Noticiestgn 342

#342

141216 SETMANARI GRATUÏT TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

WWW. N O TIC IES TA R R A G O N A . C AT

LA GENT DE TARRAGONA ES BOLCA UN ANY MÉS AMB LA MARATÓ DE TV3

Reparació de calçat Esmolat de tisores i ganivets Duplicat de claus i comandaments Gravats en l’acte Còpia de claus de cotxe ·····

C/ Unió, 9. Tarragona Tel. 977 232 432

····· C/ Àngel Guimerà, 11. El Vendrell Tel. 977 182 047

SU INMOBILIARIA DE CONFIANZA

SOBREVIURE A L’ICTUS

P.12

UN DE CADA SIS TARRAGONINS I TARRAGONINES PATIRÀ UN ICTUS CEREBRAL AL LLARG DE LA SEVA VIDA. DESCOBRIM L’EXPERIÈNCIA D’AFECTATS QUE HAN FET FRONT A LA MALALTIA

PROMOCIÓ NADAL 1.199€ FINS AL 31 DE DESEMBRE

butaca + puf en 4 colors de pell*

*PVP recomanat IVA inclòs per al conjunt de butaca i puf Stressless Consul amb peu Clàssic i un preu de 1.499€ amb peu Signature. Oferta no acumulable, vàlida per als 4 colors de pell Batick Cream/Black/Burgundy/Brown.

2

14 de desembre de 2016

OPINIĂ“ NĂšRIA SEGĂš

EXDIPUTADA AL PARLAMENT DE CATALUNYA

NOVETATS PER MILLORAR L’ATENCIÓ PRIMÀRIA

F

a uns dies llegíem amb satisfacció en aquestes mateixes pà gines l’acreditació amb nota rebuda pels centres d’Atenció Primà ria del Tarragonès i el Baix Penedès gestionades per la Xarxa Santa Tecla, a les quals s’han de sumar el CAP les Muralles de Tarragona i l’Alt Camp oest. L’acreditació Ês com un examen en què es valoren les activitats desenvolupades pels equips d’Atenció Primà ria: medicina de família, pediatria, infermeria, treball social i odontologia, en els vessants tant assistencials com preventius, educatius i de promoció de la salut. Els resultats serveixen per certificar la qualitat dels serveis que realitzen i la satisfacció dels pacients i dels professionals sanitaris.

Aquest tipus d’acreditacions són habituals en els hospitals públics, però fins l’any passat no s’havien aplicat mai a la xarxa d’atenció primà ria formada per ambulatoris i consultoris locals. I precisament, a partir de l’any que ve, aquesta l’acreditació serà una condició imprescindible i obligatòria per formar part de la xarxa pública d’atenció primà ria i s’haurà de renovar cada quatre anys.

Aquesta acreditació, que en definitiva cerca valorar i potenciar la qualitat, Ês un petit pas operatiu mÊs en el camí endegat l’any 1985 amb la reforma de l’Atenció Primà ria de salut (finalitzada l’any 2003, amb set anys de retard) i que va propiciar que l’atenció primà ria esdevinguÊs el primer graó d’accÊs de la població a l’assistència sanità ria. Va continuar amb el Pla d’innovació de l’atenció primà ria i salut comunità ria de l’any 2007 (paralitzat a la prà ctica

pel conseller Boi Ruiz) i que ara es reprèn a partir de l’orientació comunità ria d’aquest darrer pla, moltes de les propostes del qual enllacen amb bona part de les recomanacions del Document de Bases per a l’elaboració del Pla estratègic d’atenció primà ria i salut comunità ria presentat recentment pel conseller Comin.

Aquest document de bases, consultable a la web del Departament, estableix 24 línies estratègiques entorn de quatre grans à mbits: pacte per la salut, comunitat, professionals i eines per a la transformació. Per qßestions d’espai, no entrarÊ a valorar-ne els apartats, però no puc deixar de fer una consideració prèvia. El conseller ha de diferenciar les qßestions relatives al model assistencial de les referides al model sanitari i no oblidar que a Catalunya sem-

pre, i tambÊ avui, hi ha hagut consens polític entorn del model assistencial i que el debat polític, sobretot durant els anys del govern del president Mas, s’ha centrat en el model sanitari, en la seva gestió, els seus resultats, la seva governança i la naturalesa de les entitats que presten serveis sanitaris. Oblidar-ho i posar al mateix sac ambdós aspectes Ês un error. Deixem per als polítics els temes polítics i per als professionals els temes de l’assistència sanità ria, ja que són els que en saben.

Sobre el seu contingut, les 23 línies estratègiques anunciades de carà cter mÊs tècnic i assistencial són encertades i, mÊs enllà del seu desenvolupament, segur que en el procÊs d’elaboració del pla definitiu es podran acabar de completar alguns aspectes o mancances. Tan sols vull assenyalar una de les

HâAD *% JC>969:H

HâAD '% JC>969:H 4&-&$$*Âť/ $)"3$65&3Âś" 1JF[B DBCFDFSP EF MPNP JCĂ?SJDP QJF[B DIPSJ[P JCĂ?SJDP HS QJF[B TBMDIJDIĂ˜O JCĂ?SJDP HS

FTUVDIF USBOTQPSUF

4&-&$$*Âť/ $)"3$65&3Âś" +BNĂ˜O /BWJEVM FTUBDJPOFT

FTUVDIF EF USBOTQPSUF

mÊs importants, a parer meu: la manca d’alguna referència a la salut mental, ja que els problemes de salut mental afectaran una de cada tres persones al llarg de la vida, i aquesta incidència s’ha incrementat amb la crisi. A mÊs, cal recordar que aquest Ês un dels quatre eixos de transformació (intervenció comunità ria intersectorial, salut mental, serveis en xarxa i participació) en què treballa la conselleria i que, segons va declarar fa poques setmanes el seu número dos, el Sr. David Elvira, rebrà un increment de recursos l’any 2017, sobretot en Atenció Primà ria, per tal que creixi en principis comunitaris com la promoció de la salut, la prevenció de la malaltia mental i l’atenció precoç en salut mental.

Una tercera qßestió tambÊ recent Ês que el Govern ha explicat que canviarà la manera d’assignar recursos econòmics als centres d’atenció primà ria (o sigui, el seu pressupost) i que implantarà un nou model que tindrà en compte les desigualtats socioeconòmiques per poder lluitar contra les desigualtats en salut. Així, s’ha elaborat un nou indicador socioeconòmic que s’utilitzarà per aplicar una discriminació positiva als centres de salut que atenen una població amb mÊs privació. A la prà ctica, això vol dir que a la nostra Regió Sanità ria seran à rees priorità ries aquelles amb un índex socioeconòmic mÊs baix: la Granja, Torreforta, Bonavista i la Canonja, a la ciutat de Tarragona; Horts de Miró i Sant Pere, a la ciutat de Reus, i al municipi de Constantí, i així, els seus centres de salut disposaran d’un o dos professionals mÊs per poder pal¡liar les desigualtats en salut de la població que atenen. Una bona notícia.

4&-&$$*Âť/ $)"3$65&3Âś" +BNĂ˜O EF DFCP JCĂ?SJDP /BWJEVM FYUSFNFĂ—P

EF LH DIPSJ[P /BWJEVM HSBO TFMFDDJĂ˜O HS TBMDIJDIĂ˜O /BWJEVM HSBO TFMFDDJĂ˜O HS CPUFMMB WJOP % 0 3JPKB (Ă˜NF[ EF 4FHVSB MBUB EF BDFJUF EF PMJWB WJSHFO FYUSB -B $IJOBUB NM

FTUVDIF EF USBOTQPSUF

HâAD &% JC>969:H

3

14 de desembre de 2016

CLAUS ED I TOR I AL

no

Ò L I VE R M ÁRQUEZ

no

La Marató

L

a gran majoria de municipis de la demarcació es bolcaran aquest cap de setmana amb la tradicional marató solidària que la Televisió de Catalunya organitza cada any per aquestes dates. Hi ha centenars d’actes programats a les viles i pobles del territori, tots vinculats a una iniciativa que aquest Nadal commemora la seva vint-i-cinquena edició, tota una fita que alhora és una demostració del tarannà de la nació catalana i del seu poble.

Arribats a aquest punt, i destacant que la recaptació econòmica de la Marató amb finalitats solidàries bat rècords any rere any (més de 7 milions d’euros en l’edició de 2015 per lluitar contra la diabetis i l’obesitat), cal analitzar l’impacte real d’aquesta acció altruista de país concentrada en una única jornada. Més enllà del suport econòmic directe que la Marató genera per a nombroses entitats del país que treballen per cobrir mancances de les administracions i del sistema, cal destacar el paper motivador que la Marató té en tots els estrats de la nostra societat. Durant les setmanes prèvies a «l’espectacle» televisiu, el territori bull amb nombroses iniciatives ciutadanes de tots els nivells per contribuir amb la causa (des de concerts fins a festes populars) i la gent s’hi apunta sense pensar-s’ho. Si, a més a més de tot això, s’aconsegueix conscienciar la població sobre problemàtiques existents moltes vegades no prou conegudes, l’encert és encara més absolut. La Marató, cada any, ens demostra que no hi ha res més poderós ni motiu d’orgull més gran que la mobilització unitària de tot un poble per una bona causa.

Enguany la Marató se centra en els ictus cerebrals i en les lesions medul·lars traumàtiques, dues problemàtiques que afecten milers de persones cada any a Catalunya i que, malauradament, encara presenten molts interrogants des del punt de vista mèdic i assistencial. A NotíciesTGN ens solidaritzem plenament amb la causa de la Marató, com cada any, i és per això que la portada i les pàgines 12 i 13 d’aquest setmanari les dediquem a explicar què és l’ictus a través de l’experiència de tarragonins i tarragonines que l’han patit.

OPINIÓ RICARD CHECA PERIODISTA

El Nàstic sempre és genuí No podem negar que l’autoestima grana travessa moments baixos, però això no és ni ha de ser motiu per oblidar els veritables valors del Nàstic. Els gols són, en realitat, l’aliment que fa que el club grana tiri endavant econòmicament però, més enllà de tota la

LA INSEGURETAT DELS CICLISTES I LA TEMERITAT D’ALGUNS CONDUCTORS SE SALDA AMB UNA VÍCTIMA MORTAL A TARRAGONA Anar en bicicleta per la carretera és un esport de risc però la principal causa no té res a veure amb l’estat de l’asfalt o els perills naturals que puguin sorgir.

Té a veure amb la imprudència de molts conductors que no respecten la velocitat ni les distàncies de seguretat. Marta Domínguez, una tarragonina de 28 anys, ha estat la darrera víctima en aquestes circumstàncies a les nostres carreteres.

LA PART ALTA PERD EL SEU ÚNIC TEATRE AMB EL TANCAMENT DE LA SALA TRONO La Sala Trono tanca les portes per trobar un espai més gran. Tot i que no es descarta que la companyia obri un nou espai dins del centre històric, de moment i de cara al 2017, el barri perd la seva única sala de teatre. Un dels culpables és, segons els responsables, l’elevat impost de l’IVA que les activitats culturals han de retribuir i la consegüent dificultat afegida de fer rendible una sala tan petita.

‘NotíciesTGN’ et convida a la pista de gel de Tarragona Feu-vos una foto amb el NotíciesTGN, pengeu-la a Facebook o Twitter i etiqueteu-nos. Els quinze primers participants s’enduran una entrada gratuïta (invitació) a la pista Tarraco Gel ubicada a la plaça Verdaguer. Amb un missatge de Facebook o Twitter se us notificarà que heu guanyat la invitació i la podreu passar a buscar pel local de NotíciesTGN, al carrer de Sant Agustí, 1 (a tocar de la pista de gel) de dilluns a divendres de 10 a 14 hores i de 16 a 19 hores.

parafernàlia futbolística, el Nàstic és, tal com diu un conegut eslògan, molt més que un club. Independentment dels gols i dels resultats, el projecte Nàstic Genuíne és l’exemple de l’humanisme, sentiment i sensibilitat que hi ha al darrere de l’equip. Fer que aquest projecte esdevingués una realitat –i amb el suport de tothom– ha necessitat la implicació, l’astúcia, la credibilitat i l’entrega de Conxita Esteve, de Lluís Fàbregas i, com no, del president Josep Maria Andreu.

Aquests són els rostres d’un projecte que emana felicitat i tendresa i ens demana respecte a tots els que creiem en la igualtat i en les oportunitats. El futbol arrossega gent de tot tipus i co-

lors. Fins i tot aquells que de futbol n’entenen més aviat ben poc, com un servidor.

