notíciestgn 289

281015 número 289

WWW.NOTICIESTARRAGONA.CAT

SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

ACOLLIMENT FAMILIAR

TERRITORI

P08

UNA SEIXANTENA D’INFANTS DESEMPARATS DE LA DEMARCACIÓ VIUEN TEMPORALMENT AMB FAMÍLIES D’ACOLLIDA PÀGINES 2 I 3

P12

El tràfic de mercaderies creix al Port de Tarragona 25 milions de tones mogudes fins al passat mes de setembre

El Palau Firal i de Congressos de Tarragona es posa les piles L’equipament es vol convertir en referent cultural al territori

Precio especial presentando obligatoriamente este anuncio

599€

Desde:

999€

Individual desde: Matrimonio

desde: OKSOFÁS REUS - Avenida Països Catalans, 71 (rotonda Mercadona) · Telf. 877 01 30 97 · reus@oksofas.es OKSOFÁS TARRAGONA - Rb. Pres. Companys, 12 (delante de El Corte Inglés) · Telf. 977 24 17 94 · tarragona@oksofas.es

199€ 259€

Estas ofertas de unidades limitadas anulan cualquier otra.

TARRAGONA

GENEROSITAT EN ESTAT PUR

2 | El Tema de la Setmana

28 d’octubre de 2015 |

XARXA SANTA TE C L A

Unes 40 famílies tarragonines acullen temporalment infants desemparats Al territori uns 60 menors en risc d’exclusió social viuen temporalment amb famílies alienes. L’acolliment permet que aquests infants creixin en un ambient estable i familiar Òliver Márquez / Pau Cerdán, Tarragona

A

questa setmana posem el focus en una realitat social del territori que acostuma a estar amagada però que, gràcies a la solidaritat i altruisme de les famílies, pot ser tractada en clau positiva i d’esperança. A casa nostra hi ha infants en risc d’exclusió social que no poden continuar vivint temporalment amb els seus pares ni amb cap altre familiar proper.

Davant d’aquesta situació, l’administració disposa de centres d’acollida i centres residencials d’acció educativa (CRAE); però també busca un context familiar que aculli i que ofereixi exclusivitat i acompanyament afectiu i educatiu per créixer. És aquí on entra en joc la figura de la família acollidora, disposada a fer-se càrrec d’alguns d’aquests infants de manera temporal fins que puguin ser atesos per la seva família d’origen o fins que, valorada la situació familiar, s’estableixi una mesura protectora més definitiva.

A les comarques de Tarragona hi ha en l’actualitat un centenar d’infants i adolescents desemparats que viuen temporalment amb famílies acollidores. Formen part del programa d’Acolliments en família aliena, la mesura administrativa de protecció que atorga la guarda d’un menor a una família durant un temps, sense que existeixi finalitat adoptiva. La família acollidora es compromet a tenir-ne cura, alimentar-lo, educar-lo i procurar-li una formació integral, temporalment. L’acolliment en família aliena permet que els nens i nenes acollits rebin

En l’actualitat hi ha una quarantena de famílies a les comarques de Tarragona que participen en el programa d’acolliments familiars de menors en risc d’exclusió social. La mesura està impulsat per l’Institut Català d’Acollida i l’Adopció i coordinat per la Fundació Casa Sant Josep, entitat de la Xarxa de Santa Tecla.

una atenció individualitzada, que es generin vincles afectius sans amb els seus nous adults de referència i que adquireixin hàbits i valors que els siguin útils en el futur.

Hi ha dos elements bàsics que caracteritzen l’acolliment familiar: La temporalitat: l’acolliment familiar és una situació temporal (de durada variable segons cada cas) que finalitzarà quan la família d’origen de l’infant se’n pugui tornar a fer càrrec, o bé quan es declari una nova mesura de protecció més adient.

El contacte entre l’infant i la seva família d’origen: sempre que sigui possible, la família d’origen manté la relació amb l’infant acollit a través de

visites i sortides, quan cal supervisades per professionals.

Mentrestant, la família d’origen ha de treballar, amb el suport que ofereixen els professionals corresponents, per poder tornar a ocupar-se del seu fill o filla.

Aquests dos elements característics de l’acolliment familiar són els que principalment el diferencien de l’adopció.

Quan sobre un nen o nena els equips competents fan proposta d’adopció és perquè els seus pares tenen un diagnòstic d’irrecuperabilitat, cap membre de la seva família extensa es pot fer càrrec d’ells i es considera que el més adient per a ell és establir uns nous lligams definitius i estables amb una nova família.

CAF Casa Sant Josep A les nostres comarques el centre de referència per al tràmit i seguiment dels processos d’acolliments familiars és el Centre d’Acolliments Familiars (CAF) de la Casa Sant Josep, entitat de la Xarxa de Santa Tecla, que col·labora amb l’Institut Català d’Acollida i l’Adopció (ICAA). El CAF Sant Josep va ser fundat l’any 1994 i des de la seva creació s’ha responsabilitzat del seguiment i acompanyament de prop de 540 infants i adolescents i ha valorat fins a 242 famílies acollidores en aquests 21 anys de servei. Durant l’any 2014 el CAF Casa Sant Josep realitzar el seguiment d’un total de 112 acolliments (24 acolliments d’urgència i diagnòstic,

Si vols ser família acollidora...

Poden acollir aquelles persones o famílies que volen col·laborar en la cura dels infants que no poden estar amb la seva família d’origen durant un temps. Les persones que fan l’oferiment d’acollir han de gaudir d’una situació afectiva equilibrada i estable, disposar de temps, tenir una actitud educativa flexible i un entorn familiar socialitzador per a l’infant acollit, així com estar disposades a col·laborar amb els professionals tècnics. Per fer l’acolliment, tots els membres de la família, inclosos els fills i filles, si n’hi ha, han d’estar-hi d’acord.

Les persones i famílies que desitgen acollir un nen o adolescent han de passar per un procés de formació i valoració, on la família juntament amb els tècnics responsables d’aquesta valoració reflexionaran sobre les seves motivacions, capacitats i disponibilitats per a ser família acollidora.

Els principals aspectes a valorar són la motivació adequada pel projecte d’acolliment, l’estabilitat emocional, la capacitat educativa, la motivació compartida per tots els membres de la família, les circumstàncies socioeconòmiques i l’acceptació del seguiment i assessorament tècnic del procés.

Les persones que vulguin acollir un infant de manera temporal han d’estar en ple exercici dels seus drets civils i ser majors de 25 anys. Hi ha ajuts econòmics per a les famílies o les persones acollidores.

25 acolliments simples, 35 seguiments d’acolliments permanents, 7 seguiments d’acolliments permanents en UCAE i 21 seguiments d’acolliments de caps de setmana i vacances).

Per a més informació es pot trucar al 977240823 o enviar un correu a caf@casasantjosep.cat

El Tema de la Setmana

| 28 d’octubre de 2015

|3

XARXA SANTA TE C L A

Tipus d’acolliments • Acolliment d’urgència i diagnòstic Aquest acolliment permet que l’infant visqui amb una família mentre es realitza l’estudi sobre les circumstàncies que han aconsellat separar-lo de la família d’origen. És un tipus d’acolliment adreçat a infants de fins a sis anys.

La durada de l’acolliment serà el temps necessari per dur a terme l’estudi de la situació de l’infant i de la família d’origen. La disponibilitat de la família ha de ser molt alta i les visites dels infants amb els seus pares biològics són molt freqüents.

Quan està desemparat un infant?

D’acord amb la Llei, es consideren desemparats els infants o els adolescents que es troben en una situació de fet en què els manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la personalitat, sempre que per a llur protecció efectiva calgui aplicar una mesura que impliqui la separació del nucli familiar.

Un infant o adolescent es considera desemparat en les situacions següents: • Quan manquen les persones a les quals correspon per llei exercir les funcions de guarda, quan aquestes persones estan impossibilitades per exercir-les o quan les exerceixen amb perill greu per al menor.

• Quan s’aprecia qualsevol forma d’incompliment o d’exercici inadequat dels deures de protecció establerts per les lleis per a la guarda dels infants i adolescents, o quan manquen els elements bàsics per al desenvolupament integral de la seva personalitat.

• Quan l’infant o l’adolescent presenta signes de maltractaments físics o psíquics, d’abusos sexuals, d’explotació o d’altres tipus.

Els infants desemparats que són retirats dels seus pares han patit algunes d’aquestes realitats, i a banda del fet en si mateix pateixen també el sentiment d’abandonament i de ser separats de la seva família. L’acolliment familiar és una mesura reparadora i regeneradora per aquests infants.

• Acolliment familiar simple L’infant és acollit quan es preveu que el desemparament serà transitori i serà possible el retorn al seu entorn familiar en els 2 primers anys. Si la reintegració es considera a més llarg termini parlaríem d’acolliment familiar simple de llarga durada. La relació dels nens amb els pares anirà incrementant així que aquests puguin anar assumint el seu rol parental.

• Acolliment permanenT S’ha d’acordar si es preveu que el desemparament serà definitiu i no es considera més favorable per a l’interès de l’infant o l’adolescent l’aplicació de l’acolliment preadoptiu o quan aquest no sigui possible. L’infant pot arribar a conviure amb els acollidors fins a la majoria d’edat, però mantenint els contactes amb la seva família d’origen si es consideren positius i adients.

• Acolliment de caps de setmana i vacances És un tipus d’acolliment adreçat a infants majors de nou anys, els quals estan ingressats en centres residencials i necessiten gaudir d’un ambient familiar. L’infant conviu amb la família col·laboradora durant els caps de setmana i les vacances escolars. Aquest acolliment s’allarga el període de temps que es consideri beneficiós per a l’infant.

• Acolliment en unitats convivencials d’acció educativa (UCAE) Està adreçat a infants i adolescents tutelats, amb necessitats educatives especials, malalties cròniques i/o trastorns de conducta, i grups de germans que requereixen una atenció més especialitzada. Aquests acolliments han de poder oferir un entorn familiar en el qual un dels membres de la família tingui una titulació específica, formació i experiència per atendre les necessitats especials d’aquests infants i adolescents.

Fernando Meléndez

Però ha de ser molt dur separar-se d’un nen al qual has criat durant anys...

Has d’estar mentalitzat i, tot així, és difícil. Però quan mires els àlbums de fotos i veus com eren aquells nens quan van arribar a casa i com eren quan van marxar, tens felicitat plena, perquè part del mèrit és teu.

PRESIDENT ASSOCIACIÓ DE FAmílies ACOLlidores de tarragona i terres de l’ebre

«Amb la majoria de nens que aculls a casa teva mantens contacte durant tota la vida»

F

ernando Meléndez i la seva família sempre han acollit a casa infants en risc d’exclusió social. A banda de criar els seus tres fills biològics, la llar dels Meléndez sempre ha estat oberta a menors desemparats de totes les edats que han tingut l’oportunitat de créixer i viure durant un temps en un ambient estructurat i normalitzat. Ara fa 12 anys, juntament amb una trentena de famílies més del territori, Fernando va constituir l’Associació de Familiars

d’Acollida de Tarragona i les Terres de l’Ebre (AFATAR).

Amb ell hem parlat de la seva experiència com a família acollidora i la seva tasca altruista envers els menors d’edat que necessiten ajuda.

Com ha de ser una família per acollir infants?

Crec que qualsevol família «normal» pot acollir. T’han d’agradar els nens i tenir molt clar que ho fas per ajudar-los a ells i no pas per ajudar-te a tu mateix. No es tracta d’omplir un buit perso-

nal teu, sinó d’ajudar persones que et necessiten.

Però no ha de ser gens fàcil educar nens en risc d’exclusió social...

Cada menor té la seva motxilla i càrregues personals que l’han portat no tenir referent familiar. Cal ser molt pacient, treballar amb els tècnics, amb els pares biològics i altres famílies que fan el mateix que la teva. Però el grau de satisfacció quan veus com el nen va evolucionant és quelcom indescrip-

CENTRO MÉDICO ROMA tible. Amb els nadons petits és més fàcil, tot i que acostumen a marxar al cap de pocs temps perquè algú els adopta definitivament. Els nens de 6 o 7 anys, normalment, ja es queden amb tu fins a la majoria d’edat i passen a formar part de la teva família per sempre. Amb la majoria de nens que hem acollit mantenim contacte tota la vida i fins i tot quedem per fer regals de reis per Nadal. Puc dir amb orgull que tinc una família molt extensa.

977 23 55 77

OFTALMOLOGÍA URGENCIAS: 629 25 23 24

CERTIFICADOS MÉDICOS, PSICOTÉCNICOS CONDUCTORES Y CAZADORES

Plaza Alcalde Lloret, 1 43005 TARRAGONA

4 | Sumari i editorial

28 d’octubre de 2015 |

C L AUS D E L A SE TMANA

6

Ballesteros canvia la seva mà dreta a l’Ajuntament

12

El Palau Firal i de Congressos de TGN es reinventa

10

8

El Port de Tarragona creix durant el 2015

El cementiri, preparat per Tots Sants

14

19

Entrevista a Raffa Olivier, empresari i gelater

Entitat: Els Diables de Voramar (25 anys)

Editorial ÒLIVER MÁRQUEZ | DIRECTOR NOTÍCIESTGN

Pujol i el funeral d’Estat

Protagonistes

SÍ Vila-seca, primer municipi de Catalunya sense deutes L’Ajuntament regit per l’alcalde Josep Poblet (també president de la Diputació de Tarragona) es convertirà a finals d’aquesta setmana en el primer municipi sense deute de tot Catalunya.

En un ple municipal previst per aquest divendres, el consistori decidirà amortitzar immediatament tots els préstecs que té amb entitats bancàries. Aquest fet permetrà que l’Ajuntament, a partir d’ara, destini tots els diners de la caixa a noves inversions.

S

incerament he de dir que jo era dels que sentia una absoluta admiració pel president Jordi Pujol i per tot allò que representava. Per la seva trajectòria professional en política i pel seu llarg lideratge en la configuració de la Catalunya moderna (i també de l’Estat espanyol), el meu imaginari personal ja l’havia ubicat entre els grans personatges històrics del país, al nivell d’altres il·lustres polítics com Rovira i Virgili, Tarradellas o fins i tot Francesc Macià. Aquesta admiració va ser la que, un dia que vaig tenir l’oportunitat d’entrevistar-lo, em va empènyer a demanar-li que em firmés un llibre seu, El Llibre Roig de Jordi Pujol, un exemplar que guardo a casa meva. Fins i tot recordo la seva dedicatòria: «A l’Òliver, pel bon tracte que m’ha dispensat».

Reconec que sempre havia pensat que quan Jordi Pujol morís, Catalunya es paralitzaria de dalt a baix, que vindrien personalitats polítiques d’arreu del món (i d’Espanya) per lloar la seva figura i que milers de catalans i catalanes sortirien al carrer per acomiadar-se d’ell. En definitiva, que s’oficiaria un funeral d’Estat en tota regla. El mite, però, ha caigut abans d’hora i tot això que jo pensava que passaria no passarà.

El dia que Jordi Pujol i Soley mori, el plorarà només el seu cercle més íntim i també aquelles persones (que en deuen ser moltes) que van tenir l’oportunitat de conèixer-lo personalment. De ben segur que hi haurà també molts catalans i catalanes que, malgrat les circumstàncies que l’envolten a ell i a la seva família en els darrers temps, sabran reconèixer-li els mèrits acumulats durant la seva dilatada trajectòria al capdavant del país. Sí, hi haurà gent que el plorarà i, fins i tot, trobarem il·lustres que oportunament elogiaran les seves virtuts (com sempre passa quan algú marxa). Però ja no serà tal com jo (i molts altres catalans i catalanes) ho havíem imaginat. El funeral d’Estat de Jordi Pujol ja fa temps que es va celebrar. Ja no hi ha mite. I tant fa com acabi la investigació a la qual està sent sotmès tant ell com el seu cercle. Investigació que, per cert, la gran majoria de catalans i catalanes considerem que és necessària, fins allà on calgui.

SÍ 27 MEUR de l’Estat per a les carreteres del territori El Consell de Ministres ha aprovat destinar en els pròxims quatre anys prop de 27 milions d’euros per fer feines d’arranjament i conservació a carreteres de la demarcació (especialment a la zona compresa entre el Tarragonès, el Baix Penedès, l’Alt Camp i el Baix Camp). Les vies sotmeses a millores seran l’A-7, A-27, T-11, N-240, N-340, N-240A, N-340A i N-420A. Les obres serviran per reposar els ferms de les vies més malmeses, per netejar els vorals i elaborar estudis de sinistralitat.

Espurnes d’en mossèn Aragonès

La frase de la setmana

No val la pena de guardar-lo Nasreddín, en fer un clot, va veure una cosa que brillava. Era un tros de mirall.

L’agafa, se’l posa a l’alçada de la cara i veu un rostre.

–És comprensible que t’hagin llençat, es diu per si mateix. Una cosa així no cal guardar-la.

• • • • • • •

Coneix-te a tu mateix... i t’apressaràs a córrer.

