070318
#398
seTmanari gratuĂŻt TARRAGONĂˆS I BAIX PENEDĂˆS
www. n o tic ies ta r r a g o n a . c at
SOCIAL
P.14
inserció laboral de persones discapacitades a les residències de gent gran de la Xarxa de Santa Tecla P.02
"EFNĂˆT QSPEVDUPT FYDMVTJWPT "WEB 3FQĂžCMJDB "SHFOUJOB 5"33"(0/" r 5FM JOGP!GJORVFTHSVQ FT r XXX GJORVFTHSVQ FT
Locals buits
la mort del centre salut
La ciutat de tarragona busca fórmules per frenar el tancament de negocis als seus carrers mÊs cèntrics
Els especialistes del
CONFORT
PROMOCIĂ“ ESPECIAL
L’Hospital del Vendrell incorpora la cirurgia assistida per ordinador en pròtesi de genoll P.12
2
7 de març de 2018
tema de la setmana
L’allau de locals buits posa en perill l’atractiu del centre de Tarragona Administració local i botiguers busquen fórmules per dinamitzar la ciutat ORIOL MONTESÓ TARRAGONA
L
a xacra dels locals buits no és un problema específic de Tarragona. Arreu del país, els carrers amb les persianes abaixades es multipliquen perquè moltes apostes empresarials de proximitat cauen abans de complir l’any o perquè comerços «de tota la vida» es converteixen en aparadors buits plens de pols, en el millor dels casos. «És un tema preocupant perquè dona molt mala imatge», admet Salva Minguella, president de l’associació de botiguers Via T.
«El comerç de proximitat està patint molt», ens explica. Davant d’aquesta afirmació és inevitable no parlar de les grans superfícies i els centres comercials, però el president de la Via T recorda que «aquest Nadal, el 33% de les vendes s’han fet per Internet». Si ja era ferotge la competència amb els grans espais comercials, ara cal sumarhi les noves tecnologies de la venda a distància. Jaume Gené, professor de màrqueting de la Facultat d’Economia i Empresa de la URV, ho corrobora. «Més que grans superfícies i centres comercials, que també, el problema més gran per al comerç de proximitat està a Internet. Les noves generacions estan molt abocades a Internet a l’hora de comprar. Fins i tot, les grans superfícies i centres comercials pateixen el show rooming (van a la botiga a mirar-ho i emprovars’ho però després ho compren per Internet)». A aquest hàndicap que afecta la realitat dels carrers que trepitgem s’afegeix el preu dels lloguers. Gené explica que els problemes per als botiguers van començar amb «l’alliberament de les rendes antigues, que va fer que se’ls apugés el lloguer
«Si no volen que es mori el petit comerç, l’Administració li ha de donar més suport»
«Els primers a ajudar el nou arrendatari són els propietaris dels locals»
«Calen agrupacions de botiguers molt potents en què tothom remi en la mateixa direcció»
«Gràcies a la Taula de Comerç, les associacions de botiguers treballen plegades»
Salva Minguella President de l’Associació comercial Via T
Enric Martí CEO de Finques Marebens
Jaume Gené Professor de Màrqueting URV
Elvira Ferrando Consellera Comerç Ajuntament Tarragona
als que no tenien el local en propietat, i molts van haver d’anar tancant». Actualment, segons Gené, «la caiguda de la demanda i els costos derivats de l’emplaçament, –perquè els bons llocs es fan pagar–,» dificulten la sostenibilitat del petit comerç. En canvi, per Enric Martí, CEO de Finques Marebens, «no és un problema dels preus, sinó d’una caiguda de la demanda i, sobretot, per les
zero ajudes rebudes per part de les administracions». Minguella culpa també els preus dels locals però coincideix amb Martí en el paper que han de tenir les administracions: «podrien ajudar el petit comerç amb incentius, exempció d’impostos…perquè no haguem de pagar per tot». Martí va més enllà i assegura que «els primers a ajudar el nou arrendatari són els mateixos
propietaris dels locals, que bonifiquen el lloguer durant un temps, donen mesos de carència per fer la inversió en el local i, durant la crisi, han sigut els primers a revisar el preu a la baixa perquè el mercat ho demanava». Pel CEO de Marebens, «l’Estat hauria d’ajudar amb bonificacions fiscals durant els primers anys i amb una quota reduïda de la d’autònoms; facilitar l’accés a
crèdits a tipus baixos» i, de cara a l’Administració local: «permisos tant d’obres com de llicència d’obertura molt més àgils i que el pagament d’impostos fos al més reduït possible». Minguella ho resumeix en una frase: «si no volen que es mori el petit comerç, se li ha de donar suport». Gené, en canvi, alerta que l’Administració no ho té tan fàcil perquè si ajuda el petit comerç «entra en com-
3
7 de març de 2018
tema de la setmana A la competència dels centres comercials i les grans superfícies s’afegeix ara la venda per Internet
Els botiguers de la ciutat demanen a l’Ajuntament que obligui els locals buits a tenir nets els aparadors
petència amb tots els altres», referint-se a grans superfícies i centres comercials que també formen part del teixit empresarial de les ciutats. Pel professor de màrqueting, la solució són «unes agrupacions de botiguers molt potents en què tothom remi en la mateixa direcció». En aquesta direcció s’està treballant, segons la consellera de Comerç de l’Ajuntament de Tarragona, Elvira Ferrando, que tira pilotes fora quan li parlem d’impostos, però presenta la Taula de Comerç de Tarragona com un èxit: «associacions comercials de tota la ciutat treballen plegades i una mostra d’això és la campanya de Nadal que van fer conjunta botiguers de Ponent, Centre i Llevant». Pel 2018, Ferrando anuncia més
el que diu Minguella: «és millor qualitat que quantitat. Està demostrat que a Tarragona poden funcionar les botigues de qualitat i hem d’anar per aquí». Aquest és el camí pel que aposta Ferrando, que empra el mot «qualitat» quan parlem d’apostes. Però el cert és que els aparadors buits hi són i, a més a més, acumulen brutícia. Per això, des de la Via T es demana al consistori tarragoní que, com a mínim, «obligui els propietaris dels locals a tenir-los nets i endreçats, ja que no els poden obligar a vendre o llogar més barats». La consellera de Comerç de l’Ajuntament respon que ha «presentat iniciatives per millorar els aparadors però obligar és molt difícil perquè és una propietat privada».
Zara ha deixat el seu local al carrer Colom. La presència de la famosa botiga de Roba a Tarragona es limita ara al centre comercial Parc Central, tal com informa la mateixa empresa al cartell de local tancat. / Tomàs Varga.
treball en equip i dinamització del comerç de proximitat: «el Nadal vinent farem més de 100 actuacions musicals al carrer i l’entorn del Mercat Central ha de ser un gran centre comercial a l’aire lliure on s’ofereixi una experiència al visitant».
Potser aquest és el camí perquè els comerços recuperin el carrer, però de moment els locals buits proliferen i la tecnificació de les noves generacions incrementa la venda virtual. En aquest sentit, Gené apunta que el botiguer ha de tenir presència
a la xarxa i aprofitar que té el producte físicament a la botiga i el comprador el pot tenir de forma immediata, però pensar «que la gent no està disposada a pagar la diferència de preu amb Internet». Això de baixar preus xoca amb
4
7 de març de 2018
tarragona
TGN perdrà 14 Talgos i Euromeds diaris amb el Corredor Mediterrani ERC reclama més connexió directa entre Tarragona i Barcelona aprofitant les freqüències que deixaran lliures els trens de llarg recorregut
L
a capital tarragonina perdrà el pas d’un total de 14 trens Euromed i Talgo un cop entri en funcionament el Corredor Mediterrani abans de final de 2018. Els trens de llarga i mitjana distància deixaran de passar per l’estació de Tarragona per fer-ho per l’estació d’alta velocitat del Camp de Tarragona, a Perafort, instal·lació que es convertirà en el principal eix ferroviari a les comarques tarragonines. Davant d’aquesta trista realitat, el grup municipal d’ERC ha anunciat que presentarà una moció en el pròxim ple municipal per tal d’exigir que, aprofitant els solcs lliures que quedaran a la via tarragonina, s’insti les autoritats competents a
millorar la connexió directa entre Tarragona i la ciutat de Barcelona. El grup municipal d’ERC-MESMDC vol que Tarragona disposi de més trens directes a Barcelona aprofitant les freqüències o solcs que deixaran lliures els trens de llarg recorregut a final d’any. «Amb l’entrada en funcionament del Corredor Mediterrani quedaran lliures 14 freqüències per sentit que permetrien guanyar connectivitat amb Barcelona», explica el portaveu d’ERC Pau Ricomà. Aquestes freqüències o solcs ferroviaris són les que quedaran lliures quan els trens de llarg recorregut deixin de fer parada a l’estació de Tarragona ciutat per parar a l’estació de l’AVE. En total, són 14 trajectes
Pau Ricomà (ERC): «La pèrdua de trens de llarg recorregut és una molt mala notícia, però hem d’aprofitar l’oportunitat» d’anada i 14 de tornada que, segons els republicans, s’haurien d’aprofitar per connectar amb trens directes les dues capitals sense perjudici que, si les freqüències encaixen, es pugui allargar el trajecte a altres estacions, com ara a Reus o a PortAventura. «La pèrdua de trens de llarg recorregut al centre de la ciutat és una
molt mala notícia, però hem d’aprofitar l’oportunitat que ens brinda per disposar de més trens directes entre Tarragona i Barcelona», afirma Ricomà. Els republicans presentaran aquesta proposta al consell plenari de març esperant que tingui el suport de tots els grups polítics per elevar la petició a la Generalitat. Ricomà assegura que «és urgent posicionar-nos de manera diligent i fer partícip el territori d’aquesta petició de més freqüències ferroviàries amb Barcelona. Creiem que hi ha prou demanda per fer viable la incorporació de més trens». Per Ricomà aquesta mesura «permetria millorar la qualitat del servei, sobretot en dies punta quan els trens van plens a vessar».
60.000 euros per a la millora integral del Parc de la Ciutat Aquesta setmana han començat les obres de remodelació de l’accés al Parc de la Ciutat, motiu pel qual s’ha tancat l’espai per motius de seguretat. Les actuacions permetran millorar aquest espai en quatre àmbits: Primer es reformarà una de les entrades del parc. Es tracta de 5 hectàrees que corresponen als accessos des dels carrers Av/ Roma, c/ Vidal i Barraquer, Av/ Ramon i Cajal i c/ Battestini. Aquest darrer tram, el de Battestini, millorarà l’accessibilitat per persones amb mobilitat reduïda, ja que s’eliminen les escales d’accés. La resta d’accessos al parc s’actuarà amb l’anivellament de terres. La segona intervenció consisteix a fer un tancament al voltant de les runes romanes amb l’objectiu de preservarles i dotar-les de més seguretat. La tercera actuació permetrà millorar el mobiliari urbà. És a dir, es substituiran els bancs i les papereres existents per unes de noves; i es milloraran els paviments. La darrera de les actuacions se centraran a millorar la jardineria, ja que es replantaran espècies arbòries, arbustives i es ressembrarà la gespa. «Calia fer una actuació integral del Parc de la Ciutat. La transformació d’aquest espai serà important», remarca el conseller d’Espais Públics, José Luis Martín. La durada de les obres serà d’un mes i el cost total de l’actuació serà de 60.000€.
300 especialistes abordaran els reptes de les cures pal·liatives
M
etges, psicòlegs, infermeres, fisioterapeutes i treballadors socials treballaran conjuntament per afrontar els reptes que plantegen les cures pal·liatives en la societat actual: l’envelliment de la població i la cronicitat de les patologies obliguen a definir una nova aproximació en l’atenció dels pacients i a fer ús de noves eines i estratègies per proporcionar el millor tractament.