L’espectacle futbolístic és una indústria que, ara per ara, no ser pot ser

menyspreada, però els projectes que toquen el moll de l’os són aquells que estan basats en la solidaritat i que són capaços de posar en pràctica els valors que uneixen tota l’afició, independentment del resultat en el marcador.

Els pòdiums, les pilotes i les botes d’or formen part del joc futbolístic, però, al cap i a la fi, el que ens mou és el cor i la sensibilitat, dues empremtes ben visibles en l’ADN del Nàstic i dels seus actuals directius. Projectes il·lusionants com aquest són els que deixen clar que el Nàstic és realment genuí i que està en el pòdium encara que l’espectacle dins les quatre línies, darrerament, ens provoca algun ensurt.

4

14 de desembre de 2016

TARRAGONA

25 anys de la URV E

l divendres 16 de desembre, a les 12 del migdia, el Teatre Tarragona acollirà l’acte central de la commemoració de l’aniversari de la Universitat Rovira i Virgili de Tarragona, una institució que s’ha convertit ja un referent educatiu dins del territori des que ara fa 25 anys –concretament l’any 1991– el Parlament de Catalunya va aprovar la seva creació per donar el servei d’educació superior a les comarques del sud i a tot el país.

Amb la seva aprovació es recuperava la institució universitària suprimida per la força després de la Guerra de Successió, que ja 21 anys abans havia renascut parcialment amb centres creats que depenien d’universitats i escoles de Barcelona. La Universitat va iniciar el seu camí com a institució autònoma, superat el període constituent, la redacció dels seus estatuts i l’elecció del primer rector. Al llarg del temps, els sis centres existents al principi han augmentat fins als dotze, ubicats en cinc municipis: Tarragona, Reus, Tortosa, el Vendrell i Vila-seca; ha augmentat el nom-

El 12 de desembre de 1991 el Parlament de Catalunya va aprovar la seva creació per donar el servei d’educació superior a les comarques del sud i a tot el país

bre d’ensenyaments oferts i d’estudiants i ha arribat a tot el territori, amb la creació del Campus Extens i l’activitat de l’Aula d’Extensió Universitària de la Gent Gran. També ha creat una forta relació amb els agents institucionals, econòmics i socials de la demarcació de Tarragona, especialment amb les empreses –relació clau per a la inserció laboral dels graduats i per a les activitats de desenvolupa-

OPINIÓ PAU RICOMÀ

PORTAVEU ERC-MES-MDC A L‘AJUNTAMENT DE TARRAGONA

Tarragona viva!

Dies enrere, el debat sobre la vitalitat de la ciutat de Tarragona va ser objecte de comentaris creuats a través de les xarxes. Un debat que tenia l’origen en un titular tret d’unes declaracions d’un dels tarragonins amb més projecció artística internacional.

Descontextualitzar una expressió per fer-ne un titular pot donar peu a algun malentès, però tampoc cal que ens ofenguem, perquè aquestes estratègies per cridar l’atenció són tan antigues com l’ofici periodístic i no són necessàriament dolentes.

L’afirmació que Tarragona és una ciutat morta va molestar. Possiblement va molestar més a qui no va llegir l’entrevista sence-

ra. La crítica anava adreçada al fet que l’Ajuntament de Tarragona no s’havia dotat dels instruments adequats per expandir l’activitat artística de la ciutat. Òbviament, sense instruments propis no es poden posar en mans dels creadors i intèrprets els mitjans que necessiten. És un fet objectiu que a Tarragona ara hi ha més vitalitat creativa que en qualsevol època anterior. Hi ha molta més gent que fa cine, fotografia, teatre, dansa, que canta en cors, que actua en grups musicals dels estils més diversos, artistes plàstics... que deu anys enrere, per posar una referència. Malgrat això, hi ha una sensació prou estesa entre

El rànquing del Times Higher Education ha situat l’any 2016 la URV com la 83a en la llista de les 150 millors universitats del món de menys de 50 anys d’antiguitat. És el tercer

cop consecutiu que la URV forma part de les més ben valorades en aquest rànquing. I la classificació coneguda com a Xangai Academic Ranking of World Universities (ARWU), de referència internacional i que elabora la Universitat Jiao Tong de Xangai, ha situat la URV també enguany, per primer cop, entre els cinc millors centres universitaris del món.

Recentment, el Rànquing de les Biblioteques Espanyoles

Universitàries que elabora el SECABA-Lab de la Universidad de Granada ha valorat el sistema de biblioteques de la URV com el més eficient entre les biblioteques universitàries de l’Estat. I l’Informe de transparència voluntària al web de les universitats espanyoles 2015, de la Fundación Compromiso y Transparencia, ha qualificat la URV com a universitat transparent per haver complert els criteris quantitatius i qualitatius d’informació pública al web.

L’acte de divendres al Teatre Tarragona no serà l’únic, ja que al llarg del curs 2016-17 la URV festejarà l’aniversari amb més actes i activitats.

aquests col·lectius, i a parer meu, prou fonamentada, de manca de suport institucional.

La caiguda del pes relatiu de la partida destinada a cultura en el pressupost de despesa municipal és alarmant, encara més si ho comparem amb ciutats de dimensions semblants que han sabut fer de la cultura un motor de transformació. És igualment inacceptable la manca de transparència per accedir als ajuts públics, que haurien de ser fonamentalment per a projectes i amb criteris de lliure concurrència i igualtat d’oportunitats.

S’han perdut frívolament projectes de dinamització incipients que tenien recorregut per créixer com el Centre d’Art, que després es volen refer, no se sap ben bé com, i sense un projecte sòlid al darrere. Per qui no ho sàpiga, que quedi constància que la directora del malaguanyat Centre d’Art, tarragonina per cert, és la nova directora del centre d’art de Lleida “La Panera”, que funciona

des de fa més o menys tretze anys.

De vegades les comparacions són odioses. I és que un altre dels passius de Tarragona és la seva incapacitat per tirar endavant el Pla d’equipaments culturals, del qual ens vam dotar l’any 2010, si no em falla la memòria, i que, entre altres necessitats, assenyala el greu dèficit en biblioteques. El més trist és la falta de determinació de l’equip de govern de plantejarse la necessitat d’equipaments com una necessitat prioritària de ciutat.

La falta d’apostes estratègiques per situar Tarragona en el mapa cultural internacional és alarmant i no ho podem atribuir de cap manera a la manca de capacitat i d’interès dels promotors i organitzadors locals.

Sembla que fins i tot alguns festivals consolidats facin nosa a l’administració local i que any rere any s’hagin de guanyar una confiança que ja tenen ben merescuda.

Però, anant a allò més quotidià,

senzill i pràctic, calen les infraestructures necessàries mínimes perquè les entitats i particulars puguin oferir les seves interpretacions amb la màxima normalitat i perquè els ciutadans en puguem gaudir. Mentre que en moltes ciutats desenvolupen línies de suport a la música en directe, a Tarragona hi posen traves, sense distingir-la prou de l’electrònica i posant-la directament a l’apartat del soroll.

Si a la generació d’artistes més potent que Tarragona ha tingut mai, hi afegim la qualitat i la dedicació de tècnics i promotors, municipals i privats, podrem deduir fàcilment que la vitalitat de la cultura tarragonina està en mans de decisions polítiques estratègiques, que passen per tenir clar que l’abast a la producció cultural té conseqüències positives en la qualitat de vida, en la convivència ciutadana i, a més, és un motor de prosperitat econòmica i de creació de llocs de treball.

ment i innovació–; i en recerca, ja que l’activitat dels seus investigadors l’ha portat a un posicionament excel·lent en el panorama internacional.

Una universitat valorada

5

14 de desembre de 2016

6

14 de desembre de 2016

ALIMENTS DE CONFIANÇA Saber d’on ve el que mengem, qui ho ha elaborat, on i amb quines garanties, són alguns dels dubtes que es resolen amb la venda de proximitat, en què el productor i el client estan separats com a màxim per un únic intermediari. I en molts casos són els mateixos productors els qui venen directament als consumidors.

D

es del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP) es considera que la venda de proximitat pot significar un pas endavant en la comercialització dels productes agroalimentaris, ja que ofereix garanties de seguretat, qualitat i frescor dels aliments en un moment en què ha augmentat la demanda d’aquest tipus de productes, produïts, elaborats i venuts pels mateixos productors. Un valor afegit que potencia la venda d’un producte sa, sostenible i elaborat a Catalunya.

CATALUNYA, PIONERA Catalunya ha estat pionera en l'acreditació de la venda de proximitat dels productes agroalimentaris. La Generalitat de Catalunya regula des del 2013 l'acreditació de la venda de proximitat amb dos segells que l'avalen, el de venda directa i el de circuit curt, i que donen seguretat i confiança als consumidors. Actualment, estan adherits a aquest sistema un total de 2.500 productors i 100 agrupacions de productors, una mostra clara de l’èxit d’aquesta iniciativa.

La venda de proximitat es divideix entre la comercialització directe (l’elaborador ven directament al consumidor a la mateixa explotació, en agrobotigues, mercats locals i fires) i la venda en circuit curt (hi ha un únic intermediari entre productor i el client, que adquireix el producte en establiments minoristes, agrobotigues, establiments de turisme rural o de restauració).

Aquest sistema redueix el procés de trasllat i intermediació dels productes, facilita el coneixement del consumidor sobre els productes i productors i ajuda a la viabilitat econòmica del camp català, i consegüentment, al desenvolupament socioeconòmic de les zones rurals.

En qualsevol dels dos casos, els elaboradors han d’acreditar els productes amb el logotip que els facilita el Departament, i que diferencia els dos tipus de comercialització.

Els productors poden decidir voluntàriament acollir-se a aquest decret de venda de proximitat, i el Departament

certifica regularment que es compleixin totes les normatives previstes. Per tant , es garanteix que s’hagin complert totes les legislacions vigents de l’àmbit sanitari.

VENDA DE PROXIMITAT: UN VALOR AFEGIT AL PRODUCTE Promoure aquest tipus de comercialització aporta al consumidor la possibilitat de consumir un producte fresc, de temporada, pròxim i, per tant, amb més valor nutricional i organolèptic. En definitiva, de més qualitat alimentària.

Però no són els únics beneficis, perquè en la venda de proximitat hi ha una relació molt estreta entre qui elabora i qui compra. I això permet conèixer l’explotació productora i qui hi ha al darrere. Dit d’una altra manera, és saber de primera mà què és el que mengem.

No és l’únic avantatge, ja que els productes de proximitat també contribueixen a crear un efecte positiu sobre el medi ambient perquè redueixen la petjada de carboni, suposen

El segell Venda de Proximitat és garantia de producció local menys despesa energètica en el transport dels productes, tenen menys costos d’emmagatzematge i s’utilitzen menys productes per a la seva conservació, entre molts altres exemples.

Finalment, aquest tipus de productes també generen beneficis per a la societat i l’entorn rural, ja que s’estimula la producció de varietats del territori. També és una manera de reforçar l’activitat agrària arreu de Catalunya i, per tant, dinamitzar l’economia productiva i el desenvolupament rural, i conservar les zones naturals del territori, gràcies al gran nombre de pagesos i ramaders que paral·lelament a la seva tasca vetllen pel paisatge.

7

14 de desembre de 2016

VENDA DIRECTA

EN CIRCUIT CURT

La venda directa és la que fan directament els productors o les agrupacions de productors agraris sense la intervenció de cap persona intermediària.

Aquesta comercialització es pot realitzar a l’explotació pròpia, en agrobotigues de les agrupacions de productors agraris, en mercats locals, en fires o en altres llocs que no siguin establiments comercials permanents. També es pot fer a distància (a través d’internet, per exemple) o de manera ambulant. L’acreditació i el logotip d’aquest tipus de venda s’han d’exhibir obligatòriament en un lloc visible i preferent. En el cas de productes elaborats, el logotip es pot fer constar al seu etiquetatge, sens perjudici de les mencions obligatòries que estableix la normativa vigent en matèria d’etiquetatge.

La venda en circuit curt és la que fan els productors o les agrupacions de productors agraris (com pot ser una cooperativa) amb la intervenció d’una única persona intermediària. Aquesta venda es pot fer en establiments minoristes, en agrobotigues de les agrupacions de productors agraris que actuen com a intermediàries, en establiments de turisme rural i en establiments de restauració, inclosos els establiments de restauració col·lectiva. També es pot fer a distància, o bé de manera ambulant d’acord amb el que estableix la normativa vigent sobre comerç interior. En aquest cas, els productes també han d’estar identificats degudament amb el logotip corresponent abans que siguin comercialitzats.

