noticiestgn177

TARRAGONA

SALUT

L’atenció primària de la Costa Daurada es prepara per a la temporada turística P16 L’activitat es dispara a les zones de costa

P10

Josep Fèlix Ballesteros confirma que es tornarà a presentar a l’alcaldia “M’encantaria inaugurar els Jocs del 2017”

Art Funerari Flors artificials Fotoceràmiques Servei de manteniment Rovira i Virgili, 40 baixos 2a 43002 Tarragona Tel. 977 249 319 · Fax. 977 247 152 Mòbil 669 797 058 www.lapidesesteles.es

120613 número 177 www.noticiestgn.tv

SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

WWW.NOTICIESTGN.CAT

TARRAGONA VEURÀ ELS CREUERS DES DEL BALCÓ EL PORT APOSTA FORT PEL TURISME DE CREUERS I JA PLANIFICA LA CREACIÓ DE LA NOVA TERMINAL A PRIMERA LÍNIA DE LA FAÇANA MARÍTIMA DE LA CAPITAL PÀGINES 2-3 I EDITORIAL

Fotomuntatge orientatiu elaborat per notíciestgn que no es correspon estríctament amb el projecte definitiu de la futura terminal de creuers.

SONPURA MARCA LÍDER EN MUELLE ENSACADO MÁS DE 40 AÑOS CON EL SISTEMA MULTI SAC Y MULTI SAC MICRO

2 | El Tema de la Setmana

12 de juny de 2013 |

E L TE MA D E L A SE TMANA

Els creuers presidiran en el futur les vistes des del Balcó del Mediterrani El Port de Tarragona planifica la creació de la nova terminal de creuers al costat del Club Nàutic, fet que transformarà la façana marítima de la ciutat en un autèntic aparador del potencial turístic de la Costa Daurada

Òliver Márquez, Tarragona

E

l Port de Tarragona està decidit a fer el pas definitiu perquè la Costa Daurada es converteixi aviat en una destinació regular de turisme de creuers a la Mediterrània. El president del Port, Josep Andreu, ha encarregat al departament de Planificació de l’Autoritat Portuària la redacció de l’avantprojecte per construir una veritable terminal de creuers davant la façana marítima de la ciutat, al costat del Club Nàutic, fet que, sense dubte, representarà un salt qualitatiu en el potencial turístic de la capital tarragonina i també un orgull per als seus ciutadans, que en el futur podran contemplar l’arribada de creuers des d’espais tan emblemàtics com el Balcó del Mediterrani, el Fortí de la Reina o l’Amfiteatre romà.

El litoral tarragoní, acostumat a veure ancorats en el seu horitzó vaixells de mercaderies, experimentarà en els pròxims anys una notable transformació amb l’arribada de creuers de luxe de mida mitjana.

Aquesta és la voluntat del Port de Tarragona, que ja planifica la creació de la nova terminal de creuers a l’extrem sud de la platja del Miracle, al costat de l’actual Club Nàutic. La installació, que requerirà una inver-

sió d’uns 35 milions d’euros, serà visible des de bona part de la ciutat i es convertirà en autèntic aparador del potencial turístic de les nostres comarques, tant per als habitants de Tarragona com per als seus visitants.

La nova terminal de creuers a la platja del Miracle és una vella aspiració de l’Autoritat Portuària de Tarragona que s’arrossega des del Pla director 2000-2014 i que l’actual president, Josep Andreu, vol desencallar aprofitant que ara toca revisar el full de ruta de les ampliacions portuàries per als pròxims exercicis.

La terminal consistirà, a grans trets, a allargar l’actual escullera del Club Nàutic mar endins per habilitar els punts d’atracada i de serveis necessaris per rebre en òptimes condicions creuers d’alta gamma de mida mitjana i també ferris (vaixells que transporten passatgers amb els seus vehicles particulars) procedents d’altres punts de la Mediterrània. L’avantprojecte, que compta amb la conformitat de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, també inclourà els estudis mediambientals pertinents, l’ànalisi dels fluxos de corrents marins, de calatge, de mobilitat dels passatgers i fins a l’últim detall funcional de la nova instal·lació (pàrquings, oficines, etc...). Segons Josep Andreu, “fins ara el Pla director antic preveia simplement la reserva d’un espai per a aquesta nova terminal. Ara,

amb el nou pla director que estem redactant, ja incorporarem aquest avantprojecte concret de la terminal, és a dir, un pla funcional, que és el pas previ al projecte definitiu i la seva construcció”.

Nova estratègia per captar creuers Andreu, però, apunta que “en cap cas aquesta inversió es farà si no està plenament justificada. Abans cal que el territori consolidi una arribada regular de creuers al llarg de tot l’any”. El president del Port de Tarragona apunta que des de fa mesos “estem treballant juntament amb la resta d’agents del territori en una estratègia comercial que ha de servir per posicionar la marca creuerística de Tarragona i de la Costa Daurada en el mercat

de les companyies navilieres”.

En aquest sentit, des de la presidència del Port de Tarragona s’estima que per plantejar-se la construcció de la nova terminal caldria consolidar una forquilla d’entre 30.000 i 50.000 creueristes anuals al territori.

La nova estratègia passa, en una primera fase, per la definició d’un producte i una marca pròpia de Tarragona com a destinació de creuers. “Es tracta de vendre inequívocament els atractius de Tarragona i tot el seu entorn i, de retruc, informar les navilieres que com a complement de la nostra gran oferta estem situats a només una hora en cotxe de Barcelona”, assegura Andreu. Aquesta nova marca de Tarragona com a destinació creurística es començarà a donar a conèixer aviat a totes les fires internacionals de creuers que es fan al

món, cosa que fins pocs anys no es feia perquè el turisme de creuers no era prioritari per a l’Autoritat Portuària de Tarragona. “Ara toca repartir targetes de visita a tot arreu”, reconeix Josep Andreu, “ja que ens interessa que les navilieres comencin a conèixer el nom de Tarragona”.

La segona fase passa per definir quin és el target i a quin tipus de creuer cal adreçar l’oferta de Tarragona i de la Costa Daurada. “Estem treballant en tots dos fronts”, assegura Andreu.

De moment, s’ha definit que en aquesta primera fase s’han de descartar els grans creuers de fins a 5.000 passatgers i apostar per vaixells de mida mitjana i de gamma alta procedents dels mercats d’Alemanya, Anglaterra i França. El mercat americà queda exclòs de moment ja que seria recomanable la pro-

El Tema de la Setmana

| 12 de juny de 2013

|3

e l te ma d e l a se tmana

La creació de la nova terminal comportarà una inversió de 35 milions d’euros, a cà rrec del Port, però que nomÊs es farà efectiva si la ciutat aconsegueix consolidar una afluència estable de creuers al llarg de tot l’any

EL PR ESENT

Acord amb Marina Port Tarraco per acollir els creuers de petit format Actualment Tarragona es troba molt lluny de les xifres de creueristes que es mouen en altres ciutats com, per exemple, Palamós (uns 35.000 anuals) o Cartagena (uns 100.000 anuals). Tot i això, el Port de Tarragona disposa d’una petita terminal recentment remodelada per on cada any passen entre dos i cinc creuers que decideixen fer escala al nostre litoral. Els

calatges del litoral tarragoní són excepcionals i permeten acollir grans vaixells, però de moment els creuers que arriben són de mida considerada mitjana. Les instal¡lacions actuals estan pensades per atendre uns 25.000 passatgers anuals.

Pel que fa als creuers de format petit, l’Autoritat Portuà ria de Tarragona ha arribat recentment a un acord amb

els propietaris de Marina Port Tarraco per tal que aquests puguin ancorar dins de les instal¡lacions del Moll de Costa, on el desembarcament dels passatgers Ês ideal i directe al barri del Serrallo si es tracta de grups reduïts de fins a 150 persones. En les darreres setmanes han atracat al Marina Port Tarraco dos creuers d’aquestes característiques.

3BNCMB /PWB SU 5BSSBHPOB

&U SFHBMFN MB QSJNFSB NFTBEB QFSRVĂ’ FU QPTJT FO NBSYB BM NĂ?T BWJBU QPTTJCMF EFTUJOB MB B BMMĂ› RVF NĂ?T FU DPOWJOHVJ QJOUBS DPNQSBS NPCMFT EPOBS E BMUB FMT TFSWFJT P TVCNJOJTUSBNFOUT FUD

/P DPCSFN IPOPSBSJT QFS MB OPTUSB HFTUJĂ˜ DPNFSDJBM 4J FUT NFOPS EF BOZT FM DPOUSBDUF UBNCĂ? FU TPSUJSĂ‹ EF GSBOD J TJ FO UFOT NĂ?T EF OPNĂ?T BCPOBSĂ‹T MB GPSNBMJU[BDJĂ˜ EFM DPOUSBDUF

ximitat d’un aeroport amb vols transoceà nics.

El paper de BCN World Ara fa uns mesos la comissió territorial que treballa per atreure creuers al territori va experimentar un canvi important. Les reunions de treball, integrades a parts iguals pel Port de Tarragona, per la Cambra de Comerç, per la Diputació de Tarragona i per l’Ajuntament de Tarragona a travÊs del seu Patronat de Turisme, van passar a ser liderades per l’Autoritat Portuà ria de Tarragona, amb el consentiment de totes les parts, ja que Ês l’ens portuari qui tÊ un accÊs mÊs directe al món de les navilieres i els recursos necessaris per desenvolupar accions concretes. Amb el lideratge del Port de Tarra-

gona s’han sumat a la comissió la URV, patronals del sector turístic i PortAventura i en breu ho farà tambÊ BCN World, un projecte que preveu generar una forta demanda de visitants al territori per via marítima (ja sigui en creuers o en ferris).

La comissió treballa amb dos tipus de reunions. Unes d’à mbit institucional, que es realitzen cada trimestre i on hi estan representats els responsables polítics i institucionals de les diferents parts implicades. I unes altres, que es realitzen amb mÊs regularitat, d’à mbit tècnic en les quals intervenen els professionals en la matèria de cadascuna de les institucions per tal de definir quin Ês el target (client potencial) al qual cal adreçar l’oferta de creuers de Tarragona i la Costa Daurada.

4JHVJ VO QJT BNC NPCMFT P TFOTF BNC FM MMPHVFS MPX DPTU TFNQSF �T VO TPM NFT EF ýBOÎB

&MT OPTUSFT QSFVT EF MMPHVFS JODMPVFO TFNQSF MFT EFTQFTFT EF DPNVOJUBU BJYĂ“ DPN FMT JNQPTUPT NVOJDJQBMT *#* J CSPTTB % BRVFTUB NBOFSB OP IJ IB TPSQSFTFT FO M JNQPSU EFM UFV SFCVU NFOTVBM

%VSBOU FM QSJNFS NFT TPMVDJPOBSFN J DPCSJSFN RVBMTFWPM BWBSJB J P JODJEĂ’ODJB RVF QVHVJ BGFDUBS FM GVODJPOBNFOU PSEJOBSJ EFM UFV OPV IBCJUBUHF 1BTTBU BRVFTU UFSNJOJ EJTQPTBSĂ‹T E VO TFSWFJ FYDMVTJV E BWBSJFT J SFQBSBDJPOT

%FT EFM QSJNFS EJB FM OPTUSF 4FSWFJ E "WBSJFT DPCSJSĂ‹ UPUFT MFT JODJEĂ’ODJFT RVF DPSSFTQPOHVJO BM QSPQJFUBSJ J GBDJMJUBSĂ‹ MB SFTPMVDJĂ˜ EF MFT UFWFT

5 BKVEFN B EPOBS E BMUB FMT TVCNJOJTUSBNFOUT CĂ‹TJDT EF MB UFWB MMBS MMVN BJHVB J HBT

J U BTTFTTPSBSFN TJ IP OFDFTTJUFT FO MB DPOUSBDUBDJĂ˜ E VOB BTTFHVSBOĂŽB EF MMBS RVF DPCSFJYJ FMT UFVT CĂ?OT J QFSUJOFODFT EBWBOU E VO QPTTJCMF JNQSFWJTU

4 | Sumari i editorial

12 de juny de 2013 |

C L AUS D E L A SE TMANA

7

Tarragona crea el doble d’empreses que Catalunya

kjv

10

Parlem amb l’alcalde de TGN, J.F. Ballesteros

Enquesta: PP i PSC perdrien força a Tarragona

Aprendre la lliçó La continuada presència de vaixells de mercaderies ancorats al litoral tarragoní, tots ells esperant rebre autorització per accedir a les instal·lacions del Port per carregar o descarregar, ens recorda dia rere dia la forta implantació que l’activitat industrial i logística té al nostre territori.

De fet, és difícil trobar un dia de l’any en què sigui possible mirar a l’horitzó de la Mediterrània sense que alguna d’aquestes masses de ferro s’interposi en el nostre camí. És una visió, però, que en cap cas ens incomoda. Ja que les embarcacions, amb banderes de països de tot el món, són sinònim d’activitat econòmica i de generació i manteniment de llocs de treball per a milers de persones que, de manera directa o indirecta, es guanyen la vida al voltant del món portuari.

Precisament aquest món, però, aviat podria aportar una visió diferent i complementària del litoral tarragoní amb una aposta ferma per un altre dels sectors econòmics cabdals a les nostres comarques: el turístic. És força soprenent, però, que en una zona on la majoria de municipis costaners han apostat decididament pel turisme com a motor econòmic des de fa més de tres dècades, finalment hagi de ser el principal agent industrial del territori, el Port, qui aposti i lideri, tant des del punt de vista del finançament de les instal·lacions com en la concepció del projecte, el camí per posar remei a una de les grans assignatures pendents del turisme a la Costa Daurada.

Durant vint anys, les institucions del territori, ja sigui per personalismes absurds o per manca d’interès conjunt, no han estat capaces de treballar plegades per vendre l’evident potencial de casa nostra com a destinació turística de creuers. Altres zones de Catalunya, com Palamós a la Costa Brava, ens avantatgen. Ara sembla que hem après la lliçó. Més val fer-ho tard que no pas no fer-ho mai.

Espurnes

16

Es posa en marxa el dispositiu sanitari d’estiu

Protagonistes

EDITORIAL

,

12

SÍ

23

La remodelació del celler LeFou de Batea

Una tortuga és alliberada el Dia del Medi Ambient La desembocadura del riu Gaià ha estat protagonista aquesta setmana del Dia Mundial del Medi Ambient. Els alumnes de les escoles Pau Delclòs i del Col·legi Santa Teresa de Jesús de Tarragona han participat en l’alliberament d’una tortuga de rierol. Els escolars han rebut una petita introducció explicativa sobre l’espècie de la mà de l’Associació Mediambiental La Sínia, que ha anat recuperant el seu espai al riu Gaià.

www.noticiestgn.tv

SÍ

d’en mossèn Aragonès

MarketingLand obté un guardó al Festival PubliFestival L’agència tarragonina MarketingLand guanya el premi a la Millor Acció Social en el prestigiós Festival Internacional de Publicitat Social PubliFestival. El guardó ha estat per la campanya de conscienciació social en matèria de reciclatge “¿Dónde te lo dejo?”, d’Ecoembes, creada i executada per l’agència tarragonina, que ha estat premiada entre més de 600 projectes d’arreu del món.

Moltes felicitats!

La frase de la setmana

No us emporteu la nostra terra Diu un conte etíop que durant el regnat de l’emperador Teodor uns europeus arribaren a Etiòpia i la recorregueren de nord a sud i d’est a oest, fent el primer mapa del país. El rei els va felicitar i els omplí de regals. En el moment del comiat, però, mentre uns criats carregaven els regals al llom dels camells, d’altres agafaren les sabates dels estrangers i les netejaren amb molta cura.

- Per què ho feu? - demanaren al rei - La terra és la nostra mare i el nostre pare. Us donem la nostra riquesa, però no pas la nostra terra.

Bernabé

• “0n s’està bé, allí és la pàtria” (Aristòfanes). Per tant, on no s’està bé, allí no és la pàtria.

• L’amor a la pàtria comença en la família.

• “Jo tinc la meva pàtria: com Antoní, Roma, com home, el món sencer”(Marc Aureli Antoní).

• “El fum de la pròpia pàtria és més brillant que el foc de terra aliena”(proverbi llatí).

• Allò que vam ser ahir i allò que volem fer demà és el que fa un Estat.

• L’amor va en cercles concèntrics, des del jo a l’últim racó del món. No es pot tancar en cap, ni se’n pot saltar cap.

• No es pot ser ciutadà del món si no es paga tribut en cap lloc.

• Desgraciada la terra que té necessitat d’herois.

• Un dels grans problemes actuals és conciliar l’amor a la pròpia pàtria amb el servei a la humanitat.

“Cal intentar, pels nostres fills, que Catalunya sigui un país independent” Dyango

Cantant melòdic

Opinió | 5

| 12 de juny de 2013

C L AUS D E L A SE TMANA Edita i distribueix: Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Director: Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat Redacció i fotografia: noticies@noticiestgn.cat 977 25 99 11

Disseny i redacció: Agnès Llorens Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat

Disseny original: Èxit Comunicació Folc Lecha disseny@noticiestgn.cat

Correcció: Carme López Imprimeix: Promicsa D.L.: T- 1062- 09 Vídeo: Tomàs Varga

Departament comercial: Manel Novella mnovella@noticiestgn.cat Joan A. Cano jcano@noticiestgn.cat Web: Ana Gómez / Agnès Llorens

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

C ARTE S AL D IRE C TOR Beatificacions inoportunes El proper 13 d’octubre se celebrarà a Tarragona, si Déu no ho atura, la beatificació conjunta de més de 500 persones que van ser assassinades en la revolta del 36.

L’acte està propiciat per la Conferencia Episcopal Española i per la celebració s’ha triat Tarragona, tenint en compte la tradició martirial de Sant Fructuós i els seus diaques Auguri i Eulogi.

Aquesta és l’argumentació bàsica que he pogut llegir en les paraules del senyor arquebisbe i i en el document específic de la CEE sota el títol “Els màrtirs del segle XX a Espanya, testimonis de la fe ferms i valents”.

“Missatge amb motiu de la Beatificació de l’Any de la fe a Tarragona, el 13 d’octubre de 2013” En l’encapçalament d’aquestes línies he parlat d’inoportunitat, però potser cal dir que l’efemèride és molt oportuna per segons quins poders fàctics. Efectivament, en uns moments de clara pressió de la jerarquia espanyola sobre el govern de l’Estat (llei de l’avortament, llei d’educació) és una demostració de força muntar un acte multitudinari que demostri la potència dels sectors mes retrògrads, i muntar-ho, a més a més, a Catalunya.

En faig automàticament una pregunta: i per què no a Barcelona?

Em temo que perquè no haurien trobat el fàcil suport que han trobat a la nostra ciutat. Perquè cal ser de molt bona fe per no veure en aquest acte un atac a la nostra identitat com a país. Estant a casa nostra haurem de suportar que la nostra llengua sigui menystinguda, en la majoria dels apartats del programa i fins i tot passarem per la vergonya de traduir al castellà les actes de Sant Fructuós perquè els forasters les puguin entendre.

Aquesta és la situació de l’Església tarragonina, sotmesa a les decisions que es prenen fora d’aquí, incapaç de valorar i estimular els moviments socials de casa nostra, muda davant les situacions d’injustícia i corrupció i renunciant a la seva missió profètica de denúncia.

Això sí, se celebrarà una important manifestació “nacional” d’exaltació d’uns religiosos, els quals, com molts d’altres no religiosos en un costat i l’altre de l’aberrant guerra entre germans, van tenir la desgràcia de viure uns moments de convulsió, però que en cap cas es pot afirmar que el seu comportament a la vida fos motiu d’exemple i seguiment.

I el nostre Ajuntament aplaudeix, i s’afegeix a la festa només pel fet que potser vindrà força gent de les “espanyes” i tindrem els comerços i els restauradors contents.

Com deia aquell “El fi justifica els mitjans”. No ens interessa situar aquest acte en el context del que passa al nostre país? O és que els nostres regidors/es han perdut la capacitat d’anàlisi de les propostes que els arriben?

En tot cas, aquesta és la meva opinió que estic segur que molts no compartiran, però em consta que si dins la nostra església hi haguessin espais d’intercanvi d’opinions, molts creients ens sentiríem alliberats d’una situació constant de silenci i decepció. Àngel Conesa González Exdirector de Càritas

I els veïns què?

El diari setmanal notíciestgn número 172 del 8 de maig, en el seu apartat d’infraestructures, es pot llegir que la diputada al Parlament de Catalunya per Convergència i Unió, la tarragonina Victòria Forns ha defensat el tercer fil a Altafulla sense que això perjudiqui el transport de viatgers i els veïns i turistes del municipi, és clar, proposant pantalles acústiques amb la intenció de reduir el soroll dels trens de mercaderies i fent-los passar a la nit i matinada.

Sap els decibels d’aquests espantosos sorolls? Hi ha algú que els controli?

Jo visc a prop de la via del tren i no sé com s’ho faran per evitar l’estrepitós soroll que produeixen aquests combois que, per a més inri, transporten matèries perilloses (se’n recorden de l’accident dels Alfacs?)

