090119
#436
seTmanari gratuĂŻt TARRAGONĂˆS I BAIX PENEDĂˆS
www. n o t ic ies ta r r a g o n a . c at
COMARQUES
TARRAGONA
ALTAFULLA MONITORITZArà LA GENT GRAN QUE VIU SOLA a travÊs del consum D’aigua
la comunitat llatina s’organitza per votar a les eleccions municipals
P.04
P.02
Falten metges? el sistema sanitari tarragonà tÊ dificultats per trobar facultatius per cobrir les noves places i les vacants als hospitals i l’atenció primà ria. Costa trobar professionals en gairebÊ totes les especialitats
)MAGINI EL CONFORT ABSOLUT
WWW STRESSLESS COM
SALUT el banc de sang busca 10.000 donants per restablir les reserves dels hospitals
P.12
XARXA DE SANTA TECLA
P.13
gran Avenç tecnològic en l’operació de cataractes al tarragonès i baix penedès
2
9 de gener de 2019
TEMA DE LA SETMANA
La dificultat per trobar metges, un maldecap per al sistema sanitari tarragoní ELS ESPECIALISTES VAN MOLT BUSCATS. Incorporar facultatius per cobrir noves places, vacants, reforços i baixes és una missió gairebé impossible per als hospitals i els centres d’atenció primària a les nostres comarques ÒLIVER MÁRQUEZ tarragona
E
ls hospitals i els centres d’atenció primària de la demarcació tenen cada vegada més dificultats per trobar metges especialistes. Anestesistes, oftalmòlegs, pediatres, otorrinolaringòlegs, cirurgians... són facultatius que van molt buscats pels centres sanitaris del territori, que al llarg de l’any fan mans i mànigues per trobar professionals per cobrir noves places, vacants, reforços i baixes en un mercat laboral en què l’oferta és més alta que la demanda. Es tracta d’una realitat que es produeix de manera generalitzada a tot Catalunya, però que és especialment preocupant a les demarcacions de Lleida i Tarragona, als hospitals comarcals i a les zones més allunyades dels grans nuclis poblacionals. I la dificultat per posar-hi solució, segons els experts del sector sanitari, és que la situació no té una única explicació. Són diversos els factors que fan que la demarcació estigui mancada de facultatius. Algunes raons cal trobar-les en els sous, les condicions laborals i les perspectives de carrera professional ofertes pels diferents proveïdors sanitaris del territori. A moltes comunitats autònomes de l’Estat espanyol, per posar un exemple, els facultatius cobren més fent la mateixa feina i amb menys pressió assistencial. Altres factors que han portat fins aquí venen derivats del camp acadèmic i de la inexistència d’una nova generació de metges tarragonins que pugui donar relleu als més veterans. A la facultat de Medicina de la URV actualment el 75% dels matriculats són de fora de Catalunya, sobretot procedents del País Valencià. Un cop han acabat la carrera,
la majoria d’estudiants opten per tornar a casa seva per fer el MIR i iniciar la seva carrera professional. Tot plegat, juntament amb la política de retallades pressupostàries en sanitat dels darrers anys i una planificació millorable davant l’envelliment progressiu de la població, fa que avui el sistema sanitari tarragoní tingui un problema que des del Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT) es qualifica de «molt greu».
Un 75% dels estudiants de Medicina de la URV són de fora de Catalunya. La gran majoria no arriben mai a treballar a les nostres comarques
Ramon Descarrega, gerent de la Regió Sanitària de Tarragona, reconeix aquestes dificultats per trobar metges i assegura que el Govern català «hi està treballant. El passat mes de setembre es va convocar tot el sector al Fòrum de Diàleg Professional per deci-
dir conjuntament les mesures que cal prendre. A més, la conselleria de Salut ha creat una direcció general específica, la Direcció General del Professional de la Salut, que treballa per trobar-hi solucions a llarg termini». Pel que fa a la singularitat
de les comarques de Tarragona, Descarrega assegura que les dificultats per cobrir vacants «són més evidents com més allunyat estàs de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, on l’oferta és molt variada». En aquest sentit, Descarrega apunta com a possible solució «potenciar l’aliança i la col·laboració entre els diferents proveïdors sanitaris de la província per fer que la regió esdevingui un projecte sanitari atractiu per als professionals. Si aconseguim un sistema assistencial integral per als 650.000 habitants del Camp de Tarragona i hi sumen la població de les Terres de l’Ebre podem atraure i retenir talent. No tot és una qüestió de diners i millors condicions laborals, que són importants, però la professió mèdica és vocacional i també és important oferir un en-
torn on el professional pugui desenvolupar-se professionalment i no quedar-se estancat». Atenció Primària i hospitals La realitat a la demarcació, però, és que actualment cobrir qualsevol incidència en el sistema d’atenció primària no és una feina fàcil. Daniel Ferrer-Vidal, director de l’Atenció Primària de l’ICS al Camp de Tarragona, que gestiona un total de 20 Àrees Bàsiques de Salut al Tarragonès, Baix Camp i l’Alt Camp, assegura que «tenim una borsa de treball per cobrir baixes, vacants i reforços d’estiu, però no hi ha metges a l’atur i costa molt trobar professionals interessats en contractes de dos o tres mesos. És complicat trobar metges de família, però sobretot pediatres, ja que
3
9 de gener de 2019
TEMA DE LA SETMANA
«La col·laboració entre proveïdors és el camí per esdevenir una regió amb un projecte assistencial més atractiu»
«A primària és molt complicat trobar metges perquè cobreixin només els mesos de reforç d’estiu»
«Malauradament i per diversos factors, ara exercir a Tarragona no és tan atractiu com a Castelló o l’Aragó»
«Als hospitals, la dificultat per trobar professionals ja existeix en totes les especialitats»
«En 10 anys molts metges en actiu estaran jubilats i no tenim una generació que prengui el relleu»
Ramon Descarrega, Gerent Regió Sanitària de Tarragona
Daniel Ferrer-Vidal, Director ICS Primària Camp de Tarragona
Antoni Castro, Degà de la Facultat de Medicina de la URV
Xavier Oliach, Director Mèdic Hospital Sant Pau i Santa Tecla
Tani Francesch, Vicepresidenta Col·legi Oficial de Metges TGN
Tecla, assegura que «fa uns anys els problemes els teníem sobretot per cobrir places d’anestesistes i oftalmòlegs, però la realitat és que en els darrers anys és complicat trobar professionals de qualsevol especialitat». Per al Col·legi Oficial de Metges de Tarragona (COMT), l’actual situació «és molt greu i no s’estan prenent mesures». Segons Tani Fransech, vicepresidenta segona del Col·legi, «no tenim un planter de metges tarragonins per donar relleu als més veterans, molts dels quals estaran jubilats en menys de 10 anys». Des del COMT s’alerta que els metges d’aquí, a més, «estan marxant a altres comunitats on les condicions econòmiques i laborals són millors que les d’aquí». La solució, segons Francesch, passa per «millorar les condicions laborals dels metges que tenim, tant en l’àmbit econòmic com pel que fa a pressió assistencial i de carrera professional, per tal de fidelitzar-los i evitar que
acabin marxant atrets per ofertes laborals millors». Una altra mesura urgent per al Col·legi és que s’ampliï el nombre de places MIR que es convoquen cada any. «Aquest 2019, una vegada més, Catalunya és la zona d’Espanya que menys places ha convocat. I això és incomprensible».
d’estudiar medicina. Però no és el cas. Hi ha gent jove tarragonina que, per nota, no pot accedir a estudiar a la facultat de la URV i es queda fora i ha d’anar a estudiar a una universitat privada o a l’estranger». Castro explica que el criteri per avaluar les proves de selectivitat no és el mateix a tot Espanya i que aquest fet «perjudica els estudiants catalans, que passen una selectivitat més exigent i, per tant, tenen més difícil assolir les mitjanes necessàries per accedir a estudis com ara medicina». Segons l’acadèmic, mentre no es modifiquin els criteris per adaptar l’accés universitari a les necessitats territorials, «cal treballar en un sistema sanitari tarragoní més atractiu i amb condicions dignes per poder competir amb les ofertes de treball de l’Aragó i Castelló. Només així farem que els nostres estudiants decideixin quedar-se aquí a exercir».
és una especialitat que també és necessària als hospitals». Les màximes dificultats són per cobrir eventualitats a les «zones rurals, que a més són les més noten més si falta algun metge». En aquest sentit, Ferrer-Vidal destaca el paper dels MIR, «als quals cuidem molt perquè la majoria són de fora i volem que un cop hagin fet la residència decideixin quedar-se aquí al territori. Cada mes de maig, quan finalitzen l’especialitat, els intentem presentar bones ofertes laborals, ja que és l’únic moment de l’any en què a la borsa de treball hi ha persones disponibles. Però això dura poques setmanes perquè els nous metges tenen molta oferta on escollir a qualsevol punt de l’Estat». En aquest sentit, FerrerVidal confia que les recents millores laborals recollides en els convenis col·lectius de l’ICS i del SISCAT facilitin la tasca d’incorporar professionals. En l’àmbit dels hospitals el problema és similar. El Joan XXIII,
El Col·legi de Metges recorda que formar un especialista requereix 11 anys i que el problema de manca de professionals al territori és «molt greu» centre de referència provincial on hi ha un important planter de metges joves gràcies a les places de MIR, les dificultats se centren sobretot a trobar anestesistes, una de les especialitats més buscades. A la resta d’hospitals més petits, com el Pius de Valls, Mora d’Ebre, l’Hospital del Vendrell o l’Hospital de Santa Tecla, les dificultats per trobar metges especialistes és general. Xavier Oliach, director de l’Hospital de Santa
La URV, la fàbrica de metges de València Antoni Castro, degà de la Facultat de Medicina de la URV, lamenta que «estem fabricant metges que no exerciran a les nostres comarques». De fet, el 75% dels matriculats a la facultat són de fora de Catalunya, sobretot del País Valencià, «que venen a formar-se a Tarragona perquè l’oferta d’estudis de Medicina a València és sobretot en centres privats. De fet, podríem dir que la URV està actuant com a universitat pública de València». Per a Castro això no seria un problema «si a Tarragona no existís gent amb la vocació
4
9 de gener de 2019
tarragona
La comunitat llatina s’organitza per votar a les municipals Han creat una coordinadora per fomentar que els estrangers amb dret a vot se censin de cara a les pròximes eleccions
N
eix la Coordinadora Llatina de Tarragona (CLAT) amb la voluntat de dur a terme una campanya massiva i personalitzada d’inscripció dels seus congèneres en el cens electoral. Admeten que la seva aparició es deu al fet que «les idees de xenofòbia i masclisme que, lamentablement, s’han obert espai en l’espai públic de la nostra ciutat es combaten amb més i millor democràcia i per això és rellevant que el col·lectiu llatí participi massivament i activament en els assumptes públics d’interès col·lectiu, com és el cas de les municipals 2019». La Coordinadora Llatina de Tarragona (CLAT) és un col·lectiu integrat per persones de diverses procedències, formacions i creences. Molts tenen una llarga trajectòria pública en la societat civil a través de la participació en diferents col·lectius temàtics, on «hem treballat sense escarafalls i honestament, al marge d’afanys de protagonisme o d’interessos personals, mobilitzats, fonamentalment, per idees i per la lluita en defensa de drets fonamentals». Sorgeix amb el clar propòsit de «fer front, a partir d’una noció àmplia de democràcia i de prin-
Presentació de la Coordinadora Llatina de Tarragona (CLAT) / Cedida.
cipis i valors universals (llibertat, solidaritat i igualtat i justícia social), a les perverses idees que hem vist, amb paüra, sorgir d’un temps ençà; visions de món que recorden el pitjor de la nostra història; i que, tal com veiem amb molta preocupació, s’han obert camí en la vida pública nacional i local». És per això que fan una crida «als nostres congèneres, de tots els colors i credos, perquè participin (activament) en el procés electoral de les municipals de 2019, que s’inscriguin en el cens electoral i exerceixin com
a ciutadans de plens drets triant el proper govern local. Això representa, d’altra banda, un excel·lent mecanisme d’integració social».
8.834 ciutadans amb dret a vot La població estrangera amb dret a vot a la ciutat de Tarragona arriba als 8.834 ciutadans, als quals se’ls han de sumar 5.593 persones nacionalitzades d’origen estranger. En total, doncs, hi ha 14.427 persones d’origen estranger que tenen dret a vot en les prò-
ximes eleccions municipals. D’aquestes, el 40,97% (5.911) corresponen a la comunitat llatina amb dret a vot. Malgrat tot, les dades d’immigració a la ciutat són més grans (20.520 persones estrangeres). Tot i això no totes les persones tenen dret a vot, ja que això depèn dels convenis existents amb els diferents països, on la característica principal és la reciprocitat, és a dir, els espanyols que resideixen en aquests països també poden exercir el seu vot al país corresponent a les eleccions locals.
