notíciestgn 328

070916 número 328

SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

TARRAGONA, EPICENTRE DELS ACTES DE LA DIADA NACIONAL DE CATALUNYA

A PUNT PER LA DIADA MÉS DE 20.000 PERSONES PROVINENTS DE TOTA LA DEMARCACIÓ OMPLIRAN DIUMENGE LA RAMBLA NOVA DE TARRAGONA EN UN 11 DE SETEMBRE QUE ENGUANY SE CELEBRA SOTA EL LEMA «A PUNT» PÀGINES CENTRALS

WWW.NOTICIESTARRAGONA.CAT

2 | Tema de la setmana

7 de setembre de 2016 |

TE MA D E L A SE TMANA

Els salaris de la demarcació, per 24.576 € SALARI MITJÀ ANUAL PER DEMARCACIÓ SEGONS L’AGÈNCIA TRIBUTÀRIA (DADES DE 2014)

21.775 €

18.420 € 18.343 €

MADRID

BARCELONA

MITJANA ESPANYA

CENTRO MÉDICO ROMA

GESTIÓN INTEGRAL DE SU ALQUILER MÁS DE 900 VIVIENDAS ALQUILADAS EN TARRAGONA NOS AVALAN GRAN CARTERA DE CLIENTES ACTIVA NO DUDE EN CONTACTAR CON NOSOTROS EN:

COMPRA-VENTA ALQUILERES TRASPASOS

ADMINISTRACIÓN SEGUROS PERITACIONES

ALQUILER TARRAGONA

Apodaca, 4 dorm., 2 baños, equipado, amueblado 750€ // Imp. Tarraco, 1 dorm., equipado 475€

GARANTIZAMOS EL COBRO DE LAS RENTAS SELECCIONAMOS Y ESTUDIAMOS LA SOLVENCIA DE LOS FUTUROS INQUILINOS

TARRAGONA

VENTA TARRAGONA Y ALREDEDORES

977 23 55 77

OFTALMOLOGÍA URGENCIAS: 629 25 23 24

CERTIFICADOS MÉDICOS, PSICOTÉCNICOS CONDUCTORES Y CAZADORES

Plaza Alcalde Lloret, 1 43005 TARRAGONA

Covadonga, 3 dormitorios, baño, cocina, balcón..........................33.000€ P. Casals/E. Figueras, 3 dorm., baño, aseo, balcones, trastero....87.000€ Joan XXIII, 85m, 3 dorm., 2 baños, terraza 10m, perfecto estado........110.000€ Pin y Soler, 120m, 4 dormitorios, baño, aseo, terraza, sol, luz...........108.000€ P. Martell, 3 dorm. dobles, baño, cocina reformada, calef., armarios empotrados....110.000€ R. Cajal, 3 dormitorios, terraza al parque, baño, aseo...........................125.000€ Mallorca, 95m, 3 dorm., baño, calef., gas natural, perfecto estado.....126.000€ Av. Cataluña, 140m, 4 dorm., salón-comedor 40m, exterior, trastero..........173.000€ P. Martell, 135m, 5 dorm., salón-comedor, calef., gas, sol, exterior, parking/trastero....165.000€ P. Riba, 140m., sol, salón-comedor con terraza, calef., armarios, cocina amplia..180.000€ Local: Fco. Bastos, 135m, diáfano, aseos, buen estado.................105.000€ Necesitamos pisos en alquiler o venta para atender la demanda de nuestros clientes

Pl. Ponent, 5-3º ·TARRAGONA

Tel. 977 21 93 50

Tema de la setmana

| 7 de setembre de 2016

|3

te ma d e l a se tmana

sota de la mitjana espanyola El sou mitjà a Tarragona se situa en els 18.343 euros anuals, molt lluny dels 24.576 que cobren els assalariats a la província de Madrid

L

es empreses i administracions del territori no poden presumir gaire dels sous anuals que paguen als seus empleats, almenys si es comparen amb els salaris que perceben els assalariats de moltes altres províncies de l’Estat que, en teoria, tenen menor potencial industrial, turístic, logístic i econòmic que les comarques de Tarragona. Segons dades oficials de l’Agència Tributària, l’any 2014 el sou mitjà a la província de Tarragona se situava en els 18.343 euros anuals, lleugerament per sota de la mitjana espanyola i molt lluny dels 24.576 euros que cobren els assalariats de Madrid o els 21.775 euros que cobren els empleats a la demarcació de Barcelona.

Les dades publicades en l’informe ‘Mercado de Trabajo y Pensiones en las Fuentes Tributarias’ de l’Agència Tributària espanyola deixen altres dades sorprenents com ara els 22.397 euros/ any que cobren els empleats a la ciutat autònoma de Ceuta i els 21.388 euros que es paguen a Melilla. Una altra curiositat de l’informe, publicat a principis de 2016 a la web d’Hisenda, és que no es disposen de dades del País Basc ni de Navarra, que funcionen amb el seu propi sistema tributari.

La demarcació de Tarragona se situa per sota de la mitjana espanyola en el rànquing de salaris anuals que perceben els seus treballadors. L’any 2014 els tarragonins i tarragonines amb feina van cobrar una mitjana de 18.383 euros anuals, uns cinc mil euros menys a l’any que els assalariats de Madrid i uns tres mil euros menys que els de Barcelona. Per contra, van cobrar més que els de les altres dues províncies catalanes. A Girona el sou mitjà se situava fa dos anys en els 17.627 euros, mentre que Lleida és

Els empleats tarragonins cobren a l’any uns 3.400 € menys que els de Barcelona, però més que els de Girona i Lleida Les províncies espanyoles amb els sous més baixos són Jaén i Huelva, amb 11.935€ i 12.289€, respectivament Les províncies espanyoles amb els sous més baixos són Jaén i Huelva, amb 11.935€ i 12.289€, respectivament la demarcació catalana amb els sous més baixos (amb una mitjana anual de 16.905 euros).

País Basc i Navarra mengen a banda Com calia esperar, els sous més alts es paguen a la capital de l’Estat. El sou mitjà dels empleats que treballen a la província de Madrid va ser de 24.576 euros el 2014, el més alt de tot Espanya, i un 33,4% per sobre del salari mitjà a l’Estat, que es va situar en 18.420 euros. Jaén i Huelva són les províncies d’Espanya on els salaris són més baixos: 11.935 i 12.289 euros, respec-

Poder adquisitiu per sota de la mitjana espanyola. Catalunya és una de les comunitats autònomes més cares de tot l’Estat i, en canvi, el sou mitjà de tres de les seves quatre províncies se situa per sota de la mitjana espanyola. Els empleats de Tarragona, Girona i Lleida cobren menys que la mitjana dels assalariats del conjunt d’Espanya.

Les pensions tarragonines se situen al nivell de Badajoz, Jaén, Lugo i Cuenca L’informe d’Hisenda també incorpora dades referents a les pensions i a les prestacions per desocupació. En aquest apartat la demarcació tampoc no surt gaire ben parada. L’any 2014 les pensions a Tarragona es va situar en els 11.084 euros de mitjana, per sota dels 13.000 de la mitjana estatal. Pel que fa a les prestacions per desocupació, a Tarragona es paga una mitjana anual de 3.393 euros, per sota dels 3.456 euros de mitjana a l’Estat.

La pensió mitjana més elevada es percep a Astúries (16.440 euros a l’any), seguida de Madrid, Ceuta, Zamora i Saragossa. La pensió mitjana anual a Espanya supera per poc els 13.000 euros a l’any. Els pensionistes que menys cobren són els d’Ourense (10.672 euros) i Almeria (10.718 euros). Tarragona es troba entre les cinc províncies que amb prou feines superen els 11.000 euros de pensió mitjana juntament amb Badajoz, Jaén, Lugo i Cuenca. A Barcelona la pensió mitjana és de 14.098 euros, més alta que a Girona (12.563 €) i a Lleida (11.874 €).

Pel que fa a les prestacions per desocupació, Madrid és l’única província d’Espanya en la qual la prestació mitjana per desocupació és superior als 4.000 euros a l’any. Barcelona (3.888€ anuals de mitjana), León i Astúries segueixen a la capital de l’Estat en aquest rànquing. La mitjana a Espanya en prestacions per desocupació és de 3.456 euros a l’any. On menys es cobra (al voltant dels 3.000 euros) és a Almeria, Illes Balears, Jaén, Melilla i Badajoz. A Girona la prestació per desocupació és de 3.309 euros l’any, mentre que a Lleida és de 3.310 €, totes dues per sota de la mitjana tarragonina.

tivament, menys de la meitat del salari mitjà que es percep a la capital espanyola.

A més de Madrid, l’única província espanyola en què se superen els 20.000 euros de salari mitjà anual és Barcelona (21.775 euros), a més

de les ciutats autònomes de Ceuta (22.397 euros) i Melilla (21.388 euros). Els elevats sous de Ceuta i Melilla amb relació a la resta d’Espanya s’expliquen pel baix nombre de treballadors (menys de 30.000 a cada ciutat) i pel fet que molts

empleats espanyols cobren diferents plusos en ser destinats a aquestes ciutats situades en el nord d’Àfrica. En les estadístiques no s’inclouen les dades corresponents a les províncies del País Basc i de la Comunitat Foral de Navarra.

4 | Sumari i editorial

7 de setembre de 2016 |

C L AUS D E L A SE TMANA Edita i distribueix: Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Director: Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat Redacció i fotografia: noticies@noticiestgn.cat 977 25 99 11

Disseny i redacció: Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó

Disseny original: Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

redaccio@noticiestgn.cat

Correcció: Carme López Imprimeix: Promicsa D.L.: T- 1062- 09 Vídeo: Tomàs Varga

Departament comercial: Manel Novella mnovella@noticiestgn.cat Joan A. Cano jcano@noticiestgn.cat Web: O.Montesó

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada: 25.000 exemplars

6

S’implanten les noves tarifes als pàrquings de TGN

12

La Rambla Nova de TGN s’omplirà per la Diada de l’11-S

8

Es presenta el barret de les festes de Santa Tecla 2016

14

Tot el que cal saber sobre la malaltia del lupus

10

Tot a punt per a l’inici del curs escolar 2016-17

18

Tarragona ja és port base per a creuers

Editorial ÒL IVER MÁRQUEZ | DIRECTOR NOTÍCIESTGN

Invertir en salut

C

atalunya i Espanya lideren l’esperança de vida entre els països europeus. Això vol dir que una persona que neixi i creixi a qualsevol municipi tarragoní avui viurà uns 90 anys i, per tant, podrà veure en persona l’entrada del segle XXII. L’esperança de vida és un indicador clau per determinar el nivell de la salut d’una societat i, en aquest sentit, és evident que tant Catalunya com Espanya han fet un salt espectacular en les darreres dècades fins arribar a passar la mà per la cara a països en teoria més desenvolupats.

Malgrat aquest lideratge europeu en l’esperança de vida, hi ha molts altres indicadors que també serveixen per determinar els índexs de salut d’un poble i per avaluar la qualitat del

seu sistema sanitari. Entre aquests altres indicadors, com ara la ràtio de professionals sanitaris/habitant o la despesa pública en salut, Catalunya té molt camí per recórrer. Gaudim d’una bona salut pública però, en canvi, ens trobem a la cua dels països europeus en inversió sanitària per habitant, en formació, en investigació i en dotacions d’equips professionals. Això vol dir que tenim un sistema sanitari que funciona amb menys recursos econòmics, menys infermeres, menys metges... en definitiva, amb menys de tot que la majoria dels nostres veïns. I malgrat això, molts europeus vénen aquí a tractar-se quan tenen un problema greu de salut. I vet aquí una pregunta: què no faríem amb més recursos?

Espurnes d’en mossèn Aragonès

OPINIÓ RICARD C HEC A P ERIODISTA

Es faran els Jocs?

E

s faran els Jocs del Mediterrani? Aquesta és la pregunta que tothom es fa quan queden poc més de deu mesos per a la data inaugural del Tarragona 2017. No hi ha una resposta plausible i clarivident per a aquesta incògnita. Sembla que totes les possibilitats estan obertes i no seria desgavellat pensar que, finalment, el Jocs es cancel·laran. L’eufòria de l’equip de govern contrasta amb la poca fe de diferents sectors de la societat i alguns partits de l’oposició. No hi ha entusiasme i sí molta desconfiança.

