noticíestgn310

060416 número 310

WWW.NOTICIESTARRAGONA.CAT

PESCADORS EN PERILL D’EXTINCIÓ PÀGINA 6

DESTACAT

SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

La ultradreta P03 espanyola neix al Baix Penedès La comarca acollirà el congrés fundacional de Respeto, nou partit d’àmbit estatal

2 | Tema de la setmana

6 d’abril de 2016 |

TE MA D E L A SE TMANA

Els immigrants reben menys ajuts Només el 36% de la població migrada atesa per la Creu Roja Tarragona rep prestacions, tot i que prop del 60% està desocupada Oriol Montesó, Tarragona

L

’observatori de Creu Roja desmitifica la idea que els immigrants reben més ajudes que els autòctons. Si bé la situació crítica es repeteix tant en el marc de famílies nouvingudes com originàries de l’estat espanyol, l’informe presentat per l’ONG posa sobre la taula unes dades significatives que molts col·lectius i polítics xenòfobs tenen al seu abast i poden consultar abans de culpar la població immigrant de la manca de recursos.

Creu Roja alerta que només el 36% de la població immigrada que atén a les comarques de Tarragona rep prestacions, tot i que el 59,8% està en situació de desocupació. Un percentatge, aquest darrer, que s’ha d’agafar amb cautela, ja que la meitat del 40%, tot i que treballa, ho fa sense contracte malgrat que la immensa majoria té la seva situació regularitzada. Aquest fet ja implica que no generen futures prestacions i uns sous per sota del salari mínim interprofessional. En aquest sentit, una altra dada esfereïdora de l’observatori indica que prop del 70% d’aquestes persones immigrants ocupades cobren

menys de 500 euros, molt per sota dels 655,20 euros que marca el salari mínim interprofessional.

Segons l’informe, es constata que entre les persones d’origen immigrant que van arribar a casa nostra durant els anys de bonança econòmica s’han cronificat situacions de pobresa i vulnerabilitat. Es tracta majoritàriament de famílies provinents del Magrib i, en menor mesura, d’Amèrica del Sud o Central i d’altres

punts de l’Àfrica. Persones que presenten majors índexs de vulnerabilitat que l’autòctona per les dificultats afegides que tenen per trobar una feina, pels llocs de treball que se’ls ofereix en molts casos (sense contracte, temporals, amb sous baixos…) i pel fet de no tenir una família o amics als que recorre quan les coses van maldades. Tot i això, i en part a causa d’això, aquest segment de la població rep menys prestacions de les administracions

que els ciutadans nascuts a l’estat espanyol si comparem les dades d’aquest observatori amb les publicades per Creu Roja de 2013. Aleshores, un 69% de les persones autòctones en situació vulnerable rebien prestacions.

«La taxa del risc de pobresa de la població estrangera que viu a Catalunya (57%) triplica el del total de la població (20%) i ja era el doble (40%) abans de la crisi», explica la coordinadora de Creu Roja Tarragona, Anna

Sabaté. «I a això s’afegeix que tenen menys prestacions, no perquè no ho necessitin, sinó per la seva precarietat laboral anterior».

Per il·lustrar la tragèdia que viuen les famílies que van venir a les nostres contrades a fer-nos les feines que ningú volia, l’informe posa sobre la taula uns percentatges que criden l’atenció: el 60% de les famílies ingressen de 300 a 700 euros al mes, mentre que el 23,4% no té cap mena

Tema de la setmana

| 6 d’abril de 2016

|3

te ma d e l a se tmana

que la població autòctona El 58,2% dels immigrants atesos tenen dificultats per garantir que els fills i filles tinguin una alimentació adequada en períodes de vacances escolars d’ingrés. Cal tenir en compte que, només en concepte d’habitatge (majoritàriament lloguer) i subministraments, tenen despeses de 300 a 800 euros al mes en el 58,4% dels casos. Prop del 44% té alguna mensualitat pendent de pagament, ja sigui de lloguer o d’algun subministrament bàsic. El 28,5% de famílies amb fills en edat escolar no poden pagar el menjador. L’alimentació del 53,8% de les persones enquestades depèn principalment d’ajudes i donacions d’amics o familiars. El 58,2% té dificultats per garantir que els fills i filles tinguin una alimentació adequada en períodes de vacances escolars.

De fet, l’ajuda alimentària ha centrat bona part de les accions dels programes de lluita contra la pobresa de la Creu Roja. El 2015, al conjunt de la demarcació, es van repartir aliments a 17.428 persones (autòctones i immigrants), i a banda, es van repartir 3.497 kits.

Perspectives descoratjadores Abans de la crisi, Creu Roja atenia unes 8.000 persones amb els seus projectes de pobresa i, actualment estem parlant de 30.000. «Aquesta xifra preveiem que anirà a la baixa progressivament però mai més tornarem a les 8.000 persones.

I, per tant, en els pròxims anys hi haurà una borsa de pobresa acusada que serà crònica entre molts sectors de la població que abans no hi formaven part», diu Sabaté.

Mesa presidencial del Consell Polític de PxC amb Agust Armengol, president; Pablo Barranco, vicepresident, i Robert Hernando, secretari general.

La nova ultradreta espanyola es gestarà al Baix Penedès el 23 d’abril

L

’escalada de les forces d’ultradreta arreu d’Europa és cada cop més gran. Alimentats pels atemptats terroristes d’arrel islàmica, aquests partits milloren els seus resultats electorals comicis rere comicis. A Espanya, però, s’ha donat el cas invers. Els partits municipalistes d’extrema dreta més votats en les eleccions de 2011 com Plataforma per Catalunya o Espanya 2000 van patir una davallada important en els darrers comicis municipals perdent nombrosos regidors.

Sembla que el discurs anticorrupció amanit amb «primer els de casa» ja no convenç un electorat que ha ampliat les seves alternatives polítiques amb la irrupció de noves forces al

panorama estatal o que s’ha adonat que la població immigrant no és la culpable dels mals del país. I, a diferència dels nostres veïns francesos, podem afirmar que els representants de forces polítiques obertament xenòfobes són residuals arreu de l’estat.

Això no impedeix que aquesta minoria vulgui emular els seus companys del nord i sembrar de cara a una collita que podria ser-los satisfactòria en un futur on les paraules «jihadistes», «refugiats» i «immigrants» tendeixen a confondre’s. El dissabte 19 de març, a Coma-ruga, el Consell Polític de Plataforma per Catalunya va acordar la creació d’una nova federació de partits que inclou també Espanya 2000 i Partit per la Llibertat. Sota el nom de Respecte i amb el subtítol

«Som espanyols», la federació neix amb la voluntat de ser una alternativa política no només en l’àmbit municipal sinó també en futurs comicis generals o autonòmics.

L’acte fundacional d’aquest nou partit polític està previst que es dugui a terme en algun municipi del Baix Penedès el pròxim 23 d’abril.

«Creiem que l’Espanya rural és la gran oblidada i, per això, venim a Tarragona», explica Rafael Ripoll, president d’España 2000, que admet que el debat independentista és també una de les raons principals per les quals «volem que Catalunya tingui un protagonisme especial».

Ripoll diu que estan a l’espera de rebre la confirmació de les sales municipals que han demanat a alguns municipis de la comarca tarragonina i

reconeix haver escollit el dia de Sant Jordi per «ser una data emblemàtica» i per fundar la federació «al més aviat possible». De ben segur, amb la mirada posada a unes més que probables eleccions generals.

L’acte fundacional servirà per ratificar els estatuts, el document polític comú del qual emanaran els programes electorals i el document fundacional.

4 | Sumari i editorial

6 d’abril de 2016 |

C L AUS D E L A SE TMANA Edita i distribueix: Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Director: Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat Redacció i fotografia: noticies@noticiestgn.cat 977 25 99 11

Disseny i redacció: Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó

Disseny original: Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

redaccio@noticiestgn.cat

Correcció: Carme López Imprimeix: Promicsa D.L.: T- 1062- 09 Vídeo: Tomàs Varga

Departament comercial: Manel Novella mnovella@noticiestgn.cat Joan A. Cano jcano@noticiestgn.cat Web: O.Montesó

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada: 25.000 exemplars

6

9

10

Els pescadors de Tarragona passen «gana i misèria»

Pla de la conselleria de Salut per reduir les llistes d’espera

La URV, entre les 15 primeres de l’Estat

12

13

18

Coneix l’àrea social de la Xarxa de Santa Tecla

Entrevista a Magí Seritjol, director de Tarraco Viva

Saps què vol dir el codi imprès en els ous?

Editorial ÒL IVER MÁRQUEZ | DIRECTOR NOTÍCIESTGN

El tercer món a casa nostra

L

a crisi del peix blau torna a deixar al descobert que a casa nostra, tal com passa en molts països del tercer món que veiem per televisió, hi ha persones que treballen jornades interminables per salaris infrahumans i indignes en una societat justa. No és necessari desplaçar-se a Ruanda ni a Etiòpia per conèixer de prop la misèria humana.

Només cal fixar-se en les condicions en què estan sobrevivint des de fa molts mesos els pescadors de la llum de Tarragona. La majoria, immigrants que fan la feina que ja no vol fer la població autòctona, fa més d’un any que cobren menys de 300 euros al mes. Parlem d’unes 200 persones que s’endinsen a la mar per lluitar contra els elements, perquè tots puguem gaudir del fantàstic peix blau de Tarragona, i tot plegat per acabar guanyant un jornal que moltes vegades no arriba ni als 10 euros diaris.

La manca de sardines i seitons a les nostres costes

fa temps que posa en perill la continuïtat del sector tarragoní del peix blau. Des de la confraria de Tarragona fa temps que es barallen amb administracions locals, autonòmiques, estatals i europees per fer entendre que la situació del sector no és sostenible i que cal actuar a escala global per solucionar una problemàtica ja estesa a tota la Mediterrània.

I l’àmbit d’actuació de les administracions hauria de ser doble i de caràcter urgent. Per un costat, cal investigar a fons les raons per les quals la Mediterrània cada vegada té menys peix blau i aplicar de manera immediata les mesures necessàries per garantir la recuperació de les espècies. Per l’altra, cal articular mesures perquè els pescadors de Tarragona i de la resta de Catalunya puguin sobreviure en condicions dignes i garantir així la continuïtat d’una professió tan antiga com la humanitat mateixa.

NO Negocis que tanquen portes amb perjudici per als seus clients La històrica autoescola Europa de Tarragona ha tancat les portes sense previ avís als seus clients i els ha deixat sense cursos i sense els seus diners. Això és el que denuncien els centenars d’alumnes afectats per la decisió de l’acadèmia, que podria ser denunciada per un delicte d’estafa. De moment l’empresa no hauria donat cap explicació a les persones afectades i a la seva plantilla de professors.

Frase de la setmana

Espurnes d’en mossèn Aragonès Cada cosa al seu lloc - Què fas? Per què treus un peix de l’aigua i el poses en una branca d’un arbre? li diuen a Nasreddín.

- No vull que mori ofegat. L’estic salvant!

• • • • • • •

«Catalunya serà independent.

Estem creant un estat»

L’home es creu ser més del que és i s’estima menys del que val.

No talleu la persona per adaptar-la al vestit.

La nostra època es vanta de les màquines que pensen i desconfia dels homes que ho fan.

L’home és com un llumí, si no té cap, per a què serveix?

De vegades l’home és l’animal més bèstia.

No hi ha homes necessaris, només hi ha homes útils L’home no és àngel ni bèstia però sempre que s’entossudeix a fer l’àngel, fa el bèstia.

Raül Romeva, conseller d’Exteriors de la Generalitat Bernabé

Opinió | 5

| 6 d’abril de 2016

C L AUS D E L A SE TMANA

RICARD CHECA PE R IO D IS TA

Incompetents?