“No hi ha cosa més difícil que conèixer-se a si mateix. No hi ha cosa més fàcil que donar consells” (Tales de Millet).

L’home ha d’aprendre a conèixer els altres per arribar a conèixer-se a un mateix.

A mesura que tenim més llum, veiem que som pitjors del que pensàvem.

Un mai no acaba de ser home.

Vist un lleó, vistos tots. Vista una ovella, vistes totes. Però vist un home, vist només un, i encara no del tot.

No et busquis tu fora de tu.

«Visca la democràcia i visca la República Catalana» CARME FORCADELL

Bernabé

Nova presidenta del Parlament de Catalunya, durant el discurs de la seva investidura

Opinió | 5

| 28 d’octubre de 2015

C L AUS D E L A SE TMANA Edita i distribueix: Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Director: Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Disseny i redacció: Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó Clara González redaccio@noticiestgn.cat

Redacció i fotografia: noticies@noticiestgn.cat 977 25 99 11

Disseny original: Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

Correcció: Carme López Imprimeix: Promicsa D.L.: T- 1062- 09 Vídeo: Tomàs Varga

Departament comercial: Manel Novella mnovella@noticiestgn.cat Joan A. Cano jcano@noticiestgn.cat Web: O.Montesó

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada: 25.000 exemplars

OP INIÓ PA U R I C OM À P ORTAVE U D’ E R C A L’ AJ U NTAM E NT DE TAR R AG ONA

Fer oposició amb responsabilitat de govern Al grup municipal d’ERC-MESMDC compartim algunes idees centrals. Més enllà dels matisos amb què cadascú de nosaltres interpreti cada situació, tenim molt clar que el nostre deute amb la ciutadania és actuar amb responsabilitat i plantejar-nos tots els problemes amb la intenció de resoldre’ls, o de contribuir a resoldre’ls, si més no, en la mesura de les nostres forces. No ens val situar-nos en la comoditat de l’oposició per bastir el discurs de l’enfadós ni, en l’extrem contrari, deixarnos portar pels esdeveniments pensant que la responsabilitat principal no és nostra.

Aquesta breu reflexió és oportuna a l’hora d’enfocar el tema dels Jocs 2017. La posició d’ERC va ser clara des del primer moment: un gran esdeveniment esportiu és tan útil com qualsevol altre instrument per transformar la ciutat si es fan les coses bé i si no s’endeuta la ciutat. Fer bé les coses hauria estat utilitzar els Jocs com argument per cohesionar la ciutat, millorar les infraestructu-

res, per connectar el territori, per dignificar l’estació de tren, per remodelar la façana marítima, per vincular-hi un projecte cultural potent, per projectar la imatge de ciutat. Malauradament, però, per raons ben diverses, entre les quals la poca visió dels responsables polítics municipals, més preocupats a fer veure que es feia que en avançar amb un rumb clar, les coses no s’han fet bé. Els Jocs han perdut ja fa temps la seva principal justificació.

Quan el juny del 2013, no estant ERC al consistori, vam adreçar una sèrie de preguntes a l’alcalde sobre el finançament privat dels jocs, l’allotjament dels participants, les inversions públiques, etc., l’alcalde es va desempallegar de nosaltres, com de qui fa nosa. Va cometre un error monumental. Li va faltar humilitat i capacitat de direcció. Era una alerta clara que no van saber captar ni ell, ni l’equip de govern, ni una oposició poc disposada a arremangar-se.

En aquest mandat la situació ha esclatat. Les inversions previstes de l’Estat espanyol han fet aigües. Dels gairebé 15 milions pressupostats s’ha passat a 3,5. No hi haurà cap nou equipament esportiu finançat per l’Estat, ni pista d’atletisme ni centre aquàtic. Si el ritme de dissolució d’expectatives d’inversió ha estat frenètic, el de patrocinis ha estat desesperadament lent. Recordem que des de l’organització s’assenya-

lava el 30 de juny del 2015 com a data crítica per haver recaptat 20 milions i avui en dia només tenim 8 milions signats. És obvi que en qualsevol consistori amb sentit de responsabilitat a aquestes altures ja s’haurien encès totes les alarmes. Per això enteníem que les iniciatives que el grup d’ERC-MES-MDC hem emprès de la mà de la CUP sempre, i d’altres grups puntualment, haurien pogut tenir èxit. Un sentit de prudència elemental en la utilització dels diners públics hauria d’haver tingut ressò en les decisions del ple. No ha estat així. L’equip de govern va malbaratar el ple extraordinari sobre els Jocs, optant per una estratègia propagandística poc aclaridora i, finalment, la proposta de consultar els ciutadans, que són qui haurà de patir un hipotètic deute generat pels Jocs, no va prosperar. És a dir, a hores d’ara la decisió de l’Ajuntament de tirar endavant els Jocs, ens agradi o no, s’ha demostrat irreversible.

Els Jocs es faran, amb unes condicions o unes altres. Si la cerimònia d’inauguració s’ha de fer en un camp de futbol, doncs en un camp de futbol; si els esportistes s’han d’allotjar en un radi de 30 quilòmetres de la ciutat, doncs s’allotjaran lluny de la ciutat; si les proves de natació s’han de fer en una piscina de 25 metres, doncs es faran en una piscina de 25 metres, de la mateixa manera que s’ha decidit substituir els partits de bàsquet habitual per 3 x 3. Ja ens han dit que els Jocs es

faran, sí o sí.

Què ens queda per intentar perquè prosperi un mínim de sentit comú? Evitar que els Jocs generin un dèficit insuportable que hipotequi els serveis socials, culturals, esportius, de suport a l’economia local... durant les pròximes dècades.

Aquest és un perill manifest que tenim l’obligació de minimitzar. Des del nostre grup municipal proposem una revisió a fons del pla operatiu, de la mateixa manera que a cop de mastegots hem hagut de reduir les inversions. Recordem que tots aquells aspectes que afecten la logística, difusió, transport, seguretat, etc. estan pressupostats en 39,5 milions d’euros. Una xifra absolutament inabastable. Considerem indispensable refer absolutament el pressupost operatiu, rebaixant-lo a 15 milions; una xifra que, per la informació que tenim, sí que considerem assequible a través del patrocini privat.

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A: LECTOR@ NOTICIESTGN.CAT (*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografia de l’autor si aquesta és facilitada.

IMATGE DE LA SETMANA

Aicat 4.746

LA CUCAFERA DE TGN VEN CASTANYES AL CARRER. Aquests dies es pot veure la Cucafera (a la cantonada entre el carrer Ramón y Cajal amb Prat de la Riba) venent castanyes a la gent del carrer. Hi ha instal·lat un photocall per a les famílies que vulguin un record amb aquest element que pertany a L’Associació de Veïns del Port. És un dels actes per recaptar fons per al 25è aniversari de la bèstia, que se celebrarà al llarg de 2016.

6 | Tarragona

28 d’octubre de 2015 |

tarragona

JUDICIAL

Continua la investigació pel cas Inipro La Guàrdia Civil deté l’exgerent de l’Institut Municipal de Serveis Socials i el deixa en llibertat hores després. Els agents, per ordre judicial, busquen proves per demostrar que l’IMMS va contractar durant anys els serveis de l’esmentada empresa de manera il·legal

L

a investigació judicial a l’Institut Municipal de Serveis Socials de Tarragona (IMMS) pel cas Inipro ha avançat aquesta setmana amb la detenció durant unes hores de l’exgerent de l’institut, Antonio Muñoz, així com l’escorcoll policial al seu domicili. Els cossos de seguretat, que ara fa un parell de setmanes van registrar les oficines de l’IMSS a la plaça Prim, busquen documentació que acrediti que l’institut, durant la gerència de Muñoz, va contractar irregularment els serveis de l’empresa Inipro, encarregada en donar servei d’assistència a l’immigrant.

Muñoz, que va ser deixat en

El consistori reconeix «errades administratives», però assegura que no es pot parlar de fets delictius llibertat al cap de poques hores i que d’aquí a poc haurà de prestar declaració davant del jutge, ha estat imputat per un presumpte cas de prevaricació, malversació de fons públics i alteració de preus en concursos i subhastes públiques. Aquest és el primer imputat en la causa.

Les pròximes setmanes, quan s’aixequi el secret de sumari, es

coneixeran la resta de persones imputades, entre les quals hi podria haver algun càrrec polític actual i anterior del consistori. Fonts consultades per Notíciestgn diuen que finalment seran entre 4 i 5 les persones imputades en el cas.

La portaveu del govern municipal, Begoña Floría, va comparèixer davant dels mitjans per reiterar l’esperit col·laborador del consistori amb la justícia, si bé va reconèixer la sorpresa de l’Ajuntament «per la detenció d’Antonio Muñoz, que des d’un primer moment s’havia posat a disposició de la justícia. Amb una citació judicial hauria estat suficient». Floría va insistir davant dels mitjans que el consistori ja va reconèixer en el seu

moment que s’havien «detectat errades administratives, però això en cap cas pot ser considerat com un delicte penal». De fet, Antonio Muñoz va dimitir del seu càrrec l’any 2013 quan

una denúncia de la CUP, que llavors no tenia representació en el ple municipal, va alertar que la contractació d’Inipro per part de l’IMSS no s’estava fent correctament.

POLÍTICA

COMERÇ

Josep Maria Bonet substitueix Gustavo Cuadrado com a home fort de Ballesteros a l’Ajuntament

Mercadona convenç el consistori per ubicar-se al Mercat Central

El cap de gabinet de l’alcaldia durant els darrers nou anys deixa el consistori per anar a l’activitat privada. El substitueix el fins ara gerent de l’Empresa Municipal de Mitjans L’actual gerent de l’Empresa Municipal de Mitjans de Comunciació, Josep Maria Bonet, serà a partir de 3 de novembre el cap del gabinet d’alcaldia i de comunicació de l’Ajuntament de Tarragona. Bonet rellevarà Gustavo Cuadrado, que aquesta setmana ha anunciat que deixa l’Ajuntament després de nou anys al costat de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros per retornar a

l’activitat privada. Hores després de fer-se públic el comiat de Cuadrado, el mateix alcalde va reunir-se amb Josep Maria Bonet per comunicar-li que ell era l’escollit per convertir-se en la seva mà dreta al consistori durant aquesta legislatura. Bonet ha estat cap de campanya del PSC en diverses eleccions municipals i és considerat un home de partit.

Josep Maria Bonet.

Espimsa proposa adjudicar el supermercat del Mercat Central a Mercadona. El dilluns d’aquesta setmana s’ha conegut l’oferta presentada per la marca valenciana per ocupar l’espai destinat al supermercat al nou Mercat Central de Tarragona. L’oferta econòmica, l’única que s’ha presentat per ocupar l’equipament, és de 6.100.000€ més IVA, que és el preu de cessió bàsic que es preveia en el plec de clàusules administratives.

Elvira Ferrando, presidenta d’Espimsa, ha manifestat que «ara es revisarà la documentació presentada i es proposarà adjudicar-ho a Mercadona; la previsió és que el dia 10 de

novembre es formalitzi la signatura oficial». Ferrando ha remarcat que «és una notícia molt positiva perquè Mercadona és una empresa consolidada, que té solvència i experiència, tal com es demanava en les bases». En aquest sentit, cal dir que Mercadona té 21 supermercats dins de mercats municipals a Catalunya. L’últim equipament d’aquestes característiques es va obrir el passat juliol al Mercat Municipal de Creixell. El supermercat ocuparà 1.947, 83 m2 a la planta semisoterrani del Mercat Central i també tindrà 300,91 m2, en planta soterrani destinat a magatzem.

| 28 d’octubre de 2015

Publicitat

|7

8

| Territori

28 d’octubre de 2015 |

TE RRITORI

ECONOMIA

2015, bon any pel Port La infraestructura portuària de Tarragona va moure 25 milions de tones de mercaderies fins al passat mes de setembre. Les exportacions han augmentat un 20,4% aquest 2015

E

l tràfic total de mercaderies del Port de Tarragona s’ha situat 24,7 milions de tones durant els nou primers mesos de l’any, xifra que suposa un augment del 7,1% respecte el mateix període de l’any anterior.

Aquesta xifra és el resultat, principalment, de l’increment del tràfic exterior al Port de Tarragona (càrrega i descàrrega de mercaderies amb origen o destinacions ports internacionals).

Comerç internacional Durant aquests nou primers mesos de l’any, el Port de Tarragona ha augmentat l’exportació de mercaderies a destinacions internacionals en un 20,4% respecte gener-setembre del 2014. Així també la descàrrega de mercaderies, procedents de països internacionals, també ha augmentat fins 16,6 milions de tones, un 6,5% més que en el mateix període de l’any anterior.

Automòbils La terminal del Port de Tarragona dedicada al tràfic de vehicles

ha manipulat 86.103 unitats, un 88% més que de gener a setembre del 2014. El moviment d’automòbils al Port segueix la tendència a l’alça dels últims mesos motivat tant per les importacions com per les exportacions. El mes de setembre ha estat especialment destacat pel que fa al moviment de vehicles amb gairebé 10.000 unitats, un 44,5% més que el mes de setembre de l’any passat.

Sector energètic El Port de Tarragona s’ha convertit en un port hub (distribuïdor) de productes refinats del petroli, com el gas-oil i altres productes petrolífers, i aquest posicionament motiva el creixement exponencial d’aquests tipus de tràfics el 2015 respecte l’any anterior. A les terminals especialitzades del Port de Tarragona atraquen grans bucs petroquímics procedents de destinacions internacionals, i des d’aquí es distribueix el producte a la resta de ports mediterranis.

Durant els nou primers mesos de l’any les terminals portuàries han manipulat 17,7 milions

C/ La Unió, 45, 1r -2a 43001 TARRAGONA Tel./Fax. 977 236 908

statecla@clinicadentalsantatecla.es

MÉS DE 25 ANYS AMB VOSTÈ

Ramón García, nou director general en funcions del Port de Tarragona

El Consell d’Administració del Port de Tarragona, en sessió ordinària, ha ratificat recentment la proposta del president Josep Andreu de nomenar a Ramón García Rodríguez com a nou director general en funcions del Port de Tarragona. Ramon Garcia substitueix a Francesc Sánchez Sánchez fins ara director general i que s’incorpora al Port de València d’on provenia en situació d’excedència. Tanmateix el Consell d’Administració, per unanimitat, ha volgut reconèixer a Francesc Sánchez els seus anys de treball, dedicació i compromís amb el desenvolupament del Port de Tarragona.

Ramón García, nascut a Alacant el 1962, és enginyer de Camins, Canals i Ports per la Escuela Técnica Superior Ingeniería de Caminos, Canales y Puertos de Valencia; MBA per la Universitat Rovira i Virgili; i Programa de Desenvolupament Directiu per l’IESE. Treballa des de l’any 1989 al Departament d’Infraestructures de l’Autoritat Portuària de Tarragona (APT), i n’ha estat director d’Infraestructures des del 2011. García és funcionari en excedència del cos d’Enginyers de Camins, Canals i Ports de l’Administració de l’Estat. Al llarg de tota la seva trajectòria professional a l’APT ha participat en el disseny, execució i desenvolupament de les principals obres que s’han dut a terme al Port de Tarragona, en les últimes dècades, com l’ampliació dels molls de la Química i d’Andalusia; la construcció de la terminal intermodal; l’electrificació i implantació del tercer fil a l’accés ferroviari del Port; la prolongació del dic de Llevant; la construcció del contradic, del pont mòbil i dels molls de Galícia, Cantàbria, Alcúdia i Navarra; la reordenació de la zona del Serrallo i la construcció de l’edifici de la llotja de pescadors.

Ramón García és una persona molt reconeguda i valorada professionalment tant a dins de l’organització de l’APT com en tota la comunitat portuària del Port de Tarragona.

de tones de productes energètics (principalment carbó, productes petrolífers, derivats i productes químics), un 10,8% més que en el mateix període de l’any anterior. Destaca el bon comportament del gas-oil (+297,8%), el petroli cru (+9,7%), la benzina (+58,4%) i altres productes petrolífers (+37%).

Pel que fa al moviment de productes químics, durant aquestos cinc mesos el Port de Tarragona ha mogut 1,6 milions tones. Els principals països de destinació de productes químics carregats al Port de Tarragona són Estats Units, Bèlgica i Ucraïna. D’altra banda, el moviment de productes siderometal·lúrgics ha augmentat un 12%.

Productes agroalimentaris El Port de Tarragona és un dels primers ports del Mediterrani en quant al tràfic de productes agroalimentaris. Fins el mes de setembre la instal·lació portuària ha mogut 3,4 milions de tones de productes agroalimentaris, un 3,9% més que en el mateix període de l’any anterior. En aquest segment destaca l’increment del tràfic de cereals (+5,2%) i de pinsos i farratges (+19,8%), impulsat per l’augment de la importació majoritàriament d’Ucraïna i Argentina. Les empreses productores de pinsos estan ubicades en el hinterland (zona d’influència) del Port de Tarragona, concretament estan ubicades a la vall

de l’Ebre i a Lleida. Anualment, pel Port de Tarragona passen més del 60% de les matèries primeres per elaborar pinsos per a la ramaderia catalana, essent el primer port de l’Estat en quant a tràfic de cereals i farines i també de pinsos i farratges.

