noticiestgn249

-ONTA×OLAASSESSORS '%34/2)! !$6/#!43 %#/./-)34%3 .¾-).%3 #/-04!"),)4!4 2BL &RANCESC -ACIË q 4ARRAGONA 4 q WWW MONTANYOLA COM

171214

PÀGINES CENTRALS

número 249

TARRAGONA CELEBRA ELS 550 ANYS DE L’HOSPITAL DE SANTA TECLA

SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

WWW.NOTICIESTARRAGONA.CAT

Bonança Crisi COMERCIAL ESTELES

MILLORARAN LES COSES? EL TEIXIT EMPRESARIAL TARRAGONÍ TANCA L’ANY AMB OPTIMISME, PERÒ ELS SINDICATS DIUEN QUE TOT CONTINUARÀ A LA BAIXA PER LA MANCA D’INVERSIÓ PÚBLICA

2015 PÀGINES 2-3

al confort PROMOCIÓ NADAL

Rovira i Virgili, 40 baixos 2a 43002 TARRAGONA Tel. 977 249 319 M. 669 797 058 cialesteles@gmail.com

2 | Tema de la setmana

17 de desembre de 2014 |

e l te ma d e l a se tmana

2015, un mar de dubtes Les patronals tarragonines tanquen l’any amb optimisme mentre que el sindicat UGT recorda els empresaris que «fa sis anys que s’equivoquen en les seves previsions» Oriol Montesó, Tarragona

Per la Cambra, la millora es produirà per «la correcció progressiva dels desequilibris i els guanys en la competitivitat de l’economia catalana»

E

l 2015 promet ser un any de canvis. A les eleccions municipals i generals se sumen unes més que probables eleccions catalanes emmarcades dins del procés independentista.

Aquests tres comicis tenen un denominador comú: la crisi. Una paraula que porta arrelada a les nostres vides des de fa més de sis anys, que ha deixat fins a una quarta part de la ciutadania sense feina, que ha destapat múltiples casos de corrupció i que cada Nadal ens fa preguntar-nos si per fi se n’anirà. En aquest sentit, el darrer trimestre de 2014 no és diferent del de 2008, 2009, 2010, 2011, 2012 i 2013. Els sectors econòmics i polítics fan previsions més o menys encertades del que ens espera. Les patronals coincideixen en la major part del diagnòstic i apunten a una recuperació de l’economia tarragonina.

La Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) confia en les previsions optimistes del Ministeri d’Economia, mentre que la Cambra de Comerç de la ciutat es mostra menys eufòrica en l’acció de govern i alerta de la manca d’inversions estatals al territori. El sindicat UGT no veu signes de millora mentre «els que ens han por-

tat fins aquesta situació lamentable segueixen fent les mateixes polítiques».

Albert Abelló, president de la Cambra de Tarragona, ha assenyalat que les cambres de comerç del territori coincideixen en el fet que es preveu una millora significativa de les taxes de creixement durant el 2015 a Catalunya (2,1%), partint de creixements de l’1,2% a l’eurozona i del 2% a Espanya.

Juan Gallardo, director del Gabinet d’Estudis de la CEPTA, ha exposat un panorama «globalment millor que fa un any» la

qual cosa marca un «clar canvi de tendència».

Pel secretari general d’UGT, Jordi Salvador, les prediccions són molt diferents: “Si els partits governants continuen aplicant les mateixes mesures, tot seguirà igual”. Salvador, però, creu que l’esdevenir del país i de l’Estat pot canviar gràcies a dos factors: el dret a decidir i la irrupció de Podemos en l’àmbit estatal. «I quan parlem de dret a decidir volem dir decidir-ho tot per tal de recuperar els drets socials i laborals perduts», afegeix el sindicalista tarragoní.

Dades que no porten a «l’optimisme» Tot i la situació de deflació –en la qual ambdós documents admeten que es troba la província de Tarragona–, la mala salut del sector de la construcció i el dinamisme «notablement baix» en la constitució d’hipoteques, l’Observatori Empresarial de la CEPTA s’aferra a la millora de l’ocupació, el comportament del sector turístic i a les matriculacions de vehicles per assimilar el 2015 amb el 1995, l’any en què Espanya va sortir de la crisi anterior.

Per la Cambra la millora vindrà produïda per «la correcció progressiva dels desequilibris i els guanys en competitivitat de l’economia catalana». Però alhora admet una caiguda de vendes a l’exterior i una temporada turística amb ingressos més baixos, tot i el creixement en el nombre de visitants.

Des d’UGT no es dóna cap credibilitat a les prediccions de les patronals tarragonines. Salvador apunta que «ja fa sis anys que s’equivoquen veient brots verds que acaben sent negres».

Segons el secretari general del sindicat a Tarragona, la principal raó és que «les polítiques que ells defensen i que s’han estat aplicant no són realistes i ens han portat a aquest desastre».

Els perills de la deflació Les patronals coincideixen a

Tema de la setmana

| 17 de desembre de 2014

|3

E L TE MA D E L A SE TMANA

albirar un comportament negatiu dels preus amb vista a l’any que ve. La Cambra apunta a la forta caiguda de la demanda interna com a causa de la deflació. Aquesta baixada de la demanda interna estaria produïda per l’alt nivell d’atur i per la reducció de salaris. I malgrat que a les comarques de Tarragona hi ha hagut una demanda complementària per l’afluència turística, «això no ha pressionat una oferta que ja la tenia descomptada».

Pel Gabinet d’Estudis Econòmics de la CEPTA, els preus «es comporten d’una manera singularment plana, amb una forta caiguda des de 2012». L’IPC tarragoní ha passat del 3,6% de 2012 al -0,6% de 2014. «Uns percentatges que situen el territori en una situació de deflació de la qual no es preveu que surti en els pròxims mesos».

Encara que pugui semblar que aquesta baixada continuada dels preus no és significativa, cal posar de manifest la perillositat d’aquesta situació, ja que es crea un cercle viciós pel qual, en caure la demanda, les empreses veuen reduïts els seus beneficis perquè han de reduir els preus per aconseguir vendes. Una de les conseqüències d’això és reduir costos i, gràcies a la darrera reforma laboral, una de les maneres més econòmiques per a l’empresa de ferho és retallant personal. Al seu torn, si hi ha gent que es queda a l’atur, la demanda continuarà disminuint, ja que aquests també deixaran de comprar.

Tot i aquest efecte directe de la deflació sobre el mercat laboral, l’Observatori Econòmic de la patronal tarragonina valora que el camp del treball té «un comportament molt favorable».

La conclusió l’extreu de la recuperació de la taxa d’atur durant

«Les xifres d’atur tot i el repunt, encara són molt dolentes i cada vegada hi ha més pobresa i més precarietat laboral», secretari general d’UGT a Tarragona, Jordi Salvador

els darrers mesos amb relació a l’any passat. Cal recordar, però, que des del mes d’agost el nombre d’aturats no ha fet més que pujar a les nostres comarques.

Malgrat això, l’informe destaca els nivells de recuperació de la indústria de les nostres comarques que «demostra l’èxit dels processos d’internacionalització del teixit productiu tarragoní i una incipient recuperació de la demanda interna».

Per la UGT, tot i el repunt, les xifres d’atur continuen sent «esfereïdores» i cada vegada hi ha més pobresa i més precarietat laboral. Salvador posa com a exemple la temporalitat creixent als contractes explicant que «no es pot revitalitzar el consum si la gent no sap si el mes vinent tindrà contracte.

Com volen que un treballador es plantegi comprar-se un cotxe o un pis?».

El sector exterior no es recupera L’estudi de la CEPTA remarca que «l’economia de la província de Tarragona es troba força internacionalitzada.

Tanmateix, les xifres d’exportacions i importacions dels darrers tres anys no marquen una tendència prou definida, tot i que es mantenen en un nivell permanentment alt». Una informació que contrasta amb el darrer informe de conjuntura econòmica de la Cambra de Comerç de Tarragona que lamentava la no-diversificació dels mercats i posava sobre la taula que «les vendes a l’exterior s’havien alentit a la zona fins a l’agost del 2014». En dades interanuals, el document de l’ens cameral parlava d’un descens del -4,29% de les exportacions, mentre que les importacions augmentaven un 9,33%.

El gràfic mostra la recuperació de la indústria i com la construcció continua baixant. / Font: Gabinet d’Estudis de la CEPTA.

En aquest sentit, cal remarcar que la taxa de cobertura entre exportacions i importacions s’ha mantingut durant tot l’any entre el 50% i el 70%, «amb un comportament notablement erràtic dins d’aquesta franja» però amb un setembre millor que el de passats exercicis.

El pou de l’habitatge Segons l’Observatori Empresarial de la CEPTA, les xifres d’hipoteques constituïdes, en volum, «continuen situant-se en nivells molt baixos, tot i que s’aprecia que el deteriorament no va més enllà, i que s’ha arribat a un escenari de clara contenció, rere les fortes caigudes patides l’any 2012».

El comportament de l’edificació es troba en mínims històrics, sobretot pel que fa al nombre d’habitatges iniciats. Les xifres d’ocupació del sector també ho

Tant la Generalitat de Catalunya com el Govern de l’Estat continuen mantenint les xifres de licitació en mínims històrics confirmen. Tanmateix, la patronal aprecia una certa dinamització de l’obra pública licitada per les administracions locals, ja que tant la Generalitat de Catalunya com l’Estat continuen mantenint les xifres de licitació en mínims històrics.

En aquest sentit, la Cambra de Comerç recorda que el Corredor del Mediterrani i les inver-

sions previstes per l’Estat són els temes que més preocupen l’ens cap a finals d’enguany.

Aquesta preocupació és més gran pel 2015, ja que l’Estat invertirà 1.001 milions al corredor mediterrani (25%), enfront dels 1.353 milions que destinarà al corredor atlàntic (34%) i els 1.668 milions fora dels corredors prioritaris (41%).

Més matriculacions El sector de l’automòbil s’ha dinamitzat durant aquest 2014 que, fora dels mesos d’estiu, ha tingut unes vendes mensuals superiors a les dels dos darrers anys.

Aquesta millora està associada a programes com el PIVE i demostra, segons la CEPTA, una certa dinamització del consum. Amb tot, el fet que continuï aquesta dinàmica el 2015 dependrà de noves versions del PIVE.

· Rambla Nova 116, local comercial de 100 m2, en ple centre de negocis de Tarragona. Molt bon estat.

Consta d’una sala diàfana, 2 banys, instal·lació elèctrica, aparells d’aire fred i calent, terres de fusta. · Rambla Nova 114, cantonada Pare Palau, en ple centre de negocis de la Rambla, de 243 m2. Consta de tres nivells, una sala diàfana a la planta baixa, amb banys adaptats, planta soterrani despatxos i planta altell 2 grans despatxos i sala diàfana, molta il·luminació, instal·lacions fetes, aire fred/calent. · Carrer Unió 14, Local comercial de 86 m2, en ple centre de comerç de Tarragona. Gran sala diàfana, amb moltes possibilitats. · C/ Apodaca, apartament d’un dormitori, ampli menjador, cuina oberta, bany complert, dormitori amb armari encastat, calefacció, ascensor, finca rehabilitada. · C/ Castellarnau, d’obra nova, de 2 dormitoris, cuina-menjador, 1 bany complert, armaris encastats, terres de fusta, calefacció, ascensor. · C/ Pere Martell, pisos nous de 2 dormitoris, 2 banys, terres de fusta, bomba d’aire fred/calent, zona infantil, ascensor, possibilitat de plaça d’aparcament.

· C/ Rebolledo. Trasters nous, de diverses mides, entre 8,78m2 i 16,36m2, a planta baixa, accés directe a nivell de carrer amb cotxe o furgoneta, ideal per emmagatzemar, guardar mobles (petites empreses, autònoms...) lloguer per mesos, possibilitat de pàrquing addicional a la mateixa finca.

4 | Sumari i editorial

17 de desembre de 2014 |

C L AUS D E L A SE TMANA

8

10

11

12 MEUR per anar preparant els Jocs Mediterranis

La Generalitat blinda els terrenys del CRT

Un pegat per arranjar l’escàndol de la N-340

13

37

43

L’Hospital de Santa Tecla celebra el seu 550è aniversari

Fisioteràpia a les residències geriàtriques

XII Mostra de Pessebres i Diorames a TGN

Editorial

Hospital de Santa Tecla, a Tarragona de des 1171

A

questa setmana s’ha viscut a Tarragona un fet excepcional. Una institució de la ciutat ha commemorat el 550è aniversari de la seva creació. L’any 1464 l’arquebisbe i l’alcalde de l’època constituïen la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, resultat de la fusió dels dos centres que aleshores hi havia a la ciutat, com a eina per atendre les necessitats de les persones desvalgudes i els transeünts. Aquell nou hospital ha perdurat en el temps i, tal com apunta l’alcalde actual de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha ajudat durant segles a «cosir» el teixit social de la ciutat a partir de la feblesa de les persones, «des de baix fins a dalt», tot erigint-se sense cap mena de dubte en una de les institucions que més ha marcat la història de Tarragona des de l’època medieval fins a l’actualitat.

La commemoració del 550è aniversari, però, queda curta quan parlem de l’Hospital de

Sant Pau i Santa Tecla. Al llarg d’aquest any de commemoració hem sabut que els orígens de l’hospital es remunten fins a l’any 1171, (en l’antic Hospital de la Seu), en èpoques anteriors a la constitució de les estructures socials actuals i fins i tot abans que la Generalitat de Catalunya, que no es va crear fins ben entrat el segle XIV. És a dir que Tarragona, com a societat, ha tingut l’anhel i la necessitat d’un centre per guarir les persones des de fa més de 8 segles i, molt important, de manera ininterrompuda en el temps i superant vicissituds diverses com guerres, canvis de règim, epidèmies i revolucions socials.

En aquesta edició de notíciestgn dediquem unes pàgines especials a donar a conèixer la història de l’Hospital de Santa Tecla, que és parlar alhora de la història de Tarragona, i la seva evolució cap a un model d’atenció integral a la persona en ple segle XXI.

Protagonistes

SÍ Ballesteros demana al nou any «estabilitat política» per a Tarragona L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha celebrat la tradicional trobada nadalenca amb els mitjans de comunicació de la ciutat. Ballesteros, per l’any vinent, reclama sobretot que «de les pròximes eleccions municipals surtin uns resultats que aportin estabilitat política a la ciutat, totalment necessària per anar avançant en els projectes pendents que té la ciutat, especialment, pensant en el 2017».

NO La N-340, una carretera del tercer món que costa vides i pèrdua de competitivitat Acabem l’any amb un tema recurrent però important per al territori: la N-340. Una carretera de temps de Franco que creua el territori i que, inexplicablement, no està desdoblada en bona part de la Costa Daurada, una de les zones amb més trànsit de l’Estat. La carretera es cobra vides any rere any (fa pocs dies una dona de 66 anys a la Móra) i provoca una gran pèrdua de competitivitat al territori. La solució no sembla que passi només per evitar el trànsit de camions per la via.

Cal invertir per solucionar-ho definitivament.

Espurnes d’en mossèn Aragonès

Frase de la setmana

L’àngel tocat de l’ala (conte nadalenc) La nit del 24 de desembre un bar estava ple de gom a gom. Els clients, habituals del lloc, ocupaven les diverses taules distribuïts per oficis, gustos i interessos. Quan les converses estaven més animades, en sec se’ls apareix un àngel. L’expectació era enorme i més quan l’àngel els diu: -“Us he de donar una bona nova, una gran i alegre notícia…”

No va poder continuar. Cada grup s’afanyà a comentar aquelles paraules: –Ja era hora!- deien els jubilats. Això vol dir que ens augmentaran les pensions.

–Que bé!- Pensaven els afeccionats al futbol–. Es veu que finalment fitxaran el «crac» que esperem.

–La borsa pujarà- deien els financers.

–Per fi pagaran les avellanes com cal- comentaven els pagesos.

–Hi haurà rebaixa d’impostos- esperaven els empresaris.

–Fabulós! Ens allargaran les vacances- pensaven els estudiants.

Aviat es va armar un guirigall. Quan l’àngel aconseguí fer-los callar, va continuar: -–Us ha nascut el Salvador…

Ah! Fillets, no tingué temps de dir res més: soroll, aldarulls, crits de «fora, fora»… i envasos de begudes volen pels aires. Una ampolla de cervesa –una San Miguel per més ironia– va tocar l’àngel que va haver de sortir volant (mai més ben dit) sense, però, poder evitar que una ala li quedés malmesa. Per això des de llavor a aquell àngel al cel li diuen «l’àngel tocat de l’ala».

Mentrestant, el bar quedava buit. Tots marxaven amb el cap cot i de mal humor perquè ni els negocis, ni la música, ni l’esport, ni les pensions, ni els salaris van millorar.

Estaven decebuts!

Nadal només serà una bona notícia per a nosaltres si celebrem l’amor de Déu i dels homes.

«La importància de l’Hospital de Santa Tecla en la història de TGN és equiparable a la del Port» Josep Fèlix Ballesteros Alcalde de Tarragona

Opinió | 5

| 17 de desembre de 2014

C L AUS D E L A SE TMANA Edita i distribueix: Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Director: Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat Redacció i fotografia: noticies@noticiestgn.cat 977 25 99 11

Disseny i redacció: Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat

Disseny original: Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

Correcció: Carme López Imprimeix: Promicsa D.L.: T- 1062- 09 Vídeo: Tomàs Varga

Departament comercial: Manel Novella mnovella@noticiestgn.cat Joan A. Cano jcano@noticiestgn.cat Web: O.Montesó

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada:

CA RT E S A L D I R E C T OR Mahoma y los purasangre Según detalla el Corán, el momento preciso en que supuestamente comenzó la cría de los purasangre árabes es el año 622 de nuestra era, fecha en que se produjo la Hégira o huida de Mahoma de La Meca a Medina. Según el texto sagrado, durante el camino Mahoma consiguió domesticar a cinco yeguas, separadas del rebaño que estaba abrevando en el manantial del oasis en el que descansaba el profeta. Mahoma se acercó y, posando su mano sobre ellas, las impuso un nombre a cada una. Una, llamada Albaraq (“Relámpago”) fue durante muchos años la yegua preferida de Mahoma, y otra, Kohailan, es según la leyenda la yegua madre de todos los caballos de pura sangre árabes.

Fco. Ortiz de Pinedo Tarragona

Los cambios de BCN World Como todos los días sale el sol, también salen noticias nuevas, aunque a veces algo desconcertantes. El tema de BCN World ya forma parte de la idiosincrasia que reina por estos parajes. Ahora sí, ahora no.

Retomando noticias de 2012 donde Veremonte anuncia la creación del complejo turístico con un importe de 4.500 millones de euros de inversión y 20.000 puestos de trabajo, nos damos cuenta de cómo ha ido cambiando la situación. Se preveía construir 6 hoteles de 2.000 habitaciones cada uno entre otras cosas y finalizarlo en 2016.

En julio de 2014 leo que Veremonte pide a La Caixa una prórroga de tres meses mientras se aprueban los cambios urbanísticos que permitan aumentar la edificabilidad. El precio siguen siendo los 377 millones de euros acordados.

Ahora van y dan un paso atrás, dando pie a que la Generalitat tome parte en el asunto de la opción a compra, pero esta vez, el importe es de 110 millones de euros. Debe de tratarse de la tercera parte de los terrenos que pretendía Veremonte. O quizá solo se trata de valorar una aportación simbólica. Un lío.

De todo esto, lo que llega al ciudadano de a pie es lo siguiente: Todo se retrasa y nada se cumple.

Dimes y diretes por doquier. Ellos se lo guisan y ellos se lo comen. Otros más quemados, hablan de pucherazos, por decirlo finamente. Es muy interesante leer las opiniones de los ciudadanos en los periódicos. Ven volar el dinero de un lado para otro, pero nada se queda aquí. No se entiende nada.

Y por si fuera poco, leo en El Periódico que la Generalitat de Cataluña tiene una deuda de 63.075 millones de euros, un 2% más que el trimestre anterior.

Esto nos proporciona un gran dolor de cabeza, mirando a nuestro alrededor.

BON NADAL!

25.000 exemplars

Mª Elisa Aragonés Tarragona

La pifia de BCN World La Generalitat ha anunciado que tendrá que hacerse cargo del macroproyecto de BCN World ante la ausencia de inversores. La lista de desatinos en este asunto es larga: falta de transparencia, desprecio a los tarraconenses y a la marca Tarragona sustituyéndola por la de Barcelona cuando está situado en nuestra demarcación, precipitación sin tener nada atado por despecho a la negativa de Eurovegas, sospechas de pelotazo inmobiliario con los terrenos y engaño a la ciudadanía con unos supuestos acuerdos «casi cerrados» con inversores árabes e incluso chinos. ¿Y al final? Ningún inversor de ningún sitio. Artur Mas aseguró hace un año que «BCN World no requería inversión pública» y ahora nos tocará apechugar a los contribuyentes que siempre estamos, por supuesto, disponibles para pagar desaciertos y pifias.

María José Raga Salou

Tornem el 7 de gener Tot l’equip de Notíciestgn us desitja molt bones festes i un feliç any nou.

SABADO

ABIERTO TODO EL DIA

DIRECTE PROPIETARI ÚLTIMS PISOS DE LLOGUER C/Higini Anglès, 2 · Tarragona

3 ÚLTIMS PISOS ALT ESTANDING REHABILITATS INMOBEROS

= 150m2 = Sense mobles = Cantoner = Lluminós = 4 dormitoris = 2 banys = Gran cuina = Rehabilitat

615€/mes

977920657

6 | Societat

17 de desembre de 2014 |

SOC IE TAT

El Panell Públic Assessor de Dow Tarragona es renova S’estrenen sis nous membres, entre els quals hi ha el coordinador

E

l Panell Públic Assessor de Dow a Tarragona inicia una nova etapa amb la incorporació de nous membres i un nou facilitador. A la darrera reunió del Panell es van presentar 6 nous panelistes i encara se’n cercaran 3 més pròximament. A més, de manera consensuada amb tots els membres actuals del Panell, s’han establert els objectius pel 2015. Es vol augmentar l’ús alhora que millorar la pàgina web (www.dowppa.com) per plasmar de manera més didàctica les opinions generades i mantenir l’excel·lència aconseguida en les reunions dels últims anys.

