130319
#445
seTmanari gratuït TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS
www. n o t ic ies ta r r a g o n a . c at
social
COMARQUES
xarxa de santa tecla i urv afronten els reptes de futur dels serveis socials
P.12
L’economia del baix penedès creix per sobre de la mitjana catalana P.06
empreses d’allotjament, hostAleria i comerç de la costa daurada i les terres de l’ebre ofereixen fins a 800 nous llocs de treball per cobrir la temporada 2019
el sector Turístic busca professionals VALLMOLL - REF. 7557 PARCELA VALLADA DE MÁS DE 1000 M2. CONSTRUCCIÓN A MEDIO TERMINAR CON MUCHAS POSIBILIDADES. 2 PISCINAS, FUENTE DE AGUA, ZONA BARBACOA, ETC. PRECIO: 80.000€ Avda. República Argentina, 17 · 43005 · TARRAGONA Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 · info@finquesgrup.es · www.finquesgrup.es
P.02
2
13 de març de 2019
TEMA DE LA SETMANA
El sector turístic de la Costa Daurada vol cobrir uns 800 llocs de treball Més de 400 aspirants van participar en la II Jornada Treballa al Turisme que va reunir més d’una trentena d’empreses d’allotjament i restauració a Vila-seca
II JORNADA TREBALLA AL TURISME. Organitzada per la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT), la jornada tenia com a objectiu facilitar i optimitzar el procés de recerca de feina, tant per als aspirants com per a les mateixes empreses. La trobada va permetre posar en contacte més de trenta empreses turístiques i entitats de la Costa Daurada, Muntanyes de Prades i Terres de l’Ebre, amb més de 400 persones interessades a treballar en el sector vacacional i la restauració./ Cedida. redacció tarragona
E
l turisme és, al costat de la indústria, el principal motor econòmic del territori. Els destins patrimonials com Tarragona, el sol i platja que tan bé escenifica la Costa Daurada, o l’immens atractiu de PortAventura World, amb el flamant FerrariLand, són alguns dels exemples que donen sentit al potencial turístic de les nostres comarques. Això fa que hi hagi moltes empreses del sector turístic que generen una ocupació cabdal per a la salut laboral del territori. Una mostra del pes que té el sector turístic a les nostres comarques en l’àmbit laboral es va poder veure a la II Jornada
Treballa al Turisme, organitzada per la Federació Empresarial d’Hostaleria i Turisme de la província de Tarragona (FEHT), que va tenir lloc al Parc Científic i Tecnològic (PCT) de Vilaseca. L’acte va servir per posar en contacte més de trenta empreses turístiques i entitats de la Costa Daurada, Muntanyes de Prades i Terres de l’Ebre amb més de 400 persones interessades a treballar en el sector vacacional i la restauració. En total, les empreses van oferir uns 800 llocs de feina. Segons la vicepresidenta de la FEHT, Berta Cabré, «valorem molt positivament aquesta segona edició de la jornada Treballa al Turisme i continuem consolidant-la». Segons Cabré, «hem tingut una participació molt alta i hem superat les 400 persones interessades que vam atreure l’any passat». La vicepresidenta també ha dit
que «hem pogut observar perfils professionals molt variats», per la qual cosa «hi ha moltes oportunitats per a tothom». Així, «tenim des de recepcionistes, fins a personal de manteniment, animació, jardineria, cuina, sala, neteja de bungalous i de pisos». Cabré també ha indicat que «hem atès molta gent de fora que té ganes de treballar, i això és el que busquen les empreses, persones amb una actitud bona i amb els perfils professionals que es necessiten per poder desenvolupar cadascun dels llocs de treball». Les més de 400 persones aspirants han pogut conèixer, personalment, les diferents empreses, conversar amb els responsables de recursos humans i lliurar, personalment, el currículum als diferents hotels, càmpings, apartaments i PortAventura World, i també a les diferents associacions.
Recordem que l’any passat la FEHT va idear aquesta convocatòria per tal de facilitar i optimitzar el procés de recerca de feina, tant per als aspirants com per a les mateixes empreses. Enguany, el resultat ha estat, novament, positiu i l’objectiu és que «les persones que vulguin treballar en el sector turístic tinguin present cada any a la seva agenda aquesta jornada, que es pretén consolidar i continuar desenvolupant». El perfil del demandant de feina en el sector turístic és molt divers. Així, durant la jornada cercava feina molta gent jove que vol compaginar els estudis amb una ocupació durant la temporada, i també gent que necessita treballar tot l’any. Els oficis més demandats són: cambrer/cambrera de pisos, personal de manteniment, recepcionista i tots aquells relacionats amb la restauració.
La FEHT organitza una jornada abans de l’inici de temporada per posar en contacte empreses i persones interessades 22.000 llocs de treball directes i indirectes El sector turístic genera uns 12.000 llocs de treball directes a la demarcació, a més d’uns 10.000 indirectes, en temporada alta. La jornada “Treballa al Turisme” té lloc al PCT perquè és un indret que esdevé confluència entre el coneixement, per part de la Universitat Rovira i Virgili, i l’empresariat, per part de la FEHT.
3
13 de març de 2019
TEMA DE LA SETMANA «Ens arriba gent jove, però també persones de 40 anys que han quedat fora del mercat laboral» «Disposar de personal ben format és important per a la qualitat del sector, però sobretot valorem les ganes de treballar, el tracte amb la gent i els idiomes»
Rafa Olivier, empresari gelader, en el seu establiment ubicat a la plaça Verdaguer de Tarragona. / T.V.
R
afa Olivier, gelader, és un reconegut empresari de la restauració a la ciutat de Tarragona. Vicepresident de l’AEHT (Associació d’Empresaris d’Hostaleria de Tarragona), entitat adherida a la FEHT, va participar en la fira organitzada a Vila-seca per donar a conèixer les seves ofertes laborals per aquesta temporada turística, que comença amb l’arribada de la primavera. Amb ell comentem les necessitats del sector a la Costa Daurada. És habitual que s’ofereixin tants nous llocs de treball a inicis de la temporada turística? Sí. I molts més. Pensi que a la fira de Vila-seca hi havia represen-
tades una trentena d’empreses que, plegades, ofereixen aquests 800 llocs de treball. Però a la Costa Daurada hi ha milers d’empreses dedicades al sector que tenen moltes necessitats de personal en aquesta època. Quin perfil busquen les empreses del sector turístic? Parlem de restauració, comerç, apartaments turístics, càmpings, hotels... No mirem tant els coneixements del personal com les ganes de treballar i d’aprendre. Disposar de professionals amb bona formació és important per a la qualitat que s’ofereix al client, però el més important és que sigui gent amb actitud, amb ganes de treballar, d’adaptar-se a horaris no sempre fàcils, amb domini d’idiomes i amb bon tracte
amb la gent. Pel que fa a la fira, crida l’atenció que gairebé el 80% de les persones que van venir a demanar informació eren ciutadans extracomunitaris. Imagino que són llocs de feina interessants per a la gent jove i sense compromisos familiars. Ens arriba molta gent jove, però també gent de 40 anys que han quedat fora del mercat laboral i que busca en el turisme una sortida. Aquest és un valor important que tenim a la Costa Daurada i des de les associacions considerem que tots plegats, empreses i administracions, hauríem de remar en la mateixa direcció per prestigiar el sector perquè sigui atractiu per a la gent que fa vida i té família a les nostres comarques.
