Noticiestgn358

#358

190417 SETMANARI GRATUÏT TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

WWW. N O TIC IES TA R R A G O N A . C AT

SALUT

VIURE A L’ESTRANGER JA SÓN 21.000 ELS TARRAGONINS QUE RESIDEIXEN EN ALTRES PAÏSOS P.02 Maxime Dücker, de l’Hospitalet de l’Infant, fa tot just un any i mig que viu a Austràlia. És una de les moltes tarragonines que han emigrat a l’estranger en els darrers anys.

COMPOSICIÓN

FINANCIAMOS SUS COMPRAS SIN INTERESES

Renovació als serveis de traumatologia i d’urgències de l’Hospital P.11 del Vendrell Els doctors Josep Montesinos i Carles Esteve són els nous caps dels serveis d’Urgències i de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia, respectivament

2

19 d’abril de 2017

TEMA DE LA SETMANA

Més de 21.400 tarragonins viuen a l’estranger La manca d’oportunitats laborals i les ganes de viure una experiència lluny de casa, les causes principals

A l’esquerra, la Carlota que va marxar a viure a Londres fa quatre anys per complir un desig de feia temps. Ara, treballa de ‘bar tender’ en el sector de la restauració. A dalt, el Nando va marxar a Sheffield fa deu anys per treballar de farmacèutic hospitalari. Després de fer la residència en un hospital anglès, és ‘lead pharmacist - gastroenterology’ a l’Hospital de Barnsley NHS. A la portada, Maxime Dücker, va marxar amb el seu marit a Austràlia fa un any i mig i estan intentant aconseguir la residència permanent. Mentrestant gaudeixen d’un país on asseguren que «treballant amb jornades laborals de 20 hores setmanals, vius, pagues els estudis i gaudeixes al màxim».

ORIOL MONTESÓ TARRAGONA

C

ada cop és més freqüent sentir que algun conegut se’n va a viure fora de l’Estat.

L’avenç vertiginós en el camp de les comunicacions fa que aquests desplaçaments siguin més assequibles. Si a aquest paradigma tecnològic hi afegim una crisi que va camí de complir deu anys, no és estrany que la demarcació hagi arribat a la xifra rècord de 21.418 tarragonins que viuen fora de l’Estat espanyol. Per entendre la magnitud d’aquesta dada, feta pública per l’Idescat,

ens hem de remuntar al 2009, quan el nombre de tarragonins emigrats era de 10.572, menys de la meitat que el 2017.

Aquesta dinàmica es repeteix si acotem la zona d’anàlisi a les comarques del Tarragonès i del Baix Penedès. La primera ha passat, en vuit anys, dels prop de 3.600 residents a l’estranger als més 7.523; i la segona, dels 957 als gairebé 2.400. Per tant, més del doble de residents a l’estranger des del principi de la crisi que, tot i que és d’àmbit global, no ha tingut els mateixos índexs de recuperació a tots els països. Això es veu observant les variacions anuals d’emigrants de la província dels

darrers anys i notificant que els creixements més importants s’han produït en els dos darrers exercicis, quan el nombre de tarragonins que marxen a l’estranger ha crescut de l’ordre dels 1.800 el 2016 i 1.700 el 2017. Pensem que, fins al 2012, la crescuda anual d’emigrants tarragonins mai havia superat els 1.300. Per explicar aquest fenomen, Ángel Belzunegui, professor de sociologia de la URV, admet que hi ha dues causes que es corresponen a dos tipus de població, «la de més edat, moltes vegades amb fills, que marxa per manca d’oportunitats, i gent més jove que surt del país per viure una mena d’experiència vital molt en la línia de la idea nord-

americana d’estudiar en un lloc i treballar en un altre».

«Una tragèdia demogràfica» Dels prop de 285.000 emigrants que ha acumulat Catalunya, més de 173.000 són nascuts fora de l’Estat i, d’aquests, 141.000 tornen al seu país de naixement. Aquest fet i la marxa d’actius nascuts a Catalunya va causar que l’any passat, per primer cop des de la Guerra Civil, el país perdés població.

«En termes demogràfics, això és una tragèdia perquè anem a societats cada vegada més velles», admet Belzunegui. «Els països que volen ser forts en el context europeu, són països amb polítiques natalistes com França o Alemanya».

En aquest sentit, Belzunegui recorda que les polítiques natalistes exitoses no es basen en un xec nadó indiscriminat sinó «facilitant que la dona s’incorpori al mercat laboral».

Com a exemple posa «les dones sueques, que són les que més taxa d’inserció laboral tenen de la UE i les que més taxa de natalitat tenen».

La pèrdua d’immigrants també és un factor a tenir en compte.

Segons, Belzunegui, «tenim por a parlar de la gestió de la immigració i anem d’un extrem a l’altre (portes obertes o fora immigrants)». En aquest sentit, el sociòleg es fixa en el model canadenc que cada any treu quotes d’immigrants basades en les necessitats per sectors.

3

19 d’abril de 2017

4

12 d’abril de 2017

TARRAGONA ELCHICOTRISTE

Controvèrsia per les noves normes per a les guinguetes de les platges REDACCIÓ TARRAGONA

L tempus fugit

’Ajuntament ha obert ja el termini per atorgar autoritzacions per a l’explotació dels serveis de temporada a les platges de Tarragona, amb importants novetats –algunes de les quals han creat certa acontrovèrsia– respecte la temporada anterior.

E D I TOR I AL Ò LIVER MÁ RQUEZ

Emigrants

L

es dificultats per incorporar-se al mercat laboral, els sous baixos, l’esperit aventurer, aprendre idiomes, conèixer noves cultures, la voluntat de conèixer món... No hi ha un únic factor que empenyi la gent a marxar a l’estranger, però és una evidència que la gent de Tarragona, especialment la més jove, està cada vegada més oberta a fer la seva vida lluny de la terra que l’ha vist néixer. Actualment hi ha més de 21.000 tarragonins i tarragonines que tenen la seva residència estable en altres països, més del doble que ara fa uns set o vuit anys.

Segons els experts, ens trobem davant d’un període d’emigració cap a l’estranger que no es donava des de l’època de la Guerra Civil espanyola, ara fa 80 anys.

Ara no hi ha cap conflicte bèl·lic que ens obligui a marxar per salvar la vida, però sí que es donen tot un seguit de circumstàncies que ens «conviden» a provar sort a milers de quilòmetres de casa.

Els nivells d’emigració que s’han registrat en els darrers anys a casa nostra indiquen que hi ha moltes coses que no estem fent bé de cara a les noves generacions, especialment quan la gran majoria dels joves emigrants no tenen problemes per fer arrels al país que els acull i ni es plantegen retornar a Tarragona més enllà dels dies de vacances i de visita als familiars.

Aicat 4.746

Confiï’ns la gestió del seu pis, més de 35 anys d’experiència ens avalen

Una de les principals novetats és que aquest any es preveu l’habilitació de diferents zones de lloguer de gandules i tendals (tres a l’Arrabassada; i una a les platges de la Savinosa, la Llarga, la Móra i Tamarit) i de lloguer d’embarcacions a motor i nou zones de lloguer d’embarcacions sense motor. Aquesta decisió ha generat les crítiques de la CUP, en el cas de la platja Llarga, ja que consideren que és incompatible amb la cura de l’entorn natural. Una altra decisió que ha creat controvèrsia ha estat la de limitar les actuacions musicals en directe a les guinguetes tan sols dins dels cicles festius

de Sant Joan, Sant Magí i Santa Tecla. En aquest cas tant la CUP com ERC han manifestat la seva disconformitat pel que consideren una limitació massa restrictiva de les manifestacions culturals en espais públics.