Els sistemes de control i fiscalització no funcionen, perquè als polítics no els interessa que funcionin. I això es deu, òbviament, a la manca de cultura democràtica de molts ‘encorbatats’ que es dediquen a la política per servir-se i no amb la vocació de servir

S

embla que està de moda judicialitzar la política. No hi estic ni a favor ni contra. Tots estem obligats a posar en coneixement de les autoritats judicials possibles il·legalitats o la comissió de delictes. Però, independentment de les obligacions legals i morals, crec que és imperiós fer una reflexió per saber si el camí adoptat és el més correcte i saludable, democràticament parlant. Hi ha situacions en què la intervenció de la justícia només provoca soroll mediàtic i no soluciona l’arrel del problema. Judicialitzar la política és, almenys per mi, un fracàs de tots aquells que es dediquen a la cosa pública. Ells tenen al seu abast tots els mecanismes per evitar que en l’exercici de les seves funcions es cometin delictes. Els sistemes de control i fiscalització no funcionen perquè als polítics no els interessa que funcionin. I això es deu, òbviament, a la manca de cultura democràtica de molts «encorbatats» que es dediquen a la política per servir-se i no amb la vocació de servir.

Fins que no es canviï aquest xip, no hi haurà res a fer. Els casos de corrupció que ens corroeixen i que podreixen el nostre sistema tenen una solució allunyada de l’esfera judicial. Només cal que s’apliqui la fórmula de responsabilitat personal i partidària. Si un diputat es converteix en un lladre de collarí blanc, haurà de ser apartat ad eternum de la política, tornar els diners i desenvolupar treballs a favor de la comunitat. En el cas que no pugui tornar els calés robats, el cònjuge i el partit a què pertany n’haurien de ser responsables solidaris. D’aquesta manera, a banda de ser fiscalitzat per l’administració pública, estaria controlat per la família i la formació política que li dóna suport.

Hem vist que, ara per ara, la presó no és el millor càstig per als corruptes ni és efectiva per recuperar els calés espoliats. És contraproduent que els polítics es denunciïn ells mateixos en un jutjat. Quan els indults serveixen per pagar favors. Als ulls dels ciutadans posen de manifest la seva ineficàcia per cercar sistemes de control i d’aprovar lleis que siguin capaces de contribuir a l’honestedat de la política. Estem acostumats a veure massa sovint la policia als ajuntaments i als partits polítics reclamant documents per fiscalitzar l’acció dels nostres representants. La lluita política ha de tenir lloc als plenaris o als parlaments i no als tribunals. Espero que no s’oblidin que els que avui són denunciants demà podran convertir-se en investigats...

Els polítics estan per fer política, aprovar i fer respectar la llei, per això de cap manera acceptem que dimiteixen de les seves funcions i hagin d’atabalar la justícia a causa de la seva incompetència. Els polítics, més que ningú, tenen armes per fer que el país sigui més democràtic i més transparent. Només cal que ho vulguin. Però és clar, aquesta és una altra qüestió...

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A LECTOR@NOTICIESTGN.CAT

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografia de l’autor si aquesta és facilitada.

JOSEP GIL P REVERE

Per què sóc capellà?

E

spero que em perdoneu si, avui, parlo de mi mateix. El dia 11 de març celebrava el 65è aniversari de la meva ordenació presbiteral. L’esdeveniment va tenir lloc a Roma, a la basílica de Sant’Andrea della Valle, i vaig poder recordar-lo celebrant la missa davant d’un grup de familiars i amics que m’acompanyava.

Per què sóc capellà, no ho sé. O, millor, voldria creure que ho sóc perquè Déu, per camins diversos, m’hi va conduir. El cert és que, si sóc capellà, no és perquè sigui millor que les altres persones. En aquest sentit, no puc deixar de veure en la meva ordenació de capellà una gràcia de Déu, i prou.

Però sí que us puc dir per què continuo essent capellà.

Al costat de la gràcia de Déu, hi ha la meva voluntat decidida de ser servidor de tothom, d’ajudar els altres a ser persones lliures i responsables i d’anunciar-los la meva joia de creient. Sóc, i continuo essent capellà, perquè em sento profundament estimat per Déu i perquè em sembla que, essent capellà, puc dur a terme, millor que si no ho fos, el meu compromís d’home i de cristià.

Això és tot. O és gairebé tot. Perquè sóc conscient que el meu servei de capellà s’inscriu –no pot ser altrament– en el servei, molt més ampli, que l’Església està cridada a atorgar al món. I aquí –ho confesso– hi ha alguna cosa que no acaba de funcionar. Sóc capellà, sóc prevere, de l’Església de Tarragona i, per extensió, de tota l’Església que, com deia sant Fructuós, s’estén d’Orient a Occident. I em sembla que no he estat capaç de reproduir o d’expressar en el meu ministeri i amb el meu ministeri, el misteri profund (i amagat) d’aquesta Església, un misteri que, com deia Paul Claudel, la fa el gran regal de Déu als homes.

Si sóc capellà és perquè estimo l’Església, amb el mateix amor amb què estimo Jesucrist. No l’estimo perquè sigui una meravella, sinó perquè és un regal de Déu. I em sap greu que la gent que estimo no estimi prou (i amb totes les conseqüències) Jesucrist i la seva Església.

6 | Tarragona

6 d’abril de 2016 |

tarragona

societat

«Misèria i gana» per als pescadors Els pescadors tarragonins del peix blau es mobilitzen. La manca de sardines i seitons al mar els obliga a sobreviure amb menys de 300 € mensuals redacció, Tarragona

El gremi assegura que, si no s’estableixen mecanismes d’ajut econòmic, el sector del peix blau tarragoní està condemnat a desaparèixer «en molt poc temps»

E

ls pescadors del peix blau de Tarragona ja estan al carrer. No han anat a la vaga, «per no empitjorar encara més la situació econòmica de les famílies afectades», però han encetat una sèrie de mobilitzacions amb les quals esperen sensibilitzar les administracions perquè aportin solucions immediates a la «misèria i la gana» per la que estan travessant uns 200 pescadors del sector de la llum a les nostres comarques. El gremi denuncia que «estem agonitzant» sense que cap administració, ni catalana ni estatal ni europea, hagi ofert una resposta satisfactòria.

Des de fa un parell d’anys els pescadors sobreviuen amb nòmines de menys de 300 euros al mes davant la manca de captures de sardina i peix blau al litoral tarragoní. Per raons encara desconegudes, tot i que tot apunta a canvis en l’ecosistema per raons mediambientals, les espècies de peix blau han deixat de créixer i de reproduir-se. Difícilment es troben exemplars de mida satisfactòria i les captures que es fan a dures penes es venen a 0,87 euros el quilo, la xifra més baixa

de les darreres dues dècades.

Pinta magre per a un sector que, a l’espera que les autoritats determinin què cal fer per recuperar el peix blau de la Mediterrània, demanen ajuts econòmics per garantir la continuïtat de la professió en condicions dignes.

Les manifestacions van començar el dilluns amb una concentració a les portes de la Confraria de Pescadors de Tarragona, al Serrallo, i van continuar el

dimarts amb una marxa pels carrers de Tarragona fins a les portes de la Subdelegació del Govern Central de Tarragona, a la plaça Imperial Tàrraco. Les protestes del col·lectiu de pescadors es reprenen aquest dijous amb una concentració a les portes de la direcció territorial del Departament d’Agricultura, Ramaderia i Pesca de la Generalitat, al barri de Sant Pere i Sant Pau. Esteve Ortiz, president de la Confraria de Pescadors, descar-

CENTRO MÉDICO ROMA

GARANTIZAMOS EL COBRO DE LAS RENTAS SELECCIONAMOS Y ESTUDIAMOS LA SOLVENCIA DE LOS FUTUROS INQUILINOS GESTIÓN INTEGRAL DE SU ALQUILER MÁS DE 900 VIVIENDAS ALQUILADAS EN TARRAGONA NOS AVALAN GRAN CARTERA DE CLIENTES ACTIVA NO DUDE EN CONTACTAR CON NOSOTROS EN:

ta que la manca de peix blau al litoral sigui resultat d’una «sobreexplotació pesquera, ja que a Tarragona som l’emplaçament on més es respecten els períodes de veda», motiu pel qual es demana una investigació a fons del fenomen natural o mediambiental que ha provocat la reducció de la població de sardines i seitons.

«Estem disposats a deixar de pescar si aquesta és la solució», diu Esteve Ortiz, «però cal que des de les administracions s’es-

tableixin uns ajuts econòmics per garantir la supervivència del sector fins que la situació es recuperi. Sense aquests ajuts, el sector de la pesca del peix blau desapareixerà en poc temps», denuncia Ortiz.

Entretant els pescadors continuen malvivint amb guanys que no arriben ni als 300 euros mensuals. Un dels manifestants. la majoria d’origen immigrant, mostrava en públic la seva darrera nòmina de 140 euros. Una situació insostenible que posa la professió de pescador en un evident perill d’extinció. De moment, les autoritats donen suport moral, però no aporten cap sortida.

COMPRA-VENTA ALQUILERES TRASPASOS

ADMINISTRACIÓN SEGUROS PERITACIONES

ALQUILER TARRAGONA Zamenhoff, 4 dorm. 450€ // H.Sanahuja, 2 dorm. Calef. Terraza 500€ // L. Pelaez, 3 dorm. a estrenar 500€

VENTA TARRAGONA Y ALREDEDORES

977 23 55 77

OFTALMOLOGÍA URGENCIAS: 629 25 23 24

CERTIFICADOS MÉDICOS, PSICOTÉCNICOS CONDUCTORES Y CAZADORES

Plaza Alcalde Lloret, 1 43005 TARRAGONA

Part Alta, 55m, a reformar, 3 planta edificio buen estado.....................................35.000€ Covadonga, 3 dormitorios, baño, cocina, balcón.................................................35.000€ St. Ant. Ma. Claret, 4 dorm., baño, balcón, cocina, lavadero, exterior, sol..........66.000€ P. Martell, 90m, 3 dorm., cocina nueva, baño, calef., gas, sol, luminoso..........110.000€ Alguer, 85m, 3 dorm., baño y cocina reformados, aseo, bomba f/c. Buen estado...83.000€ P. Riba, 100m, 4 dorm., baño, aseo, terraza, lavadero, gas natural, bien conservado....90.000€ Mallorca, 95m, 3 dorm., baño, calef., gas natural, perfecto estado...................130.000€ Joan XXIII, 85m, 3 dorm., 2 baños, terraza 10m, perfecto estado......................128.000€ Pin y Soler, ático, 120m, 4 dorm., baño, aseo, 2 terrazas, calef., gas, trastero.........180.000€ P. Riba, 140m., sol, salon-comedor con terraza, calef., armarios, cocina amplia...190.000€ R. Cajal, 125m, 4 dorm., comedor-salón, cocina office, calef., gas, parking y trastero....210.000€ Local, Alguer, próximo a Plaza Toros, 130m., buen estado, instalaciones.......105.000€ Necesitamos pisos en alquiler o venta para atender la demanda de nuestros clientes

Pl. Ponent, 5-3º ·TARRAGONA

Tel. 977 21 93 50

Tarragona

| 6 d’abril de 2016

|7

TARRAGONA

CASTELLS

El Concurs de Castells 2016 guanyarà agilitat en les actuacions Per aconseguir-ho es reduiran els temps màxims d’execució dels castells i s’encavalcaran les rondes Oriol Montesó, Tarragona

E

l Concurs de Castells presenta l’edició d’enguany amb l’objectiu de guanyar agilitat i reduirne la durada. L’admirable estat de forma de les colles d’arreu de Catalunya fa que cada any es duguin a terme castells més complexos que requereixen més temps de realització. Aquest factor fa que la durada de les jornades del certamen s’incrementi edició rere edició i les pauses entre colla i colla esdevinguin, en alguns moments, tedioses.

Per evitar que es perdi el sentit d’espectacle de l’esdeveniment casteller i preveient que la jornada de diumenge de la Tàrraco Arena Plaça d’enguany podria durar més de set hores, la Comissió Assessora del Concurs ha aprovat un nou sistema de rondes batejat com a «rondes encavalcades».

