Noticiestgn355 by Notícies TGN

#355

290317 SETMANARI GRATUÏT TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

WWW. N O TIC IES TA R R A G O N A . C AT

P.02

SU INMOBILIARIA DE CONFIANZA

ANELLA MEDITERRÀNIA

EL LLEGAT DELS JOCS

Precio: 480.000€ PISO EN EL CENTRO DE TARRAGONA Casi 200 m2 de vivienda con 5 habitaciones y 3 baños completos. Calefacción GN y a/a. 2 terrazas. Zona comunitaria con jardín y piscina. Ascensor. MUCHAS POSIBILIDADES!! ¡¡¡FACILIDADES!!! ¡¡¡REBAJADO!!! ¡¡¡ Además, productos exclusivos Avda. República Argentina, 17 Bajo TARRAGONA · Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 info@finquesgrup.es · www.finquesgrup.es

MÉS ENLLÀ DE LA CELEBRACIÓ DE L’ESDEVENIMENT ESPORTIU, TARRAGONA 2018 DEIXARÀ UN ESPAI DE PRIMER NIVELL PER A LES FUTURES GENERACIONS

SALUT

Fotografia: Tomàs Varga

P.12

CAR de Vila-seca, atenció primària de màxima resolució

29 de març de 2017

TEMA DE LA SETMANA

L’Anella Mediterrània es fa realitat Les obres dels equipaments esportius inclosos al recinte avancen a bon ritme i es preveu que estiguin enllestits aquest estiu, un any abans de la celebració dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018 ORIOL MONTESÓ TARRAGONA

a celebració dels Jocs Mediterranis ha estat un dels temes més debatuts dels últims anys a Tarragona. Es tracta d’un projecte que la ciutadania mai s’ha fet seu i això ho demostra el reiterat «no es faran». Tot i els molts defensors dels Jocs Mediterranis que hi han cregut, els detractors d’aquest projecte s’han multiplicat a mesura que apareixien entrebancs i que es demostrava que el Comitè Organitzador dels Jocs, ara ja, Tarragona 2018, havia errat en àrees tan importants com la captació de patrocinis. El clímax de la desconfiança amb el projecte va arribar el dia en què Ballesteros va sortir en roda de premsa i somriure en boca anunciant que els Jocs s’endarrerien un any sense entonar cap ‘mea culpa’ i, ni tan sols, acusant el Govern central de la manca de pressupost per realitzar l’esdeveniment quan tocava. Amb tot això sobre la taula, i confiant que el 2018 serà la data de realització de l’esdeveniment esportiu, el consistori tarragoní, màxim valedor dels Jocs, necessita recuperar una trem-

pera ciutadana que potser mai ha tingut del tot però que, sens dubte, ha passat èpoques més prometedores. Una opció, segurament poc exitosa, han estat els anuncis als autobusos i per alguns carrers de la ciutat, amb rostres de persones que ens expliquen què aportaran els Jocs a la ciutat. L’altra que, com a mínim, ha aconseguit convèncer qui escriu aquest text, ha estat mostrar in situ què han aportat

Un petit pulmó verd, encara en fase embrionària, envolta un llac artificial encarregat de recollir l’aigua de pluja i repartir-la entre la vegetació

ja els Jocs a la ciutat. Passejar per l’Anella Olímpica amb la llum de la tarda tarragonina pot fer trontollar moltes creences. Recorrent la zona d’escalfament de la nova pista d’atletisme (només n’hi ha dues més d’aquestes característiques a Catalunya), les imatges dels atletes de Rio tornen a la memòria i és impossible no imaginarse esportistes d’arreu del

Mediterrani fent el mateix a Tarragona. Trepitjant el terra que espera el tartan, t’adones de la grandària de les grades i veus la passarel·la que connecta l’entrada de l’Anella Mediterrània amb la pista d’atletisme i la piscina. Des de les alçades d’aquesta passera, contemples l’avinguda principal del recinte i recordes els renders que tots els mitjans locals publicaven fa anys de com seria

29 de març de 2017

tema de la setmana 02

FOTOGRAFIES DELS PUNTS CLAU DE L’ANELLA MEDITERRÀNIA 01. Vista des del bosc de l’Anella Mediterrània situat a la part més occidental del complex esportiu. Just al davant s’hi pot veure el llac artificial i, al fons, el palau d’esports. 02. Pista d’atletisme amb la graderia elevada a la dreta de la fotografia. També s’hi pot veure una de les quatre torres d’il·luminació que hi haurà. 03. Passarel·la que comunica l’entrada de l’Anella Mediterrània amb la pista d’atletisme i amb la piscina i el poliesportiu. 04. El palau d’esports amb part de l’arbrat vist des de l’avinguda principal que creua l’Anella Mediterrània.

l’Anella Mediterrània. Alçant la vista, veus la carcassa del palau d’esports en construcció i descobreixes que aquelles imatges virtuals estan a punt de convertir-se en realitat. El Pere Valls, un dels ideòlegs dels Jocs de Tarragona, ens acompanya durant tot el trajecte donant-nos els detalls d’una obra faraònica que avança «dins dels terminis previstos quan els Jocs s’havien de celebrar el 2017». Ens ensenya el velòdrom, l’espai que ocuparà el camp de rugbi, el de la pista de llançament de martell i part del forat de la piscina olímpica de 50 metres, l’únic equipament que encara no s’ha començat a fer a l’espera d’inversió estatal, municipal i/o privada. Amb tot, per a un servidor poc donat a vestir xandall, la joia de la corona d’aquesta Anella Mediterrània està al fi-

Caldrà veure quina hipoteca recaurà en les arques municipals i si els Jocs es fan i com es fan, però, visitant les obres de l’Anella Mediterrània, hem d’admetre que el «llegat dels Jocs» ja és una realitat nal del recorregut que ens fa el Pere. Diversos milers d’arbres i plantes autòctones conformen un bosc mediterrani creat del no-res. Un petit pulmó verd, encara en fase embrionària,

que envolta un llac artificial encarregat de recollir l’aigua de pluja i repartir-la entre la vegetació. Un espai natural que connectarà els equipaments esportius amb el futur Ikea i, probablement, els camps del Nàstic, i que servirà per dignificar un dels barris més desafavorits de la ciutat. Caldrà veure quina hipoteca recaurà en les arques municipals i si els Jocs es fan i com es fan, però, visitant les obres de l’Anella Mediterrània, fins i tot els més escèptics, hem d’admetre que el famós «llegat dels Jocs» ja és una realitat i que, a banda de vertebrar la ciutat per on més li cal i omplir el buit que Tarragona pateix en equipaments esportius, serà un espai més del qual, els tarragonins, ens en podrem sentir orgullosos.

l’anella en XIFRes EL PALAU D’ESPORTS tindrà capacitat per acollir fins a 5.000 espectadors i té un cost de construcció de 12,5 milions d’euros. Durant els Jocs Mediterranis acollirà les proves d’handbol. la pista d’atletisme tindrà una capacitat per a 2.000 espectadors que s’ampliarà fins a 5.000 durant la celebració dels Jocs. Les obres de millora que inclouen unes noves grades i la pista coberta d’entrenament de 80 metres han tingut un cost de 3,3 milions d’euros, finançat pel Consejo Superior de Deportes (CSD), la Diputació de Tarragona i l’Ajuntament de Tarragona. La piscina descoberta tindrà una llargada de 50 metres i acollirà la competició de natació i waterpolo. És l’únic equipament esportiu que encara no s’ha començat a construir. El seu cost serà de 2,7 milions d’euros, segons el projecte. Bosc i llac artificial ocupen la major part de l’extensió de l’Anella Mediterrània. Per fer realitat el bosc es plantaran més de 3.500 arbres i plantes autòctones que es regaran gràcies a la recol·lecció de l’aigua de pluja que es fa amb l’estany. El camp de rugbi també té cabuda en aquest complex esportiu. Tot i que no té graderies, els esportistes d’aquest disciplina tindran, per fi, un espai no compartit que quedarà a tocar de la piscina de 50 metres.

29 de març de 2017

CLAUS ED I TOR I AL

SÍ

Ò L I VE R M ÁRQUEZ

Secretisme turístic

stem a les portes d’una nova Setmana Santa i aviat es tornarà a parlar d’ocupació hotelera, pernoctacions, reserves, despesa mitjana del visitant i altres termes del sector turístic amb els quals ja estem tots plenament familiaritzats. Aquest 2017 es presenta amb bones perspectives per a la Costa Daurada, almenys així ho han expressat els experts en la matèria des que va començar l’any. A més, aquesta temporada ens trobem de ple amb dues novetats importants que, a priori, han de contribuir a fer encara més notoris els atractius de les nostres comarques com a destinació turística de primer nivell. La setmana vinent obrirà portes l’esperadíssim FerrariLand. Un parc temàtic únic i de projecció internacional que presumiblement ha de fer que els ulls del món es girin cap a Vila-seca i Salou. Finalment s’han complert els terminis –malgrat algun ensurt en forma d’incendi durant les obres de construcció– i el pròxim dia 7 tothom podrà veure en primera persona el nou parc de PortAventura World. Veig lògica l’estratègia dels responsables del complex de donar informació amb comptagotes sobre aquest FerrariLand. El factor sorpresa és clau per mantenir l’expectació fins al moment de l’obertura de les portes. Però no fins al punt de no explicar, per exemple, com ha anat la venda anticipada d’entrades, que ja fa més de dos mesos que poden adquirir-se a través del portal web del parc temàtic. Dos mesos són més que suficients per ferse una idea de com seran els primers dies d’aquest nou equipament turístic. Tampoc ha estat possible saber com va el nombre de reserves per als creuers que Costa Cruceros posa en marxa a partir d’aquest mes de juny a Tarragona. Ho hem sol·licitat com a mitjà de comunicació, però fins al dia d’avui la companyia no vol explicar si l’aposta pel Port de Tarragona com a base de creuers està cobrint o no les expectatives. Confiant que tot estigui anant segons les previsions, els convidem a preparar-se per una Setmana Santa plena de gent a les principals poblacions turístiques de casa nostra. Benvinguts siguin.

OPINIÓ RICARD CHECA PERIODISTA

Rajoy ens enganya Mariano Rajoy està capficat a guanyarse la confiança dels catalans. Després d’un mandat arrogant i prepotent, el president del govern espanyol, ara sí i quan no disposa d’una majoria parlamentària, demana diàleg per connectar-se amb el futur. El discurs polític

ALTAFULLA AMPLIA LA SEVA OBERTA COMERCIAL AL COSTAT DELS SUPERMERCATS Aquest dimecres 29 de març es posa en marxa una nova superfície comercial a Altafulla, municipi que de mica en mica va recuperant l’activitat a l’entorn on fa uns anys hi havia els cinemes de Les Bruixes. Ara obre portes AKÍ, un espai obert a gent de tot el Tarragonès que necessiti comprar qualsevol producte vinculat al bricolatge, tant en jardins com en interiors.

RAJOY PROMET MILIONS PER DESBLOQUEJAR EL CORREDOR MEDITERRANI El president del Govern Central, Mariano Rajoy, ha estat aquesta setmana a Barcelona per anunciar inversions milionàries en infraestructures a Catalunya durant aquesta legislatura. Entre els anuncis hi ha el de destinar més de 600 milions d’euros l’any vinent per fer el tram del corredor ferroviari entre Tarragona i Vandellòs, un autèntic coll d’ampolla que el territori fa anys que pateix.

«Tenir cura d’un familiar dependent és una feina de 24 hores al dia» El Servei d’Atenció Domiciliària (SAD) de la Xarxa de Santa Tecla, encarregat de prestar atenció professional a domicili a persones dependents a Tarragona, al Vendrell i a municipis del Baix Penedès, du a terme xerrades formatives per a cuidadors familiars que diàriament s’encarreguen de persones amb dependència més enllà de les hores de suport rebudes pels cuidadors del SAD. Les trobades van encaminades a donar resposta als dubtes plantejats pels familiars i també a oferir consells i coneixements pràctics per fer la vida més fàcil a tothom. La setmana passada es va realitzar una d’aquestes sessions a Tarragona. Per a més informació es pot contactar amb el servei d’ajuda a domicili de la Xarxa de Santa Tecla al mail domicili@xarxatecla.cat

del PP ha canviat i sobretot ha suavitzat el to. Han passat de les amenaces constants i de les incessants advertències a la insistència de la necessitat de dialogar i debatre els temes més importants per a la societat. Rajoy ha vingut a Barcelona per participar en una jornada sobre infraestructures i ha anunciat que Catalunya és una de les apostes del govern central perquè a una «Espanya puixant» l’acompanyi una «Catalunya pròspera». Rajoy ha arribat amb la cartera plena i una important llista d’inversions. A Catalunya li agraïm la disponibilitat, l’esforç i la posada en escena, però una cosa no treu la importància de l’altra. Les inversions són necessàries

i el diàleg, també. El problema és que arriben tard. No deixa de ser curiós que aquells que es van negar a seure, analitzar, discutir i negociar les inquietuds d’un important nombre de catalans, siguin ara els que insisteixin a fer-ho. Què ha canviat? Per què ara sí i abans no? La demanda dels polítics catalans no és exclusivament de diners, sinó també de respecte, de tracte d’igual a igual. Només és possible mantenir-se connectat al futur si les problemàtiques i les incidències estan mínimament resoltes, cas contrari és una pèrdua de temps. El diàleg serveix per a analitzar obertures de mentalitats, però amb Rajoy i el PP és impossible per-

què estan tancats en el ‘no és no’. És imperativa la creació d’una comissió negociadora capacitada per dialogar i allunyada de perjudicis. Espero i desitjo que les promeses de Rajoy en matèria d’infraestructures no es quedin en paper mullat. No em mereix cap credibilitat, tenint en compte el seu repertori polític. Ens enganya. És un llop vestit de xai. Ja no em serveix que Rajoy es presenti amb bones paraules a demanar diàleg i amb les butxaques plenes de bitllets. A Catalunya ens fan falta inversions, però sobretot algú que ens escolti i que ens deixi opinar sobre el nostre futur. Només és possible connectar si hi ha respecte. O no?

