Noticiestgn 349

#349

150217 SETMANARI GRATUÏT TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

WWW. N O TIC IES TA R R A G O N A . C AT

Atrapats pel mòbil

P.11

El telèfon mòbil ja és el dispositiu més utilitzat per accedir a Internet entre la població de les comarques de Tarragona.

Cada llar té 2,5 aparells de mitjana

P.06

L’A-7 ESTRENA RADAR EL SERVEI CATALÀ DE TRÀNSIT COMENÇA A MULTAR L’EXCÉS DE VELOCITAT A L’AUTOVIA AL SEU PAS PER LA CIUTAT DE TARRAGONA AMB LA INSTAL·LACIÓ DEL PRIMER RADAR PER TRAM. MÉS DE 48.000 VEHICLES CIRCULEN CADA DIA PER AQUEST TRAJECTE DE VIA RÀPIDA

2

15 de febrer de 2017

CLAUS E D I TOR I AL ÒL I VE R M ÁRQUEZ

Més controls que carreteres

A

questa setmana es comença a multar els vehicles que circulin amb excés de velocitat per l’A-7 al seu pas per la ciutat de Tarragona. El Servei Català de Trànsit ha optat per col·locar un radar per tram, un dels pocs que hi ha a Catalunya, per tal d’habituar el conductor a circular a una velocitat moderada i estable quan travessi els 4,1 km d’autovia que separen la zona del Cementiri i l’accés del Centre Comercial les Gavarres. Eugènia Domènech, directora general del Servei Català de Trànsit, m’explicava ara fa dies que la instal·lació d’aquest tipus de radars per trams (que calcula la velocitat mitjana del vehicle entre dos punts) no té una finalitat sancionadora, sinó que pretén reduir la sinistralitat a les carreteres amb un mètode que evita les frenades sobtades davant la presència del radar i que alhora acostuma el conductor a abaixar la marxa en accedir a la zona controlada. Domènech reitera que l’ús d’aquests radars està especialment ideat per a aquells trams on l’excés de velocitat està present en la majoria d’accidents, fet que fins ara s’ha produït a la variant de Tarragona, per la qual passen uns 17 milions de vehicles cada any (uns 48.000 cada dia).

Però la sinistralitat a les carreteres no depèn únicament del comportament de les persones al volant. És cert que l’excés de velocitat, el consum de drogues i alcohol i les distraccions són comportaments de risc que tard o d’hora porten al desastre. Però també s’ha demostrat que l’estat de la xarxa viària (visibilitat, pavimentació, senyalització, amplada i nombre de carrils, accessos, carrils d’acceleració i capacitat de les vies) també té un paper determinant en les estadístiques de la sinistralitat a les carreteres. A casa nostra, i ara més amb la posada en marxa d’aquest nou radar, estem a l’avantguarda en mètodes de control i de sanció als imprudents. Llàstima que aquesta voluntat de les administracions de vetllar per la seguretat dels usuaris de la xarxa viària de Tarragona no es vegi reflectida també en una qüestió bàsica i primordial: disposar de carreteres dignes i segures, de les quals anem força mancats.

sí

CREIX EL NOMBRE D’USUARIS DE TRANSPORT PÚBLIC A LES COMARQUES DE TARRAGONA L’ús del transport públic a l’Autoritat Territorial de la Mobilitat (ATM) del Camp de Tarragona ha crescut un 3,9% el 2016 i s’ha situat en 19.471.990 usuaris.

Aquestes xifres, que s’acosten a les de l’any 2012, constaten una recuperació de viatgers després de tres anys consecutius de pèrdues. Durant l’any 2016 ha crescut en general la utilització de tots els títols, tant els integrats com els dels mateixos operadors.

no

LA VIOLÈNCIA MASCLISTA, UNA XACRA DE LA NOSTRA SOCIETAT QUE NO S’ATURA Prop de mil dones de la demarcació van denunciar l’any passat davant les autoritats haver patit algun tipus de violència masclista (física, psicològica, econòmica o sexual). Si bé cada vegada hi ha més víctimes que s’atreveixen a fer pública la seva situació, el sistema encara no ha trobat la fórmula per protegir-les de manera eficient i, encara menys, eradicar aquesta xacra que destrossa vides i famílies senceres.

Vídeo musical per celebrar els 10 anys de la CMA de Santa Tecla Llevant La setmana passada informàvem amb dades i valoracions professionals la feina feta per la Unitat de Cirurgia Major Ambulatòria (CMA) i Hospital de Dia d’Oncologia del complex sanitari Santa Tecla Llevant durant els seus primers 10 anys de funcionament, amb un total de 46.500 operacions sense ingrés realitzades a població de la zona de Tarragona. Aquesta setmana el personal de la unitat ens ha sorprès amb la difusió a les xarxes socials d’un vídeo musical (lipdub) protagonizat i rodat per ells mateixos un diumenge al matí a les instal·lacions de la Vall de l’Arrabassada. Una demostració que professionalitat i bon ambient poden anar de la mà.

3

15 de febrer de 2017

OPINIÓ PERE JOAN CARDONA

OBITUARI MARÍA ISABEL NEGUERUELA

METGE

REGIDORA A L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA

República i salut per a tothom

C

atalunya ha aconseguit reduir a només 40 minuts el temps que triga un pacient amb ictus des del moment que arriba a l’hospital fins que se li aplica el tractament d’urgència. Això ha fet que l’Organització Mundial de la Salut vulgui exportar el model català a tota la Unió Europea.

Catalunya també és el primer sistema sanitari europeu que pot detectar la Immunodeficiència Combinada Greu als nounats, una terrible malaltia genètica també coneguda com a “nens bombolla”.

Són dos exemples de com quan les administracions catalanes tenen llibertat suficient poden posar en pràctica models de referència al món.

Desgraciadament, fins i tot en Salut, un àmbit teòricament transferit en la seva totalitat a la Generalitat, l’Estat boicoteja i aigualeix totes les iniciatives catalanes. Per començar, amb una política devastadora de retallades que obliga a assumir la responsabilitat de la inversió en Salut i Educació a les comunitats autònomes, mentre partides estatals com Defensa s’han mantingut gairebé intactes.

De fet, els contraris a la independència fan gala d’un cinisme inaudit quan neguen les qualitats del nostre sistema sanitari o fan encara una cosa més greu: gosen actuar contra l’estat del benestar i la cohesió social per defensar la seva idea nacional de la unitat de l’Estat («Les hemos

destrozado el sistema sanitario»). És inevitable: la lluita pels drets sempre ha topat, arreu, amb els reaccionaris a qui beneficia l’status quo. Si no se’n surten, per sort, és gràcies als milers de professionals que, malgrat l’escanyament pressupostari, cada dia es lleven i treballen amb empenta i amb una gran dedicació i sacrifici per servir els seus conciutadans i, malgrat tot, garantir-los un dels millors sistemes sanitaris del món.

Per què molts professionals sanitaris

«La independència és la millor garantia per legislar segons les nostres necessitats, sense ser impugnats constantment»

creiem que la independència és el millor instrument per garantir la salut dels nostres conciutadans? La raó de fons és que, a la República Catalana, legislarem d’acord amb les nostres necessitats específiques, sense ser impugnats de forma permanent. Aquesta raó de fons té tres conseqüències operatives: podrem procurar un model de gestió cada cop més eficient, podrem dedicar més part de la riquesa produïda al sistema de salut i podrem recuperar la retribució als professionals del

món sanitari.

El projecte de llei d’accés universal a l’assistència sanitària, en tràmit al Parlament, estableix solemnement que totes les persones residents a Catalunya tenen dret a l’assistència sanitària pública a càrrec del Servei Català de la Salut (CatSalut), restablint al nostre territori la universalització de l’assistència sanitària. Un cop aprovada, haurem d’esperar el tradicional recurs al Tribunal Constitucional, que suspendrà automàticament l’esperança de milers de persones durant sis mesos més. Si fóssim independents, la Llei ja estaria en vigor.

La nova República Catalana ens presenta l’oportunitat de convertir la transparència en eix fonamental de la gestió pública, amb la màxima exigència democràtica. Aquesta transparència en l’ús dels recursos públics del nostre sistema sanitari és el que haurà de garantir a tots els ciutadans de Catalunya la millor assistència possible a tots els nivells al llarg del temps.

Qui dubta que, amb la independència, tenim l’oportunitat de fer realitat un sistema sanitari millor? Un sistema on es parli d’inversió més que no pas despesa en Salut? La capacitat dels professionals catalans, la recerca i la docència al màxim nivell són el fonament d’aquesta aspiració.

La construcció de la Salut de la República Catalana ha de permetre crear un sistema de tothom i per a tothom basat en els principis bàsics d’equitat, qualitat, sostenibilitat i universalitat.

OPINIÓ RICARD CHECA PERIODISTA

Continuen els dubtes La visita del secretari d’Estat per l’Esport va frustrar les meves expectatives, sobretot amb relació a la celebració dels Jocs Mediterranis. Confiava que José Ramon Lete portaria quelcom més que unes estudiades paraules de compromís per part del govern central. A hores d’ara, els Jocs del 2018 – que haurien de celebrar-se el 2017– ja no necessiten paraules, requereixen més implicació de l’Estat i, sobretot, diners. Una partida pressupostària que no acaba d’aparèixer, malgrat les bones intencions i els actes de fe de l’executiu espanyol. El secretari d’Estat demana «una mica més de paciència», quan és conscient que s’està esgotant. Continuo pensant que els Jocs Mediterranis són un projecte frustrat. Els falta un líder amb capacitat de fer bullir l’olla, reclamar a l’Estat una definició clara i entusiasmar la ciutadania. Fins ara, ningú no ha

María Isabel “Marbel” Negueruela nos ha dejado a los 49 años con la consternación y el incomparable vacío que sólo las muertes más imprevistas e injustas dejan en nuestros corazones.

Tras una ejemplar trayectoria profesional como abogada, iniciaba en este mandato su trayectoria política. Y lo hacía a lo grande, como teniente de alcalde de Deportes de Tarragona, habiendo recibido los elogios de todas las entidades deportivas por su incansable actividad social, su carácter abierto y amable, y una vocación de servicio a Tarragona, Cataluña y España incomparable.

Personas como Marbel dignifican la política y ha sido un honor compartir equipo con ella.

Marbel era madre de dos hijos, Bedur y Richy, a los que adoraba. Una madre siempre es una madre, pero Marbel era de aquellas especiales, de las que se desviven por sus hijos, de las que lo comparten todo con ellos. Hoy Bedur y Richy también están en nuestros pensamientos y estamos convencidos de que, habiendo heredado la fortaleza y pasión por la vida de su madre, serán capaces de superar este terrible golpe que les ha propiciado la vida. Trasladamos ese mismo deseo al resto de su familia.

Descansa en paz, Marbel. Nunca te olvidaremos.

Alejandro Fernández President del Partit Popular de Tarragona

estat capaç de fer-ho. Només hem vist com lluïen la figura del rei d’un costat a l’altre sense cap concreció econòmica. Tothom espera que els Pressupostos Generals de l’Estat prevegin una partida destinada als Jocs, però què es farà en el cas que no s’aprovin els comptes de l’Estat i se’ls hagi de prorrogar? Insisteixo que l’alcalde de Tarragona ha de començar a plantejar-se seriosament la possibilitat de renunciar als Jocs si a l’abril no hi ha una resposta econòmica per part de l’Estat. Potser és l’hora de plantar cara i tirar pel dret. No podem permetre que aquesta incertesa continuï, només per satisfer interessos (poc explicats) del Comitè Olímpic Espanyol i ineptitud per part del comitè organitzador. S’ha acabat l’hora de la diplomàcia i del bon comportament per començar a fer exigències abans que sigui massa tard. Ha arribat el moment de posar-se les piles i cercar els professionals indicats per dur a terme aquest projecte olímpic. Fins ara, l’Estat només vol controlar uns jocs que poden ser catastròfics pel futur polític de l’alcalde Ballesteros i poc recomanables per a la imatge de Tarragona. Els meus dubtes no s’han esclarit amb la visita del secretari d’Estat, insisteixo.

4

15 de febrer de 2017

OPINIÓ

OPINIÓ JORDI SALVAT PERIODISTA

Nova política?

Vella, molt vella En els darrers anys ha fet fortuna entre analistes polítics i tertulians el terme «nova política».

Podemos i Ciutadans encarnaven aquesta nova política, que havia de plantar cara als partits polítics sorgits de la transició amb noves maneres de fer política. En alguns moments demoscòpics, fins i tot Podemos sobrepassava el PSOE –l’anomenat sorpasso– i Ciutadans es projectava cap als 70 o 80 escons. Dues eleccions estatals després, l’onada ha baixat i PP i PSOE continuen sent les formacions més votades i el més trist: aquestes noves formacions exhibeixen els pitjors tics de la vella política que tan aferrissada-

ment atacaven.

L’espectacle de les últimes setmanes entre Iglesias i Errejón pel lideratge ideològic de la formació morada, amb alguns moments dignes d’una cançó de Pimpinela, no ha estat tan diferent del protagonitzat per Pedro Sánchez i Susana Díaz.

Han anat més de cara, això sí. Iglesias ha guanyat la batalla per golejada, reforçant el seu lideratge de tints messiànics amb una crida a la unitat.

Veurem si ho poden recosir tot plegat per ser una alternativa de veritat a un PSOE, que des del cop d’estat a Pedro Sánchez també fa ferum de molt antic, dels anys vuitanta.

Fa poc també hem viscut el congrés de Ciutadans, que s’ha refermat com una mena de culte a la personalitat del gran líder Albert Rivera amb l’acte final de la mutació d’un partit socialdemòcrata nascuts a mitjan dècada passada en una formació estatal de caire liberal, sota el mantell protector d’un Ibex-35, que veu la formació taronja com la manera d’apuntalar el govern del PP. Manté el seu gen anticatalanista, que volen camuflar en un constitucionalisme radical. Culte al llibre sagrat. També molt vell, molt antic, naftalinós, com el PP que surt del congrés d’aquest cap setmana. Passeig militar.

Canvis mínims i tot segueix igual. Gran triomf de Rajoy, a la búlgara. La vella política continua regnant.

OPINIÓ TERESA DUCH

ESCRIPTORA / HTTP://SALSA-FICCIO.BLOGSPOT.COM

El telèfon de Mr. Trump A Mr. Trump sembla que el telèfon li dona coratge, braó i audàcia —encara més?— perquè, pel que he sentit a dir, hi té unes converses que en un altre temps haurien estat qualificades de surrealistes, si no de suïcides.

