Notíciestgn 334

#334

191016 SETMANARI GRATUÏT TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

WWW. N O TI CI ESTARRAGONA. CAT

TGN LA FAÇANA OBLIDADA TARRAGONA CIUTAT ARROSSEGA UN CÚMUL DE DESPROPÒSITS URBANÍSTICS EN EL SEU FRONT MARÍTIM

EDITORIAL

SU INMOBILIARIA DE CONFIANZA

Ò LIVE R MÀRQ U EZ D I R E C TO R ‘ N OT Í C I E S TG N ’

E

Una ciutat que viu d’esquena al mar

ls esforços del Port de Tarragona per connectar el centre de la ciutat i la platja del Miracle amb la construcció d’una passarel·la per a vianants no amaguen la crua realitat: Tarragona és una capital costanera que viu d’esquena al mar. Només cal donar una ullada al seguit de despropòsits urbanístics que la ciutat acumula en la seva façana litoral per adonar-se que l’arranjament del front marítim no ha estat mai una prioritat per a les diferents administracions que han regit i regeixen el destí d’una de les urbs més importants de Catalunya. És cert que les vies del tren constitueixen una incòmoda barrera física que condiciona qualsevol

plantejament d’aproximació de la ciutat amb les seves platges, però aquesta dificultat no justifica la inacció constant i la manca d’imaginació de Tarragona i els seus governants per aprofitar les nombroses oportunitats que es donen a tocar de la Mediterrània.

Espais emblemàtics i idíl·lics com el fortí de la Reina, el preventori de la Savinosa, la plataforma del Miracle, el port esportiu o l’antic edifici de l’Autoritat Portuària esdevenen cadàvers urbanístics que, cada dia que passa, serà més difícil de ressuscitar. Recuperar-los per al goig de Tarragona i la seva gent és urgent, especialment quan estem parlant de projectar la ciutat com una destinació turística de primer nivell a la Mediterrània, amb Jocs

2017 inclosos. I no cal ni parlar de l’estació de Renfe, també ubicada a tocar del mar. Una autèntica vergonya per a la capital provincial i per a la seva ciutadania, que ja s’ha malacostumat a veure com altres ciutats sí que progressen mentre que aquí passen els anys (i les dècades) sense que res canviï de manera substancial.

Tarragona pot tenir El Corte Inglés, pot venir IKEA i fins i tot pot somiar a disposar algun dia d’un nou hospital com la ciutat mereix.

Però tots hem de tenir una cosa clara. La gran metamorfosi de Tarragona, el gran canvi, exigeix ordenar d’una vegada per totes la seva façana marítima. Aquest és el seu gran actiu. I de moment, li girem l’esquena.

CHALET INDEPENDIENTE CON PARCELA EN EL CATLLAR 4 habitaciones y 2 baños, parquing, piscina, calefacción y aire acondicionado.

Precio: 360.000 €

Además, productos exclusivos Avda. República Argentina, 17 Bajos · TARRAGONA Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 · info@finquesgrup.es

www.finquesgrup.es

2

19 d’octubre de 2016

TEMA DE LA SETMANA

Aquesta façana és una ruïna 1

2

3

4

2 | PORT ESPORTIU

1 | ANTIC EDIFICI DE L’AUTORITAT PORTUÀRIA (APT)

No es preveuen canvis ni inversions a curt termini, excepte les que escomet el Port de Tarragona a l’àrea contigua de l’espai Km 0, que té la seva continuïtat a l’escullera, i les realitzades recentment a la zona de vestidors del Club Nàutic de Tarragona. L’actual concessió expira el 2024. El Port Esportiu tenia sobre la taula una oferta en ferm del fons britànic MSS Real State, que havia sol·licitat l’adquisició de la majoria accionarial per transformar-lo en el Maremagnum de Tarragona. Al final, però, tot es va quedar en no-res i tot continua en estat d’abandonament.

Sense activitat des del mes de juny de 2010. Després de múltiples especulacions sobre el seu futur –hotel de luxe, seu corporativa dels Jocs…– el Port de Tarragona preveu obrir concurs per rehabilitar i explotar el singular edifici polièdric com a espai d’oficines.

Es calcula que la restauració pot costar uns cinc milions d’euros.

El procés s’ha anat allargant i en l’actualitat no existeix un pla d’acció creïble.

5

3 | ESTACIÓ DE RENFE

Els pegats continuen en una infraestructura impròpia d’una capital de província del segle XXI. L’última adjudicació de juliol de 2016, per una mica més de tres milions d’euros, preveu la instal·lació d’un ascensor, escales mecàniques i diverses millores en andanes, paviment, il·luminació i passos inferiors. La intervenció hauria d’estar finalitzada el 2018, però no existeixen perspectives en les pròximes dècades per a l’hipotètic trasllat que alliberaria la façana marítima.

4 | PLATAFORMA DEL MIRACLE

Tancada al públic el juliol de 2013 per greus problemes de manteniment. El desembre de 2014 el ple municipal de Tarragona va aprovar una moció que reclamava a l’Estat el desmuntatge d’una estructura aixecada el 2001 enmig d’una forta polèmica pel seu elevat impacte en una zona de gran qualitat paisatgística. Contra pronòstic, l’actual regidor d’Urbanisme, Josep Maria Milà, pretén donar una segona oportunitat a aquest espai després d’endreçar-ho amb una petita inversió.

ROBERTO VILLARREAL TARRAGONA

E

n una ciutat bolcada en les inversions necessàries per construir els equipaments esportius que han d’acollir els Jocs Mediterranis de 2017, la recuperació del front marítim continua pendent des de fa dècades. Tarragona ja ni tan sols s’atreveix a somiar amb el soterrament o el desviament del ferrocarril, però tampoc s’ha pres de debò altres projectes més factibles per anar transformant el seu litoral urbà: el preventori de la Savinosa, el fortí de la Reina, la plataforma del Miracle o l’antic edifici de l’Autoritat Portuària són alguns exemples d’aquesta manca de visió estratègica.

L’arrencada de les obres de la nova passarel·la que unirà el Balcó del Mediterrani amb el Port Esportiu per sobre de les vies del tren, –que tindrà continuïtat amb la remode-

PREVENTORI DE LA S SAVINOSA AVINOSA

5 | FORTÍ DE LA REINA

Després de la rocambolesca batalla judicial que va portar al tancament del restaurant –desmantellat el 2009– situat a l’antic bastió defensiu del segle XVIII, el nou POUM de Tarragona permetria obrir un nou negoci d’hostaleria, tal com recull la fitxa d’aquest bé protegit. Els antics propietaris del Fortí s’han mostrat disposats a escometre la inversió, però el projecte ha perdut força –almenys per la informació que ha transcendit– des de 2015. En l’actualitat el baluard continua tancat i només constitueix un mal de cap per a les brigades de neteja.

On en altres ciutats se situen els espais urbans de màxima qualitat, a Tarragona només es troben espais decadents i una successió de cadàvers arquitectònics

lació del tram urbà de la platja del Miracle–, ha revifat el debat sobre la situació de la façana marítima de Tarragona, una ciutat que aspira a convertir-se en referent turístic i que, paradoxalment, viu des de fa dècades d’esquena al mar i sense avenços en els projectes més icònics de la seva zona litoral.

La solució tècnica d’aixecar una passarel·la per sobre de la catenària del ferrocarril, que haurà d’estar operativa a la fi de 2017, amaga una forta dosi de pragma-

tisme per donar resposta a l’eterna reivindicació ciutadana d’un pas directe cap al front marítim des de la Rambla Nova. Tant l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros (PSC), com el president de l’Autoritat Portuària de Tarragona, Josep Andreu, així ho han subratllat: «És una solució imaginativa i no agressiva amb l’skyline del Balcó, que es pot encaixar o eliminar amb solucions futures; no ens hem d’enganyar amb quimeres quan ni en èpoques de bonança va ser possible eliminar o soterrar les vies del tren».

Impacte visual Descartada, –almenys a curt i mitjà termini–, la supressió de les vies, els tècnics del Port han gestat un projecte lleuger, amb el menor impacte visual possible del formigó de la passarel·la. «Que passi al més desapercebuda possible», va resumir el director de projectes del Port, Joan Borràs. No obstant això, sense plantejar-se una obra faraònica, salvar un desnivell de 17 metres i una longitud de més

de 200 resulta impossible sense alterar el paisatge urbà, per la qual cosa no falten ni els defensors ni els detractors d’aquesta intervenció, convertida en realitat després de tres anys de burocràcia en els despatxos de Ports de l’Estat, Adif, Ajuntament i Generalitat.

