notíciestgn 294

021215 número 294

WWW.NOTICIESTARRAGONA.CAT

SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

LA SANITAT RESISTEIX

LES RETALLADES PLA DE SALUT 2011-2015

SOCIAL

L’ESFORÇ DELS PROFESSIONALS SANITARIS SUSTENTA EL SISTEMA PÚBLIC DE SALUT AL TERRITORI EN TEMPS DE TENSIONS ECONÒMIQUES

TERRITORI

P12

P06 PÀGINES 2 I 3

:í QįqPßQ

íØqÀõç

Apertura italiana Telas a escoger

8 cm visco + 2cm de soft Hr. 28, altura 27 cm Antiacaros 90*190 135*190 150*190

199€ 283€ 317€

770€ Con la compra de este sofa de regalo un lote de Navidad

Dia mundial de la discapacitat Usuaris de la Fundació Estela demostren les potencialitats del món de la discapacitat en l’actual societat Tarragona, la demarcació catalana que més lentament surt de la crisi Millora a un ritme inferior que la mitjana catalana

825€ :í QįqPßQ Apertura italiana Telas a escoger

íßĉðÃqÃõçį

899€

3 pl. + chais longue + cojines asientos deslizantes, cabezales reclinables

2 | Tema de la setmana

2 de desembre de 2015 |

TE MA D E L A SE TMANA

Els professionals sustenten la sanitat pública en temps de crisi Els treballadors de la salut arrosseguen una pèrdua de poder adquisitiu de fins al 20% des de 2008, així com increments en les seves jornades laborals Aquest 2015 els professionals de la salut han recuperat un 5% del poder adquisitiu perdut durant la crisi, tendència que hauria de mantenir-se en els pròxims anys

M

algrat les constants retallades aplicades en els darrers anys, els pressupostos destinats a salut (àrea cabdal en el nostre model d’estat del benestar), el sistema sanitari català continua funcionant i sent un exemple per al món occidental. Així ho indiquen les enquestes de satisfacció entre els usuaris dels nostres hospitals i CAP, i així ho indiquen també els índexs de resolució de les demandes assistencials d’una societat que cada vegada està més envellida i, per tant, més necessitada d’atenció. Malgrat la crisi, en el període 2011-2015 Catalunya ha incrementat l’esperança de vida mitjana de la seva població i, a més a més, ha aconseguit reduir la mortalitat per malalties incipients com són el càncer i les de l’aparell circulatori.

Explicar aquesta resistència del sistema davant les retallades econòmiques només és possible a través de l’esforç que durant tot aquest període han fet els equips professionals del conjunt de centres assistencials que con-

EL 2015, INICI DE LA RECUPERACIÓ DE LES CONDICIONS DELS PROFESSIONALS SANITARIS? El maig de 2015, amb l’aprovació del nou conveni laboral del SISCAT, 60.000 empleats del sistema sanitari públic han aconseguit recuperar un 5% del poder adquisitiu perdut des de l’any 2008. Malgrat això, encara s’està prop d’un 20% per sota de les condicions que tenien abans de la recessió econòmica a les administracions públiques.

formen la xarxa pública de sanitat a Catalunya. Han vist baixar el seu poder adquisitiu de l’ordre d’un 20% des de l’any 2008 i han incrementat les seves jornades laborals (a raó d’una setmana de treball més a l’any). D’aquesta manera, els professionals de la salut han mantingut a flot el sistema i, en alguns casos,

fins i tot l’han millorat assolint una major activitat i un major grau de resolució de casos.

Els anys d’esforç del col·lectiu professional sanitari davant de la baixada dels recursos públics han evitat que el sistema trontollés. Aquest maig de 2015, per primera vegada des

de l’inici de la crisi, els professionals de la salut han vist reconeguda la seva tasca amb la recuperació de part del poder adquisitiu perdut per la no-aplicació de l’IPC (pujada de nivell de vida) combinada amb reduccions salarials que s’han apropat al 15%. Gràcies al nou conveni col·lectiu del SISCAT, uns 60.000 treballadors del

sistema sanitari públic han recuperat un 5% del poder adquisitiu manllevat en els anys de crisi. El col·lectiu, però, està encara lluny dels nivells previs a l’any 2008. S’estima que, un cop aplicat el nou conveni, els sous dels professionals sanitaris encara està un 20% per sota del que tocaria, fet que l’administració catalana hauria d’anar reconduint de manera progressiva en els pròxims anys, atès que les retallades econòmiques en l’àmbit sanitari, tot i que la ciutadania no les ha notat gaire en el servei rebut, han posat al límit la capacitat de resposta de moltes organitzacions sanitàries i els seus professionals.

Precio especial presentando obligatoriamente este anuncio Individual desde:

599€

Desde:

999€

Matrimonio desde:

199€ 259€

Estas ofertas de unidades limitadas anulan cualquier otra.

Òliver Márquez, Tarragona

OKSOFÁS REUS - Avenida Països Catalans, 71 (rotonda Mercadona) · Telf. 877 01 30 97 · reus@oksofas.es OKSOFÁS TARRAGONA - Rb. Pres. Companys, 12 (delante de El Corte Inglés) · Telf. 977 24 17 94 · tarragona@oksofas.es

Tema de la setmana

| 2 de desembre de 2015

|3

te ma d e l a se tmana

Malgrat les retallades, el sistema sanitari tarragoní avança en serveis i activitat Entre altres millores, s’ha ampliat l’horari de la Unitat d’Hemodinàmica i es posa en marxa un programa de Detecció Precoç del Càncer de Colon a la Regió La contenció pressupostària al departament de Sanitat ha afectat de ple durant anys els recursos disponibles a la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, que actualment destina un 60% del seu pressupost a pagar compromisos adquirits en anys de bonança econòmica. Malgrat la situació de tensió econòmica, però, els diferents proveïdors de sanitat pública que operen al territori i els seus professionals han estat capaços de mantenir i fins i tot millorar el sistema tant pel que fa als centres com als serveis prestats a la ciutadania.

Segons dades de la Regió Sanitària de Tarragona, en el període 2011-2015 s’han assolit fites importants com ara la contractació de més de 1.100 altes de subaguts a les 3 unitats de la Regió (Hospital Sociosanitari Francolí, Centre Sociosanitari Llevant i Hospital Sant Joan de Reus).

La UCI Pediàtrica a Joan XXIII, que evitaria cada any la derivació a Barcelona d’uns 400 infants, és un objectiu prioritari a la Regió Sanitària de Tarragona. / T.V.

El grans reptes per al 2016 són aconseguir la UCI Pediàtrica i la Unitat de Fibromiàlgia a l’Hospital Universitari Joan XXIII També s’ha incrementat el programa de suport de Salut Mental a l’Atenció Primària en adults (56% de la població) i en infants i joves (15% de la població). Un altre aspecte destacat és que s’ha dotat d’hospital de dia de crònics cada sector sanitari de la Regió, adaptant-ne els dispositius ja existents, i s’ha iniciat l’hospitalització domiciliària per a pacients crònics al sec-

tor de l’Alt Camp–Conca de Barberà i al Tarragonès. Pel que fa a l’activitat quirúrgica, s’ha incrementat fins als 26.739 procediments anuals (respecte als 23.596 de l’any 2010).

L’any 2015 també ha estat rellevant pel que fa a novetats en el sistema sanitari tarragoní. A la implementació de les 24 hores de la unitat d’hemodinàmica de l’Hospital Uni-

versitari Joan XXIII,cal afegir la posada en funcionament del Programa de Detecció Precoç de Càncer de Còlon a la zona de l’Alt Camp i la Conca, primeres comarques a desenvolupar el programa.

Quant a inversions, s’està culminant la remodelació de la 2a fase d’urgències de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona i s’han executat les obres del consultori local d’Albinyana.

També s’han fet obres de rehabilitació al Centre Sociosanitari Francolí i s’està treballant (en projecció i obres) als nous CAP de la Canonja, els Pallaresos, la Pobla de Montornès i Segur de Calafell).

També s’està treballant en la posada en marxa dels plans funcionals entre proveïdors de Tarragona per millorar l’eficiència i la resolució de casos a la demarcació.

Pel que fa a reivindicacions territorials i reptes per al 2016, la Regió Sanitària es marca la posada en marxa de la UCI pediàtrica a l’Hospital Joan XXIII i la Unitat de Fibromiàlgia i Sensibilitat Química Múltiple (peticions pendents de la resolució del Parlament que s’està elaborant a la DGORS).

Satisfacció a la Generalitat pel compliment de la majoria dels objectius marcats en el Pla de Salut 2011-2015 Enguany Catalunya ha aconseguit millorar un dels indicadors més rellevants per valorar el grau de salut de la ciutadania: l’esperança de vida en bona salut.

L’evolució d’aquest indicador, que explica el nombre d’anys que una persona pot esperar viure amb bones condicions de salut, ha fet que, de mitjana, els catalans visquin ara 3,9 anys més amb bona salut que no pas fa uns anys.

A banda de l’augment de l’esperança de vida amb bona salut, també s’ha incrementat l’indicador global d’esperança de vida i ha disminuït la mortalitat: en el primer dels casos, s’ha passat d’una mitjana de 82,3 anys el 2010 fins als 83,2 anys del 2013; pel que fa a la mortalitat, s’ha reduït un 8,5% entre 2010 i 2013, gràcies a múltiples factors com el descens de les malalties cardiovasculars, per exemple.

Un balanç satisfactori L’assoliment d’aquests indicadors s’ha fet públics en el balanç sobre el Pla de Salut 2011-2015, celebrat la setmana passada a Sitges. Dels 27 objectius generals de salut i de disminució de risc establerts per aquest

Catalunya ha incrementat l’esperança de vida de la població i ha reduït els índexs de mortalitat per malalties de l’aparell circulatori (-20%) i per càncer (-10%) pla –14 per a l’horitzó 2015 i 13 per a l’horitzó 2020– un total de 21 evolucionen favorablement i es preveu que s’assoleixin amb major o menor ritme.

Entre els avenços que es preveu assolir a bon ritme hi ha, per exemple, la reducció d’un 20% de la taxa de mortalitat per malalties de l’aparell circulatori i d’un 10% de la de càncer. En aquest sentit, la taxa actual de mortalitat per malalties del cor (38,5 defuncions per 100.000 habitants) ja és millor que l’esperada el 2020 i és 7,3 punts menor que la de 2010. Per la seva banda, la de mortalitat per ictus (31,2 casos) és 4,2 punts menor que la de 2010 i s’apropa als 30,1 casos fixats pel 2020. Pel que fa al càncer de mama, la taxa

actual (19,3) ja és gairebé l’esperada per d’aquí a 5 anys (19,2) i ha disminuït 2 punts respecte al 2010.

Pel que fa al Pla de Salut de Catalunya 2016-2020, com a evolució del pla vigent, cal dir que incorporarà noves línies estratègiques d’intervenció per respondre millor a les necessitats de salut de la població.

Així, d’una banda, prioritzarà l’abordatge del càncer i d’altres malalties, com ara les vasculars, respiratòries, neurodegeneratives o transmissibles. D’altra banda, i després d’haver-se experimentat una millora més lenta de l’esperada en alguns indicadors, insistirà, per exemple, en els problemes de salut mental i en el foment d’estils de vida saludables.

Per últim, el nou Pla de Salut 2016-2020 preveu continuar impulsant dues potes més en la política de salut de Catalunya. En primer lloc, continuar i intensificar les accions conjuntes socials i sanitàries per donar una millor resposta a les necessitats dels malalts crònics. En segon lloc, enfortir la recerca i la innovació incorporant-les a la pràctica assistencial, posant en marxa línies de recerca clínica, epidemiològica i de serveis.

4 | Sumari i editorial

2 de desembre de 2015 |

C L AUS D E L A SE TMANA

6

9

10

Tarragona, a la cua del creixement català

Comencen els talls de protesta a l’N-340

25 anys de l’Hospital Pius de Valls

12

14

18

Entendre la discapacitat amb la Fundació Estela

Entitats: la Via T de Tarragona

Comença el festival de cinema REC a Tarragona

ÒL IVER MÁRQUEZ | DIRECTOR NOTÍCIESTGN

La cebolleta

U

?

Junts pel Sí i la CUP continuen sense decidir-se Passen les setmanes i, cada vegada més, tot apunta a una nova convocatòria d’eleccions al Parlament de Catalunya. El passat cap de setmana l’assemblea de la CUP va tornar a dir que «no» a la investidura d’Artur Mas com a president, però en canvi es van mostrar partidaris de continuar negociant amb Junts pel Sí. El partit que va guanyar els comicis, però, continua alineat amb Mas com a president. Així no avancem.

Editorial

n servidor, que ha crescut en una família castellanoparlant (els meus pares són andalusos), sempre havia pensat que el terme «cebolleta», en el seu significat estricte, era una paraula pràcticament en desús. Un terme que només es feia servir per fer referència, d’una manera més aviat cursi, a l’atribut reproductor masculí (d’aquí l’expressió castissa «restregar la cebolleta»).

Doncs ara, aquesta paraula, referint-se al vegetal, s’està posant de moda a bona part d’Espanya i també, per la part que ens afecta, a Catalunya. El poble castellà de Consuegra, ubicat en plena Meseta, està disposat a fer la competència a la vila de Valls, capital mundial del calçot, tot organitzant una fira anual que es dirà, com no podia ser d’una altra manera, Jornada de la cebolleta.

Consuegra, a la província de Toledo, produeix un total de 150.000 quilos anuals de calçots i enguany, amb el nou govern liderat pel PP Popular, s’ha llançat en la promoció

Protagonistes

turística d’aquesta ceba tendra organitzant aquesta fira de la cebolleta –tal com anomenen allí el calçot–. Fins aquí, tot normal, perquè cadascú té dret a conrear i a donar a conèixer el seu producte autòcton de la manera que consideri més adient. Però el llançament d’aquesta campanya de promoció de la cebolleta de Consuegra, sobretot venint d’una iniciativa del PP, no podia deixar de costat l’actualitat política del moment.

La regidora de Turisme de Consuegra, María Angeles Valle, afirmava en la jornada festiva celebrada la setmana passada que Consuegra és la «primera productora de cebolletas d’Espanya» i apuntava que «són els catalans els que ho fan com nosaltres».

Molts ciutadans de la zona van penjar fotografies a Twitter i alguns fins i tot van tenir un missatge adreçat als catalans que resava: «y recordad, catalanes, los calçots són de Consuegra».

Fins i tot amb els calçots es fa política en aquests moments de la pel·lícula.

?

