Noticiestgn 346

#346

250117 SETMANARI GRATUÏT TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

WWW. N O TIC IES TA R R A G O N A . C AT

Salut inicia la campanya contra el càncer de còlon a les comarques del Tarragonès i el Baix Penedès 76.000 persones d’entre 50 i 69 anys seran invitades entre 2017 i 2018 a fer-se proves per prevenir un dels càncers amb més incidència a la nostra la societat

P.02

TURISME A LA PART ALTA

SALVACIÓ O AMENAÇA? TARRAGONA BUSCA LA FÓRMULA PER FER COMPATIBLE LA PROJECCIÓ TURÍSTICA DEL NUCLI ANTIC DE LA CIUTAT AMB EL DESCANS I CONFORT DELS VEÏNS

P.06

2

25 de gener de 2017

TEMA DE LA SETMANA

Salut enceta el programa per reduir el càncer de còlon al territori Tota la població de més de 50 anys resident al Tarragonès i al Baix Penedès serà convidada a fer-se proves per prevenir el càncer més estès entre homes i dones ORIOL MONTESÓ TARRAGONA

E

l programa de detecció precoç de càncer de còlon i recte al Tarragonès s’inicia aquest mes de gener amb la intenció que totes les persones de 50 a 69 anys hi participin.

En els pròxims mesos s’hi afegirà la població diana del Baix Penedès. Entre les dues comarques estem parlant de 76.000 homes i dones que tindran l’oportunitat de fer-se un simple test per esbrinar si existeix risc i si, per tant, cal que es facin una colonoscòpia. L’objectiu del programa és reduir les prop de 300 defuncions anuals produïdes pel càncer de còlon i recte a la demarcació de Tarragona. A banda, gràcies a les peculiaritats d’aquest càncer, també se’n podrà reduir la incidència, que és de més de 700 nous casos cada any. «És el programa més efectiu de tots els que s’han fet fins ara perquè és l’únic que aconsegueix reduir la incidència», ha admès el director dels Serveis Territorials de Salut al Camp de Tarragona, Roger Pla. La clau

«La majoria de gent que ve a ferse la colonoscòpia des del programa de cribratge no té un càncer» Representants de la Regió Sanitària de Tarragona, l’ICS i la Xarxa de Santa Tecla. El programa de cribratge de càncer de còlon i recte es vehicula a través dels centres d’atenció primària al Tarragonès i Baix Penedès amb les proves d’anàlisi de sang oculta a la femta. Les colonoscòpies se centralitzaran a l’Hospital Joan XXIII.

que explica aquesta peculiaritat té a veure amb la possibilitat d’avançar-se a l’aparició del càncer. «Amb aquest programa, no només trobem càncer sinó que ens permet detectar pòlips que són la patologia premaligna. Per tant, tallem la història natural del càncer», ens explica el cap de servei de Digestologia del Joan XXIII, Joan Carles Quer.

El primer test es fa a casa La prova utilitzada és el test de sang oculta en femta immuno-

lògic que és capaç de detectar quantitats mínimes no visibles de sang a la femta. Aquesta prova és un test molt senzill que es realitza a casa i que no necessita cap tipus de preparació prèvia. En els casos en què el test surt positiu es realitza una colonoscòpia per tal de descartar l’existència d’un càncer o, en cas d’haver-n’hi, diagnosticar-lo i fer-ne el tractament de manera immediata. «La majoria de gent que ve a fer-se la colonoscòpia des del programa de cribratge no té un càncer, en tot cas tin-

drà pòlips», explica Quer per tranquil·litzar la població.

Tot i que la colonoscòpia pot ser una prova que d’entrada generi angoixa en l’usuari, Quer vol desmitificar-ho i recorda que «es fa en unes condicions tan favorables que hi ha gent que acaba l’exploració i no es creu que li han fet».

Mil colonoscòpies a l’any El programa implicarà que el Joan XXIII hagi d’assumir unes mil colonoscòpies més a l’any.

Joan Carles Quer, cap de servei de Digestologia Joan XXIII

Una xifra que s’anirà incrementant progressivament perquè en els casos que es cregui convenient es farà un seguiment durant els anys posteriors. Actualment, l’hospital tarragoní en du a terme unes 5.000 a l’any. Això fa que sigui un increment notable. Per aquest motiu, la unitat d’endoscòpia s’ha renovat i reforçat. «Tenim recursos humans suficients per fer-ho en una situació de confort per a tothom», admet Quer.

3

25 de gener de 2017

CLAUS E D I TOR I AL

sí

ÒL I VE R M ÁRQUEZ

sí

Tarragona té platja?

M

’expliquen uns empresaris turístics que han participat aquests dies a Fitur (la fira per excel·lència del sector a l’Estat espanyol) que el gran problema de Tarragona ciutat, la capital de la segona àrea metropolitana de Catalunya, és que ningú no la coneix. «A Espanya i als mercats internacionals saben què és PortAventura, Salou i la Pineda, però no saben ni com és ni on és la ciutat de Tarragona. Alguns fins i tot arribaven a preguntar si Tarragona tenia platja!», m’han confessat esparverats i alhora entristits. «Llavors els ensenyes fotos i vídeos del patrimoni de Tàrraco, la catedral, la platja Llarga, el Serrallo... i ens tornen a preguntar: i tot això està a 8 minuts de PortAventura?».

L’experiència viscuda per aquests empresaris a la fira turística més important d’Espanya i del sud d’Europa no és una anècdota. És la constatació que durant les darreres dècades la política de projecció turística de la ciutat tarragonina no ha estat encertada. La capital ha viscut aliena a l’explosió del reclam de la Costa Daurada i ha quedat a anys llum de poblacions de l’entorn que, de mica en mica, s’han consolidat com a destinacions familiars de primer nivell a la Mediterrània. Fins i tot la ciutat de Reus, que ni de bon tros té ni el patrimoni cultural i ni estètic de Tarragona, ha estat capaç de treure via comerç un major rèdit del turisme rus que durant bastants anys ha omplert els hotels de la Costa Daurada.

Tarragona, a dia d’avui, no és Costa Daurada. I aquesta és una realitat que la capital administrativa del territori no es pot permetre. Evidentment no cal buscar que Tarragona i els seus espais emblemàtics, com la Part Alta o el Serrallo, es converteixin en còpies barates de Salou o la Pineda, però sí que és necessari que Tarragona es visualitzi com a una ciutat de visita obligada per a les milions de famílies que cada any omplen càmpings, hotels i apartaments a les nostres contrades. Oi que Girona, malgrat i no tenir platja, forma part important de la Costa Brava? Doncs aquí hauria de passar el mateix si Tarragona vol deixar de ser un etern diamant en brut. I malgrat tot, l’any passat 2 milions de persones van visitar la ciutat.

RICARD CHECA PERIODISTA

Què esperem?

No us fa vergonya?

N

o tinc paraules per qualificar el comportament de les companyies elèctriques davant l’abusiva pujada de la llum en plena onada de fred. Sí que en tinc, però me les reservo per no ferir susceptibilitats parlant d’unes companyies que han perdut la vergonya i qualsevol rastre d’humanitat, si és que n’han tingut mai. La pobresa energètica és més

OFICIAL: EL NOU COMPLEX TURÍSTIC DE FERRARI LAND OBRIRÀ EL 7 D’ABRIL El parc temàtic de l’escuderia italiana ha anunciat formalment que obrirà portes al públic el dia 7 d’abril. Per tant, complirà amb escreix els terminis previstos i contribuirà a impulsar encara més el potent sector turístic de la Costa Daurada amb un atractiu més, aquest de projecció internacional.

L’accés al nou complex serà sempre combinat amb el PortAventura Park i costarà 60 € per als adults.

greu del que ens pensem. I el més greu és que el govern no actua amb la fermesa que aquests actes escandalosos requereixen. El govern central té l’obligació de defensar els interessos de la població i d’evitar que el monopoli energètic perjudiqui els més vulnerables. No es pot fer negoci amb un bé essencial. El problema és que el sistema de portes giratòries, on els exgovernants són els grans protagonistes, acaben en els consells d’administració d’aquests monstres empresarials.

Hem pogut comprovar que a les quatre companyies energètiques no els interessa el patiment dels ciutadans i els resulta indiferent si fa fred o calor.

La pela és la pela, encara que la gent s’estigui morint de fred o de fam.

Malgrat els actes propagandístics de les administracions en sentits

CREU ROJA TARRAGONA ACULL 14 REFUGIATS SIRIANS MÉS PROCEDENTS DE GRÈCIA Creu Roja Tarragona gestiona des d’aquesta setmana l’acollida de tres famílies sirianes procedents de Grècia. Aquestes persones, 14 en total, ocuparan part de les 22 places que ofereix l’entitat a la ciutat en aquesta primera fase d’acollida. Durant el 2016 Creu Roja Tarragona va atendre un total de 70 persones refugiades i sol·licitants d’asil, bàsicament d’Ucraïna, Pakistan, Hondures, Líbia, el Salvador i Veneçuela.

‘El concierto de Aranjuez’, a l’Auditori Pau Casals del Vendrell La prestigiosa Orquestra Camera Musicae (OCM), juntament amb el multipremiat guitarrista Rafael Aguirre, ofereixen aquest dissabte 28 de gener al vespre (20,30h) un concert ineludible per als amants de la música. Es tracta d’un homenatge a la primera estrena d’aquesta peça mítica de Joaquín Rodrigo, El concierto de Aranjuez, que va tenir lloc l’any 1940 al Palau de la Música de Catalunya. Dissabte és l’estrena al Vendrell, lloc de residència de l’OCM, mentre que l’endemà diumenge 29 es repetirà al Palau de la Música a Barcelona.

inequívocament manipuladors, la realitat no pot amagar-se. La pobresa s’estén, com una taca d’oli que no troba la riba i s’escampa, lentament i diligentment, tocant tot allò que troba. Les excuses del ministre davant la pujada de la llum és patètica i una presa de pèl al ciutadà. El govern té i hauria de fer servir els mecanismes al seu abast per frenar l’abús salvatge de les energètiques. És responsabilitat del govern aconseguir que els espanyols visquin amb dignitat i deslliurarlos de l’almoina permanent. El voluntariat i la caritat social no poden substituir el (des) govern.

L’impagament de factures és molt més seriós del que sembla i requereix una resposta seriosa per part de l’estat. No és possible que al segle XXI s’hagi de triar entre pagar

factures o menjar. Calen polítiques socials serioses i eficaces. Prou de cedir als xantatges empresarials.

Ara és quan cal un govern sensible i valent. Estem cansats de paraules buides i falses promeses. Felicito la Fiscalia per la seva intenció d’investigar l’abús de l’augment de la llum en plena onada de fred. És un clar atac als més desfavorits, als més vulnerables. Espero poder confiar en una justícia que cada vegada més està controlada pel poder polític. Potser ha arribat l’hora que la justícia sigui justa, sobretot quan el govern no ens defensa ni ens protegeix. L’actitud de les energètiques va fer néixer en mi un sentiment de ràbia i d’indignació.

Em costa molt pertànyer a un país on la gent encara es mor de fred i on la corrupció és premiada. Fins quan?

Què esperem per rebel·lar-nos?

4

25 de gener de 2017

OPINIÓ NÚRIA SEGÚ

EXDIPUTADA AL PARLAMENT DE CATALUNYA

PRESSUPOST DE SALUT 2017 (I): INVERSIONS A CASA NOSTRA

E

l passat dimecres al Parlament de Catalunya el conseller Antoni Comin va presentar el pressupost de salut per aquest any 2017; d’un pressupost total de 8.876.100.000 euros, 249.200.000 euros es destinen a inversions en infraestructures sanitàries (centres de salut), equipaments i tecnologia sanitària. Seran un total de 97 actuacions: 59 a Atenció Primària, 33 a Atenció Hospitalària i 5 a Salut Mental; cal destacar que, d’aquest total, 52 actuacions, el 53,6%, són redaccions de nous projectes. Concretament a la nostra Regió Sanitària del Camp de Tarragona es preveuen un total de deu actuacions, de les quals cinc són també redaccions de projectes d’obres.