Aquest debat es produirà en el marc del Xè Congrés de la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives, que se celebrarà els pròxims 9 i 10 de març al Palau de Congressos de Tarragona. Tres-cents especialistes es desplaçaran a la ciutat per definir els diversos aspectes clínics, ètics i organitzatius que identifiquin els criteris adequats per dur a terme una atenció pal·liativa del màxim nivell. Les jornades es duran a terme
en sessions conjuntes i en taules de debat especialitzades en tres temes: l’atenció pal·liativa al pacient no oncològic, l’atenció pal·liativa en entorns d’alta complexitat i, en tercer lloc, l’atenció psicosocial als equips. En conjunt, hi participaran al voltant de setanta ponents i es presentaran una cinquantena de comunicacions en format oral i pòsters. La conferència inaugural comptarà amb el president de l’Associació Europea de Cures
Pal·liatives (EAPC, per les seves sigles en anglès), prof. Philip j. Larkin, qui reflexionarà sobre la dignitat i la compassió en l’aplicació dels tractaments. Les sessions també tractaran el passat i el futur. Divendres a les 20 hores, el Catedràtic d’Arqueologia de la Universitat Rovira i Virgili, Dr. Joaquin Ruiz de Arbulo, impartirà una sessió magistral sobre com afrontaven la mort els nostres avantpassats –concretament, a l’època de la Tarraco roma-
na–. D’altra banda, dissabte, abans de la sessió de cloenda, el periodista Xavier Grasset moderarà el debat «Les cures pal·liatives a la nostra societat», que també comptarà amb la participació dels Drs. Marta Vidal, Daniel Roca, l’actor Pep Cruz i la periodista i escriptora Elisabet Pedrosa. El Congrés està organitzat per la Societat Catalano-Balear de Cures Pal·liatives conjuntament amb el Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT).
5
7 de març de 2018
opinió OPINIÓ
ED I TO RI AL
ricard checa
ò l i ver márq uez
periodista
Tot això m’avorreix No vull ser malpensat però he arribat a creure que als polítics catalans els agrada que l’article 155 estigui en vigor. Aquest pensament sorgeix en veure que els partits que des del passat 20 de desembre tenen la responsabilitat de formar govern, fa pràcticament tres mesos que ens estan fent passar amb raons, provocant un desencís i una desafecció de conseqüències imprevisibles entre la ciutadania. He de confessar que tot aquest «procés» m’avorreix força. No m’agrada com s’estan fent les coses. La manca de lideratge és aclaparadora i preocupant. On està el sentit de responsabilitat i d’estat, la voluntat de recuperar com més aviat millor les institucions catalanes? On estan els polítics que pregonaven que Catalunya estava en primer lloc, fins i tot per damunt dels interessos partidaris? On són? També s’han exiliat? És molt trist el que està passant. Carles Puigdemont va decidir, finalment, fer un pas enrere per permetre que un altre català governi els destins del nostre país. Investir –el pròxim dilluns– Jordi Sánchez no és, amb tot el meu respecte personal, la millor opció ni la solució al conflicte. Ara és quan ha d’actuar la diplomàcia, el diàleg i les
A Tarragona li cal imaginació
negociacions de debò. Si s’ha optat per fugir del camí de la violència hem de sortir també de les dreceres que ens condueixen a l’enfrontament permanent. Estic cansat que prediquin una cosa al Parlament i una altra davant del jutge. O són valents o que se’n vagin. Hem vist que és impossible mantenir un pols amb un estat que utilitza com més li convé el TC, per tant, calen polítiques intel·ligents i intentar guanyar força al Congrés dels Diputats per poder canviar el sistema. En cas contrari, no serem capaços d’aixecar el cap. La malaptesa dels polítics catalans –que de vegades semblen amateurs– només fa que el 155 es perpetuï. Hem de reconèixer els errors del passat i evitar tornar-los a cometre. Som molts els que pensem que l’estratègia triada va ser equivocada i que ens van enganyar, o almenys no ens van dir tota la veritat. Ens hem d’asserenar, fer política i intentar que el pròxim president del govern es dediqui realment a governar. Estic cansat d’improvisacions. Si no ens governem, ho faran els altres i no ho faran, precisament, amb mà esquerra. Ja els hem vist actuar....
Tarragona acollirà la festa dels Tres Tombs el pròxim diumenge 11 de març El Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre de Tarragona ha organitzat pel pròxim diumenge 11 de març la tradicional festa dels Tres Tombs, que sortirà del pàrquing de la Tabacalera a les 11,30 hores i recorrerà els carrers Francesc Bastos i Ramón y Cajal i arribarà a la Rambla Nova on farà els tres tombs. Cavalls, carruatges i carros de diferents tipus, com
el carro de pagès o el carro de llenya, animaran aquesta festa «molt arrelada a la tradició catalana i de Tarragona», així ho ha afirmat la consellera de Relacions ciutadanes, Elvira Ferrando, que també ha felicitat als organitzadors per aquesta iniciativa que es va recuperar als anys 80 i que requereix molt d’esforç i coordinació. El vocal de la Comissió dels Tres
Tombs, Jordi Batet, ha explicat que enguany hi participaran entre 150 i 200 cavalls i entre 170 i 200 carros i carruatges, «calculem que a Tarragona venen a veure els Tres Tombs unes 10.000 persones». El cartell dels Tres Tombs és obra de l’artista i vicepresident del Gremi de Pagesos de Sant Llorenç i Sant Isidre, Pere Joan Salas.
T
arragona comença a assemblar-se a una d’aquelles ciutats postapocalíptiques que es visualitzen a les pel·lícules futuristes de ciència-ficció. La Tabacalera, l’interior del Banc d’Espanya i la Savinosa –per no parlar del polígon Francolí o del Port Esportiu–, bé podrien servir com a localitzacions de les noves seqüeles de Mad Max o The walking dead. El pitjor de tot és que aquesta decadència s’està traslladant també a espais del centre de la ciutat, on els locals comercials tancats i en estat d’abandonament són cada dia més evidents. Carrers que històricament havien estat eixos comercials, com ara el carrer Unió, s’han convertit en zones depriments, plenes d’aparadors amb pols i de voreres amb cagades de colom. Aquesta desertització també es comença a palpar a la Rambla Nova i als carrers de vianants de l’entorn. Les grans marques prefereixen l’aixopluc dels centres comercials mentre que el comerç de tota la vida cada dia ho té més difícil amb el fenomen de la venda per Internet i amb la competència dels negocis low cost. És el que hi ha, els hàbits del consum han canviat. Però, com a ciutat, no podem permetre la desertització del centre de Tarragona al més pur estil dels down town dels Estats Units. Ara, més que mai, ens cal imaginació.
CALÇOTADES Restaurant La Platja
L’autèntica calçotada!!! www.restaurantlaplatja.com
32€ (caps de setmana) 30€ (dill. a div., grups concertats)
C/Ras i Claravalls, núm. 2 Tarragona Info. i reserves: 977 29 09 38 625 103 195
Aicat 4.746
OBRA NOVA EN VENDA C/ d’Armanyà núm. 9, a 100 m de la Rambla Nova (zona Balcó) 3 únics habitatges de 2 habitacions (65 m2) Distribució i acabats al teu gust A partir de 130.000€
6
7 de març de 2018
tarragona
CU LTUR A
«És escandalós que hagin organitzat la caixa escènica del Metropol per a una empresa privada»
El fill de
Floria admet que el conveni de cessió amb la Trono «ja estava tancat» quan ella va recuperar la regidoria de Cultura
l’arquitecte Jujol critica la gestió que fa l’Ajuntament de l’edifici modernista
«que hagin organitzat la caixa escènica per a una empresa privada em sembla escandalós. Perquè allò és de tots, és municipal». Per Floria, la cessió és «una bona solució parcial mentre es decideix on va la Trono», recorda que «la cultura s’ha de subvencionar» i que la Trono «té instrucció de facilitar i posar-se d’acord amb la gent que vulgui programar en aquell espai».
ORIOL MONTESÓ TARRAGONA
L
’Ajuntament de Tarragona i Trono Serveis Culturals, SL van signar un conveni el passat mes de gener per tal que la caixa escènica del Teatre Metropol esdevingui la seu estable de la programació de petit format de l’empresa teatral tarragonina. El pacte té una vigència de tres anys i inclou el pagament per part del consistori de 10.000 euros anuals a la Trono. Una de les conseqüències colaterals d’aquesta iniciativa és la pèrdua de la programació estable de l’únic teatre modernista que hi havia en actiu a Catalunya. Josep Maria Jujol, fill de l’arquitecte que va fer el Metropol, lamenta aquesta iniciativa i la seva durada. «És una notícia molt trista, perquè en tres anys es pot fer tot de nou», comenta. Jujol fill considera que «és exageradíssim» tancar el teatre durant tres anys. Parlant amb la consellera de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona, Begoña Floria, veiem que potser no està tan equivocat, ja que, tal com afirma, «a finals d’abril s’enllestirà la primera fase de l’obra, que inclou la restauració del parquet, entapissat de les butaques i arranjament de la lluminària i d’una zona del sostre que estava cremada». La segona fase, la impermeabilització i la climatització, «durarà dos o tres mesos i la farem quan
L’entrada de la Sala Trono Armanyà. / Foto: Tomàs Varga
Josep Maria Jujol fill recorda que el Teatre Metropol «és de tots, és municipal» ho considerem més pertinent». Si les obres duren tan poc, és difícil entendre que se cedeixi la caixa escènica a una empresa privada fins al 2021. Cal recordar que la Sala Trono va haver de tancar les portes l’any passat després que es fes públic que l’equipament (cedit de franc pel consistori) no tenia la llicència corresponent a les activitats que realitzava. Segons fonts consultades per aquest diari, la conselleria de Cultura d’aleshores, capitanejada pel regidor d’Units per Avançar, Josep Maria Prats, juntament amb el seu càrrec de confiança
i membre fundador de la Trono, Nei Torrell, hauria ofert la gestió del Teatre Metropol a Trono Serveis Culturals SL. Una proposta que l’empresa cultural hauria declinat davant la dificultat de gestionar un espai de més de 500 localitats de manera rendible. Més tard, encara durant la gestió de Prats i Torrell a Cultura, s’hauria elaborat el conveni actual, que sí que hauria estat acceptat pels responsables de la Sala Trono. Aquest document s’havia de fer públic l’any passat, però la dimissió de Prats va endarrerir-ho fins a l’arribada de la consellera actual, Begoña Floria. En aquest sentit, Floria només ha dit que «el conveni ja estava tancat amb ells i també és veritat que la Trono té un paper destacat a la ciutat». Jujol fill, en canvi, lamenta el nou ús que es farà durant els pròxims tres anys del teatre que va construir el seu pare:
El Metropol reobrirà en ocasions puntuals un cop acabats els treballs a finals d’aquest pròxim mes d’abril El Metropol s’obrirà puntualment Amb tot, Floria ha assegurat que el Teatre Metropol s’obrirà completament en casos concrets: per dur-hi a terme el lliurament dels Premis Literaris, el Festival Eclèctic, la mostra Teatre Escolar i els Pastorets de la Salle, entre altres. «Inicialment, el projecte de reforma preveia tancar el teatre del tot (durant tres anys), el que passa és que ara jo ho he replantejat», ha explicat la consellera, fent referència a les intencions de Prats. Per fer-ho realitat, caldrà adaptar els actes al calendari de la Sala Trono Armanyà i desmuntar parcialment o totalment les grades que hi ha a l’escenari per fer les representacions de la Sala Trono-Armanyà. Floria admet que, al mes de desembre, s’hauran de desmuntar completament les grades de l’escenari
per poder-hi fer Els Pastorets. Josep Maria Rota, responsable de la representació d’Els Pastorets de la Salle, reconeix que tot i que «ha estat interessant fer Els Pastorets a un altre teatre, també ha significat una ruïna total» per calendari, escenografia, nombre de passis i pagament per l’ús del Teatre Tarragona. Rota celebra poder tornar a fer Els Pastorets al Metropol, però tem que l’Ajuntament aprofitarà la represa per cobrar-los el lloguer de la sala. En aquest punt, Floria no s’ha pronunciat però és evident que els muntatges i desmuntages que caldran per canviar l’orientació del teatre tindran un cost que algú assumirà.
Escoles i altres entitats de la ciutat que actuaven al Metropol hauran de renegociar-ne l’accés, tot i que el teatre ja no estarà en obres El cas d’Els Pastorets és un de molts, però. No eren poques les entitats i escoles que feien servir el Metropol per realitzar-hi les seves representacions i que, durant els tres pròxims anys hauran de renegociar-ne l’ús, tot i que el teatre modernista que tant estima l’arxiconegut John Malkovich, no estarà en obres. Roger Miralles, arquitecte coneixedor de l’obra de Jujol que va treballar amb Josep Llinars en el Pla director de Vistabella, remarca que, en general, «el patrimoni s’ha mantingut, no perquè sigui un bé cultural, sinó perquè s’utilitza. Els edificis estan per utilitzar-se i, si no, perden el seu sentit». Certament, la caixa escènica té un ús assegurat, però parafrasejant l’arquitecte Jujol, «el vaixell que conduïa els espectadors cap al mar de la salvació» es quedarà en dic sec fins al 2021.