No hi ha un lideratge, algú que empenyi el projecte i engresqui els més incrèduls. Els organismes olímpics nacional i internacional no contribueixen a dissipar dubtes i l’economia no afavoreix la qüestió. Si els Jocs s’acaben fent sens dubte seran els més aigualits de la història i l’equilibri entre el llegat i les despeses serà precari. No sé si seran els «jocs de la fam» (com diuen alguns), però estic segur que seran els jocs de la tossuderia (política): es faran perquè s’han de fer i al preu que calgui. La improvisació i la manca de transparència estan, almenys fins avui, dominant el terreny polític i social. Deu mesos abans de l’esdeveniment hi ha aspectes que no estan clars i obres que, a hores d’ara, ningú, responsablement, pot dir que estaran acabades. No sé si aquests Jocs seran beneficiosos per al futur de la ciutat o només un caprici d’un equip de govern que considera que rectificar és cosa de perdedors. En aquest projecte olímpic hi ha ombres que, a la llarga, poden acabar als jutjats. Organitzar i coordinar un esdeveniment esportiu d’aquesta magnitud no és fàcil, però cal més energia, determinació i planificació. Si no m’equivoco, hi havia molta més «alegria», complicitat social i unitat política durant la candidatura que no pas ara.

Els missatges que transmeten l’alcalde Ballesteros i el coordinador dels Jocs no aclareixen els dubtes. Ans el contrari. Avui diuen una cosa i demà passat, la contrària. De vegades penso que a l’equip de l’alcalde Ballesteros tampoc no li interessa que se celebrin els Jocs, perquè és un veritable «marró». Vull confiar en l’alcalde i pensar que seran un èxit. Tarragona ho agrairà, sempre que no serveixin per engrossir la llista de pous negres i sense fons que ja existeixen.

Espero i desitjo que ningú es penedeixi de res i no hagi de demanar perdó quan comenci a sortir a la llum «detalls olímpics» poc elegants. Però això és un altre assumpte. Ara interessa molt més saber si es faran, realment, els jocs.

Frase de la setmana

En quin dia som El calendari musulmà és lunar, és a dir, segueix les fases de la lluna, no les del sol com fem nosaltres. Un dia un home va a trobar Nasreddín que estava a la botiga i li pregunta: - En quin dia estem avui?

- No ho sé. Fa dies que està núvol i per tant tinc el rellotge parat.

• • • • • • • • • •

El temps ho devora tot.

El temps és un gran mestre que, per desgràcia, mata els alumnes.

El temps és una part de l’eternitat.

Entre el passat que fuig i el futur que desconeixem hi ha el present que hem d’aprofitar.

Saber escollir el temps és estalviar el temps.

El temps mai pot ser recuperat.

A qui més sap és a qui més li dol perdre el temps.

Les hores són llargues, els dies curts.

Cada any que passa ens roba una cosa molt nostra: la vida.

Totes les hores fereixen , l’última mata.

«Els nens catalans parlen dues llengües. Una més que vostè, senyor Rajoy» Bernabé

Gabriel Rufián, Diputat al Congrés per ERC

| 7 de setembre de 2016

Publicitat | 5

6 | Tarragona

7 de setembre de 2016 |

TARRAGONA

L’entrevista

Alejandro Fernández CONSELLER D’ESTRATÈGIES DE CIUTAT DE L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA

«La nova política d’aparcaments vol dinamitzar l’economia» «Tenim moltes esperances dipositades en el Banc d’Espanya perquè sigui un equipament cientificocultural» tema de la ciutat per darrere de la neteja. Però tenim claríssim que les xifres seran bones, si no, no ho hauríem fet.

Oriol Montesó, Tarragona

A

lejandro Fernández va presentar el passat dijous la nova imatge dels Aparcaments Municipals de Tarragona donant el tret de sortida a una rebaixa important dels preus diaris dels pàrquings de la ciutat.

En acabar, vam aprofitar per entrevistar-lo amb la idea

que ens expliqués la iniciativa, fes balanç dels primers mesos en el govern municipal i anunciés noves actuacions dins d’una regidoria tan transversal com la que capitaneja.

Què heu presentat?

La nova política de tarifes dels vuit pàrquings que depenen de l’Ajuntament. Cal remarcar que la política de mobilitat té molts vessants (la del transport públic, la sostenibilitat…). El que presentem avui és una mesura que afecta la política d’aparcament per ser dinamitzadora de l’economia.

I com es fa això?

Els agents comercials de la ciutat ja feia temps que deien que si Tarragona és capital cultural, gastronòmica i comercial, no pot tenir uns preus per aparcar tan elevats, perquè pagar 12,6 euros per estacionar és una mesura dissuasiva. Per tant, el que fem és rebaixar el preu del dia a 5,5 euros, que és molt més competitiu.

Afecta a tots els aparcaments

municipals per igual?

Tots, tret del del Mercat Central, que té una altra visió perquè està al servei d’un equipament molt complet.

Dedueixo que aquests aparcaments no s’omplien mai.

No hi ha cap pàrquing públic a Tarragona que estigui amb el cartell de complet gairebé mai. N’hi ha que tenen un nivell d’ocupació molt alt en qualsevol franja horària, com el de Saavedra, per exemple.

N’hi ha altres que a la nit estan pràcticament buits. Però, sobretot, n’hi ha que estan infrautilitzats i aquesta mesura pot ajudar a millorar l’ocupació.

Per tant, tenim marge de creixement d’ocupació en els vuit pàrquings.

I els números ja sortiran?

Nosaltres hem fet una aposta i, d’aquí a un any, tindrem les xifres. Valorarem si la recaptació s’ha vist afectada en positiu o en negatiu, el nivell d’ocupació i, després, tornarem a fer l’enquesta Valora, que situava l’aparcament a Tarragona i el seu preu com el segon pitjor

La mesura està consensuada amb la resta de socis de govern?

Totalment. Ja vam dir quan vam entrar que fora del govern som tres partits, però a dins es consensua tot amb els socis.

I, per què no s’ha fet abans?

Quan estàs amb un acord de govern has d’arribar a consensos. Nosaltres portàvem aquesta mesura al nostre programa i l’hem aconseguit entrar a l’agenda de govern. I m’agradaria recalcar que és perfectament compatible amb la de potenciar el transport públic en trajectes interurbans.

Sí?

La gent que fa servir el bus o que aparca en zona blava menys de dues hores és un mercat completament diferent. Fixa’t que la tarifa plana comença a partir de les dues hores i mitja. No provocarem una allau de cotxes perquè el transport públic té uns preus i afecta un mercat radicalment diferent.

Aconseguida aquesta rebaixa, quins temes hi ha sobre la taula?

Estem enfocant tota la nostra acció cap als Jocs Mediterranis.

Estem molt millor que fa un any gràcies a l’acord de govern,

i aquí he d’agrair a l’alcalde Ballesteros que ho reconegués. I, per altra banda, tenim moltes esperances dipositades en el Banc d’Espanya perquè esdevingui un equipament cientificocultural. I, com deia la Maira Gómez Kemp, «hasta aquí puedo leer».

Vaja...

Pensi que en els darrers set anys s’han anunciat quatre projectes diferents per aquest espai. A parer meu, es va fer precipitadament. Estem treballant molt intensament, però fins que no tinguem un projecte executiu seriós per al Banc d’Espanya no el presentarem.

O sigui, un museu de la química no hi anirà, doncs?

El museu de la química queda descartat.

Ja que ha esmentat l’enquesta Valora i vostè ha dit molts cops, des de l’oposició, que Tarragona està bruta. Ara que està al govern, la veu bruta?

Recordi que sempre afegia que, en el cas de Tarragona, l’incivisme és l’element fonamental que acaba provocant aquesta situació. Vam plantejar una política molt dura de sancions quan no estàvem al govern que no va tenir suport. Aquest és un tema intern que, en algun moment, es reobrirà, però així com en el cas dels pàrquings vam arribar a un acord, en aquest encara no.

Llavors, Tarragona encara està bruta?

Com que està buscant hàbilment un titular, li diré…

Home, el tema de l’entrevista són els aparcaments.

Li diré que el client sempre té la raó. Els tarragonins han manifestat que aquesta és la seva primera preocupació i, per tant, hem de millorar-ho.

Tarragona

| 7 de setembre de 2016

|7

tarragona

oci

MĂŠs de 5.000 persones passen pel Sunset Festival Ha tingut lloc durant 16 dies a la Marina Tarraco

DIRECTE PROPIETARI de 3 i 4 dormitoris, 2 banys

Al centre de Tarragona

TOT REHABILITAT

5FM Aicat 4.746

BUSQUEM Les ‘masterclass’ de zumba han estat una de les activitats que s’han pogut fer dins del Sunset Festival./Cedida

E

l Port Tarraco Sunset Festival va tancar el passat diumenge 4 de setembre les portes desprĂŠs d’un estiu ple d’activitats que han anat des de concerts de mĂşsica en viu, ‘masterclass’ de zumba a obres de teatre o cinema a l’aire lliure en pantalla gegant.

En total han estat mÊs de 5.500 persones les que en algun mo¡ ment s’han apropat a les instal¡ lacions de la Marina Port Tar¡ raco per gaudir d’aquest espai inigualable amb artistes de la ta¡ lla de Lluís Gavaldà & Trau, Joan MasdÊu, o Sergi de Vergßenza Ajena.

El tancament va anar a cà rrec del grup de versions tarragoní Zapping Trio, que va coincidir amb la II Trobada de Voluntaris de Tarragona 2017. L’acte va re¡ unir mÊs de 500 persones que des de les vuit del vespre van poder gaudir de la presència de la mascota dels Jocs, Tarracvs.

PISOS I CASES EN LLOGUER PER RESPONDRE A L’ALTA DEMANDA QUE TENIM Et trobarem l’inquilí ideal!

RAMON MATA I FILLS S. L. Rambla President Francesc Macià núm. 5 ¡ Tarragona Tel. 977 23 60 29 ¡ www.ramonmata.com ¡ info@ramonmata.com

Gaudeix de la millor zona de Vilafortuny Zona comunitĂ ria amb piscina

PĂ rquing i traster inclosos!

8 | Tarragona

7 de setembre de 2016 |

TARRAGONA

SANTA TECLA

Santa Tecla se’n va a «una galàxia molt propera»

Es presenta en societat el barret de les festes

Les xarxes socials de la festa ens conviden a convertir-nos en autèntics mestres teclers

L

’Ajuntament de Tarragona proposa, un any més, una campanya participativa en el marc de les festes de Santa Tecla a través de les xarxes socials que, sota l’etiqueta #QuelaTeclaTacompanyi, té un eix temàtic ben clar: aconseguir ser un autèntic mestre tecler.

Aquesta proesa es desenvoluparà amb un doble objectiu: d’una banda, fomentar la participació dels ciutadans durant la festa major duent a terme una sèrie de reptes, i de l’altra, seguir els dotze consells de ci-

visme i convivència per no caure al costat fosc de la festa.

A partir del dilluns 5 de setembre es revelaran els cinc reptes proposats en el concurs per a aspirants a mestres teclers, que els alumnes més valents podran dur a terme fins al dia 19. Dels cinc n’hauran de superar com a mínim dos per poder participar en el concurs i, així, obtenir diferents premis. L’activitat rep el patrocini d’Òptiques Teixidó i el suport de Tarragona 2017, el Patronat Municipal d’Esports, els Centres Cívics de Tarragona i l’Empresa Municipal de Transports.

D’altra banda, i com a segon objectiu de la campanya, del 13 al 24 de setembre la mestra Cucafera transmetrà a tots els aspirants a mestres teclers i als tarragonins i tarragonines en general, dotze consells per no caure al costat fosc de la festa, recomanacions cíviques per tal de mantenir la festa amb la major harmonia i convivència possibles. Els consells es revelaran cada dia a través de les xarxes socials de @TGNcultura o enfocant la contraportada del programa de mà mitjançant l’aplicació de mòbil Emotions AR.

L

’Associació de Venedors del Mercat Central ha presentat el barret oficial de la Festa Major de Santa Tecla 2016. Enguany s’ha presentat en dues versions: el clàssic de palla i el de color negre. Els dos estan decorats amb la cinta blava amb motiu dels Jocs Mediterranis i les lletres daurades per celebrar el centenari del mercat.

Ja es poden adquirir a la parada de promocions del mercat, a un preu de 3 € el de palla i 5 € el negre, i se n’han editat 4.500 unitats en total. A partir del dia 8 de setembre engega la campanya de vals de descompte per adquirir aquests productes en fer compres al mercat. En aquest estand també es poden comprar la samarreta, el mocador i la motxilla d’enguany.

