noticiestgn238

SOCIAL P16

Tasques de jardineria i hort al Centre Especial de Treball (CET) Santa Tecla Dóna feina a 44 persones amb risc d’exclusió sociolaboral

011014 número 238

SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

WWW.NOTICIESTARRAGONA.CAT

CATALUNYA FA PINYA A TARRAGONA Imatge del guardonat fotògraf David Oliete

CONCURS DE CASTELLS 2014

LA TARRACO ARENA PLAÇA ES CONVERTEIX AQUEST CAP DE SETMANA EN EPICENTRE DE TRADICIÓ, ORGULL I CULTURA CATALANES EN UN MOMENT HISTÒRIC DES DEL PUNT DE VISTA SOCIAL I POLÍTIC PÀGINES 2-3 I 8-9 I EDITORAL

GRAN OPORTUNIDAD EN

SOFÁS 3+2 699€

465€

2 | El Tema de la Setmana

1 d’octubre de 2014 |

E L TE MA D E L A SE TMANA

9-N: Tot està EL «NO» DE MADRID Tal com calia preveure, el Govern de l’Estat i el Tribunal Constitucional s’han afanyat a decretar la suspensió del 9-N i de tots els seus actes preparatius

E

l govern d’Espanya, amb el suport incondicional del PSOE en matèries d’Estat, vol liquidar per la via ràpida la consulta que Catalunya aspira a celebrar el pròxim 9 de novembre. Menys de 48 hores després de la signatura del decret per convocar la ciutadania a les urnes per part d’Artur Mas, l’executiu de Mariano Rahoy i el Tribunal Constitucional, tal com calia preveure, han decretat la suspensió del 9-N i de tots els preparatius anunciats dissabte passat per la conselleria de Governació de la Generalitat de Catalunya. Aquest bloqueig exprès a la voluntat del parlament de Catalunya, però, no posa fi al procés cap a la celebració de la consulta ciutadana sobre el futur polític de Catalunya. De moment la cambra catalana i la Generalitat ja han anunciat que presentaran al·legacions al TC perquè aixequi aquesta suspensió cautelar i, com a mínim, permeti continuar en marxa la maquinària necessària perquè la cita amb les urnes pugui celebrar-se si al

Mariano Rajoy insisteix que la consulta «no es farà» i ofereix diàleg «dins de la llei» al president de Catalunya final el TC, en la seva sentència, legitima les aspiracions catalanes. A l’espera dels esdeveniments, la societat catalana (coordinada una vegada més per Assemblea Nacional de Catalunya i Òmnium Cultural) comença a mobilitzarse per reclamar el seu dret a votar. Concentracions a les portes dels ajuntaments catalans que han donat suport a la consulta i diverses accions a través de les xarxes socials (com ara fotografies d’urnes engabiades a les portes d’edificis emblemàtics de Catalunya) escenifiquen el sentiment generalitzat de bona part del poble català. Amb aquest context, el XXVè Con-

curs de Castells que aquest cap de setmana se celebra a Tarragona, una trobada que tradicionalment ha servit per mostrar al món la tradició, l’esperit i l’orgull de la manera de fer a Catalunya, agafa una rellevància històrica.

La partida d’escacs pel procés sobiranista català arriba a les jugades més decisives. El guió s’està complint fil per randa i, fins a la data, l’únic que ha sorprès de la reacció de Madrid a la convocatòria oficial de la consulta ha estat la celeritat amb què han actuat tant l’equip de ministres de Mariano Rajoy com els magistrats del Tribunal Constitucional. En menys de 48 hores els dos estaments ja s’han posicionat negativament sobre les ganes de votar del poble català. El «no» de Rajoy, que s’ha ofert a dialogar «dins de la llei» amb Artur Mas per solucionar la tensió entre Catalunya i Espanya, ha estat seguit per l’actuació immediata del Tribunal Constitucional, que el mateix dia ha reunit els seus magistrats per admetre a tràmit el recurs presentat pel

El Tema de la Setmana

| 1 d’octubre de 2014

E L TE MA D E L A SE TMANA

en l’aire CATALUNYA PLANTA CARA El Parlament i el Govern català presentaran al·legacions perquè el TC aixequi la suspensió i pugui seguir així el full de ruta

La suspensió de la consulta mobilitza la societat catalana arreu del país. El punt àlgid del clam pel 9-N es viurà a Tarragona aquest cap de setmana amb la celebració del XXV Concurs de Castells Govern del PP. Amb l’admissió a tràmit del recurs i, per tant, amb la suspensió cautelar de la Llei de Consultes aprovada pel Parlament de Catalunya i del decret firmat per Artur Mas pel 9-N, organitzar la consulta i els seus preparatius és formalment una «il·legalitat» tant institucionalment com particularment. Amb aquest escenari, el Parlament de Catalunya ja ha decidit que presentarà al·legacions a la decisió del TC perquè, mentre estudia el recurs presentat per l’Estat, es permeti com a mínim continuar fent els preparatius de la consulta. En la mateixa línia es posiciona el Govern de la Generalitat, presentant al·legacions a la suspensió del TC i buscant les esquerdes legals existents perquè la Llei de consultes catalana sigui interpretada com una llei genèrica (de competència autonòmica) i no pas una llei feta explícitament per a la consulta sobiranista del 9-N. De moment, però, ajorna provisionalment la campanya publicitària electoral impulsada pel 9-N. Tot està, doncs, en l’aire a avui en dia. Si bé difícilment canvi-

aran els posicionaments de cap de les dues parts, i amb tota probabilitat el Constitucional desestimarà les al·legacions procedents de Catalunya, el sistema judicial encara permet albirar canvis significatius al procés durant els pròxims dies. Entretant, l’executiu d’Artur Mas i els seus socis (partits) en aquest procés sobiranista hauran de decidir en pocs dies si tiren endavant o no el pla de celebració de la consulta, que preveu, per exemple, el desplegament de 1.022 meses electorals en 373 locals a la demarcació de Tarragona.

Clam ciutadà La previsible reacció del Constitucional i del Govern de l’Estat ha tornat a reactivar el clam ciutadà pel Dret a decidir. Coordinades per ANC i Òmnium Cultural (Ara és l’hora), la ciutadania ha protagonitzat ja concentracions pacífiques a les portes dels principals ajuntaments de Catalunya, amb especial rellevància a la plaça Sant Jaume de Barcelona. La societat civil impulsa en paral·lel altres actuacions, com per exemple la difusió a través de les xarxes socials de fotografies d’urnes tancades en gàbies a les portes dels edificis més emblemàtics de les principals poblacions.

El punt àlgid d’aquesta manifestació de la voluntat catalana es viurà aquest cap de setmana a Tarragona, on se celebra el XXV Concurs de Castells amb la presència de colles de tot el país. El president Artur Mas ha confirmat la seva assistència a la plaça durant el matí de diumenge. De ben segur la Tarraco Arena Plaça, més que mai, s’omplirà de senyeres, estelades i de clams per la celebració del 9-N. Catalunya farà pinya a Tarragona.

més informació a pàgina 8

|3

4 | Sumari i editorial

1 d’octubre de 2014 |

C L AUS D E L A SE TMANA

9

6

La Cambra de TGN aposta per una ruta de ‘pintxos’

Dispositiu sanitari pel Concurs de Castells

16

18

Centre Especial de Treball Santa Tecla: jardineria i hort

550 anys de l’Hospital de Sta. Tecla: Dr. Adán

12

Protagonista

El territori no acaba de sortir de la crisi

25

Homenatge a la figura de l’escultor Julio Antonio

NO Menys inversió a Catalunya el 2015 Els pressupostos espanyols per al 2015 destinen a Catalunya un 9,5% de les inversions, una dècima menys que l’any passat i lluny del 16% que representa el PIB català. L’Estat inverteix 699 euros per cada ciutadà de Castella i Lleó i 145 per cada català.

Actualitat

El món ens mira Òliver Márquez, director notíciestgn

E

ntrem en la fase decisiva del procés sobiranista que Catalunya va encetar ja fa uns anys amb la històrica retallada que les estructures de l’Estat van fer a l’Estatut d’Autonomia aprovat amb tota la il·lusió pel Parlament de Catalunya. Des d’aleshores han estat diverses les oportunitats (d’uns i dels altres) per apropar posicions i aportar solucions a una relació (entre Catalunya i la resta de l’Estat) cada vegada més esgotada i que s’ha vist pràcticament liquidada pels perversos efectes de la crisi.

La mutilació de l’Estatut va fer-se en silenci, a les fosques

i sense que el cas tingués la més mínima transcendència internacional. Més o menys igual que va passar uns anys abans amb el famós Pla Ibarretxe al País Basc, que va significar la desaparició política del lehendakari i de la seva ambició de trobar una opció democràtica a l’anhel basc.

Ningú no en va parlar més del necessari, tampoc a internacionalment. El món tampoc no es va fer gaire ressò del pacte fiscal reclamat per Catalunya.

I això que el fracàs també en aquesta demanda, en bona part, va ser l’impuls definitiu perquè forces polítiques com CiU, instal·lades històricament a treballar per l’encaix de Catalunya i Espanya, fessin el salt directe cap al sobiranisme i l’Estat propi.

La retallada a l’estatut d’autonomia i el fre a pla ibarretxe van passar desaparcebuts per la comunitat internacional.

Ara, en canvi, tothom ens veu Ens tornem a trobar ara en un moment cabdal en la tortuosa relació que el govern de l’Estat, el de l’Espanya unida i indivisible, manté amb (algunes) comunitats autònomes ben bé des de la creació

d’aquestes quan es va apostar pel «café para todos». És cert que el clam de la ciutadania catalana és cada vegada més important. Això és una evidència que es palpa al carrer. Ara ja no es tracta només d’aconseguir un tracte econòmic just. Ara parlem d’un camí sense retorn on, un cop acabi, sigui ara o d’aquí a uns anys, hi haurà vencedors i vençuts.

Amb la història a la mà i veient els precedents recents (Estatut d’Autonomia, Pla Ibarretxe, pacte fiscal...) cal pensar que les aspiracions catalanes són de difícil compliment. Un repte majúscul de llarg recorregut en el qual no es podrà defallir ni descansar. Sempre per la via de la democràcia, però ferma. Les estructures de

Espurnes d’en mossèn Aragonès

l’Estat, que en aquests darrers anys de crisi s’han enfortit, faran tot el necessari per impedir que Catalunya assoleixi cap dels seus objectius, ja siguin polítics o identitaris.

Hi ha dos factors, però, que fan que el procés català dels darrers anys tingui una dimensió diferent, fins al punt que ara sí que arriba a preocupar les jerarquies instal·lades a Madrid. El primer, i el més important, és que la ciutadania de Catalunya deixa clar dia rere dia que vol decidir el seu futur. I contra això no es pot anar. Tard o d’hora s’haurà d’afrontar. L’altra és que, ara sí, el món sencer ens està mirant. I actuar amb nocturnitat i traïdoria no està ben vist entre els països de veritable tradició democràtica.

La frase de la setmana

Collita alternativa Nasreddín va anar al barber a afaitar-se. El barber era un maldestre i cada cop de navalla era un tall a la cara del Nasreddín, que el barber tapava amb una bola de cotofluix. Quan hagué acabat una galta, Nasreddín li diu: - Mestre, ja n’hi ha prou. Vull conrear cotó en un costat i blat en l’altre!

• • • • • • •

Equivocar-se és humà. I donar-ne la culpa als altres encara ho és més.

Qui no s’equivoca mai és que mai fa res.

Molt pocs encerten abans d’equivocar-se.

Ningú no concedeix al altres el dret d’equivocar-se.

La vergonya de confessar el primer error en fa cometre molts altres.

Si l’error té una mare, aquesta mare és la rutina.

“De tots és equivocar-se, però només del neci perseverar en l’error” (Ciceró)

«Tenim un govern espanyol clarament hostil al poble de Catalunya» Bernabé

Artur Mas, president de la Generalitat de Catalunya

Opinió | 5

| 1 d’octubre de 2014

C L AUS D E L A SE TMANA Edita i distribueix: Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Director: Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat Redacció i fotografia: noticies@noticiestgn.cat 977 25 99 11

Disseny i redacció: Agnès Llorens Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat

Disseny original: Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

Correcció: Carme López Imprimeix: Promicsa D.L.: T- 1062- 09 Vídeo: Tomàs Varga

Departament comercial: Manel Novella mnovella@noticiestgn.cat Joan A. Cano jcano@noticiestgn.cat Web: O.Montesó / A. Llorens

OPINIÓ

RICARD CHECA P E R IO D IS TA

Lluitem i fem història

H

e de confessar que estic orgullós del president de la Generalitat, Artur Mas. Ha complert una promesa feta. I això el dignifica i prestigia. Va signar la convocatòria per la consulta del 9-N. Es tracta, encara que no agradi el sector més conservador de la societat, d’un acte democràtic.

Per això m’inquieta que el govern de Mariano Rajoy boicotegi, prohibeixi, suspengui o anul·li el dret a decidir d’un poble. La majoria dels catalans només reclama poder anar a les urnes i opinar sobre el seu futur. A les urnes tothom pot dir la seva i posar fi a aquest estira-i-arronsa polític que no fa res més que alimentar la conflictivitat entre Catalunya i Madrid. Jo vull votar. No importa què votaré, només vull tenir la possibilitat i la llibertat d’expressar la meva opinió mitjançant les urnes, tal com es fa en un estat democràtic. No entenc ni accepto que el govern central, escudant-se en una constitució caduca, actuï de manera antidemocràtica i ignori la voluntat i el desig de nombrosos catalans. Per què costa tant deixar votar? De què té por el govern de Rajoy? No seria més fàcil permetre la consulta (que no és vinculant) i, d’aquesta manera, saber en quin punt ens trobem i buscar solucions? No és lògic que un Tribunal polititzat faci d’àrbitre quan està al servei dels partits polítics.

Aquest TC no em representa i confesso que hauríem de desobeir. El poble és qui més ordena i l’àrbitre ha de tenir en compte totes les sensibilitats i no actuar com a robots. Exigir ser consultats i reclamar el dret a decidir no és anar en contra de la legislació i molt menys ser antidemocràtic. Amenaçar amb l’artilleria jurídica, amb els tancs, suspendre l’autonomia o detenir el president dels catalans és democràtic? Hi ha interès a solucionar el conflicte existent entre Catalunya i Espanya? Hi ha voluntat d’apaivagar els ànims i apostar realment per la convivència? O el millor és deixar que tot això se’n vagi en orris només per interessos polítics? Trist, lamentable. El govern de Rajoy no em representa i el TC, tampoc. Em repugna que un recurs ordinari del TC tardi anys i panys a obtenir una resposta i quan es tracta de satisfer interessos polítics els jutges, ficats a dit, es reuneixin extraordinàriament per cometre una injustícia històrica i fent el ridícul davant del món civilitzat.

Ara més que mai, el lloc del poble és al carrer i omplint les places, fent entendre al govern de Rajoy i a la classe política que el poble és qui més mana. I que les lleis estan per servir la ciutadania i no per fer callar un poble.

Lluitem perquè el 9-N anem a votar. La Història no està feta de febles ni de covards.

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A: LECTOR@NOTICIESTGN.CAT (*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport.

Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors i col·laboradors.

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

C ART ES AL DIR ECTOR El otro Corte Inglés Hasta ayer yo solamente conocía El Corte Inglés de sus flamantes edificios ubicados en lugares estratégicos. El Corte Inglés de su limpieza interior, de su minucioso orden donde cada artículo ocupa su lugar. El Corte Inglés de su exquisita atención al cliente, de los uniformes siempre intachables de sus empleados, de la minuciosa selección que se hace del personal para el ingreso en su firma.

La paciencia con que el empleado atendía al cliente no tenía límites, parecían hechos de otra estampa, no importaba que el cliente se probara siete chaquetas y no se quedara con ninguna.

Hoy he conocido el otro Corte Ingles. Hace unos días compré en El Corte Inglés un programa de Office para descargarlo en mi portátil.

Llegado a casa hice mil intentos para descargarlo sin resultado alguno. Tengo ligeras nociones de informática. Volví a El Corte Inglés con el programa y mi portátil para pedir ayuda. Me atiende un empleado que ya de entrada me dice que no es de su competencia.

–Ya, pero habrá alguien que me pueda atender –digo.

–Nosotros nos dedicamos exclusivamente a la venta –Pero habrá algún técnico en el departamento que me pueda atender.

–No hay ningún técnico en el departamento.

–Alguien con conocimientos informáticos que me dedique unos minutos.

–Los conocimientos informáticos se utilizan exclusivamente para la venta.

–Habrá observado que su compañero está atendiendo a dos jóvenes que ya estaban aquí antes de que yo llegara.

–Estará tratando de venderles algo.

–Ya, claro. Veo que usted es un simple empleado. ¿Puede llamar a su jefe?

Se marcha el empleado y al rato vuelve con el jefe de planta.

–Verá, he comprado este programa aquí y…

–Ya, el empleado me ha puesto al corriente, y he de decirle que aquí no realizamos esas tareas –Pero tendrán algún técnico que disponga de dos minutos para ayudarme, solamente para guiarme, yo manipularé el portátil.

–Le estoy diciendo, amablemente, que no realizamos esas labores.

–Pues devuélvanme el dinero.

–No puede ser porque la caja está abierta.

–Claro, para sacar el programa.

–Además usted no ha comprado el portátil aquí.

–Ya, ni tampoco he comprado mi coche aquí. Veo que también usted es un empleado. Esperaré aquí hasta que venga alguien con más poder.

No dijo nada, la expresión de su cara lo decía todo. El llamarle empleado rebasó todos los límites.

Fue una descortesía por mi parte; pido perdón, estaba excitado. ¿Dónde queda aquel eslogan tan propio de: «si no queda contento le devolvemos el dinero?»

El jefe se retiró, no sin antes dar las órdenes oportunas. Nadie se me acercó a partir de ese momento. Atendían a unos y a otros; se cruzaban delante de mi sin verme.

Nunca me he visto tan sólo rodeado de tanta gente. No podía seguir allí. Estaba herido en mi alma. Todos sabemos que las heridas del alma no sangran, y esa es la razón por la que nunca cicatrizan.

José María López Altafulla

Una salida para el señor Pujol

he llegado a la conclusión, que podría ser una salida digna del señor Jordi Pujol, que una vez en paz con la Hacienda Pública, con sus intereses, multas, etcétera, se dedicara a hacer donaciones para las escuelas públicas que tanta falta hacen, ya que los muchos alumnos están en barracones. También iría bien, abrir las plantas de los hospitales que han cerrado por falta de poderlas mantener abiertas y con ello se atendería al enfermo a su tiempo y no un año más tarde. Los médicos están desbordados. No olvidemos la Justicia, que tiene que ser impartida tarde y mal, por falta de medios.

Aunque haya negado el cobro de comisiones, nadie se cree que el gran patrimonio acumulado por él y sus hijos se deba al trabajo bien hecho.

Tantos y tantos millones de euros se mueven por algo, pero no por trabajo. Me parece que en esto todos estamos de acuerdo.

Y teniendo en cuenta que en el más allá, no se necesita nada, demostrado está con los faraones, que todo lo dejaron aquí en la Tierra, sería un buen detalle, dar al pueblo la cantidad que le pueda pertenecer.

Los comentarios de la mayoría son ¿va a devolver dinero?, porque si no ha de devolver nada, ¿a qué tanto alboroto?.

Mª Elisa Aragonés Tarragona

Después de tragarme todos los comentarios de ayer en el Parlament,

Escola d’Arts Plàstiques i Oficis Artístics

Classes d’iniciació plàstica, dibuix, pintura, traç, ceràmica, escultura, oli, aquarel·la...

Restauració, policromats, manualitats, ceràmica...

Taquígraf Martí, 12 - Tarragona - 977 227 362 - tallerabat@yahoo.es

6 | Tarragona

1 d’octubre de 2014 |

tarragona

GASTRONOMIA

La Cambra presenta el Tarragona dPintxos La nova ruta gastronòmica comença el 30 d’octubre

L

a Cambra de Comerç de Tarragona compleix el compromís adquirit amb els restauradors que li van ser fidels durant el sisme del Tarragona dTapes i presenta la segona ruta gastronòmica de l’any. El Tarragona dPintxos arriba amb un nou preu (2€ el ‘pinxo’ més la beguda) i amb nou patrocinador (a la cervesa Moritz s’uneix la cooperativa vitivinícola del Penedès, Covides).

La «germaneta petita del deTapes», tal com l’ha anomenat el president de la Cambra de Comerç de Tarragona, Albert Abelló, comença amb una cinquantena d’establiments que serviran els pintxos de set de la tarda a onze de la nit sense excepció. Tot i que la campanya pot semblar la mateixa que la

L’APP i el Pintxòdrom ajudaran els usuaris a trobar els ‘pintxos’ i l’organització premiarà els millors plats

La presentació de la ruta gastronòmica es va dur a terme al restaurant Xamfrà del Fòrum. / Vídeo: Tomàs Varga.

del passat mes de maig, la idea és que les racions siguin menys elaborades però no per això de menys qualitat.

L’APP i el Pintxòdrom continuaran ajudant els usuaris a trobar els pintxos i l’organització premiarà, a través dels

vots dels ciutadans, els millors plats. En aquest cas, en comptes de forquilles, els premis seran el Pintxo d’or per al

guanyador i els Pintxos de fusta per als millors de cada zona (Part Alta, centre i Serrallo).

