetran millorar la sostenibilitat global de la Pobla de Mafumet.

L’Agenda 21 és una iniciativa mediambiental que va néixer a Brasil l’any 1992 i que pretén potenciar polítiques sostenibles per tot el món que beneficiïn el planeta i, per tant, la qualitat de vida de tots els seus habitants. La Pobla ja ha posat el seu granet de sorra.

ANTONI VIVES ESCRIPTOR

La creativitat i l’excusa Uns amics em fan arribar la llista de les subvencions atorgades pel Ministerio de Cultura a la producció cinematogràfica espanyola dels darrers quatre anys. Són molts milions d’euros destinats a centenars de pel·lícules. Els amics ens apostem un sopar: qui hagi vist més de sis d’aquestes pel·lícules tria restaurant i sopa de franc. L’aposta queda deserta. Cap de nosaltres no ha vist més de dues pel·lícules de les subvencionades.

La subvenció de la creativitat ha esdevingut una constant de les polítiques culturals europees. Una constant que ha anat derivant cap a una veritable exigència. La pregunta que ens hem de fer és si el rèdit d’aquesta inversió feta amb diner públic, que vol dir de tots nosaltres, és positiu. No prejutjo res. Tan sol sem faig la pregunta. Més en un moment en què la tria estratègica és fonamental per encarar els anys a venir.

Subvencionar la creativitat pot arribar a ser una contradicció en termes si l’amenaça de llevar les subvencions esdevé una excusa per no crear, com molts cops veiem. La creativitat ha de ser prèvia a tota expectativa de subvenció. El problema rau en el reconeixement de la creativitat en qualsevol camp.

Deu passar una cosa semblant en la relació entre la recerca bàsica i la seva aplicació industrial. Hi deu haver un àmbit per a cadascuna d’elles. De fet hi és. I el debat, en el camp de la recerca, se centra en la connexió correcta dels dos mons. Parlem, per tant, de política cultural, de política de recerca, de política industrial. Parlem de tria nacional, de gestió de recursos escassos, de responsabilitat pública.

En el moment en què la ministra de Cultura amenaça un altre cop amb una llei contra Internet, per defensar allò que la Societat General d’Autors defensa i cobra de sobres, per activa i per passiva, a la bestreta i com a penalització, debatre sobre la manera com invertim els diners públics no és qualsevol cosa. I la cultura espanyola no està tan malament com perquè no se’n pugui parlar posant d’excusa la necessitat de protegir la creativitat.

Potser Linko Killer Machine, Mr. Cupido o Alfonso, el regatón necessitaven els diners. Però també els necessiten els grup de recerca que estan treballant en les aplicacions industrials del sincrotró, i potser algun dia haurem de decidir a favor dels uns o dels altres. La creativitat, com deia Pere IV, no pot ser l’excusa.

Millores en infraestructures municipals La Pobla de Mafumet inicia l’any amb dos projectes que milloraran les infraestructures i serveis del municipi: la millora de la carretera T-750 que dóna accés al municipi i l’inici del condicionament de terrenys que acollirà el futur centre educatiu del municipi. Amb un pressupost de 486.654,05 euros i finançat per la Diputació de Tarragona, s’estan duent a terme les obres d’ampliació i millora d’un tram de 345 metres de la carretera T-750 que dóna accés a la Pobla de Mafumet. L’alcalde, Joan Maria

Sardà, i el president de la Diputació, Josep Poblet, van revisar recentment l’estat de les obres que significaran una millora important a la xarxa viària del municipi i que permetrà un accés més àgil, còmode i segur al municipi.

D’altra banda, també es van iniciar a l’avinguda Guillem de Montoliu de la Pobla, les obres de condicionament dels terrenys que acolliran el futur centre educatiu de la Pobla. Un projecte molt important per al municipi i que permetrà, en un futur, que els nens i nenes pu-

guin realitzar tot el cicle educatiu obligatori, és a dir, dels 3 als 16 anys, en el mateix municipi i sense haver de sortir del poble per cursar aquests estudis.

El projecte del centre educatiu depèn de la Conselleria d’Educació de la Generalitat de Catalunya, a qui l’Ajuntament de la Pobla va cedir els terrenys on es construirà el futur centre educatiu. De fet, la col·laboració i el suport mutu entre ambdues administracions està sent constant, ja que el consistori desitja que aquest servei sigui una realitat molt aviat.

Tarragonès

| 26 de gener de 2011

| 13

TARRAGONÈS

Cós Blanc de Salou, evolució i significat de la festa És ben conegut de tothom que l’acte més emblemàtic i popular de la Festa Major de Salou, és el popular Cós Blanc que any rere any protagonitzen les entusiastes colles que hi participen i que congrega milers d’espectadors que acaben “interactivant” amb les colles que desfilen en una incruenta guerra de confeti.

Tothom sap també en què consisteix el Cós Blanc. Una desfilada de les colles amb la seva corresponent carrossa amb un motiu o tema acord amb la disfressa. Confeti en abundància, música, llum i xerinola col·lectiva. En definitiva, es tracta d’una estructura de rua carnavalesca i, de fet, amb el calendari a la maà podem dir que en constitueix la seva primera manifestació, això sií oficiosa.

Creiem, però, que pot ser interessant saber què vol dir, o què s’entén per Cós Blanc, concepte que sovint m’han preguntat encuriosits convilatants i visitants.

El mot cós, segons el Diccionari Català, Valencià Balear, d’Alcover– Moll, és definit de manera ben precisa: “Corregudes; actes de provar-se a córrer, persones, animals o vehicles, per guanyar un premi, principalment en les festes majors de poble i en les festes de barri”. L’insigne lingüista Mn. Alcové ho pogué documentar a les comarques lleidatanes d’Urgell i la Segarra i també a les tarragonines Conca de Barbe-

rà, Priorat, Camp de Tarragona i la Ribera d’Ebre. Resulta així prou aclaridor l’origen del mot i és significatiu que esmenti que el cós blanc té lloc en les festes majors.

Més modernament en el ‘Gran Diccionari de la Llengua Catalana’ trobem una definició prou coincident amb l’anterior, i afegeix que és un mot relatiu al folklore, diu exactament: “Cursa o correguda a peu o a cavall feta en certes festes per diversió dels espectadors”.

La coincidència és prou evident i la etimologia caldria cercar-la en el mot llatí ‘cursu’, o sigui correguda.

Queda, però, per esbrinar l’adjectiu “blanc” i aquí ja les referències erudites són pràcticament inexistents. Només en el diccionari d’Alcover-Moll, abans esmentat, hem sabut trobar la frase “anar amb cos blanc”, és a dir, “dur brusa blanca les noies”. recollida a Llofriu, ben lluny de les nostres comarques i que, per tant, hem de considerar aliena al concepte de cós blanc.

Allò que sí resulta obvi és que en dir blanc fem una referència cromàtica, la qual apunta la possibilitat que tingués el seu precedent en la tradició d’alguns llocs en els quals antigament les noies llençaven pètals de flors en algunes desfilades festives.

Tot i que el color blanc en la nostra cultura sempre ha estat associat a la puresa, no hi sabem veure cap

mena de simbolisme en la festa del cós blanc, almenys en la forma que actualment se celebra a Salou.

Val a dir també que existeix un clar paral·lelisme que manté el cós blanc salouenc amb la nomenada “cabalgata del coso iris” que se celebra a les Terres de l’Ebre, especialment a Roquetes on, en un carrer igualment ben llarg, desfilen carruatges al·legòrics amb els participants disfressats i llençant gran quantitat de confetti. En aquest cas, tot i mantenir idèntica estructura festiva, l’adjectiu remarca la diferència i en el cas de Salou, lluny de caure en desús (com per exemple a Tortosa i Amposta) la festa del Cós Blanc, així en majúscules, ha anat evolucionant i adaptant als temps fins a constituir el veritable plat fort de la festa major que tots esperem.

Primer varen ser unes desfilades de carros enramats amb fulles de palmera i altres ornaments vegetals, una festa amb l’austeritat imposada per l’època però amb una gran dosi d’il·lusió d’un jovent que no gaudia de gaires possibilitats de diversió.

Més tard començaren a desfilar tractors arrossegant plataformes amb muntatges més o menys elaborats i posteriorment s’incorporà espectaculars focus de llum i potents altaveus que escapaven la música per tot el carrer de Barcelona, des de la via fèrria fins al passeig de Jaume

I. La Comissió de Festes sempre fou l’encarregada d’organitzar la festa amb una il·lusió i imaginació que compensava la manca de pressupost. Certament que l’Associació de Veïns Salauris i després el Casal de Salou, col·laboraren decididament, no pas l’ajuntament de l’època, que hi contribuí ben poc i en alguns anys gens ni mica. El joves passaven un sobret pels comerços de Salou i cada u i dipositava els diners que considerava oportú per fer tal de col·laborar a finançar la festa. No es recaptaven gaires diners, però aquells entusiastes salouencs continuaren reivindicant el seu dret a tenir una festa major i el seu cós blanc. Un cós blanc, no gaire blanc per cert. Diaris, revistes i fins i tot algun Boletín Oficial del Estado, emmagatzemats durant tot l’any per tal de disposar de matèria prima per al cós blanc, era trossejat a cops de destral. Aquest paper fet a quadrets era llençat des dels terrats de les cases buidant els sacs i quan ja es pogué disposar de més recursos era barrejat amb confeti. Dues grans xarxes de globus penjaven del mig del carrer i quan passaven les carrosses, s’estirava d’un fil i els globus queien sobre la multitud que ja omplia el carrer de gom a gom.

I Salou es constituí en municipi i l’Ajuntament s’hi va abocar i el cós blanc va fer un salt qualitatiu important. Les colles començaren a rebre

ajuts, s’augmentà la instal·lació dels equips de llum i de so i es compraren molts quilos de confeti i també calgué modificar el recorregut diverses vegades. S’havia quedat petit, cada any es quedava alguna cosa petita.

Els organitzadors, però, els que feien possible tot l’enrenou de la festa, especialment aquells que conformaven la darrera Comissió de Festes, s’han fet grans. El Juanma s’ha fet gran amb el micro a la ma, ell és l’spiker insubstituïble de la festa, l’Eduard amb els “seus” gegants i diables, el Ramon dirigint i preocupant-se del recorregut, el Sisco Orts, l’Oscar, fill del tortosí, o l’altre Oscar, el manyo, o el Joan Alcové i el Pedro que encara s’ocupen de les màquines que ara llençant el confeti i també l’Esteve, capdavanter sempre durant molts anys, organitzant i disposat a donar un cop de mà allà on faci falta. I segur que em deixo els noms propis de més companys. Altres viuen la festa des de dins les colles, construint les carrosses i desenvolupant tot tipus de tasques. En definitiva, pràcticament tots els d’aquella Comissió de Festes continuen d’una manera u altra vinculats al cós blanc.

Josep Maria Guinovart i Grau Tècnic en Gestió Cultural. - Coordinador de Cultura de l’Ajuntament de Salou

Isabel Aguilera - Regidora de Festes de l’Ajuntament de Salou

“Hem pogut mantenir el nivell dels actes, fins i tot millorar-los, i alhora contenir la despesa” La festa major d’enguany potencia la part cultural i tradicional del municipi. Quin és l’objectiu d’aquesta aposta?

La Festa Major d’hivern sempre ha estat la festa de la cultura popular per exel·lència. És una mostra d’identitat que, a més, permet oferir als espectadors un atractiu visual i tota una experiència. Un any més, la gran implicació de les entitats i associacions fa possible que la nostra cultura local vagi creixent i es pugui viure de forma global durant aquestes dates.

A banda dels actes més tradicionals hi ha lloc per a la música, el teatre... i gairebé tot gratuït...

Sí, també hem apostat per una programació d’espectacles de gran qualitat que satisfacin les

econòmic és més determinant que mai.

La regidora de Festes de l’Ajuntament de Salou, Isabel Aguilera. /Cedida

expectatives dels salouencs i salouenques, i que representi les inquietuds de tots els habitants, ja siguin joves, nens, grans, etc.

Per altra banda, la gratuïtat dels actes va enfocada a fomentar la participació de la població en un moment en què el factor

Com s’aconsegueix mantenir un esdeveniment com la festa major en una època de dificultat econòmica com la que estem vivint? Heu hagut d’abaixar el nivell en algun aspecte?

Hem estat capaços de mantenir el nivell dels actes, inclòs millorant-los en molts casos, contenint a la vegada la despesa. És veritat que hem hagut d’invertir més esforços en la recerca i negociació de la oferta, però al final crec que hem trobat solucions molt satisfactòries i ha valgut la pena. Avui dia, a més, tots els proveïdors són conscients de les dificultats econòmiques i també s’adapten a la nova realitat.

El Cós Blanc continua sent l’estrella de la festa. Quina participació s’espera de visitants per aquest any? Quines novetats destacaríeu d’aquesta edició?

L’objectiu, com en tots els actes, sempre és millorar, i esperem assolir-ho tenint en compte la consolidació que té l’esdeveniment, no només a casa nostra si no a tot el territori proper. L’any passat vam comptar amb una afluència total d’uns 30.000 visitants, aquest any esperem superar la xifra i estem convençuts de que ho podrem aconseguir.

Com a novetats no m’agradaria anticipar ni destacar res, sempre és molt difícil transmetre les sensacions que transmet el Cós Blanc, s’ha de viure i us convido a tots a fer-ho. És un bon moment per venir a Salou.

14 | El Vendrell

26 de gener de 2011 |

el vendrell

‘Els Pastorets del Vendrell’ celebren els 45 anys de la representació Encara resten les funcions del 30 de gener i el 6 i 13 de febrer

E

nguany se celebren els 45 anys d’escenificacions ininterrompudes d’’Els Pastorets del Vendrell’, una fita que els seus responsable valoren molt positivament tenint en compte el moment de crisi que s’està vivint actualment i que també afecta l’entitat. Tot i les dificultats, els seus responsables afronten amb confiança el present i el futur.

Josep M. Bargalló, president actual de l’entitat destaca l’èxit de les dues representacions que ja s’han dut a terme durant els dos darrers diumenges de gener i confia que les representacions del proper 30 de gener i del 6 i 13 de febrer també tinguin una gran assistència de públic.

Bargalló destaca que, malgrat les dificultats que ha hagut d’afrontar aquest any l’assocació en forma de baixes de socis i la pèrdua de patrocinis publicitaris a causa de la crisi, els membres de l’asso-

Les pistes de l’escola Teresina Martorell ja són obertes tots els dissabtes.

ciació no perden els ànims de continuar treballant per dur a terme les representacions com cada any.

El Teatre Àngel Guimerà del Vendrell acollirà per segon any les representacions d’Els Pastorets que aquest any incorporen dos decorats nous, així com la renovació de diferents peces del vestuari.

“Com cada any sempre hi ha alguna novetat en aquest sentit”, destaca Bargalló, que també posa de relleu la incorporació de nous actors als quadres de la representació, cosa que demostra la bona salut del projecte.

La representació d’El Pastorets té lloc a les cinc de la tarda i les entrades, el preu de les quals és de 12 euros, es poden adquirir pel Telentrada (902 10 12 12 - 24 hores), a www.telentrada.com o bé a les mateixes taquilles del teatre els dies de repreresentació.

Un 10% de la recacptació total va destinada a una entitat benèfica.

L’Ajuntament del Vendrell respon les denúncies del PSC sobre la demora en importants projectes del Pla de Barris inclosos en el pressupost del 2010 L’Ajuntament del Vendrell ha respost les declaracions fetes pel grup municipal del PSC sobre el retard en l’execució de dos projectes inclosos al Pla de Barris: la Riera de la Bisbal i la Cooperativa Agrícola Sobre el primer, des del govern muncipal s’afirma que a hores d’ara ja s’ha dut a terme la redacció del projecte; l’estudi geològic; l’estudi hidrològic, l’estudi topogràfic i el projecte executiu, i que s’està a l’espera de rebre les conclusions de l’estudi d’inundabilitat de l’Agència Catalana de l’Aigua per determinar si cal fer alguna modificació del projecte abans de començar les obres de construcció aquest mateix any.

El consistori recorda al PSC que, ja el març del 2010, el director

general d’Arquitectura i Paisatge de la Generalitat va aprovar una modificació del projecte inicial per executar només una de les dues passeres sobre la Riera de la Bisbal inicialment previstes, en considerar que ja s’aconsegueix l’objectiu de comunicar el barri amb la resta de municipi.

Finalment, es va acordar construir una passera entre el carrer de la Barceloneta Baixa i el carrer d’Albinyana. L’estalvi resultant d’aquest canvi s’ha destinat a l’ampliació del programa de rehabilitació de carrers.

Pel que fa a la Cooperativa Agrícola, el govern del Vendrell ha explicat que les gestions per convertir-la en propietat municipal encara no s’han tancat i ha acusat als socialistes de fer demagògia sobre el possible re-

tard. En aquest sentit, el regidor d’Urbanisme, Jaume Escarré, ha recordat que el projecte de la Cooperativa elaborat pels socialistes al final de la legislatura va ser denegat per la Comissió Territorial d’Urbanisme per ser “totalment inviable, ja que s’oferia a la propietat una contraprestació de sostre edificable superior a l’admissible”.

Aquesta mala gestió, segons Escarré, va obligar l’actual govern a refer de nou la proposta a la propietat, així com el projecte de rehabilitació. No obstant això, els actuals propietaris han autoritzat a l’Ajuntament a iniciar alguns treballs previs.

En aquest sentit, afirmen, ja s’ha fet la redacció dels plànols, la diagnosi de l’estructura i la redacció del projecte. A més, sha

acordat sol·licitar a la Generalitat que l’edifici sigui declarat Bé Cultural d’Interès Nacional, una catalogació que determinarà el disseny final de l’equipament, així com la recerca de noves línies de finançament a través del Ministeri de Cultura. En els últims mesos, tècnics de la Generalitat ja han realitzat dues visites a la Cooperativa Agrícola per tal de completar la documentació presentada per l’Ajuntament.

Fins al moment, els treballs previs del projecte de la Cooperativa i de la passera han tingut un cost de 173.000 euros i 36.000 euros, respectivament, mentre que la resta de diners pressupostats al 2010 per aquests dos conceptes, s’afegeixen a la consignació prevista per aquest any 2011.

S’inicia la restauració de la font del carrer del Pou de Santa Anna La font ubicada en una façana del carrer del Pou de Santa Anna està sent restaurada aquests dies per l’expert Pau Arroyo. La seva tasca consistirà a eliminar les capes d’emblanquiment que té la font amb diferents procediments, tant mecànics com manuals.

Posteriorment es reintegrarà el material de pedra i els revestiments amb morter i àrids seleccionats i s’aplicarà una capa de pintura o veladures amb pintures minerals al silicat. Finalment es cobrirà la superfície dels paraments amb una capa de producte hidrofugant. L’actuació forma part del projecte del Pla de Barris del Vendrell i compta amb un pressupost de prop de sis mil euros. Aquesta font va ser construïda cap a la primera meitat del segle XIX, quan el govern municipal va decidir portar les aigües de Tomoví cap al nucli a través d’una canonada i instal·lar algunes fonts públiques d’aigua potable.

Dues fonts més s’han restaurat dins l’àmbit d’actuació del Pla de Barris: la font del carrer de Santa Anna cantonada amb el carrer de l’Estela i la font del carrer del General Prim cantonada amb el carrer de Sant Magí, que serà repintada properament.

Conveni de l’Eina amb el Centre de menors de Santa Oliva El regidor de Promoció Econòmica, Joan M. Diu, i el director del del CRAE de Santa Oliva Lluís Folch i Camarasa i representant de l’entitat CEPS Projectes Socials, Carles Rué, han signat la renovació del conveni de col·laboració per a la cessió puntual d’espais de L’EINA per realitzar activitats formatives de l’entitat social.

En concret, per al mes de maig està previst fer quatre sessions formatives sobre l’ús de les noves tecnologies per als educadors socials de l’entitat CEPS Projectes Socials a les dependències de L’EINA, que posarà a disposició de l’entitat social els mitjans necessaris per al desenvolupament d’aquestes sessions (aula d’informàtica, canó, sala condicionada...).

El Vendrell

| 26 de gener de 2011

| 15

el vendrell

El Vendrell es prepara per viure la 25a edició de la seva Xatonada Popular El Concurs de Mestres Xatonaires, un dels grans reclams de la festa

E

l proper 6 de febrer el Vendrell tornarà a ser la capital del xató en l’any de la 25a edició d’aquesta festa popular.

Al llarg de tot el dia la capital del Baix Penedès celebrarà la jornada gastronòmica festiva per excel·lència, la Xatonada Popular, que enguany arriba a la 25a edició.

La jornada començarà a les 10 del matí amb l’inici del 25è Concurs de Mestres Xatonaires. A dos quarts de 12 del migdia es començarà a repartir la Xatonada Popular (el preu del tiquet de degustació és de 7 euros).

A les dotze del migdia es durà a terme la 24a Exhibició de Xatonaires Infantils, en la qual tots els nens i nenes participants entraran en el soertirg d’una cistella. A dos quarts d’una del migdia tindrà lloc la degustació i valoració dels plats dels concursnts de part dels membres del jurat i a la una del migdia serà el torn de l’acte d’inves-

S’investirà un mestre xatonaire com a membre de l’Associació Gastronòmica de la Universitat del Xató de Catalunya tidura d’un mestre xatonaire com a membre de l’Associació Gastronòmica de la Universitat del Xató de Catalunya. Finalment, a les dues del migdia es lliuraran els premis als sis primers classificats del 25è Concurs de Mestres Xatonaires.

Al llarg del matí la Rambla del Vendrell acollirà els estands relacionats amb el món del xató així com la 18a Fira de productes alimentaris naturals i artesanals. D’altra banda, també hi haurà espectacles d’animació i una trobada d’intercanvi de plaques de cava. Un dels espais destacats de la festa per als més petits serà la ludoteca, que inclourà més de 30 jocs d’habilitat construïts amb materials recuperats de deixalles.

Una imatge d’arxiu del Concurs de mestres Xatonaires./Cedida.

La CUP del Vendrell participarà a les municipals

L

a Candidatura d’Unitat Popular vendrellenca ha anunciat públicament la seva presència a les properes eleccions municipals del 22 de maig de 2011.

La candidatura estarà encapçalada per Rubén Suan escollit, de forma unànime, per la militància en l’assemblea local de la darrera setmana.

Aleix Mallofré, membre de l’assemblea local de la CUP, ha recordat que ja van ser-hi presents a les municipals de 2007, com a Alternativa Vendrellenca, i que tot i no aconseguir representació al consistori “considerem que vam aconseguir uns resultats força satisfactoris tenint en compte que només feia una parell de de mesos que havíem començat a funcionar, i que els nostres mitjans econòmics i logístics eren gairebé zero”.

L’organització independentista també ha anunciat que en Rubén Suan, fins ara portaveu local, ha estat escollit pel conjunt de la militància per encapçalar la candidatura.

Rubén Suan ha declarat que la candidatura arriba en condicions força diferents respecte el 2007 ja que “els darrers qua-

tre anys hem estat treballant molt, amb una feina i presència força constants. Considerem que hem aconseguit crear el nostre propi espai i crear una certa xarxa social al nostre voltant”.

