NotíciesTGN by Notícies TGN

260918

#423

seTmanari gratuït TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

www. n o t ic ies ta r r a g o n a . c at

SALUT

L’HOSPITAL DE SANTA TECLA JA TÉ A PUNT EL DISPOSITIU SANITARI PER AL XXVII CONCURS DE CASTELLS P.16

CULTURA

P.02

CaixaForum porta a Tarragona obres del Museu de P.18 Ginebra

Moment del primer vot formalitzat al local de la Colla Jove Xiquets de Tarragona el matí de l’1 d’octubre de 2017. / Fotografia d’Òliver Márquez

un any després TESTIMONIS tarragonins recorden la jornada històrica de l’1 d’octubre de 2017 i anAlItzen la situació actual

COMARQUES Foment P.09 aprova allargar l’A-7 fins a la Pobla de Montornès

26 de setembre de 2018

TEMA DE LA SETMANA

Records de l’1 d’octubre A les portes del primer aniversari del referèndum de l’1-0, ‘Notíciestgn’ recull testimonis de tarragonins i tarragonines que van viure intensament la històrica jornada

Detall d’una de les urnes habilitades en una de taula electoral a Tarragona ciutat durant l’1 d’octubre de 2017. / Notícies TGN

oriol montesó tarragona

al dia com avui, un any enrere, l’1-O estava en boca de moltes persones. El Govern de la Generalitat assegurava que les urnes i les paperetes serien als col·legis mentre que el Govern espanyol feia gala de les operacions policials a impremtes per assegurar que el referèndum estava desarticulat. Amb tot, centenars de policies venien d’arreu d’Espanya a les nostres contrades. Certament es parlava molt d’aquell primer d’octubre però poques persones podien arribar a imaginar que s’acabaria convertint en una de les dates més importants de la història recent de Catalunya.

L’1-0 es recorda amb un doble sentiment: la satisfacció per haver votat contra la indignació per haver viscut una de les jornades més negres de la democràcia Aquell dia, finalment, el poble de Catalunya va poder votar. Les urnes, les paperetes i les meses eren al seu lloc, tal com prometien molts dels polítics i líders socials que ara són entre reixes o a l’exili. Els cens universal activat al darrer moment i la perícia dels informàtics que van fer front als nombrosos atacs d’aquells que preferien que no es votés van ser fonamentals per permetre una gran

participació. Dels entrebancs físics no cal parlar-ne gaire. Les actuacions de la Policía Nacional es van poder veure a tots els racons del planeta. Portades de diaris d’arreu mostraven els cossos de seguretat en acció davant els rostres de por, incredulitat i incomprensió dels votants. Paraules com «vergonya» es van veure impreses al capdavant dels rotatius i es van sentir en boca de periodistes internacionals que fins aquell dia potser ni sabien de l’existència del poble català. És de la voluntat d’aquest poble de la qual volem parlar. Ho deia l’exdiputat David Fernández, «I volent ser país, hem après a ser poble». Els resultats de l’1-O mostren clarament que la immensa majoria de persones que van defensar les urnes eren independentistes, però no totes. N’hi va haver que van votar que «no», vots en blanc… De ben

segur que molts no haurien ni anat a votar si la resposta de l’Estat no hagués estat tan desproporcionada. Aquell dia, el poble de Catalunya va alçar les mans per dir que volia votar i ho va fer. Ho va fer amb alegria però també amb por davant les atrocitats audiovisuals que arribaven als mòbils o que es vivien en primera persona. Ho va fer organitzat, tot i el caos. Ho va fer amb una fraternitat incomparable sabedors que, per sobre de la creueta marcada, tothom lluitava per la democràcia. I, sobretot, ho va fer amb una tossuderia implacable. Ara farà tot just un any d’una jornada històrica de sentiments contraposats. Per un costat, el triomf d’una societat que va ser capaç d’adreçar-se a les urnes per voluntat pròpia i malgrat les dificultats. Per l’altre, amb el sentinent d’haver format part d’una de les jornades més

indignants de la nostra història recent. A Notíciestgn hem volgut recordar aquella jornada a través de la veu (dels escrits) de testimonis que la van viure intensament. Són exemples d’experiències viscudes que ara es rememoren, un any després.

Plataforma 1 d’octubre La Plataforma 1 d’Octubre, que aglutina diverses entitats, entre les quals l’ANC i Òmnium, ha posat en marxa un nou web (1octubre2018.cat) que vol coordinar els actes unitaris del primer aniversari. El pròxim 1 d’octubre es preveu una gran manifestació a Barcelona, a partir de les 18,30 h. També hi ha convocats centenars d’actes arreu de Catalunya i el cap de setmana del 29 i 30 de setembre, sobretot a les escoles, organitzades pels CDR dels diferents barris i municipis.

26 de setembre de 2018

TEMA DE LA SETMANA TESTIMONIS DE L’1 D’OCTUBRE El dia 1 d’octubre de 2107 va ser una jornada molt intensa informativament parlant. Els testimonis es podrien comptar per milers i segurament tots oferirien visions diferents i complementàries d’un fet que va trasbalsar la nostra societat. Nosaltres n’hem triat uns quants, procedents de diferents àmbits.

el testimoni de PERE GRAU ADVOCAT

Un malson gloriós Venia de lluny la proposta de fer un referèndum. De fet, a finals del maig de 2016, un grup de secretaris nacionals de l’ANC format per la Liz Castro, el Jordi Jaria i el Joan González Fabra, es reuniren a Tarragona per formalitzar la proposta que, el juny, l’ANC aprovaria a Badalona. Es tractava de la celebració d’un referèndum vinculant perquè els catalans, en exercici del nostre legítim dret d’autodeterminació, decidíssim si volíem o no la Independència de Catalunya. Els detalls posteriors, potser no és ara el moment de comentarlos, però resulta molt necessari emfatitzar que no va ser fins bastant més tard que les nostres institucions i els grans partits sobiranistes farien seva la idea del Referèndum. Potser per algú tot això va ser pres com una mena d’entremaliadura; de fet, alguns dels qui en tenien responsabilitats en posar-lo en marxa i d’aplicar el seu resultat s’ho prenien més com un acte de mobilització que no pas com el que va ser: un acte inequívoc de determinació de la població per votar i decidir el seu futur.

Entre això i la pressió de l’Estat, a mesura que s’anava acostant la data de l’1 d’octubre, la tensió anava creixent, la desesperació dels ocupants per trobar les urnes els portava a visualitzar episodis que fregaven el ridícul. De fet, moltes d’aquestes accions són les que van propiciar l’autèntica mobilització de la gent. Les urnes hi eren, les paperetes hi eren, però, sobretot, qui hi va ser, va ser la gent. La gent, allò tan genèric i tan immens que es pot passar de menystenir a glorificar en dècimes de segon. La gent va fer que el seu futur no tornés a ser mai més de ningú més que seu. El dia 1 d’octubre el Referèndum es va celebrar; es va celebrar sortejant totes les dificultats, totes les amenaces, tots els menyspreus; es va celebrar amb tota la fermesa, amb tota la dignitat, amb tota la determinació que dona estar segur que mai més ningú no ens prendria la voluntat de ser lliures. A Tarragona va ser especialment dur. Primer, perquè la policia espanyola es va acarnissar particularment, la seva contundència va resultar inhumana. La casualitat va voler que amb el Dídac Nadal i el Pau Ricomà compartíssim Col·legi al Casal Cívic de Campclar. Eren les 9 en punt del matí quan tot just obrir les portes del Col·legi es van presentar uns cinquanta monstres disfressats de persona. Érem poca gent i s’ho van endur tot, tot menys la dignitat. El sistema de cens

universal va permetre que es pogués votar a altres col·legis. Alguns van resistir, com l’Institut de Campclar, al qual no hi van poder accedir. Segon, perquè Tarragona es va guanyar també la llibertat. La va guanyar malgrat la intolerable actitud d’una Guàrdia Urbana que actuà de mestre de cerimònies dels violents, amb l’anuència vergonyosa de l’alcalde Ballesteros que va cometre la pitjor deslleialtat, la de no defensar la gent a qui tenia l’obligació de protegir. Va ser un dia llarg i intens, van pegar, van pegar molt; a alguns encara els sembla que ens estan pegant; però seguim drets, ferms, decidits. No ens van humiliar, no ens van doblegar, perquè la nostra llibertat és ja nostra per sempre. Ara, quan ja fa un any de tot això, quan la memòria s’escalfa i el cor encara s’encongeix, és quan amb més força i amb més ràbia hem d’exigir que aquells qui es van comprometre a dirigir el país, deixin de banda les mesquineses d’allò que es pensen que els fa millors i reflexionin sobre com els ha de jutjar la gent. Tal com deia el Toni Rosich, no han de tenir por dels tribunals, han de tenir por de la gent. Una República ens espera, de gent lliure i de cor net. Que ningú ho embruti, que ningú no ho malmeti, que ningú no es cregui que la llibertat guanyada no és de la gent. Els qui vulguin manar només tenen dret a fer-ho si recullen el fusell dels caiguts. Visca la Terra.

Imatge de l’Institut Martí i Franquès el passat 1 d’octubre./Laura Casas.

el testimoni de LAURA CASAS PERIODISTA

El Martí i Franquès, un oasi a les portes de la batussa Recordo que cap a les 5.30 h ja m’estava a les portes del Martí i Franquès per fer connexió amb el primer informatiu de la ràdio. A poc a poc la gent s’anava concentrant a les portes de l’institut, sense apartar la mirada dels furgons policials que no paraven d’entrar i

sortir, al costat mateix, des de la comissaria de la Policia Nacional. Era fosc i negre i tota la llum que hi havia era blava. Quan van obrir portes, tothom va entrar amb molta pressa perquè ja corria pel Twitter que el sistema queia constantment, i la gent volia votar. Vaig estar-me tota la jornada allà, amb aquella sensació que en qualsevol moment vindria la policia, sense saber quina. Recordo les consignes del llavors director de l’institut, el Jean-Marc Segarra, que feia una crida a una resistència pacífica. Va ser esfereïdor escoltar el company Josep Suñé explicant el que estava passant a tocar nostre, a la plaça Imperial Tarraco. Molts dels que feien cua per votar hi van anar corrents. Al Martí i Franquès no van entrar.