El Panell, un organisme en constant evolució, s’ha renovat també amb un nou facilitador.

Ignasi Fernández és llicenciat en Comunicació per la URV i serà el responsable de coordi-

L’entrevista

«La informació representa tranquil·litat»

Ignasi Fernández FACILITADOR DEL PANELL PÚBLIC ASSESSOR DE DOW

E

l Panell Públic Assessor de Dow és un òrgan consultiu de la química format per un grup d’especialistes del seu entorn. Ignasi Fernández és el nou facilitador d’aquest ens que treballa per comunicar a la societat el compromís de l’empresa en temes fonamentals com la seguretat o el medi ambient.

Què esperes poder fer com a coordinador del Panell Públic Assessor de Dow? Quan entres al panell t’adones que és una eina molt desconeguda. Si se’n fes difusió, la gent ho valoraria perquè és molt útil. Com a objectius, esperem continuar mantenint el nivell de qualitat i donar-lo conèixer a la ciutadania.

Quines són les virtuts d’aquest òrgan?

Les grans virtuts són, en primer lloc, que es tracta d’un grup de ciutadans voluntaris i que, per

nar i organitzar el dia a dia del Panell. L’anterior facilitadora, Nani Rodríguez, ha decidit ce-

que la informació representa tranquil·litat.

Vosaltres assessoreu. Sabeu si us fan cas després?

Estic segur que el feedback l’apliquen no només en la seva manera de comunicar sinó també en la seva manera de fer. Com que passen tant temps dintre del polígon, de vegades els costa entendre què passa a fora i nosaltres els ajudem a entendre les inquietuds de les poblacions veïnes.

tant, tenen un alt grau d’implicació. Aquestes persones també tenen idees molt diverses i això significa un alt grau de representativitat. A més a més, el Panell Públic Assessor de Dow és un òrgan que té dues

dir el relleu a un nou facilitador per motius tant personals com professionals.

El Panell Públic de Dow a Tarragona es va iniciar com una estratègia de la companyia per establir un sistema que permetés conèixer, millorar i protocol·litzar les relacions de l’empresa amb el seu entorn.

Així, l’any 1998 es va constituir aquest organisme, incorporant els membres entre aquells ciutadans (amb una àmplia representativitat) que tinguessin inquietuds sobre la indústria química en general i aquesta corporació en particular. Més endavant, els membres proposaven temes i es tractaven els seus dubtes en matèria de seguretat, de processos, de medi ambient o d’economia.

direccions. Això vol dir que no només es fonamenta en un canal d’informació de Dow cap a la ciutadania sinó que també serveix perquè la companyia es pugui informar d’allò que pensa la població. I és evident

Quines en destacaries, d’inquietuds?

Les principals tenen a veure amb la salut i la qualitat de vida però també ens preocupa la preservació del medi ambient. Com que al panell hi ha persones del teixit empresarial, el desenvolupament eco-

nòmic de la zona també és un tema important i l’equilibri de la indústria amb altres sectors.

I per què no dir-ho, el risc. En aquest sentit, hem après molt de l’anterior coordinadora del panell perquè és especialista en aquests temes. Una de les coses que ens va ensenyar és que conèixer els possibles riscos ens dóna tranquil·litat.

«Nosaltres també els ajudem a entendre les inquietuds de les poblacions veïnes i dels seus ciutadans»

| 17 de desembre de 2014

Publicitat

|7

8 | Tarragona

17 de desembre de 2014 |

tarragona

VALOR 2017

L’Ajuntament destinarà 12 MEUR l’any 2015 per desenvolupar projectes dels Jocs Mediterranis La Junta de Govern Local també va aprovar el projecte d’expropiació dels terrenys necessaris per a la construcció de l’Anella Mediterrània

L

’Ajuntament de Tarragona ha fet públic el pressupost municipal per a l’any 2015, que inclou una partida de 12 milions d’euros destinada al desenvolupament de projectes dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017.

D’altra banda, la Junta de Go-

vern Local del passat divendres va aprovar definitivament el projecte d’expropiació forçosa de diverses finques per tal de completar l’àrea d’equipaments d’ús públic situada entre Bonavista i Campclar, terrenys en els quals es preveu ubicar l’Anella Mediterrània dels Jocs.

Cal recordar que entre els bar-

ris de Bonavista i Campclar, està previst construir-hi el Palau d’Esports amb capacitat per a 5.000 espectadors, la piscina de 50 metres i l’estadi d’atletisme provisional amb capacitat per a 15.000 espectadors. El projecte també preveu la remodelació de l’actual pista d’atletisme i el velòdrom.

Aquesta nova passa se suma a la duta a terme pel Govern de la Generalitat de Catalunya el passat 15 de setembre quan va encarregar la redacció del projecte de construcció del Palau d’Esports dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017.

El Consell Executiu va aprovar una partida de 650.000 euros que anirà a càrrec del pressupost del Consell Català de l’Esport entre 2014 i 2015, per tal que l’empresa pública Infraestructures de la Generalitat de Catalunya redacti el projecte de construcció del Palau d’Esports de Tarragona, que se situarà a la zona esportiva de Campclar.

En aquest sentit, el Govern es va

comprometre a incloure en el pressupost dels exercicis 2015, 2016 i 2017 les aportacions econòmiques necessàries per permetre la construcció del Palau d’Esports i el Pavelló Sant Jordi.

S’incrementa la partida de Serveis Socials

L

’aposta pels serveis socials, el foment de l’ocupació i la projecció de la ciutat continuen sent els pilars bàsics del pressupost de l’Ajuntament per al 2015. Es tracta d’un «pressupost social i de consens», que respon a les línies del Pla d’Ajust aprovat el 2012 i vigent fins al 2022. El pressupost de despeses corrents ascendeix a 131,717 milions d’euros, que representa un 1,01% més que l’any passat, descomptant prop de 3 milions d’euros de reconeixement de deute per garantir viabilitat de les empreses municipals.

El tinent d’alcalde d’Economia i Hisenda, Pau Pérez, ha explicat que «presentem un pressupost social, orientat a donar suport a les persones que més estan patint la crisi i això es tradueix en un increment d’un 38,7% de la partida destinada als serveis socials». Ha afegit que «des del 2007 aquest Govern municipal ha tingut clar que l’atenció social és prioritària i aquesta partida ha tingut un increment

sostingut. Però a més d’ajudar a suportar la situació econòmica, sabem que la millor política social és generar ocupació i, per això, la promoció econòmica i la projecció de la ciutat són claus per al creixement futur».

«La finalització de les obres del Mercat i els projectes dels Jocs del Mediterrani seran motors impulsors de l’economia i l’ocupació i, per tant, de la millora de la qualitat de vida de la ciutadania», ha conclòs.

Es tracta d’un pressupost d’estabilitat amb una desviació mínima que, per aquest pròxim any, acumula un estalvi net de despesa corrent de 3 milions d’euros que es destinarà a inversió municipal. En total la inversió prevista per al 2015 serà de 28 milions d’euros.

El consistori remarca que des del 2007, la inversió acumulada ascendeix fins als 300 milions d’euros. «La gestió de l’actual govern ha facilitat la creació de fins a 44 bonificacions per reduir la pressió fiscal de les famílies i la reducció de la mitjana global de pagament a proveïdors fins als 18,44 dies».

| 17 de desembre de 2014

Publicitat

|9

10 | Territori

17 de desembre de 2014 |

TE RRITORI

BCN WORLD

Generalitat i ”la Caixa” blinden els terrenys L’administració catalana gestionarà l’accés al sòl d’aquelles empreses que opten a una llicència de casino al CRT de Vila-seca i Salou

E

l director de l’Incasòl, Damià Calvet, ha explicat que la Generalitat ha pactat amb ”la Caixa” una opció de compra per a 18 mesos del sòl corresponent a la zona on s’ubicaran els Complexos Turístics Integrats (CTI). «El Govern fa de gestor, perquè hi ha un interès públic, que parteix d’una reflexió inicial: tenim les condicions per jugar a la primera divisió i convertir Catalunya en un hub mundial de la industria del turisme de negocis», ha afegit.

Acte de signatura amb els representants de la Generalitat i de ”la Caixa”.

Amb aquest acord, el Govern reforça el seu control sobre el projecte de desenvolupament dels CTI, al qual opten quatre empreses o grups d’empreses,

que ja han superat la primera fase del concurs de llicències de casino: Melco Property Development Limited, BCN IR 3, SA (participada per Veremonte

i Hard Rock), BCN Integrated Resorts 2, SA (participada per Instant Glory Holdings Limited –filial íntegrament participada per Melco– i Veremonte)

i Grup Peralada. «Superada la primera fase del concurs i amb el Pla Director Urbanístic (PDU) en tramitació, ara faltava poder disposar dels terrenys per tal que l’oferta es pugui desenvolupar», ha explicat Calvet.

Un cop s’assignin les llicències, els grups adjudicataris adquiriran la propietat del terreny per a la construcció dels CTI. «Estem garantint que el procés conflueixi, estem creant unes condicions, perquè al final els operadors que obtinguin una llicència puguin disposar del terreny i això ho aconseguim gestionant els terrenys directament», ha assegurat.

L’administració catalana continua treballant en la tramita-

ció del Pla Director Urbanístic (PDU) i en l’elaboració de les bases de la segona fase del concurs per atorgar les quatre llicències de casinos de joc. El Govern preveu el PDU s’aprovi «als voltants» del mes de juliol del 2015. A partir d’aquí, s’obrirà la segona fase del concurs de llicències, on les operadores hauran de presentar els projectes concrets que desenvoluparan en els solars definits pel PDU. Amb el control d’aquests terrenys, el Govern garanteix el desenvolupament del projecte de complexos turístics integrats dins l’àmbit del CRT, clau per a la indústria d’oci i turisme, la creació de llocs de treball i el desenvolupament del Camp de Tarragona.

Territori

| 17 de desembre de 2014

| 11

TE RRITORI

MOBILITAT

Estat i Generalitat busquen solucions per alliberar el trànsit de la N-340 La ministra Pastor promet bonificacions per als camions que passin per l’AP-7 però el conseller Vila demana que se’ls obligui a desviar-se per l’autopista

L

es bonificacions anunciades per la ministra de Foment la passada setmana han estat rebudes amb cautela tant pel Govern de Català com per la Federació d’Autotransport de Tarragona (FEAT). Per una banda, el conseller de Territori, Santi Vila, creu que s’han de prendre «decisions més valentes» i que l’Estat hauria d’obligar els camions a desviar-se per l’AP-7 a fi i a efecte d’alliberar el trànsit de la N-340.

A l’altra cara de la moneda trobem la FEAT que, com Vila, consideren que és una mesura positiva però que no ha d’im-

plicar l’obligatorietat que reclama el conseller català. La FEAT admet que «qualsevol bonificació dels peatges que paguen actualment els vehicles pesants serà benvinguda, sempre que no comporti noves prohibicions de circulació».

Per aquesta raó, la FEAT entén que qualsevol prohibició de circulació s’ha de compensar amb una via alternativa gratuïta, ja que el contrari seria obligar-los a tributar un peatge per la utilització d’una via a la qual no han acudit de mane-

ra voluntària. «Ens neguem en rodó a fer més negoci encara a favor de les concessionàries d’autopistes», rebla el comunicat emès per la federació.

On sí que tornen a coincidir Govern català i FEAT és a demanar que s’acceleri el desdoblament de la N-340 (l’A-7) que, segons la federació de transportistes, «s’està executant a un ritme desesperadament lent per falta de voluntat política a l’hora d’escometre les inversions que necessita».

La Cambra de Comerç de Tarragona es congratula de la mesura anunciada per Foment i considera que «aquest tipus de mesures són coherents amb els criteris de priorització d’inver-

sions en infraestructures amb els corredors multimodals de la xarxa bàsica transeuropea».

Pastor ha assenyalat que l’aplicació de bonificacions per al trànsit de vehicles pesants en trams d’autopista paral·lels a carreteres convencionals té un cost moderat i un efecte molt favorable a curt termini sobre el tràfic.

En aquest sentit, ha recordat que a l’abril de l’any passat aquesta mesura es va implantar a la carretera N-II al seu pas per la província de Girona.

Allí, aplicant una bonificació del peatge de fins al 50% als vehicles pesats, s’ha aconseguit reduir el pas d’1,7 milions d’aquests vehicles per la N-II.

12 | Territori

17 de desembre de 2014 |

TE RRITORI ALTAFULLA

VALLS

Un Nadal ple de bones propostes

Arriba la quarta edició del Pessebre Vivent Tindrà lloc del 27 al 30 de desembre

L

es referències històriques tornaran a ser enguany, en la quarta edició, el principal argument del Pessebre Vivent de Valls.

Un esdeveniment que es representarà de dissabte 27 a dimarts 30 de desembre.

Els voltants de l’església de Sant Joan tornaran a convertir-se en l’escenari d’aquesta representació, que mobilitza

Dissabte 13 ·Concert de Nadal. Escola de Música i Coral Nous Rebrots 18 h. Casal La Violeta. ·Taller d’hàbits saludables: “Com tractar el dolor muscular i articular”. Preu: 15€. D’11 a 13 h. Hort de la Sínia.

Diumenge 14 ·Concert per la Marató de TV3: Escola Municipal de Música Jazzorquestra Institut d’Altafulla i esmorzar solidari.

11.30 h. Institut.

Dimecres 17 ·Contacontes: El Pepitu caganer, a càrrec de Pepi Miró amb la col·laboració del Centre Obert 17.30 h. Biblioteca municipal.

Divendres 19 ·XVI Fira de Nadal d’Altafulla. 18 h. Plaça de l’Església. ·Nadal al Portal, miniconcerts de Nadal als Portals, a càrrec de Badaveus 19 h (Portal Escola Música) · 20 h (Pg. Santa Teresa) i 21 h. (pl. de l’Església).

Dissabte 20 ·XVI Fira de Nadal d’Altafulla 18 h Plaça de l’Església. ·Cantada de nadales. Coral Nous Rebrots. 19.30 h. Pl. de l’Església.

Diumenge 21 ·XVI Fira de Nadal d’Altafulla 11 h Plaça de l’Església. ·Nadales a toc de gralla, a càrrec de Grallers d’Altafulla i Escola de Música 11.30 h Pl. de Sant Antoni. ·Fem cagar el gran tió. Tots els nens i nenes del poble estan convidats a fer cagar el Gran Tió! 12 h Pl. de Sant Antoni. ·Cinema: Gru, el meu dolent preferit 2. Organitza: Link Aquest Nadal cinema per a tothom! 18 h Casala La Violeta.

Diumenge 28 ·Cinema: La gran familia española. Organitza: Link Aquest Nadal cinema per a tothom! 18 h. Casal La Violeta Dijous 1 de gener ·Comencem el nou any amb festa i bona música a ritme d’orquestra! 00.00 h. Casal La Violeta. ·Primer bany de l’any. 13 h. Pont de Mar 2, 3 i 4 de gener ·Parc de Nadal. De 17 a 20 h. Poliesportiu municipal.

més de 400 voluntaris i que enguany estrenarà porta d’accés.

Una de les principals novetats d’aquesta quarta edició és que els visitants accediran a l’interior del recinte habilitat per a la representació per la porta de l’església de Sant Joan.

El canvi d’emplaçament de l’accés al Pessebre Vivent té com a principal pretensió facilitar l’accessibilitat i reduir el

temps d’espera del públic. La resta del trajecte passarà igualment per les instal·lacions de la rectoria, l’Hort del Rector, el carrer del Mur i el carrer de l’Església, que seran de nou l’escenari d’un itinerari farcit d’història i que es tancarà als Arcs de Ca Magrané.

Les entrades per veure el Pessebre Vivent de Valls ja es poden adquirir per tres euros al Teatre Principal.

Sant pau i Santa Tecla

L’hospital amb més història de Catalunya El 15 de desembre de 1464, Pere d’Urrea, arquebisbe de Tarragona i patriarca d’Alexandria, va unir l’Hospital de la Seu, que pertanyia al capítol de la catedral, i l’Hospital nou, que depenia de la ciutat. La necessitat de tenir una institució adequada, eficient i moderna dedicada a l’atenció a les persones així ho exigia. Ara, 550 anys després, Tarragona referma el seu compromís, impulsant i afavorint una tasca il·lusionada i compromesa a favor de l’atenció integral a les persones. La Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, hereva d’aquells valors, commemora l’efemèride de la fundació de l’Hospital de Santa Tecla, tot celebrant, amb el conjunt de la ciutadania, la continuïtat d’un model que vol donar resposta a les necessitats sanitàries i socials de la població.

II

| 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Desembre de 2014 |

La Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla fa 550 anys Tarragona referma el seu compromís històric amb l’hospital de la Rambla Vella amb un acte solemne a l’Ajuntament. L’alcalde Josep Fèlix Ballesteros i l’arquebisbe Jaume Pujol renoven per escrit els valors fundacionals que els seus antecessors van establir l’any 1464 «Hi ha algunes institucions que fan ciutat i, a Tarragona, l’Hospital de Santa Tecla és una institució medul·lar».

Amb aquesta frase l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, va sintetitzar la importància que per a la ciutat té el centre assistencial de la Rambla Vella, «un hospital que, per durada i per compromís de tants segles, ha cosit el teixit social de Tarragona des de baix. No hi ha gaires entitats com l’Hospital de Santa Tecla, ni a Tarragona ni enlloc», va assegurar l’alcalde Ballesteros després d’haver signat, juntament amb l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol, i amb el president de la Fundació Hospital

Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona: «Hi ha institucions que fan ciutat i Santa Tecla és una institució medul·lar de Tarragona» de Santa Tecla, Joan Aragonès, el document que serveix per

renovar el compromís i els valors fundacionals del centre que els seus antecessors van impulsar l’any 1464, ara fa 550 anys. Ballesteros, que va assegurar haver sentit «el pes de la història» en el moment de signar el document al saló de plens del consistori, va afegir que «per a la ciutat l’Hospital de Santa Tecla és una institució tan important com ho ha estat el Port de Tarragona». Ballesteros, en clau de present, va agrair la tasca dels professionals de la Xarxa de Santa Tecla, ens que, «més enllà de l’entorn sanitari de l’Hospital, ha estès aquests valors a l’atenció integral de la persona, des del punt de vista de la discapacitat, de l’educació

i de l’atenció a la ciutadania més necessitada».

En la mateixa línia es va manifestar el delegat del govern de la Generalitat, Joaquim Nin, que recordava que «els orígens de l’hospital de Santa Tecla, allà cap al segle XII a l’antic Hospital de la Seu, són fins i tot anteriors als d’institucions tan importants com la Generalitat de Catalunya». Per Nin, «és important que tots valorem el patrimoni que tenim. Un patrimoni que ha perdurat tants segles perquè ha estat útil i necessari. A més, ha sabut adaptar-se a les necessitats sense modificar la seva vocació de servei i d’ajuda a les persones.

L’arquebisbe de Tarragona,

Jaume Pujol, recordava el vessant «humà» de l’hospital i evocava els seus orígens, que «s’han mantingut fins avui.

Les necessitats canvien, però sempre hi haurà persones pobres i necessitades d’ajuda de part d’entitats com l’Hospital de Santa Tecla», va assegurar l’arquebisbe. Sobre els actes de commemoració del 550è aniversari, el representant de l’església tarragonina assegurava que «a més d’una mirada cap al futur, es tracta d’un merescut homenatge a totes aquelles persones que durant tants segles han treballat per tirar endavant una institució que, per damunt de tot, està dissenyada i pensada per ajudar les persones».

| Desembre de 2014

550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona: «Aquest és un acte d’homenatge a totes les persones que durant segles han tirat endavant l’hospital»

Joaquim Nin, delegat de la Generalitat: «L’hospital és patrimoni de tothom. Sempre ha estat útil, necessari i capaç d’adaptar-se als canvis» Els representants de l’Ajuntament (Josep Fèlix Ballesteros), de l’Arquebisbat (Jaume Pujol) i de la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla (Joan Aragonès) en el moment de la signatura del document de renovació dels valors fundacionals de la institució.

| III

IV | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Desembre de 2014 |

Hospital de Santa Tecla

Més de vuit segles al servei de la ciutadania de Tarragona L

’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona és una de les institucions més antigues de la demarcació i també de Catalunya. Tot i que la seva constitució amb l’actual model de fundació hospitalària no es produeix fins a l’any 1464 (enguany es commemora el 550è d’aquesta efemèride), els seus orígens es remunten fins a l’any 1171. Existeix documentació històrica que acredita que a finals del segle XII la ciutat de Tarragona ja disposava d’un hospital, l’Hospital de la Seu, propietat del capítol i adreçat a donar assistència a tots els pobres que hi acudissin. Aquest centre, segles més tard, va donar pas a la fundació de l’actual hospital de Santa Tecla.

Aquesta institució és, doncs, una de les poques de Catalunya que pot afirmar que ha donat servei a la ciutadania de manera ininterrompuda durant més de vuit segles, superant tota mena de vicissituds, règims, guerres i canvis socials. Un fet extraordinari que ha estat possible, sobretot, gràcies a la gran implicació que les diferents generacions de tarragonins i tarragonines sempre han mantingut envers el que han considerat com a hospital de la ciutat i del conjunt del territori. És coneguda, doncs, la trajectòria del centre des de l’edat mitjana, però especialment rellevant és la commemoració del 550è aniversari de la seva consolidació com a fundació hospitalària, participada per l’Ajuntament i l’Església, model que ha perdurat fins a l’actualitat.

En ple segle XXI, amb motiu d’aquesta efemèride, la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, gestora de l’hospital i hereva dels seus valors fundacionals, ho celebra amb el conjunt de la societat tarragonina. I ho fa amb la realització d’un acte solemne a l’Ajuntament de Tarragona en què l’actual alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, l’arquebisbe de Tarragona i Primat, Jaume Pujol i Balcells,

Imatge de l’antiga sala de beneficiència per a dones de l’Hospital de Santa Tecla a meitats del segle passat. A la pàgina següent, alumnes de l’antiga escola d’infermeria de l’Hospital de Santa Tecla i estat de la façana del centre a la Rambla Vella als anys 70 del segle XX.