Tanmateix ha declarat afrontar les properes municipals amb tranquil·litat ja que “ho

comparem amb el fet d’haver de fer un examen i tenir la tranquil·litat d’haver estudiat i fet els deures cada dia. Encara queden uns mesos, creiem que anem pel bon camí i l’únic que ens queda és continuar treballant de la mateixa manera que fins ara”.

La candidatura vendrellenca considera que en les circumstàncies en que es troba vila és més important que mai la presència d’una candidatura municipalista que avantposi els interessos dels vendrellencs i vendrellenques per sobre dels interessos personals i de partit. Segons Suan “creiem que s’ha de treballar per canviar la classe política i la seva forma de fer”. També ha remarcat la voluntat de la CUP d’esdevenir la veu de la gent del poble a l’Ajuntament i “és per això que treballarem per aconseguir presència al consistori”.

“Considerem que hem aconseguit crear el nostre propi espai i crear un certa xarxa social al nostre voltant”, segons els candidats

La candidatura vendrellenca considera més important que mai la presència d’una candidatura municipalista per les eleccions

Durant l’acte la CUP del Vendrell ha anunciat la seva intenció de presentar-se en solitari a les properes eleccions, encara que reconeix contactes amb altres organitzacions.

16 | Baix Penedès

26 de gener de 2011 |

baix penedès

Calafell exprimeix al màxim les subvencions per crear ocupació al municipi redacció, Calafell

L

’Ajuntament de Calafell, mitjançant la regidoria de Treball, ha destinat en aquest mandat 2007-2011 un total de 3,3 milions d’euros al foment de l’ocupació.

Aquesta quantitat s’ha invertit en 24 projectes i serveis que han ajudat a trobar feina “literalment a centenars de persones, tot i la crisi i l’atur”, segons la regidora de Treball, Yolanda Almagro.

A més, aquesta tasca s’ha tirat endavant “exprimint al màxim les subvencions que existeixen, de manera que el cost directe per a Calafell fos el mínim possible”, afegeix Almagro. Dels 3,3 milions d’euros invertits, 2,53 milions (el 75%) han arribat en forma de subvenció del Servei d’Ocupació de Catalunya o del Fons Social Europeu. “Hem optimitzat recursos i hem fet molt amb molt poc”, rebla el clau la regidora. Les accions

van començar immediatament després de l’inici del mandat, el mes de juny de 2007. L’any 2008 va registrar la màxima inversió, 1,32 milions d’euros, arran de l’arrencada d’una escola taller, de diversos plans d’ocupació i d’un programa de formació continuada i en línia. El 2009, la inversió va ser de 0,72 mili-

ons d’euros, i la de 2010, de 0,73 milions. Per a aquest primer semestre de 2011, la regidoria de Treball té compromesa una inversió de 0,27 milions d’euros i els seus principals projectes són la continuació d’una casa d’oficis i un programa personalitzat d’acompanyament als aturats fins que troben feina.

Adjudicades les primeres obres de la llei de barris al nucli antic de Calafell La junta de govern local de l’Ajuntament ha adjudicat les dues primeres obres del projecte de la Llei de Barris al nucli antic de Calafell. La inversió serà de 799.550,21 euros i el termini d’execució, a càrrec de l’empresa comarcal AMC5, és de quatre mesos. Les obres començaran aquest mes de febrer, per la qual cosa estaran enllestides abans de l’estiu.

Els veïns seran convocats properament per explicar-los la intervenció, el calendari i la manera com s’executaran els treballs.

Les obres adjudicades comprenen la remodelació dels carrers de l’Aire, de les Penyes i Major, i de la plaça del Trinquet. El projecte inclou l’adequació de la zona arqueològica situada al nord del Castell de la Santa Creu, que relaciona Calafell amb les incursions del cabdill cordovès Al-Mansur contra la Catalunya cristiana. Aquestes obres corresponen a les fases 1 i 2 del projecte de remodelacio del nucli històric de Calafell, als peus del Castell. Ambdues fases es financen mitjançant la Llei de Barris. Entre 2009 i 2010 ja va executar-se la fase

3, que va renovar les places de Catalunya i de la Constitució, el carrer de l’Església i part del carrer Principal. Aquesta fase no formava part del projecte de la Llei de Barris, tot i que també va rebre una important subvenció de la Generalitat.

“Som pocs els ajuntaments que farem obres aquest 2011, a causa de la manca de finançament i a la crisi, però encara som menys els que invertirem en cultura i patrimoni per crear noves inèrcies econòmiques que crein ocupació en serveis, turisme i qualitat”, ha manifestat el tinent d’alcalde de Territori, Ramon Ferré. Afegeix que “la culminació del projecte dels entorns del Castell suposarà un impuls per al nucli antic, que durant molts anys ha viscut en decadència”.

Un cop acabades aquestes obres, restarà pendent la fase 4, que es finançarà també amb la Llei de Barris (la creació d’un parc i d’un aparcament al nord del Castell). L’Ajuntament ha adquirit recentment 5.000 m2 de terreny per tal de completar les dues hectàrees que tindrà la nova zona verda, que portarà el nom de Parc de la Bòvila.

Més de 2.000 persones visiten l’exposició ‘Entre nosaltres’ sobre consum d’alcohol i altres drogues redacció, Calafell

D

el 13 desembre al 14 de gener l’Àrea Bàsica Baix Penedès Interior ha acollit l’exposició ‘Entre nosaltres, els adults, l’alcohol i altres drogues’ de manera itinerant pels seus centres de salut: CAP l’Arboç, Llorenç, Sant Jaume i Banyeres.

Dissenyada per l’associació PDF amb el suport de la Subdirecció General de Drogodependències del Departament de Salut i com a activitat comunitària dins del marc del Programa Beveu Menys, la mostra pretenia facilitar informació i sensibilitzar sobre els principals riscos del consum de drogues (principalment, alcohol, cànnabis, cocaïna i psicofàrmacs),

Imatge de la mostra ubicada als centres de l’Àrea Bàsica Baix Penedès Interior. /Cedida

així com orientar sobre l’accés als serveis d’atenció a persones amb problemes relacionats amb les drogues. L’exposició Entre Nosaltres, amb el lema: “...ni tota la gent jove pren drogues, ni tota la gent que pren drogues és jove”, constava de 10 plafons que tractaven qüestions relacionades amb el consum de les drogues més habituals des de diferents contextos propis de la nostra societat actual i anava dirigida, sobretot, a la població adulta. Atesa l’alta utilització que fa la població dels serveis sanitaris, concretament de l’Atenció Primària, i tenint en compte la freqüentació dels serveis, la població adscrita i la durada de la campanya, s’estima que, com a mínim, unes 2.300 persones han visitat els centres en aquest període i han pogut gaudir d’aquesta iniciativa.

Baix Penedès

| 26 de gener de 2011

| 17

BAIX PENEDĂˆS

La III Escola de Consum del Baix Penedès es pot visitar a la Lira Vendrellenca fins al pròxim 4 de febrer

E

l passat dilluns 24 de gener a les onze del matí, Maria Jesús Sequera, per part del Consell Comarcal del Baix Penedès, en qualitat de consellera de Consum, juntament amb Montserrat Gßell Anglès, cap de la secció de Serveis Territorials a Tarragona de l’Agència Catalana de Consum, i Xavier MercadÊ, president de La Lira Vendrellenca, han ofert una roda de premsa per fer la presentació oficial d’aquesta tercera edició de l’Escola de Consum al Baix Penedès.

M. Jesús Sequera, la primera a intervenir, ha donat les grà cies al president de la Lira Vendrellenca per haver cedit de forma gratuïta les seves instal¡lacions i fer possible aquesta nova edició de l’Escola de Consum, enguany amb totes les places plenes els quinze dies de durada. L’Escola serà al Vendrell des del 24 de gener –dia de la inauguració– fins al 4 de febrer.

Imatge de la signatura del conveni entre l’Ajuntament i l’Associació de Pares de Disminuïts Psíquics./Cedida

Estem en una societat de consum i què millor col¡laborar en l’optimització de recursos, ha conclòs. Montserrat Gßell, per la seva banda, ha explicat que la presència de l’Escola de Consum al Baix Penedès Ês possible mercès al conveni marc que

determina la delegació de competències en matèria de gestió, tramitació de consultes, redreçament dels consumidors o docència, com Ês el cas d’aquesta Escola de Consum. Gßell ha destacat tambÊ la importà ncia de l’educació en el consum en

els escolars, ja que Ês la manera d’incidir en el demà .

L’Escola de Consum es va fer per primera vegada l’any 2003 a la ciutat de Barcelona i, en vista de l’èxit, es va anar progressivament descentralitzant.

A la nostra comarca, atès el ca-

Foment de l’ocupació a travÊs de l’à rea d’Acció Social del Consell Comarcal Entre novembre i desembre de 2010, l’Àrea d’Acció Social i Ciutadania del Consell Comarcal del Baix Penedès ha dut a terme la contractació de cinc professionals a travÊs de Plans d’Ocupació concedits des del Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya.

Aquests professionals, en principi contractats per un període de sis mesos, s’han distribuït entre diferents projectes. Es tracta d’una tècnica de suport a les persones amb dependència i als usuaris del Servei d’Ajut a Domicili: Ês una persona diplomada en treball social que dóna suport a l’equip Bà sic d’Atenció Social (EBAS) en la realització del trà mits pertinents de la Llei

rà cter itinerant de la iniciativa, hi arriba cada dos anys. La primera edició, el curs 2006/2007, va beneficiar 169 alumnes; la segona, el 2008/2009, un total de 304. Enguany passaran per l’Escola de Consum de la nostra comarca un total de 550 alumnes repartits entre els quinze dies que romandrà instal¡lada a La Lira Vendrellenca. El president d’aquest emblemà tic espai vendrellenc, Xavier MercadÊ, ha mostrat la seva satisfacció per ser útils a la societat, en aquest cas infants i joves de la nostra comarca de diferents escoles i instituts.

La metodologia emprada pels educadors de l’Escola tÊ molt en compte l’edat i tipologia dels alumnes. Així doncs, a partir de qßestions tan simples com parlar de comprar uns texans, s’arriba a parlar del cotó i la recol¡lecta i a l’hora de parlar de control de la despesa es poden plantejar temes com ara la preparació d’una festa d’aniversari.

EF HFOFS J EF GFCSFS

R ESERVES

BAIX PENEDĂˆS DENTAL, S.L. Dr. Carlos Vicente Bosqued COEC 1553

de dependència. TambÊ hi ha dos tècnics per a la Ludoesplai Itinerant, titulats en animació sociocultural, que programen i desenvolupen les activitats del servei de ludoteca itinerant, a mÊs de reforçar el servei de Centre Obert, i una tècnica per a cursos d’Habilitats Socials, que

Ês llicenciada en psicologia i fa cursos d’habilitats socials. Finalment, una informadora administrativa per al SIAD (Servei d’Informació i Assessorament a la Dona), les tasques de la qual són de carà cter administratiu i d’informació a les usuà ries del servei.

XXX QBTUPSFUTEFMWFOESFMM DBU

Tel. 977 66 57 61 - 647 748 123 C/Cerdanya, 12, primera planta 43700 El Vendrell

18 | Baix Penedès

26 de gener de 2011 |

baix penedès

Mercadona i AMC5 invertiran 6,2 milions d’euros en el nou mercat de Calafell Les empreses adjudicatàries del nou equipament comercial presenten en societat el seu projecte, que serà una realitat l’estiu de 2012

L

a cadena comercial Mercadona i la constructora AMC5 han presentat en societat el projecte del nou mercat municipal. Totes dues empreses són les adjudicatàries del nou equipament, que significarà una inversió de 6,2 milions d’euros, les obres del qual és previst que comencin el proper mes d’abril.

La presentació s’ha fet amb la presència de les forces vives de l’economia local: associacions i col·lectius d’empresaris i comerciants, nombrosos empresaris i botiguers a títol individual i els paradistes de l’actual mercat. José Gutiérrez, director d’expansió de Mercadona, ha dit, en aquesta presentació, que “ens sentim orgullosos de venir a Calafell a participar en un projecte i a compartir el gran futur que té aquest municipi”.

De la seva banda, l’alcalde de Calafell, Jordi Sánchez, ha dit que “el nou mercat municipal, i tots els equipaments que l’envoltaran (una biblioteca, una escola i una llar d’infants), significarà un salt qualitatiu importantíssim per a tot el municipi i, sobretot, per al nucli de la platja

de Calafell”. I el tinent d’alcalde de Comerç, Carles Rion, ha afegit que “aquest projecte crearà ocupació, tant en la fase de

construcció com en la fase d’explotació. Serà ocupació en quantitat, de qualitat i durant molts anys”. En l’acte, els arqui-

tectes del despatx Batlle i Roig, han explicat el projecte que han redactat els tècnics de les empreses adjudicatàries.

Un edifici singular, amb una planta de 3.000 metres quadrats que allotjarà a la planta baixa, el nou mercat; al soterrani, 200 places d’aparcament; i a la segona planta, la nova biblioteca municipal i una gran terrassa.

Actualment, s’està redactant el projecte executiu. Aquest treball no es tancarà fins que no acabi l’exposició pública del nou reglament del mercat, aprovat per l’Ajuntament. El reglament definirà els usos definitius de l’edifici i l’equip de govern municipal vol recollir les idees i suggeriments de tothom, especialment dels actuals paradistes, ja que hi ha la voluntat de realitzar un canvi tranquil i sense traumes. La previsió és que les obres comencin a l’abril. La seva durada serà de catorze o quinze mesos i s’intentarà que el nou mercat obri les portes a principis d’estiu de 2012. Els 3.000 metres quadrats del nou mercat es repartiran al 50% entre una superfície comercial que explotarà Mercadona i les parades tradicionals.

D’aquestes n’hi haurà entre 25 i 35, segons els paràmetres de la Generalitat i els principals estudis de mercat del sector.

Un incendi obliga a traslladar provisionalment els serveis de la casa de cultura Cal Bovalà Mentre es completa la reparació dels desperfectes a la Masia redacció, Calafell

L’Ajuntament de Calafell ha decidit traslladar provisionalment a diferents ubicacions els serveis que es prestaven a la casa de cultura de la masia de Cal Bolavà, afectada el passat cap de setmana per un incendi.

Aquesta mesura es mantindrà fins que es pugui completar la reparació dels desperfectes ocasionats per les flames, per a la qual encara no hi ha data.

Les gestions davant de les regidories de Cultura i d’Ensenyament i de l’Oficina de Català de

Calafell caldrà anar a fer-les al complex de piscines Vilarenc Aqua (avinguda del Vilarenc 2), on té la seva seu la regidoria d’Esports, que acollirà l’atenció al públic de les esmentades àrees.

De moment, els serveis de Benestar Social es continuen realitzant a les mateixes instal· lacions. De la seva banda, els serveis d’Orientació i la Borsa de Treball de la regidoria de Treball s’han ubicat provisionalment al Punt de la Feina, al casal de la plaça Alcalde Romeu s/n.

Els cursos i activitats que s’ofe-

reixen a la casa de cultura no queden afectats, perquè es desenvolupen a l’edifici nou del recinte, que no ha quedat afectat per l’incendi.

L’Ajuntament encara no coneix la data en què les instal·lacions de Cal Bolavà podran reobrir al públic. Encara s’ha de completar la investigació del sinistre, malgrat que tot apunta a un curtcircuit elèctric. L’incendi va causar danys d’entitat a la planta baixa de la masia i el fum va afectar també les plantes superiors, tot i que en aquest darrer cas es desconeix l’afectació que s’hagi pogut produir.

Recaptació solidària a l’Arboç per Sant Antoni

Diumenge passat l’Arboç va celebrar la diada de Sant Antoni amb la ja tradicional venda de coques beneïdes, organitzada pel Seguici i l’Associació de Dones Arbocenques. A les 9 del matí es va celebrar la missa a l’Hospital i es van beneir les coques. La venda va començar a les 11 del matí, pels carrers de la vila, amb l’acompanyament musical de l’Escola Municipal de Música Tradicional del Penedès de l’Arboç.

Comarques

| 26 de gener de 2011

| 19

COMARQUES

CiU posa fre a la Llei de vegueries i tanca el debat sobre la capitalitat El nou govern de la Generalitat deixa en un calaix la polèmica distribució territorial heretada del tripartit i no hi haurà ni vegueries ni seus institucionals Òliver Márquez, Tarragona

N

i vegueries ni seus institucionals ni nova distribució territorial a l’esquena del govern espanyol. Finalment, la Generalitat de CiU ha decidit posar en un calaix la polèmica Llei de vegueries –aprovada a correcuita a finals de la darrera legislatura amb els únics vots favorables de PSC, ERC i IC-V– i, si bé de moment Catalunya deixarà per més endavant el seu propi escenari administratiu del territori, molts tarragonins i tarragonines poden respirar més tranquils.

La capitalitat de Tarragona, de moment, no perilla.

Un dels principals cavalls de batalla de l’anterior govern de la Generalitat, la nova distribució territorial del país en set vegueries, no és una qüestió prioritària en aquests moments per al nou govern de CiU. La mateixa consellera de Governació, Joana Ortega, ha confirmat aquesta setmana que el govern aparcarà aquesta legislatura la Llei de vegueries en considerar-la inaplicable pel fet que el seu desenvolupament depèn de Madrid, i també pel fet de no voler augmentar administracions amb el consegüent cost que això significaria. I és que, tal com ja s’havia anunciat durant la campanya electoral prèvia a les eleccions autonòmiques del 28 de novembre, el nou govern de la Generalitat liderat per Artur Mas ha decidit situar el comptador de la Llei de vegueries aprovada pel tripartit a zero. De fet, tirant la llei endavant sense una reforma de les lleis estatals sobre les províncies i el règim local només s’aconsegueix que es canviï el nom de les províncies catalanes i les diputacions.

Per tant, fins que no es retirin aquests ens, no s’avançarà en l’ordenació territorial, fet que serà difícil arran la sentència

CONCENTRACIÓ HISTÒRICA A LES ESCALES DE LA CATEDRAL DE TARRAGONA EL 30 DE DESEMBRE DE 2009

Més de 4.000 tarragonins i tarragonines van aplegar-se a les escales de la Catedral de Tarragona a finals de 2009 en defensa del nom i de la capitalitat de Tarragona davant del projecte de Llei de vegueries que el govern tripartit acabaria imposant sense tenir en consideració les més de 5.000 al·legacions ciutadanes que reclamaven la ciutat de Tarragona com a capital de la futura Vegueria de Tarragona. Finalment, l’executiu va aprovar una llei que relegava Tarragona com a seu institucional d’una vegueria que s’hauria d’haver dit Vegueria del Camp de Tarragona. Els arguments de la ciutadania tarragonina, defensats també al Parlament per l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, no van ser tinguts en compte pel govern de José Montilla. Ara, més d’un any després, el govern de CiU ha confirmat que la llei heretada del tripartit no s’aplicarà en ser inaplicable ple fet que depèn el seu desenvolupament de Madrid i també pel fet de no voler augmentar administracions. Ò.M.

La llei, en la seva primera fase d’aplicació després de la cita electoral del 22 de maig, comportava el canvi de qualificació de capital pel de “seu institucional”

del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut d’Autonomia de Catalunya. A banda, el govern vol evitar duplicitats en les administracions. El president Artur Mas acaba d’eliminar 23

Amb la decisió de l’executiu de Mas de posar el comptador a zero, el Penedès encara aspira a aconseguir la seva pròpia distribució territorial

direccions generals i 3 secretaries de govern per tal reduir la despesa en situació de crisi.

Amb la retirada momentània de la Llei, la ciutat de Tarragona conserva, doncs, la seva capita-

litat a les comarques de Tarragona, al mateix temps que el terme Camp de Tarragona continua sense tenir oficialitat dins dels organismes oficials. També es posa punt i final a les disputes entre les ciutats de Reus i de Tarragona per la capitalitat del territori, personificades en els seus respectius alcaldes (tots dos del PSC) i per algunes de les entitats ciutadanes d’ambdós municipis. Tarragona, doncs, continua sent la capital de la província de Tarragona.

Pel que fa a la comarca del Baix Penedès, la decisió del govern

d’Artur Mas els permet somiar encara a aconseguir en el futur una pròpia vegueria del Penedès, un reconeixement que CiU va reclamar durant la tramitació de la llei durant la darrera legislatura i que va provocar un fort enfrontament amb el PSC, que finalment no va tenir en compte aquesta possibilitat.

Tot i això, el nou govern de la Generalitat de CiU no rebutja l’actual divisió territorial, tal com es pot comprovar amb el fet que Artur Mas hagi mantingut les set delegacions territorials.

20 | Salut

26 de gener de 2011 |

XARXA SANITÀRIA I SOCIAL DE SANTA TECLA

Per què cal fer esport?

Entrevista al Dr. Manuel González Peris, cap de la Unitat de Medicina Esportiva de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona

L

a industrialització i la tecnologia de les societats modernes han facilitat moltes tasques que comportaven gran despesa energètica. Això, lligat a una societat que busca bàsicament el confort, comporta un conjunt d’hàbits i costums que van en contra dels nostres propis condicionants genètics. Com a animals que som, el nostre estat natural hauria de ser el moviment, la màxima funcionalitat. Per desgràcia, als nostres aparells i sistemes els passa com a les màquines, si no els fem funcionar, s’atrofien, s’espatllen i van deixant de funcionar.

De tot això parlem amb el Dr. Manuel González Peris, cap de la Unitat de Medicina de l’Esport de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona.

Per què és bo fer esport?

Hi ha molts motius que faciliten la inactivitat física i el sedentarisme, com el ritme frenètic i la manca d’horaris delsnostre estil de vida, les dificultats per utilitzar els indrets i les instal·lacions públiques de forma lliure i espontània, com els mateixos carrers, parcs, instal·laciones esportives infrautilitzades a les tardes, nits i caps de setmana, manca de carrils bici, gimnasos a l’aire lliure, etc.

El resultat de tot això és que més del 60% de la nostra po-

“No hi ha cap medicament que aporti tants beneficis a la salut de les persones com la pràctica de l’esport o l’exercici físic”

El Dr. Manuel González Peris, a la seva consulta la UME del Complex socionasitari de Llevant, a Tarragona. / Ò.M.

blació és sedentària (inactiva) i que estem incrementant de manera alarmant el nombre de persones amb sobrepès a més del 30% i d’obesos a més del 16%. Si no s’hi fa res, s’espera que, en els propers 10 anys, poden incrementar-se fins al doble les xifres anteriors, a les quals s’associen gairebé sempre moltes de les patologies cròniques més freqüents com ara la diabetis tipus II, les dislipèmies, la hipertensió arterial, problemes en l’aparell locomo-

tor, etc., responsables de gran part de la despesa sanitària.

L’alternativa és molt clara.