26 de setembre de 2018

TEMA DE LA SETMANA el testimoni de RICARD CHECA PERIODISTA

1 d’octubre, una altra vergonya de l’estat Ha passat un any del, per a mi, fatídic 1 d’octubre. I extrec d’aquest qualificatiu tot el contingut polític o partidari. Em refereixo únicament i exclusiva a un sense sentit que no hauria d’haver passat mai en un país demòcrata. Independentment de les raons d’uns i altres, el cert és que l’actitud irresponsable i poc reflectida dels que controlaven, sobretot políticament, la Guàrdia Civil i la Policia Nacional, ens han conduït a un precipici en la convivència social. No es pot fer servir les policies per resoldre qüestions polítiques. Atonyinar civils per simple fet de dipositar una papereta en una urna hauria de ser motiu per fer caure el ministre d’Interior i fins i tot un govern. Sé que els radicalismes van fer maleses i la poca consistència de l’estratègia independentista va fer que molts acabessin decebuts. No podem amagar que la convivència a Catalunya es fa difícil, sobretot perquè no ens podem expressar lliurement. És així, diguin el que diguin i es posin com es posin. Però encara ho fa més difícil l’actitud de permanent confrontació d’alguns partits, els quals, vull pensar que conscientment, alimenten el fanatisme d’ultres radicals i

d’autèntics feixistes. El canvi de govern a Espanya hauria de servir per apaivagar els ànims més exaltats i passar de les paraules als fets. Les maneres hauran d’anar acompanyades de continguts, capacitat per un canvi de mentalitat i sentit comú. Ningú pot ser empresonat, jutjat o condemnat per preguntar als seus ciutadans què volen pel seu país. És normal que alguns països, sobretot els que estan més avesats als referèndums, ens mirin de forma desconcertada. La democràcia espanyola ha sortit malmesa i la justícia està sota sospita. No puc concebre que un grapat de jutges utilitzin un xat –per més privat que sigui– per insultar independentistes. No he vist cap xat on posin a parir els fatxes. Hi ha molta feina al davant. En la política i en la justícia. S’ha de despolititzar la justícia i deixar de judicialitzar la política. Em fa molta por un país on la justícia no és lliure i actua per ímpetus personals i racionals. No m’agraden els jutges progres ni fatxes. Vull que siguin jutges i punt. L’1 d’octubre no pot tornar a repetir-se sota cap pretext. És una data que passarà a la història i serà, per tot sempre, una de les vergonyes del govern espanyol liderat pel defenestrat Mariano Rajoy. Entre tots haurien d’establir ponts i deixar clar la nostra idiosincràsia com a poble. Mentre no siguem capaços de mostrar al món les nostres particularitats com a poble ensopegarem una vegada darrere l’altra. I que quedi clar que només podrem canviar les coses quan Catalunya sigui important a la capital d’Espanya, agradi o no.

La Policia Nacional a les portes de l’Institut Tarragona./ C.L.

EL TESTIMONI DE JESÚS MONLLAÓ conciudadano tarraconense

Hazlo... Si tienes miedo, hazlo con miedo El 1 de octubre de 2017 pasé mucho miedo, pero acudí a la llamada de mi conciencia. Hoy sigo teniéndolo, pero me mantengo firme en mi apuesta por un nuevo país. Tarde o temprano, los que creemos en una realidad más democrática, progresista, republicana e internacionalista conseguiremos votar en un referéndum que también ampare a los que quieran votar que no. Si leyendo esto sientes desprecio, te crees las trolas sobre insurrecciones tumultuosas, celebras la cárcel para los «insurgentes» y aplaudes los palos que nos dieron, siento decirte que tienes un andamiaje mental totalitario. Si te crees demócrata y quieres enterarte de lo que realmente pasó el 1 de octubre (más allá de las mentiras oficiales) y de cuales son las aspiraciones legítimas de millones de personas, sigue leyendo... estuve allí. Hace un año. 30 de septiembre de 2017 23 h: una veintena de ciudadanos somnolientos asistimos a la última actividad del día, la conferencia Los Caminos De Ronda en la Costa Tarraconense a cargo del geógrafo, fotógrafo y profesor Rafael López-Monné. El aplauso final me devuelve a un edificio en semioscuridad y a las actividades que han venido realizándose durante todo el día para evitar su clausura. Unos pocos resistentes nos disponemos a pasar la noche en el patio. Una silueta femenina brama a contraluz desde la altura de una ventana -«¡Viva España, hijos de puta!». Nadie responde a la provocación. ¡Que manía la de confundir España con el Estado Español! Una fotocopia sobre como resistir un desalojo sin violencia pasa de mano en mano. Los «desobedientes» lo leemos sin demasiada atención, el escenario represor no se contempla seriamente. La presencia de los «piolines» en el puerto parece un mal chiste. En una democracia madura estas cosas no pasan… 23:45 h: Echado sobre el cemento, no puedo dormir. No sé muy bien que hago aquí, tan solo sé

que es donde debo estar. Mis ojos no quieren cerrarse, fijos en la ventana acusatoria todavía iluminada. Intento concentrarme en las estrellas, pero se me antojan otras ventanas que acechan en silencio. 1 de octubre de 2017. 01:30 h: presa de un mal presentimiento abandono el instituto. Me urge ver y besar a los míos. Cruzo en moto la ciudad desierta que está en capilla, de luto por algo que aún no ha sucedido. 4:30 h: suena el despertador. Mi cuerpo, hundido en la forma familiar de mi colchón, ha podido descansar un par de horas. Mi esposa y yo nos desperezamos; desplegamos nuestra rutina matinal con la extraña solemnidad de las ocasiones graves. 5:00 h: estamos ante nuestro colegio electoral, sorprendidos por la cantidad de gente que se agolpa en el exterior. La consigna ha sido la misma: mantener los edificios abiertos para garantizar el derecho al voto a los ciudadanos que lo deseen. 07:00 h: una figura emerge del interior. Pide voluntarios para las mesas. Mi pareja estrecha mi mano y me echa una de sus miradas -«te vas a meter en otro lío». Sonrío. Me abro paso entre los presentes, que aplauden mientras la procesión va por dentro. Dentro del colegio nos instruyen en el censo universal y nos aconsejan como reaccionar en caso de intento de confiscación de las urnas. Me siento clandestino e irreprochable a partes iguales. 09:00 h: el colegio abre al público. A pesar de haber pasado horas a la intemperie, las colas se for-

man sin estridencias. A los pocos minutos, el sistema informático se bloquea: el ciberataque al censo universal ha tenido éxito y el logo de la Guardia Civil aparece en los ordenadores. Casi simultáneamente empiezan a llegar los primeros vídeos de las cargas de los cuerpos de seguridad del estado. Mi corazonada se torna descorazonadora: la represión va en serio. El estado quiere impedir el plebiscito infundiendo terror a los votantes. Y lo está consiguiendo… 10:00 h: lejos de huir, los presentes forman improvisados grupos de voluntarios que se organizan para acomodar a la gente mayor que quiere ejercer su derecho. Algunos vecinos aparecen por la puerta con bandejas de croissants y bocadillos pagados de su bolsillo. Mi compañera de vida trae madalenas, botellas de leche y un termo de café. La veo emocionarse mientras da conversación a los ancianos sentados en las sillas del hall. Por primera vez en muchos años, un individualista como yo se siente parte de algo. 11:30 h: el censo universal por fin arranca. Algunos votantes nos estrechan la mano como si los de la mesa fuéramos héroes. Los observaré, hora tras hora, a través de la ventana haciendo cola, mientras yo estoy sentado tras una mesa electoral. Cuando por fin consiguen votar, en lugar de irse para casa, se quedan a ayudar. Los héroes son ellos, pero todavía no lo saben. Los teléfonos enloquecen con los reenvíos de ciudadanos siendo apaleados sin miramiento: Sant Carles de la Ràpita, Sant Pere i

26 de setembre de 2018

TEMA DE LA SETMANA

Sant Pau, Torreforta, Sant Salvador, la dura intervención en el IES Tarragona. A metros de nosotros… 12:15 h: salgo a hablar con los votantes, instándoles a no abandonar el colegio: si se vacía, vendrán llevarse las urnas. Las «lecheras» han pasado un par de veces por delante sondeando el ambiente. Ensayamos estrategias para no entregarlas: protegerlas con el cuerpo, buscar escondites apropiados, saltar por una ventana e huir con ellas… En medio de todo ese tsunami de adrenalina y miedo me emociono al ver a ancianos resueltos a ejercer su derecho, votantes enfundados en banderas de España que pasean con normalidad entre la gente y, a nivel más personal, el llanto a moco tendido de una exregidora del ayuntamiento que se funde conmigo en un largo abrazo después de emitir su voto,

todo ello salpicado de mensajes de amigos que, horrorizados, me preguntan qué está pasando desde lugares tan lejanos como Abu Dhabi. Las falsas alarmas se suceden una tras otra. Con cada «¡ya vienen!» paisanos de todas las edades bloquean aterrados la puerta del colegio electoral con las manos en alto y gritando: –«queremos votar!». Sí, tienen miedo a las porras, pero creo que le temen más a la pérdida de sus derechos. Desde la protección del interior del colegio me digo entre dientes que si entran a por la urna, la defenderé. Por suerte, el destino no me dará la oportunidad de poner a prueba mi compromiso democrático, cosa que agradezco. 14:30 h: en la mesa estamos reventados. El corre-corre, los bloqueos y desbloqueos del sistema de votación y la tensión acumulada nos ha impedido sentir sed, hambre o cualquier otra necesidad fisiológica. En un momento de bajón de votantes aprovechamos para picar algo y ejercer nuestro derecho al voto, que coincide con la «noticia» de que el censo está adulterado y de que cualquiera puede votar donde y cuantas veces desee. Para comprobarlo, intento votar de nuevo en la mesa de al lado. ¡Imposible! El censo universal no me deja emitir un nuevo voto, mi DNI ha sido registrado con anterioridad. La violencia ha cesado. Las furgonas han sido sustituidas por mossos a pie que se encargan de comprobar que todo esté en orden. De ahora en adelante la tarde se desarrollará tranquila. A pesar de esto, el grueso de los votantes se quedará hasta el cierre del colegio. El miedo remite y da paso a otras sensaciones, unas viejas y otras nuevas. De entre las viejas, cabe destacar el tufo a naftalina de un presidente de gobierno que

afirma con rotundidad que el referéndum no se ha celebrado. De entre las nuevas, la sensación de haber roto definitivamente mi contrato con una realidad política y discursiva obsoleta y estar siendo testigo de la construcción de otra nueva, más social, más democrática y más digna. Hoy. 26 de septiembre de 2018 Se me enturbian los ojos y me bulle la sangre recordando como los antidisturbios arrinconaron a mi madre de 76 años a empellones o como noquearon a un amigo saxofonista golpeándole por la espalda mientras andaba con los brazos en alto. Para unos aquella votación fue otro «butifarrendum» sin valor que atacaba los fundamentos de su inmutable realidad nacional. Para otros representó lo que Walter Benjamín definió como el tiempo mesiánico, la irrupción de un accidente sociológico –lo que Ramón Grosfoguel llamará el acontecimiento– que sustituye una estructura político-social por otra. En román paladino, la gota que colma el vaso… Más allá de la construcción de rebelión violenta en las calles para justificar una represión que disimule las contradicciones de una democracia joven con demasiados lastres del pasado, a día de hoy un alto porcentaje de la población catalana (nadie sabe cuantos porque no nos dejan contarnos) vive ya ajena al estado español. La llegada de la izquierda al poder central ha supuesto otra decepción, pues las políticas en relación a los presos políticos o su pasividad ante los ataques a la lengua o instituciones catalanas no han cambiado en absoluto. El pulso autodeterminista ha forzado los límites del discurso progresista hasta romperlos, igual que

