#385
221117 SETMANARI GRATUÏT TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS
WWW. N O TIC IES TA R R A G O N A . C AT
SALUT - XARXA DE SANTA TECLA
«ARA TENIM PACIENTS DE 90 ANYS QUE S’OPEREN DE FRACTURES DE MALUC. ABANS ES QUEDAVEN A CASA» DR. JOAN T. GEBELLÍ, TRAUMATÒLEG
P.12
2018: MÉS CREUERS UN TOTAL DE 55 CREUERS AMB 80.000 PASSATGERS A BORD PASSARAN PEL PORT DE TARRAGONA DURANT L’ANY VINENT P.02
2
22 de novembre de 2017
tema de la setmana
TU RIS ME
El Port de Tarragona supera dels 50.000 creueristes el
El 60% dels creueristes es queden a visitar Tarragona ciutat per lliure o bé amb excursions organitzades La segona destinació més sol·licitada és Barcelona amb 4% dels passatgers redacció TARRAGONA
E
l creixement dels creueristes que han passat per Tarragona enguany ha crescut un 284% respecte al 2016. Si l’any passat tancava amb gairebé 13.400 creueristes, aquest 2017 ha vist com més de 51.000 passatgers han anat a bord dels 37 creuers que han atracat al port de Tarragona (15 més que el 2016). L’Autoritat Portuària xifra en 3,9 milions d’euros l’impacte econòmic d’aquests turistes vinguts al territori per mar. «A banda, també té un impacte com a Port de Tarragona, perquè projecta el nostre nom», reconeix el president de l’ens tarragoní, Josep Andreu. Aquest impacte social i econòmic és molt important per al territori però ho és especialment per a la capital. Tarragona ha sumat prop de 30.000 visitants més gràcies a aquests creuers. Una xifra que només es fixa en aquells
Els viatgers valoren la seva experiència a la ciutat de Tarragona amb una nota mitjana de 9, el paquet Reus i Cambrils rep un 8,1 i Barcelona, un 6,8 passatgers que fan escala a la ciutat i que no inclou els més de 14.000 creueristes que embarquen o desembarquen a Tarragona. La capital de la demarcació és, amb diferència, la què més es beneficia d’aquest trànsit de creuers, ja que el següent destí més sol·licitat és Barcelona, amb gairebé 2.000 contractacions per dur a terme una visita d’unes hores. Amb més de 1.500 contractacions el segueixen les excursions al Monestir de Poblet, el paquet Reus i Cambrils; i PortAventura World. Tarragona també és el destí més ben valorat pels turistes, que li donen una nota mitjana
A dalt, el Costa Victòria, el nou vaixell que farà ruta al Port de Tarragona a partir de l’any vinent. A baix, d’esquerra a dreta: D Tarragona; Inmaculada Rodríguez, presidenta del Patronat Municipal de Turisme de Tarragona; Josep Fèlix Ballesteros, a del Port de Tarragona; Montse Caelles, regidora Cultura i Projecció de Ciutat de l’Ajuntament de Reus; Marta Farrero, dir Diputació de Tarragona, i Fernando Aldecoa, director general de PortAventura / Foto: Tomàs Varga.
de 9 amb contraposició amb el 6,8 que rep Barcelona. El paquet Reus i Cambrils també rep bona nota amb un 8,1 i la resta d’excursions sumen una mitjana de 8,4. Per nacionalitats, i atès
l’origen de la companyia Costa Cruceros, els italians són els més assidus, seguits pels espanyols. Sumen el 38% i el 23%, respectivament. Els segueixen els creueristes del Regne Unit (13%), de França (5%) i
dels EUA (5%). Per edats, des de l’Autoritat Portuària han detectat un creixement de la franja de 35 a 54 anys, en detriment de la franja que era majoritària abans de l’entrada de Costa Cruceros, l’anomenada
3
22 de novembre de 2017
tema de la setmana
la barrera 2017
OPINIÓ
RICARD CHECA periodista
L’any que ve es preveu arribar als 80.000 creueristes gràcies a l’aposta de Costa Cruceros que ampliarà el nombre de creuers i la seva capacitat inclouen els passatgers que embarquen o desembarquen a Tarragona (un 28% del total) ni la tripulació. Uns impactes econòmics que s’analitzaran en l’estudi de l’any vinent. El que sí que s’ha analitzat és el grau de satisfacció dels creueristes que han passat per Tarragona, destí que en un 65% ha complert les expectatives i en un 27% les ha superat. Això fa que un 63% segur que recomanaria el destí i un 26% potser sí
Nou rècord pel 2018
Un 92% dels visitants consideren que el destí ha complert o superat les expectatives
Daniel Martín, gerent de la Cambra de Comerç alcalde de Tarragona; Josep Andreu, president rectora tècnica del Patronat de Turisme de la
premium, «jubilats amb elevat poder econòmic que són majoritaris en els altres creuers que no són de Costa Cruceros», explica Andreu. Pel que fa a la despesa, segons una enquesta elaborada des del
Port de Tarragona, prop d’un 40% dels creueristes que fan escala al territori compren souvenirs i gairebé un 20%, roba. Andreu considera que s’ha de potenciar el consum en bars i cafeteries, que és de poc més del 8%, i ha anunciat que «ja s’està treballant per elaborar elements atractius com ara una ruta de tapes que coincideixi amb les estades dels creuers». En aquest sentit, des de la Cambra de Comerç de Tarragona, present a la taula estratègica de creuers, s’apunta que ja hi ha més de 80 establiments que hi participen i que se’ls estan oferint tallers de formació per atendre les necessitats dels creueristes. Quan ens fixem en el consum dels viatgers, Andreu recorda que aquestes estadístiques no
Si aquest any ha estat molt bo per al negoci de creuers de Tarragona, el que ve es preveu que encara serà millor. «Costa Cruceros demostra que aposta pel territori i portarà més creuers i més grans», anuncia el president del Port. Concretament, es passarà dels 37 creuers als 55 i es calcula que s’incrementarà el nombre de passatgers en un 56%, arribant als 80.000. A banda, el Costa Victòria, amb una capacitat de 600 passatgers més que el que han emprat aquest any, serà la nova embarcació que donarà servei al territori. Un buc de més de 250 metres d’eslora que pot encabir prop de 2.400 passatgers. L’itinerari de maig a setembre serà el mateix d’aquest any: sortida de Tarragona un divendres; dissabte, dia de navegació; diumenge, Savona (Itàlia); dilluns, Òlbia (Sardenya); dimarts, Maó; dimecres, Eivissa i dijous, Palma per tornar a Tarragona el divendres. L’abril, en canvi, es visitarà Marsella (França), La Spezia (Itàlia) i el port proper a Roma, Civitavecchia, en detriment d’Òlbia, Maó i Eivissa.
No oblidem els descontents Hi ha motius per estar satisfets. El nombre de creueristes no para de pujar. Està previst que arribi als 80.000 durant l’any 2018. El president del Port de Tarragona va fer balanç d’una temporada que ha estat «boníssima» i que reafirma que les entitats privades i públiques han de continuar unides si volem que «tot tiri endavant» i amb èxit. Més del 80% dels turistes que ens visiten per mar han quedat contents i són partidaris de recomanar Tarragona com a destí turístic. Però un 11% està decebut i diu que no recomanaria Tarragona. Tot i que no vull aigualir la festa, vull insistir en els creueristes que han «esborrat» Tarragona del mapa. És lícit voler incrementar el nombre de visitants marítims, però fóra interessant que els que tenen responsabilitat en aquesta matèria es dediquessin, essencialment, a conèixer el perquè d’aquest 11%. No dubto de les capacitats de Tarragona –que és ciutat patrimoni de la Humanitat–, però desconfio de l’eficàcia d’algunes de les polítiques i estratègies turístiques que es posen en marxa. Hem de reconèixer que hi ha molt de camí per recórrer i que hem d’apostar molt més per la professionalitat, millora dels serveis, adaptació d’horaris i, sobretot, pel canvi de mentalitats. M’afegeixo a la celebració, però entenc que les autoritats competents hauran d’unir sinergies per oferir als turistes el millor de Tarragona, en tots els àmbits. Ara no ens podem permetre el luxe de vendre fum ni oferir gat per llebre. Val més que ens visitin pocs creueristes però que el nivell de satisfacció fregui l’excel·lència. En aquest sector, el nombre no és el que més importa. La satisfacció sí, i la recomanació encara més.
«Val més que ens visitin pocs creueristes però que el nivell de satisfacció fregui l’excel·lència. Hem d’oferir el millor de Tarragona, en tots els àmbits»
Aicat 4.746
OBRA NOVA EN VENDA C/ d’Armanyà núm. 9, a 100 m de la Rambla Nova (zona Balcó) 3 únics habitatges de 2 habitacions (65 m2) Distribució i acabats al teu gust A partir de 130.000€
4
22 de novembre de 2017
tarragona
Grupo Rosell obrirà una residència per a estudiants al bell mig de la Rambla Nova L’empresa tarragonina projecta un equipament amb 82 places a l’antic edifici de Telefónica
«Volem ajudar a posicionar la imatge de Tarragona com a ciutat universitària», apunta l’empresari Iñigo Rosell
L
’empresa tarragonina Grupo Rosell ja ha rebut l’autorització municipal per convertir l’antic edifici de Telefónica de la Rambla Nova en una residència col·lectiva per a estudiants. L’objectiu del promotor és iniciar les obres de remodelació de l’immoble en les pròximes setmanes i que el nou equipament estigui operatiu durant la primavera de 2018. El projecte de Grupo Rosell passa per la transformació d’aquest emblemàtic edifici d’oficines en una residència col·lectiva per a joves que cursin estudis reglats a la ciutat de Tarragona amb
una oferta d’allotjaments d’alta qualitat a un preu competitiu. La residència, que comptarà amb serveis de menjador-cuina, bugaderia, sala d’esbarjo, biblioteca i connexió wi-fi gratuïta per als seus hostes, oferirà un total de 82 places ‘low cost’ al centre de la capital tarragonina.
Iñigo Rosell, president de Grupo Rosell, apunta que «la nova residència està alineada en l’estratègia de la nostra organització, que treballa amb diferents projectes per contribuir a una major dinamització de la ciutat els 365 dies de l’any. Considerem molt positiu que Tarragona disposi d’una residència per a joves estudiants de
primer nivell en un espai emblemàtic. Projectes com aquest ajuden a posicionar Tarragona com a ciutat universitària». Les obres de transformació de l’edifici començaran d’aquí a poc temps i està previst que la nova residència estigui plenament operativa entre març i abril de l’any vinent. El projecte fins i tot ha estat presen-
tat formalment a la URV, amb la qual en un futur s’establirà un conveni de col·laboració perquè les noves places s’incorporin dins de l’oferta d’allotjaments que la universitat dona a conèixer entre el seu alumnat. Grupo Rosell és una empresa tarragonina que opera en els àmbits professionals de la gestió patrimonial, del turisme, de l’oci, de la cultura i de la programació d’esdeveniments a la capital tarragonina. L’organització ofereix els seus serveis a través de les marques TarragonaSuites, Tarragona AD, TarragonaExplore i Tarragona HA, cartera que l’any 2018 s’ampliarà amb l’obertura d’aquest establiment especialitzat en l’allotjament per a estudiants.
Trobada del sector del turisme esportiu a TGN
U
na cinquantena d’agents turístics i equipaments esportius de les comarques de Tarragona han participat aquest dimarts 21 novembre, en el segon workshop de turisme esportiu organitzat per l’Ajuntament de Tarragona, a través de Tarragona Impulsa, i amb el suport tècnic del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya, que, sota el títol «Els equipaments esportius a la cadena de valor del turisme», ha afavorit la creació de col·laboracions entre ells. Aquesta acció dona continuïtat a les tasques de vertebració i consolidació de la Xarxa de Turisme Esportiu de la demarcació de Tarragona, creada el 2016 tal com
estava previst en el Pla Estratègic del Llegat dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018. Agències de viatge especialitzades, empreses d’activitats i d’esdeveniments esportius i allotjaments amb vocació d’especialització en turisme esportiu han mantingut diverses reunions amb els representants de la desena d’equipaments esportius que han presentat la seva oferta al worskhop: la Fundació Tarragona 2017 amb l’Anella Mediterrània, el Centre de tecnificació esportiva d’Amposta, Futbol Salou, el Circuit i Port de Calafat, el Pavelló Olímpic de Reus, Reus Ploms, l’Estació Nàutica Costa Daurada, Lumine, el Gimnàstic de Tarragona i Tennis Salou.
