notíciestgn 288 by Notícies TGN

DESTACAT P02

Consultoris locals, cabdals en el sistema sanitari del territori

211015 número 288

WWW.NOTICIESTARRAGONA.CAT

SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

La Tàrraco mai vista PÀGINA 7

'BCSJDBU B /PSVFHB

c4 "3"

0 ."* %&4 %&- %µ0$56#3& '*/4 "- %& /07&.#3&

Des de 1934

40#3& -&4

#65"26&4 0GFSUB WhMJEB TPCSF UPUFT MFT CVUBRVFT FO DPMPST EF DVJS

2 | El Tema de la Setmana

21 d’octubre de 2015 |

E L TE MA D E L A SE TMANA

Consultoris rurals, cabdals en el sistema sanitari del territori Els centres de salut de les poblacions més petites són la porta d’accés al sistema sanitari per a milers de ciutadans. Alhora esdevenen elements cohesionadors i garantia per a la gent que resideix lluny dels grans nuclis poblacionals Òliver Márquez, Tarragona

uan parlem de sanitat acostumem a fer-ho dels hospitals, de les sales d’operacions, de les noves tecnologies aplicades a la praxi mèdica, de les llistes d’espera quirúrgiques... Però poques vegades es parla d’una peça clau del sistema sanitari com són els consultoris mèdics dels nuclis poblacionals més petits que, sense cap mena de dubte, són la primera porta d’entrada al sistema per a milers de ciutadans i ciutadanes que viuen allunyades de les grans ciutats. El doctor Miquel Biarnès, actual director del Complex Sanitari Santa Tecla Llevant i amb àmplia experiència en l’atenció primària a la demarcació, no dubta a assegurar que l’atenció que es presta als consultoris mèdics de les zones rurals és «el nucli del sistema sanitari actual. Si no funciona bé l’atenció primària, especialment a les comunitats més petites, la resta no pot funcionar de cap manera».

JOA QUIM N IN ALCALDE D’ALBINYANA

Si cal, com a casa

E L’equip sanitari d’un consultori està integrat per un facultatiu, personal d’infermeria i personal administratiu. Entre els tres professionals s’encarreguen de vetllar per la salut pública de la població i el seu entorn. A dalt, imatge del consultori del Catllar. A l’esquerra, consulta del nou dispensari d’Albinyana.

A les poblacions més petites el centre de salut o consulto-

Els consultoris mèdics i les escoles rurals, són equipaments indispensables per garantir la qualitat de vida i el futur de les poblacions més petites de les comarques

ri és un autèntic referent. Un element cohesionador on diàriament es troba bona part de la població a l’entorn del metge de família, la infermera i l’auxiliar d’administració. Al consultori mèdic és on els professionals sanitaris assoleixen un grau de confiança personal i coneixement més gran dels seus pacients, ja que estan molt a prop del malalt i del seu entorn i, a més, al llarg de tota una vida. És habitual conèixer metges de família de zones rurals que visiten diferents gene-

racions d’una mateixa família, fet que, segons el Dr. Biarnès, «possibilita oferir una atenció biopsicosocial a l’usuari». El centre de salut, a més a més, esdevé un important element cohesionador per a la població, ja que, juntament amb l’escola rural, és un equipament que aporta seguretat (tant a la gent gran com a les famílies amb infants) i una garantia perquè la població gaudeixi d’una bona qualitat de vida sense haver-se de desplaçar continuadament cap a municipis més

grans. El Dr. Biarnès apunta que «la salut d’una persona és molt global. És a través del coneixement de la persona, de la vida que porta, d’on viu, dels seus hàbits, que el professional sanitari disposa de tots els elements per fer un diagnòstic més acurat. Aquestes condicions es donen en els metges de família de les zones rurals, que, a més, estan a bastament preparats perquè estan especialitzats en Medicina Familiar i Comunitària».

Evolució de la sanitat als pobles Els centres de salut, i especialment els seus facultatius, són testimonis vivents dels canvis

s diu, als hospitals, que els malalts s’acaben de curar quan els deixen anar a casa. Anunciar la proximitat de l’alta fa avançar la millora. I és que, quan estem malalts, busquem un entorn conegut, un ambient casolà, com un refugi acollidor. Per això no ha d’estranyar que pobles i viles més aviat menuts, sense renunciar ni desmerèixer CAP ni hospitals, ens entestem a tenir el propi consultori local. Que no és, ni pretén ser-ho, una alternativa o una competència a una altra mena d’instal·lacions, segurament amb més mitjans humans i materials però que té un valor de proximitat, de calidesa –sovint també humana, de professionals propers– que ens dóna seguretat i confortabilitat. A Albinyana hem renovat el consultori local. Ara tenim un espai més gran, més pràctic, i més accessible. Segurament deu ser l’únic equipament que estem contents de no necessitar, però això no vol dir que no vulguem tenir-lo i tenir-lo en condicions. I, si ens cal fer-lo servir, millor que ens hi trobem com a casa...

socioeconòmics viscuts pel conjunt de municipis del territori. Casos paradigmàtics els trobem per exemple en molts municipis de l’interior del Baix Penedès, que als anys 70 consti-

El Tema de la Setmana

| 21 d’octubre de 2015

E L TE MA D E L A SE TMANA

A dalt, el metge del consultori de la Riera, Gabino Zorrilla, visitant una pacient del municipi. A la dreta, detall de la consulta de la Nou de Gaià. A baix, el doctor Paco Rodríguez parla amb una usuària del consultori de Salomó. A sota, detall de l’entrada del consultori local de Vilallonga del Camp.

tuïen una zona autènticament rural, però que han experimentat un canvi substancial amb el turisme i la industrialització en les darreres dècades. Al consultori d’Albinyana, municipi que recentment ha estrenat nou equipament, la seva doctora fa 35 anys que hi treballa. És, per tant, una professional que, a banda de conèixer molt bé la gent que hi viu, ha viscut en primera persona els grans canvis experimentats pel nucli poblacional i les seves necessitats quant a atenció sanitària. És per això que el Dr. Biarnès insisteix en la necessitat de destacar el paper dels metges de família d’arreu del territori, especialment de les zones més rurals, «ja que els professionals amb vocació i que estableixen relació estreta amb la seva comunitat permeten desenvolupar una assistèn-

cia longitudinal en el temps i amb un gran lligam de confiança. Aquest és el nucli de tot el sistema sanitari. De fet, l’origen de l’actual sistema el trobem en el paper dels metges de poble que, fa unes dècades, es dedicaven a donar atenció primària tant des dels seus domicilis com fent visites a les cases de les famílies del seu àmbit geogràfic». La reflexió del Dr. Biarnès no va desencaminada, ja que, segons dades del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, cada ciutadà de les nostres comarques visita cada any el seu metge de capçalera una mitjana de 7 vegades. Per contra, aquest mateix ciutadà requereix els serveis d’un especialista només 1 vegada a l’any de mitjana. Aquestes dades mostren el pes específic que la xarxa d’atenció primària, de la

És als centres de salut de les viles petites on els professionals sanitaris i la comunitat estableixen un major lligam de relació personal i de confiança qual els centres de salut rurals en formen una part molt important, desenvolupen en matèria de prevenció, diagnòstic, cribratge i en la derivació de pacients a la resta de recursos sanitaris existents actualment al territori.

4 | Sumari i editorial

21 d’octubre de 2015 |

C L AUS D E L A SE TMANA

Preparatius al cementiri de TGN per Tots Sants

Campanya de vacunació contra la grip

Especial sobre el Ral·li CatalunyaCosta Daurada

Valls ja ho té tot a punt per al Fòrum Casteller 2015

Casa d’Infants, nou servei social pioner a Tarragona ciutat

L’Orquestra Camera Musicae arriba als 10 anys de vida

Editorial ÒLIVER MÁRQUEZ | DIRECTOR NOTÍCIESTGN

Un poble imputat

n el mateix moment en què el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya decideix imputar el president Artur Mas i les dues conselleres per la celebració del 9-N, el mateix tribunal està indirectament imputant els més de 2,3 milions de catalanes i catalanes que, fent cas omís de la sentència del Tribunal Constitucional que suspenia la celebració de la consulta, van decidir lliurement apropar-se a les urnes per donar la seva opinió sobre el futur polític de Catalunya i el seu encaix dins de l’Estat espanyol. Cal recordar que la consulta es va celebrar, en gran mesura, perquè milers de voluntaris i voluntàries del país van treballar en els preparatius dels dispositius necessaris perquè la jornada ciutadana i festiva es desenvolupés amb normalitat (tal com al final va succeir). És difícil d’entendre, doncs, que la justícia pugui fer recaure en una sola persona, per molt que aquesta sigui el president de la Generalitat de Catalunya, tota la responsabilitat d’un esdeveniment que va ser capaç de treure al carrer més de 2 milions de persones arreu del país. Així ho han entès bona part de la ciutadania catalana i dels seus representants polítics (alcaldes), que no han dubtat a posicionar-se a favor de la figura del president català davant la seva imputació per haver posat facilitats a la celebració d’una consulta ciutadana històrica a ulls del món. I és que apropar les urnes a la ciutadania, en cap cas, pot esdevenir un delicte. L’entrada i la sortida d’Artur Mas la setmana passada al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya va deixar imatges per a la història política de Catalunya. Milers de persones, moltes de les quals de les nostres comarques, al costat de president per defensar les institucions polítiques i democràtiques catalanes. Va ser la imatge d’un poble imputat, però que creu fermament en la seva innocència.

Protagonistes

NO Crim a Tarragona A Tarragona no hi estem acostumats. Els crims els veiem normalment a la televisió, ja que normalment tenen lloc a grans ciutats, o fins i tot a les pel·lícules. Aquesta setmana, però, tot apunta que la ciutat de Tarragona ha estat escenari d’un crim que els cossos policials hauran d’investigar amb celeritat i diligència. Dissabte passat a la tarda, mentre el Nàstic jugava un partit al Nou Estadi, un home (es comenta que el seu propi pare) va trobar el cadàver de la noia amb evidents símptomes de violència en un descampat a l’entorn del camp de futbol. La jove, segons fonts pròximes a la investigació, estava ja en avançat estat de descomposició i presentava dues ferides d’arma blanca. Altres fonts pròximes al cas han revelat que la víctima havia estat una coneguda model de la ciutat de Tarragona i que era habitual veure-la els dilluns al vespre al Cercle Artístic d’Altafulla, on era coneguda. El seu nom era Meritxell i tenia 32 anys. De moment els cossos policials investiguen per esbrinar quines són les circumstàncies en què es podria haver produït el crim, ja que el cos es va trobar dins d’una tenda de campanya instal·lada en un descampat de la Budallera, al costat de dues tendes més que estaven buides. S’ha determinat que la jove feia cinc dies era morta, tenint en compte l’avançat estat de descomposició del cos. La policia judicial dels Mossos d’Esquadra està investigant per trobar l’autor o els autors de la mort violenta. De moment no s’ha produït cap detenció, però les investigacions continuen.

Espurnes d’en mossèn Aragonès

La frase de la setmana

Per què portar dol? Mentre Nasreddín estava al corral de les gallines veu passar un home vestit de dol. –Per què portes dol? –li pregunta. –Perquè els meus pares han mort. L’endemà la gent veu que tots els galls i gallines de Nasreddín portaven una cinta negra. –Mestre, per què porten aquesta cinta? –Perquè els seus pares són morts. • • • • • • •

No tots els qui segueixen el fèretre ploren el mort. Per honorar els difunts alguns porten dol, altres les seves joies. La compassió manté oberta la ferida. Tenir amb qui plorar alleuja el plor. “El qui és compassiu no riu amb molta freqüència” (R. Llull). “Si plores l’absència del sol no veuràs les estrelles” (R. Tagore). El plor és tan saludable com la suor.

«Esperar al resultat del 20-D per tancar l’acord a Catalunya no respon al mandat ni a la realitat» Bernabé

Raül Romeva

Cap de Llista de Junts pel Sí

Opinió | 5

| 21 d’octubre de 2015

c l aus d e l a se tmana Edita i distribueix: Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Director: Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat Redacció i fotografia: noticies@noticiestgn.cat 977 25 99 11

Disseny i redacció: Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó Clara González redaccio@noticiestgn.cat

Disseny original: Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

Correcció: Carme López Imprimeix: Promicsa D.L.: T- 1062- 09 Vídeo: Tomàs Varga

Departament comercial: Manel Novella mnovella@noticiestgn.cat Joan A. Cano jcano@noticiestgn.cat Web: O.Montesó

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada: 25.000 exemplars

OP INIÓ TERESA DU C H E SC R IP T OR A I B L OG U E R A A http: / / salsa - f iccio. blogspot. com

Gràcies per tants bons moments De veritat, de veritat que em fa patir que el PP deixi d’estar a la palestra perquè, a banda d’enrabiades, als catalans –i a tothom que tingui sentit de l’humor– ens han regalat molts bons moments, i a mi particularment, molta inspiració. Ho he comptat. Des que escric aquesta columna, el PP m’ha il·luminat vint vegades aquí i catorze al meu blog; gairebé sempre que vull parlar d’actualitat, no sé com s’ho fan, surten ells. Perquè jo pregunto: entra

dins del programa electoral d’un partit proporcionar-nos aquesta diversió si guanya les eleccions? En tot cas, jo no en recordo cap altre que, entre riures i somriures –i posantme de mala llet, ja ho he dit abans– m’hagi omplert tant la vida. La setmana del 27-S ja ens van delectar amb una tragicomèdia en diversos actes; ara amenaço, ara em retracto, ara brando l’espasa, ara la torno a embeinar. I als entreactes, ens oferien el vídeo protagonitzat pels qui fa quatre anys –quatre ara i uns quants més abans– que ens fan la guitza, on proclamen la seva estimació per Catalunya i els catalans. A bona hora! «Obras son amores y no buenas razones», estimats! Una setmana més tard vam poder veure Soraya Sáenz de Santamaria ballant, en un intent de fer-se més propera. A mi, que també m’agrada ballar... bé, sí que em fa riure, però la distància entre ella i jo cada vegada és més àmplia i més fonda, i

Envia les teves cartes al director i articles d’opinió a: lector@ noticiestgn.cat (*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografia de l’autor si aquesta és facilitada.

no pas pel ball. La setmana passada, però, vaig començar a preguntar-me què caram li passa al PP amb el tema sanitari, o si és que realment es troba malament. Perquè fixeu-vos: primer surt el vídeo del país malalt, recollit el 2011 pel govern del PP, operat, recuperat i sortint airós de la malaltia –i jo que em pensava que el malalt era el PP i que, honestament, reconeixia que tenia una malaltia greu!–. Després, el convergent Jordi Xuclà, tot llegint, s’equivoca i diu «contra l’estat» – oh, sacrilegi! – i el ministre Margallo perd els papers i l’envia al psiquiatre. A continuació la presidenta del PP basc, Arantza Quiroga, dimiteix, i, no és per res, però jo ja feia dies que li veia molt mala cara. Montoro, a l’entrevista d’El Mundo, parla d’hospi-

tals, d’electrocardiogrames, i li diu a Aznar que no molesti, que ells estan operant. Però és que, a banda, s’esplaia criticant sense miraments uns quants càrrecs i ex-àrrecs del partit. I aleshores, quan li pregunten a Soraya per les respostes de Montoro, diu que no hi veu cap crítica ni al govern ni al PP; no deu ser res greu, però aquesta noia, si s’ha llegit l’entrevista, hauria d’anar a l’oftalmòleg. En fi, que després de tanta subtilesa sanitària, no sé què pensar. Vés que no ens vulguin operar a tots els catalans per aquesta malaltia congènita, i en molts casos genètica, que ells pensen que tenim, la «independencitis!», la malaltia que, increïblement, encara pensen que ens ha encomanat Mas. Entenc que a la majoria de ciutadans de Catalunya, aquests

detallets ens facin una gràcia especial, però és que això no és seriós. Qui de debò vol fer por amenaçant, denunciant i mantenint-se inflexible, no pot permetre’s aquests APMMinuts de glòria. Senzillament, perd credibilitat. Respecte a la compareixença del president i les conselleres, davant del TSJC, per haver posat les urnes el 9N, per descomptat que no em fa gens ni mica de gràcia, però sí que he d’agrair al govern Rajoy que el dijous 15 d’octubre em permetés viure un dels moments més emocionants del procés. I és que, que diguin el que vulguin, sense el PP, no seria el mateix.

a a a a

Els nostres agents estan formats amb les últimes tendències en màrqueting adaptades al sector immobiliari.

