noticiestgn225

SALUT

Consulta específica d’alcoholisme a Calafell

P16

Servei únic a Catalunya promogut per la Xarxa de Santa Tecla

110614 número 225

SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

WWW.NOTICIESTARRAGONA.CAT

2007-2014

S’ACABA LA CRISI?

LA CAIGUDA ECONÒMICA VA COMENÇAR EL JULIOL DE 2007, ARA FARÀ SET ANYS UN ESTUDI REVELA QUE TARRAGONA I LES SEVES COMARQUES PER FI MOSTREN ELS PRIMERS SÍMPTOMES DE MILLORA, TOT I QUE MÉS TARD QUE LA RESTA DE CATALUNYA PÀGINES 2 I 3

Comida japonesa natural y al momento Menú degustación japonés

Menú diario

11€

12’50€

(IVA incluído)

Vidal i Barraquer, 46

(IVA incluído)

977 25 38 88

TARRAGONA

2 | El Tema de la Setmana

11 de juny de 2014 |

E L TE MA D E L A SE TMANA

Sortim de la crisi... però més TURISME I EXPORTACIÓ En els darrers tres anys la demarcació ha assolit màxims històrics en pernoctacions turístiques i en exportació de mercaderies Redacció, Tarragona

P

er primera vegada des de l’any 2007 les comarques de Tarragona mostren signes creïbles de recuperació econòmica. Així ho afirma el Dr. Josep Oliver, catedràtic d’Economia Aplicada de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i director de l’estudi ‘Situació i Perspectives de l’Economia Catalana’, que alerta, però, que les comarques de Tarragona sortiran de la crisi econòmica una mica més tard que la resta de Catalunya. Segons l’estudi, encarregat per CatalunyaCaixa i presentant recentment a Tarragona, els estralls provocats per la segona recessió (entre l’estiu de 2011 i la tardor de 2012) ja comencen a ser absorbits per Tarragona i les seves comarques, fet que s’hauria de veure reflectit al llarg de 2014.

Així, mentre l’afiliació al règim general de la Seguretat Social a Tarragona s’ha reduït entre el tercer trimestre de 2007 i de 2013 d’un -21,6% (a comparar amb el -17,7% català), en el darrer exercici (des del darrer trimestre de 2012 al de 2013) el canvi en la seva dinàmica

En els darrers set anys la demarcació de Tarragona ha perdut més d’un 21,6% d’afiliats a la seguretat social ha estat substancial. Mentre al darrer trimestre de 2012 el conjunt de l’afiliació al règim general de la Seguretat Social a Tarragona queia a taxes encara molt elevades pròximes al -5%, en el darrer quart de 2013 la davallada ja s’havia contingut fins al -1,2%, i tot i que les dades del primer trimestre de 2014 han empitjorat (-2,4%), sembla que per l’efecte estacional d’una Setmana Santa desplaçada.

Sectorialment, la construcció a Tarragona continua essent el sector més retardat en la sortida de la crisi, havent perdut vora el 71,5% dels seus efectius entre el tercer trimestre de 2007 i el primer de 2014, tot i que en els darrers dos anys també han començat a moderar-se els ritmes de caiguda.

El mateix perfil, tot i que ja mostra creixements en alguns subsectors, presenta la indús-

COMPORTAMENT DELS SECTORS DURANT ELS turisme (+18,7%)* (*) evolució pernoctacions

Exportació mercaderies (+50,4%) exportació d’energia (+121%) tria, que ha perdut el 17,5% de l’afiliació durant la crisi (entre el tercer trimestre de 2007 i el primer de 2014). Així, el con-

junt de la indústria queia en el primer trimestre de 2014 a una taxa anual del -0,8%, amb sectors com l’alimentari presen-

sector alimentari = Comerç = química =

tant ja augments (del +0,2%) i la química encara retrocedint (un -2,0%). Finalment, en els serveis a Tarragona, la davalla-

El Tema de la Setmana

| 11 de juny de 2014

|3

E L TE MA D E L A SE TMANA

lentament que la resta CONSTRUCCIÓ, SERVEIS I INDÚSTRIA La demarcació ha perdut gairebé tota l’activitat en el sector de la construcció, mentre que la indústria es comença a recuperar

ANYS DE CRISI (2007-2014) indústria (-17,5%)* construcció (-71,5%)* serveis (-15,9%)* (*) evolució nombre d’afiliats

da de l’afiliació entre el tercer trimestre de 2007 i el primer de 2014, del -15,9%, ha estat força més intensa que a Catalunya (-7,8%).

Part de la millora de l’activitat respon a uns intensos avenços de les exportacions de Tarragona. Les de mercaderies han assolit màxims històrics els darrers tres anys, situant-se per sobre els 7.000 milions d’euros en cadascun dels exercicis de 2011, 2012 i 2013. Després de la intensa davallada de 2009 (caiguda de -17,7%), entre 2009 i 2011 han augmentat un insòlit 50,4% (des dels 5.791 milions als 7.076 milions), un creixement sensiblement superior a la mitjana catalana (del 40,9%). L’element més dinàmic d’aquesta expansió exportadora han estat les vendes del capítol d’ener-

gia, que han experimentat un creixement insòlit fins al 2013, amb vora els 1.250 milions, prop d’un 121% per sobre els registres de 2007 (entorn dels 565 milions).

En l’àmbit de les exportacions de turisme, en canvi, les pernoctacions hoteleres a les marques turístiques de Tarragona van amb retard respecte de la dinàmica de la costa catalana, cosa que anticipa que en el decurs de 2014 s’haurien de començar a sumar a la millora de l’activitat en curs. Així, entre el mínim de 2009 i els resultats de 2013, les pernoctacions a la Costa Daurada han augmentat d’un 18,7% (lleugerament per sota l’increment català del 21,1%), mentre a les Terres de l’Ebre el seu creixement ha estat del 17,8% (de les 347.000 a

les 604.000, respectivament).

Catalunya i Espanya L’anàlisi del professor Josep Oliver indica que els símptomes de recuperació de l’economia espanyola i catalana apareixen més sòlids, malgrat les incerteses existents tant a l’àmbit europeu com internacional. En aquest sentit, tant a Catalunya com a Espanya, la superació de la crisi de l’euro s’ha reflectit en una marcada millora dels indicadors del mercat de treball, tot i que encara es continua perdent ocupació, i d’activitat.

De fet, el PIB del primer trimes-

El territori s’afegeix a la dinàmica positiva d’inicis de 2014, però amb un ritme inferior al del conjunt de Catalunya tre sembla haver avançat un 0,4% intertrimestral, un dels millors registres dels darrers anys, alhora que la contracció ocupacional és cada cop més

reduïda, cosa que sembla anticipar que, pel conjunt de 2014, el creixement de l’ocupació pot acabar essent, finalment, positiu. Tanmateix, cal destacar el manteniment de greus problemes estructurals, més enllà de la millora conjuntural del cicle econòmic, com són l’elevat endeutament privat, públic i exterior, el llarg període de temps necessari per reabsorbir l’ocupació destruïda, la davallada demogràfica, els excedents de la construcció residencial i la continuïtat dels ajustos pressupostaris per assolir el 60% de deute fiscal pactat en termes europeus.

4 | Sumari i editorial

11 de juny de 2014 |

C L AUS D E L A SE TMANA

6

7

11

Generalitat i Ajuntament, junts pel 2017

La gestió del Palau de Congressos s’externalitzarà

Les incapacitats en la conducció, a debat

16

18

23

Consulta específica d’alcoholisme a l’ABS Calafell

Entrevista a l’alcalde de la Pobla de Mafumet

Botiga de Salut, temps de lents de contacte

Editorial

Set anys de crisi, dècades per a recuperar-se

Protagonistes

SÍ Les colles castelleres recorren Europa per reclamar el dret a decidir Set colles castelleres (Xiquets de Reus, Xics de Granollers, Bordegassos de Vilanova, Castellers de Vilafranca, Castellers de Sants, Colla Vella Xiquets de Valls i Colla Joves Xiquets de Valls) han viatjat a una capital europea aquest cap de setmana, amb una xifra que rondava els 200 castellers. D’aquesta manera, vora 1.500 es van desplaçar, doncs, per alçar castells i mostrar al món que «els catalans volem votar».

A

rribem a la meitat del 2014 amb la sensació que aquest tampoc serà l’any de la fi de la crisi per als tarragonins i les tarragonines. Ja són set anys d’un període continuat de contracció econòmica, de retallades pressupostàries, de pèrdues de llocs de treball... En definitiva, set anys d’un procés que trigarem dècades a superar. I això si compten que a partir d’ara les coses només poden millorar.

Els analistes ja han detectat símptomes de recuperació en l’economia internacional i fins i tot una certa estabilització dels problemes macroeconòmics d’alguns dels estats membres de la UE, com ara Espanya, que fins i tot aspiren a tancar l’any amb els primers creixements econòmics rellevants des de l’esclat de la recessió el tercer trimestre de 2007. A Catalunya, aquests brots verds també comencen a notar-se i ja es parla de la possibilitat de tancar l’any amb números positius pel que fa a la creació de llocs de treball. Aquestes perspectives, però, seran de difícil compliment a les comarques de Tarragona, que han estat les més castigades per la davallada econòmica i, conseqüentment, necessitaran una mica més de temps per començar a pensar en la fi de la crisi.

L’estudi del Dr. Josep Oliver –vegeu el Tema de la Setmana d’aquesta edició– diu que a Tarragona també aconseguirem sortir de l’actual situació, però que ho farem més lentament que altres zones de Catalunya on els efectes d’aquesta crisi de set anys no han estat tan profunds.

Fent una anàlisi de les dades recollides pel catedràtic de la UAB, és evident que la recuperació de Tarragona i les seves comarques depèn de si es potencia tot allò que pugui relacionar-se amb l’activitat turística i la logística, ja que són els dos sectors que han continuat creixent quan han vingut maldades.

NO La indefinició del Partit Socialista de Catalunya en els temes d’actualitat La manera de tirar pilotes fora de l’alcalde Ballesteros en la seva visita a les Terres de l’Ebre quan se li va preguntar sobre la successió monàrquica és una mostra de la indefinició del PSC en aquest tema i en la consulta del 9N. Al mateix temps, l’executiva del PSC de Calafell ha acordat reclamar que els diputats socialistes votin contra la proclamació del nou rei i donin suport al dret a decidir. Tampoc és estrany veure diputats socialistes amb banderes republicanes mentre voten a favor de la successió monàrquica al Congrés dels Diputats.

Espurnes d’en mossèn Aragonès

La frase de la setmana

Consol Nasreddín troba un home assegut a la casa del te tot plorant.

- Què et passa, per què plores?, li pregunta.

- És que acaba d’arribar un que m’ha dit que un incendi ha cremat tot el menjar que tenia per alimentar els camells durant tot l’any.

- Doncs no et preocupis: jo he de dir-te que els teus camells han mort de la pesta. Ja tens el problema solucionat!

• • • • • • •

“Encara que no sigui delicte, té el seu risc comunicar una notícia infausta” (Homer).

Tenir amb qui plorar eixuga les llàgrimes.

Tots tenim prou forces per suportar els mals aliens.

Qui està alegre mai no ha consolat ningú.

Fred i insípid és el consol si no va embolicat amb cap remei.

“De lluny els mals diverteixen l’home” (Homer).

“Si us trobéssiu en el meu cas, jo també ploraria amb vosaltres i us faria un gran sermó” (Job 16,4).

«Molta gent m’ha enterrat políticament.

I no és el cas» Bernabé

Josep A. Duran i Lleida Es planteja deixar el càrrec de secretari general de CiU

Opinió | 5

| 11 de juny de 2014

C L AUS D E L A SE TMANA Director: Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat Redacció i fotografia: noticies@noticiestgn.cat 977 25 99 11

Disseny i redacció: Agnès Llorens Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat

Disseny original: Èxit Comunicació Folc Lecha disseny@noticiestgn.cat

Correcció: Carme López Imprimeix: Promicsa D.L.: T- 1062- 09 Vídeo: Tomàs Varga

Departament comercial: Manel Novella mnovella@noticiestgn.cat Joan A. Cano jcano@noticiestgn.cat Web: Ana Gómez / Agnès Llorens

Cisma en CiU

Cuando se ha vivido la elección de 6 Papas, está ya uno preparado para poder opinar del transcurso de la vida. Ahora se ha llegado a un grado tal de depravación con los casos de maltrato a mujeres, pederastas civiles y eclesiásticos, ladrones de guante blanco, políticos corruptos, subvenciones por doquier, (según he leído, un informe de la UE, nombra a España como una de las principales naciones corruptas), alteradores del orden en las calles, quemando y destrozando material urbano que luego hemos de pagar entre todos. La poca educación que se vislumbra, hace que cada vez el ambiente esté más enrarecido y la alegría se vaya de las casas.

El malhumor ha salido a la calle y nadie aguanta nada. Sólo nos quedaba por ver ahora la transparencia de los sueldos de los políticos, que por mucha transparencia que haya, siempre tendrán algo escondido.

Cuando ves que ellos mismos son los que se ponen el sueldo, qué puedes esperar. En qué empresa pasa esto? Y en base a qué se adjudican estos sueldos? Acaso si no fueran políticos, lo ganarían en la empresa donde trabajaban?

La Justicia colapsada de tantos abusos que ha habido. Y dicen que no hay dinero. A este paso nunca habrá dinero suficiente, ni para justicia, sanidad, ni educación. Y la paga de los jubilados cada vez más estacionada en el tiempo.

Los buenos tiempos en que todos teníamos trabajo, hace mucho que se han ido. Espero que vuelvan pronto, para que no nos quedemos sin jóvenes. Hablo de los que estudian y quieren trabajar. El Gobierno ha de pensar en ellos y darles oportunidades. Son el futuro.

El refrán dice que quien siembra vientos recoge tempestades. Y quien ha sembrado el viento de la separación y la división entre catalanes y el resto de españoles al final va a acabar cosechando esa misma división pero dentro de su partido.

El cisma, cada vez más evidente en CiU, entre Mas y Duran es la pugna entre radicalidad y centralidad. Duran ha cometido errores pero debe reconocerse que su dilatada presencia en el Congreso y su conocimiento de países, líderes mundiales y escenarios internacionales como presidente de la Comisión de Exteriores le han revestido de un indiscutible bagaje y una política del realismo y no de quimeras. Contrasta con Artur Mas, cuyo único mérito fue el de ser designado a dedo por Jordi Pujol, momento a partir del cual CiU ha perdido votos elección tras elección. Si en esa pugna, Duran perdiese y Mas ganase, sería una victoria de la radicalidad y de la ruptura. Y eso puede calificarse de todo menos de bueno.

Mª Elisa Aragonés Domènech Tarragona

Carmen B. Fernández Calafell

Una abdicació inoportuna Com a conseqüència de l’abdicació del rei ens cal valorar el paper de la monarquia, més encara quan es troba immersa en una crisi institucional. La corona, com d’altres institucions públiques, van néixer amb la voluntat de fer progressar el país però s’han convertit en una utopia per amagar els problemes que ens afecten a tots.

El rei Joan Carles I, segons diuen,

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

OPINIÓ

C A RT E S A L D IRE C TOR Y la vida pasa

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

ha exercit la tasca que li va ser encomanada amb uns principis com són l’austeritat, l’esperit de servei i la transparència, fet que ha de provocar, avui i aquí , la nostra preocupació pel paper de les institucions que, segons elles mateixes, tan bé ens representen i pel model de país que estem forjant.

En al·lusió directa al procés sobiranista, cal manifestar, el nostre desig, com a poble català, que Felip IV no esdevingui la continuació d’aquest tancament de portes davant l’exercici del dret a decidir predicat pel seu pare qui, per sentir-se satisfet, ha de matar elefants.

Moltes gràcies i així sigui.

Àlvaro Solà Tarragona

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A: LECTOR@ NOTICIESTGN.CAT (*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport.

Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors i col·laboradors publicades en el setmanari.

R IC AR D C HEC A P ERIODISTA

M’identifico amb el PP

M

’identifico amb el PP. A primera vista, aquesta afirmació pot xocar aquells que em coneixen i saben què penso, com penso i què escric sobre algunes polítiques populars. He de confessar que comparteixo el posicionament del PP envers els vàndals i l’incivisme. No entenc ni el comportament ni les polítiques del govern de Ballesteros amb relació als actes vandàlics i als episodis incívics. No entenc el «bon rotllo», el «bonisme» o la complaença. No ho entenc i ho critico. Em resulta estrany que una ciutat com Tarragona no apliqui una política de tolerància zero amb uns energúmens que només fan que destrossar el mobiliari urbà i embrutar la ciutat. Tinc alguna dificultat per entendre per què els rebaixen les multes i sancions i penso que s’hauria de fer exactament el contrari. És un error ser benèvols amb els qui contribueixen a donar una pèssima imatge de Tarragona. Com és possible que la regidoria de Seguretat Ciutadana proposi rebaixar les sancions? Per què ho fa? Per què no s’actua amb duresa i de manera exemplar? Per què es canvien les ordenances municipals a la baixa? Quant costa als tarragonins netejar la ciutat i arreglar els desperfectes provocats per uns quants inconscients? Estic d’acord amb Alejandro Fernández quan sol·licita més mà dura als que embruten, conscientment, la ciutat. Tolerància zero a l’incivisme i al vandalisme. És una aberració rebaixar multes i una equivocació actuar de manera diplomàtica amb els vàndals. Algú podria imaginar-se donar un tracte de favor als maltractadors? Oi que no? Doncs, salvades les honroses diferències, el vandalisme i l’incivisme haurien de ser perseguits i castigats de manera exemplar. I en el cas que els seus autors siguin menors d’edat, els seus pares han de ser, sense cap mena de contemplacions, els responsables. I les multes han de ser, necessàriament, elevades. La tolerància zero és la clau si volem evitar que Tarragona es converteixi en una ciutat que sembla premiar els vàndals i els incívics. En aquest aspecte, el PP té tot el meu suport, perquè amb els brètols s’ha d’actuar amb severitat i sense miraments.

Ulleres I tota la resta amb un

27€*

20% de descompte

Vine a Plaça Verdaguer núm. 2 · Tel. 977249898

el 13 de juny de 20 a 24h

* Oferta reservada als models Federòptics.

Edita i distribueix: Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

6 | Tarragona

11 de juny de 2014 |

TARRAGONA

TARRAGONA 2017

La Generalitat aportarà 12 milions d’euros als Jocs Mediterranis 2017 Artur Mas i Josep Fèlix Ballesteros acorden la construcció del Palau d’Esports i del Pavelló Sant Jordi Oriol Montesó, Tarragona

«Els jocs són una gran ocasió per desdibuixar els mapes polítics i reforçar els mapes físics de la Mediterrània que són els de les persones, les cultures i les llengües», Artur Mas

A

rtur Mas ha volgut fer visible el suport del Govern de la Generalitat a l’organització dels Jocs Mediterranis de Tarragona presidint la signatura d’un protocol d’intencions pel qual el Govern català es farà càrrec de la construcció del Palau d’Esports i el Pavelló Sant Jordi. Segons el document, el Govern català es compromet a incloure en el pressupost dels exercicis 2015, 2016 i 2017 les aportacions econòmiques necessàries per permetre la construcció d’aquests equipaments. Entre el palau i el pavelló es preveu una aportació d’uns 12 milions d’euros.

