Notíciestgn 287

141015 número 287

WWW.NOTICIESTARRAGONA.CAT

SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

REPORTATGE

PEIX BLAU DE TGN

EL MÉS VENUT A ESPANYA PÀGINES 2-3 I EDITORIAL

'BCSJDBU B /PSVFHB

c4 "3"

0 ."* %&4 %&- %µ0$56#3& '*/4 "- %& /07&.#3&

Des de 1934

40#3& -&4

#65"26&4 0GFSUB WhMJEB TPCSF UPUFT MFT CVUBRVFT FO DPMPST EF DVJS

UN DIA AL MERCAT PÀGINES 6-7

2 | El Tema de la Setmana

14 d’octubre de 2015 |

E L TE MA D E L A SE TMANA

Tarragona, referent del peix blau a la La Confraria de Pescadors de Tarragona amplia la sala d’elaboració des d’on s’abasteix tot el territori espanyol d’aquesta varietat de peix. Les obres han significat una inversió de 500.000 euros subvencionats amb fons europeus Carme López, Tarragona

A

ra fa deu anys la Confraria de Pescadors de Tarragona va fer una aposta decidida per la comercialització del peix blau, un àmbit de l’activitat pesquera que en aquell moment estava mancat d’una gestió que garantís la seva viabilitat i que generava greus inconvenients a les arques de l’entitat. La nova presidència, encapçalada per Esteve Ortiz, va haver de fer front a una situació deficitària que afectava de manera molt negativa la viabilitat econòmica de la Confraria. La solució proposada va ser l’establiment d’un acord de comercialització amb la coneguda marca Pescanova –a través de la seva filial Pescafresca. Aquesta mesura va haver de superar moltes reticències per part d’alguns dels agents que fins aleshores gestionaven la pesca i distribució del peix blau a Tarragona. Però, deu anys més tard, aquest canvi de rumb ha servit per situar Tarragona com el principal port de la Mediterrània en el tractament d’aquest tipus de peix.

«L’acord amb Pescanova –recorda Esteve Ortiz– va implicar la

LA SALA D’ELABORACIÓ consta d’una línia de tractament del peix blau que incorpora màquines dissenyades específicament per a la manipulació d’aquest producte.

Amb l’ampliació de la sala, que duplicarà l’espai disponible actualment, es podrà manipular tot el peix, indepenedentment de les espècies, sense haver d’aturar el procés.

modernització tant de la pesca com del tractament del peix blau. Vam haver de fer una important inversió en maquinària que ens permetés ser competitius en el sector». Amb un cost d’un milió d’euros, que la Ge-

Aicat 4.746

neralitat va subvencionar en un 70% a fons perdut a través de fons europeus, es va construir la sala d’elaboració que hi ha actualment en funcionament i es van adquirir tots els aparells necessaris per al tractament i envasat del peix blau. A més, a l’empara de la Confraria es va crear una empresa, COMPESTAR, que seria l’encarregada de comercialitzar el producte.

Consolidació Aquest salt qualitatiu va començar a donar fruits i ben aviat es va traduir en una major estabilitat pel que fa a guanys, tant per als mateixos pescadors com per a la Confraria. Des d’aleshores, el port pesquer tarragoní aglutina la pesca del peix blau de la resta de ports de la costa tarragonina –Cambrils i l’Ametlla de Mar, principalment– i rep una mitjana

de 3.000 caixes diàries de peix blau, uns 20.000 quilos –sobretot, sardina i seitó– el 80% del qual es distribueix, mitjançant Pescanova, per tot el territori espanyol. El 20% restant serveix per abastir les peixateries i petits comerços de Tarragona.

La consolidació de tot aquest projecte arriba ara, quan ha estat necessari plantejar l’ampliació de la sala d’elaboració (el lloc on es desenvolupa la descàrrega, tractament i envasat del peix blau) per donar sortida al volum de mercaderia que arriba i que ha convertit COMPESTAR en la primera empresa del Mediterrani en aquest producte.

«Actualment treballem amb una línia de processament que ampliarem a dues en els pròxims mesos. Ja hem dut a terme la licitació de l’ampliació i des de fa uns dies ha començat l’obra civil, que esperem que

Gràcies a l’acord de comercialització amb Pescanova, el peix blau de Tarragona arriba als principals distribuïdors alimentaris de tot l’Estat espanyol estigui enllestida per després de les festes de Nadal», assegura Ortiz. Per dur a terme aquestes obres la Confraria ha rebut una subvenció de la Unió Europea de 505.000 euros en total, repartits entre la compra de maquinària nova (300.000 euros) i en el sistema de refrigeració

El Tema de la Setmana

| 14 d’octubre de 2015

|3

E L TE MA D E L A SE TMANA

Mediterrània

Què es pesca a les nostres costes?

Sardina

Seitó

Una de les principals varietats de peix blau del mar tarragoní, que es pesca des de les costes del delta fins a Vilanova.

Paral·lelament a la sardina es pesca el seitó, molt valorat pel seu sabor.

Caballa

Gamba

Una altra de les varietats de peix blau que es pesquen a les costes de Tarragona, tot i que no en tanta abundància.

La varietat més ben valorada i una espècie que la ciutat s’ha fet seva. És una de les més cares de Catalunya i molt demandada per restauradors.

Popet

Tonyina

Molt típic de Tarragona, però s’està pendent de la regularització de la seva pesca per part de la Unió Europea.

La Confraria de Pescadors està autoritzada a comercialitzar tonyina en condicions molts regularitades, ja que és un peix protegit per la Unió Europea.

La flota pesquera tarragonina està integrada per una cinquantena de barques, principalment d’arrossegament però també de peix blau i de tresmall. Disposa també d’un palangrer de fons per pescar tonyina (amb autorització) i peix espasa./Tomàs Varga.

(200.000 euros). «Som l’única confraria que rep recursos de la Unió Europea, gràcies a l’aposta que la Generalitat ha fet per nosaltres», afirma Ortiz. Les obres d’ampliació, que duplicaran l’espai disponible actualment, es poden realitzar gràcies a un acord amb el Port de Tarragona.

Eduardo Álvarez, que és el responsable de PescafrescaPescanova i l’encarregat de supervisar el procés des que la mercaderia arriba a port fins que es carrega als camions, assegura que «tot i les dificultats inicials, estem molt satisfets de la nostra aposta per Tarragona».

Preocupació per la mida Tot aquest gran projecte centrat en el peix blau sembla tenir una ombra planant

amenaçadora. I és que des de fa uns anys preocupa i molt la important davallada en la població de sardina a les costes de Tarragona i la mida tan petita del seitó que es pesca, que fa davallar el preu de venda i limita el volum dels mercats que accepten aquest tipus de peix.

Aquest fet, ple qua ja s’ha demanat un informe ala Generalitat, segons Ortiz, s’atribueix a diferents factors que no estan clars, des d’un possible efecte contaminant fins a una conseqüència de la presència massiva de tonyina, una espècie depredadora que està protegida per la Unió Europea. També hi ha qui assegura que és conseqüència d’una regulació natural de la mar. Sigui com sigui és una preocupació que pot posar en risc aquesta aposta de futur a Tarragona.

4 | Sumari i editorial

14 d’octubre de 2015 |

C L AUS D E L A SE TMANA

6

8

10

Reportatge: Un dia al mercat central de Tarragona

No tot el patrimoni tarragoní ve de Roma

Empreses sensibles: 5è Sopar Solidari de PortAventura

14

16

26

Jordi Viñolas, creador i mobilitzador d’idees

La Casa Sant Josep i el Camino de Santiago

L’A-27 ja connecta les ciutats de Tarragona i Valls

Editorial ÒLIVER MÁRQUEZ | DIRECTOR NOTÍCIESTGN

Visionaris del peix blau

Protagonistes

SÍ Concentracions de suport als imputats pel 9-N a molts pobles del territori L’actualitat política ve marcada per la declaració del president català davant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya com a imputat per la consulta ciutadana del 9 de novembre de 2014, en la qual hi van participar prop de 2,5 milions de catalans i catalanes. El dimarts ja van prestar declaració les altres dues figures imputades, l’exconsellera de Governació, Joana Ortega, i la consellera d’Ensenyament, Irene Rigau. A molts pobles de Catalunya i del territori s’han fet concentracions de suport a la figura dels imputats, organitzades per l’ANC.

A

ra fa uns 10 anys, quan l’activitat pesquera a Tarragona estava en risc de desaparèixer, la direcció de la Confraria de Pescadors va tenir una visió. Va signar un acord amb una gran distribuïdora, Pescanova, decisió que va garantir una estabilitat a llarg termini en la comercialització a gran escala de les sardines i els seitons que es pesquen a les nostres costes. El contracte amb Pescanova va ser força criticat en el seu moment, ja que els majoristes i els mateixos pescadors van perdre bona part del control que exercien sobre el gruix de les captures i, el més important, el control dels preus. Una dècada després, i no sense haver passat dificultats, s’ha demostrat que aquella visió de la direcció de la Confraria ha esdevingut un autèntic encert.

Un autèntic salvavides per a la Confraria i per al conjunt de la flota pesquera del Serrallo, ja que ha garantit la seva estabilitat econòmica.

En aquest període, Tarragona ha experimentat millores continuades en les seves instal·lacions, ha incorporat innovació en els sistemes de triatge i manipulació del producte i ha assolit una major projecció comercial de la seva marca de qualitat. En un món, el pesquer, cada vegada més competitiu i globalitzat, el peix blau de Tarragona es troba en una posició privilegiada i amb perspectives positives de futur.

En els pròxims mesos la Confraria de Pescadors, amb el suport econòmic de la Unió Europea i logístic de l’Autoritat Portuària de Tarragona, farà un important pas endavant que obrirà encara més el mercat al peix blau de casa nostra. La direcció de la confraria creu que, amb aquestes millores, l’equipament estarà en disposició de captar l’atenció de nous distribuïdors d’àmbit estatal i internacional, en la línia de Pescanova, que s’interessaran per la qualitat del peix blau de Tarragona. Ara ja és el més venut a Espanya (només té difícil entrada en el mercat basc i cantàbric). I va camí de ser l’autèntic referent a la Mediterrània.

NO Investigació policial als Serveis Socials de l’Ajuntament de Tarragona El mateix consistori reconeix que des de l’Institut Municipal de Serveis Socials (IMSS) no es va procedir correctament en la contractació dels serveis de l’empresa Inipro, però que el consistori no ha delinquit. La investigació policial i el jutge instructor del cas hauran de determinar-ho en les pròximes setmanes. La sospita al voltant de les actuacions d’un ajuntament no pot ser positiva per a la imatge d’una ciutat.

Espurnes d’en mossèn Aragonès

La frase de la setmana

Interessos oposats Nasreddín tenia dues filles, una casada amb un pagès i l’altra amb un fabricant de rajoles. Un dia rep la visita de les dues.

- El meu marit acaba de sembrar. Si plou em comprarà un vestit nou, diu la primera.

- Espero que no plogui, diu l’altra. Si no plou, el meu també me’l comprarà.

- Una de les dues tindrà un vestit nou, però no sabria dir quina, comenta Nasreddín.

• • • • • • •

Sort és, la majoria de les vegades, el nom que donem al mèrit dels altres.

La ignorància dels mals futurs ens és més útil que el seu coneixement.

L’esperança és el somni de l’home despert.

El futur és la renda més abundant de la imaginació.

Creiem que pot passar qualsevol cosa, però no hi estem preparats.

La pàgina oberta del llibre de la vida és preciosa. Però encara ho és més la pàgina desconeguda.

Sabem què som, però no sabem què serem.

«La resposta política serà directament proporcional al grau de desafiament» Bernabé

Xavier Garcia Albiol,

Líder del PP a Catalunya

| 14 d’octubre de 2015

Publicitat | 5

6 | Tarragona

14 d’octubre de 2015 |

TARRAGONA COMERÇ

Un dia al mercat El Mercat Central de Tarragona, epicentre comercial de la ciutat, ha après a sobreviure en un envelat provisional

S

ón les 6 del matí. Mitja ciutat dorm i el silenci domina en gairebé tots els carrers i racons. Però en un punt concret es comença a percebre indicis d’activitat que cada cop es fa més frenètica. Camions, furgonetes, gent amunt i avall descarregant caixes de fruita, verdura, peix... perquè tot estigui a punt quan sigui l’hora d’ai-

xecar la persiana. Parlem del Mercat Central, un dels epicentres de l’activitat comercial de Tarragona que, tot i les circumstàncies actuals, continua sent un referent en alimentació de proximitat.

Com és un dia al Mercat Central de Tarragona? Per saber-ho ens posem en contacte amb la Maria Virgili, actual presidenta

de l’Associació de Comerciants del Mercat Central de Tarragona. Enèrgica i resolutiva, busca un forat per atendre’ns i explicar-nos allò que volem saber.

«L’activitat comença molt aviat, cap a les 6 de la matinada, amb l’arribada del gènere des dels diferents mercats proveïdors.

Quan ja està tot al seu lloc gairebé és l’hora d’obrir i deixar pas de seguida als primers clients, principalment dones, que comencen a omplir les parades.

A poc a poc el brogit de veus, màquines de tallar, cafeteres.... ho omple tot.

El perfil de persones que compren al mercat no ha canviat gaire en els darrers anys, es tracta, principalment, de mestresses de casa i persones jubilades que realitzen les compres a primera hora per assegurar-se el millor gènere.

Però després d’uns anys en què el fet de comprar al mercat s’atribuïa majoritàriament a gent gran, actualment el jovent ha agafat el gust de venir al mercat i això ha donat una bona embranzida al negoci: «la

gent jove que ve a comprar vol saber d’on prové allò que compra i busca els productes de proximitat», assegura la presidenta dels venedors. L’hora punta, segons la Maria, és entre les 9 i les 11 del matí, tot i que també depèn del dia de la setmana i del mes. Així, a principi de mes es nota més afluència de gent però també a partir del dia 25, «que és quan la gent jubilada cobra la pensió» També l’època de l’any influeix en l’activitat que s’hi desenvolupa; així, les festes de Nadal s’emporten el premi gros pel que fa a volum de clients i de vendes, però també per les festes de Santa Tecla, al setembre, per Sant Joan, al juny, o per la Castanyada, al novembre, es nota un increment de l’activitat.

Passada la una del migdia, l’activitat comença a baixar i és l’hora de començar a tancar les parades. «La majoria portem dempeus des de les sis del matí i encara cal netejar la parada i deixar-ho tot a punt per a l’endemà».