A Tarragona hi ha hagut polèmica sobre si a l’apartat d’inversions es preveien els recursos econòmics necessaris per a l’anunciada ampliació de l’Hospital Joan XXIII. He de dir que sí; el conseller va esmentar específicament la Unitat de Cures Intensives pediàtriques, l’anomenada UCI pediàtrica, i que l’any 2017 es durà a terme el concurs d’idees i la redacció del projecte executiu per a l’ampliació de l’Hospital Universitari Joan XXIII–Parc Francolí.

«Redactar» i «pagar» foren les seves paraules textuals.

En aquesta darrera qüestió he de coincidir amb el conseller quan va dir que no es poden iniciar les obres si no hi ha un projecte executiu i que aquest no es fa ni en un, ni en dos, ni en tres mesos. El cert és que la previsió que fa

el conseller és optimista. Tenir aprovat el projecte executiu de les obres aquest any 2017 serà difícil si tenim en compte que, si s’aprova el pressupost, serà el mes de febrer; la convocatòria del concurs d’idees per la redacció del projecte com a molt aviat serà al mes de marc; s’ha d’escollir el guanyador (dos mesos com a mínim) i aquest ha de redactar un projecte complex com és el d’un hospital en sis mesos...

Cal recordar que d’aquesta obra d’ampliació existeix un avantprojecte de l’any 2010 i una certa planificació operativa que, pel que sé, és previst aprofitar en part, per avançar temps.

L’any 2010 es preveia una inversió de 25 milions d’euros per a la construcció d’un edifici de nova planta per a consultes externes i per a recerca i investigació (Institut d’Investigació

OPINIÓ JOSEP GIL PREVERE

La veu dels exclosos En aquest cas, parlo dels exclosos de la plena comunió eclesial, decretada, també en aquest cas, per l’Església catòlica; i no parlo de la plena comunió amb el Crist Senyor que, en principi, no hi ha cap autoritat d’aquest món que la pugui validar o invalidar, malgrat que els pastors de l’Església invoquin el poder que els correspon de lligar i deslligar, segons la voluntat de Jesús (Mt 18,18).

Per a l’Església catòlica els exclosos, en aquest cas, són tots els excomunicats i, també, els excomunicats majors com els ortodoxos bizantins i els luterans, que ho són en virtut de l’excomunió personal rebuda per als qui són considerats els responsables històrics d’aquestes dues divisions o separacions, el patriarca Miquel i Martí Luter. Cal re-

Sanitària Pere Virgili) i 24 milions d’euros més per a la reforma del bloc quirúrgic i les sales de parts de l’hospital; era prevista l’entrada en funcionament l’any 2015. L’arribada del conseller Boi Ruiz ho va aturar tot durant cinc anys i aquest any 2017 l’iniciem amb l’anunci d’una inversió de 48 milions d’euros i l’entrada en funcionament l’any 2021, just sis anys després de l’anunciat per primera vegada. És imprescindible, vital, que aquesta vegada sigui així.

Ara bé, com deia a l’inici, les inversions previstes per aquest any no s’acaben aquí. Esperem que l’any 2017 serà l’any de l’entrada en funcionament, un cop equipat, del nou consultori de la Canonja i de l’inici de les obres dels nous consultoris dels Pallaresos, la Pobla de Montornès i Segur de

Calafell. Serà també l’any en què es començarà a posar fil a l’agulla al necessari i llargament reivindicat nou CAP al Vendrell, el CAP Botafoc i a l’ampliació dels ambulatoris d’Alcover i Falset (servei de rehabilitació) i a la reforma del CAP Sant Pere de Reus per tal d’ubicar-hi Reus-1 i Reus-2.

El balanç és obligadament positiu després de sis anys de sequera inversora.

Ara bé, el nombre i la tipologia de les actuacions previstes deixa clarament en evidència que, els darrers sis anys, ningú des de Barcelona ha pensat en les necessitats del nostre territori i, en conseqüència, estem en el pressupost d’aquest any molt per sota de la mitjana catalana en despesa en inversions sanitàries. Sembla que aquest any amb els nous projectes comença el redreçament. Ja veurem.

conèixer que l’Església catòlica va començar, ja fa temps, un procés d’acostament amb aquests dos grans grups de cristians, però els cristians ortodoxos i els cristians luterans continuen exclosos de la plena comunió eclesial, que té com símbol fort la comunió eucarística (qui sap si amb el desig no confés que «tornin», com sembla demostrar-ho l’admissió recent de certs preveres anglicans).

Però n’hi ha d’altres, d’exclosos, en aquest cas dins la mateixa Església catòlica, on no sols hi ha grups que es desautoritzen entre ells mateixos (en nom d’una suposada major o menor fidelitat a l’Evangeli de Jesucrist), sinó batejats i batejades que, en principi, no han trencat ni volen trencar la comunió amb el Papa i els bisbes, però que no tenen accés als béns espirituals als quals, en principi, tenen dret.

Penso, en aquest cas, en els divorciats que s’han tornat a casar (encara que siguin misericordiosament objecte de discerniment), en les dones que, pel fet de ser dones, no tenen accés al sacerdoci ministerial, i en els capellans, que no tenen accés a l’exercici del seu ministeri pel fet d’haver incomplert la llei del celibat.

FE D’ERRADES: En el número passat es va posar per error, un títol que no corresponia a l’article d’opinió de Josep Gil. El títol correcte era «Les qüestions de fons i no «Qui divideix», tal com va sortir publicat.

5

25 de gener de 2017

6

25 de gener de 2017

TARRAGONA

L’èxit del turisme obre el debat sobre el futur de la Part Alta Tarragona busca fórmules per rendibilitzar els atractius turístics del seu nucli antic sense massificar-lo ni malmetre el dia a dia dels seus veïns i veïnes ROBERTO VILLARREAL TARRAGONA

U

na paraula tan estranya com «gentrificació» (de l’anglès ‘gentry’, gent bé) comença a sentir-se amb freqüència a les capitals de tot Europa. Encara que sembli mentida, un terme tan malsonant com aquest té un significat força senzill: es tracta del procés pel qual els veïns d’un barri «de moda» són desplaçats a cop d’euros. Turistes, butxaques més benestants –que eleven el preu dels immobles, comerços, restaurants, bars, etc.,– exerceixen una poderosa pressió fins a convertir aquests barris-aparador en llocs poc aptes per al dia a dia.

Sense arribar al nivell dels problemes de massificació que pateixen els centres històrics de Barcelona o Girona, la Part Alta de Tarragona ja s’enfronta a certes dificultats per mantenir l’equilibri entre el necessari dinamisme econòmic d’un barri en alça i la qualitat de vida dels veïns, que subratllen la manca d’equipaments educatius, socioculturals i sanitaris d’una zona en la qual només es pensa en clau de visita turística.

Segons les dades amb què es mou l’Ajuntament de Tarragona, cada any passen aproximadament unes 300.000 persones per l’àrea monumental romana de la Part Alta (pretori-circ, muralles, volta del Pallol...), sense comptar altres visitants que arriben expressament a veure la Catedral i el seu entorn. En números rodons, mig milió anual de persones passen pels museus de la ciutat.

Allò que a primera vista representa un actiu econòmic pel qual sospiraria qualsevol ciutat de mida mitjana comporta també un risc de massificació i pèrdua de l’encant que ha po-

Els actes populars als carrers de la Part Alta de Tarragona són una constant al llarg de l’any i un fort reclam per als visitants de la ciutat. / F. Sech

Les terrasses i el soroll provocat per les aglomeracions de gent en actes festius, principals queixes dels veïns residents al barri antic sat la Part Alta a les agendes de visita. No només preocupa escanyar la gallina dels ous d’or, sinó també convertir la seva xarxa de carrerons en un espai inhabitable, fins al punt que l’Ajuntament i la plataforma veïnal Farts de soroll, la més crítica amb els efectes d’aquesta «gentrificació’» han creat una comissió d’anàlisi estratègica que ajuda a coordinar les polítiques que afecten el

nucli antic.

«Hi ha la voluntat de diàleg, que ja és important, i el compromís de no alimentar una guerra en els mitjans de comunicació. Estem treballant fora dels focus, i el primer fruit és la moratòria de llicències de bars que es va aprovar el mes passat; quan hi hagi més realitats, i no només paraules, us ho farem saber», informa Carmen Badia, una de les portaveus de Farts de soroll.

Soroll nocturn i terrasses L’associació es mostra especialment crítica amb el soroll nocturn (també amb la proliferació de terrasses i altres activitats com els lloguers turístics) i l’organització de les grans festes de la ciutat, sempre amb la Part Alta com a epicentre gai-

rebé exclusiu. La moratòria a la qual es refereixen, ratificada pel Ple municipal el 23 de desembre, suspèn durant un any la concessió i ampliació de llicències a establiments de restauració i oci al centre històric fins que el POUM (Pla d’Ordenació Urbanística) detalli els usos permesos.

En els últims deu anys s’han concedit 36 llicències de bars a la Part Alta, per només tres de botigues de souvenirs. Fonts municipals insisteixen que han de tenir molt de compte de no posar pals a les rodes a una de les zones més dinàmiques de Tarragona. No obstant això, la moratòria ha estat acollida amb cautela i certa fredor pels empresaris de locals d’oci nocturn, que recorden la importància de mantenir una ciutat «viva»: «Tant els restau-

El dinamisme econòmic que genera la Part Alta és un actiu pel qual sospiraria qualsevol ciutat catalana de mida mitjana rants com els bars de copes, a més de ser claus en l’atractiu d’una ciutat, integren un sector econòmic molt potent, que genera riquesa i del qual viuen centenars de famílies; aquesta part no se sol veure i gairebé mai s’escolta», reflexiona Cristian Compte, del Grup Tòtem, un dels portaveus de la Plataforma Nits Q, que aglutina els principals «temples» de la nit de Tarragona.

7

25 de gener de 2017

TARRAGONA »Fem –raona– un esforç enorme per complir una normativa molt dura, per formar el nostre personal per fer-lo més professional... controlem el soroll en els nostres locals i fins i tot fem el possible de portes enfora, però al carrer no tenim cap jurisdicció, només podem recordar amablement que hi ha veïns dormint».

El segon cavall de batalla se centra en la invasió de l’espai públic de manera incontrolada per les terrasses. Fins i tot els clàssics del sector, com és el cas de Les Tres Bessones, ubicat des de fa diverses dècades a la plaça del Fòrum, consideren que hi ha un cert descontrol en els permisos. «No pot ser que es posi la gent al carrer, gairebé com en una paradeta, perquè no caben dins del local sense condicions; la Part Alta és el centre neuràlgic de la ciutat, el seu símbol, i s’ha massificat una mica... es requereix una regulació per a la convivència, en consens amb els veïns».

La «gentrificació» de la Part Alta també porta aparellada l’alça dels preus en el sector immobiliari. Tot i que encara molt lluny de les xifres precrisi, fonts del sector confirmen que la Part Alta està de moda i és una de les zones amb més demanda entre parelles i professionals joves. «Quan hi ha demanda ja se sap que els preus van a l’alça», confirmen API especialitzats en aquesta zona com La Pedrera o Finques Mèdol. La tendència s’accentua especialment en el mercat de lloguer, tant el convencional com de vacances. El nucli antic és una de les àrees de concentració (21%) dels gairebé 500 apartaments turístics registrats a Tarragona, encara que molt per darrere de l’Eixample (33%) i Llevant (42%).

