Noticiestgn350 by Notícies TGN

#350

220217 SETMANARI GRATUÏT TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

WWW. N O TIC IES TA R R A G O N A . C AT

L’orgue de la Catedral de Tarragona recuperarà el seu esplendor renaixentista

P.07

S’invertiran 200.000 euros en la restauració de les pintures de les portes del segle XVI

N-340

SENSE CAMIONS?

TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS ADMINISTRACIONS I MUNICIPIS DEBATEN LA POSSIBILITAT DE PROHIBIR EL TRÀNSIT DE CAMIONS COM A SOLUCIÓ PER REDUIR COL·LAPSES I SINISTRALITAT P.02

22 de febrer de 2017

tema de la setmana ESTAT I GENERALITAT BUSQUEN SOLUCIONS AL COL·LAPSE DE LA NACIONAL

El territori estudia prohibir el trànsit de camions per l’N-340 Doble proposta: desviar els combois per l’AP-7 amb bonificacions als peatges i gratuïtat per al trànsit intern dels residents al Tarragonès nord i al Baix Penedès ÒLIVER MÁRQUEZ TARRAGONA

i ha acord entre Estat i Generalitat però no s’atreviran a posar-lo en pràctica sense el consens necessari al territori. Ara fa uns mesos la conselleria de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat i el Ministeri de Foment van idear una fórmula intermèdia per descongestionar el trànsit de l’N-340 sense necessitat de tocar els peatges de l’AP-7, que finalitza la concessió en el període 2019-2021 al seu pas per la demarcació. La proposta implica prohibir la circulació de camions per la nacional, els quals seran derivats per l’autopista amb bonificacions que podrien arribar al 50%, i alhora fer gratuït el trànsit intern dels residents per la mateixa autopista a la zona del Tarragonès nord i Baix Penedès. Les reaccions a aquesta proposta, que el mateix conseller Josep Rull va compartir amb els alcaldes de la zona ara fa uns mesos, són contradictòries. Alguns municipis afectats la veuen com un avenç a l’espera d’aconseguir l’alliberament de l’AP-7 en els pròxims anys. Per contra, els transportistes acusen les administracions de voler culpabilitzar el sector de tots els mals estructurals de l’obsoleta nacional. Les plataformes veïnals continuen exigint l’alliberament de l’autopista de manera total i immediata, ja que consideren que la gratuïtat per al trànsit intern dels residents no solucionarà els problemes de congestió i de seguretat que la nacional pateix en èpoques de màxima afluència turística al territori. Mentrestant, la conselleria

UN MAL ENDÈMIC QUE TORNA A L’ACTUALITAT Aquesta setmana ha transcendit que el Govern de la Generalitat ha proposat a Foment la prohibició del trànsit de camions per l’N-340 com a solució provisional als problemes de col·lapse a la nacional. De moment, aquesta mesura no és oficial, però ha obert un debat intern en un territori que, de manera generalitzada, ha reclamat sempre la gratuïtat de l’AP-7 com a alternativa a la manca d’una autovia gratuïta.

Les veus contràries exigeixen la gratuïtat total de l’autopista a l’espera de la fi de la concessió entre 2019 i 2021 de Territori i Sostenibilitat no nega la proposta ni l’acord amb l’Estat, però tampoc no l’ha fet oficial a través del seu gabinet de comunicació. De la mateixa manera actua el Ministeri de Foment que, a més, ha canviat de ministre amb l’inici de la nova legislatura. Totes dues administracions, un cop la proposta s’ha filtrat a través dels mitjans de comunicació,

resten a l’espera de l’evolució dels esdeveniments i d’avaluar el grau d’acceptació que pugui tenir entre les parts afectades.

La pilota a la teulada del territori El debat entre alcaldes, transportistes i plataformes del territori està obert però és necessari a les portes d’un estiu que es presenta de rècord quant a afluència de turistes a la Costa Daurada. Un dels interlocutors de les reivindicacions del nord de la demarcació, l’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer (PSC), celebra que hi hagi una primera proposta per començar a negociar. «Espero que avanci i es pugui anar modulant, que la puguem revisar i complementar i veure’n els

efectes», ha apuntat. Carnicer assegura que «cal veure quines limitacions té i abordar les qüestions que calgui resoldre, com per exemple, la mobilitat dels turistes als quals s’ha de garantir «un bon servei i molta cura». El director de la Federació Empresarial Autotransport de Tarragona (FEAT), Josep Lluís Aymat, no és, però, tan optimista. «L’única solució correcta és la gratuïtat de l’AP-7», insisteix Aymat, qui ha advertit que els transportistes tornaran a mobilitzar-se si finalment es prohibeix el pas dels camions per l’N-340. En aquest sentit, la FEAT esperarà que la Generalitat els notifiqui si aquesta és la mesura i reunirà els seus òrgans de direcció per decidir les mesures que cal emprendre.

Els sector del transport anuncia mobilitzacions si finalment se’ls prohibeix fer ús de la nacional La concessió de l’autopista AP-7 finalitzarà l’any 2019 a les Terres de l’Ebre i el 2021 a la zona del nord de la demarcació (Baix Penedès i Tarragonès). El govern de l’Estat ha informat que la seva intenció és no renovar-la o, en tot cas, modificar-la per trobar una alternativa definitiva a la manca del desdoblament de l’N-340.

22 de febrer de 2017

CLAUS E D I TOR I AL ÒL I VE R M ÁRQUEZ

Sense solució per a l’N-340

es administracions (Generalitat i Estat) continuen fent la puta i la Ramoneta amb l’N340. Les dues reconeixen que la nacional està obsoleta i és perillosa, però ni una ni l’altra hi posen una solució. Ara es torna a parlar de prohibir-hi el trànsit de camions com la fi de tots els mals de la via. Malament anem quan es criminalitza el sector del transport professional, tan necessari per a qualsevol economia territorial. Els camioners, igual que els usuaris particulars, són víctimes i no culpables de la precària xarxa viària que tenim. Mentrestant, la situació es complica cada vegada més a la nacional. Cada vegada més accidents, cada vegada més col·lapses i cada vegada més incomoditats per a la població que resideix i treballa a les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès. La realitat és que la segona àrea metropolitana de Catalunya, una de les principals destinacions turístiques de tot l’Estat espanyol, no disposa d’una via ràpida lliure de peatges. Quelcom inconcebible en un país modern, però que els municipis tarragonins i els seus habitants hem anat acceptant des de l’època de Franco. La inacció i el conformisme del territori, una vegada més, ens passa factura. L’N-340 no té una solució a curt termini. Madrid no alliberarà els peatges de l’AP-7, ja que es crearia un precedent que obligaria a exportar el model a altres indrets de l’Estat amb problemàtiques similars. Tampoc la Generalitat eliminarà els peatges de la C-32 al Baix Penedès i el Garraf (Autopista Pau Casals) que, per cert, és el tram d’autopista més car de tot Espanya. Totes les esperances passen per fer pressió ara que estem a les portes de la finalització de la concessió de l’AP-7 al seu pas per la demarcació. L’any 2019 finalitza el contracte a les Terres de l’Ebre i el 2021, a les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès. Cal actuar de manera intel·ligent perquè l’administració de l’Estat no es vegi temptada amb una renovació de les concessions i perquè aposti per l’alliberament definitiu de peatges a una carretera, l’AP-7, que perfectament pot fer la funció d’una autovia que mai no hem tingut ni tindrem.

sí

LA URV ESTUDIA EL VINCLE ENTRE LES LLETS DE CREIXEMENT PER A NADONS I L’OBESITAT EN EDATS POSTERIORS La Unitat de Recerca en Pediatria, Nutrició i Desenvolupament Humà de la URV està realitzant un assaig clínic que té com a objectiu avaluar si la ingesta de llets de creixement amb menor contingut proteic entre els 12 i els 24 mesos d’edat pot tenir un efecte protector contra l’obesitat en edats posteriors. Per aquest projecte es necessita la participació d’uns 1.600 nens i nenes sans.