Els veïns de la Móra recolliran signatures per esdevenir EMD L’associació de veïns de la Móra-Tamarit ha iniciat una recollida de signatures per convertir-se en una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD). És un procés llarg que requerirà el suport de molts veïns del barri. L’entitat es marca la fita de les 700 signatures que ja va aconseguir el 2013, una xifra que implicaria més de la meitat del total de persones censades al barri i majors d’edat (1.250). Un cop assolida satisfactòriament la recollida de signatures, la proposta passaria pel ple municipal que decidiria si la MóraTamarit esdevé o no una EMD. Cal recordar que la Canonja ja va ser EMD de Tarragona durant prop de tres dècades abans d’assolir la seva independència. En aquest sentit, els representants veïnals recorden que, fins als anys cinquanta, la MóraTamarit va ser un municipi independent. A banda, recorden que més del 70% dels municipis catalans tenen menys de 2.000 habitants i que la Móra-Tamarit en té prop de 2.000 comptant els menors d’edat. Amb aquesta iniciativa, la pilota quedarà sobre la teulada del Govern municipal i el seu alcalde que, de moment, evita reunir-se amb els veïns tot i les demandes. Uns veïns que adverteixen que tiraran pel dret amb reunió o sense i lamenten la manca d’inversions del consistori a la seva zona i exigeixen més equipaments com ara un centre mèdic i una llar d’infants.
Primera visita oficial del president del Port de Tarragona al president de la Generalitat El president de la Generalitat de Catalunya, Quim Torra, ha rebut en visita oficial de presentació a Josep Maria Cruset com a nou president del Port de Tarragona. La trobada, celebrada al Palau de la Generalitat, ha servit per donar a conèixer els principals projectes impulsats des de l’Autoritat Portuària de Tarragona per tal de contribuir al desenvolupament empresarial i social de les comarques meridionals de Catalunya i per refermar el pa-
per estratègic del Port de Tarragona en l’economia i la projecció internacional del país. En aquesta línia s’han presentat infraestructures cabdals pel Port i pel territori com la connexió ferroviària d’ample europeu o l’A27 així com projectes propis de la instal·lació portuària com l’ampliació recent de Moll de la Química, el Clúster Chemmed, la nova ZAL (Zona d’Activitats Logístiques), l’aliança entre el Port i el teixit empresarial, una nova
zona per als creuers, l’estació intermodal o la terminal intermodal Puerto Centro (Guadalajara-Marchamalo). Durant la visita també s’ha parlat de continuar treballant per consolidar el Port de Tarragona com a centre logístic de referència a la Mediterrània. També, es volen establir sinergies estratègiques amb el Port de Barcelona per tal de reafirmar aquests ports com infraestructures de primer nivell al sud d’Europa.
Imatge de la visita de Josep M. Cruset al president Quim Torra. /Rubén Moreno
5
9 de gener de 2019
TARRAGONA
S’hauria de pagar per visitar el Pont del Diable? És la mesura que es proposa després del darrer acte de vandalisme contra el monument romà
Una de les pintades que va aparèixer sobre la pedra del Pont del Diable./Cedida
El passat 1 de gener, l’aqüeducte romà de les Ferreres, o Pot del Diable, va aparèixer amb pintades en les quals es podia llegir «catalans fills de puta» i el dibuix d’un excrement sota la paraula «indepes». Les dues inscripcions es van fer en l’afegit modern del monument, declarat Patrimoni mundial de la Humanitat per la UNESCO. Arran d’aquest nou incident, , l’empresa que gestiona el parc històric del Pont del Diable de Tarragona, Limonium, proposa que per visitar aquest aqüeducte romà s’hagi de pagar una entrada, ja que consideren que així s’evitaria que pateixi més vandalisme. Un dels responsables de l’em-
Els diners recaptats servirien per millorar la seguretat i la conservació presa gestora, Sebastiano Alba, en declaracions a Tarragona Ràdio, proposava cobrar una entrada d’entre 3 i 5 euros i destinar els diners recaptats a augmentar la seguretat i la protecció de la zona. Assenyala, per exemple, que es podrien establir horaris de visita i vigilar l’aparcament. Alba assegurava que l’aqüeducte romà va patir diversos atacs
més, a part de les pintades, i advoca per controlar millor el seu accés, ara totalment lliure. De fet, aquestes mesures ja les van proposar en una memòria lliurada a l’Ajuntament de Tarragona per millorar la protecció i la conservació de l’aqüeducte, seguint el model de gestió de l’aqüeducte romà del Pont du Gard (França), que cobra entrada per visitar-lo. Investigació Després de descobrir-se les pintades el passat dia 1, la Fiscalia de Medi Ambient de Tarragona va ordenar al Servei de Protecció de la Naturalesa (Seprona) de la Guàrdia Civil que les investigués.
OPINIÓ RICARD CHECA PERIODISTA
Una oportunitat per canviar Un cop acabada la carrincloneria típica de l’època nadalenca, la vida torna, finalment, a la normalitat. El sentimentalisme i el «bonisme» deixen lloc a la realitat amb els seus ets i uts. Arriba el moment de posar els peus a terra i enfrontar un nou any. Un any que esperem que sigui igual que el 2018, si ha de canviar a pitjor. Tot i que soc republicà he fet la meva particular carta als reis, si bé reconec que algunes de les meves demandes no les poden resoldre ni ses majestats d’orient ni els de la Zarzuela. En la carta als reis he fet constar sobretot demandes col·lectives, ja que soc conscient que el meu benestar passa sovint pel meu entorn personal, familiar, professional, polític i social. I no volia dedicar-me massa a l’esfera política perquè la situació és complexa. La imatge d’insolubilitat que pretenen traspassar els polítics és falsa. La resolució del conflicte entre Catalunya i Espanya en què estem ancorats des de fa massa temps depèn obligatòriament d’un canvi de paradigma, d’un diàleg clar i honest, de sentit comú i, sobretot, de voluntat política. Aquesta absurditat no afavoreix ningú. Cal repensar les estratègies i escoltar el poble. La calma tensa que es palpa té tendència a convertir-se en enfrontament social. És la prova que els polítics són incapaços de representar-nos i de defensar els nostres interessos. Enguany tenim una oportunitat d’or per engegar el canvi. El pròxim mes de maig, més concretament, el dia 26, podem posar en marxa la maquinària del canvi. Estem convocats a triar els nostres representants als ajuntaments i al Parlament Europeu. No hem de menystenir el paper que desenvolupen els alcaldes i regidors. Són, en tot el nostre sistema de representació política, els que més a prop estan dels ciutadans, els que coneixen les inquietuds i les problemàtiques reals de la societat. És vergonyós que alguns alcaldes i regidors no cobrin o tinguin una remuneració de misèria, mentre que els diputats i senadors viuen com a reis. No m’oposaria a la reducció del nombre de diputats, sobretot tenint en compte que alguns no foten ni brot. Els ciutadans tenim la clau del canvi, el problema és que sovint no la sabem fer servir i amb la nostra desídia permetem que uns pseudopolítics ens portin a l’abisme. Cal un canvi de paradigma, una nova manera de fer i d’estar en política, un canvi a l’hora d’encarar la política social, i tot això depèn de nosaltres. No pot ser que el populisme, la corrupció o el feixisme creixi perquè nosaltres continuem de braços plegats. Hem de recuperar el seny i fer que els polítics que no donen la talla se’n vagin. Si no volen marxar voluntàriament, sempre tenim el coixí del vot. Diguin el que diguin, el poder del poble unit és invencible. Només cal que ens ho creiem.
CENTRO
MÉDICO
ROMA
...........................................................
0LAZA !LCALDE ,LORET q 4ARRAGONA
Aicat 4.746
PIS EN VENDA C/ Unió (zona Rambla) 180 m2, per reformar, terrassa posterior, sostres alts. 220.000€ Ref: PV232
6
9 de gener de 2019
TARRAGONA
Tarragona dignifica els Espais de la Memòria Es tracta d’un projecte per senyalitzar i mantenir els llocs representatius dels fets relacionats amb la repressió franquista i la lluita democràtica
L
’Ajuntament impulsa la recuperació de la memòria històrica amb el projecte Espais de Memòria que té com a objectiu senyalitzar i mantenir els llocs representatius de fets relacionats amb la repressió franquista i la represa que culminà amb el restabliment de la democràcia.
L’objectiu és destacar el caràcter general de la repressió sobre les persones antifranquistes
Durant el 2018, en col·laboració amb el Memorial Democràtic i l’Associació de Víctimes de la repressió Franquista a Tarragona s’ha renovat el plafó de la fossa comuna del Cementiri de Tarragona i s’ha senyalitzat la que va ser coneguda com La Punxa, centre de reclusió de presos preventius i de compliment de penes de menys de dotze anys, i que ara és l’actual convent de Pare Carmelites al carrer Assalt.
d’admonició que es posa a la vorera davant del darrer lloc on va viure una víctima del nacionalsocialisme, abans que l’arrestessin o deportessin. El cens elaborat per l’Ajuntament conté 29 noms, tretze dels quals van ser assassinats en el camp de Mauthausen, quinze van ser alliberats per les tropes aliades i d’un no es disposa de dades. L’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona ha localitzat el domicili d’empadronament de deu assassinats a MauthausenGusen, per dur a terme una primera fase d’implantació d’stolpersteine.
Punts senyalitzats En els darrers anys s’han senyalitzat altres punts: La Rambla Nova a la cruïlla amb el carrer Unió, que recorda els fets que van passar el 5 de març de 1976, quan els treballadors de les obres de construcció de la refineria de petroli a la Pobla de Mafumet es van declarar en vaga en protesta per les morts, dies abans, de cinc obrers a Vitòria, abatuts per trets de la policia. Van fer una marxa a peu fins a Tarragona i en aquest punt es va produir una càrrega policial on, un dels manifestants, el jove Juan Gabriel Rodrigo Knafo, va caure al paviment, des del terrat de l’edifici número 7, resultant mort sense que se n’hagin aclarit les causes. La façana de l’Antiga Audiència
Un dels indrets senyalitzats es troba al carrer Unió. / Foto: Tomàs Varga.
també compta amb senyalització per recordar que les audiències públiques dels consells de guerra es van fer en aquest edifici, aleshores seu de l’Audiència Provincial de Tarragona. La torre romana del Pretori va ser l’anomenada presó de Pilats, un espai destinat a presó provincial fins a l’any 1953. La fossa comuna del Cementiri de Tarragona va ser dignificada i compta amb l’escultura anomenada Dignitat, obra de Salvador Mañosa, donada per l’Associació de Víctimes del Franquisme de Tarragona. El Camí de l’Oliva disposa d’un monument en record dels afusellats en aquell indret. Una placa recorda les dones que van estar empresonades al convent de religioses Oblates. Una làpida recorda al cementiri la memòria de Georg Michel Welzel, executat al garrot vil l’any 1974, amb el nom d’Heinz Chez.
Noves actuacions Per l’elaboració dels espais a senyalitzar se segueix el criteri de retre homenatge a les accions que afecten, o les protagonitzen, col·lectius plurals, a fi de destacar el caràcter general de la repressió sobre totes les persones antifranquistes, i posar de manifest el component plural de la resistència i l’oposició antifranquista. Les properes senyalitzacions previstes són: · Llibreria de la Rambla, centre de resistència cultural. · Auditori Camp de Mat, primers mítings organitzacions diverses. · Antiga comissaria de policia (Pau Casals. 17) · Presó provincial, actual Centre de Dia, avinguda república Argentina, 2. · Casa parroquial de Sant Josep Obrer, Torreforta. · Edifici CNS, Ixart, 11. · Local parroquial de Sant Salva-
El carrer Dr. Battestini s’obre al trànsit amb més de cent places de zona blava L’aparcament Battestini, gestionat per l’empresa Aparcaments Municipals de Tarragona, ha cessat l’activitat i ara el carrer Dr. Battestini s’incorporarà al viari municipal de lliure circulació, en sentit únic de circulació, amb entrada pel carrer de Pere Martel i sortida pel vial de servei de
l’avinguda Roma. Les prop de 150 places de què fins ara constava l’aparcament s’han reconvertit en zona d’estacionament regulat de curta durada (més d’un centenar de places de zona blava), amb l’objectiu de promoure una major rotació d’aparcaments.
Està previst que la zona de Battestini es converteixi properament en la futura estació central d’autobusos municipals. Els catorze abonats que tenia l’aparcament Battestini han estat recol·locats als aparcaments municipals Imperial Tàrraco i Rambla Companys.
dor, reunions plenari Assemblea de Catalunya de Tarragona. ‘Stolpersteine’ La conselleria de Patrimoni ha elaborat el Cens de Tarragonins Deportats als Camps de Concentració Nazis a la segona Guerra Mundial amb l’objectiu de sumar-se a la iniciativa de Memorial Democràtic per implantar stolpersteine a la ciutat. Els stolpersteine (paraula plural alemanya que significa «pedres, llambordes o llambordins de topada o per ensopegar»; singular stolperstein) són petits monuments creats per l’artista alemany Gunter Demnig en memòria de víctimes del nazisme. Actualment n’hi ha més de 60.000 distribuïdes en més de 1.800 ciutats d’una vintena de països, com Alemanya, Àustria, Catalunya, Hongria i Països Baixos. En pocs anys han esdevingut el memorial més llarg del món. Són un petit monument
Difusió i divulgació de la memòria històrica L’Arxiu Històric Municipal organitza des de l’any 2016 un cicle d’activitats culturals per donar a conèixer fets rellevants del final de la guerra civil a Tarragona. A més, l’Ajuntament forma part de la xarxa Mai més, integrada per centres educatius, entitats i ciutats per educar en la prevenció del feixisme des de la memòria històrica. El 22 de gener de 2018, la conselleria va participar, a nivell tècnic, en la II Jornada de la Xarxa de Ciutats Contra la Impunitat Franquista, que es va celebrar a l’antiga Presó Model de Barcelona.