Segons el meu parer, la instal·lació de pantalles acústiques no només a Altafulla, sinó a tot el litoral, mai seria la solució.

Entenc que les indústries i el Port clamin per una solució que els connecti amb la resta d’Europa.

Per això ja es va projectar el Corredor Mediterrani, a més, tampoc els costaria tant condicionar la línia de Roda de Berà.

El que no comprenc és la passivitat dels municipis afectats. Que no saben que una vegada fet el pastís se l’hauran d’empassar? Tampoc es comprèn la poca oposició dels veïns afectats per aquest projecte del tercer fil. Que no veuen que no podran dormir tranquils? Seran tan innocents de creure en la seva provisionalitat?

I els Verds? Que els agradaria que una muralla malmetés el paisatge del litoral? Que no recorden que ja es va desviar els camions?

De res serviran les queixes quan ja no hi hagi remei.

Ah! Potser que, per suportar aquests sorolls som els que paguem un dels IBI més elevats de Tarragona. I per la desvaloració que per aquest motiu sofriran les nostres cases, qui ens la pagarà? Les indústries, el Port o l’Ajuntament?

Apa! Encara som a temps de parar aquesta barbaritat.

Bartomeu Esteve i Bofarull Tarragona

ves diagnòstiques em van detectar una pedra al conducte i em van recomanar repòs. Vaig portar un certificat mèdic a l’agència per tal que el fessin arribar al RACE. Al cap d’uns dies en vaig rebre la resposta: em denegaven la petició allegant que en el certificat constava que aquesta malaltia ja la tenia anteriorment.

En primer lloc, en cap moment em van demanar que declarés les malalties que tenia i, d’altra banda, tothom sap que les pedres al ronyó no t’impedeixen fer vida normal fins que es mouen, i això és imprevisible, i et provoquen el còlic.

Per tot plegat, vaig considerar injusta la resposta de la companyia asseguradora i vaig presentar un escrit a l’agència de viatges exposant que a l’hora de contractar la pòlissa, en cap moment em van informar d’aquesta conseqüència.

Encara estic esperant la resposta a la reclamació o algun interès per intentar arreglar el tema. Així que, aquest any, les vacances no les contractaré a Halcón Viajes ni tampoc cap familiar meu, amic, conegut, etc.

Vigileu!

Esther Grau Civit Tarragona

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A LECTOR@ NOTICIESTGN.CAT (*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport.

Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters.

Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors i col·laboradors publicades en el setmanari.

Atenció a les assegurances de les vacances Abans de contractar una assegurança de viatges, penseu-vos-ho bé.

A començaments de l’estiu passat vam contractar un viatge a l’agència Halcón Viajes, situada al carrer Prat de la Riba de Tarragona. Atès que vam fer la petició dos mesos abans de la data de sortida, en formalitzar el viatge vam demanar una assegurança per si ens sortia algun entrebanc. Ens en van recomanar una, la tres estrelles del RACE. Ens van dir que tot i ser la més cara era la millor i que el RACE és una companyia de prestigi.

Malauradament, el dia abans de la sortida, vaig entrar a urgències amb un còlic nefrític. Amb les pro-

Confiï’ns la gestió del seu pis, més de 35 anys d’experiència ens avalen

6 | Territori

12 de juny de 2013 |

TER R ITOR I

OP INIÓ JO SEP M. BO N ET S E C R E TAR I D’AC C IÓ POL ÍT IC A I E L E C T OR AL DE L PSC

L’alcalde Recasens i el lideratge moral

INFRAESTRUCTURES

L’Ajuntament de Tarragona presenta un recurs contra la licitació del tercer fil

L

’Ajuntament de Tarragona ha presentat davant el Ministeri de Foment un recurs en què s’insta la declaració de nul·litat de ple dret del projecte i la licitació de les obres per la implantació del tercer carril ferroviari al seu pas pel terme municipal de Tarragona.

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, compleix d’aquesta manera el que va dir la setmana passada quan va enviar una carta a la ministra de Foment, Ana Pastor, assegurant que si el projecte no recollia la provisionalitat del tercer carril ferroviari presentaria un recurs.

Ballesteros recalca que ja ha reiterat en diferents ocasions que farà “tota la pressió possible”

per tal que les obres del tercer fil a Tarragona comencin al més aviat possible, això sí, “sempre que hi hagi una garantia clara que serà provisional. Perquè si no és així, el que farem serà oposar-nos a la construcció del tercer fil”.

L’alcalde de Tarragona destaca que ara el que és necessari és treballar per fer pressió per tal que es treballi en el traçat definitiu. “El que no consentirem és que aquest projecte es quedi oblidat en un calaix”, sentencia. Ballesteros recorda a la ministra Ana Pastor que tampoc deixarà passar les millores promeses a l’estació de trens. Entre elles figura la instal·lació de les pantalles acústiques, l’adequació de les andanes de l’estació i les passeres per a vianants.

SOCIETAT

A

aquells que han estat pioners en algun àmbit decisiu de l’activitat humana, la societat els reconeix un lideratge que va més enllà dels resultats concrets i de l’època en què els han obtingut. Això fa que esdevinguin un model a seguir per a les generacions futures, un referent amb el qual establir comparació, un exemple pels valors personals que han manifestat. Tots aquests atributs generen un tipus de lideratge que perdura en el temps i que ja no requereix de la presència física del líder: és el lideratge moral.

En Josep Maria Recasens és un exemple magnífic del que acabo de descriure. Com a alcalde electe l’any 1979, va tenir un paper essencial en el procés de recuperació de la democràcia municipal. Va batallar amb tenacitat contra les rèmores d’un franquisme que no estava disposat a cedir el poder de cap de les maneres. Aquest procés de recuperació de la democràcia no va ser fàcil i li va generar reconeixements i suport incondicionals però també crítiques i judicis precipitats i injustos. Però això no només no el va fer defallir sinó que el va esperonar a situar-se, en tot moment, al capdavant d’aquest procés de recuperació cívica i cultural. Per tant, cal dir, ben alt i ben fort, que l’alcalde Recasens ha estat un home fonamental per entendre, políticament i socialment, els darrers vint anys del segle passat a Tarragona.

La tossuderia de Recasens per construir una ciutat cohesionada urbanísticament i ben travada socialment el va portar a emprendre un gran nombre de projectes, pioners a l’època i que ara no enumeraré. El seu caràcter pragmàtic el duia a pensar i actuar a partir de realitats concretes i a tenir clar que els projectes només tenen sentit si s’articulen en base a les persones i a unes circumstàncies precises.

Els seus profunds coneixements d’història li van ser molt útils per concebre la nostra ciutat com la síntesi històrica i social dels diversos passats. Volia que Tarragona fos la síntesi de tota la càrrega cultural de la qual els tarragonins i tarragonines ens sentim hereus i orgullosos. Però també volia que la ciutat fos la síntesi de les diferents sensibilitats reals i concretes de la ciutadania del moment.

El seu concepte de govern de la ciutat no era només de gestió administrativa sinó que també incorporava una dosi important de lluita social i cultural. Aquest fet era conseqüència del lligam ideològic, polític i sentimental que l’alcalde Recasens tenia amb la Catalunya republicana, lliberal i laica dels anys trenta amb una concepció del catalanisme popular com una eina útil per construir una societat més justa i, no pas, per crear conflictes o litigis.

Aquesta valentia cívica que exercia es va veure truncada per la moció de censura de l’any 1989. Conseqüent amb la seva manera de ser, noble i discreta, es va retirar de l’activitat política i mai, fins al darrer dels seus dies, va entrar a valorar aquell fet.

La història, l’activitat científica a la qual va dedicar la seva vida, s’encarregarà de posar les coses al seu lloc i de donar-ne la valoració exacta. D’aquesta manera, el pas del temps augmentarà la vàlua d’aquells que més han arriscat i més il·lusió han posat en la seva tasca política. I devaluarà, irremissiblement, aquells que hagin treballat només a partir de càlculs partidistes, especulació i desconfiança.

El lideratge moral de l’alcalde Recasens no resideix només en el fet d’haver obert un nou horitzó per a Tarragona sinó també per haver escollit la discreció i el silenci després de la seva etapa de govern.

La selectivitat posa a prova els estudiants preuniversitaris

www.noticiestgn.tv

U

n total de 2.818 estudiants de les comarques de Tarragona estan convocats a fer les proves de selectivitat fins dijous.

L’inici del primer examen, el de Llengua castellana i literatura, va ser el dimarts a les nou, moment en què, entre nervis i rialles, els futurs universitaris entraven per primera vegada en unes aules que, alguns, tornaran a visitar però com estudiants de carrera. Els opositors a les proves d’accés a la universitat van començar la tongada d’exàmens escollint entre un fragment del conte Los jefes de Mario Vargas Llosa o l’article La motivación, del filòsof Jose Antonio Marina. Dimarts, els alumnes també es van examinar de

Llengua catalana i literatura, Disseny o Matemàtiques Aplicades a les ciències socials o Ciències de la terra i del medi ambient i Literatura catalana o Dibuix tècnic.

El coordinador de les proves d’accés a la universitat per les comarques de Tarragona, el professor Miquel Àngel Bové, ha explicat que “la jornada s’ha desenvolupat amb normalitat i sense cap incident». Bové ha avançat que, tot i no tenir xifres definitives, el percentatge d’assistència serà gairebé del 100%. Les proves s’allargaran dos dies més i els estudiants podran consultar el resultat de les proves a partir del dia 28 de juny per internet al portal i el dia 1 de juliol podran recollir els resultats.

Territori | 7

| 12 de juny de 2013

te rritori empreses

cinema

Tarragona crea el doble d’empreses que la mitjana de Catalunya

Càsting a Valls per triar la protagonista de ‘Barcelona 1714’

D

urant el mes d’abril s’han creat 140 noves empreses a les comarques de Tarragona, un 43% més que durant el mateix període de l’any passat i prop del doble que la mitjana catalana.

Les comarques de Tarragona han registrat un total de 140 noves empreses durant aquest mes d’abril, tal com reflecteixen les dades mensuals de l’Institut Nacional d’Estadística (INE), una xifra que representa 42 firmes més de nova creació que durant el mateix mes de l’any 2012, quan es van constituir 98 noves empreses al conjunt de la província.

Al conjunt de Catalunya, s’han creat un total de 1.635 nous negocis durant el darrer mes, una xifra que també és positiva respecte al 2012, ja que creix un 20%. Pel que fa a les dades de la

província, Tarragona és la zona de Catalunya on més noves empreses s’han posat en marxa per

darrere de Barcelona, que n’ha registrat 1.311. Per darrera de Tarragona se situen les comar-

motor

D

El ral·li, prova del Campionat del Món, està organitzat pel Reial Automòbil Club de Catalunya (RACC), amb el suport institucional de la Diputació de Tarragona, a través del seu Patronat de Turisme; de l’Ajuntament de Salou, de PortAventura, de l’Agència Catalana de Turisme, i de l’Ajuntament de Barcelona, amb la col·laboració de diverses empreses privades.

Enguany, el Campionat del Món FIA de Ral·lis viurà a la

H

ques de Girona i Lleida, amb 137 i 47 noves empreses respectivament.

patrimoni

El RallyRacc Costa Daurada 2013 tindrà lloc al mes d’octubre el 24 al 27 d’octubre se celebrarà el RallyRacc Catalunya Costa Daurada, amb itineraris per vuit comarques (Tarragonès, Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà Priorat, Ribera d’Ebre, Terra Alta), amb sortida oficial des de Barcelona i amb epicentres a Salou (arribada, ‘shakedown’ i una especial) i a PortAventura (parc d’assistència). L’any passat va deixar un impacte econòmic de 24,28 milions d’euros al territori.

Aquest dissabte 15 de juny els productors de pel·lícula Barcelona 1714 duran a terme un càsting a la Biblioteca de Ca Creus de Valls (C. Sant Pere 2, cruïlla Forn Nou/St. Pere), de les 10 a les 18 hores, per escollir la protagonista femenina de la pel·lícula. La protagonista del film és l’Agnès, una noia que intenta sobreviure en una ciutat en guerra. Amb la vitalitat de la seva joventut, l’Agnès aspira a viure, a fugir de la ciutat, fet que no pot entendre en Jan, jove oficial dedicat en cos i ànima a la defensa de la seva pàtria. El càsting és obert a totes aquelles noies que es vulguin presentar com a possibles candidates per interpretar l’Agnès i que tinguin entre 18 i 25 anys. Al càsting cal dur un currículum i interpretar una petita peça o text de la seva tria.

www.noticiestgn.tv

La Diputació de Tarragona ha participat en la recuperació del Primer Misteri de Glòria, del Rosari Monumental de Montserrat, ideat al començament del segle XX per l’arquitecte Antoni Gaudí, i que ara ha recuperat el projecte inicial un cop finalitzades les obres de restauració.

Costa Daurada el seu penúltim round de 2013 amb totes les novetats dels últims anys reunides en una mateixa edició.

El 2010, la prova va estrenar la seva condició de ral·li mixt, introduint la terra en un ral·li considerat d’asfalt, concepte que ha crescut amb els anys fins a convertir-se en senyal d’identitat. El 2011 es reintroduïa la disputa d’especials de nit, la qual cosa dotava a la prova de major dificultat alhora que retornava al RallyRACC part dels ingredients que es

vivien en l’època daurada dels ral·lis. El 2012 la prova llançava una nova aportació amb la disputa d’una especial urbana en el cor de Salou després de realitzar prèviament la sortida oficial des de Barcelona, i amb televisió en directe. Arribats a 2013, el RallyRACC uneix totes aquestes aportacions dels últims tres anys per crear el ral·li definitiu: Barcelona, Salou, nit, dia, asfalt, terra i mixt, i elecció d’ordre de sortida a l’etapa mixta al final de l’asfalt, tot junt en una mateixa cursa.

Tarragona | 9

| 12 de juny de 2013

JAUME CASAÑ AS |

TAR R AGONA GE ÒGR AF

Barcelona-Catalunya, Catalunya-Barcelona

SOLIDARITAT

L’ONG La Cuculmeca organitza la XII Festa Solidària amb Nicaragua

E

l proper dissabte 15 de juny al passeig de les Palmeres de Tarragona tindrà lloc la XII Festa Solidària de la Cuculmeca a favor de Nicaragua. Començarà a les 12 del migdia i s’allargarà fins a la nit.

E

ls temps canvien i, amb ells, els territoris. Actualment vivim en aquell que, encertadament, Manel Castells anomena l’era de la informació. Els fluxos d’informació transformen els esquemes socials i mentals i també els territoris.

En aquesta època de l’economia global, la territorialitat transforma totes les lògiques i les ciutats agafen major protagonisme que d’altres institucions territorials com podrien ser les regions i/o els estats.

Aquest revolució territorial, la major rellevància de les ciutats, recau en el fet que aquí es localitzen les transaccions comercials més importants des d’un punt de vista qualitatiu i quantitatiu. És per això que sovint sentim o llegim termes com “ciutats globals”, “xarxa global de ciutats”...

A Catalunya ens trobem, doncs, amb una clara dicotomia entre el rol que juga Barcelona respecte al conjunt del país i el desequilibri territorial que provoca aquesta macrocefàlia.

Queda indiscutiblement demostrada la potencialitat i el rol que posseeix Barcelona en l’àmbit local, en referència a Catalunya, i el rol global, en referència a la xarxa global de ciutats. Barcelona, i més precisament la seva imatge global, és un fet que no es pot desmerèixer ni menysprear.

Ara bé, queda per aclarir l’encaix de la imatge de Barcelona en el conjunt del Catalunya i de quines maneres es pot produir aquest encaix per tal de detenir el constant desequilibri que pateix Catalunya des de fa més d’un segle.

Cal, doncs, reformular quina ha de ser la relació entre Catalunya i Barcelona per tal que la imatge que produïm de Catalunya sigui la que més convingui per l’equilibri i l’estructuració territorial catalana.

Creiem que, veient les evolucions del funcionament del món i intentant projectar-nos en un futur de les millors de les maneres, cal reformular íntegrament la relació Catalunya-Barcelona amb dos objectius.

El primer és trobar un equilibri intern entre Barcelona i Catalunya i l’èxit d’aquest procés va lligat al segon objectiu: projectar Catalunya dins de la imatge de Barcelona, de manera que el que sigui bo per a Barcelona, de retruc, sigui bo per a Catalunya.

Potser ha arribat l’hora de plantejar-nos la següent pregunta: Barcelona és la capital de Catalunya? o potser, Catalunya és la capital de Barcelona?

Queda clar que si volem ser rigorosos i sincers amb el futur que ens ve a sobre, hem de ser capaços i valents a formular-nos preguntes que no tinguin una resposta i que sigui la recerca d’aquesta resposta la que ens permeti sortir de la crisi actual.

Renunciar a la imatge de Barcelona pel bé de Catalunya seria un error tràgic i dramàtic pel nostre projecte de país i pel nostre futur. Però renunciar a la concepció polifacètica de Catalunya per una única imatge, la de Barcelona, posarà en perill no només la nostra identitat sinó també el nostre futur com a nació i, a la llarga, farà de Barcelona allò que els italians diuen una città qualunque, i tot estarà perdut.

El nostre deure es trobar la fórmula que permeti conjugar Barcelona en Catalunya i Catalunya en Barcelona, i això passa per saber quin país volem, i sobretot, com volem que sigui el país.

Les lleis territorials del 2010 encara estant allí, esperant que algú les adopti, mentrestant el desequilibri continua cavalcant i, tard o d’hora, farà de les seves.

La Cuculmeca és una ONG associada a una altra organització sense ànim de lucre situada a Nicaragua i que du el mateix nom. Té com a finalitat cooperar en els projectes que s’estan duent a terme a la regió de Jinotega del país centre-americà centrats principalment en l’educació, la comunicació i la cultura de nens, adolescents, joves i adults amb la finalitat de potenciar el desenvolupament humà sostenible, el medi ambient i els recursos humans així com

la igualtat de gènere.

Actalment du a terme més d’una desena de projectes entre els quals destaquen l’anomenat Progedes (de gestió educativa per al desenvolupament) que es va dur a terme de 2007 a 2009 i que tenia com a principal objectiu reduir la pobresa facilitant l’accés a l’educació i la millora de la qualitat en comunitats pobres.

Actualment dóna suport al projecte “Primero Aprendo” d’habilitació laboral per a joves i adolescents.

La XII Festa Solidària començarà a les 12 del migdia amb activitats diverses i un vermut solidari que s’allargarà durant tot el dia i culminarà a les 21 hores, amb un sopar típic de Nicaragua i amb concerts a càrrec de diferents grups, a més de servei de barra.

MÉS DE 25 ANYS AMB VOSTÈ

10 | Tarragona

12 de juny de 2013 |

TARRAGONA

“M’encantaria ser l’alcalde que inauguri els Jocs Mediterranis l’estiu de 2017”

www.noticiestgn.tv

Òliver Márquez, Tarragona

L

’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, culmina els dos primers anys de lesgislatura amb el convenciment d’haver assolit els grans projectes marcats a l’inici del mandat. Repassem amb ell alguns temes de gran interès per a la ciutadania tarragonina, tant en clau de present com de futur.

Arribats a mig mandat, quines són les seves sensacions?

En termes de grans projectes, crec que està sent un mandat raonablement positiu per a la ciutat. L’Ajuntament ha tingut prou estabilitat política per tirar endavant temes cabdals com el nou Teatre Tarragona, l’Escola Oficial d’Idiomes o, en breu, la nova caserna de la Guàrdia Urbana. Ens queda una mica endarrerit el nou Mercat Central, però també es farà en aquesta legislatura. Aquests nous equipaments, però, no amaguen el fet que la societat està patint molt per la gran crisi econòmica. Si bé a Tarragona ciutat tenim un índex d’atur inferior al del conjunt de les nostres comarques, hem de continuar treballant per trobar fórmules per generar riquesa i nous llocs de treball per als pròxims anys.

Tarragona està en condicions d’aspirar a ser una de les pri-

“Només deixaria de presentar-me a l’alcaldia si veiés que la ciutat o el meu partit no em volen” meres ciutats catalanes en sortit de la crisi?

Ara mateix ja tenim la major inversió municipal per càpita de Catalunya. Tarragona i el seu voltant també constitueixen a més l’àrea amb una major diversificació econòmica de tot Catalunya. Tenim un mix econòmic integrat per indústria, port, comerç i turisme que ens permet ser optimistes i albirar inversions importants en els pròxims anys, com són l’ampliació del Moll de la Química, el BCN World, els Jocs de 2017 o el futur Corredor del Mediterrani. Tinc plena confiança que Tarragona serà la primera gran ciutat a sortir de la crisi, ja que és una ciutat que té projecte i que es pot explicar.

Una de les grans inversions de futur és el tercer fil ferroviari. Vostè, des del principi, es va mostrar a favor d’aquesta infraestructura, però en els darrers dies l’hem sentit posicionar-se en contra. Per què?

