Noticiestgn345

#345

180117 SETMANARI GRATUÏT TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

WWW. N O TIC IES TA R R A G O N A . C AT

Els apartaments TarragonaSuites apleguen P.06 turistes de més de 50 nacionalitats durant el 2016

La Xatonada del Vendrell 2017 (5 de febrer) obrirà la porta a la innovació P.10 culinària

Altafulla projecta una gran biblioteca municipal a la zona del barri marítim

P.11

GRIP

L’EPIDÈMIA DEL FRED LES BAIXES TEMPERATURES, COMBINADES AMB EL RETORN A LA FEINA I A LES ESCOLES, PRONOSTIQUEN UNA FORTA PROPAGACIÓ DE LA MALALTIA EN LES PRÒXIMES SETMANES

P.02

Rebajas

2

18 de gener de 2017

tema de la setmana

El fred intensifica l’epidèmia de grip La incidència del virus ja triplica el llindar epidèmic marcat per Salut.

L’onada de fred siberià d’aquests dies recomana incrementar la vigilància entre la població de risc, especialment gent gran i malalts crònics CARME LÓPEZ

Els municipis es preparen per a les baixes temperatures

TARRAGONA

L

a cita amb la grip ha arribat aquesta temporada més aviat que altres anys. Les baixes temperatures dels darrers dies de desembre van fer avançar l’entrada en fase epidèmica, un fet que generalment es produeix cap a finals de gener o inicis de febrer. Com cada any, també, les autoritats sanitàries avisen dels riscos d’aquesta malaltia a la població i des de ja en fa uns quants realitzen un seguiment de la seva incidència mitjançant el Pla d’Informació de les infeccions respiratòries agudes a Catalunya. A hores d’ara l’activitat gripal epidèmica a Catalunya continua augmentant i els indicadors de morbiditat indiquen que ha passat d’un nivell d’intensitat d’activitat baix a un nivell moderat, que tendirà a incrementar-se en els pròxims dies. Així, durant la setmana del 2 al 8 de gener, els casos de grip van augmentar fins arribar als 343,96 per 100.000 habitants. Aquesta taxa es correspon amb l’increment esperat per aquesta setmana i està, per tercera setmana consecutiva, per sobre del llindar epidèmic establert enguany, en 110,7 casos.

Però, què significa que la grip entra en fase d’epidèmia? Segons la doctora Sílvia Flores, cap d’Urgències de l’Hospital de Santa Tecla, «una epidèmia vol dir que una malaltia afecta un gran nombre de persones a un mateix lloc. El llindar epidèmic és la xifra en què es considera que una malaltia en concret arriba a epidèmia.

Aquesta xifra varia cada any.

Enguany, des del Gencat es xifra el llindar en 110,7 casos per 100.000 habitants, superat àmpliament des de finals de desembre, i que en aquest moment és de 343,96 casos

Aquesta setmana serà la més freda del que portem d’hivern, sobretot el dimecres i el dijous, quan les temperatures mínimes al litoral català oscil·laran entre els -2 i el 3 graus centígrads. No es preveuen precipitacions, sinó un fred sec procedent del clima siberià. Davant d’aquest escenari, els ajuntaments com el de Tarragona han posat en marxa els dispositius per auxiliar les persones sense sostre que passen les nits als carrers. Equips integrats per Guàrdia Urbana, Serveis Socials, Protecció Civil de Tarragona i Creu Roja protegiran la salut i la integritat física de les persones sense sostre que es detectin a la via pública oferint-los allotjament a les diferents pensions concertades i si algú no vol ser allotjat, se li facilitaran mantes i aliments.

per cada 100.000 habitants».

Tal com explica la facultativa, les baixes temperatures fan que el virus es propagui i aquest any, a més, això ha coincidit amb la tornada a l’escola i a la feina després de les vacances de Nadal, cosa que ha afavorit els contagis entre persones. El doctor Sarrà, cap d’Urgències de l’Hospital del Vendrell assenyala que «pensem que el nombre de casos pot augmentar després d’aquest retorn a la normalitat, ja que la grip té un període d’incubació de set o vuit dies». A banda d’això, l’avís per baixes temperatures encara pot agreujar més la situació.

Per què cada any parlem de la grip i de la seva incidència? Perquè el virus de la grip canvia cada any i, fins i tot, pot mutar en el mateix any. Per aquest motiu les nostres defenses «permeten» que puguem passar la grip cada temporada. Tot i això, si la mutació és petita, el nostre sistema immunitari sol lluitar més eficientment contra el vi-

rus i fer que el quadre sigui lleu o inexistent. Enguany, la mutació del virus ha sigut major que altres anys i això ha provocat que afecti un nombre més alt de persones i amb més intensitat. També sembla que alguna de les soques emprada per a la vacuna que s’usa en persones de risc ha mutat durant l’any, cosa que ha provocat que la vacuna no sigui del tot eficient. El doctor Sarrà també afirma que aquest any s’està notant una afectació important en persones molt grans.

La grip a Tarragona i al Vendrell A la província de Tarragona, el procés gripal és equiparable a la resta de Catalunya i ens movem en xifres molt semblants a la resta de Catalunya, tot i que la Catalunya central i nordoccidental semblen tenir més casos que nosaltres. L’activitat a urgències als hospitals de Santa Tecla i el Vendrell s’ha

incrementat considerablement aquests dies, però sempre dins d’uns paràmetres de control i normalitat, tal com comenten els dos responsables. «Hem notat especialment un increment de pacients amb patologia greu», afirma la doctora Flores, «així, el nombre de pacients ingressats a medicina interna dobla la xifra habitual des que vam començar el període gripal. Tot i això, la població amb patologia banal no ha col·lapsat el nostre servei, suposem que seguint les recomanacions donades».

En el mateix sentit es pronuncia el doctor Sarrà, «tot està funcionant amb normalitat, i l’únic fet destacable és un augment de les entrades d’ambulàncies, que poden generar alguna complicació».

Tot i això, la situació és imprevisible i «pot variar en qualsevol moment i per això cal estar atents».

També a l’Hospital Joan XXIII, durant la setmana de Reis es van registrar entre 270 i 280 ur-

gències diàries i per fer front a l’emergència, el centre ha obert mitja planta de la zona no reformada de l’hospital, amb una dotzena de llits, i ha habilitat altres vuit d’observació en les noves instal·lacions del servei d’urgències, especialment per a pacients afectats per la grip i les seves complicacions més comunes, com pneumònies o bronquitis.

A urgències, els casos complicats Els dos responsables d’urgències recorden que és important que la població utilitzi el dispositiu assistencial més adequat per al seu problema de salut. La major part dels processos virals respiratoris remeten espontàniament, amb pocs dies de durada i amb símptomes d’intensitat lleu o moderada, i habitualment no requereixen atenció sanitària. Així doncs, quan comencen els símptomes, sol ser suficient amb una correcta hi-

3

18 de gener de 2017

TEMA DE LA SETMANA GRIP vs REFREDAT

«La població amb patologia banal ha seguit les recomanacions donades i, de moment, no ha col·lapsat el servei d’urgències»

«Ara poden augmentar els casos amb el retorn a la normalitat, ja que la grip té un període d’incubació de set o vuit dies aproximadament»

DRA. SÍLVIA FLORES · URG. STA TECLA

DR. SALVADOR SARRÀ · URG. VENDRELL

dratació i la presa d’antitèrmics o de preparats antigripals.

Quan apareixen complicacions o dubtes, cal adreçar-se al centre d’atenció primària perquè ens facin una valoració mèdica i per evitar col·lapses, ja que els serveis d’urgències hospitalaris haurien de rebre tan sols les complicacions greus dels processos gripals.

La vacunació, millor mesura de prevenció La vacunació és la mesura de prevenció fonamental per prevenir aquest virus i les seves complicacions per això cada any Agència de Salut Pública de Catalunya distribueix les vacunes amb l’objectiu de millorar la cobertura de vacunació en

Els serveis d’urgències hospitalaris haurien de rebre tan sols les complicacions greus dels processos gripals persones amb problemes de salut crònics i entre els professionals de la salut. Aquest any, ha distribuït al voltant d’1.200.000 dosis de vacunes, 17.500 de les quals s’han administrat als centres de la Xarxa de Santa Tecla, «una campanya similar a altres anys», tal com assegura la coordinadora d’infermeria del CAP Llevant, Belén Vargas.

Gairebé tothom pateix algun procés víric durant els mesos d’hivern, ja que les baixes temperatures afavoreixen la propagació d’aquestes malalties. Els mocs estan a l’ordre del dia durant aquest període de l’any i, moltes vegades, confomen els símptomes de dues patologies que poden semblar-se però que no tenen res a veure: la grip i el refredat.

Sobre el refredat, l’Institut Català de la Salut informa que és una malaltia lleu provocada per virus. Els símptomes que causa són: mocs, nas tapat, mal de coll i de cap, tos i ulls plorosos.

Acostuma a començar pel nas i per la gola, i després pot baixar als bronquis. Al cap d’uns quants dies es cura sense tractament. Es poden patir entre dos i cinc refredats l’any. Els menors d’edat en tenen més.

No s’ha de confondre el refredat amb la grip, tot i que també és una malaltia causada per virus.