Aicat 4.746

LOCAL EN LLOGUER Plaça dels Carros 70 m2, alt de sostre 400 € / mes Ref: LL089

en su momento destapó el cariz autoritario de la derecha. Tengo malas noticias para los que votamos Sí o No el 1 de octubre de 2017: no hay interlocutor en el estado español, que nos sigue considerando súbditos irredentos y compra tiempo confiando en dos estrategias: el suflé que acabará por deshincharse o la aplicación más dura del 155. Sólo un poder que menosprecia a su ciudadanía se atreve a molerla a palos por algo tan saludable como expresarse en las urnas. Ese poder experimenta ahora dificultades para definirse como demócrata y se ve obligado a reajustar su relato a través de los medios de comunicación estatales, inventándose una violencia que nunca se produjo para excusar los abusos. Lo que las fuerzas de seguridad no pudieron lograr hace un año se intenta ahora hostigando a la población con grupúsculos neofalangistas azuzados y financiados por partidos irresponsables que están dispuestos a atizar el odio con tal de lograr sus objetivos políticos. Votemos lo que votemos, las gentes que vivimos en Catalunya no podemos comulgar con ruedas de molino de este calibre a menos que seamos unos fanáticos o que no pisemos nunca la calle. Esto no va de grupos sanguíneos, apellidos catalanes, barretinas al viento o emigrantes andaluces marginados; la batalla real se está dando en el terreno de la democracia participativa y del republi-

canismo. Sólo desde la incultura, el pragmatismo político rayano en la sociopatía o la más profunda deshonestidad intelectual pueden defenderse los principios de sedición, rebelión y golpe de estado desde una perspectiva «catalana» de los hechos. El acontecimiento del 1 de octubre de 2017 demostró que muchísima gente estaba dispuesta a arriesgarse por un futuro diferente, más inclusivo y más democrático. Ni la prisión ni el terror se han mostrado eficaces para atenuar el movimiento autodeterminista. El estado español está haciendo añicos su constitución convirtiéndola en un corsé insoportable para una parte de su ciudadanía. Si quiere seguir unido al club de las democracias avanzadas sólo queda el camino de una negociación que incluya un referéndum vinculante. La otra opción la encarnan los patriotas que desde siempre han despreciado a Europa (aunque ahora disimulen) y siguen creyendo en la inmutabilidad del mito de la unidad de destino en lo universal. Piden más contundencia, que inventen ellos y que muera la inteligencia. Pero España ya ha transitado ese camino antes, y es muy posible que si consiguen el poder suficiente para reprimir Cataluña como se lo pide el cuerpo, la opresión no desemboque esta vez en el esperado acoquine de los catalufos, sino en una declaración de independencia unilateral, inapelable e irreversible. Y ahí lo dejo…

26 de setembre de 2018

TEMA DE LA SETMANA EL TESTIMONI DE DOLORS LÓPEZ voluntÀria l’1 octubre

Un dia de por disfressada de valentia El dia abans tots vam anar a dormir aviat perquè calia aixecar-se d’hora per anar a defensar la seu de l’EOI. A les cinc ens vam aixecar i ràpidament vam anar cap allà. Als nens els vam deixar una nota. Quan vam ser allà hi havia gent, no massa, però hi anàvem confiats. Vam anar trobant gent coneguda i fèiem petar la xerrada. No sé exactament sobre quina hora, van arribar uns mossos. Algú hi va parlar. Vam tenir certa por per si no podíem ni obrir. Cap a les set ja hi havia establiments oberts, vam anar comprar esmorzar per als nens i vam anar a casa a buscar cafè. Al tornar, cap a les vuit, el «responsable» va obrir portes. Vam anar entrant. En un moment donat va demanar voluntaris, ja que moltes de les cartes no van arribar. Jo vaig fer un pas endavant i m’hi vaig presentar. No sense un flaix de... «ostres, què em pot passar per fer això?». Però vaig pensar, «o ara o mai! Som-hi!». Ens van donar les indicacions, vaig telefonar a la meva parella que em portés l’Ipad i un carregador, ja que no hi havia prou material per dur a terme les votacions. Vam formar les taules amb els voluntaris. Tot just començar a connectarnos, amb moltíssimes dificultats, ens diuen que els espanyols ens han «capat» la xarxa i no tenim connexió a Internet. A fora, la gent es començava a aglutinar però no podíem obrir fins que fos l’hora. A fora, gent esperant, a dintre gent desesperada perquè no funcionava res. Va arribar l’hora i vam obrir, personalment vaig poder validar el vot de 10 persones, a partir d’aquí va començar el suplici.... i com que no podíem fer res vam mirar el mòbil... Arribaven imatges esgarrifoses i la por s’anava apoderant de nosaltres, però va ser una por disfressada de valentia. Seguirem endavant! La meva parella estava fora i els nens, a casa. De cop i volta em diu que els nens l’han trucat i que a sota de casa hi ha 10 furgonetes

de la GC. Ens anaven arribant notícies, moviments de les forces de brutalitat... i a fora, una cuada de gent que feia por i que tot anava molt lent perquè ens estaven capant Internet! Sentiments d’impotència i ràbia, molta ràbia! De cop i volta ens avisen que els qui havien estat estomacant a la plaça Imperial Tàrraco venen cap aquí. Nervis, neguit, corredisses... amaguem urnes i en traiem de noves amb paperetes blanques a dintre. Tanquem portes i ens posicionem, cantem Els Segadors! Tothom qui estava dins va respondre. Primera tancada! Després en van venir dues més. Jo vaig patir molta por perquè ja havia vist molts vídeos per la xarxa. Tot el dia va anar així, amb la por al cos i la impotència de veure la il·lusió de la gent a fora, amb ganes de votar... De cop i volta vam veure que passàvem moltes furgonetes per davant, ens vam tornar a tancar! Va ser tot el dia amb la il·lusió de poder fer factible la votació i la por que no vinguessin les forces de la brutalitat a pegarnos. Finalment va arribar el moment de tancar. Què fem? I si venen ara i ens ho prenen tot? Vam demanar a la gent que quedava a fora que ens

«No recordo si va ser al dia següent, però sé que de cop i volta vaig començar a cridar un seguit d’improperis i em vaig posar a plorar... Ho havia de treure» defensessin i ens vam tancar a dintre a fer el recompte, no sense por... Mai he passat tanta por com aquell dia...! En finalitzar em van dir si volia una urna, i tant que la volia! Però no vaig tenir els collons d’anar pel carrer amb una urna, no fos cas que em trobés algú i em fes la cara nova. Però estava entre contenta pels resultats, nerviosa per la situació, patint per la família, plorant pels vídeos que vaig anar veient durant tot el dia. El resum del dia seria... MOLTA POR! PERÒ CONTENTA I CONVENÇUDA! No recordo si va ser el dia següent, però de cop i volta vaig començar a cridar un seguit d’improperis i em vaig posar a plorar.... Ho havia de treure...

EL TESTIMONI DE ESTHER FERRÉ voluntària l’1 d’octubre

Lluitar per un futur compartit Recordaré sempre l’1 d’octubre de 2017. Feia molt temps que ens preparàvem per aconseguir que la democràcia triomfés. Pensàvem que l’evidència d’un poble que vol votar s’imposaria i que tot seria molt fàcil, però no va ser així perquè les forces d’ocupació, «els piolins», ja eren al port de Tarragona des de mitjan setembre i la seva missió era precisament que no poguéssim votar. Les xarxes bullien i teníem la consciència que si no manteníem oberts els centres de votació, la guàrdia civil els ocuparia. Així doncs, el dissabte 30 de setembre, vaig tenir clar que si volia votar havia d’implicar-me en la defensa del meu col·legi i cap a les sis de la tarda vaig anar carregada amb el meu sac de dormir, pel·lícules per muntar un cineclub i menjar per passar la nit. Vam esperar molt temps que arribés la clau de l’escola, ningú sabia qui la portaria, ni tan sols quan arribaria, però va arribar i molts voluntaris vam entrar a l’Institut Pons d’Icart disposats a passar una llarga nit de festa de la democràcia

EL TESTIMONI DE ROBERTO VILLAREAL PERIODISTA

Un baño de realidad Como en el caso de muchos de mis compañeros, la jornada del 1-0 comenzó muy de madrugada. Tenía la intuición –finalmente poco afinadade que, en caso de tener que actuar, la Policía Nacional aprovecharía la oscuridad de la noche y el horario más intempestivo para encontrar menos resistencia y, sobre todo, ahorrarse el escándalo que sobrevino horas después. De ese modo, sobre las cuatro de la mañana me subí en la moto y comencé mi ruta por

que seria l’avantsala del dia 1 d’octubre. Es respirava un ambient d’esperança i compromís, semblava que tots aquells desconeguts ens coneixíem de tota la vida i tothom proposava coses a fer per passar aquella llarga nit. Cada cop hi havia més gent i molts s’apuntaven a la festa i deien que també vindrien a passar la nit. Hi havia un esperit de lluita per un futur que tots compartíem i que es feia sentir a l’ambient. A primeres hores del matí va aparèixer una parella jove que ens deia que portaven el «cava» i, de seguida, vam saber que les urnes ja havien arribat. Vam preguntar si també portaven «coca» i ens van dir que sí. Ja teníem urnes i paperetes! Ens en havíem sortit! No comptàvem amb tots els sabotatges al web de registre de votants que vam salvar de mil maneres i amb el suport de tants i tants informàtics anònims que se la van jugar perquè votéssim i que mereixen el nostre reconeixement. Centenars de persones eren davant de l’institut per defensar-lo –els meus fills també hi eren– i jo em sentia orgullosa de tota la meva gent, de tots aquells que posaven per davant de tot la possibilitat d’expressar-nos votant. El dia va ser molt llarg i els avisos que els «piolins» eren a prop o que havien entrat a l’Institut Tarragona i a altres

los colegios; sólo encontré una ciudad dormida con escaso movimiento.