Durant l’acte s’ha presentat el Pla d’acció sectorial del Turisme Esportiu a la demarcació de Tarragona, per part de Jordi Calabuig, cap del Laboratori d’Innovació i Intel·ligència Turística del PCT de Turisme i Oci de Catalunya, i posteriorment s’ha celebrat l’assemblea de la xarxa de turisme esportiu. Aquest Pla és el resultat d’un procés participatiu en què gestors d’equipaments, gestors d’associacions de turisme i administracions locals han identificat les necessitats de millora per a la vertebració d’una oferta d’equipaments esportius orientats a l’activitat del turisme, reforçant la imatge de turisme esportiu del territori i on la gestió d’aquests equipaments compatibilitzi els usos domèstics amb els turístics.
Imatge de la jornada celebrada a l’Institut Municipal d’Educació de TGN.
5
22 de novembre de 2017
TARRAGONA
NADAL
La pista de gel s’instal·larà al centre comercial Les Gavarres
Tarraco Gel col·locarà també un tobogan de sis metres d’alçada al mateix espai
E
n els últims tres anys, Tarraco Gel ha estat un dels principals reclams de la ciutat, donant l’oportunitat a grans i petits de patinar dins una gran pista de gel natural. Concretament aquesta activitat se centralitzava anys anteriors a la plaça Verdaguer.
La pista de gel i el tobogan s’ubicaran davant de la Renault de les Gavarres. / Cedida.
Aquest any Tarraco Gel presenta diverses novetats, la principal és que es trasllada al Parc comercial i d’oci Les Gavarres
i que com a activitat complementaria hi podreu trobar el tobogan més gran del territori amb una alçada de 6 me-
tres. Per arribar-hi, la línia 34 de bus de l’EMT s’atura just a l’entrada del recinte. Tarraco Gel obrirà les portes
el divendres 1 de desembre a partir de les 19 hores amb una inauguració espectacular a càrrec de la secció de patinatge del Club Gimnàstic. Els horaris que el públic podrà patinar pel tobogan són els següents: - Dies laborables entre l’1 i el 22 de desembre: de 17 a 21 h. - Tots els caps de setmana: d’11 a 21 h - A partir del 27 de desembre: d’11 a 21 h - Els dies 24 i 31 de desembre: d’11 a 20 h - Els dies 25 i 26 de desembre i l’1 i 6 de gener: de 18 a 22 h. Els preus de l’activitat són de 7€ la patinada de 40 minuts, i de 5€ el pack de 4 baixades pel tobogan, a part importants packs promocionals. Podeu consultar tota la informació al web tarracogel.cat.
6
22 de novembre de 2017
TARRAGONA JOAN MARTÍNEZ VERGEL | PERIODISTA I ESCRIPTOR
TERESA DUCH ESCRIPTORA / HTTP://SALSA-FICCIO. BLOGSPOT.COM
Està prohibit somriure o encara no? Tot i que els somriures tenen connotacions negatives per aquells que ho denuncien tot, de moment diria que encara no estan prohibits. Els somriures no seran mai complets mentre tinguem la nostra gent a la presó, però deixeu-me que avui em fixi en allò que em fa somriure a mi i a una pila de gent més, però no gens, com és natural, als que provoquen els somriures. Em permeto un somriure discret i cautelós quan el jutge belga demana tot de detalls al govern espanyol sobre el tractament als acusats i als presos a Espanya. Que això forma part del protocol en una sol·licitud d’extradició? D’acord, però als que sabem que en la declaració dels que són a la presó s’hi han saltat un fotimer de normes i de lleis, no deixa de fer-nos gràcia perquè... potser la fiscalia belga ens està donant la raó? Les mentides i les acusacions de «mentiders» en tot el procés han circulat en ambdós sentits. Cada banda deu saber què és mentida i què no i normalment aquí s’acaba, oi? Però s’ha d’anar amb compte amb segons a qui s’està implicant en una mentida. Rússia pregunta i insisteix a saber d’on ha tret Espanya la informació segons la qual l’espionatge rus estava implicat en l’1-O. No sé si ja els han donat resposta o encara l’estan buscant i no és que vulgui tenir com aliats els russos, però, si més no, la reclamació em fa somriure. Amb tot, jo també espero la resposta. Amplio el somriure que em provoca Rússia quan veig que en el nou programa al Regne Unit de la cadena Rússia Today, Alex Salmond, ex-primer ministre d’Escòcia, partidari de la seva independència, entrevista el president Puigdemont. I quina bona idea va tenir la meitat del nostre govern legítim d’anar a passar uns dies a Bèlgica! Quines entrevistes i quina visibilitat tindria ara el procés si el govern sencer fos a la presó? El ministre d’Exteriors d’Espanya també em fa somriure cada vegada que el veig i, si us plau, que ningú pensi que és pel seu sensacional tupè. Ja van tres vegades que li sento dir que les garrotades de l’1-O s’han sobrevalorat, que en realitat només quatre persones van necessitar assistència sanitària. I l’entrevistador, davant les imatges, al·lucinat, li pregunta si és que a ell el fan anar per tot el món a dir que tot està bé a Espanya. L’altre dia va dir una altra frase interessant: «La presó on anirà Puigdemont està molt ben condicionada i té totes les comoditats, que ja les voldrien molts per casa seva». A banda que és un acudit molt dolent, ministre Dastis, una pregunta: el posaran directament a la presó al nostre President quan l’extradeixin o el deixaran declarar, ni que sigui mentre la jutgessa es mira el mòbil? Que no ens enganyin: la separació de poders ha mort. Visca l’absolutisme! I ja no he pogut reprimir la rialla amb la brometa que li han fet dos humoristes russos a la Cospedal, fent-li creure que Puigdemont és un espia rus. Ja pot anar dient ella que va malpensar quan la van trucar i de seguida va deixar de parlar i bla, bla, bla, bla,... que segons la conversa, jo diria que hi estava molt interessada. Ai, Lola, Lola, que vagis donant conversa a desconeguts que et truquen per telèfon no diu gaire per la ministra de Defensa d’Espanya. Sort en tenim de les imatges i dels àudios en aquest calvari nostre. Les imatges i els àudios—la majoria– demostren la veritat i alguna vegada fins i tot ens fan somriure.
«Crear personatges és com tenir fills» ORIOL MONTESÓ TARRAGONA
E
l periodista Joan Martínez Vergel presenta la seva primera obra de ficció el pròxim dilluns 27 de novembre a les set de la tarda a El Corte Inglés. Després de l’èxit dels seus dos treballs de caràcter periodístic, un sobre el món homosexual i l’altre sobre els funcionaris, el Joan es tira a la piscina de la ficció amb ‘El día que pasó todo’ de l’editorial Egarbooks. Després dels dos llibres anteriors, com és que et decideixes per la ficció? Volia fer servir la imaginació. Els dos primers van ser molt d’actualitat i ara volia provar què se sent inventant i imaginant, posant blanc sobre negre una història que tingués coherència dins del punt de vista imaginatiu. Era un repte. I com ha anat l’experiència? Molt engrescadora, perquè ja estic acabant-ne un de nou. Renoi! És que et permet viure mons paral·lels i, d’alguna manera, t’hi sents a dins. Al final, tu crees la història a partir del que et va venint i vas recreant unes vides a partir de la teva pròpia imaginació, i això de crear personatges és com crear fills.
És igual de difícil? Té la seva dificultat, perquè moltes vegades costa anar creant els perfils, però, un cop els vas delimitant, tens els teus propis personatges. És com si tinguessis els teus propis fills, que van movent-se i interactuant dins d’un llibre. És una experiència molt interessant, de veritat. De què va la novel·la? És la història de quatre universitaris que s’ajunten a primer de carrera. Explica les vivències que comparteixen durant aquell primer any fins al «dia que pasó todo». És un llibre que parla sobre les relacions entre les persones, sobre el descobriment de nous sentiments com l’amor i l’amistat o de noves experiències vinculades al sexe, al consum de drogues i als excessos en general. Joves, sexe, drogues… Són molt diferents entre ells, venen d’estatus socials molt diversos, però tots conflueixen en un punt on les seves vides es desmunten. Al final es tracta d’això: un dia passa una cosa que els canvia la vida a tots. I d’aquí, una mica la metàfora del llibre que explora aquest remordiment sobre què passaria si es pogués tornar enrere. De com et pot canviar la vida en un instant, fruit d’estar al lloc equivocat, amb la gent equivocada i prendre la decisió
equivocada. I, sobretot, parla de la venjança, un fet que, per a mi, és molt recurrent, de fet, podem trobar la seva ombra en diversos moments de la novel·la. Que té d’autobiogràfica? Jo la defineixo com una novel·la de barri i l’editorial la qualifica de narrativa urbana. Són personatges de zones suburbanes, d’aquells submons que són desconeguts per molta gent, plens d’excessos i de vicis, molt temptadors per a la gent jove. Llavors és evident que hi ha una part d’aquest món global que has conegut o has viscut. Com han estat les primeres reaccions? Hi ha hagut de tot. Des de persones que diuen que és molt càustica pels seus personatges –la veritat és que són molt dramàtics– als que diuen que els sembla un guió de cinema més que una novel·la per com està explicada. Però tots coincideixen que els agrada molt, però ja aviso que no és una història alegre. I la nova que prepares també segueix el mateix camí? No. Canvi radical. La nova, que ja la tinc gairebé enllestida, va d’uns bojos que s’escapen d’un manicomi. Volia descongestionar-me i és més divertit imaginar l’humor que el drama.
7
22 de novembre de 2017
«Ningú no està preparat per a una notícia com la mort d’un fill» El Servei Català de Trànsit posa en marxa un nou servei d’atenció psicològica de resposta immediata a les víctimes d’accident «Quan arribava a l’escola, l’Edgar sempre ens enviava un missatge que havia arribat bé. Aquell matí, el missatge no arribava i ens vam començar a preocupar. El trucàvem repetidament al mòbil però no responia. Finalment, algú va despenjar, però no era l’Edgar; ens van dir que estava a l’hospital i que hi anéssim de seguida. Un cop allà, ens van comunicar que havia tingut un accident i que no havia sobreviscut. Vam entrar a veure’l i estava com adormidet...» La Rosalía va perdre al seu fill, l’Edgar, de 20 anys, el matí del 3 d’abril d’enguany quan la seva motocicleta va xocar contra una furgoneta a la cruïlla del passeig de la Zona Franca amb el carrer Alts Forns de Barcelona. El conductor de la furgoneta va donar positiu en el test de drogues.
perimenta tota una sèrie de reaccions i respostes que no entens. El sinistre sempre és quelcom inesperat, abrupte, que desencadena una resposta d’estrès agut en les persones afectades.»
Begoña Odriozola, psicòloga del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM)
Rosalía Lama va perdre el seu fill de 20 anys en un accident de moto el passat mes d’abril
Viure la pèrdua d’un ésser estimat a conseqüència d’un accident de trànsit és una experiència tràgica i dolorosa. Les persones afectades per un sinistre viari viuen una experiència traumàtica, es troben desorientades i són altament vulnerables. El Servei Català de Trànsit, coneixedor d’aquesta realitat i de la importància de comptar des del primer moment amb un suport professional, ha implementat un nou servei d’atenció psicològica a les víctimes en els moments posteriors a l’accident, amb l’objectiu d’oferir suport presencial i immediat i atenció especialitzada als afectats d’accidents de trànsit, en uns moments tan difícils com la pèrdua d’un ésser estimat o les greus lesions a conseqüència d’un accident de trànsit. La psicòloga del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM), Begoña Odriozola, en dona fe: «De sobte, en un moment, tot canvia. No saps què ha passat, estàs desorientat, no t’ho acabes de creure, el teu cos ex-
“Em vaig quedar com atordida, grogui, les cames em portaven però la meva ment estava absent; penses que allò no t’està passat a tu”. Rosalía Lama, mare d’un motorista mort en accident de trànsit.