Amb aquestes ajudes econòmiques es desvetllen les incògnites que planen sobre l’organització d’uns jocs que, paral·lelament al suport institucional, van arrelant cada cop més a la població del territori. Més de 2.200 voluntaris en poc més d’un any és una xifra que demostra una implicació creixent de la ciutadania destacada per l’alcalde i el president. De la mateixa manera, Ballesteros va fer èmfasi en la participació del sector privat que «si bé ja va ser indispensable durant la candidatura, ara aportarà el 76% dels costos de l’organització dels jocs». El batlle va recordar el conveni signat la setmana passada amb Estrella Damm i va anunciar nous patrocinadors com ara Repsol, Movistar o el Corte Inglés.

L’alcalde de Tarragona va posar sobre la taula les tres línies bàsiques que marcaran l’organització de l’esdeveniment esportiu.

Dins del camp del voluntariat va posar èmfasi en la millora curricular acordada amb el SOC de tots aquells que treballin de franc pels Jocs Mediterranis. En l’àmbit de les infraestructures

Artur Mas i Josep Fèlix Ballesteros encaixen les mans després de la signatura del conveni al Saló de Plens. /A.Arévalo

va destacar la vocació sostenible del certamen: «no ens deixarà grans infraestructures que ens costin de mantenir ni un deute que hagin d’arrossegar futures generacions». I en darrer lloc, el retorn de Tarragona a la Tàrraco d’August que tant està donant de si enguany: «els jocs han de tornar a Tarragona la projecció que dos mil anys enrere va tenir quan August decidia des d’aquí els destins de la Mediterrània».

Artur Mas va aprofitar l’elogi del president del Comitè Olímpic Espanyol, Alejandro Blanco, al voltant de la unitat política dels tarragonins i catalans davant el repte d’organitzar els jocs per

El sector privat aporta el 76% dels costos d’organització dels Jocs Mediterranis de Tarragona 2017

donar resposta a les declaracions que Rajoy havia fer el dia abans: «en aquest país en els grans moments sabem anar junts, no fent política petita sinó política en majúscules. Però perquè això sigui possible cal confiança», va reblar Mas en clara referència a l’acusació del president espanyol per l’abstenció de CiU a la successió monàrquica.

Els jocs del diàleg mediterrani Conscients de la situació convulsa que viuen les dues rieres del Mediterrani (la nord sotmesa a una crisi econòmica i de valors perpètua i la sud revolucionada a la recerca de la democràcia), Estat, Generalitat i Ajuntament veuen els jocs com una eina social de trobada de cultures.

Alejandro Blanco ja va apuntar en la primera intervenció que «la cultura i els valors seran el nostre fet diferencial». El president del Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis, Amar Addadi, va dir que l’esdeveni-

«Els jocs tenen vocació de diàleg mediterrani i d’esperança per a tots els pobles que estan en possibles processos democràtics», Josep Fèlix Ballesteros ment serà «un moment de pau i comunió de tots els pobles de la Mediterrània». Ballesteros va ressaltar «la vocació de diàleg mediterrani i d’esperança per tots els pobles que estan fent possibles processos democràtics» i «el repte de ciutat que això implica».

I el president Mas, seguint amb la línia sobiranista que s’imposa als discursos polítics del país, veu en els jocs «una gran ocasió per desdibuixar els mapes polí-

tics i reforçar els mapes físics de la Mediterrània que són els de les persones, les cultures i les llengües».

Durant l’acte de signatura l’alcalde de Tarragona va lliurar al president de la Generalitat, la insígnia de plata «legat de bona voluntat dels Jocs Mediterranis 2017» inspirada en una moneda d’inicis del S. II aC i d’un quadre commemoratiu dels Jocs.

La Generalitat aprova l’aportació pel 2014 D’altra banda, cal recordar que el Govern de la Generalitat va aprovar fa una setmana el finançament per a la concessió d’una subvenció de 553.700 euros durant el 2014 a la Fundació Tarragona 2017, per contribuir al finançament de les despeses derivades de les necessitats operatives de l’organització dels XVIII Jocs Mediterranis Tarragona 2017. El Govern considera que la celebració d’aquest esdeveniment esportiu és una oportunitat única per situar Catalunya al món a través de l’esport i promocionar valors com la cohesió social i territorial o la promoció turística i patrimonial de la ciutat de Tarragona i la resta de territori.

Tarragona

| 11 de juny de 2014

|7

TARRAGONA

EQUIPAMENTS

SOCIETAT

El Pacte Nacional Comença el procés cap a la gestió privada del Palau arriba a Tarragona L’Ajuntament signa el darrer contracte amb una empresa abans d’iniciar el concurs públic per gestionar aquest equipament

Agnès Llorens, Tarragona

G

lobal Exhibition Centers (GEC) i l’Ajuntament de Tarragona han signat recentment el contracte a través del qual l’empresa gestionarà els esdeveniments que es duguin a terme en aquest equipament. La durada d’aquest contracte és «indefinida», tal com defineix el regidor d’Activació Econòmica, Xavier Tarrés, que manifesta que aquest contracte és l’últim abans que s’iniciï

el concurs públic que permetrà l’explotació del Palau de Congressos i que encara no té data prevista.

El Palau de Congressos continua endavant cap al procés de privatització de les installacions. Recentment, l’Ajuntament ha signat un contracte d’explotació amb l’empresa Global Exhibition Center, que, segons manifesta Tarrés, «serà l’encarregada d’organitzar els esdeveniments que es duguin a terme» al Palau de Congressos fins a la fi del contracte, que té una «durada indefinida fins que canviï la gestió».

A l’horitzó d’aquest procés hi ha el concurs públic per la gestió i explotació de les installacions del Palau, una decisió incentivada per la recent consolidació de l’Agrupació d’Interès Econòmic (AIE), que reuneix les cinc empreses municipals que depenen de l’Ajuntament de Tarragona. El consistori no avança quan es produirà el concurs públic per la gestió del Palau –tot i que diverses fonts anuncien que serà durant aquest 2014– però Tarrés recalca que el concurs públic «afecta l’explotació de l’equipament, però no l’edifici, que continuarà sent municipal».

CENTRO MÉDICO ROMA

977 23 55 77

OFTALMOLOGÍA URGENCIAS: 629 25 23 24

CERTIFICADOS MÉDICOS, PSICOTÉCNICOS CONDUCTORES Y CAZADORES

Plaza Alcalde Lloret, 1 43005 TARRAGONA

E

l Pacte Nacional pel Dret a Decidir ja ha reunit quaranta adhesions d’entitats de la ciutat.

El passat divendres Òmnium del Tarragonès va organitzar la presentació del pacte a l’Auditori de la Diputació de Tarragona. L’acte va servir per presentar al nou representant del Pacte Nacional pel Dret a Decidir a Tarragona.

Es tracta de Francesc Xammar, jesuïta llicenciat en Filosofia, Sociologia i Teologia.

Des d’Òmnium consideren que la seva experiència en l’àmbit social i la manca de vinculació amb cap partit polític són virtuts que s’adiuen a càrrec. Xammar va ser professor de filosofia a l’Institut Martí i Franquès i a l’Institut de Campclar, del qual va ser també director; de sociologia a l’Escola Superior de Treballadors Socials i a l’Escola de Comandaments mitjà i d’antropologia filosòfica a l’Escola Superior de Ciències Religioses i a la Universidad Centroamericana de Managua.

Cofundador de l’Escola de Comandaments mitjà, cofundador del Comitè de Solidaritat Óscar Romero de Tarragona i Reus i cofundador de Fòrum Tarragona, va ser president de l’Associació de Veïns de la Floresta i de la Federació d’Associacions de Veïns de Tarragona. Extinent d’alcalde de l’Ajuntament de Tarragona,

premi Memorial per la Pau Vidal i Llecha i membre de Justícia i Pau i d’Amnistia Internacional, també va ser secretari internacional de la Federació de Comitès Òscar Romero.

Xammar va ser l’encarregat d’explicar el procés de creació del Pacte Nacional pel Dret a Decidir a Tarragona. A l’acte, presentat per Mercè Rovira, també va intervindre Joan Rigol, expresident del Parlament de Catalunya, i el Cor Ciutat de Tarragona.

Les entitats i partits de la ciutat adherits al pacte són: Associació de Portants dels Nanos Nous de Tarragona, AMPA Vedruna-Sagrat Cor, Assemblea Nacional Catalana, Associació de Comerciants la Via T, Associació Professional de Professors en Llengua Catalana, Ateneu Republicà de Tarragona, Ball de Diables i l’Àliga, Centre d’Estudis Canongins Pons de Castellví, CBT, Colla Jove Xiquets de Tarragona, Colla Xiquets de Tarragona, CDC, Dames i Vells, ERC, EUiA, FAPAC, ICV, Jove Cambra Internacional de Tarragona, La Gent del Llamp, Minyons Escoltes de Catalunya-Tarragona, Moviment Demòcrata Català, Nova Esquerra Catalana, Òmnium Cultural del Tarragonès, Pimec, Plataforma per la Llengua, CCOO, Sindicat d’Iniciatives i Turisme, Diputació de Tarragona, UGT, Sobirania i Justícia, Súmate, Unió de Pagesos, UDC, STEC, Centre Guillem Olivé i Orfeó Canongí.

8 | Tarragona

11 de juny de 2014 |

TARRAGONA

port de tarragona

Inauguració del nou local de la Fundació Stella Maris al Port de Tarragona Les noves dependències s’ubiquen en l’antic edifici de Sanitat Exterior

L

’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, acompanyat del president del Port de Tarragona, Josep Andreu; el subdelegat del Govern espanyol a Tarragona, Jordi Sierra, i l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, han inaugurat del nou local de l’Apostolat del Mar- Stella Maris, recentment remodelat per acollir els mariners.

En l’acte, l’Arquebisbe de Tarragona va exaltar el gran servei diocesà que realitza Stella Maris, a l’esdevenir una veritable llar d’acollida per als mariners, que passen llargues temporades lluny de casa seva. El delegat d’Stella Maris a Tarragona va voler agrair a tots els voluntaris de l’Apostolat la gran tasca realitzada; així mateix va voler destacar la personalitat de la ciutat de Tarragona «ciutat oberta al mar i a la seva gent».

Al seu torn, el subdelegat del

Stella Maris desenvolupa una tasca vital a Tarragona perquè permet l’atenció personal als mariners que, durant mesos, estan lluny de casa seva. Les noves instal·lacions d’Stella Maris s’ubiquen més a prop del recinte portuari, i això permet un millor desenvolupament de les seves funcions. Stella Maris és el nom amb què es coneixen els centres de l’Apostolat del Mar en els ports més importants del món; és un centre que vol ser una llar lluny de llar on els mariners trobin l’amistat i l’escalf necessari de les persones que integren l’equip de voluntaris.

govern a Tarragona també va voler destacar la feina d’Stella Maris. El president del Port de Tarragona va posar en valor el lloc privilegiat on s’ubiquen les instal·lacions «visible i accessi-

ble», així com la previsió futura de rehabilitar la façana de l’emblemàtic edifici. Andreu també va destacar el gran servei d’assistència als mariners que ofereixen els voluntaris d’Stella

Maris.

L’alcalde de Tarragona va cloure l’acte incidint en que el servei que ofereix Stella Maris és un exemple dels serveis essencials per a la societat.

Stella Maris és el nom amb què es coneixen els centres de l’Apostolat del Mar a tot el món

NETEJA

Nova campanya de recollida selectiva a Llevant Fins al 31 de juliol es reforçarà la recollida de la fraccció orgànica

L

’Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa una campanya per millorar la recollida selectiva dels residus, especialment de la fracció orgànica, a la zona de Llevant. La campanya es va iniciar el 2 de juny i es perllongarà fins al 31 de juliol.

El conseller de Neteja Pública, Joan Sanahujes, ha manifestat que «actualment en els contenidors de matèria orgànica de la zona de Llevant hi ha una mitjana d’un 15% de residus que no són orgànics, és a dir, residus que haurien de dipositar-se en algun altre contenidor, com són: envasos, paper, cartró, roba i rebuig, i la Campanya pretén reduir a

Calendari de la campanya al zona de Llevant u Vall de l’Arrabassada: del 2 al 15 de juny u Cala Romana, Savinosa i Boscos: del 16 al 29 de juny u Molnars, Solimar, Pinatell, Entrepins i l’Escorpí: del 30 de juny al 13 de juliol uLa Móra, Tamarit i Ferran: del 14 al 31 de juliol

la meitat, aquesta quantitat de residus impropis».

Objectius Els objectius de la campanya són quatre. D’una banda, millorar la qualitat de la matèria orgànica recollida selectiva-

ment, arribant a un 8% de residus impropis als contenidors de fracció orgànica; d’una altra banda, millorar la sensibilitat dels veïns d’aquests barris vers la problemàtica que significa una selecció de residus incorrecta. En tercer lloc, es pretén augmentar la quantitat de

matèria orgànica recollida selectivament, per tal d’acostarnos als objectius de recollida selectiva marcats per l’Agència de Residus de la Generalitat de Catalunya: recollir selectivament el 60% dels residus municipals l’any 2020. I finalment, augmentar la recollida selectiva de la resta de residus: vidre, paper i cartró i envasos.

Accions Es distribuirà informació domiciliària, a través de díptics informatius sobre els diferents tipus de residus i el contenidor on han de ser dipositats, i també es donarà informació en el mateix contenidor.

Aquesta iniciativa municipal es completa amb el lliurament

de kits de reciclatge per facilitar la correcta selecció dels residus als habitatges, que comprenen un cubell de 7,5 litres per la matèria orgànica, una mostra de bossa compostable, i un trio de bosses de ràfia per dipositar-hi el vidre, el paper i cartró i els envasos, que els veïns de les zones esmentades anteriorment podran recollir de manera gratuïta.

Aquesta campanya es va realitzar als barris de Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador, del mes de febrer a maig d’enguany. El 2015 es farà extensiva a totes les zones de la ciutat.

El kit es podrà recollir a les oficines del departament de Neteja pública de l’Ajuntament , a la plaça Imperial Tàrraco núm.

1, de 9 a 14.30 hores.

Tarragona

| 11 de juny de 2014

|9

TARRAGONA

ESPORT

El Llagostera, l’últim escull del Nàstic per tornar a la categoria de plata El club grana intensifica la campanya per aconseguir socis abans dels partits de ‘play off’. El primer serà el dia 15 de juny a les 19 hores al Nou Estadi

E

l Club Gimnàstic de Tarragona i la UE Llagostera es disputaran una plaça a la Segona Divisió A del futbol espanyol. Els dos equips catalans jugaran els partits de la fase final del ‘play off’ d’ascens amb la moral ben alta, després d’haver protagonitzat dues grans remuntades. Ara caldrà veure quin dels dos equips és el més fort i aguanta millor la pressió. El partit d’anada es disputarà el diumenge 15 de juny a les 19 hores al Nou Estadi.

El Nàstic de Tarragona és ben a

El Nàstic i la UE Llagostera ja s’han enfrontat en dues ocasions aquesta temporada, amb balanç positiu per als granes. Foto: UE Llagostera.

prop de viure el retorn a la categoria de plata del futbol espanyol, després de dues temporades lluitant per disputar el play off d’ascens a aquesta categoria, cosa que ha desfermat de nou la passió entre els tarragonins, que tornen a omplir les grades del Nou Estadi per veure els partits més decisius dels darrers anys.

El club ha aprofitat l’ocasió per intensificar la campanya de captació de socis amb vista a aquest final de temporada i preparar-se per la pròxima, ja que, si finalment s’aconsegueix l’ascens, serà molt més exigent econòmicament parlant que aquesta.

El camí del Nàstic fins aquí no ha estat fàcil, ja que ha hagut de superar equips com el Ràcing de Ferrol i el Sestao River mentre que el Llagostera s’ha desfet de l’Avilès -després de caure davant el campió de grup, el Ràcing de Santander, que va pujar de categoria directament–.

Ambdós equips catalans ja s’han enfrontat dues vegades aquesta temporada, amb un empat (0-0) i una victòria (1-0) per als granes. Esperem que aquesta vegada, com a mínim, es repeteix el mateix resultat, que enviaria els granes directament a la Segona Divisió A.

10 | Territori

11 de juny de 2014 |

tE RRITORI

UNIVERSITAT

Setmana de proves de selectivitat Prop de 3.000 estudiants de batxillerat i cicles formatius de les comarques de Tarragona aspiren a accedir als estudis universitaris

A

quest dimecres dia 11 de juny comencen les Proves d’Accés a la Universitat –PAU 2014- per a 2.855 estudiants de batxillerat i cicles formatius a les comarques de Tarragona que aspiren a accedir als estudis universitaris.

Les proves de selectivitat són els dies 11, 12 i 13 de juny i es faran als matins a 16 tribunals repartits entre Tarragona, Reus i Tortosa. A Tarragona hi ha vuit tribunals, quatre al campus Catalunya i quatre al campus Sescelades. A Reus hi ha quatre tribunals, tres al campus Bellissens i un a l’IES Baix Camp, i quatre més a Tortosa, a l’IES Joaquim Bau, al campus Terres de l’Ebre i dos a l’IES de l’Ebre.

El nombre de joves matriculats a les PAU a les comarques

de Tarragona enguany és de 2.855 quan l’any passat va ser de 2.818. Del total, 2.423 són alumnes que han aprovat el batxillerat enguany, un 2,26% menys que l’any passat quan van ser 2.479. A aquests alumnes enguany se sumen 432 estudiants que es presenten voluntàriament a exàmens de matèries específiques per intentar pujar nota, d’aquests 221 són de cicles formatius i 211 de batxillerat de cursos anteriors al 2013-14.

Calendari i horaris Dimecres els alumnes s’han de presentar a les 8,30 hores al tribunal assignat i a les 9 hores començaran les proves que es fan de matí i tarda, fins a les 17 hores. Dijous i divendres les proves comencen a les 8.30 ho-

res i acaben a les 16.30 hores.

Cada estudiant tindrà uns horaris i llocs d’examen específics en funció de les matèries de modalitat que ha escollit. Per tant, tot i que hi ha programats 13 horaris de proves, cada estudiant en farà un màxim de 8.

La fase general consta de cinc exercicis: Llengua catalana i literatura, Llengua castellana i literatura, Llengua estrangera, Història o Filosofia i una matèria de modalitat de batxillerat triada per l’estudiant. Per superar aquesta prova d’accés a la

universitat s’ha d’obtenir una nota igual o superior a 5 com a resultat de la mitjana ponderada del 60% de la nota mitjana de batxillerat i el 40% de la qualificació d’aquesta fase general de les PAU, sempre que aquesta última sigui superior a 4.

salut

Nova tècnica per millorar el diagnòstic del càncer de pulmó a la demarcació L’ecobroncoscòpia s’aplicarà a tres hospitals de la província, però qualsevol dels altres centres hospitalaris pot derivar-ne pacients

E

ls serveis de Pneumologia de l’hospital Joan XXIII de Tarragona, el Sant Joan de Reus i el Verge de la Cinta de Tortosa han posat en marxa la tècnica de l’ecobroncoscòpia (EBUS), una prova es realitza a Reus (en col·laboració amb els serveis d’Anestesiologia i d’Anatomia Patològica de l’hospital de Sant Joan) per a pacients derivats de qualsevol dels hospitals de la província.

Ja s’han atès els primers 39 casos amb bons resultats.