7
7 de marรง de 2018
8
28 de febrer de 2018
COMARQUES Una nova aplicació per a mòbils permetrà comunicar incidències a la via pública a Torredembarra
L
’Ajuntament de Torredembarra posa en marxa l’aplicació per a mòbils Millorem Torredembarra de gestió d’incidències a la via pública, que ja es troba disponible a Google play i App Store. L’objectiu d’aquesta nova eina és millorar el coneixement de les incidències, la seva resolució i també la connexió amb la ciutadania a l’hora de donar resposta a les seves reclamacions. Aquest nou servei s’implementa a través del Programa Treball i Formació subvencionat pel Servei d’Ocupació de Cata-
Tan sols cal fer una fotografia de la incidencia, geolocalitzar-la i enviar el missatge lunya i el Fons Social Europeu. Amb aquest ajut s’han contractat i format set persones (dues per dotze mesos i cinc per sis mesos). Una part farà tasques de gestió de l’aplicació i una altra formarà part de la Brigada d’Intervenció Ràpida i realitzarà enquestes a la ciutadania per desenvolupar una auditoria de sensacions. La implan-
tació del projecte és un treball conjunt entre les regidories de Via Pública i Manteniment i de Sostenibilitat. Cal descarregar-se l’aplicació gratuïta des de Google play o Apple Store i una vegada instal· lada, només cal fer fotografia de la incidència detectada, geolocalitzar-la i enviar el missatge. En tot moment, l’usuari rep resposta per correu electrònic sobre l’estat de la gestió. Segons el tipus d’incidència, especialment aquelles que tenen lloc en àmbits privats i poden comportar l’obertura d’un expedient de disciplina urbanística, s’informarà al ciutadà o ciutadana si ha de dur a terme
alguna tràmit complementari. A tall d’exemple, les incidències de la via pública més freqüents són: mobiliari urbà, senyals de trànsit i semàfors, plagues, enllumenat, neteja i manteniment de zones verdes, voreres, neteja viària, clavegueram i fuites d’aigua, males olors, contenidors i recollida de residus, d’altres desperfectes. El disseny de l’aplicació Millorem Torredembarra ha tingut un cost de 7.700 € + IVA i 30€ de manteniment mensual. A més, l’Ajuntament ha rebut una subvenció de 103.900 € del Servei d’Ocupació de Catalunya i del Fons Social Europeu.
El CAR de Salou serà el centre de salut dels Jocs
E
l Centre d’Alta Resolució (CAR) de Salou ha presentat a l’alcalde de Salou, Pere Granados, i a la regidora de Salut, Martina Fourrier, l’acord al qual han arribat amb el CatSalut per a l’assistència dels esportistes i dels visitants que s’instal·laran al Camp de Tarragona a la zona en motiu dels XVIII Jocs Mediterranis 2018. Segons l’acord marc, el CAR de Salou es convertirà en el centre de referència en aquesta matèria les 24
hores al dia i serà l’organisme encarregat d’organitzar i atendre la coordinació clínica de la vila olímpica, així com també seguir atenent a la població resident actual. Es preveu que més de 7.500 esportistes, a més d’acompanyants i equips de suport passin 15 dies a la zona a partir del 15 de juny; fet que obligarà a gestionar els increments poblacionals amb més recursos personals i nous serveis, que, un cop finalitzada
la competició mantindran un caràcter estable en benefici de la ciutadania. En aquest sentit, segons fonts del CAR s’incorporarà un ecògraf que revertirà posteriorment al centre així com unes millores en l’edifici per l’ampliació de la zona de rehabilitació. L’alcalde, Pere Granados, ha volgut felicitar els responsables d’aquest acord perquè “com a destinació turística esportiva que som ens avalarà –a méscomptar al nostre municipi amb
un centre de salut que ha estat referència en l’atenció a pacients esportistes en el major esdeveniment del territori” i afegia que “per nosaltres és una satisfacció ser referent en matèria de salut i veure com els nostres especialistes estan preparats per assumir l’atenció en esdeveniments de gran magnitud”. A més, els professionals sanitaris rebran una formació addicional a través d’un pla de formació en emergències, seguretat i lesions esportives.
Altafulla tanca 2017 un romanent de més de 2 MEUR L’Ajuntament d’Altafulla ha tancat l’any 2017 amb un romanent de tresoreria positiu de 2.299.524,82 €, xifra que es pot traduir en les inversions i altres despeses que pot executar el consistori per aquest exercici 2018. Ara l’Ajuntament podrà tirar endavant diferents inversions reivindicades al municipi com són el gimnàs del col· legi La Portalada, i la remodelació del Casal La Violeta. Aquest romanent també servirà per millorar la xarxa elèctrica en diferents punts del municipi.Una altra dada que destaca, és el deute viu de l’Ajuntament d’Altafulla que se situa en el 3,01% (248.892,96), percentatge que el posiciona un cop més d’entre una de les administracions més sanejades de tot l’Estat espanyol, molt per sota del 75 % que marca l’Estat, fet que permet que, en cas que l’Ajuntament d’Altafulla volgués endeutar-se amb operacions de préstec, no seria necessària l’autorització prèvia del Departament d’Economia i Finances de la Generalitat de Catalunya. El deute s’ha reduït des del 2011 en un 20,96%. Llavors se situava en el 23,97%.
30è aniversari del curs The Family Experience de la Casa Irlandesa Lluny queden els temps en què l’aprenentatge significava aprovar exàmens per oblidar-los tot seguit. Els nens d’avui en dia tenen més competències que mai per forjar-se un lloc en la professió que trien. En els anuncis de treball ja no se sol llegir: «es valorarà coneixements d’anglès» sinó «imprescindible alt nivell d’anglès». Potser, i és trist haver de dir-ho, en més d’un cas es pot arribar a mesurar més el coneixement de l’anglès que el de la feina en si. Ja fa temps que l’idioma anglès s’ha convertit en l’esperanto que mai va arribar a quallar. Al curs insígnia de la Casa Irlandesa, The Family Experience (estada estival
a Irlanda), s’ha afegit l’Any acadèmic a irlanda per a alumnes de 3r i 4t d’ESO i 1r i 2n de BAT. Tots dos cursos tenen lloc a Cobh d’on és «fill» Dermot McGrath, director del centre. Tant el curs d’estiu com el curs escolar estan pensats per accelerar l’aprenentatge de l’anglès d’una manera amena però conservadora, sempre en un ambient acollidor i segur, fomentant sempre les
situacions pròpies d’una convivència familiar. Cursar un any acadèmic a Irlanda, al marge que és una meravellosa experiència cultural per a l’alumne, serveix d’incentiu per resoldre les mancances de l’anglès d’una vegada per totes. Són cursos molt personalitzats. En tots els casos, les famílies on s’allotgen els joves són conegudes personalment per
Dermot McGrath i la seva dona, Fay. Enguany, com que se celebra el 30è aniversari del curs The Family Experience, la Casa Irlandesa ofereix un descompte especial per als que s’hi inscriguin aviat. La matrícula està oberta per als dos models de curs. Per a més informació es pot telefonar al 609 762.562. Trobareu més informació sobre aquests cursos a www. lacasairlandesa.com
9
7 de març de 2018
COMARQUES cartes al director
OPINIÓ
Societat anònima
JOAN MARTÍNEZ PERIODISTA
Si no penses com l’estat… Vivim en un estat espanyol que es vanta de ser modern, però que sota el pretext de la unitat de la pàtria, aprofita, sense manies, qualsevol dissidència ideològica per aplicar la censura. Censura, sí, en majúscules. Una expressió pública que no combregui amb els postulats ideològics de l’estat ha de ser, per definició, silenciada, amenaçada, retirada o encausada per un jutge. Aquesta és la seva definició de modernitat. Ens hauríem de preguntar: és modern retirar una exposició d’un espai com ARCO, on la innovació, la creativitat i la provocació són elements essencials associats a l’art? És modern i il·lustrat que un jutge ordeni retirar del mercat el llibre Fariña, un dels millors treballs periodístics sobre el narcotràfic a Galícia, a petició d’un alcalde del PP? És modern condemnar rapers per escriure cançons que posen en qüestió el funcionament del sistema de l’estat? No es pot qüestionar l’estat? Encara que aquest ho faci malament? Perquè no acceptar la crítica pot ser molt modern per a l’estat, però resulta molt poc democràtic. O no? La llibertat d’expressió és el dret de tot individu a expressar idees i opinions lliurement i, per tant, sense censura. Els exemples citats són llibertat d’expressió? No? Aleshores són censura. Moderna, però censura. Pur sil·logisme. És modern portar als jutjats professors catalans per debatre sobre la relació Catalunya-Espanya a les aules? Perquè als EUA, 500 instituts de secundària ho han fet i no ha passat res. Al contrari, han expressat lliurement el seu posicionament, a favor i en contra, del procés d’independència català. Això és llibertat d’expressió! Llibertat, en majúscules. Igual és que els EUA no són tan moderns com l’aparell de l’estat espanyol. Deu ser molt modern controlar una televisió, TVE, que ha estat expulsada del Comitè d’Informatius de la Unió Europea de Radiodifusió (UER), per manipulació manifesta de la informació, és a dir, censura. Això sí, s’ha de tancar TV3 perquè no actua com TVE i, és clar, dona veu a altres posicionaments que poden posar en qüestió el monodiscurs de l’estat. I és que TV3 té el mal hàbit d’oferir temps de pantalla als malvats inde-
«En aquest estat modern, sembla que l’important és que els independentistes continuïn sent els diables heretges que devoren nens pels carrers» pendentistes que, per cert, mai no surten a TVE, una televisió moderna on debaten constantment sobre la independència de Catalunya sense cap veu independentista. Coses de la modernitat. Igual que deu ser modern portar al jutjat un pallasso professional per expressar, amb un nas vermell de pallasso, sense parlar, sense insultar, sense executar cap gest, la seva protesta per una acció que considera injusta. Per cert, igual que ja va fer l’any 1993 als Balcans per protestar per la guerra. No és modern! El que sembla propi d’un estat modern és atemorir la societat amb aquestes actituds. Perquè no expressin el que pensen amb llibertat i sense coaccions, sense sentir-se investigats als seus comptes a les xarxes socials, ni als diaris, ni als llibres, ni en expressions artístiques, ni enlloc. I si la gent calla, els errors de l’estat queden impunes. I així, mentre s’afanyen a assenyalar i posar el focus informatiu en els ciutadans que protesten amb un llaç groc a la solapa, oblidem la fallida de les pensions, la corrupció sistèmica, l’atur juvenil, la llei de la dependència, i fins i tot la tèrbola història de l’imam de Ripoll, autor intel·lectual dels atemptats de Barcelona, i segons sembla, confident a sou del CNI, i… En aquest estat modern sembla que l’important és que els independentistes continuïn sent els diables heretges que devoren nens pels carrers, mentre els grans partits espanyols es barallen per veure qui els castiga amb més acarnissament. És la manera de garantir la sacrosanta unitat d’Espanya. A costa de la llibertat d’expressió… Per tant, si no penses com l’estat, millor no pensar?
El mes d’octubre passat vaig tenir una ensopegada, mai tan ben dit, que em va suposar l’esmicolament del cap de l’húmer i la conseqüent operació i el viacrucis de la rehabilitació. Això és l’anècdota. Ara estic en la fase de recuperació, que, pels anys que arrossego, no crec que sigui total. He descobert, en aquesta fase, un paradís que jo personalment ignorava. Al CAP de Calafell entrant al fons a la dreta, hi ha la sala de rehabilitació. Dos àngels de la guarda tenen cura de tots i totes els escalabrats i escalabrades de l’entorn. Són la Sandra i l’Anna, que ens atenen amb un bon bagatge de paciència i simpatia que només s’entén per la seva vocació. Allí he tingut ocasió de conèixer gent de la més variada espècie: la majoria madurets, per no dir vells, com jo. La joventut és més àgil i no cau tant, però quan se la pega, la topada sol ser més forta. Allí, entre corrents, ultrasons, pèndols i massatges, ens expliquem la vida i les aventures de cadascú i coneixem gent nova. Si escric això, que per als lectors té una mínima importància, és per fer notar que en el nostre dia a dia, en el nostre entorn, hi ha molta gent anònima amb qui ens creuem en la vida que ens ajuda a tirar endavant. És gent que no té res a veure amb l’elit de polítics i famosos que cada dia entren a casa nostra i ens atabalen amb les seves noves, més dolentes que bones, per no dir avorrides. La Sandra i l’Anna fan la seva feina, naturalment, i cobren, no com la Belen Esteban, l’Arrimadas o el Messi, faltaria més, però la fan amb simpatia, amb optimisme, amb vocació (aquesta és la paraula). En els dos mesos que fa que visito aquell paradís he après moltes coses i he conegut molta gent. Jo també els he etzibat part del meu currículum, i així anem passant les hores de paciència mentre els ossos se’ns posen al lloc. Són situacions de poca durada en els nostres vides, pels pacients s’entén. L’Anna i la Sandra seguiran allí quan jo marxi, recuperant cossos nous, parlant de creuers, d’Amazon, de les famílies i del Papiolet. Jo hauré viscut una experiència molt enriquidora que conservaré en la memòria per temps que visqui. Serveixin aquestes quatre lletres com a omenatge a aquests i altres oficis de gent que es passen la vida per ajudar-nos a tirar endavant. És l’autèntica societat anònima, que tan sovint ignorem.
