noticiestgn 301

030216 número 301

WWW.NOTICIESTARRAGONA.CAT

EL CONJUNT DE LA PROVÍNCIA S’UNEIX PER PRIMERA VEGADA PER RECLAMAR SOLUCIONS A LA NACIONAL PÀGINES 2 I 3

P06

TARRAGONA

FARTS DE L’N-340

TARRAGONA

SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

P04

Té futur el Port Esportiu de Tarragona?

L’interès d’un grup inversor anglès reobre el debat sobre el futur d’un equipament en decadència Ballesteros formalitza el pacte de govern amb el PP i Unió Signatura oficial entre els nous socis de govern a la Casa Canals

2 | Tema de la setmana

3 de febrer de 2016 |

TE MA D E L A SE TMANA

El Penedès i l’Ebre tallaran l’N-340 simultàniament per exigir solucions Els municipis del Pacte de Berà i de les Terres de l’Ebre s’uneixen amb els transportistes per aconseguir la gratuïtat de l’AP-7 en els trams no desdoblats Òliver Márquez, Tarragona

L

a província de Tarragona ja fa temps que està calenta pels problemes de seguretat i mobilitat provocats per l’N-340, però ara per primera vegada el conjunt del territori (les comarques de Tarragona i de les Terres de l’Ebre) estan per la labor de pressionar definitivament el govern de l’Estat perquè aporti una solució immediata. Aquest divendres, els municipis del Pacte de Berà (Tarragonès i Baix Penedès), els transportistes i els municipis de l’Ebre anunciaran plegats una actuació simultània de protesta per exigir al futur govern de l’Estat (encara en funcions després de les generals) que aixequi els peatges de l’AP-7 en tots els trams on l’obsoleta nacional encara no està desdoblada. Aquesta doble acció es durà a terme en el termini d’un mes i consistirà a tallar la nacional alhora en dos punts concrets del Baix Penedès i del Baix Ebre. Els organitzadors de la protesta, alcaldes i transportistes amb el suport de la ciutadania, adverteixen que aquesta

La Nacional 340, que creua la demarcació de punta a punta, és la més transitada de l’Estat i concentra el nombre de punts negres més gran de la xarxa viària catalana.

acció marcarà l’inici d’una estratègia conjunta del territori per aconseguir resoldre els maldecaps produïts per una de les nacionals més ob-

soletes i alhora transitades de l’Estat.

L’objectiu del tall simultani de la nacional al Penedès i a l’Ebre

és doble: per un costat, demostrar davant del Ministeri de Foment que el problema de l’N340 és generalitzat al conjunt de la província i, per l’altre,

que el conjunt dels municipis afectats i els professionals del transport per carretera (FEAT) van de la mà per aconseguir la gratuïtat de l’autopista AP-7

Individual desde:

+

460€

Matrimonio desde:

460€

199€ 259€

Estas ofertas de unidades limitadas anulan cualquier otra.

Precio especial presentando obligatoriamente este anuncio

OKSOFÁS REUS - Avenida Països Catalans, 71 (rotonda Mercadona) · Telf. 877 01 30 97 · reus@oksofas.es OKSOFÁS TARRAGONA - Rb. Pres. Companys, 12 (delante de El Corte Inglés) · Telf. 977 24 17 94 · tarragona@oksofas.es

Tema de la setmana

| 3 de febrer de 2016

|3

te ma d e l a se tmana

Els detalls de la protesta unitària es faran públics aquest divendres dia 5 en roda de premsa a la ciutat de Tarragona fins que el titular de la nacional (l’Estat) no decideixi què farà amb ella. En l’actualitat resten per desdoblar els trams que van des d’Altafulla fins a Vilafranca del Penedès (a la zona nord) i els trams entre l’Hospitalet de l’Infant i Alcanar (a les Terres de l’Ebre). És per aquest motiu que es reclama l’alliberament dels peatges de manera immediata com a mesura provisional fins que tota la nacional hagi estat desdoblada amb la nova A-7 (fet que ara per ara no es preveu en els pròxims anys). Els arguments del territori són recurrents, però no per això irrellevants. Per un costat hi ha l’alta sinistralitat que es concentra en una nacional que

està saturada (és la carretera més transitada d’Espanya), que està obsoleta (és de les més antigues i no ha rebut les inversions necessàries per adaptar-la a l’afluència de vehicles) i que acumula col·lapses en moltes fases de l’any al llarg de tot el seu recorregut tarragoní.

Segons Fèlix Alonso, alcalde d’Altafulla i diputat al Congrés per En Comú-Podem, l’acció de protesta conjunta entre l’Ebre i els municipis del Pacte de Berà «és un avís clar per a nou govern que s’ha de constituir a Espanya. Volem obligar el Ministeri de Foment a moure fitxa perquè la ciutadania de la demarcació no està disposada a passar quatre anys més amb l’actual situació». Alonso afegeix que «la derivació dels camions cap a l’autopista amb bonificacions especials ja no és una solució. Volem que l’autopista, en els trams on la nacional no està desdoblada, sigui gratuïta per a tothom. Des de Torreblanca fins a Vilafranca del Penedès».

En termes similars es posiciona Josep Lluís Aymat, president de la Federació de Transports

les condicions que mereixem.

No es pot tolerar l’hemorràgia de morts que patim a la demarcació».

Els detalls, el divendres

«Aquest serà un avís per al nou govern de l’Estat.

El Ministeri de Foment ha de moure fitxa» FÈLIX ALONSO

Alcalde d’Altafulla i diputat al Congrés de la demarcació de Tarragona (FEAT). «La província exigeix una solució immediata als problemes de mobilitat i de seguretat viària que provoca la nacional. Tenim una nacional inútil i perillosa i, en paral·lel, una autopista que pot absorbir més trànsit amb plenes garanties.

El titular de la nacional, l’Estat, no ha fet els deures en els darrers vint anys i ara el més lògic

«La província exigeix una solució immediata als problemes de mobilitat i de seguretat» JOSEP LLUíS AYMAT

President de la Federació de Transports (FEAT) és que alliberin de peatges l’autopista per donar una solució a Tarragona, els seus ciutadans i la seva activitat logística per carretera». Aymat insisteix que «el problema no és el nombre de vehicles, és la via per la qual han de passar. Ningú no agafa el cotxe o el camió per gust i per anar a consumir benzina.

Quan algú circula és perquè en té la necessitat i cal fer-ho en

Els municipis del Pacte de Berà, de les Terres de l’Ebre i la FEAT donaran a conèixer els detalls de l’acció conjunta de protesta en una roda de premsa que tindrà lloc aquest divendres dia 5 de febrer al migdia en un punt simbòlic de Tarragona: a la sala d’actes del parc de vehicles pesants del polígon industrial Riuclar. Els col·lectius afectats estaran representants pel mateix Josep Lluís Aymat (FEAT), per l’alcalde del Vendrell, Martí Carnicer, i per l’alcalde del Perelló, Ferran Cid. En aquesta compareixença es faran públics els detalls de la mobilització que convocaran conjuntament els alcaldes de la zona de l’Ebre, del Pacte de Berà i de la FEAT, tot esperant que en les pròximes setmanes s’afegeixin diversos col·lectius ciutadans i socioeconòmics afectats per la nefasta carretera nacional.

4 | Sumari i actualitat

3 de febrer de 2016 |

TARRAGONA

6

El futur del Port Esportiu de Tarragona

8

El Port de TGN tanca 2015 amb un creixement del 3,9%

9

Entrevista a Rubén Viñuales Portaveu C’s a TGN

12

Entrevista a Jesús Monllaó Director de cinema

14

Suma d’esforços entre la Xarxa Santa Tecla i el Banc de Sang

POLÍTICA

Ballesteros (PSC) oficialitza l’acord de govern amb el PP i Unió a Tarragona Es consuma el tripartit per aportar «estabilitat» a la capital tarragonina ALCALDE Josep Fèlix Ballesteros PRIMER TINENT d’ALCALDE, coordinador de Presidència i Estratègies de Ciutat: Alejandro Fernández SEGON TINENT d’ALCALDE, conseller d’Economia, Serveis Centrals i Guàrdia Urbana: Pau Pérez TERCER TINENT d’ALCALDE, conseller comissionat dels Jocs Mediterranis 2017: Javier Villamayor QUART TINENT d’ALCALDE, conseller de Cultura: Josep M. Prats CINQUÈ TINENT d’ALCALDE, conseller de Contractació, Espais Públics i Protecció Civil: José Luis Martín SISÈ TINENT d’ALCALDE, consellera de Festes i Patrimoni, coordinadora cap d’àrea Cultura, Festes, Patrimoni i Turisme: Begoña Floria SETÈ TINENT d’ALCALDE, conseller, coordinador cap d’àrea de Territori: Josep M. Milà

L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros; el portaveu del Partit Popular i nou primer tinent d’alcalde i coordinador de Presidència i Estratègies de Ciutat, Alejandro Fernández; i el portaveu d’Unió Democràtica de Catalunya i nou tinent d’alcalde de Cultura, Josep Maria Prats, han signat aquest dimarts al migdia l’Acord de Govern pel que queda de legislatura. Amb el títol «Tarragona és futur», els tres representants polítics de l’Ajuntament de Tarragona han coincidit que «Tarragona necessita estabilitat política. Hem pactat per Tarragona, un acord que servirà per sumar». L’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros, ha destacat que «és un acord pel qual em sento il·lusionat, content i clarament convençut per diverses raons: perquè

sóc dels que pensa que la política està per buscar solucions; perquè no és un acord ideològic i, finalment, perquè és un acord de valents, perquè hem posat per davant la ciutat». Finalment ha subratllat que aquesta entesa amb PP i UDC «es basa en la confiança personal.

Per tot això, em sento content, orgullós i convençut». En la mateixa línia s’ha expressat el nou coordinador de Presidència i Estratègies de Ciutat, Alejandro Fernández, que ha manifestat que «és un pacte de govern que interpreta la voluntat expressada pels tarragonins que van votar moderació, centralitat, pluralitat, diàleg i tarragonisme. És un pacte que posa la nostra ciutat per damunt de qualsevol sigla política. Qui no està en aquesta taula és que no ho

ha volgut». Fernández ha volgut fer un agraïment a les executives dels partits del PSC i UDC «perquè amb la conjuntura política del moment no és fàcil». I ha conclòs: «Només hi ha un partit que es diu Tarragona». Per la seva part, el portaveu d’Unió Democràtica de Catalunya i tinent d’alcalde de Cultura, Josep Maria Prats, ha defensat que «la ciutat necessita un govern estable, uns polítics responsables i un projecte compartit de ciutat». «Hem pactat per Tarragona», ha subratllat. «L’important –ha afegit– no són les cadires ni els serrells de poder, sinó el projecte Tarragona 2022, la Marca de Ciutat que és Patrimoni, Comerç, Cultura i les Persones. En definitiva, és un pacte que servirà per sumar i per fer una Tarragona millor».

VUITÈ TINENT d’ALCALDE, consellera de Comerç i Relacions Ciutadanes: Elvira Ferrando NOVÈ TINENT d’ALCALDE, consellera delegada i cap d’àrea de Serveis a les Persones (Serveis Socials, Igualtat, Salut Pública i Llars de Jubilats): Ana Santos CONSELLER, coordinador cap d’àrea de Promoció Econòmica, Educació, Ocupació i Desenvolupament Econòmic: Francesc Roca CONSELLERA, coordinadora cap d’àrea de Sostenibilitat, Medi Ambient, Neteja, Joventut i Cooperació: Ivana Martínez CONSELLERA, de Turisme, Ciutats Patrimoni i Cases Regionals: Inmaculada Rodríguez CONSELLERA, d’Esports, Centres Cívics, Voluntariat i Associacions de Jubilats i Pensionistes: M. Isabel Negueruela

Opinió | 5

| 3 de febrer de 2016

C L AUS D E L A SE TMANA Edita i distribueix: Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Director: Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Disseny i redacció: Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó

Redacció i fotografia: noticies@noticiestgn.cat 977 25 99 11

Disseny original: Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

redaccio@noticiestgn.cat

Correcció: Carme López Imprimeix: Promicsa D.L.: T- 1062- 09 Vídeo: Tomàs Varga

Departament comercial: Manel Novella mnovella@noticiestgn.cat Joan A. Cano jcano@noticiestgn.cat Web: O.Montesó

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada: 25.000 exemplars

OP INIÓ

RICARD CHECA PE R IO D IS TA

Ajuntament de Tarragona: Pacte d’estabilitat o de tranquil·litat?

L

’alcalde de Tarragona viu moments contorbats. La situació política (amb pacte de govern inclòs) i l’escàndol Inipro (i el pàrquing Jaume I al calaix) li estan fent la guitza i provocant alguns maldecaps. Josep Fèlix Ballesteros, una persona estimada per la majoria de ciutadans i que va assolir alts índexs de popularitat, està fent mans i mànigues per esgotar un mandat que li podrà resultar dificultós. Els seus nous companys de govern (PP i Unió) no tenen res a veure entre ells, més enllà d’estimar-se la ciutat. Però amb això no n’hi ha prou. Ballesteros haurà de «controlar» alguns atacs egòlatres provinents de les fileres socialistes i ara per part del PP. Alejandro Fernández, com és obvi, voldrà treure rèdits polítics de la seva nova responsabilitat municipal. El líder del PP és hàbil, astut i, encara que no ho sembli, és més polític i més atrevit que Ballesteros. Diguem que és un animal polític, perquè la gent ho entengui. Ballesteros és, a

tesia, la militància. L’alcalde de ben segur que està resant perquè arribi el 2017 i poder «retirar-se» tranquil·lament.