OPINIÓ RICARD CHECA PERIODISTA

I ara què, Montse? No sé com fer-ho, però m’agradaria dir-te moltes coses, ja que algunes no vaig tenir mai l’oportunitat de dir-te-les. Diu la cançó que quan un amic se’n va, alguna cosa es mor a l’ànima, i és ben cert. Caram, quin mal... Estic rebotat i enfadat. Cabrejat amb la vida perquè és injusta i no dona segones oportunitats. Feia temps que lluitaves contra aquesta maleïda malaltia. Deies que no et venceria, però al final s’ha sortit amb la seva. Recordo amb enyorança els nostres cafès a la platja d’Altafulla, els nostres dinars de quatre hores, en què un assumpte portava a l’altre, com la història de mai acabar. Recordo les nostres trucades llarguíssimes i les teves pors i fòbies. Recordo els teus relats d’injustícia i conec alguns dels noms de la teva llista de persones que t’han decebut en la teva etapa política. Vam discutir molt, personalment

CONTINUA LA DESIGUALTAT EN ELS SALARIS QUE PERCEBEN HOMES I DONES Aquest dimecres 22 de febrer se celebra el Dia Internacional per la Igualtat Salarial entre homes i dones. En l’actualitat a Espanya la dona ha de treballar fins a 58 dies més a l’any per arribar a cobrar el mateix que un home fent les mateixes funcions i assumint les mateixes responsabilitats. A Tarragona, les dones empresàries llegiran un manifest a les portes de l’Ajuntament a les 13 hores.

i a la ràdio. Però érem amics i ens coneixíem. Ens teníem confiança, sabíem quines eren les nostres línies vermelles. Estaves disposada a fer prevaldre la transparència en un món –el polític– on la gent honesta sembla tenir poc espai. Has viscut molta pressió i incomprensió. Caram!!! Quin tràngol més dur... Quina putada!!! Em vas explicar que t’estaven fent el buit i la guitza. Però vas aguantar. Vas veure, amb dignitat, com els teus «grans amics» es convertien en esclaus de la política i et giraven l’esquena. Malgrat tot, no tenies rancúnia. Recordo el darrer dia que vam quedar a Roda de Berà i et vaig fer treure el barret que feies servir per amagar les seqüeles de la malaltia. Vam parlar de les nostres intimitats, de com lluitaves, dels amors fracassats... De la vida. Sort que, entre tants contratemps, havies trobat la pau (a casa), que et feia recuperar la força per lluitar. Vam plorar junts. Vam compartir secrets. T’intentava animar quan em trucaves o m’enviaves un Whatsapp explicant com havien anat les sessions de quimioteràpia. Eres conscient que les coses s’estaven complicant, però ens animaves a tots. Tenies projectes i vivies moments agredolços. Et senties estimada pels teus fills, que no paraves de dir que eren exemplars, i estaves feliç per allò que estaves vivint en el camp sentimental. No perdies, malgrat tot, el somriure. Puto càncer. Tenies allò que s’havia de tenir: un cor i un parell d’ovaris ben posats. I ara què, Montse? Et trobaré a faltar, amiga. Montse Gassull, descansa en pau.

22 de febrer de 2017

TARRAGONA ÍÑIGO ROSELL | PRESIDENT TARRAGONA ASSOCIACIÓ APARTAMENTS TURÍSTICS I HOSTELS

EN TREVISTA

«Tarragona és ciutat turística els 365 dies de l’any»

REDACCIÓ

«Tarragona ha de decidir si es converteix en una ciutat dormitori o bé en un espai amable i de serveis per al visitant»

TARRAGONA

ra fa un mes es va constituir la Tarragona Associació d’Apartaments Turístics i Hostels (TAATH), patronal que aglutina els interessos dels operadors professionals d’apartaments turístics a la capital tarragonina. Parlem amb el seu president, Íñigo Rosell, sobre els objectius d’aquesta nova entitat. Què busca l’associació? Volem cohesionar i professionalitzar el sector perquè els apartaments turístics de Tarragona siguin exemplars. La nostra voluntat és sumar perquè la ciutat desenvolupi la seva pròpia marca amb atractius turístics de qualitat i sostenibles. A diferència d’altres poblacions de l’entorn que només reben turistes a l’estiu, Tarragona té potencial per ser una ciutat turística els 365 dies de l’any. Si ens ho creiem i pensem en el futur de la ciutat a mitjà termini, podem esdevenir una destinació familiar de referència. Vol dir? Tenim platges, tenim zones naturals increïbles... però tam-

cultural i patrimonial, el de negocis, l’esportiu, el shopping... Hem d’aconseguir que Tarragona sigui una visita obligada per a tothom qui passa uns dies o unes hores a la Costa Daurada.

Iñigo Rosell, president de la Tarragona Associació d’Apartaments Turístics i Hostels, al seu despatx. / Cedida

bé tenim cultura, patrimoni, clubs esportius de qualitat, un bon teixit comercial, l’art de Jujol, de Gaudí... Només cal posar-ho tot en ordre i preguntar-nos com volem que sigui la Tarragona del futur. I com la veu vostè, la Tarragona del futur? La ciutat ara té dues opcions. O ens convertim en una ciutat dormitori o apostem per transformar-la en una ciutat de serveis i oberta al turisme. Des de l’associació visualitzem una Tarragona que conservi

les seves zones verdes, amb un teixit comercial cada vegada més potent i amb més oferta d’allotjaments per als seus visitants. Una ciutat amable en la qual contínuament passin coses als seus carrers i que deixi un bon regust de boca a tothom que la visiti. En aquest sentit treballarà l’associació i estarà sempre disposada a sumar perquè Tarragona generi la seva pròpia marca turística. Però ja existeix una associació d’apartaments turístics de la Costa Daurada...

Efectivament, i fan una bona feina en aquells municipis on l’activitat dels apartaments es concentra en els períodes vacacionals. També volem col·laborar amb ells, amb els professionals de Salou i de la Pineda, però considerem que Tarragona ciutat presenta unes condicions específiques que fan necessària l’existència d’una associació amb identitat pròpia. Tarragona rep turistes tot l’any perquè no necessàriament depèn del clima i de l’estat de les seves platges. Hem de potenciar el turisme

Tarragona té marge per incrementar la seva oferta d’apartaments turístics i ‘hostels’? Som conscients que tothom es mira els problemes que registrat a Barcelona, on la proliferació d’allotjaments il·legals ha creat incomoditats. Per això creem l’associació a Tarragona. La ciutat té molt camí per recórrer en aquest sector i nosaltres volem contribuir a fer que les coses es facin bé, lluitant contra l’intrusisme i els apartaments il·legals. Apostem per la qualitat, no per la quantitat. Tarragona, ben dimensionada i amb els serveis adients, pot ser una capsa de bombons.

22 de febrer de 2017

TARRAGONA

Polèmica veïnal per la reorganització viària a la zona del passeig la Móra La setmana vinent hi ha prevista una reunió entre l’AV La Móra i l’Ajuntament Accés únic al pàrquing. Els veïns es queixen que les dificultats en la maniobrabilitat crearan embussos.

Uns pilons tanquen l’accés al passeig de la Móra i al pàrquing al final de l’avinguda Mediterrani.

CARME LÓPEZ TARRAGONA

’àrea de Territori i Mobilitat de l’Ajuntament de Tarragona ha realitzat recentment uns canvis en l’ordenació del trànsit que afecten els accessos a la platja de la Móra, amb l’objectiu de «millorar la circulació del passeig de la Móra i voltants i guanyar espai per als vianants». Els canvis han consistit principalment a convertir en via de sentit únic l’avinguda del Mediterrani des de la plaça de les Comarques Catalanes fins al passeig de la Móra. També s’ha tancat al trànsit el passeig a l’altura del carrer Baix Ebre i de l’avinguda Mediterrani i s’ha canviat el sentit de la circulació del carrer Ribera d’Ebre, en direcció al carrer Baix Camp.

Aquests canvis, segons l’àrea de Mobilitat, s’han produït arran de les demandes realit-

El tram final de l’avinguda Mediterrani ara és de sentit únic.

zades per l’Associació de Veïns de la Móra, que reclamaven un millor accés a la platja per als vianants i la descongestió del trànsit per aquella zona, especialment durant la temporada estival. Malgrat això, molts veïns es mostren insatisfets amb aquestes modificacions. En concret, estan preocupats per l’accés dels vehicles d’emergència, tant a la platja com als habitatges situats en el tram de passeig tancat, i auguren greus problemes de congestió en el trànsit en les èpoques de més afluència. Joan Belmonte, propietari del restaurant Moramar, ha pogut copsar el malestar de molts veïns i visitants des que s’han

Aicat 4.746

Única sortida de vehicles del pàrquing.

fet aquestes modificacions, a principis de febrer. «Més enllà de la confusió que provoca en els conductors la restricció a un sol sentit de l’avinguda» –de fet, quan vam anar a comprovar in situ els canvis, vam veure un vehicle de la mateixa Guàrdia Urbana circulant en sentit contrari– «preocupa la manca de garanties que una ambulància o un camió de bombers puguin accedir, si és necessari, a la platja o als habitatges i establiments situats en aquesta banda». «Ara no hi ha trànsit, però a l’estiu sí, i, si hi ha retenció de cotxes, això dificultarà el pas d’un vehicle que circuli d’emergència. A més, el fet que tots els vehicles hagin de pas-

CENTRO

MÉDICO

ROMA Conﬁï’ns la gestió del seu pis, més de 35 anys d’experiència ens avalen

...........................................................

0LAZA !LCALDE ,LORET q 4ARRAGONA

Carrer Baix Camp, de sentit únic, per on han de circular els vehicles.

sar pel mateix carrer –estret i d’un sol sentit– que és molt utilitzat pels campistes i veïns, ens fa patir per la seguretat», assegura un altre veí, Juan Pedemonte, que s’afegeix a la conversa i es mostra molt crític amb aquesta modificació. No són ells només els que ens fan arribar el seu malestar, tres veïnes més ens fan saber la seva opinió: «Ens han complicat molt l’accés en cotxe als nostres habitatges i, a més, no se’ns ha informat dels canvis fins que han estat fets. Hi ha coses més importants a solucionar, com el mal estat del canal o el parc infantil, entre altres».