A la vora dels 2 milions de visites anuals

E

l debat sobre la saturació dels centres històrics, molt en voga a Catalunya pels casos d’èxit mal paït de Barcelona i Girona, està present en pràcticament totes les ciutats amb actius patrimonials importants. Així ho expressa la regidora de Turisme de Tarragona, Immaculada Rodríguez, encara que, a parer seu, Tarragona «està lluny d’aquesta massificació». No obstant això, la regidora adverteix que cal mantenir-se alerta per corregir desequilibris: «Cal atenció per controlar i regular, de manera que sí que caldria estudiar quina capacitat resisteix la Part Alta», analitza.

Les xifres no enganyen. Tarragona va rebre durant 2016 gairebé 700.000 turistes (entesos com a persones que dormen a la ciutat, 500.000 en hotels i càmpings, i 200.000 en apartaments turístics i segones residències), que sumats a altres 1,3 milions «d’excursionistes» d’un dia, sumen ni més ni menys de dos milions de visitants especialment interessats en la riquesa patrimonial de Tàrraco, és a

L’Ajuntament considera que Tarragona té molt potencial i un ampli coixí per avançar en turisme sense risc de massificació dir, que deixen la seva empremta en els carrers de la Part Alta. «No tenim una projecció per 2017, però considerem que la ciutat posseeix potencial per continuar creixent, com ho està fent des de 2012», valora el nou gerent del Patronat de Turisme, Àngel Arenas.

Es tracta de la millor xifra de la dècada, excepte la del 2007, i situa la ciutat en nivells anteriors a la crisi. Espanya –amb especial impacte de l’àrea metropolitana de Barcelona–, França, Regne Unit i Alemanya es consoliden com els principals mercats emissors, tots ells amb el turisme cultural com a principal motivació. Ni més ni menys que un milió de visitants allotjats a la Costa Daurada vénen a la Part Alta per un dia, atrets per les pedres: «El turisme

patrimonial interessa molt, i si a més afegeixes platges poc congestionades, el còctel té molt potencial».

El creixement turístic, segons la visió dels gestors municipals, encara posseeix un ampli coixí abans que l’excessiva pressió pugui malmetre el producte que ven Tarragona. Els especialistes creuen que el turisme familiar –només un terç dels que visiten la ciutat durant un dia són famílies– recolzat en el producte cultural, constitueix un nínxol de mercat per explotar més intensament, sense que això es tradueixi en un efecte negatiu generat per la massificació.

La posició oficial d’estimular les pernoctacions i millorar la infraestructura d’allotjament inclou afavorir els apartaments turístics, «que en cap cas han generat a Tarragona els problemes que pateixen altres ciutats; es tracta d’un sector ben regulat, que existeix com en qualsevol ciutat del món, i amb una taula que analitza la seva proliferació, tant a la Part Alta, on no és especialment significativa, com a la resta de la ciutat», conclou el gerent.

Aicat 4.746

;if[Y_Wb_ZWZ [d f[iYWZe o cWh_iYe \h[iYei

Confiï’ns la gestió del seu pis, més de 35 anys d’experiència ens avalen 8$ YZah GZWdaaZYd! '% Õ )(%%)! I6GG6<DC6 Õ IZa# .,, ') %% ,)

8

25 de gener de 2017

TARRAGONA

PATRIMO N I

Troben una tomba romana als terrenys de l’antiga Guàrdia Civil

La conselleria de Patrimoni no descarta trobar més enterraments i altres vestigis dels segles III i IV

ORIOL MONTESÓ TARRAGONA

L

es obres que s’estan duent a terme als terrenys de l’antiga caserna de la Guàrdia Civil han deixat al descobert restes de l’època tardoromana (d’entre els segles III i IV) que inclouen murs d’edificis i, com a mínim, un enterrament.

Es tracta de les restes d’un individu que es calcula que devia tenir uns quinze anys, de gènere indeterminat i que, per la seva dentadura, és probable que patís problemes alimentaris. A banda, també s’ha trobat l’esquelet d’un animal (possiblement una cabra) a pocs metres de la tomba. És aviat encara per saber si hi ha més enterraments al perí-

Esquelet trobat durant les prospeccions arqueològiques de l’obra. / Foto: Tomàs Varga.

metre de l’excavació, per això els tècnics municipals han anunciat que d’aquí a un parell de setmanes podran donar a conèixer l’abast de la troballa. «És freqüent trobar enterraments encavalcats en aquest període», explica l’arqueòleg municipal Joan Menchón, que recorda que la zona suburbana on s’han trobat les restes és on vivia la gent benestant de l’època.

La consellera de Patrimoni, Begoña Floria, ha admès que, de moment, «aquestes troballes no endarreriran els terminis de l’obra perquè ja estava pre-

vist que es trobessin vestigis romans», però caldrà esperar a conèixer la importància de les restes.

Un espai per a habitatges Recordem que els treballs, iniciats el passat mes d’abril, han consistit a desmuntar un conjunt de dos edificis que ocupaven una superfície de 2.442 metres quadrats. El que donava al carrer López Peláez tenia un pis d’alçada mentre que l’edifici limítrof amb el carrer Josepa Massanes era de tres pisos. A causa de les característiques dels edificis i de la seva

ubicació, l’enderrocament s’ha fet manualment des de la planta tercera a la primera, mentre que les parets i els forjats del sostre de la planta baixa s’han enderrocat a màquina.

Ara s’estan duent a terme les prospeccions arqueològiques prèvies a la segona fase, que consistirà a construir habitatges a «preus assequibles» destinats a la venda. Seran 30 habitatges, 31 aparcaments, a més de trasters i locals comercials a la planta baixa. Els nous habitatges tindran entre 65 i 105 metres quadrats, n’hi haurà de dues, tres i quatre habitacions.

El cost de la construcció serà de 3,6 milions d’euros, anirà a càrrec de SMHAUSA, i es preveu que a mitjan any ja estiguin enllestits.

L’esquelet podria pertànyer a un individu d’uns quinze anys, de sexe indeterminat i amb problemes alimentaris

9

25 de gener de 2017

tarragona

Un ‘nastiquer’ a Polònia L’extècnic del Nàstic i de la Pobla de Mafumet, Kiko Ramírez, és el nou entrenador del mític Wisla de Cracòvia de la primera divisió polonesa

K

iko Ramírez, que va ser entrenador de la Pobla de Mafumet i segon tècnic del Nàstic durant força temporades (i també del Castelló i de l’Hospitalet de Llobregat), acaba d’encetar una aventura futbolística a la primera divisió de Polònia.

El tarragoní és el nou entrenador del mític Wisla de Cracòvia, equip que està a punt d’afrontar la segona volta del campionat polonès després de l’aturada hivernal

Kiko Ramírez, en una sessió d’entrenament envoltat de neu amb el seu nou equip a Cracòvia. / Cedides

i que ha posat en mans de Ramírez les seves aspiracions d’acabar la temporada en posicions europees.

Ara mateix el Wisla és vuitè a la classificació.

Hem parlat amb el tarragoní aquest cap de setmana i ens ha explicat les seves primeres sensacions al futbol polonès.

«Ha estat una gran sorpresa poder entrenar a Polònia. Però el

futbol espanyol està de moda i qui millor que nosaltres, els entrenadors, per poder-lo exportar. Tot va anar molt de pressa i crec que és una gran oportunitat per a mi», diu Kiko. L’entrenador tarragoní explica que «aquí el futbol és diferent, de força, però m’he trobat molta predisposició per aprendre». Pel que fa al problema de l’idioma, «la comunicació és bona, sobretot gràcies

al grup de tècnics que conformem l’equip de preparadors».

En Kiko, que segueix el seu estimat Nàstic des de la distància, afronta aquesta etapa amb la voluntat «de progressar en

el món del futbol. El Wisla pot ser un bon trampolí. L’objectiu és canviar la filosofia de joc i la seva metodologia de treball en els entrenaments. Ja us aniré explicant». Et seguirem, Kiko.

L’exposició ‘La Savinosa’ mostra al públic les diferents propostes urbanístiques per a aquest espai

L

’exposició ‘La Savinosa’ mostra les propostes presentades durant el concurs públic per adjudicar els treballs de redacció sobre la intervenció global a l’antic preventori. La mostra inclou les maquetes, plànols i explicacions sobre un recull de propostes presentades pels equips d’arquitectes participants en el procés de selecció. L’exposició es podrà visitar fins al 12 d’abril a la seu de la Demarcació de Tarragona del Col·legi d’Arquitectes de Catalunya.

Un total de 25 equips d’arquitectes de tot el país van participar en la selecció dels professionals que s’ocuparan

de redactar el projecte d’intervenció al complex.

El material i la documentació dels diferents estudis professionals que van participar en el concurs es complementa amb els plànols originals del conjunt de l’arquitecte Francesc Monravà i Soler que daten de l’any 1928.

La inauguració de l’exposició va anar precedida d’una conferència a càrrec de l’equip guanyador del concurs, FusesViader-Mansilla-Perea, en la qual s’explicava la seva proposta. L’equip redactor dels treballs planteja una intervenció que permet la versatilitat i la flexibilitat d’aquest espai, complementant les actuals edificacions amb peces modernes

L’equip d’arquitectes proposa donar protagonisme als espais que queden entre les edificacions i crear miradors sobre les platges

afegides a les existents que afavoreixin la seva funcionalitat.

Aquestes noves construccions que es proposen no superarien l’alçada dels actuals edificis, evitant un impacte visual so-

bre la vegetació i preservant el valor ecològic i natural de la Savinosa. L’equip d’arquitectes proposa donar protagonisme als espais que queden entre les edificacions, així com crear

miradors sobre les platges de l’Arrabassada i la Savinosa accessibles per a la ciutadania. El projecte vol obrir oportunitats per prendre decisions, sense fixar prèviament usos concrets. Una transformació de gran modernitat sense alterar la imatge del conjunt arquitectònic i paisatgístic.

10

25 de gener de 2017

Comarques

TU RIS M E

El parc temàtic Ferrari Land obrirà portes el pròxim 7 d’abril

Atraccions, restauració, botigues i espectacles són els ingredients del nou parc

E

l 2017 sí que serà l’any de Ferrari Land. Mentre que la cita que havia de ser la protagonista de l’any s’ajorna fins al 2018, el reclam turístic de la dècada compleix els terminis i anuncia la seva inauguració pel pròxim 7 d’abril.

Ferrari Land ha estat dissenyat per viure de primera mà el mite de l’escuderia italiana. El nou parc, que ocuparà 70.000 metres quadrats, disposarà d’11 atraccions destinades a tota la família, amb un gran component de tecnologia i adrenalina. A més, els visitants podran gaudir de restaurants, botigues

i espectacles amb tot l’esperit del Cavallino Rampante.

Ferrari Experience serà el cor del parc on la família podrà viure de forma immersiva els dos mons de la marca Ferrari, el món GT i la F1, a través de dues atraccions tecnològicament molt innovadores, que es convertiran en referència mundial. L’Accelerador Vertical, la muntanya russa més alta i ràpida d’Europa amb 112 metres d’altura i 180 km / hora en només 5 segons, serà tota una experiència per als amants de

la velocitat. Al costat d’aquests, estarà Ferrari Land Gallery, un viatge interactiu per la història del mite de Ferrari; un circuit de carreres; dues torres de rebot i de caiguda lliure; simuladors de F1 per a adults i nens; un pit stop; 1 speedway que oferirà als nens l’emoció de gaudir un F1 en miniatura i una àrea de jocs per als més petits de la família.

El nou parc disposarà també d’una gran selecció de punts de restauració que submergiran el visitant en un ambient

L’Accelerador Vertical és la muntanya russa més alta i ràpida d’Europa, amb 112 metres d’altura autènticament italià on podran degustar els saborosos plats de la seva exquisida cuina. Des de la tradicional Trattoria Italiana,

inspirada en el restaurant de Maranello (seu de Ferrari) en la qual es podrà gaudir de la història de la marca del Cavallino Rampante; un Fast Food temàtic inspirat en la llegenda dels pilots Ferrari i amb les receptes clàssiques, i delicioses gelateries italianes, que recuperen una tradició amb reconeixement internacional.

