Noticiestgn 393

310118

#393

seTmanari gratuït TARRAGONÈS I BAIX PENEDÈS

www. n o tic ies ta r r a g o n a . c at

xarxa de santa tecla

Els hospitals de santa tecla i del vendrell, nous espais de donació de sang

P.12

el mercat laboraL, sense empenta Pere granados alcalde de salou

tarragona recupera llocs de treball durant el 2017, però a un ritme més lent que la resta de catalunya

P.02

«No és cert que Salou es quedi sense estació de P.10 tren»

2

31 de gener de 2018

tema de la setmana

El mercat laboral tarragoní, el més feble de Catalunya L’Enquesta de Població Activa del darrer trimestre de 2017 posa de manifest un creixement de l’ocupació i una disminució de l’atur a les comarques tarragonines

ORIOL MONTESÓ TARRAGONA

T

arragona progressa adequadament però continua sent l’última de la classe. Aquest fet és el que posa de manifest la darrera Enquesta de Població Activa publicada per l’Idescat amb les darreres dades del 2017. Encara molt lluny estan les xifres d’ocupació de fa deu anys però el 2017 acaba millor que el 2016 tant a les comarques tarragonines com a la resta de Catalunya.

Un país que veu com les comarques del sud són les que més lentament es recuperen de la crisi i les que més paguen la desestacionalització de l’ocupació fruit del turisme, juntament amb les terres gironines. Un fet que no ens hauria d’alarmar si no fos perquè a Tarragona, en principi, el turisme conviu amb una indústria potent.

Les dades de l’EPA corresponents al darrer trimestre del 2017 confirmen la millora de les taxes d’activitat i d’ocupació que es repeteixen aquests darrers anys al territori. En relació amb l’últim exercici de l’any 2016, la població activa ha

Segons l’EPA, la indústria ocupa 10.000 persones més a les comarques gironines que a la província de Tarragona. / Foto: Tomàs Varga.

El territori és el que més pateix de Catalunya el final de la temporada turística, amb un increment del 2,5% de l’atur respecte al tercer trimestre pujat dos punts, l’ocupació dos punts i mig i la taxa d’atur ha baixat un punt i mig. En aquest sentit, i sense entrar a valorar la qualitat ni la temporalitat dels contractes, la millora és significativa.

Juan Gallardo, del Gabinet d’Estudis de la CEPTA, valora positivament els resultats perquè «s’ha eixamplat el mercat de treball perquè s’ha incrementat tant la població activa com l’ocupada». Tot i això, «la reducció de l’atur està perdent una mica d’intensitat respecte al mateix període del 2016». Amb tot, el territori pateix una davallada important quan s’acaba la temporada turística. L’ocupació va disminuir un punt i mig en-

tre el tercer i el quart trimestre de 2017 i l’atur va augmentar prop de dos punts i mig. Això no passa a la província de Lleida, que manté les xifres d’un any a l’altre, o a Barcelona, on varien de forma gairebé imperceptible. Girona, en canvi, també pateix l’acabament de la temporada turística i veu com l’ocupació cau gairebé un 3% i l’atur puja un 1,5%.

Malgrat tot, Girona gaudeix d’una taxa d’ocupació (53,5) molt similar a la mitjana catalana (53,9) i allunyada de la tarragonina (50,4). A més a més, si comparem les dues províncies catalanes, ens adonem que, tot i la diferència de població en edat de treballar (Tarragona, 651.000; Girona, 611.000), l’ocupació és similar: Tarragona té 329.000 ocupats i Girona en té 327.000. En aquest sentit, per sectors, Tarragona ocupa unes dues mil persones més que Girona en la construcció, unes 3.500 més en els serveis i prop de 7.500 més en l’agricultura. En canvi, Girona té 10.000 treballadors més en el sector industrial que Tarragona, que acull el principal pol petroquímic del sud d’Europa

Tarragona registra una ocupació més pròxima a la mitjana espanyola (49,1%) que no pas a la catalana (53,9%) i un dels ports industrials més importants de l’Estat. Gallardo explica que aquest fet no és nou i que «Girona té un teixit de pimes industrials més potent que el nostre». «Aquí els pols químics i la indústria energètica desvirtuen molt perquè és una indústria molt potent però ocupa molt poca gent», comenta Gallardo.

Res a veure amb l’últim trimestre del 2007 El més preocupant de la comparativa entre Tarragona i la resta de demarcacions catalanes és que deu anys enrere, abans que la bombolla immobiliària i les posteriors accions dels governs Zapatero i Rajoy desmuntessin a miques la nostra societat del benestar, el territori gaudia d’una taxa d’ocupació del 57,9%. Idèn-

tica a la de Girona, similar de la de Lleida (57,7%) i inferior a la de Barcelona (60,1%). Avui dia, Tarragona encara està a uns 7,5 punts d’aquestes dades precrisi, Barcelona a menys de 6 i Girona i Lleida estan a menys de 4,5 punts. «Des de l’any 2012, quan es va produir un gap negatiu, el mercat de treball de Tarragona es mostra més feble que el de la resta de Catalunya», diu Gallardo.

Al nivell d’Espanya Tarragona registra una ocupació més pròxima a la mitjana espanyola (49,1%) que no pas a la catalana (53,9%). Certament, malgrat la inestabilitat política a la qual alguns partits i empresaris volen afegir-hi inestabilitat econòmica, Catalunya ha respost molt millor que la resta de l’estat en termes d’ocupació aquest darrer trimestre i està només a un 0,5% de l’ocupació mitjana espanyola de l’últim trimestre del 2007, abans que comencés la crisi. Fins i tot, comparant el darrer trimestre del 2017 (inclou l’1-O, la proclamació de la República, la fugida de seus socials d’empreses i l’aplicació del 155) amb el

3

31 de gener de 2018

tema de la setmana 60%

Taxa d’ocupació

20%

(per províncies)

Població desocupada (per províncies)

15%

10%

50% Barcelona Girona Lleida Tarragona

40%

5%

4t Trim.

4t Trim.

4t Trim.

2007

2016

2017

darrer trimestre del 2016, l’ocupació a Catalunya ha crescut un 1,4% mentre a Espanya ha pujat un 1,1%.

La mateixa situació amb la taxa d’atur Tarragona, amb un 15,9%, té la taxa d’atur més alta de Catalunya i està més pròxima a

Barcelona Girona Lleida Tarragona

l’espanyola (16,5%) que a la Catalana (12,6%). Girona, en canvi, registra un atur inferior al nostre amb un 13,6% i Barcelona i Lleida se situen per sota de la mitjana catalana amb un 12,1% i 11,4%, respectivament. Cal destacar també que abans de la crisi (al quart trimestre del 2007), l’atur a Tarragona era del 6,9%

0%

4t Trim.

4t Trim.

2007

2016

i a Girona del 9,1%. Això fa que les comarques del sud de Catalunya estiguin encara a 9 punts de les xifres precrisi mentre la mitjana catalana està 6 punts per sobre de finals de 2007.

Males xifres, segons els sindicats Amb aquestes dades sobre la

taula, el sindicat UGT considera que «la recuperació econòmica no està arribant a les persones perquè «continua creixent la precarietat laboral i la pobresa de les persones treballadores i les famílies, creixen cada vegada més les desigualtats i l’escletxa salarial alhora que perdem poder adquisitiu».

4t Trim.

2017

Apunten que «la reducció de l’atur i la creació d’ocupació està supeditada a l’augment de la precarietat laboral dels treballadors». En aquest sentit, recorden que, a Catalunya, «l’any finalitza amb 87.400 llars sense cap persona amb d’ingressos, 143.800 habitatges amb tots els seus actius desocupats».

4

31 de gener de 2018

tarragona

TU RIS M E

Tarragona supera els dos milions de visitants durant el 2017

Per primera vegada a la història la ciutat s’assoleix la xifra de mig milió de turistes, els quals han fet un total d’1.410.513 pernoctacions redacció TARRAGONA

T

arragona tanca l’any 2017 fent un balanç molt positiu del turisme a la ciutat. La consellera i presidenta del Patronat Municipal de Turisme, Inma Rodríguez, ha destacat la bona temporada i el creixement sostingut de l’activitat turística. Tres xifres reflecteixen el bon any que ha viscut Tarragona. Per una banda, s’han superat els 2 milions de visitants, amb un augment de l’11% respecte al 2016. Per l’altra, s’han assolit dues xifres rècord: els turistes han arribat al mig milió per primera vegada a la història, realitzant un total d’1.410.513 pernoctacions a la ciutat.

Les dades recollides per l’Observatori del Parc Científic i Tecnològic de Turisme i Oci assenyalen un increment de les estades a hotels i càmpings de 2 i 3 punts, respectivament, en comparació amb el 2016.

L’ocupació en càmpings ha arribat al 70,9%, mentre que als hotels ha estat del 52,5%.

Els turistes que s’allotgen a la ciutat fan una estada mitjana de 2,8 dies.

La procedència dels turistes que ens visiten i s’allotgen tant en hotels com en càmpings, són, principalment, persones de la resta de l’estat espanyol que representen més del 50%. França, Alemanya, Gran Bretanya i Holanda són els països d’origen de la majoria dels estrangers

L’ocupació en càmpings ha arribat al 70,9% mentre que als hotels ha estat del 52,5%. Els turistes que s’allotgen fan una estada mitjana de 2,8 dies que pernocten a la ciutat.

El turisme familiar es consolida com un dels principals que rep la ciutat, situant-se en el 40,7% del total de turistes que va rebre Tarragona l’any passat. El 37,4% viatja amb la parella, i el 26,5% restant ho fa en altres fórmules (amics, grups organitzats, estudis, etc.).

La descoberta del patrimoni de la ciutat és la motivació principal dels turistes que visiten la ciutat. Un 57,4% assenyalen que el llegat patrimonial és el motiu de la seva visita, un 17,5% ho fan per les platges i la proximitat al mar. I la resta ho fan pels valors que li atorguen a la ciutat la seva característica mediterraneïtat com són el bon clima, la calma i la gastronomia.

Pel que fa als excursionistes, els que ens visiten i no pernocten a la ciutat, també compten

amb un perfil que es va consolidant any rere any. Principalment, es tracta de famílies que venen a conèixer el llegat romà i històric de la ciutat i més de la meitat són repetidors, ja han visitat Tarragona en anys anteriors i repeteixen.

Les xarxes socials i la web, aparadors ‘on line’ La web del Patronat de Turisme s’ha convertit en l’aparador de Tarragona, aglutinant tota la informació d’interès per al visitant i el turista amb un disseny que aposta per la potència visual de la ciutat.

Les visites a la web (www.tarragonaturisme.cat) superen el mig milió, amb un augment del 16% respecte a l’any passat.

S’ha tancat l’any 2017 amb un total d’1.702.167 pàgines vistes.

Les xarxes socials del Patronat de Turisme experimenten creixements de dos dígits.

Facebook ha incrementat un 18,6% els seus seguidors i Twitter ho ha fet en un 12%. A Instagram ja compta amb 19.333 seguidors, un augment del 19% respecte a l’any passat. El canal de Youtube, on es poden veure les càpsules de la campanya «Tarragona, un secret al Mediterrani», ha experimentat un creixement del 31% en el nombre de visualitzacions.

La consellera i presidenta del Patronat Municipal, Inma Rodrígeuz, durant la presentació de les dades d’ocupació turística de 2017./Mauri Fernández

La Filmoffice, 115 produccions La Tarragona Filmoffice és el servei municipal que facilita que la ciutat esdevingui plató de produccions audiovisuals.

Aquest 2017, s’han realitzat 115 filmacions, que han convertit Tarragona en el primer municipi fora de l’àrea metropolitana de Barcelona amb major nombre de produccions.

Entre els projectes més destacats, ha tingut un gran ressò la campanya publicitària d’estiu d’Estrella Damm on apareixien racons de la costa tarragonina, i també els rodatges de la sèrie de TV Movistar Plus Félix, dirigida per Cesc Gay, i de la sèrie xinesa Wande-

La Tarragona Filmoffice ha gestionat 115 filmacions, fet que la converteix en el primer municipi fora de l’àrea metropolitana de Barcelona amb el nombre més alt de produccions ring reborn flower. Tarragona ha estat escenari de la campanya publicitària de «BMW GO2», entre d’altres.

5

31 de gener de 2018

tarragona

J OC S 2 0 18 redacció TARRAGONA

L

a borsa de voluntariat dels Jocs Mediterranis ha tancat les inscripcions amb un total de 8.384 persones inscrites i 604 noves altes en els darrers 14 dies, període en què ha estat operativa la campanya comunicativa #ViuelsJocs. A partir d’ara es posa el punt final a la fase de captació, que donarà pas a la fase operativa de l’esdeveniment, que consistirà, entre altres aspectes, a realitzar formacions específiques, assignar àrees de voluntariat i definir posicions i necessitats concretes dels Jocs. En aquesta darrera fase operativa també està previst posar en funcionament la plataforma de gestió i formació ‘on line’ de voluntaris que permetrà a tots els voluntaris dels Jocs gestionar digitalment el seu perfil personal i realitzar de forma ‘on line’ les seves formacions.