Els primers dies després de ser elegit va agafar el telèfon i va trucar a la presidenta de Taiwan, país que es resisteix a formar part d’Una Xina, la primera potència mundial. Per telèfon també li ha dit a Putin que aquell acord nuclear —tan esperat des de fa anys—, signat per Obama, és un desastre per als EUA i que s’ha de canviar.

Penjar el telèfon al primer ministre d’Austràlia pel desacord en el tema dels refugiats ha estat una altra de les seves bravates. Vaig llegir l’altre dia que la Casa Blanca està maniobrant contra el Sant Pare per massa revolucionari; estem, doncs, a menys de res que Mr.Trump agafi el telèfon i li digui al Papa Francesc què ha de fer.

Igualment per telèfon parla amb el president de Mèxic per ordenar-li que li transfereixi la paga i senyal per a la construcció del mur. Suposo que serà per telèfon que haurà posat la querella contra els estats americans que han vetat la seva llei.

Per Déu! Si no li tallen la línia del telèfon fix —el que ens ensenyen sempre quan parlen d’ell— , serà la fi del món perquè cada dia per telèfon en diu alguna de l’alçada d’un campanar. De passada, que també li treguin Internet perquè si ha de dir per Twitter tot el que no podrà dir per telèfon, és capaç d’ensorrar la xarxa.

Per cert, m’hauria encantat escoltar la trucada de Trump a Rajoy. El magnat americà volia que Espanya —els espanyols devia voler dir— es comprometés a compartir la factura de l’obsoleta OTAN; a canvi, oferia una estreta cooperació. I el president espanyol li va colar el seu oferiment per fer-li d’interlocutor amb Europa, Amèrica Llatina, Pròxim Orient i Nord d’Àfrica.

Només això. Què li devia dir Mr. Trump? «Good, good, very well, we can, my dear Mariano!»? I potser va afegir: Et trucaré, of course!

I aquest telèfon —igualment fix, suposo pel que veig a Polònia— de Rajoy és el mateix davant del qual espera cada dia i cada hora que li truqui Puigdemont? El mateix que hauria de despenjar ell per trucar-lo? El mateix amb què truca a la fiscalia? El mateix amb què va trucar a Bárcenas? El mateix per on li va comunicar a Trillo que no patís, que tenia un lloc d’honor reservat en el Consell d’Estat?

No sé què és pitjor. Si algú que parla sense filtre i cada vegada que obre la boca pot provocar una crisi mundial o algú que es creu capaç d’arreglar els problemes del món i no és bo ni per arreglar els del seu entorn més immediat.

«M’hauria encantat escoltar la trucada de Trump a Rajoy. Què devia dir: Mr. Trump? Good, good, my dear Mariano!»

OPINIÓ CRISTINA GUZMÁN

CONSELLERA DEL PARTIT DEMÒCRATA (PDECAT) A L’AJUNTAMENT DE TARRAGONA

Dia Mundial de la Justícia Social, molt per fer El pròxim dia 20 de febrer se celebra el Dia Mundial de la Justícia Social, la finalitat del qual és impulsar una distribució més justa de la riquesa, així com el respecte als drets humans i a les llibertats fonamentals de les persones per poder mantenir una convivència pacífica entre les diferents nacions.

Lluny d’observar una major igualtat i equitat entre les persones, podem veure com cada vegada l’escletxa de la desigualtat es fa més gran. Veiem com cada vegada són menys els molt rics i molts més els que són pobres. De fet, hi ha dades tan alarmants com que l’1% de la població disposa de la meitat de la riquesa de tot el món, o el que és el mateix, disposa de la mateixa riquesa que el 99% restant.

A causa de la crisi, hem estat testimonis de la desaparició progressiva de la classe mitjana. Ciutadans que gaudien d’un poder adquisitiu mitjà han vist reduir els seus ingressos de manera progressiva i desmesurada en els últims anys. És evident que alguna cosa estem fent malament. El Dia Mundial de la Justícia Social es va proclamar l’any 2007 a l’Assemblea General de les Nacions Unides tot al·legant que era un principi fonamental per una convivència pacífica i pròspera i que en el marc de la seva celebració hauríem de posar en pràctica polítiques i activitats per eradicar la pobresa, promoure el treball digne, la igualtat i assegurar el benestar social de les famílies.

Malauradament no tenim res a celebrar, han passat deu anys de la proclamació i les desigualtats s’han incrementat. Lluny d’observar un món millor que ha après dels errors del passat, un món que per damunt de tot respecta els éssers humans i defensa les llibertats fonamentals, ens trobem davant d’un món que abandona milers de persones en camps de refugiats, un món indiferent davant les injustícies.

Prenent d’exemple la qüestió dels refugiats, el nostre President Carles Puigdemont ja fa molt de temps va mostrar a Brussel·les la voluntat i disponibilitat de Catalunya per acollir refugiats. Estem preparats, però tornem a topar amb un govern espanyol que no en vol saber res. Tot i que ens trobem davant d’un deure legal i una obligació moral, l’Estat espanyol es mostra indiferent.

Un altre dels molts exemples és el decret contra la pobresa energètica que es va aprovar al Parlament de Catalunya i que ha estat recorregut pel govern espanyol al Tribunal Constitucional i posteriorment suspès, incomplint de manera fragant les directives europees.

En algun moment hem de parar i reflexionar, hem d’esbrinar si és aquest el món que volem deixar als nostres fills i filles i actuar, actuar amb fermesa i perseverança. Sabem que és el que cal, només ho hem de posar en pràctica, no ens hem de limitar a les bones paraules i les fictícies intencions i ens hem de centrar a eliminar les desigualtats socials on tothom disposi de les mateixes oportunitats i tingui garantits els drets humans.

5

15 de febrer de 2017

6

15 de febrer de 2017

TARRAGONA

L’A-7 estrena radar per tram en el seu pas per Tarragona Els nous cinemòmetres van entrar en funcionament aquest dilluns i sancionaran els vehicles que superin la velocitat mitjana de 100 quilòmetres per hora El Servei Català de Trànsit calcula que, durant l’any, passen uns 17,5 milions de vehicles per aquesta via ràpida

ORIOL MONTESÓ TARRAGONA

L

a velocitat és una de les causes directes més importants de la sinistralitat a les carreteres.

Ja fa anys que la implantació dels radars fixos ajuda a evitar que els vehicles superin els límits de velocitat establerts. Malgrat tot, aquests aparells també tenen efectes negatius com ara les frenades sobtades que alguns conductors realitzen quan el veuen i van a velocitat massa elevada. Aquest és un dels motius pels quals el Servei Català de Trànsit (SCT) va apostar ja fa anys pels cinemòmetres de velocitat mitjana per tram, altrament dits radars per tram. Els primers aparells d’aquestes característiques que es van instal·lar a Catalunya van ser els del túnel de Vielha, fa gairebé set anys.

Avui, comptant els dos que han entrat en funcionament a Tarragona aquest dilluns, ja són disset els controladors fixos de velocitat per trams arreu del país, cinc dels quals estan a la nostra província.

Els dos radars per tram situats en els dos sentits de l’A-7 a

A-27

N-240 LES GAVARRES

A-7

Cementiri

T-11

TARRAGONA

N-340 Inici i fi del radar per tram

Els radars estan ubicats en els dos sentits de la marxa. Uns estan entre la sortida del Nàstic i la del cementiri i els altres estan a l’altura de les Gavarres.

l’altura de Tarragona, que han començat a operar aquesta setmana després d’estar en període de proves, són els primers amb aquestes característiques que s’instal·len a les comarques de Tarragona, ja que els altres tres estan ubicats a les Terres de l’Ebre. Concretament, en els dos sentits de la N-340 entre Amposta i Sant

Es preveu una reducció del 60% i del 70% de l’accidentalitat amb morts i ferits greus gràcies a aquests radars per tram

Carles de la Ràpita, i a l’AP-7 entre Ulldecona i Amposta.

Aquests cinemòmetres, que controlen la velocitat no només en un punt concret, han demostrat ja la seva efectivitat i des del Servei Català de Trànsit argumenten que «per cada ubicació es produeix una reducció del 60% i el 70% de l’accidentalitat amb morts i fe-

rits greus». Això es deu al fet que «és un sistema d’efectes més permanents i que evita frenades sobtades, a banda de ser un element dissuasiu de gran efectivitat sobre el comportament dels conductors». A més a més, des del SCT constaten que la seva presència disminueix en 10 quilòmetres per hora la velocitat mitjana de la via. «Davant la presència del radar, els conductors augmenten atenció i redueixen conductes de risc», admeten des del SCT. El funcionament dels radars per tram és ben simple. Una càmera detecta la matrícula i l’hora exacta quan del vehicle passa pel primer punt de control. Uns quilòmetres després, una altra càmera torna a recollir la matrícula del vehicle i l’hora que passa. Tot seguit, el sistema calcula el temps que ha trigat el vehicle a recórrer el tram i si aquest temps és inferior a l’estimat, vol dir que ha anat per sobre de la velocitat reglamentària i és sancionat.

L’elecció dels trams ve determinada per criteris de priorització dels punts o trams viaris on és més necessari reduir la sinistralitat i els cinemòmetres estan senyalitzats a 700 i 1.000 metres de la seva ubicació per alertar als conductors.

Els dos aparells posats a l’A-7 a l’altura de Tarragona controlen la velocitat al llarg d’un tram de 4,1 km de longitud que té una Intensitat Mitjana Diària (IMD) de 47.973 vehicles en ambdós sentits. El límit màxim de velocitat permès en aquest tram és de 100 quilòmetres per hora.

7

15 de febrer de 2017

Peatges, el nostre greuge diari, encara ADRIÀ ALSINA ANC

L

a cara visible del model espanyol de finançament de carreteres són les estacions de peatge de les autopistes. La seva evolució no té equivalent en cap altre país.

Al final dels anys 60 i principi dels 70, els territoris competien per atraure autopistes de peatge. La inversió privada era l’única via per aconseguir unes infraestructures per resoldre els problemes de congestió i seguretat.

Davant la manca de recursos públics de l’administració franquista, les d’empreses privades van afrontar la inversió per a la construcció de grans vies a canvi de poder recuperar-la a través del pagament per ús. Així, com recorda Antoni Almirall, arquitecte tècnic i expert en infraestructures, «naixien les primeres autopistes de peatge en zones on hi havia un

PEATGE DE MARTORELL

bon potencial de rendibilitat: en els corredors del Mediterrani i de l’Ebre, on el trànsit era alt i el nombre d’usuaris assegurava un bon negoci per a les concessionàries».

Això explica la ubicació de les primeres autopistes de peatge, vistes en aquell moment amb complaença en el territori. No va ser fins entrats els anys 80 quan el primer Govern del PSOE, contrari al peatge, va impulsar un programa d’inversions en auto-

pistes. Es va estendre la xarxa amb recursos públics però no es van rescatar les concessions ja existents. Aquest fet va establir el model mixt espanyol, una excepció en el món on les xarxes són principalment o de peatge o lliures.

No tan sols això, sinó que el model mixt es va incrementar amb la concessió d’autopistes de titularitat regional al final dels anys 80 i principi dels 90 i amb concessions estatals

noves al final dels anys 90 i principi dels 2000. Les deficitàries autopistes radials de Madrid que l’Estat espanyol rescatarà –amb un trànsit un 62% inferior a la mitjana de les 28 autopistes i túnels de peatge de l’Estat–, formen part d’aquest segon grup de concessions.

Els posteriors governs espanyols van allargar a ACESA les seves concessions d’autopistes de peatge a Catalunya. Josep Borrell, quan

era ministre de Foment, va decidir convertir en autopista de peatge l’actual C-32 de Mataró a Malgrat de Mar, a pesar que s’havia projectat i contractat com a autopista lliure. Un peatge que només havia de cobrir els costos d’explotació però amb una concessió encara més llarga que les anteriors, que solien rondar els 25 anys. El juny de 2016, Josep Rull, conseller de Territori i Sostenibilitat, va anunciar al Parlament que la Generalitat no renovarà les concessions de les autopistes C-32 al Maresme i la C-33 al Vallès. Totes dues acaben la concessió el 2021.

Durant les últimes dècades l’Estat ha construït autovies gratuïtes per tot el territori espanyol. Així, l’economista Josep Pérez Franco assenyala que «el que havia començat com una situació justa –Catalunya pagava, però tenia autopistes– s’ha convertit en que Catalunya paga per tenir exactament el mateix que els altres tenen gratuïtament».

El retinògraf que fa fons d’ull sense gotes, a Botiga de Salut

B

otiga de Salut disposa d’un retinògraf no midriàtic d’última generació que permet fer fotografies de dins de l’ull sense necessitat d’aplicar gotes per dilatar la pupil·la. Una molèstia que, a partir d’ara i anant a l’establiment de la plaça Verdaguer, es pot evitar, assolint així una millora qualitativa en el diagnòstic de patologies com ara la retinopatia diabètica.

Un sector de la població que requereix aquesta prova habitualment són les persones que pateixen diabetis. Un cop a l’any, aquestes persones han de visitar l’oculista perquè els faci un fons d’ull.

La prova, duta a terme amb

el retinògraf, consisteix a observar els ulls del pacient per detectar símptomes d’una possible retinopatia diabètica.

La retinopatia diabètica és una complicació de la diabetis i una de les causes principals de la ceguesa. Ocorre quan la diabetis danya els petits vasos sanguinis de la retina, que és el teixit sensible a la llum situat a la part posterior de l’ull. En aquest sentit, l’especialista de Botiga de Salut, Ferran Saladié, recorda que «per tenir bona visió, cal tenir una retina saludable».

A Botiga de Salut, després de realitzar la prova es dona un informe amb una fotografia per portar-la al metge de capçalera o l’endocrí, si cal.

«Un dels avantatges de fer-se

la prova a Botiga de Salut és que, en el cas que els especialistes de Botiga de Salut vegin símptomes de retinopatia diabètica, el podem derivar directament a un l’oftalmòleg perquè el tracti al més ràpidament possible», explica Saladié.

Plaça Verdaguer, 2· Tarragona Tel. 977 249 898 www.botigasalut.cat

8

15 de febrer de 2017

TARRAGONA

La Part Alta perd l’Aquelarre i els assajos de Setmana Santa L’Ajuntament obliga a traslladar els actes davant les queixes de la Plataforma Farts de Soroll

ORIOL MONTESÓ TARRAGONA

Imatge d’arxiu del Mercat Medieval a la Part Alta. / Foto: Histrionis Teatre.