«Nunca pensé que el Gobierno de España pondría ese as en la manga del independentismo» Las primeras noticias sobre cargas policiales en Girona llegaron con el grueso de los periodistas a las puertas del IES Martí i Franqués. Nuevo error de cálculo: en mi ingenuidad, siempre pensé que si a las 9 horas la policía no había sido capaz de neutralizar las condiciones básicas (apertura de colegios, urnas, etc) para el referéndum, dejaría que la gente votase tranquilamente. Ya se encargarían de quitar hierro al asunto y ningunear

col·legis repartint llenya, van ser constants. Era qüestió de treure’s les arracades i les ulleres i mantenir-nos fermes. No sé quants cops ho vam fer però estàvem segures que ningú no ens trauria d’allà. Durant la jornada va venir molta més gent que es contagiava de l’esperit del dia. De sobte vaig reconèixer en Gervasio Sánchez i també un periodista de Reuters.

Una parella ens va dir que portaven el «cava» i de seguida vam saber que ja teníem urnes! Es feia molt estrany veure allí aquells fotoperiodistes avesats als llocs on hi ha conflictes armats. El fotògraf de Reuters em va dir: «Si passa alguna cosa, em truques i vindré». A la nit, quan ens vam retrobar, em va dir que la seva feina era anar on hi havia conflicte però que mai hagués pensat que hauria de trobar-se amb una cosa així, a casa seva. Estava molt emocionat... Havíem votat i ens abraçàvem, sabíem que havíem guanyat. No sabíem encara amb quina mena d’estat repressor ens enfrontàvem, però... tornarem a votar, tornarem a guanyar i tornarem a vèncer, n’estic segura!

los resultados desde Madrid. Los porrazos, -al menos a mí-, nos pillaron a contrapié. Nunca pensé que el Gobierno de España pondría ese as en la manga del independentismo. Las escenas posteriores dejaron a muchos de mis compañeros en estado de shock, como si vivieran un imposible, algo irreal. Creo que desde los estertores del franquismo no se ha visto algo semejante en Cataluña, de manera que varias generaciones de catalanes jamás habían sentido algo así. En mi caso, -viví hasta los 18 años en los años de plomo de una de las zonas más duras del País Vasco-, superado el impacto inicial, ya había podido reflexionar bastante sobre los mecanismos coercitivos del Estado y nada me ha vuelto a sorprender hasta la fecha. Ni la falta de sensibilidad de unos, ni la irresponsabilidad de otros.

26 de setembre de 2018

TARRAGONA L’oposició força a celebrar un ple extraordinari sobre els Jocs Mediterranis

res mesos després dels Jocs Mediterranis Tarragona 2018 el consistori realitzarà un primer balanç econòmic i estimació general dels comptes (serà dimecres, 26 de setembre, després del tancament d’aquesta edició). Prèviament, el dimarts al matí, es va dur a terme la reunió del Patronat de la Fundació dels Jocs Mediterranis. Un anunci que la majoria de partits de l’oposició han agafat amb escepticisme: «poc es pot esperar d’una comissió que arriba amb tres mesos de retard i per a la qual no es faciliten les dades prèviament per tal que es puguin estudiar i la comissió serveixi per esclarir dubtes», han assegurat. Per aquest motiu, els grups de l’oposició a l’Ajuntament de Tarragona, ERC, PDeCAT, CUP i ICV, han entrat una petició for-

mal al registre perquè l’alcalde convoqui un plenari extraordinari i monogràfic sobre els Jocs del Mediterrani, en un termini màxim de 15 dies hàbils, segons marca la Llei Municipal i

de Règim Local de Catalunya. Tarragona va celebrar els Jocs Mediterranis del 22 de juny a l’1 de juliol del 2018. Les previsions realitzades i difoses per la Fundació Tarragona 2018 in-

dicaven que l’esdeveniment esportiu comptaria amb 150.000 espectadors i que els ingressos de la venda d’entrades serien d’aproximadament 1,7 milions d’euros.

Els veïns del barri del Port portaran les seves queixes al ple municipal de l’Ajuntament L’Associació de veïns del barri del Port han anunciat que aquest dijous al matí irrompran en el ple de l’Ajuntament per fer públic el seu malestar davant la deixadesa i la brutícia en aquesta zona de la ciutat. En un comunicat, l’associació veïnal ha convocat els veïns a concentrar-se a la plaça dels Carros per iniciar una marxa amb pancartes i consignes «per un barri digne» fins a arribar a la plaça de la Font. Un cop allà, està previst que la gent mobilitzada entri dins del ple municipal. Aquesta actuació s’afegeix a la campanya de pancartes que moltes famílies del barri han iniciat als balcons dels seus habitatges per reclamar un «barri sense brossa, soroll nocturn, drogues ni rates». El nombre de pancartes superarà el centenar ben aviat.

Una exposició permet veure amb detall les figures del carilló del Mercat Central

l divendres 28 de setembre, les sis figures del carilló estaran exposades al Mercat Central de Tarragona perquè la ciutadania pugui veure de prop els detalls d’aquestes peces realitzades per l’artista Joan Serramià: l’Àliga, el Gegant, la Geganta, la Negrita, el Lleó i el Nano Capità. L’exposició serà al mig de l’edifici del Mercat Central, de les 10 a les 21 hores, i forma part de la campanya «Fes-te una foto amb la figura del carilló». Hi haurà un cordó perimetral per protegir les figures i per motius de seguretat. Del carilló, ara només queda per ultimar el mecanisme de moviment de les figures autòmats i incorporar la partitura musical d’Amparito Roca. Les figures estan fetes de fibra de vidre, per aguantar millor les inclemències del temps. Pel que fa als acabats, els de l’Àliga són una capa amb bany electrolític de llautó i corona de

Des del 28 de setembre la ciutadania podrà veure i fotografiarse amb aquestes peces realitzades per Joan Serramià

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, acompanyat de l’artista Joan Serramià i la consellera Elvira Ferrando.

bronze; del Lleó, una capa amb bany electrolític de bronze amb corona de bronze, mentre que la Negrita, Gegant Moro, Geganta Vella i Nano Capità estaran policromats a l’oli. La construcció del carilló és un procés artesanal i meticulós on hi han intervingut diferents especialistes. Les figures tenen

l’alçada màxima que permet l’espai on aniran instal·lades, que és de 100 cm i l’amplada de 30 cm aproximadament. Les figures tindran dos moviments, un moviment longitudinal al llarg d’una circumferència que estarà a sobre de la plataforma de subjecció que sortirà de dins la façana del

Mercat en sentit horitzontal i que es tornarà a amagar de nou, i un moviment rotacional, que serà a partir del mateix eix de la figura. A les 12 del migdia, s’obriran dues portes de l’actual façana per sota de l’esfera del rellotge i deixaran sortir una plataforma rectangular amb una base

circular a sobre, que serà la base de rotació longitudinal de les figures. L’ordre de sortida al carilló segueix dues condicions: les mides d’alçada i amplada de les figures i alhora intenta respectar l’ordre real del seguici: Nano Capità, Àliga, Negrita, Gegant Moro, Geganta Vella i Lleó. El moviment anirà acompanyat de la melodia del pasdoble Amparito Roca, peça emblemàtica i protagonista musical de la festa major de Santa Tecla. Un cop rotades dues vegades les figures, la plataforma es tornarà a amagar i les portes en tancaran fins a les 12 hores de l’endemà.

26 de setembre de 2018

comarques

L’A-7 arribarà fins a la Pobla de Montornès

l Ministeri de Foment ha aprovat l’expedient d’informació pública del projecte de traçat Autovia del Mediterrani, A-7, en el tram que va de La Mora a la Pobla de Montornès. L’actual carretera N-340, que connecta Cadis i Barcelona, en el tram que inclou aquest projecte, s’inicia a l’enllaç de la Móra, on connecta amb el tram anterior de l’A-7 entre Tarragona-La Móra, i finalitza a l’enllaç de Torredembarra. L’objecte de l’actuació és la duplicació de l’actual carretera N-340, aprofitant al màxim la calçada i les estructures existents, i millorant el sistema d’enllaços. D’aquesta manera, es prolongarà l’autovia A-7 fins a realitzar la connexió amb l’AP-7 a Torredembarra, cosa que permetrà alleugerir els problemes de congestió existents.

Característiques tècniques Aquesta actuació comprèn la construcció d’un nou tram d’autovia A-7 entre l’enllaç de la Móra (punt quilomètric 1.171 de l’N-340) i l’enllaç de Torredembarra. Discorre pels termes municipals de Tarragona, la Riera de Gaià, Altafulla i Torredembarra, durant una longitud de 5,56 km. El traçat final de l’A-7 disposarà de tres enllaços: l’enllaç de la Móra, l’enllaç Riera de Gaià, que possibilita la connexió amb la carretera T-202, i l’enllaç Torredembarra, tipus glorieta elevada sobre la futura A-7 i que connecta amb la localitat de Torredembarra a través de la carretera T-214 i amb l’AP-7. En aquest últim enllaç es registren unes intensitats de trànsit elevades, de manera que s’amplia la seva capacitat per millorar la fluïdesa del trànsit.

Salou inverteix 20.000 euros a la Biblioteca Municipal

’Ajuntament de Salou ha renovat part de les instal·lacions de la Biblioteca Pública Municipal dotant-la de nous equips informàtics, tant per als usuaris com per als treballadors. D’aquesta manera, s’han instal·lat 15 nous ordinadors destinats a usuaris, per un import de 16.750€, a la vegada que s’hi han de sumar els ja substituïts als dels treballadors de la biblioteca, el passat mes de gener de 2018, amb un total de 5 ordinadors de gestió, per un import de 5.580€. D’aquesta manera, queden renovats el total dels equips de què disposa l’equipament municipal. També s’ha reestructurat l’espai de treball i s’ha procedit a moure les taules dels equips d’usuari, atenent una petició dels mateixos responsables de la biblioteca, traslladant les connexions i el cablejat intern, amb un cost de 975€. El fet de

S’han instal·lat quinze nous ordinadors destinats a usuaris per un import de 16.750€ reestructurar la zona permetrà tenir el pas lliure per accedir al jardí interior on es realitzen les activitats infantils. Aquestes inversions han anat a càrrec del departament de sistemes d’informació. D’altra banda, també s’està treballant en la millora de la connectivitat d’internet actual, insuficient per la demanda del servei a la biblioteca, i que permetrà dotar, en les pròximes setmanes, d’una amplada de banda amb garanties per cobrir les necessitats d’accés a dades, cada cop més exigents, del servei bibliotecari.

