Noticiestgn361

#361

100517 SETMANARI GRATUÏT TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

WWW. N O TIC IES TA R R A G O N A . C AT

ESPECIAL SOSTENIBILITAT L’activitat P.13 econòmica i industrial del territori, cada vegada més respectuosa amb l’entorn i el futur

Futur incert P.5 per a Hotel Imperial Tàrraco L’equipament turístic podria canviar de mans els pròxims dies o haver de tancar pels deutes d’Husa

LA HIGIENE DE LES MANS, CLAU PER A LA SALUT P.02

La Xarxa de P.22 Santa Tecla, més enllà de l’atenció sanitària La institució presta serveis socials als col·lectius desprotegits: INFÀNCIA, GENT GRAN I DISCAPACITAT

2

10 de maig de 2017

TEMA DE LA SETMANA

La higiene de les mans, una qüestió de salut pública

Elisabet Calaf, infermera consultora de l’equip de control d’infeccions de la Xarxa de Santa Tecla, fotografiada mentre es renta les mans a una consulta del CAP Santa Tecla Llevant. / Tomàs Varga.

A casa, rentar-se les mans diverses vegades al dia és una de les millors maneres per evitar contraure i propagar malalties. A l’entorn hospitalari, la higiene entre els professionals és la pedra angular per al control de la transmissió d’infeccions ÒLIVER MÁRQUEZ TARRAGONA

U

n gest tan senzill com rentar-se les mans correctament salva cada dia vides humanes arreu del món.

En un entorn sanitari cada vegada més avançat en tecnologia i coneixements, la higiene de les mans, tant en els professionals assistencials com en pacients i familiars, continua sent però una de les pedres angulars de la nostra salut pública. Així ho recorda l’Organització Mundial de la Salut (OMS) cada dia 5 de maig amb una

campanya comunicativa que té per objectiu conscienciar els professionals sanitaris i la ciutadania sobre la importància de tenir cura de la higiene de les mans com a mesura per evitar la propagació de malalties i per lluitar contra els microorganismes patògens que, per cert, cada vegada es mostren més resistents als antibiòtics.

Elisabet Calaf, infermera consultora de l’equip de control d’infeccions de la Xarxa de Santa Tecla, explica que «es tracta sobretot de recordar als professionals sanitaris i la població que les mesures d’higiene de tota la vida, com la neteja continuada de les mans

Als hospitals de casa nostra s’ha implantat l’ús rutinari de derivats alcohòlics i s’ha reforçat el compromís dels professionals per millorar la higiene de mans o tapar-se la boca quan esternudem, continuen tenint una gran importància per evitar la propagació de malalties». Si bé la campanya de conscienciació

de l’OMS està principalment pensada per a l’entorn hospitalari i els professionals de la salut que diàriament han de conviure amb persones infectades amb tot tipus de malalties, «no podem oblidar que les mans són la part del cos que més actua com a vector en la transmissió d’infeccions. Hi ha moltes proves científiques i la millora manera per evitar-ho és a través de la higiene». En l’àmbit hospitalari, la higiene de les mans és important entre els professionals, «però també en els pacients i en els seus familiars». Per aquest motiu des de fa uns anys a totes les habitacions i espais de consulta es disposa de dispensadors de solucions alcohòliques que ser-

veixen per netejar-se les mans sense necessitat de tenir a mà una aixeta i sabó. «El mètode de tota la vida (aigua i sabó) és efectiu. Però també ho són els derivats alcohòlics. La seva invenció ha estat un gran avenç per a inculcar i estendre els hàbits de la higiene de mans entre tot el col·lectiu professional a hospitals i centres de salut», afegeix Elisabet Calaf.

Als dos hospitals de la Xarxa de Santa Tecla l’any passat es van gastar més 1.100 litres de solució alcohòlica a les plantes d’hospitalització de Tarragona i El Vendrell i a cures intensives de l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona.

Quan parlem de la higiene de mans entre els professionals

3

10 de maig de 2017

TEMA DE LA SETMANA Com ens hem de rentar les mans amb aigua i sabó?

1

Mullar-se les mans amb aigua

4

Palmell de la dreta contra dors de l’esquerra amb els dits entrellaçats i viceversa

7

Moviment rotacional al polze esquerre atrapant-lo amb el palmell de la mà dreta i viceversa

10

Eixugar-se amb una tovallola d’un sol ús

2

Aplicar una quantitat de sabó suficient per cobrir la superfície d’ambdues mans

5

Palmell amb palmell amb els dits entrellaçats

8

Moviment rotacional cap endevant i cap enrera amb els dits apretats de la mà dreta contra el palmell de la mà esquerra i viceversa 11

Utilitzar la tovallola per tancar l’aixeta

3

Fregar les mans palmell amb palmell

6

Dors dels dits contra el palmell de la mà oposada, agafant-se els dits

9

Esbandir-se les mans amb aigua

12

Les mans ja són segura

En cas de rentar-se les mans amb solució alcohòlica, el procés és el mateix però es deixaran assecar les mans a l’aire.

de l’entorn hospitalari cal tenir en consideració dos aspectes: la correcta neteja de les mans i quan cal repetir el procés. «Per tal de contribuir al control de les infeccions dins de l’entorn assistencial cal rentar-se les mans d’una manera correcta -vegeu gràfic- i fer-ho diverses vegades durant la jornada», diu Calaf. És convenient netejar-se les mans a fons «abans i després

de tenir contacte amb un usuari, abans de realitzar-li una tècnica asèptica, si s’ha estat en contacte amb els seus fluids corporals, i després d’haver-li fet qualsevol exploració».

Però la higiene de mans no és l’única estratègia seguida pels centres sanitaris per reduir les infeccions nosocimials (les relacionades amb els sistemes i procediments de la prestació de

serveis sanitaris). El control de l’ús de l’antibioteràpia, els protocols de nejeta dels centres, els procediments de realització de tècniques invasives, l’ús d’una tècnica asèptica, el control ambiental dels centres, la vacunació, les precaucions estàndard, etc., conformen tot un seguit d’actuacions que, combinades, aporten seguretat tant als professionals sanitaris com als usuaris.

PARTICIPACIÓ ACTIVA EN LA CAMPANYA DE SENSIBILITZACIÓ DEL 5 DE MAIG

El Dia Internacional de la Higiene de Mans va gaudir d’una alta implicació per part dels professionals sanitaris dels hospitals de la Xarxa de Santa Tecla.

El personal de l’Hospital de Santa Tecla i el Vendrell va rebre novament informació actualitzada de part dels experts de l’Equip de Control d’Infeccions i van participar activament en una campanya estatal d’Instagram publicant més d’un centenar de fotografies d’ambdós centres. A l’Hospital Universitari Joan XXIII també es va celebrar l’efemèride proporcionant informació sobre aquest projecte a totes les persones que s’apropaven a taula ubicada al vestíbul del centre sanitari.

A les fotografies, imatge de grup d’alguns professionals de l’Hospital del Vendrell i del dispositiu muntat al vestíbul del Joan XXIII.

4

10 de maig de 2017

CLAUS E D I TOR I AL ÒL I VE R M ÁRQUEZ

sí

no

Justícia ambiental

V

iure en aquest planeta únic no pot ser gratuït. Per primera vegada, la humanitat s’enfronta a un repte que heretaran la resta de generacions i que condicionarà la seva supervivència. La lluita per aconseguir un món més just no s’atura i quan fracassem sempre podem tenir l’esperança que generacions futures, més sàvies que nosaltres, ho faran millor.

Però davant de l’escalfament global i els efectes immediats del canvi climàtic al nostre entorn més proper ens adonem que les conseqüències dels nostres actes comencen a ser irreversibles i que, si confiem en els nostres fills perquè arreglin el desgavell, ja serà massa tard. Veient l’amor que la immensa majoria de mares i pares senten pels seus petits es fa difícil d’entendre com és possible que la humanitat no s’esforci més a preservar-los el món que han d’habitar i en el qual han de poder criar als nostres nets. La consciència ecològica és cada dia més forta però la situació també és cada dia més crítica. L’activitat econòmica és una de les dianes que més dards reben en aquest àmbit perquè, com a tal, requereixen l’ús de molts recursos per dur a terme les seves tasques i, alhora, generen molts més residus que el ciutadà individual. Per aquest motiu, dediquem un especial a la sostenibilitat, un mot present en el dia a dia de l’Administració i de les empreses que busca canviar formes de fer per tal de minimitzar l’efecte negatiu de l’activitat humana en el medi natural.

En aquest sentit, i per tal d’assolir l’excel·lència en aquest camp, comprovem que cal incentivar les empreses que es comprometen amb el medi ambient però, sobretot, cal fer entendre a la societat que apostar per la sostenibilitat no és només un acte altruista per a les generacions futures sinó que té una rendibilitat econòmica inherent perquè els recursos són cada cop més escassos i, en conseqüència, més cars. Perquè sostenibilitat implica malbaratar menys i, al cap i a la fi, aquest és l’objectiu de totes les empreses. No podem oblidar tampoc l’apartat punitiu. Aquell del qual s’han de fer càrrec les administracions per evitar que alguns poca-soltes tinguin la temptació de vulnerar les lleis existents que, a banda de protegir als individus, han de mirar per la justícia ambiental.

OPINIÓ JOSEP GIL PREVERE

La postcristiandat He escrit aquest articlet tenint al davant el llibre, realment sucós, de Josep Maria Carbonell, titulat Creure encara?; i la finalitat de l’articlet és invitar els lectors a llegir-lo. Es tracta, com diu l’autor, d’un relat sobre la fe, viscuda en primera persona, que intenta presentar d’una manera raonada, la seva mirada sobre el món, la condició humana i Déu.

Carbonell és dels qui creuen que creuen. Per això el llibre defuig el to, més o menys solemne, del teòleg, i reflecteix la convicció que creure és avançar embolcallat

LA GENERALITAT FA ACCIONS PER COMPLIR EL COMPROMÍS DE CELEBRAR UN REFERÈNDUM La compra de les urnes que han de permetre els ciutadans de Catalunya votar si volen o no la independència del seu país respecte a Espanya és una mostra que el Govern de la Generalitat va pel camí de complir la promesa que el seu president va fer.

LA SITUACIÓ DELS TREBALLADORS DE L’EMPRESA BIC GRAPHIC DE TARRAGONA La direcció de l’empresa manté la decisió d’extingir 136 llocs de treball i d’indemnitzar amb 28 dies per any treballat amb un topall de 18 mensualitats. Una exigència que es pot permetre a causa de les reformes laborals del Govern Rajoy.

Detenen un presumpte jihadista en un càmping de Salou La Policia Nacional va entrar en el càmping La Unión de Salou per detenir un home d’uns 32 anys al qual se l’acusa de tenir vinculacions amb el terrorisme jihadista. En una operació dirigida per la policia espanyola també s’ha detingut dos homes més a Badalona. Segons informa el cos policial, tots tres són sospitosos de formar part de la mateixa cèl·lula terrorista adscrita a DAESH i el detingut a Salou estava preparat per immolar-se. Les detencions són continuació d’una important operació que va culminar amb la detenció de deu persones, entre Espanya i el Marroc, que realitzaven tasques de captació, adoctrinament i reclutament a favor del DAESH.

per un núvol d’incerteses a l’encontre d’una Llum, la de la “visió”, l’única que pot sadollar l’anhel de saber; però creure d’aquesta manera no té res de vacil·lant; al contrari, suposa fermesa i compromís, fermesa i compromís de l’intel·lectual pur que ha renunciat a elaborar hipòtesis de laboratori i ha baixat a cercar engrunes d’aquesta llum en la duresa de la realitat del nostre món, on a la problemàtica social s’afegeix la indiferència religiosa o, millor dit, la descreença, suposadament alliberadora.

Al llarg de les pàgines del llibre sura la resposta de Marta, la germana de Llàtzer, a la pregunta que li fa Jesús, quan li diu que ell és la resurrecció i la vida; i Marta ve a dir: “no sé si crec o no crec el que em dius, entre altres coses perquè tinc a tocar el sepulcre on, juntament amb aquell que tu i jo estimem, han anat a parar tota mena de seguretats; però crec en tu, que m’ho dius, i que m’ho dius perquè m’estimes.

Déu no és un problema; Déu és el misteri, que no s’ha desxifrar, sinó al qual hom s’ha de lliurar, i aquest lliurament, lúcid i confessant, fa que tard o d’hora t’adonis que ell és el fonament de tota la realitat, la que nia dins nostre i la que ens rodeja. En aquest sentit goso subratllar la primera meditació, titulada “Un món impossible d’atansar-s’hi sense Déu Pare”. Cal reconèixer la valentia de l’autor del llibre de proposar un cristianisme, gens renyit amb la modernitat, que es concreta en una Església (el cristianisme sense Església és impensable) com a “minoria creativa” en una societat cada vegada més global i plural, minoria que actua en els marges i a contracorrent. No puc deixar d’estar d’acord amb l’autor del llibre quan diu que la proclamació de la fe és també acció cultural per promoure en la nostra societat els valors centrals de la fe. La proclamació de la fe passa per l’evangelització: fer visible i viu l’Evangeli a tots els racons de la Humanitat.

5

10 de maig de 2017

TARRAGONA

L’Hotel Imperial Tàrraco, contra les cordes

L’envelat provisional de la plaça Corsini comença a desaparèixer

L’equipament turístic afronta un període decisiu en el qual tancarà o canviarà de mans

L

’hotel propietat de l’empresa Husa de Joan Gaspart tornava a ser notícia la passada setmana pel seu estat crític.

Els deutes que acumula l’empresa propietària posen en perill la viabilitat de l’equipament tarragoní i sembla que el desenllaç del culebrot arriba a la seva fi.

Sobre la taula queden dues opcions gairebé oposades: el tancament de l’hotel o l’adquisició de l’equipament per part d’una altra empresa que sigui capaç de canviarne el rumb.

El que se sap fins al moment és que, com a mínim, un grup inversor estaria interessat en la compra de l’hotel que dona feina a 37 persones. Malgrat tot, els nombrosos deutes que acumula el grup hoteler Husa i les circumstàcies de l’hotel tarragoní (cedit en garantia a la Seguretat Social) podria difi-

L’alcalde Ballesteros creu que «un nou inversor es farà càrrec de l’hotel molt aviat» i titlla «d’autèntic desastre» la gestió de l’actual propietari cultar-ne la compra.

De moment, l’alcalde de la ciutat ja ha fet declaracions en diversos mitjans de la ciutat per apagar el foc encès la setmana passada quan la notícia del tancament de l’hotel va sortir a la primera plana informativa.

Ballesteros creu que «un nou inversor es farà càrrec de l’hotel molt aviat» i considera que aquest canvi de mans és

Aicat 4.746

«una bona notícia». El batlle tarragoní no s’ha estat de qualificar d’«autèntic desastre» la gestió que l’empresa del que fou president del FC Barcelona ha fet de l’emblemàtic hotel tarragoní i considera que «la ciutat no pot perdre aquest hotel».

Pel que fa als treballadors, Ballesteros apunta que és bàsic que el nou operador absorbeixi la plantilla actual.

En aquest sentit, es preveu que el conseller de Desenvolupament Econòmic de l’Ajuntament de Tarragona, Francesc Roca, es reuneixi aquest dijous amb els treballadors de l’hotel per conèixer de primera mà les seves demandes.

La resta de grups municipals que s’han pronunciat sobre l’assumpte coincideixen que, en el supòsit que es produeixi aquest canvi de mans, serà un fet beneficiós per a l’hotel i per a la ciutat.

Paral·lelament, el consistori espera que Foment liciti les obres d’urbanització de la plaça Corsini, valorades en 512.000 euros. D’altra banda, respecte al Mercat Central, des d’Espimsa assenyalen que les tasques de manteniment i neteja dels col·lectors es realitzen durant la nit. Com que en aquestes canalitzacions s’acumulen restes orgàniques provinents de la neteja de les parades que poden crear embussaments puntuals, en alguna ocasió les tasques de neteja s’han de realitzar durant el dia, fet que provoca petites caigudes d’aigua puntuals, que no s’han de confondre amb goteres o deficiències en la coberta del nou edifici i que se senyalitzen per evitar possibles relliscades.

Per tant, Espimsa confirma que es tracta de petites pèrdues d’aigua fruit de l’activitat diària d’un gran equipament com és el Mercat Central.