L’alcalde de Tarragona i president del Comitè Organitzador dels Jocs, Josep Fèlix Ballesteros, ha volgut destacar que «posem el punt i seguit a l’operativa de l’equip de voluntaris. Estem molt satisfets de la implicació de la ciutadania per formar part del projecte i treballarem per tenir un immillorable equip de voluntaris durant els Jocs. Hem superat les millors previsions».

L’alcalde ha estat acompanyat pel director executiu de Tarragona 2018, Victor Sánchez; el tinent d’alcalde i comissionat dels Jocs Mediterranis, Javier Villamayor; i el director d’Operacions i Serveis II, que inclou l’àrea de voluntariat, Gerard Monguió.

8.384 persones inscrites De totes les persones que finalment s’han inscrit a la borsa de voluntariat de Tarragona 2018 en destaquen diferents xifres. Per sexes, el 57% del total de voluntaris són dones. Pel que fa a la seva procedència, la gran majoria provenen de Tarragona i de la seva província, cosa que representa el 62% del total. El 17% són procedents de la resta de províncies catalanes, mentre que un 8% provenen de

La borsa de voluntaris dels Jocs tanca amb 8.384 inscripcions la resta d’Espanya. Cal destacar que el 13% són voluntaris internacionals, que provenen de països com Itàlia, Turquia o Algèria, entre d’altres. Per franges d’edat, el volum més gran és el que comprèn entre els 16 i els 25 anys, que arriba gairebé al 48%. Les persones que tenen entre 26 i 40 anys representen un 28% del total, i un 5% dels voluntaris de Tarragona 2018 tenen més de 60 anys.

Cal tenir en compte que un cop sigui analitzada la disponibilitat real i interessos de les persones inscrites a la borsa, l’equip de voluntaris definitiu que atendrà les necessitats operatives dels Jocs a tots els municipis seu se situarà al voltant de les 3.500 persones.

Vinculació de clubs i municipis En les darreres setmanes el Departament de Voluntaris de Tarragona 2018 ha programat una quinzena de xerrades amb els clubs de totes les disciplines esportives dels Jocs que existeixen al territori.

L’objectiu ha estat comptar amb la participació de tots ells a través de la implicació de voluntaris específics esportius vinculats a l’àrea de suport a les competicions dels Jocs. Aquestes trobades s’han gestionat a través de les federacions territorials de cada esport.

D’altra banda, des dels municipis seu també s’han convocat reunions informatives per animar els seus ciutadans a formar part de l’equip de voluntaris de Tarragona 2018.

La Diputació de Tarragona i el Servei d’Ocupació de Catalunya, amb la formació dels Voluntaris 2018 La borsa de voluntariat de Tarragona 2018 va donar el tret de sortida la Diada de Sant Jordi de l’any 2013. En aquests més de quatre anys en què la borsa haurà estat oberta s’hauran superat les 2.000 persones formades a través de les formacions bàsiques i complementàries gràcies al suport de la Diputació de Tarragona i el Servei d’Ocupació de Catalunya. A més, un miler de persones hauran participat en accions voluntàries organitzades a tot el territori. En aquest sentit, cal destacar que el passat cap de setmana van tenir lloc al Caixafòrum Tarragona les dues últimes formacions bàsiques de voluntaris, que donaran pas properament a la programació de formacions específiques amb la vista posada ja a la celebració dels Jocs Mediterranis

Evolució de les inscripcions a la borsa de voluntaris dels Jocs des del seu inici, l’abril de 2013, fins aquest mes de gener.

Aicat 4.746

OBRA NOVA EN VENDA

CALÇOTADES Restaurant La Platja

C/ d’Armanyà núm. 9, a 100 m de la Rambla Nova (zona Balcó) 3 únics habitatges de 2 habitacions (65 m2) Distribució i acabats al teu gust A partir de 130.000€

L’autèntica calçotada!!! www.restaurantlaplatja.com

32€ (caps de setmana) 30€ (dill. a div., grups concertats)

C/Ras i Claravalls, núm. 2 Tarragona Info. i reserves: 977 29 09 38 625 103 195

6

31 de gener de 2018

tarragona El Senat tarragoní vol apostar per la projecció exterior

OPINIÓ TERESA DUCH ESCRIPTORA / http://salsa-ficcio. blogspot.com

El joc de l’oca

E

l Senat tarragoní s’ha reunit recentment per fixar els objectius de treball del 2018 i acordar la creació de grups de treball que se centraran en la recerca de propostes de millora en àmbits concrets per dotar de més agilitat aquest òrgan consultiu i assessor de l’alcalde.

Així doncs, el Senat ha acordat crear els següents grups: Societat; Economia; Urbanisme i Medi Ambient; Esport, recerca i cultura. Amb un eix transversal comú en tots ells que és la projecció exterior de la ciutat.

Berni Álvarez, també senador, ha afegit que es crearà un cinquè grup de treball específic pels Jocs Mediterranis que es fixarà com a tasca principal contribuir a aportar propostes per a la ciutat després dels Jocs, en l’àmbit del turisme esportiu, del foment de l’esport, etc.

La trobada també ha servit per fixar la periodicitat de les

S’han creat diferents grups de treball, entre els quals un dedicat als Jocs reunions del Senat. Per aquest 2018, està previst que se’n realitzin quatre, per tant, seran trimestrals. També s’ha acordat que la freqüència dels grups de treball la fixaran els mateixos membres i estaran integrats per 6-8 senadors i senadores.

La consellera Elvira Ferrando ha destacat la tasca del Senat i ha agraït el compromís amb la ciutat de tots els seus membres i també ha fet un reconeixement a la importància de la participació dels senadors i senadores en aquest òrgan assessor i consultiu no vinculant que a vegades no té prou visibilitat i aporta noves visions, propostes i opinions per la millora de Tarragona.

Es veu que el Joc de l’Oca és un joc molt antic. De quan no hi havia democràcia. I no és que la democràcia, quan es va crear el Joc, no s’hagués inventat. La democràcia la van inventar els grecs, com si diguéssim, els nostres avis de civilització, si acceptem l’evidència que els romans són els nostres pares. Després la democràcia va caure a la casella de la mort i, tot i que no va tornar a la casella de sortida, durant molts segles va romandre amagada a sota de tiranies, dictadures, absolutismes i monarquies.

Diu que als reis els agradava molt el Joc de l’Oca, que se’l regalaven els uns als altres i que passaven llargues estones jugant-hi al voltant de llars de foc gegantines, menjant fins afartar-se i donant les sobres als gossos, mentre el poble es pelava de fred, arreplegava totes les malalties que passaven i, finalment, es moria de fred, de malaltia o de gana. Amb el temps, el poble també va poder jugar al Joc de l’Oca. Havia arribat la democràcia? Noooo.

Els ho van fer creure.

Que maques són les teories i els postulats! I que difícil portarles a la pràctica sense corrompre-les! Que bonic omplir-se la boca amb la paraula democràcia! I que lleig escopir-la amb menyspreu, minimitzada, quasi fosa, dins del respecte a la

Visita institucional de la presidenta de la Cambra de Comerç de Tarragona al Port La presidenta de la Cambra de Comerç, Indústria i Navegació de Tarragona, Laura Roigé, s’ha reunit amb el president del Port, Josep Andreu, en la seva primera visita institucional a la infraestructura portuària des que va ser escollida en el càrrec. Ambdós han parlat de la necessitat de continuar treballant per impulsar el creixement del Port de Tarragona, la ZAL i les accions a desenvolupar en favor del Corredor del Mediterrani, entre altres.

Els tramposos (...) quan veuen que perden, deixen de jugar, o fumen el tauler enlaire, o rebreguen el tauler o, si convé, el cremen llei! Més lleig encara és girar la cara a la democràcia i dir que són assumptes interns.

No sé per què parlo de democràcia si jo volia parlar del Joc de l’Oca. Tot i que, a la millor, a la millor tenen relació. Els catalanets republicans som les oques de la casella de sortida, però en comptes de jugar individualment, anem tots a la una. Per això, com que som tants i acollim tothom, a vegades sembla que no capiguem a les caselles. A empentes i rodolons anem guanyant posicions. A mesura que avancem la partida, els paranys van augmentant. Hi trobem soldats, guàrdies, homes amb bastons, caçadors, lladres, braus, feres.

No hi he vist cap jutge, potser no ho he mirat bé. Nosaltres no anem armats, nosaltres només som les oques. Cap al final del joc hi ha la mort; els catalanets republicans, com la democràcia, tampoc no tornarem a la casella de sortida. No

pretenem saltar d’oca a oca.

Ja sabem que a vegades l’oca salta endavant i d’altres salta endarrere. D’allò de passar de pont a pont, potser alguna vegada sí, però què ho fa que el corrent sempre va en sentit contrari al nostre? Ara mateix hem caigut al laberint, però no hem de patir; el dau, tard o d’hora es plantarà en el sis. I la presó? La presó no és el que sembla; quan hi entres no estàs tres vegades sense tirar, sinó que no saps quan en sortiràs.

A mi m’agrada més el pou que també és una presó; si no per la funció, sí pel que representa. Del pou no en surts fins que un altre jugador et treu. Jo espero que al pou hi caiguin uns altres jugadors, els tramposos que tots coneixem. Si aquests cauen, els nostres surten. És clar que els jugadors aquests, tramposos, juguen en unes altres condicions. Quan veuen que perden, deixen de jugar, o fumen el tauler enlaire, o rebreguen el tauler o, si convé, el cremen. Ells són els amos. Del tauler, dels diners, dels carrers, del nostre país, del nostre Parlament, de les lleis, de convocar eleccions, d’impugnar la investidura d’un president escollit democràticament. Però... he parlat de democràcia? Als jugadors tramposos la paraula democràcia els provoca unes picors molt molestes. Què dic molestes? Insuportables, intolerables, inaguantables. I ara faig memòria i recordo que en tots els jocs que jugava de petita, amb aquells jugadors tramposos al final ja no hi volia jugar ningú. Au, vés a filar!, li dèiem a la tramposa que sempre volia guanyar. Ja m’he fet gran, però a mi també m’han quedat unes picors insofribles, en aquest cas, als tramposos.

7

31 de gener de 2018

OPINIĂ“ E D I TO RI AL

OPINIĂ“

Ă’ L I VER MĂ RQ UEZ

RICARD CHECA

L’independentisme s’esquerda

PERIODISTA

Un veritable despropòsit No trobo les paraules adequades per qualificar l’atzucac en què es troba la política catalana. No puc entendre què estan fent els nostres representants polítics i tinc dificultats per comprendre el paper dels magistrats del Tribunal Constitucional que se suposa que haurien de ser l’à rbitre i no actuar com a part implicada. No m’agrada en absolut la imatge que s’està donant de la política catalana. Com a guió d’una pel¡lícula està força bÊ, perquè la realitat supera amb escreix la ficció, però no em sembla que el nostre futur s’embarranqui en la presa de possessió de Carles Puigdemont com a president de la Generalitat. És obvi que no estic satisfet amb la postura desafiant i provocadora del govern central. Lamento que ningú decideixi asseure’s i pensar en els interessos de la ciutadania.

Tot això ja s’arrossega des de fa massa temps. Cada dia que passa, la nostra democrà cia s’afebleix i el 155 guanya mÊs força i personalitat. Tot plegat Ês penós i en alguns casos ratlla el ridícul. És un despropòsit. Em temo que aviat l’article que ha vingut a dinamitzar les nostres institucions es veurà amb normalitat i conviurà impunement i naturalment a Catalunya, donant poder al bloc constitucionalista que aposta

per la centralització de l’estat.

Carles Puigdemont Ês el president legítim de Catalunya, d’això no en tinc dubtes, però entenc que aquest desafiament i l’enfrontament amb les institucions judicials seran infructuosos. L’estat no tindrà miraments a l’hora de fer actuar tota la seva força (i si s’escau violència) contra els catalans i de fer servir la justícia (sobretot el Tribunal Constitucional), el seu braç armat. La decisió del president del Parlament d’ajornar el ple d’investidura Ês el símbol de la resistència política i ho trobo encertat. La solució implica buscar fissures en la llei capaces de marejar el govern de l’estat i posar en evi-

dència els seus tics poc democrà tics. Insisteixo que aquesta batalla nomÊs es guanyarà al Parlament de Catalunya i al CongrÊs dels Diputats. Hem de tenir una veu potent a Madrid per defensar els nostres interessos com a poble. Cas contrari, l’esforç serà ingloriós. La incertesa i la improvisació són els pitjors enemics de la política, sobretot si el que pretenem Ês sortir de l’atzucac en què ens trobem. Aquest desconcert no afavoreix cap de les parts i encara menys el país. Necessitem normalitat i tranquil¡litat i no continuar amb un guió amb un final en obert. Una convocatòria electoral Ês el que menys ens convÊ...

