noticiestgn219

ELS PALLARESOS

CASES APARELLADES

220.000€

290414 número 219

SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

WWW.NOTICIESTARRAGONA.CAT

EL 2021 LES NOSTRES COMARQUES JA SUPERARAN ELS 120.000 HABITANTS DE MÉS DE 65 ANYS

COM SEREM L’ANY 2040?

MÉS GENT...

LES COMARQUES DE TARRAGONA ES MANTINDRAN AL CAPDAVANT DEL CREIXEMENT DEMOGRÀFIC DE CATALUNYA EN EL PERÍODE 2021-2040 ... I MÉS VELLS EL RADICAL ENVELLIMENT DE LA POBLACIÓ DURANT LA SEGONA DÈCADA DEL S.XXI COMPORTARÀ UNA SOCIETAT ENCARA MÉS DEPENDENT DE SERVEIS BÀSICS COM LA SANITAT O L’ATENCIÓ SOCIAL

FOTOMUNTATGE Simulació d’envelliment de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, realitzada a partir d’una obra de l’artista tarragoní Menpo.

L’any 2040 el polític complirà 80 anys.

2 | El Tema de la Setmana

29 d’abril de 2014 |

E L TE MA D E L A SE TMANA

Tarragona va directe cap a un envelliment radical de la societat L’efecte del ‘baby boom’ dels 70 tindrà el seu màxim exponent en l’envelliment de la població l’any 2040. Hi haurà més gent de més de 80 anys que no pas infants i el gros de persones en edat de treballar tindrà més de 55 anys Les projecccions ja apunten que l’any 2021 a la demarcació ja hi haurà més de 119.000 residents de més de 65 anys

El territori liderarà el futur creixement demogràfic de Catalunya i superarà el milió d’habitants entre 2021-2030

L

es comarques de Tarragona continuaran liderant el creixement poblacional de Catalunya en les pròximes dècades. Segons les darreres projeccions poblacionals de la Generalitat, el país podria superar els 10 milions d’habitants durant la tercera dècada del segle XXI i la demarcació de Tarragona superarà la barrera del milió d’habitants entre 2021 i 2030. Aquest creixement poblacional, però, vindrà acompanyat d’un progressiu envelliment de la societat tarragonina, que només en set anys (2021) ja passarà a tenir més de 119.000 habitants per sobre dels 65 anys.

El punt àlgid d’envelliment de la població serà al voltant de 2040, quan els nascuts durant el ‘baby boom’ dels anys 70 arribaran a la tercera edat sense que les generacions posteriors hagin rejovenit la societat amb prou naixements. Una dada altament preocupant és que a l’inici de la quarta dècada del segle un

Els espais geriàtrics seran cada vegada més necessaris en una societat clarament envellida durant les pròximes dècades.

de cada quatre residents en edat de treballar ja haurà superat la barrera dels 55 anys.

Afrontar l’envelliment de la població és un dels principals reptes de les administracions públiques a mitjà i llarg termini, ja que serveis bàsics com la sanitat, l’atenció a la depen-

dència, la mobilitat o l’ensenyament es veuran forçosament obligats a experimentar canvis dràstics per adaptar-se a les noves realitats socials.

L’any 2040 la demarcació tarragonina tindrà més d’un milió d’habitants, dels quals més d’un 25% seran vells, amb una especial incidència dels col-

lectius d’edats superiors als 80 anys (amb creixements de més del 50% en relació amb l’actualitat). Si bé és difícil fer projeccions poblacionals a tan llarg termini, els experts alerten que a Tarragona en el futur hi haurà un gran dèficit de persones en edat de treballar, fins al punt que l’any 2040 el

gran gruix de persones cotitzants ja haurà superat la barrera dels 55 anys. Per contra, hi haurà un important grup de ciutadans joves (de 0 a 15) que naixeran un cop s’hagi consolidat la recuperació econòmica i també existirà un «forat» poblacional d’edats compreses entre els 18 i els 45, fruit de la baixa natalitat d’aquest inici de segle, que a més va acompanyat d’un estancament de la immigració.

En aquest sentit, el darrer estudi de projecció poblacional publicat per la Generalitat apunta que el futur mercat laboral de Tarragona dependrà en bona mesura dels índexs d’immigració que es registrin en les dues pròximes dècades.

Projecció a 2021 Les previsions a mitjà termini són més fiables i alhora també colpidores pel que fa a l’envelliment de la societat tarragonina.

L’àmbit del Camp de Tarragona és el de més creixement projectat en l’horitzó 2021: la població podria passar de 584.660 habitants l’any 2008 a 713 mil habitants l’any 2021, fet que representa un creixement del 22% amb relació a la població del 2008. El Camp de Tarragona és l’àmbit on s’espera el creixement més important de la xifra de població en edat

El Tema de la Setmana

| 29 d’abril de 2014

EL TE M A D E L A S E T MANA

escolar, que passarà de 98.617 habitants de 0 a 15 anys l’any 2008 a 129 mil l’any 2021, la qual cosa representa un augment del 31%. La població en edat laboral, 402.443 habitants l’any 2008, podria créixer un 16% i atènyer la xifra de 465 mil habitants. El nombre de persones grans que residirà al Camp de Tarragona tindrà un dels creixements relatius més alts: la xifra de població de 65 anys i més, de 83.600 habitants el 2008, podria arribar a 119 mil habitants el 2021, un augment del 42%. Aquest augment serà més intens per al grup de més edat, de 80 anys i més, que pot augmentar en un 50% en relació amb les xifres actuals.

Projecció a 2040 Es preveu que Catalunya tindrà 8 milions d’habitants l’any 2021 i que l’any 2040 la xifra de població se situarà prop dels 10 milions d’habitants.

Els resultats de les projeccions indiquen que la piràmide demogràfica evolucionarà cap a una distribució més envellida a mitjà termini i, sobretot, a llarg termini. Pel que fa la població en edat escolar (de 0 a 15 anys), es preveu que les xifres seran més altes que les actuals en tot el període de projecció, amb una tendència clara de creixement fins al 2021, encara que després s’esperen fluctuacions, com a resultat dels cicles que presentarà la xifra de naixements.

Es preveu que el nombre d’habitants en edat de treballar (de 16 a 64 anys) tindrà un creixement lent en els horitzons d’aquesta projecció. Cal destacar que patirà un fort envelliment, en la mesura que les generacions plenes dels setanta vagin transitant, primer cap a les edats laborals madures i finalment cap a les edats de jubilació i siguin substituïdes per generacions molt menys nombroses. És important constatar que fins i tot l’arribada continuada d’immigrants no podrà evitar l’envelliment de la força de treball, de manera que es preveu que l’any 2040 una de cada 4 persones en edat laboral tingui de 55 a 64 anys.

El nombre d’habitants de 65 anys i més creixerà en tot el període de projecció, però amb especial intensitat al final de la quarta dècada del segle XXI, perquè en aquesta data ingressaran en edat de jubilació les generacions plenes nascudes

La natalitat continuarà baixa i el rejoveniment de la societat tarragonina dependrà dels nivells d’immigració els primers anys setanta del segle XX. L’entrada en edat de jubilació d’aquestes generacions comportarà que la població de 65 anys i més assoleixi màxims històrics i que el pes relatiu de la població de 65 i més anys superi el 25% l’any 2040. En aquest horitzó, el creixement ràpid de la població en edat de jubilació, combinat amb el creixement lent de la xifra de població en edat laboral, comportarà un important augment de les ràtios de dependència.

Es preveu que l’esperança de vida continuï augmentant, la qual cosa contribuirà a l’augment de població de més edat i en particular del nombre d’habitants de 80 anys i més.

Les projeccions comarcals apunten cap al fet que continuarà la difusió de la població en el territori, més enllà de l’àmbit metropolità, amb un creixement demogràfic més alt en els territoris fora de l’àmbit metropolità, tal com s’ha anat registrant els darrers anys. El creixement de la població en les edats de jubilació (65 anys i més) i en les edats molt avançades (80 anys i més) serà molt contrastat territorialment, amb augments molt importants als territoris que són actualment els menys envellits, com ara el Camp de Tarragona i les comarques metropolitanes (llevat del Barcelonès).

En les projeccions realitzades pels experts s’inclouen dos escenaris alternatius: l’escenari baix i l’escenari alt. L’escenari baix preveu que les xifres totals de població romanguin semblants a les actuals, mentre que, d’acord amb el resultat de l’escenari de més creixement, l’escenari alt, la població de Catalunya podria atènyer 8,4 milions el 2021 i fins i tot sobrepassar la xifra de 10 milions d’habitants cap al 2040. L’envelliment a mitjà i llarg termini de l’estructura demogràfica apareix també amb força en els escenaris alternatius.

|3

SE R À NOTÍCIA

1 de maig sense unitat sindical

L

es forces sindicals ultimen els preparatius perquè el pròxim Dia Internacional dels Treballadors (dijous 1 de maig) sigui un èxit de participació ciutadana a les principals ciutats de Catalunya i de l’Estat. A Tarragona, però, després de dos anys consecutius d’unanimitat sindical en les manifestacions, aquesta unitat s’ha trencat i durant la jornada es viuran diverses manifestacions als carrers de la capital provincial.

Els sindicats majoritaris aposten per una concentració i actes de caràcter festiu al llarg del matí, mentre que la manifestació de la tarda quedarà en mans dels sindicats minoritaris, bàsicament, la CGT i l’Esquerra Independentista. UGT, que dijous passat

UGT i CCOO aposten per una concentració al matí, mentre que els sindicats minoritaris ho faran amb actes a la tarda va celebrar assemblea amb una seixantena de delegats tarragonins per fer una crida

a la participació en els actes del Primer de Maig, creu que aquest trencament és un «error» que respon a «tàctiques» dels sindicats petits, davant la proximitat de les eleccions sindicals. Els sindicats minoritaris, com ara la CGT, han organitzat mobilitzacions a Tarragona, Reus i el Vendrell a partir de les sis de la tarda.

Tarragona havia estat l’excepció a Catalunya d’unitat i entesa entre tots els sindicats a l’hora d’organitzar manifestacions i actes reivindicatius en els darrers temps.

4 | Sumari i editorial

29 d’abril de 2014 |

C L AUS D E L A SE TMANA

6

8

11

Continua el serial de l’EOI de Tarragona

Veurem més paneroles enguany?

Febre de tapes arreu de la demarcació

12

16

22

Torredembarra té problemes amb Muntanyans II

Donar a llum a l’hospital de Santa Tecla

Ballesteros: «No faré ni un minut de campanya»

Editorial

Envelliment insostenible?

Protagonistes

SÍ Nàstic, via directa cap al ‘play-off’ Per segona setmana consecutiva, el Nàstic és mereixedor d’aparèixer com a protagonista positiu de la setmana a notíciestgn. Els grana han assolit una victòria més (la vuitena consecutiva) davant d’un dels millors equips de la categoria i té a tocar el play off d’ascens a la divisió de plata del futbol espanyol. A aquestes altures de la temporada hom es pot penedir de les errades del passat, però el somni d’ascens, ara sí, és a les mans dels jugadors i d’una afició il·lusionada.

S

i fem cas dels estudis sobre projeccions poblacionals de les pròximes dècades, és fàcil arribar a la conclusió que les comarques de Tarragona, si res no canvia inesperadament, estan destinades a convertir-se en un territori majoritàriament de jubilats i jubilades.

D’aquí a 25 anys, a les nostres ciutats i pobles viuran més persones de més de 80 anys que no pas infants de 0 a 15 anys. Per tant, formarem part d’una societat on els nivells de dependència i d’atenció sanitària seran encara més alts que els actuals. A més a més, el col·lectiu de persones en edat de treballar (de cotitzar) estarà cada vegada també més envellit, fins al punt que, al voltant de l’any 2040, el 25% de les persones que treballi a casa nostra tindrà més de 55 anys.

El rejoveniment del nostre mercat laboral queda a mercè, doncs, de la futurible recuperació econòmica del territori i de la seva capacitat per provocar un nou efecte crida d’immigració (com va succeir a la dècada dels 70 del segle passat i que va ser l’origen del famós fenomen del baby boom, del qual encara ens nodrim).

Més gent, però més vells. Aquest és l’escenari que dibuixen els experts per a les comarques tarragonines del futur, un fet que ha d’obligar a reflexionar sobre les necessitats que tindrem com a societat a mitjan segle XXI i sobre una realitat important: com ens ho farem per sufragar el cost d’una població formada bàsicament per gent de la tercera edat. Ara per ara, hi ha diversos escenaris sobre la taula: el retard en l’edat de jubilació, la remodelació de serveis bàsics com la sanitat o l’atenció a la dependència, la priorització de recursos públics exclusivament per a dos o tres serveis essencials... Decisions que costarà prendre però que, tard o d’hora, caldrà adoptar davant de la inevitable realitat que ens espera. El més important és que aquestes decisions tinguin una finalitat clara, que es facin d’una manera progressiva i poc traumàtica, i en les condicions adients perquè aquells que les hàgim de posar en pràctica ho fem amb la ferma convicció que són pel bé de les futures generacions i la nostra pròpia.

NO Males dades d’accidentalitat laboral Les nostres comarques tenen el trist honor de presentar el pitjor comportament percentual de Catalunya quant a sinistralitat laboral. El nombre d’accidents, tenint en compte les persones afiliades al territori, va créixer un 2,64% el 2013.

En números absoluts, va haver-hi un total de 6.980 accidents -amb 4 víctimes mortals, la darrera de les quals al Port ara fa un parell de setmanes. La sinistralitat ha incrementat en tots els sectors, excepte la construcció, bàsicament perquè n’ha descendit dràsticament l’activitat. CCOO alerta de la necessitat d’invertir en prevenció i de declarar tots els sinistres.

La frase de la setmana

Espurnes d’en mossèn Aragonès Contra direcció Mentre Nasreddín anava un vespre cap a la casa d’un monjo sufí, una gran multitud en tornava després d’haver sentit la seva prèdica. Va quedar parat uns moments mentre se li apropa un que li diu: - Què fas parat aquí?

- Com que veig que vaig contra direcció, penso si no m’hauré equivocat.

Marxa al costat de la multitud, mai al bell mig, ni al cap” (Pitàgores).

La multitud és un vast desert d’homes i de dones.

La multitud sap de tot i no entén res.

Els vots s’haurien de pesar i no sols comptar.

Quants necis fan falta per formar una multitud?

Anar contra corrent sol ser un bon indici d’haver encertat el camí.

De vegades és perillós tenir raó.

Un home pot tenir més sentit comú que una multitud de gent.

Una sardina pensa el mateix que un banc de sardines.

«Som una nació cívica, inclusiva i d’adhesió voluntària. Feliçment, no som una raça. Som una cultura. I una llengua es pot aprendre» Bernabé

Josep Lluís Carod Rovira Exlíder d’ERC

Opinió | 5

| 29 d’abril de 2014

C L AUS D E L A SE TMANA Edita i distribueix: Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Director: Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat Redacció i fotografia: noticies@noticiestgn.cat 977 25 99 11

Disseny i redacció: Agnès Llorens Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat

Departament comercial: Manel Novella mnovella@noticiestgn.cat Joan A. Cano jcano@noticiestgn.cat Web: Ana Gómez / Agnès Llorens

TERESA D UCH E SC R IPT OR A I B L OGU E R A

El juez Silva y el caso Blesa

Pedro Javier Marín Garreta Cornudella del Montsant

Correcció: Carme López Imprimeix: Promicsa D.L.: T- 1062- 09 Vídeo: Tomàs Varga

OP INIÓ

CA RTA A L DI RECT O R

El caso Blesa que instruía el juez Silva, y por el que hoy se sienta en el banquillo de los acusados, es el más claro exponente de la politización del sistema judicial de España.

Una politización llena de intereses partidistas, que además de ser descarados por sus hechos probados, gozan del apoyo del gobierno. El Fiscal General del Estado afirma que la justicia no es igual para los poderosos que para la gente llana, algo tarde llegan estas declaraciones, pero debemos sentirnos satisfechos de que al menos lleguen. El juez Silva ha recusado a dos de los magistrados que debían juzgarles, a uno por su forma de actuar jurídicamente, y a otra juez, porque que quería juzgarlo, cuando ella había sido concejal del PP y miembro del consejo de administración de Caja Madrid durante la presidencia de Blesa. No hace falta preguntarse cómo es que la jueza cobraba como juez, como concejal del PP, y como consejera de Caja Madrid durante el periodo en que Blesa era Presidente de la entidad. Pido perdón por la expresión, pero «qué demonios» hace esta magistrada en el tribunal que juzga al Juez Silva con tan inmenso grado de conflicto de intereses. Creo que estamos viviendo momentos en este país de un descaro monumental por parte de los que nos gobiernan, un descaro que se asemeja en algunas situaciones a tiempos que antaño los que tenían el poder no les importaba lo más mínimo dar una imagen de respetabilidad, simplemente ejecutaban psicológicamente a aquellos que no pensaban y actuaban igual que ellos, la única diferencia con la época que estamos viviendo es que ahora no los llevan al paredón, ya que las exigencias democráticas occidentales no se lo permiten, a cambio se esfuerzan por destruir las carrearas de hombres honestos y de buena fe, que en este caso tan solo desean cumplir con su trabajo e impartir justicia, defender los derechos fundamentales de las personas, y penalizar a aquellos que han abusado de su poder para engañar, estafar y robar a cualquier otro ser humano, con el agravante de que en esta ocasión la mayoría de las víctimas han sido personas mayores y humildes que querían convertir sus ahorros en una esperanza y un seguro de bienestar para su futura etapa de vejez.

Disseny original: Èxit Comunicació Folc Lecha disseny@noticiestgn.cat

A HT T P://SAL SA-F IC C IO. B L OGSPOT.C OM

Ho explica la primavera

F

a dies que parlo de la primavera. Aquest any m’ha impactat més que mai, potser perquè feia temps que no podia gaudir-la. Els horaris que portava darrerament m’impedien distingir, quan treia el cap al carrer, si la llum del cel corresponia a la primavera o a una altra estació. I no era per cap deficiència visual, sinó més aviat perquè de llum en quedava ben poca. Per la vida es perd la vida, diuen, i és veritat, allò que en diem treballar per viure a vegades es converteix en viure per treballar.

He parlat de la primavera en el meu blog, també amb els amics, amb la família, amb mi mateixa, comptant i evocant les meves primaveres. I n’he parlat amb la Lila, el gos de la meva filla, que ha començat a llagrimejar quan li he explicat que el Barça aquesta primavera portava tres partits seguits perdent. Jo crec que llagrimejava per l’al·lèrgia; els gossos són intuïtius i ella ja sabia que el Barça tornaria a guanyar. Per cert, se sap si algun especialista ha comprovat si Messi pateix astènia primaveral?

En té tots els símptomes i això, que ho sàpiguen tots els culers, també es cura. Només cal deixar que el malalt tingui aire per

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

respirar.