Comença la campanya per a la cita electoral del 20-D Aquest dijous al vespre tornem a entrar en campanya electoral, en aquest cas per les eleccions generals de l’Estat, on el PP de Mariano Rajoy surt com a favorit per continuar governant.

Les formacions catalanistes que concorren en aquests comicis hauran de fer molta pedagogia per mobilitzar el seu electorat en uns comicis de marcat to unionista en els grans partits.

Espurnes d’en mossèn Aragonès

Frase de la setmana

Per si de cas Nasreddín caminava pel carrer amb un mantell negre de dol. Un el para i li pregunta: –Per què porteu dol? És que potser s’ha mort algú?

–Estic segur que sí. S’ha mort més d’un sense assabentar-me’n.

• • • • • • •

Hi ha coses que no impressionen no perquè no siguin tràgiques, sinó perquè són freqüents.

Per molt a prop que estigui la mort, sempre es veu molt lluny.

Un sil·logisme: els altres moren; jo no sóc un altre; per tant, jo no moro.

Passem tantes vegades pel costat del cementiri que finalment caiem dins.

“Si Déu no hagués inventat la mort, ens menjaríem els uns als altres” (proverbi àrab).

Els homes són quasi tan bons amb els morts com dolents amb els vius.

Quina llàstima! Tots els millors estan reunits al cementiri.

«Si yo estoy ahí, le pego» Bernabé

‘Poli’ Rincón, exjugador del Reial Madrid i Betis (en referència a Neymar Jr.)

OpiniĂł | 5

| 2 de desembre de 2015

c l aus d e l a se tmana Edita i distribueix: NotĂ­cies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Director: Ă’liver MĂĄrquez omarquez@noticiestgn.cat RedacciĂł i fotografia: noticies@noticiestgn.cat 977 25 99 11

Disseny i redacciĂł: Carme LĂłpez Anna Company Ana GĂłmez Oriol MontesĂł

Disseny original: Ăˆxit ComunicaciĂł disseny@noticiestgn.cat

redaccio@noticiestgn.cat

CorrecciĂł: Carme LĂłpez Imprimeix: Promicsa D.L.: T- 1062- 09 VĂ­deo: TomĂ s Varga

Departament comercial: Manel Novella mnovella@noticiestgn.cat Joan A. Cano jcano@noticiestgn.cat Web: O.MontesĂł

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Amb la col¡laboració de:

DistribuciĂł controlada: 25.000 exemplars

OP INIĂ“

Neix Tarraco Activa, una plataforma d’opinió que pretÊn donar un impuls a Tarragona

E

l passat dijous a la nit va començar a caminar Tarraco Activa, una plataforma d’opinió formada per una vintena de persones que neix amb l’objectiu de despertar la ciutat. El col¡lectiu està integrat per tarragonins que provenen de diversos à mbits com l’empresarial, l’advocacia, l’urbanisme, la cultura, l’educació, l’habitatge, els esports o els moviments socials. La primera trobada oficial ha comptat amb la presència dels segßents membres: Carles Pedreùo, Yolanda Ramos, Saßl Garreta, Joan Romeu, Agustí Domènech, Elga Molina, Lluís Escatllar, Josep Caraltó, Albert Coscollola, Mario Rigau, Xavier TarrÊs, Jordi Gilisbars, Pilar Alió i Josep Corcoles.

La plataforma d’opinió ha definit quins seran els seus objectius bà sics i el seu modus operandi. La principal conclusió a la qual s’ha arribat Ês que l’objectiu primigeni ha de ser activar Tarragona, una ciutat que tÊ molt de potencial però que mai acaba d’aprofitar-lo. Una de les bases del

moviment Ês que farà política però sense entrar en política o, el que Ês el mateix, tractarà de tenir pes i influència en el futur de la ciutat però marcant distà ncies amb els seus governants. En definitiva, el que pretÊn Tarraco Activa Ês que a partir del coneixement, l’experiència, la transversalitat i la il¡lusió dels seus components s’aconsegueixi donar un impuls definitiu a Tarragona.

Els membres del grup tambÊ han acordat que es reuniran un cop al mes i que aniran definint el seu pla d’acció durant les pròximes setmanes. En aquest punt, l’estratègia es basarà a treballar per aconseguir coses a llarg termini però tenint clar que per fer-ho caldrà prendre decisions a curt termini. El grup continua obert i de fet ja s’ha confirmat l’assistència de cinc persones mÊs en la propera trobada, que es durà a terme el 22 de desembre i servirà per analitzar els resultats de les eleccions generals i la influència que aquests poden tenir a Tarragona.

CA RT e s AL DIRECTOR Demasiadas emociones Ya llevamos demasiado tiempo sintiĂŠndonos vendidos, maltratados y abandonados a nuestra suerte. Realmente nos estamos adaptando a todo a una velocidad de vĂŠrtigo, tal como los informĂĄticos se adaptan a los nuevos programas que surgen diariamente.

Estamos digiriendo continuamente malas noticias de contaminaciĂłn, accidentes de trĂĄfico, asesinatos de mujeres, malos resultados escolares, nuevos temas de corrupciĂłn, poca seguridad, y una gran desafecciĂłn polĂ­tica, etc., etc., etc.

Nos ha llegado al alma el video de este niĂąo francĂŠs que habla con su padre sobre la tragedia ocurrida en ParĂ­s. La actitud que adopta de respeto hacia ĂŠl, aunque no comprenda bien cuando le dice que las flores y las velas son para nuestra protecciĂłn. Las mira, y dice: pero si las flores no sirven para nada. Pero la mirada tranquilizadora que le dirige su padre hace que el niĂąo acepte la respuesta y cuando el periodista le pregunta Âżte parece bien?, el niĂąo responde: sĂ­, estĂĄ bien.

Me gustarĂ­a conocer los mĂŠtodos de educaciĂłn que usa este padre para lograr este efecto sobre el niĂąo, aunque por otro lado pienso que quizĂĄs ya ha nacido con este modo de ser. Totalmente ex-

traordinario.

Un dulce momento despuĂŠs de tanta amargura.

Mª Elisa AragonÊs Domènech Tarragona

Sr. Director, Sóc una à via catalana que no entenc de polítiques, però hi ha algú que n’entengui actualment? Els polítics, segons jo, nomÊs pensen a omplir-se les butxaques i a arribar al poder sigui com sigui.

Per exemple, el PSC, PPC, C’s ara li volen fer costat a Rajoy, tot i que abans no combregaven amb ell, però ara sĂ­, no per arreglar la situaciĂł actual del paĂ­s, sinĂł nomĂŠs per anar en contra de Catalunya, i s’aferren al mĂŠs poderĂłs per sucar-hi pa. No perquè afegeixen la ‘c’ a les seves sigles si no tenen en compte la democrĂ cia? NomĂŠs voler fer poder. El jovenet prepotent Sr. Rivera, ja tĂŠ prou feina a organitzar la seva pròpia vida i encara vol arreglar la de tots els ciutadans? Jo crec que la democrĂ cia ĂŠs respectar la voluntat d’un poble i no anar-hi en contra.

Sr. Rajoy, especialista a mentir, ho tÊ tot polititzat a la seva usança, el Govern, els tribunals, la justícia, les institucions,... tothom ha de fer el que ell diu, el ordeno y mando... què Ês la llei per ell? Tienen que respetar la ley, no les dejarÊ que actuen contra la legalidad, diu. Què Ês la legalitat per ell? Dir mentides?

¸Ì -Ì =Ì

Jo sóc catalana, independentista i democrà tica, i vull que es respecti la meva voluntat, perquè som democrà tics.

Ja sabem que hi ha personatges que s’han aprofitat de tot el que han pogut en el seu afer, i que encara que hi hagi algú afí a ell que ho vol demostrar, l’aparten del mig, amb una bufada i no se l’escolten, ni tan sols els tribunals, com per exemple a l’alcalde de Lleida, que amb el seu somriure fals, els seus seguidors li fan la pilota, per aconseguir el poder, i ha deixat de banda a la seva tinent d’alcalde.

Si tothom que ha robat tornÊs els diners, i ja sabem a qui ens referim, s’acabaria la fam al món.

Amb tants milions i milions de diners desapareguts i encara foten fora amb desnonaments aquesta pobra gent que viu en barraques fa mĂŠs de vint anys.

O sigui, que anar a votar avui Ês una odissea, ens tenen desorientats, atordits, enganyats. No sabem a qui, tots volen tenir raó i per aconseguir poder (potser per omplir-se les butxaques), ens omplen a nosaltres l’enteniment amb frases que semblen ben sonants, però que desprÊs, una vegada són al poder, no se’n recorden que les han pronunciat. Hauríeu d’anar a classe de memòria, com fem els de la tercera edat.

Carmen Novella Martin Tarragona

œ ² - Ìç

Ă?ÂŤÂœĂƒÂˆVˆÂ?ĂŠiĂ?ĂŒĂ€>ÂœĂ€`ˆ˜DĂ€Âˆ> '2!.3 -%342%3 %. 0%4)4 &/2-!4 ­ ÂˆÂ˜ĂƒĂŠ>Â?Ê£äÊ`iĂŠ`iĂƒi“LĂ€iĂŠ`iÊÓä£xÂŽ

2AMBLA .OVA 4ARRAGONA \ 4EL

Aicat 4.746

MÊs de 35 anys d’experiència ens avalen Lloguem, venem i administrem els seus immobles

6 | Territori

2 de desembre de 2015 |

TE RRITORI

ECONOMIA

Recuperació més lenta que La demarcació de Tarragona continua mantenint la taxa d’atur per sobre del 20%. La mitjana catalana ha baixat ja al 17,49%

L

a situació econòmica a la demarcació millora, però més lentament que a la resta de demarcacions catalanes. Aquesta és la principal conclusió que es pot extreure del darrer Informe de Conjuntura Econòmica elaborat per les quatre cambres de comerç de la província de Tarragona (Tarragona, Reus, Valls i Tortosa) i la URV, corresponent a dades del tancament del tercer trimestre de 2015. L’estudi, dirigit pel catedràtic d’economia de la URV, Agustí Segarra, apunta a una tendència positiva en els principals indicadors econòmics de la demarcació, però adverteix que no es nota prou en la reducció de l’atur, sobretot en comparació amb Barcelona, Lleida i Girona, on el mercat laboral es recupera a un ritme millor, mentre que a Tarragona l’índex de desocupació està encara per sobre del 20%, la mitjana catalana està tres punts per sota (17,49%).

Joaquim Margalef (URV), encarregat de presentar les dades de l’informe en el marc del Bon dia Tarragona de la Cambra de Comerç, va apuntar la setmana passada que «tenim un gran problema en el mercat de tre-

ball, ja que a la demarcació tenim una mitjana d’atur fins a 3 punts més alta que al conjunt de Catalunya i, a més a més, tenim una demanda interna més fluixa com a conseqüència de l’indicador de preus, que cau més que en altres punts del

país». Pel que fa a les previsions de creixement econòmic per a l’any vinent, els impulsors de l’estudi apunten que «l’economia espanyola i catalana podria créixer per sobre del 2,60% i les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre haurien d’estar

en aquests nivells. És cert, però, que a casa nostra encara hi ha uns grans desajustos derivats de la crisi del 2008. Aquí abans hi havia un equilibri, sobretot gràcies a la construcció d’habitatges residencials i d’infraestructures, i això ara ja no hi és.

L’economia de la demarcació ha de reajustar-se en sectors més malmesos durant la crisi».

Pel que fa a un dels principals sectors de l’economia del territori, el turisme –que sempre ha estat el gran compensador de l’activitat econòmica de l’àrea

Territori

| 2 de desembre de 2015

TE RRITORI

al conjunt de Catalunya El nostre mercat laboral es recupera més lentament que el de la resta de demarcacions catalanes i només millora de mig punt la mitjana de l’Estat Els 65% dels 84.100 aturats de la demarcació són de llarga durada o estan buscant la seva primera feina

durant l’estiu– ha patit enguany un endarreriment en la contractació de personal a causa d’un mes de juny fluix. Amb tot, les dades marquen una tendència a l’alça pel que fa a nombre de visitants, principalment dels residents, i una dis-

minució de les pernoctacions.

Quant al sector de comerç exterior, el volum d’exportacions ha augmentat i ha disminuït el d’importacions, però els ritmes de creixement són menors que els catalans i espanyols.

A la construcció, l’ocupació en continua tímidament a l’alça.

Tot i això el sector continua encara lluny de les xifres de 2012.

Finalment, segons l’estudi, un fet que dificulta molt la millora de les dades en l’àmbit de l’ocupació és l’absorció dels aturats de llarga durada i de les persones que volen entrar al mercat de treball, que representen a la demarcació un 65% dels aturats (sobretot gent jove).

En resum, l’informe assenyala una petita millora amb relació a altres trimestres, però encara la situa lluny dels nivells d’activitat i ocupació de 2008.

COMPRA-VENTA ALQUILERES TRASPASOS

ADMINISTRACIÓN SEGUROS PERITACIONES

ALQUILER TARRAGONA Zamenhoff, 4 dorm. 475€ // H.Sanahuja, 2 dorm. Calef. Terraza 500€ // Cervantes, 4 dorm. 1 baño 350€

VENTA TARRAGONA Y ALREDEDORES Casco Antiguo, 70m, comedor con balcón, 2 dorm. a calle, escalera buen estado...65.000€ P. Martell, 75m, 3 dorm., baño, cocina, lavadero, buen estado, sol, exterior......80.000€ Pin y Soler, 120m, 4 dormitorios, baño, aseo, terraza, sol, gas natural..............94.000€ Ático centro mencardo, 75m, 3 dorm., 1 baño, calef., gas natural....................125.000€ P. Riba, 100m, 4 dorm., baño, aseo, terraza, lavadero, gas natural, bien conservado..100.000€ Mallorca, 95m, 3 dorm., baño, calef., gas natural, perfecto estado...................130.000€ Plz. Verdaguer, 110m., 3 dorm dobles, 2 baños, calefacción, terraza, parking.....180.000€ P. Riba, 140m., sol, salon-comedor con terraza, calef., armarios, cocina amplia.200.000€ Joan XXIII, 3 dormitorios, 2 baños, calef., exterior, sol, terraza, parking..........165.000€ Ático, Pin y Soler, 120m, 4 dorm., baño, aseo, 2 terrazas, calef., gas, buen estado.....220.000€ Local, Apodaca, 130m, salida de humos, aseos.................................................130.000€ Local, Alguer, próximo a Plaza Toros, 130m., buen estado, instalaciones.......122.000€ Necesitamos pisos en alquiler o venta para atender la demanda de nuestros clientes

Pl. Ponent, 5-3º ·TARRAGONA

Tel. 977 21 93 50

Pujada de l’habitatge residencial Aquest 2015 s’observa més activitat en la construcció residencial, principalment a les Terres de l’Ebre, en el nombre d’habitatges iniciats en dades interanuals per als dos primers trimestres de l’exercici. L’increment en aquesta zona es deu al dinamisme del Baix Ebre (572,22%) i el Montsià (150%). Quant al Camp de Tarragona destaquen el Tarragonès (345,8%), la Conca de Barberà (100 %) i el Baix Penedès (58,33%).