7
9 de gener de 2019
8
9 de gener de 2019
TARRAGONA Un segon balcó Activa Mútua recupera la façana d’un edifici històric del Mediterrani a la vora del mar
A
ctiva Mútua ha restaurat la façana del seu edifici històric catalogat situat al carrer Estanislau Figueras de Tarragona. Uns treballs que s’han prolongat per espai de quatre mesos, que han costat uns cent mil euros i que li han retornat la seva aparença inicial del 1950. S’han reposat tots aquells elements arquitectònics deteriorats pel pas del temps, s’ha millorat l’acústica de l’edifici i s’ha actuat en les fusteries sense canviar el seu aspecte. L’actuació s’ha dut a terme sota la direcció de l’arquitecte tècnic Pere Nolasc i amb l’assessorament d’un equip de restauració compost per Anna Pluvinet i Ester Martínez. El vessant més tècnic l’ha escomès l’empresa Enginyeria Plot Pla. El constructor ha estat Fulgencio Villar SL. L’arquitecte, autor del projecte original de l’edifici, va ser Anto-
L’edifici restaurat està ubicat al carrer Estanislau Figueras./ Cedida.
ni Pujol Sevil, responsable dels immobles més emblemàtics de la Tarragona moderna i autor, entre altres, de la casa de la Punxa, la seu central de La Caixa a Tarragona, la Casa de Cultura-Biblioteca Municipal o la Universitat Laboral. En una primera etapa, Pujol es va caracteritzar per aplicar un estil ra-
cionalista, per evolucionar més tard cap a l’eclecticisme, que és en el qual s’emmarca l’edifici d’Activa Mútua. «L’estil arquitectònic de l’edifici es considera eclèctic, ja que s’utilitzen diversos elements i estils arquitectònics entre els quals despunta el Neoclàssic», indica l’arquitecte tècnic Pere Nolasc.
E
l nou passeig del Miracle inclou una rèplica de la barana del Balcó del Mediterrani que esdevindrà un mirador privilegiat a primera línia de mar. Es tracta del segon mirador a
tocar de la platja que ja es pot observar des de la passarel·la. Amb aquestes actuacions es pretén que el passeig, el port esportiu, el dic de Llevant i la zona ludicocultural del Moll de Costa tinguin un millor accés i adquireixin un ús més pensat per als vianants.
El misteri dels monjos de la Chartreuse, el nou ‘escape room’ tarragoní Habitakulum renova la seva sala i ho fa amb una ambientació molt tarragonina i fent viatjar els participants 200 anys enrere
ORIOL MONTESÓ TARRAGONA
U
na hora per complir la missió i sortir. No, no és l’argument d’una pel·lícula amb actors i efectes especials. Això és real, tangible. Seixanta minuts vis-
L’edifici restaurat està ubicat al carrer Estanislau Figueras./ Cedida.
cuts en primera persona i en companyia. Només de nosaltres depèn aconseguir-ho o no. Es tracta d’un ‘escape room’.
Fa anys que aquests espais d’oci triomfen arreu, i Tarragona no n’és una excepció. Ara la ciutat té un nou reclam molt tarrago-
ní: resoldre el misteri dels monjos de la Chartreuse… Viatgem al 1810, en 60 minuts arribaran les tropes napoleò-
niques. Cal recuperar el manuscrit que conté la recepta de l’elixir del Chartreuse abans no ens arrestin els soldats de Napoleó, però per fer-ho haurem de resoldre enigmes i descobrir els secrets i els passadissos ocults dels monjos de la Chartreuse. Tot això abans no sonin les quatre campanades que marquen el final de l’hora i que ens deixarien atrapats dos segles enrere a mercès de les tropes de l’emperador. El Ricard, responsable del joc, ens explica que aquest és un escape room pensat per a tots els públics. D’un nivell prou baix per garantir-ne l’èxit amb la idea que també les famílies amb nens s’animin a provar-lo. Amb una ambientació molt cuidada i enigmes que posen a prova tots sentits, la nova sala de l’escape room Habitakulum esdevé una proposta molt aconsellable per passar la tarda.
9
9 de gener de 2019
comarques Altafulla monitoritzarà la gent gran que viu sola a través del consum d’aigua
Comencen les representacions d’Els Pastorets del Vendrell
L
’Àrea d’Acció Social de l’Ajuntament d’Altafulla i l’Empresa Mixta d’Aigües d’Altafulla han començat una prova pilot, en el marc del programa social municipal Bon dia per a gent gran que viu sola, que permet monitoritzar una cinquantena de domicilis i alertar als Serveis Socials si en aquests habitatges no es fa cap consum d’aigua durant un dia, perquè comprovin que la persona està bé. La iniciativa ha nascut arran de la implantació d’un total de 5.147 comptadors d’aigua intel·ligents que, a través del sistema automàtic de telelectura, la gestió del servei de l’aigua «és més còmoda, segura i eficient» i posa la tecnologia al servei de les persones, seguint la filosofia d’smart city que s’està desenvolupant al municipi, com ha assenyalat el regidor d’Acció Social, Xavier Rofas. Més enllà de l’estalvi econòmic que pot significar per a l’usuari quant a la detecció de fuites, el nou sistema de telelectura aporta avantatges socials com ara la monitorització de la gent gran. Diàriament, s’enregistra i analitza el consum del dia anterior i si durant dos dies no es detecta consum d’aigua, les persones que treballen en el programa comproven si aquests avis es troben bé i que tot estigui en ordre. En cas d’incidència, s’informa el
Ignasi Colominas, un home de 78 anys que viu acompanyat del seu gos Kim des de fa sis anys./Cedida
La iniciativa va néixer arran de la implantació de comptadors intel·ligents consistori i la Creu Roja. També s’ha requerit a aquestes persones que avisin si tenen previst absentar-se de casa un dia o més perquè no es generi cap malentès. La prova pilot s’ha iniciat, de moment, amb dos usuaris. És el cas d’Ignasi Colominas, un home de 78 anys que viu acompanyat del seu gos Kim des de fa sis anys, i que s’ha mostrat molt satisfet amb el programa Bon dia que ofereix el consistori: «D’aquesta manera et sents més segur, ja que saps que, a
banda de la família que sempre està pendent de tu, tot i que visquin lluny, saps que des de l’Ajuntament també es preocupen per si et fa falta alguna cosa». Aquesta línia de treball s’engloba també en els diferents tallers d’envelliment actiu i saludable que programa la regidoria d’Acció Social per a la gent gran al llarg de l’any com el taller d’entrenament de la memòria i la creativitat, les sessions de gimnàstica als Parcs de Salut, els cursos d’informàtica i el teatre i ball socials, l’hort ecològic, entre molts altres. L’oferta d’activitats adreçada a la gent gran és variada i està destinada a potenciar un bon estat de salut físic i psíquic, així com l’aprenentatge al llarg de la vida.
Un any més Els Pastorets del Vendrell han iniciat la representació d’un text centenari que explica l’arribada al món del nen Jesús, una obra original de Josep Maria Folch i Torres adaptada pels mateixos Pastorets del Vendrell i que té una història de més 130 anys al municipi. La temporada passada es va tornar als orígens posant en escena El primer Nadal dels Pastors, de mossèn Rossend Fortunet, amb una adaptació lliure. Més de 160 col·laboradors van participar en un gran espectacle que va ser un èxit, tant d’escenificació com de
públic, i enguany novament presenten la mateixa obra, amb algun canvi tècnic i la incorporació en el quadre L’encís d’una rondalla del pròleg, amb dos actors que representen uns personatges prou coneguts: Carles Casals i el seu fill Pau. Les representacions d’Els Pastorets seran els dies 13, 20 i 27 de gener i 3 de febrer, el Teatre Àngel Guimerà, a les 17 hores. Per més informació sobre horaris i preus es pot consultar la pàgina web www.pastoretsdelvendrell.cat o trucar al Tel. 977 662 993.
10
9 de gener de 2019
comarques
U N IVERSITAT
Els bars i restaurants de la URV redueixen els preus un 10%
Segons la rectora, «ara ens situem entre les universitats que ofereixen uns preus més competitius en restauració»
E
ls preus de tots els productes dels bars i restaurants que el Grup Soteras gestiona als campus de la URV (Catalunya, Sescelades i Bellissens) són un 10% més barats de mitjana des del passat dilluns 7 de gener. Aquesta reducció fa que els preus estiguin per sota de la mitjana de la resta d’universitats públiques catalanes. A més de la rebaixa de preus als establiments de restauració, també s’ha acordat una equiparació del preu del cafè i de l’aigua de les màquines de venda automàtica (vending) que hi ha a la Universitat. La nova relació de preus fa que
El bars de la URV ofereixen uns preus més competitius des del passat 7 de gener./Cedida
el cafè amb llet passi dels 1,25 a 1,05 euros; el cafè, dels 0,95 als 0,85 euros, i l’aigua mineral, dels 0,90 als 0,80 euros. Pel que fa al menú del dia, costa 7 euros per comptes de 7,35. Els entrepans, tant freds com calents, tenen una reducció de 20 cèntims i se situen en un rang de preus que va dels 2,20 als 3,30 euros. A més de la rebaixa dels preus de tots els productes als bars i restaurants dels campus Sescelades, Catalunya i Bellissens, també s’ha negociat una equiparació del preu del cafè i de l’aigua de les màquines de ven-
da automàtica, tant dels campus on hi ha bar com dels edificis que no disposen de bar. Aquest acord respon al compromís de l’equip de govern de negociar una nova proposta de preus amb el Grup Soteras, empresa gestora dels establiments de restauració que hi ha a la URV, que ha fet un esforç per adequar-los a les peticions de la comunitat universitària. En aquest sentit, la rectora de la URV, María José Figueras, ha declarat que se sent «molt satisfeta per haver pogut concloure aquesta negociació amb una reducció d’un 10% de mitjana
en els preus dels bars i restaurants de la URV», alhora que ha agraït al Grup Soteras «la seva bona predisposició i voluntat d’entesa». «Amb aquest acord –ha afegit Figueras– complim una de les demandes més sol·licitades per l’estudiantat. Ells mateixos havien elaborat un informe comparatiu de preus entre universitats en què superàvem amb escreix la mitjana de preus. Ara, en canvi, amb aquest acord ens situem entre les universitats que ofereixen uns preus més competitius pel que fa als serveis de restauració».
El Morell redueix l’IBI urbà i congela les taxes i preus públics El consistori municipal va aprovar per unanimitat aplicar la modificació de l’ordenança fiscal reguladora de l’IBI (Impost sobre Béns Immobles). Així, es reduirà el tipus de l’IBI urbà i es congelaran la resta de taxes i preus públics, en la mateixa línia de la rebaixa del tipus impositiu que es va realitzar fa dos anys, la qual cosa representarà un nou estalvi per a la butxaca dels morellencs. En aquest sentit, el regidor d’Hisenda de l’Ajuntament del Morell, Eloi Calbet, considera que «malgrat l’augment dels costos i del nivell de vida, l’Ajuntament té una bona salut econòmica, i contempla com a últim recurs el fet d’aconseguir més ingressos amb el pagament de tributs per part dels ciutadans». De fet, Calbet remarca que «és per això que durant els últims quatre anys no s’ha aplicat cap augment de taxes, preus públics o impostos». El valor cadastral dels immobles del Morell es van revisar fa pocs anys i van ser modificats a l’alça segons criteris de l’estat, de manera que la rebaixa de l’IBI es realitza també per mirar de compensar aquesta pujada amb una reducció del tipus.
L’Ajuntament de Salou ampliarà la vorera est del carrer Punta de Cavall
L
’Ajuntament de Salou realitzarà l’ampliació de la vorera del carrer Punta de Cavall del municipi, en la línia i continuació amb la vorera realitzada en el projecte executat a principis de 2018, amb l’objectiu de donar continuïtat als passatges i voreres realitzades, amb la zona comercial existent a la confluència dels carrers de la Punta del Cavall i el carrer de la Cala Font. Es tracta de 126m² de vorera del carrer Punta de Cavall, tram on, com el que es va ampliar a començament
de 2018, es col·locaran pilones per tal de garantir la seguretat dels vianants.
Imatge del carrer Punta de Cavall de Salou.
L’alcalde Pere Granados ha assenyalat que «des de l’Ajuntament volem seguir invertint en millores per tal d’ordenar la zona», i ha afegit que «aquesta ampliació de les voreres de Cap Salou permet donar prioritat als vianants i garantir la seva seguretat». Granados també ha volgut destacar que «aquesta ampliació se suma al conjunt de millores de les voreres que està realitzant l’Ajuntament al
L’obra té un pressupost de 19.042,67€ Cap Salou». Per la seva banda, el regidor d’Urbanisme, Marc Montagut, ha explicat que «es tracta d’una actuació que permet enllaçar la vorera anteriorment realitzada i la zona comercial». L’Ajuntament destinarà un pressupost de 19.042,67 €, IVA inclòs, i es preveu que les obres s’iniciïn durant el mes de gener, amb una durada de dues setmanes.