Guinguetes Pel que fa a les guinguetes, sortirà a concurs la gestió per cinc mesos (des de principis de maig fins al 30 de setembre) d’una a la platja del Miracle (l’altra no surt a licitació, ja que la zona on està ubicada es veurà afectada per la construcció de la pla-

OPINIÓ

JOAN ARAGONÈS MOSSÈN

Pasqua «Passat el dissabte, quan ja clarejava el matí del primer dia de la setmana...», diu l’Evangeli. Són importants aquestes paraules d’introducció. Comença una nova setmana de la història humana.

I avui n’és el primer dia, el dia nou que separa els dos temps del procés de la fe: l’abans és el temps de la mort i de la tomba; el després és el temps de la vida nova.

Efectivament, els apòstols descobriren que no seguien un mort, sinó un vivent. No és un cadàver allò que venerem. No és el record d’un home bo allò que ens uneix. És una presència. Les dones anaren al sepulcre per embalsamar Jesús, per momificar-lo. Viuen la religió de la tristesa, de la por, de la vergonya... Són el símbol de l’església prepasqual, la que mira al passat, la que viu de records i de tradicions, d’allò que d’altres pensaren i feren. Són els qui segueixen vivint en dissabte, dia de silenci, de passivitat, de rutina, esclafats pel pes dels esdeveniments, temerosos del futur. És el Cristianisme sense empenta i sense renovació.

Doncs bé, avui se’ns diu: «Sé que busqueu Jesús crucificat. No hi és aquí: ha ressuscitat». Hem estat cridats a viure i només viu aquell que mira enda-

taforma d’accés amb el Balcó del Mediterrani); una a la Platja Llarga (les altres dues guinguetes no s’ofereixen enguany com a mesura de la protecció de les zones dunars», una a la platja de la Móra, tres a la platja de l’Arrabassada i una a la platja de la Savinosa El termini de vigència de totes les autoritzacions serà d’una temporada, amb la possibilitat de pròrrogues successives per temporada fins arribar a un màxim de 4 anys i també operarien de l’1 de juny al 30 de setembre.

vant, aquell que pensa i crea, que transforma, que no encasella l’Evangeli en receptes dogmàtiques o en ritus religiosos. La Pasqua ens diu que a Déu difícilment el trobarem en els núvols i en els llibres. El nostre Déu és un Déu vivent que està en mig nostre. Cal saber descobrir-lo en la tasca de la transformació de la societat, ja que és un Déu que ha canviat el rumb de la història.

Estem en el primer dia de la setmana d’aquesta nova època de la història i se’ns invita a abandonar el sepulcre d’un Cristianisme estàtic i convencional per anunciar als homes que perdem el temps celebrant un culte al voltant d’un mort. Per això em fa molta por l’anomenada «religiositat popular»: viacrucis, hores santes, processons, etc.

Sens dubte, són una bona manera d’apropar el fet religiós a moltes persones que d’altra manera en quedarien alienes. però, a la vegada, tenen el greu perill de quedar-se en això, en una religiositat popular que està més a prop del sentimentalisme religiós comú a totes les religions que de la fe cristana. Ho diré amb altres: temo molt que aquests actes de pietat, en lloc d’ajudar a donar una resposta personal i conscient de la fe, siguin com una cuirassa per protegir-se de Déu. Una altra manera de continuar tancats en un sepulcre.

La Pasqua és la permanent reforma de la societat, ja que tot just estem en el primer dia de la setmana de la creació d’un món nou i cada genració de creients ha d’afegir-hi un dia perquè la història avanci, la dignitat creixi i l’Església anunciï amb valentia aquest insòlit Evangeli.

5

19 d’abril de 2017

TARRAGONA josep acero | gerent d’aparcaments municipals de tarragona

«Volem que la gent vegi Aparcaments TGN com un aliat» I d’aquí ve la idea dels sortejos?

Correcte. Tot i que hi ha alguns aparcaments municipals que ja són molt coneguts, amb aquesta campanya volem que la gent els visualitzi tots vuit perquè hem detectat aquesta mancança amb dos o tres pàrquings que la gent no acaba de conèixer. I està funcionant perquè en 48 hores s’han inscrit unes 400 persones.

EN TREVISTA

E

ls aparcaments sempre han tingut la fama justificada de ser molt cars en comparació amb els d’altres municipis del territori. Amb el pacte de Govern entre PSC i PP, el regidor popular Josep Acero va entrar com a gerent d’AMT i va desmuntar aquest clixé.

Mesos després, els descomptes sembla que comencen a donar resultats.

Quin balanç feu dels primers mesos de rebaixa dels preus dels aparcaments?

Per fer un balanç complet s’ha

de deixar passar un any sencer, però sí que és veritat que aquest últim tram de l’any ens ha anat molt bé i hem notat un increment de cotxes. Perquè, més enllà que els números de l’empresa han estat els millors

dels últims anys, amb uns beneficis de 363.000 euros, el que volem és que la gent vegi els aparcaments municipals com un aliat dels comerços, de la ciutadania… no com una empresa que només vol recaptar.

Des que el PP s’encarrega dels aparcaments, sembla que tinguin una imatge més descarada.

Simplement és una proposta electoral que hem portat a terme i que està resultant positiva.

La meva obsessió és el que t’he dit: que la gent vegi els Aparcaments de Tarragona com un aliat.

També

heu

anunciat

la

instal·lació de nous punts de càrrega per als cotxes elèctrics?

Sí, veient que cada vegada hi ha més demanda dels carregadors elèctrics que tenim a l’aparcament Saavedra, ens hem acollit a una subvenció de l’ICAEN per instal·lar-ne sis a diversos espais de la ciutat: la plaça Imperial Tàrraco, la Vall de l’Arrabassada, la Tabacalera, dos a l’Anella Mediterrània i, en principi, a les Gavarres.

Veient l’exemple d’altres ciutats europees, és el futur, no?

Sí, i des d’Aparcaments TGN donarem exemple substituint algun dels nostres vehicles per cotxes elèctrics i promovent que altres àrees de l’Ajuntament ho facin. També volem incrementar el nombre de punts de càrregar dins dels aparcaments municipals.

Una oportunitat única contra l’atur juvenil Crear el nou Estat català generarà uns 50.000 llocs de treball i podrà fixar un salari mínim que posi fi a sous de misèria

E

l pitjor problema de l’economia en els darrers 10 anys ha estat, sense cap mena de dubte, l’alt nivell d’atur. Taxes del 26% (2013) són un fracàs per un doble motiu: 1) perquè en cap país del món avançat s’hauria permès, i 2) perquè cap país hauria actuat amb la passivitat i la resignació amb què ha actuat l’Estat espanyol. I si pel conjunt de la població activa la taxa d’atur ha estat altíssima, pels joves de menys de 25 anys encara ha estat molt pitjor: el 2013 va assolir a Espanya el dramàtic registre del 55,5%.

A Catalunya les dades també han estat dolentes, però no tant i han evolucionat millor.

Agafant les dades més recents de l’EPA (2016), la taxa d’atur dels menors de 25 anys es va situar en el 34,3%, (46,7% a la resta de l’Estat) gràcies a la recuperació econòmica en curs.

Però vaja, estem parlant d’uns

nivells que a Àustria, a Dinamarca o a Alemanya, per exemple, haurien provocat un estat d’emergència nacional i un pla de xoc. A Espanya no, el 2016 encara es conviu amb un atur global del 19,6%, a Catalunya del 15,7% i a la resta d’Espanya (sense Catalunya) del 20,4%.

Una Catalunya independent permetria millorar aquests mal registres crònics, que en el cas dels joves el qualificatiu més suau seria d’escandalosos?

Doncs dependria de la política empresarial que seguís l’Estat català i també de la seva política laboral.