Tarragona

| 7 de setembre de 2016

|9

TARRAGONA

mobilitat

Veïns de la Part Alta lamenten la permissivitat amb la circulació dels vehicles no residents De les més de 500 denúncies imposades a vehicles al barri aquest primer semestre, només sis són per circular-hi sense permís vant el fet que les infraccions comunes són sancionades, però les que afecten només als no residents són anecdòtiques. A aquesta possible discriminació cal afegir-hi que el cost de la sanció per a un resident i per a un no resident és el mateix encara que el cotxe sense targeta de circulació estigui estacionat en una zona d’accés restringit. En resum, els privilegis per ser veí de la Part Alta són gairebé inexistents.

Prohibicions temporals poc rigoroses

Oriol Montesó, Tarragona

L

’elevada afluència de vehicles a la Part Alta de Tarragona continua sent un problema per als veïns del barri. Tot i que la majoria dels carrers de la Part Alta estan restringits al trànsit, encara són molts els cotxes que hi circulen sense permís. En molts casos, i més durant els mesos d’estiu, es tracta de desconeixement, ja que la senyalització és escassa. Però, sigui pel motiu que sigui, el resultat és un deteriorament de la imatge del barri més turístic de la ciutat. «Heu vist mai cotxes davant la catedral d’una ciutat?», pregunta de manera retòrica el president de l’Associació de Veïns de la Part Alta, Manel Rovira. «Doncs aquí en tenim cada dia», acaba responent ell mateix, indignat.

Només cal passejar qualsevol dia de l’any pel centre històric de la ciutat per veure que el Manel té raó. Un espai que

hauria de pertànyer als vianants rep centenars de vehicles al dia, molts dels quals no tenen targeta de circulació. Pel Manel, la solució és senzilla: «només cal posar un piló al portal de Sant Antoni com el que hi ha al portal del Roser». Un element que permet discriminar qui té i qui no té permís per circular pel barri.

Dur a terme aquesta mesura, però, significaria tallar el trànsit per tota la Part Alta només a residents i vehicles autoritzats. Una mesura que només s’ha emprat de manera provisional quan hi ha hagut obres a la muralla (el 2013 i aquest estiu fins fa una setmana) però que els veïns reclamen de manera permanent i més controlada.

Poques denúncies per als no residents La manca de control és un dels elements més criticats pels veïns. «No hi ha mai ni un guàrdia urbà al portal de Sant Antoni controlant qui passa», lamenta el president de l’entitat veïnal.

La sanció per estar mal estacionat és la mateixa per un vehicle amb targeta de circulació que per un que no en té En aquest sentit, tot i que la majoria de carrers de la Part Alta són d’ús exclusiu per a residents o vehicles autoritzats, el nombre de vehicles denunciats per la Guàrdia Urbana per no dur targeta de circulació és molt baix. Durant el primer semestre d’aquest any, de les 515 denúncies de trànsit imposades per la Guàrdia Urbana a la Part Alta, només sis van ser per a vehicles que circulaven sense targeta de resident. La resta, 509, han estat d’estacionament.

Els perjudicats per mig miler de denúncies d’estacionament són tant els veïns com els no residents. I, veient aquestes xifres, no costa entendre el malestar veïnal da-

Aquest estiu, a causa de les obres de restauració de la muralla, el consistori va tallar l’accés a la Part Alta a tots els vehicles, tret dels residents i autoritzats. La mesura es va anunciar amb uns plafons a l’alçada del portal de Sant Antoni però no va anar acompanyada de vigilància policial.

El resultat, segons els veïns i denunciat pel grup municipal

La prohibició al trànsit temporal durant aquest estiu per les obres de la muralla no va anar acompanyada de vigilància policial de CDC, va ser el pas constant de vehicles no autoritzats que, per acabar-ho d’adobar, havien de passar per vies només aptes per a residents.

La consellera de Mobilitat, Begoña Floria, va excusar la Guàrdia Urbana descartant la possibilitat de situar un agent de manera fixa per tal de vetllar pel compliment de les restriccions. «No crec en una ciutat policial, ni penso que sigui adequat amb els recursos que té la Guàrdia Urbana», va dir Floria.

La gestió dels residus, l’altre problema de la Part Alta «Estan potenciant posar fi al reciclatge», afirma el president de l’Associació de Veïns de la Part Alta, Manel Rovira, indignat pel tracte que rep el barri per part de l’Ajuntament. «La Part Alta hauria de ser la nineta dels ulls de la ciutat. Heu vist la gent que hi passa aquests dies d’estiu?», pregunta fent referència a la munió de turistes i tarragonins que aprofiten les vacances i els actes festius per visitar el centre històric de Tarragona.

Però, lluny de convertir-se en la nineta dels ulls del consistori, des de l’arribada a l’Ajuntament de Ballesteros fins ara, reciclar a la Part Alta ha esdevingut més complicat. S’han eliminat illes de contenidors de les cinc fraccions al·legant les dificultats dels camions per passar pels carrers estrets del centre històric. I s’han col·locat papereres mòbils només de resta de dos quarts de vuit de la tarda a deu de la nit. Aquestes mesures han tingut dos efectes negatius: molts veïns no reciclen i una minoria molt visible tira les escombraries als espais de les papereres mòbils però fora d’hora.

«Si ho tens a mà, recicles, si no, som pocs els que fem l’esforç d’anar fins a les illes de contenidors tenint les papereres al costat de casa», admet el president de l’entitat veïnal, fart de demanar que es posi solució a aquest i altres problemes del barri.

10 | Territori

7 de setembre de 2016 |

te rritori

Ensenyament

Retorn a les aules El curs 2016-17 començarà a la demarcació amb 132.580 alumnes, més professorat i amb una millor ràtio a les aules

E

l curs 2016-17 començarà el dilluns dia 12 de setembre amb més alumnes, més plantilla docent i més suport a l’escola inclusiva. Així, el curs s’estrenarà amb un total de 132.580 alumnes matriculats, fet que representa un increment de 2.558 més respecte al passat curs. D’aquests, 96.281 alumnes s’inscriuen al segon cicle d’educació infantil, primària i secundària obligatòria, i 18.469 a batxillerat i formació professional. Des d’Ensenyament es destaca que aquest curs vinent s’ha incrementat la plantilla docent al territori i «es donarà més suport a les escoles», tal com va afirmar en roda de premsa la directora dels serveis territorials, Sílvia Rodes.

Rodes apunta que la distribució d’alumnat en funció de la titularitat de centre és similar en el cas dels ensenyaments obligatoris i postobligatoris. Així, en el primer cas un 75% dels alumnes van a centres públics –un 24% als concertats i l’1% als privats–; i en els ensenyaments postobligatoris la xifra dels que estudien en centres públics s‘incrementa fins al 74,22% –en els concertats ho fa un 21,33% i en els privats el 4,53%–.

Més plantilla docent Per donar resposta a l’increment d’alumnat, Ensenyament ha incrementat les plantilles de professorat. Així, es disposarà d’un total de 6.767 docents, fet que representa 50 persones més que el curs 2015-16. Alhora, destaca el fet que el perfil de les plantilles cada vegada més s’ajusten a les necessitats dels projectes educatius dels centres. El desplegament del Decret de plantilles i provisió de llocs de treball ha permès incrementar els llocs de treball específics, i ja en són 457, un 23.18% més que el curs anterior. Enguany es presenten 5 nous perfils professionals (lec-

El dia 12 de setembre tornarà l’activitat als centres escolars del territori. Enguany el curs tindrà 2.558 alumnes més.

tura i biblioteca escolar, immersió i suport lingüístic, educació visual i plàstica, docència de dues especialitats a l’ESO i metodologies amb enfocament globalitzat). En aquest sentit, la directora dels Serveis Territorials d’Ensenyament remarca la importància de la creació de llocs de treball específics, ja que «si volem millorar l’aprenentatge competencial, el nivell de llengües, o l’atenció a la diversitat cal donar una resposta a través de nous perfils professionals. Són eines a disposició dels centres perquè són útils, i així es demostra amb un increment del 23.18% dels llocs específics als centres». En el mateix àmbit, s’augmenten els suports de plantilla en l’atenció a la diversitat: es destinen 15 docents més per al programa de l’escola inclusiva i 26 docents més per als centres d’alta complexitat.

Millora de l’equitat Encara en l’àmbit de la millora de l’equitat, la directora

dels serveis territorials d’Ensenyament ha presentat les actuacions per al pròxim curs.

L’objectiu és dotar de més recursos escoles i instituts amb una complexitat més alta.

D’aquesta manera, una escola o un institut d’alta complexitat rebrà major dotació de plantilla docent i disposarà de ràtios més baixes. Per exemple, una escola d’alta complexitat de dues línies disposarà de 28,5 docents, i un tècnic d’educació infantil –mentre que una escola ordinària tindrà 26,5 docents–. Pel que fa a la ràtio, l’escola ordinària parteix d’una ràtio de 25 alumnes per aula, mentre que l’escola d’alta complexitat la ràtio màxima és de 22 alumnes. A més, el centre d’alta complexitat disposarà de substitucions des del primer dia i ajuts per a la reutilització de llibres de text.

Escola inclusiva La directora Rodes ha explicat l’increment del suport a l’escola inclusiva i als alumnes

amb necessitats educatives específiques per al curs 2016-17.

S’incrementa en 6 el nombre d’Unitats de Suport a l’Educació Especial (USEE), fins a un total de 59. Com ha aprovat el Govern aquesta setmana, a l’octubre s’engega un pla pilot per a desenvolupar els Itineraris formatius específics (IFE) per a joves amb discapacitat intel· lectual lleu o moderada, amb 9 places en 1.

S’augmenten també les aules integrals de suport –un total d’1–. Alhora, es manté la continuïtat de 35 professionals d’atenció educativa del passat curs, en el marc del programa d’escola inclusiva i d’atenció a la diversitat.

Postobligatoris La directora ha exposat les dades referents als ensenyaments postobligatoris, una etapa educativa que els darrers anys creix en oferta i en alumnes matriculats. Per tot aquest motiu, Rodes ha destacat que els ensenyaments postobligatoris

demostren la importància per tal que les persones puguin continuar amb la seva formació, i per tant, per tenir més eines per afrontar el seu futur laboral amb garanties.

Ràtios més baixes Pel que fa a les obres en centres, hi ha 2 edificis de nova construcció, 3 rehabilitacions o ampliacions, i 56 actuacions de millora. Disminuiran respecte a l’any anterior les ràtios a les aules: a P3 hi haurà una mitjana de 21,9 alumnes per aula, i a primer d’ESO seran de mitjana 28,4 alumnes per aula –respecte als 28,6 de l’any anterior-.

També s’amplia el projecte que el passat curs es va iniciar de forma experimental per a l’atenció d’alumnes de llars d’infants en escoles rurals, i ja en seran 12 les escoles rurals que hi participaran. Aquest pla vol facilitar el servei a les famílies per evitar que hagin de dur els seus fills a altres municipis i hi puguin acabar traslladant tota l’escolarització.

Territori | 11

| 7 de setembre de 2016

Te rritori

turisme

Torredembarra evoluciona el sol i platja El municipi converteix espais de gran valor ecològic en atractius turístics La platja de la Paella combina els serveis amb un parell de camps dunars que acullen nombroses espècies vegetals i animals

Platja dels Muntanyans de Torredembarra / VĂ­deo: TomĂ s Varga.

Oriol MontesĂł, Tarragona

T

orredembarra ĂŠs un destĂ­ turĂ­stic de primer ordre dins de la Costa Daurada.

En l’à mbit del Tarragonès, la seva població estacional nomÊs Ês superada per Salou, el municipi que registra uns nivells mÊs elevats de població flotant de la demarcació i el segon de Catalunya. Malgrat l’alt volum de visitants en període estival que busquen comoditats a la vora del mar, Torredembarra mantÊ espais naturals dins de les seves platges que tenen un gran valor ecològic i esdevenen un atractiu turístic afegit.

Una mostra d’aquesta complicitat creixent entre turisme i sostenibilitat Ês el reconeixement de platges verges que dues zones costaneres del municipi han rebut per part de l’entitat Ecologistes en acció. És difícil trobar una platja 100% verge però nosaltres fem una aproximació per incentivar els ajuntaments a treballar en la renaturalització de la costa, explica Eloi Nolla, coordinador de la Campanya Platges Verges.

La urbanització de la costa ha fet dels Muntanyans un espai gairebÊ únic, tot i que Ês l’ecosistema que predominava anys enrere Les platges torrenques distingides per l’entitat ecologista són la dels Muntanyans i la del Canyadell, aquesta darrera compartida amb Altafulla. Dos espais que combinen la natura amb el sol i platja, i que fan de Torredembarra el municipi del Camp de Tarragona amb mÊs platges verges per darrere de la ciutat de Tarragona.