D’altra banda, el tràfic de bestiar segueix la seva tendència a l’alça i el Port de Tarragona es posiciona com un port líder en el transport d’aquest tipus de tràfic. Fins el setembre s’han exportat 229.800 caps de bestiar des de la infraestructura portuària a països del nord d’Àfrica. Aquestes xifres representen un increment al voltant del 60% respecte gener-setembre de l’any anterior.

Tarragona

| 28 d’octubre de 2015

TARRAGONA

Fabroker.eu ajuda Samsa L

a corredoria d’assegurances de Tarragona Fabroker.eu ha fet una nova aposta en la seva expansió territorial i el pròxim mes de desembre obrirà la seva oficina a la ciutat de Reus. Entre els principals objectius hi ha ajudar Second Vrocs– Samsa Seguros. Per conèixer els nous projectes de Fabroker.eu, parlem amb el seu gerent, Jordi Ferré.

Jordi, comencem parlant d’una vella dita: Reus, París, Londres i el carrer de Monterols...

Doncs ara, amb permís, serà «Reus, París, Londres i l’assegurança que tu vols».

Pensa que nosaltres hem tingut grans marques reusenques de clients com ara Redispack, filial de Creba; SIC, de l’amic Joan Pons; Clau o Estivill Assessors, cli-

ent de més de 20 anys a casa (gràcies, Joan Maria) i que sempre hem treballat amb molta comoditat aquí. Els reusencs, siguin particulars o empreses, tenen clar el que volen. Això ho he après de les persones que et deia abans i de tants altres que em vénen al cap.

Era evident que un dia o altre arribaríeu a Reus...

En certa mesura ja fa anys que som a Reus, però diguem que ara hi serem físicament. Ja hem comprat un local que inaugurarem d’aquí a poc i no faltarà esforç, constància, dedicació i compromís ganxet perquè

tot vagi sobre rodes. Hem vingut a quedar-nos i posicionar-nos més i millor, però també per ajudar Second Vrocs, la corredoria d’assegurances del grup empresarial SAMSA. Déu vulgui que la nostra empenta serveixi perquè aquesta marca cinquantenària de Reus torni a lluir els llorers que mai hauria d’haver perdut.

La gent ha d’entendre que tot té una cara positiva i es pot evolucionar. Una marca com Samsa, que és històrica a la ciutat, ha de mantenirse dempeus i això ho farem possible a través de la branca asseguradora. Tingues en compte que una de les nostres especialitats és el sector de l’automoció amb més de trenta anys de dedicació.

Som partners asseguradors de moltes concessions com ara Audi, Fiat, Ford, Jaguar, Lancia, Land Rover, Nissan,

Toyota, Volvo o Wolkswagen, entre altres. Ara mateix estem desenvolupant un nou producte-servei totalment innovador, un gran pas endavant en la distribució de l’assegurança de cotxe. CAR SERVICE PACK: Cuidem del teu cotxe i de la teva assegurança.

Encetem ja el compte enrere, doncs?

I tant, ja el podeu posar en marxa perquè falta ben poc.

Aprofito des d’aquí per enviar una salutació carinyosa a tots els asseguradors reusencs i per convidar totes les reusenques i reusencs que se sumin a la nostra gran família de Fabroker.eu.

I poso a la seva disposició, i a la de tots els al·ludits, que no són pocs, el meu correu personal. jordi@fabroker.eu

|9

10 | Tots Sants

28 d’octubre de 2015 |

tots sants

TOTs SANTS

Un cementiri millor El cementiri de Tarragona llueix en tot el seu esplendor per Tots Sants, però al llarg dels darrers anys ha estat objecte de continues millores que el converteixen en un equipament de primer nivell

HORARIS PER TOTs SANTS 2015 Fins al dia 1 de novembre, obert de 9 h a 19 h Dia 2 de novembre, obert de 9 h a 14 h Entrada pel Camí del Llorito

T

ots Sants (1 de novembre) i els dies previs són els dies de màxima afluència de gent al cementiri de Tarragona, un equipament que data de l’any 1808 i que en els darrers anys ha estat en constant procés de transformació i millora per adaptarse a les necessitats de la societat tarragonina moderna.

Com cada any per aquestes dates, el cementiri incrementa l’horari d’atenció al públic (obert ininterrompudament de 9 h a 19 h) i adapta el seu funcionament als centenars de persones i famílies que s’hi apropen per retre homenatge als seus difunts. Així, els dies 31 d’octubre, 1 i 2 de novembre l’entrada al recinte es farà a través de la porta del Camí del Llorito (davant del

pàrquing de la rotonda) i els ajuntaments ampliarà els horaris de la línia 6.

Aquestes mesures, però, són puntuals per a la celebració de Tots Sants. Al llarg de tot l’any el cementiri és objecte d’importants tasques de conservació i manteniment (neteja, jardineria, etc.) que, acompanyades de les actuacions que s’han desenvolupat en els darrers anys, converteixen el cementiri de Tarragona en una instal·lació de primer nivell. Ignasi Puig, conseller delegat de Gecemta (empresa encarregada de la gestió del cementiri) ens explica que durant la darrera dècada «l’equipament ha estat contínuament sotmès a accions de millora i remodelació. Així, per exemple, s’ha arranjat la

En els darrers anys el cementiri ha millorat accessos, ha obert una oficina de gestió i atenció, ha rehabilitat l’església i ha restaurat terrats, panteons, la façana i la tanca perimetral tanca perimetral del cementiri (tant per la part interna com externa), s’ha restaurat la façana principal, s’han ubicat les

oficines de gestió i atenció a les instal·lacions del cementiri (abans estaven en un altre edifici), s’han rehabilitat els terrats de les diferents construccions i sepultures, s’han restaurat panteons sense propietat assignada i, aquest 2015, s’ha arranjat la cúpula de l’església, entre altres actuacions. En definitiva, tot un seguit de millores que eren necessàries i que contribueixen a fer que la ciutat de Tarragona disposi d’un equipament d’acord amb la seva importància i dimensió».

El cementiri de Tarragona, que és propietat de la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, té actualment una disponibilitat de més de 800 sepultures buides. Fet que, segons Ignasi Puig, «garanteix un flux correcte de nous enterraments, com a

mínim, durant els pròxims tres anys». Actualment Gecemta disposa d’una plantilla de set persones al cementiri de Tarragona (quatre enterradors i tres persones d’administració) que tenen cura del funcionament diari de l’equipament i d’atendre les necessitats de les famílies tarragonines.

Aquest Tots Sants, l’Arquebisbat de Tarragona celebrarà la missa del dia 2 de novembre a les 19.30 hores a la Catedral, oficiada per l’arquebisbe Jaume Pujol. Així mateix a la capella del cementiri de Tarragona se celebrarà el Sant Rosari del dia 1 de novembre a les 16 h. El dia 2 de novembre s’oficiaran misses a les 8 h, les 10 h i a les 12 h del dilluns, diada dels fidels difunts, a càrrec de mossèn Joan Aragonès.

Tots Sants | 11

| 28 d’octubre de 2015

tots sants

Joan Aragonès mossèn

«Morir és més suportable que tenir por de morir» àmplia d’aquest pas inevitable.

J

oan Aragonès ha celebrat durant 55 anys de manera ininterrompuda la missa de difunts al cementiri de Tarragona.

Aquesta llarga experiència i el seu coneixement sobre la manera com s’afronta la mort en altres religions li permet tenir una visió molt

La mort, a la nostra societat, no s’escapa del vessant consumista en el sentit que els tràmits per donar sepultura a una persona poden representar una despesa important. Com valora aquest fet?

solemnitat i ostentació. «De quina religió era?», pregunta als veïns. «De cap, era agnòstic», li responen. «Això sí que no ho entenc», afegeix el monjo: «mudar-se tant per no anar enlloc!» La mort només es pot celebrar quan hi ha esperança. No es pot celebrar el dubte. I menys el buit, el no-res.

La litúrgia fúnebre –religiosa o laica– sempre manifesta un reconeixement d’estima al difunt i als seus familiars però pot anar acompanyada d’una ostentació i d’una opulència que desvirtuen la seva naturalesa. Diu una dita dels Pares del Desert (col·lecció de contes i dites dels antics monjos egipcis) que en certa ocasió un monjo que anava de viatge arribà a un poble mentre se celebrava un funeral amb molta

Quin sentit té per a l’Església la celebració de Tots Sants?

La festa de Tots Sants sol recordar tots els sants anònims, ja que si bé tots els canonitzats són sants no tots els sants estan canonitzats. De tota manera, com totes les festes dedicades als sants, no té per centre els homes ni ells en són els primers protagonistes. Gira al voltant de l’amor

de Déu i no pas de les virtuts, mèrits o excel·lència dels homes. Proclama l’amor de Déu que s’estén tots els pobles i a tots els temps.

Què representa celebrar la missa de difunts a la capella del cementiri durant tants anys?

Després de fer-ho durant 55 anys sense excepció em diu una cosa ben clara: que sóc vell! Però no voldria pas ser antic. Estic «en temps de descompte» o «en temps afegit», però no pas «en capella» de la mort. Morir és més suportable que tenir por de morir, perquè qui té por mor mil vegades.

També aquí poden aplicar-se aquelles paraules: «La mort trucà a la porta. la fe va anar a obrir... i no hi havia ningú!

El Consell d’Administració de l’Empresa Mixta de Serveis Fúnebres Municipals de Tarragona, SA

Us convida a la misa que celebrarà l’excel·lentíssim i reverendíssim Jaume Pujol Balcells, arquebisbe de Tarragona, el dia 2 de novembre de dos mil quinze, a dos quarts de vuit de la tarda, a la Santa Església Catedral metropolitana i primada de Tarragona, en sufragi dels fidels difunts tarragonins morts des del primer de novembre de dos mil catorze.

Tarragona, 28 d’octubre de 2015

12 | Territori

28 d’octubre de 2015 |

te rritori

promoció econòmica

El Palau Firal i de Congressos es reinventa L’equipament, consolidat en la celebració de reunions i convencions professionals, aposta també per establir-se com a espai de referència en programació cultural i d’espectacles de primer nivell

E

l Palau Firal i de Congressos de Tarragona, concebut originàriament i consolidat com a equipament per a la celebració de reunions, convencions i de fires professionals dins de la trama urbana de Tarragona, fa un pas endavant cap a un ús més extensiu de les seves instal·lacions per part de la ciutadania. Des de fa un parell d’anys l’equip de professionals que treballa en la dinamització de l’espai ofereix el recinte a operadors i programadors d’espectacles de primer nivell (catalans, espanyols i internacionals) per tal que el Palau esdevingui també un referent dins de l’àmbit cultural a la demarcació. L’objectiu d’aquesta nova línia d’actuació és doble: per un costat, ampliar l’ocupació de la sala August (l’auditori cobert més gran de la ciutat) i les altres sales al llarg de tot l’any i, per l’altre, apropar les excel·lents instal·lacions del Palau a la societat tarragonina amb la programació regular d’esdeveniments d’interès general i oberts al públic.

El Ballet de Moscou, Estopa, el Dúo Dinámico, The Hole.... espectacles i artistes que triomfen a nacionalment i internacionalment i que, de la mà del Palau Firal i de Congressos, la ciutadania de Tarragona i les seves comarques ha pogut gaudir en directe. Pas a pas, el Palau comença a convertir-se en referent d’espectacles de primer nivell per als habitants del territori. Una realitat buscada per la gerència de l’equipament (gestionat per l’Empresa Municipal de Desenvopament Econòmic-EMDE), que està oferint les seves instal·lacions als

Un dels objectius estratègics del Palau és donar-se a conèixer entre la ciutadania com a equipament que acull concerts i espectacles de qualitat al llarg de tot l’any

principals programadors i operadors d’espectacles del panorama nacional i internacional.

L’auditori August és l’auditori cobert amb més capacitat de la ciutat de Tarragona (1.145 persones) i ofereix àmplies possibilitats per a espectacles de format mitjà. Les seves dimensions, l’escenari, la bona acústica i el fet que estigui ubicat al centre de Tarragona converteixen l’espai estrella del Palau en un bona carta de presentació a l’hora de donar a conèixer el conjunt de l’equipament, que inclou sales de totes les mides per a diferents tipus d’actes públics i privats, espais tancats per a banquets i celebracions i zones obertes i diàfanes per a fires i mostres.

Jordi Dies, gerent de l’Empresa Municipal de Desenvopament Econòmic (EMDE), destaca que els trets diferencials del Palau envers equipaments d’altres ciutats, a banda de les seves instal·lacions, «són, per una banda, el fet que l’equipament estigui al centre de la ciutat. La seva bona ubicació, proximitat amb hotels i amb l’estació és un atractiu per a aquell client que vulgui organitzar un con-

El Palau de Fires i Congressos de Tarragona acull al llarg de l’any nombrosos espectacles i concerts oberts al públic de les comarques de Tarragona. A la imatge, un moment de l’assaig del Ballet de Moscou al recinte tarragoní.

Territori | 13

| 28 d’octubre de 2015

TE RRITORI

grés, convenció o fira. D’altra banda hi ha la formació específica de tot el personal que treballa al Palau. Són professionals que faciliten molt l’organització de qualsevol tipus d’esdeveniment». Aquests punts forts del Palau cal afegir-los als atractius de la ciutat en gastronomia, patrimoni, clima... fet que converteix el Palau en un pol important de projecció de la ciutat en l’àmbit nacional i internacional. Dies apunta que «després d’uns anys de recessió i de contenció pressupostària –sempre recordant que el Palau està gestionat per una empresa 100% pública i titularitat de l’Ajuntament-–, el 2014 ja vam aconseguir millorar els nostres ingressos amb relació a exercicis anteriors, tendència que confiem a mantenir en el futur».

Diversificació La millora dels resultats econòmics del Palau responen, per un costat, a la reactivació general

El Palau disposa de l’auditori August, la sala de butaques amb més capacitat de la ciutat de Tarragona (1.200 seients), ideal per a grans congressos i concerts i espectacles de format mitjà. A dalt, altres espais del Palau que poden ser destinats a fires, workshops, seminaris i celebracions de gales, festes i banquets privats.

del sector de congressos i convencions empresarials (el Palau és referent català, per exemple, en congressos de l’àmbit sanitari) i, per l’altra banda, a una diversificació més gran de l’activitat que té lloc als diferents espais de l’equipament. Dies re-

corda que «hem establert línies de treball per dotar el Palau de programació cultural estable, com ara un circuit de monòlegs, i també hem potenciat l’oferiment d’espectacles com a complement a l’oferta que existeix als teatres i a altres espais

de la ciutat. L’acceptació del públic als esdeveniments que estem fent és molt alta». Alhora s’està potenciant el Palau com a lloc per celebrar gales, actes privats d’empreses, convencions, seminaris... tot un seguit d’actuacions que comencen a

donar el seu fruit. També s’està intensificant l’ús de l’espai Firal (davant de l’Estació de Renfe), on per exemple durant el darrer Tàrraco Viva es va exposar tot un mes l’espectacular temple de l’Ara Pacis, amb una gran afluència de públic.

A banda de la recerca de nous clients, fet que és més difícil que no pas el de mantenir els ja existents (el grau de fidelització al Palau és molt alt), un dels grans reptes de l’equipament és donar-se a conèixer com a espai obert a la ciutadania de l’entorn. En aquest sentit, la programació regular d’esdeveniments culturals està ajudant molt a difondre la marca El Palau.

En l’actualitat al Palau de Congressos treballen un total de deu professionals que s’encarreguen de la gestió, comercialització, l’administració i l’organització de tots els esdeveniments que acull al llarg de tot l’any. Per a més informació del Palau es pot visitar el web www.palaucongrestgna.com

14 | Entrevista

28 d’octubre de 2015 |

GE NT D E C ASA

Raffa Olivier GELADER I EMPRESARI

«Fa 60 anys llepar un gelat en públic estava mal vist» Òliver Márquez, Tarragona

R

affa Olivier i Olivier (Tarragona, 1965) és la tercera generació d’una família de gelaters del nord d’Itàlia que, per sort per als amants de les postres fredes, va decidir establir-se fa unes quantes dècades a la nostra ciutat. Ara fa uns 25 anys va decidir donar continuïtat al negoci que el seu pare va posar en marxa un bon dia al local de la Rambla Nova, a prop del Balcó del Mediterrani. Des d’aleshores, ha compaginat la seva vocació pel negoci familiar amb el seu amor pels esports de muntanya (especialment l’esquí), malgrat que reconeix que no hi ha res com la costa tarragonina per viure-hi.

Els teus dos cognoms són Olivier?

Sí (riu). Provinc d’un petit poble de 400 habitants del nord d’Itàlia (Longarone) on només hi havia dos o tres cognoms.