29 de març de 2018

TARRAGONA «Tarragona s’ha situat com a exemple del model turístic que es vol projectar a l’exterior»

«El fet que Turespaña hagi triat Tarragona per aquesta reunió és una fita històrica en ella mateixa», assegura la regidora, que destaca que «ha estat fruit del gran esforç fet pel Patronat de Turisme i per la ciutat durant molts mesos perquè la trobada tingués èxit i continuïtat». Un cop ja s’ha fet balanç de la jornada, i més ellà de les conclusions generals, segons la regidora, «ens quedem amb el gran impuls a la projecció internacional que aquesta jornada representa per a la nostra ciutat, la qual s’ha situat com a exemple del model turístic

TERESA DUCH

ESCRIPTORA / HTTP://SALSA-FICCIO.BLOGSPOT.COM

Al·lèrgia o intolerància

l passat 23 de març Tarragona va acollir la jornada Mercats Turístics Emissors, organitzada pel Patronat de Turisme conjuntament amb Turespaña, organisme internacional del Ministeri d’Energia, Turisme i Agenda Digital i màxim ens de l’Estat per a la promoció turística a l’exterior. En aquesta trobada hi van estar presents el director general de l’organisme, Manuel Butler, a més dels directors de les oficines espanyoles de turisme a París, Londres, Frankfurt i La Haia, que van estar acompanyats per la consellera i presidenta del Patronat de Turisme de Tarragona, Imma Rodríguez.

OPINIÓ

que Turespaña vol projectar a l’exterior». Aquest model turístic respon a un segment ‘cosmopolita’, és a dir, a un turisme actiu amb un gran poder adquisitiu que busca experiències enriquidores i que aposta per les ciutats, la gastronomia, la cultura, la naturalesa i el shopping. En aquest sentit, el punt de mira es posa en els mercats alemany, anglès, francès i holandès i, segons les conclusions de la jornada, les previsions per aquest any són molt positives. Amb l’organització d’aquest esdeveniment, Tarragona ha pogut mostrar als responsables de l’ens turístic tots els

OPINIÓ

JOSEP GIL PREVERE

Comprendre les «parelles de fet» M’afegeixo i m’afanyo a afegir-me a les moltes veus que lloen les expressions de misericòrdia del papa Francesc; no és la primera vegada que ho faig, per bé que sovint he afegit un contrapunt: em sembla que, abans de practicar la misericòrdia, cal reclamar justícia, i justícia vol dir arribar al fons de les situacions, tractades amb misericòrdia, per veure si és prou justa la rigidesa doctrinal amb què són tractades. Aquesta vegada, no. Aquesta vegada el papa Francesc ha anat molt més enllà en afirmar que

seus atractius, tant patrimonials com culturals, que «ja eren coneguts però que ara són molt més valorats i tinguts en compte», assegura la regidora Imma Rodríguez. La responsable municipal assegura que «buscarem sinergies amb tot el territori, però volem liderar aquest projecte perquè hem fet una gran feina i encara en queda molta per fer». I és que a partir d’ara la ciutat ho té més fàcil per bastir accions concretes que la projectin més enllà del mercat nacional i esdevinguin un punt d’inflexió per al seu rellançament com a ciutat turística de primer nivell.

Déu també estima les anomenades «parelles de fet»; i a mi m’ha semblat entendre, si més no, que Déu també estima els qui s’estimen, malgrat que no s’hagin casat «per l’Església»; i si és això el que el Papa ha volgut dir, no entenc ni puc entendre que aquest tipus de viure en parella hagi de ser considerat com a «viure en pecat» (una expressió que, d’altra banda, no acabo d’entendre què vol dir, oi més quan una situació d’un amo d’un negoci que ven els seus productes a un preu abusiu o tracta injustament els seus treballadors o els seus empleats, difícilment serà qualificada de «viure en pecat»). Això no vol dir, de cap manera que sigui el mateix viure en parella sense casar-se per l’Església que viure-hi havent-se casat per l’Església. Aquestes «parelles de fet» han de descobrir la gràcia fel sagrament del matrimoni i, en aquest sentit, han de ser evangelitzades i tenen, en tant que batejats, tot el dret de ser-ho.

a tan esperada primavera va arribar la setmana passada. L’hivern és llarg i qui més qui menys espera que el dia s’allargui, que el sol escalfi més i que tot torni a renéixer, també dins nostre. No tot són avantatges, però, perquè amb la primavera arriben les al·lèrgies. Les al·lèrgies consisteixen en una reacció exagerada de l’organisme, quan entra en contacte amb determinades substàncies: pol·len, pols, aliments..., que activa el sistema immunològic. Una cosa diferent són les intoleràncies; les alimentàries provoquen efectes adversos en la salut de l’individu que les pateix; en les altres intoleràncies: polítiques, ètniques, religioses, mediàtiques, els efectes no són només per l’individu, sinó també per a la societat. Aquesta primavera ha aparegut una al·lèrgia nova, l’al·lèrgia al referèndum. A la paraula, a allò que representa, als que la pronuncien, als que la repeteixen com un mantra. És al·lèrgia o és intolerància? És que tinc els meus dubtes perquè l’al·lèrgia es combat amb medicaments específics i els medicament per a l’al·lèrgia al referèndum només es troben a la farmàcia del Tribunal Constitucional —sense recepta, que hi ha confiança entre el malalt i el farmacèutic—; per altra banda, la intolerància consisteix a mantenir-se tancat en els propis principis i a dir sempre que no, i aquí es dona la circumstància que la intolerància provoca efectes

adversos en la nostra societat. Els al·lèrgics-intolerants al referèndum deuen patir una barbaritat amb aquesta doble malaltia. I ara, amb la campanya, més, perquè la paraula maleïda està en boca de tots, dels que volem decidir que sí i dels que volen decidir que no. Les picors no els deuen donar treva ni per anar a la farmàcia del Constitucional i els no-no-no-nono-no-no se’ls deuen embarbussar a la boca, a punt de fer-se’ls un nus a la llengua. Jo entenc què els passa, a aquests malalts. El referèndum en si no és res i tampoc no està clar que guanyem els partidaris del sí a la independència, però ells creuen que autoritzant-lo, estan obrint la porta al virus que després esclatarà amb tota la seva malignitat —Els al·lèrgic-intolerants també ens veuen com malalts a nosaltres. En psicologia d’això se’n diu projecció—. Encara no s’han assabentat que el nostre virus ja fa anys que s’està incubant, per no dir segles, i que ells mateixos, tancant-li de forma tan dràstica i fulminant la porta, només estan provocant que s’esquerdi per excés de pressió continguda. M’agradaria dir que entre tots podem esbotzar la porta perquè el virus es manifesti d’una vegada, però no ho faré i és que això, a ulls dels al·lèrgics, podria anar en la línia de «per fer la truita s’han de trencar els ous» i ara mateix... no tinc gana. I ganes d’anar a Madrid, tampoc.

Aicat 4.746

Conﬁï’ns la gestió del seu pis, més de 35 anys d’experiència ens avalen

29 de març de 2017

TARRAGONA

FES TES

Es convoca el concurs d’idees per a la imatge gràfica de Sant Magí Les propostes es podran presentar del 2 al 9 de maig a qualsevol de les oficines de l’OMAC

L’elecció de la proposta a partir d’aquesta modalitat oberta no es repetirà per les festes de Santa Tecla Un dels portants de l’aigua de Sant Magí passant pel carrer Merceria / Laia Marín.

a conselleria de Festes de l’Ajuntament de Tarragona convoca, per primera vegada, un concurs d’idees per a la imatge gràfica de les festes de Sant

Magí 2017. Totes les persones interessades, especialment els professionals del disseny gràfic i la publicitat, podran presentar les seves propostes del 2 al 9 de maig, ambdós

inclosos, a qualsevol de les oficines de l’OMAC. Enguany el concurs d’idees per a la proposta d’imatge gràfica es convoca per Sant Magí

en comptes de Santa Tecla. D’aquesta manera es pretén donar un impuls a la festa del patró, fent-la més participativa i reflectint-ho amb una imatge sorgida d‘una perspectiva pu-

rament popular. La temàtica haurà d’inspirar-se en qualsevol aspecte de les festes de Sant Magí, tenint en compte que és la festa major de l’estiu tarragoní que combina tradició i modernitat i on l’element protagonista és l’aigua. El jurat es reunirà abans del 19 de maig i valorarà la qualitat artística i originalitat del disseny i, en especial, l’expressivitat i el potencial comunicatiu com a reclam i imatge de les festes de Sant Magí 2017.

Escola Internacional del Camp, una garantia de qualitat per al futur dels vostres fills

Places de residència A partir del pròxim curs 2017/2018, hi ha la possibilitat de tenir places de residència per als estudiants que vinguin de fora, ja siguin del territori o de l’estranger. L’oferta inclourà formats trimestrals i anuals, amb règims d’estança oberta (de dilluns a divendres) o contínua (tots els dies, inclosos caps de setmana i festius). Per a més informació, envieu un correu a info@escolainternacional.org.

er què l’Escola Internacional del Camp (EIC) és la millor opció per escolaritzar els vostres fills? Si ho haguéssim de resumir, perquè ofereix la millor oportunitat de rebre una educació innovadora i excel·lent en un entorn autènticament internacional i perquè, a més, el seu model educatiu propi, Sòcrates Educa, es caracteritza per situar l’alumnat al centre d’atenció i l’ajuda a desenvolupar-se plenament, amb mentalitat oberta i preparat per adaptar-se a un món en canvi constant. Escolarització completa Un altre motiu important per matricular els vostres fills a l’EIC és que ofereix escolarització des de P1 fins a Batxillerat (amb doble titulació: Batxillerat Nacional i Internacional) i dóna suport també per als que vulguin encaminar-se a Cicles Formatius. El seu Programa Internacional garanteix el ple

domini de l’anglès, el català i el castellà, a més del xinès i l’alemany, amb el valor afegit de l’adquisició d’habilitats socials i personals que comporta viure en immersió pluricultural i plurilingüística constant. Resultats contrastats Els resultats aconseguits pels alumnes que han sortit de la nostra escola es compta també

com una de les garanties d’estudiar a l’Escola Internacional del Camp, on el 100% dels estudiants van accedir al destí desitjat d’arreu del món i van aprovar amb notes oficials de BAT i IB superiors a la mitjana mundial. A més, el programa de beques de la Fundació Escola Internacional del Camp (FEIC) i la seva borsa d’ajuts donen suport als

estudiants del centre i de fora per estudiar a l’EIC. L’Escola a prop de casa! Les noves línies de transport escolar per al proper curs 2017/2018 (6 en total) uneixen el territori, facilitant així l’arribada de nous alumnes provinents de diverses parts de la demarcació, de forma còmoda, ràpida i segura.

Matriculació tot l’any L’EIC té programades diverses presentacions per a famílies interessades durant tot l’any (dimarts o dijous de 17 a 19h) i una jornada més de portes obertes, el 6 de maig, des de les 10 h a les 13 h. Les persones interessades poden contactar amb l’escola a través del telèfon 977 325 620 o del correu electrònic info@ escolainternacional.org. La persona de contacte és Mar Gispert.