Maria Virgili, presidenta de l’Associació de Venedors del Mercat Central

El nou mercat Des de fa 8 anys l’activitat dels paradistes es desenvolupa en un espai provisional situat la mig de la plaça Corsini mentre finalitzen les obres de l’edifici pròpiament dit del mercat.

Aquesta provisionalitat, segons la Maria, «l’hem portat bé, perquè l’espai no està malament, tot i que ara ja es comença a notar el pas del temps en unes instal·lacions pensades per a tres anys però que ja n’han suportat vuit». I mostra la seva «solidaritat al 100%» amb els comerços de l’entorn, «que ho han passat francament malament» i assegura que quan es posi en marxa el nou mercat «haurem de treballar molt tots, paradistes, ajuntament i ciutadania, per fer que el centre recuperi el seu lideratge comercial», conclou la Maria.

Per Carme López

Tarragona

| 14 d’octubre de 2015

TARRAGONA

EL RELLOTGE DEL MERCAT

6 H COMENÇA L’ A CT I V I TAT

7 , 3 0 H O B ERTURA D E P ORT ES

9-11 H HORA DE MÀ X I M A A F L U ÈN C I A

13,30 H TANC AMEN T D E P ORT ES

HO RA RI El Mercat Central de Tarragona obre de dilluns a divendres de 7,30 a 13,30 hores. El divendres també obre de 17,30 a 20,30 h i dissabte de 7,30 a 14 hores.

|7

8 | Tarragona

14 d’octubre de 2015 |

TARRAGONA

PATRIMONI

No tot és romà La capital tarragonina, coneguda internacionalment pel seu patrimoni de Tàrraco, amaga un important llegat medieval que val la pena conèixer

É

s cert que Tarragona va entrar a la història en l’època de l’Imperi Romà, les restes del qual són ben presents en diversos punts de la ciutat fins al punt de ser internacionalment reconegudes. Però el patrimoni de la capital tarragonina no es limita al conjunt arqueològic de Tàrraco. Molts indrets i carrers de la ciutat amaguen restes de l’era medieval, una època en què Tarragona va ressorgir de les cendres i va establir les bases per convertir-se en la ciutat moderna i mediterrània que és avui en dia. Des d’edificis emblemàtics, com ara l’espectacular Catedral o l’Antic Hospital de Santa Tecla, fins a racons que passen pràcticament desapercebuts però que són vestigis d’una societat medieval que cal conèixer per entendre la història de Tarragona.

Vista aèria de la Catedral de Tarragona i els carrers del voltant, on es concentra bona part del patrimoni medieval de TGN.

Després dels temps daurats viscuts amb l’establiment de la ciutat com a capital de l’imperi romà, la Tarragona visigòtica acaba amb la conquesta per part dels àrabs cap a l’any 713. Comença llavors un període fosc, del qual no es conserva documentació, en què la ciutat va estar pràcticament abando-

nada. La seva mateixa ubicació, en terra de frontera entre cristians i musulmans, provoca una inseguretat que no contribuïa en res a una repoblació efectiva. La situació va canviar a partir del segle XI, amb l’expansió cristiana vers les terres del Baix Gaià. Des d’aleshores i en els segles successius, Tarragona es

capelles de Sant Pau i Santa Tecla, l’edifici de l’Antic Hospital de Santa Tecla (actual seu del Consell Comarcal del Tarragonès), l’església de Sant Llorenç, el call jueu, el castell del Rei, el castell de Paborde, l’Església de Santa Maria del Miracle, el castell de Tamarit... són construccions de l’època medieval, d’alt històric i arquitectònic que converteixen la capital tarragonina en molt més que una herència de Tàrraco.

LA CATEDRAL Ubicada a la part més alta de la ciutat, la Catedral és l’edifici més emblemàtic i conté el conjunt d’art medieval més ric de Tarragona. La seva construcció s’inicia a mitjan segle XII i es consagra l’any 1331, de manera que és una bona mostra de transició del romànic al gòtic.

Una visita obligada.

va anar transformant en una ciutat consolidada al voltant de la figura de l’arquebisbe i de la Catedral de Tarragona, que va propiciar la formació d’una acròpolis eclesiàstica i d’una àrea urbana sota jurisdicció arquebisbal que contemplava el nucli, a redós del castell del rei aixecat amb anterioritat pel

normand Robert Bordet.

D’aquella època i dels segles posteriors la ciutat guarda avui en dia un important llegat que configura una autèntica ruta medieval que val la pena conèixer. Part de la muralla de Tarragona (el Mur Vell), el Pla de la Seu, la Catedral i el seu claustre, el Museu Diocesà, les

EL PLA DE LA SEU És un dels espais on es conserva millor l’ambient medieval de la ciutat. Presidit per la Catedral, hi ha una sèrie de casals gòtics, entre els quals destaca l’antiga rectoria i la Casa Balcells, força ben conservada. Molt a prop, en l’últim tram del carrer Major, destaquen la casa de l’abat de Poblet, l’edifici de l’Antic Ajun-

Tarragona

| 14 d’octubre de 2015

|9

TARRAGONA

CASTELL DE TAMARIT

L’actual disposició de la capital tarragonina cal trobar-la en l’època medieval i en el seu edifici més emblemàtic: la Catedral tament, amb un notable pati i pis principal, i els porxos del carrer Merceria, del segle XIV. L’ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ Es tracta de l’únic temple plenament gòtic que es conserva a la ciutat de Tarragona. L’estructura actual respon a la reedificació feta l’any 1362.

L’interior de l’edifici guarda dues obres medievals procedents del desaparegut santuari de Santa Magdalena: el magnífic retaule de Sant Llorenç i un notable calze que pertany al gòtic tardà.

ANTIC HOSPITAL DE SANTA TECLA

CATEDRAL DE TARRAGONA

ESGLÉSIA DE SANT LLORENÇ

ANTIC HOSPITAL DE SANTA TECLA Entre els edificis civils ressalta l’antic Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, ubicat al carrer de les Coques i avui seu del Consell Comarcal del Tarragonès. Va ser fundat l’any 1171 per disposició testamentària de l’arquebisbe Hug de Cervelló i en ell trobem l’origen de l’actual Hospital de Santa Tecla. L’any 1464 es va fusionar amb l’hospital de la ciutat, constituint el model funcional que l’hospital conserva fins a la data.

EL CALL JUEU És el barri on residia la comunitat jueva, al voltant de la plaça dels Àngels. Era físicament independent de la resta de la ciutat i fins i tot disposava de sortida pròpia a l’exterior (la portella dels jueus). Per la documentació se sap que disposava d’una sinagoga, una escola i uns banys. Velles reformes urbanístiques van malmetre’n parcialment la trama urbana i el call ha quedat reduït a alguns carrers i uns pocs arcs gòtics.

CASTELL DEL REI

L’antic Hospital de Santa Tecla, Tamarit, el Pla de la Seu i el Castell del Rei són herències d’aquella època

CENTRO MÉDICO ROMA

RETORN AL PASSAT AMB EL MERCAT MEDIEVAL Un cop a l’any (aquest passat cap de setmana en el cas de 2015), el Pla de la Seu i els carrers del voltant de la Catedral de Tarragona es converteixen en un autèntic mercat medieval que ofereix als seus visitants artesania, joieria, productes d’alimentació, una taberna, una haima i una mostra d’oficis de

l’època. El mercat, un dels més antics de la zona i organitzat per l’Assocació Medieval de Tarragona, es complementa amb activitats culturals com ara representacions teatrals, de malabars i actuacions musicals. També se celebra una trobada de gegants medievals.

977 23 55 77

OFTALMOLOGÍA URGENCIAS: 629 25 23 24

CERTIFICADOS MÉDICOS, PSICOTÉCNICOS CONDUCTORES Y CAZADORES

Plaza Alcalde Lloret, 1 43005 TARRAGONA

10 | Territori

14 d’octubre de 2015 |

TE RRITORI

SOLIDARITAT

Empreses sensibles El 5è Sopar Solidari de la Fundació PortAventura, amb l’assistència de prop de 100 empreses, demostra que el teixit econòmic tarragoní està per la labor social si al darrere hi ha projectes fiables i engrescadors Òliver Márquez, Tarragona

C

ada vegada són més les companyies installades al territori que aposten per aprofundir en estratègies de Responsabilitat Social Corporativa (RSC).

Així ho demostra el recent èxit del 5è Sopar Solidari de la Fundació PortAventura, que va aplegar més d’un miler de persones en una cita destinada a recaptar fons per a la lluita contra la malaltia de l’Alzheimer a les nostres comarques i a Catalunya.

Prop d’un centenar d’empreses que fan negoci a casa nostra, a més de les autoritats i d’alguns ciutadans a títol individual, van convertir el certamen en un autèntic èxit (a raó de 600 euros la taula de 10 comensals). El poder de convocatòria de PortAventura i la seva fundació va permetre recaptar més de 82.000 que van directe a mans de tres organitzacions dedicades a investigar i pal·liar els efectes de l’Alzheimer, una malaltia sense cura coneguda i contra la qual serà difícil avançar si no és amb l’ajut de tothom, especialment d’aquells amb més recursos econòmics.

PORTAVENTURA, COCA-COLA, LA CAIXA... són marques d’empreses importants, conegudes arreu pels seus productes i per la seva forta implantació en el mercat. Malgrat l’èxit numèric (quan a facturació i vendes), des de fa uns anys algunes d’aquestes companyies han desenvolupat estratègies de Responsabilitat Social Corporativa, és a dir, d’implicació de la seva marca en el teixit social del territori on desenvolupen els seus negocis. Una empresa pot fer RSC des de molts vessants

Més de mil persones representatives del teixit empresarial, polític i associatiu de les comarques de Tarragona es van aplegar en el 5è Sopar Solidari de la Fundació PortAventura, el més multitudinari celebrat fins ara. La iniciativa va permetre recaptar més de 82.000€ destinats a la lluita contra l’Alzheimer. / Cedida

(medi ambient, foment de la cultura, festes, esport, formació...) però a les comarques de Tarragona, territori que acull nombroses companyies importants tant d’àmbit estatal com internacional, hi ha una especial necessitat d’avançar cap a millores en els àmbit socials i, molt especialment, en aquelles iniciatives que ajudin a reduir les injustícies i protegeixin els col·lectius poblacionals més desfavorits. L’atenció de malalts crònics i gent gran dependent, la protecció de menors en risc d’exclusió social, el suport a les persones amb discapacitat física o mental... són camps en què encara queda molt camí a

recórrer, tant des del punt de vista dels recursos que hi pot destinar l’administració com en la seva progressiva professionalització. És a través de polítiques intensives de RSC per part de les grans empreses que aquest llarg camí es pot anar escurçant. Afortunadament les companyies comencen a veure que actuar amb responsabilitat social comporta intrínsecament uns beneficis quant a imatge i acceptació. I és que les empreses, molt més enllà de generar riquesa amb els seus llocs de treball, poden esdevenir pilars d’una societat més equitativa més enllà de les parets de les seves fàbriques, naus industri-

als i plantes de producció.

PortAventura i la seva fundació, en només cinc anys, han sabut despertar aquesta conscienciació en bona part del teixit empresarial de les comarques de Tarragona. Fet que ho demostra les prop de 100 empreses de tots els sectors i nivells que han participat en el 5è Sopar Solidari celebrat divendres passat. La participació activa de representants de totes aquestes firmes, ja sigui amb aportacions econòmiques o amb regals per a rifes benèfiques, demostra que hi ha un camí per recórrer si el territori és capaç de generar projectes fiables, efectius i engrescadors.

Les grans empreses ja no es limiten a generar riquesa a través de llocs de treball.

Van més enllà col·laborant amb accions concretes per reduir les injustícies a la societat que les acull

Territori | 11

| 14 d’octubre de 2015

te rritori

Representants de les tres entitats destinatàries de la recaptació (Fundació Alzheimer Reus/Baix Camp, Fundació Pasqual Maragall i Fundació Villablanca), en el moment de rebre el xec simbòlic del 5è Sopar Solidari de la Fundació PortAventura.

En total es van repartir més de 82.000 euros, que és fins ara la xifra més alta recaptada per la Fundació a través d’aquesta iniciativa solidària.

La Xarxa de Santa Tecla i la Casa Sant Josep de Tarragona, entitat dedicada a lluitar contra l’exclusió social en els infants, també van rebre en la mateixa gala la recaptació aconseguida en el I Torneig Solidari de Golf organitzat el passat dia 3 d’octubre per la Fundació PortAventura.