N

ova setmana surrealista al Parlament de Catalunya, incapaç de prendre una decisió definitiva al voltant de la investidura (o no) de Carles Puigdemont.

Finalment el nou president de la cambra catalana, Roger Torrent –ja sigui fruit d’una profunda reflexió personal, per indicacions d’ERC o per por a represà lies judicials–, no s’ha atrevit a celebrar el ple per investir el candidat que ell mateix havia proposat dies abans. Per a uns, es tractarà d’una mostra de feblesa en el moment menys oportú. Per a uns altres, en canvi, es tractarà d’un acte de seny per no tensar mÊs la situació.

DesprÊs de l’actuació policial de l’1 d’octubre, la nul¡la autocrítica per part dels estaments de l’Estat, els empresonaments i l’aplicació del 155, era previsible que aquest 2018 continuessin els advertiments judicials del TC i les amenaces verbals per part de l’executiu de Rajoy.

Les eleccions del 21 de desembre van deixar clar que ens trobem en un país dividit, on una part importantíssima de la ciutadania vol la independència. I tambÊ que hi ha molta gent, molta, que no la vol. La radiografia està clara, però cap solució política a la vista.

Amb el pas de les setmanes, però, el que no queda gens clara Ês la unitat dels partits independentistes en els seus objectius. Mentre que l’Estat s’ha mantingut ferm i ha actuat amb unilateralitat per enderrocar el desafiant procÊs català , el bloc de l’independentisme està lluny d’actuar amb la mateixa determinació. Ja va moderar-se l’endemà del referèndum, amb una declaració d’independència que va quedar en suspens 10 segons desprÊs de ser anunciada.

I tambÊ en els comicis imposats per Rajoy va donar símptomes de feblesa en no ser capaç de presentar una llista única que apleguÊs totes les voluntats independentistes. El resultat, ja el saben, Ciutadans Ês ara la formació política amb mÊs representació al Parlament català .

I ara això. Aquesta setmana Ês un nou pal a les aspiracions del sobiranisme. Les formacions independentistes i els seus nous representants cada vegada semblen menys disposats a fer mÊs sacrificis per l’Estat català , fins al punt que Junts per Catalunya, ERC i CUP han estat incapaces de consensuar una estratègia unità ria per acomplir el mandat dels seus votants. El serial no s’ha acabat, però el seu final no fa bona pinta.

%( f )*% )< 1 ) ( )) )f Y +"*

8

31 de gener de 2018

COMARQUES

Josep Poblet, deu anys al capdavant de la Diputació de Tarragona ÒLIVER MÁRQUEZ TARRAGONA

E

l Mas de Barberans, petita població del Montsià amb menys de 600 habitants, és l’únic municipi de la demarcació que el president de la Diputació de Tarragona, Josep Poblet, no ha visitat oficialment en els més de 10 anys que fa que és al capdavant de l’ens supramunicipal. La resta de pobles tarragonins, 180, han rebut en algun moment el veterà polític. Aquesta dada, anecdòtica però rellevant, evidencia fins a quin punt Josep Poblet ha estat en primera línia de la institució en aquesta darrera dècada.

Poblet va accedir a la presidència de la Diputació de Tarragona l’estiu de 2007, tot just abans de l’inici de l’espatarrant crisi econòmica que ha castigat les administracions públiques, especialment els ajuntaments, durant força anys. I sense dubte aquest escenari de baixada continuada de recursos i de creixents necessitats als municipis menys dinàmics ha marcat l’acció de govern de Poblet al capdavant de la Diputació, organisme estatal que té com a principal missió estar al servei de la dinamització del món local. Malgrat les retallades econòmiques, però, la Diputació ha estat i continua sent l’administració pública més sanejada de la província, fet que ha estat de gran ajuda per a molts consistoris en aquests darrers anys. «Pregunteu a molts alcaldes», diu Poblet en una trobada amb els mitjans de comunicació celebrada a inicis d’aquesta setmana per repassar l’acció dels seus deu anys com a president de l’ens.

Poblet dedica una hora i vint-idos minuts exactes a fer balanç de la seva acció de govern durant l’última dècada i marca com a principals «fites», entre altres actuacions, la reducció del deute de l’administració (que ha passat més de 105 milions l’any 2007 a menys de 27 milions d’euros en l’actualitat) i l’increment de l’ajut als

Poblet en una trobada amb els mitjans de comunicació per repassar l’acció dels seus deu anys com a president de la Diputació de Tarragona. /Tomàs Varga.

El Mas de Barberans (Montsià) és l’únic municipi tarragoní que no ha rebut la visita del president de l’ens supramunicipal ajuntaments en temps de crisi. La reducció de la despesa, juntament amb una política «d’establir prioritats» ha permès incrementar any rere any els recursos econòmics destinats a accions directes als municipis de les comarques de Tarragona. «Quan vam entrar a la Diputació, el Pla d’Acció Municipal era de 35 milions d’euros. Ara estem sobre els 80 milions d’euros que s’injecten directament per als projectes del món local de les nostres comarques», destaca Poblet, qui afegeix que «aquestes partides, a més, es complementen amb altres dotacions destinades a petites obres de manteniment

als nostres pobles i viles».

Però l’acció de la Diputació en favor de la dinamització territorial va molt més enllà.

L’acord estratègic amb la URV per convertir les nostres comarques en una nova «regió del coneixement» a Europa, la remodelació i posada en marxa de la Tarraco Arena Plaça, la nova seu institucional de la Diputació a les Terres de l’Ebre o la reordenació de la institució amb la concentració de serveis i àrees estratègiques a l’antic edifici de Caixa Tarragona són algunes altres de les fites assolides sota el mandat de Josep Poblet.

Precisament el president dedica una menció especial a la TAP, on es va celebrar la trobada amb la premsa, per explicar que en quatre anys i mig d’explotació, l’han visitat 770.000 persones amb un impacte directe d’11,6 milions. A aquests cal sumar 9,9 milions d’euros d’impacte indirecte —d’allotjaments i consum a la ciutat— i uns 2,6 milions més d’impacte induït —generació de llocs de restauració i activitats econòmiques a

La Diputació obre la porta a avançar els diners que manquen per acabar el Palau d’Esports de l’Anella Mediterrània l’entorn de la TAP. «Se situa en els 24.100.000 euros d’impacte directe a la ciutat», assegura Poblet. L’antiga plaça de toros de Tarragona es va reconvertir en equipament l’any 2010 després d’un llarg i costós procés de rehabilitació —en el qual es va afegir la cúpula retràctil i va adoptar l’actual nom. La Diputació de Tarragona, propietària de l’espai, va invertir-hi 25 milions. El mateix estudi preveu que l’equipament generarà un impacte de 5,6 milions d’euros l’any per a la ciutat.

La potenciació de les escoles d’educació especial i d’art i disseny, la futura ampliació del Conservatori de Música de

Tarragona amb la compra d’un edifici adjacent al carrer Cavallers i la «democratització» en la decisió de les noves actuacions en carreteres són altres de les línies mestres aplicades per Poblet durant la darrera dècada. I tot això sense oblidar les dotacions pressupostàries per a la conservació de patrimoni d’interès cultural arreu del territori, com ara finançament per al Museu Castellers de Valls.

Més enllà de l’acció competencial de la Diputació, el president Poblet insisteix a posar la institució a disposició dels grans projectes del territori.

Un exemple són els Jocs Mediterranis Tarragona 2018, «on la Diputació ha complert el seu paper perquè totes les subseus estiguin a punt».

En aquesta línia el president de la Diputació obre ara la porta a avançar els diners que falten per acabar el Palau d’Esports de l’Anella Mediterrània, propietat de la Generalitat de Catalunya, amb la condició que els diners siguin retornats a la Diputació en un futur.

9

31 de gener de 2018

comarques jaume casañas

geògraf

Els trens al sud de Barcelona (Penedès, Camp de Tarragona i Ebre) Aquest 2018 pot estar marcat per una transformació de les lògiques ferroviàries al sud de Barcelona. Quan parlem del sud de Barcelona ens referim a les Vegueries del Penedès, del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre.

La gran novetat de la transformació que comentem serà la connexió del tram entre Vandellòs–Vila-seca–Estació del Camp de Tarragona. Aquesta nova connexió significarà un canvi substancial en el tràfic de trens al sud de Barcelona.

Per un cantó, representarà una millora en temps i servei de la connexió entre la capital catalana i les Terres de l’Ebre. Una millora esperada, ja que les connexions actuals deixaven molt a desitjar.

Al mateix temps, la connexió Vandellòs–Vila-seca–Estació del Camp de Tarragona implicarà una pèrdua de serveis entre la ciutat de Tarragona i Barcelona, ja que els serveis que connecten Barcelona amb el sud del país i amb el País Valencià deixaran de passar per la xarxa d’ample ibèric com fins ara i seran desviats per la xarxa d’ample internacional, de Barcelona fins al Camp de Tarragona i d’aquí cap a Cambrils per la nova connexió Vandellòs–Vila-seca–Estació Camp de Tarragona.

Tenim una necessitat i ara potser és el moment de repensar el ferrocarril en clau de segle XXI

Podem dir, doncs, que amb la nova xarxa ferroviària, les Terres de l’Ebre i part del Camp de Tarragona (la nova estació de Cambrils i l’Estació del Camp de Tarragona) guanyarà en serveis, però l’estació clàssica de Tarragona, i per tant el centre de la ciutat, perdran les connexions directes amb Barcelona i amb el País valencià.

En la futura connectivitat entre Salou, Port Aventura, Reus, Vila-seca i Tarragona, amb les estacions de Cambrils Nord i Estació del Camp de Tarragona, es podria plantejar l’opció del TRAM.

Pel que fa al Penedès, on fa temps que es reclama una millora de freqüències del servei de Rodalies Barcelona i una millor connexió amb el Camp de Tarragona, la nova realitat podria ser una oportunitat. Per un cantó, l’espai lliure que deixaran els serveis que fins ara es donaven per la xarxa d’ample ibèric i que ara passaran a la xarxa d’ample internacional podrien fer-se servir per millorar les freqüències cap a Barcelona, sobretot, i també implementar els serveis de connexió cap a Tarragona, sigui allargant la R2Sud o la R4, o allargant la RT1

o la RT2. Connectar el Penedès amb Tarragona és una manera directa o indirecta de millorar les connexions entre Tarragona i Barcelona.

Al mateix temps, des del Penedès es reclamava la creació d’un baixador a la xarxa d’ample internacional, a l’alçada del PAET de Vilafranca del Penedès, que permetés els usuaris potencials de la Vegueria Penedès, i també de la zona sud de l’Àrea Metropolitana de Barcelona i part de la Catalunya Central, (2 milions de persones), de tenir un accés comercial a l’oferta d’Alta Velocitat, pensant en el Corredor

Mediterrani (Terres de l’EbrePaís valencià) i també en el Corredor Ibèric (Saragossa-Madrid).

I entendre aquest baixador de Vilafranca del Penedès com una terminal d’Alta Velocitat de Barcelona-Sud, complementària a la de Barcelona, com succeeix als grans pols urbans d’Europa.

Cal que repensem la xarxa de ferrocarril, però sobretot pensant en el ferrocarril com en un servei de transport públic de qualitat i que doni servei als territoris interconnectats i als seus habitants. El col·lapse de les grans àrees urbanes ja és un símptoma que repensar el ferrocarril no és opcional sinó que necessari.

Al sud de Barcelona, al Penedès, al Camp de Tarragona i a les Terres de l’Ebre, tenim una necessitat i ara potser és el moment de repensar, de tornar a pensar, el ferrocarril en clau de segle XXI.

10

31 de gener de 2018

comarques Pere granados, alcalde de salou

«Salou ha de fer una aposta decidida per l’oferta hotelera tipus ressort» ÒLIVER MÁRQUEZ SALOU

El 2017 ha estat un gran any des del punt de vista de l’activitat turística. Poden afectar el procés polític català o els atemptats de l’estiu passat?

Si ens mirem el tema del procés polític català o els atemptats terroristes que vam patir a Catalunya el passat mes d’agost, jo li dic que s’ha de donar un missatge de tranquil·litat.