Assimilar la pitjor notícia «Quan el teu fill agafa contínuament el cotxe o la moto, pateixes, penses que algun dia podria prendre mal, però t’asseguro que ningú està preparat per a una notícia com la mort d’un fill. Em vaig quedar com atordida, grogui, les cames em portaven però la meva ment estava absent; penses que allò no t’està passant a tu», recorda la Rosalía. «El meu Edgar era un noi molt alegre i molt responsable, tothom l’estimava. Ara tota la família està destrossada», es lamenta. La pèrdua d’un ésser estimat és per a les famílies un procés molt dolorós, i l’acompanyament i el suport psicològic per part d’un professional és fonamental per ajudar-los a transitar el camí que han de recórrer. «La gestió d’una notícia així per als familiars és molt dura», assegura Begoña Odriozola. «Un cop notificada la mala notícia, la nostra comesa és entomar la seva reacció d’estrès agut, vigilar que no prenguin mal i ajudar-los a recuperar l’estabilitat i l’autocontrol, necessaris per afrontar el que està passant», explica la psicòloga. «A més, en pocs dies, s’hauran d’enfrontar, segons el cas, a un munt de gestions que han de fer:
Nou servei d’atenció psicològica 24/7 El passat 25 d’octubre els departaments d’Interior i de Salut van signar un conveni per tal de complementar i reforçar el suport psicològic existent oferint un servei d’atenció psicològica a les víctimes en els moments posteriors a l’accident, les 24 hores del dia, tots els dies de l’any, i amb cobertura territorial pràcticament a tots els municipis de Catalunya. El Servei Català de Trànsit activarà aquest servei, que serà prestat pels professionals del Sistema d’Emergències Mèdiques, que inclou mesures com l’atenció psicològica a les víctimes i als afectats en cas d’accidents mortals, així com en cas de sinistres amb ferits greus amb infants menors de 12 anys; el suport psicològic per a casos en què s’hagi de comunicar a un familiar directe una mort per accident de trànsit, o també l’assistència al lloc de
“L’accident sempre és quelcom inesperat, abrupte, que desencadena una resposta d’estrès agut en les persones afectades”. Begoña Odriozola, psicòloga del SEM els serveis funeraris, l’autòpsia, prestar testimoni a la policia, la identificació del cos...». A Catalunya, diferents associacions que agrupen víctimes d’accidents de trànsit que han viscut aquesta dramàtica experiència ofereixen suport emocional i atenció psicològica, tant individual com grupal (grups de dol, grups d’ajuda mútua...) al llarg del temps. Per recordar les víctimes d’accidents de trànsit, sensibilitzar i donar a conèixer l’abast irreversible que pateixen les famílies quan algun familiar mor o té seqüeles per a tota la vida i quines són les seves necessitats, Nacions Unides va declarar l’any 2005 cada tercer diumenge de novembre Dia Mundial en Memòria de les Víctimes de Trànsit. Com cada any, les associacions de víctimes han commemorat aquest dia i el Servei Català de Trànsit s’ha sumat a aquest record i reconeixement oferint també aquest nou servei d’atenció psicològica.
Imatges aèries d’un sinistre viari morta
l’accident en sinistres amb múltiples víctimes. Aquest nou servei d’atenció psicològica de l’SCT complementa el Servei d’Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit (SIAVT), adscrit al Servei Català de Trànsit, atès que donarà resposta immediata a les víctimes després de patir l’accident. A diferència d’aquest nou servei, el SIAVT ofereix orientació jurídica, legal, psicològica, sanitària i assistencial a totes les persones víctimes o afectades per un accident de trànsit a través d’atenció telefònica o presencial. El SIAVT posa a disposició de l’usuari un telèfon gratuït, el 900 100 268, al qual es pot trucar de dilluns a diumenge, de 9 a 20 h. Convé ignorar l’embolcall i fixar-nos més i millor en el contingut per assolir l’objectiu: el futur del nostre país.
8
22 de novembre de 2017
comarques
TURIS M E
La Costa Daurada supera el rècord de pernoctacions turístiques
De gener a octubre s’han registrat més de 20,2 milions de pernoctacions, un 5% més respecte al mateix període de l’any passat REDACCIÓ TARRAGONA
F
ins a l’octubre a la Costa Daurada ja s’han assolit els 20,2 milions de pernoctacions, una dada que supera els 19,7 milions de tot el 2006, el millor any de la història fins enguany. El president de la Federació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT), Eduard Farriol, valora molt positivament aquesta xifra i manifesta que «hem complert les expectatives, tal com vam preveure a l’inici de temporada, quan vam pronosticar que enguany seria bo per al turisme a la Costa Daurada. Creiem que acabarem amb un creixement d’un 5%, aproximadament, en les pernoctacions respecte a l’any passat». Més concretament, durant els deu primers mesos de l’any, als tres principals municipis turístics del centre de la Costa Daurada: Salou, Cambrils i Vila-seca, la Pineda, l’augment ha estat del 6%. Només aquestes tres destinacions han aportat més de la meitat de les pernoctacions, 11,9 milions, segons les dades facilitades per l’Observatori Turístic del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya (PCT). Farriol afegeix que «tot i això,
El sol i platja és el principal atractiu del territori que veu com l’ocupació creix, fins i tot, durant el més d’octubre.
Només Salou, Cambrils i Vila-seca han aportat més de la meitat de les pernoctacions, 11,9 milions, segons dades de l’Observatori Turístic del PCT ha estat un any molt complicat, es va apujar la taxa turística de forma sobtada als apartaments turístics; ha nascut la «turismefòbia», hi ha un creixement de l’allotjament turístic il·legal i no reglat; vam patir els atemptats de Cambrils i Barcelona i, ara, la inestabilitat política». Així doncs, «amb tot aquest context difícil, hem d’estar satisfets. Tots els esforços en promoció i les inversions per millorar l’oferta d’allotjament i oferir nous productes i serveis segueixen donant els seus fruits.». El mercat nacional segueix sent el més important de la Costa Daurada. Segons les dades facilitades per l’Observatori Turístic del PCT, de gener a octubre, hi ha hagut més de 9,7 milions de pernoctacions d’aquest mercat, amb un creixement
de l’1,5%; el mercat francès se situa en segona posició amb més de 2,4 milions (+0,9%); en tercer lloc, el britànic amb 2,2 milions (-4,6%). Els segueixen el rus amb 1,3 milions de pernoctacions (+27,4%), l’holandès amb 1,2 milions de pernoctacions (+10,7%) i l’alemany amb 795 mil pernoctacions (+11,1%). Gairebé tots els mercats han crescut, excepte el britànic. Per això, Farriol «es mostra sorprès». Enguany hi havia molts vols des del Regne Unit fins a l’aeroport de Reus, així que, segons el president de la FEHT «una de les possibles causes a què podem atribuir aquesta davallada pot ser deguda al fet que molts d’aquests viatgers s’allotgin en establiments no reglats. Cal analitzar-ho bé i continuem reclamant a les administracions que comencin a actuar per solucionar aquesta problemàtica». Farriol també s’ha mostrat molt satisfet perquè tots els tipus d’allotjament de la Costa Daurada, tant hotels, com càmpings i apartaments, «han millorat la seva taxa d’ocupació». Segons les dades facilitades per l’Observatori Turístic del PCT, de gener a octubre, els establiments hotelers han rebut un 7% més de pernoctacions, els càmpings, un 4% més, i els apartaments, un 2% més.
Octubre, 2% de creixement També cal destacar que, durant el mes d’octubre, tot i la inestabilitat política viscuda, les pernoctacions a la Costa Daurada han augmentat un 2% respecte al mateix mes de l’any passat. Als municipis del centre de la Costa Daurada: Salou, Cambrils i Vila-seca, la Pineda, el creixement ha arribat al 4%. Sobre aquest tema, Farriol afirma que «qualsevol inestabilitat, sigui del tipus que sigui, afecta directament o indirectament el turisme». Tanmateix, conclou que «de moment a la Costa Daurada, durant el mes d’octubre en nombres absoluts no s’ha notat». Però, ha destacat unes dades que cal tenir en compte, ja que «les pernoctacions del mercat nacional han sofert una davallada d’un 6,5%, i les del mercat francès també han caigut un 6,8%. Aquests són els dos mercats més propers i principals».
La Costa Daurada, a les principals fires europees El sector turístic de la Costa Daurada, tant membres de la FEHT com dels Patronats de Turisme de Salou, Cambrils i Vila-seca, han assistit fa alguns dies a una de les principals fires turístiques més importants d’àmbit mundial, la
Gairebé tots els mercats han crescut, excepte el britànic que baixa un 4,6% World Travel Market (WTM) que se celebra a Londres. Per a la Costa Daurada, el britànic és un mercat molt important, ja que es tracta del segon estranger. Així, l’any 2016 va representar el 12% de tots els turistes rebuts. Segons el president de la FEHT, Eduard Farriol, «hem pogut comprovar de primera mà quines són les intencions dels principals operadors britànics de cara l’any vinent». De moment, «sembla que rebrem aproximadament el mateix nombre de turistes britànics, ja que les reserves segueixen el seu ritme habitual per aquestes dates». A més, també s’ha vist l’interès per realitzar operacions a la Costa Daurada de cara l’estiu 2018 per part d’operadors turístics d’Alemanya i alguns països de l’Europa de l’Est. Tot i això, Farriol assegura que hi ha diversos factors que poden afectar la Costa Daurada l’any 2018 com són «el retorn de mercats competidors com Turquia, Egipte o Tunísia».
9
22 de novembre de 2017
/0.²4%&- "-
10
22 de novembre de 2017
COMARQUES
medi a mb ie n t
Vila-seca organitza unes 30 activitats al voltant de la prevenció de residus
La 9a Setmana Europea de la Prevenció de Residus inclou xerrades informatives i tallers en escoles
L
’Ajuntament de Vila-seca celebra, un any més, la Setmana Europea de Prevenció de Residus, una iniciativa de caràcter europeu per sensibilitzar la població de la necessitat de reduir la generació de deixalles. Per això, del 18 al 26 de novembre es realitzarà una trentena d’activitats mediambientals com xerrades informatives i tallers de prevenció de residus en tots els centres escolars del municipi.
COMU NICA C I Ó
Imatge d’un dels tríptics informatius editats per l’Ajuntament de Vila-seca. / Cedida.
Els més petits s’aproparan a les problemàtiques de la presència de residus al mar a través de la història del Pop Plastopus, que els explicarà les seves aventures i els animarà a emprendre actituds com el reciclatge. Un any més, els infants de 2n de primària podran visitar la deixalleria mòbil i conèixer el seu funcionament, així com els impactes que generen en el
medi els residus que s’hi dipositen. Per tal de facilitar la seva aportació individual en la prevenció de residus, cada alumne rebrà un embolcall reutilitzable per a entrepans. Els joves del municipi realitzaran tallers per descobrir quins criteris podem aplicar quan a anem a comprar per fer un consum responsable i coneixeran, també, la gestió dels re-
sidus municipals de la mà de la regidora de Serveis al Territori i Ensenyament, Manuela Moya. El dimarts 21 de novembre, a les 18 hores, el Centre Cívic i Cultural El Colomí acollirà la xerrada, adreçada a tots els ciutadans, a càrrec de la regidora de Serveis al Territori de l’Ajuntament de Vila-seca, centrada a motivar els ciutadans
Jorge Carrión i Anna Plaza guanyen els premis de periodisme Mañé i Flaquer
Torredembarra és la seu dels dos guardons, turisme i local
L
a 30a edició del Premi de Periodisme Mañé i Flaquer ja té guanyadors. En la modalitat de Periodisme Turístic (en què hi han participat 52 treballs) és a l’article «Viaje al final de la luz. Caminando por Londres con Iain Sinclair» (de Jorge Carrión Gálvez, publicat a Altaïr Magazine, el 12 de desembre de 2016). El jurat ressalta que «es tracta d’un reportatge de viatges literari que combina d’una manera molt documentada la cultu-
en la millora de la prevenció i reducció de la generació de residus, mostrant diversos hàbits i actituds quotidianes per assolir el repte. Al llarg de l’activitat també es farà un repàs de l’evolució que ha experimentat la gestió dels residus al municipi de Vila-seca i com es fa actualment, des de la recollida selectiva mitjançant els diversos contenidors de la via pública i la deixalleria, al seu transport i tractament en les diferents plantes autoritzades per a cada fracció, analitzant el cost que això representa. La Setmana Europea de la Prevenció de Residus persegueix quatre grans objectius: donar a conèixer estratègies de reducció de residus i la política de la Unió Europea en aquesta matèria, fomentar accions sostenibles per reduir els residus arreu d’Europa, fer públic les tasques dutes a terme pels diversos actors mitjançant exemples concrets de reducció de residus i fer canviar el comportament quotidià dels europeus.
ra del passat amb una visió personal del present a partir d’una passejada del seu autor. El jurat ha valorat que l’article presenta formes noves de veure una ciutat a través d’una cultura heterodoxa, fins i tot per a aquelles persones que ja la coneixen».
