notíciestgn 290

041115 número 290

WWW.NOTICIESTARRAGONA.CAT

SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

TARRAGONA-REUS

Nova pugna per la capitalitat comercial?

REUS INAUGURA AQUESTA SETMANA EL SEU NOU CENTRE COMERCIAL, COMPETÈNCIA DIRECTA DE PARC CENTRAL I EL CORTE INGLÉS

SALUT

PÀGINES 2 I 3

TERRITORI

P10

L’Hospital del Vendrell, 10 anys fent territori El centre ha millorat la qualitat de vida de la població del Baix Penedès

Quatre metges de Tarragona posen en marxa un dispositiu sanitari en un grup d’aldees P08 d’alta muntanya a Guatemala

íØqÀõçį+íæıdØPær 8 cm visco, plata banda de terciopelo, acabado Aloevera, Altura 30 cm, serie premium

90*190 135*190 150*190

256€ 341€ 375€

899€ íßĉðÃqÃõçį)í­ 3 pl. + chais 290 cm, asientos deslizantes de visco, cabezales reclinables

íßĉðÃqÃõçįGÀÃı

1349€

3 pl. + chais, 2 relax eléctricos 290 cm, asuentos eléctricos de visco, cabezales reclinables, 2 motores eléctricos

2 | Tema de la setmana

4 de novembre de 2015 |

te ma d e l a se tmana

La Fira de Reus, competència directa per al Parc Central i El Corte Inglés Els tres centres sumen prop de 85.000 m2 de superfície comercial en un radi aproximat de 15 quilòmetres

L

Parc Central disposa d’uns 30.000 metres quadrats de superfície comercial. El Corte Inglés posa a disposició dels seus clients més de 25.000 metres quadrats d’espai de venda.

A aquesta oferta s’afegeixen a partir d’aquest divendres els

INAUGURACIÓ AQUESTA SETMANA. El centre comercial la Fira de Reus obre portes aquest cap de setmana envoltat de polèmica a la capital del Baix Cmap perquè hi ha firmes, com ara Zara, que han decidit tancar la seva botiga del centre per ubicar-la a la nova gran superfície. El nou equipament comercial competirà directament amb el comerç tradicional de Reus i amb les altres grans superfícies existents al territori, especialment amb Parc Central i El Corte Inglés.

28.500 metres quadrats del nou centre comercial La Fira de Reus, un equipament que ha trigat més del previst, però que finalment ha vist la llum.

En total, entre els tres centres, estem parlant de més de 85.000

metres quadrats de superfície comercial coberta en un radi aproximat de 15 quilòmetres.

La competència entre els diferents equipaments i els seus models de negoci, doncs, serà ferotge a partir d’ara.

Aquesta lluita entre grans superfícies, inevitablement, reobre el debat sobre la capitalitat comercial entre les dues principals ciutats del territori: Tarragona i Reus. Durant els darrers anys la capital tarragonina ha

pogut presumir de disposar dels dos principals centres comercials de la demarcació: Parc Central i El Corte Inglés, una oferta que va millorar recentment amb l’ampliació de l’equipament de l’avinguda

Precio especial presentando obligatoriamente este anuncio Individual desde:

599€

Desde:

999€

Matrimonio desde:

199€ 259€

Estas ofertas de unidades limitadas anulan cualquier otra.

’obertura del nou centre comercial La Fira de Reus reobre també el debat sobre la capitalitat comercial a les comarques tarragonines. Les dues principals ciutats de la zona, Tarragona i Reus, ja disposen dels mateixos elements per cobrir les necessitats comercials dels seus habitants i, al mateix temps, actuar de reclam per a visitants d’altres municipis de l’entorn. La Fira entra en competència directa amb l’altra gran superfície del territori, Parc Central, i també amb El Corte Inglés, dos equipaments que sens dubte havien donat la capitalitat comercial a la ciutat de Tarragona en els darrers anys.

OKSOFÁS REUS - Avenida Països Catalans, 71 (rotonda Mercadona) · Telf. 877 01 30 97 · reus@oksofas.es OKSOFÁS TARRAGONA - Rb. Pres. Companys, 12 (delante de El Corte Inglés) · Telf. 977 24 17 94 · tarragona@oksofas.es

Tema de la setmana

| 4 de novembre de 2015

|3

te ma d e l a se tmana

Tarragona i Reus reprenen la cursa per la capitalitat comercial del territori. Després d’anys copant el nombre de grans superfícies (Parc Central, Gavarres i El Corte Inglés), el comerç de Tarragona haurà d’aprendre ara a competir amb el nou centre comercial del Baix Camp

Tarragona i Reus aproximen els seus models f

LES GAVARRES

LA FIRA

CORTE INGLÉS

PARC CENTRAL

CENTRE

PALLOL

CENTRE

COMERÇ LOCAL AL CENTRE I GRANS SUPERFÍCIES A LA PERIFÈRIA. Amb l’obertura de La Fira, les ciutats de Tarragona i Reus presenten ja un model de comerç molt similar. Les botigues de tota la vida s’apleguen al centre, mentre que les grans superfícies (que aglutinen en un mateix espai establiments comercials, de restauració i d’oci) s’ubiquen en zones més allunyades.

Vidal i Barraquer amb la incorporació d’una nova planta i dels cinemes Yelmo. Aquesta realitat, però, canvia força amb l’obertura de La Fira de Reus.

Amb la posada en marxa del nou centre comercial al Baix Camp, no exempta de polèmica per l’afectació que tindrà en el tradicional comerç local del centre de la ciutat, les dues ciutats equiparen força la seva força comercial i, també, els seus models.

El comerç tradicional s’aplega als carrers més cèntrics d’ambdues ciutats (un fet més consolidat a la capital del Baix Camp i que a Tarragona cal millorar amb l’obertura del nou Mercat Central), mentre que a les zones més perifèriques trobem les grans superfícies comercials, que aglutien en un mateix espai establiments de moda, d’electrodomèstics i tecnologia, restauració i oci, entre altres. Dotats de zones d’estaci-

onament pròpies, signifiquen una autència amenaça per al comerç local, que es nodreix del transport públic i dels aparcaments municipals per acollir els seus clients. En aquest apartat, la ciutat de Reus, amb tarifes d’aparcament per hora més econòmiques que no pas la ciutat de Tarragona, també presenta millors atractius que la capital tarragonina.

Al marge de la millora de l’oferta que significa per a Reus,

l’obertura de la Fira ha aixecat polèmica entre el comerç local de la capital del Baix Camp. I és que hi ha firmes importants de roba, com ara Zara, Pull&Bear i Bershka, que han apostat per tancar les seves botigues del centre per ubicar-les dins del nou centre comercial. Aquestes botigues atrauen milers de clients cada setmana, fet que sense dubte repercutirà negativament en l’afluència de gent als cèntrics carrers de Reus.

A Reus, marques importants com Zara, Pull&Bear i Bershka han decidit tancar les botigues del centre i ubicar-les en el nou centre comercial

El centre de Tarragona, pendent del nou Mercat Central El comerç tradicional de Tarragona, ubicat als carrers propers a la Rambla Nova i a l’entorn de la plaça Corsini, fa temps que té certes dificultats per desenvolupar tasques efectives per atraure l’atenció dels clients enfront de les campanyes desenvolupades per les grans marques i els centres comercials com ara El Corte Inglés.

Si bé s’han fet accions conjuntes com ara les Shoping Nights i el Tarragona dTapes,

l’eternització de les obres del Mercat Central i els carrers de l’entorn ha estat un important llast durant la darrera dècada.

L’obra, però, comença a veure la llum al final del túnel i el conjunt del comerç local, i el mateix Ajuntament de Tarragona, confien a disposar de les eines i l’espai necessari per reactivar el comerç i l’afluència de públic al voltant de la plaça Corsini, un punt neuràlgic que ha conviscut amb les obres durant gairebé una dècada.

4 | Sumari i editorial

4 de novembre de 2015 |

C L AUS D E L A SE TMANA

6

8

10

Mal comportament del mercat laboral a la demarcació

Metges de Tarragona en acció solidària a Guatemala

L’Hospital del Vendrell fa 10 anys

12

14

18

Entrevista al tarragoní Mag Gerad

L’escola d’educació especial Sant Rafael està d’aniversari

La mel: tradició apicultora a casa nostra

Protagonistes

SÍ El conseller d’Interior, Jordi Jané, amb els alcaldes de l’N-340 El conseller d’Interior de la Generalitat, Jordi Jané, s’ha posicionat al costat dels alcaldes tarragonins dels municipis afectats pel pas de l’antiga N-340. El polític es mostra partidari de tallar la nacional com a acció reivindicativa si el Ministeri de Foment no aporta solucions immediates al col·lapse i la manca de seguretat que presenta la carretera.

Editorial ÒL IVER MÁRQUEZ | DIRECTOR NOTÍCIESTGN

La casa per la teulada

T

inc la sensació que aquests de Junts pel Sí i la CUP, formacions que, plegades, sumen una majoria absoluta independentista al Parlament de Catalunya, estan començant la casa per la teulada. És cert que els vots de la ciutadania els legitimen per cobrir noves etapes del procés sobiranista –com ara la presentació conjunta de la declaració d’independència– però també és ben cert que la ciutadania va votar perquè el país fos regit per un govern inequívoc i, com s’espera en termes democràtics, liderat per la formació que va assolir més vots.

Ja fa més d’un mes que es van celebrar els comicis i, tal com estan les negociacions entre Junts pel Sí i la CUP per sumar la majoria necessària i investir un nou govern, tot apunta que estem abocats a anar cap a unes noves eleccions el pròxim mes de març. Abocats a uns nous comicis, aquesta vegada per la incapacitat dels polítics d’arribar a acords que sintonitzin amb la voluntat expressada pel poble a les urnes.

Es parla del com, del quan i del què, però en-

cara no han aconseguit desencallar el tema del qui, un fet que és cabdal per al dia a dia del país, ja que l’elecció del nom del president de la Generalitat és un requisit previ a la configuració del nou govern. Mentre no es decideixi qui ha de ser el líder de la Generalitat en aquesta legislatura crucial, sigui Artur Mas o un altre nom que ara per ara no s’intueix, totes les decisions que es prenen no deixen de ser escenificacions que poden caure en un nores en qüestió de setmanes.

Tal com ha advertit Joan Tardà, el peculiar diputat al congrés d’ERC, anar a unes eleccions el pròxim mes de març seria un acte de traïdoria a la ciutadania que, amb tota la seva bona fe i confiança, va votar prop de 2 milions de vegades a favor d’un Estat propi català. Coincideixo plenament amb el republicà quan adverteix que, en unes noves eleccions, la gent castigaria la incapacitat dels partits per arribar a acords. Entretant, a l’Estat es freguen les mans. També veuen que aquí, a la Catalunya del futur, s’està començant la casa per la teulada. I això pot caure en qualsevol moment.

NO Jaume Morón, excap dels Mossos d’Esquadra a Tarragona Aquesta setmana s’ha conegut que l’alt càrrec policial ha estat imputat per haver «arxivat massa ràpid» la investigació d’un presumpte cas de violència policial que va tenir lloc fa temps a la sortida d’una discoteca de Vila-seca. Morón està imputat per prevaricació i omissió del deure de perseguir delictes.

Espurnes d’en mossèn Aragonès

Frase de la setmana

Gana - Fa tres dies que no menjo res, diu Nasreddín amb cara demacrada.

- Pobre, amb la gana que sols tenir deus estar molt malalt.

- No, és que ningú m’ha convidat.

• • • • • •

La panxa no escolta preceptes; demana, crida.

La panxa famèlica no té orelles.

“No és fàcil de fer-se escoltar per les orelles de l’estómac buit” (Cató).

El camí per arribar al cor de l’home passa pel seu estómac.

Morir de fam és morir centímetre a centímetre.

La salsa de sant Bernard: menjar amb molt retard.

Bernabé

«Tornar a convocar eleccions al març seria un delicte d’alta traïció» Joan Tardà, diputat d’ERC al Congrés

Opinió | 5

| 4 de novembre de 2015

c l aus d e l a se tmana Edita i distribueix: Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Director: Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat Redacció i fotografia: noticies@noticiestgn.cat 977 25 99 11

Disseny i redacció: Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó Clara González redaccio@noticiestgn.cat

Disseny original: Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

Correcció: Carme López Imprimeix: Promicsa D.L.: T- 1062- 09 Vídeo: Tomàs Varga

Departament comercial: Manel Novella mnovella@noticiestgn.cat Joan A. Cano jcano@noticiestgn.cat Web: O.Montesó

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada: 25.000 exemplars

OP INIÓ

TERESA DUCH E S C R IP T O R A I B LO G U E R A A http : //salsa - ficcio .blogspot. com

M

’ha arribat el rumor que el govern espanyol ha trobat la manera de reduir la taxa d’atur a l’Estat. Només és un rumor, però com que és una bona notícia, jo l’explico.