Entenc perfectament que només és possible governar (bé) una ciutat si hi ha estabilitat política i majoria parlamentària, però recrimino les formes que ha adoptat el batlle. La seva decisió pot representar una factura massa costosa per al PSC de cara al futur. Caldria

saber què pensen realment el seu delfí, Javier Villamayor, i la guerrera Bego Floria, una de les possibles candidates a governar Tarragona. Caldrà saber també què farà el PP i Unió en el cas que el jutge no «desinvestigui» l’alcalde i que altres escàndols municipals caiguin en mans de la justícia i esquitxin Ballesteros. El temps ho dirà. Només cal romandre a l’espera i parar atenció.

Aicat 4.746

hores d’ara, l’alcalde cansat d’una ciutat paralitzada i sense ambició. Per contra, Alejandro arriba amb voluntat de menjar-se el món. És conscient que està jugant la seva última carta política de cara a un partit que està esquerda, i més tenint en compte que un dels seus objectius és arribar a presidir el PP a Catalunya.

A mi, personalment, no em desagrada que Alejandro entri

a formar part del govern de Ballesteros. També m’agrada que un polític coherent, seriós i responsable com Josep Maria Prats tingui responsabilitats governatives a Tarragona. De fet, el pacte d’estabilitat –o de tranquil·litat per a Ballesteros– afavoreix més el PP i Unió que el PSC. Lamento que una persona de tarannà dialogant com Ballesteros no hagi consultat, encara que fos només per cor-

Més de 35 anys d’experiència ens avalen Lloguem, venem i administrem els seus immobles

6 | Tarragona

3 de febrer de 2016 |

TARRAGONA

EQUIPAMENTS

Té futur el Port Esportiu de L’interès d’un fons inversor anglès per recuperar-lo com a espai comercial i de restauració obre el debat sobre el futur d’un equipament decadent Òliver Márquez, Tarragona

MSS Real Estate proposa arranjar la zona i convertir-la en un espai similar al Maremagnum de Barcelona

E

n els seus inicis, ara fa uns 20 anys, el Port Esportiu de Tarragona presentava una important oferta de restauració i aglutinava bona part de l’oci nocturn de la ciutat. Des de fa ja uns quants anys, però, l’equipament es troba en estat d’abandonament permanent, degradat, mort i sense perspectives de futur. Són diversos els factors que han convertit aquest espai en una de les grans vergonyes de la capital tarragonina (començant pels problemes d’aldarulls i seguretat que s’hi registraven i acabant per la manca de connexió de la ciutat amb el seu front marítim), però la realitat és que ara com ara ningú no es pot sentir orgullós de veure locals buits i un grapat d’empresaris que lluiten a contracorrent per intentar salvar-se de la ruïna. Des de fa uns mesos, però, l’atonia del Port Esportiu s’ha vist sacsejada per l’interès d’un grup inversor anglès (MSS Real Estate) que vol adquirir la totalitat de la societat gestora de l’equipament per recuperar-

lo com a zona comercial i de restauració.

L’interès d’MSS Real Estate pel Port Esportiu de Tarragona ha reobert el debat sobre el futur ús de l’equipament, que mostra evidents símptomes de decadència des de fa temps. El grup inversor britànic, representat a Tarragona i Catalunya per l’empresari tarragoní Íñigo

Rosell (Grup Rosell) vol aconseguir com a mínim el 66% de les accions de Nàutic de Tarragona, S.A (societat que gestiona el Reial Club Nàutic de Tarragona i el Port Esportiu) per tal de transformar la zona en un recinte similar al Maremagnum del Port Vell de Barcelona, amb botigues, restaurants i fins i tot un hotel d’alta gamma. A finals de l’any passat, MSS va fer

efectiva una oferta formal de compra de les accions de Jesús Martin, particular amb el 25% de les accions, i d’Hormipresa, titular del 6,5% de les accions.

La intenció d’MSS, un cop adquirit el 31,5% de les accions d’ambdós socis, és obtenir el 35% que està en mans de l’Autoritat Portuària de Tarragona, ens obligat a deixar la participació en el Nàutic TGN S.A per

El Club Nàutic, com a soci de l’actual propietat, vol exercir el seu dret preferencial per convertir-se en l’accionista majoritari i aturar l’entrada del grup anglès una nova reglamentació de l’Estat, que no vol que els ports participin en societats que no tenen la logística com a activitat principal. El Port, però, encara no està en condicions de vendre les seves participacions perquè està a l’espera dels in-

Tarragona

| 3 de febrer de 2016

|7

tarragona

Tarragona? formes i tràmits administratius pertinents.

El darrer soci del Nàutic Tarragona, S.A que entra en escena és el Reial Club Nàutic de Tarragona, amb el 30,5% de les accions. Els gestors del club esportiu no estan disposats a vendre les seves accions i, al contrari, han decidit exercir el seu dret preferencial de compra per quedar-se les accions de Jesús Martin per davant d’MSS Real Estate. De moment, però, el club no hauria fet efectiu el pagament de les accions (per valor de més de 100.000 euros).

Segons els portaveus d’MSS Real Estate, ja estarien fora de termini per executar el seu dret preferencial.

Davant d’aquesta situació, les dues parts interessades a adquirir les accions de Martin (el Reial Club Nàutic i MSS Real Estate) estan aquests dies preparant les seves estratègies negociadores. En tot cas, MSS Real State només entraria en la pugna si té garanties que finalment podrà quedar-se, com a mínim, el 66% de les accions de la societat, fet que depèn de l’adquisició de les accions de l’APT quan això sigui possible.

El Reial Club Nàutic, per la seva banda, veuria cobertes les seves expectatives adquirint el 25% de les accions de Martin.

Qüestionats sobre el futur de l’espai, el secretari de l’Associació d’Empresaris del Port Esportiu, Ángel Quiñones, és contundent: «Si entra el projecte del

Actualment, només 8 dels 58 locals estan ocupats i els empresaris de la zona veuen una oportunitat en l’oferta inversora fons d’inversió anglès, tenim perspectives de futur. Però si al final s’ho queda el Club Nàutic, que són els de sempre, les perspectives per als empresaris de la zona són molt difícils».

Quiñones assegura que el Port Esportiu s’ha quedat «asfixiat i els seus gestors no han fet res en els darrers anys. Donem ple suport a l’entrada de l’empresari tarragoní Íñigo Rosell i el fons d’inversió MSS, ja que tenen un projecte de millora que el Club Nàutic, ara per ara no pot oferir». Marc Colls, gerent de la marina Port Tarraco, instal·lació veïna del Port Esportiu, també veu amb bons ulls la dinamització de la zona a través d’un projecte com el que presenta MSS. «Tot allò que serveixi per dinamitzar el front marítim és beneficiós per a nosaltres i per a la ciutat. Coneixem el projecte de Rosell i crec que podríem establir sinergies per obrir la zona als tarragonins i als visitants».

COMPRA-VENTA ALQUILERES TRASPASOS

Diner britànic de la mà de l’empresari tarragoní Iñigo Rosell El projecte per convertir el Port Esportiu de Tarragona en un espai com el Maremagnum de Barcelona està liderat per l’empresari tarragoní Íñigo Rosell (Grupo Rosell), que ara fa un parell d’anys va intentar sense èxit tirar endavant la instal·lació d’un outlet de primeres marques als locals de la marina Port Tarraco. Rosell és el soci i representant del grup inversor anglès MSS Real Estate a Catalunya i Andorra, societat que hauria vist potencial en el malmès equipament del front marítim tarragoní.

El projecte d’MSS Real Estate per al Port Esportiu de Tarragona preveu la inversió neces-

Imatge virtual del futur hotel de luxe que el fons inversor MSS Real Estate projecta per al Port Esportiu de Tarragona.

sària per a la rehabilitació de la zona i la seva adequació per acollir establiments comercials de primeres marques de roba, una àmplia oferta de restauració i entreteniment, complementària a la que ofereix el Club Nàutic, que continuaria amb la seva vessant esportiva.

El projecte d’MSS preveu una inversió d’entre 3 i 4 milions

d’euros que es farà efectiva en els pròxims vuit anys, distribuïda en tres fases. Durant tot aquest temps es preveu que es creïn més de 150 llocs de treball, de manera directa i indirecta, i que tot el projecte culmini definitivament l’any 2025 amb la construcció d’un hotel de luxe amb més de 200 habitacions al costat del Miracle.

PRÒXIMA REHABILITACIÓ D’EDIFICI A LA RAMBLA NOVA

ADMINISTRACIÓN SEGUROS PERITACIONES

ALQUILER TARRAGONA Zamenhoff, 4 dorm. 450€ // H.Sanahuja, 2 dorm. Calef. Terraza 500€ // Jaime I, 2 dorm., equipado 550€

VENTA TARRAGONA Y ALREDEDORES Part Alta, 55m, a reformar, 3 planta edificio buen estado.....................................35.000€ P. Martell, 90m, 3 dorm., cocina nueva, baño, calef., gas, sol, luminoso..........110.000€ Alguer, 85m, 3 dorm., baño y cocina reformados, aseo, bomba f/c. Buen estado...90.000€ P. Riba, 100m, 4 dorm., baño, aseo, terraza, lavadero, gas natural, bien conservado..100.000€ Mallorca, 95m, 3 dorm., baño, calef., gas natural, perfecto estado...................130.000€ Unió, 120m, ascensor, exterior a dos calles, 2 baños, cocina, a reformar........155.000€ Pin y Soler, ático, 120m, 4 dorm., baño, aseo, 2 terrazas, celf., gas, trastero...200.000€ P. Riba, 140m., sol, salon-comedor con terraza, calef., armarios, cocina amplia...190.000€ R. Cajal, 125m, 4 dorm., comedor-salón, cocina office, calef., gas, parking y trastero....210.000€ Local, Alguer, próximo a Plaza Toros, 130m., buen estado, instalaciones.......105.000€ Hostalets Pallaresos, terreno 450m, casa 75m, 1 dorm., baño, comedor, cocina, buen estado...100.000€ Necesitamos pisos en alquiler o venta para atender la demanda de nuestros clientes

Pl. Ponent, 5-3º ·TARRAGONA

Tel. 977 21 93 50

- Pisos de 100m2 EN VENDA, distribuïts en 3 habitacions i 2 banys - Ascensor, calefacció i a/c, parquet AC5 de 12mm, cuines equipades - Edifici dotat de sistema Nanotech per al tractament físic de l’aigua - Materials i marques de primera qualitat:

Informació i venda:

977248080 www.marebens.cat

8 | Tarragona

3 de febrer de 2016 |

TARRAGONA

ECONOMIA

El Port de Tarragona tanca l’any 2015 amb un creixement del 3,9% L’exercici es clou amb el tràfic de més de 33 milions de tones de mercaderies

E

l Port de Tarragona ha tancat l’exercici 2015 amb un creixement destacat del 3,9% i assolint el volum de 33,2 milions de tones mogudes en un any. Els resultats són molt positius en els principals tràfics del Port de Tarragona com són els productes petrolífers, cereals i vehicles així com en aquells tràfics que consoliden la línia estratègica de la diversificació destacant el ‘project cargo’ i animals vius, entre altres.

Aquestes bones xifres són el resultat, principalment, de l’increment del tràfic exterior al Port de Tarragona. Les exportacions a destinacions internacionals han augmentat un 17,7% respecte a 2014 superant els 6,2 milions de tones, i les importacions s’han incrementat un 1,7% amb 22,3 milions de tones.

Josep Andreu, president del Port de Tarragona, destaca que «estem satisfets de les nostres estratègies d’internacionalització i diversificació i de l’aposta per determinades infraestructures; aquests resultats són molt positius per al territori ja que estem recuperant i consolidant els nivells existents abans de la crisi».

Agroalimentaris Durant el 2015, a les instal-

de 165,3 % i 140,66 % respectivament. Les instal·lacions portuàries han manipulat 2,1 milions de tones mogudes de gas-oil i 763.814 tones de benzina.

«El Port està recuperant i consolidant els nivells d’activitat existents abans de la crisi» JOSEP ANDREU

President de l’Autoritat Portuària de Tarragona lacions portuàries s’han registrat més de 4,8 milions de tones d’agroalimentaris, amb un creixement significatiu del moviment de cereals i pinsos que ha augmentat un 0,7% respecte a l’any anterior. Aquestes xifres posen de manifest símptomes de recuperació de la indústria local i del sector ramader.

Les empreses productores de pinsos estan ubicades en el hinterland (zona d’influència) del Port de Tarragona, concretament estan ubicades a la vall de l’Ebre i a Lleida. Anualment, pel Port de Tarragona passen més del 60% de les matèries primeres per elaborar pinsos per a

la ramaderia catalana, essent el primer port de l’Estat pel que fa a tràfic de cereals i farines i també de pinsos i farratges.

Petroquímics L’any 2015 el Port Tarragona ha registrat creixements rècord dins del sector energètic, que s’ha traduït en un increment del 7,16 %, respecte a l’any anterior, amb un total de 23,5 milions de tones. El moviment de petroli cru s’ha incrementat un 7,09%, amb 8,6 milions de tones. Els productes petrolífers (sense tenir en compte el petroli cru) han crescut en el

darrer exercici un 29,1%, superant totes les dades històriques del Port de Tarragona, que s’ha convertit en un port hub (de distribució) d’aquests tipus de productes al Mediterrani. Els Estats Units d’Amèrica, Gibraltar, Algèria, Corea del Sud i Rússia són els principals països amb els quals el Port de Tarragona manté relacions comercials d’exportació i importació de productes petrolífers.