EMPRESES, INSTITUCIONS I PARTICULARS PRESENTS AL SOPAR DE PORTAVENTURA HOTELBEDS AON GIL Y CARVAJAL S.A. COBEGA EMBOTELLADOR S.L. COCA-COLA IBERIAN PARTNERS SEGURCAIXA - ADESLAS FUNDACIO DAMM UNILEVER ESPAÑA S.A. DAVIGEL ESPAÑA S.A. FORNO DASOLO PEGAS TOURISTIK SPAIN S.L. RENFE VIAJEROS S.A. CLECE S.A. MICROARQUITECTURA S.L. NTI S.L. PUBLIMAX A.S.A.P. PUBLICIDAD S.L. BUNZL DISTRIBUTION SPAIN S.A. GAC 3000 DIVERSEY ESPAÑA S.L. DRAGADOS S.A. APRODISCA GICSA BARNA IMPORT S.A. GRUPO NAVEC SERVICIOS IND. CARITAS DIOCESANA DE TARRAGONA CASAL DE LA DONA DE VILA-SECA CENTRE D’ACOLLIDA LA MERCE FUNDACIO PASQUAL MARAGALL ANEX TOUR SPAIN S.L. SERHS TOURISM NT INCOMING S.L. TUI ESPAÑA TURISMO S.A. VIATGES BARCELO HOTELEXTRAS EUROPA TELECOM-DEAMED ODEON INBOUND SPAIN S.L. OLIMPIAMEDITERRANEO S.A. CAMBRA DE COMERÇ DE TARRAGONA ALBIÑANA, IGNACIO ALVAREZ VAZQUEZ, MARIA ANGELA DE PINEDA, MARICHU GARCIA PEREZ, FRANCISCO JAVIER GARCIA PEREZ, FRANCISCO JAVIER GUASCH SOL, ARNAU MORALES RILO, MIGUEL ALEJANDRO NOTARIA MARTINEZ & BOISAN S.C.P. REINA PARDO, SILVIA REYES HERREROS, JUAN SORIA SORJUS, JOSE DEPARTAMENT DE BENESTAR SOCIAL I FAMILIA TARRAGONA GRUP CIU - TARRAGONA

GRUP ERC - MES - MCD / TARRAGONA DOWN TARRAGONA ASSOCIACIO PADEL AMB TU FABELO LAZA, AMHED FUNDACIO GRESOL - PROJECTE HOME SERVEIS SANITARIS DE TARRAGONA SOLC INVEST FOR CHILDREN CAIXABANK - OBRA SOCIAL “LA CAIXA” GTD SISTEMAS DE INFORMACION S.A.U. HOSPITAL SANT JOAN DE DEU RCD ESPAÑOL BESORA CABRE, MA. TERESA FUNDACIO PORT AVENTURA LERIN SICILIA, MA. JESUS VILLABLANCA SERVEIS ASSISTENCIALS XARXA DE SANTA TECLA REPSOL REPSOL MIQUEL ALIMENTACIO FOODSERVICE LLADOS PUJOL, BERNAT NUÑEZ PEREZ, ALEX AJUNTAMENT DE REUS AJUNTAMENT DE SALOU AJUNTAMENT DE VALLS DELEGACIO GOVERN GENERALITAT TARRAGONA DIPUTACIO DE TARRAGONA SENDRA VELLVE, JORDI MIQUEL SUBDELEGACIO DEL GOVERN CAMBRA DE COMERÇ DE REUS AJUNTAMENT DE CAMBRILS AJUNTAMENT DE REUS AJUNTAMENT DE TARRAGONA AUTORITAT PORTUÀRIA DE TARRAGONA MOSSOS D’ESQUADRA VILLABLANCA SERVEIS ASSISTENCIALS BAGUE PUBILL, AURORA JOVE LATOUR, FRANCESCA JUANPERE AGRAS, JOSEP MARIA SARIÑENA ALBACAR, JOSE ANTONIO BESORA CABRE, JOAN BESORA CABRE, MA. TERESA DIAZ MUÑOZ, SOFIA GALINDO ROMERO, MA. ANTONIA PONS ALTES, MISERICORDIA PORTEIRO REY, VANESSA REYES AGUILERA, LAURA SANCHEZ ALGAR, PATRICIA SOLER MARTINEZ, MA. CARMEN LLAVORE DELCLOS, JOAQUIM VALLDOSERA GOMIS, RAIMUNDA

CEPTA CONSORCI CRT FUNDACIO GARRIGUES BASF JULIA TRAVEL S.A. ESTIVALPARK SALOU S.A. FUNDACIO PRIVADA SHE HOTEL BELVEDERE SALOU S.L. MEJOR DERECHO S.L.P. FARRIOL BATALLA, GORETTI INSAGRA UNO S.L. - GROUP PALAS PROMOCIONES BLAUMAR S.A. MARSAL MINGUELLA, RAMON HELGUERA DOMOSTEGUI, LUIS ORTONEDA PIJOAN, JOAN MA. CASTILLO MESEGUER, MARIA TERESA MARSAL MINGUELLA, RAMON MARSAL VENDRELL, SALVADOR MARSAL VENDRELL, ANNA APEMTA AME MATERIAL ELECTRICO S.A.U. SABICO SEGURIDAD S.A. LLUSSA MATAS, JOAN MARIA MESTRE MEDICO, JOSEP RILLO LLEIXA, JORDI SANTOS BONET, FRANCESC XAVIER CARBONELL FIGUERAS S.A. OPTIMA FACILITY SERVICES S.L. ACTIVA MUTUA 2008 BIBIELLE GLOBAL TRANSLATIONS S.L. BUGADERIA INDUSTRIAL MESNET S.L. CLARIANT IBERICA PRODUCCION S.A. BANCO SANTANDER OLIVA MOTOR GAVARRES S.L.U. ATLANTIC FORWARDING SPAIN S.L. VIAJES EL CORTE INGLES A.E.Q.T. S.E. DE CARBUROS METALICOS S.A. CLUB LIONS REUS R DE ARCE S.L. EMPRESA PLANA S.L. SCHNEIDER ELECTRIC ESPAÑA S.A. SEIDOR CONSULTING S.A. TRANSPORTES PUJOL Y PUJOL ACCIONA FACILITY SERVICES S.A. BONAIMATGE S.L. CAMARASA CARDONA, PILAR ELECNOR S.A. CLUB NAUTIC CAMBRILS GETINSA-PAYMA S.L. GRIÑO ECOLOGIC S.A.

12 | Territori

14 d’octubre de 2015 |

te rritori MEDI AMBIENT

La Generalitat posa al dia els permisos ambientals de Repsol amb límits d’emissions més restrictius L’autorització inclou per primera vegada la vigilància continuada de components orgànics volàtils (COV) com el benzè i el butadiè

E

n el marc de la Taula de la Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona i amb l’objectiu de posar al dia els permisos ambientals d’un dels establiments industrials més importants i estratègics de Catalunya, el Departament de Territori i Sostenibilitat ha aprovat la nova autorització ambiental de la refineria de Repsol Petróleo, situada als municipis de la Pobla de Mafumet, Constantí i Perafort.

D’aquesta manera, han autoritzat l’adequació de la planta d’olefines per maximitzar l’alimentació amb propà, un canvi considerat ambientalment no substancial. Tot i això, el projecte presentat no suposa la instal·lació de cap nou focus ni l’increment de les emissions de cap dels existents ni de les torxes. Tal com ha explicat el go-

vern, l’actualització de l’autorització forma part de l’aposta de futur del Govern de la Generalitat pel Camp de Tarragona, que «necessàriament ha de passar per un desenvolupament sostenible i equilibrat dels diferents sectors productius, amb l’objectiu d’assolir una economia diversificada que assumeixi i minimitzi les seves externalitats ambientals».

Límits més enllà de la normativa europea La Direcció General de Qualitat Ambiental ha establert una col·laboració i diàleg amb l’empresa, els Ajuntaments propers i l’entitat ecologista Cel Net al llarg dels dos anys i mig que ha durat la tramitació ambiental amb la finalitat que la nova autorització incorporés

la major part de les millores tècniques disponibles i fixés límits d’emissions que no seran d’obligat compliment fins l’any 2018, d’acord amb la normativa europea.

A més, per primer cop des que la planta es troba en funcionament s’ha inclòs en l’autoritza-

ció un apartat específic referit a les emissions difuses, que ha de representar un pas endavant en la protecció de la qualitat de l’aire a Tarragona. Així es contemplarà per primera vegada la vigilància de components orgànics volàtils (COV) com a requisit en l’àmbit de l’autorització.

La nova autorització està alineada amb els objectius de la Taula de la Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona, constituïda el passat mes de juliol. Aquest òrgan canalitza i aglutina les actuacions en matèria de qualitat de l’aire que es desenvolupen al territori. Especialment para atenció a les emissions no canalitzades per xemeneia connectades a la Xarxa d’Emissions Atmosfèriques de Catalunya (XEAC), com ara les dels COV, entre els quals s’inclou el benzè i el butadiè, o els hidrocarburs aromàtics policíclics (HAP), entre els quals s’inclou el benzopirè. Precisament formen part d’aquests últims els prop de 120 contaminants nous que es controlaran a través de la Xarxa de Vigilància i Prevenció de la Contaminació Atmosfèrica de Catalunya (XVPCA).

HABITATGE

Les obres de Ferrari Land tallaran la via que uneix Salou i Vila-seca durant dues setmanes El tram d’afectació va des de la rotonda del centre comercial Port Halley fins a la rotonda de l’hotel PortAventura

L

’avinguda Pere Molas, que connecta Salou amb Vila-seca, romandrà tancada a causa de les obres que s’estan executant en els terrenys del futur parc d’atraccions Ferrari Land.

Concretament s’estan desviant les canonades d’aigua potable que subministren al complex CRT i part del municipi de Salou i que passen per sota dels terrenys del futur parc. Les canonades existents, que dificulten les obres en el paviment del futur Ferrari Land, es desviaran per fora i es connectaran mitjançant un nou traçat.

Les obres tenen un cost de

345.000 euros que assumirà PortAventura, i es preveu que tinguin una durada de dues setmanes. Concretament el tram d’afectació va des de la rotonda del centre comercial Port Halley, fins la rotonda de l’hotel PortAventura. Es per això que s’ha desviat el trànsit cap al carrer Joan Fuster.

Pel que fa als taxis, s’ha habilitat una parada temporal al costat de l’hotel La Hacienda, ja consensuada amb el sector.

El trànsit de persones continuarà sent per l’avinguda Pere Molas, on s’hi habilitaran uns passos per tal que les persones puguin passar sense problemes.

Territori | 13

| 14 d’octubre de 2015

te rritori

solidaritat

Estrelles Michelin contra la malaltia Restauradors tarragonins reconeguts amb Estrella Michelin elaboraran el menú del 5è Sopar contra el càncer i la leucèmia el dia 6 de novembre

U

n any més el complex educatiu de Tarragona (antiga Laboral) acollirà el V Sopar contra el càncer i la leucèmia que reuneix els restauradors amb estrella Michelin de la demarcació de Tarragona, Joan Bosch, de Can Bosch; Diego Campos, de Rincón de Diego; Fran López, del restaurant Villa el Retiro, i Jeroni Castell de les Moles encapçalaran el cinquè sopar contra el càncer i la leucèmia que es realitzarà el pròxim divendres, 6 de novembre, a partir de les 21.30 hores.

Els fons que es recaptin en aquest sopar es destinaran a les entitats de la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre i a la Fundació Carreras Contra la Leucèmia.

El sopar s’ha convertit en un acte referent a la ciutat de Tarragona per a la Lliga Contra el Càncer, i la Fundació Carreras Contra la leucèmia, ja que en les anteriors edicions no només ha aconseguit atraure públic de la ciutat, sinó també de les poblacions de les comarques tarragonines i d’alguna població de fora de Catalunya.

Aquelles persones que hi vulguin participar poden fer-ho a través de la Caixa, fent un ingrés al número de compte

Els fons es destinaran a la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre i a la Fundació Carreras Contra la Leucèmia

Imatge d’una edicó anterior del Sopar contra el càncer i la leucèmia./Cedida

2100-3510-76-2200196217 indicant el nom o trucant per telèfon al 977 23 24 24 de la Lliga Contra el Càncer per tal de fer la reserva i abonar el tiquet a l’entrada. El preu del sopar és de 40 euros per persona i cal recordar que les taules completes són de 6 persones.

Un menú gastronòmic amb estrella El sopar s’iniciarà amb uns aperitius compostos per encenalls de pernil ibèric amb pa amb tomàquet per part d’Avicsa.

Els aperitius elaborats per Jeroni Castell: hot-dog de tonyina amb

pa al vapor i romesco picant, tapa variada i vermut servit en copa i cucurutxo de pa amb tomàquet i pernil. Els elaborats per Diego Campos: bombó de foie i mousse de formatge fresc, pernil ibèric, compota de ceba i quicos; brioix al vapor fegit amb verduretes, gambes i shisho amb

maionesa de quimtxi, i ànec a la taronja. L’elaborat per Àngel Jiménez: bunyols de bacallà sobre romesco fred, i l’elaborat per Marco Borromeo: esferificació de menta amb mousse de roquefort i vidre de remolatxa.

El primer plat anirà a càrrec de Fran López de Villa Retiro i serà quallada de parmesà, pollastre a baixa temperatura, all negre i bolets. El plat principal, elaborat per Joan Bosch, de Can Bosch serà jarret de vedella a baixa temperatura amb cremós de carabassa i verdures de tardor.

El prepostre de Gabri Olivier, gelat de marron glacé sobre llit de pomes i gotes de vi. I el postre de Marco Carreiro de Pastissos de Crema, macarron de gerd, iogurt, i menta. El sopar acabarà amb els cafès i els petits fours.

14 | Entrevista

14 d’octubre de 2015 |

GE NT D E C ASA

Jordi Viñolas MOBILITZADOR D’IDEES I PROJECTES

«És més difícil tenir una bona idea que no pas executar-la» Òliver Márquez, Tarragona

J

ordi Viñolas (Tarragona, 1984), s’autodefineix com un «cromo nou» dins del circ mediàtic i cultural de la ciutat de Tarragona.

Reconeix que els seus pares no saben què dir quan han d’intentar explicar a què es dedica el seu fill. Actualment és el gerent de la Sala El Cau, espai d’oci nocturn de la Part Alta que ha estat capaç de dinamitzar en poc temps. Però en Jordi Viñolas és molt més que un professional de la nit tarragonina. Del seu cap inquiet no deixen de sorgir idees adreçades a transformar la ciutat de Tarragona en quelcom modern, obert, innovador i actiu. Iniciatives d’èxit com la Baixada del Pajaritu, la Watermelon Pool o el mapping de la Catedral porten el seu segell. Ell forma part d’una nova generació de tarragonisme que, tal com diu el seu lema de vida (#femquepassi), volen que la ciutat esdevingui un escenari on pugui passar qualsevol cosa.

C/ La Unió, 45, 1r -2a 43001 TARRAGONA Tel./Fax. 977 236 908

statecla@clinicadentalsantatecla.es

MÉS DE 25 ANYS AMB VOSTÈ

«Els mitjans dediquen massa quota als polítics.

Estaria bé que dediquessin més espai a la ciutadania... als arquitectes, als escriptors, als científics, als botiguers...»

Sempre has viscut a Tarragona?

Sóc del barri de la Granja, on hi vaig viure fins els 12 anys.

Després els meus pares van adquirir un pis al centre de Tarragona, prop de la Renfe, i ens hi vam traslladar. Sempre he viscut a Tarragona. En dos moments puntuals he estat 6 mesos a Saragossa, on em vaig encarregar de coordinar el muntatge del pavelló d’Amèrica Llatina a l’Expo, i a Manchester -un autèntic fracàs- perquè no vaig aconseguir l’objectiu d’aprendre anglès.

Abans de l’Expo de Saragossa havia estudiat Turisme a Vilaseca, sempre compaginant-ho amb feines al sector de la restauració i dels bars. Quan vaig acabar d’estudiar vaig entrar a PortAventura en organització d’esdeveniments i espectacles.

Quan vaig tornar de Manchester vaig accedir a la Xarxa de Santa Tecla, on he estat diversos anys. I ara fa un temps vaig

decidir dedicar-me als meus projectes personals, tots els que el cos aguanti, i a regentar El Cau. Et veus fent el mateix que ara durant els pròxims 20 anys?

No veig gens clar que pugui viure 20 anys més. Sempre he pensat que moriré jove.

Per què?

En els meus anys de professió a la Xarxa de Santa Tecla he vist molts casos de gent que no arribava a complir els 60. I jo no sé si aquesta nova generació de joves, que som fins i tot més multitasca que les anteriors, arribarem a vells.