L’exercici físic i l’esport, de forma regular i a intensitats moderades, a més de la millor opció per emplenar el temps de lleure, és divertit, ens permet tot tipus de relacions socials i representen una eina terapèutica i preventiva de primer ordre. L’exercici físic i l’esport, realitzats de manera moderada i sostinguda, permet augmentar la capacitat funcional, la

resistència, la força, la flexibilitat, la mobilitat, l’estabilitat i l’equilibri i l’estat d’ànim, i redueix el pes, el cansament, la debilitat, el sucre, el colesterol i la tensió arterial, a més del risc de cert tipus de càncers, com el de mama o el de colon.

Existeix algun medicament que pugui fer tot això?

Es pot fer esport a qualsevol edat?

El moviment no és exclusiu de cap edat. No sols es pot prac-

ticar, hem de ser conscients que cada cop el nostre grau de moviments es redueix, especialment amb la gent gran.

Els objectius són diferents en nens, adolescents, joves adults o gent gran. En cada edat, i en cada cas, caldrà valorar les capacitats físiques i els condicionants individuals i aconsellar els tipus d’exercici físic i/o esport més adient. En el moment actual existeixen grups d’investigació abocats a estudiar els millors programes d’exercici físic per millorar la salut de poblacions especials, a les diferents edats, en diferents col·lectius (pe. discapacitats físics o psíquics, en patologies específiques, etc.)

Si es pateix una malaltia crònica, es pot realitzar alguna activitat física o esportiva?

Moltes de les malalties cròniques (patologia) apareixen com a conseqüència de la mala funció (fisiologia) dels nostres sistemes i aparells. En molts casos el mal funcionament consisteix simplement en una baixa o nul·la funció. És tan important

Salut

| 26 de gener de 2011

| 21

XARXA SANITària i social de SANTA TECLA ment com les de la Xarxa Sta Tecla. En un mitjà sanitari com el nostre, on la majoria dels components són especialistes en Medicina de l’Educació Física i l’Esport, amb més de 18 anys d’experiència, amb formació complementària a tots els nivells, amb tots els mitjans tècnics a l’abast i amb la possibilitat de realitzar tot tipus d’interconsultes internes o externes, és molt difícil poder millorar la capacitat resolutiva de una Unitat de Medicina de l’Esport com la nostra.

“Cal caminar una mitja hora cada dia i fer esport moderat una estona uns 3 dies per setmana per mantenir-nos en forma”

la pràctica d’exercici físic en la majoria de patologies cròniques que en molts casos, com cardiopatia isquèmica, diabetis tipus II, hipertensió arterial, dislipèmies,..., sense oblidar que, en els obesos o en persones amb síndrome metabòlica, un tractament dietètic sense exercici físic és, senzillament, impensable.

Com a consens de tots els implicats s’ha publicat la Guia de Prescripció d’exercici físic per a la salut, amb la participació de molts metges de la Xarxa i amb un paper important de coordinació per part dels membres de la UME. Per què és recomanable fer-se una prova d’esforç físic a la unitat de Medicina de l’esport de la Xarxa de Santa Tecla?

La pràctica d’exercici físic regular i moderat (p.e. que encara permet parlar) difícilment pot donar problemes i, en general, comportarà beneficis i millora de la condició física i de la qualitat de vida a tots els nivells.

Un altre tema és la pràctica d’exercici físic i/o esport d’alta intensitat, com ara la competició esportiva o similars.

Actualment es considera que cal realitzar una revisió medicoesportiva exhaustiva i periòdica en tots els esportistes que realitzin competicions organitzades (com els federats).

Tanmateix s’aconsella realitzar una valoració funcional, amb prova d’esforç, a les personesa-

CENTRO MÉDICO ROMA

adultes de més de 35 anys, amb antecedents familiars de tipus cardiovascular o metabòlic, així com aquelles en dos o més factors de risc cardiovascular.

En persones amb patologies ja definides, com cardiòpates, diabètics, etc., cal exigir una certificació mèdica de no contraindicació esportiva abans de permetre la seva inclusió en activitats esportives dirigides i d’alta intensitat (pe. gimnasos o competicions esportives).

En què consisteixen les proves que es realitzen?

En funció dels objectius i interessos del pacient, es valoren tres aspectes: els antecedents personals i familiars; una exploració exhaustiva general, especialment de l’aparell cardiorespiratori i de l’aparell locomotor, entre d’altres. Consisteix a pesar, mesurar i valorar el percentatge de greix i múscul, grau d’obesitat i altres mesures. En alguns casos cal realitzar estudis funcionals respiratoris (pe. espirometries) o demanar proves complementàries com analítiques. Es calculen diversos índexs que ens comparen els diferents paràmetres respecte als diferents grups de referència, i ens permet fer interpretacions i orientar.

Són iguals les proves per a una persona “normal” que per a un esportista d’alta competició?

A més de l’anterior, en tots els casos, especialment en nens, cal incloure un electrocardiograma (ECG) per descartar patologies cardíaques silents.

En esportistes de competició adults i, especialment de més de 35 anys, cal realitzar una prova d’esforç (ergometria) per descartar cardiopatia isquèmica, arítmies, hipertensió arterial o altres patologies. En els casos de sospita d’altres patologies es realitzen altres proves complementàries (radiografies, TAC, RMN, ecografies, ecocardiogrames, holters, etc.) Finalment, cal dir que, en alguns casos més complexos, les proves d’esforç es poden realitzar amb combinació d’estudis metabòlics (p.e. glucosa, lactats), d’estudis respiratoris (p.e. analísis de gasos espirats, pulsioximetria), etc.

Que diferencia la unitat de la Xarxa d’altres institucions o ens del territori que puguin realitzar també aquest tipus de prova?

Hi ha poques institucions que puguin oferir totes les possibilitats diagnòstiques i de tracta-

Què pensa de les revisions medicoesportioves que es fan, per exemple, a les escoles o als clubs?

Les revisions mèdiques, com qualsevol altre tipus d’acte mèdic, s’han de realitzar exclusivament en centres sanitaris amb autorització per part del Departament de Salut. De la mateixa manera que no entendríem que algun metge faci revisions ginecològiques en un lavabo, no s’ha de permetre que es facin revisions medicoesportives en vestidors, lavabos o aules de centres educatius.

Si bé fer-se una revisió és imprescindible per federar-se en algun esport, ho és per fer exercici per compte propi?

Evidentment. Com a metges la nostra obligació és recomanar la realització de valoracions funcionals medicoesportives a tothom que faci qualsevol mena d’esport. D’especial interès són les persones amb altes intensitats d’exercici físic, especialment si són majors de 35 anys, amb antecedents patològics, amb factors de risc o amb patologies definides.

A grans trets, quines recomanacions es poden fer a la població en general sobre la

pràctica esportiva?

Hi ha alguns consells bàsics que es resumeixen en les anomenades piràmides d’exercici físic: s’ha de mantenir un estil de vida actiu, com caminar almenys 30 minuts diaris, o fer més de 10.000 passes diàries.

No hem d’oblidar activitats com anar a comprar caminant, pujar i baixa escales, etc. Realitzar exercici físic i/o esport moderat o intens, durant 20-30 minuts, 3-4 dies per setmana; realitzar exercicis per millorar la força muscular, fent sèries de 8-12 repeticions, dos cops per setmana. Sempre que puguem fer feines actives de manteniment de la casa. Evitar estar llargues estones asseguts a l’ordinador o mirant la televisió. Controlar el pes i millorar el màxim possible la nostra alimentació.

F er massa esport pot ser contraproduent per a la salut a llarg termini?

L’exercici físic i l’esport realitzats de forma moderada i progressiva i adaptada als condicionats individuals difícilment ens donarà problemes. En casos especials, un excés d’exercici físic pot comportar accidents i lesions esportives de diversos tipus, habitualment de l’aparell locomotor.

Si jo vull començar a fer esport i vull saber si hi estic preparat, què haig de fer per accedir a la Unitat de Medicina de l’Esport de la Xarxa?

El principal objectiu de la UME és poder donar la màxima resposta i servei integral a tots els temes amb relació a la pràctica d’exercici físic i/o esport.

Per sol·licitar una consulta a la UME tan sols he de trucar al Call Center de la Xarxa o directament als telèfons de consultes externes de la UME, tant de Tarragona, el Vendrell o Vilaseca.

PISOS - XALETS - FINQUES

977 23 55 77

OFTALMOLOGÍA URGENCIAS: 629 25 23 24

CERTIFICADOS MÉDICOS, PSICOTÉCNICOS CONDUCTORES Y CAZADORES

Plaza Alcalde Lloret, 1 43005 TARRAGONA

COMPRA, VENDA,LLOGUER i ASSEGURANCES

22 | Comarques

26 de gener de 2011 |

comarques

La Diputació culmina millores a les carreteres de Vallmoll, Vilanova d’Escornalbou i la Pobla de Mafumet L’ens supracomarcal, que gestiona més de 1.000 quilòmetres de xarxa viària a la província, inverteix 1,4 milions d’euros en les tres actuacions redacció, Tarragona

E

l president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, s’ha desplaçat a Vallmoll i a Vilanova d’Escornalbou per inaugurar les obres de millora que s’han fet en diferents punts de la xarxa viària que gestiona la institució. Poblet també ha visitat els treballs d’eixamplament que s’estan fent actualment a l’accés de la Pobla de Mafumet.

Amb aquestes actuacions –que representen una inversió total de gairebé 1,4 milions d’euros– es fa palesa la tasca contínua que la Diputació de Tarragona du a terme per tal de vetllar per la qualitat dels més de 1.000 quilòmetres de xarxa viària que gestiona al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre. L’objectiu és facilitar les comunicacions arreu del territori i així contribuir al seu equilibri i sostenibilitat.

Així ho ha posat de manifest Josep Poblet durant les seves intervencions als actes que han tingut lloc al territori.

Vallmoll L’accés a Vallmoll des de la Masó per la carretera T-751 compta amb un nova rotonda que facilita el trànsit i que permet la connexió amb el polígon industrial del municipi. El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, va ser l’encarregat de tallar la cinta inaugural, acompanyat de l’alcalde del municipi, Josep Lluís Cusidó, i d’altres membres de la corporació.

Acte seguit, al Centre Cultural i Social de Vallmoll es van donar tots els detalls de l’obra realitzada, que bàsicament ha consistit en la construcció d’una rotonda de 40 metres de diàmetre exterior a l’entrada del municipi.

Les obres han representat una inversió de 517.033,68 euros per part de la Diputació de Tarragona. En el decurs d’aquest acte, el cap del servei de carreteres de la Diputació, Joan Zaballos, ressaltà l’obra realitzada tant per la seva magnitud com per la gran seguretat que oferirà als conduc-

Moment de la inauguració del nou accés a Vallmoll per la carretera T-751. / Cedida.

tors que utilitzen aquesta via de comunicació Durant l’acte, l’alcalde del municipi, Josep Lluís Cusidó, va agrair a la Diputació la inversió feta assenyalant que aquesta ha estat un obra llargament reivindicada per la població, i va destacar que l’any 2007 la Generalitat –de qui depenia la carretera en aquell moment– va realitzar un avantprojecte que tingué una durada dos anys, “i ara, un cop ha estat traspassada la seva gestió a la institució intercomarcal, la Diputació, en tan sols en un any i mig, ha realitzat el projecte i ha materialitzat l’obra”, la qual cosa per Lluís Cusidó demostra “l’eficàcia” de la institució intercomarcal. De la seva part, el president Josep Poblet manifestà que la Diputació és una institució intermèdia entre l’administració local i la nacional “i aquesta Administració intermèdia és molt útil i necessària”. En aquest sentit, cal remarcar que la institució que ell presideix treballa amb estreta col·laboració amb els alcaldes i alcaldesses del territori, “som col·laboradors dels ajuntaments del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre i els ajudem a solucionar les necessitats que puguin tenir, especialment els

petits ajuntaments, que no són pocs, ja que a la nostra demarcació hi ha 152 municipis que tenen menys de 4.000 habitants”.

Vilanova d’Escornalbou La Diputació de Tarragona ha invertit 394.496,26 euros en les obres de millora de la carretera T-321 d’accés a Vilanova d’Escornalbou. L’obra realitzada es va inaugurar en un acte presidit pel president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, acompanyat per l’alcalde del municipi, Sergi Ciurana, i per membres de la corporació municipal.

En aquest cas les obres han comportat la modificació d’un tram de revolts perillosos de l’antic traçat i la construcció d’un nou pont al barranc de la Font que permet un nou accés a la urbanització de Mas Musté. Un total de 394.476,26 euros és la inversió que ha fet la Diputació en aquesta actuació.

Durant l’acte, l’alcalde de Vilanova d’Escornalbou, Sergi Ciurana, va agrair a la Diputació l’obra realitzada, ja que millora de manera notòria els accessos a la població en eliminar tot un seguit de revolts molt perillosos.

L’obra realitzada també ha comportat la cessió a l’Ajuntament de l’antiga carretera que es con-

vertirà en una avinguda d’entrada a Vilanova d’Escornalbou.

El president de la Diputació qualificà l’obra realitzada “d’inversió rellevant” i que, a la vegada, millorarà considerablement la qualitat de vida de la població, afirmant que, tot i que la situació econòmica actual és preocupant i limita les inversions en el territori, la Diputació compleix els seus compromisos, al mateix temps que ha intensificat la col· laboració amb els municipis de la demarcació a través del Pla d’Acció Municipal i d’altres actuacions, ja que aquesta és la millor solució per afrontar la crisi actual, afirmant “hem de plantar cara a la crisi”.

La Pobla de Mafumet La Diputació de Tarragona ha realitzat els treballs d’eixamplament i millora del traçat al llarg de 345 metres de la carretera T-750, a la Pobla de Mafumet. El president de la Diputació, Josep Poblet, es va desplaçar a aquest municipi del Tarragonès per tal de veure de prop en quin punt estan les obres, que significaran una inversió de 486.654,05 euros. L’obra ha estat realitzada per l’empresa constructora Transcornejo, S.A., sota la direcció dels serveis tècnics territorials

de la Diputació, institució que també ha assumit la redacció del projecte, un projecte que ha tingut com a principal objectiu la fluïdesa del trànsit per aquesta via molt transitada al passar pel mig de la població.

El president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, fou rebut per l’alcalde del municipi, Josep M. Sardà, i la corporació municipal que, tot seguit, es desplaçaren a l’entrada de la població per analitzar l’estat de les obres realitzades. L’alcalde, i ara diputat al Parlament de Catalunya, agraí a la Diputació l’esforç realitzat per fer efectiva un obra “que dignifica molt l’entrada a la població. Així mateix Josep Maria Sardà i Josep Poblet explicaren un fet curiós com és el cas de que aquesta obra havia estat licitada dos cops, una per la Generalitat i l’altra per la Diputació, “deu ser l’única obra al món que ha estat licitada per dos administracions, ja que un cop iniciades les obres per la Diputació va tornar ser licitada per la Generalitat”, van afirmar els dos mandataris, a la vegada que un altra veu afirmava que “des de la Generalitat no es devia recordar que aquesta via havia estat traspassada a la Diputació de Tarragona”.

Economia

| 26 de gener de 2011

| 23

Economia

Mercedes de Pablo, nova directora general de la Cambra de Comerç de Tarragona L’exdirectora de PortAventura s’incorpora amb l’objectiu de liderar una transformació necessària per mantenir el pes específic de la cambra tarragonina al territori redacció, Tarragona

M

ercedes de Pablo, coneguda dins del teixit econòmic i empresarial de les comarques tarragonines per ser l’exdirectora de PortAventura fins poc més d’un any, serà, a partir d’ara, la nova directora general de la Cambra de Comerç de Tarragona. La incorporació de De Pablo, segons la mateixa Cambra de Comerç, respon a la voluntat de la institució de reforçar la qualitat dels serveis a l’emprenedoria de les comarques tarragonines durant època de crisi.

Els òrgans de govern de la Cambra de Tarragona han aprovat el nomenament de Mercedes de Pablo com a nova directora general de la institució. Amb aquest nomenament la Cambra reforça la seva estructura directiva i hi posa al capdavant una persona, segons l’ens, de molt reconeguda vàlua i prestigi professional en tasques d’alta direcció.

La Cambra de Tarragona enceta una nova etapa en la qual s’ha fixat com a objectius estratègics convertir la institució un referent en la qualitat del servei als

emprenedors i a les empreses de les comarques de Tarragona. I assolir-ho amb uns criteris clars, i irrenunciables, de compromís amb el territori, rendibilitat dels recursos i eficàcia amb què els emprenedors demanen i esperen d’una institució moderna, amatent a les seves necessitats i, sobretot, útil.

Els òrgans de govern consideren que Mercedes de Pablo és la persona idònia per liderar aquesta ambiciosa i necessària transformació i fer de la Cambra de Tarragona una institució forta i imprescindible, alhora que aporti valor als seus associats.

Currículum Mercedes de Pablo té una llarga trajectòria en direcció executiva. Com a directora general de Port Aventura: va liderar la seva transformació de parc temàtic en una de les tres primers destinacions turístiques més demandades en el seu sector. Nascuda l’any 1965, Mercedes de Pablo és llicenciada en Econòmiques per la Universidad Complutense de Madrid i Master in Business Administration (MBA) per l’IESE. Ha compaginat les tasques directives amb les de conferenciant i la participació i responsabilitats en organitzacions socials i empresarials.

Aposta de les cambres tarragonines per la internacionalització

Les cambres de Reus, Tarragona, Tortosa i Valls han presentat el cartipàs d’accions que, en matèria de foment a la internacionalització, duran a terme l’any 2011. En aquest sentit han manifestat que ara, més que mai, és molt important augmentar la competitivitat exterior de les empreses. “L’ajustament fiscal i la recuperació de la confiança dels mercats no serviran de res si no som capaços de mantenir paral·lelament un avanç de les vendes internacionals”, asseguren. Enguany organitzaran accions comercials a 49 països (el 2010 vam ser presents a 35 països) i es duran a terme 13 tallers monogràfics per obrir nous mercats. A la foto, i d’esquerra a dreta, Joan Josep Sardà, secretari general de la Cambra de Reus; Francisco Faiges, president de la Comissió de Comerç Exterior de la Cambra de Tortosa; Sergi Vives, president de la Comissió d’Internacionalització de la Cambra de Tarragona i Rafael Castells, secretari general de la Cambra de Valls.

Tancament sindical a les seus de la Seguretat Social Reclamen una reforma pactada de les pensions redacció, Tarragona

Representants sindicals d’UGT i CCOO es van tancar aquest dimarts durant dues hores a la delegació de la Seguretat Social de Tarragona, a la Rambla Nova, com a senyal de protesta per les mesures anticrisi que l’executiu de José Luis Rodríguez Zapatero comença a aplicar en matèria de pensions, jubilació i seguretat social. Els sindicalistes reclamen que es retiri la

congelació de les pensions i que aquest 2011 es recuperi el poder adquisitiu dels pensionistes perdut des de l’ordre de congelació del passat mes de juny de 2010. En una mateixa línia, es mosten contraris a la possibilitat que l’edat de jubilació sigui als 67 anys i insten l’executiu a fomentar la jubilació flexible i voluntària. Els sindicats apunten que les reformes de Zapatero persegueixen uns objectius encoberts que passen per rebaixar les cotitzacions de les

empreses i fomentar el negoci dels plans de pensions privats.

Per últim, els representants dels treballadors, acusen el govern espanyol de fer la reforma de les pensions sense acord amb els sindicats i la resta de partits polítics, “tot trencant el Pacte de Toledo i el consens polític i social que des de fa 15 anys ha acompanyat qualsevol reforma estructural del sistema públic de pensions”. Les mobilitzacions continuaran en les pròximes setmanes.

24 |

Opinió

26 de gener de 2011 |

Opinió

editorial Bienvenida Mrs. Merkel

É

s ben cert que la realitat supera la ficció. El director de cinema recentment desaparegut Luis Garcia Berlanga va ser un mestre en mostrar la realitat social espanyola en les llargues dècades de postguerra de forma irònica i un pèl cínica: res del que mostrava en les seves pel·lícules, per histriònic que fos, s’allunyava de fets recollits de la vida diària. És una llàstima que ja no estigui aquí perquè el panorama li donaria material per més d’una nova producció.

I és que, tot just en el moment de la pitjor tempesta econòmica dels temps moderns, Espanya està governada (?) pel pitjor timoner que un pugui imaginar. Més enllà que se l’hagi caricaturitzat comparant-lo amb un famós còmic britànic, la realitat és que el seu pas pel govern deixarà petjada, tal com ho feia el cavall del mític cabdill hun. Abans de la crisi no parava de treure pit i tothom recorda, per recents i sorprenents, les seves declaracions en el sentit que l’economia espanyola estava a punt de superar la francesa (i gairebé l’alemanya!) o que el sistema financer espanyol era “el més sòlid del món” (sic). Quan la crisi va esclatar la va negar per activa i per passiva; sobretot per passiva perquè, mentre les economies i els líders occidentals s’arremangaven i anaven fent els deures per mirar d’aturar el cop, el senyor Zapatero mirava cap a un altre costat. Enmig de la tempesta perfecta el capità del vaixell o no era al pont de comandament o no feia res. I així va arribar el Maig del 2010.

Obligat pels màxims líders mundials, que veien com la fallida del vaixell espanyol podia arruïnar l’euro, l’economia europea i provocar un tsunami mundial, Zapatero es va posar al timó.

I des d’aleshores no ha parat de donar cops. En aquest relativament curt període de temps s’ha carregat les cambres de comerç, està a punt de carregar-se les caixes (això sí, després de 3 reformes en mig any!) i ara va pel sistema de pensions. És cert que en una crisi tan dura com la que vivim és millor fer alguna cosa que no fer res; però els cops de timó imprevistos no són la millor manera de governar una nau. Recorden quan fa uns mesos ens queixàvem que de Caixa Tarragona es perdia el nom de Tarragona? Doncs ben aviat no quedarà ni el nom de Caixa.

Fa por pensar, com s’ha parlat insistentment, que també pugui posar mà al sistema autonòmic. Al nou govern de la Generalitat, que està intentant posar ordre en el desgavell dels darrers anys, li poden estar, literalment, segant l’herba sota els peus.

Ara ens anuncien per la propera setmana la visita de la consellera Merkel, una líder discutida però ferma d’una no menys ferma Alemanya; ens diuen que ve a “inspeccionar” com van les coses per Espanya i, de pas, s’anuncia en els mitjans que ve a “buscar jóvenes españoles cualificados en paro” (novament sic). En una versió moderna del “vente pa Alemania, Pepe!” sembla que ara aquest país ens haurà de salvar proporcionant els llocs de treball qualificats que l’economia espanyola és incapaç de produir. Ja només ens falta Zapatero encapçalant la comitiva de rebuda als alemanys i cantant “os saludamos, alemanes con alegr´ía” i tenim la nova versió de “Bienvenida Mrs. Merkel”. Si no fos tot tan greu, l’histrionisme de la situació no passaria desapercebut pel gran Berlanga: però potser cal començar a preguntar-nos fins quan ha de durar la broma.

Cartes al director ¿Nos roban?

Estando como estamos, sumidos en una tremenda crisis económica, sobre todo para los más de cuatro millones y medio de parados, yo creo que nos están robando.