Amb la venda de proximitat sabem de primera mà d’on ve el que mengem

PROMOCIÓ DE LA COMERCIALITZACIÓ DE PRODUCTES LOCALS Amb l’objectiu de fer més presents en els mercats els productes locals, el DARP està posant en contacte productors amb comercialitzadors i restauradors a través del “networking”. Mitjançant aquesta tècnica, que es base en minientrevistes d’uns 3 minuts, es promou el contacte entre els qui venen producte i els qui el busquen.

En una experiència recent, que va tenir lloc a Cambrils, es van aplegar un centenar de productors i comercialitzadors de Tarragona i les Terres de l'Ebre. La iniciativa va tenir molt bona acollida i es farà extensiva als diferents territoris de Catalunya.

El consumidor gaudeix d’un producte fresc, proper i de temporada

Els productors milloren la seva rendibilitat

Es dinamitza l’economia productiva i el desenvolupament rural

8

14 de desembre de 2016

Fabroker tanca un any molt positiu i encara el 2017 ampliant la seva àrea de treball

E

l Casino de Constantí ha estat fa pocs dies l’escenari de la trobada de germanor nadalenca de la corredoria d’assegurances Fabroker. La nit va començar amb un sopar amb tots els treballadors, proveïdors i amics-clients d’aquesta empresa i va continuar amb l’Insurance Concert, on es va convidar tot el sector assegurador del Camp de Tarragona. Els Tarraco Surfers van posar la música a aquest moment.

Entre el sopar i el concert vam tenir temps de conversar amb els dos responsables de Fabroker per saber quin balanç fan del 2016 i quines perspectives hi ha per al pròxim any. Els dos es mostren optimistes i deixen clar que el treball assolit és fruit de l’esforç i que cal sembrar per a recollir.

Kiko Solà, director tècnic de Fabroker, explica que el 2016 ha estat un any molt positiu perquè «la nostra oficina de

Kiko Solà, a l’esquerra, i Jordi Ferré a la dreta, són el director tècnic i el gerent de Fabroker, respectivament./Cedida

Reus està a punt de complir el primer aniversari. Hem de donar les gràcies a la ciutat per la bona acollida que hem tingut i perquè ens hi sentim com a casa. També estem contents del servei que estem donant des de les nostres oficines de Ponent, de Sant Pere

i Sant Pau i l’oficina central».

Sobre l’any que és a punt d’arribar, Solà assegura que «de cara al 2017, la nostra perspectiva és d’ànim i d’esperança. Tenim clar que els mediadors som els primers productors d’assegurances d’Espanya i hem fet les nos-

tres pressions a les asseguradores de manera que, si mai havíem estat molt despenjats, les condicions que tindrem ara seran, com a mínim, iguals o millors que les que estan anunciant cada dia als mitjans les empreses que treballen sense mediadors ni oficines perquè operen des d’un ordinador o un telèfon.

Nosaltres, des de les oficines, ja podrem millorar la nostra condició per aconseguir que, ni en aquells casos en què no podíem oferir les mateixes prestacions, el nostre client tingui els mateixos avantatges i no en surti perjudicat.

Per tant, som positius i estem il·lusionats”.

El gerent de Fabroker, Jordi Ferré, recorda que la seva empresa té molta especialització en retail però també en la Responsabilitat Civil Professional i que això «obre portes a tot l’Estat a Fabroker i ens permet donar cobertura a molts col·lectius d’aquí, com el de graduats socials, el

de tècnics tributaris, els aparelladors o els oftalmòlegs, per posar alguns exemples».

Segons Ferré, aquest 2016 l’han dedicat a sembrar per intentar ser un referent en el sector empresarial on, per cert, ja tenen un important flux de clients. Ferré avançava que «en l’acció de recollir allò que hem sembrat, puc dir que acabem d’incorporar el primer empleat de Fabroker de fora de la província de Tarragona. Diguem que, avui, Fabroker té un treballador al Penedès, des d’on onarà servei al Penedès-Garraf».

Actualment Fabroker té oficines a Tarragona Centre, Sant Pere i Sant Pau, Ponent i a la ciutat de Reus i és partner assegurador del grup empresarial Nicolás i de les les seves marques d’automoció Audi, Ford, Hyundai, Jaguar, Land Rover, Nissan, Wolkswagen i Volvo.

La web de l’empresa és www.fabroker.eu

9

14 de desembre de 2016

TARRAGONA La meitat dels catorze locals comercials del nou Mercat Central encara estan vacants

Torna la mostra de pessebres i diorames de TGN

N

omés un 50% dels locals del nou Mercat Central que han sortit a concurs públic han rebut ofertes formals per instal·lar-hi establiments comercials. Així ho ha comunicat la presidenta d’Espimsa, Elvira Ferrando, que confia que el conjunt de catorze locals oferts, al marge de les parades tradicionals, es vagin omplint d’activitat «quan el nou mercat obri les portes».

Ferrando ha manifestat que «dels catorze locals comercials del nou Mercat Central que han sortit a concurs públic, el 50% han rebut ofertes per instal·larhi activitats comercials». Així, la setmana passada, l’Empresa de Serveis i Promocions d’Iniciatives Municipals (Espimsa) va obrir les ofertes presentades al concurs amb el resultat següent: per als onze locals comercials interiors (lots del 2 al 7 i lots del 8 al 12) s’han presentat les empreses següents: Mercadona ha optat per sis locals (del 2 al 7); Equipaments Tarraco SA ha optat per un local (el núme-

Les obres del nou Mercat Central de Tarragona afronten ja el seu tram final abans d’inaugurar-se. / Cedida

ro 8) i quatre locals han quedat vacants. Ara els tècnics municipals estudiaran la documentació presentada per aquestes dues empreses i, si tot es correcte, es procedirà a l’adjudicació.

D’altra banda, pel que fa als tres locals comercials exteriors destinats a restauració (lots A-B i 1) han quedat vacants.

La presidenta d’Espimsa, Elvira Ferrando, ha explicat que amb els locals vacants es farà un

procediment negociat, «el preu i les condicions seran les mateixes que en el Concurs, amb la diferència que els interessats podran optar directament al local que vulguin dels que han quedat disponibles. Tenim candidats que estan a l’expectativa que el Mercat obri per aleshores optar a entrar en aquests locals comercials, per tant, creiem que l’evolució serà positiva quant a l’ocupació».

Puigdemont, present al sopar solidari del PDECAT

E

l president de la Generalitat, Carles Puigdemont, i el conseller d’Interior, Jordi Jané, presideixen el sopar de Nadal que el Partit Demòcrata Català (PDECAT) de Tarragona celebra aquest dimecres a l’Hotel HUSA Imperial Tarraco. Un total de 270 comensals han confirmat l’assistència a una trobada que, per primera vegada, tindrà un vessant solidari. Cadascun dels assistents haurà de portar algun aliment bàsic. La recaptació de tot el menjar es destinarà íntegrament al menjador social de Bonavista. Segons el president local del PDECAT a Tarragona, Albert Puñet, «l’objectiu és arribar als 500

Es farà una recaptació d’aliments destinada al menjador social de Bonavista

quilos d’aliments recaptats per col·laborar amb la important tasca social i humanitària que es du a terme des del menjador social del barri».

El sopar solidari començarà a les nou del vespre i està previst que hi hagi parlaments de Josep Maria Cruset, president de la Vegueria de les Comarques de Tarragona del partit, d’Albert Puñet, president local del partit i, òbviament, del president de la Generalitat de Catalunya, Carles Puigdemont.

L

a tradicional exposició de pessebres i diorames de Nadal que organitza l’Associació Pessebrista de Taragona ha obert puntual les portes per mostrar als visitants les creacions que els seus socis han estat elaborant amb dedicació en els darrers mesos.

La tradició pessebrista a Tarragona té la continuïtat garantida amb la incorporació de nous i joves artesans com en Nico Pueyo, un jove de 17 anys que, després d’uns anys d’aprenentatge, ha decidit elaborar el seu propi diorama.

La seva és una de les onze composicions que es poden

veure al local que per segon any consecutiu ocupa l’entitat, situada al soterrani de l’església de Sant Antoni de Pàdua (Caputxins), a la Rambla Nova, 195 de Tarragona.

Aquest any, com a novetat, els més menuts poden fer-se fotos en un decorat protagonitzat per una de les figures més emblemàtiques dels pessebres catalans, el caganer.

L’exposició es pot visitar fins al 5 de gener de les 17,30 a les 20,30 hores (a partir del 22 de desembre també tots els festius i caps de setmana de les 12 a les 14 hores i de les 17,30 a les 20,30 h).

10

14 de desembre de 2016

TERRITORI

medi a mbie n t

Baix Penedès i Tarragonès, les comarques que reciclen pitjor Tarragona ciutat passa del 24,57% de recollida selectiva neta del 2014 al 23,4% del 2015 i punxa en la recollida de fracció orgànica

El Baix Penedès és la comarca que menys quilos de recollida selectiva neta per càpita genera de Catalunya oriol montesó TARRAGONA

L

es dades presentades per l’Agència Catalana de Residus (ACR) posen de relleu que les comarques del Baix Penedès i Tarragonès estan a la cua de la sostenibilitat. Els habitants d’aquestes comarques generen més residus per càpita que els de la resta de comarques del territori i, per acabar-ho d’adobar, reciclen menys que els seus veïns de l’interior.

Són les dues úniques comarques del Camp de Tarragona que cauen per sota de la mitjana catalana de recollida selectiva neta però, tot i això, els ajuntaments i consells comarcals que pitjor fan la feina, continuen amb els mateixos sistemes de recollida de residus tan poc fructífers.

L’any 2015, a l’Alt Camp, Baix Camp, Baix Penedès, Conca de Barberà, Priorat i Tarragonès es van generar 343.592 tones de residus municipals, un 0,57% més que l’any 2014. Això representa una generació per càpita d’1,54 kg/hab./dia, per sobre de la mitjana de tot Catalunya, que és d’1,35 kg/hab./dia. Segons l’ACR, aquesta generació per sobre de la mitjana es deu en part a la influència turística d’algunes de les comarques, especialment les del litoral.

Pel que fa a la recollida selectiva neta, que mesura els residus separats un cop descomp-

Un habitant del Baix Penedès genera 635,42 kg/any però, en canvi, només 66,6 d’aquests quilos s’acaben reciclant tats els impropis presents, a les comarques del Camp de Tarragona el percentatge s’ha situat en el 27,78%, lleugerament per sota de la mitjana de tot Catalunya (30,48%). Aquest suspens respecte a la resta del país ve donat pels mals índexs de reciclatge del Baix Penedès i, en menor mesura, del Tarragonès.

El Baix Penedès, a la cua de Catalunya El Baix Penedès és la comarca que menys quilos de recollida selectiva neta per càpita genera de Catalunya. Tot i que és la sisena comarca que més residus per càpita genera, la circumscripció penedesenca queda a la cua a l’hora d’aportar brossa neta de cartó, vidre, envasos o orgànica. Per fer-nos una idea, un habitant d’aquesta zona genera 635,42 quilos a l’any mentre que un del Priorat en genera menys de 440. Però, en canvi, només 66,6 d’aquests quilos s’acaben reciclant. El Priorat, per exemple, en recicla més de 151. Sense anar més lluny,

segons les dades de l’ACR, el 2014, la mateixa comarca del Baix Penedès reciclava 69,6 kg/ hab./any.

El Vendrell és el municipi de la comarca que menys residus recicla per càpita, 44 kg/hab./ any. A l’altra cara de la moneda hi ha l’Arboç o Sant Jaume dels Domenys, que ja han implementat el porta a porta i tenen uns índexs de reciclatge envejables. L’Arboç, per exemple, frega el 50% de recollida selectiva neta, l’objectiu que la Unió Europea ha marcat als seus membres de cara al 2020.

La majoria de municipis no reciclen la fracció orgànica, un fet inèdit arreu de Catalunya El Tarragonès empitjora Així com en termes percentuals, el Baix Penedès, tot i que està a la cua, millora els seus índexs de recollida selectiva neta, passant del 18% del 2013 al 21% actual, el Tarragonès empitjora respecte al 2014 i, fins i tot, al 2013. La recollida selectiva neta passa del 27,5% de 2014 al 26,35% actual. La majoria de municipis no reciclen la fracció orgànica, un fet inèdit arreu de Catalunya. Només Salou, Vila-seca, Vespella de Gaià i Altafulla tenen unes

El porta a porta ja ha demostrat la seva efectivitat en més d’un centenar de municipis catalans de fins a 14.000 habitants però al Tarragonès no s’aplica bones xifres de reciclatge amb més de 140 kg/hab./any i municipis petits com la Pobla de Mafumet reciclen només 18,27 kg/hab./any.