Resposta de l’AV La Móra Des de l’Associació de Veïns

de la Móra ens confirmen que feia temps que demanaven a l’Ajuntament aquestes modificacions del trànsit. «Els objectius», afirma Francesc Garcia, president de l’entitat, «és allunyar els vehicles que ens envaeixen a l’estiu fins a primera línia de platja, permetre que els nostres veïns puguin caminar tranquil·lament pel passeig de la Móra i que les famílies amb nens puguin gaudir de l’espai sense patir pels cotxes». Garcia destaca que els beneficis seran molt més alts que els inconvenients i que fins i tot «hem guanyat places d’aparcament. Reconeix, però, que els preocupa el pas de vehicles d’emergència per alguns carrers de sentit únic on ara els cotxes aparquen a banda i banda, i que per això ja s’han posat en contacte amb l’Ajuntament per introduir una sèrie de millores com ara la implantació del doble sentit i una sola banda d’aparcament en aquests carrers. També han sol·licitat l’adaptació d’un pàrquing dissuasiu al costat de l’autovia, entre altres. Quant a les incomoditats per als veïns, Garcia afirma que «en molts llocs s’han fet canvis de la circulació per guanyar comoditat, caldrà acostumar-s’hi...». Des de l’Ajuntament no s’han volgut fer valoracions sobre aquesta qüestió malgrat que ens han confirmat que tenen prevista una reunió amb l’associació la pròxima setmana.

22 de febrer de 2017

TARRAGONA 9

En resposta a Manel Rovira, president de l’AV de la Part Alta

15 de febrer de 2017

TARRAGONA MANEL ROVIRA | PRESIDENT DE L’ASSOCIACIÓ DE VEÏNS DE LA PART ALTA

E NT REV I STA

«A la Part Alta no hi ha soroll, hi ha gent que els molesta tot»

ORIOL MONTESÓ TARRAGONA

Benvolgut Manel, He llegit l’entrevista que et fa l’Oriol Montesó a NotíciesTGN el 15 de febrer. No em puc estar de donar-te la meva opinió, tan respectable com la teva i com la de l’Oriol Montesó. Et diria que «paios» i «gitanos» i altres ètnies, tots som veïns de la Part Alta. Uns hi vam néixer i d’altres s’hi han incorporat fa molt o fa poc. Tots, uns i altres, estimem el barri i el volem encara millor. No conec ningú que no s’estimi casa seva. Saps que sóc membre de l’associació que tu presideixes i que fins i tot alguna vegada m’hi he dirigit per algun tema i sempre m’heu atès correctament. Quan l’Oriol et demana quins èxits has aconseguit a l’associació durant aquests anys, arrufes les celles i admets que «molts no, perquè ja saps com funciona l’Ajuntament… et prometen cada dia més coses i després, a l’hora de la veritat, ara sí, ara no». Si a la teva resposta hi afegim el fet que l’associació fa molts anys que no passa cap quota als membres, em fa l’efecte que ja és una associació més que no se sap ben bé a qui representa. Hi ha moltes coses a millorar al barri: circulació de vehicles caòtica, recollida de la brossa que també diria que és caòtica, com la càrrega i descàrrega de mercaderies, l’excés de coloms, edificis i solars abandonats i en

mal estat, amb risc de produir alguna desgràcia, l’irresoluble aparcament Jaume I, el també irresoluble cas de Ca l’Ardiaca, l’ocupació irregular de l’espai públic, els gossos sense corretja, les persones sense sostre, els que es pixen i vomiten a les portes de les cases i, és clar, el soroll al barri. Per sort teva, a tu no et molesta i et puc dir que a mi tampoc és el que més m’afecta, però al barri hi ha molt de soroll quan els veïns descansen i no, no són deu dies de festa ni tampoc no és només el lloc puntual del Cau. Parlem de tot l’any i de molts espais del barri. Passat l’estiu, una persona em va demanar la firma per donar suport a un moviment veïnal iniciat feia poc, per millorar la qualitat de vida del nostre barri, triant com a punt de partida el soroll. Era la Plataforma Farts de Soroll, que es troben cada dilluns, reunió a la qual tothom és convidat, tal com posa el seu manifest: «Si vols venir a les reunions de Farts de Soroll: els dilluns a les 20 hores al carrer Major, 35 principal. fartsdesoroll@gmail.com». Hi vaig assistir per conèixer el tema i vaig trobar una colla de persones, no quatre gats, compromeses a millorar el barri on van néixer o, senzillament, on viuen. Els preocupen les coses que he mencionat més amunt, però van trobar que el soroll era un punt important i molt

comú a tots ells. Persones compromeses, de totes les edats i condició; algunes pertanyen a diferents entitats, amb ganes de treballar per aconseguir solucions, persones que han participat en debats amb altres associacions i mantenen un contacte permanent amb el Síndic de Greuges de Catalunya, el qual els ha manifestat la seva solidaritat en rebre 1.200 firmes que també presentaran a l’Ajuntament, persones que han treballat per mantenir una comunicació amb el consistori organitzant una taula rodona a la sala d’actes del departament de Cultura, amb la presència de l’alcalde i representants municipals, en la qual tu vas poder dir-hi la teva i vas veure l’interès del tema i l’èxit de la convocatòria, que va fer petita la sala. Persones que mantenen reunions amb l’Ajuntament per transmetre la seva preocupació pel soroll persistent, a hores intempestives, que afecta la nostra qualitat de vida. Que et quedi clar que la plataforma mai no ha demanat la supressió de cap acte, ni de cap festa, ni de cap negoci; s’ha limitat a demanar una reducció del nivell de decibels produïts per les activitats que es duguin a terme a la Part Alta i demanar a l’Ajuntament l’elaboració d’un pla d’usos i especialment un pla acústic de la Part Alta. No hem demanat que es deslo-

Carta al director

La indefensió de la Urbanització El Pinatell La petita urbanització El Pinatell, situada al quilòmetre 5 de la carretera del Catllar, dins del terme municipal de Tarragona, fa més de quaranta anys que demana la seva regularització urbanística. En l’últim Pla general, el consistori ens va incloure com a PP2. La Generalitat de Catalunya ens va excloure al·legant que no som sostenibles, revocant així la decisió de l’Ajuntament de Tarragona. Aquest fet va ser recorregut per la nostra associació de veïns al Tribunal Superior de Catalunya l’any 2013, i actualment continuem encara sense saber la decisió. Ens trobem en un estat de total indefensió, ja que no tenim cap ajut per part de l’administració, la qual s’empara en el buit legal en què estem. Tanmateix, tots els veïns paguem la contribució i la taxa d’escombraries des de fa més de vint anys. Hem aconseguit tenir la recollida de residus i la parada d’autobús urbà gràcies a la nostra insistència durant molts anys. Només demanem a l’Ajuntament de Tarragona que ens ajudi a arranjar l’únic carrer que tenim per accedir als nostres habitatges i la possibilitat de poder tenir enllumenat per garantir la nostra seguretat, ja que depenem tan sols de la il·luminació particular dels habitatges on residim tot l’any, que només són sis. Fins ara no hem aconseguit –tot i que ens hem reunit amb el senyor alcalde, que va venir personalment a veure la nostra situació fa dos anys–, cap proposta d’ajuda. Aquest escrit és solament per expressar la nostra situació d’indefensió i tenir una mica de veu per qui ens vulgui escoltar. Associació de Veïns El Pinatell (Tarragona)

l Manel Rovira és un d’aquells veïns que s’ha deixat les soles a les llambordes de la Part Alta. Nascut al carrer Merceria, és un testimoni de primera mà de com ha canviat cap a bé el barri durant les darreres dècades, gràcies a la proliferació de nous comerços i de nombrosos locals de restauració. De posat seriós i aparença tranquil·la, ﬁns que et parla dels molts problemes que té la zona, el Manel fa més de set anys que és el president de l’Associació de Veïns de la Part Alta, la primera i la més nombrosa de les entitats veïnals del barri. L’associació s’ha fet un fart de reivindicar millores recollint la veu dels veïns ja sigui en assemblea o, d’una manera menys ortodoxa però molt més mediterrània, parlant a mig carrer Santa Anna, mentre compren verdura a la plaça del Fòrum o a les quatre cantonades agafant aire abans d’arribar a la plaça de les Cols. Quan li pregunto quins èxits ha aconseguit l’associació durant aquests anys al capdavant de l’entitat, arrufa les celles i admet que «molts no, perquè ja saps com funciona l’Ajuntament... et prometen cada dia més coses i després, a l’hora de la veritat, ara sí, ara no». Però han millorat coses? Sí, sobretot gràcies al Pla de barris. Es van treure les voreres de molts carrers, es van arreglar clavegueres, antenes, cablejat… però la meitat del pressupost se’n va anar cap a Ca l’Agapito.

