notíciestgn 388

131217

#388

seTmanari gratuït TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

www. n o tic ies ta r r a g o n a . c at

ESPECIAL PORT de tarragona

«El Port està preparat per continuar creixent» JOSEP ANDREU - PRESIDENT DE l’apt

A PUNT PEr NADAL El sector de l’alimentació preveu un increment del 3% en les vendes D’aquestes FESTES

xai, Cabrit, marisc, vins escumosos i dolços són els productes més buscats P.02

SALUT

La Xarxa de Santa Tecla obre els seus centres de salut a les famílies per difondre els beneficis de la lactància materna P.14 ELECCIONS 21-d

Entrevista als caps de llista tarragonins d’ERC, JxC i Ciutadans P.08

2

13 de desembre de 2017

tema de la setmana

Què cuinarem per festes?

Mercats i establiments d’alimentació ja estan a punt per a la campanya nadalenca.

Es preveu un increment en la venda de productes frescos i de proximitat ÒLIVER MÁRQUEZ TARRAGONA

L

’arribada del Nadal és sinònim de consum.

Ho és a les botigues de regals, de tecnologia, de joguines i de roba, però també ho és especialment als mercats i a les cadenes especialitzades en alimentació.

Aquest hivern totes les previsions apunten que els tarragonins i tarragonines ens gastarem més diners en la cistella de Nadal (es preveu un increment del 3% en relació al Nadal de 2016) i, a més, ho farem sobretot en productes frescos i de proximitat. Al renovat Mercat Central de Tarragona ja es comença a viure el moviment previ a l’arribada de les festes, «sobretot perquè es comencen a rebre encàrrecs», tal com assegura la presidenta dels paradistes, Maria Virgili.

Un any més, el marisc, el xai, el cabrit i els dolços, acompanyats sempre de bons vins i caves, presidiran les taules de la gran majoria de famílies de casa nostra.

Com és tradició, bona part del Nadal es viu amb la família i amics al voltant d’una taula. És per això que el menjar i el beure prenen una especial importància aquests dies a la gran majoria de llars. Tot indica que aquest 2017 els tarragonins i les tarragonines serem més esplèndids en la despesa dedicada a la compra pels àpats festius.

Els paradistes del mercat central de tarragona, a l’expectativa Al Mercat Central de Tarragona ja es respira l’ambient nadalenc. I no només pels ornaments que presideixen el sostre de l’edifici, sinó perquè es detecta una major afluència de gent previsora que ja pensa en els àpats familiars que han de venir.

Aquesta setmana hem anat a visitar els paradistes, els quals, expectants davant de la primera campanya nadalenca en l’espai remodelat, asseguren que ja comencen a rebre «els primers encàrrecs» dels seus clients habituals. «Hi ha moviment», assegura la presidenta dels paradistes Maria Virgili, mentre atén una clienta (a la fotografia). Com és habitual en aquestes setmanes de desembre, els establiments dedicats al peix, al marisc, a la carn i als dolços són els que reben més peticions d’encàrrecs per part dels clients, que no volen quedar-se sense el plat desitjat per aquestes festes.

En la cistella de Nadal, a banda dels plats principals, tenen un pes important els productes de xarcuteria i els gourmet Segons Caprabo, cadena de supermercats amb presència a tot Catalunya, la previsió és que la depesa dels consumidors en la cistella de Nadal sigui aquest any un 3% superior respecte a l’any anterior. De les previsions sobre la compra de Nadal per aquest any, destaca que els tarragonins continuarem fent compres molt tradicionals en les quals els productes com la

gamba, el xai lletó, el pernil, els dolços i els vins escumosos seguiran sent els productes amb més creixement de vendes respecte als mesos previs.

A més de les compres habituals, també s’espera un especial increment dels productes produïts i elaborats en el nostre entorn més proper: els productes de proximitat. En aquest sentit, els olis de proximitat de les cinc DOP catalanes incrementaran el seu consum per sobre del 5%.

Aparador de la torroneria Sirvent al carrer Cañellas de Tarragona, a l’entorn del Mercat Central. / T.V.

Producte fresc A les peixateries el marisc és el producte que es preveu que registri major creixement respecte a l’any anterior i que dobli les seves vendes. De manera més concreta, la gamba, els escamarlans, les ostres i el rei de la taula, el llamàntol, es revelen com els productes amb més nivell de consum en aquestes da-

tes. El rap i el lluç són productes tradicionals que també incrementaran la seva demanda.

En el segment de la carn, tindran especial protagonisme el xai lletó i el cabrit. Aus com la perdiu, la pularda, el capó i el pollastre de corral, tindran més demanda en aquestes dates sota encàrrecs específics de clients als seus establiments de confiança.

Aquest any també es preveu un increment en els encàrrecs de farcits i rostits, productes ja preparats que faciliten les tasques a la cuina. Però, pel que fa als plats preparats, cal destacar l’encàrrec cada vegada més alt que es fa de canelons. El consum d’aquest plat principal del Dia de Sant Esteve està registrant un augment constant,

3

13 de desembre de 2017

tema de la setmana Els plats estrella

Les postres

Gambes i escamarlans, xai lletó, cabrit, pernil i vins escumosos seran una vegada més els productes amb més creixement de vendes en aquesta època de l’any.

Els clàssics torrons seguiran sent els preferits, amb el de xixona al capdavant.

Bombons, polvorons i el tradicional tortell de Reis no hi faltaran.

sobretot dels canelons elaborats de manera tradicional i de proveïdors de proximitat.

A la xarcuteria, el producte estrella és el pernil i seguirem veient l’augment de la tendència d’anys anteriors de demanda de productes gourmet i delicatessen. Els formatges internacionals, a més dels ibèrics, els patés i els fumats també acompanyen de manera rellevant la taula dels consumidors aquest Nadal 2017.

Postres Com a postres, els clàssics torrons continuen sent els preferits, amb el de Xixona al capdavant. Igualment, cada any

la varietat d’aquest tipus de postres típics nadalencs és més àmplia i innovadora, inclòs un major assortiment de bombons i polvorons, i el tradicional Tortell de Reis a les pastisseries.

Escumosos i vins DO Els vins escumosos i caves incrementen les seves vendes un 300% respecte als mesos anteriors, i s’esperen creixements mitjans del 3% respecte a l’any anterior. Així mateix, la gent aposta pels vins amb D.O., que representen el 35% de la venda de tota la categoria. En begudes d’alta graduació, la ginebra és la que està de moda en els darrers anys a totes les cases.

Aicat 4.746

OBRA NOVA EN VENDA C/ d’Armanyà núm. 9, a 100 m de la Rambla Nova (zona Balcó) 3 únics habitatges de 2 habitacions (65 m2) Distribució i acabats al teu gust A partir de 130.000€

4

13 de desembre de 2017

tarragona

La Guàrdia Urbana celebra els seus 160 anys de servei a la ciutat Durant el 2017 els agents han realitzat controls de velocitat a més de 53.000 vehicles

L

a Guàrdia Urbana de Tarragona ja fa 160 anys que existeix.

El passat dilluns dia 11 de desembre el cos policial va celebrar aquesta efemèride amb un acte que el mateix regidor de Seguretat Ciutadana de l’Ajuntament de Tarragona, Javier Villamayor, va qualificar de «més senzill i auster que en altres ocasions, però necessari per destacar la tasca d’un equip professional especialment implicat amb la ciutat».

Segons Villamayor, «aquest 2017, arran dels atemptats terroristes de Barcelona i Cambrils, ha estat marcat per unes circumstàncies molt adverses, però la nostra policia ha col·laborat en la recuperació

El vial de Bryant, tallat al trànsit fins al 19 de desembre per les obres de la passarel·la

A

partir del dijous dia 14 de desembre es tallarà totalment la circulació en aquesta via durant sis dies pels treballs de col·locació del tram 9 de la Passarel·la Port Ciutat. Concretament el tall es produirà des del dijous 14 de desembre a les 9 h i fins al dimarts 19 de desembre a les 7 hores. El motiu són els treballs de subministrament, assemblatge, instal·lació i muntatge del tram corb de la passarel·la que creua sobre el vial corresponent a l’estructura metàl·lica des de la continuació de la rampa 2 al final del tram 8 ja col·locat.

Els treballs es faran dues fases: Fase 1: Tall de la circulació rodada al Vial William J. Bryant des del 14 al 19 de desembre

entre les rotondes amb passeig d’Espanya i amb Via Augusta per descarregar els subtrams que composen el tram 9, assemblatge dels 3 trams, unió soldada i preparació de la fitació provisional a la vorera del costat ciutat del vial. Aquesta fase de soldadura es perllongarà durant tota la setmana fins a la unió dels tres subtrams.

Fase 2: Quan estigui tot preparat i en els dies finals d’aquest mateix tall de trànsit, es procedirà a l’hissat i col·locació del tram en la seva posició definitiva i es procedirà a la seva unió amb el final del tram 8 ja col·locat. Un cop finalitzades totes les operacions previstes, s’obrirà a la circulació rodada el vial, mantenint la fitació provisional degudament senyalitzada a la vorera del costat ciutat del vial.

de la normalitat». El responsable polític del cos policial ha fet balanç d’un any en què destaca «la posada en marxa de les càmeres de videovigilància, el treball comunitari d’atenció a les víctimes de violència de

gènere i l’actuació coordinada amb Mossos d’Esquadra per combatre el vandalisme a les escoles i altres punts de la ciutat».

Per la seva part, l’Intendent Major de la Guàrdia Urbana,

Una nova app per a mòbils permet l’accés immediat a tota l’agenda cultural i d’oci de l’Ajuntament

L’Ajuntament de Tarragona ha tret a la llum una nova aplicació d’agenda per a dispositius mòbils, que reuneix tota l’activitat de la ciutat de manera

permanentment actualitzada.

L’eina, que s’ha desenvolupat tant per a sistema iOs com per a sistema Android, conté tota la informació dels esdeveniments ciutadans relacionats amb la cultura (teatre, dansa, música, art, cinema, lletres), les festes i les tradicions, el patrimoni i la història, l’esport i la gastronomia i sobre tallers, cursos, xerrades, exposicions, rutes i activitats familiars i adreçades als joves. A més, conté un cercador que permet filtrar els actes per períodes de dates, categories, cicles i ubicacions. Les persones que se la descarreguin podran personalitzar-se-la al seu gust marcantne els actes preferits i també rebre notificacions sobre les novetats seleccionant els temes que més els interessin.

Enrique Fernández Ferreira, va voler destacar «la nul·la sinistralitat en les vies urbanes.

En concret, s’ha reduït un 2%, amb una reducció del 24% dels ferits greus i del 28% en els atropellaments, aconseguint que no s’hagi produït la mort de cap persona en accident de trànsit».

El màxim responsable del cos policial també ha remarcat els 1.800 serveis realitzats durant la campanya de platges i la realització de controls de velocitat a més de 53.000 vehicles, amb el resultat de més de 3.300 denúncies per excés de velocitat. Una altra de les dades importants és les 3.000 proves d’alcoholèmia i drogues a conductors, amb 260 denúncies tramitades.

Durant el primer trimestre de l’any 2018 se celebrarà un acte on es lliuraran les distincions als cinc agents amb 30 anys de servei i els 10 que en porten 25, fita que està recollida dins del Reglament de distincions de la Guàrdia Urbana de Tarragona.

Recital del tenor Agustí Júnior al Serrallo El pròxim 15 de desembre, la parròquia de Sant Pere Pescador del Serrallo acollirà el recital del tenor Agustí Júnior, Sisè sentit, que actuarà acompanyat del pianista David Jiménez Canturri. L’acte tindrà lloc a les 20 hores.

Estrena del cicle Veus de poeta a El Magatzem Dijous 14 de desembre a les 19,30 hores s’estrena el cicle Veus de poeta, dedicat a l’artista polifacètic Marcel Pey, de la mà del també poeta, periodista i escriptor David Castillo, al teatre El Magatzem. Castillo recitarà algun dels seus textos per explicar què volia dir quan va escriure que «Pey és una mena de William Blake en l’època del consum, un flaix en la foscor que fagocita tot el que toca».

5

13 de desembre de 2017

6

13 de desembre de 2017

SOCIETAT

«Jo vaig ser a Brussel·les» RICARD CHECA / PERIODISTA BRUSSEL·LES

«És que Rajoy té raó quan diu que ‘los catalanes hacen cosas’» Tot feia preveure que seria un èxit. Centenars d’autobusos, vols i cotxes privats van sortir de Catalunya en direcció a la capital belga per participar en la Marxa de la llibertat al cor d’Europa. En organitzar el viatge a Brussel·les vaig optar per desplaçar-me en cotxe, sent conscient que m’esperaven (o millor dit, ens esperaven, perquè no hi vaig anar sol) 1.300 quilòmetres per endavant.

