Noticiestgn 347

#347

010217 SETMANARI GRATUÏT TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

WWW. N O TIC IES TA R R A G O N A . C AT

Tarragona té més pensionistes i aturats que gent treballant A la demarcació hi ha 331.700 persones que cotitzen, molt lluny de les 400.000 que serien necessàries per equilibrar la balança de la Seguretat Social

P.12

FAMÍLIES NOMBROSES VALENTS EN TEMPS DIFÍCILS

ELS NUCLIS FAMILIARS CADA VEGADA SÓN MÉS REDUÏTS. MALGRAT TOT, A LA DEMARCACIÓ ENCARA HI HA MÉS DE 12.000 FAMÍLIES AMB TRES O MÉS FILLS

P.02

REBAIXES * SOBRE MODELS INDICATS D’EXPOSICIÓ

*

2

1 de febrer de 2017

tema de la setmana FAMÍLIES NOMBROSES EN TEMPS DE CRISI

«Cal més espai, més menjar, més roba... i l’organització és important» Malgrat que molta gent pensa que naden a contracorrent, les famílies nombroses es mostren orgulloses de la seva elecció CARME LÓPEZ TARRAGONA

L

a Cecilia Capdevila i el Federico Sparano van arribar a Tarragona procedents d’Argentina, l’any 2002, per conèixer el país d’origen de l’avi d’ell, que era de Lanzarote. Després d’un any treballant a Tarragona i havent de tornar al seu país per renovar el visat, van decidir formar una família. Primer va arribar el Iago (13) –que per complicacions en l’embaràs, va néixer a l’Argentina– després el Lautaro (11) i, finament, la petita de la casa, la Huilén (7). En Fede ha treballat en diferents àmbits com la construcció o el transport i actualment es troba de baixa laboral, mentre que la Cecilia treballa en el sector del comerç, en una coneguda cadena de geladeries de la ciutat i, recentment ha començat un cicle d’auxiliar d’infermeria. Amb el fill gran a l’institut i els dos petits encara a l’escola, el dia a dia d’aquesta família nombrosa combina jornada laboral i escolar amb activitats extraescolars, deures i tasques a casa... com qualsevol altra família.

Però, no és el mateix un o dos que tres o quatre. «La diferència és que tot és una mica més... més menjar, més roba, més espai... i l’organització del temps és molt important. A banda d’això, quan entres en la dinàmica del dia a dia i els nens es fan més grans, tot és una mica més fàcil», explica la Cecilia. «Sempre ens havia agradat la idea de tenir tres fills, ja que les nostres ja són famílies grans», explica la Ce-

Cecília Capdevila i Federico Sparano amb els seus tres fills, la Huilén, el Lautaro i el Iago, al balcó de casa seva. / Fotografies: Tomàs Varga

cilia, que té quatre germans, mentre que en Fede en té dos.

«Quan ja tens dos fills i et planteges tenir el tercer, costa decidir-se, perquè comporta molta més feina i econòmicament és molt dur, sobretot si els vols donar una bona formació i que tinguin accés a activitats esportives i extraescolars que creiem que són importants per a ells».

Amb l’arribada del tercer fill, les estratègies quant a organització tant de la casa com de la mobilitat canvien. «Quan són petits, el més complicat és quadrar horaris, perquè sempre hi hagi algú amb els nens i conciliar vida laboral i familiar. En el nostre cas, tots dos hem treballat sempre a jornada completa i no tenim família aquí, així que havíem de comptar amb algú que ens aju-

«Quan tens dos fills i et planteges tenir el tercer, costa decidirse, perquè comporta molta més feina i econòmicament és molt dur» dés. I això significa una despesa important. Evidentment, també vam haver de canviar el cotxe i comprar-ne un de més gran», explica Fede.

Asseguren que, a mesura que els nens es fan grans, agafen més autonomia i un sentit de la responsabilitat més alt, per tenir cura els uns dels altres,

sobretot del gran respecte als petits.

Però, com és el dia a dia d’una família nombrosa? «Doncs, crec que com la de qualsevol altra família: ens llevem, esmorzem, anem al treball i a l’escola, i a la tarda fem activitats extraescolars tornem a casa, preparem el sopar, sopem i a dormir. L’ordre és important? «Home, has de tenir una mica de control a l’hora de fer les tasques i és important ser capaços de mantenir l’ordre a casa».

Quan una família entra a la categoria de nombrosa comença a gaudir d’uns avantatges que pretenen alleugerir la seva economia. Però, aquests ajuts són efectius? «Tenim descomptes en alguns comerços i en alguns espais d’oci, també ens donen

«A banda de descomptes en alguns comerços i espais d’oci, les ajudes que rebem són poques, ja que depèn de la renda» punts per a la matriculació als centres escolars, bons socials per a la llum, per exemple... i poca cosa més, ni per a les activitats extraescolars ni per al lloguer. Depenent de la renda, tens més o menys ajudes; nosaltres, com que sempre hem treballat els dos, no en tenim gaires», asseguren.

3

1 de febrer de 2017

TEMA DE LA SETMANA Durant l’entrevista, ens ensenyen el seu pis, ple d’indicis que et fan pensar en de la vida activa que porten els tres nens, i ens acompanyen de fons els comentaris assenyats del Iago, el somriure tímid del Lautaro i el riure contagiós de la Huilén, que ens recorden que ells no són només una xifra, sinó una família que ha optat per ser «nombrosa», amb tot el que això comporta.

La família Sparano Capdevila és una de les 12.700 famílies nombroses que hi ha a la demarcació de Tarragona actualment

Quins beneficis tenen?

10 famílies amb 8 fills o més És evident que cada vegada costa més trobar famílies nombroses (amb tres fills o més) al nostre entorn. Les causes no són només econòmiques, sinó que també es deriven de la dificultat de conciliar vida familiar i laboral en una societat en què els dos progenitors acostumen a treballar. Els escassos ajuts existents de part de les diferents administracions, a més a més, no conviden massa a fer el pas. Malgrat això les dades estadístiques de la Generalitat mostren que encara hi ha força nuclis familiars amb un mínim de cinc integrants. A la demarcació hi ha 12.784 famílies amb el carnet de família nombrosa. D’aquestes, la gran majoria (11.255 són de caràcter general, és a dir, amb tres fills). La resta, 1.529 són de caràcter especial, és a dir, amb més de tres fills o amb ascendents dependents a càrrec del mateix nucli familiar). Com a curiositat, dir que a la demarcació hi ha 10 famílies registrades amb 8 o més fills, 90 famílies amb 6 fills i 25 famílies amb 7.

El títol de família nombrosa, expedit per la Generalitat de Catalunya, permet accedir a una sèrie d’avantatges i beneficis, tant d’àmbit institucional des de les diverses administracions públiques, com per part d’establiments comercials i entitats mitjançant la Xarxa d’Avantatges per a Famílies Nombroses. Per accedir-hi cal acreditar un mínim de tres fills (família nombrosa de caràcter general). Molts dels ajuts van en funció de la renda familiar i són superiors en el cas de tractar-se d’una família nombrosa de caràcter especial (amb més de tres fills).

La Generalitat preveu ajuts en el lloguer i la compra de l’habitatge habitual, beneficis en l’etapa educativa dels infants (tant en educació obligatòria com en la universitat) i descomptes en equipaments culturals, transports i espais d’oci familiar.

L’administració de l’Estat concreta els ajuts en la prestació econòmica per part o adopció múltiple, en l’aplicació de bonificacions del 45 % de les quotes de la Seguretat Social (de la persona contractant) per a la contractació d’un cuidador/a al servei d’una família nombrosa, en l’ampliació del període considerat com a cotitzat i del de reserva del lloc de treball en cas d’excedència per cura de fill o filla, en el transport aeri i en la reducció de l’impost de matriculació de vehicles familiars.

En el cas de l’administració local, cada ajuntament té la seva pròpia política d’atenció a les famílies nombroses censades al municipi. En termes generals, els ajuts de l’Ajuntament passen per bonificacions en matèria de l’Impost sobre Béns Immobles (IBI) i altres bonificacions o reduccions en taxes i preus públics i equipaments municipals (escoles bressol, escoles municipals de música o d’art, teatres, museus, instal·lacions esportives municipals, subministraments, etc.). En tot cas, per conèixer amb detall els ajuts cal adreçar-se a cadascuna de les administracions. També hi ha empreses privades, com centres comercials, botigues i establiments de restauració, que apliquen preus especials per a famílies nombroses.