A

de la Part Alta cap ens diu que els timbals i encara menys l’Aquelarre els molestin, l’Ajuntament de Tarragona ha tirat pel dret i ha fet cas a les reivindicacions de la plataforma Farts de Soroll. El president de l’Associació de Veïns de la Part Alta admet en l’entrevista que publiquem a la pàgina següent que «de problema de soroll no n’hi ha, el que passa és que hi ha gent que ha vingut nova a la Part Alta i els molesta tot».

Josep Maria Valderrama, organitzador de l’Aquelarre, lamenta haver de sortir de la catedral, especialment quan l’esdeveniment ja estava anunciat i els cartells distribuïts.

«Emprenya, però no es pot anar a contracorrent, almenys

la Part Alta regna un silenci poc habitual durant les setmanes prèvies a la festivitat religiosa. La música dels timbalers que assagen per a les processons de Setmana Santa ha desaparegut del centre històric de la ciutat.

L’Ajuntament de Tarragona ha fet aquest moviment en ple debat sobre el soroll a la Part Alta, davant la sorpresa de molts veïns. L’Aquelarre, el mercat medieval del primer cap de setmana de març, també ha patit els efectes d’aquest debat i es traslladarà dels voltants de la catedral al Camp de Mart.

Tot i que parlant amb els veïns

ens donen una alternativa», diu el Josep Maria, que es mostra optimista amb el canvi de lloc assegurant que «si fas promoció, la gent hi va». Amb tot, es mostra estranyat per la decisió del consistori perquè «no molestem, nosaltres donem ambient al barri. És una cosa tranquil·la que a les deu de la nit ja s’ha acabat i tothom a dormir».

Les bandes, obligades a assajar fora del barri El president de l’Agrupació d’Associacions de la Setmana Santa, Francesc Seritjol, diu que la decisió del consistori «és comprensible, però era una tradició». En aquest sentit, opina que «quan no es parti-

cipa en aquestes coses, et pot molestar» i admet que «sap greu perquè perds comoditat (referint-se a les bandes) però t’has d’anar adaptant».

Només començar l’any i els veïns de la Part Alta i la ciutat, en general, ja comencen a notar els efectes de la plataforma Farts de Soroll. De moment, una tradició de sempre com són els assajos de les bandes de Setmana Santa i un esdeveniment que va néixer al barri, l’Aquelarre, marxen fora muralles. La preocupació principal de molts veïns que no se senten identificats amb les exigències de Farts de Soroll és què passarà amb la resta d’actes festius que omplen de vida el barri històric de la ciutat al llarg de l’any.

Més de 630.000 persones visiten els espais patrimonials La conselleria de Patrimoni Històric-Museu d’Història ha fet balanç de les visites als espais patrimonials d’aquest 2016. L’Amfiteatre, amb 177.871 persones; el Circ-Pretori amb 208.210 visitants; així com el Passeig Arqueològic- Muralles i visita a la maqueta de Tàrraco, ubicada ara a l’Antiga Audiència, amb unes 100.000 persones respectivament van ser els espais més concorreguts. Pel que fa a la divulgació històrica, des de la conselleria de Patrimoni es vol destacar l’èxit un any més del Festival Tàrraco Viva que aquest 2016 va proposar l’eix temàtic de Roma i Egipte. El pressupost de la Conselleria de Patrimoni del 2016 ha estat de 700.000 €.

Homenatge als metges traspassats Aquest dimecres, 15 de febrer, a les 20 hores a la sala d’actes de la seu de Tarragona del Col·legi de Metges es durà a terme la celebració d’un emotiu acte in memoriam per recordar els metges collegiats que han mort durant l’any 2016. Des de l’entitat es recorda que «serà un moment de reflexió, on esperem que ens hi acompanyeu companys, familiars i amics». En total han estat 21 els professionals traspassats el passat any 2016.

9

15 de febrer de 2017

tarragona manel rovira | president de l’associació de veïns de la part alta

ENTREVISTA

«A la Part Alta no hi ha soroll, hi ha gent que els molesta tot»

oriol montesó TARRAGONA

E

l Manel Rovira és un d’aquells veïns que s’ha deixat les soles a les llambordes de la Part Alta. Nascut al carrer Merceria, és un testimoni de primera mà de com ha canviat cap a bé el barri durant les darreres dècades, gràcies a la proliferació de nous comerços i de nombrosos locals de restauració.

De posat seriós i aparença tranquil·la, fins que et parla dels molts problemes que té la zona, el Manel fa més de set anys que és el president de l’Associació de Veïns de la Part Alta, la primera i la més nombrosa de les entitats veïnals del barri. L’associació s’ha fet un fart de reivindicar millores recollint la veu dels veïns ja sigui en assemblea o, d’una manera menys ortodoxa però molt més mediterrània, parlant a mig carrer Santa Anna, mentre compren verdura a la plaça del Fòrum o a les quatre cantonades agafant aire abans d’arribar a la plaça de les Cols.

Quan li pregunto quins èxits ha aconseguit l’associació durant aquests anys al capdavant de l’entitat, arrufa les celles i admet que «molts no, perquè ja saps com funciona l’Ajuntament... et prometen cada dia més coses i després, a l’hora de la veritat, ara sí, ara no».

Però han millorat coses?

Sí, sobretot gràcies al Pla de barris. Es van treure les voreres de molts carrers, es van arreglar clavegueres, antenes, cablejat… però la meitat del pressupost se’n va anar cap a Ca l’Agapito.

La meitat?

Allò havia de ser el màxim.

«Ja veuràs que bonic que quedarà», deien. I jo els deia, «em penso que el barri necessita coses més importants que no

«La Part Alta està viva i ara quatre paios se la volen carregar pressionant l’alcalde» pas gastar-se la meitat del pla en allò».

I encara està en ruïnes...

He llegit que tenen fins al desembre per intentar recuperar-ho, però suposo que ca l’Agapito s’ha acabat.

I la neteja?

Sí que es neteja, però no hi ha vigilància. Hi ha gent que surt a les nou o a les deu del matí i deixa la brossa al carrer.

La brossa i la Part Alta, un mal endèmic…

Amb la recollida d’escombraries vam millorar una mica, però ara tornem a estar malament perquè han tret contenidors per reciclar.

Diuen que el camió era massa gros. O sigui que el camió mana més que ningú. Han posat alguns contenidors petits, però s’omplen de seguida.

Com les papereres que posen al vespre, que fan que la gent

no recicli. És difícil fer-ho a la Part Alta.

Ja poden enviar noies que t’expliquin com ho has de fer que, si no hi posen facilitats, la gent no reciclarà. Si cada vegada han de caminar més de cent metres per llençar la brossa o els contenidors estan plens, els veïns ho acaben deixant al carrer.

I la mobilitat?

No entenc com l’Ajuntament desaprofita les oportunitats que té per tancar o regular de debò el trànsit a la Part Alta amb les obres a la Baixada del Roser. Tenen targeta de circulació fins i tot els de Girona, perquè no serveix per a res, ja que ningú no la demana. Allí entra tothom. Jo no he vist cap ciutat d’Espanya on els cotxes passin pel pla de la catedral.

Parlem de pisos abandonats, alguns a punt de caure, que acumulen excrements de coloms, dels quals, segons el Manel, «cada dia n’hi ha més i fan malbé el patrimoni».

Els problemes del barri són massa nombrosos per fer-los cabre a l’entrevista i això em fa preguntar-li si el soroll és un dels problemes principals del barri com perquè se n’hagi fet tant de ressò últi-

«Quants apartaments turístics hi ha? Dos? Aquí hi ha gent que es pensa que estem a la Diagonal» mament.

Al barri no n’hi ha, de sorolls.

On hi ha merder i soroll és en un lloc: el Cau. Allí hi ha baralles, tanquen a les cinc o a les sis de la matinada i comencen a xerrar… Aquest és el focus del soroll. Tret d’això, a la Part Alta, a partir de les sis de la tarda no hi ha gairebé ningú pel carrer. Els caps de setmana hi ha restaurants, hi ha moviment, però no hi ha soroll.

I els Farts de Soroll?

De problema de soroll no n’hi ha, el que passa és que hi ha gent que ha vingut nova a la Part Alta i que els molesta tot.

Ha costat molt recuperar la Part Alta. Fa 30 o 40 anys només hi havia bars de putes, parlant en plata. Es van tancar, s’han anat obrint restaurants i ara la gent hi puja. La Part Alta està viva i ara se la volen carregar en dos dies per quatre paios que pressionen i l’alcalde es caga a sobre.

No són la majoria de veïns del barri, doncs?

No, home, no... són quatre gats que no tenen res a fotre, que estan jubilats i ni treballen. Dius «home, m’he d’aixecar a les cinc del matí», però ni això. A mi m’agradaria que em diguessin quan hi ha soroll a la Part Alta, perquè jo hi visc i a sota de casa tinc un pub i no en sento.

Parlen ara una mica de les terrasses...

Això sí, cal fer complir la normativa, tant per la mida de les terrasses com de l’horari que han de fer. Però per la resta, és que ho volen tancar tot! Ara no deixen ni assajar les bandes de Setmana Santa… Què volen? Que fem la processó al polígon Francolí? I amb els actes de Santa Tecla igual... per deu dies a l’any que duren les festes!

També hi ha queixes pels apartaments turístics.

Quants n’hi ha, d’apartaments turístics a la Part Alta? Dos? Aquests veuen el que passa a Barcelona i es pensen que estan a la Diagonal.

Us sentiu oblidats com a associació de veïns?

Home, i tant! Abans hi havia el regidor de barri, però ara és com si no existíssim.

10

15 de febrer de 2017

COMARQUES

Salou simplifica els tràmits administratius

L

’Ajuntament de Salou –a través dels departaments d’Activitats i de Qualitat– ha posat en marxa un nou sistema de gestió del cens d’activitats, que té per objectiu identificar i recollir les dades de totes les activitats i instal·lacions públiques i privades que es desenvolupin en el terme municipal. Permetrà conèixer quines activitats s’han implantat, la seva situació administrativa i la seva incidència ambiental i sectorial.

Així, el cens proporcionarà a l’Ajuntament la informació necessària per prendre decisions i iniciatives en la gestió de les activitats des de les diferents àrees de l’Ajuntament amb responsabilitat sobre la matèria.

L’explotació útil de les dades afavorirà el treball transversal en les relacions administratives amb els interessats.

Amb la implantació d’aquest nou sistema es disposarà de la gestió integral electrònica dels procediments d’Activitats i, com a conseqüència, s’estendrà l’ús del gestor electrònic d’expedients a

un major nombre de procediments municipals, suprimint càrregues a la ciutadania i agilitzant els tràmits interns propis de l’Administració.

La cara visible d’aquest projecte és la web finestraoberta.salou. cat, des d’on, a més de donar informació i assessorament respecte als tràmits que cal realitzar per posar en marxa qualsevol tipus d’activitat empresarial, integra els serveis d’administració electrònica que permeten realitzar totes les gestions de manera electrònica, sense haver de fer cap desplaçament.

Vint-i-cinc persones s’incorporen al nou Pla d’Ocupació Municipal de Vila-seca

Un total de 25 treballadors s’han incorporat al primer grup de treball del Pla d’Ocupació Municipal que ha posat en servei l’Ajuntament de Vila-seca i que durant el 2017 acabarà donant feina a un total de 50 persones. Destinat a aquelles persones que es troben en situació d’atur, aquest pla té l’objectiu de facilitar l’accés al món laboral i promoure l’ocupabilitat de les persones que hi participen.

Els treballadors d’aquest pla estan rebent una formació prèvia en competències clau

i tenen un contracte de treball de 6 mesos de durada. Les tasques que duran a terme els treballadors tenen com a objectiu el manteniment de la via pública, la reparació de mobiliari urbà i el manteniment d’espais naturals del municipi.

A banda d’aquests treballadors també han estat a l’acte les dues persones encarregades del pla i 4 treballadors del programa Treball i Formació impulsat pel Servei d’Ocupació de Catalunya i que es va endegar el passat 30 de desembre.

El Port de Tarragona tanca l’any 2016 amb un moviment de 31,6 milions de tones de mercaderies

E

l Port de Tarragona ha tancat l’exercici 2016 assolint un volum de 31,6 milions de tones mogudes en un any. Encara que aquesta xifra representa un 5% menys de tràfic total que l’any anterior (motivat principalment per la variació conjuntural en el tràfic de derivats d’hidrocarburs), la consolidació de la línia estratègica de diversificació ha permès obtenir uns bons resultats econòmics que, a data d’avui i amb previsió de tancament de l’exercici, augmentarien l’import net de la xifra de negoci fins als 52,5 M€, un 1,3% més que l’exercici anterior.

Bons resultats econòmics, amb 52,5 MEUR com a import net de la xifra de negoci (+1,3%) Durant l’exercici 2016 destaquen els bons resultats en cereals, pinsos, fruita, vehicles, animals vius, project cargo i creuers, entre altres. Alhora, el Port de Tarragona ha mantingut els índexs de moviment de mercaderies en comerç exterior; les exportacions a destinacions internacionals han fregat els 5 milions de tones i les importacions han

superat els 21,7 milions de tones. A més, l’exportació de contenidors ha incrementat un 1,7% respecte al 2015, i superant les 24.300 unitats. Els principals països receptors de

contenidors des del Port de Tarragona són Israel, Guinea Equatorial, Nigèria i Turquia.

La temporada de creuers 2016 ha estat la millor temporada creuerística

del Port de Tarragona i consolida la tendència de creixement. Durant aquest any han arribat al Port de Tarragona 22 creuers, amb 14.000 creueristes. El 2017, la previsió en aquests tràfics, consolida el creixement al Port Tarragona amb 40 creuers i 40.000 creueristes i l’aposta ferma de Costa Cruceros pel territori com a port base.

Pel que fa al tràfic de vehicles, la terminal ha superat les 152.000 unitats mogudes (tant d’importació com d’exportació), un increment del 33,6% respecte a 2015.

Aquestes xifres superen les registrades en els últims cinc anys al Port de Tarragona.

