#352
080317 SETMANARI GRATUÏT TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS
WWW. N O TIC IES TA R R A G O N A . C AT ECONOMIA
França, Alemanya i Itàlia, els grans mercats estrangers per a l’empresa tarragonina
P.08
El valor de les exportacions fetes pel teixit empresarial tarragoní es consolida per sobre dels 7.000 milions d’euros anuals. Exportem, majoritàriament a Europa, productes químics i combustibles. TENDÈNCIA DES DE 2010
LA GENT JOVE MARXA DE TARRAGONA CIUTAT LA CAPITAL PERD CADA ANY PROP DE 600 HABITANTS EN BENEFICI DE POBLES DE L’ENTORN COM LA POBLA DE MAFUMET, ELS PALLARESOS O VILA-SECA
P.02
2
8 de març de 2017
tema de la setmana
La ciutat de Tarragona perd població de municipis propers com la Pobla de La capital resta uns 3.400 habitants en sis anys sense comptar la baixada ORIOL MONTESÓ TARRAGONA
L
a població de Tarragona ciutat no ha parat de baixar des de 2010, any en què va patir la davallada més important a causa de la segregació de la Canonja. Tot i aquest factor, que podríem considerar extern i derivat de donar llum verda a la reivindicació històrica del municipi canongí, durant els darrers sis anys (les últimes dades poblacionals de l’IDESCAT són del 2016), la ciutat de Tarragona ha perdut uns 3.400 habitants. Una pèrdua d’actius que ha estat constant, any rere any, i que coincideix amb el creixement dels petits municipis que l’envolten. Els casos més significatius són els de municipis molt pròxims a Tarragona com la Pobla de Mafumet (més de 1.100 nous habitants en els darrers sis anys sobre una població d’uns 3.700 habitants) o els Pallaresos (prop de 500 persones més durant el mateix període). El geògraf Joan Alberich, del departament de Geografia de la URV, corrobora que els dos fets descrits anteriorment estan estretament relacionats i apunta que «no és un fenomen exclusiu de Tarragona» i que «té a veure amb el mercat immobiliari». Segons Alberich, aquest doble moviment demogràfic, «del gros al petit i del centre a la perifèria», es repeteix en moltes ciutats catalanes, espanyoles i europees. Això es produeix per la disposició concèntrica del preu del sòl, que va de més car al centre a més barat a la perifèria. «Normalment, el centre de la ciutat està saturat i el preu del sòl és car i, a més, venim d’un context en què es va construir molt a les perifèries, no es va ocupar en el seu moment i, progressivament, es va ocupant», expli-
Són les parelles joves les que majoritàriament marxen als pobles a causa del preu del sòl, un factor que provoca l’envelliment de la ciutat ca Alberich, que remarca que «són les parelles joves les que majoritàriament marxen de la ciutat». Això fa que la població de les ciutats s’envelleixi
i més quan les parelles joves, que són les més propenses a tenir fills, en comptes de tenir-los a la ciutat els tenen als pobles de l’extraradi. «Tenim un perfil molt concret de gent que marxa de la ciutat i això també hipoteca les evolucions futures», comenta el geògraf. Malgrat tot, Alberich descarta que amb això s’estigui evitant la desertització de l’àmbit rural, sobre la qual fa anys que s’alerta, ja que la migració es produeix només cap a viles pròximes i ben connectades a la ciutat. «Molta població que viu a pocs quilòmetres del centre, molt probablement conti-
nua treballant al centre de la ciutat», admet. Un altre problema d’aquest model de creixement demogràfic rau, segons Alberich, en el fet que «estem fent créixer aquestes perifèries amb una tipologia d’habitatges que no era la típica» i ens posa els Pallaresos com a exemple de «cases adossades sense un nucli urbà amb els equipaments a distància… estem davant d’un fenomen “d’urbanalització”, estem creant artificiosament una zona urbana sense imbricació amb el territori ni paisatgística ni social». Una descripció que ens recorda el model
«Estem davant d’un fenomen “d’urbanalització”, és a dir, es crea artificiosament una zona urbana sense imbricació amb el territori», Joan Alberich (geògraf URV) urbanístic de la major part dels Estats Units, amb una di-
3
8 de març de 2017
en benefici Mafumet
La Pobla, preparada per continuar creixent
provocada per la segregació de la Canonja ferència molt important: la disponibilitat del sòl. «És un model molt extensiu, però aquí no en disposem especialment, de sòl», comenta.
El paper de l’Administració Alberich admet que és difícil fer front a aquest canvi demogràfic i que des de l’Administració només es pot limitar un nombre determinat d’habitatges de protecció oficial quan es fa un pla urbanístic nou i dur a terme polítiques de rehabilitació d’habitatges. «És molt difícil, perquè un poble petit es pot plantejar oferir incentius fiscals però una ciutat gran potser no». En canvi, el geògraf entén que «cap on hem d’anar és cap a la col·laboració entre municipis amb la creació de consorcis per als serveis municipals, amb la integració tarifària dels transports públics…»
L’exemple de la Budellera En aquesta tessitura demogràfica i amb el Pla parcial de la Budellera en la primera línia informativa, és necessari plantejar-se la viabilitat d’un projecte que preveia uns 5.000 habitatges nous i que, ara, torna a començar la seva singladura legal. En aquest sentit, cal tenir en compte que un descens
Es preveu que, entre deu i quinze anys vista, la demanda d’habitatge es modifiqui a causa de la baixa natalitat dels anys noranta de població no vol dir que no es necessitin noves cases, «una cosa és el volum de població i l’altra, el perfil», explica Alberich, que admet que «en els últims anys (tot i la baixada de la població) s’han creat noves llars perquè generacions molt nombroses, com les que venien del baby boom, han arribat a l’edat de formar parella i tenir fills». Així doncs, plans com el de la Budellera poden respondre a aquesta realitat i, a curt termini, els nous habitatges poden tenir demanda, però el geògraf de la URV recorda que «entre deu i quinze anys vista, començaran a arribar a l’edat de forma parelles generacions bastant menys nombroses, les nascudes cap als anys noranta» i, per tant, la demanda canviarà substancialment. Amb tot, Alberich, recorda que cal tenir en compte el factor de la immigració, ja que la darrera onada migratòria important no es va saber preveure.
L’Ajuntament de la Pobla de Mafumet ja va preveure aquest creixement quan va aprovar el Pla d’Ordenació Urbana Municipal. Segons el consistori, però, a la immigració de persones provinents de les ciutats properes (cal recordar que segons dades de l’Idescat, Reus també ha perdut uns 3.000 habitants en els darrers sis anys) se suma una segona causa que explica el creixement del municipi: l’elevada taxa de natalitat. En aquest sentit, apunten que des de l’entrada en vigor del xec nadó el 2012, se n’han atorgat 340, dels quals 22 han estat per a famílies amb bessons. Tot i aquest creixement tan substancial –amb xifres actualitzades pel consistori pobletà, el municipi ja hauria superat els 3.900 habitants– no ha afectat negativament al municipi. En l’àmbit urbanístic i de serveis, els nous habitatges estan integrats al teixit urbà i dues guarderies, una escola de nova, el centre de dia, el casal d’avis i els equipaments esportius cobreixen gran part de les necessitats dels pobletans, En l’àmbit social, des de l’Ajuntament de la Pobla de Mafumet s’apunta que les 23 entitats que té la vila i la seva alta activitat han ajudat molt a integrar la població nouvinguda. De cara als pròxims anys, el consistori admet que la vila pot seguir creixent i que, fins i tot, hi ha carrers traçats al voltant de la trama urbana que encara no s’han asfaltat perquè no hi ha hagut necessitat. Fins i tot destaquen que les connexions viàries actuals fan que des de la Pobla puguis accedir a Tarragona, Reus, Valls o les Gavarres en un tres i no res.