   

Els nostres agents estan formats amb les últimes tendències en màrqueting adaptades al sector immobiliari.

Jornades de portes obertes: Preparem visites conjuntes dels nostres agents a la seva propietat per conèixer-la millor.

No haurà de visitar moltes immobiliàries: Visitant-ne una, les visita totes.

Compromís de servei: Entre totes les immobiliàries pertanyents a les agrupacions comercials Apialia, revisem les ofertes diàriament per aconseguir optimitzar la seva venda al màxim.

  

Garantim que el seu immoble tindrà el mateix preu a totes les immobiliàries de les agrupacions Apialia.

Màxima seguretat jurídica per al comprador, ja que existeix un encàrrec de venda en exclusiva per a cada immoble.

Tots els nostres agents pertanyen al col·lectiu API, estan inscrits en el registre de la Generalitat i disposen d’una assegurança de Responsabilitat Civil (cobertura de 775.000€) i de Caució (cobertura de 60.000€).

|7

8 | Tarragona

2 de desembre de 2015 |

TARRAGONA

SALUT

Salut es marca com a objectiu assolir zero casos de sida l’any 2030 Durant el 2014 es van detectar 35 infeccions del virus VIH en més de 400 proves realitzades a les comarques tarragonines

E

l 1 de desembre se celebra el Dia Mundial de la Sida i per aquest motiu la façana del Palau Municipal s’ha il·luminat de vermell per commemorarho. Segons el Col·legi de Farmacèutics de Tarragona la prevenció i la diagnosi prematura continuen sent les millors armes per combatre una epidèmia que cada vegada està més sota control. Les proves per a la detecció del virus del VIH han detectat 35 infeccions del virus en les més de 400 proves realitzades al territori. Des del De-

partament de Salut el principal repte és arribar a zero casos l’any 2030.

Els actes de commemoració previstos continuaran el dia 3 desembre amb una jornada formativa en salut sexual i VIH/sida per a estudiants de cicles formatius del Complex Educatiu.

La nit del dia 3, la Sala El Cau acollirà La Nit Vermella, des de les 11 de la nit i fins a les 3 hores on intervindrà Som Nit, Creu Roja, H2o i Assexora’Tgn com a membres del grup de treball, que mitjan-

çant el joc realitzaran diverses activitats d’informació sobre el VIH i la sida. També hi haurà un photocall amb un llaç i lema de la campanya, els participants es faran una foto amb el seu propi mòbil i es penjaran a la xarxa amb un hashtag.

Des del dia 24 de novembre i fins al dia 5 de desembre, s’han instal·lat estands informatius amb material sobre el VIH/Sida a CAP, Oficina Jove, hospitals, CAS Drogodependències, Centres de secundànria amb programa Salut i Escola i altres.

Territori

| 2 de desembre de 2015

|9

tE RRITORI

TERRITORI

Mobilitzacions per l’N-340 Els municipis afectats del Tarragonès i Baix Penedès reclamen la gratuïtat de l’AP-7 a la zona mentre no es desdobli tot el traçat de l’antiga nacional

P

rimera acció de protesta del territori davant la inacció de l’Estat envers l’N-340. Unes 500 persones, entre representants polítics i veïnatge, van aplegar-se diumenge al migdia a la localitat de l’Arboç per tallar la nacional i exigir al Ministeri de Foment solucions immediates als problemes de col· lapse i d’accidentalitat que genera la carretera al seu pas pels municipis del nord del Tarragonès i el Baix Penedès.

El clam de les persones concentrades, vingudes de diferents viles del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre, és clar: volen la gratuïtat de l’autopista AP-7 des de Torredembarra fins a Vilafranca del Penedès mentre la nacional no estigui desdoblada en tot el seu traçat tarragoní.

Els alcaldes dels ajuntaments signants de Pacte de Berà, juntament amb representants d’altres administracions territorials (consells comarcals i parlamentaris) i amb el suport d’alcaldes de les Terres de l’Ebre, han iniciat ja la croada per l’N-340. La solució que proposen els alcaldes és l’aixeca-

Unes 500 persones tallen la nacional al seu pas per l’Arboç com a primera de tot un seguit d’accions de protesta

Imatge dels alcaldes i la ciutadania tallant la nacional, diumenge passat al migdia al seu pas per l’Arboç. / Cedida

ment immediat de barreres a l’autopista AP-7 perquè consideren que és la solució «més fàcil i immediata. Els problemes que tenim no es poden solucionar a llarg termini perquè la cosa està saturada», ha defensat l’alcalde de Torredembarra, Eduard Rovira. «Demanem gratuïtat perquè no hem tingut resposta del Ministeri de Foment», ha assegurat Fèlix

OPINIÓ

J AU M E CA S A Ñ A S -

GEòGRAF

Un repte de futur

D

iumenge passat 500 persones es van manifestar a l’Arboç per exigir solucions al problema de la Nacional 340 al seu pas pel Penedès. Segurament podria haver vingut més persones, però l’important en aquest cas no era tant la quantitat com la qualitat.

La qualitat d’aquesta manifestació recau en el fet que la majoria de partits polítics, la majoria de batlles dels diferents municipis que tenen aquesta problemàtica van ser-hi presents, com també la presidenta del Consell Comarcal del Baix Penedès i parlamentaris del territori. En fi, tot l’entramat de relacions institucionals del territori units per una mateixa causa: solucionar un problema del territori, en aquest cas l’N-340.

Aquesta manifestació crea un precedent en els desafiaments territorials que presenta la comarca i la regió

Alonso, alcalde d’Altafulla. A la manifestació hi han assistit també alcaldes de les Terres de l’Ebre i, en aquest sentit, Alonso ha assegurat que «ja no és el Pacte de Berà, sinó “el pacte de l’N-340”». D’altra banda, han apuntat que continuaran tallant la carretera mentre Foment no concreti una solució.

«Si haguéssim tingut una resposta del Ministeri, a banda

de bones paraules, estaríem disposats a parlar d’opcions», ha afirmat Alonso, que ha recriminat a Foment no haver fet «cap oferiment» i ha considerat que és el govern espanyol qui «ha de moure fitxa, i ràpid, perquè la ciutadania està al nostre costat». «El Ministeri no vol buscar solucions al problema d’infraestructures i ho allarga per interessos polítics», ha

del Penedès. Per primer cop la unió ha fet la força a la comarca i s’ha pogut enviar un missatge d’unitat i compromís amb el territori. Aquest podria ser el valor afegit de la manifestació, més enllà de la causa, justa, de demanar solucions per a una carretera, la més llarga de l’estat, a la qual la seva condició de perifèrica la condemna a la residualització. Les perifèries, universalment, sempre pateixen del mateix. És perifèrica respecte a Madrid, ja que l’N-340 és el corredor mediterrani que varen projectar els romans, sí, el romans, ara fa 2.000 anys. L’N-340 és un d’aquells exemples que l’evolució ha decebut les expectatives. Si mirem les fotos de Robert Capa durant la retirada de 1938 i 1939, en alguns llocs la carretera està igual.

Per primer cop la unió de les institucions permet enviar un missatge clar i contundent, un missatge d’unitat pel bé de tots, pel bé del territori, i aquest és el missatge esperançador d’una comarca acostumada a les tendències ara d’uns ara d’altres i que per primer cop ha pogut sumar.

La manifestació de l’Arboç i la col·laboració instituci-

apuntat Rovira. D’altra banda, els alcaldes han explicat que, malgrat que la solució és aixecar de manera immediata les barreres per a tothom, a llarg termini preveuen reivindicacions en infraestructures, com la construcció de l’autovia a la zona.

Els alcaldes es reuniran amb la federació de transportistes per determinar més accions per al futur i ultimar els detalls pels talls en diversos punts de l’N-340 de tota la demarcació, programats pels alcaldes, l’11 de desembre. Els batlles no descarten convocar més talls a la carretera si Foment no dóna una solució. «No ens aturem», ha assegurat Alonso.

onal són un missatge potent cap a tots els habitants del territori, mancats d’aquestes actituds. La comarca presenta molts problemes que també reclamen aquesta actitud. La problemàtica de la carretera C-31 és calcada a la de l’N-340, però aquest cop el responsable de la seva solució és la Generalitat de Catalunya. La probable solució per l’N-340 és l’alliberament i millora de l’AP-7 al seu pas pel territori, com la solució de la C-31 és l’alliberament del tram Sitges-Vendrell de la C-32, autopista de competència exclusiva de la Generalitat de Catalunya.

El mateix podríem plantejar pel tema del servei de Rodalies de Barcelona i de Tarragona, sense oblidar el servei de mitjana i llarga distància al seu pas pel territori i l’enfortiment de les estacions de Vilanova i la Geltrú, Vilafranca del Penedès i, sobretot, Sant Vicenç de Calders, en clau comarcal.

Esperem que la manifestació de l’Arboç no sigui un miratge i que les institucions creguin en aquest territori i en la seva gent i que defensin les seves competències i potencialitats.

10 | Territori

2 de desembre de 2015 |

sal ut

Pius de Valls: 25 anys al servei de la salut a l’Alt Camp i la Conca de Barberà Martí Barberà, president del consell d’administració del centre: «Tant la ciutadania com els professionals que hi treballen se senten orgullosos del seu hospital»

E

l dia 1 de novembre de l’any 1990 obria les portes el Pius de Valls com a hospital d’aguts, ubicat en el mateix emplaçament que ocupava l’antic hospital de la ciutat. Continuava així una tradició hospitalària a la capital de l’Alt Camp que es remunta al segle XIII amb la presència de diferents centres hospitalaris, els quals van anar adaptant el tipus d’assistència a l’esdevenir dels fets propis de cada època.: leproseria, malalties infeccioses, beneficència... És al segle XIX quan es produeix una transformació en el model d’hospital, que, a poc a poc, s’especialitza en l’atenció dels malalts aguts.

Aquesta etapa, podríem dir moderna, de l’atenció hospitalària a la comarca transcorre entre diversos centres sanitaris situats en diferents ubicacions del municipi de Valls –actualment identificades en una ruta– i culmina el 1990 amb l’obertura del Pius, un centre que actualment dóna cobertura sanitària a una població mitjana d’unes 70.000 persones de l’Alt Camp i la Conca de Barberà.

La posada en marxa del centre hospitalari va significar una gran millora en l’assistència sanitària per a la població de les dues comarques, que ja podia disposar d’atenció mèdica sense necessitat de desplaçar-se a altres poblacions com Tarragona o Reus. Sota paràmetres tècnics, la massa crítica poblacional del territori no preveia la ubicació de cap centre hospitalari en aquesta zona, però dos factors determinants com són la dispersió de nuclis de població i l’envelliment de la població van fer replantejar aquesta necessitat i finalment es va autoritzar la seva construcció.

Les dades PIUS HOSPITAL 48 llits hospitalització aguts 4 llits unitat d’acollida 12 llits d’hospitalització a domicili (HADO) 10 llits d’unitat geriàtrica d’aguts (UGA) 11 nius (nens petits) 18 places d’hospital de dia (Unitat de Cirurgia sense ingrés o Cirurgia Major Ambulatòria (CMA) 15 box d’urgències 6 places de curta estada a urgències 35 Consultes externes 3 quiròfans 1 sala de parts Centre Sociosanitari: 32 llits 10 places d’hospital de dia rehabilitador PADES Residència Alt Camp 136 llits 25 places d’hospital de dia psicogeriàtric Plantilla 101 metges/metgesses 181 infermers/infermeres 116 auxiliars d’infermeria 33 tècnics especialistes (radiologia, laboratori,…)

63 cuidadors/assistents sanitaris (zeladors…)

55 personal administratiu 9 personal de serveis 4 direcció

Martí Barberà, a més de president del consell d’administració del Pius, és regidor d’Unió a l’Ajuntamentde Valls, on ha ocupat diverses regidories, També és diputat al Congrés i i candidat de la seva formació a les eleccions generals del 20 de desembre. És diplomat en Educació General Bàsica per la URV i va cursar estudis superiors de postgrau en direcció i gerència de Centres Educatius, així com estudis d’Educació en el Lleure i Moviment Juvenil.

Actualment és un centre que dóna cobertura a una població de 70.000 persones i que ofereix atenció mèdica, sanitària i social mitjançant l’activitat ambulatòria i l’hospitalització (vegeu quadre).

L’hospital de la gent Martí Barberà, president del consell d’administració del Pius, valora aquests 25 anys com «un pas necessari en la millora de la qualitat de vida dels habitants de l’Alt Camp i la Conca de Barberà». I afegeix que el centre s’ha fet un lloc en l’imaginari col·lectiu de la població, que el sent com a propi i el té en gran estima.

També els professionals que hi treballen se senten molt identificats amb el projecte.

Aquest és precisament un dels

trets distintius d’aquest hospital», assegura Barberà.

El model assistencial que proposa el Pius de Valls se centra principalment en el pacient i en l’atenció de proximitat.

«Amb l’hospital es va aconseguir traslladar els serveis bàsics a la població, evitant desplaçament a altres ciutats i assolint uns índexs de qualitat molt importants que afavoreixen sobretot, l’autonomia de la ciutadania», afirma Barberà.

Actualment, l’hospital ofereix atenció a la majoria de problemes de salut i té l’Hospital Universitari Joan XXIII com a centre de referència per als de major complexitat i l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus com a referent per a l’especialitat d’oncologia.

Nous serveis «L’hospital ha anat ampliant serveis per donar resposta a les necessitats de la població. En els darrers anys, un dels més destacats que s’ha implantat és la unitat d’hemodiàlisi, que actualment atén 40 pacients.

Però també cal destacar el servei d’hospitalització a domicili, el de Medicina de l’Esport, la Unitat Geriàtrica d’Aguts, el PADES i la Unitat de Diagnòstic Ràpid. En els darrers anys el centre també ha assumit el canvi de model hospitalari que s’ha anat implantant en els darrers anys en la majoria de centres mitjançant la implementació de la Cirurgia Major ambulatòria, que tendeix, per una banda, a una millor utilització dels recursos garantint la qualitat i la seguretat assis-

tencial i, per l’altra, a l’alliberament de llits i a una millora en l’assistència al pacient, que pot realitzar bona part de la seva recuperació a casa.

