notíciestgn 291 by Notícies TGN

TERRITORI P09

Primers símptomes de recuperació econòmica a les comarques tarragonines Segons CatalunyaCaixa en el seu anuari comarcal

111115 número 291

WWW.NOTICIESTARRAGONA.CAT

SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS

ADÉU ESPANYA? SETMANA CLAU PER AL FUTUR DE CATALUNYA

EL PARLAMENT INICIA EL PROCÉS PER CONSTRUIR LA REPÚBLICA CATALANA I RESTA A L’ESPERA DE LA RESOLUCIÓ DEL TRIBUNAL CONSTITUCIONAL

PÀGINES 2 I 3

%&4 %&- %µ0$56#3& '*/4 "- %& /07&.#3& 'BCSJDBU B /PSVFHB Des de 1934

40#3& -&4

#65"26&4

c4 "3"

0 ."*

0GFSUB WhMJEB TPCSF UPUFT MFT CVUBRVFT FO DPMPST EF DVJS

2 | Tema de la setmana

11 de novembre de 2015 |

TE MA D E L A SE TMANA

Política d’alt voltatge 1. Esperant la reacció de l’Estat a «la desconnexió» El Constitucional exigirà la retirada de la resolució del Parlament català. Cal veure quina serà la reacció de l’Estat si els diputats independentistes desacaten la llei espanyola

Òliver Márquez, Tarragona

habilitades, ja siguin només els integrants de la Mesa del Parlament o el conjunt de diputats i diputades que hi van votar a favor (els 72 de Junts pel Sí i la CUP).

PENDENTS DEL CONSTITUCIONAL. La resolució parlamentària per inciar la desconnexió d’Espanya i la construcció de la república catalana ja està al tribunal, que determinarà la seva suspensió i la seva retirada en considerar-la fora de la llei. El presumible desacatament per part del Parlament de Catalunya ens portarà a una dimensió desconeguda.

d’aquesta setmana. L’incompliment de l’ordre del TC per part dels diputats independentistes catalans pot tenir conseqüències insalvables,

com ara la inhabilitació de la Mesa del Parlament o fins i tot de la mateixa cambra. I què vol dir això? Doncs que el Parlament català no podria

celebrar més sessions, Catalunya no tindria govern i, per tant, s’hauria d’anar a unes noves eleccions sense la participació de les persones in-

La inhabilitació de càrrecs electes a gran escala o de la mateixa cambra és un fet sense precedents i, per tant, és impossible esbrinar-ne les conseqüències ni des del punt de vista social ni tampoc des de la perspectiva internacional, que està seguint amb interès l’evolució del procés català. Podria fins i tot donar-se el cas que cossos policials acabessin impedint l’entrada dels diputats i diputades a la cambra per tal que no se celebrin noves sessions. S’ho imaginen?

Precio especial presentando obligatoriamente este anuncio Individual desde:

599€

Desde:

999€

Matrimonio desde:

199€ 259€

Estas ofertas de unidades limitadas anulan cualquier otra.

a resolució aprovada dilluns passat pel Parlament de Catalunya per tal d’iniciar el procés de construcció del nou Estat català en forma de república, desconnectat de l’Estat espanyol, ja està a la taula del Tribunal Constitucional. Aquesta mateixa setmana el tribunal suspendrà la resolució catalana i, molt probablement, exigirà la seva retirada immediata en considerar-la fora de la llei i, a més a més, punible per un delicte de sedició. Aquest és l’escenari que tothom espera a Catalunya i que, un cop sigui oficial, donarà pas a una dimensió desconeguda i sense precedents a l’era democràtica d’Espanya. De la reacció de la cambra catalana (que presumiblement farà cas omís al dictamen del TC) dependrà en bona mesura la reacció de l’Estat. Les possibilitats són diverses, però totes incertes. A Madrid es diu per activa i per passiva que no es tolerarà cap inici de ruptura per part de Catalunya, fet que estarà avalat per les lleis espanyoles, que són precisament les que vol esquivar la cambra catalana amb la resolució votada a inicis

OKSOFÁS REUS - Avenida Països Catalans, 71 (rotonda Mercadona) · Telf. 877 01 30 97 · reus@oksofas.es OKSOFÁS TARRAGONA - Rb. Pres. Companys, 12 (delante de El Corte Inglés) · Telf. 977 24 17 94 · tarragona@oksofas.es

Tema de la setmana

| 11 de novembre de 2015

te ma d e l a se tmana

en dos fronts

Setmana clau per al futur de Catalunya amb el debat d’investidura d’Artur Mas, que no ho té gens fàcil, i amb l’aprovació parlamentària per iniciar el procés de construcció de l’Estat català

2. Un procés iniciat sense nou president

l tret de sortida del procés de ruptura amb Espanya s’ha fet sense que Catalunya tingui president de la Generalitat per a la nova legislatura. Aquesta setmana els diferents grups polítics amb representació al Parlament de Catalunya tenen l’oportunitat de posar-hi remei, però tot indica que la investidura d’Artur Mas, candidat proposat per la llista més votada (Junts pel Sí), no es produirà en la sessió d’aquest dijous (la segona). Si Artur Mas no assoleix els suports necessaris per ser investit com a nou president tot indica que els catalans i catalanes haurem de preparar-nos per a una nova cita amb les urnes el pròxim mes de març. Abans d’això, però, el president en funcions podria sotmetre la seva investidura a una tercera sessió parlamentària, però en els seus cercles més propers Artur Mas ha deixat caure que aquesta és una possibilitat que no té en compte a hores d’ara. Així, només caldria esperar els terminis legals marcats per constituir govern (el límit està en l’inici de gener de 2016) perquè, de manera automàtica, es posés en marxa el procés per tornar a convocar eleccions autonòmiques, llavors, amb caràcter no plebiscitari.

íØqÀõç 8 cm visco, plata banda de terciopelo, acabado Aloevera, Altura 30 cm, serie premium

La investidura d’Artur Mas està encallada. Si el candidat de Junts pel Sí no assoleix els suports necessaris en la sessió de dijous tot apunta que anirem a les urnes el març de 2016

MAS DESCARTA UNA TERCERA VOTACIÓ. Aquesta setmana o hi ha nou president o anem directes a unes noves eleccions. El candidat de Junts pel Sí hauria dit al seu entorn que no sotmetrà la seva investidura a una tercera sessió de votacions. Si no és investit aquesta setmana (en primera o segona votació) tornarem a votar el març de 2016.

Tret que hi hagi sorpreses d’última d’hora en la sessió de dijous, com ara el vot afirmatiu a Mas d’alguns dels diputats de la CUP o de Catalunya Sí que

90*190 135*190 150*190

256€ 341€ 375€

es Pot, l’escenari més probable passa per la no-investidura de cap president de la Generalitat abans de la celebració de les eleccions generals a Espanya del 20 de desembre. Per tant,

continuaria operatiu el govern en funcions liderat per Convergència Democràtica de Catalunya fins que, per llei, s’haguessin de tornar a celebrar nous comicis.

Una altra de les opcions perquè Catalunya disposi de nou president en els terminis legals i sense necessitat de tornar a convocar eleccions és que, tal com li ha demanat la CUP, Artur Mas fes un pas enrere i cedís la candidatura a algun altre membre de la llista de Junts pel Sí. Aquesta mateixa setmana la CUP ha assegurat que donaria suport a Raül Romeva com a president de la Generalitat, si bé aquest ha manifestat que el presidenciable de Junts pel Sí és Artur Mas, tal com es va anunciar durant la campanya electoral. També ha sonat el nom de la convergent Neus Munté, que també s’ha alineat amb Artur Mas com a únic presidenciable.

899€ íßĉðÃqÃõç

íßĉðÃqÃõç

3 pl. + chais 290 cm, asientos deslizantes de visco, cabezales reclinables

3 pl. + chais, 2 relax eléctricos 290 cm, asuentos eléctricos de visco, cabezales reclinables, 2 motores eléctricos

1349€

4 | Sumari i editorial

11 de novembre de 2015 |

C L AUS D E L A SE TMANA

Els alcaldes del Pacte de Berà tallaran la N-340

Indicis de recuperació econòmica a TGN

Marc Colls, gerent de la marina Port Tarraco

Calendari solidari de la Muntanyeta

Especial 10 anys de l’Hospital del Vendrell

Teràpia amb gossos a l’escola de la Fundació Estela

Què cal saber de les malalties de transmissió sexual?

Tarragona ret tribut al mític grup britànic Queen

Gastronomia: la cuina del xef Gerson Ribal

Editorial ÒLIVER MÁRQUEZ DIRECTOR NOTÍCIESTGN

Brussel·les

questa setmana un grup de periodistes locals de diferents punts de Catalunya, entre els quals m’incloc, hem estat convidats per visitar el Parlament Europeu. Sense dubte, es tracta d’una bona oportunitat per copsar de primera mà quin és l’interès que aixeca el procés català a Brussel·les. L’agenda programada pels organitzadors de l’estada està farcida de trobades amb eurodiputats de totes les ideologies, fet que confio que ens aporti una nova visió (amb més perspectiva i neutralitat) de tot el que està succeint a la política espanyola. També espero aclarir si, en cas que sigui necessari, Europa estarà per la labor d’exercir de mediadora en el cas català, sobretot després la demostrada incompetència de la democràcia espanyola per trobar una sortida política i pactada (almenys fins ara). La desena de periodistes que hi anem, però, representem mitjans de comarques i ens devem a la informació que afecta directament els nostres territoris. Per tant, serà interessant veure com cadascú de nosaltres intenta aconseguir (a Brusselles, on es decideixen les grans polítiques del continent) una declaració o una simple referència a qualsevol tema específic d’una zona de Catalunya. Jo em comprometo a esbrinar què saben de Tarragona. N’informarem la setmana vinent.

Opinió | 5

| 11 de novembre de 2015

C L AUS D E L A SE TMANA Edita i distribueix: Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Director: Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Disseny i redacció: Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat

Redacció i fotografia: noticies@noticiestgn.cat 977 25 99 11

Disseny original: Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

Correcció: Carme López Imprimeix: Promicsa D.L.: T- 1062- 09 Vídeo: Tomàs Varga

Departament comercial: Manel Novella mnovella@noticiestgn.cat Joan A. Cano jcano@noticiestgn.cat Web: O.Montesó

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada: 25.000 exemplars

OPINIÓ JAUME CASAÑAS GEÒGRAF

L’intercanviador de l’Arboç

urant la darrera setmana han sorgit diverses notícies sobre la futura localització d’un intercanviador de trens al Penedès. Un intercanviador que hauria de permetre la connexió entre les vies de tren d’ample ibèric i les d’ample europeu que utilitzen els trens d’Alta Velocitat. La proposta del Ministerio de Fomento especifica que la futura localització de l’intercanviador hauria de ser a dos llocs. El primer a Subirats, a la comarca de l’Alt Penedès, i el segon a l’altura del municipi de l’Arboç, a la comarca del Baix Penedès. El mateix Ministerio va publicar un estudi on no triava quina de les dues opcions era la bona, sinó que concloïa el seu estudi dient que cap de les dues propostes eren rendibles. La voluntat d’aquest intercanviador és escurçar el temps de trajecte entre les àrees urbanes de Tarragona i Barcelona, oferint la possibilitat que a la meitat de recorregut es puguin fer servir les vies de l’Alta Velocitat. Segurament el debat se centra entre quina ha de ser la ubicació més idònia on col·locar el futur intercanviador, però modestament creiem que la importància no recau només en la localització del nou intercanviador, sinó que també cal posar l’atenció sobre quines repercussions sobre el servei de trens tindria l’elecció d’una localització o una altra. Focalitzem aquí la nostra atenció, ja que depèn de quines siguin les conseqüències de la localització de l’intercanviador podrem valorar quina és la seva implicació real en el futur del nostre territori. Desconeixent com aniran les coses en el fu-

tur, i desconeixent quina serà la futura ubicació de l’intercanviador, volem defensar el rol d’una estació de tren que durant els darrers anys ha anat perdent el seu rol estratègic i que no voldríem que l’afer de l’intercanviador relegués encara més. Estem parlant de l’estació de Sant Vicenç de Calders, nus de comunicacions i enllaç de molts serveis ferroviaris. Estació d’enllaç de les Rodalies de Barcelona i les Rodalies de Tarragona. A més a més, també és parada de les connexions ferroviàries regionals entre la ciutat de Barcelona i les regions de Ponent i del Sud. També hi paren alguns dels serveis clàssics que uneixen Barcelona i Catalunya, amb la resta de l’Estat (Madrid, Saragossa, València...). Abans de la posada en marxa de l’Alta Velocitat encara hi paraven més trens, però com que la línia de l’Alta Velocitat passa pel Penedès, però no hi fa cap parada comercial, hem perdut moltes connexions i moltes connectivitats, hem perdut accessibilitat. Ens podem permetre el luxe de perdre més connectivitat i connexions? Podem augmentar la pèrdua d’accessibilitat del territori? Sempre que parlo de temes territorials al Penedès denuncio la indefensió per no posseir una eina territorial, un pla territorial que reguli, en clau penedesenca, els desafiaments territorials que ens prepara el futur. Aquest és un altre exemple. Segurament el Penedès és el territori que més s’ha transformat a Catalunya, i aquest fet ens ha penalitzat molt, tots en som conscients. Quan la gent passeja pel Penedès, i més concretament pel Baix Penedès i del Penedès Marítim, en particular, es pregunta com de gran ha estat la transformació del territori durant els darrers anys, i quina llàstima no haver fet tal i tal cosa, ni conservat tal i tal espai tan característics. I totes les preguntes que es fa la gent van a parar a la mateixa resposta. Manca de pla territorial propi, i manca de model en un futur a mitjà i llarg termini. Esperem que l’afer de l’intercanviador permeti d’una vegada per totes poder pensar el Penedès, el nou Penedès, en el seu conjunt, en clau pròpia. La importància no recau on hem de posar l’intercanviador sinó què es deriva de la construcció d’aquest intercanviador.