Nosaltres sempre hem dit que estem a favor del tercer fil

Tarragona | 11

| 12 de juny de 2013

TARRAGONA

Josep Fèlix Ballesteros ALCALDE DE TARRAGONA

sempre que sigui clarament una mesura provisional i que compleixi tot un seguit de condicions: que hi hagi mampares acústiques per reduir l’impacte sonor als càmpings, que l’intercanviador de tres estigui al polígon d’Entrevies, que s’habilitin un seguit de passarel·les que permetin els vianants salvar les vies i que no s’hipotequi l’actual trànsit ferroviari de passatgers. Tot això que dic s’ha plantejat al Ministeri de Foment i, pel que hem vist fins ara, no s’està complint. Jo ja he escrit a la Ministra. Estic a favor del tercer fil però no a qualsevol preu.

Si no s’inclouen aquestes peticions de Tarragona en el projecte presentarem un recurs judicial que paral·litzarà el projecte.

Evidentment, no vull fer-ho, però si cal ho faré. L’Autoritat Portuària. l’AEQT, la Cambra de Comerç i els partits polítics ja n’estan informats. No actuarem amb traïdoria però sí amb contundència.

anual a l’Ajuntament. Això significa que els tarragonins hem de pagar uns 300.000 euros anuals d’interessos pels crèdits bancaris que hem de demanar per poder suportar els deutes que la Generalitat manté amb l’administració. Una altra cosa és la relació institucional i política, que és correcta. Tinc bona relació amb el delegat del Govern i tinc constància que l’administració catalana està molt per la labor de donar suport als grans projectes de la ciutat, com els Jocs de 2017, el Teatre Tarragona o l’Escola Oficial d’Idiomes.

L’únic que demanem és que aquesta col·laboració institucional es tradueixi també en calendaris concrets de pagament dels recursos i compromisos econòmics. Tarragona no està ben tractada, però no tenim un tracte diferent com tenen

“Quant a grans projectes, crec que aquest està sent un mandat raonablement positiu per a TGN” ciutats com Barcelona o Reus, on el deute de la Generalitat és encara més gran.

Està vostè amortitzat com a alcalde?

Això és el que ha dit un polític del PP. És possible que estigui amortitzat perquè jo he treballat, mentre que altres ni han començat a fer-ho. Miri, quan una família amortitza una hipoteca és positiu, perquè a par-

“Aventures polítiques a Barcelona o a Madrid? Això és quelcom que s’ha dit des que sóc alcalde, però sempre he dit que, a mi, l’únic que m’apassiona és treballar per la meva ciutat” tir d’aquell moment és quan poden viure sense ofecs i pensar en nous projectes de futur i amb més recursos. Crec que és un mal argument per part del que l’ha dit. No obstant això, si estic amortitzat o no ho dirà la ciutadania a les urnes quan toqui d’aquí a dos anys, i ens queda molta feina per fer en aquest període.

I es tornarà a presentar com a alcaldable?

Jo estic disponible, però ho decidirà la ciutat i el meu partit polític, que és el que m’haurà de proposar com a alcaldable si ho considera oportú i quan arribi el moment d’aquí un parell d’any. Només ho deixaria si tingués la sensació que la ciutat o el meu partit no volen la meva continuïtat. Jo tinc ganes de seguir.

Llavors descarta definitivament l’opció de fer carrera política a Barcelona o Madrid?

Això és quelcom que s’ha dit des que vaig accedir a alcaldia, però jo sempre he dit que el meu objectiu polític és Tarragona i complir el cicle com a alcalde de la meva ciutat. A mi l’únic que m’apassiona políticament és ser alcalde de Tarragona. Un altre tipus de política no em crida l’atenció, i això que reconec que durant els darrers anys he rebut nombroses propostes i aventures de tota mena tant a Barcelona com a Madrid.

Li agradaria ser l’alcalde que inauguri els Jocs Mediterranis?

M’encantaria, com és obvi. De fet, serà una de les meves motivacions més importants per seguir com a alcalde.

Un altre tema relacionat amb l’Estat és el finançament de les obres del Mercat Central.

Què hi ha dels 8 milions d’euros que han d’arribar des de Madrid?

No hi ha res concret i en aquest tema demanaria al senyor Alejandro Fernández que exercís més de tarragoní dins del seu partit. No tenim notícies certes sinó només promeses sense compromís concret. Ara diuen que intentaran utilitzar l’1% cultural per tenir uns ingressos en aquesta línia. Però estem realment emprenyats perquè no veiem una aposta clara per solucionar aquesta problema.

I es farà igualment?

Sí, perquè tenim un pla B de finançament. Però aquest passa perquè els tarragonins assumeixin un cost que ha de pagar una altra administració. I jo no vull que els tarragonins paguin allò que no els pertoca.

Parlem ara de la relació amb la Generalitat. Creu que Tarragona està maltractada?

La Generalitat ens deu ara 17 milions d’euros, que és una part important del nostre pressupost

TARRAGONA

TARRAGONA

REUS

VALLS

EL VENDRELL

12 | Tarragona

12 de juny de 2013 |

TARRAGONA

POLÍTICA

PSC i PP perdrien vots a Tarragona ciutat si les eleccions municipals fossin avui CiU mantindria les 7 regidories actuals. Una enquesta interna encarregada per un partit preveu la pujada d’IC-Verds i l’entrada al consistori d’ERC i de Ciutadans Redacció, Tarragona

E

ncara queden dos anys per a les pròximes eleccions municipals, però la maquinària de les formacions polítiques no s’atura. notíciestgn ha tingut accés a una recent enquesta d’intenció de vot encarregada per un partit polític de la ciutat en la qual s’albiren canvis significatius en el si del ple de l’Ajuntament de Tarragona. De fet, si la cita amb les urnes fos avui, tant PSC com PP notarien una important davallada en el seu nombre

de vots, que podria significar la pèrdua d’un a dos regidors en ambdós casos. Aquest fet facilitaria l’entrada de dues noves forces al consistori: ERC, que així recuperaria l’espai perdut en les municipals de 2011, i Ciutadans, que s’estrenaria a la sala de plens de la capital provincial.

L’enquesta, que aquests dies està circulant per les mans dels polítics de la ciutat, preveu una important caiguda de vots en la formació liderada per Josep Fèlix Ballesteros (PSC) i, especialment, en la del jove polític Alejandro Fernández (PP). Mentre que els socialistes no podrien

Intenció de vot a Tarragona CiU PSC

7

10/11 5/6

PP

1/2

ICV

1/2 1/2

ERC

C’s

Majoria absoluta (14)

mantenir els 12 regidors actuals, els populars podrien perdre fins a dues regidories (passant de 7 a 5) amb un fort traspàs

del seu vot a la formació conservadora de Ciutadans.

CiU, de la seva banda, es mantindria amb 7 regidors, conso-

lidant-se com a segona força del ple municipal. Els resultats d’aquesta enquesta, amb la caiguda del PSC, preveuen una lleugera pujada per a IC-Verds, que fins i tot podria assolir una segona regidoria, i l’entrada d’ERC, seguint la tendència a l’alça que els republicans experimenten arreu de Catalunya segons totes les enquestes.

Aquest sondeig d’intenció de vot treballa amb un escenari de 27 regidories al ple municipal.

No s’ha d’oblidar que amb la futura llei de bases de règim local impulsada pel govern central el nombre de regidors i regidores a Tarragona podria reduir-se fins a només 21.

Tarragona | 13

| 12 de juny de 2013

TARRAGONA

PATRIMONI HISTÒRIC

Les celebracions del bimil·lenari de la mort d’August s’allargaran durant tot el 2014

Q

uan queden pocs mesos per a la celebració dels 2.000 anys de la mort de l’emperador Cèsar August, un dels governadors més importants de l’Imperi Romà que va passar alguns anys a l’antiga Tàrraco, l’Ajuntament ja es prepara per organitzar actes que commemorin l’efemèride. La regidora de Cultura, Carme Crespo (PSC), destaca que “som conscients de la importància de l’efemèride i farem activitats durant tot l’any buscant complicitats amb altres ciutats europees que també celebraran els 2.000 anys de la mort de Cèsar August”.

En resposta a la pregunta sobre com es finançaran aquestes activitats que l’Ajuntament espera poder dur a terme – i que

es troben emmarcades dins de l’àmbit de Tàrraco Viva, però també dins del calendari estable de celebracions locals durant l’any– Crespo respon que l’Ajuntament ja ha sol·licitat un ajut europeu i espera resposta de la Generalitat tot i que, “no està fent res al respecte”.

Crespo: “Que Alejandro Fernández deixi de fer demagògia i m’acompanyi a Madrid a demanar una partida per a Tàrraco Viva” A banda, la consellera de Patrimoni del consistori tarragoní confirma que espera rebre el suport econòmic del Govern espanyol “com d’altres ciutats de l’Estat”. Per aquest motiu, Crespo demana a Fernández que “deixi de banda la demagògia

i m’acompanyi a Madrid on ell exerceix de diputat i on el seu Govern mana perquè s’inclogui una partida per a Tàrraco Viva”.

Les declaracions de Crespo responen a la voluntat del diputat i líder del Partit Popular a Tar-

ragona, Alejandro Fernández, que reclama la professionalització d’aquest certamen de cara a l’any vinent. En concret, els membres del grup municipal del Partit Popular ja han anunciat que el seu “sí” als pressu-

postos d’enguany ve lligat al fet que augmenti un 25% la partida del Festival Romà de Tarragona, una aportació que enguany ha estat de 200.000€. La Tàrraco Viva 2013 ha superat els 100.000 espectadors.

JOCS MEDITERRANIS 2017

SOCIETAT

Els patrocinadors dels Jocs de 2017 ja tindran beneficis fiscals durant el 2014

Tarragona acomiada Josep Maria Recasens

L

es empreses que decideixin patrocinar i invertir en els Jocs Mediterranis Tarragona 2017 gaudiran de beneficis fiscals ja a partir de l’1 de gener de 2014, és a dir, més de tres anys abans de la celebració de l’esdeveniment esportiu.

Aquesta ha estat una de les confirmacions que el comitè organitzador dels Jocs ha rebut de part del secretari d’Es-

tat d’Hisenda, Miguel Ferre.

Segons manifesta l’alcalde de Tarragona, el ministeri ha accedit a atorgar beneficis fiscals a partir de l’any vinent a aquelles firmes privades que facin aportacions per finançar l’organització dels Jocs, fet que representa ampliar un any més el termini legal per acollir-se a aquestes bonificacions, que per llei havia de començar el 2015. Segons l’alcalde, aquesta notícia és molt positiva, ja

que “hi ha moltes empreses interessades en el projecte que estaven a l’espera d’aquest fet”.

En principi, el 78% del cost total dels Jocs Mediterrànis –fixat en un 90 MEUR després de diverses revisions– ha de ser assumit per empreses privades, que adoptaran el rol de patrocinadors. La resta de l’aportació, un 22%, ha de ser aportat per diferents administracions públiques.

www.noticiestgn.tv

Tarragona va acomiadar divendres, amb un acte solemne i emocionant, qui va ser el primer alcalde de la represa democràtica, Josep Maria Recasens, que va morir als 95 anys.

14 | Litoral

12 de juny de 2013 |

L ITORAL altafulla

torredembarra

L’Hort de la Sínia col·labora en la protecció d’espècies salvatges

Policia Local i Mossos d’Esquadra es reforcen per la temporada estiuenca S’incrementarà la vigilància a la zona de platja

L

’Ajuntament de Torredembarra ha presentat la campanya d’estiu de seguretat i policia que té com a principals eines l’oficina de denúncies de platges, el reforç d’agents policials a les platges i les patrulles mitxtes de Policia Local i Mossos d’Esquadra.

El responsable de l’Hort de la Sínia, Joan Vives (a l’esquerra), en el moment de la signatura del conveni. /Cedida

El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha signat sis convenis que serviran per establir el marc de col·laboració amb diferents nuclis zoològics per contribuir a la protecció d’espècies de fauna salvatge. Un d’aquests nuclis és l’Hort de la Sínia, situat a Altafulla.

Aquests convenis serviran per millorar la sensibilització, divulgació de la seva biologia, problemàtica i mesures

de conservació, tant de cara al públic en general com a escolars, fent servir animals irrecuperables lliurats per a la seva manutenció a diferents nuclis zoològics interessats.

Mitjançant aquests convenis els exemplars que es lliuren continuen sent propietat del Departament d’Agricultura, així com la possible descendència. Els centres, per la seva banda, es comprometen a tenir-ne cura de forma apropiada.

salou/vila-seca

El club de golf Lumine ofereix una jornada de portes obertes Lumine Golf Club organitza el pròxim 15 de juny una jornada de portes obertes perquè qualsevol persona aficionada al golf, bé sigui com a practicant o com a espectadora, o que vulgui iniciar-se en aquest esport, té l’oportunitat d’acostar-se al club i conèixer-ne les instal· lacions. Els visitants també podran practicar en algun dels tres camps d’aquest complex, el Lakes, el Hills i el Ruins.

L’equip de Lumine Golf Club es posarà a disposició dels visitants que el dia 15 de juny desitgin recórrer els camps i les dependències del club de golf.

Aquesta temporada, fins al 30 de juny, les persones que vulguin iniciar-se en la pràc-

tica del golf poden acollir-se a una tarifa especial, l’abonament Ruins, que permet jugar al camp Ruins fins a finals d’any i gaudir de classes d’iniciació impartides al Lumine Golf Performance Centre, l’escola de golf del club.

Les instal·lacions de Lumine Golf, gestionades per Troon Golf, són un dels principals destins turístics de golf de Catalunya. Inclouen dos camps de 18 forats i un camp de 9 forats, dues cases club i una escola de golf.

Dos dels camps porten el segell del llegendari jugador australià Greg Norman, qui en va elaborar el disseny. A més, el complex disposa del club de platja (Beach Club) i dos restaurants.

La Policia Local comptarà amb quatre agents interins que es destinaran a les platges del municipi, del 15 de juny al 15 de setembre, en horari ininterromput d’11h a 20 h. Aquests agents vindran a reforçar els agents de proximitat que ja patrullen habitualment pel Barri Marítim. Pel que fa a l’oficina de denúncies, aquest és el quart any que es posa en marxa del 22 de juny al 30 d’agost, a la Casona (seu del Patronat Municipal de Turisme i a peu

de passeig Marítim). Comptarà amb dos agents dels Mossos d’Esquadra que atendran les denúncies i també patrullaran amb agents de proximitat de la Policia Local.

Segons linspector cap de la Policia Local, Josep Gili, les principals actuacions que duen a terme els agents de reforç a la platja estan relacionades amb petits furts, top manta, pèr-

dues de nens petits, de suport als socorristes, etc., amb una vessant molt dissuasiva. Els Mossos d’Esquadra de l’Àrea Bàsica Policial del Tarragonès de la seva banda han explicat que es mantenen contactes amb la comunitat per col·laborar-hi estretament i que s’adapta el servei al lloc on va la gent, que a partir d’ara és a la platja.

salou

La regidoria d’Esports presenta la guia d’activitats d’estiu

L

a regidoria d’Esports posa a l’abast dels ciutadans la nova guia d’activitats d’estiu que recull tot un conjunt de propostes i actes al voltant de la pràctica de l’esport. Els interessats podran consultar els horaris i ubicacions de les activitats previstes així com preus i llocs d’inscripció.

Entre les propostes més destacables, de l’1 de juliol al 30 d’agost, tindrà lloc l’Escola Esportiva d’estiu 2013 a diferents instal·lacions municipals. En aquesta oferta, hi ha dos opcions. La primera adreçada a nens des de P3 a 4rt de Primària on els infants podran realitzar jocs, treball psicomotriu, coordinació motoroa, piscina... i l’Escola Esportiva Multijoc adreçada als nascuts entre els anys 1998 i 2002 on podran realitzar jocs tradicionals, piscina, activitats a l’aire lliure. El punt d’informació i inscripció serà la recepció de la Piscina Municipal. L’Escola Esportiva d’Estiu 2013 també preveu el

servei de menjador i recollida des de les 13 fins a les 16 hores.

D’altra banda, la zona esportiva de platja estarà accessible de l’1 al 8 de setembre a la Platja de Llevant. En aquesta àrea lúdica, es pot practicar Bàsquest, Voleibol, pales, Futbol-platja, Badminton, classes d’aeròbic o gimnàstica. Els interessats també podran realitzar activitats aquàtiques amb monitoratge

des dels cinc mesos, acompanyats del pare/mare a l’aigua, i fins als 13 anys.

D’entre els esdeveniments esportius que recull la guia, el 7 de juliol s’espera l’esdeveniment solidari Mulla’t per l’Esclerosi o el II Torneig Solidari Futbol-7 que tindrà lloc el 2 i 3 d’agost a l’Estadi Municipal en benefici de l’Àrea d’Esports i Associació Oncològica Amadeu Pelegrí.

Litoral | 15

| 12 de juny de 2013

L ITORAL

TORREDEMBARRA

Es renova la xarxa d’aigua potable del nucli antic

J

a han començat les obres de renovació de la xarxa d’aigua potable del nucli antic de Torredembarra. Tal com ha explicat l’alcalde, Daniel Masagué, l’objectiu és la millora del servei i de l’ús dels recursos.

Es tracta de la tercera obra que es du a terme dins del nou contracte de la gestió del servei de l’aigua que l’Ajuntament va signar amb SOREA. El pressupost d’aquesta actuació compta amb una inversió d’uns 900.000 € amb IVA. La principal intervenció que s’executarà és el canvi del tipus de canonada passant de l’actual, que és de fibrociment amb uns diàmetres de 50, 60 i 80 mm, a una de nova de polietilè de 125 mm. La canonada existent fins ara comporta que la xarxa d’aigua tingui un rendiment del 74%, conside-

rat baix en termes econòmics i mediambientals. L’alcalde ha especificat que aquest baix rendiment comporta un alt

cost de manteniment, avaries continues, deficient servei per als abonats i deficient gestió dels recursos naturals.

La renovació comprendrà els següents carrers del nucli antic: Sant Antoni, Alt de Sant Pere, Nord, Eduard Benot, Freginal i plaça del Castell. En el mateix projecte s’han inclòs uns altres carrers del barri de Sant Jordi: Lliri, Tulipa, Magnòlia, Galceran, Grèbol i el camí Vell de la Pobla, i també un tram de l’antiga N-340 (passada la rotonda de les Dunes direcció Creixell).

Ara per ara s’iniciaran les obres del nucli antic, concretament al carrer del Nord on també s’haurà de fer una actuació sobre el clavegueram i tot seguit al carrer Alt de Sant Pere, que haurà d’estar finalitzat abans del 31 de juliol. A l’agost no es faran obres i aquestes es reprendran el mes de setembre amb l’objectiu de minimitzar les molèsties que es puguin causar als veïns. El termini previst de les obres és d’uns vuit

mesos.

El projecte preveu la installació provisional d’una xarxa d’aigua potable per dotar els veïns en les diferents fases de l’obra. Pel que fa al paviment dels carrers, es reposarà el que quedi afectat utilitzant el mateix tipus que l’existent.

De totes maneres, l’alcalde no descarta que es dugui a terme alguna altra actuació de clavegueram si a mesura que avancin les obres es detecta algun problema en aquest àmbit.

D’altra banda, l’alcalde Daniel Masagué ha ressaltat que aquestes obres comporten una actuació molt important perquè es continua donant resposta a unes mancances històriques del municipi, com s’ha pogut comprovar especialment en la remodelació duta a terme al Barri Marítim, i les obres dels Munts que avancen a molt bon ritme.

RODA DE BERÀ

‘Els nens salvatges’, millor llargmetratge al FIC-CAT de Roda de Berà Hi han concorregut un total de 43 produccions

L

a 6a edició del FIC-CAT va tenir lloc del 5 al 9 de juny als recintes del Casino Municipal i del Casal Municipal Les Monges de Roda de Berà.

El jurat de la sisena edició del Festival Internacional de Cinema en Català Costa Daurada (FIC-CAT) a Roda de Berà ha concedit el Premi al millor llargmetratge a Els nens salvatges, de Patrícia Ferreira, mentre que el Premi del Públic se l’ha emportat Fènix 11*23.

Durant els cinc dies de Festival s’han projectat un total de 43 produccions rebudes i l’entrada a les projeccions era gratuïta.

Els treballs presentats han procedir dels Països Catalans, de la resta de l’Estat i de diversos països europeus, entre ells França, Itàlia, Sèrbia, Turquia i Grècia.

Durant la cloenda van participar guionistes, cineastes, músics, crítics i actors de re-

PREMI A LA MILLOR PRODUCCIÓ JOVE 48 HORES

Bon Viatge Robert Rabanal PREMI A LA MILLOR PRODUCCIÓ DE LES COMARQUES TARRAGONINES, PER AL DOCUMENT DE FICCIÓ

1H 92 Fran Ramírez PREMI AL MILLOR TREBALL D’UN CENTRE EDUCATIU, PER AL CURTMETRATGE DE FICCIÓ

Amors que maten José Juan Guijarro i Teresa Caimar PREMI AL MILLOR DOCUMENTAL PER A LA PRODUCCIÓ

Cavasfera, una vida entre vinyes del Penedès Jordi Canchales PREMI AL MILLOR VIDEOCLIP PER AL TREBALL

nom com Pau Escribano, Guillem Albà, Judith Colell, Joan Reig, Àlex Gorina, Sílvia Bel o Montserrat Carulla, entre d’altres.