Acabo d’arribar d’una fira turística a Belfast, he passat per Londres, per Fitur... i li puc assegurar que cap operador turístic ens ha parlat ni del procés ni dels atemptats. Potser això afecta altres ciutats com Barcelona, on la visibilitat de la problemàtica ha estat més concentrada, però en cap cas els operadors turístics internacionals veuen cap problema amb la destinació de Salou. No ens han traslladat cap mena d’intranquil·litat respecte a aquests dos temes. Des del punt de vista professional, la intranquil·litat ve de la competència amb Turquia. Aquest país s’ha presentat ara als mercats internacionals amb campanyes molt agressives i amb preus molt agressius per atraure turisme de sol i platja. I això és competència directa contra bona part del turisme espanyol. Però insisteixo, la marca de Salou, que és molt coneguda en els mercats internacionals, en cap cas està esquitxada pels temes que em planteja.

S’atreveix a dir que el 2018 serà també bo per al turisme a Salou?

Cap indicador ens diu que hagi d’anar malament. Hem de ser prudents per la competència de Turquia que li he comentat, però de moment el comportament dels operadors turístics i el ritme de reserves és correcte.

Jo crec que tornarà a ser un bon any, ja que l’activitat turística a Salou sempre, alguns anys més que altres, té una tendència positiva des de fa molts anys. Un exemple el trobem a l’aeroport de Reus, que cada any porta més passatgers i obre noves línies que ens connecten amb els nostres mercats emissors d’una manera més directa, cosa que facilita l’arribada de famílies que viatgen per compte propi i fora de l’’àmbit dels operadors turístics.

Amb aquestes perspectives, Salou necessita més oferta hotelera?

A Salou fa molts anys que no s’obre cap nova plaça hotelera. Crec que ja és l’hora que el municipi es doti d’un tipus d’oferta diferent de la que tenim ara. És cert que els propietaris dels hotels actuals han fet grans esforços i han invertit molts diners per renovar les seves instal·lacions i per tenir-les al màxim nivell, però crec que l’aposta ara és que Salou disposi també d’hotels tipus ressort, que és un model que ara per ara no tenim al municipi. Ens trobem que, per exemple, a Turquia aquest és un model que existeix, amb grans instal·lacions aquàtiques i serveis integrals dins del

«Algú amb una mica de seny es pot creure que una població com Salou es quedarà sense tren?» mateix recinte, cosa que Salou no ofereix. I això també ho ha de tenir, perquè el nostre entorn és molt millor que el que poden oferir les ciutats turques fora de les parets dels ressorts hotelers. Hem de fer una aposta decidida perquè aquest tipus d’hotel ressort també sigui una realitat a Salou.

I a Salou hi ha espai per a aquest tipus d’instal·lacions hoteleres?

I tant. Ara estem a punt de desenvolupar l’espai urbanístic del sector 04 amb 2.000 noves places hoteleres previstes, però també hi ha diversos punts de la ciutat on es podria fer projectes d’aquest tipus. I amb això no vull dir que l’hotel tradicional de Salou no vagi bé. Cada any s’inverteix en la millora de les instal·lacions i en serveis, i molts passen de tres a quatres estrelles. L’hotel tradicional és un producte consolidat a Salou que ofereix un allotjament cèntric i atractiu per a la majoria de

turistes, però també necessitem incorporar els hotels ressort per aconseguir també el tipus de turista que busca tenir allotjament i molts serveis d’entreteniment i oci en una única instal·lació.

Si volem ser competitius, hem de donar també aquesta oferta d’hotels de nova generació.

Té coneixement d’algun inversor disposat a construir aquest tipus de complex hoteler a Salou?

Sí. I a més li puc dir que són empresaris de Salou mateix. Estan molt interessats.

Expliqui’m bé com està el tema de la via del tren que deixarà de passar pel mig de Salou. El municipi es quedarà sense estació o no?

Qui ho ha dit això? Això és una fal·làcia. Salou no es quedarà sense estació. Miri, nosaltres tenim dues estacions: l’estació de Salou-PortAventura i l’estació del centre de Salou. El Ministeri de Foment ha conclòs que per desenvolupar el Corredor Mediterrani és obligatori retirar les línies ferroviàries existents des de l’estació Salou-PortAventura fins a Vandellòs. Això vol dir que les vies que creuen el centre del municipi desapareixeran, perquè és evident és inviable fer el Corredor del Mediterrani pel mig de Salou. Nosaltres estem d’acord que aquestes vies mar-

xin del centre de la vila i per fi Salou pugui fer la transformació urbana més important i sense la barrera de les vies. Tindrem una ciutat més cohesionada, més segura i més oberta al mar i al turisme. Per què diuen que Salou es quedarà sense estació quan continuem tenint l’estació de Salou-PortAventura, equipament amb una connexió idèntica cap a Tarragona i Barcelona i amb una nova connexió cap al sud que no ens trinxarà el municipi per la meitat?

Aquest cap de setmana Salou celebra el Cós Blanc, un acte festiu que cada vegada atrau més visitants al municipi en ple hivern.

El Cós Blanc és l’acte més emblemàtic que té la nostra festa major i neix de la gent de Salou per a la gent de Salou. El que passa és que és un autèntic espectacle i això ha fet que, amb el boca a boca, cada vegada vingui més gent de fora del municipi a viure’l. És una festa de salouencs, però cada vegada hi ha més de gent dels pobles del voltant i fins i tot turistes estrangers, sobretot anglesos, que aprofiten el Cós Blanc per passar uns dies al municipi. És com el tret de sortida del Carnaval, com una rua, però aquí l’espectador només mira, sinó que participa activament de la festa amb el confeti, el sol i la llum.

11

31 de gener de 2018

12

31 de gener de 2018

SALUT - xarxa santa tecla

Els hospitals de Santa nous punts de donació Els dos centres de la Xarxa de Santa Tecla acullen donacions un cop al mes de la mà del Banc de Sang i Teixits de Catalunya

L

a Xarxa Sanitària i So· cial de Santa Tecla fa un pas endavant en la seva col·laboració amb el Banc de Sang i Teixits de Catalunya amb la posada en marxa de dos espais de do· nació mensuals a l’Hospital de Sant Pau i Santa Tecla de Tarragona i a l’Hospital del Vendrell. A partir d’aquest mes de febrer els dos centres acolliran, un dia fix de cada mes, punts de recollida de donacions del Banc de Sang i Teixits amb l’objectiu de facilitar l’accés a la donació de sang a la seva població de referència, als familiars dels pacients ingressats i al col· lectiu professional dels cen· tres sanitaris.

Els dies establerts pel Banc de Sang i Teixits de Catalunya als centres de la Xarxa de Santa Tecla són: Hospital Santa Tecla de Tarragona: Primer dijous de cada mes de 9 a 14 hores a partir de l’1 de febrer. A la sala d’actes de la planta -1.

Hospital del Vendrell: Últim dilluns de cada mes de 10 a 14 hores a partir del 26 de febrer. A més, alguns dies puntuals la donació continuarà oberta a la tarda i es farà també donació de plasma. A la sala d’actes Ernest Lluch.

El director de l’Hospital de Santa Tecla, Xavier Oliach, destaca que la presència d’un punt de donació al centre assistencial «referma la nostra voluntat de

Xavier Oliach, director de l’Hospital de Santa Tecla: «Facilitarem a la població de Tarragona l’accés a la donació de sang en un lloc tan cèntric com la Rambla Vella» servei, solidaritat i compromís amb les persones malaltes, una línia d’actuació que ha marcat la nostra institució al llarg del temps. També ens permet facilitar als familiars dels pacients i a la població de Tarragona l’accés a la donació de sang en un lloc cèntric com és la Rambla Vella».

Per a Josep Mercadé, director de l’Hospital del Vendrell, «habilitar un espai de donació és molt important per al centre i els seus professionals. Consolida la referència assistencial de l’hospital entre la ciutadania del Baix Penedès, que ara ja podrà fer donacions de sang de manera regular sense haver de desplaçar-se, i a més contribueix a estimular la solidaritat entre la població de la zona».

L’any 2017 van donar sang a les comarques de Tarragona 31.314 persones, un 4% més que l’any anterior, quan en van donar 30.094.

Fins ara, a les comarques de Tarragona es podia donar sang, a més de les col·lectes mòbils,

Les sales d’actes de l’Hospital de Santa Tecla i de l’Hospital del Vendrell es convertiran un cop al mes en un espai de recollida de donacions de sang. / Tomàs Varga

Quan donar sang?

Hospital de Sant Pau i Santa Tecla Rambla Vella, 14 Tarragona 43003 El primer dijous de cada mes

Hospital del Vendrell Carretera Barcelona s/n El Vendrell, 43700 L’últim dilluns de cada mes

de 9 a 14 hores a partir de l’1 de febrer

de 10 a 14hores a partir del 26 de febrer

13

31 de gener de 2018

SALUT - xarxa santa tecla

Tecla i del Vendrell, de sang al territori Josep Mercadé, director de l’Hospital del Vendrell: «Ara la ciutadania del Baix Penedès podrà donar sang sense haver de desplaçar-se» als hospitals Joan XXIII de Tarragona (de dilluns a dissabte de 9 a 14 hores. Les tardes de dilluns, dimecres i divendres de 16 a 20 hores), al Sant Joan de Reus (dimarts, dimecres i dijous de 9 a 14 hores. Dimarts i dijous tarda de 16 a 20 hores) i al Verge de la Cinta de Tortosa (dijous laborables de 9 a 14 i de 15 a 19 hores). A banda dels dos centres de la Xarxa de Santa Tecla, el Banc de Sang també posarà en marxa un espai de donació a l’Hospital Pius de Valls, el primer dimarts de cada mes de 10 a 14 hores a partir del 6 de febrer.

Amb l’obertura regular d’aquests espais de donació es vol facilitar la donació de sang a tres poblacions que sumen més de 126.000 potencials donants.

14

31 de gener de 2018

COMARQUES Repsol inverteix més de 25 milions d’euros en la parada de l’àrea química a Tarragona

R

Entre personal propi i d’empreses col·laboradores, per les instal·lacions del complex passaran unes 1.100 persones de mitjana, més les 2.700 habituals

epsol invertirà més de 25 milions d’euros en la parada de l’àrea química del Complex Industrial de Tarragona, que començarà a finals de gener.

Els treballs s’allargaran durant les pròximes setmanes i permetran realitzar tasques d’inspecció, manteniment i inversions en innovació tecnològica i medi ambient, així com desenvolupar tasques de reparació i neteja d’equips.

D’aquesta manera, es pretén garantir l’operativitat de les plantes i l’eficiència energètica i la competitivitat durant el pròxim cicle.

Aquests treballs impliquen la suspensió temporal de l’activitat d’una part del Complex Industrial, a les plantes químiques d’Òxid de Propilè/Estirè i els seus derivats, i d’una de les de cogeneració d’electricitat i de tractament d’aigües residuals. També s’intervindrà en una de les torxes de Repsol

Els treballs s’allargaran durant les properes setmanes i permetran realitzar tasques d’inspecció i manteniment, entre altres.

Química. Les tasques de manteniment que es duran a terme en les diferents unitats durant la parada representen al voltant de 400.000 hores/home i estan destinades a millorar la disponibilitat operativa de

les plantes. Entre el personal de Repsol i el de les empreses col·laboradores, una mitjana diària de 1.100 persones passaran per les instal·lacions del Complex, a més de les 2.700 habituals. Des de Repsol s’ha rea-

Inversió de 520.000 euros en diverses obres a la Pineda

Un cop finalitzades les obres de renovació de tot el ferm del carrer dels Muntanyals, en aquests moments s’estan executant a la Pineda dues actuacions ben importants.

Amb un cost de 48.071 euros s’estan fent les obres de renovació del pou de clavegue-

ram i de les seves escomeses a la cruïlla dels carrers d’Isaac Albéniz amb el carrer Alfredo Kraus, i amb un cost de 471.954 euros s’estan executant les obres de renovació del carrer de Joaquim Serra.

Aquest carrer, situat a la zona

de Porta del Mar, es millorarà íntegrament.

Concretament es fa la renovació de la xarxa de residuals i de totes les escomeses, es crea una nova xarxa de pluvials i es fan diverses millores a l’enllumenat públic i a les voreres.

litzat un esforç per fomentar l’ocupació entre les empreses i els treballadors de l’entorn immediat.

Aquest tipus de parades de manteniment estan programades i es regeixen per un calen-

dari plurianual. Es van repetint de manera periòdica per a la revisió, manteniment i millora de les unitats.

Després d’una actuació d’aquestes característiques, les unitats recuperen les seves condicions originals per operar, d’acord amb els estàndards de seguretat més elevats i es duen a terme amb la major optimització possible en temps i costos.

