notíciesTGN núm. 64

tarragona@inlingua.es

Salut

La Unitat d’Oncologia de la Xarxa de Santa Tecla, referent en la lluita contra el càncer Pàgines 20 i 21

Finestres PVC, perfileria Kömmerling, certificat AENOR Tancaments plegables d’alumini Mallorquines Finestres sostre Velux Mampares de bany Mosquiteres Cortines verticals, venecianes...

Portes de garatge

Carrer del Roser, 41 - 43203 Reus - Tel. 977 344 891 exclpepvila@hotmail.com Consulti la nostra web: www.exclusivespepvila.com

Idiomes

!!

ndre bé

Per apre TARRAGONA 977234917

REUS 977315271

L’ A CT U AL I TAT D E L E S COM ARQUES DE TARRAGONA NÚMERO 64 | 2 DE FEBRER DE 2011

SETMANARI GRATUÏT DE LA XARXA SANITÀRIA I SOCIAL DE SANTA TECLA > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

WWW.NOTICIESTGN.CAT

Jocs Mediterranis

Tarragona 2014 Pàgs. 2 i 3

ESTEM PREPARATS?

2 | Tema de la setmana

2 de febrer de 2011 |

EL TEMA DE LA SETMANA

EL PRÒXIM DIA 15 DE FEBRER EL COMITÈ INTERNACIONAL DELS JJMM FARÀ PÚBLIC EL NOM DE LA CIUTAT QUE ACOLLIRÀ ELS CAMPIONATS D’AQUÍ A TRES ANYS, DESPRÉS DE LA RETIRADA DE LA CIUTAT GREGA DE VOLOS PER ORGANITZAR ELS DEL 2013

Tarragona ha d’acollir els JJMM l’any 2014?

La capital tarragonina es debat entre la il·lusió i la conveniència de gastar diners que no té en un esdeveniment esportiu devaluat

AGUSTÍ PUJOL I NIUBÓ EXPRESIDENT DE LA FEDERACIÓ ESPANYOLA DE TENNIS

Quin és el benefici per Tarragona?

Davant de la retirada de la ciutat grega de Volos per acollir els campionats de 2013, Tarragona opta ara a organitzar els jocs l’any 2014, tres anys abans del previst incialment. / Cedida.

Òliver Márquez, Tarragona

L

a possibilitat que Tarragona aculli els Jocs Mediterranis l’any 2014, tres anys abans del previst, ha obert un interessant debat a la capital tarragonina sobre la conveniència de gastar més de 250 milions d’euros en l’organització d’un esdeveniment esportiu que s’ha anat devaluant en els darrers temps i que, a primera vista, no tindrà un retorn econòmic equivalent a l’esforç que caldrà realitzar per posar al dia la ciutat.

Si bé des del prisma de l’orgull i el sentiment de tarragonisme es veu amb il·lusió la possibilitat de celebrar a casa nostra un esdeveniment esportiu internacional, l’actual situació econòmica i el gran nombre de

prioritats pendents que hi ha a l’agenda de la ciutat (Mercat Central, Escola Oficial d’Idiomes, alliberament de la façana marítima, una nova estació de Renfe, etc...) fan que bona part de la ciutadania trobi més incovenients que avantatges en la celebració dels Jocs Mediterranis a casa nostra.

Per tal d’acollir l’esmentat campionat amb garanties i amb les infraestructures adients en només tres anys, la ciutat hauria d’invertir al voltant de 250 milions d’euros en diversos equipaments esportius i en la creació d’una “vila olímpica” per allotjar els esportistes i els jutges dels campionats. Davant del dèficit que presenta l’Ajuntament de Tarragona, l’alcalde Ballesteros confia en la iniciativa privada i en les administracions que han donat suport a la candidatura tarragonina (Diputació de Tarragona, Generalitat i Estat) per assolir el finançament ne-

L’alcalde Ballesteros confia en la iniciativa privada i les administracions (Diputació, Generalitat i Estat) per finançar els 250 milions d’euros que costaria organitzar els Jocs Mediterranis

cessari (a l’ordre del 50% amb capital privat i del 50% amb diners públics). Mentre la ciutadania es manté a l’expectativa, sobretot perquè una bona part prefereix que els pocs diners que hi ha s’inverteixin en altres prioritats, l’alcalde de la ciutat i la resta de l’equip de govern municipal han convertit en els darrers dies la candidatura per al 2014 –així com les mostres de suport que pugui rebre– en una qüestió de tarragonisme.

Després de les recents informacions sobre la possibilitat d’avançar l’organització del Jocs Mediterranis a l’any 2014, no em puc estar de donar públicament la meva opinió. En què es beneficia Tarragona organitzant els JJMM el 2014? Absolutament en res.

Hem de ser conscients que el més important de l’organització d’un esdeveniment d’aquestes característiques no és la celebració en si, si més no, la transformació que experimenta la ciutat organitzadora tant a nivell d’equipaments esportius, infraestructures i altres millores importants.

Si Tarragona organitza els Jocs el 2014 pràcticament no hi ha temps de construir els nous equipaments esportius necessaris (pavelló, estadi, piscina olímpica, etc.) ni altres equipaments socials i lúdics que podrien ser l’herència que quedaria a la ciutat. Només cal veure les experiències de ciutats com Barcelona, Sidney, Atenes o moltes altres que han estat seu d’esdeveniments esportius de gran importància, o la més recent d’Almeria, com anterior seu espanyola dels JJMM del 2005 i el nostre referent més proper.

També s’ha de considerar la implicació de la ciutadania en l’organització. A més a més del grup de voluntaris, que ja existeix i que s’ha d’anar ampliant a mesura que s’acostin els Jocs, hem de pensar en la quantitat de gent que s’involucra en les diferents modalitats esportives, ja sigui a nivell d’àrbitres, jutges i tècnics com en qualsevol altra especialitat.

Això vol dir que s’han d’organitzar cursets de base de cadascuna de les disciplines esportives vinculades als Jocs, per tal de formar els grups d’homes i dones que posteriorment ajudaran al desenvolupament de l’esport.

Aquesta és una llavor molt important pel rellançament de l’esport a la ciutat una vegada passat l’esdeveniment esportiu. És una altra de les herències importants que hauria de quedar a Tarragona per tal de fer el salt qualitatiu que marqui la diferència entre l’abans i el després dels JJMM. No tinc cap dubte que Tarragona està capacitada per acollir l’organització dels Jocs el 2014, resultat de les bones instal·lacions esportives existents i del bon treball que està realitzant l’equip director de la candidatura.

Però no ens precipitem. En què es beneficiaria Tarragona?

Si el perill és que el 2017 ens guanyi una candidatura del nord d’Àfrica, que seria el més probable per qüestions de compensació geogràfica, doncs Tarragona hauria d’apostar pel 2021, amb més temps per planificar i optar a la transformació urbanística de la ciutat, que és l’objectiu principal de tota organització d’aquestes característiques.

Si el temor és que desapareguin els JJMM davant la possibilitat d’instaurar els Jocs Europeus, tema que ja s’està plantejant des de fa temps i que impulsa el mateix Comitè Olímpic Espanyol, doncs Tarragona podria optar a ser la primera ciutat a organitzar-los.

No podem perdre l’oportunitat històrica que tenim entre mans i ben a prop.

Organitzar els JJMM ha de servir per aconseguir millores a les quals la nostra ciutat no podria optar en circumstàncies normals. Sense oblidar que les presses i la situació econòmica actual no són les més aconsellables.

Tema de la setmana

| 2 de febrer de 2011

|3

EL TEMA DE LA SETMANA

La difícil missió d’aconseguir 250 milions d’euros en temps de crisi La candidatura de Tarragona té fins al 15 de febrer per demostrar al Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis que el seu projecte té viabilitat econòmica redacció, Tarragona

L

a setmana passada el Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis confirmava que la ciutat de Volos es retirava com a organitzadora dels Jocs de 2013 pels greus problemes econòmics que travessa Grècia i per la seva incapacitat de fer front a la inversió econòmica necessària per tal d’acollir l’esdeveniment. Amb un any de pròrroga per poder preparar millor l’escenari, Tarragona aspira ara a ser la seu dels JJMM el 2014, tres anys abans del previst. El pròxim dia 15 se sabrà si Tarragona surt guanyadora en una cursa on també competeixen les ciutats mediterrànies de Mersin (Turquia) i Trípoli (Líbia).

Ningú no dubta de l’excel·lent ubicació geogràfica i climàtica que ofereix la candidatura de Tarragona, establerta en un país desenvolupat i amb serveis de primer nivell per atrendre les necessitats culturals i d’oci dels visitants i dels esportistes que vindrien amb motiu dels jocs. La gran dificultat de la candidatura tarragonina, però, cal trobar-la en la seva viabilitat econòmica en uns temps de moltes dificultats econòmiques a Tarragona, Catalunya i al conjunt de l’Estat espanyol. La celebració dels Jocs ha d’anar acompanyada d’una inversió pròxima als 250 milions d’euros que el mateix consistori confia a aconseguir a través de la iniciativa privada i l’ajuda de les administracions que han donat suport a la candidatura tarragonina des d’un primer moment (veure la fotografia d’aquesta pàgina). No obstant això, el grau d’inconcreció de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, a l’hora d’explicar la viabilitat econòmica del projecte obre molts interrogants i dubtes al voltant de les possibilitats reals de la ciutat d’estar preparada per acollir l’esdeveniment esportiu tres anys abans del previst.

El dèficit de les administracions

Tarragona competeix amb Trípoli (Líbia) i Mersin (Turquia) per acollir uns jocs que la ciutat grega de Volos no ha pogut organitzar pels efectes de la crisi al país helènic

públiques i amb la iniciativa privada força aturada, sobretot si es parla d’invertir en uns jocs devaluats i que ja el 2009 van tenir una minsa repercusió mediàtica quan es van celebrar a la ciutat italiana de Pescara, no deixa cap altra opció que anar cap a un major endeutament si finalment el Comitè Internacional dels JJMM confia en la proposta tarragonina. De moment, el missatge de l’alcalde Ballesteros ha estat clarament optimista: “Estarem a l’altura ara i el 2017”, argumentant que fins ara la candidatura s’ha mantingut en un 80% gràcies a les aportacions privades, tot obviant que aquesta proporció serà difícil de mantenir si finalment Tarragona resulta guanyadora, ja que les necessitats de finançament s’incrementarien geomètricament i la iniciativa privada a l’entorn de Tarragona no es troba en condicions de finançar pressupostos milionaris.

El 15 de gener de 2010 les cinc institucions que conformen el Comitè de la Candidatura de Tarragona 2017 - Generalitat, Comité Olímpico Español (COE), Ajuntament de Tarragona, Consejo Superior de Deportes i Diputació de Tarragona-, van fer aquesta foto simbòlica per mostrar el seu compromís per lluitar per l’èxit de la candidatura tarragonina.

Del grau de compliment del seu compromís en depèn l’èxit de la candidatura tarragonina per al 2014.

LOCAL EN ALQUILER C/Roger de Llúria S/N SALOU (240m2+350 m2 terraza)

Via Augusta, 69

700€

Garantia:

¡¡¡OPCIÓN DE VENTA!!!

i 609 88 77 77

PROMOCIONS IMMOBILIARIES

Rambla Nova, 123 baixos - TARRAGONA

VENTA DE PISOS TARRAGONA Mozart 110mt2, 4 dorm, 2 baños. Alto y luminoso, paket, armarios empotrados, parking, trastero.

Zona común con piscina.

310.000€

Ramba Nova, 18 baixos - Tarragona Tel. 977 25 20 52

Calle Ibiza

3 dormitorios, baño, exterior, calefacción, seminuevo.

186.000€

Torres Jordi

Edificio seminuevo, 65mt, 2 dorm, baño, calefacción, A/A, terraza, soleado.

180.000€

Juan XXIII

La Vall de l’Arrabassada 100mt2, 3 dorm, 2 baños, salón muy amplio, cocina office.

Parking, trastero, zona común con piscina.

259.500€

90m2, 3 dorm., 2 baños.

Muy luminoso, suelos de mármol. Zona común con piscina, seminuevos.

310.000€

Atico en Rambla Nova

110m2, 3 dorm., 2 baños, terraza de 65m2, parking en el mismo centro

450.000€

4 | Tarragona

2 de febrer de 2011 |

tarragona

Sergi de los Rios continuarà com a cap de llista d’ERC a les eleccions municipals de Tarragona redacció, Tarragona

El polític aprova les ‘primàries’ impulsades per la militància tot superant la candidatura de l’històric Joaquim Vendrell

S

ergi de los Rios ha estat finalment ratificat per la militància local d’ERC a Tarragona per ser de nou el cap de llista de la formació en les pròximes eleccions municipals del 22 de maig.

L’actual portaveu d’ERC a l’Ajuntament de Tarragona va ser escollit amb el 54% dels vots, mentre que l’altre candidat, Quim Vendrell, en va obtenir el 26%.

Quan es va saber guanyador, Sergi de los Rios va destacar en el seu discurs els més de vint anys que fa que és militant d’ERC, formació on va entrar el 1989 “quan tan sols hi havia 20 militants al partit”. De los Rios, assegura que ja aleshores

De los Rios, a la dreta, dóna la mà a Joaquim Vendrell després de ser ratificat com a cap de llista d’ERC per Tarragona. / Cedida

considerava que la política es basava en la humilitat i l’assumpció d’uns valors de municipalisme i republicanisme,

Victòria Forns (CiU) es reuneix amb el cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona

Victòria Forns (CiU) ha mantingut una reunió amb el cap de la Guàrdia Urbana de Tarragona, José Miguel Abdelkhader, per conèixer de primera mà les valoracions del cap del cos de la policia local en temes de mobilitat i seguretat ciutadana, així com de les seves opinions relatives al grau de desenvolupament del model policial català. Segons Forns, ”ens trobem en uns moments en què la percepció de la seguretat és menor que la seguretat que tenim. Però no ens oblidem que en matèria de seguretat les percepcions ciutadanes són essencials. Per això m’interessava molt conèixer de primera ma la visió del cap de la Guàr-

dia Urbana. Sincerament crec que el senyor Abdelkader té molt clar que cal fomentar el model policial català, basat en la col·laboració entre els Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana, així com potenciar l’esperit de servei del cos i la proximitat a la ciutadania”.

En la reunió es va parlar sobre la situació de la mobilitat a la ciutat, amb especial èmfasi en l’aplicació del Pla de mobilitat de la Part Alta, així com de la seguretat, destacant el pla de videovigilància de la part baixa, de la que el Grup Municipal CiU n’és impulsor i que “a hores d’ara continua essent un projecte pendent de l’alcalde Ballesteros”, denuncia Forns.

que són l’ADN d’ERC, ja que el 1931 el partit es va crear per presentar-se arreu del país a les eleccions municipals. El candi-

dat, que va destacar que afronta el repte amb “il·lusió”, va voler repassar en el seu discurs la feina feta dins l’Ajuntament, subratllant que “Tarragona necessita Esquerra i Catalunya necessita una Tarragona forta”.

Entre els projectes liderats per ERC a la capital tarragonina, el polític va voler destacar el Mercat Central, l’Anella Verda, el Parc Tecnològic de la URV o el desenvolupament de l’oferta turística a través del patronat munipal. Sergi de los Rios va

manifestar que ERC ha d’encarar les eleccions municipals amb una candidatura “al més plural possible, no només dins el partit, sinó aglutinant la gent d’esquerres i independentista de Tarragona”. D’altra banda, l’altre candidat, Quim Vendrell, va destacar al finalitzar que les primàries locals a ERC posen de manifest la força de l’assemblearisme d’Esquerra i assegura que la seva intenció és remar en la mateixa direcció que Sergi de los Rios, a qui va mostrar el seu suport.

En el tancament de l’assemblea, el president de la Federació Regional, Adam Manyé, va voler recordar que el municipalisme és la força d’Esquerra, de manera que ara més que mai el partit ha d’encarar les eleccions amb il·lusió.

La creu de Sant Antoni ANÈCDOTES DE LA HISTÒRIA

FEDERICO ADAN

Hi ha a Tarragona una petita i lluminosa placeta situada al començament del Passeig de Sant Antoni, exactament davant de l’edifici que avui ocupa la Diputació (antiga Casa de Beneficiencia) i també davant de l’emblemàtic Portal de Sant Antoni.

En aquesta placeta, urbanitzada per ordre del governador militar de Tarragona, comte d’Espanya, que la va nomenar Plaza del Virrey, hi ha una extraordinària creu llatina que es coneix amb el nom de Creu de Sant Antoni.

Tot el conjunt fa nou metres d’alçada i està tallat en pedra del país. És col·locada sobre una petita plataforma de tan sols dos esgraons, sobre els quals hi ha un basament de planta quadrada. A les quatre cares d’aquest basament està representat l’escut de la ciutat de Tarragona i tan sols en un d’ells, una data, exactament l’any 1604, que correspon a l’any de la seva restauració.

Sobre aquest basament s’alça una columna octogonal de pedra discretament adornada i, sobre aquesta columna, una peça (llanterna) de vuit cares on hi ha esculpida dins de cadascuna d’elles una imatge que correspon a un sant de la ciutat: sant Pere, sant Pau, sant Josep, sant Antoni, santa Llúcia, sant Fructuós, sant Magí i santa Tecla. A la part superior de l’ornament hi ha escrit el nom de cadascun d’aquests sants.

A la part superior de la construcció està col·locada la creu, els braços de la qual estan treballats en pedra arenosa del país.

A la creu estan representades, en una part, la imatge de Crist expirant i, a l’altra, la imatge de la Verge dels Dolors. Els braços de la creu estan molt guarnits i els extrems de cada braç acaben amb uns petits caps de nen (podrien ser àngels?)

La història d’aquesta creu comença al segle XIV, concretament entre els anys 1384 i 1388, quan la municipalitat decideix col·locar una Creu de Terme a l’altura del Portal de Sant Antoni, lloc que era la principal entrada de la Ciutat de Tarragona des de Barcelona. En una de les actes de mes de gener de 1388, hi figura que es van pagar tretze lliures i mitja a un escultor anomenat Dalmau Balcells.

La creu actual posiblement no tingui res a veure amb la Creu del segle XIV. Sobre l’actual, segons diu el llibre El Consolat el dia 26 del mes de novembre de l’any 1602, s’acorda la compra de la pedra per fer una creu de terme davant del portal de Sant Antoni (llibre “Tarragona: escultura, lápidas y fuentes” de Joan Gisbert i Canes) Com a dada final i anecdòtica, l’any 1936 (any de la guera civil) aquesta creu es desmuntà per ser desada i així protegir-la de la seva possible destrucció.

Es va guardar a les dependències muncipals a la Baixada del Roser. L’any 1940, acabada la guerra civil, tornà a posar-se al lloc on sempre ha estat emplaçada l’emblemàtic Creu de Sant Antoni.

Tarragona

| 2 de febrer de 2011

|5

tarragona

Tarragona per fi té un pla

Mapa que recull les principals actuacions previstes del POUM a mitjà i llarg termini a la capital tarragonina. Hi destaca l’alliberament de la façana marítima, la creació d’una estació soterrada a l’entorn de l’avinguda de Roma i la creació de noves urbanitzacions a la Budallera i la Vall del Llorito, on és prevista la ubicació del nou Hospital de Santa Tecla. / notíciestgn

GRANS EIXOS DEL NOU PLA D’ORDENACIÓ URBANíSTICA municipal (POUM) de TARRAGONA • CONSERVACIó D’una GRAn ANELLA VERDA al voltant del nucli urbà del municipi • compactació del nucli urbà amb la creació de nous polígons urbans a la budallera, l’horta gran i la vall del llorito (NOU HOSPITAL DE SANTA TECLA) • creació de sòl urbanitzable per a la promoció de fins a 33.000 habitatges (9.000 de protecció oficial) • definició d’un escenari amb la façana marítima alliberada, amb les vies fèrries soterrades i amb una nova estació de renfe intermodal i soterrada a l’avinguda de roma

A

mb gairebé una dècada de retard, el POUM de Tarragona ja ha estat aprovat per l’Ajuntament de Tarragona i ara està pendent només de la ratificació de part del Govern de la Generalitat. Totes les formacions polítiques amb representació al consistori (PSC, ERC, CiU i PP) han votat favorablement al Pla d’Ordenació Urbanística Municipal, tot posant punt i final a un procés que s’arrossegava des de l’època de l’alcalde Joan Miquel Nadal (CiU) i que tampoc ha estat exempt de polèmica, sobretot pel retard en la seva tramitació, durant el mandat de Josep Fèlix Ballesteros.

El regidor de Territori i màxim responsable del document, Xavier Tarrés, assegura que “aquest és el millor POUM per a la nostra ciutat, perquè recull els objectius del govern municipal: un desenvolupament urbanístic sostenible, que afavoreix la cohesió social lligant

els barris entre ells i amb el centre, desenvolupar una política d’habitatge social, crear noves àrees d’equipaments i zones verdes i facilitar la mobilitat sostenible”. A grants trets, el nou POUM defineix tres noves àrees de creixement que són l’Horta Gran, la Vall del Llorito i la Budallera, a més de l’ARE del Pou Boronat. També és significativa la creació del Parc Tecnològic en l’àmbit del sector de la química; l’anella verda i el tractament de la façana marítima, tot suprimint la barrera del traçat ferroviari entre la ciutat i el mar.

Xavier Tarrés justifica el retard del POUM en el fet que “el govern municipal sortit de les eleccions del maig del 2007 es va trobar amb un Pla General incomplet i que havia aixecat una forta alarma social. Per no endarrerir més el seu procés es va optar per mantenir el tràmit, donar-li un nou contingut, completar els aspectes ambientals del document i obrir un procés de diàleg amb els afec-

tats”. En la primera aprovació inicial del maig del 2007 es van presentar 4.387 al·legacions. Es va iniciar un procés de participació i es van mantenir més de 500 reunions amb associacions de veïns, amb la Coordinadora d’Afectats del POUM i amb diferents col·lectius que se sentien perjudicats pel Pla. El novembre del 2008, l’Ajuntament va aprovar inicialment per segona vegada el nou POUM i es va obrir un altre període d’exposició pública. Ara només queda l’aprovació de la Comissió Territorial d’Urbanisme de la Generalitat i la signatura del conseller de Política Territorial de la Generalitat.

LOCAL EN ALQUILER C/Roger de Llúria S/N SALOU (240m2+350 m2 terraza)

700€

¡¡¡OPCIÓN DE VENTA!!!

i 609 88 77 77

6 | Tarragona

2 de febrer de 2011 |

TARRAGONA

Els promotors no podran començar a construir en els nous terrenys del POUM fins d’aquí a 3 anys És el temps que cal per a la tramitació dels plans parcials i per urbanitzar les noves zones de creixement amb la dotació de serveis com carrers, aigua, llum i clavegueram redacció, Tarragona

L

’aprovació del POUM significa un pas endavant per a una ciutat que ha esgotat el seu sòl urbanitzable i que, segons el Gremi de la Construcció del Tarragonès, presenta ja un dèficit de nous habitatges i una mancança de pisos de protecció oficial.

Amb l’aprovació del document –pendent ara només de la confirmació de part de la Conselleria de Política Territorial de la Generalitat– la capital tarragonina habilita tres noves zones de creixement (a l’Horta Gran, a la Vall del Llorito i a la Budallera) que permeten planificar la creació de fins 33.000 noves llars (unes 9.000 de protegides) en els pròximes dècades. Les primers totxanes, però, no es podran començar a col·locar fins d’aquí uns tres anys.

Si bé dins l’àmbit legal els nous terrenys passen a ser sòl urbinitzable i, per tant, aptes per acollir noves promocions urbanístiques amb els equipaments i serveis corresponents (a la Vall del Llorito, per exemple, tant el POUM com el Pla director de Tarragona reserven espais per als equipaments sanitaris del nou Hospital de Santa Tecla i per al Palau de la Música), encara queda molta feina per fer abans que la ciutadania comenci a veure els primers resultats.

De fet, en la pròxima legislatura tant promotors com l’àrea d’Urbanisme del consistori, hauran de treballar en el desenvolupament dels plans parcials (els projectes d’alguns dels quals estan ja força avançats) i en l’inici de la urbanització dels nous po-

lígons amb la creació dels carrers i amb la dotació de serveis com ara l’electricitat, l’aigua, el gas o la xarxa de clavegueram.

Segons els experts en la promoció urbanística, el temps necessari per dur a terme aquestes tasques, entre permisos i obra efectiva, és d’entre tres i quatre anys, motiu pel qual no es començarien a col·locar les primeres totxanes dels nous edificis fins al 2014. Tot i això, i davant de la possibilitat que Tarragona es converteixi en la seu dels Jocs Mediterranis 2014, algunes de les zones de creixement podrien veure accelerada la seva tramitació, com ara, per exemple, la zona del Pou Boronat, on teòricament s’hauria de construir la vila olímpica per als jocs.

TGN creixerà per les zones de l’Horta Gran, la Vall del Llorito i la Budellera i tindrà soterrades totes les vies de tren

Independentment d’això, el nou POUM de Tarragona situa el sostre demogràfic de la ciutat en els 185.000 habitants, població a la qual s’arribarà un cop el pla general s’hagi completat en la seva totalitat (en unes dues dècades).

El document aprovat preveu sòl per a la construcció de més de 33.000 habitatges, uns 24.000 lliures i uns 9.000 per protecció oficial en les seves diverses modalitats, així com la construcció de nous equipaments (nou Hospital de Santa Tecla, Parc Tecnològic de la URV, Palau de la Música, nova estació central de Renfe i centres educacionals)

així com la conservació d’una zona verda a l’entorn del municipi i l’alliberament de la façana marítima. La marxa de les vies del litoral comportarà el major canvi urbanístic viscut per la ciutat en els darrers anys, ja que les vies se soterraran al seu pas

pel nucli urbà i això obligarà a la creació de diversos abaixadors per tal de facilitar l’accés de la ciutadania a la xarxa ferroviària de proximitat. Així, per exemple, és prevista la creació d’un abaixador a l’entorn del Cementiri i un altra a la zona de

la Budellera, on les vies ja estarien soterrades. La xarxa ferroviària es completaria amb una estació soterrada a l’avinguda Roma, on els ciutadans podrien connectar amb les grans línies del Corredor del Mediterrani i amb l’Alta Velocitat.

Publicitat | 7

| 2 de febrer de 2011

Tarragona

2 y 3 dormitorios duplex, terrazas y plantas bajas, con exclusivas vistas

Pisos en primera línea de mar

Cocinas abiertas integradas en el salón comedor.

Materiales de alta calidad, suelos porcelánicos, grifería Grohe, sanitarios Gala, últimos modelos.