Algunes opinions qualificades des del punt de vista tècnic, com la de l’arquitecte Enric Casanovas, no han dubtat a qualificar la nova passarel·la com «una aberració més» que s’afegeix al vial Bryant, al dany ocasionat per la traça del ferrocarril a l’Amfiteatre o a aquesta «mole» de formigó que ningú entén al costat de la Punta del Miracle. La visió d’una espècie d’Escalèxtric des del passeig marítim –que també serà renovat després de 30 anys amb el finançament del Port de Tarragona-– quedarà a anys llum de l’urbanisme, molt més harmoniós, d’altres ciutats amb les quals Tarragona pretén competir en l’àmbit turístic.

Al costat oposat de la balança, el portaveu de l’Associació d’Empresaris del Port Esportiu

El 21 de desembre de 2013 la Diputació, l’Ajuntament i el Col·legi d’Arquitectes de Tarragona van segellar l’inici dels tràmits per a la descatalogació de l’antic preventori. Ara ha finalitzat la fase del concurs d’idees, essent la proposta de l’equip FUSES-VIADERMANSILLA-PEREA la més ben valorada entre un total de cinc candidatures presentades. Els adjudicataris aposten per un ús públic de l’espai. Mentrestant, la finca continua tancada i barrada des de fa dècades, sense que ni tan sols s’hagi pogut condicionar el camí de ronda entre les platges de l’Arrabassada i la Savinosa.

(Aeport), Ángel Quiñones, es mostra esperançat amb el dinamisme que pot aportar a una zona absolutament «abandonada i deprimida» un pont per als vianants que superi les vies del ferrocarril.

«El tancament al trànsit del pas a nivell de la plaça dels Carros va ser la nostra sentència definitiva; potser ara amb la passarel·la des de la Rambla podrem començar a veure la llum», explica Quiñones, que evidentment veu amb bons ulls la injecció de tres milions d’euros que realitza el Port per «saltar» les vies i renovar el front marítim.

Successió de «cadàvers» arquitectònics La profunda crisi del Port Esportiu de Tarragona és un símptoma inequívoc que alguna maledicció pesa sobre la façana marítima.

On en altres ciutats se situen els espais urbans de màxima qualitat, a Tarragona només es troben espais decadents i una successió de cadàvers arquitectònics.

De Ponent a Llevant, la llista no té desaprofitament, començant pel mateix Port Esportiu, el vell i icònic edifici abandonat de l’Autoritat Portuària, la tercermundista estació de Renfe, la plataforma inservible del Miracle, el sorprenent cas del fortí de la Reina, i com a colofó, l’antic preventori derruït de la Savinosa. Tot un prodigi de planificació urbanística.

Afortunadament la bona salut financera del Port de Tarragona i l’entrada dels inversors de Qatar Diar a la Marina Tarraco han permès endreçar tota la zona portuària des dels antics tinglados fins al Serrallo. La remodelació integral del Pòsit de Pescadors i el nou local d’assaig dels castellers del Serrallo, de titularitat estatal i recentment renovat, són els últims exemples de la radical transformació d’aquesta zona. A l’altre costat de les vies, al llarg de tot el carrer Reial i fins a la plaça dels Carros, retorna la imatge de la decrepitud, però explicar aquesta història faria falta un altre reportatge íntegre.

Queda pendent.

#334

191016 SETMANARI GRATUÏT TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

WWW. N O TIC IES TA R R A G O N A . C AT

OPINIÓ R I C A R D C HECA

P.07 P.03

P.08 P.03

P E R I O D I S TA

Petits grans comerciants

L

a crisi econòmica, la llei del comerç, els horaris, els dies festius o els aparcaments, entre altres, són qüestions que ocupen i preocupen els que es dediquen al petit comerç, sense que, de moment, hi hagi solucions a la vista. La diferència entre els autònoms i els grans empresaris és abismal. I el pitjor és que l’administració actua ignorant els primers, els quals, en definitiva, no són ni treballadors ni patrons. La lluita diària, les estratègies comercials i l’aberració dels impostos fan cada dia més difícil la supervivència. Els governs local, autònom o central han demostrat, almenys fins a la data, molta incompetència per ajudar aquest sector. No em refereixo a subvencions ni a res per l’estil. Només dic que les administracions haurien de comprometre’s amb els autònoms i el petit comerç. No és una novetat que és més fàcil anar de compres a Reus que a Tarragona. La capital del Baix Camp es preocupa pel comerç i busca estratègies i solucions. A Tarragona la desídia és el pa de cada dia. Sort que la iniciativa privada no abaixa la guàrdia i continua lluitant per la seva supervivència. Per aquesta raó, sempre és positiu reconèixer els petits comerciants que, en definitiva, són els grans empresaris. Això es produirà aquest dissabte a la I Nit del Comerç de Tarragona, que tindrà lloc a la Selva del Camp.

27 anys de l’accident nuclear de Vandellòs I Un sistema per produir energia en dubte

La cirurgia sense ingrés, molt ben valorada Millor per al pacient i per estalviar recursos

sí VOLS ANAR AL BARÇAESPANYOL AL NOU ESTADI? Sortegem 5 entrades dobles

EL FUTBOL BASE DEL GIMNÀSTIC, EN PLENA FORMA El primer equip del club grana no travessa el seu millor moment (últim a la classificació i sense conèixer encara la victòria), però passa tot el contrari a les categories inferiors. Centenars d’infants de totes les edats defensen aquesta temporada els colors del Nàstic arreu de Catalunya.

per a la Supercopa Catalunya

Envieu un mail a redaccio@noticiestgn.cat amb el vostre nom, DNI i número de telèfon i podreu participar en el sorteig de les cinc entrades dobles que NotíciesTgn té a la vostra disposició.

El termini per participar s’acaba aquest diumenge 23 a les dotze de la nit.

4

19 d’octubre de 2016

TARRAGONA

S A LU T

La Generalitat promet un nou Joan XXIII pel 2021

El nou pla estratègic aposta pel treball en xarxa dels hospitals del territori

ORIOL MONTESÓ TARRAGONA

E

l conseller de Salut, Antoni Comín, ha prioritzat el Camp de Tarragona per presentar els plans estratègics sanitaris que han de regir les actuacions fins al 2020. «Comencem per la regió sanitària del Camp de Tarragona perquè és el pla estratègic més complex de Catalunya», ha admès Comín situant el document com «el precursor de la resta de plans estratègics del país». El document inclou una forta inversió destinada a l’hospital Joan XXIII en forma d’una nova UCI pediàtrica que es preveu que entri en funcionament el pròxim mes de febrer i que costarà 1,7 milions d’euros, la segona fase d’ampliació

d’urgències, la instal·lació de medicina nuclear, l’ampliació de 4 quiròfans de Cirurgia Major Ambulatòria, el trasllat del nou servei de rehabilitació i el nou Hospital Universitari Joan XXIII amb un cost de 48 milions d’euros.

D’aquesta darrera inversió estrella, Comín només ha avançat que es construirà en uns terrenys limítrofs a l’actual centre i que el 2017 es durà a terme el concurs d’idees i la posterior adjudicació del projecte. Comín assegura que «sent prudents», el nou hospital podria entrar en funcionament el 2021.

Pla estratègic sanitari El pla parteix d’una diagnosi del territori que posa de mani-

fest que el nivell socioeconòmic dels tarragonins és inferior al de la resta de catalans, que hi ha un percentatge de població inferior al de la resta de Catalunya que té doble cobertura sanitària, que un 28,6% de la població fuma (enfront del 26,2% de mitjana catalana) i una major tendència a l’obesitat i a la depressió de les dones de les nostres comarques. Per tot això, la diagnosi diu que les principals causes de mortalitat de la gent del Camp de Tarragona són les malalties sistèmiques del cor, els tumors de pulmó, les malalties cerebrovasculars i de la resta del cor i les respiratòries.

Aquestes dades poden ser conseqüència, entre altres coses, d’un percentatge més elevat d’ús de l’atenció primària. Al Camp de Tarragona, la població atesa a l’atenció primària és del

C/ Eivissa, 7 baixos, TARRAGONA Tel: 977111355 - 654122038 info@finqueseivissa.es

Dubtes a l’Ajuntament

L

’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, recorda que té «tres dibuixos diferents d’un nou hospital a Tarragona i cap ha tirat endavant». Per aquest motiu desconfia de la Generalitat i assegura que només s’ho creurà quan vegi un projecte executiu damunt de la taula: «és una bona notícia que està per confirmar, i ho vull veure reflectit als pressupostos de la Generalitat».

Ballesteros també lamentat la «falta de respecte» del conseller de Salut, Toni Comín, que, davant la negativa del batlle a que s’enduguin especialitats de Joan XXIII, ha dit que «cadascú és competent en la seva àrea» i «jo no decideixo sobre les places i les festes de Tarragona».

«La salut no és competència de l’alcalde però sí que és de la seva incumbència», ha recordat Ballesteros.

78,3% i la freqüentació és de 8,8 visites per pacient atès mentre que a Catalunya és d’un 72,1% i de 7,9 visites.