I és que la primavera ho explica tot. Explica que el dilluns de Pasqua tan esperat ens hàgim de quedar a casa per culpa de la pluja o que al llarg del dia, el temps canviï més vegades que els gols que va marcar el Barça al Madrid en... el penúltim partit de Lliga, més els que li va marcar el Madrid el mateix dia: set.

Set és un bon número, sí, un número bíblic per relacionar els partits del Barça amb el Madrid. Es tracta d’anar-se atansant a Déu, per si té a bé fer un miracle. Llàstima que no l’hagi fet per en Tito. Crec que els gols i els triomfs del Barça, amb la seva mort, han passat a segon terme per a tothom. També per a mi.

Recordarem sempre l’home de posat seriós que va tenir el handicap de substituir Guardiola i l’honor de continuar guanyant títols pel Barça, a qui la mort, amb la seva dalla més voraç de la nostra època, va rondar i es va endur massa prematurament.

Explica la primavera, a més, que cada any per aquesta època esclati alguna revolució-reivindicació al món. Aquí no, que ens guiem pel seny. Nosaltres escalfem a la primavera i reivindiquem a la tardor; també reivindiquem parlar, però no hi ha manera, ni ara ni mai.

Potser la primavera també explica que un guàrdia civil em demani l’amistat per Facebook i sense que jo li digui ni sí ni no, em llenci alguna floreta, no precisament bonica i primaveral.

Ell segurament no ho sap, però no responc a provocacions. Fins i tot, aquesta primavera he estat a punt d’enamorar-me. No pas del guàrdia civil, que a aquestes altures no vull patir per amors no correspostos.

I bé, per enguany deixaré d’escriure sobre la primavera. No vull que amics i lectors comencin a ironitzar sobre la meva exaltació primaveral. Només en parlaré amb la Lila. Ella, amb la seva intuïció i paciència, sap que la primavera passarà i tornaré a jugar bé, ui perdó!, tornaré a escriure sobre altres temes.

Encara que probablement algun tema no el deixaré fins que ja no calgui parlar-ne mai més.

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A: LECTOR@ NOTICIESTGN.CAT (*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors i col·laboradors publicades en el setmanari.

6 | Tarragona

29 d’abril de 2014 |

TARRAGONA

ENSENYAMENT

El serial de l’EOI de Tarragona Més de vint anys esperant l’edifici definitiu per rebre’l escapçat Oriol Montesó, Tarragona

E

ls nascuts als anys setanta vam estudiar idiomes a l’edifici dels Caputxins de la Rambla Nova sentint unes paraules llargament repetides: «en un parell de cursos ens traslladarem».

Poc ens imaginàvem que, al segle XXI, les noves generacions seguirien el mateix camí i sentirien els mateixos mots.

El maig de 2011, l’Ajuntament de Tarragona agafa les regnes d’un projecte que cap dels governs de la Generalitat va saber desencallar i es compromet a fer-se càrrec del cost de l’obra de rehabilitació de l’antic edifici de la Chartreuse —nova seu de l’EOI— a canvi que el Govern català ho acabi pagant a terminis. Els 22 mesos del període d’execució es compleixen i el curs 2013-2104 comença a la nova seu. Malgrat tot, el Govern de la Generalitat decideix no destinar a l’Escola Oficial d’Idiomes la tercera planta, que havia d’acollir la biblioteca, l’aula d’autoaprenentatge i la sala d’actes. El motiu és «l’austeritat i l’estalvi» i la solució, ubicar-hi els serveis territorials del departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya a Tarragona.

Aquesta mesura convertia un trasllat llargament esperat en un canvi d’espai agredolç en el qual s’aprofitava el mobiliari vell i es perdien uns equipaments característics de les altres Escoles Oficials d’Idiomes catalanes com la biblioteca.

Des d’un inici, notíciestgn es va fer ressò de la indignació del col·lectiu educatiu de l’EOI Tarragona i de les accions que va dur a terme: recollida de 5.000 signatures i reunió amb el delegat del Govern a Tarragona, Joaquim Nin; i, en veure que això no servia de res, cancellació de totes les activitats del curs, acte d’inauguració inclòs, com a mesura de protesta.

La tercera planta de l’Escola Oficial d’Idiomes de Tarragona continua buida. /Oriol Montesó.

El Govern de la Generalitat anuncia que la decisió d’ubicar el departament d’Economia i Finances a la tercera planta de l’antiga fàbrica de la Chartreuse és «inamovible» Paral·lelament, ICV-EUiA i el PP van portar al Parlament de Catalunya i a l’Ajuntament de Tarragona sengles propostes que exigien a la Generalitat el retorn de la tercera planta a l’ús acadèmic. La segona va prosperar amb els vots en contra del grup municipal de CiU i la frase del regidor convergent Robert Vendrell, «si no

els agrada, s’hi posen fulles», deixant clar que la Generalitat farà el que voldrà amb l’espai perquè «és seu». La proposta de resolució a la cambra catalana va córrer una sort ben diferent i els diputats de CiU i ERC la van rebutjar.

planta. La proposta encara no s’ha debatut.

Malgrat tot, des de la delegació del Govern de la Generalitat a Tarragona ja s’ha anunciat que la decisió d’ubicar el departament d’Economia i Finances a la tercera planta de l’EOI és «inamovible».

El PP proposa utilitzar l’antiga comissaria dels Mossos

Noves mobilitzacions

L’estalvi del lloguer de l’edifici que ocupen els serveis territorials d’Economia i Finances al carrer Monestir de Poblet és el motiu que esgrimeix el Govern català, que disposa de nombrosos edificis en desús i de la seva propietat arreu de la ciutat. Un exemple és l’antiga comissaria dels Mossos d’Esquadra a les Gavarres, que està buida des de 2011. En aquest sentit, el diputat popular Jordi Roca va presentar una proposta de resolució al Parlament perquè les oficines d’Economia i Finances vagin a l’antiga comissaria i l’EOI recuperi la tercera

Aquest Sant Jordi, mentre la tercera planta de l’antic edifici de la Chartreuse continua buida, els estudiants de l’EOI Tarragona han iniciat mobilitzacions per reclamar-la. Una classe davant l’antiga escola a la Rambla Nova ha estat la primera acció. Segons els estudiants, «una escola amb un certificat ISO de qualitat no es pot permetre no tenir una biblioteca digna, així com una sala d’autoaprenentatge i sala d’estudis i una sala d’actes on organitzar esdeveniments com conferències, actes literaris i culturals de tota mena».

Els estudiants de l’EOI reclamen, també, més comunicació entre administracions: «pensem que la titularitat de l’escola és de la Generalitat, però l’Ajuntament de Tarragona és qui va fer les obres, unes obres pensades per a ús educatiu, no administratiu. Si no, per què al lloc on inicialment s’havia destinat a sala d’actes hi ha una tarima? Una oficina no necessita cap tarima».

Demanem a la Generalitat que reconsideri la seva posició i busqui un lloc alternatiu per al departament d’Economia i Finances, perquè «estem segurs que el trobaria».

Les mobilitzacions han acabat aquest dilluns quan els estudiants han fet una passejada de l’antiga EOI de la Rambla Nova a la nova. Aquestes accions es complementaran amb una queixa formal al Síndic de Greuges de Catalunya que actualment s’està preparant i que es presentarà en les pròximes setmanes.

Tarragona

| 29 d’abril de 2014

|7

TARRAGONA

L’Ajuntament reclama a la Generalitat que deixi la tercera planta per a ús del centre docent Aprova una moció del PP que insta l’administració catalana a buscar una nova seu per a Economia i Finances

E

l ple municipal ha aprovat una moció presentada pel Partit Popular en la qual es demana a la Generalitat que busqui un lloc alternatiu per als serveis territorials d’Economia i Finances de Tarragona. El text inclou un apartat en què l’Ajuntament de Tarragona es compromet a donar totes les facilitats per trobar una seu alternativa a les oficines de la Generalitat que no sigui la tercera planta de l’EOI i proposa l’excomissaria dels Mossos de les Gavarres.

La segona vegada que la tercera planta de l’Escola Oficial d’Idiomes irromp al ple del consistori tarragoní se salda amb un

resultat idèntic: tots els regidors (PSC, PP i ICV-EUiA) a favor que l’equipament educatiu faci ús de tot l’espai rehabilitat tret del grup municipal de Convergència i Unió.

Victòria Forns, estretament relacionada amb el món acadèmic de la ciutat, ha defensat la decisió de la delegació del Govern explicant que «en lloc de 6 MEUR es va fer una rehabilitació que acabarà costant 17 MEUR a causa dels pagaments diferits». La regidora i diputada convergent proposa els usos compartits de la tercera planta: «la tercera planta ara és diàfana, posem-nos d’acord en la distribució de l’espai», en aquest sentit, Forns ha fet una

«El projecte preveu que tot l’edifici sigui per l’EOI i així ha de ser»

«En lloc de 6 MEUR ens en costarà 17, a causa dels pagaments diferits»

Carme Crespo

Victòria Forns

«Aquest és un greuge més de «Barcelunya» envers Tarragona»

«L’ús compartit dels espais és incompatible amb les dades confidencials»

Jordi Roca

Arga Sentís

Tinent d’alcalde d’Ensenyament de l’Ajuntament de Tarragona

Portaveu del grup municipal del PP a l’Ajuntament de Tarragona

crida a la comunitat educativa perquè es posi en contacte amb el departament d’Economia i Finances per acordar la distribució de l’espai.

Arga Sentís, portaveu del grup municipal d’ICV-EUiA, considera que és impossible compatibilitzar l’ús dels espais entre la comunitat educativa de l’EOI i el departament d’Economia i Finances, que té accés a dades de caràcter confidencial.

Jordi Roca, regidor i diputat del PP, ha estat l’encarregat de defensar aquesta moció portantla al terreny de «Barcelunya».

Portaveu del grup municipal de CiU a l’Ajuntament de Tarragona

Portaveu del grup municipal d’ICVEUiA a l’Ajuntament de Tarragona

El conseller de l’Ajuntament de Tarragona ha sumat l’afer de la tercera planta a una sèrie de «greuges» del Govern català contra Tarragona. Una comparativa que ha portat Roca a lamentar des de la pèrdua del nom la universitat dècades enrere fins a la futura elisió del nom de Tarragona en el macrocomplex de BCN World.

Carme Crespo, tinent d’alcalde d’Ensenyament del consistori tarragoní, també ha aprofitat l’ocasió per parlar d’altres «greuges» que Tarragona pateix a mans de la Generalitat

i ha dubtat del suposat estalvi que representarà la pèrdua de la tercera planta de l’EOI. La regidora ha apuntat que el Govern gastarà més de 200.000€ a posar a punt la tercera planta per als serveis d’Economia i Finances: «quants anys trigarà a amortitzar-se aquesta inversió que no anirà a altres necessitats de la ciutat?», ha comentat Crespo fent referència a una altra moció en la qual el ple ha instat la Generalitat a invertir en la conservació dels monuments de Tarragona que són Patrimoni de la Humanitat.

8 | Tarragona

29 d’abril de 2014 |

TARRAGONA

SALUT PÚBLICA

Tindrem paneroles enguany?

La conselleria de Neteja de l’Ajuntament de Tarragona creu que no es repetiran les plagues d’escarabats de principis de l’estiu passat Oriol Montesó, Tarragona

S

i fem cas de la versió del consistori, sembla que enguany ni els tarragonins ni els turistes veuran paneroles a la nostra ciutat. Joan Sanahujes, conseller de Neteja de l’Ajuntament de Tarragona, explica a notíciestgn que “si la campanya preventiva funciona com l’any passat, no hi haurà episodis de paneroles”. Recorda que l’any

passat se’n van produir dos al començament de l’estiu a causa de la inexperiència, ja que era la primera vegada que l’Empresa Mixta d’Aigües de Tarragona (Ematsa) assumia el servei de desinfecció i desratització del clavegueram municipal. «No ens tornarà a passar perquè ara ja dominem la tècnica», comenta Sanahujes, que recorda que el tractament preventiu per aquest estiu s’ha iniciat aquest mes d’abril i finalitzarà amb l’arribada del fred.

Per saber si la predicció del màxim responsable de Neteja del consistori tarragoní es compleix, caldrà esperar a la tardor, però les dades comparatives dels dos darrers anys que ha presentat Ematsa fan pensar que el vaticini de Sanahujes pot ser correcte. La temporada passada es van reduir un 12% el nombre de queixes i avisos dels veïns de Tarragona, passant de les 529 d’entre abril de 2012 i març de 2013 a les 468 d’abril de 2013 a març de 2014.

«Això s’ha assolit gràcies al gran canvi que es va produir l’any passat quan es va passar d’actuar puntualment en resposta a queixes veïnals amb accions estrictament correctives a dur a terme, de manera

planificada i massiva, tot un seguit de mesures de desratització i desinsectació amb caràcter preventiu», explica el regidor de Neteja. En concret, s’ha passat de 529 actuacions en el període 2012-2013 (tantes com queixes hi van haver) a les 13.592 de la campanya 2013-2014, cosa que ha comportat, en conseqüència, una reducció del 48% del nombre d’accions correctives derivades de queixes veïnals per presència d’insectes i rosegadors en els carrers de la nostra ciutat.

Seguint, de manera ininterrompuda, les actuacions planificades i amb l’augment de recursos, per aquesta campanya s’ampliarà un 14% la tasca preventiva realitzada, la qual cosa representa més de 15.000 ac-

tuacions de desratització i desinsectació en el clavegueram de la ciutat. «Aquesta feina es continuarà reforçant amb la vigilància in situ realitzada pels operaris de manteniment d’Ematsa (amb més de 5.000 inspeccions), el centre 24 hores de registre d’incidències veïnals i pel control addicional de rosegadors realitzat per diversos dispositius automàtics ubicats en diferents punts de la xarxa», afegeix el director del Laboratori d’Ematsa i responsable de la coordinació del Servei de Desinfecció i Desratització, Daniel Milan.

Un total de divuit operaris s’encarreguen del control de plagues des que l’any passat va ser assumit per Ematsa. Amb tot, els responsables de Neteja

VIU TOT EL QUE VEUS Plaça Verdaguer, 2 · 43003 Tarragona Tel. 977 24 98 98 · www.botigadesalut.cat * Ulleres de sol amb lents graduades orgàniques 1.5 amb muntura Broadway, segons disponibilitat en aquest Centre. Límit de l’oferta: Esf. +-4 Cil. +2, vàlida fins al 31 d’agost de 2014. No acumulable a altres ofertes o promocions.

Tarragona

| 29 d’abril de 2014

|9

TARRAGONA

SERVEIS SOCIALS

El menjador social de Bonavista, desbordat L’espai compleix els seus primers sis mesos servint 135 dinars al dia i fent una crida a la ciutadania perquè col·labori amb el centre

Una empenta per tornar a viure La idea de l’associació és oferir, a la llarga, serveis complets perquè les persones més necessitades puguin tornar a començar. Sota el nom de «Projecte Ciutat», ja fa temps que l’entitat dóna roba i bosses de menjar per a 80 famílies, que se sumen al menjador. Els pròxims passos seran alimentar totes les persones que ho necessitin i tenir un espai on es puguin dutxar i estar-s’hi fins que estiguin en condicions de tornar al mercat laboral.

recorden que el feedback amb la ciutadania és essencial i, per això, des d’abril de 2013 el telèfon per advertir de qualsevol incidència (900 203 329) està operatiu les 24 hores.

La necessitat de la ciutat queda coberta

El menjador social de Bonavista està ubicat al carrer Número Onze del barri tarragoní.

La temporada passada es van reduir un 12% el nombre de queixes i avisos dels veïns i un 48% les actuacions correctives

tació.

Tot i això, els responsables del menjador continuen fent una crida a tota la societat en general, i a empreses en particular, per aconseguir més aportacions que garanteixin el manteniment del servei que s’ofereix sense patiments. El menjador social de Bonavista és al carrer Número Onze del barri tarragoní de Bonavista.

S

uperant amb escreix les previsions inicials de donar 40 dinars cada dia, el menjador social de Bonavista, que impulsa l’Associació Joventut i Vida, ha arribat als seus primers sis mesos d’existència servint diàriament 135 dinars a persones amb pocs recursos econòmics, derivades a l’equipament del barri tarragoní pels Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarragona.

Afrontar les despeses que representa mantenir obert el menjador, ja siguin les de manteniment o les de compra de certs productes de menjar, continua sent el principal maldecap dels responsables del centre. L’Ajuntament de Tarragona ja ha fet una part de l’aportació econòmica establerta en el seu dia, que s’ha sumat a l’aportació realitzada en el seu moment per l’Obra Social de La Caixa. Pròxima-

ment també destinarà diners al projecte la Diputació de Tarragona i, de manera periòdica, es reben altres quantitats de diners recollits en campanyes que organitzen entitats i particulars per aconseguir diners per al menjador, com ara el concurs de chirigotas organitzat pels comerciants de Bonavista o les accions d’altres establiments particulars, que bescanvien els seus serveis a canvi de productes d’alimen-

Amb l’obertura d’un altre menjador social al centre de Tarragona el passat mes de gener, Javier Villamayor, conseller de Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarragona, afirma que, «a hores d’ara, es dóna el servei que la ciutat necessita». I afegeix que, tot i que la demanda d’aquest tipus de serveis augmenta, «tenim prou capacitat i flexibilitat per a assumir-la». Les persones o empreses interessades a collaborar amb el menjador poden fer-ho a través de l’adreça menjadorsocial@joventutivida.com.

10 | Territori

29 d’abril de 2014 |

TE RRITORI

GASTRONOMIA

Envaïts per les rutes

Tarragona ha exportat la moda dels concursos de tapes a localitats Agnès Llorens, Tarragona

L

a primavera, la tapa altera. La moda de les rutes de tapes ha obert un precedent en moltes localitats de les comarques de Tarragona, que ja encarrilen dues o més edicions de les rutes de tapes, una autèntica moda que va començar a Tarragona l’any 2009 i que ha tornat a posar de moda els tastets acurats entre la ciutadania i els locals de restauració, que veuen en aquests certàmens una gran eina de promoció.

En els darrers anys, i seguint aquest model, localitats com Reus, Salou, Vila-seca, el Vendrell, Valls, Calafell, Cambrils i Torredembarra han organitzat les seves pròpies rutes. Quines són les claus de l’auge d’aquest fenomen tan arrelat al territori?

Ja gairebé ens és impossible imaginar-nos la primavera sense les tradicionals rutes de tapes que durant els mesos de maig i de juny estan planificades en moltes localitats de la província. L’inici de la temporada a Tarragona –que va estrenar dues rutes de tapes aquest passat divendres fins l’11 de maig– marca la temporada alta del tastet a les comarques tarragonines. Pròximament s’afegiran a la llista de localitats «tapejadores» Torredembarra, que ha organitzat una ruta de tapes de l’1 al 31 de maig, i Salou, que estrena la tercera edició del seu Gastrotour del 8 de maig a l’1 de juny. Aquesta llista es completa amb l’oferta que també ofereixen altres localitats com el Vendrell, Calafell, Cambrils o Reus.

Quin és l’origen d’aquesta tendència que s’ha anat escampant com una taca d’oli?