Un espai únic Els Muntanyans Ês la mÊs extensa i peculiar de les platges verges de Torredembarra. Es tracta d’un ecosistema amb maresmes i dunes que acull nombroses espècies vegetals i animals. Un espai natural que anys enrere predominava arreu del litoral català i que, ara,

ha esdevingut gairebÊ únic per culpa de la urbanització de la costa. Actualment tenim aquestes petites llacunes aquí, a l’Ametlla de Mar i poca cosa mÊs, admet Nolla.

Aquests ecosistemes esdevenen el punt de trobada natural entre l’aigua dolça que surt del freà tic i l’aigua del mar empesa per les llevantades. Això propicia l’aparició d’unes espècies que viuen la mar de bÊ. Com pot ser la gambúsia, el fartet‌ en el cas de les llacunes. Però tambÊ que aquí hi hagi una espècie molt significativa que Ês el corriol camanegra, que Ês l’emblema d’aquest espai, explica Nolla.

Binomi natura-serveis Justament, una altra iniciativa mediambiental exitosa del municipi ha donat com a resultat la nidificació d’aquesta au a la platja de la Paella. A diferència dels Muntanyans, la Paella Ês una platja urbana que llueix la bandera blava, un distintiu que tÊ en compte, entre altres coses, els serveis que ofereix la platja. Malgrat el seu vessant urbà , la Paella va dur a terme dues experiències en el camp de la sostenibilitat que han do-

nat els seus fruits.

La primera va consistir a aprofitar un moviment de sorres programat per crear un camp dunar artificial i trasplantar-hi espècies provinents dels Muntanyans. Aquest primer camp dunar va tenir èxit, les plantes han arrelat, s’han reproduït i s’està eixamplant, recorda l’actual alcalde de Torredembarra que abans havia ocupat la cartera de Medi Ambient.

El segon experiment va tenir el suport inestimable de la natura que va empènyer unes algues anomenades corretjoles fins a la vora del mar que, entitats ecologistes i Ajuntament, en comptes de retirar, van abandonar al costat del camp dunar artificial. Aquesta corretjola va acumular sorra, va fer un muntanyà i va generar que hi creixessin de manera espontà nia algunes plantes, de seguida hi va fer un niu una parella de corriol camanegra, i mÊs a mÊs ja hem vist que algunes de les plantes que hi ha a l’altre camp dunar han anat arrelant de manera espontà nia, explica Rovira.

de ciment de l’abalisament que separen la zona de navegació de la zona de bany per biòtops. Hem canviat el ciment per cases per a peixos, explica Rota que admet que aquest sistema fomenta que hi hagi mÊs vida marina i s’estalvien costos perquè no s’han de posar i treure els morts sinó que s’aprofiten els biòtops any rere any.

La responsabilitat ciutadana Les eines per preservar el mar, les dunes i les maresmes estan sobre la taula. Ara, nomĂŠs cal que els ciutadans posin de la seva part. Ajuntament i ecologistes coincideixen en el fet que els casos de vandalisme envers el medi natural sĂłn aĂŻllats. ÂŤLes noves generacions ja pugen amb aquesta educaciĂł mediambiental i es notaÂť, admet Guasch.

Mostra d’aquesta conscienciació Ês l’afany que tenen els veïns per mostrar els lliris de mar que creixen a les dunes o per, si cal, esbroncar un banyista que ha fet drecera per una zona delimitada. Un respecte pel medi natural que afavoreix la vila i la converteix en un reclam turístic que va mÊs enllà del sol i platja que tant impera a la costa mediterrà nia i que, moltes vegades, ho fa en detriment d’altres models mÊs sostenibles.

Cases per a peixos La cintura del municipi a l’hora de fer compatibles dos conceptes que poden semblar antagònics (turisme i sostenibilitat) no acaba a la sorra. Mar endins, Miquel Rota va fer una proposta innovadora fa uns quants anys que, desprÊs de donar les primeres passes a la costa torrenca i grà cies al suport econòmic de Repsol, s’està estenent a gran part de la Costa Daurada.

Es tracta de canviar els morts

3&(*453& "%.*/*453"5*6 /Â? +

+ &TWFSUJU U� DPOUSBDUBEB VOB QÛMJTTB EF SFTQPOTBCJMJUBU DJWJM J EF DBQBDJUBU GJOBODFSB E BDPSE BNC MFT EJTQPTJDJPOT MFHBMT WJHFOUT

12 | Territori

7 de setembre de 2016 |

diad a nac ional d e c atal unya 2016

mobilització

Tarragona s’acosta als 18.000 inscrits en la mobilització organitzada per l’ANC i Òmnium Cultural sota el lema «A punt» Més de 200 autocars procedents de diferents municipis d’arreu de les comarques del sud del país, més de 200 voluntaris i 19 colles castelleres són algunes de les dades de la mobilització a la capital tarragonina

Plànol informatiu sobre els aparcaments disponibles el dia 11 de setembre. Els punts verds indiquen els aparcaments municipals amb tarifa unitària de 5,5€/dia; els punts blaus assenyalen els aparcaments privats amb tarifes diverses; els punts blancs indiquen els aparcaments gratuïts. L’aparcament del Club Gimnastic té 500 places. Hi haurà servei d’autobusos llançadora fins al centre de la ciutat. L’àrea vermella indica la zona de la concentració, i els punts vermells indiquen la prohibició de circulació a la Rambla.

A

quest any l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) i Òmnium han organitzat una mobilització descentralitzada en cinc ciutats del Principat de Catalunya. L’objectiu és omplir cinc vies a les ciutats de Salt, Lleida, Tarragona, Berga i Barcelona sota el lema «A punt».

Les inscripcions es van obrir el 26 de juliol i ja hi ha més de 200.000 inscrits, 17.859 dels quals a Tarragona, segons les dades facilitades fins al moment per l’ANC. El passat 22 de juliol a la plaça Major de Vic es va donar el tret de sortida a la campanya d’estiu d’aquest any, que durant aquests darrers dos me-

sos i fins al 10 de setembre, ha recorregut el territori amb activitats divulgatives i de denúncia dels greuges de l’Estat espanyol cap a Catalunya.

La mobilització es dividirà en quaranta-quatre trams repartits entre aquestes cinc ciutats.

A Berga, es farà al passeig de la Pau; a Tarragona, a la Rambla Nova; a Lleida, a la llera del Segre; a Salt, al passeig dels Països Catalans; i a Barcelona, al passeig de Lluís Companys i al passeig de Sant Joan fins a la Diagonal. A hores d’ara (dades a les 9 hores del 2 de setembre de 2016), hi ha 203.808 inscrits): 14.584 a Lleida; 23.660 a Berga; 23.487 a Salt; 17.859 a Tarragona i 124.218 a Barcelona. Es mobilitzaran gairebé

1.000 autocars i hi participaran més de 60 colles castelleres. Àmbit tarragoní A Tarragona, entre les dades concretes sobre la que es preveu serà la «manifestació més massiva de la història de la ciutat», segons paraules de Toni Rosich, responsable de mobilització de l’ANC, cal destacar el gran dispositiu de més de 200 voluntaris que, en col· laboració amb Protecció Civil, la Guàrdia Urbana de Tarragona i els Mossos d’Esquadra, han previst com donar atenció als independentistes de les deu comarques del sud del país que es donaran cita a la Rambla Nova de Tarragona.

A més dels 200 autocars pro-

cedents de diversos municipis, han confirmat ja la seva assistència a la mobilització de Tarragona, 19 colles castelleres així com un seguit de grups de cultura popular que animaran els deu trams de què consta el recorregut.

Els organitzadors posen al servei dels manifestants el plànol dels aparcaments disponibles a Tarragona (vegeu plànol superior) per tal de facilitar la mobilitat dels assistents, que es preveu que es desplacin principalment en vehicles particulars, tot i que recomanen que s’utilitzi el transport públic o els nombrosos autocars que les territorials de l’ANC han organitzat arreu del territori.

Àmbit nacional A les 17.14 de la Diada les campanes de la Seu Vella de Lleida sonaran per marcar l’inici de l’acte i els escenaris de cada ciutat, que seran connectats, es donaran pas l’un a l’altre.

A cada ciutat, el punt culminant serà en el moment d’aixecar un punt de color groc –com el que porta la samarreta al pit– al ritme d’una melodia i que simbolitzarà el «batec de la República catalana».

Després que cada tram bategui individualment, hi haurà un moment de batec simultani, durant el qual les colles de castellers aixecaran pilars per simbolitzar els pilars de la República.

Territori | 13

| 7 de setembre de 2016

D IAD A NAC IONAL D E C ATAL AUNYA 2016

ACTE INSTITUCIONAL

El Teatre Bartrina de Reus acollirà l’acte institucional de l’Onze de Setembre a Tarragona Tindrà lloc el dia 8 de setembre i la presidenta del Parlament, Carme Forcadell, serà l’encarregada de fer la glosa de la Diada

E

l pròxim dijous, dia 8 de setembre, el Teatre Bartrina de Reus acollirà l’acte institucional de la diada de l’Onze de Setembre a les comarques de Tarragona. L’acte, que és obert al públic, començarà a les 12 del migdia i estarà presidit pel delegat del Govern Òscar Peris i l’alcalde de Reus Carles Pellicer.

La presentació de l’acte anirà a càrrec de Roser Marquès, periodista de Tac12, que donarà pas als diferents ponents de

la jornada. L’alcalde de Reus, Carles Pellicer, serà l’encarregat de donar la benvinguda als assistents i de donar pas al parlament institucional, que anirà a càrrec Òscar Peris delegat del Govern de la Generalitat de Catalunya a Tarragona.

Tot seguit, la presidenta del Parlament de Catalunya, Carme Forcadell, serà l’encarregada de fer la Glosa de la Diada. Durant l’acte tindrà lloc un concert a càrrec de la formació SO NAT. Grallers de Tarragona, que interpretaran diferents peces com ara País

petit, de Lluís Llach (amb arranjaments de Joan Moliner); Què volen aquesta gent, de Maria del Mar Bonet (amb arranjaments de Conrad Setó); Abril 74, de Lluís Llach (amb arranjaments de Joan Moliner); Tornarem de Laxa’n’Busto (amb arranjaments de Joan Moliner) i finalment, l’himne oficial i nacional de Catalunya, Els segadors.

Com a cloenda a l’acte institucional s’oferirà un refrigeri al vestíbul del Centre de Lectura que inclourà vermut i avellanes.

Un moment de l’acte institucional de la Diada de 2015, que va tindre lloc al convent del Carme de Valls./Cedida

14 | Salut

7 de setembre de 2016 |

SAL UT

L’esperança de vida de la població catalana NÚRI A S E GÚ EXD I P UTA DA A L PA R LA ME N T

D

es d’aquesta tribuna he tingut l’oportunitat de poder parlar del sistema sanitari en un sentit ampli, del seu funcionament, de la valoració que en fan els pacients, dels reptes de futur, del seu finançament, de les prioritats polítiques de qui el governa, fins i tot dels seus resultats en indicadors de gestió: temps d’espera, atenció a la salut mental, a les urgències... ara bé, he parlat poc dels resultats en salut, en definitiva, de l’estat de salut dels catalans. La segona edició d’un estudi sobre ‘La salut de la població catalana en el context europeu’, l’actualització de 2016, me’n dóna l’oportunitat.

Aquest estudi de la Central de Resultats, organisme depenent de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitària de Catalunya (AQuAS), realitzat per García V., Colls C., Pérez E., García-Altés A., està elaborat a partir d’indicadors de l’informe anual Health at a Glance de l’Organització per a la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE).

La comparació de Catalunya amb la majoria de països del que denominem l’Europa dels 15 (Alemanya, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, França, Grècia, Irlanda, Itàlia, Països Baixos, Portugal, Regne Unit i Suècia) que, a més de semblances socials, culturals i econòmiques, tenen similituds en el sistema sanitari d’accés públic i també tenen desafiaments de futur similars (envelliment i incorporació dels avenços tecnològics i farmacològics al sistema sanitari públic) permet fer-nos una composició de lloc força precisa. Hem de tenir present que es comparen dades de l’any 2013.