La solució: el porta a porta El porta a porta ja ha demostrat la seva efectivitat en més d’un centenar de municipis catalans de fins a 14.000 habitants, però al Baix Penedès només s’aplica a tres municipis i per als del Tarragonès sembla ciència-ficció.

Preguntant al Consell Comarcal del Tarragonès, l’organisme que dóna servei a la majoria de municipis de la comarca i especialment als més petits, ens responen que «políticament no s’ha plantejat oferir el servei de porta a porta als municipis». La raó, segons diuen, és econòmica, tot i que l’ACR va presentar un estudi el 2013 que demostrava que el cost del porta a porta és inferior al de

recollida de contenidors i que aquest juliol, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Josep Rull, va allargar la mà de la Generalitat a «acompanyar els ajuntaments que vulguin desplegar el porta a porta per incentivar la recollida selectiva».

Des del departament de Medi Ambient del Consell Comarcal del Tarragonès, però, no es dóna validesa a l’estudi encarregat per l’ACR i es recorda que «primer cal amortitzar la inversió que molts municipis han fet comprant contenidors de superfície i soterrats». Per aquest motiu, i malgrat la davallada del reciclatge que es produeix a la comarca, s’està preparant la licitació del servei de recollida d’escombraries, de cara a l’any que ve, apostant pel mateix model de no èxit.

L’Smart Mediterranean City punxa La capital és el reflex de l’estat de la comarca. La ciutat no tan sols no millora sinó que empitjora les xifres any rere any tot i el multimilionari contracte signat amb FCC i que va passar per la fiscalia per presumptes irregularitats. Tarragona ciutat passa del 24,57% de recollida selectiva neta del 2014 al 23,4% del 2015.

La ciutat punxa especialment amb la recollida de fracció orgànica i renuncia a buscar una solució pel problema de la Part Alta. La negativa de la conselleria de Medi Ambient de l’Ajuntament de Tarragona a apostar pel porta a porta al centre històric de la ciutat, tot i les demandes veïnals, és una de les causes del retrocés d’un municipi que té, o tenia, com a aposta de govern esdevenir ciutat intel·ligent i, per tant, sostenible.

11

14 de desembre de 2016

TARRAGONA JOSEP MARIA TOST | DIRECTOR DE L’AGÈNCIA CATALANA DE RESIDUS

ENTREVISTA ORIOL MONTESÓ TARRAGONA

E

l Camp de Tarragona incrementa la generació de residus durant el 2015 i recicla menys que el 2014. A Catalunya, tot i que els percentatges de reciclatge són més alts, fa anys que no es millora en aquest àmbit.

Per aquest motiu, l’Agència de Residus de Catalunya ha llançat una campanya més agressiva per conscienciar un gruix important de població que encara no recicla les cinc fraccions i, per tant, contribueix al canvi climàtic.

Una campanya molt potent.

Després de diverses campanyes, hem vist que estem estancats.

La nova campanya és molt més directa. De reflexió. Per mostrar que reciclar no és una qüestió estètica, que ens juguem el futur dels nostres fills.

Ens el juguem?

El canvi climàtic afecta molt directament al territori. Els pagesos del Camp de Tarragona ja el noten. Pensa que cada quilo de fracció orgànica que no reciclem, implica 1,4 quilos de CO2 a l’atmosfera. I cada quilo de paper, 3 quilos de CO2 a l’atmosfera. La població mundial creix i si no practiquem l’economia circular, això serà insostenible.

«Hem de fer que la brossa deixi de ser anònima» «El pagament per generació és el futur. La gent diu: jo reciclo, però el que no recicla paga igual. El problema és que no sabem pel que paguem»

En canvi, al Camp de Tarragona empitjorem.

Ens hem relaxat, el reciclatge baixa dos punts i mig. Estem per sota de la mitjana catalana i, a més a més, el territori és un gran generador de residus a causa del turisme.

Tan diferents som els tarragonins dels osonencs (que reciclen molt per sobre de la mitjana)?

No. Es tracta d’implicació i voluntat. I aquí l’Administració local hi té molt a veure.

Penso com n’és de difícil reciclar a la Part Alta. És una llàstima. Als barris antics està demostrat que el porta a porta és molt eficient.

Passa per aquí el futur?

En part. El porta a porta s’ha de combinar amb la bossa amb xip, el cubell amb xip, el contenidor amb targeta… hem de fer que la brossa deixi de ser anònima.

Pagament per generació?

El pagament per generació és el futur. La gent diu: jo reciclo però el que no recicla paga igual. El problema és que no sabem pel que paguem. Per què la gent no té l’aixeta de casa oberta tot el dia? O les llums enceses tota la nit? Perquè el comptador corre.

Amb la brossa no passa. La majoria de gent no sap ni quant paga de taxa d’escombraries.

A Catalunya hi ha només tres

zacions i la recollida amb contenidors amb targeta a l’eixample i altres barris més densament poblats. municipis que el duen a terme, però és un sistema molt arrelat a Àustria, Alemanya, Bèlgica, Països Baixos….

La UE ens demana arribar al 50% de reciclatge el 2020.

Europa ho té molt clar: no llençar res que tingui valor. Reciclar és una cosa de sentit comú però si no arribem al 50%, el 2020 i al 70%, el 2030, se’ns sancionarà.

I a Catalunya estem al 39%.

L’àmbit ambiental a Catalunya l’hem d’acabar de consolidar. Per això demanem la implicació del món local. Els territoris com la Conca de Barberà o la Terra Alta, que hi han apostat i hi han invertit recursos, veuen els resultats.

Què pot fer el món local?

La proximitat és la clau.

L’educador a peu de carrer, per exemple. La gent no recicla l’orgànica perquè diu que fa pudor. Jo fa 16 anys que la reciclo i si fas servir el cubell amb forats, no fa pudor perquè l’aire ho impedeix. Són excuses.

Com estan el Tarragonès i el Baix Penedès en comparació amb la resta de Catalunya?

Han de millorar molt encara. El Baix Penedès és de les comarques que més residus genera de Catalunya i la que pitjor recicla del Camp de Tarragona.

I Tarragona ciutat? Com podria millorar les seves xifres de reciclatge?

El futur és combinar diversos mètodes de recollida. A Tarragona per exemple: el port a porta pel centre històric i les urbanit-

Tornar als envasos retornables pot ser una solució?

Els envasos retornables també ho estem estudiant i és un bon sistema. El gran problema que tenim com a societat és el plàstic.

Pot basar-se a donar premis a partir de punts o fer-ho com es feia fa 40 anys, que pagaves l’envàs i quan el tornaves et retornaven els diners.

Queda molt per fer, doncs.

Aquest 2017, hem d’anar cap a una nova llei de residus.

L’anterior és del 93 i la realitat ha canviat molt des d’aleshores.

Europa es va posar a reciclar als anys 70, quan nosaltres tot just començàvem a construir el país. Ens porten una generació d’avantatge però, per sort, sabem el camí que hem de prendre i els agafarem.

CENTRO

MÉDICO

ROMA

Aicat 4.746

BUSQUEM PISOS I CASES EN LLOGUER PER RESPONDRE A L’ALTA DEMANDA QUE TENIM Et trobarem l’inquilí ideal!

...........................................................

0LAZA !LCALDE ,LORET

q 4ARRAGONA

12

14 de desembre de 2016

SALUT

‘Invictus’ Tarragona i tot Catalunya es bolcaran aquest cap de setmana amb la Marató de TV3, que enguany se centra en l’ictus i les lesions medul·lars traumàtiques.

Parlem amb membres de l’associació Sobreviure a l’ictus, integrada per pacients i familiars que comparteixen experiències per ajudar a superar les seqüeles d’aquesta malaltia ROBERTO VILLARREAL TARRAGONA

A

quest 2016 es compleixen 25 anys del programa divulgatiu i solidari de la televisió catalana que, com cada edició, recapta fons a favor de la investigació biomèdica a través de la sensibilització social envers diferents malalties. Els hàbits i consells per a la prevenció de l’ictus, també conegut com a embòlia cerebral o Accident Vascular Cerebral (AVC), i el Codi Ictus –protocol d’actuació en les primeres hores, que són decisives– centraran els continguts del programa d’enguany a TV3, encara que resulta igualment important estudiar les

pautes de recuperació dels que ja han patit un accident cerebral.

Des de juny de 2015 funciona a Tarragona l’associació Sobreviure a l’ictus, integrada per una trentena de pacients i familiars que comparteixen les seves experiències per pal·liar la manca de referències existents després de patir un ictus. El dany cerebral adquirit (ocasionat per ictus, traumatismes cranioencefàlics o altres situacions d’anòxiahipòxia en el teixit neuronal) continua sent un gran desconegut per a la medicina. «A diferència d’altres malalties del cervell, com les degeneratives, ningú sap fins on pot arribar un pacient que ha patit un ictus; les comparacions no serveixen i els metges solen jugar a la

30

40

50

Francesc Gual, Tarragona

Juan Domínguez, Constantí

Jordi Masqué, Castellvell del Camp

En Francesc té 29 anys. El 2014, amb 27, va haver d’enfrontar-se a un ictus hemorràgic que el va deixar sense parlar, totalment immòbil del costat dret –fins i tot va afectar-li la mobilitat de l’ull– i amb un quadre d’epilèpsia. Els metges eren bastant escèptics respecte a la recuperació del moviment, però dos anys després Francesc ha millorat de manera espectacular i pràcticament fa vida normal.

«Per fer una gesta que tots creuen impossible, el primer en què has de creure és en tu mateix», s’aplica com a màxima.

Recorda que hi havia dies en què no li sortia res, però ho tornava a intentar una vegada i una altra: «És el camí que hauràs de seguir per recuperar el 100% de la teva nova capacitat».

Juan és una persona esportista de 41 anys. Té dos fills petits. El març de 2015 va patir un ictus que li va paralitzar la banda esquerra. Avui està recuperat al 95% i treballa en la indústria com a cap de torn. Tot i que reconeix que es cansa més que abans –corria la mitja maratóha tornat a anar amb bicicleta, una de les seves passions, i completa rutes de fins a 70 km.

La seva forma física ha resultat fonamental en la rapidesa amb què ha millorat. Sis mesos després va tornar a treballar i a fer esport, gràcies a la rehabilitació, als fisioterapeutes i a les hores de gimnàs. «Sóc molt tossut, em cuido i faig exercici, però l’aspecte psicològic és dur; una experiència així no s’oblida i, davant d’un simple mal de cap, et queda un pòsit de por».

Metge de professió, fa cinc anys, quan en tenia 50, va patir un ictus isquèmic –per manca de reg sanguini– amb resultat de paràlisi de tot el costat esquerre.

Va haver de tornar a caminar de nou. Avui, el president de l’Associació Sobreviure a l’ictus de Tarragona, ha tornat a la seva feina al Joan XXIII i fa vida completament normal.

Tot just se li nota una lleu coixesa en caminar. «La constància, la disciplina i, sobretot, intentar passar-ho bé ajuden molt a tornar a ensenyar al cervell; amb motivació i decisió, gairebé tot és possible, més enllà del que diguem els metges», explica.

defensiva i fugen de donar excessives esperances», explica el president de l’associació, Jordi Masqué, metge de professió.

Impacte psicològic i depressió Superada l’estada hospitalària, la tornada al domicili sol convertir-se en un dels moments més crítics: «Quan estàs a l’UCI –relata Masqué– mirant al sostre, incapaç de tombar-te, incapaç d’aixecar-te sense caure, ja t’adones que ets un altre, però quan la teva pròpia casa es converteix en un entorn hostil i perds tota la independèn-

Una de cada sis tarragonins i tarragonines patirà un ictus al llarg de la seva vida cia i la teva pròpia intimitat... comença un procés de lluita diària contra una possible depressió i de trobar forces on de vegades no n’hi ha».

A l’impacte psicològic s’ha d’afegir l’econòmic, que gairebé mai s’esmenta. «L’ajuda de la Seguretat Social en el procés de rehabilitació és bastant escassa; en el meu cas, com en

el de gairebé totes les famílies, vaig completar les sessions de fisioteràpia de l’hospital amb especialistes privats pagats de la meva pròpia butxaca... és l’única manera de progressar, però la cobertura pública no és suficient», lamenta Juan Domínguez després d’un any i mig de tractament.