Reptes de futur Pel que fa als reptes de futur, el centre es planteja, en l’àmbit sanitari, millorar la coordinació amb l’assistència primària i l’atenció a sectors minoritaris; en l’àmbit d’infraestructures, cal millorar el confort d’algunes dependències del centre, i, finalment, dotar l’entitat d’un format jurídic que permeti integrar els serveis asssitencials i establir una estratègia que ajudi a millorar tant el servei als usuaris com garantir una gestió econòmica viable. En aquest sentit, afirma Barberà, «es tracta d’un debat que transcendeix els colors polítics i que necessita el consens de tots els grups, ja que és un projecte comú».

Entrevista | 11

| 2 de desembre de 2015

GE NT D E C ASA

Paco MartĂ­n MĂšSIC

ÂŤLa inversiĂł que es fa estudiant mĂşsica es recupera amb escreixÂť Carme LĂłpez, Tarragona

P

aco Martín (Tarragona 1970) Ês un dels responsables de l’Estudi de Música (www.estudidemusica. com), un centre de formació musical que aquest any en fa trenta amb un estat de salut envejable. Personalment, en Paco ha viscut i viu la música com a aprenent i com a mestre. Parlem amb ell del que significa ser músic avui en dia a Tarragona.

Com vas començar en el món de la música?

Vaig començar de molt petit.

Els meus pares em van apuntar al Conservatori quan tenia 8 o 9 anys on vaig començar a estudiar guitarra clà ssica, però no m’agradava i ho vaig deixar. A mi sempre m’havien agradat els timbals i els bombos i als 13 o 14 anys em van oferir d’entrar a la Banda Municipal de Música de Tarragona. A partir d’aquí vaig començar amb la percussió i no ho he deixat mai.

Quina formaciĂł tens?

A mi m’agradava la bateria, però aleshores no hi havia estudis reglats ni cap mena de titulació en música moderna. Així que durant uns anys vaig anar al Taller de Músics de Barcelona, una acadèmia que tÊ molt prestigi però que, com dic, no oferia estudis reglats. Aleshores un amic meu em va aconsellar que em traguÊs un títol oficial i vaig fer percussió clà ssica. Per tant, sóc percussionista clà ssic i modern.

Paco Martín en una de les aules de l’Estudi de Música de Tarragona. /Tomàs Varga

Quan vas començar a guanyarte la vida amb la música?

Quan jo vaig començar ja ens pagaven per tocar a la banda, en aquella època si em donaven 500 pessetes ja era molt! A mÊs en aquell temps fèiem molts bolos. De jovenet vaig començar en alguns grups de rock, però assajà vem moltes hores i no sortien bolos. Com que em volia dedicar professionalment a la música l’única manera de fer-ho eren les orquestres de ball, amb les quals, si et surten actuacions, pots viure bÊ. Vaig començar a compaginar l’orquestra, que era mÊs aviat de cap de setmana i a l’estiu, amb les classes.

Com Ês ser músic d’orquestra?

Home, no ĂŠs fĂ cil... Has de viatjar molt, tocar molts dies seguits, aguantar fins molt tard a la nit...

Durant un temps em va agradar molt, però et vas fent gran i la veritat Ês que et canses. Per sort la meva parella tambÊ Ês cantant d’orquestra i entre els dos hem compaginat com hem pogut la nostra vida familiar.

Com vas començar en el món de l’ensenyament?

TambÊ de bastant jove, als 20 anys o així em van cridar per una substitució al conservatori de Vila-seca i vaig començar a fer classes en diferents escoles.

Fa uns quinze anys vaig entrar a l’Estudi de Música on, al cap d’uns anys, em van oferir de quedar-m’hi com a soci, i mira aquí estic des d’aleshores fent classe i gestionant el centre.

Com valores l’etapa actual de l’Estudi?

Aquest any fem trenta anys, cosa que, tal com està tot, Ês un mè-

Tinc la sensaciĂł que a Tarragona sempre costa tot molt, nomĂŠs cal veure els locals que estan tancant.

Potser caldria que algĂş apostĂŠs mĂŠs per la cultura en general.

Molta gent diu que la mĂşsica ĂŠs cara...

Jo conec gent que per sortir en moto un cap de setmana es gasta 20.000 euros. Actualment hi ha instruments molt barats. Crec que la inversió que es fa amb els estudis de música, per a la gent a qui li agrada, es recupera amb escreix amb la satisfacció de fer bolos, pujar a l’escenari...

rit. Actualment tenim mÊs de 300 alumnes, des d’1 any fins a mÊs de 70. Hi ha molt bon ambient entre totes les formacions de l’escola. Estem molt contents i molts satisfets de la feina feta.

Creus que des de l’Escola teniu

prou visibilitat?

Sempre podríem fer mÊs, però la veritat Ês que no ens podem queixar perquè fem moltes actuacions al llarg de l’any.

Com tracta Tarragona el mĂłn de la mĂşsica?

Subscrius la frase ÂŤPosa mĂşsica a la teva vidaÂť?

Absolutament. Tenim alumnes grans per als quals la música Ês la seva manera de desfogar-se i desconnectar. La música Ês molt important per a tot, fas relacions, compareixes coses amb altra gent... No hi ha un mal moment per començar en la música, independentment de l’edat que tinguis.

MÉS DE 25 ANYS AMB VOSTĂˆ 3&(*453& "%.*/*453"5*6 /Â? +

+ &TWFSUJU U� DPOUSBDUBEB VOB QÛMJTTB EF SFTQPOTBCJMJUBU DJWJM J EF DBQBDJUBU GJOBODFSB E BDPSE BNC MFT EJTQPTJDJPOT MFHBMT WJHFOUT

12 | Social

2 de desembre de 2015 |

soc ial

XARXA DE SANTA TECLA

Què entenem per discapacitat?

Marc Rodríguez · 19 anys Alumne de l’Escola d’Educació Especial Estela

Guillermo Gaspar · 13 anys Alumne de 2n d’ESO IES Els Pallaresos

Cristóbal García · 50 anys Cambrer del grup Soteras

Carolina Fernández: directora Llar-residencia Fund. Estela Helena Gómez: directora STO/ SOI Fund. Estela Sandra Valls: directora Escola Fund. Estela

E

l dia 3 de desembre se celebra el Dia Internacional de la Discapacitat i des de la Fundació Estela volem aprofundir en el significat de la paraula «discapacitat». La Fundació Estela és una fundació sense ànim de lucre que atén persones amb discapacitat intel·lectual. Treballem perquè els nostres usuaris puguin aconseguir una bona

integració social i laboral.

L’entitat està formada per l’Escola Llar-residència Taller Ocupacional Servei d’ocupació i Inserció i des d’aquests tres àmbits vam pensar que la millor manera de saber què pensem i com vivim la discapacitat en la nostra societat és parlar amb quatre persones de diferents àmbits i edats, dues usuàries dels serveis de la nostra entitat i dues persones no-usuàries, per plantejar-los preguntes curtes i senzilles. En Marc, en Guillermo, en Cristóbal i en Juanjo han estat els escollits per aquesta experiència, que ens demostra que no som tan diferents.

Quines són les teves aficions?

Juanjo Vicente: El futbol, el bàsquet, fer fotos i passejar Cristóbal Garcia: Anar al cinema, escoltar música, anar de bars amb els amics.

Què és el que menys t’agrada fer?

J.V.: Mai no ho he pensat C.G.: Anar de compres Et sents diferent dels altres?

J.V.: No, jo sóc normal C.G.: No. Tots tenim les nostres coses.

Què entens per discapacitat?

J.V.: Res, normal… Si m’ho diuen a mi, per aquí m’entra i per aquí em surt.

C.G.: Una discapacitat ho és als ulls dels altres i les persones fem que semblin més discapacitats uns que altres. És

que algú pot necessitar ajuda en alguna cosa, però potser d’altres que no en tenen també la necessiten. Penso que una discapacitat no és un impediment.

Què creus que li fa falta a una persona per ser feliç?

J.V.: Tenir diners, que em toqui la loteria, ser feliç amb els companys i viure a la llar amb els meus amics.

C.G.: Poca cosa. Tenir família, amics i ser realista amb la vida.

Et consideres una persona feliç?

J.V.: Sí C.G.: Sí. Amb alts-i-baixos com tothom.

La felicitat són moments, no és un estat de tot el dia i tota la vida feliç, no obstant això, tinc tot el que necessito i sóc feliç.

|

Especial

TÀRRACO 2000-2015 Patrimoni del món

|I

II |

Especial

|

X V ANIVE RSARI TÀRRAC O PATRIMONI MUNDIAL

15 anys millorant Tàrraco

A

quest mes de novembre fa tot just 15 anys que el conjunt arqueològic de Tàrraco va entrar en la selectiva llista del Patrimoni Mundial de la Unesco. És moment, doncs, de fer balanç de l’impacte que aquesta distinció ha tingut en la gestió del patrimoni de la ciutat i, també és important veure fins a quin punt s’ha aconseguit treure’n rendiment, especialment amb la millora dels principals monuments i amb la projecció de Tarragona com a destinació d’interès cultural.

Des de la conselleria de Patrimoni de l’Ajuntament de Tarragona es calcula que durant aquests 15 anys, en collaboració amb altres administracions (Generalitat i Estat) s’han fet inversions per valor de més de 10 milions d’euros en tasques de conservació, manteniment i millores del no-

drit patrimoni romà present a la ciutat. Realment el nombre d’actuacions ha estat important i divers, des de petites actuacions de conservació fins a importants projectes de restauració integral d’alguns dels elements arquitectònics més rellevants.

Entre els projectes més importants desenvolupats en aquests 15 anys hi ha la redacció del Pla director de la muralla de Tarragona, que ha anat acompanyat de diverses accions d’arranjament i rehabilitació en els trams més malmesos. En aquest apartat destaca el seguiment que des de Patrimoni s’ha fet al conjunt d’intervencions arqueològiques a la Muralla romana en els trams de la Baixada del Roser-Passeig Arqueològic, entre l’accés i el Fortí Negre.

Una altra de les actuacions estrella en aquest període ha estat la dignificació i rehabilitació de l’Aqüeducte de les Ferreres (Pont del Diable) i

Des del 2000 el conjunt arqueològic de Tàrraco ha estat objecte de tot un seguit d’actuacions de millora, tant pel que fa a la seva conservació com a la seva accessibilitat per als visitants

el seu entorn. La millora dels accessos i l’enjardinament de tota la zona el converteixen ara en lloc idoni per al passeig en la natura amb la possibilitat de veure en persona una de les

construccions més impressionants que els romans van fer Tàrraco en el seu moment d’esplendor.

L’Amfiteatre romà, emblema del patrimoni històric de la ciutat de Tarragona, també ha experimentat en aquests 15 anys diverses actuacions, entre les quals l’estudi i excavació arqueològica de la seva basílica visigoda, la consolidació de diverses voltes de canó, l’arranjament de les cambres laterals i el condicionament del seu centre d’interpretació i altres intervencions com ara l’aixecament planimètric i la neteja manual de la nova via romana localitzada recentment.

Altres accions que cal destacar d’aquest període són les diferents actuacions de conservació i manteniment dels recintes històrics, noves excavacions que han donat lloc a diferents intervencions i estudis, la millora d’enllumenat dels monuments, la restaura-

ció del portal del Roser, l’excavació i intervenció a l’arena del Circ, la supervisió dels treballs arqueològics durant l’execució del projecte d’arranjament del carrer de l’Enrajolat, les obres de millora de la zona de la Porta Triumphalis del Circ, la implantació de la nova senyalística al Circ romà-Pretori o les obres del carrer Trinquet Vell a la Part Alta.

Malgrat totes aquestes actuacions, encara queden coses a fer en els pròxims anys per millorar l’ingent patrimoni romà de la ciutat tarragonina. Entre els projectes de futur de la regidoria de Patrimoni hi ha crear una ruta arqueològica de la part baixa de la ciutat, finalitzar tota restauració del Circ (encara falten fases a la zona de la plaça dels Sedassos) i posar fil a l’agulla amb trams de la muralla que requereixen una actuació urgent i importants (com ara la Baixada roser i el passeig de Sant Antoni).

|

Especial

| III

IV | Especial

|

X V aniv e rsari tàrrac o patrimoni mundial

El Patrimoni de Tàrraco ja té la seva plaça i moneda pròpies Ajuntament, Estat i Generalitat crearan a partir d’ara un consorci de col·laboració per gestionar el futur monumental de la ciutat

E

l dilluns 30 de novembre va fer tot just 15 anys que el conjunt arqueològic de Tarraco va ser declarat Patrimoni Mundial de la Humanitat per la UNESCO. Una efemèride que la ciutat ha volgut commemorar amb un programa farcit d’activitats, i amb un acte central en què han participat les persones que han contribuït, al llarg dels anys, a aconseguir i mantenir aquest reconeixement. Així, el mateix dia 30 a la tarda es va inaugurar la plaça de la Unesco, que fins ara no tenia nom, a la rotonda situada davant la capçalera del circ romà. En un acte més institucional, a l’Ajuntament de Tarragona, es va presentar la moneda de Tàrraco, de cinc euros i de curs legal, inclosa en la col·lecció de Monedes del Grup Ciutats Patrimoni de la Humanitat.

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, creu que la ciutat ha canviat molt en aquests darrers quinze anys. Especialment en «com els tarragonins i les tarragonines incorporen al seu imaginari aquesta riquesa patrimonial de la Tàrraco».

Així, el passat de la ciutat està «més valorat», ha dit. I és que la declaració «va significar un punt d’inflexió amb la dedicació de la nostra ciutat al seu passat», ha recordat, «perquè és un gran present, però ens dóna unes garanties de futur d’estabilitat, turisme, marca cultural de prestigi i de reconeixement nacional i internacional», ha dit.

En el full de ruta del patrimoni romà de la ciutat, Ballesteros es marca diversos objectius.

D’una banda, la recuperació del teatre romà, una «assignatura pendent» fins ara, però amb un acord amb la Generalitat molt

a prop per iniciar els treballs.

D’altra banda, la creació del consorci de col·laboració i gestió de Tarraco entre l’Estat, la Generalitat i l’Ajuntament de Tarragona –incorporant també altres agents com la URV o l’ICAC–, per la gestió del conjunt patrimonial, però també «pel gran Museu Nacional Arqueològic que Tarragona necessita», a la Tabacalera.