La grip apareix com a epidèmia a l’hivern, coincidint amb els mesos de fred. Comença de cop, amb febre alta (39 o 40ºC), dolors musculars, mal de cap i de coll, malestar general, nas tapat i tos seca. Pot provocar diarrees, nàusees i vòmits (sobretot en infants). La febre que provoca la grip dura de quatre a cinc dies, i la tos i el cansament poden durar tres setmanes. Més de 200 virus diferents poden causar refredats. En canvi, no hi ha tants virus que puguin causar la grip. És per això que hi ha una vacuna per a la grip i no n’hi ha cap per als refredats. En principi, es pot passar la grip i el refredat sense atenció de professionals sanitaris. Si hi teniu dubtes, podeu trucar al vostre centre i consultar els professionals mèdics o infermers que us atenen habitualment. També podeu fer consultes a les farmàcies o trucar al telèfon de CatSalut Respon 061.

Us donaran consells per curar-vos la grip i el refredat comú. En el cas de la grip, només cal que consulteu el metge o la metgessa de capçalera si no milloreu a partir del quart o el cinquè dia, o si teniu ofec. També, si sou una persona gran o amb una malaltia crònica.

Diferències i coincidències entre grip i refredat Característiques

Grip

Refredat

Inici

Sobtat

Gradual

Febre

38º-41º

Rara

Miàlgies

Sí

No

Cefalees

Molt intenses

Rares

Dolor lumbar

Sí

No

Esternuts

Rars

Sí

Deglució dolorosa

De vegades

Sí

Irritació ocular

De vegades

Sí

Secreció nasal intensa

De vegades

Sí

Tos

De vegades

Sí

4

18 de gener de 2017

CLAUS E D I TOR I AL

sí

ÒL I VE R M ÁRQUEZ

Els dies més freds de l’any i la pobresa energètica

A

quests dies de fred siberià no puc treure’m del cap aquelles famílies amb pocs recursos que fan mans i mànigues per arribar a final de mes pagant totes les seves factures. I no parlem de luxes, com ara el préstec del cotxe o la quota de la Visa, sinó de poder fer front a serveis bàsics, com la llum i l’aigua calenta, que són necessaris per sobreviure a l’hivern.

La pobresa energètica és una realitat a la nostra societat i ningú amb cara i ulls fa res per posar fi a la implacabilitat de les companyies subministradores de gas i electricitat. Ans al contrari, els rebuts són cada vegada més cars i insostenibles per a les economies domèstiques amb la connivència de les administracions. Entre tots, estan col·laborant perquè aquests mesos d’hivern siguin un autèntic drama per a les famílies més castigades de la nostra societat. Cada vegada és més habitual veure persones grans que viuen soles amb l’únic caliu de la llum d’una espelma o d’una estufa de gas butà.

Cada vegada són més les persones, sobretot gent gran, que arriben en ambulància als hospitals com a resultat de condicions de vida indignes en els seus domicilis. I el més trist és que, amb cada nou cas, ens escandalitzem una mica menys. Aviat fins i tot veurem del tot normal que una persona hagi mort de fred a casa seva.

Els mitjans de comunicació, mentrestant, ens entestem a omplir pàgines sobre els col·lapses a les urgències hospitalàries i sobre les deficiències d’un sistema sanitari que, tal com ha quedat demostrat moltes vegades, funciona (especialment gràcies a l’esforç dels seus professionals). És millorable, com tot, però funciona i atén tothom. Al contrari del que fan les companyies elèctriques i les administracions que les auspicien, que només presten servei a aquelles famílies i persones que poden pagar-lo religiosament.

TERESA DUCH HTTP://SALSA-FICCIO. BLOGSPOT.COM

Bon profit!

D

es de primers de desembre fins passats els Reis, aquest any com tots, hem tingut a les televisions la campanya-plaga de perfums que, a banda d’incitar-nos a comprarlos, ens han demostrat que, almenys en aquest món dels perfums, la dona continua essent un objecte a mercè dels dissenyadors d’espots publicitaris. De què sinó aquest reguitzell de dones embogides, mig despullades i

FERRARI LAND BUSCA PERSONAL PER AL NOU PARC TEMÀTIC QUE OBRIRÀ PORTES AQUEST 2017 Ferrari Land busca treballadors per a diferents àrees del parc temàtic que espera atraure milions de visitants cada l’any. Des de la gestió del parc dedicat al Cavallino Rampante busquen cobrir 20 places de dependents de les diferents botigues que hi haurà al parc, 20 assistents de servei de restauració i un assistent d’atraccions i admissió. Els interessats han d’accedir a la web de PortAventura.

llençades per terra? Tot això ho provoquen els perfums? Doncs, la veritat, a més a més del masclisme que exhibeixen, no em sembla un bon reclam.

El que tampoc no considero un bon reclam són aquests anuncis que ens posen a l’hora de dinar i sopar a TV3 —no sé si també passa a les cadenes espanyoles, perquè en el poc temps que veig la tele, només poso les catalanes—, gairebé servits a taula. Això diria que és nou d’aquest any. Els fabricants de detergents per a electrodomèstics s’han proposat fer-nos agafar basques a les hores de menjar.

Es veu que després de les meravelles i la felicitat imposada del Nadal, la costa de gener l’hem de pagar així de cara. Amb arcades, si no és que apaguem el televisor. Des d’una tren-

no

ELS JUGADORS DEL NÀSTIC, ELS MÉS EXPULSATS DE LA LLIGA DES D’INICIS DE LA TEMPORADA El Nàstic de Tarragona acumula un total de 13 expulsions des que va començar la temporada –la darrera protagonitzada per Uche al camp del Múrcia–, fet que està dificultant tirar endavant els partits. Per això el club, amb el tècnic Juan Merino al capdavant, ha decidit establir la màxima sanció econòmica possible als jugadors que siguin amonestats amb targeta vermella a partir d’ara. Més pressió a la plantilla.

La medallista paralímpica Michelle Alonso, sirena gràcies a Tarragona La nedadora paralímpica Michelle Alonso Morales, de 22 anys i amb discapacitat intel·lectual, ha fet realitat el seu somni de convertir-se en sirena. L’atleta, coneguda com «la sirena de Tenerife», ha fet possible el seu desig gràcies a l’escola Sirenas de Tarragona, acadèmia que ja funciona des de fa tres anys a casa nostra i que atrau persones de tot el món. El bateig de Michelle com a sirena, amb el nom de Sairen, s’ha fet a la seva terra, a Tenerife. La jove ha dit: «em sento com un peix a dins de l’aigua».

tena de pots plens de porqueria, fins a una llengua bruta gegant sortint d’una rentadora, passant pels quatre mil plats bruts que la família Ruiz es veu que no ha rentat durant un any i per l’itinerari fantàstic per racons secrets i canonades de rentavaixelles i rentadores. No m’oblido de la pudor, contrapartida necessària als perfums de les festes, que sorgeix de tota aquesta maquinària.

D’això se’n diu campanya agressiva sense ni mica d’originalitat. Que una marca ensenya la porqueria del tambor de la rentadora? L’altra ens en fa ensumar la pesta que emana. Que n’hi ha una que mostra les restes de greix dipositades al rentavaixelles?

L’altra ens revela que els plats que nosaltres veiem nets, en realitat estan bruts. I per què? Perquè no els

hem rentat amb el millor detergent del món. El seu.

Encara que només sóc un granet de sorra enmig del desert, vull dir a aquests senyors que jo faig servir habitualment les seves marques, les vaig alternant, però ara mateix m’estic plantejant de canviar, només per la poca gràcia dels seus anuncis repugnants que m’he d’empassar cada dia a l’hora de dinar i sopar.

I em preguntava per què TV3 els posa a aquestes hores —potser els posa durant tot el dia i jo no me n’he assabentat!—, però ja m’he contestat jo soleta: Qui paga, mana! Que segur que les empreses de què parlo tenen molta pasta. Llàstima que a nosaltres només ens ensenyen l’altra, de pasta!

5

18 de gener de 2017

TARRAGONA

C IUTAT

Ajuntament i paradistes pacten obrir el Mercat Central el 16 de març gar l’empresa adjudicatària de l’obra. Al final, l’Ajuntament ho ha pagat tot (46 milions d’euros) i dels 30 mesos inicials d’execució de l’obra s’ha passat als prop de 70.

El cost total ha estat de 46 milions d’euros.

Es posa fi a una obra que ha durat gairebé una dècada

L’envelat tanca l’11 L’últim servei de l’envelat exterior serà l’11 de març. La seva vida ha estat molt més longeva del que es preveia, però l’Ajuntament està valorant si la reaprofitarà després de desmuntar-la. En aquest sentit, Ferrando ja ha avançat que el sobrecost de reaprofitar-la podria ser d’uns 200.000 euros i que, per tant, és difícil que s’acabi triant aquesta opció.

La meitat dels locals, buits ORIOL MONTESÓ TARRAGONA

P

er primera vegada des de l’inici de les obres del Mercat Central, el maig de 2011, l’equipament comercial té un dia d’obertura marcat.

Serà el 16 de març tal com va anunciar, eufòrica, l’actual consellera de Comerç, Elvira Ferrando. És la tercera regidora a la qual li cau aquesta patata calenta que ha acompanyat Ballesteros durant tot el seu mandat.

Dues legislatures i mitja ha necessitat l’alcalde de Tarragona per remodelar el Mercat Central o, el que és el mateix, deu anys per realitzar una obra que ha costat als

tarragonins més 46 milions d’euros i que ara haurà de demostrar quin retorn té per la ciutat.