CENTRO

MÉDICO

ROMA Confiï’ns la gestió del seu pis, més de 35 anys d’experiència ens avalen

S

eguint el cronograma previst i una vegada inaugurat el Mercat Central, el passat 27 de març es van iniciar les tasques de desmuntatge del mercat provisional. Un cop finalitzats els treballs a l’interior, aquesta setmana s’ha iniciat el desmuntatge de l’envelat, tal com estava fixat en el calendari de desmantellament. L’empresa encarregada va desconnectar el subministrament elèctric a primera hora del dilluns i ja està retirant els panells exteriors, que tenen una mida de 2 metres per 2 metres, dels quals se’n guardaran tres peces per tal que es preservin i formin part de la història del Mercat.

La previsió és que en un mes i mig, com a molt tard, es retiri del tot després de 10 anys ocupant aquest espai de la ciutat.

;if[Y_Wb_ZWZ [d f[iYWZe o cWh_iYe \h[iYei

...........................................................

0LAZA !LCALDE ,LORET

q 4ARRAGONA

8$ YZah GZWdaaZYd! '% Õ )(%%)! I6GG6<DC6 Õ IZa# .,, ') %% ,)

6

10 de maig de 2017

TARRAGONA OPINIÓ TERESA DUCH

ESCRIPTORA / HTTP://SALSA-FICCIO.BLOGSPOT.COM

Aureo aeri

A

mi sempre m’ha agradat ballar.

Ball anàrquic, patxanguero, de festa major. Res de passos i més passos compassats, comptats i ben combinats. Una vegada em vaig apuntar a ball de saló i una altra a swing. Només vaig aguantar un trimestre en cada activitat. La meva dignitat no va poder resistir veure’m davant d’aquell gran mirall, descomptada, descomposta i mirant de recuperar el pas. Així que el ball d’acadèmia és una de les meves assignatures pendents.

Ja cal que m’espavili si la vull aprovar perquè aviat els genolls, els malucs, els canells i una o més de les meves vint-i- sis vèrtebres començaran a portar-me per on elles voldran; les plantes dels peus ja fa temps que ho fan, literalment em porten pel camí de l’amargura. De tota manera, crec que em vaig equivocar. Vaig pensar que jo no seria mai capaç de seguir el ritme de la música alhora que comptava i estava pendent dels passos O sigui, vaig oblidar la meva eterna regla de la qual estic tan convençuda: amb perseverança arribes on vols. Que, de fet, tampoc no volia arribar tan lluny; només aprendre a ballar bé i gaudir mentre ho feia.

Perseverança deu ser la virtut que posseeix i moltes hores de pràctica les que porta el grup AUREO Dantzaz, que va actuar el

cap de setmana passat al Teatre Tarragona, així com també un desig d’innovació, reeixit, en el món de la dansa. Van aconseguir entusiasmar tot el públic i m’hi incloc. Em pregunto com poden volar de la manera que ho fan i fer totes aquelles contorsions sense prendre mal, deixar-se caure, talment plomes, damunt d’un company i gaudir d’una lleugeresa de moviments, com si volguessin emular el vent. Només trobo una resposta i és l’amor pel que fan i el desig de fer-ho bé, més que bé. En entrar et donen un llibret on expliquen qui són i de què va allò que representen i així tens una idea del que et volen dir en els cinc números de dansa que executen. Està bé perquè no sempre és fàcil entendre el que, en la seva inspiració, pretenen mostrar-te. Ja sé que als artistes els agrada que cadascú faci una interpretació pròpia de les seves obres, però en segons quines arts s’agraeix una ajudeta per molt que allò ideal sigui la interpretació lliure.

He de confessar que quan vaig comprar les entrades anticipades vaig associar “aureo” amb “aeri” i no hi té res a veure. “Aureo” fa referència a l’or i “aeri” a l’aire: que habita, te lloc o es troba en l’aire i que és vaporós com l’aire.

Després de veure com es movien els ballarins per l’aire, no trobaria tan desgavellat que l’espectacle es digués “Auri”. És clar que no sona tan airós, ni esvelt, ni elegant com “Aureo”. I fins aquí, que no voldria que el lector acabés amb maldecap lingüístic avui.

La pirotècnica valenciana Turis encetarà el 27è concurs internacional de focs artificials

El concurs de focs de Tarragona arriba a la 27a edició. /Jordi Bru

L

a setmana passada es va presentar la 27a edició del Concurs Internacional de Focs Artificials Ciutat de Tarragona que durarà quatre dies. Enguany hi participen: Pirotecnia Martarello S.R.L. d’Arqua Polesine (Itàlia), Hermanos Ferrández de Beniel (Murcia), Pirotecnia Turis (València) i Pirotecnia Accitana Maria Angustias SL (Guadix, Granada). Enguany el certamen se celebrarà entre els dies 28, 29, 30 de juny i 1 de juliol. En el decurs de la presentació es va fer també el sorteig de l’ordre d’actuació de les diverses empreses.

TAC 12 oferirà en directe, una vegada més, totes les jornades

C/ Apodaca, 5 baixos, TARRAGONA Tel: 977219285 - 640513141 bufet.immobiliari@gmx.es

del Concurs. Les retransmissions de caràcter divulgatiu comptaran tant amb la veu dels especialistes com del públic que es desplaça fins la platja del Miracle per contemplar els espectacles des de primera línia. També es pot veure l’exposició Els Focs des

d’endins de Jordi Bru Martorell, una visió propera que atansa l’espectador al punt zero on es preparen i disparen els focs. En els aspectes més tècnics, s’han emprat fins a quatre càmeres fotogràfiques diferents: dues càmeres rèflex, una càmera sense mirall, i una go-pro.

Dimecres 28 de juny PIROTECNIA TURIS de Turis (València) Dijous 29 de juny PIROTECNIA HERMANOS FERRÁNDEZ de Beniel (Murcia) Divendres 30 juny PIROTECNIA MARTARELLO S.R.L, d’ Arqua Polesine (Itàlia) Dissabte 1 de juliol PIROTECNIA ACCITANA MARIA ANGUSTIAS S.L. de Guadix (Granada)

VENDA A TARRAGONA St. Andreu (SPiSP). 1a promoció, 3 hab., bany i cuina. 2on pis sense ascensor. Necessita reforma. 42.000€ Lleó (C/ del Mar). 3 dorm., bany, cuina. Reformat. Aluminis i parquet. Assolellat. S. / ascensor. 2on. 60.000€

Av. Andorra. 3 dorm., bany i cuina. Saló menjador amb terrassa coberta. 1a planta sense ascensor. 70.000€ Reial. Cantoner, tot exterior i assolellat. Ascensor. Vistes a la plaça. Per entrar a viure. 87.000€ Apodaca. Pis amb ascensor. 4a planta. 3 habitacions. 2 banys. Cuina amb galeria. Bon estat. 95.000€ Smith. Reformat i modern. Estil disseny. 80 m2. 2 hab. Bany, cuina. 4 balcons. Exterior. S. / asc. 96.000€ Reial. Reformat. 3 hab., Cuina amb galeria. Bany complet. Z. Jaume I. Ascensor. 105.000€ Castellarnau. Del 2006. 3 hab. Bany. Cuina. Porcelanato, aluminis, A/C per conductes. Asc. 115.000€ Zamenhof. Seminou. 2 hab., 2 banys complets. Cuina americana. 2 balcons. Pàrquing. Parquet. 139.000€ Torres Jordi. Reformat. 3 hab. Cuina gran. 2 banys. Sol de tarda. Planta alta amb ascensor i pk. 160.000€ Torres Jordi. Seminou, 105 m2. 4 hab. (1 suite, 1 doble, 2 ind.). 2 banys. Pati i balcó. Moblat. Pk. 210.000€ Rambla Nova. Pis de 144 m2 construïts. Té llar de foc. A reformar, anteriorment oficina. 220.000€ Felip Pedrell. Seminou. 122 m2. 4 hab., 2 banys. Moblat. Pk. Última planta, assolellat i lluminós. 240.000€

7

10 de maig de 2017

TARRAGONA RAMON FAURIA | COACH

EN TREVISTA

«Tots podem aconseguir una ment extraordinària» «Sense emoció no hi ha atenció; sense atenció, no hi ha memòria; sense memòria, no hi ha record; i sense record, no hi ha existència»

ROBERTO VILLARREAL TARRAGONA

I

mpossible de classificar, a Ramon Fauria se li atribueixen etiquetes com ara showman de la ment, presentador, formador, conferenciant, coach... Va exercir com a advocat a Londres i Barcelona, va ser director de vendes d’una gran empresa internacional, i finalment va evolucionar i va emprendre la aventura de dedicar-se a la seva gran passió: la ment humana i el seu extraordinari potencial, aplicat fonamentalment a tres vessants: entreteniment, comunicació estratègica i optimització de talent i de vida.

«Fins ara –reflexiona– un mentalista era qui tenia poders paranormals, i jo no em veig així. Crec en la potencialitat de cada un de nosaltres. Tots podem aconseguir una ment extraordinària». El divendres 19 de maig, a les 18 hores, Fauria serà al Palau de Congressos de Tarragona amb la seva ponència «Educar innovadora-ment» dins del congrés EduMindUp! de neurociència a l’aula (www. edumindup.com).

Quins aspectes clau fan que aprenguis i recordis una informació i no una altra?

Arribes a imaginar el potencial i les aplicacions que pot tenir en la teva vida professional i personal conèixer aquests «secrets»? Fauria repassarà a Tarragona una part del coneixement personal i l’experiència que ha anat adquirint sobre les claus de l’aprenentatge i del record durador i que ell sintetitza en l’acrònim INDUEIX: Interessant, Nou, Divertit, Útil, compartit i Emocionant.

«Les nostres neurones triguen entre mig segon i dos segons a decidir què fer amb els senyals que rep; allò que ens resulta irrellevant o avorrit s’elimina immediatament; allò que ens resulta interessant, emocionant

o nou passa automàticament a la memòria operativa. Per tant, depèn de com sigui un esdeveniment, una xerrada, una presentació, una classe, un treball, una relació... podem imaginar si estem optimitzant l’aprenentatge i el record o no», explica.

Igual que diversos dels ponents que acudiran a Tarragona els dies 18, 19 i 20 de maig com David Bé, Begoña Ibarrola o Elsa Punset, Fauria considera que l’emoció és potser el factor més crític per seleccionar la informació rellevant: «Sense emoció no hi ha atenció; sense atenció, no hi ha memòria; sense memòria, no hi ha record; i sense record, no hi ha

existència. I com fer que alguna cosa sigui emocional? Com més sentits impliquem, més potent l’experiència, l’aprenentatge i en definitiva el record».

Utilitzant la dita de Benjamin Franklin «Digues-me i ho oblido, ensenya-me’n i ho recordo, involucra-m’hi i ho aprenc», Ramon Fauria defensa que el denominador comú de tots els recursos esmentats i factor clau en l’augment d’aprenentatge i record és la diversió ben entesa.

«En la teva vida personal o professional observes que allò que t’avorreix et distància i et desconnecta; en canvi, allò divertit t’acosta, et connecta...

Quants professors ens hem trobat al llarg de la nostra vida que, sabent molt sobre la matèria, no la sabien comunicar o transmetre adequadament, mentre que altres, els millors, van saber recórrer a estratègies, entre elles jocs i anècdotes que t’enlluernaven amb entusiasme i passió sobre el que explicaven».

En aquest context, Fauria encara recorda com, al cap de deu anys, un professor va ser capaç d’enganxar al coneixement i l’estudi a través d’un joc molt popular a aquell temps: la Ruperta fantasma de l’1,2,3... responda otra vez: «En un tauler amb preguntes de tot tipus, qui aconseguia arribar a la Ruperta s’emportava un gran bol de caramels, i com més preguntes sabessis, més oportunitats tenies d’emportarte el desitjat premi».

«L’emoció és el factor més crític a l’hora de seleccionar la informació rellevant» «Són lliçons que no oblides; també recordo les anècdotes del professor de Dret Penal, la classe tothom esperava amb ànsia...

A través d’elles, apreníem eficaçment la tipologia dels delictes», exemplifica Fauria, alhora que estimula els educadors a treballar creativament el concepte de la novetat, «el que es percep com inusual a comparació amb les rutines normals diàries, alguna cosa diferent, diferent i fins i tot buscant una reacció a través d’allò que és estrambòtic o estrafolari».

8

10 de maig de 2017

TARRAGONA

El sabor de l’Antiga Roma al plat Les jornades de reconstrucció gastronòmica se celebraran de l’11 al 28 de maig amb la participació de nou restaurants de la ciutat

N

ou restaurants de Tarragona participen aquest any en les XX Jornades Gastronòmiques Tàrraco a Taula, que se celebraran de l’11 al 28 de maig en el marc del Festival Tàrraco Viva. Àpats Quattros, Almosta, Ares, Cócvla, El Cortijo, El Llagut, Entrecopes, Racó de l’Abat i Sadoll Restaurant, integrants de l’Associació

Tàrraco a Taula, oferiran prop d’un centenar de plats de la cuina romana.

Els restauradors ofereixen diverses propostes reinterpretant receptes de l’antiga Roma en forma de plats i racions, menús i també degustacions. El Cortijo, el Racó de l’Abat i l’Almosta oferiran plats i racions que oscil·laran entre els 4 i els 10€, mentre que els restaurants Àpats Quattros, Ares, Cocvla, El Llagut, Entrecopes i Sadoll serviran menús a 25€. Aquest any les jornades compten amb l’assessorament en gastronomia i enologia històrica de dos experts, Joan Gomez de l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica i Joaquin Ruiz de Arbulo catedràtic de la Universitat Rovira i Virgili. El president de l’Associació Tàrraco a Taula, Carlos Segarra ha explicat que la incorporació dels dos experts ha permès integrar la vessant científica i el rigor històric en l’adaptació de les nomenclatures i en el maridatge dels vins amb les diferents propostes dels restauradors.

Convivium Prèviament a l’inici de les

Els restauradors del Tàrraco a Taula en la presentació de l’esdeveniment gastronòmic / Cedida.

jornades s’ha convocat el Convivium, que se celebrarà el 10 de maig, a les 20 hores, a Casa Canals. El Convivium proposa reviure un banquet de l’Antiga Roma i servirà per presentar oficialment les jornades. Es tracta d’un sopar bufet basat en les propostes gastronòmiques de 6 restaurants : Àpats Quattros, El Llagut Taverna marinera,

Restaurant Ares, Entrecopes, El Cortijo i Cocvla- hotel Urbis Centre, juntament amb un tast dels 4 vins naturals oficials de Tàrraco a Taula ( Tuets Garnatxa Blanca, El Plantarga, Altaroses i Ancestral A pèl), acompanyat de pa romà del Forn Andreu en les seves diverses varietats i un tast de la cervesa oficial de Tàrraco a Taula, Rositvm, amb

mel de taronger. A l’inici del banquet, hi haurà dues breus intervencions del director de l’ICAC, Joan Gomez Pallarès sobre el món del vi romà i del catedràtic Joaquin Ruiz de Arbulo sobre el món de la gastronomia romana.

A més a més, durant el sopar es gaudirà de l’actuació del grup de reconstrucció Thaleia.

Tarragona es dona a conèixer al món

E

l Patronat de Turisme ha impulsat la primera campanya de promoció de Tarragona per a televisió. Es tracta d’un audiovisual que destaca el potencial dels valors patrimonials, culturals i gastronòmics, i col·loca la ciutat al costat d’icones turístiques nacionals i internacionals de primer nivell.

Amb l’eslògan «Tarragona, un secret al Mediterrani», s’ha creat un producte audiovisual en quatre idiomes: català, castellà, anglès i francès. La campanya amb l’espot de 20’’ es llançarà el 2 de maig.

L’audiovisual compta amb tres versions de durades diferents per a tres formats: un espot de 20 segons es podrà veure,

en aquesta primera fase de la campanya, per Tv3 durant 15 dies en totes les franges horàries i també a Tv3 a la carta en els anuncis previs a les reproduccions. Al mateix temps, el programa Divendres també farà promoció de la ciutat i durant 5 setmanes es durà a terme un concurs per guanyar una estada a Tarragona durant el festival Tàrraco Viva en un dels hotels de la ciutat.

També s’han preparat càpsules de 50 segons amb quatre versions i temàtiques diferents: Patrimoni, Gastronomia, Tradicions, Platges.

Amb aquestes càpsules es realitzarà una campanya a través de les xarxes socials.

I finalment, un vídeo de 3 segons que es tracta de la història completa i es difondrà

Imatge de l’espot promocional de Tarragona editat pel Patronat de Turisme.

a la web de Tarragona Turisme i en plataformes de vídeos com Youtube o Vimeo. Aquest vídeo també formarà part

del material de promoció per a fires, convencions i esdeveniments on participa el Patronat de Turisme.