4

1 de febrer de 2017

CLAUS E D I TOR I AL ÒL I VE R M ÁRQUEZ

«Costa Daurada, destinació mundial»

E

l titular d’aquesta editorial no és meu. És del president de la Diputació de Tarragona, declarat defensor del turisme a les comarques de Tarragona (de vegades fins i tot obviant que hi ha altres sectors cabdals com l’industrial), qui assegura que Tarragona i la Costa Daurada seran una «destinació mundial» en el termini màxim de 10 anys. Josep Poblet fa aquesta revelació a partir de les perspectives positives que els seus tècnics li pronostiquen per al 2017 i també reforçat per la imminent inauguració de Ferrari Land, un nou complex que garanteix més visitants i projecció internacional al territori.

En línies generals hem d’estar d’acord amb aquesta afirmació de l’etern alcalde de Vila-seca, una de les poblacions que més bé ha explotat els seus atractius turístics en les darreres dècades, però perquè la Costa Daurada passi a convertirse en una destinació coneguda arreu del món és necessari que tots ens ho creguem, no només el president Poblet i el seu equip.

El territori i els seus agents turístics han de començar ja a preparar-se per als nous mercats internacionals. Cal ser més amplis de mires. Una cosa és rebre turistes procedents del Regne Unit, de França o d’Alemanya... gent que té gustos i costums similars als nostres i que busquen, principalment, el bon clima i les nostres platges a un preu raonable. Però una altra molt diferent és aspirar a rebre turistes de l’Amèrica del Nord, d’Àsia o d’Oceania, continents que també disposen d’espais idíl·lics i natura a dojo amb els quals la Costa Daurada difícilment podrà competir.

La Costa Daurada, doncs, ha d’oferir quelcom més.

El sol, la platja i la gastronomia mediterrània són bons reclams però no exclusius de casa nostra.

Cal avançar en línies estratègiques que, reforçant el turisme familiar, converteixin la Costa Daurada un lloc únic al món.

OPINIÓ

ORIOL MONTESÓ PERIODISTA

Calen més turistes a la Part Alta

L

amentablement, els mitjans estem obligats a omplir pàgines, minuts o bytes, tant si hi ha informació que valgui la pena transmetre com si no. Com a veí de la Part Alta, m’entristeix veure com, a través d’una minoria sorollosa, creem reivindicacions que semblen massives. Justament, al mateix grupuscle que lamenta que els tarragonins fruïm de les nostres festes majors, ara també li dol que els turistes omplin els carrers i alguns pisos del centre històric de la ciutat. Un barri que, per cert, està ple d’habitatges buits i cases a punt de caure,

sí

COSTA CRUCEROS I EL PORT DE TARRAGONA ENCETEN UNA ALIANÇA ESTRATÈGICA EN FAVOR DE LA COSTA DAURADA La conversió del territori en destinació de creuers és mèrit de molts agents (Diputació, PortAventura, Cambra, Ajuntament de Tarragona, etc.), però cal destacar la feina del Port de Tarragona, que durant els últims anys ha fet grans esforços en aquesta línia. Aquesta setmana s’oficialitza la conversió del Tarragona en port base per a sortida i arribada de creuers de la mà de l’operador Costa Cruceros.

no

L’HUMORISTA I ACTOR ENRIQUE SAN FRANCISCO DECEP COM A PREGONER DE LA FESTA MAJOR DE SALOU L’aposta de Salou per portar un pregoner de remom a la seva Festa Major d’Hivern ha fet fallida. L’humorista i actor Enrique San Francisco va decebre tothom amb un discurs de 3 minuts de durada i després reconeixement que no havia tingut temps de preparar-ho. I això que cobrava 3.000 €. Al final el representant de l’artista i el consistori van arribar a un acord perquè San Francisco tornés cap a Madrid amb les mans buïdes.

La tarragonina Nerea Arroyo representarà Espanya al Concurs de Miss Atlàntic Internacional Nerea Arroyo, la nostra flamant miss Catalunya i Linda de España, podria afegir un reconeixement més al seu palmarès gràcies a la seva participació en el certamen de bellesa Miss Atlàntic Internacional, que tindrà lloc a l’Uruguai el dia 18 de febrer. «Estic molt contenta per aquesta nova experiència. El meu objectiu és mostrarme com sóc: treballadora, humil i tocant de peus a terra», explica la Nerea, que per a la desfilada de gala vestirà les creacions del seu dissenyador de capçalera, Alejandro de Miguel, de qui ja va lluir alguns models durant la desfilada de Cap d’Any que es va emetre per Tele5. Confiada que tot anirà bé, la Nerea espera que aquesta sigui una gran oportunitat per obrir-se camí en aquest món de la moda i la bellesa. «Sóc conscient que tot això és efímer i per aquest motiu vull aprofitar al màxim cada oportunitat que m’arriba, sense perdre de vista qui sóc i què m’ha dut fins aquí», assegura. Molta sort, Nerea! - Fotografia de Juan Segovia.

d’antics prostíbuls tancats, de façanes que no s’han dignat a passar la ITE i de bosses d’escombraries que els veïns, i no els turistes, deixen al carrer.

Però queixem-nos del soroll de vint dies l’any i dels turistes que compren als comerços de barri que tant reclamem però que no utilitzem perquè és més barat anar a carregar al Carrefour. Total, és millor viure a ‘la Cate’ dels vuitanta on feia por passejar de nit que viure al barri més de moda de la ciutat, amb comerços moderns i tradicionals i locals de restauració que funcionen gràcies al pol d’atracció que genera la Part Alta.

Però el que més em sorprèn és veure com el consistori està tan perdut i atemorit que fa cas de les reclamacions de quatre gats sense preguntar a tots els veïns i comerciants del barri. Potser se sorprendrien de saber que al barri volem actes a dojo per festes, que ja passem prou dies de l’any sentint només el soroll dels veïns; que al barri ens agrada que els tarragonins ens vinguin a veure i a gaudir dels nostres atractrius i que al barri calen més turistes, ja que de cases buides n’hi ha massa.

Cartes al director

En bones mans Hem deixat passar uns dies, ja que l’enrenou que es crea en el seu entorn per la pèrdua d’un familiar no és poc. Ara, amb la nova perspectiva i serenor que el temps ens dóna, podem recordar i valorar tot allò que el nostre benvolgut Pere Granell i Mauri ha estat rebent de les seves cuidadores de la Residència Sanitària Llevant per a la Tercera Edat durant i la llarga temporada que hi ha estat ingressat.

No volem particularitzar, perquè totes elles han estat a l’altura d’allò que tots desitgem i voldríem per a nosaltres mateixos: professionalitat i un tracte exquisit, qualitats que no sempre trobem allà on convindria. Volem, doncs, deixar ben palès el nostre profund agraïment a la Residència i al Centre Sociosanitari Santa Tecla Llevant, especialment al personal que dia a dia ens fa molt més planer aquesta difícil etapa de la nostra vida. Moltes gràcies de nou.

Família Granell Mauri - Tarragona (Tarragona)

5

1 de febrer de 2017

TARRAGONA

El comerç de Tarragona treu pit C O MER Ç

Multitudinària primera edició del Fòrum Comerç Tarragona, uns premis anuals de reconeixement als professionals del sector REDACCIÓ TARRAGONA

E

l comerç de la ciutat de Tarragona necessitava un acte així.

Per primera vegada el consistori, amb una iniciativa personal de la regidora Elvira Ferrando, ha dedicat una jornada de reconeixement a la tasca que els professionals del sector comercial fan dia rere dia als carrers i places de la ciutat de Tarragona. El Teatre Tarragona es va omplir per seguir un certamen que va aplegar bona part del teixit comercial de la capital tarragonina, representat per les diferents associacions existents, i també públic interessat a conèixer quins són els establiments locals mereixedors d’una menció per part del consistori.

La gala, amenitzada per la TGN Big Band i Susana Sheiman i conduïda pels periodistes Carles Cortés i Montse Adan, va tenir reconeixements per a 40 comerços destacats per la seva longevitat (25, 40, 50, 60, 75 i 100 anys) i tot un seguit de premis en diferents categories. El premi especial del Fòrum Comerç va ser per al centenari del Mercat Central, el reconeixement al comerç històric i singular per a la Cereria Corderet (amb 275 anys d’història), el premi al comerç

just per a Oxfam Intermon, el premi Artesà per al Gremi de Forners, l’aparador de l’any per a 5 Floristeria Mood Shop i l’empresa de l’any per a El Corte Inglés. Pel que fa als premis proposats pel jurat del certamen, la Farmàcia García va ser escollida com a millor establiment dels barris de Ponent i L’Anttonia Gastronomia va coronar-se com a millor comerç de la zona de Llevant. El premi al millor comerç minorista urbà va ser per a la botiga de roba Blue Denim.