Jornades de portes obertes: Preparem visites conjuntes dels nostres agents a la seva propietat per conèixer-la millor. No haurà de visitar moltes immobiliàries: Visitant-ne una, les visita totes. Compromís de servei: Entre totes les immobiliàries pertanyents a les agrupacions comercials Apialia, revisem les ofertes diàriament per aconseguir optimitzar la seva venda al màxim.

Aicat 4.746

a a a

Garantim que el seu immoble tindrà el mateix preu a totes les immobiliàries de les agrupacions Apialia. Màxima seguretat jurídica per al comprador, ja que existeix un encàrrec de venda en exclusiva per a cada immoble.

Tots els nostres agents pertanyen al col·lectiu API, estan inscrits en el registre de la Generalitat i disposen d’una assegurança de Responsabilitat Civil (cobertura de 775.000€) i de Caució (cobertura de 60.000€).

6 | Tarragona

21 d’octubre de 2015 |

tarragona

societat

El cementiri es prepara per Tots Sants Del 24 d’octubre al 2 de novembre romandrà obert ininterrompudament des de les 9 del matí fins a les set de la tarda

l cementiri de Tarragona ja té preparat el dispositiu per atendre l’allau de visites que rebrà els pròxims dies amb motiu de la celebració de Tots Sants (1 de novembre). Com cada any, el cementiri adequa el recinte per fer-lo més accessible al públic, a la vegada que més planer i reconfortant per a aquelles persones que el visiten per tal de recordar els seus difunts. Per facilitar l’accés dels visitants, del dia 24 d’octubre fins al 2 de novembre el cementiri romandrà obert de manera ininterrompuda des de les nou del matí fins a les set de la tarda. Com és habitual en els darrers

Els dies de màxima afluència l’entrada al cementiri serà, com sempre, per la porta del Camí del Llorito anys, no s’obrirà la porta de la Carretera dels Pallaresos el dia 1 de novembre, sinó que els dies 31 d’octubre, 1 i 2 de novembre l’entrada al cementiri es farà a través de la porta del Camí del Llorito (davant del pàrquing de la rotonda) de 9 h a 19 h, els dies 31 i 1, i de 9 h a 14 h, el dia 2 de novembre.

A més, l’empresa municipal de transports de Tarragona ampliarà els horaris de la línia 6. L’Arquebisbat de Tarragona, amb la col·laboració del Consell d’Administració de l’empresa mixta de serveis fúnebres municipals de Tarragona, S.A. celebrarà la missa del dia 2 de novembre a les 19.30 h a la Santa Església Catedral Metropolitana i Primada de la ciutat, oficiada per l’arquebisbe Jaume Pujol. Així mateix a la capella del cementiri de Tarragona se celebrarà el Sant Rosari del dia 1 de novembre a les 16 h. El dia 2 de novembre s’oficiaran misses a les 8 h, les 10 h i a les 12 h del dilluns, diada dels fidels difunts, a càrrec del mossèn Joan Aragonès.

COMERÇ

SALUT

Només Mercadona s’interessa per ubicar-se al Mercat Central

Diversos actes pel Dia Mundial contra el Càncer de Mama

La cadena de supermercats valenciana és l’única que s’ha presentat al concurs d’adjudicació ofert per l’Ajuntament

La ciutat de Tarragona, a través del Club Rotary i l’Associació Espanyola Contra el Càncer, han programat tot un seguit d’actes aquest mes d’octubre per commemorar el Dia Internacional del Càncer de Mama, que va tenir lloc el passat dilluns dia 19 d’octubre. Entre les accions que es duran a terme els pròxims dies hi ha la celebració, el diumenge 25 d’octubre a les 9,15 h (al Serrallo), de la IV Cursa contra el Càncer de Mama. La prova es farà a la zona portuària i té dos recorreguts de 5 i 10 km de distància. Les inscripcions online es poden tramitar a www. athleticevents.net, mentre que les inscripcions presencials es poden fer a l’AECC, a l’avingu-

’empresa Mercadona ha estat l’única que s’ha presentat finalment al concurs públic obert per l’Ajuntament per tal d’adjudicar la instal·lació d’un supermercat dins de les instal·lacions del nou Mercat Central de Tarragona, el qual està ja en la fase final de les seves obres. Aquest dilluns passat al migdia va finalitzar el termini perquè les empreses interessades pre-

sentessin ofertes per ubicar un supermercat al Mercat Central de Tarragona, sent Mercadona l’única que hi ha optat. Durant aquesta setmana s’estudiarà la documentació administrativa i tècnica que ha presentat l’empresa i el dilluns 26 s’obrirà la seva oferta econòmica. Una vegada valorada tota l’oferta presentada per Mercadona es decidirà si és procedent l’adjudicació. El Consell d’Administració de l’Empresa Serveis i Promoci-

ons (ESPIMSA) va aprovar el passat 25 de setembre el plec de clàusules administratives i el plec de prescripcions tècniques de l’adjudicació del contracte privat de cessió d’ús onerós d’un espai de 1.947,83 m2 a la planta semisoterrani del Mercat central amb destí de venda i l’espai de 300,91 m2 en planta soterrani destinat a magatzem. El preu de la cessió és de 6.100.000 € més IVA i el termini de la cessió d’ús de 50 anys.

da Ramon i Cajal 29, 1r A de 8 h a 14 h, i a Bikila Tarragona, Francesc Macià, 5. El dijous 29 d’octubre a les vuit del vespre, al Seminari de Tarragona, es durà a terme la Taula rodona «Els nous sistemes de diagnòstic i tractaments personalitzats contra el càncer de mama», a càrrec de la Dra. Isabel Rubio, cap de servei de la Unitat de Cirurgia i Patologia mamària de la Vall d’Hebron. Els assistents faran una aportació solidària de 10€. Dilluns passat la façana de l’Ajuntament es va il·luminar de color rosa amb motiu del Dia Mundial Contra el Càncer de Mama i dimarts passat es va celebrar un torneig solidari al Club de Golf Costa Daurada.

Tarragona

| 21 d’octubre de 2015

TARRAGONA

PATRIMONI / TURISME

La 2 (TVE) emet dissabte un increïble documental 3D sobre Tàrraco Una nova app de realitat augmentada mostra com va ser la ciutat al segle II

elevisión Española emet aquest dissabte (La 2, a les 17:05h) un espectacular reportatge que mostra amb detall com era la ciutat de Tàrraco en tot el seu esplendor al segle II. La cinta forma part d’una sèrie documental anomenada ‘Ingeniería Romana’ que dedica el seu primer capítol a la ciutat històrica de Tarragona. Aquest documental, coproduït per TVE, Digivisión i Structuralia, incorpora la tecnologia més avançada en realitat augmentada i en tractament 3D de la imat-

ge, fet que permetrà gaudir d’imatges i recreacions mai no vistes de la Tàrraco. La tecnologia aplicada en la producció d’aquest espectacular documental ha permès a més desenvolupar una aplicació (app) que servirà perquè els visitants i turistes de Tarragona puguin conèixer de primera mà, a través de la realitat augmentada i la reconstrucció en 3D, com era Tàrraco i com hi vivien els seus habitants. Aquesta aplicació per a mòbils i tauletes ha estat desenvolupada per l’empresa Imageen.

Recreació en realitat augmentada del Circ de Tàrraco que pot ser vista tant en la nova app dissenyada per l’empresa Imageen com en la sèrie documental Ingeniería Romana produït per TVE i que s’emetrà dissabte per La 2. / Cedida

8 | Política

21 d’octubre de 2015 |

p ol ític a

judicialització del procés

El president no està sol Uns 70 alcaldes tarragonins s’afegeixen a la defensa de la figura d’Artur Mas davant la seva imputació pel 9-N

La imatge de Mas a les portes de jutjat, amb milers de persones donant-li suport, quedarà ja per sempre en la retina dels catalans

A dalt, imatges de Mas a la sortida del TSJC, després de prestar declaració com a imputat per la celebració de la consulta del 9-N. A sota, imatges de diferents alcaldes (alguns de les comarques de Tarragona) desplaçats fins a Barcelona per donar suport al president català.

a setmana passada Catalunya va viure una escena política inèdita. Uns 400 alcaldes d’arreu del país, una setantena procedents de les comarques de Tarragona, van acompanyar el president de la Generalitat a les portes del TSJC per anar a declarar com a imputat per la celebració de la consulta popular del passat 9 de novembre de

2014. La imputació de Mas per un presumpte delicte de desobediència a una decisió del Tribunal Constitucional ha encès els ànims de bona part del poble català, que veu en la judicialització del procés (en la figura del president Mas) un atac directe a les institucions democràtiques del país. A l’espera que el Tribunal Superior de Justícia de

Catalunya avanci la investigació amb nous testimonis per destriar quin va ser el paper del president Mas en la celebració de la consulta (de fet, no es descarten noves imputacions a banda de la del mateix Artur Mas, l’exconsellera Joan Ortega i la consellera d’Ensenyament Irene Rigau), en el si de la classe política catalana es comença a parlar

de negar-se a acatar una hipotètica sentència condemnatòria, que podria deixar Artur Mas inhabilitat per a l’exercici d’activitat política. Una setantena d’alcaldes del territori, sobretot de Convergència Democràtica de Catalunya i d’ERC, van peregrinar la setmana passada fins a les portes del TSJC per participar

en una mostra fefaent que les institucions democràtiques del poble català no es poden tocar. I és que l’escena de l’entrada i la sortida de Mas del tribunal, davant de prop de 6.000 persones que li donaven suport (els alcaldes en primera fila amb els bastons de batlle alçats com a imatge simbòlica), quedarà ja en els anals de la història política del país.

Territori

| 21 d’octubre de 2015

TE RRITORI

PREVENCIÓ I SALUT

Comença la campanya de vacunació contra la grip Al conjunt del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre es dispensaran unes 120.000 dosis, el 10% del total de Catalunya

l passat dilluns 19 d’octubre es va iniciar la campanya de vacunació antigripal a Catalunya. L’Agència de Salut Pública de Catalunya ha distribuït 1.200.000 dosis de vacunes, 120.000 de les quals a les 10 comarques de la demarcació de Tarragona (unes 87.000 al Camp de Tarragona i la resta a les Terres de l’Ebre). La vacunació antigripal és la mesura de prevenció primària fonamental per prevenir la grip i les seves complicacions. L’objectiu de la campanya és fonamentalment evitar les complicacions de la grip en les persones amb problemes de salut crònics, edat avançada o altres condicions que les fan especialment susceptibles als efectes d’aquesta malaltia. El Departament de Salut distribueix 1.200.000 dosis de vacunes per tal d’immunitzar els grups de població que es consideren prioritaris i respecte dels quals s’ha arribat a consens per durho a terme amb la resta de comunitats autònomes i el Ministeri de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat. Les vacunes estan disponibles

de malalts crònics, i cuidadors familiars.

La vacuna de 2015

als Centres d’Atenció Primària (CAP) i la durada prevista de la campanya és de dos mesos. Atès que normalment la temporada comença entre finals de desembre i començaments de gener, durant tot el període vacunal es pot fer la vacunació adequada. Els Centres d’Atenció Primària organitzaran la seva activitat per administrar les vacunes durant tot aquest període. Els grups de risc a vacunar són les persones amb alt risc de complicacions, entre les quals hi ha les que pateixen certes malalties cròniques (pulmo-

nars, cardiovasculars, diabetis, insuficiència renal, etc.), les internades en institucions tancades (residències geriàtriques, centres de malalts crònics, i de salut mental, etc.), les dones embarassades, les persones amb obesitat mòrbida i totes les persones de 60 o més anys d’edat. També s’han de vacunar els qui poden transmetre la grip a les persones d’alt risc, especialment els professionals de la salut i els d’institucions amb persones d’alt risc, com ara residències geriàtriques o centres

La vacuna antigripal trivalent recomanada per a la temporada gripal de 2015-2016 a l’hemisferi nord inclou una soca anàloga a A/Califòrnia/7/2009 (H1N1) pdm09, una soca anàloga a A/ Switzerland/9715293/2013 (H3N2) i una soca anàloga a B/Phuket/3073/2013 (llinatge Yamagata). La vacunació antigripal anual està recomanada per aconseguir protecció contra les soques que circularan amb més probabilitat durant la temporada gripal i normalment cada any hi ha canvis en aquestes soques.

Salut pública La grip continua sent un problema important de salut pública com a conseqüència de l’elevat nombre de casos que es produeixen cada any i la presència de complicacions i sobremortalitat en grups específics de població, entre els quals hi ha el de les persones d’edat avançada i el de les que tenen patologies cròniques. L’increment de les taxes de consulta i d’hospitalització, juntament amb el nombre de

La vacunació antigripal és la mesura de prevenció primària fonamental per prevenir la grip i les seves complicacions dies de treball perduts per la malaltia, representen uns costos directes i indirectes elevats per a la societat. S’estima que la grip pot afectar entre el 5% i el 20% de la població general, que de les persones internades en institucions fins al 50% n’emmalalteix cada any, i que aproximadament el 25% dels processos respiratoris febrils podrien ser produïts per la grip. L’activitat gripal a Catalunya la temporada de 2014-2015 va ser d’intensitat moderada. La taxa d’incidència màxima de síndromes gripals registrada per la xarxa sentinella va ser de 458,9 per 100.000 habitants la setmana del 9 al 15 de febrer.

10 | Territori

21 d’octubre de 2015 |

TE RRITORI

ESPORT

El ral·li dels campions Tots els equips que participen en el mundial de ral·lis (WRC) estaran al complet a la sortida del RallyRACC Costa Daurada, que aquest any tindrà 23 trams cronometrats (17 el 2014) i 331,25 km de velocitat

el 22 al 25 d’octubre), el 51 RallyRACC Catalunya-Costa Daurada, Rally de España 2015, penúltima prova del Campionat del Món FIA de ral·lis, iniciarà una nova edició amb una estructura consolidada que resumeix i augmenta els ingredients i matisos que en aquests últims anys han definit aquesta cursa com a selectiva, espectacular i en constant evolució. La cursa que organitza el RACC sempre ha buscat la proporció justa entre enfrontament esportiu, espectacle per al gaudi dels espectadors i màxima activació de la cursa des del punt de vista de la repercussió. Si bé el programa-horari és molt similar al de la passada edició, en el disseny del

El RallyRACC és una cursa de prestigi que tots els pilots volen afegir al seu palmarès, com ho demostren els 84 inscrits d’aquest any.

recorregut s’ha potenciat la dificultat per fer encara més impredictible el resultat, amb més trams, més quilòmetres cronometrats i menys assistències, en una tornada clara de la cursa a l’època en què els ral·lis eren una prova més de resistència que de velocitat pura. En aquesta edició, el rutòmetre compta amb 1.280,72 km dels quals 331,24 són de velocitat repartits en 23 proves especials. El 51 RallyRACC serà aquest any més difícil, amb més proves especials, un total de 23 distribuïdes en quatre dies, d’elles 13 de diferents i, d’aquestes, 7 de completament noves, un fet que fa que el 51 RallyRACC camini decididament cap a l’objectiu d’establir un plantejament esportiu interessant que potenciï la competitivitat entre equips. Aquesta 51a edició recalca especialment la seguretat i el respecte al medi ambient, dos

conceptes que van de la mà i que necessiten la complicitat del públic per a la seva completa consecució. Consells en forma de campanya de comunicació, difusió en xarxes socials, la complicitat de Dani Sordo per difondre vídeos, megafonia abans de la disputa de les proves especials, etc. són accions que pretenen que organització i públic treballin junts davant la importància d’aconseguir aquest objectiu. Esportivament, el 51 RallyRACC rebrà al duet Sébastien Ogier-Julien Ingrassia com a Campions del Món, com també ho és ja Volkswagen Motorsport. Però això no és obstacle perquè la batalla esportiva sigui fins i tot més important que el 2014, atès que tots els equips que segueixen el mundial estaran al complet a la sortida i que tots ells volen una victòria que des que la prova es disputa a la Costa Daurada ha estat propietat de

dos pilots, Ogier i anteriorment Loeb. El RallyRACC és una cursa de prestigi que tots els pilots volen afegir al seu palmarès, com ho demostren els 84 inscrits, un gran actiu per a una competició que en certa manera marca el final de la campanya mundialista de 2015.