El premi té una dotació de 6.000 euros. Jorge Carrión és doctor en Humanitats i director del Màster en Creació Literària de la Universitat Pompeu Fabra. Publica regularment en diversos mitjans com The New York Times en
espanyol i Altaïr Magazine. És autor de la tetralogia de ficció Las huellas i de diversos llibres de no ficció. Ha estat traduït a deu idiomes. L’altre premi, el de la modalitat de Comunicació Local (amb 7 treballs a concurs), ha estat per a l’Especial resum cultural
de l’any (d’Anna Plaza Poblet, emès a l’emissora municipal de ràdio Ona La Torre el mes de desembre de 2016). El jurat ha valorat «la qualitat del contingut que evidencia que durant tot l’any les notícies s’han treballat molt bé, el ritme, la riquesa de recursos sonors utilitzats. En un moment de crisi que afecta també els mitjans audiovisuals, el treball realitzat en una emissora local de ràdio ha estat molt complet i elaborat amb gran professionalitat». Aquest premi té una dotació econòmica de 2.000 euros. Anna Plaza Poblet és llicenciada en Periodisme, màster en Comunicació científica i en Història de la Ciència. Ha treballat a Catalunya Ràdio, Tarragona ràdio i Ona la Torre. També forma part de l’equip del Fet a Tarragona.
11
22 de novembre de 2017
comarques
Teresa Pallarès s’acomiada de la direcció de l’AEQT durant la seva assemblea general
L
a Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona va acollir el passat dilluns a la tarda l’Assemblea General de l’Associació Empresarial Química de Tarragona. Com ja ha fet en les darreres edicions, l’AEQT va voler apropar aquesta trobada als municipis on es desenvolupa l’activitat de la indústria química tarragonina. En la reunió, els membres de l’AEQT van repassar la feina feta durant aquest 2017 i van exposar tots aquells projectes comuns en els quals treballa avui el sector. El primer a intervenir
Un moment de l’assemblea general de l’AEQT./Cedida
va ser el president de l’entitat, Josep Francesc Font, qui va ofe-
rir el seu informe de presidència on va fer balanç d’aquest exer-
cici. El van seguir l’informe de la Direcció General i els específics
de cada comissió de treball, que van ser presentats pels seus respectius presidents. Després del repàs a l’activitat de les comissions va arribar el torn de la presentació del pressupost de l’Associació per al 2018 i l’estat de comptes de l’exercici 2017, que van estar aprovats per l’assemblea. Al final de l’acte, la directora general d’AEQT, Teresa Pallarès, va aprofitar per acomiadar-se dels representants de les empreses afiliades, ja que en el decurs dels pròxims dies deixarà d’exercir les seves funcions executives a l’entitat i se’n desvincularà definitivament.
Surten a licitació les obres de reordenació urbanística del carrer de Pere Badia de Torredembarra
L
’Ajuntament de Torredembarra ha obert el termini de licitació de les obres del projecte constructiu de reordenació urbanística del carrer de Pere Badia, amb el qual es pretén modernitzar la via i convertir-la prioritàriament en una zona de passeig i gaudi dels vianants en convivència amb la seva activitat eminentment comercial i de restauració. El pressupost de licitació és de 308.528,20 € (sense IVA) i el termini d’execució de les obres és
de tres mesos. Les empreses interessades s’hi poden presentar fins al pròxim 18 de desembre. L’àmbit de l’obra inclou tot el carrer de Pere Badia, des de la rotonda d’intersecció amb el carrer dels Garrofers i l’avinguda de Pompeu Fabra a l’est, fins a la intersecció amb el carrer de la Capella i d’Antoni Roig a l’oest. Una de les principals actuacions que es duran a terme serà augmentar al màxim l’amplada de les seves voreres (d’entre
3,50 m i 4,30 m, segons el costat), cosa que permetrà el pas amb més comoditat, tant per als cotxets infantils com per a persones amb mobilitat reduïda i resta d’usuaris. També es canviarà la seva estètica amb la plantada d’arbres i la instal· lació de mobiliari urbà (bancs, papereres…), tot respectant les terrasses dels bars i es construiran zones de protecció als passos de vianants i cantonades, fent el carrer més segur, i es canviarà i renovarà tot el paviment, ara força malmès en alguns dels seus trams.
A més, el tram de via entre el carrer d’Antoni Roig i el carrer dels Filadors esdevindrà d’ús prioritari per a vianants, amb calçada a un únic nivell i urbanització d’una plaça urbana amb circulació rodada molt limitada. Tot i que l’actuació comportarà una disminució de les places d’aparcament (aproximadament 15 unitats), per requeriment dels tècnics i del govern municipal, es mantindrà l’aparcament en línia als dos costats del carrer, evitant així que els fums dels vehicles
en aparcar perjudiquin les persones que hi caminen. Es mantindran també les zones de càrrega i descàrrega i les places reservades a persones amb discapacitat. Aquestes obres no comportaran cap despesa per als residents al carrer (no es giraran contribucions especials). Amb totes aquestes millores l’Ajuntament espera consolidar l’eix comercial del carrer de Pere Badia i que alhora aquesta una via sigui més segura i amable per als seus residents i usuaris.
El castell de Llorenç del Penedès, a la venda per 1,5 MEUR
L
’agència Lançois Doval, especialitzada en la venda de patrimoni a mercats d’alt poder adquisitiu, ha fet pública la posada en venda del castell medieval de Llorenç del Penedès per 1,5 milions d’euros. L’històric edifici va pertànyer a la família Tous i després va passar a mans dels Desbosc i dels Cuixà. Durant el segle XVIII va ser propietat dels barons de Maldà. L’edifici actual és un gran casal refet durant el segle XIX, tot i que conserva
elements antics. La restauració es va inspirar en molts detalls dels castells medievals: coronament amb merlets, arcades ogivals, torres i baluards. Davant la façana principal hi ha un gran pati tancat amb un portal adovellat. «Ens trobem davant d’una singular propietat, única per la seva història, característiques i privilegiada situació, ideal per al seu ús com una exclusiva propietat, així com seu d’una fundació o empresa. Tot això, sense descartar la seva utilització com a geriàtric, centre per a esdeveniments
i celebracions, inclòs un bonic hotel amb encant dedicat a l’enoturisme, per al que es pot incloure unes hectàrees de vinya annexes al castell», explica Robert Menetray, fundador de la consultora Lançois Doval. El castell disposa de més de 1.600 m2 construïts, als quals cal sumar una sèrie d’annexos que augmenten significativament la superfície total habitable. Inclou també diversos salons, set dormitoris ampliables, una antiga presó, un ampli celler amb més de 50 bótes, i golfes, entre altres.
12
22 de novembre de 2017
salut - xarxa santa tecla joan t. geBellí | traumatòleg de l’hospital de santa tecla
EN TREVISTA
«El malalt que abans no s’operava ara ho fa perquè tot ha millorat»
oriol montesó TARRAGONA
E
l doctor Joan T. Gebellí, traumatòleg de l’Hospital de Santa Tecla, és l’organitzador d’unes jornades que es realitzaran aquest divendres al Seminari de Tarragona i que tractaran sobre les patologies traumatològiques localitzades a l’espatlla. Es duran a terme conferències, taules rodones i explicacions de casos clínics que reuniran diversos experts dels hospitals de la província que aportaran els seus coneixements al voltant d’aquests tipus de traumatismes i dels tractaments més adients. Unes jornades, com les defineix el doctor Gebellí «de traumatòlegs per a traumatòlegs» però que ens serveixen com a excusa per parlar d’aquest món i de com ha canviat en els darrers anys gràcies als avenços tecnològics. Quin és l’objectiu d’aquesta trobada científica? Cada hospital de la província organitza una sessió científica en la qual es parla d’un aspecte molt concret i en què intervenen professionals de cadascun dels centres. Es va fer una primera prova a l’hospital del Vendrell i l’any passat va començar de manera oficial al Joan XXIII, on vam parlar de patologies d’esquena (columna dorsal i lumbar). I enguany? Enguany hem escollit l’espatlla i com que a l’hospital de Santa Tecla jo en soc especialista, juntament amb un altre company, m’he encarregat de triar els temes i repartir-los entre els ponents. Parlarem de patologies traumàtiques de cintura escapular, que és fractura de clavícula, d’escàpula, de l’espatlla, d’húmer… Són molt freqüents els traumatismes d’espatlla? Sí, bàsicament n’hi ha de cinc
El doctor Gebellí ens fa cinc cèntims de la incidència que tenen els darrers avenços en el camp de la traumatologia. / Foto: Tomàs Varga.
tipus: les fractures (de clavícula, d’espatlla...), les luxacions, problemes de l’espai subacromial (com ara ruptures del tendó o tendinitis), capsulitis adhesiva (que són problemes de rigidesa) i l’artrosi de l’espatlla (tot i que la genoll i la del maluc són més freqüents, també té la seva importància i se sol tractar amb una pròtesi).
«Tenim persones de 90 o 100 anys que s’operen de fractures de maluc. Abans, es quedaven a casa i es morien»
Cada patologia és un món, però els nostres hàbits són la causa que ara es facin tantes intervencions? No. Abans es feia menys cirurgia d’espatlla perquè els materials no eren tan bons i la gent, si li feia mal l’espatlla, s’aguantava. Es posaven molt poques pròtesis d’espatlla i es feien molt poques artroscòpies. Però des que en sabem més, ho fem millor i arreglem els problemes, tenim més malalts. Malalt que abans
no s’operava, ara s’opera. De manera exponencial? Quan vaig començar el 2004 a fer artroscòpies d’espatlla, en feia cinc o deu a l’any. Ara, en faig més de cent i el meu company en fa cinquanta més. I si tinguéssiu més temps en faríeu més? És clar, no ens ho acabem. Igual que abans no posàvem pròtesis d’espatlla i ara en posem 10 o
15 a l’any, abans els húmers no els operàvem i ara, sí. Recordo que quan vaig començar l’especialitat, a les fractures de tíbia se’ls posava un guix durant sis setmanes o dos mesos, mentre que ara operem i els pacients comencen a caminar dos dies després. Evolució, vaja... Ha millorat la tècnica quirúrgica, ha millorat l’anestèsia i han millorat els implants, sobretot. Abans, les clavícules no s’operaven mai i ara hi posem unes plaques que permeten una recuperació molt ràpida. Com en el cas del Jorge Lorenzo que fa tres o quatre anys es va operar un dijous i el dissabte ja corria. La recuperació és molt ràpida, doncs. Després d’una operació d’espatlla, es fa un bloqueig i el
pacient se’n va cap a casa amb el braç adormit. Fins i tot, si operes algú a primera hora de la tarda, se’n pot anar a dormir a casa. Tot va a l’hora: en fas més, en saps més, va millor. Milloren les tècniques, milloren els materials i la gent és més exigent. Més exigent? Tenim persones de 90 o 100 anys que s’operen de fractures de maluc. Abans, es quedaven a casa i es morien. Fa poc vaig operar un senyor de més de 70 anys d’una ruptura de manegot, que abans no m’ho hauria plantejat, perquè vol continuar saltant amb pèrtiga i necessita les dues espatlles fortes. La societat ha canviat molt. El cos els pot rebutjar, els implants? No, no és com òrgan. Però es poden afluixar o infectar.