L’alcalde també ha confirmat que al pressupost municipal del 2016 hi haurà una partida específica per a Tarraco Viva i el «gran centre permanent» que s’ubicarà al palau de fires de la ciutat. «Som la ciutat que millor explica les pedres i que millor explica la història». I a això, ha afegit, «contribueix de manera absolutament inqüestionable Tarraco Viva» i aquells que el visiten, unes 300.000 persones en quinze dies cada any.

Especial

|

|V

X V anive rsari tàrrac o patrimoni mundial

Centcelles celebra amb orgull els 15 anys com a Patrimoni mundial Encara és un misteri descobrir l’ús que els romans van fer la vil·la. La darrera teoria parla del seu ús com a base de l’exèrcit hispànic al segle V dC

C

onstantí ha celebrat aquest passat dissabte 28 de novembre el 15è aniversari de la Declaració de la vil·la de Centcelles com Patrimoni Mundial per part de la Unesco. Va ser el 30 de novembre de l’any 2000 quan el conjunt arqueològic romà de Tarraco va rebre aquest reconeixement internacional.

Per aquest motiu es van or· ganitzar diverses activitats a Centcelles que van començar amb una visita comentada per part de l’arqueòleg i con· servador del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona, Jo· sep A. Remolà, que va guiar els assistents per les diferents restes arqueològiques de la vil· la mostrant-ne els elements constructius més singulars. En la seva intervenció, Remolà va

referir-se a un dels principals misteris que hi ha al voltant de Centcelles, l’ús que va tenir en l’antiguitat. I és que actu· alment s’han exposat moltes teories sobre aquest ús, però cap de definitiva. La darrera, comentada per un dels seus autors, el mateix Remolà, considera que l’indret podria haver estat la base de l’exèrcit hispànic al segle V dC. Aprofitant la jornada festiva es va commemorar també el quinzè de la formació del Ball de Pastorets del Casino de Constantí, que va representar alguns balls populars del seu repertori. L’acte va finalitzar amb un tast de productes tí· pics, per commemorar el cin· què aniversari de la declaració de la Dieta Mediterrània com a Patrimoni Cultural Immate· rial.

LA VIL·LA ROMANA A les zones rurals de l’Imperi Romà hi havia diverses vil·les dedicades a l’explotació de les riqueses agrícoles i ramaderes.

La vil·la romana de Centcelles, situada al terme municipal de Constantí, fou probablement construïda al segle IV. Destaca sobretot la cúpula, decorada amb un mosaic amb escenes de caça, bíbliques i figures de dubtosa interpretació. Pel que fa a la identitat del personatge enterrat, es creu que podia ser l’emperador Constant, un bis· be o algun personatge cristià de l’aristocràcia local.

Ha esdevingut un monument clau de l’art paleocristià. En una de les seves estances, con· servada en la seva totalitat, es pot contemplar el mosaic de cúpula de temàtica cristiana més antic del món romà.

VI | Especial

|

X V ANIVE RSARI TÀRRAC O PATRIMONI MUNDIAL

S A L U TA C I Ó JOSEP FÈLIX BALLESTEROS A L C A L D E D E TA R R A G O N A

Omnes provincias exemplum

P

er a cadascú de nosaltres algunes dates tenen un significat molt especial. El dia del natalici, el dia del sant, el dia del casament, quan vas conèixer la teva companya o el teu company, el naixement dels fills… quan ens deixa un ésser estimat.

Però també hi ha dates que incorporen un significat collectiu i ben especial com a tarragonins i tarragonines que som. Tal vegada no és casualitat que el dia del naixement de l’emperador August sigui precisament el 23 de setembre, quan celebrem Santa Tecla, i el dia del seu traspàs sigui el 19 d’agost, festivitat del nostre copatró Sant Magí.

Coincidència? Tal vegada sí, tal vegada no.

En aquesta llista d’efemèrides on es barregen els sentiments personals i col·lectius, des de fa quinze anys els tarragonins i tarragonines n’hi afegim una de nova, el 30 de novembre, quan a la ciutat australiana de Cairns el Conjunt Arqueològic de Tàrraco entrà a formar part de la Llista del Patrimoni Mundial de la UNESCO. Com diu el cantant de Saidí, Anton Abad, aquell dia va ser «un dia com un altre, ni millor ni pitjor». Per a molts potser sí,

però per als tarragonins i tarragonines no va ser un dia qualsevol.

El fet és que la inclusió del Conjunt Arqueològic de Tàrraco a la Llista de Patrimoni Mundial va ser com una mena de pessic de la padrina a un nen entremaliat o distret per advertir-lo «para atenció que ara va de bo». Fins llavors la ciutat sabia del seu potencial en matèria de patrimoni, però no n’era conscient. Estàvem jugant a la paràbola dels talents i estàvem una mica, o molt, malbaratant-los d’una manera o altra. De cop i volta, vam passar d’una adolescència més o menys inconscient, de vegades lúcida i de vegades fins i tot autodestructiva, a assolir la majoria d’edat.

En el nostre cas, la majoria d’edat ha estat una presa de consciència, «ara va de bo» i el tren passa només una vegada. I reconeguem que vam perdre un primer tren entre finals dels anys 80 i 90 amb la trencadissa del final del TED’A i l’esvaïment d’un somni de la integració de l’arqueologia amb la ciutat en transformació. Potser no era el nostre torn, els fats del destí semblen capriciosos… Però un segon tren es va aturar, definitivament, a l’estació de la nostra història un 30 de novembre.

Manuel de Montoliu profèticament escrivia al seu Llibre de Tarragona que hi ha ciutats «que per la noblesa del seu origen, per l’interès o la beuta dels seus monuments o per altres circumstàncies excepcionals, són joiells de valor extraordinari que no pertanyen exclusivament als seus habitants, sinó que formen part del patrimoni comú de tota la nació». I recordava, com un auguri, que en aquestes ciutats «sorgeixen de vegades problemes d’urbanització i embelliment que desperten l’interès de moltes gents forasteres de cultura selecta i gust depurat que miren aquestes ciutats com a part integrant d’un museu vivent» i acabava sentenciant «en un mot, són ciutats que superen l’interès local perquè han arribat a tenir una irradiació

verament nacional i universal». Ho deixava negre sobre blanc l’any 1953. Han passat més de 60 anys, i el què ens deia l’escriptor encara és plenament vigent.

Montoliu somniava amb una Arcàdia tarragonina, una ciutat ideal, on convivia passat i futur, «somnis i quimeres, diran en llur dintre alguns tarragonins d’esperit pràctic i realista» a la vegada que afirmava «la història de les ciutats ens demostra que allò que un dia foren somnis i quimeres es converteix, quan les circumstàncies són favorables, en magnifiques realitats».

Aquests quinze anys que han passat representen la majoria d’edat de la Tarragona que camina decidida i orgullosa cap a la maduresa, on passat i present s’han de combinar de forma sàvia i especial com ho fa la llum del sol sobre la mar. Quinze anys en què hem après a valorar la importància del nostre patrimoni romà però, també, el patrimoni medieval, renaixentista, modernista, l’art rupestre de l’Arc Mediterrània, els Castells, la Cuina Mediterrània tots ells reconeguts per la UNESCO pel seu valor universal.

Afegim a tot això Poblet, el delta de l’Ebre i esperem que ben aviat el Paisatge Cultural del Priorat. Certament la demarcació de Tarragona està beneïda pels déus amb aquest ric i variat patrimoni, sense oblidar les persones que som les que li donem veritable sentit. Tot això no s’entén sense una ciutadania conscient i implicada, des de les entitats i associacions, els professionals, les institucions, els símbols com les festes de Sant Magí i Santa Tecla, la Setmana Santa, la Societat Arqueològica, l’ICAC i la URV, l’Arquebisbat, les entitats que participen a Tàrraco Viva, les noves tecnologies i tots els tarragonins i les tarragonines, d’abans, d’ara i de sempre, que són el nostre veritable Patrimoni.

Quinze anys pot semblar molt o poc temps. Però el repte és gran i l’èxit rau en el fet que entre tots ho estem fent possible, tal com passa

|

Especial

| VII

VIII | Especial

|

Social | 13

| 2 de desembre de 2015

soc ial

xarxa de santa tecla

Tots tenim aficions, tots necessitem sentir-nos feliços i satisfets, saber que formem part d’un grup per créixer com a persones... tots sense distinció Quines són les teves aficions?

Marc Rodríguez: La fotografia i la lectura.

Guillermo Gaspar: Anar amb bicicleta amb els amics, jugar amb la meva gossa, jugar al futbol i veure un partit al Camp Nou. Llegir coses interessants, de descobriments. Estar amb la gent que estimo i anar a caminar a la muntanya.

Què entens per discapacitat?

M.R.: Un trastorn psicològic amb hiperactivitat G.G.: És que en algun aspecte algú no pot fer alguna cosa per si sol o li costa més que a altres persones i necessita ajuda per poder-ho fer. Però ho entenc com algú que té els mateixos sentiments que jo davant d’una mateixa situació.

Què és el que menys t’agrada fer?

M.R.: Rentar i estendre la roba G.G.: Discutir amb la gent que estimo. Aixecarme aviat.

Què creus que li fa falta a una persona per ser feliç?

M.R.: L’amistat i la família G.G.: Tenir persones que t’estimen. Poder cobrir les necessitats essencials i gaudir d’allò que t’agrada fer

Et sents diferent dels altres?

M.R.: No G.G.: Penso que hi ha persones que té qualitats per a unes coses i altres per a unes altres.

Per tant, no sóc diferent.

Et consideres una persona feliç?

M.R.: Sí G.G.: Sí, sóc feliç.

Juanjo Vicente · 49 anys.

Usuari del servei d’ocupació i integració Fundació Estela

Després d’analitzar els resultats de la nostra entrevista, podem destacar alguns punts comuns amb els nostres participants: per un costat, que tots tenim hobbies i aficions que ens agrada compartir; que, dins de les nostres peculiaritats, som iguals, persones amb emocions; i que la felicitat és quelcom que no es pot palpar sinó un sentiment de satisfacció davant de diferents moments o etapes.

La paraula «discapacitat» no deixa de ser la concepció de la societat d’una limitació.

Però hem de pensar que estem en una societat canviant i que aquesta concepció

també ho està fent... Estem assistint a una transformació del mateix concepte i passem a parlar de diversitat funcional.

Observant les nostres entrevistes encaixaria amb el que entens per discapacitat? No tan sols perquè necessitem sentir-nos feliços i satisfets, sinó perquè tots necessitem formar part d’un grup, d’una situació, d’unes experiències que ens fan créixer com a persones i formar part de la nostra societat; sentirnos part d’aquesta societat, d’un context, d’una xarxa... d’una vida social i autònoma.

Els nostres entrevistats durant la sessió de fotografies que vam realitzar a les instal·lacions de l’escola d’educació especial de la Fundació Estela. /Tomàs Varga.

14 | Societat

2 de desembe de 2015 |

E NTITATS

La Via T, una associació que dóna impuls al petit comerç tarragoní Amb un total de 150 associats, l’entitat vol donar visibilitat i dinamisme al petit comerç de la ciutat amb diferents accions que es desenvolupen durant tot l’any Associació de Comerciants la T de Tarragona C. Pons d’Icart, 8 977 081 151 www.tarragona-shopping.com @latdetarragona

E

l petit comerç és un dels principals actius de qualsevol ciutat que es vulgui sentir viva, activa i en forma. L’entramat comercial diu molt de la força d’atrac· ció que pot tenir una ciutat com Tarragona respecte a la resta del territori i aquí, a casa nostra, hi ha una entitat que treballa des de fa molts anys per dotar d’aquest im· puls els establiments de tota la vida, aquells que ocupen un lloc en l’imaginari col· lectiu i també a aquells de nova creació que decideixen implantar-se en el nucli urbà

fugint de les grans superfíci· es. Parlem de la Via T i ho fem amb el seu president actual, Salva Minguella, res· ponsable de la joieria Zaida, que reflexiona sobre l’estat actual del comerç i el paper de l’entitat.

El principal objectiu de la Via T és donar suport als seus associats, assessorant-los a l’hora de realitzar tràmits relacionats amb el negoci, oferint-los estratègies de dinamització conjuntes i donant visibilitat a tot allò que organitzem des de l’entitat», explica Minguella.

A la pregunta sobre quin paper té una entitat com aquesta per al comerç de la ciutat Minguella no dubta que «és molt necessària, però malauradament no disposem de tots els recursos econòmics que voldríem per poder dur a terme la nostra tasca d’una manera més efectiva». L’entitat es nodreix de les quotes dels seus associats, que actualment són uns 150, i també de les ajudes i subvencions que poden rebre d’entitats i administracions. «Cal prendre decisions sobre estratègies de promoció del comerç, cal de-

sencallar molts temes que ens afecten a tots, comerciants i ciutat, i fins que no ho fem estarem molt condicionats», assegura el president dels comerciants.

Les accions que es realitzen des de la Via T van encaminades a dinamitzar el carrer, a donar visibilitat als comerços cap enfora, a posar en valor el petit comerç establert a la ciutat. «Jo sempre dic que els comerços tradicionals són l’ADN de la ciutat. Si perdem aquest valor que tenim perdem una part de la nostra identitat. Per això cal protegir-lo, cuidar-

lo... i això és el que demanem a les institucions de la ciutat, però també crec que els comerciants hem de fer un esforç i implicar-nos més per adaptar-nos als nous temps.

No podem anar en contra de les tendències».

La Via T organitza diferents activitats com la fira fora estocs, activitats i animació al carrer per la campanya de Nadal, convenis de promoció i de formació amb diferents entitats, concursos d’aparadors... Podeu conèixer tota la seva activitat a les xarxes socials.

Opinió | 15

| 2 de desembre de 2015

OP INIÓ

TER ESA DU C H ESCRIP TORA I

JOSEP GIL

BLOGUERA A HTTP :/ / SALSA-FICCIO. BLOGSP OT.COM

PR E V E R E

Sentinelles de l’invisible

Vuit cognoms divertits

H

A

o he llegit en un text signat pel bisbe de Bayeux i Lisieux, Jean Claude Boulanger. Som cristians i en la foscor d’aquest món som pobres de fe. A més, se’ns demana creure en nom d’aquells que ja no gosen creure. Això és ser sentinelles de l’invisible... i, sens dubte i d’entrada, en nom de les nostres comunitats cristianes. Estic marcat per la desesperança d’alguns cristians, i de vegades dels més vells, que es culpabilitzen de no haver aconseguit transmetre allò que els fa viure.