Premi honorífic L’actor Sergi López va rebre el Premi Honorífic FIC-CAT 2013, per la seva llarga i densa trajectòria professional i per

ser l’actor català més internacional. El ´guardó li va lliurar el director del Festival, Antonio Barrero. L’esdeveniment també va comptar amb la projecció de la recent estrenada pel·lícula “Fill de Caín”, opera prima del director tarragoní Jesús Monllaó. Vam comptar amb la presència del director i de part de l’equip del film.

Barney (Wantum) Marta Puig

Palmarès FIC-CAT 2013

PREMI AL MILLOR CURTMETRATGE PER A L’ANIMACIÓ

The End Àlex Cervantes i Diana Rodríguez PEL JOC METALINGÜÍSTIC DE LA PROPOSTA, MENCIÓ ESPECIAL DEL JURAT PER AL CURTMETRATGE

Rates Javi Pueyo PREMI AL MILLOR LLARGMETRATGE PER A LA PRODUCCIÓ

Els nens salvatges Patrícia Ferreira PER LA CONNEXIÓ ANÍMICA QUE S’ESTABLEIX ENTRE ELS PROTAGONISTES I L’ESPECTADOR, MENCIÓ ESPECIAL DEL JURAT PER AL DOCUMENTAL

Món petit Marcel Barrena

16 | Salut

12 de juny de 2013 |

Sal ut

L’atenció primà ria de la Xarxa de Santa Tecla es prepara per a la temporada d’estiu La institució sociosanità ria posa en marxa el dispositiu de reforç en els seus centres costaners per cobrir el creixement de la demanda assistencial provocada per l’activitat turística

C

om cada estiu, els municipis del nostre litoral reben milers de turistes, la qual cosa incrementa notablement la pressió assistencial als centres sanitaris d’atenció primà ria de la gran majoria de pobla-

cions de la Costa Daurada.

En el cas dels centres d’assistència primà ria gestionats per la Xarxa Sanità ria i Social de Santa Tecla (Calafell, Coma-ruga, Roda de Barà , Torredembarra i la Pineda), aquest

any es preveu que atenguin en el seu conjunt de l’ordre de 38.000 urgències entre el 24 de juny i el proper 11 de setembre. L’estiu passat es van atendre unes 15.000 a Calafell, unes 16.000 a Torredembarra, unes 4.000 a la

L’estiu passat els centres de primà ria de la Xarxa de Santa Tecla van atendre unes 38.000 urgències entre el 24 de juny i l’11 de setembre Pineda i unes 2.000 a Comaruga.

Per cobrir aquesta creixent demanda assistencial provo-

cada per l’activitat turĂ­stica, la instituciĂł sociosanitĂ ria ha engegat com sempre el seu dispositiu de reforç a tots els centres del litoral. Les hores de reforç afegides equivalen a la contractaciĂł d’un equip de 17 metges, 15 infermeres i 10 auxiliars administratius, que es distribuĂŻran en els diferents equipaments durant la temporada estiuenca. Segons el Dr. Francesc Pujol, gerent assistencial de la Xarxa SanitĂ ria i Social de Santa Tecla, “el turisme ens porta molta poblaciĂł desplaçada d’altres zones de Catalunya i d’Espanya, la qual cosa significa que

4PGUXBSF QFS B HFSFOUT EFM TFHMF 99* &TUSBUĂ’HJB r (FTUJĂ˜ QFS QSPDFTTPT r *OEJDBEPST r .JMMPSB (FTUJĂ˜ EF MFT QFSTPOFT r 2VBESFT EF DPNBOEBNFOU XXX CPPOTBJ DPN r JOGP!CPPOTBJ DPN r

Salut | 17

| 12 de juny de 2013

SAL UT

La tipologia de les urgències ateses acostuma a ser en general vanal i molt relacionada amb l’estiu: cremades, processos diarreics, infeccions d’orina, otitis i cops.

Pel que fa a urgències hospitalàries, el centre del Vendrell (fotografia) atén unes 20.000 urgències durant els mesos més calorosos de l’any.

a l’estiu, al contrari del que passa, per exemple, a l’àrea metropolitana de Barcelona, els CAP de la nostra zona incrementen la seva activitat”.

La tipologia de les urgències ateses als centres d’atenció primària “sol ser en general vanal i molt relacionada amb l’estiu (cremades, processos diarreics, infeccions d’orina i otitis, cops…), així com les urgències greus que es poden produir en qualsevol moment i que res tenen a veure amb els riscos propis de l’estiu”.

Hospital del Vendrell Quant a l’activitat d’urgències hospitalàries, és l’Hospital del Vendrell el que nota més l’arribada de l’estiu. Mentre que l’activitat a l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona es manté estable, a la capital del Baix Penedès “es poden arribar a realitzar fins a 400 atencions en un únic dia d’agost”, la qual cosa duplica la mitjana de 200 urgències diàries que registra el centre durant la resta de l’any. Segons el Dr. Pujol, al Vendrell també es re-

Entre els mesos de juliol i agost els serveis d’urgències de l’hospital del Vendrell dupliquen la seva activitat força el servei d’urgències davant la creixent demanda durant l’època de vacances. De fet, es calcula que les 20.000 urgències que s’atenen durant els mesos d’estiu, unes 10.000 són atribuïbles al fenomen de l’activitat turística.

Si bé gran part de la patologia que s’atén a les urgències hospitalàries és similar a la dels CAP, “ja que la majoria de turistes es desplacen indistintament a un centre de primària com a l’hospital, a les urgències del Vendrell es tracten els casos més greus ja que s’atén aquells pacients que, pel tipus d’atenció que requereixen, han estat derivats dels centres de primària del territori”.

El digital de referència a casa nostra El grup NacióDigital i delCamp.cat, líder al territori

18 | Baix Penedès

12 de juny de 2013 |

baix p e ne d è s

calafell

Comencen els treballs per instal·lar un pàrquing gratuït a la zona de l’antic Hotel Segur

J

a han començat les obres de condicionament del terreny de l’antic Hotel Segur com a zona d’aparcament gratuït per a la ciutadania.

estat en què es troba l’immoble fa que es pugui esfondrar fàcilment. També cal destacar que obres donaran ocupació a empreses de Calafell, que seran les encarregades de fer l’enderroc de l’edifici i posar les vorades per urbanitzar el terreny. D’aquí a unes setmanes, l’Ajuntament de Calafell preveu que ja podrà entrar en funcionament aquest pàrquing.

El condicionament d’aquest terreny ha de facilitar l’aparcament tant als ciutadans que realitzen les seves compres com a aquells que agafen el tren per anar a treballar. L’aparcament, que estarà ubicat a l’antic Hotel Segur, donarà cabuda a uns 70 vehicles. L’Ajuntament de Calafell millorarà les condicions d’aparcament en aquest terreny, que actualment és de terra, asfaltant el paviment, però i dotant-lo d’il·luminació, cosa que també proporcionarà més seguretat als cotxes aparcats.

El condicionament i reurbanit-

zació de terreny anirà acompanyat d’uns treballs d’enjardinament d’una part del terreny, que té una extensió total de 1.800 m2. El cost de les obres és

el vendrell

d’uns 60.000 euros.

Les obres també preveuen enderrocar l’edifici de l’antic Hotel Segur, sobretot per un tema de seguretat, ja que el mal

Aposta per les zones comercials El condicionament del pàrquing de l’antic Hotel Segur s’afegeix al que va entrar en funcionament el juliol de l’any passat a la zona del Blanquet, situat a Calafell Platja, un dels nuclis més concorreguts del municipi i on es troba també el principal eix comercial de

Calafell.

De fet, ambdues accions s’emmarquen dins la voluntat de l’equip de govern d’apostar per dinamitzar les principals zones comercials del municipi.

En aquest sentit, amb el pàrquing de la zona del Blanquet l’Ajuntament de Calafell va habilitar un espai de 10.000m2 com a aparcament gratuït amb una capacitat per a 300 cotxes.

Així doncs, amb la construcció ara d’aquest nou pàrquing, l’equip de govern de l’Ajuntament de Calafell haurà creat aparcament gratuït en les dues principals zones comercials del municipi: Calafell Platja i Segur Centre. A més, cal recordar que el Pla de Mobilitat que s’està duent a terme a Segur de Calafell també preveu la creació d’aparcament gratuït en aquesta zona.

el vendrell

El Grup Art Polièdric homenatja Martí Carnicer fa efectius els canvis en les regidories Pau Casals amb una exposició arran del relleu a l’alcaldia l 20 de juny a les 19,30 La passada setmana l’alcalde, Martí Carnicer, ha signat els decrets de nomenaments i noves delegacions de regidories arran del recent canvi a l’alcaldia i que quedaven recollits als acords de governs d’aquesta legislatura.

A partir d’ara Martí Carnicer, a part de ser l’alcalde,

tindrà competència a l’àrea d’Hisenda; de la seva banda, Benet Jané ha estat nomenat primer tinent d’alcalde i serà regidor de Relacions institucionals i Sanitat; Joan Josep Nin serà regidor de Policia Municipal, Contractació i Serveis Jurídics, i, finalment, Joan M. Diu serà regidor de Règim Intern.

ESPECIALITATS DENTALS PENEDÈS Dr. Carlos Vicente Bosqued COEC 1553

Tel. 977 66 57 61 - 647 748 123 C/Cerdanya, 12, primera planta 43700 El Vendrell

E

tindrà lloc a al Sala Polivalent de la Vil·la Museu Pau Casals l’acte d’inauguració de l’exposició ‘Foc Terra, Aigua, Aire=Equilibri.

Homenatge a Pau Casals’ del Grup Art Polièdric, format per sis artistes del Penedès que han fet el seu particular homenatge a Pau Casals.

“Treballant cadascú amb les disciplines que domina i sense defallir per aconseguir, primer dins nostre i després arreu, la total harmonia dels elements, trobem el plaer en l’intent de retratar i fer homenatge al Mestre que el món no oblida, però que no en pot seguir la petja, perquè les seves fites eren tan humanes que sobrepassen les exigències que cada persona es marca per ser-ne. El Grup Art Polièdric treballem Pau Casals perquè segueixi viu al seu indret, dins nostre i al món”.

Els integrants del grup han treballat des de les seves diferents disciplines la figura i l’obra de Pau Casals inspirats ens els qua-

tre elements, el foc, la terra, l’aigua i l’aire que ens porten a l’equilibri i alhora a aconseguir la PAU, tot recordant Bach, el seu referent de tota la vida. Els treballs es mouen entre la pintura de Joan Descals, la ceràmica de Camil·la Pérez Salvà, la fotografia conceptual de Linus Urpí, la poesia de Nati Soler Alcaide, el fusing (fusió de tècniques) de Josep Sadurní i la

música de Carlota Baldrís.

A l’acte d’inauguració la violoncel·lista Angelica May, deixeble de Pau Casals, dirà uns mots en record al Mestre.

L’exposició es podrà veure des del 20 de juny al 8 de setembre a la Sala Polivalent de la Vil·la Museu Pau Casals de dimarts a dissabte de deu a dues i de cinc a nou del vespre i diumenges i festius de deu a dues.

Baix Penedès | 19

| 12 de juny de 2013

BAIX P E NE D È S

EL VENDRELL

La Xarxa Emprenedora incorpora un servei per difondre l’activitat de les empreses

U

n dels objectius de la Xarxa Emprenedora per a aquest any, establert al pla d’acció 2013, és posar en marxa un sistema pel qual les empreses membres puguin fer difusió de la seva activitat, així com de les seves ofertes comercials, promocions i descomptes.

En aquest sentit, s’ha habilitat un espai a la pàgina web de la Xarxa Emprenedora, en el qual les empreses membres podran

tenir els seus aparadors i publicar les seves ofertes. Si, a més, es tracta de promocions especials per a les empreses de la Xarxa, aquestes s’enllaçaran a un nou apartat de la pàgina de Facebook.

Es tracta d’un miniweb que comptarà amb posicionament a Internet. Per tant, ésser membre de la Xarxa Emprenedora tindrà, a partir d’ara, més avantatges i beneficis.

Per desenvolupar aquest projecte s’ha disposat de la col-

CALAFELL

Neteja de platges pel Dia Mundial del Medi Ambient

C

iutadans de Calafell, encapçalats per l’alcalde de Calafell, Joan Olivella, i el regidor de Medi Ambient, José Antonio Jiménez, han participat aquest cap de setmana en una neteja voluntària de les platges del municipi, una acció organitzada per l’Ajuntament de Calafell per commemorar el Dia Mundial del Medi Ambient.

Amb el lema “A la platja només hi deixo la meva petjada”, l’Ajuntament de Calafell ha volgut organitzar una acció de sensibilització envers els residus que podem trobar a la platja, i que provoquen greus símptomes de degradació el medi natural.

L’objectiu d’aquesta acció és que la gent prengui consciència de la importància de la cura i conservació del medi i aconseguir que els usuaris llencin les deixalles i els residus als contenidors de recollida selectiva que es troben a les platges.

“Les nostres platges també for-

men part del nostre patrimoni, i com a tal hem de procurar no malmetre-les”, va afirmar l’alcalde de Calafell, Joan Olivella.

Durant l’acció de neteja, els voluntaris van trobar sobretot burilles de cigarretes i plàstics.

“Tenim una de les platges amb més qualitat de la Costa Daurada, però els usuaris també han de ser conscients que el manteniment és cosa de tots”, ha dit el regidor de Medi Ambient, José Antonio Jiménez.

Abans de fer la neteja de les platges, membres de l’Associació Catalana d’Oceanògrafs i Oceanògrafes i de Depana van fer una petita xerrada als voluntaris sobre la conservació del medi ambient i els greus problemes que causen els residus. “Una punta de cigarreta triga entre 1 i 5 anys a desaparèixer”, han explicat.

Finalment, una vegada acabada la neteja, els participants en aquesta acció han fet una exposició dels objectes trobats, i han posat en comú les conclusions de la jornada.

Es tracta d’un aparador virtual on les empreses membres de la Xarxa poden publicar les seves ofertes i promocions laboració de l’empresa Jaestic, SL, membre de la Xarxa Emprenedora i de la seva Unitat

de Gestió, que col·labora en termes de comunicació i màrqueting digital.

En la presentació d’aquest nou servei, el regidor d’Ocupació, Kenneth Martínez, ha destacat la voluntat d’ampliar la presència de les empreses a Internet per potenciar la seva activitat econòmica. La portaveu de la Xarxa Emprenedora, Lídia Rodríguez, ha explicat que aquests aparadors virtuals són un servei més per als membres de la Xarxa i un

atractiu per captar noves empreses. Finalment, Paulo Vedoya, de l’empresa Jaestic, ha dit que amb aquest sistema els membres de la Xarxa poden tenir presència a Internet sense haver de fer una inversió important per tenir una pàgina web.

Per a més informació es pot consultar la pàgina web de la Xarxa Emprenedora www.xarxaemprenedora.org o la seva pàgina de Facebook www.facebook.com/xarxaemprenedora.

20 | Opinió

12 de juny de 2013 |

IS A BE L VI DA L M A R S A L

MEN P O |

ART ISTA

CA P S E C T OR I A L D E L A V IN YA I E L V I

Brots verds per als viticultors?

E

ls brots verds que de debò veiem els viticultors són els dels ceps, que si un es fixa es poden veure com creixen cada dia.

Esperem que no siguin els únics, però atesa la conjuntura actual cal tenir els peus a terra i ser conscients que ens queda un llarg camí.

La pregunta que ara per ara no té resposta és quin serà el preu del raïm la propera verema? Es mantindrà respecte a l’any passat?

Pujarà? O potser baixarà, si les perspectives de bona collita es compleixen?

Sabem que no hi ha vi base vqprd (vi base de qualitat produït en una regió determinada) en estoc; ni vi blanc, ni vi negre, ni vi de taula, per tant, sembla que estem davant una situació de forta demanda per part de les empreses elaboradores per proveir-se de raïm, i això, en principi, posa el sector productor en una situació favorable a la pujada del preus.

Segons dades del Departament d’Agricultura i del Consell Regulador del Cava, la davallada de la verema 2012 respecte al 2011, que va ser una gran collita, a tot Catalunya va ser del 17,57%. Es va passar de veremar 443.352.020 quilos l’any 2011 a 365.462.100 quilos el 2012, la producció més baixa dels darrers anys. Pel que fa al raïm destinat a produir cava, va passar de 310.628.988 quilos l’any 2011 a 259.037.621 quilos el 2012, una davallada del 16,61%.

Això ha provocat que el vi en estoc aquests darrers anys o l’excedent (la paraula depèn a quin costat de la taula de negociació s’està), s’ha fet servir quasi en la seva totalitat per poder fer front a la demanda del mercat. Tot plegat, ens posa en una situació fins ara inèdita. Després de dos anys de funcionament de la targeta vitícola, amb el control de la qualificació del raïm en origen i la climatologia de l’any passat, si tenim visió i treballem a mitjà termini es pot aconseguir un escenari d’estabilitat en el preu del raïm i del vi.

I a totes aquestes consideracions, finalment, cal afegir una altra dada. Segons el Consell Regulador del Cava, l’any 2012 es van vendre 243 milions d’ampolles, així que, fent números, són necessaris uns 276 milions de quilos de raïm apte per aquest tipus de producció. Com veieu, les dades en el sector vinícola són complexes d’explicar, més si tenim en compte que les campanyes no coincideixen amb l’expedició del vi escumós, però el que sí aporten aquestes xifres és una realitat, que la regió del cava, tal com està ara dissenyada, té suficient potencial productiu per donar resposta als mercats. Arribar a una sostenibilitat a tota la cadena és necessari i imprescindible perquè el sector tingui futur i està al nostre abast, si som o “són” capaços de donar-li la volta i canviar de rumb.

X AVI ER PARERA L L IC E N C IAT E N G E O GR AF IA I HIST ÒR IA

Rapsòdia sobre temes de Dickens II

E

l fill petit de la família Bosc havia tornat a Tarragona amb la seva esposa després de la constant lluita per sortir dels problemes econòmics. I s’assabentaren per les tavernes del nucli antic que el banquer estava a la presó per deutes, ja que mentre per una banda arruïnava la vida de famílies, per un altre costat perdia molts diners en cases de joc. L’amic que l’aconsellava morí en un fumador d’opi per l’addicció. Es deia que cap a l’any 1884 en unes cambres subterrànies s’instal·laren uns xinesos amb el seu negoci. Per fora semblava un tenda honrada.

La resta de protectors del banquer

moriren apallissats per bandes de delinqüents, quan el seu amo va perdre el poder.

Cadascú rebia el seu càstig i l’hereu dels Bosc i la seva esposa continuaren visitant Tarragona. Molts llocs havien canviat, però foren ben rebuts pels antics amics.

Tornaren a Girona en un ràpid carruatge. I ell explicà al seu pare que l’ombra del poderós banquer s’havia extingit de la ciutat. Decidiren retornar a Tarragona, mentre la nova família no oblidava la mort de la mare. Ara es preguntaven si hi haurien grans esperances (1) per a la nova etapa de les seves vides.

(1) Grans esperances: la darrera novel·la de Dickens.

Què hi ha darrere del mite de Picasso?

U

n clar exemple que el mèrit d’un mite és la seva permanència després de la seva desaparició física és Pablo Picasso, la vida del qual ha estat tan mitificada dins de la història de l’art que ara se’ns fa difícil imaginar la seva vida quotidiana tal com l’ha explicat en més d’una ocasió la seva dona Françoise Gilot, que, entre d’altres moltes coses, ens ha fet saber que “Sempre duia la cuirassa posada, perquè mai sabia quan Pablo podia fer-me alguna cosa terrible. Ell volia que jo fos submissa, com les altres dones, però mai vaig ser-ho”.

Per fer-nos una idea del tarannà d’en Picasso hem de saber de la seva mala reputació entre les dones, fet que va consolidar a través de les amants ocasionals com Elvire Palladinin, Irene Lagot, Fernande Oliver, Silvette Davil, Emilienne Pâquette, Eva Govel o You-You, la mulata de la Martinica. També crec que quan es parla de Picasso s’ha de tenir present com aquest va influir negativament sobre Olga Kokhlova i sobre Dora Maar, que van acabar amb problemes mentals, o sobre Marie-Thérèse i Jaqueline Rocque que es van suïcidar. Així mateix, no ens hem d’oblidar que mai va acceptar el seu fill Pablo, que va morir alcohòlic, i que el nét que duia el seu nom va morir després d’haver ingerit lleixiu. “Me’n vaig anar abans d’acabar destruïda. Les altres no ho van fer, es van aferrar al poderós minotaure i van pagar un preu molt alt.” digué Gilot, que va viure amb Picasso del 1943 al 1953.