Els orígens d’aquesta veritable fal·lera l’hem de buscar en la

Avui dia, moltes de les localitats de la província munten la seva ruta de tapes iniciativa que l’any 2009 va presentar la Cambra de Comerç de Tarragona. Des de l’ens cameral comenten que la primera edició del Tarragona dTapes va sorgir de la voluntat de crear una ruta de tapes amb caràcter mediterrani, que adaptés la tradició d’altres zones de l’Estat espanyol, on aquest tipus d’oferta gastronòmica és molt més habitual que aquí. «Volíem impulsar una iniciativa que fes que els establiments oferissin tapes de qualitat a un preu molt competitiu, com es fa a les zones del nord i sud de l’Estat espanyol«, confirmen des de la Cambra de Tarragona, i afegeixen que «el més complicat va ser adaptar aquesta idea a la realitat de Tarragona». L’any 2009, la crisi econòmica ja feia estralls i aquest fet, juntament amb la separació entre les diferents zones que conformen la geografia tarragonina, van configurar la ruta que coneixem actualment, que es basa en alguns criteris molt clars que no han canviat des del primer dia i que es repeteixen en totes les poblacions que formen part del recorregut.

Bon preu, rutes marcades i premis Un preu altament competitiu, que en gairebé totes les poblacions se situa sobre els 2,5 euros i que obre les portes a propostes gastronòmiques de tot tipus, és un dels principals al·licients per als ciutadans que participen en aquestes rutes, els quals tenen la capacitat de gaudir de productes que

Aquesta primavera seran molts els locals de les localitats de les comarques de Tarragona que se sumaran a la tendència de participar a les

freguen gairebé la creació gastronòmica d’alta qualitat a un preu més que competitiu. «El fet que sigui molt barat tastar la tapa és una de les claus de l’èxit del fenomen», assenyala Ignasi Duran, president del Patronat de Turisme de Torredembarra –una de les localitats que ha seguit la tendència iniciada per la cambra tarragonina i que enguany ja sumarà la segona edició–. Duran també posa de manifest que el fet que moltes persones puguin dinar o sopar per menys de deu euros és «un dels grans al·licients

El bon preu, la qualitat, les rutes tancades, els horaris marcats i els concursos són els condicionants que marquen l’èxit de les rutes d’aquestes campanyes».

D’altra banda, la Cambra de Tarragona destaca que un altre

dels factors diferencials que han garantit l’èxit de la ruta de tapes tarragonina ha estat l’elaboració de rutes que enllacen els establiments que hi participen i permeten configurar rutes. A Tarragona, des del primer moment es va delimitar en tres espais: zona centre, Part Alta i Serrallo, tres eixos que es mantenen actualment i que no han fet res més que incrementar el nombre d’establiments que hi participen en cada ocasió. «Des del primer moment, els locals de restauració van tenir molt clar que

Territori | 11

| 29 d’abril de 2014

TE RRITORI

de tapes

Guerra encesa a Tarragona per les tapes

s veïnes El nombre de locals participants en les rutes creix en cada ocasió, ja que són una bona eina de promoció aquesta activitat, un reconeixement que tan pot anar adreçat a les persones que degustin totes les tapes de la ruta, com als mateixos establiments, per tal de posar de manifest la qualitat de l’oferta, la rapidesa del servei, ’originalitat del producte o, fins i tot, el bon tracte personal amb el client.

Servir 14.000 tapes en quinze dies: xifres i rècords

rutes de tapes que s’organitzen al territori./ O.M

la ruta de tapes era una molt bona ocasió per promocionarse, per obrir el local a nous clients», apunten fonts de la Cambra de Comerç de Tarragona que deixa molt clar que la clau de volta perquè tot l’engranatge funcioni és establir «uns horaris molt clars perquè els ciutadans sàpiguen quan poden tastar les tapes».

Per últim, un altre dels punts essencials que comparteixen totes les rutes de tapes que es duen a terme pel territori són els premis i reconeixements que recull implícitament

Tots els organismes encarregats d’organitzar aquestes rutes de tastets en les diferents poblacions de les comarques de Tarragona destaquen que aquests esdeveniments són sempre un èxit de vendes i el nombre de participants no deixa de créixer. Per exemple, en la pròxima edició de la ruta de tapes de Torredembarra, que començarà aquest 1 de maig, hi participaran 50 establiments, set més que en la darrera edició, i «cada any creix el nombre de participants», tal com destaca el responsable del Patronat de Turisme de la localitat, Ignasi Duran.

Un fenomen similar és el que succeeix a Salou, on la tercera edició del Gastrotour –que es durà a terme del 8 de maig a l’1 de maig– reunirà prop de 76 establiments participants i 36 més que elaboraran les tapes per als més menuts, dins del babytour o ruta infantil de tapes que han preparat els locals de la zona.

Les xifres de venda també parlen per elles mateixes. En una de les darreres rutes de tapes

que es van organitzar al Vendrell es van comptabilitzar fins a 9.000 tiquets venuts durant tres setmanes, que a un preu aproximat de 2,80 euros per tapa i beguda van generar un moviment econòmic de 25.200 euros. Si parlem de Tarragona ja són paraules majors, ja que es calcula que l’edició del certamen es van servir prop de 14.000 tapes a un total aproximat de 10.000 persones, el que va significar un moviment aproximat de 60.000 persones a tots els establiments durant tots els dies de la promoció, una activitat que hauria pogut generar fins a 4 milions d’euros en el conjunt d’establiments que hi participen, segons la cambra tarragonina.

El canvi de costums alimentaris Al marge de xifres i estadístiques, els promotors de les rutes de tapes de Salou, el Vendrell, Torredembarra i Tarragona es posen ràpidament d’acord a destacar que les rutes de tapes no només aporten beneficis quantitatius, sinó qualitatius. «És indubtable que hi ha un canvi de tendència i que s’ha creat la cultura gastronòmica de menjar tapes», destaca la regidora de Comerç, Consum i Promoció Econòmica de l’Ajuntament de Salou, Reyes Pino, una tesi que també sosté Lourdes Martínez, del Centre d’Iniciatives i Turisme (CIT) del Vendrell, que afegeix que és molt gratificant el fet de veure la gent pel carrer amb els mapes de la ruta i degustant-la als locals, ja que això fa que la gent surti i comparteixi amb amics una estona després de la feina o entre hores... no oblidem que som mediterranis».

D’arguments per anar de tapes no en falten, ara només queda començar a degustar les propostes. Aquesta primavera toca anar a tapejar.

La ruta Tarragona dTapes va estrenar l’edició d’aquest 2014 el passat divendres.

T

arragona, capital de la moda de les rutes de tapes, viurà l’edició d’enguany d’aquesta cita gastronòmica amb més intensitat que mai, ja que la Cambra de Tarragona ha decidit canviar Estrella Damm, la marca que tradicionalment ha patrocinat aquest esdeveniment, per Moritz. La reacció de Damm ha estat contundent, ja que fins al pròxim 11 de maig, la ciutat tindrà dues rutes de tapes –una capitanejada per Damm (Tarraco Tapes) i una altra per Moritz (Tarragona dTapes)– que es faran la competència per captar l’atenció dels clients.

Anar a Tarragona aquests dies pot ser perjudicial si el vostre objectiu és rebaixar dues talles de pantaló. Des del passat divendres i fins el pròxim 11 de maig—, 52 restaurants de la ciutat se sumaran als 45 establiments que participen el Tarragona dTapes que organitza la Cambra de Comerç i que enguany patrocina Moritz. La nova ruta, Tàrraco Tapes, neix després que la Cambra de Comerç de Tarragona hagi fet el salt al seu patrocinador de les cinc edicions anteriors, Estrella Damm. L’empresa cervesera no ha perdonat el canvi de patrocini a la Cambra i l’ha atacat on més mal pot fer, a la seva promoció «estrella»: el Tarragona dTapes.

El resultat ha estat la competència total: les dues rutes proposen un preu gairebé igual –els tastets que proposa Tàrraco Tapes només són deu cèntims més barats que els de la ruta degana impulsada per la Cambra– i els locals que participen en una i altra proposta estan situats en les mateixes rutes. Així, un ciutadà que aquests dies es vulgui desplaçar fins a la Part Alta, pot gaudir de l’oferta de prop de 50 establiments que oferiran una tapa i beguda, ja sigui en una promoció o en l’altra.

Aquesta convivència significa el futur de la proposta o l’inici de la fi de la iniciativa que va engegar l’ens cameral? La ciutat té capacitat d’absorbir les dues rutes de tapes i de valorar-les de manera diferenciada o, per contra, els ciutadans confondran les dues ofertes? Estarem pendents de les valoracions de les dues entitats que impulsen les rutes.

12 | Territori

29 d’abril de 2014 |

TE RRITORI

TORREDEMBARRA

Muntanyans II podria costar a l’Ajuntament més de 100 milions d’euros El Suprem dóna la raó a la Plataforma Salvem els Muntanyans i anul·la la construcció de la urbanització

E

l Tribunal Suprem ha resolt finalment un contenciós que el municipi arrossega des de fa prop de deu anys i que ratifica una sentència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya del 2011. El pitjor de tot és que aquest fet pot significar un cost de més de 100 milions d’euros per a l’Ajuntament en forma d’indemnització a l’empresa constructora.

El Tribunal Suprem ha decretat que no es pot edificar a la zona de Muntanyans II i dóna la raó d’aquesta manera a la Plataforma Salvem els Muntanyans. Es resol així un conflicte que va començar a inicis de la dècada del 2000 quan l’aleshores govern municipal del PSC, encapçalat per Manuel Jiménez, va anunciar la construcció de 550 habitatges en aquesta zona, situada

L’alcalde es mostra preocupat però diu que buscarà solucions per evitar-ho al costat de l’espai portegit dels Muntanys de Torredembarra.

L’anunci va fer sorgir un moviment ciutadà, la Plaforma en Defensa dels Muntanyans que, entre altres accions, va interposar un recurs per risc d’inundabilitat, tal com ja havia assenyalat l’Agència Catalana de l’Aigua amb un informe l’any 2005, abans que la Generalitat de Catalunya aprovés el projecte.

L’any 2011 el Tribunal Superior de Justícia ja va dictaminar que no es podia construir en aquesta zona i ara el Tribunal Suprem ha ratificat aquesta sentència

que ara obre un període durant el qual la promotora, Vegas de Guadaria, podria demanar una indemnització.

Tot i que la valoració oficial de l’Ajuntament encara no s’ha fet pública, l’alcalde de Torredembarra, Daniel Masagué, ha declarat a Ona La Torre que està molt preocupat per una sentència que pot significar un desemborsament per part de l’Ajuntament de prop de 110 milions d’euros. «No vull ser alarmista perquè, evidentment, buscarem totes les solucions perquè això no sigui així. La realitat avui, però, és que hi ha d’haver una indemnització d’aquests terrenys», ha assegurat l’alcalde a la ràdio torrenca. Ara cal aclarir també si el consistori hauria d’assumir íntegrament aquesta indemnització o si també hi hauria de fer front la Generalitat de Catalunya.

JOR DI SALVAT P ERIODISTA

Muntanyans II o l’espasa de Dàmocles

E

l pressupost de l’Ajuntament de Torredembarra per a l’any 2014 és de 22 milions d’euros. La indemnització a la constructora Vegas de Guadaira per no poder edificar als terrenys de Muntanyans II després de la sentència del Tribunal Suprem podria ser de 109 milions d’euros, segons els càlculs de la Generalitat el 2011. Si tenim en compte que pagar una indemnització a una altra constructora de poc més d’un milió d’euros ha significat un salvatge augment de l’IBI de 4,9% aquest any 2014, al meu cervell li costa imaginar el futur negre que li espera a Torredembarra durant generacions si els pitjors pronòstics es confirmen i són que s’hagi de fer front a aquesta indemnització i la Generalitat no li toca o no vol col·laborar-hi, cosa que encara no està definida.

Com a consol ens quedarà que Torredembarra entrarà al Llibre Guiness dels Récords com el poble més endeutat de Catalunya, l’Estat espanyol i qui sap si del món sencer. Però hi ha uns culpables oi d’aquesta situació? Un servidor i la immensa majoria de ciutadans i ciutadanes torrencs poc tenim a veure que l’Ajuntament de Torredembarra volgués que s’urbanitzés uns terrenys inundables i d’alt valor ecològic, a tocar de l’Espai Natural dels Muntanyans, del qual tan ens n’enorgullim des del Miniterrani.

Alguna cosa no funciona en el nostre sistema polític i jurídic quan els responsables polítics i tècnics d’animalades urbanístiques com Muntanyans II no hagin de respondre personalment quan arriben sentències judicials que poden hipotecar un municipi durant dècades i ens toqui repartirho entre la soferta ciutadania. Unes persones concretes van aprovar el pla general d’urbanisme que permetia urbanitzar en aquells terrenys inundables i per on hi passa un corredor biològic. Unes persones concretes no van fer cas dels avisos reiterats de la Plataforma Salvem els Muntanyans?

Però era l’època de la disbauxa immobiliària i Torredembarra no podia quedar-se enrere. I si calia construir 550 habitatges al costat d’un dels espais naturals més importants de la costa catalana, doncs calia fer el sacrifici. Tot pel totxo! Però després de la borratxera ve la ressaca. I deu n’hi do quina ressaca més llarga i penosa que ens espera.

Un dia vaig fer una volta pels terrenys de Muntanyans II, una mena d’espai fantasma, amb els carrers construïts i senyalitzats, però sense cap edificació, en un evident estat de degradació. El mal ja està fet. Potser podríem fer servir aquest espai de plató per a pel·lícules apocalíptiques o ubicar-hi el Museu de la Bombolla Immobiliària. Serien dues modestes maneres per anar fent bossa per a quan toqui pagar la multimilionària indemnització. Esperem que a la plaça del Castell i al Departament de Política Territorial estiguin treballant a consciència per trobar l’argúcia legal que impedeixi haver de pagar a la immobiliària Vegas de Guadaira una xifra més pròpia d’un crack futbolístic de primer nivell que una indemnització per una urbanització que podria haver acabat com tantes a la geografia catalana i espanyola després de l’esclat de la bombolla immobiliària, amb habitatges a mig construir i la resta mig buits. Mentrestant, l’espasa de Dàmocles continua damunt dels caps de les torrenques i els torrencs.

Territori | 13

| 29 d’abril de 2014

TE RRITORI

CALAFELL

Un passeig cultural a primera línia de mar El nou passeig marítim de Calafell incorporarà escultures i textos de diferents autors com Carlos Barral o Gabriel García Márquez

L

a remodelació del passeig marítim ha estat un dels grans cavalls de batalla de l’Ajuntament de Calafell però sembla que aviat serà una realitat. I és que el municipi ha iniciat ja les obres de la primera fase, amb un cost aproximat d’1.200.000 euros, que convertiran aquest espai en un nou recurs cultural per al municipi, ja que s’hi incorporaran escultures i textos narratius a l’aire lliure.

L’objectiu és construir un passeig museïtzat al llarg del qual el vianant trobarà textos de diferents escriptors i també escultures. Així, en aquest primer tram de les obres, que va

des de la Carrerada d’en Ralet fins al carrer Mallorca, on es troba el Museu Casa Barral, els textos seran d’escriptors o artistes que van formar part del cercle d’amistats de Carlos Barral, com poden ser Mario Vargas Llosa, Juan Marsé, Jorge Edwards, Jaime Gil de Biedma o Gabriel García Márquez.

El projecte d’aquesta primera fase també preveu la renovació de l’enrajolat, amb rajoles de pedra natural i tres tonalitats de colors que concordaran amb la línia del mar. A més, s’enderrocarà el mur existent i se’n crearà un de nou, sense jardineres, i amb entrades i sortides a la sorra que donaran més sensació d’amplitud.

Pel que fa als terminis, l’ajun-

Es renovarà l’enrajolat i es construirà un nou mur amb entrades i sortides a la sorra tament preveu que a final de juny ja estarà construït el nou mur, i a mitjan mes de setembre s’iniciaran els treballs de pavimentació i enllumenat.

Segons ha explicat el tinent d’alcalde d’Obres Públiques, Manteniment i Medi Ambient, Rafel Solé, «les obres d’aquesta primera fase estaran acabades previsiblement cap al mes de febrer».

14 | Territori

29 d’abril de 2014 |

TE RRITORI

VILA-SECA

Ajuntaments: creadors d’ocupació KM0 Els consistoris han agafat el relleu a les administracions catalana i espanyola en matèria de generació d’ocupació i formació laboral

E

n els darrers anys, les partides destinades per part dels governs espanyol i català a la creació d’ocupació s’han reduït significativament a causa de la situació econòmica, fet que ha obligat els ajuntaments, com a administració més propera al ciutadà, a agafar el relleu a l’hora de generar llocs de treball al municipi i proveir les empreses de mà d’obra qualificada.

Els estralls que ha fet la crisi en el mercat de treball es valoren en major mesura des de la distància curta. Els ajuntaments esdevenen, en aquest sentit, la destinació de molts ciutadans que busquen una sortida laboral o bé una manera d’actualitzar el seu currículum per tenir més opcions de trobar feina.

Un exemple d’aquesta situació és l’ajuntament de Vila-seca, que en els darrers anys ha incrementat significativament el pressupost destinat a polítiques actives d’ocupació i despesa social directa, passant dels 1,5 milions de l’any passat als 2,3 milions d’aquest any 2014. Aquesta aposta agressiva per les polítiques d’impuls a l’ocupació han permès que

L’Ajuntament de Vila-seca ha destinat 2,3 MEUR a polítiques d’ocupació activa

el 2013 el municipi pogués assolir la xifra de 700 insercions laborals anuals, gairebé un 50% de les quals es van produir de manera directa per l’acció municipal.

Juntament amb la creació de nous llocs de treball, la formació laboral s’erigeix com a

segon gran objectiu dels ajuntaments en aquesta matèria, ja que és la garantia que el mercat laboral proper, és a dir, les empreses, podran nodrir-se de mà d’obra qualificada i generar millors i més diversificades ofertes de treball. En aquest sentit, per aquest any a Vila-seca es

programen 45 cursos destinats a totes aquelles persones que vulguin adquirir nous coneixements o bé ampliar-los, amb un cost total de 120.000 euros.

Durant la presentació de les dades corresponents a 2014 per part del consistori vila-secà, el secretari d’Ocupació i Relacions

Laborals, el tarragoní Joan Aregio, va destacar que Vila-seca és «l’exemple del municipalisme a Catalunya» i la comprovació que aquest model d’organització és la manera més efectiva de combatre la crisi i els seus efectes, quan les grans administracions no poden fer front a les seves funcions.

Igual que Vila-seca, els grans ajuntaments de la demarcació han apostat per grat o a la força i amb major o menor encert, per l’impuls de polítiques d’ocupació. Així des de l’Ajuntament de Salou el 2013 es van contractar 116 persones en total, 110 persones a través de la Borsa de Treball de l’Ajuntament de Salou; 17 pels Plans d’Ocupació; 22 aturats de llarga durada i 17 joves, mentre que aquest any ja són 66 les persones contractades fins al mes d’abril.