Què és l’invisible? Segur que l’invisible és la fe, a vegades poruga i silenciosa, però, en definitiva, una fe que s’amaga rere els desigs fonamentals de vida, d’amor i de felicitat que fan niu en el cor humà; també ho és la misericòrdia que envaeix espais on la justícia no pot entrar; i ho és el fet que tot ésser humà és fill o filla de Déu.

L’invisible és també «la veu que clama en el desert» i que anuncia la salvació de Déu, una veu que es fa ressò de moltes altres veus que no es poden deixar sentir perquè serien dissonàncies en la ressonància i la consonància de l’ordre establert.

L’invisible és, en definitiva, restar davant de coses eternes, en vetlla per a la veritat, com deia Charles de Foucauld.

Ser sentinella és, en primer lloc, «estar de guàrdia» (com deia Charles de Foucauld, «vetllar per la veritat») i sempre mirar enllà per advertir «allò que ve». Ezequiel (3,16-21) evoca la figura del sentinella, que, dret en un lloc alt, albira l’horitzó per copsar el que hi ha: potser un portador d’una bona nova, o la desbandada de l’exèrcit esporuguit, o el fum d’un incendi al bosc; el profeta és el sentinella que escorcolla els signes dels temps. Però també hi ha el sentinella-polític, pendent d’allò que diuen les enquestes. Recordeu aquell governant que es passà temps i temps cercant sinònims de la paraula crisi? Amagant el cap sota l’ala deixà milions de ciutadans desemparats quan la crisi dissimulada esclatà tot d’una. La corrupció de què tothom parla seria impossible si hi hagués sentinelles que obrissin els ulls de la gent.

Maria del Mar Bonet el 1974 cantava els poemes de Bartomeu Rosselló-Pòrcel; i el poeta escrivia: «Reina d’aquestes hores, ara véns / tota brillant, armada. / Inútil desesper del vespre! L’alba / s’acosta ja amb l’espasa / i l’ardor temerari que m’encén / allunya les estrelles».

X AV I E R PA R E R A L L I C E N C I AT E N G E O G R A F IA

questa setmana, estimats lectors, vull fer-vos un regal, donant-vos –i donant-me-– un descans polític. Ni independència, ni govern espanyol, ni terrorisme. Tres temes que no ens deixen viure ni gairebé respirar.

Agafo aire per parlar-vos d’una pel·lícula a la qual la crítica ha deixat per terra i que, malgrat tot, ha tingut una recaptació molt potent en només deu dies a les cartelleres. Com que darrerament no coincideixo amb els crítics i tenia ganes de riure, em va semblar una bona opció anar a veure Ocho apellidos catalanes, la segona part de Ocho apellidos vascos.

Reconec que no té l’impacte de la primera, però només perquè és la segona. Tothom a la sala, jo també, vam riure pràcticament durant tota la pel·lícula i al cinema el riure no s’imposta –només faltaria!– , acostuma a ser espontani.

Vaig trobar que la mirada irònica i distant del director, Emilio Martínez Lázaro, era un punt molt positiu perquè no deixava pedra sobre pedra de cap dels caràcters que hi ha a Espanya. Ni bascos, ni andalusos, ni catalans, independentistes o no, ni extremenys, ni gallecs, ni la Guàrdia Civil, ni salvadors d’Espanya. Ningú no se salva de ser representat tal com el veuen des de fora, ressaltant sobretot tòpics i defectes.

Després, misserejant per les webs que parlen de la pel·lícula a la recerca de xifres de venda d’entrades, m’he trobat un panorama desolador. Els espanyols i catalans espanyolistes, en blogs i comentaris, aprofiten l’ocasió per posar els independentistes a parir i dir com més disbarats millor sobre ells i sobre Catalunya. De la pel·lícula en parlen poc, qualsevol ocasió és bona per malparlar de nosaltres. Em pregunto per què ens estimen tant i la resposta, en la meva opinió, és fàcil: sempre hem estat diferents, que no vol dir ni millors ni superiors, i a més a més, ara volem marxar. Xstttt... Ja callo.

Tampoc estic gaire contenta amb les raons de la crítica d’aquí per deixar tan malament la pel·lícula. Diuen que s’han agafat a uns quants tòpics que no ens representen: castells, independència, garrepes... i a uns altres temes que no ho són tant, però que tampoc no els han agradat: els catalans som, o volem ser, moderns i intel·lectuals –concretament hipsters, hum!, interessant!– i a més, tenim un concepte no gaire bo dels espanyols. Amb els vuit cognoms que s’inventa el protagonista per fer-se passar per català, el guionista s’hi ha ben recreat: Serrat, Codorniu, Cavallé, Guardiola... i Messi!, però no pas més que en els vuit cognoms bascos.

Un consell des d’aquí als crítics: és molt sa riure’s d’un mateix, i els catalans, d’això en sabem. No ho espatllem ara amb susceptibilitats ferides i gaudim de la pellícula. El millor de veure’ns des d’una altra perspectiva és que sempre ho podem aprofitar per millorar, si creiem que la imatge no ens afavoreix, i més si, després de tot el que normalment ens diuen amb injúries, a la pel·lícula ens ho expliquen d’una manera tan pacífica i divertida.

I H IS T Ò R IA

Per un sobre de diners

L

a secta La mà escarlata assolia un fort control als negocis des del barri de mala fama fins a tota la ciutat. El seu misteriós líder esgarrapava amb les seves influents ramificacions importants llocs als governs locals. El detectiu privat Canals havia descobert la complexa xarxa de bruts diners i crims, però de sobte va abandonar la investigació i va desaparèixer. Sortosament, la policia va trobar unes altres pistes per reprendre el cas.

Simultàniament hi va haver detencions i escorcolls en magatzems i sumptuoses mansions, sempre envoltades de cotxes esportius. El líder va fugir, però poc importava si l’haguessin capturat, ja que la Justícia d’aquí el deixaria en llibertat.

Així, Canals va tornar a treballar al seu despatx d’investigadors privats i una tarda va rebre la visita del seu amic l’inspector, el qual va explicar millor els detalls.

–Alguns policies estaven implicats –deia el detectiu–. Ara l’enemic és l’Estat Islàmic. Però... per què acusaren els sectaris un altre cop? Per uns sous milionaris? Per una exnúvia ressentida?

–Després d’alguns canvis al departament, observàrem una conducta sospitosa –responia l’inspector–. El cap del barri rebia suborns perquè els criminals actuessin. Es venia... per un sobre de diners!

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A LECTOR@NOTICIESTGN.CAT (*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografia de l’autor si aquesta és facilitada.

CADA SETMANA AL TARRAGONÈS I AL BAIX PENEDÈS www.noticiestgn.cat SEGUEIX-NOS A FACEBOOK I A TWITTER FACEBOOK | Notícies TGN TWITTER | @Noticies_TGN

16 | Cultura

2 de desembre de 2015 |

C ULTURA

Comença el Festival REC Del 2 al 7 de desembre es projectaran un total de 17 films

El Grup Escolà presenta la mostra ‘Petit format’ a la Galeria Arimany

D

urant cinc dies, del 2 al 7 de desembre, es projectaran al REC disset pel·lícules, dotze de les quals seran estrenes a Catalunya. Amb una clara voluntat de mostrar al públic noves cinematografies d’arreu del món, enguany al REC es veuran produccions de deu països diferents. Algunes d’aquestes pel·lícules arriben avalades per la crítica internacional i han estat premiades a prestigiosos festivals. El REC s’ha especialitzat a descobrir nous creadors i a apostar per òperes primes, que són la principal secció del festival. Aquest 2015 hi haurà onze films a concurs.

Dues de les apostes més fortes del Festival són Mustang (Deniz Gamze Ergüven; França/Turquia) (diumenge 6 20 h), i Son of Saul (Lászlo Nemes; Hongria) (divendres 4, 20 h), ambdues triomfadores a Cannes i favorites a l’Òscar a millor pel·lícula de parla no anglesa.

Pel que fa a directors espanyols es podran veure els films Los Héroes del mal (Zoe Berriatúa/Espanya) (dissabte 5, 18 hores) i Les amigues de l’Àgata (Laia Alabart, Alba Cros, Laura Rius i Marta Verheyen/Espanya) (diumenge 6, 20 h).

Cada vegada són més els països no habituals en la producció de cinema que aporten peces destacades a la filmografia contemporània. Des del REC es vol posar especial atenció a aquestes produccions que arriben des de llocs fora de l’imaginari cinèfil més clàssic. Així doncs, Al Pot Petit és el programa especial «Focus In» d’aquesta 15a edició. Dedicat a pel·lícules procedents de països com Costa Rica o Nepal, per exemple, portarà a les pantalles del festival propostes tan destacades As I Open my Eyes (Leyla Bouzid; Tunísia/França/Bèlgica/Emirats Àrabs) (dissabte 5, 22 h), considerada una de les millors ficcions sobre la primavera àrab i una de les grans triomfadores de l’últim festival de Venècia, on es va fer amb el Premi del Públic.

El director, Xavier García Puerto, ha apuntat que el REC «és un festival que no perd la memòria i mira al futur.

Arriba a la 15 edició recuperant essències i consolidant la feina feta durant els darrers anys».

2

dimecres

Tarragona Presentació llibre

Presentació del llibre Amb dits de molsa, d’Alfons Cama i Saballs. Una història d’intrigues, de passions i amors de conveniència, on la immigració plana sobre els personatges i on la descoberta del plaer dels sentits omple mancances insospitades Lloc: Sala Museu d’Art Modern Hora: 19

EXPOSICIÓ «Òpera muda».

Josep M. Rosselló En aquesta obra es recullen els estudis previs per al tríptic de pintura Una platja per tu, amb textos manuscrits de Calixto Bieito, Luis Antonio de Villena, Joan Cavallé, Antonio Salcedo i Carlos Izquierdo.

Lloc: Teatre Tarragona Fins al mes de febrer Exposició de pessebres i diorames Ja és oberta l’exposició de pessebres i diorames que com cada Nadal organitza l’Associació Pessebrista de Tarragona. Es pot visitar de l’1 de desembre de 2015 al 17 de gener de 2016. Feiners de l’1-des al 20-des, obert de 17’30h a 20 h. Feiners del 21-des al 6-gen, tots els festius i caps de setmana, obert de 12h a 14h i de 18h a 21h.

Lloc: Soterrani de l’església de Sant Antoni de Pàdua. Rambla Nova 105.

3

E

l passat 13 de novembre es va inaugurar l’exposició Petit format, un gran ventall d’obres de tots els artistes que col·laboren amb el Grup Escolà en la temporada 2015/16, amb la particularitat que, com el seu nom indica estan fetes en «petit format». Això representa una gran varietat d’artistes, tècniques, temàtiques i mides que la fan molt atractiva. Es pot visitar fins al dia 10 de desembre.

DIJOUS

desembre 2015

Tarragona Presentació llibre

Presentació del llibre Les cançons de la nostra vida de Pep Blay, un recull dels secrets més sorprenents, les anècdotes més divertides i les curiositats més sucoses que amaguen les cançons catalanes més populars de la historia. Amb la participació de l’autor i dels músics Joan Reig (Els Pets) i Jesús Rovira (Lax’n’Busto).

Lloc: Llibreria La Capona Hora: 20

7

1

2

3

4

5

6

8

9 10 11 12 13

14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 ATENEU DE TARRAGONA DIUMENGE 6 | 18.30h BALL DE FESTA MAJOR Cançons d’ahir, avui i sempre amb el Trio Orquestral Ateneu, format per Carlitos Manso, saxo; Àngel Calle, bateria, i Jordi Català, teclat i veu. Sorteig d’una cistella nadalenca a més d’altres premis. Cava i refrigeri a la mitja part.

EXPOSICIÓ FINS AL 10 DE GENER Mostra del 10è Certamen Artístic, Tarragona Patrimoni Mundial de la Humanitat, 15 anys (2000–2015), amb obres de socis de l’Ateneu de Tarragona i amb el tema: «Els 14 monuments Patrimonials, més la Catedral (antic temple d’August)».

Horari lectiu, de dilluns a divendres de 18 a 21h.

ACTIVITATS A L’ATENEU Cada dia de 17 a 21 hores. Informeu-vos i/o feu-vos socis al telèfon 977 23 31 60 de dilluns a divendres de 17 a 21 hores.

Mail: ateneudetarragona@tinet.cat.

Facebook: Ateneu de Tarragona.

Territori | 17

| 2 de desembre de 2015

te rritori

premis emprèn

Territori emprenedor La Diputació lliura els III Premis Emprèn a 18 projectes empresarials del Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre

PROJECTES GUANYADORS EMPRÈN EN FEMENÍ | Deltacleta EMPRÈN JOVE | Tarragona Hostel (Sagar Hotel SCP)

EMPRÈN I SORPRÈN | Radio City Group REEMPRÈN | Llanes de colors de Reus

EMPRÈN AL MÓN RURAL | SAFREB (Safrà ecològic Botarell) EMPRÈN SOCIALMENT | tgnaccessible.cat

Els guanyadors de l’edició d’enguany, acompanyats del president de la Diputació, Josep Poblet, i del diputat de l’Àrea de Recursos Humans, Ocupació i Promoció Econòmica de la institució, Joan Josep Malràs.

Una empresa de conreu ecològic de safrà o el primer alberg estudiantil de Tarragona: les iniciatives premiades se centren en àmbits ben diferents

U

n conreu de safrà ecològic, una web amb paquets turístics per a persones discapacitades, una botiga on es fan classes de brodat o el primer alberg juvenil de la ciutat de Tarragona. Són algunes de les sis

iniciatives guardonades en l’edició d’enguany dels Premis Emprèn, convocats per la Diputació de Tarragona per distingir nous projectes empresarials, i també empreses consolidades i d’altres en vies de recuperació. Dotze projectes més han obtingut un reconeixement i, un tretzè, una menció especial.

Els guardons Emprèn en les seves set categories (Emprèn en femení, Empren Jove, Emprèn al món rural, Emprèn socialment, Emprèn i sorprèn, Emprèn i consolida i Reemprèn) s’han lliurat en un acte a l’Auditori Diputació, a Tarragona. En aquesta tercera edició s’havien rebut 65 propostes (49 propostes del Camp de Tarragona i 16

En aquesta edició s’han presentat 65 propostes, amb la participació de 116 persones de les Terres de l’Ebre), amb la participació de 116 persones.

