Noticiestgn397

280218

#397

seTmanari gratuït TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

www. n o tic ies ta r r a g o n a . c at

SALUT / FORMACIÓ

La xarxa de Santa Tecla, organització al costat dels estudiants en pràctiques P.09

L’etern NYAP ferroviari El territori busca solucions a la desesperada per evitar quE els seus municipis quedin desconnectats de les grans línies de tren

P.02 Tarragona ciutat perdrà les línies de mitjaNA i llarga distància abans de final de 2018, però, en canvi, les vies ferroviàries continuaran ocupant la seva façana marítima per fer passar els trens de mercaderies i els de rodalies de passatgers. Amb l’arribada del Corredor Mediterrani, la capital tarragonina serà l’única de Catalunya que no tindrà una estació urbana amb connexió amb l’alta velocitat. Tant els AVE com els Euromed es concentraran a l’Estació del Camp de Tarragona (Perafort), lluny dels grans nuclis poblacionals del territori.

2

28 de febrer de 2018

tema de la setmana

Les comarques de Tarragona, menystingudes pel Corredor A la cua de les connexions ferroviàries L’ESPERADA INFRAESTRUCTURA Creuarà el territori sense fer parada en cap dels seus grans nuclis de població

OLIVER MÁRQUEZ TARRAGONA

H

o dèiem la setmana passada i ho repetim aquesta. Tarragona i el conjunt del territori tenen un problema evident amb la posada en marxa del Corredor Mediterrani, prevista per aquesta mateixa tardor. Després de l’estiu, la ciutat de Tarragona deixarà de tenir trens de llarga i mitjana distància i es convertirà, definitivament, en l’única capital de Catalunya sense estació urbana amb el pas de trens de mitjana i alta velocitat. El pitjor de tot és que, a més, el Corredor Mediterrani creuarà el territori sense beneficiar cap dels seus municipis (també Reus perd el tren), ja que la infraestructura no farà parada en cap dels seus principals nuclis urbans. Tindrem un territori encara més trinxat sense cap benefici per als seus habitants, que hauran de desplaçar-se encara més a l’Estació del Camp de Tarragona a Perafort per poder accedir a les grans línies ferroviàries que sí que donen servei a la resta de capitals de

El territori, passiu durant els anys de tramitació del projecte, reacciona a la desesperada per evitar quedarse desconnectat

La de Tarragona és l’única capital catalana que es queda sense estació urbana d’alta velocitat per a passatgers

Catalunya i Espanya. Però bé, ‘Tarragona is different’.

en alerta la societat civil: no pas els polítics i els parlamentaris de casa nostra, que fa temps que saben que el Corredor creuarà el territori per terra de ningú.

En els darrers dies, els alcaldes de Tarragona i Reus han provat

La imminent posada en marxa del Corredor Mediterrani, amb els perjudicis que comportarà a la capital tarragonina, ha posat

d’acostar posicions sobre un futur traçat ferroviari que ja està decidit pel Ministeri de Foment i que, a hores d’ara, no preveu cap altra estació central que no sigui la que ja existeix: la de Perafort. La decisió del govern estatal és clara, les mercaderies (amb tercer fil o sense) aniran pel front litoral creuant els municipis turístics de la costa, juntament amb els trens de rodalies, mentre que les grans línies de passatgers passaran per Perafort. Una incongruència des del punt de vista de la mobilitat, però que ha estat la tònica dominant en la planificació de les infraestructures viàries i

ferroviàries a casa nostra durant les dues darreres dècades.

El Senat de Tarragona, òrgan consultiu de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros, va presentar el passat cap de setmana una proposta que, a mitjà-llarg termini, podria corregir les grans deficiències que el Corredor Mediterrani presenta al seu pas per les nostres comarques. Aquesta mesura proposa connectar els principals municipis entre si i amb l’estació del Camp, alhora que planteja la creació de fins a quatre noves estacions (Bellissens, Aeroport, Horta Gran de Tarragona i Constantí) i el pas dels trens de mercaderies per la línia interior de Reus-Roda.

3

28 de febrer de 2018

tema de la setmana

Mediterrani LA PROPOSTA DEL SENAT DE TARRAGONA No passa ni a Lleida ni a Barcelona ni a Girona. Però sí a Tarragona. L’alta velocitat no té estació urbana en cap de les dues grans ciutats del Camp de Tarragona (Reus i Tarragona), i, per tant, l’estació de Perafort es convertirà en l’eix ferroviari del territori. Davant d’aquesta realitat, a partir de l’estiu i amb la posada en marxa del Corredor Mediterrani, els municipis de les comarques tarragonines quedaran al marge de les grans línies ferroviàries del país. La capital tarragonina, a més, perdrà el pas dels trens de mitjana i alta velocitat com ara l’Euromed, que aviat farà parada només a Perafort. Tant Tarragona com Reus, adormides durant la tramitació del projecte, reaccionen ara per intentar solucionar l’errònia planificació ferroviària amb una proposta consensuada i que ha recollit un document elaborat per membres del Senat de Tarragona, ens consultiu de l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros. Aquesta proposa la creació d’una xarxa interna de 7km de noves vies que connecti les principals poblacions amb l’estació de Perafort i que obri la porta a un futur alliberament de la façana marítima de la capital tarragonina.

OPINIÓ Jaume Casañas GEÒGRAF

La Catalunya sud i les seves aliances territorials El passat diumenge el Diari de Tarragona obria la seva edició amb un monogràfic de les aliances i els reptes del territori. Des de fa unes setmanes, des que el ministre de les inversions promeses va anunciar un baixador de l’AVE a l’aeroport de Girona, les alarmes del territori al sud del riu Gaià van saltar.

El Camp de Tarragona ha reaccionat i això és una bona notícia, sembla que els actors territorials s’han adonat que si van junts, ho demostren i es posen a liderar el territori, sobretot a l’hora de reclamar les inversions que fa molt temps que s’escapen, segurament alguna cosa millorarà (l’interminable Corredor Mediterrani, l’A-27, la mal localitzada Estació TAV del Camp de Tarragona, el servei de Regionals de Renfe, la N-340 i l’A-7 inacabada).

Sempre s’ha dit que el potencial del Camp de Tarragona és enorme, i ho és, però no per dirho es materialitza. En l’àmbit industrial és un dels centres més importants del país, i també turísticament és un dels pols d’atracció més importants del sud d’Europa, amb un lideratge indiscutible.

El Camp de Tarragona, i més concretament, el triangle Tarragona, Reus i Cambrils, amb Salou i Vila-seca incloses, és la segona gran àrea urbana de Catalunya. Ara bé, l’assignatura pendent són les infraestructures i, en conseqüència, la mobilitat que es deriva d’aquesta

comunitat urbana i la seva interacció amb la resta del territori (el Tren-Tram pot ser una gran eina de cohesió en aquest sentit).

El Camp de Tarragona té dos reptes: un d’intern, com hem vist, dins dels límits de la seva vegueria, i un altre, no menys important, que consisteix a teixir aliances amb altres vegueries (Terres de l’Ebre, Terres de Ponent i Penedès), amb especial atenció a la vegueria del Penedès.

El Camp de Tarragona i el Penedès són dues de les vegueries de Catalunya més dinàmiques dels darrers decennis, i són dues vegueries estratègiques per al futur del país. Les dues representen gairebé un milió d’habitants.

El Penedès sempre ha tingut un peu i mig a l’entorn de Barcelona, però mai ha oblidat els llaços històrics i les dinàmiques territorials que el lliguen al Camp de Tarragona, i el Baix Penedès n’és un bon exemple, però també les voluntats d’una major i millor connectivitat de les grans ciutats penedesenques amb el Camp de Tarragona.

Vilanova i la Geltrú i Vilafranca del Penedès fa anys que demanen que el servei de tren de rodalies del Camp de Tarragona connecti aquestes ciutats amb el Camp. Al mateix temps, el Penedès reclama una millor connexió per carretera, la N-340 cada any que passa dona més sentit a la Via Augusta, i caldria obrir l’AP-7 i la C-32 entre Vilafranca del Penedès i Vilanova i la Geltrú amb el Camp.

La Universitat Rovira i Virgili té un Campus al Baix Penedès i estudis universitaris relacionats amb seu a Vilafranca del Penedès, una via estratègica que cal explotar i potenciar, ja que el coneixement sempre dinamitza el territori.