13
22 de novembre de 2017
SALUT «Quan vaig començar el 2004 a fer artroscòpies d’espatlla en feia cinc o deu a l’any; ara en faig més de cent i el meu company, cinquanta més»
Proves gratuïtes de la sida a les farmàcies de la demarcació fins al 24 de novembre
F
Aquest material inclou des d’una completa revista amb tota la informació sobre la sida, fins a un fulletó explicatiu sobre la prova rápida del VIH amb el directori de centres i farmàcies que l’ofereixen, així com un tríptic sobre l’embaràs i la sida, entre altres. Aquesta iniciativa té el suport i col·laboració del Col·legi Oficial de Farmacèutics de Tarragona (COFT) i del Departament de Salut de la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu d’incidir en la prevenció de la infecció per VIH i la seva detecció precoç, aprofitant la capil·laritat,
Totes aquestes intervencions es duen a terme amb artroscòpia? No totes. En les pròtesis i les fractures has d’obrir. En els implants, s’aposta cada vegada més per materials orgànics? Sí i no. Els ancoratges que posem abans eren de titani mentre que ara són biocomposite que, teòricament, s’integra a l’os. Diguen que hi ha tendència a deixar cada vegada menys residus. Perquè el metall no s’integra mai a l’os, si fa una cosa amb un component que es desfà, vol dir que, amb el temps, s’integra a l’os. Un cop amb l’implant, el pacient fa vida normal? I tant. Ara hi ha la febre del pàdel i molta gent s’opera i pot tornar a jugar-hi.
En els darrers cinc anys les farmàcies tarragonines han fet més de 1.300 tests
ins al divendres 24 de novembre, amb motiu de la Setmana Europea de la Prova del VIH i del Dia Mundial de la Sida el pròxim 1 desembre, les 20 farmàcies de la província de Tarragona acreditades per realitzar la prova ràpida del VIH/SIDA, oferiran material divulgatiu a la població per conscienciar-los de la importància de fer-se aquest test.
Imatge identificativa de la campanya impulsada a les farmàcies de les comarques tarragonines.
l’accessibilitat i la confiança de la població de què gaudeixen les oficines de farmàcia. La prova ràpida del VIH a les farmàcies de Tarragona Des de l’estiu del 2015, un total de 20 farmàcies de la província de Tarragona realitzen
aquest servei. Concretament, 16 al Camp de Tarragona: 2 farmàcies de Valls i 2 al Vendrell que es van afegir a les 12 farmàcies de Tarragona i Reus que des del 2012 ja fan aquesta prova; i 4 que es van incorporar a les Terres de l’Ebre: 2 a Tortosa i 2 a Amposta. Aques-
ta iniciativa neix fruit del conveni signat entre el CatSalut, la Regió Sanitària del Camp de Tarragona, la Regió Sanitària de les Terres de l’Ebre i el Consell de Col·legis de Farmacèutics de Catalunya. L’any 2012 es va iniciar una prova pilot en diverses farmàcies de Tarragona i Reus. Gràcies als bons resultats ha anat creixent la xarxa de farmàcies que s’han unit a aquesta iniciativa. Així, una gran part de les localitats més poblades de la província ja disposen de farmàcies on es pot realitzar la prova ràpida per a la detecció del VIH. Des del maig del 2012 i fins a octubre del 2017 s’han realitzat un total de 1.306 proves a la província de Tarragona, dinou de les quals han resultat reactives.
Es reforça la col·laboració entre els hospitals de Bellvitge i Joan XXIII
E
l gerent territorial de l’ICS al Camp de Tarragona, Rafael Gràcia, i la gerent territorial de l’ICS a l’Àrea Metropolitana Sud, Montserrat Figuerola, han signat recentment un acord marc de col·laboració que reforça els vincles estratègics entre l’Hospital Universitari de Bellvitge i l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona. L’objectiu d’aquest acord és consolidar un marc estable de relació dins del qual s’impulsin protocols de cooperació i plans funcionals conjunts que millorin la qualitat assistencial i facilitin l’accés dels usuaris a tractaments complexos al seu propi territori. Aquestes col·laboracions tenen el seu
origen al novembre de 2011, quan els serveis de Cirurgia Toràcica d’ambdós centres van iniciar un projecte de treball conjunt que el juliol de 2015 va culminar en la creació d’un únic Servei de Cirurgia Toràcica per a ambdós centres. Més recentment, el desembre de 2016, els serveis de Neurocirurgia dels dos hospitals van iniciar també un procés d’organització en una direcció única. En el marc d’aquests acords, professionals de Bellvitge es desplacen alguns dies a la setmana al Joan XXIII, per ajudar als quiròfans i a la implantació de guies clíniques i protocols, i professionals de l’Hospital Joan XXIII acudeixen a Bellvitge a donar suport assistencial i a completar la seva formació
en tècniques d’alta complexitat. També s’impulsen sessions clíniques compartides i l’intercanvi de dades clíniques amb sistemes de comunicació informàtics i videoconferència. Amb aquestes iniciatives, s’aconsegueix que els pacients
de Tarragona puguin ser atesos al seu hospital de patologies més complexes, evitant desplaçaments, i s’assegura la uniformitat de criteris dels centres, tant en les actuacions diagnòstiques com terapèutiques.
14
22 de novembre de 2017
comarques
Policia científica, el CSI català Homicidis i assassinats, segrestos, robatoris violents amb armes de foc, atracaments, agressions sexuals en sèrie... són alguns dels delictes als quals s’enfronta aquesta unitat dels Mossos d’Esquadra a casa nostra
carme López TARRAGONA
V
isitem la comissaria dels Mossos d’Esquadra a Tarragona, al barri de Campclar, per parlar amb dos membres de la Divisió de Policia Científica d’aquest cos de seguretat, amb l’objectiu de conèixer una mica més profundament la seva tasca, sovint desconeguda per la ciutadania. El sotsinspector Josep Dávila, cap de la unitat territorial de Tarragona, i el caporal Ricard Castellví, ens reben als seus despatxos per ajudar-nos a fer una radiografia d’aquest equip d’investigadors i que ens resolguin un dubte: en què s’assemblen les sèries de televisió i les pel·lícules policíaques amb la realitat? Quan sentim a parlar de policia científica ens ve al cap el nom de sèries mítiques de televisió com CSI, que han inserit en l’imaginari col·lectiu conceptes i maneres de treballar que suposem que són comuns a totes les policies del món. Però, la tasca del dia a dia d’aquests agents és realment com la que ens mostra la ficció?
El caporal Ricard Castellví i el sotsinspector Dávila ens acompanyen en la nostra visita a la comissaria./ Tomàs Varga
«Gairebé tot el que surt a les sèries i pel·lícules és cert. Estan molt ben fetes. Es nota que estan molt ben assessorats» «Gairebé tot el que surt a les sèries és cert. Estan molt ben fetes. Es nota que estan molt ben assessorats, el material que utilitzen és de darrera generació i els protocols que segueixen s’adiuen molt als que ens marquen a nosaltres», explica el sotsinspector Dávila, cap de la Unitat Territorial de Policia Científica dels Mossos d’Esquadra de la Regió de Tarragona. «Nosaltres tenim molt material com aquest que surt a la televisió, comprat generalment a empreses americanes. En general, els Mossos d’Esquadra disposem de tecnologia i recursos de molta qualitat. Què ens diferencia? Que no som tan ràpids com ells i les bases de dades en realitat no estan tan ben connectades com a les sè-
ries o pel·lícules», assegura. El caporal Castellví ho corrobora: «això de posar una empremta i que et surti ràpidament la foto de l’individu, on viu i on treballa... no funciona així». Empremtes i ADN El procediment d’identificació d’empremtes digitals o d’ADN és una de les eines principals de què disposa la unitat científica per fer la seva feina. Quan es recull una empremta es contrasta amb les recollides a la base de dades de detinguts pròpia i amb les de la base de dades d’empremtes anònimes conjunta, que inclou Mossos, Guàrdia Civil, Policia Nacional i Policia foral de Navarra. En cas que sigui necessari també es contrasta amb les d’altres països (signants del Tractat de Prüm) o a través de la Interpol. Les empremtes són diferents i úniques a cada persona, per tant, quan hi ha una correspondència aquesta és de gairebé el 100% perquè el sistema és inequívoc a l’hora d’establir correspondències entre empremtes o entre ADN. «Si poguéssim identificar totes les empremtes, seria molt fàcil resoldre un crim, però nosaltres només tenim les empremtes de les persones que han
El delicte estrella a la regió de Tarragona és el robatori amb força a l’interior de domicili –cal tenir en compte que hi ha molts pisos buits i segones residències estat detingudes. Sempre hem de comparar tot el que tenim, tant empremtes com ADN o petjades. Es tracta d’encaixar peces.» Delictes a Tarragona Lluny del glamur televisiu, la feina del dia a dia d’aquests agents se centra principalment en l’anàlisi i processament dels indicis i les proves que es recullen en els escenaris dels delictes a través de mètodes científics. «El delicte estrella a la regió de Tarragona és el robatori amb força a l’interior de domicili –cal tenir en compte que hi ha molts pisos buits i segones
residències–, explica Castellví, «també és freqüent la violència en domicili –que acostuma a ser per temes de drogues– i, en menor mesura, robatoris amb armes de foc, segrestos, agressions sexuals en sèrie, homicidis i assassinats». Quant es tarda a resoldre un cas? «Més que en un episodi del CSI!», exclama el sotsinspector Dávila, «en realitat, depèn de cada cas; hi ha casos que els hem resolt immediatament perquè en posar les empremtes al sistema s’ha identificat l’individu al moment, però no sempre és així... Hi ha casos que poden tardar anys a resoldre’s. Però mai no es deixen d’investigar.» «Amb els anys la perspectiva dels casos pot canviar: els avenços tecnològics poden ajudar a identificar aquella empremta, marca facial o prova d’ADN que fa uns anys no es podia identificar. També depèn de la constància dels investigadors, per exemple», afirma Castellví. Formació i expertesa Qualsevol agent del cos de Mossos d’Esquadra pot accedir a la divisió de policia científica sense necessitat d’una formació específica. Malgrat això, en determinats casos sí que és
15
22 de novembre de 2017
comarques necessària una especialització. Segons Dávila, «es requereix formació específica per treballar al laboratori químic o al laboratori d’ADN, en aquest cas es demana la formació de químic, biòleg, veterinari... o en el laboratori d’informàtica. D’altra banda, hi ha formacions que poden ajudar a desenvolupar una plaça, però no és imprescindible. Generalment els agents assistim a cursos de formació propis o bé organitzats per altres cossos policials, com la Guàrdia Civil o la Policia Nacional». Més enllà de la formació, ambdós agents coincideixen a destacar l’experiència com l’eina més important a l’hora de desenvolupar la seva tasca. «L’expertesa s’aconsegueix amb l’experiència», assegura Dávila, «ningú no és expert en escena del crim, en empremtes digitals o balística tan sols amb els estudis. Calen moltes hores de pràctica i haver estat en molts escenaris», conclou. Implicació personal Com es gestiona la implicació
«L’expertesa no depèn de la formació sinó de l’experiència» personal dels agents en els casos? «Ho gestionem a l’antiga usança», assegura Dávila, «mai no hem trucat als psicòlegs malgrat que alguna vegada hauria fet falta». Personalment el cas més extrem que he viscut va ser el de l’home que va assassinar la seva dona i els dos fills al carrer Major de Tarragona i els va deixar a la banyera, enterrats en ciment. Va ser l’aixecament de cadàver més dur que he viscut mai». Castellví reconeix que «has de saber marcar distàncies, tot i que de vegades no és fàcil». Finalment volem saber si és fàcil enganyar la policia... «Se’ns pot enganyar, és clar que sí, com més es prepara un crim més possibilitats hi ha... però també és cert que també és molt fàcil que s’escapi algun detall i aleshores...»