4
8 de març de 2017
CLAUS E D I TOR I AL
sí
ÒL I VE R M ÁRQUEZ
No és ciutat per a joves
L
es grans ciutats catalanes tenen cada vegada menys gent jove. Tarragona no és una excepció. Les estadístiques apunten que la capital tarragonina perd cada any uns 600 habitants, tendència totalment contrària a la dels municipis de l’entorn, que cada any acullen nous habitants, sobretot parelles joves que decideixen establir la seva primera residència a uns quants quilòmetres del centre de la capital provincial. Els experts en demografia apunten al preu de l’habitatge com a principal motiu per aquest progressiu «envelliment poblacional» a les grans ciutats. La gent jove busca habitatge de qualitat a un preu raonable, fet que és difícil de trobar a la Tarragona d’avui en dia, motiu pel qual no tenen cap problema a establir la seva residència en poblacions més petites on el preu del metre quadrat (de compra o de lloguer) és més assequible i on, a més a més, gaudeixen dels mateixos serveis que poden trobar a la gran ciutat. Si a tot això afegim proximitat i una bona comunicació per carretera o amb transport públic, la decisió de marxar fora de la ciutat no és complicada. Fent un cop d’ull a les estadístiques de l’Idescat dels darrers anys veiem com l’evolució demogràfica de les poblacions de les nostres comarques Tarragona funciona per la teoria dels vasos comunicants. Pràcticament no hi ha nova immigració i la població autòctona es redistribueix de mica en mica pel territori d’acord amb l’oferta i la demanda de l’habitatge. Així s’entén que, mentre que Tarragona ciutat perd habitants de manera progressiva, poblacions com la Pobla de Mafumet o els Pallaresos, molt a tocar de la gran ciutat i amb tots els serveis (escoles, sanitat, transport, comerç...) tenen cada vegada més població en el seu cens, sobretot de noves parelles que volen construir una nova llar familiar. Les dades no són rellevants a curt termini, perquè parlem de xifres relativament petites en un territori habitat per prop mig milió de persones. Però marquen una tendència que obliga l’Ajuntament a reflexionar i prendre mesures si es vol evitar que Tarragona esdevingui una ciutat no apta per a les noves generacions.
EL NÀSTIC, AMB TRES TRIOMFS SEGUITS, CANVIA LA INÈRCIA I ES CONSOLIDA FORA DE LES PLACES DE DESCENS Els granes continuen la seva lluita per la permanència, però cada vegada més segurs de les seves possibilitats. Tres victòries consecutives, la darrera contra el Córdoba al Nou Estadi (2-1), els situen tres punts per sobre dels llocs de descens. Els granes ja depenen d’ells mateixos i aquest cap de setmana tenen una nova oportunitat de confirmar sensacions al camp de Sevilla Atlético.
no
TARRAGONA, L’ÚNICA PROVÍNCIA CATALANA ON VA PUJAR L’ATUR DURANT EL DARRER MES DE FEBRER L’atur baixa a totes les províncies a excepció de Tarragona, on s’ha incrementat en 318 persones (+0,57%) i on hi ha 55.918 persones apuntades a la llista de l’INEM. A Barcelona, en canvi, ha baixat en 1.777 persones (-0,54%) restant 328.499 persones en situació d’atur. Girona: 71 persones menys en atur (-0,16%), i 44.451 persones sense feina. Lleida: 51 persones menys en situació d’atur (-0,22%) i 23.474 persones aturades.
La Móra-Tamarit vol «independitzar-se» de Tarragona L’Associació de Veïns de la Móra–Tamarit reclama a l’Ajuntament de Tarragona i a la Generalitat que el barri esdevingui una Entitat Municipal Descentralitzada (EMD). Segons l’entitat, els condicionants que permeten demanar l’EMD La Móra-Tamarit són que «Tamarit va ésser municipi fins al 1950, quan va ser annexionat a Tarragona»; que «tenim un potencial d’impostos molt important, per tenir una economia sanejada i poder fer inversions» i que «estem a 11 quilòmetres del centre de Tarragona. Nosaltres entenem que aquesta distància és un problema perquè l’Ajuntament ens pugui atendre adequadament i el dia a dia ens dona la raó».
OPINIÓ RICARD CHECA PERIODISTA
Estic en contra del 8 de març He de començar aquest article esclarint que estic radicalment en contra de la celebració del Dia Internacional de la Dona. No obstant això, sóc un dels defensors de la lluita per la igualtat i per la necessitat de normalitzar un defecte de forma d’una societat patriarcal i ostentosament masclista. Aquesta guerra només es guanyarà el dia que els nostres joves i la nostra canalla siguin conscients que les dones no són menys que els homes. Som iguals i ens hem de
respectar. Per tant, l’educació a les escoles i a casa són fonamentals. La guerra de sexes no es frena a cops de decret ni amb dies internacionals. Aquesta lluita es guanya amb actitud, aptitud, talent i competència. He de dir que estic frontalment en contra del sistema cremallera adoptat per algunes formacions polítiques. Entenc que no és favorable a la dona ni a la seva integració. També trobo ridícul que s’hagin de canviar els discursos per qüestions de gènere. La lluita ha d’anar més enllà i no quedar-se en intencions que de vegades ratllen el ridícul. Les diferències i els estereotips només se superen i s’eradiquen en el terreny de joc i removent consciències i no a través de campanyes que sovint no porten enlloc. Les exhibicions protagonitzades durant les celebracions internacionals poden portar a exageracions de vegades contraproduents. La millor campanya per a totes les causes és, sens dubte, l’educació i la normalitat en l’àmbit de la llar. La dona també s’ha de fer respectar i imposar-se. Mentre la dona sigui vista com un ésser inferior a l’home (des de casa fins al volant d’un cotxe) no resoldrem aquesta discriminació. Es tracta d’una lluita que correspon a tota la societat, independentment del gènere. Si això no ho tenim clar, tots els esforços seran infructuosos.
5
8 de març de 2018
TARRAGONA
C IUTAT
L’Ajuntament suspendrà el Pla parcial de la Budellera espai on es puguin contraposar els diferents interessos i punts de vista en joc, per part dels diferents agents implicats». La formació anticapitalista, de fet, va ser un dels agents que va presentar al·legacions i temen que l’estratègia del govern de reunir-se amb cada col·lectiu per separat tingui l’objectiu de «debilitar la força» de les entitats veïnals, socials i ecologistes que han mostrat la seva disconformitat amb el pla de la Budellera. Per això, està convençuda que «una mesa de diàleg conjunt deixaria palès que aquest pla urbanístic no respon a l’interès general».
S’iniciarà un procés de diàleg informatiu amb les entitats que han presentat al·legacions
REDACCIÓ TARRAGONA
E
l govern municipal presentarà en el pròxim plenari la suspensió del tràmit del Pla parcial urbanístic 24 La Budellera. Això implicarà tornar a començar de nou un procés que, com a mínim, durarà nou mesos però que es preveu que sigui més llarg i que ha de desembocar en una nova aprovació del pla. La causa d’aquest canvi de rumb del PP24 és l’informe que la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona (CTUT) va emetre el passat 27 de gener. Segons la portaveu del govern municipal, Begoña Floria, el document incloïa «modificacions substancials» i, per tant, «per llei és obligat retirar el projecte».
CENTRO
MÉDICO
El pla dins del POUM
Això implica que la Junta de Compensació de la Budellera tindrà un termini màxim de tres mesos per presentar un nou Pla parcial. Des del moment que el presentin, l’Ajuntament tindrà tres mesos per fer una nova aprovació inicial. Després es posarà a exposició pública i s’obrirà el període d’al·legacions. Es resoldran les al·legacions i es demanarà informe a la Comissió Territorial d’Urbanisme del Camp de Tarragona i, per últim, l’aprovació definitiva per part de l’Ajuntament. El nou Pla parcial haurà de complir les prescripcions tècniques de la comissió d’urbanisme del Camp de Tarragona i els informes sectorials. El principal requisit del nou pla, segons ha explicat
Floria, és que la urbanització es dugui a terme de manera esglaonada, o sigui, que s’ha de desenvolupar en àmbits més petits i no de cop. També s’han de garantir els accessos a l’A-7, mantenir les 40 hectàrees de zona verda que ja incloïa l’anterior pla, integrar el torrent en la disposició urbana i suplir la mancança d’equipaments de la zona. A banda, Floria ha explicat que l’Ajuntament iniciarà un procés de diàleg informatiu amb les parts afectades, associacions i entitats, per explicar quins són els passos a seguir després de l’informe de la Comissió d’Urbanisme de la Generalitat i el procés que se seguirà a partir d’ara. En aquest sentit, ha subratllat que «una vegada la Junta
Aicat 4.746
ROMA
...........................................................
0LAZA !LCALDE ,LORET q 4ARRAGONA
Confiï’ns la gestió del seu pis, més de 35 anys d’experiència ens avalen
de Compensació presenti el nou pla, es procedirà a l’exposició pública i es permetrà presentar novament al·legacions».