Les sis propostes guardonades han rebut 5.000 € cadascuna, i pel que fa als projectes amb reconeixement, han obtingut un diploma acreditatiu.

El lliurament dels guardons l’ha encapçalat el president de la Diputació, Josep Poblet, acompanyat del diputat de l’Àrea de Recursos Humans, Ocupació i Promoció Econò-

mica de la institució, Joan Josep Malràs, i diferents representants de la Diputació i d’altres administracions i entitats. L’acte ha comptat amb la intervenció de Josep Ramon Nogués, director general del Taller Baix Camp, de Reus. Josep Poblet ha destacat el valor d’aquests premis com a incentiu al foment empresarial del territori.

Formació i acompanyament Els Premis Emprèn són un dels eixos centrals de tot un conjunt d’actuacions que des de l’Àrea de Recursos Humans i Polítiques Actives d’Ocupació de la Diputació de Tarragona es duen a terme per donar

suport a les iniciatives emprenedores i al creixement econòmic, social i sostenible del territori. Per això, amb l’objectiu de millorar les competències dels participants, els mesos d’abril i maig es duen a terme diverses jornades de formació relacionades amb la gestió del temps, la presència a les xarxes socials i les competències personals.

L’ens també acompanya a tots els projectes durant el seu procés evolutiu, oferint-los assessorament en l’elaboració del pla d’empresa, accions específiques per a la consolidació i les segones oportunitats o sessions de networking. També organitza el Fòrum d’inversió dipta.cat per tal de buscar fonts de finançament.

18 | Gastronomia

2 de desembre de 2015 |

GASTRONOMIA

Sant Francesc restaurant, la nova aposta de Carles Barneda a Montblanc Fèlix Llovell, periodista gastronòmic

C

arles Barneda, nascut a l’Espluga de Francolí, va cursar estudis a l’Escola d’Hostaleria i Turisme de Cambrils i va complementar la seva formació a l’Escola d’Hostalatge i Restauració de Barcelona. Posteriorment va passar per les cuines de l’Hostal del Senglar, Els Templiers (França), La Gran Tortue (França), Neichel, El Bulli, Ca Bosch, Pastisseria Rovira, Hotel Ciutat de Tarragona i l’Art Restaurant de la seva població natal. Va ser designat Xef de l’any per la prestigiosa Guia Gourmand l’any 2003 i va ser finalista al concurs Cuiner de l’any en representació de Tarragona i al Jeunes Restaurateurs d’Europe. Premi Gastromia 2013.

Des d’aquest any, 2015, aquest xef de la Conca de Barberà s’ha fet càrrec, per concessió municipal, del restaurant Sant Francesc, de Montblanc, que forma part del conjunt arquitectònic de l’església del mateix nom, ja fa temps sense funció religiosa.

Contrasten, a la gran plaça montblanquina on es troba aquest establiment, les seves línies contemporànies i avantguardistes amb el conjunt històric que alberga en el seu interior un claustre preciós.

En aquest singular marc, lluminós gràcies als grans finestrals amb vistes a la muralla, en Carles Barneda ofereix la seva acreditada cuina de mercat i contemporània, amb uns menús a preus fix. El menjador, amb una capacitat per a uns 50 comensals, està dirigit per Josep Rovira, que exerceix també de sommelier d’una cava amb unes 60 referències.

Entre les especialitats culinàries podem destacar: trinxat de col i patata de prades amb tòfona; amanida tèbia de bolets i oli de cava; risotto de sípia carxofa i plàncton marí; espatlla de xai a baixa temperatura; llom de bacallà al carbó amb codonyat; civet de senglar amb gerds i xocolata; llobarro al forn amb safrà de la Conca; melós de vedella al trepat; crema catalana amb carquinyolis; tatin de poma i carabassa; coulant de xocolata i violetes. Menú diari, 15 €. Menú festius 25 €. Menús degustació 35 € i 50 €. El vi de la casa és el Josep

SANT FRANCESC Plaça Sant Francesc s/n. · Montblanc Tel.: 977 875 185 Horari: de 13 a 16 i de 20.30 a 23 hores info@santfrancesc.rest www.santfrancesc.rest

La recepta d’Encarna Martínez

Garrí rostit Ingredients Costelles de garrí Oli Poma Patata al caliu Pebrot verd Sucre

Elaboració Posem el garrí al forn fins que estigui fet i tingui la pell torrada. Mentrestant tallem la poma a daus

petits i hi afegim sucre per fer-ne una compota.

En una paella a banda fregim el pebrot verd. Mentre es fregeix fem també la patata al caliu. A l’hora d’emplatar en primer lloc posem la compota i a sobre les costelles. A un costat posem la mitja patata al caliu i a l’altre, els pebrots fregits. Per acabar hi tirem un raig d’oli per sobre.

Bon profit!

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51 Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Tof t’ompliràs d’alegria i felicitat complerta i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta

El Molí de Cal Tof Av. Santa Oliva, 2 | El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

Opinió

| 2 de desembre de 2015

| 19

Els III Premis de Comunicació reuneixen la patum tarragonina

U

nes 290 persones van acudir al Tinglado 4 per assistir al lliurament dels III Premis de Comunicació, organitzats pel diari digital La República Checa. Es van recaptar gairebé 900 euros que seran destinats a beques menjador. L’acte, senzill i auster, va ser presidit pel conseller Santi Vila i va incloure diferents actuacions d’artistes tarragonins. El premi d’Investigació va quedar desert. Els premis a la millor imatge periodística i la trajectòria professional van ser per a Cristina Aguilar i Antoni Coll.

Premi Nacional | Toni Cruanyes

A l’acte solidari van assistir unes 290 persones i es van recaptar gairebé 900 euros.

Algunes de les individualitats que van assistir a la gala del passat dissabte 28 de novembre.

Premi 2.0 | Reus Digital

El coronel de la Guàrdia Civil, José Aledo, i la fiscal degana de Reus, Cinta López.

Actuació dels mossos d’esquadra Pep Carmona i Ernest París.

Premsa Local ex aequo | Cadena COPE i Onda Cero

La directora de protocol de la conselleria de Territori i els representants de Basf i Nàstic.

L’alcalde de la Pobla de Mafumet, Joan M. Sardà, i el director de comunicació de Dow Chemical, Pitu Boronat.

Periodisme ciutadà | Carlos Izquierdo

w ww.lar epub lic ac hec a.c om

Premi Emprenedoria | Ràdio Ciutat de Tarragona

20 | El temps

2 de desembre de 2015 |

EL TEMPS I SERVEIS

Sudoku

Avancen els núvols Tot i que el sol i els núvols es disputaran el domini del cel durant les pròximes jornades, els matins seran gèlids però les temperatures al migdia seran suaus. A mesura que avanci la setmana els núvols aniran guanyant terreny al sol.

TEMPERATURES DE LA SETMANA

màx. 18º / min. 1º

Font: Meteocat

Fàcil

Difícil

DIMECRES 2

Com s’hi juga: completeu el taulell de 81 caselles (9 fileres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa filera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sol

DIJOUS 3

DISSABTE 5

Vent

Variable

Tapat

Tempesta elèctrica

Pluja

DIVENDRES 4

DIUMENGE 6

Neu

Solucions setmana anterior

Boira

ARTEMISA EN ADOPCIÓ!

L’Artemisa és una gateta preciosa de 6 mesos i uns ulls grocs que enamoren! És una gateta tafanera i juganera i li encanta que li facin carícies, sempre miola molt agraïda. Està sana i busquem adopció per ella. Seràs tu la seva nova família?

Jennifer 639 451 296 info@tarracogats.org www.tarracogats.org

Telèfons genèrics Emergències 112 Bombers 112 Mossos d’Esquadra 112 Guàrdia Civil 062 Policia Nacional 091

ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN! El Chester està en adopció. Recollit molt greu després d’haver estat atropellat, ha lluitat molt per sobreviure i tornar a caminar. És molt noble i carinyós. L’ajudem?

Contacte: gaiatgn@gmail.com

Protecció Civil 112 Serveis funeraris 24h 900 50 67 12 Transport Sanitari 977 25 25 25 Sanitat Respon 902 11 14 44 Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell 977 25 7900 Hospital Joan XXIII 977 29 58 00 Consell Comarcal Baix Penedès 977 15 71 71 Consell Comarcal Tarragonès 977 24 45 00

Emissores de Ràdio DILLUNS 7

DIMARTS 8

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1 ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9 CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7 CADENA DIAL TARRAGONA / 92,4 CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9 CATALUNYA RÀDIO / TARRAGONA / 100.2 CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9 COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 DOMENYS RÀDIO / 107.6 ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9 FLAIXBAC / 90.4 FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 EUROPA FM CATALUNYA / 102.7 LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4 M 80 / 96.1

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4 ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4 ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0 ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6 ONA VALLS FM / VALLS / 107.6 ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3 PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 1 / 99.2 RAC 105 FM - TARRAGONA / 89.3 RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2 RÀDIO CAMBRILS / 90.0 RÀDIO COSTA DAURADA / 95.0 RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0 RÀDIO EL VENDRELL / 107.1 RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4

RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9 RÀDIO LA CANONJA / 102.3 RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5 RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107 RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3 RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6 RADIO NACIONAL (RNE) / 106.5 RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4 RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0 RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9 RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.2 ROCK FM / TARRAGONA / 91.0 RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7 SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7 TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Classificats | 21

| 2 de desembre de 2015

C L ASSIF IC ATS HABITATGES Compra/Venda TARRAGONA. C/ UNIÓ. CENTRE. Vivienda piso de 77m2. 120.000€ Ref. 00025. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. PLAÇA DE LA FONT.Ampli pis, reformat i amb espectaculars vistes a la plaá. 5 dormitoris, 2 banys i balcons. 218.000€ Tel.: 977 079 600 LA SECUITA. A 3 minutos de la estación de AVE/AVANT y 10 minutos de Tarragona. Solar urbano recién reurbanizado con todos los servicios, apto para una vivienda. Sólo 33.000€ Oportunidad. Tel. 671 868 836

TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Nou, 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, aire condicionat, calef., pàrking i traster. 170.000€ Tel. 977 25 20 52.

Ref: PV078 TARRAGONA. C/ SAN RAMÓN (Ref. 6971). Piso seminuevo de 86m2, 4 habitaciones y 2 baños completos.

Amueblado y equipado. Calefacción.

Exterior, terraza, puerta blindada, pàrquing y zona comunitaria. Bus y zona comercial cercana. Por: 106.000€ Se valoraría alquiler con opción a compra. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 TARRAGONA. CENTRE. C/ MÉNDEZ NÚÑEZ. Vivienda dúplex de 140m2.

215.000€ Ref.- 00022. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. BOSCOS. Fantàstica casa a la Urbanització Boscos.

Pràcticament nova, 5 habitacions, 3 banys, piscina. 330.000€ Tel.: 977 079 600 TARRAGONA. Oportunitat! Exclusiu pis amb vistes al BALCÓ DEL MEDITERRANI. 4 habitacions, 2 banys, terra de marbre. 335.000€. Tel.: 977 079 600 TARRAGONA. CENTRE. C/ SOLER. Vivienda piso de 95m2. 95.000€ Ref.Sole. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93 CONSTANTÍ, C/ BARCELONA (Ref. 6872). Piso de 4 habitaciones y 2 baños. Armarios empotrados, salón grande con parquet y salida a terraza.

Ascensor, parquing y trastero. Zona comunitaria con piscina. Céntrico y bien comunicado. Autobús.

OPOTUNIDAD: 109.000€. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. LLEVANT. C/ ESCOFET NETTO. Unifamiliar adosada de 113m2. 173.000€ Ref.- 704-V. Apialia Tgn. Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA (Ref. 6995). Piso céntrico y próximo al Corte Inglés y Hospital Joan XXIII. 3 habitaciones y 1 baño, cocina reformada con galería, puerta de seguridad, exterior, terraza con toldo, calefacción gas natural, suelo gres, armarios empotrados. 2º sin ascensor. Muy bien comunicado.

70.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 SALOU. C/ PLA DE L’ERA. CENTRE. Casa unifamiliar de 216m2. 325.000€ Ref. Casa-pl 53. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93 TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, fins i tot les instal·lacions, molt lluminós Per: 180.000€. Tel. 977 25 20 52. Ref: PV424 TARRAGONA. CENTRE. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2.

118.000€ Ref. -287 Tel. 977 11 13 55. Apialia Tgn. LA PINEDA, TARRAGONA (Ref. 6993).

Piso céntrico y próximo a comercios y al mar. Luminoso y exterior. 2 habitaciones dobles y 1 baño con bañera, salón amplio con terraza esquinera, cocina office equipada, electrodomésticos, gas butano, muy bien comunicado. 90.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 TARRAGONA. C/ COVADONGA. 70m2, cocina, baño, 3 dormitorios, balcón, exterior. 43.000€ Tel. 654 092 540 VALLMOLL, TARRAGONA (Ref. 6991).

Chalet de una planta con posibilidad de levantar más. 130m2 de vivienda y 2700m2 de parcela, 3 habitaciones y 1 baño, salón de 27m2, porche, a/a con bomba f/c, 2 casetas independientes (una con baño), pozo comunitario.

Urbanización tranquila y próxima a Tarragona. Se valoraría alquiler con opción a compra. 155.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

HABITATGES Lloguer TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Sense mobles, reformat, 3 hab., menjador, cuina i bany, terrassa amb vistes a la Rambla. 450€. Tel. 977 25 20 52.

Ref. A085

TARRAGONA. C/ UNIÓ / PONS ICART. Piso de 65m2, 2 dormitorios, balcón, lavadero, cocina y baño. Buen estado.

43.000€ Tel. 654 092 540

BUSCO PISO DE ALQUILER en Tarragona. Tel. 639 894 658. Mª Carmen

TARRAGONA. CENTRE. C/ SANT ANTONI MARIA CLARET. Vivienda piso de 99m2. Apialia Tgn. 118.000€ Ref. 708-A Tel. 977 92 06 57

TARRAGONA. SANT ANTONI MARIA CLARET. Amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany, 1a planta sense ascensor. Per 400€/mes. Tel. 977 25 20 52 Ref. AM253

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Reformat, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Aire condicionat, calefacció. Per: 900€/ mes.Tel. 977 25 20 52. Ref: AM174 TARRAGONA. C/ LOPEZ PELAEZ. Reformat, sense mobles, 3 o 4 habitacions, menjador, cuina, bany i balcó, 2n pis sense ascensor per 400€ Tel. 977 25 20 52. Ref. A047 TARRAGONA. C/ ASS. CATALUNYA. Amb mobles, 3 hab, menjador, cuina, bany i aseo. 525€. Tel. 977 25 20 52.