Primera conclusió i important: a Catalunya i a Espanya vivim més anys. Ambdues lideren clarament l’esperança de vida en néixer, amb 86

En dos anys hem passat del cinquè lloc al tercer en percentatge de població major de 15 anys amb obesitat, tot i que el Pla de Salut de Catalunya 20112015 preveia la millora d’aquest indicador anys en dones a Catalunya i 86,1 a Espanya, i 80,3 anys en homes a Catalunya i 80, 2 a Espanya. Tot i això, dues alertes: primera, la mortalitat per càncer de pulmó i càncer de còlon i recte en homes tant a Catalunya com a Espanya és de les més altes; i a aquest fet no li és aliè que Catalunya ocupi el primer lloc entre tots els països amb el major índex

d’homes majors de 15 anys consumidors diaris de tabac, un 29%. Segona, la prevalença d’obesitat a Catalunya és molt elevada, només superada en dones per Finlàndia i Espanya i en homes per Espanya i Alemanya.

La primera alerta no és nova, a l’informe de fa dos anys les dades eren encara pitjors; hem millorat lleugerament, passant del segon al tercer lloc en mortalitat masculina per càncer de pulmó, i del primer al segon, en mortalitat per càncer de còlon i recte. En aquesta millora hi han tingut un paper molt important els programes per deixar de fumar que es duen a terme des de fa anys a través del metge de capçalera i el programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte que ha implantat el cribratge d’aquest tipus de càncer a homes i dones de 50 a 69 anys que es desplega, més lentament del previst, a tot el territori català.

La segona alerta és nova i preocupant, especialment

Catalunya presenta un bons resultats en salut malgrat que tenim menys professionals sanitaris i menys recursos econòmics per càpita que a la gran majoria de països europeus pel seu important creixement: en dos anys hem passat del cinquè lloc al tercer en percentatge de població major de 15 anys amb obesitat. Tot i que el Pla de Salut de Catalunya 2011-2015 preveia la millora d’aquest indicador, a partir de 2012 els resultats han empitjorat i les previsions de l’actual Pla de Salut 2016-20120 (aprovat fa poques setmanes) fan pensar que no millorarem. Aquest pla inclou l’objectiu de «re-

duir per sota dels nivells de 2015 (més alts que els de l’informe comparatiu de 2013) la prevalença d’excés de pes en la població de 18 a 74 anys».

Sens dubte, calen més esforços, sabem que l’obesitat és una malaltia que es relaciona amb l’aparició de nombrosos trastorns, com ara una incidència més alta de diabetis, d’hipertensió arterial, de malaltia cardiovascular o de malalties osteoarticulars.

Vull acabar assenyalant que aquests resultats en salut, que en general són bons, els obtenim amb un consum de fàrmacs en creixement (s’ha canviat la tendència), amb menys professionals d’infermeria i llevadores que la resta de països, amb menys metges als centres d’atenció primària (al contrari que als hospitals), amb els temps d’espera més llarg de tots els països i amb una despesa en salut tant en PIB com per càpita per sota de la mitjana (també per sota de la mitjana espanyola). Per reflexionar.

Salut | 15

| 7 de setembre de 2016

sal ut

Tot allò que cal saber del lupus, la malaltia que pateix la famosa cantant Selena Gómez La jove actriu i cantant nord-americana deixa els escenaris per la malaltia.

En parlem amb la doctora Araújo, especialista de l’Hospital de Santa Tecla

A

ra fa uns dies la jove cantant i actriu nordamericana Selena Gómez (exDisney i autèntic referent per a milions de joves i adolescents d’arreu del món) anunciava que abandona la seva carrera als escenaris a conseqüència del lupus, una malaltia autoimmune que li va ser diagnosticada fa poc més d’un any. El lupus, tot i que és una malaltia amb poca prevalença entre la població (a Tarragona ciutat hi ha diagnosticats uns 150 casos, sobretot dones entre 20 i 40 anys), és la més freqüent dintre de la branca de les malalties denominades autoimmunes (en les quals és el mateix organisme qui ataca algun òrgan del cos).

Si bé el seu tractament ha evolucionat molt en els darrers anys, es tracta d’una patologia que no té cura i que, actualment, s’aconsegueix estabilitzar i cronificar amb fàrmacs per tal que el pacient pugui portar una vida normalitzada i sense brots.

El lupus, que va ser coneguda pel gran públic gràcies a constants referència en els capítols de la sèrie televisiva House, continua sent un misteri i és difícil de diagnòstic, ja que els seus símptomes més característics, que inicialment es manifesten en cansament extrem, dolor articular i muscular i/o taques a la pell, es donen també en moltes altres malalties que són més habituals.

Per tal d’entendre amb detall què és el lupus, ens hem posat en contacte amb la doctora Olga Araújo, especialista en medicina interna a l’Hospital de Santa Tecla i amb gran experiència en el tractament d’aquestes malalties autoimmunes. De fet, els coneixements d’Araújo han servit per a la redacció d’un article publicat fa pocs dies sobre Selena Gómez i la seva malaltia per la revista internacional Women’s Healt.

En l’actualitat, des de la Xarxa de Santa Tecla es fa el tracta-

El lupus no té cura. El màxim objectiu per a un pacient que pateix la malaltia és poder portar una vida al més normal possible

A dalt, la doctora Olga Araújo davant d’un ordinador on es pot llegir un article sobre el lupus en el qual ha col·laborat recentment per a la revista Women’s Health.

A sota, Selena Gómez, la cantant i actriu nord-americana que ha anunciat que deixa la seva carrera a causa de la seva malatia.

ment i seguiment a uns 400 pacients diagnosticats amb aquests tipus de malalties autoimmunes sistèmiques, la majoria dels quals són casos de lupus. Araújo destaca que «totes les malalties autoimmunes són rares, ja que afecten una part molt baixa de la població.

Però, dins d’aquestes, la més coneguda i la que té més incidència és el lupus. A Espanya hi ha uns 40.000 malats. Uns 7.000 dels quals viuen a Catalunya, i més concretament, uns 150 a la ciutat de Tarragona. Es diagnostiquen uns 2 o 3 casos nous a l’any per cada 100.000 habitants». La doctora Araújo reconeix que el lupus «pot ser una malaltia molt greu, ja que pot arribar a provocar la mort de la persona si afecta un òrgan vital i no es rep el tractament adient. Afortunadament la mortalitat per lupus ha baixat en picat des

de fa unes dècades amb els nous tractaments. La gravetat de la malaltia depèn en gran mesura de l’òrgan que estigui afectat. Per exemple, quan afecta la pell, que potser són els casos més cridaners per la seva visibilitat, no és tan problemàtic com quan parlem d’una afectació renal (del ronyó)».

Pel que fa a la diagnosi de la malaltia, Araújo assegura que «és complicada perquè el lupus és una malaltia amb un espectre d’afectació molt am-

pli i amb moltes formes de manifestar-se. A cada malalt de lupus se li manifesta d’una manera concreta i això fa molt difícil de diagnosticar ràpidament. Per això té sentit que existeixin unitats especialitzades en malalties autoimmunes i que certs metges internistes o reumatòlegs ens dediquem específicament a aquestes malalties, ja que els que ens hi dediquem estem més acostumats a veure i detectar aquestes malalties rares».

Araújo incideix en la impor-

tància de difondre el coneixement de la malaltia entre els professionals sanitaris i entre la població, ja que «la porta d’entrada del pacient al sistema sanitari és sobretot a través de l’atenció primària i aquestes malalties poc habituals no estan en l’imaginari de ningú. Ha de ser el metge de capçalera qui derivi els casos sospitosos de lupus a l’especialista. Els metges de primària poden fer una determinació bàsica que després els especialistes explorem amb detall per veure si el pacient pateix lupus o una altra malaltia autoimmune sistèmica. Cal agrair l’esforç fet per la Xarxa de Santa Tecla en els darrers anys dotant els hospitals de Tarragona i del Vendrell de professionals especialment dedicats a aquestes malalties». De fet, Araújo destaca que «a Tarragona els especialistes de medicina interna del territori que ens dediquem a les malalties autoimmunes treballem plegats fins i tot des de diversos centres hospitalaris. Cada mes ens reunim amb els professionals de Joan XXIII, el nostre centre de referència, i molt sovint compartim experiències i casos amb els equips de l’Hospital Clínic, que és l’autèntica referència en l’àmbit català en aquest tipus de patologies».

Sigui com sigui, el lupus és una malaltia complexa que obre tot un seguit d’interrogants que no poden ser desvetllats en una única entrevista. És per això que la doctora Araújo impulsa el coneixement de la malaltia a través del seu portal www.medicointernista.es.

16 | Cultura

7 de setembre de 2016 |

AGE ND A

8

DIjous

Tarragona Exposició. ‘Banderes al vent’

Tarragona #Kukiverbena.

SETEMBRE 2016

5

6

7

1

2

3

4

8

9 10 11

12 13 14 15 16 17 18

Un projecte iniciat ja fa uns anys i que a Tarragona adquireix una nova identitat i forma dins del cicle Monuments. A partir de la desconstrucció de banderes, l’artista ha tapat els monuments als Herois de 1811 i de Roger de Llúria.

Lloc: Tinglado 2 del Moll de Costa Hora: 19,30

9

DIVENDRES

Tarragona Presentació del cava de Santa Tecla

«Amparito, Amparito, Amparito…» és el crit més popular i més sentit pels carrers de la nostra ciutat durant els dies que celebrem les festes de Santa Tecla.

L’Amparito és un cava especial, perquè l’etiqueta l’han dissenyat persones amb discapacitat intel·lectual de la Fundació Topromi, centre de treball adaptat.

Lloc: Casa de la Festa Hora: 18,30

10

A partir de las 19 h i fins les 02:00, revetlla al carrer Rebolledo. Classe de Zumba + Actuació de Leticia Sabater & totes les nostres vedettes. Music by Jano Dj + Alf LaFrench (Residents Premium Club) Lloc: carrer Rebolledo Hora: 19

11

26 27 28 29 30

diumenge

Tarragona Obertura de l’estand de Festes

Des de diumenge i fins al dia de la Mercè, aquest espai acollirà l’aparador festiu i el punt d’informació de les festes de Santa Tecla 2016. A banda, també s’hi podran adquirir objectes de marxandatge de les festes.

Lloc: Teatre Tarragona Hora: 10 Tarragona Diada castellera de l’Onze de Setembre

DISSABTE

Tarragona Documental. ‘De les Cols a la TAP’

La productora Faixa Apart ens presenta el seu primer documental, centrat en l’evolució del fet casteller a Tarragona a partir de les colles de la ciutat. La història comença per Sant Magí del 2009 i arriba al seu punt àlgid al Concurs de Castells del 2014..

Lloc: Antiga Audiència - Centre Cultural El Pallol Hora: 17 i 19 Accés lliure, limitat a la capacitat de la sala.

19 20 21 22 23 24 25

Exposició fotogràfica. ‘La festa als ulls’ d’Antonio Nodar Durant les festes de Santa Tecla del 2015, el fotògraf gallec Antonio Nodar es va barrejar entre teclers i tecleres per viure, en primera persona i a través de la seva càmera, aquells dies d’eufòria i identitat tarragonina. Els seus ulls van captar aspectes, moments i expressions de la festa que, encara que any rere any la visquem intensament, probablement no haguem vist mai o, si més no, no haguem interpretat de la mateixa manera. Ara la Casa de la Festa els recull en un nou espai expositiu per a la ciutat.

Antonio Nodar (1954) ha treballat com a fotoperiodista per al Diari de Barcelona, El Mundo, l’Agència EFE i Ajoblanco, i és cofundador del Kol·lectiu de Recerques Artístiques i de l’Art Claustrophobic Show. Actualment resideix a Londres.

Cada colla intervé per torn rotatiu decidit prèviament per sorteig. La diada consta de tres rondes; la colla que no completi les tres construccions pot disposar de fins a dues tandes més, mantenint sempre l’ordre sortejat.

Lloc: Pla de la Seu Hora: 13

Dijous i divendres, de 10 a 13 h Dissabte, d’11 a 14 h i de 17 a 20 h Diumenge, d’11a 14 h Fins al 30 de setembre

Tarragona en imatges ramon segú chinchilla Sens dubte, Casa Figueras forma part de les històriques botigues de Tarragona, de les poques que queden. En aquesta foto de 1930 veiem la família Figueras i els seus treballadors a la botiga del carrer de Sant Agustí, on encara roman oberta. La nissaga Figueras va ampliar el negoci l’any 1949 al carrer Unió, 11 amb l’establiment Géneros de punto Las medias, al qual més tard es va afegir el nom de Minimum, que també es troba a la botiga del carrer Governador González. En Ramon Chinchilla recorda que allí es comprava la roba quan era un nen, sobretot recorda el vestit de la Primera Comunió, el 1958. A la dreta de la fotografia es pot veure el fundador, l’avi Toribio Figueras.

