Noticiestgn 371

#371

190717 SETMANARI GRATUÏT TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

WWW. N O TIC IES TA R R A G O N A . C AT

SALUT

Actuar conta l’ictus La Xarxa de Santa Tecla instaura un protocol d’actuació als seus hospitals per fer front a la creixent incidència d’aquesta malaltia

P.02

RECUPERACIÓ IMMOBILIÀRIA

REBAJAS

LA COMPRAVENDA I EL LLOGUER D’HABITATGES ES REACTIVEN A LA DEMARCACIÓ. ELS PREUS PUGEN DESPRÉS D’ANYS DE CAIGUDES

2

19 de juliol de 2017

TEMA DE LA SETMANA

El mercat immobiliari es reactiva a Els professionals del sector immobiliari respiren després d’anys de crisi.

Creix la demanda de compravenda al territori, però sobretot creix el lloguer

OLIVER MÁRQUEZ TARRAGONA

N

o es poden llençar coets a l’aire, però tot indica que el mercat immobiliari de la demarcació, pràcticament devastat durant els anys de crisi, comença a repuntar.

Els professionals de la Costa Daurada i la ciutat de Tarragona detecten un increment de la demanda, tant en operacions de compravenda com en lloguers, i es percep una progressiva pujada dels preus dels habitatges més ben ubicats. L’increment de l’activitat immobiliària es nota sobretot a les ciutats més grans (Tarragona, Reus, Tortosa, Valls, el Vendrell, etc.) i és especialment evident a la capital tarragonina, on actualment és pràcticament impossible trobar un pis de lloguer a un preu raonable. La demanda supera de bon tros l’oferta de pisos al centre de la ciutat i les agències fins i tot tenen llistes d’espera de clients.

Hèctor Guasch, vicepresident del Col·legi d’Agents de la Propietat de la Província de Tarragona (API), recorda que durant els anys de crisi a Tarragona ciutat «es va construir molt poc habitatge nou. I això ara es nota perquè hi ha més demanda que oferta, sobretot pel que fa als pisos de lloguer.

En la forquilla dels 350-550 euros mensuals es lloga, tot i que els agents immobiliaris tenim fins i tot llistes de clients que estan a l’aguait de pisos que finalitzen contracte per traslladar-s’hi en el futur».

Una cosa similar passa a altres ciutats de la demarcació com el Vendrell, Tortosa o Valls, on el preu del lloguer s’està incrementant sensiblement des de fa aproximadament un any.

«Ara els propietaris revisen a l’alça el preu dels contractes quan aquests finalitzen, fet que no succeïa durant l’època de crisi», apunta Jordi Monlleó, de l’agència Finques Tarragona.

Malgrat aquest moviment immobiliari, «la gent ara és més conservadora», diu Hèctor Guasch. «Abans era una llei no escrita que una família, quan ja tenia el pis pagat, el posava a la venda per comprar-se un xalet en alguna urbanització de l’entorn de la ciutat. Ara aquesta tendència s’ha trencat. La gent prefereix quedarse al pis quan ja el té pagat i no s’embarca en una nova hipoteca». Jordi Monlleó fins i tot s’atreveix a dir que «en l’últim any ens venen famílies que viuen als afores en un xalet i que volen venir al centre de la ciutat».

Pel que fa a les operacions de compravenda, aquestes també mostren més moviment que abans de la crisi, però a un ritme menor que en el cas dels lloguers. «Les oportunitats que es van veure en època de crisi gairebé totes ja han trobat sortida i, tot i que els bancs estan més disposats a finançar compres d’habitatges, les famílies ara han de tenir com a mínim estalviat el 30% del valor de l’habitatge per tirar endavant l’operació», recorda Jordi Monlleó. «Les operacions de venda

La recuperació del mercat és notòria a les grans poblacions de la demarcació i sobretot a la ciutat de Tarragona, on es va deixar de fer obra nova durant els anys de crisi

3

19 de juliol de 2017

TEMA DE LA SETMANA

la província El preu dels immobles més ben ubicats comença a pujar progressivament i les renovacions dels contractes de lloguer es revisen a l’alça posant fi a anys de congelació d’habitatges se centren ara sobretot en edificis rehabilitats, –a Tarragona ciutat encara n’hi ha molts per arreglar– i no per les noves promocions.

En tot cas, la demanda de compra d’habitatges encara no cobreix tota l’oferta, com sí que està passant en el mercat de lloguer».

Segons dades de la Generalitat, el preu del lloguer ha pujat un 10% a Catalunya en el darrer any. Les comarques de Tarragona estan en aquesta línia, sobretot als municipis de costa. L’increment del preu de venda, en canvi, creix per sota del 5% interanual.

Pel que fa al mercat de la segona residència, «comencen a pujar els preus dels habitatges ubicats a primera línia de la costa, mentre que els de segona i tercera línia continuen estabilitzats», diu el portaveu de l’API. «El mercat de la segona residència sempre ha existit a la Costa Daurada, si bé es va frenar molt en època de crisi. Ara es torna a vendre a clients nacionals i, sobretot, a famílies de l’estranger».

Preu mitjà lloguer 657,37 El Catllar 632,50 Calafell 472,76 Vila-seca 463,61 Torredembarra 459,37 Tarragona 458,33 Salou 449,97 Llorenç del P. 445,00 Roda de Berà 442,74 El Vendrell 404,12 Pobla Mafumet 394,35 Reus 392,64 Valls 369,39 Arboç 367,81 Altafulla

Preu mitjà dels contractes de lloguer formalitzats per municipis a finals del primer trimetre 2017. Els municipis costaners i turístics presenten preus més alts. El preu a la capital tarragonina s’ubica a zona mitjana de la taula, producte de la diferència de preus que es donen al centre i als barris.

El preu mitjà de l’habitatge de lloguer al Tarragonès és de 456,36 euros. A la comarca durant el primer trimestre de 2017 es van formalitzar un total de 1.658 contractes de lloguer (1.003 dels quals a la ciutat de Tarragona).

El preu mitjà del lloguer al Baix Penedès és de 445,84 euros. Entre gener i març es van formalitzar 491 contractes (204 dels quals al Vendrell).

E D I TO RI AL

JORDI MONLLÉO, FINQUES TARRAGONA

«Al centre de Tarragona hi ha més demanda que oferta d’habitatges de lloguer»

F

inques Tarragona és un negoci familiar que fa més de 40 anys que gestiona immobles a la ciutat de Tarragona. Parlem amb Jordi Monlleó, que està al capdavant del negoci juntament amb la seva cosina, Emma Monlleó. És cert això de la recuperació del mercat immobiliari?

Hem deixat enrere la travessa pel desert dels darrers anys.

Per una vegada les macrodades que es donen a nivell nacional es corresponen amb la realitat. Des de fa un any i mig detectem un increment de la demanda, tant en compra com en lloguer, sobretot al centre de la ciutat. El repunt és sobretot en el lloguer. Abans teníem una cartera de 40 o 50 habitatges de lloguer a disposició dels clients i ara, en canvi, en tenim 6 o 7 com a màxim al mateix temps. Al centre, ara per ara, hi ha més demanda que oferta.

No hi ha prou oferta de pisos de lloguer a Tarragona ciutat?

Qualsevol habitatge que estigui en bones condicions i en una ubicació correcta es lloga. Hi ha moltes famílies que volen la comoditat de viure al centre i fins i tot tenim casos de gent que vivien a fora en un xalet i que ara s’han decidit per venir al centre de la ciutat.

I què me’n diu de les opera-

cions de compravenda?

També se’n fa alguna, tot i que costa més que les de lloguer perquè les entitats financeres han endurit les condicions per tirar endavant hipoteques.

Però sí que és cert que no hi ha l’atonia d’ara fa tres anys.

El turisme influeix en la recuperació del sector?

Hi ha molts edificis que s’estan rehabilitant per fer apartaments turístics, que era una cosa que no existia a Tarragona set anys enrere. De vegades ve gent estrangera a passar uns dies, tornen a l’any següent i al final es decideixen a comprar un habitatge a Tarragona per establir-hi la seva residència o per passar llargues èpoques de l’any. Nosaltres tenim diversos exemples d’aquests tipus de clients anglesos, noruecs, russos...

La generació del lloguer La crisi econòmica dels darrers anys ha canviat els hàbits de consum de bona part de la ciutadania. Un clar exemple el trobem en el sector immobiliari, que en el darrer any mostra símptomes de recuperació, si bé aquesta reactivació no té res a veure amb els nivells assolits 15 anys enrere.

El mercat de l’habitatge es mou novament després d’anys al purgatori, però amb un comportament ben diferent dels consumidors.

Les famílies ara busquen allò que realment necessiten per cobrir les seves necessitats i no es plantegen hipotecar-se de per vida per comprar un habitatge gran o amb jardí.

La gent jove que té capacitat per comprar un habitatge, uns privilegiats, ja no ho fa com a inversió ni com a mitjà per accedir a una millor casa en el futur.

La compra de les noves generacions és pràcticament la definitiva i, si pot ser, a liquidar com més aviat millor.

Per contra, creix la demanda dels habitatges de lloguer a pobles i ciutats. Una fórmula que predomina a molts països de la Unió Europea i que xoca amb la tradició catalana i espanyola d’esdevenir propietaris per damunt de totes les coses.

La crisi, més enllà d’aturar el mercat immobiliari i d’abaixar preus durant anys, ens portarà a un mercat immobiliari més europeïtzat.

4

19 de juliol de 2017

TARRAGONA

C IUTAT

L’últim prostíbul del nucli urbà de Tarragona es converteix en un bar

L’empremta d’aquests locals encara segueix vigent en una Part Alta que ha canviat a un ritme vertiginós ORIOL MONTESÓ TARRAGONA

E

l Montevideo era l’últim vestigi d’un món que ha quedat enrere. El més resistent al pas del temps dels nombrosos prostíbuls que va tenir el nucli urbà de Tarragona ha tret les llums vermelles i les cortines opaques per donar-se a conèixer com un bar més. Quan ens adonem d’aquest fet, recorrem a Ferran Gerhard per confirmar que l’últim bordell de la Part Alta ha canviat el model de negoci i perquè ens faci més entenedor el declivi d’aquests negocis. El periodista i escriptor va presentar una obra coral el passat mes d’abril, ‘Burdelatura’, on, acompanyat d’altres plomes de la ciutat, ens fa viatjar en el temps i viure una Tarragona, la del tardofranquisme i principis de la transició, en la qual el negoci de la prostitució estava en alça.

«Tarragona va ser, cap als anys seixanta i setanta, la segona ciutat de tot l’Estat amb més prostitutes per habitant després de Lugo», ens recorda Gerhard, que atribueix les causes d’aquest elevat nombre de bordells «a diversos factors: port, funcionaris, soldats, construcció de la petroquímica, amb un exèrcit de treballadors que venien de fora i no tenien la família; i, després, els capellans que…», diu deixant la frase inacabada per una rialla i concloent que «Tarragona ho tenia tot». Ho tenia tot perquè flo-

«Tarragona va ser, cap als anys seixanta i setanta, la segona ciutat de tot l’Estat amb més prostitutes per habitant», Ferran Gerhard, escriptor rís un negoci que s’aprofitava de la manca de llibertat que patia la societat de l’època. I quan parlem de llibertat no només ens referim a la sexual.

Gerhard ens recorda que «als prostíbuls hi havia gent que

no anava a cardar. Nosaltres de joves hi anàvem perquè era un lloc segur on podies parlar de política, ja que, com que subornaven els policies, no hi entraven», explica el Ferran. La idoneïtat del lloc per reunir-se i parlar sense exposar-se a la persecució policial ens la confirma la Margot, propietària del Montevideo, que ens descriu l’ambient que s’hi vivia a l’època: «tot aquest carrer estava ple de bars, però no molestàvem els veïns perquè tot el que passava, passava portes endins amb discreció». Quan ens explica amb nostàlgia que hi havia una botiga de roba a

la cantonada del carrer Major amb el de les Cuirateries on «les noies» es guarnien, o els nombrosos locals que abans eren bordells, podem imaginar-nos per uns instants aquell món que molts no vam viure. Uns temps de dictadura en els quals s’obligava a viure, almenys de cara a la galeria, dins de la més estricta moralitat religiosa.

«Ara la gent jove se’n va al llit amb qui vol tranquil·lament; abans no, pensa que durant el franquisme la religió tenia un paper molt fort. Una dona que follava amb el seu xicot era una puta… Era una altra mentalitat», comenta el Ferran.

És impossible no pensar en aplicacions de mòbil com Tinder, ideades per tenir sexe amb una altra persona sense compromís ni intercanvi econòmic.

En menys de quaranta anys la mentalitat i els costums dels tarragonins han canviat tant que encara sorprèn que, fins fa unes setmanes, existís un prostíbul com el Montevideo.

I, sorprèn encara més que no ha estat la Margot qui l’ha volgut convertir en un bar convencional. L’Ajuntament de Tarragona l’ha advertit que calia que s’adeqüés a la llicència, més de quaranta anys després de la seva obertura. Un fet que fa qüestionar la gestió que fa l’Administració, no només la local, d’un tema tan antic com la prostitució que viu de forma perpètua entre la il·legalitat i la permissivitat.

Segons el Ferran, el Montevideo era l’últim local d’aquestes característiques que quedava al nucli urbà. «A la part baixa tampoc en queda cap», explica el Ferran, que apunta que a Tarragona només queda la Riojana i, potser, «algun altre per la zona de la Tabacalera». A banda dels canvis socials esmentats, el periodista i escriptor tarragoní, també creu que aquest declivi ve donat per «l’entrada d’un altre tipus de prostitució: els salons de massatge asiàtics i la particular dins dels pisos.

Els pisos són més discrets per als clients que els típics prostíbuls en els quals la gent et pot veure entrar».

I és cert, perquè en un barri com la Part Alta, no passaven desapercebuts els clients del Montevideo, únics coneixedors, fins fa poc, de les interioritats d’aquest bar que guarda tantes i tantes converses entre les seves parets. Per un temps encara veurem vianants mirant encuriosits l’interior del local que ara es mostra diàfan amb una carta de begudes penjada al costat de la porta. El Montevideo, tot i que reinventat a la força, ha tingut més fortuna que les nombroses façanes de vells bordells que resten tancades, tapiades i, amb alguns cartells rònecs que ens recorden que la Part Alta està més buida del que sembla.

5

19 de juliol de 2017

TARRAGONA

Campanya per millorar la recollida selectiva d’envasos i vidres al sector de la restauració

L

’Ajuntament de Tarragona, Ecoembes i Ecovidrio impulsen una campanya de millora de la recollida selectiva per al sector d’hostaleria i restauració.

Equips de tècnics de les dues empreses gestores dels residus de vidre i dels envasos de plàstic, llaunes, brics i dels envasos de paper i cartró visitaran els més de 500 establiments de la ciutat. Durant les visites, facilitaran infor-

mació sobre la correcta separació i recollida selectiva de les fraccions dels contenidors verd i groc. A més, realitzaran enquestes per conèixer els hàbits de reciclatge i, d’aquesta manera, oferir cubells adequats a les necessitats de cada establiment.

Així ho han explicat en roda de premsa la consellera de Neteja Pública i Medi Ambient, Ivana Martínez, el gerent de Gestió Local i

Autonòmica d’Ecoembes Catalunya, Jordi Pietx, i la gerent de Catalunya d’Ecovidrio, Sílvia Mayo, els quals han destacat que l’objectiu principal és incrementar la taxa de recollida selectiva al nostre municipi. Per això és clau abordar el sector de l’hostaleria i la restauració, ja que s’hi consumeixen prop del 50% dels envasos de vidre d’un sol ús que es produeixen a tot l’Estat.

La campanya començarà

Joan XXIII incorpora una tècnica d’alta complexitat per operar els càlculs a la via biliar El Servei de l’Aparell Digestiu de l’Hospital Universitari Joan XXIII de Tarragona, té a la seva cartera de serveis una tècnica mixta endoscòpica radiològica, la colangiopancreatografia retrògrada endoscòpica (CPRE), que permet fer intervencions d’alta complexitat a la via biliar i la pancreàtica. Entre altres beneficis, la tècnica permet explorar el conducte biliar principal (colèdoc) perquè s’accedeix amb catèters des de l’orifici de desembocadura al duodè, utilitzant un endoscopi.

L’Hospital Joan XXIII és l’únic centre de la Regió Sanitària del Camp de Tarragona amb

capacitat per realitzar aquesta tècnica i la majoria de centres sanitaris del territori deriven els seus pacients al Joan XXIII i eviten desplaçaments innecessaris a l’àrea de Barcelona.

Actualment, la CPRE és una tècnica fonamentalment terapèutica, les seves indicacions més freqüents sónl’extracció de càlculs de la via biliar i el tractament pal·liatiu de l’obstrucció biliar mitjançant la collocació de pròtesis metàl·liques autoexpandibles.

Des del mes de maig, el Servei de l’Aparell Digestiu ha incorporat a la pràctica assistencial endoscòpica un nou recurs tèc-

nic que pot ajudar a resoldre casosbparticularment complicats. Es tracta del coledocoscopi flexible, un endoscopi de calibre molt petit que es passa a través del canal de treball de l’endoscopi nconvencional, amb què s’arriba al duodè, i que es pot introduir a la via biliar proporcionant una visió directa.

Amb aquesta nova tècnica s’eviten desplaçaments innecessaris a Barcelona

amb entrevistes als establiments d’hostaleria per conèixer de primera mà els seus hàbits i necessitats a l’hora de separar els residus que generen. Amb aquesta informació es podran adequar els recursos existents per tal de donar un millor servei, per això, aquells establiments que ho sol·licitin rebran gratuïtament cubells de recollida selectiva per als envasos, tant de vidre com de plàstic.