Descartada la mesa de diàleg Tot i que, a mitjan mes de gener, l’alcalde Ballesteros es va comprometre a «establir una mesa de diàleg per posar-nos d’acord», la portaveu del govern municipal ho ha descartat perquè diu que «no volem confrontacions». En aquest sentit, la CUP, que celebra la suspensió del tràmit d’aprovació del Pla Parcial Urbanístic 24, ha emès un comunicat on lamenta, en declaracions de la portaveu de la CUP, Laia Estrada, que «no s’aprofiti per fer possible un
La Budellera és una de les àrees de desenvolupament residencial de Tarragona que abasta els terrenys situats al nord de la carretera nacional 340, més amunt del sector Mas Sanromà i Cala Romana, el sud de l’Autovia A-7, a l’est el Club Gimnàstic i a ponent del nucli de Boscos de Tarragona. El Pla parcial de la Budellera està qualificat com a sòl urbanitzable delimitat, predominantment destinat a ús residencial d’habitatge, en el POUM (Pla d’Ordenació Urbana Municipal) de Tarragona vigent des de l’any 2013. El pla és discontinu perquè comprèn dos subsectors, el de la Budellera amb 121,85 Ha i el de la platja Llarga amb 10,54 Ha. La superfície total de l’àmbit és de 132,49 hectàrees.
6
8 de març de 2017
TARRAGONA
C IUTAT
Més de la meitat dels paradistes del Mercat Central estan en contra de l’horari
Denuncien que hauran de fer jornades laborals de 15 hores 6 dies a la setmana i no se senten representats per la comissió negociadora
ORIOL MONTESÓ
Un operari treballant en el Mercat Central abans de la seva obertura prevista el 16 de març. / Tomàs Varga
TARRAGONA
L
a mala maror que fa un any hi havia al Mercat Central de Tarragona, i de la qual Notíciestgn es va fer ressò, continua i podríem dir que empitjora. El motiu principal són els horaris que la comissió negociadora i Espimsa volen imposar als paradistes del Mercat: de 8,30 de 21,15 hores, de dilluns a dissabte, amb la possibilitat de tancar al migdia de 15,30 h a 17 hores obrint cada dia; o bé tancar el dissabte a la tarda o dilluns al matí, fent jornada ininterrompuda la resta de dies. Una trentena
de concessionaris de parades, dels poc més de quaranta que hi ha, consideren que són uns horaris massa extensos. Aquests paradistes es divideixen en els 18 que han signat una instància formal, demanant que Espimsa «es replantegi l’horari, i permeti als paradistes un horari més flexible» i els 12 de les parades de peix que, per la tipologia de comerç, tampoc consideren adequat aquest horari. Marcel Guiu, un dels paradistes signants, lamenta que l’obliguin a treballar «quinze hores cada dia sis dies a la setmana» i preveu que molts
OPINIÓ JOSEP GIL PREVERE
Més reposadament
F
a quinze dies us parlava, a correcuita, de les imatges guatemalenques gravades en la memòria de la meva ànima, especialment de les de Huehuetenango. Avui, ja més calmat i recuperat, m’agradaria ferne una breu ampliació. Arreu on vaig anar em demanaven que els parlés de com es pot ser avui i aquí «deixeble
d’ells «no ho podrem aguantar». Explica que no incrementaran prou les vendes per permetre’s contractar una altra persona i posa com a exemple el Mercat del Ninot de Barcelona, que va voler seguir un model horari com el que ara es vol imposar a Tarragona i «te’n vas un dimarts o un dimecres a la tarda i hi ha tres o quatre parades obertes i també estaven obligats a obrir de nou a nou». En aquest sentit, la conselleria de Comerç de l’Ajuntament de Tarragona es remet al reglament aprovat que marcava uns mínims d’obertura de 9 a 20 hores i argumenta que són els
missioner»; val a dir que de la circumstància de l’avui i aquí vaig preferir que en parlessin ells mateixos, i em deien: l’avui aquí és el d’uns homes i dones que se senten profundament indígenes i que viuen en un clima profundament religiós, encara que un bon tros desconcertats per la proliferació de les esglésies evangèliques. Jo només afegia que l’avui del món occidental, suposadament civilitzat, és un món secularitzat que, en gran part, ha perdut l’esma de Déu; que aquest avui està trucant a les seves portes; que, tard o d’hora, hauran de comptar amb ell; i que qui sap si no seria bo que, des d’ara, anessin aprenent a conviure-hi, que també la secularització i la laïcitat són espais on el Regne de Déu ha sembrat les seves llavors.
mateixos venedors els quals, a través de la comissió negociadora, han demanat ampliar encara més l’horari d’obertura. En resposta a això, Guiu lamenta que «ja fa anys que la comissió negociadora no representa ningú del mercat perquè no s’ha reunit mai amb tot el gruix per una qüestió tan fonamental, que afecta la teva família, com els horaris». Maria Virgili, presidenta de l’Associació de Venedors del Mercat Central i membre de la comissió negociadora, admet que l’aposta per l’horari és «atrevida» i que «per una persona que estigui sola és inviable
El seu avui i aquí són un avui i un aquí on els conqueridors espanyols de fa cinc cents anys i les massacres espantoses dutes a terme manu militari durant els trenta-sis anys de guerra civil són una nafra sagnant de cap manera cicatritzada, i que generen violència; i em parlaven de la corrupció generalitzada com a problema estructural que s’ha convertit en un fre per al desenvolupament (i els exemples feien posar la pell de gallina); també em deien que en el departament persistia la pobresa i l’extrema pobresa (un 82% de la població), sense perspectives de treball mínimament acceptable, una situació que produeix el flux permanent de l’emigració; i, a tot plegat, cal afegir-hi un dèficits importants en matèria d’assistència social i d’educació. I, tanmateix, he
aquest horari, però hem d’anar un pas més enllà i hem de mirar quin és el nostre client potencial». «Si volem durar cent anys més, ens hem d’adaptar a les necessitats actuals», explica. Malgrat tot, admet que aquest nou canvi d’horari no es va parlar amb la resta de paradistes. O sigui, que la comissió negociadora el va decidir unilateralment perquè calia adaptar-se a l’horari del Mercadona obrint mitja hora abans que la gran superfície i tancant un quart d’hora més tard. Amb tot, Virgili recorda que es tracta d’una prova pilot d’un any i que, si no funciona l’horari, es canviarà.
vist amb el propis ulls una voluntat sincera de canvi i que l’Església treballa decididament en aquest sentit, convençuda que la missió evangelitzadora és indissociable de la missió de promoció que té com a centre la persona humana i els seus dos cercles concèntrics: la comunitat i el medi ambient; i vull dir que, en aquesta matèria, si més no, no he sabut dirlos res de nou del que ja sabien. Una vegada més he de confessar que he rebut molt més del que he donat. Crec que he sabut comunicar-los una experiència personal: que no es pot ser deixeble de Jesús «viu» si no s’aconsegueix un contacte personal amb ell, a través de la pregària, i que el discipulat té dues assignatures troncals: l’experiència de filiació i la de fraternitat universal.
7
8 de març de 2017
TARRAGONA
Nintendo torna a confiar en MarketingLand per al llançament de la seva darrera videoconsola
L
A
’empresa tarragonina MarketingLand torna a ser protagonista gràcies a Nintendo, que el passat 3 de març va oficialitzar el llançament de la seva revolucionària Nintendo Switch als mercats internacionals. A Espanya i Portugal, l’agència encarregada de la promoció de la nova consola de la firma japonesa va a càrrec de MarketingLand, empresa fundada a Tarragona l’any 2004 i que sempre ha estat exitosament vinculada a la implantació de Nintendo i de tots els seus dispositius en el mercat ibèric. Definida per Nintendo com la fusió del milllor de tots els seus dispositius anteriors, la Nintendo Switch és la plataforma més versàtil fabricada fins a la data, amb tres modalitats diferents de joc (a la televisió, com a pantalla de sobretaula o portàtil) que podran ser provades en esdeveniments de gran impacte que l’agència tarragonina MarketingLand ha dissenyat per al mercat espanyol durant al llarg del 2017. Des que fa 10 anys naixés Wii, la consola que va marcar un abans i un després en el sector dels videojocs, Nintendo ha encarregat a l’agència
Mestre Economistes i Hisenda expliquen a les empreses els nous requisits d’informació fiscal partir del pròxim 1 de juliol, aquelles societats que facturen més de 6 milions d’euros, així com les inscrites en Règim de devolució mensual (REDEME) de l’IVA i les pertanyents a grups d’IVA hauran d’enviar informació pràcticament diària de factures emeses i rebudes a l’Agència Tributària (AEAT).