Ref. PV351 TARRAGONA. C/HIGINI ANGLES. Amb mobles, 3 hab., menjador, cuina, 2 banys. 600€. Tel. 977 25 20 52. Ref. PV594 TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ SANAHUJA. Estudi, amb mobles, tot en un mateix ambient, reformat, per: 300€/mes. Ref.: AM127. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RBLA. NOVA. Sense mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina, bany, per 450€ Tel. 977 25 20 52. Ref. A118 TARRAGONA. C/ MALLORCA. Amb mobles, reformat, 3 hab., menajador, cuina i bany, terrassa. 500€. Tel. 619 180 288.

Immobles Motor Treball FORMACIÓ TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Oficina en venta, 60m2, 3 salas, aseo, por: 50.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. ZONA P. MARTELL TORRES JORDI. Parking en venta para coche grande. Buen acceso, amplia, coche y moto. 16.300€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. AV. ROMA. Parking en alquiler por 50€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. ZONA EL CORTE INGLÉS. Local en venta/alquiler de 270m2 (200m2 + 70m2 de sótano).

Apto para cualquier negocio. Tel. 629 743 769 / 977 77 19 00 TARRAGONA. C/ MENDEZ NUÑEZ. LOCAL EN LLOGUER. Amb sortida de fums, 42m2. 600€/mes. Tel: 977 25 20 52. Ref: LL092

MOTOR Cotxes

TARRAGONA. C/ ERNEST VILCHEZ. Amb mobles, seminou, 3 hab., menjador, cuina i 2 banys. 500€. Tel. 977 25 20 52. Ref.: AM273

TAYLOR 50. Motor Envinrude 30cv 2 tiempos. Barca en muy buen estado.

Se le tienen que retocar cosas. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Motor estropeado. 1.000€.

Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040 SEARAY. Motor Mercury 115cv 2 tiempos. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Barca ideal para deportes náuticos. Sin remolque. Precio: 3.500€. Tel.: 977 80 08 66 / 611 768 040 SEARAY. Motor Mercury 115cv 2 tiempos. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Barca ideal para deportes náuticos. Sin remolque. Precio: 3.500€. Tel.: 977 80 08 66 / 611 768 040 GLASTRON-LARAYA 142.

Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. Del año 1993. En muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. Precio: 2.000€.

Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040 RAN SEA 555. Motor fueraborda Yamaha 60cv 4 tiempos. Año 2004.

Barca cabinada ideal pesca/paseo.

Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Motor recién revisado. Sin remolque. 12.000€.

Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040 VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel.: 977 80 08 66 / 661 768 040

LOCALS Lloguer/Venda TARRAGONA. APODACA. Local en venta de 130m, salida de humos, aseos, por: 130.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking. 12.600€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA-Se traspas Taberna/ Restaurant céntrico (Zona Plaça La Font-Ayuntamiento) en pleno funcionamiento. 629 383 666

TARRAGONA. ALGUER, próximo a PLZ. TOROS. Local en venta de 130m, en buen estado, instalaciones. Precio: 122.500€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. PLAZA PONENT. Parking en venta mediano-pequeño.

10.500€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Alquiler trastero. 50€/mes Tel. 654 092 540 TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta de 60m, aseos, esquinero, posibilidad de vado. Precio: 65.000€ Tel. 654 092 540

MOTOR Motos

Vendo Golf V-2.0-TDI. De color azul marino, con 5 puertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre guardado en garaje. Precio: 7.200€ Tel. 616 728 550

GLASTRON-LARAYA 144. Motor Mercury 60cv 2 tiempos. Barca en muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique.

Se entrega totalmente revisada.

Con remolque y sin documentación.

2.500€.

Tel: 977800866 / 611768040

Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Teléfonos: 977 24 19 64 / 648 272 933 Buscamos agentes inmobiliarios con talento para vener y pasión por el sector inmobiliario. Forme parte de nuestro equipo y benefíciese de un mercado único con excelentes perspectivas y un modelo de comisión sin competencia. Envíenos su sol·licitud de trabajo a: tarragona@ engelvoelkers.com

VARIS Altres ofertes Compro tebeos antiguos, comics superheroes, albums cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman...) y otros objetos de coleccionismo. Tel.: 658029146 Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año. Telf.: 977 666 753

Seguros de todo tipo. Seguros de automóvil, de hogar, de alquiler, de comercios, de comunidades, de viajes, de locales, de caravanas, de mascotas, etc. Trabajamos con los mejores. Nos encontrarás en Avda. Rep. Argentina, 17 (Tgn). Tel. 977233011 / 648965217 / 675 873 939 ¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TIENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN ALQUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFÓRMESE SIN COMPROMISO! Adminis-

tramos y gestionamos su propiedad y velamos por ella. Garantias de alquiler. Asesoramiento jurídico en venta y alquiler GRATUITO. Telfs: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

MOTOR Nàutica GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992.

Barca en muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. Precio: 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

TREBALL Professionals

Vespa DN 200-200ccc Vendo moto Vespa DN 200200ccc. Año 1984.

Precio a consultar Tel. 691 429 567 / 616 728 550

FORMACIÓ Cursos Classes de pintura i dibuix. Estudi Tarragona (Part Alta). Telèfon: 686 411 008. Tito Figueras

ANUNCIS CLASSIFICATS classificats@noticiestgn.cat 616 728 550 / 686 703 910

Passo cintes de video a DVD a 10€ la cinta: VHS, VHS-C, Video8, Hi8, MiniDV, Betamax i pel·lícules de Super8. Pots provar primer amb una cinta. Salva, recupera i recorda els teus anys passats.

Recollida i lliurament a domicili. Tel.: 626010186

CENTRO CAPILAR. Les ofrece una gran variedad de pelucas indetectables y oncológicas, prótesis capilares y pestañas. También pañuelos y turbantes fabricados con productos 100% naturales, cosmética, cremas, etc. Telfs: 877 06 97 69 / 619 492 969

22 | Gent

2 de desembre de 2015 |

GE NT

Sopar solidari a favor de persones sense recursos

El passat divendres, 27 de novembre, va tenir lloc el sopar solidari organitzat per la Fundació Catalana de Suport a la Gent Gran i el Rotary Club Internacional Tarragona Tarraco August amb gran èxit de participació. Foto de família, amb la presència de monsenyor Miquel Barberà i Anglès, degà president del Capítol Catedralici de Tarragona, governador de Rotary Internacional (districte 2202, 2015-2016) Sr. Sergio Aragón, representants dels Clubs Rotarys de Tarragona Tarraco August, Rotary Tarragona, Reus i Igualada, Fundació Catalana Privada de Suport a la Gent Gran, Ajuntament de Tarragona, Subdelegació del Govern Central, Consell Comarcal del Tarragonès, Autoritat Portuària, Col·legi Oficial de Metges de la Província de Tarragona, Club Gimnàstic de Tarragona, Associació Espanyola Catalunya Contra el Càncer, Senat de Tarragona i Ateneu de Tarragona, a més de persones solidàries de Tarragona i arreu.

800 euros per a la Fundació Estela El passat dissabte dia 26 de desembre va tenir lloc el sopar anual de l’Associació d’Amics i Amigues Castellers de Tarragona que van lliurar un xec de 800 euros a la Fundació Estela de Tarragona, gestionada per la Xarxa Sanitària de Santa Tecla. Els fons han estat recollits al llarg de les diferents activitats que l’associació ha realitzat durant tot l’any i que han culminat amb aquest sopar de germanor que ja serveix per celebrar el Nadal.

Tarragona en imatges ramon segú chinchilla

En aquesta imatge es veu la plaça de Ponent en l’encreuament amb el carrer Prat de la Riba a principi de la dècada dels anys 70 en què es pot copsar el caos circulatori que va caracteritzar aquesta zona durant molts anys.

Com es pot comprovar encara no s’havia construït la rotonda que regula el trànsit actualment, de manera que la circulació de vehicles es feia de manera bastant desordenada. A aquest desordre contribuïa també el fet que els autobusos de línia tenien parada en aquesta plaça, de manera que era un lloc habitual d’aglomeracions, tant de persones com de cotxes. Tal com recorda el fotoperiodista Ramon Segú Chinchilla, «era un carrer en què es veien escenes pròpies d’un país poc desenvolupat i això que aleshores no hi havia tants cotxes com ara. La foto no estava preparada», ens diu el Ramon, «cadascú anava per on volia cada dia».

Gent

| 2 de desembre de 2015

| 23

GE NT

Dr. Joan Salinas, la clínica per a la dona Funcionalitat i estètica genital femenina

Després d’una llarga trajectòria i experiència al llarg de la seva carrera professional, el doctor Joan Salinas, ginecòleg a l’Hospital Universitari Sant Joan de Reus, ha fundat la Clínica Doctor J. Salinas amb l’objectiu d’ajudar totes les dones a millorar la funcionalitat del seu aparell genital i corregir disfuncions vaginals com a conseqüència de diferents patologies.

La ginecologia funcional i tots els seus tractaments estan enfocats a diagnosticar i tractar els trastorns relacionats amb alteracions internes i externes de l’aparell genital femení. D’altra banda, al llarg dels anys, l’aspecte i funcionalitat de l’aparell genital femení pot patir alteracions que comporten a una pèrdua d’autoestima femenina i satisfacció sexual. Mitjançant els tractaments d’estètica genital, també s’aconsegueix rejovenir la part més íntima de la dona.

Tots els tractaments que ofereix la Clínica utilitzen l’última tecnologia i procediments com són el làser, àcid hialurònic, plasma ric en plaquetes (PRP) i lipotransferència amb greix autòleg. Avui, els tractaments són diversos en funció de la patologia tot i que, entre els més habituals, destaquen: la labioplàstia, bioplàsties, tractament de cicatrius, tractaments regeneratius d’afeccions dermatològiques vulvars com el liquen esclerós o la vulvodínia, reducció de llavis menors, reducció i ompliment de llavis majors, liposucció del mont de venus, ompliment vaginal o perineal, redefinició del punt G, redefinició i / o reconstrucció del clítoris, himenoplàstia, atròfia o sequedat vaginal, moldejament i / o rejoveniment vaginal làser (vaginoplàstia), laxitud vaginal i tots els tractaments ginecoestètics femenins. La utilització dels raigs làser en aquestes intervencions és vital ja que milloren els resultats terapèutics, els postoperatoris, la cicatrització i els temps de restitució al medi sociolaboral. Aquesta tecnologia s’aplica a la patologia cervical, la laparoscòpia, i en la cirurgia cosmetoginecològica, cirurgia de redisseny genital o de rejoveniment vaginal.

El Dr. Joan Salinas Peña s’ha especialitzat en Ginecologia Cosmètica Femenina, sòl pelvià, patologia cervical, oncologia ginecològica. A més és professor asso-

ciat a la Facultat de Medicina Rovira i Virgili i membre fundador del Grup de Rejoveniment vulvovaginal espanyol, Associació Espanyola per a l’Estudi de la Menopausa. El seu equip el conformen dos metges especialistes més: el doctor Vicente Moreno, llicenciat en Medicina i Cirurgia a la Facultat de Medicina de la Universitat de València i metge especialista en Anestesiologia, Reanimació i Terapèutica del Dolor i, el doctor Antonio Pardo, doctor en Biologia per la Universitat de Barcelona i Màster en Fotomedicina per la Universitat Politècnica de Catalunya.

Passeig Prim 2-4, 43202 Reus/Tarragona/Espanya. Tel.: +34 977 320 033. www.doctorjsalinas.com

Desfilada de moda a la boutique Madonna de Tarragona El passat dia 20 de novembre, coincidint amb el 43è aniversari de Madonna-moda, l’establiment va fer una desfilada per les clientes i va presentar les tendències en peces d’abric i festa. Les models de Tarragona, del Pla i de la Selva van presentar 46 conjunts i es va gaudir de la festa brindant amb una copa de cava.

Contraportada

tempus fugit

2 de desembre de 2015 |

Elchicotriste

Un quart de segle amb la gastronomia de Catalunya La Guia Gourmand, editada per dos tarragonins, treu al carrer la seva 25a edició

termòmetre de la setmana 15 anys de Tàrraco a la Unesco

L’N-340, situació límit al territori

La ciutat s’ha bolcat en l’efemèride i ha inaugurat una plaça que identifica el seu patrimoni amb la resta del món

El Tarragonès i el Baix Penedès han iniciat accions de protesta per reclamar solucions al Ministeri de Foment

Dia Mundial de la Discapacitat

Els últims a sortir de la crisi

Entitats com la Fundació Estela, de la Xarxa de Santa Tecla, treballen per aportar oportunitats als col·lectius més desfavorits

La demarcació presenta símptomes de millora econòmica, però l’atur està per sobre del 20%, tres punts més que la mitjana catalana

L

a Guia Gourmand, elaborada pels tarragonins Fèlix Llovell i Ramon Segú Chinchilla, ha publicat ja la seva edició número 25. Amb motiu d’aquesta efemèride, els impulsors de la publicació, l’única que parla específicament de la millor oferta gastronòmica i hotelera de Catalunya, han posat en marxa també la pàgina web www. guiagourmand.com, amb la qual els amants de la cuina i dels viatges poden tenir accés a informació actualitzada dels millors establiments del país, d’Andorra i de diversos indrets d’interès de la resta

de l’Estat espanyol, de França i d’Alemanya.

La presentació de la Guia Gourmand 2016 a les comarques de Tarragona va tenir lloc la setmana passada a l’emblemàtic restaurant italià Giorgio de Calafell, establiment que va ser distingit amb el Premi Restaurant de l’any 2016 organitzat per Guia Gourmand. En l’acte també es van donar reconeixements en les categories d’Hotel de l’any 2016 (per a l’Hotel Sallé Mas Tapioles de Santa Cristina d’Aro, a Girona), al Celler de l’Any 2016 (Celler Cesca Vicent del Priorat), el reconeixement a

la seva Història (Hostal Colomí de Santa Coloma de Queralt) i a l’Hotel Urbà de 2016 (BCN Urban Hotels Gran Rossellon de Barcelona). La Guia Gourmand es presentarà a Barcelona el pròxim dia 9 de desembre.

La guia continua tenint el mateix objectiu de sempre: publicar un volum anual, mal·leable i útil, que reculli a les seves pàgines els bons restaurants i hotels de Catalunya i Andorra, classificats i amb tota la informació necessària i actualitzada. La guia es fa des del 1997 i, des de l’any 2008, a través de l’editorial tarragonina Arola Editors.