Tel. 977 22 45 44

Rambla Nova, 12 Bajos. Tarragona (43004) asesores@finquesfranchtarragona.com www. finquesfranchtarragona.com

l a e r u Vol vi ragona? ar T e d Inaugurem el 8è edifici centre

R GUE LLO TATGES BI NA D’HA ATS D’U IONS L C MOB HABITA S S L E I DU I LOCA

mi’s

infor

PGP d’habitatges de lloguer, al carrer August, 30

977 25 16 16 www.grup-pedrera.com

www.grup-pedrera.com

lloguer i venda de locals Riera Gaià Ca.re.na M.I.T.Y.M

977 25 16 16

lloguer i venda d’habitatges

Tots els edificis haurien de ser així

Perfilería de aluminio y de PVC. Technal y/o similar.

Hierro estructural. Automatismos.

Montajes especiales.

Servicio de montaje, mantenimiento y soldadura de calidad.

Asistencia portuaria de reparaciones rápidas.

Exposició Taller i oficines Rambla Francesc Macià, 10ª C/ Indústria, Nau 7A 43005 Tarragona 43762 La Riera de Gaià Telf. 977 11 11 87 Telf. 977 65 53 80 Pol. Ind. Hospitalet de l’Infant Fax. 977 65 57 00 C/ Virgili i Bellve, Nau 64 43890 Hospitalet de l’Infant

Informi’s

977 25 16 16 www.grup-pedrera.com

2.675 m² d’oficines divisibles, més 1293 m² de plaça privada 3.734 m² de local comercial divisible 414 places d’aparcament

PROMOTORA: PARAJES DE VILAFORTUNY, S. L.

Con la garantía de Construcciones Mata

977 23 60 29 977 38 06 91

Rambla Pres. Francesc Macià, 5-A, baixos 1B - 43005 Tarragona

8 | Tarragona

2 de febrer de 2011 |

tarragona

Todó confirma que el futur de CatalunyaCaixa depèn de la seva transformació en banc El director general de l’entitat financera recorda que la decisió final serà del Consell d’Administració

C

atalunyaCaixa podria seguir els passos de ‘la Caixa’ i anunciar en breu la seva transformació en un banc. Així ho ha manifestat aquesta setmana el director general de l’entitat, Adolf Todó, en una entrevista concedida a un programa de la televisió autonòmica TV3. Segons l’alt directiu, CatalunyaCaixa està estudiant amb detall la possibilitat de convertir-se en un banc per tal de garantir la seva viabilitat i adaptar-se a les mesures aprovades pel Govern de l’Estat, que obliga les entitats a separa la seva activitat social de la financera –més informació a la pàgina 23-.

El director general de CatalunyaCaixa, Adolf Todó, ha manifestat que l’entitat té la intenció de convertir-se en un banc, tot i que la decisió final serà del consell d’administració. I

és que les entitats financeres continuen buscant les fórmules per adaptar-se a les exigències del Govern central, guanyant capital i millorant la solvència, fet que passaria amb la transformació en banc de CatalunyaCaixa. Així ho ha afirmat Todó al programa Àgora de TV3.

Cal afegir que segons les declaracions del director general, l’entitat que va néixer de la fusió de Caixa Tarragona, Catalunya i Manresa, té un projecte que es posa en valor amb les mesures del Govern i se sent “entusiasta” de les caixes com una eina de cohesió econòmica de rellevància. En la mateixa entrevista, el director general de CatalunyaCaixa ha negat que hi hagi converses amb el Banc Sabadell per a una possible fusió. Això, després que el Banc Sabadell, també per millorar la seva solvència, hagi anunciat que ampliarà un 10% el seu capital.

L’entitat resultant de la fusió de Caixa Catalunya, Caixa Tarragona i Caixa Manresa podria seguir els passos de ‘la Caixa’ i transformar-se en un banc / Cedida

Els Prínceps d’Astúries visitaran Tarragona el 25 de febrer amb motiu de la Nit Empresarial 2011 de la Cepta

L

a Nit Empresarial 2011 comptarà amb uns convidats especials. Els Prínceps d’Astúries i Girona seran els encarregats de cloure l’acte que cada any reuneix el sector empresarial de les comarques de Tarragona. En aquesta ocasió, l’objectiu de la trobada serà exposar quin ha de ser el camí que ha de conduir a la recuperació econòmica i es durà a terme el 25 de febrer al Palau Firal i de Congressos de Tarragona.

A banda de la representació de la Casa Reial, la trobada també comptarà amb la presència del president de la Generalitat, Artur Mas, i del màxim responsable de la CEOE, Joan Rossell.

Els Prínceps d’Astúries i Girona seran els encarregats de cloure

la Nit Empresarial 2011 de la Cepta, un acte que aglutina cada any el conjunt de la societat civil, emprenedora i empresarial de les comarques de Tarragona i que enguany se centrarà a cercar els anomenats “brots verds” o les primeres vies que permetin assolir la recuperació econòmica a través de la iniciativa empresarial. L’acte es durà a terme el proper 25 de febrer

al Palau Firal i de Congressos de Tarragona. Tot i que aquesta no és la primera ocasió que els Prínceps d’Astúries assisteixen a aquest acte –la primera vegada que van assistir a la Nit feia poc que acabaven de celebrar el seu casament– s’espera que la seva presència a l’acte sigui seguida amb gran expectació.

De la mateixa manera es preveu que el Palau Firal i de Congres-

sos, lloc escollit per celebrar aquest acte, compti també amb altres personalitats que adreçaran el seu discurs al sector empresarial. Entre els convidats confirmats hi ha també el president de la Generalitat, Artur Mas, i el màxim responsable de la CEOE, Joan Rossell, que s’estrenaran en els seus nous càrrecs respectius davant de l’auditori format pels representants del sector empresarial de la província.

A banda de les intervencions de tipus oficial, l’acte se centrarà en dues parts diferenciades. La primera part tindrà un perfil més acadèmic i s’estructrarà a partir de les ponències de diversos divulgadors en matèria econòmica, que exposaran quines han de ser les vies d’actuació més eficaces per començar a parlar de brots verds. En concret

s’esperen les intervencions de la presidenta de l’Associació Independent de Joves Empresaris de Catalunya (AIJEC), Marta Martí; l’economista, catedràtic d’Economia, divulgador i guanyador del Premi Espasa d’assaig Jaume I d’economia, Ramón Tamames, i el coach i consultor Carlos Andreu. Les tres intervencions aportaran diferents pinzellades de quins poden ser els camins més adients per sortir de l’actual crisi econòmica.

La segona apart de l’acte se centrarà en premiar la tasca de la inciativa empresarial local. Després de la ronda de conferències, es lliuraran els Guardons Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (Cepta) a aquelles empreses de les comarques tarragonines que durant el darrer any han destacat en algun àmbit.

Tarragona

| 2 de febrer de 2011

|9

tarragona

Els nens de Tarragona diuen la seva El Consell Municipal d’Infants de Tarragona acull les propostes dels nens i nenes per millorar la ciutat

E

ls infants de Tarragona han estat els protagonistes de l’últim Consell Municipal d’Infants celebrat a Tarragona la setmana passada. El Consell ha recollit les propostes que els nens i nenes han treballat a les escoles per tal de millorar la ciutat segons els criteris dels més petits.

Entre totes les propostes treballades s’han escollit les deu més rellevants. La temàtica d’aquestes iniciatives és molt variada.

Els infants no només volen canviar els espais d’oci adaptats per a ells, sinó que han pensat també en millores destinades a cobrir les necessitats del conjunt dels tarragonins; des de l’adaptació d’espais per a activitats com patinatge sobre rodes fins a fomentar que hi hagin més comèdies infantils als teatres de la ciutat.

Encara que es podria pensar que les propostes només estan destinades a millores relacionades amb infants, s’ha de destacar que els nens de Tarragona no només han pensat en ells, sinó que han tingut en compte les necessitats d’altres sectors de la població com ara la gent gran o les persones discapacitades. Alguns dels exemples han estat proposar la creació d’un grup de voluntaris per conversar i fer companyia a la gent gran de la ciutat i ampliar l’oferta de tallers al centres cívics destinats tant per a nens (cuina, manualitats, art...) com per als més grans (llengua, escriptura o alfabetització digital). També han treballat la idea de crear zones esportives adaptades per a la pràctica d’esports de persones amb discapacitats, on l’accés sigui exclusiu per a ells i amb la possibilitat que qui vulgi pugui anar-hi a ajudar com a voluntaris.

Nens de la ciutat al Consell Municipal d’Infants de Tarragona. / Cedida

Les propostes dels infants de Tarragona han tingut en compte les seves necessitats, les de la gent gran i les de les persones discapacitades

Quant a les millores en l’oferta cultural, els nens tarragonins han suggerit la programació

d’esdeveniments i crear espais amb una alta concentració d’activitats lúdiques, com ara organitzar sessions de cinema a la fresca amb una pantalla gegant a l’estiu situada tant al centre (Camp de Mart) com a altres barris. També volen crear o habilitar “La paret dels infants de Tarragona”, un mur gran on cada centre de la ciutat realitzi un mural per decorar la ciutat.

I fins i tot crear exposicions regulars sobre temes d’interès

per a infants i joves com, per exemple, sobre noves tecnologies, amb la possibilitat que siguin itinerants.

Una de les temàtiques que més es repeteix a les propostes és la de millores o adaptacions de la ciutat com la necessitat de crear carrils bici a les vies del nucli urbà més importants, i fer-ne difusió entre els ciutadans i les escoles per tal que es respectin. També volen crear al nucli urbà, en la mesura que sigui

possible, un espai reservat als vianants on tinguin preferència per poder passejar i córrer.

Cadascuna de les propostes que van suggerir els nens han estat treballades des de les escoles amb l’objetiu que la ciutat de Tarragona estigui més adaptada a les necessitats socials dels seus habitants i sempre tenint en compte tots els grups de població; des dels infants fins a la gent gran i les persones amb discapacitats.

10 | Tarragona

2 de febrer de 2011 |

tarragona

El Club Ciclista de Tarragona, una entitat amb 65 anys d’història que vol créixer i renovar-se Aquest mes de gener ha tingut lloc l’elecció de la nova junta, que enguany tindrà un total de deu membres i que ben aviat estrenarà la nova seu de l’entitat a Sant Pere i Sant Pau els serveis cap als socis.

A banda d’aquesta campanya de captació de nous socis, Josep M. Gornals destaca que “actu· alment estem en contacte amb diferents empreses de diferents sectors relacionats amb l’esport i d’altra índole per aconseguir noves col·laboracions que pre· percuteixin en beneficis per als socis”.

Carme López, Tarragona

E

l Club Ciclista Tarragona és una de les entitats amb més tradició a la ciutat. No de bades aquest any celebra el 65è aniversari de la seva fundació i ho fa amb les forces renovades per donar impuls al seu projecte de promocionar l’esport de la bicicleta.

Josep Maria Gornals i Josep Pena, són el nou president i el nou tresorer, respectivament, del Club Ciclista Tarragona que el passat 11 de gener, durant l’assemblea general de socis, va escollir la junta que durant els propers 4 anys ha de vetllar per l’assoliment dels objectius mar· cats per l’entitat.

“Una de les grans novetats d’aquesta nova junta és el no· table increment del nombre de membres, que ha passat de quatre a deu” assenyala Josep Maria Gornals. Aquests nous membres, segons explica, s’en· carregaran de gestionar les di· ferents vocalies i seccions a fi de reactivar i modernitzar el seu funcionament i, sobretot, la seva projecció cap als socis i la ciutadania en general.

Objectius Posar en marxa la pàgina web i crear una base d’adreces de cor· reu per enviar els comunicats mitjançant la vocalia d’Infor· màtica seran dos dels objectius d’aquesta nova junta per donar a conèixer l’entitat i agilitzar la comunicació entre els socis.

Un altre dels objectius és cap· tar nous associats que vulguin formar part de l’entitat i col· laborin en el seu finançament.

Però, sens dubte, una de les grans fites de l’entitat, segons els dos representants del Club, seran “l’obertura imminent del nou local, cedit per l’Ajun· tament, situat a l’edifici Sarde· nya, B de Sant Pere i Sant Pau, un servei que ens ajudarà a nor· malitzar les relacions entre els socis, que ara disposaran d’un espai propi per fer les trobades, reunions... per fi deixarem de

Josep Pena i Josep Maria Gornals són el nou tresorer i el nou president, respectivament, de l’entitat Club Ciclista Tarragona./A.LL.

Imatge d’una de les curses organitzades pel Club Ciclista Tarragona. /Cedida

ser nòmades”, comenta Josep Pena.

Entre les activitats previstes per aquest any destaca la celebració del 65è aniversari de l’entitat que previsiblement es farà a la Rambla Nova, “volem ubicar

un espai des d’on poder donar a conèixer l’entitat a tothom que vulgui conèixer-la” explica Josep Maria Gornals, “la inten· ció és mostrar a la ciutadania quina és la nostra activitat i, al mateix temps, fer una campa·

nya per captar nous socis”.

Actualment l’entitat disposa d’un centenar de socis i un in· crement d’aquesta xifra, segons les seus responsables contribui· ria a millorar el finançament de l’entitat i permetria augmentar

Un club amb història El Club Ciclista Tarragona va néixer, com hem dit, fa 65 anys en una ciutat que es pot sentir orgullosa de tenir una de les curses ciclistes més antigues del món, després del Tour de França i la prova ciclista de Bèl· gica.

El Club Ciclista organitza al llarg de l’any diferents sortides i curses ciclistes, com poden ser el Camí de Sant Jaume i el Memorial Josep Lluís Navarro en modalitat de BTT; i la Marxa de Sant Magí de la Bufaganya, que el 2010 va arribar a la 23a edició, en l’apartat de carrete· ra. Aquestes tres proves es re· alitzen en col·laboració amb la Federació Catalana de Ciclisme de la qual l’entitat forma part.

A banda, l’entitat organitza al· tres marxes com poden ser la del Camí de l’Aigua (Font de l’Arquebisbe), de Puigpelat a Tarragona, i la del Camí nou de Sant Jaume, de Tarragona a Santes Creus.

El Club Ciclista també organit· za diferents sortides tant de cap de setmana com entre setmana, per als socis que ho desitgin.

Més projectes per 2011 A banda dels objectius anteri· orment exposat de l’entitat per aquest 2011 també cal esmen· tar la planificació d’altres acti· vitats com poden ser les sorti· des a Prades i a Montserrat o la creació d’un circuit per infants a Sant Pere i Sant Pau, “uns pro· jectes que anirem concretant al llarg d’aquests mesos”, afirma el president de l’entitat.

Per conèixer millor el club ci· clista es pot consultar la web webfacil.tinet.org/cctarragona i contactar-hi c.c.tarragona@ tinet.cat.

Tarragonès

| 2 de febrer de 2011

| 11

TARRAGONÈS

Finalitza el Pla Extraodinari d’Ocupació a Torredembarra, que va crear trenta llocs de treball redacció, Torredembarra

L

’Ajuntament de Torredembarra va donar feina a 30 persones gràcies al Pla Extraordinari d’Ocupació 2010. Enguany el consistori continua amb l’impuls del mercat laboral amb un nou Pla d’Ocupació Local.

L’Ajuntament de Torredembarra ha lliurat els certificats de formació als treballadors i treballadores que han participat en el Pla Extraordinari d’Ocupació 2010. A través d’aquest Pla, l’Ajuntament ha contractat 30 persones al 70% de la jornada. La subvenció atorgada pel Departament de Treball de la Generalitat de Catalunya amb el cofinançament del Fons Social Europeu va ser de 216.799,04 € i un import de 14.900 € per a l’execució dels programes formatius corresponents.

Els projectes que s’han desenvolupat han abarcat diferents àmbits com Medi Ambient, Benestar Social, Arxiu i Obra Pública.

En l’apartat de Medi Ambient 15 treballadors han rehabilitat diversos edificis de propietat

Fotografia de grup dels treballadors que van finalitzar el Pla Extraordinari d’Ocupació 2010 / Anna F. Ajuntament de Torredembarra

municipal per destinar-los a activitats d’educació ambiental i com a escola de natura i arranjament de les escoles.

En matèria de Benestar Social, un treballador ha donat suport al nou programa informàtic Hestia per a la gestió d’expedients familiars en l’àmbit dels serveis socials. Els projectes

destinats a l’arxiu han ocupat a dos treballadors en la digitalització dels documents essencials per a l’Ajuntament i la vila de Torredembarra.

Per últim, en matèria d’Obra Pública, 12 treballadors s’han encarregat d’Obres de millora i adequació de la Sala d’Icart de l’Ajuntament de Torredembar-

Creixell s’aplega en una gran festa al voltant de la sardana

L

a vila de Creixell ha celebrat aquest cap de setmana el reconeixement de la sardana com a dansa d’interès nacional. L’acte va tenir lloc al remodelat Casal Municipal de Cultura de Creixell i va comptar amb la presència d’un centenar de persones que van desafiar la pluja i el mal temps.

L’acte es va iniciar amb una exhibició del ball de la sardana a càrrec de la Colla Dansaires del Penedès, agrupació vendrellenca fundada l’any 1946 i que ha portat la sardana arreu del món. El seu principal impulsor, el creixellenc Joan Morros i Jansà, present a l’acte, va rebre un reconeixement especial per part de l’alcalde de Creixell el qual va dir que l’ajuntament de

Creixell, tal com ja han fet els ajuntaments del Vendrell i de l’Arboç, proposarà al Govern de la Generalitat que Joan Morros i Jansà rebi la Creu de Sant Jordi per la seva gran tasca a favor de la sardana.

A l’acte de reconeixement hi va intervenir també la jove violoncelista cubana resident a Vila-

seca, Ana Carla Maza.

La coneguda cantant i actriu barcelonina Núria Feliu va ser l’encarregada de cloure la celebració recitant en forma de poemes les sardanes més conegudes de casa nostra.

Finalment públic i dansaires van fer una gran sardana de germanor.

ra. Durant l’acte de lliurament dels diplomes i clausura dels projectes, l’alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, va fer un balanç positiu del Pla d’Ocupació i va agrair la feina realitzada pels treballadors contractats i els tècnics i regidors de les àrees implicades, al mateix temps que ha desitjat

que tothom trobés una nova feina.

D’altra banda, des del 24 de novembre de 2010 i fins a final del mes de maig de 2011, l’Ajuntament disposa de 14 treballadors i treballadores contractats a través d’un nou Pla d’Ocupació Local, també al 70% de la jornada.

La Pobla de Mafumet celebra la Festa Major d’hivern en honor a la Mare de Déu del Lledó Des del passat dissabte 29 de gener i fins el proper 6 de febrer, la Pobla de Mafumet celebra la Festa Major d’hivern en honor a la Mare de Déu del Lledó, patrona del municipi.

Durant aquests dies s’han preparat tot un seguit d’actes festius de ben diversos estils que se sumen a les celebracions religioses, pròpies d’aquesta festivitat. Música, humor, correfocs, activitats infantils, entre d’altres activitats pensades per a tots, grans i petits, conformen el programa festiu.

Un dels actes més destacats és la representació de la seva exitosa obra Brots per part de la companyia teatral de Toni Albà el proper diumenge, 30 de gener, al Casal Cultural del municipi, un acte per al qual s’espera omplir

un espai que encara disposa de les últimes entrades a la venda.

Els interessats a assistir a l’espectacle, que té un preu de 5 euros, poden dirigir-se a l’Ajuntament.

Aquest dimecres 2 de febrer, dia de la Mare de Déu del Lledó és el nucli més tradicional de la festa amb la celebració de la solemne missa, amb l’acompanyament musical de la Coral Antistiana de la Bisbal del Penedès i seguida del Vermut popular i ball de sardanes, amb l’actuació de la Cobla de Reus.

A la tarda la processó recorrerà els carrers del poble en honor a la Mare de Déu del Lledó. El programa de les festes es pot consultar a la pàgina web municipal: www.poblamafumet.cat.

12 | Tarragonès

2 de febrer de 2011 |

TARRAGONÈS

Salou ret homenatge a una veïna com a representant de la gent gran del municipi

L’alcalde de Salou, Pere Granados, juntament amb la regidora d’Acció Social, Ana Narbona han retut un homenatge, organitzat pel Grup de Dones de Salou, a Dominga Grande Delgado com a representant de les dones grans de la ciutat. Es tracta d’un reconeixement emmarcat en el programa d’actes de la Festa Major d’hivern.

Dominga Grande va néixer a Puertollano (Ciudad Real) el 1917 i des del 1995 viu a la ciutat amb la seva filla i el seu

gendre. Es tracta d’una persona alegre, oberta i comunicativa Col·labora habitualment amb iniciatives socials i ha estat durant més de catorze anys la castanyera de l’Escola Europa. Els més propers a Dominga afirmen d’ella que “és d’aquelles persones que es fan estimar allà on va”. Ha estat triada pel Grup de Dones de Salou per representar a les Dones Grans del Municipi durant aquest any.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha expressat en nom de la

ciutat “la més alta consideració i estima, un sentiment que em consta que ella sent per Salou i la seva gent” i ha afegit que “en nom del govern i de tota la corporació, vull transmetre un reconeixement molt especial i desitjar-li molts anys de bona salut en companyia de la seva família”. Granados ha ressaltat també que “la gent gran són un exemple per a tots perquè ens han transmès valors, idees i posen a la nostra disposició la seva experiència i amor”.

Vilallonga del Camp aprova un pressupost de 3,1MEUR El Ple de l’Ajuntament de Vilallonga del Camp del passat 19 de gener va aprovar el pressupost municipal pel 2011, amb els vots a favor de l’Equip de Govern (ERC i CIU) i els vots en contra de l’oposició (PSC i PP).

La xifra s’eleva a 3,1 milions d’euros.

El pressupost pel 2011 estarà fortament marcat pel Pla de Viabilitat aprovat l’any passat per unanimitat de totes les forces.

En conseqüència, són diverses les partides que han sofert retallades, com la corresponent a festes, que ha minvat un 20% i per aquest 2011 ja representa tan sols un terç de la despesa

en festes del 2007. Pel que fa a gestió de serveis bàsics, la partida de la recollida i eliminació d’escombraries i la de subministrament d’aigua també han disminuït, ja que s’ha aconseguit una important reducció de la despesa gràcies a les negociacions amb el Consell Comarcal del Tarragonès per reduir el preu de l’eliminació de la brossa i gràcies al nou sistema de control automàtic dels nivells d’aigua.

El capítol d’inversions pràcticament no experimenta cap variació respecte l’exercici anterior. Les múltiples subvencions aconseguides per a diferents

actuacions han fet que el capítol d’inversions sobrepassi el milió d’euros i representi més del 33% del pressupost. Entre les accions pressupostades pel 2011 destaquen l’execució del programa Viure el Poble, amb la construcció d’un aparcament i la reforma del carrer Major, i també l’execució de la primera fase del centre de serveis per a la gent gran. Cal esmentar un augment de les partides referents a promoció econòmica, amb el desplegament del pla de dinamització comercial i l’augment dels Plans de Treball a càrrec del Departament de Treball de la Generalitat.

Vint colles geganteres de Catalunya s’apleguen a Salou per la festa major La XXV Trobada de Gegants de Salou es va celebrar el passat dissabte amb un molt bon ambient festiu. Després d’un esmorzar multitudinari al TAS per als participants arribats d’arreu de Catalunya i l’Aragó van plantar els gegants a la plaça de la Pau en el marc de la Festa Major d’Hivern del municipi. Va ser una trobada ben vistosa, no en va, va comptar amb la participació de divuit colles, procedents de Salou, Maials, Montbrió, el Serrallo, la Pobla de Mafumet, Vila-seca, Alcover, Móra la Nova i Sitges, entre un llarg etcètera; i que va reunir més de mig miler de persones que van desfilar acompanyades pels diversos grups de grallers. A tota aquesta gent es van afegir centenars de salouencs que no es van deixar perdre l’oportunitat de veure pels carrers de la ciutat els gegants, gegantons i nans. En total es van poder veure desfilar una trentena d’elements del seguici festiu.

Els primers a sortir de la Plaça de la Pau van ser els ge-

ganters i grallers de Maials seguits dels Gegants de Montbrió. Van tancar la comitiva els amfitrions, els gegants del municipi. Tots junts van desfilar pels carrers Francolí i Barcelona, Via Roma, plaça de Francesc Macià i pels carrers Milà i Llobregat, fins arribar un altre cop a la Plaça de la Pau on han fet una ballada final. Per la regidora de Cultura i Festes, Isabel Aguilera, “és una tradició que no podem deixar perdre i que, cada any, compta amb més adeptes”, va dir; a més de destacar “el bon ambient que es respira durant aquests dies de Festa Major d’Hivern”.

Un altre dels actes multitudinaris de la jornada va ser la XVII Pedalada Popular Salou 2011, una altra activitat que és ja tradició en el marc de la Festa Major d’Hivern, que ha estat organitzada per part de l’Àrea d’Esports de l’Ajuntament de Salou i que ha comptat amb el suport de l’Associació Ciclista Salou i BTT Salou.

Hi van participar 350 persones de totes les edats.

| 2 de febrer de 2011

Tarragonès

| 13

TARRAGONÈS

Arriba el Cós Blanc, el plat fort de la Festa d’Hivern de Salou redacció, Salou

E

l dissabte dia 5 de febrer, un any més, Salou omplirà els seus carrers de confeti. Arriba el Cós Blanc, el dia més gran i esperat de la Festa d’Hivern amb la ja tradicional rua de carretel·les.

El Cós Blanc és un dels més importants pel que fa a la participació, implicació i infraestructures. Aquest any un total de 24 carrel·letes sortiran al matí en una desfilada i a partir de dos quarts de set de la tarda passejaran pels carrers de l’Advocat Gallego, del Carrilet, de Joan Manel Muñoz, de la Ciutat de Reus, Via Romana, de Barcelona i de les Sínies, i tornaran a baixar pel carrer de la Ciutat de Reus, la Via Romana per pujar finalment altre cop al carrer de Barcelona. Durant la desfilada i la festa del Cós Blanc es llençaran aproximadament un total de 20.000 quilos de confeti entre els 20 canons distribuïts al llarg de tots els carrers que recorreran les carretel·les. Un any més, l’esperada pluja de paperets de colors disposarà de música en directe de la mà d’un DJ i grups musicals.

Aquesta 31a edició del Cós Blanc preveu acollir més de 25.000 persones. Això implica l’organització d’un dispositiu especial de seguretat i l’habilitació de diverses zones d’aparcament per facilitar l’accés a totes les persones que vulguin gaudir de la festa. Treballadors, municipals, voluntaris, serveis de seguretat, veïns del municipi, un total de 200 persones seran les encarregades de vetllar que tot funcioni correctament i evitar qualsevol possible contratemps. Només comptant aquelles persones que desfilaran durant la rua sobre les carretel·les ja sumen un total de 2.500, distribuïdes en les 24 colles inscrites. Enguany també es manté la figura de Juanma Hidalgo com a locutor. Serà el 29è any que posarà veu a una de les celebracions més multitudinàries que se celebren al municipi de Salou.

14 | El Vendrell

2 de febrer de 2011 |

el vendrell

Es presenta el projecte Treball als Barris que es desenvoluparà el 2011

E

l regidor de Promoció Econòmica, Joan M. Diu, ha presentat el projecte Treball als Barris que es desenvoluparà durant l’any 2011, pel qual s’ha rebut una subvenció de 184.286,76 euros.