Aquesta és una percepció que tens pel teu estil de vida?

Potser vaig una mica més accelerat que la mitjana, però realment penso que tots anem amb els bioritmes accelerats.

PortAventura, Expo Saragossa, Xarxa de Santa Tecla... I ara treballes per a tu.

Tinc 31 anys i ja fa uns 15 anys que estic contitzant, gairebé sempre en empreses grans i amb models de gestió ben diferents. Després de totes aquestes experiències, totes elles molt enriquidores però jeràrquiques, potser ara és el moment de treballar per un mateix, d’estirar del carro i de no estar sempre a l’espera de decisions de tercers, de superiors o de clients.

Tu com et defineixes quan et presentes per un lloc de tre-

ball?

Aquest és un problema que tinc actualment. I també el tenen els meus pares. L’altre dia parlava amb ells i els preguntava: què dieu quan us pregunten en què treballa el vostre fill petit?

Abans era fàcil, perquè podien dir que treballava a PortAventura fent espectacles o a la Xarxa de Santa Tecla en el tema de les llistes d’espera. Però ara... uff... es queden en blanc.

Jo em defineixo com a mobilitzador d’idees i projectes. La gent m’ha fet creure que les coses que jo puc arribar a pensar són ocurrents i innovadores.

Per tant, puc dir que destaco en aportar idees en qualsevol entorn, ja sigui en l’organització d’un esdeveniment privat o públic o a l’àmbit empresarial.

més de temps. Es tracta de mirar el problema i les oportunitats des de tots els punts de vista. Mira, quan em van donar les claus de la Sala El Cau jo en cap moment ho vaig veure com un lloc per servir copes o fer monòlegs. Al voltant d’un negoci com aquest hi ha milers de possibilitats de generar projectes i sinergies, especialment a través d’aliances amb l’entorn més proper.

Què és més difícil tenir idees o executar-les?

Executar és relativament fàcil, sobretot si saps buscar l’entorn i els suports necessaris per ferla realitat. Però en tenir una bona idea és triga una mica

I en quins projectes estàs ara?

Començo una col·laboració a nivell de producció i de presentació en un nou programa de televisió a TAC12. Em fa una mica de vergonya sortir a la

I aquestes idees te les quedes o les cedeixes?

Les proposo, les executo i quan ja estan rodades les deixo en mans d’altres per jo anar a afrontar nous projectes. Això, per exemple, és el que va passar amb la Baixada del Pajarito.

Necessito reptes nous.

Entrevista | 15

| 14 d’octubre de 2015

GE NT D E C ASA

fessionals que donen vida a la nostra societat. Els polítics haurien de gestionar i no pas ser protagonistes.

tele, però crec que per arribar a final de mes és millor que em conegui el màxim de gent possible. Estic content perquè el meu lema, fem que passi, serà també el lema de la televisió en aquesta nova temporada. A veure si entre tots posem el nostre granet de sorra perquè la ciutat es mogui. Busquem crear expectatives i sorprendre.

Alguna vegada t’han proposat entrar en política?

No. És més, et diré que penso que els polítics tenen massa presència i quota als mitjans generals i locals. Estaria bé que comencessin a reduir les pàgines i els minuts dedicats als polítics per començar a donar veu als arquitectes, als doctors, als botiguers, als artistes i als pro-

Algun projecte a llarg termini?

Hem presentat un star-up a un concurs de Telefónica, projecte que ha estat seleccionat com a finalista. La idea és, a través de les noves tecnologies, saber què fa la gent a les ciutats en el seu temps d’oci. Proposem que Tarragona es converteixi en un laboratori per provar una nova aplicació de telefonia que permetrà conèixer quin és el comportament a temps real de la ciutadania i els seus hàbits.

Sabrem quanta gent sopa fora, quanta gent es queda a casca, quants van al cinema... A partir d’aquí, les possibilitats són infinites, ja que es disposarà d’informació molt útil, sobretot per a les administracions i les empreses a l’hora de prendre decisions que afectin la ciutadania.

La intenció és provar l’aplicació fins al 2017, tot coincidint amb els Jocs, i que després des de Tarragona sigui exportable a altres ciutats. Es poden tenir bones idees, però ens falten indicadors perquè aquestes estiguin ben encaminades.

I també la Watermelon, no?

Encara queda molt per això.

Però farem alguna cosa en TV. Quantes hores dorms?

Uff... molt poques i molt desordenades. Tinc una vida poc estable, com pots veure. Descanso quan puc.

Llavors no cal que parlem ni de ni parella ni de formar una família....

No hi crec. Penso que tenir parella és la via més directe per tallar-se les ales. I no vull que ningú me les talli. Per tant, no cal que parlem tampoc de la possibilitat de tenir fills. No em sento sol, tot al contrari. A més, com t’he dit abans, crec que moriré jove.

16 | Social

14 d’octubre de 2015 |

X A R X A D E SANTA TE C L A - SANITÀRIA I S OCIAL

XARXA DE SANTA TECLA

La Casa Sant Josep, a Un grup de vuit nens i nenes de la Fundació Casa Sant Josep, entitat dedicada a atendre infants i joves en risc d’exclusió social, fa la ruta dels peregrins en una experiència formativa, d’esforç i de convivència

L

’equip humà del Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) de la Casa Sant Josep treballa constantment perquè els nens i nenes residents al centre gaudeixin d’una infància plena de bons records en un ambient familiar i educatiu. Amb aquest objectiu l’estiu passat es va dur a terme el projecte Pas a pas, fem camí, impulsat pels educadors Toni Garcia, Dani Molina i Montserrat Pellisa i amb el suport de la direcció del centre, a través del qual un grup de vuit nens i nenes del CRAE van poder viure una experiència única tant des del punt de vista del foment de la solidaritat com pel que fa al reforç de l’autoestima i de la cultura de l’esforç. L’activitat, que va consistir a cobrir a peu en set dies els 100 km que separen la localitats Sarria i Santiago de Compostel·la, va ser tot un èxit en tots els aspectes.

Tal com expliquen els educadors responsables d’aquesta iniciativa pionera –i que de ben segur es repetirà en el futur–«aquests tipus d’experiències personals signifiquen un creixement personal per als nois i noies del CRAE». La idea de fer el Camino de Santiago es va començar a concretar entre els educadors l’any 2013, tot iniciant la seva preparació per adaptar-la al conjunt de nois i noies del centre. Entre altres aspectes, com ara la impossibilitat que tenen els menors per realitzar activitats similars en el seu entorn familiar, el motiu de fer el camí venia de la necessitat de trencar la monotonia del dia a dia a l’espai del CRAE, així

com treballar la vinculació dels nois com a grup, l’autonomia dins de la dinàmica del dia a dia i potenciar el treball en equip.

Existeix també un fet que es vol perseguir, que és la identitat de grup. Un espai on conviuen infants i educadors dóna, com va passar, l’oportunitat que sorgeixin noves dinàmiques que per als nois/es són desconegudes.

«El concepte d’estar caminant, sense domicili fix, permet que

puguin responsabilitzar-se, organitzadament, de totes les tasques relacionades amb la supervivència del grup», apunten els educadors.

Tal com s’havia previst, l’experiència va ser un èxit. La totalitat de nens i nenes participants (d’entre 10 i 17 anys) van aprendre, entendre i gaudir la màgia de fer el Camino de Santiago, un record positiu d’infància per a tota la vida.

Adam (10 anys) «L’experiència ha estat molt bona. He conegut coses noves»

Joana (17 anys) «Desconnectes de tot.

La veritat és que fer el camí de Santiago té més sentit del que em pensava»

Yolanda (11 anys): «Ha estat una viència única. Serà un record per a tota la vida» Lucia (12 anys) «El camí ens ha unit més com a grup i com a família» Nerea (13 anys) «Pensava que això del camí era una tonteria. Però m’ha agradat molt arribar a Santiago» Tahar (13 anys) «Una experiència inoblidable. El millor moment, arribar a la Catedral»

Jeffrey (16 anys) «M’ha semblat una experiència molt enriquidora, perquè al principi vaig pensar «on m’he ficat? Què faig aquí?»; però t’hi acostumes i t’acaba agradant» Nataly (16 anys) «El camí m’ha semblat molt interessant.

He conegut llocs nous, he après maneres diferents de viure i a guiar-me sense perdre’m.

He conegut gent nova i llocs molt diferents»

Diferents imatges del grup de nens i nenes del CRAE de la Casa Sant Josep de Tarragona, acompanyats de quatre educadors, fent el camí de Santiago. En total van ser 100 km en set dies.

A sota, una credencial del pelegrí on es recullen tots els llocs per on va passar l’expedició.

Social | 17

| 14 d’octubre de 2015

X A R X A D E SANTA TE C L A - SANITÀRIA I S OCIAL

al Camino de Santiago

18 | Societat

14 d’octubre de 2015 |

E NTITATS

A tot ritme...

L’Associació de Músics de Tarragona (AMT) fa un salt de gegant amb la posada en marxa de bucs d’assaig a l’emblemàtica Capsa de Música

ASSOCIACIÓ DE MÚSICS DE TARRAGONA (AMT) (Espai Tabacalera) Av. Vidal i Barraquer, S/N info@capsademusica.com www.capsademusica.com

Al mes de juny van començar a funcionar els bucs d’assaig, situats a la Capsa de Música. Es tracta de tres espais, un dels quals està totalment equipat, on els grups o solistes poden realitzar els seus assajos en horari flexible i adaptable a les seves necessitats. Un d’aquests grups són els Adoramos (a la imatge), que en fan ús dos cops per setmana. /Tomàs Varga.

A

Tarragona hi ha una associació que treballa per aconseguir que anar a un concert sigui una cosa tan normal i quotidiana com anar al cinema, al teatre, prendre una copa o anar a la platja a l’estiu i perquè la música ocupi l’espai que es mereix dins de la cultura en la nostra societat.

Parlem de l’Associació de Músics de Tarragona, una entitat sense ànim de lucre que va néixer a Tarragona l’any 1999 per defensar i aglutinar els interessos dels músics i grups d’arreu de les comarques tarragonines.

Segons Miguel Alberto Cruz, president de l’AMT, «des dels sus inicis, l’objectiu de l’entitat ha estat convertir-se un espai on intercanviar idees i

sentarà el seu nou disc Illa Imaginada, a les 23 hores.

Recentment ha estrenat una pàgina web on es pot conèixer tota la programació: www.capsademusica.com.

bastir estratègies de difusió de la música per sensibilitzar tots els sectors de la societat i alhora afavorir i facilitar el camí cap a la professionalització dels músics de casa nostra».

Amb una filosofia associativa, l’AMT ofereix assessorament i busca la complicitat dels músics i de persones implicades en projectes musicals a través de diverses activitats que ja s’han fet un lloc en l’esfera cultural de la ciutat.

Concurs DO Tgn

Capsa de Música Parlar de l’AMT és parlar de la Capsa de Música, un terme que ja s’associa tant a iniciatives innovadores com a programació estable. Es tracta d’un equipament municipal destinat a la creació i difusió de la música, un espai sonor obert a propostes en tots els

Miguel Alberto Cruz, president de l’AMT./T.V.

formats musicals. Presenta una programació estable de concerts, entre els quals destaca, el dia 17 d’octubre, el de Max Sunyer Trio que pre-

Una de les activitats més reconegudes de l’AMT és el concurs DOTGN, una de les convocatòries més destacades dins la programació musical i cultural, no tan sols de Tarragona sinó de l’Estat espanyol. El concurs, que aquest any arriba a la 25a edició, és un dels més ben dotats del panorama espanyol i ha estat la plataforma de llançament de grups com Ivory o Harrison Ford Fiesta, entre molts i molts altres.

Bucs d’assaig Aquest passat mes de juny

han començat a funcionar els bucs d’assaig, oberts a tots els grups i músics que necessitin un espai per assajar. Es tracta de tres bucs d’assaig que estan ubicats a la planta 1 -P1 de la Capsa de Música. El Buc 1 té unes dimensions de 15,32 m2, i està totalment equipat; el Buc 2 té de 21,26 m2 i el Buc 3 20,04 m2, sense equipar. Tots estan dotats d’aire condicionat. Els horaris són flexibles.

Per més informació es pot consultar la web de la Capsa de Música.

Actualment l’AMT disposa de 690 associats de tota la demarcació de Tarragona, els quals poden aportar les seves idees i iniciatives i beneficiar-se de tots els avantatges que ofereix l’associació, tant en formació com en assessorament i acompanyament.

| 14 d’octubre de 2015

Publicitat | 19

20 | Opinió

14 d’octubre de 2015 |

OP INIÓ

JAUME CASAÑAS

JO SEP GIL

GEÒGRAF

PR E VE R E

La Fira del Vendrell

Súbdits o ciutadans?

A

L

quest cap de setmana s’ha dut a terme la Fira de Santa Teresa del Vendrell. Un esdeveniment amb arrels, que fa més d’un segle que es porta desenvolupant a la capital de comarca.

Segurament aquesta Fira va sorgir amb la voluntat d’ensenyar el municipi, com un intent de conèixer que podia oferir un municipi com el Vendrell, avui en dia en diríem un acte de promoció econòmica. Encara ho continua sent, i la promoció que es fa del Vendrell sigui més que notable, segurament no trobaríem un esdeveniment semblant de tots els que es fan al Vendrell durant tot l’any. Personalment, durant la meva visita diumenge al matí, el Vendrell feia goig, molt bon clima, força gent pel carrer i moltes coses a veure i tastar. També hi havia actes, com la jornada castellera, que et donava l’oportunitat de veure i conèixer un altra dimensió del Vendrell, important com la que més.

La colla castellera del Vendrell, possiblement sigui un del millors ambaixadors del municipi, conjuntament amb el seu equip d’hoquei patins. També cal destacar la capacitat d’integració social, d’aquella expressió que a vegades sentim a dir de “fer poble”, de la colla.

La Fira del Vendrell i els actes que l’acompanyen es converteixen en instruments de dinamisme econòmic, social i territorial. La Fira del Vendrell podria ser un bon exemple de projecció territorial no només del Vendrell, també de la resta de la comarca del Baix Penedès. Una projecció territorial imprescindible pel territori, i per fer allò que sempre se li ha criticat al Vendrell, que no ha fet i no fa de capital comarcal. Aprofitar la Fira de Santa Teresa per mostrar no només com és el Vendrell , mostrar també les qualitats i potencialitats de la resta de comarca. Convertir aquesta fira en un esdeveniment comarcal, un esdeveniment, per exemple, per la promoció turística de la comarca en el seu conjunt.