L’augment del moviment de productes petrolífers durant el 2015 ha estat motivat, principalment, pel creixement de productes refinats (gas-oil i benzina) amb un creixement

Vehicles La terminal del Port de Tarragona dedicada al tràfic de vehicles ha superat les 115.000 unitats mogudes (tant d’importació com d’exportació), un increment del 96% respecte a 2014. Aquestes xifres superen les registrades en els últims cinc anys, des de l’any 2011, i posa de manifest que el moviment d’automòbils al Port de Tarragona segueix la tendència a l’alça dels últims mesos, i recupera els índexs de moviment d’anys anteriors a la crisi econòmica.

Bestiar L’exportació de bestiar al Port de Tarragona es consolida, i el 2015 ja són els 252.966 caps de bestiar carregats a les installacions portuàries amb destinació a països del nord d’Àfrica (Líbia, Líban, Algèria, i el 2015 s’han obert nous mercats d’exportació a Egipte). Des de 2012, any en què es va iniciar aquest tràfic al Port de Tarragona, s’ha registrat un creixement exponencial del 276,5%.

Tarragona

| 3 de febrer de 2016

|9

tarragona

L’entrevista

Rubén Viñuales Portaveu del grup municipal de ciutadans a tarragona

«El pacte PSC-PP-Unió és només un repartiment de cadires» «El que més em sorprèn del cas Inipro és que ni el PP ni Unió l’han tingut en compte a l’hora de pactar amb Ballesteros»

R

ubén Viñuales, advocat de 32 anys, és el cap de l’oposició a l’Ajuntament de Tarragona al capdavant del grup municipal de Ciutadans (4 regidors). Reconeix obertament que ni ell mateix esperava obtenir tan bons resultats en les eleccions municipals de la primavera de 2015. Ara, després de gairebé un any al consistori, el jove polític dóna la seva visió d’aquests mesos de legislatura.

Quina valoració fas d’aquests primers deu mesos al consistori?

Mai ningú de nosaltres (Ciutadans) havia pensat que tindríem aquesta oportunitat de treballar per la nostra ciutat.

He de dir que només per això cal fer una lectura molt positi-

va de l’experiència. A més, tenim la posició privilegiada que comporta ser caps de l’oposició. He de dir que el món de la vida pública, pels que som nous com nosaltres, és un món complicat. Sobretot perquè els tempos són diferents dels de la vida real. I això és una de les coses que caldria canviar. No pot ser que hi hagi tanta diferència de timmings entre la vida real i la política. Al final tots som persones i hem d’intentar normalitzar les coses, especialment en política municipal, que en teoria és la més pròxima a la ciutadania.

Has tingut temps per analitzar per què Ciutadans va tenir tan bons resultats en les municipals?

No sóc politòleg, però crec que conec la nostra ciutat. Tar-

ragona no és una ciutat independentista. Entenc que hi ha persones que, decebudes amb el model actual, pensen que a Catalunya i a Tarragona els aniria millor fora d’Espanya. Però per això nosaltres treballem, per fer veure a aquestes persones que un renovat projecte d’Espanya pot ser vàlid i pot seduir. D’altra banda, el nostre resultat a Tarragona s’explica per la voluntat de canvi per part de la ciutadania. El PSC cada vegada té menys suports, igual que el PP i Convergència.

ERC ha pujat per l’efecte sobiranista, però nosaltres vam quedar segona força a tots els districtes de Tarragona tret de la Part Alta. No som un cas aïllat. Nosaltres representem una regeneració.

Com valoreu l’acció de go-

vern de l’alcalde Ballesteros en aquest primer tram de la legislatura?

Ballesteros no està en el seu millor moment. Al PSC li ha costat molt. Ells veuen la governabilitat com un xec en blanc, és a dir, que ells volen una majoria per tal de poder decidir sense haver de consensuar amb la resta. Sense que hi hagi oposició. Un exemple clar és el tema dels pressupostos. L’han portat molt malament. Han vist que per primera vegada hi ha oposició a l’ajuntament. I no estan còmodes havent de negociar constantment.

Aquesta incomoditat és la causa del pacte de govern que el PSC ha tancat amb el PP i Unió?

L’alcalde ja em va dir cap al novembre de 2015 que pactaria sí o sí després de les eleccions generals. Per tant, no està interessat a consensuar projectes, sinó a governar amb un xec en blanc. La prova és que s’està parlant abans del repartiment de cadires que no pas del programa de govern. Unió, que està en vies d’extinció, volia entrar al govern de Tarragona com fos, i el PP amb Alejandro Fernández ja té assumit que

mai no serà la formació més votada. Però haurien de tenir present que tothom que ha pactat amb Ballesteros ha acabat desapareixent. Qui recorda Sergi de los Rios o la Victòria Forns? Tots els que s’apropen a Ballesteros desapareixen. Sincerament, crec que l’alcalde tenia prou vots per intentar governar en minoria a través de la negociació amb els diferents partits. Nosaltres, en els temes en què estem d’acord, li hauríem donat suport, però sempre des de fora del govern.

I què em dius del cas Inipro?

El que més em sorprèn és que el PP i Unió no s’ho hagin repensat abans de tancar un acord amb Ballesteros.

Ciutadans aspira a ser la formació més votada en les pròximes municipals?

Les següents eleccions les volem guanyar. Però encara falta molt i pot passar qualsevol cosa. Abans de les darreres municipals ningú no s’hauria imaginat que nosaltres, els «naranjitos», ens convertiríem en la segona força de Tarragona ciutat. Crec que cal regeneració.

Ballesteros és al consistori com a càrrec electe des de l’any 83 i vuit anys com a alcalde. Una persona que ja estava a l’Ajuntament quan jo vaig néixer no pot representar cap regeneració per a la ciutat.

Quina és la principal amenaça per a Ciutadans?

Que els que formem part d’aquest equip ens ho creguem.

Però jo m’encarregaré que això no passi mai. A Ciutadans hem de tenir clar que estem aquí per treballar.

10 | Opinió

3 de febrer de 2016 |

OP INIÓ

JORDI S A LVAT

JAUME CASAÑ AS

P E R IO D IS TA

GE ÒGR AF

Toros, castells i Fernando Alonso

La nova línia 9 del metro i el Penedès Marítim

E

m costa molt entendre la gent a qui li agraden i defensen els toros. Personalment els trobo una mostra de barbàrie en ple segle XXI. Diuen que és cultura, que les corrides ens ofereixen imatges que són art i que emocionen els qui les viuen a plaça. M’imagino que els espectacles de gladiadors durant l’imperi romà devien oferir imatges que inspirarien els millors pintors i cineastes i feien vibrar les masses, però a cap país civilitzat li passaria pel cap tornar a organitzar espectacles reals amb combats mortals entre lluitadors i feres sobre l’arena. Amb les magnífiques recreacions de Tàrraco Viva en tenim prou.

Però hi ha un argument que es repeteix i repeteix entre molts defensors de la tauromàquia, que és la comparació entre els toros i els castells. I més després de les massives crítiques a la imatge que hem vist fa uns dies de Francisco Rivera torejant una vaquilla amb la seva filla als braços. Si critiques les corrides, et treuen els nens pujant castells on, per cert, en els darrers anys hem assistit a una millora de les condicions de seguretat dels nens i nenes que fan d’enxaneta, acotxador i dosos. I si repassem les estadístiques, comprovarem que en la darrera dècada han baixat gradualment els castells que fan llenya.

En canvi, si donem una ullada als números del món dels toros, ens adonarem de com està baixant sensiblement l’afició a les corrides, tot i que és un negoci que continua movent molts milions d’euros. L’espectacle, en canvi, no ha evolucionat, i el toro continua morint a plaça enmig d’una orgia de sang. Em pregunto encara si cal prohibir els toros o deixar que desapareguin de manera natural, davant l’afició gairebé nul·la de les noves generacions a la tauromàquia. Això, a la ciutat de Tarragona ha passat, després d’uns darrers anys de decadència en què el públic principal eren uns pocs autobusos carregats de turistes.

Però, tornant a aquesta curiosa connexió entre els toros i els castells dels protaurins –que posen el crit al cel perquè els nens estan en perill pujant a aquestes construccions– i, ja que els agrada tant barrejar... barregem: no és tant o més perillós deixar que nens de sis o set anys corrin a gran velocitat amb karts o motos? Són aquests pares tan temeraris com els progenitors d’enxanetes i acotxadors? Amb aquesta mentalitat ni podríem carregar pilars de vuit o tres de deu ni hi hauria campions mundials com Fernando Alonso, Jorge Lorenzo o Marc Márquez. Però, això sí, els toros continuarien morint torturats a plaça i, de vegades, fins i tot retransmesos per la cadena pública estatal en horari infantil.

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A LECTOR@NOTICIESTGN.CAT (*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari.

Els articles es publicaran íntegres i amb fotografia de l’autor si aquesta és facilitada.

A

questa setmana ha entrat en proves el nou tram sud de la Línia 9 del metro de Barcelona. Una infraestructura clau per al desenvolupament del sector sud de la gran Barcelona, i que augmenta les possibilitats de connectivitat entre la ciutat i l’aeroport.

Una infraestructura esperada i desitjada, ja que Barcelona era de les poques grans ciutats europees que no tenia una connexió urbs-aeroport amb un servei de qualitat perquè la connexió del servei de Renfe, tot i que molt útil, havia quedat obsoleta amb la inauguració de la T-1.

Aquesta infraestructura, però, també té les seves repercussions en territoris allunyats de Barcelona, amb la qual tenen una gran interacció, com és el cas del Penedès Marítim.

I quin és el problema?

Doncs que la inauguració de la Línia 9 del metro podria augmentar molt la connectivitat del Penedès Marítim amb tot el sistema de transports de la zona sud de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, gràcies a l’estació de Rodalies del Prat del Llobregat, connexió de la Línia 9 amb la R2sud. Diem podria, perquè això encara no succeeix.

A l’estació del Prat del Llobregat només paren els trens que tenen origen a Vilanova i la Geltrú, i que fan servei a Vilanova i la Geltrú, Sitges i el Garraf. Però els trens amb origen a Sant Vicenç de Calders no paren a l’estació del Prat del Llobregat i deixen sense aquesta connectivitat als municipis del Vendrell (Sant Vicenç de Calders), Calafell, Segur de Calafell, Cunit i

Cubelles; una població de prop de 90.000 persones. És ben coneguda la deficient combinació per arribar a l’aeroport del Prat per a aquests municipis del Penedès Marítim, que no tenen servei de parada a l’estació del Prat del Llobregat. Ara s’afegeix el fet que tampoc tindran possibilitat de fer servir la nova connectivitat, a l’estació del Prat del Llobregat, de la Línia 9 del metro.

Aquesta combinació Penedès Marítim amb la Línia 9 permetria millorar la connectivitat d’aquest territori amb l’aeroport del Prat i les seves dues terminals; amb tota la zona industrial de la Zona Franca, La Fira i l’Hospitalet del Llobregat; la possibilitat de combinar amb els Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya i les línies 1, 5 i 3 del metro de Barcelona.

La possibilitat que els trens del servei de Rodalies amb origen a Sant Vicenç de Calders tinguessin parada a l’estació del Prat del Llobregat permetria guanyar accessibilitat als municipis del Vendrell, Calafell, Segur de Calafell, Cunit i Cubelles i potenciaria i milloraria l’accessibilitat als municipis de Vilanova i la Geltrú, Sitges i Garraf.

Queda clara la necessitat de fer un front comú per reivindicar aquesta millora de servei, i de molts altres que encara estan pendents i que penalitzen i empobreixen la mobilitat al nostre territori. Però, sobretot, perquè redueix les possibilitats de competitivitat i atractivitat del nostre territori amb les seves repercussions en l’activitat humana i econòmica.

Territori | 11

| 3 de febrer de 2016

te rritori

TURISME

Els inversors Melco i Hard Rock amenacen d’abandonar el projecte de BCN World

L

’Ajuntament de Salou ĂŠs l’única administraciĂł que actualment s’estĂ movent perquè el macroprojecte de BCN World no es quedi ajornat ‘sine die’. Aquesta setmana, l’alcalde del municipi, Pere Granados, ha mantingut reunions amb alts cĂ rrecs dels grups inversors Melco i Hard Rock, operadors que opten a gestionar dos dels tres casinos previstos inicialment en el projecte.

Segons el batlle salouenc, la incertesa generada per la constitució del nou govern de la Generalitat de Junts pel Sí amb el suport de la CUP convida els inversors a perdre l’interès per la Costa Daurada.

Granados s’ha reunit aquesta setmana amb directius d’un

dels grups que opta a la licitació del primer complex turístic integrat de BCN World. La trobada amb el director executiu de Melco i el vicepresident de desenvolupament de Hard Rock Cafè ha servit per traslladar l’interès pel projecte que s’ha d’emplaçar als terrenys del CRT, però tambÊ la seva inquietud per la situació d’indefinició que pateixen des de fa temps. Aquest grup demana celeritat i compromís ferm per part del Govern de la Generalitat a l’hora d’aprovar el projecte, apuntava Granados, a mÊs d’afegir que busquen que s’aprovi definitivament el Pla Director Urbanístic del CRT que determinarà l’abast de la zona hotelera i d’oferta complementà ria. Granados ha explicat desprÊs de la reunió que els inversors han assegurat que

Els dos operadors, que opten a gestionar dos dels tres casinos previstos en el complex d’oci i turisme de la Costa Daurada, adverteixen que hi ha altres països interessats altres governs estan interessats perquè inverteixin en els seus respectius països. Així, l’alcalde salouenc ha advertit dels perills d’una situació d’incertesa que genera una veritable preocupació als inversors i que està posant en risc la inversió.