Sembla que vol duplicar el nombre d’agents de les Forces de Seguretat, bàsicament Guàrdia Civil i Policia Nacional i és que s’han adonat que a dos escorcolls, o més, per setmana a Catalunya no donen l’abast a avisar la premsa –no queda clar si també haurien de crear noves places de jutges– obrir portes i caixes fortes i requisar discs durs. Potser més endavant ampliaran l’oferta de llocs de treball als Vigilants Duaners, la Policia Portuària i els Agents Forestals, que sembla que no, però quan un duu el sac ple, qualsevol porta de sortida és bona.

Els nous treballadors de les Forces de Seguretat anirien destinats a Catalunya, només a Catalunya, que es veu que a la resta de l’Estat no hi ha corrupció, ni pensaments. Bàsicament, els escorcolls s’han fet a la seu de Convergència i als domicilis de persones que hi estan o hi han estat molt relacionades; també a l’Ateneu Llibertari de Sants, que tenen amistat amb la CUP. Aquí sí que han demanat ajuda als Mossos que no sé si pel govern espanyol són una força menor; menor, però ideal per desestabilitzar l’entesa –ja de per si sola, prou difícil– entre Junts pel Sí i la CUP. Ei! Que això encara no s’ha acabat, eh? Que a Esquerra també li tocarà el rebre, segur, i no es remuntaran només al Tripartit, no; segurament remenaran fins a l’any 1931, quan Macià, Companys i uns quants més van crear el partit que defensava tres coses: els drets dels treballadors, la república i la personalitat nacional de Catalunya. El nom ho diu ben clar: Esquerra Republicana de Catalunya.

Que consti que no estic dient que les sospites de corrupció siguin una pura invenció. Fins i tot, jo que sóc tan crèdula amb tot allò que té aroma d’independència, ja no posaria la mà al foc per ningú. Com escrivia no fa gaire un periodista a El Periódico, Imputa, que algo queda. Jo afegiria: Escorcolla, que també. I és que un dia un, un dia l’altre, la idea que això és un pou sense fons ple de porqueria, encara que sigui a contracor –almenys per mi– va fent forat.

Molt bé, doncs, un cop admès que aquí sempre hi ha hagut corrupció, el que em sorprèn és que no s’hagin posat fins ara a investigar amb tanta passió i a furgar la merda com si els anés la vida.

Però és que, precisament ara, tots sabem on som i quin moment vivim, oi que sí? De fet, no és estrany que se’ls hi aguditzin els sentits. El president Mas diu que van a la caça major; jo més aviat els veig a cavall amb l’espasa apuntant al davant i dient «Al ataque!!!» Després de no voler veure les manifestacions massives de l’11 de setembre, de rebutjar qualsevol intent de diàleg, de prohibir el referèndum i de titllar el 9N de fracàs –i tot dins d’un gran menyspreu, d’un aquí no passa res i d’un ha baixat el suflé– han passat a considerar-nos la gran amenaça per la unitat d’Espanya i... per la pau del món! Sense anar més lluny, l’altre dia davant del Secretari General de l’ONU, Banki-moon, jo diria que Rajoy ens va tornar a posar al costat dels nazis. Aix! I la europea?

imatgeS de la setmana

Al ataque!!!

APARATÓS ACCIDENT DE TRÀNSIT A TARRAGONA. Espectacular accident al carrer Pere Martell, on un vehicle en va envestir un altre per darrere i va deixar aquesta sorprenent imatge. Per sort, no hi va haver cap ferit.

EXPLOSIÓ DE GAS A TORREDEMBARRA DILLUNS DE MATINADA L’explosió es va produir per acumulació de gas i va obligar a desallotjar els veïns de l’edifici. Finalment van poder retornar a casa i, sortosament, la finca no s’ha vist afectada.

Envia les teves cartes al director i articles d’opinió a: lector@ noticiestgn.cat

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari.

Els articles es publicaran íntegres i amb fotografia de l’autor si aquesta és facilitada.

Aicat 4.746

BUSQUEM PISOS I CASES EN LLOGUER PER RESPONDRE A L’ALTA DEMANDA QUE TENIM Et trobarem l’inquilí ideal!

6 | Territori

4 de novembre de 2015 |

TE RRITORI

ECONOMIA

Atur, no aixequem El comportament del mercat laboral de la demarcació és el pitjor de tot Catalunya. Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), el nombre de persones desocupades al territori gairebé s’ha quadriplicat en la darrera dècada

L

a Confederació Empresarial de la Província de Tarragona (CEPTA) ha posat l’alerta en la situació del mercat laboral de la demarcació, que està lluny de seguir el camí de recuperació que sí que mostren les altres demarcacions catalanes. Segons l’Enquesta de Població Activa (EPA), el territori presenta un «estancament» quant a generació de nous llocs de treball i presenta la pitjor taxa d’atur catalana.

En el tercer trimestre de 2015 la taxa d’atur a la província se situava en el 20,55%, per sobre de Girona (18,05%), Barcelona (17,24%) i Lleida (14,04%).

Tot i que es detecta una petita

millora amb relació als anys de més recessió econòmica, la CEPTA apunta que els sectors més afectats per la crisi al territori (indústria i construcció) l’únic que han aconseguit és «frenar la caiguda» i «estabilitzar-se». Aquest fet ha provocat que a hores d’ara el pes del sector serveis assoleixi el 70,82% del total de la població ocupada a la demarcació de Tarragona.

Quant a la gent que no té feina, l’EPA apunta que a la demarcació hi ha 84.000 persones desocupades (quasi quatre vegades més que l’any 2006), mentre que la gent amb feina ha passat de 358.800 (any 2006) a 324.900 (tercer trimestre de 2015). La taxa d’atur s’ha incrementat d’un simbòlic 5,8% (any 2006) fins al 20,5% de l’actualitat.

COMPRA-VENTA ALQUILERES TRASPASOS

ADMINISTRACIÓN SEGUROS PERITACIONES

ALQUILER TARRAGONA P. Martell, 3 dorm., baño, parking, 490€ // Zamenhoff, 4 dorm. 475€ // P. Riba, 3 dorm., baño, 400€

VENTA TARRAGONA Y ALREDEDORES Casco Antiguo, 70m, comedor con balcón, 2 dorm. a calle, escalera buen estado...70.000€ Eivissa, 85m, 3 dorm., baño, aseo, lavadero, terraza, sol, vistas mar.................94.000€ P. Martell, 75m, 3 dorm., baño, cocina, lavadero, buen estado, sol, exterior......80.000€ Pin y Soler, 120m, 4 dormitorios, baño, aseo, terraza, sol, gas natural..............96.000€ P. Riba, 100m, 4 dorm., baño, aseo, terraza, lavadero, bien conservado..........100.000€ Mallorca, 95m, 3 dorm., baño, calef., gas natural, perfecto estado...................130.000€ Joan XXIII, 3 dormitorios, 2 baños, calef., exterior, sol, terraza, parking..........165.000€ R. Nova, 125m, 4 dorm., 2 baños, calef., comedor con terraza, parking...........175.000€ Ático centro mercado, 75m, 3 dormitorios, 1 baño, calef., gas natural.............120.000€ Ático, Pin y Soler, 120m, 4 dorm., baño, aseo, 2 terrazas, calef., gas, buen estado.....220.000€ Local, Apodaca, 130m, salida de humos, aseos.................................................130.000€ Local, Alguer, próximo a Plaza Toros, 130m., buen estado, instalaciones.......120.000€ Necesitamos pisos en alquiler o venta para atender la demanda de nuestros clientes

Pl. Ponent, 5-3º ·TARRAGONA

Tel. 977 21 93 50

Territori

| 4 de novembre de 2015

|7

TE RRITORI

el cap

Cada vegada més dependents del turisme L’evolució de l’atur a la província de Tarragona, tot i que moderadament positiva, continua sent comparativament negativa respecte a la resta de demarcacions catalanes i Catalunya en el seu conjunt.

Així, el diferencial desfavorable que es va obrir amb notable intensitat l’any 2012, entre la taxa d’atur de la província de Tarragona i la mitjana de Catalunya, es continua mantenint amb notable intensitat i no millora amb el pas del temps. De fet, el tercer trimestre de 2015 mostra el pitjor comportament en tota la sèrie històrica.

La província de Tarragona continua sent la demarcació amb la pitjor taxa d’atur de Catalunya, i tot i puntuals acostaments d’ambdues xifres el tercer trimestre de 2014, el diferencial d’uns

tres punts continua essent la tònica habitual.

Tot plegat fa palesa la feblesa comparativa del mercat de treball tarragoní que, en una conjuntura de moderat creixement de l’activitat econòmica, demostra una menor capacitat de generació d’ocupació. Des d’una altra perspectiva, l’estacionalitat persisteix com a característica pròpia del mercat de treball tarragoní, motivada per la importància creixent de l’activitat turística, en un context de màxima terciarització, com es pot apreciar en l’anàlisi de l’estructura de

l’ocupació.

Tarragona, doncs, es manté allunyada considerablement del comportament de la resta de demarcacions catalanes, i evidencia una clara incapacitat del teixit productiu de la demarcació per generar ocupació.

Tanmateix, el bon comportament del sector terciari han servit per anar reduint l’atur en els darrers dos anys, la qual cosa demostra que el mercat de treball a la demarcació ha recuperat, ni que sigui puntualment i de manera marginal, un cert nivell d’estabilitat.

a a a a

Els nostres agents estan formats amb les últimes tendències en màrqueting adaptades al sector immobiliari.

Jornades de portes obertes: Preparem visites conjuntes dels nostres agents a la seva propietat per conèixer-la millor.

No haurà de visitar moltes immobiliàries: Visitant-ne una, les visita totes.

Compromís de servei: Entre totes les immobiliàries pertanyents a les agrupacions comercials Apialia, revisem les ofertes diàriament per aconseguir optimitzar la seva venda al màxim.

a a a

Garantim que el seu immoble tindrà el mateix preu a totes les immobiliàries de les agrupacions Apialia.

Màxima seguretat jurídica per al comprador, ja que existeix un encàrrec de venda en exclusiva per a cada immoble.

Tots els nostres agents pertanyen al col·lectiu API, estan inscrits en el registre de la Generalitat i disposen d’una assegurança de Responsabilitat Civil (cobertura de 775.000€) i de Caució (cobertura de 60.000€).

8 | Territori

4 de novembre de 2015 |

te rritori

SOLIDARITAT

Metges tarragonins ajuden la comunitat maia de Guatemala Una expedició impulsada per la doctora Laura Palacios i el doctor Miquel Maria Biarnès aporta assistència sanitària a la població d’un grup d’aldees aïllades

La doctora Laura Palacios, directora del CAP Jaume I, i el doctor Miquel Maria Biarnès, director del CAP Santa Tecla Llevant de Tarragona, han estat els impulsors de la construcció d’un centre assistencial en una de les zones més recòndites i aïllades de Guatelama. L’acció ha estat possible gràcies a l’ONG Óscar Romero i el suport del Col·legi de Metges de Tarragona. / Cedides

N

o hi ha cap dubte que la professió mèdica és purament vocacional.

Dedicar tota una carrera laboral a tenir cura de la salut de la gent així ho requereix.

Amb tot, a les comarques de Tarragona hi ha metges i metgesses que porten l’ajut als altres un pas més enllà i no dubten a dedicar el seu temps de descans laboral i les vacances a ajudar persones necessitades del tercer món.

Aquest és el cas del Dr. Miquel M. Biarnès (director del CAP Llevant de la Xarxa de Santa Tecla) i de la Dra. Laura Palacios (directora del CAP Jaume I de l’Institut Català de la Salut), que l’estiu passat van desplaçar-se fins a una remota zona de Guatemala per construir i posar en marxa un modest centre d’atenció primària amb el qual donar assistència sanitària a la comunitat maia que viu als al-

tiplans de la zona coneguda com a Huehuetenango, integrada per una quarantena d’aldees i amb la vila de Sant Miguel de Acatán com a principal nucli poblacional.

Huehuetenango, ubicada a la zona nord de Guatemala (a la frontera mexicana de Chiapas) és una regió d’alta muntanya, incomunicada, on residei· xen unes 40.000 persones. La seva capital és Sant Miguel de Acatán, però el conjunt del ter· ritori està integrat per unes 40 aldees (habitades per grups de 500 a 2.000 persones cadascuna) que no gaudeixen de cap dels serveis bàsics que coneixem a la nostra societat (llum, siste· ma d’aigües i clavegueram, te· lefonia i internet, carreteres...).