L’EBUS és una tècnica indicada principalment per completar el diagnòstic del càncer de pulmó, que permet explorar el territo-

ri ganglionar mediastínic i les lesions pròximes a la tràquea, els bronquis principals i les primeres divisions bronquials, per mitjà de la seva visualització

ecogràfica. En molts casos permet fer una punció dirigida per poder precisar els diagnòstics.

L’estudi ganglionar en aquests pacients permet establir amb

molta més exactitud el grau d’extensió de la malaltia i, d’aquesta manera, es pot adequar millor el tractament.

L’EBUS també està indicat per a l’estudi d’altres tipus de patologies.

La prova per a tots els pacients es gestiona des del seu hospital d’origen, se’ls programa una visita amb Anestesiologia de l’Hospital de Sant Joan per a preoperatori i, posteriorment, s’adjudica una data per a la prova, que és ambulatòria (alta el mateix dia) i es fa a quiròfan.

Els resultats definitius de l’anatomia patològica i/o microbiologia en la majoria dels casos estan disponibles en un màxim de

8 dies a partir del procediment.

La previsió anual d’aquestes proves, tenint en compte tota la referència provincial, pot estar al voltant del 100 casos. Així mateix, amb aquesta iniciativa els pacients s’estalvien el trasllat als centres hospitalaris de Barcelona i es millora considerablement la llista d’espera.

El desenvolupament d’aquesta tècnica és el resultat més important fins a l’actualitat d’una iniciativa de col·laboració entre els serveis de Pneumologia dels tres centres amb l’objectiu d’oferir als pacients de les comarques tarragonines una atenció pneumològica de màxim nivell.

Territori | 11

| 11 de juny de 2014

TE RRITORI

SEGURETAT VIÀRIA

La DGT estudia el projecte d’un metge tarragoní per al control d’incapacitats en la conducció El sistema proposa la creació d’una «història viària compartida»

L

a Direcció General de Trànsit (DGT) té damunt la taula un projecte que podria permetre identificar aquelles persones que, per circumstàncies diverses, presenten una incapacitat temporal per conduir provocada per una malaltia transitòria o bé derivada del consum de psicofàrmacs, entre d’altres.

Es tracta d’un projecte desenvolupat pel metge de família, Josep Serra, del CAR Vilaseca, que segueix les bases del vigent Sistema Integrat de Gestió de les Incapacitats Temporals en l’àmbit del treball (SIGIT). El projecte, que ha estat avalat pel Servei Català de Trànsit, s’anomena SIGIVIT (Sistema Integrat de Gestió de les Incapacitats Viàries Transitòries) i és una iniciativa pionera a tot Europa.

«Cada setmana passen per la consulta més de 200 persones, algunes de les quals presenten símptomes com pèrdua de visió, arítmies, etc., derivats de malalties transitòries, com ara un ictus, epilèpsia, o bé del consum de psicofàrmacs o de substàncies estupefaents que les incapaciten per conduir», assegura el doctor Serra, «davant d’això, els metges no disposem d’un protocol que ens permeti comunicar aquesta incapacitat d’una manera àgil, respectuo-

cossos de seguretat de Trànsit (Mossos d’Esquadra), que han de disposar d’aquesta informació sobre el conductor i actuar en cas d’interceptar-lo conduint.

Protecció de dades

El doctor Josep Serra és l’impulsor del SIGIVIT./ Tomàs Varga.

sa, ràpida i sense incomoditats burocràtiques, ja que, amb la Llei actual, un metge del sistema public pot, si s’esdevé, notificar-ho a les autoritats».

Història viària compartida L’objectiu del programa SIGIVIT és crear un sistema que permeti que el metge pugui notificar aquesta incapacitat temporal d’un pacient per posar-se al davant del volant i que aquesta notificació sigui compartida

per tots els estaments que estan implicats en la gestió del trànsit, «una mena d’història viària compartida», assegura el doctor Serra.

Aquests estaments serien, d’una banda, el sistema sanitari: la història clínica del pacient inclourà un apartat on s’especifiqui que aquella persona és «apta», «no apta» o «apta amb restriccions» per conduir; d’una altra banda, el Servei Català de Trànsit i la DGT, que han de tenir constància d’aquesta circumstància i, finalment, els

«El programa està dissenyat per preservar la Llei de protecció de dades, de manera que la informació continguda en la història mèdica del pacient ni cap de les seves dades personals s’han de veure vulnerades en cap moment», afirma el doctor Serra.

De la mateixa manera que una malaltia temporal transitòria és motiu de baixa laboral també ho pot ser per conduir. Tenint en compte, però, que aquest fet pot significar la retirada temporal de permís de conduir –que per moltes persones és també una eina de treball– el programa preveu que les administracions engeguin els mecanismes necessaris per garantir el manteniment dels llocs de treball dels pacients mentre dura la restricció.

Altrament, les revisions mèdiques d’aquests pacients es realitzaran amb major freqüència. En aquest cas, comenta el doctor Serra, «caldrà una major implicació dels centres de reconeixement mèdic, els quals hauran de ser autèntics aliats dels metges de capçalera i dur

un control exhaustiu d’aquests casos».

Pedagogia «Igual que des de l’atenció primària hem incorporat com una de les nostres prioritats l’educació en matèria de drogues, alcohol o conducta sexual per prevenir els seus efectes perjudicials i fer prevenció, també és necessari fer pedagogia sobre les conductes de risc davant del volant, tractar-les com una qüestió sanitària més», afirma el doctor Serra, «de manera que permetin reforçar des de la base les campanyes de seguretat viària que s’han fet en els últims anys i que han permès reduir molt significativament el nombre d’accidents a les nostres carreteres», conclou.

Col·laboració «L’objectiu, en definitiva, és disposar d’un sistema que permeti que els metges d’atenció primària i els centres de reconeixement mèdic puguin comunicar, amb totes les garanties de seguretat i privacitat, quan una persona pot representar un risc per a ella mateixa i per als altres i compartir aquesta informació amb les autoritats pertinents. Per això cal la implicació i la col·laboració de tots ells«, assegura Josep Serra.

12 | Territori

11 de juny de 2014 |

te rritori

torredembarra

el vendrell

La gent gran, protagonista de la setmana

Els premis de la campanya comercial del Pla de Barris s’exposen a Cal Mumbru

Del 2 al 7 de juny han tingut lloc nombrosos actes per a la gent gran

Fins al dia 22 de juny les persones que comprin als comerços locals opten a premi

D

el 2 al 7 de juny la regidoria de Benestar Social de l’Ajuntament de Torredembarra va organitzar la Setmana de la Gent Gran, amb la col·laboració de l’Associació de Jubilats i Pensionistes. Durant aquests dies, la gent gran va poder gaudir de nombroses activitats: xerrades, sevillanes, ball de saló, sardanes, jocs diversos, exposició de diferents treballs (patchword, treballs manuals), dinar de germanor i teatre. Tots els actes van comptar amb una gran concurrència de públic.

La regidora de Benestar Social, Francisca Felguera, ha explicat que des de la Regidoria s’ofereix tot l’any un ampli ventall d’activitats per a la gent gran amb la voluntat de potenciar i facilitar que es mantinguin actius i tinguin la possibilitat de dur a terme ac-

D

es de la setmana passada es poden veure exposats al local de Cal Mumbru de la plaça Nova els premis de la campanya de dinamització comercial «Barris antics.

Molt per descobrir, molt per oferir», una campanya que es desenvolupa de manera conjunta amb 23 municipis que tenen Pla de Barris al nucli antic.

tivitats lúdiques, socials, culturals, esportives, etc.

Pel que fa als serveis destinats a la gent gran de la Regidoria de Benestar Social, només a la Llar de Jubilats durant el 2013, un total de 1.012 usuaris van

gaudir dels tallers que s’organitzen trimestralment i, 222 persones participen a les activitats de gimnàstica i 160 al Servei Bon Dia, destinat a persones que viuen soles o resten soles bona part del dia.

Fins al 22 de juny, les persones que comprin als comerços adherits poden optar a un premi aportat per tots els municipis participants, valorat en més de 1.600 euros, i també a altres lots de productes i serveis aportats pels comerciants del Vendrell que hi participen. Una de les novetats de la campanya d’enguany és que en aquesta edició s’incorpora un regal per a un dels comerciants

de cadascun dels municipis col·laboradors.

La campanya de dinamització comercial «Barris antics.

Molt per descobrir, molt per oferir» té com a objectiu potenciar i dinamitzar el comerç urbà de proximitat en els nuclis antics per millorar la qualitat de vida i la cohesió social.

Les novetats de la campanya es poden seguir a través del perfil comú a Facebook www.facebook.com/BarrisAntics, del perfil propi del Vendrell www.facebook. com/compraralvendrelltepremi, en el qual també hi ha un mapa dinàmic amb tots els comerços adherits a la campanya, ubicació i l’obsequi que han aportat al sorteig, i del web municipal www.elvendrell.cat. En aquesta adreça també hi ha una llista dels comerços adherits.

calafell

L’Ajuntament obté un crèdit que dedicarà a inversions per al municipi durant el 2014 Tot i aquesta operació, el consistori tancarà amb 6,7 punts menys d’endeutament

L

’Ajuntament de Calafell ha aprovat dur a terme una operació de crèdit, de gairebé 2 milions d’euros, que dedicarà específicament a realitzar inversions per a la millora del municipi.

«Amb l’obtenció d’aquest préstec totes les inversions previstes per enguany estan garantides, ja que disposem de tots els diners per executar-les», explica l’alcalde de Calafell, Joan Olivella.

Entre aquestes inversions destaquen, per exemple, les obres del Passeig Marítim o els diners necessaris per les inversions al

nucli de Segur previstes al pressupost. Tot i aquesta operació de crèdit, l’Ajuntament de Calafell

preveu tancar l’exercici 2014 amb un 93,82% d’endeutament, 6,7 punts menys que el 2013. De

fet, l’Ajuntament de Calafell ha presentat a la Generalitat el Pla Econòmic Financer 2014-2015, que ha estat aprovat en el ple celebrat avui, segons el qual aquest exercici 2014 es restablirà la situació d’equilibri pressupostari, i s’assolirà l’objectiu d’estabilitat, deute públic i compliment de la regla de la despesa. «Cal destacar que, en un acte de responsabilitat, hem fet un gran esforç per reduir el deute», afirma Montse López, regidora d’Hisenda.

Així mateix, en el transcurs del ple celebrat avui, l’Ajuntament de Calafell també ha aprovat adherir-se a la millora de les

condicions financeres de les operacions d’endeutament, una possibilitat que ha estat aprovada per l’Estat aquest passat mes de maig. D’aquesta manera, l’Ajuntament de Calafell podrà fer front al que va haver de demanar l’any 2012 per pagar a proveïdors a un tipus d’interès més baix i que significarà un estalvi global d’uns 330.000€. «Calafell no vol pagar més del que toca i per això no volem deixar passar l’oportunitat de reduir el tipus d’interès de la línia ICO que vam sol·licitar en el seu dia», explica la regidora Montse López.

| 11 de juny de 2014

Publicitat | 13

14 | 550è Aniversari

11 de juny de 2014 |

5 50 anys d e l’HOSP ITAL d e santa tecla

L’entrevista

Josep Maria Vives dermatòleg

«A l’Hospital de Santa Tecla vam atendre milers de tarragonins realment pobres en la dècada dels 80»

J

osep M. Vives, un dels dermatòlegs en actiu més reconeguts de la ciutat de Tarragona, va treballar de ben jove a l’Hospital de Santa Tecla. Als anys 80, tot just coincidint amb la implantació del sistema sanitari públic a l’Estat, ell va tenir un paper cabdal en la creació del servei de dermatologia al centre hospitalari. Aprofitem les seves vivències professionals i personals d’aquells anys per conèixer una mica millor la història de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla.

Quin és el seu primer record té de l’Hospital de Santa Tecla?

La primera vegada que vaig entrar a l’hospital jo era només un nen. Era un vell hospital de beneficència de la ciutat, l’únic que hi havia, perquè no hi havia el Joan XXIII, que és de l’any 67. Acabaven d’operar una familiar i vaig anar-la a visitar amb el meu pare. Recordo la casa de socors, que era l’únic lloc que hi havia d’urgències a la ciutat. Tant si et tallaves a la mà com si tenies un problema greu de salut, t’atenien allà.

Com era l’hospital en aquella època?

Era un edifici vell que tenia al costat la Casa de Socors i el Teatre Principal, que era meravellós. Després tenia un annex que era la clínica de Santa Te-

cla. Encara es conserva l’entrada pel carrer de Sant Agustí.

Allà es feia cirurgia general i obstetrícia, fins que es van inaugurar la primera i segona planta a sobre el claustre des dels porxos actuals. Fins que no vaig estudiar medicina no vaig entrar a les velles sales de l’hospital. Vaig acabar la carrera l’any 73 i vaig entrar a treballar en aquest hospital l’any 80. En aquest període de 7 anys vaig estar fora de la ciutat, just el temps en què més es va transformar l’hospital.

Com va ser aquest canvi?

Va ser un canvi extern, de l’estructura externa de l’edificació.

Pràcticament es va enderrocar tot, la part de les sales velles, a l’esquerra mirant a l’hospital des de la Rambla Vella. Ara és l’edifici actual que jo gairebé vaig inaugurar amb la resta de companys. Les consultes externes es van crear tot just aquell gener del 80. També he vist crear una adaptació de l’actual UCI que es va posar a les zones centrals.

A qui s’atenia a l’hospital?

Aquest va ser durant molts anys un hospital de beneficència per a pobres de solemnitat, que n’hi havia molts, fins que es va establir una llei sanitària el 1986. Amb Felipe González es va crear la unificació del dret a la sanitat pública i es va donar una llibreta d’assistència sani-

«Fins l’any 1967, l’únic hospital que hi havia a la ciutat de Tarragona era el de Santa Tecla.

Venia gent de tota la província» tària a tothom, però fins que no es va posar en pràctica, gairebé tota la dècada dels 80, jo vaig assistir al Santa Tecla infinitat de pacients pobres, a part d’altres pacients de mútues.

Què recorda de la seva època d’estudiant?

Vaig entrar a estudiar medicina als estius. Llavors m’interessava molt l’aparell digestiu i estudiava amb el Dr. Ramos, que era un adjunt del Dr. Adserà, que portava l’àrea de l’aparell digestiu. Ell va començar a fer gastroscòpies. A mi m’agradava i vaig començar a fer les primeres passes per aquí. Venia a les tardes a un annex que hi havia al costat dels antics quiròfans, a la segona planta, on es feien les gastroscòpies i altres exploracions.

Parla de l’aparell digestiu, però la seva especialitat no ha estat aquesta.

No, jo vaig voler fer l’especialitat d’aparell digestiu. Vaig passar tots els exàmens i, en el moment de l’entrevista final per entrar en un gran hospital de Barcelona, em vaig adonar que hi havia el fill d’un digestòleg i que la plaça era per a ell, ja que només n’hi havia una.

Aleshores vaig anar a fer una substitució d’un mes a un poblet i em vaig adonar que hi havia un munt de coses de la pell que no sabia. Vaig comprar un llibre per saber-ne alguna cosa, però tot em semblava tot igual.

Em vaig posar a estudiar i allí va néixer la meva veritable vocació, la dermatologia.

No ha pensat mai a canviar d’especialitat?

Quan et fas gran t’adones que hi ha moltes coses que hauries pogut fer. També he tingut inclinacions quirúrgiques i encara les tinc, així com cap a altres especialitats que hauria fet

tranquil·lament.

No li ha tocat fer urgències?

Fent l’especialitat sí, però no he fet mai urgències aquí. Sóc un privilegiat de la medicina (riu). Els meus companys m’ho diuen. Els dermatòlegs no en fem.

Quan va començar a treballar a Santa Tecla?

Home, la data és inoblidable, el dia 2 de gener de l’any 1980. El dia 1 era festa i vaig entrar el dia 2.

Quina havia de ser la seva tasca a l’hospital?

El Dr. Adserà em va donar totes les facilitats per muntar un servei de dermatologia, perquè aquí no hi havia dermatòleg.

D’alguna manera, les circumstàncies van fer que creés un servei que no existia. Després va venir un munt de gent, el centre es va estabilitzar i va créixer

550è Aniversari | 15

| 11 de juny de 2014

5 5 0 ANYS D E L’HOSP ITAL D E SANTA TECLA

«Avui Santa Tecla és molt més que un hospital. És una xarxa que s’esforça per ajudar la gent gran, la gent jove i la salut en general» fins arribar al que és ara.

Quin record té dels companys, dels metges?

Home, he conegut molta gent al llarg dels anys. Jo voldria dedicar una paraula positiva per al doctor Adserà pare, perquè va passar uns moments d’una dificultat extrema. Aquest hospital va estar apunt de tancar si no hagués estat pel seu caràcter de dir «aquí aguanto jo el timó i si ens morim, em moro jo a dins».

I de records de metges, en tinc molts. Pensi que jo vaig veure crear els serveis i les especialitats.

Suposo que són moltes les anècdotes i vivències que té.

Ens en pot explicar alguna?

Moltíssimes de personals i d’altres companys. Recordo una monja que es deia Sor Luisa.

Una bona dona. Llavors jo fumava i entrava amb un cigarret a la mà a les consultes, cosa que ara és impensable. Quan ella em veia, em donava la llista del

dia, un foli escrit a mà dels pacients, i deia «Tenga, tenga, tenga el cenicero». I si no li agafava el cendrer, me’l portava a la consulta.

Ara encara fuma?

Vaig deixar de fumar precisament gràcies al director de l’hospital, el Dr. Josep Adserà.

Em tenia un cert afecte i al migdia baixava i m’explicava coses en un despatxet que hi havia on ara hi ha anatomia patològica.

Era un despatx compartit per la direcció de l’hospital, eh? No us penseu que això eren grans coses. Allí, fèiem petar la xerrada alguna estona. Un dia, jo estava fumant un petit puret davant d’ell i em va dir «Escolta’m, amb el caràcter que tens, com és que fumes?». I jo vaig dir «Miri, doctor, té vostè tota la raó». Vaig deixar de fumar i no ho he fet mai més des d’aquell dia. D’això fa 30 anys. Gràcies a una paraula ben dita en un moment oportú.

I alguna anècdota de l’hospital?

A sota de l’hospital hi havia un pati que servia de lloc d’aparcament, un lloc que vigilava un tal Joan, que sempre duia una boina de costat amb una bata de la Casa de Socors. Els metges aparcàvem un darrere l’altre i li deixàvem la clau a ell. Un dia, un metge em diu «M’han robat el cotxe», ho va dir a tot l’hospital. L’home feia quinze dies

que estava desesperat perquè no trobava el cotxe quan un dia vaig a buscar el meu cotxe a l’aparcament i el Joan em diu: «Aquí hi ha el cotxe del doctor tal, que fa quinze dies que està aparcat sense moure’s de lloc».

No recordava que l’havia deixat allí!

Ha canviat molt la medicina durant aquest temps?

Si els meus avantpassats metges entressin en un servei d’urgències actual, caurien de cul.

Si un arquitecte o un advocat ressuscitessin després de 100 anys, potser encara sabrien alguna cosa. En medicina això és pràcticament impossible. Penseu que jo quan vaig començar tenia la radiologia i res més. No existia l’ecografia. Les transformacions tecnològiques i genètiques, sobretot el descobriment del genoma humà cap a l’any 2000, ha estat el màxim avenç pel que fa a coneixements de la medicina. Cada dia avancem més. I això és només la punta de l’iceberg.