Aquest projecte, inclòs en el Pla de Barris del Vendrell, consisteix a desenvolupar un conjunt d’actuacions ocupacionals i de desenvolupament local en el nucli antic. Els anys anteriors s’han implantat els serveis que ofereix l’Eina al barri. Ara, es consolidaran els diferents programes adreçats sobretot a les dones i els joves. Els programes aprovats són: • Campanya de comunicació dels programes ocupacionals.

• Estudi d’un pla d’implementació de renovació comercial.

• Plans d’ocupació (s’han contractat una tècnica de comerç, un dinamitzador social i dos de culturals.

El regidor de Promoció Econòmica, Joan M. Diu.

•

Projecte “+x barris +x dones”, per a la inserció laboral de les dones.

• Projecte “+x barris +x joves”, per a la inserció laboral de joves en situació de fracàs escolar.

El projecte “+x barris +x dones” també es podrà seguir a través d’Internet i a les dones que el

facin de forma presencial se’ls oferirà un servei d’acollida per als infants menors de 3 anys.

En el projecte “+x barris +x joves” es crearà l’espai Club de la formació, en el qual els usuaris trobaran tots els recursos formatius que es desenvolupin al municipi, tant reglats com no reglats.

15.000 euros en ajuts a joves per la compra del primer habitatge Aquesta setmana l’alcalde del Vendrell, Benet Jané, i el regidor de Joventut, Raül Buira, han lliurat els ajuts per a l’adquisició del primer habitatge per a joves menors de 36 anys.

Els joves beneficiaris d’aquests ajuts van presentar, en el seu moment, la sol·licitud de subvenció en un termini inferior a sis mesos de la data d’escriptura de compravenda de l’habitatge. A més, complien el requisit d’estar empadronats i residir al municipi del Vendrell amb una antiguitat de tres anys anterior a la presentació de la sol·licitud a la Borsa Jove d’Habitatge. Un cop finalitzat el procés de validació de les sol·licituds presentades, s’han atorgat 19 ajuts, que oscil·len entre els 800 i els 1.120 euros,

per un import total de 15.000 euros.

Cal destacar que, enguany, s’ha detectat un augment del nombre de joves que han demanat aquest ajut, fet que podria suposar un canvi en la tendència dels darrers anys, ja que aquesta vegada sembla que s’han animat més joves a fer l’important pas de comprar

un habitatge. En aquest sentit, Benet Jané ha felicitat els joves per haver aconseguit comprar un habitatge amb les dificultats que hi ha actualment i ha manifestat que “l’Ajuntament del Vendrell té la voluntat de continuar oferint aquests ajuts”.

Nova edició de l’Escola de Mares i Pares del Pla Educatiu d’Entorn del Vendrell L’Escola de Mares i Pares de la Comissió de Famílies del Pla Educatiu d’Entorn del Vendrell (PEE) engega el tercer curs amb la voluntat de crear un espai de comunicació, aprenentatge i gaudi per a les famílies amb fills en edat escolar. El programa d’activitats de l’Escola de Mares i Pares s’ha presentat aquesta passada setmana amb la presència de la regidora d’Ensenyament de l’Ajuntament del Vendrell, Marta Tutusaus, integrants del Pla Educatiu d’Entorn i la responsable d’una de les xerrades que s’inclouen en el programa.

Tutusaus va valorar molt positivament la iniciativa, ja que “ningú no ens ha ensenyat a ser pares i aquestes activitats són una bona manera de compartir experiències, dubtes i inquietuds, i aprendre com tractar els nostres fills pel que fa a situacions molt determinades, ja que la vinculació

de les famílies amb el procés educatiu és molt important per assolir l’èxit”.

Al curs de “L’ofici de ser pares”, que així és com es diu el programa d’activitats, els pares i mares que ho desitgin podran assistir a un total d’onze xerrades, d’aquí fins al juny, sobre temes diversos com l’alimentació dels fills, la relació entre germans o l’assetjament escolar. Igualment es podran apuntar als tallers d’estratègies per millorar la relació entre pares i fills, que es desenvoluparà del 9 de febrer al 27 d’abril, i participar en les sortides per conèixer el Vendrell.

Les xerrades són obertes a tothom i no requereixen inscripció prèvia. Pel que fa als tallers i a les visites guiades pel Vendrell, caldrà apuntar-se a la seu dels Serveis Municipals d’Ensenyament del Vendrell (la Rambla, 24. Telèfon: 977 66 89 62).

Dia escolar de la no-violència a l’Auditori Pau Casals Alumnes de cinquè de Primària de totes les escoles del Vendrell i també de l’escola Garbí van celebrar aquest passat dilluns dia 31 de gener el Dia Escolar de la No-violència. L’acte es va fer a les deu del matí a l’Auditori que du el nom del compositor Pau Casals, reconegut internacionalment no només per la seva música sinó també per ser un símbol de la lluita per la pau. Els alumnes van representar les històries, coreografies i altres treballs artístics relacionats amb la pau que havien treballant a les escoles amb anterioritat.

Treballs sobre la tolerància, el respecte, l’amor, la no-violència i el record sempre present de la tasca del mestre centraven les propostes que es van poder veure a l’Auditori.

La música també va ser present

en la majoria de representacions i va ser la protagonista de la cloenda de la trobada, quan en una conjunció harmònica, tots els escolars van cantar junts la Cançó de la pau, sota la direcció d’una professora del Camp d’Aprenentatge Pau Casals.

L’acte va ser organitzat per l’Ajuntament del Vendrell i per la Fundació Pau Casals amb l’objectiu de donar a conèixer Pau Casals com a músic però, sobretot, com a home compromès i activista per la pau. La UNESCO va proposar que el dia 30 de gener fos el Dia Escolar de la No-violència i la Pau (DENIP). Moltes escoles d’arreu del món, el Vendrell entre aquestes, fan aquest dia actes especials que ajuden els alumnes a reflexionar-hi.

El Vendrell

| 2 de febrer de 2011

| 15

EL VENDRELL

Un total de 33 alumnes completen la novena edició del Sefed, curs de simulació d’empresa Des del 2006, més de 300 estudiants s’han format amb aquest mètode Aquesta setmana ha tingut lloc la cloenda de la novena edició del Sefed, curs de simulació d’empresa, que s’ha celebrat entre el juny i el desembre del 2010 i que ha estat completat per 33 persones, 9 de les quals ja tenen contracte laboral i 6 estan en pràctiques en diferents empreses. Ara, des de L’Eina es continuarà donant suport a la resta de participants del curs per ajudar-los en la seva inserció laboral en total coordinació amb l’oficina del Servei Català d’Ocupació de la Generalitat de Catalunya (SOC). L’acte va ser presidit pel regidor de Promoció Econòmica, Joan M. Diu, el director del SOC del Vendrell,

Lluís Crespo, i el director-gerent de la Fundació Inform, Miquel Muç. Sefed és un programa de formació ocupacional, gestionat des de l’any 1987 per la Fundació Inform, que està adreçat a persones en situació d’atur a partir dels 16 anys i que està subvencionat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i el Fons Social Europeu. Té com a objectiu dotar de les habilitats necessàries els alumnes per desenvolupar, correctament i d’una manera àgil les tasques de gestió i administració d’una empresa.

Des de l’any 2006, al programa Sefed del Vendrell ja s’hi han format més de 300 persones.

16 | Baix Penedès

2 de febrer de 2011 |

BAIX PENEDÈS El Consell Comarcal del Baix Penedès forma part de l’innovador projecte HUB El Baix Penedès és una de les set comarques que integren el projecte Hub que vol donar resposta a les problemàtiques comuns d’aquests territoris.

Conjuntament amb els Consells Comarcals de l’Anoia, l’Alt Penedès, el Bages, el Baix Penedès, el Lluçanès, el Garraf i la Segarra, s’intentarà millorar la qualitat de l’ocupació i la cohesió social a Catalunya.

El Consell Comarcal de l’Anoia és l’impulsor d’aquest projecte innovador Hub, finançat per la Generalitat de Catalunya i el Fons Social Europeu.

Actualment, a tot territori HUB (desembre de 2010) hi ha 60.386 aturats, xifra que representa un 16,51% d’aturats respecte de la població activa (365.666 persones).

Aquestes set comarques van

DE ATRÓN ES P O S ON CUR RCACI EMBA ECREO Y DE R O BÁSIC BRERO DE FE A 5 O D SÁBA COMA-RUG EN LL) NDRE (EL VE 040 61 768 TEL. 6

iniciar el seu treball conjunt al 2004, amb el projecte Equal Hinterland, el qual va ser una experiència que va permetre treballar per augmentar les oportunitats d’inserció de les persones en situació d’atur, i consolidar la cooperació territorial més enllà de cada comarca.

L’any 2008 decideixen crear la Xarxa Territori Hinterland: un compromís per continuar treballant per la consecució de nous projectes per a les diferents comarques.

El compromís del nou projecte Hub és treballar en cinc sectors de futur comuns a les esmentades set comarques: Tecnologies de la Informació i Comunicació, Automoció/Aeronàutica, Turisme, Energies Renovables i Sector Agroalimentari.

Vistiplau d’Urbanisme al POUM de Calafell Calafell i Segur es fusionaran físicament per esdevenir un sol nucli urbà, segons publicava diumenge passat El Punt. Així ho preveu el pla d’ordenació urbana municipal que ha aprovat definitivament la comissió territorial d’Urbanisme de Tarragona a condició que l’Ajuntament hi introdueixi diversos retocs.

El text refós té en compte la voluntat municipal de “reduir notablement el sòl per poder créixer, sobretot a les cotes més altes del terme”, explica Pere Solà, director general d’Urbanisme, el qual comparteix plenament l’objectiu. La planificació reservarà al final 120 hectàrees de sòl urbanitzable nou –el pla del 1989, per exemple, n’incloïa 364 i, el vigent actualment, 223–, amb la qual cosa el sòl urbanitzat serà de 1.080 hectàrees en total, tot just 53 més que el pla actual.

La previsió és que es puguin construir 3.815 habitatges nous. El pla proposa reduir el nombre de construccions de més urbanitzacions als turons, per situar el sòl urbanitzable a la zona més plana entre Calafell i Segur. “La idea és crear una estructura urbana, amb edificis i equipaments, que soldi tots dos nuclis i trenqui la dicotomia actual”, resumia la màxima autoritat urbanística.

Crta. Nacional 340km, 1.187,5 - 43880 COMA-RUGA (TARRAGONA).

Tel. 977 68 00 02 Fax. 977 68 21 41 Port Torredembarra 43830 TORREDEMBARRA (TARRAGONA) Tel. 977 64 52 33 e-mail: info@nauticacomarruga.com

Baix Penedès

| 2 de febrer de 2011

| 17

BAIX PENEDÈS

El Vendrell es prepara per viure la 25a edició de la Xatonada Popular Enguany se’n prepararan unes 3.000 racions al preu de 7 euros

L

a Xatonada Popular del Vendrell se celebra com cada any el primer diumenge de febrer, concretament el dia 6. Es prepararan unes 3.000 racions de xató, que es podran adquirir pel preu de 7 euros.

Enguany, pel mateix preu, les persones que comprin les racions també s’emportaran un pitet commemoratiu del 25è aniversari, patrocinat per Cafès Brasília, així com una copa i una cassoleta, també en record d’aquest quart de segle de Xatonada. A més, gràcies a la gentilesa de la DO Penedès, també

s’oferirà un portacopes. Pel que fa als actes, a partir de les 10 hores, a la Rambla del Vendrell, tindran lloc el 25è Concurs de Mestres Xatonaires, la 24a Exhibició de Xatonaires Infantils, la 18a Fira de productes alimentaris naturals i artesanals, una mostra d’estands relacionats amb el món del xató i la trobada de plaques de cava. A més, durant tot el matí hi haurà l’animació del grup que ha acompanyat la festa en els últims anys, el “Gobern de Catalunya”, i una ludoteca per a la canalla, amb una trentena de jocs d’habilitat fets amb productes reciclats.

Una novetat d’enguany, que vol

fer més amena la visita a la festa, és la incorporació d’una ruleta d’obsequis, a càrrec del drac de foc El Cabrot. Tothom que hi vulgui participar podrà comprar una butlleta i veure quin producte relacionat amb el xató pot guanyar. També hi ha novetats pel que fa al jurat del concurs;

per commemorar els 25 anys de la Xatonada Popular, l’Ajuntament del Vendrell ha convidat els personatges populars que al llarg d’aquest temps han vingut a la Xatonada. De moment, hi ha confirmada la presència del locutor Justo Molinero i de l’actriu Rosa Andreu.

Bona Xatonada!!!

ÚLTIMS DOS DIES! 6 i 13 de febrer

R ESERVES

977 662 99 3

www.pastoretsdelvendrell.cat

170.000 €

Calçotades i xatonades Carns i peixos Caça

BAIX PENEDÈS DENTAL, S.L.

“Elaboració a la vista del públic a la barbacoa central”

Dr. Carlos Vicente Bosqued COEC 1553

CASAS NUEVAS EN BELLVEI

3 y 4 DORMITORIOS CON GARAJE

FINCAS ARMENGOL

977 66 40 35

www.fincasarmengol.net

Tel. 977 66 57 61 - 647 748 123 C/Cerdanya, 12, primera planta 43700 El Vendrell

T AN I T SEN NUNC E PR ST A VA E UE AQ N LA S A E PR GAL M CO N RE ! Á U IAL!!

R B RE SPEC E

www.elmolidecaltof.com encarnamolinera@gmail.com

Avd/ Sta Oliva, 2 - 43700 EL VENDRELL (Tarragona) TEL.

fins al 50%

977 66 26 51

18 | Baix Penedès

2 de febrer de 2011 |

baix penedès

Bellvei aprova un pressupost de contenció i adaptat al moment econòmic actual L’Ajuntament assegura que es tracta del municipi del Baix Penedès que més diners destina percentualment a polítiques socials

E

l ple de l’Ajuntament de Bellvei ha aprovat aquesta setmana el pressupost municipal per aquest any 2011, que és de 2.230.466€, i que destina una part important a despeses socials, el percentatge més alt de la comarca, segons s’ha informat des del mateix Ajuntament.

L’alcalde Josep Fonts ha explicat que “és un pressupost de contenció, que respon al moment econòmic actual, tenint en compte que cap dels ingressos provinents d’impostos, taxes o preus públics locals, ha sofert cap increment respecte a l’exercici de 2010”.

Pel que fa a les inversions, les més importants seran l’arranjament de l’avinguda de Nostra Senyora i la pavimentació del carrer de Lluís Companys. A més, es dediquen importants partides a ajuts socials, beques i menjador escolar, i es mantenen les destinades a subvencions a diferents entitats culturals i esportives del municipi i la celebració de festes locals.

El pressupost s’ha aprovat amb els vots favorables de CiU i PP i les abstencions del PSC i Entesa.

El consistori aprova també el projecte de remodelació de l’entorn del Castell de la Muga, on es crearà un camp de golf

Imatge del ple celebrat el dilluns passat a la localitat de Bellvei. / Cedida

En el mateix ple municipal també s’ha aprovat inicialment l’expedient de Modificació Puntual de les Normes Subsidiàries del Planejament pel desenvolupament del Sector 17 i remodelació de l’entorn del Castell de La Muga. L’alcalde Josep Fonts s’ha mostrat molt satisfet de poder fer aquest pas endavant “ja que aquest és un tema en el qual treballem des de fa deu anys”. Fonts també ha explicat que aquest projecte comprèn la recuperació de l’entorn del Castell de La Muga i la implantació d’un camp de golf. Fons assegura que el projecte “és molt important per a Bellvei i per conjunt de veïns i veïnes, ja que aportarà ocupació, és a dir, llocs de treball, serà un atractiu turístic i acostarà la urbanització Baronia del Mar al municipi de Bellvei”.

L’Arboç recupera un total de tres fonts històriques al terme municipal Els emplaçaments seran visitables amb la creació d’unes rutes redacció, L’Arboç

L’Ajuntament de l’Arboç ha recuperat tres fonts històriques del municipi que, com a conseqüència del pas dels anys i l’abandonament, havien quedat sepultades en mig dels camps i la muntanya. Aquestes són la Font de Beu i tapa, la Font Sana i la Font del Marquès.

Aquesta última encara té aigua i l’equip de govern ha decidit recuperar-la. A més, s’ha localitzat una quarta font, la del Pont de Ferro. Gràcies a un Pla d’Ocupació de la Diputació i la

Caixa, el Ventall ha fet una important tasca. D’aquesta manera, l’equip de govern ha fet possible la recuperació d’una part del patrimoni històric de l’Arboç i ja ha anunciat que té la intenció de fer visitables aquestes fonts, creant unes rutes per poder donar-les a conèixer.

D’altra banda, el ple de l’Ajuntament de l’Arboç ha aprovat una moció, presentada per l’alcaldia i els grups municipals de Convergència i Unió i Esquerra Republicana de Catalunya, manifestant el seu rebuig a les tres sentències emeses pel Tribunal Suprem espanyol (TS) perquè

considera que “van en contra del sistema d’immersió lingüística de les escoles catalanes, que ha suposat i d’una manera demostrada, com així ho exposa el darrer informe PISA, un model d’èxit i de coneixement de la llengua pròpia de Catalunya, el català, i també de la llengua castellana”. L’Ajuntament arbocenc considera que aquestes sentències es produeixen en contra d’un aspecte nuclear com és la immersió lingüística, que ha estat elogiat internacionalment com a model per preservar la llengua i garantir la integració dels nouvinguts.

En el futur les fonts recuperades podran ser visitades. A la imatge, la font coneguda amb el nom de Font Sana. / Cedida

Salut

| 2 de febrer de 2011

| 19

XARXA SANITària i social de SANTA TECLA

El doctor Jordi Sentís rep el títol pòstum de Mestre Català en Medicina i Obstetrícia El Col·legi de Metges de Tarragona ret un sentit homenatge a la figura del metge tarragoní amb la presència de companys de feina, familiars i amics

L

a sala d’actes Domènech i Miró del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona es va fer petita per encabir totes les persones que van voler participar de l’homenatge ‘in memoriam’ a la figura professional del Dr. Jordi Sentís Bonet, que durant gairebé quaranta anys va capitanejar el Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona. Durant l’acte, els companys de professió de Sentís van apropar-se a la seva figura humana i professional i el president de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia va fer lliurament del títol pòstum de Mestre Català en aquesta especialitat mèdica a la família Sentís.

Quanta estona es necessita per resumir tota una vida? Amb la intenció de recordar algunes de les anècdotes de la trajectòria professional i personal del Dr. Jordi Sentís Bonet, el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona va acollir el passat divendres un sentit acte d’homenatge a la figura d’aquest professional que, durant quaranta anys, va encapçalar el servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, una tasca que va compaginar amb l’exercici de l’especialitat a l’àmbit de la salut privada i amb una intensa aportació al teixit social de la ciutat.

L’acte es va dur a terme a la sala d’actes Domènech i Miró de la seu col·legial i va congregar un bon nombre de familiars, amics i companys de feina de Sentís, que es van reunir per repassar la trajectòria d’aquest professional desaparegut l’estiu passat. Diversos professionals mèdics que van compartir amb el Dr. Sentís la seva etapa professional van anar desgranant detalls de la seva etapa com a estudiant i les seves primeres pràctiques com a professional, una exposició que també va servir per fer un repàs de l’evolució de la pràctica mèdica durant els dar-

A dalt, moment de l’homenatge a la sala d’actes del Col·legi de Metges de Tarragona. A sota, el Dr. Jordi Sentís, traspassat l’estiu de 2010.

Sentís va ser cap del Servei de Ginecologia de l’Hospital de Santa Tecla durant prop de 40 anys i una figura de pes a la societat tarragonina

rers quaranta anys, des del final de la dictadura franquista, la transició i l’ordenació de la sanitat pública fins avui dia. En la seva intervenció, el director general de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, el Dr. Joan Maria Adserà, va referirse a Sentís com “un amic” i va destacar la seva capacitat d’entrega i de comunicació en tots els àmbits.

Tot i que l’aportació mèdica de Sentís va ser l’eix central de les exposicions dels ponents, l’acte també va posar de relleru la figura del desaparegut ginecòlec com a pal de paller de diverses institucions socials i entitats de la ciutat. Tots els ponents van coincidir a destacar l’enorme petjada de Sentís

en entitats com la Colla Jove dels Xiquets de Tarragona, així com a integrant de la junta de la Reial Societat Arqueològica de Tarragona, del Club Nàutic de Tarragona, de l’Associació d’Amics de la Catedral i de l’Associació de Bibliòfils de Tarragona, entre d’altres entitats. La seva vitalitat i la seva estima a la ciutat l’havien convertit en una persona clau en el teixit social tarragoní, conegut i estimat arreu.

L’acte també va comptar amb homenatges del conjunt de la professió a la tasca professional de Sentís. Un dels moments més emocionants de l’acte es va materialitzar en el moment que el president de la Societat Catalana d’Obstetrícia i Ginecologia, Ramon Carreras, va lliurar a la família de l’homenatjat el títol pòstum de Mestre Català en Medicina i Obstetrícia, un reconeixement que avala la qualitat professional de la tasca que el tarragoní Jordi Sentís va dur a terme durant quaranta anys al servei de la salut.

20 | Salut

2 de febrer de 2011 |

XARXA SANITÀRIA I SOCIAL DE SANTA TECLA

La Xarxa de Santa Tecla reforça la unitat oncològica a Tarragona A

ra fa un parell d’anys, la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla va fer una aposta per la millora en l’atenció als pacients oncològics de les comarques del Baix Penedès i el Tarragonès amb la posada en marxa de la seva pròpia Unitat d’Oncologia. En un primer moment de la mà del Dr. Amadeu Pelegrí, tristament desaparegut l’any passat en un accident domèstic, i ara sota la coordinació del Dr. Vicenç Valentí, l’equip de la nova unitat s’ha consolidat com a referent en el tractament oncològic al territori, tant pel seu grau de professionalitat i qualificació com per la comoditat que representa per als pacients evitar-se el desplaçament a altres zones de Catalunya per poder ser tractats de la seva malaltia.

A dia d’avui, la Unitat d’Oncologia de la Xarxa de Santa Tecla disposa dels professionals i de l’equipament necessaris per diagnosticar i tractar la pràctica totalitat dels casos de càncer que es produeixen a les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès. De fet, durant el 2010, la unitat va realitzar un total de 850 primeres visites i actualment du a terme el tractament i el seguiment de gairebé 2.000 pacients oncològics residents al territori. Segons explica el coordinador de la unitat, el Dr. Vicenç Valentí, “a les dues comarques, amb una

La Unitat d’Oncologia de Santa Tecla permet tractar els casos de càncer a les dues comarques i evita el trasllat de pacients tarragonins a altres zones de Catalunya

El Dr. Vicenç Valentí, coordinador de la unitat d’oncologia de la Xarxa de Santa Tecla, avalua un cas juntament amb el Dr. Ramos Pascual, especialista en càncer càncer colorectal. / Ò.M.

població estable d’uns 200.000 habitants, cada any es diagnostiquen al voltant de 1.000 casos nous de càncer”, motiu pel qual cada vegada és més important el paper que la unitat d’oncologia de la Xarxa de Santa Tecla, juntament amb la resta d’unitats de la institució, desenvolupa en l’atenció dels pacients. Abans de la creació de la unitat, aquests pacients havien de traslladar-se fins a Reus per als tractaments, fins i tot aquells que residien a la co-

marca del Baix Penedès. Amb la posada en marxa de la unitat i els equipaments de quimioteràpia i cirurgia, els pacients són atesos als seus centres de referència a les ciutats de Tarragona i el Vendrell. La unitat oncològica de la Xarxa de Santa Tecla treballa conjuntament amb la resta d’unitats de la xarsa hospitalària, tot avaluant cas per cas a través d’un consell oncològic especialitzat que decideix quin és millor tractament a seguir.

El càncer de colon Si bé a la Unitat d’Oncologia es tracta qualsevol tipus de càncer, aquesta setmana informarem detalladament del càncer de colon, que és el tercer amb més incidència a les comarques de Tarragona. En els homes, per darrere del càncer de pulmó i el de pròstata. En les dones, per darrere del de mama i de pulmó. Tot i que els avenços en la detecció precoç han millorat molt, aquest tipus de tumor és el segon amb l’índex de

mortalitat més alt en l’actualitat. Per aquest motiu, el doctor Ramos, especialista de la Unitat d’Oncologia de la Xarxa de Santa Tecla, destaca que “a la Xarxa de Santa Tecla fem molta incidència en la prevenció i confiem que, de mica en mica, en l’àmbit català, es vagi posant en marxa en marxa el pla de prevenció del càncer colorectal en l’àmbit poblacional, basat en colonoscòpia, a partir dels 50 anys. Es tracta, en definitiva, d’arribar al grau de control que hi ha per exemple en el programa de detecció precoç del càncer de mama, que dóna molt bons resultats”. En cas de tenir antecedents familiars, la colonoscòpia caldrà fer-la en edats més primerenques per assegurar un control del pacient i actuar de manera preventiva si és necessari (ja que s’ha determinat que el càncer de còlon té un alt component genètic en molts casos).

Entre les mesures que es poden prendre per reduir el risc de patir aquest tipus de càncer

Salut

| 2 de febrer de 2011

| 21

XARXA SANITària i social de SANTA TECLA hi ha “evitar una vida sedentària, no fumar, tenir cura de l’alimentació –menjar fruita i verdura i no basar la dieta en les carns vermelles– i anar al metge de capçalera si presentem símptomes”. Aquests símptomes passen pel dolor abdominal continuat, pels canvis sobtats en el ritme de les deposicions i, sobretot, en l’aparició de sang vermella quan defequem. Si bé, un per un, els símptomes no són indicatius de patir un càncer de colon –ja que moltes persones pateixen algun d’ells al llarg de la seva vida per diverses raons–, tots tres junts, i més si es presenten de manera reiterada, acostumen a manifestar-se quan hi ha un element cancerígen. És per això que el Dr. Ramos Pascual recomana que no es dubti a anar al metge en cas de qualsevol dubte.

La millor manera de determinar si existeix un càncer de colon és a través de la colonoscòpia (introducció d’una microcàmera per tub digestiu a través de l’anus del pacient), que permet descobrir sense marge d’error si hi ha un càncer o no. Altres proves complementàries, com ara una biòpsia (anàlisi de teixit de la zona afectada), la detecció de sang oculta a la femta o les anàlisis de sang permeten determinar quin tipus de tumor tenim i fins a quin punt s’ha estès per l’organisme. Si bé fer-se una colonoscòpia era una prova força molesta fa uns anys, “en l’actualitat hi ha sedants –i també anèstesia general– que fan que es pugui passar per una colonoscòpia sense cap mena de patiment ni incomodiat”, assegura el doctor Valentí. Fer-se la prova a temps facilitar molt l’eradicació del càncer i salvar moltes vides.