Els vídeos estan disponibles a la pàgina de Turisme de Tarragona: http://www.tarragonaturisme. cat/ca/tarragona-en-imatges

9

10 de maig de 2017

TARRAGONA Gertrudis, David Carabén i Paula Valls, principals atractius del festival Sota la Palmera El certamen tindrà lloc de l’1 de juliol al 5 d’agost i inclourà 40 activitats que proposen diversos llenguatges creatius

E

l Festival Sota La Palmera ja té el cartell d’artistes de l’edició d’enguany. De l’1 de juliol al 5 d’agost passaran per l’escenari les propostes

de Tarragona, al mateix temps que s’ofereix una programació variada d’espectacles aportant propostes artístiques de trajectòria contrastada arreu del país i del panorama internacional.

Gertrudis seran un dels caps de cartell del festival Sota la Palmera./Cedida

musicals de Gertrudis, David Carabén i Paula Valls, entre d’altres. En total seran 21 dies de programació cultural que sumen 40 activitats o

espectacles. Sota la Palmera és una mostra que proporciona oportunitats d’exhibició i promoció als i les joves creadores de la ciutat i del camp

El principal valor d’aquest festival d’estiu recau en la mostra, l’intercanvi, l’experimentació i trobada de diversos llenguatges creatius.

Des de la conselleria de Joventut es destaca que l’edició d’aquest any ha posat especial atenció en la projecció i visualització de dones creadores, com a agents actives, creatives i líders de l’acció. Així pujaran a l’escenari i participen en la coprogramació del festival més de 50 dones joves. En aquest sentit, la companyia Dosdetres oferirà una nit de pallasses

i clown protagonitzada per Marta Renyer, Mònica Bartolí i NunyGdones i el Club Vinil col·labora amb el Festival programant sessions de noies dj’s.

Pel que fa a la programació, Salva Miranda de Vortex ha explicat que el cartell inclou 15 bandes, sis de les quals locals, amb una gran varietat estilística que va de la rumba al rap, la música surf i el rhytm & blues.

El Festival Sota La Palmera, l’organitza la Conselleria de Joventut de l’Ajuntament de Tarragona amb el suport i assessorament de Vòrtex, NunnyG amb la nit de pallasses, TGN Swing que col·labora en la projecció i execució d’una nit de ball swing i Club Vinil Tarragona, en el suport de producció de les sessions de noies dj’s.

10

10 de maig de 2017

comarques

Deu anys del programa Incorpora El programa d’integració laboral de l’Obra Social ”la Caixa” fomenta la contractació de col·lectius vulnerables a la província. El 2016, 286 empreses tarragonines van propiciar 830 llocs de treball

E

l programa d’integració laboral de l’Obra Social ”la Caixa”, Incorpora, ha facilitat 830 llocs de treball a persones vulnerables al llarg del 2016 a Tarragona, superant els 717 del 2015. Aquest programa d’integració laboral de l’Obra Social ”la Caixa”, en funcionament des del 2006, es dirigeix de manera prioritària a persones amb discapacitat, aturats de llarga durada, exreclusos, immigrants, joves en risc d’exclusió i víctimes de la violència de gènere, entre altres col·lectius. Incorpora ofereix a les empreses un servei gratuït d’assessorament i acompanyament en accions de responsabilitat social corporativa, en aquest cas centrades en la integració laboral de persones en situació de vulnerabilitat.

De les 830 insercions fetes durant el 2016 a través del programa Incorpora a Tarragona, 493 han estat de dones i 337 d’homes. A més, 293 d’aquestes insercions han estat de persones amb alguna discapacitat, i 537, de persones en risc o situació d’exclusió.

Les entitats de Tarragona, que desenvolupen el programa: Fundació Privada Onada, Fundació Privada Sta. Teresa del Vendrell, Associació ProPersones amb Disminució Psíquica de la Conca de Barberà, Fundació Pere Mata, Associació de Familiars de Persones amb Discapacitat Intel·lectual i del Desenvolupament TBC, Creu Roja Tarragona, Fundació

ECOM, Fundacion Intermedia Tarragona, Fundació privada Gentis, Fundació privada Ginac i Fundació Privada Formació i Treball Tarragona.

L’objectiu principal d’Incorpora és construir ponts entre les empreses i les entitats socials que es dediquen a la integració laboral per crear un clima d’entesa que es tradueixi en oportunitats per als més desafavorits

com a mecanisme per combatre l’exclusió social.

Perfil de les insercions laborals a Tarragona Com es pot accedir al programa?

Els empresaris interessats a col·laborar amb el programa poden dirigir-se a qualsevol de les entitats (https://www.in-

corpora.org/ca/web/incorpora/ per-a- empreses), les quals analitzaran les seves necessitats i dissenyaran amb els empresaris un pla a mida de selecció i formació, després assessorarlos sobre tots els incentius fiscals de contractar aquest tipus de perfils. A més, es realitzarà, gràcies al tècnic de referència, un seguiment de les persones contractades.

Sabor Salou serveix 40.460 degustacions

A

mb més de 40.460 degustacions, Sabor Salou ha tancat la seva setena edició festejant l’èxit total de participació i ja s’està pensant en la pròxima edició. Una quarantena d’estands amb terrasses van donar a conèixer durant tot el cap de setmana passat (des de divendres fins diumenge els productes gastronòmics a través de degustacions i tasts i múltiples activitats complementàries a l’Espai San Miguel (envelat d’activitats).

Els gastrònoms del municipi s’han unit per oferir durant tot

el cap de setmana les més variades, originals i molt apetitoses creacions gastronòmiques de Salou especialment preparades per a rebre als visitants.

El temps, malgrat el vent, no va ser obstacle per aconseguir un rècord total de visitants. La regidora de participació ciutadana, Júlia Gómez, ha destacat l’elevadíssima afluència de públic, i les xifres assolides.

«Aquest any s’han servit 40.460 degustacions superant les 36.000 de l’any passat. Aquesta xifra és resultat de la feina ben feta per part dels restaurants en una fórmula que sense cap dubte enamora als visitants», apun-

tava la regidora, qui ha aprofitat l’avinentesa per a felicitar als expositors per creure un any més en la fira i apostar per l’exhibició de productes locals i el bon fer de les empreses que teballen a Salou. Gómez, també ha agraït el suport de San Miguel, patrocinador oficial de Sabor Salou 2017.

L’any passat durant el certamen gastronòmic es van servir un total de 36.000 tapes

11

10 de maig de 2017

COMARQUES

Tarragona i Reus posen en marxa un servei d’assessorament energètic És una de les accions previstes dins de la Taula de la Pobresa Energètica en què treballen conjuntament les dues capitals

L

cada consulta sigui aproximadament de quinze minuts i que cada dia d’atenció s’atenguin sis visites en dues hores d’atenció individual. Durant la visita, el professional del col·legi d’enginyers, una vegada estudiada la situació dels subministraments de la persona que fa la consulta, en funció de la situació, facilitarà les recomanacions que consideri adients per la millora de l’eficiència energètica i la disminució de la despesa.

El Punt d’assessorament energètic va començar a funcionar el 2 de maig i està previst que duri fins al 22 de desembre, exceptuant el mes d’agost, quan els centres cívics estan tancats.

a taula de la pobresa energètica de Tarragona i Reus posa en marxa a les dues ciutats un servei d’assessorament energètic, que té el suport d’un professional proposat pel Col·legi d’Enginyers Tècnics Industrials de la demarcació.

L’objectiu d’aquest nou servei és donar resposta a les necessitats de la ciutadania en aquest àmbit.

A Tarragona es tracta d’un servei específic i d’intensitat.

Consisteix en la implantació progressiva d’un assessorament integral a usuaris que es troben en situació de pobresa energètica. Aquests són derivats des de serveis socials i de les entitats del tercer sector, per a executar millores en els seus subministraments (aigua, gas natural i electricitat) mitjançant la col·laboració de la Fundació Smart i del CETIT. La iniciativa també té el suport de les comercialitzadores que han posat al servei de l’Ajuntament de Tarragona una atenció específica per al bon desenvolupament del projecte.

Així es posa a la disposició de les persones vulnerables, l’execució de les millores que els ajudaran a millorar la situació de vulnerabilitat en què es

troben. Aquest projecte també va lligat, quan es considera adient, a una visita per tal de fer una auditoria energètica al domicili per valorar si es poden fer petites intervencions dirigides a pal·liar les ineficiències energètiques de la llar. Des del 20 d’abril fins ara, s’ha realitzat la primera atenció a 39 persones als centres cívics de Sant Salvador i de Sant Pere i Sant Pau. El servei funciona de 9 a 14 h un dia a la setmana a cadascun dels centres.

A Reus, amb l’objectiu de fomentar el consum responsable

de l’aigua i l’energia domèstica i de disminuir les despeses produïdes en aquest àmbit, s’ha impulsat la creació d’un Punt d’assessorament energètic obert a tothom. Qui vulgui pot demanar-hi cita prèvia i consultar amb la seva factura si té possibilitats de reduir la despesa acollint-se a algun tipus de bonificació, de millora en l’ús dels subministraments, de reducció de potència, etc.

Cal demanar hora mitjançant cita prèvia a través del telèfon 977 010 010 o del Web de l’Ajuntament: https://serveis.

reus.cat/citaprevia/#/inici/22 Requisits d’accés Es tracta d’un servei obert a tota la ciutadania. Només cal que la persona que vulgui utilitzar aquest servei tingui rebuts de subministraments de llum, aigua o gas d’un habitatge ubicat en aquest municipi. És convenient portar còpia del rebut o de la factura del subministrament sobre el qual es vulgui fer la consulta.

L’assessorament Està previst que la durada de

La Taula de la Pobresa Energètica de Tarragona i Reus La Taula de la Pobresa Energètica de Tarragona i Reus és un espai de planificació, coordinació, intervencions, anàlisi, debat, recerca d’alternatives i propostes de solucions que garanteixin l’accés al consum energètic de les famílies amb vulnerabilitat.

Des d’aquest ens, els ajuntaments de Tarragona i Reus treballen de manera conjunta el tema de la pobresa energètica i tenen connexió estreta amb la Taula del Govern de la Generalitat.

12

OPINIÓ JAUME CASAÑAS

10 de maig de 2017

PRESIDENT DE LA VEGUERIA DEL PENEDÈS DEL PDECAT

L’Estat espanyol, sense pressupostos pel Penedès El Gobierno de Mariano Rajoy del PP, amb la complicitat explícita de Ciutadanos (Cs), és a punt d’aprovar els Pressupostos Generals de l’Estat (PGE).

En aquests pressupostos no hi ha rastre de cap actuació ni cap inversió al territori del Penedès.

Un cop més, el nostre territori i la seva gent són ignorades per Madrid i pel Govern del PP i C’s.

El Penedès presenta molts dèficits en inversions i actuacions per part de l’Estat espanyol. Som un territori estratègic pel conjunt de l’Estat, patim moltes externalitats negatives en termes d’impacte ambiental de grans infraestructures i el Penedès no té el retorn que deuria pel fet de ser una regió estratègicament posicionada.

Tenim una carretera com és la N-340 que té les mateixes característiques que fa 25 anys, no hi ha hagut cap millora, ni cap projecte per desdoblar la carretera o cap estudi per garantir la gratuïtat del tram de la AP7 que passa pel Penedès i que no tingui una alternativa gratuïta rapida i segura, com succeeix en altres indrets. Enguany en els pressupostos del 2017 no hi ha cap partida per solucionar aquesta problemàtica. L’única partida present al respecte en clau Penedès, és una proposta

Un cop més, el nostre territori i la seva gent són ignorades per Madrid i pel Govern del PP i C’s.

El Penedès presenta molts dèficits en inversions i actuacions per part de l’Estat espanyol per fer una glorieta, l’enèsima, però amb una dotació econòmica irrisòria que no permetria ni realitzar-la.

En termes d’infraestructura ferroviària, el Penedès també presenta un conjunt de dèficits històrics i que els pressupostos del 2017 tampoc preveuen cap novetat al respecte. La manca d’inversions en el servei de Rodalies, penalitza, i molt, la qualitat de la mobilitat de tots el penedesenc i penedesenques a les línies R2 i R4 que fan servir cada dia per anar a treballar o a estudiar.

Al mateix temps, des del Pene-

dès es demana una doble actuació en la millora de la connectivitat amb les xarxes ferroviàries que ens travessen pel territori. Per un cantó, el projecte d’intercanviador ferroviari que permeti la connexió entre les xarxes d’ample ibèric i la xarxa d’Alta Velocitat que permetés combinar els serveis comercials entre les dues xarxes i que el Penedès pogués tenir una millor i major accessibilitat al servei.

Per altra banda, el Penedès també demana la possibilitat de tenir un baixador directament a la xarxa d’Alta Velocitat que ens doni major connectivitat amb els

pols urbans de la Península i del sud de França per poder millorar la nostra promoció turística i donar servei al prop de 500.000 habitants que té el Penedès.

També cal tenir en consideració el menyspreu de l’Estat cap al Penedès amb el tema del Corredor del Mediterrani, una infraestructura molt important pel desenvolupament industrial i econòmic del territori, i del conjunt de Catalunya. Són molts anys que la presa de pèl respecte al Corredor continua i sembla que no tindrà fi. El Penedès, com ens recordaven des de FERMED, és un territori estratègicament

posicionat per ser competitiu en tota la xarxa del Corredor del Mediterrani.

En conclusió, pel PP i per Cs, el Penedès és un forat negre, on no cal invertir cap euro i on es continua ignorant la qualitat de vida dels seus habitants i de les seves empreses.

Des del PDeCAT presentarem esmenes al respecte per defensar els interessos i les oportunitats dels penedesencs i les penedesenques, perquè volem ser un partit útil, i volem ser la veu del territori.

Endesa controlarà per telecomandament deu línies elèctriques a la demarcació de Tarragona per millorar-hi el subministrament

E

ndesa ha finalitzat recentment els treballs que permeten controlar a distància, a través de telecomandaments, deu línies elèctriques de mitjana tensió del Camp de Tarragona. L’objectiu d’aquesta actuació és incrementar la qualitat i continuïtat del subministrament elèctric a gairebé 59.000 clients repartits entre deu municipis de les comarques del Tarragonès, el Baix Penedès, l’Alt Camp i la Conca de Barberà.

En concret, els treballs, que ha tingut una inversió superior als 265.000 euros, han consistit a instal·lar sistemes de telecontrol –que funcionen mitjançant

equips d’actuació remota i un sistema de comunicacions– a 21 centres de transformació ubicats a diferents punts estratègics de la xarxa elèctrica d’aquestes quatre comarques.

El nou sistema permet detectar les anomalies que es puguin produir en qualsevol punt de les línies elèctriques implicades i guanyar, de forma substancial, velocitat d’actuació davant de les possibles incidències.

La millora permet accionar a distància, des del Centre de Control que la Companyia té a Barcelona, els dispositius de maniobra.

Aquesta característica permet evitar la necessitat de desplaçar equips sobre el terreny en cas d’incidències, ja siguin pròpies

o derivades de l’acció d’agents externs, ja que el Centre de Control rep informació que permet detectar i aïllar els defectes que puguin produirse a la xarxa mitjançant els elements de detecció de pas de defecte. D’aquesta manera s’estalvia temps en la localització d’avaries, amb la conseqüent reducció del temps d’interrupció del subministrament elèctric als clients afectats.

En total, la millora beneficiarà els municipis de Tarragona, al Tarragonès, Bellvei, El Vendrell, Banyeres del Penedès i Calafell, al Baix Penedès, Pontils, Montblanc i Vimbodí, a la Conca de Barberà, i Valls i Vila-rodona, a l’Alt Camp.

La millora afecta deu municipis del Tarragonès, el Baix Penedès, l’Alt camp i la Conca de Barberà. /Cedida.

13

10 de maig de 2017

ESPECIAL SOSTENIBILITAT L’activitat econòmica no ha d’estar renyida amb la conservació del medi natural del territori i en pot afavorir la rendibilitat

Les comarques de Tarragona són una de les àrees del planeta que ja estan patint els efectes del canvi climàtic. El territori té una activitat econòmica creixent que fa ús d’uns recursos que perillen.

En aquest especial ens fixem en la manera com afronten els sectors econòmics de les nostres comarques els reptes mediambientals que té la societat sobre la taula i la importància de la preservació del nostre entorn.