11
9 de gener de 2019
opinió OPINIÓ XAVIER SABATé EXCONSELLER DEL GOVERN DE la generalitat
Imbècils Quan estava a la primera línia de la política m’emprenyava molt que els dirigents de la dreta em prenguessin per imbècil i vaig arribar a pensar que ells s’ho creien de veritat. Així que, de tant en tant, per quedar-me tranquil, els ho deia perquè sabessin que me n’adonava. Ja ha passat un trienni i ara veig que allò de tractar-me d’imbècil ho estenen a la resta de la ciutadania, homes i dones –a aquestes encara ho pretenen més–. Ho dic perquè m’ha pujat la mosca al nas i veig una llarga llista de noms d’aquesta subespècie que ens volen fotre el pèl. Només en referiré uns quants: Aznar, Trump, Santini, Le Pen, l’hongarès János Àder, la gent d’Alternativa per Alemanya i Steve Bannon, per exemple, (per cert, qui no sàpiga qui és aquest senyor que posi el seu nom i al costat la paraula VOX i no pararà de llegir i entendrà millor el problema). Me n’he deixat un munt. En podria dir molts més d’altres països, per exemple del nostre estat i de la nostra pàtria catalana. I els que sortiran... no sé si vostè lector/a ha viscut com un servidor l’experiència de
sentir un tronc de pi corcat pels tèrmits, aquests insectes xilòfags del grec ξύλον «que menja fusta», de ξύλον «fusta» i φαγεῖν «menjar». Impressiona molt i fa molt de fàstic, angúnia i por. Se sent com un eixam de milions d’abelles que cada cop fan més soroll i semblen més enfurismades, a punt de sortir de la fusta. No hi ha remei ni antídot possible. Doncs em sembla que tenim el tronc de fusta a punt d’esclatar i en lloc d’apressarnos a posar-hi remei, contemplem la magnitud de la tragèdia i ens esforcem a veure qui descriu millor el fenomen, com som de desgraciats que també ens ha arribat el corc, com pacten els de dins i els de fora, com són de dolents i pudents i destructius. Mentrestant, els noms que he donat en el tercer paràgraf d’aquest article, estic segur que es foten un fart de riure i pensen que som imbècils. Perquè amb quatre consignes sense arguments, cinc tuits i la desesperació de molta gent a la qual ells mateixos han situat a la misèria, han trobat una fórmula que de moments els funciona. Així que, encara que no llegeixin aquestes línies, que sàpiguen que ells ho són més, molt més d’imbècils –progenitors inclosos per haver-los engendrat i parit–. I que sàpiguen que com que som més llestos que ells, sabem on és l’arrel del problema: no és que els i les seves votants siguin curts de gambals –encara que potser algun/a n’hi ha– sinó que aquí hi ha molts interessos en joc i els han sabut conjuntar, molta gent i molta corporació poderosa que està jugant les seves cartes i esmerçant molts recursos dels gairebé infinits de què disposen. I que la gent de progrés i les organitzacions on tradicionalment ens agrupàvem, no trobem encara les fórmu-
«Ja ha passat un trienni i ara veig que allò de tractar-me d’imbècil ho estenen a la resta de la ciutadania, homes i dones –a aquestes encara ho pretenen més–. Ho dic perquè m’ha pujat la mosca al nas i veig una llarga llista de noms d’aquesta subespècie que ens volen fotre el pèl». les per lluitar i oferir alternatives a la gent que, desesperada, se’n va amb ells o a l’abstenció. I nosaltres encara amb els vells esquemes, els ancestrals dogmes i les antigues pors, indecisions i inèrcies. Ens estan guanyant el combat perquè saben jugar millor aquesta partida. En llenguatge esportiu d’avui «saben llegir millor el partit». Per cert, a Catalunya tenim un problema addicional –que per mi no és el fonamental– que consisteix en el fet que uns quants, molts, la meitat, volen decidir per la totalitat, la qual cosa encara ens fa més complicadets. Però la victòria serà nostra algun dia. Ep! Si ens sabem organitzar i lluitar adequadament, també a la nació catalana de la qual Espriu ja es volia allunyar «nord enllà», quan les coses anaven com ara, malament.
12
9 de gener de 2018
SALUT
El Banc de Sang busca 10.000 donants a la Marató de Catalunya De l’11 al 18 de gener es fa una crida a la població per recuperar les reserves de sang necessàries per cobrir la demanda dels hospitals del país ÒLIVER MÁRQUEZ TARRAGONA
D
esprés de les festes de Nadal les reserves de sang a Catalunya baixen notablement. És per això que cada any durant el mes de gener el Banc de Sang i Teixits organitza la Marató de Donació de Sang de Catalunya amb l’objectiu de restablir la normalitat i garantir que es cobreix la demanda de sang de la xarxa hospitalària del país. Aquest 2019 la marató va de l’11 al 18 de gener, un setmana amb la qual el Banc de Sang, en col·laboració amb nombroses entitats i ‘influencers’ de les quatre províncies catalanes, confia a assolir la xifra de 10.000 donacions. Per tal de donar sang durant aquesta campanya només cal entrar a la web de la marató (maratodonants.cat) i escollir dia, hora i lloc on anar a fer la donació. La campanya busca la màxima complicitat de la població, fins i tot aquella que no pot donar sang, i fa una aposta decidida per les xarxes socials com a via per a arribar a les noves generacions de catalans i catalanes. «Tu sí que ets important; converteix-te en sangfluencer». Amb aquesta idea el Banc de Sang activa la campanya de donació més gran de l’any, la Marató de Donants de Sang de Catalunya, que se celebra de l’11 al 18 de gener. L’objectiu és aconseguir que 10.000 persones donin sang durant aquests dies i normalitzar així la situació de les reserves de sang, que estan en nivells baixos després de les festes. Durant aquests dies es podrà donar sang als principals hospitals catalans i els dies 11 i 12 de gener es podrà donar sang per primera vegada a l’edifici modernista Casa de les Punxes
#SANGFLUENCERS a les comarques de Tarragona. La campanya de la Marató de Donació de Sang de Catalunya va ser presentada el dilluns a Tarragona l’Ajuntament de la ciutat amb l’alcalde Josep Fèlix Ballesteros i alguns dels primers ‘influencers’ seleccionats pel Banc de Sang a les nostres comarques.
La Marató vol animar tots els catalans a convertir-se en @sangfluencers o @bloodfluencers, ja sigui donant sang o motivant altres a fer-ho de Barcelona, que ha habilitat un dels pisos perquè s’hi pugui fer la donació. Hi haurà, a més, una quarantena de campanyes de donació a diferents pobles i ciutats, com les que es faran als ajuntaments de Tarragona i
Girona. Des del web maratodonants.cat es pot reservar hora per donar sang aquests dies i també es pot compartir el missatge de la campanya amb seguidors a les xarxes socials, al whatsapp o contactes de correu electrònic. La reserva d’hora per donar sang no és imprescindible; és només una manera de facilitar la donació. Sigues #sangfluencer, des de les xarxes socials a l’ascensor de casa Donar sang i explicar-ho a les xarxes socials, als grups de whatsapp d’amics i familiars, o bé dir-ho als companys de la feina o del pis on vius. Aquest és el repte que planteja el Banc de Sang: que tots ens con-
El Banc de Sang proposa que tothom utilitzi la seva influència per parlar de la donació, ja sigui a través de les xarxes socials, a la feina o entre els veïns vertim en #sangfluencers o #bloodfluencers i expliquem allà on puguem la importància de donar sang per ajudar a salvar vides cada dia. De fet, la campanya vol convertir-ho en un moviment inter-
nacional a favor de la donació de sang, estenent l’etiqueta #bloodfluencer i compartint-la amb altres bancs de sang com el National Health Service britànic, l’Etablissement Français du Sang o el Sanquin holandès. Des del web maratodonants.cat es pot descarregar un kit de materials del #sangfluencer amb gifs d’Instagram per fer stories, notes per posar a la taula dels companys de feina o donar als amics, propostes de missatge de whatsapp per enviar o cartells per penjar a l’escala de veïns. Tot amb l’objectiu de sumar les donacions necessàries per a les properes setmanes i animar tothom a ser un influenciador real de la donació de sang en el seu entorn, sigui a les xarxes o presencialment.
13
9 de gener de 2018
SALUT / XARXA SANTA TECLA
El servei d’oftalmologia de la Xarxa de Santa Tecla incorpora un tomògraf òptic d’última generació Amb Pentacam AXL es fa un salt qualitatiu en les intervencions de cataractes i el trasplantament de còrnia ÒLIVER MÁRQUEZ TARRAGONA
E
l servei d’oftalmologia de la Xarxa de Santa Tecla, integrat per un equip professional de nou oftalmòlegs i cinc òptics que donen servei a la població del Tarragonès nord i el Baix Penedès, disposa des del passat mes de novembre d’una nova eina per assolir l’excel·lència en la realització de diagnòstics de patologies en el segment anterior de l’ull i en intervencions quirúrgiques com ara les cataractes. Es tracta del tomògraf òptic d’última generació Oculus Pentacam AXL, un dispositiu que «representa un gran avenç per al nostre servei», segons afirma la doctora Pilar de Rivas, cap d’oftalmologia de la Xarxa de Santa Tecla. «A més de garantir una precisió més alta en les operacions de cataractes i en el diagnòstic de patologies, aquest nou recurs ens obre la porta a realitzar trasplantaments de còrnia a partir d’aquest 2019». El Pentacam és un tomògraf
A dalt, Sergi Vila (òptic), Pilar de Rivas (cap d’oftalmologia) i Ferran Saladié (òptic), fotografiats amb el nou equipament incorporat per la Xarxa de Santa Tecla. A sota, un detall del tomògraf Oculus Pentacam AXL / Òliver Márquez
Està especialment indicat per a pacients amb cataractes que fa anys van sotmetre’s a cirurgia refractiva per miopia o hipermetropia d’alta resolució que extreu imatges tridimensionals de la part anterior de l’ull, inclosa la còrnia, l’iris, la càmera anterior i el cristal·lí. Amb aquestes imatges el Pentacam pot avaluar cadascuna de les mides de les diferents parts de l’ull, determinar l’extensió d’ulceracions i ferides en qualsevol punt de la part frontal del globus ocular. L’eina incorporada per la Xarxa de Santa Tecla permet, a més, l’exploració de les parts anterior i posterior de la còrnia, essent l’únic aparell de la província d’aquestes característiques dins del sistema sanitari públic. Segons la doctora de Rivas, «aquesta possibilitat de veure amb detall els dos costats de la còrnia és cabdal per a l’estudi de patologia cornial i per a la realització de
trasplantaments de còrnia, una pràctica que volem començar aquest mateix any a càrrec de la doctora Garriga». El Pentacam disposa, a més, d’un biòmetre òptic que permet calcular amb exactitud quina lent s’ha de posar en un pacient quan se l’intervé de cataractes, «ja que dona molta més precisió que el biòmetre ultrasònic, que és el que es fa servir de manera generalitzada». Aquest tomògraf d’última generació està especialment indicat per a pacients on el tradicional biòmetre ultrasònic pot donar errors de càlcul. «Parlem d’aquells pacients que tenen un astigmatisme important, que tenen miopia o hipermetropia alta i especialment aquells pacients operats prèviament de cirurgia refractiva, ja que en el
seu moment se’ls va alterar la còrnia amb la cirurgia i és difícil calcular quina lent necessitarem per corregir la cataracta. Fins ara fèiem càlculs amb les dades aportades per la intervenció de cirurgia refractiva feta fa anys i ara, amb aquest aparell, tens un control molt més important de l’estat real de l’ull en l’actualitat. Cada vegada ens trobem més amb aquests tipus de pacient perquè la cirurgia refractiva està cada vegada més implantada en totes les edats». A la Xarxa de Santa Tecla, entre Tarragona i el Vendrell, es realitzen unes 2.000 intervencions de cataractes a l’any, dada que posa en relleu la rellevància que aquesta nova tecnologia tindrà en el servei. El Pentacam permet, a més, fer l’estudi per a la implantació de
lents tòriques, indicades per corregir l’astigmatisme, i que és una intervenció finançada ja pel sistema sanitari públic. «Aquest tomògraf és la tecnologia més avançada que existeix en el mercat i, de fet, abans d’incorporar-lo hem hagut d’esperar un parell d’anys perquè volíem tenir la possibilitat d’aplicar la tècnica d’estudi dels dos costats de la còrnia», afirma la doctora de Rivas. Des del passat mes de novembre, quan el Pentacam es va instal·lar al Complex Sanitari de Santa Tecla Llevant, «tots els nostres professionals del servei d’oftalmologia han rebut la formació necessària» per utilitzar aquest recurs tècnic que donarà servei a tota la població de referència de la Xarxa de Santa Tecla al Tarragonès i el Baix Penedès.