Todo el año 2010 y hasta este mes de enero del 2011 la factura de la energía eléctrica ha ido subiendo su precio cada tres meses, acumulando en este periodo una subida de más del 70%, el gas, tanto de bombona como el natural, ha subido en ese mismo periodo de tiempo aproximadamente el 45%, la cesta de la compra (según nos dicen, aunque seguro que es más) el 3%, y completan ese robo con las continuas subidas de la gasolina, llegando ayer, día 201-2011, a su precio histórico: 1,285 por litro, superando así el máximo que hubo en el año 2008, que fue de 1,276. Pero entonces, en el 2008, el precio del barril de petróleo costaba 147 dólares y hoy cuesta ese mismo barril 92,7 dólares. ¿Cómo es posible que estando el barril de petróleo mucho más barato que en el 2008 nos cobren la gasolina más cara? ¡Nos están robando!

Y encima que en Tarragona tenemos la refinería de petróleo más grande de España pagamos la gasolina más cara que en sitios donde no tienen.

No solo nos roban sinó que nos engañan y encima tienen la cara dura de decirnos que aquí está la gasolina algo más barata que en Alemania o Francia. ¡Señores!, en Alemania no están sufriendo el tremendo paro que aquí y además los sueldos son el doble que en España.

Dejen de robarnos de una vez, porque nos están ¡robando!

Miguel Dueñas Muñoz - Tarragona

La esperanza nunca se pierde D. Pascual Sala ha sido seleccionado para presidir el Tribunal Constitucional. Un magistrado que viene de la Judicatura y concretamente del Contencioso Administrativo, con una experiencia judicial que le avala en muchísimos sentidos.

Desde 1980, y así se sobrepuso como norma política, pero sin ser norma oficial, la de que ningún juez del Tribunal Constitucional debería tener experiencia de juez, si no la de la maestro de jueces, es decir, Catedrático en Derecho, maestros de maestros, de los cuales los hay en innumerables números en nuestro país. Por primera vez un juez con experiencia es presidente del Tribunal Constitucional. Es algo que nos debería esperanzar. ¿Quien no quiere que el director médico de un centro de salud sepa lo que es una consulta? ¿Un diferencial para hallar un diagnóstico y una entrada en quirófan? ¿Quien no quiere que el que asista a un parado sepa lo que es luchar por el empleo?

Hoy por hoy, considero una verdadera aberración el hecho de que el Tribunal Constitucional haya sido servicio de aquellos que jamás han servido a la justicia, más que en verborreas hipotéticas vistas desde las ventanas de las aulas de aquellos que todo lo

tienen. Al igual que contínuamente he criticado al Gobierno que complica la digestión de nuestras vidas, hoy les doy un aplauso por colocar a alguien con experiencia y carrera en el Tribunal Constitucional. Desconozco si llevará hasta el final muchas de las disputas que existen en este país roto por sus anhelos de división natural e incomprensible. Pero solo el hecho de que sea un verdadero juez y no un político el que decida ya me hará dormir mejor esta noche. Elevo un brindis por los hombres justos que piensan que las vidas humanas son más importantes que las patrias.

Pedro Javier Marín Garreta Cornudella de Montsant

Altafulla millora. Gràcies!

En Joan López García i els veïns del carrer Marquès de Tamarit, Rosa Maria Mercadé i Jean Segovia (de la primera fase); Pepita Roig i Esteban López (de la segona fase); Rafael Muñoz i Pedro Otalora (de la tercera fase) i Joan Puig i Gil (de la Comunitat de Veïns Balcó I i II més tercera fase) volem manifestar el nostre agraïment per les millores executades a Altafulla en els dos darrers anys.

En primer lloc, volem donar les gràcies al Govern d’Altafulla (especialment, a l’alcalde, Sr. Josep Maria Pérez, i a la regidoria d’Urbanisme) per les quatre millores següents: - Primera, per haver suavitzat els tres passos de vianants existents entre la rotonda de l’Eroski i la rotonda de Ceràmiques Coll.

- Segona, per haver col·locat tres passos de vianants molt necessaris per poder creuar amb seguretat a la tercera fase del carrer Marquès de Tamarit.

- Tercera, per haver instal·lat tres fanals i millorar la il·luminació a la tercera fase.

- Quarta, per haver millorat la senyalització, reduït el límit de velocitat i, conseqüentment, millorat la seguretat a tota la zona.

En segon lloc, volem manifestar també públicament el nostre agraïment a l’oposició (especialment a la regidora Sra. Eva Martínez i al regidor Sr. Francesc Farré) pel seu suport.

Per acabar, també volem expressar el nostre agraïment als veïns de la zona centre (entre els carrers Hort de Pau i Gaià) d’Altafulla, pel suport que ens han donat amb les seves 850 signatures.

Joan López García - Altafulla

Opinió | 25

| 26 de gener de 2011

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A LECTOR@NOTICIESTGN.CAT

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografia de l’autor si aquesta és facilitada.

IMATGE DE LA SETMANA

FREDERIC ADAN CONSELLER DEL GRUP MUNICIPAL DE CONVERGÈNCIA I UNIÓ A TARRAGONA

Treballant per un bé comú

Els dies més freds Les baixes temperatures que ens estan acompanyant aquests dies deixen un paisatge fred però alhora ple d’encant i així ens ho mostra el lector Josep Vallès Campanera que ens ha enviat diverses fotografies de l’interior del Baix Penedès com el Montmell o Mas Solà.

FOTODENÚNCIA Indignació entre els comerciants del carrer de Sant Agustí de TGN Els comerciants del cèntric carrer de Sant Agustí de la capital tarragonina denuncien la manca de cura que els serveis de neteja de l’Ajuntament de Tarragona tenen quan procedeixen a netejar el carrer amb les màquines a pressió, ja que, si bé deixen el ferm en perfectes condicions, embruten les reixes i els aparadors dels establiments de la zona. Més d’un matí els comerciants han hagut de passar una bona estona netejant els establiments abans d’obrir les portes al públic.

Les primeres queixes es remunten a ara

L’encarregada de la botiga de roba i complements Buisac contenir mostra a un dels operaris de la neteja municipal l’estat en què ha quedat l’entrada i l’aparador a l’establiment.

fa un any i mig. Aquesta setmana, la indignació regnava a locals com la Floristeria Pros, la joieria Meritxell o l’establiment de roba Buisac. Els comerciants

reclamen a l’Ajuntament que canviïn el sistema de neteja o bé deixin a les seves mans la de les zones més pròximes a les portes dels establiments.

De ben segur que no alarmaré cap lector si, realitzant autocrítica, manifesto que la societat en què vivim s’està deshumanitzant. Molts de vostès compartiran amb mi aquesta reflexió, trista però real i actual. És un fet que el ritme frenètic de la societat ens torna presoners de la nostra realitat quotidiana. Això és censurable, però més ho és que no fem res per intentar, com a mínim, canviar-ho. La passivitat, la inactivitat, l’omissió, el no depèn de mi, en definitiva, ens converteix en subjectes conformistes i còmplices d’aquesta situació.

Tots i cadascun de nosaltres no solament podem sinó que hem de rebel·lar-nos davant d’aquesta realitat. Tots hem d’aportar el nostre granet de sorra. Deixin que els confessi una petita intimitat: jo em sento un privilegiat. Tots els que ens dediquem a la política ens hauríem de considerar uns privilegiats, doncs tots nosaltres, amb les nostres decisions i treball, contribuïm dia a dia a donar cos a la nostra societat i a intentar donar resposta als problemes dels nostres conciutadans, doncs jo no entenc la política sinó com un mitjà democràtic per solucionar problemes socials. Però, alhora, és aquesta “potestat” d’influència social la que ha de generar en els polítics uns deures i unes pautes en els comportaments. La nostra actuació com a personatges públics ha de ser exemplificadora per a la societat.

El gran repte de la política ha de radicar a crear les condicions necessàries per millorar la qualitat de vida dels ciutadans. Els valors de la solidaritat, la justícia, la igualtat... han de constituir el nostre full de ruta, essent capaços de transmetre’ls de manera decisiva a la ciutadania. Els polítics tenim no només el deure sinó l’obligació de respectar aquests valors, els quals han de constituir l’instrument per millorar la societat, els mitjans per assolir el bé comú. Però desenganyem-nos, la seva utilització ha de ser lleial, mai ni partidista ni interessada, doncs el contrari comportaria una actitud del tot censurable i seria aprofitar-se d’aquests ideals per realitzar actituds populistes i demagògiques que no tindrien cap altre resultat que la seva desnaturalització, deixant-los buits de contingut, traint la seva més íntima finalitat.

Desgraciadament, i segueixo fent autocrítica, exercici enriquidor però llastimosament poc quotidià, és cert que es produeix, en moltes ocasions, un cert divorci entre els polítics i la ciutadania, desmentir-ho seria enganyar-nos nosaltres mateixos amb una actitud d’autocomplaença, tancar els ulls amb por a la realitat. La voluntat dels polítics responsables ha de ser canviar aquesta percepció i l’únic camí viable és el treball coherent i seriós, rebutjant la política “d’aparador”, moguda per interessos electoralistes, que, en definitiva, té com a última conseqüència trencar la relació de confiança i de credibilitat entre ciutadans i polítics, de manera que els ciutadans no se senten ni compresos, ni partícips, ni representats pels polítics.

No tinc ni pretenc apoderar-me de cap autoritat moral per definir un codi ètic, però resulta innegable que el progrés i la convivència d’una societat avançada no es pot regir per activitats buides de contingut. La correcció o la incorrecció d’un comportament no es pot fer en base a paràmetres individuals, deslligats d’un compromís amb l’entorn social en el qual convivim. L’ individualisme ha de donar el testimoni a la col·lectivitat. El fred i tancat “jo” s’ha de convertir en el “nosaltres”.

26 | Opinió

26 de gener de 2011 |

OPINIÓ Edita i distribueix: 23 de setembre, S.A. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Director: Manuel Sanromà msanroma@noticiestgn.cat

Redacció i fotografia: Èxit Comunicació, S.L. 977 25 99 11

Cap de redacció: Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Coordinació de continguts: Èxit Comunicació, S.L. Montse Adan Agnès Llorens Anna Jané redaccio@noticiestgn.cat

RICARD CHECA PERIODISTA

Disseny original: Èxit Comunicació Folc Lecha disseny@noticiestgn.cat Disseny: Anna Company Ana Gómez

Departament comercial Cap comercial: Manel Novella mnovella@noticiestgn.cat Assessora comercial i web: Marta Dalmau

Correcció: Carme López Estudiants: Natalia Fernández Imprimeix: Promicsa D.L.: T- 1062- 09

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

JOAN ARAGONÈS MOSSÈN

Si us plau, Sr. Quim Nin!!!

Qui és incapaç de deixar és incapaç d’elegir

Per norma, no acostumo a perdre el temps parlant dels polítics, però sí de les seves decisions i equivocacions, les quals, en definitiva, repercuteixen en el nostre quotidià.

Amb aquest article d’opinió vull fer l’excepció. Dedicaré aquest espai al nou delegat del Govern a Tarragona. No puc enaltir la seva nova tasca com a màxim representant de la Generalitat al territori perquè no disposo d’elements concrets i també perquè acaba d’”aterrar”.

Encara està, tal com diu la meva àvia, fent-se al lloc.

Partidisme a banda, manifesto, sense embuts, la meva simpatia personal per Quim Nin. De tots els noms que es rumorejaven per substititur Xavier Sabaté, l’alcalde d’Albinyana era, sens dubte, la millor tria. Per dues raons: la primera té a veure amb la seva humilitat, correcció, sentit comú, transparència i personalitat. La segona es deu al fet de ser un experiodista.

Així, doncs, vull pensar – i així ho espero – que la relació Delegació del govern-mitjans de comunicació sigui fluida, cordial i menys submisa que en l’anterior legislatura. Desitjo que no hi hagi cap mena de discriminació envers els periodistes.

Quin Nim és coneixedor de les entranyes del periodisme i de la seva funció social i sabrà estar a l’altura de les circumstàncies i farà tot el possible per contribuir per una informació veraç, correcta i plural.

Com a professional de la comunicació i representat de l’SPC a la demarcació de Tarragona, demano al delegat del govern lleialtat institucional i coherència. No vull que esdevingui un actor polític, però sí que vetlli per la transparència i per la cultura democràtica.

Desitjo que recordi que primer està el poble i després els interessos del partit.

Durant les (poques) vegades que vaig poder xerrar amb ell, en qualitat de vicepresident de la Diputació, vaig quedar amb la sensació que Quin Nin és una persona senzilla i sensible als problemes que travessen els mitjans de comunicació. Per això li demano que la cordialitat i l’honestedat siguin estris presents en la seva nova tasca. No penso demanar-li que no “utilitzi” la premsa. Però, li aconsello – si m’ho permet – que faci servir la potencialitat que representen els mitjans de comunicació per defensar els interessos del territori que representa. Espero que la premsa sigui un aliat a l’hora de construir país i de resoldre problemes, però que la vulgui vetar quan es dediqui a denunciar actituds menys correctes o poc transparents.

Vull pensar que aquesta legislatura serà més relaxada i els ànims estaran més calmats que en l’anterior, sobretot perquè el “saber fer i estar” de Nin i Sabaté són (molt) diferents.

La relació entre el delegat del Govern i la premsa haurà d’estar basada en el respecte mutu. No m’agradaria que els periodistes fossin “utilitzats”, exclusivament, com a missatgers d’una guerra política i mediàtica.

Com a experiodista, el nou delegat té l’obligació de conèixer quina és la missió primera dels mitjans i saber com treure’n profit constructivament.

Sé que Quim Nin és una persona sensible als problemes del sector periodístic i estic segur que estarà disponible a col·laborar perquè tots plegats gaudim d’una premsa més forta, més independent i més plural. Confio que la seva humilitat, caràcter proper i afable faran que es dediqui a tot allò que interessa i preocupa la ciutadania i que no perdi el temps amb guerres polítiques que només contribuiran a accentuar el divorci entre electes i elegits.

Li demano, en definitiva, honestedat institucional i respecte, quelcom que no resulta innovador en el diccionari de Quin Nim.

Els evangelis ens presenten un Jesús itinerant, que va recorrent tot Palestina. I, en passar, posa en moviment d’altres persones. No deix ningú al seu lloc. “Passar” és un verb típic del cristiamisme: en passar Déu, l’home no pot quedar-se parat, com a simple espectador. Se li demana que prengui una decisió, que faci una elecció. No pot restar neutral. El pas de Déu provoca o un refús o una adhesió, un distanciament o un compromís. Obliga a definir-se.

Contra el que podria esperar-se, la crida de Jesús als apòstols no es fa en un lloc sagrat, com el temple o la sinagoga, sinó en un escenari profà: el llac de Galilea. Segueix l’esquema habitual de les crides de Déu en l’Antic Testament: Moisès fou cridat mentre pasturava el ramat del seu sogre. Gedeó, batent el blat d’amagat per por dels amalacites. David, quan estava amb les ovelles del seu pare. Déu passa i crida en el context de les ocupacions ordinàries, troba l’home en les coses de cada dia. És un advertiment que cal no oblidar: és en les nostres ocupacions ordinàries on sobretot hem de trobar Déu, o millor, on hem de deixar-nos trobar per Ell. Perquè la inicitaiva és sempre seva. La vida cristiana és la resposta a un Déu que se’ns ha avançat. El deixeble simplement ha de deixar-se trobar, deixar fer. És una resposta, no una decisió autònoma. No som nosaltres els qui sortim a la recerca de Déu. És Ell que es posa a cercar l’home. En resum: la vocació cristiana no és una conquesta, sinó un ser conquerit.

I la resposta de l’home a la crida de Déu comença per un “deixar”: deixar les xarxes, l’ofici, els llaços familiars... No hi ha resposta que no importi una separació, una renúncia, coses que sempre són doloroses. A més no es poden fer una vegada per sempre sinó que han de repetirse cada dia. El “deixar” és el preu que cal pagar per poder elegir. Qui és incapaç de deixar és incapaç d’elegir. Així com no es pot elegir un home o una dona sense renunciar als altres, o no es pot anar a un lloc sense deixar els altres, tampoc no es pot seguir la crida de Déu sense deixar tot el que impedeix el seguiment.

Però no es tracta de deixar per deixar. Es tracta de deixar per a seguir. No es poden separar mai aquests dos verbs, ja que són dos aspectes d’un mateix acte. Deixeble no és qui ha renunciat a alguna cosa. És un que ha trobat algú. La pèrdua és recompensada amb escreix. El desprendiment no és el fi, sinó una condició del seguiment.

Tot això és veritat també pels qui avui ens professem deixebles de Jesús. Estem cridats a recórrer el mateix camí de Crist, fer les mateixes opcions, repetir els seus gestos, inspirar-nos en els seus criteris, tenir les seves preferències. Però allò que carateritza sobretot el deixeble és la fe: fiar-nos d’una persona, establir un vincle amb ella, tenir-hi una relació personal i vital. Evidentment que per això cal estimar-la. Perquè si no és possible estimar aquell en qui no creiem, menys possible és encara creure i acceptar a qui no estimem.

Blog_Esfer@

| 26 de gener de 2011

SELECCIÓ D’ARTICLES QUE ELS NOSTRES LÍDERS POLÍTICS PUBLIQUEN ALS SEUS BLOGS D’INTERNET

| 27

BLOG_ESFER@

VICTÒRIA FORNS CIU PORTAVEU A L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA

XAVIER SABATÉ PSC PRIMER SECRETARI A LES COMARQUES DE TARRAGONA

ALEJANDRO FERNANDEZ PP PORTAVEU A L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA

Les lleialtats perilloses

Un govern que encara no diu res d’interès

La convenció del partit popular

D

urant els darrers dies he estat acusada de deslleial, un epítet que sincerament no mereixo i que crec que ha arribat l’hora de rebatre. No penso fer-ho aduint cap tipus de raó personal, perquè sincerament, del que és tracta ara és de defensar els interessos de Tarragona, no els de la senyora Victòria Forns. Penso rebatre aquestes acusacions amb arguments purament objectius de praxis política, o almenys de com jo entenc que mereix ser practicada la política. Vaig anar a veure el conseller Recoder com a diputada i amb la ciutat de Tarragona com a únic objectiu.

La necessitat de fer comprendre al nou govern de la Generalitat la importància del Pla General per la nostra ciutat és un deure que tinc claríssim com a diputada i com a consellera del nostre Ajuntament. Evidentment, puc comprendre que els assessors del senyor Ballesteros es possessin nerviosos i puc entendre que els nervis els juguin males passades. Ells no poden acceptar que la cap de l’oposició municipal actuiï en favor de la ciutat i no dels seus interessos electorals. Defensar Tarragona no és electoralista, és responsabilitat i és coherència. Penso fer-ho els agradi o no, penso fer-ho surti o no a la foto i, evidentment, sense necessitat que em donin lliçons de lleialtat els que només saben criticar per criticar. Em preocupen molt més les darreres informacions aparegudes sobre l’emplaçament dels magatzems IKEA. Convergència i Unió va promoure una moció en el plenari municipal per donar suport a les gestions que realitzava l’alcalde Ballesteros per portar a Tarragona la marca sueca. Continuo oferint el suport total i sense fisures al nostre alcalde per aconseguir que no es malmenti el projecte IKEA a Tarragona. Un cop més la nostra lleialtat com a grup polític s’expressa sense ambigüitats. Si les darreres informacions són correctes –això és que la ciutat veïna està presentat un projecte seriós per obtenir la instal·lació d’IKEA en el seu terme municipal– ara més que mai, Ballesteros i els seus assessors han de saber que els farem costat i treballarem allà a on calgui per Tarragona. Les lleialtats perilloses són les que tenen a veure amb obscurs interessos, però d’aquestes jo no en vull saber res.

Les meves lleialtats i les de Convergència i Unió són amb Tarragona i només amb Tarragona.

http://www.victoriaforns.cat/

“

Ens preocupa la incertesa que està demostrant el Govern del senyor Mas. De moment només parlen de retallar la despesa però no de com generar nous ingressos. A Tarragona encara no coneixem quines són les seves prioritats ni què pensen fer amb els grans temes de territori, com el Logis Penedès, per la qual cosa que continuen instal·lats en l’ambigüitat permanent”, així s’ha manifestat el diputat socialista i portaveu adjunt del PSC al Parlament, Xavier Sabaté, a l’hora de valorar aquestes primeres setmanes d’actuació del Govern d’Artur Mas. Segons Xavier Sabaté, “aquest Govern es limita a assenyalar problemes i enemics exteriors però aporta pocs projectes de futur i no en concreta cap. Els socialistes tornem a emplaçar al senyor Poblet i al senyor Nin que es dediquin en exclusiva a exercir les seves responsabilitats i deixin d’acumular càrrecs.”

El portaveu adjunt del grup parlamentari socialista ha afirmat que l’acció política dels diputats socialistes al Parlament per Tarragona se centrarà a analitzar com sortir de la crisi econòmica, a evitar retallades en les polítiques socials impulsades pels Governs de progrés durant aquests darrers 7 anys i a avançar en matèria mediambiental. “Nosaltres som un partit de Govern que en aquests moments està a l’oposició, per tant, exercirem una tasca d’oposició amb sentit de la responsabilitat”, ha dit Xavier Sabaté.

Finalment, el diputat tarragoní ha emplaçat al president Mas que “corregeixi l’anomalia que suposa no tenir a cap ciutadà de les deu comarques de la nostra província al Govern de la Generalitat –un fet insòlit– en la primera remodelació del Govern.

Nosaltres creiem que és que molt important que cada dimarts, a les reunions del consell executiu de la Generalitat, hi hagi persones de les nostres comarques.” Per la seva banda, el diputat socialista Josep Maria Sabaté ha afirmat que “en matèria de Salut ens preocupa el fet que tothom està parlant massa. Per parlar de retallades, amb un bon administrador de finques ens n’hauríem sortit. El que ha de fer el conseller és posar tot l’empeny a obrir noves fórmules que facin possible les inversions que necessiten els ciutadans.”

En un altre ordre de coses, Xavier Sabaté serà el portaveu del PSC a la comissió d’Energia i Turisme durant aquesta legislatura, Josep Maria Sabaté ho serà en la comissió Salut, Núria Ventura en la comissió de Joventut i Núria Segú en la de Cooperació i Solidaritat.

Pel que fa a resta de comissions parlamentàries, Xavier Sabaté és membre de les comissions d’Interior, de Control de la corporació catalana de mitjans audiovisuals i a la del Síndic de Greuges.

Josep Maria Sabaté forma part de les comissions d’Economia i finances, d’Interior i de la Sindicatura de Comptes i Núria Ventura de les comissions de Reglament i Benestar i família i Immigració. Per la seva banda, la diputada vallenca Núria Segú és vicepresidenta de la comissió d’igualtat de les persones i membre també de les comissions de salut i de benestar. http://blocs.tinet.cat/lt/blog/xavier-sabate/category/97/actualitat/2011/01/24/un-

E

l passat 22 de gener vaig tenir l’honor de participar en la Convenció del PP a Sevilla, on se’m va encarregar participar en una de les taules rodones, juntament amb els candidats a alcalde de poblacions com Bilbao, Logroño o Córdoba. En la meva intervenció vaig voler destacar les grans possibilitats que té Tarragona, la gran ciutat del sud de Catalunya, la capital de tota la província. Possibilitats econòmiques, turístiques i de tot tipus.