Oci

| 7 de setembre de 2016

| 17

C ULTURA I OC I

TARRAGONA

El carrer Rebolledo s’omplirà de festa el dissabte a la nit amb Leticia Sabater L’AV Barri del Port i alguns establiments de la zona organitzen una revetlla popular amb festa ‘friendly’ prèvia a Santa Tecla

L

a part baixa de Tarragona vol recuperar el dinamisme d’anys passats i està disposada a posar el seu granet de sorra en el marc dels actes previs a la festivitat de Santa Tecla. L’Associació de Veïns del Barri del Port, juntament amb els establiments Premium, la Llar del Pernil, La Murga i Els Arcs –tots situats a la zona del carrer dels Rebolledo–, han organitzat per aquest dissabte al vespre la Kukitecla, una revetlla popular oberta a tothom i una festa ‘friendly’ que comptarà amb l’actuació destacada de Leticia Sabater, entre altres artistes i discjòqueis.

La festa a l’aire lliure, a càrrec de l’empresa tarragonina Kuki Events i el local Premium, amb la col·laboració de l’Associació de Veïns Barri del Port, la Llar del Pernil, la Murga i Els Arcs, començarà a partir de les set de la tarda amb una revetlla popular oberta a tothom. El carrer dels Rebolledo estarà tallat al trànsit fins ben entrada la nit i el públic podrà gaudir de música en directe, de discjòqueis i, cap al tard, d’actuacions d’artistes que han triomfat a les xarxes socials com Pupi Poisson i

KUKI EVENTS, UNA EMPRESA DE FESTES ‘FRIENDLY’ D’ORIGEN TARRAGONÍ Urko Corrales i Carlos Herrero són dos dels socis de l’empresa tarragonina Kuki Events, recentment creada amb l’objectiu de dinamitzar l’organització de fetes i espectacles friendly a qualsevol espai de Tarragona i el seu entorn, ja sigui al carrer o a l’interior d’espais tancats com ara discoteques i sales de ball. Tots dos han estat els responsables de l’organització de tres festes multitudinàries al local Premium de Tarragona, regentat per Toni Vera, al mateix carrer dels Rebolledo. L’èxit dels tres esdeveniments, als quals va assistir gent procedent de tot Catalunya, ha empès aquests emprenedors a constituir Kuki Events per tal de portar el seu model festiu d’àmbit professional. La seva aposta passa per cobrir una demanda no satisfeta entre la societat tarragonina, que es veu obligada a desplaçar-se fins a Barcelona per gaudir de festes d’ambient friendly (amistoses) que sí que es troben a nombroses sales de l’Eixample de la Ciutat Comtal.

Leticia Sabater, que aquest estiu ha triomfat amb el seu hilarant tema Salchipapa. Cadascun dels

establiments col·laboradors de la festa instal·laran barres de bar al carrer per tal que el públic as-

sistent pugui consumir beguda i sopar a preus econòmics durant les actuacions. La festa, d’accés gratuït, es desenvoluparà al carrer dels Rebolledo fins a les dues de la matinada. A partir d’aquesta hora la festa continuarà dins del local Premium fins a les sis de la matinada.

Per accedir al local sí que és necessari adquirir una entrada (venda anticipada a www.kukifriendly.com o a les portes del local la mateixa nit) per qüestions d’aforament i seguretat. La Kukitecla no forma part del programa de festes oficial de l’Ajuntament de Tarragona.

18 | Territori

7 de setembre de 2016 |

TURISME

turisme

Tarragona ja és port base de creuers El ‘Viking Sea’, el primer a establir el Port de Tarragona com a base operativa d’inici i final dels seus viatges turístics pel Mediterrani

E

l Port de Tarragona ja es pot considerar base operativa de creuers, una fita per la qual el territori ha estat treballant en els darrers quatre anys amb la creació de la marca Tarragona-Costa Daurada Cruise Port. El ‘Viking Sea’ ha estat el primer creuer a escollir Tarragona com a punt de sortida i de destinació dels seus trajectes pel Mediterrani, on ja va fer la seva primera operativa el passat cap de setmana.

Per primera vegada, Tarragona s’ha convertit en port base d’un creuer de luxe, amb l’arribada del Viking Sea; és a dir, que ha esdevingut punt d’inici i també de destí final del recorregut del creuer. Dissabte passat a la

nit, 900 turistes, principalment nord-americans, van desembarcar al port. Aquest diumenge, 900 turistes més van embarcar-hi per recórrer el Mediterrani des del litoral tarragoní.

La meta del Port de Tarragona és posicionar-se com a home port, ja que això genera unes logístiques diferents i un moviment de l’economia que resulta enriquidor per al territori. La directora comercial del Port, Genoveva Climent, explica que actuant com a port base es genera ocupació hotelera perquè molts turistes pernocten a prop del territori per embarcar o passen la nit a la ciutat abans de tornar a casa un cop han finalitzat el creuer. I és que operar com a port base obre un nínxol de mercat molt diferent a fer-

Tarragona es consolida com a port d’escala i ara també vol convertir-se en punt d’inici i final de creuers a la Mediterrània

ho com a port d’escala. «No és només el turista que veu la ciutat de manera cultural sinó que activa altres sectors de l’economia que un creuer d’escala no activaria», asseguren des del Port de Tarragona.

L’arribada del Viking Sea ha estat la primera experiència com a

home port i ha servit per demostrar que el Port de Tarragona està preparat per convertir-se en un port base per a un important nombre de creuers. Amb aquesta primera experiència, el Port de Tarragona continuarà treballant en aquesta línia per oferir més serveis similars en el futur a altres companyies, sobretot ara que el Port de Barcelona comença a presentar símptomes de saturació.

Una de les oportunitats del Port és que el sector dels creuers, com el de l’aviació, està en continu creixement, i els creuristes solen repetir l’experiència. Segons Climent, aquells que tornen a fer un creuer no ho fan des de la mateixa zona. «Això afavoreix els ports que no som tan coneguts com ho pot ser el

de Barcelona, perquè els passatgers busquen noves zones a descobrir», apunta.

El Viking Sea és un creuer de luxe de la companyia Viking Cruises que té capacitat per a 930 passatgers. Es va construir fa només cinc mesos i té una eslora de 228 metres, un calat màxim de 6,30 metres i una mànega de 28,20 metres. El Port de Tarragona està consolidat com a destí d’escala de creuers al Mediterrani i aquest estiu ha registrat la millor temporada després que es fes una previsió de rebre 22 creuers, el doble de l’any anterior.

Des de la direcció comercial del Port es continuarà treballant per atreure més creuers, ja sigui per establir la seva base operativa o simplement per a escales.

Gastronomia | 19

| 7 de setembre de 2016

GASTRONOMIA

Un excel·lent romesco al Restaurant Marina, de l’Ametlla de Mar Fèlix Llovell, periodista gastronòmic

V

ivim en terra de romesco, que és un dels plats més tradicionals i representatius de la nostra Costa Daurada. Molts restaurants de cuina marinera d’aquestes contrades l’ofereixen en les seves cartes, però els comensals no sempre poden gaudir d’un romesco excel·lent.

Per això avui volem recomanar un restaurant de l’Ametlla de Mar que té entre les seves especialitats l’elaboració de peix i marisc amb aquesta salsa, que treu de meravella.

Justo Fernández és andalús però de molt jovenet va venir a Catalunya. Amb dotze anys va començar a treballar de rentaplats al restaurant de l’Hotel España, de Tarragona. Més tard va arribar a ser ajudant de cuiner en diferents restaurants.

Després de tota una vida professional darrere els fogons aprenent de l’experiència viscuda dia rere dia, amb el suport de la seva dona, la Marina Labrador, l’any 1999 va decidir obrir el restaurant que portaria el nom de la seva esposa. Així va néixer el restaurant Marina, al centre de la vila de l’Ametlla de Mar. L’establiment disposa de dos menjadors, un a la planta baixa i l’altre al primer pis. La decoració és senzilla, amb quadres i motius mariners que predisposen al que menjarem. A la cuina, el patró elabora els plats típics de la gastronomia marinera de la població, amb productes frescos i de qualitat.

El resultat és molt positiu i el comensal pot gaudir d’excel·lents plats de peix i marisc, ja que Justo, que fa molts anys que és davant dels fogons, és un gran coneixedor de tots aquests plats de cuina del mar. No hi ha dubte, però, que el «rei de la casa» és el romesco, juntament amb l’arròs i, sobretot, la paella que ofereix el restaurant. En total són set els diferents arrossos que hi ha a la carta.

La carta de vins té una trentena de referències i també cal tenir en compte altres especialitats de la carta com els entremesos de peix i marisc; el llobarro o el turbot o l’orada al forn o a la planxa; el salpicó de llagostins i rap; el rap a la marinera;

pop amb patates gratinat amb allioli; el llenguado a la meunière; els llagostins a la planxa o a l’all i pebre; les cloïsses vives o a la marinera; l’arròs amb llamàntol i calamars; l’arrossejat amb llagostins i sípia; el bacallà a la llauna o el lluç a l’estil Santurce.

I a l’hora de les postres, profiterols amb nata i xocolata i la crema catalana casolana. Menú diari excepte cap de setmana, 15 €; Menú especial Ma-

RESTAURANT MARINA

Av. Batlle Pijoan, 17. (43860) L’Ametlla de Mar Tel. 977 45 64 29 i 629 90 72 05.

Xatonades

La recepta del Molí de Cal Tof

Menú especial

Amanida d’estiu

25 €

Ingredients Enciam Escarola Tomàquet Ceba

rina, 30 €; Menú Pica Pica, 20 €; Menú de l’arrossejat i del peix de l’Ametlla de Mar, 25 €.

IVA inclòs

Pastanaga Espàrrecs Olives Formatge fresc

Oli i sal Vinagre o Llimona Orenga

Elaboració Tallem l’enciam i l’escarola a trossets. Els posem en un plat. Tallem la tomaca a mitges rodanxes i hi fiquem el formatge a tires al damunt. Assaonem amb una mica d’orenga, que li dóna un sabor especial. Decorem amb unes olives, pastanaga ratllada, ceba fineta i espàrrecs. L’amanim i la deixem uns 10 minuts a la nevera, així estarà més saborosa.

De dimarts a diumenge (begudes a part) Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Tof t’ompliràs d’alegria i felicitat complerta i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta El Molí de Cal Tof

Av. Santa Oliva, 2 El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

16€ www.elmolidecaltof.com reservas@elmolidecaltof.com

Avd/ Sta Oliva, 2 - 43700 EL VENDRELL (Tarragona) TEL.

977 66 26 51

20 | Gent

7 de setembre de 2016 |

GE NT

BIOGEST

Infertilitat. Ell o ella? No hi ha culpables

Q

uan una parella ens visita a Biogest per primera vegada, després de passar entre sis mesos i un any sense poder concebre naturalment, sempre es busquen respostes: la majoria es pregunten «per què nosaltres no?»

I és que cada membre de la parella té a la seva ment alguna idea errònia sobre si pot ser ell o pot ser ella el culpable que no s’aconsegueixi l’embaràs. No hi ha culpables!

Fa dècades es creia que si no hi havia embaràs, només la dona n’era la causant, una deducció totalment infundada. Des de fa anys sabem que tant l’home com la dona, en un 50% cadascun, poden ser els causants de la infertilitat a la parella.

La culpa és un sentiment incòmode però comú en aquestes situacions i, amb el suport i el treball dels professionals que buscarem la solució, tot se superarà.

Actualment, gràcies a les noves tècniques i avenços en aquest camp, cada dia és més fàcil trobar el motiu i solucionar els problemes de fertilitat que es troben les parelles.

A la primera visita a Biogest, el nostre equip us indicarà els primers passos a seguir per determinar el motiu del no-embaràs. Entre aquests motius, troba-

rem causes femenines i/o causes masculines.

Les causes masculines d’infertilitat es deuen a trastorns espermàtics congènits o genètics, trastorns adquirits ambientals o immunològics, trastorns de la pròstata i vesícules seminals, a una vasectomia realitzada anteriorment (i en el seu cas, recuperació de la fertilitat) o altres alteracions.

Entre les causes femenines d’infertilitat hi ha un fac-

tor important en la dona que és l’edat. A partir dels 40 anys es produeix un descens de la funció dels ovaris i de la reserva natural d’òvuls. En aquest sentit, ens podem trobar amb causes ovàriques, causes tubàriques (trastorns a les trompes), uterines, cervicals o immunitàries, endometriosis, entre altres.