L’alcalde de Salou s’ha mostrat defensor del projecte turístic en el qual crec fermament perquè una gran inversió d’aquesta índole servirà per generar economia; crear llocs de treball i, sobretot, diversificar l’oferta de Salou i el territori, i desestacionalitzar la temporada turística, creant un nou pols d’atracció. Per

Pere Granados: Estem donant mala imatge internacional per atraure noves inversions tant, ha afegit, com a mà xim responsable institucional he defensat i defensarÊ la implantació d’aquest projecte i seguirÊ demanant que la classe política sigui responsable davant d’aquesta inversió.

En aquest sentit, Granados

ha demanat que per fer que BCN World sigui una realitat ÂŤels partits polĂ­tics han de demostrar que estan a favor del progrĂŠs, del desenvolupament del territori i al costat de la ciutadaniaÂť.

L’alcalde tambÊ fa una crida a la unitat i a la mobilització dels agents socials i econòmics del territori per tal de donar un nou impuls i defensar conjuntament el projecte de BCN World. A mÊs, ha explicat que aquesta situació d’incertesa que es crea, fa que donem una molt mala imatge internacional a l’hora de captar noves inversions i projectes turístics.

EL VENDRELL

Demanen l’obertura dià ria del consultori mèdic de Coma-ruga a l’estiu L’Ajuntament del Vendrell ha aprovat per unanimitat una moció presentada pel grup municipal de Ciutadans (C’s) per instar la Generalitat de Catalunya a obrir el consultori mèdic de Coma-ruga durant els set dies de la setmana durant el període d’estiu per donar resposta a l’increment de població sense

congestionar mÊs les urgències de l’Hospital del Vendrell i el CAP de Calafell. Actualment el consultori de Coma-ruga està obert de dilluns a divendres de les 8,30 a les 14 hores. La moció demana que s’obri cada dia de 8 a 22 hores.

Des de Ciutadans van apuntar que la iniciativa ÂŤrecull una ve-

lla reivindicació dels veïns dels barris marítims desprÊs de la reducció de l’horari d’assistència fa uns anys i han recordat que en període estival, tant l’Hospital del Vendrell com el CAP de Calafell arriben a les 500 i 300 visites dià ries respectivament, en paraules del regidor Víctor PÊrez.

7JWJFOEB EF PCSB OVFWB CVFOBT DBMJEBEFT DPO QMB[B EF QBSLJOH [POB DĂ?OUSJDB

Mn. Jaume Tobella, 30 CALAFELL 43820 Tel./Fax. 977 693 568 Mòvil: 691 239 003 optionsalter@yahoo.es www.alter-options.com

3&(*453& "%.*/*453"5*6 /Â? +

+ &TWFSUJU U� DPOUSBDUBEB VOB QÛMJTTB EF SFTQPOTBCJMJUBU DJWJM J EF DBQBDJUBU GJOBODFSB E BDPSE BNC MFT EJTQPTJDJPOT MFHBMT WJHFOUT

12 | Territori

3 de febrer de 2016 |

GE NT D E C ASA

Jesús Monllaó DIRECTOR DE CINEMA

«Els tarragonins som de volada curta, com les perdius» Òliver Márquez, Tarragona

J

esús Monllaó Plana (Tarragona, 1967), director de cinema, és un dels exponents més grans del talent tarragoní. Ara fa un parell d’anys va estrenar el seu primer llargmetratge (‘Fill de Caín’), rodat principalment a les nostres comarques i amb el qual va tenir l’oportunitat de viatjar per tot el món participant en festivals de cinema de prestigi i d’àmbit internacional. Parlem amb ell de les experiències viscudes –no totes positives– i dels seus projectes de futur darrere l’objectiu.

Quan va començar a interessar-te el cinema?

El cinema sempre m’ha interessat com a eina per narrar.

Recordo amb especial intensitat els primers anys de la dècada dels 70; el calfred de les rajoles fredes sota els genolls rere la porta del menjador, des d’on guaitava les pel·lícules prohibides pels «dos rombos» i el «dolby surroncs», els roncs de la resta de la família al sofà de casa. El blanc i negre obligatori i el núvol estàtic dels cigars del meu avi també hi contribuïen amb una boira màgica que em va atrapar des de petit.

Ser director de cinema és una professió o un art?

Una professió, sens dubte. La part d’art s’ha d’esmicolar en bocins molt petits i repartir-la amb la resta dels tècnics. És el que més m’agrada del cinema,

l’experiència conjunta de crear plegats, confiar en equips heterogenis i comprovar que quan les idees estan clares i tothom rema a favor, els miracles succeeixen i cada pel·lícula esdevé un petit prodigi. Si el director ha de tenir algun «art» és el talent de saber escollir el talent adequat per cada projecte.

Què és més difícil, aconseguir un bon guió o el finançament necessari per convertir-lo en una bona pel·lícula?

Un bon guió, sens dubte. És molt difícil aconseguir mantenir l’atenció de l’espectador durant noranta o més minuts.

Això no vol dir que finançar un projecte sigui fàcil, però personalment prefereixo afrontar la incertesa financera que la creativa, em fa patir menys.

inútil contra la desaparició de les sales de cinema tradicional, un homenatge a una manera de gaudir del cinema, la catarsi col·lectiva de la sala fosca. I dic inútil perquè si el 2006 el fenomen esdevenia imparable, el 2016 ja forma part del passat. El vam rodar a Súria, on vam narrar la crònica de la demolició d’un cine emblemàtic –el Califòrnia– i amb ell, la desaparició de cinquanta anys de memòria col·lectiva. Va ser una experiència horrorosament enriquidora.

Quan algú et pregunta: en què treballes? Tu què li contestes?

Depèn de les ganes de conversa que tingui. Quan dic que sóc director de cine, el personal mostra una natural curiositat davant una professió no convencional. Si no estic per massa romanços, invoco qualsevol de les vocacions que he exercit en vides anteriors: tècnicament no estic mentint, no?

Quin record tens de ‘La mirada obliqua’?

El meu primer treball, el curt de final de carrera. No en teníem ni idea, de fer cine. Literalment. Ho vaig donar tot, absolutament, sense filtres de cap mena... Mirant enrere, al final del trajecte no em quedava ni una engruna d’energia. El que va succeir després va ser un periple desigual i meravellós que em va fer tastar la notorietat i la infàmia a parts iguals. Vaig tenir sort d’iniciar la meva carrera amb una feina demolidora. Em va ensenyar molt. Ara sé que el vam aconseguir acabar perquè no teníem ni idea que era impossible. Estàvem com una cabra.

Amb quina de les teves pellícules t’has sentit més satisfet.... i per què?

Tinc un amor especial per un documental que vam fer el 2006 i que es diu l’Efecte Kuleshov, perquè el vam rodar gairebé sense mitjans, però amb una muntanya d’il·lusió i molt d’amor. És un gemec

Fas de cas de les crítiques?

De les bones o les dolentes? Les crítiques professionals procuro no llegir-les. Ni unes, ni altres.

Per salut mental. Pel que fa a les «presencials», agraeixo la gent amable a qui no agrada la meva feina, però m’estalviaria el comentari. Total, la pellícula ja està acabada i no hi ha

«Moltes iniciatives audiovisuals topen amb l’absoluta incomprensió d’una administració local massa preocupada per captar vot i poc per connectar Tarragona amb el món» res a fer. Espero que almenys es valori l’esforç i l’honestedat en l’intent d’entretenir. I que disculpin les molèsties. Quant a les bones... doncs gràcies!

El teu primer llargmetratge (‘Fill de Caín’) ha anat com esperaves?

Tenint en compte que el 2013 va ser el pitjor any de la història del cinema espanyol quant a recaptació –tot i que vam ser la primera pel·lícula en català i la novena espanyola amb més recaptació de l’any– i que ens van excloure dels Premis Goya d’una manera cruel i prepotent, impedint una publicitat necessària per a tot cinema independent, sí. Vaig viatjar per tot el món convidat per festivals d’arreu durant dos anys, vaig interactuar amb audiències molt heterogènies i em vaig sentir part d’una professió que admiro.

A un actor com José Coronado el convenç el guió o el director?

Crec que el guió va ser l’esquer necessari i la química entre ell i jo, la cirereta del pastís. Per ser justos, cal no oblidar l’habilitat negociadora de la productora. Els diners sempre són un element indefugible quan parlem de fama i gran pantalla, i l’elegància en la negociació no és un art que domini tothom.

Tens algun projecte entre mans que ens puguis mig avançar?

Per descomptat. La novel·la negra de John Katzenbach, The Analyst, de la qual ja tenim acabada l’adaptació i que està en fase de finançament. Crec que tenim un guió potent i, com he dit més amunt, aixecar finançament sempre és difícil però em sembla menys dolorós que la possibilitat del bloqueig creatiu. Si tot va bé, a final de

2016 la rodarem. En tinc unes ganes...

Jo escric un article i en aquell moment em sembla collonut.

Però, quan el llegeixo al cap d’uns mesos, penso: això ho hauria d’haver fet diferent.

Et passa a tu el mateix amb les teves obres?

No em permeto que passi. Fa pupa. Cada obra es crea en un moment professional i personal determinat, i seria molt injust fer autocrítica sense tenir això en compte. Jo no ho faig mai. De fet, gaudeixo els «errors», són un recordatori de què «era» jo en contraposició amb el que «sóc» ara. Rubriquen la meva evolució i el desig de millorar. El dia que deixi de sentir la urgència de la revisió i la millora, gat!, però no deixo que em torturi.

Tarragona és un bon emplaçament per fer cinema?

El potencial de Tarragona quant a decorats i clima és indiscutible. Hi ha un lloc al món que s’hi assembla i allí uns paios molt llestos van crear una de les indústries més potents del món: es diu Hollywood.

Però això no és suficient. S’han de crear les condicions perquè les indústries fructifiquin, i jo no sento mai ningú amb pes

Territori | 13

| 3 de febrer de 2016

GE NT D E C ASA

a la ciutat parlar d’indústria cultural. Per ser justos, ni a la ciutat, ni a la Generalitat ni a l’estat. No se la creuen. I mentrestant, a França, la cultura és el 3,2 % de PIB, set vegades més que la indústria automobilística. Ells tenen cultura, nosaltres fàbriques de cotxes. Res a dir: és el model econòmic que hem escollit.

Parlant pròpiament de casa, he arribat a la conclusió que els tarragonins –amb algunes excepcions– som de volada curta, com les perdius. Fill de Caín va ser un intent honest i agosarat de demostrar que els

pelacanyes, quan ens ho proposem, la podem fer ben grossa, però l’absoluta manca de planificació cultural més enllà de les muralles va fer que l’intent s’ofegués en una bassa d’oli –ningú tenia ni idea de com fer un seguiment i el que fa més llàstima, ningú va preguntar com aprofitar millor l’embranzida a favor de la ciutat. Moltes iniciatives audiovisuals posteriors d’altres creadors, a pesar de tenir el precedent positiu de la meva pel·lícula, han topat amb l’absoluta incomprensió d’una administració local que no té línies mestres definides i

que està massa preocupada en captar vot i poc en connectar Tarragona amb el món. I mentrestant, jo «venent» Tarragona i Mediterrani a Chicago, a Moscou, a Bombai i a Montreal. Sol com un mussol.

Quan vas a un lloc nou de viatge, te’l mires amb ulls de director de cinema? Veus possibles «plans» per tot arreu?

Que va! Jo em poso la gorra de «dire» quan em paguen una nòmina. Conec companys incapaços de desconnectar. Pobrets. Jo agraeixo el fet de poder veure

les pel·lícules sense estar tota l’estona analitzant els aspectes tècnics: em sembla horrible no ser capaç de gaudir amb ulls «innocents» del treball dels altres. Quan vaig de vacances em fixo més en la gent que en les coses. Faig poques fotos, no vull recordar l’experiència des de l’objectiu, ho vull viure tot de primera mà. La meva vida no és una pel·lícula ni un àlbum de fotos.

Les noves tecnologies, com ara els telèfons intel·ligents, les Go-Pro i altres, perverteixen l’art del cinema?

Ans el contrari. La democratització tecnològica ha desmitificat el procés narratiu fílmic.

Les històries i els seus creadors són més heterogenis que mai, i això amplia els punts de vista, les possibilitats d’experimentació i la diversitat de temàtiques.

Aquesta democratització en la narració fílmica ha creat –com a contrapartida– una allau vi-

sual inabastable del qual costa protegir-se i discernir-ne el talent. Però mira, ha apropat la possibilitat de narrar a molta gent com jo, que en altres circumstàncies no haurien tingut ni una oportunitat d’alçar la veu, ja que els condicionants econòmics del moment anterior, el d’exclusivitat tecnològica, feia impossible per molta gent accedir als mitjans de producció. Avui en dia es pot accedir amb relativa facilitat a la creació de contingut i a la seva exhibició massiva; una altra cosa és la rendibilitat. Com monetitzar les produccions són figues d’un altre paner.

Què fa el Jesús Monllaó quan no està de rodatge?

Viure. Per posar un exemple, el projecte Fill de Caín va suposar cinc anys complerts de la meva vida, i el rodatge va durar només sis setmanes. Com deia el Schuster, «no hase falta desir nada más».