29 de marรง de 2017

29 de març de 2017

TARRAGONA

FES TES

Representació tarragonina a la I Trobada d’àligues centenàries de Catalunya

La mostra se celebrarà a Vilafranca l’1 d’abril en el marc de l’aniversari de la bèstia penedesenca

’Àliga de Vilafranca ha fet 90 anys i ho celebra convidant les seves companyes del país a la I Trobada d’àligues centenàries de Catalunya, dissabte vinent, 1 d’abril. Aquesta Trobada està emmarcada dins del Dia del Graller, que

des de l’any 1994 organitza la Coordinadora de Grallers de Vilafranca. Com és sabut, les àligues del bestiari català són peces d’un gran simbolisme dins els protocols festius de les poques poblacions que tenen

el privilegi per lluir-les i molt rarament surten de les poblacions respectives. Pel que fa a la bèstia tarragonina, aquesta sortida extraordinària està avalada per la Comissió Assessora del Seguici Popular de Tarragona i té el vistiplau dels portants de l’Àliga, tal

com està establert al Protocol del Seguici Popular. Les peces participants són: l’Àliga de Vilafranca, documentada des de l’any 1600, peça actual estrenada per Corpus de l’any 1926; l’Àliga de Tarragona, documentada des de l’any 1531, recuperada l’any 1986; l’Àliga de Reus, documentada des de l’any 1627, recuperada l’any 1996; l’Àliga de Barcelona, documentada des del segle XIV, peça actual de l’any 1999, i l’Àliga d’Agramunt, documentada des del segle XVI, recuperada l’any 1992. La trobada tindrà lloc a la tarda i consistirà en una plantada de les bèsties a la plaça de Santa Maria (davant l’església del mateix nom, on té lloc l’entrada de Sant Fèlix per la festa major vilafranquina), de cinc a sis de la tarda, per poder

Les àligues de Vilafranca, Reus, Barcelona i Agramunt acompanyaran l’element tarragoní ser admirades i contemplades, atesa l’excepcionalitat de la coincidència de les cinc àligues fora de les seves viles. A les sis s’iniciarà una cercavila d’àligues per un recorregut cèntric i tradicional que finalitzarà davant l’Ajuntament de la població, on les àligues executaran els seus balls més solemnes i protocol·laris, un altre moment excepcional i únic, que clourà aquesta trobada.

29 de març de 2017

tarragona

medi a mb ie n t

Campanya per erradicar els residus voluminosos incontrolats través del Telèfon Verd s’assigna un dia, hora i lloc perquè el ciutadà dipositi els seus residus, habitualment és als contenidors més propers del seu domicili. I la recollida es fa a la nit, entre les 21 h i les 5 h de la matinada. A més, també es poden dipositar a la deixalleria fixa, al polígon Riu Clar que és oberta de dilluns a dissabte de 8 a 20 h. I també es poden portar petits mobles o petits electrodomèstics a alguna de les cinc deixalleries mòbils que s’ubiquen de dilluns a dissabte a diferents punts de la ciutat.

El servei gratuït municipal incrementa la recollida d’aquest tipus de residus, que passa de tres a cinc dies

Les caques de gos també

os equips d’informadors recorreran els punts on es localitzen més deixalles incontrolades, les rutes les realitzaran al vespre que és el moment del dia en què es llencen els residus. Els equips informaran la ciutadania de l’inici de la campanya «Em comprometo amb Tarragona» i de les diferents opcions gratuïtes que disposen per desfer-se de mobles, electrodomèstics i altres residus voluminosos.

Imatge d’arxiu d’un abocador il·legal a la Budellera. / Foto: Tomàs Varga.

També se’ls alertarà de l’import de les sancions per llençar o abandonar a l’espai públic qualsevol tipus d’objecte o producte. En aquest sentit, la Guàrdia Urbana realitzarà controls específics dels punts negres. L’inici de la campanya ve donat per l’alt percentatge de residus que es llencen de manera incontrolada. Segons dades presentades per la conselleria

de Medi Ambient, de les 1.731 tones recollides l’any passat, un 80% van ser recollides de residus no programades, és a dir, 1.384 tones, que van implicar un cost addicional del servei de prop de 400.000 euros. La consellera de Neteja Pública, Ivana Martínez, ha explicat que «és una campanya per fomentar l’estima cap a la ciutat i posar fi a l’incivisme» i ha afegit «el civisme és una qüestió de bons

hàbits i de cura de l’espai públic, tots en som responsables».

Més dies de recollida El servei gratuït municipal facilita la recollida de residus voluminosos de dimarts a dissabte. A més de la campanya informativa, l’Ajuntament amplia els dies de recollida programada, i passa de 3 a 5 dies, de dimarts a dissabte. A

La primera acció d’«Em comprometo amb Tarragona» va ser per la recollida dels excrements de gossos. S’han instal·lat cartells informatius, distribuït flyers i equips d’informadors han realitzat 777 impactes informatius a propietaris de gossos. La campanya continua i se suma a la que s’inicia ara per la recollida de voluminosos. La campanya també inclou accions publicitàries en mitjans de comunicació i xarxes socials.

La Casa de la Festa fa aigües un altre cop Abelló (PDeCAT) reclama obres de millora per arranjar les goteres

l portaveu del Grup Municipal del Partit Demòcrata (PDeCAT) a l’Ajuntament de Tarragona, Albert Abelló, ha denunciat filtracions d’aigua a la Casa de la Festa i ha reclamat a l’equip de govern que realitzi obres de millora a l’equipament. «Des que es va inaugurar, l’any

2008, aquest equipament pateix goteres i problemes per la manca de manteniment», ha manifestat Abelló, que ha recordat que la Casa de la Festa «és l’espai on es conserven i s’exposen els elements patrimonials del Seguici Popular, que són d’un valor incalculable». La portaveu del Govern municipal, Begoña Floria, ha considerat «absolutament vergonyós que el senyor Abelló culpi l’actual equip de govern dels problemes estructurals de la Casa de la Festa», feta pel Govern Nadal en «un edifici que no s’adequa, ni en mida ni en origen». «S’està posant en perill el nostre patrimoni festiu», ha lamentat el portaveu del PDeCAT, que ha assenyalat que, a causa de les filtracions d’aigua,

els baixos dels vestits dels Gegants Moros, inaugurats la passada Santa Tecla, han aparegut mullats. En aquest sentit, Floria aclareix que «els elements patrimonials no s’han vist afectats pels darrers aiguats». Abelló ha recordat que fa un any i cinc mesos que el plenari municipal va aprovar per unanimitat la moció presentada pel seu grup municipal que acordava convertir la Casa de la Festa en un referent cultural. «Es tracta d’un dels espais culturals més visitants de la ciutat, que rep més de 2.000 persones cada mes». Abelló reclama que es realitzi un estudi exhaustiu dels actuals problemes estructurals que existeixen a la Casa de la Festa i es procedeixi, al més aviat possible, a executar les obres de millora necessàries.

29 de març de 2017

TARRAGONA

C IUTAT

El Festival d’Estiu de Tarragona i el Teler de Llum desapareixen

Els artistes del centre d’art denuncien «mala praxi» i «abandonament» per part del consistori

ORIOL MONTESÓ TARRAGONA

l Centre d’Art de Tarragona es dirà El Tinglado i tornarà al T2 del Moll de Costa. El projecte canvia de rumb de nou per tancar-se dins d’un edifici amb una exposició programada per a l’octubre que s’encarregarà d’explicar el futur del centre d’art tarragoní. Pel camí deixa el cadàver del Teler de Llum, una solució d’emergència engegada fa tres anys en la qual van participar nombrosos col·lectius d’artistes de la ciutat i que, amb un pressupost molt limitat, va assolir l’objectiu principal pel qual es va idear el primer Centre d’Art de Tarragona fa més d’una dècada: la mediació.

El Teler de Llum va sortir al carrer (no tenia cap altra opció, segurament) i va fer que els vianants d’arreu de la ciutat tastessin l’art actual que Tarragona genera de manera constant i amb un grau de qualitat sorprenent. Malgrat tot, la conselleria de Cultura d’en Prats, just després de l’arribada del seu nou capità, en Nei Torrell, ha decidit eliminar la marca i crear-ne una de nova: El Tinglado. Segons el conseller Josep Maria Prats, «la fórmula del Teler de Llum no havia estat capaç de crear un espai expositiu propi i la Generalitat ens va suggerir un canvi». Així doncs, l’espai expositiu del Teler de Llum, els carrers i places de la ciutat, serà substituït pel Tinglado 2 del Moll de Costa. Un

El Tinglado 2 del Moll de Costa acollirà el nou centre d’art amb vocació de ser espai d’exposicions espai que el Port de Tarragona torna a cedir com ja ho havia fet en el passat fins que l’Ajuntament (aleshores amb Carme Crespo al capdavant de Cultura) va decidir que en sortís. Els projectes que formaven el Teler de Llum també cauen d’aquest nou rumb imposat pel tàndem PratsTorrell per tal de dedicar tots els recursos del centre d’art a la programació d’exposicions pròpies i de la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya.

Potser la idea és recuperar l’espai d’art contemporani que a finals dels vuitanta van engegar Chantal Grande, Glòria Malé i Toni Torrell al mateix Tinglado 2 i que va portar a la ciutat obres d’artistes com Tom Carr, Eva Lootz, Hanna Collins, Barbara Kasten o Joan Fontcuberta. Si fos així, és difícil d’entendre com casaria en un projecte tan elitista el compliment de l’objectiu principal per al qual va ser creat el centre d’art tarragoní: apropar l’art contemporani a tota la ciutadania. Des de la Taula del Teler de Llum, formada pels col·lectius culturals que integraven el centre d’art, se celebra que el centre d’art tingui, per fi, un espai físic però «ens sembla alarmant que novament Tarragona es troba en un buit cultural, sense programació durant mesos, sense compromís cultural amb la ciutadania» i lamenta «la manca de visió, la mala praxi i les males formes posen impediments a la continuïtat de projectes de ciutat consolidats que són referents d’àmbit internacional». «Un abandonament que posa en risc projectes de moltes entitats que ja funcionaven quan van ser acollides pel Teler de Llum, i a les quals s’ha ignorat en la construcció del Tinglado. I no estem parlant de subvencions. De fórmules per participar-hi n’hi ha moltes», resa el comunicat de la taula.

El FET també s’elimina El que fou l’ETC i, des de l’any passat, era el Festival d’Estiu de Tarragona, també desapareix.

La iniciativa privada podrà seguir programant al Camp de Mart, però ja no ho farà sota el paraigua de les malaguanyades inicials ETC o FET Segons Prats, «la nostra responsabilitat no és entretenir la gent ni fer oci, la nostra responsabilitat és donar cultura». Per aquest motiu, l’Ajuntament elimina la programació d’estiu que es duia a terme al Camp de Mart i, a canvi, subvencionarà el Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FiTT) que organitzava bianualment la Trono i que, ara, passarà a fer-se cada any. Una gran diferència de cost respecte a l’any passat, quan l’Ajuntament va haver d’assumir els més de 100.000 euros del FET, però no tan allunyada de la fórmula que es duia a terme anys anteriors en els quals les promotores programaven al Camp de Mart sota l’etiqueta de l’ETC i l’impacte econòmic del consistori era molt menor. A més a més, la iniciativa privada podrà seguir programant al Camp de Mart, però ja no ho farà sota el paraigua de les malaguanyades inicials ETC o FET. Unes marques que, juntament amb el Teler de Llum, esdevenen les primeres víctimes d’aquesta nova gestió cultural que ha entrat al consistori tarragoní.

29 de març de 2017

COMARQUES

Les comarques de Tarragona registren 13,13 comerços per cada mil habitants

ecentment s’ha presentat el Cens d’Establiments Comercials de Catalunya, una eina estadística inèdita fins ara, que permet disposar de dades com el nombre total d’establiments, la densitat comercial (en nombre d’establiments per cada 1.000 habitants, i en m2 per cada 1.000 habitants), o la distribució de l’oferta comercial per sectors d’activitat. D’altra banda, aquest cens retorna dades amb un elevat grau de detall de la distribució del comerç, ja que no només conté la informació agregada de tot Catalunya, sinó que permet desglossar dels indicadors fins a l’àmbit municipal, i per fins i tot a l’àmbit de barri, retornant una «radiografia» molt acurada territorialment del context comercial.

Segons el cens, actualment a Catalunya hi ha 86.418 empreses comercials i 101.319 establiments, amb una densitat comercial mitjana de 13,47 establiments per cada 1.000 habitants. D’entre les grans ciutats de la demarcació de Tarragona —enteses

com les que tenen una població superior als 75.000 habitants— la de Tarragona disposa d’una oferta comercial de 1.821 establiments, amb una densitat comercial de 13,89 establiments per cada 1.000 habitants, i una ràtio de 2272,14 m2 de superfície de

venda per cada 1.000 habitants. Pel que fa a les comarques tarragonines, el cens indica que actualment l’oferta comercial la integren 7.983 comerços, amb una densitat mitjana de 13,13 establiments per 1.000 habitants, lleugerament per sota de la mit-

jana catalana. Analitzat per comarques, el Tarragonès és la comarca amb més comerços (3.218), tot i que la densitat comercial més alta es registra al Priorat, amb 16,16 comerços per cada 1.000 habitants. Analitzant el teixit comercial per origen de les empreses (en municipis de més de 50.000 habitants), Tarragona (7,1%) se situa com el tercer municipi de Catalunya amb major oferta de grans empreses per darrere de Castelldefels (8,7%) i el Prat de Llobregat (7,4%). Finalment per tipologia de comerços, i en termes generals, el 34% dels comerços catalans són de quotidià alimentari, seguit dels establiments dedicats a l’equipament de la persona (18,26%), i dels comerços d’equipament de llar (el 16,92% del total).

