notíciestgn 396

210218

#396

seTmanari gratuït TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

www. n o tic ies ta r r a g o n a . c at

xarxa de santa tecla EL Baix PenEDÈS es proposa superar les 2.000 donacions de sang aquest 2018 P.12

tarragona, capital ferroviària de segona DESTACAT P.02

els efectes del corredor mediterrani Tarragona ciutat perdrà la majoria de trens de mitjana i llarga distància abans de finals de 2018. l’estació del camp passarà a aglutinar el gruix del transport de passatgers al territori P.17

Tarragonès i Baix Penedès tornen a guanyar pes demogràfic més de cinc anys després

2

21 de febrer de 2018

tema de la setmana

La fi de la crisi obre la porta de ALTAFULLA

CALAFELL

CUNIT

PALLARESOS

POBLA MAFUMET

2012

2012

2012

2012

2012

4.835

24.672

12.626

4.387

2.948

2017

2017

2017

2017

2017

5.089

24.898

12.041

4.635

3.854

BAIX PENEDÈS

TARRAGONÈS

2012

2012

Recuperació poblacional Les comarques del Tarragonès i del Baix Penedès creixen en nombre d’habitants per primera vegada des de l’any 2012

OLIVER MÁRQUEZ TARRAGONA

L

a demarcació de Tarragona, un territori que abans de la crisi econòmica fixava el seu sostre demogràfic per sobre del milió d’habitants (especialment concentrats en el triangle TarragonaReus-el Vendrell) torna a recuperar població després de cinc anys consecutius de caigudes. Per primera vegada des de 2012 les comarques del nord de la demarcació, Tarragonès i Baix Penedès, guanyen pes demogràfic. És evident que la reculada de la crisi econòmica en els darrers dos anys ha tingut una evident incidència en el comportament demogràfic, que comença a mostrar símptomes de recuperació en les dades oficials aportades per l’Institut d’Estadística de Catalunya. D’acord amb l’Idescat, el Tarragonès va tancar l’any 2017 amb 250.488 habitants censats, el que representa el trencament

d’una tendència a la baixa i el creixement de prop d’un miler d’habitants. Pel que fa a la comarca del Baix Penedès, una de les més castigades de tot Catalunya per la recessió econòmica, l’any passat va tornar a situar-se per sobre dels 100.000 habitants, un llindar que havia perdut l’any 2015 com a resultat d’una fugida progressiva de la immigració que treballava en el sector de la construcció. Entre les dues comarques sumen ara una població de més de 351.000 habitants, i constitueixen, juntament amb la població del Baix Camp, una de les àrees metropolitanes més importants de Catalunya.

La recuperació demogràfica a la zona nord de la província, combinada amb la millora de les dades de l’atur en els darrers dos anys, és un símptoma evident que els efectes de la crisi econòmica comencen a

superar-se al territori. Després de cinc anys consecutius de caigudes generalitzades en el cens, tant al Tarragonès com al Baix Penedès els índexs poblacionals comencen a recuperarse, malgrat que encara estan força lluny dels nivells previs a l’esclat de la crisi, el 2008.

TARRAGONÈS En el còmput dels darrers cinc anys la comarca ha perdut població –passant de 251.282 l’any 2012 a 250.488 a data de tancament de 2017–. L’any 2015 la comarca més poblada de la província va baixar per primera vegada per sota dels 250.000 habitants, però l’any passat es va trencar aquesta tendència per primera vegada. En aquest creixement de 2017, però, hi ha tingut un paper cabdal la ciutat de Tarragona, que recupera més de 400 habitants. L’any 2016 la capital tarragonina tenia 131.094 habitants en el cens, mentre que l’any passat es va

101.138

251.282

2013

2013

101.100

251.226

2014

2014

100.262

250.306

2015

2015

99.934

249.939

2016

2016

99.813

249.565

2017

2017

100.850 tancar amb 131.507 habitants.

Malgrat això, Tarragona encara està lluny dels 133.000 habitants que tenia l’any 2012, any que hem agafat com a referent inicial per elaborar aquesta notícia.

250.488 Igual que Tarragona, la majoria de grans municipis del Tarragonès han anat perdent població en els darrers anys. És el cas de Salou i Vila-seca, poblacions que han mantingut el seu pes poblacional, tot i que amb una

3

21 de febrer de 2018

tema de la setmana

nou al creixement demogràfic SALOU

TARRAGONA

TORREDEMBARRA

EL VENDRELL

VILA-SECA

2012

2012

2012

2012

2012

26.601

133.954

15.310

36.647

22.052

2017

2017

2017

2017

2017

26.233 tendència lleugerament a la baixa. Per contra, a la comarca hi ha municipis que, per les seves polítiques socials i preu de l’habitatge, han esdevingut nuclis poblacionals en creixement malgrat els temps de crisi. El cas més paradigmàtic a la comarca, i potser a tota la demarcació, és la Pobla de Mafumet.

En els darrers cinc anys el nombre d’empadronats en aquest municipi ubicat al costat del polígon petroquímic ha crescut gairebé en un miler. Una quan-

131.507 La Pobla de Mafumet, que ha crescut un 30% en els darrers cincs anys, és el cas paradigmàtic d’absorció de població de les ciutats més grans

15.726 titat que cal tenir molt en consideració, ja que parlem d’una població de 3.800 habitants en l’actualitat. Un altre municipi beneficiat per la fugida de gent de les grans ciutats han estat els Pallaresos, que han incrementat el seu cens en prop de 300 persones en el període 2012-2015. Un efecte similar s’ha viscut amb altres municipis de costa, com Torredembarra o Altafulla, que també han experimentat un creixement demogràfic aquests anys.

36.568 BAIX PENEDÈS Abans de la crisi, el Baix Penedès era sempre la comarca catalana amb una més creixement demogràfic. La seva proximitat amb Barcelona, les segones resdiències i el boom de la construcció ho feien possible. Per això va ser una de les més afectades per la crisi del mercat laboral, fins al punt d’acumular anys de pèrdua poblacional continuada. Ara aquesta tendència canvia no-

21.993 vament a l’alça. Malgrat això, la seva ciutat més poblada, el Vendrell, encara té menys habitants que l’any 2012. El cens actual de la capital penedesenca es troba en 36.568 habitants, segons l’Idescat.

Calafell, en canvi, ha saldat aquest lustre amb un lleuger increment demogràfic de més de 200 persones. Tot al contrari que la població veïna de Cunit, a tocar amb la demarcació de Barcelona, que ha perdut més de 550 habitants.

4

21 de febrer de 2018

tarragona

motor

El Seat Tarraco es començarà a vendre a finals d’any El nou SUV de Seat tindra fins a set places i una longitud de 4,7 metres

L’empresa ha confirmat el nom del nou model de la marca espanyola que es dissenyarà a Martorell

L

’alcalde Ballesteros i el gerent de l’empresa comercialitzadora de Seat a Tarragona, Josep M. Barberà, ha comparegut aquesta setmana davant de la premsa per confirmar que el nou model de Seat durà el nom romà de Tarragona.

«Quan Tarragona s’ho proposa,

ho aconsegueix», ha etzibat el batlle tarragoní, cofoi davant la notícia. Tant l’alcalde com Josep M. Barberà han destacat l’impacte que té per a la ciutat i per al territori l’elecció d’aquest nom. «Aquest cotxe el compraran arreu del món», ha recordat Barberà.

El nom s’ha imposat als altres tres noms candidats a denominar el SUV (sport utility vehicle): Alborán, Aranda i Ávila. En total, més de 130.000 persones de més de 100 països diferents han accedit al concurs obert per Seat per donar nom al vehicle.

Els jardins del Banc d’Espanya s’obren a la ciutadania

S’han reobert al públic els jardins del Banc d’Espanya.

Un espai, d’uns 580 metres quadrats, que estarà obert de dilluns a divendres de 12 a 18 hores, amb la voluntat que també sigui un espai per acollir activitats ciutadanes, en especial les relacionades amb la divulgació científica.

Els consellers d’Espais Públics, José Luis Martín, i del Banc d’Espanya, Francesc Roca, han visitat aquesta recuperada zona verda.

Els jardins inclouen un food truck, gestionat per Fundació La Onada, per a les persones que vulguin prendre una consumició. Els gestors de

l’espai també s’encarreguen del manteniment del jardí i de l’obertura i tancament del recinte.

Aquest any la Conselleria d’Espais Públics té previst instal·lar una zona de jocs infantils al lateral de l’antic banc que dona a l’avinguda Pau Casals.

De les 10.130 referències, Tarraco ha aconseguit ser la que ha obtingut més vots. Davant d’aquests resultats, Ballesteros ha destacat l’oportunitat turística que representa en l’àmbit mundial i indica que es tracta d’una campanya promocional impagable.

un suv de fins a 7 places El nou Seat Tarraco, que arribarà al mercat espanyol a finals d’aquest any 2018, s’hauria de presentar oficialment el setembre al Saló de París. Aquest nou gran SUV, el tercer de la marca espanyola, es comercialitzarà amb versions de 5 i 7 places i tindrà una longitud d’uns 4,70 metres. Es tracta d’una de les propostes més espaioses entre els SUV del mercat, amb un maleter de més de 600 litres i una gran habitabilitat.

El nou SUV es dissenyarà a Martorell, però es construirà a a la planta alemanya de Wolfsburg.

Les televisions públiques ratifiquen el compromís amb els Jocs Mediterranis

Les televisions públiques del país oferiran una gran cobertura dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018. Així ho han ratificat l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, amb el director de TV3, Vicent Sanchís; el director de Televisió Espanyola, Eladio Jareño, i el director de TAC12, Xavier Abelló.

Els directors dels mitjans i l’alcalde han concretat diferents aspectes operatius dels convenis signats l’any 2016 amb Ràdio Televisió Espanyo-

la i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, al qual s’afegirà un nou conveni amb TAC 12 i La Xarxa.

El compromís de les ciutats seus amb el Comitè Internacional dels Jocs Mediterranis estipula que s’han de retransmetre per televisió les cerimònies d’inauguració i clausura, a més de les finals de les competicions per equips.

El programa amb què s’està treballant supera, amb escreix, aquests requisits.

5

21 de febrer de 2018

tarragona OPINIÓ ricard checa periodista

Posem-nos a treballar Lamento moltíssim el punt a què ha arribat la política catalana. Fa massa temps que ens movem d’atzucac en atzucac. No som capaços de veure la llum al final del túnel. La improvisació i la manca d’informació clara i concisa s’han convertit en les nostres principals adversàries.

Des que va començar aquesta mena de persecució judicial, amb la intenció de paralitzar el procés i advertir els independentistes de la força de l’estat, el país ha entrat en una deriva que comença a ser insuportable. I el contratemps no és només a causa de l’aplicació del 155. El gran problema està en la manca de lideratge. Ara mateix, amb Carles Puigdemont a Brussel·les, el procés (o el que quedi d’ell) ha quedat orfe.

S’està generant una imatge de desorientació i de divisió entre Junts per Catalunya i Esquerra Republicana que només afavoreix els contraris a la independència. El bròquil no té solució fàcil. Ans el contrari. A mesura que van passant els dies, els partits pro independència van exhibint una manca de solidesa que no prevèiem. La lluita pel poder han embarrancat el procés. I això només afavoreix el govern del PP, Ciutadans i justifica l’aplicació del 155.

La insensibilitat de la justícia espanyola no farà res per tornar la llibertat als Jordis, a Junqueras i a Joaquim Forn.

La marxa de Puigdemont cap a Bèlgica ha ajudat a internacionalitzar el conflicte català,

«No arribarem enlloc exhibint llaços grocs, i fent cassolades....

El pacifisme està al nostre ADN, però, per desgràcia, l’estat no sap ni vol entendre de drets humans ni vol distingir un independentista d’un terrorista»

però internament no ha servit de res. El país està enfonsat en una depressió institucional i de manca de lideratge. La por ha dominat alguns sectors, els quals opten ara per la inoperància. L’episodi d’Anna Gabriel no ajuda a desbloquejar la confrontació i els missatges de Marta Rovira davant el jutge Llarena no aporten llum ni assossec. Estem comprovant que no estàvem preparats per a res i que no hi havia un pla B. Ara assistim a una mena de «campi qui pugui» on el més aconsellable és... que l’últim apagui la llum. No sóc gens optimista.