14
9 de gener de 2019
COMARQUES
FESTE S
La Pobla de Mafumet acomiada el Nadal amb la mirada posada en la Festa Major del Lledó
Les festes tindran lloc en els caps de setmana compresos entre el 19 de gener i el 10 de febrer
E
ls habitants de la Pobla de Mafumet han gaudit de l’ambient familiar i festiu que s’ha respirat al municipi gràcies als actes programats per l’Ajuntament amb motiu de les celebracions nadalenques. Però el Nadal ja és història i ara toca començar un nou any que, en el cas de la Pobla de Mafumet, arriba amb ambient festiu. I és que, com cada mes de gener, el municipi pobletà ja es prepara per gaudir de valent amb la celebració de la seva Festa Major d’hivern, en honor a la Mare de Déu del Lledó. Aquestes festes tindran lloc els caps de setmana compresos entre el 19 de gener i el 10 de
Tadeo Jones ha visitat la Pobla de Mafumet aquestes festes davant l’admiració dels assistents. / Cedida
febrer, i inclouran un total de 27 propostes, entre les quals destaca la diversitat i qualitat dels actes programats. En aquest sentit, la programació donarà inici amb la setena edició del festival de màgica Abraca... Pobla!, que s’ha consolidat com un acte imprescindible d’aquesta festa major d’hivern. Com sempre, la cita amb la màgia serà doble, ja que s’oferirà una gala familiar (19 de gener) i una gala internacional (20 de gener). A més, aquest primer cap de setmana d’activitat festiva també inclourà la representació de l’obra Llir entre cards, a càrrec de La Corriola Teatre (19 de gener); i el parc d’inflables i circuit de motor per a infants i joves, així com el tradicional
La programació començarà amb el festival de màgia Abraca...Pobla! els dies 19 i 20 de gener vermut solidari (20 de gener), enguany amb l’actuació en directe de Vergüenza Ajena. La recaptació íntegra d’aquest vermut, que té un preu d’entrada de 5€, serà destinada a l’Associació Provincial de Paràlisi Cerebral-la Muntanyeta. Pel que fa a la resta d’activitats incloses en el programa de
la Festa Major del Lledó a la Pobla de Mafumet, aquestes inclouran propostes imprescindibles i d’altres de noves, entre les quals destaquen dos actes amb rerefons solidari, ja que destinaran la recaptació íntegra a diverses causes solidàries. Aquests actes són el concert de tarda amb Manu Tenorio (27 de gener) i la representació de l’obra teatral El tràmit (3 de febrer), amb David Bagés, Mònica Glaenzel, Àlex Casanovas, Xavier Serrano, Manel Sans i Susanna Garachana a l’escenari del Casal pobletà. Entre els clàssics imprescindibles d’aquesta celebració, no hi faltaran la tradicional visita al monòlit de la Mare de Déu del Lledó, els correfocs, els versots i la cercavila.
Més de 300 vendrellencs s’inscriuen a les primàries del Vendrell Més de 300 vendrellencs s’han donat d’alta al cens per poder votar els candidats que formaran part de la llista de Primàries, que es presentarà a les eleccions municipals del Vendrell. El cens encara quedarà obert fins a finals de gener, ja que la voluntat és d’allargar el calendari al màxim per poder donar la possibilitat que els partits independentistes puguin incorporar-se a aquesta candidatura transversal, sumar els candidats que proposi cada partit, i així poder presentar als vendrellencs una única candidatura, que de ben segur seria la més votada del Vendrell i optaria al govern de la vila. Properament es donaran a conèixer els noms dels primers candidats que s’han presentat. Cada vendrellenc podrà votar a un màxim de set candidats, i segons els vots obtinguts s’elaborarà la llista que es presentarà a les eleccions. Es podrà votar presencialment o per internet. Serà la primera vegada que els vendrellencs tenen la possibilitat de fer una llista i d’establir l’ordre dels candidats, del primer a l’últim. Les inscripcions per poder votar es poden fer a primariescatalunya.cat. S’està treballant també en la redacció del programa electoral, que comptarà amb la col·laboració de molts vendrellencs.
Comencen les obres d’ampliació de la pista d’‘skate’ del Botafoc al Vendrell
A
questa setmana es duran a terme unes obres d’ampliació de la pista d’‘skate’ del Botafoc, ubicada al carrer de Ramon Llull. L’actuació en aquest d’equipament lúdic i esportiu consistirà en la construcció de tres nous mòduls. Per una banda, dues ram-
pes de salt combinades tipus «doble quarter amb hip». En segon lloc, un desnivell amb plataforma i, per acabar, un desnivell en piràmide de tres quadrilàters combinada amb una lleixa i una barana «piràmide, fun box de triple barana i triple box». Amb aquesta ampliació, el Vendrell disposarà d’un equipament homologable per a
la pràctica de l’skateboarding i disciplines semblants. El regidor de Joventut, Kenneth Martínez, comenta que «el Vendrell tenia pendent una instal·lació de nivell per a la pràctica d’aquest esport. A més, amb aquesta obra, iniciem el camí cap a la millora de la qualitat i continguts dels espais de joc, lúdics i esportius de les zones verdes».
Pista d’skate del Botafoc abans de l’inici d’obres. / Cedida.
15
9 de gener de 2019
COMARQUES
EducaciĂł convoca a oposicions un total de 5.005 places de cossos docents
E
l Departament d’EducaciĂł ha convocat un concurs oposiciĂł de 5.005 places per a l’ingrĂŠs als cossos docents per aquest 2019. L’objectiu ĂŠs estabilitzar les plantilles de professorat dels centres. En les oposicions convocades es redueix a la mĂnima expressiĂł la part mĂŠs memorĂstica de les proves, en la mateixa lĂnia iniciada a les oposicions de l’any passat. L’objectiu del Departament d’EducaciĂł ĂŠs identificar entre els candidats els aspirants que mĂŠs reflecteixen els conceptes de competències bĂ siques i de qualitat pedagògica, mĂŠs enllĂ de l’estricta memoritzaciĂł. En aquest sentit, el conseller d’Ensenyament Josep BargallĂł ha expressat que ÂŤaquest procĂŠs ens permetrĂ seleccionar persones amb mĂŠs
Sortiran a concurs un total de 5.005 places de cossos docents./Cedides
competència docent d’acord amb el currĂculum del departament, amb l’enfocament competencial del sistema i on
ENTREVISTA A Dr. Mario Mateos Cirurgià Oral i Maxil¡lofacial
Dr. Mateos, per què recorren els seus pacients a tractaments de medicina estètica? Per millorar el seu aspecte, per sentirse mĂŠs saludables, mĂŠs atractius i mĂŠs segurs i buscant resultats naturals en els seus tractaments. Quina diferència hi ha amb la cirurgia estètica? La cirurgia estètica ĂŠs un procediment mĂŠs invasiu que requereix hospitalitzaciĂł, passar per un quiròfan i la consegĂźent baixa laboral. La majoria de les persones prefereixen no passar per tot això sinĂł que s’estimen mĂŠs procediments menys costosos, sense cirurgia que els permetin incorporar-se immediatament a la seva vida laboral i social. La diferència ĂŠs que la cirurgia estètica tĂŠ resultats mĂŠs predictibles i duradors en el temps que els tractaments de medicina estètica, els quals requereixen un manteniment periòdic depenent de cada persona. N’ha augmentat la demanda? MoltĂssim. Als Estats Units, per exemple, en els Ăşltims anys hi ha hagut un augment exponencial de la demanda.
l’alumne n’Ês el protagonista actiu. Bargalló ha avançat que a la convocatòria s’invertirà l’ordre
de les dues parts que formen part del procĂŠs. Per primera vegada, en primer lloc els candidats hauran de presentar la programaciĂł i la unitat didĂ ctica, i els que en surtin seleccionats, duran a terme la segona part, consistent en la prova prĂ ctica i el temari. El fet que la primera prova sigui la defensa de la programaciĂł i de la unitat didĂ ctica dona protagonisme a la part de les oposicions que permet valorar, de tots els aspirants, la capacitat de desenvolupar un currĂculum per competències i de fer propostes d’activitats en què tot l’alumnat sigui protagonista actiu del procĂŠs d’aprenentatge. TambĂŠ permetrĂ valorar la competència comunicativa dels aspirants com a aspecte clau en la funciĂł docent. Aquesta mesura ha estat acordada amb els sindicats a la
Aquesta demanda estĂ arribant a Europa i estĂ previst que augmenti en els pròxims anys. Abans la gent amagava que es feia aquests tractaments. Avui, per contra, la gent no s’amaga a dir que es tracta per sentir-se millor i estar mĂŠs saludable. Estètica ĂŠs sinònim de salut. Quins sĂłn els tractaments mĂŠs freqĂźents que sol¡liciten els pacients? En estètica facial, els pĂlings, mesoterĂ pia, perfilat i volum labial amb Ă cid hialurònic, tractament del codi de barres labial i el tractament de les arrugues amb Botox. Què ĂŠs la mesoterĂ pia? És la injecciĂł en la dermis de vitamines, Ă cid hialurònic, minerals, factors de creixement, etc., que estimulen el col¡lagen i hidraten, donant com a resultat una pell mĂŠs tersa, lluminosa, hidratada i saludable. EstĂ molt indicada tambĂŠ per al fotoenvelliment pel dany solar i les hiperpigmentacions. Qui pot realitzar medicina estètica facial? Tan sols metges especĂficament formats per a això. Es tracta d’una subespecialitat de la dermatologia, cirurgia maxil¡lofacial i cirurgia plĂ stica. Els pacients han d’assegurar-se sempre que seran tractats per personal facultatiu acreditat i degudament qualificat.
$FOUSP .Ă?EJDP EF 5BSSBHPOB 3BNCMB /PWB FOUSFTVFMP 1SJNFSB WJTJUB JOGPSNBUJWB HSBUVJUB
mesa sectorial. D’altra banda, el conseller ha exposat que es continuarĂ amb la lĂnia iniciada en la darrera convocatòria d’oposicions de ponderar la segona part de la prova, la prova prĂ ctica i la temĂ tica, amb un 70% de puntuaciĂł per la prĂ ctica i 30% per la temĂ tica. Es vol aixĂ minimitzar la part memorĂstica i valorar mĂŠs la part prĂ ctica, on s’ha de demostrar la capacitat d’aplicar els coneixements de l’especialitat docent en situacions d’ensenyament i d’aprenentatge. En aquest sentit, el conseller ha ressaltat la importĂ ncia d’escollir els candidats en funciĂł de la seva competència docent a l’aula: ÂŤnomĂŠs a partir de la prĂ ctica saps si la memòria ha assimilat els coneixements i habilitats o si nomĂŠs es basa en la repeticiĂł d’uns ĂtemsÂť.
16
9 de gener de 2019
COMARQUES Autocars Nika es converteix en la millor empresa de tot Catalunya en seguretat viària Va aconseguir la certificació ISO 39001 i és l’única companyia de transport discrecional de viatgers del país que l’ha rebut L’empresa tarragonina Autocars Nika s’ha convertit en la primera i única empresa de transport discrecional de passatgers de tot Catalunya a rebre la certificació ISO 39001, un fet que la converteix en un dels principals referents per a la seguretat viària de tot el país. Aquesta norma internacional és una eina que pretén reduir dràsticament les lesions i, fins i tot, les morts produïdes per accidents de trànsit i minvar considerablement, per tant, els sinistres a la carretera. «Aques-
ta certificació representa per a nosaltres una garantia envers el client a l’hora d’oferir uns estàndards molt elevats d’eficiència i desenvolupament en matèria de seguretat viària», diu Elisa Miquel, responsable de l’àrea d’administració d’Autocars Nika. La norma 39001, que du el nom de Sistemes de gestió de la segu-
retat viària (SV), està certificada per l’empresa oficial Applus i especifica els requisits d’una bona seguretat viària tot incloent el desenvolupament de les mesures necessàries per aconseguirho, així com l’aplicació d’una política preventiva. «Internament millora la gestió del risc i de les despeses associades als accidents i augmenta la productivitat a
l’hora que ens obliga, encara més, a la millora contínua», explica Elisa Miquel. La ISO 39001 s’emmarca dins del pla mundial de la reducció d’accidents a la carretera. D’aquesta manera, l’Organització de Nacions Unides (ONU) va declarar aquesta dècada com la d’Acció per a la Seguretat Viària per tal de posar fi a l’elevat nombre de ferits i
morts per accidents de trànsit. Aquesta certificació representa un nou aval a la feina d’Autocars Nika, que l’any 2011 va ser premiada com a millor empresa de transport discrecional de tota Espanya, un guardó que aleshores encara no havia obtingut cap empresa catalana del sector. «Haver rebut l’ISO 39001 consolida la nostra cartera de clients però també ens obre nous mercats perquè, d’aquesta manera, ara podem garantir la feina que fem en relació a la seguretat dels nostres vehicles i dels passatgers», afirma. Miquel comparteix amb els seus altres dos germans, Glòria i Josep Maria (Logística i Taller), la direcció d’una empresa que es va fundar l’any 1972, en la que és la tercera generació de la família en aquest negoci del transport de passatgers. «Som una empresa familiar i ara gestionem la companyia des d’un punt de vist femení», diu Elisa Miquel tot somrient. Actualment, Nika disposa de 50 autocars que condueixen 75 xofers que, al cap de l’any, fan més de 26.000 serveis per transportar un total d’1,3 milions de passatgers que sumen 3 milions de quilòmetres recorreguts.