No només turisme, també convertir la fira en un aparador de totes les oportunitats que podem trobar a la comarca des del punt de vista, social, cultural, econòmic, laboral, educatiu. En definitiva un indret on fer comarca.

Som la comarca que més ha crescut els darrers decennis a Catalunya. Ara el creixement disminueix, i sorgeix l’oportunitat d’integrar molta gent que viu en aquesta comarca però no s’hi sent identificada; més per desconeixement que per falta de voluntat.

La fira del Vendrell podria ser el teler que cosís la xarxa comarcal, avui dia precària, però més necessària que mai.

a diferència és molt clara. Els súbdits tenen els governants com els seus amos; els ciutadans, els tenen com a servidors. Els amos, tenen tots els drets i fan el que volen, i els súbdits no en tenen cap o tenen només els drets que l’amo, generosament, els concedeix. I hem de reconèixer que ser servidor, en lloc de ser amo, no és fàcil: el canvi, segons Pascal, respon a una representativitat, segons l’arquetip de la “caritat”, que exigeix una seriosa ascesi en el cor dels prínceps.

Això val evidentment per a la societat civil, però també val per a l’Església, constituïda en aquest món “com” una societat, segons el Concili II del Vaticà. No sé si els membres del poble de Déu, que són tots els batejats i batejades, se senten súbdits o ciutadans: sentir-se súbdits, potser és més còmode (no cal pensar ni cal decidir), però és més miserable, en la mesura que suposa renunciar a la llibertat que correspon als fills de Déu. I una manera de comprovar si els qui manen en l’Església ho fan com a amos o com a senyors és veure si el que disposen a favor de tot el poble ho decideixen després d’haver

JO AN ARAG O N ÈS MOSSÈ N

La desfilada dels animals davant d’Adam L ’home és l’amo de la terra, diem nosaltres. Deia el mateix l’home primitiu, però amb d’altres paraules, o millor, amb d’altres imatges. Amb una narració plena de color fa passar tots els animals per davant l’home, qui els imposa el nom. Imposar el nom és signe d’autoritat, de domini. Podem posar nom al nostre gos, però no al gos del veí. Amb aquesta imatge l’autor vol manifestar que l’home és l’amo de la creació: si imposa el nom a totes les coses és perquè li pertanyen. Però hi ha alguna cosa més, i més important. Mentre l’home mirava tots els animals constatava que cap era com ell, cap era el seu complement. En canvi, creada la dona, pot exclamar: “aquest sí que és os dels meus ossos i carn de la meva carn”. Nosaltres ho diríem amb d’altres paraules: la dona és de la mateixa naturalesa i té la mateixa dig-

escoltat el poble. La “diòcesi” és sens dubte una estructura jurídica, però és només això: l’estructura jurídica mai no hauria d’anul·lar el poble de Déu i els drets que li corresponen.

Intramurs de l’Església sembla que, aquests dies, s’ha plantejat un debat, no sé si del tot ben plantejat, entre “justícia” i “misericòrdia”: he llegit i rellegit la butlla pontifícia amb la qual el Papa estableix l’Any sant de la Misericòrdia, i em sembla que el text i l’esperit que hi ha al darrere són del tot positius (encara que gosaria fer algunes matisacions). Però a vegades estic temptat per dir allò de la cançó: “No és això, amic, no és això”. Perquè seria un error, i més que un error, substituir allò que als súbdits o ciutadans correspon per dret (justícia) per concessions gracioses (misericòrdia). I no sé si aquesta substitució no s’ha produït quan, a nivell de Dret canònic, es parla, en el cas del divorci, d’actuacions més misericordioses que, en el fons, deixen sense reconèixer el dret que, en l’Església, tenen els batejats i batejades a una “segona oportunitat”.

La revisió de la indissolubilitat del matrimoni, afirmada en el Nou Testament, sembla, si més no, arriscada. Però els riscs, fins i tot el risc d’anar més enllà d’una suposada “línia vermella”, formen part de l’actuació de la llibertat dels fills de Déu.

«La “diòcesi” és sens dubte una estructura jurídica, però és només això: l’estructura jurídica mai no hauria d’anul·lar el poble de Déu i els drets que li corresponen »

nitat que l’home. Amb una imatge, que val més que mil paraules, el Gènesi afirma la igualtat d’home i dona, cosa inaudita aquell temps.

Una conseqüència d’aquesta igualtat és que la dona no pot ser tractada com un objecte propietat del marit, idea comuna en l’antiguitat, ni li és lícit refusarla com qui llença un objecte que ja no serveix, pràctica habitual en aquell temps. La paraula “divorci” equivalia a repudi, acte pel qual l’home refusava la dona i que no tenia contrapartida: la dona no podia repudiar el marit. En aquesta perspectiva cal veure la llei mosaica que ho permetia exigint unes mínimes formalitats com un gran avanç jurídic-moral: en contra de la pràctica de repudiar la dona sense cap raó ni impediment, només es permet si es compleixen certes condicions. Passa una cosa semblant a la llei del talió (ull per ull, etc.),és a dir no es pot fer més mal del que s’ha rebut. Això, en una societat que no posava límits a la venjança, fou un gran pas en l’ordre jurídic-moral i el començament de la regulació jurídica corresponent. En els dos casos foren un gran avanç malgrat des de la nostra perspectiva ens puguin semblar inadmissibles.

«És curiós observar que sempre ho diem quan la llei va a favor nostre, mai quan ens és contrària, cosa que manifesta que allò que es vol dir és que la llei hi és perquè la compleixin els altres»

Opinió | 21

| 14 d’octubre de 2015

AP UNTS HISTÒRIC S

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A LECTOR@NOTICIESTGN.CAT

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografia de l’autor si aquesta és facilitada.

FEDERICO ADAN PE D IAT R A

Els gegants del carrer Merceria

E

xisteix molt poca documentació sobre la història dels gegants del carrer de la Merceria de Tarragona. Per les notes que trobem en alguns programes de festes, però sobretot pels comentaris i explicacions que en el seu moment vaig rebre de Mossèn Salvador Ramon i de Samper Ventura, fill del recordat ‘Pepitu’ Samper, he aconseguit reunir algunes dades sobre l’origen i evolució d’aquests emblemàtics elements de les festes en honor a la Verge del Roser.

Aquestes comencen a tenir notorietat a partir de l’any 1925. Amb la col·laboració dels veïns es guarneixen tots els carrers i balconades del barri amb ornaments de colors i fanalets. Grups de veïns representatius assistien als actes en corporació i, davant d’ells, sempre hi havia un grup de gralles obrint la marxa. També collaboraven les bandes de música dels regiments d’Almansa i Luchana amb establiment a la ciutat.

Aquí apareix una figura important i carismàtica del barri. Es deia Josep Espinach, el campaner de la Catedral, qui va tenir la idea de fer uns gegants per tal d’engrandir i donar més rellevància a les festes. Primer fabrica uns motllos en fang que van servir per donar forma als ninots fets amb paper, guix i aigua. Tota

aquesta feina es va fer al seu ‘taller’, dalt de tot del campanar, a la sala del rellotge. Fa primer el gegant i després la geganta. Un cop fora del motllo i assecats, l’autor els va pintar i els va posar nom. A la geganta la bateja amb el nom de la Ninons i al gegant li diu el Nassot. Com a anècdota dir que el campaner es va oblidar de posar pits a la geganta, fet que va ser motiu de comentaris irònics al barri. Els més joves deien que a la geganta li faltaven ‘els terrats’, fet que va fer enfadar el campaner fins al punt de prohibir l’entrada de ningú al taller. L’errada va ser corregida, cal dir, sense gaire encert, ja que el campaner va fer els pits massa petits. Tant, que les dones que van vestir la geganta van decidir afegir-li un postís per fer més notoris els atributs femenins.

Citarem per la seva relació indirecta en la història dels gegants un senyor del barri que es deia Emili Francesch, una bona persona amb molt de gust en temes artístics. Aquest va fer algunes petites i desinteressades observacions estètiques al campaner qui, en lloc

d’agrair-les, va empipar-se força amb ell. Potser per això el campaner va voler fer un nou gegant d’aspecte indi que duia un martell sobre l’espatlla. La seva cara era molt semblant a la del senyor Emili Francesch. El campaner ho va fer en secret i no li va posar nom al gegant. Però el dia de la seva primera sortida al carrer, els joves del barri el van batejar amb el nom del ‘Mamarracho’, nom que li va semblar molt bé a l’autor.

Aquests gegants van sortir durant anys fins al 1931, quan hi va haver una disconformitat entre el campaner i el seu gendre, Joan Colet. La comissió de festes del barri va prohibir els gegants, deixant-los tancats al campanar de la Catedral. Durant un llarg període de temps (prop de cinquanta anys) i per diversos motius no se celebren les festes de la Mare de Déu del Roser.

S’ha d’esperar fins als anys 80, quan un grup de veïns es reuneixen i decideixen reprendre les celebracions.

I surt de nou la processó l’any 1982, però sense la presència dels gegants, que no desfilen pels carrers fins a l’any 1984, amb la Ninons i el Nassot, que van ser recuperats en bon estat. El Mamarracho, però, no estava en condicions i no es va poder recuperar. Aquell 1984 surten també dos nous gegants, una parella d’època medieval, el Manel i la Roser. L’escultor d’aquestes dues noves peces va ser el veí del barri Manel Prat, que va posar la seva pròpia cara al gegant, mentre que va reproduir la de la seva mare en la geganta. Els vestits els van fer les dones del barri, mentre que les joies que duia la geganta són del joier Blàzquez.

El gegant Manel va ser apadrinat per Josep Gomis i per la seva esposa, Lolita Donat. La geganta Roser va ser apadrinada per Josep Maria Recasens i per la seva esposa Teresa Vives. I des de llavors en les festes de la Verge del Roser surten sempre al carrer els quatre gegants, els vells i els nous, en una tradició que es manté la primera setmana d’octubre de cada any al voltant del carrer de la Merceria de Tarragona.

Tarragona en imatges RAMON SEGÚ CHINCHILLA

En aquesta fotografia, que data de final de la dècada dels anys 60, es pot observar una imatge ben sorprenent pel seu contrast amb la panoràmica que es té actualment des del mateix punt. Es tracta d’una perspectiva de la platja del Miracle des del Balcó del Mediterrani, amb el fortí de la Reina al fons. Al centre s’observa una zona enjardinada que ha desaparegut però que en aquella època, tal com recorda el fotoperiodista Ramon Segú Chinchilla, donava accés a una coneguda sala de ball i de festes, anomenada Las Palmeras, molt concorreguda per les parelles de l’època. Posteriorment aquesta sala es va transformar en un restaurant per deixar pas, definitivament a la sala de jocs (Bingo) que acull actualment.

22 | Opinió

14 d’octubre de 2015 |

SOCIETAT

Tothom ‘participa’ en la festa de la Guàrdia Civil

w ww.lar epub lic ac hec a.c om

Representants de diferents sectors de la societat van fer acte de presència en la celebració de la Verge del Pilar a la Guàrdia Civil.

Javier Villamayor, condecorant el capità Leal.

El tinent-coronel i el comandant de la Benemèrita, a la sortida de l’església.

Es van condecorar agents de diversos cossos de seguretat per la seva dedicació professional.

El tinent-coronel va fer un brindis amb «vi espanyol».

L’acte, que va comptar amb molta gent, va tenir lloc al pati de la Comandància de la Guàrdia Civil.

Ricard CHECA // TARRAGONA

S

i el tinent-coronel de la Guàrdia Civil a Tarragona, Rafael Álvarez, hagués de passar revista dels convidats, s’adonaria que la «crême de la crême», sobretot de la política, va acudir a la festivitat de la Verge del Pilar, la patrona de la Benemèrita. Des del delegat

del govern català als regidors de ‘Ciutadans’, pràcticament tothom, d’aquí o d’allà – Torredembarra també estava representada –, van decidir ‘fitxar’, marcant presència en la jornada de la Hispanitat. El grup municipal del PP, el que més pit va treure en portar una nodrida representació.

El líder popular, Alejandro Fernández, la seva número dos, Imma

Rodríguez, i la regidora de Relacions Institucionals, Elvira Ferrando, van arribar quan el tinent-coronel ja havia començant el seu parlament.

Enguany, però, hem trobat a faltar el polític d’Unió Albert Vallvé. A la foto no sortiran tampoc els regidors de Convergència, d’ERC ni d’ICV. Tampoc vam veure representació de la CUP, però, de ben segur,

que tothom els tenia al cap, perquè encara es respira l’escorcoll motivat pel cas Inipro a les dependències de l’Ajuntament de Tarragona.

Curiosament, l’alcalde accidental, Javier Villamayor, va ser el polític encarregat de posar la medalla (pels serveis prestats) al capità que precisament va dirigir l’entrada dels agents a les dependències municipals. Capricis del destí....

Opinió | 23

| 14 d’octubre de 2015

LES NOTES DE LA REPÚBLICA

BEGOÑA FLORIA

CHECK IN

POLÍTICA

La política de creuers a Tarragona comença a donar els seus fruits

Foment inaugura l’A-27 (El Morell-Valls).

Per fi una bona notícia

El Mercat Medieval de Tarragona começa a ser una cita obligada

STAND BY

«He tingut nits d’insomni per Ballesteros»

Girona va inaugurar divendres el primer bordell gai de l’estat espanyol

Seria una mala notícia que la botiga Calvet es convertís en un supermercat pakistanès

El casament de la Mona Micaela amb el Mono de l’Anís, tota una aventura

Les eleccions generals estan provocant una guerra al PSC de TGN. Tothom vol fer-s’hi un lloc

Rajoy, imputar el president català per permetre que el poble voti és fer el ridícul en un estat democràtic

CHECK OUT

Les escales del Palau de Congressos continuen sent un lloc idoni per fer ‘botellons’. Fins quan?

L’expedient Inipro, dins d’una maleta És estrany que un expedient de l’any 2010 estigui «guardat» dins una maleta d’ordinador i no pas en l’arxiu corresponent. Aquest fet va fer aixecar dubtes i va sorprendre la policia. De moment, l’exgerent de l’IMSS haurà d’avisar el jutge si vol sortir del país.

ricard checa pe r iodista rcheca@larepublicacheca.com

La policia i l’Ajuntament

L

a millor imatge que es pot transmetre a l’exterior de la institució que representem és aquella aconseguim traspassar en un moment de crisi inesperada. El passat divendres, la policia judicial de la Guàrdia Civil, molt discretament, va registrar diferents seus de l’Institut Municipal de

Dorms amb...