L’estat no ens ho posarà fàcil i no li tremolarà la mà a l’hora de destruir qualsevol escletxa independentista. No arribarem enlloc –almenys enlloc concloent– exhibint llaços grocs, i fent cassolades.... El pacifisme està al nostre ADN, però, per desgràcia, l’estat no sap ni vol saber res de drets humans ni vol distingir un independentista d’un terrorista. M’agradaria que no s’embarranqués més el procés, buscant excuses que ja no tenen sentit. No podem esperar ad eternun una solució salvavides per al nostre país.

Potser correm el risc d’arribar massa tard i, com sempre, ningú voldrà assumir les conseqüències ni la responsabilitat.

Va... posem-nos a treballar amb realisme.

Es presenta la maqueta de la Tàrraco romana adaptada per a persones invidents

A

questa setmana s’ha presentat la nova maqueta de la Tàrraco romana adaptada per a persones invidents que s’ha instal·lat a l’Espai Turisme. Es tracta d’una peça tallada en fusta que reprodueix el centre històric i on destaquen els edificis romans en 3D amb una textura rugosa que en facilita la interpretació al tacte. La iniciativa està impulsada per Grup de Ciutats Patrimoni de la Humanitat.

La maqueta tiflològica representa un espai patrimonial a escala 1-600 delimitat pel passeig arqueològic i inclou també l’amfiteatre. La creació ha anat a càrrec de l’empresa Publyarte i l’artesà que ha realitzat la construcció i el detall és Blas Garreta. La nova ma-

CALÇOTADES Restaurant La Platja

L’autèntica calçotada!!! www.restaurantlaplatja.com

32€ (caps de setmana) 30€ (dill. a div., grups concertats)

C/Ras i Claravalls, núm. 2 Tarragona Info. i reserves: 977 29 09 38 625 103 195

queta presenta una mida que les persones invidents poden abastar amb una o les dues mans, per això, les mides són 132,50 cm de llarg i 92,50 cm d’ample i una alçada de 88 cm i permet accedir de forma fàcil també amb cadires de rodes.

Els edificis romans tallats són l’amfiteatre, el circ romà, el fòrum provincial i les muralles.

S’han destacat altres edificis amb forma i dimensions reals, però sense el detall, atès que no són elements romans com és el cas de l’Ajuntament i la Catedral. La resta de la ciutat, s’ha fet amb volum sense detalls, molt llis al tacte, i sempre tenint present les necessitats del públic al qual està dirigida.

També, en atenció a les persones amb visió reduïda s’han presentat diferents colors: les zones romanes amb fusta sapelli (molt fosca), les altres zones

a destacar amb fusta de freixe tenyida de color nogal i la resta de la ciutat tenyida de color natural.

S’ha col·locat una placa informativa amb una llista de tots els elements amb un tipus de lletra de mida gran i Braille superposat. Els elements destacats són: Muralles Romanes, Catedral, Fòrum Provincial, Museu Nacional Arqueològic, Pretori, Circ Romà, Ajuntament i Amfiteatre Romà. Patrimoni i turisme per a tothom.

APP específica Tarragona disposa de l’app «Tarragona accessible», dirigida a les persones amb discapacitat auditiva o visual i que ofereix quatre rutes temàtiques pels punts d’interès de la ciutat que també són accessibles per a persones amb mobilitat reduïda.

Aicat 4.746

OBRA NOVA EN VENDA C/ d’Armanyà núm. 9, a 100 m de la Rambla Nova (zona Balcó) 3 únics habitatges de 2 habitacions (65 m2) Distribució i acabats al teu gust A partir de 130.000€

6

21 de febrer de 2018

tarragona

PATRIMO N I

Tancat parcialment l’amfiteatre a causa de les esquerdes

L’entrada a l’espai patrimoni de la humanitat serà gratuïta mentre no es resolgui la circumstància

L

’Ajuntament de Tarragona ha procedit al tancament provisional de l’accés a l’arena de l’Amfiteatre, a causa d’unes esquerdes. El setmanari NotíciesTgn ja va advertir d’aquest fet fa més de tres mesos i, després dels informes tècnics encarregats aleshores, el consistori ha decidit dur a terme aquest mesura. Segons informa l’Ajuntament de Tarragona, els informes tècnics en recomanen el tancament per «un principi de prudència davant les esquerdes detectades al mur posterior de la grada afegida el 1979». L’accés quedarà tancat mentre s’avalua la seguretat de la zona i els dies que duri aquesta circumstància l’entrada serà gratuïta.

La consellera de Patrimoni del consistori tarragoní, Begoña Floria, ha explicat «ens ha costat molt prendre aquesta

Les esquerdes són visibles a la part superior de la volta que conforma la ‘Porta Triumphalis’/ Tomàs Varga.

decisió perquè l’Amfiteatre és el monument més visitat de la ciutat, però es tracta d’un tancament parcial que només afecta la zona de l’arena. Els serveis tècnics estan treballant de manera prioritària per donar una solució i garantir la seguretat en la visita». cal un estudi exhaustiu El passat octubre, NotíciesTgn ja es va fer ressò que des de l’àrea de patrimoni de l’Ajuntament estaven preocupats per l’estat de conservació de l’amfiteatre romà, sens dub-

Els experts consideren que és necessari fer un estudi per determinar l’origen i la gravetat del problema, que podria venir del subsòl del monument

te el monument més emblemàtic de Tarragona. Les alarmes es van encendre després que els arqueòlegs municipals detectessin unes esquerdes a la zona de la Porta Triumphalis, precisament en el punt que va ser rehabilitat a la dècada dels anys seixanta del segle passat.

Els experts consideren necessari fer un estudi per tal de determinar l’origen i la gravetat del problema, que podria venir del subsòl del monument.

Les fissures són perceptibles a la volta de l’arc d’entrada a l’arena de l’amfiteatre i també

a la graderia superior, just on seu el públic durant els espectacles de Tarraco Viva. Fer un estudi exhaustiu de la patologia del monument costa 50.000 euros, diners que el consistori diu que no té. El Ministerio de Educación, Cultura y Deporte ha concedit una subvenció de 21.000 euros a tal efecte, per tant el consistori haurà de fer mans i mànigues per arribar al pressupost d’una intervenció que la mateixa consellera de Patrimoni, Begoña Floria, considera «prioritària».

L’arqueòleg municipal Joan Menchón va ser l’encarregat d’exposar la problemàtica en el Consell Municipal de Patrimoni celebrat el passat 10 d’octubre. En la seva presentació, Menchón va exposar la troballa de les esquerdes i va deixar caure l’alta probabilitat que el seu origen es trobi en el subsòl del monument, cosa que comportaria haver de fer una intervenció important per tal de garantir la preservació de la zona de la Porta Triumphalis. En la reunió es va explicar que s’havia sol·licitat una subvenció de 50.000 euros per a l’arranjament de les patologies de l’amfiteatre dins de la convocatòria d’ajuts de conservació del patrimoni cultural. La subvenció aportada per l’Estat hauria estat de 21.000 euros, motiu pel qual ara caldrà reajustar el projecte i reformular la sol·licitud d’acord amb la gravetat dels fets.

L’Empresa Municipal de Transports (EMT) posa en marxa el servei de parada intermèdia al bus nocturn

A

partir del divendres 23 de febrer, l’Empresa Municipal de Transports posa en marxa el nou servei de parada intermèdia al bus nocturn. Es tracta d’una nova mesura destinada a les dones i que els permetrà baixar entre dues parades a les línies 71, 72 i 73 del TGNIT. D’aquesta manera, es facilita que les usuàries puguin baixar en punts més propers al seu destí dins de la ruta establerta.

La presidenta de l’EMT, Begoña Floria, ha explicat que «seguint amb la tasca de l’empresa d’oferir un servei de qualitat i cada cop més adaptat a les necessitats dels nostres usuaris, hem apostat per engegar aquest servei al TGNIT per dotar de més seguretat a les dones que viatgen amb el bus a la nit».

El TGNIT, servei nocturn d’autobús, consta de tres línies: la N-71, que uneix la

plaça Imperial Tàrraco amb els barris de Sant Pere i Sant Pau i Sant Salvador; la N-72, que enllaça el centre de la ciutat amb tots els barris de Ponent i la N-73, que des de la plaça Imperial Tàrraco arriba fins a Boscos després de recórrer l’Arrabassada i els nuclis de Llevant. Durant tot l’any funciona les nits de divendres i dissabte i els festius assenyalats i a l’estiu també es presta el servei les nits del dijous.

7

21 de febrer de 2018

8

21 de febrer de 2018

COMARQUES

C O ME R Ç

Mercadona es queda el peix blau de Tarragona i aparta Pescanova Els pescadors de peix blau tornen a la mar després de dos mesos de veda

La cadena de supermercats ha tancat un acord amb la Confraria de Pescadors per comprar la major part del producte

M

ercadona es quedarà el 80% de la captura de peix blau gràcies a un acord signat amb els pescadors de la ciutat. Aquest anunci ha coincidit amb l’inici de la temporada de pesca després d’un parell de mesos de veda que, segons el sector, no ha servit per millorar les condicions

del peix blau, «encara escàs i de dimensions petites».

L’acord entre la cadena de supermercats i la Confraria de Pescadors de Tarragona ha entrat en vigor aquest mateix dilluns. Es tracta d’un contracte indefinit però revisable cada any que permetrà que els pescadors puguin arribar a ven-

dre el peix blau fins a 3 euros el quilo. El seu preu dependrà de les dimensions dels espècimens capturats.

A banda, Mercadona es farà càrrec d’algunes de les despeses dels pescadors com els serveis de manipulació, que inclouen l’embalatge i el gel, i del lloguer de la nau on es du a terme aquesta activitat.

Amb aquest tracte, Mercadona aparta de la ciutat el gegant dels congelats Pescanova, que era qui tenia contractada la compra, i fa un pas de gegant en la seva aposta per als productes frescos de proximitat.

En aquest sentit, l’empresa valenciana distribuirà aquest peix en botigues de la província i zones properes.

el problema del peix blau Les dimensions del peix blau continuen preocupant el sector, que veu com els dos mesos de veda «no han servit per millorar la situació». Apunten que «no només és petit, sinó que n’hi ha poc» i reclamen un estudi per conèixer-ne les causes. Justament aquesta setmana, la Generalitat ha anunciat que donarà suport a un estudi internacional que analitzarà el comportament de les poblacions de sardines i peix blau al litoral català (vegeu pàgina 14). Amb tot, els pescadors tenen algunes teories que apunten cap a la protecció de la tonyina, un depredador de peixos com ara la sardina i el seitó.

Finalitza amb èxit la campanya de reciclatge de disfresses Carnaval 3R’s de la cooperativa Combinats Durant quinze dies els tarragonins han pogut dipositar-les a contenidors distribuïts per la ciutat

L

a campanya «Carnaval 3R’s Reduir, Reciclar i Reutilitzar Disfresses» ha finalitzat aquest dilluns després de quinze dies durant els quals els tarragonins han pogut dipositar les seves disfresses de segona mà als diferents contenidors de la cooperativa Roba Amiga, distribuïts per la ciutat.

Després de prorrogar la iniciativa durant cinc dies més dels previstos inicialment, el passat dilluns es van recollir els vuit contenidors ubicats al Mercat Central, a la Botiga Amiga i als sis centres cívics de la xarxa de Tarragona.

D’una banda, les peces en millor estat es posaran a la venda a la xarxa de botigues Botiga Amiga, que a Tarragona està ubicada al carrer Apodaca, 12. D’altra banda, la resta de disfresses tindran una segona vida a través del reciclatge.

El projecte, impulsat per la cooperativa Combinats, ha assolit la seva finalitat que era promoure un consum responsable entre la ciutadania i potenciar el model d’economia circular de Roba Amiga. Nacho Pascual, soci de la cooperativa Combinats, explica que «el projecte ha estat un èxit per la gran repercussió que ha tingut. El nostre objectiu era fer visible la importància de la recollida

Roba Amiga s’encarregarà de donar una segona vida a les peces de roba recollides de roba aprofitant el Carnaval i seguir amb la filosofia de Combinats d’unir el vessant lúdic i festiu amb la consciència social i mediambiental».