Si voleu ampliar informació o concertar una visita gratuïta truqueu-nos a 977 32 00 33 o www.biogest.com

La paella popular de la Pobla compleix 25 anys

L’espectacular traca pirotècnica va donar el tret de sortida oficial a la 25a Paella Popular de la Pobla de Mafumet. Aquest és l’avís que, des del 1991 i cada primer dissabte de setembre, marca el moment en què els assistents a aquesta celebració poden tirar l’aigua a la seva paella i, d’aquesta manera, enllesteixen la feina prèvia al motiu que reuneix més de 1.500 persones a la zona de les Moreres i carrer Mina de Madró: degustar un plat d’aquest plat típic, en companyia de familiars i amics, fent colla, però alhora convivint amb la resta dels centenars de veïns del poble i autoritats convidades que participen de la Paella Popular.

Amb tot, l’activitat va començar molt abans. I és que a primera hora del matí els participants més matiners van poder recollir la llenya, la paella i els ingredients que l’Ajuntament aporta a cada colla participant en la paella popular. En aquesta ocasió, l’organització va facilitar 203 quilos d’arròs i de sípia; 114 litres d’oli; 55 quilos de gambes, crancs, cloïsses, galeres, pèsols i costelles; 104 quilos de musclos i tomàquets; 60 pollastres; 163 melons; 68 síndries; i molts altres ingredients bàsics per gaudir d’aquesta festa gastronòmica.

Gent

| 7 de setembre de 2016

| 21

GE NT

Els olímpics Helena Casas i Víctor Lapeña, homenatjats El passat dissabte a la tarda, la Sala Polivalent de l’Ajuntament de Vila-seca va omplir-se de gom a gom per rebre oficialment i felicitar els esportistes olímpics vila-secans Helena Casas i Víctor Lapeña. En un acte presidit per l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, acompanyat del regidor de Relacions Ciutadanes, Josep Toquero i el regidor d’Esports, Francisco Almazán, es va reconèixer la trajectòria dels dos esportistes, que van gaudir de l’acte juntament amb els seus familiars més propers.

La ciclista vila-secana Helena Casas, que va competir en les diferents proves de ciclisme com ara velocitat per equips femení, Keirin femení i velocitat femení va obtenir un diploma olímpic en la prova de velocitat per equips femení en assolir la setena posició.

Per la seva banda, la selecció femenina espanyola de bàsquet, de la qual n’és entrenador assistent el veí Víctor Lapeña, ha obtingut medalla de plata.

Prop de cent parades al mercat medieval de Salou El mercat medieval, format per més de 90 parades artesanes, va omplir el nucli antic de Salou des de l’1 fins al diumenge dia 4 al vespre. Per tal d’amenitzar aquests dies de mercat medieval, els visitants van poder gaudir d’un seguit d’activitats complementàries com acrobàcies aèries amb cordes; teatres de titella; músics i ballarins àrabs; funambulisme; l’espectacle del fakir; trobadors i joglars entre un llarg etcètera, a més d’un racó infantil i llar d’infants.

A la Fira es van poder descobrir aparadors decorats amb motius medievals on es van poder comprar articles típics de molts indrets de la geografia espanyola, productes alimentaris com embotits, cervesa artesana, conserves, formatges, espècies, dolços, fruits secs, licors, venda de mel, cuir i bijuteria, creps i diferents varietats de menjar. També van destacar les parades dels artesans com la del sabater, el ceramista, el vidrier o el baster.

Èxit del Festival Internacional de Música d’Altafulla El 29è Festival Internacional de Música d’Altafulla ha tornat a esdevenir un èxit rotund. Les xifres de públic han superat les registrades l’estiu passat, i al llarg de les sis actuacions que ha ofert el programa d’enguany, hi han assistit prop de 1.500 persones. Cal destacar la gran assistència de públic, i les dues parts d’Els 6 concerts de Brandemburg.

Més enllà d’aquestes dues parts d’Els 6 concerts de Brandemburg amb l’orquestra de cambra Camerata JS Bach, la 29a edició del festival també ha comptat amb les actuacions Let it Piazzola, amb el violinista Joaquín Palomares; El virtuosisme a l’Òpera Italiana, amb la soprano Paola Antonucci, el flautista Massimo Mercelli, i el pianista Lorenzo Bavaj; El gran recital de piano, amb Francesco Nicolosi; i La millor música per a guitarra, amb Javier García Moreno. Aquesta darrera actuació ha estat l’encarregada de posar el punt i final a l’edició d’enguany la nit d’aquest dissabte.

22 | Classificats

7 de setembre de 2016 |

C L ASSIF IC ATS HABITATGES Compra/Venda TARRAGONA. JAUME I. Estudi de 30m2.

Exterior amb una vista molt agradable.

L’edifici disposa d’ascensor. Preu: 49.000€. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/ PERE MARTELL (Ref. PV424). 94m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, instalacions noves, molt lluminós. Per: 180.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. CAPUTXINS. URGE VENDER. Espectacular piso de 4 hab., todas dobles, 2 baños, todo reformado, salón muy amplio. Por: 150.000€ Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA. MÉNDEZ NÚÑEZ, 12.

Pis d’obra nova, 1 habitació, sostres alts, façana singular, balcons, calefacció, terra radiant. Per: 150.000€ (Ref. PVON052). Tel. 977 25 20 52 CABRA DEL CAMP (TARRAGONA) (Ref. 7140). Chalet independiente de una planta de 120m2 + 700m2 de parcela, 3 habitaciones y 1 baño.

Zona trastero. Calefacción gas-oil.

Porche 30m2, puerta de seguridad.

Zona jardín/huerto. Oportunidad.

Muchas posibilidades. 210.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 TARRAGONA. Vendo dúplex en el corazón de la ciudad. Año de construcción: 2006. 110 m2, 3 habitaciones, 2 baños, climatización, hilo musical, parking y trastero grande, dos terrazas. Excelentes vistas. Mucha luz. Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA. VIA AUGUSTA. Pis amb vistes al mar de 4 dormitoris, mejador, cuina i bany. Per reformar. Preu: 139.000€. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. AV. VIDAL I BARRAQUER-TORRES JORDI. Pisos obra nueva en venta de 2 a 4 dormitorios. Tel. 977 24 44 66. Ref. NT-RPJ-2 TARRAGONA. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2. 118.000€ Ref. -287 Tel. 977 11 13 55. Apialia Tgn. TARRAGONA. PL. CASTELLERS. Pis de 3 habitacions. Per: 99.000€ Tel. 977 25 20 52. Ref. PV640 TARRAGONA. ST. DOMENECH. Pis de 85 m2, dividit en 2 dormitoris, bany, cuina i menjador. 58.000€. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. Pis de 121m2, 4 hab., 1 bany, terrassa, a 100m de l’ESTACIÓ DE BUSOS. 165.000€ Tel. 977079600 TARRAGONA. AVDA. ARGENTINA. (Ref. 7177). Piso totalmente reformado de 1 hab. y 1 baño. Luminoso y exterior. Ventanas y terraza/balcón con toldos. Calefacción GN. Puerta blindada. 1º sin ascensor. Céntrico y bien comunicado. Próximo al Corte Inglés. 110.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 TARRAGONA. ROGER DE LLÚRIA (Ref. PV652). Pis de 3 habitacions, totalment exterior, per 119.000€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS. OPORTUNIDAD. Precioso bajo con una amplia terraza de 16 m2. Tiene 2 hab. y 1 baño. Sólo 92.500€ Tel. 977920657

SALOU. C/ PLA DE L’ERA. CENTRE. Casa unifamiliar de 216m2. 325.000€ Ref.Casa-pl 53. Tel. 977250993 VILA-SECA. Últimos pisos de obra nueva en venta. Desde 85.000€.

Tel. 627 511 734. Ref. NT-SG TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. (Ref. PV674). Pis de 110m2, 3 hab. dobles, 2 banys, parquing, perfectament cuidat. Per: 170.000€.

Tel. 977 25 20 52 SEGUR DE CALAFELL. Piso de 2 dorm., reformado, recibidor, salón comedor con salida a terraza, cocina abierta, baño con ducha, trastero. 85.000€.

Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003 TARRAGONA. HIGINI ANGLÈS. En el centro, 113 m2, tiene 3 hab., 2 baños, reformado, listo para entrar a vivir. Suelo de parquet, calef. y a/a.

145.000€ Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA. AV. ROMA. Pis de 122 m2, 3 dorm., 2 banys, ampli menjador i terrassa. Vistes a la ciutat. 215.000€ Tel. 977 079 600 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. PAÏSOS CATALANS. (Ref. PV675). Pis de 90 m2, 3 hab., 2 banys, traster i pàrquing, zona comunitaria, infantil i piscina. 165.000€ Tel. 977 25 20 52 SEGUR DE CALAFELL. Zona de playa.

Piso seminuevo de 3 dorm., baño completo, aseo con ducha, cocina equipada, ascensor, parking, zona comunitaria con piscina. 108.000€. Tel. 977693568 / 691239003 TARRAGONA. PIS OCASIÓ. Al costat de l’estació d’autobusos. 100m2, 4 habitacions, 2 dobles, una àmplia tipus suite, bany, lavabo, cuina reformada amb galeria, molt lluminós, menjador amb parquet, aire condicionat, calefacció, porta blindada. Opció a pàrquing i traster.

Per entrar a viure ja. Preu: 145.000€ Tel. 600 854 520 EL CATLLAR. URB. MÈDOL (TARRAGONA). (Ref. 7142). Chalet independiente de una planta, 110m2, con parcela de 980m2 aprox. 3 habitaciones (1 suite con baño y vestidor) y 2 baños. Calefacción Gas Natural, a/a, porche, zona barbacoa, trastero, lavadero, huerto, jardín.

También en elaquiler. Oportunidad 325.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 TARRAGONA. CENTRE. C/ SOLER. Vivienda piso de 95m2. 95.000€ Ref.Sole. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93 TARRAGONA. ZONA TABACALERA. Dúplex de alto standing de 110 m2.

Tiene 3 hab. dobles y dos baños.

Incluye parking y trastero grandes.

Por: 230.000€ Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA. C/ UNIÓ. CENTRE. Vivienda piso de 77m2. 120.000€ Ref. 00025. Apialia Tgn. Tel. 977251616

VIDAL Y BARRAQUER (TARRAGONA).

(Ref. 7153). Venta piso céntrico y muy bien comunicado, 3 hab. (1 en suite), 1 baño completo y 1 aseo. Salón con salida a terraza cerrada. Comedor independiente. A/a, calefacción gas natural. Puerta blindada. Muebles y electrodomésticos negociación a parte. Oportunidad. 145.000€. Tel. 977233011 / 648965217 TARRAGONA. CENTRE. C/ MÉNDEZ NÚÑEZ. Vivienda dúplex de 140m2.

215.000€ Ref.- 00022. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16 CALAFELL. Obra nueva a estrenar, planta baja de 1 dormitorio, consta de salón comedor con salida a terraza, 1 dorm., baño completo con ducha, cocina y lavadero. Por: 55.000€. Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

HABITATGES Lloguer TARRAGONA. C/ MACIÀ MALLOL I BOSCH (Ref. AM291). Pis semi-nou, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Preu: 650€/mes.

Tel. 977 25 20 52 DIRECTE PROPIETARI. ÚLTIMS HABITATGES EN LLOGUER. De 3 i 4 dorm., 2 banys, centre de Tarragona, tot rehabilitat. Tel. 635 125 576 TARRAGONA. PAU CASALS (Ref. AM295). Amb mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 550€ Tel. 977 25 20 52 CALAFELL PARK. Se alquila la 1a planta de una casa, consta de recibidor, 4 dorm., cocina, lavadero, salón comedor con chimenea, terraza con vistas. 390€. Tel. 977693568/691239003. Ref. A218 TARRAGONA. C/ LÓPEZ PELAEZ. Ref. A047. Reformat, sense mobles, 3 o 4 habitacions, menjador, cuina, bany i balcó. 2n pis sense ascensor. Per: 370€/mes. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ ENGINYER CABESTANY (Ref. PV293). Sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per 500€ Tel. 977 25 20 52

Immobles Motor Treball FORMACIÓ TARRAGONA - Se traspasa Taberna/ Restaurant céntrico (Zona Plaça La Font - Ayuntamiento) en pleno funcionamiento. Teléfono: 629 383 666 TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta, 60m, aseos, esquinero, posibilidad de vado. 50.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis o despatx en venda, de 120 m2, cantoner, amb ascensor, per reformar totalment. Per: 150.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. AV. PRESIDENT MACIÀ.