Els visitants també podran descobrir la botiga oficial Ferrari, on trobar el millor record de la seva experiència al parc així com els productes més exclusius de la marca. També trobaran un punt de photooportunity al costat de l’entrada d’accelerador vertical.

Ferrari Land també incorporarà els seus propis xous. El visitant podrà gaudir de tres espectacles diferents en diversos moments de la jornada, així com animació de carrer que amenitzarà el recorregut pel parc.

Amb l’obertura de Ferrari Land, PortAventura World incrementa la seva oferta i disposarà de tres parcs temàtics en un únic complex, cinc hotels temàtics, un centre de convencions, tres camps de golf i un beach club amb accés directe a la platja.

La Costa Daurada tanca acords a Fitur per incrementar els vols a l’aeroport de Reus

L

a participació del Patronat de Turisme de la Diputació de Tarragona a la fira Fitur d’enguany ha donat els primers resultats en forma de trànsit aeri. L’ens supracomarcal es van reunir amb responsables de Jet2, que enguany operarà dues noves rutes des de Reus a Birmingham i London Stansted, i amb Barrhead Travel, que impulsarà un vol xàrter amb British Airways des de Glasgow.

Amb els nous vols d’aquestes dues companyies i d’altres ja previstos com els que operaran Transavia, FlyBe, Sunway Travel i Ryanair entre d’altres, l’aeroport de Reus preveu incre-

Jet2 operarà dues noves rutes que uniran Reus amb Birmingham i London Stansted mentar un 16,3% els passatgers durant l’any 2017. Aquest augment de l’activitat a l’aeroport de Reus, com a conseqüència de l’obertura de noves rutes i a l’increment de places a destinacions existents, permetria mantenir la tendència a l’alça de l’estiu anterior.

En el marc de Fitur s’han concertat nombroses trobades, no només amb operadors turístics

estatals i internacionals. Contactes amb mitjans de comunicació especialistes del sector i reunions amb institucions van omplir l’agenda dels responsables de turisme de la Diputació.

Precisament el president del Patronat de Turisme de la Diputació, Martí Carnicer, es reunirà amb la Direcció General de Turisme d’Aragó per tractar vies conjuntes de promoció de

la via verda de la Val de Zafán, amb origen a la província de Terol, i promoure de manera coordinada un itinerari atractiu per als mercats internacionals.

11

25 de gener de 2017

COMARQUES

El temporal d’aquests dies fa plantejar la gestió de les platges MEDI A MB IE N T

La Xarxa Vendrellenca lamenta «les inundacions a la façana marítima»

Calafell vol fer com Torredembarra i

tasques de neteja del passeig marítim, es deixaran les algues que el mar ha portat a la platja perquè fixin la sorra.

apostar per les dunes naturals per frenar els

Crítiques al Vendrell

efectes del temporal Passeig marítim de Cunit ple de sorra i, a sota, façana marítima del Vendrell inundada./Cedides

L

es imatges de les inundacions i dels passejos marítims plens de sorra i algues s’han fet virals aquests darrers dies a causa del fort vent de llevant. El mar ha fet gala d’una virulència voraç que s’ha cruspit moltes de les platges del nostre litoral i, ara, els municipis comencen les tasques de neteja.

El passeig marítim de Tarragona a l’altura de la platja de l’Arrabassada va quedar inundat; els carrers de la façana marítima del Vendrell, també; el passeig marítim de Cunit va restar tallat al trànsit a causa de l’aigua que va arribar a arrossegar contenidors, Calafell, Torredembarra, Miami platja i la resta de municipis del litoral tarragoní també han patit els

efectes d’aquest temporal en major o menor mesura.

No és estrany que es produeixin fets d’aquesta índole durant els mesos d’hivern, però ja hi ha municipis que es plantegen com aconseguir que els danys siguin menors. Un exemple el trobem al consistori de Calafell, que anuncia que es planteja «crear dunes per protegir la platja quan hi hagi temporals com el d’aquest cap de setmana».

L’alcalde del municipi, Ramon Ferré, admet que «fa temps que ho estem valorant, perquè l’erosió a la platja és evident des de fa anys i cal trobar solucions».

Ferré ha dit també que caldria actuar «en els trams de platja que més estan reculant» i que «s’hauria e fer amb el mínim impacte possible, inclòs el visual».

Les dunes tindrien tres funcions. La primera, ser una defensa més contra les onades, un obstacle per ajudar que el mar no arribi al passeig marítim. La segona, ajudarien a consolidar la platja, tot retenint sorra. I la tercera, finalment, serien reserves de sorra que, distribuïdes per la costa, podrien escamparse ràpidament allí on calgués,

Alumnes d’una vintena d’escoles del territori participaran a la First Lego League L’Escola Tècnica Superior d’Enginyeria (ETSE) de la Universitat Rovira i Virgili organitza la sisena edició de la FIRST (For Inspiration and Recognition of Science and Technology) LEGO League, que enguany se celebrarà a Tarragona, el 4 de febrer a partir de les 9 del matí al Palau de Congressos d’aquesta ciutat. Ho farà amb la participació més alta des dels seus inicis: un total de 33 equips procedents de 20 esco-

les diferents de la província. A més, a partir d’ara un any es farà a Reus i un altre a Tarragona. La FIRST LEGO League (FLL) és un esdeveniment al qual s’espera l’assistència de 1.500 persones entre participants, familiars i voluntaris, on la ciència i la diversió seran les protagonistes. Promou els valors del treball en equip i la capacitat emprenedora entre nens i joves de 6 a 16 anys i els permet descobrir la diversió i l’emoció

en la ciència i la tecnologia. Els participants hauran de pensar i resoldre problemes reals amb una investigació científica i, a banda, fer proves amb l’ús d’un robot construït i programat per ells mateixos.

Amb l’objectiu que es converteixi en un esdeveniment territorial, a partir d’ara la seva realització s’alternarà entre les ciutats de Tarragona i Reus gràcies a un acord entre els dos ajuntaments.

després dels temporals.

Un exemple de l’efectivitat que tenen les dunes, el trobem a Torredembarra. La platja de la Paella conté dos camps dunars que han evitat que la dispersió de la sorra d’aquests dies fos tan forta com a la resta de platges.

Per aquest motiu, des del consistori torrenc ja s’ha anunciat que quan es duguin a terme les

Des de la Xarxa Vendrellenca s’ha emès un comunicat mostrant «preocupació per la falta de solucions a les inundacions als barris de la façana marítima cada vegada que plou o hi ha temporal».

L’entitat considera que «no es pot considerar acceptable la resposta que l’Ajuntament dona a la gent que viu a la façana marítima de la nostra vila cada vegada que hi ha pluges fortes o temporal al mar i part dels carrers s’inunden, ja que veiem que això passa any rere any i la resposta és no fer absolutament res que minimitzi aquest problema, que fa que l’aigua inundi els carrers i entri a les cases de la gent».

Per aquest motiu insten el Ple municipal a «trobar una solució a aquest problema que fa molts anys que dura i que no ha tingut al davant de l’Ajuntament un govern amb ganes de trobar una solució per la gent que viu a la façana marítima de la nostra vila».

12

25 de gener de 2017

festa major de salOU pere granados | alcalde

«Invertirem 4,5 milions en millora i renovació de carrers» Com es presenta aquesta nova edició de la Festa Major gran de Salou?

Es presenta plena d’actes, gràcies a la col·laboració de les entitats i les associacions salouenques, que juntament amb la regidoria de Cultura i Festes, han preparat un programa amb la voluntat que la població de totes les edats i tots els públics el gaudeixin i hi participin.

També és molt d’agrair l’esforç i la il·lusió que hi han posat les regidories de Cultura, d’Infància, de Joventut i Esports, i d’Acció Social, totes implicades, que any rere any aconsegueixen una modèlica i una àmplia implicació popular, de grups i colles festives i culturals de la ciutat.

I per això la Festa Major esdevé una ocasió ideal per retrobarnos i manifestar l’orgull i el sentiment de sentir-nos salouencs; i en aquest sentit és quan projectem i expressem la nostra identitat col·lectiva amb exhibició del nostre patrimoni cultural i aquells trets festius que més ens identifiquen com el Cós Blanc per posar l’exemple més notable.

Quina creu que és, doncs, l’acte més rellevant i peculiar de la festa Major de Salou.

El que dona relleu i projecció a la festa major, el que la fa especial, diferent i única, és el Cós Blanc. És un espectacle de carrer amb pas de carrosses i colles disfressades, enmig d’una pluja de confeti multicolor, milers de watts de llum i de música, on tothom és actor.

Una experiència sensorial que s’ha de viure, perquè converteix diversos carrers de Salou en una macrofesta plena d’intensitat i d’emoció, on petits i grans la gaudeixen.

Evidentment, les festes d’un poble formen part del seu patrimoni humà i cultural, i en aquest sentit, el Cós Blanc, com a referent principal de la

«El Cós Blanc és un atractiu per a totes les persones que ens visiten i que hem de promocionar com un valor afegit»

nostra Festa Major, és també un atractiu per a totes aquelles persones que ens visiten i que hem de promocionar com a element diferenciador i valor afegit.

Quines són les prioritats de l’acció de govern per aquest any 2017?

Les prioritats i les actuacions del govern han estat aprovades mitjançant un Pla d’Acció Municipal (PAM), que és l’instrument estratègic de planificació que s’ha de desenvolupar per fases i que inclou obres i projectes que s’han d’executar a curt, mitjà i llarg termini, amb una previsió d’inversió d’un total de 15 milions d’euros en recursos propis, a banda dels provinents en virtut de l’acord amb la Generalitat. Cal destacar els 4,5 milions que es destinaran a urbanització, condicionament i arranjament de carrers i espais públics. Per aquest any destinarem quasi un milió d’euros en aquest sentit, que serà d’execució immediata.

El pla recull i preveu projectes i obres tan importants com la reconversió integral de la zona de Carles Buïgas, convertint en zona de vianants una part de l’avinguda i transformant tot l’àmbit; la millora de la carretera del Far, des de la rotonda de la carretera de la Costa fins el mateix Far; actuacions diverses al camí de ronda dins del projecte de recuperació mediambiental del litoral del cap Salou, on enguany s’invertirà a la zona del xalet de Pedrol Rius, a la cala Morisca; i la remodelació de la plaça de Sant Jordi.

En el camp dels equipaments hi ha prevista la remodelació del Mercat Municipal i la renovació de tot l’entorn; la construcció d’un nou camp de futbol i una nova biblioteca; la remodelació i ampliació de l’Espai Mas, i la construcció d’un nou espai comunitari polivalent a la zona coneguda

«En el camp dels equipaments, hi ha prevista la remodelació del Mercat Municipal i la renovació de tot l’entorn» com «les cases dels mestres».

També tenim planificat en el PAM tres projectes importants de ciutat, que permeten un nou impuls urbà, econòmic i turístic com la nova estació de tren i de bus annex amb

urbanització de tota la zona; i el desenvolupament del sector 04 als Emprius nord, amb implantació d’una Ciutat Esportiva, una zona d’hotels ressort de qualitat elevada, una zona d’oci i restauració, una zona comercial i un parc de negocis amb un edifici emblemàtic.

Està segur que la inversió i implantació de BCN World dins el CRT serà tan positiu per Salou i pel territori com es comenta?

Seguríssim que serà un benefici pel territori i per Salou. Avui no hi ha ningú

que en pugui dubtar vist l’estudi d’impacte econòmic i turístic elaborat per la URV. D’entrada, es crearan 12.000 llocs de treball durant els 6 anys de construcció. I un cop entri en funcionament es podrien generar fins 4.000 llocs de treball directes i fins a 42.000 d’induïts, sobretot en sectors de serveis, comerç i hostaleria. I els impactes econòmics d’explotació representarien pel territori entre 3.900 i 5.400 milions d’euros; amb una despesa directa per part dels visitants que podria arribar als 1.145 milions.