Sortíem des de Barcelona. En cotxe teníem la possibilitat d’anar-nos aturant per estirar les cames i anar canviant de conductor. Ningú no ens havia dit que seria un viatge de plaer, tot i que, després de la manifestació teníem previst, com la majoria dels catalans, fer una «mica» de turisme. Havíem organitzat pernoctacions a Brussel·les, Luxemburg i París.

Vam sortir dimecres ben d’hora de Barcelona. Unes 13 hores de viatge. No sóc el millor conductor del món i encara menys quan la foscor s’imposa. Vam patir alguna retenció a la Junquera, a causa de les obres i del gran nombre de cotxes, amb un complement o altre de color, que volia travessar la frontera. Durant el viatge, fèiem porres sobre el nombre de manifestants i després intentàvem saber què li passava pel cap a Puigdemont davant d’aquesta mostra de solidaritat. El «monotema» va dominar pràcticament totes les converses. Davant i darrere nostre circulaven molts cotxes i autobusos amb matrícula espanyola. Tothom volia arribar d’hora a la capital de la democràcia europea. En la primera aturada per omplir el dipòsit –estirar les cames i fer un cafetó– veiem els bars atapeïts de clients catalans. Les bufandes i els llaços grocs els delataven. En una de les parades, en una estació de servei a Nancy,

vam ser-hi més temps, ja que havíem de matar el cuquet. Al nostre costat dinava l’exdegà del Col·legi d’Advocats de Tortosa i la seva família. Ens va explicar que la Junta Electoral havia ordenat els Mossos d’Esquadra controlar una assemblea extraordinària dels lletrats per assegurar-se que, per exemple, no empraven l’expressió «presos polítics».

Censura en tota regla.

La foscor començava a ser la protagonista. La conducció es feia més complicada perquè en algunes parts del trajecte la neu recomanava prudència.

A les 9 del vespre vam fer la darrera parada abans d’arribar al nostre destí. Feia molt fred.

Estàvem a zero graus i la ‘rasca’ es feia notar. A Barcelona, la temperatura era d’11 graus.

Finalment, a les 23,40 arribàvem a l’hotel. Més que sopar ens venia de gust una bona dutxa i un bon llit. Volíem estar relaxats per tot el que havíem de viure l’endemà. Curiosament, ja havia estat a Bèlgica, però no havia viscut la mateixa sensació.

Dijous, dia de la Constitució espanyola, vam aixecar-nos d’hora. Una dutxa i un esmorzar reforçat i calmat. Vam repassar la premsa. El menjador estava a vessar de catalans que lluïen complements de color groc. Les estelades i les senyeres també marcaven

«El groc s’ha convertit en el color de l’esperança. Ara Bèlgica i Catalunya estan unides gràcies a la sang que els nostres bombers van donar a l’Hospital Central de Brussel·les.

El sentiment catalanista va perdurar durant tot el pont i els belgues (i el món) han pogut constatar que el de Catalunya és un poble pacífic i solidari»

presència. Vam decidir anar, primer, a la Grand Place. La intenció era agafar el metro fins a l’estació de Merode. La missió va ser pràcticament impossible. Milers i milers de persones s’aglomeraven en les estacions. Als carrers passava exactament el mateix. El groc i les estelades evidenciaven que tots teníem el mateix destí. La manifestació tenia prevista començar a les 11 del matí. A dos quarts d’onze ja era impossible caminar pel parc du Cinquantenaire i per l’avinguda de la Renaissance.

Els sentiments brollaven. I ja no era tant per l’independentisme, com pel patriotisme. Era curiós veure Brussel·les convertida en una ciutat catalana. La imatge era impressionant. El panorama és inoblidable. Teníem ganes d’explicar a la nostra gent,

a Catalunya, al món, allò que estava passant a Brussel·les.

Els whatsapps eren constants.

Hi havia moments que les línies estaven col·lapsades. A les 11,13 hores va començar a moure’s la capçalera de la manifestació. Carles Puigdemont era el gran absent. La republicana Marta Rovira va afegir-s’hi amb alguns minuts de retard.

La marxa, amb destí a la place Jean Rey, va seguir a bon ritme, sempre al so de consignes independentistes i de llibertat. Les primeres estimatives parlaven de 20.000 manifestants. Una xifra que la policia belga, que va acompanyar tota la marxa, després va situar en els 60.000.

La marea humana era brutal.

La calor humana feia que la baixa temperatura fos més suportable. Davant el Parlament europeu hi havia una barricada

policial, però els manifestants es van comportar i després de la foto «oficial», van fer un «estrepitós» silenci. El moment més impressionant i mogut (almenys per als periodistes) va ser quan Carles Puigdemont s’incorporà a la capçalera de la manifestació. Els fotògrafs i càmeres s’havien tornat bojos. La gent l’aclamava amb crides de «president, president». Carles Puigdemont, lluint una bufanda groga, estava visiblement emocionat. Estava paint que 60.000 persones s’haguessin desplaçat fins al seu exili per donar-li escalf. Es va fer algunes fotos amb els que aconseguien trencar el cinturó de seguretat.

Estava plovent i, tot i això, els manifestants no desertaven.

En apropar-se a l’escenari muntat per a l’ocasió, el president cessat va poder apreciar una exhibició castellera, la qual va deixar algun policia belga impressionat. Després d’algunes actuacions musicals, totes ben triades, va arribar l’hora dels parlaments. Sobraven, tot s’ha de dir, els discursos de la CUP i de la Marta Rovira (ERC). Els missatges dels exconsellers Clara Ponsatí i Toni Comín van ser breus però amb molt de sentiment.

Carles Puigdemont va ser l’encarregat de tancar l’acte.

El seu discurs va ser emotiu.

El seu semblant evidenciava cansament i alhora alegria i gratitud. La marea humana es va dissoldre al so d’Els Segadors.

El groc s’ha convertit en el color de l’esperança. Ara Bèlgica i Catalunya ja estan unides gràcies a la sang que els nostres bombers van donar a l’Hospital Central de Brussel·les. El sentiment catalanista va perdurar durant tot el pont i els belgues (i el món) van poder constatar que el de Catalunya és un poble pacífic i solidari. És que Rajoy té raó quan diu que «los catalanes hacen cosas».

De tornada a casa, vam fer els 1.300 quilòmetres carregats d’orgull de pertànyer a un poble com el català i amb ganes de fer fora un article que a banda d’injust és, digui el que digui Rajoy i la Junta Electoral, antidemocràtic.

La política s’ha de fer fora dels tribunals. Perquè a la justícia li convé, per ser justa, estar allunyada del poder polític.

7

13 de desembre de 2017

8

13 de desembre de 2017

eleccions 21-d Lorena roldán | Número 2 de la llista de ciutadans per tarragona

ENTREVISTA

«Tenim una oportunitat d’or de guanyar el nacionalisme a les urnes»

oriol montesó TARRAGONA

«Si els partits constitucionalistes sumem un escó més, tenim l’obligació de seure i intentar fer un govern alternatiu»

A

dvocada tarragonina, Lorena Roldán ja fou candidata de Ciutadans a les Europees de 2014 i a les municipals de 2015, on va entrar de regidora. Aquell mateix any, Ciutadans donava la sorpresa i Roldán entrava al Parlament de Catalunya com a número quatre per Tarragona.

Per indisposició del cap de llista Matías Alonso, Roldán ha vist multiplicada la seva agenda durant la campanya i ha assumit el paper de número u davant la premsa.

El 21-D és un referèndum?

No, el 21-D són unes eleccions autonòmiques. Ja vam veure com el 27-S els separatistes les van voler vendre com un referèndum, però tampoc ho van ser. Aquestes eleccions són una oportunitat per posar fi d’una vegada per totes a aquest malson del procés i encetar una nova etapa a Catalunya.

Això implica que si el bloc del 155 suma majoria pactarà?

Ho tenim a tocar, tenim opcions reals de guanyar les eleccions i si el 21-D els partits constitucionalistes sumem un escó més, tenim l’obligació de seure i intentar fer un govern alternatiu, transversal i que pensi en tots els catalans.

Creu que s’haurà de tornar a cessar el govern si els independentistes tornen a treure majoria?

Aquest escenari no el contemplem perquè nosaltres, a diferència de PP i PSC que en altres eleccions han pactat amb nacionalistes, sortim a guanyar.

Ara, respectarem el resultat de les urnes com sempre fem i haurem de veure si els separatistes respecten també la legalitat respecte a les resolucions del Tribunal Constitucional, la Constitució i l’Estatut d’Autonomia de Catalunya perquè hem vist que ara mateix no ho fan.

«Respectarem el resultat de les urnes i haurem de veure si els separatistes respecten la legalitat» Voleu fer un govern que «pensi en tots els catalans».

En cas de governar, quina resposta donaríeu al desig d’independència que tenen més de dos milions de catalans?

Respectem tots els catalans i tenim un projecte per a tots els catalans que aposta pels problemes reals dels catalans. Per tant, si fem millores en l’atur estarem treballant per a tots els catalans, també pels que tenen aquest sentiment. Perquè a la cua de l’atur no hi ha una cua d’independentistes i una de no independentistes.

Entenc que opinen que si millora la qualitat de vida dels catalans, baixarà l’independentisme.

La gent quan s’aixeca al matí no mira què diu el seu passaport,

té altres prioritats: poder anar a treballar tranquil·lament, tenir un sou digne, tenir unes escoles de qualitat, i no com ara que Catalunya és la comunitat autònoma amb més barracons. Això és el que realment preocupa als catalans i fa molt de temps que el govern de la Generalitat ha abandonat aquests problemes reals perquè ha tingut unes altres prioritats.

Les lleis catalanes tombades pel TC no tenien com a objectiu resoldre els problemes reals dels catalans que un nou estat solucionaria?

S’han estat fent lleis que extralimitaven les competències de la Generalitat i això crea frustració. Ho hem vist, per exemple, amb el decret-llei contra la pobresa energètica o amb la llei d’igualtat efectiva entre homes i dones. El que cal fer són lleis que es puguin aplicar i aplicar les lleis que existeixen en l’àmbit estatal.

T’ha adoctrinat l’escola catalana?

Tenim molts bons centres educatius a Catalunya i molts bons docents, però hem vist algunes imatges en centres públics de Catalunya com

l’estelada o portar els nens a fer minuts de silenci per coses relacionades amb la independència. Tenim més de 100 denúncies per casos d’adoctrinament a les aules i entenem que s’ha de donar suport a les famílies. Les aules han de ser un espai neutre i lliure d’ideologies on s’ensenyi a pensar i no què pensar.

Si es denunciessin les exaltacions al sentiment patri espanyol arreu de l’estat, no creu que també hi hauria centenars de denúncies?

Hem presentat al Congrés una proposició no de llei per tal que es desenvolupi la inspecció educativa i és d’aplicació a tot l’estat. Perquè aquesta idea d’aules sense ideologia no és només per a Catalunya.

Li preocupa la fuga d’empreses?

I tant, ja són unes 3.000 empreses les que han marxat de Catalunya per la inestabilitat política i la inseguretat jurídica que el senyor Puigdemont i el senyor Junqueras han creat a Catalunya. Una de les prioritats del nostre programa és que tornin aquestes empreses i que en vinguin de noves.

No ha estat en la majoria dels casos un trasllat de la seu social amb la poca implicació econòmica que això té per no haver-hi deslocalització de llocs de treball?

De les 3.000, mil han canviat la seu fiscal. Per tant, quan parlem de la seu fiscal, estem parlant de recaptació d’impostos. I no parlem només de grans empreses sinó també de pimes i d’autònoms. 40 autònoms al dia van marxar de Catalunya durant el mes d’octubre. I això és una molt mala notícia.

Si és tan mala notícia, no se senten culpables d’haver-ho fomentat aprovant el decret que en facilitava la sortida?

Aquestes empreses volien marxar independentment de si hi havia el decret o no. El decret el que fa és facilitar aquest canvi però el que farà és facilitar que puguin tornar, que és el què volem. Nosaltres farem un pla de xoc perquè puguin tornar aquestes empreses a Catalunya i recuperar l’economia.

Quin vol que sigui el paper de Ciutadans a partir del 22-D? Tenim una oportunitat d’or de guanyar a les urnes al nacionalisme, podem fer que la senyora Arrimadas sigui la presidenta de la Generalitat, la primera dona per cert.

Parla de «derrotar al nacionalisme», si es porta bandera espanyola no és nacionalisme?

La bandera espanyola és un símbol del nostre país igual que ho és la catalana i l’europea. Si es fixa en el cor de Ciutadans amb les tres banderes, és el que representa el sentiment de la majoria de catalans que ens sentim catalans, europeus i espanyols.

S’arrisca a dir-me quants diputats treureu aquí?

Li fas la pregunta a la persona equivocada perquè sóc una mica supersticiosa i crec que dir-ho porta mala sort, però sí que crec que augmentarem el nombre de diputats actuals.