De moment tenim una cosa a favor: les taxes d’atur en el punt de partida de la independència són més baixes (4,7 punts percentuals pel conjunt d’actius i 12,4 punts percentuals pels menors de 25 anys). D’altra banda, és evident que l’economia catalana té una musculatura molt important, amb més 250.000 empreses, amb una orientació

clara cap a mercats internacionals, amb un bon sistema d’innovació, entre altres característiques que la fan viable. El sector públic també ho seria de viable, com és prou conegut.

Ara bé, per a reduir l’atur general i el juvenil no n’hi ha prou amb un estat sanejat i una base productiva i exportadora.

Amb Estat propi, com a mínim tres coses ens anirien a favor: 1) crear les estructures d’Estat que farien falta comporta generar segons algunes estimacions 50.000 nous llocs de treball; 2) l’Estat català disposaria de competències plenes en matèria laboral, cosa que ara no té i va a remolc de l’espanyol, que no és precisament un model a seguir; 3) l’Estat català podria fixar un salari mínim en línia amb el que tenen els països de nivell de desenvolupament semblant, i començar a deixar de competir a base de sous de misèria, especialment entre els més joves.

Modest Guinjoan. Economista

La independència no és la garantia d’èxit de situar l’atur juvenil en un nivell digne, però sí que és, no en tinguin

cap dubte, una oportunitat inigualable per a aconseguirho.

Per Modest Guinjoan.

6

19 d’abril de 2017

SANT JORDI

Diumenge de llibres i roses FES TES

El pròxim 23 d’abril se celebra a tots els pobles i ciutats de la nostra demarcació la Diada de Sant Jordi

C

om cada any, l’abril és sinònim de novetats editorials i literàries i també de creativitat en forma de flor, en aquest cas de roses, amb motiu de la diada de sant Jordi. Llibreters i floristes tenen marcada aquesta data com una de les destacades en el seu calendari, ja que contribueix a incrementar notablement els seus ingressos. Paral·lelament a l’activitat comercial, la majoria de pobles i ciutats de les comarques tarragonines ja tenen programats diferents actes per celebrar la diada, que aquest any tindrà lloc en diumenge.

A Tarragona, com ja és tradicional, la Rambla Nova serà el centre neuràlgic d’aquesta diada, que s’omplirà amb les parades de les principals llibreries i floristeries de la ciutat, a més

d’altres col·lectius, com partits polítics, entitats solidàries, institucions....

A Vila-seca s’ha presentat el projecte Efímera. Art al carrer, que fins al 24 d’abril, omplirà d’escultures efímeres la rambla de Catalunya, la plaça d’Estudi, la plaça de Voltes, la plaça de l’Església, el portal de sant Antoni, les Peixateries Velles i el carrer Major.

El Vendrell també prepara per viure uns dies intensos d’actes culturals programats al voltant de la diada de Sant Jordi: presentacions de llibres, activitats lúdiques, lliurament de premis, concerts... tot organitzat per la Regidoria de Cultura (977 66 56 84).

A Altafulla el passeig del Marquès de Tamarit s’omplirà amb la Fira de sant Jordi durat tot el dia 23 i amb altres actes que tindran lloc durant la resta de la setmana.

7

19 d’abril de 2017

8

COMARQUES

O P I NI Ó R I C AR D CH ECA

Quina pudor...

E

m resulta difícil entendre que una ciutat com Tarragona – que és Patrimoni de la Humanitat– no aposti fermament per la cultura. La guerra entre la regidoria de Cultura, els músics i les guinguetes no té ni cap ni peus. Aquesta serà la meva opinió fins que el regidor sigui capaç d’explicar la seva política i el seu pla estratègic. També em fa remoure els budells que en plena Setmana Santa alguns recintes museístics de la ciutat hagin de baixar la persiana per manca de personal o de previsió. Tot per la desídia i la manca d’interès d’alguns polítics envers la cultura o de tot allò que no s’enquadri en les festes patronals. No és possible que Tarragona es plegui de mans i dificulti la vida als músics i emprenedors artístics. He de confessar que no entenc la política cultural de l’Ajuntament de Tarragona. De fet, no entenc altres polítiques engegades per l’actual tripartit. Parlen de pla de biblioteques quan no hi ha ni un cèntim previst... i em xoca que, per un costat, es decideixi no substituir les places vacants (realment necessàries) i, per l’altre, es vagi nomenant, aparentment a dit, càrrecs per ocupar llocs que no són indispensables. I, curiosament, no veig que l’oposició es desperti i faci realment d’oposició. Em temo que els que callen avui ho fan perquè si estiguessin al poder farien el mateix. És lamentable. És lamentable que una ciutat que hauria de defensar la capitalitat provincial permeti que Reus, Cambrils o Salou assumeixin tot el protagonisme musical durant l’estiu. És obvi que no anem bé... I, en el cas de dubtes, només cal preguntar a alguns músics o, fins i tot, a alguns gestors culturals. Els únics que se n’assabenten són els de sempre... els polítics. O no?

19 d’abril de 2017

Poda als marges de les carreteres per lluitar contra els incendis forestals

C

omença l’època de calor i augmenta el risc d’incendis forestals a bona part del territori. Amb l’objectiu de convertir les carreteres en tallafocs, la Diputació de Tarragona podarà aquest 2017 els marges de 15 vies de la seva titularitat a la demarcació, en concret 10 a la zona del Camp de Tarragona i 5 a les Terres de l’Ebre. Els treballs, que es duen a terme en coordinació amb el Cos d’Agents Rurals de la Generalitat de Catalunya, pretenen que, en cas que es produeixi un incendi forestal, no es propagui d’un costat a l’altre de la via.

L’any passat, els efectius de la brigada de carreteres de la Diputació van podar l’arbrat dels marges d’un total de 114 quilòmetres de 16 carreteres

més de la demarcació.

Aquestes actuacions es realitzen en compliment de la normativa de prevenció d’incendis forestals en les àrees d’influència de carreteres de la Generalitat que determina que el titular de la carretera ha de realitzar tasques de control de

vegetació, tant a la seva zona de seguretat com de protecció.

Aquest 2017 es realitzaran tasques de poda a carreteres comarcals del Baix Penedès interior (la Bisbal del Penedès i Montmell), a la Mussara i al Baix Camp (Riudecanyes), entre altres zones.

9

19 d’abril de 2017

COMARQUES La Costa Daurada viu la millor Setmana Santa dels darrers anys

C

om estava previst, la Costa Daurada ha registrat la millor Setmana Santa de la darrera dècada. Entre el Dijous Sant i el dissabte l’ocupació als hotels de les principals destinacions va superar el 90% i es va mantenir per sobre del 80% el diumenge, dia en què el turisme estatal retorna als seus llocs d’origen. L’afluència de visitants aquests dies de primavera fa preveure una excel·lent temporada turística també aquest estiu a poblacions com Salou, Vila-seca, Calafell o Cambrils.

Aquesta Setmana Santa han obert un total de 65 hotels a la Costa Daurada, quinze més que en el mateix període de l’any anterior, i s’han ofert més de 36.000 de les 45.000 places que el territori té en total. La plena

Tornen a demanar que s’aixequin els peatges de l’AP-7

T

ot i que ha estat una Setmana Santa relativament tranquil·la a les carreteres de la Costa Daurada, el diumenge i el dilluns a la tarda es van tornar a registrar cues quilomètriques a l’N-340 i l’AP-7 en direcció a Barcelona.

ocupació en els dies forts, sobretot gràcies a l’arribada de turistes de la resta de l’Estat i del sud de França, fa pensar en un estiu de màxims. A la recuperació econòmica de les famílies espanyoles cal afegir-li l’atractiu de FerrariLand, que aquests dies ha estat també punt d’atracció per al turisme familiar d’àmbit

internacional. La temporada turística de l’estiu es beneficiarà també de la posada en marxa de la línia regular de creuers de Costa Cruceros al Port de Tarragona, que garanteix el pas de més de 40.000 passatgers entre els mesos de juny i setembre. El territori es prepara per a un gra any des del punt vista turístic.