De moment, Ferrando ha pogut fer allò que ni Sergi de los Rios ni Patrícia Anton van arribar a fer mai: posar data. Però, com ja és habitual, no ha estat a la primera. L’actual consellera ja havia donat altres dates aproximades com «per Santa Tecla» o «immediatament després de Reis». Aquest cop, però, sembla que va de debò, que el dia ja s’ha pactat amb paradistes i Mercadona. Per aquest motiu, l’edil va fer servir aquella frase que tant agrada als del seu sector de «dia històric» i va adornar-la amb una altra no menys emprada: «l’obra més gran que

El Corte Inglés, amb nou plantes comptant les soterrades, es va construir en tres anys i va costar 39 milions d’euros s’ha fet mai a la ciutat».

Una frase que s’agafa en pinces, i més si no l’acotem a la iniciativa pública. Recordem que El Corte Inglés, amb nou plantes comptant les soterrades, es va construir en només tres anys i va costar menys diners, 39 milions d’euros. En realitat, el centre comercial de la rambla President Lluís Companys es va construir mentre l’equip de

govern format per Ballesteros i De los Rios feia i desfeia el projecte del Mercat Central amb els paradistes ja traslladats a l’envelat provisional.

El projecte inicial que va presentar el govern Ballesteros estava valorat en 46,2 milions d’euros i tenia un termini d’execució de 4 anys i mig. El 2009, el mateix Ajuntament el va descartar per considerar «inviable el cost econòmic del conjunt», referint-se a l’aparcament. L’aposta va ser encarregar un nou projecte sense aparcament, amb un cost de 27 milions d’euros, amb el qual s’enllestís el mercat a mitjan 2012. Finalment, el projecte que es va licitar va ser de 19,9 milions d’euros més 7 milions més que havia de pa-

El nou Mercat Central té concessionades 40 parades, que representa el 83% d’ocupació, i el 50% dels locals comercials ocupats. Hi ha 8 parades vacants, una de les quals serà per a Espimsa, mentre que les altres 7 sortiran a concurs una vegada estigui enllestit el plec de clàusules econòmiques i administratives. I pels set locals comercials pendents d’adjudicar, es farà un procediment negociat amb els interessats a ocupar-los. El nou Mercat també disposa d’una planta de supermercat sota, Mercadona, i una planta logística perquè els venedors puguin disposar d’un espai on carregar i descarregar mercaderies en condicions. D’altra banda, s’han construït dues plantes d’aparcament amb 330 noves places.

Aicat 4.746

BUSQUEM ;if[Y_Wb_ZWZ [d f[iYWZe o cWh_iYe \h[iYei

PISOS I CASES EN LLOGUER PER RESPONDRE A L’ALTA DEMANDA QUE TENIM Et trobarem l’inquilí ideal!

8$ YZah GZWdaaZYd! '% Õ )(%%)! I6GG6<DC6 Õ IZa# .,, ') %% ,)

6

18 de gener de 2017

tarragona

TURIS ME

Els apartaments turístics de Tarragona s’internacionalitzen

TarragonaSuites va rebre turistes provinents de més de mig centenar de països durant el passat any

E

ls apartaments turístics estan cada cop més de moda. Ho demostren les xifres que ens arriben d’un dels principals operadors de la ciutat, Tarragona Suites. Els atractius de la ciutat, sigui quina sigui l’època de l’any durant la qual es visita, i la comoditat d’aquest tipus d’allotjament, són dos factors que incideixen directament en la rendibilitat dels apartaments turístics, que veuen com el seu públic creix any rere any. Tarragona, històricament mancada d’aquestes alternatives al tu-

«Tarragona és una ciutat que cada dia es coneix més» Alina Dragomir, CEO Tarragona Suites risme convencional d’hotel o càmping, ha vist créixer la seva oferta gràcies a iniciatives com la del Grupo Rossell que, fa poc més d’un any va arrencar el projecte Tarragona Suites.

Amb més de setanta apartaments, Tarragona Suites tanca el seu primer any amb unes xifres més que positives.

De l’1 de gener al 30 de novembre del 2016, més de 8.500 turistes van passar per la setantena d’apartaments de la companyia. Això implica una ocupació aproximada

del 75% al llarg de l’any.

Evidentment, el cartell de complet va penjar en aquests establiments turístics durant els mesos d’estiu, però gràcies als atractius patrimonials de la ciutat i la seva proximitat amb PortAventura, tot l’any s’ha mantingut una ocupació alta.

«Estem molt contents i tot això és gràcies a l’equip de Tarragona Suites», explica la CEO de l’empresa, Alina Dragomir.

El perfil dels clients que s’allotgen als apartaments Tarragona Suites van des de les famílies de 3 a 5 components, a parelles o a grups d’amics.

Majoritàriament, en un 70% dels casos, els usuaris visiten la ciutat per oci, un 20% per qüestions laborals i només un 10% per motius familiars.

La procedència dels visitants és d’allò més variada. Fins a 52 països han comptabilitzat els registres de Tarragona Suites, entre els quals trobem la majoria d’estats europeus i altres tan llunyans com Filipines, Tailàndia, Taiwan, Malàisia, Brasil o Uruguai.

Un sector que creix L’horitzó de Tarragona Sui-

tes és doblar el nombre d’apartaments de cara al 2018.

«Volem arribar als 140 apartaments l’any que ve», admet Dragomir. «Som molt optimistes, tenim ganes de fer més i tenir més apartaments per oferir als nostres visitants».

La CEO de Tarragona Suites recorda que «Tarragona és una ciutat que cada dia es coneix més» i lamenta que «encara quedin tants atractius per promocionar com ara el llegat modernista de Jujol».

Els tarragonins es bolquen amb els refugiats

L

a solidaritat de la ciutadania va superar totes les expectatives. Centenars de tarragonins i de persones vingudes de poblacions veïnes van fer cas a la crida de la Germandat de l’Ecce-Homo i del Rotary Tarraco August, i van superar amb escreix les previsions més optimistes. Fins a cinc camions de roba per al camp de refugiats de Lesbos, a Grècia, van sortir ahir de la ciutat. En un inici, els membres de la confraria tarragonina havien previst portar la roba recollida amb els seus cotxes particulars, però l’afluència va ser tan nombrosa que, fins i tot van haver de demanar col·laboració a la Colla Jove perquè els obrís el local per encabir-hi les donacions.

Al final de la jornada, la solidaritat dels tarragonins havia omplert cinc camions (cedits de franc per MRW i el Port) amb roba d’abrigar i moltes converses d’indignació amb la política de la Unió Europea que permet que milers de persones pateixin i moltes morin de fred a les seves fronteres.

7

18 de gener de 2017

TARRAGONA MANUEL SOSA MÁRQUEZ

SECRETARI GENERAL DE LA CAMBRA DE LA PROPIETAT URBANA DE TGN

CLÀUSULA SÒL? LA CAMBRA DE LA PROPIETAT URBANA INFORMA LES FAMÍLIES AFECTADES

M

oltes de les hipoteques immobiliàries realitzades a la província de Tarragona podrien tenir el dret de retorn de la clàusula sòl, declarada abusiva pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, segons els càlculs que ha fet la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona.

Aquesta clàusula, que la major part dels bancs van incloure als contractes hipotecaris signats abans de la crisi econòmica, va ser declarada il·legal o abusiva per la justícia europea (TJUE) en una sentència del passat 21 de desembre, que corregeix la jurisprudència espanyola que limita en el temps els efectes de la declaració de nul·litat de les clàusules sòl i va decretar-ne el retorn amb caràcter retroactiu, és a dir, que es tornin tots els diners cobrats de manera irregular des de la firma del contracte, comercialitzats per gairebé tots els bancs abans de la crisi econòmica.

En definitiva, el TJUE estableix que en cas que la clàusula sòl sigui declarada nul·la per un tribunal espanyol, la devolució d’allò que es va cobrar de més s’ha de fer des de l’inici i no des del 9 maig de 2013, com va dictaminar el Tribunal Suprem espanyol.

A causa d’aquesta sentència, actualment el Govern espanyol està preparant una regulació, un decret-llei per tal d’evitar que totes les reclamacions que puguin iniciar els milers d’afectats acabin en procediments judicials que col·lapsarien els jutjats i generarien costos judicials tant per als afectats com per a les entitats bancàries i també per incentivar els acords i que no es produeixin unes

«Moltes hipoteques constituïdes a la província en temps precrisi tenen dret a retorn de la clàusula» reclamacions massives i col·lectives instades per determinats casos per col·lectius i fins i tot grups financers de capital risc que avancen els possibles costos i despeses judicials si n’hi hagués.

Alguns bancs van deixar d’aplicar aquesta clàusula sòl de manera voluntària, però cap d’ells ha retornat els diners als seus clients de manera massiva.

Els bancs donen una escassa informació de com i a qui afecta la clàusula sòl de les hipoteques i consideren que cada cas s’ha de negociar individualment, mirar cas a cas i trobar solucions concretes.

Segons la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona, la situació actual pot ser una de les següents: 1. Les persones que encara NO hagin demanat judicialment la nul·litat per manca de transparència de la clàusula sòl en els seus contractes de préstec hipotecari podran ferho ara sol·licitant la restitució íntegra del que s’ha pagat com a conseqüència de la clàusula abusiva.

En aquests moments cal preparar la documentació i estar a l’expectativa del procediment de reclamació que es pugui establir properament amb la nova normativa que prepara el govern espanyol.