La despesa d’aigua i energètica, grans reptes per als pròxims anys ORIOL MONTESÓ TARRAGONA

L

’activitat econòmica del territori afronta reptes importants en els pròxims anys i molts tenen a veure amb la gestió que en facin dels recursos. En un món que comença a patir els efectes del canvi climàtic, la sostenibilitat és l’eix central que ha de garantir el futur del planeta i moltes activitats econòmiques s’han adonat que això és compatible amb la rendibilitat. La proporcionalitat entre una millor gestió dels recursos i l’estalvi econòmic és evident i les tecnologies per assolir aquests reptes són cada cop més assequibles i, en molts casos, estan bonificades.

Recorrem a Òscar Saladiè, director de la càtedra DOW/ URV de Desenvolupament Sostenible, perquè ens enumeri els principals reptes als quals s’enfronta la nostra espècie en els pròxims anys. El geògraf apunta cap a un repartiment

adequat dels aliments, una correcta gestió de l’aigua i una generació energètica amb el mínim d’empremta de diòxid de carboni. Sobre aquest darrer aspecte, Saladiè apunta que s’ha de «reduir el consum energètic en els països desenvolupats i que els processos de producció, transport i la utilització tingui menys impacte pel medi ambient». Pel que fa a l’aigua, ens recorda que el canvi climàtic està provocant una intensificació del cicle hidrològic que fa que es produeixin canvis en la ubicació de l’aigua i causa que en uns llocs plogui més i en altres menys.

La conca mediterrània formaria part d’aquest darrer grup, «els estudis ens mostren que a l’àrea mediterrània plou una mica menys i, sobretot, que plou més irregularment i això dona lloc a més períodes de sequera i a inundacions», explica Saladiè que apunta que serà una dinàmica que, de cara al futur, s’agreujarà. Això fa que, si continuem augmentant els usos de l’aigua, l’accés que tenim als recursos hídrics no estigui garantit i més al Camp de

A l’àrea mediterrània plou cada vegada menys i de manera més irregular, un fet que provoca sequera i inundacions Tarragona que depèn, en gran part, del minitransvassament de l’Ebre, amb les conseqüències negatives que això té pel Delta.

Segons Saladiè, les activitats econòmiques del territori ja s’han adonat d’aquest fet i, en els darrers 10 anys, han disminuït el consum d’aigua.

«Tothom, ús de boca, ús industrial i ús agrícola, estan reduint els consums d’aigua per càpita i de producció de materials», admet el director de la càtedra de Desenvolupament Sostenible que, alhora, alerta que aquesta política xoca amb ampliar activitats que consumeixi molta aigua.

«Quan pensem en noves activitats econòmiques que han de generar no-sé-quants

L’embassament del riu Gaià està sent objecte d’un programa per recuperar la biodiversitat dut a terme per Repsol i entitats ecologistes.

de llocs de treball, riquesa pel territori... hem de tenir en compte el consum d’aigua que tindrà, el consum energètic i d’on ho traurem», planteja Saladiè. És tan important l’estalvi de l’aigua al territori que el sector industrial ja treballa en la reutilització d’aquest bé tan preuat. És el cas de la planta

de Dow a Tarragona que és pionera dins del conglomerat de l’empresa nord-americana en aquest camp.

Saladiè admet, però, que, tot i aquesta reducció en la despesa d’aigua que s’ha donat a tots els nivells, «encara queda molt camí per fer» en aquest terreny i en el de l’ús de les energies alternatives.

14

10 de maig de 2017

sostenibilitat La 4a edició de Let’s Clean Up Europe a Catalunya arriba a gairebé 200 actuacions de neteja

E

ntre el 12 i el 14 de maig se celebra a 27 regions europees la iniciativa europea “Let’s Clean Up Europe!” en la quals els ciutadans poden participar, de manera voluntària, en diferents accions de neteja dels espais naturals, com boscos, platges, rius o rieres. La Comissió Europea fomenta les accions per sensibilitzar les persones sobre l’abast del problema dels abocaments incontrolats i promoure canvis en els hàbits i el comportament dels ciutadans.

L’Agència de Residus de Catalunya promou i coordina aquesta iniciativa a Catalunya. Enguany n’és la 4a edició i s’han registrat gairebé 200 accions (199), catorze més que al 2016.

S’han organitzat 112 accions de neteja a les comarques de Barcelona, 38 a les de Girona, 27 a les de Tarragona, 14 a les de Lleida i 8 a les de les terres de l’Ebre Aquestes accions són organitzades per administracions pú-

L’Agència de Residus de Catalunya promou i coordina aquesta iniciativa que a les comarques de Tarragona es traduirà en 27 accions bliques, associacions del tercer sector ambiental, centres excursionistes, escoles i instituts, associacions, ONG i ciutadans.

Les accions de neteja donen resposta a problemes ambientals originats per abocaments incontrolats en espais naturals per evitar possibles contaminacions i restaurar-ne l’habitat i el paisatge. Més enllà d’aquest fet, també tenen un alt potencial de sensibilització per a la ciutadania, ja que són una bona oportunitat per visua-

litzar l’efecte dels comportaments incívics.

Algunes neteges destacades aquest any D’entre totes les neteges d’aquesta edició, en destaquen la dels espigons de les platges de Barcelona, organitzada per

el CEGUB (Club Esportiu Guàrdia Urbana Barcelona) i la Neteja Montserrat, convocada per la Creu Roja a la Muntanya de Montserrat, en la qual es netejarà la Regió de Sant Jeroni (Parc Natural de la Muntanya de Montserrat).

Però també n’hi ha d’altres

com la de l’associació Dóna la cara pel riu, que organitza una neteja del riu Anoia a l’altura de Gelida, i Let’s Clean Up a la Móra!, organitzada per l’Associació Mediambiental La Sínia, on es netejarà tant la platja com el bosc de Tamarit a la muntanya de Sant Joan.

Les bosses de plàstic es paguen

L

a Generalitat posa en marxa a partir d’aquest divendres una campanya informativa sobre la prohibició de distribuir gratuïtament les bosses de plàstic de caixa amb nanses i de distribució a domicili als comerços. La mesura, que va entrar en vigor el 31 de març, és d’aplicació a totes les botigues de Catalunya, sigui quina sigui la seva tipologia, sempre que en vendre el producte facin servir aquesta classe de bossa. Els establiments poden adaptar-la segons considerin: establir un preu per bossa o oferir altres alternatives de substitució. La campanya pretén informar als comerços i els clients sobre la nova norma i que tenen alternatives per dur la compra.

La decisió de fer pagar per aquestes bosses es va assumir en el marc del Pacte per la bossa, un acord sense precedents entre el Govern de la Generalitat i totes les organitzacions de la distribució i la fabricació amb presència a Catalunya i l’Estat que va establir per primera vegada un marc de col· laboració per reduir-ne el consum en un 50% l’any 2012.

L’objectiu es va assolir amb escreix, i es va passar de les 327 bosses anuals per càpita l’any 2007 a les 156 l’any 2012. El comportament desigual entre els diversos sectors comercials, però, va fer plantejar la necessitat d’un consens de totes les parts. En concret, tot i que les grans superfícies n’havien rebaixat considerablement la distribució, fent-les pagar als clients o descomptant-ne l’im-

port si no s’adquiria, el petit i mitjà comerç de proximitat tenia dificultats per aplicar de forma voluntària el pagament obligatori. És per això que els mateixos signataris del Pacte per la bossa, el petit comerç inclòs, i a proposta de l’Administració, van acordar que el pagament obligat s’establís per llei.

Augment en el petit comerç L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) acaba de tancar el darrer estudi de consum de bosses de plàstic a Catalunya, corresponent a dades obtingudes l’any 2015. El document posa de manifest que aquell any els establiments comercials van lliurar uns 1.229 milions d’unitats de BPNU. Aquesta xifra representa gairebé la meitat dels més de 2.300 mi-

lions de bosses lliurades l’any 2007, però és superior als 1.177 milions d’unitats distribuïdes el 2012.

Dades bosses Aquest increment correspon al comerç urbà. En concret, en el període comprès entre el 2007 i el 2015, la distribució en el conjunt del sector ha disminuït prop d’un 48%, tot i que ha incrementat gairebé un 16% en el petit comerç. La reducció més important s’ha aconseguit en els hipermercats (-99%) i els supermercats (-94%). L’objectiu és arribar al 90% de reducció en tot el comerç l’any 2020. El consum anual de BPNU ha passat de 327 unitats (2,6 kg) per habitant durant l’any 2007, abans del Pacte per la bossa, a 164 bosses (1,4 kg) l’any 2015.

Noves fites L’Agència de Residus de Catalunya confia que la mesura de fer pagar les BPNU en reduirà considerablement l’ús. Pel que fa a altres tipus de bosses, com les de secció, que els clients fan servir, per exemple, per emportar-se la fruita, o d’altres envasos, com les safates de porexpan, se n’està estudiant el sistema òptim de reducció. De totes les bosses lliurades pel conjunt d’establiments comercials, incloent les de caixa, lliurament a domicili, de secció i de consigna, un 82% són de plàstic d’un sol ús, un 11% de paper, un 3,2% de plàstic oxo-biodegradable i un 3,1% de plàstic reutilitzable. Així, gairebé nou de cada deu bosses lliurades al sector comercial català estan fetes de plàstic.

15

10 de maig de 2017

sostenibilitat josep basora | director de sostenibilitat del port de tarragona

ENTREVISTA

E

l Port de Tarragona té una responsabilitat important en la conservació del medi marí i terrestre. El seu responsable en aquest camp ens en parla.

Quins són els objectius del Port en termes de sostenibilitat?

Assolir l’excel·lència en la gestió ambiental dintre de tot l’àmbit del Port. I això inclou l’Autoritat Portuària però també totes les empreses que configuren la comunitat portuària.

En aquest darrer cas, la tasca és més aviat de control?

«Les empreses del Port ja tenen consciència ambiental i energètica» donar una mica de premi a la bona gestió ambiental també és important.

Dintre de qualsevol grup de bases que integren la concessió amb una empresa, tant per la seva activitat com per la seva ubicació, hi ha tota una sèrie de temes preceptius que asseguren la sostenibilitat.

Per això, el Port de Tarragona va crear la setmana passada el grup de medi ambient que vol facilitar la rebuda d’experiències individuals en aquest àmbit.

En general, les empreses respecten aquestes normes?

Sí. Per dues coses: perquè de base tenen aquesta consciència ambiental i energètica i perquè hi ha unes bonificacions a taxa d’activitat per incloure mitjans

mediambientals a la seva activitat.

Aquestes bonificacions se sumen a la rendibilitat que, ja per ell mateix, dona ser sos-

tenible, no?

Exacte. Quan fas números els resultats són aquests. Perquè els bonifiquem una despesa que més aviat és una inversió de futur. Podríem obligar, però

Un dels grans reptes de futur de la nostra societat és la gestió de l’aigua.

Tenim cura de tots els factors ambientals que es puguin alterar, però en el tema de la qualitat de l’aigua seguim normes de la directiva marc de l’aigua europea i és junt amb la qualitat de l’aire un dels vectors més importants.

En aquest sentit, controlem els abocaments industrials i urbans que es fan a la zona portuària a través de depuradores i de tota la seva xarxa de subministrament.

16

10 de maig de 2017

SOSTENIBILITAT

La indústria química tarragonina augmenta el consum d’aigua reciclada

E

l projecte d’utilització d’aigua regenerada continua creixent en el si del sector petroquímic tarragoní. En el quart any de funcionament de la planta que gestiona Aitasa, el consum s’ha elevat fins als 3,91Hm3, una xifra que multiplica gairebé per quatre el volum d’aigua reutilitzada que es va utilitzar l’any 2013, primer any de funcionament complert. El consum d’aigua regenerada que es consolida, afecta sobretot, a les torres de refrigeració dels processos industrials.

Dels 32,387 Hm3 totals que van consumir les empreses de l’AEQT durant l’any passat, gairebé un 13% del total procedeix d’aquest projecte, que té en la sostenibilitat i el territori dos dels seus principals compromisos. I és que l’aposta per la planta d’aigua regenerada va representar, ja en el seu dia i a través del conveni signat amb l’Agència Catalana de l’Aigua, un compromís peralliberar cabal de la indústria per a altres possibles usos que el territori pugui necessitar, la qual cosa fa que addicionalment es donin nous usos a les aigües dels EDAR de Tarragona i Vila-seca.

Per sobre les previsions Aquest nou rècord en el consum d’aigua regenerada supera, fins i tot, les previsions de creixement que tenia la mateixa indústria, tot i que la línia creixent és propera a

La planta d’aigua regenerada d’Aitasa ha produït l’any 2016 un total de 3,91 Hm3, que multiplica gairebé per quatre el volum utilitzat l’any 2013 l’esperada. Segons aquestes previsions, aquest consum anirà augmentant fins al 2017, quan està previst que s’assoleixi el 100% de la capacitat de la primera fase de la planta, que és de 6,8Hm3, l’equivalent al consum anual d’aigua d’ús domèstic en una ciutat com Tarragona.

El director General d’Aitasa, Daniel Montserrat, explica com una aigua que anava al mar fa uns anys ara té un nou circuit d’aprofitament, a la vegada que deixa d’anar al mar, amb els beneficis mediambientals que això comporta. Per altra banda, el director assegura que aquesta aigua estava pensada per alimentar, bàsicament, torres de refrigeració, «però que, un cop vista la qualitat del resultat, ens ha permès obrir la porta a reptes de més valor afegit», afirma Montserrat.

A dalt, imatge de la planta d’aigua regenerada, a sota, imatge d’un dels dipòsits d’Aitasa, que és l’empresa encarragada de gestionar-la.Cedida

17

SOSTENIBILITAT Tastar, tocar i plorar el Mediterrani Una mostra interactiva ens ajuda a conèixer el nostre mar i reflecteix els atacs que pateix

E

l blau i el negre ens envolten en la nova exposició del CaixaForum Tarragona, Mediterrani. El nostre mar com mai l’has vist. La mostra ens permet submergir-nos en aquest mar, mare de les primeres civilitzacions que, com passa sovint amb els progenitors, ha aguantat estoicament el maltractament d’uns fills que l’hem explotat i embrutat fins a límits inexplicables.

Amb una primera part interactiva que farà les delícies dels més petits d’edat i també dels d’esperit, la mostra ens compara el Mediterrani amb la resta de mars del món perquè ens adonem que només representa l’1% de la massa marítima total del món però que, en canvi, i tot i els segles de saqueig dels seus recursos, conserva més del 15% de la biodiversitat marítima mundial coneguda. També en podrem tastar la seva aigua i comparar-la amb la salabror del Mar Mort o tocar la temperatura mitjana i equiparar-la amb la del gèlid mar de Barentsz, situat a l’Oceà Àrtic.

Ens impressionarà la mida real de la tonyina vermella autòctona del nostre mar i en perill d’extinció gràcies als nostres gustos culinaris i la importància de la posidònia que, no és una alga, sinó una planta endèmica que fa la funció de guarderia d’infinitat d’espècies que hi fresen i, al mateix temps, gene-

ra un fotimer d’aquest oxigen que tant ens agrada respirar.

I tot això per, un cop ubicats, dur-nos al clímax de l’exposició: com fer possible la convivència entre l’activitat humana i la sostenibilitat d’un bé tan preuat i necessari per a la nostra supervivència com és el mar. Veure com les tones de deixalles que enviem al fons marí enverinen les espècies que hi viuen i, de retruc, a nosaltres quan ens les mengem, pot ajudar a entendre que el mal que li fem a qui ens ha vist néixer se’ns està ja girant en contra i, això, és només el principi. Audiovisuals ens mostren com la contaminació que generen les nostres fàbriques, els nostres cotxes i la generació d’energies no renovables es converteix en pluja àcida que cau al mar i incideix en tots els éssers que l’habiten.

Evidentment, científics i ecologistes treballen en aquesta àrdua tasca de salvar el nostre mar. Però, sembla que, paradoxalment, no hi ha salvavides prou gran per evitar que la Mediterrània s’ofegui dins la nostra porqueria. La ineludible exposició es podrà veure fins al 30 de juliol i inclou activitats de caràcter familiar, tallers de cuina mediterrània i conferències d’especialistes que ens explicaran aspectes històrics i realitats geopolítiques i socials del que fou un Mare Nostrum viu i pròsper.