Julio Gonzalvo, de 43 anys, va patir un ictus isquèmic per obstrucció d’una caròtida a final de 2015. Anava de camí a l’hospital, ja que es trobava malament, per la qual cosa l’assistència mèdica tot just es va demorar 15 minuts. En qualsevol cas, va patir pèrdua de la parla i de mobilitat parcial

13

14 de desembre de 2016

salut

60

70

Rosa Maria Tomàs, Tarragona

Dolors Mor, Salou

A la Rosa Maria, de 61 anys, els seus companys la descriuen com «una institució i un exemple de fortalesa» en l’àmbit dels afectats per l’ictus. «He plorat –confessa–, i en certs moments continuo plorant, però és hora de tirar endavant». Fa cinc anys que lluita contra les seqüeles de la malaltia, que la va afectar de manera severa. Va quedar sense parla, sense poder caminar ni escriure. És metge i treballava a l’Hospital Sant Joan de Reus.

Avui pot caminar amb ajuda d’una crossa, li agrada nedar a la piscina, condueix un cotxe adaptat i ha après a escriure amb la mà esquerra. Ha aconseguit grans avenços en la parla i és capaç de mantenir una conversa en grups reduïts, quan se sent tranquil·la.

Als 72 anys, la Dolors ha deixat enrere gairebé el 100% de les seqüeles de l’ictus isquèmic que va patir el novembre de 2014. Ha trigat un any i mig a tornar a moure el braç i la cama dreta, però avui en dia se sent totalment recuperada. La Dolors posa l’accent en l’ànim i l’empenta que transmeten els cuidadors, –en el seu cas les germanes, fills i néts–, com a «gran pilar» de tot el procés de recuperació. «Cal plantar cara a l’ictus», subratlla, alhora que recomana pensar en positiu i no obsessionar-se «amb el que ja ha passat».

al costat dret. Està recuperat gairebé completament: «Dues vegades a la setmana vaig al logopeda per millorar la comunicació, i m’he hagut de pagar completament el tractament, que no està cobert per la Seguretat Social. L’ictus i les seves seqüeles encara són un tabú, si

no t’ha passat i ho vius en carn pròpia, ningú parla d’això».

Cuidadors incompresos La constància de repetir i repetir els exercicis tot el dia per tornar a ensenyar al cervell en un joc d’errors, encerts i «petits

triomfs» depèn de cada individu, però també en bona part dels cuidadors, habitualment familiars i amics. «L’actitud és fonamental per donar energia i forces al pacient, per valorar els més mínims avenços i proporcionar-li eines per superar-se», destaca la Yolanda, la filla de la Isabel, qui va patir un greu ictus el juny de 2015.

«Les coses petites –reflexiona la Yolanda– se’t fan molt grans: aixecar el malalt, moure’l, netejar-lo, donar-li la medicació... però tots posem un somriure en els moments més complicats; també recordes i valores més les persones amb discapacitat, pels obstacles –escales, voreres ... –que aprenen a superar».

A la Yolanda li toca tenir cura de la Isabel, de 69 anys. La lenta recuperació va per bon camí. «Començo a veure la llum», descriu.

L’edat és un factor d’enorme pes després d’un ictus, ja que la joventut i la condició física permeten que el cervell es restableixi amb més rapidesa. Com a metge, Jordi Masqué no dóna massa credibilitat a les estadístiques que apunten a un espectacular creixement de l’ictus entre joves –i fins i tot nens–: «Els hàbits de vida influeixen moltíssim, i a pitjor, però també hi ha més diagnòstic, més coneixement de la malaltia... i per això es detecta més a edats primerenques; pel que fa a la vellesa, l’AVC sempre ha estat la causa principal de mort».

Com sé si estic patint un ictus?

Dr. Joan Durà, neuròleg de la Xarxa de Santa Tecla El Dr. Joan Durà, neuròleg de la Xarxa de Santa Tecla a l’Hospital del Vendrell, creu que l’elecció de l’ictus com a tema per a la Marató de TV3 és molt adient. «L’ictus té molta incidència i un impacte brutal en la salut de les persones. De fet, és la primera causa de mort en les dones i la tercera en els homes. I aquells que sobreviuen, gairebé sempre arrosseguen seqüeles importants.

Els ictus són també la primera causa de discapacitat. Podem dir que una de cada sis persones en patirà algun al llarg de la seva vida». El doctor Durà recorda que «els principals factors de risc són l’edat, el tabac, l’alcohol, el sedentarisme i malalties com la diabetis, la hipertensió i el colesterol. És per això que la millor manera de prevenir-los és portar un estil de vida saludable». El neuròleg recorda que, per tal de reduir al màxim la virulència de les seqüeles que pot provocar un ictus cerebral, és molt important poder iniciar el tractament en les primeres 8 hores d’haver-lo sofert. «Per això és clau sensibilitzar la po-

blació sobre la malaltia per tal que coneguin els símptomes i vagin ràpidament al metge o truquin a una ambulància davant de qualsevol sospita».

Els principals símptomes per pensar que es pot estar patint un ictus cerebral són: trastorns en la mobilitat d’extremitats o en la meitat del cos; dificultats per parlar i fins i tot per entendre una conversa; i, en alguns casos, afectació visual parcial o total. El doctor Durà adverteix que «en un 98% dels casos, l’ictus és indolor i a més és freqüent que la persona que l’està patint no sigui conscient dels símptomes i, en canvi, sí que siguin perceptibles per a tercers». És per això que el neuròleg de la Xarxa de Santa Tecla recomana anar ràpidament al centre sanitari de referència o trucar al 112 per decidir si s’activa el Codi Ictus, que dóna alta prioritat a l’atenció en les primeres hores de l’episodi per aprofitar els nous tractaments trombolítics que permetin desfer el coàgul que deixa part del cervell sense reg sanguini.

RAMON MATA I FILLS S. L. Rambla President Francesc Macià núm. 5 · Tarragona Tel. 977 23 60 29 · www.ramonmata.com · info@ramonmata.com

Gaudeix de la millor zona de Vilafortuny Zona comunitària amb piscina

14

14 de desembre de 2016

SALUT

Progressius, bona visió sense canviar d’ulleres Parlem amb José Duran, òptic i optometrista de Botiga de Salut, sobre els vidres progressius, què són i qui els pot utilitzar, entre altres dubtes que potser us sorgeixen si heu d’adquirir unes ulleres. «Els vidres progressius són un tipus de vidre adequat per a persones que necessiten graduació de prop i de lluny, amb els quals s’aconsegueix tenir una bona visió a totes les distàncies. Podem dir, doncs, que permeten amb unes soles ulleres podem veure de prop, de mitja distància i lluny».

Els vidres progressius proporcionen visió per la zona central, mentre que els laterals són zones amb més aberracions –distorsions– a causa de la fabricació del vidre. Això fa que l’usuari s’hagi d’acostumar a mirar movent el cap i no els ulls com fem normalment.

Segons Duran, existeixen diferents categories de vidres progressius, depenent del

L’àrea sanitària de la Xarxa de Santa Tecla presta atenció primària a través de les ABS de Calafell, el Vendrell, l’Arboç, Torredembarra, Tarragona Llevant i Vila-seca

camp visual que ofereixen: un progressiu molt econòmic dóna un camp de visió molt limitat, de manera que la comoditat que ofereix és molt baixa. Aquí és on es veu la categoria dels progressius, que es defineix segons el camp visual que ofereix a l’usuari i el confort en

el pas de visió de lluny a prop.

En aquest sentit, assegura Duran, «a Botiga de Salut volem oferir el màxim confort i qualitat als nostres clients, per la qual cosa el nostre progressiu estàndard és ja de categoria mitjana-alta, principalment perquè els casos d’inadaptació

són molt pocs, però, de tota manera oferim 2 mesos de garantia d’adaptació als progressius perquè, si no s’adapta, puguem buscar la solució que millor respongui a les seves necessitats».

La categoria alta de progressiu també permet dissenyar i ela-

borar el vidre de manera personalitzada mitjançant un procés de tallat del vidre que es fa amb punta de diamant. Aquest sistema permet fins i tot gravar el nom de la persona al vidre amb la qual cosa es garanteix la màxima eficàcia i adaptació.

La consulta d’òptica de Botiga de Salut ofereix diferents serveis, entre els quals un examen visual i una atenció personalitzada. Per concertar cita es pot trucar al 977 24 98 98.

15

14 de desembre de 2016

TERRITORI

El nou CAP del Vendrell a la zona del Botafoc tindrà centre d’hemodiàlisi L ’Ajuntament del Vendrell i la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla van presentar conjuntament la setmana passada el projecte del futur CAP del Vendrell a la zona del Botafoc, un equipament que començarà a construir-se a principis de 2017 i que podria estar operatiu en el termini aproximat de 18 mesos. El nou centre assistencial, que ajudarà a descongestionar el CAP actual, solucionarà també la manca d’un centre d’hemodiàlisi a la capital del Baix Penedès i evitarà el desplaçament d’un important nombre de pacients fins a Tarragona per rebre tractament.

Imatge del projecte del nou CAP del Vendrell a la zona del Botafoc. / Cedida

Després d’haver finalitzat el procés de disseny, que ha estat complex, i d’haver-se aprovat el pressupost de la Regió Sanitària de Tarragona, està previst que en un termini breu es faci la licitació de l’obra per poder iniciar-la a final del pròxim mes de gener. Amb un pressupost d’uns 3 milions d’euros, la previsió del termini d’execució és d’uns divuit mesos.

A la zona del Botafoc, al solar que queda per sobre de l’escola Teresina Martorell, es construirà un edifici de dues plantes. La planta superior, de 1.279,35 metres quadrats, serà el Centre d’Atenció Primària, amb divuit consultes, tres boxs d’extraccions i una aula d’educació sanitària. I la planta inferior acollirà un centre d’hemodiàlisi, amb una su-

El nou equipament, dissenyat i gestionat per la Xarxa de Santa Tecla, estarà operatiu l’estiu de 2018

L’aeroport s’apropa als 900.000 viatgers anuals

L

’aeroport de Reus continua incrementant el nombre de viatgers quan queden pocs dies per tancar l’any. Les últimes dades apunten que a finals de novembre més de 809.000 persones havien passat per les instal·lacions durant aquest 2016, és a dir, un 16% més que en els primers 11 mesos de l’any 2015.

Aquestes dades reafirmen l’aeroport de les nostres comarques com el que més ha crescut percentualment a Catalunya durant l’exercici de 2016, superant l’increment registrat pel d’El Prat (+11%) i el

de Girona -6%). Els motius que expliquen els bons números de l’aeroport de Reus és, per un costat, la gran diversificació de companyies aèries. Ryanair es manté com l’aerolínia principal, però ha deixat de ser l’única low cost amb l’entrada gradual de Jet2.com, que la pròxima temporada d’estiu oferirà fins a nou rutes des de la capital del Baix Camp. L’altre factor sorgeix per l’encert de les mesures aplicades per la Taula Estratègica de l’Aeroport de Reus per consolidar la destinació de la Costa Daurada entre els mercats britànics i l’arribada de viatgers procedents de Rússia, Holanda i Bèlgica.

perfície de 744,25 metres quadrats, que podrà donar atenció a vuitanta pacients. Es calcula que a la zona hi ha menys de cinquanta persones que necessiten aquest servei sanitari, els quals en aquests moments s’han de desplaçar a Tarragona.

El gerent de la Xarxa de Santa Tecla Sanitària i Social, Joan Maria Adserà, explica que

amb aquest nou equipament de salut es donarà resposta a dues necessitats importants: descongestionar el CAP actual –algunes de les funcionalitats del qual ara es podran replantejar– i oferir el servei d’hemodiàlisi. Sobre aquesta unitat, Adserà va explicar que «fa molts anys que es parla de posar-ne una al Vendrell, però és ara quan es compleixen els

condicionants per tenir-ne una que pot atendre un important volum de pacients».

El regidor de Salut de l’Ajuntament del Vendrell, que en una reunió prèvia a la roda de premsa havia convocat els membres de la Comissió de Salut per donar-los a conèixer el projecte de construcció del CAP del Botafoc, va agrair a la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla que hagi donat prioritat a aquesta obra. L’alcalde, Martí Carnicer, destaca el fet que el Vendrell estigui dins de la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla, «ja que podrem gaudir d’aquest nou equipament sanitari uns tres o quatre anys abans que si s’hagués de fer directament a través dels pressupostos de la Generalitat».

16

14 de desembre de 2016

TERRITORI

Torredembarra torna un segle enrere

E

l pròxim dissabte 17 de desembre de 2016 a les 19,30 hores, al Pati del Castell de Torredembarra, es presentarà el documental ‘Baix a Mar. Els estius a la Torredembarra dels anys 20 als 40 del segle XX’. Amb guió i direcció de Maria Roig, ha estat produït per l’Arxiu Municipal de Torredembarra amb la col·laboració de la Unitat d’Investigació del Cinema de la Universitat Rovira i Virgili.