9

13 de desembre de 2017

10

5 de desembre de 2017

eleccions 21-d òSCAR PERIS | cap de llista d’erc per tarragona

ENTREVISTA oriol montesó TARRAGONA

F

a menys de dos mesos, Òscar Peris era destituït del seu càrrec de delegat del Govern de Catalunya a les comarques de Tarragona arran de l’aplicació de l’article 155. Després d’aquests comicis, Peris passarà de ser la veu del govern català al territori a representar el territori a la cambra catalana. Tinent d’alcalde de Valls i regidor de Comerç i Turisme, gràcies al pacte de govern entre convergents i ERC, es mostra reservat a l’hora de parlar de possibles aliances postelectorals.

El 21-D és un referèndum? És una convocatòria d’eleccions que considerem il·legítima perquè les eleccions aquí sempre les ha convocat el president, però com a demòcrates, abans que independentistes, i com que no tenim fòbia a les urnes, serem presents on hi hagi una urna.

Però existeix un bloc independentista, no?

El que hi ha és una defensa d’idees i de projectes per al país i, evidentment, les forces que vam donar suport a la proclamació de la república compartim aquest desig i aquest anhel de materialitzar-la a partir del 21 de desembre.

Entenc que si les forces independentistes guanyen per escons es procedirà a ratificar la república.

De moment, ens hem de centrar en la campanya perquè aventurar escenaris de futur és molt arriscat. Això va molt més enllà de les banderes, perquè de les banderes no en menja ningú, ni de l’estelada ni de l’espanyola, sinó que es menja de les polítiques socials que es puguin fer en aquest país i, sota aquest govern, se n’han fet moltes, de polítiques socials.

Per què un independentista

«Demanarem obrir un procés negociat amb l’estat espanyol» «Fer república, més que el control de fronteres, vol dir donar sortida a les situacions que pateix la gent»

És a dir, descarteu la unilateralitat.

No descartem mai la unilateralitat perquè unilateralitat no va lligada només a un projecte com el nostre. L’estat també va actuar unilateralment l’1-O i empresonant els nostres líders.

Si no heu estat capaços d’implementar la república amb dos anys de marge, perquè hem de creure que ara ho fareu?

Hem arribat fins on no pensàvem que arribaríem mai.

Hem proclamat la república i ara queda el trajecte més difícil i llarg que és saber com exercim aquesta sobirania. I això dependrà de la correlació de forces que surti el pròxim 21 de desembre.

l’ha de votar a vostè i no a la CUP o a Puigdemont?

L’electorat és prou madur per triar les opcions polítiques que creu que el poden representar millor. A nosaltres ens avalen 86 anys de trajectòria política, sense cap cas de corrupció i representant una gran majoria del nostre país, que també formen part de la nostra candidatura. Parlo de gent de l’antiga democràcia cristiana o provinents de l’espai del PSC, com Toni Comín o Ernest Maragall, o independents com Rubén Wagensberg de Volem Acollir.

Considereu que heu faltat a la vostra paraula no implementant la república?

Aquí és on entra en joc l’estat i tothom mou les seves cartes.

Nosaltres havíem plantejat un programa electoral transparent que hem portat fins a les últimes conseqüències, que ha estat la proclamació de la república.

Diàleg o unilateralitat?

Depèn de qui et trobis davant.

Nosaltres sempre hem apostat pel diàleg.

Apostar pel diàleg amb el govern espanyol no és apostar per l’immobilisme?

Evidentment, però el que no podem fer és no donar sortida als nostres ciutadans, que ens demanen més recursos en molts àmbits, mentre 16.000 milions d’euros de tots els catalans, votin el que votin, se’ns en van cada any.

Però penseu implementar la república si assoliu la presidència?

Fer república vol dir portar a la pràctica totes aquestes lleis que han estat suspeses pel Tribunal Constitucional, com la de pobresa energètica, d’emergència habitacional, d’igualtat de gènere entre homes i dones…

Jo em referia a fer una Catalunya independent, separada de l’estat espanyol...

El mandat que surti del 21-D

ens posarà sobre la taula quina és la correlació de forces al Parlament. A ERC serem els primers a defensar la república perquè es materialitzi en diferents polítiques. Fer república, més que el control de fronteres, vol dir donar sortides a les situacions que pateix la gent trobant, si cal, les escletxes legals on poder implementar aquesta llei.

Fer república no vol dir que jo tingui un DNI on posi que el meu país es Catalunya?

Insisteixo: no va de DNI, de passaports, ni de banderes. D’això no en menja ningú. Esdevenir estat és la raó principal de la proclamació de la república que ja tenim proclamada. L’hem de defensar i l’hem d’exercir amb total independència i en funció de la resposta que tinguem en aquesta contesa electoral.

«Això va molt més enllà de banderes, perquè de les banderes no en menja ningú sinó que es menja de les polítiques socials que es puguin fer» Suposant que assoliu el govern, quina seria la primera acció de govern?

Tenim una situació judicial complexa, amb gent empresonada, i on partim d’una desigualtat total. Per tant, haurem d’esperar quin és el paper que juga l’estat. Nosaltres el que demanarem és obrir un procés negociat i de diàleg amb l’estat espanyol.

Quin paper vol tenir ERC a partir del 22-D? El paper que volem és el que hem tingut fins ara: el de governar i seguir implementant la república.

Estaríeu disposats a nomenar un president que no fos d’ERC? Prendrem les decisions en funció dels resultats.

I pactar amb els Comuns?

Nosaltres, més que amb la direcció dels Comuns, hem apel·lat a la bona gent com Dante-Fachín o l’Ángels Martínez, que en aquesta contesa electoral no participen del projecte dels Comuns perquè a partir de l’1-O els va caure la bena dels ulls en molts temes.

Quants diputats creus que traureu a Tarragona?

No m’agrada fer ciència-ficció.

11

13 de desembre de 2017

eleccions 21-d Eusebi Campdepadrós | cap de llista de Junts per catalunya per tarragona

ENTREVISTA

«La nostra llista és la que restaura la legalitat i la legitimitat»

oriol montesó

tabilitat econòmica quan s’ha produït violència. I el primer que va reclamar Europa a l’estat espanyol és que no hi hagués violència, per tant, és el que més temien. Per tant, no sé si l’estat podrà tornar a recórrer a la violència. No li permetran.

TARRAGONA

C

andidat d’ERC per Tarragona a les Europees de 2014, Campdepadrós s’ha sumat a la llista del president Puigdemont, però ben bé podríem haver-lo vist a la llista republicana. El número 1 de Junts per Catalunya a Tarragona va perdre contra la periodista Raquel Sans a l’assemblea del Tarragonès d’ERC per aquests mateixos comicis. Advocat i professor de la URV, Campdepadrós lidera una llista transversal que inclou la socialista Teresa Pallarés i alcaldes del PDeCat, entre altres.

El 21-D és un referèndum?

No, és clar que no. Com us agraden aquestes paraules que no serveixen per a res. El referèndum va ser l’1-O i el 21-D és la conseqüència directa d’aquell referèndum i del que va passar el 27 d’octubre.

Són, doncs, unes eleccions per ratificar la república?

En tot cas, són unes eleccions per ratificar la voluntat de la ciutadania que Catalunya esdevingui un estat independent en forma de república, per tant serà una altra manera de comptar-nos. Però, més enllà d’això, serviran per veure quina part de la ciutadania vol decidir democràticament el futur i quina part ni tan sols vol que això es debati. I això va molt més enllà de la majoria independentista.

Va molt més enllà, però existeix un bloc independentista que vol guanyar les eleccions, no?

Home, és clar. I no només això, sinó que nosaltres volem guanyar aquestes eleccions dins del bloc independentista perquè torni el president, que és la millor manera de derrotar el 155. De fet, hauríem preferit una llista única per tornarlos el 155 plantificant-los la totalitat del govern a través de les urnes.

I, tot i això, el govern català s’arronsa.

Persones que són a l’exili o a la presó per dur a terme un encàrrec democràtic de la ciutadania són on són perquè no es van arronsar. El que no volien era que hi hagués escenaris de violència al carrer.

«La materialització de la república s’ha de produir necessàriament a través d’un acord polític» Amb l’objectiu de materialitzar la república? És el nostre objectiu i entenem que s’ha de produir necessàriament a través d’un acord polític. El problema polític que tenim no es pot sostenir només amb querelles i processos penals, s’ha de solucionar de manera pacífica i negociada, i d’aquí no ens mourem. I podem posar el resultat del 21-D damunt la taula de negociacions a veure si d’una vegada per totes ens posem a parlar.

Apostar pel diàleg amb el govern espanyol no és vendre fum?

Per als que creiem en la democràcia, no. I tu mateix m’estàs donant a entendre una cosa bastant greu: estem admetent com a normals coses que són anormals. Per exemple el discurs dels socialistes: «què esperàveu, que no us donessin cops de porra si preteneu fer la independència?». És normal que la violència estigui

contemplada dins del debat polític d’un estat democràtic?

No, evidentment.

Doncs, és normal que un problema polític que planteja un percentatge més que considerable de la població no es resolgui democràticament com són capaços de fer-ho a la Gran Bretanya o a Canadà?

No, i per això l’hi pregunto: creu que amb aquest estat anormal és possible la negociació?

L’únic impossible és el que no et planteges. Arribar a fer el referèndum i a declarar la república també semblava impossible anys enrere. Per tant, al final s’hauran d’asseure a negociar per la pressió de la democràcia i també perquè tornarem a apel·lar a la Unió Europea.

ment no n’hi ha hagut. Per això es va exercir el dret a l’autodeterminació i, al final, ens vam trobar que la república no es podia implementar.

No perquè no estiguessin preparades les coses, perquè les coses estaven preparades per a un escenari democràtic en el qual s’obrís una negociació.

Pel que no estàvem preparats, i mai no ho estarem, per imperatiu ètic, és per utilitzar la violència per implementar la República.

«Pel que no estàvem preparats, ni mai ho estarem, era per utilitzar la violència»

Entenc que descarten mesures unilaterals.

A mi el que m’interessa no és pas la unilateralitat o la bilateralitat, sinó l’efectivitat, tenint en compte que la república catalana que volem no pot néixer de la violència.

Si no heu estat capaços d’implementar la república amb dos anys de marge, perquè hem de creure que ara ho fareu?

No es farà de manera immediata, però al final acabarà haventhi una negociació i una resolució democràtica.

Ja s’ha demostrat que el diàleg i la negociació no són molt efectius. I més si recordem que els èxits que enumera s’han fet unilateralment. És que de diàleg precisa-

Si el govern català s’arronsa davant d’una amenaça de violència, no és molt fàcil la solució per a l’estat: amenaçar i no negociar?

Aquí només hi ha hagut ines-

Ho creu? Després de l’1-O van haver de parar la violència al migdia...

Bé, hi havia unitats de l’exèrcit entrenant-se a l’Aragó, la unitat mecanitzada a Sant Climent Sescebes reforçada amb cent carros pizarro, les declaracions de la ministra Cospedal dient que l’exèrcit estava per preservar la unitat d’Espanya… són posades de manifest més que clares.

Per què creu que un independentista els hauria de votar a vostès en comptes d’ERC o la CUP? La nostra llista és la que restaura la legalitat i la legitimitat. El president Puigdemont només podia ser cessat pel Parlament i, per tant, és encara el president de la Generalitat. Per tant, la manera de derrotar el 155 i que això no siguin unes eleccions autonòmiques és, ja que no ha estat possible en bloc, tornar el president que ells no volen, que diuen que no és president.

Estaríeu disposats a nomenar un president que no fos Puigdemont? És un escenari que no contemplem en absolut perquè llavors sí que serien unes eleccions autonòmiques i hauria guanyat el 155.

Quants diputats creus que traureu a Tarragona?

Divuit.

12

13 de desembre de 2017

ESPECIAL

Port de Tarragona Entrevista President del Port Pàgines II i III

Motor econòmic Pàgina IV

Entrevista president d’AEST Pàgina V

La gran aposta pels creuers Pàgines VI i VII

El Port de Tarragona és un dels agents econòmics i socials més importants de Catalunya.

El seu impacte en la societat tarragonina va molt més enllà del tradicional tràfic de mercaderies.