10 de maig de 2017

18

10 de maig de 2017

SOSTENIBILITAT MIGUEL ÁNGEL RODRÍGUEZ | PRESIDENT D’AEST I DIRECTOR DE GRUP HELCO

EN TREVISTA REDACCIÓ TARRAGONA

S

i la indústria química és una peça fonamental del l’economia del territori, no és menys important l’activitat econòmica que s’hi genera al voltant. Per ser exactes, aquest mercat laboral mou més treballadors que la mateixa indústria química al voltant de la qual pivota. Això fa que el seu pes, pel que fa a la generació de residus i ús d’aigua i energia sigui molt gran i implica un control extraordinari per evitar que aquesta activitat econòmica afecti negativament en l’entorn natural de les nostres comarques.

Miguel Ángel Rodríguez és el president de l’associació que representa les empreses que donen servei a les químiques i director del Grup Helco, una de les principals empreses de serveis del territori.

Ens explica les principals apostes en termes sostenibilitat i la importància que té compaginar les premisses mediambientals amb la producció industrial.

Quina és la funció de l’AEST? L’Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona (AEST) integra empreses dedicades a la prestació de serveis de

«Els criteris de sostenibilitat estan inclosos al nostre decàleg» «Som empreses al servei de la indústria i treballem “a” i “per a” Tarragona i representem un sector estratègic»

manteniment industrial i serveis auxiliars en general i que estan qualificades per entitats independents per desenvolupar la seva activitat a les empreses que integren l’AEQT. Quins criteris de sostenibilitat reuneix?

Crec que en el nostre decàleg es troba la clau dels criteris de sostenibilitat que reuneix una associació com la nostra: som empreses al servei de la indústria i treballem «a» i «per a» Tarragona; representem un sector estratègic, tecnificat i socialment compromès; som una veu qualificada que representa el sector davant dels nostres clients més importants, integrats a l’AEQT; participem activament amb els nostres clients mitjançant comissions, per millorar, avançar i defensar els nostres interessos; estem compromesos amb la seguretat i la qualitat amb mètodes pioners, eficaços i responsables; estem compromesos amb el clúster de la química (ChemMed) com a membre adherit; som pioners en la formació dual i en alternança per la integració dels nostres joves i la promoció d’ocupació juvenil; considerem que compartir la informació del sector és fonamental i promovem la comunicació social de les nostres activitats entre els nostres associats; oferim avantatges econòmics a les auditories i

més gran al qual ens enfrontem és mantenir dia a dia el nostre nivell de compromís amb els associats amb la finalitat de defensar els seus interessos de forma continuada a través de les comissions mixtes i les pròpies i que aquests interessos estiguin ben representats.

projectes que es promouen i, finalment, AEST necessita les empreses de serveis per potenciar la seva força i visibilitat, per posar-les al valor que els correspon davant dels clients i la societat.

Per què són importants aquests criteris i quins rep-

tes afronta l’AEST en aquest camp?

Aquests criteris componen el decàleg de què disposa AEST i són la base fonamental de la nostra activitat. Ens considerem una associació bàsica, per mantenir l’equilibri entre les empreses contractants i les empreses de serveis. El repte

I el Grup Helco, com compagina la sostenibilitat amb la rendibilitat econòmica? És fonamental comprometre’s de forma sostenible utilitzant les eines que tenim a la nostra disposició, és a dir, normes ISO 9001 per qualitat i 14001 pels plans mediambientals. Tanmateix, és clau per a nosaltres la seguretat, per la qual estem certificats, també per la norma OHSAS 18001. La implantació d’aquestes normes ens proporciona qualitat i sostenibilitat, així com compromís social amb els nostres treballadors i, això no només no està renyit amb la rendibilitat sinó que la potencia des de tots els punts de vista.

19

10 de maig de 2017

SOSTENIBILITAT DOW transforma residus en nous productes i solucions

M

itjançant la innovació i la col·laboració, Dow ajudarà a facilitar la transició del món cap a una economia circular, on els residus s’incorporin a nous productes i serveis. Però, què és l’economia circular? I quina és la visió de Dow? L’economia circular promou el canvi d’una economia lineal, basada a produir productes d’un sol ús, cap a un model circular inspirat en el funcionament de la natura. Es tracta d’un nou model econòmic que guanya adeptes com a sistema organitzatiu per fer front a les necessitats i desafiaments del segle XXI, amb una població que augmenta i amb la disponibilitat de recursos cada cop més limitada.

Les solucions que proporciona la innovació en Química Sostenible i els seus processos –nous materials, nous

sistemes de fabricació, gestió de l’aigua,...– constitueixen els pilars fonamentals pel desenvolupament de l’Economia Circular amb què Dow s’ha compromès, integrant-lo com un dels Objectius de Sostenibilitat 2025.

Per Dow, l’Economia Circular significa maximitzar el valor i l’ús dels recursos dissenyant sistemes i materials més eficients, convertint els residus en recursos que poden tornar a utilitzar-se. D’aquesta manera, es manté el màxim valor durant tot el seu cicle vital.

Projectes que Dow d’Economia Circular • Aigua El Centre Tecnològic Globlal d’Aigua de Tarragona és un referent internacional en la investigació de la tecnologia de l’aigua. Dow desenvolupa solucions innovadores en aquest camp que inclouen: una gestió sostenible de

l’aigua, la seva reutilització i reciclatge, fonts alternatives i el projecte DEMOWARE –que pretén la reutilització d’aigües residuals d’origen urbà per a ús industrial–.

• Energia El fluid tèrmic DOWTHERM™A, una barreja eutèctica de bifenil i òxid de difenil, absorbeix l’energia tèrmica solar i la transporta a una illa de potència. La calor transportada transforma l’aigua en vapor, que en les turbines genera energia elèctrica. Amb el fluid tèrmic DOWTHERM™A a Espanya s’estalvien 3.604.300 tones de CO2 a l’any i se subministra electricitat a 1.052.600 llars, el que equivaldria a 1,8 milions de cotxes menys a les carreteres.

• Plàstics Lleugers, versàtils i duradors.

Els plàstics que desenvolupa Dow tenen un fort impacte en la sostenibilitat amb projectes

Dow facilita la transició del món des de l’economia lineal, basada a produir productes d’un sol ús, cap a l’economia circular, inspirada en el funcionament de la natura que es basen en tres principals vies d’actuació: 1AFFINITY™ Polyolefin Plastomers que s’utilitzen en la capa segellant dels envasos de plàstics flexibles i que redueixen notablement les pèrdues per fuites o obertures.

2- EEA-Grant EcoFishPack té com a objectiu buscar noves

solucions per disminuir la petjada de carboni dels envasos de peix i millorar el seu reciclatge.

3-PacXpert™, una innovadora tecnologia que permet la conversió dels envasos rígids tradicionals de mida mitjana en envasat flexible, disminuint substancialment el pes de l’envàs, així com el consum d’energia durant el transport.

• Resines A Europa s’utilitzen 100 milions de m2 de moquetes firals a l’any que es tiraven directament perquè no són reciclables. Per solucionar aquest problema, Dow ha desenvolupat la seva Moqueta Tèxtil de Polipropilè feta amb Hypod ™ Polyolefin Dispersion. Dissenyada per al cobriment de sòls en exposicions, fires, congressos i grans esdeveniments, la moqueta està fabricada amb un material durador, fiable i de fàcil instal·lació.

20

10 de maig de 2017

21

10 de maig de 2017

COMARQUES josep barceló | antropòleg i escriptor

ENTREVISTA

«Si analitzem el nostre model sanitari al llarg de la història veiem que és un model d’èxit» «La història ens diu que l’important és que l’hospital sigui d’utilitat pública, que respongui a les necessitats de la gent»

oriol montesó TARRAGONA

L

’antropòleg Josep Barceló ha presentat el llibre ‘Poder local, govern i assistència pública: l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona’. L’obra, resultat del treball guanyador del XVIIè Premi Tarragonès Beca d’Investigació Lucius Licinius Sura 2015, que atorga el Consell Comarcal, va des de la repoblació de Tarragona fins a l’actualitat i intenta fer una síntesi de l’evolució que ha viscut el model hospitalari a la ciutat sense oblidar el reflex que aquest fet ha tingut en la societat tarragonina.

Pel títol sembla que només es parli de l’Hospital de Santa Tecla, però no és així, oi?

No és només una història de portes endins de la institució. M’interessa la vida que hi ha dins de l’hospital, però també les relacions que estableix l’hospital amb la ciutat.

Perquè, al final, és la ciutat qui crea l’hospital i qui el manté fins avui en dia. També m’interessa no enfocar la història com si Tarragona fos una cosa isolada, sinó que està dins de processos més globals.

En aquest sentit, no és una història descriptiva sinó més aviat interpretativa, cosa que ajuda a entendre per què en cada context històric es fan diverses estratègies per mantenir l’hospital.

Globals? El que tenim aquí a Tarragona es repeteix?

L’hospital de Santa Tecla no és una excepció. L’hospital de Santa Pau i Santa Creu de Barcelona és un patronat similar, com el que hi havia a Girona en el seu moment o com el que hi va haver a Lleida. Per tant, són solucions que dins de la Corona d’Aragó es van adoptar per, en un moment què no hi havia impostos, la gent pogués

mantenir l’hospital. És un model diferent de la resta de l’Estat i d’Europa?

El model de la Corona d’Aragó, i que ha quedat a Catalunya, és un model bastant particular de Catalunya. A la resta d’Espanya no passa i a Europa podem trobar casos similars al nord d’Itàlia i a Holanda perquè són regions bastant municipalistes.

Està relacionat?

Totalment. En els llocs on el poder local ha estat molt potent i on l’Estat no ha tingut tanta capacitat d’acció, les solucions han sigut adoptades des de l’esfera local.

Parles d’una obra construïda amb una lògica de ‘longue durée’.

Moltes vegades la història es fracciona per poderse especialitzar com fa la medicina. El que intento és agafar les claus del que diuen els experts de cada període per fer una línia argumental.

Moltes problemàtiques que hi ha avui en dia, o que passen en el passat, s’aborden des del punt de vista d’aquell període històric i, el fet de no poder-les contrastar amb el que passa abans o el que passa després, desnaturalitza aquella solució

històrica. Amb perspectiva, amb llarga durada, les coses es veuen de manera diferent.

I t’atreveixes a anticipar cap on anirà aquest model sanitari?

Al final, la història ens ensenya que les societats adquireixen les solucions que tenen a l’abast. Malgrat els bastons a les rodes que hi puguin haver, a Catalunya, precisament pel seu fort municipalisme i per l’arrelament de la institució al territori, les institucions sanitàries acaben responent a les necessitats locals, no tant a les generals. Penseu que els hospitals van néixer a principis de l’Edat Mitjana per atendre els pobres, van passar a especialitzar-se en pobres malalts, després van passar a malalts que no s’ho podien pagar i, ara, són empreses de serveis. A partir d’aquí, les empreses de serveis el que busquen és donar resposta a les necessitats de la gent.

El definiries com una obra de consulta?

Té un caràcter divulgatiu però no és una obra que et puguis llegir en una tarda. És una obra més aviat de consulta, per a gent que estigui interessada en el tema, però la pot entendre una persona que no sigui

entesa en la matèria. És cronològicament ascendent?

Sí, sobretot per la línia argumental, per veure com va evolucionant. Per exemple, quan entre 1462 i 1464, la ciutat entra en bancarrota, esclata la Guerra Civil catalana i Tarragona perd gran part de la seva població, s’uneixen els dos hospitals que tenia la ciutat (el del capítol catedralici i el municipal) per guanyar eficiència i, per assegurar l’autonomia del nou hospital i perquè la gent quan mori continuï llegant testaments i continuï fent donacions, fan com una mena de privatització fent un patronat que no pertanyi ni al capítol ni a l’Ajuntament. Per tant, si algun creditor reclama els impostos o les terres a l’Ajuntament, legalment no poden agafar les terres a l’hospital. Tot això continua sent d’utilitat pública perquè continua pertanyent als ciutadans i els administradors continuen sent nomenats pels poders públics. Però aquesta mena d’autonomia assegura que la gent digui «doncs jo continuo llegant a l’hospital perquè allò que dono serà aprofitat per l’hospital i està fora de les arbitrarietats polítiques».

És aplicable al debat sanitari actual?

S’ha de tenir en compte. En l’àmbit de la sanitat, el debat de propietat pública i privada és un tema espinós. El que ens diu la història és que l’important és que l’hospital sigui d’utilitat pública, que respongui a les necessitats de la gent. Perquè si Tarragona, en aquell moment de crisi, el 1464, es queda sense hospital, qui vol viure en un lloc on no tens on caure mort?

Ningú...

Un altre exemple és quan entrem al segle XIX amb les desamortitzacions. Quan els béns de l’Església i dels ajuntaments passen a mans de l’Estat liberal per, posteriorment, vendre-ho.

El que fa l’Hospital de Santa Tecla o el de Santa Creu de Barcelona és deixar clar que ells són de beneficència particular.

L’important és assegurar que allò que pertany a l’hospital no vagi a altres mans perquè al final no respondrà a necessitats d’aquí sinó a altres necessitats.

Això de la concertació ve de lluny, doncs.

De molt. Si Catalunya a partir del 1981, que rep les transferències sanitàries, té aquest model, és perquè aprofiten el que hi ha. En aquells moments s’aprofita infraestructura existent i es fan viables hospitals en poblacions petites. Cal dir que també hi ha coses en contra però, en tot cas, és el que tenim i, si analitzem les llums i ombres del model al llarg de la història, veiem que és un model d’èxit.

22

10 de maig de 2017

SOCIAL - XARXA DE SANTA TECLA CASA SANT JOSEP Centre Residencial d'Acció Educativa (40 places) Centre d'Acolliments Familiars (70 infants en seguiment) Servei d'integració en Familia Extensa (65 infants en seguiment) Preadoptius (45 infants en seguiment) Casa d’infants (12 places) Pisos Tutelats (9 places)

CENTRE ESPECIAL DE TREBALL ELS PALLARESOS CET SANTA TECLA (45 places) CENTRE DE DIA LA POBLA DE MAFUMET (25 places) CENTRE DE DIA CONSTANTÍ (24 places)

SAD Servei d’Atenció Domiciliària EL VENDRELL I BAIX PENEDÈS (195 usuaris) LLAR D’INFANTS MUNICIPAL LA RIERA DE GAIÀ (61 places) CENTRE DE DIA LLEVANT (15 places)

LLAR D’INFANTS MUNICIPAL ARRABASSADA (74 places)

RESIDÈNCIA SANTA TECLA LLEVANT (60 places) CDIAP | Centre de Desenvolupament Infantil i Atenció Precoç TARRAGONA (220 casos anuals) SAD Servei d’Atenció Domiciliària TARRAGONA (674 usuaris) FUNDACIÓ ESTELA Escola (80 places) Llar-residència (32 places) Servei de Teràpia Ocupacional (100 places) Servei Ocupacional d’Inserció (14 places) RESIDÈNCIA SANTA TECLA PONENT (110 places) LLAR D’INFANTS MUNICIPAL BONAVISTA (74 places)

L’acció social de la Xarxa de Santa Tecla Més enllà de l’activitat sanitària, la institució tarragonina presta serveis a col·lectius desprotegits: GENT GRAN, INFÀNCIA I DISCAPACITAT

ÒLIVER MÁRQUEZ TARRAGONA

P

er tots és coneguda l’activitat sanitària desenvolupada per la Xarxa de Santa Tecla, organització sense ànim de lucre que gestiona l’Hospital de Santa Tecla, el del Vendrell i sis àrees bàsiques de salut de primària en el Baix Penedès i el Tarragonès (amb uns quaranta ambulatoris i consultoris mèdics). Però l’impacte de la Xarxa de Santa Tecla en la vida dels tarragonins va molt més enllà de la prestació estrictament sanitària. La institució, fidel als seus principis fundacionals al servei de la salut de les persones des de tots els àmbits, se centra també a oferir serveis socials professionalitzats als col·lectius més vulnerables: la infància, les persones amb discapa-

TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS Desplegament de centres i serveis socials de la Xarxa de Santa Tecla

citat i la gent de la tercera edat. A partir de la tradició de l’històric Hospital de Santa Tecla, que durant segles va exercir de centre de beneficència per a generacions de tarragonins i tarragonines, l’entitat ha constituït una de les carteres integrals de serveis socials més importants de les nostres comarques.

• GENT GRAN La Xarxa de Santa Tecla té cura de la gent gran del territori des de les residències geriàtriques de Santa Tecla Llevant i Santa Tecla Ponent, ambdues a la ciutat de Tarragona. Aquesta oferta es complementa amb places als centres de dia de Constantí i de la Pobla de Mafumet i amb el programa de dinamització Gent gran Activa. En total la Xarxa de Santa Tecla disposa de 240 places residencials i unes 60 places més en centres de dia.