L’operació tornada de la Setmana Santa ha tornat a posar a prova la xarxa viària de la demarcació i, com sempre, ha deixat en evidència que la nacional 340 i els peatges de l’autopista AP-7 conformen una combinació dramàtica. Tant diumenge com dilluns a la tarda les cues van ser importants tant a la nacional com a l’autopista en sentit nord. A l’N-340 es van registrar col·lapses de més de 6 km entre Altafulla i Torred-

Diumenge i dilluns hi va haver cues de més de 17 km a l’N-340 i l’AP-7 embarra i a l’AP-7 les cues van superar els 17 quilòmetres des de Torredembarra en direcció a Vilafranca del Penedès.

Precisament l’alcalde de Torredembarra, Eduard Rovira, ha tornat a exigir mesures per reduir el trànsit a l’N-340 al seu pas per les comarques tarragonines. El batlle torrenc sol·licita formalment que l’autopista aixequi els peatges quan la nacional i l’autopista estiguin col·lapsades per evitar situacions com les viscudes aquests dies.

10

19 d’abril de 2017

XARXA DE SANTA TECLA

Activitats de lleure a la Fundació Estela durant les vacances de Setmana Santa

Grup de persones que han participat en les activitats de lleure organitzades per la Fundació Estela./ Ò.Márquez i cedida

C

ada període de vacances és sinònim de descans, de desconnexió de les activitats habituals i de més temps per dedicar a l’oci.

La Fundació Estela organitza des de fa anys activitats de lleure, durant la temporada d’estiu, a l’hivern (Nadal) i ara per Se-

tmana Santa, amb l’objectiu d’oferir a les persones una eina per gaudir del seu temps lliure.

Una trentena entre alumnes de l’Escola, usuaris del Taller Ocupacional i de la Llar Residència de la Fundació Estela, amb edats compreses entre els 3 i els 40 anys, han gaudit d’activitats de lleure durant els quatre dies previs a les festes de Setmana

Santa.

Aquestes activitats estan pensades com un espai on poder gaudir del temps d’oci, participant en tallers, fer sortides a la ciutat de Tarragona i conèixer les tradicions de més a prop. Totes les activitats es realitzen per grups reduïts i estan adaptades a les necessitats i capacitats de cada persona.

Roses artesanes per Sant Jordi elaborades al Taller Ocupacional de la Fundació Estela Cada any els usuaris del Servei de Teràpia Ocupacional i del Servei Ocupacional d’Inserció de la Fundació Estela obsequien amb una rosa a les persones ingressades als hospitals de Santa Tecla i el Vendrell, amb motiu de la diada de Sant Jordi.

L’elaboració de les roses s’inicia després de Nadal, s’escull un model de rosa que permeti que tots hi puguin participar. En funció de les capacitats de cada persona s’inicia una cadena de treball que finalitza pe Sant Jordi.

Un total de 400 roses es reparteixen als dos centres hospitalaris de la Xarxa sanitària i Social Santa Tecla.

Aquest any el Port de Tarragona ha fet un encàrrec de 400 roses personalitzades per repartir el dia de Sant Jordi.

El director de l’Hospital de Santa Tecla, el doctor Xavier Oliach, ha rebut de mans dels usuaris i usuàries del Taller Ocupacional les 200 roses que es prepartiran entre els pacients ingressats al centre hospitalari./ Tomàs Varga

PARADA PER SANT JORDI A TARRAGONA: El pròxim diumenge, 23 d’abril, la Fundació Estela estarà present a la Rambla Nova (tram entre carrers de Sant Agustí i Comte de Rius) on es vendran les roses elaborades de manera artesanal pel Taller Ocupacional.

11

19 d’abril de 2017

XARXA DE SANTA TECLA

Renovació al capdavant dels serveis d’urgències i traumatologia de l’Hospital del Vendrell «Consolidarem allò que l’hospital ja està fent bé i treballarem per introduir els avenços existents en l’àmbit de la cirurgia ortopèdica i la traumatologia»

«Disposem d’una plantilla jove, estable i amb moltes ganes de continuar millorant el servei a la ciutadania.

Atenem unes 76.000 urgències l’any» DR. JOSEP MONTESINOS NOU CAP DE SERVEI D’URGÈNCIES

L

’Hospital de Vendrell renova el lideratge en dos dels seus serveis assistencials emblemàtics, el d’urgències i el de traumatologia i cirurgia ortopèdica. El doctor Josep Montesinos és des de fa poques setmanes el nou cap del servei d’urgències del centre hospitalari vendrellenc, substituint el doctor Salvador Sarrà, que fa uns mesos va incorporar-se a l’Hospital Sant Joan de Reus. D’altra banda, el doctor Carles Esteve, procedent de l’equip de traumatologia de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, és el nou cap de servei de Traumatologia i Cirurgia Ortopèdica a l’hospital del Baix Penedès. Esteve pren el relleu del doctor Morales, qui continua exercint la professió mèdica en un centre de Bar-

celona. Tant Esteve com Montesinos afronten aquesta nova etapa professional amb molta il·lusió i reptes de futur.

El doctor Josep Montesinos es va incorporar a l’equip del servei d’urgències de l’Hospital del Vendrell pocs mesos després que aquest es posés en marxa, ara fa 11 anys, i ara té la possibilitat de continuar la seva carrera professional com a cap del servei. Coneix perfectament les urgències de l’hospital i el seu equip humà. «Tenim una plantilla jove i estabilitzada. Treballant per incorporar professionals que els agradi l’atenció urgent, amb empenta, que busquin formar-se i millorar el nivell del servei cada dia. És l’herència que ens ha deixat l’anterior cap de servei, Salvador Sarrà, i que jo inten-

DR. CARLES ESTEVE NOU CAP DE SERVEI DE CIRURGIA ORTOPÈDICA I TRAUMATOLOGIA taré continuar». Personalment, aquest salt professional als 43 anys «és una oportunitat per conèixer les urgències des d’un altre punt de vista, sense deixar de costat l’atenció al pacient però introduint-se en tasques de gestió i planificació. Espero aconseguir un coneixement més profund del funcionament del servei i contribuir, amb l’ajut de la direcció del centre, en la presa de decisions estratègiques». Montesinos destaca la importància del servei d’urgències dins ade l’estructura de l’hospital vendrellenc, ja que «parlem d’un servei que atén unes 76.000 urgències a l’any, que treballa les 24 hores al dia, que assumeix una àrea demogràfica extensa i que, a més, resol els problemes de molta població flotant per l’activitat turística de la zona. És un hos-

pital comarcal, per tant més aviat petit, però per la nostra ubicació geogràfica tenim un servei d’urgències potent i en contínua millora».

El doctor Carles Esteve, de 46 anys, és des de l’1 abril el nou cap de servei de Cirurgia Ortopèdica i Traumatologia de l’Hospital del Vendrell. Prové de l’Hospital Joan XXIII, on es va guanyar una merescuda reputació, i explica que aquest canvi «respon al repte de poder liderar un col·lectiu que té potencial i reptes importants».

Esteve destaca que «a Joan XXIII estava molt a gust, però aquí se’m presenta l’oportunitat de fer un pas més en la meva carrera. Aquí he trobat un grup de professionals amb moltes ganes treballar i de millorar. Els objectius ara són mantenir allò que funciona bé i, en la mesu-

ra que sigui possible, introduir millores i innovacions en les quals jo puc incidir, com per exemple, en cirurgia de maluc i de genoll, que és al que jo em dedico. En aquest camp s’està apostant molt per tècniques de preservació de les articulacions com a alternativa a la clàssica substitució ortopèdica. Però hi ha altres camps on avançar, com ara en la cirurgia de genoll amb navegació (assistida per ordinador), en la qual tinc força experiència».