Ara fa uns mesos el doctor Bi· arnès i la doctora Palacios, de la mà de l’ONG Fundació Óscar Moreno i amb el suport del Col· legi de Metges de Tarragona

(COMT), van desplaçar-se fins allà acompanyats del jesuïta tarragoní Paco Chamar, delegat de la fundació Óscar Moreno a Tarragona. La visita va perme· tre conèixer la zona i avaluar les necessitats de la seva pobla· ció des del punt de vista assis· tencial. Huehuetenango és un espai recòndit de Guatemala on viu població indígena maia que conserva intactes les se· ves pròpies tradicions, cultura i llengua (el carateco). Parlem d’una regió molt afectada per les ofensives de la guerrilla du· rant la dècada dels 80 amb el conflicte de Chiapas. De fet, els més grans de la comunitat recorden la quantitat de perso· nes que van morir en aquella època. A través de fons de la mateixa fundació, es va decidir rehabilitar un espai de la parrò· quia de Sant Miguel de Acatán i convertir la planta baixa en un centre d’atenció primària dotat amb dues consultes, un labora·

tori, una farmàcia i una zona per a l’hostalatge dels metges.

Aquest equipament, aixecat durant l’estiu, ja estat operatiu i comença a donar servei a la població autòctona. Després de la posada en marxa de l’equi· pament per part dels metges Biarnès i Palacios, van prendre el relleu dues noves doctores de les comarques tarragonines, Vanesa Revuelta (metge de fa· mília del CAP Jaume I) i Henar Fernández (de l’ABS de Torre· dembarra). Les dues professi· onals han estat allà treballant durant l’últim mes i acaben de retornar aquesta mateixa set· mana a Tarragona.

Conferència el dia 12 Els quatre facultatius que han posat en marxa aquesta acció solidària a Guatemala explica· ran la seva experiència en una conferència el pròxim dia 12 de novembre (a les 19 hores a

la Sala de Graus de la Facultat de Lletres de la URV) oberta a tothom. La xerrada, organit· zada pel Col·legi de Metges de Tarragona i l’ONG Óscar Ro· mero, permetrà els assistents conèixer de primera mà les vivències dels facultatius tre· ballant i ajudant la població d’una zona molt necessitada.

També s’aprofitarà per donar a conèixer a Tarragona l’Agenda Llatinoamericana 2016.

El cas d’aquests quatre metges, però, no és únic a les nostres comarques. Hi ha molts altres facultatius del territori que al llarg de l’any fan missions sani· tàries altruistes a diverses parts del món. Com a exemples es pot esmentar el Dr. Francesc Mar· sal (de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla), el doctor Morales (Cap de Servei de Traumatolo· gia de l’Hospital del Vendrell), i el doctor Manel Saltó (trauma· tòleg de l’Hospital Comarcal de Móra d’Ebre).

Territori

| 4 de novembre de 2015

|9

tE RRITORI

solidaritat

«No n’hi ha prou a voler ajudar, has de ser professional en les teves actuacions» El doctor Xavier Manubens ens explica els reptes i funcions de la Secció Col·legial de Metges Cooperants del Col·legi de Metges de Tarragona

E

l Col·legi de Metges dis· posa d’una secció col· legial de metges coope· rants que exerceix de punt de trobada de tots els metges de Tarragona interessats en te· mes de cooperació, nacional i internacional i de platafor· ma comuna per intercanviar informació sobre projectes en actiu. Actualment la secció fomenta el desenvolupament d’un projecte d’atenció sani· tària a la zona de Huehuete· nango a Guatemala, davant de la sol·licitud formal feta arribar a la secció per part del Comitè Óscar de Romero de Tarragona (vegeu pàgina 8).

El doctor Xavier Manubens, responsable d’aquesta secció que es va crear el 2011, ens explica quines són les seves funcions i reptes de futur.

Les funcions de la Secció Col· legial de Metges Cooperants de Tarragona són diverses. D’una banda, representar els metges cooperants davant de les insti· tucions, patronals i sindicats, en defensa de la tasca de la co· operació sobre el terreny, sense que això representi un detri· ment del seu estatus laboral. A més, també promou i col·labora en temes de formació acadèmi· ca de la salut internacional, treballa per la reinserció labo· ral després d’una estada sobre el terreny i fa d’interlocutor, juntament amb el COMT, dels temes de cooperació i salut in· ternacional amb els organismes oficials de la Generalitat.

D’altra banda, també ofereix la millor assegurança de repatria· ment i responsabilitat civil pro· fessional del metge i de crear un banc de dades i recursos hu· mans a disposició de projectes o organitzacions que treballen en cooperació. «La nostra voluntat no és promocionar i/o finançar projectes de cooperació con· crets, sinó facilitar contactes i actuar com a mitjancers per a poder assolir-los», assegura el

«Atesa la precarietat laboral actual, els metges cooperants difícilment poden adoptar situacions d’excedència o interrupció temporal de la feina aquí, ja que la continuïtat al tornar no és fàcil d’assegurar»

El dia 12 de novembre a les 19 hores a la Sala de Graus de la URV tindrà lloc la conferència «L’experiència de quatre metges de Tarragona en el món maia de Guatemala», on s’explicarà el projecte en el qual intervé la secció de coope· rants del COMT./Cedida

doctor Manubens.

La secció es va crear el novem· bre de 2011 i, actualment, prop de la meitat dels metges inscrits a la secció fan tasques de coo· peració fora del país. Les des· tinacions a les quals opten els metges tarragonins són molt variades, «principalment, Àfrica (Txad, Nigèria, Etiòpia, Angola i Moçambic), Àsia (Índia) i Sudamèrica (Guatemala)», afirma el doctor Manubens.

No hi ha dubte que la coopera· ció ha variat substancialment en els darrers anys. Pel respon· sable de la secció col·legial, el més important és «la professi· onalització. No n’hi ha prou a voler ajudar, sinó que has de ser professional en les teves ac· tuacions, intentar treballar de manera que el teu temps i les teves actuacions tinguin una conseqüència real. Això s’acon· segueix mitjançant una immer· sió real en la cultura i els hàbits de la zona on treballes. Per això necessites estar integrat en una

«Un dels reptes de futur afecten la formació en malalties no comunes i a ser molt estrictes en termes de seguretat»

un treball dels tècnics logistes que avaluaran, d’una banda, les principals necessitats del pro· jecte (les estrictament sanitàri· es seran avaluades per personal sanitari) i els recursos disponi· bles per fer-hi front. També ava· luaran l’entorn social i cultural en el qual es desenvoluparà el projecte i la seva viabilitat dins d’aquest entorn, del treball que s’haurà de dur a terme.

Reptes de futur infraestructura organitzada allà on vas, sigui muntada pel personal local o bé per l’orga· nització de cooperació que els doni suport».

Organitzar una missió Organitzar una missió de coo· peració no és tant un treball sa· nitari sinó logístic. Els metges desenvolupen una tasca profes· sional especialitzada i són una part petita d’un projecte de co· operació. L’organització d’una missió de cooperació és més

«Estem en un moment en què una de les dificultats per fer cooperació és la manca de re· coneixement del temps per a fer-ho, fora de si li dediques el teu temps de vacances», afir· ma el facultatiu. «No hi ha una disponibilitat reglamentada de permisos per a aquestes tas· ques –aquest és un dels temes principals que estem treballant a les seccions de cooperants de tots els col·legis de metges de l’Estat–.»

Atesa la precarietat laboral ac·

tual, és difícil que els metges cooperants puguin adoptar situ· acions d’excedència o interrup· ció temporal de la feina aquí, ja que la continuïtat al tornar no és fàcil d’assegurar.

D’altra banda, també repercu· teix en els companys de feina, perquè els períodes de permís dedicats a aquestes tasques di· fícilment es cobreixen. En con· seqüència, això significa una càrrega de treball encara més forta per als companys que se· gueixen aquí. «És d’agrair, la major part de vegades, que s’as· sumeixi més càrrega de treball quan el company es desplaça a fer tasques de cooperació i aquesta mancança no es co· breix», assegura el responsable de la secció.

Altres reptes afecten aspectes professionals referents a la for· mació en malalties no comunes en el nou entorn i també a ser estrictes en els temes referents a la seguretat. «En totes aques· tes línies estem treballant con· juntament amb les seccions de cooperació dels quatre col·legis de Metges de Catalunya, en una comissió mixta que inclou tam· bé el departament de Salut de la Generalitat i l’Agència Cata· lana de Cooperació», conclou el doctor Manubens.

10 | Salut

4 de novembre de 2015 |

sal ut

XARXA SANTA TECLA

Hospital del Vendrell, 10 anys El centre assistencial culmina la seva primera dècada de funcionament amb un alt grau de resolució en totes les disciplines sanitàries

A

quest dimecres 4 de novembre de 2015 fa tot just 10 anys que l’aleshores president de la Generalitat, Pasqual Maragall, va inaugurar oficialment la posada en marxa de l’Hospital del Vendrell, equipament de la Xarxa de Santa Tecla que dóna cobertura sanitària especialitzada a tota la població del Baix Penedès. En aquesta primera dècada de funcionament, el centre hospitalari ha anat augmentant tant la seva cartera de serveis com l’equip professional fins a convertirse en un hospital comarcal de primera línia i amb un nivell de resolució de casos òptim. Els números assistencials que presenta l’Hospital del Vendrell en els seus primers deu anys d’activitat són clars: més 7.000 parts, prop de 800.000 urgències ateses, més d’1.200.000 consultes especialitzades, prop de 70.000 altes hospitalàries i més d’un milió i mig de proves diagnòstiques avalen un hospital que, en només 10 anys, ha ajudat a cohesionar el Baix Penedès i ha millorat la qualitat de vida i la salut de la seva població.

L’activitat al nou Hospital del Vendrell va iniciar-se l’estiu de 2005, amb l’obertura de les consultes externes (que fins aleshores es feien al CAP 2 del Vendrell) i amb la posterior posada en marxa, el mes de setembre, del servei d’urgències. Aquest va ser el punt de partida d’un centre assistencial llargament reclamat per la ciutadania del Vendrell i del Baix Penedès, que fins al moment havia de desplaçar-se a Tarragona (Hospital de Santa Tecla) per visitar especialistes o per a qualsevol intervenció quirúrgica. I és que el Baix Penedès, malgrat que era una de les comarques catalanes que experimentava un creixement demogràfic més alt i un increment de l’activitat turística, era l’única de tot Catalunya que no disposava d’un hospital de re-

L’Hospital del Vendrell disposa d’un equip humà coneixedor de les necessitats assistencials del seu àmbit d’actuació. / T.V.

En la primera dècada de funcionament el servei d’urgències de l’hospital ha atès més 770.00 persones

El treball de les diferents unitats han permès la realització de més d’1,5 milions de proves diagnòstiques

ferència. La inauguració oficial del centre va anar a càrrec del president Pasqual Maragall. Dos anys abans, l’hivern de 2013, Artur Mas, aleshores conseller en cap, va ser l’encarregat de posar la primera pedra del nou equipament.

L’equip professional de l’hospital, liderat majoritàriament per personal ja vinculat a la Xarxa de Santa Tecla i integrat per gent jove i plena de reptes professionals, ha treballat de va-

lent per convertir l’Hospital del Vendrell en un centre comarcal capdavanter en el conjunt del sistema públic de la sanitat catalana. En aquests primers deu anys l’activitat al centre penedesenc ha anat constantment en augment, fet que ha contribuït a millorar l’expertesa i el coneixement dels professionals, així com la progressiva implantació de millores i recursos tècnics al servei d’una millor resolució de les demandes de la ciutadania

En deu anys el centre ha dut a terme unes 33.000 intervencions quirúrgiques i ha atès més de 7.000 parts del Baix Penedès i els seus visitants, especialment en temporada turística.

Una prova d’això és el nombre d’urgències ateses els primers deu anys de funcionament de l’hospital, més de 770.000 fins al setembre de 2015, dada que aporta una mitjana anual de prop de 80.000 casos. Pel que fa a les consultes d’especialistes, en aquests deu anys s’han atès més de 1.250.000 visites.

L’activitat a les sales d’operaci-

ons també ha estat important.

La primera dècada de l’Hospital deixa prop de 10.000 intervencions de Cirurgia Major Ambulatòria, més de 18.200 intervencions programades i més de 4.500 operacions urgents.

Quant a proves diagnòstiques (laboratori, TAC, radiologia, ecografies, endoscòpies...) se n’han realitzat més d’1 milió i mig.

Un altra dada que mostra el grau d’implantació de l’hospital al territori és el nombre de parts assistits per l’àrea de maternitat. El servei, que és el més ben valorat de Catalunya segons el darrer Centre de Resultats elaborat pel CatSalut, ha atès més de 7.000 parts des que va entrar en funcionament l’any 2008.

Pel que fa a altes hospitalàries en aquests deu anys se n’han donat prop de 70.000, el 80% de les quals a residents de la comarca penedesenca.