Això vol dir que el CTI generarà més activitat econòmica durant tot l’any ajudant a desestacionalitzar la temporada; i reforçarà el nostre model turístic incorporant turisme de shopping, turisme de negocis i de congressos, i segments del mercat atrets pels espectacles i les activitats d’oci i cultura.

En definitiva, permetrà configurar un clúster turístic referencial, especialitzat en oci familiar amb experiències turístiques úniques i singulars.

Aquells que sempre hem apostat i defensat amb total convicció el CTI dins l’àmbit del CRT hem d’estar satisfets per la feina feta, perquè a partir d’aquest estiu veurem com es comença a desenvolupar un projecte que tindrà un retorn econòmic important pel territori, amb una clara dimensió social, perquè generarà més ocupació, més oportunitats, més qualitat de vida i més progrés econòmic i social.

13

25 de gener de 2017

14

25 de gener de 2017

salut

La Xarxa de Santa Tecla porta la fibra òptica a tots els seus centres sanitaris Amb la mesura es garanteix una ràpida connexió a Internet als consultoris mèdics de les poblacions més petites

E

n els darrers anys, en el sistema sanitari català s’han anat implementant mesures de gestió de dades i de processos, tals com l’emissió de la recepta electrònica o de les baixes laborals, que requereixen immediatesa en la comunicació –ja que s’han de fer en temps real– i això exigeix molta agilitat en la infraestructura de comunicació telefònica i d’Internet. També la necessitat dels professionals mèdics d’accedir a tota la informació sanitària des de qualsevol terminal demana una potent xarxa de comunicació, capaç d’emmagatzemar un alt volum de dades i de permetre les consultes de manera immediata.

La Xarxa de Santa Tecla en el seu conjunt ha anat millorant de manera progressiva la seva infraestructura de telefonia i connexió en tots els centres, però en alguns casos la xarxa telefònica disponible en alguns municipis –especialment en els més petits– és inexistent o insuficient per garantir un accés a Internet sense entrebancs per part dels professionals, fet que generava molts inconvenients en el dia a dia, tant per als mateixos facultatius com per als usuaris.

Amb l’objectiu d’assegurar un tracte equitatiu a totes les persones usuàries i resoldre aquests problemes, des de la Xarxa de Santa Tecla s’ha apostat per realitzar una important inversió econòmica amb la implementació d’un sistema d’ús exclusiu de fibra òptica en tots els centres situats en aquells municipis on la xarxa telefònica existent fos insuficient i on no hi hagués cap previsió de millora per part de l’empresa comercialitzadora.

«La nova connexió entre centres de la Xarxa posa remei a la distància tecnològica que hi havia entre els grans nuclis urbans i els municipis amb menys habitants» En aquest sentit, a principis del passat mes de maig, es va subscriure un acord amb Telefónica per a la implantació d’aquest sistema de fibra òptica, que a hores d’ara està pràcticament finalitzada i que ha comportat la instal·lació del cablejat i dels terminals en tots els centres i la millora significativa de l’accés a Internet i a la consulta en línia.

Lluís Adell, responsable d’informàtica de la Xarxa, assegura que «fins ara en molts d’aquests municipis es funcionava mitjançant un sistema ADSL completament insuficient per gestionar el volum d’informació que es genera cada dia i per accedir-hi sense problemes; ara, qualsevol professional hi pot accedir des de qualsevol centre i amb les mateixes condicions de rapidesa i comoditat».

Segons Jordi Cañellas, gerent de Serveis de Suport de la Xarxa, «hem fet aquest esforç des del més estricte sentit de responsabilitat cap als nostres usuaris, i professionals, pensant que han de rebre el mateix servei, tant si viuen a la ciutat com en el poble més petit de les nostres comarques».

La Xarxa de Santa Tecla gestiona més de 30 centres sanitaris, entre hospitals, centres d’atenció primària, àrees bàsiques de salut i dispensaris, en una trentena de municipis repartits entre el Tarragonès i el Baix Penedès.

ATENCIÓ ESPECIALITZADA Tarragonès • Hospital Santa Tecla · Rambla Vella • Hospital Santa Tecla. Complex Llevant Baix Penedès • Hospital del Vendrell

CAP ARBORÇ

ATENCIÓ SOCIOSANITÀRIA • Sociosanitari Llevant Tarragona ATENCIÓ PRIMÀRIA • ABS Tarragona IV CAP Tarragona IV Consultori El Catllar • ABS Vila-seca CAP Vila-seca CAP VILA-SECA Consultori La Pineda Consultori La Plana • ABS Torredembarra CAP Torredembarra Consultori Altafulla Consultori Bonastre Consultori Creixell Consultori La Nou de Gaià Consultori La Pobla de Montornès Consultori La Riera Consultori Roda de Berà Consultori Salomó Consultori Vespella • ABS Vendrell CAP Vendrell Consultori Albinyana Consultori Bellvei Consultori Comarruga Consultori La Bisbal Consultori Santa Oliva Consultori Les Peces • ABS Calafell CAP Calafell Consultori Segur de Calafell • ABS Arboç CAP Arboç Consultori Sant Jaume dels Domenys Consultori Banyeres Consultori Llorenç

CAP CALAFELL HOSPITAL DEL VENDRELL CAP TORREDEMBARRA

CAP VENDRELL

COMPLEX SANTA TECLA LLEVANT CAP TARRAGONA IV HOSPITAL SANT PAU I SANTA TECLA

Una trentena de centres sanitaris al Tarragonès i al Baix Penedès La Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla gestiona en l’actualitat una trentena de centres sanitaris, entre hospitals, Àrees Bàsiques de Salut, CAPs i consultoris mèdics a una trentena de la zona nord de la província de Tarragona (Tarragonès i Baix Penedès).

Aquesta xarxa de centres assistencials apleguen uns 2.000 professionals i presta serveis sanitaris públics a una població resident de més de 160.000 persones, que passen a ser més del doble en èpoques vacacionals. L’any 2016 els centres de la Xarxa de Santa Tecla van realitzar al voltnat d’un milió d’atencions sanitàries al territori dins dels àmbits d’urgències, primària i especialitzada.

15

25 de gener de 2017

salut

Prop de 3.000 naixements als hospitals del Tarragonès i el Baix Penedès durant el 2016 El nombre de nounats als tres centres baixa un 4% en comparació amb el 2015

E

ls tres hospitals del sistema públic al Tarragonès i el Baix Penedès (Hospital de Santa Tecla, Hospital Joan XXIII i Hospital del Vendrell) van assistir un total de 2.926 parts durant l’any 2016. Aquestes dades confirmen una tendència a la baixa de la natalitat al territori, ja que l’any passat es van registrar un 4% menys de naixements que el 2015, quan els tres hospitals en el seu conjunt van assistir un total de 3.067 naixements de nous

Sala de parts a l’Hospital del Vendrell. / Tomàs Varga

tarragonins i tarragonines.

Per centres, el Joan XXIII va registrar durant l’any passat un total de 1.383 naixements, mentre que a l’Hospital de

Santa Tecla hi van néixer 911 nadons. Els professionals de l’Hospital del Vendrell, de la seva banda, van assistir un total de 632 parts.

Els tres hospitals disposen d’unes instal·lacions òptimes i renovades per assistir naixements al territori. La qualitat de les maternitats dels tres

centres es veu reflectida clarament en els resultats obtinguts per Santa Tecla, el Vendrell i Joan XXIII en la darrera enquesta a usuaris elaborada pel CatSalut CatSalut en l’apartat d’atenció de l’embaràs, el part i el postpart (puerperi), publicada el novembre de 2016. El centre de la Rambla Vella de Tarragona, d’acord amb les persones enquestades, mereix una valoració de 8,32 sobre 10 punts, per sobre de la mitjana catalana. La maternitat de l’altre hospital de la Xarxa de Santa Tecla, el del Vendrell, és també una de les millors per a les usuàries, amb una puntuació de 8,30 punts. Joan XXIII també obté una puntuació de notable alt, 8,10 punts sobre 10, fet altament meritori perquè es tracta de l’hospital de referència de la demarcació, motiu pel qual concentra tots els parts considerats de risc.

Tenir cura dels peus és important per gaudir d’una bona salut

D

es del servei de podologia de Botiga de Salut s’ofereixen tots els tractaments necessaris per tractar qualsevol patologia del peu. Parlem amb Carlos Paz, podòleg de l’establiment, per saber una mica més sobre la salut dels peus.

Els peus són, per moltes persones, els grans oblidats tot i que les patologies relacionades amb el peu es poden estendre a la resta del cos. Segons Paz, algunes de les principals alteracions benignes del peu que es poden tractar són els helomes (ulls de poll), hiperqueratosi (dureses), alteracions de les ungles (ungles engrossides, ungles clavades…), dermatomicosi; papil·lomes (berrugues plantars), micosi unguial, peu d’atleta, hiperdrosi (sudoració), bromhidrosi (mala olor)...

Una altra de les patolo-

Carlos Paz, podòleg de Botiga de Salut./ Tomàs Varga

gies importants és el peu diabètic. «Entre un 40 i un 70% de les amputacions de membre inferior tenen relació amb la diabetis», assegura Paz. En aquest sentit és impor-

tant fer el seguiment amb el podòleg, per prevenir la possible aparició de ferides o ulceracions provocades per un calçat inadequat, dureses o calls, que estan exercint zones de pressió en

el seu peu potencialment lesionables.

Des de la clínica s’ofereixen tots els tractaments necessaris per abordar qualsevol patologia del peu i altres serveis com:

Podologia pediàtrica El podòleg proporciona diagnòstic i tractament als problemes dels peus dels nens, com ara peu pla, trastorns hereditaris o lesions traumatològiques.

Si s’identifiquen adequadament a una edat primerenca, aquests problemes poden ser corregits.

Podologia esportiva El podòleg utilitza una gran varietat de procediments per prevenir o tractar lesions als atletes i aficionats per ajudar a optimitzar l’exercici mentre es minimitzen les lesions.

Tractaments ortopodològics L’ortopodologia és en moltes ocasions l’opció definitiva a molts problemes mecànics del peu com ara calls i dureses.

Per a més informació podeu posar-vos en contacte amb la clínica podològica al 977249 898.

16

25 de gener de 2017

comarques La UB aterra a Tarragona amb un postgrau presencial

P

oder cursar estudis de la Universitat de Barcelona (UB) sense haver de desplaçar-se a Barcelona dos cops per setmana ja és possible. Per primera vegada, la Facultat de Psicologia d’aquesta universitat es trasllada presencialment a les comarques de Tarragona per oferir una de les formacions més capdavanteres en aquest àmbit.

El curs és una oportunitat per obtenir una formació especialitzada en una àrea que genera molts llocs de treball dins de les empreses i que vol professionalitzar la tasca que duen a terme molts professionals dedicats a la gestió i la direcció d’equips.

Està previst que el curs es dugui a terme presencialment els divendres i dissabtes del 17 de febrer al 17 de juny de 2016 a les instal·lacions de la Cepta (avinguda Roma, 7, Tarragona) i significa la possibilitat de po-

der cursar presencialment, per primer cop, estudis d’aquesta universitat i de la Facultat de Psicologia –una de les més valorades en l’àmbit nacional i internacional– per primer cop a les comarques de Tarragona, ja que els docents es trasllada-

ran expressament a la ciutat per impartir aquests estudis.

El programa del curs s’adreça a tots aquells professionals que dirigeixin equips de treball i permet obtenir un títol propi de la UB a través d’un programa totalment innovador com

és l’Ad-Hoc Training Emotions que s’utilitzarà per impartir les sessions. Aquesta eina parteix de tècniques que permeten aprendre les bases de la gestió de Recursos Humans d’una manera totalment aplicable a situacions reals.