11

15 de febrer de 2017

TARRAGONA

El telèfon mòbil ja és el dispositiu més usat per connectar-se a Internet a Tarragona El mòbil desbanca els ordinadors fixos i portàtils ORIOL MONTESÓ TARRAGONA

E

l telèfon mòbil és el dispositiu utilitzat per un nombre més alt d’usuaris per accedir a Internet, per davant de l’ordinador de sobretaula i el portàtil. A més, aquest dispositiu ja és el més triat com a primera opció a l’hora de connectar-s’hi, segons posa de manifest l’Observatori d’Internet 2016 de la Diputació de Tarragona. Concretament, el telèfon mòbil és el dispositiu preferit per accedir a continguts i serveis d’Internet pel 47% dels usuaris, per davant del 23% que té l’ordinador de sobretaula com a principal equip, o el 20% que té el portàtil.

Pel que fa a equipament, en l’actualitat hi ha telèfons mòbils en el 97% de les llars tarragonines, l’ordinador és present en el 88% de les cases, mentre s’obren pas de manera clara les tauletes tàctils, que en cinc anys han passat de ser presents

tràmits amb l’administració pública (del 60 al 63%).

Què tenim a casa?

Instagram avança Twitter com a segona xarxa, per darrere de Facebook

97%

92%

87%

71%

64%

63%

46%

TELÈFON

INTERNET

WI-FI

PORTÀTIL

ORDINADOR

TAULETES

SMART TV

Disponibilitat d’Internet a les llars de la província TERRA ALTA

93%

Fins a 1.200€/mes

80%

TARRAGONÈS

91%

Entre 1.201 i 2.500 €/mes

97%

RIBERA D’EBRE

91%

PRIORAT

86%

MONTSIÀ

93%

CONCA DE BARBERÀ

91%

Més de 2.500€/mes

100%

Un membre

64%

Dos membres

87%

BAIX PENEDÈS

97%

BAIX EBRE

87%

Tres membres

98%

BAIX CAMP

95%

Quatre membres

ALT CAMP

89%

Més de quatre membres

només al 6% de les llars a ser-hi al 63% en l’actualitat.

Menor ús d’Internet entre les persones amb menys ingressos i menys formació El 86% de la població de les comarques de Tarragona utilitza de manera habitual Internet, un percentatge lleugerament superior a l’obtingut el 2015.

Els perfils que presenten un menor ús d’Internet són les llars amb un nivell baix d’ingressos (fins a 1.200 euros al mes per llar), les dones, les

Tipus de connexió 4G / 3G

87%

99%

ADSL

64%

100%

Fibra òptica

25%

persones de més de 55 anys, aquelles que no tenen estudis o bé tenen estudis primaris, i les persones que es dediquen a les tasques de la llar i els jubilats. Respecte a l’any anterior, s’observa un augment de gairebé 20 punts en l’ús d’Internet entre els majors de 69 anys (30% al 2015 davant el 49% actual). Tot i així, és en aquesta franja d’edat on s’observen més diferències entre homes i dones. Si bé en edats anteriors la proporció d’usuaris per sexes es manté força igualada, a partir dels 69 anys, aquesta cau

dramàticament en detriment de les dones. En l’actualitat, el 64% d’homes majors de 69 anys són usuaris d’Internet, davant el 37% de les dones.

Pel que fa als serveis d’Internet, es mantenen en nivells semblants aquells que ja eren els més utilitzats: cerca d’informació, correu electrònic, lleure (música, jocs..) i missatgeria. Pugen, d’altra banda, la lectura de mitjans de comunicació (del 72 al 77%), les compres on line (del 64 al 69%) la banca electrònica (del 61 al 70%) i, molt lleugerament, els

Un 71% dels usuaris d’Internet té creat un perfil en una o més xarxes socials, cosa que representa el 61% del global de població. Es tracta de les mateixes xifres de 2015. Novament Facebook és la més utilitzada amb gran diferència. El 91% de ciutadans que tenen algun perfil a les xarxes disposen d’un compte de Facebook. El 31% en té un a Instagram (l’any 2015 era el 17%) i un 28% en té a Twitter, que creix un 3%, però passa de la segona a la tercera posició pel que fa a xarxes amb més usuaris a la demarcació.

Sobre la configuració de la privacitat a les xarxes socials, la majoria d’usuaris restringeix l’accés públic al seus perfils però en diferent mesura: un 18% només deixa que una part dels seus contactes accedeixi al contingut dels seus perfils i un 48% dona accés als tots seus contactes. Mentrestant, un 16% els manté totalment públics.

L’Observatori d’Internet 2016 de la Diputació de Tarragona s’ha elaborat a partir de l’enquesta realitzada per l’empesa CERES entre una mostra de 1.000 persones residents a les comarques de Tarragona, de més de 15 anys d’edat, entre els dies 16 i 26 de novembre de 2016.

12

15 de febrer de 2017

social

El Centre Especial de Treball Santa Tecla assoleix la certificació ISO 9001 La bugaderia industrial de la Xarxa de Santa Tecla dona feina a 40 persones amb discapacitat des de 2004 ÒLIVER MÁrquez ELS PALLARESOS

L

a bugaderia industrial de la Xarxa de Santa Tecla, centre especial de treball situat als Pallaresos que té per objecte la inserció i el desenvolupament sociolaboral de persones amb diferents tipologies de discapacitat, ha aconseguit recentment la certificació 9001/2015 en els seus processos de producció. Aquesta acreditació, excepcional si parlem de discapacitat al món laboral, és el resultat d’un meticulós procés de modernització i reorganització del dia a dia en la bugaderia, operativa des de l’any 2004 i que en l’actualitat ocupa 40 persones amb diferents discapacitats a les comarques de Tarragona. Amb la ISO, el centre es situa entre els primers CET amb producció acreditada a la província, la qual cosa representa una garantia tant per als treballadors com per als clients.

La principal activitat del CET Santa Tecla (un 80% del total) és rentar i planxar tota la roba generada pels centres sanitaris i socials de la mateixa Xarxa de Santa Tecla. Al llarg de l’any passen per la bugaderia milers d’uniformes, bates, llençols, estovalles i tovallons que, diàriament, s’usen als hospitals, centres d’atenció primària, sociosanitaris, residències i llars que la Xarxa de Santa Tecla gestiona al Tarra-

Al CET Santa Tecla l’acreditació ISO s’acompanya de diferents guies i pautes per facilitar el dia a dia als empleats. A la imatge, un treballador de la bugaderia davant d’un dels cartells de suport que podem trobar a les diferents línies de producció. / Tomàs Varga

gonès i el Baix Penedès.

Des del CET Santa Tecla també es presta servei a clients externs, com per exemple l’Hospital Pius de Valls, la Residència La Mercè de Tarragona o, recentment, la residència Jaume I de l’Espluga de Francolí, entre altres. El 2016 la bugaderia va tractar més d’1,2 milions de quilograms de roba.

Francesc Xavier Isern, director de Serveis Tècnics i Logística de la Xarxa de Santa Tecla, apunta que «l’obtenció de la ISO 9001/2015 és el resultat de l’aposta ferma que la direcció fa per la millora contínua en el dia a dia de la bugaderia.

Des de 2013 el centre ha anat incorporant millores tecnològiques i pautes d’eficiència, sempre prioritzant la missió terapèutica i formativa que té un Centre Especial de Treball com el nostre». Isern apunta que «l’acreditació és la constatació que en el CET realitzem un treball alineat amb els estàndards internacionals de qualitat i, al mateix temps, és una garantia perquè en temps futurs seguim en la mateixa línia. Cal no oblidar que la ISO s’ha de renovar anualment

L’acreditació posa en valor el treball eficient i metòdic que es fa al Centre Especial de Treball Santa Tecla complint les recomanacions apuntades pels auditors». En aquest sentit, la direcció del CET Santa Tecla es compromet a aportar «tots els recursos necessaris» per garantir el compliment de les millores que vagi marcant la ISO any rere any, sempre amb el triple objectiu de millorar els processos de producció, garantir llocs de treball estables i de qualitat per a persones discapacitades i complir els requeriments dels clients del CET. Isern destaca que l’obtenció del certificat «ha respost més a una voluntat interna de millorar que no a requeriments dels clients, ja que gran part de l’activitat de la bugaderia és per a la mateixa Xarxa de Santa Tecla. Però és evident que a partir d’ara disposem d’una millor carta de presentació en

licitacions per a nous contractes amb tercers».

«A efectes pràctics», subratlla Isern, «per a nosaltres el més important és que queda demostrat que un grup de persones amb discapacitat pot ser tan diligent, disciplinat i metòdic com els que trobem en una empresa convencional. És per això que cal elogiar i agrair el treball que realitzen operaris, monitors, cap de producció, psicòlegs i treballadora social.

Aquest bon treball també s’ha vist reflectit en les enquestes de satisfacció que, a petició dels auditors, hem realitzat als nostres clients. Estan encantats amb el servei prestat i hem detectat punts de millora que abordarem aquest mateix any».

Premi al treball Però, més enllà de les millores organitzatives en l’espai de treball i en els processos productius, l’acreditació ISO representa un important estímul per als treballadors i treballadores de la bugaderia. Segons l’equip USAP (Unitat de Suport a l’Activitat Professional) del CET Santa Tecla, integrat per

psicòlegs i treballadora social, «la implementació de la ISO ha estat vista pels operaris com un premi al seu treball i esforç durant els últims anys, fet que ajuda a millorar la percepció que tenen d’ells mateixos, tot reforçant la seva confiança i la seva percepció de professionalitat». El treball desenvolupat en els últims mesos «ajuda a fomentar, d’una banda, uns hàbits de treball basats en aspectes tècnics, que permet que els operaris s’adaptin, amb el consegüent creixement personal i professional que això comporta i, a més, els obliga a adquirir noves responsabilitats, incrementant així la seva autonomia».

Pel que fa al grup, l’esforç realitzat per obtenir la ISO ha implicat un nivell òptim de treball en equip, que ha ajudat a «l’acceptació del rol de cadascun dins del sistema de producció. Aquest fet ha desembocat, a més de l’èxit final del procés, en una cohesió d’equip més alta i més satisfacció entre els treballadors/es».

Des de la direcció de l’Àrea Social de la Xarxa Santa Tecla es felicita tots els implicats en el projecte per l’esforç, dedicació i el treball en equip que han fet possible l’obtenció de l’exigent certificació ISO 9001 en un entorn de treball protegit.

Plans de futur La Xarxa de Santa Tecla ja té projectat i aprovat el trasllat del CET a una nova nau al polígon Riu Clar de Tarragona, al costat del nou taller ocupacional de la Fundació Estela. Allà la bugaderia gaudirà de l’espai necessari per ampliar les seves línies de producció i potenciar la seva funció formativa i integradora. La previsió és que el nou CET Santa Tecla s’engegui al llarg de 2018 en un espai que requerirà una important inversió en nova maquinària.

«Al nou centre, i amb nova tecnologia, podrem multiplicar per tres la producció i als treballadors se’ls obriran noves oportunitats per desenvolupar-se en l’àmbit laboral i personal», assegura Xavier Isern.

13

15 de febrer de 2017

SOCIAL AMÈLIA LLORT | DIRECTORA DE LA LLAR D’INFANTS MUNICIPAL DE BONAVISTA

ENTREVISTA

«L’infant està dotat per aprendre i desenvolupar-se per ell mateix» nera psicomotriu i cada etapa del seu creixement esdevé una presa de consciència continuada i una font d’aprenentatge constant. Els beneficis són que tot allò que l’ésser humà aprèn i experimenta per un mateix és molt més significatiu i té molta més força, especialment en els tres primers anys de la vida, que són bàsics per al desenvolupament d’una persona, ja que s’estableixen els fonaments de la seva personalitat.

CARME LÓPEZ TARRAGONA

L

’equip de la Llar d’Infants Municipal de Bonavista, gestionada per la Xarxa de Santa Tecla, ha organitzat una exposició itinerant per mostrar a la ciutadania el model docent que s’aplica en aquest centre educatiu –i que comparteix amb les altres dues llars d’infants gestionades per la Xarxa: la de l’Arrabassada i la Riera de Gaià– basat en el respecte a la llibertat de moviment de l’infant i en el rol no intervencionista de l’adult.

Aquesta mostra itinerant estarà oberta al públic, fins al 24 de febrer, al Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau. Parlem amb Amèlia Llort, directora de la Llar de Bonavista.

Què es pot veure en aquesta mostra? És un recull d’imatges i vídeos que mostren les relacions que s’estableixen entre els infants en les nostres aules un dia qualsevol. Per a nosaltres és molt útil l’enregistrament en vídeo de tot el que passa a l’aula perquè ens permet copsar molts detalls que a simple vista passen desapercebuts.

Això ens permet millorar tant la distribució dels espais de la classe, el material... com l’actitud de l’educadora, si és

Amèlia Llort en un dels passadissos de la Llar d’Infants de Bonavista. /Tomàs Varga

necessari. Així, hem aprofitat aquesta feina diària per fer un recull de les imatges que hem considerat més significatives acompanyades d’uns textos explicatius elaborats per nosaltres mateixos.

En què es basa el vostre model pedagògic?

Parteix de tres referents principals: d’una banda, l’aproximació Pikler-Lóksy, que es basa en el respecte pel moviment lliure de l’infant i que dona molta importància a la relació de qualitat que l’adult hi estableix en tots els moments del dia; per una altra banda, la pedagogia interactiva, que reforça la

importància de la relació que s’estableix entre els mateixos infants i, finalment, els continguts que proposa el currículum d’educació infantil del Departament d’Ensenyament.

I com s’aplica a l’aula?

Doncs preparant les condicions perquè els infants s’interrelacionin lliurement i puguin triar on volen interactuar en cada moment. Per exemple, la llar està dividida en tres espais: joc simbòlic, experimentació i espai psicomotriu, i la nostra funció és pensar i repensar aquests espais per millorar-los i que siguin idonis per a tots els infants,

independentment de les seves condicions i edats.

I quins beneficis té per als infants aquest model?

Partim de la idea que, per als humans, el més important són les relacions amb els seus iguals. A partir d’aquestes relacions ens desenvolupen intel·lectualment, emocionalment, socialment...i, en els infants, aquest desenvolupament va molt més enllà si la relació s’estableix al seu mateix nivell, és a dir, amb altres infants, que si tan sols es fa amb un adult.

L’infant està dotat per aprendre per ell mateix a desenvolupar-se tant cognitivament com de ma-

I quina és la funció de l’adult en aquest aprenentatge?

Com he dit, la funció de l’adult és ser una presència de la més alta qualitat possible, observar sense dirigir i preparar les condicions necessàries perquè es produeixin aquestes interrelacions.

Aquest model està poc implantat al nostre país?