Això vol dir, reduir els temps màxims d’execució i canvis en el funcionament d’un peu desmuntat. «Es tracta d’aprofitar el temps que quedava mort», explica el director del concurs,

Xavi Gonzàlez. «El temps que una colla desmunta el peu i el torna a muntar, l’aprofitarà una altra colla per actuar».

Amb aquesta nova normativa, caldrà que les colles muntin aquests peus amb temps per estar preparades en cas que la colla anterior desmunti el peu abans que sonin gralles. Una «solució de laboratori», com l’anomena el director del concurs, que es posarà en pràctica els dies 25 de setembre i 1 i 2 d’octubre que potser s’acabarà aplicant en pròximes diades.

«El món té aquesta cosa magnífica que és aquest sistema d’autoorganització i de normes no escrites que l’ha portat durant 200 anys a funcionar d’una manera interessant.

Però a ningú se li escapa que el concurs com a única organització que és capaç de generar normatives fa que algunes d’aquestes normatives s’acabin incorporant a les diades tradicionals», admet Xavi Gonzàlez.

Una de les novetats d’aquesta edició és l’increment de la partida dedicada als premis per a les 42 colles. Enguany s’incrementaran en un 7,22% després d’uns anys congelats.

Uns guardons als quals podran optar les colles que es

classifiquin en el rànquing Estrella i que acceptin la invitació dels organitzadors. La incògnita doncs serà veure si els desitjats Minyons de Terrassa canvien enguany d’opinió.

«Nosaltres sempre els convidem. La voluntat del concurs és aglutinar tot el món casteller i així ho mostra el projecte de Biennal de Castells que hem passat de 14 colles l’any 2010 a 42 colles. I els Minyons de Terrassa són una gran colla que any rere any es classifica, estaríem encantats que vinguessin i els deixem sobre la seva taula venir o no venir».

Aicat 4.746

Confiï’ns la gestió del seu pis, més de 35 anys d’experiència ens avalen

Individual desde:

+

460€

Matrimonio desde:

460€

199€ 259€

Estas ofertas de unidades limitadas anulan cualquier otra.

Precio especial presentando obligatoriamente este anuncio

OKSOFÁS REUS - Avenida Països Catalans, 71 (rotonda Mercadona) · Telf. 877 01 30 97 · reus@oksofas.es OKSOFÁS TARRAGONA - Rb. Pres. Companys, 12 (delante de El Corte Inglés) · Telf. 977 24 17 94 · tarragona@oksofas.es

8 | Publicitat

6 d’abril de 2016 |

TARRAGONA

Territori

| 6 d’abril de 2016

|9

te rritori

SALUT

Salut preveu destinar més de 100 MEUR per reduir les llistes d’espera quirúrgiques La conselleria dissenya un pla, pendent de l’aprovació de pressupostos, que vol rebaixar un 10% el nombre de pacients en espera per ser operats

L

a nova conselleria de Salut d’Antoni Comín ha presentat un pla que preveu millorar la gestió de les llistes d’espera quirúrgiques i de les proves diagnòstiques a Catalunya en el termini d’un any. L’objectiu del pla, que està pendent de l’aprovació dels pressupostos de la Generalitat per aquest 2016, és reduir un 10% el nombre de persones que esperen per ser operades i a la meitat el temps d’espera per fer-se proves diagnòstiques preoperatòries. També es vol reduir a la meitat el temps d’espera per a la primera visita a un especialista. A la Regió Sanitària de Tarragona es va tancar l’any 2015 amb un total de 2.298 pacients que esperaven per ser operats de cataractes, pròtesi de genoll o de maluc, una xifra superior als 2.102 que s’esperaven el mes de desembre de 2014.

El conseller Comín preveu una partida addicional de prop de 100 milions d’euros per aconseguir un increment de l’activitat a les sales d’operacions dels hospitals de Catalunya, que haurien de fer unes 20.000 intervencions quirúrgiques més si el pla s’aprova finalment. En

cas que el Govern català continuï treballant amb pressupostos prorrogats, la gestió de les llistes d’espera es mantindria com fins ara. El pla de Comín preveu a més incrementar les proves diagnòstiques en 30.000 i fer 300.000 visites més de consultes externes. Per tal que

els centres puguin fer front a aquest increment de l’activitat, la conselleria preveu fer una assignació pressupostària a cada centre (que ha de ser un centre públic o un centre sense ànim de lucre) en funció dels objectius assignats i el seu grau de compliment.

Altres novetats explicades per la conselleria passen per una major informació i transparència davant el pacient que ha de ser intervingut dins del sistema sanitari català. En aquest sentit, el pacient sabrà des d’un primer moment el temps que haurà d’esperar per ser operat i, en cas que s’aproximi el seu temps de referència, des del departament se li oferiran alternatives d’intervenció per solucionar la seva malaltia, sempre consensuades amb l’usuari.

Tot el pla presentat per Antoni Comín està pressupostat en prop de 100 milions d’euros, 74 MEUR dels quals destinats a costejar les 20.000 intervencions quirúrgiques addicionals, 8,4 per a proves diagnòstiques i 13,6 per a primeres visites en consultes externes. El pla preveu una partida de 34 milions d’euros per augmentar la capacitat de resolució de l’atenció primària.

economia

Cau el nombre d’aturats i creix el d’afiliats S’incrementen els contractes indefinits registrats en un 40% amb relació al mes anterior a les comarques tarragonines

L

’atur baixa més d’un 5% a les comarques de Tarragona, 3.214 persones menys que el passat febrer, i cau per sota dels 60.000. Concretament, són 58.626 persones les que estan en situació d’atur segons les dades de març presentades pel Ministeri de Treball. Un 5,20% menys que el febrer i un 13,22% menys que el març de 2015 que, en xifres absolutes, es tradueix en 8.928 tarragonins menys en situació d’atur.

A aquesta bona notícia cal afegir que hi ha un increment del nombre d’afiliats a la Seguretat Social. Respecte al febrer, el creixement ha estat del 2,52%, o sigui 6.886 persones més. En termes interanuals, l’increment se situa al 4,17% (11.200 afiliats més que el maç passat).

El nombre de contractes indefinits registrats durant el mes de març també s’ha incrementat a la província. Respecte al mes passat ha pujat més d’un 40% i en compara-

ció amb el març de 2015, un 10%. Els temporals registrats també han pujat vora el 20% en ambdues comparatives.

Aquestes dades fan que el total de contractes registrats a les nostres comarques des de principi d’any sigui de 64.440, dels quals menys només un 11% són indefinits.

Recuperació a tots els sectors El sector serveis és el que torna a registrar una recuperació

més accentuada (2.813 llocs de treball més que el febrer) molt probablement a causa de les vacances de Setmana Santa. L’atur també baixa a la indústria (-158), l’agricultura (-85) i la construcció (-64).

Tarragona i Girona lideren la baixada En l’àmbit català, la disminució en el nombre d’aturats, respecte al mes passat, és més accentuada a les demarcacions de Girona (-5,49%) i Tarragona (-5,20%). A molta

distància, Lleida registra una baixada de l’1,64% i Barcelona, de l’1,05%.

La mitjana catalana es queda en el -2,01%, més de mig punt per sota de l’espanyola que ha estat del -1,40%.

En termes interanuals, Tarragona (-13,22%) lidera la creació d’ocupació de Catalunya per davant de Girona (-12,95%), Barcelona (-12,50%) i Lleida (-10,79%).

La mitjana catalana interanual és de -12,54% i l’espanyola és del 8,02%.

10 | Territori

6 d’abril de 2016 |

te rritori

universitat

La URV, una de les quinze millors universitats de l’Estat espanyol Està empatada amb centres com la Universitat Politècnica de Madrid, la Universitat Ramon Llull o la Universitat de València

U

n estudi elaborat per l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) i la Fundació BBVA ha creat un rànquing de qualitat de les universitats de l’Estat espanyol i ha situat la Rovira i Virgili com la quinzena universitat espanyola, d’un total de 61 centres educatius superiors. La URV està empatada en quarta posició amb centres com la Universitat Politècnica de Madrid, la Universitat Ramon Llull o la Universitat de València. El rànquing està encapçalat per la Universitat Pompeu Fabra, seguida de la Universitat Autònoma de Barcelona. Amb aquestes dades es desprèn que l’índex de rendiment del sistema universitari, que és el més potent d’Espanya, és el català, amb un 20% per sobre de la mitjana.

La URV, amb una puntuació global de 1,2, estaria empatada amb la Universitat de Cantabria, la Universitat de Miguel Hernández de Elche, la Universitat Politécnica de Madrid, la Universitat de les Illes Balears, la Universitat de Vàlencia i la Ramon Llull. La universitat tarragonina manté la mateixa posició que l’informe que es va publicar el 2015, amb una puntuació global de 1,2.

L’estudi recull una classificació de 48 universitats públiques i 13 privades, segons docència, investigació i innovació i desenvolupament tecnològic, i té en compte 25 indicadors, com poden ser articles científics, qualitat de les publicacions, tesis doctorals, taxes d’èxit docent, taxes d’abandonament, nombre de professors per alumne, patents, notes de tall, alumnes estrangers, pressupost i projectes d’investigació. Amb aquest aspecte, la URV destaca amb un 1,8 per sobre de la mitjana de les universitats, que es situa amb un 1,2 pel que fa al sector d’innovació i desenvolupament tecnològic.

Docència i investigació Les quatre universitats públiques de Barcelona, la UPF, la UAB, la UPC i la UB, encapçalen la majoria de classificacions dels U-Ranking de les 61 universitats espanyoles analitzades en els àmbits de la docència, la investigació i la innovació i desenvolupament tecnològic per part de la Fundació BBVA i l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE). Així, les quatre universitats estan entre les deu primeres en la classificació general.

Així, la UPF està al capdavant del rànquing general, amb un índex d’1,6, per davant de la UAB i la UPC, que ocupen el segon lloc, amb 1,4 d’índex, empatades amb la Politècnica de València.

La UB té un índex d’1,3, i ocupa

La URV destaca amb un 1,8 per sobre de la mitjana de les universitats, que es situa amb un 1,2 pel que fa al sector d’innovació i desenvolupament tecnològic el tercer lloc amb altres centres.

La URV i la URL obtenen un índex d’1,2, seguides de la UdL i la UIC, amb 1,1, la UdG, amb 1, i la UOC amb 0,7.

Volum i dimensions La primera universitat espanyola en volum i dimensions és la Complutense de Madrid, amb un índex de 4,5, seguida de la UB, amb un índex de 4.

La UAB i la UPC estan entre les deu primeres amb índexs de 2,9 i 2,7, respectivament, i la UPF té un índex d’1,1 i ocupa el 20è lloc. De les 15 universitats espanyoles que lideren els dos rànquings, quatre són les públiques de Barcelona.

Pel que fa al reconegut rànquing de Xangai, que també té en compte l’estudi, la UPC, la UB i la UAB són les tres primeres entre les deu universitats espanyoles entre les 500 primeres de Xangai i encapçalen les dues principals

De les onze universitats espanyoles que lideren dos dels tres rànquings, n’hi ha dues de catalanes: la UPF i la URV classificacions d’U-Ranking.

De les 11 universitats espanyoles que lideren dos dels tres rànquings, n’hi ha dues de catalanes: la UPF i la URV.

Territori | 11

| 6 d’abril de 2016

TE RRITORI

ECONOMIA

Comença la campanya de la Renda 2015 Des d’aquest dimecres ja es pot agilitzar la declaració a travÊs de Renda Web Aquest 6 d’abril es dóna el tret de sortida a la campanya de la declaració de renda 2015, en la qual Hisenda aporta per la potenciació de Renda Web, eina que agilitza la presentació de la declaració de forma on line. La plataforma elabora una proposta de declaració que els contribuents poden modificar i confirmar, al mateix temps que completar la informació.

