noticiestgn 303

170216 número 303

WWW.NOTICIESTARRAGONA.CAT

SETMANARI GRATUÏT > TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

MÉS DE 400 INFANTS SÓN DERIVATS A BCN CADA ANY 50

QUÈ PASSA AMB ELS NENS? CADA SETMANA 5 NENS I NENES DE LA DEMARCACIÓ SÓN INGRESSATS A HOSPITALS DE BARCELONA DES DE LA PÈRDUA DE LA UCI PEDIÀTRICA A TARRAGONA L’ANY 2001. PÀGINES 2 I 3

TERRITORI

P07

P10

Adif destina més de 5 milions d’euros per posar al dia l’estació de Renfe Hi haurà escales mecàniques i ascensor Salou no vol sotmetre BCN World al vot de la ciutadania de tot Catalunya Asseguren que és decisió de Salou i Vila-seca

Precio especial presentando obligatoriamente este anuncio

+

460€

Individual desde:

460€

Matrimonio desde:

OKSOFÁS REUS - Avenida Països Catalans, 71 (rotonda Mercadona) · Telf. 877 01 30 97 · reus@oksofas.es OKSOFÁS TARRAGONA - Rb. Pres. Companys, 12 (delante de El Corte Inglés) · Telf. 977 24 17 94 · tarragona@oksofas.es

199€ 259€

Estas ofertas de unidades limitadas anulan cualquier otra.

TARRAGONA

TRASLLATS A HOSPITALS DE BARCELONA PER BRONQUIOLITIS AQUEST HIVERN

2 | Tema de la setmana

17 de febrer de 2016 |

TE MA D E L A SE TMANA

Amb l’hemodinàmica 24 hores resolta, ara toca millorar l’atenció als infants L’hemodinàmica amb horari ampliat evita la derivació de 181 cardiòpates adults a Barcelona, però Tarragona encara trasllada uns 400 nens i nenes a hospitals de Barcelona cada any per la manca d’una UCI pediàtrica Òliver Márquez, Tarragona

A

quests dies s’està parlant molt dels resultats assolits durant el primer any d’horari ampliat del Servei d’Hemodinàmica a Joan XXIII, que deixa un balanç positiu, ja que l’obertura del servei a 24 hores ha evitat el trasllat a Barcelona de 181 casos de cardiòpates adults en horari nocturn. Sense cap mena de dubte, aquestes dades expliquen fins a quin punt era necessari disposar a Tarragona d’una unitat d’Hemodinàmica totes les hores del dia i tots els dies de l’any.

Algunes veus parlen ja de la necessitat de doblar el servei amb la creació d’una segona sala d’atenció i, en paral·lel, la creació d’una unitat similar a les Terres de l’Ebre.

De ben segur que l’administració estudiarà la viabilitat d’aquest reforç d’un servei que ja va ser millorat fa 12 mesos, però la realitat és que, en l’àmbit sanitari, el territori arrossega des de fa temps altres mancances importants que afecten col·lectius poblacionals tan importants i sen-

Aquest hivern la incidència del Virus Respiratori Sincicial (VRS) està sent molt alta a tot Catalunya. La manca d’una UCI pediàtrica a Tarragona ha obligat, de moment, a derivar més d’una cinquantena d’infants tarragonins a hospitals de Barcelona que sí disposen de cures intensives per a menors d’edat.

sibles com els dels infants.

Si bé cal parlar en positiu dels 181 trasllats evitats amb l’ampliació de l’horari del servei d’hemodinàmica, cal recordar que en l’actualitat més de

400nens i nenes de les nostres comarques són cada any derivats a hospitals de Barcelona davant la manca d’una UCI Pediàtrica a Tarragona, servei que es va perdre l’any 2001 i que no ha estat mai restablert.

PORTES OBERTES A AURA Llar i preescolar 19

Aquesta derivació de menors cap a centres de Barcelona és continuada i genera grans situacions d’estrès entre les famílies afectades, ja que a la preocupació que significa tenir un fill malalt (parlem sempre de ma-

lalties greus que requereixen atenció intensiva i continuada en una UCI especialitzada) cal afegir el trasbals que produeix el fet d’haver-se de traslladar diàriament a més d’una hora de distància de la llar.

Tema de la setmana

| 17 de febrer de 2016

|3

te ma d e l a se tmana

«A Tarragona podem salvar la vida d’un nadó de 500 grams però no podem tenir cura d’un nen de dos anys amb problemes respiratoris» Ricardo closa

Cap de pediatria de Joan XXIII i coordinador de la Unitat Funcional de Pediatria de TGN Salut Aliança Estratègica

El drama de l’hivern Aquesta derivació de menors de gravetat a Barcelona és fins i tot més destacable en els mesos d’hivern. En aquesta època de l’any el sistema sanitari tarragoní deriva cada setmana cap a Barcelona una mitjana de cinc infants per bronquiolitis provocades pel Virus Respiratori Sincicial (VRS), que aquest 2016 està tenint una alta incidència i un important grau de virulència a tot Catalunya. Des que va començar l’època de fred, i a manca de dades oficials, els hospitals Joan XXIII i de Santa Tecla han hagut de traslladar a centres de Barcelona més d’una cinquantena de menors per ser ingressats en unitats de cures intensives pediàtriques, un servei que la capital tarragonina va perdre l’any 2001 i que els pediatres de la zona insisteixen a reclamar per evitar aquests trasllats innecessaris de pacients i les seves famílies a la Ciutat Comtal.

El VRS és un virus pneumònic que té una alta afectació en els nounats i en els infants de fins a dos anys, però que rarament causa complicacions més enllà d’un fort refredat en els nens i nenes d’edat escolar i en els majors d’edat. Els casos de bronquiolitis provocades per aquest virus en els infants més petits augmenten des de fa uns quants anys, ja que no existeix una vacuna preventiva, i sotmeten cada any els serveis hos-

«La incidència de la bronquiolitis aquest hivern ha estat molt alta i virulenta. A moltes famílies els hauria anat molt bé l’existència de l’UCI pediàtrica a Joan XXIII» SÍLVIA FRANCH

Coordinadora de Pediatria Hospital de Santa Tecla

pitalaris de pediatria a un gran estrès. En molts casos els menors han de romandre ingressats fins a una setmana i, en els casos més greus, és necessari el monitoratge continuat del menor durant dos o tres dies en una Unitat de Cures Intensives (UCI) pediàtrica. Precisament la manca d’aquest servei a Tarragona, especialment aquest hivern en què el VRS està tenint una gran incidència, ha provocat que fins al moment s’hagin hagut de derivar a hospitals de Barcelona més d’una cinquantena d’infants, amb el trasbals que això representa per a les famílies afectades. La mitjana de derivacions per bronquiolitis és de cinc setmanals i això, d’acord amb els equips de pediatres de Joan XXIII i de Santa Tecla, és un argument més per reivindicar la urgent posada en marxa de la nova UCI pediàtrica a Tarragona, en concret, al costat de l’UCI de nounats ja existent a Joan XXIII. Segons la doctora Sílvia Franch, coordinadora de Pediatria de l’Hospital de Santa Tecla, «enguany les complicacions pel VRS s’ha duplicat i el nombre de trasllats a Barcelona ha estat molt important. Ens consta que durant molts dies les unitats de cures intensives pediàtriques dels diferents hospitals de Barcelona han estat col·lapsades.

La veritat és que a les famílies de Tarragona els hauria anat molt bé disposar de l’UCI pediàtrica a Joan XXIII».

HORITZÓ, FINALS DE 2016. Des de TGN Salut Estratègica es treballa amb l’administració catalana perquè la quarta planta de l’Hospital Joan XXIII aculli l’UCI Pediàtrica mixta de nivell 2 abans que finalitzi aquest 2016. El servei, que estarà liderat per l’actual cap de pediatria de Joan XXIII i coordinador del Pla Funcional de Pediatria de TGN Salut AE, el doctor Ricardo Closa, evitarà la derivació anual d’uns 400 infants tarragonins a hospitals de Barcelona. La inversió aproximada per fer les obres d’adaptació i la seva posada en marxa es calcula al voltant dels dos milions d’euros, mentre que el seu pressupost operatiu un cop entri en funcionament serà d’uns 800.000 euros anuals. Els pediatres de Joan XXIII i Santa Tecla, que treballen conjuntament en el disseny de l’atenció pediàtrica del futur al territori, destaquen que la posada en marxa de l’UCI Pediàtrica hauria d’anar acompanyada d’un transport neonatal i pediàtric propi a les comarques tarragonines, servei que ara també està centralitzat a Barcelona per cobrir la demanda de tot Catalunya. A la fotografia, el pediatre Ricardo Closa, a l’esquerra, acompanyant el coordinador de TGN Salut AE, Albert Pons, a la dreta.

Les bronquiolitis provocades pel virus VRS van en augment i a l’hivern col·lapsen les UCI pediàtriques d’arreu de Catalunya

La mitjana de derivacions aquest hivern és de 5 casos per setmana, que es podrien atendre a Tarragona si es disposés de l’UCI Pediàtrica

Ja fa temps que els professionals sanitaris del territori reivindiquen aquest equipament perquè cada any uns 400 infants són traslladats a Barcelona des de les comarques tarragonines: «A Tarragona podem salvar la vida d’un nadó de 500 grams, però en canvi no podem tenir cura d’un nen de dos anys amb problemes respiratoris.

No és just», explica el cap de Pediatria de Joan XXIII i coordinador de la Unitat Funcional de Pediatria TGN Salut AE, el doctor Ricardo Closa, que recorda que per a les famílies afectades per la derivació dels seus fills implica una reestructuració complexa i incòmoda, fet evitable amb l’existència del servei a Joan XXIII. La nova UCI pediàtrica, sumada a la ja existent per a nounats a Joan XXIII, passaria a ser una UCI mixta de nivell 2 amb capa-

citat per a 14 infants (ampliable a 16). Es tracta d’aprofitar una de les ales de la quarta planta de l’hospital tarragoní (on actualment hi ha la Unitat de Cures Intensives per a nounats) per instal·lar-hi sis habitacions individuals d’uns vint metres quadrats per a nens des d’un mes fins als quinze anys que requereixin atenció continuada. «Podríem atendre pacients amb tot tipus de complicacions menys els casos que requerissin una cardiocirurgia o una neurocirurgia», explica el doctor Ricardo Closa. Recorda, però, que la majoria de patologies són de caràcter respiratori relacionades amb el VRS, causant dels múltiples casos de bronquiolitis que pateixen els més menuts durant els mesos d’hivern i primavera. Per aquest motiu, a banda de la inversió en obra i equipaments, caldrà ampliar la

plantilla per tal que el personal mèdic de l’UCI pediàtrica i de la de nounats no sigui el mateix. D’aquesta manera s’evitaran possibles contagis entre els dos grups d’edat d’aquestes patologies que poden ser tan perilloses per als nens acabats de néixer. La previsió és que en aquest primer trimestre de l’any s’acabin d’ultimar els aspectes tècnics per començar les obres i acabar-les el mateix any.

Recuperar un equipament perdut L’Hospital Joan XXIII ja havia gaudit d’una UCI mixta que incloïa l’atenció pediàtrica i als nounats fins que el 2001 es va tancar. El doctor Closa explica que un dels motius pels quals es va tancar la part pediàtrica i es van mantenir només la de nounats va ser «l’increment que es va produir de parts prematurs a causa de l’augment d’inseminacions artificials i la consegüent millora de la nostra atenció a nadons cada cop més prematurs». Aquest, però, no va ser l’únic factor, segons Closa: «es va produir un canvi també epidèmic amb l’increment dels casos de bronquiolitis, un virus molt nociu per al nounat i el prematur i, per tant, no podíem atendre’ls conjuntament».

Un handicap que amb la nova unitat mixta quedarà resolt.

4 | Sumari i editorial

17 de febrer de 2016 |

C L AUS D E L A SE TMANA

7

6

L’escola anglesa de Tarragona se’n va finalment al Catllar

12

Entrevista a Elchicotriste, humorista gràfic

Adif arranjarà per fi l’estació de Renfe de Tarragona

14

Núria Segú: «Nova etapa al departament de Salut?»

10

OPINIÓ

R IC AR D C HEC A

Salou, determinat a defensar el projecte de BCN World

16

Nova programació al Teatre Auditori del Vendrell

Protagonistes

SÍ Química i universitat, sempre de la mà Els llaços entre la universitat i la indústria química són evidents. L’AEQT i la URV han signat un conveni marc a través del qual es potencia l’àmbit de la recerca, pel qual preveu la direcció conjunta de tesis doctorals i la col·laboració de professorat de la URV i de tècnics i experts de les empreses afiliades a l’AEQT en projectes de recerca i en contractes de transferència de coneixement i innovació. L’AEQT continuarà oferint passarel·les, en forma de pràctiques, als estudiants universitaris i a la vegada es comprometrà a orientar els seus professionals cap a programes de formació.