Salut | 11

| 4 de novembre de 2015

SAL UT

Un motor amb un impacte de mÊs de 40 MEUR anuals en l’economia local

La posada en marxa del centre evita desplaçaments de residents del Baix Penedès a Tarragona o a altres ciutats. TambÊ se’n beneficia el territori i els seus sectors econòmics i productius, ja que disposen de mÊs seguretat assistencial.

MÊs enllà de l’efecte positiu en la qualitat de vida de la ciutadania, l’Hospital del Vendrell tambÊ Ês un important motor econòmic per al conjunt del Baix Penedès. Amb una plantilla estable de mÊs de 420 professionals, molts dels quals residents a la zona, el centre Ês generador de riquesa al seu entorn. El volum de producció de l’hospital Ês de 30,75 milions d’euros aquest 2015. La part de la producció que Ês valor afegir brut Ês del 61,6 %, i Ês un dels sectors de l’economia que el tÊ mÊs alt. La raó fonamental Ês la gran quantitat de personal qualificat que hi ha i l’alt pes específic que comporta en la despesa de personal. Addicionalment, es tracta d’un servei de cobertura les 24 hores del dia durant tots els dies de l’any. La quantificació d’aquest valor afegit en l’economia del Vendrell Ês de 18,95 MEUR, dels quals, 17,56 són remuneracions al personal i les seves corresponents cotitzacions socials. Així, els recursos econòmics destinats a l’explotació anual del sector hospitalari al Vendrell tenen un retorn al sistema econòmic general per diferents vies: creant ocupació directa (i fomentant el consum intern de les famílies), a l’Administració per via impositiva (cotitzacions a la Seguretat Social i tributs estatals, autonòmics i locals) i a altres sectors mitjançant la inversió i compres de serveis. A mÊs, cal dir que el sector hospitalari de la Xarxa Hospitalà ria d’Utilització Pública (XHUP) retorna al sistema 30,75 MEUR mitjançant les seves despeses corrents i inversions, el 100% de la seva producció total anual. Pel que fa l’activitat de l’hospital com a generador de nova economia, cal dir que cada 3&(*453& "%.*/*453"5*6 /� + milió d’euros en la producció del sector salut indueix a la producció de 330.000 euros a la resta de sectors de l’economia que hi estan relacionats. La capacitat dinamitzadora de la producció del sector (30,7 MEUR) sobre la resta de sectors productius de l’economia aplicant aquesta rà tio, s’estima entorn dels 10,1 MEUR. Per tant, l’aportació a la producció global a l’economia ascendeix a uns 40,89 MEUR, produïts directament pel sector hospitalari i induït per ell en els altres sectors econòmics de la + &TWFSUJU U� DPOUSBDUBEB VOB QÛMJTTB EF comarca del Baix Penedès.

SFTQPOTBCJMJUBU DJWJM J EF DBQBDJUBU GJOBODFSB E BDPSE BNC MFT EJTQPTJDJPOT MFHBMT WJHFOUT

12 | Entrevista

4 de novembre de 2015 |

GE NT D E C ASA

Mag Gerard ORGANITZADOR FESTIVAL TEATRE MÀGIC DE TARRAGONA

«Un joc de màgia és com una petita obra de teatre» Carme López, Tarragona

A

les portes d’una nova edició del Festival teatre Màgic de Tarragona, el seu organitzador, el tarragoní Mag Gerard ens explica la seva passió per l’art de la illusió i el bon moment que viu a les nostres comarques. Pertany a una nova generació de mags que barreja de manera original i sorprenent la màgia amb la comèdia. Ha estudiat a l’escola de l’Ana Tamariz (Madrid), on ha après les tècniques de l’il·lusionisme de la mà de grans mestres com Juan Tamariz o Gaetan Bloom, entre altres. La seva màgia s’ha pogut veure en teatres, festivals de cinema, gales internacionals de màgia, parcs d’atraccions, museus, esdeveniments per a empreses...

Amb joc de màgia inclòs fet a una servidora, fa un repàs als seus inicis, a allò que significa per ell la màgia i als seus pròxims projectes.

Com vas començar en el món de la màgia?

De petit, als 7 o 8 anys. En aquell moment no hi havia les facilitats que hi ha ara per aprendre a fer màgia. Tan sols existien tres o quatre llibres bàsics en castellà, mentre que la resta de la literatura sobre màgia era tot en anglès, així que si volies aprendre’n havies de dominar molt bé aquesta llengua.

On et vas formar?

Vaig estudiar a l’escola que dirigeix la filla de Juan Tamariz, a Madrid, que aleshores era el mag de referència a Espanya.

Allí vaig adquirir coneixements molts sòlids dins del món de la màgia.

MÉS DE 25 ANYS AMB VOSTÈ

«En Joan Brossa sempre deia que les persones intel·ligents no busquen una explicació racional al joc perquè són conscients que darrere d’allò hi ha un secret» I a partir d’aquí vas començar a dedicar-t’hi professionalment?

He tingut diferents èpoques en la meva vida que m’he dedicat exclusivament a la màgia; ara ho combino amb altres coses.

Però, més enllà que t’hi puguis dedicar professionalment és quelcom que portes dins i sempre tens ganes de fer-ne.

La màgia és una qüestió innata o cal entrenar?

Evidentment has d’assajar el joc perquè quan el facis davant del públic surti bé. En el meu cas, a més, he tingut una formació teatral, que dóna un valor afegir a l’hora d’estar damunt d’un escenari i de comunicar. Tu pots fer un joc de màgia molt ben executat però si no saps comunicarlo ni transmetre el moment en què té lloc l’efecte màgic perd bona part del seu encant. Jo sempre dic que un joc de màgia és com una petita obra de teatre

El Mag Gerard en una imatge promocional del festival Teatre Màgic de Tarragona. /Cedida

i el fet de tenir aquesta formació teatral que et comento m’ajuda a executar-lo millor.

ques de màgia i presentant-les de manera teatral, creen una il·lusió...

La màgia, millor en la distància curta?

No necessàriament. Hi ha dos tipus de màgia. La màgia de prop i la màgia d’escenari. La de prop seria la que jo et puc fer ara mateix per a tu sola o la que es fa per a un màxim de deu o quinze persones, amb el mag assegut en una taula, tan a prop que penses «és impossible que m’enredi». Aquesta impacta molt. Després hi ha la màgia d’escenari, en la qual pots aprofitar tots els recursos que t’ofereix un teatre: una bona il·luminació, una bona escenografia... on obtens resultats diferents però que també sorprèn molt. Totes les màgies són per gaudir, tot depèn del moment i de l’espai.

Els mags teniu por d’equivocar-vos o ho teniu tot controlat?

I el mentalisme?

El mentalisme podria incloure’s en les dues. Els mentalistes són mags que, utilitzant tècni-

I tant, que tenim por! Sobretot en termes de mentalisme tens un 20% de possibilitats d’equivocar-te. Però això et dóna una dosi d’adrenalina afegida.

Jugues amb coses que no són exactes i això et fa estar molt més alerta.

El públic de màgia sol pensar: «a veure com m’enredarà aquest...»?

Els mags sempre insistim que nosaltres no enredem, perquè enredar és com si tractéssim la gent de tonta. En Joan Brossa, que a banda de ser una gran poeta també era un gran aficionat a la màgia, deia que les persones intel·ligents no busquen una explicació racional al joc perquè són conscients que darrere d’allò hi ha un secret.

Entrevista | 13

| 4 de novembre de 2015

GE NT D E C ASA

La màgia viu un moment de molta embranzida en general.

A Tarragona també és així?

Sí, vivim un molt bon moment.

A Tarragona fa nou anys que fem el festival internacional Teatre Màgic al qual hem portat mags d’arreu de França, Anglaterra, els Estats Units... Fins i tot va venir en Juan Tamariz, que mai no havia actuat a Tarragona. I a la Canonja fa deu anys que es fa el Festival Impossible, que ja s’ha convertit en un festival de referència. Podem dir que al Camp de Tarragona la màgia està molt consolidada.

a

Com definiries la màgia?

La màgia és un art que permet comunicar. Jo conec advocats, mestres, metges... que utilitzen la màgia per captar l’atenció dels seus pacients, dels seus alumnes... Com a anècdota curiosa t’explicaré que un dia a Barcelona, durant la presentació del meu llibre 100 jocs de màgia, se’m va acostar

un metge de la Vall d’Hebron i em va comentar que havien après i posat en pràctica algun dels trucs que jo explico en el seu dia a dia, per exemple, per tractar amb nens.

Què ens pots explicar d’aquest llibre?

La veritat és que estic molt satisfet per la resposta del pú-

blic i per la repercussió que ha tingut. Fins ara se n’han venut més de mil exemplars entre Catalunya, País Valencià i les Illes. Crec que ha tingut molt bona acollida perquè, entre altres coses, explico com fer màgia amb objectes quotidians, com per exemple, amb material d’oficina, amb el telèfon mòbil...

Quins projectes tens entre mans actualment?

Estic treballant en un nou llibre, aquesta vegada adreçat a mags.

La d’escriure és una faceta que he descobert fa uns anys i que m’agrada molt. I com que veig que els llibres que escric tenen molt bona rebuda això m’esperona a continuar fent-ho.

Ara, explica’ns què es podrà veure al festival Teatre Màgic d’aquest any?

Aquesta és la novena edició del festival, per tant, podem dir que ja està molt consolidat. Aquest any encetarem el programa amb una de les millors magues del món, la francesa Amelie (a la Sala Trono); també tindrem la presència de dos mags internacionals com són Mad Martin (20 de novembre, al Castell de Mas Ricard) i Adrián Conde (29 de novembre al Teatre Metropol) a més de la destacada participació del mentalista Anthony Blake (28 de novembre al Teatre Tarragona). Aquests són alguns dels mags que ens visitaran, però n’hi ha molts més. Com veieu, ocupem molts espais escènics tant de Tarragona com de la Canonja, això demostra el poder de convocatòria que té el festival.

Per saber-ne més: www.teatremagic.es

14 | Societat

4 de novembre de 2015 |

E NTITATS

Un dels actes de celebració del CPEE Sant Rafael de Tarragona va consistir en el llançament de globus de part de tota la comunitat educativa./Ana Gómez.

CPEE Sant Rafael: 50 anys d’educació especial a Tarragona L’entitat celebra el mig segle de vida amb l’estrena del nou himne i amb la presentació del llibre ‘Cinc contes, dues peces teatrals i tres regalets per al final’

A

quest any el Col·legi Públic d’Educació Especial Sant Rafael de la Diputació a Tarragona celebra el seu 50è aniversari. Mig segle de dedicació cap a infants i joves amb dificultats en l’aprenentatge i cap a les seves famílies, que ha contribuït a la seva millora educativa i a la seva integració laboral, en un entorn pensat per estimular les seves capacitats socials i d’aprenentatge. Amb una plantilla de més de 60 professionals de tots els àmbits i 137 alumnes d’entre 3 i 21 anys, el centre viu de ple aquesta

celebració amb un acte que demostra la complicitat de tota la comunitat educativa i les ganes de continuar sent un referent a les comarques de Tarragona en l’àmbit de l’educació especial.

L’acte principal de celebració va tenir lloc divendres dia 31 d’octubre a les dependències del centre amb una jornada participativa que va culminar amb la presentació de l’himne del centre (amb música de Ricardo Alba i lletra de Mar Sendra, directora del centre), que va ser interpretat pels alumnes. També es va pre-

sentar el llibre Cinc contes, dos peces teatrals i tres regalets per al final, es va descobrir una placa commemorativa i es van llançar centenars de globus. La celebració va reunir alumnat, professorat i pares i mares del centre. També van participarhi el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet i la directora dels Serveis Territorials d’Ensenyament, Àngels González, entre altres personalitats.

Un centre del segle XXI Mar Sendra, directora del centre, assegura que «ha estat una celebració molt emotiva, no po-

dia anar millor. Tots hem gaudit molt dels actes previstos i, per sort, el temps ens ha acompanyat». Les activitats previstes per celebrar aquesta efemèride no acaben aquí, segons explica Mar Sendra, «tenim previst fer un llibre basat en l’experiència d’un taller d’hostaleria que s’ha desenvolupat aquest any i que segurament presentarem per Sant Jordi. També tenim previst presentar un gegant que ens representi en les sortides i que també batejarem durant aquest curs. Finalment també volem preparar un altre llibre d’imatges que reculli els cinquanta anys d’història del

centre.», assegura.

El centre, durant aquest mig segle de vida, s’ha caracteritzat per la seva constant evolució.

«Treballem per ser un centre del segle XXI, per això tenim previst, entre altres novetats, incorporar pissarres digitals a totes les aules, ja que contribueixen a millorar l’aprenentatge dels alumnes», assegura Mar Sendra que conclou que «els nostres professionals estan sempre en constant formació per estar al dia de les darreres novetats en metodologia didàctica i educativa pensada per a alumnes amb dificultats en l’aprenentatge».