Tècnics d’Ecoembes i Ecovidrio s’entrevistaran amb els establiments i posaran a la seva disposició totes les facilitats per estimular el reciclatge

El tarragoní Frederic Adan deixa la direcció del 112 El tarragoní Frederic Adan ha decidit abandonar la direcció d’Emergències 112 per «lleialtat» amb l’exconseller d’Interior Jordi Jané, que Carles Puigdemont va cessar la setmana passada. En declaracions a notíciestgn ha dit que «quan marxa la persona que ha confiat en tu, entenc que has de fer el mateix». Adan ocupava el càrrec des del juny de 2015 i havia estat escollit pel mateix Jané després d’haver presidit el Consell Comarcal del Tarragonès. Ara, serà el nou conseller Joaquim Forn qui haurà de nomenar un nou director del centre, que podrà ser un

polític més proper a ell. D’altra banda, qui continuarà al departament d’Interior serà el vallenc Cèsar Puig, que va ser delegat de la Generalitat a Tarragona i director territorial de Territori i Sostenibilitat.

CENTRO

MÉDICO

ROMA

Aicat 4.746

BUSQUEM PISOS I CASES EN LLOGUER PER RESPONDRE A L’ALTA DEMANDA QUE TENIM Et trobarem l’inquilí ideal!

...........................................................

0LAZA !LCALDE ,LORET

q 4ARRAGONA

6

19 de juliol de 2017

tarragona

Els petits també es remullaran FESTE S

Sant Magí incorpora la Petita Remullada i elimina la sorra al carrer gràcies a noves ferradures per als cavalls dels Portants de l’aigua REDACCIÓ TARRAGONA

L

a consellera de Festes, Begoña Floria, ha presentat el programa de Sant Magí en una sala d’actes asfixiant només refrescada pel blau dels cartells de la festa enganxats a la taula. Amb aquesta atmosfera típica de l’estiu tarragoní, és benvinguda la novetat estrella d’enguany: la Petita Remullada. Mares i pares, ja no cal entrar en un bosc d’adolescents amb les hormones pels núvols perquè els vostres infants (menors de 12 anys) gaudeixin dels dolls del Càntir, el Carro, la Síndria i la Petxina Pelegrina. En horari infantil, a les dotze del migdia, la Petita Remullada es durà a terme el dia 18 d’agost sense que això posi en perill l’Arribada de l’Aigua de Sant Magí de la Brufaganya. Perquè la consellera ha explicat que si no s’havia fet abans aquest acte familiar era per no mullar la plaça del Rei i la Baixada de les Pescateries, tram pel qual han de passar els carros dels Portants de l’Aigua.

«Enguany els cavalls aniran equipats amb unes ferradures de plàstic molt resistents que evitaran que rellisquin», ha explicat el Carles Baches, dels Portants de l’Aigua de Sant Magí. Aquesta millora farà també que no calgui posar

Imatge d’arxiu de la Remullada. / Foto: Ajuntament de Tarragona.

sorra pels carrers de la ciutat amb totes les comoditats que això implica. «Hem evitat un problema i s’ha guanyat en estètica», ha reblat Baches.

Més de 200 activitats A banda, les festes de Sant Magí posaran a disposició de la ciutadania més de 200 activitats, moltes de les quals s’engloben en la Imaginada, un projecte autogestionat que arriba a la seva novena edició amb tallers, mercat, concerts i activitats per als menuts. Un públic al qual, segons Floria, s’ha volgut donar encara més cabuda en aquesta edició de la festa petita de la ciutat, «sense excloure la resta de públics que continuen tenint una oferta variada».

Variada i refrescant com les activitats aquàtiques que proposen les colles castelleres de la Part Alta, la Festa de l’Aigua que es farà a la plaça dels Carros o la Sindriada (amb concert dels Mostassa) i la Watermelon Pool que, enguany, es trasllada al Mercat Central i voltants. Actes, doncs, també fora de la mediàtica Part Alta com els esmentats a la part baixa i a la zona de la plaça Corsini o el Festival de l’Associació de Músics de Tarragona a la Tabacalera que té als Gossos i a Joan Reig com a caps de cartell. Floria diu que així es descentralitza la festa sense perdre la màxima de «poder

anar a peu als actes».

Ja que parlem de caminar, enguany també comença la prova pilot que farà que els castellers no caminin dins de la Professó de Sant Magí i facin directament els pilars quan el sant fa cap al Portal del Carro. Diu Floria que «ha estat difícil perquè les colles tenien opinions oposades respecte a aquesta acció» però que «gràcies a l’esforç de les colles, s’ha trobat una solució».

I pels que pensen amb l’estómac, gastronomia a base de food trucks arreu, primer al Camp de Mart en el marc de la Imaginada i després al Sant Magí Street Food que es realitzarà al passeig de les Palmeres i que també inclourà concerts i activitats infantils. Però, com que hi ha vida més enllà d’aquests camions de delícies d’alt preu, el Camp de Mart també acollirà un dia de Sopars del Món, la plaça Verdaguer el IV Concurs de Hot Dog, la plaça de Dames i Vells un vermut popular amb fideuà i la pastisseria Conde farà el Bastó de Sant Magí.

Ben aviat el programa de Sant Magí estarà al carrer perquè, tot i que les festes comencen el dia 14 d’agost, els primers actes es realitzaran el dissabte 5 d’agost. Per conèixer-los tots abans no tingueu el programa a les mans podeu consultar el nostre web www.noticiestgn. cat.

Prohibits els gots d’un sol ús

L’Ajuntament de Tarragona ha determinat que serà condició indispensable per poder instal·lar una barra a la via pública fer servir exclusivament els gots reutilitzables i que la utilització de vasos de plàstic d’un sol ús quedarà expressament prohibida. Paral·lelament ha fet una campanya de mediació duta a terme als últims mesos amb els locals de restauració.

La conselleria de Neteja Pública impulsa aquest procés, engegat fa més d’un any. L’objectiu prioritari és evitar el llançament diari de milers de gots de plàstic pels carrers i espais públics de la ciutat, fet que provocava problemes de brutícia i deteriorament del paisatge urbà. Es calcula que durant totes les festes de Santa Tecla s’utilitzaven i llançaven uns 500.000 gots d’un sol ús amb el cost mediambiental i de neteja (500 € per nit) que això ocasiona.

La utilització del got reutilitzable també ha de millorar la imatge de la ciutat, ja que en aquells indrets on estigui present la reducció dels residus plàstics pot arribar a ser del 60-80%. L’ús del got ecològic també ha de contribuir a provocar un canvi d’hàbits i actituds envers la generació de residus i el foment del consum responsable dels productes.

7

19 de juliol de 2017

tarragona

FESTE S

Ramsès II i Nefertari renaixen acompanyats de 60 gegants

La IV Trobada de Gegants i Nanos de Sant Magí acollirà la presentació de la nova parella de gegants egipcis del Passeig de Torroja ORIOL MONTESÓ TARRAGONA

E

ls gegants són l’element festiu més nombrós de la nostra ciutat.

Tot i que he assistit a moltes trobades geganteres, m’és difícil calcular quantes parelles d’aquests éssers mitològics hi ha a Tarragona.

Més enllà dels nostres estimats Negritos, Moros i Vells, la majoria de barris gaudeixen, com a mínim, d’un parell de gegants que tant poden ser representacions humanes, com el Pere i la Carme del Serrallo, com de caràcter

Membres de la Colla Gegantera del Passeig Torroja miren els nous gegants acompanyats de l’actor Víctor Benjumea. / Foto: J.M. Cohi.

diví, com el Neptú i l’Afrodita del barri del Port. També en tenim de divertits i «malèfics» com els dimonis de Sant Pere i Sant Pau, el Pau i la Petra; altres que pertanyen a centres escolars, com el Teo i la Quima del Sagrat Cor; i, fins tot, n’hi ha que venen de lluny, com la Tecla i el Magí, els gegants hebreus de la Colla Gegantera del Passeig de Torroja. Aquesta colla, liderada per l’Aaron Sentís és, precisament, la que dotarà la ciutat d’una nova parella de gegants: el Ramsès II i la Neferati, que, com els

seus noms indiquen, venen directes de l’antic Egipte.

D’unes dimensions molt superiors a les dels seus companys de colla de l’altre costat de la península d’Aràbiga, el Ramsès II serà un guerrer de 3,90 metres i la Nefertari, una faraona de 3,65 metres. Per fer-nos una idea del seu aspecte, l’Aaron ens diu que s’han basat en els personatges de la pel·lícula de Ridley Scott, Exodus. Però si realment els volem conèixer haurem d’esperar a la IV Trobada de Gegants i Nanos del dia

12 d’agost organitzada pel Club Maginet i pels Gegants del Passeig de Torroja.

Enguany tot apunta que serà èpica perquè Tarragona acollirà una trentena de colles, algunes de la ciutat, però altres d’arreu de Catalunya i, fins i tot, de fora del Principat.

Per anomenar-ne alguns: els gegants i nanos de Montblanc, els d’Amer, els de Vinaròs, els de l’Espluga de Francolí, els de Benicarló o els d’Osca.

Per molts d’aquests gegants i nanos serà la primera vegada que ballen pels carrers de

Tarragona i ho faran a partir de les sis de la tarda des del Balcó del Mediterrani. El seguici geganter continuarà pel centre i la Part Alta fins al pla de la Seu on es presentaran al públic els nous gegants egipcis amb l’actor Víctor Benjumea com a mestre de cerimònies i el cantant Kiki Maya, que cantarà una rumba dedicada als Gegants Nous del Passeig Torroja. Arribats a aquest punt, només quedarà la ballada conjunta a la plaça del Rei i desitjar als nouvinguts moltes cercaviles i molta música.

Santa Tecla incorpora el Ball dels 7 Pecats Capitals petit

L

a festa major tarragonina no para de créixer i la Santa Tecla Petita és la que més ho ha fet des de la seva primera sortida, l’any 1998. Aquest any, és el grup dels 7 Pecats Capitals el que està preparant la incorporació del seu ball al seguici petit.

Un cop aprovat el projecte per part de la Comissió Assessora del Seguici i la regidoria de Festes de l’Ajuntament, tots els artistes s’han posat a treballar per tenir-ho tot a punt el pròxim mes de setembre. La proposta, tal com exigeix el

protocol del seguici, és fer una còpia del ball gran.

L’encarregada d’elaborar les màscares característiques del ball és l’Àngels Cantos, que ja les està ajustant a la mida dels petits. Ella també coordina els fuets que porten els pecats, que confeccionen José Ramón Álvarez i els responsables de Calçats Ollé, mentre que Nando Taló s’encarrega dels pals i Manel Enfedaque, de les pells que porten a sobre de la roba.

La part de la roba segurament és la més complicada, atesa la variació d’alçades que els nens i nenes tenen en aquestes edats, i s’està dissenyant de manera

que es pugui anar adaptant. Un grup de dones de l’Esbart Dansaire estan fent una gran feina per donar-li forma i una part ja està a Brodats Romeu per tal d’incorporar-hi els dibuixos corresponents.

De les vares s’encarrega el joier Jordi Borràs, que és el dissenyador de les originals que porta el ball gran.

El ball petit estarà integrat per nens i nenes d’entre 6 i 12 anys, tot i que es seleccionen segons la mida, tenint en compte el vestuari que han de portar. A hores d’ara ja només queden dues places de Virtut per assignar, així que si algú hi

està interessat cal que s’adreci al més aviat possible al correu del ball b7pc@tinet.cat o al local de l’Esbart Dansaire de Tarragona, a la plaça Prim.

Campanya Verkami Els complements associats a aquesta representació són diversos i fan que el pressupost sigui considerable, per aquest motiu ja s’han assegurat la col·laboració de Repsol, en la seva línia de participació amb les festes, així com de la Diputació de Tarragona, de l’Ajuntament i d’altres empreses i establiments comercials que apadrinen algun dels ca-

torze personatges.

Actualment els resten 3.000 euros per completar el pressupost i per aquest motiu han iniciat una campanya de micromecenatge, mitjançant Verkami, amb la intenció de recollir-los.

Ben aviat s’obrirà el termini, que serà anunciat per la pàgina de Facebook del ball.

Més activitats S’ha preparat un taller de màscares, pel 14 de setembre, perquè grans i petits pugui pintar-ne una fent servir els models del ball que tambéserà el protagonista de la postal de les festes d’enguany.

8

19 de juliol de 2017

TARRAGONA OPINIÓ

JOSEP GIL PREVERE

La teologia de l’alliberament i altres espècies Escric aquest articlet tenint al davant un article, publicat en un periòdic de confessió catòlica, de molta difusió entre nosaltres, que porta per títol «La teologia de l’alliberament avui», un article que es pregunta sobre la vigència d’aquesta teologia. Confesso que el tema de la teologia de l’alliberament que, com a corrent teològic, tingué la seva eclosió a l’Amèrica Llatina els anys setanta i vuitanta del segle passat, m’ha interessat des de sempre i, des de sempre, per bé que m’ha semblat confusa la seva formulació quan s’identifica sense matisos amb l’opció preferencial pels pobres, opció que han patrocinat els darrers pontífexs, malgrat que alguns d’ells han manifestat les seves reserves, sobretot respecte a l’ús acrític de categories marxistes en la seva metodologia.

Tampoc no n’hi ha prou a dir que la teologia de l’alliberament pretén veure el món a través dels ulls del pobres; i dic que no n’hi ha prou perquè no és suficient que es vulgui una Església pobre i destinada als pobres o a evangelitzar els pobres, sinó que cal fer una teologia des dels pobres, com cal fer-la des de la dona, i des de molts altres «llocs teològics»; amb tot això hi estic d’acord, però tampoc no crec que aquesta perspectiva sigui suficient per a definir la teologia de l’alliberament.

En realitat, la teologia de l’alliberament parteix de l’anhel i dels esforços d’alliberament dels pobres, més que dels pobres mateixos, i aquests anhels i esforços són els dels pobres creats per la societat industrialitzada

Reivindico la llibertat de pensament, fins i tot en el camp de la teologia, o senzillament, el dret a pensar, perquè només el pensar ens fa lliures i que el marxisme es va encarregar de substantivar. En aquest sentit, em sembla alarmant la falta de rigor intel·lectual dels qui pretenen desvestir la teologia de l’alliberament de la seva metodologia marxista, invocant el fet de l’ateisme defensat pel marxisme (sense distingir prou clarament, d’altra banda, entre el materialisme històric, on es proclama l’arrel atea d’aquesta filosofia, i el materialisme dialèctic, que insisteix en la lluita de classes).

A parer meu, quan es vol separar la teologia de l’alliberament de la seva metodologia, no es fa res més que inutilitzar aquesta teologia. I ho dic sense ira i pensant en la bona voluntat dels qui volen salvar la teologia de l’alliberament in extremis, oblidant que els grans enemics d‘aquesta teologia són la munió dels poderosos de tot mena, d’aquest món.

Reivindico la llibertat de pensament, fins i tot en el camp de la teologia, o senzillament el dret a pensar, perquè només el pensar ens fa lliures: pensar i posar en dubte la legitimitat d’un Déu que es recolza en pressupòsits incompatibles amb l’Evangeli de Jesús.

Campanya contra els vehicles aparcats en zona reservada al transport públic

E

l resultat de la campanya de control dels vehicles estacionats en els reservats per al transport públic urbà, duta a terme per la Guàrdia Urbana del 5 a l’11 de juny de forma intensiva i fins al 30 de manera esporàdica, ha obtingut un resultat de 92 denúncies per infracció greu, que comporta una sanció de 200 euros. Fins ara la mitjana mensual del 2017 era de 34 denúncies cada mes. Per tant, amb la campanya s’ha aconseguit un increment notable, que s’espera que repercuteixi en la disminució d’aquesta infracció.

Durant la primera setmana del 5 a l’11 de juny, plantejada com a intensiva i on es va demanar la col·laboració de tots els membres de la Guàrdia Urbana, hi va haver un resultat de 45 denúncies, més 7 que ja s’havien efectuat els primers dies del mes, amb un total de 52 denúncies, el 56% del total. L’evolució per setmanes d’aquesta campanya va anar

en descens, perquè la primera va tenir una major programació de serveis i major dedicació, sense oblidar l’acció sancionadora i informativa acompanyada de la publicitat als mitjans de comunicació, fet que va provocar una reducció de la infracció. La darrera setmana va estar afectada pel nombre d’objectius i el dispositiu especials dels focs artificials.

El nombre més alt de denúncies s’ha produït en els reser-

vats de la zona centre de la ciutat, tot i que se n’han posat algunes als barris de Ponent i Llevant. També cal remarcar la tasca informativa duta a terme en les actuacions dels agents de la Unitat de Trànsit, que no ha estat repressora en tots els casos, sinó també informativa sobre les conseqüències d’aquest estacionament indegut. Cal dir també que moltes d’aquestes denúncies han estat notificades i això afavoreix la conscienciació ciutadana.

Cartes al director

Al personal de la residència de Santa Tecla-Llevant Quiero agradecer la atención y el exquisito trato humano que mi abuela, Dolores Abellán Ruíz, ha recibido durante este último año y medio por parte de todo el equipo de profesionales de la Residencia Santa Tecla-Llevant.

Gracias por atenderla durante las 24 horas del día y por vuestro apoyo y humanidad. Sin duda, nos habéis hecho un poquito más fácil el camino de aceptación de su deterioro cognitivo y funcional durante una etapa a la que se añadió, también, la dificultad de tener que aceptar y enfrentar la enfermedad y posterior pérdida de su hijo Antonio, lo que supuso para la familia momentos emocionales ciertamente delicados.