29 de març de 2017

XARXA DE SANTA TECLA

CAR de Vila-seca, un equipament sanitari únic al territori El Centre d’Alta Resolució de Vila-seca, operatiu des de fa més de cinc anys, és un dispositiu de proximitat que actua com a un petit hospital per a la ciutadania del municipi ÒLIVER MÁRQUEZ TARRAGONA

l CAR de Vila-seca, per les seves característiques d’edificació, d’equipaments i de serveis, és un centre únic a les comarques de Tarragona. Quan va ser inaugurat oficialment, a inicis de 2012, ja va ser presentat com a icona d’un nou model d’assitència primària més proper, més resolutiu i, per tant, més còmode per als usuaris. Cinc anys més tard, aquesta aposta queda refermada per l’activitat acumulada i pel grau de satisfacció dels veïns i veïnes de Vila-seca, que rarament han de desplaçar-se fora del municipi per rebre l’assistència sanitària que necessiten. El CAR de Vila-seca combina les característiques d’un CAP convencional amb les d’un hospital lleuger. Ja ha reduït un 80% el trasllat de pacients de Vila-seca a altres centres sanitaris de la província. Aixecat en uns terrenys municipals a finals de 2011 i gestionat per la Xarxa de Santa Tecla, el CAR de Vila-seca combina les característiques i serveis d’un

CAR DE VILA-SECA, L’EVOLUCIÓ DE L’ATENCIÓ PRIMÀRIA. El Centre d’Alta Resolució (CAR) de Vila-seca, projectat, executat i gestionat per la Xarxa de Santa Tecla, és un equipament avançat a les necessitats assistencials de la població del seu entorn. L’equipament presenta una cartera de serveis que van des de l’atenció primària convencional a una llarga llista d’especialitats mèdiques i quirúrgues, totes ateses en un espai dissenyat per tal de garantir proximitat i la comoditat a l’usuari. A la imatge, sala de rehabilitació del centre assistencial.

SERVEIS SENSE MOURE’S DE VILA-SECA ATENCIÓ PRIMÀRIA

ESPECIALITATS

•

QUIRÚRGIQUES CIRURGIA GENERAL CIRURGIA VASCULAR GINECOLOGIA-OBSTETRÍCIA OFTALMOLOGIA-ÒPTIC OTORRINOLARINGOLOGIA UROLOGIA TRAUMATOLOGIA

• • • • • • • • •

MEDICINA GENERAL I INFERMERIA PEDIATRIA ODONTOLOGIA ANALÍTICA RADIOLOGIA I ECOGRAFIA ATENCIÓ SEXUAL I REPRODUCTIVA ESCOLA DE MARES I PREPARACIÓ AL PART TRANSPORT SANITARI SALUT MENTAL REHABILITACIÓ I FISIOTERÀPIA

centre d’atenció primària (CAP) amb els d’un petit hospital capaç de resoldre bona part de les necessitats sanitàries de la població. Amb aquest dispositiu, els habitants de Vila-seca normalment no necessiten desplaçar-se a Tarragona per rebre l’assistència sanitària adient, ja sigui en atenció primària o bé per passar visita amb l’especialista (veure qua-

MÈDIQUES PNEUMOLOGIA REUMATOLOGIA CARDIOLOGIA DERMATOLOGIA NEUROLOGIA dre adjunt). El centre, a més, ha estat pioner incorporant serveis excepcionals en l’atenció primària, com ara les consultes de salut mental –amb la introducció de la figura del psicòleg dins del dispositiu–, o amb el servei de rehabilitació i fisioteràpia, la proximitat dels quals és molt important per als pacients en procés de recuperació. El centre també fa intervencions de cirur-

El centre evita el 80% de trasllats de pacients de Vila-seca a altres centres sanitaris de la demarcació gia menor, sobretot en dermatologia. L’Àrea Bàsica de Salut de Vilaseca, acreditada per formar metges residents en medicina familiar i comunitària, cobreix una població estable de 21.000 habitants i està integrada, a banda del CAR, pels consultoris mèdics de La Pineda i La Plana. La creació del Centre d’Alta Resolució cobreix les necessitats assistencials derivades del boom turístic viscut a la zona, motiu pel qual el centre disposa d’una àrea d’urgències més ampliada que les dels CAP tradicionals.

ATENCIÓ ESPECIALITZADA Les instal·lacions de Vila-seca, dissenyades i executades per la Xarxa de Santa Tecla, ja van ser concebudes per encabir una

important dotació de consultes d’atenció especialitzada. En l’actualitat el centre té en servei una dotzena d’especialitats, entre mèdiques i quirúrgiques, que aporten seguretat assistencial i comoditat als habitants del municipi. L’activitat en les especialitats ha anat incrementant-se progressivament des que el centre es va posar en marxa fins a superar les 17.000 visites al llarg de l’any passat (dades de 2016). Les consultes amb més activitat són les de dermatologia, oftalmologia, traumatologia i ginecologia, seguides d’otorrinolaringologia, cardiologia i urologia. El director del CAR de Vilaseca, el doctor Miquel Maria Biarnès, assegura que «la posada en marxa d’aquest centre va comportar reformular l’atenció primària des d’un angle més integral, on el centre té un nivell més elevat per solucionar problemes les 24 hores del dia». Biarnès destaca que «aquí treballen conjuntament metges de medicina familiar, especialistes hospitalaris, infermeres i personal de suport per donar, entre tots, el més alt grau de resolució a les necessitats de la població de Vila-seca. Cobrim els serveis habituals d’un CAP, però també atenem malalts més complexos i assumim pacients aguts, urgents i crònics sense necessitat de desplaçaments als hospitals de Tarragona».

REHABILITACIÓ I SALUT MENTAL Al CAR de Vila-seca hi ha servei de rehabilitació i fisioteràpia, la proximitat del qual és molt valorada pels usuaris i usuràries que es troben en procés de recuperació d’una patologia, per exemple, d’una intervenció quirúrgica. L’any passat el servei de rehabilitació i fisioteràpia del CAR de Vila-seca va realitzar més de 7.000 visites. El Servei de Medicina de l’Esport va tenir una activitat de 468 vistes i proves realitzades. El Centre de Salut també compta amb la incorporació de l’atenció psiquiàtrica i psicològica en

29 de març de 2017

XARXA DE SANTA TECLA 01

Una cinquantena de professionals La plantilla del CAR de Vila-seca està integrada per 12 metges d’adults, 3 pediatres, 1 odontòleg, 15 infermers/es, 13 empleats de personal de suport, 3 auxiliars d’infermeria, 1 treballadora social i un tècnic de rajos X. El centre, a més a més, està acreditat com a àrea bàsica docent formadora de metges especialistes en Medicina familiar i comunitària. 1) Consulta de pedriatria. 2) Imatge exterior de l’edifici ubicat al carrer Galceran Pinós. 3) Imatge de la zona de recepció a l’usuari. 4) Consulta de cirurgia general. 5) Consulta de Ginecologia i Obstetrícia. 6) Reunió de l’equip d’atenció comunitària del CAR de Vila-seca. 7) Reunió de l’equip directiu del centre amb la coordinadora d’infermeria, la coordinadora mèdica i la coordinadora de gestió de pacients i suport administratiu. 8) Consulta de dermatologia. / Dani Picó l’àmbit de l’atenció primària. El CAR disposa de consultes amb un psicòleg i un psiquiatre que treballen amb els equips mèdics i assistencials. Tant el psicòleg com el psiquiatre passen visita al mateix centre de salut i treballen amb les mateixes històries clíniques que els metges, amb qui col·laboren diàriament quan és necessari. Aquests dos perfils professionals, a més a més, realitzen sessions de teràpia tant individuals com grupals.

atenció primària I és clar que, com a eix principal de la seva activitat, el CAR de Vila-seca presta tota la carte-

ra de serveis bàsics de medicina familiar i comunitària. Metges de família, pediatres, infermers/ es, odontòlegs, treballadors/es socials i psicòlegs treballen conjuntament en l’atenció diària de la població adulta i pediàtrica de Vila-seca. L’any 2016 l’activitat d’atenció primària al centre va comportar la realització de més de 130.000 visites programades (74.000 de les quals a càrrecs de metges de família, 17.000 de pediatria i unes 35.000 a càrrec d’infermeria), així com una important activitat en atenció continuada / urgències (més de 38.000 visites). Aquesta tasca es va complementar amb prop de

2.000 serveis a domicili (domicilis mèdics, d’infermeria i domicilis de treball social) i unes 3.000 visites de llevadores. Quant a proves diagnòstiques i complementàries, l’any passat es van realitzar més de 18.000 extraccions analítiques, 7.000 controls de sintrom, més de 8.000 radiografies, 3.000 electrocardiogrames, unes 1.500 ecografies, més de 500 espirometries i unes 250 audiometries. Aquest paquet de proves diagnòstiques, especialment les radiografies i les ecografies (inusuals en l’àmbit de l’atenció primària), representen una comoditat més per a la gent de Vila-seca.

La veu dels usuaris

Salomé i Francisco «Les urgències 24 hores i els especialistes són un gran comoditat per a les famílies de Vila-seca»

Juan MANUEL «És bo tenir les especialitats al costat de casa, però el més important és que sempre he estat molt ben atès»

29 de març de 2017

SALUT

«Tothom pateix algun trastorn del son al llarg de la seva vida» països del nostre entorn). Conseqüència: estem desperts molt temps a la nit, aguantem fins que no podem més abans d’anar a dormir i, al matí, ens obliguem a despertar-nos amb un despertador. Estem, en termes socials, fent una restricció voluntària del son de manera continuada.

No dormim bé. L’imsoni afecta un 30% de la nostra societat i prop de la meitat dels tarragonins anem al llit més de tard de la mitjanit

ÒLIVER MÁRQUEZ TARRAGONA

assem un terç de la vida dormint. De fet, una persona de 70 anys ha invertit prop de 200.000 hores de la seva existència al llit. Per tant, no estem parlant d’un tema menor. D’un bon descans depèn gairebé tot allò que som capaços de fer quan estem desperts, tant si som infants, adolescents, adults o ancians. Malauradament, cada vegada dormim menys hores i, a més a més, ho fem amb menys qualitat. A la Xarxa de Santa Tecla trobem un expert de reconegut prestigi en aquest àmbit, el doctor Antoni Bové, que confirma que els problemes a l’hora de dormir, tard o d’hora i en major o menor mesura, afecten el 100% de la ciutadania. «Tothom ha tingut, té o tindrà algun trastorn del son al llarg de la seva vida», sentencia Bové. L’empresa Dormity va donar a conèixer ara fa dies un estudi on s’alerta que, en termes generals, la població tarragonina dorm menys hores del que seria recomanable i, a més a més, té uns hàbits que no ajuden gaire a agafar el son, com

Quins problemes comporta no dormir prou hores? Una cosa és el temps que dedi-

Com dormim els tarragonins/es? HORA D’ANAR AL LLIT

EXPERT A LA XARXA DE SANTA TECLA

El doctor Antoni Bové, especialista en medicina interna de la Xarxa de Santa Tecla, fa més de 30 anys que es dedica a l’estudi, la investigació i l’atenció dels trastorns del son entre la població tarragonina. Professional de prestigi reconegut en aquest àmbit, passa consulta al complex sanitari de Santa Tecla Llevant i ara fa uns anys va contribuir a la publicació del principal tractat internacional de medicina del son en castellà (del qual va redactar 4 capítols). En l’actualitat, entre altres projectes, està treballant en la creació d’un mètode científic per relacionar els hàbits del son de cada individu amb el rendiment laboral.

De 23.00h a 00.00h 46% De 00.00h a 01.59h 44% Més tard de les 02.00h 9%

HORA DE LLEVAR-SE ara per exemple anar a dormir cada vegada més tard (vegeu gràfic d’aquesta pàgina). Amb aquestes dades a la mà anem a veure el doctor Antoni Bové, expert en la matèria de la Xarxa de Santa Tecla.

«L’insomni no es pot tractar només amb fàrmacs. Cal fer-ho a través de canvis conductuals»

La primera pregunta és òbvia, doctor. Dormim bé? Bàsicament no. Dormin poc. Un 20% menys del que ens tocaria. Això en el dia a dia vol dir una hora i mitja menys de son del que seria recomenable

matí estan actius, acostumen a ser els que ocupen càrrecs a les empreses. Són els que sempre estan a l’oficina i rendeixen més hores.