CA RTA A L D I R E C T OR Gracias Mi agradecimiento de todo corazón al personal del Hospital de Santa Tecla, desde Urgencias a los médicos urólogos y a todas las enfermeras y auxiliares, en fin a todos. A pesar de los recortes han dado un trato exquisito, su cariño y su paciencia a mi marido (José Fernández Moreno) quien, a pesar de todo, nos dejó. En mi nombre y en el nombre de «Pepe, de la habitación 426 y después de la 504», muchas gracias. Mª Teresa Miñana Heras Tarragona

EL CENTRE COMERCIAL LA FIRA DE REUS ES POSA EN MARXA Més de 100.000 persones, segons la propietat, van passar pel nou recinte comercial de la capital del Baix Camp en el seu primer cap de setmana obert al públic. L’equipament va rebre la visita de milers de curiosos que volien comprovar en primera persona l’oferta de prop de 28.000 metres quadrats de superfície comercial amb establiments de moda, tecnologia, oci i restauració.

CENTRO MÉDICO ROMA

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A LECTOR@NOTICIESTGN.CAT (*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografia de l’autor si aquesta és facilitada.

IMATGE DE LA SETMANA

Aicat 4.746

BUSQUEM 977 23 55 77

OFTALMOLOGÍA URGENCIAS: 629 25 23 24

CERTIFICADOS MÉDICOS, PSICOTÉCNICOS CONDUCTORES Y CAZADORES

Plaza Alcalde Lloret, 1 43005 TARRAGONA

PISOS I CASES EN LLOGUER PER RESPONDRE A L’ALTA DEMANDA QUE TENIM Et trobarem l’inquilí ideal!

6 | Territori

11 de novembre de 2015 |

TE RRITORI INFRAESTRUCTURES

Els alcaldes tallaran la N-340 per exigir la gratuïtat de l’AP-7 La primera acció reivindicativa del territori tindrà lloc el pròxim 29 de novembre al tram de la carretera nacional que passa pel terme de l’Arboç

ls alcaldes dels municipis afectats per la N-340 al seu pas pel nord de la demarcació estan farts i han dit prou. És per això que han convocat per al pròxim 29 de novembre una acció reivindicativa que consistirà a tallar la nacional al seu pas per l’Arboç del Penedès. La mesura, consensuada per tots els integrants del Pacte de Berà, pretén pressionar el Ministeri de Foment perquè aporti solucions provisionals immediates al retard en les obres de desdoblament de la N-340 a la zona, un fet que perjudica seriosament els municipis afectats tant pel que fa a la mobilitat com a la seguretat dels seus conciutadans. Segons van explicar els mateixos alcaldes després d’un dinar de treball celebrat a Bellvei, l’acció reivindicativa del pròxim 29 de novembre (a les 12 del migdia) servirà per reclamar a l’administració de l’Estat dues mesures principals. Per un costat, que l’autopista AP-7 sigui gratuïta entre els termes

Els alcaldes del Pacte de Berà es mobilitzaran el pròxim 29 de novembre per exigir al Ministeri de Foment solucions immediates al col·lapse i la manca de seguretat de la N-340 en els trams en què no està desdoblada. / Tomàs Varga.

municipals de Torredembarra i Vilafranca del Penedès mentre el desdoblament de la nacional en la nova A-7 no sigui una realitat. L’altra petició dels alcal-

des és poder ser influents en el disseny del traçat definitiu de la nacional desdoblada, ja que, segons els responsables municipals, l’actual projecte de Foment «trinxa» encara més la comarca del Baix Penedès. Els batlles consideren que l’aposta hauria de passar o bé per ampliar els actuals carrils de l’autopista AP-7 o bé per fer passar la nova autovia pel seu costat, no pas pels emplaçaments que actualment preveu Foment. L’anunci de l’inici de mobilitzacions arriba després que els alcaldes hagin enviat diverses instàncies a Foment reclamant solucions pel col·lapse a la N-340 entre Altafulla i Vilafranca i de reunir-se amb la mateixa ministra Ana Pastor el passat juliol. Els alcaldes del Vendrell, Calafell, Cunit, Altafulla, Torredembarra, Bellvei i

Els alcaldes volen autopista lliure de peatges entre Torredembarra i Vilafranca del Penedès i tenir «veu i vot» en el traçat de la futura A-7 al pas pels seus municipis Roda de Berà lamenten que no han rebut cap resposta satisfactòria del ministeri. La N-340 continua sent la via més saturada de l’Estat i una de les que presenta més accidents. Especialment crític és el punt

que va d’Altafulla a Vilafranca i passa pel Baix Penedès, ja que no existeix l’alternativa d’una autovia com l’A-7, que sí que hi ha cap al sud, entre Altafulla i l’Hospitalet de l’Infant. «Mentre no arriba el perllongament de l’autovia, els ciutadans no han de pagar aquesta situació. És per això que pensem que és necessària la gratuïtat de l’AP-7 entre Torredembarra i Vilafranca», ha apuntat l’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer. L’autopista només és gratuïta actualment entre Torredembarra i Salou. Carnicer ha fet una crida a la ciutadania «a implicar-se en aquest acte perquè ens acompanyin el dia 29 a l’Arboç». Aquest és un dels dos municipis, juntament amb Castellet i la Gornal, on la N-340 encara passa pel bell mig del poble.

Publicitat

| 11 de novembre de 2015

TE RRITORI

8 | Territori

11 de novembre de 2015 |

TE RRITORI

MUNICIPAL

La Diputació distribuirà 60 MEUR entre els ens locals en el quadrienni 2017-2020 El nou Pla d’Acció Municipal (PAM) augmentarà la seva dotació un 20%

l pròxim Pla d’Acció Municipal (PAM) de la Diputació de Tarragona, corresponent al període 2017-2020, destinarà 60 milions d’euros entre els municipis del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre, una dotació econòmica que representa un increment del 20% respecte al PAM anterior (2013-2016). Pel que fa a la darrera anualitat del present quadrienni, és de 8,23 milions d’euros. El PAM per al pròxim quadrienni ha estat un dels punts

tractats en la reunió entre la Diputació i els alcaldes del Camp de Tarragona celebrada la setmana passada a l’Auditori Diputació. L’acte, encapçalat el president de la Diputació, Josep Poblet, va comptar amb l’assistència de 130 representants del món local del territori. La Diputació també va exposar als assistents els principals serveis que la Diputació ofereix en aquest mandat 20152019, especialment pel que fa al suport als ajuntaments per a l’aplicació de la Llei 19/2014 de transparència als ens de

la demarcació. Aquest és, de fet, un dels objectius prioritaris de l’actual mandat de la Diputació, atesa la rellevància d’aquesta llei, d’aplicació a totes les administracions públiques de Catalunya, fet que inclou els ens locals i els seus organismes dependents. Aquests ens locals tenen l’obligació de facilitar la informació sobre els apartats relatius a informació institucional i organitzativa de l’ens, gestió econòmica i pressupostària, acció de govern i normativa, contractes, convenis i subvencions, i serveis i tràmits.

Territori

| 11 de novembre de 2015

TE RRITORI

ECONOMIA

Primers senyals de recuperació econòmica a Tarragona, segons CatalunyaCaixa Tot i que el creixement a la demarcació (0,1%) el 2014 va ser inferior a la mitjana de Catalunya (1,5%) augmenta respecte als anys 2011-2013 (-1%)

a setmana passada l’entitat CatalunyaCaixa va presentar l’Anuari Econòmic Comarcal 2015, que analitza la distribució territorial del creixement econòmic el 2014. En el document es destaca que l’exercici 2014 ha significat la consolidació del procés de recuperació de l’economia catalana encetat la segona part del 2013. Així, per primer cop des de la crisi del 2008, el PIB català ha presentat una millora, de l’1,5%, un registre sensiblement més positiu que les davallades del 2012 i 2013. A la demarcació de Tarragona, l’activitat també ha sortit de la recessió anterior i el passat 2014 el creixement ha estat del 0,1%, per sota l’1,5% agregat de Catalunya, i de la resta de demarcacions. Tarragona va registrar el 2014 un creixement del 0,1%, per sota de la mitjana de Catalunya (1,52%), però superior al -1% dels anys 2011-2013. Aquest resultat s’explica perquè els dos principals sectors (serveis i indústria) bé van avançar molt modestament (en el cas dels serveis) bé van caure lleugerament (en cas de la indústria). Així, el sector terciari (un 55,2% del VAB de la demarcació el 2013) va augmentar (0,15%), però lluny de la mitjana catalana (1,76%). D’altra banda, l’important sector industrial retrocedia moderadament un -0,24%, però el seu elevat pes a la demarcació (37,3% del VAB total el 2013) li conferia un important paper en el canvi total del 2014. Finalment, la construcció (amb un pes del 5,8% del VAB) va augmentar d’un 1,24% mentre que el primari decreixia (d’un -0,9%). Aquests resultats agregats reflecteixen dinàmiques contraposades en els dos grans eixos territorials de la demarcació. Així, la positiva recuperació de l’activitat al Camp de Tarragona (augment d’un 1,1%) es va veure contrarestada per la intensa contracció del

més expansius (2,2%) i la menor tensió de les branques energètiques (-2,4%). En l’àmbit manufacturer, el 2014, les branques més directament afectades per la recuperació de la demanda interna i el manteniment de l’activitat exportadora van ser les més beneficiades d’aquesta millora. Entre les més rellevants, cal destacar la fabricació de material de transport (creixement el 2014 del 5,88%) i la positiva dinàmica del sector químic (amb un VAB que va créixer en termes reals d’un 4,1%) o les del sector alimentari (4,0% de creixement del VAB real).

LA VOSTRA EMPRESA ÉS SEGURA?

creixement a les Terres de l’Ebre (d’un -2,8%).

Catalunya A Catalunya tots els sectors en general, llevat de la construcció, van presentar registres clarament positius, tot i que les produccions del primari tan sols van augmentar un 1,0%, amb un creixement del 2,8% a l’agricultura i una davallada del -0,1% de la ramaderia (per la caiguda del porquí, del -1,2%). La construcció, per la seva banda, va davallar un -1,6% el 2014, una caiguda que s’allunya substancialment del -8,1% del 2013. Aquesta moderació de la caiguda expressa els primers símptomes d’estabilització de l’activitat residencial (un -3,16%, front la molt més intensa contracció del -9,96% el 2013), mentre que l’obra pública mantenia la tònica de notables reduccions (-14,4%), l’obra civil empresarial queia (-2,14%), però molt menys que l’any anterior (-5,79%) i la rehabilitació mostrava ja moderats augments (0,91%). El sector de la indústria i l’energia ha moderat el seu creixement respecte al 2013. Així, el seu creixement aquest 2014 ha estat de l’1,5% davant del 3,3% de l’any anterior. Aquesta desacceleració reflecteix el diferent comportament dels sectors manufacturers

La CEPTA posa a disposició de les pimes de les comarques de Tarragona els serveis de l’Oficina de Prevenció de Riscos Laborals (OPRL), una eina a l’abast dels emprenedors i empresaris que assessora de manera totalment gratuïta sobre riscos laborals en el lloc de feina, analitza les pautes de treball i ofereix camins més segurs, organitzats i eficients per gestionar les organitzacions. Per rebre tota la informació d’aquest servei i veure tot el que us podem oferir contacteu amb nosaltres a través de l’adreça serveis@cepta.es o al telèfon 977 242 313. Amb el finançament de:

Núm d’acció: AT- 0135/2014

10 | Entrevista

11 de novembre de 2015 |

GE NT D E C ASA

Joan Marc Colls GERENT DE MARINA PORT TARRACO

«L’arribada de iots és riquesa i projecció per a Tarragona» Òliver Márquez, Tarragona

oan Marc Colls i Borràs (Barcelona, 1964) es considera, per sobre de tot, mariner. De fet, va passar els seus anys de joventut competint com a capità de veler en proves arreu del món i, més tard, va tenir el privilegi de participar en la construcció i en la navegació d’algunes de les embarcacions de creuer de vela més prestigioses del món. Des de fa uns anys la seva feina és a terra ferma, com a gerent de la marina Port Tarraco, una instal·lació que, de la mà amb l’equip professional que la dirigeix, intenta dinamitzar i apropar a la ciutat que l’acull: Tarragona. Vostè va treballar molts anys com a capità de veler privat.

