Pdf noticiestgn311

130416 número 311

WWW.NOTICIESTARRAGONA.CAT

SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

INCÍVICS

LA CIUTAT DE TARRAGONA ESTÀ PLENA D’ABOCADORS IL·LEGALS. LA PRESSIÓ A LES XARXES SOCIALS OBLIGA A AFRONTAR EL PROBLEMA

DESTACAT

PÀGINA 6

Els tarragonins podem volar a 17 ciutats europees aquest 2016 Des de Reus, vols directes al Regne Unit, Holanda, P02 Alemanya, Irlanda i Bèlgica

2 | Tema de la setmana

13 d’abril de 2016 |

te ma d e l a se tmana

On podem volar Fins al mes d’octubre la població tarragonina pot volar fins a disset ciutats europees des de l’aeroport de Reus Òliver Márquez, Tarragona

L

’aeroport de Reus ha avançat aquest any la temporada de vols i ofereix diverses possibilitats per a aquelles famílies tarragonines que tinguin pensat visitar alguna ciutat europea en els pròxims mesos.

Aquest 2016, l’aeroport del territori connecta amb vols directes amb un total de disset ciutats de cinc països del vell continent. Les diverses companyies aèries que operen a l’aeroport del Camp de Tarragona han començat ja a fer efectives les rutes des d’inicis del mes d’abril i l’oferta s’anirà ampliant a mesura que s’apropin els mesos d’estiu. Les previsions són que aquest 2016 prop de 826.000 passatgers volin a través de l’aeroport reusenc, tot comptabilitzant vols d’anada i tornada.

Com sempre, el país més ben connectat amb el territori és el Regne Unit. Aquest 2016 des de Reus es pot volar fins a onze ciutats d’Anglaterra (Londres, Manchester, Newcastle, Leeds-Bradford, East

Midlands-Nottingham, Liverpool, Bristol i Birmingham) i a Gal·les (Cardiff ), Escòcia (Glasgow i Edimburg) i a Irlanda del Nord (Belfast). També es pot volar directament a Irlanda, en concret a les ciutats de Dublin i Cork.

Fora de les illes britàniques,

Reus connecta aquest any amb les poblacions d’Eindhoven (Holanda), Brussel·les (Bèlgica) i Frankfurt (Alemanya). En total parlem de vols directes a disset ciutats –vegeu gràfic de la pàgina següent– a través de vint aeroports (ja que, per exemple, a Londres i a

Brussel·les es pot viatjar a través de diverses instal·lacions).

Totes les destinacions que hi ha enguany des del territori les ofereixen sis companyies (Ryanair, JET2, Thomas Cook, Thomson Airways, Jetair i Thomas Cook Belgium). Els calendaris i hores dels vols

L L U C E R el teu regal!!!

previstos es poden consultar i comprar els bitllets a través de les webs de les diferents companyies. Aquest 2016, per primera vegada, l’aeroport de Reus no tindrà vol domèstic a cap ciutat de l’Estat espanyol (en anys anteriors hi va haver vols, per exemple, a Palma

Tema de la setmana

| 13 d’abril de 2016

TE MA D E L A SE TMANA

aquest 2016?

Belfast Dublin Cork

Liverpool Cardiff Bristol

Edimburg Glasgow Newcastle Leeds Manchester Nottingham Birmingham Londres

Eindhoven

Brussel·les Frankfurt

Aquest any és la primera vegada que l’aeroport del territori no connecta amb cap ciutat de l’Estat espanyol de Mallorca). Pel que fa a les previsions d’activitat de la instal·lació aeroportuària, es preveu un increment del 18% en el nombre de passatgers d’arribada en vols amb turistes europeus que visitaran la Costa Daurada (en total, unes 420.000 places).

|3

4 | Sumari i editorial

13 d’abril de 2016 |

C L AUS D E L A SE TMANA Edita i distribueix: Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Director: Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat Redacció i fotografia: noticies@noticiestgn.cat 977 25 99 11

Disseny i redacció: Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó

Disseny original: Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

redaccio@noticiestgn.cat

Correcció: Carme López Imprimeix: Promicsa D.L.: T- 1062- 09 Vídeo: Tomàs Varga

Departament comercial: Manel Novella mnovella@noticiestgn.cat Joan A. Cano jcano@noticiestgn.cat Web: O.Montesó

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada: 25.000 exemplars

6

9

10

Massa abocadors clandestins a Tarragona

Noves instal·lacions per a la Fundació Estela

Creix el tràfic de vehicles al Port de Tarragona

13

14

18

Una cinquantena d’establiments a Sabor Salou

Opinió Núria Segú: «Espera en la sanitat pública»

Entrevista a Paco Enlaluna, cantautor

SÍ

Editorial

Arriben els primers creuers de la temporada 2016

ÒL IVER MÁRQUEZ | DIRECTOR NOTÍCIESTGN

La culpa és nostra

E

ls mitjans de comunicació sempre han dedicat part de la seva activitat a crear opinió a través de la publicació d’informació. L’enfocament concret d’una notícia o el fet de posar l’èmfasi en una qüestió determinada sempre ha servit, a banda d’informar, per posar en relleu allò que la línia editorial del mitjà vol destacar. Aquest paper de la professió periodística, però, té des de fa temps una feroç competència en les persones anònimes (i de vegades conegudes) que són capaces de generar opinió a títol individual amb una simple piulada o amb un post amb fotografies al Facebook. Les xarxes socials, que en el seu dia van ser acollides per la ciutadania com una via per estar connectats amb amistats i com a hobby, s’han convertit en una eina poderosa capaç de crear opinió i de canviar les coses, fins i tot amb més força i determinació que un grup polític o el mitjà de comunicació més prestigiós o incident. Un exem-

ple clar d’aquesta nova realitat la veiem aquests dies a Tarragona. Un grupet de ciutadans, amb fotografies i comentaris a Twitter, han aconseguit que una problemàtica endèmica de la capital tarragonina, els abocadors il·legals que trobem a la ciutat, estigui en primera plana de l’actualitat local. La pressió exercida des de la xarxa denunciant l’acumulació de brutícia ha obligat l’Ajuntament a posar-se les piles en aquesta qüestió. Al Notíciestgn, fins i tot, li dediquem la portada.

No hem d’oblidar, però, que els primers responsables de l’existència d’abocadors il·legals a la ciutat som els veïns i veïnes de Tarragona, que amb el nostre incivisme embrutem sense escrúpols espais que són de tothom. Les xarxes han aconseguit tocar la fibra sensible de l’Ajuntament, però és important que aquest poder d’influència s’enfoqui també a conscienciar i a atacar el problema des de l’arrel.

El creuer Saga Pearl II de la companyia Saga Shipping Company visita aquest dimecres per primer cop Tarragona amb 450 creueristes a bord, en el que és el primer creuer de la temporada al Port de Tarragona. Dels 450 passatgers, majoritàriament britànics, 191 han contractat excursions i la resta visitarà el territori de manera lliure. Els que han contractat les activitats es divideixen de la següent manera: 12% a l’abadia de Montserrat; 24% visita a la Tarragona romana; un 14% visitaran el Delta de l’Ebre; i el 50% realitzaran un tour per Tarragona.

Tarragona Cruise Port Costa Daurada està recollint els fruits de l’estratègia iniciada, ara fa tres anys, i es consolida com una destinació exclusiva i de destí de creuers d’àmbit internacional al Mediterrani. Per aquest 2016, les previsions són rebre 22 creuers, el doble dels que l’any passat van atracar a les instal·lacions del Port.

Espurnes d’en mossèn Aragonès

Frase de la setmana

Diògenes Diògenes estava menjant un plat de llenties quan passà el filòsof Aristip, un gran adulador del rei.

–Aprèn a ser submís al rei i no hauràs de menjar llenties, li diu Aristip.

–Aprèn a menjar llenties i no et caldrà adular el rei, respongué Diògenes.

• • • • • • •

Home fàcil a l’adulació, home indefens L’adulador no dirigeix la paraula en línia recta.

Alguns creuen odiar l’adulació però el que odien és només la manera d’adular.

Engolim d’un glop la mentida de l’adulador i bevem gota a gota la veritat que ens amarga.

La funció essencial de l’adulació és lloar les persones per les qualitats que no tenen.

L’adulador és un enemic amagat.

Qui sap adular sap calumniar.

«Els Mossos són una baula fonamental perquè Catalunya sigui un país lliure»

Bernabé

Carles Puigdemont, president de la Generalitat

Opinió | 5

| 13 d’abril de 2016

C L AUS D E L A SE TMANA

RICARD CHECA

JOAN AR AGONÈS

PE R IO D IS TA

La brigada tuitaire, la policia dels abocadors

S

embla que, a banda de la inoperància política, el tema de moda a Tarragona està relacionat amb els abocadors il·legals. Ara, com per art de màgia, tothom ha descobert que la ciutat Patrimoni de la Humanitat amaga més porqueria de la que pensem. Un cop més, les xarxes socials han estat fonamentals per denunciar la desídia política i l’incivisme d’alguns ciutadans que, per allò que intuïm i veiem, se senten més còmodes vivint en una quadra. Passejar per alguns dels paratges del municipi és desolador. Els abocadors il·legals a cel obert han esdevingut part del nostre patrimoni i són protagonistes pràcticament omnipresents en algunes zones del pulmó de Tarragona. El més preocupant és que això fa anys que dura i que va ser necessària la pressió de Facebook i del Twitter –i la difusió als mitjans de comunicació– perquè els governants i l’oposició es posessin les piles. Ara sembla que tothom està molt preocupat amb el nostre entorn natural i l’estat de les nostres zones verdes i boscoses. Els polítics es posen de puntetes per sortir a la foto, alguns fent creure que estan íntimament implicats en aquesta lluita. Però, com sempre, és només fatxada. Fins fa no res, els importaven ben poc els abocadors, la neteja dels boscos... Els nostres governants, malauradament, només actuen sota pressió i sempre intentant treure rèdit polític i amb molta presència mediàtica pel mig. La regidora de Medi Ambient i Neteja, Ivana Martínez, va fer una crida al civisme ciutadà i va insistir que «l’Ajuntament de Tarragona no és el culpable de tot». Té raó, la jove regidora. El govern municipal només és responsable de no fer bé la seva feina i aquesta consisteix a aplicar i fer respectar la llei. Per què tenim ordenances municipals? Per què no crea una brigada d’inspecció (amb agents de paisà)? No hi ha diners? Vinga... no fotem!!!

En aquest Ajuntament no hi ha diners per allò que no li convé. És obvi que és responsabilitat de l’ajuntament controlar la brutícia de la ciutat i evitar-la. Només ha de fer complir l’ordenança municipal. No cal que s’hi mati gaire. A parer meu és trist que el consistori hagi de recórrer als tuitaires per saber el mapa dels abocadors il·legals. Els regidors, que suposo que es passegen pels carrers de Tarragona, no veuen la brutícia acumulada a la Part Alta, al centre i a la part baixa de la ciutat? Què fan per evitar-ho? Miren cap al costat o els fan els desentesos? Ah, és clar, és molt més fàcil tenir una brigada tuitaire que faci la seva feina. Més fàcil i més econòmic. Davant d’aquest panorama jo pregunto: per a què serveixen els nostres governants i per què cobren? Potser també s’hauria de fer alguna neteja a l’Ajuntament...

(*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport.

Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografia de l’autor si aquesta és facilitada.

MOSSÈN

Parenostre

Q

uan els apòstols van demanar a Jesús que els ensenyés a resar no li demanaven un nou text, una nova fórmula d’oració. En el judaisme n’hi havia diverses: xermà (escolta), xemonè esrè (divuit benediccions), els salms, etc. El que demanaven era l’actitud bàsica de tota oració, no unes paraules noves. Jesús, més que un text per repetir, els dóna un model d’oració.

Pare. No és un títol honorífic, ni grandiloqüent, ni majestuós. L’Evangeli desconeix els títols honorífics. Els títols honorífics en l’Església provenen d’altres fonts. Si Déu és el pare, tota la resta som germans... I en família cal que hi hagi respecte, atenció, deferència... però hi ha d’haver sobretot confiança i fraternitat.

Nostre. L’oració mai pot excloure els germans. No ens dirigim al pare «meu», sinó al «nostre».

Que esteu en el cel. Si la paraula «pare» evoca proximitat, «que esteu en el cel» manifesta transcendència. Transcendència i presència són característiques fonamentals del Déu bíblic. El Déu «que està més enllà» no és un Déu llunyà ni indiferent a l’home. L’oració no ha de servir per informar Déu. I el Déu proper no és un Déu fet a imatge i semblança nostra.

Sigui santificat el vostre nom. El nom equival a persona. Demanem que Déu es manifesti com és, Jahvè, l’eficaç, el present, el que actua en la història. I nosaltres ens comprometem a santificar el seu nom reconeixent-lo com allò que és: senyor, amor, veritat, salvació.

Vingui a nosaltres el vostre regne. El regne de Déu no és un lloc geogràfic, ni pot identificar-se amb cap imperi ni tan sols amb l’Església. És el regne de la veritat, de la justícia, de la llibertat, de l’amor.

Faci’s la vostra voluntat. No és l’expressió del conformisme d’aquell que se sotmet passivament. Ens comprometem per part nostra que es faci la seva voluntat salvadora: que se salvi tot l’home i tots els homes.

Així en la terra com en el cel. No només aquí i allí, tant aquí com allí, sinó en la mateixa plenitud.

El nostre pa de cada dia doneu-nos-el avui. En llenguatge bíblic, el pa manifesta tot allò que l’home necessita per viure: aliment, cultura, salut, treball, llibertat... i també l’aliment de l’esperit. No és, doncs, una petició exclusiva dels països subdesenvolupats, és la petició de tot home o dona que encara no se sent plenament realitzat.

Perdoneu les nostres culpes. Si volem ser perdonats, hem de perdonar.

No ens deixeu caure en la temptació. No demanem no tenir temptacions, això seria impossible. Sense batalles no hi ha victòries, sense esforç no hi ha mèrit.

Resar no és presentar-se davant Déu amb una llista de peticions o exigències. És sentir l’alegria d’estar amb Déu en el caliu dels germans.

6 | Tarragona

13 d’abril de 2016 |

tarragona

MEDI AMBIENT

Denuncien setze abocadors Els tuitaires de #TgnTT han presentat una moció perquè l’Ajuntament modifiqui el reglament de la deixalleria i elabori un pla de prevenció Oriol Montesó, Tarragona

C

om una nafra entre el verd dels pins i els llentiscles, un devessall de deixalles taquen la Budellera.

A escassos metres del col·legi Mare Nostrum, un espai que hauria de pertànyer a la natura es converteix en llar improvisada de runes, mobles rossegats i, qui sap si, adés i ara, d’algun transeünt. No és l’únic espai d’aquestes característiques que acull l’Anella Verda, la zona boscosa que encercla el nucli urbà i que tots els partits es vanten de protegir. Malgrat tot, els encarregats de donar-ho a conèixer no són regidors ni tècnics municipals. Es tracta de setze tarragonins que, fins fa poc, ni es coneixien en persona.

Gràcies a la viralitat de les xarxes socials, els tuitaires de #TgnTT han fet córrer fotografies de setze abocadors il·legals i han obligat el consistori a actuar. El primer pas del Govern municipal va ser netejar d’urgència, el 23 de març, un abocador ple de roba ubicat al Llorito que, fins i tot, contenia restes d’amiant, un mineral altament tòxic.

El passat 1 d’abril, un parell de mesos després que comencessin les denúncies dels tuitaires, la consellera Ivana Martínez es va reunir amb una representació d’aquest col·lectiu per informar-los sobre el procediment administratiu que cal seguir per netejar terrenys que són de propietat privada: «l’Ajuntament demana als propietaris dels terrenys que ho netegin, si no hi ha resposta, és el mateix consistori qui ho fa i passa, posteriorment, el cost de la neteja». Martínez va remarcar, que en cas que els terrenys siguin de caràcter públic, s’actua de manera automàtica.

Malgrat tot, els tuitaires troben a faltar un pla de prevenció i,

Abocador il·legal ubicat a la Budellera a tocar del col·legi Mare Nostrum i el CIFO. / Foto: Tomàs Varga.

per aquest motiu han presentat una moció que es debatrà en el pròxim ple municipal. «Quan una persona denuncia un abocador, què es fa?», pregunta Albert Puñet, un dels membres de #TgnTT. «Això no està escrit enlloc. Estem demanant un pla de prevenció que l’Ajuntament ens diu que té però que no el té escrit. Quan una cosa no està escrita és que no existeix».

La moció també demana un nou reglament per a la deixalleria municipal que en fomenti l’ús.

«Hem d’evitar situacions surrealistes com portar runa a la deixalleria amb permís d’obres i que no te la deixin abocar

Els tuitaires denuncien que els usuaris de la deixalleria van disminuir un 57% entre el 2008 i el 2014 tota. Això genera abocadors il· legals», diu Puñet, que recorda que els usuaris de la deixalleria van disminuir un 57% des del 2008 al 2014. En aquest sentit, els tuitaires proposen emmi-

rallar-se en la ciutat veïna de Valls que bonificarà la taxa de la brossa dels usuaris de la deixalleria.

La consellera Martínez explica que ja fa sis mesos que s’està treballant en aquest nou reglament i que en pocs més estarà enllestit.

Tots els grups municipals no inclosos en el Govern de la ciutat ja han donat suport a aquesta moció. Mentrestant, l’equip de Govern, que abans de pronunciar-se la vol estudiar, està preparant una campanya de conscienciació contra l’incivisme per informar sobre els llocs preparats per llençar les deixalles, i

evitar que ho facin en zones on no correspon. Cal recordar que les deixalles de major grandària es poden recollir a casa trucant al Telèfon Verd (977 296 222) o via correu electrònic.

Veient la notorietat mediàtica que ha tingut aquesta denúncia, la gent de #TgnTT ja treballen en noves campanyes per empentar l’ens local a solucionar problemes de ciutat. Un exemple en són les fotografies de «les escales no mecàniques» de la ciutat. Una obra d’art de l’enginyeria disfuncional a l’estil aparcament intel·ligent Jaume I que condiciona negativament els vianants de la ciutat.

Tarragona

| 13 d’abril de 2016

|7

TARRAGONA

il·legals L’Ajuntament prepara una campanya de conscienciació contra l’incivisme per informar la gent dels llocs que hi ha per llençar les seves deixalles

Cinc representants del col·lectiu de tuitaires #TgnTT registrant a les oficines de l’OMAC la moció sobre els abocadors il·legals que es debatrà en el pròxim ple municipal. / Foto: Tomàs Varga.

REHABILITACIÓ D’EDIFICI A LA RAMBLA

Aicat 4.746

- PAAAA AA A00AA EN VENDAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA

Confiï’ns la gestió del seu pis, més de 35 anys d’experiència ens avalen

IAAAAAAAAA A vAAAAA

977248080 www.AAAAAAAA.AAA

8 | Tarragona

13 d’abril de 2016 |

tARRAGONa

art

Artistes de tot Catalunya mostraran les seves obres a la Rambla Nova La sisena edicio de la Fira d’Art de Tarragona tindrà lloc el dissabte 16 d’abril de 10 a 21 hores amb una cinquantena de parades

L

a Rambla Nova acollirà el dissabte 16 d’abril la sisena Fira d’Art de Tarragona amb una cinquantena de parades d’artistes vinguts de tot el país. Aquesta trobada s’ha convertit ja en una cita imprescindible per als participants, així com també pels tarragonins i tarragonines que poden passejar per la ciutat tot contemplant l’art al carrer.

Cal remarcar que cada vegada hi ha més artistes joves que participen en la mostra i exposen peces d’una gran

qualitat i amb tècniques molt innovadores, que es mesclen amb els artistes més veterans que any rere any se sumen a la Fira. Tots presenten els seus treballs més personals i variats que van des de l’hiperrealisme fins a l’abstracció i amb una gran varietat de tècniques com oli, collage, acrílic, pastel, aquarel·la, llapis, etcètera.

Un dels trets més destacats de les fires d’art és la possibilitat de parlar amb el mateix artista, la persona que ha fet l’obra. Hi ha la possibilitat de rebre informació detallada de com s’ha fet aquella peça que

moltes vegades no sabem valorar i que li dóna encara més valor a l’hora d’adquirir-la.

Finalment dir que enguany vindran artistes d’Olot, Cornudella, Sitges, Reus, Terrassa, Girona, Vilanova d’Escornalbou, Barcelona, Balaguer, Tarragona, Tortosa, Lleida, Madrid, Manlleu, Vilassar de Dalt, Cubelles, Sant Pere de Ribes, Vilanova i la Geltrú, Lliçà d’Amunt; així com d’Andorra, del País Valencià i Aragó.

La Fira estarà oberta el dissabte 16 d’abril de 10 a 21 hores al tram de la Rambla Nova entre Sant Agustí i Sant Francesc.

Tarragona

| 13 d’abril de 2016

|9

tARRAGONA

Social

Noves instal·lacions per als usuaris dels tallers ocupacionals de la Fundació Estela Unes 80 persones amb diversitat funcional es beneficiaran aquest 2016 del nou equipament impulsat per la Xarxa de Santa Tecla al polígon Riuclar

L

a Xarxa de Santa Tecla ha iniciat les obres d’adaptació necessàries per concentrar en una remodelada nau industrial del Polígon Riuclar tots els serveis ocupacionals que desenvolupa la Fundació Estela, entitat dedicada a la formació i la inserció sociolaboral de persones amb discapacitat psíquica a les comarques de Tarragona. La Xarxa de Santa Tecla habilitarà un espai més còmode i funcional per a la vuitantena d’usuaris i usuàries dels tallers ocupacionals que avui en dia té la institució, amb previsió que puguin traslladar-se i estrenar les noves instal·lacions el pròxim mes de setembre.

En una segona fase a la nau també s’hi desplaçaran els usuaris i usuàries de la bugaderia industrial del Centre Especial de Treball Santa Tecla, que en l’actualitat es troba en una nau ubicada al terme municipal de Pallaresos.

El projecte de la Xarxa de Santa Tecla, entitat a la qual la Fundació Estela va adherirse l’any 2013, pretén millorar les instal·lacions dedicades als usuaris i usuàries del Servei de Teràpia Ocupacional (STO) i del Servei Ocupacional d’Inserció SOI. Els 83 usuaris i usuàries d’aquests dos serveis (73 del Servei de Teràpia Ocupacional i 10 del Servei Ocupacions d’Inserció) estrenaran les noves instal·lacions, ubicades a una nau del Polígon Riuclar, a partir del pròxim mes de setembre. Més endavant, en una segona fase, s’habilitarà un espai per al trasllat de la bugaderia industrial del Centre Especial de Treball (CET) Santa Tecla, que actualment té 45 usuaris i usuàries.