La iniciativa ha comptat amb la participació de Fundació Formació i Treball, Roba Amiga Cooperativa, Indústria de la Goma, Mercat Central de Tarragona, Xarxa de Centres Cívics de Tarragona i Combinats SCCL. Combinats som una cooperativa sense ànim de lucre que treballa amb l’objectiu d’aconseguir una transformació global, a través de projectes socials, culturals i d’entreteniment.

9

21 de febrer de 2018

OPINIÓ OPINIÓ JOAN MARTÍNEZ PERIODISTA

L’odi del procés Va aparèixer de sobte. Ningú no l’esperava. De fet, com un convidat no desitjat, invisible i rabiós, es va asseure a les nostres taules de casa, de la feina, de l’oci... S’ha presentat sense targeta d’invitació però amb la voluntat de quedar-se per un temps a les nostres vides quotidianes. L’odi, vestit de vegades com a sentiment de repulsa cap a algú, amb el desig incontrolat de produir-li mal, i de vegades abillat de repugnància, ha impregnat les nostres relacions. Com és possible? Què ens ha passat?

L’odi no apareix de la nit al dia! No és una alienació mental transitòria que sorgeix com a efecte immediat d’una causa. És quelcom latent, insistent, perenne, que va madurant, com el vi, però amb intencions perverses.

L’odi es cou a foc lent, al llarg dels anys, i no es fa visible de sobte, i menys, en el cas que ens ocupa, en els 18 mesos que ha durat aquesta proposta de creació d’una república catalana.

Com és que no ens vam adonar que aquest sentiment convivia entre nosaltres? No és un insult puntual, no és una violència sobtada, no és una mania o una animadversió... És odi! Com podem expulsar dels nostres fetges tantes dosis d’aquest verí cap a un símbol com una ban-

dera, sigui espanyola o sigui estelada? Per moltes raons que tots tinguem, argumenten, interpretem o, fins i tot, inventem en una direcció o en una altra! Per molts enemics que les nostres ments, més o menys ofuscades, més o menys pertorbades, més o menys manipulades, fins i tot més o menys convençudes i amb altes dosis de raó totes elles, veiem en una tela o l’altra que, per cert, onegen al vent de la mateixa manera i en la mateixa direcció, perquè mana el vent, no mana la bandera.

«L’odi es cou a foc lent, al llarg dels anys, i no es fa visible de sobte, i menys, en el cas que ens ocupa, en els 18 mesos que ha durat aquesta proposta de creació d’una república catalana» On és la convivència pacífica, il·lustrada, educada de la qual ens hem sentit orgullosos els catalans, tots, independentment de les nostres idees i ideologies? Era un miratge? Ens estàvem vigilant de reüll, en silenci i amb malfiança? Ens hem estat enganyant entre nosaltres tants anys sense que ningú s’adonés que alguna cosa no s’estava fent bé? Que no estàvem tan cohesionats, que no perseguíem tots un bé comú? I una pregunta més crua; és possible que, en el fons, tothom desitgés arribar a aquesta cruïlla sense sortida aparent per dir-nos les coses a la cara? Per escopir-nos l’odi als ulls, sense benes ni vergonyes?

Potser hi ha hagut un excessiu grau d’autocomplaença per part d’uns en la manera d’entendre la integració de tots els catalans vinguts d’altres zones d’Espanya, o dels fills d’aquelles generacions. O potser mai hi ha hagut,

per part d’altres, la voluntat d’integrar-se a Catalunya. A l’inrevés, s’ha insistit, amb més o menys consciència, a integrar Catalunya al nucli d’Espanya, és a dir, treure-li la seva essència i identitat. Potser la immersió lingüística ha estat acatada però no respectada ni volguda per alguns. Potser. I potser mai no s’ha revisat la qualitat de l’objectiu, per part del primer, ni els segons ha fet públiques les seves veritables intencions.

Sigui com sigui, l’odi produeix tristor perquè és la fi del camí. És l’absència absoluta de diàleg i de recerca per a trobar fórmules de consens i d’encontre reals, sense màscares ni mirades amenaçadores.

Catalunya es pot permetre viure amb l’odi entre nosaltres? O s’haurien de desterrar els desitjos de venjança, d’escarments i de càstigs infinits carregats de testosterona patriòtica en pro de la paraula, l’argument i la política en majúscules? Perquè ens hi juguem la nostra convivència diària, la d’aquí, no la de Madrid, ni la de la resta d’Espanya, ni tan sols d’Europa. És la dels nostres fills, que veuen consternats i prenen partit, sense arguments, de les fílies o fòbies dels seus pares, mares, tiets, tietes, avis, amics de pati... Potser ha arribat el moment de la reconstrucció. De la configuració de nous marcs mentals i polítics que ajudin a eliminar l’odi... Perquè hi és present. En letargia, però no ha marxat. Ara ja es nota. S’ha tornat a amagar en falses mirades, en silencis volguts, en errats arguments i falses acceptacions, però ja no és invisible. I, com un virus mortal, continua latent a l’espera que el vent, sempre incontrolat, bufi l’aire i agiti una bandera, de nou, sigui la que sigui, i li doni el permís per tornar a parlar alt i clar. Ens ho podem permetre? Volem que ens controli? Pensem si paga la pena. Hi tenim molta feina...

10

21 de febrer de 2018

TARRAGONA joan anton català | divulgador científic i autor de ‘100 qüestions sobre l’univers’

EN TREVISTA

«Fer divulgació és un equilibri entre la veracitat i la simplificació» «Al nostre cos viu el record d’una estrella que va viure i va morir perquè puguem estar xerrant»

oriol montesó TARRAGONA

T

arragoní, químic en l’especialitat de Quàntica i màster en Astronomia i Astrofísica, el Joan Anton Català és un apassionat de la natura. Un anhel per entendre el comportament del cosmos que es contagia fàcilment quan el llegeixes o el sents per la ràdio, mitjà en el qual col·labora molt sovint. Autor del llibre ‘Retrats d’un univers sorprenent’ i de l’obra de narrativa juvenil ‘Projecte Galileu’, ara presenta ‘100 qüestions sobre l’univers’ amb l’editorial Cossetània. Totes les seves obres tenen un element comú: ajudar-nos a entendre allò que ens envolta sense necessitat de tenir coneixements científics. Segurament és agosarat descriure’l com el Carl Sagan català, però els periodistes hem d’explicar molt en molt poc espai i no se m’acut una comparació més encertada.

M’equivoco si et descric com el Carl Sagan català?

No, si us plau, no ho facis. Carl Sagan és un referent en el tema de la divulgació científica però mai admetria cap tipus de comparació amb ell. No n’hi ha hagut cap altre com ell. És el model a seguir perquè va trencar una aproximació molt seriosa de la ciència i es va atrevir a enfrontar-se al gran públic no només amb Cosmos sinó també amb moltes coses que va fer a la NASA. Estic llegint ‘Retrats d’un univers sorprenent’.

Ah, sí? I què et sembla?

Penso que, quan els expliques, els fenòmens del cosmos són fàcils d’entendre.

Caram, que bé!

Dedueixo que el secret està en el vocabulari que utilitzes?

Sí. La divulgació és un equilibri complex entre la veracitat i la simplificació. Lamentablement els científics hem tingut la ten-

dència de no pensar a qui ens estem adreçant i utilitzem terminologia que a nosaltres no ens sembla complexa però que per al gran públic sí que ho és.

Per això cal simplificar, tot i que no és fàcil.

«És un llibre de fàcil lectura que es pot llegir en l’ordre que vulguis»

I amb un toc d’humor, no?

Si pots, també. Per trivialitzar.

Sembla que la gent té por a l’astronomia perquè ho veu molt complicat. Jo he optat sempre per una vessant humanística de l’astronomia. «Nosaltres venim d’allà», «és la nostra història», «estem fets de pols d’estrelles», «tu vas començar a néixer fa 13.000 milions d’anys amb el Big Bang»… sempre utilitzo frases d’aquest tipus més que no pas «fa 13.000 milions d’anys del Big Bang». Per tant, sí: humor i humanisme. Perquè si primer no enganxes el públic així, permetent-li fer volar la imaginació, és molt difícil que després li puguis explicar l’expansió de l’univers.

com ara, en què la gent té molt d’interès en allò que passa.

Fan falta més divulgadors científics al nostre país?

Sí. Un investigador, en principi, no té interès a divulgar perquè prou feina té a investigar i gestionar els recursos de què disposa. Les universitats i els centres de recerca obliguen els científics a divulgar per aconseguir fons o justificar-los, però molts no tenen el perfil o el tarannà per fer-ho. Fa falta aquest científic divulgador i més en un moment

‘100 qüestions sobre l’univers’, és un exemple del que diem: divulgació amb vocabulari planer?

Correcte. A més a més, aquest llibre té una cosa molt interessant, i és que a la col·lecció de Cossetània «De 100 en 100», has d’escriure cent capítols de, com a màxim, dues pàgines cadascun. Això fa que sigui un llibre de lectura fàcil que pots llegir en l’ordre que vulguis. Vas a l’índex i esculls els que més t’interessin en aquell moment sense necessitat d’haver llegit la resta. És un format molt atractiu. És un llibre per llegir de nit?

No necessàriament, però si ho fas, somies millor (riu).

Jo ho deia per treure el cap per la finestra.

No, perquè, més que d’astronomia (que és allò que podem veure al cel) del que tracten és d’astrofísica: com funciona l’univers, com funcionen les estrelles, com va aparèixer la vida, què és un forat negre… llavors, no cal que miris per la

finestra.

No, això no ho veuràs.

Però de nit, si estàs calmat, llegeixes un parell de capítols, tanques el llibre i penses: ostres, com deu ser caure en un forat negre? I això que una caixeta de llumins de la mateixa massa d’una estrella de neutrons pesaria 16 tones?

Algunes de les respostes que dones aquí, d’aquí a 50 anys ja no tindran validesa? És possible. El Carl Sagan deia que «l’astronomia és una enorme lliçó d’humilitat» i això ho demostra la història de la humanitat, que ha rebut bufetada rere bufetada: ni som el centre del sistema solar, ni estem al centre de la nostra galàxia i la nostra galàxia és una de moltes que, si desaparegués, l’univers no ens trobaria a faltar. I el dia que descobrim vida fora d’aquest planeta serà la bufetada més gran perquè voldrà dir que ni la vida és propietat exclusiva d’aquest planeta.

I qüestions sense resposta.

Sí. Per exemple, com de gran és l’univers? Què hi havia abans del Big Bang? No ho sabem i és possible que mai ho puguem saber, simplement perquè estem dins de l’univers i no ens el podem mirar des de fora.

Quines qüestions has gaudit més plantejant-te?

Totes aquelles que tenen a veure amb la vida. Estem intentant entendre com és l’univers i no sabem com va aparèixer la vida, aquí, al nostre planeta. Mai hem pogut fabricar vida en un laboratori. No sabem com s’ho ha fet la natura per fabricar vida.

Va venir de fora? Sembla que la vida només ha aparegut una vegada a la terra. Per què no hem trobat altres models de vida no basats en el carboni?

Parlant de vida, has dit que som pols d’estrelles?

Quan l’univers es va crear només hi havia hidrogen –l’element més simple i el que ho forma gairebé tot– i una mica d’heli.

No hi havia res més. La resta d’elements s’han cuinat dins de les estrelles, uns enormes reactors de fusió nuclear que a partir d’elements simples fan elements complexos i generen energia en aquest procés. Com més gran és l’estrella, més elements pot fabricar i, quan moren, alliberen tot aquest contingut per enriquir l’univers. Per tant, al nostre cos viu del record d’una estrella que va viure i va morir perquè puguem estar aquí xerrant.

Davant d’això, com més coneixes el cosmos com et sents: insignificant o especial?

Afortunat. La natura s’ha pres moltes molèsties perquè tu i jo estem aquí avui, parlant: milers d’anys d’evolució, un univers perfecte per a la vida… És un préstec que ens ha fet la natura i que, quan morim, el retornem.

Però qualsevol préstec es torna amb un interès i cadascú s’ha de plantejar l’interès que paga per al préstec de la vida, per aquest regal. Sí que ens sentim poca cosa veient l’univers, però alhora, pensem: quina fortuna tenir vida! Això ajuda a relativitzar els problemes.