Josep Mèlich Tarragona
10
7 de març de 2018
comarques
Altafulla celebra el Dia Internacional de les Dones al llarg de tot el mes de març Les activitats comencen el dia 6 i s’allargaran fins al dia 23
ció de la ciutadania un servei d’autobús gratuït que sortirà a les 18,30 h de l’Era de l’Hospital. Les places estan limitades i per això cal fer reserva prèvia trucant a l’Ajuntament, al telèfon 977 650 008. El programa començarà el 6 de març i s’allargarà fins al dia 23 d’aquest mateix mes, i combina un conjunt d’activitats diverses, totes elles reivindicatives, que van des de l’esport, el teatre o el cinema. Està organitzat per l’Ajuntament d’Altafulla amb la col·laboració de diferents entitats del municipi.
L
a regidoria de Polítiques de Gènere de l’Ajuntament d’Altafulla ha programat un ampli ventall d’activitats reivindicatives per commemorar el Dia Internacional de les Dones, que s’allargaran al llarg de tot el mes de març.
Una de les principals novetats d’aquesta edició és l’adhesió de l’Ajuntament d’Altafulla a la vaga feminista del 8 de març, convocatòria de vaga general a l’Estat espanyol organitzada per la Comissió 8 de Març i que, a banda de ser una aturada laboral i estudiantil, s’estén a altres dimensions com ara les cures, el treball domèstic i el consum. Aquesta convocatòria reclama treballar a favor de la igualtat de gènere i en contra de la bretxa salarial de gènere
mana de la Igualtat: dones i esport. 18 hores | Plaça del Pou, representació d’Assaig obert, a càrrec del grup + A prop. 18.15 hores | Plaça del Pou, lectura del manifest del Dia Internacional de les Dones. 18,30 hores | Manifestació a Tarragona. Servei d’autobús gratuït que sortirà a les 18,30 de l’Era de l’Hospital. Places limitades. Reserva prèvia 977 65 00 08. Dissabte, 10 de març 19,30 hores | La Violeta, projecció de la pel·lícula Figuras ocultas de Theodore Melfi.
ACTES PROGRAMATS Dimarts, 6 de març 19,30 hores | Pavelló poliesportiu. 10a edició de la Setmana de la Igualtat: dones i esport.
El dissabte 10 de març es projectarà la pel·lícula ‘Figuras ocultas’ de Theodore Melfi.
i la cronificació de l’atur femení.
Per aquesta vaga, l’Ajuntament d’Altafulla posarà a disposi-
Dijous, 8 de març 10 hores | Ruta poètica, amb Joana Badia i alumnes del taller de poesia. Punt de trobada: porta del castell d’Altafulla. 13,30 hores | Dinar i lectura del Manifest de l’Institut Català de les Dones. De 18 a 19 hores | Pavelló poliesportiu. 10a edició de la Set-
Divendres, 16 de març 18 hores | Centre d’entitats, Taula rodona i debat: «De què parlen les dones?». Diumenge, 18 de març 11.30 hores | Pallissa de l’Era del Senyor. Taller de feminisme: Feminisme a les institucions. Divendres, 23 de març 20.30 hores | La violeta Cineclub: Rara, de Pepa Sanmartín No recomanada per a menors de 12 anys. 5€. Socis i menors de 25 anys 2€.
El Vendrell presenta dos programes d’inserció laboral
El Far de Torredembarra es podrà visitar, de nou, aquesta Setmana Santa
L
L
‘Ajuntament del Vendrell ha presentat els programes d’inserció laboral Inserta’t i Ubicat de l’EINA. Per una banda, Inserta’t és un programa d’orientació i formació adreçat a persones aturades del nucli antic del Vendrell, preferentment aturats de llarga durada, dones i joves sense ocupació anterior, que té com a objectiu la seva inserció laboral per mitjà d’una atenció personalitzada i una formació en el sector del comerç. Es farà un curs de carnisseria, dos d’atenció al client i preparació de comandes i quatre de manipulació higiènica d’aliments. Aquest programa està subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya en el marc del
projecte Treball als barris. I, per una altra banda, Ubicat és un programa d’acompanyament a la inserció i de suport ocupacional per a la inclusió social, adreçat a 150 persones de col·lectius amb dificultats especials d’inserció laboral i aturats de llarga durada, que seran derivades des de l’Oficina de Treball, de la pròpia borsa de l’EINA o d’entitats cooperadores. Als participants se’ls oferirà orientació sòciolaboral i informació sobre l’entorn productiu, i es faran actuacions d’apropament a empreses i de prospecció laboral. Aquest programa està subvencionat pel Servei Públic d’Ocupació de Catalunya i pel Servicio Público de Empleo Estatal del Ministerio de Empleo y Seguridad Social.
a regidoria de Turisme posa en marxa les visites guiades al far per aquest 2018 que s’iniciaran durant aquesta Setmana Santa. El divendres 30 i dissabte 31 de març i el diumenge 1 d’abril es podrà visitar el Far de Torredemabarra en horari de matí –tres passis: a les 11h, 11.30h i 12h– i a la tarda –dos passis: a les 17h i 17.30–. Els visitants pujaran un total de 38 metres repartits en 189 esglaons per arribar a la zona visitable del mirador, situat a 58 metres per sobre del mar. Les visites tenen un preu general de 3€, amb una reducció de tarifa –1,5€– per als menors de 18 anys, titulars del Carnet Jove o els majors de 65 anys. Les inscripcions es poden fer a través de la pàgina web www.turismetorredembarra.cat o trucant al
telèfon de l’oficina de Turisme 977 644 580. El far de Torredembarra s’ha convertit en una icona del municipi, per la seva singularitat i per la seva arquitectura obra de Josep Llinàs i Carmona. Construït a finals del segle passat, té l’honor de ser el darrer far construït al segle XX i en el segon mil·lenni; i el primer dels encesos en el se-
gle XXI i el tercer mil·lenni, ja que la seva inauguració va tenir lloc l’1 de gener de l’any 2000 a les 00 hores. Va ser l’any 2015 quan es van començar a fer visites guiades al far, i al llarg aquest tres anys més de 6.500 persones hi han pujat i han pogut contemplar la magnífiques vistes de la Costa Daurada.
11
7 de març de 2018
TARRAGONA joan Josep marca | president fundaciĂł privada mĂştua catalana
EN TREVISTA
ÂŤAmb Converses al Camp de Tarragona volem crear opinió I aquest mes fan la tercera ediciĂł de les Converses del Camp de Tarragona. SĂ, recuperem la idea de les Converses de Salou que es van fer entre el 1964 i el 1970.
oriol montesĂł TARRAGONA
E
l nom MĂştua Catalana va lligat indiscutiblement a Joan Josep Marca. El tarragonĂ ha estat i ĂŠs la cara visible d’aquesta fundaciĂł que va començar sent una mĂştua d’assegurances i que ha acabat convertida en un dels motors culturals de la ciutat. Una de les iniciatives de l’entitat, Converses al Camp de Tarragona, arriba a la seva tercera ediciĂł i se celebrarĂ al Centre Tarraconense El Seminari del 12 i 13 de març. Quins sĂłn els orĂgens de MĂştua Catalana? Vam nĂŠixer el 1968 en el si de la mĂştua d’accidents del treball sota el nom de MĂştua de Seguros de Tarragona. Vint-i-cinc anys desprĂŠs vam voler expandir-nos mĂŠs enllĂ de la provĂncia i vam canviar el nom a MĂştua Catalana d’Assegurances que, curiosament, no estava agafat per ningĂş. Amb la incorporaciĂł d’Espanya al mercat comĂş s’amplia l’à mbit d’actuaciĂł i ens adonem que tambĂŠ han de crĂŠixer les dimensions de les entitats financeres. És quan arriben les fusions... SĂ, però abans decidim parlar entre nosaltres. Molt diferent del que va passar amb la banca.
Per què? Volem crear opinió. Estem bombardejats d’informació i no parem a pensar-hi. Hem d’entendre què passa per poder escollir millor els nostres representants.
Vostès no ho van fer tan malament com la banca, per què? Potser perquè nosaltres no vam tenir el desembarcament de polĂtics tan important que van tenir ells; vam estar una mica mĂŠs tranquils en aquest aspecte i vam poder fer-ho d’una manera mĂŠs professional. És a dir, necessitĂ vem la dimensiĂł mĂnima, que es diu en economia, i, en el nostre cas, ens vam fusionar amb FIACT, una companyia amb caracterĂstiques similars i que era molt favorable per als nostres mutualistes.
anys donava beneficis. Evidentment mirĂ vem molt els costos.
I va anar bĂŠ? Va ser una fusiĂł a plena satisfacciĂł de tots. La nostra era una cartera bona que donava un rendiment positiu. Tots els
I d’aquĂ neix la fundaciĂł. No, ja estava creada en vida de la MĂştua Catalana, però actuava al ralentĂ. En aquest moment ĂŠs quan agafa força.
I vostè passa a formar part del consell d’administraciĂł de FIACT. Fins l’any passat, perquè tenen un codi de conducta interna pel qual a partir dels 75 anys ja no pots ser conseller. Es veu que t’has de quedar a casa, però, com veus, jo això no ho faig (riu). Però, sĂ, el 2008 fem la fusiĂł amb FIACT i passem tot el nostre patrimoni exempt d’impostos, a la fundaciĂł.
Amb quin objectiu neix? Donar suport a la cultura i a les arts. Cada mes d’octubre obrim a les entitats la possibilitat de sol¡licitar-nos col¡laboraciĂł. Però tambĂŠ proposem nosaltres, sobretot en el camp de l’arqueologia. SĂ que em sona... Pensa que vam iniciar el CongrĂŠs Internacional d’Arqueologia de Tarragona. Hi havia diverses entitats que s’hi dedicaven, però cadascuna seguia el seu camĂ. Nosaltres les vam convocar totes a fer front comĂş. Tres edicions desprĂŠs, com que la nostra funciĂł ĂŠs fer de motors, vam cedir el congrĂŠs a la URV perquè el liderĂŠs, sense deixar de col¡laborar-hi.
La d’enguany es dedica a la gestiĂł sanitĂ ria. Tenim la conferència magistral d’una persona que ĂŠs un referent a tot el mĂłn, el doctor Rafael Matesanz. Som el paĂs amb mĂŠs trasplantaments i donacions i aquest doctor ha estat el creador de l’OrganitzaciĂł Nacional de Trasplantaments d’Espanya i fa 28 anys que n’Ês el director. Quina trajectòria! I parlant de trajectòria, què li va semblar que el fessin fill predilecte de Tarragona? Em va deixar d’una peça. Em va trucar la BegoĂąa Floria per dirm’ho i no m’ho esperava. SĂłc d’aquĂ de tota la vida, m’he casat aquĂ, els meus fills han nascut aquĂ‌ Això de ser fill predilecte ĂŠs una cosa que t’arriba i a mi m’ha arribat molt a l’à nima. I tambĂŠ cal agrair el Premi TĂ rraco a la fundaciĂł per la seva tasca de preservaciĂł i promociĂł del patrimoni local.