Un semàfor regularà l’accés al camí vell de la Riera de Gaià, a Torredembarra

Recentmen s’ha pavimentat l’accés per a vianants al voltant del Pou de la Torre i s’ha enjardinat la zona. Amés s’ha millorat l’encreuament de l’accés rodat al camí vell de la Riera de Gaià amb un semàfor a la carretera de la Riera, antiga T-214. El total de les obres han representat una inversió de 40.000 €. Aquest nou enllaç donarà un accés més directe i segur, sortint del nucli de la població, a l’aparcament del

Cementiri, i a l’entorn del camí vell de la Riera de Gaià, com són els Horts Ecològics, el Centre d’Equitació Torredembarra, el Club Biketrial Costa Daurada Torredembarra, etc. Cal tenir en compte que aquest àmbit ha estat un punt conflictiu i perillós atès que hi ha una gran demanda dels veïns per travessar la via i accedir a aquest espai, ja sigui caminant, amb bicicleta o amb accés rodat.

15

31 de gener de 2018

el vendrell

Torna la Xatonada Popular al Vendrell

E

l diumenge 4 de febrer, a partir de les 10,30 hores, a la Rambla, el Vendrell celebrarà la Xatonada Popular amb el 32è Concurs de Mestres Xatonaires, la 31a Exhibició de Xatonaires Infantils, la 25a Fira de productes alimentaris naturals i artesanals i el 2n Xató Experience.

Durant el matí hi haurà una trobada de plaques de cava i la ruleta benèfica, que enguany anirà a càrrec de l’escola Garbí. A partir de les 12 h es realitzarà el repartiment d’unes 1.500 degustacions de xató, els tiquets de les quals es començaran a vendre a les 11 h al preu de 7 euros. A les 13 ho-

res, a l’espai Xató Experience tindrà lloc un show cooking a càrrec d’Oriol Castro, 2 estrelles Michelin i ambaixador de la Ruta del Xató.

Com a actes previs, el dissabte 3 de febrer, a partir de les 17:30 h, a l’espai Xató Experience, es faran les següents activitats adreçades a infants: el taller «Aprèn fer xató», l’actuació del Mag Nebur i el taller d’experimentació per elaborar una coca rústica de xató.

Pel que fa a les inscripcions per al Concurs de Mestres Xatonaires, es poden fer a la Regidoria de Promoció Econòmica (telèfon 977 66 52 53) i al SAC de l’Ajuntament. El nombre màxim de participants serà de cinquanta.

240 infants participen en els cursos Aprèn a fer xató

El dilluns 29 de gener van començar els cursets Aprèn a fer xató, amb la participació de 240 infants i 70 adults. Amb aquests cursets, impartits per membres de l’Associació Gastronòmica de la Universitat del Xató de Catalunya, els infants no només aprenen a fer xató, sinó

que també reben coneixements sobre els productes de la terra que formen part de la recepta.

Entre els nens i les nenes de l’exhibició infantil que hagin fet prèviament els cursets, es farà el sorteig d’una PlayStation 4 i un val de regal per bescanviar per un joc, gentilesa de Telelux.

16

31 de gener de 2018

COMARQUES

med i a mb ie n t

Greenpeace Tarragona es deixa veure durant el seu primer any

El grup ha fet xerrades, neteja de platges i accions al carrer per conscienciar la població ORIOL MONTESÓ TARRAGONA

E

l 25 de novembre de 2016 es va organitzar el grup de Greenpeace a les comarques de Tarragona i poc més de mig any després ja rebien un guardó d’Ecologistes en Acció per la tasca realitzada.

Campanyes de conscienciació a les escoles i a les platges per lluitar contra la plaga dels plàstics que fa estralls als mars i oceans d’arreu del món, neteges del litoral i performances al carrer són algunes de les accions dutes a terme per aquest col·lectiu ecologista amb accent

‘Flashmob’ realitzada pels voluntaris de Greenpeace Tarragona el 20 de gener al Mercat Central./ Cedida.

tarragoní.

Després del running amb «zombies nuclears» que es va fer a l’Ametlla de Mar per protestar contra aquestes centrals energètiques, sorgeix la necessitat de crear el grup de Greenpeace Tarragona. «Aquí hi ha molt per fer: molts plàstics a les platges, centrals nuclears, empreses químiques… I no ho diem per tancar res sinó perquè el que es faci sigui sostenible i no perjudiqui el medi ambient», explica la coordinadora de l’entitat, Alicia Escudero.

El grup s’organitza a partir de

reunions mensuals, formacions i rebudes de nous voluntaris. Ja supera la seixantena d’apuntats, amb un múscul d’uns trenta que hi dediquen més temps i participen activament de les moltes activitats que dur a terme.

En poc més d’un any de vida, Greenpeace Tarragona ha fet xerrades a les aules del col·legi Joan Roig, a les Teresianes i a les Dominiques de Tarragona.

Conferències fetes curs per curs per explicar als infants com els plàstics perjudiquen els animals provocant-los malformacions o matant-los i com això afecta

també a la nostra salut.

En aquest camí cap a la conscienciació ciutadana sobre la necessitat de dur a terme un consum sostenible i de la importància de les tres R (Reduir, Reutilitzar i Reciclar) per fer front al canvi climàtic, el grup ha posat diferents estands informatius i ha organitzat l’activitat «Haz» al desembre a la Rambla Nova on es van fer tallers orientats al consum sostenible, al reciclatge i la reutilització dels materials.

Però no tot és conscienciar, el grup també s’ha arremangat per netejar les platges de la

Pineda i del Delta de plàstics recollint, en una jornada, fins a 600 quilos d’aquest material tan perjudicial per al medi ambient. «Després d’una tempesta recordo anar a la platja de l’Arrabassada i era horrible: plena de plàstics que havien sortit de l’aigua. Per això vam decidir fer conscienciació directament a la platja perquè veiem que la gent llança de tot: burilles, plàstics…», explica l’Alicia que recorda que aquest estiu es van instal·lar a la platja d’Altafulla per informar els banyistes.

La coordinadora de Greenpeace Tarragona ens recorda que «hi ha cinc illes de plàstics al món que, com que no són de ningú, ningú les recull; però, en canvi, afecten la biodiversitat de les espècies, a nosaltres inclosos». Per això, perquè les nostres accions esdevenen globals, Greenpeace Tarragona ha volgut començar l’any donant suport a la creació d’un santuari a l’oceà Antàrtic.

Per això, a mitjan mes de gener, una quarantena de voluntaris es van transformar en pingüins i van recollir firmes, davant del Mercat Central, a ritme de flashmob.

Les trucades al 112 augmenten un 11% durant el 2017

D

es de les comarques de Tarragona, l’any 2017 es van fer 143.565 trucades, davant les 129.269 trucades fetes el 2016, un 11% més. Un 33% de les trucades es van fer per motius de seguretat: 47.269 trucades el 2017 i 41.942 l’any 2016.

Un 31,2% de les trucades es van fer per demanar assistència sanitària: 44.789 trucades l’any 2017 i 41.635 el 2016.

Per motius de trànsit van ferse 22.346 trucades l’any passat (el 15,6%) i 20.377 l’any 2016.

Per incendis es va fer el 5,3% de les trucades l’any passat (7.664 el 2017 i 7.126 el 2016).

Per comarques, des del Baix Penedès l’any passat es van fer 27.480 trucades al telèfon d’emergències 112, un 9,4% més que l’any 2016 (25.123 trucades). La majoria dels avisos van ser per demanar assistència sa-

nitària 9.412 (34,3%) davant dels 8.248 del 2016; per motius de seguretat 8.845 (32,2%) davant els 8.422 del 2016; 3.833 per motius de trànsit (13,9%) davant els 3.563 avisos durant l’any 2016 i per incendis 1.321 (4,8%) davant els 1.376 del 2016.

Un 39% de les trucades al 112 l’any 2017 des del Baix Penedès es van fer des del Vendrell

(10.695 trucades davant les 9.874 fetes al 2016); 7.345 avisos es van rebre des de Calafell (26,7%) davant les 6.968 fetes durant el 2016, i 2.918 trucades es van fer des del Cunit (10,6%) davant les 2.400 trucades del 2016.

Des del Tarragonès l’any passat es van fer 61.561 trucades al telèfon d’emergències 112, un

9,8% més que l’any 2016 (56.042 trucades). Un 34% de les trucades van ser per motius de seguretat 20.961 davant les 18.764 durant el 2016; per demanar assistència sanitària el 31,3% (19.282) i 18.209 durant el 2016; 8.705 trucades per motius de trànsit (14,1%) i 7.941 el 2016; i per incendis 2.789 trucades el 2017 (4,5%) i 2.811 durant el 2016.

Més de la meitat, un 55,3% de les trucades al 112 l’any 2017 des del Tarragonès es van fer des de Tarragona (34.055 trucades l’any passat i 30.685 trucades l’any anterior); 9.644 avisos es van rebre des de Salou (15,7%) i 8.659 el 2016, i 4.778 trucades es van fer des de Vila-seca (7,7%) i 4.566 durant el 2016.

A Catalunya El Centre d’Atenció i Gestió de Trucades d’Urgència

112 Catalunya CAT112, depenent del Departament d’Interior, va atendre l’any passat 2.680.520 trucades, mentre que l’any 2016 van ser 2.556.405 trucades.

De les 2.680.520 trucades rebudes l’any 2017, 1.607.594 van ser trucades operatives, que vol dir que van ser generades per una emergència i van activar algun tipus de recurs operatiu. Aquesta xifra significa un lleuger augment, del 9,7% respecte l’any anterior (l’any 2016, les trucades operatives van ser 1.465.585).

Del total de trucades operatives, els mesos que es van atendre més trucades van ser els d’estiu. Concretament, el mes en què es va atendre un major nombre de trucades va ser juliol (166.327 trucades), seguit del juny (160.854) i l’agost (159.668).

17

31 de gener de 2018

COMARQUES JORDI FERRÉ | CEO DE FABROKER.EU

ENTREVIS TA

«Fabroker.eu tanca un any ple de projectes i enceta el 2018 ple de reptes» corredoria, però té complexitat de gestió. S’ha de ser molt eficaç, rendibilitzar molt el recurs i aconseguir un win to win de molta confiança entre la corredoria i els propietaris de les concessions. Si aconsegueixes aquest encaix, arribes a una harmonia de prosperitat econòmica i en aquest sentit treballarem. Òbviament, seguirem cuidant el retail que és com vam néixer fa ja trenta-cinc anys, i no contradir allò que diu la saviesa popular: Qui perd els orígens, perd la seva identitat.

redacció TARRAGONA

F

abroker.eu ha tancat un any ple de reptes.

El 2017 ha estat el primer de la història de Corporate Grans Empreses que la corredoria va crear amb l’objectiu de consolidar-se a tots els mercats asseguradors.

Ha estat també un any complicat en la seva recta final, amb uns mesos marcats per la inestabilitat que, en tot cas, no han fet aturar l’activitat de la companyia ni la seva consolidació i expansió. Jordi Ferré, CEO de Fabroker.eu, ens aporta la clau de cada situació i els balanços que toca fer tot just ara.

Jordi, quina lectura fas del 2017 que hem tancat fa pocs dies?

Per a nosaltres ha estat un any important perquè hem fet evolucionar nous projectes que, globalment, han tingut el seu paper i importància, tant a l’empresa, els clients i el mercat. Cal recordar que fa un any parlàvem de desenvolupar Corporate grans empreses, i podem dir que estem contents perquè ha estat una experiència satisfactòria i hem assolit els objectius. Val a dir que a Corporate li queda molt camí per recórrer, perquè no deixa de ser una corredoria dins de la nostra mateixa corredoria, que està especialitzada en l’atenció a les grans empreses en un radi de 80 kilòmetres, i que té un pla estratègic de tres anys, més un quart de comodí.

El major creixement del 2017, l’heu experimentat a Corporate?

Sí, sense dubte. Durant aquests primers dotze mesos, hem consolidat prop de dos milions en primes d’assegurances a Corporate. Són moltes primes que no eren a casa, s’ha fet una tasca intensa. L’Enric Gil i el Ton Sans hi han jugat un paper molt important i penso que la xifra que t’he dit és molt satisfactòria.

La recta final de l’any 2017 ha estat veritablement convulsa en l’àmbit socioeconòmic al nostre país. Com analitzes la situació actual i de quina manera heu viscut tots els fets més recents?

Hem quasi arribat al 50% del pla estratègic marcat amb un terç del seu període.

Podem assegurar, també, que el 2017 ha estat l’any de la consolidació de l’oficina de Reus?

Sí, i jo aniria més enllà perquè, a més de ser una oficina consolidada, s’ha convertit en un espai on rebo inputs de referència.

Penso que ens hem convertit en un punt referencial i, sense ànim de presumir, cada hora del dia de la jornada laboral hi ha una persona en aquella oficina a qui fem un estudi projecte d’assegurança. La gent hi entra per temes d’assegurances del vehicle, de salut o de decessos, vam començar en aquesta oficina de Reus amb dues persones, una al matí i una a la tarda, i ara en són quatre.

L’any que hem deixat enrere ha estat important també per una campanya molt simpàtica que heu fet, la dels Homes de Ferreson, que ha tingut molt d’impacte i visibilitat.