La Nintendo Switch ja està a la venda des del passat 3 de març. / NotíciesTGN
tarragonina les accions de demostració dels seus productes, tant consoles com videojocs, a Espanya i Portugal. L’experiència d’aquesta dècada de col·laboració amb el gegant nipó –a través de la filial espanyola Nintendo Iberia–ha convertit MarketingLand en una de les empreses especialitzades de referència a Espanya dins el mercat dels videojocs per a tots els públics. De fet, aquest elevat nivell de know how l’ha portat a realitzar tasques de consultoria per a Nintendo UK en re-
lació al pla d’esdeveniments del llançament de Nintendo Switch al Regne Unit. Des de la seva fundació el 2004, MarketingLand s’ha posicionat com una agència d’esdeveniments «cre [a] ctius» (street marketing, roadshows, estands firals, convencions, sampling...) que combinen una elevada dosi de creativitat amb una rigorosa i metòdica execució per tal de millorar els actius d’importants marques nacionals i internacionals a les quals presta servei.
Aquest sistema de Subministrament Immediat d’Informació, batejat amb les sigles SII, obliga les empreses a iniciar un procés d’adaptació dels seus sistemes informàtics i dels protocols dels departaments d’administració. Els experts consideren que aquests requisits, exigits en virtut del Reial Decret 596/2016 de 2 de desembre, hauran de ser assumits a mitjà termini per la pràctica totalitat dels empresaris. Amb l’objectiu d’informar sobre els importants canvis que representarà el sistema SII, així com de les tendències tecnològiques més rellevants que s’albiren en les relacions amb l’Administració, Mestre Economistes organitza una jornada monogràfica, de 9,30 a
Joaquín Albisu, delegat provincial de l’Agència Tributària a Tarragona.
13 hores, el pròxim dijous 9 de març a l’Hotel Husa Imperial Tarraco, que obriran el delegat provincial de l’AEAT a Tarragona, Joaquín Albisu, i Miquel Mestre, director general i fundador de Mestre Economistes. En aquest fòrum participaran també Marisa Martínez, tècnica de l’àrea de Gestió Tributària de l’AEAT; Sergio Ruiz, representant de SERES, una de les empreses tecnològiques participants en el projecte pilot del sistema SII; i Maria Soriano, responsable del Departament Fiscal de Mestre Economistes. La inscripció a la jornada, totalment gratuïta, pot realitzar-se per correu electrònic a l’adreça: info@mestreeconomistes.com
Josep Fèlix Ballesteros Casanova Alcalde de Tarragona es complau a convidar-vos a l’acte de cessió a l’Arxiu Històric de la Ciutat de Tarragona del fons documental ERNEST VALLHONRAT LLURBA sob sobre la figura d’aquest tarragoní especialista en història colombina i membre actiu de l’associacionisme de Tarragona intervindran Lluís Navarro Miralles, professor i doctor en Història Moderna, i Coia Escoda Múrria, directora de l’Arxiu del Port de Tarragona. En el transcurs de l’acte es projectarà l’audiovisual El fons documental d’Ernest Vallhonrat Llurba. L’acte tindrà lloc el proper dimarts 14 de març a les 19 h, a l’Arxiu, M2, Espai Tabacalera, Av. Vidal i Barraquer s/n. (Línies de bus 22 i 23). Posteriorment, se servirà un còctel.
Tarragona, març de 2017
8
8 de març de 2017
COMARQUES
Tarragona continua exportant Les empreses del territori consoliden la seva presència als mercats exteriors com a sortida de la crisi
REDACCIÓ TARRAGONA
E
l teixit empresarial de Tarragona continua apostant per la comercialització dels seus productes en els mercats internacionals. Si bé ara fa uns anys (2010) les exportacions van experimentar creixements de rècord com a alternativa a la manca de consum intern al mercat espanyol, els darrers dos anys han servit per consolidar la presència del producte tarragoní a l’estranger, especialment a
Europa. L’any 2016 el valor de les exportacions tarragonines es va situar per sobre dels 7.000 milions d’euros, consolidant la demarcació com a gran exportadora a països com França, Alemanya i Itàlia, que continuen sent els principals mercats de les empreses establertes a les nostres comarques. Segons la Cambra de Comerç de Tarragona, institució encarregada de fer seguiment
al comportament del comerç exterior de la província, la producció de les empreses tarragonines ha arribat a l’estranger per quedars’hi, sobretot pel que fa als productes químics, ja que la demarcació ocupa la segona posició de l’Estat en el rànquing exportador de productes químics, només superada per la província de Barcelona. Tarragona es caracteritza sobretot com a exportadora de productes semifacturats,
Polítics locals i sector químic s’uneixen contra l’alt cost energètic L’Ajuntament de Tarragona ha estat seu d’una trobada que ha reunit els principals actors polítics del territori amb els representants de la indústria química per tal de fer força conjunta per aconseguir la transposició total de la Directiva Europea 72/2009. El sector químic tarragoní, que agrupa l’AEQT, fa temps que reclama aquesta transposició en la seva totalitat, ja que en cas contrari es minva la competitivitat de la indústria en el territori i se situa el cost de l’electricitat, en alguns casos, un 30% més cara que en altres Països de la UE competeixen amb Tarragona per a l’atracció d’inversions. Aquesta directiva fa referència a la possibilitat que les empreses d’un mateix parc industri-
al químic puguin connectar-se a la xarxa elèctrica com a un sol consumidor. La no aplicació d’aquesta possibilitat provoca l’augment dels costos energètics per a les empreses i dificulta l’atracció de noves firmes al territori. La reunió ha comptat amb la presència de diversos representants dels sectors públics i privat (AEQT, Port de Tarragona, alcaldes de municipis afectats, Generalitat i parlamentaris). Junts han decidit unir esforços per a traçar una estratègia conjunta que culmini amb aquesta transposició en la seva totalitat, i resti desavantatges al sector químic i petroquímic del Camp de Tarragona respecte els seus competidors europeus. En la
posterior atenció als mitjans, el president de l’AEQT va dir que «volem estar en igualtat de condicions respecte als nostres competidors de la resta d’Europa. Aquesta directiva és per tota la UE, i el fet que aquí no estigui transposada en la seva totalitat ens resta competitivitat perquè ens encareix, encara més, el preu de l’energia elèctrica” Per la seva banda, l’amfitrió de la reunió, Josep Fèlix Ballesteros, ha afirmat sentir-se «content i satisfet perquè fem pinya, per damunt dels partidismes, per aconseguir objectius comuns que beneficiïn a tots i no només a la indústria química, sinó també als treballadors, al comerç exterior i a la logística».
especialment productes químics com matèries plàstiques i químics orgànics -hidrocarburs cíclics i alcohols acíclics-, els quals representen un 40% del valor total de les vendes exteriors. El 78% de les exportacions es realitzen dins del continent europeu. Els països on més s’exporta continuen sent França (17,3%), seguit d’Alemanya (13%) i Itàlia (11,8%). Altres països amb un pes rellevant són Bèlgica (6,6%), el Regne Unit (8,6%) i Portugal (7,3%). Els Estats Units (3,5%) i Polònia (1,9%) perden rellevància en comparació amb anys anteriors. Turquia (2,3%) i Marroc (4,4%), en canvi, agafen importància en el mapa exportador de Tarragona. Malgrat la consolidació del vessant exportador, la demarcació continua sent un territori majoritàriament importador. Els combustibles (29%) continuen sent els productes més importats, seguits dels aparells i materials elèctrics (9,5%) i els productes químics orgànics (8,2%). Entre els països d’on més s’importa destaca Alemanya (12,1%), on comprem productes químics orgànics i aparells mecànics. A continuació hi ha França
Tarragona ocupa la segona posició de l’Estat espanyol en el rànquing exportador de productes químics, només superada per Barcelona
(8%), d’on provenen sobretot perfums i matèries plàstiques. Tot seguit ve el Marroc (7,9%), del qual importem especialment aparells elèctrics. Països com Algèria perden pes com a subministradors, mentre que apareixen altres regions com ara Xina (3,3%), des d’on provenen especialment aparells elèctrics i béns d’equip (maquinària industrial). El valor total de les importacions a Tarragona és de més de 10.000 milions d’euros, el que fa que el saldo comercial a la demarcació sigui de -3.000 milions d’euros (el resultat d’exportacions sobre importacions).