II

13 de desembre de 2017

ESPECIAL PORT DE TARRAGONA

«La gestió del Port s’ha de fer amb criteris empresarials» Entrevista a Josep Andreu, president del Port de Tarragona

E

l Port de Tarragona és un dels més importants de la Mediterrània i líder, des de fa anys, en el tràfic químic i agroalimentari. Josep Andreu, el seu president des del 2011, ha estat un dels responsables que l’ens portuari hagi progressat en àmbits que abans no estaven previstos o, si més no, es consideraven secundaris. L’arribada de creuers a la ciutat, consolidada ara amb el suport de la naviliera italiana Costa Cruceros, ha estat una de les grans fites sorgides de la gestió d’Andreu, que ens explica la seva visió de la institució i el rumb que ha pres en aquests darrers anys el Port de Tarragona. Després de parlar amb ell, s’extreuen dues idees clares: que la diversificació ha estat una eina cabdal per superar els alts i baixos econòmics que ens han condicionat durant gairebé una dècada i que cal tenir confiança en un Port de Tarragona que està preparat per continuar creixent i exercint de motor del territori.

tiu. Però tots confiem que les coses continuaran funcionant i, per tant, el projecte del Port de Tarragona per consolidar-se com a destinació de creuers tindrà recorregut en els pròxims anys. La nostra ambició a mitjà termini és créixer en nombre de passatgers, de vaixells, en infraestructures... però primer hem de consolidar el que tenim. De moment, el nostre acord amb Costa Cruceros és només per al 2018 i això significa que aquest any vinent també serà molt important.

Fa pocs dies el Port de Tarragona va fer balanç positiu de la temporada de creuers. Aquest 2017 ha estat l’any de la consolidació?

Ha estat un any important perquè hem superat amb bona nota l’aposta que Costa Cruceros ha fet per Tarragona. Estem satisfets perquè la naviliera, un cop analitzada l’experiència d’aquest primer any, ha decidit apostar encara amb més força per nosaltres. El 2018 tornarà a ser una prova per mantenir aquesta tendència a l’alça en un sector que és molt competi-

Que Costa Cruceros cregui en Tarragona obre la porta a l’arribada de noves navilieres?

Miri, el projecte de Tarragona ha estat positiu per al compte de resultats de Costa Cruceros. És cert que la naviliera està satisfeta amb l’operativa del Port de Tarragona i en els atractius que la destinació pot oferir als seus passatgers, però tot això ha d’anar acompanyat de resultats econòmics. I això s’ha produït. Que una companyia important com Costa Cruceros vegi les potencialitats de Tarragona et

«Amb els creuers hem d’anar pas a pas.

L’acord amb Costa Cruceros obre la porta a l’arribada de més navilieres potents al territori»

Josep Andreu, president del Port de Tarragona

posa a l’aparador perquè altres navilieres potents puguin plantejar-se operar en un futur a la nostra ciutat. Si actuem bé com a destinació i atraiem noves navilieres serà el moment d’invertir en la creació de la nova terminal provisional i, un cop el volum de vaixells i de passatgers sigui important i estigui consolidat, es podrà fer realitat la terminal urbana definitiva prevista a la zona del Port Esportiu. Tot això ja està recollit i dibuixat en el Pla director estratègic del Port de Tarragona.

Però cal anar pas a pas.

gona, per infraestructures, té capacitat per créixer en aquests nous tràfic i per tenir una major presència internacional en sectors concrets que abans no teníem en consideració o només tocàvem de manera molt residual. Aquesta estratègia ha estat una eina cabdal per mantenir el volum d’activitat durant els anys de crisi, per compensar la caiguda sostinguda del tràfic de carbó –que no és una mercaderia de futur– i per estar preparats per a continuar creixent ara que sembla que el pitjor de la crisi queda enrere.

Una altra de les seves apostes estratègiques és la diversificació en el tràfic de mercaderies. Està satisfet amb els resultats assolits en els darrers anys?

Molt satisfet, perquè a més veiem que aquesta aposta per la diversificació comença a donar resultats i ens ajuda a estar més preparats per al futur. El Port de Tarragona és un gran port, però històricament ha centrat la seva activitat a moure mercaderies en tres grans blocs: petroquímic, carbó i productes agroalimentaris. Sense deixar de costat aquests tràfics tradicionals –per exemple, hem ampliat el Moll de la Química– al Port de Tarragona hem creat una estructura comercial que des de fa anys treballa de valent per atraure nous tràfics com ara animals vius, vehicles, project cargo, pasta de paper i fruita, entre altres.

L’estratègia és innovar i millorar en els tràfics tradicionals, per fer-los cada vegada més líders i competitius i, alhora, obrir noves línies de negoci per diversificar l’activitat i el risc. El Port de Tarra-

Hem parlat de creuers i de diversificació de mercaderies. Dues coses que han funcionat. Però no em pot dir el mateix del tema de l’ample de via europeu.

No és que no funcioni. És que no hi és.

Nosaltres ara estem a l’espera que es concreti la promesa del Ministeri de Foment i del mateix Mariano Rajoy, que assegura que el 2020 tindrem ample europeu a les nostres comarques. Jo, com a president del Port de Tarragona, m’ho he de creure. Ara bé, la segona part, i que ens preocupa força, és que estem observant com al Port de Barcelona tenen moltes dificultats en la gestió diària del tercer fil on sí que funciona. No hi ha cap indicador que ens digui que nosaltres no patirem aquests problemes que s’estan registrant a Barcelona. Seria desitjable que tot això que pateixen els companys del nord –senyalització, coordinació de trens, seguretat, etc.– estigui solucionat quan l’ample de via europeu arribi al Port de Tarragona.

III

13 de desembre de 2017

ESPECIAL PORT DE TARRAGONA «Si el futur govern de Catalunya busca un president que aspiri a fer política des del Port de Tarragona, aquest no serà Josep Andreu»

A Tarragona torna a moure’s el cor– rent contrari a la implantació del tercer fil.

En cinc anys no s’ha avançat en el projecte del tercer fil, però tampoc no s’ha avançat ni un metre en el projecte alternatiu de la línia de Reus-Roda. Per tant, estem en el mateix punt de partida que fa cinc anys, però amb un compromís de l’Estat envers la línia d’ample europeu amb la implantació provisional del tercer fil per la costa. Des del Port sempre hem estat molt respectuosos amb totes les opinions, però demanem seriositat en els plantejaments. Una cosa és certa: tant el Port de Tarragona com les empreses del territori necessitem urgentment l’arribada de l’ample de via europeu i, si algú hi està

en contra, està en tot el seu dret de presentar els recursos que consideri adients.

Entenc que quan el Ministeri de Foment aprova un projecte ho fa després d’haver estudiat fins a l’últim detall la seva viabilitat econòmica, la seva seguretat, el seu impacte i la seva cobertura legal. És que a Tarragona costa molt posar tothom d’acord...

En general acostumem a posar la bena abans de ferida i això fa que li donem tombs al mateix problema sense que ningú s’atreveixi a donar-hi una solució.

Miri, a Tarragona fa vint anys que parlem de la façana marítima. Doncs des del Port de Tarragona hem impulsat un projecte modest, el de la passarel·la sobre les vies

del tren. Potser no és el que tots voldríem, però almenys permetrà que la ciutadania pugui anar a peu des de la Rambla fins a la platja en deu minuts. I això és una solució que estarà operativa abans de l’estiu de 2018, de la qual podran gaudir tant els veïns i veïnes de la ciutat com els turistes que ens visitin i arribin en creuer. A més, aprofitarem per dignificar tot el passeig marítim i facilitar l’accessibilitat al mar.

Estem a les portes d’unes eleccions autonòmiques i el nou govern de Catalunya podria decidir no comptar amb vostè com a president del Port de Tarragona. S’atreveix a fer un balanç d’aquests gairebé set anys al capdavant d’una de les institucions més potents del territori?

Com a organització, crec que el Port de Tarragona de fa set anys tenia riscos de futur derivats de la seva excessiva dependència dels tràfics tradicionals. A tot això cal afegir que estàvem en temps de crisi econòmica. Per això crec que l’equip directiu que hem regit el Port de Tarragona aquests anys hem implantat les estratègies encertades perquè la institució superés amb nota el temps de recessió i alhora hagi sortit reforçat i en disposició de continuar creixent. Per tancar el cercle, però, cal culminar projectes encara, com el de la ZAL o l’arribada de l’ample de via europeu. M’agradaria deixar-los acabats, però com a mínim sabem que, si he de deixar la presidència en un futur pròxim, els haurem deixat molt encarrilats. La ZAL era un projecte que feia vint anys que estava oblidat en un calaix i nosaltres l’hem actualitzat i hem mogut fitxa. Igual que vam ser pioners en moure el tema de l’ample de via europeu. També estic satisfet de tota la feina que hem fet en l’àmbit Portciutat de recuperar la façana marítima del Serrallo amb el renovat Pòsit de Pescadors com a element emblemàtic, la passarel·la port-ciutat, etc. Pel que fa al negatiu, si jo hagués de marxar demà, diria que l’ombra més important en la nostra gestió ha estat que no hem estat capaços de fer créixer el tràfic de contenidors. Però el projecte no està mort i de ben segur que el Port també creixerà en aquest àmbit.

I quin balanç fa des del punt de vista personal?

Han estat set anys molt intensos en els quals he après moltíssim, sobretot de molts empresaris de sectors molt diversos. Soc un afortunat, i més si recordem que quan es va apostar per mi jo no coneixia res de l’entorn portuari.

Estic molt content de la meva experiència personal i professional. És una feina apassionant.

I si després del 21-D li diuen que ja no compten amb vostè?

Estic mentalment preparat pel que hagi de passar. Soc plenament conscient que el meu càrrec està a disposició del govern de Catalunya. Si he de marxar, no tindré cap problema i, si he de continuar, serà perquè el nou govern confia en la línia de treball que un servidor i el meu equip hem implantat al Port de Tarragona durant aquests anys. A l’equip directiu li dic que la situació política no ha d’afectar el nostre dia a dia i la nostra obligació, que no és una altra que gestionar el Port de Tarragona des del criteri empresarial.

Agradarà o no, però jo soc un president que no s’ha regit per criteris polítics. No vull fer cap carrera política i no m’he prestat a fer gestió política des del Port.

Com sempre dic, jo soc un gestor que abans treballava en l’àmbit privat i ara ho faig des de l’àmbit públic. Si el nou govern vol un president que prioritzi la gestió política, cosa que personalment crec que seria un error i perjudicial per al Port, aquest no serà Josep Andreu. Si aquesta és la proposta que rebo per continuar, vingui del partit que vingui, ja li confirmo que diré que no.

«Des de 2011 el Port ha diversificat la seva activitat, s’ha projectat internacionalment i s’ha enfortit per continuar creixent»

IV

13 de desembre de 2017

ESPECIAL PORT DE TARRAGONA

Motor econòmic del territori LES XIFRES Mou 33 milions de tones de mercaderies en un any Crea 7.000 llocs de treball, entre directes i indirectes Primer port de la Mediterrània en productes agroalimentaris i en productes químics i petroquímics

Tràfics al Port de Tarragona

E

l Port de Tarragona és un dels motors econòmics del territori i contribueix a dinamitzar el teixit empresarial i industrial de la província i afavoreix la seva internacionalització.

D’aquesta manera, aquesta important infraestructura no només permet, sinó que fomenta, el creixement econòmic de moltes empreses. La seva situació estratègica i les seves capacitats de creixement i expansió, tant de les mateixes instal·lacions portuàries com del territori on està ubicat, fan del nostre port un dels grans eixos econòmics i comercials de la Mediterrània. El valor afegit del Port es tradueix en 7.000 llocs de treball directes i indirectes.

En els darrers anys, la infraestructura tarragonina està jugant un paper clau en el procés d’internacionalització de l’economia de la zona. A més, treballa intensament per ampliar la seva àrea d’influència o hinterland, consolidant-se com una porta d’entrada i sortida de mercaderies cap a mercats internacionals.

Les perspectives de creixement per als pròxims anys són molt favorables

gràcies a les inversions previstes per l’Autoritat Portuària de Tarragona i les empreses concessionàries privades que continuen dipositant confiança en el Port. Conscient d’aquest fet, el Port ha destinat inversions contínues que han permès el creixement de l’activitat i la seva àrea d’influència convertint-se en un port encara més competitiu, eficient i amb l’objectiu de satisfer els seus clients.

Principals tràfics El Port de Tarragona és un dels principals ports de la Mediterrània i manté un indiscutible lideratge en productes agroalimentaris i en productes químics i petroquímics. Pel que fa als productes agroalimentaris, el moviment d’aquest tipus de mercaderia és un dels més destacats, tant pel seu volum, uns 5 milions de tones anuals de mitjana, com per les importants instal·lacions i repercussió econòmica a la zona.

Si parlem dels productes químics i petroquímics, el Port, amb infraestructures i calats de primer nivell, dona suport a la indústria i es vol posicionar com a hub a la Mediterrània per al

tràfic d’aquest tipus de mercaderies.

El conjunt d’empreses de la indústria química i petroquímica de Tarragona generen una producció anual de 20 M de tones, una xifra que representa el 50% de la producció de Catalunya i el 25% de l’espanyola.