Una camisola.

Parles quan dorms?

Sí, però no sé que dic.

Alguna nit t’has despertat cridant “Ballesteros, Ballesteros”?

No t’ho sé dir. He tingut moltes nits d’insomni per Ballesteros.

Quina roba no et posaries mai?

Un vestit d’encaix.

Esports?

Vaig a córrer i jugo a pàdel.

Has fet mai un trio?

Sexual, no.

T’agradaria provar-ho?

No. Sóc molt gelosa.

Xavier Sabaté...

Va ser el meu superior i en vaig aprendre molt.

Rumorologia?

Quelcom habitual en la nostra societat.

Calces o tanga?

Tanga.

Estàs satisfeta amb la mida del teu pit?

No m’ho he plantejat mai.

Ets una ‘sargento’?

Mano, però escolto bastant.

Serveis Socials de Tarragona a causa d’una investigació relacionada amb les contractacions, com a mínim, irregulars de l’empresa Inipro. Durant 14 hores, la policia va escorcollar diverses dependències municipals, l’Ajuntament, inclòs. L’operació policial va agafar tothom desprevingut. La idea era ‘agafar’ molt discretament el polèmic expedient i res més. Sense rebombori i mantenint la premsa allunyada. El problema és que totes les roses tenen espines i res és perfecte. L’expedient que es buscava no hi era al seu lloc per raons que, de moment, es desconeixen. Allò que havia de durar una hora es va allargar tot un dia i va acabar, finalment, captant l’atenció mediàtica. Les diligències estan sota secret de sumari. No se sap què va passar durant l’escorcoll i si hi ha hagut per part dels funcionaris la col·laboració necessària. Per part de l’Ajuntament, la regidora Bego Floria – periodista de professió – malgrat que no va poder aportar dades sobre

Les ‘terrasses’ són un malson per a tu?

Abans no anava a prendre res perquè gairebé tothom tenia expedients oberts... Ara és diferent.

Al·lucines quan dius que Tarragona és una ciutat per anar en bici?

Dir que és una ciutat de pujades és una llegenda urbana. La gent no va en bici perquè hi ha un sentiment d’inseguretat.

Quina és la part del teu cos que no t’agrada gens?

Les cames.

Tens ànsia de poder?

Tinc capacitat de comandament i lideratge.

I no em molesta.

Preservatiu o sense?

Utilitzo DIU. Què és el que més et posa?

L’agudesa mental.

No t’agrada que et regalin...

Coses molt “quiques”.

Tens paranoia que t’escoltin les teves converses telefòniques?

Abans no, ara sí.

Has consumit drogues?

Porros, però no gaires.

la investigació, va donar la cara en tot moment i va contestar a totes les preguntes dels periodistes davant una situació que ella mateixa reconeixia que no és “plat de bon gust”. Va fer la seva feina i va dir allò que li pertocava. Ni més ni menys. Va defensar la presumpció d’innocència i va assumir l’existència de “mala praxis”, tot insistint en l’absència de delictes. Això ja ho confirmarà o no el jutge. La portaveu del govern de Ballesteros és conscient que no donar la cara és una arma de doble fil. És una actitud que potencia la rumorologia i afebleix la tan propalada i necessària transparència. Bego Floria ha sabut aplacar una bomba de rellotgeria i ha aconseguit que l’alcalde, de baixa laboral, surti de moment il·lès. Floria sap que el secret en una crisi institucional és comunicar i ella és una gran professional de la comunicació. I això s’agraeix. I els anteriors líders dels partits de l’oposició continuen molt calladets... Vaja...

24 | Cultura

14 d’octubre de 2015 |

C ULTURA

La cantant Merche «es despulla» al Casino de Tarragona amb #QuieroContarte L’artista gaditana presentarà el divendres 23 d’octubre el seu últim treball a la sala TSpace a la capital tarragonina Redacció, Tarragona

A

mb una llarga trajectòria a la seva esquena i després de trepitjar més de mil escenaris d’Espanya i l’Amèrica del sud, Merche arriba a la ciutat de Tarragona amb un concert més íntim del que és habitual. La banda que l’acompanya normalment en les seves gires es redueix per a l’ocasió i l’artista gaditana pujarà a l’escenari al costat d’un sol músic que l’acompanyarà al piano i a la guitarra. Un format que fa anys que desplega al Casino de Barcelona i que enguany també tindrà lloc el 23 d’octubre, a les 23 hores, a la sala TSpace del Casino de Tarragona. En la presentació del concert davant dels mitjans, Merche ha definit l’espectacle com a «diferent, especial i íntim» perquè li permet mostrar les seves cançons d’una manera molt propera a l’espectador. #QuieroContarte és el setè disc d’estudi de Merche, el primer que edita amb Sony Music, i que l’ha portat a treballar amb el productor Miguel Ángel Collado

(Pablo Alborán, Sergio Dalma) per fer un disc amb una barreja de diferents estils que l’han influenciat al llarg dels anys (música negra, rap, ritmes jamaicans...) i que sempre ha intentat introduir dins de les seves creacions, amb el pop com a protagonista principal.

Merche ha expressat que se sent «il·lusionada» per visitar Tarragona i pel fet que els seus fans puguin escoltar temes del seu últim treball tan especials per

Merche defineix l’espectacle com a «diferent, especial i íntim» perquè li permet mostrar les seves cançons d’una manera molt propera a l’espectador

ella com el primer senzill Te espero cada noche, que l’ha definit com una de les cançons «més especials de la seva trajectòria» assenyalant que els temes més coneguts de la seva carrera parlen de desamor i en aquest cas, ha volgut expressar «com és de bonic estar enamorat i ser correspost». Un altre tema molt especial per a la cantant és el que tanca el disc, una cançó de bressol dedicada a la seva filla. Una cançó que li ha permès superar un cicle llarg d’espera pel procés d’adopció i que compondre-la «l’ha ajudat com a teràpia» tot pensant en el moment «que li podria cantar a cau d’orella». Un tema que segons afirma Merche «l’emociona cada cop que el canta».

Merche destaca per ser una artista amb una trajectoria sòlida, capaç de barrejar amb sorprenent naturalitat jazz i folklore andalús i els sons caribenys amb l’electrònica, amb l’afegitó de ser la compositora de la pràctica totalitat dels seus temes.

L’espai on actuarà Merche és la sala TSpace del Casino Tarragona, amb una capacitat per a 150 persones.

Les entrades es poden comprar al mateix Casino de Tarragona a la rambla Vella.

Agenda

| 14 d’octubre de 2015

| 25

Age nd a

15

DIJOUS

Tarragona Concurs de dibuix

Tarragona Cinema

L’alpinista kazakhstanès Denis Urubko, considerat un dels millors del món, presentarà el documental Reflecteix l’acció, en el marc de la II Mostra de Cinema de Muntanya de la Diputació de Tarragona.

Lloc: Auditori Diputació ( Pere Martell, 2) Hora: 18,30

16

divendres

Vila-seca Música Les cordes mestisses

El guitarrista i compositor cubà Alfredo Pannebianco. es presenta en primícia a l’Auditori Josep Carreras amb el seu trio habitual per mostrar el temes del seu darrer treball discogràfic Cosas del Alma. lloc: Auditori Josep Carreras Hora: 21,30 Preu: 10 euros

17

dissabte

OCTUBRE 2015

Concurs de dibuix al costat del antic Mercat Central per preguntar als nens com els agradaria la plaça Corsini quan es tregui l’envelat actual. Hi haurà inflables per tal de que els que participin al concurs puguin saltar una estona.

Lloc: Plaça Corsini Hora: 11

18

DIUMENGE

28 29 30 5

6

7

1

2

3

4

8

9 10 11

12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31

Tarragona Sardanes

La Cobla Principal de Tarragona i Cossetània organitzen el 6è aplec de Sardanes del Serrallo, amb rondes de matí i tarda. la jornada començarà a les 11 del matí i a la tarda hi haurà concurs de colles improvisades.

Lloc: El Serrallo Hora: 11 El Vendrell ‘Bítels per a nadons’ Teatre

Tarragona Música La Soul Machine

ATENEU DE TARRAGONA DIUMENGE 18 | 18,30h Niu d’art Actuació dels artistes de l’Ateneu. Música, humor, havaneres i molt més. En el transcurs de l’acte s’anomenarà sòcia honorífica In Memoriam la senyora Milagros Garrido (Mont Camp Tarragoní i les veus de l’Ateneu), traspassada el passat dimarts 6 d’octubre.

Coordinació general de l’acte i direcció a càrrec de Carme Bernad; presentació a càrrec del cantant Jordi Català.

Aportació dels socis: 1 €; i dels no socis: 3, €.

Visita guiada a Pratdip A partir de les 12 del migdia a la vila de Pratdip (Baix Camp), XXVII Trobada de Germanor amb visita guiada a l’entorn i dinar del Col·lectiu de poetes Indret (vinculat a l’Ateneu de Tarragona). Els interessats poden contactar amb Ramon Roselló (vocal de lletres).

Tel. 626 798 183.

Presentació en primícia del nou disc: Tearra Negra. La banda de soul, funky i rhythm on blues de referència a Catalunya, la Soul Machine, està disposada a fer-se sentir, sense renunciar a l’estil i l’energia que els ha dut fins on són, però aquest cop amb veu pròpia. Un concert espectacular, potent, únic i irrepetible!

Lloc: Teatre Magatzem Hora: 20,30 Preu: 15 €/ 13€ (anticipada) / 10€ socis

Espectacle per als més menuts a càrrec de la companyia Malumaluga. Quatre músics en moviment i una ballarina conviden el públic a participar en un càlid i emocionant homenatge a The Beatles, compartint tots plegats l’espai escènic (intèrprets i espectadors dalt de l’escenari).

Lloc: Teatre Guimerà Hora: 17, 18, 19 Preu: 5 € (menors de 3 anys gratuït)

Aquesta exposició recorre l’obra del que es considera el primer mag del cinema, Georges Méliès. La mostra presenta la diversitat de l’obra del cineasta i el seu valor en l’evolució de la història del cinema, que recentment ha tornat a sortir a la llum gràcies al film en 3D de Martin Scorsese La invención de Hugo (2011). D’on ve Méliès? Com va forjar el seu extraordinari univers? Quines van ser les seves fonts d’inspiració? L’exposició explica per primera vegada les arrels culturals, estètiques i tècniques de Méliès, i demostrant que els orígens del món meliesià es troben en els mateixos orígens del cinema: om-

ACTIVITATS A L’ATENEU Cada dia de 17 a 21 hores. Informeu-vos i/o feu-vos socis al telèfon 977 23 31 60 de dilluns a divendres de 17 a 21 hores.

Mail: ateneudetarragona@tinet.cat.

Facebook: Ateneu de Tarragona.

EXPOSICIÓ

EXPOSICIÓ ‘Georges Méliès. La magia del cine’

Exposició La mostra de pintura Venècia, de Miquel Gomà Moles, restarà oberta fins al pròxim 1 de setembre de 2015.

Horari: de dilluns a divendres de 18 a 21 hores.

bres animades, llanterna màgica, fantasmagoria, cronofotografia, il· lusionisme, màgia i fantasia.

Lloc: CaixaForum Tarragona Fins al 10 de gener de 2016

‘El llegat dels fotògrafs de Tarragona’. La mostra Ramon Segú Chinchilla: els anys 70 a Tarragona L’exposició recull una mostra gràfica dels actes socials i transformació de la ciutat d’aquells anys. És una primera mostra de fotos de la saga Chinchilla al llarg de 100 anys i més d’un milió d’imatges cedides al centre d’imatges de Tarragona.

Lloc: Residència de la Mercè

26 | Gent

14 d’octubre de 2015 |

GE NT

Tarragona i Valls ja estan unides per autovia La ministra de Foment, Ana Pastor, ha estat l’encarregada d’inaugurar el nou tram de l’A-27 que uneix les poblacions del Morell i la variant de Valls. Amb la posada en marxa d’aquest tram d’autovia les ciutats de Tarragona i de Valls queden per fi connectades per una via ràpida de dos carrils per banda, tot descongestionant la malmesa N-240 i facilitant la sortida de camions i vehicles pesants des dels polígons de Tarragona cap a les destinacions de l’interior de Catalunya i Espanya. Encara queda pendent molta obra per fer, ja que el projecte de l’autovia preveu unir també el Camp de Tarragona amb la població de Montblanc (Conca de Barberà) i la ciutat de Lleida. L’A-27 és una infraestructura cabdal per al futur econòmic del territori, ja que no existeix una via ràpida lliure de peatge que uneixi la zona de la Vall de l’Ebre amb les comarques de Tarragona.

El Port acull la III Jornada de Mitjans de Comunicació

Cinquè gran viatge cultural de l’Ateneu de Tarragona

El Port de Tarragona ha acollit la III Jornada sobre medios de comunicación organitzada per la Federación de Asociaciones de la Prensa de España (FAPE), que ha compat amb la presència de la ministra de Foment Ana Pastor, i que ha reunit periodistes de tot l’Estat espanyol davant d’un auditori ple d’estudiants.

L’Ateneu de Tarragona ha organitzat el seu 5è gran viatge cultural de 2015 en aquest cas a Rússia. Durant el viatge han visitat les ciutats de Sant Petersburg i Moscú. La foto correspon a la plaça roja de Moscú, just davant de la catedral de Sant Basili.

Gent

| 14 d’octubre de 2015

| 27

GE NT

TGN: Tardor Literària 2015 dedicada a Lorca La Tardor literària d’enguany ve marcada per una celebració molt determinada, en la qual se centra la programació. Enguany es compleixen 80 anys de la vinguda del poeta i dramaturg Federico García Lorca a Tarragona i aquest és un fet que de seguida que va sortir a la llum va despertar interès entre els admiradors de l’escriptor andalús. Ja l’any 2011 va aparèixer la publicació Lorca, la incògnita visita, de l’artista tarragoní Josep M. Rosselló. Enguany, a més de fer una segona edició del llibre, a càrrec de l’editorial Silva, el mateix artista, Josep M. Rosselló, ha impulsat un seguit d’actes, amb la complicitat de molts creadors i entitats, que han donat lloc a una programació molt destacada i que s’ha integrat, amb veu i imatge pròpies dins de la Tardor Literària.

La Tardor també acull una nova edició del passatge del Terror Literari, que organitza la companyia Boikot Teatre, enguany dedicat a la figura de Bram Stoker, el creador de Dràcula. Com sempre tindrà lloc al Pretori romà. També hi haurà un seguit de presentacions de llibres, de la que cal destacar la presentació del premi Tinet d’enguany, que serà retransmès en directe per la xarxa, el pròxim 11 de novembre, des de la llibreria de la Rambla.