El 51 RallyRACC serà més difícil, amb més proves especials, un total de 23 distribuïdes en quatre dies, 13 de les quals diferents i, d’aquestes, 7 de completament noves

Territori | 11

| 21 d’octubre de 2015

TE RRITORI

GASTRONOMIA

Una ruta de tapes pel RallyRacc Del dijous 22 d’octubre al diumenge 1 de novembre 51 establiments participen al Rally de Tapes de Salou del 22 d’octubre a l’1 de novembre

l Rally de Tapes per Salou es consolida com una ruta gastronòmica amb una oferta de gran qualitat pel municipi de Salou. Fins a 51 bars, restaurants, cafeteries i pastisseries s’han adherit a la ruta, una iniciativa de l’Ajuntament de Salou que pretén promoure l’àmplia oferta gastronòmica del municipi. Aquest circuit Rally de Tapes per Salou se celebrarà del dijous 22 d’octubre al diumenge 1 de novembre i coincideix amb el pas del Rally-RACC

Catalunya Costa Daurada. Per només 2,5 euros amb beguda inclosa, els participants podran degustar exquisides tapes. Es poden consultar totes les degustacions a través del desplegable o de la pàgina web de l’esdeveniment: www.rallydetapes.com. Els clients realitzaran la ruta i al completar la degustació d’un mínim de 5 tapes diferents amb els corresponents segells, podran participar en el sorteig final dipositant el seu desplegable amb les dades complimentades a l’urna repartida pels diversos establiments. En-

tre els premis hi ha lots de vins i caves, sopars i dinars, una nit d’hotel, material promocional del RallyRACC, etc. El sorteig està previst que es realitzi davant jurat a l’Ajuntament de Salou. Al finalitzar el ‘Rally de Tapes per Salou’ es realitzarà un rànquing de les millors degustacions que es farà públic amb el corresponent reconeixement al restaurador que l’hagi ofert. El tercer, segon i primer premi es lliuraran en un acte posterior al consistori on es farà entrega de la placa acreditativa als tres establiments vencedors.

12 | Territori

21 d’octubre de 2015 |

te rritori valls

Tradició i castells, de la mà per Santa Úrsula La Fira de Santa Úrsula de Valls acull el 5è Fòrum Casteller de Catalunya amb un programa renovat previst entre el 19 i el 25 d’octubre

a celebració de la Fira de Santa Úrsula és indestribale, des de ja fa cinc anys, de l’actualitat castellera, ja que ambues realitats es complementen dins d’un programa pensat per projectar arreu la imatge de la vila com a epicentre d’una tradició històrica centenària a Catalunya. Aquesta tradició es vertebra en dos pilars fonamentals com són la cultura popular i els castells que per Santa Úrsula es fusionen. Del 19 al 25 d’octubre Valls celebrarà, doncs, la Fira de Santa Úrsula i el cinquè Fòrum Casteller. La Fira de Santa Úrsula de Valls acull el 5è Fòrum Casteller de Catalunya amb un programa renovat previst entre el 19 i el 25 d’octubre. Les tecnologies audiovisuals de la instal·lació Castelloscopi s’apoderen de la Santa Úrsula a les escoles amb 35 pantalles instal·lades a l’escenari del Teatre Principal. L’estrella Michelin del cuiner de Cambrils Joan Bosch enceta el Simposi Casteller amb un esmorzar de forquilla, que servirà en degustació popular a l’antic convent del Carme, que esdevé, fent honor al nom de l’actual escola Enxaneta, seu de la trobada que debat la influència de la immigració en els castells així com els pros i contres del nou format del Concurs de Castells amb una posada en escena esportiva. La revetlla de gralles a la plaça de l’Oli la nit de dissabte és una altra novetat.

Món casteller La vintena d’estands de la FiraCastells que novament omple el Pati i els tallers i activitats familiars que dinamitzen el cap de setmana ursuler són un dels epicentres en el qual milers de vallencs i visitants ascendeixen a rocòdroms, il·lustren làmines castelleres, aprenen les interioritats castelleres, modelen argila multicolor o, com enguany, pinten altres elements festius del seguici cerimonial vallenc, construeixen figures de cartró i pedra, exerceixen de petits periodistes castellers, o bé decoren ciris d’un dels antecedents

Jordi Andreu i Jordi Suriñach, i ‘La canalla castellera i el sobiranisme les colles. 4t Simposi Casteller’, ambdós títols publicats per l’editorial vallenca Cossetània, el segon dins la col·lecció castellera l’Aixecador. Els concursos de fotografia professional i d’aficionats, el quart concurs d’aparadors castellers, els esmorzars de forquilla del diumenge, les visites castelleres guiades que coordina l’Oficina de Turisme, i els assaigs especials del divendres ursuler, completen el bloc casteller.

Tradició vallenca

castellers, la moixiganga. A més d’aquestes novetats, la compta amb l’estrena del Titella Casteller, que a partir d’ara serà la mascota d’un dels festivals anuals que organitza la ciutat de Valls cada novembre, el Guant. La Fira s’obre divendres 23 a la tarda i es clausurà diumenge 25 al vespre. El Simposi Casteller tindrà lloc dissabte 24 d’octubre convertint la Fira de Santa Úrsula en l’epicentre de l’anàlisi castellera. D’una banda, analitzarà el paper de la immigració en el desenvolupament del món casteller i, de l’altra, el Concurs de castells de Tarragona serà objecte de debat pel que fa als pros i els contres del seu actual format. Retornant a la fórmula de la primera edició, que es va estrenar en el marc de les Festes Decennals dedicades a la Mare de Déu de la Candela de 2011, el simposi se centra en la franja matinal del dissabte 24 d’octubre. També estrena ubicació a la

nova sala d’actes de l’antic Convent del Carme, seu de l’escola Enxaneta, un edifici històric i patrimonial que la ciutat ha recuperat i que ja ha acollit actes culturals aquest estiu i durant la Festa Major de Sant Joan. D’aquesta manera, l’organització busca una millor harmonització horària tant amb el conjunt del programa de la Fira de Santa Úrsula com amb les actuacions castelleres que les colles desenvolupen els dissabtes a la tarda al país.

Esmorzar amb estrella Michelin També nou serà l’esmorzar cooking que prepararà perquè pugui ser degustat popularment el xef Joan Bosch, del Restaurant amb una estrella Michelin Can Bosch, de Cambrils. A diferència de l’any passat, el producte cuinat serà degustat popularment en les taules parades al convent del Carme. Una altra novetat serà el final de

la jornada, en format de vermut tertúlia, moderat per la Revista Castells, amb els caps de colla de les dues agrupacions dels Xiquets de Valls, Jaume Galofré i Manel Urbano. El vessant casteller es complementa amb la secció de visuals amb la projecció als locals de les dues colles castelleres de dos documentals estrenats enguany. D’una banda, ‘Xiquets de Tarragona: l’herència millorada’ amb direcció de Carles Pitarch i Maria Roig, en el 130è aniversari dels primers Xiquets de Tarragona i 45è dels actuals; i de l’altra, ‘125 anys dels Aficionats de Llorenç’, d’Alba Vinyes, Albert Jané, Èdgar Toldrà i Lluís Camell, dedicat a aquesta pràctica ancestral dels castells aixecats per aficionats locals; protagonitzen les estrenes cinematogràfiques. L’apartat de llibres compta amb la presentació de les novetats editorials castelleres ‘Emocions puntuades. 25 edicions del Concurs de castells de Tarragona’, de

La Fira de Santa Úrsula els dos gegants grossos de la ciutat estrenaran corones cisellades per les mans del joier, orfebre i escultor Joan Serramià. Les actuals corones de materials pobres i deteriorats seran substituïdes per dues noves peces inspirades en les corones vallenques de la Mare de Déu de la Candela. L’acte de presentació tindrà lloc dijous a la tarda a la capella del Carme, al carrer de la Cort. Posteriorment, ja en el vestíbul de l’Ajuntament, les obres podran ser visitades durant tot el cap de setmana i sortiran a ballar diumenge al matí. Les escoles també desplegaran la trentena de peces d’imatgeria en la 16a Mostra de Bestiari Escolar i Infantil. La pirotècnia dels grups de foc vallencs acompanyats pel drac de Tarragona, en els 30 anys de la seva recuperació, i pels diables infantils de Cervera, prendrà els carrers del barri antic poques hores després. La nit del dissabte la plaça de l’Oli programa la revetlla de gralles, amb la rauxa sonora dels grups Els Llorus del Negrito i La Canya d’Or, formacions allunyades dels formats tradicionals i que posen de manifest que les versions també dominen el món de les gralles. El Llorus del Negrito van ser la revelació de les darreres Decennals; després de quatre anys, porten el seu nou repertori. La Canya d’Or ho va petar tot al ball de gralles del darrer Sant Fèlix vilafranquí.

| 21 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre de 2015

Publicitat | 13

14 | Entrevista

21 d’octubre de 2015 |

GE NT D E C ASA

Pep Escoda FOTÒGRAF

«Una cosa és ser fotògraf i una altra és fer fotografies» Òliver Márquez, Tarragona

ep Escoda i Porràs (Tarragona, 1958) és una persona feta a ella mateixa. Fill d’una família de pescadors del Serrallo, als 16 anys ja feinejava cada dia a la mar a bord del vaixell del seu pare. La seva passió per l’art, però, el va empènyer a canviar de vida uns anys després. Als 32 anys, després de diversos anys treballant com a reporter gràfic cultural per a diferents mitjans de comunicació locals i nacionals, va muntar el que probablement ha estat el primer estudi fotogràfic de Tarragona. Des d’aleshores no ha parat de fer fotos, potser un milió; ha

recopilat fins a 20 premis Lux i ha il·lustrat infinitat de llibres de turisme, arquitectura i restauració sobre les principals ciutats del món. Avui ens rep al seu estudi del carrer Comte de Tarragona, ciutat que, malgrat la seva agitada vida darrere de l’objectiu, no ha abandonat mai. Tarragoní de tota la vida. Vaig néixer a la clínica de Santa Tecla. Vaig pesar més de 5 quilos. La llevadora que va assistir el meu naixement em va batejar amb el nom d’«el pare dels nadons». Ara, si peses tant, et fan proves per veure si ets diabètic... però no va ser el meu cas. Ara, de gran he tingut un llarg historial mèdic, fins i tot he patit un càncer, però em trobo força bé.

C/ La Unió, 45, 1r -2a 43001 TARRAGONA Tel./Fax. 977 236 908

statecla@clinicadentalsantatecla.es

MÉS DE 25 ANYS AMB VOSTÈ

«Hi ha empreses i administracions que inverteixen milions a fer un nou edifici, però que són incapaces d’afegir mil euros al pressupost per encarregar un reportatge fotogràfic» I sempre has viscut a la teva ciutat? Sí, sempre a Tarragona. És veritat que durant molts anys he viatjat per qüestions de feina. He estat dos mesos a París, dos mesos a Miami, dos mesos a Nova York... De vegades he estat més temps a fora que a casa, per això no he fet mai viatges de vacances. De fet, quan he tingut temps lliure en aquests viatges de feina sempre l’he aprofitat per fer les fotos que em venien de gust, sense encàrrec de ningú. La fotografia és una feina o un ‘hobby’? T’ho diré d’una altra manera. A mi m’encanta fer fotografia i, si a més em paguen, això ja és l’hòstia. Una vegada em van preguntar què seria si pogués tornar enrere en el temps. Després de pensar-ho molt vaig decidir que tornaria a ser fotògraf. Per mi és una manera

Pep Escoda ha guanyat fins a vint premis Lux, els més prestigiosos de l’Estat espanyol qu

de viure. És un vici, una malaltia... no ho sé. Fotografio les 24 hores del dia. Encara que vagi sense càmera faig fotografies mentals dels llocs per on passo. Llàstima que de vegades no porto la càmera i se me n’escapen algunes... Quan t’adones del teu amor per la fotografia? Ja de ben petit preferia dibuixar que anar amb els companys del Serrallo a jugar a pilota. A mi m’agrada l’art en general. No vaig perdre l’interès per l’art ni quan el meu pare em va pujar a la barca per la pesca de la sardina des dels 16 fins als 24 anys. De fet, després vaig estudiar pintura a l’Escola d’Art i, no sé com, tenia una càmera de fotos a casa i vaig començar a fer-la servir... fins avui. En aquella època també em va donar pel rem. Vaig arribar a formar part de l’equip de la selecció espanyola de rem. També vaig treballar en un supermercat i en una empresa dedicada al món de les plataformes... M’hi passava un munt d’hores. Llavors vaig pensar, i per què no inverteixo aquestes hores en allò que realment m’agrada?

I vas muntar el teu propi estudi de fotografia. Era l’any 1990. El vaig obrir a Torres Jordi. De fet, potser va ser el primer estudi fotogràfic com a tal que es va obrir a Tarragona. La gent no entenia què era això d’un estudi, perquè fins aleshores tothom s’imaginava el negoci de la fotografia com a botiga. Quan vaig anar a demanar finançament no ho entenien... Un tema de fotografia on no es venguessin ni càmeres ni rodets? La meva gestoria al final em va recomanar que posés un aparador i un taulell amb quatre coses. El vaig obrir i el model no ha canviat fins al dia d’avui, que estem al carrer d’en Comte de la Part Alta. Així, ja tenies 32 anys quan vas obrir el teu negoci? Ja feia anys que em dedicava a fer fotografies per a diversos mitjans locals de la zona i alguna revista musical. Estava especialitzat a anar a fotografiar concerts. Llavors estaven de moda la Pantoja, Hombres G, Lola Flores... Vaig aprendre fent concerts. Sempre m’he sentit molt còmode amb el retrat i amb la fotografia d’actuacions musicals, tot i que mai no m’he

Entrevista | 15

| 21 d’octubre de 2015

GE NT D E C ASA

ue reconeixen les millors obres fotogràfiques per encàrrec./Tomàs Varga

guanyat la vida amb aquestes dues especialitats. I amb què et guanyes la vida? La veritat és que actualment amb el que puc. Avui el sector està molt dur. Tinc molts companys fotògrafs professionals de prestigi que ho estan passant malament. N’hi ha molts que s’han hagut de vendre la casa i tot.... Hi ha molta exposició, coses molt xules... però pocs diners. Ara fa un temps em van treure a pàgina sencera a La Vanguardia, que està molt bé, però

la gent es fa una idea equivocada de la vida que portes. Quan portes 20 premis Lux guanyats i comences a sortir als diaris la gent es pensa que ets caríssim, quan no és així, i sempre trobes algú que et vol tallar el cap, sobretot en l’àmbit local.

Has rebutjat mai feines? Sí, sigui per raons ètiques o per raons econòmiques. Jo sempre m’he adaptat, però hi ha un moment en què has de seleccionar les feines que fas. Fins i tot ara que ens dediquem a sobreviure.

Tu has treballat més a fora que aquí a Tarragona? Sí, però ara intento tornar a fer coses a Tarragona. Estic tornant a presentant-me a gent que fa vint anys els vaig anar a veure per primera vegada.