El film, d’una durada de 30 minuts, està elaborat a partir d’unes pel·lícules cedides per les germanes Alcina, que les van trobar a les golfes de Cal Xon, la casa de les seves tietes Cisqueta i Rosalia Figuerola, on s’allotjava la família Tizón de Barcelona en les seves estades a Baix a Mar; ells mateixos els les van regalar com a mostra d’amistat.

El senyor Manolo Tizón i la seva esposa, Marguerite Duclaud, van ser uns dels primers estiuejants de la platja

de Torredembarra. Van venir amb una càmera domèstica i van filmar en 9,5 mm, tant les seves vacances com escenes de la vida pescadora, així com un fet tan poc usual com l’arribada de la tripulació d’un vaixell de totxanes embarrancat davant la costa torrenca.

La major part de les pel·lícules es troben sense data però les investigacions realitzades han permès d’acotar el període temporal entre els darrers cinc anys de la dècada dels vint i els primers de la dels 40 del segle passat.

Es tracta de les filmacions més antigues de tot el litoral tarragoní, a les quals el pas del temps ha convertit en una veritable joia documental i aquell regal particular ha esdevingut un regal col·lectiu que ben aviat tothom podrà veure.

L’entrada és gratuïta i en acabar l’acte es vendrà el DVD a un preu de 10 €, posteriorment es podrà adquirir a l’Arxiu Municipal de Torredembarra.

Un vídeo documental produït per l’Arxiu Municipal de Torredembarra en col·laboració amb la URV mostra com es vivia a la franja litoral del municipi entre els anys 20 i 40 del segle passat

OPINIÓ JAUME PUJOL

Està bé que posin llums als carrers i que les botigues ofereixin fer-nos regals els uns als altres, però el Nadal té un contingut espiritual que els cristians hem de tenir present

ARQUEBISBE DE TARRAGONA I PRIMAT

Alegria i solidaritat per Nadal L’any 1843 Charles Dickens va visitar la seva germana a Manchester i va aprofitar aquests dies per trobar-se amb representants d’organitzacions de caritat que ajudaven les classes més desposseïdes en aquesta ciutat industrial. Com a periodista que era, a més d’escriptor, pensava publicar un reportatge de denúncia de l’extrema pobresa que hi ha a les ciutats i l’explotació dels nens en el mercat laboral. Però un amic el va convèncer perquè escrivís una peça literària, en comptes d’un article, i en una setmana es va inventar el «Conte de Nadal».

L’èxit va ser rotund. Va immortalitzar el Sr. Scrooge, un an-

cià avar que avorria el Nadal i l’alegria de carrer que es vivia en aquestes dates. Era un home que va rebre la visita dels fantasmes del Nadal passat, present i futur, visió que li va fer canviar de vida i penedir-se d’haver estat insolidari.

Com en tants personatges de Dickens, el model existeix realment, encara que en grau menys dramàtic. Hi ha poca gent que avorreixi el Nadal, però sí que n’hi ha molta que no el viu amb ple sentit del que se celebra: el naixement de Jesucrist, l’esdeveniment més gran de la història humana.

Està molt bé que es posin llums als carrers, que els aparadors de les botigues ofereixin la possibi-

litat de fer-nos regals els uns als altres, però l’alegria del Nadal té un contingut espiritual que els cristians hem de tenir present. És el moment de mirar al nostre interior i alhora de mirar les persones que ens envolten, que són els nostres germans.

La solidaritat és el segon nom del Nadal. És bonic veure com les famílies celebren aquestes festes, com s’organitzen dinars d’empresa amb companys de

treball. Això no ens ha de fer oblidar els qui no tenen res perquè no arriben a final de mes i no poden fer despeses extres mínimes.

També hem de tenir en la memòria tantes persones que són víctimes de la guerra a llocs com l’Iraq i Síria, on anar a missa és, en ocasions, un acte heroic perquè suposa desafiar perills mortals. I, per descomptat, el nostre Nadal ha de ser solidari amb els

refugiats.

Recordem que Maria i Josep no van trobar lloc a la posada quan havia de néixer Jesús, i que els tres van haver de refugiar-se a Egipte quan Herodes va determinar la matança d’innocents.

Quants nens vaguen ara amb els seus pares o sense ells pels països en conflicte, o fins i tot per Europa tractant de trobar un lloc segur!

Que a tots ells els tinguem molt presents en aquest Nadal que s’acosta.

17

TERRITORI La Pobla modernitza la seva web La Pobla de Mafumet ha renovat i millorat la seva pàgina web. El portal digital del municipi renova la seva imatge, al mateix temps que potencia la informació d’interès per als seus habitants. En aquest sentit, la nova web posa l’accent en les notícies, l’agenda d’actes culturals i el Butlletí municipal que, trimestralment, edita l’Ajuntament. A més, també ofereix enllaços tant al portal de transparència com a la seu electrònica del municipi, des de la qual tant

els habitants de la Pobla com les empreses que hi tenen la seva seu podran realitzar còmodament tots aquells tràmits d’àmbit municipal.

Tot plegat es veu complementat amb la presència de la Pobla a les xarxes socials, on manté perfils molt actius a YouTube, Facebook, Twitter i Flickr, a més de l’App femPobla. Aquesta aplicació, gratuïta i disponible tant en versió Android com iOs, permet als seus usuaris estar totalment al dia de l’actualitat pobletana.

14 de setembre de 2016

18

14 de desembre de 2016

AGENDA BIOGEST

Nous propòsits per l’any nou DIJOUS

15

Tarragona. ‘La fuerza del destino’ LLOC: PALAU FIRAL I DE CONGRESSOS HORA: 21 HORES | PREU: 30€

L’espectacle La fuerza del destino vol retre tribut a Mecano, que va oferir el seu últim concert el setembre de l’any 92. Des d’aleshores són molts els nostàlgics que enyoren poder tornar a escoltar alguns dels temes que van marcar una època.

16

DIVENDRES Tarragona. ‘Lou. El carácter de un gato’ LLOC: SALA TRONO HORA: 20.30 HORES | PREU: 16€ I 12€

Lou Andreas Salomé no va ser només la musa dels grans intel·lectuals i artistes del seu temps sinó que els va tractar d’igual a igual. Interlocutora i amiga de Nietzsche, Freud i el poeta Rilke, entre d’altres… Pionera en l’art de ser ella mateixa va escriure més de 200 obres entre novel·les, assajos i articles psicoanalítics.

E

l mes de desembre és el mes dels regals, de les celebracions i també el dels bons propòsits per al pròxim any. Deixar de fumar, fer més esport, rebaixar de pes, reduir l’estrès...

Segurament, un dels grans reptes per a moltes parelles serà complir, el 2017, el seu propòsit de ser pares.

Un propòsit que, de vegades, es pot veure truncat en els primers intents per aconseguir-ho.Quedar-se embarassada no és fàcil, de fet cada dia augmenta més la impossibilitat d’aconseguir una gestació en una parella en edat fèrtil amb relacions

sexuals normals.

Una parella es considera estèril o infèrtil si, després d’un any de coits normals i sense protecció, no aconsegueix un embaràs. Malgrat aquestes dades, gràcies a la ciència i a l’avançada tecnologia dels darrers anys, des de Biogest estem orgullosos d’haver ajudat a concebre a més de 1.800 nens i haver atès a 26.000 pacients des de 2001.

A Biogest, un cop realitzades les proves inicials que determinaran la causa de la infertilitat (sigui masculina o femenina), els metges especialistes aconsellaran el millor mètode de reproducció

assistida perquè l’embaràs es produeixi i arribi a bon terme. Entre els diferents mètodes i tractaments trobem: inseminació artificial conjugal, inseminació artificial de donant, fecundació in vitro, microinjecció espermàtica, diagnòstic genètic preimplantacional, ovodonació, recepció d’embrions, transferència d’embrions criopreservats, congelació de semen i congelació d’ovòcits.

RESERVA JA LA TEVA PRIMERA VISITA GRATUÏTA AL 977 32 00 33 O A WWW.BIOGEST.ES

Tarragona. Dorian LLOC: TARRACO ARENA PLAÇA HORA: 21 HORES | PREU: DES DE 15€ Considerada una de les bandes amb més projecció nacional i internacional de l’actual escena musical indie, Dorian aterra per primera vegada ala TAP CLUB, de la mà de PALMFEST, el festival de música independient del sud de Catalunya. Arriben ara per a concloure la seva gira Diez años y un día en un concierto que promet ser emotiu i espectacular.

DIUMENGE

18

Tarragona. EL POEMA DE NADAL LLOC: ATENEU DE TARRAGONA HORA: 21 HORES | PREU: 1€

El Poema de Nadal de Josep Maria de Sagarra està interpretat per Viviana de Salvador.

Tarragona. Exposició LLOC: ATENEU DE TARRAGONA | FINS AL 8 DE GENER

PREVERE

Un mur entre ciència i religió Per a mi, la ciència mereix el màxim respecte; puc dir el mateix dels científics, per bé que no tots em deixen del tot satisfet. Ho dic per aquells que s’excedeixen a l’hora de fer les valoracions de les dades científiques i les converteixen, si més no algunes d’elles, en afirmacions absolutes. La ciència sap que l’univers va sortir del no-res per si sol, sense una causa externa, però no pot donar com a definitiva la negació de l’existència de Déu.

Els murs mai no són bons, per bé que convé tenir ben clar quins són els límits del terreny on hom es situa. La fe o la religió no poden fer afirmacions científiques, de la mateixa manera que la ciència no pot excedir

els seus límits i desautoritzar les dades de la fe o de la religió. La ciència, si més no, ha de reconèixer que, en la seva explicació de la realitat, no hi ha un contínuum inalterable: ha de reconèixer que la realitat deixa al descobert escletxes per on emergeix el «misteri», i que aquestes escletxes postulen la necessitat d’una visió de la mateixa realitat que apunta, si més no, a la transcendència.

En qualsevol cas, els murs no són bons sigui qui sigui qui els aixequi. Jo, personalment, em sento molt bé traspassant la frontera entre la ciència i la religió, i he de confessar que els qui m’han ajudat més a fer aquesta experiència són els científics-poetes, que n’hi ha i de molt bons. Per a un creient, la creació, al començament de tot, va ser «dita» per Déu, i la seva paraula, feta de sons, va quedar inscrita en la realitat, tot esperant que l’home la llegeixi i hi afegeixi les vocals.

11è Certamen artístic, Tarragona Patrimoni de la Humanitat (2000–2016), obres del socis de l’Ateneu de Tarragona.

Adopta

JOSEP GIL

Yaki en adopció En Yaki és un mestís de yorkshire, d’uns 8 quilos de pes. Té 5 anys i va arribar a nosaltres després d’uns anys de soletat i tristesa. És un gos molt carinyós, amb ganes d’agradar. Adora estar acompanyat i les carantoines.

Es porta bé amb altres gossos i amb nens. Mereix una segona oportunitat.

Si el pots ajudar a trobar una llar, escriu a: gaiatgn@gmail.com

19

14 de desembre de 2016

GASTRONOMIA

Restaurants de Tarragona recomanats per als àpats de Nadal De Vins

FÈLIX LLOVELL PERIODISTA GASTRONÒMIC

D

es de fa anys, quan arriba el mes de desembre hi ha la tradició dels dinars o sopars de Nadal. Les empreses, els col·lectius, entitats de tota mena i amics celebren l’arribada de les festes nadalenques en un àpat al voltant de la taula d’un establiment públic. Pràcticament tots els restaurants preparen per aquests dies la seva oferta culinària especial per a aquestes celebracions festives i certament es pot triar entre moltíssimes opcions, segons gustos i preus, extensives també als dies de Nadal, Sant Esteve i Cap d’Any. Notícies Tgn vol recomanar tres restaurants del centre, el Serrallo i el Nucli Antic de Tarragona per aquestes celebracions.

Al centre de Tarragona: De VIns Situat al centre de la ciutat, a dos passos de la Rambla Nova, des del 2008 i de la mà de Francisco Requena, amb el suport de la seva filla Isabel, aquest restaurant ofereix cuina de producte, mediterrània i de mercat, que elabora el xef Carlos Trillo.

L’establiment té una agradable decoració i consta de tres petits menjadors, amb una capacitat total de fins a 70 comensals. La carta de vins presenta unes 60 referències a cura del sommelier Xavi Vendrell. El vi de la casa és el Joan d’Anguera (DO Montsant). L’oferta d’aquests

dies per a grups és de quatre menús als preus de 30, 35; 38 i 45 euros. El de 35 és un menú degustació de cuina italiana de 6 plats, 3 per a compartir i un segon a escollir. Pels dies de Nadal, Sant Esteve i Cap d’Any el menú és de 45 euros.

C/ Méndez Núñez, 10 Tel.: 977 23 00 20.