Para nosotros ha sido muy importante saber que habéis hecho todo lo posible para que «la abu-

elita», como muchos de vosotros la llamabais, haya dispuesto del mayor bienestar y calidad de vida. La profesionalidad, la comprensión, la paciencia y el cariño de todo el personal nos ha estado acompañando día a día.

Me resulta muy difícil poderos dar las gracias a todos sin dejarme algún nombre, porque habéis sido muchísimas las personas que habéis estado ahí, día tras día, cuidando y queriendo a Dolores.

Nuri, Iñaki, Cristian, Marina, Imma y Ana, Olga, Vanessa, Sandra, Juani, Maria José, Gloria, Mariamma, Sara, Mari, Juan, Marjory… Toñi y José Luis. ¿Qué os puedo decir? Formáis un equipo magnífico de grandísimos profesionales y mejores personas.

Muchas gracias por todo lo que hacéis, pero, sobre todo, por ser como sois.

En mi nombre, en el de mi familia, y también en el de mi tío Antonio, que así lo hubiese querido,

recibid nuestra inmensa gratitud y admiración por el cuidado y cariño que dispensáis a nuestros seres queridos.

Maria José Jerez Camacho Tarragona ENVIA LES TEVES CARTES AL DIRECTOR I ARTICLES D’OPINIÓ A LECTOR@NOTICIESTGN.CAT (*) Les cartes al director o articles d’opinió hauran d’anar signades i identificades amb el nom i cognoms de l’autor, tot afegint el seu número de DNI o de passaport. Els textos no hauran d’excedir els 3.000 caràcters. Notíciestgn no es responsabilitza de les opinions dels seus lectors publicades en el setmanari. Els articles es publicaran íntegres i amb fotografia de l’autor si aquesta és facilitada.

9

19 de juliol de 2017

vila-seca i la pineda

Turisme familiar en essència TU RIS M E

Vila-seca i la Pineda platja reuneixen tots els requisits que la fan una destinació familiar de primer nivell

V

ila-seca, la Pineda Platja és una destinació situada al bell mig de la Costa Daurada que ofereix als seus visitants una gran varietat d’opcions per passar unes vacances o una escapada gràcies a la gran oferta disponible. Platges tranquil·les de gran extensió, parcs temàtics, rutes a peu o en bicicleta, espais verds, centres de benestar i wellness, cellers i una interessant ruta cultural pel centre històric de Vila-seca per descobrir els seus llocs més emblemàtics.

Com a destinació que vetlla pel turisme en família i ofereix propostes a grans i petits, Vila-seca, la Pineda Platja compta amb el segell de qualitat de Destinació de Turisme Familiar des de l’any 2011, distinció que concedeix l’Agència Catalana de Turisme de la Generalitat de Catalunya.

Un dels principals punts d’atracció és la Pineda Platja i el seu passeig marítim, amb gairebé 4 quilòmetres de platja de gran qualitat i amb un alt valor paisatgístic i ambiental, tal com ho certifica la bandera

blava de la Fundació Europea d’Educació Ambiental.

Adrenalina i entreteniment per grans i petits L’oferta turística a la Pineda Platja inclou, a més, una gran varietat de propostes d’oci i entreteniment per a tota la família. D’una banda, PortAventura World és un dels parcs d’atraccions més importants amb sis àrees temàtiques diferents. Tant els amants de l’adrenalina com els més petits de casa podran gaudir de les més de 40 atraccions i viure increïbles emocions en els gairebé 15 espectacles del parc.

PortAventura, a més, ha inaugurat un nou parc temàtic únic a Europa: Ferrari Land, amb més de 70.000 m2 d’emoció i adrenalina on descobrir tot el que envolta a la marca italiana. L’atracció estrella del parc és Red Force, la muntanya russa més alta i ràpida d’Europa.

En els pocs segons que dura el viatge, l’atracció assoleix els 180 quilòmetres per hora i 112 metres d’alçada, una experiència només per als més atrevits.

Durant l’estiu, el parc tornarà a acollir un nou espectacle del

Platges, cultura, oci... l’oferta per als visitants és àmplia i variada Circ du Soleil: Varekai. Serà durant els mesos de juliol i agost que la prestigiosa companyia s’instal·larà al resort per fer gaudir al públic amb el seu espectacle d’acrobàcies.

Per als qui els apassionen les activitats aquàtiques, tant l’Aquopolis Costa Daurada, el parc aquàtic més gran de Catalunya i l’únic de la Costa Daurada amb dofinari, com el Costa Caribe Aquatic Park, amb més de 50.000 m2 de diversió, ofereixen espectaculars atraccions per passar un dia en família lliscant per tobogans impressionants o refrescant-se a les seves piscines.

Centre històric de Vila-seca Pel que fa a Vila-seca, passejant pel seu centre històric es poden recórrer els punts estratègics del patrimoni cultural del municipi. En aquest sentit, el municipi ofereix una interessant proposta als seus

visitants en forma de ruta.

Aquest itinerari es pot recórrer lliurement gràcies a la instal·lació de 10 tòtems identificatius, ubicats en els monuments més rellevants, per tal d’oferir informació històrica i d’interès a turistes i vilatans.

A aquesta informació, disponible en 5 idiomes, s’hi pot accedir a través dels codis QR ubicats a cadascun dels punts estratègics.

Un bon punt d’inici de la ruta és el Raval de la Mar, a pocs metres de l’entrada del centre històric. Allà es pot observar la Creu de la Beguda del segle XII, últim vestigi de les creus de terme i d’altres indicadors anteriors que senyalitzaven els camins i la funció de la qual era, antigament, marcar el límit entre els territoris de Salou, Vila-seca del Comú i Vila-seca de Solcina. Des d’allà es pot iniciar el recorregut per gairebé una trentena de carrers i places que conformen un espai molt característic que, malgrat que durant els darrers anys ha viscut una gran transformació, encara conserva i gaudeix d’un exquisit comerç tradicional.

Un cop endinsats dins del centre històric, els visitants

podran viure de prop la cultura i patrimoni de Vila-seca tot descobrint el seu Castell neomedieval d’esvelta silueta; l’Església de Sant Esteve, un edifici del segle XVII d’estil neoclàssic; el Celler Noucentista, obra de grans dimensions amb tres naus de planta rectangular que data de 1919; el Portal de Sant Antoni (segle XIV) i la Torre de la Tuies del Cafè (segle XVI); i les Torres de l’Abadia, del Delme i de l’Homenatge (segle XII).

Si després de visitar Vila-seca, la Pineda Platja encara us queden forces per seguir descobrint els racons d’un dels indrets més bonics de la Costa Daurada, recordeu que també podeu acostar-vos fins el Lumine Golf & Beach Club, un resort esportiu amb més de 200 hectàrees, distribuïdes en tres camps de golf on gaudir al màxim d’aquest esport; el Beach Club, un espai amb 8 piscines tipus infinity i el seu restaurant Lumine, on tastar els exquisits plats de la gastronomia de la zona; els cellers i les vinyes de Clos Barenys i Vinyes del Terrer i els centres d’aigües Aquum Spa & Wellness i el Spa &Wellness de l’hotel Gran Palas.

10

19 de juliol de 2017

festa major de vila-seca

Programa d’actes del 21 de juliol al 3 d’agost Divendres 21 de juliol

Dimecres 2 d’agost

22 h | Al Parc del Pinar de Perruquet. Liceu a la Fresca: Il Trovatore de Giuseppe Verdi

18.30 h | A l’aparcament Riera (Carrer de Joan Maragall) Festa Holi 21 h | Al Parc de la Riera.

Concert amb l’orquestra Maravella

23.30 h | Al passeig de Pau Casals. Música electrònica.

DJ’s Women’s Session

22 h | Al jardí de la Biblioteca Pública (Carrer de Tarragona, 7). Espai Chill out

Dissabte 22 de juliol 13 h | Al Parc de la Torre d’en Dolça. Festa d’inauguració del trasllat del Piló del Rescat de Sant Esteve

23 h | Al pati de l’Escola Sant Bernat Calvó (entrada per c. de Tarragona). Espai CUBIK

18 h | Al Centre Cívic i Cultural de la Pineda.

Recepció d’Entitats Sant Jaume 2017. Inauguració del Parc de les Arenes 19.30 h | Al Parc del Pinar de Perruquet. Castells. Amb l’actuació de les colles castelleres Castellers de Sant Pere i Sant Pau, Xiquets d’Alcover i Xiquets de Vila-seca 22.15 h Pel passeig de Pau Casals. Correfoc. Amb el Ball de Diables de Vila-seca 23 h | A la platja del Racó.

Gran Castell de Focs d’Artifici. Espectacle Piroaquàtic a càrrec de Drac Coeters

23.30 h | Al Parc de la Riera Ball de Festa Major amb l’orquestra Maravella Dijous 3 d’agost

Pintacares: Maquillatge de fantasia, animals, princeses, etc.

21 h | Al Parc del Pinar de Perruquet. Havaneres i rom cremat. Amb el grup d’havaneres Ultramar. Tast solidari de pa amb tomaquet i pernil a benefici de Sosciathlon Dimecres 26 de juliol 21 h | Al Parc de la Formiga.

Concurs de Karaoke Dijous 27 de juliol

23.30 h | Al passeig de Pau Casals. Concert. Amb Javier Gurruchaga y la Orquesta Mondragón

21 h | Al Parc de la Riera.

Concert Divendres 28 de juliol

Diumenge 23 de juliol 10.30 h | A la platja de la Pineda. XXX Travessia Nedant “Platja de la Pineda” 19.30 h | Al Parc del Pinar de Perruquet. Activitat familiar. El Mag Albert ens sorprendrà amb el seu espectacle de màgia musical 20.30 h | Pel passeig Marítim Canonada. Acompanyada per la Txaranga Band Tocats Dimarts 25 de juliol 19 h | Al Pinar de Perruquet. allers infantils.

Bombolles gegants: Sensació de crear les teves pròpies bombolles gegants.

21 h | Al Parc de la Riera. La nit del rock. 8a Vila-seca a Tope. Amb l’actuació de Mago, Irreverentes i Bukak 22 h | Al jardí de la Biblioteca Pública (Carrer de Tarragona, 7). Espai Chill out 23 h | Al pati de l’Escola Sant Bernat Calvó (entrada per c. de Tarragona). Espai CUBIK Dissabte 29 de juliol 10 h | Al Parc de la Riera i pels carrers i places del Centre Històric. Vila-seca’n Race 11 h | A la parada de la Canaleta (Costat camí Fondo).

Enduro

18.30 h | Pels carrers del Centre Històric. Cercabirra 19.30 h | A la plaça de l’Església. Castells 22 h | Al jardí de la Biblioteca Pública (Carrer de Tarragona, 7). Espai Chill out 23 h | Al pati de l’Escola Sant Bernat Calvó (entrada per c. de Tarragona). Espai CUBIK 23.30 h | Al Parc de la Riera.

Gran ball de Festa Major amb l’orquestra Esmeralda Diumenge 30 de juliol 8 h | A la plaça de Voltes. 9è Concurs de Pintura Ràpida Ciutat de Vila-seca.

10.30 h | Des del Parc de la Riera. Canonada familiar amb cercavila infantila mb l’espectacle “La Selva” 10 h | Al carrer Major. XLIV Torneig Llampec d’escacs per equips XIX Torneig Júnior d’escacs per equips

21.30 h | Al Parc de la Riera.

Show de màgia infantil amb Roberto Vara 22 h | Al jardí de la Biblioteca Pública (Carrer de Tarragona, 7). Espai Chill out 22 h | Al pati de l’Escola Sant Bernat Calvó (entrada per c. de Tarragona). Espai CUBIK 23 h | Al Parc de la Riera.

Gran espectacle de màgia.

La nit de Mag Lari Dilluns 31 de juliol

20 h | Des de la plaça de l’Església Vella. Cercavila del Seguici Tradicional amb elements festius i balls

11 h | A la plaça de l’Església.

9è Concurs de llançament de pinyols d’oliva 11.30 h |A la plaça de l’Església. Repic de campanes i toc de Festa Major 12 h | A l’Església Parroquial de Sant Esteve. Missa Major 18.30 h | Al Teatre El CentruLa Tramoia presenta El dia més foll

19.30 h | A la plaça d’Estudi.

Espectacle familiar: El Gran Llibre de les Històries Imaginades de les Tradicions

20.45 h | A la plaça de l’Església. Lliurament dels premis d’engalanament de Balcons i Carrers Festa Major de Vila-seca 2017

22 h | Al jardí de la Biblioteca Pública (Carrer de Tarragona, 7). Espai Chill out

21 h | A la plaça de l’Església.

Havaneres i rom cremat

22.30 h | Al parc de la Riera.

Nit d’humor amb l’actuació d’Yllana amb el show Splash Dimarts 1 d’agost

12 h | ROUTE N-340 VERMUT DE FESTA MAJOR. Al carrer del Comte de Sicart; a la Plaça de Voltes; al carrer Sant Antoni cantonada carrer de la Font i a l’avinguda Francesc Macià.

La Invenció del Cos de Sant Esteve

22 h | Al jardí de la Biblioteca Pública (Carrer de Tarragona, 7). Espai Chill out 22.30 h | Al Parc de la Riera Flamenc i rumba amb el grup Cositas Buenas

22 h | Al jardí de la Biblioteca Pública (Carrer de Tarragona, 7). Espai Chill out 23 h | Des de la plaça de l’Església fins a la plaça dels Països Catalans. Cercavila de trabucaires 23.20 h | Des de la plaça dels Països Catalans fins a la plaça d’Alexander Flemming.

Correfoc 00 h | A la Via Màxima (Zona Envelat). Gran Castell de Focs d’Artifici de fi de festa

11

19 de juliol de 2017

festa major de vila-seca pere segura | president del patronat de turisme de vila-seca

«Hem de treballar per potenciar el que ens fa únics» carme lópez

I per on passen aquests mecanismes?

Bé, una de les estratègies és treballar des de diferents àmbits. En aquest sentit, la col·laboració amb Salou i Cambrils és molt important.

Actualment les tres poblacions compartim un pla conjunt en el qual també intervé la Diputacio de Tarragona i l’Associació d’Empresaris i Hotelers que ens permet remar en la mateixa direcció.

vila-seca

V

ila-seca ja està immersa en la festa major amb motiu de la festivitat de Santa Anna. Parlem amb Pere Segura, president del patronat de Turisme, perquè ens faci una valoració d’aquests dies però també de la temporada turística que es preveu que sigui molt bona.

Esteu en plena temporada turística, com la valoreu de moment?

Podem dir que, sortosament, la temporada funciona sola. Això és conseqüència d’haver fet bé les coses a l’hora de generar un projecte sòlid i de qualitat que ens permet disposar d’una gran oferta capaç de satisfer la gran demanada que tenim a hores d’ara.

Per tant, plena recuperació... És cert que venim d’una època complicada i difícil, però precisament les dificulats ens han fet adonar que és quan les co-

ses van bé que cal treballar per consolidar mecanismes que ens permetin mantenir-nos i ser efectius quan van maldades.

I el futur es preveu molt interessant al terriori amb l’arribada de Hard Rock...

Qui ens havia de dir fa 25 anys, quan es va implantar PortAventura, que esdevindríem una de les destinacions mundials més importants?

N’hem d’estar orgullosos i satisfets de la feina qu hem fet.

I continuar treballant per potenciar allò que ens fa únics i ens identifica.

La festa major és un aparador de la vila?

Sens dubte que sí, però nosaltres tenim molt clar que volem que la festa major serveixi per cohesionar la nostra ciutadania. Volem que tothom tingui cabuda i se senti a gust, per això hem bastit un programa molt variat en el qual hem treballat durant molts mesos i que creiem que és molt engrescador, amb propostes per a tots els públics: famílies, nens, joves, grans...

Si ens haguessis de recomanar una sola cosa, què seria?

Impossible destacar una cosa sola, però si m’ho demaneu diria que una de els novetats d’enguany, perquè serà molt i molt espectacular: l’espai Cubik, que estarà situat al pati de l’Escola Sant Bernat Calvó, on tindran lloc concerts de música electrònica i disco els dies 28, 29 i 30 de juliol.

12

19 de juliol de 2017

festa major del vendrell MARTÍ CARNICER | ALCALDE DEL VENDRELL

EN TREVISTA

«Aconseguir crear més llocs de treball és la primera prioritat de l’actual mandat»

redacció

plec de condicions, que ara està en exposició pública i, passat el mes de termini, ja es podrien començar les obres.

El Vendrell

E

l Vendrell es prepara per a la celebració de la festa major d’estiu amb un programa que inclou propostes per a tots els gustos i edats. Aprofitem aquest parèntesi festiu per parlar amb l’alcalde del municipi i fer balanç de la temporada turística i d’altres temes d’interès per als ciutadans de la capital del Baix Penedès.

En clau comarcal, el Baix Penedès continua tenint massa autopistes de peatge i l’N-340 continua sense desdoblar-se.

S’ha assolit algun progrés?

Quins són els següents passos a seguir?

Doncs, com es pot comprovar diàriament i, sobretot, els caps de setmana en operacions sortida i tornada, la N-340 continua sent una via saturada.

Els passos a seguir és continuar reivindicant solucions, una de les quals seria la gratuïtat de l’autopista mentre no estigui executat el desdoblament.

Ja tornem a tenir aquí la Festa Major. Quines novetats presenta aquesta edició?

