notíciestgn 372

#372

260717 SETMANARI GRATUÏT TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

WWW. N O TIC IES TA R R A G O N A . C AT

SERVEIS SOCIALS

ENSENYAMENT

La nova Casa Sant Josep per a menors en risc social ja és una realitat

La llar d’infants de Bonavista fa 10 anys P.04

Les famílies del barri tarragoní fan un balanç positiu de la primera dècada d’aquest centre per a infants de 0 a 3 anys

P.08

ENQUESTA SOBRE CONDICIONS DE VIDA A CATALUNYA 2016

NO ARRIBEM A FINAL DE MES 71,5%

EL DE LES LLARS TARRAGONINES RECONEIX QUE TÉ DIFICULTATS PER FER FRONT A LES DESPESES DEL DIA A DIA

P.02

2

26 de juliol de 2017

TEMA DE LA SETMANA

La meitat dels tarragonins no poden fer front a despeses imprevistes Les famílies tarragonines no tenen capacitat d’estalvi i tenen dificultats per arribar a final de mes. Gairebé una de cada tres llars no es pot permetre marxar ni una setmana de vacances

El poder adquisitiu dels tarragonins % Llars que declaren arribar a fi de mes amb dificultat

71,5% Camp de Tarragona

63,3% Mitjana catalana

Renda mitjana neta anual per llar

27.049,7 Camp de Tarragona

31.339,1 Mitjana catalana

Despesa mitjana mensual de l’habitatge principal

301,6 Camp de Tarragona

367,5 Mitjana catalana

Renda mitjana neta anual per persona OLIVER MÁRQUEZ TARRAGONA

L

a macroeconomia mostra símptomes de millora però la guardiola domèstica continua en una situació delicada. Segons la darrera Enquesta de Condicions de Vida a Catalunya 2016, més del 71% de les llars tarragonines reconeixen que tenen dificultats per arribar a final de mes. Altres dades que criden l’atenció són la incapacitat de la població tarragonina per fer front a despeses imprevistes (gairebé la meitat dels enquestats) i l’alt índex de població que no es pot permetre marxar un mínim d’una setmana de vacances a l’any.

En termes generals, l’economia de les llars tarragonines està pitjor que la del conjunt de Catalunya. La renda mitjana neta anual per persona és de 10.523 euros, sensiblement inferior a la de la mitjana catalana (12.660 euros) i això es tradueix en dificultats econòmiques en el dia a dia per a moltes llars i famílies del territori. Segons

10.523,3 Camp de Tarragona

12.660,3 Mitjana catalana

% Sense capacitat per fer-se càrrec de despeses imprevistes

47,9 Camp de Tarragona

36,2 Mitjana catalana

% No es pot permetre vacances (mínim una setmana a l’any)

36,2 Camp de Tarragona

34,1 Mitjana catalana

Dades extretes de l’Enquesta de Condicions de Vida a Catalunya 2016. A la columna de l’esquerra trobem les dades de l’àmbit del Camp de Tarragona i a la columna de la dreta trobem la mitjana catalana.

els resultats de l’enquesta feta pública aquesta setmana, el 71,5% de la població tarragonina assegura que té dificultats econòmiques per arribar a final de mes. Aquest percentatge és molt superior al de la mitjana catalana, que se situa entorn del 63%. De fet, la població de les nostres comarques és una de les que presenta unes dades més alarmants en aquest aspecte a tot Catalunya. La pitjor part se l’enduen les Terres de l’Ebre, on el 74,5% de la població asse-

gura que ho té difícil per arribar a final de mes i on la renda mitjana neta per persona se situa entorn dels 8.800 euros, la més baixa de totes les regions de Catalunya. Per llars, la renda anual neta a les comarques de Tarragona se situa entorn dels 27.000 euros, mentre que a les Terres de l’Ebre és de 20.700 €.

L’enquesta analitza altres indicadors que posen de manifest la precària situació econòmica de les llars tarragonines i de les Terres de l’Ebre, que no noten

encara el potencial econòmic del territori tant en l’àmbit turístic com l’industrial.

Un 47,9% de les llars tarragonines asseguren que no tenen capacitat econòmica per fer front a despeses imprevistes, molt lluny del 36,2% del conjunt de la població catalana. Un altre barem és la capacitat de les famílies per planificar viatges de vacances al llarg de l’any.

Al Camp de Tarragona una de cada tres persones assegura que no poden permetre’s ni una set-

mana de vacances.

Pel que fa a la despesa mitjana de les llarg en l’habitatge habitual, a les comarques de Tarragona gastem de mitjans 301,6 euros, per sota dels 367,5 de la mitjana catalana, però bastant per sobre dels 223 euros mensuals que es destinen a les Terres de l’Ebre.

A final de 2016, un 47,7% de les llargs del Camp de Tarragona rebien alguna prestació d’atur i un 52,7% una prestació per vellesa i supervivència.

3

26 de juliol de 2017

TARRAGONA

e d i to ri al

Gaudir del lloc on vivim

Fotograma del videoclip elaborat per l’Associació de Veïns de La Móra - Tamarit. El vídeo sencer es pot visualitzar al portal www.noticiestgn.cat o a través del codi QR ubicat a la dreta de la imatge.

Els veïns de la Móra es queixen a l’Ajuntament amb música rap El vídeoclip 11 Quilòmetres, que es pot visualitzar al Youtube, a noticiestgn.cat i a les xarxes socials, ha estat realitzat per l’artista local Andrés Lahoz i editat per l’Associació de veïns de la Móra-Tamarit. Expliquen que «la motivació principal del rap és donar a conèixer la Móra-Tamarit i les seves mancances pel que fa a instal·lacions al barri, per cridar l’atenció de l’Ajuntament de la ciutat i donar-lo a conèixer a la premsa, ràdio i televisió, per despertar les sensibilitats». Comenten que «cantar un rap ens ha sem-

Un videoclip posa de manifest les mancances del barri i reclama l’atenció de l’administració tarragonina i els seus polítics blat un sistema simpàtic per donar a conèixer la nostra realitat del barri i donar-li, a més, un punt comicosarcàstic, però en el fons simpàtic». I apun-

ten que «no pretenem ofendre ningú, ja que sempre ens ha agradat informar seriosament, però ens ha semblat que aquest sistema podria ser útil i simpàtic».

Entre les principals queixes que es descriuen al rap –fet en castellà– hi ha la manca d’un consultori mèdic a la zona que eviti el desplaçament de la gent més gran al centre de Tarragona i la deixadesa d’algunes de les instal·lacions municipals, com ara equipaments esportius o zones de recollida d’escombraries.

L’enquesta de Condicions de Vida a Catalunya 2016 deixa clar que moltes famílies tarragonines, per molt que des dels alts estaments es parli de recuperació econòmica, no podran marxar de vacances. Hauran de passar l’estiu a casa i gestionar el temps de descans de la millor manera possible i, com al llarg de tot l’any, amb un ull posat a la butxaca. Malgrat aquesta situació de poques alegries, que cal confiar que de mica en mica anirà millorant, els habitants de les comarques de Tarragona ho tenim tot a la mà per gaudir d’unes esplèndides vacances d’estiu sense haver de fer grans dispendis.

Tenim les millors platges de la Mediterrània, que són d’accés gratuït, tenim zones rurals i espais naturals dignes de ser visitats en família i gaudim d’un clima pel qual turistes d’arreu del món fan milers de quilòmetres any rere any. Es poden fer infinitats d’excursions d’un sol dia a pocs quilòmetres de casa, algunes realment sorprenents.