També cal posar en valor la complementarietat logística entre el Port de Tarragona i alguns dels polígons industrials del Penedès. Concretament, la capitalitat logística de la Bisbal del Penedès, que estratègicament se situa a l’eix logístic del Camp de Tarragona (AP-2), el Camp de Valls i també el Corredor Mediterrani que la connecta amb el Port de Tarragona.

Mobilitat, coneixement, turisme i logística són exemples de les aliances que es podrien i que s’haurien de definir entre el Camp de Tarragona i el Penedès, les dues vegueries en sortirien guanyant, ja que s’enfortirien entre elles i ajudarien a articular més i millor el conjunt del país.

4

28 de febrer de 2018

tarragona

C IUTAT

El consistori destina anualment una 980.000 euros per subsanar les actituds incíviques

L

’Ajuntament de Tarragona crearà una taula tècnica per posar detectius privats en la qual hi haurà representants de la Guàrdia Urbana i l’Àrea de Neteja de l’Ajuntament de Tarragona. La consellera de Neteja i portaveu municipal, Begoña Floria, «no és una mesura fàcil perquè no és voluntat del consistori perseguir ningú, però després de veure que les campanyes no tenen l’efecte dissuassiu que esperàvem

L’Ajuntament tornarà a contractar detectius privats contra l’incivisme COST ANUAL DE L’INCIVISME Brigada de cartells i pintades

Neteja i repàs dels contenidors

61.571,15€

423.481,57€

13.440€

–neteja grafits, pintades, cartells...–

–neteja de bosses i residus deixats fora dels contenidors–

–l’any 2017 es van robar o malmetre 112 papereres–

Servei d’inspecció per sancions

Recollida voluminosos incontrolats

Contenidors cremats

55.010,72€

334.202,12€

–inspector que examina les bosses deixades fora de lloc per trobar presumptes infractors–

–mobles, andròmines i/o voluminosos deixats fora dels llocs habilitats–

i la pedagogia tampoc ha funcionat, lamentablement cal fer un pas més i recórrer a mesures contundents per lluitar contra l’incivisme».

L’Ajuntament de Tarragona destina anualment 979.889,23 €/any per lluitar contra l’incivisme. Dins el contracte de recollida i transport de residus urbans, neteja viària i de platges i gestió de la deixalleria municipal de Tarragona hi ha diversos serveis de neteja que es destinen en exclusiva a nete-

jar la brutícia generada per actes incívics d’alguns ciutadans (vegeu quadre).

Hi ha d’altres serveis de neteja que també dediquen una part de la jornada a l’incivisme, com podrien ser els escombriaires que recullen els excrements de gos, altres serveis que si troben bosses fora de lloc també les retiren, etc. Aquest valor de lluita contra incivisme no inclou tota la tasca que també fa la brigada municipal i altres departaments.

L’incivisme és una preocupa-

Papereres robades o malmeses

92.183,67€ –l’any 2017 es van cremar 42 contenidors, 6 dels quals es van poder reparar, els altres es van haver de substituir–

ció ciutadana creixent en els últims anys, com es demostra en les entrades que hi ha hagut sobre aquest tema a l’aplicatiu mòbil EPP!. Les entrades per tipologia de 2017 són 80 abocaments en terrenys municipals; 92 mobles incontrolats; 86 bosses fora dels contenidors o en llocs no habilitats; 65 excrements de gos i 49 pintades i grafits.

ACTUACIONS DE LLUITA CONTRA INCIVISME Des del 2012 des del depar-

Begoña Floría, consellera de Neteja: «Lamentablement cal recórrer a mesures més contundents» tament de Neteja Pública de l’Ajuntament es du a terme una campanya sancionadora per tal de lluitar contra actes incívics relacionats amb la recollida d’escombraries. Bàsicament es sancionen els incompliments de l’article 98.5 de l’Ordenança de Convivència ciutadana i ús dels espais públics, que prohibeix deixar les bosses d’escombraries fora dels contenidors.

L’any 2017 es van obrir un total de 104 expedients sancionadors per incompliment de l’article 98.5, que van ser els resultats d’inspeccionar 10.871 bosses d’escombraries, caixes de cartró, etc. deixats fora dels contenidors i/o llocs habilitats.

La Fira Aquelarre i el Mercat Màgic tornen a la Part Alta

A

quest cap de setmana, del 2 al 4 de març, tindrà lloc una nova edició de la Fira Aquelarre i el Mercat Màgic i els carrers de la Part Alta s’ompliran d’actes i de parades d’artesania, alimentació, lectura del tarot, bruixes, productes naturals...

El divendres, 2 de març, a partir de les 10 del matí tindrà lloc l’obertura de la Fira Aquelarre i Mercat Màgic i a les 11 hores es farà presentació del Cava de Bruixes. Ja a la tarda, a les 18,30 hores tindrà lloc el concert Músiques del Món i a les 19 hores, representació d’Akelarre a la plaça Santiago Rusiñol (amb l’actor Josep M. Tuset & May Bas i les seves ballarines).

Al final de la representació, es podrà gaudir de la degustació d’una queimada popular.

La darrera edició es va fer fora del nucli antic de la ciutat Durant tot el dia tindran lloc tallers infantils al carrer Escrivanies Velles.

El dissabte 3 de març, a les deu del matí tindrà lloc l’obertura de la Fira Aquelarre i Mercat Màgic i a les 12 hores començaran els tallers infantils al carrer Escrivanies Velles. Durant el matí els músics recorreran els carrers de la Fira. A la tarda, de 17 a 19 hores es faran conferències i la presentació de llibres de diversos autors a la Casa Balcells (Pla de la Seu, al costat de la Catedral)

A les 18,30 hores començarà el concert Músiques del Móni a les 19 hores, representació per part del grup (H)istrionis, teatre de l’empresonament i judici de les bruixes, a la plaça Santiago Rusiñol. Durant tot el dia es realitzaran tallers infantils al carrer Escrivanies Velles.

I ja diumenge, dia 4 de març, a les 10 del matí, s’obriran les parades de la Fira Aquelarre i Mercat Màgic i a les 12 hores començaran els tallers infantils al carrer Escrivanies Velles.

Durant el matí, igual que dissabte, els músics recorreran els carrers de la Fira. De 17 a 19 hores, es faran conferències i presentació de llibres de diversos autors a la Casa Balcells (Pla de la Seu, al costat de la Catedral) i durant tot el dia, tallers infantils al carrer Escrivanies Velles.

5

28 de febrer de 2018

tarragona OPINIÓ

OPINIÓ

ricard checa

Teresa duch

periodista

Plenaris tediosos

En més d’una ocasió he pensat que les sessions plenàries dels ajuntaments són una pèrdua de temps. Sobretot si es dediquen a debatre (i a aprovar) mocions que, per dir-ho d’una manera suau, no són ni competència ni d’incumbència municipal. En el passat plenari, vam haver d’aguantar discussions que depenen de la Generalitat o del govern central. És a dir, res a veure amb els ajuntaments. Els més republicans exigien l’excarceració i l’apropament dels presos (polítics) a Catalunya, mentre que els taronges estan convençuts que l’equiparació social dels cossos i forces de seguretat (nacionals i autonòmics) depenen de l’executiu municipal.

Aquests en són només dos exemples.

La junta de portaveus està obligada a ser més curosa a l’hora de triar els assumptes que s’han de debatre als plenaris. Si ho fes, de ben segur que les mocions no superarien la desena i els plenaris no serien tan avorrits ni tan poc eficaços. Potser s’hauria de repensar l’interès que suscita la discussió plenària entre la ciutadania, sobretot atenent que s’emet per la ràdio municipal. És obvi que aquest tedi, a part de no aportar res útil a la ciutat, només contribueix a la pèrdua d’audiència de l’emissora i a la credibilitat dels representants públics. Per evitar això, els regidors haurien de treballar molt més els dossiers que s’han de sot– metre a debat, evitant així que els plenaris esdevinguin un pati de col·legi o les xerrades típiques d’un campionat de petanca. A veure si el pròxim plenari és, com a mínim, més productiu.