Una altra línia de suport a la

gent gran és el Servei d’Atenció Domiciliària (SAD), prestat a la ciutat de Tarragona i en part de la comarca del Baix Penedès. Es tracta d’un servei de suport en el mateix domicili a persones dependents, generalment gent gran. Es fa una tasca d’acompanyament i assessorament a l’usuari, així com al seu entorn i cuidadors familiars.

La gestió del servei municipal a la ciutat de Tarragona es va iniciar el 2008. L’any 2014 es va implantar la gestió del servei municipal en l’el Vendrell (Baix Penedès), ampliant-se en 2015 amb la gestió del servei en diversos municipis a través del Consell Comarcal del Baix Penedès. El SAD inclou serveis d’higiene personal, mobilitat, organització del menjar, acompanyament en gestions diverses, assessorament i serveis de la llar (neteja i ordre de la casa, rentar, planxar, repassar la roba...).

23

10 de maig de 2017

SOCIAL - xarxa de santa tecla

SERVEIS A LA GENT GRAN Residències â&#x20AC;˘ Centres de dia Servei dâ&#x20AC;&#x2122;AtenciĂł DomiciliĂ ria â&#x20AC;˘ INFĂ&#x20AC;NCIA I ADOLESCĂ&#x2C6;NCIA La FundaciĂł Casa Sant Josep, constituĂŻda el 1912 i adherida a la Xarxa de Santa Tecla des del 2012, ĂŠs una instituciĂł històrica dirigida, en conveni amb lâ&#x20AC;&#x2122;administraciĂł catalana, a tenir cura dels nens mancats dâ&#x20AC;&#x2122;un entorn familiar que seâ&#x20AC;&#x2122;n pugui fer cĂ rrec. Lâ&#x20AC;&#x2122;equip de la Casa Sant Josep desenvolupa un projecte socioeducatiu a travĂŠs de diverses lĂ­nies dâ&#x20AC;&#x2122;actuaciĂł, com per exemple el Centre Residencial dâ&#x20AC;&#x2122;AcciĂł Educativa (CRAE) â&#x20AC;&#x201C;amb capacitat per 40 residentsâ&#x20AC;&#x201C;, la Casa dâ&#x20AC;&#x2122;Infants (amb capacitat per 12 menors) i amb els serveis de valoraciĂł CAF, SIFE, preadoptius i els pisos tutelats. Lâ&#x20AC;&#x2122;entrada

SERVEIS A INFĂ&#x20AC;NCIA I ADOLESCĂ&#x2C6;NCIA Casa Sant Josep â&#x20AC;˘ Llars dâ&#x20AC;&#x2122;infants CDIAP â&#x20AC;˘ Servei dâ&#x20AC;&#x2122;AtenciĂł DomiciliĂ ria

de la FundaciĂł Casa Sant Josep dins de lâ&#x20AC;&#x2122;estructura de la Xarxa de Santa Tecla ha permès projectar la construcciĂł dâ&#x20AC;&#x2122;un nou CRAE dins del nucli urbĂ de Tarragona. En aquest nou espai, funcional i adaptat a les necessitats dels usuaris, sâ&#x20AC;&#x2122;integraran la totalitat de serveis que en lâ&#x20AC;&#x2122;actualitat ofereix la fundaciĂł.

El nou equipament entrarĂ en funcionament lâ&#x20AC;&#x2122;estiu de 2017.

Un altre servei destinat a la infĂ ncia ĂŠs el Centre de Desenvolupament Infantil i Precoç (CDIAP), en funcionament des de lâ&#x20AC;&#x2122;any 2010. El centre ajuda nens i nenes de 0 a 6 anys que presenten dificultats en el seu desenvolupament fĂ­sic o neuronal. Es tracta dâ&#x20AC;&#x2122;un servei concertat amb la Generalitat i ha atès mĂŠs de 600 nens

i nenes en els seus set anys de funcionament. En lâ&#x20AC;&#x2122;actualitat, uns 140 infants sĂłn usuaris del CDIAP en els diferents camps dâ&#x20AC;&#x2122;actuaciĂł (trastorns motrius de la primera infĂ ncia, trastorns dels hĂ bits bĂ sics, trastorns de la conducta, trastorns en lâ&#x20AC;&#x2122;aprenentatge del llenguatge, trastorns emocionals i/o trastorns associats a problemĂ tiques o canvis familiars).

TambĂŠ dins de lâ&#x20AC;&#x2122;Ă mbit de la infĂ ncia, la Xarxa de Santa Tecla gestiona amb èxit tres llars dâ&#x20AC;&#x2122;infants municipals en els termes municipals de Tarragona (Llar dâ&#x20AC;&#x2122;Infants de Bonavista i de la Vall de lâ&#x20AC;&#x2122;Arrabassada) i la de la Riera de GaiĂ , amb un total de 189 places pels mĂŠs petits dâ&#x20AC;&#x2122;ambdues poblacions. Just ara els tres centres estan en pe-

SERVEIS A LA DISCAPACITAT FundaciĂł Estela Centre Especial de Treball (CET)

rĂ­ode de preinscripcions per al curs 2017-18.

â&#x20AC;˘ DISCAPaCITAT La FundaciĂł Estela, entitat amb mĂŠs de 40 anys dâ&#x20AC;&#x2122;història a Tarragona i adherida a la Xarxa de Santa Tecla des de lâ&#x20AC;&#x2122;any 2013, treballa per la promociĂł personal del discapacitat intel¡lectual i la millora de la seva integraciĂł social, destacant sobretot aquelles actuacions orientades a lâ&#x20AC;&#x2122;educaciĂł, la formaciĂł professional, la integraciĂł laboral i lâ&#x20AC;&#x2122;acolliment residencial. La FundaciĂł els dona suport des de la infantesa fins a lâ&#x20AC;&#x2122;etapa de maduresa.

Sâ&#x20AC;&#x2122;ofereixen serveis educatius a travĂŠs de lâ&#x20AC;&#x2122;Escola dâ&#x20AC;&#x2122;EducaciĂł Especial, el servei de Taller Ocupacional i dâ&#x20AC;&#x2122;habitatge amb

la Llar Residència Estela. MĂŠs de 220 persones amb discapacitat gaudeixen en lâ&#x20AC;&#x2122;actualitat dels diferents serveis oferts per la fundaciĂł.

Lâ&#x20AC;&#x2122;altre recurs de suport a la discapacitat ĂŠs el Centre Especial de Treball Santa Tecla, en marxa des de 2004. El CET dona ocupaciĂł a un total de 45 persones amb diversitat funcional. A lâ&#x20AC;&#x2122;empresa, ubicada als Pallaresos, es desenvolupen tasques de bugaderia industrial i serveis generals, amb les quals es cobreixen les necessitats dels centres de la Xarxa de Santa Tecla i dâ&#x20AC;&#x2122;empreses terceres. Recentment la bugaderia ha assolit el certificat de qualitat ISO per als seus processos de producciĂł.

1FSĂ&#x201C;PEF EF QSFJOTDSJQDJĂ&#x2DC; B MFT MMBST E JOGBOUT

â&#x2014;? 1SFTFOUBDJĂ&#x2DC; TPMrMJDJUVET EFM BM EF NBJH

â&#x2014;? 4PSUFJH IPSBSJ FTUBCMFSU QFM DFOUSF EF NBJH

â&#x2014;? -MJTUFT BNC FM CBSFN QSPWJTJPOBM EF NBJH

â&#x2014;? -MJTUFT BENFTPT EF KVOZ

â&#x2014;? 3FDMBNBDJPOT BM CBSFN J EF NBJH

â&#x2014;? 1FSĂ&#x201C;PEF EF NBUSJDVMBDJĂ&#x2DC; EFM BM EF KVOZ

24

10 de maig de 2017

comarques Salou estrena el nou servei d’ocupació municipal Des del SOM de Salou s’ofereixen serveis tant a les persones com a les empreses

E

s tracta d’un servei públic i gratuït que l’Ajuntament posa a disposició de les persones que busquen feina o que volen canviar la seva situació professional, oferint informació, assessorament i orientació, així com a les empreses que cerquen personal per cobrir llocs de treball, amb l’objectiu de millorar l’ocupació de les persones i facilitar-ne la inserció laboral.

Des que el Servei d’Ocupació Municipal de Salou va entrar en funcionament a començament d’any s’han gestionat 98 ofertes de treball, un 19% més que el mateix període de l’any

passat; s’han inserit a la Borsa de Treball fins a 83 persones (un 42% més) i s’ha contactat amb 65 empreses gràcies al servei de prospecció empresarial que permet un contacte directe amb el teixit econòmic i empresarial del territori. Pel que fa al servei d’orientació s’han atès 472 persones; s’han dut a terme 69 itineraris personals d’inserció i s’han derivat fins a 27 usuaris a altres accions.

Pel que fa al programes i plans d’ocupació locals s’han ofertat 21 places aquest 2017; s’han inscrit 141 persones; a més s’han contractat 29 joves i s’han dut a terme 10 contractacions més a través d’altres programes. Finalment, en les accions formatives s’han impartit fins a 14 càpsules de recerca de feina, han participat 46 persones i un total de 243 usuaris han utilitzat el Club de Recerca de Feina.

Serveis a persones i empreses

Les persones inscrites tenen al seu abast recursos i eines per accedir al món laboral

Des del SOM s’ofereixen tant serveis a les persones com serveis a les empreses. Així doncs s’ofereix la borsa de treball, orientació laboral,

club de recerca de feina, càpsules de recerca activa de feina, programes ocupacionals, plans d’ocupació locals, i for-

mació pels salouencs. Pel que fa a les empreses, s’ofereix la borsa de treball, assessorament i formació, i foment de l’emprenedoria.

Algunes novetats destacades que s’ofereixen des del SOM Salou són: el Club de Recerca de Feina (CRF), que és l’espai de recerca i orientació on les persones inscrites a la Borsa de Treball del SOM Salou tenen a la seva disposició els recursos i les eines necessàries per a la presa de decisions en

l’accés al món laboral amb l’assessorament tècnic i el suport d’eines informàtiques. A més, del servei de Borsa de Treball Municipal –que tot i que va entrar el 2001 en funcionament– s’ha dotat de més recursos i es gestionen les ofertes d’empreses del territori que busquen personal i s’ofereix un assessorament individualitzat, tant a les empreses, com als candidats i candidates del municipi que estan buscant feina.

La lluita feminista centra els 23ens Premis Ones

M

are Terra Fundació Mediterrània organitza un any més els Premis Ones Mediterrània, que arriben a la seva 23a edició. La gala de lliurament de guardons es durà a terme el divendres 2 de juny a les 20 hores al Teatre Metropol de Tarragona.

Com és habitual, els Premis Ones distingiran persones, col·lectius o institucions que potencien iniciatives i projectes destinats a impulsar accions per a la defensa i millora del medi ambient, la solidaritat, la cultura, els drets humans i el desenvolupament social. Cal destacar que enguany es posarà en valor la tasca de diverses persones que han lluitat de manera especial pels drets de la dona i la igualtat de gènere, i també que es brin-

Els guardons, que atorga Mare Terra Fundació Mediterrània, s’atorgaran el dia 2 de juny

darà un homenatge pòstum a José Antonio Labordeta Els guardonats d’aquesta edició són els següents: Cristina Almeida: política i advocada molt centrada en defensar els drets de la dona.

Ana Bella: fundadora i presidenta de la Fundación Ana Bella, que ajuda les dones maltractades.

Marina Rossell: una de les cantautores més importants i prestigioses de Catalunya.

Patricia Campos: primera dona que va pilotar un avió reactor a les Forces Armades Espanyoles i activista.

Mónica López: símbol de la lluita ciutadana contra el Gran Canal de Nicaragua.

El bosque habitado: programa de Radio 3 de sensibilització ambiental centrat en els boscos i les plantes.

Mario Alfagüell: un dels compositors més importants de Centreamèrica.

José Antonio Labordeta: una figura inoblidable des de totes

les seves vessants.

Real Jardín Botánico: institució referent en la investigació i protecció de la flora.

Consell Municipal de la Dis-

capacitat de Tarragona i Festa per a tothom: per 25 anys treballant per millorar les condicions de vida de les persones amb discapacitat.

Nàstic Genuine: equip de futbol format per joves amb Síndrome de Down.

Durant la cerimònia també s’entregarà un premi a Tarragona per ser el municipi de la Mancomunitat de Sirusa que més ha incrementat la generació de fracció orgànica.

25

10 de maig de 2017

comarques

C U LTUR A

Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries estrenen disc sota el títol ‘No tinc diners’

L’àlbum afegeix nous ritmes als tradicionals de les Terres de l’Ebre i aposta per la reivindicació social dins d’un context actual

ORIOL MONTESÓ TARRAGONA

T

res dels sis components de Quico el Cèlio, el Noi i el Mut de Ferreries venen a la redacció del NotíciesTGN a parlar-nos del seu nou disc, ‘No tinc diners’. «Fer música popular és inspirar-se en el que passa al carrer i “no tinc diners” és la frase més popular que hem tingut al nostre país des del 2008», expliquen els Quicos recordant que la frase també surt a la ‘Cançó dels escolans’, recollida al ‘Folklore tortosí’ de Joan Moreira, en la qual els escolans demanen al mossèn Joan que els pagui les misses que els deu i el mossèn els respon «no tinc diners, xiquets preneu paciència, cosa d’un mes». Amb aquesta base, el grup de les Terres de l’Ebre ha actualitzat el tema i ha reubicat la cançó «a altres estaments com el senyor president o el senyor banquer», expliquen l’Arturo, el Jordi i el Josep.

Defensen que folklore i reivindicació social van de la mà i, conversant amb ells tres, t’adones que, a diferència de molts artistes, ho porten a l’ADN això de queixar-se

El disc arriba 4 anys després del seu anterior treball amb «cançons cuinades a foc lent» de les injustícies. Més enllà de l’estètica, que el grup ebrenc sempre ha cuidat amb una música atractiva i amb l’originalitat dels concerts en els quals es transformen en personatges còmics, els Quicos acumulen premis sobretot pel seu compromís social. Un compromís amb la cultura d’aquesta cinquena província, que massa vegades ha estat i és oblidada, i les seves tradicions centenàries que ells han ajudat a recuperar. Però també, un compromís amb la gent que porten patint des del 2008, amb i els que ja maldaven per tirar endavant abans d’aquest fenomen inacabable que hem anomenat crisi i amb els que venen de molt lluny fugin del terror. El seu darrer treball en forma de CD arriba quatre anys després de l’anterior disc però això no vol dir que el grup hagi estat parat durant aquest temps. Han fet col·laboracions i concerts en

els quals ja s’han sentit alguns temes del nou disc. «Aquestes cançons s’han anat cuinant a foc lent», apunten admetent que pertanyen «a un circuit de música que no és mediàtica, que no requereix un disc a l’any i, per sort, no depenem de ningú perquè ningú mos ha pujat a cap lloc ni ningú mos pot baixar de cap lloc». Perquè la seva trajectòria de 24 anys ha estat com una carrera de l’Emil Zátopek, sense presses però infatigable i cada cop amb més ritme a força de sentir els aplaudiments del públic. «Ens sentim molt orgullosos que algú et digui després d’un concert “que bé m’ho he passat”, és la vitamina que t’ajuda a agafar

El nou àlbum el descriuen com «un disc de crònica social» que mescla l’apartat festiu amb el reivindicatiu forces», admeten. Aprofitant que visiten la ciutat que va acollir el seu primer concert fora de les Terres de l’Ebre fa

més de dues dècades, recorden «la sorpresa de veure que la gent de Tarragona coneixia totes les nostres cançons».

Des de llavors, aquesta complicitat, tot i la distància que han recorregut, s’ha repetit en moltes ocasions.