Els orígens de la institució es remunten a final del segle XII, a l’antic Hospital de la Seu. Aquest 2014 es commemora el 550è aniversari de la seva constitució amb el model de fundació hospitalària que perdura fins avui

Pòrtic d’entrada de l’hospital per la Rambla Vella abans de la restauració feta als anys 50. A dalt es pot veure l’escut que encara presideix l’entrada del centre.

i l’actual president de la Fundació Hospital de Santa Tecla, mossèn Joan Aragonès, signen un document que renova i con-

firma el compromís dels seus antecessors del segle XVI i que aposta per la continuïtat d’un model que vol donar resposta a les necessitats sanitàries i socials de la població.

L’acte de commemoració del 550è aniversari de la Fundació Hospital de Santa Tecla és un ferm reconeixement a la tasca desenvolupada durant segles per part del centre assistencial i, especialment, un homenatge a les successives generacions de tarragonins i tarragonines que l’han fet perdurar en el temps amb la seva tasca i dedicació, en molts casos altruista i solidària amb el proïsme. És també la renovació dels valors que van impulsar la creació d’un centre hospitalari d’aquestes característiques i una mostra fefaent de la voluntat que existeix entre les autoritats actuals de la ciutat per mantenir viu un model que ha sabut adaptar-se als canvis i a les noves necessitats de la societat tarragonina conservant sempre el seu esperit fundacional i compromís.

550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

| Desembre de 2014

L’Hospital de Santa Tecla, present a la ciutat de Tarragona des de fa més de 800 anys, commemora aquest 2014 els 550 anys de la seva constitució formal com a fundació hospitalària, participada per l’Ajuntament de la ciutat i per l’Arquebisbat de Tarragona. Es tracta, doncs, d’una bona oportunitat per conèixer el passat, present i futur de la institució.

Durant tot aquest temps les necessitats de la ciutadania han anat evolucionant, però el compromís de l’hospital ha perdurat

El centre ha superat tota mena de vicissituds, com ara canvis de règim, guerres i epidèmies, però sempre ha donat servei a la gent sense auxili

En ple segle XXI, l’esperit fundacional de Santa Tecla es manté i es renova per continuar prestant una atenció integral a les persones

| V

La Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla és l’hereva dels valors que van originar l’hospital allà al segle XII. En ple segle XXI, els seus professionals treballen dia a dia per la continuïtat d’un model que vol donar resposta a les necessitats sanitàries i socials de la població

VI | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Desembre de 2014 |

ENTREVISTA

Mossèn Manuel M. Fuentes

Director Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona

L’Hospital ja era un centre per a pobres al segle XII A

quest 2014 s’ha conegut la troballa d’un pergamí del segle XII per part del director de l’Arxiu Diocesà de Tarragona, mossèn Manuel M. Fuentes, que ha generat una gran expectació per la seva singularitat. El document històric original parla de l’antic hospital de la seu de Tarragona i està datat del segle XII, concretament de l’any 1180, fet que demostra que aquest edifici, que s’havia començat a construir l’any 1171, ja funcionava nou anys més tard com a hospital de pobres i no pas com a hospital per a canonges, com s’havia defensat en algunes ocasions. Parlem amb mossèn Manuel M. Fuentes d’aquest interessant descobriment que es produeix justament durant la celebració del 55o aniversari de la Fundació de Santa Tecla.

«L’hospital representà la primera estructura municipal de la ciutat, consolidada molts anys més tard i vigent gairebé fins a l’actualitat»

Per què és tan important aquest pergamí?

En primer lloc perquè és un dels pocs documents de l’Església que es conserven a Tarragona d’aquella època, a causa d’incendis i altres successos al llarg de la història. I en segon lloc perquè ajuda a redefinir una part de la història de l’hospital i de la mateixa ciutat de Tarragona, ja que corrobora un fet que sospitàvem que era cert però del qual no teníem una constància tan evident.

del papa Luci. Per tant, aquest document omple un buit de 13 anys i demostra que l’any 1180 ja actuava com un ens propi, amb recursos i propietats que garantien el seu manteniment.

Què constata?

Doncs que l’hospital de la Seu va ser pensat des d’un inici per ser l’hospital dels pobres, –no era, per tant, l’hospital dels canonges, els quals eren atesos a la infermeria del capítol pel canonge infermer– on s’atenia tota la gent que no tenia recursos. Les úniques referències que teníem fins ara de l’hospital de la Seu eren del 1171 –any en què l’arquebisbe Hug de Cervelló deixa constància de l’existència de l’hospital de pobres– i del 1184, en una butlla

I per què és tan rellevant el fet que hi hagués un hospital de pobres?

En l’època medieval l’atenció sanitària com la coneixem avui en dia no existia. L’hospital havia de ser un lloc d’acollida a transeünts, gent sense recursos, gent pobra, que no podien rebre atenció a casa, tal com feia la gent benestant. A més, parlem d’una època en què el concepte de municipalitat no existia, és a dir, no hi havia recursos públics que donessin resposta a les necessitats dels

La troballa d’un pergamí històric original confirma que l’antic Hospital de la Seu era per a gent sense recursos ciutadans. Tenint en compte que la municipalitat a Tarragona no es va començar a constituir fins ben entrada la segona meitat del segle XIII és significatiu que ja al segle XII existís un ens que donés assistència a la gent que no tenia recursos. Podem dir que aquest fet situa Tarragona en l’òrbita internacional d’aquella època, i l’equipara a les principals ciutats de la Mediterrània com Barcelona o València, on ja existien entitats d’aquesta índole.

Com va trobar el pergamí?

Em vaig assabentar, per part d’un amic, que a Barcelona es feia una subhasta de diferents objectes, entre els quals alguns pergamins del segle XII –pot sembla curiós però se subhasten

pergamins del segle XII!– entre els quals n’hi havia un que feia referència a Tarragona. Hi vaig anar i quan va sortir el pergamí en qüestió vam començar a pujar jo i una altra persona, cosa que va fer incrementar notablement el preu de sortida. Es tractava d’un professor francès estudiós de la Marca Hispànica que, finalment, amb bon criteri, va deixar d’apostar pel document i ens el vam poder endur cap a Tarragona.

Sorprèn el seu bon estat de conservació...

Sí, és molt bo, tot i que el fet que sigui de dimensions tan petites ha ajudat. Té un petit estrip que va ser cosit i es va tornar a descosir, però està molt ben conservat.

On caldria contextualitzar aquest document?

En realitat no és res més que una part d’una escriptura particular on consta que el canonge Ponç de Barberà, governador de l’hospital, deixa un tros de terra erma propietat de l’Hospital de la Seu al ciutadà Guillem Maçó i a la seva dona Martina, per tal que el conreïn i en paguin la novena part del pa, vi o altres fruits a l’hospital. Això, a més, constata que l’Hospital disposava de rendes i propietats que permetien el seu bastiment i autofinançament.

Parlem d’una de les troballes més importants dels darrers anys en aquest àmbit?

Jo diria que sí, d’entrada, el fet que estigui datat del segle XII ja és molt significatiu, perquè es troben molts pocs documents d’aquesta època relacionats amb Tarragona. D’altra banda, la seva importància afecta la història de la mateixa ciutat de Tarragona, per allò que dèiem abans que la situa en una òrbita internacional. Permet determinar una estructura municipal organitzada molt incipient que no es consolidarà fins molts anys més tard i que es mantindrà al llarg dels segles, gairebé fins als nostres dies.

| Desembre de 2014

550猫 aniversari Fundaci贸 Hospital Santa Tecla

| VII

VIII | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Desembre de 2014 |

Breu història de l’Hospital de Santa Tecla Es tracta d’una institució clau per a l’anàlisi de la trajectòria històrica de la Tarragona medieval, ja que ha estat generadora de canvis socials i de mentalitat davant la malaltia, la pobresa i la marginació Per Neus Sánchez Pié Tècnica de l’Arxiu Històric de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla (AHSPT)

L

a vida urbana i la reocupació d’espais a la ciutat de Tarragona va iniciarse al voltant del que, en època romana, havia estat l’espai del recinte sagrat i del fòrum provincial. El creixement demogràfic i les necessitats del moment portaran a l’ocupació, també, de part de l’arena de l’antic circ romà, conegut com el Corral, a la zona de l’actual plaça de la Font.

Les notícies existents ens descriuen que almenys entre els anys 1130 i 1150 les muralles s’havien reparat i estaven dretes, mentre que la vida urbana i comercial s’havia reprès amb certa rapidesa. Símbol d’aquesta represa econòmica, a la Part Alta de la ciutat havia començat, pels volts de l’any 1171, la construcció de la catedral.

Paral·lelament, altres edificis com les oficines del bisbe i les dependències de la canònica estaven dempeus, així com altres edificis singulars de la ciutat.

Ben a prop també s’iniciava la construcció de l’Hospital de la Seu, el primer hospital de pobres que tenim documentat a la ciutat. De fet, els hospitals són unes institucions clau per a l’anàlisi de la trajectòria històrica de les ciutats medievals des dels quals es generaran els canvis socials i de mentalitat necessaris per conèixer noves actituds davant la malaltia, la pobresa i la marginació.

L’Hospital de la Seu (1171-1464) Almenys a partir de l’any 1171 va existir un hospital a Tarragona quan l’arquebisbe Hug de Cervelló (1163-1171), en el seu testament, va llegar 100 morabatins a l’obra de l’hospital que, segons diu, ell mateix havia iniciat. L’hospital era propietat del capítol, tot i que l’hospitaler, la dignitat que se’n feia càrrec, no

Imatge de l’estat actual de l’edifici del Consell Comarcal del Tarragonès, que en els seus orígens va ser l’Hospital de la Seu i que, a partir de 1464 va passar a anomenar-se Hospital de Santa Tecla, com a resultat de la fusió en un únic centre del mateix l’Hospital de la Seu i de l’Hospital de la Ciutat.

havia de passar comptes davant d’ell. Aquest centre estava adreçat a tots els pobres que hi acudissin. Per contra, els canonges malalts eren atesos a la infermeria pel canonge infermer en una casa a la vora de la capella de Sant Pau. De l’Hospital de la Seu sabem amb tota certesa que ja l’any 1180 estava totalment consolidat, disposava de rendes pròpies i de terres que arrendava a tercers per tal que el seu rendiment servís per a la seva pervivència.

Les primeres notícies que tenim de l’hospitaler entès com a tal són de l’any 1207 quan apareix en un manament que el papa Innocenci III fa a ell i a l’abat de Santes Creus. L’hospitaler delegava en una altra persona les tasques diàries de l’hospital. A aquesta persona, valgui la redundància, també se l’anomena hospitaler. Entre les obligacions d’aquest càrrec hi havia la de residir a l’hospital i acollir tots els pobres que hi anaven a dormir. També la d’oferir-los menjar, beure i medecines, pagar els serveis d’un metge (4 florins l’any), enterrar els que allí morien, acollir els expòsits que s’hi abandonaven, canviar la palla dels llits dues vegades l’any, il·luminar cada

nit tant l’interior com l’exterior de l’edifici i fer-hi les reparacions necessàries.

L’hospital i l’hospitaler també tenien el dret de retenir les robes mortuòries de tot aquell qui traspassava a l’hospital fins a rebre’n una recompensa dels familiars del difunt a canvi.

Això va fer que la institució fos vista amb recel per bona part de la població.

Això i l’estat en què es trobava l’edifici a mitjan segle XV va facilitar que es dissolgués la institució com a tal i es fundés l’Hospital de Santa Tecla.

La llebroseria i l’Hospital de la ciutat Alguns autors afirmen que a principis del segle XIII va existir a Tarragona una llebroseria.

La falta de documentació coetània no ens ho permet afirmar amb exactitud però sembla que aquest centre es va instal·lar als voltants de l’església dels Sants.

Aquesta església es trobava en un dels camins dels afores de la ciutat, prop de la Torre dels Heretges, en un terreny proper on avui es troba el convent dels Pares Carmelites, al carrer Assalt.

Al segle XIV la lepra havia minvat molt. Potser per això, el

comensal de la Seu, Pere Carabasser, l’any 1370 va fundar un nou hospital de titularitat municipal. Aquest va ocupar l’antiga llebroseria, un cop aconseguits els permisos necessaris per traspassar-hi les rendes, i pels volts de l’any 1384 s’hi van realitzar les obres d’adequació.

L’hospital va romandre allí fins a l’any 1387 quan el mal estat de l’edifici va portar els cònsols a comprar-ne un de nou dins les muralles de la ciutat. Es va optar per la casa que fins aquell moment ocupava el Pes de la Farina, al Corral, a la zona de l’actual ajuntament.

Ben aviat aquest edifici també va necessitar que la ciutat hi portés a terme importants reformes. A més, sovint hi mancava l’hospitaler. Malauradament la ciutat no sempre podia sufragar aquestes obres, ja que havia de destinar bona part del seu fons a la reparació de les muralles.

Uns anys més tard es va decidir vendre l’edifici i utilitzar-ne un altre. Sense deixar el Corral, aquesta vegada es va situar a la banda de cases que per la seva part del darrere donaven a la muralleta (actual Rambla Vella).

Aquesta zona de la ciutat va ser la més malmesa durant el setge de Joan II a la ciutat l’any 1462 i el sostre de l’hospital es va ensorrar. Dos anys més tard, l’any 1464, però, es va constituir la unió amb l’Hospital de la Seu.

Fundació de l’Hospital de Santa Tecla (1464) Malgrat els esforços de totes dues parts, tant l’Hospital de la Seu com el de la ciutat rebien els recels de la població; el primer a causa del mal estat en què es trobava l’edifici i el segon perquè, des de l’inici de la seva existència, no havia aconseguit consolidar-se i els edificis que havia ocupat semblaven vells i mal abastits en un moment en què la ciutat no podia destinarhi els recursos necessaris.

Per tot això, el capítol de la catedral i els cònsols de la ciutat

De l’Hospital de la Seu, bressol de l’actual Hospital de Santa Tecla, sabem que ja estava plenament operatiu i consolidat l’any 1180

van aconseguir que el 15 de desembre de l’any 1464 l’arquebisbe Pere d’Urrea fundés un nou hospital sota la seva protecció. Aquesta fundació havia de prendre efecte a partir del primer dia de l’any següent i s’havia de regir segons els següents manaments: –El nou hospital quedava sota l’advocació de la patrona Santa Tecla.

–Ambdós hospitalers dels hospitals preexistents havien de reunir els capbreus, rendes, llits i robes per al naixent hospital. A més, al de l’Hospital de la Seu se li prohibeix poder rebre qualsevol renda després del dia 1 de gener.

–S’instaurava el dret de tenir un bací a la catedral i a altres llocs de la diòcesi per tal de poder fer captes generals.

–S’establia el traspàs de 50 lliures dels censos que la ciutat pagava a l’Almoina de Santa Tecla per l’hospital.

–A més, també es va implantar l’obligació de llegar quelcom a l’hospital en qualsevol dels testaments fets a Tarragona i l’obligació del notari a recordar-ho sota pena d’excomunió.

El govern del nou hospital quedava en mans de dos administradors, un eclesiàstic designat pel capítol i un laic nomenat pel consell de la ciutat, els quals,

550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

| Desembre de 2014

2

3 4

1

1: Hospital de la Seu i, a partir de 1464 de Santa Tecla 2: Llebroseria i Hospital de la Ciutat 3: Hospital de la ciutat 4: Hospital Nou de la ciutat Plànol de Tarragona publicat a España Sagrada vol. XXIV, d’Enrique Flórez l’any 1769, amb la situació dels hospitals de Tarragona fins l’any 1464.

a la vegada, comptaven amb l’ajuda de dos col·laboradors, un canonge i un cònsol.

–Aquests administradors havien de contractar servents que serien els que durien a terme les tasques diàries de l’hospital.

Aquests manaments es van penjar a la catedral i a llocs visibles d’arreu de la diòcesi per tal que tothom en fos coneixedor. Pel que fa a la ubicació d’aquest nou hospital es va decidir ocupar el mateix lloc que ocupava el de la seu, realitzant-hi algunes obres de millora i ampliació. Es creu que és en aquest moment quan es col·loca la santa Tecla de la façana, s’obren els arcs de la planta baixa i es construeixen les dues plantes superiors.

El nou edifici de l’Hospital de Santa Tecla (1588) Tot i això, ben aviat van sorgir problemes i tots els esforços van resultar insuficients: l’edifici havia quedat vell, petit, rònec i fred, hi feia massa vent a l’hivern i massa sol a l’estiu.

Davant d’aquesta problemàtica, els administradors de l’hospital van demanar a la universitat (que avui en dia coneixem com a ajuntament) i al capítol de la catedral que es busqués un emplaçament per construir un nou hospital.

Finalment, l’arquebisbe Antoni Agustí va cedir uns terrenys que es trobaven fora les muralles de la ciutat, davant la muralleta,

La ubicació definitiva de l’hospital a l’espai que ara es coneix com la Rambla Vella es va fer efectiva l’any 1558. A la imatge, moment de l’acte inaugural de les obres de millora i ampliació realitzades a l’edifici en la dècada dels 80 del segle XX.

entre el convent dels Jesuïtes i el Seminari (actual Rambla Vella). El nou emplaçament quedava resguardat, per la part sud, pels baluards que hi havia a la zona. La construcció del nou hospital es troba immersa en un moviment de creixement i monumentalitat a la ciutat.

Durant aquells anys del segle XVI també hi va haver un important augment constructiu i es van impulsar tant obres públiques com privades, entre les quals destaca l’Estudi Nou i la

Universitat, la construcció del moll, la rehabilitació de la Casa del General, etc. També es van construir nous convents amb l’arribada de nous ordes com la casa del noviciat i l’església dels Jesuïtes, l’església de Santa Clara, el convent dels Carmelites Descalços, el dels Trinitaris, el dels Caputxins, i noves capelles a la catedral; també es va fer la pavimentació dels carrers per millorar la higiene de les vies públiques.

A banda dels diners aportats

pel capítol i la ciutat, les obres de l’hospital es van sufragar seguint un model que ja s’havia utilitzat amb anterioritat. Tots els habitants de Tarragona van contribuir a la construcció del nou edifici pagant dos diners per cada lliura de carn que es comprava a qualsevol de les carnisseries de ciutat.

Tot i així, les obres avançaven lentament i no sense entrebancs. Ben aviat van sorgir conflictes entre la ciutat i el capítol: a la finalització de les

| IX

A mitjan segle XVI el centre es trasllada a un nou edifici en la seva ubicació actual, on ha anat experimentat reformes amb el pas del temps

obres de la façana, la ciutat va manar col·locar el seu escut sobre la porta principal (escut que encara es conserva avui en dia), una acció que va molestar el capítol. Finalment la discussió es va resoldre col·locant damunt de l’escut de la ciutat una imatge de Santa Tecla sobre un pedestal amb la Tau, símbol del capítol de la catedral.

Finalment, la inauguració de l’edifici es va fer el dia 24 de febrer de l’any 1588, per la festivitat de Sant Maties, tot i que les obres encara no s’havien acabat. L’acte es va solemnitzar duent el Santíssim en processó des de la catedral fins a una sala de l’hospital que es va habilitar com a capella. Les obres de l’església no acabarien fins a l’any 1593 quan, per celebrar-ho, es va tornar a traslladar el Santíssim en processó.

El nou edifici girava entorn un claustre amb dos pous al pati central que servien per treure aigua d’una cisterna que encara es conserva avui en dia. A diferència de l’anterior edifici, aquest disposava de grans sales on reposaven els malalts separats per sexe. També hi havia dependències destinades a l’administració de l’hospital, una gran cuina i una sala on l’apotecari podia preparar les medecines que el metge indicava oportunes per als malalts.

Amb aquest nou edifici, l’hospital estava preparat per afrontar els esdeveniments i les vicissituds que havia de patir la ciutat fins a l’actualitat. Durant tot aquest temps l’hospital s’ha anat adaptant a les demandes de la població, així com incorporant els avenços tècnics de cada època i els professionals sanitaris necessaris.

La darrera gran remodelació de l’edifici va produir-se a finals del segle XX, a la dècada dels 80, amb l’ampliació de l’equipament, creació de les consultes externes, nous quiròfans i el laboratori. Ara es treballa en la renovació de les urgències.

X

| 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Desembre de 2014 |

Tota la documentació històrica de l’hospital amb un clic En col·laboració amb l’Arxiu Històric Diocesà, l’Hospital ha posat en marxa una pàgina web amb tots els seus documents històrics digitalitzats

L

a commemoració dels 550 anys de la Fundació de l’Hospital de Santa Tecla bé es mereixia posar a l’abast de tothom la gran quantitat de documentació històrica generada per la ins· titució durant la seva llarga vida. La posada en marxa de la web de l’Arxiu Històric de

l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla és el resultat de la col· laboració de la fundació amb l’Arxiu Històric Arxidiocesà de Tarragona, que fa més de quatre anys que treballa en l’anàlisi, catalogació, preser· vació i digitalització de tota la documentació històrica de l’hospital. El passat mes

de maig es va presentar el portal www.ahspt.cat, a tra· vés del qual els internautes interessats en la història de la institució i de la ciutat de Tarragona tenen accés a la documentació original en format digitalitzat.

La tasca de digitalització ha

permès la catalogació de més de 2.400 unitats documentals, les quals s’han organitzat en tres fons principals. En primer lloc, el fons pròpiament anomenat «Hospital Sant Pau i Santa Tecla», on es troba la documentació que el mateix funcionament de l’hospital ha anat generant. Malauradament,

els avatars en què l’hospital s’ha vist immers al llarg de la seva història, han provocat que la major part de la documentació conservada sigui dels segles XIX i XX. En aquest fons es pot trobar documentació relacionada amb el dia a dia de l’hospital, gràcies a les actes de la junta conservades així com documentació econòmica o mèdica. El volum d’aquest fons correspon a més de 1.800 unitats documentals.

Un altre fons és el del «Teatre Principal», que va ser propietat de l’hospital fins a l’any 1964.

La documentació que es pot consultar correspon a matèries tals com les obres i les reformes que es van anar realitzant a l’emblemàtic edifici tarragoní o les actituds davant algunes obres teatrals que s’hi van representar. El gruix d’aquesta documentació és de 110 unitats documentals.

550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

| Desembre de 2014

Per últim, el fons del «Cementiri», propietat de l’hospital des de l’any 1825, representa un total de més de 480 unitats documentals, entre les quals podem trobar alguns dels plànols dels panteons més destacats que fan del cementiri de Tarragona un indret singular.