Torredembarra treu a licitació el projecte de remodelació de la piscina S’ha tret a licitació la redacció del projecte de les obres d’adequació de la piscina municipal com a piscina coberta i també la posterior direcció de la primera fase, amb un pressupost de 69.696 € IVA inclòs. El termini de presentació d’ofertes finalitza el pròxim 5 d’octubre. Concretament, es tracta de redactar el projecte d’execució per a la construcció i instal·lacions, així com tots els annexes i estu-

dis necessaris per tal de prestar el servei de piscina coberta municipal. Pel que fa a la direcció d’obra, aquesta fa referència a les obres que es duguin a terme en una primera fase que estarà formada com a mínim per la construcció dels dos vasos petits; els tancaments i coberta del recinte de vasos, amb elements que permetin el descobriment i l’obertura a l’estiu, i climatització. Una vegada s’hagi dut a

terme l’adjudicació, el projecte d’execució ha d’estar redactat en un termini de dos mesos. Cal recordar que el nucli central de l’obra la nova piscina municipal de Torredembarra es va finalitzar el març de 2011 però no va arribar a obrir fins a l’actual mandat, l’agost de 2016, quan l’actual equip de govern va resoldre les mancances que es va trobar i va decidir posar a punt les instal·lacions.

26 de setembre de 2018

Santa Tecla 2018

Santa Tecla en imatges

Els pilars caminant són un dels actes més multitudinaris de les festes de Santa Tecla. Aquesta jornada de la Mercè 2018 les quatre colles van arribar a l’Ajuntament. /Imatge de Facebook @SantaTeclaTarragona

om cada any, Santa Tecla deixa imatges per al record dels centenars d’actes que farceixen el programa. Clouen deu dies de catarsi col·lectiva en què el foc, la música i les tradicions més arrelades reuneixen milers de persones als carrers de la ciutat a la recerca d’un bocinet d’espai per veure les bèsties, els balls, els castells... en una desfilada que fa bategar els cors de grans i petits. Més enllà de les xifres oficials d’assistència, les d’aquesta Santa Tecla no deixen lloc al dubte. Les temperatures altes -en alguns moments massa i tot-, l’absència de pluja i la coincidència en cap de setmana han fet que aquesta edició hagi es-

tat una de les més multitudinàries dels darrers anys. Han crescut en públic i també en activitats, –fins a 700!– gràcies a la implicació de les entitats ciutadanes, sense les quals la festa seria impensable. Cada any també creix el nombre d’elements que participen en el Seguici popular, un dels més rics de Catalunya, gràcies a la tasca de recuperació i divulgació de persones interessades en la cultura popular. Aprofitem aquestes pàgines per oferir un petit resum de les imatges que ens deixa la festa, que ja queda enrere. Ara el brogit deixa pas a la calma d’una tardor que es preveu calenta. Tornarem a gaudir de la festa i esperem continuar aquí per explicar-ho.

El correfoc de la Mercè va cloure les festes de Santa Tecla 2018./ Imatge de Facebook @SantaTeclaTarragona

26 de setembre de 2018

Santa Tecla 2018

La Professó de Santa Tecla, un dels actes centrals de la festa major./ Imatge de Facebook @SantaTeclaTarragona

La Geganta Frida ha estat una de les darreres a incorporar-se a la festa. La seva característica especial és que és un element inclusiu, ja que el pot portar qualsevol persona, independentment de les seves capacitats físiques i mentals. /Imatge de Facebook @SantaTeclaTarragona

El més petits tenen un paper fonamental com agrants de la festa. atesa la participaciño en els cates organitzats per a canalla, la festa té el futur garantit. Les imatges corresponen al correfoc petit i a la cercavila petita./ Imatges de Facebook @SantaTeclaTarragona

26 de setembre de 2018

Santa Tecla 2018

Dames i Vells s’acarnissa amb Ballesteros i crema una foto del rei oriol montesó tarragona

om pot pensar que el pitjor que li pot passar és que el decapitin però si l’alcalde Ballesteros va veure el ball de Dames i Vells, sabrà que no és així. Les quatre parelles més esbojarrades de les festes van fer gala del seu humor mordaç per repassar l’actualitat local i internacional. Tothom va sortir escaldat a cops de versots enginyosos salpebrats amb mots barroers. I quan van entrar en escena les autoritats, el batlle se’n va endur la pitjor part. Que l’assaig general es fes a porta tancada ja era un símptoma a tenir en compte. Un cop a

plaça, la gent de Dames i Vells no va decebre. El color groc va entrar a escena, als llaços de les cues d’algunes dames, al mocador d’un vell… Iep! Però una de les dames els duia taronja, perquè s’havia fet de Ciudadanos, «l’Arrimadas de la Part Alta», li deien. I ella, boja de passió en veure una estampa del rei espanyol, la crema «sense voler» i omple la plaça d’aplaudiments. Tot seguit, fent gala de la mateixa vehemència, li arrenca el cap al Guàrdia Civil i, per acabar-ho d’adobar, a l’alcalde de la ciutat. Un batlle que rep per tot arreu. Vells i dames s’acarnissen amb ell pel fracàs dels Jocs Mediterranis, pel cas Inipro, pels llaços grocs… i quan, sense cap, diu que vol seguir governant, la resposta és tan lògica que li dona l’arquebisbe: «tampoc l’ha fet

servir mai». L’arquebisbe i els abusos sexuals en el si de l’Església o la policia espanyola i la impunitat dels grups feixistes també va

ser motiu de crítica amb escenes com la que el Blázquez es converteix en emmascarat que arrenca llaços i, poc després en jutge i polític. Tots els poders a

les mateixes mans, menys un: el de la sàtira descarnada que segueix en mans d’aquestes quatre parelles a crit de «toca Peron».

26 de setembre de 2018

SALUT - XARXA DE SANTA TECLA

L’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, amb el Concurs de Castells des de 1996 Els professionals del centre tarragoní s’encarregaran una vegada més de l’assistència sanitària del certamen amb un dispositiu especial a plaça i un reforç al servei d’urgències de la Rambla Vella ÒLIVER MÁRQUEZ TARRAGONA

stem novament a les portes d’una edició del Concurs de Castells, la vint-i-setena, que enguany se celebra el 30 de setembre, a Torredembarra, i els dies 6 i 7 d’octubre a la multitudinària trobada de la Tarraco Arena Plaça (TAP) de Tarragona. Una vegada més, i ja en són 12 de consecutives, els professionals sanitaris de la Xarxa de Santa Tecla –en col·laboració amb la Creu Roja, el SEM i Protecció Civil–, seran els encarregats de garantir l’assistència a les colles castelleres i el públic que omplirà les graderies de la TAP durant els dos dies forts de concurs. El lligam entre la trobada castellera bianual i l’Hospital de Santa Tecla es remunta a l’any 1996, quan per primera vegada el centre assistencial de la Rambla Vella va establir un dispositiu especial amb motiu de la gran festa castellera. Al llarg d’aquestes dues dècades, el dispositiu sanitari s’ha anat adaptant a un concurs que cada vegada compta amb la participació de més colles, de més públic i de més repercussió mediàtica arreu del món. Un total de set equips integrats per metges, infermeres, personal d’administració, membres de Protecció Civil i voluntaris de la Creu Roja s’encarregaran els dies 6 i 7 d’octubre de vetllar per la salut dels castellers que participaran en el XVIII Concurs de Castells. Una vegada més, l’Hospital de Santa Tecla és l’encarregat d’establir l’hospital de campanya a la mateixa plaça. Allà s’identificarà tots els castellers lesionats, se’ls atendrà en primera instància i, si és necessari, se’ls derivarà cap

La trobada castellera genera prop de 400 assistències sanitàries en els dos dies de concurs a Tarragona, la majoria de les quals de caràcter lleu al servei d’urgències de l’Hospital de Santa Tecla, a la Rambla Vella, on s’haurà habilitat un dispositiu especial per al concurs integrat per traumatòlegs, radiòlegs i pediatres. L’objectiu, un any més, és no congestionar els serveis i que els castellers tornin a plaça al més aviat possible. Per tal de fer seguiment de cadascuna de les persones ateses, l’Hospital de Santa Tecla disposa d’un sistema informàtic específic que permet connectar en temps real la plaça i els serveis d’urgències de l’hospital. De fet, cada casteller atès és identificat amb un braçalet que permet fer seguiment des que accedeix al servei d’atenció sanitària fins que rep l’alta, bé sigui a plaça o a l’hospital. Xavier Oliach, director mèdic de l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, ens recorda que els equips sanitaris «estaran en permanent comunicació amb les colles, les quals tenen un responsable sanitari que disposa d’un comunicador per a situacions d’emergència. No obstant això, els castellers podran dirigir-se directament al servei. La nostra idea és aconseguir que la nostra tasca i la nostra presència estigui pautada per la discreció, malgrat que a plaça hi haurà fins a 14 ambulàncies de diferent tipologia». CONSELLS preventiUS A banda de l’assistència a plaça

Un dels integrants de l’equip sanitari de la Xarxa de Santa Tecla examina una jove castellera en l’edició del concurs de 2016 a la Tarraco Arena Plaça. / Ò.M.

i al servei d’urgències de l’Hospital de Santa Tecla, els professionals de la Xarxa treballen al llarg de tot l’any per ajudar a garantir la seguretat dels castellers. «A banda dels consells preventius en aquest tipus d’esdeveniments, ja fa temps

que vam elaborar un decàleg a mida. És important hidratar-se, haver dormit bé, fer exercicis d’escalfament... Tot això ho recordem en una reunió prèvia al concurs. Les colles cada vegada col·laboren més i fan tot el possible per aplicar elements de la

Medicina de l’Esport en la seva preparació. De fet, molts caps de colla són llicenciats en Educació Física i alguns són nutricionistes. Per aquesta raó cada vegada es té més en consideració la posició de cadascuna de les persones que intervenen en

26 de setembre de 2018

SALUT - xarxa santa tecla

cada castell», assegura Oliach, que afegeix que les colles «cada vegada més tenen clar que cal adoptar un comportament esportiu i tenir en compte aspectes com la força, l’agilitat, l’habilitat, el pes... De fet, hi ha tècniques esportives que s’adeqüen perfectament als castells».

A dalt de la pàgina, part de l’equip sanitari de la Xarxa de Santa Tecla desplaçat a la TAP durant la darrera edició del Concurs de Castells. A la resta d’imatges, diferents moments de l’activitat registrada a l’hospital de campanya establert a plaça. / Ò.M.