Si la gent de fora paga i fa l’esforç per gaudir de les nostres contrades, per què no aprenem nosaltres a gaudir-ne també?

A l’estiu, a més a més, cal afegir la infinitat de festes majors que se celebren als nostres municipis, siguin grans o petits.

Totes amb trets característics i que conviden a descobrir la singularitat dels diferents pobles i ciutats que conformen el nostre ric territori, la nostra cultura i la nostra manera de viure. Escapar-se un dia al Vendrell per les Festes de Santa Anna o visitar la Pobla de Mafumet, Salou o Vila-seca són opcions interessants i ben diverses a l’abast de les butxaques de totes les famílies.

Independentment de la situació econòmica de cadascú, paga la pena gaudir del lloc on vivim.

Aicat 4.746

BUSQUEM PISOS I CASES EN LLOGUER PER RESPONDRE A L’ALTA DEMANDA QUE TENIM Et trobarem l’inquilí ideal!

4

26 de juliol de 2017

TARRAGONA - XARXA SANTA TECLA

Tot a punt per al trasllat a la nova Casa Sant Josep per a la infància El nou centre tarragoní per a nens i adolescents en risc social ja és una realitat.

Estarà operatiu a finals d’agost ÒLIVER MÁRQUEZ TARRAGONA

C

ares de satisfacció i emoció entre els responsables de la Fundació Casa Sant Josep per a la infància, entitat adherida a la Xarxa de Santa Tecla, que veuen com per fi es fa realitat un projecte en el qual feia molts anys que treballaven. El nou edifici de la Casa Sant Josep, ubicat a la cèntrica avinguda Estanislau Figueras de Tarragona, ja està acabat i a partir de finals d’agost acollirà els 40 infants i adolescents en situació de risc que fins ara viuen a la històrica seu de la fundació al carrer Pintor Ignasi Mallol. Aquesta setmana els integrants del patronat de la fundació i del Consell Rector de la Xarxa de Santa Tecla han visitat les noves instal·lacions, que han estat beneïdes per l’arquebisbe de Tarragona, Jaume Pujol. També hi ha assistit representació de la Caixa en la persona de Jaume Masana, director territorial a Tarragona, Lleida i Girona. L’entitat financera, a través de l’Obra Social, ha contribuït en la construcció del nou equipament amb una aportació econòmica d’1,5 milions d’euros.

L’obra del nou equipament, finalitzada fa setmanes i ja pràcticament equipada, ha

A dalt, Jaume Recasens, president de la Fundació Casa Sant Josep; Jaume Pujol, arquebisbe de Tarragona, i Jaume Masana, director territorial de la Caixa a Tarragona, Lleida i Girona. A baix, estàncies del nou equipament construït a l’avinguda Estanislau Figueras de Tarragona. / Tomàs Varga.

comportat una inversió de 5 milions d’euros i un termini d’execució de més de dos anys.

Al nou centre es traslladarà a finals d’agost el CRAE (Centre Residencial d’Acció Educativa) i els seus usuaris i professionals, que disposaran d’unes instal·lacions millors.

En aquest sentit, el nou espai acollirà els mateixos serveis que s’han prestat fins a l’actualitat: servei residencial, d’acolliment familiar preadoptiu i el centre d’acolliments familiars.

El CRAE de la Fundació Casa Sant Josep acull un màxim de 40 infants i adolescents tutelats per l’administració, i està dividit en llars independents de 8 a 12 places cadascuna.

Així s’aprofundeix en grups

reduïts, espais individuals i un model estructural que s’assembla a les condicions familiars i que facilita un treball de relacions afectives i terapèutiques que ajudin a les necessitats personals dels infants.

Aquest plantejament respon al model educatiu que des de la Generalitat s’ha estat implementant en els darrers anys: centres petits (10-12 places) i verticals (de diferents edats fins a 18 anys). La resta de serveis (centre d’acolliments familiars i preadoptius) disposen d’instal·lacions funcionals per atendre les famílies amb major qualitat i estan clarament separats dels espais que utilitzen els nois i noies residents al CRAE.

L’Obra Social de ‘La Caixa’ hi ha contribuït amb una aportació d’1,5 MEUR Per tirar endavant el projecte, la Generalitat de Catalunya, l’Obra Social “la Caixa” i la mateixa la Fundació Casa Sant Josep de Tarragona, van signar l’estiu de 2014 un conveni de col·laboració que ha permès construir i equipar el nou centre. L’edifici disposa de planta soterrani, planta baixa i quatre plantes i té una superfície de 2.678 m2, amb un pressu-

post d’execució de 4.993.394 €. L’Obra Social “la Caixa” ha col·laborat en el projecte de construcció amb una aportació econòmica d’1,5 M€ emmarcada en un conveni establert entre el Departament de Treball, Afers Socials i Famílies i l’Obra Social de l’entitat financera.

La resta de la inversió s’ha finançat amb recursos propis de la Fundació Casa Sant Josep infants, adolescents i joves en situació de desprotecció o risc social, als quals proporciona recursos d’acolliment, educatius i d’integració familiar i social.

La Casa Sant Josep es va fundar l’any 1912. Des de l’any 2012 està adherida a la Xarxa Sanitària i Social de Santa Tecla.

5

26 de juliol de 2017

6

26 de juliol de 2017

TARRAGONA La Cambra organitza una fira de l’ocupació

Tarragona, en una ruta de vuit ciutats escollides per la UNESCO

L

a UNESCO i National Geographic han seleccionat la ciutat de Tarragona perquè formi part d’una nova ruta turística per l’Antiga Europa conjuntament amb vuit altres ciutats del continent.

La Cambra de Tarragona posarà en marxa, el proper 26 de juliol, la primera edició d’una iniciativa inèdita, la Fira de l’Ocupació. Un projecte que s’emmarca dins el Programa Integral de Cualificación y Empleo, PICE, neix amb el suport de l’Ajuntament de Tarragona i té per objectiu presentar als joves, inscrits a la Garantía Juvenil, tot un seguit de propostes per ajudar-los a trobar feina mitjançant tallers i conferències de la mà de grans firmes com són: Decathlon, El Corte Inglés, Elix Polymers, Leroy Merlin, Mercadona, PortAventura i Primark.

La Fira de l’Ocupació tindrà lloc a l’Espai Jove Kesse de Tarragona (Sant Antoni Maria Claret, 12-14) en horari de 9 a 14 hores.

El projecte “UNESCO World Heritage Journeys of Europe” proposa generar noves formes per experimentar el patrimoni cultural del continent a partir de la creació de diferents itineraris turístics.

El projecte, que tot just arrenca ara, es distribueix en quatre temàtiques: Ancient Europe, Royal Europe, Romantic Europe i Underground Europe. El projecte està organitzat per la UNESCO i National Geographic i compta amb el suport econòmic de la Unió Europea.

Tarragona ha estat seleccionada per formar part de la ruta de la primera temàtica del projecte, el

de l’antiga Europa. Les altres vuit localitats que l’acompanyaran són: el Santuari d’Asclepeion d’Epidaure (Grècia), el conjunt arqueològic d’Olímpia (Grècia), Sicília i la Necròpolis de Pantalica (Itàlia), l’àrea arqueològica i la basílica d’Aquileia (Itàlia), la planícia de Stari Grad (Croàcia), la ciutat antiga de Nessèbar (Bulgària), l’aqüeducte romà del Pont del Gard (França) i els monuments romans, la catedral de

Sant Pere i l’Església de la Nostra Senyora a Trèveris (Alemanya).