Opinió | 15

| 4 de novembre de 2015

OP INIÓ

JOSEP GIL PR E V E R E

Diverses maneres de mirar

D

e mirar, en sabem tots, i de tafanejar, que no és exactament el mateix, també. Veure i mirar tampoc no són el mateix: veiem moltes coses, si és que tenim els ulls oberts i hi ha una il·luminació suficient, però només mirem quan fixem els ulls en un objecte concret, persona o cosa, que ens ha cridat l’atenció per un motiu determinat; i, certament, quan mirem veiem més coses i coses més interessants, que quan simplement passegem els ulls pels objectes que els hi surten a l’encontre. És precisament la diversitat de motius que determinen l’atenció, allò que permet parlar de mirades diferents o de diverses maneres de mirar. De fet, mirem o podem mirar persones o coses per les seves característiques externes: pel seu atractiu físic, per la seva bellesa, per la singularitat, per l’espectacularitat, etc.; i mirem o podem mirar persones atre-

tes per un signe o tret determinat exterior que ens permet endevinar i descobrir un aspecte interior.

Jesús mirava la gent que entrava a la sala del tresor del temple de Jerusalem i que, en entrar, aportava els seus òbols o ofrenes. Veia que els rics donaven molt i que una pobra dona vídua donava molt poc; però en fixar la mirada en els rics i en la pobra vídua veia molt més: veia que els rics donaven el que els sobrava i que la dona donava tot el que tenia, i, mentre elogiava la dona, retreia l’actitud dels rics.

Sempre he agraït les persones que m’han ajudar a mirar les coses i les persones. Enmig del jardí, entremig de moltíssimes flors, sovint radiants i esplèndides, algú m’ha ensenyat a descobrir i a valorar aquella flor menuda que, malgrat la seva austeritat, revela un contrast de colors inimaginable o que, en olorar-la, et regala un perfum prodigiós. I algú m’ha ensenyat a veure, sota la disfressa provocadora del gegant que balla, l’home que sua.

Una mirada d’aquesta mena ens permet fer-nos càrrec d’una realitat que no apareix a simple vista. És una mirada que, certament, està guiada per una determinada curiositat: sense curiositat, la que sigui, no hi pot haver mirada «profunda». És la mirada del savi, de l’artista, del místic. Però amb la curiositat no n’hi ha prou: cal el factor amor, perquè només l’amor fa veure les coses tal com són en la seva intimitat més profunda.

Una mirada d’aquesta mena, ¿no ens faria veure l’Església d’una altra manera?

JORDI SALVAT P ERIODISTA

Escacs i procés

H

a esdevingut un recurs molt fàcil entre analistes i tertulians que corren per diferents mitjans de comunicació comparar el procés sobiranista de Catalunya amb una partida d’escacs. Els qui fan aquest símil en saben sovint ben poc d’aquest joc-ciència. Fins i tot pot ser que no sàpiguen com es mouen les peces. Però queda bé establir aquest tipus de comparacions i no només en la política catalana, sinó també en l’espanyola o en alguns episodis de la geopolítica mundial. Personalment, des dels meus limitats coneixements del joc de les 64 caselles, crec que el que estem vivint a Catalunya els darrers anys té bastants paral·lelismes amb una partida d’escacs.

Primer de tot, podem identificar dos bàndols clarament diferenciats, situats a cada banda del tauler. Estem davant d’una partida molt llarga, que recorda aquells mítics enfrontaments entre Karpov i Kasparov a mitjan anys vuitanta, i, per molt que alguns dels integrants dels dos bàndols facin esforços per accelerar

la partida, la batalla va per llarg, cap a una guerra de desgast. Veiem també típiques jugades dels escacs.

Hi ha qui s’enroca. Hi ha qui intenta fer combinacions de peces que acaben sortint bé o malament. Hi ha amenaces, descobertes, peons que avancen, peces que desapareixen del tauler, altres que guanyen més pes en el tauler... Molta estratègia i també moviments tàctics que sorprenen l’adversari.

I també errors. I un dels errors que es poden detectar és a l’hora d’identificar les diferents peces de cada color. Des del bàndol unionista, la gran majoria estan convençuts que el rei en l’exèrcit rival és Artur Mas. Si fan escac mat a Mas, guanyaran la partida. Aquesta és l’estratègia i tots els moviments tàctics van cap allí. I s’equivoquen. Mas és la dama! És la peça més valuosa, amb molta capacitat de lideratge, habilitat política i projecció internacional. Però algunes vegades, per guanyar, s’ha de sacrificar la dama i imposar-se en la partida amb les torres, els alfils i qui sap si coronant un peó. Una de les grans incògnites d’aquesta partida, que ja té com a tauler tot l’Estat espanyol i aviat podria ampliar-se a Europa, és si caldrà sacrificar la dama del bàndol independentista i sobretot, si s’escau, quin ha de ser el moment just. Una mala jugada podria ser fatal i posar en escac el veritable rei, que és la majoria sobiranista actual en la societat catalana.

Cal planificar molt bé els pròxims moviments i calcular la reacció de l’adversari. En dependrà el resultat final de la partida.

Tarragona en imatges RAMON SEGÚ CHINCHILLA

A inicis de la dècada dels anys 70 l’Ajuntament de Tarragona va adquirir els primers camions destinats a la recollida d’escombraries, un servei que aleshores es desenvolupava d’una manera molt rudimentària. La presentació d’aquests nous vehicles –moment que recull la instantània del fotoperiodista Ramon Segú Chinchilla i tal com ell recorda– fou un gran avenç per a la ciutat, ja que va millorar substancialment la neteja i la gestió de les escombraries. La imatge també permet copsar l’estat de la plaça de la Font en aquell temps que permetia l’aparcament fins i tot a la part central. La fotografia, feta des del balcó de l’Ajuntament, mostra que la plaça estava oberta a la circulació i també alguns dels comerços allí ubicats en aquell temps.

16 | Cultura

4 de novembre de 2015 |

C ULTURA

El Festival Minipop s’endú el premi Estrella Damm al millor projecte cultural En el marc del programa Cultsurfing que seleccions vint projectes singulars d’entre una cinquantena, provinents d’arreu dels Països Catalans Redacció, Tarragona

E

l festival Minipop de Tarragona ha estat el guanyador del premi Estrella Damm al millor projecte de la tercera edició del programa CultSurfing. La marca de cervesa catalana ha escollit aquest festival tarragoní per tots els públics per destinar la seva aportació de 4.000 euros.

El veredicte es va fer públic durant la cloenda de les trobades professionals, que han consistit en la presentació de 20 projectes singulars dels més de 50 seleccionats al catàleg de CultSurfing. A més, s’han portat a terme xerrades pràctiques i grups de treball per tal d’aportar eines per millorar la difusió, el finançament i les connexions dels projectes participants La directora del Minipop, Núria Serrano, ha afirmat que el premi «és un reconeixement a la feina feta per l’equip del Minipop, persones que treballen amb molta il·lusió i amor per fer que Tarragona respiri música i cultura contemporània cada primer cap de setmana de juny». La directora també ha fet una menció especial al públic que acompanya el festival des del principi i a tots els voluntaris i patrocinadors que l’han ajudat a créixer. «Tots sabem com n’és de difícil aixecar projectes culturals, i a la nostra ciutat encara més», ha assegurat.

Serrano ha tingut paraules d’agraïment per Estrella Damm i pel programa CultSurfing per haver-los seleccionat entre tants projectes d’arreu dels Països

Catalans i haver-los donat l’oportunitat de participar en les trobades. «Hem conegut iniciatives molt interessants amb les quals segur que col·laborarem en el futur», ha conclòs. La presentació del Minipop a les

trobades va incloure una petita actuació de Guillem Roma, un dels artistes que actuaran a la sisena edició, que se celebrarà els dies 3, 4 i 5 de juny al passeig de les Palmeres de Tarragona.

L’Escola de Lletres de Tarragona ofereix un mòdul de dramatúrgia aquest curs Està pensat per conèixer les eines bàsiques de l’art dramàtic a l’hora d’abordar un text

L

’Escola de Lletres de Tarragona enceta curs i presenta un nou taller d’escriptura teatral a càrrec del dramaturg Albert Mestres, on es treballaran les eines bàsiques de l’art dramàtic per abordar un text. El curs està adreçat a qualsevol persona amb interès per l’escriptura teatral, tant si tenen experiència com si no, i en aquest mòdul es començaran a treballar les eines bàsiques de l’escriptura teatral, com el diàleg, el monòleg, l’acotació, les nocions de temps i espai, la ficció, etc. S’estructurarà a base d’exercicis llegits i comentats a classe.

L’objectiu és que els alumnes adquireixen les eines necessàries d’escriptura i estructuració necessàries per abordar el següent mòdul, on es treballaran les formes, tant convencionals com experimentals.

Tot i que a l’Escola hi ha hagut iniciatives amb un format més curt de durada en el temps i bàsicament d’introducció, el format de taller que s’ofereix en-

El curs està adreçat a persones amb interès per l’escritpura teatral, tant si tenen experiència com si no

guany, conduït pel dramaturg Albert Mestres, és una novetat a l’Escola, ja que aprofundeix en una professionalització acurada de l’escriptura dramàtica. Té prevista una durada de tot el curs, d’octubre a juny, repartida en dos mòduls. El primer, de novembre a febrer i el segon de març a juny.

Una altra novetat d’aquest mòdul és la col·laboració de l’escriptor Jordi Tiñena amb el curs de dues sessions sobre novel·lística. La primera sessió amb el títol: «Camins en la narració novel·lística» que s’impartirà el dia 14 de novembre a les 10 h a la seu de l’Escola de Lletres a l’Antic Ajuntament de Tarragona.

La segona sessió amb el títol: «Personatges a la recerca d’autor o autor a la recerca de personatges» que tindrà lloc el dia 16 de gener a les 10 h a la seu de l’escola de Lletres a l’Antic Ajuntament.

Aquestes sessions monogràfiques són gratuïtes. La inscripció es pot fer a través del web de l’Escola de Lletres.

Per aquest curs, l’entitat presenta un total de sis tallers d’escriptura creativa i tres nous monogràfics literaris. El termini d’inscripcions finalitza el dia 6 de novembre.

Agenda

| 4 de novembre de 2015

| 17

Age nd a

6

DIVENDRES

Tarragona · FESTIVAL TEATRE MÀGIC ‘Con mi magia y tu imaginación’

Tarragona · FESTIVAL TEATRE MÀGIC ‘Basado en hechos reales’

NOVEMBRE 2015

1 2

3

4

5

6

7

8

9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 ATENEU DE TARRAGONA Amélie ens convida al seu món màgic que combina una alta estètica visual amb una gran posada en escena. Creus en la màgia? Hi és, però de vegades no podem veure-la. Alguns la senten i altres s’encarreguen de transmetre-la. Més enllà de ser un treball o una forma d’expressió, la màgia pot ser una forma de vida.

Amélie és una de les millors magues actuals del nostre país, ha participat en els més prestigiosos festivals de màgia espanyols i ha presentat la seva màgia en teatres, sales, desfilades de moda i televisió.

Lloc: Sala Trono Hora: 20.30 Preu: 16€ / 12€ Amics de la Sala Trono Tarragona Concert. Harrison Ford Fiesta La banda tarragonina Harrison Ford Fiesta presenta el seu primer àlbum, homònim, produït pel petit de Ca l’Eril i que publicarà el segell Foehn. Una col·lecció de petites cançons folk, amb reminiscències de la chanson francesa que es van fent grans mentre creixen en diverses direccions, com la psicodèlia, l’èpica post-rock o el so de les tavernes centroeuropees dels 80.

Lloc: Teatre Metropol Hora: 21.30 Preu: 8€

7

Basado en hechos reales és un moment entre còmic, terrorífic i enigmàtic on la ficció es barreja amb la realitat d’una forma tan íntima que és impossible diferenciarles. Jon Zabal presenta aquest original espectacle d’il·lusionisme que s’acaba convertint en una emocionant aventura per a tots els que estan asseguts al pati de butaques. Els espectadors es convertiran en còmplices del robatori perfecte, participaran en un eixelebrat reality show en el qual podran guanyar un gran premi o seran testimonis de com dos membres del públic es transformen, mitjançant hipnosi, en germans bessons..., encara que només per uns minuts.

Lloc: Sala Trono Hora: 20.30 Preu: 16€ / 12€ Amics de la Sala Trono

8

DIUMENGE

Tarragona ·FESTIVAL TEATRE MÀGIC ‘La butaca’

DIJOUS 5 | 19.30H Inauguració de l’exposició 10è Certamen artístic, Tarragona Patrimoni Mundial de la Humanitat, 15 anys (20002015), obres dels socis de l’Ateneu de Tarragona amb el tema: Els 14 monuments Patrimonials, més la Catedral (antic temple d’August). Tècniques lliures.