L’Ajuntament de Calafell va ajudar 212 persones a trobar feina l’any 2016 Els serveis d’ocupació de l’Ajuntament de Calafell van ajudar 212 persones en situació d’atur a trobar feina durant l’any 2016. La Borsa de Treball municipal va aconseguir 152 insercions laborals. I el programa “Treball als barris” va generar 60 contractacions entre les persones que hi participaven. La Borsa de Treball va gestionar 210 ofertes, amb un total de 491 llocs de treball. Provenien de 158 empreses, tant locals com comarcals, a les quals es van fer 3.224 currículums. En van resultar 152 contractacions. Per la seva banda, “Treball als barris” va donar orientació
a 143 persones i formació, a 202. Aquest programa ofereix cursos, tallers i càpsules formatives en diferents oficis i especialitats: manipulació d’aliments, prevenció de riscos laborals, informàtica bàsica, cambrer/a de pis, carnisseria i elaboració de productes carnis... Aquestes activitats inclouen pràctiques a empreses i aquestes van contractar després a 60 alumnes. A més, el servei del Punt de la Feina, va tenir 872 persones usuàries al llarg de l’any, i es van realitzar 3.797 atencions. Des del consistori es vol agrair la implicació de les empreses que confien cada any en els serveis d’ocupació locals.
9
8 de març de 2017
dia internacional de la dona
Només un canvi de mentalitat permetrà arribar a la igualtat El dia 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora, en un moment en què la UE reconeix que encara resten 70 anys perquè la paritat entre homes i dones sigui efectiva carme lópez tarragona
E
l 8 de març es commemora el Dia de la Dona Treballadora, una data que en ple segle XXI encara té raó de ser, i més quan des de la UE es reconeix que encara resten 70 anys perquè la igualtat entre homes i dones sigui efectiva. En termes generals, les desigualtats salarials i laborals i la violència de gènere esdevenen els principals handicaps per al sexe femení en aquest camí cap a la paritat. Si ens centrem en un dels àmbits en què la presència femenina és estudiada i analitzada de manera més o menys exhaustiva, com és la Universitat, podem copsar que, tot i que s’ha avançat molt respecte a anys pretèrits, encara resta molt per fer per assolir la pretesa igualtat entre homes i dones i que potser no és qüestió de fer grans i contundents accions sinó d’un canvi de mentalitat que permeti copsar les virtuts de no fer distincions de gènere sinó de
Dins l’àmbit universitari, les dones tenen més dificultats per accedir a càrrecs de gestió i de decisió. / Nensuria
valorar cadascú pels seus propis mèrits. No va ser fins al 2011 que el sistema universitari espanyol va realitzar el primer estudi acurat sobre la situació de la dona en aquest àmbit. Des d’aleshores tan sols s’havien fet aproximacions d’acord amb dades poc detallades que mostraven una realitat esbiaixada. Ara, ja en disposició d’informes de competitivitat que s’equiparen als europeus, es pot fer una radiografia més acurada de la presència femenina en les universitats tant espanyoles com catalanes, entre els quals s’inclou la tarragonina Universitat Rovira i Virgili. Parlem amb Inmaculada Pastor, directora de l’Observatori de la Igualtat de la URV, que assenyala que «les principals conclusions del darrer informe de competitivitat, indiquen que, tot i que lenta i progressiva, l’evolució és un fet. Com a dada significativa, cal destacar que a la dècada dels anys 90 la presència femenina en la comunitat docent de la URV era d’un 36% mentre que ara és del 44%. Malgrat aquest increment, costa explicar per què entren moltes menys dones
«Més que accions contundents, el que cal és voler canviar les coses i desterrar estereotips» Inma Pastor, directora de l’Observatori de la Igualtat de la URV que les que es formen a la universitat», assenyala Pastor. Aquest fet és extrapolable a totes les universitats europees, espanyoles i catalanes, igual que les principals desigualtats que han d’afrontar les dones dins l’àmbit laboral universitari.
Desigualtats Segons Pastor, dins l’àmbit de la investigació, la recerca i la docència, es detecten principalment tres tipus de desigualtats que «a grans trets, podríem extrapolar a molts altres àmbits laborals», i que són, per una banda, «que la dona té més dificultats a l’hora de promocionar-se: és el conegut “sostre de vidre”, un índex elaborat per la mateixa Unió Europea que
posa en xifres allò que podria semblar una percepció. Així, segons aquest índex, diem que no existeix sostre de vidre quan la puntuació és inferior o igual a 0 i que n’hi ha quan és superior. El darrer informe assenyala que la mitjana d’aquest índex al nostre país és d’1,80 en el conjunt de disciplines, essent l’àmbit de les ciències agrònomes i agràries (amb un 2,36) on les dones tenen més dificultats per promocionar-se, mentre que el de ciències naturals i humanitats (amb un 1,6) és on en tenen menys. Un segon escenari en el qual les dones estan en desigualtat és en l’accés a càrrecs de gestió i de decisió: «hi ha poques dones rectores, tant a Catalunya com a Espanya, ja sigui perquè les dones no presenten candidatura o perquè els equips no són paritaris», indica. Una tercera desigualtat es detecta en els reconeixements a dones en premis, honoris causa, invitacions a conferències, inauguracions de curs... on la presència femenina és molt baixa. «Parlem de xarxes de contactes marcadament masculines que propicien més presència d’homes que de dones en molts
d’aquests reconeixements. Aquí cal destacar la necessitat de modificar els criteris de promoció i apostar per la meritocràcia, és a dir, que cadascú pugui ser reconegut pels seus propis mèrits sense estar sotmesos a l’impacte dels estereotips», assegura Pastor.
Canvi de mentalitat Davant d’aquest escenari, la pregunta és: s’estan fent bé les coses? Calen més accions contundents? Segons la responsable de l’Observatori de la Igualtat de la URV, el problema és que «sovint pensem que ho estem fent bé, però malauradament les dinàmiques vistes fins ara ens indiquen que no», assegura. «Més que accions específiques en contra de la desigualtat, cal un canvi de mentalitat, voler que les coses realment siguin diferents i desterrar estereotips que tots, tant homes com dones, tenim molt interioritzats». I assenyala la importància que té la implicació dels homes en la lluita per la igualtat: «la seva implicació comportarà un impacte en les dinàmiques individuals que afavoriran aquest canvi», conclou.
10
8 de març de 2017
OPINIÓ NÚRIA SEGÚ
EXDIPUTADA AL PARLAMENT DE CATALUNYA
Llistes d’espera per intervencions quirúrgiques al Camp de Tarragona
F
a pocs dies que s’han fet públiques les dades de les llistes d’espera a la sanitat catalana a data desembre de 2016: 164.828 catalans i catalanes s’esperen per una intervenció quirúrgica. La situació respecte a l’any 2015 no tan sols no ha millorat sinó que ha empitjorat lleugerament. No puc deixar d’expressar la meva sorpresa i perplexitat, ja que el passat dia 18 vaig escoltar personalment com el conseller Comin explicava al Parlament de Catalunya el pressupost de salut d’aquest any 2017 i deia que la dotació prevista de 96 milions d’euros pel pla de xoc per reduir les llistes d’espera de l’any 2016 –no es va poder dur a terme perquè no es va aprovar el pressupost– es reduïa a 57 milions l’any 2017 perquè les xifres de les llistes d’espera havien millorat; francament, a la vista de les dades, he de confessar que no entenc res. El conseller ens ha acostumat a afirmacions fetes a lleugera, però de la frivolitat en les declaracions a faltar a la veritat o no conèixer-la, hi va un bon tros. En el pitjor dels casos, hom podia esperar que l’any 2016, amb el mateix pressupost que l’any 2015, les xifres fossin similars i estiguessin al nivell del 2015; en canvi, s’ha incrementat al voltant del 2,5% el nombre de persones que s’esperen per una cirurgia programada a Catalunya. Al Camp de Tarragona, la situació, encara que complicada, és lleugerament millor; de fet, ja ho era l’any 2015 (vegeu Noticiestgn del 13.04.2016) quan a la resta de Catalunya pujava el nombre de persones en espera, a les nostres comarques es mantenien les xifres totals. Continuant la tendència favorable, l’any 2016 ha baixat lleugerament la xifra total de persones que s’esperen per un procediment quirúrgic a les
«Al Camp de Tarragona, encara que complicada, la situació està millor que al conjunt de Catalunya. S’ha de reconèixer l’esforç fet per tots els hospitals de la Regió Sanitària»
nostres comarques, passem de 13.829 (2015) a 13.337 (2016). Ara bé, amb una anàlisi més acurada, hem de marcar una alerta: 178 persones més que l’any 2015 s’esperen per una operació de cataractes (es confirma la tendència a l’alça de l’any passat com es pot veure al gràfic adjunt). On sí que hem millorat significativament és en el temps mitjà d’espera de les persones que han estat operades, hem
reduït els dies d’espera de 25 a 10, segons el cas; complim, amb una excepció, els terminis establerts i estem en la majoria de les intervencions per sota del temps mitjà d’espera de Catalunya. L’excepció són les operacions de pròtesis de genoll, estem en 192 dies d’espera de mitjana, quan l’obligació és de 180 dies. Analitzades les dades hospital per hospital, s’ha de reconèixer l’esforç fet per tots els hospitals
de la nostra regió sanitària per reduir els temps d’espera en gairebé tots els procediments quirúrgics excepte a l’Hospital Joan XXIII, que ha incrementat respecte a l’any passat en 17 dies el temps mitjà d’espera per a operacions de pròtesi de genoll, fins arribar a 387 dies d’espera, i per aquest motiu puja la mitjana de la regió sanitària per damunt del temps d’espera garantit. En conclusió, els reptes imme-
diats de la nostra regió sanitària són dos: reduir el nombre de persones que s’esperen per a una operació de cataractes i reduir el temps d’espera per a operacions de pròtesi de genoll a l’Hospital de Joan XXIII. Ara bé, per acabar de tenir la radiografia de les llistes d’espera sanitàries al nostre territori, cal analitzar també les esperes per a la realització de proves diagnòstiques i per a visites a especialistes perquè, des de les retallades, el quid de la qüestió quan parlem de les dificultats d’accés i d’esperes al sistema sanitari ha passat de ser el temps d’espera per a intervencions quirúrgiques, a ser el temps d’espera per a ésser diagnosticat. Les dades fetes públiques constaten un any més que es tarda mesos i mesos a ser diagnosticat d’una malaltia o bé a rebre la prescripció mèdica d’una intervenció quirúrgica perquè els terminis per accedir a les visites dels especialistes i a la realització de proves diagnòstiques s’han multiplicat, també a les nostres comarques. D’això en parlarem en el pròxim article.