La ruta es començarà a promocionar ja aquest any amb l’objectiu que estigui ben posicionada per al 2018, tenint en compte que serà l’any del Patrimoni Cultural Europeu i l’Any d’Europa a la Xina. Els mercats prioritaris de la promoció i comercialització d’aquest nou itinerari turístic seran Xina, Nord i Sud d’Amèrica i Europa.

7

26 de juliol de 2017

8

26 de juliol de 2017

XARXA DE SANTA TECLA

Llar d’infants de Bonavista: deu ed u c a c ió

Ara fa una dècada, la Xarxa de Santa Tecla va començar a ferse càrrec de la gestió d’aquest centre educatiu de 0 a 3 anys al barri tarragoní carme lópez TARRAGONA

A

les nou del matí s’obren les portes de la llar d’infants de Bonavista.

Mares, pares, avis, àvies... acompanyen els petits a les seves aules... Alguns amb cara de son, encara, es dirigeixen a les aules, on els espera l’educadora, que els rep i els consola si el moment de la separació encara és feixuc.

Un cop a dins, els adults tornen a casa o a la feina i els menuts comencen la rutina diària... Fa deu anys que infants de 0 a 3 anys i les seves famílies omplen les aules, passadissos i patis de l’edifici situat al carrer Vint-i-u de Bonavista. Una dècada en què professionals i famílies han creat un tàndem precís amb l’objectiu de proporcionar als infants la millor atenció en aquesta etapa tan important del seu desenvolupament.

Ara fa deu anys, la Xarxa de Santa Tecla es va fer càrrec de la gestió de la llar municipal de Bonavista, i ho va fer estrenant l’edifici que l’acull actualment, un espai modern, funcional i

Moment de la festa de final de curs que va servir per celebrar, també, els deu anys de gestió de la llar d’infants per part de la Xarxa de Santa Tecla. / T.Varga

Durant tot aquest temps, centenars de famílies han fet ús dels seus serveis i han pogut comprovar les bondats d’un model pedagògic únic a Tarragona adaptat a les necessitats de moviment d’infants de 0 a 3 anys.

Durant tot aquest temps, centenars de famílies han fet ús dels seus serveis i han pogut comprovar les bondats d’un model pedagògic que únicament

s’aplica a les llars d’infants gestionades per la Xarxa de Santa Tecla, en aquest cas també la de l’Arrabassada i la Riera de Gaià.

Aquest model es basa, a grans trets, en el respecte a la llibertat de moviment de l’infant i en el rol no-intervencionista de l’adult. Aquest model, segons explica Amèlia Llort, directora del centre, s’aplica «preparant les condicions perquè els infants s’interrelacionin lliurement i puguin triar on volen interactuar en cada moment».

Tot això «afavoreix el desenvolupament psicomotriu de l’infant i cada etapa del seu creixement esdevé una presa de consciència continuada i una font d’aprenentatge constant».

Orgulloses del seu model, les professionals de l’equip educatiu, tenen clar quin és el paper de l’adult a l’aula: «la funció és ser una presència de la més alta qualitat possible, observar sense dirigir i preparar les condicions necessàries perquè es produeixin aquestes interrelacions entre els infants», explica l’Amèlia.

8,83 sobre 10 en satisfacció Durant aquests deu anys, el centre ha estat un element cohesionador del barri, d’on es nodreix principalment, i on ha contribuït a la integració de la gran diversitat de famílies que el caracteritza. Però també famílies d’altres punts de la

ciutat de Tarragona han optat per portar allí els seus fills i filles, amb un alt grau de fidelització i de satisfacció que es nota quan parles amb ells pels passadissos i els demanes la seva opinió del centre.

També les darreres enquestes de satisfacció ho demostren (en la darrera, corresponent al curs 2016-17, les famílies usuàries valoren amb un 8,83 sobre 10 la gestió del centre).

Una festa pels deu anys El passat 30 de juny, la llar va celebrar com cada any la seva festa de final de curs, una celebració que aquest any tenia un to especial, precisament per aquest desè aniversari.

9

26 de juliol de 2017

XARXA DE SANTA TECLA

anys al costat de les famílies Amèlia Llort (a dalt a la dreta) amb la resta de l’equip d’educadores de la llar d’infants de Bonavista.

Parlen les famílies

El centre va obrir les portes per acollir les famílies usuàries que durant aquests anys han passat per les seves aules, amb una festa en què no van faltar les actuacions dels més petits, un berenar, música i fins i tot una exhibició del gegant manotes Pau, de la Colla de Gegants i Nanos La Unió Sant Pere i Sant Pau, que va fer les delícies dels més petits amb el seu ball.

Durant l’any, se celebren altres festes en què les famílies són protagonistes: Nadal, Setmana Santa, sortides amb les famílies, berenars interculturals... tot amb l’objectiu d’afavorir les relacions entre els infants, més enllà de les aules, i de les seves famílies, amb una voluntat socialitzadora i integradora.

David, pare de l’Asier i l’Edurne «No és una llar típica, és molt especial. El seu projecte educatiu és molt estimulant per als nens i es nota com aprenen i com maduren. Nosaltres vivim a Tarragona i vam venir aquí per casualitat, però estem tan contents que no ens hi hem mogut».

Jessica, mare del Johny, el Cristian i la Michelle

Irene, mare del Maveryck

«La llar ens encanta. El que més valoro és que és molt familiar i humana, per exemple et diré que tant les educadores com la directora se saben els noms de tots els nens i dels pares! S’incentiven les relacions entre tots els que estem aquí i això s’agraeix molt».

«Estem molt contents amb la llar, jo destacaria sobretot el tracte carinyós de tot l’equip i la seva implicació en el benestar dels petits i la comoditat de les famílies, es nota que fan bé la seva feina».

10

26 de juliol de 2017

COMARQUES Torredembarra impulsa un Pla de millora dels parcs infantils i zones d’esbarjo REDACCIÓ

L

Les actuacions previstes són les següents: NOU PARC A LA ZONA DELS MUNTS (CARRER MONTMELL): s’instal·laran elements d’esbarjo, tanques de fusta per a la seva protecció i mobiliari urbà.

PARC DEL MUNTS (AV. GALERA): renovació d’alguns elements d’esbarjo i instal·lació d’un parc de salut, renovació de mobiliari.

PARC DE LA PLAÇA DE L’ARAGÓ: es retirarà la pedra del terra i

Imatge del parc Molí de vent/ Cedida.

s’instal·larà escuma, d’aquesta manera s’aconseguirà que sigui més accessible, còmode i net.

PARC DE SANT JORDI: canvi de mobiliari i incorporació d’elements infantils. S’està estudiant com millorar l’accessibilitat.

ZONA VERDA DEL CARRER DE GALCERAN: tancament de fusta i instal·lació de mobiliari.

PARC DEL MOLÍ DE VENT: tancament de la part superior, instal·lació d’un parc de salut, instal·lació de tanca protectora entre els diferents nivells,

renovació i instal·lació de mobiliari, instal·lació d’elements per a nens i nenes amb diversitat funcional.

PARC DE LA PLATJA (BAIX A MAR): instal·lació d’un petit rocòdrom a la sorra.

El regidor Valeriano Pino també ha comentat que en tots els parcs que sigui possible (per la seva accessibilitat) s’instal·larà, de manera progressiva en els pròxims anys, elements per a persones amb diversitat funcional. L’objectiu és tenir el màxim nombre de parcs integradors possible.