Aquest any els Administradors de Santa Anna han apostat per donar més protagonisme als infants, per les noves tecnologies amb una APP i facilitar transport públic per apropar la Festa Major a les platges i a la comarca.

Les festes de Santa Anna són per a les famílies vendrellenques o estan obertes a tota la gent del Baix Penedès i els seus visitants?

La Festa Major és la gran festa dels vendrellencs, però la volem compartir amb els nostres veïns de la comarca i amb les persones que ens visiten a l’estiu. Per això, s’ha establert un bus nocturn per enllaçar platges i nucli i, per primera vegada, s’han posat en marxa rutes comarcals nocturnes.

Parlant de turisme i aprofitant la seva condició de president del Patronat de Turisme de la Diputació, com va l’estiu?

Les previsions d’ocupació ens fan ser optimistes perquè som una destinació que ofereix diferents atractius i, a més, sembla que es recupera alguna procedència que en les darreres temporades havia reduït la seva presència a la nostra zona.

Un any més amb les platges

plenes i, un any més, el fenomen del top manta està present al municipi del Vendrell. Què es fa des de l’Ajuntament?

El treball coordinat de la Policia Municipal i Mossos Esquadra ha aconseguit reduir substancialment la presència de top manta respecte a anys anteriors. Els controls a l’estació de Sant Vicenç i als accessos per carretera no facilita l’arribada de venedors il·legals. I es manté la vigilància al passeig Marítim per evitar que s’hi posi el top manta. De tota manera, el més important és conscienciar la ciutadania que no hi compri i, per això, donem suport i fem difusió a les campanyes de la Generalitat.

Estem a la meitat de legislatura. En què ha millorat el municipi en aquests dos

darrers anys?

S’ha millorat en la solvència econòmica i pressupostària de l’Ajuntament. Ara, superat aquest punt, estem en la fase de reorganització per assolir una administració més eficient. D’altra banda, hem aconseguit un ajut FEDER per fer millores a Coma-ruga i estem esperant la resolució d’una nova convocatòria de l’EDUSI per fer una actuació al nucli.

El Baix Penedès i la seva capital han estat una de les zones més castigades per la crisi econòmica dels darrers anys. Es comença a veure la sortida al final del túnel?

Tot i la millora en les dades de l’atur, el volum de persones sense feina al Vendrell continua sent elevat.

Aconseguir crear més llocs de treball és la primera prioritat

de l’actual mandat.

En l’anterior mandat es va potenciar molt el creixement del municipi en equipaments educatius. En quins nous serveis està treballant el consistori?

En aquests moments, el municipi està cobert en matèria d’equipaments educatius. Ara, el que tocaria és continuar treballant, conjuntament amb el Departament d’Ensenyament, per fer les millores necessàries i el manteniment dels edificis i mirar quin nous serveis podrien completar l’oferta educativa del municipi.

Per què no han començat encara les obres del nou CAP del Botafoc? Quin és el problema?

Ha estat un problema de tràmit.

Al començament de juliol, ja es va fer l’aprovació inicial del

Un altre projecte és el de la Vegueria del Penedès. És ja una realitat o encara és només un concepte sense contingut? Quin paper ha de tenir el Vendrell en aquesta futura estructura territorial?

El passat mes de febrer, el Parlament de Catalunya va aprovar la modificació de la Llei de Vegueries de Catalunya per incloure la Vegueria del Penedès. En el conjunt de les quatre comarques que la conformen hi ha un consens sobre una capitalitat compartida. Personalment, crec que és una bona solució.

El govern català ha anunciat la celebració del referèndum l’1 d’octubre. Com han d’afrontar els vendrellencs i vendrellenques aquesta situació política extraordinària?

En totes les preguntes que m’han fet respecte a aquest tema, sempre he dit que la base de la política són els interessos dels ciutadans i la negociació entre diferents parts per arribar a consensuar acords. Esperem que aquesta lògica s’imposi també en aquesta situació política extraordinària perquè tothom la pugui afrontar amb tranquil·litat. En tot cas, sempre caldrà respectar la legalitat.

13

19 de juliol de 2017

FESTA MAJOR DEL VENDRELL Dijous 20 de juliol 19 h | A la Sala de Plens de l’Ajuntament del Vendrell.

Presentació de l’estudi la Diada de Santa Anna.

Documentada des de 1517 com a Festa Major del Vendrell Divendres 21 de juliol 19 h | A l’aparcament de l’av.

Camp d’Esports. Atraccions de Festa Major 21.30 h | al Teatre Àngel Guimerà. Representació del sainet El Restaurant de la platja Dissabte 22 de juliol 19 h a 22 h | A la Rambla.

XIV Nostrefoc – Plantada dels grups de foc del Vendrell. Actuació batucades i enceses de lluïment Diumenge 23 de juliol 11 h | Des de la pl. Nova.

Cercavila del 10è aniversari del Ball de Panderos 12:30 h | A la Plaça Nova.

Vermut amb el DJ Manyé 17:30 h | A la plaça Vella.

Mostra de Folklore i plantada de les bèsties participants 18: 30 h | A la plaça Vella.

Porta el Xumet a l’Àliga 19:30 h | des de la plaça Vella. Cercavila de la mostra de folklore amb la Draga de Cubelles, el Basilisc Petit de Reus, el Basilisc de Reus,l’Aligueta del Vendrell i l’Àliga del Vendrell 20:00 h | A la ctra. Doctor Robert. 39a Cursa Popular Vila del Vendrell Dilluns 24 de juliol 21:30 h | A l’av. Catalunya.

Recollida de la imatge de Santa Anna Tot seguit | Pels carrers de la vila. Processó de la imatge de Santa Anna 22 h | A la plaça Vella.

Ballada conjunta dels grups de cultura popular Tot seguit | A la plaça Vella.

Assaig general dels Nens del Vendrell

Dimarts 25 de juliol 12 h - 14 h | Des del campanar. Tronada i repic de campanes 19 h | des de la plaça Nova.

Espectacle infantil itinerant Rum Rum... Trasto Karts 22 h | A la plaça Vella.

Pregó innaugural de Festa Major. El batec del pregó 23: 30 h | A la zona del Botafoc. Castell de foc 24 h | A la Rambla.

Ball amb l’Orquestra Maravella 24 h | A la zona del Botafoc.

Concert amb: Guardafuegos, Txarango, La Banda del Coche Rojo Dimecres 26 de juliol 08 h | Pels carrers de la vila.

Matinades 10 h | A l’església parroquial.

Ofici solemne en honor a Santa Anna 11h | A la plaça Vella.

Ballada d’honor a Santa Anna Tot seguit | Pels carrers de la vila. Cercavila de cultura popular A continuació | A la plaça vella. Arribada dels grups de cultura popular i versos del Ball de Diables del Vendrell 13:30 h | A la plaça vella.

Diada castellera amb Els Nens del Vendrell 19 h | A l’església parroquial.

Concert de Festa Major a càrrec del Cor-Orfeó Parroquial del Vendrell 21:15 h | Des del c/ Roquetes.

Cercavila de foc. Balls i encesa dels grups de foc i carretillada del Ball de Diables del Vendrell 00:15 h | Des del campanar.

Encesa del campanar Tot seguit | A la Rambla.

Ball amb l’Orquestra La Chatta

01:00 h | a la zona del Botafoc. Concert: Zim & The Zums, Lágrimas de Sangre.

Ebri Knight

Musical Majorets Santa Anna del Vendrell

19 h | Al pàrquing del CAP. La Xeringada

23.30 h | A la Rambla.

Ball Amb l’Orquestra la Salseta del Poble Sec

19-20-21 h | Al c/ Doctor Olivé-Major-pça Vella. Ball de Malcasats

24 h | A la plaça Nova.

Concert: Sonic Brother i M80 DJ Jordi Carreras

19:30 h | A l’església parroquial. Missa de les Annes i trasllat de la imatge de Santa Anna

Dijous 27 de juliol 8 h | Pels carrers de la Vila.

Matinades 11 h | A la plaça del Tívoli i pels carrers de la vila. Ballada de lluïment i cercavila dels grups infantils 18 a 21 h | A la ctra.

Doctor Robert. Espai d’experimentació i joc lliure 19 h | A la plaça del Tívoli i pels carrers de la vila.

Ballada de lluïment i cercavila dels grups adults 20 h | A la plaça del Tívoli i pels carrers de la vila.

Cercavila de l’Agrupació

Divendres 28 de juliol 8 h | Pels carrers de la Vila.

Matinades 11 h | A la plaça del Tívoli.

Juga per la inclusió.

Contacontes i espectacle Cercavila Festa-la Teva Concert-Vermut 17 h | a la plaça del Mercat.

Concurs d’apilar caixes 18 a 21 h | Ctra. Sant Vicenç. Inflables d’aigua

20 h | A la plaça del Mercat.

Concert amb Carles Belda 22 h | Des del balcó de l’Ajuntament. Encesa d’un quilòmetre de traca i acte de traspàs administradors 22:30 h | a la Rambla.

Havaneres i rom cremat 24 h | a la plaça Nova, Concert: Hora de Joglar, Smoking Soul i Verbena Warriors

14

19 de juliol de 2017

COMARQUES

La Costa Daurada tanca el mes de juny amb un 12% més de pernoctacions El sector hoteler de Vila-seca, Cambrils i Salou preveu una temporada alta «excel·lent» REDACCIÓ TARRAGONA

E

ls allotjaments del centre de la Costa Daurada es mostren satisfets pel bon inici de la temporada estival. Així, el president de la Federació d’Empresaris d’Hostaleria i Turisme de la província de

Imatge aèria del passeig Jaume I de Salou. / Cedida.

Tarragona (FEHT), Eduard Farriol, ha informat que «al mes de juny a Salou, Cambrils i Vila-seca, la Pineda les pernoctacions han augmentat un 12%». En els tres municipis del centre de la Costa Daurada, l’ocupació global

-hotels, càmpings i apartaments- «s’ha arribat fins al 72%, representant un increment de gairebé sis punts, respecte al juny de 2016».

Segons dades facilitades per l’Observatori del Parc Cientí-

fic i Tecnològic de Turisme i Oci de Catalunya, l’increment en pernoctacions s’ha produït a causa d’un creixement del mercat nacional (7,6%), irlandès (29%), alemany (81%) i rus (28,5%) entre altres. Pel que fa als diferents tipus d’allotjament destaca l’increment del percentatge d’ocupació dels càmpings (13.1 punts) que «han arribat gairebé al 70%, amb una mitjana de 6,1 nits d’estada». Totes aquestes dades confirmen les perspectives positives que existien a l’inici del període estival.

Pel que fa a aquest mes de juliol als establiments hotelers, Farriol apunta que «estimem que tindrem el nivell d’ocupació propi dels mesos d’estiu. Estem amb uns percentatges força elevats, superant el 90 per cent, i amb

Puja el turisme nacional i el visitant internacional d’Irlanda, Alemanya i Rússia bones expectatives d’acabar de rematar els dos mesos centrals».

En el cas dels càmpings de la província de Tarragona, el mes de juliol també és estratègic, especialment la primera quinzena, on es pot veure si augmentarà o disminuirà el percentatge d’ocupació. Així, Farriol confirma que «ens trobem en un moment culminant per saber si aquesta temporada serà bona o bé extraordinària als càmpings».

15

19 de juliol de 2017

comarques pere virgili | expresident del consell comarcal del tarragonès

EN TREVISTA

«Hem passat d’un endeutament de 17 milions a deute zero» «Molts tràmits és fan en els ajuntaments i sembla que sigui el consistori que ofereix el servei»

oriol montesó TARRAGONA

E

l Consell Comarcal del Tarragonès va canviar de president el passat divendres.

Dies abans, el president sortint de l’ens comarcal, Pere Virgili, ens rebia al seu despatx per valorar els dos anys que ha estat en el càrrec i fer-nos cinc cèntims del llibre publicat per la corporació: ‘El Consell Comarcal del Tarragonès.

D’espai de culte romà a hospital medieval. 25 anys de la seva recuperació’.

Regidor de Roda de Berà, Virgili cedeix el càrrec al seu successor, l’alcalde de Vespella de Gaià, Daniel Cid, en compliment del pacte de govern subscrit entre convergents i socialistes. A l’ombra de la catedral de Tarragona, que es mostra immensa rere la finestra del seu despatx, Virgili admet que se sent molt satisfet de la tasca duta a terme durant el bienni i d’haver gaudit d’un entorn immillorable que li era, en gran part, desconegut. És un llibre que realça el valor de l’edifici que us acull, no?

Efectivament. És una revisió del llibre que vam fer fa uns anys perquè s’han descobert coses noves a causa de les ampliacions que s’han anat fent. És un llibre que barreja arquitectura i arqueologia i estic content de marxar amb una obra com aquesta.

Si m’haguessis de descriure aquest edifici amb un titular, quin seria? És un edifici viu i no és fàcil en els edificis que a mesura que vas baixant van agafant edat.

S’ha sabut combinar l’arqueologia amb l’arquitectura medieval i del segle XX i XXI. I és un gust poder treballar en un lloc com

Renoi!

I el període de pagament a industrials era de 18 mesos i, avui dia, està a 20 o 22 dies. I això també es deu al fet que els ajuntaments han fet la seva feina. La veritat és que hi va haver un moment que els ajuntaments ens pensàvem que el Consell Comarcal era un banc, cosa que va propiciar uns deutes brutals dels ajuntaments amb l’entitat. La Generalitat també s’ha posat al dia amb el consell i això també ens ha permès respirar. aquest, a escassos 15 metres del lateral de la catedral al bell mig del rovell de l’ou de Tarragona.

Abans era l’hospital de Santa Tecla, ara el Consell Comarcal del Tarragonès, dedueixo que combina molt bé el patrimoni i la funcionalitat?

I, durant una temporada, habitatges privats. Combina a la perfecció i no és fàcil perquè és més fàcil treballar en un edifici nou que no pas haver d’adaptar un edifici antic.

Reflecteix un dels valors de Tarragona: tenir un patrimoni viu.

Sí, i això passa a molts llocs de la ciutat i és bo perquè tenir la façana restaurada i un edifici buit és com tenir un PortAventura. PortAventura ja està on ha d’estar i, aquí, el que interessa, és que darrere d’aquestes parets de pedra hi hagi vida perquè, si no, acabes tenint un nucli antic de cartó i pedra.

Com valora aquests dos anys

«Es pot discutir l’estructura política dels consells.

Potser amb un consell d’alcaldes que, de tant en tant, es reunissin n’hi hauria prou.

Però el que sí que s’ha de conservar és l’estructura interna» al capdavant del Consell Comarcal del Tarragonès?

En l’àmbit personal m’ha servit per conèixer moltes coses de Tarragona i per aprendre noves maneres de fer que podré aplicar a la gestió del meu municipi. També he vist que el Consell Comarcal fa molta feina. De vegades hi ha gent que qüestiona la seva idoneïtat i suposo que és per desconeixement. Des de dins, es veu la feina que s’arriba a fer,

sobretot en el camp dels serveis socials i dels serveis mediambientals als municipis petits. Si algun dia treuen els consells comarcals, aquests pobles més petits patiran.

Dedueixo que no els trauries per res.

Es pot discutir l’estructura política. Potser amb un consell d’alcaldes que, de tant en tant, es reunissin n’hi hauria prou. Però el que sí que s’ha de conservar és l’estructura interna. Això sí, cal resoldre el sistema de finançament perquè no podem estar patint per si la Generalitat o els ajuntaments ens fan els ingressos.

Com ho heu capejat això vosaltres?

Hem fet balanç dels sis darrers anys, els dos meus i els quatre del Fede Adan, i la feina que s’ha fet internament des de tots els departaments, però sobretot gràcies a la gerència, ha fet que passéssim d’un endeutament d’uns 17 milions d’euros que hi havia al 2011 al deute zero d’avui en dia.

Potser el desconeixement de què parlaves té a veure amb el fet que molts serveis els presteu als ajuntaments.

Però també hi ha altres serveis destinats a la ciutadania, no?

I tant, un exemple són les ajudes al lloguer, per a les quals fa poc que s’ha acabat el termini i hi havia dies que teníem una trentena de persones aquí baix entregant les sol·licituds. Ara, estan en marxa les ajudes per reparació d’habitatges a majors de 65 anys. Són ajudes i serveis que gestionem i oferim a través del Consell Comarcal, com també el servei d’atenció al domicili.

Però passa desapercebut a ulls dels ciutadans?

Sí, per diverses coses. Molts dels tràmits es fan als ajuntaments i sembla que és el consistori qui ofereix aquest servei.

El pes d’una ciutat tan gran com Tarragona que és capital de província també fa que passem més desapercebuts. I tampoc pots fer gaire exposició pública de la tasca en l’àmbit dels serveis socials.

16

19 de juliol de 2017

SALUT - XARXA DE SANTA TECLA JOAN DURÀ | NEURÒLEG DE LA XARXA DE SANTA TECLA

ENTREVISTA

«Una de cada sis persones patirà un ictus al llarg de la seva vida» de l’alcohol, el tabac, el sedentarisme.... En joves, a més, poden produir-se per consum de substàncies tòxiques com les drogues.