L’any 2012 es va iniciar la digitalització dels fons de l’hospital i del Teatre Principal. Ara es realitzen els treballs de digitalització del fons cementiri. Els motius de la digitalització d’aquests documents són preservar la documentació, ja que un cop digitalitzada es retira de consulta, apropar l’accés a tothom i obtenir una còpia digital de seguretat.

La documentació digitalitzada ja és consultable al portal web www.ahspt.cat. Gràcies a aquesta acció, l’accés a tots aquests documents tota aquesta documentació és possible les 24 hores al dia els 365 dies de l’any amb una voluntat d’aproximar aquests fons als investigadors i, d’aquesta manera, democratitzar, la cultura.

A més, des del web també es pot sol·licitar la impressió de documents.

| XI

El cementiri, vinculat a Santa Tecla des de 1825 D

esprés del domini musulmà durant el qual les nostres terres van quedar pràcticament deshabitades, Tarragona va sorgir de nou. A començaments del segle XII la nova ciutat es va anar configurant. És en aquests moments quan es va començar a enterrar els difunts distingits dins de temples o bé al seu costat. Concretament a la nostra ciutat es fa als voltants del seu temple parroquial, a l’església de Santa Tecla la Vella, és a dir, on ara hi ha el carrer de les Coques.

L’any 1348, a causa d’una epidèmia de pesta negra –com fou anomenada pels coetanis– es féu una ampliació del cementiri. Tant aquest com l’adjunt hospital (edifici actual del Consell Comarcal del Tarragonès) eren institucions eclesiàstiques i estaven administrades pels canonges. Bona part dels ingressos econòmics del cementiri provenien del Teatre Principal.

El nou cementiri Davant del perill de greus epidèmies el rei Carles III prohibí l’any 1787 l’enterrament

dels difunts a l’interior dels temples i als seus voltants, establint d’altra banda l’obligació de construir nous llocs per a la resta fora del recinte urbà. L’any 1809 Tarragona patí una greu epidèmia i es va creure necessària la construcció d’un nou cementiri, per la qual cosa es comprà un terreny a Francesc Seguí i Gómez. La benedicció dels terrenys es va fer el dia 1 de maig de 1809 a les tres de la tarda, però ja abans s’hi havien enterrat alguns cadàvers.

En un principi era un cementiri només per als difunts a la ciutat de Tarragona i per als militars que havien mort a l’hospital.

S’havia comprat el terreny i s’hi feien enterraments, però el nou cementiri no tenia un responsable que se’n fes càrrec.

No tenia una paret que el tanqués i els gossos hi entraven sovint i desenterraven els cadàvers. Ningú no es preocupava de la seva conservació ni de la seva administració.

Finalment el 7 de novembre de 1825 el Capítol de canonges acorda «amb molt de gust cedir (a l’Hospital) els seus drets a fi que es puguin realitzar tan importants obres». A més dels drets sobre l’antic cementiri hi havia la seva col·laboració en la compra del terreny. També l’Ajuntament de la ciutat «dóna i cedeix a la il·lustre administració de l’Hospital tots els drets i accions de la naturalesa que siguin» (22 de desembre de 1825). La societat GECEMTA (Gestió de Cementiri de Tarragona), actual gestora de l’equipament amb Ignasi Puig com a conseller delegat, va ser fundada el 7 de febrer de 2003 i està formada per la Fundació Hospital de Santa Tecla i l’Entitat Mixta de Serveis Fúnebres Municipals de Tarragona.

XII | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Desembre de 2014 |

Hospital de Sant Pau i Santa Tecla 1171-1464-2014

Els nostres orígens

La Fundació de l’Hosp compleix 550 an

Els orígens de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla daten del segle XII, essent una de les institucions amb més història del territori.

L’arquebisbe Pere d’Urrea va fer les disposicions n perquè l’hospital del Capítol Catedral i el de la ciu fusionessin en un de sol, fundant així l’Hospital de i Santa Tecla a l’edifici on avui es troba el Consell C

1464 1462

1171

Hospital Capítol

Fundació de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla

1492

Guerra civil catalana

El primer hospital data del segle XII. Estava ubicat a l’actual seu del Consell Comarcal del Tarragonès i era gestionat pel Capítol Catedral.

Pere Carabasser, comensal de la Seu, institueix el primer hospital de titularitat de la ciutat, l’anomenat Hospital nou o de la ciutat.

Hospital de la ciutat

Declar

Descobriment d’Amèrica

1370

L’hospital es trasllada a la seva ubicació actual a la Rambla Vella

1665

1588

Prime intrav

550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

| Desembre de 2014

| XIII

Hospital de Sant Pau i Santa Tecla 1171-1464-2014

pital nys

Xarxa Santa Tecla Un model de proximitat al servei de les persones

La Xarxa és hereva dels valors hospitalaris vius a Tarragona des de fa gairebé un mil·lenni.

necessàries utat es e Sant Pau Comarcal.

Successives generacions de tarragonins van assumir com a seva la funció de donar resposta a les necessitats sanitàries i socials dels seu veïns.

nal fundacio ar l’acta n g si va s 1464 e de l’any desembre El 15 de

Guerra del Francès 1776

1808

ració d’independència d’Amèrica

S’inventa l’estetoscopi

1816

era injecció venosa

1966

Descobriment

1928

Primer trasplantament de cor

La proximitat en la gestió i la cooperació pública/privada entre l’Ajuntament i el Capítol han demostrat l’èxit d’un model sostenible i de qualitat. Celebrem la seva continuïtat al llarg de 550 anys!

Però la veritable clau del resultat està en els seus treballadors, homes i dones dedicats a la recerca de l’excel·lència ètica i professional i amb una gran vocació al servei de les persones.

XIV | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Desembre de 2014 |

Un hospital fet per la gent Durant segles Santa Tecla ha creat estrets vincles amb les persones de la ciutat i del territori.

Donem veu a testimonis vivents de la història recent del centre tarragoní.

Parlar de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla és parlar de milers de persones que, al llarg del temps, hi han estat vinculades d’alguna manera. Ja sigui com a treballadores, com a proveïdores de serveis, com a col·laboradores o simplement com a usuàries, hi ha moltes persones de la ciutat de Tarragona que tenen històries i anècdotes

personals a l’edifici de la Rambla Vella. En aquesta pàgina donem veu a alguns testimonis que han vist en primera persona el gran canvi experimentat per l’Hospital de Santa Tecla des de la dècada dels 70 del segle passat fins a l’actualitat. Segurament, el període de temps en què l’hospital tarragoní ha protagonitzat la

transformació més important des que va ser traslladat a la seva ubicació actual, cap a l’any 1588. El centre, que en els seus orígens era un equipament de beneficiència per a transeünts i gent sense auxili, s’ha anat modernitzant poc a poc fins a avui gràcies a l’empenta de persones, entre moltes altres, com les aquí mostrem.

Josep Maria Vives Dermatòleg «A l’Hospital de Santa Tecla a la dècada dels 80 vam atendre milers de tarragonins realment pobres»

Tomás García Gallego Anestesista «Als 70 la ciutat girava entorn de l’hospital, ja que hi venia gent de tota la província de Tarragona»

Josep Maria Milà Arquitecte «Una de les innovacions que van aplicar a Santa Tecla van ser les habitacions dobles amb bany incorporat»

Fèlix Adseries Empleat de banca «Vaig col·laborar amb l’hospital perquè es poguessin pagar les nòmines a través de la llibreta d’estalvis»

Joan Pàmies Practicant i anestesista «Quan vaig començar a l’Hospital de Santa Tecla, treballava les 24 hores del dia»

Pepito Llovell Manteniment «L’Hospital no dóna feina només als seus treballadors, sinó també a moltes empreses del seu entorn»

Federico Adan Pediatre «L’escola d’infermeria de Santa Tecla va tenir fama.

S’hi van formar professionals de tot Espanya»

Sor Mercedes Monja a l’àrea de maternitat «A l’hospital treballàvem en un ambient molt familiar.

Tinc molts bons records»

Xavier Oliach Actual director de l’Hospital «Des de la direcció intentem ajudar al màxim els professionals, que són la part més important»

Montserrat Beltran Alumna Escola d’Infermeria «Vaig ser de les primeres que van estudiar infermeria a Santa Tecla»

| Desembre de 2014

550猫 aniversari Fundaci贸 Hospital Santa Tecla

| XV

XVI | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Desembre de 2014 |

OPINIÓ

Mossèn Joan Aragonès

President Fundació Hospital Sant Pau i Santa Tecla

550 anys: d’hospital a xarxa sanitària i social «Aquest és moment per agrair la feina realitzada per tantes persones, metges i personal auxiliar, que de manera quasi anònima han aportat el seu treball durant els 550 anys d’existència del centre»

«L’Hospital de Santa Tecla, referent històric en la seva funció social d’atenció al malalt, és el bressol de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, des de la qual avui es presta atenció integral a la persona»

L

a celebració d’un aniversari, sobretot quan es tracta d’un llarg període de temps, demana una triple mirada: una vers el passat, una altra cap al futur i una tercera, crítica i serena a la vegada, al present. Mirant el passat crec que el nostre hospital pot sentir-se cofoi. Evidentment, no ha estat mai un referent en cap especialitat mèdica.

No era aquest l’objectiu d’un hospital de les seves proporcions i condicions. Però m’atreveixo a dir que sí que ho ha estat en la seva funció

social en l’atenció dels malalts que freqüentment va unida a situacions de marginació. L’hospital s’ha sentit molt a prop de Tarragona i la ciutat l’ha vist com una entitat molt seva. És, doncs, aquest un moment adequat per agrair la feina realitzada per tantes persones, metges i personal auxiliar, que de manera quasi anònima hi ha aportat el seu treball durant els 550 anys d’existència. Voldria citar-ne algunes, però això significaria silenciar-ne d’altres. De tota manera no puc menys de fer una excep-

ció, la del Dr. Josep Adserà Martorell, qui fou l’artífex de l’inici de la transformació feta els últims 50 anys, tant en l’edifici com en la seva estructura funcional. Van ser aquells uns temps molt difícils. Però quan tot semblava que s’arribava a la fi, es convertiren en uns dolors de part: en sorgí un nou i millor hospital.

El present de l’hospital, és a dir, els seus últims 50 anys, ha sigut l’època de la seva consolidació i expansió. Ha passat de ser un hospital exclusiu –tenia

només afegida l’administració del cementiri de la ciutat– a ser la Xarxa Sanitària i Social en la qual queden incloses d’altres accions socials. En el camp pròpiament sanitari s’ha construït l’hospital lleuger de Santa Tecla-Llevant, que ha donat l’espai i la capacitat que l’edifici de la Rambla Vella no podia oferir. S’ha construït l’hospital del Vendrell que atén el Baix Penedès i que ha assumit el funcionament de totes les àrees bàsiques de la salut d’aquesta zona i part del Tarragonès (Torredembarra i Centre d’alta resolució de Vila-

seca).

Oberta al camp social, presta atenció a residències de Gent Gran (Tarragona Llevant i Ponent), llars d’infants (Tarragona, la Riera i la Nou de Gaià), centres de dia (Constantí i Pobla de Mafumet), fundacions (Estela i Casa sant Josep) i Casa d’Infants (Tarragona).

Aquest és el present, però volem anar vers el futur. Això ens demana atenció, visió i reflexió. Cal ser conscients que no serem dignes del passat si no preparem l’esdevenidor.

Durant segles el nostre hospital va ser l’únic centre sanitari de la ciutat, mentre que avui n’hi ha d’altres, de la qual cosa ens n’alegrem.

Creiem que el nostre camí per seguir endavant és el d’una col·laboració sincera i eficaç que tingui per primer objectiu el millor servei dels malalts i necessitats amb les menors despeses possibles.

| Desembre de 2014

550猫 aniversari Fundaci贸 Hospital Santa Tecla | XVII

XVIII | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Desembre de 2014 |

Amb dos hospitals (Santa Tecla i el Vendrell), 6 àrees bàsiques de salut i una àmplia xarxa de centres d’atenció primària i consultoris mèdics al Tarragonès i al Baix Penedès, la Xarxa de Santa Tecla és actualment la consolidació d’un projecte assistencial que la societat tarragonina va començar a construir ja fa vuit segles

Xarxa de Santa Tecla, un model vigent amb arrels històriques Els orígens de la Xarxa Fa més de vuit segles que Tarragona lidera la sanitat del sud Catalunya. Tot es va iniciar amb l’engegada del primer hospital del territori reconquerit al sud de Catalunya, situat a la ciutat de Tarragona al segle XII (any 1171). Des de llavors, successives generacions de tarragonins van assumir com a seva la funció de donar resposta a les necessitats sanitàries i socials dels seus veïns. Però, la veritable clau en el resultat del centre hospitalari està en els seus treballadors i treballadores, persones dedicades a la cerca de l’excel·lència ètica i professional i amb una gran vocació de servei als altres.

Precisament aquest any es compleix el 550è aniversari de la fusió d’aquest primer hospital amb un altre que tenia la ciutat des d’uns anys abans.

Així va néixer l’actual Fundació

de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, model que ha permès donar un servei assistencial de manera ininterrompuda fins avui.

La Xarxa i el model sanitari català Des de la reinstauració de l’autogovern a Catalunya, i amb el traspàs de competències en sanitat l’any 1980, la Generalitat dissenya el seu propi model sanitari, i ho fa a partir dels hospitals existents per tot el territori català. L’any 1983 publica el document «Desplegament del Mapa sanitari de Catalunya». En el volum 3, pàg. 129, identifica l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla com a hospital general de tipus Fundació amb 160 llits i quatre incubadores.

L’any 1987 es publica el «Pla de Reordenació hospitalària de Catalunya», que incorpora els

estàndards per a l’acreditació i funcionament de la XHUP (Xarxa Hospitalària d’Utilització Pública de Catalunya), que queda finalment consagrat l’any 1990 amb la Llei 15/1990, de 9 de juliol, d’ordenació sanitària de Catalunya. A la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla se li assigna un territori de responsabilitat per a l’atenció especialitzada, concretament una part del Tarragonès i el Baix Penedès. La creixent demanda al Baix Penedès fa que la Fundació de Santa Tecla construeixi un hospital al Vendrell, inaugurat l’any 2005, que passa a formar part també de la XHUP. Amb dos hospitals (Santa Tecla i el Vendrell), la gestió de 6 Àrees Bàsiques de Salut (ABS) i una àmplia xarxa de Centres d’Atenció Primària (CAP) i consultoris mèdics, la Xarxa de Santa Tecla és actualment la consolidació del projecte assistencial que la societat

tarragonina ja va forjar per a ella mateixa en època medieval.

La Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, amb una plantilla estable de més de 2.000 professionals i més de quaranta centres assistencials repartits al Tarragonès i al Baix Penedès, ha tingut un paper clau en la consecució d’un sistema sanitari accessible i de qualitat a la zona de major creixement demogràfic de Catalunya de les últimes tres dècades. La institució dóna cada dia cobertura sanitària a una població de més de 180.000 habitants i evita milers de desplaçaments anuals de pacients fora del seu àmbit geogràfic.

La Xarxa Social i la Llei de la Dependència En l’àmbit de la geriatria, conseqüència de l’increment de la demanda per l’allargament de l’esperança de vida, la Xarxa

ha construït dues residències a Tarragona (una en Llevant i l’altra en Ponent) amb un total de 300 llits. També gestiona centres de dia geriàtrics, hospitals de dia i serveis d’atenció a domicili a diversos punts del territori.

A l’apartat de l’atenció a la infància, amb la gestió de quatre guarderies, un CDIAP (Centre Desenvolupament Infantil Atenció Precoç) i, recentment, la incorporació de la Fundació Casa Sant Josep (que té com a finalitat l’atenció a nens, adolescents i joves en situació de risc social, amb una residència i el servei d’acolliment per a les adopcions).

En l’atenció a la discapacitat, amb un CET (Centre Especial de Treball), i recentment les incorporacions de la Fundació Estela (per a la protecció de la discapacitat intel·lectual), un Taller Ocupacional, un Servei d’Inserció laboral, una escola especial i una residència.

550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla | XIX

| Desembre de 2014

Atenció sanitària

FREQÜENTACIÓ URGÈNCIES H. STA. TECLA MÉS DE 200 ENTRE 100 i 200 ENTRE 50 i 100 ENTRE 10 i 50 < DE 10

L

’atenció a la ciutadania autòctona i desplaçada, que es fa a través de dos centres hospitalaris de referència al Vendrell i a Tarragona i d’un total de sis Àrees Bàsiques de Salut, conforma el gruix de l’activitat desenvolupada per la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla a les dues comarques.

L’any 2013 la institució va atendre prop de 220.000 persones en 1 milió de visites (amb una circulació diària mitjana de 13.000 persones pels centres de la institució).

BAIX PENEDÈS INTERIOR TARRAGONA 7 (SANT SALVADOR) EL VENDRELL EL MORELL

TARRAGONA 1 (BONAVISTA)

CONSTANTÍ

TARRAGONA 4 (LLEVANT)

TARRAGONA 2 (TORREFORTA) VILA-SECA SALOU

CALAFELL

TORREDEMBARRA

TARRAGONA 6 TARRAGONA 5 TARRAGONA 3 (JAUME I)

TARRAGONA 8 (MURALLES)

FREQÜENTACIÓ URGÈNCIES H. VENDRELL MÉS DE 200 ENTRE 100 i 200 ENTRE 50 i 100 ENTRE 10 i 50 < DE 10

BAIX PENEDÈS INTERIOR TARRAGONA 7 (SANT SALVADOR) EL VENDRELL

U

n dels principals indicadors de l’atenció sanitària prestada per la Xarxa de Santa Tecla el trobem en l’activitat quirúrgica. L’any 2013 les sales d’operacions de la institució van realitzar més de 9.000 intervencions en totes les especialitats (un 5% més que l’exercici anterior). Aquest increment de l’activitat dóna una major resposta a les necessitats de la població i permet escurçar les llistes d’espera.

EL MORELL TARRAGONA 1 (BONAVISTA)

CONSTANTÍ

TARRAGONA 2 (TORREFORTA) VILA-SECA SALOU

CALAFELL

TORREDEMBARRA TARRAGONA 4 (LLEVANT)

TARRAGONA 6 TARRAGONA 5 TARRAGONA 3 (JAUME I)

TARRAGONA 8 (MURALLES)

218.508 persones ateses circulació diària 113.048 persones 9.923 intervencions quirúrgiques Dades d’activitat sanitària i social a 31 de desembre de 2013

Atenció social Gent gran

Infància

614

472

E

l vessant de l’atenció social ha anat guanyant pes any rere any en el si de la institució, fins al punt que la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, en estreta col·laboració amb les administracions compenents, és l’organisme tarragoní que actualment presenta el catàleg de serveis socials integral més important al territori. El camp d’actuació de la Xarxa de Santa Tecla dins de l’àmbit social està especialment adreçat a cobrir les necessitats dels col·lectius més vulnerables: la tercera edat, la infantesa i les persones amb discapacitat.

L’atenció a la gent gran es presta des de les residències geriàtriques Santa Tecla Llevant i Santa Tecla Ponent (Tarragona) i el centre de Sant Antoni Abat (l’Arboç), on també s’ofereix el servei de Centre de Dia per a aquells usuaris que pernocten als seus domicilis particulars. Aquesta oferta es complementa amb els centres de dia de Constantí i de la Pobla de Mafumet i amb el programa de dinamització Gent Gran Activa.

L’atenció a la infantesa es presta des de tots els seus vessants. En l’àmbit educatiu,

Discapacitat

195

Serveis comunitaris

407

la Xarxa de Santa Tecla gestiona un total de 4 llars d’infants a Tarragona, la Riera de Gaià i la Nou de Gaià. Amb el CDIAP (Centre de desenvolupament infantil Santa Tecla) la institució diagnostica i tracta de manera interdisciplinària nens de 0 a 6 anys amb dificultats en el desenvolupament en el seu entorn familiar i social. La cobertura al col·lectiu infantil en perill d’exclusió es dóna a través de la Fundació Casa Sant Josep i el Centre d’Acollida de Menors Santa Tecla a través de diferents programes en conveni amb l’Administració i que permeten trobar la millor solució en cada cas en totes les franges d’edat dels 0 als 18 anys.

L’atenció a la dependència de les persones discapacitades del territori és una de les missions importants de l’àrea social de la Xarxa de Santa Tecla. En l’àmbit educatiu, a través de la Fundació Estela la institució dóna servei amb l’Escola d’Educació Especial (CEE), a més d’oferir una llar residencial per als casos que ho requereixen. En l’àmbit ocupacional, la institució gestiona el Centre especial de Treball Santa Tecla amb diverses activitats laborals per a gent discapacitada (bugaderia industrial, serveis generals, jardineria-hort i farmàcia).

Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) Tarragona

13.234 visites de treball social | Més de 120.000 hores de servei a la comunitat

XX | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Desembre de 2014 |

Equipaments sanitaris i socials ESPECIALITZADA Centres d’internament

PRIMÀRIA ABS Tarragona IV

144 llits | 7 consultes | 5 sales d’operacions | 27 boxes d’urgències

ABS Arboç

Consultori El Catllar

Hospital Santa Tecla

Hospital del Vendrell

98 llits | 22 consultes | 4 sales d’operacions | 20 boxes d’urgències

Consultori Sant Jaume dels Domenys Consultori Banyeres Consultori Llorenç

Centres ambulatoris

ABS Vendrell

Hospital Lleuger Llevant

37 consultes | 2 sales d’operacions | 18 Hospital de Dia

Centre Torredembarra Centre Vila-seca Centre Calafell Centre Vendrell

Consultori Albinyana Consultori Bellvei Consultori Coma-ruga Consultori La Bisbal Consultori Santa Oliva Consultori Les Peces

ABS Calafell

Consultori Segur de Calafell

ABS Vila-seca

DISCAPACITATS CET Santa Tecla

Consultori La Pineda Consultori La Plana

ABS Torredembarra

CET Bugaderia 47 places

CET Jardineria

Fundació Estela STO-SOI Estela 75 places

Llar Residència Estela 32 places

Escolta Estela

SERVEIS A LA COMUNITAT Serveis Socials

Servei d’Ajuda a Domicili Tarragona 407 usuaris i usuàries

Consultori Altafulla Consultori Bonastre Consultori Creixell Consultori La Nou de Gaià Consultori La Pobla de Montornès Consultori La Riera Consultori Roda de Berà Consultori Salomó Consultori Vespella

75 places

4ZeT ` T _T 9haWTV\ FTagT GXV_T _T VbaY\Ta T W\cbf\gTWT Xa abfT_geXf cXe T _¹XkXVhV\ \ `TagXa\`Xag WX _Xf fXiXf \afgT_Ã_TV\baf W¹[bgX_Xe\T eXYe\ZXeTV\ \ V_\`Tg\gmTV\ !