L’equip humà de la unitat oncològica es potencia amb la incorporació del Dr. Francisco J. Ramos Pascual Procedeix de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron El Dr. Francisco Javier Ramos Pascual –en aquesta pàgina fotografiat a la seva consulta al Complex Sanitari de Llevant de Tarragona– es va incorporar fa tot just dos mesos a la Unitat d’Oncologia de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla. Aquest jove facultatiu arriba a Tarragona procedent de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron, on ha treballat els darrers 6 anys com a adjunt en la Unitat d’Oncologia Mèdica i en la Unitat Gastrointestinal del prestigiós hospital de la capital catalana.

També a la Vall d’Hebron, el

Dr. Ramos Pascual va formar part de l’equip de Desenvolupament de Fàrmacs (Fase I) al costat de personalitats destacades de la medicina del nostre país com ara el Dr. Tabernero i el Dr. José Balsega, fins fa poc Cap de Servei de la Unitat d’Oncologia Mèdica de la Vall d’Hebron i actualment director de l’àrea d’oncologia del General Hospital of Massachussets, centre vinculat a la prestigiosa universitat de Harvard (Boston).

Llicenciat per la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i especialitzat al Hospital Uni-

versitario Marqués de Valdecilla de Santander (on va fer el MIR), el doctor Francisco Javier Ramos Pascual s’ha incorporat recentment a la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla atret per l’interès que li ha despertat la línia d’investigació impulsada per la Unitat d’Oncologia de la institució tarragonina i alhora per la possibilitat d’ampliar els seus coneixements i experiències en el tracte directe amb els pacients.

El Dr. Vicenç Valentí, cap de la Unitat d’Oncologia de la Xarxa de Santa Tecla, destaca

el currículum d’aquest nou membre de l’equip. “El Dr. Ramos Pascual té una trajectòria acadèmica i professional excel·lent. De fet, ha treballat amb els millors a la Vall d’Hebron i de ben segur ens ajudarà a millorar el nostre servei per als pacients de l’àrea d’influència de Tarragona”, assegura el Dr. Valentí, que afegeix que “a més puc dir amb tota tranquil·litat que és d’aquells professionals que s’ho ha guanyat tot gràcies a la seva dedicació i al seu gran treball allà per on ha passat.

Es tracta d’un bon fitxatge”.

CENTRO MÉDICO ROMA

977 23 55 77

OFTALMOLOGÍA URGENCIAS: 629 25 23 24

CERTIFICADOS MÉDICOS, PSICOTÉCNICOS CONDUCTORES Y CAZADORES

Plaza Alcalde Lloret, 1 43005 TARRAGONA

¡¡¡Electrodomésticos con pequeñas taras a precios increíbles!!!

(Transporte gratuito) a Hast to d 50%

22 | Economia

2 de febrer de 2011 |

ECONOMIA

L’EPA confirma l’enfonsament del mercat laboral a la província L’Enquesta de Població Activa situa la taxa d’atur a les comarques tarragonines en el 19,66% (82.100 persones sense feina) Evolució del mercat laboral tarragoní en els tres darrers anys Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA)

82.100

19,6%

Taxa d’atur 6%

09/07 12/10

L

’esperat informe del darrer trimestre de l’any 2010 de l’Enquesta de Població Activa (EPA) ha confirmat l’enfonsament del mercat laboral a les comarques tarragonines. Segons l’EPA, la demarcació va tancar l’any 2010 amb un total de 82.100 persones sense feina, fet que situa la taxa de desocupació en un preocupant 19,66%. L’EPA, que retrata l’escenari del mercat laboral a través d’enquestes, situa la desocupació a casa nostra en gairebé 19.000 persones més que les apuntades per les llistes de l’INEM (63.410 aturats i aturades) corresponents al 31 de desembre de l’any passat.

Molt s’haurà d’esforçar el nou Govern de la Generalitat si vol, tal com va indicar recentment el nou conseller de Treball, reduir a la meitat l’atur durant la pròxima legislatura. L’Enquesta de Població Activa, lluny d’apuntar a una recuperació del mercat laboral, ha confirmat que la desocupació a Catalunya i, per tant, a les comarques tarragonines, encara no ha tocat fons.

Segons les dades de l’informe del darrer trimestre de 2010 de l’EPA, les comarques de Tarragona van tancar el 2010 amb un total de 82.100 aturats, se-

Nombre d’aturats

L’EPA comptabilitza totes aquelles persones que tenen edat de treballar però que no estan dins del mercat laboral per raons especials o d’estudi

En els últims tres anys, el nombre de persones sense feina a la demarcació s’ha incrementat de 58.000 (una mitjana de 53 casos nous cada dia)

gons dades del darrer trimestre de l’any passat publicades per l’Enquesta de Població Activa (EPA). En els darrers tres mesos de l’any passat, el nombre de desocupats a les comarques de Tarragona va augmentar de 4.700 persones i la taxa d’atur va tancar 2010 en el 19,66%.

Pel que fa a l’ocupació, Tarragona va destruir entre octubre i desembre 14.000 llocs de treball. A Catalunya, el nombre de desocupats va augmentar de 17.300 persones i el d’ocupats va caure de 42.600 persones. La

24.000

09/07 12/10

indústria continua comportantse com a motor de l’activitat econòmica i el mercat laboral català i és l’únic sector que va crear llocs de treball nets.

La demarcació de Barcelona és l’única on la desocupació va baixar. Concretament, el descens va ser de 2.400 persones.

En canvi, va destruir 14.000 llocs de treball. Lleida va ser l’única demarcació que va crear llocs de treball (3.000), però la desocupació es va incrementar en 1.400 persones. Girona va destruir 17.700 llocs i la desocupació va augmentar en 13.600 persones. Sempre segons l’EPA, la població ocupada a Catalunya se situa en els 3,13 milions de persones i fixa la taxa d’activitat en el 62,86%, sis dècimes menys que la registrada el trimestre anterior.

53 llocs de treball al dia Amb aquestes dades a la mà, si les comparem amb les del moment que va començar la crisi (setembre de 2007), la demarcació ha destruït un total de 53 llocs de treball cada dia en els darrers 40 mesos. L’EPA del tercer trimestre de 2007 situava el nombre de persones desocupades a casa nostra en 24.000 (6% d’atur), 58.100 persones menys que a finals de l’any passat.

EPA o INEM? Les dades oficials que publica l’INEM apunten que a les nostres comarques hi ha un total de 63.410 persones desocupades que busquen feina (dades a 31 de desembre de 2010).

La realitat, però, és que aquestes llistes no contemplen com a aturades aquelles persones que busquen feina però que alhora s’estan formant amb algun curs ocupacional o estudis per millorar les seves competències i habilitats professionals. Tampoc no tenen en compte les persones que estan a l’atur però que presenten condicions especials per tal de poder accedir al mercat laboral com, per exemple, aquells que només poden treballar mitja jornada. Segons l’Enquesta de Població Activa –les dades de la qual són comptabilitzades per confeccionar el registre europeu oficial d’ocupació EUROSTAT– la inclusió d’aquests dos grups en la llista de persones desocupades fa pujar el nombre d’aturats a les nostres comarques fins als 82.100 al tancament del mes de desembre de 2010. El nombre de desocupats puja si es té en consideració que cap de les dues llistes (ni l’EPA ni la de l’INEM) comptabilitza els autònoms que s’han donat de baixa obligats a deixar la seva activitat professional per manca de feina. En aquest àmbit destaca especialment el tancament de petites i mitjanes empreses dels sectors serveis i de la construcció en els últims temps. Altres col·lectius afectats directament per la crisi són els immigrants i la gent joves que vol introduir-se al mercat laboral.

Economia

| 2 de febrer de 2011

| 23

Economia

La fi de les caixes:

què passarà amb els meus diners?

L

es constants informacions que apunten a la desaparició de les caixes d’estalvis i la seva transformació en bancs obren tot un seguit de preguntes i inquietuds entre els clients d’aquestes entitats, sobretot en aquells que hi tenen dipositats els seus estalvis.

En aquesta pàgina recollim la informació publicada pel periodista econòmic del Periódico de Catalunya, Javier González, que dóna resposta a algunes d’aquestes preguntes. En principi, els diners estan segurs.

Perillen les entitats?

El Govern calcula que el sistema financer espanyol necessita fins a 20.000 milions d’euros més per tenir un matalàs de fons amb marge suficient amb el qual fer front a impagaments dels seus deutors, principalment de la construcció. No obstant això, aquesta és la banda baixa que estimen agències de qualificació crediticia i banca d’inversió. Fins i tot Joaquín Almunia, comissari europeu de Competència, diu que aquesta xifra només és els diners públics que necessitaran les entitats, doncs hi ha un forat encara major que hauria de ser cobert amb finançament privat.

Quines entitats són segures?

En teoria haurien de ser-ho totes, perquè els bancs i caixes d’estalvis que no tenen aquest ‘matalàs’ seran intervinguts per l’Estat al setembre.

Què és el “matalàs” de reserves?

El “matalàs” és, tècnicament, el ràtio de core capital. Aquest és el percentatge entre els fons que té l’entitat disponibles immediatament i sense riscos (capital bàsic, accions, més altres reserves) i el valor dels seus actius considerats de risc. Per donar exemple als mercats, el Govern demanarà un “matalàs” més dur que el demandat en altres països. A la banca li exigirà un ràtio de core capital del 8% i a les caixes d’estalvis, més pressionades, d’entre un 9% i un 10%.

Tots els estalvis que tenim a les caixes estan garantits fins a 100.000 euros per entitat i per titular del compte corrent

El procés de fusió de caixes i la seva transformació en bancs obren tot un seguit d’interrogants entre els clients.

Com serà la intervenció de l’Estat?

El Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (Frob) injectarà capital a canvi d’accions ordinàries, una nacionalització “temporal” que tindrà un límit màxim de cinc anys. Això suposarà que l’Estat serà accionista de les entitats ajudades. Com les caixes d’estalvis no cotitzen, hauran de convertir-se en bancs per poder canviar accions per injeccions de diners públics. Què siugnifica això?

Que hauran de separar l’acció social de l’activitat purament bancària, que permetrà l’entrada d’accionistes privats.

Què són les fusions?

Les caixes han utilitzat diferents sistemes per unir-se en els últims dos anys. Amb l’objectiu de reforçar els seus comptes, s’han produït fusions tradicionals en les quals diverses caixes s’han unit en una sola (NovaCaixaGalicia, per exemple); unes altres han estat absorbides per les més grans (Caixa Girona per la Caixa) i unes altres han recorregut al Sistema Institucional de Protecció (SIP). Aquest últim sistema consisteix que diverses caixes operen com un holding: mantenen les seves marques i personalitat jurídica pròpies, però cedeixen com a mínim un 40% dels seus negocis a una entitat central que actua de paraigua del grup.

Els meus estalvis estan se-

gurs?

Intervingui l’Estat o les caixes es fusionin amb unes altres, no canvien les condicions dels productes financers contractats fins avui, com a comptes corrents o targetes de crèdit, adverteix l’Organització de Consumidors i Usuaris (OCU). No obstant això, les noves entitats poden modificar les comissions de productes com a comptes i targetes de dèbit “sempre que l’hi comuniquin amb la suficient antelació al client”.

Què passa si tanquen la sucursal del meu barri?

Si una oficina tira el tancament, els seus diners no perilla, però l’entitat té l’obligació de gestionar el trasllat de compte a una altra oficina. En el cas de canviar el seu número de compte per la seva integració amb altres caixes, l’entitat té l’obligació d’informar-lo, “indicant-li la nova numeració del seu compte i reconduint a ella tots els pagaments i rebuts domiciliats”.

Respecte a la xarxa de caixers, si diverses entitats es fusionen podria canviar el sistema de pagament (Servired, Euro6000) però els seus clients “no veuran modificades les condicions subscrites originalment amb la seva entitat”.

Dipòsits garantits?

Després de la fallida de Lehman Brothers el 2008, el Govern va decidir elevar el Fons de Garantia de Dipòsits fins a

100.000 euros per titular i entitat. L’OCU adverteix als usuaris que tinguessin diversos dipòsits en caixes que després es van fusionar en una sola que, des d’aquest moment, només tindran coberts fins a 100.000 euros. Per exemple, si tenia un dipòsit de 100.000 euros a Caixa Manlleu i un altre de 150.000 euros a Caixa Sabadell, abans tenia coberts fins a 200.000 euros (100.000 per cadascuna).

No obstant això, en unir-se en una sola, Unnim, ara solament tindrà coberts 100.000 dels 250.000 euros. Aquest és un cas diferent del dels SIP, que, en mantenir cada caixa la seva personalitat jurídica independent, cadascuna guarda la seva pròpia cobertura del Fons de Garantia de Dipòsits.

Canviaria la meva hipoteca?

Qualsevol deute amb una entitat que desapareix ni canvia ni s’anul·la, es traspassa. L’Associació d’Usuaris de Bancs, Caixes i Assegurances (Adicae), recomana pagar religiosament la hipoteca per no ser embargat, perquè el pagament del préstec seria assignat als creditors de l’entitat.

Es poden treure tots els diners del banc?

La normativa vigent garanteix poder treure els diners de comptes corrents o llibretes sense cap problema. En el cas de dipòsits o inversions també es pot retirar pagant les penalitzacions corresponents. En cas de no tenir els diners en metàl·lic “per seguretat”, el banc té un termini de 24 hores per aconseguir-ho. No obstant això, en l’hipotètic cas d’una descapitalització massiva de l’entitat, el Banc d’Espanya té la potestat d’ordenar un “corralito”.

Condemna a Caixa TGN per l’arrodoniment a l’alça de les hipoteques El Tribunal Suprem ha confirmat el caràcter abusiu de la clàusula que arrodonia a l’alça el tipus d’interès variable de les hipoteques de Caixa Tarragona, per la qual cosa l’entitat financera haurà de retornar als seus clients els imports que els hagi cobrat a l’excés.

En una sentència publicada la setmana passada, els magistrats de la Sala civil de l’Alt Tribunal desestimen d’aquesta manera el recurs que va presentar l’entitat contra la sentència de l’Audiència Provincial de Barcelona que va donar la raó a l’associació de consumidors (Ausbanc), que exigia que es declarés nul·la la clàusula.

En concret, l’esmentada clàusula dels contractes hipotecaris permetia a la caixa l’arrodoniment “a la cambra de punt superior”, en referència al tipus d’interès que es pren com a base per a les revisions anuals de l’interès aplicable al préstec hipotecari i a qualsevol altra anàloga”. El Suprem confirma d’aquesta manera una sentència que va dictar al novembre de 2010 sobre el caràcter abusiu de l’arrodoniment a l’alça, en la qual deia que es tracta d’una estipulació “no negociada individualment que, en contra de les exigències de la bona fe, causaven, en perjudici del consumidor, un desequilibri important dels drets i obligacions” entre el client i l’entitat.

24 |

Opinió

2 de febrer de 2011 |

Opinió

editorial Juguem?

E

n el seu dia Tarragona va fer l’aposta de presentar-se com a candidata a seu dels Jocs Mediterranis del 2017. Amb un horitzó a deu anys vista semblava un objectiu raonable i raonat, organitzar un esdeveniment que implicava un examen que podia abocar la ciutat a fer uns deures autoimposats que signifiquessin una transformació positiva per a Tarragona. En això estàvem quan ara surt l’oportunitat de presentar-se a un examen avançat, tres anys abans de la suposada cita. Això implica que per a les feines i preparatius que s’hauran de fer només queden tres anys, en els quals primer caldrà assegurar-se l’obtenció d’una xifra que estarà per sobre dels 250 milions d’euros en inversions.

Mirem què diríem si fos nostre, perquè és nostre. D’entrada sembla que una ciutat plena de “ferides” per manca d’iniciativa i d’inversions (Savinosa, Tabacalera, Façana marítima…no ens volem estendre) difícilment pot afrontar aquest repte. Però passada aquesta primera galleda d’aigua freda de realisme, de seny, deixem-nos portar una mica per la rauxa. Potser és ara o mai; sembla evident que si diem que no al 2014 difícilment ens ho donaran al 2017 i passarà una oportunitat única de mobilitzar tota la ciutat per projectar-la al futur. Potser no ens va bé en el dia a dia i no parem d’acumular “temes pendents”; però qui sap si a cop d’excepcionalitat Tarragona surt de la seva letargia? Però si tornem al seny, realment algú pensa que podrem “aixecar” uns centenars de milions d’euros en una situació econòmica tan greu com l’actual i que difícilment millorarà en el curt termini en què hem de fer els deures?

Aquests, i d’altres, són els raonaments que qualsevol tarragoní/ na es faria si hagués d’organitzar els jocs ell/a. Perquè si al final ho hem de posar de la nostra butxaca, sembla evident que hauríem de dir un trist, però realista no: Tarragona és una de les ciutats espanyoles amb major deute per càpita i si bé uns Jocs Mediterranis no podran eixugar-lo, tampoc sembla prudent que d’aquí a tres anys estem en una situació pitjor. Parlem clar: què hi treu Tarragona organitzant els jocs? Evidentment el model no ha de ser Sevilla 92 (molta pompa i molts focs artificials i poc efecte sobre l’economia i la projecció de la ciutat) sinó Barcelona 92, una ciutat en la qual els Jocs Olímpics van significar un abans i un després en infraestructures i projecció.

Evidentment l’escala no és la mateixa, però si els Jocs Mediterranis 2014 han de ser un revulsiu per a la ciutat, benvinguts siguin. Però que la frivolitat no ens jugui una mala passada; no n’hi ha prou amb l’apel·lació al tarragonisme. A tothom li agrada una festa, però Tarragona no es pot permetre pagar la factura d’una bona idea: els números han d’estar molt clars.

No fem com Zapatero fa uns anys negant una evidència que després li ha esclatat a les mans. Avui en dia ni les administracions catalanes ni espanyoles estan en situació d’aportar grans quantitats, i la inversió privada local pot aportar poc més que l’aperitiu. Només acudint a la inversió privada estrangera, la que parla anglès, àrab o xinès i juga a les borses de Londres, Hong Kong o Singapur, sembla possible plantejar-se el repte.

Ho tenim clar? Juguem?

Cartes al director Me preocupa el paro Estamos hablando de 5 millones de parados; da escalofríos. Ningún estamento oficial, ningún partido político ha dado una sola idea POSITIVA para paliar el paro; se han limitado a rebajar servicios y despellejar con los impuestos. Las patronales no ha sabido presentar ninguna idea POSITIVA usan la huelga y al día siguiente siguen cobrando más que el salario mínimo. Los medios de comunicación en prensa, y televisión dan la noticia escueta, sin comentarios, para no alterar a los parados, no tiene audiencia. En las pocas tertulias sobre el paro nadie da una idea POSITIVA. Yo hago esta sugerencia POSITIVA: Todos los parados que pongan un euro en alguna caja de ahorros poco conocida, de poco volumen. Son cinco millones que se para empezar se destinarán a la construcción y se terminarán de construir las viviendas que estén en marcha, creo que habrá gente en el paro capaz de formar una empresa y que lo realice con gente capacitada que esté en el paro. Todas las viviendas se alquilarán a 50 euros al mes. Todas las semanas se meterá un euro para pagar a operarios. Y volverán a terminarse más viviendas que se alquilarán a 50 euros.

Los inquilinos tendrán que amueblar la casa y se crearán nuevas necesidades y nuevos puestos de trabajo. Mientras tanto gente del paro que conozca la banca realizará las gestiones para abrir un nuevo banco. Se puede llamar “Banco del nuevo amanecer” (se tarda un año).

Y a ese banco se pasarán todas las cartillas de los 5 millones de parados y de todos sus familiares. No se tendrá que pagar nada por mantener la cartilla. Se seguirán reconstruyendo casas con una constructora propia y todas serán de alquiler a 50 euros. Esto sí generará empleo y no es un imposible. Los problemas los presentarán algunos bancos de hoy que verán peligrar sus poltronas.

Hay que luchar. No se puede seguir esperando la muerte para ir al cielo y que se acaben los males y menos suicidarse. Estamos en la tierra, tenemos un tiempo muy limitado, hay que aprovecharlo.

Oíd lo que dice la Sagrada Biblia: “Todo lo que puedas hacer, hazlo en tu pleno vigor, porque no hay en el sepulcro, adonde vas, ni obra, ni razón, ni ciencia, ni sabiduría.”

Hay quien habla a los pobres de resurrección para que renuncien a sus derechos en este mundo a favor de los poderosos, pero no quieren hacer llegar a nuestros oídos lo que dice la Sagrada Biblia respecto al poder: “Pan escaso es la vida de los indigentes, y quien se la quita es un hombre sanguinario. Mata al prójimo quien le priva de la subsistencia. Y derrama sangre el que retiene el salario al jornalero”.

No se puede permitir que el 80% del capital de una nación esté en manos de unos pocos. Estoy convencido que hay gente muy preparada entre los parados para llevar a cabo todo esto que propongo. Lo peor de la gente humilde es que no nos atrevemos a levantar la voz y si uno lo hace no tiene apoyo de los demás. Ejemplo: alguien se nos cuela en la cola de un cine; hay uno que le llama la atención y si el transgresor se enfrenta la gente que está en la cola no quiere saber nada; ¿a que es verdad?.

Hay tres citas en la Sagrada Biblia que vienen al caso: “El pobre habla suplicante, el rico responde duramente” “El rico hace injusticias y se gloría de ello, el pobre recibe una injusticia y pide excusa” “El rico, si vacila, es sostenido por los amigos; pero el pobre, si cae, es rechazado aun por los amigos”.

El verdadero problema es que falta el apoyo entre los parados, si uno consigue trabajo ya no quiere oponerse a nada, a favor de otro parado, para que no le quiten su trabajo.

No hay que esperar la limosna del Gobierno que según la da la quita, ni del cielo ni del infierno. Yo no conozco el caso de que alguien haya salido de la iglesia con diez céntimos más con los que entró.

Pisad la tierra firme, dejar de acudir a las oficinas de empleo a mendigar un trabajo que podéis crearlo vosotros. Cinco millones de almas unidas es un ejército capaz de arrasar todo lo que se le ponga por delante. Animo y pronto veréis que gente que hoy está boyante ha de acudir a vuestro banco a pedir lo que no quiso daros, y si vienen no le neguéis vuestra generosidad, no hacer lo que ellos están haciendo ahora.

Ojalá se cumpla.

José María López Rubio - Jubilado

Ni 2014 Ni 2017 Els polítics de Tarragona, els “cosanos”, “ballesteros” i nouvinguts exsindicalistes que només cerquen protagonisme i passar a la posteritat, que trist... s’han begut l’enteniment.

En una ciutat, capital històrica, com Tarragona d’uns 150.000 habitants no ens podem permetre llençar els diners amb projectes semifaraònics com els Jocs Mediterranis 2017 ni menys el 2014 en substitució de la candidatura grega de Volos.

No!, perquè la manca d’equipaments de tots tipus i humanitaris, manca d’infraestructures ens fan ser una ciutat “capital” molt més petita i insignificant del que hauríem de ser culturalment, políticament i esportivament parlant. És la manera “sociata” de politiquejar des dels maragalls del 92 fins als “hereus” del segle XXI, de voler passar a la posteritat, a ser monument aparador per a altres capitals del món, que ens envegin, quan la merda, la pobresa i la realitat més punyent és amagada sota les estores de la pocavergonya de les aparences falses.

No és així com es progressa com a ciutat humana i humanitzada, com ens podem enriquir, ans al contrari, són els ciments els que s’han d’aixecar per voler aspirar a ser capital de debò, com a capital de la dignitat, del benestar i lluny de la pobresa, misèries i brutícies de tot tipus; això seria fer socialisme real i no la vostra obsessió a comprar impressions falses que enganyen els ciutadans, de professió votants.

Carles Llagostera Parra Tarragona

Opinió | 25

| 2 de febrer de 2011

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A LECTOR@NOTICIESTGN.CAT

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografia de l’autor si aquesta és facilitada.

Tarragona, ¿a dónde te llevan?

El viernes 28 de enero leo en el ‘Diari’, en el siempre interesante “El bloc del Director”, sobre la lentitud de la justicia en Tarragona en dos casos paralelos, Parc Central y Terres Cavades. En uno de ellos la presunta especulación urbanística de hace más de veinte años que se incoó. La Fiscalía Anticorrupción comenzó las investigaciones en el año 1997. O la mecánica judicial no tiene estructura ni medios, o tal vez carece de interés ante la maraña que los abogados de los infractores les originan, también muy efectiva en España.

Si el robo fuese de dos jamones, rápidamente serían enviados a prisión, siempre que fueran personas de “poco peso social”. Son muchos millones a ganar por los señores de Frac, con abogados que lo enmarañan tanto en el ámbito nacional como internacional con muchas influencias y abogados para sortear a la justicia por viricuetos legales. Otro caso (presunto caso) es el de Terres Cavades. Tras tres años de investigación con más de quince tomos de documentos desde 1997, el juez concluyó que no había indicios de delito.

El nuevo caso de Marina Tarraco acabará en “agua de borrajas”,y es que Tarragona, dócil i tranquila, parece que sea zona ideal para ciertos desaguijos urbanísticos. El ciudadano ve estos desmanes con la mayor comprensión. Nuestra ciudad, poseedora de un beneficioso relax tradicional y sosegado espíritu, se muestra llena de comprensión y admiración hacia ciertos personajes que pululan por ella. En nuestra ciudad inmutable, son pocos los tarraconenses que se interesan por temas que nos incumben. Personalmente, agradezco al ‘Diari’ la información que nos ofreció el 28 de enero.

Francisco Ortiz -Tarragona

Gràcies Sr. Duran Gràcies Sr. Duran, perquè amb les seves declaracions d’ahir ha deixat bastant clar el que nosaltres fa molt temps que denunciem, que els funcionaris som gent pobra. Amb la reducció de salari aprovat amb la seva complicitat l’any passat, ens va fer vostè àdhuc més pobres, ja que al 5% de retallada cal sumar-li el cost de nivell de vida situat en aquest 2011 en un 3%. Ara es queixa vostè que amb les propostes sobre la jubilació dels parlamentaris, es convertiran en funcionaris i gent pobra. Unes declaracions poc afortunades però que reflecteixen el seu pensament sobre els treballadors públics. A vostè li seria aplicable el refrany castellà: “de aquellas lluvias vienen estos lodos”. És dur pensar que el que va ajudar a aprovar en el seu moment (rentant-se’n les mans) ara se li

torna en contra. Per a la seva informació li diré que en la nostra professió, la de funcionaris, els nostres nebots i fills guanyen igual o més que nosaltres i la gran majoria no tenim tres cases, sinó només una i amb una hipoteca que acabaran de pagar-la els nostres néts. Si vostè vol que el nostre sistema polític es converteixi en una oligarquia, les seves declaracions van molt bé dirigides.