ESCRIPTORA / http://salsaficcio. blogspot.com

Imaginem Imaginem que ens en anem a França a buscar una vida millor. Imaginem que en català ens entenem i ens fem entendre. Imaginem que passen anys, dècades i a França ens sentim tant o més bé que a Catalunya. No hem perdut les arrels, no hem perdut la llengua, no hem perdut res. Com a molt, el nostre estimat paisatge; potser també algun parent o amic a qui voldríem veure més sovint. Imaginem que el govern francès és tan condescendent amb els catalans que decideix fer una part de l’ensenyament en català. I ara imaginem que un bon dia decidim exigir a les escoles franceses més hores d’aula en català, en detriment del francès. Algú es pot imaginar que les autoritats d’ensenyament franceses dirien amén?

Què dirien als alumnes francesos i a les seves famílies que una nova llengua s’ha imposat al francès i ara es farà la meitat de les classes en català? O que separarien els alumnes que demanin català dels que demanen francès? I potser també els que demanen marroquí, italià, castellà? Inimaginable, oi? Inimaginable per a França, però és el que ens està passant a Catalunya. La nostra cortesia, correcció, respecte i educació ens han portat fins aquí.

Però no han estat només aquestes qualitats, de les quals, malgrat tot, ens podem sentir orgullosos. No hi hauria hagut mai aquestes exigències per part de Ciutadans i Societat Civil Catalana si el govern del PP no ho hagués propiciat i encoratjat. Ja que des de Madrid damnen, jutgen i condemnen tot allò que té aroma d’identitat catalana, els detractors del català aprofiten l’oportunitat per menystenirlo, reivindicant que la seva llengua és la castellana. Imaginem, però, un altre motiu per no voler aprendre la llengua del país on has decidit començar una nova vida: que consideris que aquella llengua és poca cosa, ja sigui per minoritària, perquè la consideris vulgar o per-

què no tinguis ni idea del valor que té, aquesta i les llengües en general.

Jo, ni fent un esforç extraordinari d’empatia no aconsegueixo posar-me al seu lloc. Quan vaig a l’estranger, em dol infinitament no poder-me comunicar amb la gent per no saber l’idioma. Doncs encara més, si me n’anés a un altre país per quedar-m’hi —repeteixo, pel motiu que sigui—, intentaria adaptar-m’hi, no ja per agraïment a la seva acollida, que crec que també, sinó per mi mateixa, pel meu propi interès. I la llengua, pel fet de ser el vehicle més important de comunicació, és la primera eina que em caldria per començar a caminar cap a l’adaptació. Que jo soc gran i tinc més dificultats per l’aprenentatge? Pot ser, però trigar més a arribar a l’objectiu no em faria desistir. Ara bé, els meus fills? No tinc cap dubte que voldria que aprenguessin la llengua al més aviat possible, entre altres motius per arrelar-se al país on estan vivint. Això els faria perdre les seves arrels i la seva llengua materna? De cap manera. La llengua materna no es perd mai. És més, diu que per llengües que coneguis, el teu pensament sempre es manté en la llengua materna.

El model d’immersió lingüística és un dels nostres grans èxits. A través de l’aprenentatge de la llengua, i des de l’escola, arriba la integració, i amb la integració l’agermanament i la convivència pacífica, encara que hi hagi qui la vulgui esquerdar, i no parlo només dels jihadistes. Tothom sap que el cavall de batalla de la fractura social, de la qual Ciutadans i SCC n’han fet bandera, es va iniciar al carrer quan ells van començar a denunciar-la i no abans. No contents amb això, ara pretenen que la fractura comenci ja a l’escola. Imagino que els que no volem que ens toquin la llengua ja sabem què hem de fer, no? Espero que els polítics que ens representen també ho sàpiguen.

La llengua materna no es perd mai. És més, diu que per més llengües que coneguis el teu pensament sempre es manté en la llengua materna

6

28 de febrer de 2018

tarragona

meteoro l o g ia

L’episodi de nevades arran de costa deixa veure flocs de neu a Tarragona ciutat

L

’Ajuntament de Tarragona ha posat en marxa, la passada nit de dimarts, l’Operació Iglú a causa de les baixes temperatures. D’aquesta manera, a partir de les 22 hores, un dispositiu conjunt format per Guàrdia Urbana, Serveis Socials, Protecció Civil de Tarragona i Creu Roja s’ha desplegat per donar cobertura i protegir la salut i la inte-

Tarragona activa novament l’Operació Iglú per l’intens fred gritat física de les persones sense sostre que es detectin a la via pública. A totes se’ls ha ofert allotjament perquè no haguessin de passar la nit a la intempèrie i, en cas que algú no volgués ser allotjat, se li han facilitat mantes i aliments calents.

L’Operació Iglú forma part del protocol d’actuació conjunt per onada de fred de les àrees de Serveis a la Persona i Seguretat Ciutadana, juntament amb col·laboració amb Creu Roja. El dimarts al migdia va entrar en fase d’emergència per la previsió de baixes temperatures i l’actuació en fase d’alerta del pla Neucat. Aquest dispositiu està format per un equip integrat pel cap de torn de la Guàrdia Urbana acompanyat d’una dotació, personal de Serveis Socials, membres de la Creu Roja i Protecció Civil amb

dos vehicles. Els allotjaments de les persones sense sostre es mantindran mentre les baixes temperatures puguin suposar

un perill greu per a la salut i la integritat física. És la segona vegada que aquest 2018 s’activa l’Operació Iglú,

després que el dispositiu ja es posés en marxa el passat 8 de febrer, quan es van atendre 18 persones.

La FEAT considera «desproporcionada» la mesura de no deixar circular els camions a causa de les nevades

D

ins de les mesures preventives dutes a terme per Protecció Civil en el marc de l’alerta activada del pla Neucat, s’inclou la prohibició que camions de més de 7.500 kg. circulin per les carreteres catalanes. Aquesta mesura no ha agradat gens la Federació Empresarial d’Auto-transport de la Província de Tarragona

(FEAT) que la considera «desproporcionada i que no té en compte les diferents situacions que es donen en el país».

Segons el president de la FEAT, Josep Lluís Aymat, «entenem que s’hauria d’haver autoritzat els Mossos d’Esquadra per prendre mesures més flexibles que atenguessin les

circumstàncies reals de la via, condicions meteorològiques i la destinació i recorregut a fer pel camió». Aymat recorda que «molts vehicles de tornada cap a les seves bases han estat aturats sense que en molts casos hi hagués cap motiu, ja que únicament queia una pluja lleugera».

Per aquest i altres motius, des

de la FEAT creuen que «s’ha de modificar el plantejament i atorgar als comandaments dels Mossos sobre el terreny la potestat de restringir o no el pas dels camions, en funció de motius clarament perceptibles».

Molts transportistes s’estan dirigint a la Federació Empresarial d’Auto-transport

de la Província de Tarragona «indignats pel fet que estan aturats a prop de casa seva, sense que estigui nevant pel camí que han de recórrer. Això pot provocar en el futur una pèrdua evident de credibilitat en les mesures que calgui adoptar en futurs episodis».

La mesura es va començar a adoptar dilluns a la tarda.

7

28 de febrer de 2018

comarques

CU LTUR A

Els pobles i ciutats del territori, vistos a través dels ulls dels infants

‘Mapa de ciutats somiades’ inclou les visions que nens i nenes de tretze ciutats de la província tenen del seu municipi

ORIOL MONTESÓ TARRAGONA

L

a tasca que l’editorial Piscina, un petit oceà fa pel territori no té preu.

Aliena als favoritismes polítics que fan que moltes empreses culturals amb ànim de lucre puguin subsistir, l’editorial tarragonina ofereix un producte artístic innovador per a un públic molt receptiu que no mereix tanta carrincloneria clàssica. A més a més, genera ocupació en un mercat d’il·lustradors magnífic però precari que viu a les nostres comarques. I, lligat amb això i amb l’etiqueta de producte de proximitat, cohesiona el territori. Justament, l’última publicació du a terme aquesta tasca de cohesió de forma literal: trepitjant tretze municipis tarragonins i agombolant-los en el conte ‘Mapa de ciutats somiades’.

Del Vendrell a Amposta i de Montblanc a Gandesa, el llibre il·lustrat és el resultat de recórrer el territori, cosa que molts polítics haurien de fer, i d’escoltar la canalla que els adults faríem bé d’emular.