P ERIODISTA

Reconeixement... en vida

N

o sé per quins set dimonis ens costa tant felicitar o reconèixer, en vida, els mèrits de les persones que han prestat serveis a la societat. Estem més avesats a fer distincions post mortem. L’espai d’opinió d’aquesta setmana el dedicaré als inquilins de la delegació del Govern de la Generalitat a Tarragona, el convergent Quim Nin i el republicà Òscar Peris, respectivament. Tots dos, afortunadament, estan vius i encara donaran molta guerra.

Quim Nin és un home discret, optimista, diplomàtic, coherent, treballador i un veritable negociador. Confesso haver-lo atabalat en més d’una ocasió i a hores intempestives i impròpies. Per a aquells que em coneixen diran que això no té cap virtut, ja que, a banda de tossut, tinc una habilitat especial per embolicar la troca i tocar allò que no sona. Sempre he trobat un Quim Nin pacient i disposat a resoldre allò que té solució. No li agrada perdre el temps. És més llest del que sembla. La seva prudència és la seva principal consellera.

Mai no m’ha enganyat i podria haver-ho fet. Tenia (i té) clar que qui menteix una vegada perd la credibilitat sempre. Durant aquests anys, tant en l’àmbit personal com a periodista (i fins i tot com a màxim responsable del Sindicat de Periodistes a Tarragona), vaig tenir la sort de demanar-li consells, resoldre més d’un conflicte i manifestar el meu malestar en més d’una ocasió. Però la sang no ha arribat mai al riu i ben puc assegurar que Quim Nin es fa estimar. El trobaré a faltar, a ell i a la seva capacitat resolutiva. Ha deixat el càrrec de delegat del Govern a Tarragona per ocupar al Palau de la Generalitat el despatx de secretari general. Estic convençut que ho farà bé i no farà massa soroll. Marxa deixant el llistó ben alt.

El seu successor, Òscar Peris, té un perfil diferent, però espero i desitjo que arribi amb ganes de sumar i no de fer política de capelleta. Més enllà de les famoses estructures d’estat cal dedicar el temps també a solucionar els problemes dels tarragonins (o almenys a intentar-ho). Estic convençut que Peris, tal com va fer Nin, sabrà estar a l’altura social i política d’un càrrec que ha de ser tot menys un «florero». Diposito confiança en el republicà i espero que en el seu nou «castell» tothom tingui cabuda.

Espurnes d’en mossèn Aragonès

Frase de la setmana

La millor pregària Un pobre pagès tornava ja entrada la nit del mercat del poble veí. Mentre passava per un lloc solitari es va trencar una roda del carro i es veié obligat a passar la nit al bosc.

Llavors va recordar no haver recitat l’oració del vespre, no portava el llibre de pregàries i tampoc les recordava de memòria. Així, doncs, recita 10 vegades tot l’alfabet i diu: -Senyor, Vós ja sabeu llegir i escriure. Agafeu les lletres que necessiteu per formar una pregària. Sigui la que sigui, jo hi estic d’acord.

I Déu digué als àngels: de totes les oracions que avui he escoltat aquesta és la millor, perquè brolla d’un cor senzill i sincer.

• • • • • • •

L’oració no la fan les paraules sinó el cor.

L’oració que Déu espera de nosaltres és el nostre “sí”.

Les paraules elegants, també en l’oració, no solen ser sinceres. I les sinceres no solen ser elegants.

Les paraules són medicaments. Cal, doncs, evitar-ne la sobredosi.

Les paraules són com les fulles, quan abunden vol dir que l’arbre té poc fruit.

En la pregària qui demana per tots demana també per ell.

En l’oració, sigui quina sigui la postura del cos, l’ànima ha d’estar de genolls.

«Sabrem completar el somni de Muriel» CARLES PUIGDEMONT, Bernabé

PRESIDENT DE LA GENERALITAT (en record de Muriel Casals)

Opinió | 5

| 17 de febrer de 2016

C L AUS D E L A SE TMANA Edita i distribueix: Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Director: Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat Redacció i fotografia: noticies@noticiestgn.cat 977 25 99 11

Disseny i redacció: Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó

Disseny original: Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

redaccio@noticiestgn.cat

Correcció: Carme López Imprimeix: Promicsa D.L.: T- 1062- 09 Vídeo: Tomàs Varga

Departament comercial: Manel Novella mnovella@noticiestgn.cat Joan A. Cano jcano@noticiestgn.cat Web: O.Montesó

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada: 25.000 exemplars

OPINIÓ

OP INIÓ PAU RI CO MÀ PORTAVE U

JOSEPGIL

GR UP MUNICIPAL

PREVERE

Una Església empesa cap al cristianisme

H

o vaig llegir, ja fa uns dies, en un diari del nostre país; el diari, en relatar la presentació del llibre-entrevista El nom de Déu és misericòrdia del papa Francesc i de Roberto Benigni, cita l’actor quan, referint-se al Papa, diu: «Està empenyent l’Església cap al cristianisme, cap a Jesucrist, cap a l’Evangeli».

Es poden fer totes les matisacions que vulgueu. Es pot dir, per exemple, que l’assignatura pendent de l’Església serà sempre la reforma. I es pot entendre que hi hagi persones que, per fidelitat a l’Evangeli, hagin abandonat l’Església. La distinció –i oposició– entre «cristianisme autèntic» i «cristianisme no autèntic» es troba a la base de moltes de les crítiques fetes al cristianisme. Un dels precursors d’aquesta crítica, Franz Camille Overbeeck, distingia entre «cristianisme primitiu» i «cristianisme històric», i considerava el segon com una perversió del primer; una distinció que Karl Löwith utilitza com a argument en contra de la mundanització del mateix cristianisme.

Coneixeu l’escena de la Transfiguració. Lluc situa l’escena «vuit dies després d’aquests discursos»; i els discursos anaven d’això: «Si algú vol venir amb mi, que es negui a ell mateix, que prengui cada dia la seva creu i que em segueixi». Jesús havia anunciat sense embuts el seu destí en mans dels notables, dels grans sacerdots i dels mestres de la Llei, i calia que els deixebles veiessin, abans del fracàs anunciat, «la glòria de Jesús», és a dir, la llum que emergeix enmig de la foscor més tenebrosa i la divinitat que resplendeix en el rostre desfigurat del crucificat. I això és el que va passar en la Transfiguració.

De la frase de Roberto Benigni es poden treure totes les conclusions que vulgueu, encara que no totes són legítimes; i en seria, d’il·legítima, la interpretació que legítima buscar Jesús fora del cristianisme. Jesús i el cristianisme són inseparables, si més no en el sentit que només el cristianisme, malgrat totes les seves «perversions», ens duu a Jesús.

Resta, tanmateix, la pregunta de si no ha arribat l’hora de dir, amb seny, però també amb fermesa, que segurament hi haurà molt situacions humanes que obligaran, d’alguna manera, a buscar Jesús fora de l’Església.

ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A LECTOR@NOTICIESTGN.CAT (*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografia de l’autor si aquesta és facilitada.

D’E R C -ME S-MDC

L’escola anglesa: l’enèsim bluf de Ballesteros

F

a pocs dies, l’empresa que volia edificar una escola anglesa en un solar de Boscos de Tarragona ha anunciat que es desdiu de la seva intenció i que farà el centre a la població veïna del Catllar.

L’alcalde de la ciutat, amb l’eco puntual de la portaveu del grup municipal socialista, ha dit que el projecte s’ha frustrat per culpa de l’oposició. Que estrany! Just quan Ballesteros s’ha assegurat la majoria absoluta al consistori, mercès a les amplíssimes prebendes concedides als grups més dretans del consistori, trànsfuga inclòs, el projecte es frustra per culpa de l’oposició.

Repassem una mica els antecedents. L’alcalde de Tarragona, receptiu als interessos d’un empresari de la ciutat, li ofereix uns terrenys a l’única zona de Boscos de Tarragona que els veïns utilitzen com a espai d’esbarjo. Es fa el concurs procedent i aquesta empresa el guanya.

El projecte aixeca l’oposició del veïnat, queixós de la manca d’equipaments públics al barri i disconforme amb el fet que aquesta zona s’ofereixi per a un negoci privat i no per a equipaments d’ús dels veïns, com hi ha a altres zones de la ciutat. Ni l’empresa privada, ni l’equip de govern és capaç d’establir un diàleg suficient amb els veïns. La qüestió és tirar endavant el projecte, tant se val que no se sàpiga com s’organitzarà la mobilitat a la zona o que els terrenys siguin

potencialment inundables. Tot plegat són minúcies per a l’equip Ballesteros.

El preu li deu semblar una altra minúcia. Més enllà que cadascú pugui fer negocis com vulgui i que l’oferta educativa entra en aquesta llibertat de mercat –si això és bo o dolent ja ho discutirem a un altre lloc– el que és més que discutible és que uns terrenys destinats a equipaments públics s’ofereixin a una empresa privada al preu més baix exigible. En conseqüència, tindríem un centre escolar d’elit –no totes les famílies podran pagar entre 600 i 800 euros mensuals– pagant-li a l’Ajuntament un lloguer de 1.000 euros al mes. Que els preguntin a comerciants i autònoms de tota mena a quant paguen el metre quadrat. Tothom té dret a obrir negocis, en això es basa la nostra economia, però que cadascú assumeixi els riscos i els costos.

El malbaratament d’aquesta pretesa oportunitat, atribuït per l’alcalde a l’oposició, contrasta amb la satisfacció amb què uns mesos abans de les eleccions l’alcalde va rebutjar una inversió de dos milions d’una confessió religiosa en un altre punt de la ciutat. Dos casos amb aspectes anàlegs perquè significava fer un equipament en un espai que els veïns utilitzaven com a zona verda. En aquella ocasió, l’equip del PSC ho va anunciar com una victòria de la democràcia perquè es va escoltar els veïns, ara als veïns no se’ls ha volgut escoltar. En aquella ocasió, abans de les eleccions, es van menystenir 2 milions d’euros, ara el preu a obtenir eren 1.000 euros al mes. En aquella ocasió s’ocupava aproximadament el 15% de la zona verda, ara s’ocupava tota.

Amb aquesta manera d’obrar costa acceptar que el govern de Ballesteros tingui la mateixa consideració amb els veïns de totes les zones de la ciutat.

Com administra el senyor Ballesteros els recursos de la ciutat és, com a mínim, desconcertant.

Ja sabem que un ajuntament no és una empresa, però a vegades fa la impressió que l’alcalde pensa que els diners de tots no són de ningú i ja se sap, quan les coses es comencen malament, acaben malament, i no s’arreglen fent pagar les culpes als altres.

Aicat 4.746

BUSQUEM APARTAMENTS PER A ÚS TURÍSTIC Si és propietari d’un habitatge ben condicionat i equipat, l’hi podem llogar per dies o setmanes.

Tregui’n un bon rendiment quan no l’utilitza o si el té en venda.

Gestionem la paperassa, entrades i sortides, neteja i manteniment de l’habitatge.

6 | Tarragona

17 de febrer de 2016 |

TARRAGONA

ENSENYAMENT

L’escola anglesa que s’havia d’instal·lar a Boscos marxa finalment al Catllar Jigsaw British School justifica el canvi d’ubicació per no posar en risc el servei a les 80 famílies interessades a iniciar-hi el pròxim curs escolar

L

’empresa tarragonina que havia sol·licitat la cessió dels terrenys situats a Boscs de Tarragona per construir una escola britànica ha optat per desestimar aquesta ubicació a la ciutat de Tarragona i anar-se’n a la població veïna del Catllar.

Jigsaw British School al·lega que «la demora de temps en tot el procediment pot posar en risc el servei a les més de 80 famílies tarragonines que actualment confien en el projecte, essent un impediment per iniciar les classes de for-

ma ordinària el pròxim mes de setembre».

En un comunicat, els impulsors del projecte recorden que «el centre està pensat per tal que sigui una opció educativa per a les famílies de Tarragona; és per això que vol ser un projecte viable i creat en un entorn favorable a les condicions mínimes perquè els nens i nenes es puguin desenvolupar amb total normalitat en la seva educació. Així doncs, les circumstàncies que en aquest moment envolten el possible

desenvolupament del projecte educatiu que s’havia planificat inicialment són el principal motiu d’aquesta renúncia, atès que no l’afavoreixen en cap manera i aconsellen un canvi d’ubicació. És per això, que el nou emplaçament per a Jigsaw British School (...) serà al municipi del Catllar, al llindar de Tarragona. Això permetrà que la construcció de l’escola comenci d’aquí a poc, preveient que el seu funcionament arrenqui el pròxim curs 201617. Aquest primer any a les noves dependències de l’escola

començarà amb infants de 0 a 6 anys i s’anirà ampliant, any rere any, de forma progressiva, fins al 2029-30, quan sortirà la primera promoció d’alumnes graduats a Jigsaw British School.»