L’Ajuntament de Calafell regula la circulació de bicicletes, patins i altres vehicles semblants
L
’Ajuntament de Calafell ha aprovat inicialment, per unanimitat, una modificació de l’ordenança municipal de circulació, per tal de regular la circulació de bicicletes, patins i altres vehicles semblants.
La modificació adapta l’ordenança a les novetats normatives generals i mira de garantir la convivència d’aquests vehicles, anomenats vehicles de mobilitat personal, amb els vianants i la resta de vehicles que usen la via pública. També estableix mesures de seguretat, com l’obligació de portar casc i de disposar d’una assegurança. El regidor de Via Pública, Juan-
També realitzarà canvis en el nomenclàtor de la ciutat i s’inclouen tres nous noms femenins jo García, ha explicat que confia tenir definitivament aprovada aquesta modificació de la normativa «perquè ja tinguem disponible aquesta eina la propera Setmana Santa. La nova normativa és per a tot l’any, però la prova de foc serà el primer moment de gran afluència de persones al municipi, que és
quan els problemes de convivència es fan més manifests». Canvi en el nomenclàtor municipal D’altra banda, el ple ordinari del mes de gener de l’Ajuntament de Calafell ha ratificat el «bateig» de diferents carrers, places i equipaments. Les noves denominacions són fruit de mocions aprovades en els plens dels darrers mesos, que posteriorment han hagut de passar pel tràmit de la ponència del nomenclàtor de carrers. Aquest tràmit clou amb l’acord plenari. La ponència del nomenclàtor ha decidit no efectuar cap canvi de numeració en el cas de les vies, per tal d’evitar molèsties al veïnat.
Aquestes són les noves denominacions: –Plaça de l’U d’Octubre. És la plaça situada al carrer Sant Pere, davant de les dependències municipals del nucli de la Platja. El nom recordarà els fets de l’1 d’octubre de 2017. –Centre Cívic Montserrat Civit. Serà el nom del nou espai cultural i social que s’està acabant d’habilitar al Port de Segur. Estarà dedicat a Montse Civit, vinculada a les entitats del nucli de Segur durant prop de 50 anys. Havia passat per la Penya Barcelonista de Segur, l’Ampa de l’escola Mossèn Cinto Verdaguer, la Unió Esportiva Segur, l’Associació de Veïns i Propietaris, l’Esbart Dansaire o Calafell Ràdio.
–Plaça Anna Ortoll. Situada a la confluència del carrer Mallorca i l’avinguda Mossèn jaume Soler, al nucli de la Platja. Anna Ortoll Ortoll va ser la primera dona a esdevenir regidora de l’Ajuntament. Va ser-ho pel PSC i és especialment recordada per la seva tasca. –Plaça Josefa Mitjans. És la plaça existent entre el Clos del Becu i el carrer Torredembarra, al nucli del Poble. Josefa Mitjans va ser la presidenta de la Creu Roja de Calafell durant molts anys. Els tres nous noms femenins són també un acte en pro de la igualtat, ja que actualment només un 10% de vies municipals amb noms de persones, porten un nom de dona.
17
9 de gener de 2019
comarques Obertes les inscripcions per participar en el FangArt 2019, el Festival de Ceràmica del Vendrell
L
es inscripcions per participar com a ceramista en la propera edició del FangArt, Festival de Ceràmica del Vendrell ja estan obertes i es podran fer fins al 6 d’abril, a les 14 hores. Enguany, el FangArt tindrà lloc a la plaça de Sant Salvador del 14 al 16 de juny. Aquest Festival té com a finalitat fomentar la creació i la recerca en els camps de la ceràmica i l’art en general. L’objectiu és reunir ceramistes d’arreu del món, en un espai obert i apropar-los als ciutadans a través de l’exposició i venda. A més, també es realitzaran diverses demostracions i activitats per a adults i infants entorn la ceràmica. Així mateix, també es pretén que aquest espai sigui un punt de trobada entre ceramistes a través d’actuacions professionals: espectacles, exposicions, conferències, activitats... Per optar a ser expositor, els artistes, que hauran de tenir el Carnet d’Artesà, han d’omplir la butlleta que es troba al web de l’Ajuntament https://www.
El festival FangArt tindrà lloc al mes de juny./Cedida
Torredembarra acull un curs de jutges de trial El 26 de gener es durà a terme un nou curs de jutges de trial a Torredembarra, ja que el club local impulsa diverses competicions a la província de Tarragona, entre 6 i 8 curses de trial, el
que fa que necessitin personal format per realitzar la tasca de jutge. El curs tindrà lloc de les 16 a les 19 hores al pavelló Sant Jordi de Torredembarra. El preu serà de 10€ per als nous jutges
i gratuït per als que ja ho han estat i realitzen reciclatge per conèixer les noves aplicacions a la normativa. Aquests jutges formats cobraran a cada cursa en què treballin.
L’Arboç substituirà l’actual enllumenat públic per un de tecnologia led
L
’Arboç ha començat a substituir l’actual enllumenat públic per un de nou de tecnologia led molt més eficient. Es tracta d’un projecte de gran abast en 3 fases que permetrà renovar completament l’enllumenat públic actual de la vila per mitjà d’una moderna instal·lació de llums LED. De fet, ja s’ha realitzat la primera fase de la instal·lació a la
zona de l’avinguda Mossèn Cinto Verdaguer, que és aproximadament un 10% del nou enllumenat a instal·lar. Aquest nou sistema d’enllumenat augmenta notablement la seva eficiència amb moltes menys avaries i manteniment. A la vegada, el seu consum energètic és notablement inferior a la bombeta normal, del 80%, estimant que un cop reempla-
çat tot l’enllumenat actual per leds, l’estalvi anual municipal serà d’uns 100.000€. A més, el nou enllumenat led ofereix una llum més brillant, blanca i nítida millorant notablement la visibilitat nocturna i inclou un sistema de telecontrol que permet regular la potència segons l’hora de la nit que sigui, millorant l’eficàcia i reduint la contaminació lumínica.
elvendrell.net/art/ceramica/festival-de-ceramica i trametre la documentació al correu electrònic art@elvendrell.net. Al web també hi ha publicades les bases completes de participació. El FangArt es durà a terme del 14 al 16 de juny en el següent horari: divendres 14 de juny, de 17 h a 22 h; dissabte 15 de juny, d’11 h a 14 h i de 17 h a 22 h i diumenge 16 de juny, d’11 h a 14 h i de 17 h a 21 h. El cost d’un espai expositiu és de 100 €. El mínim exigit per poder participar-hi és una parada. Els ceramistes participants tindran la possibilitat de fer una activitat dins de la programació del Festival. En aquest cas, no pagaran l’espai expositiu. L’activitat ha de tenir un mínim de dues hores de durada. L’organització escollirà un màxim de 20 activitats d’entre totes les propostes, seguint els criteris de qualitat i de singularitat. D’altra banda, dos dels espais es reservaran a tallers joves, que tampoc pagaran la quota de la parada. Per optar a aquesta opció caldrà que el taller tingui, com a màxim, dos anys des de l’obertura.
18
9 de gener de 2019
GASTRONOMIA
Un regal per al paladar en una atmosfera perfecta
Terrat Restaurant by Quauch té diferents propostes assequibles a tothom amb un menú diari amb postres i beguda inclosos per 21 euros; un menú d’autor i un menú degustació
Anna company TARRAGONA
D
escobrim el nou restaurant del centre de Tarragona. El Terrat ja fa molts anys que funciona, però des de fa pocs mesos, i de la mà del xef Quauch, s’ha reinventat per convertir-se en un espai gastronòmic sofisticat i innovador. Només cal entrarhi per veure que El Terrat ha esdevingut un local acollidor amb taules àmplies i una atmosfera que dona peu a gaudir de les delícies que promet la carta. I és que quan assaborim les propostes que el xef Quauch ens prepara, la sorpresa és majúscula. Una oliva que esclata en entrar a la boca, un bombó de foie i avellana o petites llesques que combinen peix i carn ens donen la benvinguda amb una atenció molt cuidada. Perquè entrar a El Terrat no és només gastronomia, és una experiència completa. L’indret, el servei a sala, l’explicació de cada plat, l’amabilitat del xef... Tota una estructura ben cohesionada que fa que la visita del comensal sigui molt més que seure a taula
El xef Quauch a la cuina d’El Terrat Restaurant, un espai obert als començals. / Cedida.
Una oliva que esclata en entrar a la boca, un bombó de foie i avellana o petites llesques que combinen peix i carn ens donen la benvinguda amb una atenció molt cuidada a menjar. A tall d’exemple culinari, degus-
tem un plat elaborat tant per satisfer els ulls com el paladar. Una barreja on es combinen un ou cuinat a baixa temperatura, cremós de coliflor i foie, tot coronat amb un cruixent de patata empolvorat amb trufa. Un mix de textures i sabors on, a cada cullerada, pots anar notant els diferents productes que formen la proposta del xef. Menció especial també per al roger amb verdures i una salseta molt suau seguit d’un melós ibèric amb bolets i foie que posa el punt final a l’àpat, tot esperant les delicioses postres: un cremós de xocolata amb miso d’avellanes i gelatina de fruita
de la passió acompanyat de gelat de mango.
Cèntric i rejovenit El Terrat està ubicat en un lloc assenyalat de la ciutat de Tarragona, al carrer Pons d’Icart, al costat del Palau de Congressos. De la mà del xef Quauch, un jove de 29 anys format a l’Escola d’Hoteleria i Turisme de Cambrils que ha treballat en restaurants de referència a França i a l’Estat en ciutats com Madrid, Barcelona i a la Costa Daurada, ofereix una proposta en què la cuina d’autor i el producte de proximitat i qualitat són els
protagonistes. Tot, amb tocs d’autor, amb sabors i sensacions que ens traslladaran a diferents parts del món i també a records gustatius de la nostra història. A més, Quauch, al capdavant del Terrat Restaurant by Quauch, vol oferir aquest tipus de cuina amb diferents propostes assequibles a tothom amb un menú diari, compost d’aperitiu, primer plat, segon plat i postres amb beguda inclosa per 21 euros; un menú d’autor i un menú degustació. També inclou un menú infantil més elaborat que els que trobem habitualment als restaurants amb crema de verdures i altres plats saborosos i saludables per als més petits.