Manuel Rosales –Comunicació de CEPCATALUNYA

JOAN ARAGONÈS MOSSÈN

Gobierno y sindicatos Penúltima rebaja social ejecutada por un, supuesto, gobierno social (yo digo socios-listos) y por unos llamados sindicatos de clase (subvencionados) ¡sí, sí! como se lee, unos socialistas y otros de clase. No han sido los de la derecha los que nos han congelado las cortas pensiones de nuestros mayores, los que han abaratado el despido hasta llegar (de momento) a cuatro millones setecientos mil parados, los que han subido el periodo de cotización para cobrar una pensión, los que han subido la edad para jubilarnos, ha sido el mal llamado partido socialista obrero español y CC.OO. UGT, estos “defensores” de los “trabajadores”, los que en teoría se jactan de decir que defienden a la clase obrera y el estado del bienestar, ¡pero qué cara más dura que tienen!

En Andalucía el paro alcanza al 28,25% de la población activa, en Catalunya al 18%, en Canarias (con los socios de Zapatero, Coalición Canaria en el gobierno de las islas) al 29% y así hasta llegar a la catástrofe que significa los casi cinco millones de parados, mientras los precios siguen subiendo, en estos momentos la inflación está al 3,3% ¿Cómo se puede pretender que facilitando el despido se cree empleo?, ¿como se pueden pedir más años de cotización para poder jubilarse cuando el 40% de los jóvenes no tienen trabajo?, ¿como van a poder cotizar 38 años para adquirir ese derecho?, y el 60% de los parados que son mayores de 25 años y no encuentran empleo… ¿como llegarán a los 67 años? ¿y los miles de parados mayores de 60 años que durante la dictadura perdimos años de cotización porque nos detenían, nos encarcelaban por luchar por la democracia, la libertad, y perdíamos una y otra vez el trabajo? ¿Como pueden cometer la barbaridad que ha hecho el gobierno Zapatero y CC.OO junto a UGT? ¿Qué solución nos queda, la de Túnez la de Alemania? Es que esto no tiene nombre, ¿o sí?

Miguel Dueñas Muñoz - Tarragona

Benaurats, no beneits El primer dels cinc discursos en els quals sant Mateu va reunir la predicació de Jesús, conegut per “sermó de la muntanya”, constitueix la carta magna del Cristianisme. I si tot en ell és important, el seu inici, les benaurances, és una de les pàgines més valuoses i més noves de la Bíblia. Si bé són al començament del discurs, no són pas el seu pròleg, sinó el seu punt central. En el Sinaí la llei es resumia en deu manaments, en fórmules legals que assenyalen els mínims que cal acomplir. En aquesta altra muntanya les lleis es converteixen en benediccions i els mínims en ideals.

“Benaurats els pobres”. És la benaurança fonamental. No es tracta de la pobresa de butxaca (manca de diners) i menys encara de pobresa d’esperit (manca d’energia o de decisió), sinó de pobresa en l’esperit. Són els qui reconeixen les seves limitacions i posen en Déu la seva confiança. Quants homes que no són pobres són uns pobres homes! No es tracta d’una pobresa que és simple mancança o buidor, sinó plenitud i obertura. Feliços aquests pobres perquè són més lliures, més clarividents, perquè saben compartir, perquè estan més capacitats per estimar. Feliços perquè aquesta pobresa els fa més vertaders. Els vestits llampants, el títols honorífics, els diners i el poder poden tapar una pobresa més gran que la que hi ha sota d’uns parracs.

“Feliços els qui ploren”. No estem davant d’una condemna de l’alegria ni de la canonització de la tristesa. Ni es tracta de qualsevol plor. No es diuen feliços els qui ploren d’enveja, o de ràbia, o de covardia o de desig d’afalacs infantils. Ni és l’elogi dels pessimistes. Les llàgrimes que Crist proclama felices són les que construeixen, no les que adormen. Les que, en sortir dels ulls, posen en moviment les mans. No són les que impedeixen veure bé, sinó les que ajuden a veure-hi millor.

“Feliços els humils”. No són els dèbils ni tampoc els forts. No són els qui es rebel·len airadament contra la justícia, però tampoc els qui, amb la seva resignació, contribueixen a l’extensió de la injustícia. Feliços els qui pateixen perquè no volen fer patir. Els qui no volen estar per damunt de ningú, sinó al costat de tots. Feliços els qui estan lliures de la tristesa, de la inquietud de la fama, del rosec del ressentiment. “ Feliços els nets de cor”. De cor, no de mans o de lleis. La puresa de cor va molt més lluny del món afectiu, sensual o sexual. Pels antics jueus el cor no era la seu de l’afectivitat –per ells residia als ronyons– sinó del pensament. La puresa de cor està en el pensar, parlar i actuar netament. Puresa de cor és veritat, sinceritat, honestedat. És claredat, transparència. Qui té els ulls tèrbols de desitjos, d’ambicions, de mentides, de trampes, com pot veure Déu? “Feliços els perseguits pel fet de ser justos”. El regne de Déu no és dels violents o dels opressors, sinó dels qui pateixen violència o opressió. Déu és més a prop dels qui pateixen la història que dels qui la protagonitzen. És natural que siguin perseguits: el món no suporta el foc que il·lumina, però també crema. Els cristians, quan ens creiem perseguits, ens hauríem de preguntar si ens persegueixen pel fet de ser justos o pel fet de no ser-ho, pel fet de ser cristians o de no ser-ho prou.

26 | Opinió

2 de febrer de 2011 |

OPINIÓ Edita i distribueix: 23 de setembre, S.A. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Director: Manuel Sanromà msanroma@noticiestgn.cat

Redacció i fotografia: Èxit Comunicació, S.L. 977 25 99 11

Cap de redacció: Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Coordinació de continguts: Èxit Comunicació, S.L. Montse Adan Agnès Llorens Anna Jané redaccio@noticiestgn.cat

Disseny original: Èxit Comunicació Folc Lecha disseny@noticiestgn.cat Disseny: Anna Company Ana Gómez

Departament comercial Cap comercial: Manel Novella mnovella@noticiestgn.cat Assessora comercial i web: Marta Dalmau

Correcció: Carme López Estudiants: Natalia Fernández Imprimeix: Promicsa D.L.: T- 1062- 09

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

COLUMNES

LLUÍS BADIA ADVOCAT

ANTONI VIVES ESCRIPTOR

Ens ho podem permetre?

Egipte, Tuníssia i nosaltres

En els darrers dies s’ha donat el tret de sortida del que ha de ser la futura campanya electoral per les eleccions municipals del proper mes de maig; així, el fet que per part de l’equip de govern tarragoní es fixi com una prioritat absoluta la celebració a la nostra ciutat dels Jocs Mediterranis el 2014 representa l’aposta del govern municipal PSC-ERC de llençar una proposta que pugui amagar la seva manifesta mala gestió al llarg del d’una legislatura plena de promeses, compromisos i paraules, però buida de fets imprescindibles per a una ciutadania que ha vist com la mala gestió pública s’ha centrat en els discursos polítics, però en cap cas sobre la tasca d’execució de la feina del dia a dia, pensant que, en tot cas, aquesta via emprada seria suficient per conquerir la seva continuïtat en el govern.

A part de determinades veleïtats culturals, a preus multimilionaris, de les quals només n’ha gaudit una elit escollida, destaca la manca absoluta de lideratge pel que fa a la tasca empresarial, on només s’han pogut posar les medalles d’allò que els antecessors haurien deixat lligat, per no esmentar la falta de rigor en determinades actuacions com l’incompliment de compromisos que havien de solucionar-se ràpidament amb els governs amics de Barcelona i Madrid; o fins i tot la falta d’exercici per a la viabilitat econòmica de l’entitat esportiva més emblemàtica de la ciutat, per no esmentar la incapacitat per resoldre els temes de futur desenvolupament de la ciutat, etc.. Són mostres concretes d’un executiu que ha centrat el seu discurs en el “més enllà”, davant la incapacitat manifesta per fer el que toca.

Per tant, voler centrar la futura contesa electoral en una discussió aliena a la pròpia realitat que afecta milers de tarragonins és, en tot cas, un altre despropòsit d’un bipartit social – independentista, sense un autèntic programa que posi data de solució a tots els problemes que té la ciutat, des d’infraestructures paralitzades ‘sine die’ fins al disseny d’una estratègia realista de futur.

Segurament l’opció de “fer poc per equivocar-se menys”, utilitzada repetidament per aquells que no creuen en la seva pròpia capacitat de gestió, és una dinàmica que no podem continuar emprant en els propers anys, per tant, bo seria discutir dels temes concrets i deixar de “somiar”, doncs de ben segur, ningú s’ha plantejar seriosament allò de “ens ho podem permetre en el moment que vivim?” Perquè si ho haguessin fet, segurament la resposta hauria estat infalible.

Res del que passa al món no ens és aliè. I res del que passa a menys d’una hora d’avió de casa nostra no ens pot ser aliè. No ens pot ser aliè per tant res del que està passant a la riba sud de la Mediterrània.

Encara més tenint en compte que d’entre els nostres veïns i veïnes, vull dir d’entre els que viuen als nostres barris, d’entre els que treballen amb i per a nosaltres, n’hi ha un munt que vénen d’aquests països tan propers.

No ens enganyem, però, i demano perdó per un possible excés de generalització: de Tunísia, d’Algèria, del Marroc o d’Egipte amb prou feines sí ens interessen els tòpics. Marràqueix i Fes, les ruïnes de Cartago, el gas algerià i les piràmides. Això sí, tot amanit amb aquella estarrufada de nas típica que ens diu “llàstima de l’islam, que si no, que tranquils que hi aniríem...”.

Les revoltes del nord d’Àfrica són revoltes que ens afecten i que ens interpel·len. I si fóssim conscients de quines són les nostres possibilitats d’incidència en el concert de les nacions del món, diria que són revoltes que demanen una reacció positiva i activa per part de tots nosaltres.

Històricament Catalunya ha volgut ser present a la riba sud de la Mediterrània. Ja fos mitjançant la bogeria santa del gran Llull o mitjançant el seny interessat i productiu dels comerciants dels Consolats de Mar. Semrpe allà, però, carregats de projectes i de respecte.

Avui tanmateix veig com comentaristes i analistes de tots els sectors segueixen sense donar ni una mica de marge a l’esperança d’aquests pobles, tan putejats, tan expremuts. He arribat a llegir d’un reconegut filòsof que “malauradament la revolta de Tunisia no durà a la caiguda del mur”. I què sabem de murs nosaltres? Què és el que podem dir del Magrib i dels països del Nil sense que ens caigui la cara de vergonya?

Mereixen respecte, i nosaltres comprendre que hi ha una població jove, molt més culte del que ens pensem, assedegada de llibertat de ser el que ells vulguin ser.

Des d’aquesta perspectiva les manifestacions d’Alexandria, les de Cartago, les de Tunis i les de qualsevol ciutat o poble dels països que han dit prou esdevenen una esperança compartida amb les que nosaltres vam viure fa trenta anys en aquest país. Amb la diferència que aquí es manifestaven quatre quan el dictador era viu, i allà ho fan a centenars de milers. Només per això, mereixen un respecte.

FREDERIC ADAN CONSELLER DEL GRUP MUNICIPAL DE CIU A TARRAGONA

Jocs del Mediterrani, qüestió de responsabilitat Ara les sentirem a dir de tots colors. Sobretot el que més sentirem a dir serà que la gent de Convergència i Unió no creiem en les capacitats de Tarragona... Sembla mentida que, amb la que està caient, algú encara perdi el temps dient aquestes coses i que aquest algú sigui l’alcalde de Tarragona. En allò que no creiem a Convergència i Unió, com no ho creuen molts i molts tarragonins i tarragonines, és en la capacitat d’aquest equip de govern per trobar les complicitats necessàries tant a l’Administració central com a la Generalitat de Catalunya, per poder fer front als 290 milions d’euros que costarà el projecte dels Jocs del Mediterrani. No estan els temps per fer promeses que no es poden complir. No és el moment de fer promeses electorals que després no es podran dur a terme. No és el moment de ser irresponsables! Governar vol dir prioritzar i ser capaç de prendre les decisions que toquen en cada moment. Podem decidir seguir al senyor Ballesteros en la seva fugida endavant o bé podem reflexionar i decidir com volem fer les coses a Tarragona. El primer que ha de fer l’alcalde és respondre a unes qüestions molt senzilles: qui pagarà els JJMM? Tenim assegurat un retorn per la ciutat? Quina és la viabilitat que es té planificada per les inversions que s’hauran de realitzar?

Si a Pescara no es van aconseguir recaptar diners en concepte de drets de televisió, pensa el senyor Ballesteros que en un any com el 2014 amb el Mundial de Futbol a Brasil, aconseguirà atreure atenció mediàtica sobre els Jocs? Només demanem que responguin a preguntes molt senzilles.

Si tenen alguna resposta que vagi més enllà de la desqualificació, nosaltres escoltarem. Però, per ara, de part del senyor Ballesteros només obtenim promeses i grans eslògans, i allò tan tòpic de “qui no està amb mi és antitarragoní”.

Esperem que s’imposi la responsabilitat en un debat tan seriós i tan necessari per Tarragona.

Recordem que ara som en campanya electoral, però que, a diferència del que deia el senyor Tierno Galván, –per cert socialista– a Convergència i Unió creiem que les promeses electorals estan per complir-les.

Blog_Esfer@

| 2 de febrer de 2011

SELECCIÓ D’ARTICLES QUE ELS NOSTRES LÍDERS POLÍTICS PUBLIQUEN ALS SEUS BLOGS D’INTERNET

| 27

BLOG_ESFER@

VICTÒRIA FORNS CIU PORTAVEU A L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA

SERGI DE LOS RIOS ERC PORTAVEU A L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA

ALEJANDRO FERNANDEZ PP PORTAVEU A L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA

Ja tenim POUM

El POUM de l’Anella Verda

Ballesteros es socialista

A

questa setmana el plenari de l’Ajuntament de Tarragona ha aprovat per unanimitat el POUM. CiU ha votat afirmativament amb la mateixa responsabilitat política que ja va practicar en les dues votacions precendents del Pla General als anys 2007 i 2008.

Els interessos generals de la ciutat són la nostra prioritat i la necessitat d’aprovar aquest pla general ha estat sempre per nosaltres la conseqüència necessària d’aquest plantejaments.

Per què ha votat CiU a favor? Per què el POUM que ha estat aprovat continua sent bo, i ho és perquè manté en gran mesura els criteris generals planificats pel govern de CiU i aprovat inicialment el 15 de maig de 2007.

Qualsevol Pla general implica ambició i un cert grau de valentia. La ciutat de Tarragona ha sofert una paràlisi fruit de les traves que el Govern del Tripartit va posar al desenvolupament del procés d’aprovació del Pla General. Unes exigències que no dubtem són ajustades a la legalitat; però que no reconeixien la realitat de la nostra ciutat i del territori que ocupa, així com la realitat econòmica de Tarragona, sempre complex i sempre un repte per qualsevol urbanista.

El nostre ha estat un vot afirmatiu amb voluntat absolutament constructiva, tot i que ja hem expressat en diverses ocasions els nostres punts de vista en desacord amb algunes de les modificacions que s’han introduït en els darrers temps.

Creiem que ara sí que ja podem parlar del POUM de tots, per què tots hem fet un esforç perquè sigui realitat. Els grups polítics, els tècnics municipals que han fet una tasca fenomenal i que crec que han de ser els mereixedors de tots els agraïments, i sobretot les persones que en algun moment es van sentir preocupades per les possibles afectacions del POUM. Cadascuna de la seves històries són mereixedores del més gran dels meus respectes.

Per això i perquè crec que les ciutats i les ciutadans ens fem més humans quan sabem assumir els reptes amb responsabilitat, generositat i humilitat, per tot plegat crec que ens podem felicitar.

Ja tenim POUM!

http://www.victoriaforns.cat/

T

Y

arragona és a punt d’aprovar el seu planejament urbanístic. Amb l’aprovació provisional, som cada cop més a prop de tancar una llarguíssima tramitació, que arrenca el 1999, i comptar, per fi, amb un instrument posat al dia. No cal entrar a enumerar totes les vicissituds que ha passat aquest document, ni totes les tensions que una primera redacció va generar. En aquest temps s’han corregit errors, s’ha completat la documentació, i, s’hi han introduït modificacions significatives.

I, sobretot, s’ha parlat amb molta gent, s’ha escoltat molt i s’han donat moltes explicacions. És evident que un tema d’aquest abast va més enllà de la responsabilitat d’una conselleria. És una responsabilitat de govern i un tema de ciutat, que necessita amplis consensos. Uns consensos que no vénen sols, sinó que s’han d’anar a buscar. Ha estat en aquest procés –el de la lògica responsabilitat de govern– que des d’ERC hem intervingut de manera decisiva. Com tothom sap, un dels punts bàsics del nostre programa electoral era la proposta de l’Anella Verda de Tarragona. Un punt que fou incorporat al pacte de govern, i que ara suposa el canvi més significatiu del POUM de la primera aprovació inicial a la segona. Ha estat per la proposta d’Anella Verda que han estat suprimides les urbanitzacions al Pont del Diable i a la Móra 2, i de la segona línia de la Platja Llarga. Hem deixat el POUM a punt perquè aquesta idea, un projecte obert, de tota una generació, sigui possible. Dependrà de la voluntat política dels governs posteriors, i de la força de la societat civil, que es vagi fent realitat. Però també hem introduït millores significatives, amb l’objectiu de fer congruent el POUM amb el model comercial que volem per a Tarragona, centrat en el comerç urbà. I més elements de millora en el conjunt del document, en un treball que no surt a la foto, però que és realment important.

Aquestes darreres setmanes, després d’algun malentès més formal que de fons, ha estat quan s’ha tancat el primer –i bàsic– acord, que és al si del govern, entre ERC i PSC. Sembla factible també el segon acord, que és amb tots els grups municipals, un acord positiu, pel qual ens hem de felicitar tots plegats, i que voldríem que fos més corrent, a Tarragona, en aquests grans temes de ciutat. Segurament tots hi hem de fer més.

Vol dir això que aquest és el POUM d’ERC? Sí i no. No és, segurament, el POUM que hagués fet ERC en exclusiva, i fem algunes valoracions diferents sobre algun punt de la mateixa Anella Verda. Però és un POUM vàlid, útil, i molt millor que el que es va aprovar al 2007, en plena campanya electoral. El consens vol dir això, ser capaços de compartir un projecte que no és exclusivament teu, però que és prou bo i positiu per a la immensa majoria, com és el cas d’aquest nou POUM. Ara ens tocarà –també a tots– treure’n tot el partit possible, tenir les eines necessàries per a gestionar-lo, i fer-ho amb el mateix esperit de responsabilitat, de consens i de servei públic que hi hem posat des d’ERC.

a sé que el título del artículo puede parecer una perogrullada, pero no lo es. Ballesteros es socialista, aunque últimamente su estrategia consista en ocultarlo. Lo podrán comprobar ustedes: mientras que hace pocos meses los concejales del PSC en la Ciudad se referían al “govern socialista de progrés i entesa” ahora lo denominan “Govern Ballesteros” obviando a ERC, que por no contar ya no se dan ni cuenta. De tal suerte que Ballesteros intenta cambiar su agenda a marchas forzadas y a 4 meses de la campaña electoral. Lo que antes eran discursos azucarados hoy pretenden aparentar contundencia. Pero no es creíble. De hecho, es tan poco creíble como si yo ahora me declarara okupa antiglobalización.

A Ballesteros le va a costar bastante trabajo quitarse de encima la imagen de debilidad en la lucha por mantener nuestra capitalidad, así como la falta de determinación a la hora de abordar la transformación de la Ciudad que prometió. Eso sí, sabe perfectamente que si encima los votantes se acuerdan de que es socialista entonces sí que lo tiene complicado. Y si encima se acuerdan de que hasta hace dos días declaraba abiertamente que su referente era Zapatero, entonces la cosa se le presenta imposible. Así que comprueben, comprueben, ya verán como el logo del PSC aparece en pequeñito (si es que aparece) de aquí al 22 de mayo.

http://blocs.esquerra.cat/sergidelosrios/bloc/el-poum-de-lanella-verdagovern-queencara-no-diu-res-d-inter-s

http://www.alejandro.cat/2011/01/ballesteroses-socialista/

UNA EXPOSICIÓ REVIU L’ASSETJAMENT QUE VA VIURE LA CIUTAT DURANT LA GUERRA DEL FRANCÈS

GUIA D’OCI I SERVEIS

APUNTS

SETMANA DEL 2 AL 9 DE FEBRER

EL TEMPS Per aquesta setmana cel assolellat i augment suau de les temperatures Durant la resta de la setmana i l’inici de la propera el sol s’imposarà a tot el territori i farà que les temperatures oscil·lin lleugerament a l’alça, però, tot i així, l’àmbient fred no desapareixerà.

Motor Renault Latitude

Perfecte per a llargs trajectes i amb una seguretat comú

Ciència Mapa Lunar

S’aconsegueix el mapa més fidel i exacte de la superfície lunar

Gastronomia El Molí de Cal Tof

Entrevista amb Josep Martín, director de sala del restaurant

Capital del pàdel

Temperatures de la setmana

màx. 10º / mín. 3º

Dimecres 2

Dijous 3

Divendres 4

Dissabte 5

Diumenge 6

Dilluns 7

Dimarts 8

Tarragona acollirà a la primavera el torneig que enceta el prestigiós circuit Pádel Pro Tour

A

finals del mes d’abril Tarragona acollirà el Torneig Internacional Ciutat de Tarragona Open Costa Daurada de Pàdel, que servirà per donar el tret de sortida a l’edició de 2011 del circuit professional de tennis Pádel Pro Tour. Aquest campionat permetrà que els aficionats tarragonins puguin gaudir del millor pàdel del moment i assistir a un espectacle únic.

El prestigiós circuit Pádel Pro Tour aterrarà per primera vegada en la seva història a Tarragona amb el nom de Torneig Internacional Ciutat de Tarragona Open Costa Daurada de Pàdel. Durant una setmana aquest campi-

| 29

| 2 de febrer de 2011

L’APUNT El pàdel en xifres Un moment de la presentació del torneig que va comptar amb la presència de l’alcalde de Tarragona. nat reunirà els millors jugadors de pàdel del planeta i convertirà la ciutat tarragonina en la capital mundial d’aquest esport. El torneig, que servirà per obrir el circuit en la seva edició de 2011, es disputarà a finals del proper mes d’abril.

El compromís entre les parts implicades és que el Pádel Pro Tour tingui a Tarragona una seu durant els propers cinc anys, amb la possibilitat de promocionar la ciutat en el seu vessant esportiu. Aquest acord de col·laboració ha estat signat entre el Reial Tennis Tarragona i el Tennis Park, i estipula que la prova disposarà de dos escenaris en la seva fase regular. Així, el Tennis Park acollirà el circuit masculí mentre que el Tennis Tarragona serà la seu del femení. Aquest acord és rotatori, de manera que l’any 2012 les proves es realitzaran al revés. El cap de setmana estarà reservat a la fase final, després dels partits classificatoris previs. Els enfrontaments decisius es duran a terme al Pavelló del Serrallo, on es construirà una pista de pàdel. Aquesta instal·lació municipal podrà acollir 2.200 espectadors asseguts, a més de les llotges que envoltaran la pista.

El Torneig Internacional Ciutat de Tarragona Open Costa Daurada de Pàdel té com a objectiu permetre a tots els aficionats gaudir del pàdel al cent per cent.

Per aquest motiu, l’organització està preparant diferents campionats paral·lels. Està prevista la celebració d’un torneig de pàdel infantil, un open obert a tots els aficionats i un Pro-am que comptarà amb la presència de famosos que jugaran amb els professionals. Tanmateix, les principals estrelles realitzaran diferents exhibicions, així com clínics en els clubs més importants del Camp de Tarragona.

Les mascotes del torneig Gràcies a la col·laboració del Club Maginet de Tarragona i a l’Escola de Pàdel del Club Tennis Park, el passat mes de desembre, en el marc de la inauguració del Parc Infantil de Nadal, es van presentar en societat les mascotes del torneig del circuit professional de pàdel. Així en Maginet i la Tecleta, perfectament vestits com a jugadors de pàdel i amb la bufanda del Nàstic al coll, es van presentar com els “ninots” oficials del torneig i assistiran a tots els esdeveniments lúdics, socials i esportius que se celebrin fins a la fase final del torneig.

Sobre Pádel Pro Tour El Pádel Pro Tour és el primer Circuit de Pàdel Professional. Va néixer l’any 2005, promogut per un grup d’organitzadors de torneigs Professionals de Pàdel i fruit de l’acord entre aquests, l’Associació de Jugadors Professionals de Pàdel (AJJP) i l’Associació Femenina Espanyola de Pàdel (AFEP).

Un estudi elaborat per l’empresa Media Sports Marketing ha revelat que en els pròxims cinc anys es duplicarà el nombre de practicants de pàdel, els quals passaran dels 2 milions actuals als 4 milions. Així, gairebé 26 milions de persones es troben a la franja considerada en l’informe, entre 18 i 55 anys, de les quals el 8% són jugadors habituals i ocasionals de pàdel. Un 7,3% són practicants esporàdics, és a dir que almenys han jugat un cop l’any, i un 22,5% són considerats susceptibles, la qual cosa significa que estan oberts a provar-ho.

A més, destaca l’increment en el nombre de dones que juguen al pàdel, que ha representen més del 35%, principalment en les edats compreses entre 20 i 35 anys.

Andalusia i Madrid encapçalen el rànquing de jugadors habituals i ocasionals, mentre que Catalunya i Madrid tenen la major quantitat de practicants esporàdics.

El nombre d’afiliats a la Federació Catalana de Pàdel és de 7.700 i Tarragona és la segona província amb el nombre més alt, superada per Barcelona i tot just per davant de Girona i Lleida. A més, compta amb un total de 16 clubs federats –Barcelona en té 70, Girona també en disposa de 16 i Lleida, 6.

30 |

| 2 de febrer de 2011

Dades sobre el pàdel a Tarragona Segons dades de la Delegació de Pàdel de Tarragona el creixement a nivell federatiu del pàdel a la província ha estat d’un 18 per cent en el darrer any. Cada cop més són les lligues organitzades pels clubs que han trobat la fórmula perfecta per treure rendiment a les seves pistes. Tanmateix, ja no són només els clubs els que han instal·lat pistes, els ajuntaments han apostat per aquest esport, com és el cas de l’Ajuntament de Tarragona –amb sis jocs on poder jugar repartits pels barris–, així com els hotels o les urbanitzacions privades.

Els clubs estan saturats i no poden donar sortida a la demanda.

Trobar hora és molt complicat i s’està convertint en un problema.

Molts d’aquests clubs han projectat pistes noves, tot i que algunes instal·lacions estan limitades d’espais i ja no poden créixer més.

Els ajuntaments s’han apuntat a la moda. Cada cop són més les instal·lacions municipals que aposten pel pàdel, com per exemple Tarragona, amb pistes als barris (Serrallo, Camp Clar, Sant Salvador...). També és un bon exemple comprovar com molts hotels també instal·len pistes, tant pels propis usuaris dels hotels, com per llogar a la gent de fora. Tanmateix, algunes urbanitzacions també han construït pistes recentment.