11
8 de març de 2017
salut
Especialistes en lupus es reuniran a l’hospital de Santa Tecla el dia 18 de març
E
l dia 18 de març, de les 9,30 a les 13,30 hores, Tarragona acollirà, per segon any consecutiu, la reunió anual de l’Associació Catalana de Lupus. Es realitzarà a l’Hospital de Santa Tecla i és obert i gratuït per a tota la població. Aquesta jornada, que mantindrà el seu marcat caràcter divulgatiu, s’organitzarà en diverses taules rodones en les quals intervindran especialistes en malalties autoimmunes com la Dra. Olga Araújo, del Servei de Medicina Interna. Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona, que és coorganitzadora de la trobada; la Dra. Laura Noblia, de la Unitat de Malalties Autoimmunes de l’Hospital del Vendrell, o el doctor Tarek Carlos Salman, del Servei de Reumatologia de l’Hospital del Mar de Barcelona, entre altres, que se centraran en els efectes del sol en la
És la segona jornada anual de l’Associació Catalana de Lupus que se celebra a Tarragona, amb la presència de metges i pacients d’aquesta malaltia
malaltia del lupus. També intervindran persones afectades per lupus que explicaran la seva experiència i altres especialistes que enfocaran diferents aspectes de la malaltia com ara el paper dels nous fàrmacs o de les xarxes socials, entre altres temes
d’interès. El lupus és una malaltia autoimmune, és a dir, que es produeix perquè el cos fabrica anticossos que no actuen contra els agents externs sinó contra les mateixes cèl·lules i teixits sans del cos. Aquest «autoatac» es pot produir en
qualsevol part del cos i generar uns símptomes semblants a altres malalties, per la qual cosa el diagnòstic és complicat i el malalt pot trigar fins i tot anys a ser diagnosticat. El lupus afecta unes 40.000 persones a tot l’Estat, de les quals 7.000 viuen a Catalunya
i, d’aquestes, unes 125 estan diagnosticades a Tarragona. Pot afectar qualsevol persona, però té més incidència entre les dones d’entre 20 i 40 anys i és més comú entre les afroamericanes i les hispanes que entre les caucàsiques. Per inscriure’s a la jornada cal fer-ho a: xarxa@xarxatecla.cat, ja que l’aforament és limitat.
Èxit de la trobada nacional d’obstetrícia i ginecologia celebrada a Tarragona
T
arragona ha estat el punt de trobada de bona part dels professionals d’obstetrícia i ginecologia del país gràcies a la jornada anual que reuneix ginecòlegs, llevadores i infermeres d’hospitals comarcals d’arreu del territori per intercanviar coneixements i experiències professionals. La XXXIV Reunió de Ginecòlegs i Obstetres i l’XI Reunió de Llevadores de les Comarques Catalanes es van desenvolupar el passat divendres amb un augment important de participants respecte a edicions passades, amb un total de 370 inscrits. Durant la jornada dels ginecòlegs es van presentar les comunicacions seleccionades (7 d’obstetrícia i 7 de ginecologia), amb una dinàmica de preguntes test a respondre pel
Organitzada per l’Hospital Joan XXIII i l’Hospital de Santa Tecla, juntament amb la Fundació URV, va reunir 370 professionals
públic i discussió dels resultats, que va fer molt dinàmica la discussió dels casos clínics i va fomentar la participació.
Les pantalles d’exposició de pòsters van ser molt concorregudes especialment a l’hora del cafè i el dinar de treball.
El tema conjunt de la tarda entre ginecòlegs i llevadores va generar també un interessant debat sobre la valoració del
risc obstètric i l’assistència de les pacients de risc als hospitals comarcals. «Des de l’organització fem una valoració molt positiva de la Jornada especialment per l’alta participació i la satisfacció que van manifestar els assistents», afirma el doctor Jordi Sentís, cap del Servei d’Obstetrícia i Ginecologia de la Xarxa de Santa Tecla i un dels organitzadors de la jornada.
12
8 de març de 2017
gent
‘La Caixa’ acosta el món de la premsa als estudiants de secundària
Aura i Turó conviden el psicòleg i educador Alfredo Hernando
Deu centres educatius de la província de Tarragona acullen el programa Premsa a les escoles impulsat pel Col·legi de Periodistes i l’Obra Social “la Caixa”. Els estudiants d’ESO i Batxillerat tindran l’oportunitat d’analitzar les diferents visions de la realitat que aporten els mitjans de comunicació, conèixer millor l’ofici dels periodistes, la seva funció i els seus valors.
El Col·legi d’Advocats de Tarragona va acollir una xerrada amb l’educador, psicòleg i comunicador Alfredo Hernando, conegut per la publicació del llibre Viaje a la escuela del siglo XXI –convidat per les escoles Aura i Turó–, que va explicar l’experiència d’un viatge per tot el món visitant les escoles més innovadores que s’han transformat per afrontar amb èxit el futur de l’educació.
Els escolars de Tarragona coneixen el món de l’energia amb Repsol
Salou millora la plaça Louis Braille i el seu entorn
L’Aula Mòbil El món de l’energia, sabies que…? és una campanya de sensibilització educativa de Fundación Repsol que apropa als més joves, de manera didàctica, la importància de l’energia a la societat actual. Del 6 al 8 de març visita Tarragona (Plaça Jacint Verdaguer) i el 9 i 10 de març estarà a Tortosa (Plaça de les Corts Catalanes).
Recentment s’ha dut a terme una actuació de millora a la plaça Louis Braille de Salou en la qual s’han pintat els bancs, a més de substituir i actualitzar els elements de joc infantils, entre altres tasques. El cost de l’actuació s’acosta als 2.000 euros de pressupost.
L’ICS Camp de Tarragona homenatja els 78 treballadors que es van jubilar el 2016 La celebració va tenir lloc a l’auditori de la Diputació de Tarragona, on també es va fer un reconeixement als 66 professionals amb 25 anys de trajectòria. Es van lliurar uns records i insígnies de l’ICS i es va donar veu als homenatjats, que van poder dirigir-se als seus companys. L’acte de reconeixement va incloure l’actuació musical del grup Cor La Binota, grup que fa uns anys va participar en el programa de TV3 Oh happy day, amb el nom de Cor Flumine.
13
8 de març de 2017
gastronomiA
Miami Can Pons: galeres, llagostins, cranc blau...