11

21 de febrer de 2018

comarques

Un centenar de personatges de plastilina recorren la història de la música La mostra s’exposarà al Pati de la Diputació de Tarragona fins a l’1 d’abril

E

ls Beatles travessant el pas de vianants d’Abbey Road, Gene Kelly cantant sota la pluja, els personatges del Màgic d’Oz, un grup de monjos gregorians... Són alguns dels prop de cent personatges que es reprodueixen en plastilina a l’exposició ‘PlastiHistòria de la Música’, una instal·lació de la Fundación Educa que es pot visitar de franc al Pati del Palau de la Diputació de Tarragona fins a l’1 d’abril.

La mostra està formada per vint diorames amb els quals l’espectador fa un recorregut per la història de la música, des de la prehistòria fins a l’actualitat, amb l’objectiu de facilitar una comprensió de la música des

Es presenta el Mapa de 14 rutes pel Vendrell

El divendres 23 de febrer, a les 20 hores, a la Sala Pau Casals de La Lira Vendrellenca, tindrà lloc la presentació del Mapa de 14 rutes pel Vendrell, elaborat per la Regidoria d’Esports conjuntament amb el Grup Muntanyenc de la Lira Vendrellenca i la Comissió del Patrimoni Cultural del Vendrell, i amb la supervisió de la Regidoria d’Urbanisme.

El mapa es complementa amb una petita fitxa de cada ruta amb informació sobre la distància del recorregut, el desnivell, com es pot fer i si és circular o no. També hi ha una breu ex-

plicació amb indicacions sobre l’itinerari que s’ha de seguir i amb referències sobre elements històrics i patrimonials que s’hi poden trobar. S’ha editat en versió català/castellà i en anglès/francès.

Un pròxim pas serà la senyalització d’aquestes rutes i la seva implementació en una plataforma digital per tal de poder-les fer amb el suport del mòbil.

En l’acte de presentació es comptarà amb la presència de Jordi Grau, membre de l’àrea tècnica de l’Observatori del Paisatge de Catalunya, que farà una ponència.

d’un vessant lúdic, identificar les diferents etapes històriques, establir connexions entre diferents estils, esbrinar l’origen de diferents instruments i, sobretot, potenciar l’interès per la música entre els més joves.

‘PlastiHistòria de la Música’ es complementa amb uns tallers didàctics, dirigits per la doctora en Musicologia i professora de la URV Montserrat Canela, per a les escoles que ho sol·licitin.

Les escoles que vulguin visitar

l’exposició tenen un dossier didàctic a la seva disposició. Per participar en els tallers cal que les escoles concertin cita amb la Unitat de Cultura de la Diputació (cultura@dipta.cat o bé 977 296 634).

12

21 de febrer de 2018

SALUT - xarxa santa tecla

S A LU T

El Baix Penedès es proposa superar les 2.000 donacions de sang al llarg de 2018

El Banc de Sang i Teixits posa en marxa un espai mensual de recollida de donacions a l’Hospital del Vendrell el darrer dilluns de cada mes ÒLIVER MÁRQUEZ EL VENDRELL

L

a del Baix Penedès és una de les comarques catalanes que anualment registra menys donacions de sang. Aquesta és una realitat que el Banc de Sang i Teixits i l’Hospital del Vendrell volen canviar a partir d’ara amb la posada en marxa d’un punt fix de recollida de donacions l’últim dilluns de cada mes a partir del pròxim 26 de febrer.

Aquesta col·laboració ofereix a la població penedesenca que vulgui donar sang un punt de referència mensual sense necessitat d’haver-se de desplaçar fora de la comarca ni sense haver d’estar atenta a les campanyes mòbils que des del Banc de Sang s’impulsen als municipis de la zona.

L’any 2017 al Baix Penedès es van realitzar unes 1.800 extraccions de sang. L’objectiu per aquest 2018, gràcies a la posada en marxa d’aquest punt de recollida a l’Hospital del Vendrell, és superar el llindar de les 2.000.

El primer dia en què la població del Baix Penedès podrà donar

D’esquerra a dreta: Josep Mercadé, director de l’Hospital del Vendrell; Josep Bargalló, president Associació de Donants del Baix Penedès; Virgina Callao, directora del Banc de Sang i Teixits a Tarragona i Terres de l’Ebre; i Núria Vilanova, coordinadora d’hemodonacions del Banc de Sang. / Tomàs Varga.

A partir del 26 de febrer els penedesencs que vulguin donar sang ho tindran més fàcil.

L’últim dilluns cada mes ho podran fer en un espai habilitat a la planta baixa de l’hospital comarcal sang és el pròxim dilluns dia 26 de febrer de 10 a 14 hores. Les extraccions es faran sempre a la sala d’actes del centre sanitari, on un equip del Banc de Sang desplegarà l’últim dilluns de cada mes el dispositiu tècnic i humà necessari. Des del Banc de Sang s’informa que, tres o quatre cops a l’any, també serà possible fer donacions en horari de tarda i es realitzaran, amb cita

prèvia, donacions de plasma. La doctora Virginia Callao, directora del Banc de Sang i Teixits a Tarragona i les Terres de l’Ebre, apunta que «la col·laboració amb l’Hospital del Vendrell és molt important per aconseguir augmentar el nombre de donacions al Baix Penedès i per incrementar la conscienciació solidària entre la població de la zona. Amb aquest espai mensual de donació volen arribar als professionals sanitaris, als usuaris del centre i als seus familiars, però també obrir l’hàbit de donar sang al conjunt de la ciutadania».

Des de l’Associació de Donants del Baix Penedès, el seu president, Josep Bargalló, ha reiterat que la comarca necessita més sang, especialment «de la gent més jove, ja que a partir d’una edat no es pot ser donant, i cal un relleu».

Per a Josep Mercadé, director de l’Hospital del Vendrell, «habilitar un espai de donació és molt

Des de l’Associació de Donants del Baix Penedès es fa una crida a la població més jove per tal de contribuir a mantenir les reserves de sang important per al centre i els seus professionals. Consolida la referència assistencial de l’hospital entre la ciutadania del Baix Penedès, que ara ja podrà fer donacions de sang de manera regular sense haver de desplaçar-se, i a més contribueix a estimular la solidaritat entre la població de la zona». El mateix director del centre sanitari posa sobre la taula l’objectiu de «superar les 2.000 donacions anuals al Baix Penedès aquest 2018» i obre la porta a habilitar l’espai

de donació més cops al mes si la resposta de la ciutadania és alta durant aquest primer any de funcionament. Mercadé va puntualitzar que la col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits va més enllà de la simple cessió de l’espai per a les campanyes de donació i que «ara estem treballant plegats en l’elaboració d’un protocol per potenciar i agilitzar el circuit de les donacions d’òrgans a la comarca».

L’any 2017 van donar sang a les comarques de Tarragona 31.314 persones, un 4% més que l’any anterior, quan en van donar 30.094. A banda d’aquest nou espai mensual a l’Hospital del Vendrell, aquest mes de febrer el Banc de Sang ha posat en marxa espais de similars característiques de l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona (el primer dijous de cada mes des del passat 1 de febrer) i a l’Hospital Pius de Valls (el primer dimarts de cada mes des del 6 de febrer).

13

21 de febrer de 2018

14

21 de febrer de 2018

comarques

med i a mb ie n t

Un estudi científic analitzarà les poblacions de sardina i seitó

Es vol obtenir informació biològica i ecològica clau per donar suport a unes opcions de gestió sòlides

E

l departament d ’A g r i c u l t u r a , Ramaderia, Pesca i Alimentació donarà suport durant el 2018 a un estudi internacional sobre l’avaluació de l’estat de la població i alternatives de gestió específiques per a les poblacions de peixos pelàgics (sardina i seitó) del nord-oest de la Mediterrània, a partir de la generació d’informació biològica i ecològica clau per dissenyar unes opcions de gestió sòlides. Aquest estudi serà liderat per científics de

Banc de sardines. L’estudi analitzarà el comportament d’aquests peixos i dels seitons. / Foto: TJ.

l’Institut de Ciències del Mar (ICM) i l’Institut Espanyol d’Oceanografia (IEO) i finançat per la Unió Europea gràcies a les gestions de la direcció general de Pesca i Afers Marítims.

Així ho va anunciar el director general de Pesca i Afers Marítims, Sergi Tudela, en la jornada de presentació dels Pro-

jectes de recerca sobre l’estat del Peix Blau a Catalunya i a la Mediterrània Nord-occidental a l’Institut de Ciències del Mar. L’estudi comprendrà tres objectius específics: primer, revisió de la informació biològica per a les dues poblacions (sardina i seitó); segon, revisió de la informació ecològica i pesquera; i per últim, una proposta i una avaluació de mesures de gestió

pesquera per a una recuperació de la biomassa.

Aquest treball de recerca abastarà el litoral català, valencià i murcià, així com el golf de Lleó, i se centrarà en la sardina i el seitó dins de l’ecosistema marí i les pesqueres que si hi dediquen.

L’administració catalana era conscient que les darreres informacions científiques albiren

El bus urbà de Torredembarra donarà servei els caps de setmana a partir del 3 de març

L

partir del pròxim 3 de març, la línia 1 del transport urbà de Torredembarra també funcionarà els caps de setmana. Així ho ha explicat el regidor de Via Pública i Manteniment, Valeriano Pino, assenyalant que el servei de dissabtes, diumenges i festius que només circulava de juny a setembre ara s’estendrà a tots els caps de setmana, en una prova pilot que pretén conèixer la demanda d’usuaris per tenirla en compte en el pròxim procés de contractació del servei.

De fet, la prova pilot es posa en marxa paral·lelament a l’elaboració d’un nou procés

S’incrementarà el servei d’autobús urbà a Torredembarra./Cedida

de contractació del servei de transport urbà després que l’actual contracte hagi caducat.

Aquest nou procés servirà per modernitzar i ampliar el ser-

vei. A més de l’ampliació del transport públic a tots els dies de l’any, el regidor també ha comentat que s’incrementarà el nombre de parades, espe-

cialment al barri dels Munts.

En la redacció del plec de clàusules que s’iniciarà a curt termini també s’incorporaran noves prestacions com la de disposar de vehicles més sostenibles mediambientalment i adaptats per al transport de persones amb mobilitat reduïda, la millora de les parades amb ampliació de les que disposaran de marquesines i canvi en els pals de senyalització. A més es comptarà amb una aplicació de geolocalització perquè els usuaris coneguin si l’autobús es troba prop de la parada.

Actualment, el servei de transport urbà té un cost de 115.000 euros l’any per a l’Ajuntament.

En matèria econòmica, l’Ajuntament es planteja la reducció de les actuals tarifes.

un efecte del canvi climàtic en la fallida dels estocs pesquers de peix blau en tot el Mediterrani nord-occidental, i per això ha insistit a demanar a les administracions que es prioritzessin projectes per avaluar causes més concretes.

D’aquesta manera, el departament d’Agricultura assumeix el compromís adquirit amb el sector, tenint en compte l’evolució i la situació de les poblacions de sardina i seitó a la costa catalana, així com el treball que es va efectuar des de l’administració amb l’elaboració del Pla de competitivitat del peix blau, on es plantejava una sèrie de paquets de mesures que incloïen millores en l’explotació, millores de gestió del recurs, millora de la gestió comercial, millora en la valorització del peix blau, així com d’un millor coneixement.

Recordem que fa gairebé dos anys, aquest mateix setmanari es va fer ressò de la preocupació dels pescadors de Tarragona al voltant del peix blau. Denunciaven que cada cop se’n capturaven menys i que les mides era també cada vegada més petites.

Fins i tot, els pescadors es van manifestar demanant ajudes.

Curs de monitors a l’Arboç Del 26 al 29 de març el Consell Comarcal del Baix Penedès i l’Ajuntament de l’Arboç organitzen un curs intensiu aprofitant la Setmana Santa.

L’horari del curs serà de 9 h a 14 h durant 4 dies amb un total de 20 hores de duració. Aquesta formació va adreçada a persones majors de 15 anys que volen participar o que ja participen en una entitat d’esplai i necessiten millorar la formació. És un bon recurs per iniciar-se com a ajudant de monitor o de suport en casals, colònies, activitats extraescolars...

L’alumne rebrà els coneixements, eines i recursos bàsics per poder donar suport a la planificació, organització i execució d’activitats d’educació en el lleure. Aquest curs es durà a terme a la Casa de Cultura Can Rossell, al Carrer Major, 37. El preu de la inscripció és de 40€.