Un altre dels aspectes primordials per al doctor Esteve és «la formació continuada dels nostres professionals. Amb més coneixement podrem ser més eficients i escurçarem temps quirúrgics i complicacions, fet que beneficia el pacient i també el sistema sanitari i alleugereix les llistes d’espera».

12

OPINIÓ NÚRIA SEGÚ

19 d’abril de 2017

EXDIPUTADA AL PARLAMENT DE CATALUNYA

UN NOU PLA D’URGÈNCIES SANITÀRIES El Pla de Salut de Catalunya 2016-2020 estableix que cal definir i implantar a tot el territori un model d’urgències que tingui en compte, equitativament i resolutivament, des de l’àmbit extrahospitalari fins a l’hospitalari. Això és el que va presentar la setmana passada el conseller de Salut sota el nom de Pla Nacional d’Urgències de Catalunya (PNUC) i que no és res més que l’evolució del Pla integral d’urgències de Catalunya i del Pla director d’atenció a les emergències prehospitalàries de Catalunya amb l’afegitó del qualificatiu «nacional».

D’aquests dos plans va néixer el model actual, basat en la coordinació dels àmbits de l’atenció primària (AP), de l’atenció continuada (AC), de l’atenció hospitalària (AH) i del servei d’emergències mèdiques (SEM).

Amb el nou Pla nacional es vol avançar cap a un model integrat tant pel que fa a serveis com a territoris. Així, s’inclou tant el servei 061 Sanitat Respon com el servei de transport sanitari, dues portes d’accés dels ciutadans al sistema sovint infravalorades, i també es preveu l’ordenació de l’atenció al territori a través dels plans d’urgències i atenció

continuada territorials.

El Pla esmenta dues qüestions que cal millorar i que al Camp de Tarragona tenim identificades i quantificades a partir de les dades del darrer informe de l’Observatori de Salut de Catalunya. La primera, la freqüenta-

«La nova reordenació de la conselleria de Salut fixa un termini de quatre anys per aconseguir que cap pacient estigui més de 24 hores a urgències pendent d’ingrés al seu hospital» ció dels serveis d’urgències dels hospitals: tenim la taxa més alta de Catalunya, 746,6/any per cada 1.000 habitants, essent la mitjana de Catalunya de 615,7/any.

La segona, la idoneïtat de les visites als serveis d’urgències; a la nostra regió sanitària, dels cinc centres hospitalaris només el de Santa Tecla millora la mitjana catalana amb un 36,2%; la resta (Reus, 33%; Valls, 29%; Vendrell, 26,7% i Joan XXIII, 27,6%) no arriben a la mitjana catalana, o dit al revés, el 67% o més de visites urgents als hospitals no són considerables com a tals.

Accions El Pla preveu 10 àmbits de treball que inclouen 30 accions, algunes més concretes, altres més àmplies. A més dels àmbits ja esmentats (061, AP, AC, AH, SEM i organització territorial) destacaré per innovadora la implementació de plans específics per a pacients amb necessitats especials: nens, malalts oncològics, malalts en situació crònica de complexitat clínica i malaltia avançada, persones ingressades a residències geriàtriques i persones amb problemes de salut mental i addiccions.

Respecte a les accions previstes, la majoria no són noves sinó que busquen millorar, generalitzar o estandarditzar iniciatives que ja funcionen: establir un únic model d’hospitalització a domicili, crear nous equips de suport integral a la cronicitat (ESIC), noves línies del 061 d’atenció pediàtrica i salut mental, millorar accés telefònic als

CAP... Cal destacar-ne dues de noves. Per una banda, la reordenació dels dispositius mòbils de transport sanitari: un informe del juny passat constatava que al Camp de Tarragona hem passat de tenir els millors temps de resposta de les ambulàncies de suport vital bàsic a estar a la cua de Catalunya. Per l’altra, l’establiment d’un pla específic sobre aturada cardiorespiratòria a l’espai públic seguint les recomanacions d’un informe de l’Agència de qualitat i avaluació sanitàries de Catalunya d’abril 2016.

Ara bé, tot i les bondats i valoració positiva del Pla presentat, no soluciona el greu problema de l’espera des que un malalt és diagnosticat en un servei d’urgències hospitalari i el moment en què se li assigna un llit d’hospitalització que, cal recordar, fou allò que el conseller Comin va anunciar que solucionaria aquest Pla Nacional.

Tant és així que el document fixa un termini de 4 anys per aconseguir que cap pacient estigui més de 24 hores a urgències pendent d’ingrés. Els experts indiquen com una bona via de solució el suport dels centres sociosanitaris a les necessitats de les urgències hospitalàries, ja sigui amb l’ingrés directe dels pacients o l’establiment de llits de subaguts dels centres sociosanitaris que encara tenen massa llits per a malalts eminentment socials amb poca dependència mèdica i sanitària. Aquest és, definitivament, el punt feble del Pla que és molt i molt tímid en l’àmbit de l’atenció integrada social i sanitària, on les dues accions previstes i res de nou són sinònims.

Finalment, no puc acabar sense escriure la paraula «decepció»: des del punt de vista del Camp de Tarragona, de casa nostra, que no apareix per res en aquest Pla Nacional d’Urgències de Catalunya. Cap acció nova adreçada a la població de la nostra regió sanitària, de fet, és l’única que no surt en les accions d’àmbit territorial. Només apareixem amb la ja coneguda inversió a Joan XXIII i amb l’anunci d’un nou centre d’urgències d’atenció primària (CUAP) a Reus. Cap notícia tampoc del planificat CUAP a Campclar per donar servei als barris de ponent de la ciutat de Tarragona.

13

19 d’abril de 2017

GASTRONOMIA

Petit d’Kastro, cuina de sempre amb un toc d’innovació, a Vilallonga del Camp FÈLIX LLOVELL PERIODISTA GASTRONÒMIC

A

l centre de Vilallonga del Camp, davant de l’església, trobem un restaurant petit però amb un encant especial. Amb només quatre taules l’establiment aconsegueix un ambient acollidor, del de sempre, el de casa, amb taules de fusta, estovalles de quadres i amb cuina tradicional familiar, feta amb paciència, delicadesa i amb productes de temporada.

El xef i propietari, Leopoldo de Castro, un apassionat de la cuina, va aprendre els millors secrets dels fogons a casa seva des de ben petit; s’interessava i preguntava a la seva àvia i a la seva mare sobre les receptes casolanes que preparaven des de feia generacions.

Leopoldo creu i predica la cuina elaborada tradicionalment, el caldo cuinat a baixa cocció i fent xup-xup tot el matí; l’essència dels ingredients de sempre, com la carxofa; creu en la mescla de productes, però amb mesura i amb cert

JOSEP GIL PREVERE

El dret a la llibertat religiosa La llibertat religiosa és un dret, i el marc legal d’aquesta llibertat és l’aconfessionalitat de l’Estat, que vol dir l’exquisida neutralitat de l’Estat en relació amb la religió i les creences, però que no exclou la cooperació dels poders públics amb l’Església catòlica i altres confessions, i sempre tenint com a finalitat el foment de la convivència social, cultural i religiosa.

En el context d’aquest dret, els poders públics han de promoure el coneixement de la religió a tots els nivells educatius, però no com una obligació derivada del dret de la família, posem per cas, cristiana. L’Estat (i, per tant, el govern de la Catalunya actual i de la futura o futurible Catalunya) ha de proveir l’ensenyament curricular de la religió com un bé personal i social, i també com un fet cultural, per tal d’oferir les claus per entendre el teixit més profund de la convivència, en la seva versió sobretot artística. No crec

gust... en resum, Leopoldo presenta una cuina tradicional, de sempre, amb sentiment i amb un toc de modernisme.