A part de la celebració lorquiana, hi ha una altra celebració que també cal remarcar. Aquest 18 d’octubre es compleixen 50 anys de l’aparició del llibre Oda nova a Tarragona i altres poemes, de Joan Antònio i Guàrdies.

Amb aquesta efemèride s’encetarà un període de record a aquest autor tarragoní.

LORCATS TGN 80 De la programació específica de la commemoració del 80è aniversari de la visita de Federico García Lorca a la ciutat, cal destacar l’exposició Òpera muda que es

podrà veure al vestíbul del Teatre Tarragona, de Josep Maria Rosselló; així com la de Pedro Alba, una exposició-videocreació Lorca en la piel ubicada als Serveis Territorials de Cultura de la Generalitat. Així mateix, entitats com la Reial Societat Arqueològica o Display, col·lectius Junkie Paython, també han organitzat mostres a l’entorn d’aquesta efemèride. Cal destacar, entre d’altres, la implicació de la Universitat, que com l’any passat amb el Quixot han programat una sèrie d’actes que sumen a la programació especial i també l’espectacle de la Temporada de Tardor, de TeclaSmith, Dejad

Cursa solidària de dones amb el suport d’El Corte Inglés TGN

Ja s’ha presentat la segona edició de El Corte Inglés Women Race, que tindrà lloc el 8 de novembre amb unes 1.500 participants. Es tracta d’una cursa solidària, únicament per a dones i amb un marcat caràcter festiu i popular. Al llarg de 5 quilòmetres de recorregut, les participants passaran per alguns dels indrets més coneguts i emblemàtics de la ciutat. La recaptació anirà un cop més a la lluita contra el càncer.

el balcón abierto, basat en textos de Lorca i dirigit per Sergi Xirinacs.

I com a iniciatives més curioses, també s’han programat una marató poètica i un concert entorn de l’escriptor de Granada.

Entre les dues programacions, sumen 27 actes i 5 exposicions i hi han intervingut un total de 25 entitats, com a organitzadores, a les quals se’n sumen 9 com a col·laboradores. I una quarantena de creatius, artistes i escriptors, que han realizats creacions especialment per a aquests dos programes.

Pilar caminant de la colla de SPiSP pel seu 25è aniversari

Els Castellers de Sant Pere i Sant Pau han posat fi a la celebració del 25è aniversari amb un acte d’allò més espectacular: el passat dilluns van portar un pilar de quatre caminant des del barri fins a la ciutat –un total de 1.160 metres aproximadament– en 17 minuts. Els de la camisa verda conclouen així una temporada per emmarcar després de la seva gran actuació per Santa Tecla i la Mercè.

28 | Gastronomia

14 d’octubre de 2015 |

P ROD UC TE de l a terra

Temps de bolets

notíciestgn us ofereix informació dels bolets més apreciats a la nostra cuina i dels més tòxics, però a www.bolets.info trobareu tota la informació ampliada.

Camagroc El barret és primer convex-umbilicat i després imbutiforme, de color marronós. És viscós. La cara inferior és primer llisa i després venada, sense làmines definides, de color blanc-groguenc, groc més intens.

Es troba en boscos de coníferes, a finals d’estiu i la tardor. És comestible. Es pot conservar en oli.

Cep Barret primer hemisfèric i després convex-aplanat marró-castany. La superfície és viscosa i amb rugositats. El peu és quasi ovoide i cilindrat, gris-avellana. La carn blanquinosa. Boscos caducifollis, tot i que també als de coníferes. Finals d’estiu i tardor. comestible i molt preuat. Es pot menjar cru, assecat, cuit i en oli.

Fredolic Barret de 3-6 cm de diàmetre amb el centre que sobresurt, gris. Sol tenir fibres i esquames negroses. Les làmines són d’un blanc brut o grises i estan espaiades.

El peu és cilíndric, fibrós. A les pinedes, entre la pinassa. Forma grups nombrosos. Tardor i començament de l’hivern. comestible. Es fa servir per guisats i per sopes.

Gírgola Barret de 5-15 cm en forma de petxina, amb el marge primer incurvat i després recte, sovint ondulat. La cutícula és llisa i brillant, de color molt variable. Viu en soques i branques de pollancres, en boscos de ribera, parcs i jardins. Estiu i a la tardor. Des del litoral fins als Pirineus. comestible i molt preuat.

Ou de reig Barret de 8-20 cm, primer hemisfèric i finalment aplanat. La cutícula és llisa i lluent, taronja vermellosa. Viu en boscos de planifolis, associat bàsicament amb suros, alzines i castanyers, en llocs il·luminats orientats a llevant. Des de la primavera fins a la tardor. És comestible i molt apreciat a casa nostra.

Rovelló Barret i peu d’una sola peça. Color vermellós-ataronjat, de vegades amb taques verdes.

Els exemplars joves tenen el barret convex, tancat. Boscos de pineda. Tardor. És un dels més coneguts i collits a les nostres contrades. És un excel·lent comestible.

Bolet de pi Barret primer hemisfèric i després convex-aplanat, amb un mamelló obtús al centre. De groc-ocre fins a groc-sofre. Les làmines, juntes, estretes de groc fins a verd. El peu està buit de color groc i generalment escamós. La carn és groga olor desagradable. Creix sobre els troncs. De la primavera fins a la tardor. És força comú i és tòxic.

Farinera borda Barret de 5-15 cm, primer hemisfèric, després convex i finalment estès, amb marge llis incurvat. La cutícula és llisa i lluent, lubrificada en temps humit, i no té vel.

De color verd oliva. Viu en tots els boscos.

Fructifica a l’estiu i a la tardor. Bolet tòxic que pot provocar la mort amb la ingestió de només un exemplar.

Gírgola d’olivera o matadona Barret de 5-12 cm, primer convex, després estès i finalment infundibuliforme, amb marge primer involut i després incurvat, que finalment es lacera. La cutícula és llisa, seca i setinada, groga ataronjada.

Viu en soques i arrels d’oliveres, però també en alzines, suros, roures... Tardor. És tòxic i pot produir trastorns gastrointestinals.

Micena Barret primer cònic-acampanat i després aplanat, d’uns 2-6 cm. Color entre el rosa i lila fins al grisaci. Marge grisós. Làmines sinuoses, amples, força espaiades i del mateix color que el barret. Peu primer ple i després buit, rígid. Boscos de latifolis i coníferes. Força comú. Estiu-tardor. És tòxic i lleugerament al·lucinògen.

Peu de rata bord Aquest bolet té la forma coral·lina típica de les ramàries (o clavàries). El tronc és blanc, amb ramificacions de color carn o vermell-ataronjat, amb ramificacions bifurcades de color groc llimona. Es troba en boscos de coníferes i latifolis. Fructifica a l’estiu i a la tardor. És un bolet tòxic i pot originar greus diarrees.

Purgant El tronc d’aquest bolet està molt ramificat.

Les ramificacions són de color rosa-carn o rosa-violat, que passa a gris-violat en el fong adult. La carn és blanca, inodora i àcida. Es pot trobar en boscos de coníferes i latifolis. Fructifica durant l’estiu i la tardor. Es tracta d’un bolet tòxic i la seva ingesta pot originar fortes diarrees.

Gastronomia | 29

| 14 d’octubre de 2015

GASTRONOMIA

Els ceps protagonitzen la cuina de Giorgio a l’octubre Fèlix Llovell, periodista gastronòmic

A

profitant la temporada dels bolets a la tardor, durant aquest mes d’octubre la cuina del restaurant Giorgio, a Calafell, té com a protagonistes els ceps, que mariden divinament amb les clàssiques elaboracions d’aquest mític establiment de cuina mediterrània i italiana.

Des de 1968 Giorgio Serafini i la seva esposa Sabine ofereixen la millor cuina artesanal i autèntica, amb una matèria primera impecable i treballada amb veritable passió... Molts productes tenen de procedència el seu propi hort, de manera que són Km. 0.

Durant els mesos de novembre i desembre és la tòfona blanca, portada del seu país, més concretament de Péssaro, la que aromatitza els seus exquisits plats.

El tartufo bianco, com se l’anomena a Itàlia, és un producte molt singular conegut com el «diamant de la gastronomia», per l’elevadíssim preu que té. La seva cotització se situa entre els 4.000 i els 6.000 euros el quilogram i, de vegades, més encara. Per això són pocs els restaurants que ofereixen l’autèntica tòfona blanca.

Recordem que el seu restaurant, ja fa molts anys, va ser un dels pioners a donar a conèixer a Catalunya aquest «diamant culinari». D’aquesta manera, cada any el restaurant Giorgio es converteix, les setmanes prèvies al Nadal, en la «catedral del tartufo bianco».

Però mentre esperem aquest esdeveniment són els ceps els que se sumen a l’oferta culinària de l’establiment: l’amanida de ceps, carbassó amb ceps i salsa de ceps, crep amb salsa de ceps i mozzarella de búfala i risotto de ceps són, entre altres, les delícies que aquests dies podem assaborir a Giorgio.

GIORGIO

C/ Àngel Guimerà, 4 · Calafell Tel. 977 69 11 59

La recepta d’Encarna Martínez

TS PLA DE DA ORA EMP

Suprema de lluç Ingredients (per persona) Lluç (100 gr) Patata (1 unitat) Espàrrec silvestre (2 puntes) Ceba (1/2 picada)

Farina (2 cullerades) Sèmola de blat (30 gr) Fumet de peix Julivert Vi blanc

Elaboració Per fer la salsa verda cal ofegar la ceba, afegir farina, un got de vi blanc i el fumet de peix. Es deixa reduir tot junt i finalment s’afegeix el julivert ben picat. Buidem la patata i en fem un puré, amb què la reomplim. Rehidratem la sèmola, fem el lluç a la planxa i ho emplatem tot.

T

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Tof t’ompliràs d’alegria i felicitat complerta i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta El Molí de Cal Tof

Av. Santa Oliva, 2 El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

RESTAURANT · PLATS CUINATS

30 | El temps

14 d’octubre de 2015 |

EL TEMPS I SERVEIS

Sudoku

S’apropen pluges El temps calmat durarà fins divendres, predominant les clarianes a tots els indrets. Dissabte començaran els xàfecs amb una lleu baixada de temperatura que es restaurarà l’endemà.

Les pluges es mantindran fins dimarts de la setmana vinent.

TEMPERATURES DE LA SETMANA

màx. 23º / min. 12º

Font: Meteocat

Fàcil

Difícil

DIMECRES 14

Com s’hi juga: completeu el taulell de 81 caselles (9 fileres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa filera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sol

DIJOUS 15

DISSABTE 17

Vent

Variable

Tapat

Tempesta elèctrica

Pluja

Neu

DIVENDRES 16

DIUMENGE 18

Solucions setmana anterior

Boira

ZEN EN ADOPCIÓ!

Aquest gatet de 4 mesos va aparèixer en una colònia de la ciutat i busca una família. És molt bo i afectuós, li encanten les carícies i que li facin petonets. Ajudeu-nos a trobarli una casa on créixer! Desparasitat, amb revisió veterinària, negatiu en leucèmia i immunodeficiència.

Jennifer 639 451 296 info@tarracogats.org www.tarracogats.org

Telèfons genèrics Emergències 112 Bombers 112 Mossos d’Esquadra 112 Guàrdia Civil 062 Policia Nacional 091

ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN! Puu és un cadell de pocs mesos que necessita trobar una família que l’estimi. És un gosset de mida petita, alegre, sociable i divertit, ideal per una família. Contacte: gaiatgn@gmail.com

Protecció Civil 112 Serveis funeraris 24h 900 50 67 12 Transport Sanitari 977 25 25 25 Sanitat Respon 902 11 14 44 Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell 977 25 7900 Hospital Joan XXIII 977 29 58 00 Consell Comarcal Baix Penedès 977 15 71 71 Consell Comarcal Tarragonès 977 24 45 00

Emissores de Ràdio DILLUNS 19

DIMARTS 20

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1 ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9 CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7 CADENA DIAL TARRAGONA / 92,4 CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9 CATALUNYA RÀDIO / TARRAGONA / 100.2 CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9 COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 DOMENYS RÀDIO / 107.6 ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9 FLAIXBAC / 90.4 FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 EUROPA FM CATALUNYA / 102.7 LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4 M 80 / 96.1

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4 ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4 ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0 ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6 ONA VALLS FM / VALLS / 107.6 ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3 PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 1 / 99.2 RAC 105 FM - TARRAGONA / 89.3 RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2 RÀDIO CAMBRILS / 90.0 RÀDIO COSTA DAURADA / 95.0 RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0 RÀDIO EL VENDRELL / 107.1 RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4

RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9 RÀDIO LA CANONJA / 102.3 RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5 RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107 RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3 RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6 RADIO NACIONAL (RNE) / 106.5 RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4 RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0 RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9 RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.2 ROCK FM / TARRAGONA / 91.0 RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7 SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7 TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Classificats | 31

| 14 d’octubre de 2015 |

C L ASSIF IC ATS HABITATGES Compra/Venda TARRAGONA. C/ SAN RAMÓN. Piso seminuevo de 86m2, 4 habitaciones y 2 baños completos. Amueblado y equipado. Calefacción. Exterior, terraza, puerta blindada, pàrquing y zona comunitaria. Bus y zona comercial cercana. Por: 106.000€ Se valoraría alquiler con opción a compra. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 PLA DE MANLLEU - Aiguamúrcia (Tarragona). Vendo dos viviendas amuebladas individuales en misma finca 436m2, 9 habitaciones, 4 baños.

Bien situada en la montaña. Tel. 680 532 004 / 636 469 674

TARRAGONA. C/ UNIÓ. CENTRE. Vivienda piso de 77m2. 120.000€ Ref. 00025. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. SAN SALVADOR. Piso de tres habitaciones, baño, salón, comedor, cocina, galería cerrada con aluminio, trastero, muy soleado, exterior y cerca de la parada del bus, zona deportiva. Precio: 37.000€ Tel. 610 500 017 TARRAGONA. SAN RAMÓN. Chalet impecable de 3 plantas, con 240 m2 de vivienda + 400m2 de parcela. 4 habitaciones, 2 baños completos y 1 aseo. Parquing amplio, trastero, jardín, piscina, barbacoa, calefacción, aire acondicionado, puerta de seguridad. Muy bien cuidado. Próximo a Tarragona. Por: 400.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 SALOU. MIRADOR DE SALOU. Apartamento de una habitación de matrimonio, comedor, cocina, baño y una terraza muy grande con vistas a la zona comunitaria con piscina y jardín. 90.000€ Tel. 610 500 017 TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Nou, 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, aire condicionat, calef., pàrking i traster. 170.000€ Tel. 977 25 20 52.