Comerços amb història Els establiments condecorats pels seus anversaris van ser Servicios Médicos Arranz, Juan Fernández, Peluqueria Mari Carmen, Noves Decoracions, Gimnàs Vital Sport (25 anys), Òpticas Teixidó, Niubó Multiserveis, Matoga, Mobles Plana, Peixateria Amparo, Dymia Ferreteria, Farmàcia Fullana, Santiveri (40 anys), Fotografia Fer-vi, La Botiga del Cafè, Llibreria Adserà, Sports Pàmies, Pastisseria Conde, Matalasse-

ria Jordà, Autoescola Sabat, Òdena by Mònica (50 anys), Les Mitges, Enosa, Alimentació i Ceres Rius, Forn de Pa Roqué (60 anys), Chuchillería Rodríguez, rellotgeria Joieria Anglès, Pastisseria Palau, calçats les Amèriques, La Indústria de la Goma, Gombau (70 anys) i Imprenta Virgili, Barberia Miquel, Floristeria Romeu, Estanc Antic, Generació Forn Pastisseria Jordi Andreu, Fleca i pastisseria Pijuán, Sirvent, Ganiveteria Álvarez i Seguros Vallvé (100 anys).

Aicat 4.746

;if[Y_Wb_ZWZ [d f[iYWZe o cWh_iYe \h[iYei

Confiï’ns la gestió del seu pis, més de 35 anys d’experiència ens avalen 8$ YZah GZWdaaZYd! '% Õ )(%%)! I6GG6<DC6 Õ IZa# .,, ') %% ,)

6

1 de febrer de 2017

TARRAGONA OPINIÓ

RICARD CHECA PERIODISTA

Paga la pena, Sr. Milà?

D

arrerament em pregunto molt sovint: paga la pena, Sr. Milà?

No entenc l’obstinació del regidor d’Urbanisme de Tarragona de mantenirse en el càrrec, malgrat la polèmica i l’enrenou que s’ha generat a causa de la urbanització de la Budellera.

Segurament hi ha prou motius per suportar tota aquesta tempesta política, mediàtica i, fins i tot, personal. Tothom coneix la professionalitat i el prestigi personal i professional de l’arquitecte Josep Maria Milà.

Precisament per aquest motiu em sorprèn que vulgui continuar sotmès a una pressió que, vulgui o no, li acabarà passant factura, fins i tot en la salut. Tard o d’hora, el fang de la política ferirà de mort el seu prestigi i el seu llegat professional. Desconec els motius que l’empenyen a mantenir-se en el càrrec.

Jo considero, honestament, que fa dies que hi hauria d’haver renunciat, sigui per decisió pròpia o aconsellat per l’alcalde. Entenc que vulgui demostrar que és un home honrat i un professional exemplar, però, en la política, sovint, el sistema funciona al revés: la presumpció de culpabilitat sol arraconar la innocència.

C IUTAT

L’alcalde modificarà el projecte de la Budellera

Finalment es reduirà a la meitat l’alçada dels pisos i l’equipament proper a la platja Llarga es convertirà en una zona verda

L

’alcalde Ballesteros anuncia una «modificació substancial» del Pla Parcial de la Budellera, que tornarà a passar per aprovació inicial. El batlle recorda que es garanteix la protecció de l’entorn natural i del patrimoni històric, fent referència a l’Anella Verda i a la xarxa de camins antics de la zona. Però, tot i això, es compromet a introduir canvis al projecte per atendre les recomanacions expressades per la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat. Aquestes passen per una rebaixa dels edificis projectats, una millora de la connectivitat del PP24 amb l’AP-7, de les connexions a peu amb la platja o també d’eliminar la zona d’aparcament prevista a to-

car de la Llarga, que serà zona verda.

L’alcalde ha afirmat que «aquestes modificacions substancials del Pla Parcial 24 són prescripcions i recomanacions de la Comissió que milloren el Pla i per això nosaltres les volem tenir en compte i les inclourem». A la Comissió s’ha acordat que la zona de la platja Llarga qualificada com d’equipament públic passarà a ser zona verda, per tant, no s’hi farà l’aparcament previst.

Ballesteros també ha destacat que el Pla Parcial de la Budellera és «respectuós amb l’Anella Verda de Tarragona i el Patrimoni Històric». També ha fet menció que es construiran dos dipòsits de laminació per evitar inundacions a la platja

de l’Arrabassada i al sector de Cala Romana.

Una vegada introduïdes les modificacions al Pla Parcial de la Budellera, l’Ajuntament el tornarà a aprovar inicialment via ple municipal i s’obrirà el període d’exposició pública i d’al·legacions.

Segons ha pronosticat el ma-

teix alcalde, aquest procediment es durà a terme en el termini d’un mes i no hi intervindrà el regidor d’Urbanisme, Josep Maria Milà. Serà la regidora Ivana Martínez qui ho farà per evitar incompatibilitats. A més, s’obrirà un nou període d’al·legacions i d’exposició pública del projecte urbanístic.

7

1 de febrer de 2017

TARRAGONA Els apartaments turístics de Tarragona ciutat ja tenen patronal Es constitueix la Tarragona Associació d’Apartaments Turístics i Hostels (TAATH) per lluitar contra l’intrusisme en el sector

L

a ciutat de Tarragona disposa des d’aquest mes de gener amb una nova associació empresarial, la Tarragona Associació d’Apartaments Turístics i Hostels, patronal que neix amb la doble voluntat de defensar els interessos dels operadors locals d’apartaments turístics i alhora contribuir al desenvolupament sostenible i a la promoció turística de la capital tarragonina des de l’experiència dels seus associats.

Un dels objectius de la TAATH és cohesionar el sector i lluitar contra l’intrusisme, així com dotar els apartaments turístics i els hotels d’eines de control i de categorització. Entre les tasques a desenvolupar hi ha la de representar els associats davant les principals organitzacions d’àmbit comarcal, provincial, nacional i estatal, la coordinació del sector amb les administracions públiques, la creació de sinergies entre associats i la prestació de serveis comuns en benefici dels

associats, en particular, i del sector turístic de Tarragona, en general.

Dins de l’àmbit dels serveis estrictament professionals, la TAATH farà un especial esforç en la promoció dels seus associats, amb la participació en fires i workshops, i en el posicionament necessari del sector davant d’organitzacions afins d’àmbit públic i privat de qualsevol àmbit territorial.

La Tarragona Associació d’Apartaments Turístics i Hostels neix amb una dotzena

d’empresaris i particulars que representen més d’una setantena d’apartaments turístics reglats a la capital tarragonina.

El seu primer president és Íñigo Rosell, empresari del sector (TarragonaSuites), qui assegura que «l’associació neix amb la voluntat de posar-se al servei dels professionals del sector, però també a disposició de la promoció i de la dinamització de la ciutat de Tarragona».

Contra els il·legals El president de la TAATH in-

dica que «els operadors locals d’apartaments turístics, ja siguem empreses o particulars, som els primers interessats que les coses es facin bé a la nostra ciutat. És per això que lluitarem contra l’intrusisme i contra la comercialització il·legal de places turístiques.

Coincidim plenament amb l’Ajuntament de Tarragona i amb els veïns en la necessitat de denunciar aquelles pràctiques que no s’ajustin a la legislació. Venim a sumar», conclou Rosell.

8

1 de febrer de 2017

COMARQUES Comença la venda d’entrades per al nou Ferrari Land

Altafulla aprova un pressupost de 7,8 MEUR per al 2017 El Ple de l’Ajuntament d’Altafulla ha aprovat el Pressupost General per a l’any 2017 que consolida una xifra de 7.877.140,36 euros. Ha estat aprovat pels dos grups que formen l’equip de govern, Alternativa Altafulla – Entesa (AA-E) i el Partit Demòcrata Català (PDeCAT). La regidora d’Hisenda, Marisa MéndezVigo, ha explicat que «s’ha fet una previsió d’ingressos corrents molt real i prudent en funció d’una recaptació efectiva dels tributs locals».

Ha deixat clar també que «s’ha fet un estudi exhaus-

P

Les entrades de Ferrari Land també donaran accés a PortAventura Park per gaudir de l’experiència completa del complex

ortAventura World Parks & Resort ha posat a la venda aquest dimarts les entrades de Ferrari Land a través dels seus canals directes.

La informació completa sobre tipus d’entrades, preus i horaris es pot consultar a www. portaventuraworld.com i al telèfon d’informació i reserves 902 20 22 20.

La temporada 2017 de PortAventura World Parks & Resorts, que inclou el nou Ferrari Land, començarà el pròxim 7 d’abril 2017. Durant aquest temps Ferrari Land tindrà una entrada de matí, amb un horari de les 10 a les 17 hores.

Addicionalment, en tempora-

da alta hi haurà una entrada de tarda amb un horari de les 18 hores a la 1 de la matinada.