Malgrat que des de la Cambra s’és conscient que és difícil assolir les 300.000 unitats de tapes que anuncien que es van servir al dTapes d’enguany, esperen superar els 150.000 pintxos durant els deu dies que dura la promoció (del 30 d’octubre al 8 de novembre).

PATRIMONI

Tarragona acull la trobada nacional de gestors de patrimoni mundial

E

ls dies 2, 3 i 4, Tarragona i Poblet acolliran la VIII Trobada Nacional de Gestors de Patrimoni Mundial que organitza el Ministeri de Cultura i que enguany es fa amb la col·laboració de l’Ajuntament de Tarragona, el Monestir de Poblet i el Grupo Ciudades Patrimonio de la

Humanidad. Es tracta d’una trobada de tècnics i experts en patrimoni mundial per tal de generar un fòrum de debat i de formació continuada, intercanvi d’experiències, bones pràctiques, entre d’altres.

El dia 2 la Trobada s’inaugurarà

COMPRA-VENTA ALQUILERES TRASPASOS

ADMINISTRACIÓN SEGUROS PERITACIONES

ALQUILER TARRAGONA C/ Soler, 2 dorm. reformado 300€ / C/ Mar pisos 1/2 dorm. ascensor 300€ / P. Riba, 3 dorm. 400€ /

VENTA TARRAGONA Y ALREDEDORES Av. Catalunya, 160m, 5 dorm., baños, calef., a/a., ventana climat., trastero, sol mañ/tard...139.000€ Unió-Pons Icart, 65m, 2 dormitorios, baño, cocina con lavadero, balcón...............................58.000€ Ibiza, 75m, 3 dormitorios, baño, cocina galería, comedor con terraza....................................65.000€ Casco antiguo. 75m, 3 dorm., baño, aseo, comedor, balcón, exterior, gas natural, 2º piso..43.000€ Sevilla, 4 dormitorios, baño, aseo, comedor con terraza, calefacción, radiadores, sol.......125.000€ Serrallo, 3 dormitorios, cocina, comedor, baño, trastero, lavadero.........................................50.000€ P. Martell, 90m, 3 dormitorios, baño, cocina, lavadero, terraza, sol, luz, suelo gres...............87.000€ Mallorca, 120m, 4 dorm., 2 baños, armarios, calef. gas natural, sol, orientación sur-este...130.000€ Serrallo, 115m, 4 dormitorios, baño, cocina lavadero, terraza, trastero................................103.000€ P. Riba, 100m, 4 dorm., baño, aseo, terraza a calle, lavadero, g. natural, bien conservado..135.000€ P. Martell, 140m, 5 dorm., baños, trastero, sol, galería-lavabo, calefacción, radiadores......130.000€ P. Riba, 135m, 5 dormitorios, baños, comedor con terraza, cocina lavadero, calefacción..165.000€ P. Palau, 5 dormitorios, 2 baños, cocina, lavadero, calefacción, gas....................................180.000€ R. Cajal, 90m, 3 dorm., baño, aseo, terraza con vistas al parque, alto, buen estado............134.000€ Parkings. Rambla Nova 23.800€ / Torres Jordi coche y moto 18.000€ / P. Martell 17.800€ Necesitamos pisos en alquiler o venta para atender la demanda de nuestros clientes

Pl. Ponent, 5-3º ·TARRAGONA

Tel. 977 21 93 50

al Palau de Congressos de Tarragona. Després de la inauguració, el Ministeri d’Educació, Cultura i Esports explicarà la 38 sessió del Comitè Patrimoni Mundial i s’impartirà la primera conferència dedicada al Patrimonio Mundial i Desenvolupament Sostenible. La segona i tercera se centraran en el Patrimoni Mundial i les ciutats intel·ligents (smart cities) i l’exemple de Tarragona, amb la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City, per acabar amb una ponència sobre estratègies de desenvolupament i creixement econòmic basades en el Patrimoni Mundial.

A la tarda es farà una sessió sobre Patrimoni i innovació en el context de la societat de la informació i seguidament se celebraran quatre workshops sobre els següents temes: Desenvolupament i creixement econòmic, nous productes culturals; Medi Ambient i gestió sostenible del Patrimoni Mundial; Investigació i innovació tecnològica a la conservació i

gestió integral del Patrimonio i Patrimoni Mundial com eina per a l’open government i la integració social.

El dia 3 d’octubre se celebrarà a l’Hostatgeria i al Palau de l’Abat del Monestir de Poblet, amb la mateixa estructura que la del dia anterior. A la tarda continuaran els workshops ja descrits mentre que durant el matí s’impartiran diverses conferències: Gestió sostenible del Patrimoni Mundial; Patrimoni, Participació ciutadana i compromís social; Casos d’èxit i

innovació i progrés sostenible en patrimoni mundial: Poblet, Vitòria, Segovia i riu Vero, per acabar amb una conferència sobre fonts de finançament públic i privat en la innovació del Patrimoni Mundial. També es farà una visita al Monestir de Poblet. (Més informació sobre els avenços del Monestir de Poblet en eficiència energètica a la pàgina 11).

El dia 4 els participants visitaran els monuments de Tarragona i podran assistir al XXV Concurs de Castells.

Tarragona

| 1 d’octubre de 2014

|7

TARRAGONA

SOCIAL

Dhides inaugura l’espai T(è) Es tracta d’una teteria-llibreria-assessoria

L

’Associació Dhides es reinventa. Des dels seus inicis, l’any 2008, Dhides combat la violència masclista i les desigualtats a través de la posada en marxa de programes educatius i d’acció social. Ara aposta per aquest nou espai, un espai càlid i harmònic on les persones podran prendre un bon te mentre llegeixen un llibre i gaudeixen de bona companyia i alhora podran assessorar-se sobre diversos temes que els afectin, ja siguin socials, legals, laborals o d’habitatge i participar de les diverses activitats programades.

«Se’ns vulnera el dret a la informació constantment i per escollir la millor opció pel nostre cas concret, és imprescindible que les persones estiguem ben informades» afirma la seva presidenta, Rosa Casas. El nou espai T(è) de Dhides combat aquesta «desinformació» oferint assessorament en diversos temes en els quals són especialistes: violència de gènere, separacions, mediacions, temes hipotecaris, etc.

Les consultes es poden resoldre allà mateix i al moment si la persona que hi ha és la professional en aquests temes o, si es prefereix, es podrà fer per escrit i la persona especialista es posarà en contacte amb la persona que fa la consulta per assessorar-la sobre les diverses opcions possibles per afrontar el seu cas concret.

Per oferir aquest servei col-

laboren amb Dhides professionals de l’advocacia, del treball social i de l’àmbit laboral.

Tota la ciutadania està convidada a la inauguració d’aquest nou projecte el pròxim divendres dia 3 d’octubre a les 8 del vespre a la plaça dels Àngels de Tarragona.

La inauguració constarà de la presentació de la memòria anual de Dhides, la inauguració de

La Part Alta viatjarà a l’edat mitjana amb un mercat i activitats

Artesans, restauradors i artistes proposen als tarragonins un viatge en el temps per vint-i-dosè any consecutiu amb el Mercat Medieval de Tarragona. Els dies 11 i 12 d’octubre se celebrarà aquest esdeveniment al Pla de la Seu i als voltants de la Catedral. El Mercat acollirà diverses parades d’artesania, alimentació, gastronomia, mostra d’oficis tradicionals, espectacles i gegants. L’horari serà de deu del matí a deu de la nit i està organitzat per l’Associació Setmana Medieval de Tarragona, amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona.

l’exposició Refherències d’Anduluplandu i una degustació de tes.

Ara col·laborar amb Dhides és tan senzill com venir a fer un te, gaudir de les seves activitats com els grups de conversa en anglès, pilates, lectura de llibres d’autores, l’espai de debat FilosofanT on es parlarà de temes d’actualitat, el cicle Coneix els teus drets i l’escola de pares i mares, entre d’altres.

Endesa reforça la seguretat de cinc subestacions Endesa ha enllestit recentment treballs de renovació tecnològica en cinc subestacions de la demarcació de Tarragona amb l’objectiu de reforçar la seva seguretat.

S’ha dotat les subestacions de mesures de protecció passiva contra incendis, per tal de prevenir l’aparició d’un foc, impedir i/o retardar la seva propagació i facilitar-ne l’extinció. Concretament, s’ha procedit al segellat impermeable dels buits per on passa el cablejat, s’han instal·lat proteccions per a les seves conduccions i s’han col·locat portes tallafocs que permeten dividir els espais i, en cas d’incendi, dificultar-ne la propagació. Aquests treballs que han significat una inversió d’uns 35.000 euros per a la companyia.

Els treballs asseguren, segons l’empresa, una major qualitat i continuïtat del subministrament elèctric als veïns de Constantí, el Morell, la Pobla de Mafumet i Vilallonga del Camp, al Tarragonès; i altres municipis de la província de Tarragona.

8 | Tarragona

1 d’octubre de 2014 |

tarragona

CONCURS DE CASTELLS 2014

Benvinguts a l’espectacle casteller més gran del món Aquest cap de setmana la TAP de Tarragona acull el XXV Concurs de Castells, inevitablement marcat pel convuls context polític del moment

T

arragona es converteix aquest cap de setmana novament en l’epicentre del món casteller, de la tradició i de la cultura catalanes amb la celebració del XXV Concurs de Castells, un espectacle sense comparació que atraurà les mirades de tot l’Estat espanyol i el món en un moment de màxima tensió política entre les administracions de l’Estat i de Catalunya. La posada en escena de la trentena de colles castelleres participants, inevitablement, anirà acompanyada d’una marcada demostració de catalanitat i d’aspiració política d’un país que, com sempre, es bolcarà en aquest certamen bianual.

Enguany les colles participants disposaran d’un temps màxim per executar els seus castells en cadascuna de les rondes en solitari evitar que es produeixin endarreriments injustificats. Les colles disposaran de quatre temps diferents per a muntar els seus castells, en funció de la seva complexitat: •

El XXV Concurs de Castells, que va viure la seva jornada prèvia el cap de setmana passat a Torredembarra (amb triomf dels Tirallongues de Manresa), celebra les seves dues jornades culminants el dissabte 4 i el diumenge 5. Les trenta colles participants afronten la trobada més determinant de la temporada amb l’objectiu de millorar les actuacions de l’edició de 2012, quan per primera vegada es va estrenar la modalitat de concurs en dues jornades, i en el qual va resultar guanyadora els Castellers de Vilafranca, també favorits per aquest cap de setmana amb el permís de les colles tarragonines i vallenques.

Com a principal novetat d’enguany cal destacar que les colles disposaran d’un temps màxim per culminar els castells que les colles poden executar en solitari. La decisió ha estat presa recollint la voluntat de l’organització d’agilitar al màxim el desenvolupament del certamen.

En aquest sentit, les pautes aplicades pel Jurat corresponen a la lògica establerta en les actuacions i tenen com a finalitat

•

•

•

10 minuts per executar el 7 de 7, 5 de 7a, 3 de 7 ps, 9 de 7, 2 de 7, 4 de 8, p de 6 3 de 8 15 minuts per executar els castells següents: el 7 de 8, 2 de 8 f, pilar de 7 f, 2 de 8 f,, 5 de 8, 4 de 8 a, 3 de 8 a, 5 de 8 a, 4 de 9 f, 3 de 9 f, 9 de 8 i 3 de 8 ps 20 minuts per executar els castells següents: 7 de 9 f, 5 de 9 f, 4 de 9 fa, 3 de 9 fa, 5 de 9 fa, 4 de 9 sf, 2 de 8 sf, 9 de 9 f, 2 de 9 sm, 3 de 9 sf, 25 minuts per executar els castells següents: 2 de 9 fm, p de 8 fm, 3 de 10 fm, 4 de 10 fm i p de 9 fmp

En aquests períodes de temps estan inclosos també el peu desmuntat que poden realitzar les colles en cada cas. És a dir, que els temps marcats són per a la totalitat de la ronda. El rellotge començarà a marcar a partir que el presentador del Concurs anunciï a les colles que poden muntar el seu castell i finalitzarà en el moment que tots els segons es col·loquin al seu lloc.

Més informació a www.concursdecastells.cat

Un total de 30 colles participaran en les dues jornades del Concurs de Castells que se celebra aquest cap de setmana a Tarraco Arena Plaça de Tarragona. A la imatge, una construcció de la Jove de Tarragona durant l’edició de 2012.

Tarragona

| 1 d’octubre de 2014

|9

tarragona

CONCURS DE CASTELLS 2014 - salut

L’Hospital de Santa Tecla desplega un important dispositiu sanitari pel Concurs Un any més, l’equip professional de l’hospital tarragoní garanteix l’atenció sanitària dels castellers i del públic tant a plaça com al centre assistencial

Q

ueden pocs dies per a la XXV edició del Concurs de Castells, la gran trobada bianual que reunirà fins a una trentena de colles castelleres d’arreu de Catalunya, i l’equip de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla ja té a punt el dispositiu sanitari que permetrà que tant els participants com el públic assistent puguin gaudir de la festa amb total seguretat.

Una edició més, la gran festa del món casteller de Catalunya es durà a terme a Tarragona amb l’aval i la presència d’un equip sanitari pensat per donar resposta a un espectacle d’aquestes característiques.

Així, durant les dues jornades en què es divideix el concurs, que tindrà lloc a la Tarraco Arena Plaça (TAP) de Tarragona, un equip sanitari multidisciplinari treballarà per atendre els integrants de les 30 colles participants amb seguretat i rapidesa.

Els efectius que la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla destina per donar cobertura sanitària a aquest esdeveniment inclouen un equip mèdic que treballarà des de la mateixa plaça, integrat per sis metges i sis infermeres, que, juntament amb els efectius de Protecció Civil i Creu Roja, vetllaran per atendre les necessitats sanitàries de les colles. «La idea és que qui necessiti atenció mèdica es desplaci fins al nostre punt d’atenció a plaça», detalla el Dr. Manel González, responsable de l’àrea de Medicina de l’Esport, que especifica que si l’afectat no pot anar-hi pel seu propi peu un dels quatre equips –formats per un metge, una infermera i efectius de la Creu Roja i Protecció Civil– es desplaçarà fins on calgui per atendre el ferit.

En el cas que algun casteller necessiti proves complementàries, s’ha habilitat un servei especial de transport per traslladar el pacient directament

En l’edició de 2012 els equips sanitaris ubicats a la plaça i al centre hospitalari van realitzar prop de 200 assistències fins a l’hospital Sant Pau i Santa Tecla, on un equip específic d’urgències atendrà els casos del Concurs de Castells. Aquest equip específic, que estarà situat al servei de Radiologia, està integrat per infermers, fisioterapeutes i per facultatius de diverses especialitats.

«Hem adequat aquest espai amb lliteres i tot el material d’urgències necessari per atendre qui ho necessiti de manera directa i garantir que, si està en condicions de poder tornar a la plaça, hi pugui anar ràpidament», detalla la responsable de la divisió d’Infermeria de l’àrea d’Urgències de l’Hospital Sant Pau i Santa Tecla, Cinta Peri.

Rapidesa i identificació permanent «En el moment que cau un castell podem arribar a atendre entre 15 o 20 persones en pocs minuts, per la qual cosa la identificació ha de ser ràpida i eficaç», assenyala el director de l’Hospital Sant Pau i Santa Tecla, el Dr. Xavier Oliach. Per aquest motiu es proporciona als pacients una polsera que facilitarà a l’equip mèdic una identificació immediata del pacient, ja que li adjudicarà un número identificatiu i permetrà extreure les dades administratives referents a aquell pacient, un sistema que, segons Oliach, «també permet que s’evitin els problemes derivats per la confusió d’expedients». A posterio-

L’Hospital de Santa Tecla històricament s’encarrega dels dispositiu sanitari de la trobada castellera més important del món.

ri, s’extrauran les dades administratives amb la garantia que són correctes en tot moment.

Quines són les lesions més freqüents dels castellers?

El Dr. González sosté que la majoria d’incidents es produeixen a la zona de les cervicals, especialment en aquells castellers que es col·loquen a la pinya.

CENTRO MÉDICO ROMA

«Les lesions més importants són les que afecten la part del crani i les més freqüents són les que afecten l’àrea cervical, seguida de les lesions de clavícula i braços, extremitats inferiors i lumbars», detalla el responsable de l’àrea de medicina de l’Esport, que també afegeix que els castellers que se situen a la part del tronc «són els que estan més conscienciats en

matèria de prevenció i molts es preparen com a esportistes professionals, fet que fa baixar la incidència d’algunes lesions».

En cada jornada del Concurs l’equip sanitari pot fer entre 100 i 150 intervencions, fet que implica que s’ha d’estar sempre en alerta màxima per tal que l’espectacle se celebri sense perills. L’any 2012 es van comptabilitzar 194 assistències.

DIRECTE PROPIETARI ÚLTIMS PISOS DE LLOGUER C/Higini Anglès, 2 · Tarragona

977 23 55 77

OFTALMOLOGÍA URGENCIAS: 629 25 23 24

CERTIFICADOS MÉDICOS, PSICOTÉCNICOS CONDUCTORES Y CAZADORES

Plaza Alcalde Lloret, 1 43005 TARRAGONA

3 ÚLTIMS PISOS ALT ESTANDING REHABILITATS INMOBEROS

= 150m2 = Sense mobles = Cantoner = Lluminós = 4 dormitoris = 2 banys = Gran cuina = Rehabilitat

615€/mes

10 | Tarragona

1 d’octubre de 2014 |

TARRAGONA

Les administracions tarragonines s’obliden de l’eficiència energètica La ciutat aspira a ser una ‘smart city’, però la majoria d’edificis públics encara no són eficients ni aposten per distribuïdores d’energies renovables Oriol Montesó, Tarragona

E

ls objectius de ciutat que s’ha marcat l’ajuntament per als pròxims anys són tan clars com fàcils d’anomenar: Jocs Mediterranis 2017 i Tarragona Smart Mediterranean City. Dues cares d’una mateixa moneda que mostren als ciutadans com es vol que sigui la Tarragona del futur: activa social, cultural i, com no, dins del món de l’esport alhora que eficient i sostenible. En resum, una oferta difícil de rebutjar per a qualsevol ciutadà de Tarragona que estimi el seu patrimoni, tant l’artificial com el natural. Però dins del camp de l’eficiència energètica, tot i que ja s’ha sentit a parlar de projectes que poden semblar de ciència-ficció com asfalts intel·ligents que capten partícules contaminants, Tarragona encara té molts deures pendents des de fa anys. Els edificis municipals encara funcionen amb tecnologies de fa cinquanta anys, com grans làmpades farcides de bombetes incandescents o aires condicionats que gasten més del compte pel mal estat d’algunes finestres. La tecnologia LED, que permet estalviar més d’un 40% del consum elèctric, només ha arribat al nou edifici de l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona i al Poliesportiu de Campclar.

Fora dels edificis, abans que Ballesteros es fes càrrec de la ciutat, només el pont de Santa Tecla i la Torre dels Vents feien servir tecnologia LED. Tot i que des de llavors s’han fet diverses actuacions puntuals, l’aposta més important de la ciutat en aquest sentit es va dur a terme el 2009 aprofitant els Fons d’Inversió Local del Govern Zapatero quan es van posar LED a tots els semàfors de la ciutat i làmpades d’halogenur a gran

La il·luminació del Saló de Plens de l’Ajuntament de Tarragona no és un exemple d’eficiència energètica. / Foto: Oriol Montesó.

Les úniques actuacions que s’han dut a terme aquest any en termes d’estalvi energètic és el canvi d’il·luminació dels carrers Fortuny i Vapor i dels jardins de la Tabacalera part dels fanals. El 2013 es va il·luminar amb LED la façana de l’Ajuntament de Tarragona i la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City va signar un conveni de patrocini amb l’empresa SECE (Smart Lighting & City Technologies) per valor de 10.000€ anuals durant

tres anys per tal de desenvolupar projectes d’il·luminació sostenible a la ciutat. Uns diners que, segons la fundació, serveixen «com a suport per al manteniment de les mesures d’estalvi energètic a la ciutat».

A banda d’aquest fet, segons informa l’Ajuntament de Tarragona, les úniques actuacions que s’han dut a terme aquest any en termes d’estalvi energètic és el canvi d’il·luminació dels carrers Fortuny i Vapor i dels jardins de la Tabacalera.

Aquesta progressió descendent a la recerca de l’excel·lència en eficiència energètica coincideix amb l’aposta de la ciutat per convertir-se en una smart city i es dóna, segons fonts del consistori, a causa de l’elevat cost que tenen les bombetes LED. Tot i que el mateix Govern reconeix estalvis del 40% (semàfors) i del 60% (façana) de la potència contractada. De manera que si la despesa no va a l’adquisició de bombetes, va

Les diferents administracions del territori confien en Endesa com a subministradora al subministrament de l’energia.

En aquest sentit, tot i les nombroses crítiques que l’alcalde Ballesteros ha etzibat a Endesa abans d’inaugurar obres com ara la piscina de Riuclar o el jardí romà de l’amfiteatre, l’Ajuntament de Tarragona continua confiant en aquesta companyia com a subministradora del servei d’electricitat en comptes d’apostar per models més socials i ecològics com ara Som Energia. La cooperativa catalana, que a diferència d’Endesa, treballa amb energies renovables, ja té un centenar

d’usuaris a Tarragona ciutat i prop de 500 dins de l’àmbit provincial. Fins i tot, dóna servei a altres administracions del país subministrant electricitat a vuit pisos de lloguer social de l’Ajuntament de Sant Celoni i a l’Ajuntament de Villava, a una llar de jubilats, un alberg i un centre juvenil. Aquests dos ajuntaments són els pioners en contractació amb ens local i des de la cooperativa esperen que ben «aviat s’animin d’altres».