La Divisió de Policia Científica és l’organisme central dels Mossos d’Esquadra que s’encarrega de la comprovació de proves i identificacions a través de mètodes científics. La Divisió de Policia Científica depèn de la Comissaria General d’Investigació Criminal. Existeixen nou unitats territorials de policia científica que presten els serveis en aquest camp a les regions policials però no formen part de la Divisió de Policia Científica sinó de les respectives Àrees d’Investigació Criminal (AIC) de la Divisió d’Investigació Criminal. Les AIC són aquells organismes especialitzats dels Mossos d’Esquadra que dins de l’àmbit de la Divisió d’Investigació Criminal s’encarreguen d’investigar i perseguir els casos de delinqüència criminal que es produeixen a llurs regions policials i que no són assumits per cap de les tres àrees centrals de la Divisió. Hi ha una AIC a cada regió policial de Catalunya. Totes aquestes àrees policials depenen orgànicament de la Divisió d’Investigació Criminal de la policia catalana.
16
22 de novembre de 2017
ENTITATS APYDA - ASSOCIACIó de FAMÍLIES AMB FILLS AMB DÈFICIT D’ATENCIÓ O HIPERACTIVITAT (TDA-H)
«Estar amb gent a qui li passa el mateix que a tu ajuda molt»
E
n Daniel Garcia té 17 anys i vol ser biòleg. Als 9 anys va ser diagnosticat de Trastorn del Dèficit d’Atenció o Hiperactivitat, el conegut TDA-H, i des d’aleshores ha posat nom a allò que li passa. «Em distrec amb coses amb les quals la gent normal no es distrauria, i això afecta la meva vida diària». Amb aquesta naturalitat en Daniel ens explica què significa viure amb aquest trastorn i com l’han ajudat a gestionar-lo des de l’Associació Provincial de pares i mares amb fills amb dèficit d’atenció amb hiperactivitat o sense (APYDA) de Tarragona. Quedar-se embadalit mirant un rellotge de paret o una finestra com si es tractés d’una pantalla de televisió i desconnectar del que passa al seu voltant és una de les moltes situacions que ha de viure una persona com en Daniel. Aquesta situació afecta el seu dia a dia, sobretot els estudis, però, per sort, un tractament i un control adequats poden ajudar molt a minimitzar aquests moments de desconnexió. Des dels 10 anys assisteix regularment a APYDA, on participa en tallers i activitats de grup amb altres nois i noies que estan en la mateixa situació. «Venir a l’associació ajuda molt, perquè coneixes gent que està com tu i et sents identificat...». Quan li preguntem com veu el seu futur, surt la vena pessimista, «encara no el veig perquè està tapat. Soc molt insegur i això em fa dubtar de tot, però espero estar preparat pel que vingui.» Però, just al seu costat, el psicopedagog del centre, Alfred Olivart, no s’està de recordarli «però si tu vols ser biòleg i també has iniciat un nou repte com és el Batxillerat científic, un dels més difícils que hi ha, amb la seva adaptació curricular!». «Sí, m’agradaria fer alguna cosa relacionada amb els animals», afirma aleshores en Daniel, «i espero poder-ho arri-
D’esquerra dreta, Daniel Garcia, usuari d’APYDA, acompanyat d’Alfred Olivar, psicopedagog, i M. Jesús Tapia, presidenta de l’entitat. / Tomàs Varga
Daniel Garcia, giagnosticat de TDA-H des dels 9 anys, assisteix regularment a les dependències de l’associació APYDA de Tarragona bar a fer». La confiança en un mateix i la percepció que els altres tenen d’aquests infants i joves els condiciona molt el seu dia a dia. «M’agradaria que la gent no jutgés tan ràpidament quan una persona reacciona amb impulsivitat perquè segurament vol dir que allí hi ha un problema», afirma en Daniel. El TDAH «L’infant amb TDA-H té moltes dificultats, si no incapacitat, per autogestionar-se i sol ser molt actiu i impulsiu. La impulsivitat es tradueix en actuar abans de pensar, sense filtres selectius, cosa que els causa molts problemes en la seva vida diària», explica el psico-
pedagog, «perquè no tenen regulació emocional, sobretot de les emocions negatives». També els costa molt concentrar-se en tasques que no siguin molt concretes, especialment en l’estudi. Fa dos anys, explica Olivart, la Generalitat de Catalunya va posar en marxa una guia metodològica sobre com cal intervenir en cas de nens amb TDA-H, que recull pautes perquè els professionals tinguin eines per gestionar aquests casos. «Fan falta aquestes eines perquè no és fàcil per als docents abordar aquesta realitat. Com a mestre, puc garantir que des del sistema públic s’atén aquests nens des de molt petits, des dels 3 anys ja se’ls fa el seguiment, tot i que no se’ls pot diagnosticar fins als set. A més, no pot fer-ho qualsevol... ho ha de fer un neuropediatre o psiquiatre infantil, ja que cal seguir un seguit de passos que no es poden realitzar ni des de l’atenció primària, ni des de l’escola Aquest diagnòstic específic du implícit un tractament multidisciplinari: el farmacològic, que afavoreix la connectivitat
neuronal i al voltant del qual el qual hi ha molts falsos mites; escolar (pla metodològic) i psicopedagògic (per treballar tècniques d’atenció sostinguda i selectiva, memòria, habilitats afectives, emocionals, d’estudi...). APYDA L’any 2002 naixia a Tarragona l’Associació provincial de pares i mares amb fills amb dèficit d’atenció amb hiperactivitat o sense (APYDA) amb l’objectiu d’oferir informació, recursos, assessorament i suport als afectats pel TDA-H i a les seves famílies. M. Jesús Tapia, presidenta de l’entitat, assegura que «les famílies venen molt angoixades, passen per un procés de dol, ja que ho viuen com una pèrdua. Nosaltres els ajudem a reconduir la situació, els expliquem ben bé què és el trastorn i els diem que tenen a l’abast les eines per ajudar el seu fill». I és que si es fa un correcte reconeixement i un tractament precoç de la malaltia es poden evitar problemes com la disminució del rendiment acadèmic, l’abandonament es-
colar, la inadaptació social i el trastorn emocional. Amb l’objectiu d’oferir aquestes eines als infants i les seves famílies l’entitat organitza, amb l’assessorament del psicopedagog Alfred Olivart i la psicòloga Núria Voltas, diferents activitats i serveis com tallers d’habilitats socials i intel·ligència emocional (autoestima, resolució de conflictes…) però també tallers de suport escolar en les diferents etapes: infantil, primària i ESO; tècniques d’estudi, organització de l’agenda, psicopedagogia de la lectoescriptura i habilitats matemàtiques; taller de desfogament emocional,… «Amb aquestes activitats el que volem és oferir eines i estratègies a les famílies per gestionar el dia a dia, perquè sabem que aquesta malaltia pot ser devastadora. Per això també oferim tallers per a pares», afirma Tapia. L’entitat, que es nodreix amb les quotes dels seus socis gairebé en exclusiva, disposa també de l’assessorament d’un psiquiatre de referència en els casos que sigui necessari.
17
22 de novembre de 2017
ENTITATS
La setena Gala Benèfica Amadeu Pelegrí tindrà lloc el 25 de novembre a l’Auditori de Salou
P
er setè any consecutiu, DaneArt Espectáculos ha creat un espectacle sorprenent per a tots els públics amb motiu de la gala benèfica anual de l’Associació Oncològica Amadeu Pelegrí. Levitacions impossibles, aparicions, desaparicions i il·lusions interactives on l’espectador pot ser el protagonista. Més de 40 persones estan treballant des de fa setmanes per tal que la nit del pròxim dissabte 25 de novembre, el Teatre Auditori de Salou s’ompli de màgia. Acròbates, ballarins, cantant, pianista, actors, mags i il·lusionistes entre altres, tots ells professionals, formen l’elenc solidari de Magic Dream. El periodista Ricard Che-
Punts de venda entrades A Salou: Centre Òptic Salou, Via Augusta, 15 Clínica Dental Moreno-Montalvo, Via Roma, 23 Comercial Nacel, Via Roma, 28 Llençeria Tati, Via Roma, 14 Peluqueria T3, c/ Francolí, 8
Un moment de la gala que va tenir lloc el mes de novembre de 2016. / Cedida.
ca presentarà per setè any consecutiu una gala en la qual també ja fa anys que hi participa un bon nombre d’artistes, sempre de mane-
ra totalment altruista. En aquesta edició, a més destaca la novetat que alguns dels artistes han participat en diversos xous de televisió.
Els diners recaptats es donaran íntegrament a un estudi d’investigació del càncer com ja és habitual des de la fundació de l’entitat.
A Tarragona: Madonna Boutique, Plaça Ponent, 2 A Reus: Pili Arenas, Perruqueria estètica oncològica, C/ Miami, 51 Signo, Av. Països Catalans, 169-173.
18
22 de novembre de 2017
GENT
Dinamarca a la catalana Diferències culturals i tradicions Adriana Vázquez viu a Dinamarca des de fa dos anys i ens explica com és el dia a dia d’aquest país nòrdic
«E
l meu nom és Adriana i soc una catalana que viu a Dinamarca des de fa dos anys. El motiu pel qual els escric és per saber si estarien interessats a publicar un escrit meu sobre les diferències culturals que he anat descobrint. Crec que pot ser un article interessant i curiós. Espero la seva resposta». Amb aquestes paraules l’Adriana ens va proposar obrir una finestra que ens permetés veure, a través dels seus ulls, la realitat d’una societat ben diferents de la nostra, però sobre la qual sovint fixem la mirada. Descobrim amb l’Adriana com són i com viuen els danesos. «Segons la Viquipèdia, la cultura és “la creació i realització de valors, normes i béns materials per l’ésser humà. La cultura depèn de cada societat, és a dir, del temps i de l’espai, o àmbit geogràfic, determinats d’un grup humà. Inclou sempre una ideologia, i per tant una escala de valors i interessos”. Com bé diu la definició de cultura, no tots tenim la mateixa, encara que a vegades costi de creure, ja sigui perquè estem tan acostumats a la nostra que ja no ens plantegem altres maneres de fer, o perquè no hem tingut l’oportunitat de conèixer-ne altres. Per la meva experiència, puc dir que a Dinamarca, tot i que no està gaire lluny –uns 2.000 quilòmetres– la cultura i les tradicions són molt diferents
La nostra col·laboradora amb la seva família a Copenhague. D’esquerra a dreta, Carla, la seva germana; Dolors, la mare; l’Adriana, i el seu pare, Carlos.
de les nostres. Per començar, quan coneixes algú no li fas dos petons, sinó que li dones la mà. Els primers dies, i fins i tot setmanes, hauràs de pensar-t’ho dues vegades si els has de fer un petó i, en ocasions, gairebé ni els tocaràs la cara, pel costum. Un problema per a molts, com jo, és que si ens suen les mans passem un mal tràngol cada vegada que hem de saludar algú. La bona notícia és que quan ja et tenen confiança et fan una abraçada. La cortesia Jo pensava que a Espanya érem persones educades, però en comparació amb els danesos, ens quedem curts. Els danesos donen les gràcies per tot: gràcies per avui (Tak for i dag); gràcies per ahir (Tak for sidst); gràcies pel menjar (Tak for mad); gràcies per la tarda: (Tak for aften); gràcies de moment: (Tak for nu)... i un llarg etcètera. En la llengua danesa no s’utilitza el «si us plau», però en el seu lloc s’hi posa el «gràcies».