Les tasques d’arranjament i adaptació de la nau industrial, pressupostades en 280.000 euros en la seva primera fase,

La nau que acollirà els serveis de teràpia ocupacional de la Fundació Estela està situada al carrer Granit del polígon Riuclar. Les obres van iniciar-se la setmana passada i culminaran la seva primera fase aquest estiu. / T.V.

van iniciar-se la setmana passada. Des del punt de vista tècnic, la nau es distribuirà en quatre usos diferenciats, però amb una vinculació entre ells, des del punt de vista dels usuaris. La part de la nau que anteriorment era destinada a les oficines, i que es distribueix en planta baixa i planta primera, acollirà en planta baixa el Servei de Teràpia Ocupacional (STO) de la Fundació Estela, i en planta primera les oficines d’administració i serveis generals de la Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla.

La part posterior de l’edifici se sectoritzarà i deixarà com a resultat dos espais diàfans

de superfície útil aproximada de 1.200 m², que seran destinats a magatzem general i magatzem de material sanitari (l’àrea situada a la façana nord), i una reserva per a la nova bugaderia industrial i Centre Especial de Treball (l’espai situat en façana sud).

La part exterior servirà d’aparcament i zona de circulació de mercaderies.

Els STO tenen per missió dur a terme la teràpia ocupacional necessària per a la integració social de persones disminuïdes que estan en edat laboral i que, temporalment o definitivament, no tenen capacitat de treball suficient per cobrir

En una segona fase la nau aplegarà també una renovada bugaderia industrial del Centre Especial de Treball Santa Tecla, amb un total de 45 usuaris i usuàries el cost de manteniment d’una plaça en un Centre Especial de Treball. La teràpia ocupacional està orientada cap a la preparació per a la integració laboral. El SOI, per la seva banda, és una alternativa a la integració laboral d’aquelles persones amb discapacitat intel·lectual que, tot i que tenen aptituds laborals i productives, encara no es poden incorporar als centres espe-

cials de treball per manca de formació laboral o d’oferta de treball. Per tant, aquest servei esdevé un pas intermedi entre els centres ocupacionals i els centres especials de treball. Dins l’edifici, es troba en la planta baixa del sector més pròxim a la façana principal.

El projecte i dimensions dels espais d’aquesta activitat consisteix en: - Aula oberta per a quatre grups de treball (195 m²) - Aula d’usuaris assistits (81 m²) - Aula de musicoteràpia i multisensorial (39 m²) - Aula de psicomotricitat (51m²) - Menjador i sala d’activitats múltiples (133 m²) - Despatx de direcció, despatx de treballador social, despatx de psicòleg i sala de relax.

(53m²) - Despatx d’educadors (28m²) - Cinc cambres higièniques i una cambra de neteja (70m²) Aula per al Servei Ocupacional d’Inserció (51m²).

10 | Territori

13 d’abril de 2016 |

te rritori

port

El tràfic de vehicles al Port de Tarragona creix un 58% fins al mes de febrer En termes generals, durant els dos primers mesos de l’any, s’han mogut un total de 5,5 milions de tones, un 4,1% menys que en el mateix període de l’any passat

E

ntre els mesos de gener i febrer, la terminal del Port de Tarragona dedicada al tràfic de vehicles ha mogut 26.925 unitats, xifra que representa un increment del 58% respecte al mateix període de l’any anterior, on es van registrar 17.045 vehicles. D’aquest volum, 19.339 vehicles han estat d’importació i 7.586 unitats d’exportació. Aquestes xifres superen les registrades en els últims anys i posa de manifest que el moviment d’automòbils al Port de Tarragona segueix la tendència a l’alça dels últims mesos, i recupera els índexs de moviment d’anys anteriors a la crisi econòmica.

En termes generals, durant els dos primers mesos de l’any, el Port de Tarragona ha mogut un total de 5,5 milions de tones, un 4,1% menys que en el mateix període de l’any anterior, on es van moure 5,7 milions de tones. Les previsions de tancament del primer trimestre del 2016 indiquen que es mantindrà el volum del mateix període de l’any anterior, al voltant dels 8 milions de tones mogudes. A més, es preveu un mes de març amb un creixement d’aproximadament el 7% respecte al mes de març del 2015.

Augment del tràfic de productes energètics, cereals i siderúrgics Durant els dos primers mesos de l’any destaca el bon funcionament del tràfic de vehicles, cereals, productes siderúrgics i energètics (cru, benzina, gasos energètics del petroli i biocombustibles).

Pel que fa als energètics, fins al mes de febrer la instal·lació portuària ha manipulat gairebé 4 milions de tones d’aquests productes, i destaca l’increment del petroli cru (+25%), la benzina (+8%), els gasos energètics del petroli (+139,2%) i els biocombusti-

bles (+229,3%). Segons les dades, es preveu tancar el primer trimestre d’aquest any amb un bon comportament dels productes químics i petroquímics, amb un volum que supera els 5 milions de tones.

Els productes siderometal·lúrgics també han registrat un augment fins a assolir les 97.908 tones, un 19,1% més que entre els mesos de gener i febrer de l’any anterior. L’augment en la captació de tràfics siderúrgics, tant per a la indústria de l’automòbil, com per a la construcció és una mostra rellevant de l’aposta per la diversificació de tràfics del Port de Tarragona. La instal·lació portuària manté relacions comercials amb 49 països d’arreu del món per a la importació i exportació de productes siderúrgics, principalment amb la Xina, Turquia i Grècia.

El comportament de la mercaderia general no conteneritzada

Es preveu tancar el primer trimestre amb més de 8 milions de tones mogudes, el mateix volum que l’any anterior (productes siderúrgics, vehicles, pasta de paper, etc.) continua sent molt positiu. Durant els dos primers mesos de l’any s’han mogut 180.735 tones, un 19,3% més que en el mateix període de l’any anterior.

S’assoleix la xifra de 583.059 tones de cereals El moviment de cereals és un dels principals tràfics al Port de Tarragona i fins al mes de

febrer, ha augmentat un 51,7% assolint la xifra de 583.059 tones. Aquest creixement es deu a l’increment de la importació, i posteriorment, aquesta matèria primera és distribuïda des del Port de Tarragona a les empreses productores de pinsos ubicades al hinterland (zona d’influència), i que representen el 60% de la producció de pinsos de tot Espanya.

Pel que fa al moviment global del sector agroalimentari, es preveu tancar el primer trimestre amb un creixement del 9,6% respecte gener-març del 2015, amb un volum total de 2,4 milions de tones d’agroalimentari mogudes en la instal·lació portuària.

Continuen creixent les exportacions Les dades d’exportació també són positives en aquests

dos primers mesos de l’any, i segueixen la tendència dels mesos anteriors. Des del Port de Tarragona s’han exportat a països internacionals 711.952 tones de productes, un 19,8% més que en el mateix període de l’any 2015.

Les importacions també han incrementat, un 12,4%. Fins al febrer s’han importat 3,7 milions de tones a través del Port de Tarragona, i destaca l’augment de la importació de mercaderies en contenidor en un 2,8%, concretament, aquest creixement ve motivat per l’augment de la importació de productes químics, fruites, llegums i altres productes alimentaris, en contenidor.

El tràfic terrestre també ha augmentat entre gener i febrer, concretament un 59,9% i principalment motivat per l’increment dels productes petrolífers i químics.

Territori | 11

| 13 d’abril de 2016

TE RRITORI

LA CANONJA

Sis anys de municipalitat La celebració de l’aniversari tindrà lloc del 14 al 17 d’abril El 15 d’abril del 2010, la Canonja va aconseguir la municipalitat perduda i des d’aleshores commemora en aquesta data la fita aconseguida. Com cada any, des de la Regidoria de Festes de l’Ajuntament s’han preparat tot un seguit d’actes per aquest cap de setmana.

El programa de la municipalitat començarà el dijous 14 d’abril amb una conferència, a la sala noble del Castell de Masricart, sobre «Les restes arqueològi-

ques de la plaça de l’església», a càrrec d’Isidre Pastor, arqueòleg director de l’excavació, i Núria Armentano, arqueòloga especialista en exhumacions.

El dia 15 d’abril, festa de la municipalitat i festiu local, se celebrarà l’acte més protocollari a partir de les 12,30 hores quan sortirà el seguici de la corporació en ple des del Castell de Masricart cap a la Rambla 15 d’abril amb l’acompanyament dels gegants Bià

Els canongins es trobaran al poliesportiu municipal per gaudir de la paella popular./Cedida

i Esperança i els Diables de la Canonja. Allí es pronunciaran els parlaments de les autoritats i s’encendrà la tronada. En acabar es farà un brindis popular i ballada de sardanes amb la Cobla Cossetània. Durant tot el matí també hi haurà jocs amb elements reciclats a càrrec de Guixot de 8.

A les 7 de la tarda, al Castell de Masricart, tindrà lloc la inauguració de l’exposició de pintura Tres persones: tres inquietuds

comuns, amb David Bitel, Tito Figueras i Juan Ramírez. L’exposició es podrà visitar fins al 29 d’abril en l’horari habitual de biblioteca.

A la nit arribarà el torn de la música jove amb el Sebastival, organitzat per la regidoria de Joventut i ACMEA. Des de les 11 de la nit i fins a la 5 de la matinada, el Poliesportiu de la Canonja celebrarà la nit alternativa a càrrec de Vergüenza ajena i sessió de Dj’s.

El dissabte seguiran els actes, amb un espectacle infantil a la sala d’actes de l’Escola la Canonja, a les 6 de la tarda, i a la nit, ball amb l’orquestra Venus, al poliesportiu municipal.

El diumenge es posarà el punt final a la festa de la municipalitat amb la tradicional paella popular que cada any convoca centenars de canongins al poliesportiu. I a la tarda, el Club Ciclista la Canonja organitza el II Trofeu ciclista 15 d’abril.

12 | Territori

13 d’abril de 2016 |

te rritori

solidaritat

AFANOC de Tarragona participa en la campanya «Tú decides» de DKV Seguros L’entitat es presenta per primera vegada a aquesta iniciativa solidària que té obert el període de votacions fins al 31 de maig a www.tudecides.dkvseguros.com

D

KV Seguros és una empresa especialista en salut que anualment convoca aquesta campanya per donar suport a projectes socials, de cooperació i mediambientals que millorin la salut i la qualitat de vida de les persones desfavorides. Aquest any participa per primera vegada en aquesta iniciativa AFANOC Tarragona, que fa una crida a tota la societat tarragonina perquè votin pel seu projecte.

la campanya d’informació i sensibilització Posa’t la gorra, que té lloc al parc d’oci PortAventura, amb l’objectiu principal de sensibilitzar la societat i donar a conèixer l’existència del càncer infantil, amb la finalitat de normalitzar la malaltia i pal·liar les necessitats que es deriven a partir del diagnòstic.

La convocatòria de la campanya Tú decides 2016 de DKV Seguros es va iniciar el passat 1 de març i estarà activa fins al 31 de maig.

Totes les persones que vulguin donar el seu vot al projecte que presenta AFANOC Tarragona ho poden fer a la web www.tudecides.dkvseguros.com.