El calendari i l’edició 2010 El calendari del Pádel Pro Tour es compon de 20 tornejos en categoria masculina i 8 en categoria femenina, tots ells amb la mateixa aportació de punts i dotació econòmica per a les parelles classificades en el quadre final. La temporada conclou amb la disputa d’un Màster en el qual participen les 8 millors parelles masculines i femenines del rànquing del Pádel Pro Tour.

El passat 2010, del Pádel Pro Tour es van disputar 19 tornejos en categoria masculina –es va suspendre la prova de la Corunya–i 8 en categoria femenina, amb la visita a diferents escenaris al llarg de tot un any.

Van obrir el tour les ciutats argentines de Mendoza, San Luis –ambdues promocionals– i Mar del Plata, per després aterrar a Espanya a partir del mes d’abril, parant a Ciudad Real, Sant Sebastià, Barcelona, Còrdova, Valladolid, Alacant, Benicàssim, Marbella, Fuengirola, Palma de Mallorca, Sevilla, Pamplona, Bilbao i Múrcia.

Les principals figures del pàdel espanyol, a Tarragona El Torneig Internacional Ciutat de Tarragona Open Costa Daurada de Pàdel es va presentar oficialment sen societat a les instal·lacions del Tennis Park, en un acte que va comptar amb la presència dels dos números 1 del món, l’argentí Fernando Balasteguin i la malaguenya Carolina Navarro, a més de l’alcalde de la ciutat de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, el director del torneig, Agustí Mallol i el director general de l’ Pàdel Pro Tour, Javier Ron. Tots ells van ser els encarregats d’explicar els secrets d’un torneig que servirà per obrir l’edició de 2011 del circuit professional de tennis Pàdel Pro Tour, i tots van coincidir a destacar la importància que el Pàdel Pro Tour aterri a Tarragona, ja que és un campionat que

PRINCIPALS CLUBS DE LA PROVÍNCIA Tennis Park 500 practicants 6 pistes de pàdel

Reus Deportiu 200 practicants 2 pistes de pàdel

CT Tarragona 800 practicants 5 pistes de pàdel

Estival Park La Pineda 300 practicants 5 pistes de pàdel

Nàutic de Tarragona 250 practicants 3 pistes de pàdel

Tennis Salou 150 practicants 3 pistes de pàdel

Cala Tamarit 180 practicants 4 pistes de pàdel

CT Valls

CT Reus Monterols 400 practicants 6 pistes de pàdel

Els dos números 1 del pàdel a l’Estat espanyol, Fernando Belasteguin i Carolina Navarro, aposten per Tarragona permetrà als aficionats gaudir del millor pàdel del moment i veure un espectacle únic. Els dos números 1 presents a l’acte Fernando Belasteguin i Carolina Navarro van explicat que l’aposta per Tarragona il·lusiona molt i augura un bon futur a un torneig que formarà part del circuit professional durant els propers cinc anys.

Belasteguin va ser el més clar sobre el tema i no va dubtar a dir que “Tarragona es convertirà en un clàssic del circuit professional de pàdel. Apostar pel Pàdel Pro Tour és una decisió intel ligent i els jugadors tractarem d’oferir un gran espectacle”, va afegir.

De la seva banda, Carolina Navarro es va felicitar per la decisió de Tarragona de portar a la ciutat el circuit femení i va avisar als aficionats que “ho donarem tot”.

En aquest sentit, la jugadora malaguenya ha afegit que “venir per primera vegada a una ciutat és sempre gratificant i més a Tarragona, on tots s’han bolcat d’una forma extraordinària”.

Vols posar un anunci?

616728550 977259911 publicitat@noticiestgn.cat

150 practicants 1 pista de pàdel

| 31

| 2 de febrer de 2011

GENT LES NOVES MASCOTES, GAVA I RRES

E

l Parc Comercial i d’Oci Les Gavarres ja ha escollit les que seran les noves mascotes, Gava i Rres, entre els més de 400 dibuixos participants en el concurs celebrat durant el Nadal passat. El jurat, format per responsables dels diferents establiments associats, ha escollit el dibuix de Natalia Marín de Vila-seca com a guanyador. La guanyadora ha rebut una targeta regal valorada en 1.000 euros que li permetrà realitzar compres. Com a primera finalista, el jurat ha triat el dibuix presentat per Ainhoa Canuto de Cambrils. El segon i tercer finalista han estat, respectivament, Mari Pau Galera de Tarragona i Francesc Cardona de Reus. Finalment el premi per votació popular ha estat per Jenifer Gancho de Valls.

INSTITUT VIDAL I BARRAQUER

E

ls alumnes d’Administració Pública de l’Institut Vidal i Barraquer de Tarragona han participat en una xerrada-debat presidida per l’alcalde de Vila-seca i president de la Diputació, Josep Poblet. Una seixantena d’alumnes de l’institut, coordinats per les professores Carme Ramos i Isabel Domènech, han anat preguntant a Josep Poblet diverses qüestions relacionades amb l’administració local, els serveis, el turisme i les comunicacions.

TROFEU CLUB PREMIUM

CELLER AVGVSTVS FORVM

l passat dissabte el Club de Golf Costa Dorada va acollir el primer d’un total de quatre trofeus que el Grup Gambito celebrarà aquest any a les instal·lacions tarragonines, sota la modalitat d’individual stableford. El I Trofeu Club Premium neix de la iniciativa del Grup Gambito que el 2011 va crear un Club que oferís als seus associats importants descomptes en camps de golf d’àmbit nacional. Jaume Garau i Javier Hita van ser els guanyadors de la cita.

n cop a l’any, els 25 millors estudiants de l’Escola d’Hostaleria de Brujas, Ter Groene Poorte, visiten el Celler Avgvstvs Forvm per poder veure i conèixer de primera mà com s’elaboren els vins i, en especial, els vinagres Forvm, els quals gaudeixen de molta popularitat a Bèlgica que, tal com solen comentar ells mateixos, són un element molt present en les cuines i en les elaboracions que duen a terme molts cuiners en aquest país.

E

MUTUA UNIVERSAL S’ADHEREIX A LA CEPTA

L

a Mútua d’Accidents de Treball i Malalties Professionals de la Seguretat Social Mugenat integra la llista d’entitats adherides a la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA).

A la província, Mutua Universal disposa de sis centres assistencials, que estan situats a les localitats de Tarragona, Reus, Valls, Tortosa, el Vendrell i la Sénia.

Els més de cinquanta professionals de què disposa la Mutua Universal a la província de Tarragona, donen servei a unes 4.800 empreses associades, 7.700 autònoms i uns 40.000 treballadors protegits, amb uns ingressos superiors als 28 milions d’euros l’any.

Tal com van indicar el director territorial de Catalunya de Mutual Universal, Carles Baqué, i el director provincial Mutua Universal, Ferran García, la Confederació d’Empresaris (Cepta) està compromesa amb les necessitats sanitàries i alhora amb les prestacions econòmiques dels mutualistes, en tot l’àmbit nacional, mitjançant l’excel·lència en el servei integral de les diferents contingències.

U

32 |

| 2 de febrer de 2011

CULTURA Tarragona commemora el temps de l’assetjament napoleònic F

a dos segles la ciutat de Tarragona va viure un dels episodis més cruels de la seva història: l’assetjament de la ciutat de part les tropes napoleòniques durant la Guerra del Francès. Amb l’objectiu de commemorar el bicentenari de l’assetjament, l’Ajuntament de Tarragona, conjuntament amb diverses entitats de la ciutat, han organitzat el cicle ‘1811. Tarragona assetjada’.

Tarragona, la capital del Principat, era assetjada per l’exèrcit napoleònic des dels primers dies del mes de maig de 1811 fins al dia 28 de juny. Les conseqüències dels 56 dies de setge, el saqueig posterior i l’ocupació durant més de dos anys foren catastròfiques per a la ciutat i els seus habitants.

L’any 1813 Tarragona era un munt de ruïnes i estava gairebé deshabitada. Ens els anys posteriors a la retirada napoleònica, amb un esforç gegantí, els tarragonins varen fer renéixer la ciutat de les cendres, però no serà fins a cinquanta anys després del setge quan es començarà a recuperar una certa normalitat social i econòmica.

Aquesta és la realitat que es recordarà en la programació del cicle “1811. Tarragona assetjada”, que es desenvoluparà durant l’any 2011 i que s’allargarà durant el mes de gener del 2012.

El cicle vol donar a conèixer i difondre el que va succeir l’any 1811, ara fa 200 anys, i engloba quatre exposicions, vuit publicacions, un curs d’estiu de la Universitat Rovira i Virgili, onze conferències, una jornada i dues activitats pedagògiques, un audiovisual, tres rutes històriques, la inauguració d’un centre d’interpretació, dues activitats de reconstrucció històrica i una desfilada popular.

DO TARRAGONA 2010

L

’accent tarragoní estarà present de forma decidida al DO Tarragona 2010 amb l’actuació de dotze bandes del territori. Els concerts, que comencen el 3 de febrer, se celebraran entre la Vaqueria i el Cau, en una edició organitzada per primer cop per l’Associació de Músics de Tarragona (AMT).

Estils musicals ben diversos formen la programació del D.O. TGN 010: fussió, jazz, electrònica, reggae, dub, rock o pop, entre altres. Ara bé, la nota predominant són les formaciones tarragonines presents al festival. D’aquesta manera, l’Associació de Músics de Tarragona (AMT) aposta per la música feta a casa amb la intenció clara de difondre-la durant tot l’any i donar

oportunitats als grups i al públic de prendre i viure experiències en directe.

En aquesta edició hi participaran The Transistor Arkestra, Ego, Roger Benet i Oximorònics, Main Road, Loading... Please Wait, DeBlassis (11 de febrer), Roe Green & Txipi Aité Band (3 de març), Patient X88 (3 de febrer), El Son de la Chama (4 de març sala), Jorge Varela Trío (10 de febrer), Plou com Mai (24 de febrer), i En el surco (17 de febrer).

La programació s’inaugura amb el grup PatientX88, el 3 de febrer a la sala el Cau, seguidament i setmanalment s’aniran succeint la resta de concerts a la Vaqueria i el mateix Cau fins al mes de març. Es podrà seguir la programació per la web de l’associació (www. musicstgn.com) i les xarxes socials.

Valls recupera la històrica biblioteca popular La ciutat de Valls ha recuperat un dels seus edificis més singulars: la biblioteca popular que va ser el primer dels equipaments culturals construït per la Mancomunitat de Catalunya, el 1918.

La rehabilitació de l’edifici ha comportat una inversió de 400.000 euros, 300.000 dels quals els ha aportat la Diputació de Tarragona, propietària de l’immoble. La resta del finançament prové de l’Ajuntament i dels fons Feder, aportats a través de la Generalitat. La Diputació ha cedit l’ús d’aquest equipament al consistori vallenc.

L’edifici, amb una superfície construïda de 192 m2, podrà acollir actes de petit format, tal com preveu el Pla d’equipaments culturals de Valls.

Així, tot respectant l’arquitectura de l’immoble, la ciutat guanya un nou espai cultural que podrà acollir concerts, espectacles escènics i d’arts visuals, presentacions, conferències o exposicions temporals. L’edifici rehabilitat s’estrena, precisament, amb l’exposició ‘Narcís Oller. Literatura i modernitat’, una de les grans mostres de les Festes Decennals. Aquesta exposició ha estat coorganitzada per la Societat Narcís Oller i la Fundació Festes Decennals.

| 33

| 2 de febrer de 2011

AGENDA Destaquem: Descobreix Bollywood dimecres 2 a Tarragona

DIVENDRES 4

Sidonie dijous 3 a Tarragona Festes de Cós Blanc 2011 dissabte 5 a Salou

Tarragona Cicle de Cinema: Descobreix Bollywood La Fundació Caixa Tarragona posa en marxa un cicle de cinema de Bollywood, en versió original, amb les quatre pel·lícules més significatives d’aquest gènere i de difícil accés per al públic. Aquesta setmana la pellícula és Devdas de Sanjay Leela Bhansali.

Hora: 20 h Lloc: Auditori Caixa Tarragona

Tarragona Teatre: ‘Fora de joc’ de Sergi Belbel A Fora de joc, una família burgesa amb una filla superdotada es veu afectada per les retallades salarials que pateix el marit –que es lliura per un any de la prejubilació; no així el seu millor amic, que intenta suïcidarse– i per les menors vendes de la botiga de la dona.

Això dificulta el projecte en el qual la dona xifra la seva felicitat: que la seva filla estudiï en una universitat americana. D’on estalvien? No pensen renunciar als seus plaers, però com que mantenen l’avi en un pis de lloguer amb un cuidador sud-americà...

Hora: 21.30 h Lloc: Teatre Metropol Preu: 15-18 euros Durada: 1h i 35 minuts

Tarragona

DISSABTE 5

DIMECRES 2

Concert: ‘Anna Bolena’ de Gaetano Donizetti Aplegades sota aquesta denominació, es programa i es dóna cabuda a tot un seguit d’activitats complementàries al voltant de les arts escèniques, més enllà de la representació en viu. Un espai de trobada que permet el contacte directe entre creadors i espectadors, afavoreix la participació i l’intercanvi d’idees i amplia el nostre coneixement del fet escènic.

Hora: 19.30 h Lloc: Teatre Metropol Entrada lliure

DIJOUS 3

ACTES PERMANENTS Tarragona “Xeic! Paraules de l’Ebre” L’exposició recull trenta mots habituals dels habitants de les Terres de l’Ebre. Cada paraula es presenta amb una fotografia i informació variada com la seva definició o transcripció fonètica.

Dies: fins a l’11 de febrer Lloc: Antiga Facultat de Lletres de la URV. Plaça Imperial Tarraco.

Tarragona Fons d’art de la Creu Roja a Catalunya La Creu Roja vol apropar a la població tarragonina una part de les creacions que ha anat rebent com a donacions desinteressades al llarg d’una vintena d’anys.

Lloc: Museu d’art Modern de la Diputació.

Dies: fins al 6 de març Tarragona Per sempre L’exposició mostra les diverses significacions a partir del vestit de núvia, fugint dels estereotips gràcies a la participació de dones de Tarragona, Lleida i Mallorca.

Dies: fins al 27 de febrer.

Horari: de dilluns a divendres de 9h a 21h. Diumenges i festius d’11h a 14h i de 16h a 21h.

Salou Festes: Cós Blanc 2011 El dia més gran i esperat de la festa amb la ja tradicional rua de carretel·les de Cós Blanc. L’acte que és un dels més importants quan a participació, implicació i infraestructura de tota la festa major preveu acollir més de 25.000 persones. Durant la desfilada i festa del Cós Blanc es llençaran més de 20.000 quilos de confeti entre els 20 canons que hi haurà instal·lats al llarg de tot el recorregut, així com música en directe amb DJ i grups musicals.

Lloc: Carrers i places de Salou Més informació: www.salou.cat

Tarragona Ecologistes de Tarragona: Sortides GATA, Grup d’Amics de Toni Achón El nou calendari d’activitats del primer quadrimestre del 2011 d’aquest grup està format per tretze sortides i quatre activitats on la descoberta de muntanyes i activitats és molt variada.

Dies: de l’1 de gener al 30 d’abril Consultar web: www.gata.comuv.com Tarragona

DIMARTS 8

Tarragona Concert: Sidonie Sidonie ofereixen aquest hivern una minigira de només cinc concerts. Marc, Jex i Axel han volgut recuperar l’esperit que els va veure néixer, tocant a sales d’aforament reduït i recuperant moltes de les cançons dels seus primers discos.

Hora: 23 h Lloc: Les golfes club

Tarragona Concert: Quartet Albéniz Katia Michel El Quartet Albéniz és un grup de cambra format per quatre joves intèrprets catalans. Les últimes aparicions del quartet han estat a diverses sales de Londres, incloses les esglésies de Saint Peters Notting Hill i Santa Margaret Pattens. Kastia Michel va debutar als 17 anys al Palau de la Música Catalana. Des de llavors ha actuat a Alemanya, Amèrica Central, Bulgària, Espanya, França, Irlanda, EUA i Suïssa, i ha col·laborat com a solista amb nombroses orquestres.

Hora: 20.00 h Lloc: Teatre Metropol Preu: 9 euros

NOMBR3S de bona família L’exposició proposa un recorregut per la història dels nombres, des dels naturals fins als complexos. Ofereix al visitant la possibilitat d’estar en la pell d’un home anumèric, obligat per necessitat a inventar-se els nombres i a perfeccionar-los per tal de satisfer altres necessitats.

Dies: del 16 de desembre al 3 de març Lloc: CaixaForum

34 |

| 2 de febrer de 2011

MOTOR Renault Latitude, màxim confort

E

l Renault Latitude és una gran berlina de quatre portes que supera en dimensions el Laguna. A l’interior, les cotes màximes de confort s’aconsegueixen amb quatre ocupants. Es tracta d’un vehicle confortable i estable, indicat per a llargs trajectes.

Equipament El vehicle està disponible en tres nivells d’equipament: Expression, Privilege i Initiale. Totes les versions incorporen de sèrie 6 coixins de seguretat, control d’estabilitat, fars antiboira, climatitzador de dues zones, llandes d’aliatge de 16 polzades i roda de recanvi del mateix tamany que la resta.

Segons el model, por portar de sèrie o opcionalment: fars de doble xenó amb il·luminació adaptativa, climatitzador de tres zones, seient del conductor amb funció de massatge, accés i engegada sense clau, càmera de visió posterior.

La capacitat del maleter és de 477 litres, amb una estructura força regular per tal d’aconseguir el màxim d’espai aprofitable.

Motor El vehicle es pot adquirir amb un propulsor a benzina o tres dièsel. Tots aquells motors van associats a una caixa a canvi manual de sis relacions, tret de l’V6 més potent dièsel, que s’acobla a una caixa automàtica de doble embragatge. Les opcions són: 2.0 de 140 cavalls amb una velocitat màxima de 205 km/h, acceleració de 0 a 100 en 9,3 segons i un consum mig de 7.9 litres. 2.0 dCi de 150 cavalls amb una velocitat màxima de 210 km/h, acceleració de 0 a 100 en 10,3 segons i un consum mig de 5,3 litres. 2.0 dCi de 173 cavalls, velocitat màxima de 220 km/h, acceleració de 0 a 100 en 9,2 segons i consum de 5,5 litres. Per últim, V6 de 244 cavalls amb una velocitat màxima de 235 km/h, acceleració de 0 a 100 en 7,6 segons i consum mig de 6,2 litres.

Seguretat El Renault Latitude té una seguretat comú en totes les opcions i acabats inclou sis coixins de seguretat, antibloquejament de frens ABS, assistència a la frenada d’emergència, control d’estabilitat ESP, fars antiboira entre d’altres.

RENAULT LATITUDE PREU des de 23.800€ www.renault.es

RUTA Del cel a la terra

L

’itinerari surt de la Morera de Montsant i enfila el camí del grau de la Grallera, el pas més utilitzat per superar les parets de la serra Major. Superat el pas de la Grallera i el canal dels Codolells, s’arriba al llom de la serra Major, on es continua a l’esquerra, cap al piló dels Senyalets. En arribar-hi es deixa la cresta principal i es continua per una altra a la dreta, en direcció NO, que permet enfilar la part superior del vessant dret del barranc de la Falconera. Les fites de pedres assenyalen l’itinerari que baixa pel grau de les Tosses, fins a trobar el camí de les Pletes pel qual es retorna. Uns quants metres abans de trobar la font de les Canaletes, s’ha d’agafar, a la dreta, el camí que puja pel barranc del Vidalbar. A Peu. Arola Editors.

DESNIVELL: 700 m TEMPS: 4 h 45 min DISTÀNCIA: 10 km RECOMANACIONS: Es tracta d’una proposta dirigida a persones amb una certa experiència en caminar i orientar-se a la muntanya. No es tracta d’una excursió perillosa, però alguns dels passos del grau de les Tosses requereixen atenció i prudència i no és recomanable per aquells que tinguin aprensió a l’altura.

AUDI A3 1.9 TDI 130CV (Oct 2002) Full Equip.

AIXAN A741 7000KM (Año 2007)

MERCEDES ML 270 CDI 136CV, Full Equip, año 11/01

SUZUKI SWIFT 1.3 68CV, (Año 4/2000) Full Equip

AUDI A4 2.0 TDi 6V 140CV (Año 2005) Full Equip

OPEL CORSA 1.3 CDTI 90CV ENJOY (Año: 9/07)

JAGUAR X-TYPE 3.0 V6 SPORT Full Equip+piel

TOYOTA YARIS 1.0I, 68CV (Año 12/02) Full Equip

MERCEDES V 220 CDi AMBIENTE (Año 2000) Full Equip+piel

CITROËN C1, 1.0I, 68CV, 3P (Nov 2006) 25.000km

ALFA ROMEO JTD 1.9 16V 150CV (Ene 2006) Full Equip + Piel

LAND ROVER DISCOVERY 2.5 TD5 138 CV (Jun 2001) Full Equip, 7 plazas

AUDI A3 1.8T (Año 1998) Full Equip

FORD FOCUS CABRIO 2.0 TDCI TREND 136CV, Full equip, 28000km, (mayo 2008)

FORD PUMA 1.4I 16V 90CV (Año 1999) Full Equip

FORD FIESTA 1.4 TDCI 68CV (Nov. 2002) Full equip

RENAULT LAGUNA II GRAND TOUR 1.9 DCI 120 CV (Ago 2001) Full Equip

GRAN CHEROKEE LAREDO 3.1 TD (Oct 2001) Full Equip.

W GOLF SERIE 3 1.9TDI (Año: 97) Económico

MERCEDES CLASE E 270 CDi 177CV (Ago 2004) Full Equip+piel)

APRILIA ATLANTIC 125 cc (Año 06/2007)

C/ REAL, 44 43004 TARRAGONA 977 21 22 16 www.automovilesamado.com

COMPRA VENTA DE VEHICULOS REPARACIONES EN GENERAL

TALLER PROPIO

| 35

| 2 de febrer de 2011

GASTRONOMIA El Molí de Cal Tof, tota una referència en temps de xatonades Fèlix Llovell, periodista gastronòmic

E

l primer diumenge de febrer, el Vendrell celebrarà la tradicional Festa Gastronòmica del Xató, com sempre, a les rambles, que s’ompliran de gom a gom. Hi haurà l’exhibició de mestres xatonaires infantils, el concurs de mestres xatonaires, la fira de productes relacionats amb la festa i, fins i tot, folklore popular sorpresa. Tot està ja preparat sota el lema de “Primer de febrer es menja el xató verdader”. Aquest any el mestre xatonaire és en Justo Molinero.

Comença, doncs, la temporada xatonaire i durant uns mesos podrem gaudir en diversos restaurants del Baix Penedès i del Garraf, però hi ha un emblemàtic establiment vendrellenc que el té a la carta tot l’any i n’és tota una referència. És el Molí de Cal Tof, propietat d’en Baltasar Julià. Avui entrevistem el director de sala, Josep Martín, que fa 20 anys que és a la casa i que des del 2006 és Mestre Xatonaire. El veiem a la fotografia, a l’esquerra del quadre de Salmaldon, amb el vestit tradicional i acompanyat d’en Baltasar, en el celler del Molí.

individuals, molt tendres... També el porquet ibèric a la brasa, amb oli de romaní; el filet de vedella a la pedra.

I els acompanyaments?

Segons temporada, carxofes a la brasa, albergínia, pebrots, patates al caliu, mongetes seques fregides...

I a l’hora de les postres?

A part de la crema catalana tradicional, tenim també les postres típiques de Santa Oliva, merlets, pastissos amb mel, sucre i ametlla, amb forma d’almenes dels castells, i els reblons, bunyols de crema i formatge de cabra, amb forma de pedres dels marges... sempre amb un porronet de vi moscatell amistelat.

Per acabar, en temporada també ofereixen calçotades?

Sí, i de collita pròpia, ja que els calçots els conreem en un hortet darrere del restaurant. És una calçotada molt completa, amb tots els calçots que es vulguin, cinc tipus de carns amb mongetes, patates al caliu i carxofes i crema.

MOLÍ DE CAL TOF Carretera Santa Oliva, 2 El Vendrell, Tarragona 43700 Tel.: 977 66 26 51

Què significa per al Vendrell el xató?

Una jornada festiva gastronòmica molt important, que aplega més de 4.500 persones a l’entorn d’un plat molt representatiu de la nostra vila. També cal destacar la participació infantil, ja que setmanes abans en les escoles s’ensenya als nens a fer el xató i en la diada fan una exhibició, participant de 250 a 300 infants.

Però, certament, el xató el reivindiquen també altres poblacions properes...

Efectivament, Vilafranca, Sitges, Vilanova i Sant Pere de Ribes tenen també les diades xatonaires i, fins i tot, hi ha la ruta del xató. Però això és bo, ja que com més se’n parli més es dóna a conèixer. Lògicament, el Vendrell defensa que va néixer aquí i, sens dubte, és el nostre plat més popular i tradicional.

Com és l’autèntic xató del Vendrell?

Té escarola amb salsa de romesco, bacallà esqueixat, tonyina salada, no de llauna, olives negres, anxoves, truita de mongetes i botifarra i truita d’espinacs.

Quin és el millor vi per maridar amb el xató?

Un bon vi negre del Penedès.

Quin és el secret d’un bon xató?

Evidentment, la qualitat de tots els productes que hi intervenen, però sobretot la salsa de romesco, que és primordial.

Ara la temporada és tot l’any?

Sí, abans només era quan hi havia escaroles, tres mesos, però actualment, com que n’hi ha tot l’any, el Molí de Cal Tof té el xató com a especialitat tot l’any a la carta.

El xató és un primer plat però, per a un àpat, com a segons, què ofereix el Molí de Cal Tof ?

Bàsicament la carn a la brasa, de molta qualitat. Cal destacar l’espatlleta de cabrit a la brasa o al forn, petitetes,

RESTAURANTS RECOMANATS

Més de 25 anys d’experiència al seu servei.

Especialistes en distribució a hosteleria i restauració

eracions

BUFFET TIBERI C/ Martí d’Ardenya, 5 · 43001 Tarragona · 977 242 896 www.eltiberi.com BAR TÒFUL Plaça del Fòrum, s/n Part Alta.

Tarragona. 977 21 42 16 www.toful.cat RESTAURANT MOLÍ DE CAL TOF Av. Santa Oliva, 2 · 43700 El Vendrell · 977 66 26 51 reservas@esmolidecaltof.com www.elmolidecaltof.com RESTAURANT JOILA Av. Generalitat, 34 · 43880 Comarruga (Tarragona) 977 68 08 27 / 977 68 00 18 jolia@joila.com www.jolia.com

RESTAURANT · PLATS CUINATS Avda. Generalitat, 34 43880 COMARRUGA (TARRAGONA) T. 977 680 827 · T. 977 680 018 www. joila.com joila@joila.com

36 |

| 2 de febrer de 2011

CIÈNCIA El primer hotel a l’espai L

’empresa catalana Galactic Suite Design amb la collaboració d’un grup d’enginyers aeronàutics de Florida (EUA) han creat el primer hotel espacial que obrirà les portes el 2012.