L’Arboç informa sobre la recollida «porta a porta»

E

l municipi de l’Arboç sempre s’ha distingit pels seus bons resultats en l’àmbit comarcal i penedesenc pel que fa al sistema de recollida de residus.

Segons dades de l’Agència de Residus de Catalunya corresponents a l’any 2015, les darreres publicades, la producció de residus a l’Arboç és de 0,9 kg/habitant i dia i el percentatge de recollida selectiva és del 58,6%.

Amb l’objectiu de millorar encara més aquests bons resultats, aquest mes de juliol de 2017 s’ha posat en marxa una nova campanya informativa adreça-

TERESA DUCH ESCRIPTORA / HTTP://SALSA-FICCIO. BLOGSPOT.COM

El violoncel de l’Svetlana

TORREDEMBARRA

a regidoria de Via Pública i Manteniment de l’Ajuntament de Torredembarra té previst desenvolupar en els propers mesos un ampli pla de millora dels parcs infantils i zones d’esbarjo del municipi.

El regidor responsable d’aquesta àrea, Valeriano Pino, ha explicat que s’actuarà principalment en set parcs i es disposarà d’un pressupost de 50.000 euros, previstos en un nou paquet d’inversions.

OPINIÓ

Aquest mes de juliol té lloc una campanya informativa da al sector comercial, el sector industrial i la població en general.

Una informadora ambiental visitarà els establiments comercials i industrials per explicar-los com funciona el sistema de recollida i respondre tots els dubtes que puguin sorgir. Posteriorment, la informadora ambiental farà un seguiment dels residus que genera cada establiment.

Pel que fa a la població general, es realitzarà un seguiment de les àrees d’emergència, informant a tots els usuaris de les normes d’utilització i de la prohibició estricta de deixar-hi andròmines. Tanmateix, també es recordarà a tothom el calendari de recollida tant del «porta a porta» com dels serveis municipals de recollida d’andròmines, restes vegetals i deixalleria mòbil.

Aquesta campanya té una durada de sis mesos i es realitza de manera conjunta entre l’Ajuntament de l’Arboç i l’empresa Elane gràcies a un conveni de col·laboració signat amb aquesta finalitat.

Considero que no estic ben dotada per a la música, ni per cantarla ni per escoltar-la i no sé si quan la gent parla de l’emoció que li provoca la música, segons quina música, es refereix a la que vaig sentir jo fa uns quants dies escoltant el violoncel de l’Svetlana Tovstukha.

Una bona amiga em va regalar unes invitacions pel concert que la JOFICAT, la Jove Orquestra Filharmònica de Catalunya, feia al Teatre Tarragona, dins del Festival Internacional de música Costa Daurada-Salou. Enmig del concert va aparèixer l’Svetlana amb el seu violoncel i hi va fer una intervenció combinada amb l’orquestra. Sense adonar-me’n hi vaig concentrar tota la meva atenció. L’Svetlana abraçava el violoncel, més ben dit, l’embolcallava, i en cada nota que li arrencava semblava parlar-li. Però no només parlava amb ell, també parlava amb el públic; amb la seva expressió semblava explicar-nos quines emocions li reportava la seva música, que no per coneguda i virtuosa, deixava de sentir com si fos la primera vegada.

Vaig poder gaudir del seu art uns dies més tard en un altre concert del mateix festival a la Capella Jujol, del Mas Carreres de Roda de Berà, una petita joia, penso que no massa L’Svetlana coneguda pels que la abraçava el tenim tant a prop, d’aquest arquitecte modernista. Quan violoncel, més hi vaig arribar, l’Svetlana ben dit, estava sola, admirant la l’embolcallava capella. No em vaig poder aguantar de dir-li que la seva música m’havia enlairat. Ella m’ho va agrair i em va dir com excusant-se: «És que m’agrada molt». El concert va ser més íntim i personal que a Tarragona perquè la cabuda de la capella és petita i de seguida ja no hi va cabre ningú més, però la gent es va asseure a fora i també va poder gaudir-ne. El millor de tot va arribar quan es va acabar el concert i vam sortir a fora. Algú li demanà que toqués una mica més i va allargar el concert mitja hora ben bona. Es veia claríssim que s’ho estava passant tan bé com nosaltres i que li agrada estar a prop del seu públic. Va respondre preguntes, va explicar-nos cada peça que tocava i ens va dir que conèixer la música de Pau Casals era allò que l’havia empès, des de ben petita, a aprendre a tocar el violoncel. Per cert, que la seva il·lusió és tocar al Vendrell, per allò de fer-ho en la terra del mestre; si algú n’ha de prendre nota que ho faci.

Tot i que parla molt bé el català l’Svetlana és nascuda a Kazan, una de les ciutats importants de Rússia, i deu portar uns milers llargs d’hores a l’esquena tocant el violoncel. I penso que és això, però sobretot l’agradar-li molt i l’estimar-se molt la música, tal com va repetir diverses vegades, allò que fa que els que poden escoltar-la ho gaudeixin tant. En realitat, aquesta deu ser la clau de l’èxit per arribar al públic: el treball i el gust i l’estimació per l’art de què el fas partícip. En aquest cas, hi hem d’afegir la senzillesa, la modèstia i gairebé la timidesa de l’Svetlana, que xoquen amb el seu currículum ple de concerts per tot el món i de premis nacionals i internacionals.

Ens tornarem a trobar al setembre, benvolguts lectors. A veure quina música ens haurà posat l’estat espanyol d’aquí a allà.

Sigui quina sigui —jo crec que no canviarà de ritme, però que serà intens— nosaltres hem de seguir la nostra pròpia melodia per arribar a l’1-O. Si la cantem junts, molt millor. La unió fa la força, no ens dispersem

11

Escena Altafulla porta artistes de primer nivell al territori REDACCIÓ altafulla

L

a popular pallassa Pepa Plana obrirà el cicle Escena Altafulla el divendres 28 a la Vil·la romana dels Munts. Serà la primera d’un total de cinc representacions que van des del teatre, la dansa i la poesia, i que també tindran lloc a la plaça Consolat de Mar i Parc Voramar.

La popular pallassa Pepa Plana i l’actor Lluís Soler seran els caps de cartell del cicle Escena Altafulla, que comença aquest divendres a la Vil·la romana dels Munts. El cicle, organitzat per la regidoria de Cultura de l’Ajuntament d’Altafulla, amb la col·laboració del Museu Nacional Arqueològic de Tarragona (MNAT), es va estrenar el passat estiu, i enguany repetirà escenaris els dies 28, 29 i 30 de juliol.

En aquesta nova edició, es faran un total de cinc representacions de teatre, dansa i poesia.

La regidora de Cultura, Montse Castellarnau, destaca l’aposta ferma de l’Ajuntament per «donar a conèixer el valor patrimonial d’Altafulla, moltes vegades desconegut per la ciutadania, i al mateix temps, apropar el teatre al poble» i subratlla els «preus populars» de tres dels espectacles, ja que dos tenen l’entrada lliure, d’un programa amb una «qualitat artística excel·lent», amb artistes de gran prestigi com Pepa Plana o Lluís Soler.