És un hàndicap el fet que parlem principalment de contractes temporals? La temporalitat dels contractes condiciona totalment. Però he de dir que cada aquesta temporalitat cada cop s’allarga més. Encara és difícil trobar contractes de tot un any, però el sector es mou amb contractacions que van dels 8 als 10 mesos. Moltes empreses consolidades de la Costa Daurada, en la recerca de la qualitat del servei, fins i tot mantenen contractat el seu personal tot l’any per fidelitzar-lo i no haver de rotar personal cada temporada. Pel que fa a les feines temporals més acotades, acostumen a cobrir-se amb estudiants que estan de vacances durant els tres mesos d’estiu. Els idiomes són importants? Són primordials. I el que estem veient és que la majoria de ciutadans estrangers tenen més domini de l’anglès que els joves nascuts aquí. Això s’ha de corregir.
Aquest 2019 es preveu una revifada del turisme alemany La Costa Daurada registrarà un increment en l’arribada de turistes procedents d’Alemanya gràcies al creixent interès d’aquest mercat per la destinació. Així s’ha posat de manifest a la Fira Internacional de Turisme de Berlín, ITB, la més destacada del calendari mundial d’aquest sector en què, fins aquest diumenge, pren part el Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona. Representants del Patronat han mantingut contactes aquests dies amb els principals operadors turístics alemanys, com TUI o Feiren, que han confirmat un augment d’operacions a la Costa Daurada. El recanvi generacional i les noves tendències en els hàbits turístics estan propiciant un renovat interès per la Costa Daurada com a lloc de vacances entre aquest mercat europeu. L’alemany és, actualment, el cinquè mercat emissor internacional a la Costa Daurada per darrere de França, Regne Unit, Rússia i els Països Baixos. La tasca de promoció i difusió de les destinacions turístiques de la Costa Daurada i les Terres de l’Ebre com la que es duu a terme a Berlín ve traduint-se en resultats a l’alça pel que fa a la presència de visitants alemanys, que ja l’any 2018 va experimentar un augment del 3,6% respecte a l’exercici anterior.
4
13 de març de 2019
tarragona
Un gran centre comercial i residencial substituirà el projecte d’IKEA a Tarragona
L
a promotora holandesa Ten Brinke és la nova propietària dels terrenys del PP10 on s’havia d’ubicar l’IKEA. Després del cop de porta de la multinacional sueca, els propietaris han decidit vendre els terrenys a Ten Brinke que hi construïrà un gran centre comercial i residencial. El PP10 està ubicat entre les Gavarres i l’Anella Mediterrània, a mig camí entre Tarra-
gona i Reus i al centre d’un nus de carreteres format per l’AP-7, l’A-7, la T-11 i l’N-340. El polígon té una superfície comercial de 68.000 metres quadrats que preveu acollir un gran barri per a 4.000 persones. El consistori ha assegurat que començarà a treballar immediatament per atorgar la llicència d’obres i urbanitzar els terrenys, fet que facilitarà la instal·lació del gran centre comercial.
Aicat 4.746
PIS EN VENDA Avinguda Catalunya 108 m2, 3 hab., 2 banys, plaça d’aparcament inclosa, z. comunitària amb piscina. 200.000€. Ref: 2128
El menors estrangers no acompanyats (MENA) centren la jornada del Dia Mundial del Treball Social
E
l dimecres 20 de març, la Facultat de Ciències Jurídiques de la URV, el Departament d’Antropologia, Filosofia i Treball Social de la URV, i la Delegació de Tarragona del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya organitzen la jornada del Dia Mundial del Treball Social, d’enguany es vol centrar en l’atenció als Menors Estrangers No Acompanyats (MENA). La jornada s’inaugurarà a les 9 del matí amb la presència de María José Figueras Salvat, rectora de la Universitat Rovira i Virgili i continuarà al llarg de tot el matí amb dues conferències: Estratègia per a Infants i Joves Migrats Sols, a càrrec de Georgina Oliva i Peña, secretà-
ria d’Infància, d’Adolescència i Joventut del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies, Secretaria d’Infància, Adolescència i Joventut; i Adolescents i Joves Migrats No Acompanyats: repensant els itineraris integrals d’atenció, a càrrec de Violeta Quiroga Raimúndez, directora de l’Escola de Treball Social, Universitat de Barcelona. Seguidament tindrà lloc una taula rodona amb la participació de diferents dels agents que intervenen en el circuit d’atenció als MENA i que oferiran la seva visió sobre el tema. La jornada finalitzarà a les 14 hores. Per a més informació i inscripcions: Delegació de Tarragona del Col·legi Oficial de Treball Social de Catalunya: c/ Barcelona, 9 baixos 1r, 43001 Tarragona. Tel: 977 229 369 · www.tscat.cat
El president Quim Torra visitarà el Port de Tarragona El president de la Generalitat, Quim Torra, farà el pròxim dijous, 14 de març, una visita institucional Port de Tarragona, acompanyat del conseller de Territori i Sostenibilitat, Damià Calvet. També hi assistiran el delegat territorial del Govern a Tarragona, Òscar Peris, i el secretari d’Infraestructures i Mobilitat de la Generalitat, Isidre Gavín. El cap de l’executiu arribarà a les 9,30 hores a l’Autoritat Portuària de Tarragona, on serà rebut pel president del Port, Josep Maria Cruset. Un cop finalitzada la sessió de treball, el president es trobarà amb els treballadors de l’Autoritat Portuària. L’estada del cap del Govern es tancarà amb una visita a les instal·lacions.
Més de 30 empreses participaran en la Fira de l’Ocupació de Tarragona Més de 30 empreses prendran part en una nova edició, la quarta, de la Fira de l’Ocupació que el dia 21 de març organitzarà la Cambra de Comerç de Tarragona al Palau de Fires i Congressos. La Fira pretén ser un espai de trobada entre les empreses i aquelles persones que estan buscant feina, amb
independència de quina sigui la seva edat, formació i orientació professional, per això serà multisectorial. A hores d’ara ja hi ha confirmada l’assistència de Repsol, el Port de Tarragona, El Corte Inglés, Sangulí, Grupo Reside i Salut i Treball, entre altres. Com a complement està previs-
ta l’organització de diferents tallers de temàtiques diverses orientades a la recerca de feina. La Fira de l’Ocupació arriba a la quarta edició, després de l’èxit assolit per les que s’han organitzat amb anterioritat a Tarragona, Salou i la Bisbal del Penedès.