Ferrari Land ha estat dissenyat per viure la veritable emoció del mite Ferrari. Per gaudir de les seves 11 atraccions destinades a tota la família, com Ferrari Experience i

TERESA DUCH HTTP://SALSA-FICCIO. BLOGSPOT.COM

El sòlid sistema

L

a setmana passada a casa vam tenir una agradable sorpresa. La ministra d’Ocupació i Seguretat Social d’Espanya en persona —així signava— li escrivia una carta a la meva mare. No s’hi adreçava com a Teresa, però sí com a integrant del sempre sobrevalorat col·lectiu dels pensionistes.

Entre altres frases sinceres i plenes de contingut, la carta deia que gràcies a l’esforç de la meva mare, el 2016 havia

l’accelerador vertical, la muntanya russa més alta i ràpida d’Europa, es recomana reservar anticipadament la data de visita i l’horari d’accés.

L’accés serà sempre combinat amb PortAventura Park, oferint una experiència completa en el complex. L’entrada «1 dia 2 parcs» es posarà a la venda a un preu de 60€ per adult amb accés als 2 parcs en el mateix dia. En el cas concret dels clients amb passi de temporada i els clients dels hotels del complex, que ja tenen entre els seus avantatges l’accés a PortAventura Park, podran adquirir una entrada específica per a Ferrari Land.

També hi ha altres formats d’entrades i combinacions entre els 3 parcs del complex.

finalitzat amb creixement econòmic —el 3,3%, depenent del sistema de càlcul, ja ho sabem— i amb creació d’ocupació —escassa i precària, no siguem ingenus—, ambdós factors, fonamentals pel sòlid sistema de protecció social del país —sistema que amenaça de tornar-se líquid i fins i tot gasós—. També deia que el camí a recórrer és llarg —com de llarg? Qui arribarà a veure’n el final? Els meus fills, els meus néts?—. Llarg per arribar a assolir els desitjats èxits de benestar als quals tots aspirem —benestar dels rics cada vegada més rics, potser?—.

Assenyalava que la Seguretat Social del país ha continuat ampliant els seus drets i les seves prestacions i ha arribat al major nombre de ciutadans de la seva història —De quin país parla la ministra? No ho sap que mai no hi havia hagut tants pobres com ara a Espanya?

tiu de la despesa corrent així com la d’inversió calculant la despesa executada i la previsió de despesa a 31 de desembre».

Els comptes també destaquen el deute públic de les arques municipals que se situa en el 3,16% (270.966,17 €), i que es tradueix en 48 euros per càpita, un dels percentatges més baixos d’arreu de l’Estat espanyol marcant aquesta línia de «prudència sense deixar d’invertir en la millora d’Altafulla», ha subratllat l’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso.

Distinció per al sotsinspector cap de la Policia Local de Torredembarra El sotsinspector cap de la Policia Local de Torredembarra, Miguel Ángel Marchal Cortés, ha estat reconegut amb la «Medalla al Bon Servei en la Policia Local com a distinció a la Direcció de la Seguretat Local», atorgada per la Unión Nacional de Jefes y Directivos de la Policia Local (UNIJEPOL), dins el IV Seminari Internacional sobre la Gestió Policial de la Diversitat que va tenir lloc durant la V Trobada Nacional de Responsables de la Seguretat Local SegurCI-

I en la línia del compromís, que sempre continuarà —deia la ministra— aquest any hi haurà un augment del 0,25% sobre totes les pensions. Per la meva mare representen 1,68 euros. I ja aquí he deixat de llegir perquè la xifra m’ha semblat insultant i perquè els dubtes m’han aclaparat tant que les paraules de la ministra se’m creuaven i encavalcaven fins a no saber què llegia.

Tinc unes quantes idees perquè el govern estalviï diners i pugui administrar aquest sòlid sistema de protecció social que diu que gaudim. D’entrada, jo m’estalviaria el cost informàtic d’aplicar l’augment del 0,25%. També es pot estalviar l’augment en si.

Un bon estalvi seria autoimposar-se mesures d’austeritat; no tinc notícia que s’hagin abaixat el sou, ni hagin deixat de viatjar en primera, ni hagin suprimit cap despesa. Més estalvi: que

TY, el passat 26 de gener, a Madrid. Aquesta trobada reuneix caps i comandaments de les Policies Locals de tot Espanya i altres responsables polítics, tècnics i directius de la Seguretat Local. El sotsinspector cap ha agraït el reconeixement i l’ha traslladat a tot el col·lectiu de la Policia Local de Torredembarra, si bé va excusar la seva presència al Seminari per raons de feina al municipi i que van fer impossible venir a recollir-ho personalment.

eliminin el Senat; l’any 2015 li van assignar un pressupost de quasi cinquanta-dos milions d’euros; encara és hora que es demostri la seva utilitat si no és la de reinstal·lar els polítics que deixen d’estar a primera línia a fi que continuïn mantenint el seu estatus de benestar. I, finalment, que exigeixin la devolució del que han robat els corruptes del país; també els catalans que en representen un pessic important; recuperant els milers de milions d’euros a què s’eleva la xifra de la corrupció el camí no seria tan llarg, és més, potser aquest any mateix n’arribaríem al final. Potser fins i tot podrien situar la dotació a cultura en el 2%. Ah, i pagar les beques dels estudiants catalans, que són els únics que no han cobrat i ara es veu que s’hauran d’esperar mig any més.

Estructures d’estat, espavileu-vos!

9

1 de febrer de 2017

EL VENDRELL «Fent xató els infants aprenen el valor de la nostra cuina»

Paco Azuaga, al mig, és el president de la Universitat del xató. / Cedida

A

mb l’objectiu de donar entitat a una manifestació gastronòmica tan important com és la xatonada, fa més de trenta anys es va constituir l’Associació Gastronòmica Universitat del Xató, que cada any participa activament en l’organització de tots els actes d’aquesta festa que cada any porta milers de persones tant al Vendrell com a la comarca del Baix Penedès. Paco Azuaga és el president d’aquesta entitat, que des de fa anys aposta per la formació dels infants en l’elaboració d’aquest plat mitjançant els cursos Aprèn a fer xató, que també tenen la seva versió per a adults.

Per què és important que els

infants aprenguin a fer xató?

Perquè, d’una banda, aprenen els valors de la nostra cuina i, d’una altra, es familiaritzen amb els productes de proximitat que s’utilitzen en la recepta del xató. Molts nens que comencen confonen les avellanes amb els cigrons!

Què es garanteix amb aquesta aposta pels més petits?

S’aconsegueix garantir el futur de la nostra festa perquè ells precisament són els que en el futur han de mantenir viva la tradició.

S’ha aconseguit arrelar aquest sentiment entre els infants?

No tan sols s’ha aconseguit, sinó que hem superat amb escreix les nostres pròpies ex-

pectatives. Durant els primers anys en què organitzàvem els cursets ens costava trobar infants que volguessin participar-hi. Actualment tenim més de 650 nens i nenes inscrits als cursets, i molts nens s’han quedat a fora, cosa que l’any que ve haurem de solucionar.

Estem molts satisfets de la resposta i ja esperem amb ganes l’exhibició que faran el pròxim dia 5.

Que ja arriba a la 30a edició...

Sí, trenta anys d’exhibició infantil i trenta-un del concurs de mestres xatonaires. La nostra associació ha estat sempre al capdavant de la festa que té com a objectiu principal reivindicar el paper del Vendrell com a bressol del xató.

Xató Experience: un espai per a la cuina innovadora feta amb xató Aquest any, com a gran novetat, la xatonada popular incorporarà un toc innovador a la seva proposta. Es tracta de l’espai anomenat Xató Experience, en el qual cuiners del col·lectiu gastronòmic Terra i Taula faran una demostració de com cuinar el xató de manera diferent a l’habitual amb una recepta innovadora.

L’activitat anirà a càrrec

d’Oriol Rosell (l’Obrador), Josep Pascual (Ull de llebre), David Vernet (Vell Papiol) i Jordi Guillem (Lo Mam), i estarà moderada per Xavier Sanjuan (comunicador i entès en gastronomia).

Tot seguit, s’oferirà una degustació de quatre tapes elaborades amb ingredients del xató i dues copes de vi, per un preu de 16 euros (per poder fer aquest tast cal enviar

un correu electrònic a info@ terraitaula.cat).

A banda d’aquesta activitat i de les diferents exhibicions i concursos, el dia 5 de febrer a partir de les 12 del migdia es realitzarà el repartiment d’unes 1.500 degustacions de xató, que tindran un preu de 7 euros. Els tiquets es podran comprar de forma anticipada al Centre d’Iniciatives i Turisme.