L’Space Resort és l’establiment en òrbita baixa terrestre (LEO) d’una miniestació espacial per a passatger privats. L’hotel estarà situat a una òrbita baixa de la Terra, a 450 quilòmetres.

Els turistes s’allotjaran a l’hotel entre 4 i 6 dies, tot gaudint d’una volta al planeta cada 90 minuts i, per tant, de 16 sortides i postes de sol cada dia. Entre els objectius d’aquestes miniestacions es troba el turisme de curta durada (una setmana), la investigació en microgravetat de caràcter privat i el desenvolupament d’una plataforma de comunicacions i d’observació remota.

38 persones, entre les quals quatre espanyols, ja han reservat una habitació en aquest hotel espacial i podran gaudir d’unes minivacances fora de la Terra. L’hotel disposa d’un spa en gravetat zero perquè els clients puguin relaxar-se en una bombolla amb 20 litres d’aigua. El viatge tindrà un cost de tres milions d’euros on s’inclou l’estada al Galactic Suite i 18 setmanes de preparació en una illa del Carib on el passatger es prepararà per a la seva experiència espacial juntament amb la seva família.

En cada vol viatjaran sis persones, dos tripulants i quatre turistes i durant els quatre dies d’estada a l’hotel orbital el transbordador estarà ancorat en el mòdul base d’arribada per donar seguretat al viatger.

Inicialment és previst programar dos viatges a la setmana i enviar unes 350 persones a l’any a l’espai, tot i que si la demanda és gran s’ampliaran les places. L’empresa Galactic Suite Design no només ha creat aquesta iniciativa sinó que té previst projectes com la creació i disseny d’hàbitats en la lluna, en Mart i fins i tot un hotel al cim de l’Himàlaia o sota el mar a una profunditat al voltant de 50 metres.

El millor mapa de la Lluna L

a sonda de la NASA Lunar Reconnaissanc Orbiter (LRO) permet als investigadors crear el mapa més precís i complet fins avui de la superfície lunar, un paisatge caracteritzat en gran mesura per cràters.

Les dades s’estan utilitzant per realitzar mapes digitals d’elevació i del terreny que seran una referència fonamental per les futures missions d’exploració científica i humana a la Lluna. Segons el doctor Gregory Neumann del Goddard Space Flight Center “després de gairebé un any prenent dades, ja tenim gairebé 3 milions de punts de dades obtingudes des del Lunar Orbiter Laser Altimeter a bord de la nau LRO, amb una cobertura longitudinal gairebé uniforme”. Prop dels pols, s’espera proporcionar una capacitat de navegació similar a la del GPS, ja que la cobertura és més densa a causa de l’òrbita polar de la nau. La Lunar Orbiter Laser Altimeter (LOLA) funciona mitjançant la propagació d’un pols únic làser a través d’un element òptic difractiu que es divideix en cinc bigues.

Aquestes bigues ausculten la retrodispersió del pols en la superfície lunar. Des del pols de tornada, l’electrònica LOLA determina el temps de vol que, tenint en compte la velocitat de la llum, proporciona un mesurament precís del rastre de la nau en la superfície lunar. Aquest rang de mesurament, juntament amb un seguiment precís de la ubicació de la nau, s’utilitzen per construir un mapa que revela els contorns del paisatge lunar.

Els treballs recents han aclarit alguns aspectes de la Lluna gràcies a processos basats únicament en la topografía més precisa proporcionada pels nous mapes LOLA com la densitat de cràters lunars i el seu rejoveniment pels impactes, o la formació de conques multi-anell. “Les dades LOLA també ens permeten definir l’entorn d’il·luminació actuals i històrics en la lluna” va dir Neumann. La història de la il·luminació lunar és important per descobrir les zones que han estat en ombra per llargs períodes. Aquests llocs actuen com a emmagatzematge en fred i són capaços d’acumular i preservar material volàtil com el gel d’aigua.

| 37

| 2 de febrer de 2011

ESPURNES

A la pastisseria

d’en Mossèn Aragonès

Bernabé

Quan era a Konya, Nasreddín va entrar en una pastisseria i va veure un gran plat d’helva (pastís típic turc). Creient que no l’observava ningú, va començar a engolir-ne grans trossos. Aviat, però, va arribar el propietari de l’establiment, que va cridar: –Què fas, desgraciat? És que potser et penses que ets a la pastisseria del teu pare?

–No ho veus ? Estic menjant helva que, per cert, és molt bona, respongué Nasreddín. I continuà menjant com si no passés res.

L’amo, llavors, agafa un bastó i comença a colpejar-lo. Nasreddín, fent cara d’estranyat, diu: –Veritablement, aquesta gent de Konya és ben rara. Et fa menjar els pastissos a bastonades!

• • • • • • • • • •

L’estómac no té orelles. I quan és massa ple, és sord.

Bona part de les nostres desgràcies –des que Adam i Eva van menjar la poma– prové de menjar massa o de menjar poc.

Els llargs àpats fan vides curtes (adagi popular).

La indigestió és l’àngel encarregat per Déu de predicar la moral a l’estómac.

Qui encerta a limitar els seus desitjos és força ric.

Una vida de plaer és la menys plaent.

Els plaers són com els aliments: els més simples són els que menys cansen.

Aquell a qui tot agrada, tot acaba desagradant-li.

El millor condiment del menjar és la gana Adam menjà la poma i el mal de queixal encara dura.

Telèfons genèrics Emergències 112 Bombers de la Generalitat 085 Mossos d’Esquadra 088 Guàrdia Civil Tarragona 062 Policia Nacional 091

Protecció Civil 1006 Serveis funeraris 24h 900 50 67 12 Transport Sanitari 977 25 25 25 Sanitat Respon 902 11 14 44 Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell 977 25 7900 Hospital Joan XXIII 977 29 58 00 Consell Comarcal Baix Penedès 977 15 71 71 Consell Comarcal Tarragonès 977 24 45 00

Albinyana Ajuntament 977 68 78 18 Consultori Mèdic 977 68 70 75 Consultori Mèdic 977 68 76 98 Hospital del Vendrell 977 68 76 98 Altafulla Ajuntament 977 65 00 08 Consultori Mèdic 977 65 60 07 Cap Torredembarra 977 64 38 01 Arboç Ajuntament 977 67 00 83 CAP Arboç 977 67 15 88 Hospital del Vendrell 977 68 76 98 Banyeres del Penedès Ajuntament 977 67 13 50 Consultori mèdic 977 67 17 12 Urgències Cap Arboç 977 67 15 88 Bellvei Ajuntament 977 16 81 85 Consultori Mèdic 977 16 88 41 Hosp. Vendrell 977 25 79 00 Bisbal del Penedès Ajuntament 977 68 84 76, 977 68 84 38 Consultori Mèdic 977 68 87 24 Hosp. Vendrell 977 25 79 00 Bonastre Ajuntament 977 65 70 19 Consultori Mèdic 977 65 72 27 Cap Torredembarra 977 64 38 01 Calafell Ajuntament 977 69 90 09 Policia Local 977 69 90 07 Cap Calafell 977 69 14 18 Segur de Calafell Consultori Segur 977 16 44 08 Constantí Ajuntament 977 52 05 21 Policia Local 639 71 16 41, 977 52 40 01 Creixell Ajuntament 977 80 02 02 Consultori mèdic 977 80 03 36 Cap Torredembarra 977 64 48 01

Cunit Ajuntament 977 67 40 80 Policia Local 977 67 50 48 CAP Cunit 977 67 63 32 CAP Cubelles 902 111 444 El Catllar Ajuntament 977 65 31 01 Consultori Mèdic 977 65 36 75 Hosp. St Pau i Sta. Tecla 977 25 99 00 Cap de Torredembarra 977 64 38 01 Cap de Sta. Tecla Llevant 977 25 80 05 El Morell Ajuntament 977 84 06 17 Centre d’Atenció Primària 977 84 00 15 El Vendrell Ajuntament 977 16 64 00 CAP el Vendrell 977 66 77 03 Comarruga Ajuntament 977 16 64 00 Consultori mèdic 977 68 35 86 Els Pallaresos Ajuntament 977 61 06 00, 977 61 06 27 Cap St. Salvador 977 52 34 10, 977 52 39 19 La Canonja Ajuntament 977 54 34 89 Cap La Canonja 977 55 66 78 La Nou de Gaià Ajuntament 977 65 52 57 Consultori Mèdic 977 65 57 10 La Pobla de Mafumet Ajuntament 977 84 02 60, 977 84 00 52 Cap del Morell 977 84 00 15 La Pobla de Montornès Ajuntament 977 64 80 12 Consultori Mèdic 977 64 85 31 La Riera de Gaià Ajuntament 977 65 50 00 Consultori Mèdic 977 65 55 55 Llorenç del Penedès Ajuntament 977 67 71 06 Consultori Mèdic 977 67 75 14 Urgències Cap Arboç 977 67 15 88

Montmell Ajuntament 977 68 84 29 Consultori Mèdic 977 68 92 10 Cap Vila-Rodona 977 63 90 19 Perafort Ajuntament 977 62 50 06 Cap del Morell 977 84 00 15 Roda de Barà Ajuntament 977 65 70 09 Consultori Mèdic 977 65 75 14 Creu Roja 977217154 Salomó Ajuntament 977 62 90 30 Consultori Mèdic 977 62 90 11 Salou Ajuntament 977 30 92 00 Cap- Urgències 977 38 31 04 St. Jaume dels Domenys Ajuntament 977 67 71 13 Consultori Mèdic 977 67 88 16 Santa Oliva Ajuntament 977 67 96 63, 977 67 92 04 Consultori Mèdic 977 67 88 16 Tarragona Ajuntament 977 29 61 00 Hosp. St Pau i Sta. Tecla 977 25 99 00 Hosp. Joan XXIII 977 29 58 00 Cap de Sta. Tecla Llevant 977 25 80 05 Torredembarra Ajuntament 977 64 00 25 Cap Toredembarra 977 64 38 09 Vespella de Gaià Ajuntament 977 65 52 88 Consultori Mèdic 977 64 90 69 Vilallonga del Camp Ajuntament 977 84 01 01 Consultori Mèdic 977 84 23 28 Vila-seca Ajuntament 977 30 93 00 Consultori Mèdic La Pineda 977 37 05 25 Consultori Mèdic La Plana 977 39 04 36 Cap Vila-seca 977 39 40 27

LA PROTECTORA ET NECESSITA “Sóc un gos gran. He fet companyia als meus amos durant anys, però ara, no sé el motiu, ja no m’estimem. Sé que ho tinc molt difícil per ser adoptat perquè ja no sóc jove ni un preciós cadellet, però potser apareix una persona bondadosa i pregunta per mi. Prometo donar tot el meu amor a aquell que em doni una oportunitat els últims anys de la meva vida. Sóc molt tranquil i afectuós”.

C/ Sofre, 3 Polígon ind. Riu Clar Horari d’atenció al públic: dilluns, dimecres i divendres de 17 a 19 hores. Dissabtes i diumenges de 12 a 14 hores. www.laprotectora.org apadrinaments@gmail.com

Emissores de Ràdio

Sudoku Fàcil

Difícil Solucions setmana anterior

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fileres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa filera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1 ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 / BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9 CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7 CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9 CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9 COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 / ESRADIO / TARRAGONA / 98.7 ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9 FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 / EUROPA FM CATALUNYA / 102.7 EXITO RADIO / TARRAGONA / 94.8 LATINO ESTÉREO / TARRAGONA / 92.1 / LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4 M 80 / 89.3 MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4 NOVA FM TARRAGONA 91.3 ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4 ONA TORREDEMBARRA / 107.4 ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6 ONA VALLS FM / VALLS / 107.6 ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3 ONDA RAMBLA TARRAGONA / 91.0 PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 105 FM - RÀDIO VALLS / 103.3 RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2 RÀDIO CAMBRILS / 90.0 / RÀDIO CREIXELL / 95.0 RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0 RÀDIO EL VENDRELL / 107.1 RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4 RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9 RADIO INTERECONOMÍA / TGN / 106.8 RÀDIO LA CANONJA / 102.3 RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5 RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107 RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3 RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6 RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4 RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0 RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9 RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.1 RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7 SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7 TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 / TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

38 |

| 2 de febrer de 2011

IMMOBLES MOTOR TREBALL FORMACIÓ

HABITATGES Venda TARRAGONA. VIA AGUSTA 69. Habitatge de 3 dormitoris de 98m2. Tot exterior. Acabats de qualitat. En un edifici de només 3 habitatges. TOT UN LUXE al seu abast i a bon preu. Tel. 609 020 545 / 620 026 588 VILA-SECA. EL CASTELL. Nova construcció de duplexs de 4 dormitoris, sala menjador amb terrassa, cuina office amb vitro i galeria, 2 banys i lavabo, calefacció, parquet, acabats de primera qualitat, pàrquings i trasters opcional, zona comunitaria amb jardí i piscina.

198.000€. Tel. 977229096/630482419 TARRAGONA. C/ RAMÓN Y CAJAL. Piso en venta de 3 habitaciones, 1 baño, cocina, salón-comedor, balcón de origen piso alto, mucha luz, buenas vistas.

180.000€. Tel. 977 25 35 43 / 658 787 581 TARRAGONA. PERE MARTELL. 3dorm.

Baño + aseo, exterior, calefacción, aire acondicionado. 247.000€. Tel. 675 918 159 EL VENDRELL. EL TANCAT. Ático de 3 habitaciones y buhardilla. 4 habitaciones, 2 baños. uno de ellos en la buhardilla.

110m2 de vivienda. Parking opcional por 9500€. REF. 40709. Precio: 144.000€.

Tel. 977664035 TARRAGONA. Edificio Pertinaz, venta de pisos de OBRA NUEVA, en Tarragona centro. 1 y 2 habitaciones con amplios patios y parkings disponibles. Excelentes acabados. En c/Hernández Sanahuja, paralela a la Av. Catalunya. Aproveche nuestras ofertas llame al 977 22 66 52 TARRAGONA. TORRES JORDI. Se vende piso de dos habitaciones. Todo nuevo.

Amueblado. Tel. 660 133 933 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. 110mts2, 3 dorm+2baños, terraza de 65mt. Parking, en el mismo centro. 450.000€. Tel. 675 918 159 CONSTANTÍ. Planta baixa en venda, sup. aprox. 54m2 + 82 m2 de terrassa, 2 habitacions, cuina, menjador, bany, parquet, calefacció fred/calent per conducte, exterior, edif.semi-nou. A ESTRENAR. Preu: 204.750€. Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Pis de 3 habitacions, calefacció i a/c, terra parquet, edifici amb ascensor, zona poliesportiu. Preu: 168.000€. Tel: 659428240 / 637372899

TARRAGONA. EL SERRALLO. Pis en venda, sup. aprox. 140m2, 4hab. 2 banys, cuina i galeria, sala menjador, calefacció, armaris, 2 terrasses una tipus solarium de 33m2 i altre de 5m2 amb tendal, vistes al mar, tot esterior, assolellat, ascensor, pàrquing i traster. Preu. 360.000€.

Tel. 977 24 34 06. PREU REBAIXAT TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. ZONA ESTACIÓN DE TREN. GRAN OPORTUNIDAD. Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, salón-comedor, terraza y ascensor. También en alquiler. Tel. 977 24 38 84

SALOU. Conjunt Aqquaria.

(Primera rotonda des de Plaça Europa a Port Aventura). Habitatges de 2 dormitoris de 68m2 útils, més 2 amplies terrasses. Amb la millor zona comunitària de Salou, ideal per viure tot l’any o disfrutar de l’estiu, per tan sols 192.000€, claus en mà. Informació al mateix conjunt i al telèfon 977380388 TARRAGONA. CASC ANTIC. Bonic estudi en venda, tot moblat i equipat, exterior i assolellat. 113.000€. Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. PLAÇA DE L’OLI. Pis de 85m2, 2 habitacions, 1 bany, cuina amb galeria, exterior, assolellat, parquet, aire condicionat. En perfecte estat.

231.000€. Telf.: 977 25 16 16 EL VENDRELL. EL MIRADOR PENEDES. Precioso chalet en zona tranquila con 3 dormitorios, amplia cocina, 1 baño completo, salón con chimenea, parcela de 1.200m2 con arboles frutales, carpinteria de aluminio. Gran oportunidad.

REF: 63364. Tel. 977 66 40 35 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Pis de 129m2, 3 habitacions 2 tipus suite amb vestidor, tres banys, totalment reformat per a estrenar. Acabats de primera qualitat. Excel·lent ubicació. Vistes a la Rambla i al mar. Informi’s. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. VILAFORTUNY. OBRA NUEVA. Casas de 4 i 5 dormitorios en zona residencial de Vilafortuny. Acabados de primera calidad, zona común con piscina y jardines. Posibilidad de alquiler, venta o alquiler con opción a compra.

Tel. 977 23 60 29 / 977 38 06 91

EL VENDRELL. ZONA CENTRO. Piso de obra nueva 2 habitaciones con baño completo, calefacción, acabados de primera calidad, ascensor a 2 min. del centro. INFORMESE. 110.000€. Tel. 977 663 562 TARRAGONA. JOAN XXIII. Por traslado vendemos piso. Esquinero. Seminuevo.

Todo exterior. 9ª planta. 3 dormitorios.

2baños. Parking y trastero en la misma finca. Magnificas vistas despejadas.

259.000€. Tel. 695 450 372 RODA DE BARA. Casa adosada de 2º mano del 1998. Superf. 110m2, 3 hab (2dobles/1individual), 2 baños, cocina (equipada), comedor, terraza, garaje.

Precio 162.600€. Tel. 977645634 CALAFELL. ZONA HOTEL RA. Superf.

67m2, 3 habitacions (1suite, 1 doble, 1individual), 2 banys, cuina, menjador, terrassa, calefacció, exterior, vistes al mar. Preu: 150.000€ (24.957.900 pts).

Tel. 977 69 50 54 TARRAGONA. RENAU. Gran casa de poble, reformada, 170 metres, 5 habitacions, dobles, 2 banys, 1 lavabo, llar de foc, calefacció, terrat, gran traster.

215.000€. Tel. 649486065 TARRAGONA. ÁTICO RAMBLA NOVA. Exclusivo ático en la Rambla Nova, para reformar. 120 metros más 60 metros de terraza. Posibilidad de plaza de aparcamiento para dos coches.

Tel. 977 24 21 60 TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. Zona estación de tren Tarragona. Gran Oportunidad!. Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, salón-comedor y terraza, ascensor. También en alquiler. Tel. 977 24 38 84 TARRAGONA. C/PERE MARTELL. Obra nueva, Duplex de 125m2, 3habitaciones, 2 baños, 1 aseo, parquet, calefacción y a. a. con bomba de calor, armarios empotrados. 219.000€ Tel. 977 24 44 66

EL VENDRELL. Magnífico piso de 3 dormitorios, 2 baños completos (1 en suite), amplio salón con acceso a terraza, cocina con lavadero, calefacción, ascensor, parking. Venga a verlo sin compromiso.

REF: 32591. Tel. 977 66 40 35

TORREDEMBARRA. Planta baja. Super.

65m2. 2hab dobles, 1baño, cocina americana, comedor, terraza de 48m2, trastero, garaje. Año de construcción 2004.

Soleado, piscina. Precio 170.000€. Tel. 977645634

SALOU. VILAFORTUNY. URB. ELS TALLATS II. Venta chalet pareado esquinero, 4 habitaciones, 2 baños, 1 aseo, salón-estar, cocina y lavadero, garaje 1 coche + 1 exterior. Zona comunitaria ajardinada y piscina. 395.000€. Tel 629232588

REUS. VELÒDROM. Obra nova de pisos de 1 i 2 dorms., sala menjadors amb terrassa, cuina office amb vitro., bons acabats, pàrquings i trasters, zona comun, amb piscina, bones vistes, pis pilot en la mateix obra. 977229096 / 630482419

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. Obra nueva, 2 habitaciones y 2 baños, cocina independiente, parquet, calefacción y a. a. con bomba de calor. Armarios empotrados. 174.276€ Tel. 977 24 44 66

CALAFELL. EL ROMANI. Superf.

83.65m2, útil 70.40m2, 3 habitacions (1suite, 2 individuals), 2 banys, cuina, safareig, menjador, terrassa (7,30m2), traster, garatge (16), ascensor, armaris, calefacció, mobles, porta blindada, porter automàtic, aire condicionat, exterior, assolellat, piscina, vistes al mar. Preu: 175.000€ (29.117.550 pts). REF 01232.

Tel. 977 69 50 54

SEGUR DE CALAFELL PLATJA. Superf.

50m2, 2 habitacions (2dobles), 1 bany, cuina, safareig, menjador, terrassa, jardí, mobles, porta blindada, porter automàtic, exterior. Preu: 140.000 (23.294.040. pts). REF: 03249. Tel. 977 69 50 54

REUS. ZONA MISERICOÒRDIA / MAS ANGLÈS. Se vende casa-chalet, 340.000€.

Unifamiliares en hilera. 160m2 construidos. 3plantas. 5habitaciones. 3baños y 1 aseo. Cocina totalmente equipada. Acabados de 1ª calidad. Jardín privado. Aparcamiento 2 coches. Tel. 977290949 TARRAGONA. PAÍSOS CATALANS. Se vende piso, 3 dormitorios y 2 baños con COCHERA DOBLE Y TRASTERO. Piscina y ampla zona comunitaria. Ideal parejas y familias, el mejor precio de la zona. Tel. 977214713 LES GUNYOLES. Cerca de estación Ave Camp de Tarragona. Casa adosada de 4 habitaciones dobles, cocina amueblada, 2 baños completos y 1 aseo, salóncomedor, terraza, jardín, parking privado y solarium. Posibilidad de alquiler con opción a compra. Tel. 607945958

ALBINYANA. BONATERRA. Casa pareada nueva de 3 dormitorios, salón comedor, 2 baños y 1 aseo, cocina amplia. 150m2 de vivienda. REF. 51789. Preu: 159.000€.

Tel. 977664035 TARRAGONA. ROVIRA I VIRGILI. Se vende piso. Seminuevo, 3 dormitorios (uno de ellos suite) y 2 baños. Cocina, salón y terraza amplios. Precio rebajado más de 50.000€. Urge venta. Llame al 628670993 TARRAGONA. MARIA CRISTINA. Duplex de 80m2. 3 habitacions, dos banys, cuina independent, parquet, ascensor, exterior, assolellat, plaça d’aparcament.

288.000€. Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. CR/ SMITH. Sip. aprox.

85m2, 3 hab., cuina, menajdaro, bany, terrassa, ascensor, a.condicionat, moblat, a reformar. 123.000€ Tel 977 24 34 06 EL VENDRELL. CENTRO. Piso completamente reformado de 50m2 de 2 dormitorios, 1 baño. Cocina equipada. Sin ascensor. REF. 21147. Tel. 81.000€. Tel. 977664035

CALAFELL PLATJA. Superf. 39.42m2, 1 habitació doble, 1 bany, cuina, menjador, mobles, porter automàtic, vidres dobles, interior. Preu: 110.000€ (18.303.460 pts). NEGOCIABLES. REF. 01256. Tel. 977 69 50 54 TARRAGONA. ELS PALLARESOS. Pis dúplex en el centre del poble. Parking inclòs. Excel·lents acabats. A estrenar.

280.000€. Tel. 629 232 588 / 649 486 412 TARRAGONA. CASC ANTIC. Planta baja.

65m. Cocina, baño, 2 dormitorios, trastero. 95.000€. Tel. 654092540 TARRAGONA. AVDA. Mª CRISTINA. Pis en venda, sup. aprox. 75m2, 3 hab., cuina, galeria, menjador, bany, calefació a gas, terrassa, traster. A REFORMAR. 144.900€. Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. MOZART. 110mt2, 4dorm+2baños. Alto y luminoso, parket, armarios. Empòtrados, parking + trastero. Zona común con piscina. 310.000€.

Tel. 675 91 81 59 TARRAGONA. LA VALL DE L’ARRABASSADA. 100mts2, 3dorm + 2baños. Salón muy amplio, cocina-office. Parking + trastero, zona común con piscina.

259.500€. Tel. 675 918 159 TARRAGONA. VIDAL I BARRAQUER. ZONA EROSKY. GRAN OPORTUNIDAD. Piso de 4 dormitorios, 2 baños completos, cocina amueblada, salón-comedor y terraza, armarios empotrados, semi nuevo, ascensor. Tel. 661617101 TARRAGONA. CALA ROMANA. URB MAS LA COTA. 175m2. Exterior. Zona comunitària amb piscina, parquet, calefacció, 4 habitacions, gran-sala menjador, cuina equipada, 2 banys, aparcament. Preu: 645.000€. Tel. 608 53 95 91 TARRAGONA. C/ BON SOL. URB. LEVANTINA. Chalet de 4 habitacions, 3 banys, a/a conductos. Cocina de diseño, suelos de cerámica y parquet, ventanas de aluminio. 660m2 de parcela. A estrenar. Tel. 629 232 588 / 649 486 412 EL VENDRELL. EL TANCAT. Piso de obra nueva 3 habitaciones con 2 baños, calefacción, cocina independiente, suelo de mármol, situado en una de las mejores zonas del pueblo y muy cercano al centro. INFORMESE. 200.000€. Tel. 977 663 562 SALOU. C/ BARBASTRE. 1dormitori, saló amb terrassa i cuina americana, bany complet. Moblat. Garatge al mateix edifici. Piscina. Ascensor. Preu: 102.200.

Tel. 977250250 TARRAGONA. CENTRO. Se vende piso de ocasión en PL. CASTELLS (Av. Catalunya). 4 habitaciones y 2 baños. Piso cuidado, en buen estado. Oportunidad, precio por debajo de tasación, 20% DESCUENTO. Tel. 977214713 TARRAGONA. SAN PEDRO Y SAN PABLO. Se vende piso seminuevo en buena zona. 3 habitaciones, 2 baños, galería, terraza, zona comunitaria. Muy soleado.

Oportunidad 189.000€. Con parking incluido. Tel. 977226652 TARRAGONA. AVDA CATALUNYA. Venta piso de 3 dormitorios, baño, aseo, ascensor. Tel. 977 23 18 60 TARRAGONA. C/ J.BTA. PLANA. A prop d’ El Corte Inglés. 3 dormitoris, 2 banys, cuina i galeria, saló-menjador amb terrassa. Exterior. Plaça d’aparcament.

220.500€. Tel. 977250250

SALOU. C/BARBESTRE. 1 dormitori, saló amb terrassa i cuina americana, bany complet. Moblat. Garatge al mateix edifici. Piscina. Ascensor. 102.200€.

Tel.: 977 250 250 TARRAGONA. URB. SOLIMAR-MOLNÁS. Ocasió, xalet en venda/lloguer, 7 hab., sala menjador, 3 banys (1 bany nou amb cabina d’hidromassatge), cuina nova a estrenar, calefacció, aire condicionat, ximenea, terrassa, solarium, 2 trasters, barbacoa, jardí, boniques vistes al mar.

Preu. 378.000€. Tel. 977 24 34 06 RODA DE BARA. Dúplex. Superf 95m2.