Picasso volia que les seves dones fossin devotes i submisses, però també li agradava molt dominar les persones i el fet que se’n vantés quan deia que gaudia fent sofrir les persones que l’estimaven ens du a comprendre com podria arribar a ser, de primitiva, la seva conducta. “Pablo era molt cruel, sàdic i despietat amb els altres i amb ell mateix. Tot havia de ser com ell deia. Una estava allí a la disposició d’ell; ell no estava a la disposició de ningú. Pablo creia que era Déu, però no era Déu i això l’irritava” digué en una entrevista Françoise Gilot.

Personalment, crec que l’ego superlatiu d’en Picasso va ser l’element principal que va fer que destruís tot el que va tocar i que veiés les dones com a simples objectes que va manipular segons les seves conveniències i de les quals es desfeia quan l’avorrien. L’escriptora Paula Izquierdo al llibre Picasso y las mujeres diu que Picasso sempre deia que “Las mujeres son máquinas para sufrir” i també afirma que aquest maltractament avui seria impossible.

Aquest mite amb gran poder fàctic i econòmic, que crec que mai no va estimar ningú, va alimentar el seu ego superlatiu sense importar-li a qui sacrificava, d’aquí que la seva néta Maria Ruiz Picasso digués que “cap membre de la meva família va poder sostreure’s al suplici d’aquell geni que necessitava sang per signar cadascun dels seus quadres”.

Sobre les seves obres dir que són com un diari de la seva vida perquè estan íntimament lligades. La veritat és que personalment dubto sobre si no és la vida de Picasso la que està íntimament lligada a la seva obra.

La meva definició d’aquest mite és que va ser un dels millors artistes del segle XX perquè va saber adaptar-se a la vanitat de la burgesia i dels crítics de l’època que buscaven originalitat i extravagància en l’art. Ara bé, això no l’eximeix d’haver estat un narcisista i un dèspota amb les dones i amb la gent que l’envoltava.

L’advertiment que li va fer a Françoise Gilot quan aquesta el va deixar ho diu tot “Ningú no deixa un home com jo”.

L’escriptora nord-americana Arianna Stassinopoulus, autora del llibre Picasso creador y destructor, considera que “a Picasso els éssers humans no li interessaven, si no és que li poguessin ser útils intel·lectualment, socialment, sexualment, financerament o afectivament”.

Per finalitzar, dir que aquest article, a més de la meva visió personal, conté documentació de diferents fonts i d’entrevistes fetes a Françoise Gilot, autora del llibre La vida con Picasso, publicat el 1964.

Opinió | 21

| 12 de juny de 2013

JO RD I SALVAT |

PE R IODISTA

Sorpassos

A

mitjan anys noranta, l’aleshores coordinador general d’Izquierda Unida, Julio Anguita, va posar de moda en la política espanyola el terme sorpasso. Anguita defensava llavors que IU podia substituir el PSOE com a força hegemònica del mapa polític espanyol.

Sorpasso tenia musicalitat i va quallar. I és que sorpasso vol dir “avançament” en italià i ja feia unes dècades havia servit per referir-se a la possibilitat que el Partit Comunista Italià es convertís en la primera força política italiana per davant de la incombustible Democràcia Cristiana i accedís al govern de la república. Ni a Itàlia ni a l’Estat espanyol mai es va produir aquest avançament.

Gairebé dues dècades després, el sorpasso ha tornat a la portada dels diaris, aquest cop sobretot catalans, i l’avançament el perpetraria aquest cop Esquerra Republicana a Convegència i Unió. Ho apunta una enquesta de Gesop que El Periódico ha publicat aquesta setmana passada i que ha sotragat la política catalana amb un titular ben llaminer: “ERC guanyaria uns hipotètics comicis per davant d’una CiU que s’enfonsa”. Però aquestes eleccions són, primer de tot, hipotètiques –fa just mig any que vam anar a votar per últim cop- i, per l’altra, estem davant d’una enquesta. Recordeu la distància que hi va haver en les darreres eleccions entre el que apuntaven els sondejos i el que van dir finalment les urnes? Amnè-

sia col·lectiva.

Però, recorrent al tòpic, les enquestes apunten tendències. I la tendència és un Oriol Junqueras que creix i creix mentre enterra el tripartit i defensa una entesa amb CiU i un Artur Mas víctima de l’antisobiranisme de Duran i Lleida i del desgast de les retallades. El PSC continua perdent terreny i el PP ja retrocedeix a causa de la gestió a Madrid. Ciutadans segueix augmentant i ICV i la CUP mantenen les posicions. El bloc del dret a decidir no només manté escons sinó que n’augmenta. El sorpasso de l’independentisme a l’unionisme és el que es consolida.

Però tornem a Anguita i a l’esquerra espanyola. Dues dècades després el sorpasso sembla que és possible que mai, perquè el PSOE continua noquejat, amb un Rubalcaba crepuscular que impregna el partit d’aquesta gangrena política que poden aprofitar IU i UPyD per efectuar, ara sí, un avançament electoral. Potser no el 2015, però sí més endavant. I torno al darrer article que he publicat en aquest setmanari. Estem al final de la transició i el mapa polític tant català com espanyol està mutant. Els sorpassos són més possibles que mai. La crisi dels grans partits és sistèmica i davant d’aquest panorama res és descartable, però aquests mastodonts conserven encara maquinàries molt potents. I tampoc no oblidem que les enquestes són això: enquestes.

O SCAR MO LERO |

E SC R IPT OR

Menudo menú

E

l tupper se destapa. Desgraciadamente la “comida-desayuno-cena” se está imponiendo como menú en nuestro país.

Cuando el frigorífico se asemeja más a un armario repleto de polillas, los cajones de la nevera están llenos de deshielo y la despensa no hace pensar ni elegir, es cuando el estómago anda resquebrajado sonando al eco del vacío. Últimamente miles de debilitados escolares atiborran de necesidad las escuelas españolas mientras que los profesores se han convertido, sin curso ni titulación, en maestros detectores de hambruna. La escasez está llegando a cotas insospechadas merendándose los complejos de un bocado. El bocadillo de la loncha fina y estirada se ha convertido en el menudo menú diario del escolar que, famélico e inflamado de líquido, intenta des-

pistar a su ahuecado y sonoro torso mientras intenta prestar atención al perplejo e impotente profesor. Los padres, incapaces, intentan aguantar con insomnio el quejido que la sombra del hambre provoca en sus hijos. No hay derecho que en este país alguien saboree el hambre. Si fuera presidente nadie tuviera nada para echarse al diente y menos aún un pequeño en edad escolar. ¡Carrefour, Mercadona, Caprabo, Spar, Lidl!…¿Por qué no os da por patrocinar la alimentación de nuestros colegios? ¡Vamos hambre! Dejad de gastaros fortunas en publicidad teleabusiva y apoyad causas que merecen y dan pena. El hambre del hombre acabará por comerse al exceso de un bocado. No es plato de buen gusto pero la nutrición escolar española está en la cuerda sonrojada del alambre.

JO SEP GIL |

P REVERE

La marginació de la dona

L

’evangelista Lluc ens proporciona la notícia del grups de dones que, al costat dels Dotze, acompanyaren Jesús des de Galilea (Lc 8,1-3) i foren testimonis de la seva sepultura a Jerusalem (Lc 23,55-56) i de la seva resurrecció (Lc 24,112). Lluc mostra interès per aquest sector del seguiment de Jesús format per les dones, la majoria de les quals no podien presentar un currículum, diguem-ne, immaculat. Però aquestes dones que, en principi, tal com sembla, haurien de tenir ni que fos una mica de protagonisme en els inicis de l’Església cristiana, desapareixen en la foscor del més gran de tots els silencis. Per què?

Fa temps que em burxa l’interès per la teologia feminista, la teologia feta per dones i feta des de la sensibilitat de la dona (en tenim, a casa nostra, algun exemple més que notable), una teologia, entre altres coses, que vol reivindicar el paper de la dona en l’Església, una Església que, també entre altres coses, manifesta un clar androcentrisme. L’Escriptura està feta pels vencedors, i els vencedors han estat els homes; i això des del començament, quan el relat jahvista de la creació (Gn 2,4-4,26) posa Adam, l’home, com la primera anella de la cadena de la humanitat. Posteriorment, Adam és presentat com a figura anticipada del Crist, i aquest, que fou home, és presentat com el prototipus del cristià (és a dir, del clergue).

A mi em resulta sorprenent la manera com s’entén la continuïtat entre Jesús de Natzaret i l’Església, i no discuteixo que l’Església sigui de Jesús, que ho és i ho és per moltes raons.

Tal com ho veig, una certa discontinuïtat entre el grup de deixebles de Jesús i l’Església cristiana em sembla no sols evident sinó extraordinàriament oportuna per a dessacralitzar la mateixa Església i per a recordar-li que el seguiment de Jesús serà sempre la seva assignatura pendent.

De l’Església, com a grup organitzat que reivindica el seu origen en l’evangeli de Jesús de Natzaret, en tenim diversos i progressius models. Primer, foren les esglésies domèstiques, testimoniades per sant Pau, sovint presidides per una dona; després, foren les esglésies episcopals; després, fou l’església imperial (en les dues versions, carolíngia i otònica); després, l’església romana que passa de ser “l’església que presideix en la caritat” (Ireneu) a l’església que pràcticament anul·la les altres esglésies; finalment, l’església universal, en la qual el bisbe de Roma, és a dir, el papa, concentra tot el poder i esdevé, no sols vicari de Crist, sinó una mena d’encarnació de Déu a la terra.

La dona, en aquesta Església, ha estat “redimida del seu vell esclavatge”, com ho solemnitzen molts corifeus de l’androcentrisme cristià (els homes, no ho han estat, de redimits?), però continua mantenint un paper, diguem-ho així, de segona categoria. En els escrits paulins, en els quals s’afirma la igualtat radical entre home i dona (Ga 3,28), llegim: “Tot home té Crist per cap, l’home és cap de la dona, i Déu és cap de Crist” (1Co 11,3) i coses semblants (per no dir pitjors). Segur que aquests i altres textos, que posen de manifest una certa marginació eclesial de la dona, poden ser interpretats com a expressions de la cultura (o com un sector d’aquesta cultura) on el cristianisme va arrelar. Però, si és així, per què no s’afirma que la prohibició de l’accés de la dona al ministeri ordenat (i concretament al presbiterat) és una qüestió de cultura?

Em sap greu, tot plegat. I encara em sap més greu que, per a amorosir aquest paper secundari de la dona, es faci recurs a Maria, la mare de Jesús!

22 | Opinió

12 de juny de 2013 |

TARR AGONA AL PAR LAMENT JAUME P UJO L A R Q U E B IS B E ME T R OPOL ITÀ DE TAR R AGONA I PR IMAT

L’orgue de la catedral

D

esitjo celebrar, amb tota l’arxidiòcesi, un esdeveniment que esperàvem des de fa temps: la inauguració del nou orgue de la Catedral, que és l’antic, un cop restaurat completament: el dissabte dia 15, la benedicció, i el diumenge dia 16, el concert inaugural.

Tal com va explicar monsenyor Miquel Barbarà, mestre de capella del nostre primer temple, l’orgue ha experimentat un treball de construcció complex i delicat en un taller especialitzat d’Holanda, i ja s’ha muntat al lloc que sempre ha ocupat, amb la seva façana bellíssima, de 23 metres d’altura, del segle XVI, també restaurada, que constitueix una de les obres d’art important que té la nostra Catedral.

En aquests anys han estat diverses les restauracions d’orgues realitzades. Recordo algunes en què he estat cridat per beneir o assistir a un concert inaugural, com les de Vallmoll i la Pobla de Mafumet. En aquestes ocasions, i ara amb la de la Catedral, m’ha vingut a la memòria el valor que va concedir a aquest instrument musical el concili Vaticà II en la seva Constitució sobre la santa litúrgia, on es diu: «A l’Església llatina ha de ser tingut en gran honor l’orgue de tubs, com l’instrument tradicional, el so del qual pot afegir un esplendor admirable a les cerimònies de l’Església, i elevar poderosament els esperits a Déu i a les realitat supremes.»

En efecte, quan estem en l’àmbit del diví, les paraules se’ns fan insuficients per expressar la grandesa i la profunditat de la nostra adoració, la música ve llavors al nostre ajut, no com una cosa tangencial

J OA N OL I VE L L A |

a la litúrgia, sinó formant-ne part. Certament en edificis com les nostres catedrals, hi ha altres elements artístics que eleven el nostre esperit contemplatiu, com l’arquitectura, l’escultura, la pintura, els vitralls… però la música reforça l’acció litúrgica amb el seu llenguatge propi que dóna ressonància a la plenitud dels sentiments humans, des de l’alegria a la tristesa, des de la lloança a la lamentació, i, sobretot, a la fe.

Així ho expressava Benet XVI en el seu viatge a Ratisbona, on va tenir ocasió de beneir la restauració del seu antic orgue, aquell que tantes vegades ha tocat el seu germà Georg. I així ho veig jo quan, en una ocasió semblant, contemplo aquest instrument litúrgic.

La restauració ha representat un esforç notable dels corresponents organismes interns de l’Església implicats en el projecte, però no hauria estat possible sense la collaboració valuosa de les institucions autonòmica, provincial i local. S’hi han implicat sabent que la seva dimensió religiosa va acompanyada de manera indissoluble d’una dimensió cultural. L’orgue és una joia de tot Tarragona.

Quan ja ressonen els seus variadíssims sons per la Catedral, em complau convidar a tot el poble a participar en les cerimònies litúrgiques i poder-lo assaborir. Estic convençut que no només serà un instrument musical molt millorat, sinó ocasió d’una millor relació de tots nosaltres amb Déu, una font d’aquesta pau espiritual que tant necessitem, i una trobada amb la Veritat a través de la bellesa.

A LC A L D E D E C A L A FE L L

Investigarem i actuarem en el cas dels guals irregulars

Q

uan vam decidir impulsar el Pla de Mobilitat de Segur de Calafell, un dels nostres objectius era posar ordre al trànsit i l’estacionament en aquest nucli del municipi i fer-ho amb la participació dels veïns i veïnes. I és això el que estem fent, amb tots els problemes que sorgeixen en una actuació d’aquesta envergadura.

Un d’aquests problemes -i molt greu- és que hem descobert l’existència de guals i contraguals irregulars. El que estem fent ara és investigar quants n’hi ha i qui són els responsables d’aquesta irregularitat. Fins al moment no hem trobat cap paper ni cap permís relacionat amb aquesta conducta irregular. Però seguim investigant. Que ningú ho dubti. Aquesta és la tasca d’un govern com el nostre, que té en la transparència un dels seus principis bàsics.

Hi ha qui vol barrejar-ho tot. Aprofitar una situació com aquesta, que genera impotència i indignació entre els qui han fet les coses bé, per posar tothom al mateix sac és d’una mesquinesa més que condemnable. Mentre hi ha dirigents de partits que es dediquen a fer numerets per sortir a les portades dels diaris, nosaltres treballem per millorar el dia a dia dels calafellencs i les calafellenques amb una acció de govern responsable, igual que la que portàvem a terme quan estàvem a l’oposició.

El que farem properament serà requerir a qui tingui un gual o un contragual irregular que el legalitzi o el doni de baixa. Perquè és la nostra obligació i perquè creiem que en casos com aquests la rigorositat ha de ser màxima. Ens trobem davant d’una injustícia, uns diners que haurien d’estar ara a les arques municipals calafellenques per poder ser invertits en el benestar dels veïns i veïnes del nostre municipi i no hi són.

El doble raser del PPC sobre les infraestructures V IC TÒR IA FOR NS DIP UTADA AL PARLAMENT I CAP DEL GR UP MUNICIPAL DE CIU A L’AJ UNTAMENT DE TARRAGONA

D

es de CiU no sortim del nostre astorament davant les exigències a la Generalitat del Partit Popular al Parlament en tema d’infraestructures. Que el PPC reclami al Govern de la Generalitat complir amb el calendari de les infraestructures pendents no deixa de tenir una alta dosi d’ironia i, fins i tot, de cinisme polític.

Volen que parlem dels greuges de l’Estat en matèria d’infraestructures amb Catalunya? Volen que parlem de l’incompliment sistemàtic de l’Estat espanyol pel que fa als compromisos adquirits en els pressupostos generals, com pel que fa a la DA3a de l’Estatut d’Autonomia, diners que s’han de destinar a infraestructures?

Els greuges en infraestructures són un llast per als catalans i l’economia catalana. De la manca d’inversions estatals i la dificultat per gestionar les infraestructures en tenim algun exemple punyent a Tarragona. L’A27 és una de les moltes infraestructures que té pendents l’Estat amb Tarragona. És estratègica i vital per a les nostres comarques. Mentre el PP inverteix en infraestructures a llocs com Galícia o Almeria sense retorn econòmic, aquí, a casa nostra, el govern de Madrid, el govern del PP s’oblida sistemàticament de complir les seves pròpies promeses. Perquè els seus criteris no responen al seu rèdit econòmic sinó al polític. Coneixen el % d’execució de l’A27? No arriba al 10% del pressupostat.

Però, és clar, com recórrer a arguments d’aquesta magnitud si, en els conceptes bàsics, a Madrid, des de sempre tenen dificultats d’interpretació? L’Estatut és una Llei Orgànica i, com a tal, l’Estat té el deure de complir-la. A l’Estatut es recull la disposició addicional tercera.

La disposició addicional tercera s’ha incomplert sistemàticament per part de l’Estat. Aquesta estableix que en el període 2007-2013 l’Estat ha de destinar a Catalunya unes inversions en infraestructures equivalents al percentual del PIB. Per a l’exercici 2007, l’Estat va transferir les dotacions. A partir d’aleshores hi ha hagut un incompliment sistemàtic de la DA. L’incompliment derivat dels exercicis 2008, 2009 i 2010 puja a 1.690 MEUR que s’haurien d’haver ingressat en els pressupostos de la Generalitat dels anys 2011, 2012 i 2013, respectivament.

I en termes pressupostaris, l’Estat hauria d’haver pressupostat unes inversions a Catalunya els anys 2011, 2012 i 2013 per valor de 1.840 MEUR. Per tant, l’Estat ens deu 3.530 MEUR per invertir en infraestructures.

Parla el PPC al Parlament d’establir prioritats en funció de la competitivitat econòmica de les infraestructures. Impecable! Des de CiU estem d’acord amb la priorització de les inversions públiques que tinguin una major rendibilitat econòmica i social. Ara bé, imagino que això mateix hauria de ser d’aplicació també en el cas del Govern del PP a Madrid.

Perquè si el Govern central prioritzés les seves inversions en infraestructures per criteris econòmics i no polítics, el Corredor mediterrani no hauria generat tanta controvèrsia, l’A27 ja seria una realitat, el desdoblament de l’N340 no veuria objeccions, etc, d’una llarga llista.

Recordem algunes xifres: Catalunya suporta anualment un dèficit fiscal de 16.543 milions d’euros (8,5% del PIB). Parlem directament d’espoli fiscal. Quantes inversions podríem fer si disposéssim d’aquests 16.543 MEUR? Una altra xifra per no oblidar: el % de compliment en liquidació d’inversions de l’Estat espanyol a Catalunya pel que fa a la seva execució és del 35%. A la Comunitat de Madrid, del 111,65%, a l’Aragó del 120%.

Som la comunitat autònoma més maltractada.

El PPC demana al Parlament el Pla d’infraestructures per a Catalunya 2014-2026. Un pla que ja està en marxa i on les prioritats del Govern de CiU són clares: la connexió amb Europa, la millora de la xarxa pròpia del país tant en matèria de xarxa viària com ferroviària, avançar l’agenda catalana del Corredor Mediterrani, la millora de la seguretat viària a les carreteres catalanes i millorar el sistema de gestió d’altes prestacions a Catalunya.

Per tant, el govern ja està treballant, ara el que toca és que el PP també treballi per Catalunya. És ben senzill. Només cal que demanin als seus companys de partit que tenen les responsabilitats de govern que compleixin amb Catalunya. Si ells fan els deures, les infraestructures a Catalunya estan garantides.

Llàstima que les lleialtats del PPC són amb el govern de l’Estat i no pas amb el país, el nostre país, Catalunya.

Estic convençuda que estan a temps de rectificar.

Interior | 23

| 12 de juny de 2013

INTE RIOR BATEA

Celler LaFou: on el tast es troba amb el gust Batea disposa d’un nou espai remodelat que té per objectiu ajudar a gaudir del vi

B

atea disposa d’un nou centre de culte per als amants del bon vi, un espai dedicat exclusivament a tastar els millors vins LaFou, en un espai remodelat recentment que respecta l’estructura original de l’edifici i que hi suma alguns elements de decoració que miren cap al futur. El visitant que s’acosti a aquest petit temple del vi podrà descobrir-hi alguns dels vins de més qualitat de les comarques tarragonines, en un espai que conjuga passat, present i futur.