Cap de les administracions no acaba de fer els deures Si parlem d’apostar per un nou model energètic a partir del suministrament energètic, ni Generalitat, ni Diputació, ni Govern de l’Estat han mogut fitxa cap a una altra direcció que no sigui Endesa. Totes les administracions afavoreixen el monopoli de l’empresa elèctrica que abans era pública i

Tarragona

| 1 d’octubre de 2014

| 10

TARRAGONA

La majoria d’electricitat que es consumeix al país prové de centrals nuclears i tèrmiques, és a dir, de fonts no renovables que ara és propietat de la italiana ENEL. I quan se’ls pregunta sobre la possibilitat de buscar models més respectuosos amb el medi ambient a partir d’energies renovables molts respostes es perden pel camí tret, de la Diputació de Tarragona, que explica que «es va fer un concurs de pública concurrència i va quedar desert».

Pel que fa a les actuacions d’eficiència energètica dutes a terme als edificis públics que aquestes administracions tenen a Tarragona, l’enumeració és tan curta que no cal resumir-la. El Govern de l’Estat va instal·lar l’estiu de 2013 llums intel·ligents a una part de l’edifici de la Subdelegació aprofitant la remodelació que va fer del sostre i va posar vidres opacs a l’edifici de trànsit per evitar que a l’estiu hi entri tanta calor.

Les úniques millores en aquest camp que el Govern català ha fet a la ciutat, les ha dut a terme a l’edifici de la delegació de la Generalitat a Tarragona, segons fonts del mateix govern. Es tracta de canviar una màquina refredadora averiada per una amb millor eficiència energètica, el 2012; i d’incorporar un aïllament a les canonades amb millors característiques que l’existent, canviar les bombes de circulació i ajustar tots els horaris de funcionament de climatització així com les consignes de temperatura, el 2013.

La Diputació de Tarragona va realitzar una auditoria general amb unes recomanacions que s’han anat duent a terme per fases: il·luminació, aixetes, etc.

En electricitat concretament s’està treballant en un projecte de millora d’instal·lacions, condició prèvia a l’estalvi.

Fins i tot, l’Agència de l’Energia de Tarragona, que inclou administracions i altres entitats de la ciutat i és va crear per fomentar l’eficiència energètica, està inactiva des de fa anys tot i l’aposta de Tarragona per esdevenir un smart city aprofitant la celebració dels Jocs Mediterranis.

De què serveix ser eficients energèticament L’eficiència energètica implica menys consum d’electricitat, però també de gas natural i d’aigua. Com és evident, un edifici que aprofiti millor els recursos energètics redueix els costos econòmics i més ara que el cost de l’electricitat és superior al d’anys enrere. L’altre factor a tenir en compte és l’ambiental.

La major part de l’energia elèctrica que es consumeix al país prové de fonts no renovables —nuclears i tèrmiques. La fiabilitat de les primeres s’ha posat en dubte en més d’una ocasió, sobretot tenint en compte l’antiguitat de les centrals del territori. Les centrals tèrmiques o de cicle combinat emeten una gran quantitat de diòxid de carboni a l’atmosfera per la crema de combustibles fòssils i es converteixen, juntament amb els automòbils, en unes de les principals causants del desequilbri de l’efecte hivernacle.

En aquest sentit, el passat 9 de setembre, nombrosos mitjans internacionals es feien ressò del màxim històric que havia marcat l’any passat l’acumulació de CO2 a l’atmosfera. Un fet que precipita el nostre món a un canvi climàtic de conseqüències tan incertes com, amb tota seguretat, negatives per a totes les espècies que viuen al planeta. L’Organització Meteorològica Mundial, que va fer públiques aquestes dades, insisteix en la necessitat d’emprendre una acció internacional concertada enfront de l’acceleració del canvi climàtic. «Hi ha l’absoluta certesa que el clima està canviant i que les condicions meteorològiques cada vegada són més extremes a causa d’activitats humanes com la crema de combustibles fòssils», subratlla el secretari general de l’organització, Michel Jarraud.

El passat mes de juny aquest setmanari ja alertava de conseqüències econòmiques negatives que implicarà el desglaç dels pols en el tràfic portuàri tarragoní que ja comença a veure com la ruta de l’àrtic és viable.

Si bé és cert que en l’àmbit mundial Tarragona o el Monestir de Poblet són un gra de sorra, l’Agenda 21 que el Govern Ballesteros va aprovar en la seva primera legislatura ja destacava la importància d’actuar en local per afectar en global. Ara només queda que la ciutat prediqui amb l’exemple com ho ha fet la comunitat cistercenca de les nostres comarques.

L’E XE M PLE DE POB LET

El Monestir de Poblet torna als seus orígens en una aposta per un futur més sostenible

El Monestir de Poblet és un dels millors exemples d’eficiència energètica del territori. Des de 2007, i després d’una decisió presa de manera unànime per la comunitat religiosa del centre, el monument Patrimoni de la Humanitat ha experimentat un canvi en el model energètic que li ha reportat estalviar fins al 95% d’aigua i reduir el consum de combustibles fòssils a la meitat.

El pare prior Lluc ha liderat aquesta transformació que, tot i tenir una vocació clarament ambiental, a la llarga també implica un estalvi econòmic important. Ens explica que «es tracta d’un procés de reconversió ecològica, de recuperar els principis de la vida monàstica cistercenca que ja vivien amb aquesta idea de ser autosuficients i, per tant, d’utilitzar els recursos sense espoliar-los sinó pensant sempre en les futures generacions».

Una crema excessiva de gasoil per tal de climatitzar el monestir i el consum d’un milió de litres d’aigua al dia van fer que, set anys enrere, la comunitat es plantegés recuperar aquests principis i millorar la seva relació amb l’entorn natural. Una de les fites a complir per tal que això fos una realitat era utilitzar els recursos de manera intel·ligent i eficient. Un assessor mediambiental va fer una diagnosi dels problemes més greus que hi havia i la comunitat va engegar un pla d’accions que encara continua i que fa del Monestir de Poblet un dels exemples més notoris del país en termes de sostenibilitat.

Per posar fre a l’excessiu consum d’aigua del recinte es va fer una auditoria que va deixar al descobert problemes d’emmagatzematge i algunes fuites. Un cop resoltes aquestes incidències i amb la posterior implantació al monestir i a les hostatgeries de diversos aparells que redueixen el consum d’aigua, com són els difusors d’aixetes i les dutxes ecològiques sense sabó, la comunitat ha aconseguit un estalvi del 95% respecte al 2007.

L’estalvi de gasoil també ha estat considerable però s’espera que encara sigui superior. «Cada casa tenia una caldera i gràcies a una anella de calefacció que hem fet, amb quatre calderes escalfem tot el monestir. Això ha comportat una reducció del 50% del consum de gasoil però l’objectiu és eliminar el consum de combustibles fòssils. S’estan fent estudis amb biomassa per substituir una cosa per l’altra», avança el prior del monestir.

Pel que fa a la despesa elèctrica, el recinte re-

ligiós té dues centrals de producció d’energia fotovoltaica, que redueixen el consum de la xarxa; i tota l’aigua calenta sanitària és solar a través de sistemes varis entre maig i octubre.

La il·luminació exterior és també majoritàriament solar o de molt baix consum i això fa que la potència elèctrica de la plaça sigui un 70% menor que el 2007. A banda, s’han instal· lat bombes de calor o fred aerotèrmiques que ja escalfen o refreden els edificis més nous amb menys cost energètic.

En l’àmbit dels residus compren productes a l’engròs per reduir el nombre d’embalatges i reaprofiten la fracció orgànica per alimentar les gallines que, a més a més, els produeixen ous.

El Monestir de Poblet també fa una aposta important per la jardineria autòctona per tal d’evitar despeses, «fins ara hem tingut la dèria d’anar decorant els monuments amb gespa i la gespa és una planta no autòctona que, per tant, requereix molta aigua, molta feina, insecticides, pesticides… sempre s’ha d’estar a sobre i no queda mai bé. Ara estem remodelant els jardins, plantant plantes autòctones, Mediterrànies, de les quals n’hi ha més de tres mil varietats i, per tant, amb capacitat d’embellir un monument exageradament», explica el prior. Aquestes feines de conversió i adequació dels jardins també tenen un component social amb la participació de l’Escola d’Horticultura i Jardineria de Reus.

Però el prior espera que els beneficis de tota aquesta tasca de reconversió ecològica no només recaiguin en el Monestir de Poblet. Tothom pot aprofitar l’esforç d’aquesta comunitat. «La nostra idea és divulgar aquest procés perquè creiem que si nosaltres hem sigut capaços de fer aquest canvi amb uns resultats tan sorprenents en un edifici que és del segle XIII amb coses que no es poden ni tocar per temes patrimonials, amb molta més facilitat altres ajuntaments, pobles o edificis poden fer aquests tipus de procés», ens explica el pare Lluc, que no considera difícil dur a terme aquest canvi de mentalitat que ens ajudi a millorar les nostres relacions amb el medi ambient: «és fàcil si un s’ho creu. El primer procés és un canvi d’actitud que ve de l’interior de cadascú, dels principis que cadascú tingui. A partir d’aquí és bona voluntat i posar-s’hi», comenta el prior, que lamenta que «l’Estat en aquests moments està posant moltes dificultats per les qüestions d’energies renovables».

12 | Territori

1 d’octubre de 2014 |

te rritori

ECONOMIA

Tarragona, a la cua de Catalunya El mercat laboral es recupera amb un increment de l’ocupació però continua sense fluir el crèdit i baixen les exportacions a les nostres comarques

L

’informe de conjuntura ‘L’economia del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre’ destaca que durant el segon trimestre de l’exercici 2014 s’ha creat ocupació neta i ha disminuït l’atur a les nostres comarques, un fet que no succeïa des de feia bastants trimestres. Malgrat tot, el document, realitzat per les quatre cambres del territori, conjuntament amb la URV i la Diputació de Tarragona, recorda que la manca de crèdit continua sent un greu problema i adverteix que a Tarragona disminueixen les exportacions mentre que a la resta de Catalunya creixen.

El bon comportament de la creació neta d’ocupació i la reducció de l’atur ha tingut lloc, pràcticament, en totes les comarques de Tarragona. Segons l’informe, però, tot i que aquest resultat optimista, cal matisarlo, ja que, en primer lloc, cal considerar que la taxa de variació de l’ocupació ha crescut menys que en el conjunt català i espanyol i, en segon lloc, que la taxa d’atur és superior a la d’aquestes zones. A més, el mercat de treball de l’àrea té un dinamisme menor, tot i la importància que pot tenir la contractació en el període estival, que a més, ha arribat amb retard.

Puja l’ocupació En dades interanuals de l’EPA, en el segon trimestre de 2014 a Tarragona s’ha recuperat ocupació (un augment d’unes 2.500 persones, o sigui un 0,81 % més que l’any passat), però aquest percentatge ha estat molt més feble que el total català, que ha arribat a un 3,38%, i que l’espanyol, amb un 1,11%. Segons l’informe, aquí costa més crear ocupació i no hem d’oblidar que s’ha destruït molt ràpidament i amb un ritme superior al de les altres àrees.

La indústria i els serveis són els sectors que han fet créixer l’ocupació a la zona i també en

el conjunt català. A les nostres comarques, l’increment de la indústria ha estat superior i el dels serveis, menor; en canvi, en el conjunt de Catalunya, on els serveis han estat els principals generadors d’ocupació.

La creació d’ocupació mostra una variació positiva en gairebé totes les comarques, a causa del descens en la construcció i l’agricultura, mentre que el fort impuls de la indústria s’ha concentrat en tres comarques: el Baix Camp, el Tarragonès i la Ribera d’Ebre.

L’estructura d’ocupació de l’àrea es mostra molt feble, no solament per la diferència amb altres zones, sinó també pel menor dinamisme del treball assalariat

general ni cap a les empreses i els consumidors en particulars.

El crèdit cau tant per les administracions públiques com per altres residents i ho fa amb uns percentatges superiors als del conjunt de l’economia espanyola. Aquest menor endeutament té una incidència important en el dinamisme econòmic de l’àrea.

Segons l’informe, l’apalancament és inferior a la zona, en part perquè les empreses grans de l’àrea tenen menors dificultats a l’hora de trobar finançament extern.

Exportem menys i importem més

Tot i l’augment de l’ocupació que s’ha manifestat en dades interanuals pel segon trimestre de l’exercici, l’estructura d’ocupació de l’àrea es mostra molt feble, no solament per la diferència amb altres zones, sinó també pel menor dinamisme del treball assalariat en aquest mercat laboral. El pes dels autònoms en aquesta dinàmica de creixement de l’ocupació ha estat superior al total dels ocupats en totes les comarques —tret del Montsià i el Priorat—, cosa que posa de manifest les febleses que experimenta el mercat laboral local.

aquesta reducció és inferior a la registrada en el mercat laboral català i força similar a la del conjunt espanyol. En efecte, les comarques del Camp i de l’Ebre assenyalen una diferència, en la seva taxa d’atur, de més de tres punts i mig a les del conjunt català, i és menys d’un punt inferior a la del conjunt d’Espanya.

La caiguda de l’atur a la zona és conseqüència, principalment, de la disminució dels actius. És a dir, de cada cent aturats menys, setanta s’expliquen per la reducció del nombre d’actius i el trenta restant per la creació d’ocupació.

En un any, en el mercat de treball de l’àrea, l’atur ha disminuït en unes 9.000 persones, cosa que, sectorialment, comporta un menor nombre d’aturats en construcció i serveis, així com en els aturats de llarga durada o en els que cerquen una primera ocupació, molts dels quals han sortit del mercat de treball.

Baixa la taxa d’atur

L’IPC es manté

La taxa d’atur ha disminuït gairebé dos punts respecte al mateix trimestre de 2013 a les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre, fet que succeeix per primera vegada des de l’any 2011. No obstant això,

L’índex general de preus a finals del segon semestre de l’any es manté pla i, si considerem l’evolució des de principis del 2011, en tres anys i mig s’ha situat en 103,862. Això, indica una moderació important en la

variació d’aquest en els darrers anys, moderació que s’acumula en els darrers mesos, des que s’han compensat els efectes d’increments d’impostos i taxes.

La variació és menor a la zona que en el conjunt català i espanyol. Això ens assenyala una major feblesa en la demanda interna, que es pot compensar

El crèdit cau tant per a les administracions públiques com per altres residents i ho fa amb uns percentatges superiors als del conjunt de l’Estat

en un sistema de distribució i, fins i tot, de venda més generalitzada (no específica de la zona), el que permet un major ajust de preus.

L’accés al crèdit continua sent el problema El crèdit continua sense fluir cap a l’activitat econòmica en

En els darrers informes de l’economia a les comarques del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, ja s’anunciava que la dinàmica de les vendes a l’exterior es frenava, és a dir, les exportacions disminuïen.

Aquesta era la visió que s’anava consolidant al llarg del 2013 i es va veure confirmada a finals de l’exercici. Aquesta tònica ha continuat en els primers mesos de l’exercici actual, amb una disminució de les exportacions en dades interanuals del 3,98 %, encara que proporcionalment amb menys intensitat que en el conjunt del 2013. D’altra banda, pel que fa a les importacions, s’ha experimentat un augment que contrasta amb la disminució que, també, es va produir en l’exercici anterior.

L’economia de l’àrea és oberta i l’augment de les importacions vol dir que es mantenen alguns nivells d’activitat, però el que resulta preocupant és la davallada de les exportacions, principalment dels diversos grups de química i plàstics, produccions determinants en l’economia de la zona, que no mantenen els ritmes que experimentaven en anys anteriors.

En aquesta dinàmica les exportacions de la zona disminueixen, mentre que les del conjunt català tenen uns bons resultats i les de l’espanyol es mantenen.

| 1 d’octubre de 2014

Publicitat | 13

14 | Territori

1 d’octubre de 2014 |

te rritori

la canonja

torredembarra

L’Ajuntament aprova un POUM per passar de 5.800 a 7.500 habitants

Es modifica l’horari de la recollida del cartó comercial

Hi ha la voluntat de donar una façana més urbana a la carretera

La regidoria de Medi Ambient informa de la modificació de l’horari de la recollida del cartó comercial a partir del pròxim 1 d’octubre que queda establert de les 10 fins a les 12.30 h. Des de la Regidoria es fa una crida als comerciants perquè ho tinguin en compte i siguin curosos amb l’horari de recollida, atès que, un cop finalitzat, no es recollirà el cartó.

També hi ha canvis en la freqüència de recollida que serà, de dilluns a divendres al carrer Antoni Roig, els dilluns al barri de Baix a Mar i dilluns, dimecres i divendres a la resta del terme municipal.

Aquest servei de recollida del cartó comercial respon a una col·laboració entre l’establiment i l’Ajuntament, que es formalitza amb un conveni que dóna dret a la reducció del 10% del total de la taxa municipal. Un cop signat aquest, l’establiment pot procedir a dipositar el cartó (sempre plegat) davant de l’establiment generador.

Si no es compleix aquesta condició del conveni, el cartó no serà recollit. Si voleu més informació d’aquest servei, podeu posar-vos en contacte amb la Regidoria de Medi Ambient de l’Ajuntament (977 64 00 25 ext. 468) o al correu electrònic residus@ torredembarra.cat

E

l ple de l’Ajuntament de la Canonja ha aprovat inicialment i per unanimitat el Pla d’Ordenació Urbanística Municipal que preveu un creixement urbà sostenible, amb una projecció d’habitants que passi dels 5.800 als 7.500 durant la seva vigència. El document incideix en la compactació del nucli urbà existent i en la finalització dels polígons a tràmit, tot evitant la segregació urbana. Entre els objectius, hi ha limitar els creixements i les alçades de les edificacions amb front la N-340, amb la voluntat de donar una façana més urbana a la carretera.

Els treballs de redacció del document es van iniciar amb la voluntat d’efectuar una transposició de la documentació preparada durant la redacció i tramitació del POUM de Tarragona. L’enfocament i plantejament de l’ordenació general derivada d’aquell POUM, pensat per a una futura metròpoli de 150.000 habitants, va derivar amb la segregació de la Canonja cap a una profunda revisió i el plantejament d’un nou model d’urbanisme, més

adequat a l’escala del nou municipi. A més, s’ha tingut en compte que al municipi -d’una extensió de 7,32 quilòmetres quadrats- també s’hi troben territoris agrícoles protegits, indústria química i jaciments arqueològics.

El POUM de la Canonja neix amb una voluntat d’adaptació a la realitat actual del municipi. En aquest sentit, recull una projecció d’habitants que passa dels 5.800 actuals als 7.500 que es preveuen durant la vigència del document. També es pretén compactar el nucli urbà existent, endreçant al-

guns punts del sòl urbà que necessitaven un nou impuls i propiciant la finalització dels polígons a tràmit, tot evitant la segregació urbana.

El document planifica el mínim sòl possible destinat als nous creixements de sòl urbanitzable, preveu la reurbanització dels espais intersticials vacants, així com la preservació i conservació dels elements de patrimoni natural, de paisatge, de patrimoni cultural, històric i arqueològic. El POUM vol potenciar i posar en valor les hortes agrícoles situades a l’oest del terme munici-

pal, mitjançant la delimitació d’un camí de ronda que faciliti la permeabilitat entre els conreus i el nucli urbà.

Un dels principals punts del document és l’ordenació de les regulacions urbanístiques del polígon sud, mitjançant l’establiment de mecanismes que permetin la implantació de noves inversions en els sòls existents, alhora que s’han limitat els creixements i les alçades de les edificacions amb front a la N-340, amb la voluntat de donar una façana més urbana a la carretera i potenciar l’eix cívic que significa des de Tarragona fins a Vila-seca.

D’altra banda el POUM incorpora una sèrie de documentació complementària, com per exemple l’Informe de Sostenibilitat Ambiental, l’Estudi de Mobilitat generada, els Estudis Econòmics financers per tal de garantir l’estabilitat econòmica de les operacions que s’hi plantegen i a destacar, el Catàleg de Béns a Protegir, que estableix una normativa que regula les proteccions dels elements existents i efectua noves incorporacions encaminades a la salvaguarda dels elements patrimonials existents a la Canonja.

turisme

Quin és el futur del Corredor Mediterrani?

La CEPTA organitza unes jornades que debaten sobre el futur de la infraestructura

E

l Corredor Mediterrani com a eina bàsica i imprescindible pel territori. Aquesta infraestructura centrarà la jornada que organitzen CEPTA i FERRMED per al pròxim 10 d’octubre, que es durà a terme a l’Antiga Audiència de Tarragona, una eina sobre la qual debatran extensament tots els actors polítics, socials i econòmics implicats La jornada que estan organit-

zant les dues entitats debatrà el futur d’aquesta infraestructura i d’altres que en depenen i que causen debat en el territori, com són les alternatives del tercer fil i la línia Reus-Roda.