+ #%)f %$f$+ )*( ) $%, )f $f $0
12
7 de març de 2018
SALUT / XARXA DE SANTA TECLA
L’Hospital del Vendrell incorpora la cirurgia assistida per ordinador en pròtesi de genoll
El centre assistencial de la Xarxa de Santa Tecla fa un pas definitiu cap a l’excel·lència en aquesta tipologia d’operacions ÒLIVER MÁRQUEZ TARRAGONA
L
’Hospital del Vendrell, de la mà experta del cap del servei de Traumatologia, el doctor Carles Esteve, ha incorporat aquest 2018 la tècnica de la cirurgia assistida per ordinador en les intervencions de pròtesi de genoll. Es tracta d’un avenç que permet assolir una gran precisió en la correcta col·locació de l’implant i alhora disposar de dades a temps real que
possibiliten dur a terme amb exactitud el pla preoperatori establert per l’equip de cirurgians. En l’actualitat l’Hospital del Vendrell realitza unes 160 d’aquestes operacions a l’any, intervencions que ara experimenten un important salt de qualitat tant per als professionals que les realitzen com per als pacients. Les primeres aplicacions de la cirurgia assistida per ordinador es remunten als anys 90 en el camp de la neurocirurgia. Al voltant de l’any 2000 es va començar a estendre en el camp de la traumatologia i, en concret, a les pròtesis de genoll. El cap de traumatologia de l’Hospital del Vendrell, incorporat al centre penedesenc ara farà un any procedent del Joan XXIII, disposa de més d’una dècada d’experiència en l’aplicació d’aquesta tècnica en les seves operacions. És per això que ara el centre de la Xarxa de Santa Tecla ha incorporat la cirurgia assistida per ordinador als seus procediments, tot amb l’objectiu de millorar el servei
ofert a la seva població de referència. «Al Vendrell hem incorporat la darrera tecnologia de BrainLab, una firma alemanya que des de fa molt de temps es dedica al tema de la navegació (assistència per ordinador) en cirurgia ortopèdica», apunta el doctor Esteve. «Aquest darrer software aporta la màxima preci-
sió a l’hora de fer la intervenció quirúrgica i d’alinear els eixos mecànics per corregir malformacions. Com a gran novetat, a més, permet provar també amb dades objectives el comportament de l’articulació i el seu teixit tou (lligaments, músculs i tendons) un cop col·locada la pròtesi. Això és una garantia
perquè el pacient operat pugui portar una vida confortable durant molts anys. De fet, l’ordinador que assisteix la cirurgia aporta la màxima precisió i alhora t’informa en tot moment de com està anant la intervenció i és un complement perfecte a la pròpia experiència del cirurgià».
13
7 de març de 2018
SALUT / XARXA DE SANTA TECLA L’Hospital del Vendrell ha començat aquest 2018 a fer operacions de pròtesi de genoll amb la darrera tecnologia en navegació assistida per ordinador. A l’esquerra, exemples de dos imatges de guiatge facilitades per la computadora als professionals sanitaris durant l’operació. A la dreta, moment d’una intervenció realitzada la setmana passada a càrrec del Dr. Carles Esteve i el seu equip.
«La voluntat de l’hospital és anar incorporant els darrers avenços per millorar el servei a la ciutadania» Dr. Carles Esteve Cap de Traumatologia Hospital del Vendrell
La cirurgia navegada aporta màxima precisió en la col·locació de l’implant i permet avaluar el comportament de l’articulació amb dades objectives Com funciona? Una operació de pròtesi de genoll no deixa de ser una qüestió
mecànica, ja que bàsicament tracta de substituir les parts dels ossos danyades per noves estructures artificials que funcionin correctament. La clau de l’èxit en aquest tipus d’intervenció està en l’anàlisi prèvia de cada cas i en la correcta col·locació de l’implant segons l’estudi preoperatori. És en aquest aspecte on la cirurgia assistida per ordinador és de gran ajuda, ja que, amb sistema de guies virtuals elaborades a partir d’unes dades que sol·licita el mateix software, el programa dóna totes les indicacions necessàries perquè els cirurgians facin la seva feina amb el mínim marge d’error. Per tal de «dibuixar» aquestes guies vir-
tuals, l’ordinador demana una sèrie de punts de referència a diferents part de l’articulació (part inferior del fèmur i part superior de la tíbia) que els professionals sanitaris introdueixen al sistema amb l’ajuda d’un punter. El software determina també amb precisió mil·limètrica les correccions que cal fer a l’extremitat per alinear-la perfectament. Un cop iniciada la intervenció, el sistema a més informa en tot moment sobre l’evolució del procés operatori, corregeix possibles desviacions i permet avaluar de manera objectiva el comportament del genoll (estabilitat, força i grau de flexió) un cop realitzada la intervenció. El
doctor Carles Esteve és un gran defensor d’aquesta tecnologia que s’aplica molt a països com Alemanya i als Estats Units amb resultats molt notables. A l’Estat espanyol l’Hospital del Vendrell és el segon centre que aplica aquest darrer sistema de BrainLab després de l’Hospital de Manises (València), on actualment cada any es duen a terme unes 500 cirurgies anuals amb aquesta tècnica. «La navegació per ordinador ajudarà any rere any a la col·locació de les pròtesis en general, no només de genoll. En definitiva, el que s’aconsegueix és una col·locació mecànica de la pròtesi d’una manera més correcta i la possibilitat de pro-
var l’articulació amb dades objectives, és a dir, no basades exclusivament en l’experiència del professional. La voluntat de l’àrea de Traumatologia és anar incorporant tots els avenços que estiguin al nostre abast per millorar el servei que prestem a la ciutadania, sobretot en l’àmbit de la pròtesi de genoll, ja que aquesta presenta uns índexs de satisfacció i comoditat inferiors als de la pròtesi de maluc». Malgrat això, el doctor Esteve destaca els «grans avenços assolits en l’àmbit dels implants, que garanteixen la retirada del dolor a les articulacions, un postoperatori no problemàtic i una llarga de vida de normalitat».
14
7 de març de 2018
SOCIAL - xarxa santa tecla
Inserció laboral de persones amb discapacitat a les residències de gent gran de la Xarxa de Santa Tecla Un grup de joves del Centre Especial de Treball Santa Tecla contribueix a tenir-ho tot a punt per a la vida diària dels usuaris de les residències de Santa Tecla Llevant i Santa Tecla Ponent ÒLIVER MÁRQUEZ TARRAGONA
E
l món de la discapacitat desenvolupa un paper cabdal a les dues residències de la Xarxa de Santa Tecla (Llevant i Ponent), equipaments amb una capacitat conjunta de 180 places residencials i 70 places sociosanitàries. Des de l’any 2013, una part dels serveis generals d’aquests equipaments està en mans d’un equip de set joves amb discapacitat psíquica que, amb la seva feina diària, contribueixen al bon funcionament dels centres i a la comoditat dels seus residents. Per conèixer aquest model d’inserció laboral de persones amb discapacitat, aquesta setmana hem anat a la residència Santa Tecla Ponent, al barri tarragoní de la Granja, on hem pogut seguir de primera mà la feina que aquests joves desenvolupen com a membres de l’equip de Serveis Generals. «Cada treballador arriba a la residència a primera hora del matí amb els seus propis mitjans, tal com la resta del personal del centre, i té molt clares quines
Els joves s’encarreguen de fer els llits, del muntatge del menjador, de la preparació dels coberts i de plegar i distribuir la roba dels residents i dels professionals són les tasques que han de desenvolupar. Es tracta d’un equip molt productiu que realitza una tasca importantíssima a la residència», apunta Txell Garcia, directora de Santa Tecla Ponent. El projecte d’inserció laboral, desenvolupat en col·laboració amb el Centre Especial de Treball (CET) Santa Tecla, es va iniciar l’any 2013 i el pas dels anys ha permès perfeccionar-lo i definir els tipus de treballs que s’adapten millor a les capacitats de cadascun dels joves. «Els empleats del Centre Especial de Treball són totalment autònoms i estan integrats en el conjunt de personal i residents del centre. De fet, la majoria d’usuaris i familiars desconeixen que estem parlant de persones amb disca-
pacitat psíquica, el que demostra el grau d’integració i normalitat que tenen en l’entorn laboral de l’organització», apunta Carmen Villegas, responsable d’AVD (Activitats Vida Diària). Un dels objectius del projecte és aconseguir que els joves es preparin per poder fer el salt al mercat laboral convencional fora del Centre Especial de Treball. «El projecte és un èxit, ja que en aquest temps s’ha aconseguit que dos joves del CET s’hagin acabat incorporant dins de l’estructura professional del centre, en concret, al servei de neteja», diu Caridad Gómez, monitora de l’equip CET a Santa Tecla Ponent. Acompanyem els joves del CET per les diferents plantes de la residència i comprovem fins a quin punt aquest grup de treball té incidència en el dia a dia del centre. Cada membre de l’equip té una feina assignada, que desenvolupa amb la màxima diligència. Cada matí dos treballadors s’encarreguen de fer els llits de totes les habitacions dels residents. En el cas de la residència de Santa Tecla Ponent, parlem d’un total de 180 llits cada dia. Altres feines assignades al grup són la preparació dels coberts per a les diferents menjades dels usuaris de la residència (esmorzar, dinar, berenar i sopar) i la de les taules de la sala de menja-
dor perquè tot estigui a punt. El suport d’aquest grup de treball també passa per l’avituallament del menjador amb tot el necessari (aliments, tovallons, coberteria, setrilleres, etc.) i pel plegat de la roba dels professionals del centre assistencial i la roba plana de llits i banys de les habitacions. Observem, a més a més, que l’equip del CET interactua
amb normalitat amb la resta de l’equip de la residència i amb els usuaris. «El personal del CET és importantíssim per a la residència, ja que la seva tasca en serveis generals permet que el personal assistencial disposi de més temps per dedicar-lo a una atenció més curosa i personalitzada dels residents», destaca la directora del centre, Txell Garcia.
15
7 de març de 2018
SOCIAL - xarxa santa tecla
«Un equip superproductiu i integrat» En el camí cap a la igualtat d’oportunitats i la plena integració de les persones amb discapacitat, la inserció laboral constitueix un element rellevant. L’àrea social de la Xarxa de Santa Tecla és sensible a aquesta realitat i utilitza tots els seus recursos per oferir un servei integral a les persones amb discapacitat que atén a través de la Fundació Estela (des de la infantesa fins a l’etapa adulta amb l’Escola, el Taller Ocupacional i la Llar-Residència) i a través del Centre Especial de Treball (CET). Aquests és el cas de les residències de Santa Tecla Llevant i Santa Tecla Ponent, on queda demostrat que les persones amb discapacitat psíquica poden tenir un paper cabdal dins d’un entorn laboral ordinari i professional. La tasca coordinada entre els professionals dels centres residencials i els terapeutes i psicòlegs del CET han permès organitzar «un equip de treball superproductiu i plenament integrat», tal com afirma la responsable d’Activitats de Vida Diària de la Xarxa de Santa Tecla, Carmen Villegas, fins al punt que s’ha convertit en imprescindible en el funcionament diari d’ambdós centres geriàtrics. L’experiència dels CET a les residències de la Xarxa de Santa Tecla fins i tot ha cridat l’atenció del programa de TVE España Directo, que en els pròxims dies rodarà un reportatge al centre de Santa Tecla Ponent, al barri tarragoní de la Granja.
16
7 de març de 2018
comarques Ángel juarez | PRESIDENT DE MARE TERRA FUNDACIÓ MEDITERRÀNIA
ENTREVISTA
«‘Un paseo por mi vida’ m’ha injectat una dosi de positivisme»
«U
n paseo por mi vida» és el setè llibre del president de Mare Terra Fundació Mediterrània, Ángel Juárez. És una recopilació d’històries de tot tipus viscudes per Juárez durant la seva trajectòria. La presentació es durà a terme el dijous 15 de març a les 19,30 h al Teatre del Pòsit del Serrallo. Pare, avi, president de Mare Terra, president de la Coordinadora d’Entitats... d’on treu el temps Ángel Juárez per escriure? Quan hi ha una cosa que et fa molta il·lusió i et sents realitzat mentre la fas, treus el temps d’on sigui necessari. El temps és igual per a tothom, es tracta d’utilitzar-lo segons les teves prioritats. I en el meu cas, aquest llibre m’ha ocupat moltes hores. Fa temps que lluites contra el càncer. Fins a quin punt la malaltia ha influït en aquesta darrera obra? La seva influència ha estat molt gran. És un llibre que molta gent del meu voltant m’havia demanat perquè els feia il·lusió llegir històries en les quals apareixen, i pel tema de la meva salut pensava que no podria arribar a fer-ho. Un paseo por mi vida ha servit de
La llista és molt llarga. No acabaríem mai. Però, per dir-te algunes qüestions importants, trobo a faltar una millor connectivitat entre els barris i el centre, que es millorin les connexions ferroviàries, aconseguir que Tarragona estigui de cara al mar i, per sobre de tot, que s’arrenqui d’una punyetera vegada l’estudi epidemiològic.