Els meus pares tenien el mateix cognom i per això em dic Raffa Olivier i Olivier. Parlem d’una zona que va quedar molt afectada per la Segona Guerra Mundial i els meus pares es van veure obligats a traslladar-se a Algèria, on el meu pare va treballar amb un cosí seu de manobre. Però llavors van enxampar de ple la revolució en aquell país i van haver d’emigrar novament, aquesta vegada a Espanya. El meu

pare tenia un tiet que havia obert una gelateria italiana a Pamplona... Eren els anys 40 i allà va anar el meu pare, el seu germà i la meva mare. De la mà del seu tiet, els dos Olivier van aprendre l’ofici de gelater artesà i, quan van considerar que era el moment de fer un pas endavant, van decidir traslladar-se a Catalunya, en part per no fer-li la competència al tiet i buscant un clima més càlid, i van muntar dues geladeries italianes. El meu pare a Tarragona i el seu germà, a Sitges.

Llavors tu vas néixer a Tarragona.

Sí, però tinc la nacionalitat italiana. De fet el meu DNI espanyol és de nacionalitat estrangera. No vol dir res, però això, per exemple, em va evitar haver de fer la «mili» com a ciutadà espanyol.

El teu pare va ser pioner a Tarragona?

Ja existien gelats a la ciutat, tot i que no eren italians. El meu pare comenta que hi havia un establiment «jijonenco» que venia polos, però no hi havia gelats italians servits en galeta. De fet, el meu pare, com a anècdota, diu que en aquella època a Tarragona, als anys 50, això de llepar el gelat en públic sobtava molt i no estava ben vist. És per això que molta gent es menjava els gelats d’amagat o tapant-se la cara. Algun amic li va arribar a dir al meu pare que això dels gelats italians no tindria

«Entrar en política? No m’ho han ofert mai.

Però crec que els de la nostra generació hem d’agafar ja el testimoni i donar una nova empenta a la ciutat de Tarragona» èxit... i mira si hi ha geladeries italianes ara a tot arreu.

I tota la teva vida professional ha estat vinculada a la geladeria del teu pare?

No, jo vaig tenir l’oportunitat d’estudiar a l’INEF (Institut Nacional d’Educació Física).

Sempre he estat un apassionat de l’esport i, especialment, de la muntanya i de l’esquí. M’hi vaig dedicar força anys a l’esquí i a fer de monitor els hiverns a la Vall d’Aran. Llavors va arribar un moment de la meva vida en què vaig decidir fer-me càrrec del negoci familiar que el meu pare havia aixecat amb grans esforços.

L’esport i l’esquí ha continuat tenint un paper cabdal a la meva vida, però més com a passió que com a professió. Ho vaig agafar amb molta il·lusió.

Fins i tot vaig fer un màster en recursos humans i un altre en gestió a la URV per poder tirar

Raffa Olivier, fotografiat al seu nou establiment a la plaça Verdaguer de TGN. / Cedida

endavant el negoci fins ara.

I ara teniu una petita cadena de geladeries a la ciutat.

Jo en tinc tres i el conjunt de la família en tenim cinc.

Els teus germans també tenen geladeries?

Sí, jo tinc dos germans que també s’hi dediquen. Vam començar plegats, però aviat vam veure que teníem visions diferents del projecte i, abans d’arribar a una batalla fratricida, vam decidir intelligentment cadascú fer el seu camí i la seva estratègia de mercat. Potencialment els tres germans ens complementàvem bé, ja que a un li agradava més la producció, a l’altre la gestió administrativa i a mi les relacions públiques i la venda... però no hauria funcionat. Quant a llibertat professional i personal, però, crec que tots tres estem més tranquils d’aquesta manera.

El negoci dels gelats ha de ser força complicat, oi?

Doncs sí. Pensa que hi ha moltes geladeries a totes les poblacions, però a més hi ha les grans marques que vénen gelats a supermercats, bars i fins i tot benzineres. Pots trobar gelats a tot arreu i, a més a més, tenim el problema de la temporalitat. A l’estiu es consumeixen gelats a les terrasses i al carrer, però a l’hivern això no existeix.

I què fas?

Intentes buscar el teu nínxol diferencial. La clau és buscar la naturalitat en els teus productes i en la matèria primera i, sobretot, aconseguir que els processos d’elaboració siguin els mínims possibles. Els teus gelats, al contrari del que passa amb els productes envasats i de grans superfícies, han de ser naturals al màxim. És clar que apliquem tota la tecnologia i les garanties sanitàries existents en el món de la producció de gelats, però és ben cert que jo intento mantenir les receptes i les tècniques que

Entrevista | 15

| 28 d’octubre de 2015

GE NT D E C ASA

Tothom menga pels ulls i s’ha de cuidar l’estètica. No només del gelat, sinó de l’ambient de l’establiment, dels aparadors i de tota la posada en escena en general.

em van ensenyar el seu pare i el seu tiet fa dècades.

I tu fas els gelats?

Sí. Nosaltres produïm els nostres gelats i jo, personalment, sempre m’encarrego de fer el de crema torrada, que me’l va ensenyar el meu pare.

L’estiu està clar a l’hora de vendre gelats. I l’hivern?

Hi ha països d’Europa que mengen gelats tot l’any, com un aliment més. Però aquí la cultura del gelat va associada als mesos de calor i a una forma de refrescar-se. El meu pare obria a finals de març i tancava per Tots Sants. Ara això s’ha allargat. En això he de dir que el paper de les grans marques i grans superfícies ha

ajudat a promocionar el món del gelat. Per tant, no tot és negatiu quan parlem de la competència. Ens hem d’espavilar.

Per això ara, a banda de gelats, oferim cafè, brioixeria i altres complements.

El gelat és gastronomia, però també té un component artístic...

I pel que fa als sabors, també s’ha d’innovar?

Cada any en crees algun de nou com a eina de màrqueting per acabar venent els de sempre: xocolata, xocolata negra, vainilla i sorbet de llimona.

Aquí també l’avellana... Sí que és cert que alguns de nous apareixen per quedar-se, com ara el Kinder Bueno, el Mojito, el Raffaello... te’ls inventes, tenen certa acceptació i els mantens.

Però la majoria només surten una temporada.

Tu has seguit el negoci del teu pare. Els teus fills faran el mateix?

Tinc dos fills. Una noia de 18 anys i un noi de 20. Jo sempre

els dic que facin a la vida allò que considerin oportú i que, després, la vida ja els posarà al seu lloc. A Raffa Gelati estem fent el nostre recorregut, no l’estem fent pas per a ells.

Intentaré no deixar-los gaires deutes (somriu) perquè tinguin les mans lliures per fer allò que els vingui més gust.

Tu ets una persona emprenedora i coneguda a Tarragona.

Alguna vegada t’han ofert entrar en política?

No, però sincerament crec que els que estem en aquesta generació de 40 i 50 anys, sigui des de la política o des de l’àmbit personal, hem d’agafar el testimoni dels que es van jubilant per donar una nova empenta a la ciutat. Crec que estem una mica acomodats i adormits. I aquest és un projecte personal que tinc. El de posar el meu granet de sorra perquè la ciutat estigui més viva i evolucioni.

16 | Salut

28 d’octubre de 2015 |

SAL UT

XARXA DE SANTA TECLA

L’Hospital del Vendrell, al servei de la investigació oftalmològica La Unitat d’Oftalmologia del centre realitza dos imporants estudis sobre la incidència de la Síndrome d’Iris Flàccid Intraoperatori (IFIS) en pacients medicats amb antihipertensius i bloquejants adrenèrgics Què és l’IFIS?

L’existència de la síndrome IFIS representa una dificultat afegida en les intervencions de cataractes, les més habituals en oftalmologia

La Síndrome IFIS és un conjunt d’alteracions de l’iris que es presenten només durant l’extracció de la cataracta en certs pacients que prenen o han pres tamsulosina o altres medicaments de la mateixa família farmacològica. Com a conseqüència es dificulten aquesta intervenció i poden produir-se complicacions.

L’IFIS s’associa principalment amb la presa de blocants uroselectius que actuen relaxant la vesícula i el múscul llis prostàtic.

Aquests fàrmacs són prescrits àmpliament per als símptomes urinaris associats amb la hiperplàsia benigna de pròstata.

L

’equip de professionals de la Unitat d’Oftalmologia de l’Hospital del Vendrell han aprofitat l’alta activitat del servei per investigar al voltant de la Síndrome d’Iris Flàccid Intraoperatori (IFIS), una patologia que sorgeix durant la intervenció quirúrgica de cataractes i que s’associa a pacients que, per diverses raons de salut, han pres o estan prenent fàrmacs contra les malalties prostàtiques o antihipertensius.

L’aparició d’aquesta síndrome representa una dificultat afegida en l’operació de cataractes, fins i tot pot arribar a l’extrem de produir alguna complicació. És per aquest motiu que l’equip d’oftalmologia liderat pel Dr. José Luis Cuadrado ha volgut aprofundir en la relació existent entre el consum d’aquests fàrmacs i l’aparició de l’IFIS a través de l’estudi de més de 4.000 intervencions de cataractes practicades a l’hospital durant els darrers anys.

Des que l’any 2005 els doctors Chang i Campbell descrivissin en un destacat article científic la Síndrome d’Iris Flàcid Intra-

Integrants de la Unitat d’Oftalmologia de l’Hospital del Vendrell, liderada pel Doctor José Luis Cuadrado. / Cedida

operatori (acrònim d’IFIS, de l’anglès «Intraoperative Floppy Iris Syndrome»), en pacients intervinguts de cataractes que seguien tractament amb blocadors adrenèrgics, l’interès per aquest tema ha anat en augment.

La transcendència ve marcada per diversos fets: l’aparició d’aquesta síndrome significa un augment en la dificultat de la intervenció de cataractes (operació més freqüent en Oftalmologia), així com de la probabilitat d’aparició de complicacions i, per tant, compromet la millora visual pretesa per al pacient.

És per això que el doctor José Luis Cuadrado –cap del Servei d’Oftalmologia de l’Hospital del Vendrell– ha dirigit dos estudis epidemiològics, substrat de dues tesis doctorals, per tal d’estimar la incidència de l’IFIS en pacients en tractament amb fàrmacs com tamsulosina, alfuzosina, terazosina (medicaments usats en patologia prostàtica) i doxazosina (fàrmac antihipertensiu) i establir així una possible relació de la síndrome amb la dosi i la durada del tractament, així com amb altres antecedents mèdics i farmacològics. Els estudis preteni-

en, a més a més, descriure l’associació de l’IFIS amb l’examen oftalmològic preoperatori i postoperatori d’aquests pacients i, així mateix, investigar les possibles complicacions quirúrgiques relacionades.

El primer treball va ser presentat per la doctora Sonia Delgado a la Universitat de València el març del 2013, i va obtenir la màxima qualificació d’Excel·lent Cum Laude. En aquesta anàlisi es van estudiar 1.637 intervencions quirúrgiques de cataracta. Del total de la mostra, 242 ulls (és la mostra més gran publicada fins avui a tot el món)

complien criteris d’inclusió; d’aquest, el 48% van presentar la síndrome.

El segon treball va ser presentat per la doctora Beatriz Valero a la Universitat Autònoma de Madrid el setembre del 2015, també amb la qualificació d’Excel·lent Cum Laude. En aquest segon estudi es van analitzar 3.053 intervencions quirúrgiques de cataracta. Del total de la mostra, 103 ulls (és la mostra més gran que inclou dones publicada fins avui a tot el món) complien criteris d’estudi; d’aquests, el 20,4% van presentar la síndrome.

Els resultats d’aquests estudis i la seva publicació atorgaran als oftalmòlegs un major coneixement de les especificitats d’aquests pacients, així com el coneixement per prevenir i evitar l’aparició de complicacions que puguin malmetre les intervencions de cataractes.

Salut | 17

| 28 d’octubre de 2015

SaL UT

INSTITUT CATALÀ DE LA SALUT (ICS)

El Joan XXIII reordena l’àrea d’Urgències per completar la segona fase de les obres Les zones d’urgències pediàtriques i de malalts de més complexitat es reubiquen dins del servei amb l’objectiu de tenir la remodelació totalment acabada l’estiu vinent

A

finals d’abril, van començar les obres d’ampliació i reforma corresponents a la segona i última fase (la primera es va completar el 2010) de l’àrea d’Urgències de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, amb una dotació econòmica en obra civil per part del CatSalut de 2.160.000 euros. L’actuació comprèn la reforma de 1.595 m2, diferenciada en dues etapes, i servirà per adequar l’espai d’atenció als malalts de major complexitat (els nivells I, II i III) i l’àrea d’observació. S’actuarà en 21 boxs d’urgències, 10 boxs d’observació, 1 sala d’espera, 2 boxs de crítics –un dels quals per a politraumàtics-, 1 zona de radiologia i la reubicació del tercer quiròfan de cirurgia major ambulatòria (CMA).

També es remodelaran les zones d’administració i els magatzems.

Durant la primera etapa, que ja s’ha completat, s’han adequat les noves sales de radiologia i els espais provisionals per a urgències pediàtriques.

Amb la segona fase s’aborda la remodelació de la part més antiga de les urgències i es completarà la totalitat del projecte iniciat el passat mes d’abril

L’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona es troba en plena fase de renovació i ampliació del servei d’urgències.

Durant la segona etapa, que va començar fa dos caps de setmana i acabarà l’estiu vinent, l’activitat del Servei es concentra íntegrament a la part nova d’urgències inaugurada el 2010, on s’atenen els nivells IV i V -més banals- i les urgències

pediàtriques, i ara també els nivells I, II i III. Mentrestant, es realitzarà la reforma de la part vella.

Amb aquesta actuació, s’aborda la remodelació de la part més antiga d’Urgències i es completa tot el projecte. Es

guanyarà tant en confortabilitat com en qualitat assistencial i es renovaran equipaments i s’ampliaran alguns espais d’assistència, passant per exemple d’un a quatre boxs per atendre els malalts crítics i dos boxs nous per a aquells pacients

que requereixin aïllament.

La direcció de l’hospital demana comprensió i col·laboració a la ciutadania mentre durin les obres per les molèsties que puguin ocasionar, però posa de manifest que el resultat final serà un guany molt important per als usuaris, els treballadors, la ciutat i el territori de referència. També recorda que per a les urgències menys complexes, la ciutadania té al seu abast l’assistència urgent que es dóna en els centres d’atenció primària del territori, tot i que l’Hospital Joan XXIII seguirà atenent tothom que arribi a Urgències com fins ara.

18 | Territori

28 d’octubre de 2015 |

Te rritori

Altafulla ultima els detalls per acollir la I Cursa de Tardor 2015 Tindrà lloc el pròxim diumenge 1 de novembre amb sortida des del Castell

L

a primera edició de la Cursa de Tardor, organitzada per la regidoria d’Esports de l’Ajuntament d’Altafulla, els Atletes d’Altafulla i Altafulla Bloc, tindrà lloc el pròxim diumenge 1 de novembre.

La cursa té un recorregut «molt interessant», segons l’organització, ja que combina l’espai protegit de la desembocadura del riu Gaià amb tot el mapa de camins de la plana del Baix Gaià i els corriols de la muntanya de Sant Antoni d’Altafulla.

D’aquesta manera, conforma una de les curses amb el recorregut «més atractiu» que es pot trobar a la demarcació de Tarragona, ja que un 90% de la prova transcorre per camins de terra, molt assequibles a tots els nivells dels corredors, i amb un

Imatge de la samarreta de la cursa d’Altafulla./Cedida

darrer tram d’un quilòmetre i mig més exigent pels qui tenen una experiència més llarga.

El recorregut, de deu quilòmetres, s’iniciarà a les deu del matí des del Castell d’Altafulla, i anirà fins al riu Gaià. Passarà pel camí de Cametes fins a la llera del riu Gaià, a la desembocadura, i pujarà en direcció cap a Ferran per tal de travessar l’autopista AP-7 i finalitzar a la muntanya de l’Ermita de Sant Antoni. La cursa compta amb cronometratge amb dorsal xip.

Les persones interessades a participar-hi encara s’hi poden inscriure fins al divendres 30 d’octubre.. Ho poden fer de manera presencial a la Gelateria La Perla d’Altafulla, a Boom Esport de Torredembarra, i a Bikila de Tarragona; o a través d’internet a www.athleticevents.net. Les inscripcions es tancaran en els

Les inscripcions es tancaran el 30 d’octubre o quan s’arribi als 250 participants 250 participants i el recorregut combina l’espai protegit del riu Gaià i el mapa de camins i corriols de la zona Altafulla es prepara per rebre una nova cursa atlètica.

El preu per participar-hi és de 12 euros. Els participants rebran una bossa i una samarreta commemoratives, servei d’avituallament, i gaudiran d’una botifarrada en finalitzar la competició. A hores d’ara, ja hi ha més d’un centenar d’inscrits.