Hi assistiran representants polítics i econòmics que hi estan implicats, portaveus d’empreses del sector portuari i logístic... Recentment, el president de CEPTA, J. Antoni Belmonte, i el director de FERRMED, Rafael Puig, van presentar el programa de la jornada i van destacar que

la sessió traçarà el retrat robot de la situació en què es troba aquest projecte d’inversió i les seves perspectives de futur.

En la presentació, tant Belmonte com Puig van destacar, una vegada més, la importància que té la construcció del Corredor Mediterrani i van assegurar que l’augment previst del 64% del tràfic de contenidors a Europa per l’any 2020 fa evident que aquesta obra és «imprescindible», per la seva alta rendibilitat i competitivitat.

D’esquerra a dreta; el director de FERRMED, Rafael Puig, i el president de CEPTA, J.Antoni Belmonte, presentant la jornada que es durà a terme el 10 d’octubre.

Territori | 15

| 1 d’octubre de 2014

te rritori

calafell

L’Ajuntament crea Clica, el primer centre comercial virtual del municipi Estarà en període de proves durant el novembre i entrarà en marxa al desembre

L

’Ajuntament de Calafell posa en marxa un projecte innovador que vol aconseguir que els ciutadans de Calafell puguin gaudir de diferents avantatges a l’hora de realitzar compres en els comerços del seu municipi, tot impulsant les noves tecnologies i el E-Comerç. El projecte està impulsat per la Regidoria de Comerç, en col·laboració de les associacions de comerciants Forum Calafell i Segur Centre, i té també el suport de Pimec Tarragona.

El projecte s’anomena “Clica”

Un moment d ela presentació del projecte Clica.

i suposa, de fet, la creació del primer Centre Comercial Virtual de Calafell, amb opcions reals de tenda electrònica i ecomerç.

Per això, es crearà una pàgina web (www.clica.cat), amb informació i notícies sobre l’activitat comercial de Calafell.

Des d’aquest web, els ciutadans del municipi es podran registrar com a usuaris, per poder beneficiar-se de descomptes i ofertes, i també contindrà una zona privada de comunicació entre les empreses del municipi. A través del web es pot accedir a 2 apartats més: una botiga online (botiga.clica.cat), on els

clients podran comprar productes de les botigues de Calafell, amb la comoditat de fer les gestions del seu ordinador, telèfon mòbil o taula digital, i un apartat d’estocs (estocs.cli! ca.cat), on es podran adquirir ofertes de temporada.

El web de Clica estarà en període de proves durant el mes de novembre, i es posarà en marxa definitivament al mes de desembre. Tots aquells comerços que vulguin adherir-se a aquest projecte hauran de complir una sèrie de requisits que estaran recollits en el Decàleg de Qualitat.

cunit - calafell

Cunit i Calafell demanen la integració en el sistema tarifari de transport del Camp de Tarragona Reclamen un servei ferroviari a l’altura de la demanda

L

’ajuntament de Cunit i l’ajuntament de Calafell han enviat una carta a l’Autoritat Territorial de la Mobilitat del Camp de Tarragona manifestant el malestar que ha produït que les estacions de tren de les dues localitats (Cunit, Segur de Calafell i Calafell) hagin quedat fora del servei de Rodalies del Camp de Tarragona.

En nom dels municipis baixpenedesencs de Calafell i Cunit i com a màxims representants dels dos ajuntaments, l’alcaldessa de Cunit Montserrat Carreras i l’alcalde de Calafell Joan Olivella, han fet saber als responsables de l’ATM del Camp de Tarragona que aquesta decisió no ha estat ben rebuda per part de la ciutadania de tots dos municipis ni tampoc per part dels dos Consistoris.

Montserrat Carreras i Joan Olivella argumenten que les poblacions de Cunit i Calafell han perdut una excel·lent oportunitat per a accedir en les matei-

xes condicions als serveis de rodalies tant de Barcelona com de Tarragona i, recorden que els dos municipis, es troben situats en un punt estratègic tant des de Barcelona com des de Tarragona, ciutat amb la qual històricament hi ha una connexió ferroviària minoritària.

L’alcaldessa de Cunit, en aquest sentit, recorda que «històricament, Cunit no té bona connexió amb Tarragona. La nostra situació geogràfica fins ara ha

estat un obstacle i esperem es vagi solucionant. De moment, hem aconseguit una importantíssima millora en el transport per carretera amb la nova línia de bus fins a Tarragona. El tren és l’assignatura pendent, ara teníem una bona oportunitat, i ens hem quedat fora, fet que produeix un greuge important a la ciutadania. Ens seguirem esforçant i lluitant perquè les nostres estacions s’incloguin en el nou sistema tarifari del

Camp de Tarragona i els nostres ciutadans que siguin usuaris del tren no hagin de pagar el servei més car que usuaris d’altres municipis».

L’alcalde de Calafell, Joan Olivella, posa en valor «el treball i els esforços que hem fet de forma conjunta els dos ajuntaments i la Generalitat, aconseguint millorar el transport públic per carretera fins a Tarragona. Ara volem les mateixes millores en el sistema ferroviari i que la ciutadania de tots dos municipis estigui en igualtat de condicions que la resta de població del Camp de Tarragona.

La manca de bones connexions entre la comarca i Tarragona ve d’antic i no podem perdre més oportunitats».

L’alcaldessa de Cunit i l’alcalde de Calafell descriuen d’«anòmala» la situació que s’ha produït i celebren haver aconseguit, recentment, la millora del servei de transport d’autobús públic que connecta les dues localitats amb Tarragona i, a més, Cunit amb l’Hospital Els Camils.

Tots dos insisteixen que no es pot perdre l’oportunitat que les dues poblacions disposin d’un servei ferroviari a l’atura de la demanda que existeix, i demanen expressament que, tot i saber que es tracta d’una fase inicial, les estacions de Cunit, Segur de Calafell i Calafell, s’incloguin en el sistema tarifari, fet que suposaria facilitar l’accés i abaratir els preus de les tarifes als usuaris tant de Cunit com de Calafell. És més, demanen conjuntament «no haver de conviure entre dos sistemes tarifaris» i insisteixen en la necessitat urgent d’establir la tarifa única a tot Catalunya que eviti greuges comparatius.

Actualment, la ciutadania de Cunit i de Calafell estan subjectes a tarifes diferents segons el mode de transport que utilitzen. Això provoca que s’opti pel transport privat en el cas que sigui possible perquè utilitzar el tren o l’autobús per anar al Camp de Tarragona té costos per separat.

16 | Social

1 d’octubre de 2014 |

x a rx a s a n i tà r i a i soc i al d e s an ta t ecla

Jardineria i hort al Centre Especial de Treball (CET) de la Xarxa de Santa Tecla El CET consolida noves línies de treball amb la posada en marxa ara fa un any del taller de producció hortícola a la Nou de Gaià i amb les tasques de manteniment de les zones verdes dels centres de la xarxa sociosanitària Equip tècnic del Centre Especial de Treball (CET) Santa Tecla

Actualment el CET dóna feina estable a un total de 44 persones discapacitades de les nostres comarques amb risc d’exclusió sociolaboral

QUÈ ÉS EL CET?

E

l Centre Especial de Treball Santa Tecla és un recurs d’inserció sociolaboral de la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla.

Es va fundar l’any 2006 amb l’objectiu de crear llocs de treball estables i de qualitat per a persones amb risc d’exclusió sociolaboral a causa de dificultats derivades d’alguna discapacitat.

Fins a l’any 2012 el CET Santa Tecla oferia un contracte estable a 29 persones amb algun tipus de discapacitat, a les quals garantia, a més d’un treball estable, un suport integral per al seu desenvolupament i inserció en el mercat laboral, a través del Servei Complementari d’Ajustament Personal i Social (SCAPS). A partir del setembre de 2013, s’incorporen nous contractes procedents del tancament del Centre Especial de Treball de la Fundació Estela i actualment estem oferint treball a 44 persones amb discapacitat. Per tant, el CET Santa Tecla vetlla i s’esforça per continuar oferint llocs de treball estables i de qualitat que permetin que les persones amb discapacitat puguin desenvolupar-se en el món laboral amb les millors condicions.

Per tal d’aconseguir-ho el CET Santa Tecla proposa activitats i àmbits de treball que ofereixin un treball de qualitat i competitiu en el nostre mercat actual.

L’inici del projecte se centrava en la creació d’un petit equip de suport i manteniment en Serveis Generals dels hospitals de la Xarxa Santa Tecla, però ràpidament l’activitat principal del CET passà a ser

Ara fa un any, la Xarxa de Santa Tecla va incorporar tot el personal procedent del tancament del Centre Especial de Treball de la Fundació Estela el de bugaderia industrial, a Pallaresos. Des de setembre de 2013 s’han iniciat altres línies de treball dins el CET, diversificant encara més la nostra activitat professional. Aquesta especialització ens ha permès seguir oferint a les persones amb discapacitat el treball com a instrument que ofereix l’oportunitat d’esforçar-se i aportar el màxim potencial de les seves capacitats.

Actualment oferim les següents activitats professionals: •

•

Serveis generals (neteja i bugaderia en residències per a gent gran, suport servei urgències i farmàcia Hospital Santa Tecla ) Bugaderia industrial

•

Consergeria a l’Escola d’Educació Especial de la Fundació Estela • Hort i jardineria Aquesta diversificació ha anat acompanyada de la incorporació progressiva de professionals experts en cada àrea i orientada cap a la professionalització del treball, fet que ha permès que alguns treballadors s’especialitzin en la seva tasca, la qual cosa representa un valor afegit: evolució professional i personal, com a objectiu del CET.

Jardineria i Hort Avui, en aquest article, us vo-

lem presentar de més aprop l’activitat d’HORT I JARDINERIA que portem a terme les persones que la formen i les diferents feines que s’hi realitzen.

ACTIVITATS: 1. Jardins i zones verdes: el nostre equip de jardineria té com a tasca el manteniment i la gestió de jardins i espais verds dels diferents espais de la Xarxa Santa Tecla.

2. Producció hortícola: el nostre hort, situat al municipi de la Nou de Gaià, té una superfície d’1,7 hectàrees per cultiu hortícola. En part d’aquesta superfície es cultiven produc-

tes d’horta amb una producció respectuosa amb el medi ambient. Els pesticides utilitzats són ecològics i no s’utilitzen productes artificials, de manera que el creixement dels productes és totalment natural.

Amb la producció del nostre hort es pretén abastir les cuines dels diferents centres de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla.

Les primeres actuacions es van iniciar a partir de setembre de l’any 2013 i, mentre s’organitzava per la seva explotació la finca d’agricultura ecològica a la Nou de Gaià, l’equip es va dedicar a realitzar tasques en els diferents espais verds de

Social | 17

| 1 d’octubre de 2014

x a rx a s a ni tàr i a i s oc i a l d e s an ta t ecla

Tots els usuaris del Centre Especial de Treball reben la formació necessària per desenvolupar les tasques assignades

La producció hortícola del Centre Especial de Treball de la Xarxa de Santa Tecla es desenvolupa en uns terrenys d’1’7 hectàrees de superfície al terme municipal de la Nou de Gaià. Actualment ja s’està conreant un 20% del sòl disponible.

El cuidatge i el manteniment de les eines es fa als magatzems de la Cooperativa Agrícola del poble / Cedides pel CET.

la Xarxa de Santa Tecla (Casa Sant Josep, Centre de Llevant, Centre de Ponent, Bugaderia a Pallaresos, l’Hospital del Vendrell, CAP de Torredembarra...).

Per una banda, també es va treballar amb personal amb risc d’exclusió social, mitjançant un conveni amb l’Ajuntament de la Pobla de Mafumet pel manteniment d’algunes zones verdes del terme i d’altra es va gestionar la collita d’olives en una finca de Torredembarra.

Per poder realitzar amb qualitat la feina, s’ha ofert tota la formació necessària a tot el personal. La formació ha versat sobre l’ús de les diferents

eines, tasques de desbrossament, esporga en les seves diferents modalitats, identificació d’algunes espècies i també s’ha realitzat un curs formatiu bàsic sobre aplicació de productes fitosanitaris.

L’equip huMà Avui en dia, l’equip el formem: 7 operaris del CET (l’Oscar, el Jose, el Josep M., el José Manuel, en Francisco, el Pedro i l’Alfonso) i 2 monitors de suport (en Josep i en Jordi), i les feines que es porten en els diferents llocs són les següents: Centres Xarxa Santa Tecla • Neteja integral • Escocells, aixecar branques i poda en verd de l’arbrat • Tala d’arbres morts • Escapçament d’arbres exces-

sivament alts • Condicionament i reestructuració dels parterres • Desbrossament • Selecció i col·locació de planta ornamental als llocs deficitaris en planta i/o més degradats.

• Control de plagues (pugó, processionària, cotxinilla) •Control del reg • Identificació de les diferents espècies vegetals treballades.

Hort • Planificació i col·locació del sistema de reg • Planificació de la distribució del planter • Selecció del planter i posterior plantació • Treure l’herba que pugui afectar a la plantació • Col·locació de canya • Treure els rebrots axials de

les tomaqueres • Control de l’arna de la tomaca • Reg • Entutorar la planta que ho necessiti.

El rendiment productiu de tot el grup és molt positiu, d’una banda per la prestació de serveis realitzada dins de la Xarxa i d’altra l’aportació regular de verdura cent per cent ecològica a les cuines. Parlant amb els monitors responsables de l’equip de jardineria assenyalen que «el personal s’ha adaptat molt bé a la nova situació, planificació i gestió de les feines que se’ls demana, gràcies a totes les facilitats i el suport que rebem per part de l’equip tècnic i de suport». Expliquen que «en un dia normal de feina

els monitors ens reunim a primera hora per a coordinar les feines de la jornada. Després, amb els companys del CET normalment fem dos grups: un per a les tasques a centres i l’altre per les activitats a l’hort.

Els equips poden variar en número segons les necessitats, o també podem estar tots en un mateix lloc. Als centres anem seguint una rotació regular perquè estiguin en perfectes condicions: anem treien herba amb desbrossadora o aixada, esporguem amb diferents sistemes (xerrac, estisores, xerrac telescòpic), retallem les tanques vegetals amb tallabardisses i realitzem una neteja integral de tot l’espai», afirmen.

Quant a l’hort, «sempre tenim coses a fer: regar sovint, treure les plantes herbàcies que creixen en mig de la plantació, lligar les tomaqueres perquè no es tombin, revisar les canyes, controlar les plagues i malalties amb productes permesos en agricultura ecològica. En aquests moments tenim plantat carabassó, tomaca, pebrot, albergínia i enciam iceberg, i baixem dos cops per setmana el producte a les cuines de Llevant per a la seva distribució a la resta de centres», afirmen.

En tots aquests indrets, els monitors fan un seguiment individualitzat de totes les tasques realitzades pels diferents usuaris del CET que «depenent del seu grau de discapacitat, necessiten més o menys suport».

En finalitzar la jornada es porta l’equip al punt de partida i els responsables fan un intercanvi d’impressions per tal de valorar el desenvolupament de la jornada.

Ja fa un any que el CET va començar a treballar en l’activitat d’hort i jardineria i «la valoració general de l’equip i l’experiència que hem compartit en el treball junts ens ha resultat molt enriquidor i gratificant».

18 | 550è Aniversari

1 d’octubre de 2014 |

5 50 anys d e l’HOSP ITAL d e santa tecla

L’entrevista

Dr. Federico Adán pediatre

«L’Hospital de Santa Tecla és un centre modèlic»

E

l doctor Federico Adán Marín, pediatre, va ser el darrer director de la desapareguda Escola d’Infermeria de l’Hospital de Santa Tecla, un centre de prestigi on durant dècades es van formar centenars de professionals de la infermeria d’arreu de Catalunya i de l’Estat. Bona part de la seva carrera professional la va exercir a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla. Avui encara manté un estret lligam emocional amb el centre i amb els seus professionals.

Vostè va néixer a la Rioja, a quina edat va venir cap a Tarragona?

Vaig néixer a Calahorra i vaig venir cap aquí amb 24 o 25 anys.

Quins records té de l’hospital de Santa Tecla d’aquella època?

Molts i tots molt bons. Quan vaig arribar a Tarragona a l’hospital s’havia fet la part nova, dues plantes. A la segona hi havia la maternitat, però continuava sent un hospital amb sales generals i grans fileres de llits, tal com era una sala d’hospital d’aquella època.

Per què va venir a viure a Tarragona?

Vaig arribar-hi gairebé per casualitat. Aquí hi havia un metge amic de la família i vaig

venir en acabar la carrera per saludar-lo, perquè el meu pare m’ho va dir. La veritat és que la ciutat em va semblar encantadora, amb gent sensacional i uns detalls inesborrables. En marxar, per cortesia, li vaig comentar que no em faria res venir a treballar aquí. Un dia, a casa dels meus pares va arribar un telegrama de Tarragona on es deia que tenia una plaça de la Seguretat Social a Tarragona.

Encara conservo el telegrama.

Què va pensar en aquell moment?

Vaig pensar que no era el meu moment, però vaig veure el meu pare disgustat perquè era un amic seu i, per compensar l’amic, i pel meu pare, vaig venir amb la intenció d’estarhi poc temps, just els quatre o cinc mesos d’estiu...

I què va passar?

Vaig arribar a Tarragona i, sincerament, he de reconèixer que em vaig enamorar de la ciutat.

La veritat és que en l’aspecte social, econòmic i professional jo estava molt bé a Madrid, però no em va fer res renunciar-hi, al contrari, em vaig trobar molt còmode aquí. Vaig trobar una gent sensacional i un ambient que m’agradava. I he estat molts anys.

Fins avui...

Em vaig casar, vaig tenir dos

fills, ara tinc dos néts i continuo vivint intensament Tarragona en tots els aspectes.

Quina és la seva professió?

Sóc doctor en medicina i pediatre.

Per què va escollir aquesta professió?

Sempre ha sigut una vocació.

Quan tenia vuit o nou anys em van preguntar «què seràs quan siguis gran?», com ens pregunten a tots, i jo vaig dir, «seré metge de nens». La paraula «pediatre» la desconeixia però des de ben petit ja tenia la intenció de ser pediatre, perdó, metge de nens.

Com va començar a treballar a l’Hospital Santa Tecla?

Quan vaig arribar a Tarragona tenia una plaça de la Seguretat Social però tenia molt de temps, llavors treia el cap per l’hospital, entrava, sortia... A pediatria

hi havia don Antonio Bosqué Anglès, una persona encantadora, molt bona persona, i també qui portava pediatria a Tarragona, el Dr. Allué de Horna. Era un gran metge i, tot i que tenia una paraplegia i anava en una cadira de rodes, tenia una força de voluntat impressionant i era molt avançat per l’època.

Recordo haver vist una malaltia tropical a Tarragona diagnosticada per aquest senyor. Sempre ho he admirat i ho recordo amb molt d’afecte. Llavors a l’hospital vaig començar a fer les nits, també algun domicili que ell no podia... Poc temps després, la junta de l’hospital va tenir la delicadesa de nomenar-me metge auxiliar del servei de pediatria i anys més tard vaig tenir la satisfacció i l’orgull de ser nomenat cap del servei de pediatria durant uns anys.

Què recorda dels professionals de l’hospital?

Aleshores hi havia unes religio-

ses extraordinàries, les Germanes de la Caritat, que van treballar molt i van fer moltíssim per Tarragona... nomenar-les a totes seria impossible.

Alguna que recordi especialment?

Recordo Sor Isabel, una dona andalusa, agradable, simpàtica, una bona dona, que sempre estava a la segona planta de la maternitat. Després hi havia una gran germana, Sor Mercedes, que era la regidora de l’escola. També recordo Sor Emília, entre moltes altres.

Què ens pot explicar de l’Escola d’Infermeria de Santa Tecla?

Crec que l’escola es va fundar l’any 1955 o 1956. La idea fonamental parteix de dos metges, el doctor Lluís Penedès, a qui jo no coneixia, i el doctor Àngel Andreu Carcolé, que sí que coneixia i que era un gran

550è Aniversari | 19

| 1 d’octubre de 2014

5 5 0 ANYS D E L’HOSP ITAL D E SANTA TECLA

«L’escola d’infermeria de l’hospital de Santa Tecla va tenir fama.

S’hi van formar professionals que després han treballat a clíniques de tot Espanya» traumatòleg. El primer director de l’escola va ser va ser Lluís Penedès; quan ell va morir ho va ser el doctor Salvador Guardiola, que ho va ser durant molts anys i, quan va presentar la seva renúncia, la junta em va proposar a mi. Jo no en sabia absolutament res, vaig ser el primer director elegit democràticament.

Van fer una votació i només un dels vots no era per a mi: era el meu, perquè jo vaig votar un altre company. Em vaig sentir molt orgullós, satisfet i emocionat, la veritat. Jo vaig ser el més jove de l’escola i l’últim director.

Què s’ensenyava a l’Escola?

Es donava una formació moral, professional i ètica extraordinària. Les alumnes sortien molt ben preparades, de tal manera que ja l’endemà de tenir el títol a la mà ja tenien feina. He tingut la gran satisfacció de

trobar-me antigues alumnes de l’escola a tot arreu: a Logronyo, a Pamplona, a Madrid i a Tarragona, és clar.

Vostè també era professor de l’Escola, quina assignatura impartia?

Al principi jo no impartia pediatria, sinó patologia mèdica, perquè pediatria la impartia, lògicament, el doctor Bosqué Anglès, que era el pediatre de la casa. El que jo feia era patologia mèdica, tot i que les pràctiques de pediatria sí que les feia.