Va ser la meva una intervenció molt optimista, perquè Tarragona pot arribar molt lluny si situem en l’agenda política els temes que realment són reptes de futur per Tarragona: la seva capitalitat sanitària, la immigració, sobretot als barris, com reduir l’atur que tenim, com portar l’AVE al centre de la ciutat, com donar més contingut al Port... I ho podem fer amb la gran qualitat humana de la que disposem a Tarragona. Tenim gent de primera a Tarragona, i només cal que comencem a ser ambiciosos i situar la nostra gent als àmbit d’influència a Catalunya i a tot Espanya. Això és el que estem intentant des del Partit Popular, perquè només així podrem defensar el que ja ens pertany, com la capitalitat provincial, i alhora cercar nous objectius per la nostra ciutat.

http://www.alejandro.cat

28 | Turisme

26 de gener de 2011 |

TURISME

La Costa Daurada i les Terres de l’Ebre treuen rendiment de la fira de turisme Fitur El Patronat de Turisme de la Diputació ha presentat l’oferta de la zona als principals operadors turístics nacionals i internacionals

E

l Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona Costa Daurada i Terres de l’Ebre ha estat present, juntament amb més d’una vintena d’entitats promotores i operadores i oficines de turisme del territori, a Fitur, la gran fira internacional de turisme de l’Estat espanyol que enguany ha assolit ja la 31a edició.

La participació de les diferents entitats de la Costa Daurada a la fira s’ha desenvolupat sota la modalitat corner, que permet una promoció coordinada dels diversos organismes de la zona.

Així, el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, a més d’una vintena d’entitats gestores de la Costa Daurada, entre les quals hi ha diferents patronats i oficines municipals de turisme i el parc temàtic PortAventura, entre d’altres, han estat presents en aquesta fira que ha permès establir contactes amb els principals operadors turístics nacionals i internacionals, així com amb mitjans de comunicació especialitzats. Els responsables del Patronat de Turisme de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre han valorat positivament la seva assistència a la fira de turisme Fitur i han qualificat el certamen com un “espai immillorable on establir les primeres preses de contacte amb els mercats amb els quals es vol treballar durant la resta de l’any”. “El Patronat de Turisme de la Diputació ha aprofitat aquests dies a Fitur per desplegar una intensa agenda de reunions, de manera especial amb agències de viatge i operadors turístics i també de mitjans de comunicació especialitzats”, ha afirmat Octavi Bono, gerent del Patronat de Turisme de la Diputació, que ha destacat que “hem volgut fer de la difusió del nou marc tarifari dels aeroports gestionats per AENA, un element important a les trobades mantingudes. Actualment l’aeroport de Reus és força més competitiu pel que fa a taxes i s’ha volgut que la informació

La Costa Daurada ha donat a conèixer una vegada més els seus atractius turístics dins del marc de Fitur / Cedida

arribés a tots els potencialment interessats”.

De la seva banda, Marta Farrero, directora tècnica del Patronat de Turisme de la Diputació a les Terres de l’Ebre, es mostra satisfeta de la rebuda per part dels professionals assistents a la fira i destaca els contactes que s’han fet tant dins del mercat nacional com internacional. “Hem tingut l’oportunitat de mantenir reunions i dur a terme accions de promoció adreçades tant al turisme de proximitat com de fora de casa nostra”. En aquest sentit, Farrero destaca que des del Patronat es dóna màxima prioritat al turisme procedent de Catalunya, ja que segons les dades de 2010, és el que més ha apostat per les comarques ebrenques, però que no es descuida el mercat internacional. “França i Andorra seran dos dels grans objectius d’aquest any pel que fa concreció d’accions turístiques fora de Catalunya”.

Tarragona també es promociona

T

arragona i els seus principals atractius turístics també ha estat present a Fitur de la mà del Consorci de la Tàrraco Romana i el tarragona Convention Bureau.

El passat 19 de gener el president del Consorci de la Tàrraco Romana, Sergi de los Rios, es va reunir amb el conseller d’Empresa i Ocupació de la Generalitat, Francesc Xavier Mena, per tal que aquesta mantingui el seu suport al Pla de Competitivitat que des d’inicis de 2010 es desenvolupa a Tarragona. En una presentació als assistents a la fira, es van recordar els objectius que es va marcar a principis de 2010, quan va començar a funcionar: consolidar la Tarraco Romana com una de les principals destinacions de tu-

risme cultural de la Mediterrània, cohesionar els espais de la Tàrraco Romana aprofitant el pes de Tarragona i potenciar la imatge de Tarragona com a ciutat cultural i amb qualitat de vida. A més a més, es van presentar les actuacions per al 2011, en què cal destacar una nova senyalització. Actualment s’està treballant amb la diagnosi, que comportarà una futura fabricació i col·locació, que permeti a Tarragona unificar criteris i acabar amb els problemes de senyalització.

A més a més, abans de Setmana Santa s’instal·laran sis pantalles tàctils en indrets estratègics de la ciutat, com ara l’estació de trens, el Serrallo o la plaça de la font), i entraran en funcionament els nous webs i eines 2.0 que permetin a la Tàrraco Romana ser present a la xarxa.

Durant la presentació es van dibuixar també altres accions per aquest any, com ara l’expansió del festival Tàrraco Viva, que es presentarà a ciutats patrimonials com ara Còrdova, Pamplona o Sagunt, i la creació de productes específics.

El president del Consorci de la Tàrraco Romana, Sergi de los Rios, ha destacat que gràcies al desenvolupament del pla, (que té un pressupost de més d’un milió d’euros aquest 2011) Tarragona compta amb més recursos que mai per a la promoció, projecció i creació de marca, ja que cal sumar-hi també el pressupost del propi Patronat de Turisme de Tarragona. Per a de los Rios, les accions previstes s’encaminen a “generar emocions, cohesió social, autoestima i projecció internacional de Tarragona.

De la seva banda, l’ens encarregat de la promoció del turisme de negocis a Tarragona, el Tarragona Convention Bureau, ha participat a Fitur com a destí patrocinador del III Congrés Nacional Travel Management 2011. Es tracta d’una acció que pretén posicionar la ciutat al sector MICE i reforçar la imatge com a destinació de negocis. Per aquest motiu l’ens ha donat a conèixer, que davant 250 persones, les infrastructures i els espais congressuals i els diversos serveis que Tarragona pot oferir als Travels Managers, les principals figures a l’hora de decidir on s’organitzen els esdeveniments de la seva empresa.

En aquest sentit, tots els assistents al congrés han rebut documentació del Tarragona Convention Bureau i del Costa Daurada Convention Bureau.

EL TEATRE EL MAGATZEM DE TARRAGONA RECUPERA LA PROGRAMACIÓ ESTABLE

GUIA D’OCI I SERVEIS

APUNTS

SETMANA DEL 26 DE GENER A L’1 DE FEBRER

EL TEMPS Fred, pluja i neu

Motor Audi A6

Excel·lent confort i complet equipament de seguretat

Ciència Cervell emocional

Identifiquen la zona del cervell que ens fa sentir la por

Gastronomia Mas Folch

L’experiència culinària dels germans Aixalà

No s’esperen canvis meteorològics significatius i l’ambient fred i estable en general tindrà continuïtat.

Això facilitarà les glaçades matinals que seran generals a tot el país i amb predomini de l’ambient assolellat. A partir de demà la situació podrà començar a variar en forma de pluges i nevades que podran afectar diferents punts del país.

Temperatures de la setmana

màx. 8º / mín. -1º

Dimecres 26

Més que monestirs D

urant l’any 2010 van augmentar les visites als monestirs i altres atractius turístics de la Ruta del Cister com el GR175 a peu o en BTT. Amb aquest creixement, la Ruta del Cister, que es va crear l’any 1989, es consolida com a destinació turística en

oferir diferents recursos turístics com a complement dels tres monestirs cistercencs i es constitueix alhora com una eina de promoció econòmica clau per a les tres comarques que la formen: l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell.

Dijous 27

Divendres 28

Dissabte 29

Diumenge 30

Dilluns 31

Dimarts 1

30 |

| 26 de gener de 2011

L’APUNT

La visita als monestirs i altres rutes monumentals és un els principals atractius turístics de la Ruta del Cister / Cedida.

La Ruta del Cister funciona Augmenten les visites als tres monestirs de la Ruta del Cister l’any 2010, que arriben als 237.354 visitants

L

a Ruta del Cister ha tancat l’any 2010 amb un augment generalitzat de visitants, tant als monestirs com a les oficines de turisme, museus i espais visitables repartits per les tres comarques.

Els tres monestirs cistercencs han augmentat el nombre de visitants d’un 1%, arribant als 237.354, i destaquen els 8.296 usuaris que han fet el GR175, fet que representa un 8% més que l’any passat. La web de la Ruta (www.larutadelcister.info) també ha experimentat un important increment amb un 27% més de visites. A més, nous establiments turístics han obert les portes a les tres comarques que conformen la Ruta (l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell) consolidant la marca com un motor ecònomic de la zona.

Durant aquest any, el nombre de visitants als monestirs de la Ruta del Cister ha augmentat respecte a l’any anterior i ha registrat un total de 237.354 visitants (+1%). Els monestirs de Santes Creus i Vallbona de les Monges augmenten d’un 5% i 4% respectivament, mentre que el monestir de Poblet disminueix d’un 2%. A més, la majoria d’aquests visitants han escollit l’entrada conjunta als monestirs.

Durant l’any 2010 s’han venut un total de 4.956 entrades conjuntes (a Poblet, 2.200 unitats, a Santes Creus, 1.959 unitats i a Vallbona de les Monges, 797 unitats), fet que suposa un 21% més d’entrades venudes que l’any 2009. L’entrada conjunta és una opció que el visitant pot escollir i que permet l’accés als tres monestirs de la Ruta del Cister a un preu més reduït i sense caducitat.

Aquest augment es deu al nou horari del monestir de Santes Creus, que obre ininterrompudament de les 10 a les 18 hores a l’estiu i de 10 a 17 hores a l’hivern.

Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell, amb 23.710 visites (+9,59%). Cal destacar també l’augment de visites en l’apartat del GR175 amb 6.884 visites, que suposa un augment del 36,26%.

www.larutadelcister.info La web de La Ruta del Cister ha rebut 247.247 visitants, fet que representa un 27,23% més que l’any passat. Els continguts de la web que més s’han consultat continuen sent els mateixos que l’any 2009. Aquests són: la pàgina principal, on apareix tota l’oferta d’informació destacada, esdeveniments i notícies, amb 76.095 visites (+30,78%); la galeria d’imatges, on es poden veure les fotografies identificatives de cada zona, amb 26.413 visites (+10,68%) i l’agenda, on es poden veure tots els actes i activitats previstos que es duran a terme a l’Alt

Promoció econòmica de la zona Des del 1989, any en què es va crear la Ruta del Cister, la zona ha experimentat un fort impuls com a destínació turítica amb la inversió que això representa. Durant aquest temps, la Ruta s’ha anat consolidant i ha estat una eina de promoció econòmica clau per a les tres comarques que la formen: l’Alt Camp, la Conca de Barberà i l’Urgell. De l’any 2009 al 2010, s’han creat nous establiments turístics: 13 establiments de restauració, 10 allotjaments, 7 museus i espais visitables, 3 cellers i molins d’oli i una empresa de turisme actiu.

GR175, la Ruta del Cister Uns 8.296 usuaris (6.540 a peu i 1.756 en BTT) han realitzat la GR175, que representa un increment del 78,83% i el 21,17% ,respectivament. La climatologia és un dels factors més determinants en el trànsit de la G, ja que el bon temps afavoreix la pràctica d’activitats a l’aire lliure com és el senderisme i la pràctica de BTT, entre d’altres. Aquest any els mesos amb més trànsit han estat l’agost i el juny seguits dels mesos d’octubre i abril. Quant als festius i ponts amb més volum d’usuaris ha estat la Setmana Santa, coincidint amb el primer període llarg de vacances de l’any. Els mesos menys transitats han estat gener i febrer.

| 31

| 26 de gener de 2011

GENT FESTES DE SANT SEBASTIÀ A CLARÀ (LA TORRE)

E

ls veïns i les veïnes de Clarà i de tot Torredembarra han viscut entre el 20 i el 23 de gener les esperades festes de San Sebastià amb tot un seguit d’actes populars als carrers del municipi. La celebració va començar el dijous 20 de gener al migdia amb el tradicional repic de campanes i amb l’ofici solemne a la parròquia de Sant Joan Baptista de Clarà. Els actes van omplir tot el cap de setmana amb concerts, activitats per a infants i joves, espectacles infantils, campionats de petanca, el tradicional esmorzar de germanor entre les famílies del municipi, les matinades, la cercavila, el vermut popular, l’exhibició de balls de saló i l’espectacle pirotècnic de fi de festa, entre d’altres.

UN VEÍ DE 102 ANYS A LA POBLA

L

a Pobla de Mafumet va celebrar el 18 de gener el 102è aniversari del veí Josep M. Vallvé Baldrich, nascut al municipi el dia 18 de gener de 1909.

L’alcalde de la Pobla, Joan Maria Sardà, va anar personalment a lliurar-li el pastís d’aniversari en nom de tots els veïns del municipi. A més de per la seva longevitat, el Sr. Vallvé és conegut a la Pobla per haver participat activament de la vida social i cultural del municipi durant tota la vida.

TROFEU SÈNIOR DE GENER

E

l passat dimecres el Club de Golf Costa Daurada va celebrar el Trofeu Sènior de gener sota la modalitat d’Stableford a 18 clots i va congregar en la seva primera edició de 2011 gairebé 40 jugadors dins de la categoria sènior. Hilario Alfaro va presentar la millor targeta de la jornada i es va adjudicar la categoria de hàndicap superior. La categoria de hàndicap inferior va ser per a Totón Roselló, que va realitzar el par de camp que li va servir per proclamar-se guanyadora.

100 ANIVERSARI DE BALTASARA PERIS

E

l passat 17 de gener, Perafort i Puigdelfí va celebrar el 100è aniversari de Baltasara Peris Sans, veïna del municipi nascuda el dia 17 de gener de 1911. L’alcalde, Joan Martí Pla i Pla i l’alcaldessa pedània de Puigdelfí, Roser Artacho, van visitar a la senyora Peris acompanyats de diversos regidors del Consistori, així com del nou delegat de la Generalitat, Joaquim Nin i d’una representant de Serveis Socials del Departament de Benestar Social i Família de la Generalitat.

El Sr. Nin va imposar una medalla a la senyora Baltasara Peris, en commemoració pel seu centenari. Igualment, l’alcalde va lliurar una placa commemorativa a aquesta centenària veïna de Puigdelfí, en record d’aquesta destacada data. Durant aquest acte, la senyora Peris va bufar les espelmes en companyia d’una nodrida representació de la seva família, que no va voler perdre’s aquesta emotiva jornada. A Perafort és tradició celebrar els aniversaris centenaris dels seus veïns i veïnes, ja que és un municipi que sent un gran afecte i respecte envers la gent gran. Així doncs, el consistori sempre felicita tots els veïns i veïnes que celebren 100 anys.

II MERCAT DE BESCANVI

L

a plaça Major de Campclar va acollir la celebració de la segona edició del Mercat del Bescanvi de Campclar, una iniciativa emmarcada dins la campanya de conscienciació mediambiental “Cuida Campclar”. L’objectiu d’aquest Mercat del Bescanvi era fomentar el reciclatge de productes i objectes en bon estat, de manera que tots els assistents i participants poguessin canviar allò que ja no volen per allò que necessiten.

32 |

| 26 de gener de 2011

CULTURA El nou cicle del Teatre El Magatzem comença amb il·lusió U

nes 1.500 persones van gaudir de les diferents activitats que el teatre El Magatzem i la Sala Núria Delclós van oferir al llarg del cicle de tardor. Ara, enceten amb il·lusió aquest nou cicle amb algunes novetats que amplien l’aproximació dels espectadors a noves experiències.

Per aquest primer trimestre de l’any, El Magatzem ha optat per una programació variada que mostra les diferents possibilitats artístiques, pensada pels seus espais escènics i per la satisfacció del seu públic. Introduint algunes novetats obren les portes a noves experiències i a un públic més variat. Una de les grans apostes d’aquesta temporada són les projeccions de cinema mut amb música en directe a càrrec de Carles Robert i Miquel Angel Marin. El jazz serà un altre dels punts forts d’aquesta temporada. S’inicia Tgn Jazz Experience amb un conveni amb l’associació de Jazz que aspira a convertir-se en un cicle estable que també oferirà diverses ofertes formatives. Continuaran les perfomances del col·lectiu l’Ovella Vermella, que un dissabte de cada mes el programarà accions i performances poètiques, sonores, visuals, videoaccions, radioaccions, xerrades i debats amb un horari ampliat de 21 a les 24 hores que donarà lloc a una mena de Festival Mensual. Per completar la programació cal destacar l’entrada d’experiències amb música clàssica i un seguit de trobades literàries com presentacions de llibres, lectures dramatizades, poesia, entre d’altres. Altres col·lectius de la ciutat com Joc Partit participaran en algunes de les activitats d’aquest nou cicle que comptarà amb l’especial participació en les festes de carnaval de Jango Edwards, “Duo Clàssic”, teatre clown que barreja mim i les cançons tretes de les 12 millors hores de Jango.

Cicle de Joves Intèrprets

M

és de cent alumnes del Conservatori de Música de Tarragona participaran al concert del Cicle de Joves Intèrprets, que es farà a l’Auditori Pau Casals diumenge vinent, 30 de gener, a les 12 del migdia. El concert començarà amb el Grup de metalls, dirigit per Jordi Masip, amb tres obres dels compositors Paul Dukas, Jan de Haan i Henry Purcell.

El Grup de metalls del Conservatori de Música de la Diputació de Tarragona és un projecte que va sorgir del departament de vent, concretament dels professors de trombó, Jordi Masip; de trompeta, Rogeli Rodríguez, i de trompa, Raül Garrido, perquè es va veure la necessitat que els alumnes coneguessin i treballessin obres

de diferents estils escrites originalment per a aquesta formació i altres arranjaments. Està format per instruments de la família del vent-metall, com ara les trompetes, les trompes, els trombons i la tuba. Des de la seva formació, el curs 2008-2009, han participat en diferents activitats acadèmiques del mateix Conservatori, i han col·laborat amb altres entitats.

La primera part del concert continuarà amb la Banda de grau professional aleví, formada per quaranta alumnes que interpretaran obres de Jan van de Roost, Jacob de Haan i Kees Vlak. A la segona part hi haurà l’actuació de la Banda de grau professional juvenil, dirigida per Jordi Masip i Rogeli Rodríguez, que interpretaran les obres Alvamar overture de James Barnes, October d’Eric Withacre i Jericho de Bert Appermont.

Participa a la Fira de Ceràmica del Vendrell Tant la Biennal de Ceràmica com la Fira del Vendrell ja han obert la convocatòria per participarhi. Els ceramistes que vulguin un espai expositiu a la fira hauran de presentar, abans del 8 de juliol, un mínim de cinc fotografies digitals i un currículum al Patronat Municipal de Serveis o a l’adreça electrònica ceramica@elvendrell.net.

En total, un màxim de vint expositors seran seleccionats pels organitzadors. Podran comptar amb un estand o més, que s’ubicarà al passeig de les Bòviles a partir del dijous 12 d’octubre, quan s’inaugurarà la Fira. Les bases de participació a la fira i la butlleta d’inscripció es poden consultar al web de l’Ajuntament del Vendrell, www.elvendrell.cat. També es pot demanar informació al Patronat Municipal de Serveis Culturals del Vendrell o al telèfon 977665684.

El segon i el tercer premiats tindran l’oportunitat de presentar les seves obres en aquesta exposició conjunta i exclusiva dels tres guanyadors, l’any vinent, i formar part del catàleg de l’esmentada exposició. Les bases es poden consultar al web de l’Ajuntament: www.elvendrell.cat.

| 33

| 26 de gener de 2011

AGENDA Destaquem: Descobreix Bollywood dimecres 26 a Tarragona

DIVENDRES 28

Conte d’hivern diumenge 29 a Tarragona Conferència “Saber viure en Aristòtil” dilluns 30 a Tarragona

ACTES PERMANENTS DIMECRES 26 Tarragona Cicle de Cinema: Descobreix Bollywood La Fundació Caixa Tarragona posa en marxa un cicle de cinema de Bollywood, en versió original, amb les quatre pel·lícules més significatives d’aquest gènere i de difícil accés per al públic. Aquesta setmana la pel·lícula és “Dilwale Dulhania Le Jayenge” de Aditya Chopra Hora: 20 h Lloc: Auditori Caixa Tarragona

DIJOUS 27

Tarragona Concert: El Tio Carlos El Tio Carlos presenta el seu nou disc Entra, amb una nova instrumentació, en el qual proposen un mestissatge en clau pop rock. Aquest cabal de música sorgeix d’un esperit i una manera d’entendre el món.

Hora: 22 h Lloc: La Vaqueria Preu: 8 euros

DIUMENGE 29 Tarragona Teatre: Conte d’hivern, una versió del clàssic de William Shakespeare adaptada al segle XXI Una versió del clàssic de William Shakespeare Conte d’hivern, adaptada al segle XXI per Carme Portaceli i protagonitzada pel televisiu David Bagés, enceta la Temporada d’Hivern del Teatre Metropol. És una obra sobre la intolerància, plena de contrastos, sentiments i passió Hora: 23.30 h Lloc: Teatre Metropol

DILLUNS 30

Tarragona “Xeic! Paraules de l’Ebre” L’exposició recull trenta mots habituals dels habitants de les Terres de l’Ebre. Cada paraula es presenta amb una fotografia i informació variada com la seva definició o transcripció fonètica.

Dies: fins a l’11 de febrer Lloc: Antiga Facultat de Lletres de la URV. Plaça Imperial Tarraco.

Tarragona Per sempre L’exposició mostra les diverses significacions a partir del vestit de núvia, fugint dels estereotips gràcies a la participació de dones de Tarragona, Lleida i Mallorca.

Dies: fins al 27 de febrer.

Horari: de dilluns a divendres de 9h a 21h. Diumenges i festius d’11h a 14h i de 16h a 21h.

Tarragona NOMBR3S de bona família L’exposició proposa un recorregut per la història dels nombres, des dels naturals fins als complexos. Ofereix al visitant la possibilitat d’estar en la pell d’un home anumèric, obligat per necessitat a inventar-se els nombres i a perfeccionar-los per tal de satisfer altres necessitats. Es un recorregut des de com comptar ramats d’ovelles en la prehistòria fins a la revolució digital.

Dies: del 16 de desembre al 3 de març Lloc: CaixaForum

Tarragona Concert: Nit Ta’ Rumba: Los Impagaos + Rumberros Punxaors Los Impagaos ja fa més de cinc anys que pugen als escenaris. El debut discogràfic va arribar amb l’aparició de recopilatori Neocalorrismo por Fiesta. En aquests moments treballen en nou treball i ja presenten en directe algunes de les noves composicions.