14 | Salut

3 de febrer de 2016 |

sal ut

XARXA DE SANTA TECLA

La Xarxa de Santa Tecla posa els seus serveis de transfusions i hematologia en mans del Banc de Sang i Teixits de Catalunya L’empresa pública del Departament de Salut de la Generalitat instal·larà un nou punt de donació fix a l’Hospital de Santa Tecla, a la Rambla Vella de la capital tarragonina L’any 2015 a la demarcació es van registrar unes 30.000 donacions (29.000 de sang i unes 700 de plasma) totes les delegacions de Catalunya. El seu lloc com a nova directora territorial a les nostres comarques l’ocupa la doctora Virgínia Callao, que entre els seus primers objectius tindrà el de donar continuïtat al treball de Contreras i el d’engegar el nou punt fix per a donacions a l’Hospital de Santa Tecla de Tarragona.

Més donacions a la província

L’Hospital de Santa Tecla disposarà d’un punt fix de donació de sang a partir de l’any vinent al centre de la ciutat de Tarragona. / Fotografia Jordi Play (cedida per BST).

D

es del passat 1 de desembre, el Banc de Sang i Teixits de Catalunya (BST), empresa pública del Departament de Salut de la Generalitat, és la responsable de tots els processos de transfusions de sang i del servei d’hematologia dels hospitals de la Xarxa de Santa Tecla (Hospital de Santa Tecla de Tarragona i l’Hospital del Vendrell). L’acord entre Santa Tecla i el BST converteix la província de Tarragona en la primera de Catalunya on les transfusions que es realitzen en qualsevol hospital del ter-

ritori segueixen els protocols del Banc de Sang i Teixits, fet que garanteix la igualtat en el servei i actuacions uniformes per al conjunt de la ciutadania.

Gràcies a aquest acord, Tarragona a més disposarà d’un nou punt fix de donació de sang al centre de la ciutat, a la Rambla Vella, en concret a la part que ocupaven les antigues urgències de l’Hospital de Santa Tecla.

Aquest nou punt de donació, que podria estar operatiu a inicis de 2017, complementarà el que ja hi ha a la planta baixa

de l’Hospital Joan XXIII, el de l’Hospital Sant Joan de Reus i el Verge de la Cinta de Tortosa.

El conveni entre Santa Tecla i el BST garanteix la continuïtat de tots els llocs de treball en els serveis de cada centre de la Xarxa de Santa Tecla, amb la incorporació de tres hematòlegs de Santa Tecla a la plantilla del Banc de Sang i Teixits de Catalunya. Pel que fa a funcionament, la gestió del BST comporta posar els serveis de transfusió i hematologia de la Xarxa de Santa Tecla al mateix nivell que el de qualsevol altre centre

hospitalari de Catalunya.

Actualment, el BST és el responsable del 100% de les transfusions que es realitzen a la província de Tarragona. El grau de cobertura del BST a tot Catalunya ja supera el 65%. L’objectiu a mitjà termini és que aquesta empresa pública de la Generalitat s’encarregui i estandarditzi els protocols en matèria de transfusions de sang a tota la xarxa hospitalària del país. És per això que Enric Contreras, director territorial del BST a Tarragona en els últims anys, ha estat recentment nomenat responsable de l’entitat i de

Segons dades del Banc de Sang i Teixits, l’any passat a la província de Tarragona es van registrar unes 30.000 donacions (unes 29.000 de sang i unes 700 de plasma), un 7,6% més que l’any anterior, la qual cosa situa la província com la que més ha crescut de Catalunya.

De fet, els punts de donació de Reus, Tortosa i Joan XXIII se situen entre els cinc amb més creixement de tot al país.

El 2015 a Catalunya el nombre total de donacions es va aproximar a les 260.000 (250.000 de sang i unes 9.000 de plasma), un 63% per cent de les quals es van aconseguir a través de campanyes concretes amb unitats mòbils, mentre que el 37% restant, a través dels 12 punts fixos de donació repartits per la geografia catalana.

Opinió | 15

| 3 de febrer de 2016

OP INIÓ

NÚRIA SEGÚ FERRÉ E X D IPU TA D A A L PA R LA ME N T

Recuperar la confiança i la credibilitat en la sanitat catalana

E

n plena digestió del nomenament del nou president de la Generalitat, coneixem el nom del conseller de Salut, Antoni Comín. Per primera vegada no és un metge, fet que ha suscitat comentaris de tot tipus, i més quan, coneguts els primers nomenaments del seu departament, veiem que aquests tampoc pertanyen a la professió d’Hipòcrates. No és requisit ni és necessari que un conseller o ministre sigui un especialista o un professional de l’àrea de la qual és responsable; de fet, no acostuma a ser així en la majoria de països del nostre entorn; Ernest Lluch, el ministre de Sanitat que més empremta ha deixat en el sistema sanitari espanyol, n’és el millor exemple.

El que sí que se li ha d’exigir a qualsevol ministre o conseller és que sigui un bon polític, que comprengui ràpidament el seu àmbit de responsabilitat, que estableixi prioritats clares i dissenyi polítiques transformadores destinades a millorar el sector i, en conseqüència, la vida dels ciutadans. També que s’envolti d’un equip capaç de dur-les a terme amb eficàcia i comunicar-les amb empatia i pedagogia als ciutadans i, en aquest cas, també als professionals sanitaris.

De fet, fins i tot pot acabar sent un element positiu que el nou conseller no pertanyi a l’oligarquia de la sanitat catalana. Ja veurem si és capaç, per una banda, de defugir els seus cants de sirena i, per l’altra, de no caure en discursos populistes i faltats de rigor.

Els reptes del nou conseller no són menors, perquè molt em temo que per refer la confiança i la credibilitat perdudes no serà suficient revertir les nefastes conseqüències que les polítiques d’austeritat han significat per als ciutadans i per als professionals del sector. Confiança i credibilitat són les fites a assolir, quelcom fàcil de perdre i molt difícil de recuperar i que, des del meu punt de vista, són indestriables de l’establiment, respecte i garantia dels drets dels ciutadans i dels professionals, de la fiabilitat de les seves paraules i del compliment dels seus compromisos.

Sabem del compromís personal del nou conseller amb els drets de ciutadania, intrínsecament lligats a l’equitat territorial i social. Ara cal posar-ho en pràctica.

Molts són els temes de l’agenda política del nou conseller i del seu equip, però em permetré, modestament, assenyalar-ne breument alguns. En un primer bloc destacaré aquells en els quals calen canvis i resultats immediats i a curt termini; i en un segon apartat, aquells de caràcter més estructural i reformista que requereixen més reflexió, diàleg i acords.

En el primer apartat, hem de situar la reversió de les conseqüències de les retallades, especialment en quatre àmbits. Primer, cal establir temps d’espera garantits per a qualsevol acte o prova mèdica i intervenció quirúrgica juntament amb el dret del pacient a reclamar el seu compliment. Segon, cal revertir el preu pagat pels professionals per l’austeritat, ja que no només l’estan suportant a les seves butxaques, sinó també en el deteriorament de les seves condicions de treball. Tercer, és urgent garantir la renovació tecnològica dels centres sanitaris i traslladar la innovació tecnològica i farmacèutica al sistema sanitari. Quart, el més injust, reduir les desigualtats en salut generades tant per raons socioeconòmiques com territorials –els experts diuen que són clarament evitables i han teoritzat sobre la falta d’ètica i moral de qui les permet– i que han estat confirmades i validades per diferents estudis recents; el de l’Ajuntament de Barcelona (2015) estableix en 10 anys la diferència d’esperança de vida entre els diferents barris de Barcelona i el més recent de l’AQUAS sobre l’anàlisi territorial dels efectes de la crisi econòmica en la salut de la població.

En el segon apartat hem de situar respostes i reformes de caràcter més estructural per fer front al nou context demogràfic d’increment de l’envelliment i creixement de les necessitats relacionades amb la dependència i la cronicitat que faran imprescindible un abordatge integral sanitari i social. Ara bé, respostes també destinades, no ho hem d’oblidar, a donar resposta a la percepció que el sistema sanitari és opac, que està sota sospita, a la notable manca de credibilitat dels responsables sanitaris i, en definitiva, al qüestionament per part d’alguns del model sanitari català. Convençuda que el sistema sanitari català no és un cau de corrupció, és

Antoni Comín és el nou conseller de Salut de la Generalitat de Catalunya.

«El desgast d’aquests darrers anys fa imprescindible regenerar el model o, més ben dit, redissenyar-lo des de la distància amb els interessos corporatius i empresarials i des de l’anàlisi i el coneixement dels desafiaments futurs, amb proximitat territorial i la complicitat dels ciutadans» inqüestionable que són necessaris canvis que han de passar, com a mínim, per més participació dels ciutadans i dels professionals, més informació, més transparència en l’assignació de recursos i serveis i, sobretot, pel retiment de comptes tant en resultats de salut, com econòmics, de funcionament i dels òrgans de direcció i govern de les entitats, públiques o no, que presten serveis sanitaris pagats amb els impostos de tots els catalans i catalanes. El desgast d’aquests darrers anys fa imprescindible regenerar el model o, més ben dit, redissenyar-lo des de la distància amb els interessos corporatius i empresarials i des de l’anàlisi i coneixement dels desafiaments futurs amb proximitat territorial i la complicitat dels ciutadans.

Els reptes són importants, vitals m’atreveixo a dir, per la supervivència d’un bon sistema sanitari, ja que ens juguem no tan sols el present sinó també el futur d’un sistema que, com l’educatiu, és el garant d’una igualtat a recuperar, sempre al servei de tots els ciutadans i amb la complicitat dels professionals sanitaris.

16 | Cultura

3 de febrer de 2016 |

C ULTURA

L’OBC porta ‘El concierto de Aranjuez’ a Arrenca el l’Auditori Josep Carreras de Vila-seca Carnaval a tot el terriotri Serà divendres 5 de febrer a les 21,30 hores

E

E

l divendres 5 de febrer tindrà lloc el primer concert de la temporada de primavera de l’Auditori Josep Carreras. A les 21,30 h l’Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya interpretarà El concierto de Aranjuez, just quan fa poques setmanes que s’han complert 75 anys des de la seva estrena a Barcelona.

Setanta cinc músics de l’OBC acompanyaran la guitarra de Juan Manuel Cañizares, un guitarrista que ja ha rodat la cèlebre obra de Rodrigo per tot el món dirigit entre altres per Sir Simon Rattle amb l’Orquestra Filharmònica de Berlín. Completarà el programa l’Intermezzo de Goyescas, de Granados, i la tercera simfonia de Beethoven L’Heroica, la qual va marcar un punt d’inflexió en la histÒria de la música i és considerada una de les obres simfòniques més importants de la història. El director i guanyador del Concurs Internacional de Direcció d’Orquestra de Cadaqués 2013, Lorenzo Viotti, serà l’encarregat de dirigir aquest concert a l’AJC. Les entrades per als concerts, es podran adquirir al vestíbul de l’Auditori Josep Carreras des d’una hora abans de l’inici del concert i amb antelació, a la secretaria del Conservatori o al web de l’Auditori.

l Carnaval ja és aquí i tots els pobles i ciutats del territori es preparen per celebrar-lo. A Tarragona, el dijous 4 tindrà lloc la Disfressa d’Or (a la TAP, 22 hores); el divendres 5, el Carnaval dels Petits (15,30 h a la Rambla Nova) i el concert de Carnaval amb Antonio José (a la TAP, 22 hores). El dissabte 6 tindrà lloc la Baixada del Pajaritu (des de la plaça del Rei a partir de les 11,30 h) i la Rua d’Artesania (des de l’avinguda Ramón i Cajal a les 18 hores). Diumenge 7 serà el torn de la Rua de Lluïment (19 hores des de l’avinguda Ramón y Cajal).

Al Vendrell, el dijous 4 de febrer, a les 17,30 hores, a la plaça Vella, es farà xocolatada i un espectacle infantil, un acte molt recomanat per gaudir-lo en família, i a les 19 hores arribarà Sa Majestat el Rei Carnestoltes i farà el seu discurs. L’endemà, el divendres 5 de febrer, a les 19,30 hores, començarà la Rua de Carnaval, amb un total de 34 carrosses i 9 comparses inscrites.

A Cunit, el dijous 4 de febrer, a les 17 hores, hi haurà tallers infantils de màscares i maquillatge a la plaça del Casal. A les 18 hores, cercavila del rei Carnestoltes i Reina des de la mateixa plaça i lliurament de poder i discurs del rei Carnestoltes al balcó de l’Ajuntament. El divendres 5 de febrer, a les 17 hores, batalla infantil de Confeti i ales 23 hores, batalla de coreografies i ball de disfresses. El dia 6 de febrer a les 18,30 hores, tindrà lloc la gran rua del Carnaval de Cunit, que sortirà des de l’estació del tren. En acabar la Rua, festa dels 40 Principals al pavelló.

A Torredembarra, el 4 de febrer, arribada de Sa Majestat Carnestoltes, a la plaça de la Font, i la festa del Carnaval Infantil. Divendres a les 5 de la tarda, amb el 13è Concurs de mascotes disfressades, a la plaça de Mossèn Joaquim Boronat i Festa de Carnaval a la Sala Gran del Casal Municipal, de les 11 de la nit.

Dissabte (21 hores) i diumenge (12 hores), Gran Rua de Carnaval.