Cal recordar que l’Ajuntament de Tarragona havia fet cessió a l’empresa d’un terreny municipal de 12.000 metres quadrats per un període de 50 anys, amb un preu de 13.000 € anuals per a la construcció de l’equipament, fet que va generar fortes crítiques per part dels veïns, que reclamaven l’ús d’aquest

terreny per a la instal·lació d’un equipament ciutadà. La CUP, Ciutadans i ERC van presentar una moció conjunta contra aquesta cessió i en suport dels veïns que es va presentar al ple de l’Ajuntament el passat 25 de gener. El plenari va aprovar la cessió però finalment l’empresa, que tenia previst invertir uns dos milions d’euros en la construcció de l’escola, ha desestimat aquest emplaçament i ha decidit adquirir un terreny a la població veïna del Catllar per començar immediatament les obres del centre.

Tarragona

| 17 de febrer de 2016

|7

tarragona

infraestructures

Adif posarà ascensors i escales mecàniques a

l’estació de trens

Amb un pressupost de 5,5 MEUR, els treballs de millora de la infraestructura també inclouen l’ampliació de les andanes

A

dif ha licitat el contracte per a l’execució de les obres de millora de l’estació de Tarragona amb un pressupost de 5.590.702,4 euros (IVA inclòs). Aquesta actuació té per objecte garantir la plena accessibilitat en els trànsits per l’interior de l’estació i augmentar els nivells de seguretat i confort de les instal·lacions de la capital tarragonina.

Les obres de millora inclouen la instal·lació a les andanes principal i segona d’un ascen· sor i de dues escales mecà· niques per cada andana. Per això, s’ampliarà la segona an· dana en més de 4 metres fins arribar a una amplada mitjana de 7,75 metres.

D’altra banda, s’incrementarà l’altura de les dues andanes fins als 68 centímetres respec· te a la cota de carril per faci· litar un accés més còmode i segur als diferents tipus de material mòbil que tenen pa· rada a l’estació.

Els treballs de recreixement preveuen també la col·locació de nou paviment, que inclou· rà una franja de seguretat a la vora de les andanes i la instal· lació de camins i rajoles podo· tàctils per orientar les perso· nes amb discapacitat visual.

A les andanes també es col· locarà nova il·luminació que incorporarà criteris d’eficièn· cia energètica i es construirà una nova marquesina de 80 metres de longitud a la segona andana per proporcionar més confort als viatgers en cas d’in· clemències meteorològiques.

D’altra banda, es durà a terme la rehabilitació de l’actual pas inferior amb la instal·lació de nou paviment, revestiment lateral i fals sostre d’alumini, així com nou enllumenat.

Aquestes operacions es com· patibilitzaran amb les actua· cions prèvies que permetran modificar l’actual configuració de vies per tal d’alliberar l’es· pai necessari per possibilitar l’ampliació de l’andana se· gon, així com amb els treballs d’instal·lació del tercer carril i amb l’execució de la nova passarel·la superior que desen· volupa l’Autoritat Portuària de Tarragona.

Des de l’equip de govern mu· nicipal han mostrat satisfacció per l’anunci de licitació de la segona fase de les obres de re· forma de l’estació de trens de Tarragona, però han reclamat celebritat en la seva execució i que les actuacions resolguin les mancances en accessibili· tat, el problema més greu que pateixen les instal·lacions.

PRÒXIMA REHABILITACIÓ D’EDIFICI A LA RAMBLA NOVA

- PAAAA AA A00AA EN VENDAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA AAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAAA

IAAAAAAAAA A vAAAAA

977248080 www.AAAAAAAA.AAA

8 | Tarragona

17 de febrer de 2016 |

TARRAGONA

RELIGIÓ

La Setmana Santa 2016 escurçarà la durada de la recollida de passos També canvia el dia i el lloc del pregó, que tindrà lloc a l’església de Sant Agustí

L

a setmana passada es va presentar el cartell oficial de la Setmana Santa tarragonina, una fotografia de Lluís Amenós que recull el pas dels Penitents de la processó de Divendres Sant per la portalada del seminari de Tarragona. També es va presentar el programa d’actes que enguany inclou algunes novetats significatives com la incorporació d’una nova processó o canvis en la recollida dels passos de Divendres Sant.

Una de les principals novetats d’aquesta celebració, que tindrà lloc a finals del mes de

Josep Bertran, com a responsable de comunicació i Relacions Externes de Repsol; oaquim Julià, president de la Agrupació d’Associacions de Setmana Santa i el conseller de Cultura, Josep Maria Prats.

març és la incorporació d’una nova processó de la confraria del Cristo del Buen Amor, que tindrà lloc Dissabte de Passió al vespre i que recorrerà amb un dels seus passos la zona del carrer Reial i la plaça dels Infants. Una altra novetat és que es replantejarà la recollida dels passos de Divendres Sant, abans de la processó del Sant Enterrament. Així, els Armats aniran a saludar els passos que pujaran de manera continuada i no dividits en tres blocs com es feia fins. Amb aquesta mesura es preveu que es pugui escurçar una hora la recollida.

També cal destacar que es

canvia el dia i el lloc del pregó de la Setmana Santa, que aquest any tindrà lloc a l’església de Sant Agustí, i no a l’Ajuntament com fins ara, el diumenge anterior al Diumenge de Rams, és a dir, el dia 13. Enguany el pregoner serà Enric Vendrell, director general d’Afers Religiosos de la Generalitat de Catalunya.

Tot seguit es realitzarà un concert. És previst, a més, que durant el mes de març s’incorporin noves senyalitzacions a les cinc esglésies de la ciutat que alberguen passos de la Setmana Santa, amb codis QR i panells informatius.

Tarragona

| 17 de febrer de 2016

|9

tarragona

tarragona 2017

El centre esportiu Sant Jordi estarà llest dos mesos abans dels Jocs Mediterranis Un cop s’hagin celebrat els Jocs, l’equipament esdevindrà el gran complex esportiu del centre de la ciutat

L

’abril del 2017 és la data prevista de finalització de les obres de la residència universitària i el pavelló esportiu Sant Jordi de Tarragona, que acollirà provisionalment la competició de voleibol dels Jocs Mediterranis del 2017. L’organització de la cita esportiva disposarà de dos mesos per realitzar les proves test del poliesportiu, que després es reconvertirà en un complex esportiu amb piscines adreçat als estudiants de la URV i al conjunt de la ciutadania. Actualment un centenar d’operaris treballen a contrarellotge en els treballs de fonamentació dels edificis. L’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros, ha subratllat que, amb l’excusa dels Jocs i amb un acord «coral» entre institucions i empreses privades, es podrà donar ús a un espai que portava buit gairebé dues dècades.

Els diferents agents implicats han visitat recentment l’evolució del projecte, que ja va agafant forma amb la previsió que estigui llest d’aquí a poc més d’un any, tal com ha assegurat l’alcalde, Josep Fèlix Ballesteros. Tarragona resol així una de les assignatures pendents que tenia al centre urbà i guanyarà, tal com ha destacat el batlle, una residència universi-

L’execució i la construcció de l’obra va a càrrec de l’empresa Viding Fitness per un import de 12 milions d’euros, la seva primera inversió a Catalunya

tària i un edifici amb múltiples ofertes esportives adreçades a la comunitat educativa de la URV i als veïns. «Sense els Jocs aquesta aliança perfecta no hauria estat possible», ha afirmat. L’execució i la construcció de l’obra va a càrrec de l’empresa Viding Fitness per un import de 12 MEUR, en la que és la seva primera inversió a Catalunya. La firma es va adjudicar el projecte després que la Generalitat cedís a la universitat el solar ubicat entre l’avinguda d’Andorra i la Rambla de Lluís Companys per un

període de 75 anys. El delegat del Govern a Tarragona, Òscar Peris, ha destacat les bones «sinergies» que hi ha hagut entre les diferents administracions i empreses implicades. Els treballs es porten a terme amb celeritat, ja que el complex haurà d’estar a punt amb motiu dels Jocs Mediterranis, que tindran lloc del 30 de juny al 9 de juliol de 2017. L’edifici esportiu, de 9.000 metres quadrats, s’adaptarà inicialment perquè pugui acollir les proves esportives de la disciplina de voleibol amb el paviment específic i una pista

de joc de 9×18 metres, grades amb capacitat per a 300 espectadors, il·luminació apta per a les retransmissions televisades i zones per a àrbitres, jutges, entrenadors i jugadors. Posteriorment, durant uns quatre mesos, el complex es reformarà perquè pugui acollir dues piscines cobertes de 25×18 metres i de 18×8 metres, respectivament, així com una zona d’spa. A més, tindrà un gimnàs de 1.200 metres quadrats, una zona d’entrenament exterior de 430 metres quadrats, quatre sales d’activitats, quatre pistes

de pàdel a la coberta de l’edifici, piscina i solàrium exteriors, vestidors, zones de restauració i 85 places d’aparcament. El complex es completarà amb una residència de 3.200 metres quadrats adreçada fonamentalment a professorat desplaçat, estudiants de màster i de doctorat, que serà gestionat per l’empresa Resa, firma que ja disposa d’una residència amb 170 places al costat de les futures instal·lacions. El nou edifici disposarà de 80 estudis individuals o dobles –amb una capacitat màxima per a 160 persones–. El rector de la URV, Josep Anton Ferré, ha destacat que donarà resposta a la vocació d’internacionalització de la universitat.

COMUNICACIÓ

Tarragona Ràdio celebra el seu 30è aniversari L’Emissora Municipal de Tarragona commemora aquest dimecres 30 anys d’història. El 17 de febrer de 2016 s’acompleixen tres dècades de l’inici de les emissions regulars de la que seria la quarta emissora municipal de Tarragona. El 17 de febrer de 1986, va néixer Ràdio Fòrum, la precursora de Tarragona Ràdio. La prime-

ra emissora municipal va ser Ràdio La Canonja, seguida de Radiografia del barri del Pilar i Ràdio Bonavista. Ara fa 30 anys s’anunciava també la creació de dues emissores més, Ràdio Sant Salvador i Ràdio Sant Pere i Sant Pau; la segona també ha arribat fins als nostres dies.

Per celebrar la commemoració, Tarragona Ràdio realitza

aquest dimecres un programa especial que s’emet en un envelat situat a la Rambla Nova, davant del Metropol, i que comptarà amb la presència de l’alcalde de Tarragona, Josep Fèlix Ballesteros. Pel programa passaran autoritats territorials, com el delegat del Govern, Òscar Peris; el subdelegat, Jordi Sierra, o el president del Nàs-

tic, Josep Maria Andreu, entre altres. També hi participarà el conseller d’Interior de la Generalitat, Jordi Jané.

A banda de conversar amb els col·laboradors habituals de l’emissora, el programa aprofundirà en els canvis que ha experimentat la ciutat en aquestes tres dècades d’història, des del punt de vista eco-

nòmic, cultural o social. El programa arrenca a les 9 del matí i s’allargarà durant tota la jornada. Comptarà amb l’actuació de La Soul Machine; la banda de Falset posarà la nota musical i presentarà en directe el festival TGN Soul City. El programa s’allargarà fins a les sis de la tarda, ininterrompudament.

10 | Territori

17 de febrer de 2016 |

te rritori

turisme

El govern de Salou, contrari a sotmetre BCN World a la votació de tot Catalunya El govern municipal considera que la consulta, en cas que s’hagi de realitzar, s’ha de circumscriure als municipis de Vila-seca i Salou

E

l govern de Salou està determinat a seguir endavant amb la defensa del projecte de BCN World i aquesta mateixa setmana convocarà un plenari extraordinari per debatre un únic punt dins l’ordre del dia. Així, el govern de Salou presenta una moció que reafirma la bondat d’aquest projecte que ha de significar una inversió pròxima als 2.500 milions d’euros dins els terrenys del CRT, compartits entre les poblacions de Vila-seca i Salou, i afirma que «atès que el tràmit d’aprovació del Pla Director Urbanístic del CRT ja està avançat i ha de facilitar la seva ampliació amb la implantació de «centres turístics integrats», no considerem necessari ni oportú organitzar ara una consulta ciutadana per decidir sobre el seu futur, i encara menys que aquest pronunciament s’hagi d’estendre a tot l’àmbit català, quan es tracta d’una inversió que s’executarà en l’àmbit del CRT de Salou i de Vila-seca». La moció argumenta que es considera «innecessària» aquesta consulta tenint en compte que «ja s’han aplicat totes les eines legals previstes que han permès el debat, la participació i el consens social i polític al voltant dels projectes del CRT, tant en l’àmbit territorial com de Catalunya».

Així, en la moció que es portarà a plenari aquesta setmana se sol·licita a tots els grups municipals que se sumin a la iniciativa que ha de permetre tirar endavant aquest projecte. D’una banda, reitera «que s’acceleri la tramitació del text refós del PDU del CRT per a la seva aprovació provisional, per tal que el Consorci del CRT l’informi favorablement i pugui ser elevat a aprovació definitiva del govern abans del pròxim mes de juny de 2016, de manera

Imatge dels terrenys, amb PortAventura al fons, on s’ha de construir el futur complex de BCN World. / Cedida

Salou insta el conseller d’Economia, Oriol Junqueras, a mantenir una reunió de caràcter urgent que faci possible l’ampliació del CRT»; a més de «donar suport al president de la Generalitat en la seva intenció de donar continuïtat al projecte d’ampliació del CRT; declarant innecessària la consulta ciutadana que propugna el Govern de la Generalitat sobre el futur dels esmentats CTI, dins l’àmbit del CRT», a més de sol·licitar que, «en el cas que el govern impulsi la consulta, aquesta se circumscrigui únicament i exclusiva a aquells municipis afectats per la seva implantació: Salou i Vila-seca, ja que són els únics legitimats per atorgar les llicències urba-

nístiques i aprovar aquells instruments de planejament urbanístic, per delegació de les seves pròpies competències dins l’àmbit del CRT», i finalment, sol· licita una convocatòria urgent i extraordinària del Consorci del CRT, tot requerint la presència del conseller d’Economia, Oriol Junqueras, alhora president del Consorci del CRT, per tal de posar a aprovació els punts anteriors d’aquesta moció.