La diagnosi també recull quines són les àrees bàsiques assistencials (ABS) amb més privació socioeconòmica del territori (Constantí; Granja-Torreforta i Bonavista-Canonja (Tarragona); Reus 4, 5 i 2; Baix Penedès Interior i el Vendrell) i que les intervencions comunitàries estan desplegades de manera desigual al territori i són poc presents en aquestes ABS. Una desigualtat que, segons dades de la conselleria, es repeteix en l’àmbit sociosanitari pel que fa al repartiment de llits de llarga estada (n’hi ha en excés) i llits de convalescència i de cures pal·liatives (en manquen).

L’objectiu del pla estratègic és corregir aquests desequilibris.

En l’atenció primària prioritzant intervencions comunitàries i intersectorials a les ABS amb major nivell de privació i, en la sociosanitària, adequant la dotació de llits de llarga estada i reforçant els de convalescència i de cures pal·liatives posant èmfasi en la zona del Baix Penedès. Un fet que requerirà, segons Comín, «establir sinergies amb l’Hospital del Vendrell».

Un altre dèficit que detecta el pla és la penetració dels centres del Camp de Tarragona pel que fa a l’atenció especialitzada. L’objectiu és passar del 92% actual al 95% «posant especial èmfasi en els processos bàsics i de referència i en la població pediàtrica». Per dur-ho a terme, el conseller ha anunciat una major coordinació entre els centres de la xarxa hospitalària del Camp de Tarragona amb quatre criteris bàsics: que el Joan XXIII sigui l’hospital de referència del conjunt del territori en alta complexitat i terciarisme, que el Sant Joan ho sigui en oncologia, que el de Santa Tecla consolidi el seu caràcter quirúrgic i millorar la penetració en processos de baixa complexitat dels hospitals del Vendrell i de Valls. En aquest sentit, Comín ha sortit al pas de les polèmiques entre Tarragona i Reus i ha advertit que «el departament de Salut farà tot allò que faci falta per curar millor a la gent». El conseller recorda que tots són centres d’una mateixa xarxa dels quals Joan XXIII i Sant Joan en són nodes.

PISOS EN VENDA A TARRAGONA Bloc St. Andreu. St. Pere i St. Pau. 3 hab. 1 bany, per reformar. Sense ascensor. 59.000€ Sant Miquel. 3 habitacions, exterior, balcó, sud, assolellat, ascensor. A reformar. 63.000€

Antibes. Casa independent de 1.000 m2 de jardí, 420 m2 construïts en 5 dormitoris i 5 banys. Amb piscina i xemeneia.

Finca nova i de disseny. Preu a consultar.

Av. Andorra. 3 hab., 1 bany. Saló menjador amb terrassa coberta. Per reformar. Sense ascensor. 70.000€ Jaume I. Reformat. 2 dorm. 1 hab. petita. Cuina, bany. 2 balcons. Sense ascensor. 84.500€ Reial. Cantoner, exterior. 3 dorm. 1 bany. Cuina amb galeria. Balcó. Assolellat. Ascensor. 87.000€ Soler. 3 hab. 1 bany. Cuina. Reformat. Interior i assolellat. Ascensor. Cèntric. 95.000€ Sant Miquel, 3 hab. 1 bany. 2 balcons. Cantoner. Exterior. Ascensor. Pàrquing. 98.000€ Ramón y Cajal. Cèntric. 3 hab. 1 bany. Cuina. Per reformar. Ascensor. 99.000€ Eivissa. 3 habitacions. 1 bany. Cuina. Tot reformat. Terrassa gran. Ascensor. 105.000€ Castellarnau. Seminou. 3 hab. Bany gran. Cuina. Calefacció. A/C conductes. 115.000€ Reial. Seminou. 3 hab. 2 banys. Menjador gran i terrassa. Calefacció i A/C. 135.000€ Zamenhoff. Seminou. 2 habitacions dobles. 2 banys. Parquet. Pàrquing inclòs. 139.000€

La Riera de Gaià. Casa independent.

Seminova. 500 m2 de terreny, 3 habitacions, 2 banys. Xemeneia.

Preu de 218.000€

Vidal i Barraquer. 3 hab. 2 banys. Saló menjador i 2 balcons. Calefacció. 140.000€ Prat de la Riba. 4 hab., bany i lavabo. Cèntric. Reformat. Per entrar a viure. 140.000€ Torres Jordi. Seminou. 3 hab., bany, cuina office. Exterior. 3 terrasses. Sol. 145.000€

5

19 d’octubre de 2016

TARRAGONA

Comença l’SCAN c u ltur a

El Moll de Costa serà l’escenari principal del festival d’enguany Una de les fotografies de l’exposició ‘Talent Latent’. / Foto: Oriol Miñarro.

E

l Festival Internacional de Fotografia SCAN comença aquest dimecres amb la inauguració de ‘Talent Latent’ al Tinglado2 a les set de la tarda. Es tracta de l’obra de deu joves fotògrafs que han estat escollits després d’un intens procés de selecció i que representen diferents estils i aspectes conceptuals de la imatge.

Una desena d’autors i autores amb un segell personal que,

sens dubte, mereixen ser presentats i defensats per SCAN Tarragona 2016, un festival que té la idea principal de dignificar i promoure la fotografia d’autors novells.

Aquest dimecres també engega l’SCAN Photobooks, al Tinglado2, amb la presència de gairebé un centenar de fotollibres autoeditats, una iniciativa que s’ha anat consolidant en els darrers anys i que figura una nova forma de creació i expressió molt lligada a la nova fotografia contemporània.

Altres esdeveniments com el mític SCANOFF, comissariat per Pep Escoda i amb l’objectiu, un any més, d’obrir les portes a dotze autors emergents per mostrar públicament les seves creacions en projeccions lliures i obertes a tothom, que es podrà seguir al Tinglado2 des de dijous i tot el cap de setmana, estarà acompanyat de Full Contact, potser l’espai més desitjat per aquests futurs fotògrafs reconeguts internacionalment, ja que es proposa un espai de trobada que pretén establir

intercanvis entre artista i agents del món de l’art.

A les activitats pròpiament dites del festival, se sumen nombroses exposicions, algunes ja obertes al públic, altres que s’aniran inaugurant en els pròxims dies i setmanes, on destaquem, entre altres, els treballs instal·lats als finestrals del Tinglado4, obra de Vanessa Pey amb La notte scolpita o les Escenes de Caça de Valentín Vallhonrat a la Fundació Fòrvm, que s’inaugura dijous a les set de la tarda.

Ikea, més a prop Llum verda a Ikea per part de la Generalitat de Catalunya que ha concedit la llicència comercial perquè la multinacional sueca pugui obrir la primera botiga fora de l’àrea de Barcelona.

El passat dimarts la conselleria de Territori i Sostenibilitat va donar el vistiplau al projecte i, divendres, ho feia la directora del departament d’Empresa i Ocupació, Montserrat Vilalta, segons el ‘Diari de Tarragona’.

Aquest permís comercial té una durada de tres anys prorrogable a dos més. O sigui que Ikea té fins al 2021 per obrir portes. Ara, a la companyia sueca li manca el permís d’obres i activitat per començar a construir les instal·lacions. Un document que depèn de l’Ajuntament de Tarragona que, difícilment, posarà traves a un projecte que s’havia d’acabar el 2015 i que preveu una inversió de 60 milions d’euros.

Es preveu que en la mateixa zona d’Ikea, el govern aprovi aviat projectes d’urbanització per un total d’onze torres de catorze plantes.

RAMON MATA I FILLS S. L. Rambla President Francesc Macià núm. 5 · Tarragona Tel. 977 23 60 29 · www.ramonmata.com · info@ramonmata.com

Gaudeix de la millor zona de Vilafortuny Zona comunitària amb piscina

Pàrquing i traster inclosos!

6

19 d’octubre de 2016

COMARQUES

Cop de mà ‘on-line’ als allotjaments del territori

E

-Reputació és una eina impulsada per la Diputació de Tarragona que té per objectiu millorar la gestió de la reputació ‘on-line’ dels allotjaments (hotels, càmpings, apartaments i establiments de turisme rural) i gestors de destinacions turístiques de les marques Costa Daurada i Terres de l’Ebre.

Gràcies a aquest instrument els allotjaments que formen part del Tourism Data System de Costa Daurada i Terres de l’Ebre, la plataforma d’informació turís-

tica del PCT de Turisme i Oci, rebran a partir de l’1 de novembre el primer informe mensual sobre la seva reputació on-line.

«Els grans allotjaments s’han dotat de programaris per gestionar-ho però calia una eina al servei de les petites i mitjanes empreses perquè també puguin veure com són percebuts, quina és la seva reputació on-line i com gestionar-la», ha explicat Martí Carnicer, president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona.