10

1 de febrer de 2017

SALUT

La Xarxa de Santa Tecla crea la figura de la infermera consultora experta en diabetis Aquesta experiència pionera en aquesta malaltia situa el pacient al centre del sistema

E

n els darrers anys, la incidència de la diabetis –especialment la de tipus 2, és a dir, la relacionada amb l’obesitat i amb el mode de vida de les persones– ha anat creixent exponencialment i ja s’ha convertit en un dels principals problemes de salut a tot el món. Conscients de la necessitat d’enfocar el tractament

Aquesta figura incorpora la funció assistencial, docent, gestora i investigadora de la professió infermera

Olga Gómez, nova ICE de la Xarxa de Santa Tecla.

d’aquesta malaltia d’una manera més eficaç, la Xarxa de Santa Tecla ha creat aquesta figura, vinculada amb la Unitat d’Endocrinologia, que ha de permetre unificar els criteris i protocols en el maneig dels dispositius d’aplicació dels tractaments i alhora

formar i assessorar tant els professionals i els mateixos pacients en el seu ús, entre moltes altres tasques.

Olga Gómez, amb una llarga experiència en el tractament i la investigació infermera en diabetis, és la nova ICE de la

Xarxa de Santa Tecla, una figura que no existeix en cap altre centre del sistema sanitari català i que té com a missió principal esdevenir el nexe d’unió entre l’equip d’endocrinologia, els professionals dels diferents àmbits assistencials i els mateixos pacients, per a l’optimització del maneig d’aquesta patologia.

Entre les seves funcions principals hi haurà l’educació de professionals i dels pacients i els seus familiars en la malaltia; també la consultoria permanent tant de manera immediata com virtual, la formació

i la investigació, valorant les evidències dels estudis que es realitzen en les diferents societats investigadores i els avenços en dispositus i tractaments que apareixen al mercat, per tal d’incorporar-los a la pràctica. També s’encarregarà d’assessorar en l’adquisició de nous equips i dispositius per als centres sanitaris així com de recollir totes les aportacions dels professionals i implantar innovacions que resultin beneficioses, establint circuits que permetin donar un tractament unitari als pacients, independentment del centre on es visiten.

«La infraestructura de la Xarxa, amb dos hospitals i sis centres d’atenció primària, requeria una figura que unifiqués la tasca de tots els professionals que tenen relació amb el tractament de la malaltia per facilitar-los la seva tasca i també per revertir en benefici dels pacients», assegura Olga Gómez.

Alta satisfacció entre els usuaris del servei de rehabilitació dels centres de la Xarxa La darrera enquesta de satisfacció del CatSalut els situa per sobre de la mitjana catalana

L

a darrera enquesta del CatSalut en l’àmbit de la rehabilitació ambulatòria (PLAENSA), corresponent a l’any 2016, revela que el servei prestat per la Xarxa de Santa Tecla a través dels seus 8 centres de rehabilitació al Tarragonès i el Baix

Penedès està per sobre de la mitjana catalana pel que fa a satisfacció dels usuaris en aquest àmbit assistencial.

Així, en termes globals, el servei de rehabilitació al Tarragonès obté una nota de 8,34 sobre 10, mentre que al Baix

Penedès és de 8,41, ambdues puntuacions per sobre de la nota catalana, que es de 7,7.

Els dos serveis també superen la nota que van obtenir en la darrera enquesta realitzada el 2013. En aquell cas, al Tarragonès es va obtenir un 8,06 mentre que al Baix Penedès es va asssolir una valoració de 7,78 sobre 10.

Cal destacar que fins a un 87,5% de les persones enquestades tornarien a utilitzar el servei de la Xarxa de Santa Tecla, un percentatge de fidelització que també supera la mitjana de Catalunya, que és del 78,7% Elena Calero, responsable del Servei de Rehabilitació de la Xarxa, informa que al llarg de 2016 es van atendre uns 2.000 pacients entre les dues comarques. «La major satisfacció és atendre la ciutadania de la millor manera que sabem», comenta.

CENTRES DE REHABILITACIÓ DE LA XARXA DE SANTA TECLA TARRAGONÈS · Hospital Santa Tecla: malalts ingressats. · Servei de Llevant: malalts ambulatoris complexos. · Sociosanitari de Llevant. · ABS Vila-seca · Rehabilitació Torredembarra BAIX PENEDÈS ·Hospital del Vendrell: malalts ingressats i malalts ambulatoris de la comarca. ·ABS del Vendrell: malalts ambulatoris que viuen al Vendrell. ·ABS de Calafell Rehabilitació domiciliària Baix Penedès Tarragonès

11

1 de febrer de 2017

SALUT JOAN J. VENDRELL | DIRECTOR DE L’INSTITUT D’INVESTIGACIÓ SANITÀRIA PERE VIRGILI

ENTREVISTA

«La institució ha de tenir la seva pròpia massa crítica d’investigadors» «Ha d’haver-hi gent que pertanyi a l’Institut Pere Virgili, que no siguin metges, i que també facin recerca. Potenciar aquesta figura és un dels objectius»

ORIOL MONTESÓ TARRAGONA

E

l patronat de l’Institut d’Investigació Sanitària Pere Virgili (IISPV) va escollir el doctor Joan Josep Vendrell com a nou director de l’organisme, a finals de desembre. Vendrell, cap d’endocrinologia de l’Hospital Joan XXIII, assoleix el càrrec amb la il·lusió d’impulsar un institut capdavanter al territori en l’àmbit de la recerca biomèdica i fer ressorgir un ens necessari que ha passat una mica més d’un any sense director.

Quin és el paper de l’Institut Pere Virgili? És un institut que es va crear per gestionar i facilitar la recerca sobretot de les institucions sanitàries lligades a la universitat. I aquí al territori, com que no tenim un hospital universitari sinó diversos, i cadascun feia la recerca amb la seva pròpia fundació, vam decidir crear aquesta institució que està formada per l’Institut Pere Mata, l’hospital Sant Joan de Reus, com a Sagessa, el Joan XXIII i el Verge de la Cinta de Tortosa, com a ICS, i la URV. I què feu?

L’institut s’encarrega de la gestió i això permet tenir un únic pla estratègic, unes línies

de recerca endreçades, unes característiques dels grups de recerca determinades i poder aconseguir recursos sent més competitius que el que seríem de manera separada.

Aquesta col·laboració és extensible a altres àmbits?

Per descomptat. No obstant això, molts metges que estan als hospitals també són metges de la URV, vull dir que abans ja existia aquesta col·laboració. El que passa és que el Pere Virgili va més enllà. La institució ha de tenir la seva pròpia massa crítica d’investigadors. Hem de ser capaços de generar actracció perquè vingui talent i co-

neixement nou lligat, o no, a la institució sanitària.

No lligat?

Ha d’haver-hi gent que pertanyi a l’Institut Pere Virgili –de fet ja n’hi ha– que no siguin metges i que també facin recerca. Potenciar aquesta figura, que abans no hi era, és un dels objectius d’aquesta institució. Cal una massa crítica d’investigadors sènior que arrosseguin projectes, diners, personal… persones vinculades a les línies sanitàries però que, per ells mateixos, facin de força tractora de l’institut.

Això sense renunciar al que hem tingut fins ara al territori que és el metge que, a banda

de la seva assistència, dedica un percentatge de temps a la recerca.

S’està aconseguint aquest canvi de model?

Sí, però costa perquè ha de competir amb instituts molt grossos, no per capacitat de coneixement sinó per volum.

El que intentem és competir amb qualitat i, amb qualitat i en alguns àmbits concrets, podem estar al nivell d’aquests grans instituts.

Quins són aquests àmbits?

Les àrees estratègiques són tres: Nutrició i metabolisme, Neurociències i Salut Mental i Salut i Medi Ambient.

I quins resultats destacables hi ha hagut?

Són destacables perquè en altres instituts no estan tan desenvolupats i perquè aquí són rellevants, ja que disposen de projectes finançats, recursos humans i publicacions.

Quins són els objectius de futur de l’institut?

Fer un pla estratègic, ja que aquest institut ha estat un any i mig sense direcció; hem de treballar amb una política de recursos humans que ens ve marcada per la Unió Europea per desenvolupar aquest pla; hem d’acabar de definir del tot els grups de recerca; i hem de treballar per obtenir l’acreditació com institut que dóna el Carlos III. Aquesta acreditació et possibilita optar a convocatòries per tenir finançament que, si no estàs acreditat, no pots aconseguir.

12

1 de febrer de 2017

comarques

EC O N O M IA

L’ocupació en l’àmbit de la construcció és més baixa que durant els pitjors anys de la crisi

La població activa es desploma, mentre que la que no cotitza creix Demarcació de Tarragona

Població que cotitza

Població que no cotitza

Treballadors assalariats i autònoms

Aturats i inactius

331,7 mil ORIOL MONTESÓ

338,2 mil

Estudiants, jubilats, pensionistes, feines de la llar, incapacitats permanents i altres

TARRAGONA

L

a població activa de Tarragona disminueix fins a mínims històrics.