«Quan hi ha una cosa que et fa molta il·lusió i et sents realitzat mentre la fas, treus el temps d’on sigui necessari»
Què ens trobarem a ‘Un Paseo por mi vida’? Una part de la vida d’Ángel Juárez que desconeix la gran majoria dels tarragonins. Jo he viscut històries espectaculars en més d’una vintena de països i la gent de Tarragona ni s’ho imagina. Qui llegeixi el llibre descobrirà un Ángel Juárez que els sorprendrà per tot el que ha fet fins ara.
teràpia i m’ha injectat una dosi de positivisme. De fet, crec que el llibre m’està ajudant a superar la malaltia.
Ja fa unes quantes dècades que exerceixes de tarragoní, ja sigui com a portaveu veïnal o com a ecologista. Des-
El Port de Tarragona arrenca l’any amb un creixement del 9,1%
E
l Port de Tarragona continua la seva tendència creixent. Després d’haver tancat el 2017 amb dades positives, tant pel que fa al tràfic de mercaderies com als resultats econòmics, la infraestructura tarragonina ha encetat el 2018 amb un creixement del 9,1% durant el mes de gener. Durant el primer mes de l’any es van superar els tres milions de tones de mercaderies mogudes (3,08 Mt), una molt bona xifra que situa el d’enguany com el quart mes
de gener de la història del Port en tones mogudes i el millor dels darrers sis anys. Si fem un desglossament, cal destacar el tràfic de líquids a doll, que creix, aquest mes de gener, un 14% (1,9Mt) respecte al mateix període de l’any passat. Pel que fa als sòlids a lloure, han registrat una baixada del 0,8%, com a conseqüència, sobretot, de la baixada de carbó. La mercaderia general convencional continua la seva bona evolució i registra 191.108t operades
al port al mes de gener, amb un creixement del 14,2%%. El tràfic de productes siderometal·lúrgics, els materials de construcció, el paper i la pasta de paper i els vehicles, entre altres, són els que fonamenten la bona evolució de la càrrega general convencional. Aquestes xifres combinen un molt bon comportament dels tràfics tradicionals del Port amb unes bones xifres també en tràfics més nous. D’això es conclou que l’estratègia de diversificació de tràfics que es va iniciar l’any 2012.
prés de tants anys, vius a la Tarragona que t’imaginaves quan eres jove? No. Aquesta no és la Tarragona que desitjo. S’han dut a terme algunes transformacions, però continuo veient els mateixos guetos, les mateixes diferències de classes socials, les mateixes famílies que continuen sent les que manen... Són moltes coses que no m’agradaven i no han canviat en trenta anys. Queda molta feina per fer. Què trobes a faltar a Tarragona?
A la presentació del llibre estaràs acompanyat de l’actual alcalde de Tarragona i també de l’anterior. Per què els alcaldes? No venen en condició d’alcaldes, sinó com a amics meus. Són persones amb les quals he treballat durant molt de temps com a líder veïnal i social. No és un tema de protocol. De fet, Nadal apareix en tres o quatre històries de l’obra. En quins projectes està ara implicat Ángel Juárez? El projecte més important ara soc jo mateix. Lluito cada dia per tenir una certa qualitat de vida després de les conseqüències del càncer que vaig patir. Però més enllà d’això, mai deixaré d’estar involucrat i continuaré sent un activista pels drets socials i per Tarragona. Moriré amb les botes posades.
Torneig d’esquaix a la Pineda
Del 9 a l’11 de març tindrà lloc a les instal·lacions del Club Euro Sport de la Pineda l’Open d’esquaix. El PSA Closed Euro Sport Camp & Aquum Spa d’esquaix és un torneig d’àmbit internacional que reunirà algunes raquetes internacionals i
les millors d’àmbit nacional. La final es disputarà el diumenge a les 12 del migdia i entre els guanyadors, es repartiran 1.000 euros en metàl·lic. Més informació a les oficines del club, al telèfon 933 079 560 i al web www. esquaix.cat
17
7 de marรง de 2018
18
7 de març de 2018
GENT
Aura i Turó incorporen la metodologia Visible Thinking de Harvard al seu projecte Aude!
A
ura i Turó implementen a les seves aules el projecte educatiu Aude! on conviuen els fonaments de l’educació personalitzada i les metodologies didàctiques més avançades. A l’etapa d’Educació Infantil, des d’aquest curs, incorporen el mètode VESS per crear cultures de pensament Visible Thinking a les aules. El projecte educatiu d’Aura i Turó es diu Aude! i situa l’alumne al centre de tot el procés educatiu des de quatre eixos: • Lideratge ètic: cada alumne és únic i valuós i ha d’aprendre a dirigir la seva vida i ser agent de canvi. • Preparats per al canvi: aprendre a pensar, a ser creatiu, a treballar amb eficiència i a cooperar amb els altres. • Competència global: aprendre a conviure i comunicar-se amb tothom amb actitud oberta i positiva. • Compromís social: arribar a ser ciutadans compromesos i solidaris amb la societat i la natura. La formació continuada del professorat, el treball en equip i la incorporació de nous avenços educatius són determinants al projecte educa-
tiu d’Aura i Turó. Per això, des de fa anys han integrat a les seves aules diverses metodologies i programes innovadors com l’aprenentatge cooperatiu, les intel·ligències múltiples, el treball per espais, les habilitats socials i emocionals... per tal d’ajudar els alumnes a aprendre a pensar, a ser creatius, a treballar amb eficiència i a cooperar amb els altres. Aude! Infantil Des d’aquest curs a les aules d’Educació Infantil apliquen el mètode VESS, que parteix de diversos corrents pedagògics contrastats com el Projecte Zero de Harvard, la
OPINIÓ xavier parera llicenciat en geografia i història
La rebel·lió de la natura Aquest hivern mana el fred. Qui no ha vist imatges per televisió o Internet de llocs enfonsats en la neu? Ho hem d’acceptar. Quan sembla que controlem la Natura, per un altre costat sorgeixen veritables catàstrofes. Diuen que els meteoròlegs havien trobat un remei per evitar inundacions i provocar la pluja quan volien. I després es trobaren amb una alarmant sequera. Tampoc no hem d’oblidar assentaments humans sobre paratges que foren antics rius o llacs. Arriba la tempesta... Entre el mur d’aigua i allaus de fang apareixen tristes escenes. La gent fuig desesperadament amb
qualsevol mitjà de la catàstrofe. Quan passen els núvols foscos, arriben la pluja i els trons, els quals deixen llocs desolats, morts i moltes preguntes que mai tenen resposta. Als EUA lluiten contra els constants tornados que destrossen poblacions senceres i molts no tenen les cases preparades. A la televisió nord-americana només surten les famílies que tenen la seva llar i el refugi adaptats. No poden enfrontar-se a aquelles fosques columnes que s’apropen a aïllats pobles com a orgullosos gegants d’oblidades mitologies. Sempre restarà la lluita entre Natura i humans.
creativitat de Reggio Emilia o aspectes del pensament lateral d’Edward de Bono, entre d’altres. Aquest mètode és el resultat de més de vint anys de recerca en l’etapa d’educació infantil d’Edu1st, una organització amb seu a Miami, pionera en l’aplicació a infantil de la metodologia Visible Thinking del Projecte Zero de la Universitat de Harvard. Segons David Perkins, cofundador del projecte juntament amb Howard Gardner, «per aprendre a pensar cal fer visible el pensament. Per educar bons pensadors convé fer-ho des de les primeres edats».
VESS és l’acrònim de Vida Equilibrada amb Sentit i Saviesa i incorpora les novetats que aporta la recerca en els camps de la neuroeducació, psicologia i pedagogia. És una eina metodològica per crear cultures de pensament a l’aula, contextos significatius i rics en oportunitats per al desenvolupament integral dels alumnes. Segons els creadors del projecte utilitzar el pensament com a estratègia pedagògica millora la comprensió i la creativitat dels alumnes i els permet adaptar-se a la seva edat i ritmes d’aprenentatge. Parteixen de la premissa que per aprendre hem de comprendre i per comprendre hem de pensar. «Cal potenciar la comprensió per tal que l’alumne sigui capaç de transferir els aprenentatges fora de l’àmbit escolar, a altres contextos i situacions», assegura Mercedes Tresserras, coordinadora d’Infantil a Aura. El professorat d’Infantil s’ha estat formant per poder introduir les rutines de pensament com a eina fonamental d’Aude! i aplicar amb èxit les metodologies pedagògiques més avançades. Aura és un dels primers centres educatius de Catalunya que aplica el mètode VESS a les seves aules d’Infantil i Llar d’Infants.
Lo Mam, del cuiner Jordi Guillem, obre a Le Meriden Ra Després de 13 anys ubicat al centre de Calafell, el restaurant Lo Mam obrirà la seva cuina el pròxim 18 de maig a Le meridien Ra Hotel Beach & Spa, l’únic hotel de 5 estrelles Gran Luxe de la Costa Daurada. Lo Mam és l’expressió, la il·lusió i l’experiència de Jordi Guillem després de 20 anys darrere els fogons oferint una cuina actual i creativa, amb arrels tradicionals i productes del territori. «Estar a Le Meridien Ra BeachHotel & Spa ens aporta un escenari únic i singular. Gaudir del sopar amb vistes a la Mediterrània i en una de les millors terrasses de la costa, està d’acord amb la nostra cuina».
19
7 de març de 2018
gent Alumnes del col·legi Cor de Maria de Valls participen en el YoMo dins el Mobile World Congress
Alumnes de 3r d’ESO del col·legi Cor de Maria de Valls van participar al YoMo (Youth Mobile), dins la darrera edició del Mobile World Congress, on van presentar el seu projecte Observació de la lluna. YoMo és un esdeveniment adreçat a escolars i als professors que proposa als nois i noies activitats tecnològiques i científiques que puguin donar-los oportunidats en el món tecnològic. A la imatge de la dreta, algunes de les alumnes del centre al seu estand, a l’esquerra, acompanyades del seu professor, Pere Compte, i de l’alcaldessa de Barcelona Ada Colau.
Primer concert del cicle El cor a la veu El passat dissabte 3 de març va tenir lloc el primer concert del cicle El cor a la veu, amb l’actuació dels cors Vedruna i el cor Sons de gòspel, dirigits per Anna Vidal i Albert Galcerà, respectivament, que van emocionar els assistents amb els seus repertoris plens de força. En primer lloc va actuar el cor Vedruna, acompanyades del pianista Kiev Portella, que van oferir un repertori representatiu del seu estil variat que inclou gòspel, música tradicional, religiosa, pop, etc. En segon lloc, Sons de gòspel es van posar el públic a la butxaca amb el seu bon humor i amb les seves peces enèrgiques i vitals. Finalment, les dues formacions van interpretar una peça conjunta. Més de 150 persones van omplir l’Aula Magna durant el primer dels 12 concerts que inclou el cicle, cadascun dels quals tindrà com a protagonistes dos cors. El cor a la veu és un projecte impulsat pel Cor InCrescendo que reuneix per primer cop totes les corals amateurs de la ciutat de Tarragona, un total de 24. S’estructura en dues parts. D’una banda, un cicle de 12 concerts, que tindrà lloc del 3 al 26 de maig, a l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV, i, per una altra, un gran concert de cloenda que tindrà lloc el dia 2 de juny al Teatre Tarragona (les entrades ja estan a la venda a www.tarracoticket.cat) amb la participació de tots els cors.