E-Reputació és un nou mòdul de la plataforma Tourism Data Sys-

tem, de manera que, a banda de la informació sobre ocupació i preus, només per respondre les enquestes estadístiques, tindran un nou retorn d’informació. Els allotjaments rebran un informe mensual automàtic al seu correu amb els paràmetres bàsics de la seva reputació on-line i alertes específiques quan rebin un comentari negatiu, perquè el puguin respondre. A més, genera un informe amb les valoracions de l’allotjament comparades amb la valoració global dels allotjaments de la seva categoria i zona.

Més de quaranta establiments al Rally de Tapes-Salou

E

l Rally de Tapes per Salou es consolida un any més com una ruta gastronòmica amb una oferta de gran qualitat pel municipi. Fins a 42 bars, restaurants, cafeteries i pastisseries s’han adherit a la ruta, una iniciativa de l’Ajuntament de Salou que pretén promoure l’àmplia oferta gastronòmica del municipi, i que compta amb el patrocini de cervesa San Miguel i la col·laboració de l’Associació de Comerciants i Empresaris de Salou.

Aquest circuit Rally de Tapes per Salou que organitza la regidoria de Promoció i Dinamització Econòmica i Comerç, Mercat i Consum de l’Ajuntament de Salou, se celebrarà fins al pròxim diumenge 23 d’octubre i coincideix amb el pas del Rally-RACC Catalunya Costa Daurada per, així, aprofitar les sinergies que es puguin generar entre tots dos esdeveniments.

Per només 2,5 euros amb beguda inclosa, els participants podran gaudir d’exquisides tapes. Es poden consultar totes les degustacions a través del desplegable o de la pàgina de Facebook de l’esdeveniment. De la mateixa manera que en altres ocasions, els clients realitzaran la ruta i al completar la degustació d’un mínim de 10 tapes o degustacions diferents amb els corresponents segells, podran participar en el sorteig final dipositant el seu desplegable amb les dades complimentades a l’urna repartida pels diversos establiments. El premi, un Set de Fondue per a sis persones. El sorteig està previst que es realitzi davant jurat a l’Ajuntament de Salou.

CENTRO

MÉDICO

ROMA

...........................................................

0LAZA !LCALDE ,LORET

q 4ARRAGONA

Aicat 4.746

BUSQUEM PISOS I CASES EN LLOGUER PER RESPONDRE A L’ALTA DEMANDA QUE TENIM Et trobarem l’inquilí ideal!

7

19 d’octubre de 2016

OPINIÓ

ELOI NOLLA

ECOLOGISTES EN ACCIÓ

19 d’octubre.

Alarma nuclear

Aquest 19 d’octubre es compleixen 27 anys de l’accident a la Central Nuclear Vandellòs I. Aquell accident, el primer i més greu que es produïa a l’Estat espanyol, ens va fer veure a moltes persones, per la proximitat amb què el vam patir, el perill que representava l’energia nuclear.

Els anys que han passat ens han anat confirmant allò que ja intuíem llavors arran de l’accident a Three Mile Island l’any 1979 als Estats Units i l’altre més recent a Txernòbil, Ucraïna, l’any 1986: que

l’energia nuclear és la més perillosa i contaminant de les activitats humanes i que les conseqüències d’un accident són tan greus que representen un risc que no es pot assumir.

Les sis dècades d’ús civil i militar d’aquesta energia han deixat un reguerall de morts, enverinament radioactiu, centenars de milers de persones desplaçades i grans espais inhabitables. Si quedava algú que encara no estava convençut del tot sobre el perill nuclear, l’accident de Fukushima l’any 2011 al Japó l’havia d’acabar de convèncer.

La situació al parc nuclear espanyol és especialment preocupant perquè disposem d’unes instal·lacions envellides que acumulen centenars de succes-

sos notificables, parades imprevistes, errades dels sistemes mecànics o elèctrics i errors de seguretat que podrien haver derivat en greus accidents. I tot plegat sense comptar els residus radioactius generats que seran perillosos durant centenars de milers d’anys, un període de temps que fa impossible garantir que no contaminaran l’entorn ni quines conseqüències tindran.

Aquest envelliment progressiu és el que ha fet reaccionar l’ecologisme social de l’Estat espanyol que majoritàriament va acordar el novembre del 2015, proposar un calendari de tancament de les C.N. espanyoles de manera que la seva vida activa no sobrepassés els seus actuals permisos d’explotació

que finalitzen entre l’any 2020 i el 2024.

Aquest moviment, que vàrem batejar com el MIA (Movimiento Ibérico Antinuclear), es tornarà a reunir el 26 de novembre a Madrid per tal de fer balanç de la feina feta fins ara, el seu grau d’implantació i d’incidència política, social i ecològica i per marcar noves estratègies que ens permetin arribar a l’objectiu de canviar de dècada sense energia nuclear.

Prescindir de l’energia nuclear avui en dia a l’Estat espanyol és un objectiu assumible, tot i que algunes veus censuren la proposta, argumentant que per complir els acords europeus sobre emissions, l’energia nuclear és imprescindible. Posar la ciutadania en el context de triar entre enverinament radioactiu o emissions és pervers, molt més encara, quan les dades de l’any 2015 facilitades per Red Eléctrica, ens diuen que el 20% de la demanda elèctrica a l’Estat la va cobrir el carbó, mentre que el cicle combinat que emet una quarta part de les

emissions del carbó, solament va aportar el 10%. Però encara resulta més patètica aquesta excusa per no tancar els reactors sabent que un 40% de les emissions són produïdes pel transport i la mobilitat, on hi ha un marge per reduir amplíssim, ja que el transport per carretera a l’Estat espanyol és dels més grans d’Europa i aquesta tendeix a l’electrificació de la mobilitat i el transport públic.

La proposta del MIA és una proposta de modernitat que prioritza les energies renovables, l’estalvi i l’eficiència en front d’un sistema energètic caduc, del segle passat. El 27è aniversari de l’accident de la CN Vandellòs I ens ha de fer pensar ni que sigui per un moment en quines prioritats tenim en el camp de l’energia, però sobretot ens ha de fer pensar, en si val la pena arriscar la vida de milers de persones que vivim al costat d’unes instal·lacions que esdevindran les Piràmides del segle XXI, per afavorir els interessos privats d’un sistema de produir energia totalment obsolet.

8

19 d’octubre de 2016

SALUT

S A LU T

CMA, la cirurgia eficient realitzar en CMA són aquelles considerades de baixa o de moderada intensitat, és a dir, que requereixen cures postoperatòries específiques però no intensives ni perllongades i que es poden practicar sota qualsevol tipus d’anestèsia. I els procediments que es poden tractar abasten la cirurgia general, traumatologia, cirurgia vascular, otorinolaringologia, hèrnia engonal, de peu (hàl·lux valg), maxil·lofacial, artroscòpia de genoll i d’espatlla, oftalmologia (cataractes, vitrectomia i cirurgia de parpelles) i clínica del dolor.

La cirurgia major ambulatòria té un cost entre un 25% i un 68% menor que la cirurgia amb ingrés ORIOL MONTESÓ / CARME LÓPEZ EL VENDRELL / TARRAGONA

Equips coordinats

L

’any 1990 l’hospital de Santa Tecla incorporava, de la mà del doctor Francesc Marsal i el seu equip, un procediment quirúrgic que permetia intervenir de manera ambulatòria, és a dir, sense necessitat d’ingrés hospitalari. Des d’aleshores, la Cirurgia Major Ambulatòria (CMA), que és com es coneix aquest sistema, s’ha anat implantant-se i creixent a tota la Xarxa de Santa Tecla. Actualment, a Tarragona disposa d’una unitat específica, situada al CAP Llevant, mentre que a l’hospital del Vendrell existeix una unitat integrada amb el servei de cirurgia. Actualment, a Tarragona es realitzen més de 4.000 intervencions anuals mentre que al centre de la capital del Baix Penedès se’n fan més de 2.000. I les previsions són incrementar-ne el nombre. Parlem amb els tres principals responsables de les unitats de CMA de la Xarxa: la doctora Pilar Roca, responsable del servei d’Anestesiologia

A dalt, una intervenció oftalmològica realitzada a la Unitat de CMA de Llevant. A sota, la doctora Pilar Roca i els doctors Jordi Blasco i F. Domínguez./Tomàs Varga

de la Xarxa de Santa Tecla; el doctor Jordi Blasco, cap clínic de l’hospital del Vendrell, i el doctor F. Domínguez, coordinador de la unitat de CMA de l’hospital del Vendrell.

Els resultats de les enquestes de satisfacció que es reparteixen entre els usuaris de CMA destaca que un 90% dels pacients valora

amb un 9 o més d’un 9 aquest tipus d’intervenció i que un 83% tornaria a operar-se de la mateixa manera. Aquests resultats, segons la doctora Pilar Roca donen fe dels beneficis que aquest tipus de cirurgia aporten tant al pacient com al sistema sanitari.