Tarragona en imatges ramon segú chinchilla «En aquesta foto surt el meu avi, Gerard, i la meva mare, Paquita Chinchilla, que va morir fa uns dies, als 91 anys. El seu pare, Gerard, es va establir a Tarragona el 1913 com a fotògraf. Ella va seguir l’ofici i va aprendre totes les tècniques d’aquells anys. Aquí la veiem a l’estudi fotogràfic de molt joveneta. Com a fotògrafa pionera de la fotografia, en aquells anys va dominar l’ofici, la foto de retrat d’estudi, la il·luminació escaient per a cada foto, el retoc a mà al laboratori fotogràfic i l’acolorit de les fotos, quan encara no s’havia inventat el color. Va retratar moltíssims personatges de l’època i famílies tarragonines, en uns anys en què la fotografia era artesanal i en la qual ella va ser una artista. Juntament amb el meu pare, Ramon Segú, van seguir la tasca que va tenir continuïtat en mi fins a arribar als 100 anys.

Avui ploro la mort de la meva mare, Paquita; li dedico l’homenatge i el record i també agraeixo el condol de tants tarragonins».

Ramon Segú Chinchilla

17 | Agenda

3 de febrer de 2016 |

AGE ND A

05

DIVENDRES

Tarragona Carnaval. ‘Chirigotas’

Tarragona Carnaval

FEBRER 2016

1

2

3

4

5

6

7

8

9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 ATENEU DE TARRAGONA

Amb motiu del Carnaval, el teatre El Magatzem organitza una nit en què l’humor de les chirigotas serà el protagonista.

Lloc: El Magatzem Hora: 20.30 Preu: 3€ / gratuït socis de la COT

No et perdis la festassa de Carnaval a la Sala Zero, enguany, com no podia ser d’una altra manera, dedicada a David Bowie, l’home de les mil cares i, sens dubte, un dels grans referents artístics i culturals de la Zero.

Lloc: Sala Zero Hora: 23.59 Preu: entrada gratuïta per als disfressats Tarragona Teatre - Cabaret. Cuplet Català

Tarragona Concert. Green Covers. Tribut a MUSE

DIUMENGE 7 | 18.30h BALL Ball de festa major amb el Trio Orquestral Ateneu amb el cantant Jordi Català. Ball, gresca, xerinola i tabola a dojo. Petit servei de bar per ajudar a les despeses de l’Ateneu.

Preu: 3€ / 1€ socis FINS AL 28 DE FEBRER EXPOSICIÓ Recordeu que fins al 28 de febrer podreu veure l’exposició artística (in memoriam) d’en JAUME JORBA. Horari: de dilluns a divendres de 18 a 21h.

ACTIVITATS A L’ATENEU Cada dia de 17 a 21 hores. Informeu-vos i/o feu-vos socis al telèfon 977 23 31 60 de dilluns a divendres de 17 a 21 hores.

Mail: ateneudetarragona@tinet.cat.

Facebook: Ateneu de Tarragona.

Green Covers oferiran una actuació tribut a MUSE en la qual interpretaran fidelment els temes de la coneguda banda. Una experiència molt recomanable per a tots els fans de MUSE. Lloc: Sala Zero Hora: 22 Preu: 8 / 10€

06

DIssabte

Tarragona. Concert.

Avulsed. ‘Altar of disembowelment’

Els madrilenys Avulsed tornen a Tarragona per celebrar els seus 25 anys de carrera i presentar el seu nou disc Altar of disembowelment. Els acompanyaran la banda txeca Tortharry i el grup Bleeding Darkness. Una nit d’autèntic death metal.

Lloc: Sala Zero Hora: 21 Preu: 12 / 15€

Els cuplets més populars i recognoscibles que ens transporten a un univers de fa 90 o 100 anys, època emblemàtica del mateix teatre de la COT. Lloc: El Magatzem Hora: 22 Preu: 9€ / 8€ anticipada / 7€ socis de la COT

07

DIumenge

Tarragona Cinema VO. ‘Il Capitale Umano’

La vigília de Nadal, un ciclista és atropellat de nit per un luxós tot terreny. El desafortunat accident canviarà el destí de les dues famílies: la del milionari Giovanni Bernaschi, un especulador financer, i la de Dino Ossola, un agent immobiliari amb una empresa que és a punt de fer fallida.

Lloc: Auditori Tarragona Hora: 19 Preu: 5€

Fotografia de David Mocha

‘Afinitats. Llocs i no llocs’ Mostra en què es reuneixen imatges de fotògrafs de Tarragona i de fora que tenen en comú el fet d’haver captat espais de trànsit, fora del temps, a través de la seva càmera. L’exposició inclou fotografies de Jocelyne Alloucherie, Xavi Argente, Gerard Boyer, Pep Escoda, Manolo Laguillo, David Mocha, Bernard Plossu i Xavier Ribas. A més, els responsables de l’exposició interpretaran la mostra durant una visita guiada el pròxim diumenge 13 de desembre, d’11 a 12 hores –inscripcions al correu electrònic a tcultura@tarragona. cat. Places limitades– Lloc: Casa Canals De dimarts a divendres, de 17 a 20 h, dissabtes, de 10 a 20 h i diumenges i festius, de 10 a 14 h.

Fins al 14 de febrer de 2016.

18 | Opinió

3 de febrer de 2016 |

OP INIÓ

TERESA DUCH E S C R IP T O R A I B LO G U E R A A

JO SEP GIL

H T T P: //S A L S A - FIC C IO .

B LO G S P O T. C O M

PR E VE R E

El nom fa l’home. I la dona.

A

l pobre Mariano, no el vol ningú. Però, què ha fet el pobre Mariano? L’home fa una mica de llàstima, tot i que, de moment, no ha hagut de sentir tants vituperis com l’Artur Mas. Potser per això no vol anar a la investidura. Ves!, que per rebre fuetades, millor no entrar a la sala de tortura.

La veritat és que plantar-se com ho va fer, dient que no hi aniria, va ser tot un cop d’efecte. No hi estem acostumats. El Rajoy és un home de tarannà tranquil, efectiu en alguns casos, però poc encertat i gens adequat en la majoria dels altres. D’aquí que el qualifiquin sovint de pusil·lànime i que sigui objecte de burles i d’acudits de tota mena sobre les seves aparicions massa freqüents a la pantalla de plasma, la manca de sang a les venes i les seves frases famoses i desconcertants que, segurament, demostren que sí que en té de sang i que els nervis i la pressió també li passen factura. No té res a veure amb algunes feres ferotges del PP que, de vegades, tinc la impressió que, tot i aparentar fer pinya, se’l voldrien cruspir de viu en viu. I és que... podríem dir que el nom marca la persona? No és el mateix dir-se José María o Felipe o Luis que dir-se Mariano; segur que tots pensem en un Marianico el Nosequè, amb qui hem rigut alguna vegada.

En canvi, Pedro –amb nom de deixeble de Crist– i Pablo –amb el segon nom del pagà convers Saulo, a qui l’Esperit Sant va haver de fer caure del cavall per convertir-lo– sovint van aparellats en el santoral, tot i que aquí no troben punts d’acord. L’únic acord, de moment, és el no a Rajoy, però entre ells, res de res.

Les esquerres no tenen prou força per fer la unió; més ben dit, el referèndum a Catalunya que proposa Pablo Iglesias és suficient per fer enrere el PSOE, defensor de la unitat d’Espanya. Però no deia Iglesias que ells són la nova política? I no és el PSOE igual que el PP, vella política? Com és que hi vol pactar?

El tercer en discòrdia, l’Albert Rivera, està pràcticament desaparegut. No vol pactar amb Rajoy –perquè també presumia de nova política– però tampoc ho pot fer amb Podemos –massa a l’esquerra–. No s’ho imaginava l’Albert que els vots li donarien un pes polític tan migrat que el seu partit no serviria de frontissa perquè cap porta s’acabés d’obrir. O de tancar. Almenys, no per si sola. Error de càlcul, Albert, o potser de nom. Un nom català per a president del govern no convenç Espanya. Menys encara del que podria convèncer el nom d’Inés, amb la mateixa aspiració, a Catalunya.

A mi, com a Teresa, m’associen sovint amb la santa. Santa Teresa d’Àvila. Diuen que les Tereses tenim molta paciència, com ella. Ara bé, monja encara no.

L’èxtasi l’estic esperant. I els llibres... Bé, no l’atraparé pas, però també, també estic tocada per la inspiració. De vegades més i de vegades menys.

Estimats lectors, dimecres vinent, excepcionalment, em tornareu a trobar aquí. Vull fer-vos partícips d’un fet que em fa molta il·lusió. Té a veure amb Santa Teresa.

Esperança i religió

N

o sé si és per deformació professional, però el cert és que no puc deixar de donar voltes a la qüestió de la secularització. Els qui esteu avesats al tema no necessiteu que us aclareixi de què es tracta: sabeu, de ben segur, que, quan parlem de «secularització», ens referim al procés d’emancipació i d’autonomia de l’esperit, de la conducta i de la societat humanes, respecte a la influència de la religió, de la teologia i de les esglésies, un procés que s’inicià en el Renaixement, que passà per la Il·lustració i que ha assolit plena vigència, encara que de manera diversa, en els nostres dies.

La secularització afecta la totalitat de la vida cultural i el món de les idees, i fins i tot pot observar-se en la davallada dels temes religiosos en la filosofia, en l’art i en la literatura. El procés de secularitza-

ció té també un vessant subjectiu: així com hi ha una secularització de la societat i de la cultura, hi ha també una secularització de les consciències. I això vol dir que l’Occident modern produeix constantment individus que miren el món i les seves pròpies vides sense cap mena de referència a la interpretació religiosa de la vida.

La secularització ha servit i està servint per a legitimar els valors humans al marge de la praxi religiosa i fins i tot de les creences religioses. Ho he sentit moltes vegades en boca de pares de mitjana edat, que s’esforcen, i amb raó, a justificar l’actitud de llurs fills, que, certament, són unes bellíssimes persones –honestes i responsables, i compromeses a favor del bé comú–, però que, diguem-ho així, no van a missa.

S’acostuma a dir que la secularització comporta una dessacralització i un desencantament del món. I la convicció que vivim en un món en què les forces i les influències esotèriques i sobrenaturals només existeixen en la ment dels qui hi creuen, és una convicció totalment generalitzada en el nostre temps. I, en aquest aspecte, voldria subratllar el fet que l’única esperança que sosté la fragilitat de l’ésser humà i l’empeny –empeny la barca dels qui han passat la nit sense pescar res– a anar, malgrat tot, endavant, és l’esperança secularitzada.

Deixeu-me dir que, on hi ha esperança, hi ha religió; però no sé si es pot dir que allí on hi ha religió hi ha esperança.

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A LECTOR@NOTICIESTGN.CAT (*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografia de l’autor si aquesta és facilitada.

X AVIER PARERA LLICENCIAT E N GE OGR AF IA I HIST ÒR IA

Simfonia núm. 6. ‘Revolucionària’ (II) III. Le nto

R

ússia entrava a la I Guerra Mundial que s’allargava entre la fam sobre els seus habitants. Nicolau II dirigia operacions militars després de destituir els ineptes que no detenien l’exèrcit de Guillem II. Horvov ens diu en una carta: “Yussupov i jo assassinàrem Rasputí, ja que el problema era la seva manipulació política.”

Aquesta dada és exagerada perquè no apareix el nom del músic. El compositor estava enamorat d’una de las filles del tsar i, davant de la perspectiva de veurela amb aquell boig, s’afegí a l’atemptat.

Aquí ningú posa fi a aquests nombrosos Rasputins i allarguen la dramàtica situació amb falses promeses.

Ensenyament i Sanitat queden ferits i aturats, però la premsa i la televisió reafirmen que el país s’està recuperant. Catalunya segueix les seves passes, però continuen els seus problemes amb la CUP.

IV. M a r xa f ú n eb r e Kerensky, líder dels menxevics, té poder a la Duma davant un augment d’idees bolxevics. Al Congrés dels Diputats a Madrid també es barallen i els seus discursos semblen un intercanvi de trets.

Aquí, Podemos seria la ideologia bolxevic i Pablo Iglesias, el nou Lenin, però sobre la taula parlaria del referèndum a Catalunya, la qual cosa no agrada la resta de partits. Quan se signa la Pau de Brest Litovsk i abandonen la I Guerra Mundial, els bolxevics guanyen el suport del poble. Pablo Iglesias arriba amb idees per recordar drets que el bipartidisme allunya.

Horvov acaba la simfonia i explica: «Executaren la família imperial. Tremolo quan la meva estimada fou afusellada a la casa de Ipátiev (Ekaterinburg) el 17 de juliol de 1918».

Aquí el desconfiat poble pregunta quant temps durarà la incertesa i la revolució es realitza amb el vot a les urnes. Per aquest motiu han sortit nous partits i el poder de Madrid es divideix mentre a Catalunya s’inicia el procés d’independència amb Puigdemont com a president de la Generalitat.

Gastronomia | 19

| 3 de febrer de 2016

GASTRONOMIA

Club Nàutic Casa Montero, a l’Ampolla, aposta per l’ostra del Delta cuinada

Menú especial

25 €

IVA inclòs

De dimarts a diumenge (begudes a part)

CLUB NÀUTIC CASA MONTERO

16€

Marítima Ramon Pous, s/n L’Ampolla Tel.: 977 59 33 36 Tanca dilluns a l’hivern

www.elmolidecaltof.com reservas@elmolidecaltof.com

Avd/ Sta Oliva, 2 - 43700 EL VENDRELL (Tarragona) TEL.