Programa La programació donarà el tret de sortida aquest divendres 28, a les 22 hores a la Vil·la romana dels Munts, amb l’espectacle L’atzar, de la pallassa Pepa Plana; seguirà el dissabte 29, a les 20 hores a la plaça Consolat de Mar, amb la Companyia La Maduixa, que presenta Mulïer (dansa sobre xanques); i a les

22 hores, als Munts, l’actor Lluís Soler presentarà el recital El compte Arnau. El darrer dia, diumenge 30, serà el torn de la Companyia Le Puant, que presentarà l’espectacle familiar Tot sol i núvol, al Parc Voramar, i el cicle acabarà als Munts, a les 22 hores, amb la interpretació de Ricard Farré i Enric Cambray Les dones sàvies.

La directora artística, Anna Estrada, ha agraït l’aposta per la cultura tant de l’Ajuntament com del museu «en un moment en què les paraules i els fets no acompanyen, i en el cas d’Altafulla, sí que ho fan». Estrada ha qualificat el programa «de primer nivell» amb artistes de caràcter internacional, i en aquest sentit, ha agraït especialment a l’Ajuntament per l’aposta i l’esforç per aquesta programació «per fer-la arribar a tots els públics a preus populars».

L’alcalde d’Altafulla, Fèlix Alonso, ha posat èmfasi a «l’entrada en escena d’Altafulla amb teatre de qualitat». D’aquesta manera, Alonso ha avançat que «la voluntat sempre ha estat d’obrir les portes del valor patrimonial d’Altafulla a la ciutadania i fer-ho amb espectacles també de l’escena tradicional i contemporània».

Les obres de teatre al carrer seran d’entrada lliure, mentre que les dels Munts tindran una entrada de 15 €. També hi haurà abonaments; per dos espectacles, 25€, i per a tres, 30€.

Les entrades es poden adquirir a l’Oficina de Turisme de la plaça dels Vents; a www.tarracoticket.cat, als tòtems Infotactile de plaça dels Vents i plaça del Pou, i el mateix dia a taquilla a partir de les 21 hores.

Destaquen els preus populars de dos dels espectacles previstos

26 de juliol de 2017

Pepa Plana obre el cicle Escena Altafulla el divendres 28 de juliol a la Vil·la romana dels Munts./Cedida

12

26 de juliol de 2017

GENT

L’Ateneu celebra la Festa del Soci anual

Uns dos-cents corredors participen a la 39a Cursa Popular del Vendrell

El 23 de juliol va tenir lloc la 8a Festa del Soci de l’Ateneu, amb la presència de les pubilles i hereus sortints i entrants. Durant l’acte es va presentar 8à Exposició artística i literària dels Socis de l’Ateneu, amb 23 artistes plàstics i 17 escriptors.

També es va presentar l’exposició: Canvi climàtic i ODS, organitzada per la Fundació Musol, amb la col·laboració de l’Ajuntament tarragoní. Finament, es va lliurar la Distinció d’Honor Diamant, de Ceradai i COOPPEL Internacional per la Pau 2022, al cantant tarragoní Jordi Català. La festa va cloure amb la foto de família i les signatures al llibre d’honor per part de les Pubilles, Hereuets i autoritats.

El passat diumenge 23 de juliol, a les 20 h, va tenir lloc la 39a Cursa Popular Vila del Vendrell que, malgrat les adversitats meteorològiques, va aplegar gairebé doscents participants. La Cursa Popular, a part de ser un esdeveniment esportiu festiu, lúdic i familiar alhora, té un vessant solidari. Enguany, s’han recaptat 325 euros que es destinaran a becar nens i nenes que vulguin fer atletisme al Club d’Atletisme Runners El Vendrell.

El Port de Tarragona organitza una jornada sobre ports intel·ligents

La 4a edició del Festival Altacústic clou amb un gran èxit de públic

Unes setanta persones han assistit a la primera jornada estatal Smart Digital Port organitzada per la Fundació Tarragona Smart Mediterranean City amb la col·laboració del Port de Tarragona, Puertos del Estado i Repsol. La trobada professional ha presentat diferents iniciatives que desenvolupen els ports des d’un punt de vista intel·ligent, ja sigui a nivell tecnològic, mediambiental o organitzatiu.

Gran èxit de públic i l’escenari del Pou ple. Així va cloure la 4a edició del Festival Altacústic, que tanca la cita d’enguany amb el bon gust de boca que deixa el ple total dels concerts de The Prussians i Mazoni, que van omplir la plaça de gom a gom i que confirmen la bona marxa del festival. Enguany els caps de cartell –Renaldo & Clara i Pau Vallvé i The Prussians i Mazoni- han registrat molt bones xifres d’assistència.

Tarragona en imatges ramon segú chinchilla A final dels anys 60 encara no hi havia ni rastre de l’auditori del Camp de Mart, però això no significa que no es fessin espectacles i activitats en el lloc que ocupa actualment aquest espai. Cada any, cap al mes de juny, es muntava un escenari provisional que acollia actuacions –dins dels coneguts com a Festivales de España– que tenien lloc durant els mesos de juliol i agost. Per aquest escenari van passar cantants de l’època com Lola Flores, Julio Iglesias, Joan Manuel Serrat... o formacions com el Ballet nacional rus.

En arribar el setembre, l’escenari es desmuntava icom si res no hagués passat. Aquest va ser l’embrió del malaguanyat Camp de Mart actual.

13

26 de juliol de 2017

GENT

L’Ajuntament de Cunit i PIMEComerç signen un acord de col·laboració

Èxit de participació a la XVIII Travessia Nedant Memorial Fermí Morera

L’Ajuntament de Cunit i PIMEComerç han formalitzat un conveni de col·laboració per emprendre accions que reverteixin en favor de les pimes comercials del municipi i contribueixin a la millora del desenvolupament del comerç urbà i de proximitat i a la cohesió territorial en l’àmbit municipal.

El 22 de juliol va tenir lloc la XVIII Travessia Nedant – Memorial Fermí Morera organitzada per l’Ajuntament de Torredembarra i el Club Natació Sincronitzada Torredembarra.

Tant la travessia de menors (amb 53 participants, 40 més que l’any passat) com l’absoluta (amb 81 participants) es van dur a terme en mar obert a la platja de Baix Mar.

ꄀ吀唀 䐀䔀匀吀䤀一伀 䐀䔀 䌀伀䴀倀刀䄀匀 䔀一 䰀䄀 䌀伀匀吀䄀 䐀䄀唀刀䄀䐀䄀⸀ 䌀䔀䰀䔀䈀刀䄀䴀伀匀 一唀䔀匀吀刀伀 䄀一䤀嘀䔀刀匀䄀刀䤀伀 倀刀䔀䴀䤀䄀一䐀伀 吀唀 䘀䤀䐀䔀䰀䤀䐀䄀䐀℀ 䴀섀匀 䐀䔀 吀䤀䔀一䐀䄀匀Ⰰ 刀䔀匀吀䄀唀刀䄀一吀䔀匀Ⰰ 䌀䤀一䔀 䔀 䠀䤀倀䔀刀䴀䔀刀䌀䄀䐀伀

La unitat canina ERIE fa una demostració a la platja Llarga de Roda de Berà La platja Llarga de Roda de Berà ha acollit una demostració del cos de voluntariat de Creu Roja ERIE –Equip de Resposta en Emergències de Cerca i Rastreig–, de recerca, rastreig i salvament de persones desaparegudes. Judith Bruch i Josep Garriga, ambdós voluntaris de Creu Roja, han fet una descripció de la seva feina, de com són ensinistrats els animals i de les dures proves que han de passar abans d’entrar a formar part de la unitat.