Cicle de concerts de cant coral MARÇ
102018 DISSABTE
18h Aula Magna URV
Campus Catalunya Tarragona
ENTRADA LLIURE Organitza:
COR XERA
COR SAGETA DE FOC
Segueix-nos a:
20
7 de març de 2018
gent 700 persones participen en la 29a Pujada al Llorito i Caminada popular El Patronat Municipal d’Esports de Tarragona, amb la col·laboració de l’ONCE, va organitzar el passat diumenge 4 de març la 29a Pujada al Llorito + Caminada Popular. Les dues sortides van complir l’horari establert: a les 9,30 hores es va iniciar la caminada, amb més de 500 caminadors; mentre que la cursa, que va reunir uns 200 corredors, va sortir una hora més tard. Els circuits només van coincidir a la sortida, davant de l’edifici de l’ONCE i a l’arribada, al Santuari del Loreto. El primer classificat a la cursa masculina va ser Pedro Ortega (Club Atletisme Tarragona), amb un temps de 18:29, i la primera femeninava ser Carolina Menéndez (Club d’Atletisme Runners), amb un temps de 22:24. El primer afiliat a l’ONCE va ser Francisco Gordillo, amb un temps de 25:05 i la primera afiliada, Sara Gimeno, amb un temps de 32:52. La consellera d’Esports de l’Ajuntament de
Tarragona, Elisa Vedrina, ha ressaltat la importància de la pràctica esportiva per afavorir i potenciar la inclusió social i molt especialment la participació de persones amb discapacitat visual i d’altres discapacitats. Tanmateix, també ha agraït, un cop més, la participació de tots els voluntaris i voluntàries, gràcies als quals aquesta activista pot créixer any rere any. La cursa va comptar amb la col·laboració principal de l’ONCE i el suport de la Federació Catalana d’Esports per a Cecs, Repsol, Coca Cola, Automàtic Tarraco, Port de Tarragona i Ruzafa. Una vegada finalitzada la cursa, tots els participants van rebre un obsequi i van poder gaudir d’un esmorzar col·lectiu. Els resultats estan penjats a la pàgina del Patronat Municipal d’Esports de Tarragona www. tarragona.cat/esports/<http://www.tarragona. cat/esports/><http://www.tarragona.cat/esports/>
Èxit de vendes a la primera ExpoFira del Km0 a FiraReus Diumenge 4 de març es va posar punt final a la 1a ExpoFira del KM0 a FiraReus amb més de 250 vehicles venuts. Del’1 al 4 de març, més de 5.000 persones s’han apropat al recinte firal per a conèixer de primera mà les ofertes dels més de 500 vehicles exposats. Van ser molts els visitants que van venir de diferents indrets de Catalunya: Lleida, Manresa, Girona, Terres de l’Ebre, etc. El balanç de l’organització és molt positiu. «Hem superat totes les expectatives», remarca Fèlix Nicolàs, en representació de NIMA Grup d’Automoció, qui va organitzar la iniciativa. La idea de l’ExpoFira del KM0 va sorgir fa uns mesos amb la intenció de crear un nou format en la venda de vehicles Km0 i gerència. Aquesta fira confirma la tendència a l’alça de la venda de vehicles Km0 i seminous, un mercat en ple creixement. Així doncs, després de l’èxit aconseguit, els organitzadors creuen que l’any vinent s’ha de consolidar l’ExpoFira del Km0. De fet, ja estan treballant en les properes dates. A la fira van participar els concessionaris del grup a la província de Tarragona (Tarraco Center, Augusta Car, Nikko Center, Tarraco Mòbil Audi, Tarraco Mòbil Volkswagen, Diselauto Tarraco i Full Traction), els quals van oferir vehicles amb descomptes que arribaven al 40% i van atreure tot tipus de perfils, des d’aquells que buscaven una oportunitat fins als que volien un vehicle premium a un preu més assequible.
Tarragona en imatges ramon segú chinchilla Foto de Gerard Chinchilla feta a principis del segle passat on destaca un imponent Arc de Berà, per on travessava la carretera en direcció a Barcelona. En aquella època era habitual fer una parada en aquest punt per estirar les cames. La imatge mostra el cotxe amb matrícula de Barcelona amb el xofer esperant, uniformat, fora del vehicle i dues dones amb vestits de l’època passejant. Els pocs cotxes que circulaven ho feien just pel mig del monument, per una carretera que encara no estava asfaltada. L’encant de la imatge rau, sens dubte en el seu component històric.
21
7 de març de 2018
cultura Tarragona ballarà a ritme de dixie del 25 al 30 d’abril
E
l Festival Dixieland se celebrarà del 25 al 30 d’abril. Les entrades pels grans concerts del Festival Dixie que es faran al Teatre Tarragona ja són a la venda, juntament amb la resta de programació d’aquesta primavera. El diumenge 22 d’abril, Chicuelo & Mezquida seran els primers en pujar a l’escenari. Chicuelo, guitarrista flamenc, solista reconegut i guanyador d’un Goya, estarà acompanyat per Marco Mezquida, creador d’un pianisme únici i que presentaran un espectacle resultat de l’encreuament de dues per-
sonalitats artístiques marcades per l’autenticitat, l’admiració mútua i el talent. El dijous 26 d’abril serà el torn de la carismàtica trompetista Gunhild Carling & Carling Family. L’artista i la seva banda són descendents de família de musics i tradició circense i són tota una institució al seu país, Suècia. Tenen el seu propi programa de televisió i protagonitzen els vídeos més populars del fenomen d’Internet anomenat Postmodern Jukebox. El cap de setmana continuarà amb el concert The Gramophone All Stars Big Band que presenten el seu nou disc després de l’exit de Jazzmaica. El nou
Lolita Flores actua al TÀG del Vendrell
E
l pròxim diumenge 11 de març, a les sis de la tarda el Teatre Àngel Guimerà acollirà l’obra ‘Prefiero que seamos amigos’, amb Lolita Flores. Aquesta comèdia d’aroma fresc i àgil ens porta a través d’un viatge divertit amb girs inesperats, converses esquitxades d’ironia, frustracions i desig sexual no correspost. Amb Loli-
ta Flores i Luis Mottola està garantida una nit plena de flors, desitjos, rialles i somriures. Per reservar o comprar entrades, cal adreçar-se al web Ticketea (tel. 902 044 226, www. ticketea.com), a la regidoria de Cultura (la Rambla 24, 977 66 56 84), de dilluns a divendres de 10 a 14 hores, o bé a la taquilla, una hora abans de la representació, si l’aforament ho permet.
treball Maraca Soul afegeix nous ritmes de sonoritat caribenya com el bogaloo i el calypso. El diumenge, clourà el Festival tot un referent del so del jazz més tradicional, Dan Barrett Quintet. El músic ha treballat al costat de grans noms del jazz i el swing, com Benny Goodman i Tony Bennett, i és membre de la New Orleans Jazz Band de Woody Allen. Pròximament es presentarà la programació completa.
La carismàtica trompetista Gunhild Carling & Carling Family serà la cap de cartell del Dixieland 2018.
22
7 de març de 2018
Classificats Habitatges Compra / Venda SALOU. (Ref. 7417). Piso de 2 hab. (1 tipo camarote) y 1 baño. Cocina americana. A/a con bomba f/c. Armarios empotrados. Suelo gres. Alarma. 6º con ascensor. Oportunidad. 85.000€ Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 RIUCLAR-TARRAGONA (Ref. 7316). Piso 4 hab., y 1 baño. Calefacción y a/a. Exterior. Cocina con galería. Ventanas aluminio. Puerta seguridad. 5º sin ascensor. Rampa minusválidos. Parquing. Oportunidad. 60.000€. Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 CONSTANTÍ (Ref. 6872). Piso 4 hab. (1 tipo suite) y 2 baños. 1º con ascensor. Salón con salida a terraza. Luminoso. Exterior. Parquing y trastero. Zona comunitaria con piscina. Oportunidad. 90.000€ Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 TARRAGONA. ZONA AVDA. CATALUNYA (Ref. 7313). Piso de 4 hab., 1 baño completo y 1 aseo. Calefacción GN, cocina con galería. 6º con ascensor. Oportunidad. 190.000€. Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 CAMBRILS. (Ref. PV714). 50 m2, molt ben situat, vora el Pòsit, una habitació, 1 bany, en molt bon estat. Per: 95.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ AUGUST. Pis de 110 m2, 3 hab. i 2 banys. Reformat al 2011. Impecable. 275.000€ (Ref. PV708). Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS (Ref. 7412). Piso 3 hab. y 1 baño. Reformado. Amueblado y equipado. A/a con bomba f/c. Cocina con galería. Balcón. 2º sin ascensor. Zona muy bien comunicada. Oportunidad. 84.000€ Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939
ARBOLÍ. Casa en valle Arbolí. 2 plantas, agua y luz. Acceso al río. Tierra de 2.500 m2. Casa equipada. Pista deportiva hormigonada. Zona de huerto. Árboles frutales. Garaje y caseta de herramientas. 70.000€ (no negociable). Tel. 667 775 518 TARRAGONA. ROGER DE LLURIA. (PV652). 3 hab. Totalment exterior. 115.000€ Tel: 977252052 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. (Ref. PV712). Pis assolellat, 90 m2, 3 hab., reformat, un bany. Per: 110.000€ Tel. 977 25 20 52
Habitatges Lloguer
TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL (Ref. AM177). Amb mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina, bany i lavabo, 1a planta amb terrassa de 40 m2. Per: 670€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. Ma CRISTINA (Ref. A239). Sense mobles, reformat, 3 hab., menjador, cuina i bany. 3er pis sense ascensor. 585€ Tel. 977252052 TARRAGONA. REDING. Pis de 2 dorm. sense mobles a la plaça del mercat, cuina independent, bany i traster. Preu: 460€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/ CAVALLERS. (Ref.: A243) Sense mobles, reformat. 3hab., menjador, cuina i bany. 3º pis sense ascensor, per 475€. Tel. 977 25 20 53 TARRAGONA. PL. DE LA FONT (AM315). Reformat, amb mobles, 1 hab., menjador, cuina i bany. Per: 470€ Tel. 977 25 20 52
TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. (Ref.: A240). Sense mobles, reformat, 4 hab., menjador, cuina, 2 bany i calefacció. 600€. Tel. 977 25 20 52
TARRAGONA. COMTE DE RIUS. Pis en lloguer amb mobles al centre. Edifici amb ascensor: Preu: 500€. Tel. 977 24 80 80
LA SECUITA. ST. CRISTOFOL. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. 425€. (Ref. A237) Tel. 977 25 20 52
TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. (Ref.: A242). Sense mobles, reformat, 4 hab., menjador, cuina i 2 banys. Per 700€. Tel. 977 25 20 52
TARRAGONA. PART ALTA. Pis sense mobles de 2 dormitoris a la plaça del Rei. Edifici amb ascensor. Preu: 550€. Tel. 977 24 80 80
Piso amueblado, 1 dormitorio, salón, cocina, baño, 2 balcones. 395€. Tel. 609 446 083
TARRAGONA. REDING. Habitatge reformat al centre d’1 dorm., cuina independent, exterior. Edifici amb ascensor. 530€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/ NOU DE ST. PAU (Ref.: A236). Sense mobles, reformat, 1 habitació, menjador, cuina i bany. Terrassa. Per: 375€. I de 2 habitacions i 2 banys per 500€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. MISERICÒRDIA. Habitatge de 3 hab., sense mobles, cuina independent, bany, menjador i galeria. Preu: 420€ Tel. 977248080
TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Habitatge nou a estrenar de 3 dormitoris amb espectaculars vistes al mar. Preu: 1.200€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. ALTAFULLA (Ref.: A075). Xalet C/ Espigol, sense mobles, 340m2, 5 hab., menjador, cuina i 4 banys, aseo, parking, piscina. 1.400€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. (Ref:. AM138). PL JOSEP ROIG I REVENTÓS. Amb mobles, reformat, 1 hab., menjador, cuina i bany, terrassa, per 450€. Tel. 977 25 20 52
ALQUILER OFICINAS EN TARRAGONA · En edificio comercial (C/ Beethoven, 2-4) · Desde 40 m2 a 128 m2 · Aire acondicionado y mobiliario · Plazas de parking, incluidas en el precio PROMOCIONES JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50 TARRAGONA. CALLAO. Àtic amb mobles de 2 dormitoris, cuina independent, sala d’estar, menjador, i terrassa de 20 m2. Edifici amb ascensor. Preu: 530€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. ZONA CORTE INGLÉS. Pis de 2 dorm. amb mobles, aparcament i traster. Zona comunitària amb piscina. 730€ Tel. 977248080 SANT SALVADOR. Amb mobles, 5è sense ascensor, 3 hab., menjador, cuina i bany. Terrassa. Per: 400€ Tel. 676 383 314
Locals Lloguer / Venda TARRAGONA. AV. CATALUNYA (LL135). Local en lloguer, de 440 m2, electricitat i aigua, per entrar, per 2000€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. PLAÇA DELS CARROS (Ref.: LL089). OPORTUNITAT!!! Local de 70 m2, sostres alts, prop de la platja i el port esportiu, té accés per dos carrers, per reformar totalment, les 2 façanes estan rehabilitades. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU. Bar-pizzeria a traspàs. Davant de la universitat. Cuina i obrador tot equipat. Dues plantes de 90 m2 cadascuna més una terrassa amb tancaments a la vorera. (Ref. BT022). Per: 58.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ COMTE DE RIUS. Local en lloguer, molt comercial, 70 m2 més altell. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ ARMANYÀ (LL018). Local acabat d’obra, 53 m2, 300€ en lloguer i 70.000€ de venda. Està d’obra. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52
TARRAGONA. C/ MARQUÈS DE MONTOLIU (Ref. LL134). Local en lloguer, 140 m2, d’obra. Per: 800€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. (Ref. DPL143). Despatx en lloguer, 55m2, electricitat i aigua, a punt per entrar. 450€/mes. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ CERVANTES. Local en lloguer, de 66 m2, llum i aigua. 400€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMON I CAJAL. Despatx en lloguer, 80 m2, sense mobles, llum i aigua, 3 sales, recepció i sala de juntes. Preu: 500€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ REBOLLEDO (Ref.LL144). Local en venda per 110.000€ / lloguer per 600€. Llum i electricitat, bon estat. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RBL. NOVA. Zona Balcó. (DPL077). Despatx en lloguer, 110m2, finestres grans a la Rambla, 3 sales i sala d’espera. 650€. Tel. 977 25 20 52 OPORTUNITAT. TARRAGONA. ZONA PLAÇA DELS CARROS. Es traspassa restaurant en ple funcionament. Tot equipat, capacitat per uns 50 comensals. Interessats trucar al tel. 686 70 39 10 TARRAGONA. C/ JAUME I. Local en venda, 400 m2, en molt bon estat, dos aparadors grans al carrer. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. SERRALLO. Local cantoner, en lloguer, 47 m2, 350€ (Ref. LL143). Tel. 977252052 TARRAGONA. AV. ROMA. (Ref. DPL144). Despatx en lloguer, 125m2, 900€. Moblat, a/a, 4 sales i recepció, aigua i llum d’alta, opcional, pàrquings: 75€ cada un. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMBLA NOVA (Zona Conde Valellano) (LL147). Local de 300 m2, en 2 plantes, llum i aigua, era unes oficines. Tel. 977 25 20 52
C L A S S I F I C AT S classificats@noticiestgn.cat
686 703 910
23
ESPAI PATROCINAT PER:
7 de març de 2018
DISSABTE 10
FUNDACIÓ PRIVADA MÚTUA CATALANA
Tarragona. Concert Mocedades
opinió
LLOC: Palau firal i de congressos · hoRA: 20 h PREU: des de 27,25 €
Josep gil prevere
Agenda
L’alliberament dels presos
dIMECRES 7 Tarragona. Patrimoni LLOC: PATI DE LA CASA CASTELLARNAU hoRA: 18 H «Quan els objectes parlen: la peça del mes» s’exposarà el Petit Cupido de bronze d’època romana. Li manquen l’arc i les fletxes, propis de la seva iconografia. És una representació habitual del Déu de l’Amor en l’art hel·lenístic i romà i acostumen a identificar-se amb exvots tot i la manca de context de la seva procedència.