En una pissarra del local hi ha escrita l’oferta culinària que canvia cada dia segons les compres de temporada i que

que d’aquesta obligació se’n pugui derivar un altre molt diferent: l’ensenyament, posem per cas, de la doctrina cristiana, un ensenyament que ha d’anar a càrrec, en aquest cas, de la mateixa Església catòlica i de les seves institucions formatives (catequesi, centres educatius a tots els nivells i, en definitiva, la mateixa activitat litúrgica).

Comprenc la preocupació dels poders públics pel possible radicalisme que es pugui derivar d’aquest ensenyament confessional; però els poders públics tenen a les seves mans l’arma més eficaç per evitar aquest possible radicalisme: la formació religiosa curricular, a tots els nivells), acompanyada de la selecció i de la formació permanent dels docents d’aquesta matèria.

Sé que el dret a la llibertat religiosa no s’esgota en l’ensenyament de la religió a tots els nivells, però crec que aquest aspecte del dret és fonamental. Un altre aspecte, també fonamental, és el dret a la manifestació pública de les creences. Estic convençut que la mateixa dinàmica de la diversitat religiosa del nostre país ajudarà a trobar els camins més adients per a trobar els mitjans per a la salvaguarda d’aquest dret.

el patró explica als comensals.

Cal fer cas dels seus consells i disposar-se a gaudir d’uns plats que estan exquisits.

En la nostra visita hem pogut tastar especialitats com l’amanida de salmó marinat amb poma i salsa tàrtara; albergínies escalivades amb formatge de cabra, ceba i tomàquet i anxoves; carxofes amb lluç, gamba i salsa d’api i bleda; cebetes farcides amb carn i foie, poma i pinyons; pebrots farcits de carn; lasanya de carn rostida amb ceps; arròs fosquet de carxofa i sípia; pastís de xocolata i pastís de crema catalana.

Un ampli menú degustació plenament satisfactori que permet fer un repàs molt complet dels principals plats de l’oferta culinària del Petit d’Kastro d’acord amb els productes de temporada i la cuina de mercat, amb elaboracions molt acurades.

El celler disposa d’unes 17 varietats de vins i caves, bàsicament de territoris propers. El vi de la casa és de la D.O. Conca de Barberà, 5 euros.

Plaça de l’Església, 12 (43141) Vilallonga de Camp Tel. reserves: 977 84 09 39

;if[Y_Wb_ZWZ [d f[iYWZe o cWh_iYe \h[iYei

8$ YZah GZWdaaZYd! '% Õ )(%%)! I6GG6<DC6 Õ IZa# .,, ') %% ,)

14

12 d’abril de 2017

Edita i distribueix:

Director:

Disseny i redacció:

Disseny original:

Imprimeix:

Departament comercial:

Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat

Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

Promicsa D.L.: T- 1062- 09

Joan A. Cano jcano@noticiestgn.cat

Correcció:

Vídeo:

Web:

Carme López

Tomàs Varga

O.Montesó

Redacció i fotografia: 977 25 99 11 noticies@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn. cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Classificats Habitatges Compra / Venda TARRAGONA. FRANCESC BASTOS. Seminou.

4 habitacions, 2 banys, pati interior gran de 100m2, menjador ample. Zona tranquil·la.

189.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 COMARRUGA. (TGN). Chalet independiente, esquinero, de una planta. 137 m2 de vivienda en 1000 m2 de parcela. Piscina independiente, cochera, solárium, zona infantil, barbacoa.

Próximo a la playa. Vivienda de 3 hab., 1 baño amplio y salón con chimenea. Porche. Muchas posibilidades. 320.000€. Oportunidad. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 / www.finquesgrup. es (Ref. 7198) TARRAGONA. SMITH. Pis reformat i modern. Estil disseny. 80 m2 construits. 2 habitacions. Bany i cuina. 4 balcons. Exterior. Sense ascensor.

96.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. C/ AUGUST. Pis de 110 m2, 3 hab. i 2 banys. Reformat al 2011. Impecable.

275.000€ (Ref. PV708). Tel. 977 25 20 52 CONSTANTÍ (TGN). Piso en venta, con cierta reforma, 60 m2, 2 hab. amplias y 1 baño con plato de ducha. Cocina con despensa. Salón muy amplio con chimenea. Ventanas aluminio.

Exterior. Suelo gres. Azotea. 2º sin ascensor.

Oportunidad. 38.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 / www.finquesgrup.es (Ref. 7061) TARRAGONA. PART ALTA. Pis de 2 habitacions, 60 m2, construït al 1995. Amb ascensor. (Ref. PV709). Tel. 977 25 20 52 BONAVISTA (TGN). Piso en venta de 180 m2, 4 hab. + despacho con entrada independiente.

2 baños completos. Exterior, calefacción eléctrica, terraza. Ascensor en proyecto.

Párquing próximo. Muchas posibilidades.

125.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 / www.finquesgrup.es (Ref. 7115) TARRAGONA. RAMON I CAJAL. Pis amb ascensor. 4a planta. 3 habitacions, bany, cuina amb galeria. Balcó al carrer. Bon estat. 95.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 ARBOLÍ. Casa en valle Arbolí. 2 plantas, agua y luz. Acceso al río. Tierra de 2.500 m2. Casa equipada. Pista deportiva hormigonada.

Zona de huerto. Árboles frutales. Garaje y caseta de herramientas. Precio: 70.000€ (no negociable). Tel. 667 775 518 TARRAGONA. AV. ROMA. Pis de 122 m2, 3 dormitoris, 2 banys, ampli menjador i terrassa.

Vistes a la ciutat. 215.000€ Tel. 977079600 SANT ANDREU (SP I SP, TGN). Pis de primera promoció, 3 habitacions, bany i cuina. 2a planta sense ascensor. Necessita reforma. 42.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. COVADONGA. (Ref. 7249). Piso reformado. 3 habitaciones y 1 baño (plato ducha). Exterior. A/a con bomba f/c. Suelo gres.

Sin ascensor. Muy bien comunicado. Próximo al Corte Inglés. 89.000€ Oportunidad. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 / www.finquesgrup.es

TARRAGONA. ZAMENHOF. Seminou, 2 dormitoris i 2 banys. Exterior. Parquet. Cuina americana. Última planta inclou pàrquing. Preu: 139.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Pis gran de 144 m2 constuïts. Té llar de foc. A reformar perquè ha estat una oficina anteriorment. 220.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. REAL. Cantoner i exterior. Amb ascensor. Lluminós i assolellat. Vistes a la plaça. Per entrar a viure. 87.000€ Tel. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 CONSTANTÍ (TGN). Piso seminuevo, 102 m2 con 3 habitaciones dobles y 2 baños completos.

Cocina y salón independiente con salida a terraza amplia. A/a por conductos. Exterior.

Puerta blindada. Semiamueblado. Ascensor.

Oportunidad. Per: 135.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 / www.finquesgrup.es (Ref. 7219) TARRAGONA. AV. ANDORRA. Pis de 3 hab., bany i cuina. Saló menjador amb terrassa coberta. 1a planta sense ascensor. Preu: 70.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. JAUME I. Estudi de 30m2.

Exterior amb vista molt agradable. L’edifici Amb ascensor. 49.000€. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU (Ref. PV614).

Pis de 70 m2, 2 habitacions, bany, pàrquing i traster, molt bon estat. 129.000€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. REIAL. Pis reformat, 3 hab., cuina amb galeria. Bany complet. Zona Jaume I. Amb ascensor. 105.000€ Tel. 977111355 / 654122038 TARRAGONA. FELIP PEDRELL. 122 m , seminou.

4 hab. (1 suite, 1 doble i 2 individuals), 2 banys.