CARME LÓPEZ TARRAGONA

C

ada any a la Xarxa de Santa Tecla s’atenen entre 500 i 600 casos d’ictus. Tot i que a Catalunya existeix el Codi Ictus, que a Tarragona té com a hospital de referència Joan XXIII per als casos aguts, els hospitals de la Xarxa també aborden aquesta malaltia del cervell amb un equip multidisciplinari de professionals, encapçalats i coordinats per l’àrea de neurologia. Recentment, s’ha aprovat un protocol (Guia Pràctica Clínica per al Maneig Intrahospitalari de l’Ictus Isquèmic i Hemorràgic) que posa sobre paper i estandarditza totes aquelles actuacions que afecten el tractament d’aquesta patologia i amb el qual es pretén millorar l’atenció al pacient mitjançant una millora en la coordinació entre els professionals. Parlem amb Joan Durà, responsable de l’àrea de Neurologia de la Xarxa de Santa Tecla sobre aquest document però també sobre l’ictus, una malaltia amb una gran incidència en la població.

Què ens en pots explicar del protocol referent a l’abordatge de l’ictus?

El que hem fet ha estat posar negre sobre blanc en el maneig del pacient ingressat per aquesta patologia, és a dir, hem protocol·litzat unes actuacions que ja s’estaven fent habitualment amb l’objectiu de sistematitzar-les per millorar la coordinació entre tots els professionals que hi intervenen.

I com beneficia això els pacients?

L’objectiu últim és millorar l’atenció al pacient i garantir que es realitzin d’una manera sistemàtica totes les accions encaminades a atendre els casos d’hospitalització per ictus.

La Xarxa de Santa Tecla posa en marxa un protocol assistencial per als pacients ingressats per ictus als seus hospitals de TGN i el Vendrell Per tant, no és tan sols tasca dels neuròlegs...

No, ni de bon tros. En l’abordatge d’un pacient afectat per ictus hi intervenen molts àmbits: neurologia, medicina interna, urgències, infermeria, rehabilitació... Sota la coordinació dels neuròlegs, totes les àrees saben molt bé la feina que han de fer i l’han estat fent bé fins ara. L’única diferència amb aquest protocol serà, com he dit, que les accions que es realitzen s’homogeneïtzaran.

I aquest protocol serà d’aplicació a tota la Xarxa i de manera obligatòria?

Tot i que la iniciativa de la realització del protocol va sorgir al Vendrell, la intenció és que s’apliqui als dos hospitals de la Xarxa. Quant a la segona part de la pregunta et diré que un protocol mai no pot ser d’obligat compliment, ja que cada cas i cada pacient és diferent. El protocol serà com un guió, però cada professional sap en cada moment el que ha de fer. Es tracta més aviat d’una eina de qualitat per garantir al màxim la bona atenció al pacient.

Ja que parlem d’ictus, quina incidència té aquesta malaltia?

A la Xarxa tractem entre 500 o 600 casos d’ictus a l’any. Es diu que una de cada sis persones a la seva vida patirà un ictus.

Per franges d’edat, entre els 50 i 70 anys és més freqüent en homes a causa dels factors de risc; a partir de 70 afecta més a les dones perquè aquestes viuen més. I pel que fa a més

joves de 50 també té incidència important, sobretot relacionat amb el consum de tabac, alcohol, drogues, obesitat...

Què és un ictus, exactament?

L’ictus són un conjunt de malalties que afecten els vasos sanguinis que subministren sang al cervell. Es coneixen popularment com embòlies o accidents cerebrovasculars, que es manifesten súbitament. Hi ha dos tipus principals d’ictus: els hemorràgics, que es produeixen quan un vas sanguini (vena o artèria) es trenca, i els isquèmics, que passen quan una artèria s’obstrueix per un coàgul de sang que s’origina al cor, per exemple, i es desplaça fins al cervell.

Es pot prevenir?

Alguns factors de risc no es poden controlar, com els antecedents familiars o l’edat.

Però altres sí que són evitables com, per exemple, la hipertensió arterial, la diabetis, el colesterol, l’obesitat, la síndrome d’apnea del son, l’abús

Ens agradaria saber una mica més sobre la tasca dels neuròlegs...

A grans trets, els neuròlegs tractem aquelles malalties que afecten el cervell humà com ara els ictus, Alzheimer, epilèpsia, meningitis, Parkinson... Precisament el fet que el nostre principal objecte de treball sigui exclusiu dels éssers humans ha fet que, històricament, l’àrea de neurologia vagi amb un lleuger retard pel que fa a investigació quant a les malalties que li corresponen. Com sabem, els humans compartim molts òrgans amb els animals, per tant, es poden fer estudis experimentals prenent com a referència aquestes semblances.

En canvi, l’estudi i la investigació sobre el cervell humà no és tan fàcil sobretot pel que fa a l’«ànima»...

A l’ànima?

Sí, em refereixo a la part emotiva del cervell... La part motora del cervell, és a dir la funció que fa que moguem un dit, la podem estudiar perquè la compartim amb els animals, però pel que fa a l’«ànima», és a dir, els records, les emocions, les idees... tot allò que té a veure amb malalties degeneratives com l’Alzheimer, no tenim molts models per estudiar.

Les malalties que tracteu no són curables...

No... però és que gairebé cap part del cos humà, quan s’espatlla, es cura del tot... potser els casos que són conseqüència d’un agent extern, per exemple, una infecció o un trencament d’un os, sí que es poden reparar. En la resta de casos el que es pot fer és controlar-ho, mirar d’alentir els seus efectes, millorar la qualitat de vida... però no curar-ho.

17

19 de juliol de 2017

SOCIAL - XARXA DE SANTA TECLA

Diversió a dojo al casal d’estiu de la Fundació Estela per la Discapacitat Amb les activitats es pretén aprofitar el lleure per mantenir les rutines i la feina feta durant el curs lectiu ORIOL MONTESÓ TARRAGONA

E

ntre rialles, esquitxades i espetecs a l’aigua de la piscina, no cal preguntar per corroborar que els nens i nenes que han començat el casal d’estiu de la Fundació Estela s’ho passen pipa. «És del que es tracta: gaudir del temps d’oci i lleure», ens diu Divina Viso, coordinadora de les activitats estiuenques de l’Estela.

Gràcies a les instal·lacions de l’Escola Estela, que inclouen la piscina, moltes de les accions proposades pels professionals es poden dur a terme al centre. Malgrat tot, això no impedeix que se’n facin altres a fora com anar a la platja o una sortida amb la golondrina Tarragona Blau prevista per al mes vinent. A més a més, es preveu que altres entitats també col·laborin amb el casal d’estiu com ara els Xiquets de Tarragona que aniran a fer un taller de castells als nois i noies del centre.

«També intentem fer algunes sortides a la ciutat: anar a una terrassa a prendre alguna cosa, per exemple», ens explica la Divina. La idea és oferir un servei a les famílies que, habitualment, no tenen un període de vacances tan extens com els escolars perquè puguin conciliar la seva vida laboral i familiar durant l’estiu. A la vegada, es pretén oferir un espai d’oci en «un sector pel qual és complicat trobar llocs per gaudir

El casal d’estiu es posa a disposició de tots els usuaris i usuàries de la Fundació Estela tant de l’escola, com del taller ocupacional i de la llar-residència d’aquest temps perquè sempre necessiten acompanyants o no hi ha gaire oferta lúdica».

El casal d’estiu es posa a disposició a tots els usuaris i usuàries de la Fundació Estela per la Discapacitat –tant de l’escola, del taller ocupacional o de la llar-residència–. El mes de juliol només hi ha la canalla de l’escola i a l’agost s’incorporen la resta. Això fa que, de la quinzena de nens i nenes que hi ha al juliol, s’arribi fins als 28 a l’agost. La Divina atribueix l’elevada demanada, en comparació amb els primers anys, «al boca orella de les famílies».

Inclusió i lleure Per tal de facilitar la inclusió en les activitats que es duen a terme, els usuaris del casal d’estiu es divideixen en diversos grups que van des dels petits no autònoms als adults més autònoms. «Programem en funció a les necessitats i capacitats de

Els nens i nenes del casal d’estiu de la Fundació Estela per la Discapacitat es diverteixen a la piscina. / Fotos: T.V.

cada grup i això fa que hi hagi activitats que es facin conjuntament i altres no», explica la coordinadora del casal. Aquesta divisió en grups facilita també una major inclusió, que és un dels objectius principals del centre. «Quan anem a la platja amb un grup d’amics no hi anem vint persones, hi anem en grups reduïts. Tampoc portem samarretes tots iguals de colors perquè semblem grups organitzats i no és la nostra finalitat. Nosaltres volem que aprenguin a moure’s ells sols i, per això, també agafem molt l’autobús i intentem aprofitar tot allò que ens ofereix la ciutat».

En ser nens i nenes que es

Un dels objectius és ser una eina per conciliar la vida laboral i familiar durant l’estiu coneixen del curs lectiu, la relació és molt fluida i els professionals, que també tracten amb els infants durant l’any, intenten donar continuïtat a la tasca curricular des de l’apartat més lúdic. «Intentem que no es perdi durant l’estiu tot allò que hem treballat alguna cosa durant el curs», explica la Divina, que recomana sem-

pre a les famílies que, ni que sigui durant poques setmanes, donin continuïtat a la tasca del curs portant-los al casal d’estiu perquè, si bé el casal d’estiu no és com el curs, «des del lleure treballem aspectes curriculars», comenta la Divina que és educadora social especialitzada en aquest camp del lleure i que treballa frec a frec amb les dues directores del casal d’estiu de la Fundació Estela per la Discapacitat, la Carolina Fernández i l’Helena Gómez.

«Som tres professionals de sectors diferents (una és psicopedagoga i l’altra pedagoga) que ens complementem per poder cobrir totes les particularitats que es puguin donar al casal».

18

19 de juliol de 2017

comarques

TU RIS M E

Puigdemont es mostra «orgullós» del Hard Rock World

El president català defensa el projecte del CRT durant la sessió de control al Parlament REDACCIÓ BARCELONA

E

l president de la Generalitat, Carles Puigdemont, ha defensat en el decurs de la darrera sessió de control del Parlament, que «Catalunya no té un problema amb el turisme sinó que té una gran oportunitat». El

El cap de l’executiu argumenta que la inversió es farà «en un dels llocs de país més castigats per l’atur»

El president Puigdemont durant la sessió de control del Parlament . / Foto: Rubén Moreno.

cap del Govern ha recordat que aquest sector «representa en el PIB, en la creació de feina, i en la influència en altres sectors com el primari, una xifra prou important perquè no el menystinguem ni el posem sota la llum de la criminalització», i ha re-

clamat que «tots siguem més responsables a l’hora de parlar-ne».

El cap de l’executiu ha respost així a la intervenció del grup parlamentari de la CUP, que ha expressat el seu rebuig al projecte de l’empresa

Hard Rock a Salou i Vila-seca.

Carles Puigdemont ha qualificat aquesta inversió, que ascendirà a uns 2.000 milions d’euros, de «gran notícia, llargament treballada per diversos governs, no exempt de dificultats, i que al final ha acabat molt bé, en la línia que tots volíem d’un projecte ambiciós i sostenible».

Per al president, el compromís de l’empresa nord-americana expressa, d’una banda, «confiança en el país», perquè considera que Catalun-

ya és digna de ser receptora d’aquesta inversió i pot crear els llocs de treball necessaris per garantir la viabilitat i sostenibilitat del projecte; de l’altra, «confiança en el nostre sector turístic» i més concretament en un territori molt fecund, amb molta expertesa i experiència; i «confiança en el Govern, perquè tots els passos que hem fet els hem fet d’acord, i acompanyant-nos mútuament».

El president ha recordat també que el projecte Hard Rock Entertainment World s’ubicarà en un dels territoris més castigats per l’atur, i ha adreçat la següent pregunta als diputats «a ningú li ha cridat l’atenció que la majoria dels ajuntaments de la zona, per no dir tots, del color que sigui, han lluitat al costat del Govern per fer possible aquesta inversió?». «Ens sentim orgullosos», ha reblat.

Opinió Jaume CasaÑas JOSep Maria Cruset Mònica Sales PDeCAT PENEDÈS - TARRAGONA - TERRES DE L’EBRE

Hard Rock i el turisme, un motor econòmic per al territori La setmana passada coneixíem una gran notícia, al final es tirarà endavant el projecte del CRT de Vila-Seca i Salou, el projecte de la companyia americana Hard Rock serà una realitat.

Per al conjunt de la demarcació de Tarragona, i també per al conjunt del país, no deixa de ser una gran notícia.

La demarcació de Tarragona, completa i millora la seva potencialitat turística, i enforteix la seva projecció europea i mundial com un pol turístic de primer ordre.

El sector turístic segurament sigui un dels pilars econòmics del territori, i també un dels sectors econòmics que ens ha ajudat a aguantar durant els anys més durs de la crisi. L’aposta del CRT de VilaSeca i Salou era l’aposta pel futur d’aquest sector i per enfortir encara més la seva importància dins del PIB de la demarcació, conjuntament amb altres sectors estratègics al territori.

Les marques de les Terres de l’Ebre, la Costa Daura i l’Enoturisme Penedès, complementen encara més la seva oferta amb el projecte del Hard Rock Entertainment World. Les Terres de l’Ebre cada any van consolidant la seva oferta turística, amb l’Ebre com a eix vertebrador, els paisatges i l’originalitat del seu territori com a grans actius. La Costa Daurada cada cop sembla un dels destins més consolidats al sud d’Europa: Port Aventura, Ferrari Land i ara Hard Rock, però també hotels, càmping i cases rurals, fan de la Costa Daurada una destinació ideal per als turistes que volen gaudir de l’oci que ofereix el territori. També l’Enoturisme Penedès, de mica en mica va consolidant-se com a destinació pont i complementaria de la Costa Daurada i de la Costa Barcelona. A cavall d’aquests dos actius turístics dels sud d’Europa, Barcelona i la Costa Daurada, el Penedès ofereix la possibilitat de viure intensament la cultura del vi i de gaudir d’un paisatge i d’unes platges ideals per al turisme familiar.

Per al Partit Demòcrata (PDeCAT), l’aposta pel turisme

és clara i contundent. Som conscients de la importància d’aquest sector econòmic per al nostre territori i per a la nostra gent, i som conscients que hem de saber desenvolupar les millors habilitats perquè els que ens visiten se sentin com a casa i vulguin tornar en properes ocasions. La tendència del turisme, el bon clima que tenim al territori i la complementarietat entre les tres marques turístiques que tenim a la demarcació, fan del turisme un sector de futur.

Però hem de ser conscients que turisme va lligat a sostenibilitat, a qualitat de vida per als residents, i a una contínua formació per poder oferir el millor dels nostres territoris i que al final de tot plegat, el turisme permeti desenvolupar econòmicament la demarcació de Tarragona.

Celebrem doncs l’arribada del projecte del Hard Rock al mateix temps que desitgem també que aquesta temporada vagi molt bé per a tots els integrants del sector turístic de les Terres de l’Ebre, la Costa Daurada i l’Enoturisme Penedès.

19

19 de juliol de 2017

COMARQUES

Els consellers tarragonins Jané i Ruiz surten del govern català a les portes del referèndum REDACCIÓ TARRAGONA

S

’apropa la data del referèndum per la independència de Catalunya i l’executiu català comença a escenificar accions concretes per blindar-se de cara a l’opinió pública. La setmana passada el president Carles Puigdemont, acompanyat pel vicepresident Oriol Junqueras, va anunciar el canvi al capdavant de les conselleries d’Interior, d’Ensenyament i de Presidència, que deixa fora del govern català l’arbocenc Jordi Jané, fins ara responsable de la conselleria d’interior, i la reusenca Meritxell Ruiz, que era la titular d’Ensenyament.

La demarcació, doncs, es que-

L’arbocenc Jordi Jané (exconseller d’Interior) i la reusenca Meritxell Ruiz (exconsellera d’Ensenyament) deixen el govern català abans de l’1 d’octubre.

da ser consellers a les portes de la cita històrica amb les urnes d’aquesta tardor.

Ara fa un parell de setmanes Puigdemont fulminava el conseller d’Empresa i Coneixe-

ment, Jordi Baiget, després que aquest dubtés de la celebració del referèndum en una entrevista publicada al diari El Punt / Avui. El cas dels dos consellers tarragonins, Jané i Ruiz, és diferent, ja que públicament cap

L’arbocenc Jordi Jané ha estat responsable d’Interior mentre que la reusenca Meritxell Ruiz ocupava la cartera d’Ensenyament

Quim Nin, secretari general de Presidència amb la sortint Neus Munté, podria ser el pròxim tarragoní en deixar el Palau de la Generalitat

dels dos ha posat en dubte el full de ruta marcat pel govern català. El mateix Puigdemont reconeixia públicament «la gran feina i diligència» feta pels consellers «que han decidit fer un pas al costat». Neus Munté, la que havia estat consellera de la presidència fins ara, també estava inclosa en aquest grup de consellers sortints.

QUIM NIN Caldrà veure què passa ara amb el secretari general de presidència, l’albinyanenc Quim Nin, que feia gairebé dos anys que treballava al costat de Neus Munté al Palau de la Generalitat. Ara hi ha marcats uns dies de reflexió i diàleg amb el nou conseller, Jordi Turull per decidir-ho.

20

19 de juliol de 2017

COMARQUES

TU RIS M E

Tarragonins a

Dues parelles ens ofereixen opinions molt diferents sobre el seu viatge al creuer ‘Costa neoRiviera’ amb línia regular des de Tarragona

ORIOL MONTESÓ TARRAGONA

L

a línia regular de Costa Cruceros a Tarragona es va posar en marxa a principis de juny.

Es calcula que, aquest estiu uns 25.000 passatgers sortiran des de Tarragona a bord d’un dels creuers de la naviliera italiana. A hores d’ara ja s’han dut a terme 7 de les 17 sortides previstes per enguany. Més de 4.700 passatgers ja han fet ús d’aquest nou servei, entre els quals, com no podia ser d’una altra manera, també hi ha tarragonins i tarragonines.