INFÀNCIA Ensenyament

Llar d’Infants Llevant 74 capacitat | 5 aules

Llar d’Infants Bonavsita 74 capacitat | 5 aules

Llar d’Infants La Nou de Gaià 30 capacitat | 2 aules

Llar d’Infants La Riera de Gaià 41 capacitat | 3 aules

Serveis Socials

Casa d’Acollida Loreto 12 places

CDIAP

Casa Sant Josep CRAE-CSJO 34 places

Preadoptius - CSJO CAF- CSJO SIFE - CSJO

GENT GRAN Residències 200 places

Santa Tecla Ponent Santa Tecla Llevant

Centres de Dia

Ponent Constantí La Pobla de Mafumet

550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla | XXI

| Desembre de 2014

OPINIÓ

Joan Maria Adserà

Gerent Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla

Un èxit de Tarragona

P

arlar d’una institució que ha estat capaç de perdurar en el temps més de 800 anys és quelcom extraordinari. Un èxit només explicable gràcies a la implicació i a la voluntat de successives generacions de tarragonins i tarragonines que, al llarg dels segles, han treballat i defensat l’existència d’un centre per guarir les persones a la ciutat.

Les parets de l’Hospital de Santa Tecla, allotjat en la seva ubicació actual des del 1588, guarden infinitat d’històries protagonitzades per homes i dones de casa nostra. De pacients, de famílies senceres, de professionals... Històries plenes d’humanitat que són les que realment aporten un significat a la commemoració d’una efemèride, sobretot, quan es tracta d’una institució. Sense les persones, les veritables protagonistes d’aquesta història des del seu inici allà al segle XII fins a l’actualitat, l’Hospital de Santa Tecla ara segurament només seria un record d’unes quantes línies en els llibres d’història i les cròniques

antigues de Tarragona. El fet que en ple segle XXI la ciutat disposi d’un equipament sanitari de tan llarga tradició és un èxit de tots plegats. Primer de tot, de la gent tarragonina, que des d’èpoques medievals i amb la societat encara per estructurar, ja es va mostrar solidària i sensible envers les persones sense recursos i sense auxili. També és mèrit de les successives administracions que hi han donat suport al llarg dels segles, dels diferents gestors que l’han portat pel bon camí i, evidentment, de tots els professionals sanitaris que, amb el seu esforç diari i anònim, han fet possible que l’Hospital de Santa Tecla hagi donat servei de manera ininterrompuda durant vuit segles, superant guerres, canvis de règim, revolucions socials, epidèmies... L’hospital sempre ha estat al costat de Tarragona. Igual que la ciutat ha estat al costat de l’Hospital.

Aquesta història d’èxit, en els darrers temps ha culminat amb la consolidació del projecte d’atenció integral a la persona que els nostres avantpassats

van iniciar. L’Hospital de Santa Tecla, que fins fa poques dècades encara era un hospital merament de beneficència, ha evolucionat cap a un centre modern i preparat per a l’atenció del conjunt de la ciutadania. I tot això preservant els

seus valors fundacionals, datats de l’any 1464. Un èxit que des de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, entitat garant d’aquests valors en ple segle XXI, volem agrair als tarragonins i les tarragonines.

Moltes gràcies i felicitats.

XXII | 550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla

Desembre de 2014 |

SALUTACIONS

JOSEP FÈLIX BALLESTEROS

JO SEP P O BLET

A LC A L D E D E TA R R A G O N A

TAR R AGONA

FEDER IC ADAN P RESIDENT DEL

PRESIDENT DIPUTACIÓ DE

CONSELL COMARCAL DEL TARRAGONÈS

El tarannà de Tarragona

Compromís social i vocació de servei

Una història que va començar aquí

L

M

S

a memòria col·lectiva de Tarragona constitueix l’ADN de la nostra ciutat, així sumem generacions d’homes i dones, inquietuds i sensibilitats per fer un llarg camí de segles d’evolució social al servei de les persones. 550 anys són un eternitat que demostra l’arrelament de l’Hospital de Santa Tecla a la nostra ciutat. L’esperit cristià que va escampar pel món un missatge de pau, compassió, cultura i salvació, forma part del tarannà de Tarragona amb valors socials com la convivència, la tolerància i la solidaritat.

Aprofito l’avinentesa per agrair la tasca de la Xarxa de Santa Tecla i l’esperit renovat d’amor al proïsme de la fundació. Per molts anys d’èxit.

és de 500 anys al servei de les persones situen la Fundació Hospital Sant Pau i Santa Tecla com un referent d’assistència sanitària al territori. Des dels seus orígens, al segle XII, –aleshores l’hospital estava ubicat a l’actual seu del Consell Comarcal del Tarragonès i gestionat pel Capítol Catedral–, fins a la constitució de l’actual Fundació, al segle XV, aquesta institució ha donat sempre resposta a les necessitats sanitàries i socials dels tarragonins i les tarragonines.

Els avenços de la medicina i l’excel·lència dels equips professionals que han format part de la Fundació al llarg dels anys han convertit l’entitat en un autèntic puntal de la salut a les comarques de Tarragona. Actualment, integrada a la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, la Fundació segueix treballant, dia a dia, pel camí de l’eficiència, la qualitat i la vocació de servei. 550 anys de compromís social i servei ininterromput mereixen el reconeixement de tothom.

Per molts anys!

egons els documents històrics, el dia 15 de desembre de 1464 (enguany fa 550 anys) es funda l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, que estava ubicat on avui tenim la seu del Consell Comarcal del Tarragonès.

L’origen de l’edifici, que anteriorment ja tenia ús d’hospital, ve del testament de l’Arquebisbe Hug de Cervelló, que va encomanar construirlo al segle XII. Aquest edifici sempre ha estat singular. És per això que treballar en aquest emplaçament històric genera unes emocions especials. Moltes felicitats per l’aniversari d’una història que va començar aquí.

| Desembre de 2014

550è aniversari Fundació Hospital Santa Tecla | XXIII

JOAQUIM NIN D E L E G AT D E L G O V E R N DE L A GE NE R AL ITAT A TAR R AGONA

Fundació Hospital de Santa Tecla: de pares a fills

E

l dret civil català es caracteritza per la voluntat de conservació del patrimoni, amb la figura de l’hereu. Això ha fet que, durant molt de temps, s’hagin conservat finques i masos amb entitat pròpia dins d’una mateixa família. Han passat, durant generacions, de pares a fills. A Tarragona hi ha una altra mena de patrimoni, mig material mig immaterial, que també ha anat passant durant generacions. La Fundació Hospital Santa Tecla, de la qual commemorem el 550è aniversari, és, pel seu origen i vinculació, mig civil mig eclesiàstic, un patrimoni col·lectiu a Tarragona, i encara ho és més en la manera com se’l sent a la ciutat i més enllà de la ciutat.

Santa Tecla –perquè molta gent ja l’anomena així directament– és sentit com a propi per la ciutat, no només per dret –a través de l’Ajuntament– sinó, sobretot, perquè tenim la sensació que hi ha estat sempre, com una companyia atenta i vigilant de la nostra salut i el nostre benestar. Una mena de germà gran –en el millor sentit de la paraula– que vetlla per nosaltres quan estem malalts o quan necessitem un cop de mà per vellesa o per un mal pas.

L’hospital i la mateixa fundació han durat per diversos motius. En primer lloc, i el més important, perquè han estat, i són, útils. Les institucions han de servir per alguna cosa, i això ha de ser veritat i s’ha de notar. I si no serveixen acaben fent nosa i el més sensat és reformar-les o directament substituir-les. Si la Fundació Hospital Santa Tecla ha arribat fins avui, i hi arriba amb tota la intenció de continuar uns quants segles més, és perquè és útil a la comunitat. I en segon lloc –i, de fet, continuació del primer– la Fundació ha estat i és útil tot aquest temps perquè ha sabut adaptar-se a les noves necessitats i a les noves maneres de fer. Han canviat moltes coses en aquests cinc segles i mig. Han sorgit malalties noves, ha canviat la nostra resistència i la mateixa percepció del dolor o del mal ras i curt. Ha canviat moltíssim la manera d’encarar la malaltia, amb mètodes molt més científics i sovint sofisticats. Avui necessitem un cop de mà per atendre persones grans que no es poden valdre del tot, ho necessitem per a les famílies i ho necessitem socialment per a les persones soles. Avui prevenim més que abans, perquè sabem més que abans. Tot això ha canviat i jo diria que per bé, o, almenys, molt majoritàriament per bé. Però hi ha coses que no han canviat i també ha estat bé que no canviïn.

Cinc segles i mig, i els que ja feia que funcionava l’hospital, abans de la mateixa Fundació, són molts anys d’experiència. La dita fa «si funciona, no ho toquis». Santa Tecla, la Fundació, ha funcionat bé, funciona. Segur que ho continuarà fent.

XXIV | 550猫 aniversari Fundaci贸 Hospital Santa Tecla

Desembre de 2014 |

Social | 37

| 17 de desembre de 2014

X A RX A S ANI TÀR I A I S O C I A L D E S AN TA T ECLA

L’atenció precoç al CDIAP Santa Tecla És important detectar qualsevol trastorn en el neurodesenvolupament dels infants per tal de poder iniciar el tractament més adequat a temps Els professionals CDIAP Santa Tecla

Maria José Mas, Neuropediatra del CDIAP

L

a infància és el període del desenvolupament de la persona. Els nens no només creixen i augmenten de pes sinó que a més van adquirint totes les habilitats necessàries per a una vida adulta autònoma. Des de les més precoces i bàsiques –com caminar, parlar, controlar els seus esfínters– a les més complexes –com afirmar la seva identitat, analitzar la informació i prendre decisions raonades– que succeeixen en l’adolescència. A aquest procés cap a l’autonomia personal se l’anomena neurodesenvolupament.

En les diferents visites del programa de l’infant, el pediatre avaluarà el neurodesenvolupament de la criatura. El metge ha de plantejar-se si el neurodesenvolupament és normal, si hi ha alguna variant del neurodesenvolupament normal no patològica o si hi ha un retard o trastorn del neurodesenvolupament. Si troba un problema disposa del suport del centre de desenvolupament infantil i atenció precoç (CDIAP) on, a més d’estudiar la causa del problema, iniciaran el tractament més adequat a cada cas. Per això davant del dubte és millor no demorar-se, ja que com més aviat comencem el tractament millors seran els resultats a llarg termini.

Què és el CDIAP? És un centre en el qual treballen professionals que pertanyen a diferents disciplines mèdiques, psicològiques, educatives i del treball social. S’ofereix atenció

del

Estan especialitzats en neurodesenvolupament, dotats de molta paciència i són capaços de relacionar-se molt bé amb els nens. Tots els professionals (fisioterapeutes, psicomotricistes, logopedes, assistents socials, psicòlegs i neuropediatres) intervenen en els processos del CDIAP, la seva participació depèn tant de la seva formació i comesa com de les característiques de cada nen.

Els pares al CDIAP

precoç a la població infantil de 0 a 6 anys d’edat que pateix o està en risc de patir trastorns del neurodesenvolupament.

A més, els professionals del CDIAP coordinen la seva tasca amb els recursos de la seva zona i s’impliquen en la comunitat.

L’atenció precoç, també anomenada intervenció o estimulació primerenca, té com a objectiu principal detectar quines són les capacitats de cada nen per desenvolupar-les al màxim, i assolir així la seva plena autonomia personal.

Com funciona?

La majoria de les vegades els nens van al CDIAP derivats des dels serveis sanitaris o des de l’escola, on és més fàcil la detecció de les dificultats. També poden acudir per iniciativa de la família, preocupada pel neu-

Per a cada nen s’estableix un programa de tractament global i individualitzat amb l’objectiu de millorar el seu desenvolupament neuronal

rodesenvolupament del nen.

S’inicia l’atenció amb la valoració inicial de la situació de l’infant. És un procés difícil que requereix coneixements especialitzats i enorme experiència.

Inclou la recollida d’informació, l’avaluació del nen i el seu

entorn, l’elaboració de les hipòtesis diagnòstiques i el disseny d’un pla d’intervenció. Finalitza amb l’entrevista de devolució a la família, en la qual s’explicarà amb detall quina és la situació evolutiva del nen, les seves possibles causes i els tractaments que es poden oferir al CDIAP. Per a cada nen s’estableix un programa de tractament global i individualitzat amb l’objectiu de millorar les condicions del seu neurodesenvolupament. El joc és l’essència de la infància, el seu mitjà d’aprenentatge i, per tant, l’eina de l’estimulació. S’ha d’adequar al moment evolutiu, les capacitats i gustos del nen.

Les intervencions terapèutiques en neurodesenvolupament tenen resultat només a llarg termini. El tractament serà llarg en tots els casos, alguns diversos mesos; altres, anys.

L’atenció precoç té més èxit quan es dirigeix l’atenció a tota la família. Les intervencions terapèutiques en neurodesenvolupament són llargues i sovint continuen després de l’alta del CDIAP. Per això és imprescindible que els pares participin i treballin conjuntament amb l’equip del CDIAP per conèixer millor l’infant, posar-se d’acord i col·laborar amb els objectius planejats en cada etapa.

Els professionals han de transmetre la «filosofia» de l’estimulació als pares i afavorir la seva implicació activa perquè puguin continuar a casa allò que els han ensenyat i reforçar la relació amb el seu fill L’estimulació no és una obligació pesada, rutinària i avorrida.

Tampoc persegueix l’aprenentatge mecànic i repetitiu d’una tasca perquè surti a la perfecció. S’ha d’orientar a desenvolupar al màxim les capacitats de cada nen perquè gaudeixi d’una manera efectiva de la interacció amb el seu entorn.

Per més informació consulteu el blog www.neuropediatra. org.

38 | Opinió

17 de desembre de 2014 |

OP INIÓ

JOSEP GIL

RICARD CH ECA

PREVERE

PE R IODISTA

Un Nadal diferent

El meu país i el de Rajoy

E

E

l quart diumenge d’Advent d’enguany ens proposa la figura de Maria, la “plena de gràcia”, com la va saludar l’Àngel en l’episodi de l’anunciació. Això va passar, diguem-ho així, el 25 de març de l’any 0, en l’etapa definitiva de la “història de la salvació”. Després, el 25 de desembre del mateix any, del si de la “plena de gràcia” va néixer el qui és l’autor de la gràcia i de la salvació (que per això porta el nom de Jesús, que vol dir “salvador”), el Déu-amb-nosaltres.

Aquest va ser el primer Nadal, un Nadal que té el seu origen en la fe d’una donzella, Maria de Natzaret, que va haver de deixar enrere moltes conviccions, moltes seguretats i moltes conveniències per tal que la Paraula arribés i fes niu en la seva ànima. El Déu-infant que va néixer en el primer Nadal, havia estat primer un Déu menut, menut com un gra de mostassa, com el pom d’una agulla, absolutament inerme, que necessitaria tot l’amor d’una dona per esdevenir el Déu-amb-nosaltres. El Déu-infant que va néixer en el primer Nadal havia estat la Paraula silenciosa del Pare que, en el si de la seva mare i durant nou mesos, va aprendre a parlar i, per això, en néixer, aquell qui era la Paraula va esclatar en un plor.

Nadal és patrimoni de la humanitat i, per això, tothom pot celebrar-lo com vol. No hi ha res a dir si el món en què tot es ven i es compra en vol fer la gran festa del consum. No hi ha res a dir si, si més no un dia a l’any, els homes i les dones volen aparcar la mesquinesa que els fibla i volen ser homes i dones de bona voluntat; i, per això mateix, també hem d’acceptar que hi hagi homes i dones que, quan s’acosta Nadal, es vegin amenaçats com si fos una mena de tsunami. Però, per a nosaltres, els cristians, Nadal hauria de ser d’alguna manera una rèplica del primer Nadal.

Deixeu-me que us ho expliqui millor o, si més no, que ho intenti. Per Nadal hauria de néixer, cada any, alguna cosa nova que hem anat madurant amb fe durant els nou mesos (en aquest cas, simbòlics) de la gestació. Cada any hauria de néixer, per Nadal, el projecte de conversió personal que hem anat gestant dins nostre, una conversió al Déu vivent i als homes i a les dones que Déu estima, una conversió que ens hauria de fer diferents. Cada any, per Nadal, hauria de néixer en la comunitat cristiana el projecte d’una Església més fidel a les seves arrels i més oberta al nostre món, una Església més “poble de Déu” i més “enviada” (i, per tant, menys centrada en si mateixa). Cada any, per Nadal, els cristians hauríem de fer l’esforç per a descobrir i escoltar els dolors de part d’un món que vol sortir de les estretors que l’ofeguen i viure en la solidaritat, la justícia i la pau, que és la condició dels fills de Déu.

Però, aleshores, Nadal no és només un dia assenyalat del calendari, o no ho és d’un calendari marcat amb tot el rigor del temps que passa. Nadal és cada dia i Nadal és cada moment de la vida de les persones. I celebrar Nadal és celebrar la joia i l’esperança que sempre acompanyen els esforços dels individus i dels pobles que cerquen la llibertat.

A la taula del meu Nadal hi voldria asseure a tots. Però, com que això no pot ser, i com que ni tan sols tinc una taula on asseure’m per Nadal, celebraré Nadal amb els ulls ben oberts. Sé que, per Nadal, caurà, del cel, una llàgrima, i voldria que aquesta llàgrima em netegés els ulls per a veure-hi més clar.

l govern de l’estat fa bandera de la transparència en crear una pàgina web on es pot conèixer, amb detalls, els sous dels membres del govern i alts càrrecs. Confesso que em va sorprendre que el president Mariano Rajoy cobri menys que el seu cap de gabinet. Tot i que no ho entenc, dedueixo que deu haver-hi alguna raó de pes.

Vull pensar que la remuneració res té a veure amb la capacitat. Defenso que els càrrecs públics han de ser ben pagats per evitar temptacions i alimentar el pop corrupte que s’ha arrelat a Espanya. Felicito el govern de la nació per haver pres la decisió de fer un pas més en direcció a la transparència. Hi ha aspectes a millorar en el lloc web, per convertir-lo en més àgil i evitar que els que el vulguin consultar facin marxa enrere perquè, abans d’accedir-hi, són sotmesos a una bateria de preguntes personals.

Pel que fa a transparència, Espanya no pot donar ni exemple ni lliçons. I el govern de Mariano Rajoy no és, exactament, sinònim de transparència ni de

TERESA D UCH E SC R IPT OR A I BLOGUERA A HT T P://SAL SA-F IC C IO. B L OGSPOT.C OM

Sister Act, very sister, very act

S

empre m’és prou temptador començar una columna amb un tema d’actualitat. Es tractaria de parlar dels inamovibles –que d’actualitat res–, de la violència en el futbol –per desgràcia, sovint d’actualitat– o de l’emprenyada que està l’atmosfera –cada cop més protagonista de l’actualitat. Però com que ve Nadal i l’autoajuda recomana contagiar bon rotllo perquè a la vegada se t’encomani a tu mateix, avui parlaré d’un espectacle que em va fer passar molt bona estona.

Després d’anar a veure el musical, l’equip de Sister Act em va enviar una enquesta per saber si m’havia agradat.

La segona pregunta la vaig haver d’aclarir a les Observacions perquè les respostes, numèriques, no podien reflectir la meva opinió. El musical ha acomplert les seves expectatives? Em preguntaven. Acomplert? Nooooo! Les ha superat amb escreix.

Des que van tornar els musicals a Barcelona n’he anat a veure uns quants i aquest em feia gràcia, però pel fet de no conèixer-ne massa les cançons que s’hi interpretaven, pensava, no m’agradarà tant com els altres. La conclusió és que tant se val que les cançons no siguin conegudes. Tot és començar a escoltar-les i ja et posaries a ballar, encomanada del ritme i de l’entusiasme de les monges, el pinxo i els seus sequaços i el mossèn.

No sé si em va engrescar tant perquè sempre m’ha agra-

claredat en la comunicació. Darrerament, Rajoy va dir que la crisi a Espanya ja és història. Confesso que vaig quedar petrificat en sentir-lo. No sé en quin país viu o creu que viu el president espanyol.

Però, segur que no és en el mateix que jo. En el país on visc (sobiranismes a banda) hi ha molts aturats, poques opcions de futur pels joves, l’estat del benestar està amenaçat, la corrupció és el pa de cada dia i la justícia està qüestionada. Visc en un país on els avis ajuden –amb la seva mísera pensió– els seus fills i néts i alguns nens tenen problemes per menjar. El meu país no és tan meravellós com el del president Rajoy. En el meu país la crisi persisteix i fa molt de mal. Visc en un país on, a la carta als Reis, alguns nens demanen menjar relegant a un segon pla les joguines. I és normal que el meu país siguin ben diferent del de Mariano Rajoy. Ell només coneix l’abundància. Cap dels seus lacais viu malament. Al contrari, la majoria té comptes a Suïssa o ha canviat la seva vida a base de sobres. Des que el PP va arribar al govern, la desigualtat entre espanyols és més real que mai. Molts viuen de la solidaritat mentre el govern retalla drets socials i econòmics. Mentre la plana de la transparència publicitada pel govern de Rajoy posa en evidència que mentre uns encorbatats viuen agafats a la mamella de l’estat, d’altres han passat de ser mileuristes a cobrar 600 euros i a lluitar per evitar els desnonaments. Aquest és el país real, el país que Rajoy, malauradament, només coneix pel plasma. És curiós que tot és més bonic i esperançador quan ens acostem a les eleccions. En fi... Bones Festes!!!

dat ballar o especialment pel meu passat en col·legi de monges. Era com si les veiés, a les meves: la intransigent, l’ombra de la intransigent, la que rebia els cops, la mística, la cagadubtes, les del ramat, amb els seus cants desafinats –més les del musical que les meves– fins que de sobte es despertaven de la seva letargia i descobrien que hi havia vida fora de les regles conventuals. I quina vida!!! Només vaig poder treure la vista de l’escenari una sola vegada per mirar-me el públic, però estaven com jo, amb la mirada fixada en l’espectacle com hipnotitzats; una hipnotització en moviment continu a ritme de soul, que només trencaven per aplaudir clamorosament una vegada i una altra.