ACTIVITAT FRENÈTICA Pel que fa al tipus de lesions que es produeixen durant el concurs, destaquen les cervicals, les lumbars i els traumatismes encefàlics. «Però les habituals són les lesions relacionades amb les extremitats». Ara fa dos anys, els tres dies de concurs van generar un total de 445 assistències sanitàries, la gran majoria de les quals per lesions de caràcter lleu. La jornada amb més activitat assistencial va ser la de diumenge, ja que es concentren la gran majoria de castells de gamma extra. Durant la jornada els dispositius assistencials van atendre a plaça un total de 265 persones, amb un temps mitjà d’11 minuts per assistència, essent necessària la derivació a l’hospital d’un total de 18 castellers i castelleres. El dia abans, el dissabte 1 d’octubre, el nombre total d’assistències va arribar a les 131. El temps mitjà per atenció va ser de 20 minuts i es va decidir derivar a l’Hospital de Santa Tecla per a la realització de proves addicionals un total de 16 persones. La jornada de Torredembarra, celebrada el 25 de setembre amb la participació de les colles més modestes, es va resoldre amb l’atenció d’un total de 49 persones i la derivació final a l’hospital de 8 casos. Xavier Oliach recorda que el dispositiu sanitari del concurs

Xavier Oliach, director mèdic Hospital de Santa Tecla «La caiguda d’un gran castell pot fer que una vintena de castellers requereixin assistència simultània a plaça» està integrat per «professionals que ja han participat en altres edicions i que tenen moltes ganes de col·laborar. Això és molt positiu perquè, a banda de l’experiència, dominen la situació. Una caiguda d’un gran castell pot representar que una vintena de castellers requereixin assistència simultània. Dintre de l’equip hi ha professionals de diferents especialitats vinculades a les lesions derivades de la pràctica dels castells. Per a l’hospital i els seus professionals és un orgull col·laborar amb el Concurs des de fa 22 anys».

26 de setembre de 2018

CULTURA

De les al·legories als paisatges La nova exposició del CaixaForum, ‘Pintura flamenca i holandesa del Museu de Ginebra’, mostra el resultat del canvi de paradigma en l’adquisició d’obres d’art

oriol montesó tarragona

ersones que van viure fa més de 400 anys ens donen la benvinguda en aquest viatge en el temps i en l’espai que ens proposa el CaixaForum de la mà del Museu d’Art i Història de Ginebra. Homes que semblen agafats per sorpresa amb la mirada perduda o que ens somriuen murris com si guaitessin una càmera que encara no s’havia inventat. Alguns dels retrats inclouen objectes que donen informació sobre qui eren. Altres, com el primer que trobem en entrar a la sala, no tenen res. Només foscor per envoltar una figura desimbolta que ens mira. Esguard atrapat en el temps cedit al pintor a canvi d’una promesa d’eternitat, de moment, acomplerta. Aquest intercanvi econòmic entre l’artista i el comprador de

l’obra és cabdal per entendre l’exposició Pintura flamenca i holandesa del Museu de Ginebra. Un repàs a l’evolució dels gèneres sorgits a recer del fort desenvolupament econòmic que van conèixer els Països Baixos els segles XVI i XVII. Un fet que va tenir una conseqüència directa en l’evolució de la pintura, ja que les noves classes benestants trencaven l’hegemonia de la noblesa i l’Església com a sol·licitants d’obres d’art. Això provoca l’aparició de nous gèneres que superen les al·legories o escenes de la història sagrada. Precisament, a les escenes mítiques està dedicat el següent àmbit. Hi veiem, per exemple, tres al·legories que comparteixen tema: la futilitat de l’afany d’èxit i la inútil acumulació de riqueses. Un Sant Jordi envestint a lloms d’un cavall negre contrasta amb la serenor de la dama que jau envoltada de riqueses amb una calavera a la falda. Igual de contraposades són les obres del següent àmbit que canvien el guerrer amb muntura per una mare amb nen

Els paisatges deixen de ser el teló de fons de les obres per esdevenir protagonistes a la cuina. Les arquitectures i escenes de la vida quotidiana són fruit del canvi de sol·licitants esmentat. Ja no els cal pintar misticisme perquè la clientela anhela aquestes propostes pictòriques que reflecteixen el dia a dia. Uns miralls de la quotidianitat de fa 400 anys que els pintors aprofiten per proposar jeroglífics o documentar el dia a dia. Més immutables són els paisatges que, a partir del segle XV, deixen de ser el teló de fons de l’escena que el pintor vol representar, per esdevenir els autèntics protagonistes de l’obra. Rius i arbres omplen el tercer àmbit de la mostra i donen pas al darrer espai: les natures mortes i els gerros de flors. Objectes

inanimats que posen de manifest la destresa de l’artista capaç de reflectir a l’aparador d’una peixateria carregada de peixos o un gerro ple de flors que pertanyen a diferents estacions. Opulència, eternitat… l’univers simbòlic dels quadres d’objectes inanimats ens torna al principi de l’exposició. Tanquem així un cercle caminat per la sala, amb dos extrems que es toquen: dos gèneres que posen de manifest la importància que el mercadeig va tenir en l’aparició de nous gèneres pictòrics. Activitats al voltant de l’exposició Entre les propostes, es durà a terme un Cafè i tertúlia: Pintura flamenca i holandesa del Museu de Ginebra. Es farà del 20 de setembre de 2018 al 27 de gener. Una visita tranquil·la aprofundint en els temes o els aspectes que interessin més els visitants i conduïda per un mediador. Una vegada acabada la visita, es compartiran impressions sobre l’exposició en una tertúlia par-

L’exposició és de lliure accés i es podrà visitar fins al 27 de gener ticipativa que inclou material complementari i s’acompanya d’una tassa de cafè (o equivalent). A banda, es farà el cicle de conferències «El gran segle de la pintura flamenca. A la recerca de l’individu i la realitat». Comença el pròxim 10 d’octubre amb «Creació, història i dignitat humana», a càrrec d’Eva March (UPF). El dia 24, Carmen Narváez (UB) parlarà de «Pintar l’arquitectura». El 7 de novembre, la xerrada «La vida quotidiana: del luxe a la minúcia» la realitzarà Rosa Creixell (UB) i el dimecres 21 de novembre, Joan Ramon Triadó (UB) oferirà la conferència «Pintar, menjar i beure». L’exposició romandrà oberta fins al 27 de gener i és d’accés gratuït.

26 de setembre de 2018

TURISME

Urbis, les millors vistes de Tarragona

i ens escaparem aquí la meva dona i jo», li dic sense embuts. Es tracta del lloc ideal per viure la nit tarragonina en intimitat i, a més a més, gaudir d’unes vistes només a l’abast de privilegiats que viuen en àtics al centre. A aquestes noves habitacions, l’Hotel Urbis Centre afegeix el prestigi del seu restaurant, Cócvla, que aquest estiu va adjudicar-se la Forquilla d’or en la novena edició del Tarragona dTapes amb la seva creació «Picardia de ravioli». Desitjo molta sort a Carlos Segarra en aquesta aposta per millorar el seu negoci.

ÒLIVER MÁRQUEZ TARRAGONA

’empresari tarragoní Carlos Segarra ha donat aquest estiu un nou impuls a l’Hotel Urbis Centre, creant un nou espai per al descans dels seus clients a la setena planta de l’emblemàtic edifici que presideix la plaça Corsini de la capital tarragonina. Es tracta d’unes habitacions exclusives que destaquen, sobretot, per la seva comoditat i les seves espectaculars terrasses. Si ets amant dels hotels cèntrics i ben ubicats, sense cap mena de dubte Hotel Urbis Centre presenta un nou atractiu per descobrir «les millors vistes de Tarragona». Veiem a través de les xarxes socials diverses fotografies de les noves habitacions de l’Hotel Urbis Centre i no dubtem a posar-nos en contacte amb el seu director i propietari, l’empresari tarragoní Carlos Segarra (vicepresident de l’AEHT, vocal de l’Associació d’Hostaleria de Tarragona i director de l’Hotel Urbis Centre i del Restaurant Cócvla). Quedem amb ell l’endemà. «Veniu

Carlos Segarra, fotografiat en una de les noves habitacions del seu hotel a la plaça Corsini. / Tomàs Varga.

L’Hotel Urbis Centre, a la plaça Corsini, estrena habitacions a la setena planta amb unes vistes espectaculars de la capital tarragonina cap al migdia que, així, segur que els clients de la nit hauran deixat l’habitació», ens indica. Un cop allà ens acompanya en ascensor a la setena planta, on abans hi havia uns magatzems.

«Aquesta reforma la vam fer el passat mes de juliol. Tot és nou», comenta l’hoteler. Un generós passadís fa de distribuïdor cap a les noves habitacions de la part més alta de l’edifici. Accedim a diverses estances i, de bon principi, els ulls se’ns en van cap a les espectaculars vistes que hi ha de la ciutat. Les ubicades a l’extrem de l’edifici, a més a més, permeten veure la Mediterrània. Ens crida l’atenció una en concret, que disposa d’un altell de fusta amb una banyera doble envoltada d’un gran vitrall amb vistes panoràmiques. «Un dia deixaré els nens amb els avis

BUFET CATALÀ Qui vulgui una bona cuina, al Tiberi ha d’anar. Des de 1981. bufet típic català. Només sabem fer cuina casolana i ara també incloem carn a la brasa. Laborals: 13€ + 10% IVA

Dissabtes, nits i festius: 13,65€ + 10% IVA

C/ Martí d’Ardenya, 5 · TARRAGONA Tel. 977 24 28 96 / 977 23 54 03 www.eltiberi.com

Horari: de 13 a 16 i de 20 a 24 h Dilluns tancat

26 de setembre de 2018

gent Concert-vermut de la Big Band BUMT per Santa Tecla La formació Big Band BUMT, de l’escola de música de la Banda Unió Musical de Tarragona, ha participat un any més a la festa major de Santa Tecla de Tarragona amb un concert-vermut dut a terme a la plaça de les Cols el passat dissabte 15 de setembre. La Big Band BUMT està formada per prop de 40 alumnes adults de l’escola de música, als quals uneix la passió per aprendre i fer música en conjunt. El concert-vermut, dut a terme amb la col·laboració de la firma Yzaguirre, va consistir en la interpretació de 15 coneguts temes del repertori de dixie, soul i estàndards. Però, fidels a la vinculació del grup amb la banda de música de Tarragona, tampoc no hi van faltar els clàssics pasdobles, com ara El Bequetero i Amparito Roca, que van provocar el ball espontani d’algunes de les persones que omplien les taules instal·lades a la plaça de les Cols o que seien a les escales de la Catedral. La Big Band BUMT compleix aquest any el seu cinquè aniversari, ja que va debut davant del públic al desembre de 2013 en una actuació al Balcó del Mediterrani. Durant aquest període, la formació s’ha consolidat amb diverses actuacions, entre les quals ja s’han convertit en habituals les de Santa Tecla i el festival Dixie. També participa habitualment en el tradicional Concert de Santa Cecília que la Banda Unió Musical de Tarragona fa cada tardor

amb motiu del dia de la patrona de la música. Una de les principals característiques del grup és, segons el seu director, que permet que els alumnes s’hi incorporin molt poc temps després d’haver iniciat l’estudi de