II Jornada d’actualització mèdica d’atenció primària, urgències i medicina interna al Baix Penedès Organitzada per l’Hospital del Vendrell i la Xarxa de Santa Tecla, aplegarà professionals de tot Catalunya el pròxim 3 de novembre

P

rofessionals sanitaris de tot Catalunya s’aplegaran el pròxim 3 de novembre a l’Hospital del Vendrell per participar en la II Jornada d’actualització mèdica d’atenció primària, urgències i medicina interna al Baix Penedès, organitzada pels serveis de Medicina Interna de l’Hospital del Vendrell i la Xarxa de Santa Tecla.

La trobada professional, que es desenvoluparà a la sala d’actes Ernest Lluch del centre hospitalari penedesenc, inclourà ponències de prestigi de professionals de la mateixa Xarxa de Santa Tecla,

de l’Hospital Joan XXIII, de l’Hospital Clínic de Barcelona, de l’Hospital Sant Joan de Reus i de la Vall d’Hebron. Les inscripcions són gratuïtes, però les places són limitades.

La jornada es desenvoluparà el dimarts 3 de novembre i s’inaugurarà amb una conferència magistral a càrrec del Dr. Carles Pigrau, cap de Servei de Malalties Infeccioses de l’Hospital Universitari de la Vall d’Hebron. La trobada professional s’estructurà a partir de taules rodones formades per experts de diversos centres de referència de Catalunya i que debatran

sobre la malaltia pulmonar obstructiva crònica i els seus tractaments, la Diabetis Mellitus Tipus 2 i sobre l’VIH. La cloenda de la jornada anirà a càrrec de la doctora Laura Noblia, cap clínic del Servei de Medicina Interna de l’Hospital del Vendrell i del doctor David Riesco, coordinador de la jornada.

Les inscripcions són gratuïtes, però les places són limitades.

Per a inscriure’s o demanar més informació cal trucar a l’Hospital del Vendrell, al telèfon 977257906 o bé enviar un mail a la següent adreça: admdirhen@xarxatecla.cat

Imatge dels professionals de l’Hospital del Vendrell encarregats de l’organització de la jornada del pròxim 3 de novembre. D’esquerra a dreta: el Dr. Riesco (coordinador de les jornades), la Dra. Noblia, cap clínic de Medicina Interna, i el Dr. Sarrà, cap de Servei d’Urgències. / Cedida.

19 | Societat

28 d’octubre de 2015 |

E NTITATS

Els Diables del mar La Colla de Diables Voramar i Víbria de Tarragona finalitza els actes de celebració dels seus 25 anys de vida

L

a Colla de Diables Voramar del Serrallo ha celebrat el seu quart de segle amb diversos actes. Els més destacats, una exposició fotogràfica amb què han repassat la història de l’entitat centrada en les persones que hi han passat i les que la conformen actualment, i una mostra de 25 ceptrots, entre els quals el de l’Arboç, un element centenari que no surt mai de la seva població però que es va poder veure a l’Antiga Audiència per Santa Tecla. Un sopar entre els membres de la colla posarà punt final a la celebració. Parlem amb Rafel Lluís, membre fundador i president durant 18 anys de l’entitat, i Ricard Virgili, president actual.

L’any 1989 un grup de serrallencs va pensar que els joves timbalers del barri que cada any acompanyaven la processó de la Mare de Déu del Carme bé podrien organitzar-se per normalitzar les seves sortides i actuacions. Era una època de ressorgir de les colles de diables arreu de Catalunya, i Tarragona no era menys. Apadrinats pel Ball de Diables de Valls, una entitat ja veterana, l’any 1990 naixia la Colla de Diables Voramar del Serrallo que, tot i que al

començament estava integrada principalment per gent del barri, ben aviat es va obrir a tota la ciutat, sense perdre l’esperit amb què havia nascut i que la diferenciava de la resta de colles: la seva vinculació amb el mar. «Volíem alguna cosa que ens identifiqués, i vam optar per allò que defineix el nostre barri: el mar», explica en Rafel.

El vestuari original (dissenyat per Manel Albiol i Jordi Assamà) reflecteix aquesta vinculació amb els símbols d’un peix o d’un cordó mariner, sinó també en la seva aparença: les jaquetes estan inspirades en els impermeables dels mariners i confeccionades amb la tela que s’usava per fer la vela dels vaixells.

«Molts dels vestits que es van fer fa 25 anys encara els usem en les sortides», explica en Ricard, «malauradament els nous no els podem fer així perquè aquesta tela ja no es fa. Ara els que conservem ens els arreglen unes cosidores de Conesa».

Passat i present La posada en escena oficial de la colla va ser el dia 23 de juny de 1990; aquell any van començar a fer les seves primeres sortides i van participar com a colla convidada al Seguici de la ciutat i també al correfoc.

En Ricard i en Rafel formen part de la colla des dels seus inicis i han viscut totes les seves èpoques, les bones i les no tan bones, amb algun accident inclòs, com el que va patir en Lluís l’any 2008 que li va provocar importants cremades a tot el cos i el va mantenir apartat de l’activitat molts mesos. Foto superior: Laia Teuler. Foto inferior: Tomàs Varga.

El protocol de la festa no els permetia participar en el Seguici com a colla de diables, per això «vam decidir crear un element que ens permetés fer-ho». Així va néixer la Víbria, l’únic element no recuperat del Seguici popular sinó creat de nou, inspirat en els capitells de la catedral de Tarragona. «Molta gent no sap que inicialment la Víbria tenia cap de ratpenat i que es va canviar per indicació de l’assessora de festes de l’Ajuntament», explica en Rafel.

La seva construcció es va encarregar a l’escultor Josep Agustí de Montblanc i la seva estrena no va estar exempta d’anècdotes: «Dos dies abans s’estava acabant de pintar i quan la va

veure l’assessora ens va dir que no s’ajustava a la normativa. A corre-cuita la vam tornar a pintar però el dia de la sortida va ploure tan fort que la Víbria es va quedar completament blanca, com si fos de làtex», recorda en Rafel. «Després va recuperar el seu color i tot va tornar a la normalitat, però l’ensurt va ser gros», assegura.

La Víbria, des d’aleshores, forma part de l’imaginari de la festa, igual que la seva homòloga petita, la Vibrieta, que es va incorporar al Seguici petit el 2003.

A banda de la participació en la festa tarragonina, la Colla de Diables Voramar és una de les més actives de Catalunya.

«Cada any fem una mitjana de quinze sortides, arreu de Catalunya, Espanya i també a fora.

Hem estat a Portugal, França i Andorra. Hem apadrinat moltes colles de diables que es fixen en nosaltres i en la nostra manera de fer. No concebem una sortida com un pur tràmit sinó que ho planifiquem com un espectacle. Preparem cada sortida amb cura, mai no repetim i mirem que el resultat sigui atractiu tant per als mateixos diables com per a la població on anem.

Per això som una de les colles que fan més sortides a l’any», explica en Ricard, que aviat deixarà el càrrec després de cinc anys i amb la celebració dels 25 anys inclosa.

20 | Opinió

28 d’octubre de 2015 |

OP INIÓ

X AV I E R PA R E R A E N G E O G R A F IA

JO SEP GIL

I H IS T Ò R IA

PR E VE R E

L L I C E N C I AT

No ho recordes (II)

L

es 155 naus salparen dels ports de Tarragona, Salou i Cambrils al mateix temps per conquerir Mallorca el dia 5 de setembre de 1229. Grontaf el Normand no entenia de números i dades, però jo al segle XXI havia llegit llibres. El meu altre «jo» preparava la seva pesada espasa per al proper combat. El 10 de setembre es produí el desembarcament a Santa Ponsa i el meu acer va obrir una esquerda, per la qual em seguiren més cristians. El primer àrab es va llançar com un lleó i la meva esmolada fulla va esclafar casc i crani. Després, molts caps saltaven dels seus colls entre aquella mar d’alfanges. Els meus crits de victòria animaven els meus companys i aviat va venir el setge de Madina Mayurqa. Un temps de resistència... i les tropes àrabs d’Abuh Yahda es començaren a rendir. Certs cronistes destacaven la cega lluita de Grontaf. Després dominaren la resta de l’illa i arribà el problemàtic repartiment del botí, però jo, Grontaf, volia tornar a una taverna de Reus, on m’esperava la voluptuosa cambrera.

Portava una quantiosa part d’or per a ella.

Portàrem una vida de vi i diversió entre els braços d’aquella bonica noia, la mateixa que ara veia als penya-segats de Salou. Però el normand va reprendre les seves aventures mentre la boira dels meus ulls s’esvaïa.

–No ho recordes? –va repetir ella mentre desapareixia entre la nit en aquell passeig de fusta al costat de la roca, les ruïnes de l’antic port de Salou a l’Edat Mitjana, el meu màgic lloc...

Pensatiu i trist tornava cap al passeig de Jaume I. Mai es repetirien aquells temps d’espases, sang, batalles, botins i boniques dones. Ara ens queda la lluita contra enganyosos polítics.

Benaurats els perseguits

D

e perseguits, n’hi ha de moltes menes, i sempre n’hi haurà; en principi, ser perseguit no és res de bo per aquell que ho és, encara que potser ho és per la societat que, d’aquesta manera, vol blindar-se davant de qualsevol persona o grup de persones que representen un perill per l’ordre establert. Però els motius de la persecució són diversos.

No és el mateix ser perseguit per fets com haver-se aprofitat indegudament de beneficis empresarials, haver arruïnat la pròpia empresa i haver causat l’acomiadament dels treballadors de la mateixa, haver atemptat contra la vida, contra la integritat física i/o moral de les persones i dels pobles o contra la natura, que ser perseguit pel fet de ser just, és a dir, pel fet d’obrar d’acord amb la pròpia consciència: defensar els drets dels més humils i desvalguts enfront

JO AN ARAG O N ÈS MOSSÈ N

L’edat dels patriarques (II)

E CADA SETMANA AL TARRAGONÈS I AL BAIX PENEDÈS www.noticiestgn.cat SEGUEIX-NOS A FACEBOOK I A TWITTER FACEBOOK | Notícies TGN TWITTER | @Noticies_TGN

l valor simbòlic dels números és molt freqüent en la Bíblia i no sempre ens resulta fàcil descobrir-lo als qui no vivim la mateixa cultura. Per aquest motiu els seus números de vegades no són «raonables» per a nosaltres; és més, als occidentals, presoners de la lògica, ens resulten difícils d’entendre. Heus ací els principals simbolismes numèrics: a) El 3. Expressa «totalitat» potser perquè són tres les dimensions del temps: passat, present i futur.

Dir tres equival a dir «plenitud» o «sempre». Els tres fills de Noè representen tots els seus descendents. Les tres negacions de Pere o les tres temptacions de Jesús, són totes les vegades que Pere va negar Jesús o que aquest fou temptat. A Déu se li diu tres vegades sant, Aquell qui té tota la santedat. b) El 4. Simbolitza el cosmos, el món, que queda inclòs dins dels quatre punts cardinals. Probablement quan es diu que el paradís hi havia quatre rius, significa que tot el món era un paradís. I quan Ezequiel crida l’Esperit dels quatre vents, invoca tots els vents. O quan l’Apocalipsi diu que el tron de Déu descansa sobre

dels poderosos, lluitar a favor del dret d’autodeterminació dels pobles o confessar una determinada fe religiosa. És en aquests casos que les Benaurances declaren «benaurats» els perseguits.

Però encara hi ha una persecució més subtil que mereix, amb més raó que mai, la declaració de «benaurats». Em refereixo a la persecució que assetja contínuament i constantment els imputats per un delicte, fins i tot després que hagin estat declarats innocents pels tribunals competents. Els castellans diuen que «cuando el río suena...», i, en la consciència popular, s’acostuma a pensar i a dir que, si hi ha hagut imputació, alguna cosa d’irregular o de delictiu s’ha comès, encara que la justícia no ho hagi pogut provar. És un anatema que acompanyarà sempre els imputats, passi el que passi.

En qualsevol cas, penso que és de justícia la rehabilitació pública d’una persona quan aquesta ha estat acusada d’haver comès un delicte que, finalment, no s’ha pogut provar. I no és una qüestió de misericòrdia, sinó de justícia. L’autoritat competent que hagi apartat, a partir d’unes determinades acusacions, una persona de les seves funcions, civils o eclesiàstiques, si no s’han pogut provar aquestes acusacions, ha de fer públic aquest fet i ha de reparar el mal que aquesta persona ha rebut pel fet d’haver estat imputada, i ho ha de fer proporcionalment al mal rebut.

Seria una autèntica burla esperar que la «benaurança», a aquesta persona, li arribés després de la mort, després del martiri, no reconegut, d’aquesta persecució.

quatre éssers, vol dir que tota la terra és el seu tron. c) El 5. Significa «alguns», «uns quants». Per multiplicar els pans Jesús n’agafa cinc, uns quants. En el mercat es venen cinc (alguns) ocells per dues monedes.

Isabel s’amaga cinc mesos (algun temps). La samaritana havia tingut cinc (diversos) marits. Jesús utilitza diverses vegades aquest número en les paràboles sempre en aquest sentit. I Pau diu:«m’estimo més dir cinc paraules que s’entenguin [...] que no pas deu mil paraules en llengües» (1Co 14,19). d) El 7. És el simbolisme més conegut. Representa la perfecció. En l’Apocalipsi surt 54 vegades. Jesús expulsa set dimonis de la Magdalena, és a dir, molts dimonis, la cura d’una malaltia molt greu. El seu múltiple, 70, expressa la totalitat: s’ha de perdonar 70 vegades 7, és a dir, sempre.

En contraposició 3’5 manifesta la idea d’imperfecció, de limitació, de temps curt. e) El 10. Té un valor mnemotècnic. Al ser deu els dits de les mans, resulta fàcil de recordar i de comptar aquesta xifra. Els 10 Manaments podien haver-se distribuït en més o menys. Les 10 plagues d’Egipte són totes les que van sofrir. Es posen 10 avantpassats entre Adam i Noè, i entre Noè i Abraham, malgrat que fossin molts més. f) El 1.000. Significa multitud, quantitat innombrable. Baltasar oferí una festa a 1.000 invitats. Salomó sacrificà 1.000 animals i tenia 1.000 dones. De vegades aquesta xifra es combina amb el 12: segons l’Apocalipsi els elegits seran 144.000 (12.000 de cadascuna de les 12 tribus, innombrables).

En resum: l’autor bíblic es fa ressò de les tradicions populars sobre la longevitat dels primers homes i amb ella vol omplir l’immens buit que hi havia entre l’inici de la humanitat i el diluvi, primer, i Noè i Abraham, després.

Així cobria amb noms de persones de carn i ossos un llarguíssim període, a diferència dels altres pobles, que ho feien amb elements mitològics.

Opinió | 21

| 28 d’octubre de 2015

OP INIÓ

CARTES AL DIR ECTOR El Imperio Romano en Tarraco

ALEJANDRO PÉREZ COACH

La Pedra Rosetta de l’empatia

S

embla que tots tenim clar què és això de l’empatia, no? Es tracta de posar-se al lloc de l’altre. Hi ha senyores que la practiquen literalment a la cua del súper i et foten el lloc, però la cosa és una mica més complexa. Així que aquesta setmana he pensat a compartir un petit truc amb tu que potser t’ajuda a començar.

De vegades la gent s’enfada pel que dic; jo ho faig amb la millor de les intencions però no sé dir bé les coses. Et sona? Tu també ho has dit algun cop? Si això fos una sessió de coaching, et preguntaria quines coses dius exactament i si cal dir-les. Digue’m prudent, però si no t’agrada el seu vestit potser t’ho pots guardar per tu fins que et preguntin, al cap i a la fi, no deixa de ser la teva opinió. També et preguntaria si realment has provat de dir les mateixes coses d’una altra manera. No és el mateix dir que el vestit blau la fa semblar una vaca burra que dir que t’agrada més com li queda el vestit vermell.

Però la qüestió realment interessant és si tot això t’importa i si vols posar-hi remei. T’importa?

Si t’importa, segurament ja estaràs aplicant el refranyer català: no facis als altres allò que no t’agrada que et fessin a tu. Està bé com a punt de partida, et serveix per saber que hi ha més gent que cal tenir en compte. Però aquesta dita tan popular oblida una cosa molt important: cada persona és un món i potser allò que no et molesta a tu, molesta un altre. Així que caldrà fer un pas més i co-

mençar a preguntar-te què és allò que molesta la gent que t’envolta. Si anotes les males cares que et vas trobant, no trigaràs a tenir la llista d’aquestes coses. És més, estic segur que et saps de memòria el de la teva parella. Potser fins i tot has arribat al següent esglaó i entens les raons que hi ha darrere d’aquestes males cares. Si a més ets capaç de fer tot això sense jutjar, acceptant que les seves raons poden ser tan vàlides com les teves, podríem dir que estàs al darrer curs d’empatia. Però si et vols graduar, caldrà fer un salt. Segurament ja ets capaç de posar-te al seu lloc racionalment i entendre les seves decisions, però ja hem dit que totes les decisions depenen de les emocions. Així que si realment vols comprendre una altra persona, hauràs de comprendre com se sent. Com ho pots fer?