5
13 de març de 2019
Tarragona / opinió OPINIÓ Teresa duch
ESCRIPTORA http://salsa-ficcio. blogspot.com
L’altre relat La setmana passada vam poder escoltar en el judici a l’1-O l’altre relat, amb interpretacions dignes d’un Oscar des del mateix moment de desfilar per la catifa del Tribunal Suprem: somriures al públic, especialment al jurat, recitació del paper de pe a pa, seguretat en les respostes al fiscal. Però... però en el moment que alguna de les defenses demana concreció dubten, no saben, no tenen dades, no se’n recorden, es contradiuen. Parlo de les declaracions de Nieto, Pérez de los Cobos, Espejo, Trapote i Gozalo; i no sé si em deixo algú. Millo i Montserrat del Toro en són una excepció. De seguida diré a qui li atorgo l’Oscar, però menció especial mereix la secretària judicial. No sabria dir si per la seva vivència del 20S —helicòpter, incomunicació, «tienes que sacarme de aquí», fugida per les teulades, identificació de veus que no van parlar mai—, o per la brillant memorització selectiva dels fets des del 20S fins al judici. Una por inversemblant, induïda en part pels guàrdies civils que l’acompanyaven —«no surtis, no guaitis, no t’atansis a la finestra, no dinem avui, que ens hi juguem la vida»—, juntament amb la seva animadversió cap als independentistes i amb alguna de les seves manifestacions públiques en contra del procés, li feia tèmer per la seva integritat i la de les actes que havia estès enmig del sofriment que li provocava el tumult que intuïa al carrer. Però Montserrat, dona! Que no ho saps que els independentistes no hem tocat mai ningú? Com a molt, alguns —potser els temibles CDR, potser— han pintat la façana d’alguna casa, d’algun edifici oficial, o bé han tallat les vies del tren o les autovies, però poca cosa més. De veritat que et creus tan important com per pensar que tothom et coneixia i que esperaven que sortissis pel passadís per linxar-te a cops de clavell i a ritme de virolai ? No crec que hi hagués mala fe en la teva percepció dels fets, sí que n’hi ha, i molta, en el teu interès per demostrar una violència que ara saps que no va existir i que manté a la presó els Jordis, avui fa ja 513 dies. I ara sí. L’Oscar a la millor interpretació masculina
és per... Enric Millo! El millor intèrpret d’aquesta farsa. El vaig veure tan segur, tan impermeable, tan posat en el seu paper que vaig pensar que el relat ben bé podia ser seu. Sí, sí, el relat fake que ràpidament es va filtrar i va anar amarant el discurs dels polítics, els informes dels cossos de seguretat de l’Estat, la caverna mediàtica i, finalment, l’opinió pública espanyola. Que a aquest relat cadascú hi ha aportat el seu granet d’imaginació, segur, però algú en va donar una primera versió i no m’estranyaria que fos ell. Com a novel·lista puc dir que els personatges més creïbles són aquells en els quals l’escriptor aconsegueix posar-se plenament en la seva pell i la seguretat de Millo, el millor, sense cap escletxa en la seva declaració plena de mentides em va remetre directament al personatge reeixit a què tots els escriptors aspirem. Per això Marchena va haver de cridar a l’ordre a la sala per la remor que les seves declaracions van provocar, per això les xarxes es van omplir d’indignació, per això tothom es pregunta com es possible que es pugui mentir amb tanta impunitat. El que també ens preguntem tots és si el que va dir passarà la prova de les proves, és a dir, alguna de les proves demostrarà que els policies relliscaven amb Fairy ? Que, un cop a terra, els votants els donaven puntades de peu al cap, que els votants ferits van mentir sobre les seves lesions? Que els cossos de seguretat van ser víctimes de les tanques, dels cons voladors, dels ganivets esquinçadors d’armilles, en fi, de les salvatjades d’homes, dones i sobretot ancians i criatures, que quan deixaven la seva tasca d’escuts humans, els saltaven al damunt. El que també hauria de demostrar és si la cadira «sempre buida» al seu davant hi era o no hi va ser mai, si la independència es va declarar amb efectes jurídics i ja, posats a demanar, hauria de provar que no està actuant per venjança. Ja ho sabem tots que, gràcies als sobiranistes, l’1 de juny de 2017 Millo es va quedar sense feina. Ja sé que el PP no ens estima i no m’hauria de sorprendre de res, però Millo, tu ets català. No t’adones que les teves declaracions plenes de falsedats, explicant un relat de violència que no va existir mai, poden portar anys i anys gent innocent, compatriotes teus, a la presó? Com pots dormir a les nits? Com pots mirar-te a la cara als teus fills i explicar-los la teva versió que saps que és falsa? Tu, els teus companys de partit i els vostres aliats de la dreta no diferencieu entre adversari polític i enemic: a l’adversari polític se’l combat amb arguments, a l’enemic se’l destrueix i això és el que, sense estalviar mitjans, tots vosaltres esteu fent.
OPINIÓ JOSEP GIL prevere
I si, de tot plegat, res de res? «De tot plegat», en aquest cas, vull dir del món de la transcendència (déu o déus, un més enllà de la mort, el cel, etc.). I si, de tot això, resulta que no hi ha res de res? No em direu que un dubte d’aquesta mena no hagi de trasbalsar la consciència religiosa i creient d’homes i dones que han construït llurs vides sobre la seguretat d’unes conviccions que han edificat sobre la base d’un ensenyament religiós que han rebut a casa i especialment a la catequesi. Jo mateix no sóc cap mena d’excepció, per bé que he de confessar que, de tot plegat, sense tenir-ne una evidència, en tinc una seguretat sobre la qual recolza tota la meva vida. Si m’ho deixeu dir, us diria que «tot plegat» no forma part, o, si més, no forma part preeminentment, d’un futur més o menys llunyà, sinó que constitueix la capa més profunda de la realitat: jo no espero un cel com a premi de la meva suposada bona conducta, sinó el regal de què cada dia puc fruir de tantes persones de mirada clara i de cor net que tinc al meu voltant. Els déus de carn i ossos formen part de l’imaginari que els homes i les dones fabriquem, sovint per a donar suport «transcendentalment» a les nostres ànsies o necessitats de domini, de poder, o simplement de seguretat, però resulta que, d’aquests déus, n’hi ha un que, sense magnificències més o menys terrorífiques, ha parlat als humans i ho ha fet amb veu humana i amb sentiments i sensibilitat humans, i, quan això ha passat, els altres déus han esdevingut irremeiablement ídols, és a dir, devoradors de l’humà. I els qui hem assistit, per la fe, a aquest prodigi, hem experimentat un trasbalsament interior que no ha deixat res dempeus. És el que li va passar a Moisès al desert, en la visió de la xarxa incandescent. Ell havia fabricat un déu, per a coordinar un poble dispers i fer-ne un poble cohesionat i potent, però aquest déu li parla i Moisès abdica de les seves ambicions de líder i cabdill i es converteix en un simple «profeta», és a dir, el qui parla i actua en nom d’un altre. A Moisès li va passar allò que va ser negat a Michelangelo quan, un cop esculpida la imatge del seu Moisès, li va clavar, segons l’anècdota, un cop de martell al front i li va dir: «parla!» (és l’única cosa que li falta a l’escultura, però, evidentment, l’escultura no va parlar...). A nosaltres, els cristians, ens correspon acostar-nos i, si és possible, endinsar-nos en la formidable experiència religiosa de Jesús de Natzaret, que va viure d’una manera extraordinària la seva condició de Fill de Déu, i és a l’interior d’aquesta experiència que va descobrir i va viure fins a l’extrem la seva condició d’ungit i d’enviat. D’enviat a qui? Enviat al món, és a dir, a allò que, en principi, és diametralment oposat a Déu, i va començar estimant el món i valorant les seves enormes potencialitats. I el Fill de Déu ens ha fet, a tots i a totes, fills i filles de Déu, tant als qui ho reconeixem com als qui no ho han fet o no saben que ho són.