Feia més d’una dècada que el nombre de persones en edat de treballar no se situava per sota de les 380.000 persones al territori.

Segons dades fetes oficials per l’Institut Nacional d’Estadística (INE), aquest darrer trimestre de l’any passat, la població activa de les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre era de 377.400 persones. Més de set anys després de la crisi, el territori continua patint-ne els efectes i, lluny de millorar, empitjora exercici rere exercici.

Una mostra d’això és la comparativa que hem fet a partir de les dades de l’INE per la qual, a Tarragona, hi ha més població en edat de treballar que no cotitza que no pas que sí que ho fa. De les prop de 650 mil persones en edat de treballar de la província, només 311,7 mil treballen i, en canvi, la població inactiva (que inclou estudiants, jubilats o pensionistes, feines de la llar i incapacitats permanents) i els aturats sumen 338,2 mil persones.

Malgrat que cal matisar que no totes les persones incloses en aquest darrer grup reben una prestació social, una població on la majoria de persones en

Per fer sostenible les balances de la Seguretat Social caldrien un mínim de 400 mil treballadors a la demarcació edat de treballar no cotitzen reflecteix un sistema laboral desequilibrat i insostenible.

Perquè ens fem una idea, per tal que l’Institut Nacional de la Seguretat Social tingui un mínim superàvit, caldria que per

Les reformes laborals del PP no funcionen al territori

F

a cinc anys que Rajoy va arribar a la Moncloa amb l’objectiu de millorar la situació laboral espanyola. Una fita que, analitzant la darrera Enquesta de Població Activa (EPA) del 2016, podem assegurar que, com a mínim la demarcació de Tarragona, no ho ha aconseguit.

Tant és així que si comparem la situació actual del territori amb la que es va trobar l’executiu del PP quan va entrar a governar a les acaballes del 2011, ens adonem que les comarques de Tarragona i Terres de l’Ebre

han perdut població que aporta a les arques de la Seguretat Social (12.500 persones menys que el 4t trimestre del 2011). És cert, els aturats han disminuït (-25.000) però ho ha fet més la població activa (-37.500), també s’han perdut 12.500 ocupats i, per acabar-ho d’adobar, la població inactiva (molts dels quals reben pensions) ha crescut en 26.200 persones més.

Per sectors, cal remarcar que, quan Rajoy va assolir la presidència de l’Estat el 2011, hi havia més de 31.000 ocupats a la construcció i que, ara, n’hi ha 21.000. Una tònica que es repeteix en els altres sectors.

cada pensionista hi hagués 2,5 persones cotitzant. A la demarcació, el nombre de pensionistes, jubilats i incapacitats permanents frega les 160.000 persones. O sigui que caldrien, com mínim, uns 400.000 treballadors per fer que el sistema fos sostenible. Com ja hem dit, no arribem als 312.000. És cert que l’INSS no es nodreix només dels tarragonins però, si donem un cop d’ull a les xifres de tot l’àmbit estatal, veiem que el desequilibri es repeteix: més de 9 milions de pensionistes, jubilats i incapacitats i només 18 milions i mig d’ocupats quan, en realitat, en caldrien prop de 23 milions.

La construcció, sota mínims Tornant cap a Tarragona i analitzant les dades de l’INE per sectors, ens adonem que el gruix de l’ocupació ve del sector serveis (214,6 mil persones) i que és més baixa que ara fa un any (218,6). La indústria, en canvi, remunta i arriba a uns 58.000 ocupats, mentre que la construcció marca un mínim històric a la demarcació amb només 21.000 ocupats. Mai (des de les primeres dades sectorials recollides a l’INE que són del 2008) l’ocupació en el sector de la construcció a les comarques de Tarragona havia estat

Tarragona abans de Rajoy Població activa

Aturats

Població inactiva

Població que cotitza

Població que no cotitza

Busco feina

inferior a les 22.000 persones.

Enguany, com ja hem dit, ha acabat l’any amb 21.000, però el segon trimestre de 2016 va registrar-ne només 19.900. Tan greu és la situació de la construcció al territori que, gràcies al creixement de l’agricultura, el nombre d’ocupats està a punt de coincidir. El sector primari es recupera dels anys anteriors i arriba als 18.200 ocupats.

Més població inactiva que mai També és preocupant l’increment de població inactiva que ha patit la demarcació.

Només en un any, hi ha 25.400 persones més que entrarien a la bossa dels estudiants, pensionistes, jubilats, incapacitats i feines de la llar. Aquest creixement és inaudit i si el sumem a la davallada de la població activa (8.000 persones en un any), les dades de reducció de l’atur perden capacitat de generar optimisme. O, dit d’una altra manera, tot i que el nombre d’aturats s’ha reduït un 4,4% a la demarcació (o sigui, que hi ha 21.500 aturats menys que l’any passat) per culpa de l’increment de població inactiva i la baixada de la població activa, hem perdut persones que cotitzen.

Tarragona ara La diferència

(amb 5 anys de govern de Rajoy)

414,9 mil

-37,5 mil

377,4 mil

90,7 mil

-25 mil

67,5 mil

246,3 mil +26,2 mil 272,5 mil 324,2 mil 337 mil

-12,5 mil 311,7 mil + 1 mil

338 mil

13

1 de febrer de 2017

GASTRONOMIA

Les Brases de ca l’Olla, plats de cullera i carns excel·lents a Vilaplana FÈLIX LLOVELL PERIODISTA GASTRONÒMIC

E

l passat 26 d’agost, el matrimoni Enric Prats i Cecília Vilanova van inaugurar al seu poble, Vilaplana, el restaurant Les Brases de ca l’Olla, que en els primers mesos de funcionament està anant més que bé, cosa que no és d’estranyar si tenim en compte els antecedents dels protagonistes.

La Cecília de Ca l’Olla, la xef de l’establiment, va tenir com a referents culinaris dues bones cuineres, la mare i l’àvia. A part, va poder aprendre l’ofici treballant en un restaurant de Premià de Mar. Els pares de l’Enric tenien a Reus la carnisseria La Masia (davant mateix de l’hotel Gaudí) i, per tant, ha estat hereu de tots els secrets de les bones carns.

L’estiu del 2015, la Cecília i l’Enric es van desplaçar al País Basc per assistir a unes masterclass per tal de conèixer encara més la tècnica de la cocció en brasa oberta.

Ell és qui està al capdavant de les brases, situades en el mateix menjador i on el rei és la mitjana basca (txuleton) de 1.500 grams, de 40 dies de maduració a compartir entre 2/3 persones, 56 €; sense oblidar l’entrecot de vedella pirenaica, 16,50 € i el corder, 13,50 €.

El local està ubicat a l’entrada de la població, davant de la coo-

perativa agrícola, i consta de 2 petits menjadors, un a la planta baixa i l’altre al primer pis, amb una capacitat total que no arriba als 50 comensals. La decoració, molt acollidora i dissenyada pels mateixos propietaris, és de caire rural, senzilla, amb detalls curiosos com els cistells que envolten les llums del sostre i una paret feta amb rodelles de fusta que t’acompanyen des de la planta baixa al primer pis.

La cuina ofereix bons plats de cullera, com l’escudella, la cre-

ma de carabassa i d’altres singulars com la crema de pa a les herbes de la Mussara, 6,90 €, de línia catalana, com els peus de porc, 11,90 €; cigrons amb botifarra negra i trompetes de la mort, 8,60 €; fricandó a l’antiga de vedella i bolets, 8,90 € i les carns a la brasa.

Cal destacar que no tenen aparells congeladors, per tant, la matèria primera no és congelada i totes les elaboracions es fan al moment, cosa que es nota molt en el resultat final.

Com a postres poden recomanar el codonyat casolà amb formatge, 4,80 €; el pastís de formatge i gerds; 4,80 € i la xocolata cuita amb pa torrat, 3,80 €. També tenen un menú diari de migdia per 12 € i de cap de setmana, per 25,90 €.

El celler, amb una bona relació qualitat/preu, inclou unes 35 referències de vins i com a vi de la casa serveixen el Clos de

Bouars, Montsant, embotellat especialment per al restaurant, 8,50 €.

Els caps de setmana tota la família s’incorpora a la feina, ja que al servei se sumen les filles dels propietaris, Clàudia i Fiona.

Passeig de la Mussara, 8. Vilaplana.

Tels.: 977 782 862 i 661 793 565. lesbrasesdecalolla@gmail.com Facebook: /lesbrasesdecalolla

CALÇOTADES Restaurant La Platja

L’autèntica calçotada!!!