Doncs aquesta setmana et proposo un truc que a mi em funciona molt bé: la pedra Rosetta. Posem per cas que un cosí m’explica que està angoixat amb la selectivitat. Com que és un examen que a mi em queda molt lluny el més normal és que li digui que no passa res i que tot anirà bé. Això segurament no l’ajudarà gaire. Així que el que faig és preguntar-li com se sent i després busco a la meva memòria una situació en la qual jo em senti igual.

Per exemple, recordo com em poso jo cada cop que intento treure’m el carnet de moto. D’aquesta manera, em puc posar millor a la seva pell i l’entendré millor. T’animes a provar-ho?

Ha sido una maravilla el documental que nos ha ofrecido La 2 sobre las construcciones de la Tarraco romana. A mí me avisaron a través del móvil y yo lo pasé a todos mis amigos. No lo vi anunciado en ninguna parte. Supongo que la gran pantalla que hay en la Rambla Nova se habrá hecho eco de este documental, pero yo no lo he visto.

Tampoco sé si TV3, la televisión que pagamos todos, se ha molestado en informar de este magnífico trabajo. Habrá que averiguarlo, pero mucho me temo que no. Están ocupados en otras cosas y me parece que lo estarán por mucho tiempo.

Aprovechando esta ocasión me atrevo a sugerir que rehabiliten el Banco de España y puedan ofrecer documentales como éste y otros muchos contando cosas de Tarragona, ya que en Cartagena sí tienen un hermoso local-museo donde cuentan la historia de su ciudad.

Nuestras fiestas de Santa Tecla, foncursos de fastells, Tarraco Viva, Semana Santa, y otros acontecimientos podrían mostrarse al visitante y tendrían una visión más amplia de nuestra ciudad, que no en vano, es Patrimonio de la Humanidad.

Un Centro de Interpretación Turística como en Cartagena es lo que nos hace falta y en el Banco de España cabe esto y un Centro Cívico para los habitantes de Tarragona Centro, ya que los barrios y otras zonas ya lo tienen. Añadiendo un bar-restaurante en la planta baja, ya tienes todo el edificio ocupado y dando un servicio que en estos momentos Tarragona no tiene, pero lo necesita con urgencia.

Atentos ahora al segundo capítulo de este documental, no nos lo podemos perder.

Mª Elisa Aragonés Tarragona

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A LECTOR@NOTICIESTGN.CAT (*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografia de l’autor si aquesta és facilitada.

Tarragona en imatges RAMON SEGÚ CHINCHILLA

L’any 1968 un joveníssim i desconegut Julio Iglesias va guanyar el Festival de la Cançó de Benidorm amb el tema La vida sigue igual. Poc després va visitar la ciutat de Tarragona per oferir un concert a l’escenari del Camp de Mart. La imatge que es veu a la fotografia correspon al moment en què el cantant –aleshores molt accessible als mitjans– era entrevistat pel periodista del Diario Español (actual Diari de Tarragona) i corresponsal d’agència, Daniel de la Fuente Torrón que, entre altres coses, va preguntar al cantant: «¿Cómo ves el salto a América?», a la qual ell va respondre: «Uy, esto va a ser difícil». La imatge de la gravadora que utilitzava el periodista també permet veure com ha evolucionat la tecnologia amb el pas dels anys. En Ramon Segú Chinchilla va acompanyar el cantant arreu de l’Estat en diferents concerts.

22 | Ciència

28 d’octubre de 2015 |

Te rritori

Químics per un dia 300 estudiants participen en la segona edició del Teens’ Lab de BASF

Alumnes del Col·legi Sant Josep de Reus participen en el Teens’ Lab als laboratoris de l’ETSEQ al campus Sescelades de Tarragona./ Tomàs Varga

L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria Química de la Universitat Rovira i Virgili és l’escenari d’una nova edició del Teens’Lab que organitza la multinacional alemanya BASF. El col·legi Santa Teresa de Jesús de Tarragona ha estat l’encarregat d’inaugurar aquesta segona edició que pretén apropar als estudiants de secundària el món de la química i la investigació i així despertar el seu interès en aquest camp de cara a una futura sortida educativa i professional. Durant quin-

ze dies, alumnes de segon cicle d’ESO de Tarragona, Reus, Vila-seca, la Canonja i el Morell realitzen una activitat anomenada «El laberint de les substàncies» on han de descobrir a través de diferents proves -densitat, pH o solubilitat- quin material amaga cada un dels 15 recipients que els monitors els hi faciliten. Tot seguit els estudiants visiten les instal·lacions del centre de producció de BASF per conèixer de primera mà la importància del sector químic a la nostra demarca-

ció i les aplicacions que té la química a la nostra vida diària.

Teens’Lab va néixer a Alemanya de la mà de BASF i Tarragona es va convertir en el primer centre de producció fora del país germànic a adaptar la idea. La primera edició es va dur a terme el passat mes de gener. A més, es desenvolupa en col·laboració del projecte APQUA, una iniciativa educativa dirigida a tota la població, centrada en els productes i els processos químics.

| 28 d’octubre de 2015

Publicitat | 23

24 | Cultura

28 d’octubre de 2015 |

C ULTURA

Els Balumut actuaran al TAS el dia 14 de maig.

El TAS de Salou estrena la seva dotzena temporada amb música, teatre i molt més La programació pivota sobre cinc grans eixos: les propostes de gran format; les jornades de cant coral; els monòlegs; el teatre infantil i l’amateur Redacció, Tarragona

L

a dotzena temporada d’espectacles i programacions culturals a Salou arrencarà el pròxim divendres 20 de novembre. En aquesta nova temporada la programació s’ha dividit en cinc grans blocs; el primer, amb artistes de primer nivell, s’encetarà amb l’obra Fer riure és un art en què Joan Pera celebra els seus 50 anys de professió amb una classe magistral sobre l’humor on explica els recursos i les claus per fer riure al públic. L’actor i en aquest cas director de l’obra, puja a l’escenari per explicar un seguit anècdotes, experiències, i vivències ompliran l’escenari.

Cronològicament en l’apartat musical mediàtic en la nova temporada hi haurà estrelles de la música com el violinista libanès Ara Malikian (26 de novembre) nominat pels Latin Grammys al millor vídeo musical presentarà a Salou la seva darrera obra 15, en referència als 15 anys que fa que resideix a l’Estat espanyol i amb un repertori que incorpora des de peces del compositor Bach a la música dels Radiohead.

Però altres grans noms que passaran pel teatre de Salou. El teatre també tindrà espai amb altres obres com Pels pèls (dissabte 12 desembre). En l’apartat musical es repeteix l’estage de la Jove Orquestra Nacional de Catalunya (JONC) els dies 3 i 4 de gener.

El 13 de febrer tindrà lloc el musical dirigit per Elisenda Roca 73 raons per deixar-te; seguida d’una actuació de gran format el 19 de març com és el xou de

El violinista libanès Ara Malikian, l’humor de Carlos Latre o la música dels Blaumut, entre les propostes Carlos Latre, In live. El 2 d’abril Los Morancos presentaran l’espectacle Antónimos; el 30 d’abril Gisela y el libro mágico portarà a l’escenari un musical que repassarà les cançons més famoses de Disney. Aquest primer bloc finalitzarà el 14 de maig amb els Balumut en concert.

Un segon bloc de la programació del TAS se centra al mes de maig amb les Jornades de Cant Coral. Són el context que permet a les diverses formacions de cor de Salou exposar els seus concerts en el marc del TAS, el referent cultural escènic del municipi. Durant el mes de maig tenen lloc totes les propostes que van des del cant escolar fins a concerts hi haurà la presència de cors més mediàtics com els Vakomba (participants al programa Oh happy day de TV3) que acompanyaran al Cor Jove Vila de Salou. En aquestes jornades participaran el Cor Infantil, Cor Mitjà i Cor Duorum de L’escola Municipal de Música de Salou i com a cor convidat el Cor de l’escola de música del Centre de Lectura de Reus. També actuaran les corals escolars

de Salou: el Cor Crescendo, Cor de Batxillerat d’Arts escèniques i Conjunt instrumental Cluster. A més de l’actuació del Coro Vasco Ama-lur, Coral Eixàricia i Coral Alborada.

La tercera pota sobre la qual pivota la programació del TAS recau en els monòlegs, les anomenades «Sessions golfes», les quals, amb caràcter gratuït reuniran damunt de l’escenari tres obres: Tributo a Pepe Rubianes, el 17 de març de 2016; Diario de un cuarentón (7 d’abril de 2016) amb Andrés Torres, i Reeugenio. Reubicando al genio (5 de maig de 2016) amb Toni Climent, Al TAS també hi ha una programació especialitzada per al públic infantil que enguany pivotarà al voltant de Les supertietes, adaptació de Contes infantils contra tot pronòstic d’Empar Moliner. Una segona obra serà La rateta que escombrava l’escaleta: un musical infantil modern, potent i molt treballat, des de les coreografies fins als vestuaris. També es representarà Els 3 llops i el porc ferotge, un divertit espectacle d’actors amb titelles on s’aprèn a relacionar-se i conviure amb les nostres pors, i, finalment, Històries de Tumbuktú, espectacle infantil i musical basats en contes tradicionals de diferents indrets. La música de Vivaldi acompanyarà en tot moment.

La darrera de les actuacions que es podran veure al TAS giren al voltant del teatre amateur amb les obres Cafeteria l’Amor de l’Associació Salou Teatre; Desemmarcats, companyia de l’IES Jaume I, i Neures, d’Steven Berkoff, amb la Companyia Nascuts de Tarragona.

Agenda

| 28 d’octubre de 2015

| 25

Age nd a

29

DIJOUS

Tarragona Cinema. ‘I feel good’

31

DISSABTE

Tarragona Teatre. ‘La butaca’

OCTUBRE / NOVEMBRE 2015

26 27 28 29 30 31 Dins del II Cicle de cinema, música i psicologia. Projecció de la pel·lícula i posterior anàlisi i col·loqui amb el psicòleg Jaume Descarrega i la violinista Gessamí Martín. Participació i intervenció dels assistents.

Lloc: Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya Hora: 17.30

30

2

3

4

5

6

7

1 8

9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29

DIVENDRES

Tarragona Visita guiada. ‘Ruta de les xemeneies’

Recorregut per alguns espais urbans de Tarragona, dos dels quals conserven xemeneies històriques. Es faran tres aturades a tres estacions principals: la Tabacalera, la Chartreuse i la Farinera 2 i a tres ‘baixadors’: Farinera 1, la Vinícola Ibèrica i els cellers Muller. A cada estació es farà un recorregut històric dels seus orígens fins als nostres dies. Al final hi haurà intercanvi d’impressions damunt el passi de fotografies a la Biblioteca.

Lloc: Tabacalera Hora: 17 Preu: gratuït amb places limitades Inscripció: a la Biblioteca, enviant un correu a bptarragona.cultura@gencat.cat o al 977 240 331

La comèdia més divertida sobre la història de Catalunya i la independència. Teatre del bo amb humor, ironia, en format lleuger i directe. A càrrec de la companyia T-atracoTeatre.

Lloc: Teatre Magatzem Hora: 20.30 Preu: 14€ / 12€ anticipada / 10€ socis Tarragona Concerts. ‘The Beatboys’ Tornen The Beatboys a Tarragona! Després del seu gran èxit a la Barcelona Beatles Weekend, aquest grup de joves vénen a fer-nos reviure tots els grans èxits dels quatre de Liverpool i altres temes no tan coneguts que faran la delícia dels més entesos.

Lloc: Sala Zero Hora: 21.30 Preu: 10€ / 15€ taquilla

Tarragona Teatre. ‘El Camp’

ATENEU DE TARRAGONA DIJOUS 29 | 19.30H Presentació audiovisual Presentació del llibre La cova urbana de Tarragona, de Víctor Ferrer Rico de la Societat d’Estudis Espeleològiques de Tarragona. Sorteig d’entrades a la cova i copa de cava. Entrada gratuïta.

DISSABTE 31 | 18.30H Contacontes Amb música, poesia i més. La conducció de l’acte a càrrec de Ramon Roselló, vocal de lletres. Carquinyolis, mistel·la i encesa d’espelmes per fugir els mals esperits. Entrada gratuïta per a socis, acompanyants i convidats.

DIUMENGE 1 | 18.30H Festa de la Castanyada Castanyes, panellets i ballaruca amb el Grup Orquestral Ateneu. Ball, gresca i xerinola a dojo. Us hi esperem! Cal reservar: 977 233 160 Preu de col·laboració: No socis 10€ / Socis: 5€ Exposició La mostra de pintura Venècia, de Miquel Gomà Moles, restarà oberta fins al pròxim 1 de novembre de 2015.

Horari: de dilluns a divendres de 18 a 21 hores.

ACTIVITATS A L’ATENEU Cada dia de 17 a 21 hores. Informeu-vos i/o feu-vos socis al telèfon 977 23 31 60 de dilluns a divendres de 17 a 21 hores.

Mail: ateneudetarragona@tinet.cat.

Facebook: Ateneu de Tarragona.

EXPOSICIÓ ‘Georges Méliès. La magia del cine’

En Richard, un metge d’èxit i reputació impecable, i la seva dona Corinne, han fugit de l’estrès de la ciutat per anar a viure a una casa al camp i començar una nova vida amb els seus fills. Però una nit en Richard torna molt tard a casa i no ho fa sol, ho fa amb una noia, una desconeguda que ha trobat tirada a la carretera i a qui ha brindat el seu auxili. La noia, la Rebecca, despertarà i posarà en evidència allò que la Corinne ja sospitava, que no és cap desconeguda per al seu marit.

La companyia La niña bonita porta un thriller psicològic de l’auor Martin Crimp.

Lloc: Sala Trono Hora: 20.30 Preu: 16€

1

DIUMENGE

Tarragona Cinema. ‘Leviatán’

Dins del cicle de cinema en VO de la mà de l’Associació Cultural Anima’t i la Fundació Catalunya-La Pedrera.

Llargmetratge d’Andrey Zvyagintsev-Rússia.

Lloc: Auditori de la Diputació de Tarragona Hora: 19 Preu: 5€

Aquesta exposició recorre l’obra del que es considera el primer mag del cinema, Georges Méliès. La mostra presenta la diversitat de l’obra del cineasta i el seu valor en l’evolució de la història del cinema, que recentment ha tornat a sortir a la llum gràcies al film en 3D de Martin Scorsese La invención de Hugo (2011). D’on ve Méliès? Com va forjar el seu extraordinari univers? Quines van ser les seves fonts d’inspiració? L’exposició explica per primera vegada les arrels culturals, estètiques i tècniques de Méliès, i demostrant que els orígens del món meliesià es troben en els mateixos orígens del cinema: ombres animades, llanterna màgica, fantasmagoria, cronofotografia, il·lusionisme, màgia i fantasia.

Lloc: CaixaForum Tarragona Fins al 10 de gener de 2016

26 | Gent

28 d’octubre de 2015 |

GE NT

Els alumnes d’Estela visiten la comissaria de la Guàrdia Urbana

L’Arboç celebra una Enramada multitudinària

Els alumnes del Centre d’Educació Estela han visitat aquest matí la comissaria de la Guàrdia Urbana. Els escolars han visitat les instal·lacions i han aprés la importància d’un cós que fa més de 150 anys que és al servei de la ciutadania. Les visites de centres escolars a la comissaria de la Guàrdia Urbana són freqüents, ja que són una activitat més que s’ofereix als col·legis, juntament amb el programa d’Educació Viària.

Els dies 23 i 24 d’octubre, l’Arboç va celebrar la tercera edició de la Mostra Enogastronòmica de l’Enramada, marcada per la multitudinària resposta que ha dispensat el públic de tot el Penedès a la mostra enogastronòmica arbocenca.

L’espectacular increment del públic assistent es va traduir en un impressionant augment de la venda de tiquets que l’organització ha xifrat en més d’un 60%.

L’Ànec Verd, el nou projecte de Jordi Català Havent tancat l’etapa de la trajectòria musical des dels seus inicis fins al ressorgiment del cantautor Jordi Català (1978-1985) amb l’edició del llibre Jordi Català i el grup Paper de Tornassol: el compromís del rock català amb la normalització musical, presentat l’any 2014, ara es disposa a encetar-ne una de nova, en què compila les cançons que va idear i que van quedar al tinter, per remasteritzar i modernitzar-les al so de música d’orquestra amb instruments de percussió; piano; bateria; cordes i metall, convertint-les en sons harmoniosos, melodiosos amb un toc personal que les caracteritza.

El seu lema s’ha basat a descobrir el propi talent i, a partir d’aquí, potenciar la creativitat i aplicar-la a la música clàssica i la música moderna; oferint un ventall d’itineraris musicals amb intensitats de dedicació diferents i per a diferents perfils.