El «gràcies per avui» s’utilitza majoritàriament a l’oficina. És el que es diu després de la jornada laboral, quan marxes, per acomiadar-te i donar les gràcies pel dia. El «gràcies per ahir» és més típic quan has anat a una festa o celebració i no et vas poder acomiadar adequadament. «Gràcies pel menjar» és el meu preferit. Quan s’acaba un àpat, tots s’esperen fins que l’últim acaba de menjar, asseguts a la taula, i un cop s’aixequen donen les gràcies a qui ha preparat el menjar. Els altres dos s’utilitzen en qualsevol situació després d’haver passat una estona amb un familiar o amic, fins i tot a classe. Horaris Una altra diferència molt notable envers la nostra cultura són els horaris. Els horaris laborals i escolars estan adaptats a les hores de sol que tenen a l’hivern, que són molt poques. Les jornades partides no existeixen sinó que són intensives. Normalment les oficines comencen entre les 7 i les 8 del
matí, i les escoles, a les 8. A la tarda, tots acaben entre les 15 i les 16 hores. Les botigues, en canvi, obren a les 10 i tanquen a les 17 hores. Per dinar es dediquen uns 30 minuts, a les 12 del migdia, que es gaudeixen a la mateixa oficina. Els nens també dinen a l’escola el que es porten de casa, normalment un sandvitx i fruita. Relacions personals A l’oficina les relacions també són bastant diferents. Els danesos, o nòrdics en general, tenen la fama de ser persones fredes, cosa que no ho puc negar, però la realitat és que són persones molt ordenades i no barregen les relacions, per exemple, laborals amb les personals. A l’hora de dinar es parla de feina o una mica sobre la vida personal, però no en excés. Un fet també notable és la vestimenta que utilitzen per anar a treballar, que sol ser casual; molt pocs van a la feina amb camisa i és estrany veure algú amb corbata. Els treballadors dels bancs potser van una mica
més arreglats, però tampoc és estrany veure algú amb texans i camisa. A la vida quotidiana, com anar al supermercat, la cosa també canvia. Els supermercats són llocs silenciosos i els danesos hi van sols, sense companyia. Tampoc no hi ha fil musical i els treballadors són sempre joves d’entre 16 i 18 anys. En canvi, als centres comercials, com que hi ha més jovent, pots sentir més soroll, però no són els típics centres comercials sorollosos i plens de gent de Catalunya. Els descomptes als supermercats es fan a la unitat, no per quantitat, així que els 2x1 en el menjar no existeixen. Això es deu a les campanyes en contra del malbaratament d’aliments que es duen a terme a Dinamarca des de fa cinc anys. Als supermercats hi ha neveres plenes de menjar que està a punt de caducar o que ha caducat aquell mateix dia, a preu rebaixat. Viure a Dinamarca és tota una aventura i no hi ha dia que no descobreixis una cosa nova.
19
22 de novembre de 2017
20
22 de novembre de 2017
GENT
Càritas celebra la seva jornada del voluntariat
Dues-centes persones van participar dissabte passat en la Jornada Diocesana del Voluntariat de Càritas Diocesana de Tarragona. Aquesta jornada, que va tenir com a lema: «Construïm una Càritas acollidora» va tenir lloc al Teatre Auditori de Salou. L’acte va comptar amb la presència de l’alcalde de Salou, Pere Granados; l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol i el delegat de l’episcopal de la pastoral social, Mn. Santi Soro. L’alcalde Granados va felicitar als voluntaris de Càritas per la seva tasca, plena de generositat i solidària i els hi va donar les gràcies per la seva labor «tan necessària en aquests moments en què encara vivim en una societat injusta», va afirmar. L’arquebisbe, Jaume Pujol, va agrair a l’Ajuntament de Salou la disponibilitat i el compromís de deixar de manera altruista els espais per fer aquesta jornada. També va donar les gràcies als voluntaris per participar, un any més, en la jornada. Tot aprofitant l’avinentesa del diumenge dedicat a la pobresa, el director, Francesc Roig Queralt, va incidir sobre el tema preocupant de la pobresa juvenil: «la crisi probablement ha mitigat, però no ha desaparegut i l’objectiu immediat de Càritas ha de continuar centrant-se en la fonamentació del pilar dels drets socials per tal d’erradicar la pobresa. Ens trobem davant una societat pobra de valors morals i socials i també en recursos econòmics. I també estem davant una àmplia generació de joves que corren el risc de trobar-se en pitjors situacions econòmiques que les que van viure els seus pares. Això provoca una profunda crisi de cohesió social, de models de convivència i de sistemes de protecció moral». En aquest sentit, va insistir en el fet que «correm el risc d’una societat de model europeu que s’enfonsa amb una ocupació escassa, sous baixos i condicions de treball deficients i això genera poca cohesió social». Dirigint-se als voluntaris va continuar dient que a Càritas «estem per anunciar però també per denunciar situacions injustes. El voluntariat és un teixit social molt fort que no hi ha força que l’aturi i forma part de l’ADN del nostre país». Va continuar dient que «la societat europea ha abandonat el seu compromís amb la cohesió social i menysté la formació i la necessitat d’oportunitats de les generacions més joves. Des de Càritas denunciem la discriminació de parelles joves sense fills que tot i treballar no guanyen entre tots dos l’equivalent a un sol ingrés de sou decent».
Més de 500 tasten l’oli nou a la Pobla de Mafumet El diumenge 19 de novembre, la Pobla va celebrar la 18a edició de la Festa de l’oli, una tradició molt esperada al municipi tal com demostren els més de 500 assistents que es van donar cita per gaudir d’un esmorzar popular que va satisfer els paladars més exigents. Amb les graelles a punt i les brases ben calentes, els participants de la 18a Festa de l’oli van anar adquirint el tiquet de 3€ per rebre a canvi el seu esmorzar, que cada comensal va coure al seu gust. Un cop preparats els aliments, no hi va faltar l’oli de la nova premsada, que va amanir el pa torrat i la carn a la graella, per oferir un menú excel·lent per al matí del diumenge. A més, i seguint la iniciativa instaurada fa uns anys, la recaptació íntegra d’aquest esdeveniment serà destinada a finalitats solidàries. En aquest sentit, la Festa de l’oli de la Pobla va aconseguir recaptar més de 1.500 euros, la xifra més elevada des de la instauració d’aquesta finalitat solidària de la Festa de l’oli de La Pobla.
21
22 de novembre de 2017
GENT Els vila-secans que enguany compleixen 50 anys celebren la tradicional festa de germanor del municipi El passat dissabte 18 de novembre, els vila-secans i vilasecans nascuts l’any 1967 van organitzar la seva diada. Des de fa molts anys, al municipi de Vila-seca és tradició realitzar aquest tipus de trobades que serveixen per reunir en una jornada festiva veïns i
veïnes del municipi que hagin nascut el mateix any. La recepció de l’alcalde de Vila-seca, Josep Poblet, i la tradicional fotografia davant l’Església de Sant Esteve van ser alguns dels moments d’aquesta festa de germanor.
Un dibuix d’una alumna de Salou per conscienciar sobre l’ús del mòbil al volant
Edna Meléndez, de 6è de Primària de l’Escola Elisabeth, ha estat l’alumna guanyadora del concurs de dibuix dins el programa de les jornades d’Educació Viària. El seu dibuix ha estat seleccionat d’entre els més de 1.500 que s’han presentat en aquest curs. L’alumna guanyadora parla del perillós ús dels telèfons mòbils durant la conducció.
Ángel Juárez, candidat al Premi Molla d’Or 2017 El president i fundador de Mare Terra Fundació Mediterrània, el tarragoní Ángel Juárez, ha estat un dels vuit candidats al Premi Molla d’Or, que enguany ha arribat a la seva cinquena edició i que ha recaigut en Marcela Topor, directora del diari Catalonia Today i dona del president Carles Puigdemont. El Premi Molla d’Or és un guardó que atorga anualment l’empresa Girona Innovació i l’Hotel Nord 1901 «amb l’objectiu d’homenatjar les persones que, per la seva trajectòria personal i professional, mereixen ser destacades. A banda de Juárez, la resta de
candidats eren Marc Boix (fundador de l’ONG HealthUsNepal), Sílvia Pérez Cruz (actriu i cantant guanyadora d’un Premi Goya), Pepita Perich (gerent de la Fundació Ramon Noguera), Leti Rodríguez (periodista i docent), Carme Vinyoles (periodista i escriptora) i Xevi Virgo (director del diari El Punt Avui).
22
22 de novembre de 2017
Amb la col·laboració de:
Edita i distribueix:
Director:
Disseny i redacció:
Disseny original:
Imprimeix:
Departament comercial:
Seccions:
Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona
Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat
Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat
Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat
Promicsa D.L.: T- 1062- 09
Correcció:
Vídeo:
Joan A. Cano 686 703 910 jcano@noticiestgn.cat
Carme López
Tomàs Varga
cartes al director lector@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat
Redacció i fotografia: 977 25 99 11 noticies@noticiestgn.cat
Web: O.Montesó
classificats classificats@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat
Distribució controlada: 25.000 exemplars
L’exterior de l’escola La Portalada d’Altafulla lluirà un mural dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018 L’exterior de l’escola La Portalada d’Altafulla, al carrer Ronda, lluirà a partir d’ara una nova imatge. La regidoria d’Esport i Activitat Física de l’Ajuntament, que encapçala l’edil Jaume Sànchez, ha dut a terme una intervenció per dignificar aquest espai, a l’estil del que es va dur a terme fa uns mesos a l’estació de trens Altafulla-Tamarit. Es tracta d’unes pintures murals amb imatges dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018 de l’artista i grafista professional Orion Leim, que omple l’espai d’imatges que transmeten emocions i que mostren la passió pel triatló, la mascota Tarracus i el logotip dels JJMM. L’escola La Portalada és un dels centres educatius de la demarcació de Tarragona que són escola promotora dels Jocs de Tarragona 2018. Aquesta acció de promoció se suma a les que es van realitzant al llarg de l’any amb la col·laboració de l’agent dinamitzadora dels Jocs a Altafulla, Maria Jesús Ortega.