Des de l’any 2003 AFANOC (Associació de Familiars i Amics de Nens Oncològics de Catalunya) a Tarragona organitza anualment

Salut

Joan XXIII aplica una nova tècnica per reduir el nombre de parts de natges Amb la tècnica «versió cefàlica externa», dos obstetres giren en menys d’un minut el fetus i eviten que l’alternativa al part de natges sigui la cesària

E

l Servei de Ginecologia i Obstetrícia de l’Hospital Joan XXIII de Tarragona va començar a principis del 2016 a aplicar la tècnica «versió cefàlica externa», que consisteix a girar el fetus, a les 37 setmanes de gestació com a màxim, quan està encaixat de natges. Aquesta tècnica es fa servir quan el fetus ve de natges i els pares volen un part vaginal, i per evitar la cesària, donen el seu consentiment per fer-la. Els factors limitants per realitzar la tècnica són l’edat gestacional (per damunt de 37 setmanes), que la dona tingui poc líquid amniòtic o que el fetus no tingui el cap flexionat. Les

maniobres per realitzar la versió (girar el fetus) les han de fer dos obstetres, de manera que, mentre un intenta desfalcar la natja l’altre aguanta el cap. De forma seqüencial, els dos intenten girar el fetus a poc a poc. Per poder realitzar la maniobra, inicialment, la mare ha de posar les cames per damunt del cap per ajudar a desencaixar el fetus.

A més, es dóna un fàrmac a la mare per aturar la dinàmica uterina (les contraccions) i un tercer professional sanitari vigila amb un ecògraf que el fetus no pateixi. La versió es pot aturar si el fetus pateix o si la mare té molt dolor. No obstant això, el ginecò-

leg i obstetra del Joan XXIII, Dr. Albert Guarque, assegura que «si el fetus gira, la maniobra es fa en un minut i la mare tolera bé un dolor lleu o moderat».

Des de l’any 2000 el part de natges no és recomanable, ja que pot derivar en possibles complicacions, com ara fractures o altres seqüeles. L’alternativa al part de natges ha estat la cesària que, per a la mare, «té els riscos propis d’una cirurgia, com el sagnat o possibles infeccions», apunta el ginecòleg. Amb la tècnica de la versió, «una tècnica molt segura», s’eviten els riscos del part de natges i els riscos de les cesàries.

Territori | 13

| 13 d’abril de 2016

TE RRITORI

SALOU

Uns 50 establiments participen al Sabor Salou 2016 El certamen gastronòmic tindrà lloc els dies 15, 16 i 17 d’abril

E

l cap de setmana del 15, 16 i 17 d’abril el passeig Jaume I de Salou, acollirà la sisena edició de la fira gastronòmica Sabor Salou, un esdeveniment dedicat a la restauració, i als productes DOP i gourmet que es poden trobar tant en el municipi així com provinents de tot el territori català.

L’any passat Sabor Salou va arribar als 30.000 visitants i es van servir més de 25.000 degustacions; aquest any, s’espera arribar a una xifra similar.

Segons la regidora de Participació Ciutadana, Júlia Gómez, aquest any el públic «podrà gaudir d’una àmplia oferta de gastronomia local i participar de les moltes activitats i tallers que es realitzaran durant tot el cap de setmana, moltes vinculades directament amb l’oferta d’oci en família». Els tallers es podran consultar al web www. saborsalouwordpress.com.

Aquest any, hi haurà uns 50 establiments que exhibeixen els seus productes, la majoria dels quals situats a Salou.

Programa Sabor Salou es realitza el divendres 15 d’abril de 17 a 22 hores, el dissabte 16 d’abril d’11 a 22 hores i el diumenge 17 d’abril d’11 a 20 hores. Al Sabor Salou s’intercanvien «salouets» (fitxes Sabor Salou) per degustacions. Els «salouets» es podran adquirir als punts d’informació de Sabor Salou, a raó de 3 degustacions (Salouets) i una copa per 5 €. L’agenda completa de l’esdeveniment ja es pot consultar a www.saborsalou.cat

14 | Opinió

13 d’abril de 2016 |

OP INIÓ

OPINIÓ

Esperes a la sanitat pública

NÚRI A S E GÚ EXD I P UTA DA A L PA R LA ME N T

L

es dades que el conseller Comín va presentar la setmana passada sobre les llistes d’espera sanitàries a data de desembre 2015 han posat negre sobre blanc allò que tots els ciutadans que utilitzem el sistema sanitari públic sabem. Des de fa poc més de tres anys, el quid de la qüestió quan parlem de les dificultats d’accés al sistema sanitari ha passat de ser el temps d’espera per a intervencions quirúrgiques, a ser el temps d’espera per a ésser diagnosticat.

A hores d’ara, quan parlem de llistes d’espera sanitàries ja no ens referim tan sols, com fa uns anys, al temps de demora per la realització d’una intervenció quirúrgica des de la seva prescripció. Les dades fetes públiques constaten que es tarda mesos i mesos a ser diagnosticat d’una malaltia o bé a rebre la prescripció mèdica d’una intervenció quirúrgica i això és molt greu. Més greu i preocupant que si es compleixen o no els terminis d’espera –siguin llargs o curts– establerts per la normativa, doncs hom pot tardar més mesos a saber què necessita una operació quirúrgica que a ser operat. Avui, a més de mig milió de catalans el seu el metge de capçalera els ha indicat la visita a un especialista per tal que aquest valori el seu estat de salut o una possible malaltia, encara no han estat visitats, no saben si estan malalts o no, i no hi ha indicis que ho hagin de saber aviat.

Les xifres més escandaloses són el nombre de persones que s’esperen per a una primera visita a l’especialista (656.927) i el temps que s’esperen, de mitjana 163 dies quasi el doble del que tocaria, i fins a un any en 81.000 casos. Les segueixen les proves diagnòstiques amb

117.235 persones, de les quals, 24.446 superen el màxim de 90 dies i 2.288 esperen un any o més. Són dades totals de Catalunya i esperem que aviat es facin públiques les dades per regions sanitàries i per centres sanitaris, així podrem conèixer i valorar com estem situats al Camp de Tarragona.

De ben segur que és a partir d’aquestes conclusions que el Departament de Salut va establir els objectius del Pla integral per a la millora de les llistes d’espera sanitàries presentat recentment i que cerca l’augment de l’activitat als centres de salut durant un any per reduir a la meitat el temps d’espera en proves diagnòstiques i en primeres visites a l’especialista; i reduir un 10% el nombre de pacients que esperen per ser operats o, el que és el mateix, absorbir l’incre-

ment derivat de la reducció del 50% del temps d’espera en proves diagnòstiques i en primeres visites especialista per tal de mantenir la situació actual en esperes quirúrgiques.

Si s’assoleixen aquestes fites, s’haurà posat fil a l’agulla per avançar en la direcció correcta, però no perdem de vista que encara quedarà molt de camí per fer per revertir les conseqüències de les retallades en l’accessibilitat als serveis de salut.

Les dades Identificat, localitzat i constatat el tap per entrar a les llistes d’espera quirúrgiques, fem una rapida valoració retrospectiva d’aquestes, tot i les dificultats.

Fa algunes setmanes parlàvem dels canvis realitzats pel govern a la normativa que les re-

gula i que fa quasi impossible conèixer l’evolució detallada i territorialitzada. De la informació de la web del CatSalut destaquem l’evolució del nombre total de persones en espera a Catalunya per alguna intervenció quirúrgica: 153.916 (2010); 193.879 (2011); 188.176 (2012); 181.559 (2013); 159.949 (2014) i 153.003 (2015), dades que ens farien pensar que el pitjor ha passat si no fos per les barreres que hem esmentat anteriorment.

De les dades territorials del Camp de Tarragona, tenim informació per analitzar –vegeu els gràfics adjunts– l’evolució els darrers cinc anys de tres intervencions quirúrgiques: cataractes, pròtesi de maluc i pròtesi de genoll, els punts negres coincideixen amb la resta de Catalunya i es constata que les esperes per operacions de

pròtesi de genoll amb 219 dies d’espera, 39 més dels que tocarien, són les pitjors i que on més persones s’esperen (1.625) és per ser operats de cataractes. Si comparem el nombre de persones que s’esperen avui amb les xifres de l’any 2010, hem de destacar que al Camp de Tarragona estem per sota en nombre de persones que s’esperen per una operació de cataractes i pròtesi de maluc, i es mantenen les xifres en pròtesi de genoll; cal destacar que aquest escenari és diferent respecte al total de Catalunya on hi ha un 7,6% més de persones que s’esperen per a una operació de cataractes que l’any 2010 (19.474 versus 21.070) i un 33,2% més en pròtesi de genoll (5.172 versus 7.741); per contra, ha baixat un 12,9% en pròtesi de maluc (2.533 versus 2.207).

Opinió | 15

| 13 d’abril de 2016

OP INIÓ

JORDI SALVAT F R A N C E S C B O R ONAT

P ERIODISTA

PR E S ID E N T D E J A R C - C O A G C ATAL U NYA

Passen consellers però es mantenen els mateixos problemes (I)

‘Joc de Trons’ a Altafulla

A

E

l 8 d’abril el Departament d’Agricultura va publicar l’Ordre dels ajuts associats al contracte global d’explotació 2016. Aquest fet, que d’entrada pot passar desapercebut, és una mostra més de la mala gestió que fa el DARP d’uns ajuts molt importants per als pagesos i ramaders de Catalunya. Dic això perquè, teòricament, el període per sol·licitar aquest suport econòmic s’inicià el passat 1 de febrer i finalitza el 30 d’abril i, com a molt, es perllongarà fins al 15 de maig si ho determina el Ministeri d’Agricultura. Per tant, als pagesos i ramaders catalans ens deixen 15 dies hàbils per analitzar i decidir quins podem o volem sol·licitar.

De tota manera, aquesta mostra d’ineficàcia en la gestió d’un tema que es repeteix any rere any i que, per tant, ja podrien tenir més per la mà, no és ni de bon tros el més greu.

Allò que realment ens preocupa als de JARC-COAG és que la conselleria no sigui capaç d’esmenar els importants errors de base i els repeteixi sense més.

El DARP continua sense assegurar els diners que fan falta per donar resposta a les línies de suport més importants per als agricultors i ramaders professionals de Catalunya. Ens referim a la incorporació de joves, les inversions productives, els ajuts a l’agricultura i la ramaderia ecològica, les indemnitzacions compensatòries per a zones amb més dificultats productives i els ajuts agroambientals.

Històricament, per exemple, el pressupost per inversions o competitivitat s’esgota en les primeres dues o tres convocatòries i es deixa penjats molts productors durant anys (entre el 2012 i el 2013 es van denegar 1.440 sol·licituds d’aquest ajut i el 2014 no es van poder ni convocar).

Senyors, ha arribat l’hora de fer les coses bé i si realment creuen que s’ha de donar suport al necessari rejoveniment del nostre sector, potenciar la competitivitat de les nostres explotacions,

contribuir a la sostenibilitat del model i mantenir l’activitat agrària en zones on qualsevol altra activitat econòmica és difícil o inviable, han de treure diners d’altres ajuts menys importants i posar-los aquí. No poden seguir enganyant-nos a tots! L’Estat no ens donarà més diners, Brussel·les tampoc no està per la labor i la Generalitat només dedica l’1% del seu pressupost al nostre sector en general. Per tant, considerem que el Departament d’Agricultura té l’obligació de gestionar de manera molt eficient els recursos econòmics disponibles, i més en la situació actual. Nosaltres tornem a reclamar que és prioritari assegurar els ajuts que arriben realment al camp, a la vena dels productors i ramaders professionals.