Hora: 23 h Lloc: Sala Zero

Tarragona Conferència: “Saber viure en Aristòtil: qui coneix la regla?, a càrrec de Tomàs Calvo Es tracta d’un cicle de conferències a càrrec de Tomàs Calvo sobre com prendre’s la vida amb filosofia. La conferència porta el nom de “Saber viure en Aristòtil: qui coneix la regla?”.

Hora: 19:00 h Lloc: Caixa Forum Tarragona Concert: Denominación de Origen El grup penedesenc, Denominación de origen, associat sempre al mestissatge d’estils i cultures, retornen presentant el seu nou treball Rebelión en las plazas.

Hora: 20.00 h Lloc: La Vaqueria Preu: 5 euros

Tarragona “(10) Poètiques del Fragment” Un total de deu artistes del litoral mediterrani han treballat en aquest projecte expositiu pensat expressament per l’espai del Tinglado 1 del Moll de Costa. Els artistes presenten un conjunt d’obres que abasten un ampli ventall de tècniques i disciplines.

Dies: fins al 6 de febrer.

Lloc: Tinglado 1 del Moll de Costa.

Sant Salvador Cicle de Joves Intèrprets 2011 Bandes de grau professional i grup de metalls del conservatori de música de Tarragona.

Els directors són: Jordi Masip i Rogeli Martínez.

Hora: 12:00 h Lloc: Auditori Pau Casals

Tarragona Fons d’art de la Creu Roja a Catalunya La Creu Roja vol apropar a la població tarragonina una part de les creacions que ha anat rebent com a donacions desinteressades al llarg d’una vintena d’anys.

Lloc: Museu d’art Modern de la Diputació.

Dies: fins al 6 de març Tarragona Ecologistes de Tarragona: Sortides GATA, Grup d’Amics de Toni Achón El nou calendari d’activitats del primer quadrimestre del 2011 d’aquest grup està format per tretze sortides i quatre activitats on la descoberta de muntanyes i activitats és molt variada.

Dies: de l’1 de gener al 30 d’abril Consultar web: www.gata.comuv.com

34 |

| 26 de gener de 2011

MOTOR Audi A6, seguretat i confort

L

‘Audi A6 no és una berlina nova quant a denominació, però sí que s’han fet diverses modificacions en la configuració exterior, especialment el frontal.

També varia en la capacitat del maleter, ja que disposa de 16 litres més de capacitat que el seu predecessor i arriba als 530 litres.

Equipament El vehicle disposa d’un ampli habitacle interior, amb notable confort i excel·lent disposició de tots els elements que en formen part. L’equipament de seguretat inclou elements com l’aire condicionat, els seients amb ajustament en altura i lumbar, climatitzador de 2 zones, alçavidirieres elèctrics, sensor de pluges i sensor de llums.

Motor Totes les versions incorporen una caixa de canvis automàtica que, a la vegada, pot ser de dos tipus: Multitronic amb variador continu i S tronic, de doble embragatge. Inicial-

ment, el vehicle està disponible amb dos motors a benzina i dos dièsel.

Els propulsors a benzina són el 2.8 FSi i el 3.0 TFSI. El primer d’ells assoleix una velocitat punta de 240 km/h, amb una acceleració de 0 a 100 en 7,7 segons, un consum mitjà de 7,4 litres i una potència màxima de 204 cavalls. El 3.0 pot circular a una velocitat punta de 250 km/h, amb una acceleració de 0 a 100 en tan sols 5 segons i mig. Pel que fa als motors dièsel, el 3.0 de 204 cavalls, té una velocitat màxima de 240 km/h, amb una acceleració de 0 a 100 en 7,2 segons i un consum reduït de 5,2 litres.

Seguretat L’Audi A6 disposa d’un complet equipament de seguretat que inclou tres recolzacaps posteriors regulables en altura, xoicíns de seguretat frontals per al conductor i el passatger, de cap davanters i posteriors i laterals davanters. Antibloquejament de frens ABS, assistent de frenada d’emergència a més de distribució electrònica de la força de frenada.

AUDI A5 PREU des de 38.500€ www.audi.es

RUTA El tresor de corsaris i bandolers

L

’excursió proposada recomana que es pot sortir des de l’Hospitalet de l’Infant, caminant cap al Sud pel passeig marítim, o bé iniciar l’ascens a les Rojales agafant el sender GR 92 al costat del càmping El Templo del Sol. Durant la pujada es fan visibles totes les infraestructures que travessen el coll de Balaguer, rematades per l’enorme torre d’un dels sifons del transvasament. A l’altra banda, però, l’immens i balsàmic mar presideix la visió. Si es baixa del cim de les Rojales cap al sud, s’arriba a la carretera que dóna accés a la platja del Torn o de les Rojales. Val la pena pujar a la roca del Torn, l’illot rocós que s’endinsa en el mar a l’extrem més meridional de la platja. A Peu. Arola Editors.

DESNIVELL: 190 m TEMPS: 2 h 30 min / 1h 30 min DISTÀNCIA: 11 km / 6 km RECOMANACIONS: La Plataforma per a la Defensa del Territori de Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant va procurar posar de manifest l’estreta relació entre paisatge, patrimoni, qualitat ambiental i de vida, organitzant excursions pel municipi. La pàgina www.alvent.net resulta útil per saber més coses de les diferents plataformes.

ALFA ROMEO JTD 1.9 16V 150CV (Ene 2006) Full Equip + Piel

FORD FIESTA 1.4 TDCI 68CV (Nov. 2002) Full equip

AUDI A3 1.8T (Año 1998) Full Equip

FORD FOCUS CABRIO 2.0 TDCI TREND 136CV, Full equip, 28000km, (mayo 2008)

CITROËN C1, 1.0I, 68CV, 3P (Nov 2006) 25.000km

AUDI A3 1.9 TDI 130CV (Oct 2002) Full Equip.

SUZUKI SWIFT 1.3 68CV, (Año 4/2000) Full Equip

GRAN CHEROKEE LAREDO 3.1 TD (Oct 2001) Full Equip.

FORD PUMA 1.4I 16V 90CV (Año 1999) Full Equip

MERCEDES CLASE E 270 CDi 177CV (Ago 2004) Full Equip+piel)

TOYOTA YARIS 1.0I, 68CV (Año 12/02) Full Equip

MERCEDES V 220 CDi AMBIENTE (Año 2000) Full Equip+piel

RENAULT LAGUNA II GRAND TOUR 1.9 DCI 120 CV (Ago 2001) Full Equip

AIXAN A741 7000KM (Año 2007)

LAND ROVER DISCOVERY 2.5 TD5 138 CV (Jun 2001) Full Equip, 7 plazas

C/ REAL, 44 43004 TARRAGONA 977 21 22 16 www.automovilesamado.com

MERCEDES ML 270 CDI 136CV, Full Equip, año 11/01

AUDI A4 2.0 TDi 6V 140CV (Año 2005) Full Equip

COMPRA VENTA DE VEHICULOS REPARACIONES EN GENERAL

TALLER PROPIO

W GOLF SERIE 3 1.9TDI (Año: 97) Económico

JAGUAR X-TYPE 3.0 V6 SPORT Full Equip+piel

OPEL CORSA 1.3 CDTI 90CV ENJOY (Año: 9/07)

APRILIA ATLANTIC 125 cc (Año 06/2007)

| 35

| 26 de gener de 2011

GASTRONOMIA Mas Folch, la bona tasca gastronòmica dels germans Aixalà MAS FOLCH

Fèlix Llovell, periodista gastronòmic

Carretera Constantí-Reus, km. 4,5 Constantí 43120 Tel.: 977 260 131 · Fax: 977 260 147 E-mail: info@masfolch.com Web: www.masfolch.com

E

l jove xef Daniel Aixalà va sentir ben aviat la crida dels fogons: de petit li encantava ajudar la seva mare en les tasques de la cuina, on preparava salses i primers plats. Intuint la vocació, el seu pare el va enviar a França per aprendre la professió. Va treballar a l’hotel Biblos, de Saint Tropez (Costa Blava), va fer un parell d’extres amb Alain Ducasse –del qual va aprendre la disciplina en el treball de la cuina–, va estar a Escòcia i després a Barcelona, a l’hotel Melià. Finalment, amb el suport del seu germà David van obrir al nucli antic de Tarragona el restaurant Arcs, on va desenvolupar una brillant trajectòria professional, fruit de la seva creativitat i coneixements tècnics als fogons.

Però el local els quedava petit i, tenint en compte que al costat esquerre de la carretera que va de Constantí a Reus (km. 4,5), el seu besavi tenia una finca agrícola amb una esplèndida masia modernista, els germans Aixalà van vendre el restaurant de Tarragona i van iniciar la rehabilitació i condicionament de la masia centenària.

L’any 2005 obrien les portes com a restaurant Mas Folch, amb unes perspectives molt prometedores que el temps ha confirmat.

Tot estava al seu favor: lloc tranquil i gran, envoltat d’oliveres, ampli aparcament, un petit estany i una gran terrassa sota l’ombra de grans i vells plataners… i una masia convertida en un moderníssim restaurant que manté la rusticitat allà on convé. La cuina, grandiosa, de 250 metres quadrats, i tres menjadors molt agradables a la planta baixa. Al costat, un gran envelat permet el desenvolupament de tot tipus de celebracions col·lectives.

Actualment han habilitat l’antic celler per poder-hi fer calçotades a un preu de 38 euros per persona.

I en tot aquest conjunt, l’experiència culinària de dos bons professionals de la restauració. L’oferta gastronòmica de Mas Folch es troba en una carta de plats que integren harmònicament la màxima qualitat dels productes en l’ingeni de l’elaboració, en una cuina d’autor de clara inspiració mediterrània. La carta comprèn quatre apartats: entrants, peixos, carns i postres d’un preu aproximat de 40 euros. Un menú executiu de 23 euros o un menú degustació per 52 euros són les opcions.

Cal destacar com a plats estrella la coca de bolets de temporada amb favetes al Porto, ceba confitada i encenalls de foie; cua de bou sense feina amb salsa de romaní, ou escalfat i tot sobre un parmantier de ceps; tataki de tonyina amb tres tubercles i verdures saltades amb soja; saltat de carxofes i favetes amb pernil d’oca fumada i foie; cargols a la llauna; guisadet de peus de porc i cigrons; rissoto de bolets amb espàrrecs i foie; bacallà amb samfaina, all i oli gratinat i compota de poma; i com a postres, orxata amb pa de pessic i gelat de kumquat; mousse de mató amb poma caramel·litzada i mel d’acàcia; fondant de pralineé i gelat d’avellana; fusió de sibouste de pera amb festucs.

Bodega amb un centenar de referències. El vi de la casa és el Perlat (DO Montsant, 11,87 euros).

Avui en dia Mas Folch és tota una referència de bona cuina al Tarragonès, un restaurant en el qual es menja molt bé, per la bona tasca gastronòmica dels germans Aixalà.

Més de 25 anys d’experiència al seu servei.

Especialistes en distribució a hosteleria i restauració

eracions

RESTAURANTS RECOMANATS

BUFFET TIBERI C/ Martí d’Ardenya, 5 · 43001 Tarragona · 977 242 896 www.eltiberi.com

BAR TÒFUL Plaça del Fòrum, s/n Part Alta.

Tarragona. 977 21 42 16 www.toful.cat

RESTAURANT · PLATS CUINATS Avda. Generalitat, 34 43880 COMARRUGA (TARRAGONA) T. 977 680 827 · T. 977 680 018 www. joila.com joila@joila.com

RESTAURANT MOLÍ DE CAL TOF Av. Santa Oliva, 2 · 43700 El Vendrell · 977 66 26 51 reservas@esmolidecaltof.com www.elmolidecaltof.com

RESTAURANT JOILA Av. Generalitat, 34 · 43880 Comarruga (Tarragona) 977 68 08 27 / 977 68 00 18 jolia@joila.com www.jolia.com

BUFFET CATALÀ

Qui vulgui una bona cuina, al Tiberi heu d'anar. Des de 1981, bufet típic català. Només sabem fer la cuina casolana i ara també carns a la brasa incloses.

Laborals 10,50€ Nits i festius 11,25€ Tf 977 242896/ 977 235 403 Horari de 13:00 a 16:00 i de 20:00 a 24:00 (tanquem dilluns) C/ Martí d’Ardenya, 5 - TARRAGONA

36 |

| 26 de gener de 2011

CIÈNCIA Identificada l’àrea del cervell que ens fa sentir la por I

nvestigadors de la Universitat d’Iowa han identificat la part del cervell que produeix en les persones la sensació de por. Aquest descobriment podria millorar el tractament del trastorn d’estrès posttraumàtic i altres trastorns d’ansietat.

Els autors de l’estudi investigaven com l’emoció de la por depèn d’una regió amb forma d’ametlla denominada amígdala. El pacient del cas d’estudi tenia un rar trastorn que va destruir la seva amígdala i que li impedia sentir por davant estímuls com cases encantades, serps, aranyes, pel·lícules de terror i fins i tot experiències traumàtiques de la seva vida que el van posar en perill. Els investigadors van observar i van registrar les respostes del pacient durant l’exposició a serps i aranyes, durant una visita a una de les cases encantades més aterridores del món i mentre veia pel·lícules de por.

El treball també va mesurar l’experiència de por del pacient amb un gran nombre de qüestionaris estandaritzats que provaven diferents aspectes de la por, des de la por a la mort fins a la por a parlar en públic. També, durant tres mesos, el pacient va portar un diari emocional informàtic en el qual taxava de forma aleatòria el seu nivell de por al llarg del dia.

En tots els casos, el pacient va ser incapaç de sentir por.

“En conjunt, aquests descobriments suggereixen que l’amígdala humana és una àrea clau del cervell per desencadenar un estat de por. Encara que el pacient pot sentir altres emocions com felicitat o tristesa, és incapaç de sentir por. Això suggereix que el cervell està organitzat de tal forma que una regió específica està especialitzada en el processament d’una emoció concreta: la por”, explica Justin Feinstein, director de l’estudi. Geinstein afegeix que sense l’amígdala desapareix l’alarma del cervell que ens porta a evitar el perill.

Ànims, el pitjor dia de l’any ja ha passat D

esprés del dia més trist de l’any, el 17 de gener, segons un grup d’informàtics danesos hem superat el pitjor dia de l’any: el passat dilluns dia 24. Segons el doctor Cliff Arnalss, professor de la Univesitat de Cardiff, el pitjor dia dels 365 que té aquest any va ser el 24 de gener, que a sobre, aquest 2011 va caure en dilluns.

L’investigador anglès va arribar a aquesta conclusió mitjançant la següent fórmula matemàtica: 1/8C + (D-d) 3/8xTI MxNA. “C” és el factor climàtic; el dies de gener al Regne Unit són grisos i freds i, tot i que en el nostre cas són més assolellats, l’àmbient és molt més fred que durant els anteriors mesos. “D”, en majúscula, representa els deutes adquirits durant el Nadal, despeses extra que fan que els comptes corrents tremolin. “d”, en minúscula, són els diners que es cobren al gener i “T” el temps que ha passat des del Nadal. “I” representa el període transcorregut des de l’últim intent de deixar un mal hàbit i “M” les motivacions. Per acabar, “NA”, equival a la necessitat d’actuació per canviar la vida. Després de fer els càlculs el resultat donava com a pitjor dia de l’any el 24 de gener, gairebé un mes després de Nadal.

Però ell no ha estat l’únic interessat a descobrir quin podria ser el dia més depressiu de l’any. Un grup d’investigadors dirigits per Alan Mislove i Sune Lehmann de la Northeastern Univesity i la Technical University de Dinamarca el posicionaven el 17 d’aquest mateix mes. Els informàtics van arribar a aquesta conclusió després d’analitzar les paraules de 300 milions de tweets durant 3 anys. Segons els investigadors, el tercer dilluns de l’any es converteix en el més trist a causa del fet que ens adonem que els propòsits d’any nou no es duran a terme, el dies són més freds i grisos i gener resulta ser el mes en què es produeixen més acomiadaments laborals.

Hagi estat el 17 o el 24, el pitjor ja ha passat. Ara només queda esperar al dia més feliç del 2011, que segons els informàtics danesos serà el proper 17 de juny.

| 37

| 26 de gener de 2011

ESPURNES

d’en Mossèn Aragonès

Bernabé

Estar de pas Un turista va a visitar un rabí i queda sorprès en veure que la casa on vivia era una simple habitació plena de llibres, en la qual només hi havia una taula i una cadira.

On són els mobles? – li pregunta.

I els teus, on són? –respon el rabí.

Jo només estic aquí de visita, de pas.

I jo també!

• • • • • • • • • • •

Que aviat se’ns fa tard!

Cal haver viscut molt de temps per adonar-se que la vida és curta.

La vida és com un ceba: es va pelant capa a capa... i es plora.

Molts veuen la vida com la pluja: passen el temps esperant que acabi.

La vida és massa breu per fer-la insignificant.

“La vida és com un relat: no importa la longitud sinó el contingut” (Sèneca).

“Qui només pensa a viure, no viu” (Sòcrates).

No morir és una cosa. Viure una altra.

Molts només pensen a passar el temps. Seria millor pensar a aprofitar-lo.

Una vida inútil és una mort prematura.

«Cap on va la meva vida perquè la vulgui allargar? » (Jb 6,11).

Telèfons genèrics Emergències 112 Bombers de la Generalitat 085 Mossos d’Esquadra 088 Guàrdia Civil Tarragona 062 Policia Nacional 091

Protecció Civil 1006 Serveis funeraris 24h 900 50 67 12 Transport Sanitari 977 25 25 25 Sanitat Respon 902 11 14 44 Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell 977 25 7900 Hospital Joan XXIII 977 29 58 00 Consell Comarcal Baix Penedès 977 15 71 71 Consell Comarcal Tarragonès 977 24 45 00

Albinyana Ajuntament 977 68 78 18 Consultori Mèdic 977 68 70 75 Consultori Mèdic 977 68 76 98 Hospital del Vendrell 977 68 76 98 Altafulla Ajuntament 977 65 00 08 Consultori Mèdic 977 65 60 07 Cap Torredembarra 977 64 38 01 Arboç Ajuntament 977 67 00 83 CAP Arboç 977 67 15 88 Hospital del Vendrell 977 68 76 98 Banyeres del Penedès Ajuntament 977 67 13 50 Consultori mèdic 977 67 17 12 Urgències Cap Arboç 977 67 15 88 Bellvei Ajuntament 977 16 81 85 Consultori Mèdic 977 16 88 41 Hosp. Vendrell 977 25 79 00 Bisbal del Penedès Ajuntament 977 68 84 76, 977 68 84 38 Consultori Mèdic 977 68 87 24 Hosp. Vendrell 977 25 79 00 Bonastre Ajuntament 977 65 70 19 Consultori Mèdic 977 65 72 27 Cap Torredembarra 977 64 38 01 Calafell Ajuntament 977 69 90 09 Policia Local 977 69 90 07 Cap Calafell 977 69 14 18 Segur de Calafell Consultori Segur 977 16 44 08 Constantí Ajuntament 977 52 05 21 Policia Local 639 71 16 41, 977 52 40 01 Creixell Ajuntament 977 80 02 02 Consultori mèdic 977 80 03 36 Cap Torredembarra 977 64 48 01

Cunit Ajuntament 977 67 40 80 Policia Local 977 67 50 48 CAP Cunit 977 67 63 32 CAP Cubelles 902 111 444 El Catllar Ajuntament 977 65 31 01 Consultori Mèdic 977 65 36 75 Hosp. St Pau i Sta. Tecla 977 25 99 00 Cap de Torredembarra 977 64 38 01 Cap de Sta. Tecla Llevant 977 25 80 05 El Morell Ajuntament 977 84 06 17 Centre d’Atenció Primària 977 84 00 15 El Vendrell Ajuntament 977 16 64 00 CAP el Vendrell 977 66 77 03 Comarruga Ajuntament 977 16 64 00 Consultori mèdic 977 68 35 86 Els Pallaresos Ajuntament 977 61 06 00, 977 61 06 27 Cap St. Salvador 977 52 34 10, 977 52 39 19 La Canonja Ajuntament 977 54 34 89 Cap La Canonja 977 55 66 78 La Nou de Gaià Ajuntament 977 65 52 57 Consultori Mèdic 977 65 57 10 La Pobla de Mafumet Ajuntament 977 84 02 60, 977 84 00 52 Cap del Morell 977 84 00 15 La Pobla de Montornès Ajuntament 977 64 80 12 Consultori Mèdic 977 64 85 31 La Riera de Gaià Ajuntament 977 65 50 00 Consultori Mèdic 977 65 55 55 Llorenç del Penedès Ajuntament 977 67 71 06 Consultori Mèdic 977 67 75 14 Urgències Cap Arboç 977 67 15 88

Montmell Ajuntament 977 68 84 29 Consultori Mèdic 977 68 92 10 Cap Vila-Rodona 977 63 90 19 Perafort Ajuntament 977 62 50 06 Cap del Morell 977 84 00 15 Roda de Barà Ajuntament 977 65 70 09 Consultori Mèdic 977 65 75 14 Creu Roja 977217154 Salomó Ajuntament 977 62 90 30 Consultori Mèdic 977 62 90 11 Salou Ajuntament 977 30 92 00 Cap- Urgències 977 38 31 04 St. Jaume dels Domenys Ajuntament 977 67 71 13 Consultori Mèdic 977 67 88 16 Santa Oliva Ajuntament 977 67 96 63, 977 67 92 04 Consultori Mèdic 977 67 88 16 Tarragona Ajuntament 977 29 61 00 Hosp. St Pau i Sta. Tecla 977 25 99 00 Hosp. Joan XXIII 977 29 58 00 Cap de Sta. Tecla Llevant 977 25 80 05 Torredembarra Ajuntament 977 64 00 25 Cap Toredembarra 977 64 38 09 Vespella de Gaià Ajuntament 977 65 52 88 Consultori Mèdic 977 64 90 69 Vilallonga del Camp Ajuntament 977 84 01 01 Consultori Mèdic 977 84 23 28 Vila-seca Ajuntament 977 30 93 00 Consultori Mèdic La Pineda 977 37 05 25 Consultori Mèdic La Plana 977 39 04 36 Cap Vila-seca 977 39 40 27

LA PROTECTORA ET NECESSITA “Mascle jove, de mida mitjana, va ser abandonat lligat a una tanca fa set mesos aproximadament, estava pràcticament en els ossos i tenia molta por. Poc a poc s’ha anat recuperant a la Protectora de Tarragona i ha resultat ser un gos amb un caràcter excepcional, molt dòcil i bo, es porta molt bé amb altres gossos i li encanten les carícies. Busca una llar on recuperar la confiança en les persones definitivament. Si vols un company fidel, no ho dubis i vine a adoptar.”