Beneficis del projecte La moció detalla, a través de cinc punts, els beneficis i els efectes positius de la implantació del projecte i els desgrana en els elements següents: «es posicionaria com la primera marca i destinació especialitzada en turisme i oci familiar, de negocis i d’incentius, amb un nou valor afegit que podria ser determinant per trencar la dependència a l’estacionalitat turística i per incrementar la competitivitat del sector turístic, que és un dels principals motors de l’eco-

nomia de les comarques de Tarragona»; «reforçaria i enriquiria el model turístic d’èxit basat en la fusió de conceptes i la diversitat d’experiències i serveis, inclusiu de nous recursos vacacionals totalment compatibles amb el model i l’oferta actual, de fàcil integració a la nostra realitat socioeconòmica, i amb impactes infraestructurals i de serveis totalment previsibles i assumibles, que no posen en perill la sostenibilitat del territori ni malmeten el nostre medi ambient»; en tercer lloc «reforçaria i renovaria un model turístic que ha estat capaç d’atraure inversió i crear llocs de treball; i alhora ingressos i recursos per al territori on s’ha desenvolupat, convertint-se en un dels sectors productius més dinàmics». Com a quart element positiu destaca que «significaria també una gran oportunitat per impulsar i accelerar inversions i millores necessàries en infraestructures i serveis al territori (viàries, ferroviàries, portuàries i aeroportuàries); i de dotar-ne

de noves per donar resposta a les necessitats de mobilitat i de nous recursos que pugui crear el complex, impulsant d’aquesta manera transformacions interurbanes i una millor vertebració del territori articulant i modernitzant serveis», i, finalment, «per a Salou i Vilaseca el benefici és encara més gran com a receptors d’aquesta inversió, perquè ens dotaria de més ingressos fiscals que revertirien en més recursos municipals per promoure polítiques socials i de benestar ciutadà».

En el marc d’aquesta reflexió des del govern local també es demana «l’impuls» adduint que «els representants municipals que tenim el deure de defensar els interessos generals no hi poden renunciar per responsabilitat i per compromís amb el progrés de la societat, en un moment en què encara moltes famílies i empreses pateixen les conseqüències de la crisi i a la circumscripció de Tarragona encara tenim una taxa d’atur del 22%».

Territori | 11

| 17 de febrer de 2016

TE RRITORI

EL VENDRELL

Maria Gallego, guanyadora del 30è Concurs de Mestres Xatonaires 2016 La Festa del Xató reparteix més de 1.500 racions d’aquest producte típic de la comarca del Baix Penedès

E

l passat diumenge 14 de febrer, el Vendrell va celebrar la Xatonada Popular amb el 30è Concurs de Mestres Xatonaires, la 29a Exhibició de Xatonaires Infantils i la 23a Fira de productes alimentaris naturals i artesanals.

La guanyadora del Concurs de Mestres Xatonaires va ser la vendrellenca Maria Gallego.

La segona classificada va ser Griselda Soler, el tercer Salvador Rovira, la quarta Immaculada Recasens, el cinquè Josep

Ll. Fernández i la sisena Rosa Machuca.

A l’Exhibició de Xatonaires Infantils hi van participar més de 200 nens i nenes que havien fet els cursets Aprèn a fer xató. Durant el matí es van repartir 1.500 degustacions de xató.

Enguany, les persones que es van acostar a la Rambla van poder gaudir de diferents activitats paral·leles que s’havien programat: tallers relacionats amb els ingredients del xató i amb la cuina que incorpora la ciència per fer emulsions, ge-

lificacions i esferificacions, i una exhibició de ball a càrrec del grup Penedès Swing.

A més, durant tot el matí a la Rambla hi va haver estands relacionats amb el món del xató, la Fira de productes alimentaris naturals i artesanals, jocs infantils, trobada d’intercanvi de plaques de cava, actuació de la colla castellera Nens del Vendrell i ruleta solidària la recaptació de la qual, aquest any, ha estat de 300 euros i s’ha destinat a l’Associació d’Afectats d’Esclerosi Múltiple.

12 | Territori

17 de febrer de 2016 |

ge nt d e c asa

Miquel Villalba ‘Elchicotriste’ dibuixant, humorista gràfic i caricaturisTa

Redacció, Tarragona

M

iquel Villalba “Elchicotriste”, col·laborador habitual de Notíciestgn, sempre té projectes entre mans. Recentment ha editat el llibre ‘A las Barracudas: El fin del bipartidismo’, una publicació de vinyetes satíriques de l’actualitat política nacional i internacional.

Amb ell parlem de la seva professió i de l’estil de vida que l’acompanya.

Quan descobreixes la teva passió pel dibuix?

La van descobrir abans els meus pares fatídicament ve· ient els meus gargots a les pa· rets amb 3 anyets no complets i els meus mestres a les pàgi· nes dels llibres de text.

Com definiries la teva obra?

Eclèctica, sense rumb ni per· fil definit. Dibuixo en papers, murs i consciències.

L’humor gràfic és una professió o una manera de viure? És un estat d’ànim, una filoso· fia de vida o, senzillament, un exabrupte.

Dibuixes per diners?

Dibuixaria sota un pont i amb pedres si no tingués retoladors.

Els ocells volen, els peixos ne· den i els dibuixants dibuixen.

Vius només de dibuixar?

Més aviat dibuixo per viure, i actualment sí, pago el lloguer amb els meus acudits i il· lustracions. Dibuixar en reali· tat és l’activitat més «normal» del món, sigui feina o no. Tots naixem dibuixants perquè és un llenguatge que tenim in· corporat de manera instinti· va, tots els nens dibuixen fins que, en un cert punt, molts ho deixen córrer. Molt em temo que això es deu a un dèficit del sistema educatiu, però aquest seria un tema que ocuparia lli· bres i llibres.

Vius o sobrevius?

Sobrevisc, com qualsevol al· tre funcionari de la vida. Som

«Disposo del meu temps sense horaris ni patrons... Es pot ser més ric?» que han fet d’aquesta ciència un negoci barroer i egocèntric.

becaris de temps i fem el que podem amb allò que tenim fins que s’abaixa el teló. I la vida és dura per a tothom pel simple fet d’existir. En referèn· cia al meu tren de vida com a dibuixant et diria que visc «a lo grande» perquè porto una vida minimalista, necessito ben poc, no tinc ni cotxe ni casa en propietat, en canvi tinc ín· tegrament a la meva disposició tot el meu temps i en faig ús a la meva voluntat sense horaris ni patrons... es pot ser més ric?

Fins a quin punt l’humor de les vinyetes s’ha de basar en la crítica?

L’humor, per definició, no dei· xa de ser crític, perquè tot allò que ens fa riure o somriure es basa en un judici de reüll de nosaltres mateixos. En les si· tuacions representades als acu· dits, posem per cas de sàtira política, el menys important és el personatge que protagonitza la vinyeta. Jo puc caricaturit· zar Bárcenas, Rato o Pujol per parlar d’un escàndol financer, però la indignació que suscita la imatge, encara que destil· lada per l’humor i transforma· da en somriure, la provoca la mesquinesa, la corrupció, en aquest cas representada per aquests personatges. L’humor es basa en una anàlisi crítica i alhora condescendent dels nostres punts febles. Fins i tot l’humor més blanc. Si prenem

«Els humoristes gràfics no disparem contra l’essència de la política, disparem contra els personatges que converteixen aquesta ciència en un negoci» com a exemple les tires dels Peanuts de Schultz, cadascun dels seus personatges ens fan somriure perquè són arquetips de la conducta humana. Riem de la vagància d’Snoopy per· què la reconeixem en nosal· tres, riem de la por de Charly Brown perquè la reconeixem en nosaltres, riem de l’antipa· tia de Lucy perquè la reconei· xem en nosaltres.

La política és el filó més important per a un humorista gràfic?

Els humoristes gràfics no dis· parem contra la política de veritat, que és la ciència que tracta de l’organització de les societats humanes en el seu be· nefici global. La política en la seva essència és ètica pura. Els humoristes gràfics disparem contra el circ dels personatges

Alguna vegada t’han censurat vinyetes?

L’únic que es pot censurar vi· nyetes és el mateix autor no parint-les (i això malaurada· ment passa sovint). De cara a la «no publicació» editorial dels meus dibuixos, he patit alguns episodis, sí.

I alguna vegada t’has negat a un encàrrec?

Moltes, per qüestions ideològi· ques, i alguns col·legues m’han criticat per això i ho han definit com a falta de professionalitat, però jo penso que un humo· rista gràfic té una responsabi· litat moral. Vulguis o no, la sà· tira genera opinions, modifica perspectives, crea tendències, i no pots crear tendències ni ge· nerar opinions amb el teu tre· ball que vagin en contra dels teus propis criteris.

Fins a quin punt les teves vinyetes es corresponen amb la realitat?

La realitat no deixa de ser una ficció, en el sentit que tot el que percebem passa pel nostre propi filtre. Existeixen tantes realitats com filtres que la in· terpreten, en aquest cas, la «re· alitat» que jo represento amb els meus acudits és una més, la d’un humorista gràfic amb les seves eines. Si aconsegueixo treure un somriure, he reeixit.

Si a més porto a reflexió, doncs doble satisfacció.

Quin és el teu somni com a dibuixant?

Poder desenvolupar la meva feina amb total llibertat i se· guir pagant el lloguer fins al final. No demano més, però te·

nint en compte la realitat de la nostra professió en aquest país no és fàcil.

On estàs publicant actualment?

En l’àmbit local faig l’acudit diari per al digital tottarragona. cat, i la vinyeta del vostre set· manari, Notíciestgn. També col·laboro amb la revista digital setmanal El web negre. En l’àm· bit internacional faig vinyetes per a la plataforma holandesa Cartoon Movement, que es dis· tribueixen per diaris de tot el món, i a França a la revista sa· tírica Siné Hebdo, que és un dels exponents d’humor gràfic més potents d’aquell país. I, eventu· alment, a través de l’associació Cartooning for peace al diari Le Monde.

També et veiem a TV3....

Es tracta d’un projecte que va suggerir el company Jaume Capdevila “Kap” a la direcció del programa Els Matins de TV3.

Som un grup de vuit dibuixants que anem rotant cada diven· dres improvisant acudits en di· recte a la tertúlia. És un format innovador en aquest país.

Has publicat el llibre ‘A las Barracudas: El fin del Bipartidismo’... com va?

Tenint en compte que és un lli· bre «proscrit» i fora del circuit comercial, molt bé. Pel seu contingut d’extrema incorrec· ció política, no hauria pogut mai ser publicat sense la col· laboració dels seus més de 100 editors de tot el món, als quals estic molt agraït. Qui ho vul· gui el pot adquirir a la botiga virtual de l’Instituto Quevedo del humor o, a Tarragona, a la llibreria La Capona i a Tarracò· mics (al carrer Gasòmetre).

Opinió | 13

| 17 de febrer de 2016

OP INIÓ

BCN World, el joc i les consultes

E

m quedo de pedra en saber que el vicepresident del Govern de la Generalitat, Oriol Junqueras, proposa que el futur del projecte de BCN World sigui sotmès a una consulta popular entre tota la ciutadania de Catalunya. ÒLI VE R M Á RQ U E Z Tant és el que pensin les poblacions de Vila-seca, DI REC T OR DE NOT Í C IE S T G N Salou i el conjunt de les comarques de Tarragona.

També tant és si el Parlament de Catalunya, l’any 2014, ja va donar llum verda al projecte. El líder d’ERC proposa que un veí de Castellar de m’Hug, d’Olot, de Badalona o de Mataró decideixi sobre què és allò que més convé per al futur turístic i econòmic de la Costa Daurada. No importa què diuen els agents socioeconòmics de la zona, ni tampoc els seus alcaldes.

Em quedo de pedra perquè entenc que si l’ocurrència del líder d’ERC es du a la pràctica, a partir d’ara totes les grans inversions privades (i també públiques, per què no?) que s’hagin de fer en qualsevol punt de Catalunya –sigui Barcelona, Girona o Olesa de Montserrat–, hauran de rebre el vistiplau del conjunt de la població.

Si aquesta és la consigna a partir d’ara, recomano fervorosament a les empreses que vulguin invertir a Catalunya que facin primer enquestes d’acceptació entre la ciutadania a gran escala perquè ERC, amb la seva proposta, deixa clar que l’actual govern no està en condicions de decidir res d’important en representació de l’electorat que el va votar.