A partir del moment que fa un parèntesi entre la finalització de la primera etapa i l’inici de la segona, neix un projecte que té per finalitat promoure, potenciar i enriquir el ball de Festa Major, en català. Amb el convenciment d’aquesta causa, desenvolupa una idea que el porta a la pràctica del seu objectiu principal, que és fomentar la promoció i la difusió cultural mitjançant la música donant prioritat sobretot a la cançó del ball de Festa Major per escoltar-la i ballar-la, en català.

El nom del projecte fa llorer a la primera cançó que va idear de rock blues: L’Ànec verd, la qual utilitza com a títol d’aquest llibre i portaveu i símbol del ball de Festa Major: ballem, també, en català (pensa, riu i balla). La seva programació d’activitats de la música en directe té un paper preponderant i indissoluble perquè és una de les especialitzacions del cantant i llur equipament orquestral. Des dels inicis ja va optar per treballar la creació musical amb amplitud, donant suport a la normalització lingüística catalana per acompanyar-la mitjançant la producció de cançons pròpies catalanes i les estrangeres traduïdes en català.

Les lletres musicals creades pel cantant ens parlen d’amor, de desamor, de sentiments i, fins i tot, s’atreveix a posar-hi lletra eròtica, convertint-se en un dels pioners del rock català que canta a l’erotisme, depredador de la seducció; amb un toc afable, lleuger i suau, propostes que resulten atractives. Les lletres de les cançons inèdites Ànec verd, Hola, nena i L’orgasme sideral donen mostres expressives d’erotisme combinat amb rock i components musicals que formen el programari de cançons d’en Jordi Català interpretades en ritmes de rock-blues; txa-txa-txa; rock swing; beat lent; foxtrot; swing; tango; swing ska; mambo; vals; pasdoble…

Un dels principals elements dins del procés de creació musical d’aquest projecte és crear un equipament musical obert que doni suport als processos musicals, amb espais específics i recursos per a l’abast de tothom: en les actuacions, sala de concerts, animació infantil; xerrades i conferències i informació referent a la història del rock català amb recursos personals, tècnics i instrumentals.

Amb el projecte L’Ànec verd, en Jordi Català convida tothom, especialment els ajuntaments, institucions, agrupacions i associacions de Catalunya al foment de normalitzar les festes amb actuacions de ball de Festa Major perquè són eina necessària per al desenvolupament social, cultural i tradicional i així, situar i recuperar les cançons populars, les clàssiques i les de moda en versions catalanes per poder ballar, també, en català.

Opinió

| 28 d’octubre de 2015

PE R IODISTA rcheca@larepublicacheca.com

Estic fins dalt

H

e de confessar que sóc incapaç d’entendre alguns missatges polítics sobretot quan, darrerament, s’està intentant fer creure que apostem per la transparència. Felicito els jutges i la policia per perseguir els delinqüents i els malfactors. De fet, per això els paguem el sou. O m’equivoco? Si és així, no entenc per què es pretén, des de sectors molts concrets de la política, polemitzar l’activitat judicial. Discrepo amb la teoria de la conspiració en el Cas Torredembarra, que ha desencadenat en la investigació del presumpte finançament il·legal de Convergència. Vull pensar que estem tots d’acord que s’investigui què fan amb els diners públics. Durant potser massa anys la mamella alimentava tothom i ningú es queixava. És cert. Eren temps de bonança econòmica. Hi havia «menjar» per a tothom. Ara, quan la gana

LES NOTES DE LA REPÚBLICA CHECK IN

Ja està constituït, per fi, el Parlament. Cal esperar veure què passa amb Mas

Bonet, nou cap de gabinet de Ballesteros. Una bona tria en temps convulsos

Els botiguers de TGN s’esforcen per innovar i dinamitzar la ciutat

L’OMS recomana menjar menys carn vermella perquè pot provocar càncer. Carai...

Caldrà esperar per certificar si la trama del 3% va aprofitar-se del «poder» de l’exalcalde Daniel Masagué

Els eterns retards de Renfe comencen a esgotar la paciència dels usuaris. És una bomba de rellotgeria...

La gestió del cas Inipro i el sentiment d’impunitat estan provocant una crisi política en el govern de Ballesteros

STAND BY

El carril bici a TGN continua esperant que els governants li dediquin més atenció

CHECK OUT

Les clavegueres estan brutes i sembla que ningú no es preocupa. S’estan esperant les pluges per netejar-les?

RAFA LUNA

REGIDOR DEL PP AJUNTAMENT RODA DE BERÀ

«M’agradaria fer nudisme»

Un qualificatiu que t’identifica?

Treballador Et depiles?

No Una paranoia?

Supersticiós Com no et vestiries mai?

Estrafolari Un pecat…

Gula Com t’agrada dormir?

En companyia Què és la crisi?

Patiment Eslips, tanga o bòxer?

Eslips Què faries per diners?

Treballar Fas nudisme?

M’agradaria La darrera vegada que t’has dutxat amb algú…

Fa temps Un pel·lícula…

‘La llista de Schindler’ L’home o la dona dels teus somnis…

Gràcies a Déu, ja és una realitat Has fet mai un trio?

No m’agraden les multituds Una «pijada» Iphone 6 Plus Què t’excita d’un home o d’una dona?

Que hi hagi química Un polític…

Per què no dos? Mahatma Gandhi i Winston Churchill Què et posa nerviós?

Arribar tard als llocs No pots amb…

La maldat La teva «floreta» favorita…

Gràcies maco/a Quina bandera no posaries mai al balcó: la senyera, l’espanyola, l’estelada…

L’estelada Un adjectiu per identificar la teva ciutat (Roda de Berà)…

Preciosa

W WW.LAR EPUB LIC AC HEC A.C OM

RICARD CHECA

estreny i l’atur és el gran protagonista a moltes famílies i continuem veient que alguns dels nostres representants polítics viuen a «cos de rei», la ciutadania es cabreja. I amb raó. Vull que hi hagi més jutges com el que instrueix el cas de corrupció de Torredembarra i els que no s’atemoreixen davant el poder polític i el sistema de les corrupteles i els suborns. Vull jutges i policies valents i, sobretot, honestos. Vull polítics honestos i una política transparent. Prou de tripijocs i que aquest partit cobreixi les misèries de l’altre a canvi de pactes de silenci que són, com a mínim, sospitosos. Hem de deixar treballar la justícia i sobretot confiar que ho fa bé. Ningú es pot enfadar quan s’envia a la presó aquells que s’aprofiten dels seus càrrecs públics per enriquirse. Hauríem d’estar eternament agraïts a aquells que, directament o indirectament, aparten els malfactors. I no fem servir excuses de mal pagador. Fa riure dir que el jutge Josep Bosch, del Vendrell, està contra el procés sobiranista. Que no ens confonguin. De moment, i analitzant la feina del magistrat, entenc que s’està netejant un país que, durant massa anys, semblava un «cortijo» privat, on tres famílies s’alimentaven i els plebeus els feien la reverència mentre passaven gana. La màgia de la democràcia és que la impunitat no és eterna. Estic fins dalt de tanta rucada. Ara, a Tarragona tenim el cas Inipro. La culpa també és de la justícia?

| 27

28 | Gastronomia

28 d’octubre de 2015 |

P ROD UC TE de l a terra / oc i

Castanyes, panellets i moniatos... ja és Tots Sants A

quí a Catalunya les celebracions comencen la nit del 31 d’octubre, quan se celebra la Castanyada, nens i nenes fan panellets a les escoles i celebren festes amb balls tradicionals i menjant aquests fruits i dolços típics de la tardor. Tres són els productes estrella de la festivitat de Tots Sants: les castanyes, els panellets i els moniatos. Coneguem-los una mica millor!

Castanyes Malgrat que sovint ens limitem a menjar-les torrades en època de Tots Sants, la castanya és una fruita seca d’alt valor energètic, rica en vitamines i baixa en greixos que ens pot ajudar a protegir-nos del fred de l’hivern.

La seva temporada s’allarga fins a final de gener. Durant la resta de l’hivern les podem comprar assecades. Es tracta d’una fruita seca molt nutritiva que ens aporta hidrats de carboni complexos de llarga duració i, per tant, energia per escalfar-nos bé a l’hivern i poder rendir una bona estona.

Panellets Les pastisseries artesanes tenen en aquestes dates una de les cites importants en el calendari, ja que és l’hora d’elaborar aquests dolços de gran tradició a casa nostra que es distingeixen per la seva finor i pel seu sabor inconfusibles. De pinyons, d’ametlla, de llimona, de maduixa, de

coco, de codonyat, de xocolata de gemma i de cafè... Existeixen infinites varietats d’aquest dolç tan típic de la tardor.

Molts supermercats ja s’han començat a vendre’n però les pastisseries tradicionals esperen fins a l’últim moment, ja que depenen de la disponibilitat del seu producte estrella: l’ametlla mar-

cona. L’elaboració artesanal pot encarir una mica el preu, però la seva qualitat és indiscutible.

Moniatos

Endolcits amb sucre i canyella o com a acompanyament de plats salats, els moniatos són un dels ingredients més versàtils de la cuina tradicional de tardor. Ge-

neralment es mengen fregits o escalivats, però darrerament s’ha posat de moda fer-los servir com a substitut de la patata.

Com que són tubercles, tots dos productes tenen una textura molt semblant, per bé que el moniato és lleugerament més dolç i això fa possible de contraposar-lo amb aliments salats, com ara formatges o carn.

propostes

V Sopar de les Estrelles Michelin Un any més el complex educatiu de Tarragona (antiga Laboral) acollirà el V Sopar contra el càncer i la leucèmia que reuneix els restauradors amb estrella Michelin de la demarcació de Tarragona, Joan Bosch, de Can Bosch; Diego Campos, de Rincón de Diego; Fran López, del restaurant Villa el Retiro, i Jeroni Castell de les Moles encapçalaran el cinquè sopar contra el càncer i la leucèmia que es realitzarà el pròxim divendres, 6 de novembre, a partir de les 21,30 hores.

A aquests cuiners els acompanyaran els restauradors Marco Borromeo, de Palau del Baró; Àngel Jiménez, del complex educatiu Tarragona; Marco Carreiro, de Pastissos de Cre-

ma; Gabri Olivier de la Geladeria Olivier, i Jordi Grifoll, de Lounge Cambrils com a coordinador del servei a taula. A més, se servirà el pa elaborat pel Forn Andreu de Tarragona.

Els fons que es recaptin en aquest sopar es destinaran a les entitats de la Lliga Contra el Càncer de les Comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre i a la Fundació Carreras Contra la Leucèmia.

El sopar s’ha convertit en un acte referent a la ciutat de Tarragona per a la Lliga Contra el Càncer, i la Fundació Carreras Contra la leucèmia, ja que en les anteriors edicions no només ha aconseguit atraure públic de la ciutat, sinó també de les poblacions de les comar-

ques tarragonines i d’alguna població de fora de Catalunya.

Aquelles persones que hi vulguin participar poden fer-ho a través de la Caixa, fent un ingrés al número de compte 2100-3510-76-2200196217 indicant el nom o trucant per telèfon al 977 23 24 24 de la Lliga Contra el Càncer per tal de fer la reserva i abonar el tiquet a l’entrada. El preu del sopar és de 40 euros per persones i cal recordar que les taules completes són de 6 persones.

Un any més, durant el sopar es realitzaran sortejos de diferents obsequis i regals cedits per múltiples comerços de la ciutat i la demarcació de Tarragona així com objectes artístics i esportius.

Un menú gastronòmic amb estrella El sopar s’iniciarà amb uns aperitius compostos per encenalls de pernil ibèric amb pa amb tomàquet per part d’Avicsa. Seguiran els aperitius elaborats per Jeroni Castell: hot-dog de tonyina amb pa al vapor i romesco picant, tapa variada i vermut servit en copa, i cucurutxo de pa amb tomàquet i pernil. Després els elaborats per Diego Campos: bombó de foie i mousse de formatge fresc, pernil ibèric, compota de ceba i quicos; brioix al vapor fegit amb verduretes, gambes i shisho amb maionesa de kimchi, i ànec a la taronja. També els elaborats per Àngel Jiménez: bunyols de bacallà sobre romesco fred, i finalment els elaborats per Marco Borromeo: esferificació de menta amb mousse de roquefort i vidre de remolatxa.

El primer plat anirà a càrrec de Fran López, de Villa el Retiro: quallada de parmesà, pollastre a baixa temperatura, all negre i bolets.

El plat principal, elaborat per Joan Bosch, de Can Bosch, consistirà en jarret de vedella a baixa temperatura amb cremós de carabassa i verdures de tardor.

El prepostre serà de Gabri Olivier; gelat de marron glacé sobre llit de pomes i gotes de vi.

I el postre, de Marco Carreiro de Pastissos de Crema: macarró de gerd, iogurt, i menta.

El sopar acabarà amb els cafès i els petits fours.

Gastronomia | 29

| 28 d’octubre de 2015

GASTRONOMIA

El restaurant PizPaz de Torredembarra incorpora les fondues a la carta d’hivern

La recepta d’Encarna Martínez

Bajoques amb salmó Ingredients Bajoques Sal Salmó Aigua Tomaca fregida Oli

Elaboració Es renten les bajoques i es tallen a trossets. Preparem una olla amb aigua i sal. Quan bulli hi afegim les bajoques perquè es coguin. Un cop estiguin al dente es treuen i es refreden (si se’ls posa gel per refredar-les queden més senceres i amb un color més

pujat). Es posen les bajoques en una paella amb una mica d’oli i se sofregeixen. Quan estiguin mig ofegades se’ls posa una mica de sofregit de tomaca. Es trosseja el salmó i s’afegeix durant uns minuts perquè agafi el sabor. S’emplata. És un entrant deliciós.

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Tof t’ompliràs d’alegria i felicitat complerta i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta El Molí de Cal Tof

Av. Santa Oliva, 2 · El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

PIZPAZ

Av. Montserrat, núm. 47 Torredembarra Tel. 977 130 634

¡¡MÁS QUE PIZZAS!!

Monika Jordí, Victòria Fernández i Manuel Fernández, responsables del restaurant PizPaz de Torredembarra.

E

l passat mes de març va obrir les portes el restaurant PizPaz, dirigit per la família Fernández Jordi, per complementar l’oferta culinària que ofereixen al reconegut restaurant El Capitán de Torredembarra. Amb un toc més desenfadat, el PizPaz es basava inicialment en una cuina italiana de qualitat on es poden gaudir saboroses pastes, pizzes, arrossos, entrants..., una oferta que a poc a poc ha anat incorporant un toc més marcat de cuina mediterrània i catalana sobretot en els entrants, els arrossos i els segons plats, especialment de peix, fent honor a la seva ubicació marinera davant del mar.

Tota la família de restauradors comparteix la direcció de l’establiment, tot i que són l’esposa i la filla de Manuel Fernández, Monika Jordí i Victoria Fernández, les que tenen cura de la cuina i de la sala, juntament amb la parella de la Victoria, en Richard. La seva és una direcció fresca i innovadora quant a la manera de preparar els plats i també en la decoració de l’establiment.

Després d’un primer estiu en què el restaurant ha tingut una gran acollida, PizPaz enceta la temporada d’hivern amb una nova carta on aposta per un plat molt propi del país d’origen de la Monika, Suïssa. Es tracta de les fondues, en aquest cas de tres especialitats concretes: de formatge (amb diferents especialitats de formatge suís); Bourguignonne (amb diferents tipus de salses) i Chinoise (o fondue xinesa en què la carn es cou en un brou de carne –bouillon–, que també se serveix), totes acompanyades de guarnició.

La carta es completarà, com hem dit, amb nous plats de cuina catalana i mediterrània que responen als gustos dels comensals, que d’aquesta manera poden gaudir d’una oferta gastronòmica més àmplia. Així es podran gaudir d’amanides tradicionals mediterrànies, paelles... tot i que les pizzes continuen sent un dels plats estrella del restaurant, elaborades amb ingredients naturals i a la manera tradicional italiana. Es poden demanar per encàrrec i passar a recollir-les pel local.

- QUESO - BOURGUIGNONNE - CHINOISE Tel. 977 130 634

Avda. Montserrat, núm. 47 43830 TORREDEMBARRA

BUFFET CATALÀ

Qui vulgui una bona cuina, al Tiberi heu d'anar. Des de 1981, bufet típic català. Només sabem fer la cuina casolana i ara també carns a la brasa incloses.

Laborals 11,25€ Dissabtes, nits i festius 12,50€ Tel. 977 242896/ 977 235 403 Horari de 13:00 a 16:00 i de 20:00 a 24:00 (tanquem dilluns) C/ Martí d’Ardenya, 5 - TARRAGONA

30 | El temps

28 d’octubre de 2015 |

EL TEMPS I SERVEIS

Sudoku

Sol i núvols Aquesta setmana els protagonistes seran el sol i els núvols, que estaran presents tota la setmana a tota la zona. Les temperatures es mantindran bastant similars a les que hem tingut fins ara, amb dies càlids i nits una mica més fresques però suaus.