2. Les persones que SÍ que tinguin procediments en tràmit podran al·legar la sentència del Tribunal Europeu, que vincularà el jutge, qui haurà de dictar sentència si aprecia la manca de transparència de la

clàusula, anul·lant-la i ordenant la devolució total de les quantitats pagades en virtut d’aquesta.

3. Les persones que JA tinguin sentències fermes que hagin declarat la nul·litat de la clàusula sòl –sense possibilitat de recurs– però que únicament hagin acordat la restitució dels interessos indegudament cobrats a partir del 9 de maig de 2013, NO podran acollir-se a la sentència del Tribunal Europeu, i, per tant, no podran reclamar la devolució de les quantitats pagades amb anterioritat.

La Cambra de la Propietat recorda que qualsevol afectat té possibilitats de demanar la nul·litat de la clàusula sòl i el retorn de tot allò que ha pagat de més des que va signar la hipoteca, segons el que s’ha exposat.

Tanmateix, la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona pot estudiar i assessorar de manera individual i personalitzada cada cas i a tothom que porti l’escriptura de la hipoteca i el darrer rebut i tramitar el requeriment previ a l’entitat bancària.

I si finalment no es pogués resoldre la reclamació per via extrajudicial o amistosa, i fos necessari recórrer a la via judicial, el Servei Jurídic de la Cambra el pot informar i assessorar.

També una recent sentència del Tribunal Suprem espanyol, després de diverses sentències de diferents audiències i jutjats, obre la via perquè els afectats hipotecaris, en la seva condició de consumidors, demanin la devolució de part de les despeses de la constitució d’aquests préstecs hipotecaris.

8

18 de gener de 2017

COMARQUES

MO BILITAT

L’estació de l’AVE tindrà un aparcament de baix cost

L’Ajuntament de la Secuita ha iniciat el procés per a la compra dels terrenys adients

El pressupost per a l’adquisició del terreny és de 45.000 euros

ORIOL MONTESÓ TARRAGONA

L

’Ajuntament de la Secuita ha tret a concurs el plec de condicions que ha de regir l’adquisició d’un terreny pròxim a l’estació del Camp de Tarragona amb la finalitat de crear un servei públic municipal

d’aparcament de vehicles i serveis vinculats. Després de la seva publicació al BOP de Tarragona el dia 10 de gener, s’obre un període de 20 dies hàbils perquè els propietaris de terrenys propers a l’estació presentin les ofertes. «Ho hem fet així per ser totalment transparents», ha apuntat

l’alcalde del municipi, Eudald Roca, que espera tenir-lo enllestit abans dels Jocs Mediterranis de 2018.

Amb tot, un cop adquirits els terrenys, encara caldrà fer la modificació urbanística per catalogar-los d’aparcament (aquest procés pot durar fins a mig any), fer el projecte de

MANEL LARROSA

E

l desordre de la concentració d’autopistes de peatge en algunes zones de l’Estat i la gratuïtat de les autovies de la resta representa un greuge econòmic. El greuge, però, no acaba aquí perquè s’amplia amb el desordre de massa vehicles per les vies laterals alternatives als peatges, ja que més flux de trànsit implica més accidents.

Les queixes en aquest sentit dels usuaris de la N-2 a Girona o de la N-340 a Tarragona són prou conegudes. Si hi hagués un sistema de tarifació homogènia, com l’Eurovinyeta, cosa que les directives europees plantegen i que Espanya no ha acceptat, el resultat seria un trànsit ordenat i menys accidents.

La síntesi és: «pagueu i, en cas contrari, circuleu per una via molt més perillosa».

Les xifres d’accidentalitat a les carreteres paral·leles a les autopistes són eloqüents en aquest sentit: es produeix com a llocs més destacats a l’entorn de l’AP7 a Catalunya i el País Valencià, i en menor grau a la façana atlàntica de Galícia i a Andalusia, entre Sevilla i Cadis. En un context de reducció generalitzada dels accidents, gràcies a l’aplicació del carnet per punts

l’obra i dur-la a terme. «Per nosaltres és un esforç enorme, fer això», admet el batlle, que lamenta que «una administració petita com la nostra hagi de solucionar un problema de territori com aquest».

Fa referència als cotxes aparcats a la carretera d’accés a l’estació del Camp de Tarragona, un perill del qual ja han

alertat els Mossos d’Esquadra que, segons explica Roca, han demanat al consistori de la Secuita que busqui una solució. «És una demanda social de fa més de deu anys i no podem permetre que la nostra estació continuï tenint aquest aspecte», lamenta l’alcalde de la Secuita.

El pressupost per a l’adquisició del terreny és de 45.000 euros a la baixa. A l’hora d’adquirirlo, les característiques que es valoraran més són el preu i la proximitat amb l’estació i amb el vial d’accés a l’equipament.

El plec de clàusules està disponible al web del municipi.

ARQUITECTE

MOBILITAT CRIMINAL i a una major conscienciació ciutadana, resulta que aquesta accidentalitat només augmenta a Catalunya. Les dades del Ministerio de Fomento corresponents al període 2002-2014 reflecteixen que, mentre que aquestes carreteres al conjunt d’Espanya redueixen els seus accidents en un 50%, a Catalunya augmenten la meitat a Girona o es més que dupliquen (+127%) a Barcelona.

El nombre absolut d’accidents en aquest tipus de vies estan encapçalats per Catalunya, amb 787 accidents de mitjana anual, i seguida pel País Valencià amb 537. Més endarrere hi figuren A Corunya i Pontevedra, amb 400, i, finalment, Cadis i Granada, amb 236. Això vol dir que l’augment de morts respecte a la mitjana estatal es concreta en onze de més a les dues províncies gallegues, 14 a les tres valencianes i fins a 19 a les tres catalanes.

A Catalunya es produeixen el 18% dels accidents de les carreteres de l’Estat, tot i que hi té només un 6% de la xarxa viària, en una proporció 2,8 vegades superior, que quasi la triplica. La província de Barcelona acumula el 3% dels accidents tot i que té només el 0,3% de la xarxa (en una

proporció de sinistralitat de 10,2 vegades més), mentre que Girona i Tarragona quasi dupliquen els valors del conjunt de setze províncies espanyoles més destacades.

En la mesura que a Catalunya hi ha més intensitat de la circulació, també hi ha un major nombre d’accidents en valors absoluts. Per això l’existència d’una xarxa més potent com és l’autopista de peatge no resol la funcionalitat de la demanda i es posa de relleu la falta de gestió de la mobilitat i el seu preu. Esdevé un cas paradigmàtic i greu dins l’Estat.

L’explicació que a Catalunya hi ha més accidents perquè hi ha més densitat de trànsit no se sosté. Admetent que la major circulació podria emparar una accidentalitat de l’ordre del doble a Catalunya respecte a la mitjana espanyola, els accidents en autopistes serien el 212% de la mitjana espanyola, però arribarien al 259% en les autovies i s’elevarien fins el 276% en les carreteres estatals. No obstant això, els morts en accidents no mostrarien la mateixa proporció: en autopistes i autovies només augmentarien al 139 i al 122% respectivament, però en les carreteres de l’Estat augmentarien

fins al 205%, xifres que donen la raó a organitzacions veïnals i ciutadanes que des de fa temps denuncien la sinistralitat de trams de l’N-340 a les Terres de l’Ebre o de l’N-2 a l’Empordà.

Al cansament dels catalans per un país de peatges encara cal afegir-hi, doncs, l’alt cost que significa tenir més accidents i més morts. Ho podríem definir com: «o peatge o mort...». I així, al greuge fiscal («Espanya ens roba...») n’hi podríem afegir un altre: «Espanya ens mata...». I és que la realitat punyent de les xifres mostra un problema d’absència d’Estat o, si més no, d’enorme distància d’Estat. Sovint, les forces polítiques centralistes han afirmat que l’Estat havia estat foragitat de Catalunya per un poder autonòmic creixent, però es podrien preguntar si, en el cas de la mobilitat i les inversions viàries, la responsabilitat no és sinó la d’un Estat que directament ha abandonat allò que encara és responsabilitat seva. Aquest Estat absent ha agreujat la seva absència tot prorrogant concessions d’autopistes que, a falta de mecanismes de regulació, com l’Eurovinyeta, són una mofa a la tan repetida «igualdad de los españoles».

9

18 de gener de 2017

COMARQUES ROC MUÑOZ | ÚNIC CANDIDAT A PRIMER SECRETARI DE LA FEDERACIÓ DEL PSC A TARRAGONA

EN TREVISTA RICARD CHECA LA CANONJA

É

s discret i li agrada mantenir-se allunyat dels focus mediàtics. Li agraden les coses clares.

Va ser una peça clau per a la independència de la Canonja, d’on és, actualment i amb majoria absoluta, l’alcalde. En Roc Muñoz Martínez, als seus 60 anys, vol fer el salt cap a la política supramunicipal, aspirant al càrrec de primer secretari de la Federació de Tarragona del PSC. Durant uns dies, el conegut Xavier Sabaté li va fer ombra, però ara li ha deixat el camí obert perquè pugui liderar el destí d’un partit socialista que viu hores baixes. Roc Muñoz, en aquesta entrevista, dibuixa com pretén que sigui el seu mandat.

Per què és candidat?

Per responsabilitat. M’ho van oferir en dues ocasions i vaig dir que no. A la tercera vaig dir que m’ho pensaria i aquí estic.

Puc interpretar que els altres no són responsables?