EMPRESA

Ets jove i vols treballar?

Segons dades de principis de 2014, gairebé la meitat de treballadors de menys de 30 anys, estan en situació d’atur o tenen seriosos problemes per trobar un lloc de treball.

Conscient d’aquesta situació, la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), impulsa la campanya ‘Fem ocupació per a joves’, amb l’objectiu que aquest sector de la població pugui accedir a llocs de treball adaptats a les seves

necessitats i nivell d’estudis. El programa preveu contractar 25 joves en empreses de la província de Tarragona i donar-los la formació específica del lloc de treball. Els beneficiaris havien de ser joves entre 18 i 30 anys, amb formació d’ESO o Batxillerat. Els perfils professionals que cobriran els seleccionats són els de netejador/a d’edificis locals i peó de neteja viària. L’objectiu és que durant un període de sis mesos, els treballadors que su-

perin el procés de selecció treballin un període de 20 hores setmanals a l’empresa i duguin a terme un curs de formació de 210 hores, que els permetrà obtenir un certificat de professionalitat de neteja en espais oberts i instal·lacions industrials. Ara mateix la campanya es troba en fase de preselecció de CV. La CEPTA s’encarregarà de tramitar totes les sol·licituds que arribin a través de l’adreça ocupacio@cepta.es.

| 29 d’abril de 2014

Publicitat | 15

16 | Salut

29 d’abril de 2013 |

x a rx a s a n i tà r i a i soc i al d e s an ta t ecla

Néixer a l’Hospital de Santa Tecla Els grups d’educació maternal dels CAP de Llevant, de Torredembarra i Vila-seca visiten les instal·lacions on naixeran els seus nadons

L

res, i els grups són oberts, és a dir, que les usuàries s’hi poden anar incorporant quan ho necessitin.

L’equip de llevadores de la Xarxa de Santa Tecla és el responsable de programar i realitzar aquests grups d’educació maternal, que tenen lloc durant tot el procés de l’embaràs i el part i que tenen continuïtat també durant el període del postpart.

Segons explica la llevadora Wendy Lazo, els grups s’organitzen en funció de les necessitats de cada centre i s’estructuren en unes sis o set sessions, durant les quals s’explica tot allò que s’esdevé en cada etapa de l’embaràs. En aquests tallers, que poden ser teòrics i pràctics, les dones i els seus acompanyants poden resoldre tots els dubtes que vagin sorgint i conèixer tècniques i procediments que les ajudaran a viure l’embaràs d’una manera natural.

Aquests tallers es realitzen a les mateixes instal·lacions dels Centres d’Atenció Primària, a càrrec de l’equip de llevadores

Visita a l’hospital Una de les sessions dels grups d’educació maternal es reserva perquè les dones i els seus acompanyants puguin fer una visita al centre hospitalari on naixerà el seu fill o filla. Les usuàries dels CAP de Llevant, Vila-seca i Torredembarra tenen com a referència l’hospital de Santa Tecla mentre que les dels CAP del Vendrell, l’Arboç i Calafell tenen el del Vendrell.

Hem acompanyat un d’aquests grups en la seva visita a l’hospital de Santa Tecla, on han fet un recorregut pels diferents espais destinats a la maternitat.

Juntament amb Mar Farré, llevadora responsable del grup, han visitat les sales de dilatació i la sala de parts; han pogut saber quin ús tenen els diferents aparells i estris de què disposen: pilotes, cintes, cadires... han pogut resoldre dubtes sobre l’epidural, la dilatació, el paper dels acompanyants... també han vist la sala destinada a les primeres cures del nadó i quiròfan de cesàries.

La visita finalitza a la sala niu, amb una agradable sorpresa: l’arribada d’una nena acabada de néixer a qui la infermera responsable, li realitza les primeres cures després de finalitzar el període de contacte pell amb pell.

Un final emocionant a una visita que no oblidaran i que, segons tots ells, els ajudarà a afrontar el part amb més seguretat i tranquil·litat.

’arribada d’un fill és un moment de gran emoció i alhora d’incertesa, especialment en el cas de les mares primerenques. L’hora del part és, potser, el que més dubtes planteja, a causa dels nombrosos mites que hi ha al seu voltant i que sovint creen una imatge distorsionada de la realitat. Per aquest motiu, la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla ofereix la possibilitat que les dones que decideixen tenir el seu nadó en algun dels seus centres puguin conèixer els espais on tindrà lloc el part, quins passos hauran de seguir i quin equip de professionals els atendrà.

El grup escolta atentament les explicacions de la llevadora Mar Farré.

Les futures mares coneixen les funcions dels diferents aparells de les sales de dilatació i sales de parts.

I també quines són les primeres cures que reben els nadons en néixer, just després del primer pell amb pell.

La visita acaba amb una sorpresa inesperada: una infermera entra a la sala niu amb un nadó acabat de néixer i li practica les primeres cures.

Els pares s’acomiaden de la petita protagonista del dia, amb l’emoció reflectida al rostre.

Social | 17

| 29 d’abril de 2013

x a rx a s a ni tàr i a i s oc i a l d e s an ta t ecla

El paper de la treballadora social al centre sociosanitari de Llevant És l’encarregada de proporcionar el primer contacte entre els pacients i la seva família i el centre

Q

uan una persona arriba a un centre sociosanitari sovint necessita un tipus d’atenció que va més enllà de la pròpiament sanitària o mèdica; és aquella atenció que s’estén als àmbits psicològic i social i que ajuda a pal·liar els dubtes que comporta un ingrés d’aquestes característiques.

Els pacients que arriben al centre sociosanitari de Llevant de la Xarxa de Santa Tecla ho fan derivats des de les àrees bàsiques d’atenció primària o dels hospitals de referència de l’entitat i a causa de diferents processos terapèutics, en funció dels quals poden ser ingressats a l’àrea de subaguts o de convalescència (rehabilitació, cures pal·liatives...) o bé a l’àrea sociosanitària (descans familiar...).

En ambdós casos la treballadora social és la responsable, en primera instància, de rebre els pacients i les seves famílies, de fer una primera valoració de les seves necessitats i, sobretot, d’assegurarse que tenen clar el motiu del seu ingrés en el centre.

La treballadora social Elena Martín, és qui realitza aquesta tasca, que comparteix amb la figura de la infermera. «Sovint l’ingrés d’una persona al centre sociosanitari causa angoixa, incertesa i dubtes, tant en el mateix pacient com en les seves famílies», explica Martín, «la meva tasca és explicar-los per què són aquí i quin tractament rebran, a més de valorar les condicions del seu entorn més proper».

Un cop feta aquesta primera presa de contacte, la tasca de

la treballadora social és analitzar l’entorn familiar del pacient i detectar les seves necessitats socials i psicològiques. «Veiem la persona no tan sols com un malalt sinó com una entitat «bio-psicosocial», és a dir, on intervenen factors físics però també psicològics i socials», afirma Martín.

L’anàlisi del seu entorn per part de la treballadora social permet fer-se una idea de les necessitats d’aquella persona, ja sigui en l’acompanyament durant la seva estada al centre com en el moment de rebre l’alta, però també pot significar l’assessorament en la realització de gestions corresponents a la sol·licitud d’ajudes i prestacions.

«Evidentment, no tots els pacients requereixen la meva intervenció perquè el seu entorn familiar és adequat», explica Elena Martín, «en aquests casos la meva tasca és fer-los saber que sóc allí per ajudar-los en allò que necessitin. En la resta de casos, l’objectiu és detectar les dificultats que puguin tenir durant la seva estada i també preveure les que puguin sorgir si han de tornar al seu domicili, per pal·liar-les al màxim, dins les nostres possibilitats», conclou Martín

També s’assegura que tenen clar el motiu del seu ingrés en el centre així com el seu funcionament

Al centre sociosanitari de Llevant hi ha moments per a la calma, per fer la xerrada amb els familiars, amb els cuidadors... Els pacients que arriben per primera vegada reben el primer contacte de la treballadora social que s’assegura que entenguin els motius del seu ingrés i els explica el funcionament de la unitat, ja sigui la de convelescència (subaguts) com de llarga estada (sociosanitari)./C. López.

Elena Martín, treballadora social del Sociosanitari de Llevant El paper de la treballadora social és detectar les mancances o les dificultats que pot tenir un pacient ingressat al centre sociosanitari tant durant la seva estada com també quan és l’hora de tornar a casa.

«Un dels meus objectius és explicar a les famílies com poden tenir cura del seu familiar, basant-se en els seus propis recursos. Venim d’un temps en què s’ha confiat molt en l’ajuda institucional i, malauradament, la crisi ens ha fet retornar a la família com a unitat de suport vital», explica.

«La sol·licitud d’ajudes a l’Administració no es resol sempre favorablement, o bé triga molt de temps, de manera que les famílies han de sortir-se’n amb els seus propis recursos.

Això és el que intentem fer aquí: donar-los eines necessàries per saber què han de fer perquè aquell familiar malalt estigui ben atès quan hagi de

Elena Martín treballant al despatx del Sociosanitari de Llevant./C. López

tornar al domicili i ser molt realistes amb el moment actual».

Sovint, la situació de dificultat no es copsa en les primeres entrevistes sinó en les visites successives a l’habitació, parlant amb els pacients o fins i tot en el moment de rebre l’alta. Però sobretot se’n detecten moltes gràcies a la presència de les auxiliars d’in-

fermeria i les infermeres que, segons Martín, «també són els meus ulls», ja que pel seu tracte amb els malalts poden detectar quan alguna cosa no va bé. «Són coses tan quotidianes com les visites que rep un pacient, el tracte que li dispensen els cuidadors, si té la roba neta..., tot això ens permet determinar si cal intervenir d’alguna manera.», explica.

18 | Publicitat

29 d’abril de 2014 |

Made in Tarragona | 19

| 29 d’abril de 2014

I N I C IATIVE S D ’È XIT AMB SE GE L L TAR R AGONÍ

tar

rag

ona

EMPRES A L

El supermercat digital tarragoní El comprador continua creixent i arriba al Barcelonès i al Vallès Encetem nova secció per donar veu a l’emprenedoria de les comarques tarragonines

E

l comprador (www.elcomprador.cat), el supermercat online nascut a Tarragona l’any 2012, és l’únic del país que permet aconseguir el millor preu fent la compra combinada a quatre supermercats (Carrefour, Caprabo-Eroski, El Corte Inglés i Mercadona). Ara, comença el 2014 conquerint la capital de Catalunya.

Després d’un 2012 d’aprenentatge i d’un 2013 de consolidació l’empresa ha començat amb força el 2014. El comprador ja és una referència entre els supermercats on line i ho ha aconseguit amb un equip humà competitiu i una idea trencadora. Ara l’objectiu és exportar el model a altres zo-

Alguns dels treballadors de l’empresa El comprador.

nes de Catalunya i Espanya.

Amb El comprador han hagut de crear tot des de zero. En un sector com és la distribució ali-

mentària, poc amic de les novetats, El comprador és tot innovació: un supermercat online amb una tecnologia que per-

met que quan els clients trien un producte, automàticament, sense necessitat de comparar, tinguin el millor preu. El client no s’ha de molestar a seguir les ofertes, ja que sempre fa la compra més eficient. Aposten per la proximitat amb proveïdors de fruita i verdura, carn, pa i làctics de la zona, porten la comanda a casa del client amb mitjans propis per assegurar la cadena de fred i la puntualitat.

«Tot això, conjuntament al fet que ens fem responsables de qualsevol incidència dels productes, fa que els clients ho valorin i siguin fidels amb la compra diària de supermercat, un sector amb molta infidelitat», explica Josep Maria Vallvé, co-fundador d’El comprador.

Ara El comprador ha obert

dues línies de lliurament a Barcelona ciutat i al Vallès Oriental que se sumen a les que ja tenen a Tarragona i Reus quatre dies a la setmana.

Futur creixement La idea és ampliar a un tercer dia de repartiment a Barcelona i al Vallès en el termini d’un mes. A banda, treballen per crear noves línies de lliurament a la província de Tarragona (la Selva del Camp, Almoster, Valls, Miami, Vendrell).

Això fa que hagin de continuar creixent i donant més feina als proveïdors de proximitat.

A hores d’ara ja són vuit les persones que treballen a l’empresa i les perspectives de contractació de més personal són altes.

20 | Opinió

29 d’abril de 2014 |

OP INIÓ

JAUME PU J O L A R Q U E B IS B E D E TA R R A G O N A

ALEJAN D RO PÉREZ

I P R IMAT

C OAC H

ME T R O PO L ITÀ

Mare i companya

E

l rei Balduí de Bèlgica viatjava un dia amb cotxe amb el cardenal Suenens per una carretera secundària.

Així va explicar el Prelat el que havia passat: «El Rei conduïa i jo era l’únic passatger. En passar a prop d’un poble, va veure una imatge de la Mare de Déu envoltada d’un jardinet de flors, però algú havia tingut el mal gust de profanar-la posant-li al cap un casc de punta alemany de la Gran Guerra. Arriscant-se a ser reconegut, va frenar en sec i, sense dir paraula, va sortir del cotxe, va pujar al pedestal i va treure el casc, que va llençar en una rasa. Va agafar de nou el volant sense fer cap comentari, com la cosa més natural del món. Jo vaig veure en aquest gest l’actitud d’un cavaller que no permet que es burlin de la seva mare.»

Em sembla una anècdota bonica per a parlar de la Mare de Déu en aquest mes de maig que tradicionalment li dedica l’Església.

Quan jo era petit, els escolars acostumàvem a anar en aquest temps a l’església o a l’ermita a portar flors a la Mare de Déu i a saludar-la amb alguna senzilla oració. Espiritualment continuem fent-ho, desagreujant-la per les vegades en què no l’hem tractat com a veritable mare nostra que és i posant els nostres afanys a les seves mans.

Hem de tenir-la per companya inseparable de la nostra vida, com ho van fer tantes persones santes anònimes, i algunes molt conegudes, com la mare Teresa de Calcuta.

Hi ha una anècdota que ella mateixa explicava: «A la Mare de Déu li dic la meva Companya des que un dia, a Berhampur, vaig dir al capellà de les Germanes que em regalés una imatge de Maria Miraculosa amb les mans obertes, vessant gràcies sobre el món. Va acceptar encantat, va embalar la imatge i la va portar a l’estació. Era una imatge molt gran, gairebé de mida natural, així que el cap d’estació volia que la facturés i pagués la tarifa corresponent. Però jo tenia un passi dels ferrocarrils per a mi i per a una companya, així que li vaig dir: «Aquesta és la meva companya…», i em va deixar viatjar amb la imatge sense pagar res per això.»

Que nosaltres també puguem dir en el nostre trajecte per la vida: «Aquesta és la meva companya.» Segurament li tenim una devoció que hem heretat dels nostres pares. Cal transmetre-la als fills i als néts. Així es compliran aquelles paraules del Magníficat: «Totes les generacions em diran benaurada.»

Sort= Preparació + Oportunitat «La sort apareix quan la preparació i l ’ o p o r t u n i t a t e s t r o b e n » , Vo l t a i r e .

Q

uan vaig llegir aquesta frase em va agradar molt perquè defineix en una sola línia una filosofia de vida que et dóna la clau per aconseguir allò què vols.

Preparació: Fa referència a tot allò que pots fer per aprofitar l’oportunitat quan arribi i no s’escapi davant dels teus nassos. Com diria el meu amic Jaume, les oportunitats no es perden, les aprofita una altra persona. Perquè això no passi, el primer que cal és tenir clar què vols, perquè, si no, no sabràs què et pot ajudar a aconseguir-ho i, si se’t presenta l’oportunitat, ni tan sols te n’adonaràs. El vent mai no bufa a favor de qui no sap on va, però encara aniré més lluny: tots els vents et poden portar al teu port. De vegades més de pressa i d’altres més lentament, de vegades d’empopada i altres de través, però sempre et podràs acostar a la teva boia, només depèn de la teva perícia per treure el màxim rendiment. I aquí és on entra la part de preparació, no n’hi ha prou a saber què vols sinó que has d’estar preparat

OSCAR MO LERO E SC R IPT OR

Empapados de marketing «La fe también produce productos»

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A: LECTOR@NOTICIESTGN.CAT (*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors i col·laboradors publicades en el setmanari.

D

os nuevos santos intentarán hacerse un hueco en el calendario para que sus creyentes puedan celebrar su onomástica si lo creen oportuno. El Papa Francisco, relevo enigmático de otro vigente en su aparente autoexilio de pontificado, ha sido el encargado de elevar con los máximos galones eclesiásticos a Juan XXII primero y a Juan Pablo II, otros dos padres de la multinacional de la fe. Nadie duda que la estrategia y el marketing son herramientas esenciales para poder mantener vivo el espíritu comercial de una empresa, y el dogma católico en estos menes-

per donar el teu 100% quan es presenti l’oportunitat. Si, per exemple, vols participar en una pel·lícula, fes classes d’interpretació, aprèn a cantar, apunta’t a anglès, etc. Fes que tots els factors que depenen de tu estiguin a favor per ser el més preparat quan facin un càsting a la teva ciutat.

Oportunitat: Però, per tenir sort, també cal que es presenti l’ocasió, l’oportunitat. A priori, pot semblar un factor extern, però tu també pots fer coses per generar-la. Per una banda, està tot això de crear bon rotllo, com he dit moltes vegades, com més bon rotllo hi ha, més te’n toca. Però no cal creure en el karma per generar oportunitats, simplement es tracta de ser proactiu, de tenir clar quin és el teu objectiu i que la teva gent també ho tingui clar, i anar fent petites passes en la bona direcció.

Fa tres anys que vaig començar a escriure el meu blog i això fa que avui pugui compartir aquestes línies amb tu i amb tots els lectors del NotíciesTgn, qui sap si demà em publicaran un llibre. I tu, què fas per tenir sort? Estàs preparat? Generes oportunitats? A què esperes?

teres no se queda tampoco atrás. Además de sus negocios como empresa de montajes y de su productora de ciencia con ficción, ha optado, para refrescar en su incrédula obviedad y su desfasada actualidad, en recurrir a dos de sus últimos focos de atracción canonizándolos al séptimo cielo para que durante unas semanas se propague por los medios y pueda atraer así a algún feligrés que otro además de promocionar sus dos nuevos y santificados logos. El escenario católico seguirá siempre de moda pero sólo para quienes sigan creyendo que la Iglesia es la casa de los pobres, de los desvalidos, de los necesitados, de los malnutridos y asistan tan sólo a misa de domingo sin meterse en camisas de once varas, es decir… más a fondo del altar. ¿Qué hace el oro en las iglesias?,¿cuánto cuesta una sotana?, ¿quién se cepilla los cepillos de las capillas?... La casa del creador no creo que fuese ni por fuera de oro. Con la Igl€sia se ha topado tanto...

«Nadie duda que la estrategia y el marketing son herramientas esenciales para poder mantener vivo el espíritu comercial de una empresa, y el dogma católico en estos menesteres no se queda tampoco atrás».