Recuperar una casa pairal per convertir-la en cap i casal dels Cellers LaFou i transformar-la en un espai que afavoreixi el confort del visitant que s’hi apropa amb la intenció de tas· tar els vins d’alta qualitat que s’hi ofereixen. Aquestes eren les directrius que tenien els responsables de la rehabilita· ció de Casa Figueres, una casa senyorial situada al centre de Batea (Terra Alta) que, després de les tasques de restauració,

El nou celler parteix d’un ambiciós projecte de rehabilitació que ha respectat l’estructura original i ha recuperat alguns espais fins ara no hàbils, tot mantenint la seva essència acull els cellers LaFou i un am· pli espai dedicat al tast dels productes més interessants d’una Denominació d’Origen amb tanta solera com és la de la Terra Alta. Les tasques de rehabilitació, que van ser inaugurades recentment pel president de la Generalitat, les signa el Despatx Milà d’arqui· tectura i interiorisme i s’han centrat a adequar diferents es· pais de l’immoble per facilitar l’obertura al visitant i crear un ambient confortable pel tast

dels productes que ofereix el celler.

D’aquesta manera, i després d’una intensa reforma, els visi· tants que s’acostin fins al celler podran gaudir d’un espai total· ment remodelat que beu de la nova i vella guàrdia, un edifici que incorpora elements de mo· dernitat però que, bàsicament, conserva tots els elements que el fan històric. Portes enfora, el celler manté i respecta l’entorn on es troba i convida a gaudir del seu interior.

A la imatge superior, un detall de la reforma del celler. A la imatge inferior, un moment de la inauguració oficial, a la qual va assistir el president de la Generalitat, Artur Mas.

CONSTANTÍ

L’Ajuntament de Constantí incorporarà un equip de suport en la recerca de feina

C

onscients del problema que representa la manca d’oportunitats laborals entre la població i la repercussió que això té entre les persones, especialment les més febles, pel que fa a la seva vida i integració social, tant el Consell Comarcal del Tarragonès com l’Ajuntament de Constatí han cregut necessari estimular el món del treball.

Amb l’objectiu de buscar una solució a aquest problema de caire social, recentment l’alcalde de Constantí, Josep M Sabaté, i el president del Consell Comarcal, Frederic Adan, s’han reunit per formalitzar un conveni de col·laboració que els permeti treballar conjuntament i plantar cara a aquest problema.

L’objectiu principal és la millora de la qualitat de vida i d’integra·

ció, especialment dins d’aquells col·lectius amb persones febles i amb dificultats especials per accedir al mercat laboral im· pulsant i ampliant tasques d’acolliment, formació, orien· tació, assessorament i inserció laboral. Per tal de desenvolupar aquesta tasca, el Consell Comar· cal del Tarragonès posarà a dis· posició de l’ajuntament l’equip humà de què disposa i que es concreta en la figura d’un inser· tor laboral i un agent d’ocupa· ció i desenvolupament.

A partir d’aquest programa –i a banda de l’atenció personalit· zada amb les persones afecta· des– es duran a terme actuaci· ons d’assessorament personal i d’orientació i seguiment en la recerca de feina, així com accions formatives adreçades a grups concrets, per la qual cosa també en comptarà amb la col· laboració d’associacions i grups

L’objectiu d’aquesta iniciativa és posar en funcionament un equip humà d’atenció personalitzada per orientar la recerca de feina de la població civil.

En aquest sentit, ambdós ens, iniciaran una campanya de sen· sibilització i informació, per tal d’estimular aquesta participa· ció ciutadana, tot demanant la seva aportació i fomentant la conscienciació que les millores socials beneficien a tot el con· junt de la població. L’objectiu de la iniciativa és lluitar contra l’atur.

L’alcalde de Constantí. Josep Maria Sabaté, i el president del Consell Comar· cal del Tarragonès, Frederic Adan.

24 |

12 de juny de 2013 |

CULTURA I Dalí va aterrar a Tarragona

LA

AGNÈS LLOR ENS PERIODISTA

El que s’amaga a les escletxes

S

L’equip de rodatge del documental, que s’estrenarà aquesta propera tardor.

A

questa tardor s’estrenarà un documental que recordarà la visita de Salvador Dalí a terres tarragonines, convidat pel consistori de la ciutat l’any 1973 amb motiu del Bimil·lenari de l’estada d’August a Tàrraco. Quan ja fa quaranta anys de la visita del genial pintor, el documental recordarà la petjada de la visita a través de la memòria dels ciutadans i les reflexions d’artistes i experts i les imatges amateurs ens traslladaran cap als instants més surrealistes del passat tarragoní.

El documental mostrarà imatges cinematogràfiques in-

èdites, en la seva gran majoria aportades per persones anònimes, durant la crida ciutadana que es va realitzar des de l’Ajuntament, a la Casa Sefus, la primavera del 2011.

El documental abordarà una faceta poc explorada de Salvador Dalí, les performances surrealistes que va arribar a fer en diferents ciutats de Catalunya els darrers anys de la seva vida: Tarragona, Valls, Granollers i Figueres. Aquests escenaris, que es recrearan a través de la memòria i els records dels personatges entrevistats, ens ajudaran a entendre millor el que va passar aquell 17 d’agost de 1973 a Tarragona.

L’OCM porta el blues de Chano Domínguez

E

l músic Chano Domínguez i l’Orquestra Camera Musicae presenten el 21 de juny al Teatre Fortuny de Reus l’estrena absoluta de ‘Chano Domínguez Revisited’, un concert en què l’autor gadità interpetarà temes de la seva trajectòria combinats amb alguna peça inèdita. La novetat d’aquesta estrena és el fet que Domínguez actuarà per primera vegada al costat d’una orquestra simfònica.

L’espectacle, que s’estrena a Reus i que té previst visitar altres punts del país, compta amb deu obres, una de les quals, Mi prima de riesgo, és una obra inèdita que el mestre Chano Domínguez estrenarà a Reus. És un blues que va composar fa

un any i que definitivament veurà la llum aquest proper divendres al Fortuny de Reus. El pianista estarà acompanyat, a més de l’OCM, per Horacio Fumero al contrabaix, David Xirgu a la bateria i, en aquesta ocasió, també per Gorka Benítez al saxòfon. Les peces musicals s’han hagut d’arranjar per a orquestra clàssica, un “repte” per Chano Domínguez, segons explica el mateix músic, Tant Domínguez com el director de Camera Musicae, Tomàs Grau, destaquen el fet que sigui el primer cop que el músic es posa al costat d’una orquestra simfònica per interpretar els seus treballs.

El concert s’inclou en els actes de la festa major de Sant Pere.

recomana...

Nenes, nens i altres monuments Apropar la cultura i l’art a l’entorn familiar és un dels objectius de Tecletes. És per això que la proposta que fan conjuntament el Centre d’Art de Tarragona i Àuriga Serveis Culturals, ens sembla totalment recomanable per a tots els que tingueu menuts a casa. “Nenes, nens i altres monuments” és un projecte educatiu que gira al voltant de l’exposició “Monuments” de Mireia Sallarès, que es pot veure fins al 28 de juliol al Tinglado 2 del Moll de Costa. La proposta parteix de la base que els monuments susciten preguntes sobre el seu origen per part dels infants, són una forma de celebració i reconeixement dels personatges històrics i famosos o de gestes que enalteixen valors públicament reconeguts. El taller proposa la idea de monument com una reivindicació d’altres reconeixements. D’una banda, en relació amb les persones anònimes i les seves gestes i de l’altra, a les petites accions que fem cadascun de nosaltres. Partint de les relacions entre mares, pares i fills, la iniciativa vol aconseguir una reflexió al voltant de la mirada, el reconeixement i la creativitat.

La cita és diumenge, al Tinglado 2 del Moll de Costa, a partir de les 11.30 h. Es tracta d’una activitat gratuïta, adreçada a nens i nenes a partir dels 5 anys, però per la que cal inscriure’s a info@catarragona.net o adreçant-se al taulell del tinglado.

empre he pensat que llegir un poemari té una mica de tafaneria, de posar els peus dins del món personal d’algú i mirar d’esbrinarne una mica més a partir de les imatges visuals que et va dibuixant. Al contrari del que passa amb moltes novel·les –on l’autor et rep amb la porta oberta i et convida a no aturar-te i que segueixis endavant gairebé sense pensar– per una lectora novella de poesia com és una servidora, seguir la fina trama que uneix el text poètic sempre m’ha semblat un joc complicat, perquè els poemes canvien de sentit quan ho necessites i, de vegades, sembla que tinguin la qualitat d’adaptar-se a les teves circumstàncies. Potser per aquest motiu la poesia t’acaba atrapant i et trobes amb versos que se’t queden clavats a dins, sense saber massa ni com han entrat.

Llegir poesia és mirar endins. Aquest és el viatge que ens proposa el poemari d’una jove autora de les nostres comarques, Raquel Estrada Roig, que signa el notable Esferes coincidents. Tres esferes d’interior, que ha publicat recentment Cossetània. Les prop de seixanta planes del recull ens proposen un viatge a través de tres esferes –la vida personal, la nació i les divergències de la societat actual– que s’obren cada vegada més i descobreixen les inquietuds d’una jove autora que parteix dels records de la infantesa al poble fins a obrir cada cop més el compàs per reflexionar sobre algunes de les desigualtats que ens defineixen com a societat. Enmig, s’hi mantenen les interseccions entre cercles, els espais on les tres esferes es barregen i juguen a confondre’s, en un joc que m’acaba de convèncer que la poesia és triar entre lletres i, sobretot, fixar-se en allò que s’amaga entre les escletxes.

XV Concurs de Fotografia del Museu Arqueològic del Vendrell

S

’obre el termini per lliurar les fotos per al XV Concurs de Fotografia del Museu Arqueològic del Vendrell. Finalitzarà el 26 de setembre de 2013.

Aquest any s’ha escollit el tema “Camins singulars del Baix Penedès”. Enguany s’ha decidit que el tema del concurs se centri en els camins singulars que envolten la nostra comarca. Com a singulars s’entenen aquells camins que tenen història, que destaquen pel paisatge que els envolta i que són un dels itineraris preferits a l’hora de passejar: aquell racó especial, aquell detall en els marges que el ressegueixen, en aquella cruïlla, en aquella construcció i en aquella vegetació única i especial que el fan diferent dels altres. Per obtenir informació podeu enviar un correu electrònic (arqueologia@elvendrell.net) o consultar el web de l’Ajuntament (http://www.elvendrell.cat), on també us hi podreu inscriure. Per consultar les bases: http://www. elvendrell.net/el-vendrell-per-temes/cultura/concursos/concurs-de-fotografia.html.

| 25

| 12 de juny de 2013

AGENDA

uem:

q Desta

n el gra fins , ia n r Noctu cle dels do ta espec uopolis q Pineda de l’A es 14 a La r Divend rtínez agona a r r M a T s o a L res 14 Divend

JUNY 2013

a s rragon a T Gosso a 5 te 1 Dissab

3

4

5

6

7

1

2

8

9

10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23

DIMECRES 12

24 25 26 27 28 29 30

Tarragona Curs per a inversors de borsa Société Générale, un dels primers grups financers d’Europa, organitza el Curs d’iniciació als Warrants i estratègies amb Productes Cotitzats. Aquesta jornada està dirigida a inversors en renda variable amb l’objectiu que coneguin els diferents productes cotitzats i les estratègies més adients per rendibilitzar-los.

Lloc: Hotel Ciutat de Tarragona Hora: 18

ACTES A L’ATENEU DE TARRAGONA DIUMENGE 16

DIVENDRES 14 Vila-seca Concert. ‘Rambla Llibertats’ Concert a càrrec del Cor de Sant Esteve de Vila-seca amb Charo García de directora i Marc Torres al piano.

Lloc: Auditori Josep Carreras Hora: 21.30

Tarragona Humor. ‘Los Martínez’ Els germans Álex i Alfonso Martínez t’expliquen la increïble història de la seva vida. Ho fan sobre l’escenari acompanyats d’un còctel de ginebra, monòlegs i cançons en una renovada versió 2.0 del xou. Noves cançons, un més sobre l’escenari i més energia que mai.

Lloc: Sala Highland Hora: 22.30 Preu: 9€ amb consumició / 7€ anticipada

Gala clàssica i lírica Niu d’art especial fi de temporada. Sarsuela, clàssics catalans, sardana, música clàssica, cançons per a la pau i més. Hi actuaran els intèrprets de l’Ateneu sota la direcció de Carme Bernat. En acabat, copa de cava o vi de la terra.

Hora: 19 Preu: 3€ / 1€ socis

PERMANENTS Exposició ‘Rock, Català, Tarragona’ de Jordi Català i Grup Paper de Tornassol.

ACTES PERMANENTS

DISSABTE 15

La Pineda Espectacle. ‘Nocturnia, el gran espectacle de dofins de l’Aquopolis’ El dofinari de l’Aquopolis i l’Associació Oncològica Dr. Amadeu Pelegrí organitzen aquest espectacle nocturn a benifici de la lluita contra el càncer Lloc: Aquopolis Hora: 22 Preu: 4€

Tarragona Concert. Gossos Després de més d’un any lluny del públic, el grup català, que té una trajectòria de gairebé 20 anys, presenta nou disc. La banda arriba amb noves cançons i una posada en escena innovadora i especialment creada per aquest nou disc.

Lloc: Teatre Metropol Hora: 21.30

Tarragona Il·lustració ‘Família(s)’ La primera exposició il·lustrada d’Anduluplandu, que gira al voltant de la família que, com qualsevol institució social, tendeix a adaptar-se al context del qual forma part. Anduluplandu és l’alter ego d’Elisabet Díez, publicista i dissenyadora gràfica tarragonina de professió, que amb els anys ha anat orientant les seves creacions cap a la il·lustració.

Lloc: La Cocotte Cafè

26 |

12 de juny de 2013 |

GRAN ÈXIT DE LA II FIRA SOLIDÀRIA DE LA GENT GRAN

D

urant els dies 7, 8 i 9 de juny la Rambla Nova de Tarragona va acollir la II Fira Solidària de la Gent Gran. Estands amb informació útil per a la gent gran, de productes d’artesania, d’alimentació i altres van omplir la part superior de la rambla tarragonina. La fira estava pensada per a la gent gran, però no només per a ells. Atraccions infantils, actuacions, exhibicions de les cases regionals, teatre, sardaes, havaneres i l’homenatge a l’avi Virgili van completar el programa d’aquesta segona edició de la fira.

www.noticiestgn.tv

FINALITZA LA SEGONA EDICIÓ DE LA COPA CEPTA DE PÀDEL

SOPAR DE FINAL DE TEMPORADA DEL TGN BÀSQUET CLUB

a segona edició de la Copa Cepta de pàdel, organitzada per la CEPTA i Tarraco Pàdel Sports, ha tancat les portes aquest passat cap de setmana amb la victòria de l’equip Tradilo TDI (imatge adjunta), que es va classificar la primera posició de la categoria màxima de Platí. Els equips Anav Ascó, Marvi Ascensors i DHU II, van ser els guanyadors de les categories Or, Plata i Bronze, respectivament. La gran final va cloure amb un sopar de gala al restaurant del Club Nàutic de Salou.

l dissabte 8 de juny el TGN Bàsquet Club va celebrar el seu primer sopar de final de temporada amb la presència de més de 200 persones entre jugadors, entrenadors i directiva. Durant l’acte es van anar projectant una sèrie d’imatges de la història del club. Després de les postres va començar el lliurament de premis i reconeixements als diferents jugadors i entrenadors que han destacat durant tot el curs.

L

E

BOTIGA DE SALUT SIGNA CONVENI AMB LA COLLA DE LA MULASSA DE TARRAGONA

U

www.noticiestgn.tv

na altra entitat tarragonina que ha signat conveni amb Botiga de Salut és la que s’encarrega de la Mulassa de Tarragona. Amb aquest conveni tots els membres de la colla podran obtenir descomptes en la compra de qualsevol producte a l’establiment.

A la signatura del conveni hi van participar el responsable de Botiga de Salut, Jordi Cañellas, i la presidenta de la colla de la Mulassa de Tarragona, Bianca Garcia Oriol.

| 27

| 12 de juny de 2013

GENT ‘POSA’T LA GORRA’ REUNEIX MILERS DE PERSONES

P

er onzè any consecutiu l’AFANOC aconsegueix que milers de persones s’impliquin i formin part de la seva festa ‘Posa’t la gorra’ que, com cada any, es va celebrar al parc temàtic PortAventura el passat 9 de juny. En total, aquesta iniciativa solidària va reunir més d’11.000 persones que van voler participar i donar suport a tots els nens afectats pel càncer. Enguany els fons recaptats s’han adreçat, entre d’altres mancançes, al manteniment de la casa d’acollida per a famílies de Barcelona La Casa dels Xuklis.

EL PORT DE TARRAGONA, UN ‘SMART PORT’

E

l Tinglado 1 del Port de Tarragona va ser l’emplaçament del Consell Anual de RETE-Associació per a la col·laboració entre ports i ciutats. El passat divendres 7 de juny es va dur a terme el seminari on experts de diferents països van debatre sobre els models d’integració port-ciutat i com aplicar a la pràctica els diferents conceptes d’smart o la sostenibilitat.

La inauguració del seminari va anar a càrrec d’Emilio Brogueria, president de RETE; Javier Villamayor, tinent d’alcalde de Treball, Activació econòmica i Noves

tecnologies de l’Ajuntament de Tarragona, i Josep Andreu, president del Port de Tarragona. Josep Andreu va destacar la voluntat del Port de Tarragona per treballar en el model d’smart port, així com la col·laboració amb la ciutat pel projecte d’smart city.

Sota el títol “Tarragona, smart city-smart port” el director de desenvolupament corporatiu del Port de Tarragona, Joan Besora, va exposar el model d’smart citysmart port i les actuacions impulsades per esdevenir un port intel·ligent.

FLORS I PLANTES

Gardènia jasminoides

Nom comú: gardènia És una planta de la família de las rubiáceas

Des de Garden Center Masia Vallense l’ajudem amb les seves cures: És un arbust amb les fulles perennes, verdes i brillants. Les flors són blanques, semblant a roses i s’utilitzen com plantes ornamentals. Té un aroma intens i agradable.

L’arbust pot arribar als dos metres d’alçada.

Encara que no ens hem de passar amb l’aigua ni entollar el terra, em d’anar mantenir el sòl humit, ni que durant el desenvolupament vol menys aigua. El color groguenc de les fulles, és normalment a causa de falta de ferro. No requereix molta llum, preferiblement sol-ombra, sobretot que no li doni el sol en les hores de més intensitat. Els climes càlids són els més ideals, amb una temperatura entre 15º a 30º C.

La millor època per podar la gardènia és després de la floració. El millor sòl per conrear gardènies és aquell que està ben drenat i és àcid.

S’ha d’anar adobant perquè tingui una bona floració, l’adob ha de ser per a plantes àcides seguint sempre les indicacions del fabricant. El transplantament es realitza abans que comenci la brosta. Les flors apareixen entre maig i octubre. Els perills més freqüents als quals s’exposa aquesta planta són l’atac d’àcars com l’aranya roja i la mosca blanca, per combatre la primera s’aplica un acaricida i per la segona utilitzarem un insecticida. Per a qualsevol dubte podeu telefonar a Garden Center Masia Vallense, al telèfon 977 60 47 66.

DESCOBREIX EN AQUESTA SECCIÓ TOTA LA INFORMACIÓ RELACIONADA AMB FLORS I PLANTES DE LA MÀ DE GARDEN CENTER MASIA VALLENSE

28 | El temps

12 de juny de 2013 |

EL TEMPS

Sol tímid

DIJOUS 13

DIVENDRES 14

DISSABTE 15

DIUMENGE 16

DILLUNS 17

DIMARTS 18

Els núvols tornaran a cobrir el cel, tot i que el sol es deixarà veure en alguns moments. Les temperatures pujaran notablement fins al proper dilluns quan baixaran lleugerament. Les nits continuaran sent fresques.

TEMPERATURES DE LA SETMANA

màx. 27º / min. 17º

Font: Meteocat

DIMECRES 12

Sol

Vent

Variable

Tapat

Tempesta elèctrica

Pluja

Neu

Boira

SERVEIS

Telèfons genèrics Emergències 112 Bombers 085 Mossos d’Esquadra 088 Guàrdia Civil 062 Policia Nacional 091 Protecció Civil 1006 Serveis funeraris 24h 900 50 67 12 Transport Sanitari 977 25 25 25

Sudoku

Sanitat Respon 902 11 14 44 Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00 Hospital del Vendrell 977 25 7900 Hospital Joan XXIII 977 29 58 00 Consell Comarcal Baix Penedès 977 15 71 71 Consell Comarcal Tarragonès 977 24 45 00

ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN!

Dolce és una preciosa gosseta de mes i mig que va ser rescatada del carrer amb les seves germanetes. Estava desnodrida. Ara està recuperant-se. Busquem família responsable per adoptar-la. És molt bona i afectuosa. Serà de mida mitjana.

Contacte: gaiatgn@gmail.com.