Com creu que veu la Xarxa la gent del carrer?

Avui Santa Tecla no és només un hospital, sinó que és una xarxa que ofereix serveis tant sanitaris com socials a la gent.

Jo crec que la societat és conscient de l’esforç que realitza, de tot aquest ventall de possibilitats que s’ofereixen a la gent gran, a la gent jove i a la salut.

HISTÒRIA DE L’HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA DE TARRAGONA

16 | Salut

11 de juny de 2014 |

x a rx a s a n i tà r i a i soc i al d e s an ta t ecla

Set anys de la consulta específica d’alcoholisme a l’ABS Calafell Es tracta d’una consulta única a Catalunya que permet donar atenció a les persones amb consum de risc de la zona d’influència del centre

L

El consum d’alcohol és el segon factor de risc per a la salut de la població en general i el seu risc augmenta proporcionalment al consum. Com a dada significativa cal destacar que el 20% dels pacients d’un país són bevedors de risc.

«Els pacients de l’àrea d’influència de l’ABS de Calafell havien de marxar a Tarragona per fer el seguiment, cosa que generava un índex molt alt d’abandonament del tractament. Per això vam proposar la creació d’una consulta específica que ens permetés tractar-los directament des d’aquí», expliquen la metgessa de família Josefina

Una copa de vi o cava Una cervesa Un cigaló o xarrup

Una copa de conyac o licor Un whisky Un combinat

Consum de risc: >28 UBE/setmana en el sexe masculí >17 UBE/setmana en el sexe femení Ribó i la infermera Ester Armajach.

Els resultats Els resultats, segons les dues professionals, són molt satisfactoris, ja que, d’una banda, la majoria de pacients bevedors de risc de la zona són atesos al mateix CAP, concretament un 81,33% del total, i, de l’altra, s’ha millorat l’atenció a aquests pacients.

En aquests set anys, a la consulta s’han atès 61 pacients, un 81,97% dels quals són homes, amb una mitjana d’edat de 53,87 anys. Del total de pacients que han arribat a la consulta, un 98% presentava un consum de risc, mentre que un 8,20% ja arribava sense presentar aquest consum de risc.

En aquest sentit, un primer cribratge i una intervenció

breu redueix fins a un 20% el consum de risc i els problemes associats. «Tan sols amb un toc d’alerta del metge respecte al consum d’alcohol es produeix ja un descens significatiu del consum». Aquest toc d’alerta es produeix quan el pacient passa per un primer reconeixement mèdic per part del seu metge de capçalera, qui li realitza un Interrogatori Sistematitzat de Consums Alcohòlics (ISCA) basat en uns criteris internacionals, que permet determinar si una persona té un consum de risc (vegeu quadre).

«El consum d’alcohol, malauradament, no té un límit clar, és socialment ben vist i fins i tot recomanable en certs casos», explica la doctora Ribó.

Per això en molts casos la població no té consciència del seu consum de risc fins que ho determina el metge d’aten-

2 UBE

La doctora Josefina Ribó (a l’esquerra) i la infermera Ester Armajach presentaran el dia 14 de juny els resultats de la consulta al Congrés del semFYC a Gran Canària /T.V.

1 UBE

a Generalitat de Catalunya va impulsar entre el 2002 i el 2005 la campanya «Beveu menys» adreçada a la població en general per reduir el consum de risc de begudes alcohòliques. En el marc d’aquesta campanya, es va dur a terme un programa formatiu per als professionals mèdics i sanitaris d’atenció primària en aquesta matèria, amb l’objectiu de dotar-los de les estratègies necessàries per detectar conductes de risc entre els pacients i actuar en conseqüència. Arran d’aquesta formació, l’any 2007, la doctora Josefina Ribó i la infermera Ester Armajach, de l’ABS de Calafell de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, van decidir impulsar una consulta específica sobre alcoholisme amb l’objectiu de donar cobertura a la població de la seva àrea d’influència, la qual havia de desplaçar-se necessàriament a Tarragona per rebre l’atenció específica. Després de set anys de treball, l’equip d’aquesta consulta, única a Catalunya, ha recopilat els primers resultats en un estudi que presentaran el pròxim dia 14 de juny al XXXIV Congrés de la SemFYC –Sociedad Española de Medicina de Familia y Comunitaria– a la població de Maspalomas, a Gran Canària.

*UBE: Unitat de Beguda Estàndard

ció primària, que el deriva a la consulta d’alcoholisme.

Funcionament de la consulta La consulta específica d’alcoholisme de l’ABS Calafell té lloc un dia a la setmana durant una hora i atén pacients derivats pel seu metge de capçalera que estan motivats per fer el seguiment. «Quan un pacient arriba a la consulta es determina, mitjançant l’aplicació d’uns qüestionaris específics (AUDIT) quin grau de consum presenta», explica la doctora Ribó, «i, en funció del resultat, es defineix el tractament més adequat.

S’estableixen tres nivells de consum: consum de risc, perjudicial o dependència. Quan una persona presenta un consum de risc –aquelles que superen el nombre d’UBE (Unitat de Begu-

La majoria de pacients bevedors de risc de la zona, un 81,33%, són atesos al mateix CAP da Estàndard) recomanades– el tractament es basa a recomanar-li que redueixi el consum, mentre que si presenta un consum perjudicial (quan el consum d’alcohol comença a tenir afectacions fisiològiques) la recomanació és «consum zero».

En aquests set anys, aquest ha estat el cas del 47,54% dels pacients atesos.

En el cas que es detecti una dependència a l’alcohol cal determinar, en primer lloc, si el pacient reuneix els criteris per poder ser tractat des de la consulta o bé ha de ser derivat al CAS (Centre d’atenció i seguiment de les drogodependències) de Tarragona. «Els pacients que són derivats són els que presenten també altres addiccions, que són reincidents o bé que no tenen suport familiar», explica la doctora Ribó.

Si hi ha dependència, pot ser necessari realitzar un tractament de desintoxicació (s’ha fet en el 32,79% dels casos) o no. En el cas que no sigui necessari el que es fa és un tractament de deshabituació (14,75% dels casos). Tant la deshabituació com la desintoxicació es realitza mitjançant l’administració de fàrmacs. Del total de pacients tractats durant aquests anys, un 18,04% han estat donats d’alta.

La implicació personal de les professionals és inevitable.

«Tot i que has d’actuar des de la professionalitat és inevitable implicar-te personalment. El que més satisfacció ens produeix és veure el canvi que experimenten les persones quan tot va bé», conclouen les professionals, que el pròxim divendres presentaran aquests resultats al XXXIV Congrés de la semFYC.

Social | 17

| 11 de juny de 2014

x a rx a s a ni tàr i a i s oc i a l d e s an ta t ecla

El paper dels educadors en el Centre Residencial d’Acció Educativa Casa Sant Josep (II) El sistema de treball del centre es basa en una rutina diària on s’apliquen totes les estratègies i accions dels educadors Ricard Fernández Director CRAE Casa Sant Josep

Els infants i adolescents fan una vida tan normal com la de la ersta de la població, amb les seves rutines i el seu dia a dia, on també hi ha moments per a l’esbarjo/Cedida.

E

n l’anterior article parlàvem dels vuit conceptes bàsics que emmarquen la nostra praxi: l’educació, el vincle, l’atenció individualitzada, la norma, la sanció, l’autonomia, la vida quotidiana i la intervenció i també de com s’orquestren totes les estratègies i accions que els educadors apliquem al centre.

En aquesta ocasió creiem que és interessant explicar que aquests vuit ingredients amb els quals treballem es concreten en un sistema de treball tant en equip com de manera individual que es desenvolupa en el dia a dia dels infants i adolescents Els grups d’infants al CRAE es divideixen en petits, mitjans, adolescents i joves; i les edats van en funció de la mitjana de la població atesa al centre, la qual pot variar en funció dels nens/es que vénen a viure a la casa i dels que marxen.

A cada grup hi ha un total de deu infants i adolescents. Tots estan escolaritzats tant en escoles com en instituts de Tarragona o propers a la ciutat. Intentem en la mesura del possible anar a les escoles caminant, ja que d’aquesta manera, per una banda establim una relació més propera amb l’infant que acompanyem i per l’altra hi ha un aprenentatge de les normes socials i els comportaments correctes que un ha de tenir quan va pel carrer.

El dia a dia dels infants Els infants i adolescents fan una vida tan normal com la resta de població. A les set del matí ja toca diana a la casa,

amb l’acompanyament dels educadors es lleven, es dutxen, deixen l’habitació endreçada i van a esmorzar. A partir de dos quarts de nou ja comencen a marxar cap a les diferents escoles i instituts. La gran majoria dels que van a l’institut fan jornada intensiva i a les dues o les tres del migdia arriben al centre per dinar i quedar-se a la casa.

Els petits arriben, dinen i se’n tornen a l’escola. A partir de les cinc de la tarda la gran majoria de nens i adolescents ja són al centre. Les tardes a la casa són molt diferents per a cada grup i per a cada nen/a. Per una banda, hi ha aquells infants i adolescents que tenen alguna activitat extraescolar: repàs, taekwondo, escacs, patinatge, teatre, etc., i, per tant, arriben una mica més tard, i per altra banda, hi ha els que en arribar a la casa més aviat comencen a fer el que anomenem «estudi»: deures, treballs, estudi per a exàmens o lectura. L’estudi és obligat per tots els infants i adolescents del centre.

«I arriba la nit. Un dels moments més dolços per a tots els infants però un dels més complicats per als nostres» En els grups de mitjans i petits, després de l’estudi és el moment de les dutxes, preparar-se la roba per l’endemà, guardar la roba neta que ha pujat de la bugaderia i preparar-se per anar a sopar.

Així explicat sembla poca cosa, però els educadors de les tardes fan una gran tasca acompanyant els infants en la seva vida quotidiana i en el seu desenvolupament. És una de les franges més dures del dia, ja que en poques hores s’han de fer moltes coses i no hem d’oblidar que, com tots els infants, necessiten la companyia i l’afecte de l’adult.

Pel que fa als més grans, les

tardes són diferents, ja que per l’edat, alguns tenen permís de sortida o bé queden amb algun amic o amiga fora del centre, quan acaben de fer l’estudi. El sopar és més tard i això fa que la tarda s’allargui una mica més. Hi ha un dia a la setmana que el grup de joves desenvolupa el projecte del taller de cuina, on ells són els encarregats de triar l’àpat, anar a comprar els ingredients i cuinar-los.

Són el grup més pròxim a la majoria d’edat i això fa que els educadors treballin amb ells la seva autonomia personal per quan arribi el moment d’emancipar-se.

I ja arriba la nit. Un dels moments més dolços per a tots els infants, però complicat per als nostres. És l’espai i el moment on la tranquil·litat i la relaxació porta a reflexions i pensaments i, de retruc, a una necessitat i atenció molt més properes de l’educador. Es fa molt evident la necessitat de tenir algú proper que els acompanyi en el moment d’anar a dormir. És

un dels moments en què l’educador desplega tot el seu saber teòric i pràctic per tal d’acompanyar i sostenir aquelles angoixes que un infant no pot fer sol.

Agraïment Per tant, i després de deixar entreveure la pràctica educativa al CRAE, cal doncs fer menció de tots aquells professionals externs que acompanyen les nostres intervencions. No treballem sols ni prenem decisions segons el nostre únic criteri. El treball en xarxa i el model biopsico-social fa possible que la mirada cap a l’altre sigui integral i global. La nostra praxi no és un fet aïllat i cal doncs agrair als nostres companys psicòlegs, treballadors socials, pediatres, pedagogs, mestres i professors, i a tots aquells altres professionals que és impossible mencionar. I des de la meva humilitat demanar disculpes si en algun moment ens podem equivocar.

Seguim treballant.

18 | La Pobla de Mafumet

11 de juny de 2014 |

f e sta major d e sant joan 2014

L’entrevista

«La Pobla de Mafumet és un bon lloc per als emprenedors»

Joan Maria Sardà alcalde de la pobla de mafumet

«Entre els projectes de futur destaca la construcció d’un tanatori i la renovació integral del nucli antic, entre d’altres»

L

a Pobla de Mafumet celebra la Festa Major d’Estiu en honor a Sant Joan, patró del municipi, fins al 29 de juny. El seu alcalde, Joan Maria Sardà, ens rep per parlar sobre la Festa Major i el seu municipi.

Tot a punt per a l’inici de la festa major de Sant Joan?

Així és, els preparatius ja estan enllestits i a punt perquè els pobletans i pobletanes puguin gaudir al màxim cada dia de la Festa Major de Sant Joan. Com sempre, hem elaborat un extens programa d’actes pensant en clau familiar. Volem que els veïns i veïnes de totes les edats puguin compartir el màxim d’activitats, tot i que lògicament també tenim propostes especialment pensades per als infants.

La festa és viscuda amb intensitat pels pobletans?

I tant! És una de les dates més esperades del nostre calendari i tothom hi participa molt activament. Per nosaltres, la Festa de Sant Joan és molt important i esperem aquests dies amb molta il·lusió i ganes per gaudir amb els nostres familiars i amics d’uns dies de festa, alegria i diversió.

Quina és la prioritat a l’hora

«En la festa major busquem l’excel·lència pressupostària i, al mateix temps, oferir una àmplia oferta d’activitats per a tothom» de decidir la programació de la Festa Major?

Ens marquem dos objectius clars. D’una banda, busquem l’excel·lència pressupostària, és a dir, no llençar els diners i ser coherents amb els nostres recursos i limitacions. D’altra banda, busquem una àmplia oferta d’activitats, fonamentalment familiars, que donin resposta a les inquietuds culturals, d’oci i entreteniment dels pobletans i pobletanes.

Què destacaria del programa de festes?

Més que un acte o un altre, el que més destaca és el conjunt.

Cal tenir en compte que oferim un programa ampli i variat amb més de 40 propostes diferents per a tots els gustos i edats, amb els quals estic segur que totes les famílies al com-

plet podran gaudir i compartir aquests dies festius. No hi ha temps per a l’avorriment, així que ara són els pobletans i pobletanes, així com aquells que ens visitin aquests dies, els que han de fer un parèntesi en la seva rutina, evadir-se dels problemes del dia a dia i gaudir del moment amb els seus familiars i amics. També m’agradaria destacar que aquest programa festiu ha estat possible gràcies a la implicació i el compromís del personal de l’Ajuntament, de les entitats i associacions del municipi, així com dels veïns i veïnes que col·laboren en l’organització i el desenvolupament de les activitats.

La festa major de la Pobla acostuma a tenir actuacions musicals o teatrals destacades. Quina és l’oferta d’enguany?

A la Pobla ens agrada combinar els actes més tradicionals i imprescindibles, com són, per exemple, la missa en honor del nostre patró, la lectura del pregó o la cursa ciclista, que enguany arriba a la 55a edició, amb propostes que aportin un plus d’atractiu i de qualitat. En aquest darrer àmbit, enguany tenim un concert dels Amics de les Arts i també l’actuació de l’humorista Santi Millán.

Més enllà de les festes, en què està ocupat l’ajuntament per dinamitzar el municipi?

Seguim impulsant mesures de suport a les famílies, com són el xec nadó o el programa de beques i ajudes a l’estudi; i també accions de dinamització comercial, com el Poblatapa, una iniciativa que vàrem estrenar l’any passat amb un gran èxit de participació i que ara repetim. Està en marxa des del 16 de maig i acaba aquest pròxim diumenge, 15 de juny. Ja puc avançar que ha tornat a ser un èxit i que estem molt satisfets de la resposta que ha tingut el Poblatapa.

I pel que fa a obra pública, ara fa uns dies van col·locar la primera pedra de la nova escola.

Sempre he dit que en temps de crisi cal apostar per l’obra pública. Primer, perquè significa crear llocs de treball i, segon, perquè ens permet millorar i ampliar els equipaments i serveis del municipi. Ara estem treballant en la nova escola, que per a nosaltres és molt important perquè l’actual estava quedant petita. La nostra demografia ha crescut molt en els últims anys, i es feia imprescindible disposar d’una nova escola que oferís la qualitat, la comoditat i la funcionalitat que els nostres nens i nenes mereixen i necessiten per desenvolupar la seva etapa formativa.

A banda de l’escola, hi ha altres projectes previstos?

Ara mateix tenim dos projectes més en marxa. D’una banda el tanatori i, d’una altra banda, estem construint un mur que permetrà connectar la carretera T-750 amb el nucli antic del municipi. A més, pròximament iniciarem un projecte de renovació integral d’aquest nucli antic, per oferir la màxima comoditat i qualitat de vida als veïns d’aquesta zona de la Pobla.

S’hi viu bé, a la Pobla?

Intentem que la nostra gent visqui amb la màxima qualitat de vida possible. Per això destinem molts recursos a renovar, millorar i ampliar els serveis i equipaments públics destinats als pobletans i pobletanes de totes les edats. Des de crear nous edificis per a la llar d’infants i l’escola fins a atendre les necessitats de la nostra gent gran, passant per l’oferta cultural, el programa de beques i ajudes a l’estudi, etc. Per tot plegat, crec que la Pobla és un bon lloc per viure i també per invertir-hi.

Què poden a les empreses que decideixin invertir a la Pobla?

En primer lloc, les connexions. Estem molt a prop i molt ben comunicats amb l’estació de l’AVE, l’aeroport, el port, l’autopista i amb connexió directa amb l’A27. A més, som un municipi que dóna suport i facilitats a les empreses interessades a desenvolupar-se a casa nostra. Disposem d’unes magnífiques infraestructures i estem al costat del complex petroquímic més gran del sud d’Europa. I cal no oblidar que tenim una pressió fiscal reduïda i un ajuntament sanejat. És per això que podríem afirmar que la Pobla és un bon lloc per als emprenedors.

| 11 de juny de 2014

Publicitat | 19

20 | Opinió

11 de juny de 2014 |

OP INIÓ

JAUME PU J O L

S O C I A L- MENT

A R Q U E B IS B E D E TA R R A G O N A

X AVIER ZARAG O ZA

I P R IMAT

PE R IODISTA

ME T R O PO L ITÀ

El misteri i l’amor

A

scensió, Pentecosta, Santíssima Trinitat… Els diumenges d’aquest mes de juny celebrem grans misteris de la nostra fe. Són fets que superen el nostre enteniment i dels quals només mitjançant la fe podem entreveure’n el significat.

El misteri de la Santíssima Trinitat, tres persones però un sol Déu, el coneixem per revelació de Jesucrist, però sembla contradir les matemàtiques i l’experiència diària. Per explicar-ho s’han proposat diverses fórmules, encara que totes insuficients. Per exemple, s’ha dit: la Trinitat Santíssima és com una família, que sent una i només una està conformada per tres persones diferents: el pare, la mare i el fill. Tres persones diferents i una sola família veritable. La mare és de la família, el pare és de la família i el fill és de la família, però no per això es pot pensar que hi hagi tres famílies, ja que és una única família.