Com funciona això? Doncs algú que té un veler et contracta perquè tu el portis. De ben jove feia vela de competició a proves d’arreu del món, però passen els anys i veus que difícilment et guanyaràs la vida amb això. Va ser llavors quan vaig començar a treballar com a capità de creuers a vela amb navegació oceànica. Sempre a vela. La meva primera feina va ser la de capità d’una embarcació privada de 18 metres. Hi vaig navegar durant 11 anys. Vam fer la Mediterrània, el Carib... Després el mateix propietari va decidir fabricar una segona embarcació més gran, de 30 metres. Vaig participar en la seva construcció i després el vaig portar durant uns quants anys. El 2001 em van oferir encarregar-me d’un veler de 44 metres, el SYL, construït a Tarragona. Va ser llavors quan veig venir a treballar aquí per

MÉS DE 25 ANYS AMB VOSTÈ

«Igual que els meus companys de feina, jo sóc d’aquí. No som pas de Qatar. Treballem perquè Tarragona sigui un referent internacional en el sector dels iots» primera vegada. Vaig participar en la construcció del vaixell, que va durar del 2001 al 2003, i després durant anys vam fer creuers per diversos punts del món. Fèiem sortides de fins a 8 mesos fora de casa. El propietari del SYL, Luis García Cereceda, va impulsar al mateix temps la creació de la marina al Port de Tarragona. Arran d’aquella època vaig tenir coneixement de les instal·lacions tarragonines. Després vaig tornar a treballar uns quants anys a Barcelona i, el 2011, tot coincidint amb el pas de la concessió de la marina a Qatary Diar Property, vaig acceptar l’oferiment de deixar la navegació i dedicar-me a la gerència de la marina Port Tarraco. I ara treballa per a una empresa qatariana.. És cert que hi ha capital qatarià al darrere, però pensi que l’empresa que gestiona la marina té seu a Catalunya, paga els seus

Joan Marc Colls, fotografiat davant de la Marina Port Tarraco. / Tomàs Varga

impostos a Catalunya i dóna feina a gent que resideix a Catalunya. Jo sóc d’aquí, igual que els meus companys de feina. No som de Qatar. Per tant, podem dir que conformem una empresa catalana que treballa perquè l’emplaçament de Tarragona esdevingui un referent internacional en el competitiu món dels iots de grans dimensions. Quant costa construir un gran iot d’aquests que podem veure de vegades ancorats a la marina Port Tarraco? No hi ha dades oficials, però es diu que els iots més grans del món, com els que de vegades tenim aquí, poden costar entre 400 i 500 milions d’euros. Llavors entendrà que aquests iots de luxe despertin admiració però alhora escandalitzin la gent del carrer, com ara jo mateix. És comprensible que molta gent es qüestioni si és just que algú pugui gastar-se aquestes quantitats en construir-se un

vaixell, però jo ho veig d’una altra manera. Pensi que el cost anual de manteniment d’un vaixell d’aquestes característiques és al voltant del 10% del seu cost de producció. Per tant, podem dir que el manteniment de l’embarcació costa uns 40 milions d’euros l’any. Amb aquests diners es paguen moltes nòmines i es compren molts serveis externs al llarg de l’any. I, si el vaixell està ancorat a Tarragona durant uns quants mesos, aquests diners reverteixen directament al nostre territori. L’arribada de iots de luxe genera riquesa i projecció per a Tarragona. Si la marina estigués sempre plena, que és pel que treballem, Tarragona podria convertir-se en un hub del sector, com ara ho és Palma de Mallorca, que aportaria una nova font de negoci a la ciutat i al conjunt de la Costa Daurada. I què cal fer perquè la marina estigui sempre plena? No és fàcil, però hem de tre-

Entrevista | 11

| 11 de novembre de 2015

GE NT D E C ASA

ballar en la recerca de clients en l’àmbit internacional. Pensi que a tot el món només hi ha 5.000 iots de grans dimensions i, d’aquests, només 38 estan per sobre dels 100 metres de l’eslora, que són embarcacions per les quals la marina està perfectament preparada. Aquesta és feina nostra, però el que sí que caldria és una implicació més

ran de les autoritats locals i autonòmica i, fins i tot, del mateix Port de Tarragona. Això ho van fer en el seu dia a Mallorca i ara, al voltant de la seva marina, hi ha milers de famílies de la zona que tenen feina tot l’any. És una realitat que Tarragona podria desenvolupar perquè té potencial, però les administracions fins ara no ho saben veure. Aquests

iots generen molt de moviment econòmic allà on fan escala i les possibilitats d’establir negocis paral·lels a la seva activitat són molt interessants. Però cal una estratègia no només des de l’àmbit de la marina, sinó també territorial. Em parla de donar a conèixer Tarragona i la seva marina en

els mercats internacionals, però també caldria obrir-la més a la ciutadania de Tarragona, no? I en això també treballem. Volem que la gent de la ciutat conegui l’espai i el pugui gaudir. Ara hem inaugurat una zona de parc infantil i hem fet una plaça a l’aire lliure on es poden fer actuacions en directe i tota mena d’esdeveniments. Treballem amb l’Ajuntament perquè actes de la ciutat tinguin lloc aquí a la marina, però fins ara no ha estat fàcil. Ara hem programat un cicle de concerts i, de cara l’estiu vinent, segur que hi haurà novetats. La nostra intenció és que la gent baixi a Port Tarraco i que, en paral·lel, gent emprenedora estableixi nous negocis als locals que tenim disponibles.

És difícil fer que la gent baixi fins al port? Sí. I aquí influeix tot una mica. Personalment penso que en els

darrers anys la part baixa de la ciutat s’ha anat degradant sense que ningú ho hagi evitat. A més a més, les escales mecàniques de la plaça dels Carros, únic accés a peu perquè la gent baixi a peu al Moll de Costa i a la marina, no funcionen mai. És increïble. Vivim en una ciutat on tot passa a la Part Alta i a la Rambla Nova. I crec que Tarragona disposa de molts espais perfectes per encabir-hi activitats de tota mena sense que això vagi en detriment de la tradició ni perjudiqui ningú. Com va la marina en els darrrers anys? En el darrer any i mig hem progressat molt. Avui, per exemple, tenim 20 embarcacions ancorades a la marina. Però queda molta feina per fer. Podem arribar a acollir-ne un centenar. El dia que ho aconseguim tothom entendrà les oportunitats que genera aquest equipament.

12 | Societat

11 de novembre de 2015 |

E NTITATS

associació provincial de pAràlisi cerebral la muntanyeta Muntanya de Sant Pere s/n Sant Pere i Sant Pau www.appctarragona.org

Imatge promocional del calendari solidari editat per la Muntanyeta amb la col·laboració de diferents entitats tarragonines. /Cedida

La Muntanyeta: un any en imatges L’associació de persones amb paràlisi cerebral ha editat un calendari solidari amb fotografies d’activitats realitzades amb diferents entitats de Tarragona

’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral La Muntanyeta acaba de presentar un calendari amb el qual vol donar a conèixer la seva activitat i afavorir la integració dels seus usuaris en la societat. Per fer-lo ha organitzat al llarg de l’any diverses activitats amb la col·laboració de nombroses entitats de la ciutat que han servit per realitzar les diferents fotografies que il·lustren aquest calendari #2016solidari. Les entitats que han participat en aquest projecte solidari han estat el Club Bàsquet Tarragona, el Gimnàstic de Tarragona, l’Escola de ball Nou Ritme, el Col·legi Joan

Roig, les antigues integrants Blanca Paloma i Torre del Oro de Bonavista, Peix Blau i la Confraria de Pescadors de Tarragona, Tarraco Ludus, la Colla Castellera Sant Pere i Sant Pau, els Nanos Vells de Tarragona, l’Àliga de Tarragona, la Banda Simfònica Unió Musical de Tarragona, i Repsol. Les fotografies recullen moments especials que reflecteixen la implicació i la complicitat entre tots els participants en aquestes activitats que els han permès, entre altres, sentir-se gladiadors per un dia, aprendre a triar el peix a la Llotja de Pescadors, o vestirse amb les disfresses espectaculars del carnaval tarragoní. L’autora de les imatges és la

fotògrafa Cristina Aguilar, que ha destacat que «el més important ha estat que els nois i les noies han gaudit d’activitats diferents amb els col·lectius de Tarragona». Segons el director general de la Muntanyeta, Jaume Marí, «l’experiència ens han ajudat a obrir-nos a nous col·lectius de la ciutat i a posar a la pràctica la integració de les persones amb discapacitat a la societat». El passat dissabte dia 7 de novembre va tenir lloc la presentació pública del calendari a la plaça de les Cols de Tarragona, un acte que va servir per fer petit reconeixement públic a totes les entitats participants. El calendari, que s’ha editat en dos formats:

de paret i de sobretaula, Seu de La Muntanyeta (Muntanya de Sant Pere, s/n); llibreria La Capona (Gasòmetre, 41-43); Restaurant La Venta 1995 (Riu Garona, 20 - Torreforta) i Escola de ball Nou Ritme (Reial, 54). Es pot adquirir amb un donatiu de 10 euros el de paret, i amb un donatiu de 5 euros el de sobretaula.

L’associació L’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral La Muntanyeta és una entitat sense ànim de lucre que gestiona una Escola d’Educació Especial, un Centre Ocupacional i una Residència per a persones amb paràlisi cerebral. La finalitat de l’associació és la defensa dels drets de les persones

afectades de paràlisi cerebral i/o etiologies similars, i la garantia de l’exercici d’aquests drets. Actualment La Muntanyeta atén 104 persones entre els tres serveis: escola, taller ocupacional i residència. L’escola atén els nens de 3 a 18 anys, i el taller els adults. A la residència hi viuen 23 persones. En total, doncs, atén 104 persones. Actualment hi treballen prop de 90 professionals que realitzen diferents teràpies per facilitar el desenvolupament de les persones amb discapacitat, com musicoteràpia, teràpia amb animals, hidroteràpia o estimulació multisensorial, entre altres. També es fan colònies i sortides lúdiques, i activitats com teatre.

ESPECIAL Novembre 2015 WWW.NOTICIESTGN.CAT

ATENCIÓ ESPECIALITZADA I URGÈNCIES DES DE 1990 HOSPITAL COMARCAL BAIX PENEDÈS DES DE 2005

Fent territori

II | Xarxa Santa Tecla

novembre de 2015 |

10 ANYS HOSP ITAL D E L VE ND RELL

Hospital del Vendrell, una dècada al servei del Baix Penedès El centre de la Xarxa de Santa Tecla culmina els seus primers 10 anys consolidat com a equipament de refèrència per a la ciutadania

’Hospital del Vendrell celebra la seva primera dècada de funcionament i ho fa havent assolit un grau òptim de resolució de la demanda assistencial que presenta la població del Baix Penedès, la comarca catalana que ha experimentat el creixement demogràfic més alt en els darrers temps. Les dades d’activitat del centre en aquests primers deu anys així ho constaten. Més de 770.000 urgències ateses, més de 7.000 parts assistits, més de 33.000 intervencions

quirúrgiques... Aquestes són dades que posen en relleu la gran tasca que el centre i els seus professionals fan dia rere dia per dotar d’accés directe a una sanitat especialitzada i de qualitat la ciutadania de la zona nord de la demarcació de Tarragona. L’activitat al nou Hospital del Vendrell va iniciar-se l’estiu de 2005, amb l’obertura de les consultes externes (que fins aleshores es feien al CAP 2 del Vendrell) i amb la posterior posada en marxa, el mes de

El centre proveeix a la població del nord de la província i els seus visitants accés directe a una sanitat especialitzada i d’alta qualitat setembre, del servei d’urgències. Aquest va ser el punt de partida d’un centre assistenci-

al llargament reclamat per la ciutadania del Vendrell i del Baix Penedès, que fins al moment havia de desplaçar-se a Tarragona (Hospital de Santa Tecla) per visitar especialistes o per a qualsevol intervenció quirúrgica. I és que el Baix Penedès, malgrat que era una de les comarques catalanes que experimentava un creixement demogràfic més alt i un increment de l’activitat turística, era l’única de tot Catalunya que no disposava d’un hospital de referència. La inauguració oficial del centre va anar a càr-

rec del president Pasqual Maragall. Dos anys abans, l’hivern de 2013, Artur Mas, aleshores conseller en cap, va ser l’encarregat de posar la primera pedra del nou equipament. L’equip professional de l’hospital, liderat majoritàriament per personal ja vinculat a la Xarxa de Santa Tecla i integrat per gent jove i plena de reptes professionals, ha treballat de valent per convertir l’Hospital del Vendrell en un centre comarcal capdavanter en el conjunt del sistema públic de la sanitat catalana. En aquests

Xarxa Santa Tecla | III

| novembre de 2015

1 0 anys HOSP ITAL D E L VE NDR ELL

10 anys en xifres

7.000 Naixements

770.000

Atencions a urgències

1.250.000 Consultes especialitzades

33.000

Processos quirúrgics

68.000 altes hospitalàries 1.500.000 proves diagnòstiques primers deu anys l’activitat al centre penedesenc ha anat constantment en augment, fet que ha contribuït a millorar l’expertesa i el coneixement dels professionals, així com la progressiva implantació de millores i recursos tècnics al servei d’una millor resolució de les demandes de la ciutadania del Baix Penedès i els seus visitants. Una prova d’això és el nombre d’urgències ateses els primers deu anys de funcionament de l’hospital, més de 770.000 fins al setembre de 2015, dada que aporta una mitjana anual de prop de 80.000 casos. Pel que fa a les consultes d’especialistes, en aquests deu anys s’han atès més d’1.250.000 visites. L’activitat a les sales d’operacions també ha estat important. La primera dècada de l’Hos-

pital deixa prop de 10.000 intervencions de Cirurgia Major Ambulatòria, més de 18.200 intervencions programades i més de 4.500 operacions urgents. Quant a proves diagnòstiques (laboratori, TAC, radiologia, ecografies, endoscòpies...) se n’han realitzat més d’1 milió i mig. Una altra dada que mostra el grau d’implantació de l’hospital és el nombre de parts assistits per l’àrea de maternitat. El servei, que és el més ben valorat de Catalunya segons el darrer Centre de Resultats elaborat pel CatSalut, ha atès més de 7.000 parts des que va entrar en funcionament l’any 2008. Pel que fa a altes hospitalàries en aquests deu anys se n’han donat prop de 70.000, el 80% de les quals a residents de la comarca penedesenca.

Des de la seva posada en funcionament, el novembre del 2005, suposa una millora de la qualitat de vida dels veïns i veïnes del Vendrell i del Baix Penedès.