Em quedo de pedra perquè és inquietant veure que una formació que acaba d’aterrar al govern de la Generalitat, amb un líder polític de trajectòria respectable, és incapaç d’assumir les seves responsabilitats i s’estima més passar la pilota a la ciutadania que prendre una decisió que el pugui comprometre. En aquest punt, i ja que parlem de consultes, seria convenient que ERC fes primer aquest exercici dins de la seva pròpia formació per determinar què pensa el seu electorat del sud de Catalunya. Cal recordar que ara fa uns anys, quan es va tancar el Casino de Sant Pere de Ribas per traslladar-lo a Tarragona, ningú del govern tripartit del PSC, ERC I ICV hi va posar cap pega.

Però que consti que intento entendre el posicionament del vicepresident. En la seva defensa puc arribar a admetre l’argument que un projecte de la dimensió i els condicionants de BCN World pot marcar un abans i un després en el model turístic de Catalunya i, per tant, estem parlant d’un projecte de país, d’aquells inclosos dins de les anomenades línies estratègiques del futur Estat català. Entenc que aquest és el motiu que impulsa ERC a demanar que sigui el conjunt de la ciutadania, i no pas els partits polítics, qui validi o invalidi el projecte. I en això podríem estar d’acord.

Però cal recordar al vicepresident que les estratègies de país no depenen només del model turístic de la Costa Daurada… depenen de moltes altres qüestions, fins i tot més importants, com ara la definició de la política energètica i la gestió dels residus, els models sanitaris i educatius, el desplegament de la llei de la dependència, les polítiques fiscals, el paper dels cossos policials i d’emergències, les polítiques laborals i d’emprenedoria, la política financera… A partir d’ara sotmetrem totes aquestes qüestions de país a consultes populars? Podrem votar els tarragonins algun dia sobre el futur de les nuclears, les petroquímiques o sobre la distribució territorial de les vegueries?

No correspon a un govern electe deixar en mans de la ciutadania la decisió sobre una inversió de 2.500 milions d’euros. Aquesta és la feina dels governs, decidir en

«A Catalunya hi ha més de 30.000 màquines escurabutxaques. Si el dilema és com afrontem el tema del joc, potser que primer comencem per aquí» nom de la ciutadania que l’ha elegit. En cas contrari, s’obre un precedent que ben bé podria significar l’inici de la fi de les institucions polítiques catalanes tal com les coneixem. Amb la tecnologia actual, fer consultes populars és relativament senzill i viable. Potser algun dia ja no ens caldran polítics, sinó simplement tecnòcrates que sàpiguen d’informàtica.

Cal confiar que, si finalment la consulta és l’única sortida que el govern troba per desbloquejar el projecte sense prendre mal, com a mínim tingui la sensibilitat de primar l’opinió dels habitants de Salou i Vila-seca, els dos municipis que realment s’estan jugant el futur en tot aquest afer. Només ells tenen el dret de decidir si volen casinos al costat de casa seva. Dubto molt que a un veí d’Arenys de Munt li importi un rave si a Salou hi ha dos o tres casinos. A aquest bon senyor d’Arenys, allò que realment el preocupa és el nombre de màquines escurabutxaques que els seus fills es troben cada dia en el camí de l’escola a casa. A Catalunya hi ha més de 30.000 màquines escurabutxaques. Si el dilema és com afrontem el tema del joc, potser que primer comencem per aquí.

14 | Publicitat

17 de febrer de 2016 |

Opinió | 15

| 17 de febrer de 2016

OP INIÓ

Nova etapa al departament de Salut?

E

l nou conseller de Salut va presentar al Parlament de Catalunya les línies mestres del seu mandat de disset mesos. La primera conclusió de la intervenció: hem passat d’un NÚRI A S E GÚ conseller de gestió sense estratègia comunicativa i amb una visió economicista del sistema sanitari EXD I P UTA DA A L PA R LA ME N T com a productor de serveis, a un conseller polític –drets, valors, principis... foren els fonaments de la seva intervenció– i amb una estratègia comunicativa potent i clara. Tant, que ha generat el titular buscat: primera desprivatització a la sanitat catalana que, ben analitzada, certa, certa tampoc ho és; ara, no deixa de ser un cop d’efecte anunciar unes decisions menors que no canvien el mapa sanitari ni el sistema sanitari català.

Ara bé, de fons i, sobretot de nou, què ha dit el conseller Comin? De nou, res. De fons, cal destacar els àmbits de salut pública, recerca i innovació, medicaments i propostes legislatives.

En salut pública, restablir l’estructura territorial i «obrir el debat» per al restabliment de la llei 18/2009 de Salut Pública de Catalunya, de la qual vaig tenir la responsabilitat de ser ponent relatora, i, com a conseqüència, el restabliment de l’Agència de Salut Pública de Catalunya, que va funcionar com a tal entre 2009 i 2013.

En el marc del Pla estratègic en recerca i innovació, impulsar un projecte nacional de recerca en medicina personalitzada basada en la genòmica i un accelerador de la innovació que complementi les estructures dels diferents centres hospitalaris.

Les propostes legislatives que ha presentat el conseller són fruit del compliment dels mandats del Ple de Salut del Parlament de Catalunya del mes de juny de l’any passat, tant sobre medicaments, com sobre una nova llei de salut.

Així es va aprovar el mandat al Govern d’impulsar «una Llei catalana del medicament que prevegi la creació de la nova Agència Catalana de Medicaments (ACMED) adscrita al Departament de Salut. L’Agència quedaria definida després d’un procés participatiu amb tots els actors implicats que finalitzaria amb l’aprovació de la llei reguladora de la política del medicament a Catalunya. La llei preveuria la capacitat de l’ACMED d’incloure noves competències a les ja reconegudes en l’actual marc normatiu de l’Estat, a banda de reorganitzar, amb un principi de racionalitat i eficiència dels recursos públics, les activitats pròpies de les competències que ja ara li són reconegudes a la Generalitat de Catalunya“.

De fet, per tal de començar a caminar en aquest àmbit, l’any 2010 es va constituir la primera Taula del Medicament, lloc de trobada dels Col·legis Professionals, la Indústria Farmacèutica, les Organitzacions Sanitàries, els Centres de Recerca i el Govern, espai on es podien construir amb transparència acords amb la indústria per a la incorporació de les innovacions farmacològiques a les prestacions del CATSALUT. La creació de l’agència plantejada ha de ser una oportunitat per establir i dur a terme polítiques de farmàcia pròpies i no per obrir un nou enfrontament amb l’Estat espanyol.

També, en aquest mateix Ple de Salut, es va aprovar l’elaboració d’una nova llei de salut, la integració de serveis socials i sanitaris per a l’atenció a les persones amb necessitats socials i sanitàries, i, en tercer lloc, l’acció integrada de l’atenció sanitària i social. Ara el conseller planteja iniciar el procés d’elaboració d’una nova llei de salut i social de Catalunya. De fet, estem davant d’un debat obert des de l’any 2008 en què el govern de l’època va presentar al Parlament un primer document de propostes per a una nova llei de modernització del sistema sanitari català. Molts noms des de fa molts anys per a una mateixa cosa. Ja veurem.

I què hem trobat a faltar en la primera intervenció del conseller? Doncs el principal repte, el desafiament més gran al qual el sistema sanitari haurà de fer front els pròxims anys: l’afortunat increment de l’esperança de vida. El canvi demogràfic no és un element més, és el factor que farà canviar el sistema sanitari i, també el social, i calen respostes a com ha de transformar-se per donar resposta a la nova realitat.

Les necessitats es desprenen de les dades del darrer informe, de tot just fa un mes de l’IDESCAT sobre Projeccions de la població catalana 2013-2051. Les xifres són clares: avui, el 17,4% de la població té més de 65 anys, l’any 2026 serà el 21,9% i el 2051, el 30%; actualment, les persones de més de 65 anys són 195.000, mentre que l’any 2015 en seran 541.000; i l’índex de dependència de les persones de més de 65 anys passarà del 26,6% (2013), al 34,1% (2026) i al 55,9% (2051). La conclusió rotunda: cal redreçar el rumb del transatlàntic que deia el conseller que és el sistema sanitari català; l’augment de la cronicitat amb un augment exponencial de persones pluridiagnosticades, plurimedicades i més fràgils i dependents, està trucant a la porta dels sistemes sanitari i social.

De fet, una de les conclusions del Ple de Salut esmentat anteriorment anava en

«Ens ha agradat la música del nou conseller. Ara cal esperar la lletra per veure com es concreta la recuperació dels drets dels professionals i de la ciutadania» aquesta línia: «Es tracta d’una situació inèdita d’un repte colossal que, tot i ser perfectament comparable al que afronten la resta de països del nostre entorn, ens obliga a adoptar canvis radicals en allò que fa referència al sistema de governança i gestió; en l’actualitat, clarament ineficients per garantir una correcta gestió dels recursos materials i humans i manifestament obsolets per atendre les necessitats del futur immediat. Tot i els antecedents, fins a la data d’avui els avenços dels diferents governs a l’hora d’integrar els serveis comuns dels departaments de Salut i Benestar Social, han estat ben minsos; i, en bona part, orientats a millorar la coordinació, un repte tan recurrent com insuficient. Malgrat disposar d’aquests instruments, el PIAISS no té en compte un aspecte fonamental: la integració orgànica dels àmbits social i sanitari. Cal remarcar, en aquest sentit, que malgrat els intents que s’han fet en els darrers anys, existeixen alguns elements que dificulten notablement aquesta integració: d’una banda, la mateixa naturalesa i grau de desenvolupament dels dos sistemes, que ha contribuït a crear, entre la ciutadania, una consciència molt més exigent en el cas dels serveis socials; de l’altra, l’existència d’instruments clarament divergents, començant pels mapes de desplegament territorial, i seguint pels instruments de planificació estratègica, els mecanismes de planificació i compra o concertació de serveis en l’àmbit territorial, els sistemes d’informació fragmentats, entre altres...».

La Llei anunciada pot ser una eina de futur, ara bé, el cert és que avui, tant des del PIAISS com des del programa d’atenció i prevenció de la cronicitat del Departament de Salut, no es dóna la resposta necessària i adequada. De fet, s’ha quedat pel camí una proposta aprovada, liderada per ERC en el darrer Ple de Salut, que plantejava una resposta de caràcter més immediat i més operativa per tal de crear «un ens o organisme d’atenció social i sanitària integrada que resultarà de la fusió dels organismes existents en matèria de planificació, compra i avaluació dels dos departaments, a partir d’un lideratge únic, en la qual s’abocaran, com a mínim, els recursos i serveis que els departaments de Salut i Benestar Social destinen a la promoció de l’autonomia personal i atenció a les persones en situació de dependència; i atenció a la cronicitat...».

Mentrestant, en l’àmbit de l’atenció social i sanitària integral i integrada es pot fer molta feina territorialment, sobretot en l’àmbit municipal i en ciutats com Tarragona o el Vendrell. Perquè és en aquesta dimensió municipal on es pot treballar conjuntament desenvolupant nous protocols i circuits d’atenció entre els serveis socials de l’Ajuntament i entitats que ja presten serveis de salut i socials al mateix municipi, com és la Xarxa de Santa Tecla. Aprofitem les potencialitats que ja tenim a l’espera d’aquesta llei.

En conclusió, ens ha agradat la música i és cert que aquesta pot contribuir a redreçar l’estat anímic del sector i dels professionals, ara cal veure la lletra i com es concreta la recuperació i la garantia de drets tant dels professionals com, sobretot, de tots els ciutadans i ciutadanes.

16 | Cultura

17 de febrer de 2016 |

C ULTURA

‘Maria Rosa’, d’Àngel Guimerà, plat fort del primer semestre al TÀG del Vendrell el 8 d’abril La temporada s’inicia el dia 26 de febrer amb la comèdia ‘Petits monstres’

D

esprés de tancar un 2015 amb una línia ascendent d’assistència de públic respecte a l’any anterior passant dels 14.500 espectadors el 2014 als 18.500 de 2015, el Teatre Municipal Àngel Guimerà del Vendrell (TÀG) ha presentat la cartellera del primer semestre de l’any 2016.

Destaca l’obra Maria Rosa, d’Àngel Guimerà, que es representarà el divendres 8 d’abril. Es tracta d’una versió de la directora Carlota Subirós, produïda pel Teatre Nacional de Catalunya i Teatres en Xarxa, i és una producció que s’emmarca en el programa Epicentre Guimerà, a partir del qual s’han estudiat diferents aspectes d’aquest personatge il·lustre del Vendrell, amb un gran treball de documentació. A més, s’han programat conferències i una ruta per diferents espais barcelonins relacionats amb el dramaturg, organitzada des de la Casa Museu Àngel Guimerà i el TNC, que tindrà lloc el 21 de febrer i que, davant de l’èxit que ha tingut, està previst fer-ne dues més al març. Sobre l’obra de teatre, la directora recupera el text de Guimerà amb una mirada actual, fent una versió de l’original des d’una perspectiva contemporània. Per tant, s’hi trobaran tots els elements de sempre: assassinats, venjances, passions ocultes i tensions sexuals, tot per donar forma a una història que, al capdavall, denuncia la precarietat del món obrer i les injustícies socials.