Malgrat aquest nou sistema, continuen vigents les dues vies de presentació, Ês a dir, la que es realitza a travÊs de l’esborrany que facilita l’AEAT, així com la realitzada mitjançant el programa PADRE. El dia 25 de juny finalitza el termini per Renda Web i tambÊ la declaració de la renda amb resultat a ingressar mitjançant domiciliació bancà ria. El 30 de juny acaba el termini per confirmar l’esborrany o presentar la declaració de la renda amb resultat a retornar, amb renúncia a devolució o amb resultat a ingressar sense domiciliació.

3&(*453& "%.*/*453"5*6 /Â? +

+ &TWFSUJU U� DPOUSBDUBEB VOB QÛMJTTB EF SFTQPOTBCJMJUBU DJWJM J EF DBQBDJUBU GJOBODFSB E BDPSE BNC MFT EJTQPTJDJPOT MFHBMT WJHFOUT

12 | Social

6 d’abril de 2016 |

xarxa d e santa te c l a

SOCIAL

La Xarxa de Santa Tecla, amb els Més enllà de prestar assistència sanitària a la població del Baix Penedès i part del Tarragonès, la institució aprofundeix en l’atenció especialitzada als col·lectius més sensibles: infància, discapacitat i gent gran SERVEIS SOCIALS DE La XARXA TECLA TARRAGonès/ BAIX PENEDÈS

RESIDÈNCIES GERIÀTRIQUES - Les residències Santa Tecla Llevant i Santa Tecla Ponent disposen d’unes 240 places a la ciutat de Tarragona.

Malgrat que la imatge de la Xarxa de Santa Tecla sempre es vincula a l’àmbit sanitari, la institució és l’ens tarragoní amb un catalèg integral de serveis socials més important del territori

L

a Xarxa de Santa Tecla és una institució que té les seves arrels en l’històric l’Hospital de Santa Tecla, des del qual durant més de vuit segles s’ha prestat atenció sanitària a generacions de tots els estrats socials de la ciutadania tarragonina.

La seva vessant sanitària està plenament consolidada, amb dos hospitals al Tarragonès i el Baix Penedès i amb la gestió d’una quarantena de centres d’atenció primària a ambdues comarques. Des de fa uns 10 anys, fidel al seu esperit fundacional de servei de la salut de les persones des

de tots els àmbits, la Xarxa de Santa Tecla ha posat l’experiència i la professionalitat del seu equip humà a disposició de l’atenció social de la gent del territori, especialment, entre els col·lectius més desprotegits: infància, persones amb discapacitat i la població de la tercera edat. Amb serveis de residències geriàtriques, hospitals de dia, serveis d’atenció domiciliària, la Fundació Estela, el Centre Especial de Treball Santa Tecla, la Fundació Casa Sant Josep i el Centre de Desenvolupament Infantil Precoç, la Xarxa de Santa Tecla és avui en dia, en estreta col·laboració amb les diferents administracions competents, l’organisme tarragoní que presenta el catàleg de serveis socials integral més important del territori.

Més info rmació a www.xarxate cla.cat

Gent gran La Xarxa de Santa Tecla presta atenció a la gent gran del territori des de les residències geriàtriques Santa Tecla Llevant i Santa Tecla Ponent, ambdues a la ciutat de Tarragona. Aquesta oferta es complementa amb places als centres de dia de Constantí i de la Pobla de Mafumet i amb el programa de dinamització Gent Gran Activa. En total la Xarxa disposa de 240

SERVEI D’ATENCIÓ DOMICILIÀRIA - L’equip humà de la Xarxa de Santa Tecla ajuda persones depenents als seus domicilis, a Tarragona i al Baix Penedès.

places geriàtriques residencials i una cinquantena més de centre de dia.

Servei Domiciliari El Servei d’Atenció Domiciliària SAD), que es presta a la ciutat

de Tarragona i a bona part de la comarcal del Baix Penedès és un servei de suport per a persones dependents, generalment gent gran i menors d’edat amb diversitat funcional, al seu propi domicili per tal d’acom-

panyar-les i assessorar-les tant a elles com al seu entorn familiar. La gestió del servei municipal a la ciutat de Tarragona va iniciar-se l’any 2008. L’any 2014 es va implantar la gestió del servei municipal a la localitat del Vendrell (Baix Penedès), tot ampliant-se l’any 2015 amb la gestió del servei a diversos municipis a través del Consell Comarcal del Baix Penedès.

El SAD inclou serveis d’autonomia personal (higiene personal, aixecar i enllitar la persona, organització del menjar i seguiment de la medicació), servei d’acompanyament (acompanyament i gestions diverses, acompanyament hospitalari a residències i centres sociosanitaris), servei d’assessorament, informació i orientació (assessorament tècnic sobre l’adaptació del domicili i l’ús de mitjans tècnics, assessorament al

Social | 13

| 6 d’abril de 2016

XARXA SANTA TE C L A

col·lectius més vulnerables

DIVERSITAT FUNCIONAL - Amb la Fundació Estela i el CET Santa Tecla s’està al costat de prop de 300 persones que presenten alguna discapacitat psíquica.

domicili en la cura de la persona depenent) i serveis de la llar (neteja i ordre de la casa, rentar, planxar i repassar la roba).

FUNDACIÓ ESTELA L’objectiu de la Fundació Estela, entitat amb més de 40 anys d’història a la ciutat de Tarragona, és la promoció personal del discapacitat psíquic i la millora de la seva integració social, destacant prioritàriament aquelles actuacions orientades a l’educació, la formació professional, la integració laboral i l’acolliment residencial. De la mà de la Xarxa de Santa Tecla, a la qual Estela es va adherir l’any 2013, la Fundació dóna servei a les persones amb discapacitat intellectual des de la infantesa fins a l’etapa de maduresa. S’ofereixen serveis educatius a través de l’Escola d’Educació Especial, Serveis d’Inserció Sociolaboral (STO /SOI) i d’habitatge amb la Llar Residència Estela. L’escola d’educació especial concertada ofereix tres etapes educatives: educació infantil; ensenyament bàsic i transició a la vida adulta.

CET SANTA TECLA L’activitat de la Xarxa de Santa Tecla dins de l’àmbit de la discapacitat intel·lectual es va iniciar l’any 2004, amb la posada en marxa del Centre Especial de Treball Santa Tecla, el qual durant els darrers anys ha anat ampliant la seva activitat. En l’actualitat el CET Santa Tecla dóna ocupació a un total de 40 persones amb diversitat funcional. En el Centre Especial de

Treball es desenvolupen tasques de bugaderia i serveis generals, amb les quals es cobreixen les necessitats dels centres de la Xarxa de Santa Tecla i de tercers.

CASA SANT JOSEP La Fundació Casa Sant Josep, constituïda l’any 1912 i adherida a la Xarxa de Santa Tecla l’any 2012, és una institució històrica adreçada, en conveni amb l’administració catalana, a tenir cura dels infants mancats d’un entorn familiar que se’n pugui fer càrrec.

L’equip de la Casa Sant Josep desenvolupa un projecte socioeducatiu a través de diverses línies d’actuació, com ara el Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) –amb capacitat per a 40 residents–, la Casa d’Infants (amb capacitat per a 12 menors) i amb els serveis de valoració de CAF, SIFE, Preadoptius i els pisos tutelats. L’entrada de la Fundació Casa Sant Josep dins de l’estructura de la Xarxa de Santa Tecla ha permès projectar la construcció d’un nou Centre Residencial d’Acció Educativa al nucli urbà de Tarragona. En aquest nou espai, més funcional i adaptat a les necessitats dels usuaris, s’integraran la totalitat de serveis que en l’actualitat ofereix la fundació.

El nou equipament entrarà en funcionament l’estiu de 2017.

CDIAP En funcionament des de l’any 2010, el Centre de Desenvolupament Infantil i Precoç (CDIAP) de la Xarxa de Santa Tecla

ajuda els nens i nenes de 0 a 6 anys que presenten dificultats en el seu desenvolupament físic o neuronal.

Es tracta d’un servei concertat amb la Generalitat de Catalunya i ha atès més de 500 infants en els seus sis anys de funcionament. En l’actualitat, uns 140 nens i nenes són usuaris del CDIAP en els seus diferents camps d’actuació (trastorns motrius de la primera infància, trastorns dels hàbits bàsics, trastorns de la conducta, trastorns en l’aprenentatge del llenguatge, trastorns emocionals i/o trastorns associats a problemàtiques o canvis familiars).

Els professionals del centre (medicina, psicologia, logopèdia, fisioteràpia, psicomotricitat, treball social i neuropediatria) treballen de la mà de les famílies, es coordinen amb la resta de recursos assistencials

SUPORT A LA INFÀNCIA - El CDIAP ajuda nens i nenes que pateixen algun trastorn o dificultat en el seu desenvolupament físic o neuronal.

de la zona i s’impliquen en la comunitat.

LLARS D’INFANTS També dins de l’àmbit de la infància, la Xarxa de Santa Tecla gestiona amb èxit tres llars

d’infants municipals als termes municipals de Tarragona (Llar d’Infants de Bonavista i de la Vall de l’Arrabassada) i de la Riera de Gaià amb un total de 150 places per a nens i nenes d’ambdues poblacions.

14 | Entrevista

6 d’abril de 2016 |

e ntre vista

Magí Seritjol director del festival tarraco viva

«Juli Cèsar va inventar els creuers de luxe a Egipte» Foto de Manel Granell

Oriol Montesó, Tarragona

T

arraco Viva arriba en· guany a la majoria d’edat. Divuit anys que pel seu creador i perpetua· dor són encara una edat molt jove per a un festival. Fa dos anys, aprofitant el bimil· lenari de la mort d’August, el festival es va reinventar amb noves propostes i formats arriscats que van tenir una magnífica rebuda per part del públic. Després d’una edició per recuperar l’alè, el festival romà de Tarragona contraataca. Magí Seritjol i el seu equip ens sorprenen amb una nova aposta que, si bé no surt dels límits de l’Im· peri romà, s’allunya molts quilòmetres de Tàrraco. Els jeroglífics, les màscares de déus teriomorfs i les mòmi· es dels faraons compartiran espai amb els gladiadors i els legionaris que es preparen per a la conquesta de noves terres. Egipte visita la Tàrra· co imperial i ho fa quan les fronteres de la Unió Europea es mostren més hermètiques als hereus d’aquelles prime· res civilitzacions. Sota el títol «Roma i Egipte. Una fascina· ció mediterrània», el festival s’actualitzarà per recordarnos uns punts de trobada que semblen oblidats.

Per què Egipte?

Perquè és l’origen de quasi tot: de la política, de l’estat, de la religió, de la idea de societat, de l’agricultura avançada… Allí neix gairebé tot. Els grecs els copien i els romans copien els grecs creant, al voltant del Mediterrani, les civilitzacions més esplendoroses que han existit

«El passat ens ha de fer reflexionar per què som com som, per què estem com estem i aprendre per no cometre els mateixos errors»

més llarg de pau que hi ha hagut a tot el Mediterrani.

mai. Per tant, comencem pel principi.

Què explica el cartell del fes· tival?

Explica com un senyor vestit a la romana amb un gest tipificat a l’art romà es fa enterrar a la manera egípcia. Tenim un sincretisme cultural i religiós.

Dues civilitzacions que es troben, no que s’expulsen.

Pel punt de trobada.

Veurem si serà punt de trobada i punt de topada. Hi va haver una invasió i una ocupació militar però, al mateix temps, Egipte va seguir funcionant fins al punt que els emperadors romans es representen com a faraons. Per a un ciutadà no hi havia diferència entre Tuthmosis III i August. Per tant, hi ha una continuïtat cultural molt gran que dura mil·lennis i no s’acaba fins a l’arribada del cristianisme i després de l’islam.

Aquest és el punt d’encontre, doncs? És que la gent pensa: l’Imperi romà. I ho posa tot del mateix color. Però no era així. Hi havia una unitat política, Roma, que imposava la llei per la força, però hi havia cultures i civilitzacions molt diferents.