L’objectiu de la unitat canina ERIE és trobar persones desaparegudes en qualsevol entorn i circumstància, ja sigui en situacions puntuals o bé en grans desastres naturals. L’equip està configurat per donar resposta tant a nivell nacional com internacional i ho conformen diversos gossos de races diferents, amb la finalitat d’aprofitar les habilitats específiques de cadascuna.

Judith Bruch ha explicat que els gossos són entrenats durant un mínim de dos anys i, un cop assoleixen la preparació, s’examinen de tres proves basades en la resistència, la dificultat amb temps i en el mitjà aquàtic i el bosc poblat. Seguidament, amb una femella anomenada Flama han realitzat un simulacre mitjançant el qual en Josep Garriga s’ha amagat a la platja i la Flama, seguint el rastre a través de l’olor d’una peça de roba, l’ha trobat. Aquest mètode de rastreig es denomina «Ercbuli», que se centra principalment a seguir el rastre de la persona desapareguda partint d’un objecte, roba, sabata o qualsevol element que hagi estat en contacte amb ella. L’animal és immediatament premiat per aconseguir una resposta positiva.

倀爀攀猀攀渀琀愀 攀猀琀攀 琀椀挀欀攀琀 攀渀 渀甀攀猀琀爀漀 瀀甀渀琀漀 搀攀 椀渀昀漀爀洀愀挀椀渀 ⠀瀀氀愀渀琀愀 ㄀⤀ 礀 氀氀瘀愀琀攀 琀漀琀愀氀洀攀渀琀攀 最爀愀琀椀猀 攀猀琀愀 戀漀氀猀愀 搀攀 搀椀猀攀漀⸀

眀眀眀⸀挀挀瀀愀爀挀挀攀渀琀爀愀氀⸀挀漀洀 䄀瘀椀渀最甀搀愀 嘀椀搀愀氀 䤀 䈀愀爀爀愀焀甀攀爀Ⰰ ㄀㔀ⴀ㄀㜀Ⰰ 㐀㌀ 㔀 吀愀爀爀愀最漀渀愀

14

26 de juliol de 2017

Amb la col·laboració de:

Edita i distribueix:

Director:

Disseny i redacció:

Disseny original:

Imprimeix:

Departament comercial:

Seccions:

Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat

Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

Promicsa D.L.: T- 1062- 09

Correcció:

Vídeo:

Joan A. Cano 686 703 910 jcano@noticiestgn.cat

Carme López

Tomàs Varga

cartes al director lector@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat

Redacció i fotografia: 977 25 99 11 noticies@noticiestgn.cat

Web: O.Montesó

OPINIÓ RICARD CHECA PERIODISTA

L’1 d’octubre aniré a votar Crec que el tema de la independència ja cansa, per no dir que avorreix. S’ha convertit en un monotema que sembla que no té prou força per arribar a Ítaca. No obstant això, al·lucino quan veig que uns i altres s’acusen mútuament d’antidemòcrates i em provoca urticària veure els entrebancs que es posen perquè els ciutadans no puguin exercir el seu dret de vot. Res és més democràtic que

classificats classificats@noticiestgn.cat

Distribució controlada: 25.000 exemplars

publicitat publicitat@noticiestgn.cat

votar. Honestament, entenc que les posicions –de Catalunya i del govern espanyol– s’han radicalitzat, cosa que dificulta l’entesa i complica el diàleg. Però és inaudit que algú amenaci l’altre de perseguir-lo penalment per voler que els seus representats votin. Ningú està fent, almenys de moment, campanya a favor del Sí o del No. A hores d’ara, s’estan preparant unes votacions en què el No podria imperar. Per tant, no entenc per què tanta por a deixar votar? Les posicions de Puigdemont –de tirar endavant, sí o sí– i la de Mariano Rajoy –de dificultar sense aportar solucions– provocaran desencís i contribuiran a l’enfrontament social entre els que defensen la ruptura amb Espanya i els que volen deixar-ho tot com està. És estrany que Rajoy feliciti els veneçolans pel seu referèndum il·legal i prohibeixi el de Catalunya.

La judicialització del procés sobiranista és un error amb

conseqüències imprevisibles. Insisteixo que mentre no es desencalli aquest embolic, no hi haurà pau, ni política ni social. El secret és permetre votar i actuar en conseqüència. No hi ha més. No em deixa de sorprendre que alguns ajuntaments –entre ells, el de Tarragona– perdin el temps aprovant mocions que, aquestes sí, no fan res més que escalfar l’ambient. Jo també vull que tot es faci d’acord amb el marc legal, però el pitjor que pot passar és que, amb l’excusa de l’imperi de la llei, tot quedi com està i que ningú mogui un dit per a millorar o resoldre conflictes. Deixem que el poble s’expressi, independentment del seu sentit de vot.

El dia 1 d’octubre jo aniré a votar encara que sigui dipositant el vot en una caixa de sabates. És una pantomima? I qui ha dit que no ho era? Que li preguntin a Rajoy i al tribunal polític de l’estat...

Classificats Habitatges Compra / Venda TARRAGONA. C/ AUGUST. Pis de 110 m2, 3 hab. i 2 banys. Reformat al 2011. Impecable.

275.000€ (Ref. PV708). Tel. 977 25 20 52 CONSTANTÍ (TGN). Con cierta reforma, 60 m2, 2 hab. amplias, 1 baño con plato de ducha.

Cocina con despensa. Salón muy amplio con chimenea. Ventanas aluminio. Exterior. Suelo gres. Azotea. 2º sin asc. Oportunidad. 38.000€ Tel. 977233011 / 648965217 (Ref. 7061) TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. (Ref. PV712). Pis assoleiat, de 90 m2, 3 hab. reformat, un bany. 110.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. JAUME I. Estudi de 30m2.

Exterior amb vista molt agradable. L’edifici Amb ascensor. 49.000€. Tel. 977 24 80 80 TARRAGONA. COVADONGA. (Ref. 7249).

Reformado. 3 hab. y 1 baño (ducha). Exterior.

A/a con bomba f/c. Suelo gres. Sin ascensor.

Bien comunicado. Próximo al Corte Inglés.

89.000€. Tel. 977 23 30 11 / 648 965 217 TARRAGONA. AV. ROMA. Pis de 122 m2, 3 dormitoris, 2 banys, ampli menjador i terrassa.

Vistes a la ciutat. 215.000€ Tel. 977079600 CONSTANTÍ. Seminuevo, 102 m2, 3 hab. dobles, 2 baños completos. Cocina y salón independiente con salida a terraza. A/a conductos. Exterior.

Puerta blindada. Semiamueblado. Ascensor.

Oportunidad. 135.000€ Tel. 977233011 / 648965217 (Ref. 7219) ARBOLÍ. Casa en valle Arbolí. 2 plantas, agua y luz. Acceso al río. Tierra de 2.500 m2. Casa equipada. Pista deportiva hormigonada.

Zona de huerto. Árboles frutales. Garaje y caseta de herramientas. Precio: 70.000€ (no negociable). Tel. 667 775 518 BONAVISTA (TGN). 180 m2, 4 hab. + despacho con entrada independiente. 2 baños completos.

Exterior, calefacción eléctrica, terraza. Ascensor en proyecto. PK próximo. Muchas posibilidades.

125.000€ Tel. 977233011 / 648965217 COMARRUGA. (TGN). Chalet independiente, esquinero, una planta. 137 m2 de vivienda en 1000 m2 de parcela. Piscina propia, cochera, solárium, z. infantil, barbacoa. Próximo a la playa. Vivienda de 3 hab., 1 baño amplio y salón con chimenea.