Per què va tancar l’Escola?

L’escola de Santa Tecla realment tenia fama a tot Espanya, una fama molt ben guanyada, de manera que van proposar fer-la escola universitària. El doctor Adserà va estudiar la situació i va veure que hi havia una sèrie de problemes: d’espai, de professorat... total, que al final no va poder prosperar. Però l’escola de Santa Tecla, insisteixo, era una escola que va tenir fama.

Aquí van estudiat alumnes de tot Espanya, de Madrid, de Barcelona, de Navarra, de Pamplona, de la Rioja...

Ens podria explicar alguna anècdota de l’escola?

Doncs mira, en tinc moltes, però la més important de totes saps quina és? El premi que vaig treure de l’escola és que vaig trobar una senyora encantadora, una infermera sensacional, amable, educada, correcta,

intel·ligent i maca, que és la meva dona.

Creu que durant aquest temps ha canviat molt l’hospital de Santa Tecla?

Home, com de la nit al dia, la diferència és com passar d’una pensió de tercera a un hotel de cinc estrelles, si se’m permet l’expressió. El doctor Adserà pare va ser un home molt emprenedor. Es va adonar que calia fer un gran hospital. Va canviar-ho tot: l’ambient, l’aspecte de l’hospital, el cos mèdic, que es va ampliar amb major nombre de metges i més preparats segons quines especialitats...

L’hospital d’ara és modèlic.

Continua tenint relació amb l’hospital?

Sí, per mi Santa Tecla sempre ha estat la meva casa. Tinc relació amb l’hospital, conec molts companys i em trobo a gust parlant amb ells. Jo tenia un problema: no he fumat, no he begut mai res res, però treballava moltes hores, sempre dic fent broma que treballava trenta hores diàries. Els meus companys cardiòlegs em van advertir que tingués molta cura perquè no podria seguir treballant. I el que estava programat doncs va passar: vaig tenir un infart. Gràcies a Déu l’he portat molt bé, però he hagut de deixar de treballar.

Però a l’hospital hi continuo anant de tant en tant, vaig per les sales, alguns em coneixen i d’altres ja no...el temps passa.

HISTÒRIA DE L’HOSPITAL DE SANT PAU I SANTA TECLA DE TARRAGONA

20 | Opinió

1 d’octubre de 2014 |

OP INIÓ

X AVIER PARERA

JOSEP GIL

LLICENCIAT EN

PREVERE

GE OGR AF IA I HISTÒRIA

La frontera escatològica

El camí dels croats (II)

L

G

’escatologia, com espero que molts dels meus lectors sàpiguen, és una parcel·la de la teologia que s’ocupa del misteri darrer de la vida de les persones i del misteri de la fi de la història i de l’univers, i ho fa sota la guia exclusiva de la revelació judeocristiana consignada en els llibres de la Bíblia. És o vol ser un «logos», és a dir, un raonament travat i coherent, sobre l’éskhaton revelat en els llibres de l’Antic i del Nou Testament, és a dir, sobre allò que, segons Déu, és darrer, futur i nou.

On és la frontera escatològica? És a dir, en quin moment, en quina circumstància, en quina ocasió la realitat darrera, futura i nova de l’éskhaton arriba al nostre món, s’hi fa present i hi exerceix clarament la seva eficàcia? I convé no oblidar que l’arribada de l’éskhaton al nostre món no comporta l’anul·lació o la destrucció d’aquest món, sinó més aviat la seva perfecció, el seu «acompliment». Ho dic i ho repeteixo, perquè l’expressió «fi del món» s’entén sovint com a destrucció o eliminació i, com a contrapartida, allò que hi ha després de la fi del món s’entén com un «altre» món. I això no és així. Des de la fe cristiana (i jueva), no hi ha cap més món que el nostre, i allò que fa o farà l’eskhaton serà dur a la plenitud el nostre món i la nostra història (nosaltres no creiem en un «món futur», sinó en el «futur d’aquest món»). Si fóssim capaços de situar-nos en el «moment» en què l’éskhaton irromprà en el nostre món i en la nostra història, hi veuríem, d’una banda, la suma de tots els esforços dels homes per a millorar-ho tot, i també els anhels i desitjos, les esperances i les il·lusions, no acomplertes i, d’una altra, l’actuació d’un Déu «que vol fer noves totes les coses».

Aquesta és, doncs, la frontera escatològica: la fi del món. Però aquesta frontera s’atansa a la vida de cada persona en el moment de la seva mort. Per això els cristians no veiem la mort com la destrucció o eliminació de la vida d’una persona, sinó com l’arribada, en la vida d’aquesta persona, de l’éskhaton darrer, futur i nou i, per tant, com el moment en què la vida d’aquesta persona entra en la seva plenitud (una plenitud, per cert, en la qual és present tot l’amor que aquesta persona haurà rebut), un moment en el qual aquesta «plenitud humana» quedarà acomplerta per la plenitud de Déu i del seu amor. Els cristians no creiem en una «altra vida», sinó que creiem en el «futur d’aquesta vida», una vida que assoleix el seu futur (un futur que, durant el temps de la vida mortal, hem anat construint), una vida que, per això mateix, no necessita cap mena de creixement quantitatiu: «els nostres morts no envelleixen!».

De frontera escatològica, però, encara n’hi ha una altra: l’acompliment de la nostra fe. Els medievals deien: «nosaltres creiem allò que els benaurats veuen». «Allò que els benaurats veuen» és un altre nom per a designar la plenitud escatològica: la visió de Déu cara a cara, que és la característica més significativa de la benaurança humana, és la perfecció escatològica de la vida humana. Això vol dir que, en el moment de creure, quan diem «crec», i ho diem amb totes les conseqüències, es fa present l’éskhaton darrer, futur i nou, que, d’una banda, posa en crisi les estructures humanes de la «comunitat dels creients» i, de l’altra, la situa a tocar de la «comunitat dels benaurats».

Jo, com a teòleg –i ho dic sense presumir de res–, he intentat pensar sempre des d’aquesta «frontera escatològica». I, des d’aquesta frontera, he descobert l’enorme potencial de l’esperança, una esperança que, tot i que està arrapada a la creu de Jesús, és capaç de construir, en un món que passa, les bases del «nou món» que vindrà.

uifrè de Fortes quedà lliure i per uns dies es passejà pel campament sarraí.

Era una ordre de Saladí perquè veiessin les noves tropes contra qui s’enfrontaven. Els sarraïns li donaren una captiva cristiana, la bonica Griselda, filla de comerciants germànics.

Guifrè s’encarregaria de portar-la a Europa. La parella marxà a Acre i ell fou el primer informador de la derrota de Hattin. Parlà del nombrós

REC O RDS TARRAGONINS AN TO N I PAN AD ÈS PE R IODISTA

El Fart de fesols

N

o cal donar nom ni cognoms perquè tan sols volem tenir un record amable d’aquell personatge contemporani de molts tarragonins, especialment dels que ja hem gastat bastants calendaris i, també fer un apunt per als que no el van arribar a conèixer i que, sense cap mena de dubte, ha passat a la història popular de l’entranyable Tarragona.

El Fart de Fesols era un empleat de l’Ajuntament que anava amb un carret i un cavallet i es passejava per tota la ciutat per capturar, amb el llaç que sempre portava a la mà, els gossos que anaven perduts per la població i de vegades també els que no hi anaven. Quan un d’ells era el teu, havies d’anar a la gossera que estava a l’escorxador municipal, pagar una multa i, si no el tenies donat d’alta al

exèrcit i de les màquines de guerra de Saladí, el qual ja havia pres Terra Santa. Però també deixà un missatge del mateix sultà d’Egipte: «Volem la pau, només reconquerim els nostres territoris».

Cansat el croat de veure sang, tornà a Tarragona, la qual feia pocs anys ja havia expulsat els darrers àrabs. Amb ell s’afegí Griselda, la qual s’enamorà de l’impetuós guerrer. Però a Roma no escoltaren les paraules de Saladí i el Papa Urbà III cridà els cristians per a la III Croada i aquella part d’Orient s’omplí de morts.

Han passat uns 800 anys i el problema continua. Un nou enemic, l’Estat Islàmic, porta els seus cecs jihadistes a horribles demostracions de força i por com les execucions de periodistes i pobles que no accepten la seva religió. Ara els líders són Obama i Cameron, però aquest cop s’enfronten a perillosos enemics que tenen armes, diners i europeus infiltrats. Se separaren d’Al-Qaeda per ser radicals i el seu califa, Aboubakr el Bagdadi, promet més sang. Volen recuperar els territoris perduts i reconstruir AlAndalus. Així... estem davant d’una nova croada?

cens de l’Ajuntament, vacunat i tot en regla, doncs era també el teu deure i compromís realitzar tots aquests tràmits.

Això va fer que aquest funcionari, que sigui dit de pas, complia el seu deure, tingués antipaties personals i fos propici que li gastessin bromes; això feia que, quan començava una operació de captura, la gent i especialment la canalla l’espantés els gossets, altres el xiulaven i molts li feien ganyotes, imitaven el lladruc dels animalets o cridaven amagats, allò de... «bordal!!». Malgrat tot, cal dir que aleshores no es veien tantes cagarades per les voreres, ni tants pixats per les cantonades. Si el gos anava amb morrió i la xapa de l’Ajuntament al collar, el funcionari no l’agafava.

En realitat era una tasca difícil de fer, però hem de reconèixer que positiva per la ciutat.

Això de Fart de Fesols li venia, segons explicaven, perquè li agradava molt el “tiberi” i es veu que, en la seva joventut, en alguna ocasió havia fet una mesura massa forta de la fècula que produïa el gas més graciós quan va acompanyat de soroll i que és el gas menys perillós de tots. Al Serrallo, en els seus darrers anys de servei, no hi anava, ja que al passar per sota el Pont de la Petxina, els xiquets del barri de Pescadors tiraven rocs damunt del carretó.

El nostre personatge d’avui era un home gros, molt gros, vermell de cara i que parlava amb veu de baríton; hem de constatar, conyes a part, que complia el seu deure i que posteriorment va ser molt difícil trobar-li un substitut.

Dibuix de Pere Camarasa

Opinió | 21

| 1 d’octubre de 2014

OP INIÓ

ALEJANDRO PÉREZ COACH

Gimcana dels subministraments.

La llum (I)

A

quest estiu se’m va ocórrer la genial idea d’agafar un pis de lloguer. El pis, molt maco, no tenia ni aigua, ni llum ni gas, ni, el que és més important, Internet. Així que vaig pactar amb les finques dos mesos de carència, és a dir, sense pagar lloguer, si m’encarregava de donar jo mateix d’alta tots els serveis. Així vaig començar la meva gimcana dels subministraments que aquesta setmana vull compartir amb tu. La primera part, la de l’aigua, va resultar molt fàcil, el pis ja tenia aigua. Bé, tenia aigua però no tenia pressió, la dutxa rajava menys que la cantimplora d’un Playmobil. Per sort, tinc una bomba hidràulica que fa que, el que m’estalvio de pagar aigua, ho pagui de llum, més si tenim en compte que l’escalfador també és elèctric. Total, que entre que l’he de bombejar i escalfar, em sortirà l’aigua calenta com si la bullissin monges cegues i me la portessin en burro.

Tot això, si aconseguia la llum. A les finques em van

JAUME PU J O L A R Q U E B IS B E ME T R O PO L ITÀ D E TA R R A G O N A I P R IMAT

Sínode sobre la família

A

l Aquest diumenge comença un Sínode Extraordinari sobre la Família, convocat pel papa Francesc fa un any, que es preveu que duri un parell de setmanes (del 5 al 19 d’octubre). El títol que l’encapçala és: «Els desafiaments pastorals de la família en el context de l’evangelització.»

Només hi ha un precedent d’una reunió episcopal convocada pel Papa per abordar exclusivament aquest tema de la família: l’Assemblea General Ordinària de 1980 impulsada per Joan Pau II, de la qual va emanar l’exhortació apostòlica Familiaris consortio el 1981.

Durant l’any transcorregut des del seu anunci fins a la celebració, els preparatius del Sínode han estat intensos. Volent que la participació fos molt àmplia, la Santa Seu va enviar a les Conferències Episcopals un qüestionari exhaustiu perquè els bisbes hi poguéssim fer les aportacions que cregués-

dir que només havia d’aconseguir un butlletí que em podia fer qualsevol electricista per 60€ i presentar-me a l’oficina d’Endesa més propera. Com últimament no em fio gaire de la gent, vaig decidir anar primer a preguntar a l’oficina on em van dir que, malauradament, el meu pis feia més d’un any que estava sense llum així que amb el butlletí no n’hi havia prou i necessitava una acta de l’ECA. Em va donar un número de telèfon, vaig trucar-hi i em van demanar 160€ per fer un certificat elèctric, tot i que no sabien molt bé com anava això de l’acta d’inspecció. Com la cosa no em quedava gaire clara, vaig decidir tornar a passar per la primera oficina i preguntar si el paper que em demanava me’l podia fer algú altre i així buscar-ne un de més econòmic. Després de 30 minuts, l’únic que vaig treure en clar va ser que els requisits per fer el paper me’ls havia d’explicar un electricista. Es veu que ella no sabia els requisits que ella mateixa em demanava perquè ella em donés d’alta la llum. Així que vaig decidir provar sort directament amb un electricista, que em va cobrar 90€ (no els 60€ que m’havien dit a les finques) per fer-me el famós butlletí. Amb el meu nou paper, vaig tornar a la primera oficina per tercera vegada. Em va atendre la mateixa dona i quan li vaig donar el butlletí es va posar a riure perquè, segons ella, no era vàlid. Així que, després d’haver anat 3 vegades a veure-la per la seva eficiència, encara se’n va riure a la meva cara. Força mosquejat amb el «tracte al client», vaig decidir anar a una altra oficina a provar sort però em vaig trobar que ja havien tancat, a les 20 h? No, home, a les 18,30 h! Un dia més sense llum. L’endemà em vaig presentar a les 17 h a l’oficina, vaig agafar número i mentre esperava vaig veure com atenien un home d’uns 30 anys amb cadira

sim convenients. No es tractava d’un sondeig, o d’un referèndum, sinó d’una recollida d’experiències, ja que el Sínode intenta trobar respostes pastorals.

Quan es va anunciar ja es va dir que no s’abordarien assumptes de doctrina, que ha estat recollida pel Magisteri en múltiples ocasions. El que es busca és escoltar els problemes i expectatives que viuen moltes famílies i mostrar-se a prop d’elles, oferint-los de forma creïble la misericòrdia de Déu.

Els mitjans de comunicació han simplificat l’objectiu de la reunió reduint-lo a si s’admetrà a l’eucaristia les persones divorciades i tornades a casar. És cert que s’abordarà aquesta qüestió, amb l’esperit invocat pel Papa quan va dir que «l’eucaristia no és un premi per als perfectes, sinó aliment per als febles». Però el temari és més ampli, ja que són molts més els temes que afecten la família, des de la seva concepció mateixa fins a les relacions entre els seus membres.

Els qui tenim una certa edat hem vist molts canvis en aquesta primera institució social.

La família tradicional, en què diverses generacions vivien en una mateixa casa, sobretot en els ambients rurals, ha estat substituïda per unitats familiars més petites, a vegades monoparentals, segons una expressió moderna. I la fe que es transmetia de generació en generació, es troba ara amb fissures, com baules trencades d’aquesta cadena.

L’Església, en comptes d’enyorar el passat, es preocupa de fer front als problemes actuals. I en aquest Sínode, de manera particular, d’ajudar els qui necessiten una orientació perquè imperi l’amor, l’adhesiu que cohesiona les famílies.

de rodes. Sincerament, no sé com anava el tema, així que no puc opinar si tenia raó o no, però el cas és que estava tan desesperat perquè li donessin la llum que va amenaçar de donar-se cops de cap contra la taula fins a fer-se mal. Per un moment em va entrar un atac de consciència de classe i em vaig plantejar encadenar-me a la seva cadira de rodes i fer protesta els dos, en plan vaga de fam i tot. Però em va semblar que teníem les de perdre, així que vaig esperar el meu torn pacientment veient com venia la Guàrdia Urbana i el convencien perquè marxes i provés sort un altre dia. Vull aprofitar per dir que tant la persona que el va atendre com els agents van ser molt amables amb ell i molt correctes, cosa no sempre habitual. Ja em va tocar passar al taulell i la veritat és que vaig entrar com brau a la plaça, una mica espitat. Després de 15 dies amunt i avall i després de veure el xou anterior, no les tenia totes amb mi per aconseguir l’alta. Però, contra tot pronòstic, el butlletí que havia fet riure la dona de l’altra oficina va ser suficient en aquesta per firmar el contracte! Ja tenia llum! A quin preu? Doncs no ho sé, em van donar un full amb les tarifes industrials, que en teoria són les mateixes, però no em van saber informar del cost de l’alta. No hi ha una llei que t’obliga a informar del cost d’un servei? Però m’era igual, ja tenia el contracte i total, si vols llum no et queda més remei que pagar... Ja podia endollar la nevera? Tampoc, perquè un cop tens el contracte, et diuen que en uns dies es passarà algú a posar-te el comptador. I m’avisareu? No, ja ho veuràs.

Així que encara vaig haver d’anar 4 o 5 dies seguits al pis (un quart sense ascensor) abans de poder encendre un interruptor. Ja només queda el gas i Internet, creieu que ho aconseguiré?

22 | Opinió

1 d’octubre de 2014 |

OP INIÓ

TERESA DUCH E S C R IP T O R A I B LO G U E R A A http : //salsa - ficcio . blogspot.com

El PIB, més brut encara

E

xplicat en dues paraules, que Sala i Martín matisaria molt bé, el PIB o Producte Interior Brut és el valor monetari de tots els béns i serveis que es produeixen en un país en un any.

No deixa de ser xocant aquesta modificació, de la qual ens acabem d’assabentar, sobre el càlcul del PIB, que es veu que el millora substancialment i que consisteix a afegir-li dues activitats certament brutes, com són la prostitució i el tràfic de drogues.

Quan vaig llegir aquesta informació, vaig pensar que era una estratègia del govern espanyol, que adaptava el sistema de càlcul a les seves necessitats –com les balances fiscals del meu «amic» Monago – a fi que el número final fos més rodonet i menys comprometedor. També perquè en previsió que Catalunya se li despengés pròximament –i Catalunya aporta aproximadament un 18% del PIB d’Espanya– el PIB que els quedés no fos tan indigne de cara als seus socis europeus.

Però m’equivocava perquè la decisió d’incloure aquestes dues activitats en el PIB ha estat acordada dins la Unió Europea. Que Espanya quedarà en millor lloc ara?

Segur. Que a Catalunya li correspon una part important d’aquestes activitats? Malauradament, també.

Un cop sabuda la veritat i tota la veritat (la veritat, quin tip de riure!) respecte a aquesta disposició, aparco els meus prejudicis contra Espanya i tinc una pregunta

JAUME CASAÑAS GEÒGRAF

Defensa de la moció a favor de la consulta el 9-N

A

bans de començar voldria deixar ben clara una premissa; aquesta no és una moció a favor de la independència de Catalunya; aquesta és una moció a favor de votar, a favor del dret a decidir de les catalanes i dels catalans.

Aquest dret a decidir és el dret inherent a les nacions a i per poder decidir el seu futur col·lectiu. Aquest dret a decidir, el dret a l’autodeterminació dels pobles, és un dels principis jurídics reconeguts a les nacions pel dret internacional, el dret que regula les relacions internacionals.

Per Catalunya no es tracta, doncs, d’una qüestió de dret, en veritat del que verdaderament es tracta és d’una qüestió de legitimació, de legitimitat.

La qüestió clau és si el Parlament de Catalunya, màxima representació política dels ciutadans de Catalunya, és legítim; si el Parlament de Catalunya representa la voluntat de la nació catalana; nosaltres, com la majoria dels catalans, creiem que sí que és legítim.

Si s’hi fixen, aquesta va ser la pregunta que es va fer el premier britànic David Cameron. Cameron no es va proposar mai la qüestió si el referèndum d’Escòcia era

sobre aquestes dues activitats, per als economistes quantificadors del PIB. En el cas del tràfic de drogues, per exemple. Que potser el capo narcotraficant presentarà cada trimestre les declaracions d’IVA corresponents al valor afegit que hi aporten tots els que intervenen en el procés? Els productors, els que van, els que vénen, per mar, per terra, els que descarreguen la droga, els que vigilen, els que la distribueixen, els matons que amenacen –i compleixen... No conec aquest món, no en puc parlar i tampoc no ho faria si el conegués. No tinc la valentia de Roberto Saviano, que després d’escriure el llibre Gomorra, on descobria els entramats de la camorra napolitana, està condemnat a viure amagat tota la vida.

Respecte al càlcul del valor de la prostitució, com ho faran? El proxeneta, la madam, el mafiós... portaran una estricta comptabilitat de tots els serveis –no cal especificar – que realitzen cada dia totes les empleades contractades? Vull dir totes: les menors, les sense papers, les prostituïdes amb enganys, les legals i les que exerceixen lliurement. Perquè m’imagino que el càlcul variarà en funció del nombre de serveis de cada una, no?

Prou hipocresia, senyors de la Unió Europea! El respecte a les tradicions no cal que inclogui l’ofici més vell del món. La prostitució va néixer per satisfer les necessitats no satisfetes dels homes i la dona va passar a ser un objecte més a les seves mans.