«Vam anar a moltes escoles del territori amb l’objectiu d’entrar a les aules i començar a preguntar quina percepció tenen dels seus municipis. Que ens expliquessin allò que els agrada i allò que no els agrada», explica l’editor de Piscina, un petit oceà, Joan Rioné. El resultat: uns textos poètics fruit del verb de la Joana Pijames (un dels múltiples pseudònims de l’editor) maridats amb unes

Joan Rioné i Elisabet Diez, Anduluplandu, conversant a la Llibreria de la Rambla./Tomàs Varga

il·lustracions d’Anduluplandu plenes de color (com ja ens té acostumats l’artista de la ciutat) però amb novetats tècniques.

«Va ser llegir les històries i em van començar a venir un munt d’imatges al cap i, a partir d’allí, vaig buscar l’estil que volia donar-los», explica Anduluplandu.

«Jo dibuixo molt en línia i vaig pensar: per què aquesta vegada no em forço una mica i dibuixo només amb taca?... és a dir, sense traç, simplement dibuixant taques de colors», afegeix.

Autor i il·lustradora ens expliquen les reticències d’ella quan se li va proposar un llibre de mapes: «no m’agrada dibuixar mapes, per això vaig decidir jugar amb les persones que hi ha a dintre, les quals, al cap i a la

Les il·lustracions d’Anduluplandu barregen elements recognoscibles i imaginats de les viles, suggerits pels textos fi, són les que fan les ciutats».

Les tretze poblacions surten descrites en aquest conte a partir de textos breus que ensenyen i amaguen alhora, com els nens que mai deixen de jugar, ni tan sols amb el llenguatge.

«Cada relat parla pel que diu i pel que no diu. Que una ciutat no tingui cotxes respon a pro-

Aicat 4.746

OBRA NOVA EN VENDA

postes com que és perillós anar pels carrers perquè hi ha massa trànsit», comenta l’autor.

Tot i que cada relat funciona de manera independent, el Joan explica que «intentem que una població porti a una altra» i admet que «en alguns casos, el text d’una ciutat podria servir per a una altra perquè l’imaginari col·lectiu d’un municipi ara és molt semblant a tot arreu».

Preguntem al Joan sobre aquest imaginari col·lectiu després de parlar amb els nens i nenes del territori: «cada dia és més homogeni i potser més influenciat per les coses que passen a les pantalles que no pas per les coses que passen als carrers.

Per això vam fer aquesta feina, per provocar que pensessin en

els carrers».

Coincidim amb ell quan culpa més els adults que la tecnologia d’aquest canvi d’hàbits dels infants: «no van més al carrer perquè no els deixem i aquest és un dels motius del llibre: denunciar que els adults ens hem apropiat i hem mercantilitzat el carrer. Amb places on no es pot jugar a pilota, plenes de terrasses amb pantalles i gent veient la Champions».

Les il·lustracions d’Anduluplandu no recullen cap ciutat en la qual els infants no puguin jugar a pilota. Els mapes, en canvi, tenen elements recognoscibles barrejats amb altres d’imaginaris. «He anat mirant quina escultura és representativa de cada ciutat o si hi havia alguna botiga característica o un passeig molt emblemàtic… perquè m’interessava que la gent de cada ciutat s’hi sentís identificada». Reconeix que la més difícil de dibuixar va ser la seva «perquè la conec moltíssim i volia que fos recognoscible per a qualsevol persona».

En aquest cas, Anduluplandu va escollir «l’Àliga, la catedral, el Balcó del Mediterrani… són petits detalls de complicitat amb els lectors. També he buscat un personatge que es va repetint a les històries... i que haureu de trobar».

Un repte que us recomanem que entomeu i gaudiu passejant per aquest conjunt de ciutats somiades pels tarragonins més joves i que, d’aquí a poc, seran els encarregats de gestionar-les i, de ben segur, de millorar-les.

CALÇOTADES Restaurant La Platja

C/ d’Armanyà núm. 9, a 100 m de la Rambla Nova (zona Balcó) 3 únics habitatges de 2 habitacions (65 m2) Distribució i acabats al teu gust A partir de 130.000€

L’autèntica calçotada!!! www.restaurantlaplatja.com

32€ (caps de setmana) 30€ (dill. a div., grups concertats)

C/Ras i Claravalls, núm. 2 Tarragona Info. i reserves: 977 29 09 38 625 103 195

8

28 de febrer de 2018

COMARQUES El tractament de la malaltia de Crohn i colitis ulcerosa a l’hospital Joan XXIII

L

a Unitat de Malaltia Inflamatòria Intestinal de l’Hospital Universitari Joan XXIII és una unitat funcional multidisciplinària, en funcionament des de l’any 2015, que permet un abordatge integral de la Malaltia Inflamatòria Intestinal (MII) i, per tant, millora de forma important l’atenció que reben aquests pacients. Aquesta unitat, que està tramitant l’acreditació de GETECCU (Grupo Español de Trabajo en Enfermedad de Crohn y Colitis Ulcerosa), millora de forma significativa la qualitat de vida dels pacients, estalvia ingressos i proporciona tractaments més controlats i eficients.

La MII, que inclou la colitis ulcerosa i la malaltia de Crohn, és una malaltia crònica, de tipus inflamatori i de causa desconeguda. Normalment apareix en gent jove i pot afectar de forma molt significativa la seva qualitat de vida.

Habitualment, els pacients amb aquesta malaltia precisen tractament mèdic amb diferents fàrmacs com esteroides, immunosupressors i tractaments biològics. A més, poden necessitar

tractament quirúrgic i presentar manifestacions extraintestinals amb afectació de la pell, articulacions, ulls, etc.

La Unitat de MII de l’Hospital Joan XXIII està integrada per professionals de diferents especialitats, com gastroenteròlegs, cirurgians, endocrinòlegs, nutricionistes, radiòlegs i patòlegs, i compta amb infermeria experta en el maneig d’aquest tipus de pacients que juga un paper clau en la gestió de la malaltia.

Estem parlant de professionals de prestigi internacional que han participat en documents europeus sobre cirurgia en la malaltia de Crohn i en la colitis ulcerosa, i amb publicacions en congressos internacionals.

Des de l’inici del seu funcionament l’any 2015, 30 pacients amb MII han requerit cirurgia, realitzada a l’Hospital Joan XXIII. Es tracta d’intervencions d’elevada complexitat que ja no s’han de derivar a hospitals de Barcelona. Actualment hi ha

Des de l’any 2015 el centre hospitalari disposa d’una Unitat de Malaltia Inflamatòria Intestinal uns 100 pacients amb tractament amb fàrmacs biològics. La MII afecta a 24 per cada 100.000 habitants, a l’any, a Espanya.

L’hospital del Vendrell, nou punt fix de donació de sang al Baix Penedès

D

es d’aquest mes de febrer els dos centres hospitalaris de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona i a l’Hospital del Vendrell, esdevenen, un dia fix de cada mes, un punt de recollida de donacions del Banc de Sang i Teixits amb l’objectiu de facilitar l’accés a la donació de sang a la seva població de referència, als familiars dels pacients ingressats i al col·lectiu professional dels centres sanitaris.

D’aquesta manera, l’entitat sanitària fa un pas endavant en la seva col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits de Catalunya amb la posada en marxa de dos espais de donació mensuals. El

El personal sanitari ja pot donar sang al seuc entre de treball. A la imatge, l’estudiant en pràctiques Anna Benach./Cedida

passat 1 de febrer va començar

a funcionar el punt de l’Hospital

de Santa Tecla a Tarragona i des d’aquest dilluns 26 de febrer, el del Vendrell.

Per a Josep Mercadé, director de l’Hospital del Vendrell, «habilitar un espai de donació és molt important per al centre i els seus professionals. Consolida la referència assistencial de l’hospital entre la ciutadania del Baix Penedès, que ara ja podrà fer donacions de sang de manera regular sense haver de desplaçar-se, i a més contribueix a estimular la solidaritat entre la població de la zona».

A l’hospital vendrellenc estarà habilitat el punt de donació de sang l’últim dilluns de cada mes de 10 a 14 hores. A més, alguns dies puntuals la donació continuarà oberta a la tarda i es farà també donació de plasma.