15

21 de febrer de 2018

comarques

La Ciutat Esportiva Tarragona i el Catllar serà una realitat a finals de 2018

E

l nou projecte de Ciutat Esportiva Tarragona i El Catllar s’ha donat a conèixer al Consell Esportiu del Tarragonès (CET) amb la voluntat de treballar conjuntament.

Els dirigents d’aquesta iniciativa –situada al Club de Golf Costa Daurada– han explicat a Estefanía Serrano, presidenta del CET, i a Josep Córcoles, coordinador general del CET, els detalls d’un projecte que a finals de febrer arrencarà les obres.

A la trobada també hi ha assistit Joan Monzó, director general de la Ciutat Esportiva Tarragona i el Catllar, i Agustí Mallol, assessor del projecte.

Durant la reunió, el Consell Esportiu del Tarragonès ha donat a conèixer el treball que realitza en matèria de dinamització

i formació a la comarca amb clubs, escoles i entitats. La voluntat de la Ciutat Esportiva Tarragona i El Catllar és projectar un conveni amb el CET i crear sinergies conjuntes en matèria esportiva beneficioses per a ambdós, tant en l’àmbit escolar com per adults, com també dins la formació del professorat o en activitats dirigides a persones amb discapacitat.

La Ciutat Esportiva Tarragona i El Catllar disposarà d’un camp de Pitch&Putt, de 7 pistes de pàdel que es començaran a construir aquest mes de febrer, un gimnàs DiR i una piscina.

L’objectiu és ser un referent per la pràctica esportiva per les famílies de Tarragona, pel sector turístic i, en definitiva, obrir-lo a tota la ciutadania. El calendari previst preveu que totes les obres estiguin finalitzades a finals de 2018.

Un moment de la trobada entre Estefanía Serrano, presidenta del CET, Josep Córcoles, coordinador general del CET; Joan Monzó, director general de la Ciutat Esportiva Tarragona i El Catllar, i Agustí Mallol, assessor del projecte.

El Cicle de Muntanya de la Diputació de Tarragona arrenca amb l’alpinista Chus del Lago

E

l passat dijous es va donar el tret de sortida del Cicle de Muntanya 2018, organitzat per la Diputació de Tarragona en col·laboració amb Anima’t.

Més de 240 persones es van aplegar a l’Auditori Diputació per escoltar l’alpinista Chus del Lago (Vigo, 1964) que amb només 22 anys va decidir emprendre una carrera per coronar els grans cims de la Terra.

Lago va obtenir l’any 2004 el títol de Lleopard de les Neus, atorgat als qui aconsegueixen trepitjar el cim dels pics més alts de l’antiga Unió Soviètica, convertint-se així en una de les poques dones que ha assolit aquesta fita. Durant la conferència, sota el títol Seguint les petjades de gegants, ha tractat la seva experiència en les expedicions que ha fet a les regions polars. Ha explicat què la va moure a canviar els cims pels deserts glacials i ens ha fet un recorregut per les seves experiències a l’Antàrtida, Groenlàndia i el pol Sud geogràfic. També ha revelat, en primícia, que la

Un moment de la conferència de Chus del Lago a l’Auditori de la Diputació./Cedida

propera expedició, que havia de ser a Groenlàndia, la realitzaran a l’Antàrtida a causa de la gran inestabilitat del gel de l’illa danesa, una expedició formada per 3 dones i que vol conscienciar sobre el canvi climàtic i la preocupant situació de desgel dels casquets polars.

El cicle continua cada dijous

fins al 22 de març, amb documentals i conferències a càrrec de reconeguts alpinistes.

Les sessions tindran lloc tots els dijous a les 19.30 hores a l’Auditori Diputació (C. de Pere Martell 2, Tarragona). L’entrada és gratuïta amb invitació, que es podrà recollir una hora abans de cada sessió al mateix recinte.

El següent acte del cicle serà la projecció de la pel·lícula Tras las huellas de Shackleton (22 de febrer, 19.30 hores), dirigida per Javier Álvaro. Seguirà la conferència «Un pas més» (1 de març, 19.30 h), a càrrec de l’escaladora Sílvia Vidal. El cicle continuarà amb la projecció de la pel·lícula Bájame una estrella de Miriam García Pascual (8 de març, 19.30 hores),

un documental de l’escalador Juanjo San Sebastián on l’autor ens endinsa en la vida de l’escaladora navarresa Miriam García Pascual (1963-1990). La sessió del 15 de març a les 19.30 hores oferirà dues projeccions: el documental Mira, de Lloyd Belcher, i el curtmetratge Link Sar West, del director Jonathan Griffith, que va rebre el premi a Millor pel·lícula d’alpinisme al Bilbao Mendi Film Festival 2016. La conferència que clourà el cicle (22 de març, 19.30 hores) anirà a càrrec dels alpinistes Òscar Cadiach i Ferran Latorre i portarà per títol «La superació dels catorze cims més alts de la Terra». El periodista tarragoní Pep Suñé moderarà una conversa entre els dos alpinistes catalans que van assolir els 14 x 8.000 l’any 2017.

Durant la inauguració es va lliurar el primer premi honorífic del Cicle de Muntanya de la Diputació. Aquest primer reconeixement ha estat per a l’alpinista basc Alberto Zerain, desaparegut l’estiu passat a l’aresta mazeno del Nanga Parbat.

16

21 de febrer de 2018

comarques

Les exportacions superen els 8.600 MEUR el 2017 i registren un nou rècord històric

L

Els productes energètics (amb un increment interanual del 102%) i la química (+4%) han liderat les exportacions de la demarcació durant el 2017

es exportacions tarragonines han superat el 2017 per primera vegada els 8.000 milions d’euros, la xifra més alta de la sèrie històrica i que supera el rècord assolit l’any 2012. En concret, les vendes de Tarragona a l’exterior han assolit els 8.679,6 milions d’euros, un creixement de 21,6% en termes interanuals. Es tracta de la demarcació catalana que ha registrat un increment més elevat.

Aquest 2017 també s’ha registrat amb 979 empreses el màxim històric d’empreses exportadores regulars a Tarragona, és a dir, que han venut a l’exterior els darrers quatre anys de manera consecutiva (un increment del 4,9%). Sectorialment, els productes energètics

Servei regular de tràfic agroalimentari per ferrocarril que surt setmanalment del Port de Tarragona. / Cedida.

(amb 1.913,9 milions d’euros, un increment interanual del 102%) i la química (amb 2.764,9 milions d’euros, +4%) han liderat les exportacions de la demarcació, segons dades del

Ministeri d’Economia i Competitivitat.

La delegada d’ACCIÓ a Tarragona, Mònica Boquera, valora els resultats com «una mostra que la internacionalització és

sinònim de creixement empresarial i que s’ha arrelat a l’ADN de les pimes i empreses de Tarragona». «El fet que assolim les xifres d’exportacions més elevades de la sèrie històrica sig-

nifica que la sortida a l’exterior és una aposta estructural i consolidada», assegura. «Tarragona és la segona província en volum d’exportacions al conjunt de Catalunya i la que més ha crescut en l’últim any: això té un efecte directe en la creació de riquesa i valor afegit a tot el territori», segons Boquera.

Valls acull una gala benèfica a favor de la investigació sobre la laminopatia congènita

Instants de la gala de màgia i música que va tenir lloc l’any passat també en benefici de la investigació sobre aquesta malaltia degenerativa. /Cedides

E

l pròxim 11 de març a les 17,30 hores, el Centre Cultural de Valls acollirà la II Gala de Màgia i Música organitzada pel mag José Maria, els beneficis de la qual aniran destinats a la investigació sobre la laminopatia congènita.

La laminopatia congènita és

una malaltia rara degenerativa de la qual no es coneixen més de 50 casos registrats al món. És una malaltia greu que actua principalment en els músculs que s’empren en la locomoció (musculoesquelètic) i el múscul cardíac.

A Valls viu en Lluís, un noi de 15 anys afectat per aquesta malaltia i el seu cas

ja va inspirar l’any passat la primera gala benèfica, que es va celebrar al Teatre Principal.

«L’any passat la gala va tenir una gran acollida de públic i això ens ha fet tenir ganes de repetir», explica el mag Jose Maria, impulsor d’aquesta idea solidària. «I aquest any les previsions també són molt

bones, ja que ja hi ha moltes persones que ens han fet saber que volen venir, fins i tot de Lleia, de Girona, d’Andorra, de Madrid...». En José Maria presentarà un espectacle en el qual participaran altres mags com el conegut pel seu pas pel programa televisiu Got Talent, Acheron Delacroix, Judith Trilirí i Ruben Dario, i músics

com Marina, Elena Volpini, Marina Marlo i Jaume Sanz.

El preu de les entrades és de 5 euros per als adults i 3 euros per als menors de 12 anys, mentre que els menors de 2 anys tenen l’entrada gratuïta.

Les entrades es poden adquirir a les botigues de Valls Tentazioni i al Forn del Passeig.

17

21 de febrer de 2018

comarques

El Corredor Mediterrani deixarà Tarragona ciutat sense les grans línies ferroviàries L’estació de tarragona es quedarà per a rodalies i mercaderies, mentre que les línies de mitja i llarga distància PASSARAN PER l’estació del camp

Salou desapareixeran les vies del seu centre poblacional i es quedarà la de PortAventura com a única estació, Cambrils gaudirà d’una nova estació amb dubtosa funcionalitat i a Vila-seca les vies creuaran pel seu terme sense cap benefici evident per als seus veïns i veïnes.

OLIVER MÁRQUEZ TARRAGONA

E

l dia 9 de desembre de 2006 s’inaugurava la controvertida estació del Camp de Tarragona als termes de Perafort-la Secuita i, just en aquell moment, es va començar a escriure el que passarà aquest 2018. La ciutat de Tarragona, capital provincial, serà la més perjudicada pel desplegament imminent del Corredor Mediterrani al nostre territori, que farà passar per l’estació de Perafort la gran majoria de trens de llarga i mitjana distància.

A partir d’aquest moment l’estació de Tarragona es convertirà en una instal·lació dedicada a donar servei de rodalies i per la qual, a més a més, continuaran passant els combois de mercaderies.

Així, abans de final d’any, Tarragona perdrà el pas de trens d’altes prestacions com ara l’Euromed, que fins ara ha unit la ciutat amb altres capitals de l’arc mediterrani.

Per agafar trens d’alta o mitjana velocitat i de llarga distància, els tarragonins i tarragonines hauran de desplaçar-se a Perafort i els quedarà com a únic consol que, amb el traspàs d’aquest servei a la nova línia interior del Corredor, potser la costa

ADÉU A l’EUROMED?

El Corredor Mediterrani, que entrarà en servei a partir de l’estiu de 2018, treurà del litoral tarragoní la gran majoria de trens d’alta velocitat i de llarga i mitjana distància. L’emblemàtic Euromed, doncs, deixarà de passar i de fer parada a l’estació tarragonina, que quedarà gairebé exclusivament per a les línies del servei de rodalies que connecten amb Barcelona i la resta de municipis de l’entorn. Els tarragonins i tarragonines que vulguin agafar trens d’altes prestacions hauran de desplaçar-se fins a l’estació del Camp de Tarragona, a Perafort, per on està previst que passin tots els trens de llarga i mitjana distància abans que acabi l’any. A la costa tarragonina es continuarà veient el pas de combois de mercaderies, que ara disposaran d’unes vies menys transitades.

Un grafisme que ja ho PREVEIA ara fa un any

Les plataformes en defensa del transport ferroviari públic PDF.Camp i PTP ja van dibuixar l’estiu de 2017 el que passaria a les comarques de Tarragona amb l’arribada i posada en marxa del Corredor del Mediterrani. Aquest grafisme il·lustra de manera molt sintètica com quedarà el mapa ferroviari del Camp de Tarragona abans que acabi l’any 2018.