Així, en la divinitat, el Pare és Déu, el Fill és Déu i l’Esperit és Déu, però no hi ha tres déus sinó un sol Déu. És una comparació feta amb bona voluntat, però del tot inexacta. Els sants han intentat aprofundir en el misteri, i és cèlebre la dificultat que va advertir sant Agustí amb aquell somni del nen de la platja que s’afanya a ficar l’aigua del mar en una galleda. Com sant Tomàs d’Aquino, al final diem: «Crec tot el que ha dit el Fill de Déu. Res és més veritable que aquesta paraula de veritat.»

Jesucrist ens parla sovint del Pare que l’ha enviat, amb el qual se sent estretament unit, i de l’Esperit Sant, que promet als seus deixebles, i la vinguda del qual sobre els Apòstols els donarà ànims renovats per a complir la seva missió.

El papa Francesc, a la festa de l’any passat, va dir que per als cristians el nostre Déu no és una cosa vaga, un Déu esprai, no és un ésser abstracte, sinó concret i té un nom: «Déu és amor». I va afegir: «Amor del Pare, que està en l’origen; amor del Fill, que mor a la creu i ressuscita; i amor de l’Esperit, que renova l’home i el món.»

Un cristià fidel no menysprea aquestes veritats, però sap que allò que Déu li demana no és tant aprofundir en teologia, sinó estimar els altres, ja que «en això es coneixerà que sou deixebles meus, si us estimeu entre vosaltres com jo us he estimat».

Aquest dissabte: La festa major de l’educació!

E

l món educatiu surt al carrer, caldrà fer soroll i fer una festa reivindicativa. La plataforma d’entitats Somescola organitza una gran concentració a Barcelona, el dissabte 14 de juny, amb el lema «Per un país de tots, decidim escola catalana». Es tracta d’una gran

ARG A SEN TÍS PORTAVE U DE L GR U P MU NIC IPAL D’IC V-E U IA A L’AJU NTAME NT DE TAR R AGONA

Construïm l’alternativa, conquerim el futur

L

’abdicació sobtada del rei, que ha tornat a posar a l’agenda la reivindicació d’una República, ha captat tota l’atenció mediàtica i ha deixat en segon pla l’anàlisi dels resultats de les eleccions europees del 25 de maig i el context social i polític que dibuixen. El tret més destacable d’aquests comicis al conjunt de l’Estat ha estat la forta patacada del sistema bipartidista i l’ascens dels partits d’esquerra, i a Catalunya, a més, la pujada de les forces partidàries del dret a decidir.

Però les europees han tingut un altre efecte, i aquest ens toca de més a prop: han destruït el mite que la ciutat de Tarragona era una cosa a banda, que aquí no passava el mateix que a la resta de Catalunya, que el nostre municipi era especial. Així ens ho volia fer creure la dreta, especialment el PP, que ha caigut a la quarta posició en la graella de les forces polítiques tarragonines, mentre que els socialistes, amb qui comparteixen règim a l’Estat i moltes complicitats a l’ajuntament, baixen des del primer fins al tercer lloc en les preferències dels ciutadans i les ciutadanes. I d’aquestes ensopegades CiU no se’n beneficia, manté el segon lloc però es veu superada pels seus socis parlamentaris d’ERC, que a l’Ajuntament de Tarragona no tenen representació.

El comportament electoral de la ciutat desmenteix, doncs, aquella aura d’excepcionalitat que el senyor Alejandro Fernández s’havia inventat amb la doble esperança de torpedinar les mobilitzacions a favor del dret a decidir i promoure la seva persona com a futur alcalde.

cercavila reivindicativa que recorrerà els carrers del centre de Barcelona, el pròxim 14 de juny a les 18 hores. El que es pretén és mobilitzar la societat civil, de manera transversal, en defensa de l’escola catalana i el dret a decidir el propi model educatiu. Es concep com una gran mobilització de país i, per tant, es vol aconseguir una assistència massiva, tant de ciutadans com de grups en forma de comparsa (escoles, esplais i agrupaments, cultura popular, teatre de carrer, bandes de música...).

Serà com la festa major de l’educació i els protagonistes de la cercavila seran els capgrossos. S’anima tothom que vulgui a fer-se el seu capgròs per assistir a la cercavila, i es treballarà perquè les escoles i entitats d’educació en el lleure integrin el taller en la seva activitat regular abans de la mobilització. A banda d’això, també es mobilitzaran les colles de gegants i capgrossos de Catalunya.

S’ha escollit el capgròs com a símbol de la diversitat i tenacitat de l’escola catalana, amb l’objectiu de fomentar la participació activa de tota la societat i aconseguir la concentració de capgrossos més gran que s’hagi fet mai al país. De ben segur que serà una festa... i del Camp de Tarragona hi haurà participació activa per fer la festa reivindicativa per l’educació del nostre país.

No, les coses no són com vol la dreta, i Tarragona és una ciutat amb comportaments electorals que reflecteixen la seva diversitat i la seva pluralitat; de fet podríem dir que Tarragona és tan diversa i plural com Catalunya en el seu conjunt i podem afirmar amb tota seguretat que no s’assembla gens a la imatge rància i carrinclona sobre la qual la dreta edifica les seves aspiracions.

Un cop vist això, la reacció de Fernández davant de la realitat ha estat de traca: ha desafiat Pablo Iglesias, el flamant líder de Podemos, a un debat cara a cara a l’arena de l’Amfiteatre, no sé si emulant una baralla de gallets rapers o un duel al sol d’spaghetti western passat per Gladiator. I a més ha advertit que “se’l menjarà amb patates”. La ridiculesa i la visceralitat d’aquest argument, o d’aquest no-argument, demostra el grau d’irritació o potser de desesperació que els han provocat els resultats electorals.

Això ens porta a un altre tret destacable dels darrers comicis: la irrupció amb força de Podemos. Per a les persones d’esquerres no pot sinó ser una bona notícia. Mentre la nostra coalició, ICV-EUiA, ha consolidat i ampliat els seus marges de suport entre la població fins a un notable 8,38%, Podemos ha estat capaç de mobilitzar al seu voltant un 5,38% dels electors i les electores. Tant una dada com l’altra ens parlen d’un pol d’esquerra alternativa que ha obtingut vots força uniformement tant al centre com als barris. És aquest veredicte de la ciutadania el que ens ha de marcar el camí d’ara endavant. ICV-EUiA fa temps que diu que per canviar-ho tot hem de ser més, i que aquesta és una feina que no podem fer sols. La pluralitat de l’esquerra transformadora és un fet, ho sabem de sempre, però ara sabem a més que aquesta pluralitat ens dóna forces si la utilitzem per sumar, per teixir projectes conjunts, horitzons de canvi i d’esperança.

Amb totes les reserves sobre el significat de les xifres d’unes eleccions europees, amb la dificultat d’extrapolar-les a qualsevol altre supòsit, el 25 de maig ha confirmat una tendència: la fi de la resignació. El convenciment creixent entre la població que hi ha vida més enllà d’aquest règim i el seu sistema de partits, gairebé decimonònic. És per això que, si volem de debò aturar les retallades i l’austericidi i donar-nos a nosaltres mateixos el dret a decidir, a decidir-ho tot, el camí no pot ser cap altre que promoure amplis acords entre les forces d’esquerres transformadores i alternatives. Aquesta és la nostra feina, ara.

Opinió | 21

| 11 de juny de 2014

OP INIÓ

TERESA D UC H E SC R IPT OR A I BLOGUERA A HT T P://SAL SA-F I CCIO.

JOSEP GIL

B L OGSPOT.C OM

PR E V E R E

Creuar fronteres (III)

L

a setmana passada parlava de la frontera del mite: en aquest cas, el mite de Senyor ressuscitat que vindrà el darrer dia. Qui sap si no seria bo de recordar que, per a la Bíblia, l’home no és anthropòs (una gota de cel que cau a la terra, una mena de rosada), sinó humus, és a dir, terra humida, fangosa i viva. Val a dir que aquesta “vinguda” és anomenada “segona”, perquè acompleix la “primera”, és a dir, la vinguda humil i pobre del Fill de Déu en l’infant de Betlem. Jesús esdevé, en la parusia, el “concret universal” i, amb ell, el Regne, que havia començat a actuar en aquest món, arriba a la seva plenitud.

Aquest esdeveniment, que ocupa el centre d’interès del cristianisme, s’anticipa en qualsevol esdeveniment de crisi que l’ésser humà pot viure. I l’Església cristiana el celebra en la seva litúrgia, especialment en la sinaxi eucarística, on, en la fragilitat i feblesa del pa i del vi, la fe cristiana hi veu la presència sagramental del Ressuscitat-que-tornarà.

Ella mateixa, l’Església, s’entén com a sagrament, és a dir, com a presència anticipada (i vulnerable) dels béns que ella mateixa, amb deler, espera.

“Espera”, acabo de dir. L’esperança no és una actitud passiva; no té res a veure amb l’actitud d’aquell o d’aquella que, assegut o asseguda, en una “sala d’espera”, espera que li toqui el torn corresponent. L’esperança és més aviat com l’actitud de la dona que està gairebé a punt d’infantar; la tensió que l’esdeveniment provoca en el seu ànim l’obliga a “posar-ho tot a punt”, sense, però, estar asseguda en una cadira baixeta tot mirant la porta per on, potser, l’infant arribarà. Per això, en l’esperança, s’anticipa allò que esperem, i allò que esperem, en l’esperança hi fa niu. Ara bé, els cristians sabem que l’esperança, l’esperança que salva, té el seu lloc, el seu topos, en el sofriment, en la creu (Ave, crux, spes unica), en la creu de Jesús i en les creus que han d’arrossegar els éssers humans en el transcurs de la vida.

L’Església cristiana és o hauria de ser en el món un signe d’esperança; ho és i ho serà en la mesura que, tota sencera, visqui de l’esperança - i el contrari de l’esperança és el poder - i faci de l’esperança l’aliment de tota la seva actuació cap endins i cap enfora. En aquest context, la teologia cristiana té una missió ineludible, la missió d’introduir pensament en l’esperança i esperança en el pensament. Goso dir que aquest és el repte principal que gravita sobre teologia i sobre el teòleg: que, situada i situat en l’horitzó de totes les coses, sàpiguen obrir les portes a l’esperança, a la gran esperança i a les petites esperances, perquè envaeixin la manera de pensar i de viure dels homes i de les dones del nostre temps i del nostre món.

Aquesta és la gran frontera que el cristianisme i l’Església cristiana, en el seu nom, hauria de saber creuar i hauria de saber ensenyar a creuar als homes i dones del nostre temps. Demano a l’Església que assumeixi amb valentia aquest pensament fronterer, un pensament que no ha de ser necessàriament un pensament eclèctic o, dit amb altres paraules, un pensament “políticament correcte”, o sotmès a la dictadura del “depèn”. Aquesta mena de pensament no fa mai cap servei. El pensament fronterer inclou la gran temàtica del pensament moral o ètic, i penso que l’Església hauria d’estar atenta als qui reclamen per a la moral o per a l’ètica un estatut laïcal, al marge, doncs, de la religió o de les religions; ha d’estar-hi atenta, sense, però, buidar de contingut, sense més ni més, la moral confessional.

Chist, chispa i chitón

A

vui tocaria parlar del tema que ja fa deu dies que ens ocupa i que ens n’ocuparà, encara, deu més – i ves que no en siguin cent – Faig memòria, encara que tothom el tingui molt present, del quadrinomi: rei–príncep– monarquia–república. Que consti que una reina a quinze dies vista, amb brusa camisera blanca i faldilla blau marí amb ratlles blanques, em faria escriure força. A favor, penso. Però com que tothom en parla, jo avui pretenc ser original i per tant, chitón!

En parla tothom, pels mitjans audiovisuals, a la premsa, per la xarxa, i alguns, per cert, amb molta chispa. A vegades, penso que la veritable aptitud vocacional dels espanyols, incloc en aquest cas, els catalans i, perquè ningú no s’ofengui, m’incloc a mi mateixa, és la de fer gràcia i acudits. I no deixa de tenir mèrit, en els temps que corren, saber arrencar somriures dels nostres rostres tensos i amargats. Només voldria que, amb tanta chispa, no se’ns acabés considerant els bufons d’Europa. No saber aplicar les nostres qualitats brillants i enginyoses a sortir de la crisi,

ALEJAN D RO PÉREZ C OAC H

Fraternité

L

’altre dia feien un documental sobre l’última gira de Joan Manuel Serrat i Joaquín Sabina, documental que per cert et recomano, i en un moment el Sabina diu: «avui en dia es parla molt de llibertat i d’igualtat però molt poc de fraternitat».

Internet, aquesta meravellosa eina que et permet accedir a tota la informació del món perquè acabis mirant vídeos de gats, ens ha posat en contacte els uns amb els altres. Això ha fet que la gent d’alguns països s’adoni que n’hi ha d’altres que tenen més llibertat i comencin a reclamar la seva. També es parla cada dia de llibertat d’expressió a les xarxes socials, llibertat de premsa i, fins i tot, llibertat a seques amb la nova llei de seguretat ciutadana.

Per una altra banda, estem vivint temps difícils, molt difícils. La famosa crisi, que sembla que porti aquí tota la vida i que encara es vol quedar una estona, ha fet que molta gent ho estigui passant malament. I quan un es troba malament tendeix a comparar-se amb els que estan millor i demanar igualtat. També vivim en una societat cada vegada

ara mateix és ser un zero a l’esquerra, pels nostres veïns de dalt.

Hi ha zones d’Espanya que són chisposes per naturalesa. Els sevillans, especialitzats, entre altres coses, en llençar floretes picants i xocants a les noies. I, recordant la pel·lícula Ocho apellidos vascos, també els bascos, encara que no ho sembli –que ho preguntin, sinó, a Arguiñano–, els gallecs, encara que cap dels seus exponents polítics els faci justícia. I ara també, els de la capital amb l’acudit olímpic Plaza Mayor– Café con leche.

I nosaltres catalans, treballadors, gasius i, ara, crispats, o això diuen –algú podria pensar que som l’antítesi de l’humor– també tenim casos d’èxit. Per parlar només de la tele, que és el mitjà que arriba a més públic, tenim sèries com Plats Bruts, chispa urbana, Lo Cartanyà, chispa rural, Crackòvia, paròdia esportiva i Polònia, paròdia política.

Crec que els esportistes i polítics parodiats en aquestes dues sèries hauran d’estar agraïts eternament als seus imitadors, perquè encara que, tard o d’hora, ens oblidem d’ells, el seu personatge parodiat ens arrencarà un somriure, o una rialla, sempre que ens vingui a la memòria. Ara mateix, he oblidat el nom d’un president de la Generalitat parodiat a Polònia que feia, cosa que l’honora, grans esforços amb el català; el que sí recordo és que, en la paròdia, sempre que deia una gràcia o explicava algun acudit ho acabava aclarint dient que era un Chist!

Estimada lectora, estimat lector, m’he permès avui jugar amb la “ch”, una resta arcaica de la nostra llengua, que només roman en alguns topònims i en alguns cognoms. Queda clar que chist, chispa i chitón no són paraules catalanes, tot i que chispa sona tan i tan bé, que m’agradaria reivindicar-la per a nosaltres. Amb ics, és clar.

més conscient de la injustícia laboral per raó de gènere o discapacitat. Així que molta gent se suma al moviment de demanar igualtat entre homes i dones i, per suposat, dels discapacitats.

Sigui com sigui, són dos conceptes que són al debat de la societat, com diu el poeta de la veu trencada, es parla molt de llibertat i d’igualtat.

Però què passa amb el tercer valor de la revolució francesa? Doncs sembla que no se’n diu res quan potser seria la solució a tots els problemes.

La fraternitat és l’amistat entre germans o els qui es tracten com a tals. I no parlo de les baralles pel comandament de la tele sinó de coses com la confiança i el suport. No sé a tu, però a mi em sembla com a mínim interessant i força pràctic en aquests moments. Ja he dit una i mil vegades que estic convençut que el món seria molt millor si, a més a més de la felicitat pròpia, tots ens preocupéssim una mica de la felicitat aliena. Et sona el concepte de sinergia? Doncs també té a veure amb la fraternitat, junts som més. Em resulta curiós que aquest concepte, el de fraternitat, hagi quedat oblidat quan precisament avui en dia ho estem vivint. No es parla dels que obren la seva casa a amics i familiars desnonats, no es parla dels veïns que conviden a dinar ni dels companys de classe que amb 5 anys comparteixen l’entrepà.

Tot això està passant i no se’n parla. I tampoc es parla de tot el que es podria aconseguir amb la fraternitat. No es diu que el simple fet de comptar amb amics i familiars ja et fa sentir millor. No es parla de com, tractant-nos com germans, podríem construir alguna cosa millor. Així que aquesta setmana et convido a parlar de fraternitat, perquè si l’aconseguim, la resta vindrà sola.

22 | Tribuna

11 de juny de 2014 |

Tribuna ac tual itat

L’entrevista

Victòria Forns PORTAVEU DE CIU A L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA I DIPUTADA al parlament

L

a política tarragonina, experta en Treball Social, combina les tasques de portaveu del grup municipal de Convergència i Unió a l’Ajuntament de Tarragona amb la de diputada al Parlament de Catalunya, on lidera la comissió d’Universitats. Les relacions entre Ajuntament de Tarragona, governat pel PSC, i la Generalitat de Catalunya, en mans de CiU, passen per un moment daurat després de la visita d’Artur Mas la setmana passada i la rúbrica d’un compromís milionari del Govern català amb els Jocs Mediterranis de Tarragona. Per altra banda, Victòria Forns va seguir de ben a prop les eleccions europees que van situar els convergents com la segona força política més votada de la ciutat per darrere d’Esquerra Republicana de Catalunya i per davant del Partit Socialista.

Com valora els darrers resultats electorals?

En clau tarragonina, positivament. Nosaltres érem tercera força i hem passat a segona.

Hem incrementat el vot i, a més a més, sumats els vots que han tret els altres partits sobiranistes ja podem dir que Tarragona

«Tarragona s’ha desinhibit i la gent ha sortit al carrer de manera democràtica i amb esperit positiu a defensar el futur del nostre país»

no només està pel dret a decidir sinó que Tarragona cada cop alça més la veu per la independència.

Aquests resultats contrasten molt amb la Tarragona espanyolista de la qual s’ha parlat més d’una vegada. És un missatge clar per aquells que han mantingut aquest discurs d’una Tarragona espanyolista que no està a favor del dret a decidir i que no vol la independència. Ja us vaig dir a partir de la Via Catalana que Tarragona s’ha desacomplexat, s’ha desinhibit i la gent ha sortit al carrer de manera democràtica i amb esperit positiu a defensar el futur del nostre país.

Aquest consistori, que ha tom-

bat una darrere l’altra totes les iniciatives que Convergència i Unió ha portat en forma de moció sobre la sobirania, sobre l’Estat propi, sobre el dret a decidir o sobre incorporar-nos a l’Associació Catalana de Municipis per a la Independència (AMI), no reflecteix el que succeeix en aquest moment a Tarragona i al carrer. Per tant, nosaltres som l’altaveu nacional al consistori i continuarem treballant perquè el dia 9 de novembre tots els tarragonins i les tarragonines puguem votar.

Aquests resultats són extrapolables als de les municipals de l’any vinent?

No, però sí que és cert que les coses canviaran en l’àmbit municipal el 2015. La presència de les forces sobiranistes serà més evident i el consistori tindrà una composició diferent. Per tant, es podrà parlar amb molta més llibertat i traient resultats més positius al consistori del 2015 que no pas en el d’ara, que ja no reflecteix la realitat de la nostra Tarragona actual.