Porche. Muchas posibilidades. 320.000€. Tel. 977233011 / 648965217 (Ref. 7198)

CAMBRILS. (Ref. PV714). 50 m2, molt ben situat, vora el Pòsit, una habitació, 1 bany, en molt bon estat. Per: 95.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. OPORTUNIDAD ÚNICA. Casa en C/ Camí de la Cuixa, nº6. Con garaje. Piso 120 m2, 3 habitaciones, 1 baño + aseo, comedor, cocina, 2 terrazas grandes, con patio de 393 m2 con árboles frutales, todo vallado con paredes, esquinero Paseo Torroja. *Frente a la Diputación y frete a la Mercè. PVP.: 500.000€.

Telf. 669 898 501

TARRAGONA. ROGER DE LLURIA. (Ref. PV652).

Pis de 3 hab. Totalment exterior. Per 115.000€ Tel: 977 25 20 52.

Habitatges Lloguer TARRAGONA. C/ ROVIRA I VIRGILI. (Ref: AM321) Amb mobles, semi nou, 2 hab., menjador, cuina i bany. Pàrquing. Per: 650€ Tel. 977 25 20 52 LA SECUITA. (Ref.: A231). Casa de poble, sense mobles, 2 habitacions, menjador, cuina i 2 banys, amb una sala gran oberta. Per: 550€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ CAPUTXINS. (Ref.: AM119). Amb mobles, semi-nou, 1 hab., menjador-cuina i bany.

Per 440€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. MARIA CRISTINA. (R. A226).

Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. 3er pis sense ascensor. 400€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ HERNÁNDEZ SANAHUJA. (Ref.: AM286). Estudi, tot un mateix ambient, amb mobles, sofà-llit per dormir, bany, pàrquing. Per: 295€. Tel. 977 25 20 52 BOSQUES TARRAGONA (TGN). (Ref.: A222) Xalet en lloguer, sense mobles, 1.500€. Tel. 977252052 TARRAGONA. PALLARESOS. Xalet adossat, 3 habitacions, menjador, cuina, 2 banys, lavabo, 1.000€ (Ref. CP001). Tel. 977 25 20 52 Piso amueblado, 1 dormitorio, salón, cocina, baño, 2 balcones. 395€. Tel. 609 446 083

Locals Lloguer / Venda

TARRAGONA. C/ MARQUÈS DE MONTOLIU (Ref. LL134). Local en lloguer, 140 m2, d’obra. Per: 800€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ ARMANYÀ. Local acabat d’obra, 53 m2, 300€ en lloguer i 70.000€ de venda. Té sortida de fums. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. SERRALLO. Local cantoner en lloguer, 47m2, Per: 350€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RBL. NOVA. Zona Balcó. (DPL077).

Despatx en lloguer, 110m2, finestres grans a la Rambla, 3 sales i sala d’espera. 650€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. TORREFORTA, CAMPOCLARO, al lado del polideportivo. Se vende cochera individual de +/- 38m2, en edificio de cocheras. NO ES CONCESIÓN ADMNISTRATIVA, ES PROPIEDAD. Servicios, luz, etc. 35.000€ negociables. Tel. 618 567 142 TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU. Bar-pizzeria a traspàs. Davant de la universitat. Cuina i obrador tot equipat. Dues plantes de 90 m2 cadascuna més una terrassa amb tancaments a la vorera. 58.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. CATALUNYA. (Ref. LL135).

Local en lloguer de 440m2, electricitat i aigua, per entrar. 2.000€ Tel. 977252052 TARRAGONA. PL. DELS CARROS. OPORTUNITAT! (LL089). 70m2, sostres alts, vora platja i port esportiu, accès per 2 carrers, tot a reformar, façanes rehabilitades. Tel. 977252052 TARRAGONA. REBOLLEDO (Ref.LL144). Local en venda 110.000€ / lloguer 600€. Llum i electricitat, bon estat. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. ROMA. (Ref. DPL144).

Despatx en lloguer, 125m2, 900€. Moblat, a/a, 4 sales i recepció, aigua i llum d’alta, opcional, pàrquings: 75€ cada un. Tel. 977 25 20 52

Amistat Contactes AGENCIA MYSOL, t’ajudem a trobar la teva parella de vida, mitjançant presentacions individuals. Serietat i honestedat!!! Tel. 695410052 / www.maisol.com

RESTAURANTE TARRAGONA PRECISA - Cocineros/as - Camareros/as

ALQUILER OFICINAS EN TARRAGONA · En edificio comercial (C/ Beethoven, 2-4) · Desde 40 m2 a 128 m2 · Aire acondicionado y mobiliario · Plazas de parking, incluidas en el precio.

PROMOCIONES JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50

ANUNCIS C L A S S I F I C AT S

Sueldo a convenir según valía.

classificats@ noticiestgn.cat

Enviar currículum a: tarracogastrogroup@ gmail.com

686 703 910

TARRAGONA.C/ CERVANTES. Local en lloguer, de 66 m2, llum i aigua. 400€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. (Ref. DPL143).

Despatx en lloguer, 55m2, electricitat i aigua, a punt per entrar. Preu: 450€/mes. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMBLA NOVA (LL147). Local zona Conde Valellano, 300 m2, en dues plantes, llum i aigua. Eren oficines. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ JAUME I. Local en venda, 400 m2, en molt bon estat, dos aparadors grans al carrer. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ COMPTE DE RIUS. Local en lloguer, molt comercial, 70 m2, més altell. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. Despatx en lloguer, 80 m2, sense mobles, llum i aigua, tres sales, recepció i sala de juntes. 500€ Tel. 977 25 20 52

DEL26DEJULIOLAL’1D’AGOST

Estabilitat La calma torna després de la tempesta. La previsió setmanal és de temperatures més altes que la setmana anterior, que poden arribar als 34ºC. Hi haurà intervals de núvols baixos i bufarà el vent a principi i final del dia.

Font: Meteocat

Temperatures de la setmana

MÀX.34º ESPAI PATROCINAT PER:

Complex Industrial Tarragona

MIN.16º

15

26 de juliol de 2017

OCI / AGENDA

Ceràmica d’arreu del món

DIJOUS 27 Tarragona Festes LLOC: CARRERS DEL SERRALLO HORA: 18,30 H

El Vendrell acull la IX Biennal de Ceràmica

L’Associació de Veïns del Port recupera enguany la participació de la Cucafera a les Festes del Barri del Port 2017, que tindran lloc del 27 al 30 de juliol, amb l’acte ‘La Despertada de la Cucafera.

DIVENDRES 28 El Vendrell. Concert

E

LLOC: JARDINS MUSEU PAU CASALS | HORA: 20 HORES

l Jurat de la IX Biennal Internacional de Ceràmica ja ha fet el veredicte dels artistes que exposaran la seva obra en la mostra d’enguany, que es podrà gaudir a partir del divendres 29 de setembre a la Sala Portal del Pardo (el Vendrell).

En total, s’hi han presentat 206 obres de 103 ceramistes d’arreu del món.

La major part dels participants són de l’Estat espanyol, França i Argentina, però també hi ha hagut participació d’Alemanya, Àustria, Bèlgica, Brasil, Canadà, Xile, Corea del Sud, Croàcia, Egipte, Eslovènia, Estats Units, Grècia, Holanda, Hongria, Índia, Israel, Itàlia, Japó, Mèxic, Polònia, Portugal, Regne Unit, Romania, Rússia, Sud-àfrica, Taiwan i Turquia.