Els Homes de Ferreson, que emulen als de Harrelson, són els membres de l’estructura de Corporate i estem molt contents

de la campanya. Hi ha persones, socis, com el Francesc o el Ton, que s’han trobat gent pel carrer que els han aturat per comentar-los que els havien vist a les tanques publicitàries que hem tingut a Tarragona, Reus i Tortosa. De totes les coses que hem fet al llarg dels anys, aquesta ha tingut molt de ressò i ha provocat molta simpatia.

I enguany... hi haurà més Homes de Ferreson?

Doncs, com està tan de moda parlar de la paritat i de les igualtats, un fet totalment necessari a la societat, potser hauríem de fer quelcom en clau més femenina. Et puc assegurar que alguna cosa farem, no en tinguis cap dubte. Que estigui tothom ben atent.

Hi ha algun sector productiu on calgui dedicar més esforços per part vostra en aquest moment? És obvi que sí. Crec que hem d’enfocar-nos en dues direccions. Per una part, cal seguir la feina que estem fent amb Corporate. I per l’altra, cal seguir amb la nostra important aposta en l’àmbit de l’auto dealers que és un bon negoci per a una

És una realitat que vivim en una societat partida, però també ho és que aquest trencament actual és fruit d’uns interessos que venen de vuitanta anys enrere, d’una època en què algú, i tothom sap qui és, va decidir trencar l’hegemonia cultural i social que els catalans hem tingut sempre a la nostra terra. Jo em sento avergonyit de la situació. El dia 1 d’octubre, passejant per Tarragona, vaig enviar un WhatsApp a un amic xilè dientli que no sabia ben bé si estava passejant per la Catalunya del 2017 o pel Xile de 1973. Aquest és el meu parer.

Ara, tocant de peus a terra, cal fer una altra lectura més clara: qui vulgui tirar endavant en un camí ha de tenir dos terços dels suports i, ara mateix, aquests dos terços no hi són. No importa el meu sentiment o el dels meus avantpassats. Ara mateix no hi ha majories suficients que marquin el camí a seguir. I també afegeixo que Europa s’hauria de mullar i aportar solucions al problema (jo, que em sento català i caribeny, trobo un bon exemple el de Puerto Rico Estat Associat; els vots d’uns i altres no donem per a més). Tot plegat ha afectat molt l’economias.

Per a les empreses que, com Fabroker.eu, teniu volum de

«Mentre jo tingui la part que tinc de l’empresa, mantindrà la seva seu central al carrer Higini Anglès 10 de Tarragona, que és allí on vaig començar» negoci a tot l’estat, no ha estat una situació senzilla la de mantenir-vos dempeus enmig del trasbals que s’ha produït.

Però en el vostre cas, Jordi, ha coincidit que heu apostat per Madrid on heu incrementat la vostra presència.

Fa 35 anys que som actors del sector assegurador, apostant sempre per treballar amb companyies que tinguin seu a Catalunya, però clar, un dia de cop i volta t’assabentes que companyies com la Catalana marxen, que el Banc de Sabadell se’n va o comproves com la gent d’Allianz també pleguen.

En aquest punt vaig deixar clar que mentre jo tingui la part que tinc de l’empresa, aquesta mantindrà la seva seu central al carrer Higini Anglès 10 de Tarragona, que és allí on vaig començar amb els amics de Mapfre. Què hem fet nosaltres?

Hem obert una empresa petita i nova al barri Salamanca de Madrid. Qui vulgui pot entrar a www.turcp.es i comprovarà la nostra aposta que, sincerament, calia fer.

Ara que camineu amb més fermesa a Madrid, que consolideu l’oficina de Reus, que treballeu en el nou espai a Torreforta i que els homes de Ferreson seguiran però en clau de dona, què demaneu a la societat tarragonina?

Enguany Tarragona és sinònim dels Jocs Mediterranis i tot el camp de Tarragona ens hem d’abocar en aquest esdeveniment i gaudir del moment i de tot allò que aquesta cita esportiva i social deixarà al territori.

Si ho sabem gaudir, en traurem

18

31 de gener de 2018

COMARQUES

«Les famílies haurien de parlar més de la mort, normalitzar-la» L’empresa familiar de serveis funeraris Ríos Hevia ha obert una oficina al centre de la ciutat. Parlem amb els seus responsables, els germans Xavier i Berna Rios

L

a mort d’un ésser estimat ens fa enfrontar a moments molt sensibles emocionalment parlant i sovint cal prendre decisions importants amb un estat d’ànim que no és el més idoni. L’empresa de serveis funeraris Rios Hevia fa seixanta anys que acompanya les famílies en aquest procés i ressalta la importància d’empreses com la seva, que han d’estar presents en el moment del dol, dirigint i alhora deixant l’espai necessari a les persones que han d’enterrar un familiar.

Entre altres coses, ressalten la importància de parlar de l’arribada de la mort i planificar en la mesura que sigui possible com enfrontar aquell moment, cosa que ens pot ajudar a superar aquest mal tràngol de la millor manera possible.

No es tracta tan sols d’una qüestió econòmica –tot i que aquest vessant també és important, ja que sovint a moltes famílies els agafa per sorpresa el preu que cal pagar per donar sepultura a un ésser estimat (a Catalunya, el preu mitjà per un enterrament és d’entre 4.500 i 6.000 euros)–. També és important la manera com ens acomiadem, tant si tenim temps de preparar-nos com si es tracta d’una mort sobtada.

En aquest sentit, les empreses funeràries acompanyen la fa-

Xavier i Berna Rios són els responsables de l’empresa de serveis funeraris Ríos Hevia de Tarragona. /Tomàs Varga

«No passa res per planificar com volem que sigui el nostre enterrament o el d’un ésser estimat. És una cosa que després agraïríem» mília en els moments de dol, ajudant-los a fer les gestions pertinents i a resoldre aquelles qüestions relacionades amb l’acte de donar sepultura.

Així ens ho expliquen els responsables d’una d’aquestes empreses, la funerària Rios Hevia, present al territori des de fa més de 60 anys, i que recentment han obert una oficina al centre de Tarragona ciutat, concretament al bell mig de la Rambla Vella. L’empresa va néixer cap als anys 40 sota el nom de Servicio Permanente

de Pompas Fúnebres. Anys després la companyia passa a denominar-se G. Hevia Garcia, i així es manté fins a l’any 1996, en què la companyia es converteix en societat limitada sota el nom de Rios Hevia S.L., fins a l’actualitat. Actualment la dirigeixen els germans Xavier i Berna Rios, que van agafar el relleu del seu pare, el conegut Bernardo Rios (cèlebre autor de la cançó Murallas de Tarragona).

«Oferim tots els serveis funeraris que necessita una família que acaba de perdre un ésser estimat i sempre intentem ferho amb la màxima transparència i honestedat», expliquen, «intentem practicar l’empatia, acompanyar sense entorpir el procés de dol de cada persona, ja que creiem que això és el que més es valora».

I és que la mort d’un ésser estimat i tot el que se’n deriva sovint enfronta les famílies a moments en què cal prendre decisions importants com la manera com volem acomiadar

aquella persona (quin tipus de cerimònia volem, qui volem que la condueixi, incineració o enterrament tradicional...). «Si parléssim més de la mort, si la normalitzéssim com una cosa que ens ha de passar a tots ens estalviaríem haver d’enfrontarnos a situacions incòmodes», explica Xavier Rios.

Per això és important saber quins serveis ofereixen les empreses funeràries, «sabem que quan una mort és sobtada tot t’agafa a contrapeu, però si per exemple tenim un familiar a l’hospital, no passa res per començar a planificar: consultar quines funeràries hi ha a la nostra zona, quins serveis ofereixen, contrastar i comparar... és quelcom que després agrairem», asseguren. Per la seva experiència saben que «sovint fem les coses perquè sempre s’han fet d’una manera determinada, però es poden fer cerimònies personalitzades i més adaptades als gustos de la família».

Serveis Rios Hevia presta els seus serveis a les comarques de l’Alt Camp (tanatori de Valls) i el Tarragonès (tanatori de Torredembarra), tot i que podeu contactar-hi des de la població que desitgeu.

Fan trasllats nacionals, trasllats internacionals, serveis de cementiris, serveis d’incineracions, ofereixen la possibilitat de contractar serveis d’assessoria per a després de la defunció, també música en directe en funerals i cerimònies de comiat, venda de flors, de làpides, de recordatoris (amb possibilitat de personalitzar-los), cotxes d’acompanyament, etc. També disposen d’un servei d’atenció al dol a càrrec d’una terapeuta «que acompanya la família durant i després d’aquest procés» I sobretot, destaquen, «oferim proximitat i familiaritat».

Podeu demanar informació sense cap compromís al seu telèfon gratuït 900 506 712 o bé consultar la web www.rioshevia.com.

19

31 de gener de 2018

COMARQUES

Mobiliari adaptat per a persones amb mobilitat reduïda a Botiga de Salut

E

l descans nocturn és molt important per a la salut de les persones però la seva qualitat pot minvar amb els anys i especialment en aquelles persones afectades per alguna patologia que els obliga a estar moltes hores al llit. En aquells casos en què la mobilitat està afectada, és imprescindible disposar d’un mobiliari adaptat que s’adeqüi a la seva situació i els faciliti el seu dia a dia. Botiga de Salut és un establiment especialitzat en autonomia personal que ofereix als seus clients totes les facilitats per adaptar la seva llar tant de manera temporal com permanent.

En aquesta ocasió parlem dels llits articulats que, en el cas de les persones amb mobilitat reduïda que han de viure a casa

seva, faciliten el dia a dia tant dels malalts com de les persones que els han de cuidar.

Es tracta de llits electrònics pensats per proporcionar una atenció especial a l’alleujament de les pressions i la integritat de la pell que necessita moltes cures i prevenció per evitar les úlceres per pressió.

L’objectiu d’aquests llits és ajudar a mantenir el grau més alt d’independència possible, alleugerir la tensió del pacient i fer més fàcil la tasca dels cuidadors.

Els llits articulats tenen una altura graduable electrònicament, per facilitar les transferències i per a la realització de les cures diàries.

Incorporen diferents dispositius que es poden afegir en funció de les necessitats dels pacients i que permeten configurar un llit que s’adapti a l’entorn i les cir-

cumstàncies de cada individu i que es podrà adaptar el llit als futurs canvis que experimenta el pacient.

Així, a partir d’un llit d’altura graduable es poden afegir diferents opcions com ara baranes abatibles, trapezi, capçals de fusta, protectors de barana…

Adaptacions a la llar Botiga de Salut disposa del personal necessari i preparat per realitzar qualsevol tipus d’adaptació a la llar: banys, cuines, accessos, dormitoris… així com tota mena d’estris d’ús quotidià per fer més fàcil el dia a dia de les persones amb mobilitat reduïda i els seus cuidadors. Tan sols cal demanar l’estudi de tot el procés d’adaptació tenint en compte les necessitats de la persona usuària i el seu entorn.

20

31 de gener de 2018

GENT

L’Escola Estela participa en l’acte del Dia Escolar de la No-violència i la Pau

L’Escola Estela ha participat en l’acte del DENIP (Dia Escolar de la No-violència i la Pau), el 30 de gener en commemoració de la mort del líder pacifista Mahatma Gandhi. Aquest és un acte organitzat dins del projecte d’Educació per la Pau, impulsat pel Grup de Tarragona de la Xarxa d’educadors i educadores per a una ciutadania global d’Oxfam-Intermón, amb el suport i la participació de la conselleria d’Educació de l’Ajuntament de Tarragona a través de l’Institut Municipal d’Educació de Tarragona –Projecte Educatiu de Ciutat Amiga de la Infància––;de la conselleria de Cooperació i el Consell Municipal de Cooperació i Solidaritat de Tarragona, de l’Escola Municipal de Música de Tarragona, de la Diputació de Tarragona, i gràcies a la implicació i el treball de les escoles 12 escoles participants.

Aquest projecte, que enguany assoleix la sisena edició, s’ha desenvolupat i consolidat en el marc de l’Educació per la Pau, promovent propostes de col·laboració amb el treball a les aules que es realitza durant el primer trimestre del curs, en un procés educatiu que culmina amb la celebració conjunta del DENIP al Palau Firal i de Congressos de Tarragona.

Aquest any es va decidir que el tema a treballar seria «La convivència s’aprèn». Entre les escoles participants s’ha fet la cadena de la convivència en què cada centre ha fet d’amfitrió d’un altre i a la vegada ha estat convidat per una escola diferent. Tota la documentació gràfica d’aquesta trobada s`ha reunit en un únic document visual que ha format part del programa DENIP 2018.

El centre Estela va tenir convidat un grup del C.E.E Sant Rafel. Es van fer jocs esportius (barrejant tots els participants), es va compartir esmorzar i es va fer una cadena amb els noms de tots els alumnes damunt d’un cor de color groc (color de l’alegria), perquè compartir i fer nous amics ens fa sentir millor.