Uns beneficis que també reconeix el doctor Domínguez i que són «comoditat, benestar i re-

ducció de l’estrès en el pacient, ja que permet gaudir del suport de la família. A més, tot el temps que no es passi ingressat minimitza el risc d’infeccions hospitalàries. D’altra banda també és un benefici per al sistema sanitari, ja que permet estalviar recursos sanitaris i alliberar llits hospitalaris».

Les intervencions que es poden

Tot i que els equips de les unitats de CMA són multidisciplinaris, «el paper de l’anestesiòleg és preponderant, ja que és el principal responsable de valorar l’estat físic del pacient i de garantir el bloqueig del dolor», assegura la doctora Roca.

Amb els anys, les dues unitats de la Xarxa han crescut en nombre d’intervencions, fins al punt que la de Tarragona, com hem dit, disposa de la seva pròpia infraestructura des de l’any 2009, en la qual aquest any ja s’han realitzat 4.276 intervencions. A l’Hospital del Vendrell, per estructura i dimensió, la CMA ha estat una prioritat, tal com assegura el doctor Blasco, i l’objectiu és incrementar el nombre d’intervencions que permetin donar sortida ràpida al pacient cap al seu domicili. De fet, el percentatge total és molt alt i amb els anys s’ha incrementat.

Actualment, un 60-65% de les intervencions que es realitzen als seus quiròfans són de CMA. Aquest any se n’han fet un total de 2.026.

9

19 d’octubre de 2016

SALUT Bona nota per als centres sociosanitaris Santa Tecla Llevant i Santa Tecla Ponent ÒLIVER MÁRQUEZ TARRAGONA

E

ls dos centres sociosanitaris de la Xarxa de Santa Tecla a la ciutat de Tarragona, Santa Tecla Llevant i Santa Tecla Ponent, assoleixen una puntuació mitjana de més de 8,86 punts sobre 10 en la darrera enquesta de satisfacció realitzada pel Servei Català de la Salut a usuaris i usuàries del sistema públic dins l’àmbit de l’atenció sociosanitària. En el cas del centre sociosanitari Santa Tecla Llevant, ubicat a la Vall de l’Arrabassada, el grau de satisfacció mitjà entre les persones enquestades és de 8,98 punts, amb un grau de fidelitat envers el centre del 95%. En el cas de Santa Tecla Ponent, equipament que es va estrenar ara fa només cinc anys al barri de la Granja, els usuaris i usuàries donen una valoració de 8,75 punts sobre 10 i un índex de fidelitat del 83%.

En l’enquesta, realitzada aquest 2016, hi han participat un total de 76 usuaris i usuàries dels dos centres (40 de Llevant i 36 de Ponent), que han donat la seva opinió sobre aspectes com la comoditat i el comfort, el menjar, el tracte humà de part dels professionals, la qualitat assistencial

Façana dels centres de Santa Tecla Llevant i Santa Tecla Ponent. Fotos: Tomàs Varga

i mèdica, l’atenció continuada, la coordinació entre diferents equips de professionals i la valoració de l’ajuda del treballador/a social, entre molts altres.

Una eina per milorar Segons Josep Mercadé, responsable de l’Àrea d’Atenció a l’Usuari i Gestió de Pacients de la Xarxa de Santa Tecla, «els resultats posen de manifest la consolidació d’un equip de professionals que coneixen l’ofici i que assoleixen un alt nivell de qualitat en la seva actuació». Mercadé desta-

ca que «en l’apartat de millores que es desprèn dels resultats destaca l’aspecte de l’autonomia personal, que és la voluntat de les persones enquestades de ser preguntades respecte a si cal informar a la família sobre la seva malaltia. En definitiva les enquestes de salut són un instrument útil per conèixer la opinió dels ciutadans –usuaris dels hospitals sociosanitaris i que evidencien que els dos centres sociosanitaris de la Xarxa el de Ponent i el de Llevant reuneixen criteris de qualitat notables».

Uns 450 nous casos de càncer de mama cada any a la demarcació Al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre hi ha unes 7.000 dones que han patit o pateixen càncer de mama i es preveu que durant el 2016 es detectaran prop de 450 nous casos d’aquesta patologia. De fet, el càncer de mama és el més diagnosticat entre les dones a la demarcació i també és el responsable del major nombre de defuncions per càncer. Salut va posar en marxa el 1998 un programa de detecció precoç del càncer de mama a Tarragona per reduir l’impacte de la malaltia. Des de l’inici del programa, s’han diagnosticat uns 1.700 càncers de mama, un 87% dels quals en estadis precoços en el moment del diagnòstic. Això permet aplicar una cirurgia conservadora de la mama que garanteix en el 99% la supervivència de la pacient. Aquestes dades les ha fet públiques la Lliga Contra el Càncer a les comarques de Tarragona amb motiu del Dia Internacional del Càncer de Mama, celebrat aquest dimarts 18 d’octubre. El de mama és un dels tipus de càncers més comuns entre les dones de Tarragona: de cada tres càncers diagnosticats, un és de mama. Durant el 2016, es preveu que a la demarcació s’hauran diagnosticat 450 casos i, a Catalunya, més de 4.000. Les taxes de mortalitat pel càncer de mama han anat disminuint de manera constant des de 1990 gràcies al diagnòstic precoç i de les millores terapèutiques. Amb tot, es calcula que unes 95 dones moriran a causa d’aquesta patologia enguany a les comarques tarragonines.

Segona la Lliga, el càncer de mama presenta uns factors de risc que en la seva majoria no són modificables des d’un punt de vista preventiu com l’edat, una història familiar de càncer de mama, no haver tingut fills o haverlos tingut en una edat avançada, l’inici de la primera menstruació o de l’arribada de la menopausa. Així, com més aviat es detecta el tumor, més probabilitat hi ha de curació. De fet, la supervivència és gairebé del 100% en estadis precoços de la malaltia i, en aquest tipus de tumors, es pot aplicar tractaments menys agressius i amb menys efectes secundaris. Ara, a Tarragona s’està fent ja la vuitena volta del programa de detecció, en què es convida 92.287 dones, d’entre 50 i 69 anys, amb una periodicitat de dos anys. La participació en la darrera volta ha estat del 65,3% i la taxa de detecció de càncer és d’un 4,3 per mil. Així, fins a un 83,6% poden sotmetre’s a una cirurgia conservadora.

10

19 d’octubre de 2016

CIÈNCIA I CULTURA

La URV i Activa Mútua, de la mà per millorar la satisfacció dels treballadors

20

DIJOUS Tarragona. Cinema VOS. ‘High Fidelity’ LLOC: CAPSA DE MÚSICA | HORA: 20.30 HORES PREU: GRATUÏT, AMB CONSUMICIÓ MÍNIMA OBLIGATÒRIA

Adaptació de la novel·la de Nick Hornby, amb John Cusack en el paper d’en Rob, propietari d’una botiga de discs a Chicago, que haurà de fer front als seus problemes amorosos mentre xerra de música amb els seus amics i companys de feinal.

21

DIVENDRES Tarragona. Música. Los Sabandeños LLOC: PALAU FIRAL I DE CONGRESSOS DE TARRAGONA HORA: 21 HORES | PREU: A PARTIR DE 22,80€

Un recorregut per les cançons més emblemàtiques de la història del bolero amb l’espectacle Antología del Bolero d’aquestgrup mític.

22

DISSABTE Tarragona. ‘La idea d’Europa’ LLOC: TEATRE MAGATZEM | HORA: 20.30 HORES PREU: 14€ / ANTICIPADA 12€ / PREU SOCI 10€

L

a satisfacció del personal està estretament lligada a la productivitat de les empreses. Per aquest motiu, la Càtedra Empreses Saludables de la URV i Activa Mútua han signat un contracte amb l’objectiu d’incrementar la productivitat i millorar la salut dels treballadors. Una eina que servirà per identificar noves fórmules de gestió que propiciïn el benestar i la satisfacció del personal i, per tant, redueixi els processos d’incapacitat i l’absentisme.

El document, signat pel rector

de la URV, Josep Anton Ferré, i pel director gerent d’Activa Mútua, Miquel Àngel Puig, inclou la realització d’un estudi conjunt per determinar els principals factors de risc que influeixen negativament en la salut dels treballadors. Una vegada determinats, es desenvoluparà un programa especialitzat per afavorir la promoció de la salut i per reduir l’absentisme laboral i millorar la productivitat. Aquest projecte es realitzarà en el transcurs d’un any i, en aquest procés, s’utilitzarà el mètode Aplica desenvolupat per Activa Mútua per analitzar i optimitzar l’experiència del

La mútua tarragonina i la universitat creen la càtedra Empreses Saludables treballador al seu lloc de feina.