Des de 2012 el Port de Tarragona fa una aposta per la diversificació de tipus de mercaderies Des de l’any 2012, el Port va apostar per la diversificació de tràfics com una de les principals línies estratègiques per garantir el seu creixement. A les mercaderies tradicionals se’n van començar a afegir altres que, cinc anys després, estan donant molt bons resultats. Els vehicles, els animals vius, el project cargo o la pasta de paper són alguns d’aquests tràfics que registren un creixement important en els darrers anys.

20 M de tones anuals de líquids a granel 5 M de tones anuals de productes alimentaris 500.000 tones anuals de pasta de paper 150.000 unitats anuals de vehicles 1,14 M de caps des de 2012 d’animals vius 1.500.000 hores de treballs destinades a Project Cargo

V

5 de desembre de 2017

ESPECIAL PORT DE TARRAGONA

«Volem incrementar el nombre d’associats i iniciar nous projectes comuns en el sector» Entrevista a Miguel Ángel Rodríguez, president de l’Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona (AEST)

L

’Associació d’Empreses de Serveis de Tarragona (AEST) té com a objectiu acompanyar les empreses de servei del territori en àmbits clau com la seguretat, la qualitat i la productivitat. En l’actualitat la patronal aplega un conjunt d’empreses amb més de 6.500 professionals, personal qualificat que treballa com a extern en la majoria de grans companyies del territori fent tasques de manteniment industrial i dels serveis auxiliars en general. Parlem amb el seu president per conèixer una mica més aquesta associació clau en el desenvolupament econòmic del territori.

Què és l’AEST? L’AEST és una associació d’empreses de serveis, que aglutina més de 90 empreses que tenen seu, delegació o activitat a Tarragona i que, en major o menor mesura, presten serveis a les empreses del sector químic i petroquímic a la província de Tarragona. Aquestes més de 90 empreses representen una força laboral de més de 6.500 treballadors a tota la província, el que representa més del 55% dels treballadors totals del sector.

Com i per què sorgeix?

Sorgeix el 2006 per necessitats que es plantejaven en aquells moments: deserció de treballadors d’empreses de serveis a la construcció per les millors condicions salarials; incorporació, en conseqüència, de personal menys qualificat a les empreses de serveis; manca de relleu generacional qualificat; precarietat en matèria de seguretat de les persones i empreses; necessitat de formació en matèria de seguretat i tècnica... Davant d’aquesta situació l’AEQT busca un interlocutor qualificat que, amb una sola veu, representi el nombre més gran d’empreses possible i perquè entre tots dos, AEQT i aquesta nova veu (AEST), es puguin posar en marxa projectes comuns que donin solució a la problemàtica existent.

Quina ha estat la tasca de l’AEST du-

«Les auditories de seguretat i qualitat han estat un èxit, ja que han dut les empreses a índexs d’accidentalitat pràcticament de zero» rant aquests més de deu anys?

Posar en marxa cicles formatius de formació professional juntament amb l’IES Pere Martell que, a més, s’han complementat amb programes de formació dual que han representat un enorme èxit i han servit de model en altres llocs. També s’han implantat els Premis AEST per a estudiants dels cicles formatius com a estímul al seu esforç i s’han establert cursos de formació en seguretat per a tots els empleats amb sèries de reciclatge mitjançant cursos de refresc tant per als operaris com per a supervisors.

D’altra banda, s’han implantat auditories de seguretat i qualitat per a les empreses per tal d’incrementar els nivells en aquestes matèries. Cal dir que ha estat un èxit sense precedents que ha portat les empreses de serveis a aconseguir uns índexs d’accidentalitat pràcticament de zero. Això ha estat una cosa inaudita, ja que en aquest moment estem obtenint els millors resultats possibles. Hem posat en marxa, també, diverses comissions tant pròpies com mixtes que vetllen per l’eficàcia de totes aquestes tasques i que ens reporten un feedback continu amb el client.

Quins són els serveis més demandats?

Els clàssics de manteniment mecànic i elèctric, però cal no oblidar que som una associació molt transversal i que les nostres empreses es dediquen també a la construcció, bastides, jardineria, neteja industrial, comunicació, seguretat, climatització, etc.

Quines són les previsions de futur de l’AEST? Mantenir els nivells d’èxit obtinguts en seguretat, fer extensiu a totes les empreses els programes d’auditories en matèria de qualitat, que no és poc, i posar en marxa nous programes, en aquest cas de productivitat. Per descomptat també volem incrementar el nombre d’associats i iniciar nous projectes comuns al sector.

Les químiques tendeixen a l’externalització?

Per descomptat. Aquest és el motiu de la nostra existència i cada vegada més, ja que les empreses de serveis tendim a l’especialització i òbviament les empreses client, és a dir, les que produeixen, cada cop es localitzen més en la seva core o activitat clau, per tant, això fa que cada vegada necessitin més els nostres serveis.

Miguel ángel Rodríguez també és gerent de Grup Helco «Som una empresa molt activa i dinàmica que està en contínua evolució i creixement. Jo crec que som un reflex del que seria una empresa de serveis múltiple o multiservei, ja que integrem diverses disciplines: alta tensió, baixa tensió, climatització, mecànica, contra incendis i diverses tècniques predictives de manteniment. Donem servei tant a les químiques com a la resta de sectors.

Actualment operem a tot Catalunya des de les nostres bases a Tarragona i a l’Hospitalet de Llobregat amb més de 150 empleats.

Els nostre objectiu a curt i llarg termini és consolidar la nostra aposta per l’empresa 4.0, és a dir, donar cobertura al 100% dels nostres clients a través dels sistemes on-line i integrar el IOT (Internet de les coses) als nostres serveis de forma gradual, el nostre creixement arriba per aquí i pel creixement dels nostres clients».

«El creixement del sector químic no és tan dinàmic com ens agradaria, per això necessitem ampliar la nostra cartera de clients» Però no tot és química, no? És clar que no. El creixement en el sector químic no és tan dinàmic que ens agradaria, per la qual cosa necessitem ampliar la nostra cartera de clients, cosa que, a més, ens permet mantenir un nivell tècnic actualitzat i d’avantguarda, del qual tots els clients s’acaben beneficiant.

VI

13 de desembre de 2017

ESPECIAL PORT DE TARRAGONA

El salt definitiu com a destinació de creuers

E

n un any, Tarragona ha passat de rebre gairebé 13.400 creueristes (2016) a rebre’n més de 51.000 el 2017, cosa que representa un creixement del 284%. Una realitat que, segons l’Autoritat Portuària, ha tingut un impacte econòmic de 3,9 milions d’euros i que parla de la consolidació definitiva de Tarragona com a destinació de creuers.

L’aposta de la companyia Costa Cruceros d’establir la seva base al port de la capital ha estat un revulsiu per a les aspiracions de Tarragona de consolidar aquest model turístic, que tant èxit ha tingut en altres capitals com Barcelona.

Aquest impacte social i econòmic és molt important per al territori, però ho és especialment per a la capital, Tarragona, que ha sumat prop de 30.000 visitants més gràcies a aquests creuers.

La capital de la demarcació és, doncs, i amb diferència, la que més es beneficia d’aquest trànsit de creuers, seguida de Barcelona, amb 2.000 contractacions, i altres destinacions com el Monestir de Poblet, el paquet Reus i Cambrils i PortAventura World, que acumulen 1.500 contractacions aquest 2017.

El 2018, encara millor Aquest any al Port de Tarragona han atracat 37 creuers (15 més que

el 2016), i si aquesta temporada ha estat molt bona per al negoci de creuers de Tarragona, la que ve es preveu que encara serà millor. Així, és previst que el 2018 s’incrementarà el nombre de passatgers en un 56% i s’arribarà als 80.000. Per aconseguirho, Costa Cruceros passarà dels 37 creuers d’enguany als 55 l’any vinent.

Més creuers i més grans La companyia aposta per portar a Tarragona creuers més grans, així el Costa Victoria, amb una capacitat de 600 passatgers més que el que han emprat aquest any, serà la nova embarcació que donarà servei al territori. Un buc de més de 250 metres d’eslora que pot encabir prop de 2.400 passatgers. L’itinerari de maig a setembre serà el mateix d’aquest any: sortida de Tarragona un divendres; dissabte, dia de navegació; diumenge, Savona (Itàlia); dilluns, Òlbia (Sardenya); dimarts, Maó; dimecres, Eivissa i dijous, Palma per tornar a Tarragona el divendres. L’abril, en canvi, es visitarà Marsella (França), La Spezia (Itàlia) i el port proper a Roma, Civitavecchia, en detriment d’Òlbia, Maó i Eivissa.

VII

13 de desembre de 2017

ESPECIAL PORT DE TARRAGONA Nacionalitats dels passatgers que visiten Tarragona 38% Itàlia 23% Espanya 13% Regne Unit

5% França 7% Alemanya / Suïssa / Austria 9% altres nacionalitats

El Port de Tarragona preveu continuar apostant pels creuers i les previsions per a l’any 2018 situen les xifres en 55 creuers, fet que representa un increment del 49% respecte aquest any 2017, i 80.000 passatgers, xifra que implicaria un augment del 56%.

EVOLUCIÓ DELS DARRERS ANYS PASSATGERS

EVOLUCIÓ DELS DARRERS ANYS CREUERS

Any 2014 1.900 passatgers Any 2015 11.600 passatgers Any 2016 13.500 passatgers Any 2017 51.390 passatgers

Any 2014 3 creuers Any 2015 11 creuers Any 2016 22 creuers Any 2017 37 creuers

VIII

13 de desembre de 2017

ESPECIAL PORT DE TARRAGONA

A peu fins a la platja en pocs minuts

L

a passarel·la que ha de connectar el centre de la ciutat amb el passeig marítim i la zona del Port de Tarragona va seguint el calendari previst de construcció, que té com a data final la primavera de 2018. La darrera intervenció destacada ha estat la col·locació de la peça més significativa de la passarel·la, la que cobreix tota l’amplada del conjunt de vies que hi ha a pocs metres de l’estació i que permet donar una visió molt clara de com serà la passarel·la un cop s’hagin completat tots els trams.

Un cop construïda aquesta passarel·la, la ciutat de Tarragona salvarà una de les seves grans mancances com és la connexió directa entre el centre de la ciutat i el mar Una reivindicació històrica que es farà realitat gràcies a l’aposta del Port de Tarragona, que s’ha encarregat del projecte, en el qual invertirà més d’un milió d’euros, que també inclou la remodelació del paseig marítim de la platja del Miracle.

13

13 de desembre de 2017

sOCIAL - xarxa santa tecla

El Nadal arriba als centres de dia de la Xarxa de Santa Tecla

A dalt, el Centre de Dia de Constantí. Els usaris i usuàries han decorat els voltants de l’equipament amb motius nadalencs teixits per ells mateixos. A baix, el centre de dia de la Pobla de Mafumet. Els avis preparen i decoren l’arbre de Nadal que lluirà durant les festes al vestíbul de l’equipament /Tomàs Varga.

E

ls centres de dia de Constantí i de la Pobla de Mafumet, gestionats per La Xarxa Sanitària i Social Santa Tecla, són centres oberts al poble i cada any la participació en els actes organitzats pels Ajuntaments respectius és més gran.

Aquest any, per primera vegada, el Centre de Dia de Constantí participa en la decoració nadalenca del poble. Els seus usuaris han escollit la temàtica de la deco-

ració i han estat treballant en equip per tal de transformar la barana metàl·lica de l’entrada del centre en una barana «d’art urbà en crochet (imatge superior).

Tots els usuaris que han pogut han participat de manera activa en la creació de les peces que componen el collage. I com ja és habitual també rebran la visita del Pare Noel i del patge reial.

Per altra banda, la col·laboració entre l’Ajuntament i el Centre de Dia de la Pobla de Mafumet per les festes

nadalenques ha estat notòria des del primer moment.

La preparació del Nadal s’inicia amb el regal de l’arbre de Nadal que els fa arribar l’Ajuntament de La Pobla Mafumet i tots els avis participen en la seva decoració (imatge inferior).

La col·laboració continua per Cap d’Any, quan reben la visita de l’Home dels Nassos acompanyat d’una xaranga i s’acaba amb la visita de Sa Majestats els Reis d’Orient.

14

13 de desembre de 2017

SALUT - xarxa santa tecla

Promoure la lactància materna, una qüestió de tota la societat La Xarxa de Santa Tecla obre els seus centres de salut a les famílies del territori per donar a conèixer els beneficis que té l’alletament matern per als nadons NEUS MONTSERRAT LLEVADORA DE LA XARXA STA. TECLA

L

a lactància materna no és un assumpte només de la mare. És responsabilitat de tota la societat. Han d’obrir-se oportunitats reals perquè totes les mares puguin alletar els seus fills. Això requereix que els diferents sectors sumin les seves responsabilitats: els governs, el sistema de salut, les empreses, les famílies i les comunitats. L’eliminació de les barreres que molt sovint enfronten les mares requereix que tots entenguem la importància de la lactància materna i treballem per promoure cultures de protecció i suport.