Moblat. Pàrquing. Última planta, asolellat i lluminós. 240.000€ Tel. 977111355 / 654122038 2

IMMOBLES Habitatges Lloguer

Piso amueblado, 1 dormitorio, salón, cocina, baño, 2 balcones. Precio: 395€/mes. Tel. 609 446 083 TARRAGONA. C/ SANT ANTONI MARIA CLARET. Moblat, 2 habitacions, menjador, cuina i bany.

Preu: 500€ (Ref. AM257). Tel. 977 25 20 52 Piso amueblado, 1 dormitorio, salón, cocina, baño, 2 balcones. 395€. Tel. 609 446 083 TARRAGONA. C/ SMITH. Reformat, amb mobles, loft, tot en un mateix ambient, a 2 nivells. 460€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. Z. MERCADONA, 1 hab., bany, cuina, mobles, terrassa. 425€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. Z. MERCADONA, 1 hab., bany, cuina, mobles, terrassa. 425€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. C/ RAMÓN I CAJAL. 4 habitacions, bany, lavabo, mobles, bon estat, ascensor.

550€. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. C/ LA NAU. Lloguer, amb mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i bany. 3er pis sense ascensor. 330€. Ref. A184. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ RAMÓN I CAJAL. 4 habitacions, bany, lavabo, mobles, bon estat, ascensor.

550€. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

TARRAGONA. RAMBLA NOVA (LL147). Local zona Conde Valellano, 300 m2, en dues plantes, llum i aigua. Eren oficines. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ ANDORRA. Rectangular de 90 m2. Abans fruiteria. Zona de trànsit alt. 500€ + despeses. Tel. 977 11 13 55 / 654 12 20 38 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. (Ref. DPL143).

Despatx en lloguer, 55m2, electricitat i aigua, a punt per entrar. Preu: 450€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RBL. NOVA. Z. Balcó. (DPL077).

Despatx en lloguer, 110m2, finestres grans a la Rambla, 3 sales i sala d’espera. 700€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Barpizzeria a traspàs. Davant de la universitat.

Cuina i obrador totalment equipat. Consta de dues plantes de 90 m2 cadascuna més una terrassa amb tancaments a la vorera. Preu: 58.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. ROMA. (Ref. DPL144). Despatx en lloguer, 125m2, 900€. Moblat, a/a, 4 sales i recepció, aigua i llum d’alta, opcional, pàrquings: 75€ cada un. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edificio de cocheras. NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. 35.000€ negociables. Tel. 618 567 142

TARRAGONA. PL. CARROS. (Ref. AM308).

Reformat, moblat, 1 habitacions, mejador, cuina i bany. Vistes. Des de 500€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. MARQUÈS DE MONTOLIU. (LL132). Local en lloguer, 220m2, d’obra. 1.200€ Tel. 977252052

TARRAGONA. ROGER DE LLURIA. (Ref. PV652).

Pis de 3 hab. Totalment exterior. Per 115.000€ Tel: 977 25 20 52.

TARRAGONA. C/ LLEIDA (AM080). Moblat, estudi tot en un mateix ambient, sofa-llit. 300€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. JAUME I. Seminou 2003. 3 habitacions, 100 m2, bany i lavabo. Cuina office, galeria, terrassa i pàrquing. 155.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

TARRAGONA. AV. Ma CRISTINA. (R. A226). Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany.

3er pis s. ascensor. 465€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PERE MARTELL / TORRES JORDI. Seminou, 105 m2, 4 hab. (1 suite, 1 doble, 2 individuals), 2 banys, pati i balcó. Parquing i mobles inclosos. 220.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

Locals Lloguer / Venda

TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local acabat d’obra, 53 m2, 300€ en lloguer i 70.000€ de venda. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. CENTRE. Local cèntric i molt comercial. 70m2 més altell. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. REBOLLEDO (Ref.LL144). Local en venda 110.000€ / lloguer 600€. Llum i electricitat, bon estat. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. CATALUNYA. (Ref. LL135).

Local en lloguer de 440m2, electricitat i aigua, per entrar. 2.000€ Tel. 977252052 TARRAGONA. SERRALLO. Local cantoner en lloguer, 47m2, 350€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. JAUME I. Local en lloguer, comerç, a punt d’entrar. Electricitat i aigua. Per: 800€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. PL. CARROS. OPORTUNITAT! (LL089).

Local, 70m2, sostres alts, vora la platja i el port esportiu, accès per 2 carrers, a reformar totalment, façanes rehabilitades. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. ZONA URV. Local en lloguer de 200m2, reformat, 3 vitrines.

Oficines o escola repàs. 1.200€+despeses. Tel. 977 11 13 55 / 654 12 20 38

ANUNCIS C L A S S I F I C AT S classificats@ noticiestgn.cat 686 703 910

DEL19AL25D’ABRIL

Més frescor Els primer dies de la setmana, les temperatures baixaran lleugerament. Tot i això, el sol seguirà sent el gran protagonista.

El cap de setmana, tornen les temperatures altes, per celebrar Sant Jordi. Font: Meteocat

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. Despatx en lloguer, 80 m2, sense mobles, llum i aigua, tres sales, una recepció i sala de juntes. 500€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ MARQUÈS DE MONTOLIU (Ref. LL134). Local en lloguer, 140 m2, d’obra. Per: 800€ Tel. 977 25 20 52

FORMACIÓ

TARRAGONA. PL. VERDAGUER. Bar de 88 m2, en traspàs, en ple funcionament, totalment equipat. 125.000€ (Ref. BT023). Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. IMPERIAL TARRACO. 90m2 per a oficines en bon estat, aire condicuionat, terra gres, tancaments, 3 sales + bany.

525€+despeses. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. ZONA EROSKI. Seminou, 4 habitacions, 2 banys, parquet, a/c, semi moblat, pq. 750€. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

TARRAGONA. TORRES JORDI. Reformat, 3 habitacions, cuina gran, 2 banys, sol de tarda.

Planta alta amb ascensor. Pàrquing. Preu: 160.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

TREBALL

TARRAGONA. C/ SANT FRANCESC (R. A146).

Pis reformat, sense mobles, 4 hab., menjador, cuina i bany. Per: 475€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CASTELLARNAU. Pis seminou del 2006. 3 habitacions, bany, cuina, porcelanato, aluminis i A/C per conductes. Ascensor. Per: 115.000€. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

TARRAGONA. LLEÓ (C/ DEL MAR). Pis de 3 habitacions, bany i cuina. Reformat. Aluminis i parquet. Assolellat. Sense ascensor. 2on. Preu: 60.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

MOTOR

Distribució controlada: 25.000 exemplars

Temperatures de la setmana

MÀX.25º ESPAI PATROCINAT PER:

Complex Industrial Tarragona

MIN.3º

15

19 d’abril de 2017

OCI / AGENDA

Zona Zàlata: 30 anys de teatre professional

Agenda DIVENDRES 21 Tarragona. Concert LLOC: TEATRE METROPOL HORA: 20 HORES PREU: GRATUÏT Concert dins del IV Cicle de música de cambra de les ciutats Patrimoni de la Humanitat. Actuaran Inés Issel al violí i Vadim Gladkov al piano, interpretant peces de C. Frank, H. Ernst, J. Massanet i P. Sarasate.

ORIOL MONTESÓ TARRAGONA

DISSABTE 22 Tarragona. Teatre

L

a vida, de vegades, és un cúmul de coincidències. Un parell de setmanes després que l’Ajuntament de Tarragona anunciés que prescindia de la programació estival del Camp de Mart i que apostava pel Festival Internacional de Teatre de Tarragona (FiTT), que organitzen des de la Trono, he tingut l’ocasió de retrobar-me amb els companys de Zona Zàlata amb motiu de la presentació dels trenta actes per celebrar els seus 30 anys.