C/ Sofre, 3 Polígon ind. Riu Clar Horari d’atenció al públic: dilluns, dimecres i divendres de 17 a 19 hores. Dissabtes i diumenges de 12 a 14 hores. www.laprotectora.org

Emissores de Ràdio

Sudoku Fàcil

Difícil Solucions setmana anterior

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fileres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa filera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1 ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 / BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9 CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7 CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9 CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9 COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 / ESRADIO / TARRAGONA / 98.7 ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9 FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 / EUROPA FM CATALUNYA / 102.7 EXITO RADIO / TARRAGONA / 94.8 LATINO ESTÉREO / TARRAGONA / 92.1 / LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4 M 80 / 89.3 MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4 NOVA FM TARRAGONA 91.3 ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4 ONA TORREDEMBARRA / 107.4 ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6 ONA VALLS FM / VALLS / 107.6 ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3 ONDA RAMBLA TARRAGONA / 91.0 PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 105 FM - RÀDIO VALLS / 103.3 RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2 RÀDIO CAMBRILS / 90.0 / RÀDIO CREIXELL / 95.0 RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0 RÀDIO EL VENDRELL / 107.1 RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4 RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9 RADIO INTERECONOMÍA / TGN / 106.8 RÀDIO LA CANONJA / 102.3 RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5 RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107 RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3 RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6 RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4 RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0 RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9 RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.1 RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7 SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7 TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 / TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

38 |

| 26 de gener de 2011

IMMOBLES MOTOR TREBALL FORMACIÓ

HABITATGES Venda TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Pis de 129m2, 3 habitacions 2 tipus suite amb vestidor, tres banys, totalment reformat per a estrenar. Acabats de primera qualitat. Excel·lent ubicació. Vistes a la Rambla i al mar. Informi’s. Tel. 977 25 16 16 CALAFELL. ZONA HOTEL RA. Superf.

67m2, 3 habitacions (1suite, 1 doble, 1individual), 2 banys, cuina, menjador, terrassa, calefacció, exterior, vistes al mar. Preu: 150.000€ (24.957.900 pts).

Tel. 977 69 50 54 TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII. Pis en venda, semi-nou, en perfecte estat de conservació, 55 m2, 1 habitació amb armari encastat, bany complert, cuinamenjador, moblat, amb electrodomèstics, molta llum, bomba de fred/calor per conductes, plaça de pàrking, 199.500€ Tel. 977 24 34 06

SALOU. Conjunt Aqquaria.

(Primera rotonda des de Plaça Europa a Port Aventura). Habitatges de 2 dormitoris de 68m2 útils, més 2 amplies terrasses. Amb la millor zona comunitària de Salou, ideal per viure tot l’any o disfrutar de l’estiu, per tan sols 192.000€, claus en mà. Informació al mateix conjunt i al telèfon 977380388

TARRAGONA. C/ RAMÓN Y CAJAL. Piso en venta de 3 habitaciones, 1 baño, cocina, salón-comedor, balcón de origen piso alto, mucha luz, buenas vistas.

180.000€. Tel. 977 25 35 43 / 658 787 581 TARRAGONA. VIDAL I BARRAQUER. ZONA EROSKY. GRAN OPORTUNIDAD. Piso de 4 dormitorios, 2 baños completos, cocina amueblada, salón-comedor y terraza, armarios empotrados, semi nuevo, ascensor. Tel. 661617101 TARRAGONA. CENTRE. Preciós pis en venda amb ascensor, completament reformat, sup.aprox 77m2, 2 habitacions amb armaris encastats, cuina de disseny totalment equipada, menjador, bany amb hidromassatge, parquet, aire condicionat per conductes, materials de primeres qualitats, semi-nou, pati interior, moblat. Preu: 250.000. Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. PERE MARTELL. Obra nueva. Duplex de 130m2. 312.000€.

Tel. 630 925 071 SALOU. VILAFORTUNY. URB. ELS TALLATS II. Venta chalet pareado esquinero, 4 habitaciones, 2 baños, 1 aseo, salón-estar, cocina y lavadero, garaje 1 coche + 1 exterior. Zona comunitaria ajardinada y piscina. 395.000€. Tel 629232588 TARRAGONA, PAISOS CATALANS. Se vende pioso 3 dormitorios, 2 baños, con cochera doble y trastero. Piscina y amplia zona comunitaria. Ideal parejas y familias, el mejor precio de la zona. 977 214 713 TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. Zona estación de tren Tarragona. Gran Oportunidad!. Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, salón-comedor y terraza, ascensor. También en alquiler. Tel. 977 24 38 84 TARRAGONA. PERE MARTELL. 3dorm.

Baño + aseo, exterior, calefacción, aire acondicionado. 247.000€. Tel. 675 918 159

TARRAGONA. VIOLANT D’HUNGRIA, 39.

Se vende piso casi nuevo de 3 habitaciones y 2 baños. Zona comunitaria y parking incluido. Consulta nuestros pisos de ocasión. Tel. 977 22 66 52.

TARRAGONA. Edificio Pertinaz, venta de pisos de OBRA NUEVA, en Tarragona centro. 1 y 2 habitaciones con amplios patios y parkings disponibles. Excelentes acabados. En c/Hernández Sanahuja, paralela a la Av. Catalunya. Aproveche nuestras ofertas llame al 977 22 66 52 TARRAGONA. TORRES JORDI. Se vende piso de dos habitaciones. Todo nuevo.

Amueblado. Tel. 660 133 933 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. 110mts2, 3 dorm+2baños, terraza de 65mt. Parking, en el mismo centro. 450.000€. Tel. 675 918 159 TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. Obra nueva, 2 habitaciones y 2 baños, cocina independiente, parquet, calefacción y a. a. con bomba de calor. Armarios empotrados. 174.276€ Tel. 977 24 44 66 CALAFELL. EL ROMANI. Superf.

83.65m2, útil 70.40m2, 3 habitacions (1suite, 2 individuals), 2 banys, cuina, safareig, menjador, terrassa (7,30m2), traster, garatge (16), ascensor, armaris, calefacció, mobles, porta blindada, porter automàtic, aire condicionat, exterior, assolellat, piscina, vistes al mar. Preu: 175.000€ (29.117.550 pts). REF 01232.

Tel. 977 69 50 54 EL VENDRELL. ZONA CENTRO. Piso de obra nueva 2 habitaciones con baño completo, calefacción, acabados de primera calidad, ascensor a 2 min. del centro. INFORMESE. 110.000€. Tel. 977 663 562 TARRAGONA. VIA AGUSTA 69. Habitatge de 3 dormitoris de 98m2. Tot exterior. Acabats de qualitat. En un edifici de només 3 habitatges. TOT UN LUXE al seu abast i a bon preu. Tel. 609 020 545 / 620 026 588 TARRAGONA. Se vende piso casi nuevo Violant d’Hongria, 39. 3 habitaciones y 2 baños, zona comunitária y párking incluido. Tel. 977 226 652 CONSTANTÍ. Planta baixa en venda, sup. aprox. 54m2 + 82 m2 de terrassa, 2 habitacions, cuina, menjador, bany, parquet, calefacció fred/calent per conducte, exterior, edif.semi-nou. A ESTRENAR. Preu: 204.750€. Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Pis de 3 habitacions, calefacció i a/c, terra parquet, edifici amb ascensor, zona poliesportiu. Preu: 168.000€. Tel: 659428240 / 637372899 TARRAGONA. EL SERRALLO. Pis en venda, sup. aprox. 140m2, 4hab. 2 banys, cuina i galeria, sala menjador, calefacció, armaris, 2 terrasses una tipus solarium de 33m2 i altre de 5m2 amb tendal, vistes al mar, tot esterior, assolellat, ascensor, pàrquing i traster. Preu. 360.000€.

Tel. 977 24 34 06. PREU REBAIXAT TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. ZONA ESTACIÓN DE TREN. GRAN OPORTUNIDAD. Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, salón-comedor, terraza y ascensor. También en alquiler. Tel. 977 24 38 84 TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Dúplex en venda, a 200m. de la platja, 3 habitacions, cuina, menjador, 3 banys, parquet, aire condicionat/bomba de calor, calefacció individual, amplia terrassa, armaris encastats, en perfecte estat, zona comunitaria ajardinada amb piscina, parking i traster. Preu: 318.000€. Tel. 977 24 34 06. PREU REBAIXAT TARRAGONA. PLAÇA DE LA GENERALITAT. Pis de 80 m2, 4 habitacions, 1 bany, cuina independent, ascensor, exterior, assolellat, balcó, plaça d’aparcament de superfície. 200.000€. Telf.: 977 25 16 16

EL VENDRELL. EL MIRADOR PENEDES. Precioso chalet en zona tranquila con 3 dormitorios, amplia cocina, 1 baño completo, salón con chimenea, parcela de 1.200m2 con arboles frutales, carpinteria de aluminio. Gran oportunidad.

REF: 63364. Tel. 977 66 40 35 TARRAGONA. ÁTICO RAMBLA NOVA. Exclusivo ático en la Rambla Nova, para reformar. 120 metros más 60 metros de terraza. Posibilidad de plaza de aparcamiento para dos coches.

Tel. 977 24 21 60 TARRAGONA. CASC ANTIC. Pis en venda, 63m2, 1 habitació, cuina-menjador, bany, en perfecte estat, 6 anys d’antiguitat, bigues vistes, bomba de calor/fred, finestres climalit, gran armari empotrat a mida. Edifici reformat integralment.

Preu: 168.000€. Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. ELS PALLARESOS. Pis dúplex en el centre del poble. Parking inclòs. Excel·lents acabats. A estrenar.

280.000€. Tel. 629 232 588 / 649 486 412 TARRAGONA. JOAN XXIII Nova construcció habitatges de 2 i 3 dormitoris, acabats de qualitat i molt ben situats (al costat del nou edifici de “La Caixa”). Tel.: 609 020 545 Enviem e-mail informatiu.

SALOU. C/BARBESTRE. 1 dormitori, saló amb terrassa i cuina americana, bany complet. Moblat. Garatge al mateix edifici. Piscina. Ascensor. 102.200€.

Tel.: 977 250 250

TARRAGONA. CENTRE. Venta d’un àtic de 106m2 més 2 grans terrasses d’uns 35m2 cadascuna, 3 habitacions dobles amb possibilitat de fer-ne 4. Totalment reformat. Alarma, aacc, completament moblat. 450.000€. Tel.676 474 607 / 977 21 23 89 TARRAGONA. ROVIRA I VIRGILI. Piso seminuevo, 3 habitaciones (1suite) con 2 baños. Cocina, salón y terraza amplios.

Precio rebajado más de 50.000€. Urge venta. Tel. 628 670 993 TARRAGONA. TORREFORTA. Pis en venda, 3 habitacions (2 dobles mobladas), cuina, menjadro, bany, galería. Immoble adjudicat bancari. Financiació preferent!! Preu: 67.000€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. CASC ANTIC. Pis en vnda, sup. aprox. 55m2, 2 hab., cuina-menjador, bany, reformat, tot exterior i assolellat, façana rehabilitada, a prop del passeig de St. Antoni. Preu: 159.000€.

Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. PL CASTELLERS (AV. CATALUNYA) Se vende de 4 habitaciones, 2 baños. Piso cuidado, en buen estado.

Oportunidad, precio por debajo de tasación, 20% DESCUENTO. Tel. 977 21 47 13 TARRAGONA. C/PERE MARTELL. Obra nueva, Duplex de 125m2, 3habitaciones, 2 baños, 1 aseo, parquet, calefacción y a. a. con bomba de calor, armarios empotrados. 219.000€ Tel. 977 24 44 66 TORREDEMBARRA. Planta baja. Super.

65m2. 2hab dobles, 1baño, cocina americana, comedor, terraza de 48m2, trastero, garaje. Año de construcción 2004.

Soleado, piscina. Precio 170.000€. Tel. 977645634 EL VENDRELL. Magnífico piso de 3 dormitorios, 2 baños completos (1 en suite), amplio salón con acceso a terraza, cocina con lavadero, calefacción, ascensor, parking. Venga a verlo sin compromiso.

REF: 32591. Tel. 977 66 40 35 TARRAGONA. VILAFORTUNY. OBRA NUEVA. Casas de 4 i 5 dormitorios en zona residencial de Vilafortuny. Acabados de primera calidad, zona común con piscina y jardines. Posibilidad de alquiler, venta o alquiler con opción a compra.

Tel. 977 23 60 29 / 977 38 06 91 CALAFELL PLATJA. Superf. 39.42m2, 1 habitació doble, 1 bany, cuina, menjador, mobles, porter automàtic, vidres dobles, interior. Preu: 110.000€ (18.303.460 pts). NEGOCIABLES. REF. 01256. Tel. 977 69 50 54

TARRAGONA. CALA ROMANA. URB MAS LA COTA. 175m2. Exterior. Zona comunitària amb piscina, parquet, calefacció, 4 habitacions, gran-sala menjador, cuina equipada, 2 banys, aparcament. Preu: 645.000€. Tel. 608 53 95 91

TARRAGONA. URB. SOLIMAR-MOLNÁS. Ocasió, xalet en venda/lloguer, 7 hab., sala menjador, 3 banys (1 bany nou amb cabina d’hidromassatge), cuina nova a estrenar, calefacció, aire condicionat, ximenea, terrassa, solarium, 2 trasters, barbacoa, jardí, boniques vistes al mar.

Preu. 378.000€. Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. AVDA. RAMÓN I CAJAL. Àtic en venda, sup. aprox. 70m2, 3 hab., cuina, menjador, bany, terrassa petita, sense ascensor, necessita millores.

Preu: 105.000€. Tel. 977 24 34 06

RODA DE BARA. Dúplex. Superf 95m2.

3hab (2dobles / 1individual), baño, aseo, cocina, lavadero, comedor, terraza, garaje. Año de construcción 2003. Soleado, piscina. Precio: 169.950. Tel. 977 645 634

TARRAGONA. JOAN XXIII. Por traslado vendemos piso. Esquinero. Seminuevo.

Todo exterior. 9ª planta. 3 dormitorios.

2baños. Parking y trastero en la misma finca. Magnificas vistas despejadas.

259.000€. Tel. 695 450 372 RODA DE BARA. Casa adosada de 2º mano del 1998. Superf. 110m2, 3 hab (2dobles/1individual), 2 baños, cocina (equipada), comedor, terraza, garaje.

Precio 162.600€. Tel. 977645634

LES GUNYOLES. Cerca de estación Ave Camp de Tarragona. Casa adosada de 4 habitaciones dobles, cocina amueblada, 2 baños completos y 1 aseo, salóncomedor, terraza, jardín, parking privado y solarium. Posibilidad de alquiler con opción a compra. Tel. 607945958

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Piso seminuevo de 3 habitaciones y 2 baños, galería, terraza, zona comunitaria. Muy soleado. Oportunidad.

189.000€ con parking incluido. Tel. 977 226 652 TARRAGONA. MOZART. 110mt2, 4dorm+2baños. Alto y luminoso, parket, armarios. Empòtrados, parking + trastero. Zona común con piscina. 310.000€.

Tel. 675 91 81 59 TARRAGONA. LA VALL DE L’ARRABASSADA. 100mts2, 3dorm + 2baños. Salón muy amplio, cocina-office. Parking + trastero, zona común con piscina.

259.500€. Tel. 675 918 159 TARRAGONA. MARIA CRISTINA. Duplex de 80m2. 3 habitacions, dos banys, cuina independent, parquet, ascensor, exterior, assolellat, plaça d’aparcament.

288.000€. Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. CASC ANTIC. Bonic pis en venda, sup. aprox. 50m2, 1 hab., cuinamejador, bany, parquet combinat amb mosaic hidràulic, terrassa d’ús i disfrute privatiu amb vistes al mar i Torre de Pilats, edif. rehabilitat, nou a estrenar.

Preu: 180.000€. Tel. 977 24 34 06 ALIÓ. Casas adossada en venda. Superficie construida 215 m2 aprox. + sòtan de 65 m2. Garatge per 2 cotxes a planta baixa. Primera planta amb gran saló - menjador de 30 m2 aprox., cuina, 1 habitació i bany. Segona planta amb 3 habitacions i 2 banys. Jardí de 42 m2 amb gespa natural. Bomba de calor / fred per conductes. Casa singulars per la seva distribució, ubicació i acabats de primera qualitat. Vistas panoràmicas, al centre del poble. Informi’s. Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. C/ BON SOL. URB. LEVANTINA. Chalet de 4 habitacions, 3 banys, a/a conductos. Cocina de diseño, suelos de cerámica y parquet, ventanas de aluminio. 660m2 de parcela. A estrenar. Tel. 629 232 588 / 649 486 412 TARRAGONA. CASC ANTIC. Bonic estudi en venda, tot moblat i equipat, exterior i assolellat. 113.000€. Tel. 977 24 34 06 EL VENDRELL. EL TANCAT. Piso de obra nueva 3 habitaciones con 2 baños, calefacción, cocina independiente, suelo de mármol, situado en una de las mejores zonas del pueblo y muy cercano al centro. INFORMESE. 200.000€. Tel. 977 663 562 TARRAGONA. Se vende piso seminuevo en calle Ibiza, 20. Muy buena situación, 3 habitaciones y gran terraza (100m), soleado, 198.000€ negociables, Tel. 977 226 652

TARRAGONA. PERE MARTELL. 3/4 dormitoris, 100m2, esquinero, orientado al mar. Acabados especiales con carpintería lacada en blanco, armarios empotrados con un total de 10 puertas. Baño en dos ámbitos. Cocina Wengue y elect. acero inox. Terraza/ balcón. Por traslado puede venderse amueblado y decorado. Trato directo.

Tel. 609020545 TARRAGONA. C/J. BTA. PLANA. Proper a El Corte Inglés. 3 dormitoris, 2 banys, cuina i galeria, saló-menjador amb terrassa. Exterior. Preu: Plaça d’aparcament, 199.500€. Tel.: 977 250 250 TARRAGONA. CR/ SMITH. Sip. aprox.

85m2, 3 hab., cuina, menajdaro, bany, terrassa, ascensor, a.condicionat, moblat, a reformar. 123.000€ Tel 977 24 34 06 TARRAGONA. C/ CRONISTA SESSE. Pis en venda, sup. aprox. 80m2, 3 hab., cuina-office, saló amb sortida a la terrrassa, bany, calefacció, exterior i assolellat, reformat, per entrar-hi. Preu: 217.000€.

Tel. 977 24 34 06 CONSTANTÍ. 3dorm. 77m2, baño, gas natural. Seminuevo. Cocina equipada.

106.000€. Tel. 654092540 TARRAGONA. C/ NOU DE ST. TECLA. Pis en venda, 3 habitacions dobles amb armaris encastats, 2 banys (banyera i dutxa), cuina equipada amb galería-pati, parquet, finestres d’alumini, tot exterior, calefacció, preinstal·lació d’aire condicionat, ascensor. Preu: 217.000€. PREU REBAIXAT. Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. CASC ANTIC. Preciós loft en venda, sup. arpox, 75m2, moblat, tot de disseny, materials de 1ª qualitat, completament reformat, edif. senyorial.

200.000€. PREU REBAIXAT. Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. AVDA CATALUNYA. Venta piso de 3 dormitorios, baño, aseo, ascensor. Tel. 977 23 18 60 TARRAGONA. CASC ANTIC. Bonic pis en venta. Sup. aprox. 76m2, 3hab., cuina, galeria, menjador, bany, aire condicionat, calefacció, parquet, assolellat, tot reformat, edif. rehabilitat. Preu: 231.000€.

Tel. 977 24 34 06 PREU REBAIXAT CUNIT. Torre unifamiliar, 105m2, 2 plantas, 4 habitaciones, 2 baños completos, garaje, barbacoa, árboles frutales, pozo de agua, jardín de 200m2. Precio alquiler: 800€. Precio venta: 280.000€. Tel. 977674379 / 609344623 TARRAGONA. CASC ANTIC. Local en venta, daptat a vivenda, sup. aprox. 27m2 + 15m2 d’altell, 1hab., cuina - menjador, namy, estil rústic, moblat i equipat.

63.000€. Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. CASC ANTINC. Casa unifamiliar en venda, 4 hab. (1suite amb hidromassatge), 2 banys + lavabo, cuina amb electrodomèstics, saló, parquet, a.a. fred/calor, calefacció, nova a estrenar. Preu: 378.000€. Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. SERRALLO. 80m2, 3 dormitorios. Baño, gas natural, sol, reformado. 106.000€. Tel. 654092540 TARRAGONA. CASC ANTIC. Planta baja.

65m. Cocina, baño, 2 dormitorios, trastero. 95.000€. Tel. 654092540 TARRAGONA. AVDA. Mª CRISTINA. Pis en venda, sup. aprox. 75m2, 3 hab., cuina, galeria, menjador, bany, calefació a gas, terrassa, traster. A REFORMAR. 144.900€. Tel. 977 24 34 06 SEGUR DE CALAFELL PLATJA. Superf.

50m2, 2 habitacions (2dobles), 1 bany, cuina, safareig, menjador, terrassa, jardí, mobles, porta blindada, porter automàtic, exterior. Preu: 140.000 (23.294.040. pts). REF: 03249. Tel. 977 69 50 54

HABITATGES Lloguer

TARRAGONA. C/MAR. Semi -nou. Moblat, 1 dormitori, bany. Exterior, piscina i garatge. Calefacció. Parking inclòs.

Preu: 500€/mes (imptos. i Com. inclòs).

Tel.: 977 250 250 TARRAGONA. SANT AGUSTÍ / TAQUIGRAF MARTÍ. Estudi de 30m2, amb mobles, cuina office equipada, 1 bany, exterior.

400€. Tel: 977 25 16 16 TARRAGONA. BONAVISTA C/28, estupendo piso de obra nueva, 3 habitaciones, cocina amueblada, comedor, 2 baños, aire acondicionado y calefacción por conducto y plaza de parking. 496€.

Tel 977 243 884 TARRAGONA. HIGINI ANGLES. Piso 7ª planta amueblado de 90m2 cocina amplia con mesa, salon comedor, 1 habitacion con baño privado, 2 habitaciones dobles, 1 baño, armarios empotrados, balcon calef., ascensor. Precio 600€. Tel. 977 218 730 LA POBLA DE MONTORNÈS. C/ MAJOR. Pis de 80m2, 3 habitacions, exterior, reformat. Preu: 350€/mes. Tel. 646453211 TARRAGONA. CALLE MISERICORDIA. 2 habitaciones, cocia, comedor, baño, lavadero. Precio 475€. Tel. 977 218 730 / 610 500 017 TARRAGONA. C/MALLORCA. Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, salóncomedor, cocina equipada, muy soleado, amueblado, con ascensor. 600€. Tel. 977253543 / 658787581 TARRAGONA. BONAVISTA C/8, estupendo piso de obra nueva, 3 habitaciones, cocina amueblada, comedor, 2 baños, aire acondicionado y calefacción por conducto y plaza de párking. 469€ Tel. 977 243 884 TARRAGONA. C/ROVIRA I VIRGILI. Pis amoblat de 3 dormitoris, 2 banys, saló menjador, cuina equipada amb galeria, terrassa. Assolejat. Zona comunitaria amb piscina. Preu 700€/mes. Tel. 657 841 072 TARRAGONA. DR MALLAFRE, 2dorm + baño, parking + trastero. A/A con bomba de calor por conductos. 600€. Tel. 675 918 159

| 39

| 26 de gener de 2011

CLASSIFICATS TARRAGONA. C/ TORRE JORDI. Piso de 3 habitaciones, 2 baños, exterior salón comedor, amueblado, cocina con galeria.