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fileres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa filera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Difícil

Fàcil

Solucions setmana anterior

Emissores de Ràdio ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1 ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 / BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9 CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7 CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9 CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9 COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 / ESRADIO / TARRAGONA / 98.7 ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9 FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 / EUROPA FM CATALUNYA / 102.7 EXITO RADIO / TARRAGONA / 94.8 LATINO ESTÉREO / TARRAGONA / 92.1 / LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4 M 80 / 89.3 MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4 NOVA FM TARRAGONA 91.3 ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4 ONA TORREDEMBARRA / 107.4 ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6 ONA VALLS FM / VALLS / 107.6 ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3 ONDA RAMBLA TARRAGONA / 91.0

PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 105 FM - RÀDIO VALLS / 103.3 RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2 RÀDIO CAMBRILS / 90.0 / RÀDIO CREIXELL / 95.0 RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0 RÀDIO EL VENDRELL / 107.1 RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4 RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9 RADIO INTERECONOMÍA / TGN / 106.8 RÀDIO LA CANONJA / 102.3 RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5 RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107 RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3 RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6 RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4 RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0 RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9 RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.1 RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7 SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7 TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 / TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

| 29

| 12 de juny de 2013

GASTRONOMIA I OCI Restaurant Bella Cala, cuina de tradició marinera davant del mar

Hotel Cal Llop, un bon exemple d’enoturisme al Priorat

E

Fèlix Llovell, periodista gastronòmic

U

n dels restaurants més tradicionals i amb més història de l’Ametlla de Mar, el Bella Cala, va iniciar l’any 2011 una nova trajectòria amb la família Escobedo, però mantenint la línia de cuina mediterrània i catalana, especialitzada en arrossos i peixos de la llotja de la població.

Pere Escobedo, el nou patró, té cura de la sala, amb el suport de la seva filla i de la seva dona, Núria Botella, a la cuina, i del seu fill, Jordi, com a xef.

El restaurant està situat a primera línia de mar, amb decoració marinera i disposa de terrassa amb capacitat per a 50 persones i un menjador interior per 50 persones més, amb ambient familiar. Les vistes des de la terrassa s’obren a una gran panoràmica del mar.

El celler té unes 50 referències de vins i caves. En Jordi Escobedo, format a l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Cambrils, elabora amb productes de la zona plats amb molta cura amb les receptes de tota la vida

d’aquesta població marinera.

Entre les especialitats de la casa trobem entremès especial de peix i marisc de l’Ametlla, 27,30€; carpaccio de tonyina roja de l’Ametlla, 19,30€, musclos, 8,50€; suquet de peix calero, 26€; llom de tonyina roja amb poma caramel·litzada, 23,30€; arròs amb llamàntol, 19,50€; filet de vedella amb foie, 22,70€; confit d’ànec amb salsa d’Oporto i peres al vi, 13,80€; i, a l’hora de les postres, crema catalana 4,90€; crep suzette, 7,50€; i pastissets amb moscatell, 5,50€.

El restaurant també ofereix un menú per 15 euros i un menú degustació per 27,30€.

El vi de la casa és el Vall de Vinyes Terra Alta, 5,80€.

BELLA CALA Passeig Marítim, 4 · 43860 · L’Ametlla de Mar Tel. 977 45 65 93 Horari: de 12.30 a 15.30 i de 20 a 23 hores.

Tanca dilluns restaurantbellacala@hotmail.com

l matrimoni format per Waldo Bartolomé i Cristina Jiménez, oriünds de Madrid, tenien la fal·lera de la viticultura i el seu somni era tenir un petit hotel temàtic del vi, amb encant, al Priorat. I ja fa més d’una dècada van començar a buscar-lo fins que van trobar una casa en ruïnes, deshabitada des del 1950, al petit poble de Gratallops. Fa deu anys la van comprar i van començar unes importantíssimes obres de reconstrucció que van durar quasi tres anys, tot respectant el que van poder del passat però sense renunciar a les comoditats i confort de l’hostaleria actual.

Així va néixer, l’any 2006, Cal Llop –dit així per la seva vinculació a la denominació de la població, un bonic hotel de tres estrelles, amb mil i un detalls de bon gust, molt colorista, en què destaquen els contrastos de l’estil modern i rústic, de pedra vista i parets actuals de colors vius. Només té 10 habitacions, totes diferents, segons l’antiga estructura de la casa. En concret, són 4 habitacions estàndards, 3 superiors i 3 suits, totes amb telèfon directe, televisió, aire condicionat i calefacció, assecador de cabells i, a les suits, minibar gratuït. Tot l’hotel té Wi-Fi també gratuït.

A la part baixa de l’hotel, ocupant el que abans eren les cavalleries, hi ha el restaurant La Boca del Llop, obert a tothom, de 20,30 a 22,30 h. Té una cuina senzilla, de productes propers i línia catalana. Ofereix un menú tancat per 25 euros o la possibilitat de combinar plats amb tapes. Al celler hi ha unes 80 referències i el vi de la casa és el Cuvée Cal Llop Tetam 2009 del Celler Sao del Coster. Una oferta molt interessant és la d’un cap de setmana per 405 euros per parella, 2 nits, 2 sopars maridats amb vi del Priorat i Montsant, esmorzars, visita a 2 cellers amb tast de vins i un tast d’oli de Siurana. Cal Llop forma part de l’Associació Priorat Enoturisme, per promocionar i divulgar la cultura del vi i de l’oli a la comarca.

La recepta d’Encarna Martínez

Bacallà a la planxa amb verdures de temporada Ingredients Bacallà Verdures a escollir

Oli Sal

Elaboració Posem una mica d’oli al bacallà perquè no s’enganxi a la planxa. Quan estigui daurat li fem el tomb. Per a les verdures podem triar albergínia, pebrot verd i vermell, pastanaga, faves tendres... Un cop triades, les tallem a

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Tof t’ompliràs d’alegria i felicitat complerta i no pagaràs la beguda si dónes aquesta recepta

tires, els afegim una mica d’oli i sal i les passem per la planxa. Vigilem el temps de cocció, ja que és preferible que quedin al dente que no pas massa fetes. Quan tot estigui a punt ho posem al plat i... bon profit!

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51 El Molí de Cal Tof · Av. Santa Oliva, 2 · El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

30 |

12 de juny de 2013 |

IMMOBLES MOTOR TREBALL FORMACIÓ

HABITATGES Venda TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS / EROSKI. Piso de 106m2, 4 dormitorios, 2 baños, cocina de diseño, salón comedor con terraza, zona comunitaria con piscina y pista de tennis. Parking en alquiler en propio edificio. Posibilidad de amueblado. Precio: 265.000. Tel. 601287817 TARRAGONA. Piso con ascensor, 3 habitaciones, 1 baño, exterior, cocina. 126.000€. Tel. 615044664 / 662678736 TARRAGONA. TORRES JORDI. Piso de 2 hab. Todo nuevo. Amueblado. Tel. 660133933 TARRAGONA. ZONA ALTA. Pis sense ascensor, reformat, 2 habitacions, bany, 2 terrasses comunitàries de 33m2. Per: 110.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. CASC ANTIC. Pis en venda o lloguer, 3 habitacions, cuina reformada, bany reformat, exterior, moblat. 115.000€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Pis de 100mts2, 3 dormitorios + 2 baños, salón muy amplio, cocinaoffice, parking + trastero zona común con piscina. Precio: 259.000€. Tel. 675918159 VILAFORTUNY. Casa adosada de 179m construídos. 4 habitaciones (1 suite con baño y vestidor), 1 baño completo y un aseo de cortesía. Porche cubierto en planta baja de 15m, 2 terrazas en primera planta de 7m aprox. cada una.

Cocina con galería completamente equipada. Calefacción a gas y aire acondicionado y calefacción por conductos. Suelos de mármol por toda la casa y gres en cocina y baños. Jardín privado de 75m. Garaje privado y una plaza privada en parking comunitario.

Zona comunitaria con piscina y parque infantil. 280.000€. Tel. 977 243 720 / 667 692 691 TARRAGONA. C/ REAL. Pis de 90 m2, 4 habitacions, bany, aseo, per: 135.000€ Tel: 977 25 20 52 TARRAGONA. ZONA SUD. Pis venda vistes al mar, totalment reformat, 70m2, 3 habitacions, terrassa, amb ascensor, 2n pis, persianes elèctriques.

Per: 150.000€ Tel. 977 25 20 52 LA PINEDA. Adossat de 3 habitacions, bany i lavado, solàrium, zona comunitària, piscina. 205.000€. Tel. 654122038 / 977111355 TARRAGONA. FELIP PEDRELL. Pis de 120m2, 4 habitacions, 2 banys, pàrking, semi-nou. 250.000€. Tel. 654122038 / 977111355 TARRAGONA. MOZART. Casa de110mts2, 4dorm+2baños. Alto y luminoso, parket, armarios empotrados, parking+trastero. Zona común con piscina. 310.000€. Tel. 675918159 TARRAGONA. CAPUTXINS. Pis de 4 habitacions, bany i lavabo, d’origen. 120.000€ Tel. 654122038 / 977111355 TARRAGONA. RAMÓN Y CAJAL. Piso de tres habitaciones, baño, cocina, comedor y un balcón a la calle con vistas al puerto-Port Aventura.

Precio: 138.300€ Negociables. Tel. 610500017

TARRAGONA. SANT RAMON. Adossat 140m2, 4 habitacions, 2 banys, jardí, pàrquing. 195.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

TARRAGONA. PLAÇA CASTELLER. Pis de 4 habitacions, 1 bany, parking. 105.000€. Tel. 654122038 / 977111355

SANTA COLOMA DE QUERALT. OCASIÓN. Casa en buen estado. 140m2, 3 plantas, 4 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, 2 comedores, terraza, garaje. Calefacción. 60.000€ Precio negociable. Tel. 609884807. Particular.

TARRAGONA. URB LA MORA. Chalet totalmente amueblado. Pareado de 150m2. Parcela de 400m2. 4 hab., 3 baños, salón, cocina de diseño, parquet y cerámica. A/a frío y calor. Ventanas de aluminio. Garaje para 2 coches, trastero.

Jardín independiente 200m2. Porches y barbacoa. 270.000€ negociables. Tel. 629 23 25 88 / 649 48 64 12

TARRAGONA. ROVIRA I VIRGILI. Se vende piso. Seminuevo, 3 dorm. (uno suite) y 2 baños. Cocina, salón y terraza amplios.

Precio rebajado más de 50.000€. Urge venta. Llame al 628670993

TARRAGONA. MANUEL DE FALLA. Pis de 2 habitacions, bany, calefacció, traster, terrassa de 50m, mobles i electrodomestics. 150.000€. Tel. 654122038 / 977111355

TARRAGONA. PERE MARTELL. Pis de 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat inclus instalacions, molt lluminós. 180.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PALLARESOS. Ático dúplex. 3dormitorios + 2baños, 2 terrazas grandes, parking+trastero, zona común con piscina. 200.000€. Tel. 675918159

TARRAGONA. ZONA SUD, Pis de 80m2, reformat, 3 habitacions, terrassa, terra parquet. Per: 120.000€ Tel. 977252052 TARRAGONA. OROSIO. Pis de 2 habitacions, gran saló-menjador, balcó, calefacció, ascensor. Preu: 95.000€.

Tel. 654122038 / 977111355 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Pis a la zona Balcó, 130m2, molt bones vistes, sostres alts, 2n sense ascensor, per viure. Per: 330.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. LES GUNYOLES. Cerca deestación Ave Camp Tarragona. Casa adosada de 4 hab. dobles, cocina amueblada, 2 baños completos y 1 aseo, salón-comedor, terraza, jardín, pk privado y solarium. Posibilidad de alquiler con opción a compra. Tel. 607945958 TARRAGONA. C/CERVANTES. Pis 2 habitacions, reformat, ascensor.

78.000€. Tel. 654122038 / 977111355

TARRAGONA. C/ MALLORCA. Piso de 80m aprox. 1ª planta frente TARRACO ARENA. 130.000€. Tel. 646 293 980 TARRAGONA. URB. PARC DE LLEVANT. Camp de golf. Xalet en venda o lloguer, 4 habitacions, 3 banys, cuina, sala menjador 40m2 amb ximeneia, calefacció, aire fred/calor per conducte, semi-nou, parcela de 535 m2 aprox., tot equipat. 495.000€ Tel. 977 24 34 06 SANTA COLOMA DE QUERALT. GANGA. Chalet luminoso. 170m2 vivienda + 220m2 de patio. Todo exterior. Buen estado. 2 plantas, 4 habitaciones, 2 baños completos, cocina equipada, 2 terrazas, fregadero, 1 comedor, 1 salón. Garaje 6 coches, patio privado.

Calefacción. 165.000€ Tel. 609884807 Particular.

TARRAGONA. PIN I SOLER. Pis de 4 habitacions, bany i lavabo, exterior. 158.000€. Tel. 654122038 / 977111355

TARRAGONA. C/ MALLORCA. Pis de 3 habitacions, bany. 175.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. SANT SALVADOR. Zona esportiva. Pis totalment reformat, per estrenar. 75m2, 3 habitacions, bany.

Impecable. 118.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ X. URB. BON SOL. Chalet de 4 hab. 3 baños, a/a conductos.

Cocina de diseño, suelos de cerámica y parquet, ventanas de aluminio. 660m2 de parcela. A estrenar. Tel. 629 23 25 88 / 649 48 64 12

TARRAGONA. ELS PALLARESOS. Casachalet unifamiliar, 180m2 construidos, 5 dormitorios, 3 baños y jardín privado.

Aire acondicionado y bomba de calor.

250.000€. Tel. 646 894 447 TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. Zona estación de tren de Tarragona.

Gran oportunidad! Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, salón-comedor y terraza, ascensor. También en alquiler. Tel. 977 24 38 84 CALAFELL PLAYA. Estupendo piso de 2 dormitorios dobles, muy amplio, baño completo, cocina y patio interior, salida a la playa. Precio: 83.000€ Tel. 977693568 / 691239003 TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. Pis de 88m, terrassa gran, 1ª planta, per reformar. 85.000€. Tel. 654122038 / 977111355 TARRAGONA. MARIA CRISTINA. Pis en venda, 3 habitacions, cuina-menjador, reformat, exterior, vistes al Camp de Mart, instal·lació d’ascensor. 139.000€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. PISO EXCLUSIVO. Piso.

170m, 5 dormitorios, 1suite con vestidor, 3 baños, parking y trastero, terraza de 190m. Interesados tlf: 654417259

SALOU. INCREÍBLE BAJO SOLEADO. Salou zona pueblo. 140m2, 3 habitaciones, 2 baños, cocina equipada, salón-comedor, patio privado, A/A y calefacción, piscina, pista basquet, 7 minutos de la playa. 190.000€ Precio negociable. Tel. 609884807 Particular.

TARRAGONA. PERE MARTELL. Pis de 2 dormitorios, 65mt, planta alta, solarium de 50mt, exterior, plaza de parking grande, finca seminueva. 170.000€.

Tel. 675918159 TARRAGONA. MANUEL DE FALLA. Pis nou, 90 m2, 3 habitacions, 2 banys, parquet, aire condiconat, calefacció, parking i traster. Per: 230.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ PAISSOS CATALANS. Pis de 3 habitacions, cuina, menjador, 2 banys, parking, traster, zona comunitària amb piscina. 240.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII. GRAN OPORTUNIDAD. Piso semi nuevo, 2 dormitorios con armarios, cocina americana equipada, salon comedor con salida a balcón amplio, vistas despejadas, zona comunitaria con piscina, parking amplio incluido en el precio. 210.000. Tel. 676664298

REUS. Alquilo con opción a compra chalet adosado, céntrico, lado de colegios, super, a 10 min. de Port Aventura, nuevo a estrenar, de 4 habitaciones, dos aseos, dos baños, patio, balcones terraza, piscina, garaje para dos o tres coches.

Compra: 350.000€ Tel. 610500017 / 977218730 PRADES. Junto a la plaza. Precioso ático dúplex. Total de superficie 190m construídos más 12m de terraza.

Primera planta abuhardillada con techos de madera y distribuída en tres habitaciones con un baño y saloncito. Y en planta baja salón comedor con ‘foc a terra’ y salida a la terraza. Cocina, 2 habitaciones y 1 baño. Plaza de gareje grande en el mismo edificio incluída en el precio. 175.000€. Tel. 977 243 720 / 667 692 691

HABITATGES Lloguer TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Pisos en alquiler con muebles o sin muebles. Tel. 977 29 09 49 TARRAGONA. CENTRO. Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, muebles nuevos, piso seminuevo. 700€ Tel. 977920657 / 658025285 TARRAGONA. Zona SERRALLO. Piso reformado con 2 habitaciones, 60m2, cocina americana. Todo eléctrico.

Muebles modernos. Balcón. 375€ Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. C/ AUGUST. 2 habitaciones, 1 baño, cocina independiente con galería, terraza, sin muebles. Finca con ascensor. Gastos de comunidad incluídos en el precio. 400€. Tel. 977 243 720 / 667 692 691 CALAFELL. Piso de 2 dormitorios, con solarium privado, nuevo a estrenar, acabados de calidad. 475€ Tel. 977693568 / 691239003 TARRAGONA. SERRALLO. Piso de una habitación, comedor, cocina, baño.

300€ con la comunidad y basuras incluídas. Tel. 610500017 / 977218730 TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Precioso piso de construcción de 8 años, con 2 habitaciones, climatización, cocina americana, todo eléctrico.

Ventanas panorámicas. Mobiliario moderno, 1 baño completo con plato de ducha. Ascensor. Parking. 600€ Tel. 977920657 CALAFELL. Planta baja con jardín, 3 dormitorios, baño completo, cocina con salida al jardín, piscina comunitaria. 600€ Tel. 977693568 / 691239003 TARRAGONA. PLAÇA DE LA FONT, 47.

Pis de 3 dormitoris, dos menjadors, cuina independent i bany. Preu: 400€.

Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Estudio apartamento amueblado, 1 dormitorio, comedor, balcón, cocina, baño, mucha luz. 470€ Se piden referencias. Tel. 654092540 TARRAGONA. Zona SANT ANTONI Mª CLARET. Piso de 2 habitaciones, reformado, 60m2, cocina independiente, 1º sin ascensor. Ideal parejas jóvenes.

430€/mes. Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA C/COMTE DE RIUS. Pis amb mobles, tres habitacions, 70m2. Exterior, ascensor, reformat.

Aire condicionat, calefacció central, rentadora i rentaplants. 550€. Tel. 620 174 948 TARRAGONA. PERE MARTELL. Alquilo dúplex en el centro, con muebles, de tres habitaciones, comedor, cocina, un aseo, un baño, dos balcones q la calle, una terraza en una de las habitaciones y otra terraza solarium arriba. Precio_ 600€ Con comunidad y basuras incluídas. Tel. 977218730 / 610500017 TARRAGONA. C/ TAQUÍGRAF MARTÍ. Pis amb mobles, 1 habitació, menjadorcuina i bany, per 380€ al mes. Telèfon.

977252052

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Pis amb mobles, 1 habitació, menjador, cuina i bany. 360€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. SERRALLO. Precioso apartamento de 1 habitación, todo reformado y amueblado. 400€ Tel. 977920657 / 658025285

TARRAGONA. C/LLEIDA. Estudi amb mobles, semi-nou, terrassa. 320€. Tel. 977 25 20 52

L’ALFORJA. Àtic lloguer, 3 habitacions, bany i lavabo, terrassa, sense mobles.

450€. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. REIAL. Pis nou de 2 dormitoris amb 2 banys i amb un solárium de 40 metres per només 490€. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. PLAZA DE INFANTES / ESCALERA MECANICAS. Piso de 4 dormitorios, baño y cocina a estrenar. Ascensor. Hay contadores de suministris. Buen estado. 450€. Se piden referencias. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. Zona PLAZA DE TOROS. Precioso piso totalmente reformado, 3 hab., 90m2, cocina independiente, balcón grande practicable, mobiliario moderno. Calefacción, ascensor. 600€.

Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA. Piso amueblado, 3 habitaciones, baño, cocina, ascensor.

450€/mes. Telf. 615044664 / 637128631

TARRAGONA. C/ STA TECLA. Loft amueblado, baño, cocina americana, exterior, muy luminoso. 360€. Tel. 615044664 / 662678736 TARRAGONA. C/ GRANVIA. Pis sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. 3º pis sense ascensor. 400€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Ático de 2 habitaciones + vestidor, construcción de 8 años, calefacción por radiadores, aire acondicionado, balcón esquinero.

Lavavajillas, 2 baños completos.

Terraza de 60 m2 y parking. 725€/ mes. Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA. C/ JAUME I. Pis amb mobles, reformat, 2 hab., menjador, cuina i bany, terrassa. 475€/mes Telf.

977 25 20 52 TARRAGONA. Piso de 4 habitaciones, 1 habitación con suite y ropero, 2 baños completos, aire acondicionado, calefacción, parking, terraza, situado en muy buena zona. 950€ Tel. 977920657 / 658025285 LA CANONJA. Pis nou de 100m2, 20m2, terrasses i 30m2 terrat, 4 habitacions, 2 banys. Ascensor. Lloguer: 500€ Tel. 609303051 / 615354608 MASPUJOLS. Casa adosada esquinera, 4 hab., 2 baños, garaje 32m2, gran jardín privado. 650€/mes. Tel. 977 79 31 57 TARRAGONA. CENTRO. Piso de 2 habitaciones, semi-reformado, amueblado, 450€ Tel. 977920657 / 658025285 SANTES CREUS. C/ PERE EL GRAN. Pis amb mobles o sense. Reformat. 2 habitacions, menjador, cuina i bany.