I què opines que la fotografia estigui a l’abast de tothom? És bo, però hauria de produir l’efecte contrari del que està passant. El fet que tothom pugui tenir una bona càmera i un ordinador per treballar les

imatges hauria de servir per donar encara més valor a la fotografia professional. A França, per exemple, ens porten molts anys. Aquí passen coses estranyes. Una empresa es pot gastar milions d’euros en una obra nova, però en canvi no és capaç d’afegir en el pressupost una partida de mil euros per fer un reportatge fotogràfic professional del nou equipament. Les fotos les acaba fent el primer que passa per allà. Una cosa és ser fotògraf i una altra és fer una fotografia. Per què normalment no ens agraden les nostres pròpies fotografies? Fer bons retrats no és gens fàcil. Mira les fotos de carnet. Gairebé ningú no queda bé. Un retrat necessita un clima, un temps, conèixer la persona fotografiada... Pensa que des de ben petits estem acostumats a veure la nostra cara als miralls i, per tant, amb el reflex girat.

La imatge que tenim de nosaltres mateixos a la ment no es correspon, doncs, amb la realitat que veuen els altres. Això es nota molt quan veus una fotografia pròpia, ja que no t’acabes de veure tu mateix. En canvi, si te’l mires unes quantes vegades durant diversos dies t’acabes acostumant i fins i tot et pot agradar. Què és més difícil fotografiar: persones o coses? En fotografia sempre s’aprenen coses noves. Jo no ho sé tot en fotografia. Però per experiència personal puc dir que fotografiar qualsevol cosa és difícil. Cal saber fotografiar formes, però també captar l’espai que l’envolta. Tant quan parlem de retrats com quan parlem, per exemple, d’un edifici o un paisatge. Fins i tot pots fer un retrat d’una persona sense ensenyar la seva cara i mostrant només algun detall del lloc on ella desenvolupa el seu dia a dia.

16 | Social

21 d’octubre de 2015 |

X A R X A D E SANTA TE C L A - SANITÀRIA I S OCIAL

XARXA DE SANTA TECLA

La Casa d’Infants: un no d’atenció a infants i fam Des de fa més d’un any, de la mà de la Fundació Casa Sant Josep (Xarxa de Santa Tecla), Tarragona disposa d’un nou servei, pioner al territori, per atendre famílies que es troben en situacions de risc social i desemparament

a ciutat de Tarragona disposa, des del passat mes de juny de 2014, d’un nou servei pioner a les nostres comarques. Es tracta de la Casa d’Infants de la Fundació Casa Sant Josep (Xarxa de Santa Tecla), recurs adreçat a atendre famílies i infants que es troben en una situació de desemparament o risc social. Aquest servei està ubicat en un pis cèntric de la capital tarragonina i està dotat de diferents recursos tècnics i humans per acompanyar aquelles famílies que, per diverses raons, requereixen un acompanyament en la cura i l’atenció dels seus fills. Aquest servei és una prova pilot promoguda pel Departament de Benestar Social i Família, més concretament dins de la Direcció General d’Atenció a la Infància i Adolescència. La Casa d’Infants disposa de 12 places que estan repartides de la següent manera: 8 places «residencials» que, com el seu nom indica, són per a nois i noies que resideixen en aquest servei de manera habitual, amb un règim de visites amb la família en funció de les circumstàncies particulars de cada cas; 2 places anomenades «intermitents» per a aquells casos en què la seva estada a la Casa d’Infants es realitza de manera puntual (3 o 4 dies aproximadament); i dues places anomenades de «suport», que implica que els

UN EQUIP MULTIDISCIPLINARI I ESPECIALITZAT. Adolf Quetcuti, a la imatge, és el coordinador de la Casa d’Infants de la Fundació Casa Sant Josep, entitat de la Xarxa de Santa Tecla. L’equip de la Casa d’Infants està integrat per una directora, un coordinador, cinc educadors socials i dues treballadores socials. L’equipament, ubicat en un pis cèntric de Tarragona, està habilitat per acollir un total de 8 infants. A banda, la Casa d’Infants disposa de dues places de suport (per a infants que no pernocten) i dues places més intermitents (per a estades puntuals de pocs dies). El servei es va posar en marxa el mes de juny de 2014 com a prova pilot i és l’únic d’aquestes característiques al Camp de Tarragona.

infants no pernoctin a la Casa d’Infants, però sí que els seus professionals es desplacin al domicili o a la zona de residència dels infants, amb l’objectiu de fer un treball educatiu més proper al seu àmbit familiar i territorial. Una de les particularitats de la Casa d’Infants, a diferència d’altres serveis que realitzen un treball d’atenció més exclusiu amb els infants, és que la seva intervenció inclou també un treball acurat amb tots els membres de la unitat familiar, raó per la qual els pares, mares o referents adults dels nois i noies de la Casa d’Infants partici-

pen activament en les dinàmiques quotidianes dels seus fills. Cal dir que la durada de l’estada dels nois i noies que estan a la Casa d’Infants és d’un any. El servei està integrat per una directora, un coordinador, cinc educadores socials, dues treballadores familiars i un equip tècnic format per una psicòloga, un treballador social i una pedagoga. La feina d’aquests professionals sovint és delicada, ja que el seu àmbit d’actuació no sempre s’emmarca dins un context concret, sinó que fa referència a aquells moments que es coneixen com a quotidians i que, sovint, són els més

El personal de la Casa d’Infants acompanya els infants i les seves famílies en les tasques quotidianes

Els professionals del centre elaboren un pla educatiu individualitzat per a cada nucli familiar

Social | 17

| 21 d’octubre de 2015

X A R X A D E SANTA TE C L A - SANITÀRIA I S OCIAL

ou recurs mílies

UN ESPAI DISSENYAT COM UNA CASA CONVENCIONAL. La Casa d’Infants de Tarragona és un pis de mida gran equipat amb una sala d’estar, cuina, menjador, una sala de jocs amb llibres i ordinador i diversos banys d’ús comú. L’habitatge disposa d’habitacions individuals per a cadascun dels menors residents, equipades amb un lavabo d’ús individual que garanteix la privacitat de cadascun dels joves. En tractar-se d’un tríplex amb àtic, la casa disposa d’una gran terrassa a l’aire lliure on fer activitats, especialment a la primavera i a l’estiu.

íntims i personals. De vegades, estar atent a les coses que es consideren més banals, pot esdevenir la millor de les eines per acompanyar el desenvolupament humà d’aquests infants i adolescents que passen per si-

tuacions de certa dificultat. Després d’un primer any de funcionament, Adolf Quetcuti, coordinador de la Casa d’Infants, valora molt positivament el servei: «el fet de poder treballar de manera tan propera,

no només amb els infants sinó amb els pares, és una de les grans possibilitats que ofereix aquest recurs». Una altra de les peculiaritats de la Casa d’Infants és «que permet mantenir la xarxa social de les

famílies i els recursos de la seva zona de residència per tal de fer un treball en l’entorn habitual dels nois i noies», diu Quetcuti, qui afegeix que «és per això que a la Casa d’Infants de Tarragona, tal com ho té dissenyat la Direcció General d’Atenció a la Infància i l’Adolescència, només pot atendre famílies de la ciutat de Tarragona i no pas a altres municipis». El model de la Casa d’Infants de Tarragona és una prova en fase experimental que podria incloure’s ben aviat dins de la cartera de serveis de Benestar i Família. A banda de la casa de Tarragona, només existeixen

Es tracta d’una prova pilot del Departament de Benestar i Família, fins ara només existent a Barcelona i Girona una dotzena d’experiències similars a les poblacions de les demarcacions de Barcelona i de Girona. Recentment s’han posat en marxa dues Cases d’Infants més a les Terres de l’Ebre.

18 | Territori

21 d’octubre de 2015 |

Te rritori

Altafulla, destí preferit d’un dels blogs més populars del món en viatges de luxe Luxury Travel Blog destaca que la població s’escapa del turisme de masses

ltafulla és una de les destinacions preferides d’arreu de l’Estat espanyol pel blog «A Luxury Travel Blog», un dels més populars del món sobre viatges de luxe, que atén a més de 250.000 visitants únics al mes, i amb més de 530.000 seguidors a Twitter, i més de 260.000 a Facebook (xifres actualitzades d’octubre de 2015).

El blog té més de 250.000 visitants únics al mes, més de 530.000 seguidors a Twitter i més de 260.000 a Facebook

L’article, de la bloguera i aven· turera Jackie Bourke, destaca que «Altafulla té una bonica platja de sorra daurada, que és abraçada per un bell pas· seig autèntic. El que fa que Altafulla sigui diferent a altres pobles de la Costa Daurada, és el seu passeig marítim, cone· gut com Botigues de Mar; la seva vila romana d’Els Munts, declarada Patrimoni de la Hu· manitat per la UNESCO l’any 2000, a més, de la Vila Closa, l’antiga ciutat emmurallada». I remarca: «Un fenomen es· trany i al mateix temps mera·

vellós és que Altafulla s’escapa del turisme de masses que al· tres municipis de la Costa Dau· rada tenen. Aquesta encanta· dora ciutat costanera, que està amarada de patrimoni artístic i històric, té un gran nombre d’instal·lacions per mantenir un viatger intel·ligent feliç que gaudeix de pau i tranquil· litat per assegurar-se unes va· cances relaxants». En el reportatge subratlla la Vila Closa com a nucli històric emmurallat, la vil·la romana dels Munts, el Castell d’Alta·

Captura de pantalla d’A Luxury Trevel Blog.

La redactora Jackie Bourke és una de les blogueres més reconegudes mundialment, resident a Espanya des de 2003 fulla, les Botigues de Mar, el conjunt de l’Església de Sant Martí i el Castell, entre d’al· tres aspectes del municipi. La redactora Jackie Bourke és una de les blocaires més reco· negudes mundialment. Va néi· xer a Dublín (Irlanda), ha viat· jat per gairebé tot el planeta, i des del 2003 que resideix a Espanya. L’adreça electrònica al reportatge és http://www.aluxurytravelblog. com/2015/10/15/secrets-of-spainaltafulla-an-elegant-unesco-golden-coast-jewel/

L’Arboç ja gaudeix de Masia Ponet, el seu primer allotjament de turisme rural El nou equipament s’afegeix als ja existents Hotel Pelayo i Ca l’Escarrà

l municipi de l’Arboç disposa d’un nou establiment d’allotjament a disposició dels visitants. Es tracta de Masia Ponet, una masia rural de més de 300 m2 ubicada en una finca d’uns 2.000 m2 amb oliveres, boscos i vinya. Masia Ponet està situada al camí vell de l’Arboç a Banyeres i tot el complex ha estat restau· rat adaptant la casa i els exte· riors amb noves instal·lacions

i serveis per aconseguir una agradable estada, ja sigui a tots els viatgers que desitgin passar uns dies al Penedès o, ja sigui a tots els arbocencs que desitgin gaudir d’un espai únic i agrada· ble per a les seves celebracions o compromisos. La casa està equipada amb una gran sala polivalent de més de 80 m2 i un menjador de 45 m2 amb accés directe al jardí i a la zona de barbacoa coberta. El jardí dis· posa de 5 places d’aparcament i piscina.

Masia Ponet està associada al grup de serveis turístics Cal Jafra i per a més informació i reserves es pot visitar la pàgina web www.caljafra.com. Amb aquest nou establiment ja són tres els allotjaments en funcionament a l’Arboç: L’Ho· tel Pelayo i l’Allotjament Turis· tic Ca l’Escarrà, situats al nucli urbà, i Masia Ponet. Masia Ponet i Cal Jafra estaran presents en un estand promo· cional a l’Enramada de l’Arboç els pròxims 23 i 24 d’octubre.

19 | Societat

21 d’octubre de 2015 |

E NTITATS

50 anys de solidaritat Càritas Diocesana continua els actes de celebració del seu mig segle d’existència a la demarcació de Tarragona

Càritas Diocesana de Tarragona C/Armanyà, 16 · Tarragona www.caritasdtarragona.cat caritas@caritasdtarragona.cat Càritas Diocesana Tarragona ha destinat gairebé dos milions d’euros el 2014 a programes d’acció social centrats en l’atenció primària (alimentació, habitatge...)./Cedida.

arlar de Càritas és parlar d’una de les entitats socials més arrelades a l’imaginari col·lectiu, no tan sols a Tarragona sinó també a la resta de Catalunya i de l’Estat. A Tarragona concretament celebra el mig segle d’existència i ho fa amb un seguit d’actes que volen posar de relleu la tasca realitzada fins ara i els reptes de futur que ha d’afrontar per assolir una societat més justa i equilibrada. Des del mes de maig Càritas Tarragona ha realitzat diferents activitats que encara s’allargaran fins al mes de març de 2016. Càritas és una organització que ofereix acollida i suport a les persones més necessitades de la societat des del vessant de la religió catòlica. La seva és una dimensió internacional, ja que és present en 200 països i territoris d’arreu del món, i el seu finançament prové majoritàriament d’aportacions de socis,

donatius, herències o llegats i col·lectes. A Tarragona ja fa mig segle que desenvolupa la seva missió i, com a entitat, basa la seva acció principalment en el voluntariat. Actualment disposa de 1.617 voluntaris que desenvolupen la seva tasca des dels diferents nivells d’organització, centrats al voltant de les parròquies i diòcesis de la demarcació. Segons Francesc Roig, president de Càritas Tarragona, «l’efemèride dels 50 anys de Càritas Diocesana de Tarragona és relativa si tenim en compte que la institució de la caritat cristiana fa més de dos mil anys que treballa a ple rendiment. I si hem arribat fins aquí és gràcies a la tasca anònima, efectiva i constant de tants i tants voluntaris que han gastat la seva vida al costat dels més necessitats.» I és que com a entitat que treballa des de la base, Càritas pren el pols de la realitat i pot constatar els canvis que s’han produït en la nostra societat arran

de la crisi que tan durament ha afectat els sectors més desfavorits. Així, Càritas Diocesana va invertir quasi dos milions d’euros en els diferents programes d’acció social i que la partida més forta del pressupost ha estat destinada a l’atenció primària, és a dir, aquells destinats a garantir els serveis més bàsics (alimentació, habitatge...).

Actes de celebració El passat mes de maig van començar els actes de celebració de l’aniversari de Càritas amb una solemne eucaristia presidida per l’arquebisbe de Tarragona i una conferència sobre els grans reptes socials de futur. A més d’aquests hi ha previstos altres actes com la conferència Cap a un nou model social: Horitzonts i propostes, a càrrec d’Oscar Mateos, responsable de l’àrea social de Cristianisme i Justícia i professor de cooperació i desenvolupament de la Universitat Ramon Llull el 21 d’octu-

bre. El mateix dia, després de la conferència tindrà lloc la inauguració de l’exposició 50 anys de Càritas Diocesana de Tarragona que es podrà visitar fins al 8 de novembre a l’Antiga Audiència. Els actes continuaran el dia 4 de novembre a les 19 hores, amb la conferència «Els reptes de Càritas», a càrrec de Mn. Ramon Bufí, delegat episcopal de Càritas Vic, a l’Antiga Audiència.

Reptes de futur Precisament Francesc Roig avança que «un dels reptes de Càritas Diocesana de Tarragona al llarg d’aquests anys ha estat vetllar perquè les accions donessin resposta a les necessitats actuals, com són l’alimentació i roba, però també la de canviar de metodologia i donar respostes diferents. Aquesta actitud ha afavorit la creació de nous projectes, com Habitatge, Suport psicològic, Inserció laboral o Empreses amb cor. La ruta prioritària a favor dels més necessitats.

A partir del Model d’Acció Social (MAS), un dels objectius principals és incidir en la formació i en l’acompanyament a les Càritas Parroquials, per tal de donar un millor servei a tots els participants i persistir en la millora de la gestió dels recursos». Un altre repte important és, segons Roig, «la unificació dels criteris d’actuació en els programes i projectes de totes les Càritas, així com l’increment del treball en xarxa amb altres institucions que porten a terme accions complementàries a les de Càritas. Pel que fa al vessant tècnic, l’objectiu prioritari és incrementar l’ús del SICCE-MIS (Sistema d’informació confederal de Càritas espanyola- Mòdul d’intervenció social) com a eina per a tot el conjunt de les Càritas parroquials. «Finalment, cal prosseguir amb les activitats d’animació, sensibilització, divulgació i denúncia i reforçar la pràctica de la solidaritat en totes les accions que realitza Càritas», conclou.