650€. Tel. 977 25 35 43 / 658 787 581 LA POBLA DE MAFUMET. Piso de 2 dormitorios, baño, ascensor. Obra nueva.

Tel. 977 23 18 60

23% Dto.

25% Dto.

TARRAGONA. COMPTE DE RIUS. Pis amb mobles, tres habitacions, 70m2. Exterior.

Reformat. Ascensor. Aire condicionat. Calefacció central. Rentadora i rentaplats.

600€. Tel. 620 174 948 TARRAGONA. UNIÓN. Amueblado 75m2, 2hab., cocina amplia, comedor, baño, pequeña galeria. Sin ascensor 2da planta. 550€. Tel. 977 218 730 TARRAGONA. CALLE IBIZA. Piso 3 habitaciones, 1 baño, salón comedor con balcón, cocina con galería, sin muebles.

2º piso con ascensor. 500€ Tel. 977 253 543 / 658 787 581 TARRAGONA. RAMÓN Y CAJAL. 3 hab, cocina, comedor, baño, ascensor, sin muebles. 550€. Tel. 977 218 730

19% Dto.

FLIX. Alquiler de piso de 2 hab. con o sin muebles. Cocina y baño equipados. Aire acondicionado. Desde 400€/mes. (Ventajas excepcionales alquiler con opción a compra). Tel. 672 384 182/977 21 23 89 TARRAGONA. EIVISSA / ARMANYÀ. Pisos de 50m2, amb mobles, 1 dormitori, 1 bany, cuina americana equipada, ascensor, exteriors, assolellats, balcó. 550€/ mes. Tel: 977 25 16 16 TARRAGONA. SAN ANTONIO Mª CLARET. 2do planta sin ascensor, 2hab., cocina, comedor, baño. Con o sin muebles. 450€.

Tel. 977 218 730 TARRAGONA. LA CANONJA. Estupendo piso de obra nueva de 2 habitaciones, cocina amueblada, comedor-salón, calefacción y aire acondicionado por conductos y solarium. 500€. Tel. 607945958 TARRAGONA. AUGUST. Pisos nous a estrenar de disseny, 1 i 2 habitacions, 1 bany, completament moblats i decorats, cuina equipada amb rentadora-secadora, rentavaixelles, microones, aire condicionat fred i calent, parquet, ascensor, wi-fi, exteriors, assolellats. Des de 550€. Tel: 977 25 16 16

20% Dto.

TARRAGONA. ZONA RENFE. 2 dormitorios, 65m2, ascensor, semi-nuevo, equipado. 530€. Tel. 654 09 25 40 CUNIT. Piso en 1ª linea de mar, 75m2, ascensor, con 3 hab, baño+aseo, lavadero, calefacción, carp.aluminio, parking y trastero. Amueblado. Precio 625€/mes.

Tel. 977674379 / 609344623 EL VENDRELL. Estudio de nueva construcción. Superf. 50m2. 1 habitación doble, 1 baño, cocina americana, comedor, terraza comunitaria. Año de construcción 2010. Vivienda de un solo ambiente. Precio: 200€. Tel. 977 645634 CUNIT. Piso zona pueblo, 60m2, ascensor, con 3 habitaciones, 1 baño completo, parking. Amueblado, vistas al mar. Precio: 550€. Tel. 977674379 / 609344623

TARRAGONA. CASC ANTIC. Al costat plaça Forum, 40 m2, moblat. Contracte anual. 450€/mes. Telf.: 656 330 576

TARRAGONA. CALLE REDING. Piso de 3 habitaciones, baño completo, ascensor, calefacción, muebles. Precio 625€. Tel. 977 218 730 / 610 500 017

LOCALS Lloguer/Venda

CUNIT. Piso zona pueblo, 65m2, ascensor, con 3 habitaciones, 1 baño completo, lavadero, parking y trastero. Amueblado.

Precio: 550€/mes. Tel. 977674379 / 609344623

ALQUILERES en Torredembarra 450€, Sant Carles de la Rapita 200€, Mollerusa (Lleida) 250€, Granada 350€, Almeria (Palomares) 200€. Tel. 977 645634

TARRAGONA. TORRES ROMA. Moblat.

Perfecte estat, 2 dormitoris, bany. Exterior, piscina i garatge. Preu: 650€/mes (impost. i Com. inclòs). Tel.: 977 250 250

TARRAGONA. PAÏSOS CATALANS. Pis de 2 habitacions, sense mobles, 2 banys, aire condicionat fred/calent per conductes, balcó. parquet, exterior, assolellat, ascensor, plaça d’aparcament i traster.

600€/mes. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. PIN Y SOLER. LLOGUER. 100m2 más altillo 80m2. 2.300€. Tel. 977 211 760

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso amueblado exterior, 3 habitaciones, salon comedor, cocina amplia, baño completo, ascensor. Precio 650€. Tel. 977 218 730

L’ARGILA. Casa rústica sense mobles.

4 plantes, 3 dormitoris, 1 bany, cuina, menjador i bodega. Totalment reformada.

Preu 500€/mes. Tel. 657 841 072

ROQUETES. BAIX EBRE. Alquiler de pisos, dúplex y casas adosadas, de 2, 3 y 4 habitaciones. Con cochera. Cocina y baños equipados con modernos materiales y de alta calidad. Todos los electrodomésticos (Nevera, lavadora, lavavajillas, horno y campana extractora, todos ellos de acero inoxidable). Aire acondicionado con bomba de calor por conductos. Desde 375€/ mes (ventajas excepcionales alquiler con opción a compra). Tel. 672 384 182 / 977 212 389

TARRAGONA. C/ TORRES JORDI. Piso de 3 habitaciones, 2 baños, exterior, salón comedor amueblado, cocina con galería, 650€. Tel. 977 253 543 / 658 787 581

EL VENDRELL. ZONA CENTRO. Piso de 3 habitaciones, baño y aseo, amueblado, ascensor, finca con pocos años. INFORMESE. 500€/mes. Tel. 977 663 562

TARRAGONA. BONAVISTA C/3. Estupendo piso de obra nueva, 2 dormitorios, cocina amueblada, comedor, baño compelto, aire acondicionado y calefacción por conducto y plaza de parking. 500€ Tel. 661 617 101

TARRAGONA. RAMBLA VELLA / PLAÇA SEDASSOS / PLAÇA SANT MIQUEL / ESTANISLAU FIGUERES / RAMBLA NOVA / SANT DOMÈNECH. Pisos de disseny d’1 i 2 habitacions, totalment moblats i decorats, 1 bany, cuina office equipada amb rentavaixelles, rentadora-assecadora, nevera, microones amb grill, tv, dvd, tdt, aire condicionat fred i calent, parquet, exteriors, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. Des de 500€.

Tel. 977 25 16 16

PUIGDELFí (PERAFORT). Piso de 3 habitaciones y dos baños completos, de unos 100m2. Cocina y baños equipados con modernos materiales y de alta calidad.

Todos los electrodomésticos (Nevera, lavadora, lavavajillas, horno y campana extractora, todos ellos en acero inoxidable). Aire acondicionado con bomba de calor por conductos. 450€/mes (Ventajas excepcionales alquiler con opción a compra). Tel. 672384182 / 977212389 TARRAGONA. BOSQUES TGN. Comunidad, agua y parking inlcuidos, 1hab doble, salon comedor, cocina, baño completo, terraza muy grande, zona comunitaria con jardin. 480€. Tel. 977 218 730

TARRAGONA. C/ UNIÓN. 180m2. 6.000€ negociables. Tel. 977 211 760

PERAFORT (PUIGDELFÍ). LLOGUER. Local de 400m2 dentro del casco urbano. Ideal para todo tipo de restauración, a la carta o “calçotades”. A pie de carretera general de Tarragona a Lleida (zona de “calçots” y carnes a la brasa), u otro negocio.

Facilidades en el pago del alquiler hasta estar el negocio montado. Tel. 672 384 182 / 977 212 389 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. ALQUILER. 625M2. 6.000€. Tel. 977 211 760 REUS. ALQUILER. de locales, ideal para oficinas u otro negocio, uno de 30 m2 (400,-€/mes) y otro de 50 m2. (500,-€/ mes). Posibilidad de agrandar ambos locales. Tel. 672 38 41 82 / 977 21 23 89 TARRAGONA Y REUS. ALQUILER de almacenes de diferentes medidas, desde 10m2 a 35m2 ideal para guardamuebles. Nuevos a estrenar, a pie de calle.

Desde 105€ hasta 200€. Tel. 672 384 182/977 212 389 TARRAGONA. VENTA. C/ IBIZA. Coche pequeño. 12.000€. Tel. 654092540 SALOU. C/ROGER DE LLÚRIA S/N. OPORTUNIDAD! Local en alquiler.

240m2+350m2 de terraza. 700€. Opción de venta. Tel. 609 88 77 77 TARRAGONA. C/ VIDAL Y BARRAQUER. 320m2. (cafetería). 5.000€. Tel. 977 211 760

MERCEDES 300. Diesel-Clasic. Año 92. Color blanco. Asientos de piel, enganche remolque. 180.000kms. Precio 10.500€. Particular. Tel. 616728550 LAND ROVER DISCOVERY 2.5 TD5 138CV, FULL EQUIP, 7 plazas, año: 6/01.

Tel. 977 21 22 16 SUZUKI SWIFT 1.3 68CV, Full equip, Año: 4/2000. Tel. 977 21 22 16 FORD PUMA 1.4I 16V 90CV, FULL EQUIP, Año. 99. Tel. 977 21 22 16 MERCEDES CLASE E 270 CDI FULL EQUIP, año 8/04. Telf. 977 21 22 16 AUDI A3 1.9 TDI 130 CV, año 10/02, full equip. Tel. 977 21 22 16 FORD FOCUS CABRIO 2.0 TDCI TREND, 138 CV. Full equip, 28.000km, año: mayo 2008. Tel. 977 21 22 16 MERCEDES V 220 CDI AMBIENTE, Año 2000, Full equip+piel Tel. 977 21 22 16 RENAULT LAGUNA II GRAND TOUR 1.9 DCI 120CV, FULL EQUIP, Año 2001, Telf. 977 21 22 16

TARRAGONA CENTRE. C/ HIGINI ANGLES, 6. VENTA. Parking per a cotxe mitja.

22.000€. Tel. 977212389 / 676474607

ALFA ROMEO 1.9 GT 150CV, Año. 01/,6 Full equip, Tel 977 21 22 16

TARRAGONA. C/ MENDÉZ NUÑEZ. LLOGUER. 100m2. Sala diáfana. 800€. Tel. 977 211 760 TARRAGONA. CENTRO. ALQUILER. Trastero de 5 a 10m2. Fácil acceso.

Tel. 977 23 18 60 REUS. VENTA DE LOCAL. Ideal inversores.

360m2, que se han dividido en dos locales comerciales de uno de 30m2 y otro de 50m2, y 11 almacenes independientes para poder alquilar individualmente.

750.000€. Tel. 672 384 182 / 977 212 389 TARRAGONA. Local C/Gasòmetre en lloguer 300m2. Totalmente equipado.

Tel. 630 936 563 TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. LLOGUER. Parking de fácil aparcamiento. Precio 90€. Tel. 977218730 / 610500017 TARRAGONA. AUGUST. Local en el centre de Tarragona de 107m2 amb possibilitat d’ampliació a 169m2, sortida de fums, per a qualsevol activitat. Truqui per informar-se. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. C/CAPUCHINOS. ALQUILER parking coche mediano. 60€ Tel. 654092540 TARRAGONA. VENTA. Rambla Oficina 50m. Exterior. Varias salas 124.000€. Tel. 654 09 25 40

TARRAGONA. VENTA. Trastero-almacen 25m. Muebles. Herramientas. Bicicletas.

19.800€. Tel. 654 09 25 40

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. LLOGUER. Local despacho en centro Rambla Nova.

Amueblado. A/C. Sólo 450€. Tel. 977 211 760

SALOU. Dos locals de 72m2 cadascun (cèntrics), c/Major, en lloguer o venda.

Tracte directe. Tel.: 609 020 545

TARRAGONA. GASÒMETRE / PLAÇA SANT MIQUEL / MAJOR / EIVISSA. Locals en bon estat, varies superfícies, aptes per a qualsevol activitat. Truqui per informarse. Tel 977 25 16 16

CITROËN C1. 1.OI. 68cv. 3p. 25.000km, año 11/06. Tel 977 21 22 16

TARRAGONA. CASC ANTIC. LLOGUER. Local de sup. aprox. 75m2, diàfan, sortida de fums, entrada d’aigua, desguàs, pedra vista, sostres alts, possibilitat d’altell, bé situat al costat de la Plaça Fòrum. Preu: 700€. Tel. 977 24 34 06

VALLMOLL. Polígono Industrial Mas Vell.

VENTA. ALQUILER. PERMUTA. Solar de más de 12.000m2, con proyecto de 4 naves industriales gran industria. Consulte posibilidades de venta, alquiler o permuta. Tel. 672 384 182 / 977 212 389

TARRAGONA. VENTA. Trastero pequeño, estanterías, libros, ropa. 3.5000€. Tel. 654092540

MOTOR Cotxes

CAMBRILS (pueblo). PARKING EN VENDA. C/Verge del camí. 9.000€ Tel. 609 88 77 77 TARRAGONA. VENTA. Almacen-cochera.

60m. Vado a pie de calle. Persiana, luz, ventanas. 90.000€. Tel. 654 09 25 40

OPEL CORSA. 1.3 CDTI 90CV ENJOY. Año 9/07. Tel. 977 21 22 16

GRAN CHEROKEE LAREDO 3.1 TD Año 10/01, full equip, Tel. 977 21 22 16 AUDI A4, 2.0 TDI 6V 140CV. Año 2005, full equip, Tel. 977 21 22 16

RINKER 230 FESTIVA, año 1991, eslora 7,02. Motor Volvo, 210 hp, Nombre de la barca “Pikolo”, 12.000€ Tel. 977680002 SOLMA ARCOA, 5,15 eslora, Motor Sole, 21 hp, 4.000€ Tel. 977680002

TREBALL Professionals

Se ofrece chica universitaria para trabajar. Limpieza por horas o por media jornada o para cuidar mayores o niños.

Tel. 603 49 79 29 Se ofrece señora responsable con experiencia y referencias para limpiar casas, oficinas y escaleras, cuidado de ancianos y niños. Tel. 636805890

¡ATENCIÓN! INGRESOS EXTRAS www.TrabajarDesdeCasa.com Tel. 93 100 01 10 Se busca CONSTRUCTOR solvente para la ejecución de una obra de 21 pisos en el centro de Tortosa. Obra a cargo del constructor a cambio de pisos sin cargas. Tel. 977 212 398 / 672 384 182 Señora se ofrece para limpiar pisos, chalet, plachado de ropa, cuidar ancianos y niños. Tel. 658 318 382

Se precisa MONTADOR de mobiliario de hogar, con 7 años de profesión para Tarragona ciudad. Llamar a Sr. Juan. Tel. 977 23 67 11 Se ofrece señora responsable con experiencia, referencias y permiso de conducir para limpiar casa, oficinas y escaleras. También para cuidar mayores. Tel. 655 33 30 62

FORMACIÓ Cursos

W GOLF SERIE 3, 1.9TDI. Año. 97. Tel. 977 21 22 16 AIXAM A741 7000km. Año: 2007. Tel. 977 21 22 16 AUDI A3 1.8T, 1998 Full equip Tel. 977 21 22 16 JAGUAR X-TYPE, 3.0 V6 SPORT, Full equip+piel Tel. 977 21 22 16 VW GOLF CABRIO. 1.81, 1996 Tel. 977 212 216 TOYOTA YARIS. 1.OI. 68cv full equip. Año 12/02. Tel 977 21 22 16

MOTOR Motos APRILIA ATLANTIC 125cc, año 2006/2007.

Tel. 977 21 22 16

MOTOR Nàutica RIO 630 Cabin fish, año 1990, eslora 6,14, Motor Volvo diésel, 130hp de potencia, Nombre de la barca “Creixell tres”, 18.000 € Tel. 977680002 NUEVA ZODIAC MEDLINE SUNDREAM 5mt. Motor Honda 50 hp (titulín) Injección/hidráulico. 15.000€ (IVA incl) Tel. 977680002 BARCOS NUEVOS/OCASIÓN. Valoración.

Taller Náutico. Ivernaje. Transporte. Tel. 661768040 (Dany)

NAUTICA. Curso P.E.R (Patrón de embarcaciones de recreo) y básico. Sábado 5 de febrero en Comaruga (El Vendrell). Tel. 661768040 / 977680002 Curso manipulador de Alimentos en Tarragona. 35€. Tel. 931813354 / 622201423. www.martomalimentaria. com / info@martomalimentaria.com.

CAPACITACIÓ PROFESSIONAL TRANSPORTISTA. Inici febrer. info@autoescolajordi.com Tel. 977 24 71 58.

CURS ADR, Matèries Perilloses. 29, 30 de Gener i 5, 6, 12, 13, 19 i 20 de Febrer. info@autoescolajordi.com. Tel. 977 24 71 58 Classes de pintura/dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). 686411008 Tito Figueras Llicenciada en Filologia Catalana fa classes de tots els nivells de català i de primària. Truqueu als matins al tel.

609205570

VARIS Altres ofertes

Compro juegos, videoconsolas y ordenador; Nintendo, Super Nintendo Master System, Megadrive, Gamecube, Playstation, MSX, Spectrum, Commodo. Tel. 658 029 146

ANUNCIS CLASSIFICATS Envia un e-mail classificats@noticiestgn.cat

40 | Contraportada

26 de gener de 2011 |

la contraportada de la seTmana

albert batet alcalde de Valls

“Les Decennals sempre han estat en l’origen d’un gran avanç de la nostra ciutat” Redacció, Tarragona

Molts vallencs i vallenques viuran aquestes Decennals literalment per primera vegada (els infants de fins a deu anys) i d’altres ho faran, també per primera vegada, de manera conscient (els més joves) Cal una predisposició especial per viure aquestes festes? Com els aconsellaria que les afrontessin?

La predisposició a participar-hi els ve donada al si de la família. És un sentiment que els vallencs portem dins. Saben que seran deu dies molt especials on podran gaudir de moltes activitats i espectacles: música, circ, teatre... Als més joves, que viuran les festes per primer cop, els diria que les visquin amb plenitud, que no es quedin només amb la part més artística i lúdica i no es deixin perdre la part més tradicional, perquè són l’origen de la festa i són el llegat que molts vallencs i vallenques del passat els han deixat. I als joves de 15 anys i més, els diria que procurin passar-s’ho bé, tenen per triar i remenar. Però, també cal que tinguin en compte que passar-s’ho bé té uns límits. Dijous passat vaig fer una crida a la ciutadania dient això, precisament. Vénen uns dies en què la vida quotidiana de la ciutat i de molts ciutadans es veurà alterada per les festes i, per tant, hem de gaudir i participar-hi amb civisme i cooperant amb

Albert Batet, alcalde de Valls /Cedida

l’organització i els nostres visitants.

Les lluminàries d’aquesta edició de les Decennals prometen ser històriques. Han significat una despesa extra en la planificació de les festes? És justificable aquesta despesa tenint en compte els temps que corren?

En aquesta edició de les Decennals no hi ha cap despesa extra. S’ha fet una planificació financera molt acurada i un treball de previsió logística per aconseguir la millor eficàcia, per tal d’assegurar complir el pressupost. A més, les Decennals de 2011 han aconseguit el nivell de patrocini institucional i privat molt important.

Pel que fa a les lluminàries és obvi que no deixaran ningú indiferent perquè es tracta d’un espectacle de llum impressionant fet per uns grans professionals italians. El més important d’aquest tema, però, és que recuperem la tradició d’il·luminar els carrers i les places que s’havia deixat de tractar com cal des d’algunes edicions. Recuperem un dels trets més genuïns de les Festes de la Candela, més propis i més singulars, i que paradoxalment estava quedant arraconada. No hem d’oblidar que estem celebrant les “festes de la llum” amb un origen medieval o, fins i tot, molt anterior! i que Valls és dels pocs llocs d’Europa on encara es conserven.

Els castells tenen un paper destacat en aquesta edició de les Decennals després de la proclamació de la UNESCO. Durant les festes es farà un reconeixement ciutadà a aquesta proclamació?

A Valls varem celebrar el reconeixement dels castells com a Patrimoni Cultural i Immaterial de la Humanitat el mateix dia de la seva proclamació a Nairobi, amb una gran festa a la Plaça del Blat. Però les Decennals seran una extraordinària ocasió per celebrar i compartir aquest honor amb totes les colles dels Països Catalans a la ciutat bressol dels castells.

El proper dia 30 se celebrarà la trobada de colles castelleres amb 8.000 castellers actuant conjuntament, i paral·lelament s’organitzarà la I Fira de Castells i el I Simposi Casteller Internacional. Per tant, aquesta trobada té un triple valor: és l’única que es fa a tot el món (i cada deu anys a Valls), és la més multitudinària que s’ha fet mai (vénen 57 colles i gairebé 8.000 castellers) i serà la primera trobada de tot el món casteller des que els castells són patrimoni de la humanitat.

Repassant el programa d’actes trobem música, teatre, tradició... ja sé que es que es poden destacar moltes coses però, fent un exercici de concreció, de quins actes de cada apartat us sentiu més orgullosos?

Fer un exercici de concreció és impossible amb un programa de més de 500 activitats i espectacles en 10 dies. Jo, personalment, em sentiré orgullós

de cadascun dels actes i esdeveniments organitzats per les Decennals per una raó molt concreta: en tots hi estan implicades persones i entitats de la ciutat que hi ha treballat durant anys, que hi ha posat molta il·lusió i que ho han fet desinteressadament per a la seva gent i la seva ciutat. Ara bé, si el que em pregunta què és el que potser cridarà més l’atenció o que resulta més original, destacaria que són les Decennals més castelleres de la història amb la trobada del dia 30 de gener i la fira i el simposi internacional.

Els espectacles més visuals i espectaculars seran l’espectacle inaugural a càrrec de Voalà Project, l’encesa de les lluminàries i el piromusical. En l’apartat cultural, destacaria també la recuperació i reinauguració de la Biblioteca popular, la primera construïda a tot Catalunya per la Mancomunitat de Prat de la Riba i la declaració com a vallencs il·lustres a la nissaga dels fotògrafs Pere Català i Pic i Pere i Francesc Català Roca.

En l’apartat musical, destacaria l’actuació d’Ainhoa Arteta i dels 10 de les Decennals amb els millors grups de pop i rock català, sense oblidat el concert de rumba catalana i actuacions com Dani Martín, Ojos de Brujo, Mala Rodriguez, Soziedad Alkoholika... En l’apartat artístic, tenim Víctor Ullate Ballet, Tricicle i Dagoll Dagom, i que la clown Pepa Plana estrena espectacle a Valls! I no oblidem els actes religiosos que també són multitudinaris com la baixada del cambril de la Mare de Déu o la processó on hi participaran més de 3.000 persones.