Horari: de 13 a 16 i de 20 a 23 h. info@devins.es www.devins.es

Al Serrallo: Gli Angeli El restaurant Gli Angeli és una celestial proposta de cuina marinera i italiana que es descobreix al centre del Port de Tarragona, en ple barri marítim del Serrallo. Es tracta d’una oportunitat per degustar autèntica cuina italiana, basada en productes frescos del Mediterrani. Ara el Serra-

Gli Angeli

llo s’obre a noves competències i idees més actuals i joves, sempre basant-se en les arrels d’aquest barri mariner, l’essència de les seves barques i el peix. Obert aquest mateix any 2016, el restaurant és propietat de l’italià Nicola, que exerceix de xef i de cap de sala amb l’ajuda de Leo. El menjador, amb una decoració marinera, té una capacitat per a uns 40 comensals. És un petit local lluminós i agradable, en tons blaus i blancs. Destaca la terrassa situada davant de l’establiment, per a uns 50 comensals. La carta de vins inclou unes 15 referències italianes i espanyoles. L’oferta d’aquests dies per a grups és de 3 menús als preus de 13,50, 15 i 18 euros.

El de 13,40 és un menú de degustació de cuina italiana de 6 plats. Pels dies de Nadal, Sant Esteve i Cap d’Any, el menú és de 20 euros. I per la darrera nit de

l’any, de 70 euros per a un grup en exclusiva.

C/ Trafalgar 19, Port Serrallo Tel.: 640 344 307 Horari: de 12 a 16 i 19 a 24 h. gliangeliristorante@gmail.com gliangeli.eltenedor.rest

Al nucli antic: Palau del Baró El nom del restaurant respon al fet d’haver servit aquest palau de residència del Baró de les Quatre Torres durant el segle XVII, i més tard de la rica família Vives, procedent de Vila-rodona.

Ho demostra la sumptuositat de les estances i el jardí romàntic.

La idea impulsora era oferir a Tarragona un espai de restauració que ajuntés la qualitat del servei amb l’ambient noble de l’espai.

L’acollida de la selecta clientela

MENÚ DIARI 16€ (IVA inclòs) De dimarts a divendres (migdies)

Palau del Baró

ha estat la millor resposta a la intenció dels impulsors. El xef Marco Antonio Borromeo, que ha treballat en diversos restaurants abans, ha fet estades amb Martín Berasategui i ha estudiat a l’escola Hoffman, ofereix una cuina mediterrània amb productes frescos i tocs d’autor.

El menjador de decoració clàssica està situat al primer pis, al costat d’una bonica terrassa interior enjardinada. El celler inclou unes 80 referències de vins. L’oferta d’aquests dies per a grups és de 2 menús als preus de 25 i 30 euros. Pel dia de Nadal i Sant Esteve el preu del menú és de 35 euros i per a la nit de Cap d’Any, de 65 euros.

Santa Anna, 3 Tel.: 977 24 14 64 Horari de 13,15 a 16 i de 20,30 a 23 h. restaurante@palaudelbaro.com www.palaudelbaro.com

MENÚ ESPECIAL 25€ (IVA inclòs) De dimarts a diumenge (begudes a part)

Av. Santa Oliva, 2 · 43701, Santa Oliva · EL VENDRELL (Tarragona) Tel. 977 66 26 51 · www.elmolidecaltof.com · reservas@elmolidecaltof.com

20

14 de desembre de 2016

21

14 de desembre de 2016

gent

159 anys de la creació de la Guàrdia Urbana La Guàrdia Urbana ha celebrat recentment el 159è aniversari de la seva creació, en un acte que va servir per reconèixer públicament els mèrits, la trajectòria professional i la permanència en el servei de la Guàrdia Urbana de Tarragona, i també es destaca la col·laboració i implicació de membres d’altres cossos de seguretat que han ajudat a donar un millor servei a la ciutadania, participant en la realització de serveis conjunts o en actuacions individuals destacades. Finalment, també es van destacar ciutadans o entitats de Tarragona, aliens als cossos de seguretat, que han demostrat corresponsabilitat amb la tasca policial.

El tinent d’alcalde de Seguretat, Pau Pérez, ha reafirmat el paper de la Guàrdia Urbana «perquè vosaltres esteu sempre al costat del ciutadà: perquè només vosaltres sabeu trobar el punt just d’equilibri per aconseguir la convivència que se suposa en tota ciutat de l’envergadura de la nostra». Pérez, que ha recalcat sentir-se orgullós de la Guàrdia Urbana, ha volgut posar èmfasi en els dos reptes que planteja

l’equip de govern per la policia local. Per una banda, estabilitzar la plantilla i, per l’altra, consolidar les especialitzacions.

«Estem consolidant una plantilla ben dimensionada. D’aquí a pocs dies s’incorporaran 25 nous agents i ja hem pressupostat 15

places més per l’any vinent. Com sabeu, una part d’aquests agents vindran d’altres cossos, alguna cosa tindrà la nostra policia quan s’han presentat tantíssims professionals per formar-ne part». Una altra de les prioritats és continuar amb l’aposta per

la promoció interna «perquè només així aconseguirem una bona policia especialitzada i de proximitat. De fet, enguany la plantilla de la Guàrdia Urbana s’ha dotat també de més caporals i sergents i s’han iniciat els tràmits per disposar d’inspectors

en l’any que comença».

Finalment, Pérez s’ha referit a les millores tecnològiques que han permès dotar d’ordinadors portàtils els vehicles policials i nous smartphones que permeten l’ús d’aplicacions i l’accés a internet.

Tarragona ja acumula cinc ‘escape rooms’ Agents en pràctiques de l’FBI, militars preparats per evitar un atemptat amb armes nuclears o, fins i tot, viatgers del temps són alguns dels rols que podem adoptar a les escape rooms de la ciutat. A hores d’ara ja són cinc els espais que ofereixen aquest entreteniment només a la ciutat de Tarragona. La moda creix i els responsables de les sales admeten que, com més, millor. A diferència de la majoria de negocis del mateix sector, les escape rooms, lluny de ser competència, són complementàries.

La gràcia del joc és resoldre un grapat d’enigmes en el temps màxim d’una hora. Si ho aconsegueixes has complert la missió, però el preu a pagar és que ja no pots tornar a jugar a la mateixa escape room. Per això, quan passen els seixanta minuts i et quedes amb ganes de més, els responsables del local t’omplen les mans de fullets dels seus companys

d’ofici i et recomanen que continuïs gaudint d’aquesta nova activitat que cada dia té més adeptes.

«Si surten contents de la teva sala, tenen ganes de més i els en recomanem d’altres», ens explica David Vallès, el

responsable de l’escape room Fix the History, Perquè us feu una idea, ens endisarem en la proposta que ha elaborat el David. A Fix the History ens convertim en viatgers en el temps i retrocedim fins als anys trenta.

Amb una ambientació molt cuidada recorrem la casa del doctor Ferrer per trobar el seu diari i ens trenquem el cap per tornar al present abans no sigui massa tard. «És un joc col·laboratiu que es basa en uns videojocs en els

quals has de solucionar proves per sortir d’una habitació», diu el David.

Els objectes que ens envolten oculten pistes que ens apropen al nostre objectiu i que només l’enginy i el treball en equip ens permetran resoldre. Un codi numèric, un poema, una data… tot és susceptible d’obrir la capsa que ens durà fins a la següent capsa com si fóssim dins d’una nina russa gegant.

Al final, aturem o no el cronòmetre a temps, dues coses són segures: l’estona entre amics ha passat volant i l’esforç mental és molt més saludable que la majoria d’activitats d’esbarjo basades en pantalles.

«Trenques una mica la dinàmica de l’origen del joc de mòbil, tu sol amb el cap acotxat, i passes a compartir una estona amb amics vivint una aventura», comenta el David.

L’escape room Fix the History la podeu trobar al carrer Smith, 51 i al telèfon 644 71 32 61.

22

14 de desembre de 2016

gent Reconeixement per als menjadors de dues escoles d’Altafulla

La Fira de Nadal de Torredembarra recull 450 kg de menjar per a Càritas

Els menjadors escolars de La Portalada i El Roquissar d’Altafulla, que gestiona el Grup Cuina Gestió, han rebut el distintiu de la Marca Cuina Catalana, que reconeix la presència de plats catalans en els menús del menjador escolar. Aquesta distinció és atorgada per la Fundació Institut Català de la Cuina i de la Cultura Gastronòmica i és un segell que garanteix que els menús tenen un elevat nombre de plats de cuina catalana tradicional i actual, amb receptes del patrimoni culinari català.

Amb motiu de la Fira de Nadal que ha tingut lloc aquest divendres 9 i dissabte 10 de desembre a Torredembarra, s’han recollit un total de 450 kg de menjar en les diverses activitats i tallers organitzats per la regidoria de Comerç, Indústria i Activitats. En els tallers hi han participat més de 150 infants i en l’espai dels jocs gegants hi van passar més de 400 nens. Les activitats complementàries itinerants en el recorregut de la Fira també han donat un bon ambient nadalenc.

Ja es pot visitar el pessebre de sorra de la Pineda

L’artista americà estabert a TGN, J.J. White, exposa a Suïssa

El Parc del Pinar de Perruquet ja acull el Pessebre de Sorra. Durant aquesta 17a edició i en paral·lel a la construcció del Pessebre, s’han organitzat diverses activitats familiars perquè grans i petits puguin gaudir d’aquesta tradició. La setmana següent els infants podran elaborar postals en 3D al taller que està programat el dissabte 17 de desembre a les 11,30 hores i, d’altra banda, l’endemà diumenge tindrà lloc la cantada de nadales a càrrec de la Coral de Jubilats de la Pineda i la Coral Cantavila de Vilanova d’Escornalbou, a partir de les 12,30 h. En el Pessebre, que té una dimensió total de 160 m2 i està format per 400 tones de sorra, hi han treballat set escultors provinents de Bèlgica, Holanda, Dinamarca, França, Itàlia i Catalunya. El pessebre es podrà visitar fins al 8 de gener en horari de 10 a 21 hores.

L’artista nord-americà (Philadelphia, 1966) establert a Tarragona, J.J.White, exposa les seves últimes creacions a Zuric, Suïssa, a la Jedlitschka Gallery, fins al 5 de gener sota el títol Alicante Brothel and the Seven Deadly Sins.

Les «evolucions» han donat fruit a uns quants pecats nous relacionats amb excessos tecnològics, però també a pecats socials com la manipulació genètica, la destrucció del medi ambient o la riquesa desorbitada. «Els humans, astutament, han après a justificar-los com ara anomenant la luxúria, exploració de la teva sexualitat; la mandra, descans per recarregar piles, o l’avarícia, teràpia de consumisme. Mirant l’actual clima polític internacional em temo que nous pecats estan en camí», assegura White.

23

Classificats Habitatges Compra / Venda TARRAGONA. VIA AUGUSTA. Pis amb vistes al mar de 4 dorm., mejador, cuina i bany. Per reformar.

Preu: 139.000€. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2. 118.000€ Ref. 287 Tel. 977111355.

TARRAGONA. DOCTOR MALLAFRÉ. (Ref. 7213).

Piso seminuevo, céntrico y muy bien comunicado.

73m2 con 2 habitaciones y 1 baño completo.

Cocina independiente. Terraza. Armarios empotrados. A/a con bomba f/c. Parquet.

Parquing. 165.000€ Oportunidad. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 TARRAGONA. ROGER DE LLURIA. (Ref. PV652).

Pis de 3 hab. Totalment exterior. Per 119.000€ Tel: 977 25 20 52.

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU (Ref. PV692). Pis de 100 m2, cantoner i assolellat, 3 habitacions, 2 banys, cuina molt gran, balcó, en perfecte estat. Per: 160.000€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU (Ref. PV614). Pis de 70m2, 2 habitacions, bany, pàrquing i traster. Molt bon estat. Per: 129.000€.

Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU (Ref. PV675).

Pis seminou a Països Catalans de 90m2, amb 3 hab., cuina, 2 banys, traster i pàrquing. Zona comunitària am jardí, zona infantil i piscina.

165.000€. Tel: 977 25 20 52.

TARRAGONA. JAUME I. Estudi de 30m2. Exterior amb una vista molt agradable. L’edifici disposa d’ascensor. Preu: 49.000€. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. ST. DOMENECH. 85 m2, dividits en 2 dorm., bany, cuina i menjador. 58.000€. Tel. 977248080 TARRAGONA. AV. ROMA. Pis de 122 m2, 3 dorm., 2 banys, ampli menjador i terrassa. Vistes a la ciutat. 215.000€ Tel. 977 079 600 AVDA. ANDORRA. TARRAGONA (Ref. 7217). Piso céntrico y muy bien comunicado, 90m2 con 4 habitaciones, 1 baño completo y 1 aseo. Salón con salida a terraza. Cocina independiente con galería. Recibidor con armario/trastero. Portal reformado con ascensor. Muchas posibilidades.