Fèlix Llovell, periodista gastronòmic

E

n aquesta nova temporada, els germans Montero, Jesús Lluís i Carme, aposten des del seu restaurant Club Nàutic Casa Montero, pels productes de proximitat i qualitat i molt especialment pel més representatiu i exquisit del delta de l’Ebre: l’ostra.

També com a novetat cal ressaltar que en la nova carta destaca l’ostra de l’Ampolla cuinada en interessantíssimes elaboracions plenes de sabor i creativitat, com és el plat estrella de l’establiment: ostra cuinada amb carxofes i tòfona negra amb allets confitats, una autèntica delícia que per si sola justifica la vista al restaurant.

A aquestes exquisideses cal afegir els plats de temporada que en aquest mes de febrer conquereixen el seu màxim exponent amb l’arròs de carxofes i galeres, sense oblidar els clàssics de la casa com la graellada de peix i la mariscada, amb una molt bona relació qualitat/preu.

També aquest febrer celebraran les Jornades de la Galera amb noves elaboracions d’entrants i segons i menús gastronòmics de mercat, que canvien diàriament segons les compres, amb

llagostins de l’Ampolla, gamba roja de Tarragona, cloïsses del Delta, torradetes amb anguila fumada...

I en els dies de fred, per encàrrec, plats de cullera, com cigrons amb rap i galera o els fesols amb bacallà, que ens recordem aquells menjars de les àvies que eren tan bons. A l’hora de les postres, la rebosteria casolana completa un àpat inoblidable. I tot això, en la terrassa de vidre, a tres metres del mar, quasi tocant els velers que omplen el port esportiu, amb unes vistes molt agradables.

La Carme i el Jesús pertanyen a una família de restauradors, oriünda d’Albacete. Es pot ben dir que van néixer entre fogons i plats i, lògicament, fets grans en aquest ambient, van decidir ben aviat que volien continuar la tradició familiar de restauradors, conjugant la saviesa i el mestratge dels seus pares amb les noves tendències culinàries i, a la vegada, aprofitant tots els fruits naturals que ofereix el delta de l’Ebre i el mar Mediterrani. L’any 1994 el seu pare va aconseguir l’arrendament del restaurant del Club Nàutic de l’Ampolla i des d’aleshores és Casa Montero. Més tard, el pare el va deixar als seus fills i ells continuen la tasca restauradora amb molt d’èxit, ja que, ara com ara, aquest establiment és considerat com un dels millors del sud de Catalunya.

La recepta d’Encarna Martínez

Calçots arrebossats amb gabardina de pebrot de piquillo Ingredients Calçots Farina Ou Pebrot del piquillo Oli

Sal Pastanaga All Julivert

Elaboració Pelem els calçots, els enfarinem i els passem per l’ou batut. Els fregim en una paella amb oli ben calent fins que estiguin daurats. Els retirem i els posem al plat amb el pebrot del piquillo o vermell enrotllat. Els podem acompanyar amb una mica de romesco. Per guarnir el plat podem fer servir una pastanaga i una mica d’all i julivert picats.

Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Tof t’ompliràs d’alegria i felicitat complerta i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta El Molí de Cal Tof

Av. Santa Oliva, 2 El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

977 66 26 51

CALÇOTADES Restaurant La Platja

L’autèntica calçotada!!! www.laplatja.com

30€ (dill. a div., grups concertats) 32€ (caps de setmana)

C/ Arrabassada, núm. 2 Tarragona Info. i reserves: 977 29 09 38 625 103 195

20 | Gent

3 de febrer de 2016 |

GE NT

Nova unitat d’histeroscòpia amb làser a Embriogyn És l’única unitat d’aquestes característiques de la província de Tarragona i unade les poques de l’estat.

Novament, la Clínica Embriogyn és pionera en la incorporació de les tècniques més avançades i d’avantguarda, ara amb una unitat d’histeroscòpia que tracta les afeccions a través de làser. La histeroscòpia és una tècnica que permet visualitzar i tractar l’interior de l’úter.

Des de fa temps, els professionals d’Embriogyn havien detectat aquesta necessitat i els dos ginecòlegs de fertilitat del centre, el Dr. Pere Feliu i la Dra. Cèlia Vives, s’han format i especialitzat per poder aplicar aquesta novedosa tècnica.

La incorporació d’aquesta nova tecnologia és un gran avenç a molts nivells, sobretot perquè permet oferir molts avantatges als pacients que requereixen una histeroscòpia quirúrgica per resoldre les seves dolències.

Les pacients, davant de pòlips, tabics intrauterins, miomes submucosos, adherències intrauterines, síndrome d’asherman, etc., gràcies a l’aplicació de l’histeroscòpia per làser, podran ser intervingudes sense anestèsia i sense haver de fer ingrés a l’hospital, i amb una important reducció de riscs d’hemorràgies i del nombre d’intervencions, així com una important millora en la qualitat del postoperatori.

Aquest seguit d’avantatges repercuteixen alhora en una reducció dels costos per als mateixos pacients.

Altres casos en què s’utilitza aquesta tècnica d’histeroscòpia és en l’aplicació d’un sistema de planificació familiar anomenat ESSURE que permet col·locar un dispositiu a les trompes de fal·lopi que evita les gestacions de forma permanent i sense cirurgia.

Aquesta unitat d’histeroscòpia que s’ha creat, permet una tècnica mínimament invasiva que s’aplica al propi quiròfan de cirurgia menor d’Embriogyn obert a pacients del centre o a altres pacients externes que ho puguin necessitar.

Dow Chemical rep els veïns de la Pobla en la visita al monòlit de la Mare de Déu del Lledó

Èxit de participants en la V Marxa Castells del Baix Gaià

Un any més, Dow Chemical va mostrar el seu compromís amb la Pobla de Mafumet i els seus habitants en organitzar la tradicional visita al monòlit de la Mare de Déu del Lledó, patrona d’aquest municipi. 250 veïns i veïnes, juntament amb autoritats de la Pobla es van reunir en una jornada de portes obertes, que s’ha convertit ja en un dels actes més destacats en el marc de les festes de la Mare de Déu del Lledó. El monòlit serveix per commemorar l’antiga ermita de Sant Joan del Lledó, que es trobava en els terrenys on actualment hi ha les instal·lacions de Dow al polígon nord.

Èxit rotund en la V Marxa Castells del Baix Gaià on la representació femenina ha ascendit fins al 60% de la participació. La prova es va celebrar el passat diumenge i va tornar a unir els castells d’Altafulla, Tamarit, el Catllar, la Riera i Ferran en un recorregut de 27 quilòmetres. Enguany hi ha hagut participants de més d’una seixantena de localitats d’arreu de Catalunya. La cursa va acabar amb una calçotada popular per a tots els participants al Parc del Comunidor.

Gent

| 3 de febrer de 2016

| 21

GE NT

Inauguració de la mostra pictòrica de Josep M. Solà a la Galeria d’Art Arimany

L’Obra Social “la Caixa” i la Via T lliuren 3.000 € a Creu Roja Tarragona

El dia 29 de gener va tenir lloc a la Sala d’Art Arimany (Rambla Nova,20-Tarragona), la inauguració de l’exposició de Josep Maria Solà. El pintor paisatgista va fer gaudir el públic amb els seus quadres plens de llum i color tant dels paisatges de muntanya com de les marines de nova creació. L’exposició es podrà visitar fins al dia 11 de febrer. Durant la inauguració es va sortejar un quadre que va ser per Josep R. Gispert. La pròxima mostra, a partir del 12 de febrer, reunirà deu artistes de temàtica variada.

Aquesta aportació recaptada durant la campanya Nadal Solidari es destinarà al programa Aliança Humanitària per a l’Alimentació Infantil, que té com a objectiu la lluita contra la pobresa infantil. Mitjançant els diners aconseguits es finançaran beques menjador a infants en situació vulnerable i es destinaran targetes regal a famílies afectades per la crisi i que tinguin fills en període escolar perquè puguin comprar aliments en comerços de proximitat.

Més de 30.000 persones es reuneixen al Cós Blanc de Salou

Jordi Rodríguez, campió d’Espanya de rem de llarga distància

Salou ha viscut un any més el Cós Blanc. El joc de llums, el confeti, la música i la gresca van inundar el carrer Ciutat de Reus i el carrer Barcelona, escenaris principals de la festa, per on van desfilar la trentena de colles participants en l’acte més multitudinari de la Festa Major. Més de 120.000 wats de so i més de 500.000 de llum làser-show van fer gaudir petits i grans gràcies de la vintena de canons de confeti instal·lats al llarg del recorregut.

El passat diumenge es va disputar el Campionat d’Espanya de Fons per Clubs, al Centre d’Alt Rendiment de La Cartuja (Sevilla). El remer del Reial Club Nàutic de Tarragona es va imposar a la categoria juvenil masculina, en la modalitat d’skiff i en la distància de 6.000 metres. En el Campionat Espanyol de rem olímpic de Fons participen més de 300 esportistes de 35 clubs procedents de tots els punts d’Espanya, així com delegacions d’arreu d’Europa.

22 | Classificats

3 de febrer de 2016 |

C L ASSIF IC ATS HABITATGES Compra/Venda

TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Nou, 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, aire condicionat, calef., pàrking i traster. 170.000€ Tel. 977 25 20 52.

Ref: PV078

TARRAGONA. PL. SEDASSOS. Amb mobles, reformat, 1 habitació, vestidor, menjador, cuina i bany, 2a planta sense ascensor. Per 400€ Tel. 977 25 20 52 Ref. AM123

TARRAGONA. FRANCESC MACIÀ. Piso reformado, luminoso y cómodo. Semiamueblado, 3 habitaciones y 1 baño amplio con plato de ducha, recibidor, salón grande con terraza, cocina independiente con galería. Despensa/ trastero, ascensor, exterior, puerta blindada, calefacción, gas natural, parquing. Oportunidad: 260.000€ Tel. 977-233011 / 648.965.217

TARRAGONA. CENTRE. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2.

118.000€ Ref. -287 Tel. 977 11 13 55. Apialia Tgn.

TARRAGONA. C/HIGINI ANGLES. Amb mobles, 3 hab., menjador, cuina, 2 banys. 600€. Tel. 977 25 20 52. Ref. PV594

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, fins i tot les instal·lacions, molt lluminós Per: 180.000€. Tel. 977 25 20 52. Ref: PV424

TARRAGONA. C/ LOPEZ PELAEZ. Reformat, sense mobles, 3 o 4 habitacions, menjador, cuina, bany i balcó, 2n pis sense ascensor per 400€/mes Tel. 977 25 20 52. Ref. A047

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Pis tot exterior i molt assolellat, davant mateix d’un parc, 50m2, 2 habitacions, balcó, traster i aire condicionat.

65.000€. Tel. 977252052

TARRAGONA. PLAÇA DE LA FONT.Ampli pis, reformat i amb espectaculars vistes a la plaça. 5 dormitoris, 2 banys i balcons. 218.000€. Tel.: 977 079 600

TARRAGONA. LLEVANT. C/ ESCOFET NETTO. Unifamiliar adosada de 113m2. 173.000€ Ref.- 704-V. Apialia Tgn. Tel. 977 92 06 57

SALOU. Piso reformado, luminoso y cómodo. Semiamueblado, 3 hab. y 1 baño amplio con plato de ducha, recibidor, salón grande con terraza, cocina independiente con galería, despensa/trastero. Ascensor, exterior, puerta blindada, calef.gas natural, parquing. Oportunidad: 260.000€. Tel. 977-233011 / 648.965.217

TARRAGONA. C/ UNIÓ / PONS ICART. Piso de 65m2, 2 dormitorios, balcón, lavadero, cocina y baño. Buen estado.

43.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. C/ UNIÓ. CENTRE. Vivienda piso de 77m2. 120.000€ Ref. 00025. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16 SALOU. C/ PLA DE L’ERA. CENTRE. Casa unifamiliar de 216m2. 325.000€ Ref. Casa-pl 53. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93 TARRAGONA. C/ COVADONGA. 70m , cocina, baño, 3 dormitorios, balcón, exterior. 43.000€ Tel. 654 092 540 2

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis o despatx en venda de 120m2, cantoner, amb ascensor, per reformar totalment. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. CENTRE. C/ SANT ANTONI MARIA CLARET. Vivienda piso de 99m2. Apialia Tgn. 118.000€ Ref. 708-A Tel. 977 92 06 57 TORREFORTA (TARRAGONA). (Ref. 7007). Piso reformado de 3 hab., 1 baño completo y 1 aseo, cocina amplia con galería, exterior, terraza, parquet. Preinstalación de a/a. Muy bien comunicado. Por: 120.000€. Tel. 977-233011 / 648.965.217 TARRAGONA. CARDENAL CERVANTES. (Ref. 7014). Piso para reformar en pleno centro de Tarragona. 4 habitaciones, 1 baño completo y 1 aseo. 6º con ascensor. Terraza, calefacción, trastero.

Muchas posibilidades. Precio: 98.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 HIGINI ANGLÈS. Al costat de l’estació d’autobusos. 100m2, 4 habitacions, 2 dobles, una àmplia tipus suite, bany, lavabo, cuina reformada amb galeria, molt lluminós, menjador amb parquet, aire condicionat, calefacció, porta blindada. Opció a pàrquing i traster.