6
13 de març de 2019
comarques L’economia del Baix Penedès creix per sobre de la mitjana catalana però el comerç i l’hostaleria pateixen
E
l darrer Informe de Conjuntura Econòmica de la FEGP (Federació Empresarial del Gran Penedès) avisa d’una desacceleració dels serveis al Baix Penedès. Com a contrapunt, el document anuncia un creixement de la indústria a la comarca tarragonina. La federació empresarial destaca que és la comarca que més creix de l’àmbit Penedès – Garraf i que ho fa per sobre de la mitjana catalana, amb un 3,4%. Amb aquest percentatge, el Baix Penedès és la 13a comarca catalana quant a creixement. Per sectors, la construcció creix un 6,4%, mentre la indústria ho fa un 4,8%. En canvi, el sector serveis frena l’increment en com-
Mercat setmanal a la rambla del Vendrell. / Cedida.
paració a anys anteriors i només puja un 2,7%. Aquest fet és especialment pre-
ocupant, segons el responsable de l’informe, David Moreno, en l’hostaleria i el comerç «perquè
Nova edició de la mostra Ranxets, la cuina a Torredembarra
L
a mostra Ranxets, la cuina a Torredembarra es durà a terme el 24 de març amb la participació de set restaurants del municipi que per primera vegada cuinaran els seus plats in situ, al mateix envelat. D’aquesta manera, els restauradors se sumen al ‘showcooking’ que cada any ofereixen els cuiners Àlex Segú i Eloi Figuerola mostrant com es cuina el bull a l’allipebre. Els plats que es podran veure elaborar en directe són: Arròs amb bacallà, de Cal Silver; Cal-
dereta de cananes, de Can Lluís; Musclos a la marinera amb patates i carxofes, de Gambito 1995 & Joan Morros; Arròs de cananes i carxofes, de La Quilla d’en Xavier; Fideus negres amb allioli, de Las Palmeras; Sípia ofegada, de La Tour Danbare i Allipebre de pop roquer de Torredembarra, de l’Òxid. L’activitat es realitzarà de 12 a 15 h, a la plaça de les Remendadores (antic Jardins de Cal Bofill) amb un preu de 3 euros la tapa i una beguda. De 12 h a 12.30 h tindrà lloc el showcooking: Com es cuinen els Ranxets?, a càrrec dels res-
taurants participants. A partir de les 12,30 h, es farà la degustació de Ranxets. La venda de tiquets es farà el mateix dia a l’envelat de Cal Bofill. Cervesa artesana local Estraperlo: 1,5 €. També hi haurà diferents actes gratuïts com ara taller infantil de cuina (deconstrucció de romesco amb musclos, a càrrec d’Andrea Molné), inflable infantil i havaneres amb Neus Mar. Els plats que es presentaran a la mostra també es podran degustar durant tot el mes d’abril en els restaurants que formen part de la promoció.
ambdós mostren una desacceleració important els últims anys i el sector de l’hostaleria té,
cada cop, una estacionalitat més gran, amb la temporada turística més curta i concentrada». A més a més, el comerç «és el sector menys dinàmic de la comarca amb diferència perquè acumula caigudes continuades». En aquest sentit, Isidre Also, secretari general de la FEGP lamenta que «aquesta no és una situació que es doni al conjunt de Catalunya, i és una paradoxa que el comerç al Baix Penedès no s’hagi revitalitzat en aquest cicle de creixement». Tot i això, Moreno afirma que «no cal percebre la desacceleració amb preocupació», ja que anteriorment s’havien registrat uns creixements d’ocupació que difícilment es poden repetir en endavant perquè el ventall de desocupats també és menor.
Investiguen possibles irregularitats en la contractació de dos policies locals a Calafell Un jutjat del Vendrell investiga si hi va haver tracte de favor envers dos agents que es van incorporar a la Policia Local de Calafell a finals del 2018. El magistrat vol esclarir el cas arran d’una denúncia presentada pel sindicat policial SPL-CME, que va advertir que s’haurien comès irregularitats durant el procés de selecció dels dos agents, segons informa el digital larepublicacheca.cat. En concret, el sindicat va denunciar que els dos candidats no havien superat el reconeixement mèdic pertinent i que després se’ls va permetre continuar el concurs perquè van presentar un certificat mèdic extern que els considerava aptes. A la fi del concurs, aquestes aspirants van obtenir dues de les cinc places de la convocatòria i ara són a l’escola de policia formant-se per afegir-se a la comissaria de Calafell. Per esclarir el cas, els Mossos d’Esquadra van anar fa poques setmanes a l’Ajunta-
ment de Calafell per demanar informació detallada del procés de selecció. El secretari municipal els va mostrar tot l’expedient del concurs, celebrat durant el mes d’agost. Ara el jutge ha citat a declarar quatre persones com a investigades, entre les quals hi ha dos agents de la Policia Local de Calafell i també el president del tribunal del concurs de selecció. Des del consistori, governat per l’alcalde Ramon Ferré (PSC), asseguren que el procés d’incorporació dels agents es va fer amb independència política i subratllen l’«autonomia, objectivitat i imparcialitat» del tribunal, alhora que defensen la legalitat de les seves decisions. Aquest dimecres a la tarda els regidors del grup municipal del PEDCAT, partit en l’oposició, han convocat una roda de premsa per valorar el cas de les presumptes irregularitats seguides en el procés de selecció dels dos agents del cos de la policia local.
7
13 de marรง de 2019
8
13 de març de 2019
comarques Intervenció d’urgència a l’Estany de Coma-ruga a l’espera del Feder
Altafulla, inclosa a les destinacions turístiques del SISTHO
Visita turística a la vila dels Munts d’Altafulla. / Cedida
Simulació de la lona que s’instal·larà als embarcadors de l’Estany de Coma-ruga. / Cedida
E
ls treballs per retirar les parts més malmeses de les dues pèrgoles dels embarcadors de l’Estany de Coma-ruga s’iniciaran en els pròxims dies, mentre està en curs la tramitació de la redacció i execució del projecte Feder de Coma-ruga.
A causa de la caiguda recent d’alguns fragments de les bigues que constitueixen les pèrgoles, l’Ajuntament del Vendrell ha pres la decisió de realitzar una actuació d’urgència per evitar que es
produeixin danys personals o materials. Els treballs consistiran en l’extracció de totes les biguetes de la pèrgola del costat oest de l’Estany, ja que el seu estat de conservació és molt dolent. En canvi, es mantindran en el seu lloc les jàsseres, però es repicaran aquelles parts fracturades amb risc de desprendre’s. Com l’estat de conservació de la pèrgola situada a l’est és millor, només s’hi actuarà de manera puntual, repicant les zones que puguin patir despreniments. Les patologies que mostren les jàsseres i biguetes són causa-
des per l’oxidació de la seva armadura interna. Un cop finalitzada aquesta intervenció d’urgència, es tancarà l’accés a ambdues pèrgoles fins a la rehabilitació de l’Estany, prevista per després de l’estiu a través del projecte Feder, amb una tanca provisional i una lona informativa. El regidor de Promoció Econòmica, Kenneth Martínez, explica que «pel mal estat de conservació de les pèrgoles de l’Estany i per l’inici de la temporada turística, hem hagut d’avançar una intervenció d’urgència en aquests punts».
S
’han donat a conèixer les 120 noves destinacions que s’inclouran en el catàleg del Sistema de Senyalització Turística Homologada (SISTHO). En concret, de les 120, vuit corresponen a la demarcació de Tarragona, i entre aquestes, destaca la nominació d’Altafulla que, d’aquesta manera, s’inclourà en el catàleg del Sistema de Senyalització Turística Homologada de l’Estat un cop se signi el nou conveni que està en procés de redacció. L’Ajuntament d’Altafulla va fer la petició per incloure el municipi en aquest sistema de sen-
yalització en les carreteres de l’Estat, com a municipi Patrimoni Mundial de la Humanitat per la vil·la romana dels Munts, i també per l’elevat interès turístic de la Vila Closa, conjunt històric i artístic. La secretària d’Estat de Turisme, Isabel Oliver, s’ha mostrat satisfeta per aquesta ampliació del Catàleg del SISTHO, ja que «no només dóna resposta a una de les peticions que més ens han traslladat les comunitats autònomes des de la nostra arribada al Govern, sinó que afavoreix la difusió de destinacions de gran interès turístic, facilitant als turistes la presa de decisions sobre les seves visites».