Segons els signants, es considera que una empresa és saludable quan els seus integrants col·laboren per protegir i promoure la salut, la seguretat i el benestar del seu personal i la sostenibilitat de l’espai de treball està dins d’un procés de millora continua.

La idea d’Europa de George Steiner és un espectacle que ens parla de l’home europeu contemporani. Teatre compromès, més connectat que mai amb l’actualitat social i política.

22

Fòrum Dona i menopausa 2016 LLOC: AUDITORI CAIXA FÒRUM | HORA: 8.30 HORES INSCRIPCIONS: WWW.ELLAYELABANICO.COM

23

DIUMENGE Tarragona. ‘Abans’

LLOC: SALA TRONO | HORA: 19 HORES PREU: 16€ ENTRADA GENERAL / 12 € AMICS DE LA SALA TRONO La Laia té 30 anys i viu al carrer. El Marc en té 25 i viu a Escòcia. La mort del seu pare, ara fa uns anys, va fer que l’economia familiar trontollés i encara més quan poc després la seva mare es va quedar sense feina. La Laia va deixar els estudis i es va posar a treballar de valent. El Marc va seguir estudiant però va renunciar a la carrera que realment volia... A causa de la seva depressió i sense poder suportar-ho, la seva mare va decidir posar fi al seu patiment.

11

19 d’octubre de 2016

GASTRONOMIA I cultura

Els bolets protagonitzen la cuina del Celler, a l’Arbocet FÈLIX LLOVELL PERIODISTA GASTRONOMIC

El Celler, casa pairal de la família Pàmies, inaugurat l’any 1979, és un petit restaurant situat al carrer de Baix número 11 de l’Arbocet, pròxim al municipi de Vilanova d’Escornalbou i que mereix ser descobert per tot bon comensal. El vostre paladar no se’n penedirà!

La temporada de bolets ha aixecat el teló en aquest establiment dirigit als fogons pel David Pàmies i en l’atenció a sala amb les germanes Tània i Sílvia Pàmies. La carta de tardor ha incorporat plats tan interessants i creatius com la coca de pa amb rossinyols i baldana de Santa Bàrbara; el llescat de cep i picanya amb dolç de taronja; el vol-au-vent farcit d’escalivada amb bacallà i cruixent de cep i el pop saltat amb ceps i alls tendres. Els més fredolics també agraireu els cigrons amb bolets i botifarra negra o el filet de bou amb ceps encebats, foie a la brasa i moniato.

Els bolets donen molt de joc a l’Arbocet, fins al punt que també els podreu trobar a les postres amb delícies com el pastís de coll de dama amb ceps caramel·litzats o el dolç de mató amb rossinyols confitats.

El restaurant té dos pisos, un menjador habilitat a la part inferior per a una trentena de comensals i un privat a la part superior per àpats d’empreses

Pintura holandesa amb arrels tarragonines a l’Ateneu Fins a final d’octubre l’Ateneu de Tarragona (carrer Sant Magí, 4) acull una extraordinària exposició amb obres de la pintora holandesa Lydia Canclaux, una artista nascuda a França i establerta als Països Baixos des de fa dècades que, a més a més, té unes marcades arrels tarragonines. L’obra de Canclaux, que en els darrers anys ha assolit molt de prestigi a la terra de Van Gogh, és eminentment naturalista i plena de color. «Cada quadre és un reflex del meu estat d’ànim i del moment vital que travesso en aquell moment» diu Canclaux, que ha estat durant diversos dies a la capital tarragonina amb motiu de l’obertura al públic de l’exposició. «En cada obra inverteixo un mínim de sis mesos de feina», afegeix l’artista. La seva obra es pot veure en persona a l’Ateneu i també al seu portal web: www.lydiacanclauxart.com o celebracions específiques. Detalls com un mural jujolià fet amb eines de treballar el camp, un rabassó mort decorat amb garrafons de vi de vidre i uns magnífics cabirons de fusta al sostre guarneixen l’excel·lent atmosfera rústica del restaurant El Celler.

La cuina tradicional catalana és la identitat d’aquest restaurant, on es combinen les receptes més antigues de l’àvia amb la creativitat del segle XXI i la cuina de temporada. Cada estació de l’any, el seu equip de cuina intenta respectar els productes autòctons de la zona elaborant

uns menús i jornades gastronòmiques específiques de temporada.

A la carta, a més dels plats amb bolets us podreu delectar amb entrants com les torrades de paté casolà amb reducció de Porto; primers com els medallons de foie a la planxa amb dolç de l’Arbocet o cassoletes de l’àvia; és imprescindible tastar els cargols arromescats. I en aquestes pròximes setmanes, gaudir dels bolets.

TS PLA DE DA ORA EMP

T

RESTAURANT · PLATS CUINATS

El Celler C. Baix, 11. L’Arbocet Telèfon: 977 837 591

La recepta d’Encarna Martínez

Gambes a l’all i pebre Ingredients Gambes All Sal

Pebre negre Farina Conyac

Vi blanc Oli Brou de peix

Elaboració Peleu el cos de les gambes i deixeu el cap i la cua.

Enfarineu les gambes i fregiu-les a la paella o en una fregidora, només volta i volta. En una altra paella al foc, sense oli, poseu les gambes. Piqueu els alls al morter i salpebreu al gust. Quan estigui tot ben picat, afegiu-hi mitja tassa de cafè de vi blanc i mitja de conyac. Removeu-ho bé i afegiuho a la paella on teníeu les gambes i flamegeu-ho.

Hi posem una miqueta de brou de peix perquè no quedi sec. Ho servim al plat amb guarnició de verdures que també es poden flamejar.

13,50€

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51 Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Tof t’ompliràs d’alegria i felicitat complerta i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta El Molí de Cal Tof

Av. Santa Oliva, 2 El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

Especialidad en pasta casera y comida italiana marinera C/ Trafalgar 19 43004 Tarragona

http://gliangeli.eltenedor.rest · gliangeliristorante@gmail.com

877 058 594 640 344 307

12

19 d’octubre de 2016

GENT ROBERTO B. | GUITARRA I VEU DEL GRUP MUSICAL SON 2

ENTREVISTA

«Les cançons clàssiques com els boleros agraden a totes les edats» Qui sou?

Els Panchos, Luis Miguel, Gloria Estefan, Moncho...

Qui no ha cantat alguna vegada un bolero?

El grup Son 2, format el passat mes de juny, apropa les cançons més emblemàtiques d’aquest estil musical llatí a locals i bars de la demarcació

Crec que jo, però amb el consentiment del Dani. A ell li agrada molt la música cubana, caribenya, el bolero... A més, ha estat a Cuba un parell de cops i també li agrada la música brasilera… Tots aquests estils encaixen molt bé amb el tipus d’actuació que oferim.

Com definiríeu la vostra música?

Música llatina, bolero, música romàntica… Dins del que seria el Carib: Cuba, Mèxic, Puerto Rico, Miami...

Tenim de tot, però la major part del repertori són d’artistes molt coneguts: Los Panchos,

Emergències 112 Bombers 112

Quin tipus d’actuacions feu?

En restaurants, en sales petites com la Sala Mart de Cambrils o la de Cal Massó de Reus. Sempre són llocs on la gent pren unes copes o pot sopar. I també hem tocat en un tast de vi.

Qui ha imposat els seus gustos?

Són cançons conegudes dins del món llatí?

Telèfons genèrics

d’acord i això es nota després als concerts.

Som dos amics de fa molts anys, en Roberto B. i en Dani ‘Gagegang’. Després de molts anys anant en solitari o amb altres formacions, hem decidit iniciar un projecte en comú. Tot va començar el passat mes de juny i ja hem fet una quinzena d’actuacions a diferents locals del territori.

Mossos d’Esquadra 112 Guàrdia Civil 062

JOSEP GIL PREVERE

El dret a tenir por La setmana passada parlava de «tenir por». Deia que, tal com jo ho intueixo -–només ho intueixo, perquè no està escrit enlloc–, Jesús, a la creu, poc abans d’expirar, va girar els ulls al seu entorn i només va veure un petit grup de dones, compungides i ploroses, que contemplaven l’escena i, en aquell moment, es va preguntar: els altres, les multituds, que el seguien entusiasmades, i el grup important dels dotze, on són? Llegia a l’evangeli de Marc –«els qui el seguien estaven sorpresos i tenien por». No crec que la situació actual sigui molt diferent, malgrat els èxits clamorosos, més d’ànima en fora que d’ànima en dins, d’alguns

Policia Nacional 091 Protecció Civil 112

En un celler?

Gloria Estefan, Luis Miguel…

La gent que ens escolta coneix la majoria dels temes.

I això ajuda, no?

Sí, és clar. El públic és molt més receptiu si coneix les cançons.