El millor moment, per mi, quan comencen a cantar i a ballar com posseïdes per un esperit... celestial. I els millors números els que fan amb l’hàbit auster i estricte, més que quan s’abillen amb lluentons. Res més divertit que veure un grapat de monges, amb hàbit, que acaben de descobrir el plaer de saltar al ritme de la música i que, a més a més, no és pecat.

La protagonista Germana Maria Clara, en la vida mundana, Deloris, interpretada per Mireia Mambo, genial i amb una veu que tomba d’esquena les germanes la primera vegada que la senten, i els espectadors, durant tota l’obra. El mossèn, interpretat per Fermí Reixach, a qui mai no havíem vist tan despentinat, ni en la seva magnífica interpretació en Mort accidental d’un anarquista, allà cap a l’any 1981. L’Àngels Gonyalons, a qui hem pogut gaudir en moltes obres teatrals i musicals, magistral en el paper de mare superiora, el contrapunt necessari al personatge protagonista. La Sílvia Cruz, en el paper de Germana Maria Làzaro, on no deixa de ser mai Sílvia Cruz, i que, no obstant això, no fa més que enriquir el personatge, amb els seus gags esbojarrats que ens fan riure i plorar de riure. No conec la resta dels actors i actrius, però cadascun en el seu paper, senzillament perfectes. Tots junts fan que l’obra sigui tal com diu el reclam, «terapèutica» i jo potser estic malalta, però estic pensant, estic pensant... Potser la torno a veure abans no la treguin de cartell!

Opinió | 39

| 17 de desembre 2014

OP INIÓ

JOAN ARAGONÈS

ALEJAN D RO PÉREZ

MO S S È N

C OAC H

No tots els camins van a Betlem

D

iu el conegut “Poema de Nadal” d’en Josep Mª de Segarra:

Tots els camins van a Roma, tots els camions, ja ho sabem!

Tots els camins van a Roma, Però no van a Betlem!...

A Betlem ha nascut l’Infant diví!

Per anar a Betlem, només hi ha un sol camí!

Aquesta idea tan bellament expressada pel poeta constitueix el missatge del Nadal que estem a punt de celebrar. Ens presenta un tríptic ben conegut: Betlem, un poble petit, com a bressol del Messies. Maria, la seva mare, com una noia senzilla de poble. I el mateix Messies, el Fill de Déu, gestant-se en el si d’una dona, com qualsevol altre infant.

Betlem mai tingué cap importància política ni sociològica. Havia estat, és veritat, el poble nadiu de David, però res més. Maria no tenia cap títol nobiliari, ni pertanyia a una família benestant. Una noia perfectament desconeguda. No cridava l’atenció ni pel seu físic, ni per la seva posició social. Hauria après a cosir i a teixir, i poca cosa més. Aquest fet va escandalitzar el filòsof pagà Cels, del segle II, que en polèmica amb els cristians escrivia d’ella: «Una pobra pagesa que vivia del seu treball. Una dona sense fortuna ni naixement noble. Perquè ningú, ni tan sols els seus veïns, la coneixia... Repugna a un déu que hagi estimat una dona així». Davant d’un judici com aquest cal pensar: no serà que nosaltres ens hem acostumat massa a aquestes coses, que ja no ens entusiasmen perquè abans no ens hem escandalitzat?

El Messies el descrivien fort i gloriós, una espècie de “superman”. Però el Messies no baixa del cel espectacularment, sinó que es desprèn de la seva glòria i neix com un infant de tants. Quants es van assabentar de la seva existència abans del seu baptisme?.

Després, durant cent anys, quina persona culta va parlar d’ell? Déu escull els senderons de la petitesa, de la humilitat, i no del poder ni de la glòria . I el Déu humil, quan es manifesta amb vestits humans, elegeix persones humils. Quan ho aprendrem?

C/ La Unió, 45, 1r -2a 43001 TARRAGONA Tel./Fax. 977 236 908

statecla@clinicadentalsantatecla.es

MÉS DE 25 ANYS AMB VOSTÈ

El Nadal mola

E

ls llums brillen, els arbres surten com bolets i les tendes s’omplen de gent comprant regals d’última hora per l’amic invisible (sort que els Reis són mags i els nens tenen els seus regals assegurats). Per què? Perquè ja és Nadal. En aquesta època ens envaeix un bon rotllo que algunes persones s’encaparren a criticar. Aquest article va per tots aquells que pensen que això només és una festa hipòcrita del capitalisme consumista; si en coneixes algun, passa-l’hi: La festa del sol: «Jo no sóc cristià, no tinc res a celebrar». Per si no ho saps, el Nadal és anterior a Crist i

JAUME P UJO L AR QU E B ISB E ME T R OPOL ITÀ DE TAR R AGONA I PR IMAT

Palau i estable

U

na bonica llegenda talmúdica explica que damunt del llit de David hi havia penjada la seva arpa, i que a l’alba un ventijol suau en movia les cordes i aquesta per ella mateixa entonava un himne. Quan li van preguntar a Eugenio Zolli, gran rabí de Roma, com va arribar a ser cristià, es va referir a aquesta llegenda i va dir que va ser una cosa així: de la mateixa manera que David sentia tocar l’arpa sense esforç, també ell va sentir el toc de la mà de Jesucrist en la seva ànima.

Així va entrar Déu en el món quan es va encarnar en la Mare de Déu. Molts pensaven que el «fill de David», el Messies promès i esperat durant segles, quan arribés irrompria amb estrèpit i majestat. No deixaria dubtes sobre qui manava. En canvi va venir de la manera més senzilla possible: encarnant-se en el si d’una jove jueva i naixent en el lloc més humil: un estable.

al capitalisme (no el va inventar El Corte Inlgés), ve de la celebració del solstici d’hivern. Així que si no vols celebrar el naixement de Crist, celebra que els dies s’allarguen i tindràs més temps per fer canyes.

Consumisme generós: Cert, el Nadal és l’època de l’any en què més diners ens gastem. Però la majoria de les compres són regals per altres persones o menjar per compartir. Quan més gastem és precisament quan més pensem en els altres. Potser no anem tan malament com a societat.

La caritat suma: la caritat pot ser condescendent i la majoria del que es dóna són joguines velles o coses que sobren a casa. Molta gent només coopera al desembre. Tota la raó, però per poca, vella i aïllada que sigui la donació, fa una mica més feliç a una altra persona.

Bon rotllo artificial: Somrius més, cedeixes el seient del bus i saludes el company de feina amb qui no et parles. Per què? Perquè és Nadal. Potser és hipòcrita, però és més agradable que el mal rotllo habitual i això deixa marca. Així que, després d’un parell de setmanes de «Bon Nadal!» i «Feliç any nou!», d’amic invisible i regals de Reis, et trobes com més animat.

Així que per què no gaudeixes de les festes i et deixes de tant de rotllo? El Nadal mola... y lo sabes.

Benet XVI, reflexionant sobre això, es va referir al fet que algunes representacions nadalenques de la baixa Edat Mitjana presentaven el lloc de naixement de Jesucrist com si fos un antic palau, el palau de David, vingut a menys, amb els seus murs en ruïnes, abandonat per la reialesa i convertit en un estable.

El Papa dóna la volta a la interpretació: no és un palau que hagi derivat en estable, sinó un estable que s’ha convertit en palau, perquè en ell neix de manera nova la reialesa davídica, el Crist redemptor del món que tot ho atraurà cap a ell i farà noves totes les coses. És cert que en els palaus d’aquell temps hi vivien Herodes i Pilat, els mandataris de Judea per delegació de Roma. Però aquells sí que acabarien en ruïnes, com acaben totes les glòries d’aquest món. És el que passa sempre i també ara: els actuals palaus estan habitats pel poder, els diners, el plaer, i els seus habitants desconeixen que la felicitat veritable es troba en Déu, que s’amaga freqüentment en un petit pis que sembla una cova on viuen els pobres, o en l’angoixa d’un aturat que no pot oferir recursos a la seva família, o a l’habitació d’un hospital on pateixen els malalts.

Jesús ens recorda per Nadal que va venir al món suau com el ventet que tocava l’arpa de David. Sense voler imposar-se per la por, sinó oferint amor i alhora implorant-lo. Que siguin dies de tornada a la senzillesa perduda, l’amor més pur, perquè el Nen Déu trobi refugi en els nostres cors.

40 | Agenda

17 de desembre de 2014 |

AGE ND A

DESEMBRE 2014

3

4

5

17

1

2

6

7

8

9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28

Tarragona Dansa. ‘Giselle’

El Ballet Rus amb solistes del Teatre Bolshoi actuarà per primera vegada a Tarragona representant Giselle és un ballet basat en l’obra De L’Allemagne (1835), de H. Heine.

Lloc: Palau Firal i de Congressos. Sala August.

Hora: 21 Preu: 35€

19

29 30 31

diMECRES

diVENDRES

Tarragona Teatre. ‘Catòliques i de detres’

ATENEU DE TARRAGONA DIJOUS 18 | 20h CONFERÈNCIA Xerrada cultural amb motiu del tancament de l’any 2014: Centenari del naixement de Modest Gené.

DISSATBE 21 | 18.30h NIU D’ART Niu d’art especial XXV Gran Gala de Nadal 2014: música, poesia, lírica, clàssics nadalencs i més.

En acabar, s’oferirà copa de cava i vi de la terra.

Preu: 3€ / 1€ socis Fins a l’11 de gener 2015 Exposició fotogràfica Descobreix una altra Tarragona, de Joaquim Cabezas, Alfons Martí i Albert Saludes.

ACTIVITATS A L’ATENEU Tots els dies de 17 a 21 hores. Informeu-vos i/o feu-vos socis al telèfon 977 23 31 60 de dilluns a divendres de 17 a 21 hores.

Venda participacions de loteria a 2€. Número: 35.284

EXPOSICIÓ

Tarragona

ANNE BERRY, 2011 · spider monKeY

Talent Lanet Talent Latent 2014 mostra l’obra de deu autors i autores que representen alguns dels valors més emergents de la creació fotogràfica contemporània internacional. Després d’haver revisat els treballs de centenars d’artistes, aquests deu fotògrafs i fotògrafes escollits ofereixen una interessant panoràmica d’algunes de les principals línies estilístiques i àmbits temàtics pels quals es mou aquesta creació contemporània. Des de diferents bandes del món (els Estats Units, Bèlgica, Mèxic, Alemanya, l’Índia, la Xina, Corea del Sud i l’Argentina, a més a més de l’Estat espanyol), aquesta desena d’autors i autores han realitzat uns projectes amb un segell personal i d’autoria molt marcat.

Lloc: Espai Tabacalera, magatzem 2 Fins al 21 de desembre

ciutat. Així l’Acadèmia Estudi de Música començarà posant músic a la Rambla Nova, 45 (de 18 a 19h).

Tot seguit actuaran l’Acadèmia Nou Art (de 19 a 20h).

També a la Rambla Nova, al número 88, es podrà escoltar els Stromboli Jazz Duet (de 19 a 20.30h). També participaran els grups The Issel’s Singers (de 18.30 a 20.30h) i Engrescats de Tarragona (de 19 a 20.30h) amb actuacions intinerants.

26

21

diumenge

Tarragona. Música.

Cor Mos Cantars + Cor Increscendo

El Cor Mos Cantars i el Cor In Crescendo van actuar conjuntament, el passat mes de maig, a la ciutat francesa d’Orleans amb un repertori que ara interpretaran a Tarragona. Una bona oportunitat per escoltar dues formacions de diferents estil però amb un tret en comú: l’amor per la música.

Lloc: Capella Col·legi Lestonnac-L’Ensenyança Hora: 19 Entrada lliure

Tarragona ‘Els Pastorets’

L’Associació La Salle encapçala una nova versió del clàssic nadalenc català. Ho fa, com és habitual des de fa més de quinze anys, de la mà del professor de La Salle Josep Maria Rota.

Lloc: Teatre Metropol Hora: 18.30 Preu: 7€ / 5€ (menors 12 anys)

31 Dues senyores de tarannà conservador ens fan una sessió ideològica per posar al dia els valors tradicionals. Cabaret picant, musical i d’humor irreverent, que repassarà vides de dones exemplars, ocultes per la història. Aquest espectacle no està recomanat per a persones ràncies.

Lloc: Sala Trono Hora: 21 Preu: 16€ / 12€ Amics de la Sala Trono Altres sessions: dissabte 20 de desembre i diumenge 21 de desembre a les 21 hores.

diVENDRES

diMECRES

Tarragona L’Home dels Nassos

El 31 de desembre, a partir de les 12 h i des de l’interior de la Casa Balcells al Pla de la Seu, farà la seva aparició l’Home dels Nassos, amb tants nassos com dies li queden a l’any. Itinerari: Pla de la Seu, Pare Iglesias, Merceria, Cols, Major, La Nau, Peixateria, Cós del Bou, plaça de la Font, Portalet, Rambla Vella, Sant Agustí, Rambla Nova (per la coca central) fins al monument als herois de la Guerra del Francès, recorregut per l’altre lateral fins al c. Unió, Apodaca, Barcelona, passeig d’Espanya i Recinte Firal (Parc de Nadal).

GASTRONOMIA

CALAFELL

Torreforta Cinema. ‘Feliz Navidad’ de Christian Carion El Nadal de 1914, la neu s’acumula sobre les trinxeres alemanyes, franceses i escoceses. Els soldats de cada bàndol celebren la festivitat amb les seves pròpies cançons fins que un soldat alemany abandona la trinxera i amb un avet a la mà s’endinsa en terra de ningú cantant una nadala.

Lloc: Local Comitè Òscar Romero Hora: 19.30 Entrada lliure

22

diLLUNS

Tarragona Nadal Musical amb la Via T

La campanya de Nadal tarragonina proposa un conjunt d’actuacions musicals per tal d’amenitzar les compres nadalenques i generar un esperit més alegre i festiu per tots els carrers i places del centre de la

Tasta el Nadal Des del 19 de desembre i fins al 6 de gener de 2015, es duran a terme les terceres jornades gastronòmiques Tasta el Nadal a Calafell. Aquesta iniciativa pretén potenciar i dinamitzar la gastronomia calafellenca i els restaurants en l’època del Nadal i alhora esdevenir un recurs turístic excel·lent. Les jornades gastronòmiques consistiran en l’oferta d’un menú amb preu tancat basat en plats típics de Nadal per part dels següents restaurants: A Can Pilis, El Rincón del Bierzo (Restaurante-Asador), Emperador, Eusebio, La Barca de Ca l’Ardet, La Bodegueta del Pa Torrat, la Dama Roja, la Sirena, Las Brasas, Maite Etxea, Masia de la Platja, Mediterrani, Milan, New Segur i el restaurant pizzeria Oscar.

Botiga de Salut | 41

| 17 de desembre de 2014

Els millors regals per aquest Nadal, a Botiga de Salut Totes les àrees de l’establiment disposen de productes i articles de qualitat relacionats amb la cura de la salut, ideals per regalar

S

’acosten unes dates molt especials, unes dates en què expressem els nostres desitjos i sentiments en forma de regals per a les persones que més estimem. La cura de la salut és un aspecte molt important de la nostra vida i hi ha molts articles que ens poden ajudar a fer la vida de les persones que estimem molt més fàcil.

Botiga de Salut és un establiment especialitzat en articles i productes de salut de qualitat, molts dels quals poden esdevenir un magnífic regal per aquestes festes. Totes les àrees de Botiga de Salut: Parafarmàcia, Òptica, Autonomia de Salut, disposen de personal es-

pecialitzat que us ajudarà a triar el millor per a les persones que vulgueu obsequiar. Aquí us proposem uns quants dels productes que hi podeu trobar.

També hi ha l’opció d’adquirir vals de regal perquè cadascú triï allò que més li agradi.

Obert els diumenges dies 21 de desembre i 4 de gener d’11 a 14 h i de 17 a 20,30 h

Slastik Sunglasses Sport and Urban, les ulleres que s’adapten faci el que facis!

Lupa plegable Eschenbach, clàssica i atemporal; pràctica per endur-se de viatge, cap en qualsevol bossa o a la guantera del cotxe

Simplygood JoyKids Divertit joc d’imaginació que facilita que els nens s’expressin i creïn el seu propi món.

Fabricat en feltre de gran qualitat

Puericultura Autonomia personal

Òptica

Tensiòmetre digital de braç Omron M2, monitor de pressió arterial digital automàtic de braç.

El més econòmic amb tota la garantia d’Omron

Parafarmàcia Pedalier digital Able 2 Indica la durada de l’exercici, les revolucions per minut i les calories cremades. Ideal per exercitar braços i cames.

Disseny plegable

Telèfon adaptat Doro Dissenyat per facilitar al màxim el seu ús.

Amb botons grans i teclat clar i espaiós que fan que la marcació sigui més fàcil.

Incorpora memòries amb foto

42 | Gent

17 de desembre de 2014 |

GE NT

La nova edició de la Guia Gourmand distingeix Sirco Esbarjo Gastronòmic de Tarragona com a restaurant de l’any 2015

El passat dia 15 de desembre es va presentar al restaurant Sirco Esbarjo Gastronòmic de Tarragona, la 24 a edició de la Guia Gourmand 2015. La presentació va anar a càrrec del xef, Jeroni Castell, del restaurant Les Moles, d’Ulldecona, que té una estrella Michelin.

Acabada la presentació es van lliurar les distincions que per l’any 2015 atorga la direcció de la Guia i l’acte va acabar amb un exquisit dinar elaborat pel xef propietari de Sirco Esbarjo Gastronòmic, Josep Maria Moreno.

DISTINCIONS DEL 2015 Les distincions de la Guia Gourmand en aquesta edició són: • Restaurant de l’Any 2015: Sirco Esbarjo Gastronòmic, de Tarragona.

• Hotel de l’Any 2015: Salles Hotels & Spa Cala del Pi 5*, de Platja d’Aro. • Celler de l’Any 2015: Llopart Cava, de Subirats.

• Restaurant Andorrà de l’Any 2015: Don Denís, d’Escaldes Engordany • Hotel amb encant de l’any 2015: Tancat de Codorniu, de Cases d’Alcanar.

Concert de Nadal a Calafell

El passat diumenge, 14 de desembre, el Cor Orfeó Calafellenc va oferir el tradicional Concert de Nadal, a l’Església de la Santa Creu de Calafell que va comptar amb la participació de la Coral Laroc de Vilafranca del Penedès. La primera part del concert va anar a càrrec del Cor Orfeó Calafellenc, format per 35 veus mixtes i dirigit per Albert Recasens, va oferir a tots els assistents diverses nadales com ara: Allà en un pessebre de J.E. Spilman, Les dotze van tocant que és una nadala catalana, M’agrada el Nadal de D:Gelabert, Moon river de H.Mancini i És un desig de Josep Thió. La coral va estar acompanyada al piano per Xavier Solé.

A la segona part del concert la Coral Laroc dirigida per Argemí Curto que van interpretar entre d’altres les següents peces: Let me wait for you de Bazil Meade, Alleluia, sing allelu de Barry Talley, Dins una cova de W.J.Kirkpatric i LLum de Nadal de J.Baucells/J.Domènec. La coral va estar acompanyada al piano per Anna Nogués i Albert Tort i al saxo per Damaris Nogués. En l’any del seu centenari el Cor Orfeó Calafellenc, continuarà amb la celebració d’actes, el proper 27 de desembre, a les 19.30h, amb un concert amb la Coral Sant Jordi al Teatre Auditori Joan Colet.

Gran èxit de la Fira de Santa Llúcia de l’Arboç

El passat cap de setmana la vila de l’Arboç va celebrar la tradicional Fira de Santa Llúcia. Fira de la Punta al Coixí de Catalunya, amb un notable èxit de públic i una gran participació tant de les entitats locals com de les empreses que conformen el teixit socioeconòmic arbocenc. Durant el cap de setmana, més 1.000 puntaires i una trentena de parades del mercat de productes de punta al coixí van omplir la plaça de la Badalota i i carrers adjacents.

Gent

| 17 de desembre de 2014

| 43

GE NT

Oberta la 12a Mostra de Pessebres i Diorames de Tarragona

Mostra sobre el procés creatiu de l’editorial Piscina, un petit oceà

La cafeteria La Cocotte acull l’exposició Piscina, un petit oceà, un recull d’esbossos i originals de les il·lustracions dels cinc primers llibres d’aquest projecte editorial tarragoní, que pretén donar valor al procés creatiu que comporta fer un àlbum il·lustrat i reviure la sorpresa de la primera mirada, l’emoció d’una història que comença. La mostra es podrà veure fins al dia 12 de gener a l’establiment situat a la plaça del Rovellat de Tarragona.

La 12a exposició de Pessebres i Diorames que organitza l’Agrupació Pessebrista de Tarragona ja està oberta al públic. Es tracta d’una mostra de 12 diorames, 11 dels quals escenifiquen alguna escena de la nativitat de Jesús realitzats per membres de l’agrupació. La novetat d’aquest any és un darrer diorama fet amb figures Play Mobil que de ben segur farà les delícies dels més petits de la casa (fotografia inferior).

Cada obra, com dèiem, mostra alguna escena relacionada amb la celebració del naixement de Jesús i està realitzada amb materials mal·leables que permeten recrear amb tota mena de detalls els ambients, detalls i objectes de la vida quotidiana pròpia de l’època. Els escenaris es completen amb figures que en molts casos pertanyen a col·leccions privades dels mateixos membres de l’agrupació i contribueixen a crear petites obres d’art que absorbeixen l’atenció del visitant per la gran espectacularitat dels detalls.

Aquest any que es commemora l’aniversari dels fets de 1714 des de l’Agrupació s’ha volgut fer un homenatge a la ciutat de Tarragona recreant un dels espais més emblemàtics de la Part Alta: el carrer Major i la Catedral, amb el diorama 1714 Cercant hostatge (fotografia superior).