No, no. Jo sóc alcalde de la Canonja pel PSC i amb això tinc satisfet tot el meu ego personal.

Mai no m’han interessat els òrgans directius del partit.

Vostè ha estat una peça clau en la independència de la Ca-

«Vinc a intentar arreglar la casa del PSC a Tarragona» «Xavier Sabaté és una ment importantíssima al partit i seria un estúpid si no l’aprofités»

nonja i ara torna a tenir un paper polític important quan es parla de la independència de Catalunya. Quin paper hi jugarà?

En el passat, de broma, vaig dir a algunes persones que fessin arribar al president Mas que, si volia saber com es fa tot un procés d’independència, que m’ho preguntés. És una fanfarronada…

No s’ho pensi. Jo hauria fet les coses diferents de com s’han plantejat.

Quina seria la seva proposta?

Semblant al que es va fer a la Canonja. Tots els partits dels ajuntaments de la Canonja i de Tarragona hi estaven d’acord.

Vam aconseguir que tots els partits del Parlament votessin a favor. No vam trencar ponts, tot el contrari del que s’està fent ara. A vegades per arribar al destí hem d’avançar dues passes i recularne tres.

Com a primer secretari a Tarragona, quin serà el seu principal objectiu?

Sens dubte, canviar la dinàmica del PSC en l’àmbit de la federació.

I com es fa això?

Escoltar molt i saber què esperen les agrupacions, els militants i la ciutadania en general del partit.

Perquè, en definitiva, tothom

Tarragona el que li falta és un líder?

Sempre fa falta un líder.

desitja tenir un partit proper, algú que els escolti i que tingui capacitat resolutiva. La gent està il·lusionada i esperançada.

amb tarannàs força diferents.

Paraules boniques d’un candidat aspirant a líder… És un missatge gastat.

Faré tot el possible per marcar un perfil clar i per donar respostes a les inquietuds dels militants.

Ballesteros no practicava aquesta proximitat?

Només sé el que m’han dit a les agrupacions.

Però vostè tindrà prou poder per fer-ho?

El primer secretari d’un partit l’ha de tenir. Jo arribo sense pedres a la motxilla i això és un avantatge. Em comprometo com a primer secretari a estar al costat de la gent. És fonamental recuperar alguns sectors de la societat que ens han abandonat.

Què diferenciarà el seu mandat del de Josep Fèlix Ballesteros?

Encara no ho sé. Som persones

Però corregirà alguna cosa?

La proximitat amb la gent.

I què li han dit?

Que necessiten veure’ns més i sentir que estem al seu costat, que el primer secretari entengui els seus problemes i miri de resoldre’ls.

Trobarà un partit on el nombre de militants ha registrat una important davallada.

Crec que les coses canviaran quan notin que hi ha algú que els crida a fer coses i els ajuda a sentir orgull de pertànyer al PSC. M’està dient que al PSC de

I és vostè aquest líder?

Em presento al càrrec i sé que en un principi no arrossegaré passions. No vinc com a salvador de res.

Té por que Xavier Sabaté passi a ser ara la seva oposició interna al partit?

En Xavi Sabaté és una ment importantíssima al partit i seria un estúpid si no l’aprofités.

L’aprofitarà?

Segurament.

Ell va dir que estaria a la seva disposició.

Doncs li prenc la paraula.

Ve per donar guerra dins del partit?

Vinc per aconseguir que les coses no continuïn com fins ara.

En alguns casos seré bel·ligerant.

Vinc per intentar arreglar la casa. No serà fàcil, però ho aconseguirem.

10

18 de gener de 2017

comarques

La Xatonada Popular del Vendrell incorpora demostracions de receptes innovadores La festa, que repartirà 1.500 racions, tindrà lloc el diumenge dia 5 de febrer a la Rambla

E

l diumenge 5 de febrer, a partir de les 10 del matí, a la Rambla, el Vendrell celebrarà la Xatonada Popular amb el 31è Concurs de Mestres Xatonaires, la 30a Exhibició de Xatonaires Infantils i la 24a Fira de productes alimentaris naturals i artesanals.

Aquest any destaca l’èxit d’inscripció als cursets «Aprèn a fer xató», en els quals durant

la setmana que ve hi participaran 240 infants i 70 adults que aprendran a fer xató i rebran coneixements sobre els productes de la terra que formen part de la recepta. Entre els nens i les nenes de l’exhibició infantil que hagin fet prèviament els cursets es farà el sorteig d’una bicicleta cedida per Runnbikes.

Les inscripcions per al Concurs de Mestres Xatonaires estan obertes des del dijous 12 de gener a la regidoria de Promoció Econòmica (tel. 977 66 52 53) i el nombre màxim de participants serà de cinquanta.

Pel que fa a les activitats paral·leles, hi haurà tallers i jocs infantils, trobada

d’intercanvi de plaques de cava i la ruleta solidària a càrrec de La Ballaruga. Aquest any també hi participaran tres dolceries del Vendrell (Pastisseria Conflent, Dolceria Soler i Pastisseria Vendrellenca) amb la venda de productes relacionats amb el xató i el territori.

Com a novetat d’aquest any

destaca un espai anomenat Xató Experience, on cuiners del col·lectiu Terra i Taula faran una demostració de com cuinar el xató de manera diferent a l’habitual amb una recepta innovadora. L’activitat anirà a càrrec d’Oriol Rosell (l’Obrador), Josep Pascual (Ull de llebre), David Vernet (Vell Papiol) i Jordi Guillem (Lo Mam), i estarà moderada per Xavier Sanjuan (comunicador i entès en gastronomia). Tot seguit, s’oferirà una degustació de quatre tapes elaborades amb ingredients del xató i dues copes de vi, per un preu de 16 euros. Per poder fer aquest tast cal enviar un correu electrònic a info@terraitaula.cat.

A partir de les 12 del migdia es realitzarà el repartiment d’unes 1.500 degustacions de xató, que tindran un preu de 7 euros.

Els tiquets es podran comprar de forma anticipada al Centre d’Iniciatives i Turisme a partir del dilluns 23 de gener.

Es renova el conveni corner per a la promoció turística del territori Un total de 24 ens turístics públics i privats de la Costa Daurada promocionaran els seus atractius de manera conjunta i coordinada en fires nacionals, estatals i internacionals que se celebrin al llarg d’aquest any 2017. Així ho estableix l’acord anual (conveni corner) signat el passat dilluns al Palau de la Diputació de Tarragona, institució que promou aquesta participació en esdeveniments turístics juntament amb l’Agència Catalana de Turisme de la Generalitat.

Enguany han rubricat el 14è conveni els ajuntaments d’Altafulla, Calafell, Cambrils, Creixell, Mont-roig del Camp, Reus, Roda de Berà, Salou, Tarragona, Torredembarra, Vandellòs i l’Hospitalet de l’Infant, el Vendrell i Vila-seca, els consells comarcals del Baix Camp, la Conca de Barberà i el Priorat, l’Associació Hotelera Salou-Cambrilsla Pineda, l’Associació de

Imatge dels representants dels diferents ens turístics signats del conveni davant del Palau de la Diputació./ Cedida

Càmpings de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre, l’Associació d’Apartaments Turístics de la Costa Daurada, l’Associació Priorat Enoturis-

me, l’Associació Costa Daurada Destinació Golf i Pitch & Putt, l’Estació Nàutica Costa Daurada, Aquopolis Costa Daurada, i PortAventura. Pròximament

també es preveu signar un conveni corner, amb idèntic objectiu, amb ajuntaments i entitats turístiques de les Terres de l’Ebre.

Fitur, la Fira Internacional de Turisme, que tindrà lloc a Madrid del 18 al 22 de gener, és la pròxima cita que tenen els signants del conveni corner.

11

18 de gener de 2017

COMARQUES

Altafulla tindrà una gran biblioteca al barri marítim

Comencen les representacions dels Pastorets del Vendrell

Imatge de la façana de l’edifici que serà el futur emplaçament de la biblioteca i l’arxiu municipal./Cedida

A

ltafulla centralitzarà la Biblioteca Municipal i l’Arxiu Municipal en un mateix espai, situat al carrer de la Cabana (amb cantonada al carrer Vinyet, on se situa l’Empresa Municipal Mixta d’Aigües d’Altafulla) per tal de compartir l’accés a la documentació d’ambdós serveis.

La regidora de Cultura, Montse Castellarnau, ha destacat «la urgència física d’espai que

teníem tant amb la biblioteca com l’arxiu municipals i d’aquesta manera també dinamitzem una part de la població com és el barri marítim amb el trasllat d’aquests dos equipaments». En aquest sentit, la biblioteca amplia així la superfície de què disposa ara mateix a l’edifici de les antigues escoles Teresa Manero, i passarà dels 70 als 180 m2 útils. El projecte bàsic inclou, a més, diverses zones diferenciades destinades als infants, audiovisuals, zona

de consulta, dipòsit legal, vestíbul i magatzem, sumant un total de 196,19 m2. Per la seva banda, l’arxiu municipal disposarà d’una superfície total de 153,07 m2 distribuïts en traster, magatzem, arxiu i zona d’administració. Els banys es compartiran entre les dues seus. El cost de les obres de reforma i condicionament de l’espai se situa a l’entorn dels 180.000 €, a banda dels 60.000 € que significarà la compra del nou mobiliari.