20 | Opinió

21 d’octubre de 2015 |

OP INIÓ

PA U RICOMÀ PO RTAV E U G R U P

JO SEP GIL

M U N I C I PA L E R C - M E S - M D C

PR E VE R E

Recursos contra la cohesió social

a setmana passada el Tribunal Constitucional ens va delectar amb l’enèsima suspensió d’una llei del Parlament de Catalunya, de fet de dues lleis. No podem dir que ens va sorprendre, perquè el recurs de presentar recursos d’inconstitucionalitat s’ha convertit per part del govern espanyol en un recurs al qual ha recorregut sovint i que als catalans ens deixa sense recursos davant d’un tribunal amb poc recorregut democràtic que no ens permet disposar dels nostres recursos per fer front a les necessitats que tenim reconegudes com a societat. Tot un galimaties, una mena de cercle viciós del qual necessitem sortir per bastir una comunitat amb dignitat de vida i esperança de futur. Res a veure amb reivindicacions històriques i simbologia nacional. Els recents recursos d’inconstitucionalitat sollicitats pel govern espanyol i admesos, amb puntualitat torera pel tribunal garant del compliment de la constitució espanyola, afecta qüestions ben quotidianes: el Codi de Consum i la Llei de Comerç.

«La Llei del Comerç aprovada amb els vots d’ERC, CiU, PSC i ICV-EUiA intenta protegir el petit comerç davant l’expansió indiscriminada de grans centres comercials » El Codi de Consum de Catalunya, aprovat per unanimitat en quasi tots els seus punts, té com a objectiu protegir els drets dels consumidors i inclou un seguit de mesures per fer front a la pobresa energètica i assegurar els suministraments bàsics a tota la població. Ara mateix, amb l’hivern a les portes, seran els ajuntaments amb les seves eixutes arques els que hauran de fer front, cadascú com millor entengui, a les urgències energètiques dels ciutadans amb menys recursos. La Llei del Comerç aprovada amb els vots d’ERC, CiU, PSC i ICV-EUiA intenta protegir el petit comerç davant l’expansió indiscriminada de grans centres comercials, condicionant la seva installació al fet que s’ubiquin dins la trama urbana. Una manera de posar en valor el comerç local i d’impedir la desertització dels centres urbans. Recursos del govern espanyol a lleis, aprovades de manera molt àmplia pel Parlament de Catalunya, que no busquen altre objectiu que utilitzar els instruments legislatius al nostre abast per fer front a les necessitats col·lectives. La pinça entre el govern espanyol i el Tribunal Constitucional inutilitza les nostres institucions i ho fa impossibilitant mesures d’ampli calat social. Intervenció i regressió, les dues característiques d’un marc que hem de fer volar pels aires.

Fes que hi vegi

l cec era el fill de Timeu –a casa seva el coneixien i potser també el coneixien fora de casa seva–, i s’estava assegut vora el camí. Va sentir que Jesús passava i començà a demanar, a crits (el crit és l’expressió de l’oprimit), al natzarè que tingués pietat d’ell. Jesús el cridà i li preguntà què volia que fes per ell; i ell respongué: «Fes que hi vegi»; i Jesús li digué: «Vés, la teva fe t’ha salvat». A l’instant hi veié, però, en lloc d’anar-se’n, «el seguia camí enllà». De camins, n’hi ha molts, i de cecs (i captaires) també, i de moltes menes. Tots som una mica «cecs» –i en som individualment i també com a poble, com a país i fins i tot com a Església–, no sabem «veure» què hem de fer o ens hem cansat d’esbrinar-ho –i no hi ha pitjor cec que el qui no hi vol veure–; i tots som una mica «captaires» que, asseguts a la vora del

JO AN ARAG O N ÈS MOSSÈ N

L’edat dels patriarques (I)

l lector de la Bíblia dels nostres dies queda desconcertat en veure que els patriarques visqueren centenars d’anys. En la genealogia d’Adam a Noè (Gn 5,1-32) les xifres són inimaginables: Adam visqué 930 anys; Set, 912; Enoix, 905 i Matusalem, 969. En la llista genealògica dels descendents de Sem (Gn 11,10-26), l’edat dels patriarques baixa considerablement, però encara es queda en xifres desorbitades: Sem viu 600 anys; Arfaxad, 438; Peleg, 230; etc. També aquí es produeix el mateix fenomen de la disminució de l’edat a mesura que continuava la història, com indicant que el món va cada dia més malament. Si, però, comparem la longevitat dels patriarques bíblics amb la dels personatges dels annals sumero-babilònics, podem observar que l’autor bíblic s’ha quedat molt curt. Efectivament, aquells compten els anys per «sars» i cada «sar» consta de 2.300 anys. Resulta, doncs, que els reis de Babilònia que moriren més «jovenets» regnaren 20 o 30 sars, és a dir, de 46.000 a 69.000 anys. Ningú pot pensar que la intenció dels autors d’aquells annals era fer «empassar» aquestes xifres als seus lectors. Però hi ha d’altres aspectes que cal considerar. Els

camí, esperem que algú ens adreci la mirada i tingui pietat de nosaltres. Que ningú s’enfadi si dic que els no creients són cecs. Sé que els no creients, si més no molts d’ells, han arribat a la no creença, no perquè no han volgut creure o no han volgut continuar creient, sinó per honradesa intel·lectual i moral. Molts dels no creients ho són, no creients, perquè han arribat a la conclusió que creure era, per a ells, una impostura, una falta de lògica i, per tant, una falta d’honradesa. Però el no creient és d’alguna manera un cec, si més no en el sentit que no veu la llum: el no creient no nega l’existència de la llum, però no la veu. És per això que el no creient, sense trair la seva honradesa, pot dir amb senzillesa al Déu en el qual no creu: «Fes que hi vegi». Ho deia de manera esfereïdora el poeta Josep Palau i Fabre en el poema: No crec en tu, Senyor, però tinc tanta necessitat de creure... (París, 14 de maig de 1950): «No crec en tu, Senyor, però si ets, treu-me d’aquest engany / d’una vegada; fes-me veure ben bé la teva cara! No em vulguis / mal pel meu amor mesquí. Fes que sens fi, i sense paraules, / tot el meu ésser pugui dir-te: Ets». Sempre recordaré l’anècdota de quan era petit. La mare i jo jugàvem a fet amagar, la mare era rere la cortina, i jo em vaig posar a plorar. I la mare, mig sortint de rere la cortina, em digué: «Babau, si sóc aquí!».

homes d’aquells temps, sabien comptar, almenys fins aquestes quantitats tan elevades? Podien comptar? Els interessava comptar? Distingien el pas dels anys? És relativament fàcil conèixer les fases de la lluna o bé el nombre de parts de cabres i ovelles, però no pas el canvi d’any. La data de naixement no quedava registrada enlloc i les compres es feien per bescanvi d’objectes i no amb el pagament de monedes. I aquestes, en un principi, valien el pes del metall corresponent, no una quantitat numèrica. Ara bé, què diu la ciència? De les vint restes humanes del paleolític antic trobades a Palestina, vuit corresponen a persones que moriren abans dels 12 anys i només una en tenia més de quaranta. De les cent del paleolític recent, una morí als 50 anys, onze després dels 40 i vint-i-cinc abans dels 12. Podem dir sense por d’equivocar-nos que l’home del paleolític moria aviat i generalment no passava dels 40 anys. Aquesta mortalitat elevada era encara superior en les dones. El reumatisme era gairebé general, mentre que la càries dental era pràcticament desconeguda. Ara bé, mentre per a nosaltres els números solen expressar només la quantitat, no era així pels antics, preocupats per altres aspectes per a ells més importants que la quantia de les coses. Però també nosaltres de vegades els utilitzem en un sentit relatiu i simbòlic. Què vol dir que un alumne ha tret un 9 en un examen, que unes sabates són del número 41 o que una camisa és de la talla 37? Aquests valors són conseqüència d’una entesa, d’un acord social, i només poden ser entesos per aquells que estan al corrent del costum. Així també, suposant que el nombre màxim d’anys de vida sigui 1000, haver-ne viscut 900 significaria haver-la viscut gairebé tota. Si és que allò que es volia quantificar era la durada de la vida, i no la seva qualitat, és a dir, la bondat o la dignitat de la persona, cosa que probablement els interessava més i que solia anar-hi molt unida. Seguirà...

Opinió | 21

| 21 d’octubre de 2015

AP UNTS HISTÒRIC S

ARGA SENTÍS PO RTAV E U D E L G R U P M U N I C I PA L D ’ I C V- E U I A

Majoria d’esquerres, pressupostos d’esquerres

n cop han passat els cent primers dies del nou govern municipal, un cop tothom ha tingut l’ocasió de fer-ne les pròpies valoracions, potser ha arribat l’ocasió de posar-nos seriosos i començar a treballar. Perquè el fet és que aquests cent dies han donat molt poc de si. Hem debatut sobre els Jocs del Mediterrani, certament, i sobre altres qüestions d’actualitat, però no hi ha hagut cap manera de saber quin projecte de ciutat té l’equip de govern. Utilitzant a favor seu el fet d’estar en minoria, no es veu en la necessitat d’arriscar-se a plantejar un programa coherent. És com si només estigués allí per gestionar els afers de tràmit, sense cap visió de conjunt sobre cap on ha de tirar. Aquesta actitud, que li va funcionar regularment durant el mandat anterior, és ara més difícil de justificar. Les eleccions de maig van dur una clara majoria d’esquerres a la ciutat de Tarragona. Repartits entre diversos grups municipals, l’Ajuntament compta amb setze regidors i regidores d’esquerres. Dos per sobre de la majoria absoluta. No hi ha cap excusa per ignorar aquest fet, ni per simular que el consistori sigui ingovernable. Correspon al Partit Socialista, com a grup més nombrós, fer les primeres passes per articular un govern estable que respongui al veredicte de les urnes. Encara que puguin tenir la temptació de deixar passar més temps, i esperar als resultats de les eleccions generals de finals de desembre per triar soci,

hi ha un fet que no els permet fer-se els desentesos fins a aquest punt: l’aprovació dels pressupostos. Aquesta sí que és una feina ineludible, que s’haurà de fer durant les pròximes setmanes, i és en la manera de preparar els comptes municipals, de preveure ingressos i despeses, que es revelarà la inclinació dretana o esquerrana d’un equip de govern que fins ara s’ha posat de perfil i no s’ha volgut comprometre. Uns pressupostos d’esquerres, per exemple, haurien de contenir propostes com les que fem des d’ICV-EUiA, perquè la ciutat les necessita. Caldria, urgentment, determinar quin percentatge del pressupost es destinarà a la compra de pisos per ferne un Parc d’Habitatge Social, adreçat a persones i famílies desnonades. Aquest és un mandat que l’Ajuntament té, perquè figura en una moció del nostre grup aprovada el març passat. Són necessàries, també, partides pressupostàries pensades per fer front a l’emergència social que patim. Ajuts per a alimentació, i per al pagament dels rebuts dels subministraments energètics bàsics, com ho són l’electricitat, l’aigua i el gas. Reclamem, a més, plans municipals d’ocupació, perquè el consistori no es pot desentendre dels veïns i veïnes sense feina. I no oblidem que cal mantenir, i augmentar si és possible, els fons dedicats a cooperació. Ho demanem cada any perquè sempre han estat necessaris. Ho són encara més en la situació actual. Tot això, acompanyat de mesures fiscals progressives. L’Ajuntament ha de recaptar en funció de la capacitat econòmica dels ciutadans. I en correspondència ha d’establir les tarifes dels serveis que presta, i els preus del transport públic, també en relació al nivell de renda de cadascú. Després de tants anys de crisi, el principi de tarificació social és ineludible. Aquesta és, a parer nostre, la perspectiva que defineix uns pressupostos d’esquerres, uns comptes municipals de progrés que posin les persones i les seves necessitats al capdavant. Per aplicar-los caldria, òbviament, un govern d’esquerres com el que hem reclamat. Aconseguir-ho és responsabilitat de tots i totes, perquè és el que la ciutat ha decidit.

XAV IER PAR ER A LLICENCIAT EN GEOGRAFIA I HISTÒRIA

No ho recordes (I)

avia llegit nombroses històries sobre la conquesta de Mallorca i reconeixia que aquella part de la costa de Salou amagava un passat màgic. Em refereixo a la zona del Camí de Ronda. Recentment havia llegit un article sobre la desaparició del tron de Jaume I pel mal temps i l’autor ens portava a l’espectacular escena quan les naus salpaven per prendre l’illa i Catalunya estenia el seu poder militar i econòmic fins a Egipte i Grècia. La nit cobria aquella part de les restes d’un port que havia sotmès la mar Mediterrània a l’Edat Mitjana. Em trobava abans d’arribar a la platja dels Capellans. Aleshores la dolça rialla d’una dona em va sorprendre. Era alta, rossa i vestia una túnica blava. –No ho recordes? –preguntava ella amb un somriure–. Aquí vas desfilar entre 15.000 soldats per lluitar a Mallorca. –No sé què em vols dir –vaig respondre mentre els meus ulls es cobrien de boira. No em podia equivocar! En aquella època era el guerrer Grontaf el Normand, el qual va abandonar la seva llar. La primera sensació era una repugnant olor de fang i brossa. Pels carrers del Reus medieval a la mitjanit seguia a un home encaputxat, el qual es va girar. –Em persegueixes? –preguntava mentre empal·lidia–. Oh! Perdona! Sé que no ets el culpable, però els comerciants em pagaren per testificar contra tu al tribunal. T’havien penjat aquest matí! –El rei Jaume I vol soldats per a la seva nova empresa i sóc lliure –contestava–. Però tu no seràs el comptable dels comerciants. Tot seguit el meu acer va esquinçar el seu abdomen i budells i sang sortiren per la ferida mentre ell queia de genolls. –Tens uns minuts de vida per pensar en la teva traïció –deia–. El rei i els nobles que col·laboren en la nova guerra estan reunits a una taverna. Quan al matí et trobin mort, jo navegaré cap a Mallorca.

Tarragona en imatges RAMON SEGÚ CHINCHILLA

Aquesta imatge de 1970 mostra un aspecte de la societat tarragonina que també ha variat subtancialment amb el pas dels anys. En aquest cas fa referència al teixit comercial de la ciutat i més concretament a un establiment que va ser tot un referent de la dècada dels 60: Galerías Catalanas, una gran cadena comercial de roba que estava situada al carrer Reding-plaça Corsini, davant del Mercat Central i de l’edifici de Correus (des d’on està feta la foto). La imatge reflecteix el moment que la botiga iniciava la liquidació per traspàs i mostra la gran expectació que aquest fet va generar entre la ciutadania. «Habitualment l’establiment era un lloc molt concorregut i l’anunci de liquidació va ser un autèntic boom», assegura Ramon Segú Chinchilla.

22 | Opinió

21 d’octubre de 2015 |

OP INIÓ

JOSEP RAMON FUENTES D I R E C T O R C ÀT E D R A D ’ E S T U D I S J U R ÍD IC S L O C A L S MÀ R IU S V IA D E L I MA RT ÍN (U R V )

Via morta 155, cap al xoc de trens!

’octubre és un mes molt apropiat per a analitzar el mecanisme contingut a l’art. 155 de la Constitució espanyola (CE). Precisament, aquest mes trasllada el nostre pensament al 1934, als convulsos «fets del 6 d’octubre» i al seu protagonista i responsable primer, el president de la Generalitat de Catalunya Lluís Companys i Jové, que finí afusellat també l’octubre, el dia 15 –solemnitat de Sta. Teresa de Jesús, segurament la dona que va dur a terme la més gran reforma en el si de l’Església Catòlica a l’antigor– a mans de l’arbitrària barbàrie jurídica instaurada pel general colpista Franco, sota l’aparença de «judici sumaríssim». I foren precisament aquests fets els que van donar lloc a l’únic antecedent democràtic de la via suposadament prevista a l’art. 155 CE, la «suspensió» de l’autonomia de Catalunya operada per la Llei de 2 de gener de 1935 i declarada inconstitucional posteriorment pel Tribunal de Garanties Constitucionals el 5 de març de 1936 amb l’argument que: «Las Cortes de la República son competentes para tratar de materia estatutaria, pero sólo pueden hacerlo sin violar el sistema jurídico que creó la Constitución, respetando los infranqueables preceptos rituales estableix para ello». És a dir, que l’essència de l’autonomia política catalana consagrada constitucionalment resulta «indisposable per al legislador ordinari». Ara bé, 75 anys després, també en un mes d’octubre, algunes veus ultra iberis -autoritzades o no- advoquen per l’aplicació del mecanisme constitucional de l’art.