Opinió | 21

| 29 d’abril de 2014

OP INIÓ

CRONOLOGIA DE HAGEN EL GERMÀNIC

JOSEP GIL PR E V E R E

Per què no us asseieu a taula?

L

Sobre les selves es veia una part d’esglaonades piràmides. / Il·lustració: Ana Gómez

Regnes desconeguts (C arta del s enador Lic inius de Ro ma a Ters us , merc ader de vins de Tà rra co )

...I

t’he d’agrair les àmfores de mulsum que em vas regalar. Necessito envoltar-me d’amics, ja que s’apropen els comicis i vull repetir en el meu càrrec. Per guanyar-me el favor del poble, he donat part de la meva fortuna pels nous jocs. El coliseum s’omplirà de gent per veure lluites de gladiadors i el circ contemplarà curses de quadrigues. El general Agripa, que governa Roma mentre August es troba a Tàrraco, parla molt bé de mi a l’emperador. Però comenten que el protagonisme pertany a un bàrbar que està al servei d’August. La seva astúcia i el seu acer l’han salvat diverses vegades d’atemptats, però encara no se sap qui és el cap de l’operació. També m’han dit que es va signar un pacte secret entre els pirates de Venus i, per ordre de l’emperador, Hagen i la noia cercaren el tresor del fenici Filas, però no van trobar res. Només vells pergamins. Entre aquests pergamins hi havia un mapa que assenyalava regnes desconeguts en una enorme illa, més enllà del Mar Occidental. Penso que forma part de la imaginació del pirata fenici. August ha ordenat que les dues trirrems de la dona i ell naveguin per aquestes aigües i trobin l’illa perquè en un altre pergamí deia: «…Veureu ciutats i piràmides d’or i paviments d’argent. Compte amb els nadius salvatges!».

(C arta de Ters u s a Lic in ius )

...É

TARR AC O VI VA

a setmana passada us deia que cal posar els dits i el puny de la mà en les nafres del Ressuscitat, les nafres que avui són, d’una banda, el pecat de l’Església i, d’una altra, el sofriment, sovint absurd, dels homes i dones del nostre temps. I tot això ho deia tenint al davant les dues aparicions consecutives del Ressuscitat, totes dues el diumenge. Avui tinc al davant el relat dels dos deixebles d’Emmaús, que “veuen” el Senyor un cop asseguts a taula amb ell. I és clar que Lluc, en aquest relat, vol posar de manifest la rellevància de l’eucaristia com a moment clau per a esdevenir creient.

La caritat, l’amor fratern, la solidaritat - digueu-ho com vulgueu - testimonien la fe. Si vols saber si ets creient, ja saps el que has de fer: “Comparteix el teu pa amb els qui passen fam, acull a casa teva els pobres vagabunds, vesteix el qui va despullat. No els defugis, que són germans teus!” (Is 58,7). Tot això testimonia la fe, però no l’expressa. El que expressa la fe és la pregària de l’Església, és a dir, el culte i, d’una manera especial, el culte de l’eucaristia, és a dir, la missa.

Els teòlegs més “avançats” fa temps que van denunciar, amb més o menys encert, un cristianisme centrat en el culte. I tenien raó: el cristianisme va néixer amb voluntat de desmarcar-se de les accions rituals, que són el centre de les religions, i de situar-se en el món o, millor dit, en la transformació del món. El cristianisme, des del començament, va abandonar la “sacralitat” i va instal·lar-se en la “secularitat”. Això és veritat, però també ho és que el cristianisme no té sentit si oblida la seva dimensió més profunda, que és la dimensió “mística”. Ser cristià no vol a dir estar adscrit a un grup de promoció social o de lluita política; ser cristià vol dir viure una relació personal amb el Senyor Jesús, ressuscitat d’entre els morts. I aquesta relació personal es duu a terme en la pregària i, principalment, en la celebració de l’eucaristia.

Podem fer els camins que vulgueu, podem fer el camí de Jerusalem a Emmaús o el camí d’Emmaús a Jerusalem, però, tard o d’hora, hem de seure a taula, on ens espera la gran sorpresa, el mateix Jesús en persona, que pren el pa, diu la benedicció, el parteix i ens el dóna. Per què no us asseieu a taula? Tant us costa, de fer-ho? Que no sabeu que, entorn d’una taula, es construeix un discurs diferent i s’estableixen xarxes de comunicació d’una qualitat immillorable? Que no sabeu que Ell us espera a taula?

Naturalment, una taula sense una bona menja al seu bell mig no és una taula. De seients, n’hi ha per a tothom, de plats també, però la menja que hi ha al bell mig de la taula no hi és per a fer bonic. És cert que, sovint, la bona menja es menja pels ulls i que, sovint, ens sedueix per la seva flaire. Tot és important per a desvetllar la gana; i penso que, en el fet que hi hagi tanta gent sense gana, hi tenim un cert grau de responsabilitat i de culpabilitat els qui tenim l’encàrrec de preparar el menjar, però potser aquest fet no ho explica tot. Penso, posem per cas, que, per a molta gent, la missa, i sobretot la missa de cada diumenge, comporta un nivell de compromís amb la comunitat eclesial que la celebra, que no tothom està disposat a assumir.

I penso que tenen raó els qui ho veuen d’aquesta manera, però també penso que l’eucaristia és també l’aliment dels febles i dels covards...

Quan celebro l’eucaristia i veig tants seients sense ocupar, em fa pena. Un seient buit fa que el menjar no em faci prou profit.

Ho veig així i ho sento així.

s cert. Les dues naus de Hagen i Venus travessaren l’immens Mar Occidental, però a les columnes d’Hèrcules la por dominà els tripulants, que veien gegantins monstres de mar. El caràcter dur del germànic els tranquil·litzà i no hi va haver motins. El viatge s’allargà unes setmanes, durant les quals van patir tempestes, fins que van arribar a una enorme illa. Vorejaren les costes i comprovaren que no era un lloc petit. Es veien penya-segats i selves i, sobresortint, entre les copes dels arbres, cúpules i torres de ciutat emmurallades.

No desembarcaren, ja que a les platges esperaven nadius de caràcter bel·licós.

Nosaltres, els romans, som molt supersticiosos, per tant, Hagen i Venus cediren davant les súpliques. Aquelles construccions de pedra no eren or ni argent. Prosseguiren la ruta a les costes del sud i sobre les selves es veien part d’esglaonades piràmides i fumejants altars. Sovint sentien esgarrifosos crits d’animals i d’uns altres nadius. Una reduïda expedició desembarcà amb el germànic i la noia pirata com a caps, però els nadius, els olmeques, els convidaren a la seva ciutat. Res de paviments daurats! Els romans es convertirien en esclaus i de seguida van intervenir els acers del bàrbar i de la noia per fugir del lloc. Arribaren a les trirrems i tornaren a Tàrraco. August quedà bocabadat pels informes del germànic i no s’enfadà quan no portaren or. Em pregunto quins desconeguts regnes hi ha més enllà del Mar Occidental.

XAV I ER PA R ER A

LLI CE N CI AT E N GE O GRAFI A I HI ST Ò RI A

22 | Tribuna

29 d’abril de 2014 |

E NTRE VISTA AC TUAL ITAT

L’entrevista

Josep Fèlix Ballesteros ALCALDE DE TARRAGONA

L’alcalde de Ballesteros, despatxant amb Gemma Palau, de l’equip de comunicació de l’Ajuntament de Tarragona. / Ò.M.

Òliver Márquez, Tarragona

L

a militància i la direcció del PSC a Tarragona ho tenen clar. Josep Fèlix Ballesteros és l’home si es tracta de repetir l’alcaldia a l’Ajuntament de la capital provincial més enllà de la primavera de 2015, quan se celebraran les pròximes eleccions municipals.

Imagino que està molt confiat, després veure que les bases del seu partit continuen confiant en vostè com a candidat.

Estic demostrant que la meva única aspiració política és ser alcalde de Tarragona, malgrat que hi hagi gent que insisteixi que vull fer el salt a un altre nivell de política. Ni vull estar al Parlament de Catalunya ni vull ser president de la Generalitat. La meva vocació és ser alcalde de la meva ciutat i no

«Hem de preparar Tarragona perquè aviat sigui una capital ordenada de més de 160.000 habitants»

«Encara hi ha molta gent amb problemes. No crec que jo tingui dret a despistarme amb els jocs de la política»

em sedueix res més. Ja m’han ofert durant anys ser gairebé de tot: diputat, senador, congressista, europarlamentari... i sempre he dit que no. Jo agraeixo que, per tercera vegada, els meus companys de partit hagin confiat en la meva persona per encapçalar la llista a les municipals de Tarragona. Tinc molt clar que si jo tingués una part del partit en contra o si la ciutadania estigués cansada de mi, no em tornaria a presentar com a alcaldable. Jo tinc la vida resolta professionalment amb la meva feina a l’ONCE i això em permet seguir en política

amb les mans lliures i només mentre tots considerem que puc continuar sent útil a la ciutat.

I el 2015 serà l’última vegada que es presenti a l’alcaldia?

Segurament sí. Jo crec que amb 12 anys com a alcalde és suficient.

Així doncs, si guanya les eleccions de l’any vinent, serà la seva última legislatura? Es guarda algun foc d’artifici per entrar en els annals de la política de la ciutat?

Els focs d’artificis que jo tinc

«No penso perdre ni un minut fent campanya per a les pròximes eleccions» en marxa ja els hem anat desvetllant en els darrers anys: els Jocs Mediterranis, BCN World, el clúster químic ChemMed, la terminal de creuers, la transformació de la Savinosa, el POUM... Tot orientat perquè en un termini relativament breu aconseguim que aquesta ciutat tingui uns 160.000 habitants d’una manera harmònica. Els grans equipaments ja els tenim resolts, com el nou Mercat, el Teatre Tarragona, l’Escola Oficial d’Idiomes, el pla d’escoles bressol... tot això ja ho tenim.

Què ens faltarà concretar en els pròxims quatre anys? La ciutat de la cultura a la Tabacalera i no deixar de batallar per la façana marítima. Aquest projecte quedarà pendent, però crec que en una dècada, si insistim, podrem tenir el projecte molt ben encarrilat.

I què ha de fer l’alcalde en l’any que queda de legislatura?

Acabar de fer el pla d’equipaments, tenir els Jocs Mediterranis perfectament enfocats i fer aliances estratègiques amb sectors claus de la ciutat: química, turisme, el port, els hospitals de Santa Tecla i Joan XXIII, fer el desenvolupament del POUM... I hem de posar també la primera pedra del que ha de convertir aquest territori en una gran àrea metropolitana de veritat, tant des del punt de vista del consum energètic, d’aigua, de la gestió de residus i, sobretot, des del punt vista de la mobilitat de les persones.

El preocupa que els partits comencin ja a fer campanya enmig d’aquests grans reptes que vostè comenta?

Jo no deixaré d’exercir d’alcal-

de ni un minut d’es d’ara fins al final de legislatura. No penso fer campanya ni un minut fins a les pròximes eleccions, ni directament ni indirecta. Crec que la gent, especialment ara, castiga aquells que no es dediquen a solucionar els problemes de la societat. Hi ha massa gent que té problemes per pagar el menjar, la llum i l’aigua com perquè els polítics ens dediquem a aquest tipus d’actuacions propagandístiques.

No penso anar de candidat en cap moment, ni tan sols en el període previ a les eleccions. Jo continuaré fent d’alcalde fins al final perquè no tinc dret a despistar-me amb altres coses.

Projecta molts canvis en el seu futur equip de govern?

Jo no diré noms, però és segur que en la pròxima legislatura hi haurà canvis. Alguns seran obligats, com ara per exemple el relleu del regidor Paco Zapater, que es va comprometre a estar amb nosaltres al consistori per un únic mandat. El més segur és que a la llista electoral del PSC hi haurà incorporacions d’independents. És una fórmula en què crec molt, ja que això ens permet tenir la capacitat de ser permeables amb la societat. Jo estic molt content que el partit a Tarragona hagi entès que cal anar incorporant persones que són externes a l’estructura del partit, ja que ens poden donar una visió més transversal de la realitat per la qual hem de treballar en els pròxims anys. No anirem a buscar invents, haurà de ser gent molt representativa dels diferents teixits que conformen la ciutat i, sobretot, que permetin donar una resposta ràpida a les necessitats de la ciutat.

Botiga de Salut | 23

| 29 d’abril de 2013

Arriba el bon temps... És hora d’ensenyar els peus Uns peus cuidats són símptoma de bona salut

Botiga de Salut posa a l’abast dels clients el seu servei de podologia, amb taller propi per a la confecció de plantilles i amb personal qualificat per tractar qualsevol patologia relacionada amb els peus

E

n Carlos Paz és el podòleg del Servei de Podologia de Botiga de Salut (Plaça Verdaguer, 2 de Tarragona). El professional ens explica la importància de la prevenció per tenir uns peus ben sans i evitar aquells problemes que, tot i que poden semblar lleus, causen moltes molèsties i poden derivar en lesions més importants.

Els peus són, per moltes persones, els grans oblidats. Tant a l’estiu com a l’hivern, l’ús d’un calçat inadequat, la manca d’hidratació o una humitat excessiva o bé una higiene insuficient poden derivar en lesi-

ons que afecten el dia a dia de la persona que els pateix. Les clivelles, els fongs, els ulls de poll, les ungles encarnades, les berrugues, etc., són les causes més freqüents de consulta al podòleg.

«Tenir cura dels peus cada dia és molt important per evitar l’aparició de totes aquestes lesions, que poden ser molt molestes», explica Carlos Paz. Netejar acuradament els peus i assecar-los bé, sobretot entre els dits; hidratar-los cada dia, tallar correctament les ungles per evitar que s’encarnin, utilitzar un calçat adequat a la forma del peu i transpirable... són consells que ens poden

ajudar a tenir uns peus sans i sense problemes.

Les patologies relacionades amb el peu no es queden només aquí sinó que es poden estendre a la resta del cos i ser l’inici d’altres problemes com ara la lumbàlgia. «Els peus poden ser el punt d’origen d’algunes lesions tan freqüents com la lumbàlgia o els problemes de maluc i de columna», explica Carlos Paz. «De vegades, els segments ossis de les extremitats inferiors són irregulars, i en altres, tot i que semblin normals, la musculatura no treballa adequadament. Aquestes dismetries, causades per la diferència entre segments

Carlos Paz, podòleg de Botiga de Salut.

ossis, es poden tractar des del peu», assegura el podòleg de Botiga de Salut.

Els problemes de peu poden aparèixer a qualsevol edat: «En gent jove, generalment es tracta de lesions derivades de la pràctica de l’esport i, en persones grans, normalment són problemes causats pel desgast ossi propi de l’edat, que pot causar malformacions», explica Carlos Paz. En tots els casos és possible tractar aquestes patologies amb l’ús de plantilles adaptades a cada persona i a cada peu.

A l’estiu són freqüents les ber-

rugues, sobretot en nens petits, i les clivelles als talons per l’ús de sandàlies, i a l’hivern per l’ús de calçat inadequat, sobretot en persones que utilitzen botes de seguretat.

Per tot això, és molt recomanable fer-se una revisió anual que permeti detectar si hi ha cap indici de lesió i començar a tractar-la tan aviat com sigui possible.

Demanar cita El Servei de Podologia de Botiga de Salut és obert a qualsevol persona que vulgui tenir cura de la salut dels peus. Disposa de taller propi on es confeccionen les plantilles, que s’han d’adaptar a cada persona i a cada peu, depenent de les seves característiques i de la seva patologia. El servei és obert tots els dimecres i divendres, de les 10 del matí a les dues del migdia i de les 16.30 a les 20,30 hores.

Per concertar visita es pot trucar al 977 24 98 98.

24 | Agenda

29 d’abril de 2014 |

AGE ND A

3

ABRIL · MAIG 2014

28 29 30 5

6

7

1

2

3

4

8

9 10 11

12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

DISSABTE

L’Arboç Fira de la Cervesa Artesana Catalana

Després de l’èxit de les quatre primeres edicions, la Fira de la Cervesa Artesanal Catalana torna amb novetats. Una és la degustació de les denominades «tapes diabòliques», que consisteix en una tapa de salsitxa feta al moment, hamburguesa, ous de guatlla amb sobrassada i pollastre al curri. L’organització realitzarà una enquesta als visitants sobre quina és la millor cervesa de la fira. A més durant la fira es podrà comprar marxandatge de la colla organitzadora de la Fira, el Ball de Diables de l’Arboç.

Lloc: Carrer Major Hora: d’11 del matí a 12 de la nit.

Colacrai que juga a desplegar possibles futurs derivats d’un mateix origen.

Lloc: Teatre el Magatzem Hora: 19 Preu: 8 € Tarragona Teatre. ‘Viatge a Broadway’

Tarragona Taller de dansa

ACTES A L’ATENEU DE TARRAGONA DIJOUS 1 | 19h RECITAL Recital d’artistes cantants del grup Mont Camp Tarragoní acompanyats al piano pel mestre Godall. Acte homenatge a Bernardo Ríos, que va ser president del Mont Camp Tarragoní. Preu: 3€ / 1€ socis

Inici del taller de dansa «Catàleg d’errades i eines per a la composició i la creació» a càrrec de la companyia Big Bouncers: Cecilia Colacrai, Anna Rubirola i Mireia de Querol.

Lloc: Cooperativa Obrera Dies 3 i 4 d’abril d’11 a 14h Inscripcions: cantonada.premsa@gmail.com Preu: 40 €

DISSABTE 3 | 18.30h CINEMA. ROMA i AUGUST Cicle dedicat a la figura del primer emperador romà

DIUMENGE 4 | 18.30h BALL. GRUP ORQUESTRAL ATENEU Preu: 3€ / 1€ socis

4

DIUMENGE

Tarragona Dansa. ‘Big Bounce’

Una peça de dansa de les ballarines i creadores independents Anna Rubirola, Mireia de Querol i Cecilia

La Banda Simfònica Unió Musical de Tarragona, sota la direcció del mestre Óscar Miguel Losada, proposa un viatge musical al cor del districte teatral de Nova York: Broadway. En aquest concert, la Banda oferirà un recorregut pels musicals de més èxit que han aconseguit atreure l’interès del públic d’arreu i que formen part de l’imaginari col·lectiu de diverses generacions.

Lloc: Teatre Tarragona Hora: 19

EXPOSICIÓ Tarragona ‘El nom de Déu en femení’ de Mario Pasqualotto’ Un ambient d’espai sacralitzat que acull l’obra dels darrers quatre anys de l’artista. És un treball que gira a l’entorn del poder de la paraula, un gran bé que només li ha estat donat a l’home. Un viatge des de cultures de temps llunyans fins avui i també un discurs amb un temps per al somni i un temps per al despertar.

Lloc: Tinglado 2 del Moll de Costa del Port Fins a l’1 de juny

EXPOSICIÓ Tarragona ‘La xilografia i els ex-libris’ La mostra presenta tot un conjunt d’ex-libris elaborats amb la tècnica de la xilografia. Un ex-libris és una vinyeta que serveix per identificar el nom del propietari de la biblioteca a què pertany un llibre determinat. A les acaballes del segle XIX els ex-libris començaren a ser objecte de col·leccionisme arreu i s’inicià una nova moda d’ex-libris artístics en la qual participaren molts dibuixants reconeguts.