I quantes hores hem de dormir? Això depèn de cada persona. Si agafem l’estadística, majoritàriament, ho fixaríem entre 7 i 8 hores diàries. Però hi ha un grup de població que amb 5 hores en té prou i, en canvi, n’hi ha d’altres que necessiten 9 o 10 hores. Totes són persones rigorosament normals des del punt de vista biològic, però no ho són des del punt de vista social. Especialment els que necessiten dormir més. Aquests són els que acostumen a arribar tard a la feina. En canvi, els que a les cinc del

M’està dient que la necessitat de descans d’un individu condiciona la seva carrera professional? Els trastorns del son no només poden provocar determinades malalties, sinó que també generen problemàtica social. Els teus hàbits de son influeixen en la teva vida laboral, en els estudis o en qualsevol altra activitat que facis durant el dia. Si no tenim en compte això sempre hi haurà gent que tindrà problemes. Hi ha gent que necessita dormir més per poder tenir un rendiment correcte.

Doncs a la feina, qui arriba sempre tard és considerat, directament, un dropo o un irresponsable. Quasi tothom es desperta amb despertador. I això és quelcom totalment artificial. Hauríem de ser capaços de despertar-nos sense alarma? És curiós que la gent es preocupa pel fet d’haver-se de prendre una pastilla per dormir, però no per necessitar un aparell per despertar-se. Nosaltres ja portem un rellotge biològic al nostre organisme, concretament a l’hipotàlem, que està perfectament sincronitzat amb la llum diürna. El nostre despertador hauria de ser el Sol. Però això en la nostra societat, tal com la tenim estructurada, no quadra. Tot va començar a canviar quan Edison va inventar la llum elèctrica i, artificialment, vam començar a allargar el temps de vigília a les nits. El problema és que cada vegada anem a dormir més tard i, en canvi, l’hora de despertarnos continua sent sempre la mateixa (similar a la d’altres

De 06.00h a 06.59h 19% De 07.00h a 07.59h 44% De 08.00h a 08.59h 22%

QUANT TRIGUEM A ADORMIR-NOS? 21 minuts de mitjana

HORES DE SON Entre 6 i 7 hores 53,7% Més de 7 hores 19,7% Menys de 7 hores 22%

QUI DORM PITJOR? Persones d’entre 50 i 70 anys, divorciades, vídues, separades, empresaris

ALTERACIONS MÉS HABITUALS DEL SON Tenir nens petits 30% Estrès / fatiga / nervis 30% Sorolls 10% Conclusions del darrer Estudi Dormity PSQI

29 de març de 2017

SALUT quem a dormir i una altra que tinguem problemes per dormir o per descansar amb qualitat. Si parlem de la restricció voluntària de la son, el que provoca l’endemà és principalment somnolència. Això afecta el rendiment acadèmic, el laboral, les relacions personals i pot fer que et quedis adormit en situacions de repòs, fet que pot provocar accidents de trànsit o accidents laborals. En professions de risc això és molt important. A més, s’ha demostrat que no dormir prou hores d’una manera continuada al llarg de la vida pot contribuir a desenvolupar obesitat i diabetis. I què me’n diu de la gent que vol dormir però no pot? Una persona que té problemes per dormir és que pateix insomni. Hi ha factors circumstancials, com tenir nens petits que et desperten sovint, però també s’ha demostrat que el treball a torns desestructura bastant els hàbits de la son d’una persona. De tota manera, l’insomni en persones sanes pot tenir orígens molt diversos. Els conflictes laborals, socioeconòmics,

l’estrès i els problemes personals provoquen insomni. La crisi ha incrementat molt aquest tipus de pacient que no pot dormir a causa de canvis dràstics en la seva vida. L’insomni afecta ja un 30% de la població i no té una solució immediata. D’aquí l’augment del consum de fàrmacs per dormir? L’increment de l’insomni per problemàtiques socials ha comportat un increment en el consum de medicaments per dormir. Però hem d’intentar utilitzar el mínim de fàrmacs possibles. L’automedicació no és recomanable i sempre és millor tenir la prescripció d’un professional. De fet, crec que el tema de l’insomni no es por tractar només amb fàrmacs. Cal tractar-lo, sobretot, parlant i a través de canvis conductuals en el pacient. I què és l’apnea del son? Aquest és un altre tema. Parlem d’aturades de la respiració de mínim 10 segons mentre dormim. Es calcula que afecten un 6% de la població (4% en homes i 2% dones), si bé la

incidència puja fins al 20% en la tercera edat. Gairebé sempre van acompanyades de roncs i es produeixen sobretot en persones amb obesitat i d’edat avançada, tot i que es pot donar en gent jove i infants. Normalment l’apnea és detectada primer pel company d’habitació. L’apnea impedeix que es pugui assolir un son profund. Et passes tota la nit dormint superficialment i l’endemà continues cansat. La primera conseqüència és, doncs, la somnolència excessiva tot el dia, amb el risc que comporta si has de conduir o utilitzar maquinària. En casos greus, l’apnea és un gran perill per als cardiòpates. Però l’apnea de son té graduacions, des de lleu fins a greus. Tots en podem tenir puntualment, però un dia vaig tractar el cas d’una noia jove que tenia més de 1.000 apnees cada nit. Una cosa mai no vista. També he vist pacients que deixen de respirar fins a 2 minuts seguits. Imagini, doncs, quin descans poden tenir aquestes persones. Afortunadament, un cop diagnosticada, l’apnea disposa avui en dia de tractaments molt eficients.

der opinar sobre aquesta qüestió, i de OPINIÓ la qual també he tingut l’oportunitat de parlar en aquestes mateixes pàgiNÚRIA SEGÚ EXDIPUTADA AL nes, és l’increment substancial que ha PARLAMENT DE CATALUNYA patit el temps en què hom tarda a ser diagnosticat a conseqüència que s’ha allargat enormement el temps d’espera per a les visites a l’especialista i per a la realització de proves diagnòstiques. En algunes zones, fins i tot per anar al metge de capçalera el termini d’espera és superior a una setmana, quan la normativa estableix 48 hores. Fa uns dies en aquestes mateixes pàgines Per emetre una opinió és necessari, parlàvem de la situació al Camp de Ta- doncs, tenir també present aquestes esrragona de les llistes d’espera per a tres peres que retarden l’entrada a la llista intervencions quirúrgiques amb temps d’espera per a una operació quirúrgica i d’espera màxim garantit de 6 mesos. que, paradoxalment, fan que les xifres Concloíem que amb una excepció –les de llista d’espera per a operacions no intervencions de pròtesi de genoll a siguin molt llargues, ja que en aquests l’Hospital Joan XXIII– tots els hospitals darrers anys hom tarda més a arribardel nostre territori estan complint els hi. terminis. Cal tenir present però, com Analitzant la comparativa per centre he exposat altres vegades, que fa un any entre la seva situació de 2011 i 2016, i mig el Govern de Catalunya va decidir cal destacar la gran variabilitat terricanviar els terminis màxims d’espera torial que existeix avui entre els hosde les 14 intervencions quirúrgiques pitals i entre les proves diagnòstiques. garantides que hi havia fins aleshores. Segons quina prova sigui i segons quin De 14 en van deixar tan sols tres a un hospital de referència es tingui, hom màxim garantit de 6 mesos, la resta van pot arribar a esperar fins a cinc vegades passar a un màxim de 12 mesos, segons més, com ara en l’ecografia abdominal, priorització, fet que fa molt més difícil l’electromiograma o les mamografies. Desigualtats d’aquestes característiextreure’n conclusions. Ara bé, una altra qüestió que també ques ja existien l’any 2011 però s’han hem de tenir en compte per tal de po- accentuat, i molt, en aquests darrers

Temps d’espera a la sanitat del Camp de Tarragona

CONSELLS PER DORMIR MILLOR FES EXERCICI Quan un està cansat per l’exercici s’adorm més ràpidament, aconsegueix un major percentatge de son profund i es desperta amb menys freqüència durant la nit. EL LLIT, NOMÉS PER DORMIR I PER TENIR RELACIONS SEXUALS La resta d’activitats com veure la televisió, llegir les xarxes socials, revisar el correu o jugar al mòbil, tauleta o portàtil no aporta cap factor positiu. RUTINA Per aconseguir dormir bé necessitem organitzar el nostre son. Cal anar a dormir a la mateixa hora cada dia i despertar-se també a la mateixa hora, si pot ser sense despertador. BONA ZONA DE DESCANS El lloc on dorms ha de ser tranquil i silenciós. El mòbil, el portàtil o la televisió han d’estar fora de la zona de descans. L’ideal és que estigui fosc i relativament fresc. MENYS BEGUDES AMB CAFEÏNA El cafè, el te o els refrescos poden venir de gust molt al llarg del dia però la cafeïna ens provocarà més dificultat per dormir a la nit NO PRENGUIS ALCOHOL abans d’anar a dormir, ja que provoca una important desestructuració del son. ELS SOMNÍFERS NO SEMPRE SÓN BONS ALIATS Intenta evitar les pastilles per dormir i consulta amb un especialista la forma més eficaç de prendre-les durant el període de temps més curt possible. SI NO ACONSEGUEIXES ADORMIR-TE, AIXECA’T Quedar-se al llit 20 minuts després d’haver-se’n anat a dormir és un indicador que no estem relaxats i, per tant, ens costarà quedar-nos adormits. Aixeca’t, llegeix una mica i després torna al llit.

cinc anys. La segona qüestió que cal destacar és l’increment en general dels temps d’espera per a aquestes proves, en 4 proves es redueix el temps mitjà d’espera i en 9 s’incrementa; en algunes de manera tan significativa que, com a conseqüència, gairebé s’ha doblat el temps d’espera mitjà de tot el Camp de Tarragona els darrers cinc anys (de 35,4 dies l’any 2011 a 61,6 dies l’any 2016). A aquesta situació s’ha de sumar el temps d’espera per la visita a l’especialista, no tenim dades comparatives, però cal destacar que es repeteix la gran diferència de temps d’espera entre centres sanitaris. En especialitats com urologia o dermatologia, les diferències segons l’hospital de referència poden ser de tres o fins i tot sis mesos. En general, se’n surten millor els hospitals més petits, però no en totes les especialitats és així. En conclusió, les dades fetes públiques pel departament de Salut confirmen la percepció ciutadana que ens esperem més per tot dins del sistema sanitari, i posen en evidència un segon problema al nostre territori: la gran diferència de temps d’espera existent entre centres sanitaris per la mateixa prova diagnòstica o per una mateixa visita a l’especialista. La capacitat de solucionar-ho és tant o més important que reduir els temps d’espera.

OPINIÓ JOSEP POBLET ALCALDE DE VILA-SECA

Vila-seca, bon model de salut Cinc anys després d’entrar en servei el nostre nou Centre de Salut, s’ha pogut constatar l’encert d’aquella decisió presa pel nostre Ajuntament. Sobretot, perquè ha servit per disposar d’aquest magnífic equipament i d’un gran equip de professionals de la Xarxa Santa Tecla com mai havíem somiat. Ara, coneixedors com som tots del nou servei, usuaris i professionals, i amb la necessària perspectiva, ens adonem del gran canvi a favor d’uns i altres. Pels professionals, perquè disposen dels mitjans materials necessaris per a l’òptima prestació del servei que d’ells i d’elles s’espera. I pels usuaris, perquè saben que tot aquest univers funciona perfectament cada dia, des de la proximitat, evitant molestos desplaçaments als centres de referència. Tot plegat, dibuixa un bon model de salut que ens singularitza com una de les ciutats més ben equipades en proporció a la nostra dimensió demogràfica. Que per molts anys puguem consolidar i fer créixer aquest bon model de salut a favor de la nostra ciutadania, ja que l’hem fet possible entre tots i és ben nostre.