155 CE a Catalunya; mentre la justícia processa l’actual president de la Generalitat, Artur Mas i Gabarró; que és cridat a declarar al Tribunal Superior de Justícia, precisament el mateix dia de l’onomàstica teresiana. Així doncs, apuntarem algunes notes sobre el que, a parer nostre, és el contingut i el modus operandi que aquest precepte constitucional preveu. El primer paràgraf diu textualment: «Si una Comunidad Autónoma no cumpliere las obligaciones que la Constitución u otras leyes le impongan, o actuare de forma que atente gravemente al interés general de España, el Gobierno, previo requerimiento al Presidente de la Comunidad Autónoma y, en el caso de no ser atendido, con la aprobación por mayoría absoluta del Senado, podrá adoptar las medidas necesarias para obligar a aquélla al cumplimiento forzoso de dichas obligaciones o para la protección del mencionado interés general.» Cal entendre que la finalitat última d’aquest precepte no és suspendre el dret a l’autonomia política i administrativa que l’art. 2 CE garanteix, tot i ser aquesta de facto preexistent a la Constitució del 1978 –recordem que l’Estatut de Núria de 1979, va haver de «deixar passar al davant» la Norma fonamental–. Ni encara molt menys permet la suspensió l’Estatut –norma institucional bàsica de l’autogovern de Catalunya–; sinó que només té «caràcter instructiu» o, si es vol «precautori»; però en cap cas «punitiu». En aquesta línia, l’apartat segon de l’art. 155 CE disposa: «Para la ejecución de las medidas previstas en el apartado anterior, el Gobierno podrá dar instrucciones a todas las autoridades de las Comunidades Autónomas». Aquest precepte constitucional es troba trufat de tot un seguit de «conceptes jurídics indeterminats» –d’entre els quals destaca l’«interés general de España»- que hauran de ser interpretats d’acord amb el moment polític i social en què vivim i els principis constitucionals dels arts. 1.3, 9.1 i 9.3 CE. I, sobretot, pel principi de proporcionalitat, de tall germànic, que malgrat no estar recollit a la Norma fonamental, per bona part de la doctrina –com Robert Alexy– es configura com el «criteri universal de constitucionalitat». En aquest sentit, tant l’art. 155 CE, com l’art.150.3 CE –que regula les «lleis d’harmonització»–, es configuren

més aviat com a «avisos per a navegants», amb una finalitat intimidatòria, que com a “normes homogeneïtzadores», amb finalitat reguladora i, molt menys encara, com a «fàtues coercitives», amb finalitat repressiva directa. Així ho va confirmar el mateix Tribunal Constitucional en anul·lar en via prèvia la pràctica totalitat del contingut de la famosa Ley Orgánica de Armonización del Proceso Autonómico (LOAPA), que després de passar pel «ribot constitucional», va esdevenir merament la Llei 12/1983, de 14 d’octubre, del procés autonòmic (LPA), mitjançant la STC 76/1983, de 5 d’agost. A la vista d’aquests arguments, i d’altres que podrien cridar a col·lació, sembla que es podria optar per una interpretació «desdramatitzadora» de la via de l’art. 155 CE. Una interpretació que, sens dubte, és veu confirmada pel legislador orgànic la primera vegada que cita aquest mecanisme a l’art. 26.1 de la Llei 2/2012, de 27 d’abril, d’estabilitat pressupostària i sostenibilitat financera que estableix que s’adoptaran les esmentades «mesures necessàries» i, per a la qual cosa es podran donar «instruccions a totes les autoritats» quan una comunitat autònoma no adoptin les mesures de caràcter econòmic, que no polític, previstes a aquest precepte–»(...) el acuerdo de no disponibilidad de créditos previsto en el artículo 25.1.a), no constituyese el depósito obligatorio establecido en el artículo 25.1.b) o no implementase las medidas propuestas por la comisión de expertos prevista en el artículo 25.2 (...)»–. És molt raonable dubtar de la utilitat pràctica al segle XXI d’un mecanisme com el de l’art. 155 que fou dissenyat i pensat l’any 1977, dos anys després de la mort del dictador, en una Espanya encara verge per a la democràcia. Una interpretació coercitiva de les disposicions de l’art. 155 ens situa, sens dubte, en una via que només ens condueix al xoc de trens; on els prats verds de la llibertat i la raó deixen pas als paratges erms de la confrontació i la irracionalitat. En tot cas, avui, octubre de 2015, els poders de l’Estat espanyol en evocar la «via morta» del 155, ho han de fer tot recordant la màxima del doctor angèlic: «La llei és la prescripció de la raó, ordenada al bé comú, donada per aquell que té a càrrec seu la cura de la comunitat».

per descobrir quelcom nou i sentir una experiència totalment recomanable. En el meu cas, i per desconeixement de les matèries enogastronòmiques, m’agradaria realçar la seva filosofia i concretament el seu vessant territorial. Com dèiem abans, els temps que corren, caracteritzats per això que en diem globalització, posen en qüestió tots els esquemes, i l’esquema territorial també. La clau de tot passa per la capacitat que tinguem en coordinar i connectar, les nostres característiques locals amb les tendències i els fluxos globals. El gran mèrit en l’àmbit territorial que tenen els Terra i Taula és la seva capacitat de produir una imatge

del nostre territori a partir de les experiències que proposen. Existeix una concepció del Baix Penedès, en tant que territori d’origen de les seves experiències, gràcies al Terra i Taula, i aquesta concepció va acompanyada d’una enorme dosi d’originalitat i qualitat. Les produccions dels Terra i Taula provoquen una connexió entre el seu producte i una manera, concreta, d’entendre i comprendre el Baix Penedès. I el gran dèficit del nostre territori és que fins a dia d’avui hem estat incapaços de crear una imatge del nostre territori atractiva. Sempre s’ha posat en relleu la incapacitat de coordinar els esforços dels municipis de la comarca i dels diferents sectors que la conformen. I com dèiem anteriorment, la clau en l’era de la globalització és aquesta connexió entre el local i el global. Per a mi, en tant que geògraf, aquest és el gran mèrit dels Terra i Taula, la seva capacitat d’unir esforços, la seva capacitat de combinar els millors elements de la comarca i la seva capacitat de produir una imatge i un relat territorial de molt alt nivell. El grup del Terra i Taula esdevé un exemple a seguir. Un exemple en la capacitat d’unir esforços, de complementar-se i la seva capacitat de produir coses. La nostra comarca necessita molt de la seva filosofia i de la seva conducta. Han obert un camí que hauria de permetre tenir un model guanyador en el repte de construir una imatge comarcal original, atractiva i solidària.

JAUME CASAÑAS GEÒGRAF

Els Terra i Taula

a setmana passada el grup de Terra i Taula van organitzar una de les seves jornades on es combina el potencial enològic i la gastronomia de territori. Som al Penedès, i més concretament al Baix Penedès, tot i que les fronteres per l’enogastronomia són moltes vegades inexistents. Els productes del territori, elaborats per restauradors del territori i combinat amb vins i olis del territori, una fórmula infal·lible. El grup del Terra i Taula són un referent i, al mateix temps, un exemple. Un exemple per la seva tècnica i un exemple per la seva filosofia. Una filosofia molt adient pels temps que corren, posar en valor el territori, l’ecosistema més proper a la meva activitat. La qualitat de les seves elaboracions són inqüestionables, només cal apuntar-se a una de les seves jornades

| 21 dâ&#x20AC;&#x2122;octubre de 2015

Publicitat | 23

24 | Cultura

21 d’octubre de 2015 |

C ULTURA

L’Orquestra Camera Musicae recull els fruits d’una dècada de treball intens Amb una programació que inclou una cinquantena de concerts per a la temporada 2015-16, la formació que dirigeix Tomàs Grau s’envolta d’artistes de primer nivell com la soprano Marta Infante o el baríton Àngel Òdena Redacció, Tarragona

’Orquestra Camera Musicae (OCM) ha presentat la temporada de concerts 2015-2016. La formació de Tarragona que lidera Tomàs Grau donarà el tret de sortida a la temporada del seu desè aniversari amb un programa titulat Mahler i els Kindertotenlieder. Aquest concert, centrat principalment en l’obra del compositor austríac, s’escoltarà el pròxim diumenge 25 d’octubre, a dos quarts de set de la tarda, al Teatre Tarragona i dos dies després, el dimarts 27 d’octubre, a les nou del vespre, al Teatre Fortuny de Reus. Camera Musicae s’acompanyarà per a l’ocasió de la veu de la reconeguda mezzosoprano Marta Infante. repetint així la col·laboració després d’una primera experiència positiva la temporada 2012-2013, en què van abordar conjuntament un programa barroc (Vi-

valdi Opera), en format cambrístic, que va portar-los a escenaris com el Palau de la Música Catalana o el Real Coliseo de Carlos III de San Lorenzo del Escorial, a Madrid. Per festejar el seu desè aniverari, l’Orquestra Camera Musicae comptarà enguany amb la col·laboració, en diversos dels seus programes, d’artistes com Asier Polo, John Rutter, Salvador Brotons, Núria Rial, Àngel Òdena, Massimo Spadano, l’Orfeó Català, José R. Pascual-Vilaplana o Miquel Ramos, entre altres. Amb una cinquantena de concerts repartits al llarg de

El primer concert, dedicat a Mahler, tindrà lloc el dia 25 d’octubre al Teatre Tarragona

la temporada 2015-2016 i cicles de concerts estables al Teatre Tarragona i al Palau de la Música Catalana, on l’OCM programa per quart any consecutiu una temporada de concerts de producció pròpia, Camera Musicae es perfila com una de les formacions orquestrals més actives del país i amb major projecció. Els músics que la integren, formats en bona part a les escoles superiors de música del nostre país i amb experiència en orquestres i formacions de cambra de diversos països europeus, troben en l’OCM una orquestra professional jove però amb prou bagatge per desplegar un total de deu produccions diferents al llarg d’una mateixa temporada. Algunes de les quals, de caràcter extraordinari, com el programa titulat El Rèquiem de Fauré i la Quarta de Txaikovski que el març de l’any vinent servirà per festejar el desè aniversari de l’OCM al costat de dos reconeguts solistes internacionals: Núria Rial (que ja ha col·laborat anteriorment amb Camera Musicae) i el baríton tarragoní Àngel Òdena.

Agenda

| 21 d’octubre de 2015

| 25

Age nd a

DIMecres

Tarragona ‘Murs Lorcats’. Junkie Python

DISSABTE

OCTUBRE 2015

Tarragona Concerts. Pintorrock

9 10 11

12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 ATENEU DE TARRAGONA Als sis anys de la seva primera mostra urbana, Display exposarà reproduïts els vuit plafons originals que habitualment només es poden veure als carrers de la part baixa de la ciutat, realitzats pels diversos artistes del col·lectiu Junkie Python, a partir d’alguns dels dibuixos de Federico García Lorca. L’exposició romandrà oberta fins al 15 de novembre. Lloc: Antic Ajuntament Hora: 19

DIJOUS

Tarragona Visita guiada. ‘Una tarda al cementiri’

Visita guiada on es podran conèixer algunes de les tombes més importants i singulars on estan enterrats alguns dels herois i heroïnes que van viure els anys convulsos de Tarragona durant la Guerra del Francès. Lloc: Cementiri de Tarragona Hora: 18 Preu: 3€ adults / 1€ nens fins 12 nys

divendres

Tarragona Teatre. ‘Sobre el fenomen de...’

Sobre el fenomen de les feines de merda se centra en el naixement d’una nova classe sencera de treballadors assalariats que, quan es troben amb un vell amic en una festa, intentaran evitar a tot preu parlar sobre allò a què es dediquen. Una mica d’alcohol i en menys de cinc minuts et diran com d’inútil, avorrida i profundament estúpida és la feina que fan. Com podem ni tan sols començar a parlar de dignitat laboral quan estem invertint vuit hores del nostre dia en fer una feina que no hauria d’existir? Com podem no sentir aquesta barreja de tristesa i ressentiment? Lloc: Sala Trono Hora: 20.30 Preu: 16€ / 12€ Amics de la Sala Trono Altres sessions: dissabte 24 a les 20.30 hores i diumenge 25 a les 19 hores.

DIUMENGE 25 | 18.30H Ball Social Tabola, gresca i xerinola amb el Trio Orquestral Ateneu format per Carlitos Manso, saxo; Àngel Calle, bateria i Jordi Català, teclat i veu. Copa de cava amb un refrigeri a la mitja part. Preu: 3€ / 1€ socis.

Aquest dissabte els amants del rock tenen una cita amb el Pintorrock. El festival celebra el seu cinquè aniversari amb el reconeixement del públic i mitjans que li va permetre rebre el tercer premi al millor festival als premis Maneras de Vivir i Garrido Rock del 2014. Enguany celebren els seus 5 anys amb la companyia de Gatillazo, Narco, Los chikos del maíz, La Gossa Sorda, Desakato, Kop, Zoo, Rat-Zinger, Segismundo Toxicómano i Habeas corpus. Lloc: Tarraco Arena Plaza Hora: Obertura de portes 16 hores. Preu: 18€ / 23€ taquilla Tamarit Taller. ‘Com enfortir el sistema immunològic’

Exposició La mostra de pintura Venècia, de Miquel Gomà Moles, restarà oberta fins al pròxim 1 de novembre de 2015. Horari: de dilluns a divendres de 18 a 21 hores. ACTIVITATS A L’ATENEU Cada dia de 17 a 21 hores. Informeu-vos i/o feu-vos socis al telèfon 977 23 31 60 de dilluns a divendres de 17 a 21 hores. Mail: ateneudetarragona@tinet.cat. Facebook: Ateneu de Tarragona.

EXPOSICIÓ

Estimular el sistema immunològic mitjançant l’alimentació, la respiració i hàbits de vida saludables fa que potenciem l’energia o força vital del nostre organisme. Amb l’aplicació de determinats tractaments naturals pots aconseguir enfortir el sistema immunològic, per tal de sentir-te sa, o si més no, de minimitzar els símptomes dels malestars crònics. Lloc: L’Hort de la Sínia (Tamarit) Hora: 10.30 Preu: 25€. Cal inscripció prèvia i el pagament del 50% del taller per formalitzar la inscripció.