Tornen els pressupostos participatius a l’Arboç L’Ajuntament de l’Arboç impulsa una nova edició dels Pressupostos Participatius per tal que els veïns puguin proposar, debatre i decidir el destí de 40.000 euros de la partida d’inversions del Pressupost Municipal per a l’any 2018. En els pròxims dies s’obrirà el període per enviar les propostes a través del web www.arbocencopina.cat i també es podran fer arribar dipositant les butlletes de participació en les bústies habilitades a l’Ajuntament, la Biblioteca i la Casa de Cultura fins al 31 de març. Només seran considerades finalistes i sotmeses a votació aquelles propostes que facin referència a àmbits de competència municipal i siguin viables tècnicament. A més, la proposta ha de ser considerada una inversió, amb un cost menor o igual a 40.000 euros. Posteriorment, després de valorar el cost estimat, i de debatre en un fòrum ciutadà la prioritat, en sortiran els projectes finalistes que se sotmetran a la votació final.

Totes aquelles persones majors de 16 anys i empadronades a l’Arboç podran decidir, mitjançant el seu vot a través de la plataforma www.arbocencopina.cat, quina o quines actuacions es realitzara l’any 2018.

Arriba una nova edició de la Fira Fora Estocs de Torredembarra el 2 i 3 de març Els pròxims 2 i 3 de març, la UCEP de Torredembarra organitza, amb la col·laboració de la regidoria de Comerç, Indústria i Activitats de l’Ajuntament, una nova edició de la Fira Fora Estocs amb la presència de 42 comerços participants que se situaran per diversos carrers de la vila, de 10 h a 13.30 h i de 17 h a 20.30 h, tant dissabte com diumenge.

L’objectiu de fires com aquesta és dinamitzar el comerç de Torredembarra i que els clients habituals i nous visitants tornin i es moguin per les botigues, entrant i visitant-les, i que coneguin altres establiments participants d’altres zones de la vila.

9

28 de febrer de 2018

SALUT / SOCIAL - xarxa santa tecla

La Xarxa de Santa Tecla, al costat dels estudiants En la seva història institucional, l’entitat sempre ha estat vinculada a la formació de professionals de la salut, especialment d’Infermeria i Auxiliar d’Infermeria Hospital de Santa Tecla Estudiants d’Infermeria en pràctiques i les seves tutores.

Les pràctiques permeten complementar els coneixements adquirits en la formació acadèmica

CARME LÓPEZ TARRAGONA

SA LU T / S O C IA L

Tots els centres de l’entitat sanitària i social acullen de manera permanent grups d’estudants que hi realitzen les seves pràctiques

L

a formació dels estudiants que es preparen per exercir com a professionals sanitaris inclou una etapa molt important que és la que els permet prendre contacte amb l’àmbit laboral en el qual desenvoluparan la seva tasca.

Aquesta etapa són les pràctiques, les quals ocupen bona part del període de formació d’aquests futurs sanitaris. La Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, en la seva història institucional, sempre ha estat vinculada en la formació de professionals de la salut, especialment dels professionals d’infermeria i auxiliars d’infermeria, per als quals és imprescindible la realització de pràctiques en les institucions sanitàries, ja que són la millor oportunitat per desenvolupar i complementar els coneixements adquirits en la formació acadèmica.

Hem parlat amb els diferents grups de professionals que tutelen els grups d’estudiants

Hospital de Santa Tecla Estudiants d’Auxiliar d’Infermeria en pràctiques amb l’equip de tutores.

ens els centres sanitaris de la Xarxa de Santa Tecla per conèixer amb més profunditat com es desenvolupen i quina importància tenen aquestes pràctiques en la formació

dels futurs sanitaris.

Atenció Primària Fer pràctiques en un centre Centre d’Atenció Primària és cabdal per als estudiants d’infermeria,

ja que és a les Àrees Bàsiques de Salut (CAP i consultoris) on els joves poden tenir un tracte més directe i continuat amb els pacients i els seus entorns familiars. A l’atenció primària la formació d’un estudiant en pràctiques passa per aprendre les tècniques en infermeria sota la supervisió dels seus tutors i tutores, però sobretot per aprendre a comunicar-se amb l’usuari, a humanitzar tot allò que s’ha après a les aules i a començar a fer pedagogia sanitària entre la població. En el cas de l’atenció primària hem anat fins al CAP de l’Arboç, on hem pogut copsar l’experiència de dues joves de tercer curs l’escola d’infermeria de Coma-ruga (Baix Penedès).

(Continua a la pàgina següent)

10

28 de febrer de 2018

SALUT / SOCIAL - xarxa santa tecla Residència de Ponent Estudiants d’infermeria i d’Auxiliar d’Infermeria/ Gerocultura en pràctiques amb les seves tutores.

Sociosanitari de Llevant Estudiants d’infermeria en pràctiques amb una de les tutores.

Sociosanitari de Llevant Estudiants d’auxiliar d’infermeria en pràctiques amb les tutores.

Rehabilitació CAP Llevant Estudiants de Fisioteràpia en pràctiques amb les tutores

Hospital del Vendrell Estudiants d’Infermeria i d’Auxiliar d’Infermeria en pràctiques amb els seus tutors.

CAP de l’Arboç.

Atenció Primària Estudiants d’infermeria en pràctiques amb les seves tutores.

Hospital de Santa Tecla Des de l’hospital de la Rambla Vella assenyalen que en unes pràctiques hospitalàries profitoses per als estudiants, el paper del infermer/a tutor/a és clau, ja que assumeix, de manera voluntària, la implicació en l’aprenentatge pràctic i clínic dels estudiants, essent el seu referent i suport pedagògic d’una manera planificada i coordinada conjuntament amb el professor/a de la Universitat Rovira i Virgili.

Els professionals d’infermeria de l’hospital de Santa Tecla que assumeixen el rol de tutor ajuden els estudiants en pràctiques

a integrar els coneixements teòrics en la realitat assistencial, proporcionant-los la guia i suport necessari i des de la seva valuosa experiència professional acompanyen als estudiants i els ajuden a construir un pensament científic, a desenvolupar el seu propi judici clínic i a fer una valoració ètica de les vivències que tindran durant la seva estada al centre.

Els estudiants en pràctiques del grau d’infermeria, així com els del cicle formatiu de grau mitjà d’auxiliar d’infermeria ja han superat part del currículum específic i disposen dels coneixements bàsics per

Més enllà de les tècniques assistencials, els joves viuen sobretot el tracte directe i humà amb els usuaris a implicar-se en les cures dels pacients i les seves famílies, acompanyats en tot moment pels seus tutors d’infermeria o auxiliars d’infermeria que vetllen pel benestar, confort i seguretat dels pacients.

Hospital del Vendrell Per la seva banda, l’Hospital del Vendrell és un dels centres docents de referència, on els estudiants del Grau en Infermeria de la Universitat Rovira i Virgili del Campus Baix Penedès poden realitzar les seves pràctiques. L’objectiu principal de l’aprenentatge és introduir l’estudiant en l’àmbit de les pràctiques clíniques on adquirirà els coneixements necessaris per ajudar els pacients i les seves famílies en les necessitats humanes bàsiques en la promoció i prevenció de la salut, orientant el cuidatge a la millora de la qualitat de

vida, des de la perspectiva de l’autoconeixement i del coneixement de la persona i família.

Durant aquest procés d’aprenentatge de les diferents assignatures, l’estudiant té assignat un tutor, infermer/infermera assistencial, que realitza una tutorització individualitzada, directa i continuada durant l’horari de pràctiques. Aquest tutor ha d’acompanyar l’estudiant guiant-lo en el seu aprenentatge, en l’aplicació de procediments, gestió de la unitat, en l’observació, vigilància, reflexió i acció; sense descuidar actituds de la rela-

11

28 de febrer de 2018

SALUT / SOCIAL - xarxa santa tecla mació, des d’una vessant holística, entenent a la persona en tot el seu global.

Els auxiliars de geriatria i infermers arriben a les pràctiques des de l’institut i la universitat, un cop iniciat el seu primer any de formació.

Els auxiliars fan dos anys de pràctiques, mentre que els estudiants d’infermeria en fan quatre.