Amb quin públic connecteu més?

Amb el de 40 cap amunt sobretot, però també amb gent jove, perquè és una música que entra bé i és molt coneguda per totes les generacions.

Ens trobem gent de tota mena que és amant dels boleros. Les cançons emblemàtiques agraden a totes les edats.

Imagino que, tot i que

Serveis funeraris 24h 900 50 67 12 Transport Sanitari 977 25 25 25

són temes coneguts, els interpreteu amb el vostre toc personal.

El Dani té un estil molt personal en la percussió. Té un segell propi que ens ajuda molt.

Molta gent em diu: «Ostres, com toca els bongos aquest paio!». Jo, per la meva part, tinc el meu estil i sempre intento portar tots els temes que interpretem al nostre terreny.

Com ho compagineu amb la vostra feina?

Intentem assajar un parell de cops per setmana. Treballem els matisos de dos o tres temes. Però, el cert és que, com que hi ha molt bona química, amb la mirada ja ens posem

Sanitat Respon 902 11 14 44 Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell 977 25 79 00 Hospital Joan XXIII 977 29 58 00

dels qui, avui, sembla que van al davant. La sorpresa continua vigent, però en aquest cas la sorpresa potser més aviat es concretaria en la pregunta què fa la creu de Jesús al capdamunt de molts temples i de moltes testes cristianes. Avui, la sorpresa continua sent veure que Jesús està liderant grups que s’esforcen per introduir en el nostre món i en la nostra Església noves alenades de justícia i de solidaritat, sense discriminacions de cap mena, i sempre amb el somriure als llavis i al cor. Perquè és així, encara que el look no sigui el que més surt a la tele.

Però, en general, els cristians d’avui no ens hem pogut desprendre de la por, per bé que aquest fet no ens hauria d’estranyar, perquè la por és un sentiment profundament humà. Jo mateix reivindico el dret a «tenir por». Simplement, això. No una por paralitzadora, sinó una por davant el futur incert que ens espera.

I prou.

Sí. Al Priorat. A casa d’un amic del Dani. I sembla que aquest maridatge de vi i música funciona, perquè s’havia fet molt amb el jazz o amb clàssica però amb boleros no i ha funcionat.

I després d’aquests mesos, ara què?

Ara toca el disc. El novembre ens tanquem per gravar.

I com serà el disc?

Serem nosaltres dos i hi afegirem, si és possible, un contrabaix i alguna col·laboració més. Intentarem ser fidels al que fem en directe però amb alguns arranjaments especials. És un disc. Si algú ens vol escoltar i veure que busqui Roberto B. al YouTube.

Consell Comarcal Baix Penedès 977 15 71 71

Consell Comarcal Tarragonès 977 24 45 00

Adopta Cadellets en adopció L’associació GAIA Tarragona té actualment nombrosos cadellets molt afectuosos i rescatats recentment, com el de la foto, esperant una adopció. Si estàs interessat, escriu-nos a: gaiatgn@ gmail.com

13

Classificats Habitatges Compra / Venda TARRAGONA. CHALET/CASA (Ref. 6861). Casa de 180 m2 en el centro de Tarragona de una planta con sótano, 3 habitaciones, baño completo y aseo. Porche, terraza, solárium/tendedero y plaza aparcamiento. Cocina amplia con chimenea.

Patio interior. Calefacción. Puerta blindada.

Muchas posibilidades. Muy bien comunicado.

Oportunidad: 270.000€. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 TARRAGONA. ROGER DE LLURIA. (Ref. PV652).

Pis de 3 Hab. Totalment exterior. Per 119.000€ Tel: 977 25 20 52.

TARRAGONA. VIA AUGUSTA. Pis amb vistes al mar de 4 dorm., mejador, cuina i bany. Per reformar.

Preu: 139.000€. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/ UNIÓ. CENTRE. Vivienda piso de 77m2. 120.000€ Ref. 00025. Apialia Tgn. Tel. 977251616 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU (Ref. PV674). Pis de 110m2, amb 3 habitacions dobles, 2 banys i pàrquing,. Perfectament cuidat. Preu: 170.000€. Tel: 977 25 20 52.

TARRAGONA. S. ANTONIO M. CLARET (Ref. 6620).

Piso muy bien comunicado, próximo al Corte Inglés y a la Universidad. 2 habitaciones y 1 baño con plato de deucha. Suelo gres. Oportunidad.

60.000€ Tel. 977233011 / 648965217 TARRAGONA. PERE MARTELL (Ref. PV424). Pis de 84m2 amb 3 Hab i bany. Totalment reformat, instal·lacions també. Molt lluminós. Preu: 180.000€ Tel: 977 25 20 52.

TARRAGONA. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2. 118.000€ Ref. 287 Tel. 977111355.

Apialia.

TARRAGONA. ST. DOMENECH. 85 m2, dividits en 2 dorm., bany, cuina i menjador. 58.000€. Tel. 977248080 TARRAGONA. FRANCESC MACIÀ (Ref. 7028). Piso reformado, luminoso y cómodo. Semiamueblado.

3 habitaciones y 1 baño amplio con plato de ducha. Recibidor, salón grande con terraza.

Cocina independiente con galería. Despensa/ trastero. Ascensor. Exterior. Puerta blindada.

Calefacción. Gas natural. Parquing. Oportunidad.

197.000€. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 TARRAGONA. MANUEL DE FALLA (Ref. PV078).

Pis nou de 90 m2 amb 3 habitacions, 2 banys, parquet, aire acondicionat, calefacció, pàrquing i traster. Preu: 170.000€ Tel: 977 25 20 52.

TARRAGONA. Pis de 121m2, 4 hab., 1 bany, terrassa, a 100m de l’ESTACIÓ DE BUSOS. 165.000€ Tel. 977079600 TARRAGONA. JAUME I. Estudi de 30m2. Exterior amb una vista molt agradable. L’edifici disposa d’ascensor. Preu: 49.000€. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. UNIÓ. Pis o despatx de 120m2.

Cantoner amb ascensor per reformar totalment.

Preu: 150.000€ Tel: 977 25 20 52.

19 d’octubre de 2016

I mm o b le s M oto r T re ball FOR M AC I Ó

TARRAGONA. AV. ROMA. Pis de 122 m2, 3 dorm., 2 banys, ampli menjador i terrassa. Vistes a la ciutat. 215.000€ Tel. 977 079 600

TARRAGONA. GENERAL CONTRERAS (Ref. AM237) Pis amb mobles de 3 hab, menjador, cuina i bany per 425€. Tel: 977 25 20 52.

TARRAGONA. BOSCOS. (Ref. 7158). Chalet de 2 plantas, sótano y buhardilla. 5 dormitorios y 3 baños, aseo, despacho, terraza y jardín.

Calefacción. Zona comunitaria con piscina.

Muy bien comunicado con centro comercial y transporte público. 450.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. AVDA CATALUNYA (Ref. AM142) Pis amb mobles, 1 hab, menjador, cuina i bany. 1r pis sense ascensor per 385€. Tel: 977 25 20 52.

TARRAGONA. PIS OCASIÓ. Al costat de l’estació d’autobusos. 100m2, 4 habitacions, 2 dobles, una àmplia tipus suite, bany, lavabo, cuina reformada amb galeria, molt lluminós, menjador amb parquet, aire condicionat, calefacció, porta blindada. Opció a pàrquing i traster. Per entrar a viure ja. Preu: 135.000€ Tel. 600 854 520 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU (Ref. PV675). Pis a Països Catalans de 90m2, amb 3 habitacions, 2 banys, traster i pàrquing. Zona comunitària, infantil i piscina. Preu: 165.000€.

Tel: 977 25 20 52.

VILALLONGA DEL CAMP (TGN) (Ref. 6925). Piso seminuevo, 3 habitaciones amplias y 2 baños.

Calefacción eléctrica. Exterior. Puerta blindada.

Trastero con terraza. Ascensor. Posibilidad de parquing. Muy bien comunicado. 95.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

Habitatges Lloguer TARRAGONA. ZONA EROSKI. Seminou, 4 hab., 2 banys, parquet, a/c, semi moblat, parquing.

750€/mes. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. RAMON I CAJAL. Reformat, sense mobles, 3 hab., menjador, cuina i bany, pk. (Ref. PV644). 550€. Tel: 977 25 20 52.

DIRECTE PROPIETARI. ÚLTIMS HABITATGES EN LLOGUER. De 3 i 4 dorm., 2 banys, centre de Tarragona, tot rehabilitat. Tel. 635 125 576 TARRAGONA. ZONA MERCADONA. Pis 1 habitació, bany, cuina, mobles, terrassa. 425€/mes. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. AV. ROMA. Amb mobles, 4 hab., menjador, cuina i 2 banys, pk. 775€ (Ref. AM301).