IV | Xarxa Santa Tecla

novembre de 2015 |

10 ANYS HOSP ITAL D E L VE ND RELL

Pensat per a la ciutadania El centre posa a l’abast de la població una àmplia cartera de serveis assistencials i un equip professional altament experimentat i compromès Derivacions a Tarragona, només els casos més greus L’àrea de cirurgia de l’Hospital del Vendrell ha estat en constant evolució des de la seva posada en marxa. A l’inici els processos quirúrgics atesos al centre penedesenc es basaven principalment en Cirurgia Ambulatòria (sense ingrés hospitalari) i en intervencions programades de baixa complexitat. Progressivament, però, l’hospital s’ha anat dotant dels recursos tècnics i humans necessaris per ampliar la seva cartera de processos quirúrgics atesos, fins al punt que ara ja realitza intervencions d’urgència per a pacients que poden esperar a ser traslladats a un centre equipat amb una Unitat de Cures Intensives (en aquest cas la referència és l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona). L’Hospital del Vendrell, doncs, ha assolit un grau de resolució de processos quirúrgics òptim, atenent que es tracta d’un centre d’àmbit comarcal, i ha millorat l’atenció als pacients evitant la gran majoria de trasllats a altres ciutats, fet que abans de la posada en marxa era obligatori no només per operar-se sinó també per a fer la gran majoria de proves diagnòstiques. Durant els primers deu anys de funcionament, l’Hospital del Vendrell ha fet més 33.000 intervencions quirúrgiques (10.000 sense ingrés, 18.000 programades i prop de 5.000 intervencions urgents).

ins i tot abans de ser dissenyat i construït, l’Hospital del Vendrell ja es va concebre per ser un centre funcional, flexible i capaç d’adaptar-se a l’evolució social i demogràfica del seu àmbit geogràfic d’actuació. Això explica el constant increment de serveis que ha experimentat l’hospital en els seus primers deu anys. El que va començar amb la posada en marxa de les con-

sultes externes i urgències ha donat pas a tots un seguit d’unitats que aporten una àmplia cobertura assistencial a la ciutadania, que cada vegada ha de desplaçar-se menys fora de la comarca per resoldre els seus problemes de salut. Rehabilitació, Diagnosi per la Imatge, bloc quirúrgic, hospital de dia, àrea maternoinfantil, obstetrícia, sales de parts, farmàcia, laboratori, plantes d’hospita-

lització... són espais i serveis que s’han anat incorporant a l’Hospital del Vendrell en el període 2005-2015. Un fet destacat d’aquesta dècada, més enllà de la progressiva posada en marxa i ampliació d’unitats i serveis, va ser l’obertura de l’àrea de maternitat (any 2007). La maternitat vendrellenca, considerada la més ben valorada per les usuàries de Catalunya segons els

L’àrea de maternitat, la més ben valorada per les usuàries de Catalunya, es va obrir l’any 2007 darrers estudis del CatSalut, ha atès més de 7.000 parts durant aquests primers anys de

funcionament i ha permès a milers de famílies del Baix Penedès viure el naixement dels seus fills ben a prop dels seus domicilis, sense necessitat de traslladar-se a Tarragona o a altres ciutats en un moment tan especial. Un altre salt qualitatiu ha estat en la implantació de tractaments oncològics a l’hospital comarcal, servei que és de gran ajut i comoditat per als pacients que han de seguir tractament per càncer.

Xarxa Santa Tecla | V

| novembre de 2015

1 0 anys HOSP ITAL D E L VE NDR ELL

Un equip humà compromès M

etges, infermers i infermeres, personal auxiliar, personal d’administració i atenció a l’usuari, d’informàtica, tècnics, personal logístic, de manteniment i neteja... Tots tenen un paper important en el funcionament diari de l’Hospital del Vendrell, que en l’actualitat disposa d’una plantilla de més de 450 profes-

sionals. La seva dedicació i esforç són els pilars de la bona atenció que es presta a la ciutadania. L’increment dels serveis, de l’activitat i de la complexitat dels casos representa un repte constant per a l’equip humà de l’Hospital del Vendrell, que en deu anys ha contribuït en la seva transformació cap a un centre comarcal

de primer nivell dins de l’àmbit català. La consolidació en l’apartat assistencial ja és un fet, però el centre hospitalari i el seu equip humà és jove i es marca nous reptes per avançar cap a l’excel·lència. Un dels objectius definits per l’hospital penedesenc és avançar en l’àmbit de la docència i la formació de professionals sanitaris. En aquest sentit, un conveni de col·laboració de

la Xarxa de Santa Tecla amb la URV permet l’Hospital del Vendrell adherir-se com a centre per al desenvolupament de pràctiques. En aquests deu anys, a més, el centre ha tingut un paper clau en la posada en marxa de l’Escola Universitària d’Infermeria al Baix Penedès de la URV, obtenint l’acreditació docent per als seus estudis universitaris de pregrau.

L’hospital està acreditat com a centre docent adscrit a l’Escola Universitària d’Infermeria de la URV al Baix Penedès

VI | Xarxa Santa Tecla

novembre de 2015 |

10 ANYS HOSP ITAL D E L VE ND RELL

Generador de riquesa L’operativa de l’Hospital del Vendrell reverteix en un impacte positiu de més de 40 milions d’euros anuals en l’economia de la comarca

és enllà d’aportar seguretat i un accés equitatiu a la ciutadania, l’Hospital del Vendrell ha actuat també com a motor econòmic del Baix Penedès durant aquests primers deu anys de funcionament. La producció anual directa del centre assistencial, amb la seva activitat, es quantifica en uns 31 milions d’euros. La major part d’aquests diners van destinats a sous d’empleats (uns 17 milions d’euros amb les seves corresponents cotitzacions a la seguretat social), al pagament d’impostos a l’administració (més de 2,2 milions d’euros anuals) i a la contractació de serveis de ter-

IMPACTE ECONÒMIC ANUAL HOSPITAL VENDRELL PRODUCCIÓ DIRECTA

PRODUCCIÓ DIRECTA + INDUÏDA

VALOR AFEGIT SOUS

31 MEUR cers (prop de 12 milions d’euros anuals). Per tant, gairebé la totalitat del capital retorna a l’economia local de manera directa, generant riquesa a

41 MEUR les famílies, a l’administració i a altres sectors productius complementaris a l’activitat assistencial. L’Hospital també actua com a multiplicador de

+ COTITZACIONS + IMPOSTOS + EXCEDENT BRUT

27 MEUR l’economia del conjunt de la comarca creant llocs de treball i producció indirecta per valor d’uns 10 milions d’euros anuals. A banda de la plantilla

COMPRA SERVEIS A TERCERS

12 MEUR pròpia del centre, es calcula que l’activitat de l’hospital genera una seixanta de llocs de treball addicionals en altres empreses de l’entorn.

Xarxa Santa Tecla | VII

| novembre de 2015

1 0 ANYS HOSP ITAL D E L VE NDR ELL

ENTREVISTA

MARTÍ CARNICER ALCALDE DEL VENDRELL

SALUTACIÓ

ARTU R MAS P RESIDENT DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA

«L’hospital és clau per garantir una bona qualitat de vida a la ciutadania»

ins a quin punt l’existència d’un hospital de referència transforma un municipi i una comarca? Sens dubte, per qualsevol municipi, un hospital de referència és una peça clau del conjunt de serveis públics que li permeten garantir una bona qualitat de vida als seus ciutadans. La sanitat, com també ho és l’educació, és un valor importantíssim a l’hora de viure bé en un territori. De fet, fa 15 anys, tot i que érem una de les comarques que més creixíem en població, ens trobàvem amb molts ciutadans que no s’hi volien empadronar perquè no teníem un hospital de proximitat. Al Vendrell i al Baix Penedès, l’hospital havia estat llargament reivindicat tant per la societat civil com per les administracions. La seva posada en marxa va ser una gran notícia per al territori i la seva gent, que estava cansada d’haver-se de desplaçar a Tarragona i a Barcelona. Quina valoració fa, des de l’àmbit assistencial, d’aquests deu primers anys de l’Hospital del Vendrell? Jo crec que assistencialment l’hospital culmina amb bona nota aquests deu anys de funcionament. Un dels millors exemples el tenim en l’àrea de maternitat, que cada any es troba entre les més valorades de Catalunya. De fet, aquest passat mes d’octubre, en l’últim informe del Servei Català de la Salut ha estat la més valorada. També ens consta que, segons la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, les llistes d’espera es van reduint progressivament i la valoració general dels usuaris és força bona. Crec que l’Hospital del Vendrell disposa d’un equip de bons professionals, que també és cert que han hagut de tre-

Felicitats! El 15 de desembre de 2001, com a conseller en cap de la Generalitat de Catalunya, vaig tenir l’oportunitat de posar la primera pedra del futur Hospital del Vendrell. Ara, gairebé quinze anys després, tenim el goig de poder celebrar el desè aniversari de la seva inauguració, tota una efemèride per al Vendrell i el conjunt del Baix Penedès. La construcció de l’hospital era una obligació per al Govern de Catalunya i una necessitat imperiosa per a la comarca, que no tenia un centre de proximitat amb els serveis sanitaris que la població requeria. Avui en dia aquesta mancança està totalment superada i l’Hospital del Vendrell ha esdevingut centre de referència per al Baix Penedès. Tot plegat gràcies a la tasca feta per totes les persones que han passat per l’hospital i, més especialment, per les que hi treballen. Sense elles no seria possible tenir un sistema sanitari com el que tenim a Catalunya. Felicitats!

ballar en uns anys difícils per la conjuntura econòmica del país, però que hi han posat esforç i ganes per donar el millor servei als usuaris. En clau de futur, quines són les prestacions socials i sanitàries que requereix i requerirà el Vendrell i el Baix Penedès? Per al Vendrell també és necessari desenvolupar el CAP del Botafoc, ja que ens permetrà descongestionar el CAP del carrer Transversal i també afavorirà a totes aquelles persones que han de fer la diàlisi, ja que podran fer aquesta teràpia al nou CAP del Botafoc. Una altra de les prestacions necessàries en matèria social i sanitària seria disposar d’un equipament dedicat a tractar les malalties mentals. En aquest sentit, des de l’Ajuntament ja hem cedit uns terrenys a l’Institut Pere Mata perquè hi desenvolupi aquest centre al municipi. Tampoc podem passar per alt el dèficit d’Oficines de Farmàcia

«La gent estava cansada d’haver de desplaçar-se a Tarragona o Barcelona» que pateix el Vendrell d’acord amb el nombre d’habitants. En aquests moments, al Vendrell hauríem de tenir vint farmàcies per la ràtio de població que tenim i només en disposem de deu. Aquesta manca de farmàcies al Vendrell també provoca que el municipi només disposi d’una farmàcia de guàrdia les 24 hores quan, pel nombre d’habitants, és recomanable que fossin dues. Si parlem més concretament de l’hospital, ja fa temps que hem posat sobre la taula la necessitat d’ampliar l’aparcament del centre. La dimensió de l’equipament no es correspon amb l’oferta de pàrquing i molts usuaris pateixen aquest problema.

VIII | Xarxa Santa Tecla

novembre de 2015 |

10 ANYS HOSP ITAL D E L VE ND RELL

La Xarxa de Santa Tecla, 25 anys amb la salut del Baix Penedès El territori ha progressat fins a assolir una cobertura sanitària integral que inclou atenció primària, hospitalària i especialitzada

CAP ARBOÇ

L’Hospital de Vendrell, que acaba de complir el seu desè aniversari, és la culminació d’un projecte integral d’atenció sanitària al Baix Penedès que la Xarxa de Santa Tecla, per encàrrec de l’administració catalana, va iniciar l’any 1990. Tot va començar amb l’obertura de les primeres consultes d’especialistes de la comarca a l’edifici conegut com a CAP 2 (en funcionament en el període 1990-2005). / Cedida

final de la dècada dels anys 80 del segle passat, la comarca del Baix Penedès tenia poc més de 30.000 habitants. L’atenció sanitària a la zona es limitava a la primària (cada municipi tenia el seu consultori municipal) i la població havia de desplaçarse fins a Tarragona per visitar un metge especialista o per fer-se qualsevol prova diagnòstica. Amb l’aprovació de la Llei Catalana d’Ordenació Sanitària de 1988, l’administració catalana va encarregar a la Xarxa de Santa Tecla la projecció d’un sistema d’atenció sanitària que solucionés les evidents mancances d’un territori que havia de créixer demogràficament (en l’actualitat la comarca té més de 100.000 habitants). El 15 de novembre de 1990, amb Xavier Trias com a conseller de Sanitat, s’inaugurava oficialment el CAP 2, un centre de nova creació ubicat al Vendrell (carrer Quarter) on es van posar en marxa una

desena de consultes externes d’especialistes i d’urgències. Per primera vegada el Baix Penedès disposava de consultes especialistes que evitaven que la gent hagués de traslladar-se a Tarragona. Pocs anys després es posava en marxa del CAP I, centre d’atenció primària de referència per la població del Vendrell que continua donant servei en l’actualitat i que va servir perquè el CAP 2 pogués continuar donant servei de consultes externes durant 15 anys. Aquests dos centres (el CAP I i, sobretot, el CAP 2) van ser el punt de partida per a la projecció i posada en marxa de l’Hospital del Vendrell, inaugurat el 4 de novembre de 2005, i amb el qual el CAP 2 va passar a millor vida. Les consultes externes i les urgències fins llavors s’havien atès al CAP 2 van traslladar-se a unes instal·lacions més adequades al nou hospital comarcal, centre que no ha parat de créixer en serveis durant els primers deu anys de funcionament.

ABS VENDRELL Consultori Albinyana Consultori Bellvei Consultori Coma-ruga Consultori la Bisbal Consultori Santa Oliva Consultori Botafoc Consultori Pla de Manlleu Consultori les Peces

CAP CALAFELL

HOSPITAL DEL VENDRELL CAP VENDRELL

Les primeres consultes d’especialistes, fa 25 anys ABS ARBOÇ Consultori Sant Jaume dels Domenys Consultori Banyeres Consultori Llorenç

ABS CALAFELL Consultori Segur de Calafell

El pròxim 15 de novembre farà tot just un quart de segle que es va inaugurar al Vendrell el CAP 2, centre que va servir per implementar les primeres consultes externes d’especialistes i d’urgències a la comarca del Baix Penedès. L’equipament, que va servir per estalviar a la ciutadania milers de viatges a Tarragona, va donar servei durant 15 anys, fins que va ser traslladat a les noves installacions de l’Hospital del Vendrell (el 2005).