29 de març de 2017

COMARQUES La Pobla es prepara per reviure el Misteri de la Passió de Setmana Santa

a Pobla es prepara per viure una de les celebracions més nostrades i tradicionals, com és la Setmana Santa. En el cas de La Pobla, la litúrgia i la tradició cristiana hi tenen gran presència, però sobre tota la programació prevista per a aquests dies de Setmana Santa en destaca la representació del Misteri de la Passió de Jesucrist, el pròxim 13 d’abril. La representació tindrà lloc a la pista coberta del Complex Esportiu Municipal la nit de Dijous Sant, a les 21,30 hores. La versió pobletana de la represen-

tació del Misteri de la Passió és una de les més destacades que tenen lloc a Catalunya. De fet, la tradició d’aquest acte al municipi pobletà és extensa, tota vegada que la d’enguany serà la setzena edició. I com sempre, l’èxit està garantit tant pel que fa a l’assistència d’un públic que espera i viu amb emoció aquesta recreació, com també pels més de 120 protagonistes que, de manera desinteressada, donen vida a aquest conegut passatge de la història bíblica. A més de reviure el Misteri de la Passió, els habitants de la Pobla celebraran la Setmana Santa

amb diferents actes litúrgics. El primer tindrà lloc la tarda de Dijous Sant, quan a les 19 hores donarà inici a l’església parroquial la Missa del Sopar del Senyor. Pel que fa al Divendres Sant, els pobletans celebraran el Via Crucis amb exhibició del Grup d’Armats (9 h, pels carrers del poble i Era d’en Tarsici), la celebració de la mort del Senyor (19 h, a l’església) i la Processó del Sant Enterrament (20 h, pels carrers del poble). L’endemà dissabte serà el torn per a la Solemne Vigília Pasqual (22.30 h, a l’església), mentre que el

dilluns 17 d’abril els habitants de La Pobla gaudiran de la tradició

tot menjant-se la mona en companyia d’amics i familiars.

Calafell posa en marxa un pla per millorar les voreres valorat en 2 milions d’euros

’Ajuntament de Calafell executarà un pla de millora de voreres valorat en uns 2 milions d’euros. Els treballs es faran al llarg de diverses anualitats, segons les disponibilitats econòmiques que hi hagi cada any. I el gruix es realitzarà al nucli de Segur de Calafell, el més abandonat històricament del municipi.

no té el paviment superior. La primera font de finançament d’aquest pla serà la que ja s’utilitza actualment: l’estalvi en les adjudicacions d’obres, que es produeix per la diferència entre el preu pressupostat i el preu obtingut en la licitació, per les baixes dels contractistes. L’alcalde de Calafell, Ramon Ferré, ha admès que «la solució de veritat seria fer carrers nous en la seva totalitat, tant voreres com calçades i tots els serveis; però el cost superaria tranquil·lament els 100 milions d’euros, que és una xifra del tot

La millora de voreres inclourà tant la reparació de les que estan malmeses per les més diverses causes, com la construcció de trams on no n’existeixen, o completar-les quan la vorera

Salou finalitza la renovació de les escales de la platja Capellans

a regidoria de platges ha finalitzat els treballs de millora en l’accés esglaonat des del carrer Gavina a la platja dels Capellans, concretament, en l’accés que té cap a la zona de les dutxes. En aquest punt, els tècnics es trobaven amb problemes que causava l’aigua de mar, especialment en moments de temporals de llevant, provocant erosió a l’arena de la platja i deixés al descobert una alçada massa perillosa entre el darrer graó de

les escales i fins a peu de platja. La regidora de l’àrea, Júlia Gómez, ha assenyalat que “amb l’arribada de la Setmana Santa s’estan duent a terme treballs a diversos indrets del litoral per tal de tenir a punt les platges per a l’inici de la temporada, entre ells, aquest de correcció de l’accés i de les dutxes de la platja Capellans”. A aquesta circumstància s’ha de sumar també fets com que el fort pendent del carrer Gavina i la canalització per super-

fície d’aigües de pluja que van a parar a aquell carrer, baixen, en cas d’aiguats, amb força i amb molta quantitat a través de l’accés esglaonat. Amb els treballs que s’han dut a terme per part dels tècnics de la regidoria de Platges s’han corregit aquestes deficiències, i també s’ha millorat la pendent de desguàs d’aigua de les dutxes amb la voluntat de solucionar definitivament aquests problemes. El cost dels treballs ha estat de quasi 12.200 euros.

inassumible, ni que ho plantegéssim a 20 anys». Ferré ha explicat, a més, que «prioritzar Segur respon a l’extrema necessitat d’aquest nucli. No és que la resta de nuclis i urbanitzacions no tinguin problemes amb les voreres, però en tenen menys i ja es van resolent». L’alcalde ha recordat, en aquest sentit, que els altres nuclis tenen problemes de voreres molt estretes, però que es van solucionant amb la construcció de carrers de plataforma única, com al nucli antic, o amb la illa de vianants que es va fer, anys enrera, a la Platja.

29 de marĂ§ de 2017

MODA Las AmĂŠricas ja tĂŠ la colÂˇlecciĂł de la nova temporada

MADD estrena la primavera

â&#x20AC;&#x2122;arribada de la primavera es nota tambĂŠ en la roba i els complements que ens posem per sortir al carrer, per anar a treballar o de festa.... I res millor que deixar-se aconsellar pels experts en moda, que saben quines sĂłn les darreres tendĂ¨ncies del moment.

A la botiga MADD de Valls, fa temps que es dediquen a vestir la seva clientela amb les millors marques. ÂŤAquesta primavera la peĂ§a indiscutible seran les caĂ§adores denim i els blaziers de ratlles combinades amb colors potents com el groc, el fĂşcsia o el taronja i estampats florals molt atrevitsÂť, explica la responsable de lâ&#x20AC;&#x2122;establiment, Francina Guerrero. ÂŤI per a lâ&#x20AC;&#x2122;estiu, recuperem els vestits de cotĂł i de fil, frescos i lleugersÂť. Aquestes peces tenen una gran versatilitat, ja que tant poden ser adequades per al dia a dia com esdevenir un fantĂ stic

eniu una celebraciĂł especial aquesta primavera o simplement voleu anar a la moda amb el millor calĂ§at? Doncs a la sabateria Las AmĂŠricas de Tarragona ja tenen la nova colÂˇlecciĂł de temporada primavera estiu, que arriba carregada de

conjunt per a una ocasiĂł especial, com una boda o una comuniĂł. A MADD disposen de tota la moda femenina mĂŠs actual

i sofisticada amb un servei dâ&#x20AC;&#x2122;assessorament i postvenda molt acurat. Els trobareu a la capital de lâ&#x20AC;&#x2122;Alt Camp, Valls, al carrer de la Cort, 20.

brillantor, tant en sabates de vestir com en calĂ§at cĂ˛mode i esportiu. AquĂ hi trobareu les millors marques en sabateria tant dâ&#x20AC;&#x2122;home com de dona i infants, aixĂ com complements en bosses de mĂ , cinturons... amb la millor atenciĂł i assessorament.

$ EF MB $PSU r r 7BMMT r 5FM

29 de març de 2017

comarques

Rajoy promet 667 milions d’euros per posar fil a l’agulla al corredor Tarragona-Vandellòs El president del Govern espanyol es compromet amb Catalunya amb 4.000 milions d’euros per a infraestructures en els pròxims 4 anys

ra molt esperada la visita de Mariano Rajoy, president del Govern de l’Estat espanyol, a Barcelona. Tal com havien avançat des del PP, el màxim mandatari de l’Estat s’ha compromès a invertir una important quantitat de diners en infraestructures a Catalunya en els pròxims quatre anys. En total, el govern de l’Estat preveu dotar un pressupost de 4.000 milions d’euros (uns 1.000 milions d’euros per any) per tal d’avançar en obres cabdals per al territori com ara el Corredor Mediterrani, les malmeses rodalies ferroviàries

Rajoy en el moment de la seva conferència a Barcelona. / Fotografia: Pool Moncloa-Diego Crespo.

de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, carreteres i els ports de Tarragona i Barcelona, entre altres infraestructures. L’anunci de Rajoy arriba en el moment àlgid del procés sobiranista català, i sense que a l’acte hi hagués present cap representant del Govern de la Generalitat de Catalunya. La portaveu del Govern català, Neus Munté, ha tret importància a les promeses de Rajoy i ha assenyalat que l’any 2015 l’Estat també va pressupostar una xifra similar i que, al final, l’execució de l’esmentat pressupost va ser molt baixa, sobretot en inversions per a Renfe i Adif. En aquest sentit, Munté ha proposat que «aquest anunci incorpori una clàusula

El Govern de la Generalitat desconfia de la promesa de Rajoy i demana que s’instauri una clàusula que garanteixi l’execució del pressupost anunciat antiincompliment perquè no té res de diferent respecte a altres promeses fetes anteriorment pel govern de l’Estat». Rajoy, que ha inaugurat unes jornades econòmiques que se celebren al Palau de Congressos

de Barcelona, ha fet un anunci d’inversions per «segellar les esquerdes» que hi ha entre Catalunya i Espanya. Per aquesta legislatura que ha començat ha promès 200 milions d’inversió a l’aeroport del Prat, 40 per a navegació aèria i 285 pel tren llançadora. Als ports catalans hi vol destinar 587 milions i a les carreteres, 850 milions, amb especial atenció al Quart Cinturó. Algunes infraestructures estan en marxa, com la llançadora, altres són per a aquesta legislatura o per a la següent, però el total de les xifres que ha exposat aquest dimarts és de 6.630 milions. Pel que fa a les comarques de Tarragona, Rajoy ha parlat de reactivar el Corredor Mediterrani, «en el qual hem anat inver-

tint malgrat la crisi», ha afirmat abans de comprometre que els trams catalans estaran acabats el 2020 i l’any que ve el que va de Vandellòs a Tarragona amb una despesa de 667 milions. A l’acte d’aquest dimarts al matí hi havia empresaris com Florentino Pérez i Carlos Godó i alcaldes com Àngel Ros o Núria Marín, del PSC ambdós. A Rajoy l’acompanyaven el delegat del govern, Enric Millo, i la vicepresidenta, Soraya Sáenz de Santamaría. Hi era el primer tinent d’alcalde de Barcelona, Gerardo Pisarello, però cap representant d’alt nivell del Govern. Precisament el dia abans de la conferència de Rajoy, el conseller de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, Josep Rull –qui també ha de participar en alguna de les ponències de les jornades econòmiques barcelonines-– va recordar que el Govern de l’Estat deu a Catalunya «més de 10.000 milions d’euros en infraestructures que mai no han arribat». Rull, igual que els seus companys del govern català, recorda que «el nivell d’execució dels pressupostos de l’Estat a Catalunya és escandalosament baix des de fa molts anys», motiu pel qual desconfia obertament de l’anunci fet aquesta setmana pel màxim responsable del govern d’Espanya davant dels empresaris de Catalunya.

Tarragona en imatges ramon segú chinchilla Aquesta fotografia feta per Ramon Segú l’any 1968 ens mostra un trosset d’història de la ciutat concentrat en un dels trams de la Rambla Nova més emblemàtics, la cruïlla amb el carrer de la Unió, aleshores conegut com a carrer de los Hermanos Landa. Aquí es poden veure dos establiments històrics de la ciutat com era l’hotel Europa (a l’esquerra), amb el seu restaurant als baixos; i la perfumeria Micó, un dels més concorreguts de la ciutat en aquella dècada. També veiem els vehicles que es feien servir com les innovadores Vespes i motocicletes, el Seat 600 o el Citroën Tiburón (molt utilitzats pels turistes francesos), que circulaven per un carrer Unió que aleshores era de doble sentit.

29 de març de 2017

gastronomiA

La Glorieta del Castell, tot un clàssic i un referent de bona cuina a Reus

FÈLIX LLOVELL PERIODISTA GASTRONÒMIC

ituat als peus de la prioral de Sant Pere, molt a prop de la plaça del Mercadal i de l’Ajuntament, al cor mateix de la ciutat, la Glorieta del Castell es pot considerar tot un clàssic i un referent de bona cuina a la ciutat de Reus. Després d’una prestigiosa trajectòria a La Caseta del Rellotge (Cambrils), el xef Antonio

22 de març de 2017

GASTRONOMIA

Restaurant La Platja

Degvsta, bona cuina mediterrània en un marc molt singular a Tarragona FÈLIX LLOVELL PERIODISTA GASTRONÒMIC

ster Gómez i Eduard Pazos fan gaudir des del 2006 als comensals d’una estança molt agradable per la seva bona cuina i simpatia desbordant al capdavant de les sales del Degvsta, al nucli antic de Tarragona. Edu Pazos va començar la seva activitat a la cuina al costat de la seva mare i la seva àvia Pauleta. Va estudiar a l’Escola d’Hostaleria de Cambrils i va fer pràctiques en cuines d’alt nivell de França. Va arribar a Tarragona, on va treballar en establiments de la capital. Durant aquest temps va conèixer la seva actual parella, l’Ester, i junts es van embarcar en el Degvsta. Ella dirigeix el menjador, que té una capacitat per fins a 60 comensals i també fa de sommelier del celler, situat als baixos de l’edifici i que es pot visitar si es demana, en el qual trobem un centenar de referències. Entrem en una acollidora sala amb elements decoratius molt diversos d’altres temps, maletes, televisors, bicicleta… Al fons, a un nivell més baix hi ha la barra de bar; i a un superior els diferents petits menjadors, aprofitant les habitacions de l’antiga casa. Una banyera blanca d’època ens dona la benvinguda al restaurant. Envoltat per murs de pedra i voltes romanes aquest establiment conserva

racons carregats d’història i d’un encant especial, com l’acollidora terrassa a l’aire lliure, el privat de vidre «suspès» sobre l’antic forn de pa o el celler situat a les profunditats en un antic aljub d’aigua. La cuina és tradicional ben elaborada, mediterrània. Entre altres especialitats que trobem a la carta podem esmentar: pop cruixent amb crema d’ajoblanco amb torradetes, 15 €; foie semicuit d’elaboració pròpia, 17 €; brandada de bacallà, 12 €; rèmol amb crema de pernil ibèric i caneló cruixent de pa, 18 €; arròs de calamars i sípia amb un toc d’anguila fumada, 15 €; melós de vedella estofada amb vi del Priorat i bolets de temporada, 16 €; torrija amb gelat de llet cremada, 7 €. També ofereix un menú per 15 euros i un menú degustació per

L’autèntica calçotada!!!