Curiosament les orientacions del currículum d’educació infantil donen molta importància a la valoració de les interaccions entre els infants, però en moltes escoles i llars d’infants no s’aplica. Predomina, en canvi, un model molt preponderant d’un educador autoritari que considera que és ell qui ha de transmetre el saber. Amb aquesta mostra volem ensenyar a la ciutadania el model que nosaltres apliquem perquè tothom en conegui els beneficis.

14

15 de febrer de 2017

COMARQUES

Més de 900 tarragonines denuncien ser víctimes de violència masclista el 2016 L’àmbit de la parella és el preponderant en les trucades rebudes per violència masclista en un 97% dels casos denunciats

La majoria són dones treballadores d’entre 31 i 50 anys amb fills menors

L

a línia d’atenció contra la violència masclista va rebre més de 900 trucades el 2016 provinents del Camp de Tarragona. La majoria de les afectades han estat dones d’entre 31 i 50 anys, un 67% del total de denúncies telefòniques.

Les segueixen les joves, entre els 18 i els 31 anys, que van sumar un 16,3% de les trucades al 900 900 120.

Segons les dades fetes públiques per l’Institut Català de les Dones, en la majoria dels casos (un 75,3%) és la mateixa

dona la que realitza la trucada denunciant els fets i només en un 23,3% és un familiar o una persona propera. La resta, un 1,4%, és un professional qui dóna a conèixer el cas.

Pel que fa a l’àmbit d’identificació de la violència masclista, la parella és clara-

ment la preponderant, amb un 97% dels casos. En el familiar només s’han detectat 16 dels 931 casos; del sociocomunitari s’han rebut deu trucades i en l’àmbit laboral, dos.

La violència exercida és majoritàriament psicològica, ja que és inherent a la resta de formes de violència, de les quals en destaca la física amb un 36,6% dels casos denunciats, que sumen un total de 341 de

les 931 trucades. També hi van haver 73 trucades relacionades amb violència econòmica i 20, de sexual.

Més de la meitat de les dones que han trucat a la línia d’atenció contra la violència masclista (480) estaven ocupades, 116 estaven a l’atur, 114 eren pensionistes, 97 feien treball domèstic no remunerat i 50 eren estudiants. En aquest sentit, un 63,8% tenien ingressos, un 28,2 no en tenien i un 7,9 no van revelar aquesta informació.

A més a més, la majoria de trucades venen d’un àmbit familiar amb fills menors que hi conviuen, un 51,1%. Un 33,9% no tenen fills, un 11,8% tenen fills fora del nucli familiar, un 7,5% els tenen majors d’edat i en un 0,7% la dona està embarassada.

15

15 de febrer de 2017

Comarques

Empresaris catalans i valencians fan pinya a Tarragona contra el centralisme de l’Estat El teixit econòmic vol que la connexió entre Algesires i França sigui una realitat el 2025, d’aquí a només vuit anys

Uns 300 empresaris exigeixen un calendari real per al Corredor Mediterrani

E

ls empresaris de la façana litoral mediterrània estan farts de la política ferroviària centralista que practica l’Estat espanyol. Així ha quedat reflectit aquesta setmana a Tarragona amb una cimera que ha aplegat més de 300 empresaris de Catalunya, València, Múrcia i Andalusia. La trobada, impulsada per l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE) ha servit per posar sobre la taula una vegada més les reivindicacions del teixit empresarial i industrial de la zona mediterrània d’Espanya, que es considera maltractada per la

La cimera, promoguda per l’associació d’empresaris valencians, va tenir lloc al Palau de Fires i Congressos de Tarragona. / Cedida

política ferroviària radial que des de sempre s’ha aplicat a l’Estat.

L’elecció de Tarragona per a la celebració de la cimera no ha estat causal, segons afirmava el president de l’Associació Valenciana d’Empresaris (AVE), Vicente Boluda, qui ha recordat que el «coll d’ampolla» entre Vandellòs i Tarragona és actualment l’únic tram de via única

de la línia de la costa. Durant la trobada, l’empresariat ha exigit la posada en marxa del Corredor Mediterrani entre Algesires i la frontera amb França, uns territoris que concentren pràcticament la meitat de l’activitat econòmica i de la població de l’estat espanyol.

Després dels reiterats retards i incompliments d’execució per part del govern espanyol, han denunciat que la segona i la ter-

cera ciutat de l’Estat –Barcelona i València, respectivament– encara no disposin d’un enllaç d’Alta Velocitat. «S’han trobat a faltar dos plantejaments claus: la manca de planificació i de voluntat política», ha conclòs Boluda, qui s’ha referit a les promeses incomplertes per part de l’exministra de Foment, Ana Pastor. «Ens va jurar que la solució provisional —el tercer carril— estaria enllestida al primer trimestre del 2015 i ja som al 2017 i ni ells mateixos saben quan l’acabaran», ha lamentat.

El sector econòmic ha reclamat al govern espanyol que posi data a l’Alta Velocitat entre Barcelona i Alacant i que concreti quan iniciarà els treballs de la doble plataforma ferroviària, que veuen com la solució defi-

nitiva enfront del tercer carril, que insisteixen que ha de ser de caràcter provisional.

Una altra de les demandes que s’han fet a Tarragona és que l’ample internacional entre Almeria i la frontera francesa sigui operatiu l’any 2025.

La trobada empresarial s’ha celebrat sota el títol «El Corredor Mediterrani: prioritari i urgent» i ha servit per presentar la nova web www.corredormediterraneo.com, a través de la qual la ciutadania podrà veure de manera gràfica la importància de la infraestructura per al futur social i econòmic de les diferents comunitats autònomes afectades. També s’ha presentat una eina on line a través de la qual es pot fer un seguiment de l’evolució de les obres del projecte del Corredor Mediterrani des d’Algesires fins a la frontera francesa.

A banda del nou canal de comunicació on line, l’Associació Valenciana d’Empresaris ha posat en marxa una campanya de sensibilització ciutadana amb l’etiqueta #QuieroCorredor, amb la qual es volen recollir signatures de suport de part de la societat civil.

El Morell presenta aquesta setmana un nou estudi sobre la qualitat de l’aire a l’entorn de la química

L

’Ajuntament del Morell i la Plataforma Cel Net tornen a posar la lupa sobre la qualitat de l’aire al Camp de Tarragona amb la presentació dels resultats d’un tercer estudi elaborat per la Universitat Politècnica de Catalunya (UPC). L’estudi és un encàrrec del consistori morellenc per donar continuïtat al primer i al segon estudis sobre la qualitat de l’aire a les poblacions properes al polígon nord del complex petroquímic, i que ja van ser presentats en societat el juny de 2014 i el novembre de 2015.

L’estudi ha estat realitzat, com en anteriors ocasions, per la

Elaborat per la UPC, ha costat 13.000 euros i ha estat finançat íntegrament per l’Ajuntament UPC, que ha dut a terme una avaluació real de la qualitat de l’aire que respiren els habitants del Morell, mitjançant control social, control químic i modelització numèrica, per tal d’arribar a les conclusions que seran exposades en l’acte de presentació d’aquest estudi, que tindrà lloc a les 20 hores del dijous, 16 de febrer, al Teatre-Auditori del Morell.

Segons els convocants, aquest tercer estudi ha permès obtenir noves mesures i valors que, comparats amb els dels estudis precedents, permetran mostrar l’evolució de la qualitat de l’aire del Morell. En aquest sentit, el tercer estudi ha controlat especialment la presèn-

cia d’1,3 butadiè de manera periòdica, així com la presència de compostos orgànics volàtils en trams de 24 hores, durant deu dies. Finalment, s’ha analitzat l’origen dels episodis de contaminació segons el registre elaborat, mitjançant control social. Pel que fa al fi-

nançament de l’estudi, que ha estat íntegrament assumit pel consistori, té un cost total de 13.190 euros.

L’Ajuntament del Morell forma part de la Taula de Qualitat de l’Aire al Camp de Tarragona. De fet, tot i que l’estudi de la qualitat de l’aire no és un assumpte de competència municipal, el consistori morellenc «manté el compromís adquirit en anys anteriors i, per això, novament hem fet un sobreesforç per finançar l’estudi, perquè considerem prioritari conèixer quina és la qualitat del nostre aire per a, posteriorment i si cal, prendre les mesures necessàries per millorar aquesta qualitat», segons apunta l’alcalde del Morell, Pere Guinovart.

16

15 de febrer de 2017

CONSELLS PROFESSIONALS Kiko Solà, director tècnic de Fabroker

K

iko Solà és un dels homes de Ferreson que coneixerem al llarg de les pròximes setmanes, tot parlant de Fabroker Corredoria d’Assegurances i els responsables de les seves àrees.

El Kiko és director tècnic d’aquesta empresa, el seu responsable jurídic i accionista.

Amb ell conversem per saber què ens espera els pròxims mesos amb aquesta campanya que parla de nous objectius, grans reptes i molta il·lusió per seguir creixent.

Kiko, amb la teva presència Fabroker.eu disposa d’un advocat a l’empresa, un fet gens habitual a les corredories i que us dona un plus més d’atenció al client. «És una part que porto pràcticament de forma directa i que ens dona certs avantatges.

Diríem que és un valor que podem oferir a la nostra clientela i que considerem que, en aquests moments, és molt vàlid. El servei jurídic el prestem quan el client ens demana algun tipus d’assessorament vinculat als seus contractes d’assegurances o en aquells casos concrets de Responsabilitat Civil Professional on els col·legis professionals ens demanen articles o xerrades».

«Aquest 2017 potenciarem el nou departament Corporate adreçat a grans empreses » Kiko Solà, Director tècnic Fabroker Corredoria d’Assegurances

Amb tot el ventall de serveis que oferiu a Fabroker.eu, us faltava consolidar l’àrea de Corporate Grans Clients que ara heu posat en marxa amb la incorporació de l’Enric Gil. A què respon aquesta aposta?

«Nosaltres, històricament, hem donat servei a particulars, a col·lectius, associacions professionals o corporacions, com per exemple el Port de Tarragona on actualment som els me-

opinió

MANUEL SOSA

Secretari General de la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona

Clàusula sòl: La Cambra de la Propietat informarà els propietaris afectats que ho demanin

M

oltes de les hipoteques immobiliàries realitzades a la província de Tarragona podrien tenir el dret de retorn de la clàusula sòl, declarada com a abusiva pel Tribunal de Justícia de la Unió Europea, segons els càlculs que la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona ha fet.

Aquesta clàusula, que la major part dels bancs van incloure als contractes hipotecaris signats abans de la crisi econòmica, va ser declarada il·legal o abusiva per la Justícia europea (TJUE) en una Sentència del passat 21 de desembre, que corregeix la jurisprudència espanyola que

diadors d’assegurances, i hem tingut a la nostra cartera empreses mitjanes o grans, com el grup hoteler Estival Group.

Però ens faltava fomentar més aquest perfil d’empreses de tipus mitjà-alt, de manera que amb l’arribada de gent nova a la nostra empresa, procedents en alguns casos de corredories internacionals, tenim accés a aquest tipus d’empreses. La nostra voluntat és millorar el servei que ja oferíem a empreses mitjanes i arribar a aquelles més grans mitjançant el servei Fabroker Corporate a través de les noves incorporacions perquè, amb elles, ens ho podem permetre».

D’alguna manera, posant els fonaments a l’àrea de Corporate, abasteu quasi tot el mercat...

«Tenim clar que hi haurà unes empreses d’una certa mida a les quals ens serà molt complicat accedir, perquè és un terreny només de corredories internacionals, però som conscients que tenim a l’abast empreses grans de la província a través del Corporate que hem creat».

Quins altres objectius us heu marcat per aquest any 2017 i a mitjà termini?

Nosaltres sempre ens marquem l’objectiu d’anar creixent i, per tant, volem seguir en aquesta línia. Ho fem a través de les nostres oficines de Sant Pere i Sant Pau, Ponent, Reus i alguna més que pot arribar.

També amb els nostres socis de l’automoció, recentment hem incorporat una persona per l’àrea de Penedès Garraf i, seguim augmentant, com sempre, la xarxa de col·laboradors que avui ja abasta més de la meitat de Catalunya. També tenim perspectives de creixement en el camp de la Responsabilitat Civil Professional entrant en noves professions i segments. Òbviament aquest any ens il·lusiona especialment el departament de Corporate Grans Empreses i això passa per dirigir-nos a aquelles empreses a què encara no hem arribat o que encara no ens coneixen. Hi ha un molt bon parc empresarial a la província al qual podem donar un bon servei amb els recursos que disposem i la gent experimentada que treballa a Fabroker, a més les noves incorporacions, l’Enric i la Belén de Corporate, si sumes la seva experiència, entre els dos passen dels 50 anys de gestió asseguradora activa per a grans empreses, deixa’m presumir perquè avui,

limita en el temps els efectes de la declaració de nul·litat de les clàusules sòl i va decretar el retorn amb caràcter retroactiu, és a dir, que es tornin tots els diners cobrats de manera irregular des de la firma del contracte, comercialitzats per quasi tots els bancs abans de la crisi econòmica.

En definitiva, el TJUE estableix que en cas que la clàusula sòl sigui declarada nul·la per un tribunal espanyol, la devolució d’allò que es va cobrar de més s’ha de fer des de l’inici i no des del 9 maig de 2013, com va dictaminar el Tribunal Suprem espanyol.

A causa d’aquesta Sentència, el Govern espanyol ha aprovat un Decret-Llei per tal d’evitar que totes les reclamacions que puguin iniciar els milers d’afectats acabin en procediments judicials que col·lapsarien els jutjats i generarien costos judicials i també per incentivar els acords i que no es produeixin unes reclamacions massives i col·lectives instades en determinats casos, per col·lectius i fins i tot grups financers de capital risc que avancen els possibles costos i despeses judicials, si les hagués.

Alguns bancs van deixar d’aplicar aquesta clàusula sòl de manera voluntària, però cap d’ells ha retornat els diners als seus clients de manera massiva.

a la província, això no ho pot dir ningú més.

Com a novetats hi ha la creació del departament de Corporate i el naixement d’una campanya anomenada «Els Homes de Ferreson».

Parla’ns d’aquesta campanya.

Si hi ha algun factor que ens caracteritza a Fabroker.eu és, des de sempre, la il·lusió. Aquesta empresa s’ha fet gran a base d’acomplir objectius que no sempre han estat propers, però que s’han assolit amb ganes.