Si es produís aquest canvi, estaria disposada a governar amb la resta de forces pel dret a decidir?

Això és precipitar-se moltíssim

«La composició de l’Ajuntament ja no reflecteix la realitat ideològica de la Tarragona actual» «Amb el compromís de la Generalitat amb els Jocs del Mediterrani i amb BCN World trobem que dues de les inversions més importants que es faran al país recauran sobre Tarragona i el territori» perquè ningú té una bola de vidre per saber quins seran els resultats. D’aquí al 2015 encara tenim molta feina per fer, tenim un any per davant. I el grup de Convergència i Unió està compromès en aquest mandat amb la ciutat en una línia propositiva i treballant per Tarragona.

Ho fem en clau d’aquelles coses que preocupen els ciutadans, de projecció de la nostra ciutat i de treballar per aquells que ho passen més malament, per la incorporació al mercat de treball dels nostres joves i no tan joves i fent compatible tot això amb un missatge en clau nacional molt potent.

CiU i PSC han arribat a dos grans acords que donen llum verda als Jocs Mediterranis i a BCN World. Quina valoració en fa?

Per Tarragona això és un revulsiu. Que el Govern de la Generalitat s’hagi compromès a tirar endavant el gran equipament dels Jocs del Mediterrani, el Palau d’Esports, amb una capaci-

tat per a 5.000 espectadors, és bo per a la ciutat de Tarragona i per al nostre territori. Estem parlant de desenvolupament econòmic, no només durant la seva fase de construcció, sinó que també deixarem equipaments que poden ser d’ús de la ciutat de Tarragona. A més a més, se signava un compromís de posar a disposició tot el complex Sant Jordi per als Jocs del Mediterrani i que després aquest equipament pugui ser utilitzat pels veïns de la zona.

També és molt important l’aposta que s’ha fet amb l’ampliació del centre recreatiu i turístic entorn de PortAventura amb la construcció de BCN World. Amb això trobem que dues de les inversions més importants que es faran de país recauran sobre Tarragona i el territori.

Quin ha estat el paper dels representants del territori en la consecució d’aquesta política en majúscules que ha fet possible l’acord entre les dues forces polítiques?

Hem fet coses en l’àmbit municipal i en l’àmbit parlamentari.

Vam presentar, juntament amb el partit socialista, una moció per tirar endavant aquests equipaments i signar compromisos que van més enllà de les infraestructures. S’han fixat acords d’assessorament i de coordinació en temes culturals, de seguretat i d’ocupació. Precisament fa pocs mesos vam signar un compromís amb el Servei d’Ocupació de Catalunya per formar als voluntaris de Tarragona 2017. És la primera vegada que es fa això en uns Jocs del Mediterrani i, per tant, marquem una fita. Estic convençuda que les futures seus copiaran aquesta iniciativa del Govern català.

Botiga de Salut | 23

| 11 de juny de 2014

Àmplia varietat de lents de contacte i assessorament professional a Botiga de Salut Lents de contacte per a l’estiu? Una bona opció si s’utilitzen amb seguretat

A

mb el bon tems s’incrementa la quantitat de persones que utilitzen lents de contacte, ja sigui per comoditat o bé per qüestions estètiques.

Malgrat que el seu ús és més freqüent cada vegada, cal no oblidar que afecta un òrgan molt delicat com és l’ull, per això, a l’hora d’adquirir unes lents de contacte cal tenir en compte una sèrie de recomanacions per evitar possibles complicacions i problemes derivats del seu ús.

Estefania Rodríguez, optometrista del servei d’Òptica de Botiga de Salut, explica els principals avantatges i indicacions que cal tenir en compte amb les lents de contacte. «Especialment ara que s’acosta l’estiu, és important saber que les lents de contacte es ressequen amb la calor i el sol, cosa que pot provocar complicacions com ara infeccions de la còrnia que poden derivar en problemes severs», explica Estefania. Per això no és recomanable prendre el sol amb les lents de contacte posades i cal protegir-se sempre amb ulleres de sol que filtrin el 100% de la radiació UV i que només es troben a les òptiques. A més, l’ús d’ulleres de sol contribueix a prevenir molts casos de conjuntivitis i altres malalties oculars.

Els usuaris de lents de contacte són un dels col·lectius amb més risc d’infecció ocular a les piscines. Per prevenir la irrita-

Què cal saber? ◆ L’ús de lents de contacte està desaconsellat en ambients secs, amb pols, fums, vapors tòxics, etc., que limiten o condicionen el seu ús a grups professionals com la construcció, cambrers, tècnics de laboratori, etc. ◆ Les lents de contacte necessiten un ús limitat pel que fa a hores, per la qual cosa el seu ús s’ha de combinar amb les ulleres. ◆ Cal complir les recomanacions higièniques per a la correcta manipulació.

Estefania Rodríguez és optometrista responsable del servei d’Òptica de Botiga de Salut./Tomàs Varga.

ció i els contagis en l’ull, el millor és utilitzar ulleres de natació i, al mar, és recomanable no utilitzar lents de contacte.

Hi ha diversos tipus de lents de contacte, les més utilitzades són les d’un sol ús, ja siguin diàries, quinzenals, mensuals o trimestrals. Els nous materials proporcionen oxigenació

a l’ull de manera més eficient per donar un major confort i frescor durant tot el dia.

A Botiga de Salut també adapten lents de contacte multifocals tant diàries com mensuals. Visiteu al servei d’Òptica de Botiga de Salut on us assessoraran sobre la millor solució per als vostres ulls.

◆ És necessari netejar i mantenir correctament les lents de contacte per a la seva cura i ús adequat. ◆ Compromís per part de l’usuari de realitzar revisions periòdiques per l’òptic optometrista que verifiqui l’absència de complicacions.

Avantatges ◆ Ampliació del camp visual. ◆ Percepció dels objectes amb una mida similar a la real, principalment indicades en casos d’anisometropia (diferent graduació en els dos ulls). ◆ Visió sense distorsions laterals. ◆ Avantatges estètics. ◆ S’eliminen els entelaments a causa de canvis de temperatura. ◆ L’ús de lents de contacte permet realitzar certes activitats esportives per a les quals no és aconsellable l’ús d’ulleres. ◆ Ús terapèutic.

Llibertat en contacte Gaudeix de tota la frescor a la teva mirada

Plaça Verdaguer núm. 2 · Tarragona· Tel. 977249898

* Encadenant dues compres successives de lents de contacte mensuals i líquids per a sis mesos, aconsegueix un descompte equivalent a un mes gratis. / Encadenant quatre compres successives de lents de contacte diàries per a tres mesos, aconsegueix un descompte equivalent a un mes gratis. / Promocions vàlides fins al 31/8/2014. No acumulables a altres ofertes.

24 | Agenda

11 de juny de 2014 |

AGE ND A

JUNY 2014

1 2

3

4

5

6

7

8

9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 ACTES A L’ATENEU DE TARRAGONA

11

DIMECRES

Tarragona ‘Il Trittico’ de Giacomo Puccini

Tarragona Concert. Anomalys

DISSABTE 14 | 19h La Big Band de l’Estudi de Música va ser creada l’any 2006 per la necessitat que, els alumnes adults de tots els nivells i edats, toquessin en diferents formacions i estils. Durant aquests anys han realitzat diferents concerts dins la programació de l’escola i en diverses poblacions de les comarques tarragonines.

Al final, copa de cava o vi de la terra.

Preu: 3€ / 1€ socis

DIUMENGE 15 | 19h Els mags del grup Tarracadabra (vinculats a l’Ateneu de Tarragona) oferiran un espectacle de màgia per a totes les edats.

Preu: 3€ / 1€ socis.

Entrada lliure als Menors de 12 anys.

EXPOSICIÓ

Tarragona Teatre. ‘Bits’

Il Trittico és un conjunt de tres òperes d’un acte cadascuna, amb música de Giacomo Puccini. Les tres òperes són: Il tabarro, Suor Angelica i Gianni Schicchi. Cadascuna de les parts d’aquesta trilogia pretenia correspondre amb les tres de la Divina Comèdia de Dante: «Infern» (Il Tabarro), «Purgatori» (Suor Angelica) i «Cel» (Gianni Schicchi) i Puccini no volia que es representessin per separat.

Lloc: Antiga Audiència Hora: 20.30 Preu: 16€ / 12€ amics Sala Trono

CONCERT. BIG BAND DE L’ESTUDI DE MÚSICA DE TARRAGONA

GRAN GALA MÀGICA

13

DIVENDRES

Anomalys són un primitiu i hiperactiu trio de rock‘n roll d’Amsterdam. Tres monstres de gran alçada, psicòtics i impredictibles que es tornen bojos a l’escenari.

Lloc: Sala Zero Hora: 21.30 Preu: 10€ / 8€ anticipada

12

DIJOUS

Tarragona Mirall Sonor

El Tricicle arriba Tarragona amb el seu darrer espectacle: Bit. Un BIT és la unitat mínima d’informació.

UN GAG és la unitat mínima d’humor. Un espectacle d’humor és ple de BITS que transmeten GAGS a la velocitat de la llum. Aquesta explicació científica, avalada per diferents universitats prestigiosíssimes d’arreu, ve a dir que a BITS!, amb el pretext que vivim en un escenari digital que ens permet a cop de clic canviar d’esquetx, de personatge i de decorat quan ho creiem més oportú, farem el que ens vingui de gust. Això sí, sempre pel bé de l’espectacle i sempre buscant la taxa més gran de DGM (Densitat de Gags per Minut) possible.

Lloc: Teatre Tarragona Hora: 21.30 Preu: 33€ / 35€ Altres sessions: dissabte 14 a les 21.30 hores

14

DISSABTE Tarragona Mirall Sonor

Tarragona ‘Exposició 1911. Sobreviure a la tempesta’ L’any 1911, entre el 31 de gener i el 3 de febrer, un fort temporal assolà les costes catalanes i valencianes des del Maresme fins a València. Conegut com el Temporal de La Candelera hi van perdre la vida gairebé un centenar de persones.

El 2011 en diverses localitats costaneres es van organitzar un seguit d’actes per commemorar aquest fet tràgic. Un d’aquests actes va ser l’exposició 1911.

Lloc: Arxiu del PortFins al 23 de març Fins al 22 d’agost

EXPOSICIÓ Tarragona ‘Refherències (2)’ La mostra és un nou repàs ben personal a la cultura pop; una sèrie de referents que han esdevingut herència en l’imaginari artístic de la il·lustradora Anduluplandu.

Lloc: Taverna del Circ Fins al 2 de juliol

El tret de sortida del festival Mirall Sonor el donaran els canadencs June Madrona i els francesos Flowers from the man who shot your cousin. Procedents de les muntanyes forestals de Cascadia i de la bohèmia Olympia, la música de June Madrona relata contes de bogeria, de secrets familiars, passejades en cotxe pel desert i d’amors de totes les classes. Els seus companys de viatge en aquesta ocasió són els francesos Flowers from the Man Who Shot Your Cousin que poden ser fàcilment comparats a les obres de Leonard Cohen o Smog, amb composicions denses i fosques que costa que s’esvaeixin.

Lloc: Cafè la Cantonada Hora: 21.30 Preu: 3€

Steven Munar, Transistor Eye i Pau Saura són tres grans secrets d’aquesta V edició; Steven Munar, amb una veu que atrapa i un folk rock profund presenta amb The Miracle Band un format íntim especial per a l’ocasió. Steven és un dels grans; elegants melodies i bones cançons. El tarragoní Transistor Eye, membre del grup The Transistor Arkestra, estrena espectacle en un projecte més folk, que conviu també amb l’experimentació i les influències del seu grup mare i Pau Saura l”Homo-Orquéstriens”, l’home que ho toca tot; un músic que toca al voltant de 30 instruments i fins a 9 simultanis.

Lloc: Cafè Metropol Hora: 21.30 Preu: 6€ / 5€ anticipada

| 11 de juny de 2014

Publicitat | 25

26 | Gent

11 de juny de 2014 |

GE NT

600 alumnes de les escoles de Calafell participen a les VII Miniolimpíades

Acord entre la Cepta i la UEP per potenciar la comarca del Baix Penedès

Uns 600 nens i nenes van participar el dissabte passat en la setena edició de les Miniolimpíades, una jornada esportiva adreçada als alumnes de les escoles de Calafell, des de P3 fins a 6è de Primària. Les Miniolimpíades estan organitzades per la regidoria d’Esports i Promoció Esportiva de l’Ajuntament de Calafell.

El president de la Unió Empresarial del Penedès (UEP), Santi Carda, i el president de la Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA), J. Antoni Belmonte, han signat aquesta setmana un acord estratègic de collaboració entre les dues organitzacions empresarials amb l’objectiu de potenciar la seva presència al Baix Penedès i oferir el seu suport al teixit empresarial d’aquesta comarca. La firma va tenir lloc a la seu de la Fundació Privada Santa Teresa del Vendrell que es dedica a la reinserció sociolaboral de persones amb discapacitat o risc d’exclusió social.

El Cor Mos Cantars de Tarragona, d’intercanvi a Orleans Els dies 30 i 31 de maig i 1 de juny, el cor Mos Cantars de Tarragona (que va comptar amb el reforç de cantaires del cor InCrescendo, també de la ciutat) va viatjar a la ciutat d’Orleans per participar en un intercanvi amb la coral François Poulain d’aquesta ciutat francesa, agermanada amb Tarragona. L’Ajuntament de la ciutat, representat per la seva regidora de Cultura, va fer lliurament al director de Mos Cantars d’una placa commemorativa. La coral tarragonina també va lliurar un obsequi de part de l’Ajuntament de Tarragona, com a mostra de reconeixement per l’agermanament entre les dues ciutats. Al llarg d’aquests dies els tarragonins van visitar els espais dedicats a la memòria de Joana d’Arc, la figura històrica més important de la ciutat, així com alguns edificis i espais emblemàtics. La visita va tenir el punt culminant amb un concert a la bonica església de Saint Pierre du Martrois, situada al bellmig de la ciutat d’Orléans, davant un nombrós públic.

ta I aques de bossa, !

REGAL

Tenim les ulleres més exclusives del Mundial Model Carrera 6000

Plaça Verdaguer núm. 2 · Tel. 977249898

Tria les del teu equip!

Edició limitad

a!

Gent

| 11 de juny de 2014

| 27

GE NT

Vintena edició dels Premis Ones Mediterrània La Fundació Mare Terra i l’Ajuntament de Tarragona han organitzat la gala de premis per reconèixer les entitats i persones que han destacat pel seu compromís social i amb el medi ambient.

Enguany ha estat especial, ja que s’ha celebrat la vintena edició i han estat recordats els moments més transcendentals de la història de l’entitat eco-

logista. Aquesta efemèride ha estat reconeguda per l’Ajuntament de la ciutat que va veure néixer el Centre d’Iniciatives Ecològiques Mediterrània, lliurant de mans de l’Alcalde Josep Fèlix Ballesteros i del Conseller de Relacions Ciutadanes, Francisco Zapater, el Diploma de Mèrit Cívic al president de la fundació, Ángel Juárez, per destacar la

Premi als 5 anys de NoticiesTgn Notíciestgn va rebre una menció especial pel seu 5è aniversari en els II Premis de Comunicació, organitzats per la revista +Actual i el diari digital La República Checa, que va tenir lloc el passat cap de setmana al Teatre Auditori de Salou. Més de 400 persones van assitir a aquesta cita, en què es premiava la tasca dels millors comunicacdors de la demarcació, i que ha destinat els seus guanys a l’associació dels nens amb càncer, Afanoc.

Foto: Bartolomé Pluma

El cap de premsa de la Diputació de Tarragona, Elies Pujol, es jubila Elies Pujol, cap del Departament de Premsa de la Diputació de Tarragona, va deixar el càrrec que ha ocupat durant 25 anys el passat 1 de juny. El periodista es jubila per començar, com diu ell mateix, «una nova vida». Al llarg d’aquestes dues dècades i mitja, el cap de premsa ha estat, dia i nit, al servei de l’ens supracomarcal i especialment al serveis dels periodistes locals, nacionals i estatals que hem requirit els seus serveis. Pujol s’ha acomiadat dels seus companys de professió expressant la seva «satisfacció pel treball complert, o almenys és el que he pretès».

seva tasca en l’educació ambiental i preservació del medi ambient. Tanmateix, l’Alcalde va anunciar que l’Ajuntament confiarà la custòdia per la conservació i la recuperació de l’entorn fluvial del riu Francolí al seu pas per la ciutat de Tarragona a Mediterrània, que compta amb l’Escola de Natura Francolí.

28 | El temps

11 de juny de 2014 |

EL TEMPS I SERVEIS

Sudoku

Última setmana de primavera Els intervals ennuvolats d’aquests darrers dies donaran pas a un ambient assolellat. La primavera s’acomiada amb un cel serè i amb unes temperatures elevades.

TEMPERATURES DE LA SETMANA

màx. 26º / min. 19º

Font: Meteocat

Fàcil

Difícil

DIMECRES 11

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fileres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa filera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sol

Vent

Variable

Tapat

Tempesta elèctrica

Pluja

Neu

DIJOUS 12

DIVENDRES 13

DISSABTE 14

DIUMENGE 15

Solucions setmana anterior

CHLOÉ EN ADOPCIÓ!

La Chloé és una gateta d’uns 8 mesos. Quan es va quedar embarassada els seus amos la van fer fora de casa i ara que els petits ja són grans busquem una casa per a ella. És molt, molt afectuosa i tranquil·leta, una gateta increïble! Necessitem casa de manera urgent per a ella. info@tarracogats.org Jennifer: 639 45 12 96

Boira

ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN! iOs està en adopció, juntament amb la seva germana Apple.

Ens encantaria donar-los junts perquè sempre s’han cuidat l’un a l’altre quan anaven solets pel món. Són uns gossos molt intel·ligents i sociables recollits després d’haver passat moltes misèries i en condicions difícils... Tot i així tenen un caràcter boníssim i amb ganes de conviure en una família. De fet, millor que us ho expliqui la seva casa d’acollida temporal.

Busquem adopció al més aviat possible perquè tenen acollida molt temporal. Contacte: gaiatgn@gmail.com

Telèfons genèrics Emergències 112 Bombers 085 Mossos d’Esquadra 088 Guàrdia Civil 062 Policia Nacional 091

Protecció Civil 1006 Serveis funeraris 24h 900 50 67 12 Transport Sanitari 977 25 25 25 Sanitat Respon 902 11 14 44 Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell 977 25 7900 Hospital Joan XXIII 977 29 58 00 Consell Comarcal Baix Penedès 977 15 71 71 Consell Comarcal Tarragonès 977 24 45 00

Emissores de Ràdio DILLUNS 16

DIMARTS 17

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1 ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 / BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9 CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7 CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9 CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9 COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 / DOMENYS RÀDIO / 107.6 / ESRADIO / TARRAGONA / 98.7 ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9 FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 / EUROPA FM CATALUNYA / 102.7 EXITO RADIO / TARRAGONA / 94.8 LATINO ESTÉREO / TARRAGONA / 92.1 / LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4 M 80 / 89.3

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4 NOVA FM TARRAGONA 91.3 ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4 ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0 ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6 ONA VALLS FM / VALLS / 107.6 ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3 ONDA RAMBLA TARRAGONA / 91.0 PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 105 FM - RÀDIO VALLS / 103.3 RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2 RÀDIO CAMBRILS / 90.0 / RÀDIO CREIXELL / 95.0 RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0 RÀDIO EL VENDRELL / 107.1

RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4 RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9 RADIO INTERECONOMÍA / TGN / 106.8 RÀDIO LA CANONJA / 102.3 RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5 RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107 RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3 RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6 RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4 RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0 RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9 RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.1 RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7 SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7 TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 / TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Gastronomia | 29

| 11 de juny de 2014

GASTRONOMIA I OC I

El Cairat, la cuina de proximitat al Priorat

La recepta d’Encarna Martínez

Truita d’espinacs amb barreja de bolets Ingredients

Fèlix Llovell, periodista gastronòmic

Espinacs Bolets Ous All Oli Sal

A

magat en un estret carrer de Falset, a prop de la plaça de l’Ajuntament i de la carretera general, descobrim aquest petit restaurant de la Mercè Pellejà , que enguany compleix els 30 anys.