19
9 de gener de 2019
Comunicació augmentativa i accés a l’ordinador · Incontinència · Grues · Material antiescares · Mocadors oncològics · Ortopèdia adaptada · Ortopèdia esportiva · Llits articulats i complements · Rehabilitació i electroestimulació · Adaptació de la llar · Pròtesis mastectomies, roba interior i banyadors · Roba adaptada · Sabateria ortopèdica · Sistemes d’elevació i accessibilitat · Lloguer de cadires de rodes, llits articulats, etc. · Comunicació augmentativa i accés a l’ordinador · Incontinència · Grues · Material antiescares · Mocadors oncològics · Ortopèdia adaptada · Ortopèdia esportiva · Llits articulats i complements · Rehabilitació i electroestimulació · Adaptació de la llar · Pròtesis mastectomies, roba interior i banyadors · Roba adaptada · Sabateria ortopèdica · Sistemes d’elevació i accessibilitat · Lloguer de cadires de rodes, llits articulats, etc. · Comunicació augmentativa i accés a l’ordinador · Incontinència · Grues · Material antiescares · Mocadors oncològics · Ortopèdia adaptada · Ortopèdia esportiva · Llits articulats i complements · Rehabilitació i electroestimulació · Adaptació de la llar · Pròtesis mastectomies, roba interior i banyadors · Roba adaptada · Sabateria ortopèdica · Sistemes d’elevació i accessibilitat · Lloguer de cadires de rodes, llits articulats, etc. · Comunicació augmentativa i accés a l’ordinador · Incontinència · Grues · Material antiescares · Mocadors oncològics · Ortopèdia adaptada · Ortopèdia esportiva · Llits articulats i complements · Rehabilitació i electroestimulació · Adaptació de la llar · Pròtesis mastectomies, roba interior i banyadors · Roba adaptada · Sabateria ortopèdica · Sistemes d’elevació i accessibilitat · Lloguer de cadires de rodes, llits articulats, etc. · Comunicació augmentativa i accés a l’ordinador · Incontinència · Grues · Material antiescares · Mocadors oncològics · Ortopèdia adaptada · Ortopèdia esportiva · Llits articulats i complements · Rehabilitació i electroestimulació · Adaptació de la llar · Pròtesis mastectomies, roba interior i banyadors · Roba adaptada · Sabateria ortopèdica · Sistemes d’elevació i accessibilitat · Lloguer de cadires de rodes, llits articulats, etc. · Comunicació augmentativa i accés a l’ordinador · Incontinència · Grues · Material antiescares · Mocadors oncològics · Ortopèdia adaptada · Ortopèdia esportiva · Llits articulats i complements · Rehabilitació i electroestimulació · Adaptació de la llar · Pròtesis mastectomies, roba interior i banyadors · Roba adaptada · Sabateria ortopèdica · Sistemes d’elevació i accessibilitat · Lloguer de cadires de rodes, llits articulats, etc. · Comunicació augmentativa i accés a l’ordinador · Incontinència · Grues · Material antiescares · Mocadors oncològics · Ortopèdia adaptada · Ortopèdia esportiva · Llits articulats i complements · Rehabilitació i electroestimulació · Adaptació de la llar · Pròtesis mastectomies, roba interior i banyadors · Roba adaptada · Sabateria ortopèdica · Sistemes d’elevació i accessibilitat · Lloguer de cadires de rodes, llits articulats, etc. · Comunicació augmentativa i accés a l’ordinador · Incontinència · Grues · Material antiescares · Mocadors oncològics · Ortopèdia adaptada · Ortopèdia esportiva · Llits articulats i complements · Rehabilitació i electroestimulació · Adaptació de la llar · Pròtesis mastectomies, roba interior i banyadors · Roba adaptada · Sabateria ortopèdica · Sistemes d’elevació i accessibilitat · Lloguer de cadires de rodes, llits articulats, etc. · Comunicació augmentativa i accés a l’ordinador · Incontinència · Grues · Material antiescares · Mocadors oncològics · Ortopèdia adaptada · Ortopèdia esportiva · Llits articulats i complements · Rehabilitació i electroestimulació · Adaptació de la llar · Pròtesis mastectomies, roba interior i banyadors · Roba adaptada · Sabateria ortopèdica · Sistemes d’elevació i accessibilitat · Lloguer de cadires de rodes, llits articulats, etc. · Comunicació augmentativa i accés a l’ordinador · Incontinència · Grues · Material antiescares · Mocadors oncològics · Ortopèdia adaptada · Ortopèdia esportiva · Llits articulats i complements · Rehabilitació i electroestimulació · Adaptació de la llar · Pròtesis mastectomies, roba interior i banyadors · Roba adaptada · Sabateria ortopèdica · Sistemes d’elevació i accessibilitat · Lloguer de cadires de rodes, llits articulats, etc. · Comunicació augmentativa i accés a l’ordinador · Incontinència · Grues · Material antiescares · Mocadors oncològics · Ortopèdia adaptada · Ortopèdia esportiva · Llits articulats i complements · Rehabilitació i electroestimulació · Adaptació de la llar · Pròtesis mastectomies, roba interior i banyadors · Roba adaptada · Sabateria ortopèdica · Sistemes d’elevació i accessibilitat · Lloguer de cadires de rodes, llits articulats, etc. · Comunicació augmentativa i accés a l’ordinador · Incontinència · Grues · Material antiescares · Mocadors oncològics · Ortopèdia adaptada · Ortopèdia esportiva · Llits articulats i complements · Rehabilitació i electroestimulació · Adaptació de la llar · Pròtesis mastectomies, roba interior i banyadors · Roba adaptada · Sabateria ortopèdica · Sistemes d’elevació i accessibilitat · Lloguer de cadires de rodes, llits articulats, etc. · Comunicació augmentativa i accés a l’ordinador · Incontinència · Grues · Material antiescares · Mocadors oncològics · Ortopèdia adaptada · Ortopèdia esportiva · Llits articulats i complements · Rehabilitació i electroestimulació · Adaptació de la llar · Pròtesis mastectomies, roba interior i banyadors · Roba adaptada · Sabateria ortopèdica · Sistemes d’elevació i accessibilitat · Lloguer de cadires de rodes, llits articulats, etc. · Comunicació augmentativa i accés a l’ordinador · Incontinència · Grues · Material antiescares · Mocadors oncològics · Ortopèdia adaptada · Ortopèdia esportiva · Llits articulats i complements · Rehabilitació i electroestimulació · Adaptació de la llar · Pròtesis mastectomies, roba interior i banyadors · Roba adaptada · Sabateria ortopèdica · Sistemes d’elevació i accessibilitat · Lloguer de cadires de rodes, llits articulats, etc. · Comunicació augmentativa i accés a l’ordinador · Incontinència · Grues · Material antiescares · Mocadors oncològics · Ortopèdia adaptada · Ortopèdia esportiva · Llits articulats i complements · Rehabilitació i electroestimulació · Adaptació de la llar · Pròtesis mastectomies, roba interior i banyadors · Roba adaptada · Sabateria ortopèdica · Sistemes d’elevació i accessibilitat · Lloguer de cadires de rodes, llits articulats, etc. · Comunicació augmentativa i accés a l’ordinador · Incontinència · Grues · Material antiescares · Mocadors oncològics · Ortopèdia adaptada · Ortopèdia esportiva · Llits articulats i complements · Rehabilitació i electroestimulació · Adaptació de la llar · Pròtesis mastectomies, roba interior Plaça i banyadors · accessibilitat de cadires de rodes, llits articulats, etc. · ComunicaVerdaguer, 2 · TARRAGONA· Lloguer · Tel. 977 249 898 · www.botigadesalut.cat ció augmentativa i accés a l’ordinador · Incontinència · Grues · Material antiescares · Mocadors oncològics · Ortopèdia adaptada · Ortopèdia esportiva · Llits articulats i complements · Rehabilitació i electroestimulació · Adaptació de la llar · Pròtesis mastectomies, roba interior i banyadors · Roba adaptada · Sabateria ortopèdica · Sistemes
ESPECIALISTES EN ORTOPÈDIA
20
9 de gener de 2019
gent
Nadal als centres sanitaris i socials de TGN El Nadal és una època per passar en família i amb els éssers estimats, però també per pensar en aquelles persones més vulnerables del nostre entorn. Com cada any per aquestes dates, són moltes les mostres de solidaritat que es viuen als centres sanitaris i socials de les nostres comarques, on hi ha persones i famílies
que passen les festes fora de casa. Institucions com el Nàstic de Tarragona, PortAventura o associacions cíviques com TarracoSalut s’han encarregat aquest any de donar ànims a pacients ingressats als hospitals de Santa Tecla i Joan XXIII i a la residència Santa Tecla Llevant, on no ha faltat la visita dels Reis d’Orient.
2
1
4
3
5
6
1.Jugadors del Nàstic a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona. 2.Visita de Triki i Elmo de PortAventura a HJ23. 3.Patge reial TarracoSalut a HJ230 4.Visita dels Reis d’Orient a la Residència Santa Tecla Llevant de Tarragona. 5 i 6.Visita dels Reis d’Orient a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona.
21
9 de gener de 2019
gent Els estibadors del Port de Tarragona disputen un partit de futbol amb usuaris i usuàries de la Llar Residència Estela
El passat dissabte dia 29 de desembre, estibadors del Port de Tarragona es van enfrontar a un equip format per usuaris i usuàries de la Llar Residència Estela en un partit de futbol que van guanyar els nois d’Estela amb un resultat de 6 a 11. El partit amistós es va disputar a les instal·lacions que utilitzen els estibadors de Tarragona al Port i va ser tot un èxit. Els estibadors van convidar els jugadors d’Estela a esmorzar després del partit i els van regalar una samarreta a tots.
22
9 de gener de 2019
Classificats Habitatges Compra / Venda TARRAGONA. GOYA (Ref. 7458). Piso 3 habitaciones, 1 baño completo. Cocina reformada con galería. Terraza acristalada. Exterior. Puerta seguridad. 4º sin ascensor. Muy bien comunicado. Oportunidad. Precio: 85.000€ Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 TARRAGONA. CAMPCLAR. Piso situado en la Rambla de Ponent. Residencial con zona ajardinada, parque infantil y piscina. 3 dormitorios Todo exterior. Plaza de párquing incluída en el precio. Por: 145.000€. Tel. 636 696 571 TARRAGONA. C/ AUGUST. Pis de 110 m2, 3 habitacions i 2 banys. Reformat al 2011. Impecable. Preu: 275.000€ (Ref. PV708). Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ ROVIRA I VIRGILI. Pis de 2 dorm., menjador molt gran, cuina i bany. Al costat del Campus Catalunya. Preu: 120.000€. Tel. 977248080 TARRAGONA. PRESIDENT COMPANYS. Pis de 100 m2 amb aparcament i traster per 280.000€. Davant d’El Corte Inglés. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/ BARCELONA. Pis seminou de 2 habitacions amb solàrium. Preu: 150.000€. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/ REDING. Àtic en venda d’un dormitori amb terrassa de 12 m2. Edifici amb ascensor. Preu: 75.000€. Tel. 977 24 80 80
TARRAGONA. IBIZA (Ref. 7457). Piso 3 habitaciones, 1 baño y 1 aseo. A/a con bomba f/c. Terraza. Puerta seguridad. Ascensor. Luminoso. Oportunidad. Precio: 130.000€ Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939
Vols posar un anunci? Contacta al 686 703 910 o a classificats@noticiestgn.cat
Habitatges Lloguer
TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. (Ref. PV712). Pis assolellat, 90 m2, 3 habitacions, reformat, un bany. Per: 110.000€ Tel. 977 25 20 52
TARRAGONA. PART ALTA (Ref. AM362). Moblat, totalment reformat, amb terrassa, molt lluminós, 79 m2, 2 habitacions i un bany. 600€. Tel. 977 25 20 52
TARRAGONA. SAN PEDRO Y SAN PABLO (Ref. 7457). Piso 3 habitaciones y 1 baño. A/a con bomba f/c. Gas butano. Puerta seguridad. 3º sin ascensor. Oportunidad. Precio: 69.000€ Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939
TARRAGONA. AV. CATALUNYA. (A093). Sense mobles, 80 m2, 3 habitacions, 1 bany i 1 aseo. 550€. Tel. 977 25 20 52
TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Pis totalment reformat de 70 m2, 2 dormitoris, menjador ampli, cuina i bany. Per: 100.000€. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. PLAÇA VERDAGUER. Pis de 3 dormitoris, amb bany i cuina reformats. Edifici amb ascensor. Preu: 145.000€. Tel 977 24 80 80 TARRAGONA. CAMPCLAR (Ref. 6946). Piso de 3 habitaciones y 1 baño. Terraza. Cocina con galería. Armario empotrado/despensa. 1º sin ascensor. Parquing techado. Oportunidad. Por: 65.000€ Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 TARRAGONA. C/ PIN I SOLER. Pis en venda de 4 dormitoris per reformar. Edifici amb ascensor. Preu: 99.000€ Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/ SANT DOMENEC. Pis nou a estrenar de 2 dormitoris al costat de la plaça de la Font. Preu: 129.000€ Tel. 977 24 80 80
Piso amueblado, 1 dormitorio, salón, cocina, baño, 2 balcones. 395€. Tel. 609 446 083 TARRAGONA. C/ EIVISSA (Ref.: A262). Pis sense mobles, 3 habitacions i un bany, dues terrasses. 550€/mes Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. PLAÇA DELS CARROS (Ref. AM310). Loft de 50 m2, moblat, 1 habitació, 1 bany, edifici amb ascensor. Totalment reformat. Preu: 550€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ FORTUNY (A261). Pis sense mobles, totalment reformat, 2 habitacions i 1 bany, cuina equipada. Preu: 500€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. SANT SALVADOR. Moblat, 5è sense ascensor, 3 hab., menjador, cuina i bany. Terrassa. Per: 400€ Tel. 676 383 314
TARRAGONA. PL. CARROS (Ref. LL089). OPORTUNITAT! Local de 70 m2, sostres alts, a prop de la platja i el port esportiu, accés per 2 carrers, per reformar totalment, les 2 façanes estan rehabilitades. 400€ Tel. 977 25 20 52
Viudo 72 años. Educado y bien situado, conocería mujer de 58 a 65 años, con fines de pareja estable. Residencia en Tarragona. Educada y no fumadora. Tel. 699 905 878
TARRAGONA. (Ref. LL143). Local cantoner al SERRALLO en lloguer, 47m2. 350€. Tel. 977 25 20 52
Varis
TARRAGONA. C/ ARMANYÀ (Ref.: LL018). Local acabat d’obra, 53 m2, lloguer 300€ i 70.000€ venda. Sortida de fums. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AUGUST. (R. LL140). Local a primera línea comercial, 71 m2, 1100€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. COMTE DE RIUS (Ref. LL162). Local molt comercial, 70 m2 i altell. Tel. 977 25 20 52
Altres ofertes
Passo cintes de VIDEO a DVD i/o MEMÒRIA USB a 10€ la CINTA. VHS, VHS-C, Video8, Hi8, miniDV, Betamax, pel·lícules de Super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots provar primer amb una cinta. També passo fotografies i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626 010 186
TARRAGONA. JOAN BAPTISTA PLANA (Ref. 7095). Alquiler BAR RESTAURANTE. Céntrico en Tarragona. 170 m2, 3 aseos. Terraza propia de 100 m2. Amueblado y equipado. A/a, alarma. Campana de carbono activo. Oportunidad. Muy bien comunicado. 1.200€ + traspaso. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 TARRAGONA. RBL. NOVA. Z. Balcó. (DPL077). Despatx en lloguer, 110m2, finestres grans a la Rambla., 3 sales i sala d’espera. 700€. Tel. 977252052
Vendo GOLF V-2.0-TDI. Color azul marino, 5 puertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre en garaje. Precio: 3.200€ Llamar al 616 728 550
Locals Lloguer / Venda
Amistat Contactes
Señora viuda desearía encontrar, para amistad, señor de 75 a 80 años. Buena persona, buena presencia, que le guste caminar y bailar. Zona Vilafranca del Penedès. No jóvenes ni separados. Tel. 642 838 925
Vendo moto YAMAHA FZ6N, año de matriculación 2006. 19.000 km y con ITV hasta 04/2019. Maleta incluída. 600 cc, 19.000 km. Año 2006. Color negro. Precio: 2.700€ Llamar al 616 72 85 50
23
ESPAI PATROCINAT PER:
9 de gener de 2019
DIUMENGE 13
FUNDACIÓ PRIVADA MÚTUA CATALANA
Tarragona. Visites. Patrimoni
opinió
LLoc: CERERIA CASA CORDERET punt de trobada: plaça del Fòrum hoRA: 11 H · PREU: 5 €
Agenda DIVENDRES 11 Tarragona. Teatre LLOC: SALA TRONO · hoRA: 20.30 H PREU: 16 € / 12 € amics de la sala trono Paraules d’amor vol retre homenatge a les moltes maneres de parlar el català –no sempre conforme a les normes de l’Acadèmia– dels nostres avis, pares, nosaltres mateixos i els nostres fills. Paraules d’amor, perquè com diu en Serrat a la seva cançó, no en sabíem més, i amb elles hem anat fent. No deixa de ser curiós que Catalunya, que ha exhibit reiteradament la seva llengua com a gran signe d’identitat, sigui el país d’Europa que, per convivència amb el castellà, pitjor la parla respecte a la normativa vigent. ALTRES SESSIONS: DISSABTE 12 DE GENER A LES 20. 30 HORES
DISSABTE 12 Tarragona. Teatre LLOC: Teatres de Tarragona hoRA: 21 H · PREU: 27 € La disputa de Jean-François Prévand, s’inicia quan un pamflet anònim acusa Jean Jacques Rousseau d’haver abandonat els seus cinc fills. Rousseau recorre a Voltaire per esbrinar junts qui és l’autor d’aquesta abominació. Una situació que proporciona l’oportunitat d’assistir a una gran escena domèstica, on els dos filòsofs enfronten les seves idees sobre Déu, la igualtat, l’educació i el teatre. Dues maneres igualment generoses però molt diferents de concebre la societat. Flotats subratlla que no és una obra filosòfica sinó un diàleg accessible per a qualsevol espectador, en què dos grans pensadors de la Il·lustració confronten les seves idees en un cant a la llibertat d’expressió. Un espectacle per gaudir del teatre de text en estat pur que permet el lluïment de Flotats i del tortosí Pere Ponce.