Pel que fa a la resta de la programació, l’estrena de la temporada serà el divendres 26 de febrer, a les 22 hores, amb l’obra Petits monstres, una comèdia que tracta la crisi dels 40 anys.

El diumenge 6 de març, a les 12 hores, serà el torn de l’espectacle familiar L’home cigonya, a càrrec de Los Titiriteros de Binéfar, una companyia que ja ha visitat diverses vegades el municipi.

L’altra cita per al públic familiar serà el diumenge 17 d’abril, a les 12 hores, amb l’obra Valentina de Forani Teatre, una companyia formada pel vendrellenc Enric Rovira i per Arnau Colom i que té el taller d’assaig a Albinyana. El teatre comarcal també serà present en el tancament d’aquest primer semestre amb l’obra El sexe nostre de cada dia, interpretada per tres actrius del Grup de Teatre La Cumprativa i dirigida per l’arbocenca Rosa Andreu.

El diumenge 13 de març, a les 18 hores, Mercè Arànega posarà veu a Neus Català, un testimoni supervivent dels camps de concentració nazis, en una obra molt recomanada per al públic jove, la qual es treballa de forma transversal amb activitats a la Biblioteca Pública Terra Baixa.

Pel que fa als espectacles musicals, el divendres 18 de març, a les 22 hores, la Companyia Elèctrica Dharma commemorarà el 40è aniversari de la publicació del

seu primer disc i comptarà amb la participació de grups de cultura popular del Vendrell. El dissabte 30 d’abril, a les 22 hores, Quimi Portet presentarà el seu novè àlbum. I el divendres 6 de maig, a les 22 hores, es representarà el teatre musical Mrs. Brownie que, a través de titelles de mida humana, farà un repàs a la història d’una diva de la música negra americana.

Les entrades es poden adquirir de manera anticipada a la Regidoria de Cultura (la Rambla, 24), a la taquilla del TÀG una hora abans de la representació i a través de Ticketea (902 044 226 i http://www.ticketea/ www.ticketea). També s’ofereix la possibilitat de comprar un abonament, per un mínim de 4 espectacles (exceptuant els familiars). El TÀG ofereix descomptes que s’apliquen a jubilats, estudiants, socis de La Lira Vendrellenca, Carnet Jove, socis del TresC, subscriptors de La Vanguardia, membres de l’Associació de Músics del Baix Penedès, carnet de les biblioteques del SLP del Baix Penedès i Carnet Únic.

Una novetat sobre els espectacles infantils és que les entrades seran numerades i es podrà escollir ubicació si es compren de manera anticipada. Les entrades que s’adquireixin el mateix dia de la representació a les taquilles del teatre també seran numerades, però s’aniran adjudicant de manera correlativa sense possibilitat de triar ubicació.

Tarragona en imatges ramon segú chinchilla Per observar aquesta imatge, convidem els nostres lectors i lectores a situar-se al Balcó del Mediterrani, des d’on tindran una vista idèntica a la que es pot veure en aquesta fotografia, presa l’any 1960 per Ramon Segú Chinchilla, i fer un autèntic exercici de memòria històrica. A la imate es poden veure les restes de l’amfiteatre romà, molt abans que s’hi realitzés qualsevol mena d’intervenció. Es pot observar el seu entorn, absolutament abandonat, on també manquen les construccions actuals que envolten la construcció històrica com són el vial Bryant o els edificis d’habitatges. Al fons es poden veure els dos fortins, el de Sant Jordi i el de la Reina, i una platja del Miracle amb un entorn completament verge, lliure de la construcció de ciment que actualment la presideix, i que encara conservava les casetes per a banyistes que tant la van caracteritzar.

Agenda

| 17 de febrer de 2016

| 17

Age nd a

19

DIVENDRES

Tarragona Teatre. ‘La Crida’

20

DISSABTE

Tarragona Poesia, cançó deconstruïda i fuga

FEBRER 2016

1

2

3

4

5

6

7

8

9 10 11 12 13 14

15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 ATENEU DE TARRAGONA

Un home reparteix propaganda electoral pel carrer.

T’atura. T’ofereix un fulletó amb el programa polític del seu partit. Tu el refuses, no ho veus clar. I a més, vas carregat de bosses i fas tard a algun lloc. Però ell insisteix, et vol convèncier, fer que et quedis i escoltis els seus arguments. L’home vol, en el fons, ficar-te el dubte al cos.

Lloc: Sala Trono Hora: 20.30 Preu: 16€ / 13€ amics Sala Trono Dissabte 20 a les 20.30 hores i diumenge 21 a les 18.30 hores.

Tarragona Concert. Guadalupe Plata

DIUMENGE 21 | 18.30h NIU D’ART Niu d’Art amb el Duo Musical Miramar format per artistes i cantants amateurs de l’Ateneu. També actuarà el grup Les veus de l’Ateneu i més. Petit servei de bar per ajudar a les despeses de l’Ateneu.

Preu: 3€ / 1€ socis

Un concert poètic o una poesia musicada: una peça de gran personalitat i que va més enllà de la interpretació. Un duet poètic format per Josepa Urbano (interpretació) i Conrad Setó (piano, melòdica, cajón i veu).

Lloc: El Magatzem Hora: 20.30 Preu: 12€ / 10€ anticipada / 9€ socis de la COT Tarragona Concert. Tornem a Sau

FINS AL 28 DE FEBRER EXPOSICIÓ Recordeu que fins al 28 de febrer podreu veure l’exposició artística (in memoriam) d’en JAUME JORBA. Horari: de dilluns a divendres de 18 a 21h.

ACTIVITATS A L’ATENEU Cada dia de 17 a 21 hores. Informeu-vos i/o feu-vos socis al telèfon 977 23 31 60 de dilluns a divendres de 17 a 21 hores.

Mail: ateneudetarragona@tinet.cat.

Facebook: Ateneu de Tarragona.

És indiscutible que Sau ha estat una de les formacions musicals més importants del nostre país. Pep Sala i Carles Sabater van escriure cançons que s’han convertit en autèntics himnes i que han aconseguit travessar els murs intergeneracionals. És per això que aquest 2016, a un pas i mig que Sau compleixi el seu 30è aniversari, es farà una gira d’homenatge a la banda.

El projecte, anomenat Tornem a Sau, surt d’un grup de músics que van créixer amb les cançons de Sau, alguns d’ells actualment (i posterior a la creació d’aquest projecte) formen part de la banda de Pep Sala. El projecte pretén ser un homenatge a la desapareguda formació des del màxim respecte i admiració. Després que la banda li ho demanés, Pep Sala ha decidit col·laborar en el projecte acompanyant el grup en directe.

Lloc: Sala Zero Hora: 22.30 Preu: 12 / 15€ Autoretrat, 1931. Arxiu Nacional de Catalunya

Guadalupe Plata és un grup sorgit a Úbeda, caracteritzat per titular tots els seus discos amb el mateix nom del grup; nom que deu a la verge de la seva localitat.

La força d’aquest trio de blues-rock de projecció internacional radica en l’absència de l’electrònica, la senzillesa de les seves guitarres i en el surrealisme i la profunditat de les seves líriques. Ara arriben a Tarragona per presentar el seu darrer disc de títol homònim, després de nombros èxits, concerts i reconeixements.

Lloc: Sala Zero Hora: 22 Preu: 10 / 14€

21

DIumenge

Tarragona Cinema VO. ‘Mita Tova’

En una residència d’avis de Jerusalem, un grup d’amics construeix una màquina per practicar l’eutanàsia amb la finalitat d’ajudar un amic malalt terminal. Però quan s’estenen els rumors sobre la màquina, altres avis els demanaran ajuda i això els plantejarà un dilema emocional que els conduirà a una aventura esbojarrada.

Lloc: Auditori Tarragona Hora: 19 Preu: 5€

Gabriel Casas. Fotografia, informació i modernitat. 1929-1939 L’exposició se centra en quatre aspectes del treball fotogràfic de Gabriel Casas, un dels fotògrafs del país més importants dels anys trenta: la gent, la realitat prismàtica del carrer, el moviment internacional de la Nova Visió i finalment un dels aspectes precursors de la seva obra: l’atenció cap als desafavorits i els exclosos, els conflictes socials, que va abordar, càmera en mà, per obtenir imatges d’una potència extraordinària.

Lloc: CaixaFòrum Fins al 29 de maig Entrada lliure

18 | Gastronomia i Oci

17 de febrer de 2016

GASTRONOMIA I OC I

Estela Barcelona, a Sitges, l’hotel de l’art Fèlix Llovell, periodista gastronòmic

L

’hotel Estela Barcelona és un edifici d’estil mediterrani, situat a Sitges, que té una gran relació amb l’art, ja palpable a la mateixa entrada, motiu pel qual també se’l coneix com l’hotel de l’art.

Josep Maria Subirachs, prestigiós artista que treballa a la façana de la Sagrada Família de Barcelona, l’ha convertit en l’escenari del descens de l’infinit a la terra. Escalinates, cascades i esferes conformen, al vestíbul de l’establiment, aquesta particular visió de la unió de dues dimensions que hipnotitzen el visitant.

Construït l’any 1992, l’hotel Estela Barcelona és un dels més emblemàtics de la Blanca Subur, situat a la cala d’Aiguadolç i a escassos metres del port esportiu, una de les zones més animades de la població. A tan sols 45 minuts de Tarragona, ofereix als seus clients un tracte exquisit i totes les facilitats que s’esperen d’un hotel modern, com televisió per satèl·lit, aire condicionat, telèfon directe i pàrquing privat, entre altres. L’edifici alberga obres d’art originals de primer nivell i ofereix als hostes la possibilitat de conviure amb l’art tant a les zones nobles de l’hotel com a les habitacions pintades per artistes.

Tot va començar l’octubre de 1993, quan el pintor Antonio Xaus es va tancar a l’habitació número 105 i va pintar, com si fossin llenços, les parets, el sostre i els llençols i les tovalloles com a protesta per l’actitud conformista i poc transgressora de l’art del moment. Aquesta provocació artística tenia per objecte, segons va manifestar el pintor, expressar la seva disconformitat davant la «falta de passió i alegria de l’art actual». El projecte va entusiasmar tant el director de l’hotel que, més endavant, emulant la idea del

pintor, altres artistes de la talla de Subirachs, Grau Garriga, Quim Hereu, Josep Puigmartí, Paco Durán, Xesco Mercé, Marc Vilallonga i Joan Iriarte, van seguir els seus passos utilitzant les habitacions de l’hotel a manera de llenç per a les seves obres.

D’aquesta manera, l’hotel disposa de nou habitacions i suites d’artista que permeten els seus hostes donar-se el luxós capritx de somiar envoltat d’art, amb vistes al mar i amb la més moderna tecnologia. En total l’establiment té 64 habitacions, el preu de les quals oscil·la, segons la temporada, entre els 99/170 euros/dia.

ESTELA BARCELONA Av. Port d’Aiguadolç, s/n · Sitges Tel.: 93 811 45 45

Elaboració

La recepta d’Encarna Martínez

Escalopa de porc i eriços de patata Ingredients escalopa i guarnició

Ingredients eriços de patata

3/4 kg de filet de culatí de porc suc de 1/2 llimona 2 cullerades de farina 2 ous batuts sal, pebre i oli per fregir pa ratllat 2 pebrots vermells rostits 1 tomaca madura 1 gra d’all 3 cullerades d’oli i 1 de vinagre

6 patates mitjanes 1 ceba 2 ous batuts 1 cullerades de farina sal, pebre i oli per fregir

Rostim els pebrots vermells amb l’all i la tomaca durant 3/4 d’hora. Macerem els escalopins amb llimona, sal i pebre i després els empanen amb el pa i l’ou.

Pelem i ratllem les patates amb el ratllador gruixut i les deixem en aigua freda una hora. Ajuntem tots els ingredients per fer els eriços en un bol, alleugerim la barreja amb una mica de sobrant de les patates. Les fregim durant 3 minuts per cada costat.

Es poden fer en forma d’eriços, boles o planes.

Si véns a dinar o a sopar al Molí de Cal Tof t’ompliràs d’alegria i felicitat complerta i no pagaràs la beguda si portes aquesta recepta Si teniu algun dubte sobre la recepta podeu trucar al 977 66 26 51

El Molí de Cal Tof Av. Santa Oliva, 2 | El Vendrell · Tel. 977 66 26 51

Gastronomia i Oci | 19

| 17 de febrer de 2016

GASTRONOMIA I OC I

Casa Gallau, de Cambrils, ofereix un menú de galeres

CALÇOTADES Restaurant La Platja

L’autèntica calçotada!!! www.laplatja.com

30€ (dill. a div., grups concertats) 32€ (caps de setmana)

Fèlix Llovell, periodista gastronòmic

E

ntre els restaurants més antics i emblemàtics de Cambrils trobem Casa Gallau, fundada l’any 1961 per l’avi de l’actual propietari, Manu Morell, que, com a tercera generació, continua oferint, amb el suport de la seva dona, Vane, l’excel·lent cuina típica marinera de Cambrils.