Entre tots hauríem d’esforçarnos per protegir el dret de les mares a alletar i el dret dels nens i nenes a rebre lactància materna exclusiva durant els primers sis mesos de vida i alimentació complementària adequada mentre continua la lactància materna durant dos anys o més. Les institucions de salut i el seu personal necessiten desenvolupar polítiques, programes, protocols i rutines que garanteixin la protecció, promoció i suport de la lactància materna i protegeixin la salut pública sobre qualsevol interès privat o particular. Així, s’ha de donar informació veraç que ajudi

CAP DE TORREDEMBARRA. - Sessió realitzada per un osteopata sobre els beneficis de la lactància materna en el desenvolupament del crani del nadó.

HOSPITAL DEL VENDRELL. - Xerrada a càrrec de la doctora Yndira Gonzàlez, professora del Màster d’Odontopediatria de la Universitat de Barcelona.

les mares a prendre decisions informades sobre l’alimentació dels seus fills i filles i han d’oferir conselleria professional oportuna.

La WABA (Aliança Mundial pro Lactància Materna), és una entitat que treballa conjuntament amb l’OMS i UNICEF coordina cada any la celebració de la Setmana Mundial de la Lactància Materna. Aquest 2017 el lema de la campanya ha estat «Sostenint la Lactància Materna Units».

Les activitats al voltant de la Setmana Mundial de la Lactància a la Xarxa de Santa Tecla van tenir lloc la tercera setmana de novembre amb un acte central als dos hospitals de la Xarxa (Hospital Santa Tecla i Hospital del Vendrell) i diverses activitats als diferents CAP del Tarragonès i el Baix Penedès. Enguany, per tots els motius que he desvetllat en l’inici d’aquest escrit, des del grup de lactància de la Xarxa es va considerar molt oportú que una experta com la doctora Yndira Gonzà-

CAP 1 DEL VENDRELL.- Espai informatiu organitzat durant la Setmana de la Lactància Materna.

15

13 de desembre de 2017

SALUT - xarxa santa tecla «Governs, sistemes de salut, empreses, famílies i societat en general hem d’esforçar-nos per promoure cultures de protecció i suport de l’alletament matern» lez, odontopediatra, llicenciada en Odontologia, màster en Odontopediatria, professora del Màster d’odontopediatria de la Universitat de Barcelona i professora col·laboradora de la clínica d’odontopediatria i ortodòncia de l’Hospital Sant Joan de Déu, realitzés una xerrada per promocionar la lactància materna, amb l’objectiu d’aclarirr alguns conceptes, donar eines a les mares per realitzar una bona higiene oral i desmentir que la lactància materna provoca càries, ja que després de la seva xerrada vam poder constatar que la mala alimentació i els mals hàbits higienico-orals són els causants de la major part de les càries que pateixen els nadons.

Amb una sessió molt pràctica vam poder veure bona part del material que hi ha al mercat i que fa molt més fàcil la higiene oral d’aquests nadons. Així, les mares van agafar confiança per poder promoure una bona higiene oral i van conèixer de la mà d’una odontopediatra com la Dra. Gonzàlez els nombrosos beneficis que té la lactància materna en el desenvolupament oral del nadó.

CAP LLEVANT DE TARRAGONA. - Sessió informativa per a famílies.

CAP DE CALAFELL I CAP DE VILA-SECA. - Sessions amb les mares i els nadons

CAP DE L’ARBOÇ - Sessió amb les mares i els nadons. A la dreta, taula informativa habilitada a la Sala Ernest Lluch de l’Hospital del Vendrell.

16

13 de desembre de 2017

COMARQUES

La URV coordina un projecte europeu per millorar les polítiques públiques per a la gent gran

E

l campus Catalunya ha acollit la primera reunió del projecte europeu per millorar les polítiques públiques per a la gent gran, coordinat per la URV, que ha reunit representants de tretze institucions, empreses i universitats de diferents països.

El projecte europeu «A multi-stakeholder co-creation plattform for better access to long-term care services» (SOCATEL) és una iniciativa liderada per la Universitat Rovira i Virgili i té per objectiu crear una plataforma tecnològica amb la participació dels usuaris en el disseny i la implementació de polítiques públiques que afecten els serveis de llarga durada per a les persones grans en l’àmbit europeu.

Les institucions participants

SL (Espanya).

El projecte té un pressupost global de 3,7 milions d’euros i compta amb la participació de la Unió Europea, en el marc del programa Horizon 2020, que aporta recursos a la Recerca i la Innovació a la UE.

Un moment de la reunió que va tenir lloc al Campus Catalunya de la URV./Cedida

són, a més de la URV, la Universitat de Ciències Aplicades de Fontys (Holanda); la Universitat i l’Ajuntament de Tempere (Finlàndia), la Universitat de

Gál Fernec (Hongria); el Trinity College de Dublin i l’Executiu de Serveis de Salut (Irlanda), l’empresa Blau Advisors Strategic Partners SL (Espanya), el

Covestro anuncia una inversió de 200 MEUR a Tarragona

Centre d’Investigació i Innovació LTD (Xipre); l’Ajuntament de Vilanova i la Geltrú (Espanya); la Fundació ONCE (Espanya), Ozwillo (França) i Everis Spain

Un projecte de co-creació El projecte es desenvoluparà d’acord amb el concepte de co-creació, que implica que els usuaris de serveis públics, familiars, proveïdors de l’atenció domiciliària, professionals, investigadors i innovadors intervinguin en el procés de detecció de les necessitats que té la gent gran amb l’aplicació de les polítiques de cures de llarga durada a Europa, com és la coneguda «llei de dependència», tenint en compte que la legislació europea en aquesta matèria no és uniforme.

Nou punt d’accés al centre històric de Vila-seca

E

l fabricant de materials Covestro ha anunciat que mantindrà la producció de la seva planta de Tarragona més enllà de l’any 2020. La companyia invertirà aproximadament uns 200 milions d’euros per tal d’incrementar la competitivitat de la fàbrica mitjançant la implementació de diverses mesures. Com a primer pas, té previst construir la seva pròpia planta de producció de clor, assegurant així un subministrament d’alta eficiència, sostenible i independent d’aquesta matèria primera crucial.

Covestro, a més, augmentarà la capacitat de la seva planta local de MDI en 50.000 tones fins a arribar a les aproximadament 220.000 tones a l’any. El MDI és un precursor de l’escuma rígida, que al seu torn és un material d’aïllament, utilitzat, per exemple, en edificis i refrigeradors.

L’increment de producció s’anirà produint progressivament fins a l’any 2022, mentre

Imatge de les instal·lacions de Covestro a Vila-seca./Cedida

que l’inici de la producció de clor es preveu per a finals del 2020. Fins llavors el subministrament serà extern. Per a la nova producció de clor, Covestro pretén utilitzar la tecnologia més avançada en eficiència energètica, d’aquesta manera la fabricació d’aquesta matèria primera clau i, conseqüentment també la producció en general, serà més eficient.

Aquesta inversió aprofita encara més la xarxa de producció global existent de la companyia i reforça el seu compromís amb el MDI. Covestro ja està duplicant la seva capacitat a la planta alemanya de Brunsbuettel (Alemanya) per a produir fins a 400.000 tones de MDI anualment per a finals de 2018.

Ha entrat en servei el nou tram del carrer Beatriu de Queralt que connecta amb el carrer de les Creus i que es converteix en un nou punt d’accés al centre històric de Vila-seca. Aquest nou tram de carrer ha quedat totalment urbanitzat després que l’Ajuntament de Vilaseca adquirís i enderroqués posteriorment l’edifici del carrer de les Creus número 2527. L’edifici fou comprat l’any 2015 per tal de poder millorar la mobilitat i crear un nou punt de connexió del centre històric amb les zones del Castell, de la Formiga i de la Canaleta.

Les obres, finalitzades ja fa unes setmanes, han permès crear un nou espai de 250 m2 amb acabats similars als dels carrers del centre històric que possibiliten el pas de vehicles i de persones. Després de l’enderroc corresponent de l’edifici, els treballs han consistit en els reforços de les parets mitgeres, el revestiment de les façanes i la urbanització del nou tram de carrer amb la instal·lació d’un mobiliari urbà molt característic, amb jardineres i bancs de fusta degudament integrats a l’espai.

17

13 de desembre de 2017

comarques

Dos vols més connectaran la Costa Daurada i el Regne Unit a partir del mes de març de 2018

L

L’aerolínia EasyJet oferirà dos vols setmanals entre l’aeroport de Reus i el de Londres-Luton

’aerolínia EasyJet oferirà dos vols setmanals entre l’aeroport de Reus i el de LondresLuton a partir de finals de març de 2018. Aquesta nova ruta entre totes dues destinacions és el resultat de la feina feta per la Taula Estratègica de l’aeroport reusenc i posa de manifest la capacitat d’atracció de la Costa Daurada, segons ha posat de manifest el president del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona, Martí Carnicer. En aquest mateix sentit, l’aerolínia destaca l’alta demanda existent al Regne Unit envers la Costa Daurada.

L’aeroport de Reus oferirà dos nous vols a partir del març./Tomàs Varga

Carnicer ha afegit que «és una gran fita per a les nostres comarques que EasyJet, una de les companyies de baix cost més importants d’Europa, de-

cideixi operar des de Reus amb una nova ruta de vol regular amb destinació al Regne Unit.

Es tracta d’un pas més per a

connectar-nos amb la resta del món».

De la seva part, el director general d’easyJet a Espanya, Ja-

vier Gandara, ha indicat que, «després d’una exhaustiva anàlisi de la demanda existent, hem decidit iniciar operacions

amb un primer vol a Reus des de Londres i, d’aquesta manera, poder valorar com es comporta la demanda envers aquesta nova destinació, la Costa Daurada». L’aerolínia assegura que continuarà apostant pel creixement per poder adaptar l’oferta a l’exigència de la demanda: «En un entorn cada cop més congestionat, la lleialtat dels nostres consumidors continua creixent cada any, i aquest 2017 hem arribat a la xifra de 15,6 milions de passatgers a/ des d’Espanya», conclou.

18

13 de desembre de 2017

cultura

El Festival REC 2017 supera els 3.000 espectadors i entra en «període de reflexió»

P

‘Los perros’, de Marcela Said, s’endú el premi en la categoria opera prima

rop de 3.000 persones han assistit a les projeccions de pel·lícules programades dins del Festival REC 2017. La direcció destaca les bones xifres d’assistència d’enguany, que han estat superiors a les de l’any passat, i la bona acceptació de les noves franges de projecció, entre les que sobresurten activitats com el MiniREC i les Sessions Vermut al Teatret del Serrallo.

Onze pel·lícules han entrat en competició dins de la secció oficial opera prima –quatre de les quals eren estrenes absolutes a l’Estat espanyol– categoria que s’ha endut el film Los perros, de Marcela Said. Les altres premiades han estat Adiós entusiasmo, de Vladimir Duran, que ha aconseguit el reconeixement del Jurat de la crítica; Les garçons sauvages/ The wild boys, de Bertrand Mandico, que s’ha endut el premi Jurat jove (que

el director artístic del festival, Xavier García Puerto.

Repensar-se el festival

Imatge d’una de les projeccions del festival REC 2017./ Cedida.

també ha fet una menció a Tesnota, de Kantemir Balagov) i, finalment, el premi del públic ha estat per al treball de Laura Mora Matar a Jesús.

La direcció destaca les bones xifres d’assistència a les pro-

jeccions d’enguany i la importància de les sessions professionals, que han comptat amb una massa social de més de setanta persones durant els dies del festival.

«La bona acollida entre els pro-

The Chanclettes obriran el carnaval de Tarragona amb l’espectacle ‘#Dputucool’

E

l divendres 2 de febrer, el Teatre Tarragona acollirà l’espectacle ‘#Dputucool’, de The Chanclettes, que marcarà l’inici del Carnaval tarragoní.

The Chanclettes és una companyia de teatre d’humor creadora del ‘túrmixplayback’: una barreja de cançons, films, anuncis i programes de televisió que les transmuses serveixen amb perruques i talons.

Aquest xou és un retrat hilarant de la societat i de temes socials i polítics d’actualitat, amb els TúrmixPlayback’s característics de The Chanclettes, ball, paròdies i humor irreverent. Es tracta d’un cabaret contemporani cosmopolita amb denominació d’origen català amb Lola Bastarda i La Mega Pubilla com a mestres de cerimònies.

Amb aquest espectacle la companyia barcelonina celebra els seus vint anys de carrera.

Les entrades ja són a la venda a la web: www.ticketplus.cat.