ESPAI PATROCINAT PER:
ATENEU DE TARRAGONA Dilluns 7 | 19.30 hores Meditació Classe de meditació gratuïta a càrrec del professor Miguel Vergara (7 vegades campió mundial de memòria ràpida). Dissabte 12 | 19 hores Ball Country Grup Country Town (ball en línia) de Sant Pere i Sant Pau de Tarragona. Portes Obertes. Aportació única de 3 € amb consumició inclosa. Servei de cafeteria. Diumenge 13 | 19 hores 9è Gran Concert Musical d’Any Nou 2019 Acte solidari amb la Parròquia de Sant Joan Baptista de Tarragona. Primera part: Concert amb el Cor Ràdio Ciutat de Tarragona sota la direcció d’Anna Vidal.
Josep gil prevere
En aquesta edició d’Històries Amagades es visitarà la Cereria Casa Corderet, el comerç més antic de Catalunya. Marc Pons (llicenciat en Humanitats i Màster en Gestió Culural) serà l’encarregat d’explicar l’existència d’una xarxa comercial local que havia evolucionat del taller artesanal medieval a la botiga obrador. El carrer de la Merceria era el centre comercial de la Tarragona del segle XVIII. Hi havia fideuers, semolers i cerers. En aquells dies, els cerers eren els proveïdors de l’enllumenat de les classes privilegiades de la ciutat. Van importar les tècniques més punteres que triomfaven a França. L’únic testimoni supervivent d’aquella època és la protagonista d’aquesta visita: la Casa Corderet.
Tarragona. Swingtonada LLOC: LA CANTONADA + COPERATIVA OBRERA HORA: durant tot el dia La Coperativa Obrera i La Cantonada presenten la Swingtonada, un día complet, cultural, d’oci, menjar i ball. • 12 a 14 h | Shim Sham al COT Apte per a tothom (que ja balli o no). A banda, de passar-ho bé i ja no tenir por de sortit a ballar quan la punxin a la pista, la professora Noe us farà gaudir aprenent passos de jazzsteps. • 14 a 16 h | Jam i Fideuà a la Cantonada • 16 h | Conferència amb Martí Sagalàs Un tomb per Harlem a la Cantonada El recorregut servirà d’excusa per parlar de ball, música i altres expressions artístiques, i dels principals protagonistes que van marcar l’era daurada del Jazz. • 17 h | Jam amb vinils amb Martí Sagalàs a la Cantonada Un gran DJ consagrat a Barcelona amb molts seguidors pel seu exquisit gust punxant. També és un ballarí molt conegut per la comunitat des de fa molt de temps i va ser el president de l’associació BCNSWING durant uns anys. Gran aficionat al jazz i amb un ampli coneixement sobre el tema. INFORMACIÓ: Shim Sham 23 € (amb xerrada i una consumició 25 €) Conferència + Jam + consumició 5 € fideuà no inclosa en el preu només festa: pagament El mateix dia a La Cantonada INSCRIPCIONS per l’intensiu SHIM SHAM: http://swingisintheair5.wixsite.com/swingtarragona/en-blanco-c248c
Segona part: Temps clàssic musical a càrrec d‘en Jordi Català al teclat. Tercera part: Santa Missa cantada pel grup de cantaires de l’Ateneu de Tarragona. En acabar es cantarà conjuntament el Virolai i Imagine de John Lennon, en català; Himne del COOPPEL Internacional per la Pau 2022. Al final, aportació voluntària per a les obres majors de la parròquia. Exposicions Fins al 13 de gener Exposició artística Face to face (Cara a cara), acrílics, olis i aquarel·les de Sergi Domínguez Alavedra. Fons d’art de l’Ateneu de Tarragona La mostra es podrà visitar al vestíbul de l’Ateneu.
Del «jo» impermeable al «jo» porós a Déu L’altre dia, en la Lliçó inaugural del Curs Acadèmic de l’Ateneu universitari Sant Pacià, de Barcelona, el prof. Xavier Morlans parlava de les «escletxes en el jo impermeable a Déu». D’una banda, es proposava analitzar les causes religioses, filosòfiques i sociològiques que han dut a l’actual situació del «jo impermeable a Déu», una expressió original del sociòleg catòlic canadenc Charles Taylor, és a dir, d’un «jo» resistent a la idea Déu. En efecte, a diferència del subjecte de l’època medieval naturalment porós a la vivència de Déu, el «jo» postmodern, fruit de l’evolució dels darrers tres-cents anys de pensament filosòfic i científic a Occident, és un «jo» autònom i impermeable a la idea de Déu, una evolució que es desenvolupa en vuit etapes: la «secularització» (segles XVII-XVIII, amb Kant com a figura representativa), el «secularisme» (segle XIX i inicis del XX, amb Feuerbach, Marx, Nietzsche i Freud), quan es diu no a Déu com a fonament transcendent de la realitat), el «totalitarisme» (a partir de 1917, quan es diu no a la condició humana de l’altre), el Modern contraposat al Clàssic (a partir de 1945, quan es produeix un desplaçament d’interès del saber filosòfic vers el saber empíric i tecnicocientífic, juntament amb l’aparició del personalisme humanista i cristià), la revolució cultural del 1968 (quan es desenvolupa una forta crítica radical contra l’autoritat, la tradició, la figura paterna i el passat, amb un elogi entusiasta de l’autogestió, l’anomenat «amor lliure» i l’assemblearisme), la postmodernitat (a partir dels anys vuitanta, amb la crisi dels grans sistemes i l’entronització del pensament feble), el culte al «jo» (a partir dels anys noranta, amb l’afebliment de tota mena de vincles i lligams), i el transhumanisme, a partir del 2000, amb la nova mutació de l’animalisme. I, com a resultat de tot plegat, la imposició d’un «jo» desvinculat i tecno-omnipotent. D’altra banda, Xavier Morlans fixava la seva atenció en les «escletxes» en aquest «jo», seguint els camins esbrossats per pensadors de casa i de fora de casa que s’han obert pas amb una fenomenologia de la generació humana, una fenomenologia travessada per la presència dels afectes, que comporta la pregunta pel «sagrat» i porta a plantejar obertament el caràcter necessàriament fiducial de la condició humana. A partir d’aquestes dues anàlisis, l’autor proposa algunes orientacions sobre com oferir la novetat de la fe cristiana a través de les dites escletxes, orientacions que culminen en la invitació a una relació personal amb Jesucrist, com a Mediador de l’amor incondicional de Déu. D’aquestes escletxes en subratllo dues: la ferida que causa la contemplació de la bellesa i la indignació que produeix el patiment dels innocents. Cada cristià i cada cristiana en els seus ambients quotidians, amb el millor testimoni de vida i d’acció, han de saber passar l’anunci de la bona notícia de l’amor de Déu manifestat en Jesucrist i han de saber fer-ho amb un llenguatge i estil que empatitzi d’entrada amb les escletxes del «jo» impermeable a Déu per ajudar-lo a esdevenir un «jo» porós a Déu.
DEL9AL15DEGENER
Temps variat La setmana finalitzarà amb un ambient fred però assolellat. Durant el cap de setmana es faran visibles els núvols. L’inici de la propera setmana estarà marcat per un descens de les temperatures on les màximes seran de 10 graus. Font: Meteocat
Temperatures de la setmana
MÀX. 14º
Horari Ateneu: de dilluns a divendres de 18 a 21 hores Tel: 977 23 31 60 | Mail: ateneudetarragona@tinet.cat Facebook: Ateneu de Tarragona
Complex Industrial Tarragona
Edita i distribueix:
Director:
Disseny i redacció:
Disseny original:
Imprimeix:
Departament comercial:
Seccions:
Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona
Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat
Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat
Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat
Indugraf Offset S.A D.L.: T- 1062- 09
Correcció:
Vídeo:
Joan A. Cano 686 703 910 jcano@noticiestgn.cat
Carme López
Tomàs Varga
cartes al director lector@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat
Redacció i fotografia: 977 25 99 11 noticies@noticiestgn.cat
Web: O.Montesó
MIN. 4º
ESPAI PATROCINAT PER:
classificats classificats@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat
Amb la col·laboració de:
Distribució controlada: 25.000 exemplars
24
9 de gener de 2019
LA contra El Nàstic suma tres punts d’or i guanya optimisme Els granes signen un triomf merescut contra un rival directe per a la permanència, el Córdova CF. Els tarragonins segueixen cuers però comencen l’any amb bon peu.
La URV coordina un projecte europeu de protecció de dades penjades al núvol
Proposta per fer de pagament l’accés al Pont del Diable
Elchicotriste
Semàfor de la setmana
L’empresa gestora proposa fer pagar per entrar a un espai natural patrimoni dels tarragonins arran dels darrers actes de vandalisme.
Q tempus fugit
uan un particular o una empresa penja dades a un núvol, el gestor del núvol les veu. Els gestors dels núvols (Dropbox, googledocs etc.) argumenten que apliquen sistemes de seguretat i de privadesa, però aquests protegeixen contra atacants externs, no pas contra la curiositat del mateix gestor.
Frase de la setmana
«No podem deixar caure Sánchez. L’alternativa és molt pitjor» Dolors Bassa (ERC), exconsellera Generalitat
El risc de pèrdua de privadesa provoca que moltes empreses no hi vulguin carregar informació confidencial, o que ho facin amb reticències. De fet, si les dades són personals, carregar-les a un núvol pot anar en contra del Reglament General de Protecció de Dades de la UE. Això dificulta que es puguin aprofitar els avantatges no només d’emmagatzematge sinó de potència de càlcul del núvol per a processaments complexos de grans volums de dades confidencials. L’opció més habitual de xifrar les dades abans de carregar-les al núvol és bona per emmagatzemar-les, però
.ÈSRVFUJOH FO NPWJNFOU & FTEFWFOJNFOUT
en dificulta el processament. El projecte europeu CLARUS, que ha acabat enguany, ha trobat respostes a aquests problemes. Coordinat pels investigadors Josep Domingo-Ferrer, David Sánchez i Jesús Manjón, del grup de recerca CRISES de la URV, ha desenvolupat mètodes que permeten carregar dades de manera que queden protegides i alhora es poden processar amb la potència de càlcul del núvol. És a dir, que un hospital, per exemple, pot guardar històries clíniques dels seus pacients, protegides perquè el núvol no les pugui llegir i alhora disponibles per fer-hi cerques sense que calgui descarregar-les als ordinadors locals de l’hospital. El projecte CLARUS l’explota l’empresa AKKA i està obert a d’altres usuaris potencials que el vulguin fer servir. El projecte ha estat finançat per la Unió Europea en el programa Horitzó 2020. Hi han participat deu socis acadèmics i empresarials sota la coordinació de la URV.