Social | 21

| 11 de novembre de 2015

x a rxa sanitària i soc ial santa tecla

XARXA SANTA TECLA

Teràpia assistida amb gossos a l’escola d’educació especial de la Fundació Estela Des de 2006, i amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona, el centre fa servir aquesta tècnica com a part del tractament de nens autistes

A les imatges, dos alumnes del centre, la Blanca i en David, en una sessió amb la Llum. Les sessions tenen una durada de 30 minuts i en cadascuna hi participa un màxim de quatre alumnes. / Cedides

’escola Estela és un centre d’educació especial concertat amb el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. Està situat a la zona educacional de Tarragona, fora del nucli urbà i en contacte amb la natura. El propòsit principal és donar una resposta educativa a infants i adolescents amb necessitats educatives especials. L’escola atén alumnes d’edats compreses entre els 3 i 21 anys que en la seva escolaritat necessiten una atenció més específica i individualitzada. Els alumnes presenten diversos nivells de competències i necessitats; per tal de desenvolupar al màxim les seves capacitats, l’escola ofereix plans educatius alternatius basats en activitats terapèutiques ajustades a les seves característiques. Una de les teràpies utilitzades

és la que es fa amb gossos, que es va començar a aplicar a l’escola el setembre de 2006, subvencionada per l’Ajuntament de Tarragona, amb l’objectiu de millorar la relació i la comunicació d’un grup d’alumnes de l’escola amb trastorns de l’espectre autista. Els programes de teràpia assistida amb gossos són intervencions terapèutiques utilitzades com a part del tractament rehabilitador mitjançant les quals s’aconsegueix una interacció entre el tècnic en teràpia assistida, el terapeuta, el gos i l’alumne per aconseguir una millora en l’activitat física, social, cognitiva i psicològica de l’alumne en la seva vida diària. Per adequar al màxim el contingut de les sessions inicialment es fa un estudi previ dels alumnes per definir els grups amb els quals es treballarà i es plantegen els objectius dirigits

«El gos és un focus d’atenció i element motivador per poder treballar conceptes i habilitats d’una manera lúdica i divertida» a cada alumne en funció de les seves característiques i necessitats. Els professionals que hi intervenen són un equip interdisciplinari format per professores del centre, la figura responsable de la teràpia i un tècnic en teràpia assistida amb gossos del projecte Tan amigos. L’equip marca els objectius, planifica les activitats i guia la interacció entre el gos i els nens.

Sessions

Actualment, les sessions es duen a terme els divendres a la tarda amb una durada de 30 minuts a les quals assisteixen un màxim de quatre alumnes. Els perfils d’alumnes que hi participen tenen com a denominador comú problemes en la comunicació, relació i atenció, de manera que el gos esdevé un focus d’atenció i element motivador per poder treballar conceptes i habilitats d’una manera lúdica i divertida. En la realització de les diferents activitats es crea un entorn agradable de treball que afavoreix l’expressió de sentiments i emocions. Els gossos

són un factor de motivació molt important pels alumnes i això facilita la seva participació en les diferents propostes i que es vagin produint avanços, encara que siguin lents. Des de l’inici d’aquesta teràpia s’han observat millores en els alumnes que hi han assistit. Aquesta evolució ens motiva també a plantejar-nos noves activitats, cada cop més complexes, per continuar incidint en els objectius que per nosaltres són prioritaris: millorar la comunicació i la relació del nostre alumnat. Vilavella Boixadera Caballé Directora de projectes C.E.E.Estela

22 | Salut

11 de novembre de 2015 |

SAL UT

Susana Abajo ASSIR institut català de la salut (ICS) Camp de Tarragona

«Les infeccions de transmissió sexual no sempre tenen una manifestació clínica» i lactància. Respecte a salut sexual i reproductiva tenim un grup de menopausa i fem xerrades sobre educació afectivosexual als centres educatius de la nostra zona d’influència. També disposem d’una consulta de patologia ginecològica que és l’única que necessita una derivació especial del metge de família. A la resta els pacients poden acudir-hi de manera espontània.

avant l’augment de les Infeccions de transmis· sió sexual (ITS) l’Agèn· cia de Salut Pública de Catalu· nya impulsa un programa de cribratge per detectar i tractar infeccions de transmissió se· xual amb la implicació de tots els agents actius en l’àmbit sa· nitari i en particular des dels equips d’atenció primària i des de les unitats ASSIR (Aten· ció a la Salut Sexual i Repro· ductiva). Què són les ASSIR? Són unitats integrades per professionals especialitzats en ginecologia i obstetrícia, llevadores i

personal auxiliar. Donen suport a tota la població de l’ICS al Camp de Tarragona des dels centres d’atenció primària. Disposem de dues unitats centrals, a Tarragona i a Reus, i en diferents punts assistencials de poblacions del Baix Camp i el Tarragonès. Treballem tant a les ABS de l’ICS com a les que estan gestionades per altres proveïdors. Quins serveis ofereixen? Fem medicina preventiva, tant pel que fa al càncer ginecològic i de mama com respecte malalties de transmissió sexual; assistència a la joventut, control d’embaràs, naixement, postpart

Quin perfil d’usuaris tenen les unitats? El volum més elevat d’usuaris correspon a dones de totes les edats, però també hi van nois, mitjançant les Tardes Joves que organitzem cada setmana o per les nostres visites als centres educatius, i també algun home per algun problema o sol·licitud de contracepció definitiva. Quins són els serveis més sol· licitats? Principalment l’atenció a l’embaràs i el puerperi. Aquí se solen detectar problemes ginecològics, que són derivats a l’especialista. Es parla d’un increment en ge· neral de les ITS a tot Catalunya. A Tarragona també és així? Tot i que la sífilis ha augmentat molt des de l’any 2005, aquí no ho hem notat especialment. En aquest punt, però, cal puntualitzar que caldria debatre sobre la fiabilitat del sistema de registre

que tenim actualment. Sí que hem notat l’augment d’altres tipus d’ITS com la infecció per condilomes, el causant de la qual és el papil·loma humà, i per clamídia i herpes simple. A quins grups afecten més les ITS? Poden afectar tant a homes com a dones. Les clamídies han augmentat molt en joves d’entre 20 i 30 anys, per això s’estan implementant tècniques de detecció entre aquest grup de població. Nosaltres participem en un estudi per a la detecció de clamídies en joves de menys de 25 anys que acudeixen a les nostres consultes. Cal dir que tota la població, en un context de conducta sexual de risc, és vulnerable a l’hora de contraure una malaltia de transmissió sexual. Però hi ha un grup especialment vulnerable com és el de les treballadores del sexe comercial, en el qual hem d’intensificar totes les nostres estratègies de captació per fer un correcte diagnòstic i tractament d’aquestes pacients que, generalment no assisteixen d’una manera espontània als centres. Des de fa un parell d’anys desenvolupem un programa de coordinació amb la Creu Roja en què programen visites proposades per ells. És una tasca complicada però crec que les persones que treballem en aquests serveis hem de tenir la paciència d’oferir i esperar la

resposta. Cal millorar l’accessibilitat, garantir la confidencialitat i adaptar els nostres horaris per ser més accessibles. Encara costa parlat de les ITS? Sí. Hi ha molt tabú i falses creences, però el millor és pensar que les ITS no sempre tenen una manifestació clínica. Cal ser molt responsables a l’hora de mantenir relacions sexuals perquè al cap i a la fi és un tema de salut pública. Quin és el mètode que millor protegeix sobre les ITS? L’únic mètode que és anticonceptiu i prevé una ITS és el preservatiu. A la població jove aconsellem l’ús dels dos mètodes, per evitar un embaràs no desitjat i per evitar la transmissió de malaltia sexual. Sovint els més joves no veuen el risc com proper, pensen que no els passarà a elles. Moltes vegades tenen relacions no planificades, després de sortides, en llocs on no tenen temps... Els pares aquí tenen un paper important dins l’àmbit de l’educació sexual. En general aconsello fer una reflexió sobre les pràctiques sexuals, el comportament de risc i els controls de salut sexual que ens fem i un cop feta la reflexió, adreçar-se a un centre ASSIR on es pot descartar o confirmar una ITS, sobretot si hi ha una nova parella sexual.

L’Hospital Joan XXII de Tarragona i l’Hospital Verge de la Cinta de Tortosa, nominats als premis TOP 20

L’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII està nominat en les ca· tegories de Gestió Hospitalà· ria Global i Dona i l’Hospital de Tortosa Verge de la Cinta està nominat a la millor Ges· tió Hospitalària Global, dins els Premis TOP 20, que cada any organitza la companyia de serveis d’informació sani·

tària IASIST. En aquesta setzena edició han participat de manera voluntària un total de 155 centres de tot l’Estat. 76 centres acumulen 125 nominacions per algun dels 63 guardons que es lliuraran el 24 de novembre pel matí en el Centre d’Art Reina Sofía de Madrid.

El principal objectiu del Programa Hospitals TOP 20 és reconèixer la tasca d’aquells centres que han obtingut millors resultats en el procés d’avaluació. Així el programa ha aplicat una nova metodologia d’avaluació garantint la mateixa participació voluntària, anònima, gratuïta i basada exclusivament en dades

objectives dels hospitals presentats. Un canvi important del mètode d’avaluació és que passa a estar basat en la valoració de 35 processos clínics freqüents en lloc de valorar resultats globals de l’hospital. Els 35 processos s’emmarquen en les àrees clíniques per les quals rebran guardons els hospitals amb millors resultats en

base a resultats en indicadors d’adequació i qualitat. Inclouen Cor, Respiratori, Sistema Nerviós, Digestiu, Músculoesquelètic, Ronyó i Vies Urinàries i Dona. A més, es concedeixen guardons als centres que destaquen pel tractament dels pacients crítics que han necessitat ingrés en Unitats de cures intensives.

Publicitat | 23

| 11 de novembre de 2015

TE RRITORI

24 | Cultura

11 de novembre de 2015 |

C ULTURA

El cantant Momo reviu Queen a la Sala Zero

Redacció, Tarragona

l dissabte dia 14 de novembre a les 22,30 hores la Sala Zero de Tarragona acollirà el concert del protagonista de la versió espanyola del musical We Will Rock You, Momo, que, juntament amb la seva banda celebraran el 40è aniversari de A night at the opera, un dels discs más emblemàtics de Queen. Momo farà un repàs als clàssics més coneguts de Queen d’altres treballs però farà un passi especial on es

Ets un amant del teatre i de la literatura universal? Apunta’t al curs de la COT

podran escoltar en directe cançons com Love of my live, Seaside Rendezvous, You’re my best friend… i evidentment Bohemian Rapsody, peça fonamental d’aquest Long Play. El tribut de Momo a Queen no és una còpia d’un concert de Queen, és un espectacle que, sense imitar la mítica banda liderada per Freddy Mercury, transporta els espectadors a la màgia que tenien els seus concerts. L’espectacle començarà a es 22,30 hores i les entrades, que tenen un preu d’entre 15 i 21 euros, es poden adquirir a BebaTiquets (www.beba33.com).

L’Aula d’Arts Escèniques de la Cooperativa Obrera de Tarragona ofereix la possibilitat de realitzar diverses activitats al llarg d’aquest curs 2015/2016. Avui en destaquem una en concret; el curs intensiu d’Iniciació a la Literatura Dramàtica Universal: de la Grecia Clàssica al Teatre Contemporani. Impartit per Francesc Cerro (Llicenciat en Direcció Escènia i Dramatúrgia per l’Institut del Teatre de la Diputació de Barcelona), es donaran a conèixer els autors, gèneres i corrents més importants de la literatura dramàtica universal. Una revisió de les obres i estils dels millors dramaturgs de la història del teatre de tots els temps, per conèixer per què, com, quan i on van crear aquelles obres que han esdevingut un referent indiscutible dins el món de l’art dramàtic d’àmbit mundial. Una experiència pedagògica molt singular i entretinguda, que ens menarà a les fonts del coneixement teatral, partint des de la Grècia clàssica de Sòfocles, passant per l’immortal Shakespeare, i arribant a analitzar les últimes tendències de la dramatúrgia actual. Data: de l’11 de novembre al 16 de desembre Horari: dimecres de 19 a 21 hores Preu: 45€ / 35€ pels socis Inscripcions: cot@cotarraconense.cat

Tarragona en imatges ramon segú chinchilla

Aquesta imatge de 1973 de Ramon Segú Chinchilla mostra la sortida des de l’Arquebisbat del fèretre amb les despulles del cardenal Benjamín de Arriba y Castro, que va ser arquebisbe de Tarragona des del 1949 fins al 1970. Els darrers anys de la seva vida els va passar en un convent de monges a Cardedeu (Barcelona), on va morir el dia 9 de febrer de 1973. Va ser traslladat a Tarragona, on havia deixat escrit per desig exprès que volia ser enterrat. Va ser inhumat a l’església parroquial de Sant Pau, que anys abans havia estat beneïda i inaugurada per ell mateix. La imatge mostra la gran quantitat de religiosos i autoritats que va aplegar l’acte.