38,50 euros. Entre les especialitats de la seva carta cal destacar el pop a la brasa amb allioli o a la gallega, 18 euros; pernil ibèric tallat a ganivet amb coca de vidre i tomàquet, 20,50 euros; gambes a l’allet amb gules, 16,50 euros; favada asturiana, 13,80 euros; tàrtars i tatakis de salmó, bacallà, tonyina o ﬁlet, 18,50/22,50 euros; ﬁlet Angus a la brasa de 250 gr., 22 euros; entrecot de bou Angus negre de Nebraska 300 gr., 25 euros; porcell especialitat de la casa per encàrrec, 22,50 euros; i a l’hora de les postres, el tiramisú, 5,50 euros i el coulant de xocolata, 6,50 euros. Ofereix també tres menús: de migdia, 15,50 euros (caps de setmana, 18 euros), menú Parrillada 2 persones, per 23,50 euros, i menú Chuletón 2 persones, 35 euros.

En l’article de la setmana passada es va publicar, per error, una informació que no corresponia al restaurant que centrava el reportatge CALÇOTADES de gastronomia, Degvsta. Restaurant La Platja Pròximament publicarem un text amb la informació actualitzada i rectificada. ;if[Y_Wb_ZWZ [d f[iYWZe o cWh_iYe \h[iYei

L’autèntica calçotada!!! www.restaurantlaplatja.com

o escriu a:

publicitat@ noticiestgn.cat

32€ (caps de setmana)

8$ YZah GZWdaaZYd! '% Õ )(%%)! I6GG6<DC6 Õ IZa# .,, ') %% ,)

30€ (dill. a div., grups concertats)

Tarragona marinades a les fines herbes de jardí, 19,25 €; tàrtar d’entrecot de vedella del Pirineu català amb caviar Mújol, 20,35 €; ostres arrissades del Delta de l’Ebre amb gaspatxo de fruita, cebiche peruà o salsa ponzu i ous de salmó, 16,50 €; llom de bacallà amb crema d’alls confitats, 15,95 €; tronc de lluç d’ham a la bilbaïna, 18,15 €; daus de xocolata amb perfum de taronja, 6 €; crep de crema catalana amb salsa d’ametlles amargues, 6 €. El restaurant també ofereix un

menú diari, 18,15; un menú caps de setmana, 25,30; i menú brases (amb mitjana de 900 gr. de vedella del Pirineu o de la Vall de l’Esla (Lleó), 29/32€.

Plaça del Castell, 2 (43201) · Reus Tel.: 977 34 08 26 info@restaurantlaglorietadelcastell. com www.restaurantlaglorietadelcastell. com

C/ Arrabassada, núm. 2 Tarragona Info. i reserves: 977 29 09 38 625 103 195

;if[Y_Wb_ZWZ [d f[iYWZe o cWh_iYe \h[iYei

www.restaurantlaplatja.com

Si et vols anunciar a

truca al 977 25 99 11

baixa, per a uns 30 comensals, més rústic i senzill i l’altre a la primera planta, per a 80 comensals, molt elegant amb decoració moderna i de disseny, podem assaborir plats d’un bon nivell gastronòmic. Dirigeix la sala Sandra Escaño. La carta de vins té més de 90 referències a càrrec de Marta Escaño. Els vins de la casa són Creu de la Vid Blanc, D.O. Penedès, 11 € i Tossals, D.O. Montsant, 16,50 €. De la carta podem recomanar com a especialitats gambes de

CALÇOTADES

Fe d’errades 19

Escaño, amb el suport de la seva esposa, va decidir inaugurar l’any 1991 aquest restaurant en una tranquil·la placeta de la capital del Baix Camp. Ofereix una cuina mediterrània de mercat i innovadora, plena d’inquietuds, ben elaborada. Utilitza oli verge de la D.O. Siurana i gairebé totes les verdures són de la comarca. I totes les postres s’elaboren a la cuina, inclosos els gelats. Fruit de la seva sapiència culinària, en aquest local, que té dos menjadors, un a la planta

32€ (caps de setmana) 30€ (dill. a div., grups concertats)

C/ Arrabassada, núm. 2 Tarragona Info. i reserves: 977 29 09 38 625 103 195

8$ YZah GZWdaaZYd! '% Õ )(%%)! I6GG6<DC6 Õ IZa# .,, ') %% ,)

29 de març de 2017

GENT Gran èxit de la Pujada al Loreto, organitzada per l’ONCE i el Patronat d’Esports El Patronat Municipal d’Esports de Tarragona i l’ONCE van organitzar el passat diumenge 26 de març la tradicional Pujada al Loreto. Amb l’objectiu de fer una Tarragona més integrada i inclusiva, la cursa va arribar a la seva 28a edició. La sortida va ser a les 09.00 h des de la Rambla Vella, davant de l’edifici de l’ONCE a Tarragona i va recórrer la Via Augusta i Camí del Club Gimnàstic fins al Santuari del Loreto. Els resultats estan penjats a la pàgina del Patronat Municipal d’Esports de Tarragona www.tarragona.cat/esports/ Tant l’ONCE com el Patronat Municipal d’Esports de Tarragona, que organitza i coordina les diferents activitats esportives municipals de la ciutat, volen que aquesta cursa estigui oberta a tota la ciutadania amb la finalitat d’afavorir la inclusió social i molt especialment la participació de persones amb discapacitat visual i d’altres discapacitats. Una vegada finalitzada la cursa, tots els participants van tenir un obsequi i van poder gaudir d’un esmorzar col·lectiu.

L’Open Solidari d’Aikido recapta 400 euros per a la Muntanyeta

L’Associació Catalana Aikido Dento Iwama Ryu ACADIR va celebrar un Open Solidari d’Aikido a favor de La Muntanyeta, en el marc dels actes de la celebració del seu desè aniversari. La jornada, oberta a tothom, va servir per donar a conèixer aquest art marcial de defensa personal, inspirat en la filosofia de la no violència i creada pel mestre japonès Morijei Ueshiba. L’open solidari va tenir lloc al Club Natació Tàrraco i, finalment, amb 33 participants es va recaptar 400 euros per La Muntanyeta. Entre tots els participants es va sortejar un quadre, obra del pintor local Pep Civit.

29 de març de 2017

SOCIETAT AKI obre un nou establiment a Altafulla El dimecres dia 29 de març tindrà lloc la inauguració d’un nou establiment de la cadena de bricolatge AKI, que aquest any celebra el 29è aniversari de la seva primera botiga. Amb aquest ja seran 48 els centres que la firma té oberts a tot l’Estat espanyol, amb formats que van des de petites botigues de barri fins a grans superfícies comercials. L’empresa dona

feina a unes 1.700 persones. L’acte d’inauguració de la nova botiga d’Altafulla, el pròxim dimecres 29 de març, començarà a les 13,30 hores amb la presència de Jaume Sànchez Hernàndez, regidor d’Activitat Física, Esport, Comerç i Consum. I per part de l’empresa hi assistirà el director regional, Onofre Burgos, i el director de la botiga, Javier Pujades.

L’Esbart Dansaire de Tarragona organitza una trobada de veterans pel diumenge 2 d’abril L’Esbart Dansaire de Tarragona està celebrant els 35 anys de la seva fundació per antics membres de l’Esbart Educación y Descanso, encapçalats per Salvador Fà, que en faria de director. Aquest cap de setmana i com un dels actes de celebració del 35 è aniversari es farà una trobada de grups veterans que portarà a

Tarragona als grups de l’Esbart Egarenc del social de Terrassa i al grup Picapoll de l’Esbart Manresà que, juntament amb l’Esbart Dansaire, duran a terme un festival a la sala Eutyches del Palau de Congressos aquest diumenge a les 18,30 hores. L’entrada és gratuïta fins a arribar a l’aforament de la sala.

Fruites Bàrbara, nou comerç de proximitat a la Via Augusta Lourdes Pérez i Juan Carlos Rodríguez (a la imatge) estan fent els darrers preparatius per obrir les portes del seu nou establiment Fruites Bàrbara, una botiga de proximitat situada a la Via Augusta, 31, de Tarragona, en la qual es podrà trobar fruita i verdura portada directament

del pagès a més d’olives, fruita seca i llegums, bacallà, etc. La inauguració de l’establiment tindrà lloc el pròxim dilluns dia 3 a les 19 hores amb un aperitiu de benvinguda per a tothom que vulgui acostar-se a conèixer aquest nou comerç de proximitat.

GENT

Del 19 al 26 de març es va disputar l’Open El Pirata de Pàdel categoria Bronze a les instal·lacions del Club Euro Sport, que va superat totes les expectatives d’afluència de jugadors amb més de 150 parelles. Sens dubte, tot un èxit, malgrat la pluja.

La Federació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT) ha participat a l’IMM London 2017, una trobada amb mitjans de comunicació especialitzats del Regne Unit.

29 de març de 2017

GENT Tarragona celebra els tradicionals Tres Tombs El passat diumenge 26 de març Tarragona es va tornar a omplir de carros, carretes, cavalls i ponis, procedents de diferents indrets de Catalunya, amb motiu de la celebració de la tradicional Festa dels tres tombs que està organitzada pel Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre de Tarragona.

La Festa es va iniciar amb la concentració dels participants al pàrquing de la Tabacalera; atot seguit va tenir lloc un esmorzar popular i a dos quarts de dotze es va iniciar la sortida de la comitiva cap els carrers Francesc Bastos, Ramón y Cajal i la Rambla Nova.

Foto: Manel Novella

Classificats Compra / Venda TORREFORTA (TGN). CHALET EN VENTA. (Ref. 7254). Chalet adosado. 4 hab. y 3 baños. Calefacción. Parquet. Jardín. Balcón. Parquing y trastero. Se valoraría alquiler con opción a compra. Oportunidad. 263.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 / www.finquesgrup.es TARRAGONA. ZAMENHOF. Seminou, 2 dorm. i 2 banys. Exterior. Parquet. Cuina americana. Última planta inclou pàrquing. 139.000€ Tel. 977 11 13 55 TARRAGONA. AV. ROMA. Pis de 122 m2, 3 dorm., 2 banys, ampli menjador i terrassa. Vistes a la ciutat. 215.000€ Tel. 977079600 ARBOLÍ. Casa en valle Arbolí. 2 plantas, agua y luz. Acceso al río. Tierra de 2.500 m2. Casa equipada. Pista deportiva hormigonada. Zona huerto. Árboles frutales. Garaje y caseta de herramientas. Precio: 70.000€ (no negociable). Tel. 667 775 518 TARRAGONA. JOAN MIRÓ. PISO EN VENTA. (Ref. 7266). Exterior, muy bien comunicado. 3 hab. y 2 baños. Calefacción GN. A/a. Suelo mármol. Ascensor. Amueblado y equipado. Ascensor parquing y tastero. 185.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 / www. finquesgrup.es TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU (Ref. PV614). Pis de 70 m2, 2 hab., bany, pàrquing i traster, molt bon estat. 129.000€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. REAL. Cantoner i exterior. Amb ascensor. Lluminós i assolellat. 3 hab., bany, cuina i balcó. Semireformat. Zona infants. 87.000€ Tel. 977 11 13 55 TORREFORTA (TGN). (Ref. 7279). Piso en venta, amplio y luminoso. Amueblado y equipado. 3 hab. y un baño con bañera. Terraza. Cocina con galería. Ascensor. Oportunidad. 80.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 / www. finquesgrup.es TARRAGONA. Zona El Corte Inglés. Seminou. 90 m2. Tot exterior i cantoner. Assolellat. 3 hab, 2 banys. Terrassa gran. En perfecte estat. Pàrquing. Ocasió, només: 165.000€. Tel. 977 11 13 55

TARRAGONA. Zona AV. ANDORRA. Pis de 100 m2 a reformar. 4 hab., 2 banys, cuina, galeria, balcó. Pàrquing i ascensor. 145.000€ Tel. 977 11 13 55 TARRAGONA. FELIP PEDRELL. 122 m2, seminou. En perfecte estat. 4 hab., 2 banys, cuina office. Saló gran amb balcó. Calefaccíó. A/C. Mosquiteres. Amb pàrquing. 240.000€ Tel. 977 11 13 55

TARRAGONA. Z. MERCADONA, 1 hab., bany, cuina, mobles, terrassa. 425€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. C/ RAMÓN I CAJAL. 4 hab., bany, lavabo, mobles, bon estat, ascensor. 550€. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 Piso amueblado, 1 dormitorio, salón, cocina, baño, 2 balcones. Precio: 395€/ mes. Tel. 609 446 083

TARRAGONA. SANT ANDREU. 1a promoció, 2a planta en 3 dorm., bany, cuina, galeria i menjador. A reformar. 42.000€ Tel. 977 11 13 55

TARRAGONA. C/ SANT FRANCESC (R. A146). Pis reformat, sense mobles, 4 hab., menjador, cuina i bany. Per: 475€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. JAUME I. Estudi de 30m2. Exterior amb vista molt agradable. L’edifici Amb ascensor. 49.000€. Tel. 977248080

TARRAGONA. ZONA EROSKI. Seminou, 4 hab., 2 banys, parquet, a/c, semi moblat, pq. 750€. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

TARRAGONA. ROGER DE LLURIA. (Ref. PV652). Pis de 3 hab. Totalment exterior. Per 115.000€ Tel: 977 25 20 52.