En segon lloc, demanem que no es deixi penjats els joves que s’han incorporat fa més de 5 anys quan demanen suport econòmic per fer inversions productives per a la millora de les seves explotacions. Ells són la sàvia nova, han de poder ser els emprenedors que empenyin el sector endavant i el facin més competitiu. Els que ara es queden sense ajut continuen sent joves, malgrat que fa més de cinc anys que han iniciat l’activitat agrària. Ells són els que, amb moltes dificultats, treballen per mantenir el seu projecte professional, per millorar-lo, per fer-lo més rendible. Està bé pensar amb els que comencen, però no podem oblidar els que ja s’hi estan deixant el llom. No és una bona decisió estratègica de futur.

A JARC-COAG estem oberts a tractar una altra vegada aquest tema amb el nou equip de la conselleria, tal com ho hem fet amb els seus predecessors, però, si ens asseiem a parlar, no és per perdre el temps. Obrin la fitxa financera de tots els ajuts inclosos en el PDR 2014-2020 i parlem seriosament de quines partides es poden reduir per blindar el suport als temes que realment contribueixen a la millora de les explotacions professionals agràries!

ltafulla ha viscut unes setmanes molt intenses políticament. L’expulsió dels tres regidors de l’EINA del govern municipal per part de l’alcalde va obrir una crisi que ha deixat algunes víctimes pel camí, després de molts moviments.

Maniobres que poc han d’envejar al que veiem a la premiada sèrie de l’HBO Joc de Trons. Potser és la proximitat al Castell de Tamarit, un dels espais que els localitzadors de la sèrie van estudiar per gravar part de la sisena temporada. Finalment van descartar l’emplaçament de la costa del Baix Gaià i es van decidir per Girona, que, per cert, també va viure el seu joc de trons particular a l’Ajuntament.

Però tornem a Altafulla. Amb un alcalde, l’ecosocialista Fèlix Alonso, en minoria, el portaveu de Convergència i Unió, Pere Gomés, es va situar en el centre del tauler, i, com ja va avançar el mateix dia de l’expulsió dels republicans, no descartava cap possibilitat per sortir d’aquella situació. La moció de censura contra Alonso va ser una seriosa sortida a la crisi que es va estudiar, tot i que un pacte entre republicans, convergents i Ciutadans hauria estat força difícil d’entendre per molts i ben segur que portada a tota la premsa nacional i estatal. La reunió per a negociar l’hipotètic acord a tres bandes es va fer sense cap mena de discreció. La reunió era el missatge.

El repartiment d’anys de l’alcaldia no quadrava. Els números tampoc sortien. Una de les regidores de l’EINA, Eva Martínez, no estava per la feina, com hem pogut comprovar en el seu comunicat de renúncia a l’acta de regidora. Martínez ha plegat després de gairebé una dècada com a regidora, la majoria d’aquest temps amb responsabilitats de govern. Ha estat per discrepàncies amb la línia política de la candidatura de la qual formava part. Un gest que seria normal en un sistema polític de llistes tancades i bloquejades, però que ens resulta estrany. Quan algú aconsegueix una acta de regidor dins d’una determinada llista electoral i, al cap d’un temps no hi acaba de combregar, massa sovint deixa de banda la moral i l’ètica i s’empara en una discutible legalitat per aferrar-se al «cadirot». Exemples en tenim molts i ben a prop.

L’Eva no ho ha fet i això l’honora.

Altafulla ha entrat en una nova temporada del seu particular Joc de Trons. Recordem que en el mandat 2007-2011 fins a tres persones van desfilar per l’alcaldia. Després de la tempesta, Fèlix Alonso continua ocupant el tro de la plaça del Pou amb el convergent Pere Gomés com a aliat imprescindible. El cap de files republicà, Jordi Molinera, apartat ara de la primera tinença d’alcaldia, inicia una nova etapa com a cap de l’oposició amb ganes de donar molta guerra al seu antic soci durant gairebé un lustre.

I l’únic regidor de Ciutadans esdevé un secundari de luxe, més conscient ara que el seu vot podria ser molt important si es produeix algun gir inesperat de guió en aquests tres anys llargs que resten de mandat.

16 | Cultura

13 d’abril de 2016 |

C ULTURA

La veu càlida de Núria El periodista i escriptor Graham, a l’EMMPAC tarragoní Ferran Gerhard del Vendrell presenta ‘Tarraguiguismos’ El llibre està integrat per 241 relats poètics que volen fer pensar el lector Oriol Montesó, Tarragona

Q

ualsevol pensaria que un llibre de 241 relats o ha de ser molt i molt gruixut o està dividit en diversos volums. El cert és que Tarraguiguismos no compleix cap d’aquestes dues condicions.

El periodista i escriptor Ferran Gerhard aposta per una literatura fotogràfica de curta durada que «més que donar informació com en altres obres, pretén provocar emocions al lector». Relats poètics d’entre vuit i vint línies que no s’encabeixen fàcilment en cap format literari i que, per això, Gerhard bateja amb el nom de «tarraguiguismos», un neologisme que uneix dues idees que són molt familiars per al periodista tarragoní: la seva ciutat, Tarragona i el seu amic traspassat, el Guigui. «Ell era incapaç d’escriure un text literari però, en canvi, podia fer unes frases curtes d’una força impressionant», explica Gerhard.

Un altre amic, Josep Anton Sierra, s’ha encarregat de fer l’epíleg d’aquest llibre construït sobre els fonaments d’un nombre primer, el 241. Sierra aprofita l’avinentesa matemàtica per analitzar matemàticament l’obra d’en Gerhard que també s’alia amb el periodista Carlos Izquierdo i el músic Conrad Setó que li escriuen el corol·lari i el pròleg de l’obra. Un llibre que, segons l’autor, «és el millor que he escrit». Recomanable per a «gent a qui li agradi llegir tant la prosa com la poesia» i que «es pot llegir a estones perquè són relats curts i independents».

La crítica l’ha qualificat com «el diamant en brut més sorprenent del pop català emergent»

P

er cloure el cicle, aquest any el Sonaprop, organitzat pel Centre del Llorenç del Penedès, oferirà un concert doble a l’auditori petit de l’Escola Municipal de Música Pau Casals del Vendrell (EMMPAC), el diumenge 17 d’abril, a les 19 hores, a càrrec de pianista de soul Eduard Gener i de la guitarrista Núria Graham.

Obrirà el concert el jove músic de Solsona Eduard Gener, que presentarà en solitari el seu disc Les Avingudes (RGB Suports, 2015). Com a cap de cartell del cicle, i només amb dinou anys, serà l’osonenca Núria Graham, que ha guanyat el Premi Enderrock a Millor Disc en llengua no catalana per Bird Eyes (El Segell del Primavera, 2015). La crítica l’ha qualificat com «el diamant en brut més sorprenent del pop català emergent».

Si l’any passat la novetat va ser un canvi d’ubicació a la finca d’Heretat Sabartès, aquest any l’escenari del Sonaprop ha continuat sent l’antic celler d’aquest palauet situat a l’entrada de Llorenç, però l’últim concert es farà a l’auditori petit de l’EMMPAC. Aquesta novetat ha estat possible gràcies a la col·laboració entre l’entitat llorencenca i la regidoria de Cultura de l’Ajuntament del Vendrell. Els organitzadors valoren molt positivament la possibilitat que el cicle ofereixi un concert a la capital baixpenedesenca, ja que «la voluntat del Sonaprop sempre ha estat la d’oferir música en directe per a l’àmbit del Baix Penedès».

La regidora de Cultura, Eva M. Serramià, ha destacat la importància de poder acollir en equipaments del Vendrell les produccions de música en viu per establir un feedback entre el públic i els músics». També ha explicat que «com a capital de la comarca, al Vendrell sempre són benvinguts els projectes que es promouen des d’altres municipis del Baix Penedès».

Les entrades es podran comprar anticipadament a través d’internet (www.sonaprop.ppcc.cat) o bé el dia del concert, tot i que l’organització adverteix que l’aforament és limitat.

Tarragona en imatges ramon segú chinchilla Aquesta imatge ens transporta a inicis dels anys 60 i hi podem veure la coneguda Font del Centenari, que aleshores estava dins d’una coca de la Rambla Nova i molt abans de convertir-se en el centre de la gran rotonda que actualment bifurca molts carrers. El més significatiu de la fotografia, però, és la imatge del clàssic troleibús que circulava per la ciutat tot fent el trajecte entre Tarragona i Reus, quan la carretera que unia les dues ciutats era totalment recta. Aquest mitjà de transport de l’empresa Firtesa circulava per una línia amb dos fils elèctrics, motiu pel qual a mig camí s’havia d’aturar per permetre que el que tornava pogués passar. Com a anècdota en Ramon Segú explica que el viatge tenia els seus «riscos», ja que els dies de puja era freqüent que els passatgers s’emportessin alguna descàrrega elèctrica a les mans.

Agenda

| 13 d’abril de 2016

| 17

AGE ND A

15

DIVENDRES

ABRIL 2016

Tarragona Teatre. Lord K

4

5

6

7

1

2

3

8

9 10

11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30

‘Platges de Tarragona. 50 anys després’ Ramon Segú Chinchilla i Rafael Lopez-Monné La combinació de postals dels anys seixanta de Ramon Segú Chinchilla i les fotografies actuals de Rafael López-Monné serveixen per valorar les transformacions que s’han registrat en les platges del nostre litoral o bé per comprovar com molts dels espais continuen, sortosament, gairebé inalterats..

Lloc: Arxiu M2 Espai Tabacalera Fins al 29 d’abril De dilluns a divendres, de 8 a 15 hores

Tarragona Concert. Delafé + Carla Un repàs a la vida de Lorca mitjançant la seva pròpia obra, amb una selecció dels seus poemes i textos dramàtics més destacats i representatius. Parlem de Lorca a través de Lorca. Els textos del poeta i dramaturg andalús ofereixen a l’espectador una original visió de la vida de l’escriptor.

Lloc: Sala Trono Hora: 20.30 Preu: 16€ / 12€ Amics de la Sala Trono Tarragona Concert. La Desbandada + Despojos de poeta

La Desbandada presenta Hoy venimos a morir, el seu segon disc. Lletres immensament profundes, poètiques i empàtiques. Un disc més potent, amb més guitarra, més directe i senzill però, alhora, elaborat. Estaran acompanyats per la banda Despojos de poeta.

Hora: 22.30 Preu: 10€ anticipada / 12€ taquilla Compartint la mar amb Instagram.

Concursos Instagram del Museu En els darrers tres anys, el Museu del Port ha convocat, anualment, un concurs Instagram de temàtica marítima vinculada amb el Port de Tarragona. El resultat d’aquests tres concursos són aquesta exposició, integrada per un centenar d’imatges dels participants dels concursos, que estaran exposades en format digital i en paper.

Aquestes últimes corresponen als guanyadors dels concursos, així com a les mencions.