Roda de Berà camina i pedala en la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura

Del 16 al 22 de setembre, amb el lema «Combina i mou-te», se celebra a Catalunya la Setmana de la Mobilitat Sostenible i Segura i Roda de Berà s’hi ha adherit un any més a la iniciativa. Per promoure hàbits de mobilitat més sostenibles, segurs i saludables, l’Ajuntament va organitzar el passat cap de setmana una caminada i una pedalada popular. Dissabte va tenir lloc la ja tradicional caminada saludable pel terme municipal. Més de 50 participants van caminar durant 3 hores fent la ruta número quatre de les rutes verdes de Roda de Berà, anomenada «El pi solitari», tot i que es va retallar en un tram a causa de la forta calor. La distància final recorreguda va ser de 7,5 quilòmetres. La sortida va tenir lloc a la plaça de la Sardana, a les 9 del matí, i va comptar amb les explicacions de l’arxiver municipal Ricard Benimeli. Per altra banda, diumenge, durant tot el matí, va es va celebrar la setena edició de la pedalada popular de Roda de Berà, amb la participació de més 100 ciclistes de totes les edats. Va ser un passeig d’uns 12 quilòmetres pel terme municipal apte per a tots els públics, atès que són moltes les famílies amb infants que hi participen cada any. La concentració es va iniciar a dos quarts de deu del matí a la plaça de l’Ajuntament on, una hora després, es va donar el tret de sortida.

l’instrument musical (vent, metall o percussió). «La diversitat de nivells no és un obstacle per al progrés de la formació com a conjunt i de cada persona en particular, sinó tot el contrari», conclou Xavi Font.

Feel Vermut i Sons de la Cossetània donen més de mil euros al Telèfon de l’Amistat

Els organitzadors de Feel Vermut i l’agrupació musical Sons de la Cossetània han lliurat al Telèfon de l’Amistat, representat pel pare Mario Buonnano, la recaptació obtinguda a la Trobada de Bandes de Sacs de Gemecs i Gaites. L’acte cultural va ser tot un èxit i es van aconseguir reunir més de mil euros. El import exacte del xec donat a aquesta associació benèfica ha estat de 1.020 euros. Els sons de les gaites i sacs de gemecs es van donar cita a Tarragona el passat 16 de setembre en el marc d’una trobada organitzada per Sons de la Cossetània, que va reunir a la Part Alta de Tarragona la Banda de Gaitas de Boto Aragonesas (Saragossa), Banda de Gaitas de San Xoan de Páramos (Tui), Gaiteros y Gaiteras de Tierra Plana (Osca), la Sacairada de Vilanova i la Geltrú i Xuntanza de Catalunya (Barcelona), a més de la formació tarragonina, que enguany celebra el seu cinquè aniversari. Feel Vermut és una marca que es crea l’any 2012 per potenciar el fet social de «fer el vermut», una tradició popular molt arrelada a la nostra ciutat. En els actes celebrats fins a la data, Feel Vermut ha lliurat prop de 25.000 euros a entitats benèfiques.

26 de setembre de 2018

gent Tarragona en imatges ramon segú chinchilla Ara que acaba l’estiu us proposem una foto feta als anys 20 del passat segle per Gerard Chinchilla, avi del Ramon Segú, a la platja del Miracle de la ciutat. Es pot veure una estampa habitual aleshores, quan les famílies tarragonines disposaven de les casetes típiques d’aquells anys on es canviaven de roba i compartien estones d’esbarjo a la platja. Encara no estaven de moda els vestits de banys tal com els coneixem avui en dia, però sí l’hàbit de reunir-se a la platja per celebrar algun esdeveniment, una festa, un aniversari… La platja del Miracle, per la seva proximitat amb la ciutat, era molt concorreguda. La foto desprèn nostàlgia… i algú fins i tot hi pot reconèixer el seu avi o àvia!

El Vendrell acull una exposició sobre arquitectura i art fúnebre

El passat divendres 21 de setembre, a la tarda, a la sala La Fusteria situada al carrer Major del Vendrell, va tenir lloc la inauguració de l’exposició fotogràfica Arquitectura i art fúnebre de Mireia Quirós. La instagramer @presina2309 presenta una mostra fotogràfica amb la seva mirada personal de l’arquitectura i l’art fúnebre d’alguns dels cementiris més emblemàtics dels voltants. L’objectiu de l’exposició és despertar l’interès d’aquelles persones que els agradi tant la història, com l’art o la fotografia. L’exposició es podrà visitar fins al 30 de setembre, de 17 h a 21 hores.

26 de setembre de 2018

Classificats Habitatges Compra / Venda CONSTANTÍ - TARRAGONA (Ref. 7386). Piso 3 hab. y 2 baños. Calefacción, a/a con bomba f/c, exterior, cocina con galería. Salón con salida a balcón. Ascensor. Pk. Oportunidad. 126.000€. Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 TARRAGONA. CAMPCLAR. Piso situado en la Rb. de Ponent. Residencial con zona ajardinada, parque infantil y piscina. 3 dorm. Todo exterior. Plaza de párquing incluída en el precio. Por: 145.000€. Tel. 636696571 TARRAGONA. PARTE ALTA. Casa unifamiliar de 155 m2 más 27 m2 de terraza, 3 habitaciones, 2 baños completos, entrada para motos, bodega y almacén, sol todo el día, interior rehabilitado. Por: 215.000€. Tel. 629 988 553 (Moises) TARRAGONA. ZONA GOYA (Ref. 7458). Piso 3 hab., y 1 baño completo. Cocina reformada con galería. Terraza acristalada. Exterior. Puerta seguridad. 4º sin ascensor. Muy bien comunicado. Oportunidad. 85.000€. Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 LA PINEDA, TARRAGONA (Ref. 7436). Piso/ ático 3 habitaciones y 2 baños. A/a, suelo gres, alarma. Luminoso, escalera caracol a amplia terraza. Zona comunitaria con piscina. Conserje. Ascensor. Próximo al mar. 420.000€ Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 TARRAGONA. ROVIRA I VIRGILI. Pis de 2 dorm., menjador molt gran, cuina i bany. Al costat del Campus Catalunya. 120.000€. Tel. 977248080

TARRAGONA. PERE MARTELL (Ref. 7480). Piso de 5 hab., 1 baño completo y 1 aseo. Balcón, puerta seguridad. Ascensor, parquing. Oportunidad. 185.000€ Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 TARRAGONA. PL. VERDAGUER. Pis de 3 dorm., bany i cuina reformats. Edifici amb ascensor. Preu: 145.000€. Tel 977 24 80 80 TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Pis totalment reformat de 70 m2, 2 dorm., menjador ampli, cuina i bany. 100.000€. Tel. 977 24 80 80 OPORTUNIDAD. Piso EN EL CENTRO DE TARRAGONA de 105 m2, con 4 hab., salón comedor grande, cocina con galería cerrada, baño, aseo, balcón a la calle principal Ramón y Cajal, aire acondicionado, trastero, posibilidad de que se queden los muebles, luz, agua y gas dados de alta, tiene instalado en todo el piso hilo musical con regulador de volumen independiente en todas las estancias. PARA ENTRAR A VIVIR. Por: 165.000€. Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30

Vols posar un anunci? Contacta al 686 703 910 o a classificats@noticiestgn.cat TARRAGONA. IBIZA (Ref. 7472). Piso 3 hab., 1 baño completo y 1 aseo. Calefacción GN. Cocina amplia. Ventanas aluminio. Terraza. Puerta seguirdad. Ascensor. Pk y muebles opcionales. 170.000€ Tel. 977233011 / 675873939 TARRAGONA. PIN I SOLER. Pis en venda de 4 dorm. per reformar. Edifici amb ascensor. Preu: 99.000€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/ SANT DOMENEC. Pis nou a estrenar de 2 dorm. al costat de la plaça de la Font. 129.000€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/ BARCELONA. Pis semi-nou de 2 dorm. amb solàrium. 150.000€. Tel. 977 24 80 80

Habitatges Lloguer

TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU. (Ref. PV712). Pis assolellat, 90 m2, 3 hab., reformat, un bany. Per: 110.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ LLEÓ (Z. estació) (Ref. AM344). Moblat de 65 m2, 3 hab., menjador, cuina i bany. 495€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PRESIDENT COMPANYS. Pis de 100 m2 amb aparcament i traster per 280.000€. Davant d’El Corte Inglés. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ MALLORCA. Piso sin muebles, céntrico, de 4 hab., tres grandes. Salón comedor, cocina, baño completo, galería, dos balcones, muy luminoso y tranquilo. Con ascensor. Por: 650€. Tel. 610 500 017 · Finques El Centenari

TARRAGONA. C/ AUGUST. Pis de 110 m2, 3 habitacion i 2 banys. Reformat al 2011. Impecable. Per: 275.000€ (Ref. PV708). Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ REDING. Àtic en venda d’un dormitori amb terrassa de 12 m2. Edifici amb ascensor. Preu: 75.000€. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ MERCERIA (Ref. A168). Àtic sense mobles, 1 habitació, 1 bany, reformat. Per: 350€. Tel. 977 25 20 52 Piso amueblado, 1 dorm., salón, cocina, baño, 2 balcones. 395€. Tel. 609 446 083

TARRAGONA. C/ JOAN XXIII (Ref. A254). Pis sense mobles, 100 m2, 4 hab., 2 banys, amb ascensor. Per 750€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ AUGUST. (Ref. LL140). Local a primera línea comercial, 71 m2, per 1500€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. SANT SALVADOR. Amb mobles, 5è sense ascensor, 3 hab., menjador, cuina i bany. Terrassa. Per: 400€ Tel. 676 383 314

Varis

Locals

Altres ofertes

Lloguer / Venda TARRAGONA. RBL. NOVA (Ref. DPL143). Despatx en lloguer, 55 m2, electricitat i aigua, a punt per entrar. 450€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. Locales en el Centro de Tarragona de varias medidas y precios, desde 200€. Precio: 600€. Para más información llamar al telf. 610 500 021 / 977 21 87 30 · Finques El Centenari TARRAGONA. C/ COMTE DE RIUS (Ref. LL162). Local molt comercial, 70 m2, més altell. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. ROMA. (Ref.DPL144). Despatx de 125 m2, 800€. Moblat, a/a, 4 sales i recepció, aigua i llum d’alta, opcional parkings: 75€ cada un. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RBL. NOVA. Z. Balcó. (DPL077). Despatx en lloguer, 110m2, finestres grans a la Rambla., 3 sales i sala d’espera. 700€. Tel. 977252052