Lloc: Museu d’Art Modern de la Diputació Fins al 4 de maig

Cultura | 25

| 29 d’abril de 2014

C ULTURA

‘La plaga’ envairà molt aviat Tarragona L’Auditori CatalunyaCaixa de Tarragona acollirà la projecció del film de Neus Ballús dins del cicle Cinema d’Autor el pròxim 8 de maig, un acte que es farà amb la presència de la directora de la pel·lícula

OPINIÓ AGNÈS LLOR ENS P ERIODISTA

La trampa de les efemèrides

A

Fotograma de la pel·lícula La plaga, que el pròxim 8 de maig es podrà veure a Tarragona. /Cedida

N

o hi ha escapatòria. ‘La plaga’ envairà Tarragona al mes de maig. La ciutat acollirà la projecció de la directora Neus Ballús el pròxim 8 de maig, dins de la programació prevista dins el Festival Internacional de Cinema d’Autor de Barcelona (D’A) que arriba per primer cop a Tarragona. D’aquesta manera, la pel·lícula confirma cada cop més les bones crítiques del sector professional –es va endur quatre Premis Gaudí en la darrera edició del certamen, entre els quals el de millor pel·lícula, millor director i millor guió original i amb una gira que l’ha dut a projectar-se a diverses ciutats catalanes– i també del públic. Sens dubte, tot un premi per a un treball que es va rodar en gairebé tres anys i molta il·lusió i que demostra que, al marge dels grans ‘blockbusters’ comercials, encara hi ha espai per als productes audiovisuals de factura manual. La projecció del film es durà a terme dos quarts de vuit del vespre i, posteriorment, hi haurà un debat obert amb la directora.

En Raúl, un pagès que intenta fer producció ecològica, contracta en Iurie perquè l’ajudi en les feines del camp. En Iurie és un lluitador moldau de lluita lliure que, per guanyar-se la vida, ha de treballar en allò que

‘La plaga’ és una de les pel·lícules que més premis Gaudí ha obtingut enguany i esdevé un retrat de com és la vida a la perifèria de Barcelona li surt. A poc a poc, les històries d’aquests dos homes van entrellaçant-se amb les de tres dones solitàries: la Maria, una anciana que ha de deixar la casa pairal on sempre ha viscut per anar-se’n a viure a una residència de gent gran; la Rose, una infermera filipina que acaba d’arribar al país; i la Maribel, una prostituta que cada cop té menys clients.

Els destins de tots aquests personatges es barregen a mesura que l’estiu avança. La plaga és una pel·lícula d’històries creuades que ofereix un sorprenent retrat de la vida a la perifèria de Barcelona. Els protagonistes no són actors, sinó que s’interpreten a ells mateixos, després d’un treball conjunt amb la directora de més de quatre anys. Aquest llarg procés ha servit la directora del film, Neus Ballús, per mostrar la incertesa i

quest any se’n compleixen 300 de la fi de la Guerra de Successió i 100 de l’inici de la Primera Guerra Mundial, recordatoris de caràcter històric, uns més propers i altres força llunyans, però tots ells enlluernats pel tint fluorescent de les llegendes de la literatura i el cinema. Què ha canviat dels interrogants que envoltaven l’individu i la societat de fa 300 anys o de fa un segle, de la d’ara?

Totes aquestes qüestions són alguns dels temes que es planteja el cicle Efemèrides inquietants, que proposa CaixaForum de Tarragona (Colom, 2), sota la supervisió del Dr. Francisco Veiga, catedràtic d’Història Contemporània i professor d’aquesta matèria a la UAB. El cicle s’estructura en cinc xerrades que es duran a terme els dies 29 d’abril i el 6, 13, 20 i 27 de maig i que se centraran en com ens afecta l’herència del passat i quina influència tenen els canvis socials, econòmics, tecnològics i culturals en la nostra construcció com a societat. A més a més, i coincidint també amb el 30è aniversari de la novel·la 1984 de George Orwell, una de les sessions anirà dedicada a analitzar quins mecanismes de control s’exerceixen sobre nosaltres, massa sovint sense que puguem reaccionar.

«Les efemèrides són un invent de la indústria, tenen tirada emocional i s’usen tant políticament com mediàticament», declara Veiga, que serà el conductor de la primera de les ponències, prevista a les 19 hores, i que assenyala que, actualment –amb focus calents actius com la crisi econòmica i el conflicte d’Ucraïna– és el moment de plantejar-nos quins aspectes de conflicte es van succeint amb el pas de les èpoques, mentre col·leccionem efemèrides i actes d’homenatge. Al fons hi ha la pregunta: com podem evitar que els errors del passat es repeteixin?

l’esperit de rebel·lia que caracteritza l’Espanya de la crisi.

La directora de La plaga, Neus Ballús, serà a Tarragona per presentar la pel·lícula que li ha reportat un notable èxit de crítica i públic. El pròxim dijous 8 de maig, Ballús assistirà a la projecció del film a Tarragona, en el marc del festival de Cinema d’Autor organitzat per CatalunyaCaixa que, fins al pròxim 11 de maig, durà a la ciutat algunes de les propostes més interessants i arriscades de diversos autors contemporanis. El cicle, que ja va començar la setmana passada amb la projecció d’Història de la meva mort, d’Albert Serra, continuarà amb Bulhead, de Michaël R. Roskman (4 de maig); La plaga, de Neus Ballús (8 de maig), i Otel·lo, de Hammudi AlRahmoun Font (11 de maig). Totes les sessions es duran a terme a l’Auditori Tarragona (Pere Martell, 2), a les 19.30 hores i el preu de l’entrada és de 5 euros.

26 | Gent

29 d’abril de 2014 |

GE NT

Tarragona fa un vermut de Minipop

El vermut musical de presentació del festival Minipop, celebrat el diumenge 27 d’abril, va omplir la terrassa de l’Hotel Husa Imperial Tàrraco d’amants de la música i la cultura contemporània. Un nombrós públic es va acostar a aquest acte públic i obert a tothom per tastar l’ambient del Minipop, gaudir en família d’un fantàstic dia de sol i relaxar-se en un espai privilegiat amb vistes al mar i al passeig on els dies 6, 7 i 8 de juny s’hi celebrarà el festival. A més de fer el vermut, les patates i les

olives, els assistents van ballar al ritme del rock&roll, música dels 60 i doo wop de dj Primy i els seus petits ajudants, van fer un taller de garlandes amb els ja famosos ocellets i van comprar samarretes de Tecletes i del Minipop.

El pròxim vermut de presentació del Minipop serà el 3 de maig a la Plaça de la Baixada de la Trinitat de Lleida, coincidint amb la Fira de Titelles. En aquesta ocasió, la música anirà a càrrec dels djs Lupe i Lluís Gavaldà i el vermut del bar Can Ramon.

Primera edició de la Trobada dels Tarraconins Saludables

Dues patinadores del club tarragoní RollerSport pugen al podi a Montmeló

El passat diumenge 27 d’abril es va celebrar la primera edició de la Trobada dels Tarraconins Saludables, una caminada popular des de l’Escola Natura, situada al Parc Francolí, fins al Pont del Diable. Tots els nens i nenes inscrits a la Trobada dels Tarraconins Saludables van rebre una motxilla que contenia una samarreta del Club dels Tarraconins, una poma, una aigua i una gorra. Abans de l’inici de la caminada, les famílies van tindre l’oportunitat de veure una exposició del Riu Francolí a l’Escola Natura. A les 10 h, més de 400 persones van iniciar la caminada fins al Pont del Diable.

Sobre les 11 h, els participants van començar a arribar l’emblemàtic monument. Durant l’esmorzar, els assistents van poder gaudir d’un contacontes que va narrar les diferents llegendes del Pont del Diable. La Trobada dels Tarraconins Saludables té com a objectiu fomentar el fet de caminar amb la família com a exemple d’hàbit saludable i de cohesió social i, al mateix temps, descobrir indrets del municipi amb grans valors naturals i paisatgístics.

El club RollerSport de Tarragona va participar a la XIV edició de la carrera solidària Mulla’t i corre per l’Esclerosi múltiple, celebrada al Circuit de Montmeló el passat diumenge 27 d’abril.

Dues patinadores van recórrer la Milla Infantil en patins (fins a 13 anys). Maria Urbasos (3a general) va acabar en primera posició a la categoria de 9 a 11 anys. Leyre Urbasos (1a en general), també va pujar al podi a la categoria de 12 a 13 anys.

Gent

| 29 d’abril de 2014

| 27

ge nt

L’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona celebra el Dia Mundial del Disseny Gràfic

L’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona (EADT) va celebrar el passat divendres el Dia Mundial del Disseny Gràfic. Amb motiu d’aquesta celebració, el centre va programar diverses activitats amb la participació de dos professionals de gran prestigi: el dissenyador gràfic i cal·lígraf Ricardo Rousselot i el dissenyador gràfic Albert Isern, un dels pioners d’aquesta professió a Catalunya, en actiu des dels anys 60.

El Dia Mundial del Disseny Gràfic és una oportunitat per difondre la importància del disseny i la comunicació gràfica, un factor clau per a l’economia de serveis, capaç de diferenciar i comunicar adequadament els productes i activitats, atorgant valor afegit a aquelles empreses i institucions que l’usen adequadament.

Inauguració de la nova etapa de la biblioteca del Miracle

La inauguració de la nova etapa de la biblioteca de l’Escola El Miracle es va fer amb presència de Rosa Maria Codines i el senyor Enric Escoda. A l’acte hi van participar la directora del centre, M. del Carme Figuerola; la comissió de la biblioteca representada per Carmen Ramos; l’AMPA, representada per Albert Anguera, i la dinamitzadora, Alicia Valiente, que va presentar els projectes que s’han dut a terme durant aquest curs. Alguns infants hi han participat amb la lectura en veu alta de poemes escrits per ells mateixos, auques i un fragment de teatre.

Com a cloenda, unes notes musicals han acomiadat un acte molt emotiu que ha servit per estrenar la nova etapa de la biblioteca escolar.

Celebració del Dia Internacional de la Dansa a Calafell

El passat diumenge dia 27 es va celebrar a Calafell el Dia Internacional de la Dansa 2014, una festa dedicada a tot tipus de balls a escala mundial. Les activitats de l’acte –classes obertes, mostres de dansa...– es van realitzar a la plaça del Port de Segur durant tot el matí. A la celebració, organitzada per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament de Calafell, hi van participar més de 500 persones, organitzades en dotze grups, que van mostrar balls tan diversos com dansa tradicional catalana, gimnàstica aeròbica, modern jazz, flamenc, country, line dance, etc.

28 | El temps

29 d’abril de 2014 |

EL TEMPS I SERVEIS

Sudoku

Setmana assolellada Cels clars i assolellats durant gairebé tota la setmana a excepció de la jornada de divendres quan els intervals ennuvoltats taparan el sol.

Les temperatures màximes pujaran moderadament.

TEMPERATURES DE LA SETMANA

màx. 21º / min. 12º

Font: Meteocat

Fàcil

Difícil

DIMARTS 29

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fileres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa filera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sol

Vent

Variable

Tapat

Tempesta elèctrica

Pluja

DIMECRES 30

DIJOUS 1

DIVENDRES 2

DISSABTE 3

Neu

Boira

Solucions setmana anterior

GATETS EN ADOPCIÓ!

Aquests germanets busquen casa, junts o per separat.

Des que van néixer no han tingut l’ocasió de trobar una llar i per això ara mateix són el nostre cas més urgent. Tots tenen un any, són molt bons i néts i fan molta companyia. Necessitem cases d’acollida temporals per continuar ajudant gatets sense casa.

Col·labora amb nosaltres!! Jennifer: 639 45 12 96 info@tarracogats.org

ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN! Bruc és un gos ideal per una família. Alegre, afectuós, sociable, bo amb nens i altres gossos. Té com a molt un any i és de mida mitjana. Va ser trobat abandonat fa uns mesos i ens ha demostrat que és un gos noble que l’únic que espera és rebre alguna mostra d’afecte. Esperem trobar-li aviat una llar.

Contacte: gaiatgn@gmail.com

Telèfons genèrics Emergències 112 Bombers 085 Mossos d’Esquadra 088 Guàrdia Civil 062 Policia Nacional 091

Protecció Civil 1006 Serveis funeraris 24h 900 50 67 12 Transport Sanitari 977 25 25 25 Sanitat Respon 902 11 14 44 Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell 977 25 7900 Hospital Joan XXIII 977 29 58 00 Consell Comarcal Baix Penedès 977 15 71 71 Consell Comarcal Tarragonès 977 24 45 00

Emissores de Ràdio DIUMENGE 4

DILLUNS 5

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1 ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 / BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9 CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7 CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9 CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9 COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 / DOMENYS RÀDIO / 107.6 / ESRADIO / TARRAGONA / 98.7 ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9 FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 / EUROPA FM CATALUNYA / 102.7 EXITO RADIO / TARRAGONA / 94.8 LATINO ESTÉREO / TARRAGONA / 92.1 / LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4 M 80 / 89.3

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4 NOVA FM TARRAGONA 91.3 ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4 ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0 ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6 ONA VALLS FM / VALLS / 107.6 ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3 ONDA RAMBLA TARRAGONA / 91.0 PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 105 FM - RÀDIO VALLS / 103.3 RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2 RÀDIO CAMBRILS / 90.0 / RÀDIO CREIXELL / 95.0 RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0 RÀDIO EL VENDRELL / 107.1

RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4 RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9 RADIO INTERECONOMÍA / TGN / 106.8 RÀDIO LA CANONJA / 102.3 RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5 RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107 RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3 RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6 RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4 RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0 RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9 RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.1 RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7 SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7 TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 / TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Gastronomia | 29

| 29 d’abril de 2014

GASTRONOMIA I OC I

Miami Can Pons, per gaudir del bon marisc

El Llagut ofereix les jornades de tapes Tarragona KM0

MIAMI CAN PONS Passeig Marítim, 18-20 Sant Carles de la Ràpita Tel. 977 740 551 mar@miamicanpons.com www.miamicanpons.com

Fèlix Llovell, periodista gastronòmic

P

er gaudir del bon marisc una de les grans referències a les comarques de Tarragona la tenim al restaurant Miami Can Pons, a Sant Carles de la Ràpita. Aquest restaurant fa més de sis dècades que ofereix la bona cuina marinera tradicional de les comarques del sud de Catalunya i l’excel·lent marisc del delta de l’Ebre.

Va ser l’any 1950 quan la família Pons va obrir aquest establiment, juntament amb l’hotel Miami Park, al centre de la població. El 2003 van decidir canviar la situació d’ambdós establiments i traslladar-los a una zona residencial més tranquil·la i amb unes magnífiques vistes a la badia dels Alfacs, al costat mateix de la platja, a primera línia de mar (el restaurant ho va fer el 2005). Des d’aleshores trobem el Miami Can Pons a la planta baixa del flamant i encantador hotel Miami Mar, de quatre estrelles, guardonat com a Hotel de l’Any 2005 per la Guia Gourmand i que va ser el primer establiment turístic de les Terres de

l’Ebre a obtenir la certificació Q. Actualment, després del tercer relleu generacional al davant de l’establiment, Joan i Patrícia Pons són a la direcció del restaurant i de l’hotel. Al capdavant dels fogons, dirigint la cuina, tenim la Maria Salvador, elaborant els arrossos, peixos i mariscs del delta de l’Ebre, que fan les delícies de tots els comensals.

Un plat clàssic del restaurant són les picadetes de la casa fredes i calentes, segons mercat i, evidentment, una altra especialitat de la casa són els llagostins, preparats en diferents maneres. A la carta trobem també la sarsuela Miami, el turbot Can Pons, el llobarro a l’esquena, popets de Tarragona, escrita i rap amb llagostins amb all i pebre, sepionets de la punxa i la safata de marisc freda, entre d’altres.

Cal destacar el menú gastronòmic (dies feiners), de 32 euros i el menú degustació, de 42,50 euros.

La decoració marinera del menjador, dirigit per Josep Balada, l’agradable terrassa, l’acurada carta de vins, amb unes 165 referències, la d’aigües i l’exquisidesa del conjunt ambiental, fan que el restaurant Miami Can Pons continuï sent punt de trobada obligada de gourmets del país.

El restaurant forma part del nou col·lectiu promogut per la regidoria de Turisme de l’Ajuntament de Sant Carles de la Ràpita, la Cuina de la Ràpita.

La recepta | d’Encarna Martínez

Cap de llom amb sal Ingredients Cap de llom Porro Pastanaga Ceba

Vi negre Brou de carn Sal grossa Clara d’ou

Elaboració Posem la sal en un recipient i la barregem amb la clara d’ou. Cobrim el fons d’una safata amb la barreja. Hi col·loquem la carn lligada amb un cordill i la tornem a cobrir de sal. La posem al forn a una temperatura de 180º aproximadament i la deixem fer durant uns 35 minuts. La deixem refredar abans de tallar-la a filets.

Per fer la salsa sofregim les verdures. Un cop estiguin ofegades hi afegim el vi negre i 2 gots d’aigua. Ho deixem reduir tot entre 10 i 15 minuts. Ho retirem del foc, ho triturem i ho passem per un colador.

Posem la carn al plat i reguem la carn amb la salsa.

Es pot acompanyar el plat amb patates o bolets.

III Jornades de la Tonyina Roja a l’Ametlla de Mar El pròxim cap de setmana de l’1 al 4 de maig es duran a terme les III Jornades de la Tonyina Roja a l’Ametlla de Mar. Un bon nombre activitats es realitzarà al voltant del tema de la tonyina aquests dies.

Amb motiu d’aquestes jornades el restaurant El Molí dels Avis ha preparat un menú especial protagonitzat per la Tonyina Premium Balfego, que està present en tots els plats.

Ideal per als amants d’aquest singular producte marí, el menú comprèn els següents plats: Aperitius acompanyats amb cervesa Inèdit. Llesquetes de Morrillo de Tonyina, en conserva a l’antiga amb oli d’oliva verge Flor de La Cala. Tàrtar de tonyina amb diferents caviars, ceba tendra i cogombre, macerat amb soja japonesa. Caneló d’elaboració artesanal farcit de parpatana de tonyina, gratinat amb format-

El Llagut, de la plaça del Rei, ha organitzat pel seu compte les Jornades de Tapes amb tres cerveses «tarragonines», del 25 d’abril al 11 de maig, amb el títol: Tarragona Km0.

La primera setmana amb Segarreta, d’en Sergi, de Santa Coloma de Queralt, ofereix un cruixent de guatlla farcit amb bolets i un toc oriental.

La segona amb la cervesa l’O, d’en Gerard, de Bràfim, oferirà la tapa pop roquer sobre patata emmascarada amb oli de col de sajolida.