Era un temps en el qual els homes tenien clar que la dona era un ésser inferior.

I la dona s’ho creia. En el temps que estem ara, quan tothom s’omple la boca del valor i les qualitats de les dones i del reconeixement que ens mereixem, sembla que lluny d’eradicar aquest ofici, es pretén legalitzar-lo i comptabilitzar-lo, perquè mai més no se’n pugui prescindir. Hi ha qui diu que és una feina com una altra. A mi em sembla degradant perquè és un ofici, majoritàriament i desproporcionada, de dones, perquè les dones que l’exerceixen poques vegades hi entren lliurement i mai no tenen llibertat per sortir-ne i perquè la prostitució sempre té al darrere el món de les drogues i del crim organitzat. No sóc puritana, sóc feminista si ser-ho vol dir que cada agressió que pateix una dona la sento com a pròpia, i em rebenta que després de milers d’anys encara estiguem com estem: amb la brutícia més vella del món i amb l’altra, relativament nova, però que ja dura massa. I el que durarà si ha passat a formar part del PIB!

legal o no. Cameron es va preguntar si el Parlament d’Escòcia era legítim, si el Parlament d’Escòcia representava la voluntat dels escocesos, i ell va considerar que sí. No era una qüestió de legalitat, ans el contrari.

Després hi tornarem.

Si s’hi fixen, també, la qüestió de legalitat és el mateix argument que defensen a Madrid, independentment del partit que sigui. Ens hauríem de preguntar, doncs, per què des de Madrid no es reconeix la legitimitat del Parlament de Catalunya, argumentant una suposada il·legalitat.

Doncs perquè la història ve de lluny, concretament fa pocs dies celebràvem el tricentenari d’una derrota important, no d’una derrota qualsevol. Una derrota que va significar la pèrdua de les llibertats, que eren llibertats d’autogovernar-nos. Va ser la derrota de Catalunya a la Guerra de Successió a la Corona Hispànica.

La pèrdua de les llibertats nacionals, que havien estat respectades pels Reis Catòlics i tota la dinastia dels Àustries, es va basar en un principi del dret internacional d’aleshores, el «Derecho de Conquista». Una conquesta que no es limitava a una simple annexió territorial, sinó que representava una assimilació, una pèrdua total de les llibertats, els furs i l’autogovern català.

Aquest mateix «Derecho de Conquista», era el principi legal amb què es defensaven els partidaris de no retornar els famosos «papers de Salamanca», tota la documentació requisada pel règim franquista a Catalunya.

I, creiem, suposem, que és aquest «Derecho de Conquista» allò que no permet, no atorga, segons Madrid, legitimitat al poble i al Parlament de Catalunya.

I per què? Doncs perquè creiem que el problema de fons recau en la legitimitat, no en la legalitat. I creiem que la diferència entre Escòcia/Regne Unit i Catalunya/Espanya és molt il·lustrativa en molts aspectes, però en aquest precisament molt.

Per començar, la unió del 1707 entre Escòcia i Anglaterra va ser una unió pactada, va ser entre iguals ju-

rídicament. Des del 1603 compartien reis, però eren territoris independents, com succeïa a la Monarquia Hispànica fins al 1714. Les relacions entre Escòcia i Regne Unit mai no s’han basat en el «Derecho de Conquista», no. Les relacions entre Catalunya i Espanya, com hem vist, sí. És aquest pacte entre iguals, jurídicament parlant, allò que ha permès que Cameron s’hagi plantejat, únicament i exclusivament, la qüestió de la legitimitat del Parlament d’Escòcia i, en conseqüència, la seva resposta ha estat solament sí. El «Derecho de Conquista» no reconeix la igualtat entre Espanya i Catalunya, per això la qüestió de legitimitat es transforma en qüestió de legalitat.

Com ens recorda la part expositiva d’aquesta moció, enguany se celebren dos aniversaris més, el del centenari de la Mancomunitat de Catalunya, el primer intent, el primer projecte de recuperació de l’autogovern i de la supressió d’aquest «Derecho de Conquista». I també ens recorda el 75è aniversari de l’entrada de les tropes franquistes a Catalunya que van posar fi al darrer intent d’autogovernar-nos, fins a la Generalitat actual.

La majoria del poble de Catalunya ha expressat políticament la voluntat per poder decidir el seu futur, tal com es representa al Parlament de Catalunya. Després de 300 anys de la derrota que ens va comportar les pèrdues de les llibertats i la nostra legitimitat envers Madrid, ha arribat l’hora de recuperar-les.

Una llibertat i una legitimitat per poder votar, per poder expressar democràticament quina és la voluntat del conjunt de catalanes i catalans, tant si estan a favor com en contra. No és, com dèiem al començament, una moció a favor de la independència, és una moció pel dret a votar, pel dret a decidir el nostre futur col· lectiu, pel dret legítim del poble de Catalunya.

Per tot això volem donar el nostre suport a la convocatòria de la consulta sobre el futur polític de Catalunya del 9 de novembre, tal com es demana en aquesta moció.

| 1 d’octubre de 2014

Publicitat | 23

24 | Agenda

1 d’octubre de 2014 |

AGE ND A

OCTUBRE 2014

6

7

1

2

3

4

5

8

9 10 11 12

3

diVENDRES

Tarragona Teatre. ‘La Marató de Nova York’

El Vendrell Teatre. ‘Torna Robin Hood’

13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 ATENEU DE TARRAGONA DIJOUS 2 | 19:30h CONFERÈNCIA Xerrada, col·loqui vers la plumilla d’Antoni Coll Gilabert del Diari de Tarragona. Organitza Josep Maria Ferran, inventor del joc COOPPEL (Aprenent a aprendre).

Dos personatges esperen l’arribada de Robin Hood, protagonista de tantes i tantes gestes, que ens explicarà com ens ho hem de fer per tirar endavant i per desfer-nos del pessimisme que des de fa temps ens aclapara. La seva arribada, però, es veurà amenaçada i els dos personatges es veuran immersos en una aventura de conseqüències imprevisibles.

LLoc: Teatre Àngel Guimerà Hora: 12 Preu: 5 euros.

Entrada gratuïta als menors de 3 anys

Fins al 5 d’octubre, roman exposada la 5a Mostra Artística i Literària de Socis de l’Ateneu de Tarragona 2014.

MERCAT MEDIEVAL Torna una de les produccions de més exit de la Sala Trono. Després d’haver fet temporada a l’Argentina i de córrer per moltes poblacions catalanes tornen a fer córrer a la Sala els dos actors a petició del públic.

Aguantaran aquesta vegada? Una història d’amistat que fa més de 15 anys que corre.

LLoc: Sala Trono Hora: 21 Preu: 16€ / 12€ amics Sala Trono Altres sessions: dissabte 4 d’octubre a les 21 hores i diumenge 5 d’octubre a les 19 hores.

4

EXPOSICIÓ

diSSABTE

Tarragona Infantil. Dissabtes de conte

Arrenca la 5a temporada dels Dissabtes de conte d’El Corte Inglés, una activitat dirigida als més petits de la casa. Aquest primer dissabte Sílvia Palazón ens explicarà El follet del bosc.

Lloc: El Corte Inglés Hora: 12.30 Entrada lliure

XX Mercat Medieval de Tarragona Els dies 11 i 12 d’octubre està previst realitzar el Mercat Medieval de Tarragona, que se situarà al Pla de la Seu i als voltants de la Catedral. El Mercat acollirà diverses parades d’artesania, alimentació, gastronomia, mostra d’oficis tradicionals, espectacles, gegants...

Horari: de 10 a 22 hores.

5

diUMENGE

Tarragona Taller. Suquets

Descobreix la cocció tradicional del peix amb els suquets de Tarragona. A càrrec de David Solé, cuiner del restaurant Barquet Tarragona Lloc: Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau Hora: 17.30 Preu: 22 €

Filtres Emocionals.

Instagram i els instagramers II L’exposició Filtres emocionals: Instagram i els instagramers II, és una mostra que aplega 30 de les 305 imatges presentades al concurs fotogràfic convocat amb motiu de la quarta trobada de la Comunitat d’instagramers de Tarragona @igersTGN, les quals han estat seleccionades per votació popular.

Lloc: Centre Cívic de Torreforta Fins al 13 d’octubre

Cultura | 25

| 1 d’octubre de 2014

C ULTURA

Julio Antonio, de l’anècdota al concepte Diferents exposicions i conferències commemoraran els 125 anys de l’escultor tarragoní

OPINIÓ AGNÈS LLOR ENS P ERIODISTA

L’últim cafè amb lletera

D

L’exposició permet observar alguns dels esbossos de l’escultor al Museu d’Art Modern de Tarragona. / (vídeo, Tomàs Varga).

Oriol Montesó Tarragona

L

a Diputació de Tarragona commemora el 125è aniversari del naixement de l’escultor Julio Antonio reafirmant l’aposta que l’ens supracomarcal va dur a terme fa més de cent anys. Per tal de fer realitat aquesta commemoració s’han organitzat diverses activitats que conformen el programa ‘Julio Antonio. Escultor. 125 anys: 1889-2014’. En destaca l’exposició ‘Volum dibuixat’ al Museu d’Art Modern de Tarragona que complementa la mostra permanent que el MAMT té en una de les seves sales.

«La Diputació de Tarragona és la propietària d’una gran part de l’obra de Julio Antonio. I el MAMT és on es conserva i on es presenta de forma permanent una exposició sota el títol de Bronze Nu que ens transmet la trajectòria que havia fet Julio Antonio com a escultor. Enguany amb la commemoració dels 125 anys del seu naixement volíem mostrar una faceta que com el dibuix. Julio Antonio va ser un gran dibuixant que, a més a més, tenia diverses facetes dins del dibuix perquè igual era capaç de fer una acadèmia a mida natural com després podia dibuixar uns nens d’un entorn paupèrrim amb una gran estima i amb una gran tendresa. I aquesta exposició ens vol fer entrar en la intimitat del que podria ser el taller de l’artista, el què és el procés de treball abans que estigui acabada l’obra. Nosaltres estem acostumats a compartir el monument als herois de 1811 a la rambla de Tarragona, una gran obra que va significar a Julio Antonio com un renovador de l’escultura però abans d’arribar aquí hi ha tot un procés de treball: el dibuix, la reflexió, la recerca… I és això tot el que volem mostrar en aquesta exposició», explica la di-

La mostra vol posar de relleu la tasca de Julio Antionio com a renovador de l’escultura i ressaltar el valor de la seva obra rectora del MAMT, Rosa Maria Ricomà.

L’obra de Julio Antonio es pot considerar actual tot i que data de cent anys enrere. Per aquest motiu, des del MAMT s’aposta per mostrar de manera didàctica la tasca d’aquest artista que va renovar el món de l’escultura de principis del segle XX. «Si nosaltres pensem en monuments que commemoren fets bèl·lics veiem que gairebé sempre es busca una anècdota o el fet en si, el canó, les bales…

Sobretot en els segles divuit i dinou veiem aquests tipus de monuments però fins i tot en el moment contemporani. Julio Antonio li va donar el tomb. Ell va buscar el concepte.

En aquest cas es commemorava un dur setge que va reduir la població de manera dràstica. I Julio Antonio ens representa la ciutat amb una Venus, una figura nua femenina magnífica, i acull als seus braços l’heroi mort i l’heroi ferit que representen tota la gent que va morir i va resultar ferida a la nostra ciutat. Això és el gran canvi: passar del fet anecdòtic al concepte. I això és el què li dóna vigència avui en dia i ens ajuda a treballar per la cultura de la pau», comenta Ricomà.

Móra d’Ebre, la vila nadiua de l’escultor, també acollirà dues mostres fetes a partir de fotografies i treballs de l’autor. A més de les exposicions, s’han programat activitats paral·leles com ara conferències.

També es duran a terme visites guiades a les diverses mostres, visites a l’exposició permanent de Julio Antonio al Museu d’Art Modern i treballs pedagògics en els centres escolars, entre d’altres.

iuen que tanca portes. Diuen que desapareix un dels rostres impertorbables de la Rambla Nova, un local d’aparador inalterable d’aquells que resten al cul del got de la memòria col·lectiva sense cridar l’atenció. Diuen que la cafeteria Lemann tancarà les portes d’aquí a pocs dies, després de més de cinquanta anys d’activitat en la menys cridanera de les freqüències, la de la constància, que durant tots aquests anys ha estat el motor que ha empès els seus propietaris a obrir la reixa i atendre els clients. «Si ara tanquen el Motoclub s’hauran acabat els locals de tota la vida a la Rambla», he sentit a dir aquests dies en boca dels nostàlgics tarragonins de tota la vida. Poc temps després que el Bar Joia tanqués la paradeta per deixar pas a una macrocadena que –paradoxalment– evoca l’estètica dels feliços anys cinquanta i seixanta, els locals que van començar la seva trajectòria, com el Joia o el Leman, es veuen abocats a retre genuflexió al pas del temps i deixar pas a noves aventures. Renovar-se o morir, diuen. Però abans és el moment, com en tot obituari que es digni de ser-ho, de dedicar unes últimes línies a un dels locals que encara tenen la màgia d’atrapar el temps entre les seves parets. Diuen que en pocs dies ja no serà possible fer-ho, per la qual cosa us convido a aprofitar les últimes hores del local i anar a brindar per última vegada en un dels últims locals de Tarragona on encara us serviran cambrers d’uniforme. Servidora, que com el cantant Joaquin Sabina mai no fa un fàstic a l’última copa ni al pròxim bar, quan acabi aquestes línies es convidarà a un últim cafè amb llet –calentó, com obliga un dia de pluja– i gaudirà d’aquesta última ronda i de la lletera al costat de la tassa, un petit luxe que, a partir de la setmana vinent, desapareixerà juntament amb aquest local. Diuen que aquesta setmana, la tardor, les tempestes i l’extinció del Leman donaran tema als nostàlgics.

Exposició ‘De l’escultura a la pintura’ de Mercè Bessó, a Torredembarra

L

a Sala Lluís d’Icart del Castell de Torredembarra acollirà, del 3 d’octubre al 29 de novembre, l’exposició ‘De l’escultura a la pintura’ de Mercè Bessó.

La inauguració serà el divendres dia 3 d’octubre, a les 19,30 h. Horaris de visita: Dijous i divendres, de 17 h a 20 h. Dissabtes, d’11 h a 13.30 h i de 17 h a 20 h.

La mostra recull l’obra escultòrica de Bessó i la seva producció inèdita en el camp de la pintura.

A més a més, s’hi poden contemplar dibuixos i retrats de l’autora.

26 | Gent

1 d’octubre de 2014 |

GE NT

Altafulla inaugura el seu nou circuit de BTT per a nens i nenes de 6 a 12 anys

Una vuitantena de cotxes d’època es mostren al passeig Jaume I de Salou

El parc de BTT està dissenyat perquè hi convisquin tres circuits diferents: el Verd, de dificultat més baixa; el Blau, de complexitat mitjana, i el Vermell, dissenyat per a un ús i domini de la bicicleta de muntanya més alt. Situat a l’entorn del parc infantil de la Ronda, Parc de Safranars, esdevé una revalorització de l’espai a nivell lúdic i esportiu.

Salou ha viscut la quarta edició del Ral·li Clàssics Costa Daurada que, un any més, ha organitzat el Club de Vehicles Clàssics de Salou. Finalment van ser uns vuitanta els vehicles que van recórrer la distància entre Salou, Cambrils i la Pineda i van acabar amb una exposició a l’aire lliure deslluïda per la pluja. Enguany s’ha fet una distinció especial als cotxes participants de l’època de la postguerra.

El Morell participa en les Jornades Europees del Patrimoni

La Pineda acull la jornada cultural senegalesa, Cheikh Bamba

El Morell ha participat per primera vegada en les Jornades Europees del Patrimoni que s’organitzen cada any a Europa. Enguany es van celebrar el passat cap de setmana i el Morell s’hi va adherir organitzant una visita guiada al Castell dels Montoliu, seu actual de l’Ajuntament, el passat dissabte 27 de setembre.

La visita guiada va anar a càrrec de l’arxiver i historiador, Joaquim Nolla i de l’arquitecte Jordi Granell. La visita va consistir en una passejada per tot l’edifici i d’una explicació d’allò que va ser i d’allò que és en l’actualitat aquest edifici.

El Centre Cívic i Cultural de la Pineda ha acollit l’acte inicial dela jornada cultural senegalesa Cheikh Bamba, organitzada per l’Associació de Residents Senegalesos de les comarques de Tarragona i que ha tingut la presència de representants de diverses associacions de senegalesos de l’estat espanyol i de Serigne Mame Mor Mbacké, autoritat religiosa del Senegal i de M. Mamadouo Mounsir Ndiaye, primer conseller de l’Ambaixada de la República del Senegal a Espanya.

Gent

| 1 d’octubre de 2014

| 27

GE NT

Calafell celebra el dia de la Policia Local

La Policia Local de Calafell ha celebrat la diada del seu patró, Sant Miquel, en un acte oficial que ha tingut lloc al Centre Cívic Cinema Iris, i que ha estat presidit per l’alcalde de Calafell, Joan Olivella, el regidor de Seguretat Ciutadana, Francisco Clavero, i el Cap de la Policia Local, Francisco Longo. l’alcalde de Calafell, Joan Olivella, s’ha referit al “caràcter vocacional que té la tasca dels policies”, ja que sovint els toca estar en la primera línia dels conflictes. Però també ha volgut subratllar que el principal objectiu de la tasca policial ha de ser sobretot de servei al ciutadà, cosa que es resumeix en un lema: “Protegir i servir”, ha afirmat. També s’ha fet un reconeixement a tots aquells agents que durant aquest any han destacat per alguna actuació concreta o algun servei rellevant, així com aquells que compleixen 25 anys de servei.

Un miler de persones participen al Delta Birding Festival

Èxit del càsting per als Pastorets Infantils del Vendrell

El passat diumenge, i malgrat la pluja, un miler de persones van participar en el primer festival d’ornitologia del territori, organitzat per MonNatura Delta. El Delta Birding Festival va acollir cursos, tallers, concursos i una fira de productes i serveis amb una qurantena d’expositors.

Diumenge passat, 28 de setembre, a les 11 del matí, va tenir lloc a la Sala Pau Casals de la Lira Vendrellenca, per dotzena temporada consecutiva, el càsting per a tots els nens i nenes, de fins a 14 anys, que estaven interessats en participar, com a actors o actrius, en la representació dels Pastorets Infantils del Vendrell del pròxim 11 de gener de 2015. Gairebé 40 infants es van presentar i van escenificar el text que uns dies abans havien recollit.

28 | El temps

1 d’octubre de 2014 |

EL TEMPS I SERVEIS

Sudoku

Setmana ennuvolada Els inter vals ennuvola ts seran els prota gonistes d’aquesta setmana. Tot i així, el dissabte l’ambient serà assolella t. L’inici de la pròxima tornarà a estar marca t per la presència de núvols.

TEMPERATURES DE LA SETMANA

màx. 24º / min. 18º

Font: Meteocat

Fàcil

Difícil

DIMECRES 1

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fileres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa filera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sol

Vent

Variable

Tapat

Tempesta elèctrica

Pluja

DIJOUS 2

DIVENDRES 3

DISSABTE 4

DIUMENGE 5

Neu

Solucions setmana anterior

DIDÍ EN ADOPCIÓ!

La Didí és una gateta de 5 mesos que han abandonat al carrer fa 10 dies. És una preciosa gateta blanca amb els ulls blaus, molt afectuosa, li encanta que l’acariciïn i li facin cosetes. Es porta molt bé amb altres gats. Es lliura desparasitada a una família responsable. info@tarracogats.org Jennifer: 639 45 12 96

Boira

ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN! iOs és un mascle d’un any que va ser recollit abandonat amb la seva germana. Ara ha recuperat l’alegria i ganes de viure i busca una oportunitat. És noble, sociable, pacífic i molt carinyós. Té una mirada intel·ligent i moltes ganes de ser el company d’algú que l’estimi. És una barreja de pastor belga. Si el vols conèixer, només cal que ens escriguis.

Contacte: gaiatgn@gmail.com

Telèfons genèrics Emergències 112 Bombers 085 Mossos d’Esquadra 088 Guàrdia Civil 062 Policia Nacional 091

Protecció Civil 1006 Serveis funeraris 24h 900 50 67 12 Transport Sanitari 977 25 25 25 Sanitat Respon 902 11 14 44 Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell 977 25 7900 Hospital Joan XXIII 977 29 58 00 Consell Comarcal Baix Penedès 977 15 71 71 Consell Comarcal Tarragonès 977 24 45 00

Emissores de Ràdio DILLUNS 6

DIMARTS 7

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1 ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 / BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9 CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7 CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9 CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9 COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 / DOMENYS RÀDIO / 107.6 / ESRADIO / TARRAGONA / 98.7 ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9 FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 / EUROPA FM CATALUNYA / 102.7 EXITO RADIO / TARRAGONA / 94.8 LATINO ESTÉREO / TARRAGONA / 92.1 / LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4 M 80 / 89.3

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4 NOVA FM TARRAGONA 91.3 ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4 ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0 ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6 ONA VALLS FM / VALLS / 107.6 ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3 ONDA RAMBLA TARRAGONA / 91.0 PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 105 FM - RÀDIO VALLS / 103.3 RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2 RÀDIO CAMBRILS / 90.0 / RÀDIO CREIXELL / 95.0 RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0 RÀDIO EL VENDRELL / 107.1

RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4 RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9 RADIO INTERECONOMÍA / TGN / 106.8 RÀDIO LA CANONJA / 102.3 RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5 RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107 RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3 RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6 RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4 RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0 RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9 RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.1 RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7 SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7 TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 / TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Gastronomia i oci | 29

| 1 d’octubre de 2014

GASTRONOMIA I OC I

Platillos i cuina marinera, protagonistes de la tardor al Portofino de Salou

Fèlix Llovell, periodista gastronòmic

A

questa tardor és possible gaudir de l’autèntica cuina marinera catalana de la mà de prestigiosos cuiners de l’Empordà i la Costa Daurada a Salou. Del 22 de setembre al 26 d’octubre, el Restaurant Portofino presenta les Jornades gastronòmiques de tardor, una proposta que s’afegeix a l’àmplia i variada oferta d’activitats d’oci disponible a la capital de la Costa Daurada.