Vine a celebrar-ho amb nosaltres. Entrada lliure.

A PARTIR DE DIVENDRES 7 Llançament del videoclip fet a l’Ateneu de Tarragona d’en Jordi Català i l’Orquestra Nova Paper de Tornassol, corresponent al treballa L’Ànec Verd, ballem també en català (pensa, riu i balla). S’informarà pel canal de Youtube de Jordi Freixa.

ACTIVITATS A L’ATENEU Cada dia de 17 a 21 hores. Informeu-vos i/o feu-vos socis al telèfon 977 23 31 60 de dilluns a divendres de 17 a 21 hores.

Mail: ateneudetarragona@tinet.cat.

Facebook: Ateneu de Tarragona.

EXPOSICIÓ

DISSABTE

Tarragona Teatre. ‘Roba estesa’

Espectacle de cabaret definit per la força de la música i la paraula en directe: un repertori de grans temes del musical del segle XX des d’El Molino fins a Broadway.

Lloc: Teatre Magatzem Hora: 20.30 Preu: 14€ / 12€ anticipada / 10€ socis

DIMECRES 4 | 20.30H Milonga Gran esdeveniment cultural internacional. Milonga especial a l’Ateneu de Tarragona. Amb Katia Rodrigues i Alexandre Bellarosa.

El Mag Stigman, il·lusionista acompanyat a l’escenari per la gran ballarina Katya, presenta un espectacle visual, dinàmic, entretingut, ple de nous efectes màgics i dansa moderna. Els espectadors podran participar al màxim en aquest nou xou, combinació d’il·lusionisme, ball i malabars, que garanteix bon rotllo i molta diversió per a tota la família.

Stigman farà que la Katya es quedi flotant en l’aire, transformarà un bitllet de 10 euros en un de 100, travessarà un globus amb l’agulla més afilada del món, farà desaparèixer dos litres de llet, realitzarà màgia amb foc, manipularà objectes de la vida quotidiana com taronges i ous, i mostrarà sorprenents actes d’escapisme.

Lloc: Sala Trono Hora: 20.30 Preu: 16€ / 12€ Amics de la Sala Trono

‘Georges Méliès. La magia del cine’ Aquesta exposició recorre l’obra del que es considera el primer mag del cinema, Georges Méliès. La mostra presenta la diversitat de l’obra del cineasta i el seu valor en l’evolució de la història del cinema, que recentment ha tornat a sortir a la llum gràcies al film en 3D de Martin Scorsese La invención de Hugo (2011). D’on ve Méliès? Com va forjar el seu extraordinari univers? Quines van ser les seves fonts d’inspiració? L’exposició explica per primera vegada les arrels culturals, estètiques i tècniques de Méliès, i demostrant que els orígens del món meliesià es troben en els mateixos orígens del cinema: ombres animades, llanterna màgica, fantasmagoria, cronofotografia, il·lusionisme, màgia i fantasia.

Lloc: CaixaForum Tarragona Fins al 10 de gener de 2016 ‘50 anys al teu costat’ Exposició de Càritas Diocesana de Tarragona Lloc: Antiga Audiència de Tarragona Fins al 8 de novembre.

18 | Gastronomia

4 de novembre de 2015 |

P ROD UC TE de l a terra / oc i

La tradició apicultora de les comarques tarragonines A

ra fa uns anys la Diputació de Tarragona va editar un opuscle anomenat ‘La mel a taula’ on explicava les propietats d’aquest aliment mil·lenari i la seva tradició a les comarques tarragonines. El treball fa un repàs a la vinculació entre paisatge i gastronomia en un territori tan singular com són les Terres de l’Ebre, i més concretament en dos municipis amb una llarguíssima tradició apicultora: Arnes, a la Terra Alta, i el Perelló, al Baix Ebre. L’opuscle fa un repàs a la història d’aquest producte essencial per a l’home i el seu lligam amb la província de Tarragona. També es fa una pinzellada a l’art de l’apicultura i es clou amb un seguit de receptes que tenen la mel entre els seus ingredients.

Les referències històriques sobre la mel indiquen que aquest ja era un producte sagrat de gran valor per als antics, ja que era l’únic edulcorant existent. A casa nostra les referències toponímiques parlen de la gran vinculació que tenia amb aquest producte: Riudabella

(Vimbodí); l’ermita de l’Abellera (Prades) o la font de l’Abellar (Solivella, entre altres. Dos dels municipis tarragonins amb més tradició apicultora són Arnes, a la Terra Alta, i el Perelló, al Baix Ebre.

A Arnes es pot visitar el Museu Municipal de la Mel i assistir a

la Festa de la Mel. D’altra banda, el poble del Perelló és considerat “el poble de la mel” amb el major nombre d’apicultors de Catalunya.

Es podria dir que l’apicultor és un ramader que treu profit de les abelles, tot i que són animals de granja atípics, ja que,

a diferència de la resta d’animals que l’home ha utilitzat en benefici propi, mai han pogut ser domesticades. Les activitats que desenvolupa l’apicultor són variades i s’allarguen durant tot l’any, és un ofici complex i sacrificat però respectuós i beneficiós amb el medi ambient

i garanteix la fecunditat dels nostres prats i boscos.

Com hem dit, la mel s’ha utilitzat com a producte en l’alimentació humana des de temps prehistòrics, al qual s’han atribuït propietats medicinals. És un producte molt energètic compost majoritàriament de sucres simples, que el nostre cos absorbeix ràpidament. Hi ha diferents varietats de mel, en funció dels diferents tipus de flors d’on recullen les abelles el nèctar: Mel monofloral (una sola espècie de flor), Mel mutifloral (més d’una espècie), Melassa (sàvia dolça dels arbres).

Tothom sap que la mel té moltes propietats però també és interessant saber que el pol·len és un potent netejador i a més és anticancerigen; que la gelea reial és un còctel de vitamines molt emprat en pediatria i en nutrició; el pròpolis és un antibiòtic natural, antivíric, antibacterià i antimicòtic. I què dir de la cera d’abella: molt emprada en cosmètica, ungüents, joieria, orfebreria i fusteria.

I fins i tot el verí és emprat en medicina per cures de reuma, artrosis i artritis, entre altres.

escapades de tardor (I)

Termes Montbrió i Sequoia, al Baix Camp Situat a Montbrió del Camp, a la comarca del Baix Camp, a només 6 km de la platja, l’hotel Termes Montbrió disposa de 17 hectàrees per escapar-se de la rutina i submergir-se en un univers de benestar. Destaca el gran jardí arbrat, amb una abundantíssima vegetació i amb llac, per gaudir de la natura; així com el seu important i modern Aquatònic, espai lúdic termal que ocupa 1.000 m2. Disposa d’un spa termal amb tot tipus de tractaments de bellesa benestar.

L’Hotel Termes Montbrió ofereix 9 suites i 206 habitacions lluminoses, confortables i amplies. Totes estan modernament equipades, amb connexió Wi-Fi gratuïta

i servei de barnús i sabatilles, també disposa d’habitacions per a minusvàlids. El preu habitació doble és, segons temporada, 120/150 euros/dia. La decoració de l’establiment és sòbria i elegant, on destaca la part modernista. El dirigeix amb professionalitat Miguel Ángel Marco.

Disposa de garatge tancat i aparcament a l’aire lliure, jardí, piscina climatitzada coberta i piscina exterior, gimnàs, sauna, jacuzzi, salons de convencions i el restaurant Sequoia. El xef és Jose Barrera que ofereix una bona cuina tradicional mediterrània.

Disposa de diferents menjadors amb capacitat de fins a 300 comensals, perfecte per a bodes i

esdeveniments privats; situat a l’edifici d’estil modernista, al costat de l’Aquatonic, i a l’estiu sopar a la terrassa és una delícia.

Dirigeix la sala Remedios Moreno que té cura també de carta de vins amb unes 40 referències.

De les especialitats de la carta podem destacar vichyssoise de pera amb tàrtar de fumats, 9 €; tonyina del Mediterrani marinada amb ceba confitada i salsa de formatge de cabra, 19 €; hamburguesa de filet farcida de jarret de foie i essència de trufat, ceba caramel·litzada, verduretes i els seus tocs fumats, 18 €; i a l’hora de les postres, 3 formatges acompanyats de codony i sobrassada amb mel, 10,50 €.

Ctra T310, Km 10,5. (43340) Tel.: 977 81 40 00.

Tanca de 20 de desembre a 15 de gener.

Gastronomia | 19

| 4 de novembre de 2015

GASTRONOMIA

Les Vistes, cuina mediterrània amb vistes a Mont-roig del Camp Fèlix Llovell, periodista gastronòmic

E

l restaurant Les Vistes, obert en una nova etapa des de 2006, es troba al Club de Golf Bonmont Terres Noves (que data de 1994), i gaudeix d’una de les millors vistes de la província (com bé assenyala el seu nom), perquè està envoltat per la costa i la Serra de Llaveria, fusionant així un ambient paradisíac a l’abast de tothom.

Des de 2015 compta amb el xef Juan Luengo, de l’Urugai, que fa uns deu anys havia estat al capdavant de la cuina de Les Vistes. Ofereix cuina mediterrània, d’acord amb la proximitat amb la costa. El menjador, amb una capacitat per a uns 80 comensals, el dirigeix Montserrat Salvador. Al celler hi ha unes 60 referències de vins i caves.

A l’estiu –el restaurant obre juliol i agost– es pot gaudir de nits temàtiques a la terrassa i a l’hivern cal destacar les celebracions, banquets i bodes. Astrid Valero és la coordinadora d’esdeveniments.

Entre les especialitats destaquen el saltat de favetes i calamarsets, 12,50€; pop a la gallega, 12,50€; pebrots del piquillo farcits de botifarra negra i poma, 11,95€; magret d’ànec, 16,50€; arròs del dia, 17€; pasta del dia, 12€; entrecot Angus, tomàquet, pebrot «pont neuf» i pebrots de Padrón, 22€; filet de llobarro amb salsa fresca de mango, coriandre, xili dolç i patates noves, 16,50€; i en les postres coulant de xocolata, 8,50€; tiramisú, 7,95€; crema catalana, 5,25€; macedònia, 5,25€. Menú entre setmana, 19,50€, caps de setmana 28€. El vi de la casa és el Viña del Asador, D.O. Rioja. 10,50 euros.

LES VISTES

Urb. Terres Noves Parc. 84 · Mont-roig del Camp Tel.: 977 81 81 70 | 977 81 81 29 · Horari de 13 a 16.30 hores sala@bonmont.es | www.bonmont.es

La recepta d’Encarna Martínez

Menú especial

Barreja de calamar i pebrots del piquillo farcits de brandada Ingredients

Calamars Pebrots Beixamel

Formatge Bacallà Patata

25 €

IVA inclòs

All Mantega Crema de llet

De dimarts a diumenge (begudes a part)

Elaboració Posem dos grans d’all, mantega i bacallà en una paella. Quan estigui tot ofegat hi tirem la crema de llet i la patata prèviament cuita. Ho deixem 5 minuts i ho retirem del foc. Ho triturem i fem una pasta fina amb la batedora. Enfarinem els calamars i els ofeguem. Els treiem i els deixem refredar. Els omplim amb el triturat de la brandada, els pebrots del piquillo i la crema de llet.

Finalment els posem en una cassola, com si fossin uns canelons, i els tirem el formatge pel damunt per gratinar-ho. Ho emplatem i... bon profit!

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Tof t’ompliràs d’alegria i felicitat complerta i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta El Molí de Cal Tof

Av. Santa Oliva, 2 El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

16€ www.elmolidecaltof.com reservas@elmolidecaltof.com

Avd/ Sta Oliva, 2 - 43700 EL VENDRELL (Tarragona) TEL.

977 66 26 51

20 | El temps

4 de novembre de 2015 |

EL TEMPS I SERVEIS

Sudoku

Temps estable Una setmana més els núvols i el sol es disputaran el cel. Les temperatures ens deixaran altes càlides d’entre 25º i 23º i baixes suaus que oscil·len entre els 10º i 13º. Les pluges dels darrers dies s’acomiaden per tal de donar pas a un temps molt més estable.

TEMPERATURES DE LA SETMANA

màx. 25º / min. 10º

Font: Meteocat

Fàcil

Difícil

DIMECRES 4

Com s’hi juga: completeu el taulell de 81 caselles (9 fileres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa filera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sol

DIJOUS 5

DISSABTE 7

Vent

Variable

Tapat

Tempesta elèctrica

Pluja

DIVENDRES 6

DIUMENGE 8

Neu

Solucions setmana anterior

Boira

ZEN EN ADOPCIÓ!