La recreació s’ha realitzat a partir d’un dibuix de l’època que reflecteix com era aquest espai al segle XVIII. L’elaboració d’aquests quadres comporta una mitjana de temps entre 150 i 250 hores, depenent de les dimensions de cada creació, i cada pessebrista el realitza d’acord amb l’estil i tècnica propis. Aquest fet confereix a tot el conjunt unes característiques que es troben en molt poques exposicions pessebristes de Catalunya, ja que, malgrat que tot segueix un patró comú, conserva les particularitats del treball de cada artista. Aquest any, algunes de les creacions realitzades per pessebristes de l’agrupació han viatjat fins a la localitat francesa de Castres, on restaran exposats totes les festes de Nadal.

La mostra es pot visitar al local de l’Agrupació, situat al carrer Girona de la ciutat, cada dia en horari de 12 a 14 ho res i de 18 a 21 hores fins al dia 6 de gener. I després es podrà veure tots els caps de setmana del mes de gener, fins al dia 1 de febrer.

D’altra banda també es pot visitar l’exposició permanent situada a Casa Canals (carrer Granada), de dimarts a diumenge de les 10 a les 14,30 hores.

44 | El temps

17 de desembre de 2014 |

EL TEMPS I SERVEIS

Sudoku

Arriba l’hivern Tot i els inter vals ennuvola ts d’aquests darrers dies de la tardor, l’arribada de l’hivern estarà marcada pel sol. Les tempera tures baixaran moderadament i, tot i el fred, l’ambient continuarà sent assolella t.

TEMPERATURES DE LA SETMANA

màx. 16º / min. 9º

Font: Meteocat

Fàcil

Difícil

DIMECRES 17

Com jugar: completeu el taulell de 81 caselles (9 fileres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa filera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sol

Vent

Variable

Tapat

Tempesta elèctrica

Pluja

Neu

DIJOUS 18

DIVENDRES 19

DISSABTE 20

DIUMENGE 21

Solucions setmana anterior

T’HAS PLANTEJAT SALVAR VIDES AQUEST NADAL? El Sweet és un gatet que van abandonar al carrer amb 1 any. És súperconfiat i amigable i molt dolç de caràcter. Té una malaltia que l’impedeix estar amb més gats però ell solet pot viure molts anys perquè no l’ha desenvolupat. Els gats adults són els més afectats per l’abandonament. Busquem una família de manera urgent. info@tarracogats.org Jennifer: 639 45 12 96

Boira

ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN! El Kit va ser abandonat fa uns mesos. La nostra associació el va recollir i ara espera una adopció definitiva. És un gos petit i tendre, molt bo i carinyós. És un gos tranquil i educat que només espera una oportunitat de ser estimat.

Contacte: gaiatgn@gmail.com

Telèfons genèrics Emergències 112 Bombers 085 Mossos d’Esquadra 088 Guàrdia Civil 062 Policia Nacional 091

Protecció Civil 1006 Serveis funeraris 24h 900 50 67 12 Transport Sanitari 977 25 25 25 Sanitat Respon 902 11 14 44 Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell 977 25 7900 Hospital Joan XXIII 977 29 58 00 Consell Comarcal Baix Penedès 977 15 71 71 Consell Comarcal Tarragonès 977 24 45 00

Emissores de Ràdio DILLUNS 22

DIMARTS 23

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1 ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 / BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9 CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7 CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9 CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9 COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 / DOMENYS RÀDIO / 107.6 / ESRADIO / TARRAGONA / 98.7 ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9 FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 / EUROPA FM CATALUNYA / 102.7 EXITO RADIO / TARRAGONA / 94.8 LATINO ESTÉREO / TARRAGONA / 92.1 / LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4 M 80 / 89.3

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4 NOVA FM TARRAGONA 91.3 ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4 ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0 ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6 ONA VALLS FM / VALLS / 107.6 ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3 ONDA RAMBLA TARRAGONA / 91.0 PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 105 FM - RÀDIO VALLS / 103.3 RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2 RÀDIO CAMBRILS / 90.0 / RÀDIO CREIXELL / 95.0 RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0 RÀDIO EL VENDRELL / 107.1

RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4 RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9 RADIO INTERECONOMÍA / TGN / 106.8 RÀDIO LA CANONJA / 102.3 RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5 RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107 RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3 RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6 RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4 RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0 RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9 RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.1 RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7 SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7 TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 / TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Gastronomia i Oci | 45

| 17 de desembre de 2014

gastronomia I OC I

Ma’Che’Bonta: menjar i productes italians de la mà d’una enamorada de Tarragona

La recepta d’Encarna Martínez

Pannacotta amb xarop de fruites del bosc Ingredients Crema de llet Essència de vainilla Sucre

F

a temps que no practiqueu l’italià? Ara en teniu una bona oportunitat! Palmira della Corte és una italiana enamorada de Tarragona que fa uns mesos va decidir posar tot el seu saber culinari a disposició de tothom que vulgui gaudir de la bona cuina d’aquest país. Així va néixer Ma’Che’Bonta (Que bo que està!), un espai de degustacions i venda de productes típicament italians com ara pasta seca, fresca, farcida, tota mena de formatges i salses i també vins i licors típics com el limoncello, la grappa, cervesa, etc., a més de postres delicioses com xocolata i altres dolços propis del

país de la bóta. Cada divendres s’ofereixen degustacions de menjar italià cuinat i servit per la mateixa Palmira, qui explica que «sóc una enamorada de Tarragona, m’encanta aquesta ciutat, i m’agrada portar una part del meu país per mostrar-la a la gent d’aquí». A banda de la venda i degustació, Ma’Che’Bonta ofereix menjar per emportar-se i servei de càtering per a festes privades, aniversaris, etc. Ara, si ho desitgeu, podeu gaudir d’un menú típicament italià qualsevol dia d’aquestes festes.

Ho trobareu a la Rambla Vella, 26, de Tarragona o bé al telèfon 877 01 40 54.

Per Nadal, al Tiberi Si aquest Nadal voleu gaudir d’un menjar casolà 100% sense haver de cuinar, no ho dubteu gens i passeu pel Tiberi, el bufet català situat al carrer Martí d’Ardenya de Tarragona on trobareu un ampli assortiment de plats preparats per aquestes festes que faran les delícies dels vostres convidats. Hi podeu trobar caldo de Nadal amb galets (caldo tradicional amb galets grossos); carn d’olla (3 pilotes, pollastre, jarret, botifarra negra, patata, pastanaga, col i cigrons); canelons de Sant Esteve (canelons del rostit de Nadal); capó de Nadal, pollastre de corral, tall rodó de vedella, espatlla de xai i cuixa de xai, a més del farciment-compota (rostit de prunes, panses, orellanes, pinyons, poma, cebetes, llonganissa).

Tan sols heu d’encomanar-ho amb temps indicant el nombre de persones que sereu al telèfon 686 480 983. I si voleu anar a dinar o a sopar al Tiberi heu de saber que està obert cada dia, excepte la Nit de Nadal (24 de desembre a la nit) i el dia de Nada (25 de desembre).

Que tingueu un bon Nadal!

5 làmines de gelatina de poma Xarop de fruites del bosc

Elaboració Escalfem la crema de llet juntament amb l’essència de vainilla i de sucre (una cullerada d’essència i de sucre per litre). A banda agafem les làmines de gelatina de poma i les desfem en aigua freda (durant uns 5 minuts aproximadament). Un cop desfeta, la passem per un colador i l’afegim a la crema de llet.

Agafem les flaneres i omplim la base amb xarop de fruites del bosc. Tot seguit hi tirem la crema i deixem que es refredi abans de posar-ho a la nevera. És millor servir-ho d’un dia per l’altre.

Bon profit i bones festes!

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51 Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Tof t’ompliràs d’alegria i felicitat complerta i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta El Molí de Cal Tof: Av. Santa Oliva, 2 · El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

www.machebontadegustacions.com %

MUY PRONTO... ¡ALGO NUEVO EN TORREDEMBARRA! NOS VEMOS... ¡EN ENERO DE 2015!

Avda. Montserrat, núm. 47 - Tel. 977 130 634 43830 TORREDEMBARRA

BUFFET CATALÀ

Qui vulgui una bona cuina, al Tiberi heu d'anar. Des de 1981, bufet típic català. Només sabem fer la cuina casolana i ara també carns a Laborals 11,25€ la brasa incloses.

Dissabtes, nits i festius 12,50€ Tel. 977 242896/ 977 235 403 Horari de 13:00 a 16:00 i de 20:00 a 24:00 (tanquem dilluns) C/ Martí d’Ardenya, 5 - TARRAGONA

46 | Classificats

17 de desembre de 2014 |

C L ASSIF IC ATS

HABITATGES Compra/Venda TARRAGONA. C/ MALLORCA. Piso de 80m aproximadamente, 1ª planta frente TARRACO ARENA. 130.000€.

Tel. 646 293 980 TARRAGONA. URB. PARC LLEVANT RESIDENCIAL, al lado del Campo de Golf Costa Daurada. Casa en venta, en una sola planta con jardín. Amueblada, completamente equipada, parcela de 600m2 aprox., disponible. Urb. Residencial, vigilancia 24 h y muy bien comunicada con la AP7. PV: 495.000€ Tel. 607 20 80 20 TARRAGONA. ST. RAMON. Adossat 140m2, 4 habitacions, 2 banys, jardí, pàrquing. Per:195.000€ Tel. 977111355 / 654122038 TARRAGONA. CENTRO. Piso céntrico, una habitación, baño completo, salón comedor con cocina americana, exterior. PV: 69.000€ Tel. 977 22 45 44 JUNCOSA DEL MONTMELL. Parcela urbana al Mirador del Penedès. Tel. 977 66 40 35 TARRAGONA. C/ IBIZA. Piso de 80m2, 3 dormitorios, cocina, comedor con balcón. 60.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. AV. PAÏSOS CATALANS (DAVANT URV). Pis de 2 habitacions, menjador, cuina, bany complet, terrassa exterior, amb aire acondicionat, calefacció, amb opció pàrquing al mateix edifici. Tracte directe. Tel. 699 337 124 CHALET DE ALTO ESTANDING a precio muy rebajado de 1000m2 de terreno y 500m2 de casa. 4 baños, un aseo. 4 habitaciones, sala, despacho, barbacoa, garage para coches, con piscina, jacuzzi, jardines con palmeras. Toda la construcción de alta calidad. Precio: 690.000€. Información. Tel. 977 218 730 / 610 500 017 ELS PALLARESOS. Chalet 2 plantas y 220m2. 4 habitaciones y 2 baños.

Parcela de 400m2 con piscina. Trastero, barbacoa. Vivienda reformada. Muchas posibilidades. 140.000€. Tel. 977 233 011 / 675 873 939 TARRAGONA. PRAT DE LA RIBA. Pis de 88m, terrassa gran, 1ª planta, per reformar. 85.000€. Tel. 654122038 / 977111355 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. 100m2, per reformar, 2 balcons, 4 hab., bany i aseo. 220.000€ Tel. 977 25 20 52 CALAFELL. Urge vender. Casa de 4 dormitorios, altillo, garaje amplio, jardín interor. Precio: 150.000€. Tel. 977 69 35 69 / 691 239 003

TARRAGONA. Piso de sup. aprox. 149 m2, 3 habitaciones (1 suite), bañera de hidromasaje, armarios, sala comedor de 40 m2 aprox., techos altos con vigas, calefacción y aire acondicionado por conducto, completamente exterior, 6 balcones, muy soleado. BONITAS VISTAS - TODO REFORMADO. Tel. 676 007 446

TARRAGONA. C/ UNIÓ / PONS ICART. Piso de 65m2, 2 dormitorios, balcón, lavaero, cocina y baño. Buen estado.

50.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. ZONA EROSKI. Piso de 85m2, de 3 habitaciones, de poco más de 10 años de antigüedad, con calefacción, 2 baños completos (uno suite) y balcón. Parking, trastero y zona comunitaria con piscina. 169.000€ Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA. TORREFORTA. Planta baixa, 93 m2, 3 habitacions, traster, parquing, jardí comunitari privat, moblat, per entrar a viure. Per: 68.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. Piso de dos habitaciones, centro de ciudad, cocina independiente.

Perfecto estado. Posibilidad de parking, mejor precio del mercado. Sin comisión.

Tel. 977 21 31 07 TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS. Zona estación de tren de Tarragona.

Gran oportunidad! Piso de 3 hab., 1 baño completo, cocina amueblada, salón-comedor y terraza, ascensor.

También en alquiler. Tel. 977 24 38 84 TARRAGONA. CALLE REAL esquina JAIME I. Piso de 3 habitaciones, con muebles, comedor, cocina grande, baño, un balcón cerrado, todo exterior, muy luminoso, con ascensor, luz, agua, gas natural. Para entrar a vivir. 75.000€ Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30 CALAFELL. URB. BONAVISTA. Casas adosadas con zona comunitaria y pisinca desde 160.000€. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003 ATENCIÓN INVERSORES. NO DEJEN ESCAPAR ESTA OPORTUNIDAD. 4º piso sin ascensor. Precisa reforma. Tiene 33m2, distribuidos en un dormitorio, baño, cocina independiente y comedor.

35.000€ Tel. 977243720 / 667692691 TARRAGONA. PIN I SOLER. Pis de 4 habitacions, bany i lavabo, exterior. 165.000€. Tel. 654122038 / 977111355 TARRAGONA. Piso de 90 m2. Edificio de unos 16 años. Tiene 3 dormitorios, 2 baños, en muy buen estado. Calefacción y aire acondicionado. Parking y trastero en el mismo edificio. Precio: 160.000€ Tel. 977 24 37 20 / 667 692 691 TARRAGONA. ZONA TABACALERA. Piso de 100m2, con 3 hab., semi nuevo, aire acondicionado, calefacción, cocina amplísima, armarios empotrados y totalmente exterior con balcón.

190.000€ Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. C/ UNIÓ. 125m2, 4 habitacions, 2 banys, traster, 2 balcons grans, calefacció, aire condicionat. Per: 230.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PALLARESOS. Ático dúplex, 3 dormitorios, 2 baños, 2 terrazas grandes, párking, trastero, zona común con piscina. 200.000€ Tel. 675 918 159

TARRAGONA. BOSCOS. Casa adosada reformada. 3 hab., salón, comedor, cocina office, baño, garaje, jardín privado... 160.000€ Tel. 977 22 45 44

TARRAGONA. CAPUTXINS. Pis 3 habitacions, per reformar, ascensor.

69.000€. Tel. 977111355 / 654122038 LA SECUITA - TARRAGONA. Venta chalet impecable. 2 plantas. 3 habitaciones, 1 baño y 1 aseo. Jardín con barbacoa.

A/a. Vestidor, despensa y trastero.

Terraza y porche. Se valoraría alquiler con opción a compra. Oportunidad: 220.000€ REBAJADO. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. Piso con ascensor, 3 habitaciones, 1 baño, exterior, cocina. 126.000€. Tel. 615044664 / 662678736

TARRAGONA. HOSTALETS. Casa reformada en parcela de 180m2, 3 habitaciones, baño completo, cocina independiente, salón-comedor con chimenea. PV: 105.000€ Tel. 977 22 45 44

EL VENDRELL. Piso en venta en el centro. Tel. 977 66 40 35 CÉDULAS HABITABILIDAD. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores. Llámenos al 977 24 11 85

CALAFELL. URB. BONAVISTA. Apartamento de 2 dormitorios dobles, de obra nueva, con piscina en zona comunitaria. Precio a convenir. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

SEGUR DE CALAFELL. Piso de 2 dormitorios, salón comedor con salida a terraza de 60m2 y solarium privado de 50m2, ascensor, plaza de parking y zona comunitaria con piscina. 150.000€ Tel. 691239003 / 977693568 BISBAL DEL PENEDÈS. Casa-chalettorre-villa en venta. A la Pineda de Santa Cristina. Tel. 977 66 40 35

TARRAGONA. ZONA JOAN XXIII / CORTE INGLÉS. Vendo piso de 4 habitaciones, 2 baños. Muy buenas vistas. Soleado. Tel. 664 179 440 TARRAGONA. C/ COVADONGA. Piso sin ascensor, 70m2, cocina, baño, 3 dormitorios, balcón, exterior. 43.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. URB. SOLIMAR-MOLNARS, chalet en venta, 7 habitaciones, salóncomedor, 3 baños (1 baño con cabina de hidromasaje), cocina nueva, calefacción, a./a., chimena, terraza, solarium, 2 trasteros, barbacoa, jardín, parecela de 535m2, preciosas vistas al mar. PV: 298.000€ Tel. 607 20 80 20 TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Pis nou, 90m2, 3 habitacions, 2 banys, parquet, aire condicionat, calefacció, pàrquing i traster. Per: 180.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Piso de sup. aprox. 149 m2, 3 habitaciones (1 suite), bañera de hidromasaje, armarios, sala comedor de 40 m2 aprox., techos altos con vigas, calefacción y aire acondicionado por conducto, completamente exterior, 6 balcones, muy soleado. BONITAS VISTAS - TODO REFORMADO. Tel. 676 007 446

TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. Amb mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 450€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. FLORENCI VIVES. Piso 3 habitaciones, baño completo y aseo.

Sin muebles. 1º con ascensor. Terraza.

Armarios empotrados. Chimenea.

Calefacción eléctrica.

Parquing.

Oportunidad: 545€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. C/ VAPOR. Pis sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany, 2n pis sense ascensor, per 350€ i, amb mobles, per 400€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA SUD. Vistes al mar, totalment reformat, 70m2, 3 habitacions, terrassa, no hi ha ascensor, 2a planta, persianes elèctriques. Per: 130.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ MALLORCA. Pis en lloguer de 3 dormitoris, bany, cuina independent amb pati, menjador gran amb sortida a una terrassa. Preu: 470€ Tel. 977 24 80 80

LA SECUITA. Casa obra nueva a 3 minutos de la estación de AVE/ AVANT y 10 minutos de Tarragona.

5 habitaciones (4 dobles y 1 simple), 2 baños, 1 aseo, cocina 16m2, salón 26m2, AC (f/c), energía solar, calefacción, garaje, parking.

Terraza superior 37m2 y inferior 31m2. Vistas espectaculares.

Precio muy interesante, preguntad.

Tel. 671 868 896

TARRAGONA. Zona SANT ANTONI Mª CLARET. Piso de 2 habitaciones, reformado, 60m2, cocina independiente, 1º sin ascensor. Ideal parejas jóvenes.

430€/mes. Tel. 977 92 06 57 SEGUR DE CALAFELL. Planta baja con jardín y barbacoa de 2 dormitorios obra nueva, parking y trastero. 450€. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

HABITATGES Lloguer

TARRAGONA. ZONA AV. CATALUNYA. Piso de 2 habitaciones (1 doble y una individual) totalmente reformado, cocina independiente, muy luminoso, 1º sin ascensor. 400€ Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Reformat, sense mobles, planta baixa, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per: 425€ Tel. 977 25 20 52 BAIX PENEDÈS. Gran variedad de casas, pisos, locales y parkings de alquiler. Tel. 977 66 40 35 TARRAGONA. CALLE REAL esquina JAIME I. Piso de 3 habitaciones, con muebles, comedor, cocina grande, baño, un balcón cerrado, todo exterior, muy luminoso, con ascensor, luz, agua, gas natural. Para entrar a vivir. 400€ Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30

TARRAGONA. ZONA CALLE IBIZA. Piso de 3 habitaciones totalmente reformado con 85m2, muebles modernos, calefacción con balcón practicable.

Precio 575€/mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. Al costat de la RAMBLA NOVA. Pis en lloguer amb 5 dormitoris, 2 banys, menjador i cuina. Edifici amb ascensor. 500€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. 89m2, reformat, 3 habitacions dobles, aire condicionat, terra de parquet i gres. Per: 140.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Varios pisos en alquiler; diferentes zonas; con o sin muebles; de una, dos, tres o cuatro habitaciones.

Consultar precios en 977 21 87 30 / 610 500 017

TARRAGONA. PERE PALAU. Pis en lloguer de 2 dormitoris amb mobles, cuina oberta al menjador i bany. Preu: 570€ amb possibilitat d’aparcament.

Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. PARE PALAU. 170m, Pis/oficina, 5 habitacions, per reformar. 150.000€ Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. LÓPEZ PELÁEZ. Vivenda de 3 dormitoris, bany, cuina independent i menjador. Situat davant de la clínica Monegal. Preu: 450€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Semi-nou, sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i bany. 460€ Tel 977 25 20 52

TARRAGONA. Vendo chalet de alto estanding a precio muy rebajado.

De 1.000m2 de terreno y 500m2 de casa, cuatro baños, un aseo, cuatro habitaciones, sala despacho, barbacoa, garaje para coches, con piscina jacuzzi, jardines con palmeras. Toda la construcción de alta calidad. Precio: 690.000€ Más información llamar al: 977 21 87 30 / 610 500 017

MASPUJOLS. Casa adosada esquinera, 4 hab., 2 baños, garaje 32m2, gran jardín privado. 650€. Tel. 977 79 31 57

TARRAGONA. C/ MEDIONA, PART ALTA. Amb mobles, reformat, 1 habitació, menjador, cuina i bany. 2n pis sense ascensor. Per 400€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Nou a estrenar, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Aire condicionat, calefacció. Per: 1.100€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. COMTE DE RIUS. Pis reformat de 3 dormitoris, 3 banys, menjador gran i cuina. Ideal per viure al centre en un carrer peatonal. Preu: 600€ Tel. 977248080

CÉDULAS HABITABILIDAD. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores. Llámenos al 977 24 11 85

TARRAGONA. ZONA JUAN XXIII. Ático de 2 habitaciones + vestidor, construcción de 8 años, calefacción por radiadores, aire acondicionado, balcón esquinero.

Lavavajillas, 2 baños completos.

Terraza de 60 m2 y parking. 725€/ mes. Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. JAUME I. 3 habitacions, terrassa, bany, ascensor. D’origen.

90.000€. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Zona balcó.