El director del FiTT, Joan Negrié, va descartar la participació de cap companyia tarragonina al festival de nous llenguatges teatrals de la ciutat al·legant que «a Tarragona, no hi ha cap companyia de teatre professional». Vés quina coincidència, perquè el meu primer sou com a actor el vaig cobrar a les files de Zona Zàlata, una companyia –curiosament no professional per alguns– que fa trenta anys va portar a Tarragona nous llenguatges teatrals hereus de Tadeusz Kantor, Jerzy Grotowski i Eugenio Barba, entre molts altres. Ho van fer de la mà dels encara motors de la companyia, la Marta Grau i el Joan Pascual, dos talents incansables que han explicat els trenta actes que la companyia durà a terme aquest

LLOC: TEATRE EL MAGATZEM | HORA: 20:30 HORES PREU: 10€ (SOCIS) | 12€ | 14€ Representació de Psicosi de les 4.48, obra guanyadora del Premi BBVA de Teatre 2016 per la millor posada en escena i millor actriu, amb la companyia de teatre Three Keaton. Explora la regió de la ment que la majoria d’éssers humans desitjaria no haver visitat mai.

DIUMENGE 23 Tarragona. Màgia LLOC: TEATRE EL MAGATZEM | HORA: 12 HORES PREU: 6€ (SOCIS) | 7€ | 8€ «Llibrecadabra» amb el Mag Jair. Un espectacle que barreja sorprenentment màgia i llibres. Un espectacle que fascinarà tota la família!

ATENEU DE TARRAGONA any per celebrar l’efemèride i que permetran copsar l’essència d’una companyia que jo sempre he tingut la sensació que agrada i desagrada a parts iguals, però que mai he vist caure en la temptació de l’estètica per l’estètica.

Una companyia compromesa en l’ús de l’art com a eina de canvi social perquè, si els seus responsables no creguessin en aquest dogma, ja no es podrien mirar al mirall després de tants anys de sacrificis per seguir explorant nous llenguatges escènics.

Una companyia que, lamentablement, i tot i que va ser la primera que jo recordi que va portar les representacions a espais no teatrals, no ha participat mai ni sembla que ho hagi de fer, en el seu trentè aniversari, al Festival Internacional de

Teatre de Tarragona, que té la peculiaritat de dur al teatre fora dels teatres.

A canvi, però, els seguidors de Zona Zàlata i aquells que els vulguin conèixer, tindran una trentena de degustacions entre les quals destaquen el Concert per a planxa, cassoles, saxo, contrabaix i veu que es durà a terme el divendres 21 d’abril que barrejarà la música d’Anton Baixeras i Xavier Pie amb els textos de Marcel Pey recitats per la Marta i el Joan; El sonet del Bosc sagrat, un recital poeticomusical i, el 17 i 18 de juny, l’estrena de la seva darrera creació teatral Cultura, Kultura, Mixtura. A banda, també es duran a terme performances, exposicions i, a l’octubre, una nova estrena teatral de la companyia tarragonina que du el títol d’El Campanar.

Concert especial per Sant Jordi

E

l diumenge dia 23 d’abril, amb motiu de la diada de Sant Jordi, a les escales del Col·legi de les Teresines, a la Rambla Nova, 79 de Tarragona, tindrà lloc, a les 12 hores, un concert especial a càrrec de la Big Band Rambla Músic (integrada per uns 30 músics), que oferiran un repertori internacional.

En aquesta ocasió tindran la col·laboració especial, com a vocalista convidat, de Jordi Català (a la imatge).

Aquesta col·laboració forma part dels actes de celebració dels seus 40 anys cantant en català (19772017) i en aquesta ocasió oferirà versions de cançons de ball com Aghata (tango), Imagina’t (Himne del COOPPEL per la Pau 2022), el pasdoble Perla Preciosa dels ampostins LOS JUNIORS, i versions de les famoses cançons dedicades a Tarragona: Imperial Tàrraco i Muralles de Tarragona.

La direcció i els arranjaments del concert van a càrrec de Paco Martín París.

Diumenge 23 · A partir de les 10 h | Sant Jordi Parada de venda de llibres de socis de l’Ateneu de Tarragona (número 89), amb la signatura dels autors. Oferta especial Sant Jordi 2017.

Venda de roses solidàries a càrrec del Rotary Tarragona Tàrraco August: 1 rosa = 3 vacunes contra la poliomielitis al món.

Fins al 30 d’abril | Exposició Exposició artística d’AQUAREL·LES a càrrec de l’Albert Sans i Alejandro Miras. Una interesant exposició amb visions de tot Catalunya i l’Aragó. ENTRADA LLIURE. Horari al públic, de dilluns a divendres de 17 h a 21 h. Caps de setmana, segons programació (consultar a Facebook: Ateneu de Tarragona).

Horari: de dilluns a divendres de 17 a 21 hores. | Tel: 977 23 31 60 Mail: ateneudetarragona@tinet.cat | Facebook: Ateneu de Tarragona.

16

19 d’abril de 2017

LA CONTRA

Propostes literàries per Sant Jordi

Reencarnacions miserables

Monos en la cara

És la història d’un jove reencarnat amb memòria, Eusebius Frank. Moltes preguntes sorgeixen, que passa a la ciutat, entre captaires romanesos, quioscos de llepolies i floristes de la Rambla.

Stop al canvi climàtic

Joan Corbata Mar Borrajo Piscina, un petit oceà

Endinsa’t en un passeig urbà i acolorit on, com passa a la selva, pot fer ressorgir el teu propi animal. Al final del camí ens sorprendrem amb un retrat que esdevé un joc i un nou tipus de mirada.

ÀLBUM IL·LUSTRAT EN CASTELLÀ.

Relats de vi Ruth Troyano Maoz Eliakim Publicacions URV

Retrats de Vi és una col·lecció que ens aporta el coneixement d’enòlegs formats a la URV que, a través de la seva experiència professional i personal, ens faran entendre més la seva feina.

DIVULGACIÓ EN CATALÀ.

Joan Faldilles Armand Piscina, un petit oceà

Olga Xirinacs Arola Editors NARRATIVA EN CATALÀ.

A Notíciestgn hem fet una selecció de títols per aquest dia del llibre 2017

Cançó de bressol per a un huracà i altres contes dormilegues

ÀLBUM IL·LUSTRAT EN CATALÀ.

Recull d’un total de vuit contes amb un motiu (o excusa) comú: el son, “zzzzzz”.

Un llibre per llegir, mirar i… fer-lo servir de coixí!

Un regal per al führer Francesc VallsCalçada Arola Editors

Francesc Mauri Cossetània Edicions

Sí que podem incidir, i molt, en evitar el canvi climàtic. A través dels consells que inclou el llibre millorarem el nostre entorn, el del planeta i, de passada, podrem estalviar força diners.

DIVULGACIÓ EN CATALÀ.

Llits a la intempèrie Diverses autores Silva Editorial

El col·lectiu 5-J apleguen un recull de textos narratius en pro dels refugiats. Poesia intimista, dietari de ficció i altres gèneres s’alternen en una acció literària i social contra la injustícia.

NARRATIVA EN CATALÀ.

Un adolescent, fill d’una família jueva que l’any 1492 va fugir de Tarragona, és designat guardià de l’anell del rei Salomó. El Tercer Reich comença la Solució Final a Grècia i ha de fugir.

NARRATIVA EN CATALÀ.

Patufet, on ets?

Viatge per la història de Catalunya Hugo Prades Roger Roig Cossetània edicions

El Patufet, expert en descobrir les tradicions catalanes als infants, s’ha amagat ara en diferents episodis de la història de Catalunya. Confós entre la gentada, l’hauràs de trobar.

ÀLBUM IL·LUSTRAT EN CATALÀ.