Per tant, aquesta campanya té un caràcter molt desenfadat i és fruit de la il·lusió que ens fa haver ampliat l’equip i de l’aposta per donar a Fabroker una embranzida que volem estendre a tot el territori mostrant les nostres cares i la nostra realitat.

Els homes de Ferreson és, per dir-ho ras i curt, el resultat de reestructurar el nostre equip humà dedicat a les empreses per enfortir-nos en aquest àmbit incorporant el millor professional del sector assegurador en la branca empresarial, un gran personatge. Tot plegat, fa que sumem i la nostra suma es tradueix en un gran salt qualitatiu dels serveis que oferim als nostres clients.

Els bancs han donat una escassa informació de com i a qui afecta la clàusula sòl de les hipoteques, i consideren que cada cas s’ha de negociar individualment, mirar cas a cas i trobar solucions concretes.

La Cambra de la Propietat recorda que si vostè és un dels afectats, té possibilitats de demanar la nul·litat de la clàusula sòl i el retorn de tot el que ha pagat de més des que va signar la hipoteca, segons el que s’ha exposat.

Tanmateix, la Cambra de la Propietat Urbana de Tarragona pot estudiar i assessorar de manera individual i personalitzada cada cas, a tothom que els porti l’escriptura de la hipoteca i el darrer rebut i tramitar el requeriment previ a l’entitat bancària.

I si finalment no es pogués resoldre la reclamació per via extrajudicial o amistosa i fos necessari recórrer a la via judicial, el Servei Jurídic de la Cambra, format per advocats especialitzats, el pot informar i assessorar.

També una sentència recent del Tribunal Suprem espanyol, després d’altres sentències de diferents audiències i jutjats, obre la via perquè els afectats hipotecaris, en la seva condició de consumidors, demanin la devolució de part de les despeses de la constitució d’aquests préstecs hipotecaris.

17

15 de febrer de 2017

COMARQUES

El 112 ja atén en 50 idiomes A

partir d’ara, el Telèfon d’Emergències 112 de Catalunya CAT112 atendrà les trucades en 50 idiomes, després d’incorporar al catàleg de serveis l’atenció telefònica, mitjançant un intèrpret, en 45 idiomes més, a banda del català, castellà, anglès, francès i alemany, en els quals ja atenia fins ara les peticions dels ciutadans. El conseller d’Interior, Jordi Jané, acompanyat del director del CAT112, Federic Adan, ha presentat recentment davant el Cos Consular aquest nou sistema del Telèfon d’Emergències 112 de Catalunya.

A partir d’ara, el CAT112 incorpora un sistema que permet que, quan hi hagi alguna trucada d’un idioma que no sigui un dels cinc habituals i sigui una de les 45 noves llengües, es posarà la trucada a tres bandes en les quals parlarà l’operador del 112, la persona que truca al 112 i un intèrpret d’empresa

S’afegeixen 45 idiomes nous als cinc amb què ja es responien les trucades fins ara

externa que traduirà el que ambdós expliquin. Aquests intèrprets no estaran físicament al CAT112 sinó que participaran via telefònica en les trucades. L’intèrpret participarà en

la conversa de manera immediata i el sistema garanteix la confidencialitat i la disponibilitat 24 hores al dia els 365 dies de l’any i no tindrà cap cost per a la persona que truca.

El nou servei garanteix, a més, l’atenció per part del CAT112 als ciutadans en totes les llengües oficials de l’Estat: català, castellà, euskera i gallec.

El CAT112 disposa actualment

d’una cobertura les 24 hores de gestors que parlen aquests cinc idiomes esmentats i ara implanta aquest sistema de traducció d’idiomes per a traduir 45 idiomes addicionals, fet que comporta donar cobertura al 90% dels usos lingüístics mundials i donar més cobertura als usuaris.

En un primer estadi del projecte, el CAT112 va dissenyar el nou sistema per tal d’incorporar 28 llengües a les cinc amb què ja atenia les trucades, però posteriorment es va decidir, per tal de millorar el servei i fer més universal l’accés als serveis d’emergència a Catalunya, ampliar aquesta oferta a 45 idiomes més.

Nous idiomes amb què atendrà el CAT112: Italià · Portuguès (incloent variant brasilera) · Japonès · Xinès mandarí · Xinès cantonès · Rus · Àrab · Polonès · Gallec · Eusquera · Farsi · Bambara Soninke · Noruec · Suec · Txec · Finès · Grec · Turc · Romanès · Ucraïnès · Tailandès · Eslovè · Wòlof · Lituà · Hindi · Fula · Holandès · Hongarès Búlgar · Eslovac · Serbocroata · Danès · Coreà · Urdú Armeni · Mandinka · Paixtú · Albanès · Amazic · Bosnià · Taiwanès · Georgià · Persa · Sirià

18

15 de febrer de 2016

GASTRONOMIA

Escapades romàntiques per celebrar Sant Valentí aquest cap de setmana FÈLIX LLOVELL PERIODISTA GASTRONÒMIC

E

stem en el mes de les escapades romàntiques per celebrar Sant Valentí i per aquells que no ho van celebrar ahir i ho han deixat pel proper cap de setmana volem suggerir alguns llocs per fer-les. Bons hotels amb encant i tots amb bones cuines.

sa, a més, d’un restaurant gastronòmic de cuina mediterrània d’autor. Disposa de celler i trull amb elaboració pròpia de vins i olis. Autovia Reus-Tarragona (T-11), Km 12. (43110) La Canonja. Tel. 977 771 515. reservas@laboella.com Web: www.laboella. com

i banyera d’hidromassatge, 4 suits de gran confort i 1 junior suit. I restaurant. Finca Tancat de Codorniu. Ctra. Nacional, 340; km. 1059. Cases d’Alcanar.

(43480) Alcanar. Tel.: 977 737 194. info@tancatdecodorniu. com Web: www.tancatdecodorniu.com

TANCAT DE CODORNIU

MIAMI MAR, A SANT CARLES DE LA RÀPITA

del Delta en el qual el peix i, sobretot, el marisc (ostres, llagostins…) són protagonistes.

Passeig Marítim, 18-20. (43540) Sant Carles de la Ràpita. Tel.: 977 74 58 59. mar@miamicanpons Web: miamicanpons. com

i visita a un celler de la zona i tast de vins. Carrer Miquel Barceló, 4-6. Falset. Tel.: 977 83 00 78. info@hotelspriorat.com www.hotelspriorat.com PARADOR DE TORTOSA

HOTEL HOSTAL SPORT

MAS LA BOELLA

Situat en ple cor de la finca La Boella, a 8 km de Tarragona, envoltat per 110 hectàrees d’oliveres i 6.500 m2 de jardins i perfectament equipat amb tots els detalls i comoditats per passar una estada de luxe molt romàntica en qualsevol de les seves 13 suites amb totes les comoditats d’un ****S. Dispo-

Al sud de la província, a Cases d’Alcanar, un magnífic paradís molt romàntic. Tancat de Codorniu és una finca, completament murallada, que té més de 2.500 tarongers en plena producció. És del segle passat i va ser lloc d’estiueig del rei Alfonso XII. Rehabilitada com hotel de ****S molt exclusiu, disposa de només 9 habitacions dobles estàndard, 3 habitacions especials amb jacuzzi a la terrassa, sauna

Si volem un hotel amb una decoració moderna en primera línia de platja, en què totes les seves habitacions tinguin vistes al mar i a la platja, que siguin molt tranquil·les i s’hi pugui escoltar el soroll del mar, el tenim a Sant Carles de la Ràpita. És el Miami Mar, de ****, amb 24 habitacions, 1 suit i 5 junior suits. Disposa d’un excel·lent restaurant de cuina tradicional

L’Hostal Sport, hotel de **** a Falset ens fa una proposta romàntica en parella al Priorat.

Dos dies i una nit en una singular terra de vins per gaudir del paisatge, del bon vi i de la tradicional cuina prioratina: allotjament 1 nit en habitació doble superior amb esmorzar; detall de benvinguda a l’habitació, ampolla de vi i delícies de xocolata; sopar maridatge per gaudir dels vins i la gastronomia del Priorat al restaurant de l’hotel

Situat sobre la ciutat de Tortosa, en un promontori que va ser testimoni d’assentaments ibèrics i romans, i en el qual Abderrahman III va erigir una fortificació, el Parador **** ofereix unes vistes panoràmiques del riu Ebre, les muntanyes de Beseit i la ciutat. Gaudeix de bells jardins al recinte emmurallat del vell castell àrab, del segle X. Constitueix tot un referent en l’hostaleria de la comarca i ofereix 72 habitacions i restaurant. Castell de la Zuda, s/n. 43500 Tortosa. Tel.: 977 44 44 50. tortosa@parador.es

Tornen els menús amb preus ajustats als restaurants de la Part Alta de Tarragona

L

’Associació de Restaurants de la Part Alta (ARPA) ha posat en marxa la 6a edició de les jornades gastronòmiques La Part Alta Somriu a la Crisi, que en la seva edició passada va superar els 10.000 comensals. Consolidades dins el calendari gastronòmic de la ciutat, les jornades tenen lloc fins al 28 de febrer. La proposta ofereix la possibilitat de gaudir els restaurants de l’ARPA amb menús a preus inferiors als habituals.

Els clients poden escollir entre menús i degustacions a un preu de 19 i 32 euros (IVA inclòs) i begudes no incloses;

tant al migdia com a la nit i tots els dies de la setmana.

Com en edicions passades, per cada ampolla de vi o cava que els clients prenguin en rebran una igual de regal per gaudirla a casa seva. A més, ARPA, organitza concursos a les xarxes en els quals se sortegen menús i visites als cellers participants. La Part Alta Somriu a la Crisi 2017 compta amb la participació de tots els membres de l’ARPA. Als ja veterans restaurants AQ Restaurant, Arcs Restaurant, El Llagut, Entrecopes, La Nova Taverna, Palau del Baró, Quim i Quima, Racó de l’Abat i Sadoll Restaurant

s’hi sumen tres noves incorporacions: el restaurant Punt i a part (al carrer Cuirateries), La Mestressa del Tòful i Can Truites (aquests dos ubicats prop de la plaça del Fòrum).

La proposta gastronòmica està maridada per vins de 9 cellers que representen les diverses D.O. de la província. Enguany els cellers participants són: I tant, Baronia del Montsant, Varias, Vins Padró S.L., Artiola, Joan Sardà, Altiplà Wines, Covides i Heretat Vall Ventòs. Com a novetat d’aquesta edició el programa inclou un «vi convidat» d’una altra D.O. catalana, concretament de la D.O. Empordà.

Representants de l’ARPA juntament amb la regidora de turisme de l’Ajuntament de Tarragona, Immaculada Rodríguez. / Cedida

19

15 de febrer de 2017

GASTRONOMIA

La calçotada més autèntica de Tarragona al restaurant La Platja FÈLIX LLOVELL PERIODISTA GASTRONÒMIC

E

n plena temporada de la calçotada, i després de celebrar-se la coneguda festa de la calçotada a Valls el passat diumenge dia 29 de gener, aquesta oferta culinària és clarament el principal reclam d’alguns dels nostres restaurants provincials, especialment durant els mesos de febrer i març.

Dins de la ciutat de Tarragona, podem destacar la calçotada que ofereix el restaurant La Platja, dels germans Enrique i Leandro Campabadal, aquests dies de temporada alta de

calçots. El restaurant està situat a dues passes de la platja de l’Arrabassada i el preu d’aquest menú especial és de 32 euros amb l’IVA inclòs. Aquesta calçotada es podria definir com autèntica, de qualitat i amb un ambient molt adient. Els calçots es mengen de peu (també hi ha cadires per si es prefereix) a un gran jardí ple d’arbres, sota unes antigues oliveres i moreres. Un increïble espai natural que sembla impossible que pugui trobar-se a tan sols 2 km del cor de Tarragona.

L’oferta la completen una àmplia zona d’aparcament i un parc infantil, fent-la molt atractiva i interessant per

visitar el restaurant en família, amb nens i avis.

El menú s’inicia amb un petit aperitiu amb patates xips, olives arbequines, fuet, botifarra blanca i una llesca de pa d’espelta amb oli verge aromatitzat de romaní. Seguidament els calçots, ben cremats i calibrats, amb la típica salsa (molt bona!), pa torrat i vi negre amb porró. Després, ja a l’interior de l’establiment, un plat mixt de carn (costelles de xai, llonganissa, mongetes, baldana, carxofa, patata al caliu, escalivada amb formatge de cabra i allioli) i, de postres, crema catalana i taronja. El cafè i la copa de cava posen punt final al menú.

Pels nens el restaurant ofereix un menú infantil per 10 euros IVA inclòs.

Les calçotades al restaurant La Platja les podrem assaborir fins al 30 d’abril tots els dissabtes i diumenges al migdia i entre setmana qualsevol dia. Per a grups cal fer reserva prèvia, al preu especial de 30 euros IVA inclòs. Es recomana reservar taula amb temps.

C/ Josep Ras i Cravalls, 2 · Tarragona Tel.: 977 290 938 / 625 103 195 www.restaurantlaplatja.com

Adopta

CALÇOTADES Restaurant La Platja

Lucas en adopció

L’autèntica calçotada!!!

Lucas és un gos jovenet, aproximadament d’un any i mig, que va ser abandonat juntament amb la seva germana Berta. És un gos molt amistós i juganer. Ara es troba a una casa d’acollida mentre busquem una familia definitiva per a ell.

Contacte: gaiatgn@gmail.com

www.restaurantlaplatja.com

32€ (caps de setmana) 30€ (dill. a div., grups concertats)

C/ Arrabassada, núm. 2 Tarragona Info. i reserves: 977 29 09 38 625 103 195

20

15 de febrer de 2017

societat

Aromateràpia: l’ànima de les plantes al servei del benestar de les persones

L

«Actua directament sobre el nostre propi sistema immunitari i fa un toc alerta al nostre cos perquè reaccioni»

’any 1927, el químic francès René Maurice Gattefossé va patir un accident mentre treballava al seu laboratori i, instintivament, va introduir la mà cremada dins d’un recipient que contenia oli de lavanda. Dies més tard es va adonar que el dolor s’alleugeria i que la ferida cicatritzava molt més ràpidament. Comença, doncs, a investigar i s’adona de les qualitats antibacterianes i antivíriques, entre altres, dels olis essencials. Es recupera o reneix, així, una disciplina, l’aromateràpia, els beneficis de la qual són ben coneguts de temps antics.