I l’última setmana, amb Les Clandestines, d’en Miquel Àngel, de Montferri; la tapa serà un tàrtar de sardines amb barat fumat, salsa de ciboulet.

En definitiva, tapes de productes autòctons amb cerveses artesanals, els millors productes de proximitat de Tarragona. El preu de la tapa i la cervesa 2,80 euros.

ge de cabra aromatitzat de la Finca Puntacalda. Plat principal: Arròs bomba de la finca el Nostre Arròs, amb galta de tonyina i cloïsses del Delta. Acompanyat amb vi blanc Aucalà, D.O. Terra Alta (100 % Garnatxa). Postres d’elaboració artesanal (a escollir): Brownie de xocolata amb gelat de vainilla. Sorbet de mango. Iogurt grec amb fruits rojos i un toc de mel de l’avi Lluís, acompanyat amb Cava Pere Ventura Brut Nature, D.O. Penedès. Preu per persona inclòs el celler i el cafè: 60€ (10% IVA inclòs).

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Tof t’ompliràs d’alegria i felicitat complerta i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta El Molí de Cal Tof Av. Santa Oliva, 2 | El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

30 | Classificats

29 d’abril de 2014 |

C L ASSIF IC ATS

HABITATGES Compra/Venda TARRAGONA. RAMBLA NOVA. 100m2, per reformar, 2 balcons, 4 habitacions, bany i aseo, 220.000€ Tel. 977252052 TARRAGONA. ZONA SUD. Pis venda vistes al mar, totalment reformat, 70m2, 3 habitacions, terrassa, no hi ha ascensor, 2n pis, persianes elèctriques.

Per: 130.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. MERCERIA. Pis en venda de dos dormitoris recentment reformat, edifici amb ascensor. Preu: 132.000€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Pis de 100mts2, 3 dormitorios + 2 baños, salón muy amplio, cocinaoffice, parking + trastero zona común con piscina. Precio: 259.000€. Tel. 675918159 TARRAGONA. URB. PARC DE LLEVANT. Casa en venda. 4 habitacions, 3 banys, cuina, sala menjador, xemeneia, calefacció, a/a, jardí, pàrquing. Atenció el preu! 25% de descompte el mes d’abril. Pv. 495.000€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. Duplex 152m2, obra de 2008. 4 habitaciones dobles, 3 baños, parking grande, zona comunitaria. Per: 245.000€. (Acepto piso inferior). Tel. 630 925 071 SEGUR DE CALAFELL. Piso de 2 dormitorios, salón comedor con salida a terraza de 60m2 y solarium privado de 50m2, ascensor, plaza de parking y zona comunitaria con piscina. 150.000€ Tel. 691239003 / 977693568 REUS. Dos áticos. 170m2 y 50m2.

Comedor, súper cocina, 4 habitaciones, 2 baños y muebles a medida. 150.000€ + 150.000€ + parquing pequeño. Tel. 661351575 TARRAGONA. MOZART. Casa de110mts2, 4dorm+2baños. Alto y luminoso, parket, armarios empotrados, parking+trastero. Zona común con piscina. 310.000€. Tel. 675918159 TARRAGONA. PISO CÉNTRICO. Piso de tres habitaciones, comedor, cocina, baño, un balcón a la calle Ramón y Cajal, con mucho sol todo el día y bonitas vistas. De 75m1. Precio: 95.000€ Tel. 610 500 017 / 977 218 730 TARRAGONA. CAPUTXINS. Pis 3 habitacions, per reformar, ascensor.

69.000€. Tel. 977111355 / 654122038 TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS / EROSKI. Piso de 106m2, 4 dorm., 2 baños, cocina de diseño, salón comedor con terraza, zona comunitaria con piscina y pista de tennis. Parking en alquiler en propio edificio. Posibilidad de amueblado.

Precio: 265.000. Tel. 601287817 TARRAGONA. PALLARESOS. Ático dúplex. 3dorm. + 2baños, 2 terrazas grandes, parking+trastero, zona común con piscina. 200.000€. Tel. 675918159 TARRAGONA. JAUME I. 3 habitacions, terrassa, bany, ascensor. D’origen.

90.000€. Tel. 977111355 / 654122038 TARRAGONA. URB. 5 ESTRELLAS. Casa adosada en venta, 4 habitaciones, 2 baños, aire acondicionado, garaje, terraza, jardín, en perfecto estado. PVP. 240.000€ Tel. 607 20 80 20 TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. Zona estación de tren de Tarragona.

Gran oportunidad! Piso de 3 hab., 1 baño completo, cocina amueblada, salón-comedor y terraza, ascensor.

También en alquiler. Tel. 977 24 38 84

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso de 2 dormitorios, 65mt, planta alta, solarium de 50m, exterior, plaza de parking grande, finca seminueva. Precio: 170.000€. Tel. 675918159

HABITATGES Lloguer

SANTA COLOMA DE QUERALT. OCASIÓN. Casa en buen estado. 140m2, 3 plantas, 4 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, 2 comedores, terraza, garaje. Calefacción. Precio: 60.000€ Negociable. Tel. 609884807.

Particular.

TARRAGONA. CENTRO. HIGINIO ANGLES, Nº1. Alquiler de piso recien rehabilitado, 98m2, 4 habitaciones, 2 baños. 515€ Todo incluído, directo propietario. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576 TARRAGONA. AL LADO CORTE INGLÉS, MERCADONA Y EROSKI. (100m2) Alquilo piso con muebles, de 4 habitaciones, dos baños, cocina, comedor, terraza con vistas a la piscina y zona de juegos, parking incluído, con jardines. Precio: 750€ Llamar a: 610 500 017 / 977 21 87 30

TARRAGONA. EL SERRALLO. Piso de una habitación de matrimonio grande, baño, comedor, cocina y una galería.

Por: 62.000€ Llamar al tel. 610 500 017 / 977 21 87 30 TARRAGONA. PISO EXCLUSIVO. Piso.

170m, 5 dormitorios, 1 suite con vestidor, 3 baños, parking y trastero, terraza de 190m. Interesados tlf: 654417259 TARRAGONA. CALLE REDING. Piso exterior, muy buenas vistas. Reformado.

300.000€. Tel. 650 445 663 TARRAGONA. PARE PALAU. 170m, Pis/oficina, 5 habitacions, per reformar. 150.000€ Tel. 977111355 / 654122038 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Àtic en venda de 110m2 amb 3 dormitoris.

Reformat amb material demolt bona qualitat. Preu: 325.000€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. Piso con ascensor, 3 habitaciones, 1 baño, exterior, cocina. 126.000€. Tel. 615044664 / 662678736 TARRAGONA. PUNTA LA MORA. Venta de chalet. 650m2 construidos 190m2, con 5 habitaciones, 3 baños, comedor grande, cocina, sala de juegos, piscina, terrazas, jardines en una zona tranquila de la Punta de la Mora. A 15 minutos de Tarragona y cinco de la playa. Precio: 365.000€ Para más información: 610 500 017 / 977 21 87 30 TARRAGONA. PIN I SOLER. Pis de 4 habitacions, bany i lavabo, exterior. 165.000€. Tel. 654122038 / 977111355 TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. Pis de 88m, terrassa gran, 1ª planta, per reformar. 85.000€. Tel. 654122038 / 977111355 TARRAGONA. PERE MARTELL. Pis de 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat inclus instalacions, molt lluminós. 180.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. TORREFORTA. Pis en venda, planta baixa, 93m2, 3 habitacions, traster, parquing, jardí comunitari privat, moblat, per entrar-hi a viure. 68.000€ Tel. 977 25 20 52 LA SECUITA. Casa obra nueva a 3 minutos de la estación de AVE/ AVANT y 10 minutos de Tarragona. 5 habitaciones (4 dobles y 1 simple), 2 baños, 1 aseo, cocina 16m2, salón 26m2, AC (f/c), energía solar, calefacción, garaje, parking. Terraza superior 37m2 y inferior 31m2. Vistas espectaculares. ¡¡¡OPORTUNIDAD!!!

Sólo 240.000€ Tel. 671 868 896 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Zona balcó, 130m2, molt bones vistes, sostres alts, 2º sense ascensor, per viure. 330.000€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. 89m2, reformat, 3 habitacions dobles, aire condicionat, terra de parquet i gres.

Per 140.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis de 125m2, 4 habitacions, 2 banys, traster, 2 balcons grans, calefacció, aire condicionat. Per: 230.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. Semi-nou, moblat, 1 habitació, menjador, cuina, bany. 400€ Tel. 977252052

TARRAGONA. ST. RAMON. Adossat 140m2, 4 hab., 2 banys, jardí, pk.

195.000€ Tel.977111355 / 654122038 REUS. RAVAL SANTA ANNA, 16. Estudio.

Por 70.000€ Tel. 661 351 575 TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII / CORTE INGLÉS. Vendo piso de 4 habitaciones, 2 baños. Muy buenas vistas. Soleado. Tel. 664 179 440 SANTA COLOMA DE QUERALT. GANGA. Chalet luminoso. 170m2 vivienda + 220m2 patio. Todo exterior. Buen estado. 2 plantas, 4 hab., 2 baños completos, cocina equipada, 2 terrazas, fregadero, 1 comedor, 1 salón. Garaje 6 coches, patio privado. Calefacción.

165.000€ Tel. 609884807 Particular.

TARRAGONA. TORRES JORDI. Piso de 2 habitaciones. Todo nuevo. Amueblado.

Tel. 660133933 TARRAGONA. 50m2, 1 dormitori, bany complet, instal·lació de Internet amb fibra óptica, bomba de fred-calor, 4ª planta amb vistes. Zona Parc Central.

90.000€. Tel. 658 925 445 URB. CASTELLMOSTER (ALMOSTER).

Chalet de lujo. Terreno de 1.000m2, 500m2 construidos. Piscina, jacuzzi, cocina de verano, barbacoa, jardines con riego y luces automáticos, 5 hab., despacho grande, 5 baños, garaje 2 coches, 3 terrazas, etc. Todo de primera calidad en un paraje natural, a 5 min. de Reus y 20 de la playa. Precio: 990.000€.

Tel.: 610 500 017 / 977 21 87 30 SALOU. INCREÍBLE BAJO SOLEADO. Salou zona pueblo. 140m2, 3 hab., 2 baños, cocina equipada, salóncomedor, patio privado, A/A y calefacción, piscina, pista basquet, 7 minutos de la playa. 190.000€ Precio negociable. Tel. 609884807 Particular.

TARRAGONA. C/ MALLORCA. Piso de 80m aprox. 1ª planta frente TARRACO ARENA. 130.000€. Tel. 646 293 980 TARRAGONA. PLAÇA DE BRAUS. Pis en molt bon estat, 130m2, 4 habitacions, 2 banys. 120.000€. Tel. 977 25 20 52 ZONA AVE. Finca recreo de 7000 metros con vivienda unifamiliar de 70m. Nave de 320m. Piscina privada, bodega, zona de frutales, olivos, viña. Pozo de agua.

Riego gota a gota. Hay contadores de luz y agua potable. Precio: 135.000€ Tel. 654092540 SALOU. MIRADOR. Bonito apartamento en el mirador de Salou, de una habitación grande, salón-comedor, baño, cocina y una gran terraza con vistas a la piscina de 50m2, con zona de aparcamiento.

En una de las zonas tranquilas entre La Pineda y Salou. 67.000€ Tel. 977 21 87 30 / 610 500 017

TARRAGONA. C/ ROVIRA I VIRGILI. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per 500€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. LA NAU. Pis en lloguer de 2 dormitoris, reformat, a la part alta, al costat del carrer Major. Preu: 450€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. LA UNIÓ. Pis de 2 dormitoris, cuina independent, bany i cuina. Edifici amb ascensor i molt bona situació. Preu: 430€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. CASCO ANTIGUO. Piso en alquiler, 3 habitaciones, 2 baños, electrodomésticos, terrazas, calefacción, ascensor, soleado, SIN MUEBLES. Por: 795€. Tel. 607 20 80 20 TARRAGONA. C/ FORTUNY. Piso de 3 dormitrios, 2 baños, exterior con balcones. 425€. Amueblado. Se piden referencias. Tel. 654092540 TARRAGONA. C/ ADRIÀ. Pis 4 dormitoris, amb pàrquing, cèntric, exterior, 2 banys.

Per 700€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ FORTUNY. Reformat, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo, principal sense ascensor. Per: 425€/mes Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/LLEIDA. Estudi amb mobles, semi-nou, terrassa. 300€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. SANT DOMÈNECH. Pis de lloguer d’un dormitori totalment reformat per només 300€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/ OROSI. Pis moblat, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 450€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ LLEIDA. Pis amb mobles, semi-nou, 1 habitació, menjador-cuina i bany. Preu: 400€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. GASÒMETRE. Pis en lloguer de 4 dormitoris al costat de la biblioteca pública. Preu: 400€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/ LLEÓ. Àtic, sense mobles, reformat, 1 habitació, menjador-cuina i bany, terrassa gran.

Per 280€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ZONA SERRALLO. Piso reformado con 2 habitaciones, 60m2, cocina americana, todo eléctrico, muebles modernos, balcón. 375€/mes.

Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA. Zona PLAZA DE TOROS. Precioso piso totalmente reformado, 3 hab., 90m2, cocina independiente, balcón grande practicable, mobiliario moderno. Calef., ascens.. 600€. Tel. 977 92 06 57

ATENCIÓN: ALQUILERES ECONÓMICOS. Apartamentos y estudios amueblados.

Desde 290€ al mes. GASTOS INCLUÍDOS. Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. Sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per: 480€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso nuevo amueblado 2 habitaciones, baño, cocina americana, exterior, muy luminoso, aire acondicionado, con párquing. 550€/mes. Tel. 637128631 / 615044664 TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ I SANAHUJA. Estudi reformat, tot un mateix ambient, sofà-llit, mobles, ascensor. Per 280€/mes. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. PLAÇA PONENT. Pis lluminós, sense mobles, amb terrassa, 3 dormitoris, cèntric, per 450€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. GRANADA. Pis d’un dormitori amb mobles, totalment reformat i amb molta llum natural. Preu: 300€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. Zona SANT ANTONI Mª CLARET. Piso de 2 habitaciones, reformado, 60m2, cocina independiente, 1º sin ascensor. Ideal parejas jóvenes.

430€/mes. Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA. C/ CASTELLARNAU. Viviendas de 2 habitaciones, baño completo, parquet, calefacción, sistema de alarma, ascensor. Mucha luz en una finca de obra nueva. Sin amueblar.

Sin electrodomésticos. Posibilidad de una plaza de párkin. por 90€. Tel. 977242160 TARRAGONA. C/ TAQUÍGRAF MARTÍ. Pis amb mobles, 1 habitació, menjadorcuina i bany, per 350€ al mes. Telèfon.

977252052 TARRAGONA. CENTRO. C/ COLÓN Nº22. Piso en alquiler de 70m2, 3 habitaciones, 1 baño. Por 465€/mes.

Directo propietario. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576 TARRAGONA. C/ UNIÓ 14, 2º 4ª. Vivienda de 2 habitaciones, suelo de gres, baño completo, calefacción, aluminio, luminoso, céntrico, ascensor. Finca noble. Tel. 977 24 21 60 TARRAGONA. AV. MARIA CRISTINA. Moblat, 3 hab., menjador, cuina, bany i aseo, patí, per 450€ Tel. 977 25 20 52 CALAFELL. Planta baja con jardín, 3 dormitorios, baño completo, cocina con salida al jardín, piscina comunitaria. 600€ Tel. 977693568 / 691239003 TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Precioso piso de construcción de 8 años, con 2 hab., climatización, cocina americana, todo eléctrico. Ventanas panorámicas.

Mobiliario moderno, 1 baño completo con plato de ducha. Ascensor. Parking.

600€ Tel. 977920657 TARRAGONA. C/ AUGUST. Amb mobles, reformat, terra de parquet, 2 habitacions, bany i aseo, menjador, cuina, aire condicionat, 2n pis sense ascensor, Per: 400€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. PAÏSOS CATALANS (DAVANT URV). Pis de 2 habitacions, menjador, cuina, bany complet, terrassa exterior, amb aire acondicionat, calefacció, amb opció pàrquing al mateix edifici. Tracte directe. Tel. 699 337 124 CALAFELL. Zona de la MASIA. Piso de 2 dormitorios con estupendas vistas al mar, calefacción, amueblado, parking y asecensor. Por 450€ Tel. 977693568 / 691239003

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Pisos en alquiler con muebles o sin muebles. Tel. 977 29 09 49 TARRAGONA. L’ARGILA. Casa rústica sense mobles. 4 plantes, 3 dormitoris, 1 bany, cuina, menjador i bodega.

Totalment reformada. Preu 500€/mes.

Tel. 657 841 072 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. BQ. Europa, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 350€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ZONA ESTACIÓN RENFE. 3 dormitorios, baño y cocina nuevo reformados, amueblado, comedor con terraza. 460€ Se piden referencias. Tel. 654092540 TARRAGONA. C/ AUGUST. 2 habitaciones, 1 baño, cocina independiente con galería, terraza, sin muebles. Finca con ascensor. Gastos de comunidad incluídos en el precio. 400€. Tel. 977 243 720 / 667 692 691 CALAFELL. Zona próxima a colegios, piso de 3 dormitorios, baño completo, cocina amplia, lavadero, ascensor, parking y zona comunitaria con piscina.

Por: 500€/mes. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003 TARRAGONA. ZONA CATEDRAL. Estudi de 35m2 equipat, rehabilitat, ADSL, sol, 320€/mes. 2 mesos de fiança. Tel. 644 318 581 TARRAGONA. LADO CORTE INGLÉS. Piso con muebles, reformado, tres habitaciones, comedro, cocina, baño, un balcón a la calle. Precio: 450€ Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30 TARRAGONA. C/FORTUNY. Àtic amb terrassa, sense mobles, semi-nou, 2 habitacions, menjador, cuina, bany.

550€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. Pis de 50m2, moblat i amb electrodoméstics, 1 dormitori, bany complert, instal·lació de Internet amb fibra òptica, bomba de fred-calor, 4ª planta amb vistes.

Zona Parc Central. Per: 400€. Tel. 658 925 445 L’ALFORJA. Àtic en lloguer, 3 habitacions, bany i lavabo, terrassa, sense mobles. 400€. Tel. 977111355 / 654122038 TARRAGONA. Apartamento en buena zona, todo reformado y con 1 habitación independiente. 400€ Tel. 977920657 / 658025285 TARRAGONA. C/COLON. Piso totalmente reformado de diseño. 3 habitaciones (1 suite y dos muy grandes), 2 baños, parquet, calefacción. Sin muebles y sin ascensor. Piso muy luminoso. Precio 500€. Tel. 977243720 / 667692691 TARRAGONA. C/ STA TECLA. Loft amueblado, baño, cocina americana, exterior, muy luminoso. 360€. Tel. 615044664 / 662678736 TARRAGONA. HIGINI ANGLÈS. Amb mobles, ideal estudiants, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per: 500€ Tel. 977 25 20 52 MASPUJOLS. Casa adosada esquinera, 4 hab., 2 baños, garaje 32m2, gran jardín privado. Preu: 650€. Tel. 977 79 31 57 EL CATLLAR. Piso de 2 habitaciones cocina americana amueblado y equipado. Parking y jardin. Zona muy tranquila. Precio: 380€. Tel. 660915000 SEGUR DE CALAFELL. Piso de 2 dormitorios, baño completo, amueblado, con plaza de parking, zona próxima a colegios. Por 350€ al mes. Tel. 977 693 568 / 691 239 003

Classificats | 31

| 29 d’abril de 2014

C L ASSIF IC ATS TARRAGONA. FELIP PEDRELL, 13. Piso del aĂąo 2007. 63m2, 2 habitaciones, cocina grande, muy moderno. Tel. 977242160 VISTABELLA. Casa de pueblo. 4 habitaciones. Cocina con ‘foc a terra’ y comedor. Terraza y ‘golfas’. Amueblada.