Si bés les plataformes advertien que Foment tancaria les estacions de Cambrils i de Salou, finalment tot indica que la població cambrilenca, després de la intervenció de la Generalitat, sí que disposarà d’una estació on els trens de mitja i llarga distància faran aturada perquè els passatgers puguin baixar a la Costa Daurada. Salou, de la seva banda, treurà les vies del centre urbà i mantindrà la connexió ferroviària de rodalies amb l’estació de PortAventura.

oferirà un millor servei de rodalies, més ràpid i puntual, fins a la ciutat de Barcelona. Però l’afectació del pas del traçat del Corredor

Mediterrani, que ja està construït i a punt de ser operatiu (es diu que fins i tot aquest estiu), va més enllà de la capital tarragonina. Municipis

com Salou, Cambrils i Vilaseca també es veuran afectats, cadascun a la seva manera, pel pas de la nova infraestructura ferroviària. Mentre que a

S’apropa la posada en marxa del Corredor Mediterrani al territori, prevista per al mes de setembre pel Ministeri de Foment, i es comença a conèixer com afectarà la ciutadania. Els polítics del territori fa anys que saben quin és el full de ruta ferroviari decidit per l’Estat i la Generalitat a casa nostra, però en un tema tan complex han optat per evitar-lo davant de l’opinió pública.

Però el Corredor ja està aquí.

L’estació de Tarragona, que en els darrers anys ha discutit el lideratge territorial amb l’estació de l’AVE del Camp de Tarragona, es convertirà definitivament en una instal·lació de rodalies. Llevat de comptades excepcions, els únics trens que es podran agafar seran els de les línies R15 i R16 que connecten amb la resta de municipis del territori i amb l’àrea metropolitana de Barcelona. D’aquesta manera, Tarragona es convertirà en la primera capital del Corredor Mediterrani sense estació urbana de llarg recorregut. Al mateix temps, en principi, serà la primera ciutat que no connectarà els seus trens Euromed/Talgo amb el sistema de rodalies. L’estació de Perafort, en canvi, actuarà com a estació central del territori amb pas i parada de les grans línies ferroviàries. Per allà passaran tots els trens de mitjana i llarga distància (Euromed inclòs), a més dels AVE que ja hi circulen des que es va posar en marxa.

Amb aquest panorama, són molts els interrogants que caldrà anar desvetllant en els pròxims mesos. Per exemple, com es garantirà la connexió dels nuclis urbans dels municipis amb la reforçada Estació del Camp o com s’ho farà Adif per gestionar els accessos i les zones d’aparcament a una instal·lació que, de ben segur, incrementarà la seva activitat.

18

21 de febrer de 2018

COMARQUES fernanda cintas | FABROKER.EU

ENTREVIS TA

«Des dels inicis de Fabrokre.eu fins avui, hi ha molta feina feta amb visió i esforç» tots hi surten guanyant. Posem a seu abast les companyies més capdavanteres en l’àmbit de la salut, com ara Adeslas, Aegon, DKV o Sanitas amb les quals podem aconseguir un bon preu.

redacció TARRAGONA

Q

uan l’empresa va començar a caminar, la Fernanda Cintas ja hi era. És la treballadora més antiga, perquè va iniciar al seu recorregut al món assegurador al costat del Jordi Ferré, i coneix Fabroker. eu a la perfecció. Com a responsable de les oficines de la corredoria, sap què hi passa en tot moment i què necessita cada client. Aposta per un tracte directe i sincer amb la persona, sap què necessita i ofereix la solució.

Fernanda, ets la més antiga de l’empresa i has vist en primera persona tota la seva evolució. Quin creixement ha fet Fabroker.eu fins arribar a l’actualitat? Com has vist i viscut la seva evolució?

Fa trenta anys que vaig començar a l’empresa i he vist tota l’evolució amb calma i lentament. Recordo l’època en que no teníem ordinador i, el Jordi i jo, miràvem les fitxes dels clients a mà per enviar-los les targes de Nadal o portàvem als principals client, com Pescados Arturo o Tarraco Peix, una ampolla de cava en persona. Ha estat tot un treball intens, començant de zero i arribant on som ara, amb quatre oficines obertes i 25 persones en plantilla a més dels autònoms que treballen amb nosaltres, tots junts arriben a la quarantena. Al Jordi li he d’agrair que em fes accionista al seu moment, a mode de recompensa o de regal per la feina feta. Amb el Jordi hem passat moltes coses junts, hem après plegats i hem vist créixer l’empresa amb la satisfacció que comporta. Tinc clar que des dels inicis de l’empresa i fins avui, hi ha molta feina feta amb molta visió, il·lusió i esforç.

Ets la responsable de coordinar les oficines de Fabroker. eu i, òbviament, la seu principal que és la d’Higini Anglès.

Cada cop és més important fer-se una assegurança de vida perquè la gent ho considera indispensable i sap que, fent-se l’assegurança, assegura també la vida dels altres.

Aquesta és una altra de les vostres especialitats, oi?

Sí. Jo sempre dic que cada persona, cada assegurat, s’ha de valorar ell mateix. Al client sempre li has de preguntar què deixaria pendent demà si avui li passés alguna cosa. Has de plantejar la realitat que tenim a tocar i que sovint no es té prou en compte, fer-los veure que si els passa quelcom, poden deixar molts problemes a la seva família sense voler-ho. Cada dia fem més assegurances de vida. Una cosa és que deixis de tenir un cotxe, però que deixis de tenir un patrimoni per no haver-te fet una bona assegurança, és molt més greu.

Què succeeix en cadascun dels espais i oficines? Què hi fas a cadascuna d’elles?

En aquest cas, la meva funció és revisar totes les oficines un cop per setmana i fer el control per garantir que tot funcioni, o per ajudar a alguna companya a tarifar algun risc en què tingui dubtes. A més, si convé atendre a algun client quan sóc a cada oficina, l’atenc, i també rebo a les oficines els clients que volen parlar amb mi i no es poden desplaçar a l’oficina de Tarragona.

Pensa que en aquestes oficines es va començar a treballar sense paper ni arxius. Aquesta va ser una aposta per a focalitzar la gestió en l’atenció al client, tant en l’assessorament de venda, com amb el post-servei (sinistres), així tot el moviment documental de les pòlisses de les oficines es gestiona des de

Tarragona Central, de manera que ho tenim tot ben organitzat i optimitzat.

Una de les teves principals funcions és atendre un tipus de client concret, que va dels particulars als comerços passant per les botigues i empreses petites i mitjanes. Què els ofereixes i quines necessitats tenen habitualment?

Els puc oferir de tot, però el que realment m’agrada és agafar clients integrals i fer-los la visita per proposar-los que ens deixin les seves pòlisses per a revisarles. El compromís nostre és mirar-les, sense cap compromís, i oferir solucions per aquelles pòlisses que podem millorar i també la gestió de les altres que pugui tenir bé, amb la voluntat de fer sempre una bona gestió i tenir un bon tracte.

També em centro molt en

oferir-los les pòlisses de vida i salut, perquè normalment es tendeix a proposar les de la llar, comerç o automòbil, deixant a banda aquestes que també són importants. Fem veure al client que necessita les assegurances de vida, com també les d’incapacitat laboral en cas que tingui un accident, perquè és molt útil tenir-les per previsió d’allò que pugui passar.

A Fabroker.eu sou especialistes, entre altres, en les pòlisses de salut de les empreses.

Quin tipus d’assegurances teniu per a elles i quina cobertura els hi feu?

Mirem de fer les pòlisses de salut com a empresa perquè si ho fas per la via particular surten molt més cares. Oferim una assegurança on l’empresa és la beneficiària i els assegurats són els treballadors, de manera que

Tu que ets un Àngel de Jordi, parla’ns d’ell. Com és el Jordi, CEO de Fabroker.eu?

Per a mi, el Jordi ho és tot. A més de ser el meu cap, hi ha una amistat. Què he de dir d’una persona que ha estat al meu costat 30 anys de la meva vida?

Del Jordi, que és molt comercial com jo, m’agrada que mai té mandra per a les campanyes, que li pots proposar una campanya de vendes i te l’aprova al moment, que sempre el tens al costat. Té el seu caràcter, que consti, però té molta visió de la feina. Recordo coses que em plantejava ell al principi, quan jo era molt jove perquè vaig començar aquí amb 21 anys, i al·lucino perquè s’han anat complint. Ell marcava unes fites i uns plans en un paper, t’explicava el seu plantejament o les seves previsions de creixement i tot s’acabava complint.

Tot allò que ell ha somiat a la seva empresa, ho ha complert i és fruit de la seva forma de ser.

19

21 de febrer de 2018

comarques

Foment manté el compromís de prohibir els camions a l’N-340, però sense calendari

E

l ministre de Foment, Íñigo de la Serna, ha refermat el seu compromís de prohibir el trànsit de camions per l’N340 al seu pas per la demarcació de Tarragona. Així ho ha fet constar en una reunió celebrada aquest dimarts a l’aeroport de Prat, convocada pel mateix titular de Foment després de les queixes dels alcaldes del Pacte de Berà davant l’últim accident mortal que es va cobrar la vida d’una família de l’Arboç. La trobada, amb l’assistència de la majoria de batlles afectats pel pas de la nacional, ha servit per situar el subdelegat del Govern a Tarragona, Jordi Sierra, com a primer interlocutor amb els representants territorials.

No hi ha compromís de data,

Moment de la trobada entre els alcaldes del Pacte de Berà i el ministre de Foment, Iñigo de la Serna. / Cedida.

perquè el mateix ministre recorda que a la Rioja el desviament de camions per l’autopista es va trigar 10 mesos, però sí

que hi ha compromís ferm per fer-ho al més aviat possible. Fèlix Alonso, alcalde d’Altafulla, explica que «el ministre assegu-

Salou desgrana els projectes pendents del seu litoral

ra que ha posat tots els departaments implicats a treballar perquè el desviament de camions per l’AP-7 es faci el més ràpid

possible. Ens ha explicat amb detall els diversos passos previs a seguir, com ara l’acord amb la concessionària de l’autopista, la necessària dotació als Pressupostos de l’Estat de 2018 i l’entesa entre la DGT i el Servei Català de Trànsit, abans que la mesura pugui ser aprovada pel Consell de Ministres». Alonso ha recordat que la situació és complicada, «perquè cada vegada que hi hagi un accident mortal, el territori tornarà a clamar», però s’ha mostrat optimista davant «la celeritat del ministre per reunir-se amb els alcaldes i aportar tota la informació».

Per últim, Alonso ha confirmat que el subdelegat del Govern a Tarragona, Jordi Sierra, ha estat designat pel Ministre perquè «mantingui informats els alcaldes en tot moment dels passos assolits».

BASF i ICIQ col·laboren per la divulgació cientítica

L

a visita del subdelegat del govern Jordi Sierra a Salou ha servit per parlar de qüestions que afecten el municipi, l’execució dels quals depèn del govern de l’estat.

Una d’aquestes qüestions és continuïtat del camí de ronda o les obres –ja en execució– de recuperació mediambiental de Cala Morisca per on ha de passar el tram pendent del camí que voreja el mar. Altres qüestions que s’han posat damunt la taula ha estat el manteniment de les platges i l’aportació de l’arena després dels temporals de mar.

L’alcalde de Salou, Pere Granados, ha explicat que des del govern hi ha un gran interès en aconseguir millorar l’entorn natural dins l’àmbit del cap de Salou i potenciar les àrees boscoses internes i, en aquest sentit, ha explicat com «som una de les poques poblacions de costa que entre les actuacions programades hi ha les de retornar a l’estat natural els espais de primera línia i, de fet, –ha

B afegit– els darrers mesos s’han enderrocat dues edificacions perquè volem ser respectuosos amb el nostre entorn i retornar a la ciutadania espais verds».

Ja s’ha actuat en l’enderroc del xiringuito que hi havia a un extrem de la Cala Font que ha permès naturalitzar l’espai i els treballs que s’estan fent ara mateix a Cala Morisca per convertir una hectàrea en un parc públic amb mirador després d’adquirir l’antiga finca i xalet

de Pedrol Rius. Un espai que formarà part del camí de ronda en la segona fase pendent d’executar i de la que avui ha estat objecte de visita.

Actualment hi ha construït el primer tram entre Pilons i Replanells i restaria pendent la segona i tercera fase des de Replanells fins al Mirador del Far i un tram final des del Mirador del Far i fins a la Pineda, amb un pressupost que supera un milió d’euros cada una de les fases.

ASF Espanyola S.L. i l’Institut Català d’Investigació Química (ICIQ) han signat un acord de col·laboració per al desenvolupament i execució del programa de seminaris que promou l’ICIQ, anomenat ICIQ Seminar Programme, un conjunt de ponències a càrrec de científics reconeguts a nivell mundial sobre els últims avenços en el camp de recerca de la química. A més, estudiants de doctorat i investigadors potsdoctorales l’ICIQ tenen l’oportunitat de reunir-se amb els ponents parell intercanviar idees sobre els seus

projectes d’investigació.