Un grup de l’Estela va ser convidat al col·legi de Pràctiques i van ser rebuts per uns alumnes molt implicats, que van cantar una cançó de John Lennon Imagine. Després van estar jugant una estona, es va explicar un conte i es va guarnir un arbre de Nadal amb bons desitjos. Per finalitzar van trencar unes pinyates i van berenar tots junts.

«La cadena de la convivència» ha estat una experiència molt positiva.

Esperem continuar treballant pel respecte i la tolerància. Hem de treballar cada dia per una convivència millor.

L’Escola Solc inaugura una nova sala sensorial amb la col·laboració de DOW Els alumnes de l’Escola Solc ja disposen, des d’aquest dimarts 30 de gener, d’un nou equipament que contribuirà a la seva evolució emocional i cognitiva, en el marc de les activitats que diàriament desenvolupen al centre. En aquest sentit, l’escola ha inaugurat la nova sala sensorial, que ha de permetre estimular els sentits dels nois i noies que acudeixen al centre educatiu, a través d’un servei addicional i de qualitat en la prestació dels serveis d’atenció a persones amb discapacitat intel·lectual.

Aquesta sala permet despertar els sentits dels alumnes per ferlos viure experiències plenes de sensacions, de força, de llum, de colors i d’olors que aporten benestar a l’usuari. Tot plegat s’articula a través de l’aportació d’informació a escala sensorial, que estimula les diferents àrees cerebrals, ajudant al cervell a crear noves connexions neurològiques que faciliten el procés d’aprenentatge i la plasticitat neural. Això dóna com a resultat que, a poc a poc, l’alumne s’obre a experimentar noves activitats, a establir vincles més propers, a mirar i veure, a tocar i sentir, a escoltar i entendre i, sobretot, a compartir el seu gran món interior.

21

31 de gener de 2018

oci / Cultura La cooperativa Combinats recupera el concert de Carnaval de Tarragona Tarragona tornarà a tenir el concert de Carnaval aquest any. El pròxim dia 9 de febrer, la Tarraco Arena Plaça (TAP) acollirà la tradicional celebració, que la ciutat havia perdut en els darrers anys. El popular grup La Pegatina avançarà l’inici de la seva nova gira internacional i l’estrena del seu disc actuant Tarragona per fer ballar a totes les tarragonines al ritme de les seves contagioses melodies.

La festa de Carnaval havia quedat coixa durant els darrers anys quan havia desaparegut el concert previ a Carnaval, un dels actes més multitudinaris de la programació en el passat. D’aquesta manera, gràcies a la iniciativa de la Cooperativa Combinats, es recupera la festa popular amb la idea que torni a ploure confeti sobre la ciutat i es converteixi en punt de trobada de tots els comparseros i amants del Carnaval del Camp de Tarragona. Es tracta d’una festa pensada per a tots els públics, amb els rumberos de La Pegatina com a plat fort indiscutible de la celebració. Els acompanyaran els millors dj de l’escena mestissa del Camp de Tarragona amb Djeila, DjOGT, Cris&Petes que completen el cartell per convertir la TAP en la pista de ball més gamberra.

Les entrades anticipades ja estan a la venda a través de la plataforma participo. cat. A partir de divendres 19 de gener es podran adquirir a les botigues El Lloro (Tarragona), Bat a Bat (Reus) i El Safareig (Valls). Les entrades anticipades tindran un preu de 15 euros (entrada gratuïta per als menors fins als 12 anys), mentre

El ‘xiuxiueig literari’ de Núria Gómez Granés

Nascuda a Barcelona Núria Gómez Granés viu actualment a Torredembarra (Tarragona), lloc que ha triat per viure, per ferhi arrels, enamorada de la seva platja, el seu paisatge, la seva gent, les seves tradicions, ha aprofundit en la història local i ha escrit sobre ella. Periodista, escriptora, regidora, màster en relacions institucionals i comunicòloga, és a més tertuliana habitual a la ràdio i televisió alhora que columnista d’opinió en premsa escrita.

Persona socialment molt activa, totes aquestes vivències li influeixen en la seva faceta com a escriptora. «Soc molt observadora, capto tot el que passa al meu voltant i ho trasllado al paper, als llibres, a les ponències i a les mocions que presento a l’Ajuntament per millorar la vida dels ciutadans».

Amb 14 llibres publicats Núria Gómez no es queda amb un sol gènere, tot li interessa, tot desperta la seva atenció. Va començar amb la investigació d’història local, després la novel·la, la biografia, els relats, la cuina, els assajos, fins a arribar a Xiuxiueig literari, Arola Editors, 201. Llibre de recull d’articles periodístics agrupats en set grans apartats on parla de Torredembarra, dels drets de la Dona, de Rotary, de viatges, de celebracions, d’infància i vida... de tot una mica. És el reflex del que ha publicat en premsa, un 10 per cent dels més de mil articles que ha escrit.

Així ens parla Núria de la seu últim llibre: «Tot m’agrada, tot m’encurioseix, històries, articles, ponències. En aquest llibre hi trobaràs les meves vivències, els meus sentiments, els meus paisatges, la meva gent, per dir-te a cau d’orella que em trobaràs a mi com a un xiuxiueig literari. Darrere de cada paraula s’amaga un gest de complicitat meu com autora i darrere de cada pàgina, un trosset de la pell de l’ànima. Permet que el llibre capti la teva atenció, que prengui la teva mirada, que t’embolcalli en la intimitat de la teva alcova i deixa’t seduir pel murmuri literari dels meus articles d’opinió».

Actualment esta traduint una part de la seva obra al francès i com ens ha comentat, escrivint una nova novel·la sobre una història familiar que va descobrir al Carib en un dels seus viatges.

que el mateix dia del concert es podran adquirir a les taquilles de la TAP per 18 euros. Cal recordar que els menors de 16 anys hauran d’accedir acompanyats d’un adult.

També hi haurà diverses foodtrucks que permetran sopar abans que arrenqui i durant tot el concert. #Ungotperfestes tornarà a sortir al carrer per fer l’esdeveniment més sostenible i estarà present en aquest concert. Es farà servir el got reutilitzable dins del recinte i l’organització recomana portar-lo de casa.

22

31 de gener de 2018

Amb la col·laboració de:

Edita i distribueix:

Director:

Disseny i redacció:

Disseny original:

Imprimeix:

Departament comercial:

Seccions:

Notícies de les Comarques de Tarragona, S.L. C/ Joan Maragall, 1 43003 Tarragona

Òliver Márquez omarquez@noticiestgn.cat

Carme López Anna Company Ana Gómez Oriol Montesó redaccio@noticiestgn.cat

Èxit Comunicació disseny@noticiestgn.cat

Indugraf Offset S.A D.L.: T- 1062- 09

Correcció:

Vídeo:

Joan A. Cano 686 703 910 jcano@noticiestgn.cat

Carme López

Tomàs Varga

cartes al director lector@noticiestgn.cat serveis serveis@noticiestgn.cat

Redacció i fotografia: 977 25 99 11 noticies@noticiestgn.cat

Web: O.Montesó

classificats classificats@noticiestgn.cat

Distribució controlada: 25.000 exemplars

publicitat publicitat@noticiestgn.cat

Darrera representació d’Els Pastorets del Vendrell el diumenge 4 de febrer Diumenge, 4 de febrer, a les 5 de la tarda, s’aixecarà el taló del Teatre Àngel Guimerà per escenificar l’última representació dels Pastorets del Vendrell d’aquesta exitosa temporada 2017-2018.

Cal dir que les tres escenificacions que s’han portat a terme, han estat un èxit total, la nova obra d’enguany, totalment renovada, ha estat molt ben ac-

ceptada pel nombrós públic assistent. Nous decorats, nous efectes especials, ballets de poble i de dimonis, tot un equip humà amb més de 150 persones i una dedicació del tot altruista sota la direcció del Jordi Urgell, s’ha palesat, novament, que al Vendrell s’escenifiquen uns Pastorets que a la vegada són tot un espectacle digne de veure.

Només queda una oportunitat d’anar-los a veure, realment val la pena. Uns Pastorets típics i popular, amb una introducció bíblica, la recitació del poema de Nadal d’en Josep M. de Sagarra i un pròleg d’entrada amb una al·legoria al Vendrell i a la tradició del Nadal, fan que siguin uns Pastorets familiars i inoblidables dignes d’anar-lo a veure.

Classificats Compra / Venda

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. (Ref.: A240).

Sense mobles, reformat, 4 habitacions, menjador, cuina, 2 bany i calefacció. Per: 600€.

Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. CALLAO. Àtic amb mobles de 2 dormitoris, cuina independent, sala d’estar, menjador, i terrassa de 20 m2. Edifici amb ascensor. Preu: 530€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. (Ref. PV712). Pis assolellat, 90 m2, 3 hab., reformat, un bany. Per: 110.000€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PAÏSOS CATALANS. Pis seminou en lloguer, de 2 dormitoris, dos banys, cuina oberta al menjador. Amb aparcament i traster.

Preu: 600€. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. COMTE DE RIUS. Pis en lloguer amb mobles, d’un dormitori, totalment reformat.

Al centre de Tarragona. Edifici amb ascensor.

Preu: 500€. Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. ALTAFULLA (Ref.: A075). Xalet C/ Espigol, sense mobles, 340m2, 5 hab., menjador, cuina i 4 banys, aseo, parking, piscina. 1.400€.

Per: 485€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. VALL ARRABASSADA. Pis de 2 dormitoris, sense mobles, cuina independent, bany, menjador i galeria. Amb aparcament. Preu: 650€ Tel. 977 24 80 80

SANT SALVADOR. Amb mobles, 5è sense ascensor, 3 hab., menjador, cuina i bany.

Terrassa. Per: 400€ Tel. 676 383 314

TARRAGONA. LÓPEZ PELÁEZ. Pis en lloguer de dos dormitoris, sense mobles, cuina independent, menjador gran i bany. Preu: 450€ Tel. 977 24 80 80

Habitatges

PERAFORT (Ref. 7359). Chalet 2 alturas. 3 hab., 1 baño completo y 1 aseo. A/A con bomba f/c. Jardín, buhardilla. Muebles negociables.

Trastero. Oportunidad: 125.000€ Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 CONSTANTÍ, TARRAGONA (Ref. 7386). Piso de 3 hab. y 2 baños. Calefacción, a/a con bomba f/c, exterior, cocina con galería. Salón con salida a balcón. Ascensor. Parquing. Oportunidad.

126.000€ Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 CAMBRILS. (Ref. PV714). 50 m2, molt ben situat, vora el Pòsit, una habitació, 1 bany, en molt bon estat. Per: 95.000€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ AUGUST. Pis de 110 m2, 3 hab. i 2 banys. Reformat al 2011. Impecable. 275.000€ (Ref. PV708). Tel. 977 25 20 52 ARBOLÍ. Casa en valle Arbolí. 2 plantas, agua y luz. Acceso al río. Tierra de 2.500 m2. Casa equipada. Pista deportiva hormigonada. Zona de huerto. Árboles frutales. Garaje y caseta de herramientas. 70.000€ (no negociable).

Tel. 667 775 518 TARRAGONA. SAN PEDRO Y SAN PABLO (Ref. 7390). Piso de 3 hab. y 2 baños. Calefacción Gas Natural. Salón y cocina con salida a terraza.

Luminoso. Ascensor. Zona comunitaria, infantil y piscina. Parquing y trastero. Oportunidad.

195.000€. Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 TARRAGONA. ROGER DE LLURIA. (PV652). 3 hab.

Totalment exterior. 115.000€ Tel: 977252052 TARRAGONA. SAN PEDRO Y SAN PABLO. (Ref. 7398).

Piso de 3 hab. y 2 baños. Calefacción, amueblado y equipado, exterior. Balcón. Puerta seguridad.

Rampa minusválidos. Ascensor. Oportunidad.

135.000€ Tel. 977233011 / 675873939

Habitatges Lloguer Piso amueblado, 1 dormitorio, salón, cocina, baño, 2 balcones. 395€. Tel. 609 446 083

TARRAGONA. ESTANISLAO FIGUERAS. Pis en lloguer, de quatre dormitoris, amb mobles nous a estrenar. Preu: 540€ Tel. 977 24 80 80 LA SECUITA. ST. CRISTOFOL. Sense mobles, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. 425€. (Ref. A237) Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. (Ref.: A174) Sense mobles, reformat, 2 hab., menjador, cuina i 2 banys. 850€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. PERE MARTELL. (Ref. 7391).

Piso 2 habitaciones y 1 baño. Calefacción GN, amueblado y equipado. Balcón a patio grande de manzana. Suelo gres. Ascensor. 590€ Tel. 977 23 30 11 / 675 873 939 TARRAGONA. AV. Ma CRISTINA (Ref. A239). Sense mobles, reformat, 3 hab., menjador, cuina i bany.