Pueblo encantador y supertranquilo.

Por 400â‚Ź/al mes. Tel. 977243720 / 667692691 TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Ă tico de 2 habitaciones + vestidor, construcciĂłn de 8 aĂąos, calefacciĂłn por radiadores, aire acondicionado, balcĂłn esquinero.

Lavavajillas, 2 baĂąos completos.

Terraza de 60 m2 y parking. 725â‚Ź/mes.

Tel. 977 92 06 57 LA FLORESTA. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per 300â‚Ź Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA ZONA UNIVERSITARIA. FRA ANTONI CARDONA I GRAU. Alquilo piso amueblado, recientemente renovado, tres habitaciones, salĂłn comedor, cocina, baĂąo, balcĂłn, galerĂ­a. Ascensor. 550â‚Ź. Gastos incluidos. Tel. 657 807 958 TARRAGONA. Piso amueblado de 3 hab., baĂąo, cocina, ascensor. 450â‚Ź/mes. Telf.

615044664 / 637128631 TARRAGONA. C/ROVIRA I VIRGILI. Pis moblat de 3 dormitoris, 2 banys, saló menjador, cuina equipada amb galeria, terrassa. Assolejat. Z. comunitaria amb piscina. 700₏/mes. Tel. 657841072 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Zona Balcó. Àtic amb terrassa, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany, aseo. Per: 600₏. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ LLEIDA, 7. Vivienda de diseùo, nueva a estrenar. 2 habitaciones, 46m2, baùo completo, calefacción, ventanas de aluminio, balcones, ascensor. Todo exterior. Muy cÊntrico.

Tel. 977 24 21 60 SALOU. C/ MONTBLACH. Alquilo piso con muebles en Salou, de una habitaciĂłn, baĂąo, comedor y balcĂłn grande. Por: 450â‚Ź Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30 TARRAGONA. LA CANONJA. Estupendo piso de obra nueva de 2 hab., cocina amueblada, comedor-salĂłn, calefacciĂłn y aire acondicionado por conductos y solarium. 500â‚Ź Tel. 607945958 TARRAGONA. MÂŞ CRISTINA. Piso de 1 habitaciĂłn, baĂąo, cocina, balcĂłn, exterior, amueblado, ascensor. Precio: 450â‚Ź/mes.

Tel. 637 128 631 / 615 044 664 BUSCO VIVIENDA en alquiler en TARRAGONA CENTRO. MĂ­nimo 6 habitaciones y 2 baĂąos. No importa estado o antigĂźedad. Veronica: 652505719 TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso nuevo amueblado, 1 habitaciones, ascensor, baĂąo, cocina, exterior, aire acondicionado. Precio: 450â‚Ź Tel. 615044664 / 637128631 SALOU. ACANTILADOS. Alquilo estudio en Salou en los acantilados tocando la playa, con baĂąo y cocina-comedor americana. Por: 350â‚Ź Llamar al: 977 21 87 30 / 610 500 017

LOCALS Lloguer/Venda TARRAGONA. C/ JOAN MIRĂ“ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550 TARRAGONA. P. PALAU. Parking alquiler coche y moto. 70â‚Ź Tel. 654092540

TARRAGONA. CENTRO. PRAT DE LA RIBA. Alquiler de local. 85m2, diĂĄfano, sin salida de humos. Por 850â‚Ź/mes.

Directo propietario. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576 EXTRAORDINARIA PARCELA URBANA en venta. Con todos los servicios RECIEN TERMINADOS. A 3 min. de la estaciĂłn de AVE/AVANT i 10 minutos de Tarragona. Para casa unifamiliar.

SĂłlo 33.000â‚Ź Tel. 671 868 896

Immobles Motor Treball FORMACIÓ TARRAGONA. VALL ARRABASSADA. Venta de plazas de parking. Tel 977290949 TARRAGONA. COLOM, 28 xamfrà . Local en lloguer, 2 plantes i soterrani, 450m2, aparadors doble alçada. Instal¡lacions en perfecte estat. Tel. 639 627 494

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Plaza de parking pequeĂąa en venta. 19.000â‚Ź Tel. 654092540

TARRAGONA. RAMBLA NOVA / UNIĂ“.

Parking en venta. Plaza grande, buen acceso, buen estado. Por: 29.000â‚Ź Tel. 654092540

TARRAGONA. ZONA VALL DE L’ARRABASSADA. Locales diferentes superficies, desde 150m2 hasta 1.200m2. Tel. 977 21 79 50

VILA-SECA. POLĂ?GON ALBA. Venta nave en oferta: 225.000â‚Ź Tel. 661351575

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Es ven parking per a cotxe gran. Preu: 15.000₏. Tel. 616 042 335 TARRAGONA. DOCTOR MALLAFRÉ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parquing.

Precio: 60₏. Tel. 655 915 266 TARRAGONA. SOLER, 22. Local lloguer 220m2, molt lluminós. Instal¡lacions perfecte estat. Consultar preu. Tel. 639 627 494 TARRAGONA. C/ SALVADOR ESPRIU. Local de 204m2. Instalación elÊctrica.

Aire acondicionado. Lavabo. Persiana a motor. 1.000â‚Ź Tel. 977 21 79 50 LA SECUITA. A 3 min. de la estaciĂłn AVE/AVANT y 10 min. de Tarragona.

Solar urbano 616m2, a dos calles, apto para una o dos viviendas 30.000â‚Ź.

Oportunidad. Telf. 671868896 TARRAGONA. Se alquila parking en la zona de Joan XXIII. Preguntar por Maribel. Tel. 646 156 689 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Despatx en lloguer. 65m2, per entrar-hi, aseo, per 400â‚Ź Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/MENDEZ NUĂ‘EZ. LLOGUER. Local amb sortida de fums, 42m2, per 700â‚Ź. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. REAL. 90m2, cantoner amb llogaters, rentabilitat 7% Per: 83.000â‚Ź Tel. 977111355 / 654122038 TARRAGONA. OFICINA en venta, 1 planta con ascensor, 55m, exterior a la calle, aseos, varias dependencias. Per: 48.000â‚Ź Tel. 654 092 540 TARRAGONA. AV. CATALUĂ‘A / M. CRISTINA. Trastero en alquiler de 8m2, acceso con vehĂ­culo y peatonal, puerta cortafuegos. Sin humedades ni tuberĂ­as.

60â‚Ź Tel. 654 092 540 TARRAGONA. C/ BEETHOVEN. En edificio de oficinas. En planta baja, despacho 75m2. Totalmente acondicionado. 500â‚Ź Tel. 977 21 79 50 TARRAGONA. MANUEL DE FALLA. Parking en alquiler. Buen acceso. Para coche y moto. 60â‚Ź. Tel. 654 092 540 TARRAGONA. FRANCISCO BASTOS. Parking en venta. Plaza grande. Buen acceso. Sin columnas. 23.000â‚Ź Tel. 654092540 TARRAGONA. CENTRO. Alquiler ĂĄtico oficina de 100 m2 muy cĂŠntrico.

Instalada, apto cualquier actividad con A.C., etc. Tel. 977231860 TARRAGONA. JAIME I / MALLORCA. Parquing en venta, plaza grande, buen acceso. 19.000â‚Ź Tel. 654 092 540 TARRAGONA. AV. ROMA. Local de 276m2.

Totalmente acondicionado, despacho, sala diĂĄfana, archivo y lavabos. InstalaciĂłn elĂŠctrica y telecomunicaciones. Aire acondicionado. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. AVENIDA DE ANDORRA, 10. Alquiler o venta de parking. Tel. 615332863 / 615186908 VILA-SECA. VENTA. Local comercial de 537m2. Buen estado, 8 escaparates, varias oficinas y lavabo. 300.000â‚Ź.

Tel. 659 22 61 57 TARRAGONA. OPORTUNIDAD PLAZA DE LA FONT. Traspaso local cafeterĂ­arestaurante equipado.

Amplia terraza. Alquiler por 1000â‚Ź/mes Tel. 647743661

Motor Cotxes

Vendo Volkswagen-Corrado Muy bien conservado. Todo original y guardado siempre en garaje. Todas las revisiones y las ITV al dĂ­a. Nunca ningĂşn accidente. Precio a convenir. Tel. 630 35 99 77 / 977 21 71 32

"M (SVQ $BUBMBOB 0DDJEFOU TPN QJPOFST B EFTFOWP MVQBS VOB YBSYB DPNFSDJBM QSĂ›QJB J BMUBNFOU RVBMJĂ˝ DBEB -FT QFSTPOFT TĂ˜O TFMFDDJPOBEFT BNC SJHPS J GPSNBEFT BNC NĂ’UPEFT EPDFOUT BWBOĂŽBUT B Ă˝ EF EPUBS MFT EF UPUB MB QSFQBSBDJĂ˜ OFDFTTĂ‹SJB RVF FMT QFSNFUJ EJTUSJCVJS J DPNFSDJBMJU[BS FMT OPTUSFT QSP EVDUFT EF NBOFSB FYDMVTJWB

Motor Motos

TARRAGONA. C/ BEETHOVEN. Local en edificio de oficinas de 75m2. Sala diĂ fana, archivo y lavabos. A/C, instalaciĂłn elĂŠctrica y telecomunicaciones. 500â‚Ź/ mes. Tel. 977 21 79 50 TARRAGONA. BDA. MISERICĂ“RDIA, 7. Se comparte cĂŠntrico local.

Completamente instalado.Actualmente funciona como inmobiliaria. Tel.: 977 243406 / 607 208020 TARRAGONA. CENTRO. CALLE SANT FRANCESC NÂş 20. Alquiler local de 75m2. Directo propietario. Por: 750â‚Ź/ mes. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576 CALAFELL. Locales comerciales, en zona cĂŠntrica y de servicios para oficina, servicios similares. Des de 275â‚Ź a 600â‚Ź Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003 TARRAGONA. ZONA PLAZA DE TOROS. VENTA. Parking para dos coches. Un coche delante de otro. Por: 45.000â‚Ź. Tel. 676664298 TARRAGONA. AV. ROMA. Local de 275m2.

Totalmente acondicionado como oficina.

2.200â‚Ź Tel. 977 21 79 50 REUS. Bajos. 180m. PanaderĂ­a o supermercado. Hipoteca 70.000â‚Ź Tel. 661 351 575 TARRAGONA. CENTRO. Alquiler ĂĄtico/ oficina 100m2, totalmente instalada, apta cualquier actividad, con a.a., etc. Tel. 977231860

Vendo Suzuki-550 GSX-EF En perfecto estado. RevisiĂłn al dĂ­a.

60.000kms. Un Ăşnico dueĂąo. Regalo: Porta cascos (2cascos), candado pitĂłn, funda depĂłsito, maletas laterales Krauser. Precio a consultar.

Tel. 630359977 / 977217132

Motor NĂ utica GLASTRON 214 AVENTURA con motor Volvo Penta 4 cilindros diĂŠsel de 130cv, casco e interiores en buen estado, motor en funcionamiento, hĂŠlice duo pro. Por: 6.500â‚Ź Tel. 638 789 753 MYABCA 28. Para restaurar, motor Barreiros de 40cv en funcionamiento, posibilidad de entregar restaurada si les interesa. Precio 5.500â‚Ź Tel. 638 789 753

TARRAGONA. LLEÓ. Lloguer 2 locals de 300m2, facilitats d’arrendament. Tel. 977 25 20 52

FAETON 600 4.3 V6, 175cv. Intrafueraborda, tapisseria en bon estat, certificat navegaciĂł, revisiĂł motor recent.

5.900â‚Ź Tel. 638 789 753

TARRAGONA. COMTE DE RIUS. Despatx en lloguer de 75m2, en la millor cantonada de la ciutat. Preu: 900â‚Ź Tel. 977 24 80 80

SUNSEKER PORTOFINO 31, motores Volvo Penta 2x200cv, tapicerĂ­a nueva, motores revisados e interior impecable. 25.000â‚Ź Tel. 638 789 753

TARRAGONA. FRANCISCO MACIA. Parking con trastero en alquiler. 65â‚Ź / mes. Tel. 654092540

LLAUT. 6.10m eslora, cabinado con motor SolĂŠ mini 17.4.900â‚Ź Tel. 638789753

TARRAGONA. PERE MARTELL. Parking en venta, 1 planta. 19.800â‚Ź Tel. 654 092 540

TREBALL Professionals

PALLARESOS, POLIGON. Nave en alquiler. de 525m de altura, 4 m., muelle carga y descarga. Por 460â‚Ź/mes. Tel. 654 092 540 EL CATLLAR. AV. CATALUNYA. Local lloguer, 58m2, bany. 325â‚Ź/mes Tel. 977247124 / 630991528

Se ofrece camarero muy profesional.

Para restaurante, cĂĄtering y banquetes.

Tel. 977 241 964 / 648 272 933 “Ingresos extras en tiempo libre�. www.actividadprofesional.com

EMPRESA INMOBILIARIA en Tarragona precisa COMERCIALES para atender las demandas de nuestros clientes (alta comisiĂłn). Llamar a: 610500017 Grupo asegurador busca: ejecutivos comerciales. Experiencia comercial.

Estudios mĂ­nimos (bachillerato).

Enviar CV a: francisco.bautista@ catalanaoccidente.com Se ofrece discjockey con discoteca movil para BODAS ¡ BAUTIZOS ¡ COMUNIONES. Experiencia y seriedad professional. Tel. 615 21 52 40 Se ofrece bufete de abogados en Calafell. Espe. en: * Der. penal, deshaucios, divorcios, extranjería, peritaje caligråfico judicial, seg. de comunidades-asistencia-saluddefensa-, resp. civil-transportealquiler, etc. * Tel. 977 69 35 68

FORMACIÓ Cursos Classes de pintura/dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). 686411008 Tito Figueras VARADERO RODA BARÀ: Cursos nà utica, INFORMI’S! Tel. 977800866 / 661768040

ANUNCIS CLASSIFICATS

VARIS Altres ofertes classificats@noticiestgn.cat Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman, muùecas...) y otros objetos de coleccionismo. Tel. 658 02 91 46 Passo cintes de video a DVD a 10₏ la cinta: VHS, VHS-C, Video8, Hi8, MiniDV, Betamax i pel¡lícules de Super8. Pots provar primer amb una cinta. Salva, recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Telèfon: 626 010 186

616 728 550 686 703 910

32 | Contraportada

29 d’abril de 2014 |

termòmetre de la setmana

L’escalada imparable del Nàstic

Muntanyans II, factura cara per a l’Ajuntament

‘La Plaga’ assolarà Tarragona

Els grana han assolit recentment una gran victòria més, la vuitena consecutiva, i pugen amunt a la taula.

El Tribunal Suprem dóna la raó a la plataforma «Salvem els Muntanyans» i anul·la la construcció de la urbanització.

La pel·lícula de Neus Ballús es projectarà el 8 de maig, amb un debat obert amb la directora de la pel·lícula.

L’entrevista

«La notícia més crua d’aquests 25 anys no la vam arribar a emetre»

Agustí Forné

PRESENTADOR I EDITOR DEL TN COMARQUES DE TARRAGONA

des de la guerra de l’avellana o el minitrasvasament de l’Ebre fins a l’anunci dels Jocs Mediterranis del 2017 o la consolidació de BCN World. El seu editor durant més de 23 anys, Agustí Forné, repassa alguns detalls d’aquest quart de segle d’informatius.

Quin any va entrar a presentar l’informatiu comarques de Tarragona?

Devia ser l’any 1991. Quan vam obrir el TN Comarques el presentava el Xavier Bas i un any i mig i després vaig assumir les responsabilitats d’editar i presentar les desconnexions de Tarragona.

Agnès Llorens, Tarragona

E

l veiem cada migdia i, sense adornar-nos-en, s’ha anat fent un lloc

a la taula a l’hora de dinar.

L’equip de la desconnexió de Tarragona del TN Migdia celebra els 25 anys d’emissions d’ençà que es va començar a emetre el 24 d’abril del 1989. En aquest temps, l’espai informatiu ha cobert

Després de dues dècades i mitja presentant un informatiu de referència de la província, quina imatge creu que té la resta de Catalunya de Tarragona?

No sé com ens veuen des de fora, però espero que no tinguin una imatge distorsionada.

En tot cas, el TN Comarques sempre ha lluitat per donar un missatge diferent de Tarragona, que sovint apareix caricaturitzada a partir de tòpics

com la petroquímica, els pagesos de l’avellana, les nuclears o PortAventura. Tots aquests elements són referents, ho vulguem o no, però intentem que el nostre treball serveixi per mostrar unes comarques dinàmiques, que formen part d’un país que ha evolucionat profundament durant aquest quart de segle.

Quines són aquelles actuacions pendents de què ja es parlava fa 25 anys?

Hi ha tòpics que no canvien, Per exemple, encara ara parlem de «desestacionalitzar el turisme» i «d’allunyar-nos del turisme de sol i platja». En els debats electorals és on t’adones que hi ha temes eterns, que no canvien i continuen pendents, com per exemple el de la façana marítima de Tarragona.

Recorda quina va ser la primera notícia que va donar?

No, no ho recordo (riu), però crec que vam obrir el primer informatiu amb alguna referència al Parc de la Ciutat de Tarragona. El que sí que em vénen al cap algunes notícies sonades, òbviament.

Primer la cullerada de calç: quina és la notícia més dura que li ha tocat donar?

La notícia més crua no va arribar a emetre’s. Va ser el cas d’una noia que, estant embarassada, la van atropellar i va morir. Teníem unes imatges impactants, però ens vam posar en contacte amb la seva família i, atès que, lògicament, estaven molt afectats, vam decidir renunciar a emetre-les. Tampoc oblido la de l’explosió de l’edifici de la Rambla Nova. Jo visc molt a prop i vaig saltar. Vaig arribar al lloc gairebé abans que els bombers.

Finalment, la cullerada d’arena: alguna notícia especialment divertida que li vingui a la ment?

No recordo quin poble era però vam gravar una estació on l’espai entre el tren o l’andana era molt gran i com ho solucionaven els veïns: portaven les seves cadires de casa i pujaven al tren enfilant-s’hi.

També recordo l’any que un pagès havia de fer la verema en barca, de tan inundada com tenia la vinya aquella temporada.