Els fets delictius a la zona del carrer Carles Buïgas de Salou es redueixen un 5,47% La Policia Local de Salou i la comissaria dels Mossos d’Esquadra de Salou Vila-seca fan una valoració positiva del dispositiu conjunt que s’ha dut a terme a l’avinguda Carles Buïgas i les seves rodalies durant aquest any 2016. S’ha tractat d’un dispositiu d’uns 65 agents encarregats de vetllar tant pel confort dels residents com de la seguretat ciutadana a la zona.

Els agents es van distribuir en diferents torns de matí, tarda i nit, on van estar assignats per cobrir diferents tipus de serveis que s’ocasionen al municipi.

El dispositiu ha tingut la presència continuada d’efectius

Aquest 2016 la Policia Local de Salou i els Mossos d’Esquadra hi han dut a terme un dispositiu policial de la Policia Local de Salou, així com de diferents unitats dels Mossos tals com la BRIMO, ARRO, Unitats de Seguretat Ciutadana i altres serveis regionals, així com efectius de paisà d’ambos cossos de seguretat.

Durant el temps que ha estat operatiu el dispositiu s’han realitzat uns 500 serveis planificats aproximadament.

Les funcions bàsiques d’aquestes patrulles, a banda del compliment propi de les ordenances cíviques, era controlar i disuadir tant als compradors com als venedors de substàncies psicotròpiques. Gràcies al dispositiu, hi ha hagut una reducció dels delictes ocorreguts d’un 5,47%.

També s’ha augmentat la resolució de delictes en un 10%.

A més, destaca la reducció del tràfic a finals de temporada en més d’un 90% del que, inicialment, existia a la zona.

D

esprés de celebrar els cinquanta anys de representacions ininterrompudes, els Pastorets del Vendrell comencen la temporada 2017 amb un espectacle renovat que tindrà lloc els diumenges 22 i 29 de gener i 5 i 12 de febrer.

Pep Bargalló, president dels Pastorets dels Vendrell, assegura que enguany «podem presentar uns nous Pastorets: renovem l’obra, la direcció, la manera de veure els Pastorets i, en conseqüència, el muntatge resultant».

Així, aquest any es posarà en escena l’obra inèdita Entre el bé i el mal... el Nadal, amb la participació de prop de 150 col·laboradors, entre els quals uns quants joves que participen en els Pastorets Infantils (que es van representar el passat 15 de gener) i que «són la llavor dels Pastorets dels Vendrell».

L’espectacle, que començarà de manera puntual a les 5 de la tarda, tindrà una durada de dues hores i mitja. Per a més informació sobre la venda i la reserva entrades es pot consultar el web www. pastoretsdelvendrell.cat.

12

18 de gener de 2017

SALUT

Activa Mútua reforça la seva àrea quirúrgica

C

línica Activa Mútua, situada a Tarragona, disposa d’una potent àrea de traumatologia, cirurgia ortopèdica i traumatològica, unitat de mà, canell i membre superior, així com columna vertebral i ones de xoc focals. De fet, el 90 per cent de la seva cirurgia és traumatològica. Recentment la institució ha pressupostat inversions superiors als dos milions d’euros a fi d’incrementar aquesta àrea i millorar i optimitzar el seu funcionament, modernitzar gradualment les habitacions de planta, urgències, el servei de diagnòstic per la imatge i la unitat d’endoscòpia.

Així, l’àrea quirúrgica disposarà d’un edifici de nova planta amb 240 metres quadrats més i d’un total de 700 metres quadrats, situats en una zona annexa a les actuals instal·lacions.

No s’incrementarà el nombre actual de dos quiròfans, sinó que s’ampliarà i optimitzarà el seu espai. L’operació significarà un desemborsament específic d’1,3 milions d’euros per a l’àrea quirúrgica.

Amb aquesta actuació, els dos quiròfans tindran categoria de

cirurgia major on es poden realitzar tot tipus d’intervencions quirúrgiques. D’altra banda, la sala d’endoscòpia es traslladarà de la planta baixa al primer pis. Aquí el desemborsament serà d’uns 100.000 euros, a part de la inversió constant en aparells d’alta tec-

nologia que requereix aquest servei.

Un altre projecte és la millora i modernització de les habitacions, després de la renovació efectuada del parc de llits hospitalaris d’última generació, i l’ampliació de dos a quatre boxes en urgències.

Nou servei d’ortopèdia a mida a Botiga de Salut

B

otiga de Salut amplia els seus serveis a l’àrea d’autonomia personal amb la incorporació del servei d’ortopèdia a mida.

Així, a partir d’ara els usuaris poden demanar els seus articles d’ortesi i ortopèdia a mida (tant per la via de la Seguretat Social com privada) quan ho necessitin. Alba Luna, tècnica ortoprotèsica de l’establiment, és la persona encarregada de gestionar les comandes i ens explica que «amb aquest servei podem satisfer les necessitats dels nostres clients, encara que necessitin un article específic. Quan

arribin al nostre establiment amb la seva comanda els prendrem les mides i en una setmana ja podran venir a fer-se la primera prova». Un cop rebut l’article es fa el seguiment de l’adaptació i es realitzen els retocs pertinents.

A Botiga de Salut disposen d’un ampli ventall d’articles ortèsics i protèsics per a membres inferiors i superiors, cascos correctors, corsès, faixes, entre un llarg etcètera, destinats a reforçar i millorar la mobilitat de les persones.

També disposen de cadires adaptades i aparells de bipedestació, entre altres.

Alba Luna, tècnica ortoprotèsica de Botiga de Salut

Altres serveis Un cop acabades les obres, Clínica Activa Mútua acollirà el servei de ressonància magnètica per a extremitats que ara funciona a la seu d’Activa Mútua de Reus-Tecnoparc.

Clínica Activa Mútua està especialitzada en traumatologia

i ortopèdia, i altres especialitats com a cirurgia digestiva, exploracions endoscòpiques i otorinolaringologia, disciplines que s’incrementaran progressivament amb cirurgia vascular i oftalmologia. També es preveu incorporar cirurgia plàstica i estètica per a accidents laborals.

Actualment disposa d’una àrea de rehabilitació i medicina física i també de neurorehabilitació i rehabilitació cardíaca, un servei que es complementa amb hidroteràpia, electroteràpia i gimnàs.

Està previst que en breu entri en funcionament una unitat de la son per a l’estudi d’alteracions, sobretot respiratòries relacionades amb el descans nocturn. Els pacients es beneficiaran mitjançant la polisomnografia de la detecció durant la son de possibles períodes d’apnees que perjudiquen la vida diària personal o laboral. Una altra prestigiosa especialitat de la clínica són les immobilitzacions impreses en 3D a la mesura del pacient, fèrules que permeten que el malalt pugui endreçar-se i complementar el seu tractament amb neuroestimuladors per evitar l’atròfia del múscul i accelerar la recuperació.

13

18 de gener de 2017

GASTRONOMIA I OCI

Ca la Peirona, a Vilaplana, una cuina de sabors i olors

A

la Maria Mercè Serres li agradava molt la cuina, des de sempre, encara que a la família no hi havia cap antecedent restaurador. L’art dels fogons el va aprendre a casa, de la seva àvia, de la seva mare i quan es va casar amb el Joan Maria Mestre va decidir ser cuinera professional i tenir el seu propi restaurant. El seu marit va deixar la feina per ajudar-la: s’encarregaria del menjador. Actualment, el seu fill, Joan Maria, està amb la mare a la cuina.

Ca la Peirona és un restaurant familiar, inaugurat el 1999, que ocupa els baixos de la seva casa pairal. Joan Maria Mestre i Maria Mercè Serres van transformar el que abans havia estat l’estable en un rústic menjador que conserva la pedra vista i les bigues de fusta; un espai agradable i acollidor, per a uns 40 comensals, al centre

de la localitat de Vilaplana.

Ofereix una cuina senzilla, de poble, casolana, però amb tots els sabors i olors que donen els xups-xups i les hores als fogons. En definitiva, plats de tota la vida i amb una bona relació qualitat/preu. Les pos-

JOSEP GIL PREVERE

tres també es fan a la casa. El restaurant també treballa molt bé el producte de temporada.

Així, cal esmentar els bolets de tardor i l’oli d’oliva arbequina verge extra de la Cooperativa de Vilaplana condimentat amb espècies.

Al celler tenen unes 50 referències. El vi de la casa és el Roureda jove, de Vilallonga, 8€.

Els caps de setmana convé reservar taula anticipadament.

Entre les especialitats cal tenir en compte l’escudella catalana, 8€; canelons casolans de carn,

8€; macarrons amb formatge, 5€; rovellons en temporada a la brasa o a la llauna, 10€; caragols a la llauna, 12€; bacallà gratinant, amb salsa de romesco o allioli, 14€; espatlla de corder de llet al forn, 18,80, juntament amb el chuleton de vedella a la pedra, 23€ i el filet de vedella a la pedra, 16,70€; cassoleta de rap a la marinera, 17€ i la carn de caça, estofat de porc senglar, 13€; i a l’hora de les postres, el coc amb avellanes torrades, 3,50€; i la crema catalana com es feia abans, 3,50€.

Ca la Peirona també ofereix un menú cap de setmana per 23 euros.

Carrer Àngel Guimerà, 1 (43380) Vilaplana. Tel.: 977 81 51 71

Tarragona en imatges

Qui divideix?