Detall del cartell de l’espectacle #Dputucool./Nacho Juárez

fessionals i el fet que cada cop més experts d’àmbit internacional visitin el festival i participin en aquestes jornades ens marca la bona salut d’aquestes trobades i també una de les línies de futur del REC», destaca

Puerto destaca també que el festival entra ara «en un període de reflexió que implica avaluar la proposta que oferim ara mateix i centrar-nos en els punts forts i febles del festival per a oferir pròximes edicions cada cop millors», i destaca com a principal debilitat del Festival REC la falta de suports institucionals «que estiguin a l’altura de la resposta ciutadana que cada any consolida el REC com una cita cultural de referència al Camp de Tarragona».

Últimes entrades per al concert de David DeMaría a la Pobla de Mafumet

El popular i reconegut intèrpret David DeMaría oferirà aquest dissabte, a les 19 hores, un concert molt especial a l’auditori del Casal Cultural del municipi pobletà. L’artista presentarà el seu darrer treball discogràfic, que rep el títol de Séptimo cielo i la recaptació íntegra d’aquesta

proposta cultural serà destinada a La Marató de TV3. Els interessats a adquirir alguna de les darreres localitats encara lliures poden adreçar-se a l’Ajuntament, de 10 a 14 hores. dronats com el públic general que vulgui assistir al concert ha d’abonar un donatiu de 5€.

19

13 de desembre de 2017

cultura

c u ltur a

El Quartet Mèlt presenta el seu disc de nadales al Teatre Tarragona

En el concert del pròxim 17 de desembre, el públic descobrirà el seu nou treball, ‘Xarrampim!’

C

inc anys després del seu pas pel programa de TV3 ‘Oh happy day’ que els va llençar a la fama, aquest jove quartet format per la Magalí Sare (soprano), l’Ariadna Olivé (contralt), l’Eloi Fort (tenor) i l’Oriol Quintana (baríton) ja són un projecte totalment consolidat i amb uns fonaments ben

Els quatre integrants del Quartet Mèlt, que visitaran Tarragona el pròxim 17 de desembre./Cedida

arrelats. La seva passió compartida per la música fa que

per aquests joves músics sigui fàcil treballar i cantar junts. I

això es nota en els seus espectacles, cada cop més madurs.

Ara es troben immersos en la gira de presentació del seu nou disc, Xarrampim!, un homenatge a les nadales de tota la vida cantades en format ‘a cappella’, que es combinen amb altres de ressò internacional acompanyades de banda. S’hi inclouen temes tan coneguts com El petit vailet, Santa nit, El dimoni escuat... o White Christmas, Let it snow i Happy Xmas, entre altres. Els arranjaments instrumentals han anat a càrrec del mestre Joan Albert Amargós que, tal com diuen ells mateixos, «donen a aquestes versions una personalitat nova i fresca i una qualitat única».

La gira els porta ara a Tarragona, ciutat de naixement d’un dels seus membres, l’Eloi Fort, on actuaran al Teatre Tarragona, el dia 17 de desembre a les 18 hores.

Llegiu el reportatge complet a: www.noticiestgn.cat

20

13 de desembre de 2017

GENT La Càtedra DOW/URV de Desenvolupament Sostenible fa balanç d’activitats de 2017

La facultat de Turisme i Geografia ha acollit la reunió de la comissió de seguiment de la Càtedra Dow/ URV de Desenvolupament Sostenible en què s’ha presentat la memòria de les activitats de l’any 2017 i la proposta de les activitats de cara a l’any 2018, que tenen molt a veure amb les que s’han dut a terme durant aquest any, cosa que dona continuïtat als 12 anys de la càtedra.

Nàstic i CaixaBank renoven l’acord de patrocini per vuitena temporada consecutiva

El nucli de Segur de Calafell dedica una plaça a la seva veïna més longeva

L’Ajuntament de Calafell ha aprovat dedicar una plaça a Dolors Boronat Guivernau, la veïna més veterana del nucli Segur. Serà la plaça existent davant de l’estació de ferrocarril, fins ara coneguda popularment com a plaça del Baixador. L’acord l’honora com a història vivent de Segur. Lola Boronat va nàixer el 28 de juliol de 1926 i ha viscut a Segur, tot sent testimoni dels canvis vertiginosos experimentats per aquest nucli, des del seu inici com una gran finca amb dues masies de masovers al creixement urbanístic iniciat el 1946, el boom turístic dels 60 i el desenvolupament posterior.

Perafort i Puigdelfí donen 3.750€ a la investigació contra el càncer infantil

El Gimnàstic de Tarragona, SAD i CaixaBank han signat l’acord de renovació del patrocini que uneix a l’entitat financera i al club català per a aquesta temporada. Ambdues entitats mantenen l’acord de patrocini des de l’any 2010 i, mitjançant aquesta renovació, CaixaBank esdevé partner oficial i soci financer del club tarragoní. El president del Nàstic, Josep Maria Andreu; i el director territorial de CaixaBank a Catalunya, Jaume Masana, han signat aquest nou acord, que vincularà a ambdues entitats aquesta temporada.

Èxit d’assistència als tallers de primers auxilis a Calafell Mutualitat Catalana de Futbolistes ha organitzat el passat dissabte, al Nou Camp Municipal de Calafell, una sèrie de tallers de Primers Auxilis dirigits per monitors de la Creu Roja de Catalunya, en els quals han participat prop de mil joves que han assistit a diferents cursos. D’altra banda, Creu Roja també ha fet exhibicions de recerca i rastreig amb gossos de l’equip de resposta immediata.

Els veïns i veïnes de Perafort han aconseguit recollir 3.750 euros que han donat a l’Obra Social de l’Hospital Sant Joan de Déu.

Aquesta quantitat s’ha obtingut a través de la venda de tiquets per a diferents actes organitzats al municipi durant el passat any 2016.

Així, els habitants de Perafort i Puigdelfí van contribuir a aquesta causa solidària a través de la compra dels tiquets per al vermut popular de la festa major i per a l’esmorzar popular de Divendres Sant. Els veïns i veïnes també han fet possible aquesta donació amb el pagament de les inscripcions a la caminada solidària i al concurs de botifarra, i amb la compra d’entrades per a la gala de dansa, els parcs aquàtics de Perafort i Puigdelfí i les representacions teatrals que van tenir lloc al municipi al llarg de l’any passat.

21

13 de desembre de 2017

GENT L’Associació Pessebrista de Tarragona organitza, un any més, l’exposició de pessebres i diorames L’Associació Pessebrista de Tarragona ha organitzat, com cada any, una exposició de pessebres i diorames al soterrani de l’església de St. Antoni de Pàdua (Rambla Nova 105), que es pot visitar fins al pròxim14 de gener. L’acte d’inauguració va ser el passat dia 2 i hi va assistir Josep Félix Ballesteros, alcalde de la ciutat, acompanyat de regidors i d’un bon nombre de socis de l’entitat i de públic en general. L’exposició està formada per dotze treballs, realitzats per una vintena de persones. Es representen escenes de la vida de la infantesa de Jesús, en ambients molt variats, des d’un paisatge pirinenc com pot ser Taüll a un més proper com pot ser Siurana o fins i tot el claustre de la catedral tarragonina. L’horari de visita dels dissabtes, diumenges i festius és de 12 a 14 i de 17,30 a 20,30 hores. I a partir del dia 18 de desembre i fins al 5 de gener també s’obrirà els dies feiners de 17 a 20 hores.

Èxit del primer torneig organitzat pel Beach Tennis Torredembarra

El passat dissabte 9 de desembre va tenir lloc el primer torneig organitzat pel Beach Tennis Torredembarra (BTT), fundat el passat setembre. 14 jugadors/es van competir en el swingers, on a cada ronda se sortejaven tant les parelles com els rivals.

El torneig es va desenvolupar en un ambient lúdic i amistós en l’immillorable entorn de la platja de Baix a Mar. El sorteig que tenia lloc entre ronda i ronda, va amenitzar molt la jornada i va ajudar els participants a interactuar. En total, cada jugador/a va jugar sis partits de 20 minuts, i cadascun gaudia d’una ronda de descans. En Martí Magriñá, un vell conegut de Torredembarra i d’aquest esport, va proclamar-se campió. Cal destacar també el segon classificat, Marc Filella, que amb només 13 anys va demostrar un gran potencial.

22

13 de desembre de 2017

Amb la col·laboració de:

Edita i distribueix:

Director:

Disseny i redacció:

Disseny original:

Imprimeix:

Departament comercial:

Seccions:

Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat

Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

Indugraf Offset S.A D.L.: T- 1062- 09

Correcció:

Vídeo:

Joan A. Cano 686 703 910 jcano@noticiestgn.cat

Carme López

Tomàs Varga

cartes al director lector@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat

Redacció i fotografia: 977 25 99 11 noticies@noticiestgn.cat

Web: O.Montesó

classificats classificats@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Distribució controlada: 25.000 exemplars

Tarragona en imatges ramon segú chinchilla El 15 de desembre de 2001 Tarragona es va despertar sota una gran nevadaque va deixar els carrers totalment emblanquinats. Avui recuperem aquesta imatge de la darrera coca de la Rambla Nova que acaba en el Balcó del Mediterrani, on veiem un gran forat ple de neu, corresponent a l’inici de les obres de construcció del pàrquing, que es va inaugurar l’abril de 2003. La nevada va deiar unes imatges espectaculars tant a la ciutat com a la resta de la demarcació, tal com recorda l’arxiu fotogràfic de Ramon Segú Chinchilla.

Classificats Habitatges Compra / Venda TARRAGONA. ZONA AVDA. CATALUNYA (Ref. 7313). Piso de 4 hab., 1 baño y 1 aseo.

Calefacción GN. Cocina con galería. Ascensor.

Oportunidad. 190.000€ Tel. 977233011 / 675873939

TARRAGONA. COMTE DE RIUS. Pis en lloguer de amb mobles, totalment reformat. Preu: 500€.

Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. AV. Ma CRISTINA (Ref. A239). Sense mobles, reformat, 3 hab., menjador, cuina i bany.

3er pis sense ascensor. 585€ Tel. 977252052

TARRAGONA. LA UNIÓ. Pis de 2 dorm. sense mobles, cuina independent, bany, menjador, galeria. Preu: 550€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. GRAVINA. Pis amb mobles totalment reformat. Preu: 490€. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ JAUME I. (Ref.: AM090). Pis amb mobles, reformat, 2 habitacions, menjador, cuina i bany. 450€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ AUGUST. Pis de 110 m2, 3 hab. i 2 banys. Reformat al 2011. Impecable. 275.000€ (Ref. PV708). Tel. 977 25 20 52

LA SECUITA. ST. CRISTOFOL. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. 425€. (Ref. A237) Tel. 977 25 20 52

ARBOLÍ. Casa en valle Arbolí. 2 plantas, agua y luz. Acceso al río. Tierra de 2.500 m2. Casa equipada. Pista deportiva hormigonada. Zona de huerto. Árboles frutales. Garaje y caseta de herramientas. 70.000€ (no negociable).

Tel. 667 775 518

TARRAGONA. REDING. Pis en lloguer d’1 dormitori sense mobles. Al costat de la plaça del mercat. Preu: 570€ Tel. 977 24 80 80

PERAFORT (Ref. 7359). Chalet 2 alturas. 3 hab., 1 baño completo y 1 aseo. A/A con bomba f/c. Jardín, buhardilla. Muebles negociables.

Trastero. Oportunidad: 125.000€ Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939

TARRAGONA. C/ MEDIONA (Ref. A238). Sense mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. 4a planta sense ascensor. Per: 500€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. CALLAO. Àtic amb mobles de 2 dormitoria, cuina independent, sala d’estar, menjador, i terrassa de 20 m2 . Edifici amb ascensor. Preu: 350€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. AV. ROMA. Pis de 122 m , 3 dorm., 2 banys, ampli menjador i terrassa. Vistes a la ciutat. Per: 215.000€ Tel. 977079600

Piso amueblado, 1 dormitorio, salón, cocina, baño, 2 balcones. 395€. Tel. 609 446 083

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. (Ref. PV712). Pis assolellat, 90 m2, 3 hab., reformat, un bany. Per: 110.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ DEL MAR. (Ref.:PV731). Àtic amb terrassa, moblat, 2 habitacions, menjador, cuina i bany, 4a planta sense ascensor. Per: 550€ Tel. 977 25 20 52

2

CAMBRILS. (Ref. PV714). 50 m2, molt ben situat, vora el Pòsit, una habitació, 1 bany, en molt bon estat. Per: 95.000€ Tel. 977 25 20 52 CONSTANTÍ, TARRAGONA (Ref. 7386). Piso de 3 hab. y 2 baños. Calefacción, a/a con bomba f/c, exterior, cocina con galería. Salón con salida a balcón. Ascensor. Parquing. Oportunidad.

126.000€ Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 TARRAGONA. SAN PEDRO Y SAN PABLO (Ref. 7390). Piso de 3 hab. y 2 baños. Calefacción Gas Natural. Salón y cocina con salida a terraza.