Aquests estudis ofereixen a empreses i treballadors la possibilitat de complementar la seva formació acadèmica a través d’un programa innovador com és l’Ad-Hoc Training Emotions, utilitzat per impartir les sessions Per a més informació i inscripcions es pot contactar a través de l’adreça de correu formacio@cepta.es i del telèfon 977 211 966.

Nova via per cobrar les clàusules sòl ORIOL MONTESÓ

a l’IRPF, ni tampoc s’hauran de pagar recàrrecs, ni interessos ni sancions de cap mena.

Després de la sentència de Brussel·les, Sanromà admet que l’èxit d’un procés judicial «en termes generals hauria d’estar garantit, però cal analitzar cas per cas».

TARRAGONA

L

es clàusules sòl continuen sent notícia un mes després de la sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que declara nul·les les clàusules sòl amb caràcter retroactiu. El passat divendres, el Consell de Ministres va aprovar un decret llei que obliga els bancs a establir un mecanisme extrajudicial intern voluntari i gratuït per als consumidors. D’aquesta manera, els afectats tenen l’oportunitat de recuperar els seus diners o, si més no, una part, sense necessitat de passar pel jutjat.

El text aprovat per l’executiu central preveu que les entitats financeres estan obligades a informar els afectats d’aquest procediment i que no es podrà allargar més de tres mesos, però, en cap cas, les obliga a retornar tots els diners. «Hi ha entitats bancàries que ofereixen retornar aquests imports o su-

Les clàusules sòl a Tarragona

«Les entitats financeres poden assumir perfectament el pagament de les clàusules sòl»

primir aquesta clàusula, però a canvi d’obtenir major vinculació del client amb el banc com ara la contractació de nous productes», explica l’advocat Rafael Sanromà.

La llei preveu que si en aquest període, el banc i el client arriben a un acord que implica la devolució dels diners, aquests es tornaran en efectiu de manera immediata. A més a més,

el client disposarà de quinze dies per poder analitzar i assessorar-se sobre la proposta abans d’acceptar-la. Sanromà aconsella «acudir a un professional per evitar dilacions, enganys i ofertes per sota del que realment ha pagat de més».

En tot cas, aquest mecanisme extrajudicial és voluntari per als afectats, perquè si no estan d’acord amb l’oferta de

Rafael Sanromà, advocat

l’entitat, podran recórrer igualment als tribunals i, de fet, si la sentència és més favorable que el que se’ls oferia per la via extrajudicial, els bancs s’enfrontaran igualment al pagament dels costos. També des del punt de vista fiscal, les quantitats no estaran subjectes

No es tenen xifres exactes dels afectats per aquestes clàusules abusives al territori, però Rafael Sanromà admet que «des de la sentència de Brussel·les ha acudit una gran quantitat de gent per interposar la corresponent reclamació».

Pel que fa a la capacitat de les entitats financeres d’assumir el cost de retorn d’aquestes clàusules, Sanromà opina que «poden assumir-ho perfectament, ja que molts d’ells es van aprovisionar preveient aquesta contingència». Malgrat tot, recorda que «seria absurd pensar que no intentaran negociar a la baixa o, si més no, com ja hem esmentat, intentant obtenir més vinculació amb el client».

17

25 de gener de 2016

FESTA DE LA CALÇOTADA

Un any més, Valls celebra la gran festa del calçot INFORMACIÓ D’INTERÈS Pack degustació: 12 calçots · terrina amb salsa · ampolleta de vi de Valls · pa · pitet de roba · taronja · llauna de cervesa San Miguel. Hi haurà graelles preparades per a les persones que vulguin coure carn, botifarra, llonganissa de Valls...

La plaça de l’Oli estarà ambientada amb parades i elements al·legòrics a la Calçotada. A les places de l’Oli, dels Alls, de les Garrofes i de la Zeta i a la Societat Agrícola de Valls (pàrquing de la cooperativa, al costat de l’Església del Carme) hi haurà servei de taules per a la degustació. Es vendran manats de calçots tendres.

E

l diumenge 29 de gener Valls acollirà la gran festa de la calçotada amb un programa farcit d’actes tradicionals i festius i de concursos relacionats amb el món del calçot: cercaviles; demostracions de coure calçots a la graella; mercat de la calçotada; concursos de cultivadors de calçots, d’elaboració de salsa de la calçotada i de menjar calçots; degustació popular...

Aquest any, a més, el concurs de cultivadors de calçots de la IGP Calçot de Valls complirà trenta anys, tot un rècord de regularitat. La calçotada mou centenars de persones entre els mesos de novembre a abril a celebrar aquesta festa gastronòmica tan típica i popular a casa nostra.

El programa d’actes s’iniciarà el dissabte dia 28, amb la Trobada de 2CV (Citroën 2 cavalls) a partir de les sis de la tarda al Pati i a la plaça del Quarter (l’exposició continuarà diumenge a partir de les 11 del matí a la plaça del Quarter).

El mateix dissabte 28, encara, de les 10 del matí a les 8 del vespre, s’iniciarà el Mercat de la Calçotada al passeig de

Aquest any, com a novetat, també es farà la demostració de com es fa la salsa per a celíacs i per a la intolerància als fruits secs l’Estació. També tindrà lloc la mostra de la cuina del calçot, amb tastets a base de calçots maridats amb vermut i vins de la DO Tarragona a El Pati. El diumenge 29, l’horari serà de 10 del matí a les 3 de la tarda.

Diumenge 29 La Gran Festa de la Calçotada en si tindrà lloc el diumenge 29, a partir de les 10 del matí.

Començarà amb la venda del Joc de la Calçotada, que es podrà adquirir als punts de venda ubicats a la plaça del Pati, del Blat i carrer de La Cort. Entre tots els jocs venuts, se sortejaran els tres manats guanyadors del Concurs de Cultivadors de Calçots, i el sorteig-lliurament dels premis es farà a 2/4 d’1, abans de

l’inici del concurs de menjar calçots, a la mateixa plaça del Pati. Tot seguit, començaran les demostracions de coure calçots a la graella, i a dos quarts d’onze, a la plaça del Blat, el XXVI Concurs de salsa de la calçotada amb demostracions de l’elaboració de la salsa de la Calçotada de Valls i el XXX Concurs de cultivadors de calçots. A partir d’aquesta hora es podran veure els manats de calçots participants. I aquest any, com a novetat, també es farà la demostració de com es fa la salsa per a celíacs i per a la intolerància als fruits secs.

A les 11,30 hores des de la plaça del Blat i fins a El Pati, tindrà lloc la mostra de danses de carrer tradicionals de Valls, amb una cercavila de les danses de carrer del seguici festiu de Valls i, a dos quarts d’una, des de la plaça del Blat, es farà la cercavila dels elements festius de la calçotada A partir de la una del migdia, a la plaça El Pati s’iniciarà el XXXII Concurs de menjar calçots i a la plaça de la Zeta, degustació popular de la calçotada. A les dues del migdia es farà, a la plaça El Pati, el lliurament dels premis dels diferents concursos.

18

25 de gener de 2017

festa major de LA POBLA de mafumet joan m. sardà | alcalde

«Volem que la Festa Major continuï sent un element de cohesió social» La Festa Major d’hivern ja ha arrencat. Com valora els primers actes?

La valoració només pot ser positiva, perquè la resposta veïnal està sent excel·lent. Tots els actes realitzats han tingut una gran resposta i afluència de públic, la qual cosa ens indica que anem pel bon camí i que estem en sintonia amb els nostres habitants. Hem omplert el Casal Cultural per veure Quim Masferrer i el seu monòleg Temps, i també vam registrar ple d’assistència amb motiu del festival de màgia Abraca Pobla. D’altra banda, un dels actes nous que hem organitzat enguany, com és el sopar de germanor, va reunir 650 persones al Pavelló.

Preveuen que aquesta bona acollida es mantindrà amb els pròxims actes festius?

Entenem que serà així, perquè encara ens queden molts moments especials i molts plats forts d’aquesta Festa Major: el concert dels Manel, la cercavila i els versots, la litúrgia, les activitats infantils, els actes més tradicionals com les trobades de vehicles clàssics i d’intercanvi de plaques de cava, etc. Tenim moltes propostes encara per gaudir i, com sempre, estan enfocades a un públic familiar, perquè volem que les festes segueixin sent un element de cohesió social.

poble, és fonamental. Sense la col·laboració de les entitats i de la comissió de festes, aquestes no serien possibles ni viables, ja que intervenen directament en l’organització d’alguns actes. Tenim molt clar que les festes, com tot el que fem a la Pobla, són de les persones i per a les persones.

Enguany han presentat un programa festiu que inclou moltes novetats. Quina en destacaria?

Jo destacaria el conjunt del programa, amb les novetats i amb els actes més arrelats. Totes les propostes pretenen agradar i distreure la nostra gent i, per extensió, fer poble. Ara bé, d’entre les activitats que estrenem enguany, podem destacar l’èxit del sopar de germanor, perquè ja l’hem celebrat, si bé estic convençut que la resta de novetats també gaudiran d’una molt bona acollida.

Són noves propostes puntuals o amb previsió de continuïtat?

Són actes que esperem i desitgem consolidar en el nostre programa festiu. Per descomptat, el sopar de germanor ho

serà, i aquesta és també la intenció amb la timbalada que ens oferirà el Ball de Diables del municipi, així com amb les dues competicions esportives que presentem enguany: el campionat de bàsquet 3x3 i el de pàdel.

També tindran temps, durant la Festa Major, per inaugurar una nova infraestructura.

Sí. El pròxim 4 de febrer inaugurarem la nova avinguda de la Química, que és la renovació i millora del vial que uneix el nostre municipi amb el polígon nord.

Quin grau de participació veïnal hi ha en l’organització de les festes?

La seva presència, tant individual com col·lectiva a través de les diferents entitats del

Arriba el plat fort de la festa Divendres passat va arrencar la Festa Major en honor de la Mare de Déu del Lledó amb moltes activitats durant el cap de setmana, com l’actuació de Quim Masferrer i el festival de màgia Abraca Pobla! (a la imatge), entre altres.

Dissabte 28 es reprenen les celebracions amb la tradicional visita al monòlit de la Mare de Déu del Lledó i la gran festa infantil al matí i el Ball de Diables a la tarda. I al vespre, un dels plats forts d’aquesta Festa Major: el concert dels barcelonins Manel, que presentaran el seu quart tre-

ball discogràfic.

Diumenge 29 hi haurà trobades de vehicles clàssics i d’intercanvi de plaques de cava, un mercadet d’objectes de segona mà, la timbalada a càrrec del Ball de Diables Els Set Pecats Capitals i la jornada futbolística entre el CF Pobla i La Jonquera. A la tarda, l’orquestra Meravella protagonitzarà el concert de Festa Major.

Dijous 2 de febrer arriba el dia gran d’aquesta Festa Major amb la solemne missa, la cercavila i el vermut popular al matí, mentre que ja a la tarda tindrà lloc la solemne processó i l’espectacle

pirotècnic.

Dissabte 4 al migdia s’inaugurarà la nova avinguda de la Química. Durant tot el dia tindrà lloc la quarta edició del Campionat multiesportiu del Lledó, amb competicions de tennis taula, dards, FIFA 2017 i futbolí. A la tarda, les propostes s’adreçaran al públic familiar i sobretot infantil, amb la gran festa i el correfoc infantils.

Finalment, diumenge 5 de febrer es clourà aquesta Festa Major en honor a la Mare de Déu del Lledó amb els campionats de bàsquet 3x3 i de pàdel.

Més enllà de la Festa Major, en què està treballant l’Ajuntament?

Seguim treballant, com sempre, per a cobrir totes les necessitats dels nostres habitants i per seguir millorant el municipi. En aquest sentit, estem a punt d’iniciar una campanya per a la recollida d’andròmines i voluminosos, i també apostem de manera decidida pel foment de la formació i de l’ocupació.

Com es concreta aquesta aposta?