Ref: PV078 TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, fins i tot les instal·lacions, molt lluminós Per: 180.000€. Tel. 977 25 20 52. Ref: PV424 TARRAGONA. CENTRE. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2.

118.000€ Ref. -287 Tel. 977 11 13 55. Apialia Tgn. TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. 89m2, reformat, 3 habitacions dobles, aire condicionat, terra de parquet i gres. Per: 140.000€ Tel. 977 25 20 52. Ref: PV460 TARRAGONA. C/ UNIÓ / PONS ICART. Piso de 65m2, 2 dormitorios, balcón, lavadero, cocina y baño. Buen estado.

43.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. C/ COVADONGA. 70m2, cocina, baño, 3 dormitorios, balcón, exterior. 43.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. CENTRE. C/ SOLER. Vivienda piso de 95m2. 95.000€ Ref.Sole. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93 LA SECUITA. A 3 minutos de la estación de AVE/AVANT y 10 minutos de Tarragona. Solar urbano recién reurbanizado con todos los servicios, apto para una vivienda. Sólo 33.000€ Oportunidad. Tel. 671 868 836

TARRAGONA. LLEVANT. C/ ESCOFET NETTO. Unifamiliar adosada de 113m2. 173.000€ Ref.- 704-V. Apialia Tgn. Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA. CENTRE. C/ SANT ANTONI MARIA CLARET. Vivienda piso de 99m2. Apialia Tgn. 118.000€ Ref. 708-A Tel. 977 92 06 57 SALOU. C/ PLA DE L’ERA. CENTRE. Casa unifamiliar de 216m2. 325.000€ Ref. Casa-pl 53. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93 TARRAGONA. PUNTA DE LA MORA. Chalet individual de 630m2 terreno y 200m2 construidos de casa, piscina, jardines, 5 hab., 3 baños, terrazas (verano/invierno), cerca playa, a 15 min. de Tarragona. Para entrar a vivir.

Muchas mejoras. 335.000€ Tel. 977 218 730 - 610 500 017 TARRAGONA. AVDA. ARGENTINA. Piso reformado, 3 habitaciones y 1 baño (plato ducha). Electrodomésticos, recibidor, puerta de seguirdad, balcón, caldera gas natural. 1º sin ascenso.

Bus, próximo a El Corte Inglés.

OPORTUNIDAD. Precio: 70.000€ Tel. 977233011 / 675873939 TARRAGONA. CENTRE. C/ MÉNDEZ NÚÑEZ. Vivienda dúplex de 140m2.

215.000€ Ref.- 00022. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. AVDA. ANDORRA. Piso céntrico y bien comunicado.

4 habitaciones y 2 baños. Terraza, cocina con patio/tendedero, recibidor.

1º con ascensor. Calefacción (gas natural) y aire acondicionado, pàrquing. OPORTUNIDADAD. Bus. Precio: 135.000€ Tel. 977233011 / 675873939 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Piso reformado, 2 habitaciones y 1 baño.

Exterior, terraza, calefacción (gas natural) y aire acondicionado, parquet, ascensor. Muy buen estado. Céntrico y bien comunicado. OPORTUNIDAD. Bus. Precio: 165.000€. Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939

HABITATGES Lloguer TARRAGONA. AVDA. ROMA. Piso de 2 habit., sin muebles con posibilidad de ponerlos, comedor, cocina, baño, muy luminoso, con ascensor. 480€/mes con los gastos incluídos -comunidad.

Tel. 610 500 017 TARRAGONA. C/ LLEIDA. Amb mobles, semi-nou, apartament, 1 habitació, menjador-cuina gran, 2 balcons, vistes al Forum. Per 395€/mes Tel. 977 25 20 52. Ref.: AM268 TARRAGONA. Varios pisos en alquiler; diferentes zonas; con o sin muebles; de 1, 2, 3 o 4 habitaciones. Consultar precios. Tel. 610 500 017 TARRAGONA. C/ MAJOR. Amb mobles, semi-nou, apartament d’una habitació, menjador-cuina i bany. Per: 400€. Ref. AM252. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ CAMÍ DE LA CUIXA. Tríplex amb mobles, 5 habitacions, menjador, cuina i 2 banys, aseo, per: 1.100€. Ref: AM267. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ REDING. Céntrico.

Piso de 3 habitaciones, con muebles, baño, aseo, salón-comedor, cocina, muy soleado, cerca del mercado central. Por 500€ con los gastos de comunidad incluídos. Tel. 610 500 017 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Reformat, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Aire condicionat, calefacció. Per: 900€/ mes.Tel. 977 25 20 52. Ref: AM174 TARRAGONA. C/ FORTUNY. Seminou, sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina, bany i terrassa gran.

Per: 475€ Tel. 977 25 20 52 Ref.: A177

IMMOBLES MOTOR TREBALL FORMACIÓ TARRAGONA. C/ RAMÓN Y CAJAL. Parking grande en venta, tocando a las Ramblas. 30.000€ Tel. 610 500 017 TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550 TARRAGONA. C/ ASSALT. Bar todo montado, céntrico, 90m2, 2 aparatos de aire acondicionado, botelleros, mesas, sillas, cocina con salida de humos, congelador, frigorífico, lavaplatos, barra de mármol...

Precio: 600€/mes + indemnización económica. Telfs. 610 500 017 / 977 21 87 30

TARRAGONA. AV. PAÏSOS CATALANS (SANT PERE I SANT PAU). Sense mobles, semi-nou, 4 habitacions, menjador, cuina i 2 banys, calefacció, pàrquing, zona comunitària amb piscina per 630€ Tel. 977 25 20 52 Ref.: A089

LOCALS Lloguer/Venda TARRAGONA. C/ HIGINI ANGLÈS. Local en alquiler, de 25m2, para entrar, todo incluído en el precio menos luz.

Precio: 200€/mes Tel. 977 21 87 30 / 610 500 017 TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Alquiler de trastero. 50€/mes Tel. 654 092 540 TARRAGONA. PLAZA PONENT. Parking en venta mediano-pequeño.

10.500€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Oficina en venta, 60m2, 3 salas, aseo, por: 50.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking. Precio: 12.600€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ SANAHUJA. Estudi, amb mobles, tot en un mateix ambient, reformat, per: 280€/mes. Ref.: AM127. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ MENDEZ NUÑEZ. LOCAL EN LLOGUER. Amb sortida de fums, 42m2. 600€/mes. Tel: 977 25 20 52. Ref: LL092

TARRAGONA. C/ SEVILLA. Amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per: 450€/mes Tel. 977 25 20 52 Ref.: AM254

TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta de 60m, aseos, esquinero, posibilidad de vado. Precio: 65.000€ Tel. 654 092 540

RAN SEA 555. Motor fueraborda Yamaha 60cv 4 tiempos. Año 2004.

Barca cabinada ideal pesca/paseo.

Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Motor recién revisado. Sin remolque.

Precio: 12.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

MOTOR Cotxes

TARRAGONA. AVDA. CATALUNYA. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Per: 485€ Ref.: A199 Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ JAUME I. Pis amb mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 450€/ mes. Tel. 977 25 20 52. Ref.: AM078

GLASTRON-LARAYA 144. Motor Mercury 60cv 2 tiempos. Barca en muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique.

Se entrega totalmente revisada.

Con remolque y sin documentación.

Precio: 2.500€. Tel: 977 80 08 66 / 611 768 040

SEARAY. Motor Mercury 115cv 2 tiempos. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Barca ideal para deportes náuticos. Sin remolque. Precio: 3.500€. Tel.: 977 80 08 66 / 611 768 040

TARRAGONA. AV. ANDORRA. Amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany, a prop d’El Corte Inglés.

Per: 450€ Tel. 977 25 20 52. Ref.: AM099

TARRAGONA. C/ UNIÓN, céntrico. Piso de dos habitaciones, comedor, salón, cocina, baño, dos balcones a la calle UNIÓN, con muebles nuevos, muy luminoso y tranquilo, sin ascensor, 2º piso. Precio: 400€ con los gastos incluídos-comunidad. Tel. 610 500 017

TAYLOR 50. Motor Envinrude 30cv 2 tiempos. Barca en muy buen estado.

Se le tienen que retocar cosas.

Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Motor estropeado.

Precio: 1.000€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel.: 977 80 08 66 / 661 768 040 Classes de pintura i dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). Telèfon: 686 411 008. Tito Figueras

TREBALL Professionals Empresa del sector inmobiliario precisa de comerciales con experiencia en el sector en Tarragona capital. Tel. 610 500 017 Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Teléfonos: 977 24 19 64 / 648 272 933

VARIS Altres ofertes Passo cintes de video a DVD a 10€ la cinta: VHS, VHS-C, Video8, Hi8, MiniDV, Betamax i pel·lícules de Super8. Pots provar primer amb una cinta. Salva, recupera i recorda els teus anys passats.

Recollida i lliurament a domicili.

Tel.: 626010186 Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año.

Telf.: 977 666 753

TARRAGONA. ZONA P. MARTELL TORRES JORDI. Parking en venta para coche grande. Buen acceso, amplia, coche y moto. 16.300€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. APODACA. Local en venta de 130m, salida de humos, aseos, por: 130.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. ALGUER, próximo a PLZ. TOROS. Local en venta de 130m, en buen estado, instalaciones. Precio: 122.500€ Tel. 654 092 540

Vendo Golf V-2.0-TDI. De color azul marino, con 5 puertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre guardado en garaje. Precio: 7.200€ Tel. 616 728 550

MOTOR Motos

TARRAGONA. AV. ROMA. Parking en alquiler por 50€ Tel. 654 092 540

MOTOR Nàutica GLASTRON-LARAYA 142.

Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. Del año 1993. En muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. Precio: 2.000€.

Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040 GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992.

Barca en muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. Precio: 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040 SEARAY. Motor Mercury 115cv 2 tiempos. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Barca ideal para deportes náuticos. Sin remolque. Precio: 3.500€. Tel.: 977 80 08 66 / 611 768 040

Vespa DN 200-200ccc Vendo moto Vespa DN 200200ccc. Año 1984.

Precio a consultar Tel. 691 429 567 / 616 728 550

FORMACIÓ Cursos

CENTRO CAPILAR. Les ofrece una gran variedad de pelucas indetectables y oncológicas, prótesis capilares y pestañas. También pañuelos y turbantes fabricados con productos 100% naturales, cosmética, cremas, etc. Telfs.: 877 06 97 69 / 619 492 969 Compro tebeos antiguos, comics superheroes, albums cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman, muñecas...) y otros objetos de coleccionismo. Tel.: 658029146 ¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TIENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN ALQUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFÓRMESE SIN COMPROMISO! y gestionamos Administramos su propiedad y velamos por ella.

Garantias de alquiler. Asesoramiento jurídico en venta y alquiler GRATUITO. Presentes en los principales portales inmobiliarios y prensa. Teléfonos: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939 Seguros de todo tipo. Seguros de automóvil, de hogar, de alquiler, de comercios, de comunidades, de viajes, de locales, de caravanas, de mascotas, etc. Trabajamos con los mejores. Avenida República Argentina, nº17 de Tarragona. Para más información: 977233011 / 648965217 / 675873939

ANUNCIS CLASSIFICATS classificats@noticiestgn.cat 616 728 550 / 686 703 910

Contraportada

tempus fugit

14 d’octubre de 2015 |

Elchicotriste

L’Obra Social ‘la Caixa’ aporta 73 llocs de treball a persones amb problemes de salut mental a Tarragona

termòmetre de la setmana Èxit del Mercat Medieval de Tarragona

Inauguració d’un nou tram de l’A-27

Unes 15.000 persones van passar el passat cap de setmana per la Part Alta de la capital tarragonina

La ministra Ana Pastor ha visitat el territori per obrir l’autovia que connecta per fi les localitats de Tarragona i Valls

El vessant social de PortAventura i la seva fundació

Investigació policial a l’Ajuntament de Tarragona

Més d’un miler de persones van col·laborar amb el 5è sopar solidari de PortAventura, dedicat a l’Alzheimer

La Guàrdia Civil recerca presumptes irregularitats en la contractació de l’empresa IniPro per part de Serveis Socials

A

mb motiu del Dia Mundial de la Salut Mental, que se celebra anualment el 10 d’octubre, l’Obra Social ’la Caixa’ reforça el seu compromís amb la inclusió laboral de les persones amb problemes de salut mental com una de les estratègies més efectives per a la seva integració social i realça el programa pilot Incorpora Salut Mental, que aquest 2015 ja ha facilitat 73 contractacions a Tarragona.

Incorpora Salut Mental té com a objectiu fomentar la contractació de les persones amb problemes de salut mental a

l’empresa ordinària i vetllar pel manteniment del lloc de treball després de la incorporació. El programa es basa en la metodologia del Treball amb Suport, impulsada des de l’àmbit europeu per l’European Union of Suported Employment (Euse) i definida per la mateixa Euse com «un mètode d’intervenció que s’aplica a persones amb capacitats diverses i a altres col·lectius en desavantatge per accedir a una feina remunerada i mantenir-lo dins del mercat laboral obert».

Així, les més de 350 entitats socials que configuren els Grups Incorpora no actuen només com proveïdors de can-

didats a les empreses, sinó que realitzen un assessorament individualitzat i treballen en dos àmbits: amb els demandants d’ocupació i amb els ocupadors o empreses, per proposar a l’organització el professional que millor s’adeqüi a la seva vacant. Després, amb l’objectiu de facilitar l’adaptació del professional i aconseguir el manteniment del lloc de treball, les entitats socials mantenen el seu suport tant a l’empresa com al professional més enllà de la contractació.

L’activitat del programa es vehicula a través del web www. incorporasaludmental.org.

Allà, empreses, persones i entitats socials trobaran espais amb tota la informació, documentació, legislació i recursos relatius al procés d’inserció laboral i/o l’atenció de les persones amb problemes de salut mental en el mercat de treball.

Un efecte igualador L’ocupació té per a les persones amb problemes de salut mental un efecte igualador, ja que les identifica com a ciutadanes de ple dret i les equipara a la resta de persones. «A l’empresa es desprenen de l’etiqueta de malalts», sosté el psicòleg Pau Gabarrella, coordinador de l’Oficina Tècnica de suport al programa Incorpora Salut Mental.