9
13 de març de 2019
comarques Salou impulsa la formació per reforçar el teixit empresarial
S
alou posa en marxa el pròxim 21 de març els Dijous Emprenedors, una formació gratuïta amb l’objectiu de sensibilitzar i fomentar la cultura emprenedora i millorar la competitivitat del teixit empresarial del municipi. Aquesta formació, organitzada conjuntament amb el Voluntariat Sènior d’Assessorament Empresarial per a Tarragona (SECOT), està adreçada a persones emprenedores, responsables de PIME’s, empresaris/ries, que vulguin continuar formantse o millorar la gestió diària d’una empresa innovadora. Aquesta iniciativa pretén empoderar les persones emprenedores perquè s’animin a tirar endavant els seus projectes empresarials i donar un valor afegit al teixit
empresarial local, dotant-lo de nous coneixements per tal d’adaptar-se a les noves tendències i donant als assistents les claus perquè el seu negoci sigui tot un èxit. A més, aquesta acció se suma al conjunt d’iniciatives que, durant tot l’any, el Centre d’Emprenedoria i Coneixement posa a l’abast de les empreses salouenques amb l’objectiu d’oferir la millor formació i seguir dinamitzant, així, el comerç local. Els Dijous Emprenedors es divideixen en cinc sessions distribuïdes entre març i juny, centrades en un temari concret cadascuna. Aquesta formació es durà a terme a la Sala Mediterrània del Teatre Auditori de Salou en horari de 17 a 20 hores. Les inscripcions es podran fer a través del correu electrònic emprenedoria@salou. cat (places limitades).
Obert al trànsit l’accés al nucli urbà de Santa Oliva per la carretera TV-2128
L
’accés al nucli urbà de Santa Oliva a través de la carretera TV2128 ja està oberta al trànsit des d’aquest dimarts 12 de març, un cop encarada la darrera fase dels treballs, que han comportat l’eixamplament del pont i de la calçada, la millora del traçat existent i la construcció de noves voreres en un dels costats. Tot i l’obertura d’aquesta via als usuaris, es registraran restriccions i talls alternatius puntuals fins a la finalització total dels treballs, al mes d’abril. Els treballs en aquesta carretera han comptat amb un pressupost de 660.830 €, a càrrec de la Diputació de Tarragona, titular de la via. Les obres es van iniciar l’octubre passat, i el 28 de gener següent van comportar el tall de la via i el desviament dels vehicles per un iti-
També s’han instal·lat proteccions per a motoristes a al TV-2126 a Calafell.
nerari alternatiu per la N-340. La remodelació de la TV-2128 s’ha dut a terme en les dates previstes, i ha servit per adaptar aquesta infraestructura al volum de trànsit que registra i millorar les condicions de seguretat dels vehicles i vianants que hi circulen. La TV-2128 uneix el nucli de Santa Oliva amb la rotonda de la TP-2125, via que uneix el Vendrell amb Sant Jaume dels Domenys.
Proteccions a la carretera TV-2126 També a la xarxa viària del Baix Penedès, la Diputació ha finalitzat els treballs de col·locació de 970 metres de proteccions per als motociclistes al llarg de la carretera TV-2126 entre Bellvei i Calafell. Amb aquesta actuació, es pretén millorar la seguretat viària en una carretera molt transitada per les motocicletes. Aquesta millora ha representat una inversió de 30.000 €.
10
13 de març de 2019
gent L’Ateneu de Tarragona celebra el carnaval amb ball i música FARMAC IOLA n at u ral
Núria COSIALLS L’HORT DE LA SÍNIA
L’Ateneu de Tarragona va celebrar el carnestoltes 2019 amb el grup COUNTRY TOWN. També es va gravar una part del nou vídeo clip de Jordi Català i Paper de Tornassol Orquestra i Cors: El cuquet de l’amor, un merengue en català adaptació de la famosa cançó El Bichito.
Primavera i depuració
Encara que oficialment no ens trobem a la primavera, es respira a l’aire i els arbres estan brostant. Així que se’ns ha avançat. A la primavera ens plantegem si convé fer una depuració. De fet, dejunar és una pràctica molt beneficiosa per eliminar toxines del cos. Una cura depurativa és una forma preventiva d’evitar altres trastorns, ja que permet tenir un «terreny net» que enforteix el sistema immunològic i dona lloc a un funcionament òptim de l’organisme. D’altra banda, donar un descans al cos i aparcar hàbits poc saludables, com el tabac, el cafè i l’alcohol, anirà sempre bé. La qüestió és: la depuració és sempre recomanable? Depèn... De l’estat de salut de cada persona, l’edat, l’activitat professional que realitza... Cal estar a les circumstàncies concretes de cada cas, consultar a un professional si es vol practicar un dejuni més llarg, de diversos dies, i disposar de les condicions òptimes per fer-ho. Més enllà de si es considera necessari i es vol fer un dejuni, el que sí que és convenient a la primavera és incrementar el consum de productes depuratius i netejadors que la natura ens ofereix en aquesta estació. Entre ells destaquen carxofes, espàrrecs, porros, apis, dent de lleó, ortigues, enciams, ruca... per consumir-los en amanides, al vapor i, molt especialment, en caldos depuratius, caldos i sucs verds. Una altra opció és introduir en el nostre dia a dia, més infusions de plantes aromàtiques i medicinals amb propietats depuratives com dent de lleó, cua de cavall, borratja o ortiga, o bé plantes hepato-protectores com boldo, carxofera o cardo marià, aquestes últimes amb precaució i mesura. De totes maneres, el que realment serveix és prendre consciència que un canvi d’estació ens convida a modificar els nostres hàbits alimentaris i passar, en aquest cas, a una dieta més lleugera. Essència. Espai de benestar www.essenciaespaidebenestar.com
11
13 de marรง de 2019
12
13 de març de 2019
SOCIAL / XARXA DE SANTA TECLA
URV i Xarxa de Santa Tecla impulsen la formació jurídica per als professionals de l’atenció social
P
L’establiment d’un règim jurídic clar en el serveis socials és clau per a l’atenció multidisciplinària a col·lectius com ara la gent gran, la infància en risc, la discapacitat o la pobresa, entre altres
rop de 200 juristes, estudiants i professionals de l’àmbit social de les comarques tarragonines van participar el passat dimecres 6 de març en la jornada «El règim jurídic de l’atenció a la persona en matèria social», impulsada conjuntament per la URV i la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla. La trobada, a través de diverses ponències i taules rodones, va permetre analitzar l’ordenament jurídic sectorial de l’atenció a la persona en matèria social, un camp que requereix especialistes en el món del dret que operin tant en l’àmbit de les administracions públiques i llurs sectors dependents, com en l’àmbit del tercer sector i en l’àmbit privat. Tenint en compte la creixent demanda de serveis i la necessària professionalització d’un sector que fins ara ha estat molt enfocat des de l’associacionisme, la URV i la Xarxa de Santa Tecla consideren que cal obrir la porta a la formació de nous professionals jurídics especialitzats en l’àmbit social a escala global per garantir el bon desenvolupament d’un sistema de serveis que serà cabdal en el futur de la nostra societat. I amb aquest objectiu s’ha posat en marxa aquesta primera jornada com a embrió de futures accions formatives reglades. La jornada va ser inaugurada per la rectora de la URV, Maria José Figueras, l’alcalde de
Unes 200 persones van omplir l’Aula Magna del Campus Catalunya de la URV. / Ò.M.
Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, el Secretari d’Afers Socials i Famílies del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, Francesc Iglesias, i el president de la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, Joan Maria Adserà. La rectora de la URV, María José Figueras, va destacar que «la Universitat som i hem de continuar sent model per a la societat del nostre territori. En el marc de la Tercera missió, les universitats tenim un clar compromís social, lligat a la vocació de servei públic, per mirar de millorar la qualitat de vida de la societat actual i de les generacions futures. De fet, aquesta ha estat la visió de la URV des dels seus inicis: rigor formatiu, ciència per fer avançar la societat i
L’objectiu és dotar de coneixements jurídics en l’àmbit de l’atenció a la persona els tècnics de treball social, educació social, dret, graduats socials, relacions laborals i ocupació compromís amb la transferència de coneixement. La jornada que inaugurem avui és un pas més que donem en aquesta direcció. En aquesta ocasió, per mirar de donar resposta a una
demanda a l’alça de la nostra societat: els serveis socials, en el sentit més ampli». Joan Maria Adserà, president de la Fundació Hospital de Sant Pau i Santa Tecla, considera que «com a organització prestatària de serveis socials, som els primers interessats a disposar d’un règim jurídic que s’adapti a les realitats d’una societat cada vegada més complexa i que requereix ser atesa d’una manera multidisciplinària». Per a la institució sociosanitària, «la figura del jurista especialitzat i amb sensibilitat envers l’àmbit social és cabdal si entre tots els agents volem garantir una atenció adient als col·lectius vulnerables. A les nostres comarques hem d’aprofitar el lideratge de la URV per avançar cap a nous
models que afrontin els reptes de futur en l’atenció a les persones». La demanda de serveis socials està clarament en alça a la nostra societat i cada vegada s’han de coordinar més recursos i professionals de sectors ben diversos per atendre persones que presenten unes necessitats específiques en àmbits com la infància, la joventut, la gent gran, la discapacitat, l’estrangeria, el gènere, les addiccions, l’emergència habitacional, la pobresa energètica o la pobresa, entre molts altres. Dotar aquest gran àmbit d’experts de coneixements sobre el marc jurídic d’atenció a la persona és tot un repte i alhora una oportunitat per als professionals del sector que, bé a través de les institucions, les universitats o de les entitats del sector, treballen en l’atenció a la dependència i a l’autonomia personal en tots els àmbits poblacionals.
AL
Us esperem a les nostres oficines del C/Sant Agustí, 1 de Tarragona
G RE
Per versa Col·lecció: La imatge que parla Fotografies: María Testa Poesies. Adam Manyé
La primavera t’aclapara els sentits, tanta dolçor! i omple de flors la casa, i també de pugons!
U TE
Els primers lectors que portin aquest anunci s’enduran un exemplar de:
EL
Vols aconseguir-lo?
L UL
C RE
Arola Editors i notíciestgn et regalen un llibre de poesia cada setmana fins al 23 d’abril
13
13 de març de 2019
SOCIAL / XARXA DE SANTA TECLA Francesc Iglesias, secretari d’Afers Socials del Departament de la Generalitat
«Hi ha molt camí per recórrer»
F
rancesc Iglesias és el titular de la secretaria d’Afers Socials i Famílies del Departament de Treball, Afer Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya. Va participar en la jornada sobre el règim jurídic en els serveis socials impulsada per la URV i la Xarxa de Santa Tecla a les nostres comarques. Amb ell debatem sobre el paper legal de l’administració catalana com a garant de l’atenció social com a dret universal. Les entitats del tercer sector, tan importants en l’àmbit dels serveis socials, han de tendir cap a la professionalització? A les entitats socials hi ha àmbits d’especialització important, sobretot en les dedicades al món de la discapacitat, la infància, les dones víctimes de violència masclista... aquí les entitats aporten un plus de professionalitat indiscutible. És cert que en l’àmbit de les cures, amb un gran pes dels cuidadors familiars, cal millorar la professionalització i la figura del cuidador professional. Hem instat moltes vegades a Madrid que, més enllà de donar prestacions econòmiques per a les cures familiars, puguem crear llocs de treball i dignificarlo. De moment, hem centrat els esforços en el terreny de l’habilitació i de l’acreditació professional però, certament, són instruments limitats. També hi ha iniciatives de capacitació i de formació d’aquestes persones
cuidadores en l’àmbit familiar, majoritàriament dones, per donar-los eines i recursos que els permetin fer aquesta tasca amb més coneixements i capacitats. Aquí, com dic, hi ha molt camp per recórrer. Cal dotar d’un règim jurídic propi el sector dels serveis socials? Des de l’àmbit social ens trobem moltes vegades constrenyits per normes que provenen d’altres sistemes. Com a exemple diré que tenim dificultats per augmentar la xarxa de professionals de les àrees bàsiques de serveis socials en els ens locals perquè patim restriccions de la llei de racionalització i sostenibilitat de l’Administració local; o no podem augmentar el personal d’atenció directa amb recursos públics perquè estem limitats
«En l’àmbit social moltes vegades ens trobem limitats per normes que venen d’altres sistemes. Ens cal desenvolupar una nova cartera de serveis basada en les necessitats reals de la societat» per lleis d’acompanyament de pressupostos o, per exemple, no podem ajudar, en una línia de subvencions, una fundació que treballa en l’àmbit del voluntariat en una universitat
perquè s’assimila universitat a corporació de dret públic, però tampoc ens deixen fer un conveni interadministratiu perquè diuen que és una fundació i tampoc és sector públic..., o en un concurs en l’assignació d’un servei relacionat, posem per cas, amb una residència de nova creació per a gent gran o de persones amb discapacitat hem d’acabar assignant el servei a aquell operador que fa l’oferta econòmica més avantatjosa quan estem parlant de serveis regulats a la cartera que tenen un preu de referència, en aquest cas derivat de la llei de contractes en el sector públic... Què passa, doncs? Que les normes socials que entronitzen un dret subjectiu universal no són prou bones i altres normes li han de posar obstacles constantment? Potser ens falten normes més ben fetes? O és que aquestes normes no les interpretem prou bé? O potser és que el règim jurídic en l’àmbit social és poc conegut en massa instàncies de poder? De vegades, en l’àmbit social ens trobem que ens hem d’autoafirmar i, sobretot, tenim l’exigència d’abordar la complexitat social. I això s’ha de fer amb innovació, cosa que requereix una nova cartera de serveis socials, concebuda amb altres paràmetres, més orientada a necessitats i a resultats que no pas a estàndards de provisió que no aporten valor a la intervenció ni al servei. I aquí necessitem juristes creatius i marcs jurídics nous.
Us emmiralleu en algun sistema social existent? Sobretot en l’àmbit de la gent gran, ens fixem en models menys institucionalitzadors com els que trobem a Holanda, al Regne Unit o al Canadà, els quals s’orienten i atorguen més flexibilitat a la comunitat. Per exemple, a Holanda fa anys que no construeixen cap residència, en canvi, proliferen molt més els serveis d’atenció domiciliària professionalitzats a partir de personal d’infermeria, o un model d’atenció centrada en la persona amb unitats lleugeres integrades als municipis. Les residències de més de cent places que recorden l’aspecte hospitalari ja són història en molts indrets. Intentem inspirar-nos en les millors pràctiques, però també és cert que Catalunya té una llarga tradició de serveis socials que prové de la mà d’entitats privades, de quan, en ple franquisme, no hi havia eines ni inversió en aquest àmbit;. També cal agrair als ajuntaments democràtics que, a partir de la dècada dels 70, van ser els pioners en la instauració d’unitats de serveis socials en els municipis. Això ha fet que a Catalunya, malgrat que tinguem barris problemàtics, puguem anar a tot arreu, no com en altres països europeus del nostre entorn on hi ha barris on no entra ni la policia. Crec que amb aquesta cooperació de tots els actors podem posar la persona al centre i donar les millors respostes.