Adopta

www.restaurantlaplatja.com

Hope en adopció La Hope és una gosseta adulta, té 8 anys i ha passat tota la vida lligada a un arbre. Ara comença a viure feliç i en llibertat. Busquem per a ella una llar definitiva que sàpiga donar-li tot l’amor i afecte que li han mancat aquests anys. És molt bona i obedient.

Contacte: gaiatgn@gmail.com

32€ (caps de setmana) 30€ (dill. a div., grups concertats)

C/ Arrabassada, núm. 2 Tarragona Info. i reserves: 977 29 09 38 625 103 195

14

Classificats Habitatges Compra / Venda TARRAGONA. AV. ANDORRA (R. 7217). Piso céntrico y bien comunicado, 90m2 con 4 hab., 1 baño y 1 aseo. Salón con salida a terraza.

Cocina independiente con galería. Recibidor con armario/trastero. Portal reformado con ascensor. Muchas posibilidades. 90.000€.

Tel. 977233011 / 648965217 TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU (Ref. PV614).

Pis de 70m2, 2 hab., bany, pàrquing i traster.

Molt bon estat. 129.000€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. DR. MALLAFRÉ. (R. 7213).

Seminuevo, céntrico y muy bien comunicado.

73m2, 2 hab. y 1 baño. Cocina independiente.

Terraza. Armarios empotrados. A/a con bomba f/c. Parquet. Parquing. 165.000€ Oportunidad. Tel. 977233011 / 648965217 TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU (Ref. PV675).

Pis seminou a Països Catalans de 90m2, 3 hab., menjador, cuina, 2 banys, traster i pq.

Zona comunitària amb jardí, zona infantil i piscina. 165.000€. Tel: 977 25 20 52.

TARRAGONA. MANUEL DE FALLA (Ref. PV078). Pis nou de 90m2 amb 3 hab., 2 banys, parquet, a.c., calefacció, pàrquing i traster. Preu: 170.000€ Tel: 977 25 20 52.

CONSTANTÍ (TGN) (Ref. 7219). Piso seminuevo, 102m2, 3 hab. dobles y 2 baños completos. Cocina y salón independiente con salida a terraza amplia. A/a por conductos.

Exterior. Puerta blindada. Semiamueblado.

Ascensor. Oportunidad. 135.000€ Tel. 977233011 / 648965217 TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU (Ref. PV692).

Pis de 100 m2, cantoner i assolellat, 3 hab., 2 banys, cuina molt gran, balcó, en perfecte estat. 160.000€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. JAUME I. Estudi de 30m2.

Exterior amb vista molt agradable. L’edifici Amb ascensor. 49.000€. Tel. 977248080

1 de febrer de 2017

I M M O B LE S M OTO R T RE BALL FO R M AC I Ó

CATLLAR. URB. MÈDOL (TGN). (Ref. 7142).

Chalet independiente de una planta. 110m2, parcela de 980 m2 aprox. 3 hab. (1 suite con baño y vestidor) y 2 baños. Calef. gas nat., a/a, porche, barbacoa, trastero, lavadero, huerto, jardín. También alquiler. Oportunidad.

325.000€ Tel. 977233011 / 648965217

TARRAGONA. JAUME I. (Ref. AM138).

Reformat, moblat, 1 hab., menjador, cuina, bany i balcó. Per: 400€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local acabat d’obra, 53 m2, 300€ en lloguer i 70.000€ de venda. Té sortida de fums. Tel. 977252052

TARRAGONA. RBL. NOVA. (Ref. DPL143).

Despatx en lloguer, 55m2, electricitat i aigua, a punt per entrar. 450€. Tel. 977252052

TARRAGONA. AV. Ma CRISTINA. (R. A226).

Sense mobles, 3 hab., menjador, cuina i bany.

3er pis s. ascensor. 465€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. P. MARTELL.Parking mediano en venta. 16.000€. Tel. 654 092 540

TARRAGONA. M. DE MONTOLIU. (LL132).

Local en lloguer, 220m2, d’obra. Per: 1.200€ Tel. 977252052

TARRAGONA. ST. DOMENECH. 85 m2, dividits en 2 dorm., bany, cuina i menjador. 58.000€.

Tel. 977248080

TARRAGONA. C/ RAMÓN I CAJAL. 4 hab., bany, lavabo, mobles, bon estat, ascensor.

550€. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

TARRAGONA. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2. 118.000€ Ref. 287 Tel. 977111355.

TARRAGONA. PL. DELS CARROS. (Ref. AM308).

Reformat, moblat, 1 o 2 hab., mejador, cuina i bany. Vistes. Des de 500€. Tel. 977252052

TARRAGONA. AV. ROMA. Pis de 122 m2, 3 dorm., 2 banys, ampli menjador i terrassa.

Vistes a la ciutat. 215.000€ Tel. 977079600

TARRAGONA. Z. MERCADONA. 1 hab., bany, cuina, mobles, terrassa. 425€. Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. VIA AUGUSTA. Pis amb vistes al mar de 4 dorm., mejador, cuina i bany. Per reformar. 139.000€. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ SMITH. (R. AM289) Moblat, reformat, 2 hab., menjador, cuina i bany.

410€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ROGER DE LLURIA. (Ref. PV652). Pis de 3 hab. Totalment exterior. Per 115.000€ Tel: 977 25 20 52.

TARRAGONA. C/ LLEIDA (Ref. A225). Sense mobles, reformat, 4 hab., menjador, cuina i 2 banys. Per: 650€ Tel. 977 25 20 52

BOSCOS (TARRAGONA) (R.7158) Chalet, casi 400m2+parcela. 5 hab., 3 baños, 1 aseo. Sótano y buhardilla. Terraza, jardín, z. comunitaria. Calef., pk. Muchas posibilidades.

450.000€ Tel. 977233011 / 648965217

TARRAGONA. ZONA EROSKI. Seminou, 4 hab., 2 banys, parquet, a/c, semi moblat, pq. 750€.

Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038

TARRAGONA. RBL. NOVA. (Ref. A115).

Reformat, sense mobles, 4 hab., menjador, cuina, 2 banys, a. c., vistes al mar. 750€. Tel. 977 25 20 52 LA MORA (TGN). (R. XV129) Xalet sense mobles, reformat, 5 hab., menjador, cuina, 3 banys, aseo, jardí. 1.500€. Tel. 977252052 TARRAGONA. PL. BOUS. Pis 1 hab., mobles, a/c, ascensor, 400€. Tel. 977111355/654122038

TARRAGONA. FCO. BASTOS. Venta parking.

15.800€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. CENTRE. Local en lloguer, carrer molt comercial, 70m2 i altell. Tel. 977252052

TARRAGONA. SERRALLO. Local cantoner en lloguer, 47m2, 350€. Tel. 977252052 TARRAGONA. BAIXADA DEL TORO. Pàrquing en lloguer. Zona Balcó. (Ref. PKCL015). Per: 100€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ MARQUÈS DE MONTOLIU (Ref. LL134). Local en lloguer, 140 m2, d’obra.

Per: 800€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking.

11.500€ / En alquiler 50€. Tel. 654092540

TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edificio de cocheras. NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. 35.000€ negociables.

Tel. 618567142

TARRAGONA. REBOLLEDO (Ref.LL144). Local en venda 110.000€ / lloguer 600€. Llum i electricitat, bon estat. Tel. 977252052

TARRAGONA. Locales en el centro, varias medidas y precios, desde 200€, 600€. Tel. 610500017 / 977218730

TARRAGONA. ANDORRA. Rectangular de 90 m2. Abans fruiteria. Zona de trànsit alt. 500€ + despeses. Tel. 977111355 / 654122038

TGN. PERE MARTELL / TORRES JORDI. Pk en venta, buen acceso. Coche y moto. 14.000€ Tel. 654092540

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. (Ref. LL135).

Local en lloguer de 440m2, electricitat i aigua, per entrar. 2.000€ Tel. 977252052

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL (LL145).

Local en lloguer de 187m2, per entrar. 1200€.

Tel. 977 25 20 52

Lloguer / Venda

TARRAGONA. JAUME I. Local en lloguer, comerç, a punt d’entrar. Electricitat i aigua.

Per: 800€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. Se traspasa tienda de fotografía en centro de Tarragona. Negocio a pleno rendimiento. Tel. 977221164

TARRAGONA. AV. ROMA. (Ref. DPL144).

Despatx en lloguer, 125m2, 900€. Moblat, a/a, 4 sales i recepció, aigua i llum d’alta, opcional, pàrquings: 75€ cada un. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RBL. NOVA. Z. Balcó. (DPL077).