3er pis sense ascensor. 585€ Tel. 977252052

TARRAGONA. C/ MEDIONA (Ref. A238). Sense mobles, reformat, 3 habitacions, menjador, cuina i bany. 4a planta sense ascensor. Per: 500€ Tel. 977 25 20 52

Locals Lloguer / Venda TARRAGONA. AV. CATALUNYA. Local de dues plantes, un total de 240 m2. Molt bon estat.

Lloguer a 1.700€ i venda a 370.000€. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. RBL. NOVA. Zona Balcó. (DPL077).

Despatx en lloguer, 110m2, finestres grans a la Rambla, 3 sales i sala d’espera. 650€. Tel. 977 25 20 52

ALQUILER OFICINAS EN TARRAGONA · En edificio comercial (C/ Beethoven, 2-4) · Desde 40 m2 a 128 m2 · Aire acondicionado y mobiliario · Plazas de parking, incluidas en el precio PROMOCIONES JOSE LUIS. Tel. 977 21 79 50

TARRAGONA. RAMON I CAJAL. Despatx en lloguer, 80 m2, sense mobles, llum i aigua, 3 sales, recepció i sala de juntes. 500€ Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. SERRALLO. Local cantoner, en lloguer, 47 m2, 350€ (Ref. LL143). Tel. 977252052 TARRAGONA. RAMBLA NOVA. (Ref. DPL143).

Despatx en lloguer, 55m2, electricitat i aigua, a punt per entrar. 450€/mes. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. C/ GASÒMETRE. Local en lloguer, molt bon estat, 90 ms, 650€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. PLAÇA DELS CARROS (Ref.: LL089). OPORTUNITAT!!! Local de 70 m2, sostres alts, prop de la platja i el port esportiu, té accés per dos carrers, per reformar totalment, les 2 façanes estan rehabilitades. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA.C/ CERVANTES. Local en lloguer, de 66 m2, llum i aigua. 400€ Tel. 977 25 20 52

OPORTUNITAT. TARRAGONA. ZONA PLAÇA DELS CARROS. Es traspassa restaurant en ple funcionament. Tot equipat, capacitat per uns 50 comensals. Interessats trucar al tel.

686 70 39 10

Contactes

TARRAGONA. C/ GASÒMETRE. Local en molt bon estat, 128 m2, 900€ de lloguer i 240.000€ de venda. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. REBOLLEDO (Ref.LL144). Local en venda 110.000€ / lloguer 600€. Llum i electricitat, bon estat. Tel. 977 25 20 52 TARRAGONA. AV. ROMA. (Ref. DPL144). Despatx en lloguer, 125m2, 900€. Moblat, a/a, 4 sales i recepció, aigua i llum d’alta, opcional, pàrquings: 75€ cada un. Tel. 977 25 20 52

Amistat

Casat de 62 anys, 1,85m, 85kg., busca relacions esporàdiques amb una dona d’entre 18 i 45 anys, afectuosa i apassionada com ell. Possible relació seriosa en el futur. Tel. 658 087 845

C L A S S I F I C AT S classificats@noticiestgn.cat

686 703 910

TARRAGONA. SANT PERE I SANT PAU. (Ref.:AM333). C/ Violant d’Hongria, planta baixa amb mobles, 1 habitació, menjador, cuina i bany, parking i traster. 400€ Tel. 977 25 20 52

TORREFORTA (TGN). C/ MONTBLANC. Molt cèntric, 95 m2. Lloguer a 400€ i venda a 55.000€ Tel. 977 25 20 52

DEL31DEGENERAL6DEFEBRER

TARRAGONA. C/ RAMON I CAJAL. (Ref.: A242).

Sense mobles, reformat, 3 hab., menjador, cuina i 2 banys. Per 700€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ MARQUÈS DE MONTOLIU (Ref. LL134). Local en lloguer, 140 m2, d’obra. Per: 800€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. C/ NOU DE ST. PAU (Ref.: A236).

Sense mobles, reformat, 1 habitació, menjador, cuina i bany. Terrassa. Per: 375€. I de 2 habitacions i 2 banys per 500€. Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. ST. PERE I ST. PAU. Bar-pizzeria a traspàs. Davant de la universitat. Cuina i obrador tot equipat. Dues plantes de 90 m2 cadascuna més una terrassa amb tancaments a la vorera.

(Ref. BT022). 45.000€ Tel. 977 25 20 52

S’espera una setmana molt similar a l’anterior. En general el cel restarà serè, amb nuvolositat al sud. Dijous hi ha possibilitat de ruixats febles. Les temperatures oscilaran entre 17ºC i 1ºC. Bufarà vent fluix i hi ha previsió de boira lleugera a l’Ebre. Font: Meteocat

TARRAGONA. PLAÇA DE LA FONT. Pis sense mobles, d’un dormitori, bany, cuina oberta al menjador. Exterior a dos carrers. Preu: 330€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. C/ MÉNDEZ NÚÑEZ. Local en lloguer, bon estat, llum, A/A, 60 m2, amb altell.

850€ Tel. 977 25 20 52

TARRAGONA. REDING. Pis en lloguer nou a estrenar, de 2 dorm., sense mobles. Al costat de la plaça del mercat. 600€ Tel. 977 24 80 80

TARRAGONA. RAMBLA NOVA. Local en lloguer, amb tres plantes, 360 m2, 1a liniea comercial.

6.000€ Tel. 977 25 20 52

Temps d’hivern

Temperatures de la setmana

MÀX.17 º ESPAI PATROCINAT PER:

Complex Industrial Tarragona

MIN.1º

23

31 de gener de 2018

agenda opinió

Josep gil prevere

El Cant espiritual, de David Jou No sé si el coneixeu, i, si és així, no sé si estareu d’acord amb la meva opinió. Començo per dir que vaig ser a la presentació del llibre i que, en la presentació, vaig entendre quin és el sentit dels «cants espirituals» (i n’hi ha molts, i no tots prou coneguts escrits en la nostra llengua). Vaig entendre que, en el fons, el «Cant» és una queixa dirigida al «Déu vivent» (és una queixa el prec de Joan Maragall, quan demana uns ulls més grans per a veure «ta faç immensa»), una queixa amable (i és en aquest sentit que el conegut poema de l’agnòstic Josep Palau i Fabre rep adequadament el qualificatiu de «cant espiritual»).

Per cert, aquesta tradició nostrada arrela en la gran tradició dels salms d’Israel, que són sovint «queixes» al Déu vivent.

De fet, David Jou, en iniciar el seu «Cant», cita els d’Ausiàs March, de Joan Maragall, de Josep Palau i Fabre, de Blai Bonet i d’Antoni Ferrer i Perales, i escriu: «Aquest cant celebra la matemàtica de Déu i la glòria de la vida

–que la ciència ens va desvelant de mica en mica en la seva esplendor i subtilesa– i, més especialment, la mirada de Déu: una mirada que ens diu que no hem estat abandonats, una mirada que no jutja ni espia, sinó que contempla i recorda, i sap i entén el que no sabem ni entenem de nosaltres mateixos, una mirada en què l’avenç de la diferència radical queda salvat en la proximitat íntima d’una contemplació mútua, entre interrogativa i unitiva».

I no crec que sigui fàcil formular la “queixa” d’una manera millor de com ho fa el poeta i físic David Jou quan, després de confessar: «Sí, ja ho sé. T’estimo, em sento saciat de la teva presència, no vull res més, però el món és tan gran!», afegeix: «Però calles tant, o t’amagues tant, rere pregàries desateses i cartes sense resposta, que la fe no m’escalfa, que m’avergonyeixo de la meva feblesa de creient i t’increpo i et detesto. I parlo mal de tu, com si fossis algú. Però aquest parlar mal té gust de pregària en un món que t’ignora...»

Personalment, en la veu del poeta, m’ha semblat captar ressonàncies meves: no ho sé. Però sí que sé que el poema de David Jou m’ha fet gaudir, i molt. I us el recomano.

«Vaig entendre que, en el fons, el ‘Cant’ és una queixa dirigida al Déu vivent, una queixa amable»

Agenda dIJOUS 1 Tarragona. Cinema LLOC: caixaforum tarragona hoRA: 19 h | PREU: 4€ Trobada amb Carla Simón, la directora d’Estiu 1993. Carla explica la seva trajectòria marcada pels reconeixements de la seva opera prima, i es converteix en promesa del cinema català. Els reconeixements li arriben per tot arreu i la confiança que inspira la seva forma de narrar històries ha fet que Estiu 1993 sigui candidata a representar Espanya als Òscars d’aquest any.

DIVENDRES 2 Tarragona. Concert LLOC: PALAU FIRAL | hoRA: 21 h | PREU: 28€ La cantant Vanesa Martín presenta el seu darrer treball Munay. Un títol que significa «estimar». L’amor cap a la natura, l’amor a un mateix i als altres, l’amor del creador per la seva creació...

DISSABTE 3 Tarragona. Teatre LLOC: TEATRE EL MAGATZEM hoRA: 20.30 h | PREU: 10€ | 12€ | 14€ Sobre els danys del tabac i les ostres, una «conferència rigorosa» a la qual recomanem que assisteixin totes aquelles persones que desitgin deixar de fumar... i als que no ho vulguin fer. Un monòleg còmic d’Anton Txèkhov versionat per Francesc Cerro-Ferran i interpretada per Xavier Graset.

ATENEU DE TARRAGONA Diumenge 4 · 18.30 h | Ball Gran ball de Carnestoltes 2018 amb el Grup Orquestral Ateneu, amb la veu del cantant Jordi Català. Cava, coca de llardons i concurs de disfresses. Públic disfressat, aportació voluntària. Aportació 2€ socis, 5€ no socis. Servei de cafeteria.

Prorrogada fins l’11 de febrer | Exposició 4a mostra del fons d’art de l’Ateneu de Tarragona.

Horari: de dilluns a divendres de 17 a 21 hores. *Properament s’informarà de la calçotada de l’Ateneu de Tarragona, programada pel dia 4 de març.

Horari: de dilluns a divendres de 18 a 21 hores. | Tel: 977 23 31 60 Mail: ateneudetarragona@tinet.cat | Facebook: Ateneu de Tarragona.

24

31 de gener de 2018

LA contra Rècord de turistes a Tarragona La capital presenta unes xifres envejables superant amb escreix els dos milions de visitants i els 700.000 turistes durant el 2017

La URV ajuda a esclarir dubtes científics en un minut

Nano, nou entrenador del Nàstic

Elchicotriste

Semàfor de la setmana

L’heroi de la temporada anterior torna al Nou Estadi amb l’objectiu de tornar a salvar els granes. La derrota contra el Reus, detonant del canvi de míster

Una sèrie dona resposta, en poc més de 60 segons, a dubtes científics a través d’il·lustracions animades.

L tempus fugit

a Unitat de Comunicació de la Ciència de la URV (ComCiència) ha completat una nova entrega dels vídeos de divulgació científica ‘Ciència en 1 minut’. Aquesta sèrie dona resposta, en poc més de 60 segons, a dubtes científics a través d’il·lustracions animades. Investigadors de la Universitat han assessorat sobre el contingut d’aquestes càpsules audiovisuals, que es difonen a través de Youtube en català, espanyol i anglès.

Frase de la setmana

«No s’estan respectant els resultats de les eleccions a Catalunya» Gerard Piqué, jugador del FC Barcelona

«D’on venen les marees vermelles?» «Què fa un catalitzador?» «Què és i com es pot prevenir l’assetjament escolar?» «Com s’obté energia de l’hidrogen?» Aquests són alguns dels dubtes als quals donen resposta les il·lustracions animades de la sèrie Ciència en 1 minut. Amb un estil modern i clar, donant prioritat al rigor científic i amb el suport d’una animació gràfica, cada capítol explica d’una forma senzilla un concepte científic relacionat amb algun dels grups o àmbits de recerca de la

Universitat. L’objectiu d’aquesta sèrie és apropar la ciència —des de tots els vessants— al públic i fer-la comprensible.

Les càpsules són accessibles a tothom i s’han pensat com una eina didàctica que pot ser útil per explicar continguts científics a estudiants de primària, ESO, batxillerat i cicles formatius, així com a públic universitari i general.

Els vídeos, que també estan penjats en espanyol i en anglès, s’han elaborat amb el suport de la Fundación Española para la Ciencia y la Tecnología (FECYT), i està previst gravar-ne de nous durant l’any 2018.

Talent URV Els episodis de Ciència en 1 minut, a més, complementen el tema que s’explica en una altra sèrie, Talent URV, una proposta amb diversos formats de divulgació científica sobre temes que s’estudien a la Universitat. Té l’objectiu de donar a conèixer la feina que fan els investigadors a través de vídeos, reportatges escrits i xarxes socials.