3hab (2dobles / 1individual), baño, aseo, cocina, lavadero, comedor, terraza, garaje. Año de construcción 2003. Soleado, piscina. Precio: 169.950. Tel. 977 645 634 SEGUR DE CALAFELL. Piso de 3 dormitorios, en PRIMERA LINIA DE MAR. Totalmente reformado. Cocina equipada, baño con ducha, terraza de 70m2 aprox., parking comunitario. REF: 32711.

Precio. 141.000€. Tel. 9774035 TARRAGONA. PERE MARTELL. 3/4 dormitoris, 100m2, esquinero, orientado al mar. Acabados especiales con carpintería lacada en blanco, armarios empotrados con un total de 10 puertas. Baño en dos ámbitos. Cocina Wengue y elect. acero inox. Terraza/ balcón. Por traslado puede venderse amueblado y decorado. Trato directo.

Tel. 609020545 CUNIT. Torre unifamiliar, 105m2, 2 plantas, 4 habitaciones, 2 baños completos, garaje, barbacoa, árboles frutales, pozo de agua, jardín de 200m2. Precio alquiler: 800€. Precio venta: 280.000€. Tel. 977674379 / 609344623 TARRAGONA. CASC ANTIC. Local en venta, daptat a vivenda, sup. aprox. 27m2 + 15m2 d’altell, 1hab., cuina - menjador, namy, estil rústic, moblat i equipat.

63.000€. Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. C/J. BTA. PLANA. Proper a El Corte Inglés. 3 dormitoris, 2 banys, cuina i galeria, saló-menjador amb terrassa. Exterior. Preu: Plaça d’aparcament, 199.500€. Tel.: 977 250 250 TARRAGONA. CASC ANTINC. Casa unifamiliar en venda, 4 hab. (1suite amb hidromassatge), 2 banys + lavabo, cuina amb electrodomèstics, saló, parquet, a.a. fred/calor, calefacció, nova a estrenar. Preu: 378.000€. Tel. 977 24 34 06 CONSTANTÍ. 3dorm. 77m2, baño, gas natural. Seminuevo. Cocina equipada.

106.000€. Tel. 654092540 TARRAGONA. BOSQUES DE TARRAGONA. Vendo adosado de 168m2, 4hab, salón 25m2, terraza 29m2, garaje.

Vistas. Piscina comunitaria. Listo para entrar a vivir. 360.000€. Tel. 659917874 TARRAGONA. AVDA. RAMÓN I CAJAL. Àtic en venda, sup. aprox. 70m2, 3 hab., cuina, menjador, bany, terrassa petita, sense ascensor, necessita millores.

Preu: 105.000€. Tel. 977 24 34 06 POBLA DE MAFUMET. Vendo chalet con amplio jardín (Sorteamos un coche).

236.000€. Tel. 977842821

HABITATGES Lloguer

TARRAGONA. JOAN XXIII Nova construcció habitatges de 2 i 3 dormitoris, acabats de qualitat i molt ben situats (al costat del nou edifici de “La Caixa”). Tel.: 609 020 545 Enviem e-mail informatiu.

REUS. ST. MAGÍ ALEGRE. Pis s/nou de 1dorm., s-menjador, amb balcó, cuina americana, 1 bany complert, assolellat, ascensor i com. inclosa. 450€/mes.

977229096 / 630482419

TARRAGONA. SERRALLO. 80m2, 3 dormitorios. Baño, gas natural, sol, reformado. 106.000€. Tel. 654092540

TARRAGONA. ZONA RENFE. 2 dormitorios, 65m2, ascensor, semi-nuevo, equipado. 530€. Tel. 654 09 25 40

LA POBLA DE MONTORNÈS. C/ MAJOR. Pis de 80m2, 3 habitacions, exterior, reformat. Preu: 350€/mes. Tel. 646453211 CUNIT. Piso zona pueblo, 65m2, ascensor, con 3 habitaciones, 1 baño completo, lavadero, parking y trastero. Amueblado. Precio: 550€/mes. Tel. 977674379 / 609344623 TARRAGONA. CALLE MISERICORDIA. 2 habitaciones, cocia, comedor, baño, lavadero. Precio 475€. Tel. 977 218 730 / 610 500 017 TARRAGONA. BONAVISTA C/28, estupendo piso de obra nueva, 3 habitaciones, cocina amueblada, comedor, 2 baños, aire acondicionado y calefacción por conducto y plaza de parking. 496€.

Tel 977 243 884 TARRAGONA. HIGINI ANGLES. Piso 7ª planta amueblado de 90m2 cocina amplia con mesa, salon comedor, 1 habitacion con baño privado, 2 habitaciones dobles, 1 baño, armarios empotrados, balcon calef., ascensor. Precio 600€. Tel. 977 218 730 TARRAGONA. C/MALLORCA. Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, salóncomedor, cocina equipada, muy soleado, amueblado, con ascensor. 600€. Tel. 977253543 / 658787581 TARRAGONA. EIVISSA / ARMANYÀ. Pisos de 50m2, amb mobles, 1 dormitori, 1 bany, cuina americana equipada, ascensor, exteriors, assolellats, balcó. 500€/ mes. Tel: 977 25 16 16 EL VENDRELL. Estudio de nueva construcción. Superf. 50m2. 1 habitación doble, 1 baño, cocina americana, comedor, terraza comunitaria. Año de construcción 2010. Vivienda de un solo ambiente.

Precio: 200€. Tel. 977 645634 TARRAGONA. BONAVISTA C/8, estupendo piso de obra nueva, 3 habitaciones, cocina amueblada, comedor, 2 baños, aire acondicionado y calefacción por conducto y plaza de párking. 469€ Tel. 977 243 884 TARRAGONA. C/ROVIRA I VIRGILI. Pis amoblat de 3 dormitoris, 2 banys, saló menjador, cuina equipada amb galeria, terrassa. Assolejat. Zona comunitaria amb piscina. Preu 700€/mes. Tel. 657 841 072 TARRAGONA. SAN ANTONIO Mª CLARET. 2do planta sin ascensor, 2hab., cocina, comedor, baño. Con o sin muebles.

450€. Tel. 977 218 730 TARRAGONA. DR MALLAFRE, 2dorm + baño, parking + trastero. A/A con bomba de calor por conductos. 600€. Tel. 675 918 159 TARRAGONA. CALLE IBIZA. Piso 3 habitaciones, 1 baño, salón comedor con balcón, cocina con galería, sin muebles.

2º piso con ascensor. 500€ Tel. 977 253 543 / 658 787 581 L’ARGILA. Casa rústica sense mobles.

4 plantes, 3 dormitoris, 1 bany, cuina, menjador i bodega. Totalment reformada. Preu 500€/mes. Tel. 657 841 072 TARRAGONA. AUGUST. Pisos nous a estrenar de disseny, 1 i 2 habitacions, 1 bany, completament moblats i decorats, cuina equipada amb rentadora-secadora, rentavaixelles, microones, aire condicionat fred i calent, parquet, ascensor, wi-fi, exteriors, assolellats. Des de 550€.

Tel: 977 25 16 16 TARRAGONA. RAMÓN Y CAJAL. 3 hab, cocina, comedor, baño, ascensor, sin muebles. 550€. Tel. 977 218 730 TARRAGONA. LA CANONJA. Estupendo piso de obra nueva de 2 habitaciones, cocina amueblada, comedor-salón, calefacción y aire acondicionado por conductos y solarium. 500€. Tel. 607945958

| 39

| 2 de febrer de 2011

CLASSIFICATS TARRAGONA. UNIÓN. Amueblado 75m2, 2hab., cocina amplia, comedor, baño, pequeña galeria. Sin ascensor 2da planta. 550€. Tel. 977 218 730

w w w. f i n q u e s b o r o n a t . c a t C / A u g u s t 2 1 B x s. TG NA

TARRAGONA. SANT AGUSTÍ / TAQUIGRAF MARTÍ. Estudi de 30m2, amb mobles, cuina office equipada, 1 bany, exterior.

400€. Tel: 977 25 16 16 TARRAGONA. BOSQUES TGN. Comunidad, agua y parking inlcuidos, 1hab doble, salon comedor, cocina, baño completo, terraza muy grande, zona comunitaria con jardin. 480€. Tel. 977 218 730 CUNIT. Piso en 1ª linea de mar, 75m2, ascensor, con 3 hab, baño+aseo, lavadero, calefacción, carp.aluminio, parking y trastero. Amueblado. Precio 625€/mes.

Tel. 977674379 / 609344623 CUNIT. Piso zona pueblo, 60m2, ascensor, con 3 habitaciones, 1 baño completo, parking. Amueblado, vistas al mar. Precio: 550€. Tel. 977674379 / 609344623 TARRAGONA. C/ TORRES JORDI. Piso de 3 habitaciones, 2 baños, exterior, salón comedor amueblado, cocina con galería, 650€. Tel. 977 253 543 / 658 787 581 TARRAGONA. CALLE REDING. Piso de 3 habitaciones, baño completo, ascensor, calefacción, muebles. Precio 625€. Tel. 977 218 730 / 610 500 017 TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso amueblado exterior, 3 habitaciones, salon comedor, cocina amplia, baño completo, ascensor. Precio 650€. Tel. 977 218 730

EL VENDRELL. ZONA CENTRO. Piso de 3 habitaciones, baño y aseo, amueblado, ascensor, finca con pocos años. INFORMESE. 500€/mes. Tel. 977 663 562 TARRAGONA. TORRES ROMA. Moblat.

Perfecte estat, 2 dormitoris, bany. Exterior, piscina i garatge. Preu: 650€/mes (impost. i Com. inclòs). Tel.: 977 250 250 LA POBLA DE MAFUMET. Piso de 2 dormitorios, baño, ascensor. Obra nueva.

Tel. 977 23 18 60

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Se alquila piso, con opción de compra, totalmente amueblado, cocina completa, aire acondicionado y calefacción. Parquet. Plaza de aparcamiento y trastero incluidos en el precio. Tel. 977290949 TARRAGONA. BONAVISTA C/3. Estupendo piso de obra nueva, 2 dormitorios, cocina amueblada, comedor, baño compelto, aire acondicionado y calefacción por conducto y plaza de parking. 500€ Tel. 661 617 101

ALQUILERES en Torredembarra 450€, Sant Carles de la Rapita 200€, Mollerusa (Lleida) 250€, Granada 350€, Almeria (Palomares) 200€. Tel. 977 645634 TARRAGONA. C/VIOLANT D’HONGRIA. Amb mobles, seminou, 2habitaciones, cuina-menjador, calef, parking i traster. Zona comunitària. Precio: 550€. Tel. 977252052 TARRAGONA. C/ AUGUST. Àtic. Fantàstica terrassa de 25 m2. Moblat. 2 dormitoris petits, bany, cuina americana i saló-menjador. Ascensor. 550€/mes. Tel. 977250250 TARRAGONA. C/MAR. Semi -nou. Moblat, 1 dormitori, bany. Exterior, piscina i garatge. Calefacció. Parking inclòs. Preu: 500€/mes (imptos. i Com. inclòs). Tel.: 977 250 250 TARRAGONA. C/ NARCIS OLLER. Sense mobles, semi-nou, 4hab., menjador, cuina, 2 banys, calef., traster, zona comunitària. Preu: 750€. Tel. 977252052 TARRAGONA. TORRES ROMA. Moblat.

Perfecte estat. 2 dormitoris, bany. Exterior. Piscina i garatge. 650€/mes. Tel. 977250250

19% Dto.

20% Dto.

I6GG6<DC6

I6GG6<DC6

7dj[i0

7dj[i0 :[ifk i0

(-&$&&&€

)*&$&&&€

7dj[i0 (+&$&&&€

:[ifk i0

'./$&&&€

:[ifk i0

()+$&&&€

(/&$&&&€

23% Dto.

25% Dto.

I6GG6<DC6

I6GG6<DC6

7dj[i0 )&&$&&&€

:[ifk i0

()&$&&&€

VILA-SECA. ZONA CASTELL. Edifici exclusiou de pisos d’1 dorm. d’alt standing, gran sala menjador, cuina amb vitro, bany complet, pàrquing i traster opc., ben moblat, comunitat inclosa. 425€/ mes. Tel. 977229096 / 630482419 TARRAGONA. C/ TORRE JORDI. Piso de 3 habitaciones, 2 baños, exterior salón comedor, amueblado, cocina con galeria.

650€. Tel. 977 25 35 43 / 658 787 581

TARRAGONA. C/CAPUTXINS. Sense mobles, semi-nou, 2 hab, menjador-cuina, aire ac. Preu: 500€. Tel. 977252052

TARRAGONA. C/ VIDAL Y BARRAQUER. 320m2. (cafetería). 5.000€. Tel. 977 211 760

TARRAGONA. COMPTE DE RIUS. Pis amb mobles, tres habitacions, 70m2. Exterior.

Reformat. Ascensor. Aire condicionat. Calefacció central. Rentadora i rentaplats.

600€. Tel. 620 174 948

TARRAGONA. CASC ANTIC. LLOGUER. Local de sup. aprox. 75m2, diàfan, sortida de fums, entrada d’aigua, desguàs, pedra vista, sostres alts, possibilitat d’altell, bé situat al costat de la Plaça Fòrum. Preu: 700€. Tel. 977 24 34 06

TARRAGONA. PAÏSOS CATALANS. Pis de 2 habitacions, sense mobles, 2 banys, aire condicionat fred/calent per conductes, balcó. parquet, exterior, assolellat, ascensor, plaça d’aparcament i traster.

550€/mes. Tel. 977 25 16 16

LOCALS Lloguer/Venda TARRAGONA. VENTA. Trastero pequeño, estanterías, libros, ropa. 3.5000€. Tel. 654092540 TARRAGONA. GASÒMETRE / PLAÇA SANT MIQUEL / MAJOR / EIVISSA. Locals en bon estat, varies superfícies, aptes per a qualsevol activitat. Truqui per informarse. Tel 977 25 16 16 TARRAGONA CENTRE. C/ HIGINI ANGLES, 6. VENTA. Parking per a cotxe mitja.

22.000€. Tel. 977212389 / 676474607

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. ALQUILER. 625M2. 6.000€. Tel. 977 211 760 TARRAGONA. VENTA. C/ IBIZA. Coche pequeño. 12.000€. Tel. 654092540 TARRAGONA. CENTRO. ALQUILER. Trastero de 5 a 10m2. Fácil acceso.

Tel. 977 23 18 60 TARRAGONA. Local C/Gasòmetre en lloguer 300m2. Totalmente equipado.

Tel. 630 936 563

MOTOR Cotxes MERCEDES CLASE E 270 CDI FULL EQUIP, año 8/04. Telf. 977 21 22 16

MOTOR Motos APRILIA ATLANTIC 125cc, año 2006/2007.

Tel. 977 21 22 16

MOTOR Nàutica RINKER 230 FESTIVA, año 1991, eslora 7,02. Motor Volvo, 210 hp, Nombre de la barca “Pikolo”, 12.000€ Tel. 977680002 SOLMA ARCOA, 5,15 eslora, Motor Sole, 21 hp, 4.000€ Tel. 977680002 RIO 630 Cabin fish, año 1990, eslora 6,14, Motor Volvo diésel, 130hp de potencia, Nombre de la barca “Creixell tres”, 18.000 € Tel. 977680002 NUEVA ZODIAC MEDLINE SUNDREAM 5mt. Motor Honda 50 hp (titulín) Injección/hidráulico. 15.000€ (IVA incl) Tel. 977680002

AUDI A3 1.9 TDI 130 CV, año 10/02, full equip. Tel. 977 21 22 16

BARCOS NUEVOS/OCASIÓN. Valoración.

Taller Náutico. Ivernaje. Transporte. Tel. 661768040 (Dany)

TARRAGONA. POLÍGONO FRANCOLÍ. ALQUILER. Se alquila nave, 1.000€/mes.

680m2 (diáfano), oficinas 106m2, altillo de 26m2. Luz, agua y teléfono. Muy bien comunicada. Tel. 977217950

¡¡GRAN OPORTUNIDAD!! Particular vendo furgón isotermico Nissan Cabstar, 95 enero 2002. Estado excelente.

Por 6.000€. Tel. 629810256

TREBALL Professionals

TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. LLOGUER. Parking de fácil aparcamiento. Precio 90€. Tel. 977218730 / 610500017

FORD FOCUS CABRIO 2.0 TDCI TREND, 138 CV. Full equip, 28.000km, año: mayo 2008. Tel. 977 21 22 16

TARRAGONA. PIN Y SOLER. LLOGUER. 100m2 más altillo 80m2. 2.300€. Tel. 977 211 760

OPEL CORSA. 1.3 CDTI 90CV ENJOY. Año 9/07. Tel. 977 21 22 16

TARRAGONA. C/ UNIÓN. 180m2. 6.000€ negociables. Tel. 977 211 760 TARRAGONA. AUGUST. Local en el centre de Tarragona de 107m2 amb possibilitat d’ampliació a 169m2, sortida de fums, per a qualsevol activitat. Truqui per informar-se. Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. POLÍGON FRANCOLÍ. ALQUILER. Se alquila nave, con puente grúa. Suministro eléctrico 125kw. 680m2 (diáfono), oficinas. Agua y teléfono. Lavabo y vestuarios. Tel. 977217950 TARRAGONA. VENTA. Trastero-almacen 25m. Muebles. Herramientas. Bicicletas.

19.800€. Tel. 654 09 25 40 SALOU. Dos locals de 72m2 cadascun (cèntrics), c/Major, en lloguer o venda.

Tracte directe. Tel.: 609 020 545 CAMBRILS (pueblo). PARKING EN VENDA. C/Verge del camí. 9.000€ Tel. 609 88 77 77 TARRAGONA. VENTA. Almacen-cochera.

60m. Vado a pie de calle. Persiana, luz, ventanas. 90.000€. Tel. 654 09 25 40 TARRAGONA. C/CAPUCHINOS. ALQUILER parking coche mediano. 60€ Tel. 654092540

TARRAGONA. RAMBLA VELLA / PLAÇA SEDASSOS / PLAÇA SANT MIQUEL / ESTANISLAU FIGUERES / RAMBLA NOVA / SANT DOMÈNECH. Pisos de disseny d’1 i 2 habitacions, totalment moblats i decorats, 1 bany, cuina office equipada amb rentavaixelles, rentadora-assecadora, nevera, microones amb grill, tv, dvd, tdt, aire condicionat fred i calent, parquet, exteriors, ascensor, despeses de comunitat incloses en el preu. Des de 500€.

Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. LLOGUER. Local despacho en centro Rambla Nova.

Amueblado. A/C. Sólo 450€. Tel. 977 211 760

TARRAGONA. RBLA.NOVA. Sense mobles, àtic amb vista espectacular, 1hab., menjador, cuina, terrassa. Preu: 500€. Tel. 977252052

SALOU. C/ROGER DE LLÚRIA S/N. OPORTUNIDAD! Local en alquiler.

240m2+350m2 de terraza. 700€. Opción de venta. Tel. 609 88 77 77

TARRAGONA. VENTA. Rambla Oficina 50m. Exterior. Varias salas 124.000€. Tel. 654 09 25 40 TARRAGONA. C/ MENDÉZ NUÑEZ. LLOGUER. 100m2. Sala diáfana. 800€. Tel. 977 211 760

ALFA ROMEO 1.9 GT 150CV, Año. 01/,6 Full equip, Tel 977 21 22 16 GRAN CHEROKEE LAREDO 3.1 TD Año 10/01, full equip, Tel. 977 21 22 16 AUDI A4, 2.0 TDI 6V 140CV. Año 2005, full equip, Tel. 977 21 22 16 W GOLF SERIE 3, 1.9TDI. Año. 97. Tel. 977 21 22 16 AIXAM A741 7000km. Año: 2007. Tel. 977 21 22 16

¡ATENCIÓN! INGRESOS EXTRAS www.TrabajarDesdeCasa.com Tel. 93 100 01 10 Se busca CONSTRUCTOR solvente para la ejecución de una obra de 21 pisos en el centro de Tortosa. Obra a cargo del constructor a cambio de pisos sin cargas. Tel. 977 212 398 / 672 384 182

Se precisa MONTADOR de mobiliario de hogar, con 7 años de profesión para Tarragona ciudad. Llamar a Sr. Juan. Tel. 977 23 67 11

FORMACIÓ Cursos

AUDI A3 1.8T, 1998 Full equip Tel. 977 21 22 16 JAGUAR X-TYPE, 3.0 V6 SPORT, Full equip+piel Tel. 977 21 22 16 VW GOLF CABRIO. 1.81, 1996 Tel. 977 212 216 MERCEDES V 220 CDI AMBIENTE, Año 2000, Full equip+piel Tel. 977 21 22 16

NAUTICA. Curso P.E.R (Patrón de embarcaciones de recreo) y básico.

Sábado 5 de febrero en Comaruga (El Vendrell). Tel. 661768040 / 977680002 Curso manipulador de Alimentos en Tarragona. 35€. Tel. 931813354 / 622201423. www.martomalimentaria. com / info@martomalimentaria.com.

RENAULT LAGUNA II GRAND TOUR 1.9 DCI 120CV, FULL EQUIP, Año 2001, Telf. 977 21 22 16

Classes de pintura/dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). 686411008 Tito Figueras

CITROËN C1. 1.OI. 68cv. 3p. 25.000km, año 11/06. Tel 977 21 22 16

Llicenciada en Filologia Catalana fa classes de tots els nivells de català i de primària. Truqueu als matins al tel.

609205570

MERCEDES 300. Diesel-Clasic. Año 92. Color blanco. Asientos de piel, enganche remolque. 180.000kms. Precio 10.500€. Particular. Tel. 616728550 TOYOTA YARIS. 1.OI. 68cv full equip. Año 12/02. Tel 977 21 22 16 SUZUKI SWIFT 1.3 68CV, Full equip, Año: 4/2000. Tel. 977 21 22 16 FORD PUMA 1.4I 16V 90CV, FULL EQUIP, Año. 99. Tel. 977 21 22 16 LAND ROVER DISCOVERY 2.5 TD5 138CV, FULL EQUIP, 7 plazas, año: 6/01.

Tel. 977 21 22 16

ANUNCIS CLASSIFICATS Envia un e-mail classificats@noticiestgn.cat

40 | Contraportada

2 de febrer de 2011 |

la contraportada de la seTmana

BENET JANÉ alcalde del vendrell

“La Xatonada s’ha guanyat un lloc privilegiat dins de les cites gastronòmiques del país” ció de cursos de fer xató per a infants. Sobre aquest darrer argument, cal dir que cada any hi participen al voltant de 300 nens i nenes de les escoles del Vendrell i, en aquests primers 25 anys, podem dir que hi han participat uns 5.000. I el resultat d’aquests cursets és l’Exhibició de Xatonaires Infantils que, com vaig dir la setmana passada en roda de premsa, fa molt de goig de veure-la en directe. I crec que aquest lema de capital del xató serà un bon impuls per a la promoció exterior d’aquest plat.

Redacció, Tarragona

E

ls amants de la gastronomia de les nostres comarques tenen una cita obligada aquest 6 de febrer a la capital del Baix Penedès. I és que el Vendrell celebra una nova edició de la seva Xatonada Popular. Sens dubte, un bon moment per parlar amb l’alcalde del municipi, Benet Jané (CiU).

Enguany es compleix un quart de segle de la primera festa de la Xatonada Popular.

En quins aspectes ha millorat la festa des dels inicis fins ara?

L’essència de la Xatonada s’ha conservat intacta amb el pas dels anys. El que s’ha aconseguit amb el temps és consolidar-la i dinamitzar-la, aportanthi altres atractius, com ara la Fira de productes alimentaris naturals i artesanals, la incorporació d’estands relacionats amb el xató, la presència de grups d’animació...

En aquest quart de segle, la Xatonada del Vendrell s’ha guanyat un lloc privilegiat dins de les cites gastronòmiques del país i, per a la nostra vila, és una diada festiva que sempre compta amb una gran participació ciutadana.

Es pot afirmar que el xató, a més d’una manifestació gastronòmica, és també una manifestació cultural?

Evidentment, la gastronomia

Benet Jané, en una edició passada de la Xatonada del Vendrell /Cedida

també forma part de la cultura d’un poble. No hi ha pràcticament documents que parlin de l’origen d’aquest plat, però es veu que al final del segle XVIII la seva preparació va experimentar una embranzida important. I una primera referència del xató del Vendrell la trobem en un article del periòdic El Baix Penadès publicat el 1906.

Quins arguments tenen per

defensar que el Vendrell és la capital del xató?

Històricament, sempre ens hem reivindicat com a bressol del xató i ara, amb motiu del 25è aniversari, hem apostat per proclamanar-nos com a capital. I els nostres arguments per defensar aquesta capitalitat és que som el municipi que va organitzar per primera vegada una xatonada popular, amb concurs de mestres xatonaires, i que som únics en l’organitza-

Quin paper tenen les entitats socials del municipi en aquesta festa?

Al Vendrell, des de l’any 1997, tenim una entitat que específicament es dedica a promocionar el xató: l’Associació Gastronòmica de la Universitat del Xató de Catalunya. Té un pes importantíssim en la festa i en tota mena de propostes de divulgació d’aquest plat típic.

La Xatonada també és possible gràcies a la col·laboració desinteressada d’una munió de voluntaris que ajuden en la realització de tasques diverses.

Precisament enguany, coincidint amb el 25è aniversari, els hem retut homenatge amb un acte celebrat la setmana passada a l’Escola Municipal de Música Pau Casals.

I cada vegada més, des de l’Ajuntament pensem que és important que les entitats del municipi facin seva aquesta festa i s’hi involucrin d’algu-

na manera. Per això, ja des de l’any passat, hem volgut que aquelles entitats o associacions que aquell any celebrin un aniversari significatiu tinguin un representant en el jurat del Concurs de Mestres Xatonaires.

Quins són els principals atractius de la festa d’enguany per a la gent de fora?

Pel que fa als actes, a partir de les 10, a la Rambla del Vendrell, tindran lloc el 25è Concurs de Mestres Xatonaires, la 24a Exhibició de Xatonaires Infantils, la 18a Fira de productes alimentaris naturals i artesanals, una mostra d’estands relacionats amb el món del xató i la Trobada de plaques de cava. A més, durant tot el matí hi haurà l’animació del grup que ens ha acompanyat la festa en els últims anys, la Molt Honorable Companyia de Teatre del Gobern de Catalunya, i una ludoteca per a la canalla, amb una trentena de jocs d’habilitat fets amb productes reciclats.

Una novetat d’enguany, que vol fer més amena la visita a la festa, és la incorporació d’una ruleta d’obsequis, a càrrec del drac de foc el Cabrot. Tothom que hi vulgui participar podrà comprar un butlleta i veure quin producte relacionat amb el xató pot guanyar.

I per l’import de 7 euros, qui vulgui podrà degustar una ració de xató i també s’emportarà un pitet commemoratiu del 25è aniversari, una copa, un portacopes i una cassoleta.

2 hab., desde 180.000€ 3 hab., desde 225.000€