FÈLIX LLOVELL PERIODISTA GASTRONÒMIC
E
stem en temporada de galeres i les podem gaudir en les diverses Jornades Gastronòmiques que s’organitzen en diferents municipis de la nostra Costa Daurada i Terres de l’Ebre. A Sant Carles de la Ràpita, el restaurant Miami Can Pons, amb 67 anys d’història (va obrir les portes per primera vegada l’any 1950) i un dels millors del sud de les comarques tarragonines, ofereix a la seva carta el menú (35 euros) de la galera
Si et vols anunciar a
que inclou: fruits secs, galeres i llagostins al vapor, torrada de fumats del Delta, galeres al fonoll, bunyols de bacallà, pop al pebre roig amb puré de patata aromatitzat a l’allioli, crema de galeres i marisc, suquet de rap i galeres amb carxofes i patates o arròs tot pelat de galeres i cues de llagostí, crema catalana de la casa o sorbet de crema de llimona al Smirnoff o taronja de les Terres de l’Ebre cremada al Gran Marnier, tot això regat amb vi DO Terra Alta, aigua, pa i cafè. Tota una delícia. El restaurant ocupa els baixos del petit hotel encisador, Miami Mar, amb terrassa envidriada
en els jardins de l’establiment familiar dels Pons davant la piscina i amb vista a la badia dels Alfacs. Una originalitat de l’oferta culinària és el cranc blau, una espècie forana que ha arribat no se sap com, procedent de mars molt llunyans i s’ha establert a la badia de Sant Carles de la Ràpita. Un marisc poc conegut però molt gustós que també podem assaborir al Miami Can Pons, al costat d’altres com els famosos llagostins. Passeig Marítim, 18-20. (43540) Tel.: 977 74 05 51. mar@miamicanpons.com www.miamicanpons.com
Especialidad en pescado y marisco frescos
C/ dels Rebolledo, 20 · 43004, TARRAGONA · Tel. 977 24 00 74
CALÇOTADES Restaurant La Platja
L’autèntica calçotada!!!
truca al 977 25 99 11
www.restaurantlaplatja.com
o escriu a:
publicitat@ noticiestgn.cat
32€ (caps de setmana) 30€ (dill. a div., grups concertats)
C/ Arrabassada, núm. 2 Tarragona Info. i reserves: 977 29 09 38 625 103 195
14
8 de març de 2017
Classificats Compra / Venda TARRAGONA. FELIP PEDRELL. 122 m , seminou. En perfecte estat. 4 hab., 2 banys, cuina office. Saló gran amb balcó. Calefaccíó. A/C. Mosquiteres. Amb pàrquing. 240.000€ Tel. 977 11 13 55 2
TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU (Ref. PV675). Pis seminou a Països Catalans de 90m2, 3 hab., menjador, cuina, 2 banys, traster i pq. Zona comunitària amb jardí, zona infantil i piscina. 165.000€. Tel: 977 25 20 52. TARRAGONA. JAUME I. Estudi de 30m2. Exterior amb vista molt agradable. L’edifici Amb ascensor. 49.000€. Tel. 977248080
TARRAGONA. DR. MALLAFRÉ. (R. 7213). Seminuevo, céntrico y muy bien comunicado. 73m2, 2 hab. y 1 baño. Cocina independiente. Terraza. Armarios empotrados. A/a con bomba f/c. Parquet. Parquing. 165.000€ Oportunidad. Tel. 977233011 / 648965217 TARRAGONA. MANUEL DE FALLA (Ref. PV078). Pis nou de 90m2 amb 3 hab., 2 banys, parquet, a.c., calefacció, pàrquing i traster. Preu: 170.000€ Tel: 977 25 20 52.
classificats@noticiestgn.cat | 686 703 910 TARRAGONA. ROGER DE LLURIA. (Ref. PV652). Pis de 3 hab. Totalment exterior. Per 115.000€ Tel: 977 25 20 52.
TARRAGONA. C/ LA NAU (R. AM188). Moblat, 2 hab., menjador, cuina i bany. 1a planta sense ascensor. 300€ Tel. 977252052
TARRAGONA. REAL. Cantoner i exterior. Amb ascensor. Lluminós i assolellat. 3 hab., bany, cuina i balcó. Semireformat. Zona infants. 87.000€ Tel. 977 11 13 55
TARRAGONA. C/ RAMÓN I CAJAL. 4 hab., bany, lavabo, mobles, bon estat, ascensor. 550€. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038
TARRAGONA. AV. ROMA. Pis de 122 m2, 3 dorm., 2 banys, ampli menjador i terrassa. Vistes a la ciutat. 215.000€ Tel. 977079600
TARRAGONA. AV. Ma CRISTINA. (R. A226). Sense mobles, 3 hab., menjador, cuina i bany. 3er pis s. ascensor. Per: 465€ Tel. 977 25 20 52
TARRAGONA. LLEÓ. Tot reformat. Parquet. Assolellat. 3 dorm., banys, cuina i menjador. Balcó amb vistes al port. 2on s/asc. 60.000€ Tel. 977 11 13 55
TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU (Ref. PV614). Pis de 70 m2, 2 hab., bany, pàrquing i traster, molt bon estat. 129.000€. Tel. 977 25 20 52
TARRAGONA. PL. DELS CARROS. (Ref. AM308). Reformat, moblat, 1 o 2 hab., mejador, cuina i bany. Vistes. Des de 500€. Tel. 977252052
TARRAGONA. VIA AUGUSTA. Pis amb vistes al mar de 4 dorm., mejador, cuina i bany. Per reformar. 139.000€. Tel. 977 24 80 80
TARRAGONA. ST. DOMENECH. 85 m2, dividits en 2 dorm., bany, cuina i menjador. 58.000€. Tel. 977248080
TARRAGONA. C/ LLEIDA (AM080). Moblat, estudi tot en un mateix ambient, sofa-llit. 300€ Tel. 977 25 20 52
Habitatges
TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU. C/ PI MARGALL. (AM219) Semi-nou, amb mobles, 2 hab., menjador, cuina i bany, pk. 585€ Tel. 977252052
TARRAGONA. Zona AV. ANDORRA. Pis de 100 m2 a reformar. 4 hab., 2 banys, cuina, galeria, balcó. Pàrquing i ascensor. 145.000€ Tel. 977 11 13 55
TARRAGONA. Zona El Corte Inglés. Seminou. 90 m2. Tot exterior i cantoner. Assolellat. 3 hab, 2 banys. Terrassa gran. En perfecte estat. Pàrquing. Ocasió, només: 165.000€. Tel. 977 11 13 55
TARRAGONA. SANT ANDREU. 1a promoció, 2a planta en 3 dorm., bany, cuina, galeria i menjador. A reformar. 42.000€ Tel. 977 11 13 55
TARRAGONA. ZAMENHOF. Seminou, 2 dorm. i 2 banys. Exterior. Parquet. Cuina americana. Última planta inclou pàrquing. 139.000€ Tel. 977 11 13 55
Lloguer TARRAGONA. JAUME I. (Ref. AM138). Reformat, moblat, 1 hab., menjador, cuina, bany i balcó. Per: 400€. Tel. 977 25 20 52
Piso amueblado, 1 dormitorio, salón, cocina, baño, 2 balcones. Precio: 395€/ mes. Tel. 609 446 083 TARRAGONA. ZONA EROSKI. Seminou, 4 hab., 2 banys, parquet, a/c, semi moblat, pq. 750€. Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038 TARRAGONA. Z. MERCADONA, 1 hab., bany, cuina, mobles, terrassa. 425€ Tel. 977 11 13 55 / 654 122 038
Locals
TARRAGONA. IMPERIAL TARRACO. 90m2 per a oficines en bon estat, a/c, terra gres, tancaments, 3 sales + bany. 525€+despeses. Tel. 977111355 / 654122038 TARRAGONA. PL. CARROS. OPORTUNITAT! (LL089). Local, 70m2, sostres alts, vora la platja i el port esportiu, accès per 2 carrers, a reformar totalment, façanes rehabilitades. Tel. 977252052 TARRAGONA. AV. ROMA. (Ref. DPL144). Despatx en lloguer, 125m2, 900€. Moblat, a/a, 4 sales i recepció, aigua i llum d’alta, opcional, pàrquings: 75€ cada un. Tel. 977 25 20 52 TGN. PERE MARTELL / TORRES JORDI. Pk en venta, buen acceso. Coche y moto. 14.000€ Tel. 654092540 TARRAGONA. Locales en el centro, varias medidas y precios, desde 200€, 600€. Tel. 610 500 017 / 977 21 87 30 TARRAGONA. RBL. NOVA. (Ref. DPL143). Despatx en lloguer, 55m2, electricitat i aigua, a punt per entrar. 450€. Tel. 977252052 TARRAGONA. RBL. NOVA (LL147). Local zona Conde Valellano, 300 m2, en dues plantes, llum i aigua. Eren oficines. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local acabat d’obra, 53 m2, 300€ en lloguer i 70.000€ de venda. Té sortida de fums. Tel. 977252052 TARRAGONA. FCO. BASTOS. Venta parking. 15.800€ Tel. 654 092 540 TARRAGONA. AV. ROMA. Venta parking. 11.500€ / En alquiler 50€. Tel. 654 032 540
Lloguer / Venda
TARRAGONA. C/ MARQUÈS DE MONTOLIU (Ref. LL134). Local en lloguer, 140 m2, d’obra. Per: 800€ Tel. 977 25 20 52
TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edificio de cocheras.NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. 35.000€ negociables. Tel. 618567142
TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU. Z. URV. Local en lloguer de 200m2, reformat, 3 vitrines. Oficines o escola repàs. 1.200€+despeses. Tel. 977111355 / 654122038
TARRAGONA. C/ PERE MARTELL (LL145). Local en lloguer de 187m2, per entrar. 1200€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. JAUME I. Local en lloguer, comerç, a punt d’entrar. Electricitat i aigua. Per: 800€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. P. MARTELL.Parking mediano en venta. 16.000€. Tel. 654 092 540 TARRAGONA. ANDORRA. Rectangular de 90 m2. Abans fruiteria. Zona de trànsit alt. 500€ + despeses. Tel. 977111355 / 654122038 TARRAGONA. SERRALLO. Local cantoner en lloguer, 47m2, 350€. Tel. 977252052
TARRAGONA. CENTRE. Local cèntric i molt comercial. 70m2 més altell. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. REBOLLEDO (Ref.LL144). Local en venda 110.000€ / lloguer 600€. Llum i electricitat, bon estat. Tel. 977252052 TARRAGONA. AV. CATALUNYA. (Ref. LL135). Local en lloguer de 440m2, electricitat i aigua, per entrar. 2.000€ Tel. 977252052 TARRAGONA. RBL. NOVA. Z. Balcó. (DPL077). Despatx en lloguer, 110m2, finestres grans a la Rambla, 3 sales i sala d’espera. 700€. Tel. 977252052 TARRAGONA. M. DE MONTOLIU. (LL132). Local en lloguer, 220m2, d’obra. Per: 1.200€ Tel. 977252052
Adopta
Habitatges
A N U N C I S C L A S S I F I C AT S
Olimpia en adopció L’Olimpia és una preciosa gateta tricolor que busca família. El temps passa i no trobem adopció per ella. Té sis mesos, està en perfecte estat de salut, esterilitzada, desparasitada i testada. Ideal com a companya d’altres gats o per estar només ella sola. Vine a conèixer-la!! Contacte: info@tarracogats.org / Jennifer: 639 451 296
15
8 de març de 2017
CULTURA/AGENDA Els Stromboli Jazz Band celebren el cinquè aniversari
Agenda DIVENDRES 10 Tarragona. Conferència LLOC: ANTIGA AUDIÈNCIA | HORA: 19 HORES PREU: GRATUÏT Mònica Terribas, directora d’El Matí de Catalunya Ràdio, inaugurarà l’IX edició del cicle de conferències «Experiència de periodista», on es posa a l’abast del públic la visió de professionals sobre el món de la comunicació.
DISSABTE 11 Tarragona. Teatre LLOC: EL MAGATZEM | HORA: 20:30 HORES PREU: 14€ | 12€ | 10€ (SOCIS) L’espectacle Oques cretines recorre 12 peces breus i una cançó escrites durant el període de la República de Weima fins a la II Guerra Mundial. Transitarem pel món divertit i singular de Karl Valentin, autor, pallasso i cabaretista.
DIUMENGE 12 Tarragona. Concert solidari
E
ls Stromboli Jazz Band celebra el seu 5è aniversari amb un espectacle al Metropol i la presentació del seu segon disc, ‘Be happy’. Tota una declaració d’intencions per part d’un grup que, per sobre de tot, intenta que «la gent s’ho passi bé als nostres concerts», diu el cantant dels Stromboli, el Raül Cid. El disc inclou 12 temes coneguts pel públic, però passats pel sedàs de la banda tarragonina. «Hem donat el nostre estil a les cançons», comenta el Raül, recordant l’èxit del primer treball dels Stromboli, Smile, un disc del qual van
LLOC: PALAU FIRAL | HORA: 18 HORES PREU: 10€
La banda presenta nou disc el diumenge al Teatre Metropol exhaurir la primera tirada de mil còpies i en van haver de fer una segona. «Hi ha persones que m’han dit que se’ls ha fet malbé de tant posar-lo», reconeix el líder de la banda. El nou espectacle de presentació del segon disc dels Stromboli es durà a terme el 12 de març a les set de la tarda al Teatre Metropol i inclourà un repàs a la trajectòria d’aquests anys, a part d’incorporar novetats i comptant amb la
col·laboració de diversos artistes convidats. Com ja és ben sabut, les seves actuacions destaquen perquè són una barreja de bona música, amb dosis d’humor, teatre i una gran interacció amb el públic. Des que es van donar a conèixer, el febrer de 2012, han realitzat més de 300 actuacions amb molt bona resposta de públic i dels mitjans. Han participat, entre altres, al Festival Creart de Tarragona, al Festival Cava Jazz de Guardiola de Font Rubí, al Cicle Altafujazz d’Altafulla, al Cicle de Música als Castells de Catalunya i al Dixieland de Tarragona, entre altres.
Tito Figueras exposa a la Sala Portal del Pardo del Vendrell La Sala Portal del Pardo acull l’exposició de pintures del pintor tarragoní Tito Figueras. Figueras va estudiar pintura i dibuix a l’escola taller de la Diputació de Tarragona. Ha exposat les seves creacions a les ciutats més importants d’Europa i ha guanyat diversos premis de pintura jove i ràpida. L’exposició es podrà visitar fins al diumenge 19 de març de 2017 en horari de dimarts a divendres de 17 a 20 hores, dissabtes d’11 a 14 hores i de 17 h a 20 hores i diumenges d’11 h a 14 hores.
Les bandes de Grau Professional dels Conservatoris de Música de Tortosa i Tarragona oferiran un concert solidari organitzat pel Rotary Tarragona. Tot el que es recapti anirà destinat a associacions de la ciutat. El repertori està pensat per a tot tipus de públic.
ATENEU DE TARRAGONA Diumenge 12 | Ball Ball de festa amb el duet Miramar format per Carlitos Manso al saxo; Àngel Calle a la bateria i Jordi Català al teclat i veu. Socis: 1€ | No socis: 3€ · Petit servei de cafeteria. Fins al 31 de març | Exposició Exposició artística Visió de dones. Dins dels actes del Dia Internacional de les Dones a Tarragona. De 17 a 21 h. Entrada gratuïta. Horari: de dilluns a divendres de 17 a 21 hores. | Tel: 977 23 31 60 Mail: ateneudetarragona@tinet.cat | Facebook: Ateneu de Tarragona.
16
8 de març de 2017
LA CONTRA ELCHICOTRISTE
DEL8AL14DEMARÇ
Bon temps Durant els darrers dies el temps s’estabilitzarà. Les temperatures pujaran lleugerament i ens oferiran dies agradables. El sol serà el protagonista de la setmana, en tot cas acompanyat de núvols alts. Font: Meteocat
tempus fugit
Temperatures de la setmana
MÀX.23º
MIN.5º
ESPAI PATROCINAT PER:
Semàfor de la setmana
El producte tarragoní es continua exportant
BCN obre el camí per prohibir els cotxes més contaminants
La producció de les empreses del territori té força quota de mercat a països de la UE com França, Alemanya i Itàlia
A partir de 2019, els vehicles amb més de 20 anys d’antiguitat no podran accedir ni a Barcelona ni a la seva àrea metropolitana en dies feiners.
Tragèdia al local dels Xiquets del Serrallo
El Nàstic canvia la tendència i creu en la permanència
L’infortuni es cobra la vida d’un casteller de Gavà que va venir a ajudar els Xiquets del Serrallo en el trasllat cap al nou local d’assaig. Descansi en pau.
Els granes sumen tres victòries consecutives i es consoliden fora dels llocs de descens. Ara toca puntuar al camp d’un rival directe, el Sevilla Atlético.
Edita i distribueix:
Director:
Disseny i redacció:
Disseny original:
Imprimeix:
Departament comercial:
Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona
Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat
Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat
Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat
Promicsa D.L.: T- 1062- 09
Joan A. Cano jcano@noticiestgn.cat
Correcció:
Vídeo:
Web:
Carme López
Tomàs Varga
O.Montesó
Redacció i fotografia: 977 25 99 11 noticies@noticiestgn.cat
«El Govern convocarà el referèndum. La partida pressupostària està perfectament avalada» Carles Puigdemont, President de la Generalitat
cartes al director lector@noticiestgn.cat classificats classificats@noticiestgn. cat serveis serveis@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat
Frase de la setmana
Complex Industrial Tarragona
Amb la col·laboració de:
Distribució controlada: 25.000 exemplars