El Zen va ser abandonat al carrer amb un germanet. A ell el vam aconseguir agafar i busquem una família responsable que l’adopti. Ara té 5 mesos i és un gatet molt afectuós amb una careta superdolça.

Jennifer 639 451 296 info@tarracogats.org www.tarracogats.org

Telèfons genèrics Emergències 112 Bombers 112 Mossos d’Esquadra 112 Guàrdia Civil 062 Policia Nacional 091

ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN! El Nanuk, un petitet de dos mesos, va ser recollit després d’haver patit molt. Ara està una mica trist perquè necessita una llar. Molt urgent trobar adopció.

Contacte: gaiatgn@gmail.com

Protecció Civil 112 Serveis funeraris 24h 900 50 67 12 Transport Sanitari 977 25 25 25 Sanitat Respon 902 11 14 44 Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell 977 25 7900 Hospital Joan XXIII 977 29 58 00 Consell Comarcal Baix Penedès 977 15 71 71 Consell Comarcal Tarragonès 977 24 45 00

Emissores de Ràdio DILLUNS 9

DIMARTS 10

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1 ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9 CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7 CADENA DIAL TARRAGONA / 92,4 CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9 CATALUNYA RÀDIO / TARRAGONA / 100.2 CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9 COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 DOMENYS RÀDIO / 107.6 ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9 FLAIXBAC / 90.4 FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 EUROPA FM CATALUNYA / 102.7 LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4 M 80 / 96.1

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4 ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4 ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0 ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6 ONA VALLS FM / VALLS / 107.6 ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3 PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 1 / 99.2 RAC 105 FM - TARRAGONA / 89.3 RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2 RÀDIO CAMBRILS / 90.0 RÀDIO COSTA DAURADA / 95.0 RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0 RÀDIO EL VENDRELL / 107.1 RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4

RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9 RÀDIO LA CANONJA / 102.3 RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5 RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107 RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3 RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6 RADIO NACIONAL (RNE) / 106.5 RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4 RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0 RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9 RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.2 ROCK FM / TARRAGONA / 91.0 RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7 SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7 TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Opinió

| 4 de novembre de 2015

pe r iodista rcheca@larepublicacheca.com

A l’Ajuntament fa oloreta

L

’actualitat política, policial i judicial a Tarragona mereix una reflexió. Diguin el que diguin. El poder polític no pot continuar com si no res. Hi ha líders polítics –de l’anterior i d’aquest mandat– que ens deuen explicacions.

Parlo de tot en general i del cas Inipro i EMT en particular. No està bé que hagin d’entrar la CUP i Ciutadans a l’Ajuntament perquè la política municipal trontolli. No és normal ni acceptable. Victòria Forns era la cap de l’oposició i no va denunciar cap irregularitat en la contractació d’Inipro.

El PP va parlar de l’assumpte, però el va matar en un tres i no res. D’Arga Sentís s’esperava més contundència. En fi... Tots ells van ser connivents amb un escàndol que, a la llarga, podria esquitxar molta més gent de la que s’espera. Ara tots alcen el braç i volen tenir llum pròpia, tot i que abans van acovardir-se i van fer el joc al PSC i a l’alcalde

LES NOTES DE LA REPÚBLICA

CHECK IN

L’Associació Dr. Amadeu Pelegrí torna a preparar una nova gala contra el càncer

La presència de la CUP i Ciutadans a l’Ajuntament de TGN es fa notar

Hortènsia Grau torna al Parlament. Una de les poques diputades que fa territori

Joan Basora té els avals per poder ser el cap de llista de CDC al Senat

Carles Castillo (PSC) es desplaça al Parlament en tren. Així viurà en primera persona les agrors de Renfe

És una pèssima notícia que l’excap dels Mossos d’Esquadra al Tarragonès, Jaume Morón, estigui imputat

La Guàrdia Urbana ja controla les festes alcohòliques que es fan cada cap de setmana a la part baixa de la ciutat?

STAND BY

Què guanya Javier Villamayor desfent-se de Ramon Cuadrat com a director general dels Jocs

CHECK OUT

Bego Floria ha tardat massa a acceptar la dimissió de l’exgerent de l’EMT. Sort que l’oposició no ha donat treva

Josep M. Andreu estudiant de Turisme URV

«Segueixo el papa per Twitter»

Un qualificatiu que t’identifica?

Actiu i treballador.

Et depiles?

No, mai.

Què prens pel mal de cap?

No acostumo a tenir mal de cap.

Com no et vestiries mai?

Amb samarreta de tirants.

Com t’agrada dormir?

Fresc.

Eslips, tanga o bòxer?

Bòxer.

Què faries per diners?

Poca cosa, no sóc materialista.

Fas nudisme?

Mai. El teu esport predilecte Futbol i pàdel.

La darrera vegada que t’has dutxat amb algú...

Quan era petit amb els meus germans.

Has fet mai un trio?

No. Per mi una bona relació solament és de dos.

Una pijada Un bon vi.

El teu número de la sort El 7.

Un polític Nelson Mandela.

Què et posa nerviós?

La falta de compromís i la prepotència.

Rajoy, Sánchez, Mas, Iglésias, Rivera...

Polítics del moment.

Quant cobres al mes?

Molt poc.

El teu «piropo» favorit.

Amb tu a la fi del món.

Quina bandera no posaries mai al balcó: la senyera, l’espanyola, l’estelada...

Les úniques que posaria serien la del Nàstic i la de Tarragona.

Què penses del papa Francesc?

M’agrada, és innovador. El segueixo per Twitter.

Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels autors d’aquestes pàgines publicades en el setmanari.

w ww.lar epub lic ac hec a.c om

ricard checa

Ballesteros. El cas Inipro, si parlem de xifres, és ridícul, però és la prova provada de la impunitat que regnava al palau de la plaça de Font. L’entrada de la Guàrdia Civil a les dependències municipals, la detenció de l’exgerent de l’IMSS, la imputació d’un pes pesant de la Joventut Socialista a Tarragona i la dimissió del cap de gabinet de l’alcalde va agafar tothom descalç. I la processó acaba de començar. La manca de transparència ha estat la gran protagonista en tot aquest afer, que pot tenir conseqüències polítiques irreversibles. Bego Floria, la portaveu del govern socialista, intenta netejar la imatge d’un PSC que s’està enfonsant per manca de lideratge. Però l’assumpte es complica i agafa dimensions imprevisibles. Ballesteros ha tardat massa a donar la cara i a aportar, en la mesura que sigui possible, respostes als dubtes existents. És ridícul i inacceptable que Serveis Socials pagui un advocat, amb els diners de tots, per «elucidar» els treballadors sobre el cas Inipro.

Si no han fet res, han d’estar amb la consciència tranquil·la i ens sortirà més barat. Desconec si estem parlant d’un 3% del PSC. L’únic que sé a hores d’ara és que l’equip de Ballesteros serà acusat de «mala praxi». L’EMT, ja va dir el líder de Ciutadans, era un pou de suposada corrupció. Calia saber per què va dimitir, realment, el seu gerent.

Què sap la regidora Bego Floria, Javier Villamayor i el mateix alcalde de tota aquesta empastifada?

Estic fart de tanta amnèsia. A veure si, enguany, els haurem de regalar el caganer, perquè el marró a l’Ajuntament és gran, tot i que no fa olor.

| 21

22 | Gent

4 de novembre de 2015 |

GE NT

Els nens i nenes del Club Xic’s de Salou elaboren un «panellet» de 54 quilos

Es presenta oficialment a Salou el Rally Costa Daurada Legend

Molts socis del Club Xic’s han participat en l’elaboració del superpanellot, que finalment ha arribat fins als 54 quilos. Unes 400 persones en total, i sota les directrius dels tutors de l’espai d’infància Estació del Carrilet, han ajudat a unir els ingredients del panellet més gran del món. La recepta, la tradicional amb farina d’ametlla. A més, a la plaça del Carrilet, també es van muntar inflables i altres tallers de treballs manuals i l’animació infantil. D’aquesta manera, la regidoria d’Infància consolida una tradició que ja es va iniciar fa 5 anys amb la finalitat de combinar tradició i diversió.

El passat dilluns dia 2 de novembre va tenir lloc, al Teatre Auditori de Salou (Tarragonès), la presentació oficial del Rally Costa Daurada Legend, complementari al Ral·li Catalunya, que se celebrarà divendres 6 i dissabte 7 de novembre. La prova començarà divendres a les 18 hores, amb la cerimònia de sortida dels vehicles des de Salou, i estarà comprès per dotze trams cronometrats (4 divendres i 8 dissabte), i un tram especial urbà per Salou dissabte a les 11.

Roda de Berà celebra un Halloween de por

A Roda de Berà és el cinquè any consecutiu que l’Ajuntament organitza aquesta festa amb més èxit a cada edició, mitjançant les regidories d’Infància i de Joventut, amb el PIJ i el Centre Obert, i gràcies a la col·laboració de l’associació juvenil Roda Jove. Són molts els infants, en molts casos acompanyats pels seus pares, que s’abillen amb disfresses relacionades amb la mort, l’infern o reconeguts personatges de por. La festa va començar a les cinc de la tarda, amb un berenar terrorífic a la plaça de l’Ajuntament i un taller de pintar cares. A dos quarts de sis en Quimet Torra Castanyes va oferir un espectacle infantil amb titelles en el que va explicar com la seva tieta Maria va acabar convertint-se en la Castanyera. En concloure l’espectacle es va iniciar la cercavila «truco o trato» i tots els participants es van encaminar a la plaça de la Sardana on els esperava el joc de les caixes. Allà, per aconseguir la bossa de llaminadures, havien de completar un terrorífic recorregut de caixes on havien de ficar la mà. Dins de les capses podien trobar elements tan terrorífics com cervells ensangonats, ulls i ossos de monstre, braços tallats, vòmit, cucs viscosos o mocs de mòmia. Tot i semblar molt fastigós més de 200 persones van gaudir del joc. El recorregut de la cercavila continuava al carrer Nou amb una paradeta de castanyes i seguia fins al carrer Major, per acabar al casal municipal Les Monges, on a dos quarts de vuit es va posar en marxa el reeixit passatge del terror de l’associació Roda Jove, en la seva tercera edició. Unes 500 persones van passar pel terrorífic túnel que els joves, de forma totalment altruista i desinteressada, organitzen amb gran èxit, per tal d’oferir una oferta diferent tant als joves com a persones de totes les edats. Durant tres hores els membres de l’associació, disfressats, van oferir moments de pànic a tot aquell que es va atrevir a endinsar-s’hi en el passatge, decorat de manera tan esgarrifosa que va aconseguir que fins i tot els valents oblidessin on es trobaven.

Classificats | 23

| 4 de novembre de 2015 |

C L ASSIF IC ATS HABITATGES Compra/Venda TARRAGONA. Oportunitat! Exclusiu pis amb vistes al BALCÓ DEL MEDITERRANI. 4 habitacions, 2 banys, terra de marbre. 335.000€. Tel.: 977 079 600 TARRAGONA. AVDA. ANDORRA. Piso céntrico y bien comunicado.

4 habitaciones y 2 baños. Terraza, cocina con patio/tendedero, recibidor.

1º con ascensor. Calefacción (gas natural) y aire acondicionado, pàrquing. OPORTUNIDADAD. Bus. Precio: 135.000€ Tel. 977233011 / 675873939 SALOU. C/ PLA DE L’ERA. CENTRE. Casa unifamiliar de 216m2. 325.000€ Ref. Casa-pl 53. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93 TARRAGONA. CENTRE. C/ SOLER. Vivienda piso de 95m2. 95.000€ Ref.Sole. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93 TARRAGONA. C/ COVADONGA. 70m2, cocina, baño, 3 dormitorios, balcón, exterior. 43.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. SAN RAMÓN. Chalet impecable de 3 plantas, con 240 m2 de vivienda + 400m2 de parcela. 4 habitaciones, 2 baños completos y 1 aseo. Parquing amplio, trastero, jardín, piscina, barbacoa, calefacción, aire acondicionado, puerta de seguridad. Muy bien cuidado. Próximo a Tarragona. Por: 400.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 TARRAGONA. BOSCOS. Fantàstica casa a la Urbanització Boscos.

Pràcticament nova, 5 habitacions, 3 banys, piscina. 330.000€ Tel.: 977 079 600 LA SECUITA. A 3 minutos de la estación de AVE/AVANT y 10 minutos de Tarragona. Solar urbano recién reurbanizado con todos los servicios, apto para una vivienda. Sólo 33.000€ Oportunidad. Tel. 671 868 836

TARRAGONA. AVDA. ARGENTINA. Piso reformado, 3 habitaciones y 1 baño (plato ducha). Electrodomésticos, recibidor, puerta de seguirdad, balcón, caldera gas natural. 1º sin ascenso.