Elaborada pel xef Antolín Hernández, la carta, que canvia cada temporada, inclou uns plats de línia tradicional en els quals predominen els peixos i els mariscs de la vila.

Situat al centre del barri del port, al costat d’un pàrquing públic subterrani, el restaurant té tres menjadors que estan decorats amb motius mariners i, pel bon temps, gaudeix d’una terrassa-jardí molt agradable.

El celler s’ubica en el soterrani, on hi ha unes 150 referències de vins i caves. El vi de la casa és el Villa Edetana, 16,45.

Aquests dies participa en les 12es Jornades Municipals de la Galera presentant un menú que, per 35 euros, consta d’aperitiu, amb croquetes de galera; entrants, tempura de calçots amb romesco de galera i raviolis de wonton farcit de galera, carxofes i calçots amb fumet negre de galera; el plat principal és l’arròs de gale-

res amb carxofes; i, de postres, crep farcida de poma al forn amb gelat de vainilla. Inclou vi Solà fred blanc D.O. Montsant, aigua mineral i cafè.

Però l’oferta culinària actual de Casa Gallau és molt àmplia i saborosa i inclou també especialitats com la tonyina vermella en suau escabetx; escamarlanets amb ceba caramel·litzada i tomàquet natural; tataki de tonyina vermella amb alvocat i caramel de soja; llenguado guisat a l’all cremat i mongetes; calamarsets de platja amb foie; turbot al forn o a la planxa amb patates; caldereta de llagosta amb arròs i patata o cua de rap gratinat amb l’allioli. I a l’hora de les postres, gelats casolans; marronet de nous amb gelat de vainilla i creps Suzette, entre altres. També té un menú gastronòmic per 35 euros. És aconsellable, com fan la majoria dels seus clients habituals, deixar-se aconsellar segons allò que s’ha comprat a la llotja.

(Imatge de Ramon Segú Chinchilla)

CASA GALLAU Percadors, 25 · Cambrils Tel.: 977 36 02 61 restaurant@casagallau.com www.casagallau.com

TS PLA DE DA A POR TEM

C/ Arrabassada, núm. 2 Tarragona Info. i reserves: 977 29 09 38 625 103 195

MEN Ú XAT ÓI CAL ÇOT ADE S

RESTAURANT · PLATS CUINATS

20 | Gent

17 de febrer de 2016 |

GE NT

L’Arxiu de la Tabacalera rep prop de 5.000 usuaris el 2015

L’Arxiu Municipal, ubicat al Magatzem número 2 de l’Espai Tabacalera, que integra les seccions de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona, l’Arxiu Administratiu i Gestió Documental, la Biblioteca Hemeroteca Municipal de Tarragona i el Centre d’Imatges de Tarragona; ha tingut unes xifres molt rellevants al llarg del 2015, veient passar prop d’unes 5.000 persones per les seves instal·lacions. L’Arxiu ja s’ha consolidat aquest any com un nou espai cultural obert a la ciutat que conserva, gestiona i difon 36 fons i col·leccions documentals, més d’un milió de fotografies, 3.500 plànols i cartells, prop de 15.000 llibres i més de 400 capçaleres de publicacions periòdiques.

Un grup de turistes japonesos gaudeix d’una calçotada al restaurant La Platja

El pintor tarragoní Menpo rep un premi per la seva trajectòria a Itàlia

Un grup de turistes japonesos va visitar aquest passat cap de setmana la ciutat de Tarragona i van quedar encantats de la visita als seus principals monuments romans, del passeig per la Rambla Nova i del Balcó del Mediterrani. La jornada va acabar amb un bon àpat que els va permetre assaborir la bona cuina tarragonina amb una bona calçotada. La càmera de Chinchilla va captar aquesta instantània de turistes japonesos degustant calçots al restaurant La Platja, al costat de l’Arrabasada. I els van trobar molt bons!!!

El pintor tarragoní Menpo ha rebut fa uns mesos el Premi Internacional Il David di Gian Lorenzo Bernini 2015. El premi l’atorga l’Accademia Italia In Arte Nel Mondo a través d’un jurat que, un cop revisada la seva trajectòria artística, va decidir donar-li el premi conjuntament amb el Premi Especial dels Drets Humans 2015 en homenatge a Anne Frank. El lliurament de premis es va fer el 17 de desembre a l’antic teatre G. Paisiello de Lecce, a Itàlia.

Gent

| 17 de febrer de 2016

| 21

GE NT

Mireia López i Robert Romaní, del Club Atletisme TGN, bronze als Campionats de Catalunya de pista coberta

Els atletes del Club Atletisme Tarragona Mireia López Urbano (a la dreta a la imatge de l’esquerra) i Robert Romaní Suñarez (a la dreta a la imatge de la dreta) han obtingut medalla de bronze en el Campionat de Catalunya Júnior/Juvenil de Proves Combinades i en el 40è Campionat de Catalunya Absolut de pista coberta, respectivament, disputats el passat cap de setmana a Sabadell. Mireia participava en la pentathló juvenil, mentre que Robert ho feia en el salt de llargada. En la mateixa pista es disputaven les eliminatòries del Campionat de Catalunya de relleus 4x200 infantils i cadets, en què els equips del CAT van assolir també excel·lents resultats.

Plena ocupació del nou centre cívic de Segur de Calafell

Salou es promociona per primer cop a la Fira BIT de Milà, a Itàlia

El nou centre cívic de Segur de Calafell ha assolit la plena ocupació als quatre mesos d’obrir portes. Aquest espai, situat al Port, ja no té disponiblitat horària cap dels set dies de la setmana. Set entitats fan ús, de manera compartida amb horaris propis o també compartits, de les dues sales del centre. Una part important de l’èxit de l’equipament és la seva ubicació: cèntrica, accessible i amb possibilitat d’aparcament.

També disposa d’un gran espai per organitzar activitats a l’exterior.

El Patronat de Turisme de Salou va assistir el passat cap de setmana a la Fira BIT Milan, la fira de turisme professional més important d’Itàlia. Salou hi ha estat present fent promoció de la destinació, conjuntament amb PortAventura World que ha presentat al públic italià el nou parc en construcció Ferrari Land.

De gener a juliol de 2015 han arribat a Catalunya 693.473 italians, fet que consolida la recuperació del 2014.

22 | Classificats

17 de febrer de 2016 |

C L ASSIF IC ATS TARRAGONA. Oportunitat! Exclusiu pis amb vistes al BALCÓ DEL MEDITERRANI. 4 habitacions, 2 banys, terra de marbre. 335.000€. Tel.: 977 079 600

HABITATGES Compra/Venda TARRAGONA. FRANCESC MACIÀ. Piso reformado, luminoso y cómodo. Semiamueblado, 3 habitaciones y 1 baño amplio con plato de ducha, recibidor, salón grande con terraza, cocina independiente con galería. Despensa/ trastero, ascensor, exterior, puerta blindada, calefacción, gas natural, parquing. Oportunidad: 260.000€ Tel. 977-233011 / 648.965.217 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Pis tot exterior i molt assolellat, davant mateix d’un parc, 50m2, 2 habitacions, balcó, traster i aire condicionat.

65.000€. Tel. 977252052 TARRAGONA. LLEVANT. C/ ESCOFET NETTO. Unifamiliar adosada de 113m2. 173.000€ Ref.- 704-V. Apialia Tgn. Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA. C/ UNIÓ. CENTRE. Vivienda piso de 77m2. 120.000€ Ref. 00025. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16 SALOU. C/ PLA DE L’ERA. CENTRE. Casa unifamiliar de 216m2. 325.000€ Ref. Casa-pl 53. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93 TARRAGONA. C/ COVADONGA. 70m , cocina, baño, 3 dormitorios, balcón, exterior. 43.000€ Tel. 654 092 540 2

TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis o despatx en venda de 120m2, cantoner, amb ascensor, per reformar totalment. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. CENTRE. C/ MÉNDEZ NÚÑEZ. Vivienda dúplex de 140m2.

215.000€ Ref.- 00022. Apialia Tgn. Tel. 977 25 16 16 TARRAGONA. CENTRE. C/ SANT ANTONI MARIA CLARET. Vivienda piso de 99m2. Apialia Tgn. 118.000€ Ref. 708-A Tel. 977 92 06 57 TARRAGONA. BOSCOS. Fantàstica casa a la Urbanització Boscos.

Pràcticament nova, 5 hab., 3 banys, piscina. 330.000€ Tel.: 977 079 600 TARRAGONA. CARDENAL CERVANTES. (Ref. 7014). Piso para reformar en pleno centro de Tarragona. 4 habitaciones, 1 baño completo y 1 aseo. 6º con ascensor. Terraza, calefacción, trastero.

Muchas posibilidades. Precio: 98.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 HIGINI ANGLÈS. Al costat de l’estació d’autobusos. 100m2, 4 habitacions, 2 dobles, una àmplia tipus suite, bany, lavabo, cuina reformada amb galeria, molt lluminós, menjador amb parquet, aire condicionat, calefacció, porta blindada. Opció a pàrquing i traster.

Per entrar a viure ja. Preu: 160.000€ Tel. 600 854 520

TARRAGONA. CENTRE. C/ SOLER. Vivienda piso de 95m2. 95.000€ Ref.Sole. Apialia Tgn. Tel. 977 25 09 93 TARRAGONA. C/ MANUEL DE FALLA. Nou, 90m2, 3 hab., 2 banys, parquet, aire condicionat, calef., pàrking i traster. 170.000€ Tel. 977 25 20 52.

Ref: PV078 TARRAGONA. CENTRE. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2.

118.000€ Ref. -287 Tel. 977 11 13 55. Apialia Tgn. TARRAGONA. C/ PERE MARTELL. 84m2, 3 habitacions, bany, totalment reformat, fins i tot les instal·lacions, molt lluminós Per: 180.000€. Tel. 977 25 20 52. Ref: PV424 TARRAGONA. PLAÇA DE LA FONT.Ampli pis, reformat i amb espectaculars vistes a la plaça. 5 dormitoris, 2 banys i balcons. 218.000€. Tel.: 977 079 600 TORREFORTA (TARRAGONA). (Ref. 7007). Piso reformado de 3 hab., 1 baño completo y 1 aseo, cocina amplia con galería, exterior, terraza, parquet. Preinstalación de a/a. Muy bien comunicado. Por: 120.000€. Tel. 977-233011 / 648.965.217 SALOU (Ref. 7029). Piso reformado, próximo a la playa de Salou, muy bien comunicado, amueblado y equipado, 2 habitaciones y un baño completo, cocina amplia y equipada, armarios empotrados, gas butano, calefacción eléctrica, capacidad para dormir 7 personas. gran terraza con toldo, ascensor. 123.600€. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 SALOU. Piso reformado, luminoso y cómodo. Semiamueblado, 3 hab. y 1 baño amplio con plato de ducha, recibidor, salón grande con terraza, cocina independiente con galería, despensa/trastero. Ascensor, exterior, puerta blindada, calef.gas natural, parquing. Oportunidad: 260.000€. Tel. 977-233011 / 648.965.217

HABITATGES Lloguer TARRAGONA. C/ LLEIDA. Semi-nou, estudi amb mobles, tot en un mateix ambient, sofà-llit, terrassa. Per 295€ Tel. 977 25 20 52 (Ref. AM124) TARRAGONA. C/ GOVERNADOR GONZÁLEZ. Reformat, amb mobles, 2 habitacions, menjador, cuina, bany.

Per 550€ Ref. AM275. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Reformat, amb mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Aire condicionat, calefacció, pàrquing opcional. Per: 800€/mes.Tel. 977 25 20 52. Ref: AM174 TARRAGONA. C/ GASÒMETRE. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany, terrassa amb vistes a la Plaça Ponent. Per: 475€ Tel. 977 25 20 52 (Ref. A207) TARRAGONA. C/ ASSEMBLEA DE CATALUNYA. Amb mobles, 3 hab, menjador, cuina, bany i aseo. 525€.

Tel. 977 25 20 52. Ref. PV351 TARRAGONA. RBLA. NOVA. Sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, 3 banys, balcó i pati, parquing.

Per 750€ Tel. 977 25 20 52 Ref. A206 TARRAGONA. PL. VERDAGUER. Sense mobles, bon estat, 4 habitacions, menjador, cuina, 2 banys, terrassa.

Per 730€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ LOPEZ PELAEZ. Reformat, sense mobles, 3 o 4 habitacions, menjador, cuina, bany i balcó, 2n pis sense ascensor per 400€/mes Tel. 977 25 20 52. Ref. A047 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Sense mobles, reformat, 3 habitacions, vestidor, menjador, cuina i bany, parquing. Per 480€ Tel. 977 25 20 52 (Ref. A085) BUSCO PISO DE ALQUILER en Tarragona. Tel. 639 894 658. Mª Carmen TARRAGONA. C/ LA NAU. Amb mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i bany.