«La Part Alta està viva i ara quatre paios se la volen carregar pressionant l’alcalde» pas gastar-se la meitat del pla en allò». I encara està en ruïnes... He llegit que tenen ﬁns al desembre per intentar recuperar-ho, però suposo que ca l’Agapito s’ha acabat. I la neteja? Sí que es neteja, però no hi ha vigilància. Hi ha gent que surt a les nou o a les deu del matí i deixa la brossa al carrer. La brossa i la Part Alta, un mal endèmic… Amb la recollida d’escombraries vam millorar una mica, però ara tornem a estar malament perquè han tret contenidors per reciclar. Diuen que el camió era massa gros. O sigui que el camió mana més que ningú. Han posat alguns contenidors petits, però s’omplen de seguida. Com les papereres que posen al vespre, que fan que la gent

no recicli. És difícil fer-ho a la Part Alta. Ja poden enviar noies que t’expliquin com ho has de fer que, si no hi posen facilitats, la gent no reciclarà. Si cada vegada han de caminar més de cent metres per llençar la brossa o els contenidors estan plens, els veïns ho acaben deixant al carrer. I la mobilitat? No entenc com l’Ajuntament desaproﬁta les oportunitats que té per tancar o regular de debò el trànsit a la Part Alta amb les obres a la Baixada del Roser. Tenen targeta de circulació ﬁns i tot els de Girona, perquè no serveix per a res, ja que ningú no la demana. Allí entra tothom. Jo no he vist cap ciutat d’Espanya on els cotxes passin pel pla de la catedral. Parlem de pisos abandonats, alguns a punt de caure, que acumulen excrements de coloms, dels quals, segons el Manel, «cada dia n’hi ha més i fan malbé el patrimoni». Els problemes del barri són massa nombrosos per fer-los cabre a l’entrevista i això em fa preguntar-li si el soroll és un dels problemes principals del barri com perquè se n’hagi fet tant de ressò últi-

«Quants apartaments turístics hi ha? Dos? Aquí hi ha gent que es pensa que estem a la Diagonal» mament. Al barri no n’hi ha, de sorolls. On hi ha merder i soroll és en un lloc: el Cau. Allí hi ha baralles, tanquen a les cinc o a les sis de la matinada i comencen a xerrar… Aquest és el focus del soroll. Tret d’això, a la Part Alta, a partir de les sis de la tarda no hi ha gairebé ningú pel carrer. Els caps de setmana hi ha restaurants, hi ha moviment, però no hi ha soroll. I els Farts de Soroll? De problema de soroll no n’hi ha, el que passa és que hi ha gent que ha vingut nova a la Part Alta i que els molesta tot. Ha costat molt recuperar la Part Alta. Fa 30 o 40 anys només hi havia bars de putes, parlant en plata. Es van tancar, s’han anat obrint restaurants i ara la gent hi puja. La Part Alta està viva i ara se la volen carregar en dos dies per quatre paios que pressionen i l’alcalde es caga a sobre.

No són la majoria de veïns del barri, doncs? No, home, no... són quatre gats que no tenen res a fotre, que estan jubilats i ni treballen. Dius «home, m’he d’aixecar a les cinc del matí», però ni això. A mi m’agradaria que em diguessin quan hi ha soroll a la Part Alta, perquè jo hi visc i a sota de casa tinc un pub i no en sento. Parlen ara una mica de les terrasses... Això sí, cal fer complir la normativa, tant per la mida de les terrasses com de l’horari que han de fer. Però per la resta, és que ho volen tancar tot! Ara no deixen ni assajar les bandes de Setmana Santa… Què volen? Que fem la processó al polígon Francolí? I amb els actes de Santa Tecla igual... per deu dies a l’any que duren les festes! També hi ha queixes pels apartaments turístics. Quants n’hi ha, d’apartaments turístics a la Part Alta? Dos? Aquests veuen el que passa a Barcelona i es pensen que estan a la Diagonal.

Entrevista publicada per Notícies TGN en l’edició de la setmana passada. La meitat? Allò havia de ser el màxim. «Ja veuràs que bonic que quedarà», deien. I jo els deia, «em penso que el barri necessita coses més importants que no

calitzi cap acte; reivindiquem compaginar les activitats lúdiques amb la nostra vida sense que aquesta es vegi gaire afectada, com hi tenim dret. Coincidim amb el criteri del Síndic de Greuges, tal com manifesta a les seves conclusions editades al seu Informe Sobre Oci Nocturn i Convivència del juny de 2016, on diu (pàg. 17): «En definitiva, tan legítim és voler gaudir de la festa major com voler descansar al domicili sense interferències. Ha de ser objectiu de les administracions intentar compatibilitzar el dret al descans, i a la inviolabilitat del domicili, amb la realització d’actes festius amb motiu de la festa major. Una reducció horària d’aquestes ac-

Us sentiu oblidats com a associació de veïns? Home, i tant! Abans hi havia el regidor de barri, però ara és com si no existíssim.

tivitats en horari nocturn i una major dispersió dels escenaris on es porten a terme els concerts, per evitar que un barri o una plaça determinada siguin els que han de suportar tota la pressió acústica, són mesures que, si bé no solucionaran del tot les molèsties, ajuden a millorar la situació». L’excés de soroll afecta la salut i el dret al descans forma part dels drets fonamentals de les persones, i aquest –el dret al descans– està per damunt del dret a la diversió. Salut i força!

Josep Lluís Ortiz Lladó C/ La Nau - Tarragona

22 de febrer de 2017

tarragona

El renaixement de l’orgue de la catedral Comença la restauració de les portes del moble que protegeix l’instrument, datades al segle XVI oriol montesó TARRAGONA

a set anys les portes, o batents, de l’orgue de la catedral (un dels pocs elements renaixentistes del nostre territori que encara conserva les pintures) es van desmuntar i salvaguardar per restaurarles. Les importants inversions

dutes a terme durant la darrera dècada per rehabilitar la catedral han impedit dur a terme el projecte fins ara, quan tres agents (el mateix capítol, la Generalitat i Fundació Privada Mútua Catalana) s’han posat d’acord per sufragar els més de 200.000

euros que val la restauració. Les portes, que tancaven i ocultaven els tubs del cos central de la caixa en determinats moments del calendari litúrgic, són un conjunt pictòric de l’italià Pietro Paolo da Montalbergo de la segona meitat del

segle XVI, on hi ha representades diferents escenes bíbliques. La restauració, en coordinació amb el Centre de Restauració de Béns Mobles de la Generalitat de Catalunya, tindrà la col·laboració de professionals experts en les diverses matèries i permetrà retornar a les teles el seu aspecte original. «La finalitat és estabilitzar-les, que no es tornin a fer malbé, i deixar-les pel gaudi dels visitants», explica la restauradora Maite Toneu, que assegura que «el criteri és el de la mínima intervenció i del màxim respecte». El procés de restauració consistirà en una neteja inicial de les policromies, que inclourà la retirada de les intervencions sorgides d’altres restauracions que l’obra ha anat acumulant durant els segles. També es consolidarà la tela en la qual ja s’han detectat, com a mínim, tres estrips. Aquesta primera fase es farà en vertical i, un cop

enllestida, es procedirà a retirar les teles del bastidor i a dur a terme la darrera part dels treballs: el retorn cromàtic de les dues sarges i, probablement, el posterior envernissat de protecció. Paral·lelament s’estudiarà l’estat del bastidor per saber si cal canviar-lo. «Creiem que sí que caldrà canviar-lo perquè està molt afectat», admet el restaurador. Un cop enllestides totes les fases, només caldrà tornar-les a posar al moble de l’orgue, una tasca que, arran de les grans dimensions de les portes, no es preveu senzilla. Tota la intervenció tindrà una durada aproximada de dos anys i un cost de més de 200.000 euros. El 50% de l’aportació de l’obra anirà a càrrec de la Fundació Privada Mútua Catalana i del capítol catedralici. L’altra meitat es preveu que es podrà aconseguir a través d’una línia de subvencions que la Generalitat de Catalunya traurà a concurs aviat.

22 de febrer de 2017

comarques

L’atur baixa fins a nivells del 2008 al Vendrell subvenció d’1 euro per hora en els contractes a persones aturades, fets entre el setembre i el novembre i amb una durada de més de tres mesos. A través d’aquesta línia de subvenció es van contractar 10 persones.

Tot i això, la taxa de desocupació continua estant uns cinc punts per sobre de la mitjana catalana

Programa d’inserció laboral

redacció el vendrell

l final de l’any 2016 es va registrar la xifra de 3.631 persones aturades al Vendrell, una de les més baixes des del 2008. Tot i aquest cicle positiu, la taxa d’atur continua sent alta, del 21%, uns cinc punts per sobre de la mitjana de Catalunya. Els sectors de la població més afectats en matèria de desocupació són les persones més grans de 45 anys i les que tenen menys formació acadèmica. Una de les preocupacions són les situacions de llarga durada i sense subsidis d’atur. Un 28% de les persones aturades fa

més de dos anys que ho estan i un 41% fa més d’un any. El 78% de les persones que fa més de dos anys que estan a l’atur tenen més de 45 anys i només un 41% del total reben subsidi d’atur. A part de les persones més grans de 45 anys, sobre les quals el Servei d’Ocupació de Catalunya ofereix nous programes ocupacionals, un altre sector de la població que pateix més la situació de desocupació és el que té menys formació acadèmica. Un 80% de les persones aturades com a molt tenen l’ESO. En aquest sentit, es continua treballant en programes de formació, alguns dels

quals es combinen amb pràctiques laborals, i un dels objectius és aconseguir el retorn a la formació reglada. Els set primers mesos de l’any són els més favorables en nombre de contractacions. L’any 2016 es van fer 9.500 noves contractacions, també una de les millors dades des del 2008. La meitat dels contractes es van fer a persones entre 30 i 45 anys i el 80% es van fer en els sectors de l’hostaleria, el comerç i les tasques administratives. Només el 18% dels contractes es van produir en el sector de la indústria, que és el que ofereix més estabilitat amb contractes de més durada.