La Belén Riola i el seu marit són uns autèntics experts en això d’anar de creuers. En porten 21 i n’han fet de totes les mides i condicions. Quan li preguntem pel de Costa neoRiviera ens diu que «és molt més familiar i acollidor, més fàcil que altres més grans i sense tantes aglomeracions». El seu marit, el Rafael Segarra, ens recorda que el neoRiviera pesa 40.000 tones i que ells han arribat a anar en creuers de 155.000 tones. «Tot és proporcional. Té el mateix, o gairebé, que un de més gran; evidentment, no té una pista per fer surf ni un camp de golf o un

«El ‘Costa neoRiviera’ és molt més familiar i acollidor, més fàcil que altres de més grans i sense tantes aglomeracions», Belén Riola, creuerista teatre de tres plantes més gran que el Tarragona», comenta la Belén, que sembla que prefereix la mida del neoRiviera. «En aquests vaixells tan grans, al final has de barallar-te com en aquelles platges on has d’anar a les sis del matí per posar la tovallola; en canvi, en aquest vaixell això no passa». Admet, però, que «si haguéssim tingut mala mar, ho hauríem passat més malament que en un de gran».

La Belén i el Rafael van viatjar amb una parella d’amics del 30 de juny al 7 de juliol.

No han passat gaires dies des de la seva experiència, però ja l’han aconsellat. «Vivint aquí a Tarragona és tan còmode!», comenta la creuerista. «Però és llàstima que el vaixell no pugui atracar en un lloc que es vegi una mica més perquè

hi ha gent que ni tan sols sap que d’aquí surten creuers», lamenta reclamant que se’n faci més publicitat.

La que no ho recomanarà és la Pili Molinero, «jo no m’atreveixo a recomanar-ho als meus amics». Ella i el seu marit, l’Alfonso, hi van viatjar a principis de juny. La Pili diu que «va pagar la novetat del viatge inaugural» i considera que «si Tarragona vol ser un destí creuerista s’ha de posar molt les piles». En primer lloc critica l’accessibilitat, «el creuer està dins del port, a uns 5 quilòmetres del Brisa».

Justament, davant d’aquest local del Port Esportiu és on el bus deixava els creueristes fins fa unes setmanes, quan van canviar el shuttle a la Via Augusta, just davant de l’amfiteatre. «Del Brisa fins al centre de la ciutat, tu mateix», s’exclama preveient el canvi que s’ha acabat produint. La Pili també lamenta l’espera del bus, que va ser de més d’una hora quan van arribar al Port de Tarragona.

Pel que fa al recorregut, tant la Pili com la Belén coincideixen que els ports que van visitar estan al centre de la ciutat i això fa molt més fàcil la visita que en el cas de Tarragona. La Pili, a diferència de la Belén, no considera que els serveis del vaixell siguin

«Si Tarragona vol ser un destí de creuers s’ha de posar molt les piles», Pili Molinero, creuerista per tirar coets: «n’hi ha de millors. L’espectacle era justet, el menjar també, el servei no és el de fa cinc anys. Per

mi, Costa ha baixat el nivell, però el preu està bé». La Belén, en canvi, creu que des de l’infortuni del Costa Concordia, la companyia «ha millorat».

Cada dia de creuer, els passatgers reben el diari de bord on s’expliquen les activitats que fan durant el dia. «Pensa que fan de tot», ens explica la Belén, «actuacions, sessions de ball… tens una biblioteca i tot. Hi ha creuers en els quals, fins i tot, es feien subhastes d’art, tenien pistes de pàdel o un camp de futbol».

En definitiva, per a la Belén,

21

19 de juliol de 2017

COMARQUES

bord

A dalt a l’esquerra, el Rafael Segarra i la Belén Riola amb una parella d’amics i el capità i, a baix, amb els cambrers que els van atendre durant tot el creuer. A dalt, la Pili Molinero i l’Alfonso a Maó amb dues parelles que van conèixer. A baix a la dreta, el creuer Costa neoRiviera amarrat al Port de Tarragona. / Cedides.

Els viatgers coincideixen en la necessitat de fer més visibles els vaixells, ja que la majoria de destins tenen el port al centre mateix de la ciutat

«cadascú busca el seu lloc al vaixell i això és el que més ens agrada». En el cas de la Pili, «sort que vam agafar una cabina amb balcó i vam poder fer vida allà perquè la piscina és massa petita».

Amb tot, no tot és negatiu per a la Pili, «els ports que visites són petits i estan bé i, sobretot, em quedo amb la gent que coneixes, em quedo amb els amics que hem fet».

Dotze excursions des de TGN, tres al centre de la ciutat

Els creueristes que fan cap a Tarragona tenen una oferta variada pel que fa a les activitats.

Fins a 12 excursions diferents, tres de les quals es duen a terme a la ciutat (L’Antiga ciutat romana de Tarragona, A la descoberta de Tarragona a peu i El celler d’Adernats amb tour panoràmic de Tarragona). Barcelona, Reus, Salou i Cambrils són uns altres dels municipis que es visiten juntament amb la Ruta del Cister, Portaventura i Pachá La Pineda.

A dalt, també podem veure les targetes que serveixen per a tot quan ets al vaixell, ja que, com ens recorda la Belén, «al creuer no es paga amb diners».

I, a sota, tenim un exemple de diari de bord. Un document que cada matí reben els passatgers i que els informa de tot el que està previst pel dia. Des de desembarcaments a activitats o el temps que es preveu que farà.

22

19 de juliol de 2017

comarques La regidoria d’Ensenyament de l’Ajuntament de Salou obre convocatòria per a ajudes escolars

Campanya contra el ‘top manta’ al Vendrell

L

a regidoria d’Ensenyament de l’Ajuntament de Salou ha obert quatre convocatòries per tal que les famílies es puguin acollir a subvencions totes elles relacionades amb la matèria escolar: llibres, transport escolar, estudis universitaris i beques per a les llars d’infants.

L’objectiu d’aquestes ajudes és disminuir les quotes que paguen les famílies i donarlos suport, especialment a aquelles que tenen més dificultats econòmiques per fer front a les despeses derivades de l’escolarització dels seus fills. La quantitat total màxima de les subvencions pressupostades per aquesta convocatòria puja a 8.027,99 euros.

La regidora d’Ensenyament, Júlia Gómez, ha explicat que «tot i que els recursos que disposem són limitats entenem que hem d’estar al costat de les famílies que més suport necessiten i per aquest motiu intentem donar la màxima cobertura en aquest tipus de subvencions i per això obrim diverses línies d’ajudes”.

La quantitat

Com i on presentar-ho?

total màxima

Les sol·licituds i la documentació es poden presentar fins al 8 d’agost a l’oficina de l’OAC o bé a la seu electrònica de l’Ajuntament de Salou.

El termini de resolució i notificació de les mateixes serà de sis mesos des de la publicació de l’anunci de la convocatòria al Butlletí Oficial corresponent.

de les subvencions pressupostades per aquesta convocatòria és de 8.027,99 euros

L

a Policia Municipal del Vendrell fa difusió de la campanya de la Generalitat “No t’enganyis, no només compres un producte fals” per conscienciar la ciutadania que no compri al top manta.

Aquesta acció se suma a les tasques de control que es fan, conjuntament amb Mossos

d’Esquadra, per minimitzar la presència del top manta al passeig Marítim i als decomissos de material divers que s’han fet en els darrers dies.

La darrera intervenció va ser de 75 samarretes i va tenir lloc el passat 8 de juliol. I, en actuacions dutes a terme el 29 de juny i el 5 de juliol, també s’han intervingut més de 200 parells de calçat.

La Bisbal del Penedès demana una subvenció per arranjar el camí d’accés a la urbanització Pineda de Santa Cristina

L

’Ajuntament de La Bisbal del Penedès ha demanat una subvenció al Departament de Governació, Administracions Públiques i Habitatge, dins de la convocatòria d’inversions en camins 2018/2020 per arreglar el camí municipal d’accés a la urbanització Pineda de Santa Cristina, és a dir, el camí que dóna accés al carrer Vall d’Aran.

Tot i que, des de Carreteres del Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, es va asfaltar una part del carrer, va quedar una zona sense asfaltat i l’Ajuntament de La Bisbal vol

El tram que resta per asfaltar forma part de la xarxa principal de camins del municipi i és molt transitat acabar aquest tram, ja que forma part de la xarxa principal de camins del municipi i té un ús freqüent de vehicles. De fet es tracta del tram que uneix la urbanització amb l’antiga carretera del Vendrell a Valls.

L’import de la subvenció que s’ha demanat fer aquesta actuació és de 34.306,37€.

Imatge del tram de camí que resta per asfaltar./Cedida

23

19 de juliol de 2017

24

19 de juliol de 2017

UNIVERSITAT ROVIRA i VIRGILI

U N IVERSI TAT

Un grup d’investigadors ha patentat un dispositiu portàtil que permet fer el seguiment del càncer de forma ràpida, econòmica, eficaç i poc agressiva redacció TARRAGONA

I

nvestigadors del Departament de Química Física i Inorgànica de la URV, liderats per l’investigador ICREA Ramon Álvarez Puebla i pel catedràtic de Física Aplicada Francesc Díaz, i del Departament d’Oncologia Clíni-

Desenvolupen un dispositiu que detecta cèl·lules tumorals a la sang ca de l’Hospital Universitari HM Torrelodones, han patentat un dispositiu portàtil que detecta cèl·lules tumorals a la sang. L’aparell quantifica el nombre de cèl·lules tumorals que hi ha en una mostra de sang d’una en una i en temps real. Per això, esdevé una eina que permet disposar d’un instrument mèdic que millora l’eficiència del seguiment, el tractament i el diagnòstic del càncer, ja que ara es podrà fer simplement mitjançant l’adquisició d’una mostra de sang.

menys toxicitat per al cos dels pacients.

Dos sistemes integrats

Molt útil per a l’ús clínic Aquest sistema s’ha provat amb èxit en pacients amb càncer de mama amb metàstasi en diferents graus i progressions. De tota manera, l’ús pot estendre’s i aplicar-se a altres tumors si se seleccionen diferents anticossos en analitzar la mostra de sang.

Els pacients que pateixen càncer —i més si tenen metàstasi— requereixen un seguiment continu durant el temps que dura el tractament per avaluar l’evolució de la malaltia. Avui dia, aquest control es fa amb

Els investigadors de la URV mostren el dispositiu que detecta cèl·lules tumorals a la sang.

tècniques d’imatge i biòpsies, que són invasives i no sempre són possibles. En canvi, el dispositiu dissenyat pels investigadors de la URV és altament sensible i no requereix recórrer a la cirurgia ni a la radioactivitat. Per això és un mètode molt útil per a l’ús clínic, ja que millora la qualitat de vida del pacient que s’ha de sotmetre constantment a aquest tipus de proves.

El dispositiu pot ser una bona eina per definir adequadament l’estat de salut del pacient. En la llista de mètodes de diagnosi actuals, aquest instrument permet —per les seves característiques— una anàlisi ràpida, econòmica, eficaç i poc agressiva. A més, ajuda a identificar la malaltia amb antelació i a fer un seguiment dels tumors amb resultats més efectius i amb

Els estudis de medicina, els més sol·licitats a la universitat tarragonina

Premi a projectes de recerca pel seu impacte social

E

l Consell Social de la URV ha convocat la primera edició dels premis a l’impacte social de la recerca en què s’han presentat 28 propostes.

L’aposta per l’impacte social de la recerca de la URV, posada de manifest en el nou pla estratègic de recerca aprovat el passat mes de juny, va refermar-se la setmana passada amb el lliurament dels premis a projectes que han demostrat o que es preveu que tindran impacte social.

En aquesta primera edició s’han lliurat premis en dues modalitats: ex ante per a projectes que encara no estan executats o no ho estan del tot i ex post per a projectes que ja tenen evidèn-

cies del seu impacte social. I en cada modalitat s’han premiat propostes de tres àmbits. En l’àmbit de les ciències socials i humanitats, en l’àmbit de les ciències experimentals, enginyeria i arquitectura i en l’àmbit de les ciències de la salut i de la vida. En total s’ha premiat sis projectes, que rebran 4.000 euros per la millora del seu impacte social. Durant el lliurament de premis, el president del Consell Social, Joan Pedrerol, va explicar que la qualitat de tots els projectes presentats ha estat molt alta i cadascun dels tres jurats dels premis ha tingut una feina molt complicada per decidir els guanyadors. Va assegurar també que la convocatòria tindrà continuïtat en els pròxims anys. Coin-

Aquest nou aparell consisteix en la integració en miniatura de dos sistemes: un de flux i un d’òptic. En el primer, flueixen alineades les cèl·lules de la mostra de sang. I des del sistema òptic, constituït per dues fibres òptiques (un díode làser i un fotodetector), s’analitzen les cèl·lules i es compten separadament les cancerígenes i les que no ho són. La ràtio informa de l’estat d’evolució de la malaltia. El dispositiu s’ha patentat i en són cotitulars la URV, ICREA, el CTQC, Medcom Advance i Medcom Tech i ja s’ha llicenciat a l’empresa Medcom Science, –una empresa que té com objectiu la investigació bàsica i el desenvolupament de tecnologies per al diagnòstic i el tractament del càncer–, que en farà la comercialització. A la URV, la protecció de la tecnologia i de la llicència de la mateixa a l’empresa Medcom Science s’ha fet a través de la Unitat de Valorització de la URV.

Els representants dels sis projectes guanyadors, amb el president del Consell Social, Joan Pedrerol; el director general d’Universitats, Josep Pallarès, i el vicerector de Política Científica i de Recerca, Josep Manel Ricart.

cidint amb el lliurament dels premis es va organitzar una jornada per tractar de l’impacte social que tenint en compte la rellevància que aquest tema està agafant arreu i les implicacions que comporta a nivell científic, polític i social.

Paula Adam, responsable de l’àrea de recerca en ciències de

la salut de l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya, fundadora i copresidenta de l’Escola Internacional d’Avaluació de l’Impacte de la Recerca (ISRIA) i líder del Grup ISOR un equip especialitzat en avaluar l’impacte social de la recerca va fer la conferència central.

Un total de 481 alumnes han demanat estudiar primer de medicina el curs vinent a la URV, que per aquest 20172018 té assignades un total de 138 places amb una nota de tall de 12,3 punts. Els segons estudis més demandats a la URV són infermeria (amb una nota de tall de 9,5 punts) i el tercer lloc és per a Psicologia (nota de tall de 7,6 punts). El curs vinent la universitat tarragonina té adscrites un total de 2.987 places de primer curs.

La preinscripció d’alumnes va iniciar-se el 13 de juliol.

25

19 de juliol de 2017

gent xavier quintana | enginyer i col·leccionista de playmòbils

EN TREVISTA

«El meu fill gran em diu que sóc un friqui»

òliver márquez

M’agraden les peces descatalogades i a Alemanya i França hi ha molt de mercat.

TARRAGONA

L

a vida és per gaudir-la i s’ha d’anar omplint de petites satisfaccions.

Moltes persones troben en el col·leccionisme una bona manera d’entretenir-se i incentivar la constància, l’ordre i aprendre a donar valor sentimental a les coses materials. Estrenem secció entrevistant l’enginyer tarragoní Xavier Quintana, que durant uns anys va ser regidor a l’Ajuntament de Tarragona i que treballa des de fa molts anys al Port de Tarragona. La seva afició, a banda de la seva família, són els clicks de Playmobil.

Quan va començar la teva afició pels Playmobil?

De ben petit, recordo els pistolers, els indis, el vaixell dels pirates... que a les hores es deien clicks de Famobil, i jo he fet al mateix amb els meus fills, és un regal que trobo molt interessant, ja que primer s’ha de muntar, i després és molt dinàmic per jugar i fer treballar la imaginació.

Recordes el dia que vas decidir començar la teva col· lecció?

Un dia la meva dona va veure l’espai que ocupaven les capses de Playmobil i em va fer la proposta de deixar-ho muntat.

Vaig pensar que era una bona idea i vaig omplir la sala de joguines de prestatgeries de metacrilat on vaig començar a distribuir-los. Pràcticament tenia clicks de totes les temàtiques i, a poc a poc, les he anat completant.

Quants Playmobil tens a casa teva?

De ninotets, uns mil cinccents; de temàtiques, una vintena.

Quan eres petit ja els col· leccionaves o hi jugaves?

Els meus pares me’n compra-

Algú t’ha volgut comprar mai la col·lecció?

No, penso que hi ha poques persones que saben que la tinc, no ho vaig explicant.

Per quant la vendries tota sencera?

No m’ho he platejat mai, per mi és un joc, no un negoci.

ven i vaig passar moltes hores jugant-hi.

Imagino que per a ser col· leccionista cal ser, per damunt de tot, ordenat i constant...

La col·lecció de Playmobil és molt àmplia, cada any treuen noves temàtiques i van millorant les antigues. M’agrada veure-ho tot ordenat, així també veig les mancances. És una col·lecció viva, i tot i que els meus fills petits hi juguen molt i a mi m’agrada veure’ls i jugar amb ells, després entre tots ho deixem arreglat.

Així que deixes que els teus fills hi juguin?

Sí, és clar que hi juguen! Com que els tinc ordenats per temàtiques, els proposo jugar amb els egipcis, amb els pirates i les princeses, amb els dinosaures, els víkings... i baixo la prestatgeria que toca.

Veig que fins i tot has adaptat un espai de la casa per acollir els clicks... ja ho tenies pensat?