TARRAGONA. PL. DELS CARROS. (Ref. AM308). Reformat, moblat, 1 hab., mejador, cuina i bany. Vistes. Des de 500€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. COVADONGA. (Ref. 7249). Piso reformado. 3 hab. y 1 baños. Cocina equipada. Exterior. A/a con bomba f/c. Suelo gres. Luminoso. Sin ascensor. 89.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 / www. finquesgrup.es TARRAGONA. LLEÓ. Tot reformat. Parquet. Assolellat. 3 dorm., banys, cuina i menjador. Balcó amb vistes al port. 2on s/asc. 60.000€ Tel. 977 11 13 55 TARRAGONA. AVDA. ARGENTINA. (Ref. 7284). Piso reformado, 3 hab. y 1 baño (plato ducha). A/a con bomba f/c. Suelo gres. Balcón. Sin ascensor. Muy bien comunicado. Próximo al Corte Inglés. 75.000€ Oportunidad. Tel. 977233011 / 648965217 / www.finquesgrup.es

Habitatges Lloguer

TARRAGONA. C/ LLEIDA (AM080). Moblat, estudi tot en un mateix ambient, sofa-llit. 300€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. Ma CRISTINA. (R. A226). Sense mobles, 3 hab., menjador, cuina i bany. 3er pis s. ascensor. Per: 465€ Tel. 977 25 20 52

Locals Lloguer / Venda

TARRAGONA. AV. ROMA. (Ref. DPL144). Despatx en lloguer, 125m2, 900€. Moblat, a/a, 4 sales i recepció, aigua i llum d’alta, opcional, pàrquings: 75€ cada un. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ MARQUÈS DE MONTOLIU (Ref. LL134). Local en lloguer, 140 m2, d’obra. Per: 800€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU. Z. URV. Local en lloguer de 200m2, reformat, 3 vitrines. Oficines o escola repàs. 1.200€+despeses. Tel. 977111355 / 654122038 TARRAGONA. CENTRE. Local cèntric i molt comercial. 70m2 més altell. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. REBOLLEDO (Ref.LL144). Local en venda 110.000€ / lloguer 600€. Llum i electricitat, bon estat. Tel. 977252052 TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edificio de cocheras.NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. 35.000€ negociables. Tel. 618567142

TARRAGONA. RBL. NOVA. Z. Balcó. (DPL077). Despatx en lloguer, 110m2, finestres grans a la Rambla, 3 sales i sala d’espera. 700€. Tel. 977252052 TARRAGONA. AV. CATALUNYA. (Ref. LL135). Local en lloguer de 440m2, electricitat i aigua, per entrar. 2.000€ Tel. 977252052

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL (LL145). Local en lloguer de 187m2, per entrar. 1200€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. M. DE MONTOLIU. (LL132). Local en lloguer, 220m2, d’obra. Per: 1.200€ Tel. 977252052 TARRAGONA. SERRALLO. Local cantoner en lloguer, 47m2, 350€. Tel. 977252052

TARRAGONA. ANDORRA. Rectangular de 90 m2. Abans fruiteria. Zona de trànsit alt. 500€ + despeses. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. P. MARTELL.Parking mediano en venta. 16.000€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local acabat d’obra, 53 m2, 300€ en lloguer i 70.000€ de venda. Té sortida de fums. Tel. 977252052

TARRAGONA. JAUME I. Local en lloguer, comerç, a punt d’entrar. Electricitat i aigua. Per: 800€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RBL. NOVA. (Ref. DPL143). Despatx en lloguer, 55m2, electricitat i aigua, a punt per entrar. 450€. Tel. 977252052 TARRAGONA. RBL. NOVA (LL147). Local zona Conde Valellano, 300 m2, en dues plantes, llum i aigua. Eren oficines. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. IMPERIAL TARRACO. 90m2 per a oficines en bon estat, a/c, terra gres, tancaments, 3 sales + bany. 525€+despeses. Tel. 977111355 / 654122038 TARRAGONA. PL. CARROS. OPORTUNITAT! (LL089). Local, 70m2, sostres alts, vora la platja i el port esportiu, accès per 2 carrers, a reformar totalment, façanes rehabilitades. Tel. 977252052

ANUNCIS C L A S S I F I C AT S classificats@ noticiestgn.cat

686 703 910

Adopta

Habitatges

Tail en adopció El Tail té menys d’un any i va néixer al carrer. És positiu en leucèmia i per això, s’ha quedat gairebé cec. És un gatet dolç i molt afectuós, que demana braços i mereix trobar a algú tan especial com ell. Serà un gran company. Si vols saber més d’en Tail, escriu-nos a: gaiatgn@gmail.com

29 de març de 2017

CULTURA/AGENDA La Primera Lliga Escape Room de Tarragona comença dijous

l fenomen de les ‘escape rooms’ continua causant furor a la ciutat i les diverses sales de la ciutat volen aprofitar aquesta febre lúdica. Per aquest motiu, i de la mà de la conselleria de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona, han organitzat la Primera Lliga EscapeRoom de Tarragona. El campionat s’iniciarà oficialment el 30 de març de 2017 i acabarà el 3 de setembre. Posteriorment es faran públics els resultats finals i guanyadors de la lliga en un acte de cloenda durant les festes de Santa Tecla. Els participants hauran d’obtenir la cartilla de la Primera Lliga EscapeRoom de Tarragona i formalitzar la inscripció. Aquest document és de caràcter grupal, on constarà el nom de l’equip i el nombre de participants. En acabar cada joc (per cada

DIVENDRES 31 Tarragona. Concert LLOC: TARRACO ARENA PLAÇA | HORA: 20 HORES PREU: 25€ ANTICIPADA | 30€ TAQUILLA El madrileny Leiva presentarà el seu tercer disc en solitari, Monstruos. La seva música sosté i eleva el xoc líric. Una barreja entre el rock de guitarres anglosaxó, el rock urbà espanyol i el rock argentí, que els fa servir d’una manera única.

DISSABTE 1 Tarragona. Teatre LLOC: METROPOL | HORA: 18:30 HORES PREU: 3€ Libéranos és una obra musical per a tota la família composta per un equip de teatre, cant i dansa, amb una posada en escena molt vistosa. Ens permet fer un divertit i extraordinari viatge a l’antic Egipte del segle XVI aC, on Seti, el Faraó, ordena matar tots els nounats fills dels esclaus hebreus per tal d’evitar una rebel·lió.

DISSABTE 1 Tarragona. Concert LLOC: SALA ZERO HORA: 22 HORES PREU: 15€ ANTICIPADA | 18€ TAQUILLA

sala o espai), se segellarà la cartilla i s’hi inclourà la puntuació pertinent. Un cop completades les sales, es computaran tots els punts en un rànquing general. Finalitzat el període de lliga, se citarà els guanyadors per a l’acte de cloenda, on rebran els corresponents premis. Hi ha diverses categories que

depenen tant de les edats dels participants com del nombre de membres que formin el grup. A banda, els més joves rebran descomptes en totes les sales. L’èxit a l’hora de completar les sales de la ciutat de Tarragona i el nombre de pistes que calgui als grups per aconseguir els seus objectius seran els criteris de puntuació del nou certamen.

Presentació ‘Tres dècades’ del col·lectiu poètic Indret a l’Ateneu Diumenge 2 d’abril, a les set de la tarda, es farà la presentació del llibre de poesia Tres dècades del Col·lectiu Poètic Indret, amb més de 20 poetes de Tarragona i contrades Tarragonines, participants que recitaran les seves poesies. L’acte serà presentant per Ramon Roselló, coordinador del col·lectiu i responsable de la Vocalia de Lletres de l’Ateneu de Tarragona, amb la col·laboració de membres de la URV de Tarragona. En l’acte també participarà el cantant tarragoní Jordi Català, que interpretarà quatre lletres de cançons poetitzades amb motiu d’un dels actes de la campanya de celebració dels seus 40 anys cantant en català. El Col·lectiu de Poetes Indret està format per poetes de la terra i la llar vinculat a l’Ateneu de Tarragona; poetes amb aire fresc, somniadors, enamoradissos i lliures com les aus que volen per l’espai;

Agenda

el misticisme i l’espiritualitat recull el vers suau, profund, amb unes connotacions líriques pròpies d’autors pausats, entenimentats, fins i tot un xic contemplatius i delicats.

Aquesta edició compta amb el patrocini de la Fundació Privada Mútua Catalana. En acabar l’acte hi haurà un vernissatge amb productes de la terra. L’entrada és lliure.

Sidonie presenta El peor grupo del mundo, el seu nou disc què, segons ells mateixos és el «pop dins del pop», una declaració d’amor a tots els grups que admiren i van fer que s’ajuntessin per formar una banda.

ATENEU DE TARRAGONA Dissabte 1 · 18:30 h | Setmana Santa A l’església de Sant Joan Baptista de Tarragona, presentació de l’Opuscle núm. 31, de la Germandat de Nostre Pare Jesús de la Passió a càrrec de Jordi Freixa. En acabar, concert a càrrec de la Cobla la Mitja Lluna i Santa Missa. Diumenge 2 · 19 h | Poesia Presentació del llibre de poesia 2017 Tres dècades del Col·lectiu Poètic Indret, (poetes de la terra i de la llar). Entrada lliure. Fins al 31 de març | Exposició Exposició artística Visió de dones. Dins dels actes del Dia Internacional de les Dones a Tarragona. De 17 a 21 h. Entrada gratuïta. Horari: de dilluns a divendres de 17 a 21 hores. | Tel: 977 23 31 60 Mail: ateneudetarragona@tinet.cat | Facebook: Ateneu de Tarragona.

29 de març de 2017

LA CONTRA ELCHICOTRISTE

DEL29DEMARÇAL4D’ABRIL

Bon temps Després de la tempesta, arriba la calma. Aquesta setmana hi haurà cels serens, amb poca nuvolositat. Les temperatures pugen lleugerament. La primavera es deixa veure amb el canvi de mes. Font: Meteocat

tempus fugit

Temperatures de la setmana

MÀX.23º

MIN.6º

ESPAI PATROCINAT PER:

Complex Industrial Tarragona

El president del Govern espanyol promet 667 milions d’euros pel corredor TarragonaVandellòs. Caldrà veure si ho compleix o queda en no-res.

El festival continua sent un dels pal de paller del panorama cultural tarragoní amb una aposta clara i gens erràtica.

Cinc anys del CAR de Vila-seca

L’Ajuntament renuncia al Festival d’Estiu

L’equipament sanitari, en marxa des d’inicis de 2012, s’ha consolidat com un centre únic al territori que aporta màxima resolució a les necessitats sanitàries de la ciutadania del municipi.

L’auditori del Camp de Mart corre el risc d’esdevenir un nou espai en desús de la ciutat, que perd la temporada de teatres estival

Semàfor de la setmana

Edita i distribueix:

Director:

Disseny i redacció:

Disseny original:

Imprimeix:

Departament comercial:

Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat

Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

Promicsa D.L.: T- 1062- 09

Joan A. Cano jcano@noticiestgn.cat

Correcció:

Vídeo:

Web:

Carme López

Tomàs Varga

O.Montesó

Redacció i fotografia: 977 25 99 11 noticies@noticiestgn.cat

«L’Estat deu 10.000 milions en infraestructures a Catalunya» Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn. cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Frase de la setmana

Rajoy promet el corredor pel 2018

Tarraco Viva ens porta a l’antiga Grècia

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada: 25.000 exemplars