Lloc: Museu del Port de Tarragona Fins al 12 de juny Consulteu horaris

16

DISSABTE

Tarragona Concert. Apple Smell Colour

Concert en què la banda, acompanyada del quartet vocal Les Fourchettes, mostrarà la seva vessant més jazzística i acústica: temes d’unscrupulousness, composicions noves i homenatges als grans del Rock Simfònic.

Paissatges sonors que us fascinaran.

Lloc: Teatre El Magatzem Hora: 20.30 Preu : 10-12€ anticipada / 9€ socis

Delafé presenta el seu primer disc en solitari, La fuerza irresistible, després de la seva aventura de més de deu anys amb Delafé y las Flores Azules. El resultat és una liquadora de sons que planeja per diversos estils, sempre abraçant l’esperit de la música negra. Un arsenal de cançons vitalistes que consoliden una gran versatilitat. D’altra banda, Carla debuta amb Night Thoughts, un disc d’aura nocturna, de synth pop i electrònica fina, suggerent i elegant.

Lloc: Sala Zero Hora: 22 Preu 12 € anticipada / 15€ Tarragona Concert. Ramon Aragall Perfil és la primera aventura musical en solitari de Ramon Aragall, un artista nascut a Barcelona que fins ara s’havia donat a conèixer com a membre de bandes tan consagrades com ElsAmics de les Arts o Dorian.

Lloc: Sala El Cau Hora: 23

18 | Entrevista

13 d’abril de 2016 |

ge nt d e c asa

Paco Enlaluna Cantautor

«M’interessa molt investigar l’espai on conflueixen la broma salvatge i un batec del cor» Miquel Villalba, Tarragona

F

rancisco Ortega Márquez, Paco Enlaluna, va néixer a Tarragona a la dècada en què John Travolta es posava brillantina i és un dels músics més reconeguts al territori (i fora d’ell) per la seva versatilitat tragicòmica, genialitat musical i profunditat lírica. El pròxim dissabte 16 d’abril, a les 21,30 hores, presenta el seu nou disc ‘Besarse derisa’, amb algunes sorpreses reservades per al públic, ni més ni menys que al Teatre Tarragona, i les entrades ja es troben a la venda al Tarracoticket.

D’on ve el teu nom artístic, Paco Enlaluna?

De petit, el meu «profe» de l’EGB deia que estava sempre a la lluna. A mi em feia mol· ta ràbia però amb el temps ho vaig acceptar i vaig desco· brir que a la lluna es poden fer coses molt interessants, com escriure.

Ets indubtablement un dels músics amb més «solera» de la província, però

des de quan ets músic?

Sóc estudiant de música des que tenia 8 anys (piano i cant) però vaig gravar el meu primer disc l’any 1996 com a Paco Hilaluna. De tota mane· ra, jo considero el 2003 l’any de la meva professionalitza· ció, amb el disc Historias del hueco alegre.

Creus que amb els anys la teva música ha anat evolucionant? Si és així, com valoraries aquesta evolució? És paral·lela a la teva evolució personal?

Crec que he evolucionat més en la composició que en la interpretació, però el fet de fer tants concerts et porta a evolucionar musicalment i a una simbiosi molt interes· sant amb el teu instrument musical. S’acaba convertint en una mena de parella.

També crec que he desenvo· lupat una visió més comple· ta pel que fa a la producció musical.

Quants discos has gravat?

Ens pots fer un breu recorregut per la teva discografia?

L’any 1996 vaig gravar Algún asunto entre labios. Era un disc amb lletres interminables,

«Quan vaig començar a cantar, l’humor va ser una cosa inesperada.

El públic reia molt quan presentava les cançons i a mi de vegades fins i tot em molestava» molt seriós, líric i emotiu. El 2003, Historias del hueco alegre va ser un disc marcat per un treball molt acurat de com· posició. Va ser la meva època de Madrid, on omplia sales.

En aquella època va ser molt important la col·laboració amb el grup Leña al mono, de Tarragona, i el Joan Blàz· quez, un músic i amic que té una capacitat interpreta· tiva i de producció de gran qualitat. El 2007 va arribar El país sin maravillas, produït precisament pel Joan. Aquí va tenir un pes significatiu, per primera vegada, la part còmica en cançons com «El

momento equivocado» o la que donava el nom al disc Bufones i antihéroes, el 2012, que té una línia semblant però que em vaig atrevir a produir jo mateix. A aquest nou Besarse de risa he intentat una cosa molt complicada: apostar paral·lelament per la part còmica i per la part emotiva dels primers discos.

Hi ha una línia molt feble en la qual es poden unir ambdós vessants i he intentat investi· gar i transitar aquesta línia.

L’humor sempre ha fet part de la teva música i el teu directe. És un vehicle per a l’espectacle o és una peça fonamental del teu llenguatge artístic?

Quan vaig començar a can· tar, l’humor va ser una cosa completament inesperada.

El públic reia molt quan presentava les cançons i a mi de vegades fins i tot em molestava. Després va ser, com dius, un vehicle perquè la part lírica entrés millor.

Ara és una cosa voluntària.

M’interessa molt investigar aquest espai on, com deia, conflueix la broma més sal· vatge amb un batec del cor.

També hi ha molta amargura, molta nostàlgia en les teves cançons…

Jo sóc una persona que ten· deix a la tristor, a l’abisme.

Curiosament ho he trobat

«Sóc una persona que tendeix a l’abisme. El fet d’escriure crec que ja pressuposa certa decepció vital: vols crear un altre món perquè en el que estàs no t’acaba de fer el pes» amb molts còmics. El fet d’escriure crec que ja pres· suposa certa decepció vital: vols crear un altre món per· què en el que estàs no t’aca· ba de fer el pes.

El teu treball t’ha portat de gira per molts països.

Tinc entès que a Lituània, per exemple, ets tot un fenomen.

No diria tant. La meva sort a Lituània va ser coincidir amb músics de molt prestigi del país, com Jurgis Didziu· lis, i el meu contacte amb el país en l’àmbit cinematogrà· fic. De fet, el guió de la pel· lícula que estem desenvo· lupant és una coproducció espanyola i lituana. Tot això ha fet que tingui un públic considerable allà, que algu·

Entrevista | 19

| 13 d’abril de 2016

ge nt d e c asa

na cançó hagi aparegut a les ràdios lituanes, etc. Fa poc vaig col·laborar amb Jurgis en una gira on apareixíem de sobte cantant en una biblioteca, un balneari... Vaig acabar cantant dins l’aigua amb la guitarra en un balneari perdut a terres bàltiques.

Has fet moltes incursions televisives com a guionista i presentador a diverses teles del territori nacional.

Com ha estat/és l’experiència?

Jo tinc una part professional molt intensa com a guionista des de fa molts anys. Quan ho comento, molta gent em mira de manera estranya o ho pren com una broma perquè la meva part més visible és la musical. Els guionistes sempre estem amagats rere l’ordinador, però és una part molt important de la meva activitat professional que, a més a més, m’apassiona.

Per altra banda, l’activitat de guionista i la meva actitud de showman m’ha portat a fer d’actor còmic a programes com el mític Noche de fiesta o a presentar un late night, a Ver-T TV, d’A3 Media.

Fer d’actor o presentador em diverteix però quan es tracta de trobar-te a tu mateix, de créixer, prefereixo fer-ho escrivint.

També has irromput en el món del cinema.

El cinema ha sigut una gran alegria. La directora Belén Macías, que ja acumula quatre nominacions als Goya a la seva carrera, va confiar en mi per escriure i cantar dues cançons a l’última pel· lícula que va dirigir: Juegos de familia. Per una connexió molt ràpida entre ella i Juanjo Moscardó, l’autor de la idea original, vaig acabar treballant de coguionista.

La pel·lícula s’estrena aviat i curiosament la primera seqüència és Paco Enlaluna fent un minimonòleg i cantant. Tarragonins, hem d’anar a veure-la! Ara estic treballant en el nou projecte cinematogràfic, A Marte sin mí, amb el qual he obtingut la puntuació més alta de l’Estat espanyol a les subvencions de l’IVAC. Això no passa cada dia. M’està obrint moltes portes i esperem que aviat sigui una realitat a les pantalles.

«Al marge del poc que pugui ajudar l’administració local, jo, per descomptat porto sempre la marca de Tarragona allà on vaig i crec que ho faig amb dignitat i professionalitat» Parla’ns del teu nou àlbum, ‘Besarse de risa’, i futurs projectes.

Com a deferència a la ciutat on he nascut i he crescut, volia fer una presentació en primícia del disc abans de l’estiu. Després vindran la resta de teatres i sales dels llocs d’Europa on arribem. Vull fer una aposta per consolidar aquest alter ego que m’acompanya des de fa tants anys. Jo crec que aquest llunàtic s’ho mereix després de tants anys de feina constant i, en molts moments, dura. A la vessant de guionista també m’espera molta feina. Actualment sóc guionista d’una sèrie de comèdia a Castilla la Mancha TV i tinc dos projectes més de sèrie desenvolupant-se. He acabat una novel·la, La teoría del sacacorchos, que també estic guionant. Aquest any estic invertint il·lusió i esforços per donar activitat a la meva productora, Segundo Acto, gràcies a un nou equip de professionals amb els quals he començat a treballar.

Creus que des de les institucions locals es dóna prou suport als autors del territori?

Jo puc parlar del meu cas personal. Sent fidel a la veritat, el suport que he rebut com a artista local és que em cedeixin el teatre i una actuació a Santa Tecla ara fa quatre anys amb un caixet discret. La resposta oficial és que no hi ha diners. Com que no conec la realitat econòmica de les institucions ni les preferències pel que fa a la inversió, he de creure el que m’estan dient.

Independentment de tot, jo per descomptat porto la marca Tarragona allà on vaig i crec que ho faig amb dignitat i professionalitat.

20 | Gastronomia

13 d’abril de 2016 |

GASTRONOMIA

Miramar, guardonat per S la Confraria Gastronòmica de la Costa Daurada

Fèlix Llovell, periodista gastronòmic

i la Torre de Cambrils, del segle XVII, situada al centre del passeig Miramar, davant del port de pescadors, és la icona més destacada de l’skyline de la villa marinera, el restaurant Miramar, situat al costat de la Torre, és la icona de la capital gastronòmica de la Costa Daurada.

A començament del 2015 va dur a terme una important millora d’ampliació habilitant el primer pis de l’establiment, al costat de la magnífica terrassa, com a nou menjador per a 50 persones amb vistes al port. Aquest any està renovant la carta de vins, incrementant el celler amb una trentena de nous vins d’alta categoria i presentant una carta amb més de 250 referències.

No és d’estranyar que la Confraria Gastronòmica de la Costa Daurada l’hagi guardonat fa pocs mesos com el millor dels visitats l’any 2015 valorant la cuina i la línia de confort, luxe i elegància que caracteritza el Miramar, amb el nou menjador que gaudeix d’una selecta decoració on destaquen les grans fotografies a la paret que reprodueixen la torre veïna, i els quadres d’en Queralt.

El restaurant que van obrir per primera vegada l’any 1957 els avis (Agustí i Irene) de l’actual propietari, Joan Gómez Colom, inicialment com a pensió i casa de menjars a la seva pròpia casa, s’ha convertit en un dels millors restaurants de Cambrils, per la seva impecable cuina tradicional de producte Km. 0, a càrrec de Socorro Montoro i Ángel Fernández. Preciós marc

físic, amplíssima bodega a cura del sommelier Antonio Martínez i un servei amable i professional.