DIUMENGE Tarragona Infantil

Adaptació de la famosa òpera de W. A. Mozart per la companyia La Paparra. Música i cançons en directe: una manera divertida, fascinant i popular de viure aquest gran clàssic. Teatre infantil recomanat per nens majors de 5 anys. Lloc: Teatre El Magatzem Hora: 12 Preu: 8€ | 7€ anticipada | 6€ socis/es

‘Georges Méliès. La magia del cine’ Aquesta exposició recorre l’obra del que es considera el primer mag del cinema, Georges Méliès. La mostra presenta la diversitat de l’obra del cineasta i el seu valor en l’evolució de la història del cinema, que recentment ha tornat a sortir a la llum gràcies al film en 3D de Martin Scorsese La invención de Hugo (2011). D’on ve Méliès? Com va forjar el seu extraordinari univers? Quines van ser les seves fonts d’inspiració? L’exposició explica per primera vegada les arrels culturals, estètiques i tècniques de Méliès, i demostrant que els orígens del món meliesià es troben en els mateixos orígens del cinema: ombres animades, llanterna màgica, fantasmagoria, cronofotografia, il·lusionisme, màgia i fantasia. Lloc: CaixaForum Tarragona Fins al 10 de gener de 2016

26 | Gent

21 d’octubre de 2015 |

GE NT

Biogest fa 14 anys

La clínica, de reproducció assistida, és capdavantera a la província Ja han passat 14 anys des que el doctor Jordi Aragonès va crear la Clínica Biogest, el 2001, un centre especia· litzat en reproducció humana. Amb el temps, l’equip de professionals i serveis ha crescut i ofereix diagnòs· tic prenatal, ecografia 4D, ginecologia, obstetrícia, to· cologia i pediatria. Ara, després de més d’una dècada de trajectòria, les seves instal·lacions del passeig Prim de Reus han atès més de 20.000 pacients i el seu equip mèdic ha ajudat a concebre més de 1.500 nens. Biogest s’ha convertit en el centre més avançat tecnològicament de la provín· cia, és un referent d’àmbit nacional avalat pels excel· lents resultats obtinguts i ha estat guardonat amb el Premi a la Qualitat del Sistema Nacional de Salut. Biogest és la primera clínica de reproducció assistida a la província de Tarragona que ofereix l’ecografia 4D, el primer centre a oferir tractaments de congelació d’òvuls i donacions d’òvuls; ha estat pionera a intro· duir l’Embryoscope, una incubadora que permet l’ob· tenció d’una imatge de cada embrió cada 15 minuts, obtenint millors resultats. Com explica el Dr. Jordi Aragonès, el seu principal ob· jectiu ha estat sempre «la qualitat de servei, la millora contínua i la satisfacció dels nostres pacients». Fruit del treball ben fet, l’any 2005 van obtenir la Certifica· ció de Qualitat del sistema de gestió en Diagnòstic de

Fertilitat i Tècniques de Reproducció Assistida, i l’any 2008 la Generalitat de Catalunya els va acreditar com a centre autoritzat en la congelació d’òvuls. A més amb la intenció de millorar dia a dia, a Biogest

«considerem imprescindible la formació continuada, la progressiva incorporació de noves tècniques i actu· alització contínua dels nostres protocols de treball», destaca el Dr. Aragonès.

Un miler de persones participen Jornada de voluntariat ambiental als Morrots de la Savinosa a la caminada de La Muntanyeta

Un miler de persones han participat en la setena edició de la caminada solidària per La Muntanyeta, que amb aquesta xifra enguany ha batut el rècord de parti· cipació. La marxa s’ha iniciat al tram final de la Rambla Nova a les 9 del matí, després que tots els participants obtinguessin la samarreta commemorativa. El recorregut, d’uns vuit quilòmetres, ha dut els caminants fins a la Muntanya de Sant Pere, on es troben les instal·lacions de l’Associació Provincial de Paràlisi Ce· rebral. Un cop allí, els participants de la caminada han pogut conèixer l’entitat, així com han gaudit d’un bon esmorzar, després del qual la caminada ha seguit cap a la Rambla Nova, on ha finalitzat amb el lliurament d’una bossa a tots els participants.

Per segon any consecutiu, l’Associació Aurora i DECATHLON han organitzat una jornada de voluntariat ambiental als Morrots de la Savinosa en què han participat més de 150 persones. L’activitat ha tingut el suport de la Fundación Biodiversidad i de l’Ajuntament de Tarragona, i la col·laboració de la Plataforma Cuidem la Plat· ja Llarga i del grup GATA-Ecologistes de Tarragona. Per una banda, s’ha explicat el tipus de vegetació que hi ha en aquest espai i s’han regat savines plantades en anys anteriors. I, per l’altra, s’han retirat deixalles i poda de pi blanc per afavorir el desenvolupament de la vegetació pròpia de la màquia litoral. Prèviament una part dels participants han realitzat una excursió pel litoral tarra· goní, des de la platja del Miracle fins a la platja de Cala Romana.

Opinió

| 21 d’octubre de 2015

PE R IODISTA rcheca@larepublicacheca.com

El PSC i el trist espectacle

uè li passa al PSC a Tarragona? La lluita per aconseguir una cadira és al·lucinant. Sóc conscient que alguns rebatran aquesta afirmació, però he de dir que és la sensació que s’està transmetent a l’exterior. És sa i aconsellable per a la democràcia, regeneració i debat intern que hi hagi elements diferenciadors de l’opinió majoritària. El dolent és oferir un espectacle i una guerra interna que no afavoreixen la credibilitat del partit de la rosa. Fa temps que els socialistes es troben en una terra de ningú –ideològicament parlant– i que la seva pregària al desert captiva l’interès de molta poca gent, llevat dels seus acòlits. Van perdre el rumb i estan tenint serioses dificultats per re-

LES NOTES DE LA REPÚBLICA CHECK IN

La Tàrraco Plaça Arena s’ha convertit en un espai idoni per a actes multitudinaris

L’APP d’incidències de l’Ajuntament de Tarragona comença a donar fruits

L’alcalde d’Altafulla es postula com a cap de llista al Congrés dels Diputats

Els Mossos alerten els veïns del barri dels Músics davant l’increment de robatoris

Continuem a l’espera de la passarel·la que comunicarà la parta baixa amb el centre de Tgn

El PP va suspendre de militància el regidor Pepe Barquier per estar imputat a Cunit. El va informar per telèfon

Que l’alcalde Ballesteros marxi al Senat no és una bona notícia per a Tarragona ni per al PSC. Fa més falta aquí

STAND BY

Encara no hi ha govern format però ja assistim al tradicional ball de noms i cadires

CHECK OUT

Estaria bé que la Guàrdia Civil no confongués fuites d’informació amb bloqueig informatiu. Ni 8 ni 88

PAU RICOMÀ

REGIDOR D’ERC AJUNTAMENT DE TARRAGONA

«Mai no he posat banyes a ningú»

A quina hora et lleves? A un quart i mig de set (riu)... 6:20 aproximadament Què faries per diners? Fins ara res Corrupció És una plaga, el més negatiu que està passant Banyera o dutxa? Dutxa sempre A quin cantó dorms, a l’esquerra o a la dreta? A l’esquerra Dorms vestit o despullat? Amb pijama ERC? Esquerra Republicana de Catalunya. Un partit que intentem que estigui al servei de la gent Boxers o slips? Boxers Has posat mai les banyes? No, a ningú. Ni personalment ni políticament Has fet mai un trio? No T’agradaria ser diputat? No m’ho plantejo Què faries si tinguessis un fill homosexual? Estimar-lo T’avergonyeix quelcom de Tarragona? Res. Necessitem, però, més autoestima i no creure’ns els missatges que Tarragona és una ciutat rància. La darrera multa? No fa pas gaire Monarquia? Està desacreditada La mida importa? A mi no gaire. Han intentat lligar amb tu per Internet? No Mossos d’Esquadra No m’agraden determinades actuacions. Penso que des de la conselleria no fan el possible per dona una imatge de rigor i transparència T’agrada fer l’amor al matí o abans d’anar a dormir? No tinc preferència Et depiles? Ho vaig fer quan em van operar, i només una cama

W WW.LAR EPUB LIC AC HEC A.C OM

RICARD CHECA

trobar-se i donar respostes a les inquietuds de la ciutadania. No és normal que es parli més dels «balls» del primer secretari del partit que de les propostes. A Tarragona el panorama és desolador. De cara a l’exterior intenten mantenir les formes, però a l’interior assistim a un (trist) espectacle basat en traïdories, en ganivetades, ànsies de poder i protagonismes personals. Més que el partit de la rosa, el PSC s’ha convertit en una mena de cactus, on les punxades estan assegurades. Hi ha més de deu candidatures per encapçalar la llista al Congrés dels Diputats. Això deixa en evidència la fractura existent en el partit. Ballesteros també s’apunta per anar al Senat. Aquest fet em sorprèn i m’inquieta. Estarà l’alcalde de Tarragona preparant la seva retirada, deixant oberta la seva discreta successió al capdavant del govern municipal? La hipotètica marxa de Ballesteros de la primera línia de la política municipal em provoca dessabor perquè sóc conscient que, a banda de la guerra interna, tant al partit com al grup municipal, el PSC a Tarragona quedarà orfe de lideratge i corre el perill de convertir-se en un partit residual en una ciutat que necessita un trasbals (polític i social) urgent. La guerra al PSC de Tarragona està deixant clar, malauradament, que potser els interessos personals s’avantposen als interessos col·lectius.

| 27

28 | Gastronomia

21 d’octubre de 2015 |

P ROD UC TE de l a terra / oc i

Patata de Prades La Patata de Prades és un producte que creix en unes condicions d’altitud, edafològiques i climàtiques que fan que presentin unes característiques diferencials i de qualitat superior. És un producte amb Indicació Geogràfica Protegida (IGP) que es cultiva al peu de les muntanyes de Prades, amb una producció no gaire extensa però de gran qualitat, amb la seva carn blanca de textura consistent, de gust dolç i amb un calibre de 40 a 80 mm. Els factors principals per fer d’aquest tubercle una patata de qualitat són els mediambientals: les baixes temperatures allarguen el cicle de creixement de la planta i redueixen les plagues; la humitat atmosfèrica de les precipitacions, els sòls fèrtils de caràcter silici i textura sorrenca facilita la bona oxigenació i el desenvolupament del tubercle i l’exel·lent qualitat de les seves aigües, lliures de nitrats. També els factors argonòmics afavoreixen el seu conreu: una acurada selecció dels tubercles de sembra; un adob equilibrat; el costum de no recollir la patata fins després de 15 dies després de la mort natural de

Presenten una producció no gaire extensa però de gran qualitat, amb una carn blanca de textura consistent

la planta per tal de conservarne les qualitats; la recol·lecció manual i l’emmagatzematge i conservació, que es realitza en

uns locals amb les condicions d’humitat i temperatura adients, no se’ls hi apliquen productes conservants i es té cura

en especial a la separació dels tubercles no aptes per al consum. A més, el seu embalatge garantitza l’autenticitat del

producte. D’altra banda el cultiu de les patates de Prades segueix les normes de producció integrada per a patates d’acord amb la normativa vigent en la matèria. Les Patates de Prades es comercialitzen condicionades en bosses de paper transpirable de 2 i 5 quilos de capacitat i han de reunir en el moment de la seva expedició les característiques de la categoria de patata de qualitat, definida en la norma de qualitat vigent en aquesta matèria. A l’etiqueta figurarà, a més de les mencions que exigeix la legislació vigent, la llegenda «Patates de Prades. Indicació Geogràfica Protegida», el logotip d’aquesta indicació geogràfica i el logotip comunitari d’indicacions geogràfiques.

ESCAPADES

Termes La Garriga, un hotel ideal per desconnectar A només una hora i quart de Tarragona, un hotel balneari, de quatre estrelles, ideal per desconnectar un cap de setmana: Termes La Garriga. Situat al centre de la població modernista de la Garriga, a tan sols 20 minuts de Barcelona, el confortable hotel va començar a funcionar el 1874, ocupant un singular edifici noucentista totalment restaurat. Cal destacar les seves magnífiques instal·lacions termals (forfets antiestrès, aprimament, bellesa, etc.) i el seu restaurant, que ofereix una acurada cuina gastronòmica. L’aroma de la natura i el fluid constant de les aigües hipertermals creen una atmosfera relaxant, una gran sensació

de pau i tranquil·litat que envaeix els que el visiten. El dirigeix el Sr. Xavier Casals. Té 20 habitacions amb aire condicionat, caixa forta, minibar, televisió via satèl·lit, Canal +, barnús, Wi-Fi, assecador de cabell i pany electrònic. Admet gossos. El preu de l’habitació doble és, segons temporada de 102/176 euros/dia. Propietat del Grup Peralada, des de 1992, va ser el primer balneari d’Espanya a obtenir el certificat ISO 9002 com a reconeixement a la qualitat de les seves instal·lacions hoteleres i serveis termals. En el 2013 va tancar i va reobrir l’any 2015 com hotel sostenible. Tota l’aigua utilitzada en les termes prové d’un pou d’aigua calenta que la subministra a uns

70º; ambdues piscines, tant l’interior com l’exterior, mantenen una temperatura entre 30-35º gràcies a l’entrada i sortida d’aigua calenta. Disposa d’aparcament, servei d’aparcacotxes, jardí, piscina amb aigua termal i piscina exterior, gimnàs, sauna, sala de convencions i restaurant. Banys, 23 (08530) Tel.: 93 871 70 86. No tanca. Maestro, Master Card i Visa. Aire condicionat, aparcament, aparcacotxes, terrassa. Pertany al Grup Peralada. Correu electrònic: info@hoteltermeslagarriga.com

Web: www.hoteltermeslagarriga.com

Gastronomia | 29

| 21 d’octubre de 2015

GASTRONOMIA

Cuina d’altura a Altafulla: Bruixes de Burriac by Jaume Drudis Fèlix Llovell, periodista gastronòmic

ruixes de Burriac és el restaurant gastronòmic de l’hotel Gran Claustre d’Altafulla que ocupa un espai minimalista i elegant, amb entrada independent de l’hotel. Disposa d’una innovadora cuina oberta que permet el comensal seguir en directe la cocció dels seus plats, elaborats des de desembre de 2013, amb molta professionalitat i mestratge, pel prestigiós xef Jaume Drudis, dintre d’una línia de cuina mediterrània amb tocs afrancesats i de mercat, basats en acurats mètodes de cocció i amb ingredients de proximitat. Al capdavant del menjador, que contrasta modernitat amb el conjunt arquitectònic antic, amb pedra vista que li atorga un ambient distingit i alhora molt agradable, està Marcel Casasús, que exerceix també de sommelier. El celler és ampli i acull unes 80 referències de vins i caves. La participació en les tot just acabades Jornades Gastronòmiques del municipi ens ha permès gaudir d’un singular menú que ha fet les delícies dels comensals d’aquest restaurant que està considerat com un dels més destacats de la nostra Costa Daurada. El menú seleccionat per aquestes Jornades, dissenyat per en Jaume Drudis, començava amb l’aperitiu de la casa; com a entrant, sopa de farigola i jardí de verduretes de tardor, crocants o galet farcit de rostit de pollastre eco gratinat lleuger i suc de cocció o petit empedrat i llom de bacallà, tomàquet de cor de bou i galeta de regalèssia; de plat principal, cassoleta de pop amb patates, rouille de safrà torrat i oli de pinyó o llobarro i llamàntol, vapor de fragàncies camèlies i poma i cremós d’avellanes o royale de vedella estofada melosa en vi negre D.O. Priorat i Bercy. De postres, camí dolç de fruits i cítrics o mokaEcuador, merengue sec, pols d’ametlla i nous madurades o formatges. Tots aquests plats estan a la carta. BRUIXES DE BURRIAC

C/ del Cup, 5 · Altafulla | Tel.: 977 65 15 57 reserves@granclaustre.com www.bruixesdeburriac.com

La recepta d’Encarna Martínez

Amanida Molí Ingredients Enciam Ceba Tonyina Espàrrecs Anxoves

Pebrot Tomaca Bacallà Ou dur Pastanaga

Elaboració Rentem i tallem l’enciam i el servim al plat. Tallem la tomaca en grillons i el pebrot en rodanxes. Al centre del plat es posa un espàrrec i una anxova a sobre. La tonyina se serveix al gust i el bacallà esmollat per damunt. També l’ou se serveix a grillons. Si fiquem la pastanaga ratllada damunt de l’enciam, realça el color.

¡¡MÁS QUE PIZZAS!!

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51

- QUESO - BOURGUIGNONNE - CHINOISE -

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Tof t’ompliràs d’alegria i felicitat complerta i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta El Molí de Cal Tof

Av. Santa Oliva, 2 El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

Tel. 977 130 634

Avda. Montserrat, núm. 47 43830 TORREDEMBARRA

30 | El temps

21 d’octubre de 2015 |

EL TEMPS I SERVEIS

Sudoku

Dies de calma La pluja de la setmana anterior escamparà i deixarà pas als núvols i el sol que es repartiran el cel durant tota la setmana. Les temperatures es mantindran agradables, amb baixades i pujades moderades que no destacaran en excés.