Classificats Habitatges
TARRAGONA. C/ AUGUST. Pis de 110 m2, 3 hab. i 2 banys. Reformat al 2011. Impecable. 275.000€ (Ref. PV708). Tel. 977 25 20 52
TARRAGONA. MÉNDEZ NÚÑEZ. Àtic de 2 dormitoris, sense mobles, molt assolellat i amb ascensor. Preu: 550€ Tel. 977 24 80 80
Habitatges
TARRAGONA. SOLER. Pis en lloguer de tres dormitoris, sense mobles, al costat de la plaça del mercat. Preu: 480€. Tel. 977 24 80 80
Compra / Venda
RIUCLAR (TARRAGONA). (Ref.: 7316). Piso en venta de 4 habitaciones y 1 baño. Calefacción y a/a. Puerta de seguridad. 5º sin ascensor. Cocina equipada con galería. Parquing. Oportunidad. 69.500€. Tel. 977233011 / 675873939 ARBOLÍ. Casa en valle Arbolí. 2 plantas, agua y luz. Acceso al río. Tierra de 2.500 m2. Casa equipada. Pista deportiva hormigonada. Zona de huerto. Árboles frutales. Garaje y caseta de herramientas. Precio: 70.000€ (no negociable). Tel. 667 775 518
Lloguer
TARRAGONA. PL. CARROS. (Ref.: AM307). Moblat, reformat, 2 habitacions, menjador, cuina i bany. Per 680€. Tel. 977 25 20 52
SANT SALVADOR. Amb mobles, 5è sense ascensor, 3 hab., menjador, cuina i bany. Terrassa. Per: 400€ Tel. 676 383 314
TARRAGONA. LA UNIÓ. Pis de 2 dorm. dobles en molt bon estat. Totalment exterior. Preu: 550€ Tel. 977 24 80 80
TARRAGONA. C/ TAQUIGRAF MARTÍ (Ref.: A232). Sense mobles, reformar, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 475€. Tel. 977 25 20 52
TARRAGONA. C/ HIGINI ANGLÈS. (Ref.: AM191). Moblat, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per: 500€ Tel. 977 25 20 52
LA SECUITA (TGN). (Ref.: 6653). Chalet impecable. 2 plantas, 3 habitaciones, 1 baño y 1 aseo. Jardín con barbacoa. A/a. Vestidor, despensa y trastero. Se valoraría alquier con opción a compra. Oportunidad. 185.000€. Tel. 977233011 / 675 873 939
TARRAGONA. C/ NOU DE ST. PAU (Ref.: A236). Sense mobles, reformat, 1 habitació, menjador, cuina i bany. Terrassa. Per: 375€. I de 2 habitacions i 2 banys per 500€. Tel. 977 25 20 52
TARRAGONA. ROGER DE LLURIA. (PV652). 3 hab. Totalment exterior. 115.000€ Tel: 977252052
LA SECUITA. ST. CRISTOFOL. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. 425€. Tel. 977 25 20 52
TARRAGONA. REBOLLEDO (Ref.LL144). Local en venda 110.000€ / lloguer 600€. Llum i electricitat, bon estat. Tel. 977 25 20 52
Piso amueblado, 1 dormitorio, salón, cocina, baño, 2 balcones. 395€. Tel. 609 446 083
TARRAGONA. RBL. NOVA. Zona Balcó. (DPL077). Despatx en lloguer, 110m2, finestres grans a la Rambla, 3 sales i sala d’espera. 650€. Tel. 977 25 20 52
TARRAGONA. AV. ROMA. Pis de 122 m2, 3 dormitoris, 2 banys, ampli menjador i terrassa. Vistes a la ciutat. Per: 215.000€ Tel. 977079600 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. (Ref. PV712). Pis assolellat, 90 m2, 3 hab. reformat, un bany. Per: 110.000€ Tel. 977 25 20 52 BONAVISTA (TARRAGONA). (Ref.: 7346). Piso en venta de 3 hab. y 1 baño. A/a con bomba f/c. 2 alturas y patio. Muchas posibilidades. Parquing y trastero. Oportunidad. 105.000€. Tel. 977233011 / 675873939 TARRAGONA. Zona AV. CATALUNYA. (Ref.: 7319). Piso muy bien comunicado, 3 habitaciones y 2 baños. Ascensor. Puerta seguridad. Calefacción GN. Parquing. Oportunidad. 132.000€. Tel. 977233011 / 675 873 939 CAMBRILS. (Ref. PV714). 50 m2, molt ben situat, vora el Pòsit, una habitació, 1 bany, en molt bon estat. Per: 95.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. CATALUNYA. (Ref.: 7313). Piso muy bien comunicado, 4 habitaciones, 1 baño completo y 1 aseo. Cocina con galería. Calefacción GN. Oportunidad. 190.000€ Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939
TARRAGONA. PONS D’ICART. Pis en lloguer amb expectaculars vistes al mar, de dos dormitoris, sense mobles. Preu: 800€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. BAIXADA DEL ROSER. Estudi en lloguer totalment reformat, sense mobles. Preu: 350€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/ COMERÇ. (Ref.: AM274). Amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per: 600€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ MERCERIA. Pis en lloguer d’un dormitori, amb mobles, al costat de la Catedral. Preu: 450€. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. COMTE DE RIUS. Pis totalment reformat, d’1 hab., amb mobles. Preu: 590€. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/ CAPUTXINS (Ref.: AM2309. Amb mobles, reformat, 1 hab., menjador, cuina i bany. Per: 500€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. OROSI. Pis de 2 dormitoris amb ascensor, al costat de l’estació de Renfe. Preu: 450€. Tel. 977 24 80 80
Locals Lloguer / Venda
TARRAGONA. RAMBLA NOVA (LL147). Local zona Conde Valellano, 300 m2, en dues plantes, llum i aigua. Eren oficines. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ARMANYÀ (LL018). Local en lloguer, acabat d’obra, 53 m2. 300€ en lloguer i 70.000€ en venda. Està d’obra. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. CATALUNYA. (Ref. LL135). Local en lloguer de 440m2, electricitat i aigua, per entrar. 2.000€ Tel. 977252052 TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edificio de cocheras. NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. 35.000€ negociables. Tel. 618567142 TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU. Bar-pizzeria a traspàs. Davant de la universitat. Cuina i obrador tot equipat. Dues plantes de 90 m2 cadascuna més una terrassa amb tancaments a la vorera. 58.000€ Tel. 977 25 20 52
ALQUILER OFICINAS EN TARRAGONA · En edificio comercial (C/ Beethoven, 2-4) · Desde 40 m2 a 128 m2 · Aire acondicionado y mobiliario · Plazas de parking, incluidas en el precio PROMOCIONES JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50 TARRAGONA.C/ CERVANTES. Local en lloguer, de 66 m2, llum i aigua. 400€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. ROMA. (Ref. DPL144). Despatx en lloguer, 125m2, 900€. Moblat, a/a, 4 sales i recepció, aigua i llum d’alta, opcional, pàrquings: 75€ cada un. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. (Ref. DPL143). Despatx en lloguer, 55m2, electricitat i aigua, a punt per entrar. 450€/mes. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. PLAÇA DELS CARROS (Ref.: LL089). OPORTUNITAT!!! Local de 70 m2, sostres alts, prop de la platja i el port esportiu, té accés per dos carrers, per reformar totalment, les 2 façanes estan rehabilitades. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. COMPTE RIUS. Local en lloguer, molt comercial, 70 m2,+altell. Tel. 977252052
TARRAGONA. SERRALLO. Local cantoner, en lloguer, 47 m2, per 350€ (Ref. LL143). Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ MARQUÈS DE MONTOLIU (Ref. LL134). Local en lloguer, 140 m2, d’obra. Per: 800€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ JAUME I. Local en venda, 400 m2, en molt bon estat, dos aparadors grans al carrer. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMON I CAJAL. Despatx en lloguer, 80 m2, sense mobles, llum i aigua, 3 sales, recepció i sala de juntes. 500€ Tel. 977 25 20 52
Amistat Contactes Home de 59 anys, prejubilat, sense cap compromís. M’agradaria conèixer una dona per a possible relació estable. Tel. 654 978 602
C L A S S I F I C AT S
classificats@ noticiestgn.cat
686 703 910
DEL22AL28D’OCTUBRE
Dies tranquils Aquesta setmana les temperatures pujaran de forma moderada, especialment les mínimes. S’espera nuvolositat, amb núvols baixos a la zona litoral. Uns dies d’estabilitat on no es descarta alguna precipitació puntual. Font: Meteocat
Temperatures de la setmana
MÀX.21º ESPAI PATROCINAT PER:
Complex Industrial Tarragona
MIN.7º
23
22 de novembre de 2017
CULTURA / AGENDA OPINIÓ
JOSEP GIL PREVERE
L’esperança activa dels cristians No ho acostumo a fer, però aquesta vegada no he pogut resistir la temptació: vull parlar-vos de l’Advent, que els cristians celebrem durant les quatre setmanes abans de Nadal, i vull referir-me a allò que és central en l’Advent, és a dir, l’esperança cristiana. A diferència de la simple «espera», que omple a vessar tota mena de «sales d’espera, i que és purament passiva, l’esperança és essencialment activa, i mira de posar-ho tot a punt, com la dona a punt de ser mare –per tant, amb «estat d’esperança»–, que no espera, asseguda, que la criatura entri per la porta, sinó que atenta al batec de la criatura que duu al seu ventre, mira de posar-ho i de tenir-ho tot a punt. Per a nosaltres, els cristians, l’esperança, com la fe i la caritat, és una virtut (un potencial) infosa, que reclama la mobilització de tot el que és humà. Els cristians esperem alguna cosa, encara pendent, però sobretot esperem Algú, que ja és enmig nostre, encara que com incògnit, revestit de la ignomínia de tots els des-
nonats de la terra; i esperem per a nosaltres i per a tot el món, esperem per a la nostra terra, i ho fem atents als signes que anuncien l’adveniment de la «gran esperança», signes que s’identifiquen amb el patiment d’aquest món. Els cristians sabem que el reducte privilegiat on viu i creix l’esperança és l’Església, entesa com a comunió, presidida per la Creu del crucificat-ressuscitat, la Creu –i totes les altres creus– on l’esperança, com l’heura, s’aferra i s’enfila, la Creu que s’alça sobre tota mena de desil·lusió. Esperança és la lluita positiva contra la resistència del negatiu, i per això mateix és llavor que duu al canvi positiu: l’esperança empeny a transformar el present deteriorat en un futur millor, perquè combat implacablement el que és injust, no vertader, malvat, violent, groller i cruel. L’esperança és passió pel possible, concretament la forçà transformadora en virtut de la qual l’home i la dona lluiten apassionadament (no fanàticament) per les possibilitats positives, inexhaustes i reprimides de la nostra existència.
«L’esperança empeny a transformar el present deteriorat en un futur millor, perquè combat implacablament el que és injust, no vertader, malvat, violent, groller i cruel»
Agenda DISSABTE 25 Tarragona. Concert LLOC: TEATRE EL MAGATZEM | HORA: 20,30 HORES PREU: 10€ | 12€ Sumrrá és un dels nous referents del jazz contemporani que condueix fins al límit l’exploració i la composició del format de trio de jazz. La banda presenta el seu nou disc V Journeys, inspirat en algunes ciutats com París, Braga, Johannesburg...
DIUMENGE 26 Tarragona. Teatre LLOC: TEATRE TARRAGONA | HORA: 18 HORES PREU: 26€ |12€ (-25) | 22€ (+65) | 22€ (T4) La autora de las Meninas és una corrosiva comèdia que ens situa en un futur no gaire llunyà on la crisi financera que sacseja Europa obliga a l’Estat espanyol a desprendre’s de bona part del seu patrimoni artístic.
ATENEU DE TARRAGONA Dissabte 25 · 11:00 h | Trobada (fora de l’Ateneu) XVI Trobada d’Exalumnes del Col·legi Jaume I. Programa: 11 h, visita guiada: Un passeig per la història, a càrrec de Jordi Freixa, senador de Tarragona i exalumne; un itinerari romà i medieval. A les 14 h, dinar col·lectiu al restaurant Les Voltes i, en acabar, ball. Reserves al tel. 656 182 655, /Sr. Tejada o, al mateix Ateneu. Dissabte 25 · 18:30 h | Màgia Trobada estatal de mags 2017. Màgia i il·lusionisme a càrrec del grup tarragoní vinculat a l’Ateneu de Tarragona, Tarracadabra. Actuació oberta al públic. Preu únic: 5€. Organitza Tarracadabra (grup de mags). Diumenge 26 | Màgia Trobada estatal de mags 2017. La jornada es durà a terme a porta tancada, no hi haurà actuació per al públic. Fins al 26 de novembre: Exposició artística XII Certamen artístic, Tarragona Patrimoni de la Humanitat, a càrrec de socis de l’Ateneu de Tarragona (14 monuments patrimonials i la Catedral, antic temple d’August divinitzat). Horari: de dilluns a divendres de 17 a 21 hores. | Tel: 977 23 31 60 Mail: ateneudetarragona@tinet.cat | Facebook: Ateneu de Tarragona.
24
22 de novembre de 2017
LA CONTRA Tamarit Park renova la seva identitat corporativa Amb el nou logotip, el càmping Tamarit Park Resort de Tarragona busca posicionar-se com a complex turístic líder a la demarcació
Distrito Rojo finalitza la seva gira a la Sala Zero de Tarragona
Espanya no allibera els presos polítics
ELCHICOTRISTE
Semàfor de la setmana
Els Jordis, el vicepresident Junqueras i els set consellers cessats encara continuen empresonats a centres penitenciaris de Madrid.
Els membres de la banda de Vila-seca, Distrito Rojo./Cedida
El concert té lloc el pròxim 24 de novembre a les 22,30 h tempus fugit
E Frase de la setmana
«El 21-D ha de servir per recuperar les institucions i reclamar la llibertat dels presos» Òscar Peris, cap de llista d’ERC per TGN
l pròxim divendres 24 de novembre la sala Zero de Tarragona acollirà el concert de la banda Distrito Rojo, que serà el punt final de la gira de presentació del seu primer treball homònim, també titulat ‘Distrito Rojo’, que els ha dut per diferents punts de la península: Madrid, Saragossa, Barcelona, Calatayud... però també per llocs més propers com Valls, Reus, Vila-seca, Salou... Xavi Moreno (veu i guitarra), Albert Paredes (guitarra), Joan Claver (baix) i Dídac Mariné (bateria) integren aquesta banda gestada a Vila-seca que han presentat en gira el seu primer disc gravat a EQ Estudi, propietat del mateix Xavi Moreno.
El disc de debut d’aquesta banda està integrat per deu cançons que destapen reflexions, sentiments i paisatges sincers i que parlen de la por al pas del temps, el desamor, l’inconformisme, el dubte... Amb aquesta carta de presentació el passat mes de setembre van iniciar la seva gira de concerts per diferents ciutats espanyoles i catalanes, que ha tingut una molt bona acollida per part del públic assistent. Ara tornen a Tarragona en un concert que serà molt especial per a ells en què participarà Luis Tello, com a artista convidat, i hi col·laboraran amics d’altres bandes. A més avançaran algun tema del seu segon treball que veurà la llum el 2018. El concert començarà a les 22,30 hores i hi ha diferents punts de venda que es poden consultar a la web http://distritorojoweb.com
Luis Tello serà l’artista convidat de la banda de Vila-seca