Aquesta iniciativa convida a tastar i assaborir alguns dels platillos i plats més emblemàtics de la cuina de la costa catalana elaborats amb productes del territori. Platillos de la cuina de sempre tornaran a ser els protagonistes i faran les delícies de tots els paladars. L’autor Josep Pla a la seva obra El que hem menjat, el platillo, ja emfatitzava la importància de la cuina tradicional a la vida de les persones: «Els platillos, tant els de carn com els de peix, són extremadament variats i emplenen el pas de l’any d’una manera

molt discreta».

Reconeguts cuiners catalans oferiran al públic suculentes i exquisides propostes dins el menú d’aquestes jornades amb les seves propostes de Platillo de la setmana.

El xef Miquel García, del Restaurant Terramar de Llafranc, presentarà el seu Mar i muntanya de l’Empordà; Joan Urgellés, del Restaurant Joan Urgellés de Reus, cuinarà Ratjada amb romesco i fesolets del ganxet; Maria Dolors Font Padrell, del Restaurant Voramar de Cambrils, obsequiarà els comensals amb la seva Sípia ofegada i el seu Suquet de rap; Tem Costa, del Restaurant Tem de Cambrils, delectarà els visitants amb el seu Suquet de llamàntol, i Carles Bisbe, del Restaurant Hotel Llafranch, brindarà als convidats les seves Mandonguilles amb sípia i gambes de Palamós.

Es podrà tastar sípia amb all-i-oli, sardines amb escabetx i calamarsets amb ceba i tomàquet com a entrants; el Platillo de la setmana cuinat per un dels esmentats xefs i el postre Portofino. Un menú estarà maridat amb cervesa Inedit Damm per als aperitius i amb vins de Bodegas Torres. El preu, 19,90 euros tot inclòs.

La recepta d’Encarna Martínez

Lluç a la planxa amb albergínia i tomaco Ingredients Lluç Albergínia Tomaco

Sal Oli Picada d’all i julivert

Elaboració Tallem el lluç i l’albergínia a rodanxes i el tomaco per la meitat. Posem el lluç en un recipient amb oli i sal i l’impregnem bé per evitar que se’ns enganxi a la paella. Escalfem la paella i hi posem el lluç. Quan estigui daurat el retirem.

Saltem les verdures de manera que quedin crui-

xents. En un plat posem el lluç acompanyat del tomàquet i l’albergínia. El plat es pot amanir amb una picada d’all i julivert o bé amb maionesa. Bon profit!

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Tof t’ompliràs d’alegria i felicitat complerta i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta

El Molí de Cal Tof | Av. Santa Oliva, 2 | El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

ESCAPADA A:

Barcelona

La tenim solament a 100 km i és una de les ciutats turístiques més visitades d’Europa. Per què no uns dies de vacances per gaudir dels mil i un plaers i atractius de la capital catalana, en un hotel de superluxe?

El Majestic Hotel & Spa, situat en un edifici d’estil neoclàssic, al cor de Passeig de Gràcia, és avui tot un emblema hoteler de Barcelona. Un autèntic símbol de la ciutat que, després de finalitzar el 2013 un ambiciós projecte de renovació, s’ha convertit en tot un referent d’estil elegant i atemporal, propi dels hotels internacionals més exclusius.

Amb gairebé un segle de trajectòria, el Majestic, propietat de la família Soldevila-Casals, ha estat testimoni d’importants esdeveniments polítics, culturals i històrics. Aquest singular establiment carregat de personalitat, transmet a la perfecció aquesta essència de luxe i confort on cada petit detall és important.

Gran part de la fama de la seva ja llegendària hospitalitat la deu a uns empleats eficaços, discrets i professionals (alguns fa més de 40 anys que treballen a l’hotel).

Sempre al centre de l’escena cultural i artística barcelonina, per les seves habitacions han passat estrelles de cinema, artistes, polítics, figures de l’esport i empresaris de prestigi, els quals han pogut gaudir de la qualitat de les seves instal·lacions i la professionalitat d’un servei discret i eficaç. Noms com el de la reina Maria Cristina, els poetes Antonio Machado i León Felipe, els pintors Joan Miró i Pablo Ruiz Picasso, els cantants Charles Trenet i Josephine Baker, la soprano Renata Tebaldi, l’escriptor Ernest Hemingway o el poeta i dramaturg Federico García Lorca, han ajudat a crear la gran reputació i aquest aire de llegenda de l’hotel.

No es pot parlar del Majestic Hotel & Spa sense nomenar la seva inseparable companya de viatge, la turística i internacional Barcelona. Una ciutat de cultura, coneixement, creativitat i innovació. Banyada per les càlides aigües del Mediterrani, amb més de 5 km de platges i amb alguns dels monuments, edificis i museus més importants del país, la capital catalana rep el visitant amb una infinitat de propostes culturals i d’oci, que faran les delícies d’aquells amb ganes d’esprémer al màxim la Barcelona més autèntica.

30 | Classificats

1 d’octubre de 2014 |

C L ASSIF IC ATS

HABITATGES Compra/Venda TARRAGONA. CASC ANTIC. Entresuelo en venta, sup. aprox. 45m2, 1 habitación, cocina y baño a reformar, instalación de luz nueva, suelo de gres nuevo, recién pintado. PV: 35.000€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Piso en venta, sup. aprox. 159m2, 4 habitaciones, cocina con galería, 2 baños, parquet, calefacción, ventanas de aluminio con cámara, exterior y soleado, necesita mejoras. Ascensor.

Disponible. PV: 200.000€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. CALLE REAL esquina JAIME I. Piso de 3 habitaciones, comedor, cocina grande, baño, un balcón cerrado, todo exterior, muy luminoso, con ascensor, luz, agua, gas natural. Para entrar a vivir. 75.000€ Tel. 610 500 017 / 77 21 87 30 TARRAGONA. Piso de 90 m2. Edificio de unos 16 años. Tiene 3 dormitorios, 2 baños, en muy buen estado. Calefacción y aire acondicionado. Parking y trastero en el mismo edificio. Precio: 160.000€ Tel. 977 24 37 20 / 667 692 691 TARRAGONA. ZONA EROSKI. Piso de 85m2, de 3 habitaciones, de poco más de 10 años de antigüedad, con calefacción, 2 baños completos (uno suite) y balcón. Parking, trastero y zona comunitaria con piscina. 169.000€ Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA. CALLE REDING. Piso exterior, muy buenas vistas. Reformado.

Precio: 300.000€. Tel. 650 445 663 TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. Pis de 88m, terrassa gran, 1ª planta, per reformar. 85.000€. Tel. 654122038 / 977111355 TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso de 2 dormitorios, 65mt, planta alta, solarium de 50m, exterior, plaza de parking grande, finca seminueva. Precio: 170.000€. Tel. 675918159 SANTA COLOMA DE QUERALT. OCASIÓN. Casa en buen estado. 140m2, 3 plantas, 4 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, 2 comedores, terraza, garaje. Calefacción. Precio: 60.000€ Negociable. Tel. 609884807.

Particular.

TARRAGONA. Piso de dos habitaciones, centro de ciudad, cocina independiente.

Perfecto estado. Posibilidad de parking, mejor precio del mercado. Sin comisión.

Tel. 977 21 31 07 TARRAGONA. PISO EXCLUSIVO. Piso.

170m, 5 dormitorios, 1 suite con vestidor, 3 baños, parking y trastero, terraza de 190m. Interesados tlf: 654417259 TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, fins i tot les instalacions, molt lluminós.

Per: 180.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ZONA PLAÇA DE BRAUS. 130m2, 4 habitacions, bany i aseo. Per: 220.000€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. PIN I SOLER. Pis de 4 habitacions, bany i lavabo, exterior. 165.000€. Tel. 654122038 / 977111355 TARRAGONA. ZONA TABACALERA. Piso de 100m2, con 3 habitaciones, semi nuevo, aire acondicionado, calefacción, cocina amplísima, armarios empotrados y totalmente exterior con balcón. 190.000€ Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. CAPUTXINS. Pis 3 habitacions, per reformar, ascensor.

69.000€. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Pis nou de 90m2, 3 habitacions, 2 banys, parquet, aire acondicionat, calefacció, pàrquing i traster. Preu: 180.000€ Tel. 977 252052

TARRAGONA. URB. PUNTA DE LA MORA. Aparellat de 150m2 (MOBLAT AMB ELECTRODOMÈSTICS), parcel·la de 400m2, 4 hab., 3 banys, saló, cuina de disseny, parquet i porcellànic, a/c fred i calor, finestres d’alumini blanc amb doble vidre, persiana i mosquiteres, solàrium amb vistes, garatge de 45m2 amb traster i bany, jardí acabat 200m2, porxos i amplia barbacoa. QUALIFICACIÓ ENERGÈTICA “F”. Tel. 629 232 588

TARRAGONA. ST. RAMON. Adossat 140m2, 4 habitacions, 2 banys, jardí, pàrquing. Per:195.000€ Tel. 977111355 / 654122038 TARRAGONA. TORRES JORDI. Piso de 2 habitaciones. Todo nuevo. Amueblado.

Tel. 660133933 REUS. RAVAL SANTA ANNA, 16. Estudio en venta. 70.000€ Tel. 661 351 575

CALAFELL. Urge vender. Casa de 4 dormitorios, altillo, garaje amplio, jardín interor. Precio: 150.000€. Tel. 977 69 35 69 / 691 239 003

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. 100m2, per reformar, 2 balcons, 4 habitacions, bany i aseo. Per: 220.000€ Tel. 977 25 20 52

REUS. Dos áticos. 170m2 y 50m2.

Comedor, súper cocina, 4 hab., 2 baños, muebles a medida. 150.000€ + 150.000€ + pk pequeño. Tel. 661351575

CALAFELL. URB. BONAVISTA. Apartamento de 2 dormitorios dobles, de obra nueva, con piscina en zona comunitaria. Precio a convenir. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003 Gestionamos y administramos su propiedad. Asesoramiento JURÍDICO GRATUÍTO en venta y alquiler. Estamos presentes en los principales Portales Inmobiliarios y Prensa. FINQUES GRUP. Avda. R. Argentina, 17 - 43005 TARRAGONA. Tel. 977 23 30 11/ 648 965 217 / 675 873 939 TARRAGONA. PERE MARTELL. Dúplex 150m2, obra 2008, 4 habitaciones dobles, parking doble, zona comunitaria. 250.000€ Acepto piso pequeño parte de pago. Tel. 630 925 071 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Piso en venta de dos habitaciones, con cocina independiente, en perfecto estado, con posibilidad de parking. Mejor precio del mercado. Sin comisión. Tel. 977 213 107 TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. Zona estación de tren de Tarragona.

Gran oportunidad! Piso de 3 habitaciones, 1 baño completo, cocina amueblada, salón-comedor y terraza, ascensor. También en alquiler. Tel. 977 24 38 84 CALAFELL. URB. BONAVISTA. Casas adosadas con zona comunitaria y pisinca desde 160.000€. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003 TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII / CORTE INGLÉS. Vendo piso de 4 habitaciones, 2 baños. Muy buenas vistas. Soleado. Tel. 664 179 440 TARRAGONA. 50m2, 1 dormitori, bany complet, instal·lació de Internet amb fibra óptica, bomba de fred-calor, 4ª planta amb vistes. Zona Parc Central.

90.000€. Tel. 658 925 445 TARRAGONA. RAMBLA NOVA, ZONA BALCÓ. 130m2, molt bones vistes, sostres alts, 2a planta sense ascensor, per viure. Per: 330.000€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. JAUME I. 3 habitacions, terrassa, bany, ascensor. D’origen.

90.000€. Tel. 977111355 / 654122038 TARRAGONA. C/ COLOM-CENTRO. Centro de Tarragona, sup. aprox. 45m2, 2 habitaciones, cocina, comedor, baño, exterior a patio de vecinos, muy luminoso, A REFORMAR. Disponible. PV. 50.000€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. ZONA SUD. Vistes al mar, totalment reformat, 70m2, 3 habitacions, terrassa, no hi ha ascensor, 2a planta, persianes elèctriques. Per: 130.000€. Tel. 977 25 20 52 CALAFELL. Casas adosadas con zona comunitaria a estrenar 120.000€. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

TARRAGONA. RAMBLA NOVA., ZONA BALCÓN MEDITERRÁNEO. 3 habitaciones (una es suite), 2 baños, cocina office, salón comedor, vistas al mar. PV. 325.000€ Tel. 977 22 45 44 TARRAGONA. URB. 5 ESTRELLAS. Casa adosada en venta, 4 habitaciones, 2 baños, aire acondicionado, garaje, terraza, jardín, en perfecto estado. PVP. 240.000€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. 89m2, reformat, 3 hab. dobles, aire condicionat, terra de parquet i gres. Per 140.000€ Tel. 977 25 20 52 ATENCIÓN INVERSORES. NO DEJEN ESCAPAR ESTA OPORTUNIDAD. 4º piso sin ascensor. Precisa reforma. Tiene 33m2, distribuidos en un dormitorio, baño, cocina independiente y comedor.

Precio: 35.000€ Tel. 977 24 37 20 / 667 692 691 TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS / EROSKI. Piso de 106m2, 4 dorm., 2 baños, cocina de diseño, salón comedor con terraza, zona comunitaria con piscina y pista de tennis. Parking en alquiler en propio edificio. Posibilidad de amueblado.

Precio: 265.000. Tel. 601287817 TARRAGONA. C/ MALLORCA. Piso de 80m aproximadamente, 1ª planta frente TARRACO ARENA. 130.000€.

Tel. 646 293 980 TARRAGONA. PARE PALAU. 170m, Pis/oficina, 5 habitacions, per reformar. 150.000€ Tel. 977111355 / 654122038 SEGUR DE CALAFELL. Piso de 2 dormitorios, salón comedor con salida a terraza de 60m2 y solarium privado de 50m2, ascensor, plaza de parking y zona comunitaria con piscina. 150.000€ Tel. 691239003 / 977693568 ATENCIÓN: POR FIN EN TARRAGONA PARA AFECTADOS DE HIPOTECAS. PARALIZAMOS todas las subastas de viviendas, negocios, etc. DURACIÓN de estos procedimientos siete, ocho y hasta nueve años. Todo ello mediante contrato, de esta menra ustedes pueden disfrutar de sus viviendas y negocios todo ese tiempo sin que nadie los eche de sus propiedades.

NO IMPORTA que ya estén subastados sus bienes, actuamos de la misma manera y dilatamos los procesos durante años. HACEMOS análisis de sus cláusulas abusivas y fuera de Ley de sus hipotecas TOTALMENTE GRATIS. FINANCIACIÓN financiamos el 100x100 de los contratos con pagos a su medida y les proporcionamos protección, tiempo y tranquilidad. Tel. 673 57 52 70 e-mail: elnegociadorbancario. tgna@hotmail.com

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis 125m2, 4 hab., 2 banys, traster, 2 balcons grans, calefacció, a/a. 230.000€ Tel. 977252052 CÉDULAS HABITABILIDAD. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores. Llámenos al 977 24 11 85 TORREFORTA (TGN). Planta baixa, 93m2, 3 hab., traster, parquing, jardí comunitari privat, moblat, per entrar a viure-hi. 68.000€. Tel. 977 25 20 52 SANTA COLOMA DE QUERALT. GANGA. Chalet luminoso. 170m2 vivienda + 220m2 patio. Todo exterior. Buen estado. 2 plantas, 4 hab., 2 baños completos, cocina equipada, 2 terrazas, fregadero, 1 comedor, 1 salón. Garaje 6 coches, patio privado. Calefacción.

165.000€ Tel. 609884807 Particular.

TARRAGONA. BOSCOS. Casa adosada reformada. 3 habitaciones, salón, comedor, cocina office, baño, garaje, jardín privado... 160.000€ Tel. 977 22 45 44 TARRAGONA. Piso con ascensor, 3 habitaciones, 1 baño, exterior, cocina. 126.000€. Tel. 615044664 / 662678736 TARRAGONA. PALLARESOS. Ático dúplex. 3 dormitorios + 2 baños, 2 terrazas grandes, parking+trastero, zona común con piscina. 200.000€. Tel. 675918159 TARRAGONA. HOSTALETS. Casa reformada en parcela de 180m2, 3 habitaciones, baño completo, cocina independiente, salón-comedor con chimenea. PV: 105.000€ Tel. 977 22 45 44 TARRAGONA. CENTRO. Piso céntrico, una habitación, baño completo, salón comedor con cocina americana, exterior. PV: 69.000€ Tel. 977 22 45 44 SALOU. INCREÍBLE BAJO SOLEADO. Salou zona pueblo. 140m2, 3 habitaciones, 2 baños, cocina equipada, salón-comedor, patio privado, A/A y calefacción, piscina, pista basquet, 7 minutos de la playa.

190.000€ Precio negociable. Tel. 609884807 Particular.

HABITATGES Lloguer

TARRAGONA. OROSI. Pis en edifici de 10 anys, dos dormitoris, cuina independent amb galeria i bany gran. Edifici amb ascensor. Situat al costat de l’estació de trens. Preu: 400€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. PERE MARTELL. Piso nuevo amueblado 2 habitaciones, baño, cocina americana, exterior, muy luminoso, aire acondicionado, con párquing. 550€/mes. Tel. 637128631 / 615044664 TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. Amb mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Terrassa. Per 550€ Te. 977 25 20 52 TARRAGONA. LÓPEZ PELÁEZ. Vivenda de 3 dormitoris, bany, cuina independent i menjador. Situat davant de la clínica Monegal. Preu: 450€ Tel. 97 24 80 80 TARRAGONA. Apartamento en buena zona, todo reformado y con 1 habitación independiente. 400€ Tel. 977920657 / 658025285 TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Pisos en alquiler con muebles o sin muebles. Tel. 977 29 09 49 TARRAGONA. Zona SANT ANTONI Mª CLARET. Piso de 2 habitaciones, reformado, 60m2, cocina independiente, 1º sin ascensor. Ideal parejas jóvenes.

430€/mes. Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA. C/ ROVIRA I VIRGILI. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per 500€Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ LLEIDA, 7. Vivienda de diseño, nueva a estrenar. 2 habitaciones, 46m2, baño completo, calefacción, ventanas de aluminio, balcones, ascensor. Todo exterior. Muy céntrico. Tel. 977 24 21 60 TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. Semi nou, amb mobles, 1 habitació, menjadorcuina, bany. 400€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ MALLORCA. Pis en lloguer de 3 dormitoris, bany, cuina independent amb pati, menjador gran amb sortida a una terrassa. Preu: 470€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. ZONA CALLE IBIZA. Piso de 3 habitaciones totalmente reformado con 85m2, muebles modernos, calefacción con balcón practicable.

Precio 575€/mes. Tel. 977 92 06 57 SEGUR DE CALAFELL. Planta baja con jardín y barbacoa de 2 dormitorios obra nueva, parking y trastero. 450€. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003 TARRAGONA. AVDA. ROMA. Excelente piso, todo amueblado, 4 habitaciones, 2 baños, cocina office, salón comedor, galería cerrada, terraza, muy soleado y luminoso, con plaza de parking grande en el mismo edificio, zona de juegos, jardines y piscina. Precio: 1.000€ Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. ZONA BALCÓ. Àtic amb terrassa, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per 600€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. Piso con muebles y mucho encanto. Preciosas vistas al mar. Es un 4º sin ascensor. Tiene 2 dormitorios, comedor con cocina americana, un baño. Techos abuhardillados. Precio: 475€ Tel. 977 24 37 20 / 667 692 691 EL CATLLAR. Piso de 2 hab. cocina americana amueblado y equipado.

Parking y jardin. Zona muy tranquila.

Precio: 380€. Tel. 660915000 TARRAGONA. C/ GENERAL CONTRERAS, de 3 habitaciones, comedor, cocina, baño, galería, todo exterior, muy soelado, con ascensor. Precio: 440€ Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30 TARRAGONA. URB. LLEVANT. Alquiler chalet independiente, 5 habitaciones y 2 baños, amueblado y equipado.

Parquing y trastero. Oportunidad. 850€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. CASC ANTIC. Piso de alquiler en edificio con ascensor.

Cuenta con 4 dormitorios, un baño, un aseo, cocina office, salón comedor con balcón y vistas al mar. Reformados el baño, el aseo y la cocina recientemente.

Semi amueblado. Precio: 650€ Tel. 977 24 37 20 / 667 692 691 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Pis nou a estrenar, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys, aire condicionat, calefacció. Per 1.100€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. JOSEP MARIA DE SEGARRA. Semi-nou, moblat, 2 habitacions, menjador, cuina, bany, traster, safreig, vestidor. 500€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Ático de 2 habitaciones + vestidor, construcción de 8 años, calefacción por radiadores, aire acondicionado, balcón esquinero.