Per entrar a viure ja. Preu: 165.000€ Tel. 600 854 520

SALOU (Ref. 7029). Piso reformado, próximo a la playa de Salou, muy bien comunicado, amueblado y equipado, 2 habitaciones y un baño completo, cocina amplia y equipada, armarios empotrados, gas butano, calefacción eléctrica, capacidad para dormir 7 personas. gran terraza con toldo, ascensor. 123.600€. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 TARRAGONA. BOSCOS. Fantàstica casa a la Urbanització Boscos.

Pràcticament nova, 5 hab., 3 banys, piscina. 330.000€ Tel.: 977 079 600

HABITATGES Lloguer TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Reformat, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Aire condicionat, calefacció, pàrquing opcional. Per: 800€/mes.Tel. 977 25 20 52. Ref: AM174 TARRAGONA. C/ GASÒMETRE. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany, terrassa amb vistes a la Plaça Ponent. Per: 475€ Tel. 977 25 20 52 (Ref. A207) TARRAGONA. C/ ASS. CATALUNYA. Amb mobles, 3 hab, menjador, cuina, bany i aseo. 525€. Tel. 977 25 20 52.

Ref. PV351 TARRAGONA. C/ JOSEP Ma. SEGARRA. Amb mobles, semi-nou, 1 habitació, menjador, cuina i bany, terrassa. Per: 420€ (Ref. AM184). Tel. 977 25 20 52 BUSCO PISO DE ALQUILER en Tarragona. Tel. 639 894 658. Mª Carmen

TARRAGONA. LA MORA. Xalet, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, 2 banys i aseo. Per 1.000€ (Ref. A203). Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RBLA. NOVA. Sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, 3 banys, balcó i pati, parquing.

Per 750€ Tel. 977 25 20 52 Ref. A206

TARRAGONA. PLAZA PONENT. Parking en venta mediano-pequeño.

10.500€ Tel. 654 092 540

SEARAY. Motor Mercury 115cv 2 tiempos. Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Barca ideal para deportes náuticos. Sin remolque. 3.500€. Tel.: 977 80 08 66 / 611 768 040

TARRAGONA. Zona PLAÇA DE BRAUS. Traspàs d’un BARRESTAURANT, 90m2, dues terrasses, cuina totalment muntada, traspàs de 22.000€ i renda de 1.400€. Tel. 977 25 20 52

GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992.

En muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. Precio: 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

TARRAGONA. C/ VIDAL I BARRAQUER, 16-18-20. Local de 220m. Acondicionado como oficina. PROMOCIONES JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50

GLASTRON-LARAYA 142.

Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. De 1993.

Muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique.

Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. Precio: 2.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

TARRAGONA. AV. ROMA. Parking en alquiler por 50€ Tel. 654 092 540

MOTOR Cotxes

TARRAGONA. PL. VERDAGUER. Sense mobles, bon estat, 4 habitacions, menjador, cuina, 2 banys, terrassa.

Per 730€ Tel. 977 25 20 52

LOCALS Lloguer/Venda TARRAGONA. La VALL DE L’ARRABASSADA. Locales comerciales. Superficies, desde 155 a 500 m2. Salida de humos.

PROMOCIONES JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50 TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking. 12.600€ Tel. 654 092 540

Vendo Golf V-2.0-TDI. De color azul marino, con 5 puertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre guardado en garaje. Precio: 7.200€ Tel. 616 728 550

MOTOR Motos

TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta de 60m, aseos, esquinero, posibilidad de vado. Precio: 65.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local en lloguer o venda. Acabat d’obra, 53m2, 300€ lloguer i 70.000€ en venda. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA-Se traspas Taberna/ Restaurant céntrico (Zona Plaça La Font-Ayuntamiento) en pleno funcionamiento. 629 383 666

TARRAGONA. ALGUER, próximo a PLZ. TOROS. Local en venta de 130m, en buen estado, instalaciones. Precio: 122.500€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Oficina en venta, 60m2, 3 salas, aseo, por: 50.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Alquiler trastero. 50€/mes Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ LA NAU. Amb mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i bany.

Per: 300€ Tel. 977 25 20 52. Ref. AM188

TARRAGONA. CENTRE. C/ SOLER. Vivienda piso de 95m2. 95.000€ Ref.Sole. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93

TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ SANAHUJA. Estudi, amb mobles, tot en un mateix ambient, reformat, per: 300€. Ref.: AM127. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ZONA P. MARTELL TORRES JORDI. Parking en venta para coche grande. Buen acceso, amplia, coche y moto. 16.300€ Tel. 654092540

TARRAGONA. AVINGUDA ANDORRA. Sense mobles, reformat, 4 habitacions, menjador, cuina, bany i lavabo. Per 450€. Tel. 977 25 20 52. Ref. A190

TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550

TARRAGONA. APODACA. Local en venta de 130m, salida de humos, aseos. 130.000€ Tel. 654 092 540

FORMACIÓ Cursos CURSOS OBTENCIÓ I RENOVACIÓ.

MMPP (ADR), MERCADERIES PERILLOSES. Bàsic, cisternes, explosius, radiaoctius. Cursos mensuals. Tel. 977 24 71 58. www. autoescolajordi.com VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel.: 977 80 08 66 / 661 768 040

TREBALL Professionals Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes. Teléfonos: 977 24 19 64 / 648 272 933

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis o despatx en venda de 120m2, cantoner, amb ascensor, per reformar totalment. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Oportunitat! Exclusiu pis amb vistes al BALCÓ DEL MEDITERRANI. 4 habitacions, 2 banys, terra de marbre. 335.000€. Tel.: 977 079 600

TARRAGONA. CENTRE. C/ MÉNDEZ NÚÑEZ. Vivienda dúplex de 140m2.

215.000€ Ref.- 00022. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16

Immobles Motor Treball FORMACIÓ

Vespa DN 200-200ccc Vendo moto Vespa DN 200200ccc. Año 1984.

Precio a consultar Tel. 691 429 567 / 616 728 550

MOTOR Nàutica TAYLOR 50. Motor Envinrude 30cv 2 tiempos. Barca en muy buen estado.

Se le tienen que retocar cosas.

Dispone de luces de navegación y bomba de achique. Motor estropeado.

Por: 1.000€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040 GLASTRON-LARAYA 144. Motor Mercury 60cv 2 tiempos. En muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique.

Totalmente revisada. Con remolque y sin documentación. 2.500€. Tel: 977800866 / 611768040 RAN SEA 555. Motor fueraborda Yamaha 60cv 4 tiempos. Año 2004.

Barca cabinada ideal pesca/paseo.

Barca, motor y tapizados en buen estado de conservación. Motor recién revisado. Sin remolque. Por: 12.000€.

Telfs: 977800866 / 611768040

Se necesita vendedora con experiencia en muebles, sofás y sistemas de descanso, sueldo fijo y grandes comisiones para tienda muy importante del sector. Enviar C. V. entrevista con responsable.

Tel. 616 965 231

Buscamos agentes inmobiliarios con talento para vener y pasión por el sector inmobiliario. Forme parte de nuestro equipo y benefíciese de un mercado único con excelentes perspectivas y un modelo de comisión sin competencia.

Envíenos su sol·licitud de trabajo a: tarragona@engelvoelkers.com

VARIS Altres ofertes CENTRO CAPILAR. Les ofrece una gran variedad de pelucas indetectables y oncológicas, prótesis capilares y pestañas. También pañuelos y turbantes fabricados con productos 100% naturales, cosmética, cremas, etc. Telfs: 877 06 97 69 / 619 492 969 ¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TIENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN ALQUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFÓRMESE SIN COMPROMISO! Adminis-

tramos y gestionamos su propiedad y velamos por ella. Garantias de alquiler. Asesoramiento jurídico en venta y alquiler GRATUITO. Telfs: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939 Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman...) y otros objetos de coleccionismo. Telefono.: 658 029 146 Seguros de todo tipo. Seguros de automóvil, de hogar, de alquiler, de comercios, de comunidades, de viajes, de locales, de caravanas, de mascotas, etc. Trabajamos con los mejores. Nos encontrarás en Avenida Rep. Argentina, 17 (Tgn).

Tel. 977233011 / 648965217 / 675 873 939 Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año. Telf.: 977 666 753

ANUNCIS CLASSIFICATS classificats@noticiestgn.cat

616 728 550 686 703 910

El temps | 23

| 3 de febrer de 2016

EL TEMPS I SERVEIS

Sudoku

Dies tranquils Malgrat alguns núvols dispersos, el clima d’aquesta setmana estarà dominat pel sol. Les temperatures oscil·laran entre els 21 graus de màxima i els 3 de mínima. S’esperen uns dies suaus, ja que segueix aquesta primavera anticipada.

TEMPERATURES DE LA SETMANA

màx. 21º / min. 3º

Font: Meteocat

Fàcil

Difícil

DIMECRES 3

Com s’hi juga: completeu el taulell de 81 caselles (9 fileres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa filera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sol

Vent

Variable

Tapat

Tempesta elèctrica

Pluja

DIJOUS 4

DIVENDRES 5

DISSABTE 6

DIUMENGE 7

Neu

Solucions setmana anterior

Boira

ARTEMISA EN ADOPCIÓ!

L’Artemisa és una gateta preciosa de 7 mesos i uns ulls grocs que enamoren! És una gateta tafanera i juganera i li encanta que l’acaronin, sempre miola molt agraïda. Està sana i busquem adopció per a ella.

Seràs tu la seva nova família?

Jennifer 639 451 296 info@tarracogats.org www.tarracogats.org

Telèfons genèrics Emergències 112 Bombers 112 Mossos d’Esquadra 112 Guàrdia Civil 062 Policia Nacional 091

ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN! Toby és un gosset molt bo. Va ser rescatat del carrer en mal estat. Ara l’hem posat així de guapo. És sociable i juganer. Li agraden molt els nens. Li busquem una família responsable que l’adopti i l’estimi per tota la vida.

Contacte: gaiatgn@gmail.com

Protecció Civil 112 Serveis funeraris 24h 900 50 67 12 Transport Sanitari 977 25 25 25 Sanitat Respon 902 11 14 44 Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell 977 25 7900 Hospital Joan XXIII 977 29 58 00 Consell Comarcal Baix Penedès 977 15 71 71 Consell Comarcal Tarragonès 977 24 45 00

Emissores de Ràdio DILLUNS 8

DIMARTS 9

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1 ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9 CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7 CADENA DIAL TARRAGONA / 92,4 CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9 CATALUNYA RÀDIO / TARRAGONA / 100.2 CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9 COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 DOMENYS RÀDIO / 107.6 ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9 FLAIXBAC / 90.4 FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 EUROPA FM CATALUNYA / 102.7 LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4 M 80 / 96.1

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4 ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4 ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0 ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6 ONA VALLS FM / VALLS / 107.6 ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3 PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 1 / 99.2 RAC 105 FM - TARRAGONA / 89.3 RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2 RÀDIO CAMBRILS / 90.0 RÀDIO COSTA DAURADA / 95.0 RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0 RÀDIO EL VENDRELL / 107.1 RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4

RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9 RÀDIO LA CANONJA / 102.3 RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5 RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107 RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3 RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6 RADIO NACIONAL (RNE) / 106.5 RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4 RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0 RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9 RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.2 ROCK FM / TARRAGONA / 91.0 RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7 SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7 TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Contraportada

tempus fugit

3 de febrer de 2016 |

Elchicotriste

Casino Tarragona ens transporta a un genuí

‘american diner’ dels anys 50 Fins al 6 de març el Restaurant Diana es transforma en un real ‘diner’ dels Estats Units amb una carta especial d’hamburgueses, hot dogs i batuts

C

termòmetre de la setmana Reducció de l’atur Es referma la tendència a la reducció del nombre de persones aturades al territori, gràcies a la construcció i la indústria.

Accident de Muriel Casals, d’Òmnium La presidenta d’Òmium Cultural, Muriel Casals, continua hospitalitzada per la topada que va partir amb un ciclista

22a edició de la Marxa de la Solidaritat

El territori defensarà el Delta

Organitzada per Mans Unides el dia 3 de febrer reunirà centenars de joves de diferents instituts de Tarragona ciutat.

El diumenge 7 de gener Amposta serà l’epicentre d’una gran manifestació contra el transvasament de l’Ebre.

asino Tarragona ha preparat un carnaval una mica diferent, ja que ha transformat el Casino en un Diner Americà dels anys 50, amb decoració i ambientació típiques d’aquell anys als Estats Units. S’han preparat actuacions especials i una proposta gastronòmica força deliciosa. La inauguració va tenir lloc el dia 29 de gener amb l’actuació de Stromboli Jazz Band. A més hi haurà altres actuacions; divendres, 5 de febrer el Dj Albert Rayo i dissabte 6 de febrer a les 00.00 hores amb l’actuació especial del Zapping Trio amb música dels 50 i 60. D’altra banda, també es faran concursos de disfresses lliures el 5 i el 6 amb força premis.

Gastronòmicament parlant s’ha preparat una oferta al més pur estil diner dels anys 50 recordant Grease (Danny Zuco, la Sandy i la Rizzo) amb una carta específica dividida en Coses per Picar, com poden ser les aletes de pollastre picants amb salsa BBQ, braves, rib de patates teja i els fingers de pollastre, entre altres, i amb un gran assortiment de burgers i hot dogs on destaquen la Tarraco Burger, la Casino Burger,

la Burger XXL i els Hot Dogs amb bacó, formatge i, per acabar, un bon batut de pellícula.

A més, pel que fa a pòquer,

s’ha preparat l’Elvis Travel Tournament, un torneig amb Temàtica Las Vegas anys 50 amb un sorteig especial de dos bitllets a Las Vegas.