Tarragona. Presentació llibre LLOC: LLibreria la capona hoRA: 19 h Núria Pradas presentarà el seu nou llibre L’aroma del temps, una gran novel·la sobre el fascinant i glamurós món del perfum.
Una actuació molt especial que unirà la formació de Mocedades en un concert simfònic amb la Banda Unió Musical de Tarragona.
Tarragona. #tarragonajazz LLOC: TEATRE MAGATZEM · hoRA: 20.30 h PREU: 10 € Comprant 3 entrades d’aquest cicle 20% de descompte El multipremiat trompetista, compositor i productor francès Raynald Colom presenta el seu nou projecte: Steel. Un canvi radical en el so de Colom, conegut pels seus àlbums com Evocació (millor disc de jazz espanyol 2010 per Cuadernos de Jazz) o Rise (disc revelació a JazzMagazine). La incorporació del guitarrista David Soler aporta un so més agressiu i contemporani barrejant els sons del flamenc, el rock i la black american music.
DIVENDRES 9
diumenge 11
Tarragona. Concert teatralitzat
Tarragona. Òpera
LLOC: SALA TRONO-ARMANYÀ · hoRA: 20.30 h PREU: 16 €
LLOC: Teatre tarragona · hoRA: 18 h PREU: des de 42 €
Estic fent Sondheim de Mone Teruel i Gustavo Llull és un «concert» que recull les cançons d’un dels grans del teatre musical: Stephen Sondheim. El nom de l’espectacle bé podria ser també Dones de Sondheim, perquè en aquest concert sentirem cançons dels seus personatges femenins... Ell com ningú sap expressar emocions: en les lletres, en les músiques... Dones enamorades, dones amargades, dones soles, dones que s’enganyen, dones que estan fartes, dones il·lusionades...
«Don Carlo» de Giuseppe Verdi se situa a l’any 1559, quan després de declarar-se la pau entre Espanya i França, els respectius hereus Don Carlos i Elisabeth de Valois s’enamoren i es volen casar però el pare d’ell, el rei Philip XI, decideix casar-se ell mateix amb l’hereva francesa i Elisabeth ho accepta per mantenir la pau. El cor Amics de l’Òpera de Sabadell i l’Orquestra Simfònica del Vallès intepretaran aquesta òpera de quatre actes d’una durada de 3 h i 30 minus. L’obra estarà subtitulada en català.
Altres passis: 10 de març a les 20.30 h i 11 de març a les 18.30 h.
Breu introducció a ‘Don Carlo’: una hora abans de la funció –17 hores–.
L’alliberament dels presos forma part de les fites més significatives que la Bíblia situa per a l’era messiànica, és a dir, per a l’època en què la humanitat podrà fruir i fruirà dels béns propis dels temps primordials, narrats al començament del Gènesi; Isaïes ho resumeix així: «Faré néixer rius en els turons més àrids, i fonts al mig de les valls; transformaré en estanys el desert, en dolls d’aigua la terra eixuta. Els cecs recobraran la vista, els captius sortiran de la presó, deixaran el calabós els qui vivien a la fosca». De presons n’hi ha d’haver, però no com un bé, sinó com un mal menor, més com a força dissuasiva davant la temptació del delicte que com a càstig del delinqüent, un càstig que no té res de curatiu, com és prou sabut (i només la curació pot justificar el càstig). Però el que costa més d’entendre és la «presó preventiva» (per tant, abans de la sentència condemnatòria d’un tribunal competent), una presó que, per molt que es vulgui justificar (perill de fuga o de destrucció de documents, posem per cas), no deixa de sonar com una «condemna prèvia»; una presó que, si més no, sembla desproporcionada, atesos els mals que produeix, posem per cas, als familiars dels detinguts. De presons, però, n’hi ha de moltes menes, i no són les menys nefastes les que nosaltres mateixos ens construïm amb les nostres covardies i amb les nostres mesquineses. I no podem oblidar que sempre serem capaços de fabricar noves presons per als qui ens molesten: presons que silencien la veu dels exclosos. Hi ha els presos que ho són perquè no poden sortir de la drogoaddicció, o perquè estan condemnats a la pobresa més extrema. Goso dir: en nom de Jesús, l’Alliberador, mirem de destruir presons i, sobretot, d’alliberar tota mena de presos, que ja ha sonat l’hora del gran Alliberament. Crec que no n’hi ha prou amb l’obra de misericòrdia de «visitar els presos»! Rere cada pres hi ha alguna mena de mancança de la societat cofoia on vivim!
DEL7AL13DEMARÇ
Temps inestable
ESPAI PATROCINAT PER:
ATENEU DE TARRAGONA
Setmana ennuvolada arreu amb petites treves que deixaran lluir el sol. La probabilitat de pluja augmentarà durant el cap de setmana sobretot al llarg de dissabte. Les temperatures pujaran lleugerament i es mantindran estables fins l’inici de la propera setmana. Font: Meteocat
Diumenge 11 · 18.30 h | Niu d’Art Especial amb homenatge al Mestre, Pere Godall i Gandia –insígnia d’Or de l’Ateneu de Tarragona– en el primer aniversari del seu traspàs. Música en viu, poesia, cançons i mol més, direcció, Carme Bernad, presentació Jordi Català. Preu d’ajut a l’Ateneu, socis 1€, no socis 3€. Petit servei de cafeteria. Fins al 8 de març | Exposició Exposició artística de les dones, dins del programa d’activitats de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat (SIAD) de l’Ajuntament de Tarragona, per commemorar el Dia de la Dona Treballadora, a càrrec de Rosa Llurba (responsable de la Vocalia de les Dones de l’Ateneu de Tarragona). Horari: de dilluns a divendres de 17 a 21 hores.
Foto de família del Niu d’Art del passat 26 de febrer de 2017. El mestre Pere Godall –després de la seva actuació– acompanyant als membres del Mon Camp Tarragoní. E.P.D. mestre.
Horari Ateneu: de dilluns a divendres de 18 a 21 hores. Tel: 977 23 31 60 | Mail: ateneudetarragona@tinet.cat Facebook: Ateneu de Tarragona.
Temperatures de la setmana
MÀX.18º
Complex Industrial Tarragona
Edita i distribueix:
Director:
Disseny i redacció:
Disseny original:
Imprimeix:
Departament comercial:
Seccions:
Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona
Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat
Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat
Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat
Indugraf Offset S.A D.L.: T- 1062- 09
Correcció:
Vídeo:
Joan A. Cano 686 703 910 jcano@noticiestgn.cat
Carme López
Tomàs Varga
cartes al director lector@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat
Redacció i fotografia: 977 25 99 11 noticies@noticiestgn.cat
Web: O.Montesó
MIN.1º
ESPAI PATROCINAT PER:
classificats classificats@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat
Amb la col·laboració de:
Distribució controlada: 25.000 exemplars
24
7 de març de 2018
LA contra Avenç en cirurgia de pròtesi de genoll a l’Hospital del Vendrell
Periodisme a les aules
De la mà del seu cap de traumatologia, el doctor Carles Esteve, el centre penedesenc ha incorporat la cirurgia assistida per ordinador.
Desertització al centre de les ciutats mitjanes
Elchicotriste
Semàfor de la setmana
És un fenomen estès a tot el país. Tarragona no s’escapa i cada vegada té més locals buits al seus carrers més emblemàtics.
Una desena d’escoles de la demarcació participen en el programa Premsa a les escoles impulsat pel Col·legi de Periodistes i l’Obra Social “la Caixa”
tempus fugit
A
Frase de la setmana
«La Mediterrània no es reconeix en el programa cultural dels Jocs 2018» Jesús Monllaó, director de cinema tarragoní
questa setmana ha començat la novena edició del programa Premsa a les escoles que arribarà a un total de 10 centres d’ensenyament i més de 800 alumnes de secundària de la província de Tarragona. Durant tot el mes de març, els col·legiats de la demarcació de Tarragona del Col·legi de Periodistes de Catalunya, Oriol Aymí, Moisès Peñalver i Júlia Giriberts, es desplaçaran als diferents centres escolars que han sol·licitat participar. Ambdós amb una àmplia trajectòria professional en l’àmbit periodístic que els permet transmetre la seva experiència i el seu coneixement sobre l’ofici i la importància que tenen els mitjans de comunicació en la nostra societat. Per això es fan servir exemples
i casos pràctics amb diferents materials en tot tipus de suport, audiovisual, premsa i digital. Des del Col·legi de Periodistes de Catalunya hi ha molt d’interès a conèixer «la dieta mediàtica» dels més joves que, de manera unànime, els darrers anys assenyalen les xarxes socials com a principal canal de comunicació a través del quals s’informen. Una situació que els exposa a les fake news i la «postveritat» amb tot el que socialment comporta. D’aquí que se’ls expliqui les diferències que hi ha entre canals d’informació i mitjans de comunicació i les garanties i beneficis que aporta el periodisme que abraça el codi deontològic, rigorós, contrastat i plural. Durant les xerrades, també en alguns casos s’inclou una part d’exercici pràctic, com l’anàlisi de la premsa del dia, l’elaboració d’una peça informativa o una roda de premsa amb la participació dels alumnes. Els centres participants de totes les edicions valoren molt positivament la iniciativa, i els seus responsables creuen que l’activitat permet als seus alumnes tenir una millor comprensió dels mitjans i de la seva importància social.