En el primer any, tant l’infermer com l’auxiliar de geriatria, comencen a les plantes de residència per centrar-se en el cuidatge de les activitats bàsiques de la vida diària (ABVD), en l’atenció a la persona en tot el seu global i en com interfereixen els factors bio-psico-socials. A més s’introdueixen en

Els estudiants adquireixen actituds positives tant en l’aspecte professional com personal

ció d’ajuda, interrelació i integració en l’equip professional.

Les pràctiques es realitzen de manera coordinada i amb un seguiment del procés d’aprenentatge per part dels tutors, amb sessions en petits grups per poder treballar més acuradament cadascun dels temes.

Residència de Ponent i Sociosanitari de Llevant Des de la seva obertura l’any 2012, la Residència de Ponent ha estat centre formador d’estudiants d’infermeria i auxiliars de geriatria amb l’objectiu d’apropar l’estudiant a l’àmbit laboral, mitjançant la for-

la presa de constants vitals i en l’ús d’ajudes tècniques perquè es puguin familiaritzar amb els aparells d’electromedicina.

En el segon any de pràctiques, passen a les plantes del sociosanitari, on troben amb un perfil d’usuari més complex i on les intervencions que es realitzen són la part més tècnica de la seva formació.

Els auxiliars de geriatria acaben aquí les seves pràctiques i ja poden accedir al món laboral una vegada finalitzats els seus estudis. Els infermers, durant el 3r i 4t any, fan les pràctiques al sociosanitari, on duen a terme la part més tècnica i amplien els coneixements sobre els fàrmacs, cures, apòsits, tècniques, visites mèdiques i coordinació entre els diferents professionals, així com l’abordatge des de les diferents àrees.

L’objectiu és que la pràctica no sigui tan sols un pas més en la seva formació sinó que determini el seu futur i que puguin gaudir amb la seva tasca.

El centre sociosanitari Santa Tecla Llevant també col·labora en la formació dels alumnes des de la seva entrada en funcionament. Això ha permès que els alumnes puguin realitzar unes pràctiques formatives, no laborals, en un centre

A la Xarxa de Santa Tecla, el col·lectiu més gran en pràctiques correspon a estudis d’infermeria i auxiliar d’infermeria sanitari de referència del seu entorn, proper tant a l’institut com al domicili dels alumnes.

L’objectiu de les pràctiques és el coneixement del món laboral i de l’empresa.

Per a la majoria dels alumnes és el seu primer contacte amb el seu futur àmbit laboral. Més enllà d’això, els professionals del Centre Sociosanitari San-

ta Tecla-Llevant ensenyen els alumnes que ser auxiliar d’infermeria és un treball vocacional que té com objectiu la cura integral de les persones i els ajuden a adquirir actituds positives tant en l’aspecte professional com personal.

Fisioteràpia Com gairebé totes les professions sanitàries, la de fisioterapeuta necessita una formació teòrica àmplia i especialitzada alhora. Els alumnes del Grau de Fisioteràpia han de tenir contacte necessàriament amb els pacients per posar en pràctica allò que han après, però també han de tenir contacte amb l’entorn laboral per aprendre moltes altres coses com valorar la situació del pa-

cient, marcar unes fites a assolir, i fins i tot, saber aplicar una mobilització o explicar els exercicis de la forma més adequada per a que el pacient els entengui i els pugui fer correctament.

El treball en equip amb companys metges rehabilitadors, terapeutes ocupacionals, logopedes o altres fisioterapeutes, amb qui compartiran objectius de tractament comuns és una altre dels hàbits que intentem transmetre des del Servei de Rehabilitació.

Per part del fisioterapeuta, el fet de tenir un alumne en pràctiques, és un element motivador que l’obliga a esforçarse no solament a fer bé la seva feina, sinó a explicar als alumnes què està fent i per què.

12

28 de febrer de 2018

13

28 de febrer de 2018

gent

Cabells per als que més ho necessiten Les nenes de l’Aura han fet un regal molt especial als malalts de càncer: les seves cues. Desenes d’aquests feixos de cabell serviran per fer perruques per als pacients que les necessitin a causa de la radioteràpia. Les nenes han donat cues d’un mínim de vint centímetres que l’Associació Contra el Càncer de Catalunya enviarà les empreses encarregades de fer les perruques, com ara Svenson.

Les perruques són personalitzades per tal que el pacient se senti el més còmode possible. «S’agafa la persona, se li mira la imatge i se li fan una sèrie de preguntes perquè se senti tal com estava», comenta l’Anna. Les perruqueres de l’empresa Tremendas de Vila-seca han estat les encarregades de deixar el cabell ben curt a les noies que han participat d’aquesta iniciativa que arriba a la seva tercera edició.

Imma Molas, directora de l’escola Aura ens explica que «va començar amb unes noies que van arribar amb el cabell molt curt a classe i els van explicar que l’havien donat als malalts i que no tenen recursos».

Les perruques de pel natural són molt cares i accions com aquestes són molt beneficioses i ajuden a la canalla a conèixer noves maneres d’ajudar. Les persones interessades en donar el seu cabell ho poden fer portant cues d’un mínim de 20 centímetres a la seu de l’ACCC.

Homenatge de la Cambra de TGN a Albert Abelló

La Cambra de Tarragona va retre un sentit i emotiu homenatge a Albert Abelló, president de la Corporació tarragonina de 2006 a 2015. L’acte va comptar amb l’assistència dels pares de l’Albert (Ana Maria i Albert) i de la seva dona, Esther, acompanyats dels membres del Ple, Comitè Executiu, els expresidents Xavier Artal i Bartomeu Ramos, i antics companys dels òrgans de govern en els dos mandats d’Albert Abelló.

Laura Roigé, presidenta de la Cambra, va dirigir unes emotives paraules als assistents en les que a més de recordar la vàlua, valentia i lideratge de l’Albert va assenyalar que «el seu mestratge ens acompanyarà sempre i que, com a mostra del reconeixement i estima cap a la seva persona i tot allò que representava i representa», el vestíbul de la

Sala de Plens lluirà una fotografia seva. Així mateix, Roigé va lliurar a l’Esther la Insígnia d’Or de la Institució, la màxima distinció que entrega la Cambra. Fèlix González, amic de l’Albert i membre del Comitè Executiu, va repassar la seva empremta com a president de la Cambra de Tarragona. Tarragona dTapes, Mou-te per Tarragona, el col·leccionable Iubilaeum, l’aferrissada lluita a favor de les infraestructures... fites que, amb la seva presidència, van marcar un abans i un després en la dilatada i reeixida història de la Cambra de Tarragona.

Laura Roigé també va tenir unes tendres paraules de reconeixement i agraïment per Josep Graset, membre del Comitè Executiu de la Cambra des de l’any 2006, que també va morir la setmana passada.

14

28 de febrer de 2018

Amb la col·laboració de:

Edita i distribueix:

Director:

Disseny i redacció:

Disseny original:

Imprimeix:

Departament comercial:

Seccions:

Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat

Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

Indugraf Offset S.A D.L.: T- 1062- 09

Correcció:

Vídeo:

Joan A. Cano 686 703 910 jcano@noticiestgn.cat

Carme López

Tomàs Varga

cartes al director lector@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat

Redacció i fotografia: 977 25 99 11 noticies@noticiestgn.cat

Web: O.Montesó

classificats classificats@noticiestgn.cat

Distribució controlada: 25.000 exemplars

publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Classificats Compra / Venda CONSTANTÍ, TARRAGONA (Ref. 7386). Piso de 3 hab. y 2 baños. Calefacción, a/a con bomba f/c, exterior, cocina con galería. Salón con salida a balcón. Ascensor. Parquing. Oportunidad.

126.000€ Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 CAMBRILS. (Ref. PV714). 50 m2, molt ben situat, vora el Pòsit, una habitació, 1 bany, en molt bon estat. Per: 95.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ AUGUST. Pis de 110 m2, 3 hab. i 2 banys. Reformat al 2011. Impecable. 275.000€ (Ref. PV708). Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. SAN PEDRO Y SAN PABLO. (Ref. 7398).

Piso de 3 hab. y 2 baños. Calefacción, amueblado y equipado, exterior. Balcón. Puerta seguridad.

Rampa minusválidos. Ascensor. Oportunidad.

135.000€ Tel. 977233011 / 675873939 PERAFORT (Ref. 7359). Chalet 2 alturas. 3 hab., 1 baño completo y 1 aseo. A/A con bomba f/c. Jardín, buhardilla. Muebles negociables.