Despatx en lloguer, 110m2, finestres grans a la Rambla, 3 sales i sala d’espera. 700€. Tel. 977252052

ANUNCIS C L A S S I F I C AT S

TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU. Z. URV. Local en lloguer de 200m2, reformat, 3 vitrines.

Oficines o escola repàs. 1.200€+despeses.

Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. IMPERIAL TARRACO. 90m2 per a oficines en bon estat, a/c, terra gres, tancaments, 3 sales + bany. 525€+despeses.

Tel. 977111355 / 654122038

Piso amueblado, 1 dormitorio, salón, cocina, baño, 2 balcones. Precio: 395€/ mes. Tel. 609 446 083

Habitatges Lloguer

TARRAGONA. CIUDAD. Se vende taller de rótulos equipado para rotulistas o infógrafos, local en propiedad de 200m (semi sótano). 50.000€. Directo propietario.

Tel. 607 808 092

Locals

TARRAGONA. PL. CARROS. OPORTUNITAT! (LL089). Local, 70m2, sostres alts, vora la platja i el port esportiu, accès per 2 carrers, a reformar totalment, façanes rehabilitades. Tel. 977252052

classificats@ noticiestgn.cat 686 703 910

15

1 de febrer de 2017

CULTURA/AGENDA ‘Si vols... t’ho explico’: poemes i il·lustracions per parlar de càncer

E

l dissabte 4 de febrer, dia internacional de la lluita contra el càncer, començarà una campanya de micromecenatge per l’edició d’un àlbum il·lustrat en suport als malalts de càncer.

El llibre, que es titularà Si vols... t’ho explico, relata la vivència d’una dona que un matí descobreix el seu cap nu. La por i la tristesa la invaeixen però d’allà mateix resorgeix, a partir de l’energia i les ganes de vida que s’amaguen molt a dins seu i del que va oferint-li el dia. A partir d’uns versos escrits per la MontserRat Cebrián Sabat quan la seva mare –Montse Durant– s’estava recuperant d’un càncer, la il·lustradora Yvonne Fuster Forcadell, que de seguida va entusiasmar-se amb el projecte, va començar a fer els esbossos de les il·lustracions basades en fotografies de la mateixa

DIJOUS

2

Tarragona. Exposició LLOC: ATENEU DE TARRAGONA (SANT MAGÍ, 4) HORA: 19,30 HORES

Inauguració de l’exposició antològica (1962-2017) de Jordi Freixa. Inclou aquarel·les, olis i foto-art digital. Se servirà copa de cava en acabar l’acte.

4 Montse. El resultat ha estat un treball profund d’interiorització i d’identificació amb els estats emocionals del personatge.

Ara l’objectiu és publicar l’àlbum il·lustrat per poder fer arribar el seu missatge positiu al màxim de gent i utilitzar dels beneficis de la venda per oferir-lo a persones que viuen un procés semblant al de la pro-

XAVIER PARERA LLICENCIAT EN GEOGRAFIA I HISTÒRIA

Crisantems per a una dama In Xanadu did Kubla Khan A stately pleasure-dome decree...

Coleridge La primera sensació era un agradable perfum de flors entre els majestuosos matolls i arbres d’aquells jardins de Xanadú. El llarg passeig amb la bonica princesa Xoi-Niang era una plaent vetllada als

JOSEP GIL PREVERE

L’ecumenisme religiós S’han de reconèixer els passos seriosos i, anava a dir, de gegant que s’han donat en el procés d’acostament de les diverses tradicions i confessions religioses actualment vigents, un procés encapçalat pels darrers papes, des de Joan XXIII, i que s’ha visibilitat principalment en les successives cimeres d’Asís.

Penso que, en aquest procés, ha tingut un paper primordial la descoberta de l’espiritualitat oriental, en concret la de l’hinduisme i del budisme, descoberta que han dut a terme, d’un costat, teòlegs eminents de les diverses confessions cristians i, d’un

tagonista: malalts oncològics.

Els hospitals i clíniques que ho desitgin i ho solicitin rebran els exemplars i en faran la seva distribució.

Les aportacions es podran fer a la plataforma Tot Suma, h t t p : / / w w w. t o t s u m a . c a t / projecte/1530/si-vols-tho-explico, a partir del dia 4 de febrer fins al dia 20 de març.

vespres d’estiu. Jo era un guerrer nòrdic i l’exèrcit va ser esclafat pels sarraïns quan desfilàvem per un congost. Aquella croada va ser un fracàs. Només un grapat de supervivents, entre ells jo, vam fugir, travessant les estepes, i vam ser acollits a la Xina de Kublai-Khan. El mateix emperador ens va encarregar la missió de protegir-lo de conspiracions.

Però la princesa estava feble i va morir. Encara recordo com dipositava crisantems, la seva flor preferida, a la seva tomba. Restava abatut per la pèrdua de la meva estimada i Kublai-Khan volia tornar als combats. Participava en la invasió de Cipango, però sabia que seria un fracàs. De fet davant dels penya-segats rebíem una pluja de fletxes, notava dolor i després veia... foscor! Així recordava la meva anterior vida en somnis a les nits d’hivern mentre els freds vents bufaven pels solitaris carrers.

altre, grups nombrosos d’homes i dones que, sense deixar llur pertinença a la comunitat catòlica, han après a meditar i a resar al redós de les experiències originàries de l’espiritualitat oriental.

Reconec que, en aquesta matèria, no és or tot el que lluu: hi ha rebaixes escandaloses i una certa comercialització d’algunes d’aquestes experiències. D’altra banda, no es tracta d’arribar a cap mena de sincretisme, segons el qual totes les religions són iguals.

Es tracta, més aviat, de completar el contingut d’aquestes experiències, i no sols en teoria (cosa que han de fer els teòlegs d’aquestes diverses tradicions), sinó en la pràctica, per la mateixa gent de base.

En aquest sentit, demanaria que no s’oblidés allò que, al meu entendre, és específic en la tradició cristiana: cercar i trobar Déu en l’encontre i en la relació amb l’altre.

DISSABTE Tarragona. Paul Fuster. Concert.

LLOC: TEATRE MAGATZEM HORA: 20.30 HORES PREU: 10€ I 12€ | 9€ El nou disc de Paul Fuster arriba després de 4 anys. Go/ Between és un disc cru, té una sonoritat lliure d’artificis, honest, directe, sense filtres ni intermediaris tècnics entre cançó i oient.

5

DIUMENGE Tarragona. ‘Rhum’. Clown LLOC: TEATRE METROPOL HORA: 18.00 HORES PREU: 15 I 9€

Rhum&Cia fa anys que no treballen i ningú els crida per fer un espectacle.

De cop, un dia reben una trucada i tenen un bolo! Tots els membres de la companyia es mobilitzen... però tenen alguns problemes amb els personatges. Un espectacle vibrant, explosivament vital i amb altes dosis d’ofici, humanitat i tendresa.

16

1 de febrer de 2017

LA CONTRA ELCHICOTRISTE

DE L’1AL7DEFEBRER

Ennuvolat La nuvolositat seguirà sent la protagonista del cel durant aquesta setmana. Entre dijous i divendres ens acompanyaran algunes precipitacions.

tempus fugit

Font: Meteocat

Temperatures de la setmana

MÀX.18º

MIN.3º

ESPAI PATROCINAT PER:

A la venda les entrades per a Ferrari Land

Èxit de la Festa de la Calçotada de Valls

El parc temàtic avança inexorable cap a la seva obertura prevista pel pròxim 7 d’abril, quan comença la temporada de PortAventura

Valls bat rècord d’assistents amb la Festa de la Calçotada.

Més de 35.000 persones, segons l’organització, es van aplegar a la capital de l’Alt Camp

Baixa el nombre de víctimes a la carretera

Apagada al Serrallo Més de sis-cents abonats del Serrallo es queden sense subministrament elèctric. La responsable, Endesa, en desconeix les causes i assegura que són «fortuïtes»

Semàfor de la setmana

La demarcació ha passat dels 250 accidents amb víctimes i ferits a la carretera del 2010 als 180 de l’any passat. És la província de Catalunya on més han baixat

Edita i distribueix:

Director:

Disseny i redacció:

Disseny original:

Imprimeix:

Departament comercial:

Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat

Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

Promicsa D.L.: T- 1062- 09

Joan A. Cano jcano@noticiestgn.cat

Correcció:

Vídeo:

Web:

Carme López

Tomàs Varga

O.Montesó

Redacció i fotografia: 977 25 99 11 noticies@noticiestgn.cat

«En sis anys farem el salt de destinació turística europea a mundial» Josep Poblet, president Diputació Tgn

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn. cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Frase de la setmana

Complex Industrial Tarragona

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada: 25.000 exemplars