Actualment tenim en marxa dues iniciatives. D’una banda, el programa d’ajuts a empreses i emprenedors per a la promoció de l’ocupació, amb el qual incentivem la creació de llocs de treball vinculats al municipi. I d’una altra banda, seguim organitzant cursos formatius subvencionats, amb l’objectiu d’oferir als nostres habitants possibilitats d’actualització i reciclatge de coneixements.

I quant a equipaments i infraestructures, tenen algun projecte en marxa?

Actualment estem adequant el pati de l’antiga escola per convertir-lo en un nou parc de lleure infantil, que s’afegirà als altres ja existents al municipi.

En els darrers anys el nostre poble ha crescut molt demogràficament, i ho ha fet principalment amb l’arribada de parelles joves. Això ens portarà, per natura, a un augment de la natalitat i, per tant, necessitarem equipaments per als infants d’avui i per als de demà.

També estan adequant el camp de futbol per a uns Jocs Mediterranis que s’han ajornat. És un contratemps?

No, perquè si bé els Jocs eren el motiu que ens portava a renovar les instal·lacions, el profit que traurem dels treballs que ja hem iniciat és a llarg termini, perquè d’aquesta millora se’n beneficien els futbolistes del nostre club i del nostre municipi. És una inversió per al poble, no només per als Jocs. A més, el nostre compromís amb aquest esdeveniment va més enllà de la seva data de celebració. Ens hauria agradat acollirlos aquest estiu, però hem de veure l’ajornament com una opció d’arribar a la inauguració dels Jocs encara més preparats i més savis.

19

25 de gener de 2017

20

25 de gener de 2016

gastronomiA

Xaloc, menjar de barques al Serrallo de Tarragona, ara amb un menjador renovat

E

n Xavier Veciana, com a bon pescador que amb 13 anys ja anava a la mar, coneix molt bé els secrets de la cuina de les barques.

Molts anys després, des del seu restaurant al Serrallo de Tarragona, tot un clàssic al barri, situat davant mateix de la llonja i a pocs metres de les embarcacions que cada dia surten a la mar, ofereix plats de cuina marinera tal com els pescadors els fan a les barques.

Suquet de lluerna amb calamar, escamarlà i patates, regat amb balandra i allioli negat és el que hem degustat en la recent visita al Xaloc que aquest mes de gener ha remodelat el menjador per oferir un millor confort als seus comensals.

Nova pintura a les parets, nou terra, cadires i mobiliari nous i també nova il·luminació: una posada al dia d’aquest restaurant que va obrir per primera vegada portes el març del 2007, en un local lluminós que respira l’esperit mariner i decorat amb fotografies del mateix Xavier que obren la gana a qualsevol: gambes, escamarlans, llagostins, crancs...

Xavier i la seva esposa, Carme Lucas, han aconseguit mercès a la qualitat dels productes emprats i a les exquisides elaboracions tenir un establiment de referència al Serrallo tarragoní, que pot situar-se entre els millors del barri de pescadors i on es pot gaudir del bon peix i marisc del Me-

diterrani.

Naturalment, el romesco tradicional de Tarragona també és un plat emblemàtic del Xaloc, que l’any 2014 va ser guardonat pel Patronat de Municipal de Turisme com el número 1 entre els oferts per vuit emblemàtics restaurants

de la ciutat, segons valoració duta a terme pel conegut bloguer El Cocinero Fiel (Txaber Allué).

Els arrossos també són importants a la carta: caldós Parellada; negre; de popets de Tarragona; i el de rap i calamar, que porta el nom de la casa.

La gamba vermella de Tarragona; els popets de Tarragona; els musclos a la planxa; i per qui li agradi el toc oriental, el sushi de tonyina vermella; i els tàrtars, com el de tonyina, i salmó són també grans

opcions per gaudir de la cuina del Xaloc.

Carrer Gravina, 65. (43004) Serrallo.

Tel. 977 242 195 i 647 458 140 xalocrest@hotmail.com.

Consumir oli d’oliva verge redueix un 51% el risc de tenir una fractura osteoporòtica Una recerca de la La Unitat de Nutrició Humana de la URV-IISPV de la Universitat Rovira i Virgili ha demostrat que el consum habitual d’oli d’oliva verge disminueix un 51% el risc de patir una fractura osteoporòtica. L’estudi, que forma part del projecte PREDIMED (Prevenció amb dieta mediterrània), estima que incorporar a la dieta entre 4 i 5 culleres soperes d’oli d’oliva verge al dia ajuda a

protegir l’estructura òssia i a prevenir l’osteoporosi. Els investigadors atribueixen aquests beneficis «al conjunt de substàncies que componen l’oli d’oliva verge, des del greix fins als polifenols i altres components, per les seves propietats antioxidants i antiinflamatòries». Aquesta investigació s’ha realitzat en 870 persones que han estat en seguiment durant una mitjana de 9 anys.

21

25 de gener de 2017

gent

Nou rècord de la Marató de Tarragona

Més de 1.500 corredors i corredores van participar en la darrera edició de la SB Hotels Marató de Tarragona (tant en la mateixa marató com en la prova de 30 i de 10 quilòmetres) que, a causa del temporal de mar i el fort onatge, va variar el seu recorregut al seu pas pel passeig de l’Escullera del Port i la façana marítima. Pedro Nimo del Oro va ser el guanyador indiscutible de l’edició amb un temps rècord de 2 hores, 18 minuts i 12 segons, nou minuts menys que la marca del campió de la passada edició, l’atleta del club Cornellà Atlètic, Mostafa Benslimane. La cursa femenina va tenir com a guanyadora la fondista del Club Atlètic Palafrugell, María Garcia, que es va imposar a la resta de corredores amb un temps de 3:12.27 hores.

Puigdelfí finalitza la celebració de la festa major

Puigdelfí ha posat el punt final a la seva festa major en honor a Sant Sebastià, una celebració que va iniciar el passat dijous dia 19 de gener, i que va finalitzar aquest diumenge dia 22. En total, el programa d’actes incloïa una setzena d’activitats de tot tipus, tant lúdiques com religioses i tradicionals, pensades perquè grans i petits poguessin gaudir de la celebració de la festa major del municipi. A la imatge, la cercavila popular a càrrec de La Llumeneta, les Avellanes, i la Llumeneta’s Band de Perafort.

La gent gran del Morell celebra l’entrada d’any

La gent gran del Morell va celebrar, el passat diumenge, la seva tradicional trobada anual per celebrar l’arribada del nou any. Com cada any, el Pavelló va obrir les seves portes per acollir una nova edició del dinar de l’any nou de la gent gran.

En aquesta ocasió van ser fins a 180 persones les que van acudir a la cita que anualment organitza l’Associació de Jubilats i Pensionistes del municipi morellenc, que va prosseguir amb un ball amenitzat en directe fins ben entrada la tarda.

22

25 de gener de 2017

GENT Les Kol·lontai inauguren el Barnasants d’Altafulla Al proper dissabte 28 de gener tindrà lloc Les Kol·lontai, l’espectacle protagonitzat pel conjunt de veus format per Meritxell Gené, Sílvia Comes, Ivette Nadal i Montse Castellà, que inauguraran el Barnasants d’Altafulla cantant cançons d’igualtat, de dones que lluiten i dones que s’estimen.

Aquest esdeveniment serà el primer dels tres que es duran a terme a Altafulla dins del marc del festival Barnasants.

Les següents actuacions que tindran lloc a la localitat d’Altafulla seran les de la Lídia Pujol, el 17 de febrer, oferint

un recital revolucionari de cançons que busquen la veritat en cada detall i, el dia 1 d’abril amb Marina Rossell, culminant una de les edicions més feministes del Barnasants -on el cartell es tenyeix de lila amb una dona amb el puny alçat i la frase “Visca l’assemblea”.

La programació de la 22a edició del festival té, aquest 2017, tres eixos diferenciats: el Xile de Violeta Parra, amb sis artistes del país llatinoamericà convidades pel centenari del naixement de la cantautora; el concert de Quico Pi de la Serra amb Maria del Mar Bonet, on es recuperarà el repertori de l’espectacle conjunt que

van realitzar al Teatre Romea l’any 1979 i, l’homenatge a la ministra bolxevic Alexandra Kol·lontai, la primera dona ministra de la història, al centenari de la revolució russa.

TARRAGONA. IMPERIAL TARRACO. 90m2 per a oficines en bon estat, a/c, terra gres, tancaments, 3 sales + bany. 525€/mes + despeses. Tel. 977111355 / 654122038

Les entrades per assistir al primer espectacle del Barnasants Altafulla, Les Kol·lontai, que tindrà lloc al Teatre Casal La Violeta, ja es poden adquirir a l’Ajuntament d’Altafulla de dilluns a divendres en horari de 9 a 14h o al web del festival Barnasants (www.barnasants. com). El preu és de 8 euros en venda anticipada i 10 euros a taquilla.

Classificats Habitatges Compra / Venda TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU (Ref. PV675).

Pis seminou a Països Catalans de 90m2, 3 hab., cuina, 2 banys, traster i pk. Zona comunitària amb jardí, zona infantil i piscina.

165.000€. Tel: 977 25 20 52.

AVDA. ANDORRA. TARRAGONA (Ref. 7217).

Piso céntrico y muy bien comunicado, 90m2 con 4 hab., 1 baño completo y 1 aseo. Salón con salida a terraza. Cocina independiente con galería. Recibidor con armario/trastero.

Portal reformado con ascensor. Muchas posibilidades. 90.000€. Oportunidad. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU (Ref. PV614). Pis de 70m2, 2 habitacions, bany, pàrquing i traster. Molt bon estat. Per: 129.000€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. DOCTOR MALLAFRÉ. (Ref. 7213). Piso seminuevo, céntrico y muy bien comunicado. 73m2 con 2 hab. y 1 baño completo. Cocina independiente. Terraza.

Armarios empotrados. A/a con bomba f/c.

Parquet. Parquing. 165.000€ Oportunidad.

Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 TARRAGONA. MANUEL DE FALLA (Ref. PV078). Pis nou de 90m2 amb 3 hab., 2 banys, parquet, a.c., calefacció, pàrquing i traster. Preu: 170.000€ Tel: 977 25 20 52.

CONSTANTÍ (TGN) (Ref. 7219). Piso seminuevo en Constantí. 102 m2, 3 hab. dobles y 2 baños completos. Cocina y salón independiente con salida a terraza amplia.

A/a por conductos. Exterior. Puerta blindada.

Semiamueblado. Ascensor. Oportunidad.

135.000€ Tel. 977233011 / 648965217 CATLLAR. URB. MÈDOL (TGN). (Ref. 7142).

Chalet independiente de una planta. 110 m2 con parcela de 980 m2 aprox. 3 hab. (1 suite con baño y vestidor) y 2 baños. Calefacción Gas Natural, a/a, porche, zona barbacoa, trastero, lavadero, huerto, jardín. También en alquiler. Oportunidad. 325.000€ Tel. 977233011 / 648965217

TARRAGONA. AV. ROMA. Pis de 122 m2, 3 dorm., 2 banys, ampli menjador i terrassa.

Vistes a la ciutat. 215.000€ Tel. 977079600

Piso amueblado, 1 dormitorio, salón, cocina, baño, 2 balcones. Precio: 395€/ mes. Tel. 609 446 083

TARRAGONA. C/ MARQUES DE MONTOLIU. (LL132). Local en lloguer, 220m2, d’obra. Per: 1.200€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. VIA AUGUSTA. Pis amb vistes al mar de 4 dorm., mejador, cuina i bany. Per reformar. 139.000€. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. PL. DELS CARROS. (Ref. AM308).

Reformat, moblat, 1 o 2 hab., mejador, cuina i bany. Vistes. Des de 500€. Tel. 977252052

TARRAGONA. P. MARTELL.Parking mediano en venta. 16.000€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. ROGER DE LLURIA. (Ref. PV652). Pis de 3 hab. Totalment exterior. Per 115.000€ Tel: 977 25 20 52.