Tal com ens explica l’aromaterapeuta M. Jose García-Villarubia, l’aromateràpia «consisteix en l’ús amb finalitats terapèutiques dels olis essencials que s’obtenen per la destil·lació de diferents plantes i arbres aromàtics, per al tractament de diferents afeccions o malalties». Però, què aporta l’aromateràpia? «Amb els olis essencials estem extraient l’ànima de la planta –la quinta essència– i amb ella, el seu sistema immunològic», assegura M. José, «això ens permet actuar directament sobre el nostre propi

M. José Garcia fent una sinergia amb olis essencials. / Carme López

sistema immunitari i fer un toc d’alerta al nostre cos perquè reaccioni davant una afecció concreta». L’aromateràpia es fonamenta en un enfocament holístic de la malaltia: «si l’home té una part del seu cos que està malalta hem de tractar-lo d’una manera íntegra perquè, si només tractem el símptoma, només estem posant un pegat», explica.

Es pot aplicar l’aromateràpia quan ja hi ha una malaltia, però també com a prevenció, «per exemple, quan hem d’afrontar un moment intens tant emocionalment com físicament (un examen, un esport...), quan tenim dolor (reuma, artrosi, fibromiàlgia...) també per prevenir infeccions (constipats a l’hivern...), etc.

També és una gran aliada en

malalties com les demències, l’Alzheimer, la depressió, desequilibris emocionals... «no les cura, però sí ajudar a fer que els seus efectes no siguin tan intensos. En tot cas, no parlem de no prendre medicaments, parlem d’evitar haver-los de prendre. A més, sempre parlem de l’aromateràpia com un complement al tractament mèdic, un complement molt important, ja que treballa la part emotiva que permet afrontar la malaltia de manera integral».

I com es pot administrar l’aromateràpia? Hi ha diferents maneres de fer-ho, com per exemple, la via cutània (massatges, roll-on...) via oral, via olfactiva, via respiratòria (per difusió a l’aire)... i totes tenen els seus beneficis. «No totes les essències es poden utilitzar per totes les vies, per tant és indispensable que sempre s’administrin sota el control d’un expert en la ma-

tèria i utilitzar olis de gran qualitat».

Centre de teràpies M. José Garcia desenvolupa la seva activitat a AromasEze, un centre de teràpies situat al carrer Santa Joaquima de Vedruna, 18, a Tarragona, des d’on ofereix diferents tractaments d’aromateràpia, Reiki, Flors de Bach, reflexologia podal, massatge ayurveda.... També realitza tallers per aprendre a fer, per exemple, una farmaciola bàsica o cosmètica natural... aromateràpia emocional (aprendre a gestionar emocions com la tristesa, l’ansietat, l’estrès, etc.); aromateràpia energètica (aplicada a altres teràpies) aromateràpia familiar i científica...

Xerrades També realitza diferents xerrades on explica totes les propietats d’aquesta disciplina.

Les pròximes seran el 28 de febrer a les 19 hores, sota el títol «Aromateràpia màgica» (juntament amb Rubén Vargas del Centre Arrels, al Corte Inglés. I el 8 de març, a les 10 del matí, a la seu de l’Associació de Familiars de Malalts d’Alzheimer (camí del Pont del Diable, Sant Pere i Sant Pau).

Un estudi d’una doctora tarragonina de l’ICS relaciona l’ansietat, la depressió i els problemes cardiovasculars Una investigació de Yolanda Ortega, metgessa de família de l’ICS a Salou i vocal de formació i docència de la Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària (CAMFiC), ha comportat el seguiment, durant cinc anys, de 401.000 pacients catalans, d’entre 33 i 75 anys, en l’àmbit de l’atenció primària de Catalunya.

L’objectiu és avaluar l’impacte de la depressió i l’ansietat en persones amb síndrome metabòlica (SM) com a elements que precipiten l’aparició d’alguns esdeveniments cardiovasculars.

L’estudi d’aquests pacients —analitzats entre 2009 i 2014— forma part de la tesi doctoral

de Yolanda Ortega, tutelada pels doctors Joan Josep Cabré i Josep Lluís Piñol, i amb la col·laboració del Dr. Enric Aragonès. Ortega va llegir la tesi al mes de desembre de 2016, que va poder treballar amb un beca SIDIAP i amb l’ajuda de la Unitat de Suport a la Recerca coordinada pel Dr. Josep Basora.

La principal conclusió del Projecte StreX és que la depressió i l’ansietat augmenten un 30 % el risc de patir esdeveniments cardiovasculars en persones amb síndrome metabòlica, cosa que els comporta un pitjor pronòstic de salut. L’SM afecta un 20% de les persones majors de 45 anys a Catalun-

ya. Es caracteritza per agrupar diversos factors de risc, de manera que una mateixa persona pot tenir pressió arterial elevada, colesterol alt, obesitat i excés de triglicèrids i anomalies del sucre en sang (glucèmia).

En total, s’ha registrat un 8,7% de diagnòstics de depressió, un 16,0% d’ansietat i un 3,8% d’ambdós. Un 14,5 % de persones de la cohort prenen antidepressius i un 20,8% ansiolítics. Al cap de 5 anys de seguiment, s’enregistra un 5,5% d’esdeveniments cardiovasculars (ECV) en les persones estudiades. Aquests esdeveniments impacten en el 6,4% d’homes i el 4,4% de

dones; per tant, els homes pateixen més esdeveniments que les dones.

La principal conclusió del treball és que la depressió i l’ansietat influeixen sobre el pitjor pronòstic dels pacients amb síndrome metabòlica.

Ortega explica que «les persones amb síndrome metabòlica i alteracions de l’ànim, com ara una depressió, necessiten atenció i que es faci una intervenció per reduir el seu risc de patir un incident cardiovascular, com és un infart».

El treball també valora altres característiques dels pacients, com l’aspecte socioeconòmic, i les relaciona amb els altres criteris. Des d’aquest punt de

vista, les àrees de població amb un nivell socioeconòmic més alt (la Rambla de Tarragona) i les zones més deprimides socialment (el barri de Torreforta) coincideixen en el fet que hi ha més índex d’ansietat i depressió i en l’augment dels esdeveniments cardiovasculars. No obstant això, en les àrees més riques predominen els infarts de miocardi i en les més pobres els ictus —en dades referides a pacients amb síndrome metabòlica.

En definitiva, l’estudi demostra que controlar l’estrès és vital per a la salut cardiovascular, i que l’estrès afecta tant les persones més riques com les més pobres.

21

15 de febrer de 2017

gent Formem persones felices Més de 45 anys d’experiència educativa avalen les escoles concertades Aura i Turó, que ofereixen totes les etapes escolars, des de llar d’infants fins a 2n de Batxillerat

Triar l’escola dels fills és, segurament, la decisió més important que viuen els pares en un moment de la seva vida. El fet d’escollir una escola o una altra determinarà el futur professional i personal de cada alumne. Per aquest motiu, les escoles concertades Aura (la Canonja) i Turó (Constantí) aposten per un ambiciós i innovador projecte educatiu centrat en cada alumne concret. «Volem que els nostres alumnes s’atreveixin a somiar, aprenent noves maneres de treballar, amb el desig de millorar el món on vivim i adquirir un profund compromís amb cada persona, ajudant-la perquè sigui feliç», comenta la directora d’Aura, Imma Molas.

El Projecte Aude és un desafiament que vol animar les famílies, professors i alumnes a somiar, mirant cap al futur de l’educació amb una nova il·lusió.

«Un somni que volem fer realitat amb el nostre coneixement pedagògic i la nostra experiència educativa, i que té com a objectiu: educar per a la felicitat a cada alumne i així canviar el món amb l’educació», explica el director de Turó, Gerardo Meneses.

Aude fomenta aquesta educació per a la felicitat personal i social posant l’alumne com a centre del procés educatiu. Els directors d’Aura i Turó els agrada dir que en els seus centres «cada alumne és únic, a classe com a casa».

Els avalen més de 45 anys d’experiència en el món de l’ensenyament. Són col·legis que aposten per l’educació diferenciada, ja que nois i noies tenen diferents ritmes maduratius, diverses psicologies i interessos i els resultats acadèmics ho reflecteixen. Són escoles trilingües (anglès, català i castellà) des de llar d’infants fins a Batxillerat. A més a més, ofereixen altres idiomes com l’alemany i el francès com a activitats extraescolars. Potencien l’esport, com una eina clau que ajuda a formar el caràcter de l’alumne. També disposen del servei de transport escolar a gairebé totes les zones de la província de Tarragona. La cuina és pròpia, amb servei d’assessorament en dietètica i nutrició per a totes les famílies que així ho necessitin.

Imma Molas i Gerardo Meneses coincideixen a dir que la millor manera de conèixer-nos és venint a l’escola i veient in situ el que fem. «Sempre tenim les portes obertes dels centres», però aquesta setmana Aura ha organitzat una jornada de portes obertes els dies 16, 17 i 25 de febrer i Turó, el 10 de març.

El Club Nàutic Salou acull el III Trofeu Veles i Vent El Club Nàutic Salou ha organitzat la tercera edició del Trofeu Veles i Vent durant el cap de setmana del 11 i12 de febrer. El certamen ha anat dirigit per a les classes de Windsurf, RS:X, Raceboard, Techno 293 i Iniciació. Un total de 48 regatistes han pogut participar en les proves programades.

300 pobletans gaudeixen amb la sortida a la neu

La Pobla de Mafumet torna a la neu. Per quart any consecutiu, l’Ajuntament ha organitzat una escapada de cap de setmana per als seus habitants, amb preus molt ajustats i una variada oferta d’activitats a realitzar a Andorra: des d’esports de neu fins al relax dels espais termals, passant per activitats a la natura, compres o visites guiades pels indrets més interessants del país pirinenc. La convocatòria ha atret fins a 300 inscrits que, per motius d’organització i per garantir una experiència satisfactòria, han estat agrupats en dues sortides.

22

15 de febrer de 2017

GENT Visita de l’Escola Estela al parc de bombers de Tarragona

E

l passat 25 de gener, els alumnes de l’escola d’educació especial Estela de la Xarxa de Santa Tecla van fer una visita al parc de bombers de Tarragona. La visita va consistir en la visualització d’una presentació en què es descrivien les diferents tasques que realitzen els bombers. Els estudiants van poder veure els materials i els vestits que fan servir, van fer un recorregut per les dependències i, finalment, van assistir a una demostració dels diferents vehicles i de l’escala telescòpica.

Tots van poder pujar-hi i donar un tomb, sentint la sirena. Els alumnes van tornar entusiasmats i el personal, molt agraït de l’atenció rebuda.

Classificats Habitatges Compra / Venda TARRAGONA. AV. ANDORRA (R. 7217). Piso céntrico y bien comunicado, 90m2 con 4 hab., 1 baño y 1 aseo. Salón con salida a terraza.

Cocina independiente con galería. Recibidor con armario/trastero. Portal reformado con ascensor. Muchas posibilidades. 90.000€.

Tel. 977233011 / 648965217 TARRAGONA. MANUEL DE FALLA (Ref. PV078). Pis nou de 90m2 amb 3 hab., 2 banys, parquet, a.c., calefacció, pàrquing i traster. Preu: 170.000€ Tel: 977 25 20 52.

CONSTANTÍ (TGN) (Ref. 7219). Piso seminuevo, 102m2, 3 hab. dobles y 2 baños completos. Cocina y salón independiente con salida a terraza amplia. A/a por conductos.

Exterior. Puerta blindada. Semiamueblado.

Ascensor. Oportunidad. 135.000€ Tel. 977233011 / 648965217 BOSCOS (TARRAGONA) (R.7158) Chalet, casi 400m2+parcela. 5 hab., 3 baños, 1 aseo. Sótano y buhardilla. Terraza, jardín, z. comunitaria. Calef., pk. Muchas posibilidades.

450.000€ Tel. 977233011 / 648965217 TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU (Ref. PV692).

Pis de 100 m2, cantoner i assolellat, 3 hab., 2 banys, cuina molt gran, balcó, en perfecte estat. 160.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. DR. MALLAFRÉ. (R. 7213).

Seminuevo, céntrico y muy bien comunicado.

73m2, 2 hab. y 1 baño. Cocina independiente.

Terraza. Armarios empotrados. A/a con bomba f/c. Parquet. Parquing. 165.000€ Oportunidad. Tel. 977233011 / 648965217 TARRAGONA. AV. RAMON I CAJAL. Vivienda piso de 84m2. 118.000€ Ref. 287 Tel. 977111355.

TARRAGONA. AV. ROMA. Pis de 122 m2, 3 dorm., 2 banys, ampli menjador i terrassa.

Vistes a la ciutat. 215.000€ Tel. 977079600

TARRAGONA. C/ LLEIDA (AM080). Moblat, estudi tot en un mateix ambient, sofa-llit.

300€ Tel. 977 25 20 52 Piso amueblado, 1 dormitorio, salón, cocina, baño, 2 balcones. Precio: 395€/ mes. Tel. 609 446 083 TARRAGONA. C/ RAMÓN I CAJAL. 4 hab., bany, lavabo, mobles, bon estat, ascensor.

550€. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. PL. VERDAGUER. (A216). Sense mobles, 2 hab., menjador, cuina i bany. Per 470€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. VIA AUGUSTA. Pis amb vistes al mar de 4 dorm., mejador, cuina i bany. Per reformar. 139.000€. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. PL. BOUS. Pis 1 hab., mobles, a/c, ascensor, 400€. Tel. 977111355/654122038

TARRAGONA. ROGER DE LLURIA. (Ref. PV652). Pis de 3 hab. Totalment exterior. Per 115.000€ Tel: 977 25 20 52.

TARRAGONA. JAUME I. (Ref. AM138).

Reformat, moblat, 1 hab., menjador, cuina, bany i balcó. Per: 400€. Tel. 977 25 20 52

CATLLAR. URB. MÈDOL (TGN). (Ref. 7142).

Chalet independiente de una planta. 110m2, parcela de 980 m2 aprox. 3 hab. (1 suite con baño y vestidor) y 2 baños. Calef. gas nat., a/a, porche, barbacoa, trastero, lavadero, huerto, jardín. También alquiler. Oportunidad.

325.000€ Tel. 977233011 / 648965217

TARRAGONA. AV. Ma CRISTINA. (R. A226).

Sense mobles, 3 hab., menjador, cuina i bany.

3er pis s. ascensor. 465€ Tel. 977 25 20 52

Habitatges Lloguer

TARRAGONA. ZONA EROSKI. Seminou, 4 hab., 2 banys, parquet, a/c, semi moblat, pq. 750€.

Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. Z. MERCADONA, 1 hab., bany, cuina, mobles, terrassa. 425€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 LA MORA (TGN). (R. XV129) Xalet sense mobles, reformat, 5 hab., menjador, cuina, 3 banys, aseo, jardí. 1.500€. Tel. 977252052

TARRAGONA. ST. DOMENECH. 85 m2, dividits en 2 dorm., bany, cuina i menjador. 58.000€.

Tel. 977248080

TARRAGONA. PL. DELS CARROS. (Ref. AM308).

Reformat, moblat, 1 o 2 hab., mejador, cuina i bany. Vistes. Des de 500€. Tel. 977252052

TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU (Ref. PV614).

Pis de 70m2, 2 hab., bany, pàrquing i traster.

Molt bon estat. 129.000€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ SMITH. (R. AM289) Moblat, reformat, 2 hab., menjador, cuina i bany.

430€ Tel. 977 25 20 52

Lloguer / Venda

TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU (Ref. PV675).

Pis seminou a Països Catalans de 90m2, 3 hab., menjador, cuina, 2 banys, traster i pq.

Zona comunitària amb jardí, zona infantil i piscina. 165.000€. Tel: 977 25 20 52.

TARRAGONA. RBL. NOVA. (Ref. A115).

Reformat, sense mobles, 4 hab., menjador, cuina, 2 banys, a. c., vistes al mar. 750€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RBL. NOVA. Z. Balcó. (DPL077).

Despatx en lloguer, 110m2, finestres grans a la Rambla, 3 sales i sala d’espera. 700€. Tel. 977252052

TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU. C/ PI MARGALL. (AM219) Semi-nou, amb mobles, 2 hab., menjador, cuina i bany, pk. 585€ Tel. 977252052

TARRAGONA. IMPERIAL TARRACO. 90m2 per a oficines en bon estat, a/c, terra gres, tancaments, 3 sales + bany. 525€+despeses.

Tel. 977111355 / 654122038

TARRAGONA. JAUME I. Estudi de 30m2.

Exterior amb vista molt agradable. L’edifici Amb ascensor. 49.000€. Tel. 977248080

Locals

TARRAGONA. PL. CARROS. OPORTUNITAT! (LL089). Local, 70m2, sostres alts, vora la platja i el port esportiu, accès per 2 carrers, a reformar totalment, façanes rehabilitades. Tel. 977252052 Se traspasa lencería mercería de 30 m2 en Reus. Totalmente montada. A pleno rendimiento. Tel. 676 622 830 TARRAGONA. AV. ROMA. (Ref. DPL144).

Despatx en lloguer, 125m2, 900€. Moblat, a/a, 4 sales i recepció, aigua i llum d’alta, opcional, pàrquings: 75€ cada un. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. CENTRE. Local en lloguer, carrer molt comercial, 70m2 i altell. Tel. 977252052 TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU. Z. URV. Local en lloguer de 200m2, reformat, 3 vitrines.

Oficines o escola repàs. 1.200€+despeses.

Tel. 977111355 / 654122038 TARRAGONA. REBOLLEDO (Ref.LL144). Local en venda 110.000€ / lloguer 600€. Llum i electricitat, bon estat. Tel. 977252052 TARRAGONA. ANDORRA. Rectangular de 90 m2. Abans fruiteria. Zona de trànsit alt. 500€ + despeses. Tel. 977111355 / 654122038 TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking.

11.500€ / En alquiler 50€. Tel. 654 032 540 TARRAGONA. AV. CATALUNYA. (Ref. LL135).

Local en lloguer de 440m2, electricitat i aigua, per entrar. 2.000€ Tel. 977252052 TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edificio de cocheras. NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. 35.000€ negociables.

Tel. 618567142 TARRAGONA. SERRALLO. Local cantoner en lloguer, 47m2, 350€. Tel. 977252052 TARRAGONA. C/ MARQUÈS DE MONTOLIU (Ref. LL134). Local en lloguer, 140 m2, d’obra.

Per: 800€ Tel. 977 25 20 52 TGN. PERE MARTELL / TORRES JORDI. Pk en venta, buen acceso. Coche y moto. 14.000€ Tel. 654092540

TARRAGONA. C/ PERE MARTELL (LL145).

Local en lloguer de 187m2, per entrar. 1200€.

Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. Se traspasa tienda de fotografía en centro de Tarragona. Negocio a pleno rendimiento. Tel. 977221164 TARRAGONA. JAUME I. Local en lloguer, comerç, a punt d’entrar. Electricitat i aigua.

Per: 800€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. Locales en el centro, varias medidas y precios, desde 200€, 600€. Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30 TARRAGONA. RBL. NOVA. (Ref. DPL143).

Despatx en lloguer, 55m2, electricitat i aigua, a punt per entrar. 450€. Tel. 977252052 TARRAGONA. M. DE MONTOLIU. (LL132).

Local en lloguer, 220m2, d’obra. Per: 1.200€ Tel. 977252052 TARRAGONA. BAIXADA DEL TORO. Pàrquing en lloguer. Zona Balcó. (Ref. PKCL015). Per: 100€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local acabat d’obra, 53 m2, 300€ en lloguer i 70.000€ de venda. Té sortida de fums. Tel. 977252052 TARRAGONA. P. MARTELL.Parking mediano en venta. 16.000€. Tel. 654 092 540 TARRAGONA. CIUDAD. Se vende taller de rótulos equipado para rotulistas o infógrafos, local en propiedad de 200m (semi sótano). 50.000€. Directo propietario.

Tel. 607 808 092 TARRAGONA. FCO. BASTOS. Venta parking.

15.800€ Tel. 654 092 540

ANUNCIS C L A S S I F I C AT S classificats@ noticiestgn.cat 686 703 910

23

15 de febrer de 2017

CULTURA/AGENDA La música, gran protagonista als teatres de Tarragona aquesta primavera

L

a conselleria de Cultura impulsa, conjuntament amb Joventuts Musicals i l’Agrupació d’Associacions de Setmana Santa, el Cicle de Música Sacra de Tarragona, com el més destacat en la nova temporada de teatres març-juny 2017. Un cicle de cinc concerts produïts i realitzats per directors, músics i cantaires del territori, entre altres. D’entre els cinc concerts, destaca la Missa de Glòria de Giacomo Puccini (10 d’abril a la Catedral), dirigida per Xavier Puig i amb la participació del Cor Ciutat de Tarragona, Cor Lieder Càmera, Cor de l’Auditori Enric Granados de Lleida i l’Orquestra Simfònica del Vallès. També a la Catedral s’oferirà El Requiem de W. A. Mozart a càrrec del cor i orquestra de la Universitat Rovira i Virgili (URV), així com un concert d’orgue. El cicle també es mourà a l’església de Sant Agustí, amb un concert de cant gregorià i, finalment, el cicle proposa un darrer concert amb el Cor Vivaldi.

Inici venda d’entrades: ·A partir del 24 de febrer, en horari habitual de taquilles: inici venda d’entrades dels concerts de l’OCM ·A partir de l’1 de març, a les 9 del matí: inici de venda d’entrades de la resta d’espectacles de la temporada funcions) i La gran ilusión (21 de maig), del Mago Pop seran dos dels plats forts de la programació que comença ara i que tindran lloc al Teatre Tarragona.

La Carmen de G.Bizet (26 de maig) i Manon Lescaut (17 de març) seran les cites amb l’òpera per aquesta primavera. La vallenca Pepa Plana aterra amb Paradís Pintat (11 de març), on ens explicarà la cara més trista de les migracions.

Jujol torna al Metropol

Comèdia i drama

Una altra de les cites imperdibles d’aquesta temporada serà l’estrena del documental JujolGaudí: dos genis de l’arquitectura (10 de març), commemorant la data de reobertura del Metropol l’any 1955.

També arriba L’Hostalera de Carlo Goldoni (31 de març), sota la direcció de Pau Carrió i amb la interpretació d’actors i actrius del moment com Laura Aubert, David Verdaguer, Marc Rodríguez, Alba Pujol o Júlia Barceló.

Ramon Madaula i Roger Coma protagonitzen l’Electe, (18 de maig), dirigits per Jordi Casanovas, una tragicomèdia sobre els efectes de la política i

Grans espectacles per a tots els públics El nou musical de Geronimo Stilton (26 de març en tres

JOSEP GIL PREVERE

Déu o Jesús Espero que el lector o lectora no es facin un galimaties. Suposo que, malgrat que els cristians confessem Jesús de Natzaret com a Fill de Déu i «de la mateixa naturalesa que el Pare» (per tant, de cap manera una mena de Déu menor), tots veiem una diferència entre Jesús i Déu: Jesús és home vertader, igual en tot a nosaltres, menys en el pecat, i Déu, malgrat haver-se «encarnat» en Jesús, fill de Maria, continua essent transcendent i inabastable.

Tampoc no pretenc suggerir una certa distància, i menys encara una oposició, entre Déu i Jesús. Jesús de Natzaret anomenava Déu el seu Pare i, en fer-ho, no feia una afirmació metafísica, sinó reli-

les teràpies psiquiàtriques.

Infàmia també arribarà a l’escenari del Tarragona (9 de juny), amb els grans Emma Vilarasau i Jordi Bosch.

Fidelitat amb el territori Les programacions de Teatres de Tarragona mantenen el compromís amb la producció del territori, amb la creació artística, teatral i musical. Destaquen el Festival Internacional de Dixieland, la presentació del nou disc de la Stromboli Jazz Band... També la celebració del Dia Internacional de la Dansa (29 d’abril); el lliurament dels Premis Literaris Ciutat de Tarragona (13 de maig); Cultura, Kultura, Mixtura, de Zona Zàlata; Els tres aniversaris a càrrec de la Sala Trono. Quant a programació de música simfònica destaquen els concerts de l’Orquestra Camera Musicae (OCM), amb la catalana Alba Ventura al piano, un altre amb el pianista Stephen Kovacevich i, finalment, un amb la clarinetista Sabine Meyer.

La Jove Orquestra InterComarcal (JOIC) oferirà una tria d’obertures d’òperes (26 de març al Teatre Metropol) i la Banda Unió Musical (BUMT), un concert de bandes sonores de musical amb Albert Guinovart al piano (28 de maig al Teatre Tarragona)

Podeu consultar tota la programació a: teatres.tarragona.cat

giosa: Jesús pregava a Déu, el seu Pare, i cercava en totes les coses fer la seva voluntat.

Deixeu-me denunciar tres caricatures de Déu i de Jesús i de la relació entre l’un i l’altre. La primera seria l’heretgia de dretes, que veu en Jesús un Déu «vestit» d’home, tan diví que, d’humà, només en té l’aparença; la segona seria una heretgia d’esquerres, que veu en Jesús un simple home a qui Déu va adoptar com a fill. Són dues caricatures, que no tenen res de blasfemes. La tercera és una caricatura certament blasfema: la que pensa en un Déu que veu la vida i la mort de Jesús com un assumpte que no l’afecta gens ni mica, com una malifeta d’un mal criat, que ha de passar per l’adreçador.

L’única resposta a l’interrogant, malgrat la foscor que l’habita, és que Déu ha triat ser Déu «a la manera de Jesús», i que només arribarem a Déu a través de les llagues de Jesús clavat en creu.

17

DIVENDRES Tarragona. Presentació llibre LLOC: LLIBRERIA LA CAPONA HORA: 20 HORES

La llibreria La Capona (carrer Gasòmetre, 41-43) acollirà la presentació de la darrera novel·la de l’escriptora Margarida Aritzeta, La filla esborrada, una història d’amor i passions... Durant la presentació l’escriptora estarà acompanyada de l’escriptor Magí Sunyer.

18

DISSABTE Tarragona. ‘Novios con solera’ Teatre LLOC: TEATRE METROPOL HORA: 21 HORES PREU: DES DE 25€ Novios con solera és la segona incursió teatral de Justo Molinero i Los Descastaos. Es tracta d’un espectacle d’humor que combina poesia, sainet i cant amb el qual estan recorrent amb èxit molts teatres de Catalunya.

ACTES PERMANENTS Tarragona. Si vols, t’ho explico. Exposició LLOC: EL CORTE INGLÉS PREU: ENTRADA GRATUÏTA FINS AL 28 DE FEBRER L’ànim i el positivisme són fonamentals per superar una malaltia com el càncer. L’exposició Si vols. t’ho explico... forma part d’un projecte solidari que pretén donar suport anímic a les persones que pateixen o han patit aquesta malaltia o un moment dur a la vida.

24

15 de febrer de 2017

LA CONTRA ELCHICOTRISTE

DEL15AL21DEFEBRER

El sol treu el cap Tot i que el dimecres encara pot caure algun xàfec lleuger, la situació meteorològica anirà millorant durant la setmana.

S’esperen cel serè i sol. Les temperatures pujaran una mica.

Font: Meteocat

tempus fugit

Temperatures de la setmana

MÀX.18º

MIN.3º

ESPAI PATROCINAT PER:

Semàfor de la setmana

Segell de qualitat per a la bugaderia de la Xarxa

Cada dia més dependents de la telefonia mòbil

El Centre Especial de Treball Santa Tecla, que dona feina a 40 persones amb discapacitat, assoleix la certificació ISO 9001

El darrer Observatori d’Internet posa de manifest que el telèfon mòbil és el dispositiu més utilitzat per accedir a Internet a Tarragona

El Nàstic no passa de l’empat contra l’Alcorcón

Creix el nombre d’usuaris del transport públic

Els granes empaten a un gol contra l’Alcorcón al Nou Estadi i continuen una jornada més a la cua de la classificació de la Segona Divisió

L’ATM del Camp de Tarragona informa que el nombre d’usuaris del transport públic ha crescut un 3,9% el 2016 i s’ha situat en prop de 19,5 milions d’usuaris

Edita i distribueix:

Director:

Disseny i redacció:

Disseny original:

Imprimeix:

Departament comercial:

Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat

Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

Promicsa D.L.: T- 1062- 09

Joan A. Cano jcano@noticiestgn.cat

Correcció:

Vídeo:

Web:

Carme López

Tomàs Varga

O.Montesó

Redacció i fotografia: 977 25 99 11 noticies@noticiestgn.cat

«Cap resolució de cap tribunal pot modificar la voluntat de fer un referèndum» Neus Munté, portaveu del Govern de la Generalitat

cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn. cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Frase de la setmana

Complex Industrial Tarragona

Amb la col·laboració de:

Distribució controlada: 25.000 exemplars