Trastero. Oportunidad: 125.000€ Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 TARRAGONA. ROGER DE LLURIA. (PV652). 3 hab.

Totalment exterior. 115.000€ Tel: 977252052 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. (Ref. PV712). Pis assolellat, 90 m2, 3 hab., reformat, un bany. Per: 110.000€ Tel. 977 25 20 52 ARBOLÍ. Casa en valle Arbolí. 2 plantas, agua y luz. Acceso al río. Tierra de 2.500 m2. Casa equipada. Pista deportiva hormigonada. Zona de huerto. Árboles frutales. Garaje y caseta de herramientas. 70.000€ (no negociable).

Tel. 667 775 518 TARRAGONA. SAN PEDRO Y SAN PABLO (Ref. 7390). Piso de 3 hab. y 2 baños. Calefacción Gas Natural. Salón y cocina con salida a terraza.

Luminoso. Ascensor. Zona comunitaria, infantil y piscina. Parquing y trastero. Oportunidad.

195.000€. Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939

Habitatges Lloguer Piso amueblado, 1 dormitorio, salón, cocina, baño, 2 balcones. 395€. Tel. 609 446 083

TARRAGONA. REDING. Pis en lloguer nou a estrenar, de 2 dorm., sense mobles. Al costat de la plaça del mercat. 600€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. ALTAFULLA (Ref.: A075). Xalet C/ Espigol, sense mobles, 340m2, 5 hab., menjador, cuina i 4 banys, aseo, parking, piscina. 1.400€.

Tel. 977 25 20 52 SANT SALVADOR. Amb mobles, 5è sense ascensor, 3 hab., menjador, cuina i bany.

Terrassa. Per: 400€ Tel. 676 383 314 TARRAGONA. ESTANISLAO FIGUERAS. Pis en lloguer, de quatre dormitoris, amb mobles nous a estrenar. Preu: 540€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. PL. DE LA FONT (AM315).

Reformat, amb mobles, 1 hab., menjador, cuina i bany. Per: 470€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. COMTE DE RIUS. Pis en lloguer amb mobles, d’un dormitori, totalment reformat.

Al centre de Tarragona. Edifici amb ascensor.

Preu: 500€. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. (Ref.: A242).

Sense mobles, reformat, 4 hab., menjador, cuina i 2 banys. Per 700€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ NOU DE ST. PAU (Ref.: A236).

Sense mobles, reformat, 1 habitació, menjador, cuina i bany. Terrassa. Per: 375€. I de 2 habitacions i 2 banys per 500€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. PLAÇA DE LA FONT. Pis sense mobles, d’un dormitori, bany, cuina oberta al menjador. Exterior a dos carrers. Preu: 330€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL (Ref. AM177).

Amb mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i lavabo, 1a planta amb terrassa de 40 m2. Per: 670€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. PERE MARTELL. (Ref. 7391).

Piso 2 habitaciones y 1 baño. Calefacción GN, amueblado y equipado. Balcón a patio grande de manzana. Suelo gres. Ascensor. 590€ Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 TARRAGONA. AV. Ma CRISTINA (Ref. A239). Sense mobles, reformat, 3 hab., menjador, cuina i bany.

3er pis sense ascensor. 585€ Tel. 977252052 TARRAGONA. PAÏSOS CATALANS. Pis seminou en lloguer, de 2 dormitoris, dos banys, cuina oberta al menjador. Amb aparcament i traster.

Preu: 600€. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. (Ref.: AM296) Estudi, tot en un mateix ambient, sense mobles. 2º pis sense ascensor. 380€. Tel. 977 25 20 53 TARRAGONA. CALLAO. Àtic amb mobles de 2 dormitoris, cuina independent, sala d’estar, menjador, i terrassa de 20 m2. Edifici amb ascensor. Preu: 530€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. (Ref.:AM333). C/ Violant d’Hongria, planta baixa amb mobles, 1 habitació, menjador, cuina i bany, parking i traster. 400€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. (Ref.: A240).

Sense mobles, reformat, 4 habitacions, menjador, cuina, 2 bany i calefacció. Per: 600€.

Tel. 977 25 20 52 LA SECUITA. ST. CRISTOFOL. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. 425€. (Ref. A237) Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. VALL ARRABASSADA. Pis de 2 dormitoris, sense mobles, cuina independent, bany, menjador i galeria. Amb aparcament. Preu: 650€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. LÓPEZ PELÁEZ. Pis en lloguer de dos dormitoris, sense mobles, cuina independent, menjador gran i bany. Preu: 450€ Tel. 977 24 80 80

Locals Lloguer / Venda TARRAGONA. C/ MARQUÈS DE MONTOLIU (Ref. LL134). Local en lloguer, 140 m2, d’obra. Per: 800€ Tel. 977 25 20 52

ALQUILER OFICINAS EN TARRAGONA · En edificio comercial (C/ Beethoven, 2-4) · Desde 40 m2 a 128 m2 · Aire acondicionado y mobiliario · Plazas de parking, incluidas en el precio PROMOCIONES JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50 TARRAGONA. RBL. NOVA. Zona Balcó. (DPL077).

Despatx en lloguer, 110m2, finestres grans a la Rambla, 3 sales i sala d’espera. 650€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ JAUME I. Local en venda, 400 m2, en molt bon estat, dos aparadors grans al carrer. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. SERRALLO. Local cantoner, en lloguer, 47 m2, 350€ (Ref. LL143). Tel. 977252052

TARRAGONA. PLAÇA DELS CARROS (Ref.: LL089). OPORTUNITAT!!! Local de 70 m2, sostres alts, prop de la platja i el port esportiu, té accés per dos carrers, per reformar totalment, les 2 façanes estan rehabilitades. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU. Bar-pizzeria a traspàs. Davant de la universitat. Cuina i obrador tot equipat. Dues plantes de 90 m2 cadascuna més una terrassa amb tancaments a la vorera.

(Ref. BT022). Per: 58.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ COMTE DE RIUS. Local en lloguer, molt comercial, 70 m2 més altell. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMBLA NOVA (Zona Conde Valellano) (LL147). Local de 300 m2, en dues plantes, llum i aigua, era unes oficines. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ ARMANYÀ (LL018). Local acabat d’obra, 53 m2, 300€ en lloguer i 70.000€ de venda. Està d’obra. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52

C L A S S I F I C AT S

TARRAGONA. AV. ROMA. (Ref. DPL144). Despatx en lloguer, 125m2, 900€. Moblat, a/a, 4 sales i recepció, aigua i llum d’alta, opcional, pàrquings: 75€ cada un. Tel. 977 25 20 52

classificats@ noticiestgn.cat

TARRAGONA. AV. CATALUNYA (LL135). Local en lloguer, de 440 m2, electricitat i aigua, per entrar, per 2000€. Tel. 977 25 20 52

686 703 910

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. (Ref. DPL143).

Despatx en lloguer, 55m2, electricitat i aigua, a punt per entrar. 450€/mes. Tel. 977 25 20 52

DEL28DEFEBRERAL6DEMARÇ

TARRAGONA. C/ CERVANTES. Local en lloguer, de 66 m2, llum i aigua. 400€ Tel. 977 25 20 52

S’esperen dies amb el cel cobert.

Hi haurà precipitacions moderades i la cota de neu baixarà.

Les temperatures mínimes seran similars a les dels darrers dies. Hi haurà visibilitat regular i vent fluix amb algun cop fort al litoral. Font: Meteocat

TARRAGONA. RAMON I CAJAL. Despatx en lloguer, 80 m2, sense mobles, llum i aigua, 3 sales, recepció i sala de juntes. Preu: 500€ Tel. 977 25 20 52

Fred i pluja

TARRAGONA. C/ REBOLLEDO (Ref.LL144). Local en venda per 110.000€ / lloguer per 600€. Llum i electricitat, bon estat. Tel. 977 25 20 52 OPORTUNITAT. TARRAGONA. ZONA PLAÇA DELS CARROS. Es traspassa restaurant en ple funcionament. Tot equipat, capacitat per uns 50 comensals. Interessats trucar al tel.