Quan els demano que me’n diguin una els ve al cap una actuació a la Universitat de La Sorbona de París on el públic va acabar cantant jotes amb els Quicos. Les jotes de les Terres de l’Ebre són unes cançons improvisades que van popularitzar el grup ebrenc i que el nou disc conté a l’estil tradicional amb la rondalla de Guardet lo cantador. En conjunt, el nou àlbum el descriuen com «un disc de crònica social, com tots» que mescla l’apartat festiu amb el reivindicatiu. Ja és una mostra d’intencions el primer tema que rep als refugiats amb estrofes com «benvingut sigues per sempre, que trobes la teua nova casa i la llum que un dia vas encendre». «Continua bevent de les fonts de la música d’arrel però les reinterpreta d’una manera molt lliure». Hi ha temes basats en romanços de les Terres de l’Ebre amb música tradicional i altres amb ritmes més diversos que es

Els pròxims concerts de la banda seran el 12 de maig a Vandellòs i el 20 a Amposta fixen en les rumbes, la música africana, els boleros... «Potser serà dels últims discos de la història perquè prompte seran objectes declarats en perill d’extinció», afirma l’Arturo amb un pessimisme que no comparteixo i més després de desprecintar l’obra d’art per reproduir-la per primera vegada. Per als fetitxistes, que no som pocs, el disc ja està a la venda i l’esforç és mínim per fer-lo acabar a l’estanteria de casa. A més a més, quan acabi l’estiu, els Quicos faran concerts específics sota el títol ‘No tinc diners’, en teatres i tocant només les cançons del nou disc. «Tots els discos que hem fet han tingut una temporada de concerts en espais més recollits i molt cuidats», expliquen els Quicos que el pròxim 12 de maig actuen a Vandellòs i el 20 a Amposta en un format més d’estiu amb un maridatge de ‘hits’ i cançons noves.

26

10 de maig de 2017

comarques

Respirar per aprendre El projecte Respira i Aprèn reforça la importància de la respiració en el procés d’aprenentatge i maduració dels infants carme lópez TARRAGONA

R

espirar per relaxarse, respirar per identificar les emocions, respirar per aprendre... respirar, respirar, respirar... Aquest fet que a tots ens sembla tan quotidià i tan senzill és molt més important del que sembla, i no tan sols per una qüestió tan evident com que és imprescindible per a la vida, sinó també perquè una respiració conscient proporciona múltiples beneficis tant als adults com als infants: amb la respiració es compensa el ritme del propi cos, s’estableix una connexió efectiva entre el cos i el cervell i, en el cas dels infants, acompanya i estimula el seu procés maduratiu natural. Aquests són, a grans trets, els objectius del projecte Respira i aprèn, una iniciativa pionera que vincula l’aprenentatge dels infants amb una correcta combinació entre respiració i moviment i que actualment ja apliquen onze centres escolars de la ciutat.

Cristina Cosials és la impulsora d’aquest projecte, nascut a recer d’un altre projecte innovador i únic a Catalunya com és el de Teatre a les Escoles, impulsat per l’Ajuntament de Tarragona a través de l’Institut Municipal

La classe de P5 de l’escola L’Arrabassada practica els exercicis de Respira i Aprèn abans de començar a treballar./Tomàs Varga

Actualment onze centres escolars de la ciutat de Tarragona el tenen implantat en la seva rutina diària d’Educació (IMET). Cosials explica que «l’activitat teatral du implícit el treball del cos, del moviment i, evidentment, de la respiració.

Tenint en compte que l’activitat de teatre no comença fins al tercer curs de primària, a partir d’una formació vaig veure la necessitat de preparar el cos al més aviat possible amb aspectes com la respiració i el moviment i amb activitats adaptades a les seves característiques».

Així va ser com, a partir de l’estudi dels principis d’altres tècniques com el braingym, el massatge infantil, la psicomotricitat, l’optometria, etc., aquesta mestra i pedagoga va bastir

un programa d’activitats basades en diferents exercicis que combinen respiració i moviment pensat perquè els infants el realitzin a la classe de manera habitual.

«El nom de Respira i aprèn respon a la idea que, amb una bona respiració, afavorim les condicions per a l’aprenentatge dels infants, d’acord amb les necessitats de cada etapa del seu desenvolupament: acompanyant el seu procés maduratiu natural i l’adquisició de la lectoescriptura i de processos reflexius quan ja són més grans... Els beneficis d’una correcta respiració, a més, es noten en la relaxació, els desbloqueig d’emocions, la concentració... cosa que afavoreix també el treball del grup classe.

Formació de mestres Des del Centre de Recursos del Tarragonès, la Cristina fa cursos de formació per a mestres en aquest projecte, per tal que el puguin incorporar a la seva rutina diària a la classe, d’acord amb les seves necessitats.

Cristina Cosials és la impulsora d’aquesta iniciativa, vinculada al projecte municipal de Teatre a les Escoles i que actualment es realitza a 11 escoles de la ciutat. /Tomàs Varga

És el cas d’Esther Rovira, mestra de P5 a l’escola de l’Arrabassada, que diàriament realitza els exercicis de Respira i aprèn des de fa vuit cursos. «Els beneficis els veus a llarg termini, però són molt notables... Nosaltres els fem dos o tres cops al dia

per preparar-nos per treballar i ens ajuden moltíssim a l’hora de crear el clima idoni per realitzar qualsevol treball».

Per saber més sobre aquest projecte es pot consultar el blog https://respiraiapren. wordpress.com/

27

10 de maig de 2017

SALUT

Ajudes per caminar a Botiga de Salut

A

mesura que envellim sorgeixen certes condicions que dificulten l’equilibri normal i el moviment del cos a l’hora de caminar, per això moltes persones d’edat avançada poden requerir caminadors per moure’s amb seguretat.

La funció del caminador és ajudar la persona a caminar quan una o ambdues extremitats inferiors requereixen suport addicional durant el desplaçament, habitualment quan la persona pateix algun tipus d’incapacitat per aguantar-se dret o moure alguna de les extremitats inferiors. Sovint els caminadors s’utilitzen quan els bastons i/o muletes no són suficients per assegurar l’equilibri. A Botiga de Salut disposen d’un ampli ventall de caminadors i ofereixen assessorament professional a l’hora d’adquirir un article d’aquestes característiques.

Alba Luna, tècnic ortopeda de Botiga de Salut, explica que existeixen diferents tipus de caminadors i que és molt important escollir el més adequat a cada persona per garantir el màxim de funcionalitat. «Els caminadors es poden ajustar a l’estatura, alguns disposen de seient, poden ser plegables per poder guardar-los més fàcilment..., per això és important deixarse aconsellar pel tècnic». Explica que a Botiga de Salut disposen dels diferents tipus de caminadors que es poden trobar en el mercat:

CAMINADORS DE (SENSE RODES):

Caminadors de rodes davanteres

PASSOS

Tot i que aquest tipus de caminadors ofereixen molta estabilitat a l’hora de caminar és, de totes les ajudes a la deambulació, la que més pertorba el cicle normal de la marxa, ja que s’ha d’aixecar i moure a cada passa, d’aquesta manera requereix més energia per a utilitzar-lo.

Proporciona més estabilitat, ja que el caminador envolta el pacient, i és el més adequat per a pacients que tenen una necessitat espacial.

CAMINADORS DE RODES DAVANTERES Els caminadors amb dues rodes davanteres i dues gomes posteriors faciliten la marxa, ja que no és necessari aixecar-lo i ajudar que llisqui; a més les gomes proporciones estabilitat i són un lleuger fre per als pacients que necessiten molta sustentació.

Generalment s’utilitzen per a interior, ja que el terreny irregular de l’exterior desgasta els tacs considerablement i el seu ús és més complex. Són caminadors amb unes dimensions ideals per a maniobrar en espais reduïts, ja que solen ser estrets; els podem trobar amb seient o sense.

CAMINADORS AMB RODES DAVANTERES I POSTERIORS (ROLLATOR) Els caminadors de tipus rollator estan especialment dissenyats per a exteriors. Les persones amb mobilitat reduïda són cada cop més independents i

Caminadors de passos

aquesta ajuda permet trajectes més llargs. Poden incorporar alguna roda més que els caminadors anteriors i es poden escollir amb dos tipus de sistemes de frenada, frens amb bloqueig i frens per pressió. Els frens de bloqueig s’assemblen als d’una bicicleta i estan recomanats per a persones que tenen més mobilitat i mantinguin uns bons reflexos per a frenar. Els de frens de pressió porten uns tacs a la part posterior, al costat de la roda que a mesura que l’usuari es recolza en el caminador frena progressivament però sense arribar a una frenada total. Aquests caminadors són més lleugers i maniobrables fins i tot en terrenys irregulars. La majoria incorpora un seient i se li poden afegir accessoris com u cistell, entre altres.

Caminadors de rodes davanteres i posteriors

Demaneu informació a Botiga de Salut sobre tots els models disponibles. Els trobareu a la plaça Verdaguer de Tarragona en horari de 9 a 13,30 i de 16,30 a 20 hores, de dilluns a dissabte.

28

10 de maig de 2017

GENT Celebracions excusives a l’Orangerie de Clos Barenys Divendres passat L’Orangerie de Clos Barenys va organitzar una jornada adreçada sobretot a les parelles que tenen previst celebrar el seu casament.

La jornada es va celebrar amb una gran assistència de públic, el qual va poder degustar les novetats gastronòmiques dels aperitius, va poder gaudir del show cooking així com d’altres propostes culinàries que, pels comentaris i impressions, van ser del gust de tothom. També van poder fer-se una idea de com queden les instal·lacions quan es decoren per a un casament, des d’una proposta de cerimònia civil, fins a un muntatge de taules passant per un photo call o candy bar.

De nou L’Orangerie va fer gala de ser el lloc més exclusiu per a la celebració d’esdeveniments especials, ja que tots els assistents sense excepció van sortir molt satisfets de l’experiència.

L’Orangerie de Clos Barenys es troba a Camí vell de Cambrils, a la població de Vila-seca (Tel. 639 71 98 35). www.orangerie.es

El sopar benèfic recapta 12.000 Les sirenes de Tarragona euros per al Telèfon de l’Amistat arriben a la Terra Ferma

El sopar benèfic organitzat per l’Associació Amics del Loreto i els Pares Rogacionistes, celebrat el passat divendres, va reunir més de tres-centes persones al Tinglado 1 del Moll de Costa, les quals van aportar prop de 12.000 euros que es destinaran a cobrir les necessitats derivades de l’activitat del Telèfon de l’Amistat.

Aquest és un servei que s’ofereix a totes aquelles persones que ho necessiten, ja sigui per rebre algun tipus d’ajuda o simplement per parlar. Aquesta era la 29a edició del sopar benèfic, que se celebra des del 1983, sota la iniciativa del pare Mario Buonano.

Ara les sirenes també habiten rius com el Segre. I és que l’Acadèmia de Sirenes de Tarragona (Sirenas Mediterranean Academy) ara també realitzaran la seva activitat a Lleida, gràcies a la seva col·laboració amb el club de busseig Artquatic, una plataforma oberta per descobrir l’entorn subaquàtic. Amb ells l’acadèmia de sirenes va fer la seva inauguració a la capital del Segrià, amb la realització d’un bateig de sirena i tritó en què els participants van aprendre sobre mitologia i valors mediambientals i van gaudir nedant com peix a l’aigua. La inauguració es va fer el passat cap de setmana a les instal·lacions del Club INEF Lleida.

29

10 de maig de 2017

GENT Els joves estrenen el nou parc d’esports urbans de Torredembarra Torredembarra ja disposa d’un parc d’esports urbans, el que es coneix com a street workout. Es tracta d’una zona amb els elements necessaris per a dur a terme entrenaments en espais públics.

L’street workout és un moviment socioesportiu que es basa en entrenar al carrer, en parcs i espais públics, fent ús del propi cos.

S’ha ubicat al passeig de Rafel Campalans, a la zona del Pins, i ha estat possible amb el treball conjunt de les regidories de Joventut, Esport, i Via Pública i Manteniment.

Tal com ha explicat el regidor de Joventut i d’Esport, Raúl García, la iniciativa va sorgir d’un grup de joves de Torredembarra que van demanar poder disposar d’un lloc millor del que estaven utilitzant. En aquest sentit, Raúl García ha explicat que d’aquesta manera l’Ajuntament dona eines al jovent de la vila i també potencia la diversitat i varietat de l’esport més enllà de les pràctiques més habituals. Per la seva part, el regidor de Via Pública i Manteniment, Valeriano Pino, ha ressaltat el fet de posar recursos en espais per als joves i la ciutadania en general. En aquest sentit, l’Ajuntament està treballant en aquesta zona de la façana marítima on, a més del parc d’esport urbans, fa un parell de mesos es va instal·lar un parc de salut, entre d’altres actuacions.

Podi per a una infermera del Vendrell a la Cursa de la Sanitat Catalana

Vuit corredors de l’Hospital del Vendrell van participar en la 24a edició de la Cursa Atlètica de la Sanitat Catalana, que va tenir lloc el passat divendres dia 5 a l’entorn del Campus Can Ruti i la serralada de Marina de Badalona, en què competeixen prop de 500 professionals de l’àmbit sanitari i biomèdic català. Els participants vendrellencs van fet la cursa de 10 km, que es va disputar sobre un circuit mixt (asfalt i terra), vestits amb una samarreta feta especialment per l’ocasió.

La infermera de l’Hospital del Vendrell Vinyet Noguero (primera per l’esquerra de la imatge) va fer el millor temps de la cursa de 10 km i es va endur la victòria final a la categoria femenina, amb una marca de 41:34.

Segona va entrar Julia Casas amb un temps de 43:42 minuts.

De la resta de participants de la casa destacar a la categoria masculina el 7è lloc d’en Abdelkadous Mouj, que va perdre les seves opcions a la victòria mentre lluitava al grup capdavanter a 1 quilòmetre del final per una mala indicació d’un controlador de la cursa que el va fer anar per un lloc erroni a meta.

També destaca la 23a posició de Benito Rebaza en una cursa molt exigent. Tots els corredors de la casa van finalitzar amb èxit la prova i amb l’alegria dels objectius aconseguits. Al final de la jornada tots els corredors de l’Hospital del Vendrell van coincidir en torna a repetir l’experiència en el futur.

30

10 de maig de 2017

OCI / AGENDA Agenda

ANNA D’IVORI, CANTANT I COMPOSITORA DIMECRES 10 Tarragona. Sopar LLOC: CASA CANALS | HORA: 20 HORES PREU: 25€

A “Convivum, reviu un banquet de l’antiga Roma”, es pot gaudir d’un sopar bufet basat en les propostes gastronòmiques de 5 restaurants, tast dels vins oficials de Tàrraco a Taula i un tast de pa romà i de cervesa. Durant el sopar hi haurà explicacions sobre el món de la gastronomia romana i una actuació per part del grup de reconstrucció Thaleia.

«Intento transmetre musicalment històries i emocions»

DISSABTE 13 Tarragona. Teatre LLOC: TEATRE EL MAGATZEM | HORA: 20:30 HORES PREU: 10€ | 12€ | 14€ Juegos de Broadway de TMT Produccions, un recorregut pels musicals més emblemàtics de Broadway: dels més clàssics als més contemporanis. Amb temes de Cats, El rei lleó, Els miserables o Mamma mia!

DIUMENGE 14 Tarragona. Dansa LLOC: PALAU FIRAL I DE CONGRESSOS | HORA: 9:30 A 14 HORES PREU: 10€ Segona edició del festival de dansa Fes Dance Tarragona on els participants faran exhibició de tots els estils: street dance, dansa jazz, hip hop, dansa oriental... Un matí on podràs gaudir de la dansa en totes les seves vessants.

ATENEU DE TARRAGONA Diumenge 14 · 18:30 h | Niu d’art Gala clàssica i lírica (niu d’art), 17a temporada, especial Setmana cultural a càrrec del grup Clàssic-Líric de l’Ateneu de Tarragona. Coordinació de Carme Bernad. Presentació de Jordi Català. No socis 3€. Petit servei de bar.

Dilluns 15 · 20:00 h | Pregó Pregó de la XXVIII Setmana cultural a càrrec del Dr. Antoni González Senmartí, professor de filologia grega a la URV. Títol: De l’Ateneu a la universitat. Al final de l’activitat convidem a una copa de cava.

Horari: de dilluns a divendres de 17 a 21 hores. | Tel: 977 23 31 60 Mail: ateneudetarragona@tinet.cat | Facebook: Ateneu de Tarragona.

Un total de 10 cançons produïdes per tota la banda són les que configuren aquest primer disc, elaborat al llarg de més d’un any i que dona tret de sortida a la carrera musical de la cantant i compositora tarragonina Anna d’Ivori juntament amb la seva banda, formada per Albert Domingo, Adrià Mort i Gerard Roca.

Com vas començar en el món de la música?

Des de ben petita vaig començar a estudiar música i a tocar el piano i des de llavors que sempre m’ha acompanyat. Amb el temps, a més, s’ha anat tornant gradualment més present, important i essencial en el meu dia a dia fins arribar al punt en què vaig decidir emprendre aquest camí de manera més seria i professional.

Què t’inspira a l’hora de compondre i de pensar les cançons?