TEMPERATURES DE LA SETMANA

màx. 24º / min. 9º

Font: Meteocat

Fàcil

Difícil

DIMECRES 28

Com s’hi juga: completeu el taulell de 81 caselles (9 fileres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa filera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sol

DIJOUS 29

DISSABTE 31

Vent

Variable

Tapat

Tempesta elèctrica

Pluja

Neu

DIVENDRES 30

DIUMENGE 1

Solucions setmana anterior

Boira

ZEN EN ADOPCIÓ!

El Zen va ser abandonat al carrer amb un germanet. A ell el vam aconseguir agafar i busquem una família responsable que l’adopti. Ara té 5 mesos i és un gatet molt afectuós amb una careta súperdolça.

Jennifer 639 451 296 info@tarracogats.org www.tarracogats.org

Telèfons genèrics Emergències 112 Bombers 112 Mossos d’Esquadra 112 Guàrdia Civil 062 Policia Nacional 091

ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN! El Jerry és un iaiet molt simpàtic al qual la vida l’ha tractat d’una manera dura.

Rescatat en un estat molt feble, s’està recuperant i necessita una oportunitat de ser feliç el temps que li quedi. Contacte: gaiatgn@gmail.com

Protecció Civil 112 Serveis funeraris 24h 900 50 67 12 Transport Sanitari 977 25 25 25 Sanitat Respon 902 11 14 44 Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell 977 25 7900 Hospital Joan XXIII 977 29 58 00 Consell Comarcal Baix Penedès 977 15 71 71 Consell Comarcal Tarragonès 977 24 45 00

Emissores de Ràdio DILLUNS 2

DIMARTS 3

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1 ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9 CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7 CADENA DIAL TARRAGONA / 92,4 CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9 CATALUNYA RÀDIO / TARRAGONA / 100.2 CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9 COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 DOMENYS RÀDIO / 107.6 ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9 FLAIXBAC / 90.4 FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 EUROPA FM CATALUNYA / 102.7 LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4 M 80 / 96.1

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4 ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4 ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0 ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6 ONA VALLS FM / VALLS / 107.6 ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3 PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 1 / 99.2 RAC 105 FM - TARRAGONA / 89.3 RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2 RÀDIO CAMBRILS / 90.0 RÀDIO COSTA DAURADA / 95.0 RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0 RÀDIO EL VENDRELL / 107.1 RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4

RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9 RÀDIO LA CANONJA / 102.3 RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5 RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107 RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3 RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6 RADIO NACIONAL (RNE) / 106.5 RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4 RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0 RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9 RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.2 ROCK FM / TARRAGONA / 91.0 RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7 SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7 TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Classificats | 31

| 28 d’octubre de 2015 |

C L ASSIF IC ATS HABITATGES Compra/Venda

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. 89m2, reformat, 3 habitacions dobles, aire condicionat, terra de parquet i gres. Per: 140.000€ Tel. 977 25 20 52. Ref: PV460

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Piso reformado, 2 habitaciones y 1 baño.

Exterior, terraza, calefacción (gas natural) y aire acondicionado, parquet, ascensor. Muy buen estado. Céntrico y bien comunicado. OPORTUNIDAD. Bus. Precio: 165.000€. Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939

TARRAGONA. LLEVANT. C/ ESCOFET NETTO. Unifamiliar adosada de 113m2. 173.000€ Ref.- 704-V. Apialia Tgn. Tel. 977 92 06 57

PLA DE MANLLEU - Aiguamúrcia (Tarragona). Vendo dos viviendas amuebladas individuales en misma finca 436m2, 9 habitaciones, 4 baños.

Bien situada en la montaña. Tel. 680 532 004 / 636 469 674

TARRAGONA. C/ COVADONGA. 70m2, cocina, baño, 3 dormitorios, balcón, exterior. 43.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Nou, 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, aire condicionat, calef., pàrking i traster. 170.000€ Tel. 977 25 20 52.

Ref: PV078 TARRAGONA. SAN RAMÓN. Chalet impecable de 3 plantas, con 240 m2 de vivienda + 400m2 de parcela. 4 habitaciones, 2 baños completos y 1 aseo. Parquing amplio, trastero, jardín, piscina, barbacoa, calefacción, aire acondicionado, puerta de seguridad. Muy bien cuidado. Próximo a Tarragona. Por: 400.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 LA SECUITA. A 3 minutos de la estación de AVE/AVANT y 10 minutos de Tarragona. Solar urbano recién reurbanizado con todos los servicios, apto para una vivienda. Sólo 33.000€ Oportunidad. Tel. 671 868 836

TARRAGONA. AVDA. ARGENTINA. Piso reformado, 3 habitaciones y 1 baño (plato ducha). Electrodomésticos, recibidor, puerta de seguirdad, balcón, caldera gas natural. 1º sin ascenso.

Bus, próximo a El Corte Inglés.

OPORTUNIDAD. Precio: 70.000€ Tel. 977233011 / 675873939 TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, fins i tot les instal·lacions, molt lluminós Per: 180.000€. Tel. 977 25 20 52. Ref: PV424 TARRAGONA. CENTRE. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2.

118.000€ Ref. -287 Tel. 977 11 13 55. Apialia Tgn. TARRAGONA. C/ UNIÓ / PONS ICART. Piso de 65m2, 2 dormitorios, balcón, lavadero, cocina y baño. Buen estado.

43.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. CENTRE. C/ SANT ANTONI MARIA CLARET. Vivienda piso de 99m2. Apialia Tgn. 118.000€ Ref. 708-A Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA. C/ UNIÓ. CENTRE. Vivienda piso de 77m2. 120.000€ Ref. 00025. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. CENTRE. C/ SOLER. Vivienda piso de 95m2. 95.000€ Ref.Sole. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

TARRAGONA. C/ SAN RAMÓN. Piso seminuevo de 86m2, 4 habitaciones y 2 baños completos. Amueblado y equipado. Calefacción. Exterior, terraza, puerta blindada, pàrquing y zona comunitaria. Bus y zona comercial cercana. Por: 106.000€ Se valoraría alquiler con opción a compra. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 TARRAGONA. CENTRE. C/ MÉNDEZ NÚÑEZ. Vivienda dúplex de 140m2.

215.000€ Ref.- 00022. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. AVDA. ANDORRA. Piso céntrico y bien comunicado.

4 habitaciones y 2 baños. Terraza, cocina con patio/tendedero, recibidor.

1º con ascensor. Calefacción (gas natural) y aire acondicionado, pàrquing. OPORTUNIDADAD. Bus. Precio: 135.000€ Tel. 977233011 / 675873939 SALOU. C/ PLA DE L’ERA. CENTRE. Casa unifamiliar de 216m2. 325.000€ Ref. Casa-pl 53. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

HABITATGES Lloguer TARRAGONA. C/ SEVILLA. Amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per: 450€/mes Tel. 977 25 20 52 Ref.: AM254 TARRAGONA. C/ FORTUNY. Seminou, sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina, bany i terrassa gran.

Per: 475€ Tel. 977 25 20 52 Ref.: A177

TARRAGONA. C/ MAJOR. Amb mobles, semi-nou, apartament d’una habitació, menjador-cuina i bany. Per: 400€. Ref. AM252. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AVDA. CATALUNYA. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Per: 485€ Ref.: A199 Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ CAMÍ DE LA CUIXA. Tríplex amb mobles, 5 habitacions, menjador, cuina i 2 banys, aseo, per: 1.100€. Ref: AM267. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. PAÏSOS CATALANS (SANT PERE I SANT PAU). Sense mobles, semi-nou, 4 habitacions, menjador, cuina i 2 banys, calefacció, pàrquing, zona comunitària amb piscina per 630€ Tel. 977 25 20 52 Ref.: A089 TARRAGONA. AV. ANDORRA. Amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany, a prop d’El Corte Inglés.

Per: 450€ Tel. 977 25 20 52. Ref.: AM099 TARRAGONA. C/ LLEIDA. Amb mobles, semi-nou, apartament, 1 habitació, menjador-cuina gran, 2 balcons, vistes al Forum. Per 395€/mes Tel. 977 25 20 52. Ref.: AM268 OFERTA. LA CANONJA (TGN). C/ ESCULTOR MARTORELL. Obra nueva, gran salón-comedor con terraza, 4 dormitorios (3 con terraza), 2 baños, muy luminoso, 100 m2 + 20 m2 de terrazas + 40 m2 de terraza de uso privativo en azotea, calefacción, ascensor, 2a planta. 500€/mes. Tel. 609 303 051 / 615 354 608

Immobles Motor Treball FORMACIÓ TARRAGONA. PLAZA PONENT. Parking en venta mediano-pequeño.

10.500€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Oficina en venta, 60m2, 3 salas, aseo, por: 50.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. AV. ROMA. Parking en alquiler por 50€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Alquiler trastero. 50€/mes Tel. 654 092 540 TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking. 12.600€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta de 60m, aseos, esquinero, posibilidad de vado. Precio: 65.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. APODACA. Local en venta de 130m, salida de humos, aseos, por: 130.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. ALGUER, próximo a PLZ. TOROS. Local en venta de 130m, en buen estado, instalaciones. Precio: 122.500€ Tel. 654 092 540

MOTOR Cotxes

TARRAGONA. C/ JAUME I. Pis amb mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 450€/ mes. Tel. 977 25 20 52. Ref.: AM078

LOCALS Lloguer/Venda TARRAGONA. ZONA P. MARTELL TORRES JORDI. Parking en venta para coche grande. Buen acceso, amplia, coche y moto. 16.300€ Tel. 654 092 540

Vendo Golf V-2.0-TDI. De color azul marino, con 5 puertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre guardado en garaje. Precio: 7.200€ Tel. 616 728 550

MOTOR Motos

TARRAGONA. C/ MENDEZ NUÑEZ. LOCAL EN LLOGUER. Amb sortida de fums, 42m2. 600€/mes. Tel: 977 25 20 52. Ref: LL092

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Reformat, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Aire condicionat, calefacció. Per: 900€/ mes.Tel. 977 25 20 52. Ref: AM174

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ SANAHUJA. Estudi, amb mobles, tot en un mateix ambient, reformat, per: 280€/mes. Ref.: AM127. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA EL CORTE INGLÉS. Local en venta/alquiler de 270m2 (200m2 + 70m2 de sótano).

Apto para cualquier negocio. Tel. 629 743 769 / 977 77 19 00

MOTOR Nàutica GLASTRON-LARAYA 142.

Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. Del año 1993. En muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. Precio: 2.000€.

Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040 GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992.

Barca en muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. Precio: 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040 TAYLOR 50. Motor Envinrude 30cv 2 tiempos. Barca en muy buen estado.

Se le tienen que retocar cosas. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Motor estropeado. 1.000€.

Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040 SEARAY. Motor Mercury 115cv 2 tiempos. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Barca ideal para deportes náuticos. Sin remolque. Precio: 3.500€. Tel.: 977 80 08 66 / 611 768 040 GLASTRON-LARAYA 144. Motor Mercury 60cv 2 tiempos. Barca en muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique.

Se entrega totalmente revisada.

Con remolque y sin documentación.

2.500€.

Tel: 977800866 / 611768040 RAN SEA 555. Motor fueraborda Yamaha 60cv 4 tiempos. Año 2004.

Barca cabinada ideal pesca/paseo.

Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Motor recién revisado. Sin remolque. 12.000€.

Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040 SEARAY. Motor Mercury 115cv 2 tiempos. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Barca ideal para deportes náuticos. Sin remolque. Precio: 3.500€. Tel.: 977 80 08 66 / 611 768 040

FORMACIÓ Cursos

Vespa DN 200-200ccc Vendo moto Vespa DN 200200ccc. Año 1984.

Precio a consultar Tel. 691 429 567 / 616 728 550

NOVEMBRE mes del PROFESSIONAL. Curs CAP CONTINU - 100€ Curs RENOVACIÓ ADR - 200€ Curs OBTENCIÓ ADR - 300€ Curs CAP INICIAL MERCADERIES I VIATGERS. www.autescolajordi.com - info@autoescolajordi.com - Tel. 977247158

ANUNCIS CLASSIFICATS classificats@noticiestgn.cat 616 728 550 / 686 703 910

VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel.: 977 80 08 66 / 661 768 040 Classes de pintura i dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). Telèfon: 686 411 008. Tito Figueras

TREBALL Professionals Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Teléfonos: 977 24 19 64 / 648 272 933

VARIS Altres ofertes CENTRO CAPILAR. Les ofrece una gran variedad de pelucas indetectables y oncológicas, prótesis capilares y pestañas.

También pañuelos y turbantes fabricados con productos 100% naturales, cosmética, cremas, etc.

Telfs: 877 06 97 69 / 619 492 969 Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año.

Telf.: 977 666 753 Compro tebeos antiguos, comics superheroes, albums cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman, muñecas...) y otros objetos de coleccionismo. Tel.: 658029146 Passo cintes de video a DVD a 10€ la cinta: VHS, VHS-C, Video8, Hi8, MiniDV, Betamax i pel·lícules de Super8. Pots provar primer amb una cinta. Salva, recupera i recorda els teus anys passats.

Recollida i lliurament a domicili.

Tel.: 626010186 ¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TIENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN ALQUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFÓRMESE SIN COMPROMISO! Administramos y gestionamos su propiedad y velamos por ella.

Garantias de alquiler. Asesoramiento jurídico en venta y alquiler GRATUITO. Telfs: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939 Seguros de todo tipo: de automóvil, de hogar, de alquiler, de comercios, de comunidades, de viajes, de locales, de caravanas, de mascotas, etc. Trabajamos con los mejores.

Nos encontrarás en Avda. Rep. Argentina, 17 (Tgn). Tel. 977233011 / 648965217 / 675 873 939

Contraportada

tempus fugit

28 d’octubre de 2015 |

Elchicotriste

«Pots continuar menjant fuet i entrecots de 500 grams amb tota tranquil·litat» Dr. Vicenç Valentí, cap d’Oncologia de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla

U

n estudi publicat recentment per l’Organització Mundial de la Salut alerta que el consum de carn vermella i de productes càrnics processats (com ara embotits, bacó, salsitxes i hamburgueses) pot provocar càncer de còlon i recte. Ho comentem amb el Dr. Vicenç Valentí, cap d’Oncologia de la Xarxa de Santa Tecla.

termòmetre de la setmana La solidaritat de les famílies tarragonines

Rafa Olivier, l’art del gelat fet negoci

Unes quaranta famílies del territori acullen temporalment a casa seva infants en risc d’exclusió social

Aquest tarragoní d’ascendència italiana ha fet més gran el negoci artesà i familiar que va heretar del seu pare

Un cementiri de primer nivell a TGN

L’Estat invertirà a les carreteres del territori

Al llarg de l’última dècada el cementiri de Tarragona ha experimentat millores contínues al servei de la ciutadania

S’aprova destinar 27 milions d’euros en els pròxims 4 anys per reposar el ferm a les principals carreteres del nord de la província

Quina lectura hem de fer la recomanació de l’OMS? Ens ho hem de prendre amb cautela i precaució màxima.

En el cas del càncer de pulmó està demostrat que el tabac és el seu principal causant. Però no es pot dir el mateix de la carn vermella i els seus processats quant al càncer de còlon.

Aquest estudi el que demostra és que hi ha un augment molt petit del risc, però pensi que parlem de casos en els quals realment hi ha un consum excessiu d’aquests productes. No calia fer un estudi per determinar que menjar hamburgueses i frankfurts cada dia durant 20 anys no és bo per a la salut.

ressò mediàtic que se li està donant.

Llavors, per què tan de rebombori?

Aquests estudis estan ben fets i, com a anàlisi de grans masses poblacionals i les seves tendències alimentàries, tenen una certa rellevància mèdica.

Però el seu valor científic en cap cas es correspon amb el

Podem continuar menjant carn vermella i embotits, doncs?

Jo, com a ciutadà i com a oncòleg, no canviaré cap hàbit alimentari meu per aquesta recomanació de l’OMS. I tampoc no penso recomanar a cap pacient de la meva consulta que canviï

«No calia que l’OMS fes un estudi per determinar que menjar i sopar hamburgueses cada dia durant 20 anys no és bo»

res de la seva alimentació que no estigués ja previst. El que cal és menjar de tot, variat i amb moderació. El dia que em vingui de gust continuaré gaudint d’un entrecot d’Àvila de mig quilo amb tota tranquillitat. O d’una hamburguesa o d’un tros de llonganissa. El que no es pot fer és basar tota l’alimentació en els embotits. Però això és de sentit comú.

I aquí, a més, tenim la dieta mediterrània.

Per això. Tenim la sort de viure en un dels punts del món on es meja més sa. Aquí mengem fruites, verdures, peix, carns, fruits secs, llegums... A més cuinem amb oli (d’oliva o girasol), que és una gran diferència, per exemple, amb els Estats Units.

Allà tot es cuina amb greix animal, que sí que representa un factor de risc per desenvolupar càncer.