(Ref. DPL063). Despatx en lloguer, al costat d’El Corte Inglés, està per entrar i moblat, 260 m2. Per: 350€.

Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking.

12.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. L’ARRABASSADA. Local comercial en lloguer, 80 m2 i 30 m2 d’altell. Nou, deixat d’obra. Per 600€ (Ref. LL120). Tel. 977 25 20 52

COMA-RUGA. Venda de botiga de plats cuinats. Per jubilació. Tel. 663 966 564 TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local acabat d’obra, 53 m2. 300€/mes en lloguer i 70.000€ de venda. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52 COMA-RUGA. Se vende restaurante en pleno funcionamiento. Por jubilación. Tel. 663 966 564

BUSCO PISO DE ALQUILER en Tarragona. Tel. 639 894 658. Mª Carmen

TARRAGONA. SERRALLO. Local en lloguer, abans era un restaurant. 100 m2, per 580. (Ref. LL138). Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. BAIXADA DEL TORO. Lloguer pàrquing i traster, zona Balcó, Per: 110€ (Ref. PKCL015). Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ EIVISSA. Pàrquing en venda (Ref. PKCV019). Per: 15.000€ Tel. 977 25 20 52

CALAFELL. Piso de 3 dorm., baño completo y aseo, consta de recibidor salón comedor con salida a terraza, vistas a mar, cocina equipada, lavadero y trastero. Por: 60.000€ Tel. 977 69 35 68 / 691 239 003

TARRAGONA CIUDAD. Se vende taller de rótulos equipado para rotulistas o infógrafos, local en propiedad de 200 m (semi sótano).

50.000€. Trato directo propietario.

Información: 607 808 092

Vendo Golf V-2.0-TDI. De color azul marino, con 5 puertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre guardado en garaje. Precio: 7.200€ Tel. 616 728 550

MOTOR Motos

TARRAGONA. AV. ROMA. Parking en alquiler por 50€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edificio de cocheras. NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. Por: 35.000€ negociables. Tel. 618 567 142 TARRAGONA. ZONA PERE MARTELL / TORRES JORDI. Parking en venta, buen acceso. Coche y moto. 14.900€ Tel. 654092540 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Lloguer de 2 despatxos, per entrar, 60 m2, Per 450€/cadascun. (Ref. DPL077 i DPL143). Tel. 977 25 20 52

CURS C.A.P. INICIAL MERCADERIES O VIATGES. 140 h. de formació + obtenció permís C o D. Cursos bimensuals. Tel.: 977 24 71 58

TREBALL Professionals

¿Tiene pasión por el sector inmobiliario? ¿Capacidad de negociación? ¡Excelente! Estamos buscando agentes inmobiliarios para Cambrils. Responsables con habilidades de comunicación y organización, conocimientos en idiomas e informática, excelente conducta y profesionalidad. Enviar CV a: cambrils@engelvoelkers.com Empresa del sector inmobiliario precisa de personal con experiencia para la zona de Tarragona. Con altas comisiones. Tel. 610 500 017

VARIS Altres ofertes

TARRAGONA. RAMBLA NOVA / MÉNDEZ NÚÑEZ. Parking en venda.

23.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local acabat d’obra, 53m2, 300€ en lloguer i 70.000€ en venda. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52.

CURSOS D’OBTENCIÓ I RENOVACIÓ.

MMPP (ADR), MERCADERIES PERILLOSES. Bàsic, cistternes, explosius i radiactius. Cursos mensuals. Tel:, 977 24 71 58

Necesitamos representante/ comercial distribuidor para la venta de vinos. Tel. 693 363 348

TARRAGONA. Comerç en venda, 600m2, dividit en 2 plantes. Per qualsevol negoci. 360.000€. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. FCO. BASTOS. Local en venta de 130m, diáfano, aseos, almacén. 105.000€ Tel. 654 092 540

BONAVISTA (TARRAGONA) (Ref. 7115).

Piso de 180 m2, 4 hab.+despacho con entrada independiente, 2 baños completos, exterior, calefacción eléctrica, terraza. Ascensor en proyecto.

Parquing próximo.

Muchas posibilidades. 125.000€ Tel. 977233011 / 648965217

MOTOR Cotxes

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

TARRAGONA. TAQUIGRAF MARTÍ.

Apartament amb mobles, 1 habitació, menjador, cuina i bany. 375€/mes (Ref. AM290). Tel. 977 25 20 52

LOCALS Lloguer/Venda

TARRAGONA. Local comercial en venta. Al lado ESTACIÓN AUTOBUSES / ZONA COMERCIAL. Directo propietario. 2 plantas, 178 m2 útiles, + altillo 65 m2, a/a, instalación eléctrica nueva, 3 baños rehabilitados. Tel. 635 125 576 / 977 22 01 07. Ref. NT-NT.

Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año. Tel: 977 666 753 Vespa DN 200-200ccc Vendo moto Vespa DN 200200ccc. Año 1984.

Precio a consultar Tel. 691 429 567 / 616 728 550

MOTOR Nàutica GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992.

En muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. Por: 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040 GLASTRON-LARAYA 142.

Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. De 1993.

Muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique.

Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. 2.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

FORMACIÓ Cursos PREPARACIÓ I OBTENCIÓ DEL PERMÍS ‘B’ (cotxe), per a persones amb discapacitat física. També obtenció del permís ‘B’ amb cotxe automàtic.

Tel.: 977 24 71 58 VARADERO RODA BARÀ: Cursos de nàutica, INFORMI’S! Telfs.: 977 80 08 66 / 661 768 040 CURS C.A.P. CONTINU MERCADERIES I VIATGERS. 35 h. de formació. Cursos mensuals. Preu: 100€. Tel.: 977 24 71 58

CENTRO CAPILAR. Les ofrece una gran variedad de pelucas indetectables y oncológicas, prótesis capilares y pestañas. También pañuelos y turbantes fabricados con productos 100% naturales, cosmética, cremas...

Tels. 877 06 97 69 / 619 492 969 ¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TIENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN ALQUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFÓRMESE SIN COMPROMISO! Administramos y gestionamos su propiedad y velamos por ella. Garantias de alquiler. Asesoramiento jurídico en venta y alquiler totalmente GRATUITO. Tels: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939 Seguros de todo tipo: automóvil, hogar, alquiler, de comercios, de comunidades, de viajes, de locales, de mascotas, etc. Trabajamos con los mejores. Av. Rep. Argentina, nº 17 TGN Telfs.: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939

ANUNCIS CLASSIFICATS classificats@ noticiestgn.cat

616 728 550 686 703 910

El temps | 23

| 7 de setembre de 2016

EL TEMPS I SERVEIS

Sudoku

Setembre fa pujar la temperatura Al contrari d’altres anys, aquest setembre es preveu calorós. La xafogor ens acompanyarà la setmana vinent amb temperatures que arribaran als 32 graus. Els núvols baixos i el sol seran els protagonistes dels pròxims dies.

TEMPERATURES DE LA SETMANA

màx. 32º / min. 18º

Font: Meteocat

Fàcil

Difícil

DIMECRES 7

Com s’hi juga: completeu el taulell de 81 caselles (9 fileres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa filera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sol

DIJOUS 8

Vent

Variable

Tapat

Tempesta elèctrica

Pluja

Neu

Boira

DIVENDRES 9 VIERNES EN ADOPCIÓ!

Aquest preciós gatet de menys d’un any busca família. De caràcter tranquil, és una mica tímid al principi però molt bo. Es porta molt bé amb altres companys de jocs, està testat i esterilitzat. Ajuda’ns a trobar-li una llar, fa massa temps que espera!

Tel. 639 451 296 / info@tarracogats.org

DISSABTE 10

Solucions setmana anterior

DIUMENGE 11

Telèfons genèrics Emergències 112 Bombers 112 Mossos d’Esquadra 112 Guàrdia Civil 062 Policia Nacional 091

FAMILIA EN ADOPCIÓ!

Hem rescatat aquesta mare barreja de boxer tan dolça i els seus cadells que ara tenen vuit setmanes. Cinc femelles i sis mascles. Busquen famílies responsables.

Contacte: gaiatgn@gmail.com

Protecció Civil 112 Serveis funeraris 24h 900 50 67 12 Transport Sanitari 977 25 25 25 Sanitat Respon 902 11 14 44 Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell 977 25 7900 Hospital Joan XXIII 977 29 58 00 Consell Comarcal Baix Penedès 977 15 71 71 Consell Comarcal Tarragonès 977 24 45 00

Emissores de Ràdio DILLUNS 12

DIMARTS 13

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1 ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9 CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7 CADENA DIAL TARRAGONA / 92,4 CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9 CATALUNYA RÀDIO / TARRAGONA / 100.2 CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9 COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 DOMENYS RÀDIO / 107.6 ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9 FLAIXBAC / 90.4 FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 EUROPA FM CATALUNYA / 102.7 LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4 M 80 / 96.1

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4 ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4 ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0 ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6 ONA VALLS FM / VALLS / 107.6 ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3 PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 1 / 99.2 RAC 105 FM - TARRAGONA / 89.3 RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2 RÀDIO CAMBRILS / 90.0 RÀDIO COSTA DAURADA / 95.0 RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0 RÀDIO EL VENDRELL / 107.1 RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4

RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9 RÀDIO LA CANONJA / 102.3 RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5 RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107 RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3 RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6 RADIO NACIONAL (RNE) / 106.5 RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4 RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0 RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9 RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.2 ROCK FM / TARRAGONA / 91.0 RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7 SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7 TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Contraportada

tempus fugit

7 de setembre de 2016 |

Elchicotriste

«Ens sembla bé que diguin que és un disc ballable» Els Manel actuen a Tarragona per Santa Tecla Oriol Montesó, Tarragona

E

l bateria dels Manel, l’Arnau Vallvé, ens fa balanç del seu darrer disc, ‘Jo competeixo’, quatre mesos després del seu llançament, i ens avança què poden esperar els assistents al concert que la banda oferirà el 19 de setembre.

termòmetre de la setmana Cobrem menys que el conjunt d’Espanya Els sous i les pensions dels tarragonins per sota de la mitjana estatal

Alliberen tres tortugues babaues a la platja Llarga Van ser salvades fa dos anys i se’ls farà un seguiment per conèixer millor els seus hàbits

Puja el nombre d’aturats

Quin balanç feu del disc?

Molt bo. Ara ja es pot dir que està agradant i que la gent ve amb les cançons apreses. I també que és més agraït per tocar en temporada d’estiu, a l’aire lliure, amb la gent dreta… els altres discos potser eren més calmats i en aquests ambients ens costava més.

Diuen que us heu tornat més gamberros? (riu) Jo no diria tant...

Santa Tecla escalfa motors a la xarxa

Quatre discos sense parar de progressar. Us hi penseu recrear algun dia?

Quan et poses a fer un nou disc tot va en funció d’allò que et ve de gust fer i de la música que estàs escoltant en aquell moment. Si ens hi recreem, voldrà dir que ens quedem encallats en un tipus de gustos i que no descobrim coses noves.

Aprofitant la febre ‘Star Wars’, les xarxes socials de festes aposten per disfrassar els elements i proposar reptes als teclers

És un disc més difícil d’explorar que els anteriors? És difícil de dir perquè depèn dels gustos de l’oient. Ens di-

L’atur a les comarques de Tarragona perd 401 treballadors després de sis mesos de bonança.

S’ha incrementat en un 0,81%

uen de tot. És un disc que sonorament està molt treballat i, per tant, si entres a dintre pots gaudir-lo molt, però les lletres no són tan explícites, hi has de pensar més. En aquest sentit, no és tan immediat.

Diuen que és ballable. Això ho veieu com un elogi o com una crítica?

Ens sembla bé. Sempre hem anat faltats de cançons ballables.

sonen al disc, però sense que perdre l’essència.

I pel que fa al fons d’armari, canvien molt els clàssics en aquesta gira?

L’hem anant canviant lleugerament des de l’inici de la gira.

Porteu l’ukelele i la guitarra acústica?

No. Tot és guitarra elèctrica, baix, un sintetitzador i una mena de sampler que dispara algunes bases.

I, com deies, això en concert es nota. És clar. Aquest ha sigut l’any que ens ha anat millor en concerts d’estiu, amb gent dreta.

Això ja diu molt de com soneu en concert.

Sí, però tampoc no n’abusem...

Canvien molt els temes en concert?

No, no gaire. Simplifiquem, perquè els quatre no podem tocar tots els instruments que

I al Camp de Mart, quin concert fareu?

Un concert que presenta el Jo competeixo i una selecció del milloret dels altres discos.