Els ceramistes seleccionats pel jurat han estat Karin Stegmaier, de Griesheim-sur-Souffel (França); Daisuke Yamagishi, de Toyota (Japó); Karima Duchamp, de Mulhouse (França); Silvia Granata, de Savignano sul Rubicone (Itàlia); Isabel Lafaro, de Madrid (Espanya); Rachel Grimshaw, de

Agenda

Concert públic i gratuït de suport al projecte Vozes que treballa per la integració social a través de la música. Interpretaran peces de J.S. Bach, B. Bartok, L.V. Beethoven, R. Strauss, G. Holts i Freddie Mercury.

DIVENDRES 28 Vila-seca. Concert LLOC: PARC DE LA RIERA HORA: 21 HORES | PREU: GRATUÏT La nit del rock, 8a Vila-seca a Tope amb l’actuació estelar de Mägo de Oz i els grups teloners Irreverentes i Bulkak.

DIUMENGE 30 Altafulla. Teatre LLOC: VIL·LA ROMANA DELS MUNTS HORA: 22 HORES | PREU: 15 €

Detall del cartell anunciador de la Biennal de Ceràmica.

Wigan (Regne Unit); Lourdes Riera, de Saragossa (Espanya); Roser Oter, de Santa Oliva (Tarragona); Dorothée Loriquet, de Gennevilliers (França); Brigitte Arbelot, d’Uccle (Bèlgica); Pablo Ponce, d’Amsterdam (Holanda); Martin McWilliam, de Hatten (Alemanya); Agata Marcinkowska, de Malczyce (Polònia); Roger Coll, de Vic (Barcelona), i Francisca García, de Paiporta (València).

El dia de la inauguració de l’exposició, el Jurat donarà a

OPINIÓ

JOSEP GIL PREVERE

La fe, persisteix?

Quim Monzó ho afirma, en un article periodístic recent, a partir de l’anècdota que fa referència a l’exhortació del delegat del Govern espanyol a Castella-la Manxa, el qual invita a resar «perquè plogui» com una alternativa al decret de Sequera per a la conca alta del Guadiana que el Ministeri d’Agricultura i Medi Ambient ha d’aprovar i que no acaba de passar el tràmit; segons sembla, el president de la comunitat autònoma es va afanyar a respondre que tornarà a exigir el decret, i va afegir: «Jo busco l’entesa i tant de bo coincidim en les mateixes oracions, però és bo que els que governem ajudem la divinitat i que les oracions vagin al Butlletí Oficial perquè, si no, arribarem a la conclusió que la sequera que pateix el Guadiana o el desastre de l’Alt Tajo que veiem al seu pas per Toledo és només qüestió

conèixer els guanyadors de la IX Biennal Internacional de Ceràmica. Els tres premiats d’aquesta edició de la Biennal s’emportaran els següents premis: el primer premi, 4.000 €; el segon premi, 2.500 €, i el tercer premi, 1.000 €. A més, tots tres guanyadors compartiran una exposició conjunta (l’octubre del 2018), amb l’edició d’un catàleg que inclourà fotografies de les obres que s’exposaran, realitzades per un fotògraf professional, i un text de cada artista.

que en altres llocs resen més».

En llegir l’article de l’intel·ligent i agut periodista no vaig poder evitar un breu somriure, que volia manifestar la meva complicitat en el tema. I no perquè no cregui que la pregària pot fer miracles, sinó perquè prefereixo que els miracles els facin las administracions públiques; i és que és tan difícil donar llum a un projecte de llei! Però sí que em va cridar l’atenció que, a l’articulista, aquesta qüestió de «resar perquè plogui» (i a casa nostra l’exhortació a la pregària va ser protagonitzada per un polític nostrat i, a més, d’esquerres) li va suggerir el títol de l’article: Persistència de la fe.

No és això, germans, no és això. Jo més aviat diria que la fe, si més no a casa nostra, no és un valor a l’alça, i ho dic tot reconeixent que hi ha molta gent de bona voluntat que, si més no quan no té cap més remei, resa. La fe, però, és una altra cosa, la fe respon a l’experiència d’un Déu que estima i, perquè estima, vol que es faci justícia a tothom, sobretot als pobres i als pobles oprimits.

Un Déu d’aquesta mena passa desapercebut; i, perquè és així, perquè no surt a la televisió –altres «déus» sí que hi surten–, pot fer la seva feina –que la fa, segur– amb més comoditat.

Aquesta comèdia de costums explica un embolic familiar on, amb un joc interpretatiu que trenca les convencions, s’hi recull la burla dels pedants d’avui dia. Revisió de l’obra de 1672 de Molière, Les dones sàvies.

ATENEU DE TARRAGONA Del 23 al 30 de juliol | Exposició Al vestíbul de l’Ateneu, exposició fotogràfica Canvi climàtic i ODS. Organitzada per la fundació Musol.

Del 9 de juliol al 3 de setembre | Exposició VIII mostra artística i literària dels socis de l’Ateneu de Tarragona, amb la participació de més de 20 artistes.

Horari d’estiu: dimarts, dimecres i dijous de juliol de 18 a 21 hores.

Agost tancat. | Tel: 977 23 31 60 Mail: ateneudetarragona@tinet.cat | Facebook: Ateneu de Tarragona.

16

26 de juliol de 2017

LA contra L’economia domèstica no nota la recuperació Massa famílies tarragonines viuen escanyades per l’economia del dia a dia.

Cal trobar fórmules perquè la capacitat d’estalvi retorni a les llars del territori.

L’AP-7 serà gratuïta per als turismes que facin el viatge d’anada i tornada el mateix dia

L’Obra Social de La Caixa i la Fundació Casa Sant Josep

Elchicotriste

Semàfor de la setmana

La col·laboració entre ambdues entitats ha fet possible la construcció d’un nou centre per a infants i adolescents en risc social a Tarragona

L’AP-7 serà de pas gratuït per als turismes en trajectes diaris d’anada i tornada a partir del 2018.

tempus fugit

S Frase de la setmana

«Si el Constitucional m’inhabilita, no ho acceptaré» Carles Puigdemont, president Generalitat

atisfacció entre els alcaldes tarragonins afectats pel pas de l’N-340. Govern català i Estat han arribat a un acord per descongestionar la nacional a partir de l’any vinent promovent la gratuïtat de l’AP-7 entre Ulldecona i Vilafranca del Penedès per a tots aquells turismes que facin el viatge d’anada i tornada el mateix dia. La mesura, que serà provisional fins que es desdobli la nacional, obligarà els camions a circular per l’autopista al seu pas per la demarcació amb l’aplicació de descomptes en els peatges que poden arribar al 50%.

Per tal de beneficiar-se de la gratuïtat de l’autopista caldrà donar-se d’alta en el servei de Teletac, ja que aquest permetrà detectar els viatges d’anada i tornada diaris en el tram comprès entre Ulldecona i Vila-

La mesura s’aplicaria al 2018 i obligaria els camions a circular per l’autopista amb descomptes del 50% franca del Penedès sense fer cap càrrec. La mesura, que és considerada pels alcaldes com a «una solució intermèdia però que està en la línia amb el que reclamem», està pensada sobretot per als conductors que realitzen desplaçaments diaris per motius de treball o d’estudis.

La solució provisional no agrada, però, als transportistes professionals, ja que consideren que es produeix un greuge comparatiu amb altres zones d’Espanya, com la Rioja, on la bonificació per als camions és del 75%.