Celebrat des de l’any 2004, l’ICIQ Seminar Programme ha acollit prestigiosos científics internacionals, entre els quals els guardonats amb el Premi Nobel K.B Sharpless, R.R. Schrock, R. Grubbs i A. Suzuki.

Aquest 2018 s’han programat, fins al moment, catorze seminaris que van començar el passat 12 de gener amb el doctor Bernhard Rieger de la Technische Universität München d’Alemanya i arribaran a la fi el pròxim 23 de març amb el doctor Miquel Costas de l’Institute of Computational Chemistry.

20

21 de febrer de 2018

GENT

Augusta Car presenta a Tarragona el nou Kona, el SUV més atrevit de Hyundai

Hyundai, una de les marques d’automoció amb més acceptació a Europa en els darrers anys, està d’enhorabona. Aquest mes de febrer ha posat a la venda el seu nou SUV més atrevit, el Hyundai Kona, que a Tarragona ha estat presentat en societat a Augusta Car, concessionari oficial de la marca sud-coreana a

la ciutat. Abans de l’acte de presentació, al qual van assistir clients, proveïdors i premsa especialitzada, vam visitar el concessionari per tal de conèixer el nou Kona de primera mà. Ens va rebre el gerent de l’establiment, Vicenç Jiménez, que va explicar-nos les virtuts d’aquest nou model de Hyuandai. El Kona

Estudiants japonesos es formen a la URV

Per sisè any, estudiants de la Universitat d’Hiroshima fan una estada a la URV, on se’ls ofereix el Seminari Internacional en Drets Humans. Des del curs passat, a més, altres estudiants d’aquesta mateixa universitat segueixen un programa intensiu de llengua i cultura espanyola organitzat pel Centre d’Estudis Hispànics. En total són 39 alumnes que seguiran els dos cursos del programa Study Abroad i s’estan a Tarragona des del passat dissabte fins al 3 de març.

és un SUV (vehicle utilitari esportiu) de dimensió mitjana que destaca per la seva estètica moderna i un estil atrevit, que es reflecteix en la seva gamma de colors. El Kona, a més, disposa de la darrera tecnologia en motor i conducció a un preu competitiu. Un SUV que cal tenir en consideració i que cal veure.

Primer Concurs Benvingut Socias de composició per a gralla i orgue del Vendrell

El passat divendres, 16 de febrer, es van atorgar els premis del I Concurs Benvingut Socias de composició per a gralla i orgue. Es van presentar i interpretar un total de 6 obres originals i inèdites, totes presentades amb pseudònim i sense conèixer els autors fins a l’hora d’entregar els premis. El 1r premi, amb una dotació de 1500 €, va ser per l’obra Del Tancat de la Plana al món, de l’autora vendrellenca Carlota Baldrís Rafecas. El 2n premi, amb una dotació de 750 €, va ser per l’obra Rauxa de l’autor Bernat Giribet Sellart d’Artesa de Segre. El guanyador del vot popular va ser per al jove David Valera Ruiz, de Barcelona, per l’obra Àngel Tobies.

21

21 de febrer de 2018

gent Reunió de joves empleats de nova incorporació a CaixaBank El conseller delegat de CaixaBank, Gonzalo Gortázar, s’ha reunit amb un grup de joves empleats que s’han incorporat recentment a l’entitat financera. Es tracta d’un grup de 10 gestors, amb edats entorn dels 25 anys, que treballen a la xarxa d’oficines de CaixaBank en diverses posicions relacionades amb l’atenció personalitzada al client. Des de 2014, CaixaBank ha incorporat a la plantilla 2.300 joves, que han permès reforçar l’equip de CaixaBank en zones geogràfiques de forta implantació i amb bon ritme de creixement.

Els joves seleccionats disposen d’un pla d’integració, d’avaluació i seguiment per donar suport al desenvolupament d’una carrera professional a l’entitat. El pla inclou formació contínua per potenciar les seves habilitats i coneixements, així com l’accés a una certificació externa universitària en assessorament financer amb títol oficial que compleix els requisits de la normativa de MiFID II.

Gran actuació de les infantils al Campionat de Catalunya de Clubs

Les atletes representants del Club Atletisme Tarragona han realitzat una magnífica actuació al Campionat de Catalunya de clubs sub14 de pista coberta. La majoria fins i tot han batut les seves pròpies marques personals.

Van començar la Laia Aldave al salt de perxa, l’Abril Llop al llançament de pes i la Cristina Reyes al triple salt. La Laia va saltar per damunt dels 1,80 metres i la Cristina va arribar fins als 7,76 metres, mentre que l’Abril llançava l’artefacte fins als 6,38 metres.

Després va ser el torn de les dues proves de 60 metres, els llisos i les tanques. La Martina corria els 60 metres tanques en 11,65 segons, mentre que la Blanca Lorenzo va patir una caiguda quan anava en posicions capdavanteres de la seva sèrie dels 60 metres llisos, que no li va permetre acabar la cursa.

La Júlia Suárez va sortir amb decisió a la prova dels 2.000 me-

tres marxa en què va aconseguir l’única victòria de la jornada, amb una marca de 10:41.00 minuts.

La Natàlia Sánchez finalitzava en segona posició en la prova de salt de llargada, amb un magnífic salt de 4,55 metres alhora que Laura Santos disputava la prova de salt d’alçada, en què va superar el llistó situat a 1,35 metres.

Les següents a sortir a pista vam ser Aina Tomàs, a la rapidíssima prova dels 600 metres, amb un temps de 1:57.31 minuts; Lucía Vega als 2000 metres llisos, on va aconseguir trencar la barrera dels vuit minuts aturant el cronòmetre en 7:59.89 minuts, i Lara Herrera als 1.000 metres, que va marcar uns grans 3:41.15 minuts.

I a l’última prova, el relleu de 4x200 metres, Martina Pomes, Berta Pomes, Cristina Reyes i Èrika Díez van sortir a defensarse per aconseguir posició de finalistes i van aturar el cronòmetre en 2:06.78 minuts.

22

21 de febrer de 2018

Amb la col·laboració de:

Edita i distribueix:

Director:

Disseny i redacció:

Disseny original:

Imprimeix:

Departament comercial:

Seccions:

Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat

Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

Indugraf Offset S.A D.L.: T- 1062- 09

Correcció:

Vídeo:

Joan A. Cano 686 703 910 jcano@noticiestgn.cat

Carme López

Tomàs Varga

cartes al director lector@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat

Redacció i fotografia: 977 25 99 11 noticies@noticiestgn.cat

Web: O.Montesó

classificats classificats@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Distribució controlada: 25.000 exemplars

Justo Molinero y los Descastaos tornen amb ‘El hombre, la gran chapuza de Dios’ El hombre, la gran chapuza de Dios és el nou muntatge de la companyia Los Descastaos. Justo Molinero, president de Ràdio Tele Taxi, continua per tercera temporada consecutiva fent realitat el seu somni d’exportar el carisma dels professionals de la ràdio als escenaris de Catalunya. El hombre, la gran chapuza de Dios, va iniciar la seva gira el passat mes de gener i visitarà 20 poblacions de Catalunya. La venda anticipada està exhaurint les entrades arreu. En les dues anteriors gires, 2016, 2017, la companyia Los Descastaos va congregar més de 60.000 espectadors en cadascuna de les seves actuacions. Les previsions per aquest 2018 fan preveure que se superarà la xifra. El hombre, la gran chapuza de Dios es configura amb una sèrie de sainets en clau d’humor per a aquells que es prenen la vida massa seriosament. Des de la visió desenfada de l’expulsió del Paradís, fins al dia a dia d’una botiga dedicada a la venda d’articles per al cos i l’ànima o el desastre col·lectiu dels alumnes d’una autoescola... Tot ben amanit per oferir una hora i mitja d’entreteniment amb sorpresa final.

Classificats Habitatges Compra / Venda TARRAGONA. C/ AUGUST. Pis de 110 m2, 3 hab. i 2 banys. Reformat al 2011. Impecable. 275.000€ (Ref. PV708). Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. SAN PEDRO Y SAN PABLO (Ref. 7390). Piso de 3 hab. y 2 baños. Calefacción Gas Natural. Salón y cocina con salida a terraza.

Luminoso. Ascensor. Zona comunitaria, infantil y piscina. Parquing y trastero. Oportunidad.

195.000€. Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 CONSTANTÍ, TARRAGONA (Ref. 7386). Piso de 3 hab. y 2 baños. Calefacción, a/a con bomba f/c, exterior, cocina con galería. Salón con salida a balcón. Ascensor. Parquing. Oportunidad.

126.000€ Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 CAMBRILS. (Ref. PV714). 50 m2, molt ben situat, vora el Pòsit, una habitació, 1 bany, en molt bon estat. Per: 95.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. SAN PEDRO Y SAN PABLO. (Ref. 7398).

Piso de 3 hab. y 2 baños. Calefacción, amueblado y equipado, exterior. Balcón. Puerta seguridad.

Rampa minusválidos. Ascensor. Oportunidad.

135.000€ Tel. 977233011 / 675873939 PERAFORT (Ref. 7359). Chalet 2 alturas. 3 hab., 1 baño completo y 1 aseo. A/A con bomba f/c. Jardín, buhardilla. Muebles negociables.

Trastero. Oportunidad: 125.000€ Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 TARRAGONA. ROGER DE LLURIA. (PV652). 3 hab.

Totalment exterior. 115.000€ Tel: 977252052 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. (Ref. PV712). Pis assolellat, 90 m2, 3 hab., reformat, un bany. Per: 110.000€ Tel. 977 25 20 52 ARBOLÍ. Casa en valle Arbolí. 2 plantas, agua y luz. Acceso al río. Tierra de 2.500 m2. Casa equipada. Pista deportiva hormigonada. Zona de huerto. Árboles frutales. Garaje y caseta de herramientas. 70.000€ (no negociable).

Tel. 667 775 518

Habitatges Lloguer Piso amueblado, 1 dormitorio, salón, cocina, baño, 2 balcones. 395€. Tel. 609 446 083

TARRAGONA. ESTANISLAO FIGUERAS. Pis en lloguer, de quatre dormitoris, amb mobles nous a estrenar. Preu: 540€ Tel. 977 24 80 80 LA SECUITA. ST. CRISTOFOL. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. 425€. (Ref. A237) Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. PL. DE LA FONT (AM315).

Reformat, amb mobles, 1 hab., menjador, cuina i bany. Per: 470€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PLAÇA DE LA FONT. Pis sense mobles, d’un dormitori, bany, cuina oberta al menjador. Exterior a dos carrers. Preu: 330€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. PAÏSOS CATALANS. Pis seminou en lloguer, de 2 dormitoris, dos banys, cuina oberta al menjador. Amb aparcament i traster.

Preu: 600€. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. (Ref.: A174) Sense mobles, reformat, 2 hab., menjador, cuina i 2 banys. 850€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PERE MARTELL. (Ref. 7391).

Piso 2 habitaciones y 1 baño. Calefacción GN, amueblado y equipado. Balcón a patio grande de manzana. Suelo gres. Ascensor. 590€ Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939

TARRAGONA. COMTE DE RIUS. Pis en lloguer amb mobles, d’un dormitori, totalment reformat.

Al centre de Tarragona. Edifici amb ascensor.

Preu: 500€. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/CAVALLERS (A243). Sense mobles, reformat, 3 hab., menjador, cuina i bany. 3º pis sense ascensor. Per 475€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. AV. Ma CRISTINA (Ref. A239). Sense mobles, reformat, 3 hab., menjador, cuina i bany.

3er pis sense ascensor. 585€ Tel. 977252052

TARRAGONA. REDING. Pis en lloguer nou a estrenar, de 2 dorm., sense mobles. Al costat de la plaça del mercat. 600€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. (Ref.: A242).

Sense mobles, reformat, 4 hab., menjador, cuina i 2 banys. Per 700€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. (Ref.: AM296) Estudi, tot en un mateix ambient, sense mobles. 2º pis sense ascensor. 380€. Tel. 977 25 20 53 TARRAGONA. CALLAO. Àtic amb mobles de 2 dormitoris, cuina independent, sala d’estar, menjador, i terrassa de 20 m2. Edifici amb ascensor. Preu: 530€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. (Ref.:AM333). C/ Violant d’Hongria, planta baixa amb mobles, 1 habitació, menjador, cuina i bany, parking i traster. 400€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. (Ref.: A240).