Agenda

| 11 de novembre de 2015

| 25

Age nd a

DIVENDRES

Tarragona Teatre. Lord K

DISSABTE

NOVEMBRE 2015

Tarragona Concert. Copa Lotus

1 2

9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 Una nit de folk, pop americà, rock i country de la mà dels Copa Lotus. Lloc: El Cau Hora: 22 Preu: 5€ anticipada / 7€ taquilla En un futur postapocalíptic, els científics recuperen dades perdudes de l’antiga Xarxa Global. Surt a la llum la vida d’un Poeta conegut com a Lord K. En l’afany d’entendre qui fou i què fou la Poesia, descobreixen l’antic i oblidat poder de la paraula dita: evocar i provocar. Cada vers esdevé la peça d’un puzle que dibuixa el rostre del Senyor K. La Trono se suma a l’aniversari de la visita de Lorca a Tarragona amb un cosit de textos del poeta per redescobrir-lo des d’una mirada contemporània, divertida, però sobretot compromesa. Lloc: Sala Trono Hora: 20.30 Preu: 16€ / 12€ Amics de la Sala Trono Altres sessions: Divendres 13, 20 i 27 de novembre a les 20.30 hores. Dijous 19 i 26 de novembre a les 20.30 hores. Dissabte 14, 21 i 28 de novembre a les 18.30 h i a les 20.30 hores. Diumenge 15, 22 i 29 de novembre a les 19 hores. Tarragona Concert. Sidonie + Carlos Cross

Sierra y Canadà és el nom del vuitè disc del trio barceloní Sidonie, un treball complet, complex, amb moltes lectures i pel que qual han utilitzat noves formes de composició. El que no ha canviat és la seva passió per fer la millor música pop i així ho demostraran en el concert que servirà per conèixer el seu nou repertori i també per inaugurar l’edició 2015 del cicle Curtcircuit. En aquesta ocasió els Sidonie comptarian escenari amb Carlos Cros, un cantant i compositor que va començar amb el grup Los Sunglasses (mod revival, Barcelona). Després de Los Selenitas, va començar la seva carrera en solitari i a explorar noves sonoritats pop. Arriba a Tarragona per presentar el disc més complet de la seva trajectòria: Nadie se resiste al amor; 12 cançons que beuen del pop, el soul i el rock’n’roll clàssic dels 70. Lloc: Sala Zero Hora: 22 Preu: 12€ anticipada / 15€ taquilla

Tarragona Concert. El Nene ‘Caprichos Flamencos’ Antonio Santiago, el mític «El Nene» ens presenta el seu nou disc. Els diferents «palos» del flamenc es barregen amb sonoritats que ens porten també al món del jazz: bulerías, fandangos, soleá, alegrías,… amb una sonoritat que us fascinarà. L’acompanyaran Juanjo Santiago (al cante), Paco DeMode (percussió), Georgi Olshanetsky (guitarra), Gerard Marsal (saxo i flauta) Jaime Villalón (baix) i Curro Linares (percussió). Lloc: Teatre Magatzem Hora: 20.30 Preu: 10€ / 8€ anticipada / 7€ socis

DIUMENGE

ATENEU DE TARRAGONA Fins l’1 de desembre Exposició 10è Certament Artístic Tarragona Patrimoni Mundial de la Humanitat 15 anys (2000–2015). La mostra està integrada per un recull d’obres dels socis de l’Ateneu de Tarragona amb el tema «Els 14 monuments patrimonials, més la Catedral (antic temple d’August)». Artistes participants: Joan Blázquez, Tito Figueras, Rosa Salas, Fermí Carré, Dolors Barberan, Antoni Tomàs Torné, Alfred Ros, Rosa Maria Pérez, Enrika, Teresa Baena, Jordi Freixa, Elvira Ferrando, Josep Maria Dalmau i peces del fons d’art de l’Ateneu de Tarragona. Horari: de dilluns a divendres de 18 a 21 hores ACTIVITATS A L’ATENEU Cada dia de 17 a 21 hores. Informeu-vos i/o feu-vos socis al telèfon 977 23 31 60 de dilluns a divendres de 17 a 21 hores. Mail: ateneudetarragona@tinet.cat. Facebook: Ateneu de Tarragona.

El Vendrell Teatre. ‘Les princeses també es tiren...’

A Les princeses també es tiren pets la Reina del Mirall s’assabenta que existeix un llibre, amagat al país de les princeses, on hi ha escrits tots els secrets de les princeses més famoses del món... per fer saber a tothom que no són perfectes! Lloc: TÀG El Vendrell Hora: 12 Preu: 5 € 4 € Tarragona Teatre. ‘Pels pèls’ Pels pèls és una combinació de comèdia, thriller i reality show, que gira al voltant d’un assassinat, comès en una perruqueria. L’espectador haurà de prendre part activa de l’espectacle i desvetllar qui és l’assassí. Lloc: Teatre Tarragona Hora: 18 Preu: 26€

XERRADA L’experiència de quatre metges de Tarragona en el món maia de Guatemala Quatre metges tarragonins han visitat aquest any Guatemala de la mà del Comitè de Solidaritat Oscar Romero de Tarragona i Reus. Els quatre metges, Miquel Maria Biarnès, Laura Palacios, Vanesa Revuelta i Henar Fernández, han estat als municipis de San Miguel Acatan i de San Rafael La Independència, dues poblacions ubicades en un territori muntanyós i oblidat, al nord de Guatemala, on hi viuen unes 80.000 persones, una població indígena que parla l’idioma maia anomenat “acateco”. Ara, un cop han tornat a Tarragona, els metges explicaran les seves vivències en la conferència-col·loqui “L’Experiència de quatre metges de Tarragona al món maia de Guatemala” Lloc: Sala de Graus (URV) 12 de novembre a les 19 hores

26 | Gent

11 de novembre de 2015 |

GE NT

1.053 dones participen a la Woman Race contra el càncer d’El Corte Inglés

Jordi Català presenta el seu nou projecte musical el dia 10 de de desembre

1.053 dones de totes les edats van participar en aquesta diada festiva de l’esport i la solidaritat que va tenir lloc diumenge passat. Aquesta ha estat la segona edició de la Women Race El Corte Inglés, una cursa solidària, únicament per a dones i amb un marcat caràcter festiu i popular. Al llarg de 5 kilòmetres de recorregut, les participants van passar per alguns dels indrets més coneguts i emblemàtics de la ciutat, com la pujada i baixada de la Rambla Nova, fins al Balcó del Mediterrani, la Via de l’Imperi Romà, l’Avinguda Catalunya o la Rambla del President Lluís Companys, que era inici i final de la prova. L’Associació Esportiva Ciutat Vella, entitat sense ànim de lucre, organitzava aquesta prova amb el patrocini d’El Corte Inglés, i la col·laboració dels Jocs Mediterranis Tarragona 2017.

Pàdel contra la discriminació social a Salou amb la Fundació PortAventura El dia 10 de desembre, la Sala d’Actes de l’Ajuntament de Tarragona acollirà a les 19 hores la presentació oficial d’un segon llibre musical històric: L’Ànec Verd: Ballem, també, en català (Pensa riu i balla) o 35 anys de rock i ball en català des de Tarragona a arreu, acompanyat d’un CD musical (promocional) de 12 cançons d’en Jordi Català titulades L’Ànec Verd; Hola, nena; L’orgasme sideral (Youtube Jordi Català i Orquestra Nova Paper de Tornasol) i altres en ritmes de swing, vals, tango, mambo, txa-txa-txa, ska i pasdoble. L’acte de presentació serà presidit per l’Alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, entusiasta i compromès amb la música feta i pensada des de Tarragona a arreu.

La Fundació PortAventura i l’Associació «Pàdel amb Tu» van signar divendres a l’Ajuntament de Salou un conveni de col·laboració amb l’objectiu de combatre la discriminació i afavorir la integració de col·lectius en risc d’exclusió mitjançant l’esport. Aquesta primera fase del projecte, que es du a terme entre el 7 de novembre i el 20 de desembre, va orientat a nens i joves de Salou en risc d’exclusió i persones amb discapacitat. El projecte combina les classes esportives d’iniciació al pàdel i al pàdel adaptat per a persones amb problemes de motricitat, amb d’altres activitats com dinàmiques de grups, tallers de circ, de psicomotricitat, treballs de salut i hàbits alimentaris.

Rodatge El passat dissabte, 24 d’octubre, va tenir lloc a l’Ateneu de Tarragona el rodatge del darrer dels tres videoclips corresponent al treball L’ànec verd: Ballem, també, en català (Pensa riu i balla). Es tracta d’un projecte conjunt amb els músics que formen l’Orquestra Nova Paper de Tornassol amb Jordi Català, que ressorgeix per seguir amb el propòsit de fer créixer, potenciar i enriquir el ball de Festa Major. Amb el convenciment d’aquesta causa, desenvolupa una idea que porta a la pràctica l’objectiu principal que és fomentar la promoció i la difusió cultural mitjançant la música, part indissoluble de la festa, convertint-los en agents impulsors del territori donant prioritat a la cançó de rock i Ball de Festa Major per escoltar-la i ballar-la, en català... L’Ànec verd: Ballem, també, en català (Pensa, riu i balla) és el resultat dels 35 anys de la trajectòria musical de l’artista tarragoní consagrat al rock i ball en català.

Opinió

| 11 de novembre de 2015

pe r iodista rcheca@larepublicacheca.com

Jugar a l’atzar

a convulsió en la política catalana i espanyola és patent. El procés sobiranista i les seves conseqüències imprevisibles estan a l’ordre del dia. Mentre els partits a favor de la independència continuen la ruta traçada, el govern de Mariano Rajoy, amb el Tribunal Constitucional com a adjuvant, intenta trobar mecanismes per frenar la «desconnexió» amb Espanya. La incertesa és la gran protagonista d’una situació inèdita. Els polítics opinen, critiquen i reflexionen segons els interessos dels seus partits. La ciutadania, per la seva banda, fa tot el possible per esbrinar com culminarà el procés que Artur Mas va denominar com el viatge cap a Ítaca. A hores d’ara, hi ha massa incògnites i poques respostes. Catalunya necessita, immediatament, recuperar la normalitat política i el seny. En aquest moment, més d’una persona pensa que Mas ens ha conduït a un precipici sense retorn i que a ell li pertoca

LES NOTES DE LA REPÚBLICA CHECK IN

Rubén Viñuales (C’s) vol que s’investigui l’escàndol del pàrquing Jaume I

Victòria Pelegrin s’ha apartat de voluntària de La Muntanyeta pel cas Inipro

La representant dels Venedors del Mercat, Maria Virgili, aposta pel diàleg

Les farmàcies no disposen del fàrmac necessari per a la Meningitis B. És molt car

El grup tarragoní Funeral Cabaret fa ‘El hogar de los malditos’, el passatge de terror més gran d’Europa

Per què no s’actua de manera contundent contra els lladres de cables de Renfe? Què esperen les autoritats?

El govern espanyol ens fa creure en unes taxes d’atur que no són reals. No tot s’hi val per guanyar vots

STAND BY

TGN necessita potenciar l’oci nocturn i aprendre que la desunió no fa la força

CHECK OUT

Alguns treballadors de l’hostaleria no haurien d’estar de cara al públic. Cal educació i simpatia

TONI VERA EMPRENEDOR

«Dormo despullat i de cara enlaire»

T’agrada el teu nom? I tant, també li agrada a mon pare i espero que li agradi al meu fill… tradició familiar Un qualificatiu que t’identifica? Lleial A quin polític no invitaries al teu aniversari? No es tracta que sigui polític…si no ve al meu aniversari és que no és amic meu o que simplement no és bona gent, la llista és llarga i no vull avorrir el lector Et depiles? Sí, i tant, pit i aixelles, i de tant en tant «complet» Una paranoia? Perdre la gent que estimo Com no et vestiries mai? M’he vestit de totes les maneres, però mai amb faldilles Un pecat… Un? Molts! Qui no peca no ha viscut, ara bé, tots venials Com t’agrada dormir? De cara enlaire i despullat Eslips, tanga o bòxer? «Comando»… s’hi va molt bé! Un desig realitzable… Criar el meu nano amb bons valors Què faries per diners? El que no faria mai és perdre la dignitat o fer mal algú Fas nudisme? No, però tampoc he tingut ocasió La darrera borratxera… Reconec més les ressaques que les borratxeres… de l’última en farà ja dos anys i mig. La darrera vegada que t’has dutxat amb algú… Ahir al vespre, amb el meu fill. Suposo que et refereixes a algú adult, em dutxo sovint amb la meva parella Has fet mai un trio? No sé tocar cap instrument musical. A la vida hi ha respostes que diguis el que diguis hi ha gent que no et creu, per bé o per mal. Una pijada Mitjons de colors….com més colors millor. El teu número de la sort 13….vaig néixer en 13 de març, el meu sant és el 13 de juny…va de tretzes el tema.

w ww.lar epub lic ac hec a.c om

ricard checa

treure’ns d’aquest atzucac. Qualsevol actitud o decisió del president Mas tindrà conseqüències i no serà, òbviament, del gust de tothom. Hi haurà un abans i un després de la declaració presentada dilluns pel Parlament. Ara, tant els que creiem en la independència com els que no, hem de posicionar-nos i reclamar als dirigents polítics actitud i, sobretot, solucions a un procés que corre el perill d’encallar-se. Hem de lluitar perquè el procés sobiranista no estigui condicionat a l’inepte del Rajoy. Hem d’aconseguir, en la mesura que sigui possible, posar fi a un malson que pot ser traumàtic per a molts catalans. És un error enrocarnos en personalismes i mantenir el país sense un govern capaç de prendre decisions i resoldre els problemes de milers i milers de catalans. Fer perdurar aquest embolic polític, potenciar l’angoixa i accentuar la fractura social entre el «sí» i el «no» és una irresponsabilitat. I als irresponsables la història té facilitat per oblidar-los. Cal recordar dia sí, dia també, que ens ho estem jugant tot i per a moltes generacions. Hem de ser agosarats i, ara més que mai, tenir les coses clares i lluitar per les nostres ideologies. Donar suport a aquells que defensen realment el nostre futur, construint un país allunyat d’aquell de la classe política que el té com una propietat privada. Els canvis són necessaris i hauríem de saber distingir el govern del procés independentista. Això sí que és cosa de valents. La resta és jugar a l’atzar.

| 27

28 | Opinió

11 de novembre de 2015 |

OP INIÓ

JOAN ARAGONÈS MO S S È N

El diluvi universal

l llibre del Gènesi (capítols 6 al 8) conta que Déu va enviar un diluvi que va cobrir d’aigua tota la terra com a càstig pels pecats dels homes i va manar a Noè la construcció d’una capsa o arca de 150 metres de llargada, 25 d’amplada i 15 d’alçada per refugiar-s’hi amb la família i 7 parelles d’animals purs (que podien ser menjats pels homes) i 2 parelles dels impurs (no aptes per a menjar), així com de totes les aus. A més, és clar, calia espai per posar l’aliment necessari per a tots, persones i animals. Durant 40 dies i 40 nits va ploure de tal manera que tota la terra quedà inundada. És evident que la narració bíblica és impossible. Només un