14
13 de març de 2019
Classificats Habitatges Compra / Venda LA SECUITA. TARRAGONA. (Ref. 6653). Chalet impecable. 2 plantas. 3 habitaciones, 2 baños. Jardín con barbacoa. A/a. Vestidor, despensa y trastero. Salón amplio con chimenea. Terraza y porche. Oportunidad. 185.000€ Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939
SAN SALVADOR (TARRAGONA). REF. 7558. Parcela con vivienda. De una planta, de 200 m2 y cuarto de herramientas en terreno de 1000 m2. Pozo ciego, jardín. MUCHAS POSIBILIDADES. Oportunidad. 125.000€. Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 TARRAGONA. C/ BARCELONA. Pis seminou de 2 habitacions amb solàrium. Preu: 150.000€. Tel. 977 24 80 80
BOSCOS. TARRAGONA (Ref. 7525). Chalet independiente 3 alturas, 5 hab. y 2 baños. Ascensor. A/a con bomba f/c. Terraza y balcones. Jardín particular. Trastero. Garaje para 3 vehículos. Muchas posibilidades. 575.500€. Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939
Habitatges Lloguer
TARRAGONA. C/ ROVIRA I VIRGILI. Pis de 2 dorm., menjador molt gran, cuina i bany. Al costat del Campus Catalunya. Preu: 120.000€. Tel. 977248080
TARRAGONA. CAMPCLAR. Piso situado en la Rambla de Ponent. Residencial con zona ajardinada, parque infantil y piscina. 3 dormitorios Todo exterior. Plaza de párquing incluída en el precio. Por: 145.000€. Tel. 636 696 571
TARRAGONA. C/ SANT DOMÈNEC. Pis nou a estrenar de 2 dormitoris al costat de la plaça de la Font. Preu: 129.000€ Tel. 977 24 80 80
TARRAGONA. C/ PIN I SOLER. Pis en venda de 4 dormitoris per reformar. Edifici amb ascensor. Preu: 99.000€. Tel. 977 24 80 80
Piso amueblado, 1 dorm., salón, cocina, baño, 2 balcones. 395€. Tel. 609 446 083
TARRAGONA. AV. CATALUNYA (Ref. PV754). Finca amb ascensor, 93 m2, 4 habitacions i 1 bany. 120.000€ Tel. 977 25 20 52
TARRAGONA. SANT SALVADOR. Moblat, 5è sense ascensor, 3 hab., menjador, cuina i bany. Terrassa. 400€ Tel. 676 383 314
TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Pis totalment reformat de 70 m2, 2 dormitoris, menjador ampli, cuina i bany. Per: 100.000€. Tel. 977 24 80 80
TARRAGONA. C/ SANT ANTONI MARIA CLARET (Ref. AM366). Pis moblat, 3 habitacions i 1 bany, cuina equipada, pis amb alçada, sense ascensor. 480€/mes Tel. 977 25 20 52
SAN SALVADOR (TARRAGONA). REF. 7544. Piso de 4 habitaciones y 2 baños. Exterior. Cocina con galería. Parquet. A/a con bomba f/c. Calefacción GN. Balcón. Puerta seguridad. Zona comunitaria. Parquing. Oportunidad. 135.000€. Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 TARRAGONA. PRESIDENT COMPANYS. Pis de 100 m2 amb aparcament i traster per 280.000€. Davant d’El Corte Inglés. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. C/ PRAT DE LA RIBA (Ref.: 2079) OPORTUNITAT!!! Pis de 91 m2, 4 habitacions i 1 bany. Pis amb alçada, terrassa, amb ascensor. Preu: 135.000€. Tel. 977 25 20 52
TARRAGONA. C/ REDING. Àtic en venda d’un dormitori amb terrassa de 12 m2. Edifici amb ascensor. Per: 75.000€. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. PLAÇA VERDAGUER. Pis de 3 dormitoris, amb bany i cuina reformats. Edifici amb ascensor. Preu: 145.000€. Tel 977 24 80 80
TARRAGONA. PLAÇA DE LA FONT. Ref. AM335. Pis reformat i moblat, pis alt, amb ascensor, 2 habitacins i 1 bany. 570€. Tel. 977 25 20 52
TARRAGONA. C/ JAUME I (Ref. AM240). Pis moblat, 40 m2, 1 habitació i 1 bany, cuina oberta, amb ascensor. 425€/mes. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ APODACA. Ref. AM197. Pis reformat i moblat, 2 habitacions i 1 bany, amb ascensor. 525€. Tel. 977 25 20 52
Locals
Diversos
Lloguer / Venda
Altres ofertes
TARRAGONA. REF. 7545. Venta de local de 110 m2. Sala diáfana y 2 aseos. Exterior. Suelo de gres. Salida de humos. Muy bien comunicado, próximo a Gym. Reformar. MUCHAS POSIBILIDADES. Precio: 185.000€. Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939
PAsso cintes de VIDEO a DVD i/o MEMÒRIA USB PER 10€ la CINTA. VHS, VHS-C, Video8, Hi8, miniDV, Betamax, pel·lícules de Super8 i cassettes de música. Salva les teves cintes abans que sigui massa tard. Pots provar primer amb una cinta. També passo fotografies i diapositives a digital. Recupera i recorda els teus anys passats. Recollida i lliurament a domicili. Tel. 626 010 186
TARRAGONA. C/ LA UNIÓ (Ref. LL164). Local en venda, primera línia comercial, a 25 mts. de la Rambla Nova. Diferents nivells. Amb sortida de fums. 400 m2. 415.000€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AVINGUDA CATALUNYA (Ref. LL163). Local en lloguer de 92 m2, en bon estat, aparadors grans. 600€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ARMANYÀ (Ref.: LL018). Local acabat d’obra, 53 m2, lloguer per 300€ i 70.000€ venda. Amb sortida de fums. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. COMTE DE RIUS (Ref. LL162). Local molt comercial, 70 m2 i altell. 1.800€. Tel. 977 25 20 52
Vendo moto YAMAHA FZ6N, año de matriculación 2006. 19.000 km y con ITV hasta 04/2019. Maleta incluída. 600 cc, 19.000 km. Año 2006. Color negro. Consultar precio. Llamar al 616 72 85 50
C L A S S I F I C AT S jcano@noticiestgn.cat
686 703 910
15
ESPAI PATROCINAT PER:
13 de març de 2019
DISSABTE 16
FUNDACIÓ PRIVADA MÚTUA CATALANA
Tarragona. Teatre LLOC: TEATRE MAGATZEM · hoRA: 20.30 H PREU: SociS 10 € / Anticipada 12 € / Taquilles 14 €
Agenda Dijous 14 Tarragona. Documental LLoc: AUDITORI DIPUTACIÓ · hoRA: 19 H Entrada amb invitació. ES PODRÀ recollir a partir d’una hora abans aL MATEIX Auditori La majoria d’històries sobre escaladors es redueixen a lluitadors superant murs. Jeff Lowe’s Metanoia tracta sobre un viatge totalment diferent, des del cim del món fins al final de la ruta. Jeff Lowe va ser un escalador llegendari. Va ser el creador de centenars de noves rutes, essent el primer a escalar milers de cims sense ajuda, sense estructures ja preparades i en ple hivern. Un d’aquests cims va ser la cara nord de l’Eiger, amb la via Metanoia a través, on va patir una transformació espiritual que va canviar la seva vida. La seva història ens inspira a tots, a través de la creativitat i força que caracteritza la seva carrera escaladora.