Bus, próximo a El Corte Inglés.

OPORTUNIDAD. Precio: 70.000€ Tel. 977233011 / 675873939

TARRAGONA. CENTRE. C/ SANT ANTONI MARIA CLARET. Vivienda piso de 99m2. Apialia Tgn. 118.000€ Ref. 708-A Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA. C/ UNIÓ. CENTRE. Vivienda piso de 77m2. 120.000€ Ref. 00025. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. 89m2, reformat, 3 habitacions dobles, aire condicionat, terra de parquet i gres. Per: 140.000€ Tel. 977 25 20 52. Ref: PV460 TARRAGONA. LLEVANT. C/ ESCOFET NETTO. Unifamiliar adosada de 113m2. 173.000€ Ref.- 704-V. Apialia Tgn. Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA. PLAÇA DE LA FONT.Ampli pis, reformat i amb espectaculars vistes a la plaá. 5 dormitoris, 2 banys i balcons. 218.000€ Tel.: 977 079 600 TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Nou, 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, aire condicionat, calef., pàrking i traster. 170.000€ Tel. 977 25 20 52.

Ref: PV078 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Piso reformado, 2 habitaciones y 1 baño.

Exterior, terraza, calefacción (gas natural) y aire acondicionado, parquet, ascensor. Muy buen estado. Céntrico y bien comunicado. OPORTUNIDAD. Bus. Precio: 165.000€. Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 TARRAGONA. C/ SAN RAMÓN. Piso seminuevo de 86m2, 4 habitaciones y 2 baños completos. Amueblado y equipado. Calefacción. Exterior, terraza, puerta blindada, pàrquing y zona comunitaria. Bus y zona comercial cercana. Por: 106.000€ Se valoraría alquiler con opción a compra. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 TARRAGONA. CENTRE. C/ MÉNDEZ NÚÑEZ. Vivienda dúplex de 140m2.

215.000€ Ref.- 00022. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16 PLA DE MANLLEU - Aiguamúrcia (Tarragona). Vendo dos viviendas amuebladas individuales en misma finca 436m2, 9 habitaciones, 4 baños.

Bien situada en la montaña. Tel. 680 532 004 / 636 469 674

HABITATGES Lloguer

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, fins i tot les instal·lacions, molt lluminós Per: 180.000€. Tel. 977 25 20 52. Ref: PV424

TARRAGONA. C/ JAUME I. Pis amb mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 450€/ mes. Tel. 977 25 20 52. Ref.: AM078

TARRAGONA. CENTRE. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2.

118.000€ Ref. -287 Tel. 977 11 13 55. Apialia Tgn.

TARRAGONA. C/ FORTUNY. Seminou, sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina, bany i terrassa gran.

475€ Tel. 977 25 20 52 Ref.: A177

TARRAGONA. C/ UNIÓ / PONS ICART. Piso de 65m2, 2 dormitorios, balcón, lavadero, cocina y baño. Buen estado.

43.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ MAJOR. Amb mobles, semi-nou, apartament d’una habitació, menjador-cuina i bany. Per: 400€. Ref. AM252. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Reformat, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Aire condicionat, calefacció. Per: 900€/ mes.Tel. 977 25 20 52. Ref: AM174 TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ SANAHUJA. Estudi, amb mobles, tot en un mateix ambient, reformat, per: 280€/mes. Ref.: AM127. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AVDA. CATALUNYA. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Per: 485€ Ref.: A199 Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ CAMÍ DE LA CUIXA. Tríplex amb mobles, 5 habitacions, menjador, cuina i 2 banys, aseo, per: 1.100€. Ref: AM267. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. PAÏSOS CATALANS (SANT PERE I SANT PAU). Sense mobles, semi-nou, 4 habitacions, menjador, cuina i 2 banys, calefacció, pàrquing, zona comunitària amb piscina per 630€ Tel. 977 25 20 52 Ref.: A089 TARRAGONA. AV. ANDORRA. Amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany, a prop d’El Corte Inglés.

Per: 450€ Tel. 977 25 20 52. Ref.: AM099 TARRAGONA. C/ LLEIDA. Amb mobles, semi-nou, apartament, 1 habitació, menjador-cuina gran, 2 balcons, vistes al Forum. Per 395€/mes Tel. 977 25 20 52. Ref.: AM268

Immobles Motor Treball FORMACIÓ TARRAGONA. ZONA P. MARTELL TORRES JORDI. Parking en venta para coche grande. Buen acceso, amplia, coche y moto. 16.300€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. ALGUER, próximo a PLZ. TOROS. Local en venta de 130m, en buen estado, instalaciones. Precio: 122.500€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. PLAZA PONENT. Parking en venta mediano-pequeño.

10.500€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. AV. ROMA. Parking en alquiler por 50€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Alquiler trastero. 50€/mes Tel. 654 092 540 TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta de 60m, aseos, esquinero, posibilidad de vado. Precio: 65.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. APODACA. Local en venta de 130m, salida de humos, aseos, por: 130.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking. 12.600€ Tel. 654 092 540

MOTOR Cotxes

OFERTA. LA CANONJA (TGN). C/ ESCULTOR MARTORELL. Obra nueva, gran salón-comedor con terraza, 4 dormitorios (3 con terraza), 2 baños, muy luminoso, 100 m2 + 20 m2 de terrazas + 40 m2 de terraza de uso privativo en azotea, calefacción, ascensor, 2a planta. 500€/mes. Tel. 609 303 051 / 615 354 608 TARRAGONA. C/ SEVILLA. Amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per: 450€/mes Tel. 977 25 20 52 Ref.: AM254

LOCALS Lloguer/Venda TARRAGONA. ZONA EL CORTE INGLÉS. Local en venta/alquiler de 270m2 (200m2 + 70m2 de sótano).

Apto para cualquier negocio. Tel. 629 743 769 / 977 77 19 00

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Oficina en venta, 60m2, 3 salas, aseo, por: 50.000€ Tel. 654 092 540

SEARAY. Motor Mercury 115cv 2 tiempos. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Barca ideal para deportes náuticos. Sin remolque. Precio: 3.500€. Tel.: 977 80 08 66 / 611 768 040 GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992.

Barca en muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. Precio: 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040 TAYLOR 50. Motor Envinrude 30cv 2 tiempos. Barca en muy buen estado.

Se le tienen que retocar cosas. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Motor estropeado. 1.000€.

Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040 GLASTRON-LARAYA 142.

Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. Del año 1993. En muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. Precio: 2.000€.

Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040 SEARAY. Motor Mercury 115cv 2 tiempos. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Barca ideal para deportes náuticos. Sin remolque. Precio: 3.500€. Tel.: 977 80 08 66 / 611 768 040 RAN SEA 555. Motor fueraborda Yamaha 60cv 4 tiempos. Año 2004.

Barca cabinada ideal pesca/paseo.

Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Motor recién revisado. Sin remolque. 12.000€.

Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

Vendo Golf V-2.0-TDI. De color azul marino, con 5 puertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre guardado en garaje. Precio: 7.200€ Tel. 616 728 550

MOTOR Motos

TARRAGONA. C/ MENDEZ NUÑEZ. LOCAL EN LLOGUER. Amb sortida de fums, 42m2. 600€/mes. Tel: 977 25 20 52. Ref: LL092 TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

MOTOR Nàutica

GLASTRON-LARAYA 144. Motor Mercury 60cv 2 tiempos. Barca en muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique.

Se entrega totalmente revisada.

Con remolque y sin documentación.

2.500€.

Tel: 977800866 / 611768040

FORMACIÓ Cursos Classes de pintura i dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). Telèfon: 686 411 008. Tito Figueras

Vespa DN 200-200ccc Vendo moto Vespa DN 200200ccc. Año 1984.

Precio a consultar Tel. 691 429 567 / 616 728 550

NOVEMBRE mes del PROFESSIONAL. Curs CAP CONTINU - 100€ Curs RENOVACIÓ ADR - 200€ Curs OBTENCIÓ ADR - 300€ Curs CAP INICIAL MERCADERIES I VIATGERS. www.autescolajordi.com - info@autoescolajordi.com - Tel. 977247158

ANUNCIS CLASSIFICATS classificats@noticiestgn.cat 616 728 550 / 686 703 910

VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel.: 977 80 08 66 / 661 768 040

TREBALL Professionals Buscamos agentes inmobiliarios con talento para vener y pasión por el sector inmobiliario. Forme parte de nuestro equipo y benefíciese de un mercado único con excelentes perspectivas y un modelo de comisión sin competencia. Envíenos su sol·licitud de trabajo a: tarragona@ engelvoelkers.com Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Teléfonos: 977 24 19 64 / 648 272 933

VARIS Altres ofertes Passo cintes de video a DVD a 10€ la cinta: VHS, VHS-C, Video8, Hi8, MiniDV, Betamax i pel·lícules de Super8. Pots provar primer amb una cinta. Salva, recupera i recorda els teus anys passats.

Recollida i lliurament a domicili.

Tel.: 626010186 Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año.

Telf.: 977 666 753 Compro tebeos antiguos, comics superheroes, albums cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman...) y otros objetos de coleccionismo. Tel.: 658029146 CENTRO CAPILAR. Les ofrece una gran variedad de pelucas indetectables y oncológicas, prótesis capilares y pestañas.

También pañuelos y turbantes fabricados con productos 100% naturales, cosmética, cremas, etc.

Telfs: 877 06 97 69 / 619 492 969 Seguros de todo tipo: de automóvil, de hogar, de alquiler, de comercios, de comunidades, de viajes, de locales, de caravanas, de mascotas, etc. Trabajamos con los mejores.

Nos encontrarás en Avda. Rep. Argentina, 17 (Tgn). Tel. 977233011 / 648965217 / 675 873 939 ¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TIENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN ALQUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFÓRMESE SIN COMPROMISO! Administramos y gestionamos su propiedad y velamos por ella.

Garantias de alquiler. Asesoramiento jurídico en venta y alquiler GRATUITO. Telfs: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

Contraportada

tempus fugit

4 de novembre de 2015 |

Elchicotriste

Una jove parella de Tarragona reobre el pub La Vaqueria amb el nom de Premium

L

termòmetre de la setmana Tenim l’atur més alt de tot Catalunya

L’Hospital del Vendrell fa 10 anys

La demarcació va a la cua de Catalunya si parlem de recuperació del mercat laboral.

L’atur està per sobre del 20%

El centre i tot el seu personal celebren la primera dècada de servei assistencial a la ciutadania del Baix Penedès

Més oferta comercial al territori

Metges tarragonins solidaris

Aquest cap de setmana obre portes La Fira de Reus, un equipament que incrementarà la competència

Quatre metges del territori han ajudat a posar en marxa un centre d’atenció sanitària en una zona recòndita de Guatemala

a mítica sala La Vaqueria de Tarragona tornarà a obrir les portes després d’un any de la mà d’en Toni Vera i Aurora Paños, una jove parella d’emprenedors disposats a dinamitzar l’espai i fer-se un lloc en l’oci nocturn de la ciutat. La sala, que a partir d’ara es dirà Premium, es posarà en marxa aquesta mateixa setmana. La inauguració oficial es farà en el termini de dues o tres setmanes, un cop el local hagi agafat el ritme de funcionament que els seus nous propietaris li volen imprimir.

En Toni i l’Aurora, parella i pares d’un nadó, buscaven un negoci de nit. Quan van veure que La Vaqueria es traspassava no van dubtar que era una bona opció per iniciar el seu projecte. Premium serà una sala de festes on poder ballar o escoltar una actuació en directe mentre es pren una copa.

Segons Toni Vera «li hem fet una neteja de cara a la sala i ara li donarem un nou impuls». En referència al canvi de nom de l’espai, conegut històricament com La Vaqueria, en Toni assegura que «ja tenia la seva història, les seves cares visibles... i tothom sap que aquesta etapa ja es va tancar.

Ara comencem una cosa nova per a la ciutat de Tarragona.

L’objectiu és convertir Premium en un emblema de la nit tarragonina», assegura Vera,

Toni Vera i Aurora Paños, parella sentimental i nous propietaris del local on hi havia La Vaqueria. Ara reobriran el negoci amb el nom de Premium./A.Company

qui afegeix que el nom respon a la voluntat de convertir el nou espai en una sala musical amb nivell i exclusivitat.

Toni Vera i Aurora Paños comencen aquesta aventura empresarial amb molts ànims, il·lusió i amb tarannà conciliador amb la resta de negocis d’oci nocturn que hi ha a la

zona. «Crec que ens podem compenetrar molt bé amb la Sala Zero, que està a pocs metres d’aquí, i amb Les Golfes».

De fet, aquesta zona de la ciutat va ser durant molts anys lloc de referència per als tarragonins i tarragonines que sortien a les nits. Molta sort a tots dos en aquesta nova etapa.