Les qüestions de fons, considerades «tancades», no es tracten, encara que es matisin o maquillin amb gestos de benvolença o misericòrdia. Els separats, tornats a casar, continuen sent adúlters, i els avortistes (la dona que avorta i els seus còmplices, fins i tot els sanitaris que l’atenen) homicides, encara que en un cas i un altre es digui que poden ser «reconciliats» si manifesten signes clars de penediment, sense que s’indiqui en què han de consistir aquests signes.

Sembla que si, en ambdós casos, divorciats tornats a casar i avortistes, s’han de continuar considerant pecadors, el perdó hauria de pressuposar la voluntat de no-reincidència. Com s’ha d’entendre aquesta voluntat?

N’hi ha prou que el «pecador» i la «pecadora» diguin: m’he equivocat, no ho faré més? Té sentit, tot plegat? Es possible que aquestes persones no continuïn sentint-se excloses, malgrat els gestos de misericòrdia que reben?

Hi ha, encara, el cas de l’extensió del ministeri ordenat a les dones: hi pot haver, en aquest cas, un criteri de «misericòrdia» que faciliti el canvi d’orientació de l’Església jeràrquica en aquesta matèria? I, què caldria dir en el cas de capellans que no compleixen la llei del celibat?

Sé que acabo de posar en un mateix sac assumptes molt diversos: l’ordenació presbiteral de dones no és un pecat, simplement perquè l’ordenació no es considera possible i, en el cas del trencament del celibat, el pecat consistiria en haver incomplert la promesa feta pel prevere en el moment de ser ordenat. És ben bé així? Rere l’exclusió de la dona al sacerdoci, no hi ha un menyspreu a la dona? Em pregunto, però, per què no es revisa a fons la qüestió del divorci o de l’avortament, i per què no es fa el mateix en el cas de la llei del celibat o del sacerdoci de les dones?

RAMON SEGÚ CHINCHILLA Aquesta foto pertany a finals de la dècada dels anys 60 i ens permet reflexionar sobre com ha canviat la nostra societat des d’aleshores. Està feta al carrer Sant Francesc de Tarragona, on hi havia aquest night club, que portava el nom emblemàtic de Maxim’s, en honor al mític establiment parisenc, per influència del seu propietari, que hi havia viscut uns anys. La seva obertura va ser tot un impacte en aquella Tarragona costumista que veia per primera vegada una sala d’oci amb dones servint darrere la barra, espectacles amb artistes femenines «lleugeres de roba», com es deia abans, i fins i tot dones «exhibides» als aparadors. Els de l’època recorden el mestre Godall, que acompanyava les diferents actuacions musicals en un local que, per estètica, recordava el mític bar de la pel·lícula Casablanca.

Durant molts anys, aquest cabaret va ser un lloc molt concorregut i de molta anomenada i va transformar les nits tarragonines.

14

18 de gener de 2017

GENT Milers de vila-secans s’apleguen al Cós de Sant Antoni Milers de persones es van aplegar el passat diumenge al parc de la Torre d’en Dolça per veure en directe les tres curses de pura sang anglesos organitzades dins del tradicional Cós de Sant Antoni de Vila-seca. Les espectaculars curses no van deixar ningú indiferent i van ser tot un èxit de participació i d’assistència de públic (es parla d’uns 8.000 espectadors al llarg de tota la jornada). En total es van repartir uns 25.000 euros en premis en nou categories diferents.

Classificats Habitatges Compra / Venda TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU (Ref. PV614). Pis de 70m2, 2 habitacions, bany, pàrquing i traster. Molt bon estat. Per: 129.000€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU (Ref. PV675).

Pis seminou a Països Catalans de 90m2, 3 hab., cuina, 2 banys, traster i pk. Zona comunitària amb jardí, zona infantil i piscina.

165.000€. Tel: 977 25 20 52.

TARRAGONA. AV. ROMA. Pis de 122 m2, 3 dorm., 2 banys, ampli menjador i terrassa.

Vistes a la ciutat. 215.000€ Tel. 977079600 AVDA. ANDORRA. TARRAGONA (Ref. 7217).

Piso céntrico y muy bien comunicado, 90m2 con 4 hab., 1 baño completo y 1 aseo. Salón con salida a terraza. Cocina independiente con galería. Recibidor con armario/trastero.

Portal reformado con ascensor. Muchas posibilidades. 90.000€. Oportunidad. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 BOSCOS (TARRAGONA) (Ref. 7158) Chalet unifamiliar de casi 400 m2 más parcela. 5 habitaciones, 3 baños y 1 aseo. Sótano y buhardilla. Terraza, jardín, zona comunitaria.

Calefacción, garaje. Muchas posibilidades.

Por: 450.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 TARRAGONA. MANUEL DE FALLA (Ref. PV078). Pis nou de 90m2 amb 3 hab., 2 banys, parquet, a.c., calefacció, pàrquing i traster. Preu: 170.000€ Tel: 977 25 20 52.

CONSTANTÍ (TGN) (Ref. 7219). Piso seminuevo en Constantí. 102 m2, 3 hab. dobles y 2 baños completos. Cocina y salón independiente con salida a terraza amplia.

A/a por conductos. Exterior. Puerta blindada.

Semiamueblado. Ascensor. Oportunidad.

135.000€ Tel. 977233011 / 648965217 CATLLAR. URB. MÈDOL (TGN). (Ref. 7142).

Chalet independiente de una planta. 110 m2 con parcela de 980 m2 aprox. 3 hab. (1 suite con baño y vestidor) y 2 baños. Calefacción Gas Natural, a/a, porche, zona barbacoa, trastero, lavadero, huerto, jardín. También en alquiler. Oportunidad. 325.000€ Tel. 977233011 / 648965217

TARRAGONA. VIA AUGUSTA. Pis amb vistes al mar de 4 dorm., mejador, cuina i bany. Per reformar. 139.000€. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. ROGER DE LLURIA. (Ref. PV652). Pis de 3 hab. Totalment exterior. Per 115.000€ Tel: 977 25 20 52.

TARRAGONA. DOCTOR MALLAFRÉ. (Ref. 7213). Piso seminuevo, céntrico y muy bien comunicado. 73m2 con 2 hab. y 1 baño completo. Cocina independiente. Terraza.

Armarios empotrados. A/a con bomba f/c.

Parquet. Parquing. 165.000€ Oportunidad.

Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 TARRAGONA. ST. DOMENECH. 85 m2, dividits en 2 dorm., bany, cuina i menjador. 58.000€.

Tel. 977248080 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU (Ref. PV692). Pis de 100 m2, cantoner i assolellat, 3 hab., 2 banys, cuina molt gran, balcó, en perfecte estat. 160.000€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2. 118.000€ Ref. 287 Tel. 977111355.

TARRAGONA. JAUME I. Estudi de 30m2.

Exterior amb vista molt agradable. L’edifici Amb ascensor. 49.000€. Tel. 977248080

TARRAGONA. LÓPEZ PELÁEZ. (Ref. A154).

Reformat, sense mobles, 3 hab., menjador, cuina i bany, 3er pis sense ascensor. 370€.

Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ZONA PL. BOUS. Pis 1 hab., mobles, a/c, ascensor, 400€/mes. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. C/ PORTAL DEL CARRO (Ref. AM302). Àtic amb terrassa, moblat, reformat, 1 hab., menjador-cuina i bany, 5a planta s. ascensor. 400€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA EROSKI. Seminou, 4 hab., 2 banys, parquet, a/c, semi moblat, pq. 750€.

Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. AV. PRAT DE LA RIBA. (Ref. AM306). Moblat, 4 hab., menjador, cuina i 2 bany. Per 700€. Tel. 977 25 20 52 Piso amueblado, 1 dormitorio, salón, cocina, baño, 2 balcones. Precio: 395€/mes. Tel. 609 446 083 TARRAGONA. JAUME I. (Ref. AM138).

Reformat, moblat, 1 hab., menjador, cuina, bany i balcó. Per: 400€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. JAUME I. Local en lloguer, comerç, a punt d’entrar. Electricitat i aigua.

Per: 800€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. FCO. BASTOS. Venta parking.

15.800€ Tel. 654 092 540

TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edificio de cocheras. NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. 35.000€ negociables.

Tel. 618567142 TARRAGONA. SERRALLO (LL143). Local cantoner en lloguer, 47m2, 350€. Tel. 977252052

TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local acabat d’obra, 53 m2, 300€ en lloguer i 70.000€ de venda. Té sortida de fums. Tel. 977252052

TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking.

11.500€ / En alquiler 50€. Tel. 654092540

TARRAGONA. RBL. NOVA. (Ref. A115).

Reformat, sense mobles, 4 hab., menjador, cuina, 2 banys, a. a., vistes al mar. 750€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CENTRE. Local en lloguer, carrer cèntric i molt comercial, 70m2, més altell. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Comerç en venda, 600m2, en 2 plantes. Qualsevol negoci. 360.000€. Tel. 977248080

TARRAGONA. AV. ROMA. (Ref. DPL144).

Despatx en lloguer, 125m2, 900€. Tot moblat, a/a, 4 sales i recepció, aigua i llum d’alta, opcional, pàrquings a 75€ cada un. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Locales en el centro, varias medidas y precios, desde 200€, 600€. Tel. 610500017 / 977218730

TARRAGONA. C/ RAMÓN I CAJAL. 4 hab., bany, lavabo, mobles, bon estat, ascensor.

550€. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. PL. DELS CARROS. (Ref. AM308).