Per: 300€ Tel. 977 25 20 52. Ref. AM188 TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. Seminou, amb mobles, 1 habitació, menjador-cuina i bany. Per 425€ Tel. 977 25 20 52 (Ref. AM144) TARRAGONA. C/HIGINI ANGLES. Amb mobles, 3 hab., menjador, cuina, 2 banys. 600€. Tel. 977 25 20 52. Ref. PV594 TARRAGONA. LA MORA. Xalet, sense mobles, 4 habitacions, menjador, cuina, 2 banys i aseo. Per 1.000€ (Ref. A203). Tel. 977 25 20 52

LOCALS Lloguer/Venda TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Oficina en venta, 60m2, 3 salas, aseo, por: 50.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Alquiler trastero. 50€/mes Tel. 654 092 540

Immobles Motor Treball FORMACIÓ TARRAGONA. AV. ROMA. Parking en alquiler por 50€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. FCO. BASTOS. Parking en venta, buen acceso. Para coche grande. 20.000€ Tel 654 092 540 TARRAGONA. La VALL DE L’ARRABASSADA. Locales comerciales. Superficies, desde 155 a 500 m2. Salida de humos.

PROMOCIONES JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50

GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992.

En muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. Precio: 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

MOTOR Cotxes

TARRAGONA. ALGUER, próximo a PLZ. TOROS. Local en venta de 130m, en buen estado, instalaciones. Precio: 105.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto). Con mando a distancia. Tel. 616 728 550 TARRAGONA. Zona PLAÇA DE BRAUS. Traspàs d’un BARRESTAURANT, 90m2, dues terrasses, cuina totalment muntada, traspàs de 22.000€ i renda de 1.400€. Tel. 977 25 20 52

Vendo Golf V-2.0-TDI. De color azul marino, con 5 puertas, llantas de aleación. Del año 2004. Siempre guardado en garaje. Precio: 7.200€ Tel. 616 728 550

MOTOR Motos

TARRAGONA. C/ VIDAL I BARRAQUER, 16-18-20. Local de 220m. Acondicionado como oficina. PROMOCIONES JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50 TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta de 60m, aseos, esquinero, posibilidad de vado. Precio: 54.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local en lloguer o venda. Acabat d’obra, 53m2, 300€ lloguer i 70.000€ en venda. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA-Se traspas Taberna/ Restaurant céntrico (Zona Plaça La Font-Ayuntamiento) en pleno funcionamiento. 629 383 666

MOTOR Nàutica GLASTRON-LARAYA 142.

Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. De 1993.

Muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Dispone de luces de navegación y bomba de achique.

Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. Precio: 2.000€. Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040

FORMACIÓ Cursos CURSOS OBTENCIÓ I RENOVACIÓ.

MMPP (ADR), MERCADERIES PERILLOSES. Bàsic, cisternes, explosius, radiaoctius. Cursos mensuals. Tel. 977 24 71 58. www.autoescolajordi.com

TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking. 12.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. C/ UNIÓ. Pis o despatx en venda de 120m2, cantoner, amb ascensor, per reformar totalment. Tel. 977 25 20 52

Se ofrece camarero muy profesional. Para restaurante, cátering y banquetes.

Teléfonos: 977 24 19 64 / 648 272 933

Vespa DN 200-200ccc Vendo moto Vespa DN 200200ccc. Año 1984.

Precio a consultar Tel. 691 429 567 / 616 728 550

TREBALL Professionals Se necesita vendedora con experiencia en muebles, sofás y sistemas de descanso, sueldo fijo y grandes comisiones para tienda muy importante del sector. Enviar C. V. entrevista con responsable.

Tel. 616 965 231 Buscamos agentes inmobiliarios con talento para vener y pasión por el sector inmobiliario. Forme parte de nuestro equipo y benefíciese de un mercado único con excelentes perspectivas y un modelo de comisión sin competencia.

Envíenos su sol·licitud de trabajo a: tarragona@engelvoelkers.com

ANUNCIS CLASSIFICATS classificats@noticiestgn.cat 616 728 550 / 686 703 910

VARADERO RODA BARÀ: Cursos nàutica, INFORMI’S! Tel.: 977 80 08 66 / 661 768 040

VARIS Altres ofertes CENTRO CAPILAR. Les ofrece una gran variedad de pelucas indetectables y oncológicas, prótesis capilares y pestañas.

También pañuelos y turbantes fabricados con productos 100% naturales, cosmética, cremas, etc. Telfs: 877 06 97 69 / 619 492 969 Compro tebeos antiguos, comics de superheroes, albums de cromos, juguetes antiguos (scalextric, madelman...) y otros objetos de coleccionismo. Telefono.: 658 029 146 ¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TIENE UN PISO, LOCAL, CHALET...

SIN ALQUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFÓRMESE SIN COMPROMISO! Administramos y gestio-

namos su propiedad y velamos por ella. Garantias de alquiler.

Asesoramiento jurídico en venta y alquiler GRATUITO. Telfs: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939 Seguros de todo tipo. Seguros de automóvil, de hogar, de alquiler, de comercios, de comunidades, de viajes, de locales, de caravanas, de mascotas, etc.

Trabajamos con los mejores.

Nos encontrarás en la Avenida República Argentina, nº 17 TARRAGONA . Teléfonos: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939 Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año. Telf.: 977 666 753

El temps | 23

| 17 de febrer de 2016

EL TEMPS I SERVEIS

Sudoku

Clima variat Durant aquesta setmana trobarem un cel variable. Hi ha probabilitat de pluja suau el divendres però la resta de dies farà sol i núvol. Les temperatures baixen una mica amb relació a les setmanes anteriors i donaran pas a un clima més propi de l’hivern.

TEMPERATURES DE LA SETMANA

màx. 19º / min. 2º

Font: Meteocat

Fàcil

Difícil

DIMECRES 17

Com s’hi juga: completeu el taulell de 81 caselles (9 fileres i 9 columnes), omplint les cel·les buides amb un número de l’1 al 9, sense repetir cap número en una mateixa filera, ni en una mateixa columna, ni en cap dels 9 quadrats en què està dividit el taulell.

Sol

DIJOUS 18

DISSABTE 20

Vent

Variable

Tapat

Tempesta elèctrica

Pluja

Neu

DIVENDRES 19

DIUMENGE 21

Solucions setmana anterior

Boira

ARTEMISA EN ADOPCIÓ!

L’Artemisa és una gateta preciosa de 7 mesos i uns ulls grocs que enamoren! És una gateta tafanera i juganera i li encanta que l’acaronin, sempre miola molt agraïda. Està sana i busquem adopció per a ella.

Seràs tu la seva nova família?

Jennifer 639 451 296 info@tarracogats.org www.tarracogats.org

Telèfons genèrics Emergències 112 Bombers 112 Mossos d’Esquadra 112 Guàrdia Civil 062 Policia Nacional 091

ADOPTA, ELLS ET NECESSITEN! Zen és un cadellet de dos mesos molt bo i tendre rescatat del carrer. Necessita una família responsable disposada a tenir cura d’aquesta preciositat tota la vida. Serà de mida mitjana.

Contacte: gaiatgn@gmail.com

Protecció Civil 112 Serveis funeraris 24h 900 50 67 12 Transport Sanitari 977 25 25 25 Sanitat Respon 902 11 14 44 Hospital de Santa Tecla 977 25 99 00

Hospital del Vendrell 977 25 7900 Hospital Joan XXIII 977 29 58 00 Consell Comarcal Baix Penedès 977 15 71 71 Consell Comarcal Tarragonès 977 24 45 00

Emissores de Ràdio DILLUNS 22

DIMARTS 23

ALCOVER RÀDIO / ALCOVER / 107.1 ALTAFULLA RÀDIO / ALTAFULLA / 107.4 BONAVISTA RÀDIO - TARRAGONA / 102.9 CADENA CIEN TARRAGONA / 89.7 CADENA DIAL TARRAGONA / 92,4 CALAFELL RÀDIO / CALAFELL / 107.9 CATALUNYA RÀDIO / TARRAGONA / 100.2 CONSTANTÍ RÀDIO / CONSTANTÍ / 97.9 COPE TARRAGONA / TARRAGONA / 93.5 DOMENYS RÀDIO / 107.6 ÉXITO RADIO / TARRAGONA / 95.9 FLAIXBAC / 90.4 FLAIX FM / (2ª URL) / VALLS / 101.8 EUROPA FM CATALUNYA / 102.7 LOS 40 PRINCIPALES REUS / 101.4 M 80 / 96.1

MANÁ RADIO / EL VENDRELL / 91.4 ONA FM / TARRAGONA / 97.1 + 104.4 ONA LA TORRE (TORREDEMBARRA) / 107.0 ONA RIUDOMS / RIUDOMS / 98.6 ONA VALLS FM / VALLS / 107.6 ONDA CERO RADIO / TARRAGONA / 95.3 PUNT 6 CAMP / CASTELLVELL / 99.8 RAC 1 / 99.2 RAC 105 FM - TARRAGONA / 89.3 RÀDIO BANYERES DEL PENEDÉS / 101.2 RÀDIO CAMBRILS / 90.0 RÀDIO COSTA DAURADA / 95.0 RÀDIO CUNIT / CUNIT / 107.0 RÀDIO EL VENDRELL / 107.1 RÀDIO FLAIXBAC - RÀDIO VALLS / 90.4

RÀDIO FM / LA POBLA DE M. /107.9 RÀDIO LA CANONJA / 102.3 RADIO MARIA / TARRAGONA / 99.5 RÀDIO MONTBLANC / MONTBLANC / 107 RÀDIO MORELL / EL MORELL / 98.3 RÀDIO MÚSICA / VALLS / 1002.6 RADIO NACIONAL (RNE) / 106.5 RÀDIO SALOU - CADENA DIAL / 92.4 RÀDIO SANT PERE I SANT PAU / 101.0 RADIO TELE TAXI / 106.0 I 92.9 RADIOLÉ TARRAGONA / TARRAGONA / 96.2 ROCK FM / TARRAGONA / 91.0 RODA DE RODA DE BERÀ / 107.7 SER TARRAGONA / TARRAGONA / 97.7 TARRAGONA RÀDIO / TARRAGONA / 96.7 TOTMÚSICA / TARRAGONA / 105.1

Contraportada

tempus fugit

17 de febrer de 2016 |

Elchicotriste

La dansa amb accent tarragoní aterra a Berlín Setze alumnes de l’escola de Dansa Artemis Plaja participen en el prestigiós concurs internacional Tanzolymp

termòmetre de la setmana Primer any de la unitat

d’hemodinàmica

Mor la diputada Muriel Casals

La posada en funcionament d’aquest servei ha evitat el trasllat de 181 pacients de cardiologia a BCN

La diputada de Junts pel Sí i una de les principals impulsores del procés sobiranista ha mort aquesta setmana

Escola de Dansa Artemis Plaja

Trenta anys de Tarragona Ràdio

Tercera participació d’alumnes del centre de dansa en un concurs internacional a Berín, d’on ja s’han endut primers premis

La ràdio municipal de Tarragona compleix tres dècades en plena forma i sempre al peu de l’actualitat informativa

S

etze ballarins i ballarines d’entre 10 i 19 anys, alumnes de l’escola de dansa Artemis Plaja de Tarragona, participaran en el prestigiós concurs internacional de dansa Tanzolymp, que tindrà lloc a Berlín del 18 al 20 de febrer. Formen part de la vintena de nois i noies de tot l’Estat espanyol que concursaran en aquest esdeveniment davant d’un jurat internacional, format per grans personalitats del món de la dansa com Víctor Ullate, Amanda Bennett i Vladimir Vasiliev.

No és la primera vegada que alumnes de l’escola d’Artemis Plaja participen en aquest concurs: els anys 2011 i 2012 ja hi van anar amb un grup d’alumnes de 14 a 16 anys. El

primer any es van endur un primer gràcies al ballarí Orión Picó i un tercer premi en la categoria grupal. El segon any també es van endur l’or de la categoria grupal.

Quan es van obrir les inscripcions per a aquesta nova edició del concurs, al mes de setembre, cada ballarí i ballarina va presentar una coreografia en un vídeo, que el jurat va visualitzar i va decidir si podia concursar o no. Segons Artemis Plaja, directora de l’acadèmia, «crec que presentem alumnes amb molt bon nivell i el fet de moure’s per aquestes competicions també forma part de la seva formació.

Espero que aconseguim alguna victòria com en les edicions anteriors, tot i que depèn del nivell

que hi hagi. Per descomptat, no dubto que el nivell serà alt, ja que es tracta d’una competició mundial, i la competència que hi anirà fa molts anys que es prepara professionalment, però els nostres alumnes també tenen aquest gran nivell. Si no, no els haurien seleccionat.»

Per a alguns d’aquests nois i noies aquesta és una gran oportunitat, ja que entre les persones que formen el jurat hi ha grans ballarins i coreògrafs, però també directors de grans companyies com la Royal Ballet o l’Òpera Nacional de París, y de prestigioses escoles internacionals que són al jurat per descobrir nous talents i donar-los una beca en els seus centres i companyies, o, fins i tot, fer-los una oferta de treball.