A Orient no es parlava llatí, es parlava grec.

En podem aprendre alguna cosa...

A construir la Unió Europea des del Mediterrani. A buscar temps de pau. Els romans van aconseguir 300 anys de pau.

Em sembla que és el període

El relat històric per entendre el present fa de Tarraco Viva un festival actual? És que la història està per això.

El passat ens ha de fer reflexionar per què som com som, per què estem com estem i aprendre per no cometre els mateixos errors.

Impensable després de l’ar· ribada del cristianisme i l’is· lam.

Impensable. No vull dir que tot fos negatiu però posaré un exemple: a l’inici del regnat de Constantí a Roma hi havia 28 biblioteques públiques, quan ell mor en queden dues. Literalment van cremar biblioteques senceres en ares d’una creença religiosa que consideraven única. En general, aquell món de tolerància religiosa i de pensament desapareix amb el cristianisme i després amb l’islam.

A qui va fascinar Egipte?

Als emperadors, per descomptat. Juli Cèsar inventa el creuer de luxe. Ell, que era un home que sempre estava treballant, amb un caràcter germànic; va a Egipte, guanya la guerra i se’n va uns mesos de creuer pel Nil amb la seva amant Cleòpatra. Es passa mesos navegant sense fer res! August també va caure rendit a Egipte.

Ell, per la riquesa monumental d’Alexandria. Quan la va veure va tornar a Roma per construirhi monuments i edificis. No podia permetre que una ciutat conquerida fos més bella que la capital.

I al públic del festival, què el fascinarà?

Espero que el mateix que a mi.

La immensitat que representa Egipte. Les piràmides són fascinants però, i el treball dels pagesos? Uns pagesos amb aixades de fusta van ser capaços de construir milers de canals i dics que cada any havien de renovar per la crescuda del Nil. Com tancareu enguany el fes· tival?

Tractem un tema que reuneix les dues cultures: els retrats d’El Fayum. Són retrats romans que es posen en tombes egípcies. N’hi ha més de dos

mil escampats per tots els museus del món. A Barcelona n’hi ha dos, al Museu Egipci. John Berger, un dels grans teòrics de l’art contemporani, diu que els retrats que més l’han fascinat són els d’El Fayum. Diu que a les mirades dels retratats hi ha tot l’art contemporani occidental ficat dintre.

Déu n’hi do!

Aquests retrats que estan fets per a la mort, per no ser vistos.

I et miren a tu, després de dos mil anys, amb uns ulls molt expressius. Ens estan interpel· lant. Ens estan dient: ei, jo sóc com tu, eh! Hi ha un text del final del Relat dels morts de James Joyce, als Dublinesos, que diu «cau neu per tota Irlanda damunt dels aiguamolls d’Allen. Cau damunt dels vius i dels morts». La mirada d’El Fayum és això: una continuïtat entre la vida i la mort.

Opinió | 15

| 6 d’abril de 2016

OP INIÓ

TER ESA DU C H ESCRIP TORA I BLOGUERA A HTTP :/ / SALSA-FICCIO. BLOGSP OT.COM

J O S E P M . PR AT S C O N S E LL E R D E C U LT U R A A J U N TA ME N T D E TA R R A G ONA

La cultura de la Generació X per a la Generació Z

Europa, si us plau, unió

D

F

arrerament s’ha publicat un interessant treball d’anàlisi sociològica que porta per títol Generació Z, l’últim salt generacional. Els seus autors estan convençuts que els joves nascuts entre el 1994 i el 2009 protagonitzaran el canvi social més important dels últims temps, crearan un nou món, amb noves regles, amb altres valors. I ho faran perquè són els primers fills del planeta internet, els primers que «van canviar el biberó per l’smartphone, van conèixer les primeres lletres en una pantalla i geografia a través dels amics de la xarxa social».

Són noies i nois autodidactes, creatius, innovadors i molt exposats a la informació. Tenen poc a veure amb l’actual generació que gestiona el poder, l’anomenada Generació X, aquella que va construir, amb anhels de llibertat i moltes renúncies individuals, l’Europa democràtica, solidària i integradora.

Iñaki Ortega, director de Deusto Business School a Madrid, n’ha definit els principals trets que els caracteritzen: «s’han educat i socialitzat amb internet a les seves butxaques, això els fa irreverents amb qüestions fins ara sagrades com els pares, els professors i els caps, però alhora amb més capacitat d’empatitzar, fer amics, ser emprenedors precoços i més implicats socialment».

Gràcies a internet s’han acostumat des de petits a no dependre tant de pares i de docents per a adquirir coneixement, això possibilita que tinguin una capacitat extremadament flexible per organitzar i transmetre la informació, que es pot fusionar i ser compartida.

Aquestes característiques determinaran substancialment la societat i, òbviament, la cultura que aquesta produeixi, en tant que aquesta és l’expressió màxima dels comportaments i de les actituds dels que la integren; i és la cultura l’encarregada d’obrir les perspectives als ciutadans.

El món actual està desajustat. Amin Maalouf considera que el nostre segle camina sense brúixola, farcit de contradiccions, instal·lat en el concepte d’instantaneïtat, el qual ha creat un entorn mental molt diferent a tot allò que la humanitat havia conegut fins ara. El procés d’adaptació requereix una escala de valors que permeti gestionar millor la diversitat, els recursos, els coneixements, el poder, o sia «la nostra vida en comú i la nostra capacitat de supervivència». La primacia de la cultura és l’únic instrument per reformular l’escala, ja que proporciona els mitjans intel·lectuals i morals indispensables per sobreviure, atès que permet donar prioritat a altres fonts de plaer allunyades del consumisme i fonamentades en l’adquisició del saber i d’una vida interior plena. Tenim el deure moral d’evitar que la nova generació s’instal·li en la feblesa intel·lectual atès que li suposaria renegar de la democràcia o reduir-la al simulacre. Per Maalouf

el segle XXI se salvarà gràcies a la cultura o naufragarà.

La política cultural ens exigeix, ara més que mai, una visió humanitzadora i transformadora de la societat. Ha d’estar per sobre de les divergències estratègiques dels partits i ha de poder integrar tothom que cregui que pot aportar quelcom a la cultura en el seu sentit més ampli i genèric.

Necessitem ser conscients de les nostres arrels culturals per poder contribuir a l’edificació d’un humanisme d’abast universal. Despullats d’una dinàmica cultural potent no es pot fer front a la força economicista de la societat actual. Es tracta de generar una cultura amb capacitat crítica davant les injustícies, capaç de remoure consciències i de generar actituds militants.

La nostra consciència cultural ha estat modelada per la fidelitat i la integració. La fidelitat a la identitat cultural pròpia no implica uniformisme ideològic. Cal que s’anunciïn totes les aportacions que es generen en el sí de la nostra comunitat cultural.

Tenim la responsabilitat de situar els fonaments de la política cultural més enllà del debat polític partidari, posar-lo en el món de la gent de la cultura; només si hi ha entesa podrem obrir noves perspectives. Treballarem per una política cultural que se situï per damunt de les confrontacions polítiques i ideològiques, perquè només així reflectirà el pluralisme de la societat tarragonina i, de retruc, esdevindrà signe de tolerància, convivència i creativitat de la nostra gent.

Haurem de ser prou hàbils per passar de «l’administració de la cultura» a la «política de la cultura», i ho farem a partir de quatre objectius clars, amb voluntat de superar els dirigismes i les ocurrències, i de dibuixar un horitzó compartit per la majoria: 1) conservació del patrimoni 2) foment de l’activitat creadora 3) difusió cultural 4) garantir la igualtat d’accés a la cultura.

Tenim una oportunitat històrica que ens esperona a treballar per crear un marc de referència que serveixi de baula per a una generació que arriba amb noves sensibilitats i inquietuds. En paraules del poeta Josep V. Foix «M’exalta el nou i m’enamora el vell».

Gràcies a internet [els joves] s’han acostumat des de petits a no dependre tant de pares i de docents per a adquirir coneixement, això possibilita que tinguin una capacitat extremadament flexible per organitzar i transmetre la informació...

a quinze dies vaig fer una crítica força esmolada a Europa per la seva pretensió de formar una unió de nacions pel bé de tots els europeus, i no sortir-se’n. El dia abans, l’atemptat de Brussel·les ens havia sacsejat a tots, però aquella columna ja estava en camí de ser publicada. No sé si hauria rectificat res del que hi havia escrit, però amb l’atemptat vaig pensar que necessitàvem la Unió Europea més que mai, per lluitar contra l’enemic extern i quan dic enemic extern em refereixo al jihadisme. Insisteixo: falla la unió.

Segons sembla, els atemptats a Europa són perpetrats per musulmans europeus. Quants són? Fa mig any, quatre mil europeus havien viatjat a Síria i l’Iraq seduïts per la Jihad i entrenats per matar aquí; segurament avui ja són més. Però pocs, comparats amb tots els efectius policials europeus sumats als serveis secrets de cada país. Què fa tan forts els terroristes, que són capaços de burlar les investigacions i el seguiment de la policia europea? Està clar que, encara que dispersos, la unitat en l’objectiu: destruir l’estabilitat europea. És la unitat que ens falta a nosaltres; podem fer grans coses, però junts i coordinats.

I mira que fa temps que parlem de coordinació entre els diferents països! No s’acaba d’entendre que l’assot dels atemptats que estem patint, ara els uns, ara els altres, no faci prendre, a qui ho ha de fer, decisions ràpides i efectives. Estic segura que de ments brillants, tant com les dels terroristes, n’hi ha d’haver moltes a Europa per poder tallar aquest degoteig –més ben dit, aquests ruixats que ens cauen al damunt–, cada vegada més sovint. Qualsevol comunicació i informació relacionada amb el tema ha de fluir entre els països i no guardar-se zelosament com si fos un tresor. Un cop la informació a les mans, s’ha d’aprofitar, ara sí, com un tresor. A partir d’aquí, ni una negligència.

No sabem d’on surt aquest odi a Europa. Algunes veus diuen que els hem maltractat com a immigrants durant molts anys.

Bé, però resulta que d’immigrants a Europa n’hi ha de totes les parts del món i no tots ens volen morts. A banda d’això, no només atempten a Europa, sinó a tot el món; suposo que amb el mateix objectiu de desestabilitzar. I la qüestió és que se’n surten perquè ni aquí ni enlloc, ningú no pot entendre que en nom del seu Déu matin els que creuen en el mateix Déu que ells, amb l’excusa de matar els que no hi creuen. Desestabilitza no poder-hi trobar una lògica coherent, desestabilitza que el seu odi augmenti en progressió geomètrica, desestabilitza que mort o capturat un peix gros, immediatament en surti un altre, talment els monstres que es reprodueixen en les pel·lícules de ciència-ficció, o com l’agent Smith a Matrix. Potser, tal com li diu Michael Caine a Christian Bale a Batman, el cavaller obscur, «hi ha homes que només ho volen cremar tot». Per tant, com que no podem lluitar contra la irracionalitat, ni tampoc la podem entendre, només ens queda unir-nos. Unir-nos els europeus i unir-nos amb els americans, amb els russos, si és possible, i amb tots els països que pateixen els atacs terroristes, i fer un front comú. Només la unió ens farà forts, més forts que ells.

Tot i que avui he abusat de les referències cinematogràfiques, el que estem visionant i protagonitzant és molt pitjor que les pel·lícules apocalíptiques a què ens té acostumats Hollywood, però malgrat el que diuen molts, em nego a acceptar que això sigui una guerra. Que els ho preguntin als sirians, que prefereixen el calvari que estan patint que no pas estar sota les bombes. Encara no estem en guerra, però ens hauríem d’espavilar.

16 | Cultura

6 d’abril de 2016 |

C ULTURA

Apareixen diferents seccions del circ romà als solars del carrer Ferrers

Marc Chornet porta el seu ‘Romeu i Julieta’ al Tarragona Oriol Montesó, Tarragona

L

es prospeccions arqueològiques dels solar limítrofs al carrer Ferrers deixen al descobert restes del circ romà. S’ha localitzat l’arena, les graderies on es recolzaven els seients i la línia de podi.