A casa sempre hi havia un espai on els nens podien jugar, així que inicialment no era per als Playmobils. I ara tampoc

ho és exclusivament, també hi muntem l’Escalextric. Fa anys fins i tot teníem una cistella de bàsquet i miniporteries de futbol, i vam tenir una etapa de jugar a ping-pong. Ara, l’espai que ocupa la col·lecció són les parets, però és veritat que ara no juguem ni a futbol ni a bàsquet, les pilotes són massa perilloses.

Què faràs quan ja no n’hi càpiguen més?

No tinc intenció d’ampliar gaire més la col·lecció, però no m’ho he platejat... si continuo, alguna cosa inventarem.

La teva família comparteix aquesta afició?

Els meus fills grans hi van jugar moltíssim, la meva filla encara m’ajuda a ordenar la caseta de les nines o el supermercat; els petits no en són massa conscients, però suposo que ho veuen normal, sempre els han vist allí.

I què hi diu la teva dona?

A l’Anna li fa gràcia, creu que són molt educatius, i quan veu que jo m’entretinc amb els nens, ho veu molt positiu.

Imagino que Internet t’ha

ajudat molt a ampliar la teva col·lecció en els darrers anys. Com ho feies quan no n’hi havia?

A Tarragona hi ha moltes botigues que en venen i hi ha fires exclusives. Però és veritat que a través de les botigues on-line és més fàcil de trobar les peces descatalogades.

Quin és el teu Playmobil favorit?

A mi m’agraden els pistolers i els indis americans, que són de les primeres col·leccions, i com que hi vaig jugar molt, són els meus preferits.

Quin et va costar més d’aconseguir?

Hi ha peces de la primera generació de Playmobil que són molt difícils d’aconseguir, sobretot els complements. Recordo unes sabates de pallasso i una perruca de bisó dels indis, però també peces del castell de l’edat mitjana, o les torres daurades del castell de princeses.

I quin és el que busques ara mateix?

Estic muntant la temàtica portuària, ja tinc tres grues i dos vaixells, però qui busca troba,

Has fet alguna bogeria per aconseguir alguna peça?

Aquest mes de juliol vull anar a Sevilla a veure una catedral, hi ha veritables artistes que amb peces de Playmobil de sèrie i peces fabricades per ells mateixos, amb tecnologia d’impressió 3D o amb motlles, fan nous muntatges per a col·leccionistes.

Què t’aporta el fet de ser col·leccionista?

No m’ho he plantejat mai que ho sigui. Com que m’agrada, vaig fent, he anat comprant i he arribat fins aquí, és una col·lecció molt bonica i molt didàctica per als nens.

Et consideres un friqui?

La definició de friqui és la d’una persona obsessionada en un tema extravagant, i jo no em veig ni obsessionat ni és un tema extravagant... hi ha moltíssims col·leccionistes de Playmobil, només cal mirar la quantitat de persones interessades en les exposicions que es fan cada any a Montblanc o a Tarragona; a Reus, per exemple, hi ha una botiga especialitzada. Però et confessaré que el meu fill gran l’altre dia em va dir, «papa ets un friqui dels Playmobil».

Tens alguna afició singular i la vols explicar?

Envia un mail a redaccio@noticiestgn.cat i t’entrevistarem.

26

19 de juliol de 2017

GENT Summer Camp Nàutic del Rotary, a Tarragona El Rotary Club Tarraco August de Tarragona ha col·laborat en el Summer Camp Nàutic organitzat pel Rotary Club Barcelona Diagonal. Durant deu dies joves procedents d’Itàlia, França, Rússia, Eslovènia, Romania, Turquia, Finlàndia i Dinamarca han navegat pel litoral català en veler amb el patró Miquel Russa. El punt de sortida va ser Sitges i l’arribada, el port de Tarragona, on van gaudir de tres dies intensos d’activitats com ara la visita a la ciutat de Tarragona per conèixer els seus carrers, costums, tradicions, gastronomia i monuments i un dia d’oci al parc temàtic Port Aventura. Rotary organitza anualment un gran nombre de camps internacionals, per afavorir el coneixement intercultural i fomentar l’amistat i la solidaritat a través de les fronteres.

Els API tarragonins celebren la gala anual Gairebé 300 persones es van aplegar el divendres 30 de juny en la tradicional Nit de Gala que anualment celebra el Col·legi i Associació d’Agents de la Propietat Immobiliària de la Província de Tarragona (COAPI). Durant l’acte, celebrada al Restaurant Clos Barenys, es van lliurar els diplomes a tots els API que han assistit a les diferents jornades de formació organitzades per l’entitat i les acreditacions als nous agents immobiliaris. També es va fer un reconeixement especial pels 25 anys al COAPI de Tarragona a Alfred Tor Riquer. L’acte va concloure amb el parlament del vicepresident Hèctor Guasch, que va agrair a tot l’equip del Col·legi i de l’Associació el treball dut a terme pel que fa a l’organització de la Gala així com la presència a tots els assistents.

Mediterrània celebra el Dia de neteja de la platja Al voltant de 200 voluntaris (la majoria d’ells nens i nenes d’entre 6 i 14 anys) han participat en el ‘Dia de neteja de la platja’ organitzat per Mediterrània-Centre d’Iniciatives Ecològiques , una jornada de voluntariat ambiental que pretén conscienciar la ciutadania sobre la importància de res-

pectar el mar i les platges. Els participants han assistit a una xerrada sobre l’ecosistema al litoral, fer un taller sobre medi ambient, posar-se els guants i recollir deixalles de la sorra, i fins i tot han tingut temps de jugar i banyar-se. I com és habitual, també han rebut la visita de les sirenes.

L’Obra Social “la Caixa” col·labora amb Roda de Berà L’Ajuntament de Roda de Berà ha signat un conveni amb l’Obra Social “la Caixa” per oferir ajudes destinades a les despeses de transport dels estudiants. En aquesta ocasió la donació, de 2.500 euros, anirà destinada a sufragar les despeses de transport per als joves que hagin finalitzat l’ESO i vulguin continuar els seus estudis no reglats fora de Roda

de Berà.

L’alcalde Pere Virgili s’ha mostrat molt satisfet que la fundació bancària continuï col·laborant amb l’Ajuntament, ja que l’Obra Social la Caixa ja havia fet una aportació per a la compra d’una furgoneta per a Serveis Socials i una altra per a la compra d’una bústia de retorn de documents per a la Biblioteca Municipal.

27

19 de juliol de 2017

GENT Ruben Coch i Adrià Abadia, sisens al campionat d’Espanya de Boccia El club esportiu CEPACET de Tarragona (La Muntanyeta) està d’enhorabona aquest 2017, ja que quatre anys després de la seva reactivació enguany ha sumat destacats èxits esportius en Boccia. Després d’assolir el subcampionat català i l’ascens a la Divisió d’Honor, els esportistes de l’equip CEPACET-DOW, Ruben Coch i Adrià Abadia, han pogut disputar el campionat d’Espanya de Boccia on han aconseguit la sisena classificació.

Els representants provincials d’aquesta modalitat d’esport paralímpic van participar del 6 al 9 de juliol, a Sevilla, al campionat estatal en categoria BC3 amb canaletes adaptades per a poder practicar l’esport.

L’equip ha pogut formar part d’aquest campionat gràcies a la col·laboració de DOW Chemical Ibérica, que s’ha fet càrrec del desplaçament i l’estada dels esportistes.

BOCCIA, un esport olímpic La Boccia, els orígens de la qual es remunten a la Grècia clàssica, és una complexa combinació de tàctica i habilitat. Es practica de forma individual, per parelles o equips, sobre una pista rectangular en la qual els jugadors intenten llançar les boles al més a prop possible de la pilota blanca que serveix d’objectiu, alhora que intenten allunyar les dels seus rivals, en un exercici continu de tensió i precisió.

Cada jugador, parella o equip disposa de sis boles per joc i guanya aquell que situï la seva bola més prop de la blanca.

A més, rep un punt extra per cada bola addicional que hagi aconseguit apropar a la blanca per davant de la primera del contrari. Les competicions individuals i per parelles consten de quatre jocs, mentre que les d’equips es componen de sis.

El Col·legi d’Advocats de TGN col·labora amb el SAI El Col·legi d’Advocats de Tarragona col·laborarà amb el nou projecte municipal de Servei d’Atenció Integral a les Diversitats Sexuals i de Gèneres (SAI). D’aquesta manera el SAI, que es va posar en marxa el passat mes de maig, incorpora un Servei d’Orientació Jurídica, en què s’oferirà, entre altres, atenció personalitzada per tal d’orientar els usuaris en qüestions jurídiques en relació amb conductes discriminatòries i de violència sofertes. Aquesta col·laboració proporcionarà un primer consell orientador i informarà sobre la possibilitat d’acudir als tribunals o de recórrer a les vies alternatives de resolució de conflictes. El servei també ofereix atenció a través del correu electrònic sai@tarragona.cat i al telèfon 692 930 204. A la imatge, signatura del conveni entre la tinenta d’alcalde de Serveis a la Persona, Ana Santos, i el degà dels advocats tarragonins, Manel Albiac.

Èxit rotund d’Antonio Orozco a la Pobla Més de 3.100 persones van gaudir amb la música del cantant i compositor barceloní Antonio Orozco el passat cap de setmana, on no hi van faltar èxits tan coneguts com Devuélveme la vida o Por pedir pedí, del seu últim disc, Destino. Durant unes dues hores, Antonio Orozco va oferir un espectacle ple d’emocions i energia per a un públic totalment entregat que no va parar de cantar i ballar durant tota l’estona. L’artista va fer una crida a la solidaritat per tal d’ajudar els nens i nenes que pateixen càncer.

El concert va anar precedit per l’actuació d’Antonio Cruz, veí de La Pobla de Mafumet i que va interpretar les cançons del seu disc Ciencias Naturales. L’artista local, molt vinculat al món de la músicades de ben jove, va actuar durant prop d’una hora.

L’esport de la Boccia el practiquen persones en cadira de rodes que tenen paràlisi cerebral o discapacitat física severa i forma part del programa paralímpic des dels Jocs de Nova York 1984. En l’actualitat, es practica en més de 50 països de tot el món i consta de set esdeveniments amb medalla (les quatre competicions individuals per a cada classe, les de parelles BC3 i BC4, més la d’equips BC1/ BC2). Totes són mixtes.

Dow Chemical col·labora amb el club esportiu CEPACET de la Muntanyeta

28

19 de juliol de 2017

GENT La Policia Local d’Altafulla fa un taller de proximitat i mobilitat viària per a infants Agents de la Policia Local d’Altafulla han impartit un taller de proximitat i mobilitat viària als infants de l’escola bressol Hort de Pau. Un dels jocs que han impartit ha estat el de «Mou-te pel carrer», una activitat perquè els nens i les nenes de 3 a 8 anys -3 en el cas del centre altafullenc- «visquin» situacions de mobilitat en un poble imaginari.

Aquesta activitat ha estat organitzada conjuntament per l’AMPA de la Llar d’Infants Hort

de Pau i la direcció del centre, amb la col·laboració de la Policia Local d’Altafulla.

Els agents s’han desplaçat fins a l’escola bressola amb un cotxe patrulla i un quad on els infants han pogut comprovar de primera mà els equips amb què estan dotats aquests vehicles. El material divulgatiu que s’ha utilitzat correspon al programa d’Educació Viària que el Servei Català de Trànsit facilita als cossos de les policies locals de Catalunya.

La Cambra de Começ de Tarragona presenta la Guia de l’Exportador 2017-18 La Cambra de Tarragona ha presentat la Guia de l’Exportador 2017-18, la nova edició d’un producte considerat estrella per a tots aquells que es volen obrir pas a l’exterior i també per als qui necessiten ampliar el camp d’actuació en la seva estratègia d’internacionalització.

Dissenyat en format digital la Guia de l’Exportador 2017-18 incideix, especialment, en els mercats de l’Àfrica Subsahariana, on la Cambra de Tarragona és líder i referent per a l’empresa espanyola (cal tenir en compte que les missions de la Cambra abasten el 95 per cent del territori africà visitat pel conjunt de les cambres espanyoles).

En aquesta edició, a més, s’ha incorporat un monogràfic sobre els països de l’Àfrica Austral, amb bona estabilitat política i econòmica i grans oportunitats de negoci. A més s’hi inclouen les participacions d’autoritats i professionals de Botswana, Madagascar, Maurici, Moçambic, Namíbia, Sud-àfrica, Swazilàndia, Zàmbia i Zimbabwe, amb informació de primera mà

d’aquests mercats.

La Guia de l’Exportador 2017-18 també incorpora els serveis de valor afegit que la Cambra de Tarragona ofereix a les empreses interessades en mercats internacionals. Com a novetat, i per contribuir a que les empreses puguin obtenir una millor rendibilitat de les seves accions comercials, s’ha ampliat la cobertura dels serveis en destinació, amb professionals establerts al Senegal i Etiòpia a més de Costa d’Ivori, Ghana i Nigèria.

Aquest any, a més, s’ha fet un important esforç logístic i organitzatiu per oferir el calendari de missions de 2018 amb més antelació, el que permetrà als exportadors planificar millor la seva participació en les accions que siguin del seu interès.

La Guia de l’Exportador 2017-18 és una iniciativa de la Cambra de Tarragona, amb el suport de Caixabank, Arola, Port de Tarragona, Air France KLM, Asesa, Cosmoparter, Protego i Viatges Berga.

OPINIÓ RICARD CHECA PERIODISTA

President, jo també tinc dubtes Confesso que estic confós i tinc molts dubtes sobre el procés sobiranista. Fa dies que m’he perdut a l’hora d’entendre i analitzar les estratègies que està duent a terme el president Carles Puigdemont. He de manifestar la meva absoluta discrepància per la manera com es va fer fora l’exconseller Jordi Baiget.

La imatge i el missatge d’autoritat no afavoreixen

gens el procés. Ans el contrari. En el moment que travessem no podem apartar ningú per tenir dubtes.

Les haurem d’explicar i resoldre-les, cercant les respostes adequades i coherents. Som molts els que en tenim dubtes. Jo els tinc i no per això he deixat de creure en la necessitat de celebrar un referèndum.

El president Puigdemont segueix les instruccions de Junqueras i de la CUP i s’equivoca en posar en pràctica l’esteu amb mi o contra mi. Si radicalitzem les posicions i silenciem tots els que tenen dubtes, no arribarem enlloc i tot el procés serà, indubtablement, un fracàs.

Confio que el president tingui els estris legals i els mecanismes necessaris per posar les urnes al carrer el proper 1 d’octubre. Crec que no hi ha millor manifestació democràtica que poder exercir el dret de vot, independentment del resultat electoral. Però les coses s’han de fer bé. Una relliscada ens portarà al caos.

També he de dir que la marxa del govern del

conseller d’Interior, Jordi Jané, m’ha entristit. En primer lloc perquè el considero un dels governants modèlics en la seva acció i perquè considero que a Puigdemont li convé tenir gent responsable i amb seny. Puigdemont s’equivoca rotundament en acceptar la dimissió de Munté i Jané. Admeto que els podria canviar de conselleria però mai permetre que fessin un pas al costat. No podem oblidar que el procés sobiranista necessita, essencialment, sentit comú, responsabilitat i compromís i els consellers sortints impregnaven les seves accions amb aquests ingredients. El pitjor que pot passar és que el govern s’ofusqui i decapiti tots els que tenim dubtes. Si ho fa, estarà alimentant un cau d’hipòcrites i contribuint al fracàs d’un procés cada cop més enrarit. De totes maneres, hem d’apostar tots pel dret a decidir el nostre futur el dia 1 d’octubre i omplir els carrers el dia 11 de setembre. Si ens unim som imbatibles, digui el que digui el Sr. Rajoy.

29

19 de juliol de 2017

SERVEIS Altafulla ofereix prop d’una quinzena de concerts gratuïts amb l’Altacústic L’Altacústic 2017 es durà a terme els dies 20, 21 i 22 de juliol a Altafulla i l’edició d’enguany inclou fins a 14 concerts que es duran a terme en diferents espais de la població, en una nova edició d’aquest festival, totalment gratuït, que barreja algunes de les veus més singulars del panorama musical amb espais i racons únics d’Altafulla. El festival està organitzat per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Altafulla, amb el patrocini d’Estrella Damm, i la col·laboració de Gigmit i Illenc.

El pròxim dissabte 22 de juliol a l’escenari del Pou, un dels concerts més esperats, el de Mazoni. El concert del compositor i cantant de La

Bisbal de l’Empordà barrejarà cançons del seu últim disc Carn, os i tot inclòs, enregistrat en format completament acústic, amb temes del seu últim penúltim treball 7 songs for an endless night, juntament amb altres temes coneguts de tota la seva trajectòria professional.

L’actuació de Mazoni completa un programa ple de caps de cartell preparats per a fer gaudir al públic i entre els quals destaquen Pau Vallve, Renaldo & Clara i els mallorquins The Prussians, entre molts altres. A més, el festival no s’oblida de les formacions musicals locals i la sessió inaugural –la del dijous 20 de juliol– anirà a càrrec de l’altafullenca Maria Vidal i els Jay Lem’on.

Torna el Concurs de Fotografia Instagram de la Festa Major de l’Arboç

L’Ajuntament de l’Arboç convoca el Concurs de Fotografia d’Instagram de la Festa Major. Els participants poden penjar les seves fotografies amb l’etiqueta #FMlarboç17 (aviat estaran disponibles a la plana web municipal www.arbocenc.cat les bases del concurs). En aquesta tercera edició hi haurà més premis i s’han creat diferents mencions especials.