Reformat, moblat, 1 o 2 hab., mejador, cuina i bany. Vistes. Des de 500€. Tel. 977252052

Lloguer / Venda

Lloguer TARRAGONA. PL. JOSEP ROIG I RAVENTÓS. (Ref. AM294). Estudi semi-nou, tot un ambient, moblat. 330€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. P. MARTELL.Parking mediano en venta. 16.000€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. RBL. NOVA / MÉNDEZ NÚÑEZ. Parking en venta. 23.000€ Telf. 654092540

TARRAGONA. ZONA MERCADONA. Pis 1 hab., bany, cuina, mobles, terrassa. 425€/mes. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

Locals Habitatges

TARRAGONA. C/ MARQUES DE MONTOLIU. (LL132). Local en lloguer, 220m2, d’obra. Per: 1.200€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RBL. NOVA. (Ref. DPL143).

Despatx en lloguer, 55m2, electricitat i aigua, a punt per entrar. 450€. Tel. 977252052 TARRAGONA. Zona JOAN XXIII. Local de 80 m2, està feta l’electricitat, aigua, abans oficina, per: 400€/mes. Tel. 977252052 TARRAGONA. ANDORRA. Rectangular de 90 m2. Abans fruiteria. Zona de trànsit alt. 500€ + despeses. Tel. 977111355 / 654122038 TARRAGONA. AV. CATALUNYA. (Ref. LL135).

Local en lloguer de 440m2, electricitat i aigua, per entrar. 2.000€ Tel. 977252052 TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU. Zona URV. Local en lloguer de 200m2, reformat, 3 vitrines. Per oficines o escola repàs.

1.200€/mes+despeses. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta, 60m, aseos, esquinero, posibilidad vado.

40.000€ Tel. 654092540

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL (LL145).

Local en lloguer de 187m2, per entrar. 1200€.

Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RBL. NOVA. Local en lloguer de 180m2. Zona comercial. Tel. 977252052

TARRAGONA. RBL. NOVA. Zona Balcó. (Ref. DPL077). Despatx en lloguer, 110m2, finestres grans a la Rambla, 3 sales i sala d’espera. Per 700€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Se traspasa tienda de fotografía en el centro de Tarragona. Negocio a pleno rendimiento. Tel. 977221164

TARRAGONA. SERRALLO (LL143). Local cantoner en lloguer, 47m2, 350€. Tel. 977252052

TGN. PERE MARTELL / TORRES JORDI. Pk en venta, buen acceso. Coche y moto. 14.000€ Tel. 654092540

TARRAGONA. PL. ALS CARROS. (Ref. LL089).

OPORTUNITAT! Local de 70m2, sostres alts, prop de la platja i el port esportiu, te accès per dos carrers, per reformar totalment, les dues façanes estàn rehabilitades. Tel. 977252052

TARRAGONA. PERE MARTELL. Parking en venta 9.800€ / Alquiler 50€. Tel. 654092540

TARRAGONA. REBOLLEDO (Ref.LL144). Local en venda 110.000€ / lloguer 600€. Llum i electricitat, bon estat. Tel. 977252052 TARRAGONA. IMPERIAL TARRACO. 90m2 per a oficines en bon estat, a/c, terra gres, tancaments, 3 sales + bany. 525€/mes + despeses. Tel. 977111355 / 654122038 TARRAGONA. C/ MARQUÈS DE MONTOLIU (Ref. LL134). Local en lloguer, 140 m2, d’obra.

Per: 800€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. BAIXADA DEL TORO. Pàrquing i traster en lloguer. Zona Balcó. (Ref. PKCL015).

Per: 100€. Tel. 977 25 20 52

ANUNCIS C L A S S I F I C AT S classificats@ noticiestgn.cat 686 703 910

15

18 de gener de 2017

CULTURA/AGENDA Les Golfes vol canviar la nit convertint-se en un laboratori 20

DIVENDRES Tarragona. Teatre. Això és tot.

LLOC: SALA TRONO HORA: 20:30 HORES | PREU: 8€ I 10€ | 12€

Fins aquí hem arribat. S’ha acabat. I ara el que toca és acomiadar-se. Però no d’una manera trista, sinó amb una festa. Una festa on celebrem els records, la vida i el teatre. Les dues germanes bessones, la Sala i la Trono, seran les encarregades de mostrar-nos tot el que encara no hem pogut veure del teatre. Però elles no estan del tot convençudes d’haver de marxar.

21

DISSABTE Tarragona. Ramonsters. Tribut a Ramones LLOC: SALA ZERO HORA: 22.00 HORES | PREU: 15€ I 18€

Per primer cop a la província de Tarragona i directament des de Madrid, la banda tribut a RAMONES més famosa de l’Estat. Un directe espectacular on Mario Vaquerizo, Enrique Bastante, Manolo Uvi i Rafa Le Doc versionaran les vostres cançons preferides de la banda. Després DJ Set de Juanpe (Nancys Rubias).

ORIOL MONTESÓ TARRAGONA

F

Adopta

er confluir les disciplines artístiques en la nocturnitat d’un local de festa és l’objectiu del nou Les Golfes Lab. La discoteca es reinventa de la mà del Sergi Solís i ho fa amb «la intenció d’esdevenir un espai de trobada entre creadors que vulguin traslladar el seu art a la nit». És evident que la nit està monopolitzada per la música a tot drap i les copes de destil·lats, però el Sergi vol que, sense renunciar als ingredients estrella que el públic demanda, l’oci nocturn aculli altres propostes artístiques. «M’estic reunint amb creadors del territori per preguntar-los com traslladarien el

seu art a la nit», explica el promotor artístic.

El projecte està en una fase molt inicial però les portes del local de Pau del Protectorat ja estan obertes a col·laboracions multidisciplinàries. L’objectiu és crear espectacles que puguin ser representats in situ i, «si la cosa funciona, no hi haurà problemes per programar-los en altres espais», admet el Sergi.

De moment, ja s’ha dut a terme una primera col·laboració entre els discjòqueis André Vicenzzo i Wilk.o, un test que, tot i l’èxit de públic, és encara massa convencional, segons el Sergi. «Es tracta d’anar més enllà i trobar disciplines artístiques que no s’acostumin a mostrar dins de les sales de festa», explica el responsable del projecte.

Un cop enllestits els primers

contactes i veient la disposició de diversos artistes a formar part del projecte, la idea dels organitzadors és dur a terme trobades per buscar les confluències. En aquest sentit, Sergi Solís, fa una crida als creadors del territori interessats perquè es posin en contacte amb el laboratori via el Facebook de les Golfes Club.

Tot i que encara és aviat per donar la data del primer esdeveniment multidisciplinari del les Golfes Lab, el Sergi ens avança que seran les arts visuals les que prendran la iniciativa d’un projecte que està obert a tot tipus d’arts escèniques.

A més a més, la sala segueix oferint les sessions i els concerts habituals per donar continuïtat a la programació mentre es desenvolupa el projecte.

Lucas en adopció El Lucas és un gos de mida petita, jove i molt afectuós que va ser recollit amb la seva germana de la carretera. Ara tots dos busquen un destí diferent del que els esperava al carrer.

Serà un company ideal. Contacte: gaiatgn@gmail.com

22

DIUMENGE Tarragona. Teatre. ‘El bon pare’.

LLOC: TEATRE TARRAGONA HORA: 18.00 HORES | PREU: 10 A 26€ Una filla descarada que ha gravat un vídeo porno. Un pare imperfecte que viu enganyat. Una mare despreocupada que fa veure que no sap res, però ho sap tot.

I un nòvio divertit que és el malson del pare. Una comèdia inquietant que farà riure l’espectador i el confrontarà amb temes transcendentals.

16

18 de gener de 2017

LA CONTRA ELCHICOTRISTE

DEL18AL25DEGENER

Fred siberià Aquesta setmana s’espera un temps gèlid, sec, sense precipitacions. Al litoral les temperatures poden baixar fins als zero graus. Dimecres i dijous seran els dies de més fred.

Font: Meteocat

tempus fugit

Temperatures de la setmana

MÀX.7º

MIN.-4º

ESPAI PATROCINAT PER:

Semàfor de la setmana

Tarragona per fi tindrà nou Mercat Central

Debat al voltant del futur de La Budallera

Després de nou anys d’obres, el consistori anuncia que el remodelat equipament obrirà portes al públic el pròxim 16 de març

La capital tarragonina es troba en ple debat sobre el seu futur urbanístic a la zona de Llevant. El pla parcial de la Budallera, aprovat pel consistori, té detractors.

La pobresa energètica en temps de fred

Tarragona mostra la seva cara més solidària

Un veí de la Selva va morir la setmana passada ofegat per la mala combustió d’una estufa. Nou cas relacionat amb la pobresa energètica al territori

La germandat de l’Ecce-Homo i el Rotary Tarraco August van omplir cinc camions amb roba d’abrigar per als refugiats de Lesbos (Grècia) que viuen en condicions infrahumanes

Edita i distribueix:

Director:

Disseny i redacció:

Disseny original:

Imprimeix:

Departament comercial:

Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat

Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

Promicsa D.L.: T- 1062- 09

Joan A. Cano jcano@noticiestgn.cat

Correcció:

Vídeo:

Web:

Carme López

Tomàs Varga

O.Montesó

Redacció i fotografia: 977 25 99 11 noticies@noticiestgn.cat

«El nou Mercat Central és l’obra més gran que s’ha fet mai a Tarragona» Elvira Ferrando, consellera de Comerç de Tarragona

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn. cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Frase de la setmana

Complex Industrial Tarragona

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada: 25.000 exemplars