Contractes Sobre la durada dels contractes, un 52% són inferiors als 3 mesos i un 37% són de menys d’un mes. L’estacionalitat de l’economia, molt dependent del turisme i el comerç, es reflecteix en el fet que en els primers set mesos de l’any 880 persones aturades van trobar feina, la meitat de les quals va tornar a l’atur en els mesos de setembre, octubre i novembre. Al desembre es tornen a fer contractes per la campanya comercial nadalenca. Per tal d’ajudar a la contractació en els mesos de més dificultat, el 2016, l’EINA va posar a disposició de les empreses poder-se acollir a una

El 2016, l’EINA va ajudar a inserir laboralment un total de 345 persones a través dels seus serveis de borsa de treball i d’assessorament a l’emprenedoria L’EINA té dos serveis per ajudar a la inserció laboral persones que es troben en situació d’atur. Per una banda, a través de la Borsa de Treball es van retornar al món laboral 240 persones aturades mitjançant la intermediació amb les empreses que fan arribar ofertes de treball. I, per una altra banda, a través de l’assessorament a l’emprenedoria 105 persones es van donar d’alta d’autònoms, tres dels quals es van poder acollir a una subvenció de l’EINA perquè feia més de tres mesos que estaven a l’atur. Aquesta condició es tornarà a valorar en l’exercici del 2017 per tal que s’hi puguin acollir més nous autònoms. El 2015, quan no hi havia aquest criteri, s’hi van acollir 25.

Prova pilot per convertir l’avinguda de Carles Buïgas de Salou en zona de vianants redacció salou

alou busca aplicar un canvi radical en la imatge que presenta l’avinguda Carles Buïgas i a tal efecte es proposa dur a terme una prova pilot aquest estiu del 2017 –a partir del mes de juny- en un tram comprès entre la rotonda del Carrer Murillo i fins al carrer Saragossa. Es tracta de testar l’acceptació popular de la proposta abans d’una possible execució definitiva d’una obra. L’objectiu principal d’aquesta actuació és donar prioritat als

vianants, on actualment només hi ha un 30% de la superfície destinada a passeig vers els vehicles en un entorn d’alta

demanda i intensitat d’ús durant els mesos d’estiu. L’Ajuntament també suspèn llicències d’activitats per a no-

ves sales de festes i oci nocturn a la zona atenent la demanda veïnal. Es pretén revitalitzar la zona

des del punt de vista de l’espai públic i el comerç amb una proposta molt visual que combina materials reciclats com bidons a més d’il·luminació addicional i un tapís de cercles de pintura groga en l’àmbit de l’actuació. Així, la proposta utilitza materials reciclats, pintura i una il·luminació addicional per tal de crear un nou espai en aquesta artèria turística. Els treballs tindran en compte la temporalitat i l’ús efímer de l’acció. Els elements utilitzats seran reciclats i/o reutilitzats a més d’utilitzar elements senzills i quotidians, la qual cosa facilita el seu muntatge i desmuntatge i redueix la despesa de la seva instal·lació.

22 de febrer de 2017

COMARQUES

Vila-seca defineix la seva estratègia turística Es presenta el Pla Estratègic de l’activitat turística de 2017-2021

l Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca ha presentat el Pla Estratègic de l’activitat turística del municipi, que ha de permetre potenciar la destinació i impulsar noves vies de desenvolupament i creixement en el sector en el període 2017-2021. Al llarg del 2016, el sector públic i privat han treballat conjuntament per analitzar la realitat de la destinació i identificar la diagnosi de l’activitat turística. D’aquesta diagnosi s’han establert diferents oportunitats de millora per consolidar el model turístic i aconseguir que aquesta sigui una destinació d’alta qualitat, de prestigi i sostenible. «Vila-seca i més concretament la Pineda Platja és una destinació consolidada en els segments de turisme familiar i d’oci, però els mercats són molt canviants i hem de saber identificar les no-

L’acte de presentació del Pla Estratègic de l’activitat turística de Vila-seca va tenir lloc a l’Aula Magna de la URV amb la presència d’autoritats i dels màxims representants del sector turístic públic i privat./Cedida

ves tendències, adaptar-nos al nou model i buscar estratègies que donin resposta a aquests canvis», ha declarat el president del Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca, Pere Segura.

Unes estratègies que, en paraules d’Octavi Bono, director general de Turisme de la Generalitat de Catalunya, «han d’anar sempre acompanyades d’una bona visió i planificació, com ha fet

Repsol inverteix 26 milions d’euros per millorar l’eficiència El Complex Industrial de Repsol a Tarragona inverteix 26 milions d’euros en la nova columna de destil·lació (o splitter) propà-propilè, que ja està funcionant a plena producció. Els treballs d’instal·lació i posada en funcionament dels equips es van iniciar a finals de 2015 i van tenir una durada de 12 mesos. El passat 16 de novembre, entrava en funcionament aquesta nova splitter

que, només 36 hores després de la seva posada en marxa, ja produïa dins d’especificació. La funció bàsica de la nova splitter és separar el propà i el propilè. Aquesta unitat permet separar completament molta més quantitat de propilè pur (el 99,5%) i reaprofitar el propà com a matèria primera (es pot reaprofitar un 40% del total processat). Aquest ús de propà representa un avan-

tatge competitiu molt important respecte a la primera matèria utilitzada habitualment (nafta). La nova columna de destil·lació del projecte T-73, que té una altura de 95 metres i fa 4,2 metres de diàmetre, consumeix menys energia gràcies a l’ús de la tecnologia bomba calor, el que representa una important innovació tecnològica i una millora de l’eficiència.

sempre Vila-seca, perquè siguin exitoses». El Pla Estratègic de l’activitat turística de Vila-seca ha estat elaborat pel PCT, el Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci

de Catalunya, qui ha dut a terme la diagnosi del pla, i ha dissenyat aquelles propostes que permetran avançar i aconseguir els objectius marcats. Algunes d’aquestes 56 propostes han estat avançades pel responsable del Laboratori d’Innovació i Intel·ligència Turística del PCT, Jordi Calabuig. L’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, ha volgut destacar «l’esforç del Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca en aquest projecte que serà de gran benefici pel territori i pels ciutadans» i ha recordat les 10 lliçons sobre turisme impulsades des de Vilaseca durant les darreres tres dècades i que han servit per reinventar aquesta destinació turística.

22 de febrer de 2017

salut

L’hospital de Santa Tecla estrena làser urològic SALUT

Aquesta tecnologia millora el tractament a pacients amb litiasis a les vies urinàries ÒLIVER MÁRQUEZ TARRAGONA

l servei d’Urologia de l’Hospital de Santa Tecla disposa des de fa poques setmanes d’un nou equipament, un làser holmium, que permet avançar en la millora del tractament a pacients que presenten càlculs a les vies urinàries (bufeta urinària, urèter o ronyó). Aquest nou dispositiu reduirà la derivació de malalts a altres centres hospitalaris i

permet que professionals de l’hospital de la Rambla Vella apliquin aquesta tècnica no invasiva per trencar (i posteriorment extreure) pedres amb menys temps quirúrgic i amb una recuperació més ràpida per al pacient. Segons el doctor Jaume Benages, cap del servei d’Urologia de l’Hospital de Santa Tecla, «el làser permet esmicolar amb facilitat els càlculs, fins i tot aquells de mida gran i de més duresa, que obstrueixen les vies urinàries a través d’una uretroscòpia (endoscòpia de l’urèter amb entrada transuretral). Amb aquesta tècnica podem solucionar bona part de les patologies que ens arriben a l’Hospital, i només hauran de ser derivats a l’Hospital de Bellvitge aquells casos que requereixen una litotrípsia extracorpòria per ones de xoc». Benages afegeix que, més endavant, la mateixa tècnica de làser «ens permetrà solucionar per abordatge percutani (accedint a l’òrgan a través d’una petita punxada des de l’exterior) aquelles pedres localitzades dins del ronyó». El servei d’Urologia de l’Hospital de Santa Tecla està integrat pels doctors Juan Manuel Miguel, Pascual González, José Sabino i la doctora Inma Pozuelo que, juntament

Les obres de la UCI pediàtrica de Joan XXIII finalitzaran a l’abril

es obres de la Unitat de Cures Intensives Neonatal/Pediàtrica de Joan XXIII que van començar a final d’any, avancen a bon ritme i es preveu que estiguin enllestides al mes d’abril. Els treballs de reparació i reforma de les instal·lacions es van adjudicar a l’empresa Comsa Instalaciones y Sistemas In-

dustriales per un import de 629.774 euros. L’equipament s’estima que tindrà un cost de 843.000 i estarà instal·lat al juny, la qual cosa permetrà posar el servei en funcionament durant el segon semestre de l’any. Amb aquesta nova unitat es donarà cobertura als prop de 150.000 infants de 0 a 14 anys

L’equip del servei d’Urologia de l’Hospital de Santa Tecla disposa d’un nou equipament que redundarà en benefici del pacient. / Tomàs Varga