130m2, molt bones vistes, sostres alts, 2a planta sense ascensor, per viure. Per: 330.000€ Tel. 977 25 20 52 CALAFELL. Casas adosadas con zona comunitaria a estrenar 120.000€. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003 TARRAGONA. ZONA PLAÇA DE BRAUS. En molt bon estat, 130m2, 4 habitacions, 2 banys. Per 120.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMBLA NOVA., ZONA BALCÓN MEDITERRÁNEO. 3 habitaciones (una es suite), 2 baños, cocina office, salón comedor, vistas al mar. PV. 325.000€ Tel. 977 22 45 44 TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, fins i tot les instal·lacions, molt lluminós Per: 180.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ HIGINI ANGLÈS, 2. Últimos pisos en alquiler (directo propietario), 150m2, sin muebles, esquinero, luminoso, 4 dormitorios, 2 baños, gran cocina, rehabilitado. 615€/ mes. Tel. 635 125 576 / 977 22 01 07 TARRAGONA. PL. VERDAGUER, 6. Pisos en alquiler (directo propietario) sin muebles, muy céntrico, 2 dormitorios, soleado, 3a planta, C -(totalmente rehabilitado) 550€/mes - Tel. 977 22 01 07 / 635 125 576 TARRAGONA. PL. VERDAGUER, 6. Piso en alquiler, directo propietario, sin muebles, muy céntrico, 2 dormitorios, soleado, 3ºD. -Sin rehabilitar, 375€/ mes- Inmoberos, tel. 977 22 01 07 / 635 125 576

TARRAGONA. C/ HIGINI ANGLÈS, 2. Tres últimos pisos alt standing rehabilitados en alquiler (directo propietario), 150m2, sin muebles, esquinero, luminoso, 4 dormitorios, 2 baños, gran cocina, rehabilitado. 615€/mes. Tel. 635 125 576 / 977 22 01 07 TARRAGONA. C/ JAUME I, moblat, semi-nou, 1 habitació, menjador, cuina i bany per 420€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. Pisos MUY CÉNTRICOS en alquiler (directo propietario), 3 dormitorios, exteriores, luminosos, sin muebles, para entrar a vivir. 375€/mes.

Tel. 635 125 576 / 977 22 01 07

TARRAGONA. GASÒMETRE. Pis en lloguer de 4 dormitoris, bany, cuina i menjador. Situat en una casa molt tranquil·la. 450€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. Reformat, sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo, pàrquing. Per 575€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. Pis de 50m2, moblat i amb electrodomèstics, 1 dormitori, bany complert, instal·lació de Internet amb fibra òptica, bomba de fred-calor, 4a planta amb vistes. Zona Parc Central. 400€ Tel. 658 925 445 TARRAGONA. OROSI. Pis en edifici de 10 anys, dos dormitoris, cuina independent amb galeria i bany gran. Edifici amb ascensor. Situat al costat de l’estació de trens. Preu: 400€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/ APODACA. Estudi amb mobles, cuina independent, bany, assolellat. Per: 280€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ JAIME I al lado de RAMON I CAJAL. Piso amueblado, de tres habitaciones, salón-comedor, salita de estar, cocina, baño, galería cerrada, dos terrazas interiores y balcón a la calle, precio 450€ incluída la comunidad, agua y basuras. Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30 TARRAGONA. C/ FERRER. Pis en lloguer d’un dormitori, menjador obert a la cuina, bany. Equipat amb mobles nous.

Preu: 490€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. ZONA BALCÓ. Àtic amb terrassa, sense mobles, 4 hab., menjador, cuina, bany i aseo. Per 600€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. Piso con muebles y mucho encanto. Preciosas vistas al mar. Es un 4º sin ascensor. Tiene 2 dormitorios, comedor con cocina americana, un baño. Techos abuhardillados. Precio: 475€/ Tel. 977 24 37 20 / 667 692 691 TARRAGONA. AV. FRANCESC MACIÀ.

Piso de 3 habitaciones, baño completo y aseo. Amueblado y equipado. Terraza.

Cocina con galeria. Ascensor. Parquing.

Muy bien comunicado. Jardín. Tenis.

Oportunidad: 590€. Tel. 977 233 011 / 675 873 939 TARRAGONA. C/ SANT ANTONI Mª CLARET. Amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. 3r pis sense ascensor. Per: 400€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ MERCERIA. Sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina, i bany. 2n pis sense ascensor. Per: 325€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ HIGINI ANGLÈS. Amb mobles, ideal estudiants, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per: 500€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ZONA SERRALLO. Piso reformado con 2 habitaciones, 60m2, cocina americana, todo eléctrico, muebles modernos, balcón. 375€/mes.

Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA. C/ LLEÓ. Sense mobles, reformat, 2 habitacions, menjadorcuina i bany. 2n pis sense ascensor, per: 320€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. Apartamento en buena zona, todo reformado y con 1 habitación independiente. 400€ Tel. 977920657 / 658025285

Classificats | 47

| 17 de desembre de 2014

C L ASSIF IC ATS TARRAGONA. C/ CRISTÓFOR COLOM, 22. Últim pis en lloguer de 70m. 3 dormitoris, sense mobles. Directe propietari. Preu: 465€/mes Tel. 635 125 576 / 977 22 01 07 EL CATLLAR. Piso de 2 habitaciones, cocina americana, amueblado y equipado. Parking y jardín. Zona muy tranquila. Precio: 380€ Tel. 660 915 000

LOCALS Lloguer/Venda TARRAGONA. RAMBLA FRANCESC MACIÀ. Se alquila despacho-oficina en Asesoría Jurídica y Económica en funcionamiento en zona de expansión y a pie de calle. Se ofrece con todos los servicios (secretaría, luz, teléfono, sala de espera, aire acondicionado, etc.) y completamente amueblado. Tel. contacto: 977 13 50 35 TARRAONGA. C/ PERE MARTELL / R. CAJAL. Parking en venta. 18.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. C/ MENDEZ NUÑEZ. LOCAL EN LLOGUER. Amb sortida de fums, 42m2. Per: 700€. Telèfon: 977 25 20 52 TARRAGONA. Se alquila parking en la zona de Joan XXIII. Preguntar por Maribel. Tel. 646 156 689 TARRAGONA. Bar restaurante en traspaso, completamente equipado, cocina nueva, aire acondicionado, salida de humos, permisos en regla, terraza, en pleno funcionamiento. Precio traspaso: 50.000€ Tel. 607 20 80 20 TARRAGONA. CALLE ASSALT. Bar todo montado, céntrico, de 90m2, con dos aparatos de aire acondicionado, botelleros, mesas, sillas, cocina industrial con salida de humos instalada, congelador, frigorífico, lavavasos, lavaplatos, barra de mármol, etc. Precio: 600€ más indemnización económica.

Para más información llamar al tel. 610 500 017 / 977 21 87 30

TARRAGONA. C/ HIGINI ANGLÈS. Local céntrico con escaparate de 80m2, todo acondicionado con separaciones para despachos, aire acondicionado, con los gastos incluídos menos luz. Precio alquiler: 575€/mes. Tel. 977 21 87 30 / 610 500 017

Immobles Motor Treball FORMACIÓ

TARRAGONA. DOCTOR MALLAFRÉ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parquing.

Precio: 60€/mes. Tel. 655 915 266

TARRAGONA. CENTRO. Alquiler ático/ oficina 100m2, totalmente instalada, apta cualquier actividad, con a.a., etc. Tel. 977231860

TARRAGONA. ZONA VALL DE L’ARRABASSADA. Locales en alquiler.

Diferentes supercícies desde 150m2 a 340m2. Tel. 977 21 79 50. PROMOCIONES JOSE LUIS. TARRAGONA. OFERTA. Venta de parking en el centro. Amplia entrada. Plazas grandes. Desde 23.625€ Últimas plazas.

Tel. 977 213 107 TARRAGONA. RAMBLA NOVA-MÉNDEZ NÚÑEZ. Parking en venta, plaza grande.

Buen acceso, buen estado. Por 26.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. C/ BEETHOVEN. En edificio de oficinas. Despacho de 75m2.

Totalmente acondicionado. 500€/mes.

Tel. 977 21 79 50. PROMOCIONES JOSE LUIS. TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Plaza de parking pequeña en venta. 18.700€ Tel. 654092540 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Es ven parking per a cotxe gran. Preu: 15.000€. Tel. 616 042 335 TARRAGONA. Se traspasa cervecería restaurante por expansión de negocio.

Posibilidad de franquiciarse en la misma empresa. Superficie 180m2, salones para ver futbol con 4 pantallas grandes, terraza con 20 mesas y cerrada para invierno con aluminio. Ingresos demostrables. Contactar con Javier.

Tel. 678 630 641. Solo se traspasará a profesionales del sector que continuen con la líniea de negocio.

TARRAGONA. VALL ARRABASSADA. Venta de plazas de parking. Tel 977290949

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Despatx en lloguer de 50m2, per entrar-hi, lavabo.

Per: 450€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PLAÇA VERDAGUER. Centro comercial. Se alquila/vende local de 140m2. Tel. 977 23 69 20 / 638 418 256

TARRAGONA. M. DE FALLA. Parking en alquiler para coche y moto, buen acceso.

60€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ LLEÓ. Lloguer de 2 locals, 300m2, facilitats d’arrendament.

TEl. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

ES BUSCA FINCA RURAL. Associació sense ànim de lucre busca finca rural per a projecte social i mediambiental. verdakoro2013@gmail.com, tel. 977 638 665

TARRAGONA. CALLE HIGINI ANGLÈS. Local de 25 m2, para entrar, con la luz conectada, todo incluído en el precio menos la luz. Llamar al 977 21 87 30 / 610 500 017 EL CATLLAR. AV. CATALUNYA. Local en lloguer, 58m2, bany. 325€/mes Tel. 977247124 / 630991528

TARRAGONA. MALLORCA / PZ. TOROS. Alquiler parking. 80€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. C/ GASÓMETRO. Parking en venta, buen acceso. 26.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Alquiler de parking. 90€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. REAL. 90m2, cantoner amb llogaters, rentabilitat 7% . 83.000€ Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU, AV. PAÏSOS CATALANS. Local de 58m2 planta carrer i 39m2 altell, d’obra. 600€ de lloguer i PV: 165.000€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. Bar en alquiler, sup. aprox. 57m2, completamente equipado, permisos en regla. Disponible - Sin traspaso. Tel. 676 007 446 TARRAGONA. C/ ST. FRANCESC, 20.

Local comercial en lloguer. 70m2.

Directe propietari. Tel. 635 125 576 / 977 22 01 07

Motor Nàutica GLASTRON-LARAYA 142. Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. Año 1993. Barca en muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega revisada.

Sin remolque. 2.000€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040 GLASTRON-LARAYA 144. Motor Mercury 60cv 2 tiempos. Barca en muy buen estado tanto de casco como de tapizado.

Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega revisada. Con remolque y sin documentación. 2.500€.

Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

TARRAGONA. ZONA P. MARTELL - TORRES JORDI. Parking en venta para coche grande. Buen acceso, amplia, coche y moto. 16.000€ Tel. 654 092 540

GLASTRON-LARAYA 162.

Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992.

Barca en muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

LA SECUITA. A 3 min. de la estación AVE/AVANT y 10 min. de El Corte Inglés.

Solar urbano recién reurbanizado con todos los servicios, apto para una vivienda. Sólo 33.000€.

Oportunidad única. Tel. 671 868 836

TAYLOR 50.Motor Envinrude 30cv 2 tiempos. Barca en muy buen estado. Se le tienen que retocar cosas. Dispone de luces de navegación y bomba de achique.

Motor estropeado. 1.000€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

Motor Cotxes

BAVARIA-37 CRUISER. Motor Volvo 29cv diésel. Año 2006. Barco en perfecto estado, dos camarotes, 1 baño con ducha, agua caliente, 220V, deposito de aguas negras, molinete eléctrico, capota rociones, ducha bañera, balsa salvavidas, génova enrollable y mayor enrollable en botavara, spi asimétrico con calcetín, superfície velica 60m2, Lista 7ª, zona de navegación 5, certificado de navegabilidad hasta 2017. Capacidad 8 personas. 65.000€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040 ASTOMAR 215 LS motor intra-fueraborda Volvo 220cv gasolina, embarcación open, se entrega con revisión recién hecha.

8000€ Tel. 638 789 753

Motor Motos

Precio: 4.500€

Tel. 630 359 977 / 977 21 71 32

Vendo Golf V-2.0-TDI. Color azul marino, 5 puertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre en garaje.

Precio: 6.900€ Tel. 616 728 550

Vendo Suzuki-550 GSX-EF Perfecto estado. Revisión al día.

60.000kms. Un único dueño. Regalo: Porta cascos (2cascos), candado pitón, funda depósito, maletas laterales Krauser.

SUNSEKER PORTOFINO 31, motores revisados Volvo Penta 2x200cv, tapicería nueva, interior impecable. 23.000€ Tel. 638 789 753

Precio: 1.800€

Tel. 630359977 / 977217132

LEMA-GEN. Motor Volvo Penta v6 4.3 GXI. Año 1999. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Motor recién revisado.

Sin remolque. 12.500€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

FORMACIÓ Cursos

RAN SEA 555. Motor fueraborda Yamaha 60cv 4 tiempos. Año 2004. Barca cabinada ideal pesca/paseo. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Motor recién revisado. Sin remolque. 12.000€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

Classes de pintura/dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). 686411008 Tito Figueras

BENETEAU-OCEANIS 350. Motor Volvo 28cv diésel. Año 1990. Dos camarotes, 1 baño con ducha, depósito de aguas negras, teka bañera, colchonetas bañera, equipo radio cd, molinete eléctrico, gps/ ploter, piloto automàtico, radar, vhf, tridata, 3 baterías, nevera, pasarela, hélice máxima propulsión, soporte motor auxiliar, balsa salvavidas, radiobaliza, winches self tailing, 2 génovas, 2 mayores, 2 spi, genaker, maniobra spi, tangon, lazy jack, lazy bag, bimini extensible, toldo de fondeo, funda rueda. Lista 7ª. Zona de navegación2. 40.000€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

TREBALL Professionals

VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel. 977800866 / 661768040

EMPRESA INMOBILIARIA en Tarragona precisa COMERCIALES CON EXPERIENCIA para atender las demandas de nuestros clientes (alta comisión).

Tel: 610500017 Se ofrece camarero muy profesional.

Para restaurante, cátering y banquetes.

Tel. 977 241 964 Móvil: 648 272 933

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. OFERTA. Venta de parking. Amplia entrada. Plazas grandes. Desde 13.900€ Últimas plazas. Tel. 977 213 107 TARRAGONA. OFICINA 1 planta con ascensor, en venta, 55m exterior a la calle, aseos, varias dependencias.

46.000€ Tel. 654 092 540 VILA-SECA. VENTA. Local comercial de 537m2. Buen estado, 8 escaparates, varias oficinas y lavabo. 300.000€.

Tel. 659 22 61 57 CALAFELL. Locales comerciales, en zona céntrica y de servicios para oficina, servicios similares. Desde 275€ a 600€. Tel. 977693568 / 691239003

VARIS Altres ofertes Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año. Teléfono de contacto: 977 666 753 Canvia la teva banyera per un modern i pràctic plat de dutxa, amb mampara inclosa. Per només 695€ Telefona’ns als números: 649 04 40 27 / 977 65 24 80 Rehabilitació de façanes, li oferim solucions pel seu finançament.

Manteniment de comunitats.

PRESSUPOSTOS AJUSTATS. Tel. 649 04 40 27 / 977 65 24 80

SEARAY. Motor Mercury 115cv 2tiempos.

Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Barca ideal para deportes náuticos. Sin remolque. 3.500€.

Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

Vendo Volkswagen-Corrado Muy bien conservado. Todo original y guardado siempre en garaje. Todas las revisiones y las ITV al día. Nunca ningún accidente.

Se ofrece bufete de abogados en Calafell.

Espe. en: * Der. penal, deshaucios, divorcios, extranjería, peritaje caligráfico judicial, seg. de comunidadesasistencia-salud-defensa-, resp. civiltransporte-alquiler, etc. * Tel. 977 69 35 68

ANUNCIS CLASSIFICATS

classificats@noticiestgn.cat

616 728 550 / 686 703 910

Aprofita la tardor per impermeabilitzar la teva terrassa amb un 20% de descompte, també amb baixants i cobertes. Tel. 649044027 / 977652480

¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TIENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN ALQUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFORMESE SIN COMPROMISO!. Le administramos y gestionamos su propiedad y velamos por ella. Le ofrecemos garantias de alquiler. Asesoramiento jurídico en venta y alquiler GRATUITO. Estamos presentes en los principales portales inmobiliarios y prensa. FINQUES GRUP. Av. R. Argentina, 17. Tarragona. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939. info@ finquesgrup.es / www.finquesgrup.es Servicios de limpiezas y mantenimiento, jardinería, suministros (higiénicos sanitarios).

Tel. 625684599 www.es-facilityservices.es Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman, muñecas...) y otros objetos de coleccionismo. Teléfono: 658 02 91 46 Reforma pis complet, cuina, bany, parket, portes i pintura. Des de 9.900€ Telèfons: 649044027 / 977652480 Passo cintes de video a DVD a 10€ la cinta: VHS, VHS-C, Video8, Hi8, MiniDV, Betamax i pel·lícules de Super8. Pots provar primer amb una cinta. Salva, recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Telèfon: 626010186 CERTIFICADOS ENERGÉTICOS. Realizamos su trámite rápido y económico en Tarragona y alrededores.

Tel. 977 24 11 85 CENTRO CAPILAR. Les ofrece una gran variedad de pelucas indetectables y oncológicas, prótesis capilares y pestañas, pañuelos y turbantes fabricados con productos 100% naturales, cosmética, cremas, etc. Tel.: 877 069 769 / 619 492 969 CENTRO PSICOLÓGICO R-INICIA. Ahora con Psicoterapia Psicoanalítica también en grupos (25€/sesión). 1ª entrevista gratuita. www.rinicia.com. Tel. 977 139 197 / 628 821 456

48 | Contraportada

17 de desembre de 2014 |

termòmetre de la setmana

La Xarxa Santa Tecla celebra els 550 anys

Es busquen solucions per a la N-340

El Parc de Nadal es multiplica

L’Ajuntament de Tarragona ha renovat el compromís amb l’hospital tarragoní en un acte protocol·lari al Saló de Plens

La ministra Pastor promet bonificacions per als camions que passin per l’AP-7 i el conseller Vila demana que es desviïn.

Tres nous espais conformaran el Parc de Nadal de Tarragona: el recinte firal, la TAP i l’Espai Jove Kesse.

L’entrevista

Esteve Martí PRESIDENT COL·LEGI D’APARELLADORS DE TARRAGONA

dències. Els administradors de finques hem estat al costat de les comunitats per dur a terme tots aquests ajustos, que també s’han traduït en un tímid increment de les accions encaminades a l’eficiència energètica, un àmbit que encara tenim a les beceroles.

La morositat ha estat una de les principals seqüeles. S’ha tocat sostre en la capacitat de les comunitats d’assumir el deute dels morosos?

Actualment estem en el punt que estan sortint a la llum tots els pisos que han estat embargats per les entitats finance-

E

l Col·legi d’Aparelladors de Tarragona aplega els administradors de finques, que són els encarregats de gestionar el dia a dia de les comunitats de veïns, les quals, en els darrers anys, han hagut de fer front a la xacra de la morositat tant de particulars com, especialment d’entitats financeres.

Quin balanç fa d’aquest any 2014 que ja s’acaba?

Penso que aquest ha estat l’any que finalment s’ha tocat fons pel que fa a la davallada de la situació econòmica i a l’ajust de preus i que a partir d’ara la situació es començarà a reconduir.

En quins indicadors es basen per afirmar-ho?

Bé, es nota en l’ambient, se’n parla. A més els preus de les vendes i els lloguers ja s’han ajustat tot el que es podien ajustar. A partir d’ara només es pot remuntar.

Quines han estat les conseqüències de tots aquests anys de crisi en el seu àmbit?

La principal conseqüència ha estat el control i la minimització de la despesa, s’han retardat obres i les inspeccions, s’han fet les mínimes tasques de manteniment... I aquest ajustament s’ha notat molt més en les poblacions de costa, a causa de les segones resi-

«No hi ha prou aparells pel canvi de freqüència per abastir tot l’Estat i els instal·ladors no donen l’abast»

res, les quals, malgrat que es queden la propietat, allarguen al màxim el seu registre en el cens. Això dificulta molt les coses a l’hora de reclamar el deute, ja que no consta enlloc que aquell pis és d’una entitat financera. Actualment, com dic, ja s’està regularitzant aquesta situació i es pot començar a reclamar i a cobrar el deute contret per aquests immobles.

«En el procés de canvi de freqüències de televisió, el Govern ho ha fet tard i malament» En aquests anys la llei s’ha adaptat per resoldre aquestes situacions?

En l’àmbit estatal, sí, ja que s’ha aprovat la Llei de la propietat horitzontal, que marca que qui es queda la propietat d’un pis embargat té l’obligació de fer-se càrrec dels darrers tres anys de deute més el corrent. En canvi, a Catalunya, com que ens regim pel nostre propi sistema de lleis en aquest àmbit, aquesta modificació de la llei encara no s’ha produït i aquí l’obligació és fer-se càrrec tan sols del darrer any més el corrent. Nosaltres hem lluitat en els darrers anys per la modificació del Llibre 5è del Codi Civil català que és el que regeix aquest assumpte i ens consta que el Parlament de Catalunya té gairebé redactada la llei però encara no s’ha aprovat.

En els darrers mesos les comunitats de veïns han hagut de posar-se a treballar per adaptar-se al canvi de freqüències de televisió. Com els ha afectat?

Ho diré molt breument i de manera molt clara: el Govern ho ha fet tard i malament. No pot ser que en menys de sis mesos totes les comunitats s’hagin d’adaptar al canvi de freqüències, senzillament perquè no hi ha prou aparells al mercat per abastir tota la demanda i, a més, els instal·ladors no donen

«Creiem que la situació de caiguda ha tocat fons. A partir d’ara només es pot remuntar»

l’abast. D’altra banda, s’ha informat molt malament la ciutadania, ja que no és cert que el dia 1 de gener qui no hagi fet l’adaptació no veurà la televisió. Els canals es veuran gairebé tots, només una part molt petita de les cadenes –que, a més, són les que tenen menys audiència, tret d’alguns casos– canvia de freqüència.

Quins reptes tenen per l’any 2015?

Com li he dit, estem esperant amb candeletes la reforma del llibre 5è del Codi Civil Català que aprovi els efectes de la Llei de la propietat horitzontal, i també estem pendents d’una nova modificació de l’ITE (Inspecció Tècnica d’Edificis), que esperem que aporti un nou impuls a les inspeccions així com al sector de la construcció, ja que és previst que pel trienni 2013-2016 s’afavoreixi la rehabilitació i el manteniment d’edificis.