PA U RICOMÀ P O RTAV E U D ’ E R C - ME S - MD C

Un equip de govern que ni fa ni deixa fer

iuen els entesos que els 100 primers dies d’un govern marquen la resta de mandat. A fe de món que en el cas de Tarragona sembla que aquesta sentència es compleixi estrictament. Els primers cent dies del tercer govern Ballesteros han marcat el que han estat els mesos immediatament successius: falta d’un horitzó de ciutat; desconfiança respecte a la resta de consistori; manca de transparència, informació parcial i por al debat obert. Amb la suficiència cínica de qui se sent salvat per la campana perquè no ha hagut de contrastar les seves propostes amb les dels altres, la setmana passada l’equip de govern ens va sorprendre en una ostentació d’inconsistència al retreure al conjunt de l’oposició que havien fet tard a debatre les ordenances. Els mateixos que ens emplaçaven a parlar-ne en aquestes dates, abusant de la seva condició de privilegi, diuen que la taquilla està tancada. «Se siente». Resulta, però, que això només és una veritat a mitges, no totes les ordenances tenen la mateixa periodificació. Quina manera més meravellosa de fer política! Estalviar-se el debat. La millor manera de no contrastar les teves propostes quan no tens propostes. La posició de l’equip de govern és no tocar res. Hi ha ordenances que fa més de

detall: com l’aigua podia cobrir l’Everest o fins i tot l’Ararat, una muntanya propera de més de 3.000 m d’altura? Com Noè podia construir un vaixell d’aquestes dimensions? Com podia encabir-hi tots els animals? Com a possible solució s’ha suggerit que es tractava d’una universalitat geogràfica i etnogràfica (llocs i persones) relativa, és a dir, de la terra coneguda per l’autor i els seus lectors, o sigui la regió que després seria anomenada Mesopotàmia o «entre rius», el Tigris i l’Eufrates. En aquest cas expressions com «tota la terra» o «tots els homes» equivaldrien al territori conegut i tribus veïnes. Tots els pobles han viscut esdeveniments que amb el pas del temps s’han engrandit. A casa nostra en tenim un bon exemple: el famós «aiguat de santa Tecla». Ara, però, molt sovint ens arriben notícies de desgràcies de tota la terra que fan oblidar les anteriors. De fet en l’antiga literatura mesopotàmica existeixen diverses versions d’un diluvi; la més interessant és la coneguda amb el nom del seu protagonista, Guilgamés. Sembla, doncs, que l’autor bíblic va utilitzar aquesta tradició popular purificant-la de tot element politeista. I utilitza aquest record per donar un missatge: Déu és just i misericordiós. Tot i les moltes coincidències amb la narració popular hi ha, doncs, una diferència: el seu estricte monoteisme.

10 anys que no es revisen. D’aleshores ençà la realitat social de la ciutat i del conjunt del país ha canviat força. Retrocedim al 2004: ni l’atur representava el problema actual amb tendència clara a la cronificació, ni la pobresa habitacional i energètica ens colpejava com ho fa ara, ni l’economia local passava per les dificultats actuals i necessitava un impuls. Com qualificar a qui té instruments fiscals, tan limitats com es vulgui, per corregir aquestes situacions i no mostra el mínim interès d’utilitzar-los? I no és que no tinguin propostes, que ja em sembla greu, sinó que es posen les mans a les oïdes per no sentir les propostes dels altres. El grup municipal d’ERC-MES-MDC oferim cinc propostes molt concretes, no una carta als reis, al debat d’ordenances fiscals amb un sentit social i de suport a l’economia local: 1) Bonificar l’IBI, com es fa a tants ajuntaments, tenint en compte la renda familiar i no només el nombre de fills com es fa ara. La idea és ajudar a qui ho necessita, no a qui no li cal. 2) Fixar un preu màxim de 4€ per aparcar els aparcaments municipals i rebaixar els trams més curts de zona blava per estimular la rotació i afavorir el comerç. 3) Rebaixar a la meitat el lloguer de les sales d’actes als centres cívics, molt poc utilitzades, per fomentar l’activitat cultural als barris 4) Bonificar la llicència d’obres per a rehabilitació dels edificis de més de 65 anys, com ara es fa a la Part Alta 5) Bonificació de l’IBI i la brossa als traspassos de comerços tradicionals que mantinguin l’activitat i als nous de la Part Baixa i Sant Salvador, les zones que necessiten un impuls comercial més urgent. Les necessitats dels ciutadans de Tarragona es mereixen un debat, que no s’hauria de posposar gaire en el temps, sobre les nostres propostes i les que altres grups puguin aportar. Si l’equip de govern se situa en la tessitura de ni fer ni deixar fer s’haurien de preguntar què hi fan al capdavant de l’Ajuntament.

JOSEP GIL P REVERE

Un món diferent és possible

o voldria que el títol d’aquest article evoqués cap mena d’eslògan propi de campanyes polítiques. Vull dir simplement això: que, per molt malament que vagin les coses, sempre és possible que vagin millor. Com deia la setmana passada, hi ha moltes maneres veure les coses, i n’hi ha dues perfectament catalogades: la del qui veu la botella només mig buida, i la del qui la veu encara mig plena. El realisme més elemental ens fa adonar que la crisi que estem vivint és molt més que una crisi, diguem-ne, cíclica, que passa de tant en tant. Estem vivint una crisi generalitzada (per tant, no només una crisi econòmica) que afecta tothom, encara que d’una manera particular les generacions més joves. Sembla que ens trobem a la fi d’un cicle i a la fi d’una cultura que, amb avantatges i desavantatges, permetia, i encara permet, que trepitgem un sòl segur, o així ens ho sembla, i que permetia, i encara permet, conèixer i reconèixer els tombants per tal d’orientar-nos en el camí que hem de fer. Però això s’acaba, i el món en què vivim se’n va en orris; i el pitjor és que no sabem com serà el món que ve i com ens hi podrem instal·lar. Els evangelis, com és sabut, tenen una «petita apocalipsi», destinada a mantenir en la comunitat creient l’única orientació vàlida, que és sortir a l’encontre del Senyor que torna envoltat de fenòmens atmosfèrics que anuncien la «gran calamitat». Però Marc afegeix: «Mireu la figuera i apreneu-ne la lliçó: quan les seves branquen es tornen tendres i comença a treure fulla, coneixeu que l’estiu és a prop; igualment, quan veureu que succeeix tot això, sapigueu que ell és a prop, que ja és a les portes». La crisi que vivim és una crisi que anuncia un canvi total, un canvi que és inútil voler evitar o voler ignorar. Ens hem d’anar fent a la idea que tot serà diferent: que de treball, com abans de la crisi, no n’hi haurà i que caldrà replantejar les hores de treball; que el neocapitalisme que s’ho emporta tot, haurà de deixar pas a un altre sistema econòmic i financer, més participatiu i solidari; que la no creença avançarà cada vegada més i que es posarà de manifest l’absoluta insuficiència de les institucions religioses per satisfer els anhels de vida i de felicitat de les persones; que el comportament dels individus seguirà models gairebé inèdits... La crisi s’assembla a la dona quan infanta. Però estic convençut que l’infant que està a punt de néixer ho farà amb un somriure als llavis.

CADA SETMANA AL TARRAGONÈS I AL BAIX PENEDÈS www.noticiestgn.cat SEGUEIX-NOS A FACEBOOK I A TWITTER FACEBOOK | Notícies TGN TWITTER | @Noticies_TGN

Gastronomia | 29

| 11 de novembre de 2015

GASTRONOMIA

8 Restaurant, a Reus, la bona cuina del xef Gerson Ribal Fèlix Llovell, periodista gastronòmic

a gran amistat entre Joan Pere Ferran i Gerson Ribal va permetre posar en marxa aquesta iniciativa gastronòmica a la capital del Baix Camp, que du per nom 8 Restaurant. En Joan Pere disposava d’un ampli local en el primer pis del seu establiment Lizarran, al Raval de Sant Pere de Reus i, degudament hablitat com a menjador, seria l’espai que a partir de l’octubre del 2014 ofereix bona cuina marinera, de mercat i de temporada i d’arrossos, tripulada per Gerson Ribal. Des de l’interior del Lizarran, a través d’unes escales accedim al 8 Restaurant que gaudeix d’una atractiva i singular decoració de temàtica marinera dissenyada pel reconegut artista cambrilenc David Callau, té una capacitat per fins a un centenar de comensals; la sala està dirigit per Joan Pere que té el suport de Franklin Pieters. Àmplies taules ben separades, informals, amb estovalles de paper. El celler té unes 50 referències, tenint cura especial amb els vins de proximitat i ecològics. Origen o significat del nom del restaurant es remunta cinc anys enrere amb l’obertura de l’establiment Peixateries 8; el nom en si és molt coherent, ja que està emplaçat a la plaça Peixateries i la seva especialitat és el peix i marisc arribat directament dels mercats i llotges més properes. Com que aquest restaurant a l’aire lliure està totalment ubicat a l’exterior, a la plaça, només està obert de juny a mitjan octubre, per les nits. I així, amb el 8 Restaurant es pot seguir donant servei als clients d’estiu, la resta de l’any, en un espai modernista i modern alhora, i incorporar arrossos i productes de temporada. Cal tenir en compte els suggeriments del dia que se sumen diàriament a la carta i s’exposen en una pissarreta a la taula. Entre les especialitats de la carta destaquen el tataki de tonyina, 14 €; musclos bravos, 8 €; torrada d’anguila fumada, 6 €; tentacle de pop estil 8, 16 €; coca amb escalivada, llagostins i gorgonzola, 10 €; rap amb orella i maduixes, 16 €; arròs de llamàntol i gambes, 18 €; arròs negre, 14 €; peixos de llotja al forn, 16 €; civet de porc senglar amb cacau, 14 €; coulant i gelat de xocolata, 4,50 €; pastís de formatge amb gelat de mel, 4,50 €.

D’OCTUBRE A JUNY

DE JUNY A OCTUBRE

Raval de Sant Pere, 19 · Reus Tel.: 633533348 Horari de 13 a 15.30 i de 20 a 23 hores info@restaurant8.com | www.restaurant8.com

Peixateries 3 · Reus Tel.: 633533348 Horari de 20h a 24 hores info@restaurant8.com | www.peixateries8.com

La recepta d’Encarna Martínez

Favetes amb xipirons i verdures de l’hort

TS PLA DE DA ORA EMP

Ingredients Favetes Ceba

Xipirons Pebrot

Pastanaga Carbassó

Oli Sal

Elaboració Bullim les favetes durant uns 15 minuts aproximadament i les deixem escórrer perquè no es desfacin. Tallem les verdures a làmines i les saltem a foc lent amb una mica d’oli i sal. Quan estiguin ofegades les retirem. A banda tallem la ceba i la sofregim. Quan estigui daurada hi afegim els xipirons. Un cop deixin el seu suc i estiguin al punt hi tirem les favetes i les verdures i ho barregem tot. Deixem que es faci durant uns 3 minuts. Ho emplatem i ho decorem amb una mica de pebre vermell i julivert.

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Tof t’ompliràs d’alegria i felicitat complerta i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta El Molí de Cal Tof

Av. Santa Oliva, 2 El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

RESTAURANT · PLATS CUINATS

30 | El temps

11 de novembre de 2015 |

EL TEMPS I SERVEIS

Sudoku

Temps calmat Els núvols i la boira de la darrera setmana donaran pas a uns dies assolellats i bastant calmats. Excepte dijous, que hi haurà núvols per tot el territori, el sol serà el protagonista. Gràcies a això continuaran predominant les temperatures suaus.

TEMPERATURES DE LA SETMANA

màx. 22º / min. 5º

Font: Meteocat

Fàcil

Difícil

DIMECRES 11

Com s’hi juga: completeu el taulell de 81 caselles (9 fileres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa filera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sol

DIJOUS 12

DISSABTE 14

Vent

Variable

Tapat

Tempesta elèctrica

Pluja

Neu

DIVENDRES 13

DIUMENGE 15

Solucions setmana anterior

Boira

ZEN EN ADOPCIÓ! El Zen va ser abandonat al carrer amb un germanet. A ell el vam aconseguir agafar i busquem una família responsable que l’adopti. Ara té 5 mesos i és un gatet molt afectuós amb una careta superdolça. Jennifer 639 451 296 info@tarracogats.org www.tarracogats.org

Telèfons genèrics Emergències 112 Bombers 112 Mossos d’Esquadra 112 Guàrdia Civil 062 Policia Nacional 091

ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN! Tenim una ventrada preciosa per adoptar. Tenen dos mesos i els busquem famílies. Seran de mida mitjana. La mare és molt bonica i bona. Contacte: gaiatgn@gmail. com

Protecció Civil 112 Serveis funeraris 24h 900 50 67 12 Transport Sanitari 977 25 25 25 Sanitat Respon 902 11 14 44 Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell 977 25 7900 Hospital Joan XXIII 977 29 58 00 Consell Comarcal Baix Penedès 977 15 71 71 Consell Comarcal Tarragonès 977 24 45 00

Emissores de Ràdio DILLUNS 16

DIMARTS 17

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1 ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9 CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7 CADENA DIAL TARRAGONA / 92,4 CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9 CATALUNYA RÀDIO / TARRAGONA / 100.2 CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9 COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 DOMENYS RÀDIO / 107.6 ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9 FLAIXBAC / 90.4 FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 EUROPA FM CATALUNYA / 102.7 LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4 M 80 / 96.1

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4 ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4 ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0 ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6 ONA VALLS FM / VALLS / 107.6 ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3 PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 1 / 99.2 RAC 105 FM - TARRAGONA / 89.3 RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2 RÀDIO CAMBRILS / 90.0 RÀDIO COSTA DAURADA / 95.0 RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0 RÀDIO EL VENDRELL / 107.1 RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4

RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9 RÀDIO LA CANONJA / 102.3 RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5 RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107 RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3 RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6 RADIO NACIONAL (RNE) / 106.5 RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4 RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0 RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9 RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.2 ROCK FM / TARRAGONA / 91.0 RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7 SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7 TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Classificats | 31

| 11 de novembre de 2015 |

C L ASSIF IC ATS HABITATGES Compra/Venda TARRAGONA. LLEVANT. C/ ESCOFET NETTO. Unifamiliar adosada de 113m2. 173.000€ Ref.- 704-V. Apialia Tgn. Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA (Ref. 6995). Piso céntrico y próximo al Corte Inglés y Hospital Joan XXIII. 3 habitaciones y 1 baño, cocina reformada con galería, puerta de seguridad, exterior, terraza con toldo, calefacción gas natural, suelo gres, armarios empotrados. 2º sin ascensor. Muy bien comunicado. 70.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 SALOU. C/ PLA DE L’ERA. CENTRE. Casa unifamiliar de 216m2. 325.000€ Ref. Casa-pl 53. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93 TARRAGONA. CENTRE. C/ SOLER. Vivienda piso de 95m2. 95.000€ Ref.Sole. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93 TARRAGONA. C/ COVADONGA. 70m2, cocina, baño, 3 dormitorios, balcón, exterior. 43.000€ Tel. 654 092 540 CONSTANTÍ, C/ BARCELONA (Ref. 6872). Piso de 4 habitaciones y 2 baños. Armarios empotrados, salón grande con parquet y salida a terraza. Ascensor, parquing y trastero. Zona comunitaria con piscina. Céntrico y bien comunicado. Autobús. OPOTUNIDAD: 109.000€. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 TARRAGONA. BOSCOS. Fantàstica casa a la Urbanització Boscos. Pràcticament nova, 5 habitacions, 3 banys, piscina. 330.000€ Tel.: 977 079 600 PLA DE MANLLEU - Aiguamúrcia (Tarragona). Vendo dos viviendas amuebladas individuales en misma finca 436m2, 9 habitaciones, 4 baños. Bien situada en la montaña. Tel. 680 532 004 / 636 469 674

VALLMOLL, TARRAGONA (Ref. 6991). Chalet de una planta con posibilidad de levantar más. 130m2 de vivienda y 2700m2 de parcela, 3 habitaciones y 1 baño, salón de 27m2, porche, a/a con bomba f/c, 2 casetas independientes (una con baño), pozo comunitario. Urbanización tranquila y próxima a Tarragona. Se valoraría alquiler con opción a compra. 155.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, fins i tot les instal·lacions, molt lluminós Per: 180.000€. Tel. 977 25 20 52. Ref: PV424 TARRAGONA. Oportunitat! Exclusiu pis amb vistes al BALCÓ DEL MEDITERRANI. 4 habitacions, 2 banys, terra de marbre. 335.000€. Tel.: 977 079 600

TARRAGONA. CENTRE. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2. 118.000€ Ref. -287 Tel. 977 11 13 55. Apialia Tgn. TARRAGONA. C/ UNIÓ / PONS ICART. Piso de 65m2, 2 dormitorios, balcón, lavadero, cocina y baño. Buen estado. 43.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. CENTRE. C/ SANT ANTONI MARIA CLARET. Vivienda piso de 99m2. Apialia Tgn. 118.000€ Ref. 708-A Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA. C/ UNIÓ. CENTRE. Vivienda piso de 77m2. 120.000€ Ref. 00025. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Reformat, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Aire condicionat, calefacció. Per: 900€/ mes.Tel. 977 25 20 52. Ref: AM174 TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ SANAHUJA. Estudi, amb mobles, tot en un mateix ambient, reformat, per: 300€/mes. Ref.: AM127. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ LLEIDA. Amb mobles, semi-nou, apartament, 1 habitació, menjador-cuina gran, 2 balcons, vistes al Forum. Per 395€/mes Tel. 977 25 20 52. Ref.: AM268

TARRAGONA. PLAÇA DE LA FONT.Ampli pis, reformat i amb espectaculars vistes a la plaá. 5 dormitoris, 2 banys i balcons. 218.000€ Tel.: 977 079 600

TARRAGONA. SANT ANTONI MARIA CLARET. Amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany, 1a planta sense ascensor. Per 400€/mes. Tel. 977 25 20 52 Ref. AM253

TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Nou, 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, aire condicionat, calef., pàrking i traster. 170.000€ Tel. 977 25 20 52. Ref: PV078

TARRAGONA. PLAÇA DELS CARROS. Estudi, amb mobles, reformat, tot en un mateix ambient, 1er pis sense ascensor. Per 325€ Tel. 977 25 20 52. Ref. EV007

LA PINEDA, TARRAGONA (Ref. 6993). Piso céntrico y próximo a comercios y al mar. Luminoso y exterior. 2 habitaciones dobles y 1 baño con bañera, salón amplio con terraza esquinera, cocina office equipada, electrodomésticos, gas butano, muy bien comunicado. 90.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. C/ PONS ICART. Amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany, 3er pis sense ascensor, per 375€/mes. Tel. 977 25 20 52. Ref. AM270

TARRAGONA. C/ SAN RAMÓN (Ref. 6971). Piso seminuevo de 86m2, 4 habitaciones y 2 baños completos. Amueblado y equipado. Calefacción. Exterior, terraza, puerta blindada, pàrquing y zona comunitaria. Bus y zona comercial cercana. Por: 106.000€ Se valoraría alquiler con opción a compra. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 TARRAGONA. CENTRE. C/ MÉNDEZ NÚÑEZ. Vivienda dúplex de 140m2. 215.000€ Ref.- 00022. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16 LA SECUITA. A 3 minutos de la estación de AVE/AVANT y 10 minutos de Tarragona. Solar urbano recién reurbanizado con todos los servicios, apto para una vivienda. Sólo 33.000€ Oportunidad. Tel. 671 868 836

Immobles Motor Treball FORMACIÓ TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Oficina en venta, 60m2, 3 salas, aseo, por: 50.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. ZONA P. MARTELL TORRES JORDI. Parking en venta para coche grande. Buen acceso, amplia, coche y moto. 16.300€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. ALGUER, próximo a PLZ. TOROS. Local en venta de 130m, en buen estado, instalaciones. Precio: 122.500€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. PLAZA PONENT. Parking en venta mediano-pequeño. 10.500€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. AV. ROMA. Parking en alquiler por 50€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Alquiler trastero. 50€/mes Tel. 654 092 540

MOTOR Cotxes

TARRAGONA. RBLA. NOVA. Sense mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina, bany, per 450€ Tel. 977 25 20 52. Ref. A118 TARRAGONA. C/ LOPEZ PELAEZ. Reformat, sense mobles, 3 o 4 habitacions, menjador, cuina, bany i balcó, 2n pis sense ascensor per 400€ Tel. 977 25 20 52

LOCALS Lloguer/Venda TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta de 60m, aseos, esquinero, posibilidad de vado. Precio: 65.000€ Tel. 654 092 540

BUSCO PISO DE ALQUILER en Tarragona. Tel. 639 894 658. Mª Carmen OFERTA. LA CANONJA. C/ ESCULTOR MARTORELL. Obra nueva, gran salóncomedor con terraza, 4 dorm. (3 con terraza), 2 baños, muy luminoso, 100 m2 + 20 m2 terrazas + 40 m2 terraza de uso privativo en azotea, calefacción, ascensor, 2a planta. 500€ Tel. 609303051 / 615354608

SEARAY. Motor Mercury 115cv 2 tiempos. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Barca ideal para deportes náuticos. Sin remolque. Precio: 3.500€. Tel.: 977 80 08 66 / 611 768 040 GLASTRON-LARAYA 144. Motor Mercury 60cv 2 tiempos. Barca en muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Con remolque y sin documentación. 2.500€. Tel: 977800866 / 611768040 SEARAY. Motor Mercury 115cv 2 tiempos. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Barca ideal para deportes náuticos. Sin remolque. Precio: 3.500€. Tel.: 977 80 08 66 / 611 768 040 GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992. Barca en muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. Precio: 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

Vendo Golf V-2.0-TDI. De color azul marino, con 5 puertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre guardado en garaje. Precio: 7.200€ Tel. 616 728 550

MOTOR Motos

TAYLOR 50. Motor Envinrude 30cv 2 tiempos. Barca en muy buen estado. Se le tienen que retocar cosas. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Motor estropeado. 1.000€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040 RAN SEA 555. Motor fueraborda Yamaha 60cv 4 tiempos. Año 2004. Barca cabinada ideal pesca/paseo. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Motor recién revisado. Sin remolque. 12.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

TARRAGONA. APODACA. Local en venta de 130m, salida de humos, aseos, por: 130.000€ Tel. 654 092 540

FORMACIÓ Cursos

TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking. 12.600€ Tel. 654 092 540

HABITATGES Lloguer

GLASTRON-LARAYA 142. Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. Del año 1993. En muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. Precio: 2.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

TARRAGONA. ZONA EL CORTE INGLÉS. Local en venta/alquiler de 270m2 (200m2 + 70m2 de sótano). Apto para cualquier negocio. Tel. 629 743 769 / 977 77 19 00 TARRAGONA. C/ MENDEZ NUÑEZ. LOCAL EN LLOGUER. Amb sortida de fums, 42m2. 600€/mes. Tel: 977 25 20 52. Ref: LL092 TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

Vespa DN 200-200ccc Vendo moto Vespa DN 200200ccc. Año 1984. Precio a consultar Tel. 691 429 567 / 616 728 550

MOTOR Nàutica

NOVEMBRE mes del PROFESSIONAL. Curs CAP CONTINU - 100€ Curs RENOVACIÓ ADR - 200€ Curs OBTENCIÓ ADR - 300€ Curs CAP INICIAL MERCADERIES I VIATGERS. www.autescolajordi.com - info@autoescolajordi.com - Tel. 977247158 VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel.: 977 80 08 66 / 661 768 040 Classes de pintura i dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). Telèfon: 686 411 008. Tito Figueras

ANUNCIS CLASSIFICATS classificats@noticiestgn.cat 616 728 550 / 686 703 910

TREBALL Professionals Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Teléfonos: 977 24 19 64 / 648 272 933 Buscamos agentes inmobiliarios con talento para vener y pasión por el sector inmobiliario. Forme parte de nuestro equipo y benefíciese de un mercado único con excelentes perspectivas y un modelo de comisión sin competencia. Envíenos su sol·licitud de trabajo a: tarragona@ engelvoelkers.com

VARIS Altres ofertes Seguros de todo tipo. Seguros de automóvil, de hogar, de alquiler, de comercios, de comunidades, de viajes, de locales, de caravanas, de mascotas, etc. Trabajamos con los mejores. Nos encontrarás en Avda. Rep. Argentina, 17 (Tgn). Tel. 977233011 / 648965217 / 675 873 939 Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año. Telf.: 977 666 753 Compro tebeos antiguos, comics superheroes, albums cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman...) y otros objetos de coleccionismo. Tel.: 658029146 CENTRO CAPILAR. Les ofrece una gran variedad de pelucas indetectables y oncológicas, prótesis capilares y pestañas. También pañuelos y turbantes fabricados con productos 100% naturales, cosmética, cremas, etc. Telfs: 877 06 97 69 / 619 492 969 Passo cintes de video a DVD a 10€ la cinta: VHS, VHS-C, Video8, Hi8, MiniDV, Betamax i pel·lícules de Super8. Pots provar primer amb una cinta. Salva, recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel.: 626010186 ¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TIENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN ALQUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFÓRMESE SIN COMPROMISO! Administramos y gestionamos su propiedad y velamos por ella. Garantias de alquiler. Asesoramiento jurídico en venta y alquiler GRATUITO. Telfs: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

Contraportada

tempus fugit

11 de novembre de 2015 |

Elchicotriste

Una reforma parcial o total de l’habitatge pot afavorir la mobilitat personal Botiga de Salut disposa de personal qualificat per dissenyar i realitzar qualsevol tipus d’adaptació a la llar

termòmetre de la setmana El REC celebra el quinzè aniversari

Continua el malson de la N-340

Del 2 al 7 de desembre Tarragona acollirà un tast de les actuals cultures cinematogràﬁques d’arreu del món

Els alcaldes i alcaldesses del Pacte de Berà han acordat mobilitzar-se per la via el dia 29 de novembre

Hospitals TOP 20 a Tarragona

Tot apunta a la recuperació econòmica

L’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII i el Verge de la Cinta de Tortosa opten als guardons

L’Anuari de Catalunya Caixa conﬁma la recuperació de l’activitat a casa nostra, tot i que encara molt per sota de la mitjana catalana

daptar una llar a les necessitats dels seus usuaris pot significar un autèntic mal de cap si no es disposa d’un assessorament professional que garanteixi que els treballs donaran els resultats esperats. Sovint amb una petita reforma en alguna estança de la casa o amb la instal·lació d’un element de mobilitat es pot millorar la qualitat de vida tant de les persones que tenen minvada la seva autonomia personal, pel motiu que sigui, com dels seus familiars o acompanyats. A Botiga de Salut disposen de l’àrea d’autonomia personal on els seus professionals ofereixen assessorament per dis-

senyar aquella reforma que millor s’adapta a les necessitats de cada llar. Des d’una petita reforma a la cuina, al bany o a una habitació, passant per la instal·lació de plataformes, elevadors, ascensors o cadires d’escala fins a una rehabilitació en profunditat dels espais... Aquestes poden ser les solucions per dotar de funcionalitat un habitatge quan algun dels seus membres veu reduïda la seva mobilitat, ja sigui a conseqüència d’una malaltia un accident, per envelliment, etc. Però realitzar una reforma a la llar requereix un estudi previ que analitzi les necessitats

dels seus usuaris per garantir que tot allò que es faci tingui la funcionalitat esperada. A Botiga de Salut disposen de personal qualificat que pot estudiar cada cas i proposar les solucions que s’adapten millor, tenint en compte tots els factors. L’establiment treballa amb les millors empreses proveïdores del mercat per dur a terme qualsevol acció, tant si es tracta d’obra de reforma com d’instal·lació de qualsevol element relacionat amb la mobilitat. Tan sols cal acostar-se a la botiga, situada a la plaça Verdaguer de Tarragona i demanar assessorament i pressupost sense cap compromís.