El Morell celebra la festa major d’estiu

El Morell ja es prepara per a la celebració de la Festa Major de Sant Abdó i Sant Senén que tindrà lloc al municipi entre els dies 21 i 31 de juliol, amb més d’una cinquantena d’actes diversos i pensats per a tots els públics.

30

19 de juliol de 2017

OCI / AGENDA Agenda DIVENDRES 21 Tarragona. Concert LLOC: TEATRE TARRAGONA | HORA: 21:30 HORES PREU: 18 € Blaumut presenta el seu tercer disc d’estudi, Equilibri, un pas més en la carrera d’un grup que dona vida a un univers propi i reconeixible marcat per unes lletres emotives, dotades d’una forta càrrega evocadora.

L’Orquestra Camera Musicae programa vuit concerts simfònics a Tarragona

DISSABTE 22 Altafulla. Concert LLOC: PLAÇA DEL POU | HORA: 23;30 HORES L’Altacústic ofereix l’oportunitat única de veure Mazoni amb banda de manera gratuïta aquest pròxim cap de setmana. Els seguidors del compositor i cantant de La Bisbal de l’Empordà gaudiran de tota la seva intensitat amb una mescla d’electrònica, ritme i també guitarra acústica.

DIUMENGE 23 La Riera de Gaià. Castells LLOC: PLAÇA MAJOR HORA: 11 HORES Vermut electrònic a càrrec del Ball de Sant Miquel i Diables de la Riera de Gaià. A les 12 hores, actuació castellera amb les colles Xiquets de Tarragona i Castellers d’Altafulla.

ATENEU DE TARRAGONA Diumenge 23 · 19:00 h | Festa VIII Festa del Soci de l’Ateneu de Tarragona a l’estatge social de l’entitat. Presentació i conducció de l’acte a càrrec d’en Jordi Freixa (Jordi Català).

Fins al 30 de juliol | Exposició Exposició Canvi climàtic i ODS. Organitzada per la Fundació Musol.

Horari: de dilluns a divendres de 17 a 21 hores. | Tel: 977 23 31 60 Mail: ateneudetarragona@tinet.cat | Facebook: Ateneu de Tarragona.

REDACCIÓ TARRAGONA

L

’Orquestra Simfònica Camera Musicae (OCM) de Tarragona ha presentat la seva cinquena temporada de concerts simfònics al Teatre Tarragona, que significa per a la formació que dirigeix Tomàs Grau un pas de gegant en la consolidació d’un model singular que aposta per l’estabilitat en l’elecció dels músics (el nombre de músics participants varia segons els programes però manté sempre la mateixa plantilla per assegurar un bon treball de fons del conjunt), així com per la invitació a artistes de gran relleu nacional i internacional.

En aquest sentit, la reconeguda soprano basca Ainhoa Arteta obrirà la temporada de l’OCM a Tarragona el dissabte 30 de setembre de 2017 amb un concert que inclourà la interpretació dels Vier letzte Lieder (Quatre últimes cançons) de Richard Strauss, sota la direcció de Tomàs Grau. El concert es completarà, a la segona part, amb la interpretació

per part de l’Orquestra de la Simfonia núm. 2, op. 61 de Robert Schumann.

Al concert d’Arteta, i ja dins la temporada de l’Orquestra, seguirà l’actuació de la pianista germanojaponesa Alice Sara Ott, el dissabte 28 d’octubre, amb un programa de gran espectacularitat que inclou les cèlebres Totentanz (Danses de la mort) de Liszt, així com l’obra Scheherezade del compositor Rimski-Kórsakov.

La tercera producció de l’Orquestra a Tarragona serà en format cambrístic, un programa barroc amb el mandolinista Avi Avital (acompanyant habitual de figures com Juan Diego Flórez) com a convidat.

Aquest programa, 100 x 100 Vivaldi, comptarà amb el concertino de l’Orquestra, Joel Bardolet, com a director. Serà el 25 de novembre, novament a les nou del vespre.

El quart concert de la temporada preludia la festes de Nadal i coincidirà amb l’estrena mundial del darrer episodi de la saga Star Wars (el capítol VIII): el programa amb música de John Williams –una coproducció amb el Palau de la Música Catalana- arribarà al Teatre Tarragona el dissabte 16 de desembre, a les nou del ves-

pre, novament sota la direcció de Tomàs Grau.

La cinquena producció de la temporada 2017-2018, programada el 3 de febrer de 2018, significarà l’inici de la residència de Salvador Mas com a nou principal director convidat de l’OCM, agafant el relleu del també català Jordi Mora.

Només dues setmanes després, el 17 de febrer, arribarà l’energètica violinista Sayaka Shoji per interpretar, sota la direcció de Tomàs Grau, el Concert per a violí i orquestra, op. 61 de Beethoven.

A tocar de Sant Jordi, el divendres 20 d’abril, la soprano nascuda a Darmós (Tarragona), Sara Blanch, serà la convidada de l’Orquestra en un programa dirigit per Edmon Colomer. Les àries de Mozart seran el fil conductor d’una primera part que desembocarà en la interpretació de la Simfonia núm. 2, op. 36 de Beethoven.

La temporada de l’Orquestra a Tarragona inclourà encara un darrer concert el dissabte 12 de maig, amb el solista d’oboè de la Filharmònica de Berlín, Albrecht Mayer. El concert es completarà amb la Serenata per a cordes d’Elgar i la Simfonia núm. 7 de Beethoven.

31

19 de juliol de 2017

Amb la col·laboració de:

Edita i distribueix:

Director:

Disseny i redacció:

Disseny original:

Imprimeix:

Departament comercial:

Seccions:

Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat

Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

Promicsa D.L.: T- 1062- 09

Correcció:

Vídeo:

Joan A. Cano 686 703 910 jcano@noticiestgn.cat

Carme López

Tomàs Varga

cartes al director lector@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat

Redacció i fotografia: 977 25 99 11 noticies@noticiestgn.cat

Web: O.Montesó

classificats classificats@noticiestgn.cat publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Distribució controlada: 25.000 exemplars

GENT Concert de pop rock a l’Ateneu de Tarragona El passat dia 2 de juliol l’Ateneu de Tarragona va acollir el concert de pop rock, amb música i cant en viu, a càrrec dels alumnes de Rambla Músic de Tarragona i l’acadèmia de cant Raquel.

Classificats Habitatges Compra / Venda TARRAGONA. C/ MÉNDEZ NÚÑEZ, 12. Pis en venda, edifici rehabilitat. 1 hab., 53 m2.

130.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. ROMA. Pis de 122 m2, 3 dormitoris, 2 banys, ampli menjador i terrassa.

Vistes a la ciutat. 215.000€ Tel. 977079600 TARRAGONA. C/ AUGUST. Pis de 110 m2, 3 hab. i 2 banys. Reformat al 2011. Impecable.

275.000€ (Ref. PV708). Tel. 977 25 20 52 LES GUNYOLES (LA SECUITA). A 3 minutos de la estación de AVE/AVANT y 10 minutos de Tarragona. Solar urbano de más de 500 m2, con absolutamente todos los servicios, apto para una vivienda. SOLO 28.000€ Tel. 671 868 896

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. (Ref. PV712). Pis assoleiat, de 90 m2, 3 hab. reformat, un bany. 110.000€ Tel. 977 25 20 52 CONSTANTÍ. Seminuevo, 102 m2, 3 hab. dobles, 2 baños completos. Cocina y salón independiente con salida a terraza. A/a conductos. Exterior.

Puerta blindada. Semiamueblado. Ascensor.

Oportunidad. 135.000€ Tel. 977233011 / 648965217 (Ref. 7219) CAMBRILS. (Ref. PV714). 50 m2, molt ben situat, vora el Pòsit, una habitació, 1 bany, en molt bon estat. 95.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. JAUME I. Estudi de 30m2.

Exterior amb vista molt agradable. L’edifici Amb ascensor. 49.000€. Tel. 977 24 80 80 ARBOLÍ. Casa en valle Arbolí. 2 plantas, agua y luz. Acceso al río. Tierra de 2.500 m2. Casa equipada. Pista deportiva hormigonada.

Zona de huerto. Árboles frutales. Garaje y caseta de herramientas. Precio: 70.000€ (no negociable). Tel. 667 775 518 BONAVISTA (TGN). Piso en venta de 180 m2, 4 hab. + despacho con entrada independiente. 2 baños completos. Exterior, calefacción eléctrica, terraza. Ascensor en proyecto. Párquing próximo. Muchas posibilidades. 125.000€ Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 (Ref. 7115) TARRAGONA. COVADONGA. (Ref. 7249).

Reformado. 3 hab. y 1 baño (ducha). Exterior.

A/a con bomba f/c. Suelo gres. Sin ascensor.

Bien comunicado. Próximo al Corte Inglés.

89.000€. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217

LA SECUITA. Casa de obra nueva a 3 minutos de la estación de AVE/AVANT y 10 minutos de Tarragona. 5 habitaciones (4 dobles y 1 simple), 2 baños, 1 aseo, cocina de 16 m2, salón de 26m2, AC (f/c), energía solar, garaje y parking propio. Terraza superior de 37m2 e inferior de 31m2. Vistas espectaculares.

OPORTUNIDAD: solo 220.000€. Directo propietario. Tel. 671 868 896

COMARRUGA. (TGN). Chalet independiente, esquinero, una planta. 137 m2 de vivienda en 1000 m2 de parcela. Piscina propia, cochera, solárium, z. infantil, barbacoa. Próximo a la playa. Vivienda de 3 hab., 1 baño amplio y salón con chimenea.

Porche. Muchas posibilidades. 320.000€. Tel. 977233011 / 648965217 (Ref. 7198) CONSTANTÍ (TGN). Con cierta reforma, 60 m2, 2 hab. amplias, 1 baño con plato de ducha.

Cocina con despensa. Salón muy amplio con chimenea. Ventanas aluminio. Exterior. Suelo gres. Azotea. 2º sin asc. Oportunidad. 38.000€ Tel. 977233011 / 648965217 (Ref. 7061) TARRAGONA. ROGER DE LLURIA. (Ref. PV652).

Pis de 3 hab. Totalment exterior. Per 115.000€ Tel: 977 25 20 52.

Habitatges Lloguer TARRAGONA. C/ ASSAMBLEA DE CATALUNYA. Semi moblat, 3 hab., menjador, cuina i bany.

Per: 525€. (Ref. PV351). Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ SANAHUJA (Ref. AM231). Amb mobles, estudi tot en un mateix ambient, terrassa. Per: 290€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. (Ref.: AM119). Amb mobles, semi-nou, 1 hab., menjador-cuina i bany.

Per 450€ Tel. 977 25 20 52 Piso amueblado, 1 dormitorio, salón, cocina, baño, 2 balcones. 395€. Tel. 609 446 083 BOSQUES DE TARRAGONA (TGN). (Ref.: A222) Xalet en lloguer, sense mobles, per 1.500€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ COMERÇ. (Ref. AM319) Moblat, 1 hab., menjador, cuina i bany. Per: 400€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PALLARESOS. Xalet adossat, 3 hab., menjador, cuina, 2 banys, lavabo, 1.000€ (Ref. CP001). Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ JAUME I. Local en venda, 400 m2, en molt bon estat, dos aparadors grans al carrer. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ MARQUÈS DE MONTOLIU (Ref. LL134). Local en lloguer, 140 m2, d’obra. Per: 800€ Tel. 977 25 20 52

Locals

TARRAGONA. C/ COMPTE DE RIUS. Local en lloguer, molt comercial, 70 m2, més altell. Tel. 977 25 20 52

Amistat

Lloguer / Venda TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local acabat d’obra, 53 m2, 300€ en lloguer i 70.000€ de venda. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. REBOLLEDO (Ref.LL144). Local en venda 110.000€ / lloguer 600€. Llum i electricitat, bon estat. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. SERRALLO. Local cantoner en lloguer, 47m2, 350€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. AV. ROMA. (Ref. DPL144).

Despatx en lloguer, 125m2, 900€. Moblat, a/a, 4 sales i recepció, aigua i llum d’alta, opcional, pàrquings: 75€ cada un. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. RBL. NOVA. Z. Balcó. (DPL077). Despatx en lloguer, 110m2, finestres grans a la Rambla, 3 sales i sala d’espera. 650€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edificio de cocheras. NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. 35.000€ negociables. Tel. 618 567 142

ALQUILER OFICINAS EN TARRAGONA

TARRAGONA. AV. CATALUNYA. (Ref. LL135).

Local en lloguer de 440m2, electricitat i aigua, per entrar. 2.000€ Tel. 977252052 TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU. Bar-pizzeria a traspàs. Davant de la universitat. Cuina i obrador tot equipat. Dues plantes de 90 m2 cadascuna més una terrassa amb tancaments a la vorera. Preu: 58.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. PL. CARROS. OPORTUNITAT! (LL089). 70m2, sostres alts, vora platja i port esportiu, accès per 2 carrers, tot a reformar, façanes rehabilitades. Tel. 977252052 TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. Despatx en lloguer, 80 m2, sense mobles, llum i aigua, tres sales, recepció i sala de juntes. 500€ Tel. 977 25 20 52 POBLA DE MONTORNÈS. Traspàs BARPIZZERIA. En ple funcionament. Àmplia terrassa complerta amb xiquipark per als més petits. Per jubilació. Preu negociable.

Telefonar al: 628 82 83 46 TARRAGONA.C/ CERVANTES. Local en lloguer, de 66 m2, llum i aigua. 400€ Tel. 977 25 20 52

· En edificio comercial (C/ Beethoven, 2-4) · Desde 40 m2 a 128 m2 · Aire acondicionado y mobiliario · Plazas de parking, incluidas en el precio.

PROMOCIONES JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50

ANUNCIS C L A S S I F I C AT S

classificats@ noticiestgn.cat

686 703 910

Lleuger respir La setmana es mantindrà assolellada arreu del territori fins dijous, quan poden començar a aparèixer alguns núvols que, puntualment, poden deixar precipitacions.

Temperatures lleugerament més baixes. Font: Meteocat

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. (Ref. DPL143).

Despatx en lloguer, 55m2, electricitat i aigua, a punt per entrar. Preu: 450€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMBLA NOVA (LL147). Local zona Conde Valellano, 300 m2, en dues plantes, llum i aigua. Eren oficines. Tel. 977 25 20 52

AGENCIA MYSOL, t’ajudem a trobar la teva parella de vida, mitjançant presentacions individuals. Serietat i honestedat!!! Tel. 695410052 / www.maisol.com

DEL 19 AL 25 DE JULIOL

Temperatures de la setmana

MÀX.32º ESPAI PATROCINAT PER:

TARRAGONA. AV. MARIA CRISTINA. (R. A226).

Sense mobles, 3 hab., menjador, cuina i bany.

3er pis s. ascensor. 465€. Tel. 977 25 20 52

Contactes

Complex Industrial Tarragona

MIN.14º

32

19 de juliol de 2017

LA CONTRA Bona economia al Consell Comarcal del Tarragonès El rodenc Pere Virgili deixa la presidència de l’ens amb les arques sanejades. El seu lloc l’ocupa l’alcalde de Vespella de Gaià, Daniel Cid.

Joves músics de Tarragona busquen fer el seu primer disc

Diligències judicials a dos regidors de TGN

ELCHICOTRISTE

Semàfor de la setmana

La fiscalia obre diligències per aclarir presumptes incompatibilitats de càrrecs públics i privats exercits per Pau Pérez (PSC) i José Luis Martin (PP)

Es poden fer aportacions econòmiques a través de https://www.verkami.com/locale/ca/projects/17641 REDACCIÓ TARRAGONA

tempus fugit

E Frase de la setmana

«A les ciutats hi ha més demanda que oferta en habitatges de lloguer» Hèctor Guasch, vicepresident del Col·legi Agents de la Propietat Immobiliària de TGN

ls joves talents musicals de Tarragona s’obren camí però de vegades necessiten la col·laboració ciutadana per culminar els seus projectes. La Jove Tgn Big Band de Rambla Músic ha iniciat una campanya de recaptació mitjançant un projecte Verkami per poder fer realitat el proper repte: el seu primer disc que recollirà els grans èxits de Nat King Cole. L’objectiu és presentar aquest primer treball discogràfic el pròxim 15 de setembre al Teatre Metropol sota la direcció artística de Paco Martin i amb la veu de Carles Carrasco. La Jove Tgn Big Band, del centre de formació musical Rambla Music, està integrada per 22 músics amb edats compreses entre els 16 i els 22 anys sota la direcció musical de Paco Martin París.

La Jove TGN Big Band creu que és possible connectar amb les noves generacions a través de la música de sempre i dels grans artistes de la història. Per aquest motiu, en aquest primer disc han apostat per recollir alguns dels majors èxits del nord-americà

La Jove TGN Big Band impulsa un Verkami per finançar el seu primer treball, dedicat al cantant nord-americà Nat King Cole Nat King Cole, ja que el seu estil únic permet la seva fusió amb els millors ritmes del jazz actual. El resultat, amb arranjaments inèdits, serà un disc innovador, original, fresc i amb una sonoritat única a partir de cançons àmpliament conegudes.

Aquest nou treball discogràfic demostra la gran qualitat professional i artística que es pot trobar a les comarques de Tarragona. I així ho confirma l’aposta que la Jove TGN Big Band ha fet per grans professionals del nostre territori músics, veu, direcció artística o estudi de gravació (MBG Audio) són una bona mostra de la gran qualitat que es pot trobar a casa nostra.

S’hi pot contribuir econòmicament fins a finals de juliol a través de la plataforma Verkami (vegeu peu de foto) i obtenir importants contraprestacions.