El local nomÊs permet 24 comensals. Presidit per una bruixa que vola amb la seva escombra per les altures, el menjador tÊ una decoració cà lida i agradable, familiar, íntima. Una escala de caragol porta a l’altell, travessant un cairat que ens fa abaixar el cap per no topar-hi. Tot Ês petit però bonic, desprÊs de la reforma que s’hi va fer el 1992.

BÊ, la història arrenca del 1985 quan la Mercè i la seva parella, en Juli Mestre, molt aficionat a la cuina i a la fotografia, decideixen llogar una antiga geladeria que ja es deia El Cairat i convertir-la en granja cafeteria. De mica en mica es van oferint plats, com la truita amb suc, amanides, formatges, patÊs, caragols i, finalment a partir de 1992, passa a ser restaurant amb la filosofia d’oferir una cuina catalana, de productes de proximitat.

En el 2011 una terrible malaltia s’emporta en Juli i la Mercè continua la magnífica tasca portada a bon terme fins aleshores. El seu entusiasme, la seva dedicació, el seu esforç fa que El Cairat sigui ara com ara un dels referents gastronòmics del Priorat, terra que ella viu i estima molt, la qual cosa es trallada a cadascun dels seus plats i dels seus vins, que serveix en copes d’excel¡lent cristalleria. Autodidacta, explica als comensals els suggeriments de la carta i cal deixar-se aconsellar per la selecció de l’à pat. TambÊ fa cà tering i està oberta a sortir del restaurant per oferir propostes diferents com Ês al Castell del vi o a cellers. I darrerament ha introduït els menús temà tics dedicats a productes concrets, com els calçots, les verdures, les fruites‌ TÊ un cobert diari (de dimarts a divendres migdia), per 18 euros IVA inclòs amb una aigua i pa fet a la casa, en què el comensal pot triar entre 5

ElaboraciĂł Es renten bĂŠ els espinacs per treure la terra. Es posen en una olla amb aigua freda i les deixem bullir durant uns 8 minuts aproximadament. Les traiem i les escorrem.

Tallem uns grans d’all i els ofeguem juntament amb els bolets.

Tot seguit hi afegim els bolets. Batem els ous (2 per persona) i hi afegim la resta d’ingredients. Ho posem tot en una paella i deixem que es faci, quan estigui al punt li fem el tomb i deixem que es faci per l’altre costat. Un cop fet l’emplatem i... bon profit!

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51

Si vÊns a dinar o a sopar al Molí de Cal Tof t’ompliràs d’alegria i felicitat complerta i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta primers, 5 segons i 5 postres. El menú amb productes de proximitat, per 28 euros, hi trobem plats, que varien segons temporada, com cigrons amb llonganissa esparracada, rissotto amb espà rrecs de bosc i alls tendres, faves a la catalana amb botifarra i cansalada, filet de senglar amb crema de tòfona dels Ports, mitjana de vedella macerada amb oli de la DO Siurana i feta a la brasa, bunyols amb crema catalana, flamets de gema amb gelatina de vi ranci‌. I el menú temà tic, com el de fruites, 25 euros, amb vichyssoise de poma, farcellet de botifarra amb pera, bacallà amb taronja i mel, magret d’à nec amb cireres caramel¡litzades i mousse de pinya. Al celler els bons vins del Priorat i de Montsant, en botella i a copes, amb unes 100 referències.

El Molí de Cal Tof | Av. Santa Oliva, 2 El Vendrell ¡ Tel. 977 66 26 51

EL CAIRAT C/ Nou, 3 ¡ Falset Tel. 977 830 481 / 620 928 618 Horari: de dimarts a diumenge de 13.30 a 15.30 Dissabtes tambÊ de 21 a 22.30 hores. info@restaurantelcairat.com www.restaurantelcairat.com

EA VIN XER ĂˆI CON OVA LA N A!!!

T CAR

RESTAURANT ¡ PLATS CUINATS

6T__X CXaXW f &' 8fd! 6" IXaWeX__ Ăƒ F4?BH

30 | Classificats

11 de juny de 2014 |

C L ASSIF IC ATS

HABITATGES Compra/Venda TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. Zona estación de tren de Tarragona.

Gran oportunidad! Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, salón-comedor y terraza, ascensor. También en alquiler. Tel. 977 24 38 84 TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. 89m2, reformat, 3 habitacions dobles, aire condicionat, terra de parquet i gres.

Per 140.000€ Tel. 977 25 20 52 SANTA COLOMA DE QUERALT. GANGA. Chalet luminoso. 170m2 vivienda + 220m2 patio. Todo exterior. Buen estado. 2 plantas, 4 habitacions, 2 baños completos, cocina equipada, 2 terrazas, fregadero, 1 comedor, 1 salón. Garaje 6 coches, patio privado.

Calefacción. 165.000€ Tel. 609884807 Particular.

TARRAGONA. 50m2, 1 dormitori, bany complet, instal·lació de Internet amb fibra óptica, bomba de fred-calor, 4ª planta amb vistes. Zona Parc Central.

90.000€. Tel. 658 925 445 SALOU. INCREÍBLE BAJO SOLEADO. Salou zona pueblo. 140m2, 3 habitaciones, 2 baños, cocina equipada, salón-comedor, patio privado, A/A y calefacción, piscina, pista basquet, 7 minutos de la playa.

190.000€ Precio negociable. Tel. 609884807 Particular.

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Piso de dos habitaciones, cocina independiente, perfecto estado, posibilidad de parking. Mejor precio del mercado. Sin comisión. Tel. 977 213 107 TARRAGONA. PLAÇA DE BRAUS. Pis en molt bon estat, 130m2, 4 habitacions, 2 banys. 120.000€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS / EROSKI. Piso de 106m2, 4 dorm., 2 baños, cocina de diseño, salón comedor con terraza, zona comunitaria con piscina y pista de tennis. Parking en alquiler en propio edificio. Posibilidad de amueblado.

Precio: 265.000. Tel. 601287817 TARRAGONA. CAPUTXINS. Pis 3 habitacions, per reformar, ascensor.

69.000€. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis de 125m2, 4 habitacions, 2 banys, traster, 2 balcons grans, calefacció, a/a. 230.000€ Tel. 977 25 20 52 CÉDULAS HABITABILIDAD. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores. Llámenos al 977 24 11 85 TARRAGONA. ZONA SUD. Pis venda vistes al mar, totalment reformat, 70m2, 3 habitacions, terrassa, no hi ha ascensor, 2n pis, persianes elèctriques.

Per: 130.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PIN I SOLER. Pis de 4 habitacions, bany i lavabo, exterior. 165.000€. Tel. 654122038 / 977111355 LA SECUITA. Casa obra nueva a 3 minutos de la estación de AVE/ AVANT y 10 minutos de Tarragona.

5 habitaciones (4 dobles y 1 simple), 2 baños, 1 aseo, cocina 16m2, salón 26m2, AC (f/c), energía solar, calefacción, garaje, parking.

Terraza superior 37m2 y inferior 31m2. Vistas espectaculares. ¡¡¡OPORTUNIDAD!!! Sólo 240.000€ Tel. 671 868 896

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, fins i tot instal·lacions, molt lluminós, per 180.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. URB. PARC DE LLEVANT. Casa en venda. 4 habitacions, 3 banys, cuina, sala menjador, xemeneia, calefacció, a/a, jardí, pàrquing. Atenció el preu! 25% de descompte el mes d’abril. Pv. 495.000€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. 100m2, per reformar, 2 balcons, 4 habitacions, bany i aseo. Per 220.000€ Tel. 977 25 20 52 SALOU. MIRADOR. Bonito apartamento en el mirador de Salou, de una habitación grande, salón-comedor, baño, cocina y una gran terraza con vistas a la piscina de 50m2, con zona de aparcamiento.

En una de las zonas tranquilas entre La Pineda y Salou. 67.000€ Tel. 977 21 87 30 / 610 500 017 REUS. Dos áticos. 170m2 y 50m2.

Comedor, súper cocina, 4 habitaciones, 2 baños y muebles a medida. 150.000€ + 150.000€ + parquing pequeño. Tel. 661351575 TORREFORTA (TGN). Planta baixa, 93m2, 3 habitacions, traster, pàrquing, jardí comunitari privat, moblat, per entrar a viure. Per: 68.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. PISO CÉNTRICO. Piso de tres habitaciones, comedor, cocina, baño, un balcón a la calle Ramón y Cajal, con mucho sol todo el día y bonitas vistas. De 75m1. Precio: 95.000€ Tel. 610 500 017 / 977 218 730 TARRAGONA. Piso con ascensor, 3 habitaciones, 1 baño, exterior, cocina. 126.000€. Tel. 615044664 / 662678736 TARRAGONA. TORRES JORDI. Piso de 2 habitaciones. Todo nuevo. Amueblado.

Tel. 660133933

TARRAGONA. C/ MALLORCA. Piso de 80m aprox. 1ª planta frente TARRACO ARENA. 130.000€. Tel. 646 293 980

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Zona balcó, 130m2, molt bones vistes, sostres alts, 2º sense ascensor, per viure. Per: 330.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PARE PALAU. 170m, Pis/oficina, 5 habitacions, per reformar. 150.000€ Tel. 977111355 / 654122038 TARRAGONA. PALLARESOS. Ático dúplex. 3dorm. + 2baños, 2 terrazas grandes, parking+trastero, zona común con piscina. 200.000€. Tel. 675918159 TARRAGONA. JAUME I. 3 habitacions, terrassa, bany, ascensor. D’origen.

90.000€. Tel. 977111355 / 654122038 TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. Pis de 88m, terrassa gran, 1ª planta, per reformar. 85.000€. Tel. 654122038 / 977111355 TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso de 2 dormitorios, 65mt, planta alta, solarium de 50m, exterior, plaza de parking grande, finca seminueva. Precio: 170.000€. Tel. 675918159 SANTA COLOMA DE QUERALT. OCASIÓN. Casa en buen estado. 140m2, 3 plantas, 4 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, 2 comedores, terraza, garaje. Calefacción. Precio: 60.000€ Negociable. Tel. 609884807.

Particular.

TARRAGONA. EL SERRALLO. Piso de una habitación de matrimonio grande, baño, comedor, cocina y una galería.

Por: 62.000€ Llamar al tel. 610 500 017 / 977 21 87 30 TARRAGONA. PISO EXCLUSIVO. Piso.

170m, 5 dormitorios, 1 suite con vestidor, 3 baños, parking y trastero, terraza de 190m. Interesados tlf: 654417259

SEGUR DE CALAFELL. Piso de 2 dormitorios, salón comedor con salida a terraza de 60m2 y solarium privado de 50m2, ascensor, plaza de parking y zona comunitaria con piscina. 150.000€ Tel. 691239003 / 977693568

TARRAGONA. CALLE REDING. Piso exterior, muy buenas vistas. Reformado.

Precio: 300.000€. Tel. 650 445 663

TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII / CORTE INGLÉS. Vendo piso de 4 habitaciones, 2 baños. Muy buenas vistas. Soleado. Tel. 664 179 440

TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Pis nou de 90m2, 3 habitacions, 2 banys, parquet, a/a, calefacció, pàrquing i traster. Preu: 180.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. URB. 5 ESTRELLAS. Casa adosada en venta, 4 habitaciones, 2 baños, aire acondicionado, garaje, terraza, jardín, en perfecto estado. PVP. 240.000€ Tel. 607 20 80 20

HABITATGES Lloguer

REUS. RAVAL SANTA ANNA, 16. Estudio.

Por 70.000€ Tel. 661 351 575

TARRAGONA. Piso de dos habitaciones, centro de ciudad, cocina independiente.

Perfecto estado. Posibilidad de parking, mejor precio del mercado. Sin comisión.

Tel. 977 21 31 07

URB. CASTELLMOSTER (ALMOSTER).

Chalet de lujo. Terreno de 1.000m2, 500m2 construidos. Piscina, jacuzzi, cocina de verano, barbacoa, jardines con riego y luces automáticos, 5 hab., despacho grande, 5 baños, garaje 2 coches, 3 terrazas, etc. Todo de primera calidad en un paraje natural, a 5 min. de Reus y 20 de la playa. Precio: 990.000€.

Tel.: 610 500 017 / 977 21 87 30

ZONA AVE. Finca recreo. 7.000 metros, vivienda unifamiliar de 70m, nave 230m, piscina, bodega, zona frutales, olivos, viña, pozo agua, riego gota a gota, contadores luz y agua potable.

118.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. PUNTA LA MORA. Venta de chalet. 650m2 construidos 190m2, con 5 habitaciones, 3 baños, comedor grande, cocina, sala de juegos, piscina, terrazas, jardines en una zona tranquila de la Punta de la Mora. A 15 minutos de Tarragona y cinco de la playa. Precio: 365.000€ Para más información: 610 500 017 / 977 21 87 30

TARRAGONA. ST. RAMON. Adossat 140m2, 4 habitacions, 2 banys, jardí, pàrquing. Per:195.000€ Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. C/COLON. Piso totalmente reformado de diseño. 3 habitaciones (1 suite y dos muy grandes), 2 baños, parquet, calefacción. Sin muebles y sin ascensor. Piso muy luminoso. Precio 500€. Tel. 977243720 / 667692691 TARRAGONA. CENTRO. HIGINIO ANGLES, Nº1. Alquiler de piso recien rehabilitado, 98m2, 4 habitaciones, 2 baños. 515€ Todo incluído, directo propietario. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576 TARRAGONA. LADO CORTE INGLÉS. Piso con muebles, reformado, tres habitaciones, comedro, cocina, baño, un balcón a la calle. Precio: 450€ Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30 CÉDULAS HABITABILIDAD. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores. Llámenos al 977 24 11 85 TARRAGONA. Zona SANT ANTONI Mª CLARET. Piso de 2 habitaciones, reformado, 60m2, cocina independiente, 1º sin ascensor. Ideal parejas jóvenes.

430€/mes. Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA. C/ ROVIRA I VIRGILI. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per 500€Tel. 977 25 20 52 VISTABELLA. Casa de pueblo. 4 habitaciones. Cocina con ‘foc a terra’ y comedor. Terraza y ‘golfas’. Amueblada.

Pueblo encantador y supertranquilo.

Por 400€/al mes. Tel. 977243720 / 667692691 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. ZONA BALCÓ. Àtic amb terrassa, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany, aseo. Per 600€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMÓN Y CAJAL. 3 dormitorios, baño, terraza, sol, hay electrodomésticos y muebles.

También sin muebles. 400€. Se piden referencias. Tel. 654 092 540 TARRAGONA. AV. PAÏSOS CATALANS (DAVANT URV). Pis de 2 habitacions, menjador, cuina, bany complet, terrassa exterior, amb aire acondicionat, calefacció, amb opció pàrquing al mateix edifici. Tracte directe. Tel. 699 337 124 TARRAGONA. ZONA ESTACIÓN RENFE. 3 dormitorios, baño y cocina nuevo reformados, amueblado, comedor con terraza, 425€. Se piden referencias. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AL LADO CORTE INGLÉS, MERCADONA Y EROSKI. (100m2) Alquilo piso con muebles, de 4 habitaciones, dos baños, cocina, comedor, terraza con vistas a la piscina y zona de juegos, parquing incluído, con jardines. Precio: 750€/mes Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Pis nou a estrenar, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys, aire condicionat, calefacció. Per 1.100€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Ático de 2 habitaciones + vestidor, construcción de 8 años, calefacción por radiadores, aire acondicionado, balcón esquinero.

Lavavajillas, 2 baños completos.

Terraza de 60 m2 y parking. 725€/ mes. Tel. 977 92 06 57 EL CATLLAR. Piso de 2 habitaciones cocina americana amueblado y equipado. Parking y jardin. Zona muy tranquila. Precio: 380€. Tel. 660915000 SEGUR DE CALAFELL. Piso de 2 dormitorios, baño completo, amueblado, con plaza de parking, zona próxima a colegios. Por 350€ al mes. Tel. 977 693 568 / 691 239 003 TARRAGONA. AV. ANDORRA. Amb mobles, 1 habitació, menjador, cuina i bany, pàrquing. Per: 400€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. FELIP PEDRELL, 13. Piso del año 2007. 63m2, 2 habitaciones, cocina grande, muy moderno. Tel. 977242160 SALOU. ACANTILADOS. Alquilo estudio en Salou en los acantilados tocando la playa, con baño y cocina-comedor americana. Por: 350€ Llamar al: 977 21 87 30 / 610 500 017 TARRAGONA ZONA UNIVERSITARIA. FRA ANTONI CARDONA I GRAU. Alquilo piso amueblado, recientemente renovado, tres habitaciones, salón comedor, cocina, baño, balcón, galería. Ascensor. 550€. Gastos incluidos. Tel. 657 807 958 TARRAGONA. C/ LLEÓ. Sense mobles, reformat, 2 habitacions, menjadorcuina, i bany, 2n pis sense ascensor.

Per 320€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ LLEIDA, 7. Vivienda de diseño, nueva a estrenar. 2 habitaciones, 46m2, baño completo, calefacción, ventanas de aluminio, balcones, ascensor. Todo exterior. Muy céntrico. Tel. 977 24 21 60 TARRAGONA. C/ MAJOR. Semi-nou, amb mobles, 1 habitació, menjador, cuina, bany, rebedor gran. Per 425€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ HIGINI ANGLÈS. Amb mobles, ideal estudiants, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per 500€Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. Mª CRISTINA. Piso de 1 habitación, baño, cocina, balcón, exterior, amueblado, ascensor. Precio: 450€/mes. Tel. 637 128 631 / 615 044 664 BUSCO VIVIENDA en alquiler en TARRAGONA CENTRO. Mínimo 6 habitaciones y 2 baños. No importa estado o antigüedad. Veronica: 652505719 MASPUJOLS. Casa adosada esquinera, 4 hab., 2 baños, garaje 32m2, gran jardín privado. Preu: 650€. Tel. 977 79 31 57 TARRAGONA. C/ LA NAU. Amb mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i bany, primera planta sense ascensor. Per: 300€/mes Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PERE MARTELL. Pis en lloguer de 5 dormitoris, menjador gran, cuina reformada, bany i bany auxiliar. Situat al costat de l’estació d’autobusos. Preu: 550€ Tel. 977 24 80 80 SALOU. C/ MONTBLACH. Alquilo piso con muebles en Salou, de una habitación, baño, comedor y balcón grande. Por: 450€/mes Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30 TARRAGONA. AVDA. FRANCESC MACIÀ.