Aquest mur de dos metres, que era l’encarregat de separar l’arena de les graderies inferiors, està afectat com a mínim parcialment per estructures medievals.

«El fet d’haver trobat estructures medievals, probablement del segle XIV, ja ens està indicant una ocupació la zona del circ entre el XII i XIV», explica l’arqueòloga municipal Imma Teixell que admet que s’ha trobat «el que ens pensàvem: una superposició d’usos del circ romà de Tàrraco» que coincideix amb la d’altres espais excavats.

Cal tenir present que a partir del segle XII la ciutat es concentra a la Part Alta i s’expandeix a partir del segle XIV fins a la rambla vella. Dins d’aquest període se situen els vestigis medievals que s’han trobat sobre la línia de podi. «Aprofiten les estructures del circ per viure-hi, per fer-hi les seves activitats i, evidentment,

utilitzen les estructures visibles del circ», diu Teixell.

Aquests espais també es van usar com a zones d’horts o de jardins en època moderna que és, segons l’arqueòloga, «el que li ha fet més mal». Un exemple d’això en són les escales monumentals que s’han trobat en una de les exploracions.

«Malgrat tot podem estar molt contents perquè tenim quatre línies de graderia que coincideixen en la penúltima més alta de les restes dels Sedassos i que ens ajudaran a definir la longitudinal de l’espai nord del circ que estava en contacte amb el fòrum provincial», conclou Teixell.

Amb aquestes dades sobre la taula la conselleria de Patrimoni actuarà en els pròxims mesos per fer més visible aquest espai.

«A partir de les restes que hi ha es farà una proposta tècnica tenint en compte els recursos que tenim amb l’objectiu de fer-ho més visible i interpretable per les persones que passin pel carrer Ferrers», anuncia la consellera de Patrimoni, Begoña Floria.

Aquesta darrera actuació es preveu que estigui en marxa, o enllestida, durant el Congrés d’Arqueologia Clàssica que es durà a terme el pròxim novembre i que estarà dedicat als circs romans.

E

l director tarragoní Marc Chornet porta a l’escena del Teatre Tarragona l’estrena del clàssic Romeu i Julieta reinterpretat i reversionat amb la seva companyia Projecte Ingenu, i de la mà d’un planter de joves actors i actrius com són Carlos Cuevas i Clàudia Benito, de protagonistes; i Alba José, Neus Pàmies, Roser Tàpies, Rosa Serra, Clara de Ramon, Xavier Torra, Toni Guillemat, Jordi i Martí Salvat, que conformen el grup coral de la mítica història d’amor.

Chornet ha avançat que de la mateixa manera que va fer amb Hamlet ara fa un any, aquest altre Shakespeare no deixarà ningú indiferent, ja que «tot i la seva essència i puresa en el tractament del text i la posada en escena, s’aprofundirà en la cruesa de la història» i ha posat èmfasi en la importància del públic jove per fer-los veure que, tot i un segles més tard, «la incomprensió d’aquests joves té molta vigència».

L’obra es podrà veure dissabte 9 d’abril a les 21 hores i diumenge a les 18 hores, funció que culminarà amb el Fòrum de l’espectador, és a dir amb una conversa entre la companyia i el públic assistent. El preu és de 25€, però compta amb diversos descomptes com és el cas del públic jove (menors de 25 anys a 12€).

Tarragona en imatges ramon segú chinchilla

El col·legi Jaume I va ser durant molts anys el lloc de formació de molts tarragonins i tarragonines de la Part Alta. Era un centre escolar amb molta vida i tots els exalumnes guarden molts records del seu pas per allí. Ocupava tota una illa de cases ubicada on avui es troba el pàrquing de Jaume I. Aquesta fotografia mostra un dels festivals de final de curs on es feien els clàssics balls tradicionals catalans, entre altres activitats esportives i lúdiques. Al fons es pot veure el campanar de la catedral de Tarragona. El seu tancament va ser una gran sorpresa i l’espai que va deixar actualment és un dels grans deutes pendents de la ciutat.

Agenda

| 6 d’abril de 2016

| 17

AGE ND A

8

Lo más cool de la foto. Taller.

Pròximament! I Taller · Detalls per convidats L’empresa d’esdeveniments i casaments Lo más cool de la foto presenta un taller per a futurs nuvis que els permet conèixer alternatives a la compra de detalls per a convidats de casament.

En l’activitat es realitzarà un pot de melmelada o mel artesanal decorat i coneixeran les novetats en detalls.

Contacte: 605 563 383 · lomascooldelafoto.com Lloc: Espai Coworking Tarragona (Vicent Andrés Estellés, 6 - Vall de l’Arrabassada) Data: 16 d’abril

DIVENDRES

Tarragona Comèdia. ‘Xarnegos’

El Manolo és un home jubilat, procedent d’Extremadura, que fa 40 anys que viu a L’Hospitalet de Llobregat.

La Marisa, la seva filla, està preocupada per ell. Diu que últimament fa coses molt estranyes i creu que s’està tornant boig. Per això, la Marisa acudeix amb el seu pare a unes sessions de psicodrama perquè el tractin.

Segons ella, s’està tornant boig perquè diu que és català.

Lloc: Sala Trono Hora: 20.30 Preu: 16€ / 12€ Amics de la Sala Trono L’obra també es representarà el dissabte a la mateixa hora.

Tarragona Comèdia. Xavier Deltell

4

5

6

7

1

2

3

8

9 10

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 Hora: 21 Preu : 38€ (despeses de gestió no incloses) Grups a partir de 12 persones: 20€/entrada

12

DIMARTS

Tarragona Música, Blooming Duo

Xavier Deltell farà de les seves dins del cicle de monòlegs, “Divendres d’humor”. Un dels humoristes més divertits del panorama nacional que ja ha triomfat a teatres i programes de televisió.

Lloc: Casino de Tarragona Hora: 23 Preu: 6€ amb consumició

9

DISSABTE

Tarragona Dansa. ‘Giselle’

‘Platges de Tarragona. 50 anys després’ Ramon Segú Chinchilla i Rafael Lopez-Monné La combinació de postals dels anys seixanta de Ramon Segú Chinchilla i les fotografies actuals de Rafael López-Monné serveixen per valorar les transformacions que s’han registrat en les platges del nostre litoral o bé per comprovar com molts dels espais continuen, sortosament, gairebé inalterats..

Lloc: Arxiu M2 Espai Tabacalera Fins al 29 d’abril De dilluns a divendres, de 8 a 15 hores

ABRIL 2016

Un cop més torna la prestigiosa companyia del Ballet de Moscou torna al Palau Firal i de Congressos de Tarragona, en aquesta ocasió amb Giselle.

Lloc: Palau Firal i de Congressos de Tarragona

Una formació insòlita però amb una sonoritat d’allò més atractiva. Això és el Blooming Duo, un grup que reuneix dos instruments que és poc habitual escoltar junts: arpa i marimba. Els seus recitals no deixen mai indiferent i en el programa que presenten a la Xarxa de Músiques proposen un autèntic viatge sonor per latituds i tradicions musicals diverses. El seu repertori per l’ocasió inclou obres originals per a la formació, arranjaments de pàgines d’autors tan coneguts com Ravel o Albéniz, i fins i tot obres dedicades expressament al Blooming Duo, com ara la del català Feliu Gasull. El Blooming Duo està format per Esther Pinyol Grífols, arpista i Ferran Carceller Amorós, percussionista Lloc: Teatre Metropol Hora: 20 Preu 12 € / 10,20 € (-25 anys + 65 anys)

18 | Gastronomia

6 d’abril de 2016 |

gastronomia

alimentació

Una qüestió d’ous El Mercat central de Tarragona acull la campanya «L’ou, d’etiqueta» que ajuda a interpretar l’etiquetatge i el marcatge d’aquest aliment

L

’ou és un aliment bàsic al cistell de la compra dels catalans, tot i això, només el 3% dels consumidors sap identificar correctament el codi que du imprès a la closca i la informació que recull l’etiqueta dels envasos. Si ho fessin correctament sabrien de quin tipus de gallina és l’ou que consumiran, de quin estat procedeix i, dins d’aquest estat, en quina província, municipi i fins i tot granja ha estat criat l’animal que han post aquell ou. La campanya «L’ou, d’etiqueta», que recentment s’ha desenvolupat a Tarragona, té per objectiu per informar els consumidors sobre els sistemes de producció europea, l’etiquetatge i el marcatge de l’ou.

Els catalans consumim més de 75 milions de dotzenes d’ous l’any, xifra que representa el 15% de tot el que es consumeix a l’Estat espanyol, per tant, l’ou és un element imprescindible en la nostra alimentació. Majoritàriament, els consumidors es fixen en l’etiqueta dels aliments, però en el cas dels ous hi ha un percentatge molt elevat de la població que no la llegeix mai o gairebé mai, i sovint, les dades que contenen s’interpreten malament. Així, a Catalunya, el 66% dels consumidors assegura que es fixa en el codi marcat a la closca, però només el 3% l’identifica correctament: més de la meitat dels consumidors catalans (55%) el relaciona amb la data de consum preferent i el 36%, amb la data de posta.

Cada dada, al seu lloc En realitat, el primer número del codi imprès a la closca indica el sistema de producció al qual pertany i la resta de dígits serveixen per identificar el país, la província,

Només el 3% de la població a Catalunya identifica correctament el codi marcat a la closca Els catalans consumeixen més de 75 milions de dotzenes d’ous a l’any, el 15% del total que es consumeix a l’Estat espanyol el municipi i la granja d’origen.

A la UE existeixen quatre sistemes de producció d’ous: de gallina criada en gàbia, de gallina criada a terra, de gallina criada a l’aire lliure (o de pagès) i ecològic i veient el codi podem saber quina és la procedència d’aquell ou en concret.

Pel que fa a l’etiqueta de l’envàs, indica la data de consum preferent, el pes dels ous, la forma de cria de les gallines i el centre d’embalatge. També n’aconsella la conservació en fred. A més, pot incloure informació més detallada, com ara l’alimentació de la gallina o la composició nutritiva de l’ou.

La campanya, que ha estat impulsada per INPROVO (Organització Interprofessional de l’Ou i els seus Productes), amb el suport i el cofiançament de la Unió Europea (UE) i el Ministeri d’Agricultura, Alimentació i Medi Ambient, es va presentar el passat 31 de març al Mercat central de Tarragona.

Gastronomia | 19

| 6 d’abril de 2016

GASTRONOMIA I OC I ESCAPADES

TS PLA DE DA A POR TEM

MEN Ú XAT ÓI CAL ÇOT ADE S

RESTAURANT · PLATS CUINATS

Magnolia, un bon hotel cèntric a Salou Fèlix Llovell, periodista gastronòmic

Situat en un edifici de disseny, qualitat i confort, a 50 metres del passeig Marítim i de la platja de Salou i a 10 minuts de l’aeroport de Reus aquest hotel del Grup Reside (que té també Mas La Boella a La Canonja) va ser inaugurat l’any 2005 i amb la categoria de 4 estrelles Superior, és una de les millors opcions hoteleres en el centre de la capital de la Costa Daurada.

Disposa de 72 habitacions amb aire condicionat, minibar, caixa forta, telèfon directe, televisió via satèl·lit, Wi-Fi, assecador de cabell i pany electrònic. Són habitacions especialment concebudes per al descans i la tranquil·litat, disposen d’ampli saló amb llit de matrimoni, carta

de coixins, escriptori amb connexió a internet i una gran terrassa. També té habitacions per a minusvàlids. El preu de l’habitació doble és de 70/212 euros/dia, segons temporada.

El dirigeix Laia Pujals i Mariné i disposa de garatge a l’aire lliure, piscina exterior, gimnàs i zona Spa amb sauna i jacuzzi, solarium, sala de convencions i restaurant. A l’estiu ofereix un restaurant a la terrassa de la piscina.