Cal recomanar els entremesos de Cambrils des de 1.957 km, un dels àpats que van marcar segell a la vila (amb 5 serveis, anxoves, safata de marisc, safata de fregits, gambes vermelles i fideus rossos), 68,50 €; el menú degustació, 68 €, i el menú tradicional del caldo de pescadors de Cambrils, 49 €, que són els reis de la casa. També ofereix diàriament el menú Miramar, 35 €, sense oblidar els arrossos, en 9 varietats, 19/40 €; caldereta de llamàntol amb patates, 80 €/kg.; bullabessa per encàrrec, 56,50 €; i l’exquisida rebosteria casolana, 7,50 €.

MIRAMAR

Passeig Miramar, 30. Cambrils Tel.: 977 36 00 63 Horari: de 13 a 16 i de 19.45 a 23 hores restaurant@miramar-cambrils.com www.miramar-cambrils.com

La recepta d’Encarna Martínez

Bajoques amb ventall de pastanaga Ingredients Bajoques Bacó

All Oli

Pastanaga Julivert

Elaboració BUFFET CATALÀ

Qui vulgui una bona cuina, al Tiberi heu d'anar. Des de 1981, bufet típic català. Només sabem fer la cuina casolana i ara també carns a la brasa incloses.

Laborals 11,25€ Dissabtes, nits i festius 12,50€ Tel. 977 242896/ 977 235 403 Horari de 13:00 a 16:00 i de 20:00 a 24:00 (tanquem dilluns) C/ Martí d’Ardenya, 5 - TARRAGONA

Posem les bajoques en una olla amb aigua.

Quan bulli, comptem 10 minuts de cocció perquè quedin al dente. Les refredem amb aigua freda i gel –perquè quedi el color intens.

En una paella posem el bacó a tires i el sofregim. Tallem els alls a làmines (un per persona) i els afegim al bacó. Hi afegim les bajoques i ho barregem. Es bull la pastanaga i es posa en forma de ventall amb una mica de julivert.

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Tof t’ompliràs d’alegria i felicitat complerta i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51 El Molí de Cal Tof Av. Santa Oliva, 2 | El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

Gent

| 13 d’abril de de 2016

| 21

GE NT

400 pobletans caminen pel Dia Els petits de l’Esbart Dansaire Mundial de l’Activitat Física de Tarragona triomfen a Osca

Diumenge passat va tenir lloc una nova caminada popular a la Pobla de Mafumet, en aquest cas en el marc del Dia Mundial de l’Activitat Física, que va reunir uns 400 veïns i veïnes, els quals van poder recórrer tres circuits de 3, 5 i 10 quilòmetres. A més, l’Ajuntament va obsequiar tots els assistents amb una bossa d’avituallament, a fi que tothom tingués l’energia suficient per afrontar aquesta activitat. La caminada va comptar amb la presència de Gemma Solé, exrepresentant territorial de l’Esport a Tarragona, a més d’un grup de voluntaris dels Jocs Mediterranis 2017.

Un total de 32 balladors de les seccions infantil i juvenil de l’Esbart Dansaire de Tarragona es va desplaçar, el passat dissabte 9 d’abril a Osca (Aragó) per participar en la tercera edició del Encuentro Nacional de Escuelas de Folklore José Rodrigo d’Osca organitzada per l’Agrupación Folklórica Santa Cecilia de la capital aragonesa, i juntament amb diferents agrupacions folklòriques de l’Estat espanyol. El grup Faktoria Folk va ser l’encarregat de posar les notes musicals als balls de l’esbart.

El Catllar celebra la Festa de l’Arbre

Els Diables de la Riera porten el foc i la festa a Iruña i Uharte

Gairebé 60 persones hana participat en la Festa de l’Arbre del Catllar en què s’han plantat les alzines d’en Bigas Luna, 15 exemplars i diferents plantes del bosc de ribera, tot explicant el projecte El gran capital (www.elgrancapital.com) que reparteix alzines dedicades a en Bigas Luna arreu. Segons els organitzadors, «volem que aquests espais deixin enrere la canya americana, espècie exòtica difícil d’eradicar, i donin pas a plantes pròpies de la vora del riu, amb tamarius, freixes, matabous o roser salvatge». Tot plegat ha quedat molt bonic i coronat amb les alzines.

El Ball de Diables de la Riera de Gaià va participar el passat cap de setmana al festival cultural Folk Lore 2016, convidat per l’entitat Amaiur Dantza Taldea. Els carrers més emblemàtics del centre històric de Pamplona van ser l’escenari d’un autèntic correfoc que va finalitzar amb la representació del ball parlat a la plaça de los Burgos de la capital navarresa.

Tot seguit, el Ball de Diables es va desplaçar a Uharte on també va realitzar una cercavila pel centre que va acabar amb una nova representació del ball parlat amb els tradicionals versots.

22 | Classificats

13 d’abril de 2016 |

C L ASSIF IC ATS HABITATGES Compra/Venda TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, fins i tot les instal·lacions, molt lluminós Per: 180.000€. Tel. 977 25 20 52. Ref: PV424 TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis o despatx en venda de 120m2, cantoner, amb ascensor, per reformar totalment. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. CENTRE. C/ MÉNDEZ NÚÑEZ. Vivienda dúplex de 140m2.

215.000€ Ref.- 00022. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. CENTRE. C/ SANT ANTONI MARIA CLARET. Vivienda piso de 99m2. Apialia Tgn. 118.000€ Ref. 708-A Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA. Pis de 121 m2 i 4 habitacions, 1 bany, terrassa, a 100 m de l’ESTACIÓ D’AUTOBUSOS. 165.000€ Tel. 977 079 600 TARRAGONA. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2. 118.000€ Ref. -287 Tel. 977 11 13 55. Apialia Tgn. TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Pis tot exterior i molt assolellat, davant mateix d’un parc, 50m2, 2 habitacions, balcó, traster i aire condicionat.

65.000€. Tel. 977252052 LA SECUITA. (Ref. 6653). Chalet impecable. 2 plantas. 3 habitaciones, 1 baño y 1 aseo. Jardin con barbacoa.

A/a. Vestidor, despensa y trastero.

Terraza y porche. Se valoraría alquiler con opción a compra. 190.000€ / Tel: 977 23 30 11 / 648 965 217 TARRAGONA. PL. DE LA FONT. Pis en venda totalment reformat, de 2 dormitoris, cuina oberta al menjador i bany. 110.000€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Nou, 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, aire condicionat, calef., pàrking i traster. 170.000€ Tel. 977 25 20 52.

Ref: PV078 SALOU. C/ PLA DE L’ERA. CENTRE. Casa unifamiliar de 216m2. 325.000€ Ref. Casa-pl 53. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93 TARRAGONA. LLEVANT. C/ ESCOFET NETTO. Unifamiliar adosada de 113m2. 173.000€ Ref.- 704-V. Apialia Tgn. Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA. AV. ROMA. Pis de 122 m2, 3 dormitoris, 2 banys, ampli menjador i terrassa. Vistes a la ciutat.

215.000€ Tel. 977 079 600 CONSTANTÍ. (Ref. 7061). Piso con cierta reforma. 60m2. 2 habitaciones amplias y 1 baño con plato de ducha.

Cocina con despensa. Salón muy amplio con chimenea. Ventanas aluminio. Exterior. Suelo gres. Azotea.

2º sin ascensor. 38.000€. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. CENTRE. C/ SOLER. Vivienda piso de 95m2. 95.000€ Ref.Sole. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93 TARRAGONA. JAUME I. Pis en venda d’un dormitori, cuina oberta al menjador i bany gran. Es una quarte planta amb ascensor. Preu: 80.000€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. Oportunitat! Pis de 89 m2, 4 dormitoris, balcó amb vistes al MERCAT CENTRAL. 69.500€ Tel. 977 079 600 TARRAGONA. C/ UNIÓ. CENTRE. Vivienda piso de 77m2. Por: 120.000€ Ref. 00025. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16 SALOU. CAP SALOU. (Ref. 7079).

Apartamento / estudio. Cocina office reformada. 2 camas. 1 baño (bañera).

Armario empotrado. A/a, terraza.

Amueblado y equipado. Ascensor.

Zona comunitaria con parque infantil y piscina. Muy próximo a la playa.

83.000€. Tel.: 977 23 30 11 / 648 695 217 TORREDEMBARRA. ZONA CLARATARRAGONA. (Ref.7066). Chalet de una planta. 85m2 + 250m2 de parcela. 3 habitaciones, 1 baño completo y aseo. Semiamueblado. Cocina equipada con salida a zona de barbacoa y trastero amplio. Zona aparcamiento descubierta. Instalación calefacción.

Porche. Ventanas doble acristalamiento. Próximo a estación y comercios.

165.000€. Tel.:977 23 30 11 / 648 695 217 TARRAGONA. HIGINI ANGLÈS. Al costat de l’estació d’autobusos.

100m2, 4 habitacions, 2 dobles, una àmplia tipus suite, bany, lavabo, cuina reformada amb galeria, molt lluminós, menjador amb parquet, aire condicionat, calefacció, porta blindada. Opció a pàrquing i traster.

Per entrar a viure ja. Preu: 155.000€ Tel. 600 854 520

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Àtic en venda al centre, de 3 dormitoris, cuina independent, menjador i bany.

Per reformar. Preu: 110.000€ Tel. 977 24 80 80 LA MORA (TARRAGONA). (Ref. 7073). Chalet adosado. 3 alturas. 3 habitaciones, 1 baño completo y aseo.

Porche, 2 terraza y balcón. Calefacción gas-oil. Garaje particular con trastero y zona de ocio. Piscina. Zona tranquila próxima a playa. Piscina. Bus. Oportunidad. Por: 195.000€. Tel. 977233011 / 648.965.217

TARRAGONA. C/ SANT AGUSTÍ.

Reformat, sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i 2 banys, balcó amb vistes a la Pl. Verdaguer. Per 510€ (Ref. A210). Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ AUGUST, reformat, amb mobles, estudi amb cuina independent, sofà, llit de matrimoni, terrassa gran interior, 1er pis sense ascensor. Per: 300€ Tel. 977 25 20 52 Ref. AM125 TARRAGONA. C/ LOPEZ PELAEZ. Reformat, sense mobles, 3 o 4 habitacions, menjador, cuina, bany i balcó, 2n pis sense ascensor per 400€. Tel. 977 25 20 52. Ref. A047 TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Amb mobles, 2 habitacions, menjador, cuina, bany, pàrquing. Per 450€ Tel. 977 25 20 52 Ref. AM181 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Reformat, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Aire condicionat, calefacció, pàrquing opcional. Per: 850€/mes.Tel. 977 25 20 52. Ref: AM174 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany, pati. Per 500€ Tel. 977 25 20 52. Ref. A212 TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. Seminou, amb mobles, una habitació, menjador-cuina i bany. Per 395€/mes Tel. 977 25 20 52 (Ref. AM144) TARRAGONA. C/ SEVILLA. Amb mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i lavabo, pati. Per 450€ Tel. 977 25 20 52 Ref. AM254

BUSCO PISO DE ALQUILER en Tarragona. Tel. 639 894 658. Mª Carmen

TARRAGONA. ALGUER, próximo a PLZ. TOROS. Local en venta de 130m, en buen estado, instalaciones. Precio: 105.000€ Tel. 654 092 540 COMA-RUGA. Venda de negoci de plats cuinats i càtering (superfície entre botiga i cuina de 330 m2).