Pis en lloguer, superfície aproximada de 116m2, 4 habitacions, 1 bany + lavabo, parquet, calefacció, terrassa, exterior i assolellat, vistes panoràmiques, pàrquing, MOBLAT. NO ANIMALS. 700€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. CASC ANTIC. Pis de 2 dormitoris, cuina, menjador i bany.

Situat al costat de la catedral. Edifici amb ascensor. Preu: 420€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso nuevo amueblado 2 habitaciones, baño, cocina americana, exterior, muy luminoso, aire acondicionado, con párquing. 550€/mes. Tel. 637128631 / 615044664 TARRAGONA. C/ ADRIÀ. Pis 4 dormitoris, amb pàrquing, cèntric, exterior, 2 banys.

Per 700€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ FORTUNY. Reformat, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo, principal sense ascensor. 425€/mes Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ TAQUÍGRAF MARTÍ. Pis amb mobles, 1 habitació, menjadorcuina i bany, per 350€ al mes. Tel. 977252052 TARRAGONA. BOSCOS DE TARRAGONA. Xalet individual en lloguer de 150m, cuina independent, menjador molt gran, 4 dormitoris i dos banys. Preu: 1.000€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/LLEIDA. Estudi amb mobles, semi-nou, terrassa. 300€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Pis en lloguer de 3 dormitoris o 2 dormitoris, cuina independent. Ideal per viure al costat de la platja. Preu: 550€ Tel. 977248080 TARRAGONA. PASAJE OVIEDO. Reformat amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. 475€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. CENTRO. C/ COLÓN Nº22. Piso en alquiler de 70m2, 3 habitaciones, 1 baño. Por 465€/mes.

Directo propietario. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576 TARRAGONA. C/ LLEIDA. Pis amb mobles, semi-nou, 1 habitació, menjador-cuina i bany. Preu: 380€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. Àtic en lloguer de tres dormitoris al costat de la PLAÇA DEL MERCAT. Terrassa molt gran amb vistes al fòrum Romà i al mar. Edifici amb ascensor. Preu: 530€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. ZONA SERRALLO. Piso reformado con 2 habitaciones, 60m2, cocina americana, todo eléctrico, muebles modernos, balcón. 375€/mes.

Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA. Pis de 50m2, moblat i amb electrodoméstics, 1 dormitori, bany complert, instal·lació de Internet amb fibra òptica, bomba de fred-calor, 4ª planta amb vistes.

Zona Parc Central. Per: 400€. Tel. 658 925 445 TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Pisos en alquiler con muebles o sin muebles. Tel. 977 29 09 49

Classificats | 31

| 11 de juny de 2014

C L ASSIF IC ATS TARRAGONA. Zona PLAZA DE TOROS. Precioso piso totalmente reformado, 3 hab., 90m2, cocina independiente, balcón grande practicable, mobiliario moderno. Calef., ascens.. 600€. Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. Sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per: 480€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ I SANAHUJA. Estudi reformat, tot un mateix ambient, sofà-llit, mobles, ascensor. Per 280€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. CASC ANTIC. C/ MAJOR. Pisos en lloguer, 1 habitació, cuinamenjador, bany, balcó, moblat, reformat.

375€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. C/ AUGUST. 2 habitaciones, 1 baño, cocina independiente con galería, terraza, sin muebles. Finca con ascensor. Gastos de comunidad incluídos en el precio. 400€. Tel. 977 243 720 / 667 692 691 TARRAGONA. C/ UNIÓ 14, 2º 4ª. Vivienda de 2 habitaciones, suelo de gres, baño completo, calefacción, aluminio, luminoso, céntrico, ascensor. Finca noble. Tel. 977 24 21 60 TARRAGONA. AV. MARIA CRISTINA. Moblat, 3 hab., menjador, cuina, bany i aseo, patí, per 450€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. Apartamento en buena zona, todo reformado y con 1 habitación independiente. 400€ Tel. 977920657 / 658025285 TARRAGONA. C/ CASTELLARNAU. Viviendas de 2 habitaciones, baño completo, parquet, calefacción, sistema de alarma, ascensor. Mucha luz en una finca de obra nueva. Sin amueblar.

Sin electrodomésticos. Posibilidad de una plaza de párkin. por 90€. Tel. 977242160 TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Precioso piso de construcción de 8 años, con 2 hab., climatización, cocina americana, todo eléctrico. Ventanas panorámicas.

Mobiliario moderno, 1 baño completo con plato de ducha. Ascensor. Parking.

600€ Tel. 977920657 CALAFELL. Zona de la MASIA. Piso de 2 dormitorios con estupendas vistas al mar, calefacción, amueblado, parking y asecensor. Por 450€ Tel. 977693568 / 691239003 TARRAGONA. C/ FORTUNY. Àtic amb terrassa, sense mobles, semi-nou, 2 habitacions, menjador, cuina, bany. Per 550€ Tel. 977 25 20 52 CALAFELL. Zona próxima a colegios, piso de 3 dormitorios, baño completo, cocina amplia, lavadero, ascensor, parking y zona comunitaria con piscina.

Por: 500€/mes. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003 CALAFELL. Planta 3 dormitorios, cocina con salida comunitaria. 600€ 691239003

baja con jardín, baño completo, al jardín, piscina Tel. 977693568 /

TARRAGONA. PLAÇA PONENT. Pis lluminós, sense mobles, amb terrassa, 3 dormitoris, cèntric, per 450€ Tel. 977 25 20 52

LOCALS Lloguer/Venda

Immobles Motor Treball FORMACIÓ TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. OFERTA. Venta de parking. Amplia entrada. Plazas grandes. Desde 13.900€ Últimas plazas. Tel. 977 213 107 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Despatx en lloguer. 50m2, per entrar-hi, lavabo, per 450€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Se alquila parking en la zona de Joan XXIII. Preguntar por Maribel. Tel. 646 156 689

MINI COOPER COUPÉ. 143km, año 2013, gasolina, cambio manual, color rojo, 2 puertas y 2 plazas. Tel. 977 971 142

TARRAGONA. C/ MENDEZ NUÑEZ. LOCAL EN LLOGUER. Amb sortida de fums, 42m2, per 700€/mes. Telèfon: 977 25 20 52

BMW X6 xDRIVE30d. 55.000km, año 2011, diesel, automático, blanco, 5 puertas y 4 plazas. 48.900€ Tel. 977 971 142

TARRAGONA. CENTRO. CALLE SANT FRANCESC Nº 20. Alquiler local de 75m2. Directo propietario. Por: 750€/ mes. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

TARRAGONA. OFERTA. Venta de parking en el centro. Amplia entrada. Plazas grandes. Desde 23.625€ Últimas plazas.

Tel. 977 213 107

TARRAGONA. P. PALAU. Parking alquiler coche y moto. 70€ Tel. 654092540

LA SECUITA. A 3 min. de la estación AVE/AVANT y 10 min. de Tarragona.

Solar urbano 616m2, a dos calles, apto para una o dos viviendas 30.000€. Oportunidad. Tel. 671868896

TARRAGONA. AV. ROMA. Despatx al costat de la plaça Imperial Tarraco, de 110m, dividit en 3 despatxos grans, recepció, bany i office. Preu: 800€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. RAMBLA NOVA-MÉNDEZ NÚÑEZ. Parking en venta, plaza grande, buen acceso, buen estado. 23.800€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. REAL. 90m2, cantoner amb llogaters, rentabilitat 7% Per: 83.000€ Tel. 977111355 / 654122038

CERTIFICADOS ENERGÉTICOS. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores.

Tel. 977 24 11 85

EL CATLLAR. AV. CATALUNYA. Local lloguer, 58m2, bany. 325€/mes Tel. 977247124 / 630991528

TARRAGONA. FCO. BASTOS. Parking en venta. Plaza grande coche y remolque, buen acceso. Sin columnas. 21.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. VALL ARRABASSADA. Venta de plazas de parking. Tel 977290949 TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Local en venda, superfície aproximada de 242m2, diàfan, en obra, amb sortida de fums, porta automàtica. PV. 260.000€ Tel. 977 24 34 06 VILA-SECA. VENTA. Local comercial de 537m2. Buen estado, 8 escaparates, varias oficinas y lavabo. 300.000€.

Tel. 659 22 61 57

TARRAGONA. CENTRO. PRAT DE LA RIBA. Alquiler de local. 85m2, diáfano, sin salida de humos. Por 850€/mes.

Directo propietario. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576

TARRAGONA. JAIME I/MALLORCA. Parking en venta, plaza grande coche y moto. Buen acceso. 18.000€ Tel. 654 092 540

EXTRAORDINARIA PARCELA URBANA en venta. Con todos los servicios RECIEN TERMINADOS. A 3 minutos de la estación de AVE/AVANT i 10 min.de Tarragona. Para casa unifamiliar. Sólo 33.000€ Tel. 671 868 896

TARRAGONA. CENTRO. Alquiler ático/ oficina 100m2, totalmente instalada, apta cualquier actividad, con a.a., etc. Tel. 977231860

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Plaza de parking pequeña en venta. 18.700€ Tel. 654092540

CALAFELL. Locales comerciales, en zona céntrica y de servicios para oficina, servicios similares. De 275€ a 600€ Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003 TARRAGONA. REAL/PZA. INFANTES. Parking en venta para coche grande y moto. Buen acceso. 25.000€ Tel. 654092540 TARRAGONA. SANT AGUSTÍ. Local en lloguer en zona peatonal del centre de la ciutat, de 70m. Preu: 1.700€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. PERE MARTELL. Parking en venta, 1 planta. 19.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. CENTRO. Alquiler ático oficina de 100 m2 muy céntrico.

Instalada, apto cualquier actividad con A.C., etc. Tel. 977231860 PALLARESOS, POLIGON. Nave en alquiler. de 525m de altura, 4 m., muelle carga y descarga. Por 460€/mes. Tel. 654 092 540 TARRAGONA. ZONA P. MARTELL TORRES JORDI. Parking en venta para coche grande. Buen acceso, amplia, coche y moto. 23.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. RAMBLA FRANCESC MACIÀ. Se alquila despacho-oficina en Asesoría Jurídica y Económica en funcionamiento en zona de expansión y a pie de calle. Se ofrece con todos los servicios (secretaría, luz, teléfono, sala de espera, aire acondicionado, etc.) y completamente amueblado. Tel. contacto: 977 13 50 35 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Es ven parking per a cotxe gran. Preu: 15.000€. Tel. 616 042 335 TARRAGONA. DOCTOR MALLAFRÉ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parquing.

Precio: 60€/mes. Tel. 655 915 266 TARRAGONA. OFICINA 1 planta con ascensor, en venta, 55m exterior a la calle, aseos, varias dependencias.

46.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. C/ LLEÓ. Lloguer de 2 locals, 300m2, facilitats d’arrendament.

Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. PLAÇA VERDAGUER. Local en lloguer de 85m, per només 1.200€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. M. DE FALLA. Parking en alquiler para coche y moto, buen acceso.

60€ Tel. 654 092 540

BMW Serie 3 320i. 23.000km, año 2006, gasolina, cambio manual, color verde, 4 puertas y 5 plazas. Por 17.000€ Tel. 977 971 142

Motor Motos

“Ingresos extras en tiempo libre”. www.actividadprofesional.com Se ofrece camarero muy profesional.

Para restaurante, cátering y banquetes.

Tel. 977 241 964 / 648 272 933 INVERSIONISTAS, AHORRADORES y EMPRENDEDORES para ampliación de negocio de multinacional alemana líder de su sector. Tel. 691863463, Sr. Diego CERTIFICADOS ENERGÉTICOS. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores.

Tel. 977 24 11 85 Se precisan cocineros/cocineras y camareros/as con idiomas ruso e inglés para restaurante en Tarragona capital.

Tel. 678 630 641, Sr. Daniel. o enviar CV a jojersan@gmail.com Se ofrece discjockey con discoteca movil para BODAS · BAUTIZOS · COMUNIONES. Experiencia y seriedad professional. Tel. 615 21 52 40

Motor Cotxes Vendo Suzuki-550 GSX-EF Perfecto estado. Revisión al día.

60.000kms. Un único dueño.

Regalo: Porta cascos (2cascos), candado pitón, funda depósito, maletas laterales Krauser. Precio a consultar.

Tel. 630359977 / 977217132

Vendo Volkswagen-Corrado Muy bien conservado. Todo original y guardado siempre en garaje. Todas las revisiones y las ITV al día. Nunca ningún accidente. Precio a convenir.

Tel. 630 35 99 77 / 977 21 71 32

MERCEDES BENZ CLASE CLASSIC. 360.000km, año cambio automático, color puertas, 5 plazas. 5.000€ 142

TREBALL Professionals

E 270 CDI 2002, diésel, gris plata, 4 Tel. 977 971

PORSCHE CAYMAN. Gasolina, 57.552km, 2 plazas, año 2009, cambio automático, color negro, 3 puertas. 40.000€ Tel. 977 971 142

Motor Nàutica

ASTOMAR 215 LS motor intra-fueraborda Volvo 220cv gasolina, embarcación open, se entrega con revisión recién hecha.

8000€ Tel. 638 789 753 SUNSEKER PORTOFINO 31, motores revisados Volvo Penta 2x200cv, tapicería nueva, interior impecable. 23.000€ Tel. 638 789 753 MYABCA 28. Para restaurar, motor Barreiros de 40cv en funcionamiento, posibilidad de entregar restaurada si les interesa. Precio 5.500€ Tel. 638 789 753

PORSCHE 911 TURBO. 450cv, 64.604km, año 2003, gasolina, cambio manual, color gris plata, 2 puertas, 4 plazas. 45.000€ Tel. 977 971 142

QUICKSILVER 600 EXPLORER. Motor fueraborda mariner 115cv 4T, embarcación open, banco y mesa en proa, pequeño camarote, sonda, GPS y toldo bimini, año 2005, revisión de motor hecha. Tel. 638789753

INFINITI G 3.4 V6 VVEL GT CABRIO. 66.000km, año 2011, gasolina, cambio automático, color blanco, 2 puertas y 4 plazas. 37.000€ Tel. 977 971 142

FAETON 600 4.3 V6, 175cv. Intrafueraborda, tapisseria en bon estat, certificat navegació, revisió motor recent.

5.500€ Tel. 638 789 753

ANUNCIS CLASSIFICATS classificats@noticiestgn.cat 616 728 550 / 686 703 910

Empresa líder necesita vendedoras de muebles y descanso con experiencia.

Sueldo fijo + grandes comisiones. Tel. 616 965 231 Se ofrece bufete de abogados en Calafell. Espe. en: * Der. penal, deshaucios, divorcios, extranjería, peritaje caligráfico judicial, seg. de comunidades-asistencia-saluddefensa-, resp. civil-transporte-alquiler, etc. * Tel. 977 69 35 68

FORMACIÓ Cursos VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel. 977800866 / 661768040 Classes de pintura/dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). 686411008 Tito Figueras

VARIS Altres ofertes Passo cintes de video a DVD a 10€ la cinta: VHS, VHS-C, Video8, Hi8, MiniDV, Betamax i pel·lícules de Super8. Pots provar primer amb una cinta. Salva, recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel: 626 010 186 Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman, muñecas...) y otros objetos de coleccionismo. Tel. 658 02 91 46

32 | Contraportada

11 de juny de 2014 |

termòmetre de la setmana

El Nàstic està pendent de la gran final

La lenta recuperació de la crisi

La Pobla de Mafumet es vesteix de festa

Si el Nàstic derrota al Llagostera aquest pròxim diumenge gairebé segellarà la seva tornada a la Segona A. Sort!

La província de Tarragona es recupera dels estralls de la crisi, però de manera més lenta que molts altres territoris.

El municipi de Tarragonès celebra les festes de Sant Joan, patró de la localitat, fins al pròxim 29 de juny.

L’entrevista

«El teatre hauria de ser assignatura curricular a Primària i a Secundària»

Joan Pascual DIRECTOR DE L’AULA DE TEATRE DE LA URV nejat des dels inicis per Joan Pascual, l’alma mater del projecte, que defensa que el teatre és una eina imprescindible de creixement personal.

En gairebé vint anys han passat prop de 1.000 alumnes per l’aula de teatre de la URV. Impressiona mirar enrere i veure la feina feta?

Impressiona i produeix una sensació de satisfacció, ja que durant vint anys hem tingut una mitjana de prop de cinquanta persones implicades cada any. El temps confirma que hem fet solatge i ho confirmen els antics alumes, que no només s’han dedicat al teatre, sinó a activitats culturals.

Agnes Llorens, Tarragona

L

’Aula de Teatre de la URV ha complert aquest curs acadèmic vint anys d’història, dues dècades formant alumnes en el camp de l’experimentació del propi

cos com un autèntic laboratori de recerca de les arts escèniques. I ho celebra treballant. Un nou llibre que es presentarà molt aviat, la nova edició dels cursos Experimenta! per a l’any vinent i quatre estrenes teatrals que veuen la llum aquest juny són la millor prova de la vitalitat d’aquest curs, capita-

Pol. Francolí, parcela 15 Nave 9 43006 TARRAGONA

Com neix la necessitat de fer possible una aula de teatre dins del món universitari?

L’aula va néixer per una inquietud personal, juntament amb gent com la Montse Palau i el Francesc Massip, que vam pensar que una universitat havia de disposar d’una aula de teatre, concebuda com un laboratori al voltant del qual es pogués experimentar sobre el llenguatge teatral, al marge de programacions i de produc-

cions comercials. De seguida vam trobar les portes obertes, i hem seguit fins aleshores.

Enguany estrenen quatre obres lligades a l’aula...

Enguany presentem La Casa d’en Mecenes, que es va estrenar al Tarraco Viva i que s’inclourà en la programació de tardor; hem estrenat recentment l’espectacle Inicis i pròximament estrenarem les propostes Diàlegs per matar la gana, l’11 de juny al Teatre Magatzem, i Paraules, el 18 de juny.

Tota aquesta activitat neix dels tallers estables...

Sí, alguns neixen de noves propostes i altres provenen de tallers gairebé històrics, com és el Laboratori de Teatre Clàssic, una de les propostes més veteranes, que combina la pràctica teatral amb la recerca de textos escrits. En l’àmbit d’aquest taller vam publicar el llibre Teatre Popular Romà 1 i, ben aviat, publicarem la segona part, dedicada a la pantomima romana.

A la tardor també continuen els tallers Experimenta!?

Pròximament presentarem les

e-mail:taller@barradomotors.com

propostes per al curs vinent.

Creiem que aquesta experiència és molt enriquidora, ja que obre la possibilitat que tothom que ho vulgui pugui experimentar al voltant del llenguatge teatral.

Tothom serveix per fer teatre?

Tots tenim potencialitats latents i l’únic que cal són mecanismes per posar-les en marxa.

El teatre és treballar a partir de les dificultats de les persones per extreure’n mecanismes de creixement.

Per aquest motiu, creu que hauria de ser una assignatura obligatòria dins dels plans d’estudis?

El teatre serveix per entendre que som capaços d’expressarnos a través del cos i de la veu de maneres no convencionals i ajuda a formar la persona de manera integral. Per aquest motiu, crec que el llenguatge teatral, com el visual i el musical, hauria de ser part de la formació obligatòria a Primària i Secundària, al contrari del que es vol fer, ja que potencia l’obertura reflexiva de les persones.