686 70 39 10

Temperatures de la setmana

MÀX.19 º

MIN.3º

ESPAI PATROCINAT PER:

Complex Industrial Tarragona

Cicle de concerts de cant coral DISSABTE

Habitatges

32018 MARÇ

18h Aula Magna URV

Campus Catalunya Tarragona

ENTRADA LLIURE Organitza:

COR VEDRUNA

SONS DE GÒSPEL

Segueix-nos a:

15

28 de febrer de 2018

agenda opinió

Josep gil prevere

La venjança, menja de déus La venjança és un excés, una mena de vessada d’allò que hi ha de més innoble en el cor de l’home, especialment quan un es veu incapaç de respondre amb arguments a les actuacions de l’altre, actuacions que, suposadament, van contra la llei i l’ordre establert; per això, la pitjor de les venjances és la que es barreja amb l’exercici de la justícia i, pitjor encara, si l’inspira. La venjança és un insult que posa de manifest la inhumanitat i l’estupidesa de qui la practica; és un excés de la justícia i, per tant, una injustícia.

Dic que és menja de déus, és a dir, de déus falsos i inhumans, que fan servir la força en lloc de la magnanimitat, simplement perquè s’alimenten del vòmit de la seva mesquinesa.

I parlo avui i aquí de venjança perquè qui més qui menys l’ha ben vista en l’actuació orquestrada, des de fora d’aquí, contra l’independentisme que, covat durant segles, ha esclatat com un clam en els darrers temps.

I voldria afegir –i ho faig amb tristesa– que, especialment en aquests cas, en el banc dels acusats, s’hi asseu molta més gent dels qui hi figuren visiblement: s’hi asseuen tots aquells que pensen que Catalunya és una nació i que, com a nació, té dret a triar el marc institucional que li sembli millor, sense girar l’esquena a ningú, sinó mirant de construir ponts amb tots els països del món.

Però la venjança és una resposta que tothom la té a tocar, perquè tothom és capaç del millor i del pitjor, i hi ha situacions, possiblement molt doloroses i traumàtiques, que poden arribar a ofuscar els bons sentiments.

Des de la meva perspectiva, gosaria demanar als meus lectors que, en aquesta quaresma que acabem d’encetar, féssim, tots plegats, un esforç per a buidar-nos de qualsevol sentiment venjatiu. La Pasqua, vers la qual hem començat a caminar, ens ho suggereix i, fins i tot, ens hi obliga.

«Parlo avui i aquí de venjança perquè qui més qui menys l’ha ben vista en l’actuació orquestrada, des de fora d’aquí, contra l’independentisme que, covat durant segles, ha esclatat com un clam en els darrers temps»

Agenda DIVENDRES 2 Vila-seca. Concert LLOC: AUDITORI JOSEP CARRERAS | hoRA: 21 h | PREU: 10€ El quartet de saxofons Keybart Ensemble, guanyadors del Premi BBVA de Música de Cambra Monsterrat Alavedra, presenta un programa variat i eclèctic que comprèn des de música del segle XII fins a creacions actuals. El fil conductor serà l’anomenada Escola de Notre Dame, vinculada al a ciutat de la llum.

DISSABTE 3 Tarragona. Teatre LLOC: EL MAGATZEM | hoRA: 20.30 h | PREU: 10€ | 12€ | 14€ Ángel Alonso ens presenta el viatge d’Emma Bovary des d’una prespectiva diferent. Belén Fabra fa de l’heroïna creada per Flaubert, una dona ilustrada i seductora, d’actitud incorformista, rebel i transgressora amb el seu entorn.

DEL 5 al 20 Vila-seca. Exposició LLOC: BibLIOTECA DE VILA-SECA María Jesús Montía exposa Sensaciones visuales, una vintena de poemes que la creadora descriu com a comunicació, sensibilitat, poètica laberíntica...

ATENEU DE TARRAGONA Diumenge 4 · 9.30 h | Escacs Torneig d’escacs de la Lliga Catalana; organitza el col·lectiu Capablanca, vinculat a l’Ateneu de Tarragona. Entrada lliure. Es pregarà silenci.

Diumenge 4 de març | Calçotada 8a Gran calçotada cultural de l’Ateneu de Tarragona 2018 (cultura - història - gastronomia). Programa: 11 h · Visita guiada a la Tarragona romana i medieval: Un passeig per la història, a càrrec de Jordi Freixa (pretor del Senat tarragoní).

14 h · Calçotada completa al restaurant Les Voltes (segle II dC) i, en acabar, ball en català a càrrec de la Discomòbil Carlitos amb animació a càrrec d’en Jordi Català.

Reserves a l’Ateneu de Tarragona, tel. 977 23 31 60 (dilluns a divendres de 17 a 21 h) o als telèfons: 607 808 092 / 666 087 941.

Fins al 8 de març | Exposició Exposició artística de les dones, dins del programa d’activitats de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat (SIAD) de l’Ajuntament de Tarragona, per commemorar el Dia de la dona treballadora. Horari: de dilluns a divendres de 18 a 21 hores.

Horari: de dilluns a divendres de 18 a 21 hores. | Tel: 977 23 31 60 Mail: ateneudetarragona@tinet.cat | Facebook: Ateneu de Tarragona.

16

28 de febrer de 2018

LA contra Condemna al mosso que va a colpejar el cap d’un nen El Magí Castro tenia 13 anys durant la manifestació de la vaga general de 2012. La violència policial no té cabuda, vingui d’on vingui

‘Homes i bèsties’, la nova mostra d’art africà del Synachy’s Touch

L’incivisme costa 1 MEUR a l’any

Elchicotriste

Semàfor de la setmana

L’Ajuntament de Tarragona ha optat per contractar detectius privats per fer front a les conductes incíviques de molts ciutadans que embruten i malmeten

Peter Asuzu finalitzant el muntatge de l’exposició. / Foto: Tomàs Varga

L

tempus fugit

a relació entre els homes i el seu entorn a l’Àfrica és molt diferent del que tenim els europeus i, en general, el món occidental. Peter Asuzu, historiador i propietari de la botiga i galeria d’art africà Synachy’s Touch, ens apropa una manera d’entendre el món, per a molts, desconeguda, amb l’exposició ‘Homes i bèsties’. Lluny de l’explotació que fem de la natura, a l’Àfrica, «quan matem un animal per menjar, primer demanem permís i després li donem les gràcies», explica en Peter, envoltat de les màscares zoomorfes que conformen la mostra.

Frase de la setmana

«Tècnicament no són càrregues policials» (En relació a l’1-O) Enric Millo, delegat del govern espanyol a Catalunya

Per entendre aquests costums cal que ens endinsem en el camp metafísic. «A l’Àfrica tenim dues vides: l’espiritual i la natural, i totes dues les vivim al mateix temps», comenta l’historiador, especificant que l’espiritual és la que inclou les persones, els avantpassats i els déus. «Un africà viu per tenir una bona mort, però el més irònic és que per tenir una bona mort has de viure bé». I aquí és on entra en joc la vida natural: «com tractem els animals i la resta d’elements que els envolten». A l’Àfrica, on va néixer el Peter, molts d’aquests animals són sagrats en una vila i, en canvi, en una altra ja no ho són. «Al meu poble, les serps pitó eren animals sagrats,

per això passejaven tranquil·les i entraven a les cases i ningú no els feia cap mal. Al poble del costat, en canvi, no s’hi apropaven perquè allí els animals sagrats eren els esquirols i, si n’enxampaven una, se la menjaven», diu rient. L’anècdota resumeix la primera sentència citada que entén la natura com una font de recursos limitada que s’ha de respectar. Un altre exemple d’aquest mantra el trobem en el naixement d’un nadó a Nigèria: «la família li fa una màscara i planta dos arbres perquè existeix la creença que una persona, durant la seva vida, tallarà dos arbres i així garanteixen que no s’acabin els arbres».

Per aquest motiu, quan un europeu li diu al Peter que fer unes sabates de pell és cruel, ell li recorda que els rius del sud de Nigèria eren uns espais verges plens de natura fins que es van dedicar a treure’n petroli. El mateix petroli que serveix per fer els productes de polipell.

Entre les joies que es poden trobar a la mostra, destaquen uns lleopards de bronze de la cultura Benin treballats amb la tècnica de cera perduda, una màscara animal de la cultura Guro que encara conserva els colors, altres de la Bete que formen una metamorfosi entre animal i persona; i una màscara Baule de les més grans que ha trobat en Peter en els seus viatges.