Negoci en ple rendiment. Venda per jubilació. Tel. 663 966 564

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Alquiler trastero. 50€/mes Tel. 654 092 540 TARRAGONA. FCO. BASTOS. Parking en venta, buen acceso. Para coche grande. 20.000€ Tel 654 092 540 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Oficina en venta, 60m2, 3 salas, aseo, por: 50.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. ZONA PERE MARTELL / TORRES JORDI. Parking en venta, coche grande, buen acceso. Coche y moto. 16.300€ Tel. 654092540

TARRAGONA. VALL DE L’ARRABASSADA. Locales comerciales. Superficies, desde 155 a 500 m2. Salida de humos.

PROM. JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA-Se traspas Taberna/ Restaurant céntrico (Zona Plaça La Font-Ayuntamiento) en pleno funcionamiento. 629 383 666

TARRAGONA. Zona PLAÇA DE BRAUS. Traspàs d’un BARRESTAURANT, 90m2, dues terrasses, cuina totalment muntada, traspàs de 22.000€ i renda de 1.400€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edificio de cocheras. NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. Por: 35.000€ negociables. Tel. 618 567 142 (Paco) TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis o despatx en venda, de 120 m2, cantoner, amb ascensor, per reformar totalmemt. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta de 60m, aseos, esquinero, posibilidad de vado. Precio: 54.000€ Tel. 654 092 540

ANUNCIS CLASSIFICATS classificats@noticiestgn.cat 616 728 550 / 686 703 910

VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel.: 977 80 08 66 / 661 768 040

TREBALL Professionals Empresa del sector inmobiliario precisa de personal con experiencia para la zona de Tarragona. Con altas comisiones. Interesados llamar al tel. 610 500 017

Vendo Golf V-2.0-TDI. De color azul marino, con 5 puertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre guardado en garaje.

Precio: 7.200€ Tel. 616 728 550

MOTOR Motos

Se necesita vendedora con experiencia en muebles, sofás y sistemas de descanso, sueldo fijo y grandes comisiones para tienda muy importante del sector. Enviar C. V. para entrevista con responsable.

Tel. 616 965 231 ¿Tiene pasión por el sector inmobiliario? ¿Capacidad de negociación? ¡Excelente! Estamos buscando agentes inmobiliarios para Cambrils. Responsables con habilidades de comunicación y organización, conocimientos en idiomas e informática, excelente conducta y profesionalidad. Enviar CV a: cambrils@engelvoelkers.com Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Tel: 977 24 19 64 / 648 272 933

TARRAGONA. AV. ROMA. Parking en alquiler por 50€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ ASSEMBLEA DE CATALUNYA. Amb mobles, 3 hab, menjador, cuina, bany i aseo. 525€.

Tel. 977 25 20 52. Ref. PV351

TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local en lloguer o venda. Acabat d’obra, 53m2, 300€ lloguer i 70.000€ en venda. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52

MOTOR Cotxes

TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking.

12.000€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ VIDAL I BARRAQUER, 16-18-20. Local de 220m. Acondicionado como oficina.

PROMOCIONES JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50

LOCALS Lloguer/Venda

EL VENDRELL. Venta o traspaso de bar/restaurante en pleno funcionamiento. Por jubilación.

Mvl: 616 855 328 Tel. 977 18 21 80

TARRAGONA. JAUME I. Aparcament en lloguer per cotxe mitjà. Preu: 16.000€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. AV. ANDORRA. Amb mobles, 1 habitació, menjador, cuina i bany. Parking. Per: 450€ Tel. 977 25 20 52 (Ref.: AM176)

HABITATGES Lloguer TARRAGONA. C/HIGINI ANGLES. Amb mobles, 3 hab., menjador, cuina, 2 banys. 600€. Tel. 977 25 20 52. Ref. PV594

IMMOBLES MOTOR TREBALL FORMACIÓ

Vespa DN 200-200ccc Vendo moto Vespa DN 200200ccc. Año 1984.

Precio a consultar Tel. 691 429 567 / 616 728 550

MOTOR Nàutica GLASTRON-LARAYA 142.

Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. De 1993.

Muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique.

Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. Precio: 2.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040 GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992.

En muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. Por: 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

FORMACIÓ Cursos CURSOS OBTENCIÓ I RENOVACIÓ.

MMPP (ADR), MERCADERIES PERILLOSES. Bàsic, cisternes, explosius, radiaoctius. Cursos mensuals. Tel. 977 24 71 58. www. autoescolajordi.com

VARIS Altres ofertes CENTRO CAPILAR. Les ofrece una gran variedad de pelucas indetectables y oncológicas, prótesis capilares y pestañas. También pañuelos y turbantes fabricados con productos 100% naturales, cosmética, cremas, etc. Tel. 877 06 97 69 / 619 492 969 ¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TIENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN ALQUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFÓRMESE SIN COMPROMISO! Adminis-

tramos y gestionamos su propiedad y velamos por ella. Garantias de alquiler. Asesoramiento jurídico en venta y alquiler GRATUITO. Tels: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939 Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año. Tel: 977 666 753 Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman...) y otros objetos de colección. Tel: 658 029 146 Seguros de todo tipo: de automóvil, de hogar, de alquiler, de comercios, de comunidades, de viajes, de locales, de mascotas, etc. Trabajamos con los mejores. Estamos en: Av. Rep. Argentina, nº 17 - TGN . Tels: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

El temps | 23

| 13 d’abril de 2016

EL TEMPS I SERVEIS

Sudoku

Dies càlids i serens Aquesta setmana ens espera una setmana molt calmada en qüestions meteorològiques. El cel restarà serè o poc ennuvolat, acompanyat de temperatures que pujaran molt lleugerament i oscil·laran entre els 25 graus de màxima i els 8 de mínima.

TEMPERATURES DE LA SETMANA

màx. 25º / min. 8º

Font: Meteocat

Fàcil

Difícil

DIMECRES 13

Com s’hi juga: completeu el taulell de 81 caselles (9 fileres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa filera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sol

DIJOUS 14

DISSABTE 16

Vent

Variable

Tapat

Tempesta elèctrica

Pluja

Neu

DIVENDRES 15

DIUMENGE 17

Solucions setmana anterior

Boira

DOLCE EN ADOPCIÓ!

La Dolce és una mare que vam recollir del carrer amb els seus petitons. És una gateta molt afectuosa i bona, sana i desparasitada. Busquem adopció per a ella. Vine a conèixer-la i te n’enamoraràs!

Jennifer 639 451 296 info@tarracogats.org www.tarracogats.org

Telèfons genèrics Emergències 112 Bombers 112 Mossos d’Esquadra 112 Guàrdia Civil 062 Policia Nacional 091

ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN! El Curry és un gosset molt simpàtic i carinyós. Va ser rescatat del carrer. És jovenet i de mida petita. Un company que es fa estimar. És urgent trobar-li una acollida o una adopció.

Contacte: gaiatgn@gmail.com

Protecció Civil 112 Serveis funeraris 24h 900 50 67 12 Transport Sanitari 977 25 25 25 Sanitat Respon 902 11 14 44 Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell 977 25 7900 Hospital Joan XXIII 977 29 58 00 Consell Comarcal Baix Penedès 977 15 71 71 Consell Comarcal Tarragonès 977 24 45 00

Emissores de Ràdio DILLUNS 18

DIMARTS 19

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1 ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9 CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7 CADENA DIAL TARRAGONA / 92,4 CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9 CATALUNYA RÀDIO / TARRAGONA / 100.2 CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9 COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 DOMENYS RÀDIO / 107.6 ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9 FLAIXBAC / 90.4 FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 EUROPA FM CATALUNYA / 102.7 LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4 M 80 / 96.1

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4 ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4 ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0 ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6 ONA VALLS FM / VALLS / 107.6 ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3 PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 1 / 99.2 RAC 105 FM - TARRAGONA / 89.3 RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2 RÀDIO CAMBRILS / 90.0 RÀDIO COSTA DAURADA / 95.0 RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0 RÀDIO EL VENDRELL / 107.1 RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4

RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9 RÀDIO LA CANONJA / 102.3 RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5 RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107 RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3 RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6 RADIO NACIONAL (RNE) / 106.5 RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4 RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0 RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9 RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.2 ROCK FM / TARRAGONA / 91.0 RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7 SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7 TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Contraportada

tempus fugit

13 d’abril de 2016 |

Elchicotriste

Tastos d’història amb gust de raïm ViTour ofereix un maridatge entre reconstruccions històriques i degustacions

Un dels personatges del ViTour. / T.V.

termòmetre de la setmana Setze abocadors il·legals

Repsol treballa en clau ambiental

Un grup de tuitaires de Tarragona posen sobre la taula un problema mediambiental en forma de residus incontrolats

Repsol compleix el seu Pla de sostenibilitat enllestint un 97% de les accions que s’havia fixat pel 2015

El ‘Titànic’ atraca a Tarragona

Sopar solidari per a la Fundació Bona nit

L’exposició itinerant Titanic: the Reconstruction arriba al Port de Tarragona.

La rèplica de l’històric vaixell es pot visitar al Refugi 1

El Club Lions celebrarà un sopar solidari per a la Fundació Bonanit el 22 d’abril a l’hotel Imperial Tàrraco

Oriol Montesó, Tarragona

U

n viticultor romà dóna el tret de sortida a una experiència que oferirà la possibilitat de conèixer i tastar la història de les nostres comarques. Amb el vi com a fil conductor neix aquesta iniciativa impulsada per dues vinícoles del territori que aposten per l’enoturisme. El producte, fruit de la iniciativa privada però amb el suport de Tarragona Turisme, ofereix una ruta que combina reconstrucció històrica i tastos de vins, caves i olis de la terra.

La ruta s’iniciarà a l’amfiteatre romà de la ciutat, continuarà a

Mas Vicens enmig de la ruta del Cister, seguirà fins a la cooperativa de Nulles i acabarà, de nou, a Tarragona. Es tracta, doncs, d’un recorregut per la història del vi amb quatre etapes que comença amb l’arribada d’aquest beuratge tan preuat a la Tarraconense i continua amb els monjos de l’edat mitjana que en perfeccionen l’elaboració.

«Els monjos en aquell moment porten la tecnologia del vi, l’afinen. Posen els trulls, les premses…», explica Vicenç Ferrer, propietari i fundador del Celler Mas Vicens.

El viatge en el temps avança fins al modernisme, que converteix els cellers en obres d’art arquitectòniques. Segles després que aquells monjos plantessin els milers de vinyes al nord de l’Alt Camp, la cooperativa de Nulles

alimenta tot un poble amb l’elaboració dels seus vins cada cop més reconeguts.

«Es visiten dos cellers molt diferenciats: Mas Vicens, un celler familiar amb un clima més fred que el de Nulles, que és més temperat i amb una terra diferent», diu Francesc Boronat, cap de departament d’enoturisme de la Vinícola de Nulles, «i això fa que els vins dels dos cellers siguin molt diferents».

La ruta acaba un altre cop a Tarragona, on els assistents podran gaudir de la capital anant als restaurants que col·laboren amb la iniciativa.

Les edicions programades del ViTour comencen ja aquest cap de setmana i tenen un preu de 28 euros i mig. Per a més informació podeu consultar el web vitourtarragona.com.