Magnolia és un bon hotel cèntric a Salou.

MAGNOLIA HOTEL

Carrer Madrid, 8.(43840) Salou Tels.: 977 35 17 17 · 977 35 04 44 reservas@magnoliahotelsalou.com. www. magnoliahotelsalou.com.

La recepta d’Encarna Martínez

Patata farcida de brandada amb formatge blau Ingredients Patata Brandada Beixamel Formatge blau

Elaboració Posem a bullir les patates. Un cop estiguin bullides les obrim per la meitat i buidem el centre. Les omplim amb la brandada i hi afegim el formatge blau per sobre. Tot seguit cobrim de beixamel la base d’una cassoleta i hi posem les patates. Ho posem al forn a gratinar durant aproximadament 3 minuts, fins que el formatge es desfaci.

Bon profit!

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Tof t’ompliràs d’alegria i felicitat complerta i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta El Molí de Cal Tof

Av. Santa Oliva, 2 El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

Calçotades i xatonades Menú especial

PLATS DE CARN DE CAÇA!!!

25 €

IVA inclòs

De dimarts a diumenge (begudes a part)

16€ www.elmolidecaltof.com reservas@elmolidecaltof.com

Avd/ Sta Oliva, 2 - 43700 EL VENDRELL (Tarragona) TEL.

977 66 26 51

20 | Botiga de Salut

6 d’abril de 2016 |

BOTIGA D E SAL UT

Mobiliari adaptat per a llars i residències a Botiga de Salut

E

n un espai en el qual habiten persones amb mobilitat reduïda, ja siguin llars particulars o espais col·lectius com ara residències o hospitals, la tria del mobiliari és fonamental per garantir la màxima adaptabilitat i confort per als seus usuaris. Les recomanacions dels professionals poden ser de gran ajuda a l’hora de triar aquells elements que es poden necessitar, ja que estan capacitats per destacar les característiques més rellevants i que millor s’adapten a les necessitats dels usuaris.

A Botiga de Salut són professionals i treballen amb les millors marques del sector com és la firma Kaudex, una empresa especialitzada en mobiliari i cadires destinada a grans col·lectivitats, que té cura al màxim dels materials i el disseny perquè siguin compatibles per a tot tipus de grups de persones.

Com a exemples d’aquesta cura es pot destacar que, a l’hora de dissenyar les seves cadires, la firma té molt

en compte les accions d’asseure’s i aixecar-se i per això presta molta atenció a la longitud i la ubicació dels braços. També és notable l’ús d’escuma injectada en respatllers alts i seients, que, amb les seves formes anatòmiques, aconsegueixen un excel·lent confort i subjecció.

En mobiliari d’ús intensiu, com mobles en general i habitacions, es poden trobar infinitat de detalls pràctics com ara potes unides a la tapa que permeten l’accés de cadires de rodes; espais diàfans a les zones baixes del mobiliari per facilitar la neteja, tiradors amb anses per facilitar l’obertura i el tancament de portes i calaixos, etc.

També disposen de somiers, des dels més senzills, articulats de làmines amb potes fixes, fins als més complexos amb zona dels peus abatible, carret elevador de columnes, moviment tren-antitren, fre centralitzat amb roda direccional, etc.

També disposen de complements com ara capçals o peus de llit en fusta; baranes convencionals i

baranes d’alumini combinat amb fusta que s’integren perfectament al llit quan estan plegades, i matalassos d’escuma de poliuretà o de viscoelàstica.

El departament tècnic de Kaudex dissenya i projecta en 3D, per poder visualitzar de manera ràpida i senzilla com quedaran un cop acabades les instal·lacions i Botiga de Salut, en col·laboració amb aquest departament, és capaç d’adaptar espais, formes i mesures, a la singularitat de cada projecte.

Podeu demanar pressupost sense compromís al 977 24 98 98.

Gent

| 6 d’abril de 2016

| 21

GE NT

L’embarcació tarragonina ‘Raquero’, Trobada diocesana de joves segona al Campionat de Catalunya i adolescents a Vila-seca sota el de Creuer 2016 lema «Feliços els misericordiosos»

Els dies 2 i 3 d’abril va tenir lloc a Port Ginesta el Campionat de Catalunya de Creuer 2016, amb la participació de més de 40 embarcacions i que va servir per decidir els campions de Catalunya en aquesta disciplina nàutica. Cal destacar en la classificació el segon lloc en classe ORC1 aconseguit per l’embarcació Raquero d’Eugenio López Chacarra, amb tripulació combinada del Club de Vela Platja Llarga i del Reial Club Nàutic de Tarragona.

Amb el lema «Feliços els misericordiosos» el dissabte, dia 2 d’abril, Vila-seca va acollir la trobada diocesana d’adolescents i joves organitzada per la Delegació diocesana de pastoral de joventut. Entre altres activitats, joves i acompanyants van viure intensament l’eucaristia a través dels cants i de la seva participació en moments puntuals de la litúrgia. Els participants es van comprometre a viure l’alegria de la fe, a experimentar l’amor de Déu i transmetre el perdó en la seva vida diària.

L’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, es reuneix amb el comitè d’empresa de Bic Graphic

Ciutadans tarragonins fan d’eurodiputats per un dia en la simulació del Parlament Europeu

L’alcalde de la Canonja, Roc Muñoz, i el regidor de Governació, Antonio Reyes, s’han reunit amb els membres del Comitè d’Empresa de Bic Graphic davant les incerteses que planen sobre el futur d’aquesta companyia. El comitè d’empresa va manifestar la difícil situació en què es troben els treballadors de la planta, amb manca d’informació i una total inseguretat sobre el seu futur més immediat. Hi ha famílies senceres que viuen exclusivament del sou que ofereix l’empresa i moltes són canongines.

Tarragona ha acollit la Simulació del Parlament Europeu, una iniciativa que per tercer any consecutiu ha proposat a la ciutadania tarragonina posar-se en el paper dels seus eurodiputats per conèixer el funcionament de la institució europea. Els ciutadans han pogut participar en debats d’actualitat a través de comissions parlamentàries i grups polítics, com en la dinàmica parlamentària real. La jornada tindrà continuïtat aquest divendres amb un acte a la Universitat, a Tarragona.

22 | Classificats

6 d’abril de 2016 |

C L ASSIF IC ATS HABITATGES Compra/Venda TARRAGONA. CENTRE. C/ SOLER. Vivienda piso de 95m2. 95.000€ Ref.Sole. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93 TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis o despatx en venda de 120m2, cantoner, amb ascensor, per reformar totalment. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. CENTRE. C/ MÉNDEZ NÚÑEZ. Vivienda dúplex de 140m2.

215.000€ Ref.- 00022. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. CENTRE. C/ SANT ANTONI MARIA CLARET. Vivienda piso de 99m2. Apialia Tgn. 118.000€ Ref. 708-A Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA. Pis de 121 m2 i 4 habitacions, 1 bany, terrassa, a 100 m de l’ESTACIÓ D’AUTOBUSOS. 165.000€ Tel. 977 079 600 TARRAGONA. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2. 118.000€ Ref. -287 Tel. 977 11 13 55. Apialia Tgn. TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Pis tot exterior i molt assolellat, davant mateix d’un parc, 50m2, 2 habitacions, balcó, traster i aire condicionat.

65.000€. Tel. 977252052 LA SECUITA. (Ref. 6653). Chalet impecable. 2 plantas. 3 habitaciones, 1 baño y 1 aseo. Jardin con barbacoa.

A/a. Vestidor, despensa y trastero.

Terraza y porche. Se valoraría alquiler con opción a compra. 190.000€ / Tel: 977 23 30 11 / 648 965 217 TARRAGONA. PL. DE LA FONT. Pis en venda totalment reformat, de 2 dormitoris, cuina oberta al menjador i bany. 110.000€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Nou, 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, aire condicionat, calef., pàrking i traster. 170.000€ Tel. 977 25 20 52.

Ref: PV078 SALOU. C/ PLA DE L’ERA. CENTRE. Casa unifamiliar de 216m2. 325.000€ Ref. Casa-pl 53. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93 TARRAGONA. LLEVANT. C/ ESCOFET NETTO. Unifamiliar adosada de 113m2. 173.000€ Ref.- 704-V. Apialia Tgn. Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA. AV. ROMA. Pis de 122 m2, 3 dormitoris, 2 banys, ampli menjador i terrassa. Vistes a la ciutat.

215.000€ Tel. 977 079 600 CONSTANTÍ. (Ref. 7061). Piso con cierta reforma. 60m2. 2 habitaciones amplias y 1 baño con plato de ducha.

Cocina con despensa. Salón muy amplio con chimenea. Ventanas aluminio. Exterior. Suelo gres. Azotea.

2º sin ascensor. 38.000€. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, fins i tot les instal·lacions, molt lluminós Per: 180.000€. Tel. 977 25 20 52. Ref: PV424 TARRAGONA. JAUME I. Pis en venda d’un dormitori, cuina oberta al menjador i bany gran. Es una quarte planta amb ascensor. Preu: 80.000€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. Oportunitat! Pis de 89 m2, 4 dormitoris, balcó amb vistes al MERCAT CENTRAL. 69.500€ Tel. 977 079 600 TARRAGONA. C/ UNIÓ. CENTRE. Vivienda piso de 77m2. Por: 120.000€ Ref. 00025. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16 LA MORA (TARRAGONA). (Ref. 7073). Chalet adosado. 3 alturas. 3 habitaciones, 1 baño completo y aseo.

Porche, 2 terraza y balcón. Calefacción gas-oil. Garaje particular con trastero y zona de ocio. Piscina. Zona tranquila próxima a playa. Piscina. Bus. Oportunidad. Por: 195.000€. Tel. 977233011 / 648.965.217 TORREDEMBARRA. ZONA CLARATARRAGONA. (Ref.7066). Chalet de una planta. 85m2 + 250m2 de parcela. 3 habitaciones, 1 baño completo y aseo. Semiamueblado. Cocina equipada con salida a zona de barbacoa y trastero amplio. Zona aparcamiento descubierta. Instalación calefacción.

Porche. Ventanas doble acristalamiento. Próximo a estación y comercios.

165.000€. Tel.:977 23 30 11 / 648 695 217 TARRAGONA. HIGINI ANGLÈS. Al costat de l’estació d’autobusos.

100m2, 4 habitacions, 2 dobles, una àmplia tipus suite, bany, lavabo, cuina reformada amb galeria, molt lluminós, menjador amb parquet, aire condicionat, calefacció, porta blindada. Opció a pàrquing i traster.

Per entrar a viure ja. Preu: 155.000€ Tel. 600 854 520

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Àtic en venda al centre, de 3 dormitoris, cuina independent, menjador i bany.

Per reformar. Preu: 110.000€ Tel. 977 24 80 80 SALOU. CAP SALOU. (Ref. 7079).

Apartamento / estudio. Cocina office reformada. 2 camas. 1 baño (bañera).

Armario empotrado. A/a, terraza.

Amueblado y equipado. Ascensor.

Zona comunitaria con parque infantil y piscina. Muy próximo a la playa.

83.000€. Tel.: 977 23 30 11 / 648 695 217

HABITATGES Lloguer

TARRAGONA. C/ SANT AGUSTÍ.

Reformat, sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i 2 banys, balcó amb vistes a la Pl. Verdaguer. Per 510€ (Ref. A210). Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ FREDERIC MOMPOU. Semi-nou, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i lavabo, parquing, calefacció, aire condicionat.

Per: 800€ Tel 977 25 20 52 (Ref. AM281) TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Amb mobles, 2 habitacions, menjador, cuina, bany, pàrquing. Per 450€ Tel. 977 25 20 52 Ref. AM181 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Reformat, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Aire condicionat, calefacció, pàrquing opcional. Per: 850€/mes.Tel. 977 25 20 52. Ref: AM174 TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ. Seminou, sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina, bany, pàrquing, piscina comunitària. Per: 500€ Tel. 977 25 20 52 Ref. A095 TARRAGONA. C/ ASSEMBLEA DE CATALUNYA. Amb mobles, 3 hab, menjador, cuina, bany i aseo. 525€.