Empresa inmobiliaria en Tarragona precisa de pisos, chalets, locales, etc. para atender la demanda de nuestros clientes. ¿QUIERE ALQUILAR O VENDER? Contacte con nosotros y sin coste ni compromiso le asesoraremos. Tel. 977 21 87 30 Passo cintes de VIDEO a DVD i/o MEMÒRIA USB a 10€ la CINTA. VHS, VHS-C, Video8, Hi8, miniDV, Betamax, pel·lícules de Super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots provar primer amb una cinta. També passo fotografies i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626 010 186 TRABAJO: Empresa del sector inmobiliario precisa de comerciales con experiencia en el sector en Tarragona capital - Interesados llamar al 610 500 017

TARRAGONA. (Ref. LL143). Local cantoner al SERRALLO en lloguer, 47m2. Per 350€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ ARMANYÀ (Ref.: LL018). Local acabat d’obra, 53 m2, lloguer 300€ i 70.000€ venda. Sortida de fums. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ MARQUÈS DE MONTOLIU (Ref. LL134). Local en lloguer, de 140 m2, està d’obra. Per: 700€/mes Tel. 977252052 TARRAGONA. PL. DELS CARROS (Ref. LL089). OPORTUNITAT! Local de 70 mw, sostres alts, prop de la platja i el port esportiu, accés per dos carrers, per reformar totalment, les dues façanes estan rehabilitades. Tel. 977252052

Vendo moto YAMAHA FZ6N, año de matriculación 2006. 19.000 km y con ITV hasta 04/2019. Maleta incluída. 600 cc, 19.000 km. Año 2006. Color negro. Precio: 2.700€ Llamar al 616 72 85 50

ESPAI PATROCINAT PER:

26 de setembre de 2018

DIVENDRES 28

FUNDACIÓ PRIVADA MÚTUA CATALANA

Tarragona. Teatre

opinió

LLOC: SALA TRONO · hoRA: 20:30 PREU: 16 € / amics de la sala 12 €

Josep gil

Agenda

prevere

«No n’hi ha per tant»

DIJOUS 27 Tarragona. Documental LLOC: Biblioteca Pública · hoRA: 18.30 H

Projecció del documental Over the limit dirigit per Marta Pris. Fins on arribaries per aconseguir l’èxit? Aquesta és la història de l’atleta russa de gimnàstica rítmica Rita Mamum. Versió original en rus subtitulada en català. Activitat gratuïta. Aforament limitat.

Tarragona. Concert LLOC: SALA TRONO · hoRA: 20:30 PREU: 16 € / amics de la sala 12 €

Escenes d’un matrimoni narra la històra d’en Johann i Marianne que, aparentment, porten un matrimoni perfecte. Al principi Marianne és una advocada matrimonial amb èxit, i Johann, que supera els 40, és un respectat científic en una institució de prestigi. Tenen dues filles. Tots dos semblen persones amb una gran capacitat reflexiva, fins i tot, per moments, poden semblar arrogants, tan satisfets que semblen del seu matrimoni. Però l’espectador necessita entendre la seva felicitat, com funcionen en detall, i no només amb la seva relació de parella, sinó també amb les seves famílies biològiques, la societat, l’estat, el món en què viuen... ALTRES SESSIONS: DISSABTE 29 A LES 18.30 HORES

DIUMENGE 30 Torredembarra. Concurs de castells LLOC: Plaça del Castell · hoRA: 10 H

Les argentines Rocío Katz, Mariana Michi i Rocío Iturralde conformen la galàxia sonora Miau Trio. Travessant un univers d’altres temps, amb fines harmonies que s’entrellacen per submergir el públic en un mar de felicitat, bona energia i un somriure dibuixat a la cara.

El Concurs de Castells és un espectacle de primer nivell i una oportunitat magnífica de gaudir del fet casteller, una mostra cultural catalana declarada patrimoni cultural i immaterial de la Humanitat per la UNESCO. El XXVII Concurs de Castells tindrà lloc els dies 30 de setembre a la plaça del Castell de Torredembarra i els dies 6 i 7 d’octubre a la Tarraco Arena Plaça de Tarragona. En aquesta jornada a Torredembarra aplegarà 12 de les millors colles castelleres.

COOPPEL al comerç centenari Cafè Vernet i en acabar, hi haurà un petit concert musical per la Pau a càrrec del cantant Tarragoní; Jordi Català.

ESPAI PATROCINAT PER:

ATENEU DE TARRAGONA Dissabte 29 · 19 h Contacontes Activitat amb música i cançons, amb la participació de socis i simpatitzants. Conducció de l’acte a càrrec d’en Ramon Roselló (responsable de la Vocalia de Lletres). Carquinyolis, mistela i encesa d’espelmes per a fer fugir els mals esperits. Entrada gratuïta. Servei de Cafeteria. Acte fora de l’Ateneu Presentació Cooppel a Margalef del Montsant El dissabte 29 de setembre tindrà lloc a Margalef de Montsant la presentació de la Causa Internacional COOPPEL per la Pau 2022 d’en Josep Maria Ferran. Programa: Reconeixement a Modest Gené (escultor reusenc) per Maria del Carme Gené, reconeixement

Exposicions Memòria digital Fins al pròxim 1 d’octubre es podrà visitar l’exposició fotogràfica Memòria digital de Maria Jesús Aznar a la Sala Polivalent de l’Ateneu de Tarragona. Horari: de dilluns a divendres de 18 a 21 hores. Fons d’art de l’Ateneu de Tarragona La mostra es podrà visitar al vestíbul de l’Ateneu.

La frase l’hem sentit i l’hem repetit mil vegades. I vull dir, d’entrada, que la frase, a mi, em fa bé, perquè tinc la tendència a magnificar-ho tot, i em serveix per a minvar els meus entusiasmes gairebé infantils i trobar aquell punt mig (allò de «in medio virtus», com deien els antics), que és l’únic que fa justícia. Però la frase, dita a tort i a dret, i dita com afegitó a la lloança que algú ha rebut, demostra el grau potser més alt de mesquinesa, que torna aigualit el millor dels vins. És com l’escopinada a la blancor d’un espai curull de neu; és l’expressió d’una enveja, de l’enveja de l’impotent que no és capaç de superar la mediocritat i prefereix rebaixar-ho tot al seu nivell. En aquest sentit, la frase coincideix amb el «sí, però», amb què sovint col·laborem a l’elogi que sentim de l’altre, i amb el «ja ho veurem», que respon al desig de no comprometre’s en res i anar tirant. Des d’aquesta perspectiva no em resta sinó manifestar la meva sincera incomoditat davant aquesta manera d’entendre i de practicar les relacions humanes. Amb tot, no sé si perquè la frase, a mi, m’ha anat molt bé, penso que no seria dolent que la reservéssim precisament com a «reserva» contra els excessos messiànics dels poders polítics de torn, i podria servir per allò de «curar-se en salut», que sempre és millor que fer-ho «en malaltia». Penso que la tasca dels savis, dels autèntics savis, consisteix precisament en això: a rebaixar els entusiasmes puerils i delirants, entusiasmes que acostumen a desvetllar els èxits més clamorosos del populisme. No cal dir que, de populismes, n’hi ha de moltes menes, i no són els més innocents els que, d’entrada, es proclamen com a redemptors. Naturalment, els lectors i lectores que s’hagin pres la molèstia de llegir aquest articlet tenen tot el dret a dir: «No n’hi per tant»!

«Penso que la tasca dels savis, dels autèntics savis, consisteix precisament a això: a rebaixar els entusiames puerils i delirants, entusiasmes que acostumen a desvetllar els èxits més clamorosos del populisme»

DEL26DESETEMBREAL2D’OCTUBRE

Temps de tardor Tot i que el sol i la calor seguiran sent els protagonistes principals d’aquests dies, es comencen a entreveure els primers símptomes de tardor. Notarem contrast entre la temperatura màxima i la mínima. Hi haurà núvols baixos, vent i possibilitat de pluja dimecres i dijous. Font: Meteocat

Temperatures de la setmana

Horari Ateneu: de dilluns a divendres de 18 a 21 hores Tel: 977 23 31 60 | Mail: ateneudetarragona@tinet.cat Facebook: Ateneu de Tarragona

MÀX.31º

Complex Industrial Tarragona

Edita i distribueix:

Director:

Disseny i redacció:

Disseny original:

Imprimeix:

Departament comercial:

Seccions:

Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat

Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

Indugraf Offset S.A D.L.: T- 1062- 09

Correcció:

Vídeo:

Joan A. Cano 686 703 910 jcano@noticiestgn.cat

Carme López

Tomàs Varga

cartes al director lector@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat

Redacció i fotografia: 977 25 99 11 noticies@noticiestgn.cat

Web: O.Montesó

MIN.13º

ESPAI PATROCINAT PER:

classificats classificats@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada: 25.000 exemplars

26 de setembre de 2018

LA contra Santa Tecla, gloriosa Els carrers i places s’han quedat petits durant aquests deu dies de festa major en els quals la pluja gairebé no s’ha deixat veure i ha permès que la majoria d’actes es realitzin

Es presenta ‘El gran llibre dels castells’

Uns 400 afectats per iDental a Tarragona Surt a la llum un presumpte cas de mala praxi i estafa que ha ocasionat danys físics i emocionals a moltes persones

Elchicotriste

Semàfor de la setmana

tempus fugit

a ploma de la periodista vallenca Raquel Sans i el pinzell de l’il·lustrador tarragoní Octavius donen forma al darrer llibre dedicat al fet casteller. En aquest cas es tracta d’una obra didàctica pensada per a un públic infantil i juvenil però molt útil per aquells neòfits que vulguin conèixer les interioritats del món casteller de forma amena i molt visual.

Frase de la setmana

«Vull ser el pròxim alcalde de Barcelona» Manuel Valls, exprimer ministre de França

didàctics de temes diversos. Es pot adquirir des de fa dies però la presentació formal es durà a terme el 27 de setembre a l’Antiga Audiència de Tarragona.

El llibre es divideix, essencialment, en quatre apartats: descripció de què són els castells, les colles, quins castells es fan, els elements complementaris dels castells i un diccionari casteller. En cada apartat, a més, es detallen un seguit de dades complementàries, preguntes curioses i fets sorprenents del món casteller. El Gran Llibre dels Castells està editat per Larousse en el marc d’una col·lecció de llibres

MAQUINÀRIA ELÈCTRICA PER A PODA I RECOL·LECCIÓ AGRÍCOLA COMPRAVENDA I LLOGUER. NOVA I DʼOCASIÓ DISTRIBUÏDOR I SERVEI TÈCNIC OFICIAL

Aplicaciones Termoeléctricas J. Comerma S.L.

C/ Girona, 10 - P. Ind. LʼEmpalme · 43712 Llorenç del Penedès · Tel. 977 698 694 · info@jcomerma.com