DIVENDRES 15 Tarragona. Teatre
Carola és un retaule magnífic de la societat catalana del segle XX. Una dona que ens parla amb la màxima sinceritat dels records que guarda, dels seus amors i del seu periple vital com a conseqüència de néixer dona i de classe humil. La lluita per intentar assolir la seguretat econòmica, i en últim terme la llibertat, sense l’ajuda dels homes. Q-Ars Teatre fa una excel·lent adaptació a partir de la novel·la Feliçment, sóc una dona de Maria Aurèlia Capmany, que manté l’essència i el pols de la novel·la original.
Tarragona. Música
LLoc: SALA TRONO - ARMANYÀ · hoRA: 20 H PREU: 16 € / 12 € AMICS SALA TRONO He vist balenes és un viatge narratiu, a doble tinta (gris i groc) entre la vigília i el somni, el present i el passat. Narra la història de l’Antón, l’Emmanuel i en Josu. Històries marcades per la violència política al País Basc. Però és, també, una història de com els prejudicis i la classificació de les persones les enclaustren en presoners socials que limiten la seva llibertat de moviment i elecció; de com les organitzacions restringeixen la llibertat individual. ALTRES SESIONS: DISSABTE 16 A LES 18:30 I 20:30 hORES
Tarragona. Teatre LLoc: ESPAI JOVE KESSE · hoRA: 21 H Improscritos és una companyia que es caracteritza pels seus espectacles d’improvisació humorística, interactius amb el públic, irònics, atrevits i descarats, cada espectacle és únic i diferent.
LLoc: AUDITORI DIPUTACIÓ hoRA: 19 H · PREU: 6 € L’Orquestra Simfònica Camera Musicae sota la direcció de Rinaldo Alessandrini interpretaran Els Reials Focs Artificials de Händel. Zur Namensfeier havia de servir per celebrar el sant de l’emperador Francesc I de l’any 1814, però Beethoven no va acabar l’obra a temps i es va estrenar al desembre. Händel sí que va acabar la seva obra a temps, l’abril del 1749. El dia en què s’inaugurava amb música i focs artificials l’edifici de fusta encarregat pel rei Jordi II de Gran Bretanya per celebrar la signatura del Tractat d’Aix-la-Chapelle, l’edifici es va acabar incendiant i tot va ser un desastre... Això avui ja no tornarà a passar: les tres dècades d’experiència de Rinaldo Alessandrini provocaran foc però en forma d’aplaudiments!
DEL13AL19DEMARÇ
Temps variable Setmana assolellada en general amb algun interval ennuvolat en algunes de les comarques de nord de la província. Les temperatures oscil·laran i pujaran i baixaran lleugerament. A partir de dilluns la probabilitat de precipitacions serà elevada arreu del territori i les temperatures baixaran. Font: Meteocat ESPAI PATROCINAT PER:
Complex Industrial Tarragona
PROGRAMA L.v. Beethoven: Obertura ‘Zur Namensfeier’, op. 115 G.F. Händel: Música per als Reials Focs Artificials, HWV 351 L.v. Beethoven: Simfonia núm. 1, op. 21
ESPAI PATROCINAT PER:
ATENEU DE TARRAGONA Dijous 14 | 19.30 hores Reunió Reunió anual de l’Assemblea General de Socis. Divendres 15 | 19.30 hores Inauguració Exposició artística “Visions de Dones”, activitat que forma part del programa de l’Àrea de Polítiques d’Igualtat (SIAD) de l’Ajuntament de Tarragona, per commemorar el Dia de la Dona Treballadora, a càrrec de Rosa Llurba (responsable de la Vocalia de les Dones de l’Ateneu de Tarragona). Copa de cava en finalitzar l’acte. L’entrada és lliure. Exposició oberta al públic del 15 de març al 3 d’abril de 2019. Horari: de dilluns a divendres, de 18 a 21 hores.
Diumenge 17 | 18.15 hores Niu d’Art Espectacle de música, dansa i més, per part dels nostres socis artistes, sota la direcció de Carme Bernad, responsable de la Vocalia Artística de l’Ateneu de Tarragona, presentació a càrrec d’en Jordi Català. Preu entrada: 1 € socis / 3 € no socis. Servei de Cafeteria.
Temperatures de la setmana
Exposició Fons d’art de l’Ateneu de Tarragona La mostra es podrà visitar al vestíbul de l’Ateneu.
MÀX. 19º
Horari Ateneu: de dilluns a divendres de 18 a 21 hores Tel: 977 23 31 60 | Mail: ateneudetarragona@tinet.cat Facebook: Ateneu de Tarragona
Edita i distribueix:
Director:
Disseny i redacció:
Disseny original:
Imprimeix:
Departament comercial:
Seccions:
Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona
Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat
Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat
Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat
Indugraf Offset S.A D.L.: T- 1062- 09
Correcció:
Vídeo:
Joan A. Cano 686 703 910 jcano@noticiestgn.cat
Carme López
Tomàs Varga
cartes al director lector@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat
Redacció i fotografia: 977 25 99 11 noticies@noticiestgn.cat
MIN. 9º
Web: O.Montesó
classificats classificats@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat
Amb la col·laboració de:
Distribució controlada: 25.000 exemplars
16
13 de març de 2019
LA contra De Tarragona al Liceu La soprano tarragonina Marta Mathéu interpretarà la Berta d’Il barbiere de Siviglia escenificada al Liceu. Ho farà per primer cop des que el 2008 va ser premiada al Concurs Internacional de Cant Tenor Viñas.
El món celebra l’any 30 de l’era d’Internet
Un centre comercial en el lloc d’IKEA Després del fracàs en l’operació de la multinacional sueca, els propietaris han venut els terrenys a una promotora que projecta un centre comercial. Veurem si aquest cop es fa realitat.
Elchicotriste
Semàfor de la setmana
Doodle amb què el buscador Google ha celebrat l’aniversari d’Internet.
E
tempus fugit
l passat dimarts 12 de març es va celebrar el 30è aniversari del naixement d’Internet, la xarxa que ha transformat el món: avui dia, gran part de les activitats humanes es realitzen amb una connexió permanent, fet impensable fa tres dècades.
Frase de la setmana
«Amb l’acta d’eurodiputat tornaria a Catalunya» Carles Puigdemont, president de la Generalitat de Catalunya a l’exili
El pare d’internet, el físic britànic Tim Berners-Lee (Londres, 1955), va concebre la xarxa al Centre Europeu de Física de Partícules (CERN), a partir de la demanda dels científics de poder compartir informació de manera automatitzada amb universitats i altres institucions en el món. Aquella iniciativa es convertiria el desembre de l’any següent en el primer navegador, lloc web i servidor, que van començar a funcionar coincidint amb el Nadal de 1990, quan el físic especialitzat en ciències informàtiques havia definit ja els conceptes bàsics del que serien els html, l’http i la URL. De fet, la primera pàgina web de la història es va dedicar a oferir informació sobre el projecte de la WWW, que es va convertir en el programa que va permetre la utilització d’internet, una infraestructura ja existent però que presentava molts problemes per
funcionar com una xarxa i que sense la invenció de Berners-Lee mai s’hauria convertit en l’eina que ha canviat la vida gairebé tot el món.
El pare d’internet, el físic britànic Tim Berners-Lee, va concebre la xarxa al Centre Europeu de Física de Partícules a partir de la demanda dels científics de poder compartir informació de manera automatizada amb universitaris i altres institucions del món Els desenvolupaments posteriors van ser ràpids i l’abril de 1993 el CERN va decidir que el WWW havia de ser de domini públic i aquell mateix any de 500 servidors es va passar a més de 10.000 a l’any següent, dels quals 2.000 tenien eren d’ús comercial. En aquell moment, els usuaris d’aquell protocol eren 10.000, mentre que actualment es calcula que la meitat de la població mundial té accés a la web.