Tel. 977 25 20 52. Ref. PV351 TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. Seminou, amb mobles, una habitació, menjador-cuina i bany. Per 395€/mes Tel. 977 25 20 52 (Ref. AM144) TARRAGONA. C/HIGINI ANGLES. Amb mobles, 3 hab., menjador, cuina, 2 banys. 600€. Tel. 977 25 20 52. Ref. PV594 BUSCO PISO DE ALQUILER en Tarragona. Tel. 639 894 658. Mª Carmen TARRAGONA. AV. ANDORRA. Amb mobles, 1 habitació, menjador, cuina i bany. Parking. Per: 450€ Tel. 977 25 20 52 (Ref.: AM176) TARRAGONA. C/ LOPEZ PELAEZ. Reformat, sense mobles, 3 o 4 habitacions, menjador, cuina, bany i balcó, 2n pis sense ascensor per 400€. Tel. 977 25 20 52. Ref. A047

LOCALS Lloguer/Venda TARRAGONA. ALGUER, próximo a PLZ. TOROS. Local en venta de 130m, en buen estado, instalaciones. Precio: 105.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

TARRAGONA. C/ SEVILLA. Amb mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i lavabo, pati. Per 450€ Tel. 977 25 20 52 Ref. AM254

TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local en lloguer o venda. Acabat d’obra, 53m2, 300€ lloguer i 70.000€ en venda. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52

Immobles Motor Treball FORMACIÓ COMARRUGA. VENTA NEGOCI PER JUBILACIÓ. Negoci de venta de menjars preparats (catering).

Interessats trucar al 663 966 564

MOTOR Cotxes

TARRAGONA. JAUME I. Aparcament en lloguer per cotxe mitjà. Preu: 16.000€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking.

12.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Alquiler trastero. 50€/mes Tel. 654 092 540 TARRAGONA. FCO. BASTOS. Parking en venta, buen acceso. Para coche grande. 20.000€ Tel 654 092 540 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Oficina en venta, 60m2, 3 salas, aseo, por: 50.000€ Tel. 654 092 540

Vendo Golf V-2.0-TDI. De color azul marino, con 5 puertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre guardado en garaje. Precio: 7.200€ Tel. 616 728 550

MOTOR Motos

TARRAGONA. ZONA PERE MARTELL / TORRES JORDI. Parking en venta, coche grande, buen acceso. Coche y moto. 16.300€ Tel. 654092540 TARRAGONA. AV. ROMA. Parking en alquiler por 50€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Locales comerciales. Superficies, desde 155 a 500 m2. Salida de humos.

PROM. JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50 TARRAGONA. C/ VIDAL I BARRAQUER, 16-18-20. Local de 220m. Acondicionado como oficina.

PROM. JOSE LUIS.Tel. 977 21 79 50

EL VENDRELL. Venta o traspaso de bar/restaurante en pleno funcionamiento. Por jubilación.

Mvl: 616 855 328 Tel. 977 18 21 80 TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis o despatx en venda, de 120 m2, cantoner, amb ascensor, per reformar totalmemt. Tel. 977 25 20 52

Vespa DN 200-200ccc Vendo moto Vespa DN 200200ccc. Año 1984.

Precio a consultar Tel. 691 429 567 / 616 728 550

MOTOR Nàutica GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992.

En muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. Por: 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040 GLASTRON-LARAYA 142.

Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. De 1993.

Muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique.

Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. Precio: 2.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

FORMACIÓ Cursos

TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta de 60m, aseos, esquinero, posibilidad de vado. Precio: 54.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edificio de cocheras. NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. Por: 35.000€ negociables. Tel. 618 567 142 (Paco)

¿Tiene pasión por el sector inmobiliario? ¿Capacidad de negociación? ¡Excelente! Estamos buscando agentes inmobiliarios para Cambrils. Responsables con habilidades de comunicación y organización, conocimientos en idiomas e informática, excelente conducta y profesionalidad. Enviar CV a: cambrils@engelvoelkers.com Se necesita vendedora con experiencia en muebles, sofás y sistemas de descanso, sueldo fijo y grandes comisiones para tienda muy importante del sector. Enviar C. V. para entrevista con responsable.

Tel. 616 965 231 Empresa del sector inmobiliario precisa de personal con experiencia para la zona de Tarragona. Con altas comisiones. Interesados llamar al tel. 610 500 017 Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Tel: 977 24 19 64 / 648 272 933

TARRAGONA-Se traspas Taberna/ Restaurant céntrico (Zona Plaça La Font-Ayuntamiento) en pleno funcionamiento. 629 383 666

TARRAGONA. Zona PLAÇA DE BRAUS. Traspàs d’un BARRESTAURANT, 90m2, dues terrasses, cuina totalment muntada, traspàs de 22.000€ i renda de 1.400€. Tel. 977 25 20 52

TREBALL Professionals

CURSOS OBTENCIÓ I RENOVACIÓ.

MMPP (ADR), MERCADERIES PERILLOSES. Bàsic, cisternes, explosius, radiaoctius. Cursos mensuals. Tel. 977 24 71 58. www. autoescolajordi.com VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel.: 977 80 08 66 / 661 768 040

ANUNCIS CLASSIFICATS classificats@noticiestgn.cat 616 728 550 / 686 703 910

VARIS Altres ofertes Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año.

Teléfono: 977 666 753 ¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TIENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN ALQUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFÓRMESE SIN COMPROMISO! Adminis-

tramos y gestionamos su propiedad y velamos por ella. Garantias de alquiler. Asesoramiento jurídico en venta y alquiler GRATUITO. Teléfonos: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939 CENTRO CAPILAR. Les ofrece una gran variedad de pelucas indetectables y oncológicas, prótesis capilares y pestañas. También pañuelos y turbantes fabricados con productos 100% naturales, cosmética, cremas, etc. Tel. 877 06 97 69 / 619 492 969 Seguros de todo tipo: de automóvil, de hogar, de alquiler, de comercios, de comunidades, de viajes, de locales, de mascotas, etc. Trabajamos con los mejores. Estamos en: Av. Rep. Argentina, nº 17 - TGN . Tels: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939 Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman...) y otros objetos de coleccionismo. Tel: 658 029 146

El temps | 23

| 6 d’abril de 2016

EL TEMPS I SERVEIS

Sudoku

Setmana tranquil·la La pluja dels últims dies dóna pas a un cel molt més serè en què els núvols deixaran entreveure el sol. La setmana s’espera tranquil·la, amb una lleu pujada de les temperatures, amb xifres que oscil·laran entre els 23 graus de màxima i els 5 de mínima.

TEMPERATURES DE LA SETMANA

màx. 23º / min. 5º

Font: Meteocat

Fàcil

Difícil

DIMECRES 6

Com s’hi juga: completeu el taulell de 81 caselles (9 fileres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa filera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sol

DIJOUS 7

DISSABTE 9

Vent

Variable

Tapat

Tempesta elèctrica

Pluja

Neu

DIVENDRES 8

DIUMENGE 10

Solucions setmana anterior

Boira

DOLCE EN ADOPCIÓ!

La Dolce és una mare que vam recollir del carrer amb els seus petitons. És una gateta molt afectuosa i bona, sana i desparasitada. Busquem adopció per a ella. Vine a conèixer-la i te n’enamoraràs!

Jennifer 639 451 296 info@tarracogats.org www.tarracogats.org

Telèfons genèrics Emergències 112 Bombers 112 Mossos d’Esquadra 112 Guàrdia Civil 062 Policia Nacional 091

ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN! Curry és un gos mascle de mida petita i molt jove. És un gos molt bo, intel·ligent, aprèn molt ràpid. Un company ideal per a una persona responsable.

Contacte: gaiatgn@gmail.com

Protecció Civil 112 Serveis funeraris 24h 900 50 67 12 Transport Sanitari 977 25 25 25 Sanitat Respon 902 11 14 44 Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell 977 25 7900 Hospital Joan XXIII 977 29 58 00 Consell Comarcal Baix Penedès 977 15 71 71 Consell Comarcal Tarragonès 977 24 45 00

Emissores de Ràdio DILLUNS 11

DIMARTS 12

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1 ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9 CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7 CADENA DIAL TARRAGONA / 92,4 CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9 CATALUNYA RÀDIO / TARRAGONA / 100.2 CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9 COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 DOMENYS RÀDIO / 107.6 ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9 FLAIXBAC / 90.4 FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 EUROPA FM CATALUNYA / 102.7 LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4 M 80 / 96.1

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4 ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4 ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0 ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6 ONA VALLS FM / VALLS / 107.6 ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3 PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 1 / 99.2 RAC 105 FM - TARRAGONA / 89.3 RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2 RÀDIO CAMBRILS / 90.0 RÀDIO COSTA DAURADA / 95.0 RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0 RÀDIO EL VENDRELL / 107.1 RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4

RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9 RÀDIO LA CANONJA / 102.3 RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5 RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107 RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3 RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6 RADIO NACIONAL (RNE) / 106.5 RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4 RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0 RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9 RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.2 ROCK FM / TARRAGONA / 91.0 RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7 SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7 TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Contraportada

tempus fugit

6 d’abril de 2016 |

Elchicotriste

La Cucafera celebra el quart de segle L’entitat presenta el nou logo i la imatge dels 25 anys a més de la nova web

termòmetre de la setmana Immigrants en situació crítica L’observatori de Creu Roja alerta que més del 60% dels immigrants que atén l’ONG han esgotat les prestacions

Nou reconeixement a la URV l’Institut Valencià d’Investigacions Econòmiques (IVIE) i la Fundació BBVA situen la universitat com la 15a de l’Estat.

L’atur segueix baixant Continuen les dades positives cuinades des del Ministeri de Treball amb una nova caiguda d’aturats i un repunt en el nombre d’afiliats

El ‘Titànic’ atraca a Tarragona L’exposició itinerant Titanic: the Reconstruction arriba al Port de Tarragona, i es podrà veure al Refugi 1 a partir del 12 d’abril

Imatge extreta del blog de l’entitat

U

n dels elements del Seguici de Santa Tecla més estimats pels petits, la Cucafera, està de celebració: ni més ni menys que 25 anys fent petar les dents i llençant caramels a tort i a dret per fer les delícies de grans i menuts. I per celebrar-ho ha organitzat una gran festa al seu barri, el Barri del Port, i més concretament a la plaça dels Carros, que diumenge passat va ser escenari d’un vermut «rumbero» solidari. L’acte va servir, entre altres, per donar a conèixer el nou logo de l’entitat i la nova web. Tot plegat, amb el record omnipresent del recentment traspassat líder veïnal i impulsor de la recuperació de la Cucafera, José Ruiz.

El Vermut Rumbero Solidari, amenitzat pels grups Rumbes Canya i Son de Calle, a banda de recaptar fons per a la celebració d’aquesta efemèride, va servir per homenatjar la figura de José Ruiz, persona imprescindible en la història d’aquesta entitat.

L’acte també va ser l’espai de presentació de la imatge renovada de la Cucafera, concretament

del nou logo, en el qual també s’inspira la imatge del 25è aniversari. Ambdós són obra del dissenyador Àlex Carrasco, que ha col·laborat de manera desinteressada amb l’entitat. Una altra de les novetats que es van presentar va ser la nova web on es poden veure totes les novetats i tota l’actualitat de l’entitat: cucaferatgn.blogspot.com La Cucafera es posarà en plena forma per encarar amb forces l’any del seu 25è aniversari.

Així, ben aviat se sotmetrà a uns treballs de millora el seu mecanisme interior i del que li permet llençar caramels i anuncia canvis en l’acte que protagonitza des de fa dos anys: la Cucafera baixa i que aquest any podria acabar amb una gran festa a la reivindicada plaça dels Carros.