Tel. 977252052 TARRAGONA. AUGUST (Ref. AM269). Estudi amb mobles, cuina independent, 4a planta sense ascensor. Per 300€. Tel: 977 25 20 52.

TARRAGONA. COMPTE DE RIUS (Ref. AM139).

Pis amb mobles, 5 habitacions, menjador, cuina, bany o aseo per 700€. Tel: 977 25 20 52.

TARRAGONA. ZONA PLAÇA BOUS. Pis 1 habitació, mobles, a/c, ascensor, 400€/mes. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. LOPEZ PELAEZ (Ref. A047). Pis reformat sense mobles, 3 o 4 habitacions, menjador, cuina, bany i balcó. 2n pis sense ascensor. Preu: 370€. Tel: 977 25 20 52.

TARRAGONA. C/ RAMÓN I CAJAL. 4 habitacions, bany, lavabo, mobles, bon estat, ascensor. 550€/ mes. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

Locals Lloguer / Venda TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Zona URV. Local en lloguer de 200m2, reformat, 3 vitrines.

Per oficines o escola repàs. 1.200€/mes + despeses. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local acabat d’obra, 23 m2, 300€/mes en lloguer i 70.000€ de venda.

Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking. 12.000€ / En alquiler 50€/mes. Tel. 654 092 540 TARRAGONA. ZONA PL. DE BRAUS. Traspàs d’un bar-restaurant de 90 m2, dues terrasses, cuina totalment muntada. Traspàs 22.000€ i renda de 1.400€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Local alquiler. Al lado EST. AUTOBUSES / Z. COMERCIAL. Directo propietario. 2 plantas, 178 m2 útiles, + altillo 65 m2, a/a, instal. eléctrica nueva, 3 baños rehabilitados. Tel. 635125576 / 977220107.

TARRAGONA. C/ EIVISSA. Pàrquing en venda per 15.000€ (Ref. PKCV019). Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto).

Con mando a distancia. Tel. 616 728 550 TARRAGONA - Se traspasa Taberna/ Restaurant céntrico (Zona Plaça La Font Ayuntamiento) en pleno funcionamiento. Tel.: 629 383 666

TARRAGONA. AV ROMA. Venda pàrquing per 12.000€ Tel: 654 09 25 40.

Necesitamos representante/comercial distribuidor para la venta de vinos. Tel. 693 363 348

TARRAGONA. Comerç en venda, 600m2, en 2 plantes. Qualsevol negoci. 360.000€. Tel. 977 24 80 80

Motor Nàutica

TARRAGONA. IMPERIAL TARRACO. 90m2 per a oficines en bon estat, a/c, terra gres, tancaments, 3 sales + bany. 525€/mes + despeses. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992. En muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. Por: 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

TARRAGONA. ANDORRA. Rectangular de 90 m2.

Abans com a fruiteria. Zona de trànsit alt. 500€/ mes + despeses. Tel. 977111355 / 654122038 TARRAGONA. FCO. BASTOS. Local en venta de 130m, diáfano, aseos, almacén. 105.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA CIUDAD. Se vende taller de rótulos equipado para rotulistas o infógrafos, local en propiedad de 200m (semi sótano).

50.000€. Directo propietario. Tel. 607 808 092 TARRAGONA. Locales en el centro, varias medidas y precios, desde 200€, 600€. Tel. 610500017 / 977218730 COMA-RUGA. Venda de botiga de plats cuinats. Per jubilació. Tel. 663 966 564 TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta, 60m, aseos, esquinero, posibilidad vado. 50.000€ Tel. 654092540

En LA PETITA MERCERIA de Tarragona podrás encontrar desde productos de mercería, arreglos de ropa, bordados. Asesoramiento patronaje y corte, primeros pasos en costura y ganchillo. Estamos en Rambla Pres.

Francesc Macià, nº8 - TARRAGONA. Visita nuestra página en Facebook “La Petita Mercería” o llámanos al 977 89 61 74

TGN. PERE MARTELL / TORRES JORDI. Pk en venta, buen acceso. Coche y moto. 14.900€ Tel. 654092540

GLASTRON-LARAYA 142. Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. De 1993. Muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Con luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. 2.000€.

Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

TARRAGONA. RAMBLA NOVA / MÉNDEZ NÚÑEZ. Parking en venda. 23.000€ Tel. 654 092 540

Altres ofertes

Empresa inmobiliaria en Tarragona precisa de pisos, chalets, locales, etc. para atender la demanda de nuestros clientes QUIERE ALQUILAR O VENDER, contacte con nosotros y sin coste ni compromiso le atenderemos. Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30

TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edificio de cocheras. NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. 35.000€ negociables. Tel. 618 567 142

COMA-RUGA. Se vende restaurante en pleno funcionamiento. Por jubilación. Tel. 663966564

Varis

Formació Cursos

CENTRO CAPILAR. Gran variedad de pelucas indetectables y oncológicas, prótesis capilares y pestañas. También pañuelos y turbantes fabricados con productos 100% naturales, cosmética, cremas... Tels. 877069769 / 619492969 ¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TIENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN ALQUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFÓRMESE SIN COMPROMISO! Administramos y gestionamos su propiedad y velamos por ella. Garantias de alquiler. Asesoramiento jurídico en venta y alquiler totalmente GRATUITO. Tels: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939 Empresa del sector inmobiliario precisa de comerciales con experiencia en el sector en Tarragona capital. Tel.: 610 500 017 ¿Tiene pasión por el sector inmobiliario? ¿Capacidad de negociación? ¡Excelente!

Estamos buscando agentes inmobiliarios para Cambrils. Responsables con habilidades de comunicación y organización, conocimientos en idiomas e informática, excelente conducta y profesionalidad. Enviar CV a: cambrils@ engelvoelkers.com Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año. Tel: 977 666 753

CURSOS D’OBTENCIÓ I RENOVACIÓ. MMPP (ADR), MERCADERIES PERILLOSES. Bàsic, cistternes, explosius i radiactius. Cursos mensuals. Tel:, 977 24 71 58 VARADERO RODA DE BERÀ: Cursos de nàutica.

INFORMI’S! Telèfons: 977 80 08 66 / 661 768 040 CURS C.A.P. INICIAL MERCADERIES O VIATGES. 140 h. de formació + obtenció permís C o D. Cursos bimensuals. Tel.: 977 24 71 58 CURS C.A.P. CONTINU MERCADERIES I VIATGERS. 35 h. de formació. Cursos mensuals. Preu: 100€. Tel.: 977 24 71 58 PREPARACIÓ I OBTENCIÓ DEL PERMÍS ‘B’ (cotxe), per a persones amb discapacitat física.

També obtenció del permís ‘B’ amb cotxe automàtic. Tel.: 977 24 71 58

Seguros de todo tipo. Trabajamos con los mejores. Telfs.: 977233011 / 648965217 / 675873939

ANUNCIS C L A S S I F I C AT S classificats@ noticiestgn.cat 616 728 550 686 703 910

14

19 d’octubre de 2016

DEL19AL25 D’OCTUBRE

ME T E O

ELCHICOTRISTE

LA CONTRA

Núvols baixos Durant el dimecres tindrem núvols baixos a totes les localitats del territori, que prepararan les possibles pluges del dia següent. Font: Meteocat

tempus fugit

Temperatures del dia

MÀX.28º

ESPAI PATROCINAT PER:

Complex Industrial Tarragona

Edita i distribueix:

Director:

Disseny i redacció:

Disseny original:

Imprimeix:

Departament comercial:

Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat

Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

Promicsa D.L.: T- 1062- 09

Manel Novella mnovella@noticiestgn.cat

Correcció:

Vídeo:

Carme López

Tomàs Varga

Joan A. Cano jcano@noticiestgn.cat

Redacció i fotografia: 977 25 99 11 noticies@noticiestgn.cat

Web: O.Montesó

Exhibició de la Jove i diada històrica dels Nens La Colla Jove de Tarragona descarrega el seu primer 3de10fm i els Nens del Vendrell completen un inèdit 4de9f a la seva diada

Frase de la setmana

MIN.14º

«Necessitem ja els diners de l’Estat.

Estem en temps de descompte» Javier Villamayor, regidor de TGN 2017

El Nàstic ja ni empata

Semàfor de la setmana

Pobre imatge dels granes en el partit jugat a casa aquest diumenge contra el Valladolid. Va perdre 1 a 2 en un matx que va evidenciar el mal moment de l’equip.

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn. cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada: 25.000 exemplars

Comín promet un nou Joan XXIII El compromís del conseller de Salut s’ha rebut amb altes dosis d’escepticisme en una ciutat que està acostumada a les promeses incomplertes.

Ricard Checa, reconegut per la Guàrdia Civil El nostre col·laborador habitual Ricard Checa ha rebut un reconeixement per part del cos policial per la seva tasca periodística.