Amb aquesta tècnica es redueix el temps quirúrgic i els pacients gaudeixen d’una recuperació més ràpida amb el cap de servei Jaume Benages, s’han format en els darrers mesos sobre els procediments i possibilitats que ofe-

que resideixen al Camp de Tarragona i les Terres de l’Ebre i s’evitarà que cada any prop de 400 pacients s’hagin de desplaçar a Barcelona per rebre cures intensives pediàtriques. El projecte consisteix a utilitzar l’espai de la quarta planta (planta de Pediatria) dedicat fins ara a despatxos i biblioteca per ubicar la nova Unitat de Cures Intensives de Pediatria, que permetrà crear una única unitat mixta neonats/pediatria, on es comparteixin espais, recursos i personal. La posada en funcionament d’aquest nou servei implicarà la contractació de dos pediatres intensivistes, 12 infermeres i sis auxiliars.

reix aquesta tecnologia. «En tot aquest procés de formació de l’equip hem gaudit de la col·laboració dels companys uròlegs de Joan XXIII, hospital de referència de la demarcació que ja disposa d’un làser holmium des de fa uns anys, i del Dr. Carles Torrecilla, responsable de la unitat de litiasis de l’Hospital de Bellvitge, i màxim exponent d’un reconegut equip d’uròlegs capdavanter en el tractament dels càlculs urinaris en l’àmbit ca-

talà». El doctor Benages valora molt positivament la posada en funcionament del làser a l’Hospital de Santa Tecla, «ja que el nostre servei d’urologia incrementa cada any la seva activitat i aquesta tecnologia facilita la feina dels uròlegs i millora la qualitat de vida dels nostres pacients». Aquesta nova tècnica s’afegeix, doncs, a la cartera de tractaments que des del servei d’Urologia de Santa Tecla s’ofereix a la població tarragonina.

22 de febrer de 2017

SALUT / SOCIAL

Voluntaris omplen de color l’escola Estela

Joan XXIII i Santa Tecla organitzen una trobada nacional de ginecologia

arragona acollirà la XXXIV Reunió de Ginecòlegs i Obstetres i la XI Reunió de Llevadores i Infermeres de les Comarques Catalanes el pròxim 3 març. Els organitzadors de l’esdeveniment són l’Hospital Universitari de Tarragona Joan XXIII i l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, juntament amb la Fundació URV. «Va sortir com una reunió dels hospitals petits amb l’ànim de tenir una veu que no tenim als

Voluntaris de “la Caixa” amb els usuaris i el personal d’Estela /T. Varga

Treballadors de ‘la Caixa’ i usuaris del centre han pintat el porxo de l’edifici

ls porxos de l’Escola de la Fundació Estela s’han pintat de la millor de les maneres. Tot i que no han estat professionals del sector els que han agafat el pinzell i sucat la pintura, l’escola llueix més càlida gràcies a una iniciativa solidària dels treballadors de ‘la Caixa’. En el marc de la setmana del voluntariat de l’entitat bancària, un parell de grups de treballadors de ‘la Caixa’ van pintar els porxos de l’escola d’educació especial tarragonina. Amb un valor afegit: van rebre l’ajuda dels nois i noies del centre que prèviament havien adaptat l’espai folrant el terra per evitar que s’embrutés a l’hora de pintar. «La idea és que hi hagi interacció amb les persones del lloc on van a fer de voluntaris i, en aquest cas, n’hi va haver i l’experiència ha estat molt bonica», explica la directora de l’Escola d’Educació Especial

Estela, Sandra Valls. «Els voluntaris han quedat encantats d’haver vingut i els nanos estan molt contents. Han parlat molt entre ells», comenta la responsable del centre. L’experiència s’ha repartit en dues jornades. En la primera hi han participat quatre voluntaris amb dos fills i, a la segona, n’hi han anat tres. Els voluntaris s’han desplaçat al centre després de treballar. La Sandra Valls els ha fet una explicació de l’escola i del que s’hi fa i s’han fet grups de tres alumnes que els han ajudat a pintar el porxo. «Els voluntaris ens han dit que els nois i noies tenien tantes ganes d’ajudar que gairebé no els deixaven pintar», ens comenta, joiosa, la Sandra. És el primer cop que s’estableix aquesta col·laboració entre les dues entitats, però la directora de l’Escola d’Educació Especial Estela explica que «la idea és que hi hagi continuïtat i l’any que ve esperem repetir l’experiència».

És la primera vegada que s’estableix aquesta col·laboració entre les dues entitats, però la idea és que hi hagi continuïtat l’any que ve

grans congressos», explica el doctor Jordi Sentís, de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, un dels responsables de l’esdeveniment juntament amb la doctora Miriam de la Flor, del Joan XXIII. «Atès que hi ha col·laboració entre Santa Tecla i Joan XXIII, vam pensar que podíem fer-ho entre els dos hospitals junts per compartir idees quant a organització i per mostrar la unitat amb què treballem els dos hospitals», explica Sentís. La jornada intenta donar molt protagonisme als residents i

als metges joves dels hospitals petits. Simultàniament, es desenvoluparà un programa de ginecòlegs i un de llevadores al matí i, a la tarda, hi haurà una sessió conjunta entre els dos col·lectius. Aquesta sessió inclourà una xerrada de la doctora Anna Suy, de l’Hospital de la Vall d’Hebron, que parlarà sobre el nou model de la detecció de risc a l’embaràs i una taula rodona posterior sobre el tema. «Aquest és un canvi de paradigma que estem aplicant els ginecòlegs en els últims anys», comenta Sentís.

22 de febrer de 2017

OPINIÓ NÚRIA SEGÚ

EXDIPUTADA AL PARLAMENT DE CATALUNYA

Compromís amb el nostre territori

l fet que a partir de l’estiu es posi en funcionament la nova UCI pediàtrica de Joan XXIII, unit a l’ampliació de quatre quiròfans de cirurgia major ambulatòria i el trasllat del nou servei de rehabilitació, ha de contribuir a millorar el servei i l’assistència sanitària que es presta des de l’Hospital Joan XXIII, i també a incrementar allò que els experts anomenen resolució territorial. Això significa que augmentarà el nombre de problemes de salut que es podran resoldre al nostre territori i s’evitaran trasllats a Barcelona, els quals han augmentat un 6% aquests darrers sis anys de retallades. Les inversions d’aquest any han de tenir continuïtat per tal de consolidar el parc sanitari d’aquesta zona, que han d’incloure un nou edifici per a l’hospital. Perquè es compleixin els terminis anunciats, la seva

tramitació administrativa ha d’iniciar-se d’aquí a poc temps, amb l’encàrreg de la redacció del projecte d’obres aquest primer semestre de l’any. Pel

que fa als serveis, cal recordar que aquest any s’ha de dur a terme l’avaluació d’una possible ampliació horària del servei d’hemodinàmica.

El segon compromís del Govern amb el nostre territori és la reordenació del servei de transport sanitari i la implantació d’una ambulància

pediàtrica medicalitzada per a transport interhospitalari. El juny passat es va fer públic un informe de la conselleria de Salut on es constatava que al Camp de Tarragona havia augmentat el temps de resposta de les ambulàncies i que s’havien reduït el nombre de vehicles respecte a l’any anterior. I, per últim, i segurament el més important, cal posar fil a l’agulla a la l’atenció en salut mental. La prevalença de les malalties mentals al nostre territori està per sobre de la mitjana de Catalunya i l’accés als recursos i serveis sanitaris, per sota. Ho constata el Pla estratègic sanitari 2016-2020 del Camp de Tarragona i és imprescindible i urgent un pla específic per la reordenació d’aquest àmbit a partir de la col·laboració i cooperació entre tots els actors sanitaris.

Calçotada del Grup de Jubilats i Pensionistes del Centre de TGN

La URV celebra els 25 anys amb una gran festa

Ara fa un parell de caps de setmana, el Grup de Jubilats i Pensionistes del Centre de Tarragona van gaudir de l’autèntica calçotada de Valls al restaurant Casa Fèlix de la capital de l’Alt Camp, on no van faltar els ingredients bàsics d’aquest àpat tan característic del nostre territori ni el bon ambient entre tots els assistents.

Va ser una jornada familiar a la Tarraco Arena Plaça a la qual van assistir milers d’alumnes, exalumnes, professorat i membres destacats de la ciutadania. A l’acte no hi va faltar sopar de germanor, concerts, equilibristes, xanquers, batucada, pastís d’aniversari…

22 de febrer de 2017

GASTRONOMIA

Xiringuito Miramar: per menjar exquisidament enfront del mar, a Vilanova i la Geltrú FÈLIX LLOVELL PERIODISTA GASTRONÒMIC

ertament va néixer com a xiringuito al centre de la bella platja vilanovenca de Sant Gervasi, l’any 1980. L’any 1992 va patir un incendi i la propietat va decidir utilitzar l’antic pàrquing per habilitar l’establiment, on va treballar des de 1995 al 2002, quan ja va passar a ocupar l’actual ubicació, propera a l’anterior, enfront de la platja. En l’actualitat, el restaurant està regentat per Xavier Sánchez Artigas. L’establiment gaudeix d’unes vistes precioses de la platja i del mar, tant des de la terrassa com des de l’interior; disposa de dos menjadors, un a la planta baixa i un altre al primer pis. Si bé manté el nom de Xiringuito Miramar, cal advertir que, de xiringuito, no en té res, tot ho té de restaurant: una acurada decoració, estovalles, tovallons i vaixella, a més d’una molt bona cuina marinera mediterrània. El xef és Eduard Agell Hernández, amb formació culinària a la prestigiosa Escola Hofmann, de Barcelona, que

a cada plat fa palès el seu alt nivell professional. El comensal pot escollir entre unes 24 referències de vins i caves i ho té difícil a l’hora de seleccionar els seus plats davant una amplíssima carta d’elaboracions suggeridores de peix i marisc, principalment, a més d’arrossos (10 varietats). Totes les postres són fetes a la casa. Entre les especialitats que podem destacar citem: carpaccio de gambes vermelles amb oli i sal, 24 €; tempura de llagostins amb salsa tàrtara, 16 €; pop a la brasa amb puré de patata i romesco, 21 €; all cremat de turbot, 25 €; tronc de lluç a la donostiarra amb gambes vermelles 20 €; paella de llamàntol, 32 €; arròs a la bruta, 20,50 €; arròs a la cassola de bacallà amb carxofes i espàrrecs, 21 €; tatin de poma amb crema de canyella i gelat de vainilla 8 €; maduixes al pebre amb mascarpone (temporada), 8 €; carpaccio de figues amb mel de romaní (temporada), 6 €; i pastís de xocolata, 7 €. El preu mitjà d’un menjar se situa sobre els 50 euros per persona.