TEMPERATURES DE LA SETMANA

màx. 27º / min. 8º

Font: Meteocat

Fàcil

Difícil

DIMECRES 21

Com s’hi juga: completeu el taulell de 81 caselles (9 fileres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa filera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sol

DIJOUS 22

DISSABTE 24

Vent

Variable

Tapat

Tempesta elèctrica

Pluja

Neu

DIVENDRES 23

DIUMENGE 25

Solucions setmana anterior

Boira

ZEN EN ADOPCIÓ! Aquest gatet de 4 mesos va aparèixer en una colònia de la ciutat i busca una família. És molt bo i afectuós, li encanten les carícies i que li facin petonets. Ajudeu-nos a trobarli una casa on créixer! Desparasitat, amb revisió veterinària, negatiu en leucèmia i immunodeficiència. Jennifer 639 451 296 info@tarracogats.org www.tarracogats.org

Telèfons genèrics Emergències 112 Bombers 112 Mossos d’Esquadra 112 Guàrdia Civil 062 Policia Nacional 091

ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN! Puu és un cadell de pocs mesos que necessita trobar una família que l’estimi. És un gosset de mida petita, alegre, sociable i divertit, ideal per una família. Contacte: gaiatgn@gmail.com

Protecció Civil 112 Serveis funeraris 24h 900 50 67 12 Transport Sanitari 977 25 25 25 Sanitat Respon 902 11 14 44 Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell 977 25 7900 Hospital Joan XXIII 977 29 58 00 Consell Comarcal Baix Penedès 977 15 71 71 Consell Comarcal Tarragonès 977 24 45 00

Emissores de Ràdio DILLUNS 26

DIMARTS 27

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1 ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9 CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7 CADENA DIAL TARRAGONA / 92,4 CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9 CATALUNYA RÀDIO / TARRAGONA / 100.2 CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9 COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 DOMENYS RÀDIO / 107.6 ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9 FLAIXBAC / 90.4 FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 EUROPA FM CATALUNYA / 102.7 LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4 M 80 / 96.1

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4 ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4 ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0 ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6 ONA VALLS FM / VALLS / 107.6 ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3 PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 1 / 99.2 RAC 105 FM - TARRAGONA / 89.3 RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2 RÀDIO CAMBRILS / 90.0 RÀDIO COSTA DAURADA / 95.0 RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0 RÀDIO EL VENDRELL / 107.1 RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4

RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9 RÀDIO LA CANONJA / 102.3 RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5 RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107 RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3 RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6 RADIO NACIONAL (RNE) / 106.5 RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4 RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0 RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9 RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.2 ROCK FM / TARRAGONA / 91.0 RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7 SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7 TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Classificats | 31

| 21 d’octubre de 2015 |

C L ASSIF IC ATS HABITATGES Compra/Venda TARRAGONA. AVDA. ARGENTINA. Piso reformado, 3 habitaciones y 1 baño (plato ducha). Electrodomésticos, recibidor, puerta de seguirdad, balcón, caldera gas natural. 1º sin ascenso. Bus, próximo a El Corte Inglés. OPORTUNIDAD. Precio: 70.000€ Tel. 977233011 / 675873939 PLA DE MANLLEU - Aiguamúrcia (Tarragona). Vendo dos viviendas amuebladas individuales en misma finca 436m2, 9 habitaciones, 4 baños. Bien situada en la montaña. Tel. 680 532 004 / 636 469 674

TARRAGONA. C/ UNIÓ. CENTRE. Vivienda piso de 77m2. 120.000€ Ref. 00025. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. SAN RAMÓN. Chalet impecable de 3 plantas, con 240 m2 de vivienda + 400m2 de parcela. 4 habitaciones, 2 baños completos y 1 aseo. Parquing amplio, trastero, jardín, piscina, barbacoa, calefacción, aire acondicionado, puerta de seguridad. Muy bien cuidado. Próximo a Tarragona. Por: 400.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Nou, 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, aire condicionat, calef., pàrking i traster. 170.000€ Tel. 977 25 20 52. Ref: PV078 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Piso reformado, 2 habitaciones y 1 baño. Exterior, terraza, calefacción (gas natural) y aire acondicionado, parquet, ascensor. Muy buen estado. Céntrico y bien comunicado. OPORTUNIDAD. Bus. Precio: 165.000€. Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, fins i tot les instal·lacions, molt lluminós Per: 180.000€. Tel. 977 25 20 52. Ref: PV424

TARRAGONA. LLEVANT. C/ ESCOFET NETTO. Unifamiliar adosada de 113m2. 173.000€ Ref.- 704-V. Apialia Tgn. Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA. CENTRE. C/ SOLER. Vivienda piso de 95m2. 95.000€ Ref.Sole. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93 TARRAGONA. CENTRE. C/ SANT ANTONI MARIA CLARET. Vivienda piso de 99m2. Apialia Tgn. 118.000€ Ref. 708-A Tel. 977 92 06 57 SALOU. C/ PLA DE L’ERA. CENTRE. Casa unifamiliar de 216m2. 325.000€ Ref. Casa-pl 53. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93 TARRAGONA. C/ SAN RAMÓN. Piso seminuevo de 86m2, 4 habitaciones y 2 baños completos. Amueblado y equipado. Calefacción. Exterior, terraza, puerta blindada, pàrquing y zona comunitaria. Bus y zona comercial cercana. Por: 106.000€ Se valoraría alquiler con opción a compra. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 TARRAGONA. CENTRE. C/ MÉNDEZ NÚÑEZ. Vivienda dúplex de 140m2. 215.000€ Ref.- 00022. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. AVDA. ANDORRA. Piso céntrico y bien comunicado. 4 habitaciones y 2 baños. Terraza, cocina con patio/tendedero, recibidor. 1º con ascensor. Calefacción (gas natural) y aire acondicionado, pàrquing. OPORTUNIDADAD. Bus. Precio: 135.000€ Tel. 977233011 / 675873939 TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. 89m2, reformat, 3 habitacions dobles, aire condicionat, terra de parquet i gres. Per: 140.000€ Tel. 977 25 20 52. Ref: PV460

HABITATGES Lloguer

TARRAGONA. CENTRE. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2. 118.000€ Ref. -287 Tel. 977 11 13 55. Apialia Tgn.

TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ SANAHUJA. Estudi, amb mobles, tot en un mateix ambient, reformat, per: 280€/mes. Ref.: AM127. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ UNIÓ / PONS ICART. Piso de 65m2, 2 dormitorios, balcón, lavadero, cocina y baño. Buen estado. 43.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ MAJOR. Amb mobles, semi-nou, apartament d’una habitació, menjador-cuina i bany. Per: 400€. Ref. AM252. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ COVADONGA. 70m2, cocina, baño, 3 dormitorios, balcón, exterior. 43.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. AVDA. CATALUNYA. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Per: 485€ Ref.: A199 Tel. 977 25 20 52

LA SECUITA. A 3 minutos de la estación de AVE/AVANT y 10 minutos de Tarragona. Solar urbano recién reurbanizado con todos los servicios, apto para una vivienda. Sólo 33.000€ Oportunidad. Tel. 671 868 836

TARRAGONA. C/ SEVILLA. Amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per: 450€/mes Tel. 977 25 20 52 Ref.: AM254

TARRAGONA. C/ CAMÍ DE LA CUIXA. Tríplex amb mobles, 5 habitacions, menjador, cuina i 2 banys, aseo, per: 1.100€. Ref: AM267. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Reformat, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Aire condicionat, calefacció. Per: 900€/ mes.Tel. 977 25 20 52. Ref: AM174 TARRAGONA. C/ FORTUNY. Seminou, sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina, bany i terrassa gran. Per: 475€ Tel. 977 25 20 52 Ref.: A177 TARRAGONA. C/ JAUME I. Pis amb mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 450€/ mes. Tel. 977 25 20 52. Ref.: AM078 TARRAGONA. AV. ANDORRA. Amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany, a prop d’El Corte Inglés. Per: 450€ Tel. 977 25 20 52. Ref.: AM099 TARRAGONA. C/ LLEIDA. Amb mobles, semi-nou, apartament, 1 habitació, menjador-cuina gran, 2 balcons, vistes al Forum. Per 395€/mes Tel. 977 25 20 52. Ref.: AM268 TARRAGONA. AV. PAÏSOS CATALANS (SANT PERE I SANT PAU). Sense mobles, semi-nou, 4 habitacions, menjador, cuina i 2 banys, calefacció, pàrquing, zona comunitària amb piscina per 630€ Tel. 977 25 20 52 Ref.: A089

LOCALS Lloguer/Venda TARRAGONA. C/ MENDEZ NUÑEZ. LOCAL EN LLOGUER. Amb sortida de fums, 42m2. 600€/mes. Tel: 977 25 20 52. Ref: LL092 TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Alquiler de trastero. 50€/mes Tel. 654 092 540 TARRAGONA. PLAZA PONENT. Parking en venta mediano-pequeño. 10.500€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. ZONA EL CORTE INGLÉS. Local en venta/alquiler de 270m2 (200m2 + 70m2 de sótano). Apto para cualquier negocio. Tel. 629 743 769 / 977 77 19 00 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Oficina en venta, 60m2, 3 salas, aseo, por: 50.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. ZONA P. MARTELL TORRES JORDI. Parking en venta para coche grande. Buen acceso, amplia, coche y moto. 16.300€ Tel. 654 092 540

Immobles Motor Treball FORMACIÓ TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking. Precio: 12.600€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta de 60m, aseos, esquinero, posibilidad de vado. Precio: 65.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. AV. ROMA. Parking en alquiler por 50€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. APODACA. Local en venta de 130m, salida de humos, aseos, por: 130.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. ALGUER, próximo a PLZ. TOROS. Local en venta de 130m, en buen estado, instalaciones. Precio: 122.500€ Tel. 654 092 540

SEARAY. Motor Mercury 115cv 2 tiempos. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Barca ideal para deportes náuticos. Sin remolque. Precio: 3.500€. Tel.: 977 80 08 66 / 611 768 040 RAN SEA 555. Motor fueraborda Yamaha 60cv 4 tiempos. Año 2004. Barca cabinada ideal pesca/paseo. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Motor recién revisado. Sin remolque. Precio: 12.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

MOTOR Cotxes

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

MOTOR Nàutica SEARAY. Motor Mercury 115cv 2 tiempos. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Barca ideal para deportes náuticos. Sin remolque. Precio: 3.500€. Tel.: 977 80 08 66 / 611 768 040 GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992. Barca en muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. Precio: 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040 TAYLOR 50. Motor Envinrude 30cv 2 tiempos. Barca en muy buen estado. Se le tienen que retocar cosas. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Motor estropeado. Precio: 1.000€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040 GLASTRON-LARAYA 142. Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. Del año 1993. En muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. Precio: 2.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040 GLASTRON-LARAYA 144. Motor Mercury 60cv 2 tiempos. Barca en muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Con remolque y sin documentación. Precio: 2.500€. Tel: 977 80 08 66 / 611 768 040

TREBALL Professionals Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Teléfonos: 977 24 19 64 / 648 272 933

VARIS Altres ofertes Compro tebeos antiguos, comics superheroes, albums cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman, muñecas...) y otros objetos de coleccionismo. Tel.: 658029146 Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año. Telf.: 977 666 753

Vendo Golf V-2.0-TDI. De color azul marino, con 5 puertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre guardado en garaje. Precio: 7.200€ Tel. 616 728 550

MOTOR Motos

Vespa DN 200-200ccc Vendo moto Vespa DN 200200ccc. Año 1984. Precio a consultar Tel. 691 429 567 / 616 728 550

FORMACIÓ Cursos Classes de pintura i dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). Telèfon: 686 411 008. Tito Figueras VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel.: 977 80 08 66 / 661 768 040

ANUNCIS CLASSIFICATS classificats@noticiestgn.cat 616 728 550 / 686 703 910

CENTRO CAPILAR. Les ofrece una gran variedad de pelucas indetectables y oncológicas, prótesis capilares y pestañas. También pañuelos y turbantes fabricados con productos 100% naturales, cosmética, cremas, etc. Telèfons: 877 06 97 69 / 619 492 969 Passo cintes de video a DVD a 10€ la cinta: VHS, VHS-C, Video8, Hi8, MiniDV, Betamax i pel·lícules de Super8. Pots provar primer amb una cinta. Salva, recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel.: 626010186 Seguros de todo tipo. Seguros de automóvil, de hogar, de alquiler, de comercios, de comunidades, de viajes, de locales, de caravanas, de mascotas, etc. Trabajamos con los mejores. Nos encontrarás en la avenida República Argentina, nº17 de Tarragona. Para más información llame a los teléfonos: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939 ¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TIENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN ALQUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFÓRMESE SIN COMPROMISO! Administramos y gestionamos su propiedad y velamos por ella. Garantias de alquiler. Asesoramiento jurídico en venta y alquiler GRATUITO. Presentes en los principales portales inmobiliarios y prensa. Teléfonos: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

Contraportada

tempus fugit

21 d’octubre de 2015 |

Elchicotriste

Calçat terapèutic per prevenir patologies del peu en l’àmbit professional Botiga de Salut amplia la seva àrea d’ortopèdia i ja disposa de la nova col·lecció de la temporada

termòmetre de la setmana El futur de la imatge arriba a Tàrraco

Pep Escoda, un fotògraf indomable

La feina de TVE permet copsar l’esplendor de Tàrraco com mai s’havia pogut fer ﬁns ara

Malgrat la crisi del sector aquest professional de Tarragona continua amb projectes importants

Casa d’Infants de la Xarxa de Santa Tecla

Crim amb violència a Tarragona

L’entitat sociosanitària posa en marxa a Tarragona un servei pioner per ajudar les famílies i infants amb risc d’exclusió social

Els Mossos d’Esquadra investiguen la mort violenta d’una jove de 32 anys. El seu cos va ser trobat en un descampat de la ciutat

’ús de sabates especials no sempre cal associarlo a patologies del peu sinó que moltes vegades està indicat per prevenir-ne el cansament en el cas de persones que estan en constant moviment o realitzen esforços físics a la feina. Actualment les marques especialitzades en calçat terapèutic ofereixen àmplies prestacions pel que fa a articles i materials destinats a tractar o prevenir les patologies del peu. A l’àrea d’ortopèdia de Botiga de Salut disposen de les millors marques del mercat i es mantenen al dia quant a novetats i últims models tant de sabates ortopèdiques com de sabates professionals. Moltes persones, sigui a causa del seu treball o per qüestions de salut, tenen els peus sensibles i necessiten dur diàriament un calçat que els proporcioni comoditat. Això ho saben molt bé les marques amb què treballa Botiga de Salut, les quals incorporen constantment innovació en els seus dissenys i noves solucions per millorar el confort del calçat que els permet adaptar-lo perfectament a les patologies i problemes específics de cada peu. Es tracta d’articles fabricats amb materials elàstics que eviten el dolor en

El procés de fabricació artesanal i l’ús de materials nobles per part de les firmes amb què treballa Botiga de Salut garanteixen la màxima qualitat del calçat.

peus sensibles i proporcionen una gran sensació de confort i lleugeresa. Altres articles relacionats amb el calçat terapèutic per a peu diabètic, les plantilles ortopèdiques, ideals per als peus delicats, o les soles i blocs realitzats amb materials lleugers i flexibles que absorbeixen de manera eficaç l’impacte de la planta del peu al terra i permeten que el tècnic ortopèdic pugui adaptar-los fàcilment a la forma del peu. D’aquesta manera es personalitza a la forma del peu, alleugerint el dolor i proporcionant un gran descans.

Nova col·lecció Botiga de Salut, seguint els consells dels especialistes de les marques més prestigioses del mercat, ofereix un ventall d’articles que inclou tant l’ús terapèutic com l’ús preventiu del calçat, sense oblidar la imatge i el disseny. L’establiment disposa de les darreres novetats en calçat tant ortopèdic com professional, però també sabatilles per la llar, plantilles i altres complements, i ofereix assessorament per part del seu personal qualificat, perquè el client trobi la solució que necessita al seu problema.