Sense mobles, reformat, 4 habitacions, menjador, cuina, 2 bany i calefacció. Per: 600€.

Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. VALL ARRABASSADA. Pis de 2 dormitoris, sense mobles, cuina independent, bany, menjador i galeria. Amb aparcament. Preu: 650€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. LÓPEZ PELÁEZ. Pis en lloguer de dos dormitoris, sense mobles, cuina independent, menjador gran i bany. Preu: 450€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/ NOU DE ST. PAU (Ref.: A236).

Sense mobles, reformat, 1 habitació, menjador, cuina i bany. Terrassa. Per: 375€. I de 2 habitacions i 2 banys per 500€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ALTAFULLA (Ref.: A075). Xalet C/ Espigol, sense mobles, 340m2, 5 hab., menjador, cuina i 4 banys, aseo, parking, piscina. 1.400€.

Tel. 977 25 20 52 SANT SALVADOR. Amb mobles, 5è sense ascensor, 3 hab., menjador, cuina i bany.

Terrassa. Per: 400€ Tel. 676 383 314

Locals Lloguer / Venda

ALQUILER OFICINAS EN TARRAGONA · En edificio comercial (C/ Beethoven, 2-4) · Desde 40 m2 a 128 m2 · Aire acondicionado y mobiliario · Plazas de parking, incluidas en el precio PROMOCIONES JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. AV. ROMA. (Ref. DPL144). Despatx en lloguer, 125m2, 900€. Moblat, a/a, 4 sales i recepció, aigua i llum d’alta, opcional, pàrquings: 75€ cada un. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ MARQUÈS DE MONTOLIU (Ref. LL134). Local en lloguer, 140 m2, d’obra. Per: 800€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. (Ref. DPL143).

Despatx en lloguer, 55m2, electricitat i aigua, a punt per entrar. 450€/mes. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ CERVANTES. Local en lloguer, de 66 m2, llum i aigua. 400€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMON I CAJAL. Despatx en lloguer, 80 m2, sense mobles, llum i aigua, 3 sales, recepció i sala de juntes. Preu: 500€ Tel. 977 25 20 52

OPORTUNITAT. TARRAGONA. ZONA PLAÇA DELS CARROS. Es traspassa restaurant en ple funcionament. Tot equipat, capacitat per uns 50 comensals. Interessats trucar al tel.

686 70 39 10

DEL21AL27DEFEBRER

TARRAGONA. RBL. NOVA. Zona Balcó. (DPL077).

Despatx en lloguer, 110m2, finestres grans a la Rambla, 3 sales i sala d’espera. 650€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ COMTE DE RIUS. Local en lloguer, molt comercial, 70 m2 més altell. Tel. 977 25 20 52

Al llarg d’aquesta setmana les temperatures baixaran. Amb l’arribada del cap de setmana la probabilitat de pluges augmentarà i dilluns els ruixats seran abundants.

Font: Meteocat

TARRAGONA. PLAÇA DELS CARROS (Ref.: LL089). OPORTUNITAT!!! Local de 70 m2, sostres alts, prop de la platja i el port esportiu, té accés per dos carrers, per reformar totalment, les 2 façanes estan rehabilitades. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMBLA NOVA (Zona Conde Valellano) (LL147). Local de 300 m2, en dues plantes, llum i aigua, era unes oficines. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ JAUME I. Local en venda, 400 m2, en molt bon estat, dos aparadors grans al carrer. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ ARMANYÀ (LL018). Local acabat d’obra, 53 m2, 300€ en lloguer i 70.000€ de venda. Està d’obra. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU. Bar-pizzeria a traspàs. Davant de la universitat. Cuina i obrador tot equipat. Dues plantes de 90 m2 cadascuna més una terrassa amb tancaments a la vorera.

(Ref. BT022). Per: 58.000€ Tel. 977 25 20 52

C L A S S I F I C AT S

classificats@ noticiestgn.cat

686 703 910

L’hivern es fa notar

TARRAGONA. SERRALLO. Local cantoner, en lloguer, 47 m2, 350€ (Ref. LL143). Tel. 977252052

Temperatures de la setmana

MÀX.11 º ESPAI PATROCINAT PER:

TARRAGONA. C/ REBOLLEDO (Ref.LL144). Local en venda per 110.000€ / lloguer per 600€. Llum i electricitat, bon estat. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. AV. CATALUNYA (LL135). Local en lloguer, de 440 m2, electricitat i aigua, per entrar, per 2000€. Tel. 977 25 20 52

Complex Industrial Tarragona

MIN.2º

23

21 de febrer de 2018

agenda opinió

Josep gil prevere

L’excés del pensament Dic «excés» en sentit positiu, en el sentit d’excedent, i ho faig tot llegint Maurice Blanchot, i, més en concret, Maurice Blanchot. Testimoni de l’impossible. Una introducció, de Joan Cabó Rodríguez (Fundació Joan Maragall. Quaderns, 116). De fet, Maurice Blanchot, amb el seu testimoniatge, amb la seva escriptura, obre aquell defora, aquell excedent o excés que porta el pensament a sortir de si mateix, potser i només vers el buit que ha deixat el Déu que es fa absent. Val a dir, tanmateix, que aquesta obertura (aquesta «declosió» o «des-clausura») ja estava inscrita en el cor de la tradició cristiana, perquè, com formulà magistralment sant Anselm en el seu Proslogion, Déu és «més que tot el que es pot pensar». Dit d’una altra manera, el pensament pot pensar –i no pensar– - que pensa un excés sobre ell mateix, que penetra l’impensable o, millor, que és penetrat per l’impensable.

En el Nou Testament, més enllà de la forma

literària pròpia de la narració, hi apareix de forma eminent la naturalesa sacrificial de la paraula en la persona mateixa de Crist, que és presentat com el «Logos» diví. La «Paraula» primordial es manifesta en el món de manera sacrificial, abandonada del Déu Pare, i del qual dóna testimoni en la distància abismal de la «kènosi» (Fl 2,6-11). En el «món» la creu és «para-doxa»: manifestació obliqua –impossible– de la glòria. Aquesta és la forma pròpia del «Logos» diví en el món, segons els escrits del Nou Testament.

He volgut fer-me ressò, amb emoció i tremolor, però també amb voluntat testimonial, d’aquest «excés del pensament», en la versió blanchotniana, perquè, al meu entendre, és urgent el pensament de l’excedent o del defora, en un moment en què la democràcia occidental es debat entre una teocràcia integrista i una política que, mitjançant una inversió radical, redefineixi la seva concepció de laïcitat i sigui capaç d’articular el seu ser comunitari sobre un excedent absolut de sentit, un absolut que hom acostumava a anomenar “sagrat” (encara que aquest nom no hagi estat més que una mera designació).

Urgeix, al meu entendre, que el pensament accedeixi a l’impensable i torni a dirigir la mirada no a la positivitat, sinó a una negativitat primordial que s’expressa de manera exemplar en l’experiència primera i darrera de la mort, aquell punt on tot és pèrdua.

Agenda DIVENDRES 23 Tarragona. Concert LLOC: TEATRE EL MAGATZEM | hoRA: 20.30 h | PREU: 10€ Criatures són un duet íntim que viatja pel món de la senzillesa, la naturalitat i la delicadesa. Presenten l’espectacle Traumàtrop. El so transformat de la gralla i de l’acordió diatònic ens transporta a un món imaginari on tot gira al voltat de la música d’arrel, reinterprentat-la amb calidesa, humiltat i bellesa.

DISSABTE 24 Tarragona. Concert LLOC: SALA ZERO | hoRA: 22.00 h | PREU: 16€ | 2«€ «Momo té una descarada qualitat, no coneix la por i canta com el diable. A Freddie li hauria encantat». Així definia Brian May a Momo, un homenatge a Queen que neix des del cor d’aquest increïble artista. En aquesta nova gira faran un repertori amb les cançons més emblemàtiques de la banda britànica.

ATENEU DE TARRAGONA Dijous 22 · 19.30 h | Presentació Presentació del llibre Consigue una memoria de elefante, tècniques, exercicis i trucs infalibles, autors del qual són en Miguel Ángel Vergara (Campió del món en memòria ràpida) i José María Bea (Subcampió d’Espanya en memòria de fons).

Dissabte 24 · 19.00 h | Contacontes Contacontes amb música i cançons, amb la participació de socis i convidats.

Conducció de l’acte a càrrec d’en Ramon Roselló (responsable de la Vocalia de Lletres), amb carquinyolis, mistela i encesa d’espelmes per fer fugir els mals esperits. Entrada gratuïta. Servei de cafeteria.

Diumenge 25 · 18.00 h | Ball Ball de festa major amb el Grup Orquestral Miramar amb la veu del cantant Jordi Català. Aportació socis 1€, no socis 3€. Servei de cafeteria.

Fins al 8 de març | Exposició Exposició artística de les dones, dins del programa d’activitats de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat (SIAD) de l’Ajuntament de Tarragona, per commemorar el Dia de la dona treballadora. Horari: de dilluns a divendres de 18 a 21 hores.

Diumenge 4 de març | Calçotada 8a Gran calçotada cultural de l’Ateneu de Tarragona 2018 (cultura - història - gastronomia). Programa: 11 h · Visita guiada a la Tarragona romana i medieval: Un passeig per la història, a càrrec de Jordi Freixa (pretor del Senat tarragoní).

14 h · Calçotada completa al restaurant Les Voltes (segle II dC) i, en acabar, ball en català a càrrec de la Discomòbil Carlitos.

24

21 de febrer de 2018

LA contra Desinformació sobre el nou mapa ferroviari Aquest 2018, el transport ferroviari al territori canviarà notablement i encara esperem que algú surti a explicar-ho

La TAP s’omplirà de Playmobils aquest cap de setmana

Continua el conflicte laboral a BIC Iberia

Elchicotriste

Semàfor de la setmana

Els treballadors inicien mobilitzacions contra «la retallada de drets laborals i condicions salarials plantejada per l’empresa»

Un dels diorames que es podran veure a la fira. / Foto: Cedida.

E tempus fugit

ls Playmobil arriben a Tarragona amb Tarraco Click, una gran exposició que obre les portes a la Tàrraco Arena Plaça (TAP) el pròxim cap de setmana i inclourà diorames i mercat de productes.

Frase de la setmana

«Quan Tarragona s’ho proposa, ho aconsegueix» (sobre el Seat Tarraco) Josep Fèlix Ballesteros, alcalde de Tarragona

De la mà de SomosClicks, entitat dedicada des de fa més d’una dècada a la creació de les més grans i espectaculars fires de Playmobil, arriba aquest esdeveniment en el qual s’exposaran diorames gegants de fins a 70 metres quadrats, amb recreacions de la vila de Carcassone, de l’antiga Tàrraco, de pirates, de l’edat mitjana, del Far West o de la Tarragona ferroviària de principis del segle XX. Tots amb el detall i la diversió que caracteritzen als col·leccionistes que les duen a terme.

L’oferta dins de la TAP durant la celebració de la fira inclourà també la presència de diverses botigues especialitzades en clics, pel que serà una oportunitat ideal per als

aficionats per a ampliar la seva col·lecció.

Per als més petits s’habilitarà també una zona de jocs, amb inflables, saltadors i altres atraccions, i a més hi haurà una oferta de diverses foodtrucks a la mateixa TAP per fer encara més còmoda l’estada.

També hi haurà activitats paral·leles, com ara tallers per fer treballs manuals, el joc del Buscaclick i un concurs infantil de diorames, en el qual els nens i nenes (prèvia inscripció) podran mostrar la seva habilitat elaborant escenes amb els seus Playmobil.

Un jurat professional escollirà les millors propostes, que rebran un premi.

Tarraco Click obrirà portes a la TAP divendres 23 a les 17 hores. L’horari d’obertura serà fins les 20 hores el mateix divendres i d’11 a 20 hores el dissabte i diumenge. Les entrades tenen un preu de 3 euros a partir dels set anys, de dos euros per a infants entre set i tres anys, i gratuïta per als menors de tres anys. Les entrades es podran adquirir a la taquilla de la TAP.