Lavavajillas, 2 baños completos.

Terraza de 60 m2 y parking. 725€/ mes. Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA. C/ AUGUST. Amb mobles.

Estudi, reformat, cuina independent. 3r pis sense ascensor. Per: 250€.. 977 25 20 52 TARRAGONA. GASÒMETRE. Pis en lloguer de 4 dormitoris, bany, cuina i menjador. Situat en una casa molt tranquil·la. 450€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/ LLEÓ. Sense mobles, reformat, 2 habitacions, menjadorcuina, i bany, 2n pis sense ascensor.

Per 320€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. CALLE REAL esquina JAIME I. Piso de 3 habitaciones, comedor, cocina grande, baño, un balcón cerrado, todo exterior, muy luminoso, con ascensor, luz, agua, gas natural. Para entrar a vivir. 400€ Tel. 610 500 017 / 77 21 87 30 TARRAGONA. AV. PAÏSOS CATALANS (DAVANT URV). Pis de 2 habitacions, menjador, cuina, bany complet, terrassa exterior, amb aire acondicionat, calefacció, amb opció pàrquing al mateix edifici. Tracte directe. Tel. 699 337 124 TARRAGONA. FELIP PEDRELL, 13. Piso del año 2007. 63m2, 2 habitaciones, cocina grande, muy moderno. Tel. 977242160 TARRAGONA. Pis de 50m2, moblat i amb electrodoméstics, 1 dormitori, bany complert, instal·lació de Internet amb fibra òptica, bomba de fred-calor, 4ª planta amb vistes. Zona Parc Central. 400€. Tel. 658 925 445 TARRAGONA. C/ HIGINI ANGLÈS. Amb mobles, ideal estudiants, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per 500€Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ LLEIDA. Semi-nou, amb mobles, 1 habitació, menjadorcuina, bany, 2 balcons, vistes al Fòrum.

Per: 300€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. FERRER. Pis en lloguer d’un dormitori, menjador obert a la cuina, bany. Equipat amb mobles nous.

Preu: 490€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/ FORTUNY. Reformat, sense mobles, 4 hab., menjador, cuina, bany i aseo, planta principal sense ascensor. 425€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ ADRIÀ. Pis 4 dormitoris, amb pàrquing, cèntric, exterior, 2 banys.

Per 700€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. Zona PLAZA DE TOROS. Precioso piso totalmente reformado, 3 hab., 90m2, cocina independiente, balcón grande practicable, mobiliario moderno. Calef., ascens.. 600€. Tel. 977 92 06 57

Classificats | 31

| 1 d’octubre de 2014

C L ASSIF IC ATS TARRAGONA. PERE PALAU. Pis en lloguer de 2 dormitoris amb mobles, cuina oberta al menjador i bany. Preu: 570€ amb possibilitat d’aparcament.

Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. Mª CRISTINA. Piso de 1 habitación, baño, cocina, balcón, exterior, amueblado, ascensor. Precio: 450€. Tel. 637 128 631 / 615 044 664 BUSCO VIVIENDA en alquiler en TARRAGONA CENTRO. Mínimo 6 habitaciones y 2 baños. No importa estado o antigüedad. Veronica: 652505719 TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Precioso piso de construcción de 8 años, con 2 hab., climatización, cocina americana, todo eléctrico. Ventanas panorámicas.

Mobiliario moderno, 1 baño completo con plato de ducha. Ascensor. Parking.

600€ Tel. 977920657 TARRAGONA. Al costat de la RAMBLA NOVA. Pis en lloguer amb 5 dormitoris, 2 banys, menjador i cuina. Edifici amb ascensor. 500€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA ZONA UNIVERSITARIA. FRA ANTONI CARDONA I GRAU. Alquilo piso amueblado, recientemente renovado, tres habitaciones, salón comedor, cocina, baño, balcón, galería. Ascensor. 550€. Gastos incluidos. Tel. 657 807 958 MASPUJOLS. Casa adosada esquinera, 4 hab., 2 baños, garaje 32m2, gran jardín privado. 650€. Tel. 977 79 31 57 TARRAGONA. CASC ANTIC. Piso en alquiler, sup. aprox. 109m2, 4 habitaciones + despacho, cocina nueva a estrenar, 2 baños (1 nuevo a estrenar), recién pintado comedor, exterior y soleado, bonitas vistas al mar. SEMIAMUEBLADO, ascensor. Disponible.

650€ Tel. 977 24 34 06 TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ I SANAHUJA. Estudi reformat, tot un mateix ambient, amb sofà-llit, mobles, ascensor. 260€/mes. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. COMTE DE RIUS. Pis reformat de 3 dormitoris, 3 banys, menjador gran i cuina. Ideal per viure al centre en un carrer peatonal. Preu: 600€ Tel. 977248080 TARRAGONA. ZONA SERRALLO. Piso reformado con 2 habitaciones, 60m2, cocina americana, todo eléctrico, muebles modernos, balcón. 375€/mes.

Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA. CASTELLARNAU. Viviendas de 2 habitaciones, baño completo, parquet, calef., sistema de alarma, ascensor. Mucha luz, finca de obra nueva.

Sin amueblar ni electrodomésticos.

Posibilidad de plaza de párkin. por 90€.

Tel. 977242160 TARRAGONA. PLAZA PRIM. Piso nuevo sin muebles, céntrico, de 2 habitaciones, comedor, cocina, baño, todo exterior.

Precio: 550€ Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30 TARRAGONA. C/ FORTUNY. Semi-nou, sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i bany. 460€ Tel 977 25 20 52 TARRAGONA. ZONA AV. CATALUNYA. Piso de 2 habitaciones (1 doble y una individual) totalmente reformado, cocina independiente, muy luminoso, 1º sin ascensor. 400€/mes. Tel. 977 92 06 57 CÉDULAS HABITABILIDAD. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores. Llámenos al 977 24 11 85 TARRAGONA. C/ UNIÓ 14, 2º 4ª. Vivienda de 2 habitaciones, suelo de gres, baño completo, calefacción, aluminio, luminoso, céntrico, ascensor. Finca noble. Tel. 977 24 21 60

TARRAGONA. CALLE UNIÓN. Piso con muebles, al lado de las Ramblas, céntrico, de 3 habitaciones, baño, cocina, comedor grande, galería y un balcón a la calle Unió. Precio: 400€ Todo incluído más luz. Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30

Immobles Motor Treball FORMACIÓ

TARRAGONA. AVDA. ANDORRA. Piso 3 habitaciones y 1 baño, amueblado y equipado. Cocina reformada con galería.

Terraza. Calefacción. Oportunidad. 500€ FINQUESGRUP Tel. 977 23 30 11

TARRAGONA. CENTRO. Bar céntrico, todo montado, con vivienda incorporada. De 120m2 total, actualmente funcionando, con terraza, mesas, sillas, botelleros, cocina, etc. Precio: 1.000€/mes más traspaso económico. Llamar al 610 500 017 / 977 21 87 30

LOCALS Lloguer/Venda TARRAGONA. RAMBLA FRANCESC MACIÀ. Se alquila despacho-oficina en Asesoría Jurídica y Económica en funcionamiento en zona de expansión y a pie de calle. Se ofrece con todos los servicios (secretaría, luz, teléfono, sala de espera, aire acondicionado, etc.) y completamente amueblado. Tel. contacto: 977 13 50 35 TARRAGONA. VALL ARRABASSADA. Venta de plazas de parking. Tel 977290949 TARRAGONA. Despatx en venda, zona tranquil·la, no comercial, 85m2, en funcionament, a punt per entrar, 3 sales, arxiu i lavabo. 70.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMBLA NOVA-MÉNDEZ NÚÑEZ. Parking en venta, plaza grande, buen acceso, buen estado. 23.800€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. JAIME I/MALLORCA. Parking grande en venta, coche y moto.

Buen acceso. 18.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. CENTRO. Alquiler ático/ oficina 100m2, totalmente instalada, apta cualquier actividad, con a.a., etc. Tel. 977231860

TARRAGONA. POLÍGON RIU CLAR. 470m + oficinas 30m, altura 6-7m, puerta corredera, aseos. 620€/ Tel. 654 092 540

EL CATLLAR. AV. CATALUNYA. Local en lloguer, 58m2, bany. 325€/mes Tel. 977247124 / 630991528 TARRAGONA. PLAÇA VERDAGUER. Centro comercial. Se alquila/vende local de 140m2. Tel. 977 23 69 20 / 638 418 256 TARRAGONA. CENTRO. CALLE SANT FRANCESC Nº 20. Alquiler de local de 75m2. Directamente a propietario. Por: 750€. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Despatx en lloguer, 50m2, lavabo, per entrar-hi.

Per: 450€ Tel. 977252052

TARRAGONA. ZONA P. MARTELL - TORRES JORDI. Parking en venta para coche grande. Buen acceso, amplia, coche y moto. 18.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

TARRAGONA. C/ LLEÓ. Lloguer de 2 locals, 300m2, facilitats d’arrendament.

Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CENTRO. PRAT DE LA RIBA. Alquiler de local. 85m2, diáfano, sin salida de humos. Por 850€/mes.

Directo propietario. Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. OFERTA. Venta de parking. Amplia entrada. Plazas grandes. Desde 13.900€ Últimas plazas. Tel. 977 213 107 TARRAGONA. P. PALAU. Parking alquiler coche y moto. 70€ Tel. 654092540 TARRAGONA. M. DE FALLA. Parking en alquiler para coche y moto, buen acceso.

60€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. C/ MENDEZ NUÑEZ. LOCAL EN LLOGUER. Amb sortida de fums, 42m2. Per: 700€. Telèfon: 977 25 20 52 TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII. Bar Restaurante céntrico y bien comunicado.

Completamente amueblado. Oportunidad.

1.500€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

BMW X6 xDRIVE30d. 55.000km, año 2011, diesel, automático, blanco, 5 puertas y 4 plazas. 48.900€ Tel. 977 971 142

Vendo Suzuki-550 GSX-EF Perfecto estado. Revisión al día.

60.000kms. Un único dueño. Regalo: Porta cascos (2cascos), candado pitón, funda depósito, maletas laterales Krauser.

Tel. 630359977 / 977217132

Motor Cotxes

Vendo rado

Volkswagen-Cor-

Muy bien conservado. Todo original y guardado siempre en garaje. Todas las revisiones y las ITV al día. Nunca ningún accidente. Precio:

4.500€ Tel. 630359977 / 977217132

PORSCHE 911 TURBO. 450cv, 64.604km, año 2003, gasolina, cambio manual, color gris plata, 2 puertas, 4 plazas. 45.000€ Tel. 977 971 142

TARRAGONA. REAL. 90m2, cantoner amb llogaters, rentabilitat 7% . 83.000€ Tel. 977111355 / 654122038

Color azul marino, 5 puertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre en garaje.

Precio: 6.900€ Tel. 616 728 550

Se ofrece bufete de abogados en Calafell. Espe. en: * Der. penal, deshaucios, divorcios, extranjería, peritaje caligráfico judicial, seg. de comunidades-asistencia-saluddefensa-, resp. civil-transporte-alquiler, etc. * Tel. 977 69 35 68 CERTIFICADOS ENERGÉTICOS. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores.

Tel. 977 24 11 85

FORMACIÓ Cursos

AUTOESCOLA JORDI. Cursos de formación: CAP continuo non stop, cursos ADR de obtención y renovación, básico de cisterna y explosivos, CAP ampliación y inical en mercaderias y viajeros. Permisos de conducción: AM, A1, A2, A, B, C, D... Tel. 977 24 71 58

HONDA MARINE. Motores fuera borda.

Neumáticas. Precio anti-crisis. Tel. 661 768 042 y comercial@nauticacomarruga. com

VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel. 977800866 / 661768040

ASTOMAR 215 LS motor intra-fueraborda Volvo 220cv gasolina, embarcación open, se entrega con revisión recién hecha.

8000€ Tel. 638 789 753

VARIS Altres ofertes

RIO 600 CABIN FISH + SUZ. 115 hp 4T. FB (05). Sonda. Reusada. 13.750€.Tel. 661768042 SUNSEKER PORTOFINO 31, motores revisados Volvo Penta 2x200cv, tapicería nueva, interior impecable. 23.000€ Tel. 638 789 753 ZODIAC AEROTEC + HONDA 20 hp 4T + Remolque carretera (07). Reusada.

3.780€ Tel. 661 76 80 42 i comercial@ nauticacomarruga.com SUNBIRD 4,75 mt + JOHNSON 60hp 2T (93). Toldo sol inox. / UHF / luces nav. / sonda proa abierta. Remolque (+600€) por 3.750€. Reusada. Tel. 661 76 80 42 i comercial@nauticacomarruga.com QUICKSILVER 600 EXPLORER. Motor fueraborda mariner 115cv 4T, embarcación open, banco y mesa en proa, con un pequeño camarote, sonda, GPS y toldo bimini, del año 2005, revisión de motor hecha. Teléfono de contacto: 638789753

Vendo Golf V-2.0-TDI.

Se ofrece camarero muy profesional.

Para restaurante, cátering y banquetes.

Tel. 977 241 964 Móvil: 648 272 933

Classes de pintura/dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). 686411008 Tito Figueras

FAETON 600 4.3 V6, 175cv. Intrafueraborda, tapisseria en bon estat, certificat navegació, revisió motor recent.

5.500€ Tel. 638 789 753

TARRAGONA. OFICINA 1 planta con ascensor, en venta, 55m exterior a la calle, aseos, varias dependencias.

46.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. Se alquila parking en la zona de Joan XXIII. Preguntar por Maribel. Tel. 646 156 689

Motor Nàutica

MYABCA 28. Para restaurar, motor Barreiros de 40cv en funcionamiento, posibilidad de entregar restaurada si les interesa. Precio 5.500€ Tel. 638 789 753

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Es ven parking per a cotxe gran. Preu: 15.000€. Tel. 616 042 335

CALAFELL. Locales comerciales, en zona céntrica y de servicios para oficina, servicios similares. De 275€ a 600€/mes. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

INFINITI G 3.4 V6 VVEL GT CABRIO. 66.000km, año 2011, gasolina, cambio automático, color blanco, 2 puertas y 4 plazas. 37.000€ Teléfono: 977 971 142

Precio: 1.800€

TARRAGONA. OFERTA. Venta de parking en el centro. Amplia entrada. Plazas grandes. Desde 23.625€ Últimas plazas.

Tel. 977 213 107

TARRAGONA. DOCTOR MALLAFRÉ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parquing.

Precio: 60€/mes. Tel. 655 915 266

PORSCHE CAYMAN. Gasolina, 57.552km, 2 plazas, año 2009, cambio automático, color negro, 3 puertas. 40.000€ Tel. 977 971 142

MINI COOPER COUPÉ. 143km, año 2013, gasolina, cambio manual, color rojo, 2 puertas y 2 plazas. Tel. 977 971 142

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Plaza de parking pequeña en venta. 18.700€ Tel. 654092540 ES BUSCA FINCA RURAL. Associació sense ànim de lucre busca finca rural per a projecte social i mediambiental. verdakoro2013@gmail.com, tel. 977 638 665

BMW Serie 3 320i. 23.000km, año 2006, gasolina, cambio manual, color verde, 4 puertas y 5 plazas. 17.000€ Tel. 977 971 142

MERCEDES BENZ CLASE E 270 CDI CLASSIC. 360.000km, año 2002, diésel, cambio automático, color gris plata, 4 puertas, 5 plazas. 5.000€ Tel. 977 971 142

CERTIFICADOS ENERGÉTICOS. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores.

Tel. 977 24 11 85

TARRAGONA. REAL/PZA. INFANTES. Parking en venta para coche grande y moto. Buen acceso. 22.000€ Tel. 654092540

TARRAGONA. AV. MARIA CRISTINA. Trastero en alquiler, 8m, buen acceso.

60€ Tel. 654092540

Motor Motos

TARRAGONA. P. MARTELL. Parking en venta, 1 planta. 18.000€ Tel. 654092540

TARRAGONA. C/ ASSALT. Bar todo montado, céntrico, de 90m2, con dos aparatos de aire acondicionado, botelleros, mesas, sillas, cocina industrial con salida de humos instalada, congelador, frigorífico, lava vasos, lavaplatos, barra de mármol, etc. Precio: 600€ más indemnización económica.

Para más información: tel. 610 500 017 / 977 21 87 30

VILA-SECA. VENTA. Local comercial de 537m2. Buen estado, 8 escaparates, varias oficinas y lavabo. 300.000€.

Tel. 659 22 61 57

PALLARESOS, POLIGON. Nave en alquiler. de 525m de altura, 4 m., muelle carga y descarga. Por 460€/mes. Tel. 654 092 540

TREBALL Professionals

CENTRO SERVICIOS ESTETICIÉN. Tratamiento facial y corporal, fotodepliación, masaje relax, limpieza con aromaterapia, manicura y pedicura, etc. ¡¡¡25% DE DESCUENTO EN UN SERVICIO!!! (Descuento no acumulable).

Tel. 977 24 08 30 - Oferta válida hasta noviembre 2014 Passo cintes de video a DVD a 10€ la cinta: VHS, VHS-C, Video8, Hi8, MiniDV, Betamax i pel·lícules de Super8. Pots provar primer amb una cinta. Salva, recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Telèfon: 626010186 Seguros de todo tipo. Seguros de automóvil, hogar, alquiler, comercios, comunidades, viajes, locales, caravanas, mascotas, etc. Trabajamos con los mejores. Avda. R. Argentina, 17 - 43005 - Tarragona. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939 Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año. Tel. 977 666 753 Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman, muñecas...) y otros objetos de coleccionismo. Teléfono: 658 02 91 46

ANUNCIS CLASSIFICATS classificats@noticiestgn.cat

EMPRESA INMOBILIARIA en Tarragona precisa COMERCIALES CON EXPERIENCIA para atender las demandas de nuestros clientes (alta comisión). Llamar a: 610500017

616 728 550 686 703 910

32 | Contraportada

1 d’octubre de 2014 |

termòmetre de la setmana

Concurs de Castells de Tarragona

El mercat laboral no remunta a TGN

Arrenca Tarragona DPintxos

Un any més, Tarragona serà l’epicentre del món casteller, aquest any amb connotacions de país molt evidents.

Malgrat la caiguda de l’atur, el mercat laboral tarragoní es mostra més feble que el del conjunt de Catalunya i de l’Estat.

Prenent el relleu del Tarragona DTapes comença aquesta nova proposta gastronòmica

La contra

Vols conèixer la tècnica per posar-te en forma amb sessions de mitja hora?

Botiga de Salut realitza una jornada de portes obertes per presentar el sistema esportiu d’electroestimulació Miha Bodytec

V

oleu posar-vos en forma dedicant només mitja hora a la setmana? Botiga de Salut ofereix la possibilitat de començar un programa de sessions d’electroestimulació integral a través de Miha Bodytec, un sistema revolucionari que treballa els músculs del cos i que permet tonificar el cos, millorar l’aspecte físic i augmentar la massa muscular.

L’electroestimulació integral Miha Bodytec és un sistema exclusiu que proporciona l’empresa Zenks Training and Health i que permet activar els diferents grups musculars del nostre cos mitjançant un treball en el qual s’aplica un esforç màxim en cada zona.

Amb sessions setmanals de mitja hora s’incideix en els diferents grups musculars del cos a través d’impulsos elèctrics cosa que permet arribar a treballar fins a 300 músculs diferents del nostre cos de manera segura, eficaç i totalment indolora.

L’entrenament amb el sistema Miha Bodytec que ofereix Botiga de Salut presenta tres grans avantatges: d’una banda, en l’àmbit esportiu, l’electroestimulació integral permet aplicar més velocitat en intervals curts de temps. En segon lloc, s’aconsegueix una millora de la imatge personal, ja que aquest sistema permet tonificar tot el cos, perdre volum i cel·lulitis al conjunt del cos i posar-nos en forma. I, finalment, aquest és un sistema indicat en moltes tasques de recuperació, ja que permet millorar la massa muscular sense patiment articular i facilita la recuperació.

Jornada de portes obertes Miquel Puigdevall és el representant de Miha Bodytec i la persona que s’encarregarà de dirigir la jornada de portes obertes que tindrà lloc el pròxim dimarts 7 d’octubre a les mateixes instal·lacions de Botiga de Salut (matí de 12 a 14

Portes obertes de Miha Bodytec Vine a provar la nova tècnica esportiva d’electroestimulació!

Dimarts 7 d’octubre: matí de 12:00 a 14:00 h; tarda de 18:00 a 20:00 h

Plaça Verdaguer n núm. 2 · Tarragona· Tel. 977249898

«Aquest sistema d’entrenament permet veure millores des del primer dia en persones de totes les edats» hores i tardes de 18 a 20 hores).

«Les sessions permeten veure millores des del primer dia i els resultats són clarament evidents en tot tipus de persones, sigui quina sigui la seva condició física», destaca Puigdevall, que afegeix que en els usuaris amb conductes de vida sedentàries es detecten «millores espectaculars» i que, en la majoria d’ocasions, completar les sessions equival a «millorar la silueta i augmentar la segregació d’hormones com les endorfines, que permeten millorar el rendiment en tots els àmbits i l’estat d’ànim».

!

T ’ A T N U AP 8 9 8 9 4 2 7 97