La majoria de les meves cançons han estat inspirades per la meva pròpia experiència a la vida; potser un record, una vivència, un sentiment o una sensació en un lloc i un moment determinat… en general m’inspira el context que visc i tot el gran nombre de factors que hi interactuen. De totes maneres he de dir que també m’agrada molt narrar o intentar transmetre musicalment històries concretes i les emocions que generen, com a la cançó de Nina d’Ivori. Trobo un exercici molt interessant composar i intentar explicar una història de tal manera que per l’oient sigui fàcil

‘Rere els vidres’ és el nom del primer disc d’aquesta tarragonina, que es pot trobar a les plataformes digitals com Spotify o Youtube i en físic a Shiva Music de Tarragona imaginar-se’n tot un món.

Què trobarem en aquest disc?

En aquest disc trobareu 10 capítols sonors bastant diferents.

Malgrat hem intentat que el disc mantingués un estil i una homogeneïtat sonora, totes les cançons tenen la seva pròpia identitat i es distingeixen bastant entre elles. Tenint present que aquest és un disc de pop, hi podrem trobar des d’una balada lenta amb piano i veu a una cançó amb una sonoritat molt elèctrica.

L’has produït íntegrament a Tarragona...

S’ha gravat concretament a Constantí, a Amanita Estudis i s’ha masteritzat i editat a Barcelona, però crec que aquest és un disc que té un lligam fort amb Tarragona. A part de ser gairebé tots d’aquí, té cançons que d’alguna manera o altra en parlen com La Ciutat o Nina d’Ivori. A

més, també s’hi ha implicat molta gent de la ciutat com és l’Edu Polo amb el disseny, el grup de gòspel Singtònics, les dues productores dels videoclips Explay i Slipcast...

Quins projectes de futur tens?

Ara mateix estic centrada en aquest disc que, després de molt de temps «al forn», per fi ha vist la llum. Realment està sent un procés molt bonic que vull gaudir al màxim, però també he de dir que sempre penso en seguir explorant i jugant amb la música i les lletres. I si encara miro una mica més enllà m’agradaria poder centrar-me més en tot el que va relacionat amb la composició per audiovisuals i bandes sonores. De fet, ja he començat a caminar en aquesta direcció però de moment prefereixo focalitzar-me en aquest projecte que ara començo i en els concerts que venen.

31

10 de maig de 2017

Edita i distribueix:

Director:

Disseny i redacció:

Disseny original:

Imprimeix:

Departament comercial:

Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat

Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

Promicsa D.L.: T- 1062- 09

Joan A. Cano jcano@noticiestgn.cat

Correcció:

Vídeo:

Web:

Carme López

Tomàs Varga

O.Montesó

Redacció i fotografia: 977 25 99 11 noticies@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn. cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Classificats Habitatges Compra / Venda TARRAGONA. AV. ROMA. Pis de 122 m2, 3 dormitoris, 2 banys, ampli menjador i terrassa.

Vistes a la ciutat. 215.000€ Tel. 977079600 SANT ANDREU (SP I SP, TGN). Pis de primera promoció, 3 habitacions, bany i cuina. 2a planta sense ascensor. Necessita reforma. 42.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. COVADONGA. (Ref. 7249). Piso reformado. 3 habitaciones y 1 baño (plato ducha). Exterior. A/a con bomba f/c. Suelo gres.

Sin ascensor. Muy bien comunicado. Próximo al Corte Inglés. 89.000€ Oportunidad. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 / www.finquesgrup.es TARRAGONA. C/ AUGUST. Pis de 110 m2, 3 hab. i 2 banys. Reformat al 2011. Impecable.

275.000€ (Ref. PV708). Tel. 977 25 20 52 COMARRUGA. (TGN). Chalet independiente, esquinero, de una planta. 137 m2 de vivienda en 1000 m2 de parcela. Piscina independiente, cochera, solárium, zona infantil, barbacoa.

Próximo a la playa. Vivienda de 3 hab., 1 baño amplio y salón con chimenea. Porche. Muchas posibilidades. 320.000€. Oportunidad. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 / www.finquesgrup. es (Ref. 7198)

BONAVISTA (TGN). Piso en venta de 180 m2, 4 hab. + despacho con entrada independiente.

2 baños completos. Exterior, calefacción eléctrica, terraza. Ascensor en proyecto.

Párquing próximo. Muchas posibilidades.

125.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 / www.finquesgrup.es (Ref. 7115) TARRAGONA. RAMON I CAJAL. Pis amb ascensor. 4a planta. 3 habitacions, bany, cuina amb galeria. Balcó al carrer. Bon estat. 95.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. REAL. Cantoner i exterior. Amb ascensor. Lluminós i assolellat. Vistes a la plaça. Per entrar a viure. 87.000€ Tel. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. FRANCESC BASTOS. Seminou.

4 habitacions, 2 banys, pati interior gran de 100m2, menjador ample. Zona tranquil·la.

189.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU (Ref. PV614).

Pis de 70 m2, 2 habitacions, bany, pàrquing i traster, molt bon estat. 129.000€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. REIAL. Pis reformat, 3 hab., cuina amb galeria. Bany complet. Zona Jaume I. Amb ascensor. 105.000€ Tel. 977111355 / 654122038

IMMOBLES Habitatges Lloguer

TARRAGONA. C/ RAMÓN I CAJAL. 4 habitacions, bany, lavabo, mobles, bon estat, ascensor.

550€. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. (Ref. AM315). PL. LA FONT. Reformat, moblat, 1 hab., menjador, cuina i bany. A/A. 410€ Tel. 977 25 20 52 Piso amueblado, 1 dormitorio, salón, cocina, baño, 2 balcones. 395€. Tel. 609 446 083 TARRAGONA. PALLARESOS. Xalet adossat, 3 hab., menjador, cuina, 2 banys, lavabo, 1.000€ (Ref. CP001). Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. Z. MERCADONA, 1 hab., bany, cuina, mobles, terrassa. 425€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. C/ GRAVINA. (Ref.: PV684). Sense mobles, 2 hab., menjador, cuina i bany. 525€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. Z. MERCADONA, 1 hab., bany, cuina, mobles, terrassa. 425€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Pis gran de 144 m2 constuïts. Té llar de foc. A reformar perquè ha estat una oficina anteriorment. 220.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

TARRAGONA. AV. Ma CRISTINA. (R. A226). Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany.

3er pis s. ascensor. 465€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ROGER DE LLURIA. (Ref. PV652).

Pis de 3 hab. Totalment exterior. Per 115.000€ Tel: 977 25 20 52.

TARRAGONA. C/ ASSAMBLEA DE CATALUNYA. Semi moblat, 3 hab., menjador, cuina i bany.

Per: 525€. (Ref. PV351). Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. FELIP PEDRELL. 122 m2, seminou.

4 hab. (1 suite, 1 doble i 2 individuals), 2 banys.

Moblat. Pàrquing. Última planta, asolellat i lluminós. 240.000€ Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. JAUME I. Seminou 2003. 3 habitacions, 100 m2, bany i lavabo. Cuina office, galeria, terrassa i pàrquing. 155.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

TARRAGONA. C/ RAMÓN I CAJAL. 4 habitacions, bany, lavabo, mobles, bon estat, ascensor.

550€. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

TARRAGONA. CASTELLARNAU. Pis seminou del 2006. 3 habitacions, bany, cuina, porcelanato, aluminis i A/C per conductes. Ascensor. Per: 115.000€. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

TARRAGONA. PERE MARTELL / TORRES JORDI. Seminou, 105 m2, 4 hab. (1 suite, 1 doble, 2 individuals), 2 banys, pati i balcó. Parquing i mobles inclosos. 220.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

TARRAGONA. ZAMENHOF. Seminou, 2 dormitoris i 2 banys. Exterior. Parquet. Cuina americana. Última planta inclou pàrquing. Preu: 139.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

TARRAGONA. LLEÓ (C/ DEL MAR). Pis de 3 habitacions, bany i cuina. Reformat. Aluminis i parquet. Assolellat. Sense ascensor. 2on. Preu: 60.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

TARRAGONA. PART ALTA. Pis de 2 habitacions, 60 m2, construït al 1995. Amb ascensor. (Ref. PV709). Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. TORRES JORDI. Reformat, 3 habitacions, cuina gran, 2 banys, sol de tarda.

Planta alta amb ascensor. Pàrquing. Preu: 160.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

TARRAGONA. SMITH. Pis reformat i modern. Estil disseny. 80 m2 construits. 2 habitacions. Bany i cuina. 4 balcons. Exterior. Sense ascensor.

96.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

CONSTANTÍ (TGN). Piso seminuevo, 102 m2 con 3 habitaciones dobles y 2 baños completos.

Cocina y salón independiente con salida a terraza amplia. A/a por conductos. Exterior.

Puerta blindada. Semiamueblado. Ascensor.

Oportunidad. 135.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 / www.finquesgrup.es (Ref. 7219) TARRAGONA. AV. ANDORRA. Pis de 3 hab., bany i cuina. Saló menjador amb terrassa coberta. 1a planta sense ascensor. Preu: 70.000€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. JAUME I. Estudi de 30m2.

Exterior amb vista molt agradable. L’edifici Amb ascensor. 49.000€. Tel. 977 24 80 80

ARBOLÍ. Casa en valle Arbolí. 2 plantas, agua y luz. Acceso al río. Tierra de 2.500 m2. Casa equipada. Pista deportiva hormigonada.

Zona de huerto. Árboles frutales. Garaje y caseta de herramientas. Precio: 70.000€ (no negociable). Tel. 667 775 518 CONSTANTÍ (TGN). Piso en venta, con cierta reforma, 60 m2, 2 hab. amplias y 1 baño con plato de ducha. Cocina con despensa. Salón muy amplio con chimenea. Ventanas aluminio.

Exterior. Suelo gres. Azotea. 2º sin ascensor.

Oportunidad. Por: 38.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 / www.finquesgrup.es (Ref. 7061)

TARRAGONA. PL. CORTS CATALANES. (Ref. AM298). Moblat, 1 hab., menjador, cuina, bany, parking i piscina comunitària. Per 525€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. PL. CARROS. (Ref. AM314).

Reformat, mobles nous, 2 hab., menjador, cuina i bany. Per: 680€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ZONA EROSKI. Seminou, 4 habitacions, 2 banys, parquet, a/c, semi moblat, pq. 750€. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. MANUEL DE FALLA. Semi-nou, moblat, 3 hab., menjador, cuina i bany. Parquing.

650€ (Ref.: PV078). Tel. 977 25 20 52

Locals Lloguer / Venda

MOTOR

FORMACIÓ

TARRAGONA. REBOLLEDO (Ref.LL144). Local en venda 110.000€ / lloguer 600€. Llum i electricitat, bon estat. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. CATALUNYA. (Ref. LL135).

Local en lloguer de 440m2, electricitat i aigua, per entrar. 2.000€ Tel. 977252052 TARRAGONA. JAUME I. Local en lloguer, comerç, a punt d’entrar. Electricitat i aigua. Per: 800€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. PL. CARROS. OPORTUNITAT! (LL089).

Local, 70m2, sostres alts, vora la platja i el port esportiu, accès per 2 carrers, a reformar totalment, façanes rehabilitades. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. (Ref. DPL143).

Despatx en lloguer, 55m2, electricitat i aigua, a punt per entrar. Preu: 450€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Barpizzeria a traspàs. Davant de la universitat.

Cuina i obrador totalment equipat. Consta de dues plantes de 90 m2 cadascuna més una terrassa amb tancaments a la vorera. Preu: 58.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ MARQUÈS DE MONTOLIU (Ref. LL134). Local en lloguer, 140 m2, d’obra. Per: 800€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMBLA NOVA (LL147). Local zona Conde Valellano, 300 m2, en dues plantes, llum i aigua. Eren oficines. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. MARQUÈS DE MONTOLIU. (LL132). Local en lloguer, 220m2, d’obra. 1.200€ Tel. 977252052 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. ZONA URV. Local en lloguer de 200m2, reformat, 3 vitrines.

Oficines o escola repàs. 1.200€+despeses. Tel. 977 11 13 55 / 654 12 20 38 TARRAGONA. AV. ROMA. (Ref. DPL144). Despatx en lloguer, 125m2, 900€. Moblat, a/a, 4 sales i recepció, aigua i llum d’alta, opcional, pàrquings: 75€ cada un. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edificio de cocheras. NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. 35.000€ negociables. Tel. 618 567 142

TARRAGONA. RBL. NOVA. Z. Balcó. (DPL077).

Despatx en lloguer, 110m2, finestres grans a la Rambla, 3 sales i sala d’espera. 700€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. PL. VERDAGUER. Bar de 88 m2, en traspàs, en ple funcionament, totalment equipat.

125.000€ (Ref. BT023). Tel. 977252052 TARRAGONA. IMPERIAL TARRACO. 90m2 per a oficines en bon estat, aire condicuionat, terra gres, tancaments, 3 sales + bany.

525€+despeses. Tel. 977111355 / 654122038 TARRAGONA. C/ ANDORRA. Rectangular de 90 m2. Abans fruiteria. Zona de trànsit alt. 500€ + despeses. Tel. 977 11 13 55 / 654 12 20 38 TARRAGONA. CENTRE. Local cèntric i molt comercial. 70m2 més altell. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. SERRALLO. Local cantoner en lloguer, 47m2, 350€. Tel. 977 25 20 52

ANUNCIS C L A S S I F I C AT S classificats@ noticiestgn.cat 686 703 910

DEL10AL16DEMAIG

Pluja i sol Fins divendres ens esperen pluges lleugeres i algun xàfec més consistent. Les temperatures pujaran lleugerament, tant les altes com les baixes, deixant pas a un cap de setmana de calma.

Font: Meteocat

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. Despatx en lloguer, 80 m2, sense mobles, llum i aigua, tres sales, una recepció i sala de juntes. 500€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local acabat d’obra, 53 m2, 300€ en lloguer i 70.000€ de venda. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52

TREBALL

Distribució controlada: 25.000 exemplars

Temperatures de la setmana

MÀX.30º ESPAI PATROCINAT PER:

Complex Industrial Tarragona

MIN.11º

32

10 de maig de 2017

LA CONTRA Começa el desmuntatge de l’envelat de la plaça Corsini Darrer pas després de la inauguració del Mercat Central que acabarà de dignificar el barri

Llum natural a una sala de control de Repsol

L’Hotel Imperial Tàrraco, a punt de tancar

ELCHICOTRISTE

Semàfor de la setmana

L’equipament turístic no pot fer front als seus deutes i els treballadors estan pendents que aparegui un comprador

L

tempus fugit

edmotive, una startup que rep el suport de la Fundación Repsol i que és líder en reproducció espectral, ha instal·lat a la Sala de control 24 h de Polipropilè de Repsol un nou sistema d’il·luminació LED dissenyat específicament per aquest tipus d’espais que funcionen 24 hores al dia. Aquesta tecnologia permet portar de manera dinàmica la llum natural al llarg de les 8 hores de jornada laboral, en sintonia amb els ritmes circadians dels treballadors.

Frase de la setmana

«Hem fet el que havíem de fer» Carme Forcadell, presidenta del Parlament de Catalunya

L’empresa Ledmotive Technologies SL (http://www.ledmotive.com), creada com a ‘spin-off’ de l’Institut de Recerca en Energia de Catalunya (IREC) i accelerada pel Fons d’Emprenedors de Fundació Repsol, ha instal·lat el seu sistema patentat d’il·luminació intel·ligent de reproducció espectral amb tecnologia LED al Complex Industrial que Repsol té a El Morell.

L’objectiu del projecte d’il·luminació és traslladar el dinamisme de la llum natural a l’entorn de treball, augmentant la sensació de benestar, i proporcionant una atmosfera adequada que permet millorar

L’objectiu és augmentar la sensació de benestar i proporcionar una atmosfera adequada que permeti una millora del rendiment, la concentració i la motivació el rendiment, la concentració i la motivació dels empleats, respectant els ritmes circadians dels operadors de la sala en cada torn de treball.

Nombrosos estudis científics demostren que la llum natural té un impacte significatiu sobre el cos humà (sistema immunològic, generació de vitamina D, rendiment, percepció de l’entorn ...).

Aquest impacte biològic varia segons el tipus d’il·luminació al que estem sotmesos (llum artificial i / o natural). LEDMOTIVE ofereix en entorns on no hi ha il·luminació natural, una solució de llum artificial que té les mateixes propietats, visuals i no visuals, que la llum natural, i per tant, genera els mateixos beneficis sobre les persones.