JOSEP GIL PREVERE

Les imatges, a correcuita, d’un viatge Dic «a corre-cuita», perquè acabo d’aterrar d’un viatge transatlàntic de vint-i-dues hores -–va ser el divendres a la nit – i encara no m’he refet del tot dels canvis d’horaris i de la fatiga. I, més que d’un viatge, hauria de parlar d’una estada de quatre setmanes a la diòcesi de Huehuetenango, a Guatemala (del 12 gener al 9 de febrer); i parlo d’imatges perquè són impressions a la retina de la meva memòria que hauran de ser processades a poc a poc per tal d’extreure’n tot el seu suc. I hauria de començar per les imatges d’un territori sorprenent per la duresa de les seves muntanyes (Huehuetenango és un departament al nord-oest del país, amb frontera amb Mèxic) –Guatemala en té vint-i-tres, de departaments–, hauria de continuar per la seva gent i llur context cultural -–és el bressol de la cultura maia i s’hi parlen quinze idiomes, una cultura molt viva i extraordinàriament suggeridora, especialment en els aspectes socials i religiosos–, i hauria d’acabar per la seva situació política i econòmica.

Passeig de Salvador Espriu, 5 (Platja Sant Gervasi) · Vilanova i la Geltrú Admet gossos. Tel.: 93 815 79 70 info@xiringuitomiramar.com www.xiringuitomiramar.com

Prescindeixo de tot plegat i prefereixo dir una paraula de l’Església amb què m’he trobat, una Església, la diocesana, amb vint-i-vuit capellans, cent sis comunitats, dues-centes set regions, trenta parròquies i quatre deganats (arxiprestats); personal tècnic administratiu remunerat, persones consagrades (deixebles del Bon Pastor, vint-i-tres) un gran nombre de voluntaris vitalicis i temporals (agents de pastoral) i dues freqüències de FM. La diòcesi ha posat en marxa un ambiciós pla pastoral amb objectius clarament definits tant en l’ordre de la promoció humana com en el de l’evangelització, amb cinc programes simultanis. El que més m’ha impressionat és la quantitat i la qualitat de laics i laiques que constitueixen el grup bàsic de «formadors» (haig de dir que bàsicament la meva feina s’ha centrat en aquest grup). Pel que fa als criteris d’acció, aquí en teniu una mostra abreujada: enfortir la dimensió social i ecològica de la fe; fomentar l’espiritualitat de comunió, centrada en la persona humana, promovent una Església humana, servidora, joiosa i propera a tothom; promoure l’encontre personal i comunitari amb Jesucrist viu, des de la realitat de cadascú, mitjançant un procés formatiu integral i l’acompanyament en experiències evangelitzadores.

;if[Y_Wb_ZWZ [d f[iYWZe o cWh_iYe \h[iYei

8$ YZah GZWdaaZYd! '% Õ )(%%)! I6GG6<DC6 Õ IZa# .,, ') %% ,)

CALÇOTADES Restaurant La Platja

L’autèntica calçotada!!! www.restaurantlaplatja.com

32€ (caps de setmana) 30€ (dill. a div., grups concertats)

C/ Arrabassada, núm. 2 Tarragona Info. i reserves: 977 29 09 38 625 103 195

22 de febrer de 2017

Classificats Habitatges

Compra / Venda

Lloguer

TARRAGONA. DR. MALLAFRÉ. (R. 7213). Seminuevo, céntrico y muy bien comunicado. 73m2, 2 hab. y 1 baño. Cocina independiente. Terraza. Armarios empotrados. A/a con bomba f/c. Parquet. Parquing. 165.000€ Oportunidad. Tel. 977233011 / 648965217

TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU. C/ PI MARGALL. (AM219) Semi-nou, amb mobles, 2 hab., menjador, cuina i bany, pk. 585€ Tel. 977252052

TARRAGONA. MANUEL DE FALLA (Ref. PV078). Pis nou de 90m2 amb 3 hab., 2 banys, parquet, a.c., calefacció, pàrquing i traster. Preu: 170.000€ Tel: 977 25 20 52. TARRAGONA. VIA AUGUSTA. Pis amb vistes al mar de 4 dorm., mejador, cuina i bany. Per reformar. 139.000€. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. ROGER DE LLURIA. (Ref. PV652). Pis de 3 hab. Totalment exterior. Per 115.000€ Tel: 977 25 20 52. TARRAGONA. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2. 118.000€ Ref. 287 Tel. 977111355. TARRAGONA. AV. ROMA. Pis de 122 m2, 3 dorm., 2 banys, ampli menjador i terrassa. Vistes a la ciutat. 215.000€ Tel. 977079600 TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU (Ref. PV692). Pis de 100 m2, cantoner i assolellat, 3 hab., 2 banys, cuina molt gran, balcó, en perfecte estat. 160.000€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ST. DOMENECH. 85 m2, dividits en 2 dorm., bany, cuina i menjador. 58.000€. Tel. 977248080 TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU (Ref. PV614). Pis de 70m2, 2 hab., bany, pàrquing i traster. Molt bon estat. 129.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ LLEIDA (AM080). Moblat, estudi tot en un mateix ambient, sofa-llit. 300€ Tel. 977 25 20 52 Piso amueblado, 1 dormitorio, salón, cocina, baño, 2 balcones. Precio: 395€/ mes. Tel. 609 446 083 TARRAGONA. RBL. NOVA. (Ref. A115). Reformat, sense mobles, 4 hab., menjador, cuina, 2 banys, a. c., vistes al mar. 750€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ZONA EROSKI. Seminou, 4 hab., 2 banys, parquet, a/c, semi moblat, pq. 750€. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. Z. MERCADONA, 1 hab., bany, cuina, mobles, terrassa. 425€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 LA MORA (TGN). (R. XV129) Xalet sense mobles, reformat, 5 hab., menjador, cuina, 3 banys, aseo, jardí. 1.500€. Tel. 977252052 TARRAGONA. C/ RAMÓN I CAJAL. 4 hab., bany, lavabo, mobles, bon estat, ascensor. 550€. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. PL. VERDAGUER. (A216). Sense mobles, 2 hab., menjador, cuina i bany. Per 470€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. JAUME I. (Ref. AM138). Reformat, moblat, 1 hab., menjador, cuina, bany i balcó. Per: 400€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU (Ref. PV675). Pis seminou a Països Catalans de 90m2, 3 hab., menjador, cuina, 2 banys, traster i pq. Zona comunitària amb jardí, zona infantil i piscina. 165.000€. Tel: 977 25 20 52.

TARRAGONA. AV. Ma CRISTINA. (R. A226). Sense mobles, 3 hab., menjador, cuina i bany. 3er pis s. ascensor. Per: 465€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. JAUME I. Estudi de 30m2. Exterior amb vista molt agradable. L’edifici Amb ascensor. 49.000€. Tel. 977248080

TARRAGONA. PL. DELS CARROS. (Ref. AM308). Reformat, moblat, 1 o 2 hab., mejador, cuina i bany. Vistes. Des de 500€. Tel. 977252052

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL (LL145). Local en lloguer de 187m2, per entrar. 1200€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Locales en el centro, varias medidas y precios, desde 200€, 600€. Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30

TARRAGONA. PL. BOUS. Pis 1 hab., mobles, a/c, ascensor, 400€. Tel. 977111355/654122038

TARRAGONA. Se traspasa tienda de fotografía en centro de Tarragona. Negocio a pleno rendimiento. Tel. 977221164

TARRAGONA. RBL. NOVA. (Ref. DPL143). Despatx en lloguer, 55m2, electricitat i aigua, a punt per entrar. 450€. Tel. 977252052

Locals

TARRAGONA. JAUME I. Local en lloguer, comerç, a punt d’entrar. Electricitat i aigua. Per: 800€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. M. DE MONTOLIU. (LL132). Local en lloguer, 220m2, d’obra. Per: 1.200€ Tel. 977252052

TARRAGONA. P. MARTELL.Parking mediano en venta. 16.000€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. RBL. NOVA (LL147). Local zona Conde Valellano, 300 m2, en dues plantes, llum i aigua. Eren oficines. Tel. 977 25 20 52