Luminoso. Ascensor. Zona comunitaria, infantil y piscina. Parquing y trastero. Oportunidad.

195.000€ Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 TARRAGONA. ROGER DE LLURIA. (PV652). 3 hab.

Totalment exterior. 115.000€ Tel: 977252052

Habitatges Lloguer

TARRAGONA. C/ CAPUTXINS (Ref.: AM230). Amb mobles, reformat, 1 hab., menjador, cuina i bany.

Per: 500€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. OROSI. Pis de 2 dormitoris amb ascensor, al costat de l’estació de Renfe. Preu: 450€. Tel. 977 24 80 80 SANT SALVADOR. Amb mobles, 5è sense ascensor, 3 hab., menjador, cuina i bany.

Terrassa. Per: 400€ Tel. 676 383 314 TARRAGONA. C/ TAQUIGRAF MARTÍ (Ref.: A232).

Sense mobles, reformar, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. Per: 475€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. PLAÇA DE LA FONT. Pis en lloguer d’un dormitori. Preu: 350€. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/ NOU DE ST. PAU (Ref.: A236).

Sense mobles, reformat, 1 habitació, menjador, cuina i bany. Terrassa. Per: 375€. I de 2 habitacions i 2 banys per 500€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. (Ref. DPL143).

Despatx en lloguer, 55m2, electricitat i aigua, a punt per entrar. 450€/mes. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ COMERÇ. (Ref.: AM274). Amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i aseo. Per: 600€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Pis nou a estrenar de 3 dormitoris, 2 banys, cuina oberta al menjador i traster. Preu: 990€. Tel. 977 24 80 80

Locals Lloguer / Venda TARRAGONA.C/ CERVANTES. Local en lloguer, de 66 m2, llum i aigua. 400€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. COMPTE RIUS. Local en lloguer, molt comercial, 70 m2,+altell. Tel. 977252052 TARRAGONA. AV. ROMA. (Ref. DPL144). Despatx en lloguer, 125m2, 900€. Moblat, a/a, 4 sales i recepció, aigua i llum d’alta, opcional, pàrquings: 75€ cada un. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. SERRALLO. Local cantoner, en lloguer, 47 m2, 350€ (Ref. LL143). Tel. 977252052 TARRAGONA. C/ JAUME I. Local en venda, 400 m2, en molt bon estat, dos aparadors grans al carrer. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMON I CAJAL. Despatx en lloguer, 80 m2, sense mobles, llum i aigua, 3 sales, recepció i sala de juntes. 500€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RBL. NOVA. Zona Balcó. (DPL077).

Despatx en lloguer, 110m2, finestres grans a la Rambla, 3 sales i sala d’espera. 650€. Tel. 977 25 20 52

ALQUILER OFICINAS EN TARRAGONA · En edificio comercial (C/ Beethoven, 2-4) · Desde 40 m2 a 128 m2 · Aire acondicionado y mobiliario · Plazas de parking, incluidas en el precio

TARRAGONA. REBOLLEDO (Ref.LL144). Local en venda 110.000€ / lloguer 600€. Llum i electricitat, bon estat. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ MARQUÈS DE MONTOLIU (Ref. LL134). Local en lloguer, 140 m2, d’obra. Per: 800€ Tel. 977 25 20 52

PROMOCIONES JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50

Amistat Contactes

SANT SALVADOR, TARRAGONA (Ref. 7358). Local en venta de 45 m2. Altura de 4 metros. Ideal almacen o guardamuebles. También en alquiler.

Oportunidad: 27.000€. Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 TARRAGONA. RAMBLA NOVA (LL147). Local zona Conde Valellano, 300 m2, en dues plantes, llum i aigua. Eren oficines. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ARMANYÀ (LL018). Local en lloguer, acabat d’obra, 53 m2. 300€ en lloguer i 70.000€ en venda. Està d’obra. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edificio de cocheras. NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. 35.000€ negociables. Tel. 618567142

Home de 59 anys, prejubilat, sense cap compromís. M’agradaria conèixer una dona per a possible relació estable. Tel. 654 978 602

C L A S S I F I C AT S

classificats@ noticiestgn.cat

686 703 910

DEL13AL19DEDESEMBRE

Setmana de canvis Cal comptar amb la presència d’intervals de núvols fins dissabte.

Les temperatures aniran pujant lleugerament i a partir de llavors s’imposarà el sol, tot i que les temperatures baixaran.

Font: Meteocat

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. (Ref. LL135).

Local en lloguer de 440m2, electricitat i aigua, per entrar. 2.000€ Tel. 977252052 TARRAGONA. PLAÇA DELS CARROS (Ref.: LL089). OPORTUNITAT!!! Local de 70 m2, sostres alts, prop de la platja i el port esportiu, té accés per dos carrers, per reformar totalment, les 2 façanes estan rehabilitades. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU. Bar-pizzeria a traspàs. Davant de la universitat. Cuina i obrador tot equipat. Dues plantes de 90 m2 cadascuna més una terrassa amb tancaments a la vorera.

(Ref. BT022). 58.000€ Tel. 977 25 20 52

Temperatures de la setmana

MÀX.18º ESPAI PATROCINAT PER:

Complex Industrial Tarragona

MIN.4º

23

13 de desembre de 2017

AGENDA OPINIÓ

JOSEP GIL PREVERE

«I sobre aquesta pedra...»

Segurament que no us costarà acabar la frase: «Edificaré la meva Església». La frase sencera és a Mt 16,18, i és la resposta de Jesús a la confessió de fe de Pere, i és aquesta confessió de fe de Pere la pedra o el fonament de l’Església fundada per Jesús, en definitiva, és la persona de Pere.

Crec que val la pena d’escoltar el comentari de Chesterton: «Quan Crist en un moment simbòlic establia la seva gran societat, no trià com a pedra angular ni el brillant Pau, ni el mateix Joan, sinó un mentider, un esnob, un covard –en una paraula, un home. I damunt d’aquesta pedra Ell ha edificat la seva Església, i les portes de l’infern no han prevalgut en contra d’ella. Tots els imperis i reialmes de la terra han caigut, per mor d’aquesta inherent i contínua feblesa, que foren fundats per homes forts i damunt homes forts. Però aquesta cosa única, l’Església cristiana històrica, fou fundada damunt un home feble, i per aquesta raó és indestructible. Perquè cap cadena no és més

forta que la seva més feble anella».

Chesterton no fa res més que valer-se d’una paradoxa, una paradoxa que és fàcil de descobrir en la nostra experiència diària. No és contra una fortalesa on s’estavellen tots els reialmes de la terra, sinó contra la feblesa que, així, es mostra més forta que totes les fortaleses. No sé si a vosaltres, però a mi em convé recordar-ho, i com més gran em faig, més. I em refereixo a totes les fortaleses i a totes les febleses, les de dins de l’Església i les de fora, les de cadascú de nosaltres, i les del nostre país, i les del món dels rics i poderosos i les del món dels pobres i dels humils. Jo, personalment, només puc gloriar-me de la meva feblesa. N’estic convençut, i cada vegada més, que Déu m’ha confiat un gran tresor (que és el meu ministeri), però que porto aquest tresor en gerres de terrissa; i afegeixo, tot copiant Pau (a 2Co 4,7), «perquè quedi ben clar que aquest poder incomparable ve de Déu, i no pas de mi mateix».

«No és contra una fortalesa on s’estavellen tots els reialmes de la terra, sinó contra la feblesa que, així, es mostra més forta que totes les fortaleses»

Agenda DIVENDRES 15 Tarragona. Escape Room LLOC: ESPAI JOVE KESSE | HORA: 21 H Sereu a temps d’escapar de la sala? Agrupa una colla de vuit amics i amigues màxim i reserva la sala ESCAPE i la maleta misteriosa. Les inscripcions es tancaran tres dies abans de l’activitat. Recomanat per a grups d’entre 4 i 6 persones. És necessari que algú del grup disposi del carnet Tarragonajove.

DISSABTE 16 Tarragona. ‘Star Wars’ amb l’OCM LLOC: TEATRE TARRAGONA | HORA: 21 H PREU: 20 € / menors de 25: 12 € / majors de 65: 18 € / (T4): 17 € El despertar de la música. Arran de l’expectació generada per l’estrena mundial del capítol VIII d’Star Wars, el Palau de la Música Catalana esdevé productora d’aquest programa destinat a recrear musicalment alguns dels passatges més celebrats d’aquesta saga galàctica de pel·lícules. L’Orquestra Simfònica Camera Musicae serà l’encarregada d’interpretar el repertori de J. Williams.

ATENEU DE TARRAGONA Dijous 14 · 18.30 h | Bellesa Masterclass de bellesa per a la gent gran a càrrec d’Irina Protassova. Una alternativa a la bona imatge amb la recomanació d’un maquillatge discret, apropiat i saludable. Classe pràctica. Heu de portar una tovallola petita i una pinça de cabell. Entrada gratuïta i oberta a tothom.

Dissabte 16 · 18.30 h | Benedicció del betlem Benedicció del betlem de l’Ateneu a càrrec de Mn. Jordi Figueras, vicari episcopal i rector de l’església de Sant Joan Baptista de Tarragona. A continuació es durà a terme el XVIII Concurs de Poesia de Nadal, conduït per Ramon Roselló, vocal de lletres. Podran concursar els assistents que ho desitgin (llegiu les bases i demaneu més informació al tel. 626 798 183 o bé a la secretaria de l’Ateneu). Importants premis en llibres i diplomes. Acte obert a tothom.

Petit servei de cafeteria.

Diumenge 17 · 18.30 h | Niu d’art Niu d’art especial XXVII Gran Gala de Nadal 2017. Música, poesia, lírica, clàssics nadalencs i més. Direcció artística a càrrec de Carme Bernad. Presenta Jordi Català. Preu socis: 1€ | No socis: 3€. Petit servei de cafeteria.

Fins al 7 de gener de 2018 | Exposició · Amb ulls de dona de Dolors Barberán i Rosa Maria Rodes.

Horari: de dilluns a divendres de 18 a 21 hores. | Tel: 977 23 31 60 Mail: ateneudetarragona@tinet.cat | Facebook: Ateneu de Tarragona.

24

13 de desembre de 2017

LA contra Pep Escoda s’emporta un nou premi Lux El fotògraf tarragoní recull el seu 21è Premi Lux de Fotografia por una col¡lecció d’imatges de l’actor Christopher Walken

Els robots protagonitzen el pessebre de sorra la Pineda

Encara hi ha quatre presos per l’1-0

Elchicotriste

SemĂ for de la setmana

Els Jordis, Oriol Junqueras i Joaquim Forns continuen empresonats a centres penitenciaris de la comunitat de Madrid.

Un dels escultors vinguts d’arreu d’Europa treballant en la creació del pessebre./ Tomàs Varga

E tempus fugit

l pessebre de sorra de la Pineda arriba a la 18a edició, ple d’activitats per a la família. Els escultors arribats de diferents punts d’Europa s’han posat mans a l’obra i en menys d’una setmana ja han enllestit aquesta obra d’art que s’ha convertit en una icona nadalenca a la demarcació.

Frase de la setmana

ÂŤSi soc investit, serĂŠ al Palau de la GeneralitatÂť Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya

Núria Vallverdú coordinadora de l’equip d’escultors, arribats d’arreu d’Europa, destaca que s’ha convertit en un repte fer un pessebre original cada any. Els personatges són els tradicionals de qualsevol nativitat que puguem trobar a casa nostra, però amb un punt d’innovació i sempre amb una temà tica molt treballada al darrere. Enguany els protagonistes d’aquest naixement són la tecnologia i els robots. Un projecte que va nÊixer fa anys per promocionar la platja de la Pineda en una

època on el turisme baixa substancialment.

El pessebre de sorra situat al Parc del Pinar de Perruquet ocupa un espai de 200 metres quadrats on s’utilitzen uns 400.000 quilos de sorra, que cada any s’emmagatzema i es guarda per a l’edició segßent.

El conjunt escultòric es pot visitar fins al 9 de gener i està obert al públic de 10 a 21 hores. El Patronat Municipal de Turisme de Vila-seca ha organitzat diverses activitats familiars gratuïtes de temà tica nadalenca. Aquest diumenge s’ha celebrat una cantada de nadales a cà rrec de la Coral de Jubilats de La Pineda. D’altra banda, els mÊs petits podran gaudir dels segßents tallers de manualitats nadalenques (en horari d’11,30 a 13,00): Dissabte 16 de desembre: Taller de rens.

Dimarts 2 de gener: Taller de boles de Nadal.

Dimecres 3 de gener: Taller de gots de Nadal.

Dijous 4 de gener: Taller de joguines.

% "

( f ( %

# f + * f ) % $ # )

,

f )

* )

f & (