300€. Tel. 977 25 20 52 LA CANONJA. Pis nou de 100m2, 20m2 de terrasses i 30m2 terrat, 4 habitacions, 2 banys. Ascensor. Lloguer: 500€. Tel. 609 303 051 TARRAGONA. C/ROVIRA I VIRGILI. Pis amoblat de 3 dorm., 2 banys, saló menjador, cuina equipada amb galeria, terrassa. Assolejat. Z. comunitaria amb piscina. Preu 700€/mes. Tel. 657841072 TARRAGONA. Mª CRISTINA. Piso de 1 habitación, baño, cocina, balcón, exterior, amueblado, ascensor. 450€/ mes Tel. 637128631 / 615044664 CONSTANTI. Vivienda a estrenar, 2 dormitorios dobles, calefacción, gas natural, gran salón-comedor, cocina equipada. Precio: 380€. Se piden refencias. Tel. 654 092 540 TARRAGONA. AV. ROMA. Piso impecable de 3 habitaciones, 2 baños, amueblado, totalmente equipado. Calefacción a gas. Aire acondicionado y calefacción por conductos. Cocina con galería totalmente equipada.

Lavadora, secadora, microondas... Completamente exterior. Supersoleado. Balcón. Parking en el mismo edificio. 800€. Tel. 977 243 720 / 667 692 691 TARRAGONA. AV. PAÏSOS CATALANS (DAVANT URV). Pis de 2 habitacions, menjador, cuina, bany complet, terrassa exterior, amb aire acondicionat, calefacció, amb opció pàrquing al mateix edifici. Tracte directe. Tel. 699 337 124 TARRAGONA. CENTRO. Piso de 2 habitaciones, reformado, amueblado, buena zona. 550€ Tel. 977920657 / 658025285 TARRAGONA. JOAN XXIII. Pis d’1 dormitori semi-nou amb tots els electrodomestics i aparcament al mateix edifici. Preu: 450€. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. PORTALET. Pis d’1 dormitori al costat de la plaça de la Font. Preu: 320€. Tel. 977 24 80 80

| 31

| 12 de juny de 2013

CLASSIFICATS TARRAGONA. C/ENRIC GRANADOS. Duplex sense mobles. 4 habitacions, 2 banys, 2 parkings, piscina comunitaria.

900€. Tel. 977 25 20 52

EL VENDRELL. BONAVISTA. Apartamento de obra nueva con piscina. 2 dorm., baño completo, cocina equipada, terraza, amueblado, ascensor, zona comunitaria.

475€ Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

TARRAGONA. P.PALAU. ALQUILER. Oficina de 90m2, varias salas, aseo, luz, soleado. Precio económico. 380€.

Se piden referencias. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso nuevo amueblado, 1 habitaciones, ascensor, baño, cocina, exterior, aire acondicionado. Precio: 450€ Tel. 615044664 / 637128631

TARRAGONA. C/ FRANCESC BASTOS. Pis amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany, aire condicionat, calef.

470€ Tel. 977 25 20 25

TARRAGONA. TORRES JORDI. Pis de 3 dormitoris amb 2 banys, totalment exterior, molt assolellat. Preu: 420€. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. APODACA. Piso amueblado, equipado, 3 dormitorios, baño, comedor con balcón, calefacción gas natural. 430€ Se piden referencias. Tel. 654092540

TARRAGONA. AV. ROMA. Local de 276m2. Totalmente acondicionado, despacho, sala diáfana, archivo y lavabos. Instalación eléctrica y telecomunicaciones. Aire acondicionado.

Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. C/COLON. Piso totalmente reformado de diseño. 3 habitaciones (1 suite y dos muy grandes), 2 baños, parket, calefacción. Muy luminoso.

400€. Tel. 977 243 720 / 667 692 691

TARRAGONA. C/ GASOMETRE. Pis d’un dormitori amb un menjador molt ampli.

Preu: 300€. Tel. 977 24 80 80

EL CATLLAR. Piso de 2 habitaciones cocina americana amueblado y equipado. Parking y jardin. Zona muy tranquila. Precio: 380€. Tel. 660915000 TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ I SANAHUJA. Estudi reformat, tot en un mateix ambient, mobles nous, amb ascensor. Per: 300€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. L’ARGILA. Casa rústica sense mobles. 4 plantes, 3 dormitoris, 1 bany, cuina, menjador i bodega.

Totalment reformada. Preu 500€/mes.

Tel. 657 841 072

TARRAGONA. CENTRO. Piso de 130m2, 4 habitaciones, 2 baños completos, todo equipado, ascensor, parking. 950€ Tel. 977920657 / 658025285 TARRAGONA. CALLE REDING. Piso exterior, muy buenas vistas. Reformado.

300.000€. Tel. 650 445 663 REUS. Alquilo con opción a compra chalet adosado, céntrico, lado de colegios, super, a 10 min. de Port Aventura, nuevo a estrenar, de 4 habitaciones, dos aseos, dos baños, patio, balcones terraza, piscina, garaje para dos o tres coches. Alquiler: 850€ Tel. 610500017 / 977218730

TARRAGONA. CENTRO. Bonito piso de 2 habitaciones, reformado y amueblado, 550€ Tel. 977920657 / 658025285

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso nuevo amueblado 2 habitaciones, baño, cocina americana, exterior, muy luminoso, aire acondicionado, con párquing. 550€/ mes. Tel. 637128631 / 615044664

TARRAGONA. LA CANONJA. Estupendo piso de obra nueva de 2 habitaciones, cocina amueblada, comedor-salón, calefacción y aire acondicionado por conductos y solarium. 500€/mes. Tel. 607945958

TARRAGONA. Apartamento en buena zona, todo reformado y con 1 habitación independiente. 400€ Tel. 977920657 / 658025285

CALAFELL. Ático seminuevo con solarium privado, 3 dormitorios, baño completo, aseo con ducha, cocina equipada. Amueblado. 500€ Tel. 977 693 568 / 691 239 003 TARRAGONA. Unifamiliar a Tgna II. 200m2 reformats. 5hab dobles, 2 banys, 1 aseo. A/a calefacció, parquet, cotxera propia, traster, terrassa fusta. Ipe. Tel: 626994651 / 626994652 TARRAGONA. Zona C/ REAL. Piso de 3 habitaciones, cocina toda reformada, amueblado, exterior, soleado. 650€ Tel. 977920657 / 658025285 TARRAGONA. AV. MARIA CRISTINA. Àtic amb mobles, 2 hab, menjador, cuina i bany, 2 terrassa, 3ºpis sense ascensor.

400€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMÓN Y CAJAL. Piso de tres dormitorios, baño, cocina, lavadero, comedor con terraza. Sol. Precio: 480€.

Se piden referencias. Tel. 654 092 540 TARRAGONA. CENTRO. Piso de 2 hab., 1 baño completo, amueblado, terraza, todo reformado. 650€ Tel. 977920657 / 658025285 VISTABELLA. Casa de pueblo. 4 habitaciones. Cocina con ‘foc a terra’ y comedor. Terraza y ‘golfas’. Amueblada.

Pueblo encantador y supertranquilo.

400€. Tel. 977 243 720 / 667 692 691

TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. Piso de 4 dormitorios, baño plato de ducha, aseo. Terraza, gas natural, armarios.

Soleado. Reformado. Buen estado. Se piden referencias. Precio: 570€. Tel. 654 092 540 TARRAGONA. GASOMETRE. Pis de 2 dormitoris, amb mobles al costat del mercat central. Preu: 380€. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/ LAURIA. Pis sense mobles, reformat, 2 habitacions, mejador, cuina i bany. 400€. Tel. 977 25 20 52 TORREFORTA. C/ MONTBLANC. Pis sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany, terrassa, 2º pis sense ascensor.

350€. Tel. 977 25 20 52

LOCALS Lloguer/Venda TARRAGONA. P. PALAU. OCASIÓN. Oficina de 90m2, exterior, diáfano, luz natural, aseo. 100.000€ Tel. 654092540 TARRAGONA. C/COLOM, 28 xamfrà.

Local lloguer, 2 plantes i soterrani, total 450m2, aparadors doble alçada.

Instal·lacions en perfecte estat. Tel. 639 627 494

TARRAGONA. BAR EN ALQUILER CENTRO CIUDAD. Todo montado con cámaras frigoríficas, botellero, lava vasos, lava vajillas, cocina industrial, sillas, mesas, TV, lavabos de hombre y mujer, espacio para comedor, barra toda de marmol, almacén, etc. No le falta de nada. Precio: 600€/mes. Tel. 610500017 TARRAGONA. AVENIDA ANDORRA, 10. Alquiler o venta de parking. Tel. 615332863 / 615186908 TARRAGONA. SANTA JOAQUIMA DE VEDRUNA. OCASIÓ!! Pàrquing en venda, plaça de 13m2 aprox. 17.000€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. OPORTUNIDAD PLAZA DE LA FONT. Traspaso de local cafeteríarestaurante equipado. Amplia terraza.

Alquiler por 1000€/mes Teléfono. 647 74 36 61 TARRAGONA. BDA. MISERICÓRDIA, 7. Se comparte céntrico local. Completamente instalado. Actualmente funciona como inmobiliaria. Interesados pueden llamar al: 977 24 34 06 / 607 20 80 20 EL VENDRELL. En traspaso restaurante totalmente nuevo, en funcionamiento, tiene terraza ajardinada, salón de reuniones y fiestas, completamente equipado. Valor: 42.000€. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003 TARRAGONA. ZONA PLAZA DE TOROS. VENTA. Plaza de parking doble. Cabe un coche delante de otro. Precio. 45.000€.

Tel. 676664298 TARRAGONA. C/ LLEÓ. LLOGUER. Local de 70m2, facilitats d’arrendament.

600€. Tel. 977 25 20 52 ELS PALLARESOS. POLIGON. Nave en alquiler en el polígono. 525m de altura, 4 metros, muelle de carga y descarga.

500€. Tel. 654 092 540 TARRAGONA. C/ SOLER, 22. Local lloguer 220m2, molt lluminós. Instal·lacions en perfecte estat. Tel. 639 627 494 TARRAGONA. C/MENDEZ NUÑEZ. LLOGUER de local amb sortida de fums, 42m2, per 800e€ Tel. 977 25 20 52 EL CATLLAR. AV. CATALUNYA. Local lloguer, 58m2, bany. 325€/mes Tel. 977247124 / 630991528 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Es ven parking per a cotxe gran. Preu: 15.000€. Tel. 616 042 335 TARRAGONA. VALL ARRABASSADA. Venta plazas parking. Tel 977 29 09 49 TARRAGONA. DOCTOR MALLAFRÉ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parquing.

Precio: 60€. Tel. 655 915 266

TARRAGONA. MANUEL DE FALLA. Parking para coche grande. 65€. Tel. 654 092 540 TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. ALQUILER. Parking con buen acceso.

Plaza grande. 90€. Tel. 654 092 540 SALOU. Traspaso papelería-tienda de chucherías. Funcionando. 9.000€ Tel. 686 187 540

POLIGON FRANCOLÍ. Nave de 413m2, camara frigorifica, aseos, vestuarios.

500€. Tel. 654 092 540

MOTOR Cotxes

FORMACIÓ Cursos

TARRAGONA. PLAZA PONENT / GASOMETRE. ALQUILER. Parking grande. 80€. Tel. 654 092 540 CONSTANTÍ. Local 120m. Antes Bar-Restaurante. Actualmente sin actividad. Salida de humos, cocina, aseos, almacen, cerramientos aluminio, persianas. 50.000€ Tel. 654092540

Classes de pintura/dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). 686411008 Tito Figueras

TARRAGONA. ESTANISLAO FIGUERAS. Local céntrico en alquiler. Antes bar de 80m2, muy bien situado. 600€ Tel. 610500017 / 977218730

TREBALL Professionals

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU (RODOLAT DEL MORO). VENTA. Parcela edificable de 900 metros, permuta por vivienda y plazos forma de pago. Precio: 95.000€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. Nave industrial en polígono Francolí. 812m2 distribuidos en sala diáfana (680m2) y oficinas. Precio: 800€. Tel. 977 21 79 50

49 personas para controlar peso y ganar dinero extra. www. tunutricionequilibrada.com / www. ganaingresosexrras.com MERCEDES 230 E. Año 1992.

Gasolina. Siempre en garaje. Pocos quilómetros. 140.000 €. Muy cuidado.

Se vende por no usarlo. Precio a consultar. Tel. 977 22 57 53 / 698 836 171

TARRAGONA. Se alquila parking en la zona de Joan XXIII. Preguntar por Maribel. Tel. 646 156 689 TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Local en venda, sup. aproximada 220m2, sortida de fums, diàfan. 360.000€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. PARTE BAJA. VENTA. Trastero de 3m2, pequeño, en azotea del edificio. 700€. Tel. 654 092 540 VILA-SECA. VENTA. Local comercial de 537m2. Buen estado, 8 escaparates, varias oficinas y lavabo. 300.000€.

Tel. 659 22 61 57 TARRAGONA. PERE MARTELL. Venta de parking de plaza grande. 18.700€. Tel. 654 092 540

CONSTANTI. VENTA trastero. Aceso fàcil, Pie de calle. Altura 3,9m. Superficie 6m2. Precio: 4.300€- Tel. 654 092 540 TARRAGONA. C/ REAL. Local de 90m2, cantoner amb llogaters, rentabilitat 7% 83.000€ Tel. 977111355 / 654122038

GOTERAS · HUMEDADES. Azoteas,cubiertas y balsas.Transitables.

Presupuesto sin compromiso. Tel. 675 484 598 / 977 77 19 08 Se busca comercial autónomo de 25 a 50 años, se valorará experiencia en el sector inmobiliario. Salario mas incentivos. Preguntar Sr. Sergi. Tel. 618 107 307 Precisamos 5 personas serias que deseen ingresos extras. TRABAJAR DESDE CASA. www.TrabajarYa.com / Tel. 931000110

Vendo Volkswagen-Corrado Muy bien conservado. Todo original y guardado siempre en garaje. Todas las revisiones y las ITV al día.

Nunca ningún accidente. Precio a convenir. Tel. 630 35 99 77

MOTOR Motos

TARRAGONA. LLOGUER. Desptax de 95m2, moblat, llum i aigua, per entarhi. Calefacció. Amb opció a parking. Té 3 despatxosi bany. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ BEETHOVEN. Local en edificio de oficinas de 75m2. Sala diàfana, archivo y lavabos. A/C, instalación eléctrica y telecomunicaciones. 500€/ mes. Tel. 977 21 79 50

SEMI-RIGIDA BWA FIVE TEEN 5.08MT + YAMAHA 90 AETOL + Remolque por 11.800€ (Año 2004) Tel. 977 68 00 02 RIO CABINFISH 650 + MERCRUISER 140 HP D-FB por 9.500€ (Año 1996) Tel. 977 68 00 02

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Locales en C/ Blanca d’Anjou y Violant d’Hongria. Superficies de 125m2 o 180m2. Por 380€. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. AV. PRAT RIBA. Trastero alquiler, medidas 2x1, libros, ropa, cajas.

Pequeño - no bicicletas. 25€ Tel. 654 092 540

MOTOR Nàutica

EMPRESA INMOBILIARIA ubicada en Tarragona precisa COMERCIALES para atender las demandas de nuestros clientes (alta comisión). Llamar a: 610500017

VARIS Altres ofertes

Passo cintes vhs a dvd a 10€ la cinta.

També miniDV, Hi8, VHS-C, Betamax, 8mm i Super8. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots provar primer amb una cinta. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel: 626010186 618107370.

Vendo Suzuki-550 GSX-EF Perfecto estado. Revisión al día.

60.000kms. Un único dueño. Regalo: Porta cascos (2cascos), candado pitón, funda depósito, maletas laterales Krauser. Precio a consultar.

Tel. 630359977 / 977217132

ANUNCIS CLASSIFICATS classificats@noticiestgn.cat · 977259911 · 616728550 · 686 703 910

Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman, muñecas...) y otros objetos de coleccionismo. Tel. 658 02 91 46

32 | Contraportada

12 de juny de 2013 |

termòmetre de la setmana

L

’Anna Bofarull dirigeix el projecte cinematogràfic basat en el setge de la ciutat de Barcelona l’any 1714, per al qual aquests dies s’estan convocant diferents càstings arreu del territori per triar-ne els protagonistes.

Parlem amb aquesta jove i incansable directora tarragonina sobre aquest projecte i l’altre que té entre mans, ‘Sonata per a violoncel’

Ja pot amb dues pel·lícules alhora?

El 2013 està essent un any molt intens! Tal com està la feina avui en dia, no em puc queixar, amb dos projectes entre mans, tots dos grans reptes. Em sento molt afortunada! I, d’altra banda, sóc conscient que en el món del cinema quan hi ha una oportunitat s’ha d’aprofitar, mai se sap si n’hi haurà una següent!

Augmenta el deute amb les farmàcies

La petjada de Dalí al territori, al descobert

El 2014 serà l’any August. Les celebracions del 2.000 aniversari de la seva mort s’allargaran tot l’any.

Les farmàcies de la província no han cobrat el deute de l’abril, i el total acumulat ascendeix a 35 MEUR.

Un documental descobrirà l’estada de Dalí en diversos espais del territori l’any 1973 i els actes que es van celebrar.

L’entrevista

“El nostre passat pot tenir molt d’interès internacionalment”

La directora tarragonina, Anna Bofarull./Cedida

El bimil·lenari d’August, viu tot l’any

Anna Bofarull DIRECTORA DE ‘BARCELONA 1714’

Com va sorgir el projecte de fer una pel·lícula amb el rerefons d’un fet històric com el de 1714?

Barcelona 1714 neix de la passió del seu productor, l’alemanycatalà Heiko Kraft, que viu a Tarragona. Com a català que ha crescut a l’estranger, ha descobert amb molta intensitat la història de la nostra terra –probablement molt més que els que ens hem criat aquí–, i, és molt conscient de l’interès que el nostre passat pot tenir internacionalment. La història que envolta el setge de Barcelona del 1714 és un fet apassionant, matèria cinematogràfica pura, que en d’altres països s’hauria tractat molt sovint, però que nosaltres no hem portat a la pantalla gran fins ara. Creiem que el tricentenari és una bona ocasió per a reivindicar-la, tant a casa nostra com a l’estranger, i que ens pot projectar com a poble més enllà de les nostres fronteres.

En els darrers anys ha calgut idear noves maneres de finançar la cultura i la implicació social és fonamental. Com està funcionant el mecenatge?

Són moments molt difícils, la cultura està patint molt i el cinema, en particular, s’està enfonsant. Fer cinema és car, calen molts mitjans, molta gent...i això és car. El projecte Barcelona 1714 només és possible gràcies a un nou plantejament, que s’allunya de la producció habitual: és un projecte nascut des del col·lectiu, que es fa possible gràcies a l’aportació de tots els seus tècnics i actors, que inverteixen el seu temps i esforç en la pel·lícula, convertint-se’n en propietaris, com en una mena de cooperativa. Tots els que hi treballem hi arrisquem en proporció al temps que hi invertim. I, com que ens ho plantegem com un projecte de país, volem demanar també l’ajuda a moltes persones perquè ens ajudin a finançar les despeses mínimes. A canvi, els oferim el mateix que a tot l’equip: ser propietaris d’un percentatge d’aquest projecte.

Ara busquen l’Agnès, la protagonista. Han vist alguna aspirant que li hagi cridat l’atenció?

Hem vist ja moltes joves actrius, algunes professionals, d’altres amateurs, totes amb

la il·lusió de convertir-se en l’Agnès, la jove protagonista de Barcelona 1714. La veritat és que estem molt satisfets de l’èxit de convocatòria i tenim ja algunes candidates sòlides, tot i que no prendrem cap decisió fins haver vist totes les aspirants. Volem que l’Agnès encarni la joventut catalana, una noia combativa i decidida, i serà cabdal trobar l’actriu adequada.

A més d’aquests dos grans projectes que té en marxa, pensa en treballs futurs?

Ara mateix no tinc gaire temps per pensar en el futur. Estic molt il.lusionada tant amb Sonata per a violoncel com amb Barcelona 1714 que, tot i ser molt diferents, em poden obrir moltes portes. Aquí està el meu futur, en l’esperança que ambdues pel·lícules trobin un bon camí, que es puguin veure arreu i que m’obrin portes per a seguir treballant en el cinema, que ha estat la meva passió des que era ben petita. També vull pensar que en un parell d’anys el panorama cultural i cinematogràfic a casa nostra millori i no haver de marxar fora per a poder seguir explicant les històries que em fan vibrar.

CONSULTA DE DIET DIETÈTICA I NUTRICIÓ -10€

Demana cita al 977 249 898 Presenta aquest anunci i beneficia’t de 10€ de descompte en la primera visita

Plaça Verdaguer, 2 · TARRAGONA · www.botigadesalut.cat