Lloguer / Venda TARRAGONA. CENTRE. Local en lloguer, carrer molt comercial, 70m2 i altell. Tel. 977252052 TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU. Z. URV. Local en lloguer de 200m2, reformat, 3 vitrines. Oficines o escola repàs. 1.200€+despeses. Tel. 977111355 / 654122038 TARRAGONA. REBOLLEDO (Ref.LL144). Local en venda 110.000€ / lloguer 600€. Llum i electricitat, bon estat. Tel. 977252052 TARRAGONA. AV. CATALUNYA. (Ref. LL135). Local en lloguer de 440m2, electricitat i aigua, per entrar. 2.000€ Tel. 977252052 TARRAGONA. RBL. NOVA. Z. Balcó. (DPL077). Despatx en lloguer, 110m2, finestres grans a la Rambla, 3 sales i sala d’espera. 700€. Tel. 977252052 TARRAGONA. IMPERIAL TARRACO. 90m2 per a oficines en bon estat, a/c, terra gres, tancaments, 3 sales + bany. 525€+despeses. Tel. 977111355 / 654122038 TARRAGONA. PL. CARROS. OPORTUNITAT! (LL089). Local, 70m2, sostres alts, vora la platja i el port esportiu, accès per 2 carrers, a reformar totalment, façanes rehabilitades. Tel. 977252052 TARRAGONA. AV. ROMA. (Ref. DPL144). Despatx en lloguer, 125m2, 900€. Moblat, a/a, 4 sales i recepció, aigua i llum d’alta, opcional, pàrquings: 75€ cada un. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edificio de cocheras. NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. 35.000€ negociables. Tel. 618567142

TARRAGONA. ANDORRA. Rectangular de 90 m2. Abans fruiteria. Zona de trànsit alt. 500€ + despeses. Tel. 977111355 / 654122038 TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking. 11.500€ / En alquiler 50€. Tel. 654 032 540 TARRAGONA. SERRALLO. Local cantoner en lloguer, 47m2, 350€. Tel. 977252052 TARRAGONA. C/ MARQUÈS DE MONTOLIU (Ref. LL134). Local en lloguer, 140 m2, d’obra. Per: 800€ Tel. 977 25 20 52 TGN. PERE MARTELL / TORRES JORDI. Pk en venta, buen acceso. Coche y moto. 14.000€ Tel. 654092540

TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local acabat d’obra, 53 m2, 300€ en lloguer i 70.000€ de venda. Té sortida de fums. Tel. 977252052 TARRAGONA. FCO. BASTOS. Venta parking. 15.800€ Tel. 654 092 540

ANUNCIS C L A S S I F I C AT S classificats@ noticiestgn.cat 686 703 910

Adopta

Habitatges

TARRAGONA. C/ SMITH. (R. AM289) Moblat, reformat, 2 hab., menjador, cuina i bany. 430€ Tel. 977 25 20 52

Gatet en adopció Busquem adopció per aquest gatet, mascle de 6 mesos ja esterilitzat. Molt afectuós i juganer, es porta bé amb altres gats. Necessitem una família per ell urgentment, la persona que el va trobar ja no el pot tenir. Contacte: info@tarracogats.org / Jennifer: 639 451 296

22 de febrer de 2017

cultura/agenda

Arriba el Carnaval

a festa de la disbauxa arriba al territori. La capital, Tarragona, ja llueix la seva Bóta i ha presentat el Ninot i la Ninota que cremaran el dimarts vinent. Dijous Gras tindrem, un any més, el repartiment de coques de llardons i el carnaval gastronòmic al Mercat Central; així com l’esperada Disfressa d’Or a la TAP que, dos dies abans, ja ha exhaurit les 3.000 entrades. Divendres serà el torn del carnaval dels petits i dissabte, amb la Baixada del Pajaritu, la Rua de l’Artesania i les diferents revetlles a la nit, serà el dia fort del cap de setmana. Al Vendrell, la festa es comença a celebrar Dijous Gras quan arriba el Carnestoltes a la tarda i ofereix el seu satíric pregó que obre el Carnaval. La rua es durà a terme el divendres a la tarda. A Vila-seca, des del 24 al 28 de febrer es viurà, un any més, el Carnaval, el qual començarà el 24 de febrer amb la Concentració Infantil de Disfresses i el posterior lliurament de premis del 3r Concurs de Cartells de Carnaval, en el qual han

DIVENDRES Tarragona. Música LLOC: sala zero HORA: 22 hores PREU: 10€ /13€ (taquilla)

Radar Palmfest i Curt Circuit presenten El Petit de ca l’Eril i Renaldo & Clara. El músic de Guisona, que des de fa un temps ens emociona i ens sorprèn a parts iguals, arriba acompanyat de Renaldo & Clara que presentaran el seu nou disc, Els afores.

dissabte Tarragona. ‘Relat autopictogràfic’. Teatre LLOC: Teatre el magatzem | HORA: 22 hores PREU: 14€ | 12€ | 10€ El conegut actor de Polònia, Cesc Casanovas, protagonitza un espectacle d’humor amb una mirada surrealista de la seva pròpia vida.

El Rei i la Reina del Carnaval amb el Ninot i la Ninota./ Tomàs Varga

col·laborat les escoles del municipi. L’esperada rua de Carnaval arribarà el 25 de febrer a partir de les 18,32 h amb la participació de 1.948 persones i un total de 21 colles. A Torredembarra, l’arrivo de Sa Majestat Carnestoltes el dijous donarà el tret de sortida a la festa. El divendres s’han programat actes infantils i, dissabte, hi haurà la rua infantil.

Sa Majestat Carnestoltes també arriba dijous a Altafulla; la Rua de Carnaval és dissabte; la Rua de Carnaval per a grans i petits i la Guerra del Confeti, diumenge, i l’enterrament de la sardina, dimecres. Salou, que ve de donar-ho tot al Cós Blanc, celebrarà el dissabte la festa adreçada als infants i enceta una nova activitat per als joves del municipi.

Tarragona en imatges ramon segú chinchilla

El fotògraf Gerard Chinchilla, avi del Ramon, es va establir a Tarragona el 1913 i va fer aquesta fotografia del tot just inaugurat col·legi Saavedra. Els edificis i monuments emblemàtics van despertar l’interès fotogràfic de Chinchilla, tal com demostra el gran nombre de fotografies d’aquest tema del seu arxiu fotogràfic. Aquesta imatge mostra un petit bocí de la història de la ciutat a través d’aquest emblemàtic edifici, una de les primeres escoles públiques de Tarragona, i del seu entorn, que permet copsar els canvis que ha experimentat la ciutat urbanísticament, concretament la Via de l’Imperi.

diUMENGE Tarragona. Concurs de disfresses de gossos LLOC: Rambla nova (Tram Metropol) HORA: 10 hores

Les vostes mascotes també són part de la família i han de poder gaudir del Carnaval amb un dia de disbauxa i color. Galgos 112 us convida al II Concurs de disfresses per a gossos de Tarragona. Bases del concurs a: www.galgos112.es

DIMARTS Tarragona. Jornada sobre clàusules sòl LLOC: CAMBRA PROPIETAT URBANA (MENDEZ NÚÑEZ, 23, 2N) HORA: 19 hores

22 de febrer de 2017

LA CONTRA ELCHICOTRISTE

DEL22AL28DEFEBRER

Sol per carnaval Durant la setmana tindrem dies amb alguns núvols alts i un fort predomini del sol. Qui surti a la rua de carnaval aquest cap de setmana està d’enhorabona. També pugen les temperatures. Font: Meteocat

tempus fugit

Temperatures de la setmana

MÀX.21º

MIN.4º

ESPAI PATROCINAT PER:

Semàfor de la setmana

El Nàstic, a dos punts de la permanència

La UCI pediàtrica de Tarragona, enllestida a l’estiu

Optimisme dins de les files de l’equip grana, que va guanyar 2 a 0 l’Alcorcón i abandona l’última posició de la classificació.

Es preveu que les obres de l’equipament s’acabin al mes d’abril i que l’equiament estigui instal·lat al juny. La UCI entrarà en funcionament el segon semestre de l’any.

Més interrogants al voltant del pàrquing Jaume I

Surt a licitació la urbanització del Pla parcial d’IKEA

La tàctica judicial emprada per l’Ajuntament en el cas Jaume I xoca amb la voluntat «d’arribar fins al final» que sempre ha volgut transmetre.

Té un pressupost de 18,4 MEUR i un termini d’execució de 15 mesos. S’hi ubicarà el centre comercial Ikea i els accessos a l’anella olímpica dels Jocs Mediterranis 2018.

Edita i distribueix:

Director:

Disseny i redacció:

Disseny original:

Imprimeix:

Departament comercial:

Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat

Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

Promicsa D.L.: T- 1062- 09

Joan A. Cano jcano@noticiestgn.cat

Correcció:

Vídeo:

Web:

Carme López

Tomàs Varga

O.Montesó

Redacció i fotografia: 977 25 99 11 noticies@noticiestgn.cat

«Podem parlar de tot però mai de referèndum ni d’independència» Fernando Martínez-Maíllo, Coordinador general del PP

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn. cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Frase de la setmana

Complex Industrial Tarragona

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada: 25.000 exemplars