90.000€. Oportunidad. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 BOSCOS (TARRAGONA) (Ref. 7158) Chalet unifamiliar de casi 400 m2 más parcela. 5 habitaciones, 3 baños y 1 aseo. Sótano y buhardilla. Terraza, jardín, zona comunitaria.

Calefacción, garaje. Muchas posibilidades.

450.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 TARRAGONA. MANUEL DE FALLA (Ref. PV078).

Pis nou de 90 m2 amb 3 habitacions, 2 banys, parquet, aire condicionat, calefacció, pàrquing i traster. Preu: 170.000€ Tel: 977 25 20 52.

TARRAGONA. C/ UNIÓ. CENTRE. Vivienda piso de 77m2. 120.000€ Ref. 00025. Apialia Tgn. Tel. 977251616

14 de desembre de 2016

I mm o b le s M oto r T re ball FOR M AC I Ó

CONSTANTÍ (TARRAGONA) (Ref. 7219). Piso seminuevo en Constantí. 102 m2 con 3 habitaciones dobles y 2 baños completos. Cocina y salón independiente con salida a terraza amplia.

A/a por conductos. Exterior. Puerta blindada.

Semiamueblado.

Ascensor.

Oportunidad.

135.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. Zona de JOAN XXIII. Local de 80 m2, està feta l’electricitat, aigua, abans era una oficina, per: 400€/mes. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Locales en el centro, varias medidas y precios, desde 200€, 600€. Tel. 610500017 / 977218730

Seguros de todo tipo. Trabajamos con los mejores. Telfs.: 977233011 / 648965217 / 675873939

TARRAGONA. JAUME I. Local en lloguer, comerç, a punt d’entrar. Electricitat i aigua. Per: 800€ Tel. 977 25 20 52

COMA-RUGA. Se vende restaurante en pleno funcionamiento. Por jubilación. Tel. 663966564

CATLLAR. URB. MÈDOL (TARRAGONA). (Ref. 7142). Chalet independiente de una planta. 110 m2 con parcela de 980 m2 aprox. 3 habitaciones (1 suite con baño y vestidor) y 2 baños. Calefacción Gas Natural, a/a, porche, zona barbacoa, trastero, lavadero, huerto, jardín. También en alquiler.

Oportunidad. 325.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. FCO. BASTOS. Venta parking.

15.800€ Tel. 654 092 540

¿Tiene pasión por el sector inmobiliario? ¿Capacidad de negociación? ¡Excelente!

Estamos buscando agentes inmobiliarios para Cambrils. Responsables con habilidades de comunicación y organización, conocimientos en idiomas e informática, excelente conducta y profesionalidad. Enviar CV a: cambrils@ engelvoelkers.com

Habitatges Lloguer TARRAGONA. ZONA MERCADONA. Pis 1 habitació, bany, cuina, mobles, terrassa. 425€/mes. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. ZONA EROSKI. Seminou, 4 habitacions, 2 banys, parquet, a/c, semi moblat, parquing. 750€/mes. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. PL. JOSEP ROIG I RAVENTÓS. Estudi tot en un mateix ambient, semi-nou, moblat. Per: 330€. (Ref. AM294). Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ PORTAL DEL CARRO (Ref. AM302). Àtic amb terrassa, moblat, reformat, 1 habitació, menjador-cuina i bany, 5a planta sense ascensor. Per 385€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ MESTRE BENAIGES (Ref. A104). Àtic amb gran terrassa, sense mobles, vistes al mar, 4 habitacions, menjador, cuina, 2 banys i cotxera. Per: 850€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ZONA PLAÇA BOUS. Pis 1 hab., mobles, a/c, ascensor, 400€/mes. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. LOPEZ PELAEZ (Ref. A047). Pis reformat sense mobles, 3 o 4 habitacions, menjador, cuina, bany i balcó. 2n pis sense ascensor. Preu: 370€. Tel: 977 25 20 52.

TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local acabat d’obra, 53 m2, 300€/mes en lloguer i 70.000€ de venda.

Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ JOAN MIRÓ (ZONA JOAN XXIII). Alquilo parking grande (coche + moto).

Con mando a distancia. Tel. 616 728 550 TARRAGONA. CENTRE. Local en lloguer, carrer cèntric i molt comercial, 70m2, més altell. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta, 60m, aseos, esquinero, posibilidad vado. 40.000€ Tel. 654092540 TARRAGONA. C/ EIVISSA. Pàrquing en venda.

(Ref. PKCV019). 12.500€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ANDORRA. Rectangular de 90 m2.

Abans com a fruiteria. Zona de trànsit alt. 500€/ mes + despeses. Tel. 977111355 / 654122038 TARRAGONA. C/ REBOLLEDO (Ref. LL144). Local en venda per 110.000€ i en lloguer per 600€.

Llum i electricitat, bon estat. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. IMPERIAL TARRACO. 90m2 per a oficines en bon estat, a/c, terra gres, tancaments, 3 sales + bany. 525€/mes + despeses. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. C/ MARQUÈS DE MONTOLIU (Ref. LL134). Local en lloguer, 140 m2, d’obra. Per: 800€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edificio de cocheras. NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. 35.000€ negociables. Tel. 618 567 142 TARRAGONA. SERRALLO (LL143). Local cantoner en lloguer, 47 m2, 350€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ RAMÓN I CAJAL. 4 habitacions, bany, lavabo, mobles, bon estat, ascensor. 550€/ mes. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking. 11.500€ / En alquiler 50€/mes. Tel. 654 092 540

Locals

TARRAGONA CIUDAD. Se vende taller de rótulos equipado para rotulistas o infógrafos, local en propiedad de 200m (semi sótano).

50.000€. Directo propietario. Tel. 607 808 092

Lloguer / Venda

TARRAGONA.Comerç en venda,600m2,en 2 plantes.

Qualsevol negoci. 360.000€. Tel. 977248080 TARRAGONA. RAMBLA NOVA / MÉNDEZ NÚÑEZ. Parking en venda. 23.000€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. Zona URV. Local en lloguer de 200m2, reformat, 3 vitrines.

Per oficines o escola repàs. 1.200€/mes + despeses. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. P. MARTELL.Parking mediano en venta. 16.000€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL (LL145). Local en lloguer de 187m2, per entrar. 1200€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA (DPL065). Despatx en lloguer, sístema co-working, de 30 m2, d’ús privatiu, lavabo, sala de reunions i sala d’espera d’ús compartit, subministres inclosos. Per: 350€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Local en lloguer de 180m2. Zona comercial. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. Se traspasa tienda de fotografía en el centro de Tarragona. Negocio a pleno rendimiento. Tel. 977 22 11 64 TGN. PERE MARTELL / TORRES JORDI. Pk en venta, buen acceso. Coche y moto. 14.000€ Tel. 654092540 TARRAGONA. PERE MARTELL. Parking en venta 9.800€ / Alquiler 50€. Tel. 654 092 540 TARRAGONA. BAIXADA DEL TORO. Pàrquing i traster en lloguer. Zona Balcó. (Ref. PKCL015).

Per: 100€. Tel. 977 25 20 52 COMA-RUGA. Venda de botiga de plats cuinats. Per jubilació. Tel. 663 966 564

Motor Nàutica GLASTRON-LARAYA 142. Motor Envinrude 35cv 2 tiempos. De 1993. Muy buen estado tanto de casco como de tapizado. Con luces de navegación y bomba de achique. Se entrega totalmente revisada. Sin remolque. 2.000€.

Telfs: 977 80 08 66 / 611 768 040 GLASTRON-LARAYA 162. Motoro Yamaha 85cv 2 tiempos. Año 1992. En muy buen estado de casco, tapizados deteriorados. Remolque con documentación. Por: 2.100€. Tel. 977 80 08 66 / 611 768 040

Varis Altres ofertes En LA PETITA MERCERIA de Tarragona podrás encontrar desde productos de mercería, arreglos de ropa, bordados. Asesoramiento patronaje y corte, primeros pasos en costura y ganchillo. Estamos en Rambla President Francesc Macià, nº8 - TARRAGONA. Visita nuestra página en Facebook “La Petita Mercería” o llámanos al 977 89 61 74 Empresa inmobiliaria en Tarragona precisa de pisos, chalets, locales, etc. para atender la demanda de nuestros clientes QUIERE ALQUILAR O VENDER, contacte con nosotros y sin coste ni compromiso le atenderemos. Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30 CENTRO CAPILAR. Gran variedad de pelucas indetectables y oncológicas, prótesis capilares y pestañas. También pañuelos y turbantes fabricados con productos 100% naturales, cosmética, cremas... Tels. 877069769 / 619492969 Tienda de muebles. Grandes ofertas en mobiliario. Todo el año. Tel: 977 666 753

Empresa del sector inmobiliario precisa de comerciales con experiencia en el sector en Tarragona capital. Tel.: 610 500 017 ¿ES USTED PROPIETARIO? ¿TIENE UN PISO, LOCAL, CHALET... SIN ALQUILAR? ¿ESTÁ CANSADO DE PAGAR GASTOS? ¡NO PAGUE MÁS! ¡INFÓRMESE SIN COMPROMISO! Administramos y gestionamos su propiedad y velamos por ella. Garantias de alquiler. Asesoramiento jurídico en venta y alquiler totalmente GRATUITO. Tels: 977 23 30 11 / 648 965 217 / 675 873 939 Se ofrece operario (titulado) para trabajar en puente grúa -peón carretillero, etc. preferentemente empresa de zona Baix Penedès o Barcelona. Tel. 687 343 461

Formació Cursos PREPARACIÓ I OBTENCIÓ DEL PERMÍS ‘B’ (cotxe), per a persones amb discapacitat física.

També obtenció del permís ‘B’ amb cotxe automàtic. Tel.: 977 24 71 58 CURS C.A.P. CONTINU MERCADERIES I VIATGERS. 35 h. de formació. Cursos mensuals. Preu: 100€. Tel.: 977 24 71 58 CURSOS D’OBTENCIÓ I RENOVACIÓ. MMPP (ADR), MERCADERIES PERILLOSES. Bàsic, cistternes, explosius i radiactius. Cursos mensuals. Tel: 977 24 71 58 CURS C.A.P. INICIAL MERCADERIES O VIATGES. 140 h. de formació + obtenció permís C o D. Cursos bimensuals. Tel.: 977 24 71 58

ANUNCIS C L A S S I F I C AT S

classificats@ noticiestgn.cat

616 728 550 686 703 910

24

14 de desembre de 2016

LA CONTRA ELCHICOTRISTE

DEL14AL21DEDESEMBRE

Temps estable Els núvols guanyaran protagonisme els pròxims dies a les comarques de Tarragona i les Terres de l’Ebre amb possibles plugims febles que acumularan quantitats minses de precipitació. Font: Meteocat

tempus fugit

Temperatures de la setmana

MÀX.15º

MIN.5º

ESPAI PATROCINAT PER:

Complex Industrial Tarragona

Semàfor de la setmana

El Nàstic repesca Achille Emaná

Aquest diumenge, la competició esportiva arriba a la seva 25a edició després que la pluja obligués a canviar la data

A partir del 2 de gener de 2017, un cop s’obri el mercat de fitxatges d’hivern, el jugador camerunès signarà amb l’entitat grana pel que resta de temporada, més una opcional

Tarragonès i Baix Penedès no reciclen prou

El territori es bolca amb la Marató de TV3

Les dues comarques estan a la cua de la recollida selectiva en l’àmbit català. El porta a porta i el pagament per generació millorarien les xifres

Centenars d’activitats es duran a terme aquest cap de setmana amb motiu del programa solidari que fa TV3 cada any per aquestes dates. Enguany, la Marató va dedicada a l’ictus

Edita i distribueix:

Director:

Disseny i redacció:

Disseny original:

Imprimeix:

Departament comercial:

Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat

Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

Promicsa D.L.: T- 1062- 09

Manel Novella mnovella@noticiestgn.cat

Correcció:

Vídeo:

Carme López

Tomàs Varga

Joan A. Cano jcano@noticiestgn.cat

Redacció i fotografia: 977 25 99 11 noticies@noticiestgn.cat

Web: O.Montesó

«A Catalunya no l’aturarà un simulacre d’Operació Diàleg» Carles Puigdemont, President de la Generalitat de Catalunya

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn. cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Frase de la setmana

La Mitja Marató de Tarragona arriba als 25 anys

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada: 25.000 exemplars