TARRAGONA. JAUME I. (Ref. AM138).

Reformat, moblat, 1 hab., menjador, cuina, bany i balcó. Per: 400€. Tel. 977 25 20 52

BOSCOS (TARRAGONA) (Ref. 7158) Chalet unifamiliar de casi 400 m2 más parcela. 5 hab., 3 baños y 1 aseo. Sótano y buhardilla.

Terraza, jardín, zona comunitaria. Calefacción, garaje. Muchas posibilidades. Por: 450.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

TARRAGONA. ZONA PL. BOUS. Pis 1 hab., mobles, a/c, ascensor, 400€/mes. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

TARRAGONA. ST. DOMENECH. 85 m2, dividits en 2 dorm., bany, cuina i menjador. 58.000€.

Tel. 977248080 TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU (Ref. PV692). Pis de 100 m2, cantoner i assolellat, 3 hab., 2 banys, cuina molt gran, balcó, en perfecte estat. 160.000€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2. 118.000€ Ref. 287 Tel. 977111355.

Habitatges Lloguer TARRAGONA. LA MORA. (Ref. XV129) Xalet sense mobles, reformat, 5 habitacions, menjador, cuina, 3 banys, aseo, jardí. Per: 1.500€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. JAUME I. Estudi de 30m2.

Exterior amb vista molt agradable. L’edifici Amb ascensor. 49.000€. Tel. 977248080 TARRAGONA. C/ LLEIDA (Ref. A225). Sense mobles, reformat, 4 habitacions, menjador, cuina i 2 banys. Per: 650€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ZONA EROSKI. Seminou, 4 hab., 2 banys, parquet, a/c, semi moblat, pq. 750€.

Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

TARRAGONA. ZONA MERCADONA. Pis 1 hab., bany, cuina, mobles, terrassa. 425€/mes. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. RBL. NOVA. (Ref. A115).

Reformat, sense mobles, 4 hab., menjador, cuina, 2 banys, a. a., vistes al mar. 750€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ RAMÓN I CAJAL. 4 hab., bany, lavabo, mobles, bon estat, ascensor.

550€. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

Locals Lloguer / Venda TARRAGONA. ANDORRA. Rectangular de 90 m2. Abans fruiteria. Zona de trànsit alt. 500€ + despeses. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. JAUME I. Local en lloguer, comerç, a punt d’entrar. Electricitat i aigua.

Per: 800€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RBL. NOVA. (Ref. DPL143).

Despatx en lloguer, 55m2, electricitat i aigua, a punt per entrar. 450€. Tel. 977252052 TARRAGONA. FCO. BASTOS. Venta parking.

15.800€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local acabat d’obra, 53 m2, 300€ en lloguer i 70.000€ de venda. Té sortida de fums. Tel. 977252052 TARRAGONA. CENTRE. Local en lloguer, carrer cèntric i molt comercial, 70m2, més altell. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. ZONA RENFE. Local en venta, 60m, aseos, esquinero, posibilidad vado.

40.000€ Tel. 654092540 TARRAGONA. RBL. NOVA. Zona Balcó. (Ref. DPL077). Despatx en lloguer, 110m2, finestres grans a la Rambla, 3 sales i sala d’espera. Per 700€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. SERRALLO (LL143). Local cantoner en lloguer, 47m2, 350€. Tel. 977252052

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. (Ref. LL135).

Local en lloguer de 440m2, electricitat i aigua, per entrar. 2.000€ Tel. 977252052

TARRAGONA. PL. ALS CARROS. (Ref. LL089).

OPORTUNITAT! Local de 70m2, sostres alts, prop de la platja i el port esportiu, te accès per dos carrers, per reformar totalment, les dues façanes estàn rehabilitades. Tel. 977252052

TARRAGONA. AV. ROMA. (Ref. DPL144).

Despatx en lloguer, 125m2, 900€. Tot moblat, a/a, 4 sales i recepció, aigua i llum d’alta, opcional, pàrquings a 75€ cada un. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. REBOLLEDO (Ref.LL144). Local en venda 110.000€ / lloguer 600€. Llum i electricitat, bon estat. Tel. 977252052

TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU. Zona URV. Local en lloguer de 200m2, reformat, 3 vitrines. Per oficines o escola repàs.

1.200€/mes+despeses. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking.

11.500€ / En alquiler 50€. Tel. 654092540 TARRAGONA. Comerç en venda, 600m2, en 2 plantes. Qualsevol negoci. 360.000€. Tel. 977248080

TARRAGONA. BAIXADA DEL TORO. Pàrquing en lloguer. Zona Balcó. (Ref. PKCL015). Per: 100€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ MARQUÈS DE MONTOLIU (Ref. LL134). Local en lloguer, 140 m2, d’obra.

Per: 800€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RBL. NOVA / MÉNDEZ NÚÑEZ. Parking en venta. 23.000€ Telf. 654092540 TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edificio de cocheras. NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. 35.000€ negociables.

Tel. 618567142 TARRAGONA. Locales en el centro, varias medidas y precios, desde 200€, 600€. Tel. 610500017 / 977218730 TGN. PERE MARTELL / TORRES JORDI. Pk en venta, buen acceso. Coche y moto. 14.000€ Tel. 654092540 TARRAGONA. PERE MARTELL. Parking en venta 9.800€ / Alquiler 50€. Tel. 654092540 TARRAGONA. C/ PERE MARTELL (LL145).

Local en lloguer de 187m2, per entrar. 1200€.

Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. Se traspasa tienda de fotografía en el centro de Tarragona. Negocio a pleno rendimiento. Tel. 977221164

ANUNCIS C L A S S I F I C AT S classificats@ noticiestgn.cat 686 703 910

23

25 de gener de 2017

CULTURA/AGENDA El Magatzem aposta pel Carnaval en la seva oferta d’hivern 2017 27

DIVENDRES Tarragona. ‘Zènit’. Gossos LLOC: SALA ZERO HORA: 22.00 HORES | PREU: 11€ I 15€

El zènit és el punt més alt, la culminació d’alguna cosa. També Gossos senten que estan en el zènit de la seva vida com també està en el zènit la resta de la seva generació. En aquest 12è disc d’estudi, repassen molts moments del seu procés, com si totes les cançons que han fet al llarg del temps, combinades entre elles, donessin una visió més amplia i sòlida del conjunt.

28

DISSABTE Altafulla. ‘Les Kol·lontai’. Barnasants LLOC: SALA LA VIOLETA HORA: 20.00 HORES PREU: 8€ I 10€ (TAQUILLA) Les Kol·lontai és el nom de l’espectacle que protagonitzaran el conjunt de veus format per Meritxell Gené, Sílvia Comes, Ivette Nadal i Montse Castellà, que cantaran «cançons d’igualtat, de dones que lluiten i dones que s’estimen».

Cesc Casanovas protagonitzarà el seu xou Relat autopictogràfic el 25 de febrer al Magatzem / Cedida REDACCIÓ TARRAGONA

A

Adopta

mb l’objectiu d’oferir una programació estable, regular i de qualitat, el teatre El Magatzem de Tarragona enceta el seu trimestre d’hivern 2017 amb una cartellera de fins a 15 espectacles entre el 28 de gener i el 26 de març. Un dels punts forts serà la programació al voltant del Carnaval, festivitat molt arrelada a Tarragona, amb quatre espectacles que ompliran d’humor les parets del teatre en aquestes dates. I és que al Magatzem li interessa vincular-se a les festivitats i esdeveniments que tenen lloc a la ciutat. Satisfets amb la creixent ocupació dels darrers dos anys, aposten per mantenir un hora-

ri que els funciona –dissabtes a les 20,30 h (amb alguna excepció carnavalera) i espectacles infantils diumenges alterns a les 12 h– i aposten per les xarxes socials com a mitjà de comunicació i fidelització amb el seu públic.

HIVERN 2017 AL MAGATZEM Per Carnaval, el teatre oferirà Vagas y maleantes, un espectacle musical i d’humor de la mà de quatre coristes del Club Café Maravillas; les Chirigotas de Caraval amb dues sessions i la col·laboració d’Oscárboles; el xou Relat autopictogràfic del conegut actor de Polònia Cesc Casanovas i, l’espectacle infantil el Carnaval dels animals amb actors, titelles i música. L’agenda de teatre engloba el 2n capítol dedicat a Monty Phyton’s Flying Circus:

L’educació (de la trilogia El Balneari); Happy love o Love story? un espectacle d’amor i, Oques cretines de Karl Valentin, dirigida per Lluïsa Mallol. Quant a la música, s’obre la temporada amb el concert de Paul Fuster presentant Go/Between; la cita habitual amb el flamenc amb A solas con el flamenco; un format acústic d’Inspira presenta: Greta amb Jordi Lanuza i, el cantautor Pau Alabajos presenta l’amor i la ferocitat.

Finalment, el teatre infantil omplirà la sala amb HocusPocus –espectacle de màgia–; l’adaptació musical de Les set cabretes i el llop dels germans Grimm; Aquarel·la, un espectacle sensorial de llums i colors i, una representació del clàssic La Bella i la Bèstia.

Més informació a: www.cotarraconense.cat

Asia en adopció L’Asia és una gateta molt bona i tranquil·la que busca una família per sempre. És molt, molt afectuosa, està sana i amb ganes de trobar aquella persona a qui estimar. Es lliurarà esterilitzada i desparasitada. Té aproximadament dos anys i mereix la seva oportunitat. Seràs tu? Vine a conèixer-la! info@tarracogats.org / Eva: 647 503 519

29

DIUMENGE Tarragona. ‘Lo speziale’. MetrÒpera LLOC: TEATRE TARRAGONA HORA: 18.00 HORES | PREU: 15 I 13€ I 9€

MetrÒpera neix amb la voluntat d’incidir sobre el treball teatral dels cantants d’òpera. Lo Speziale és una òpera divertida, d’arrel mediterrània, basada en les trifulgues d’una farmàcia i d’un triangle amorós entre 3 joves ingenus.

Aquesta senzilla comèdia basada en els personatges de la commedia de’ll arte italiana serveix de base per a l’adaptació de la història als nostres dies amb regustos de Breaking Bad.

24

25 de gener de 2017

LA CONTRA ELCHICOTRISTE

DEL25AL31DEGENER

Més núvols A partir de dijous hi haurà un augment de la nuvolositat de sud-oest a nord-est que deixarà el cel entre molt ennuvolat i cobert arreu del territori.

Font: Meteocat

tempus fugit

Temperatures de la setmana

MÀX.11º

MIN.2º

ESPAI PATROCINAT PER:

La Plataforma Oppida continua treballant

El Nàstic comença la segona volta amb bon peu

El col·lectiu ciutadà continua fent feina per recuperar una part de la Tabacalera, tot i la inactivitat del consistori tarragoní

Els granes comencen la segona volta amb victòria després de remuntar a Lugo amb un gol de Stephane Emaná en el minut 89

Robatoris a la Part Alta

La Cambra de Comerç de Valls i la Calçotada

La foto del tarragoní Ramon Giner posa en alerta els veïns de la Part Alta i denuncia la passivitat de la Guàrdia Urbana davant dels fets delictius que pateix el barri

Semàfor de la setmana

L’ens és responsable d’aquesta festa tan multitudinària que aplega persones d’arreu del món i que projecta el territori més enllà de les nostres fronteres

Edita i distribueix:

Director:

Disseny i redacció:

Disseny original:

Imprimeix:

Departament comercial:

Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat

Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

Promicsa D.L.: T- 1062- 09

Joan A. Cano jcano@noticiestgn.cat

Correcció:

Vídeo:

Web:

Carme López

Tomàs Varga

O.Montesó

Redacció i fotografia: 977 25 99 11 noticies@noticiestgn.cat

«Espanya s’està desvertebrant» José María Aznar, president de les FAES

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn. cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Frase de la setmana

Complex Industrial Tarragona

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada: 25.000 exemplars