Memòria ca tarragona 2011

CA TARRAGONA MEMร RIA 2011

Oficina Plaรงa del Pallol 3 43003 Tarragona +34 977 239 751 www.catarragona.net facebook.com/CAtarragona.net twitter.com/CA_Tarragona

SUMARI 0 Introducció

2 2

1 Presentació 1.1 CA Tarragona

2

1.2 Origen

2

2 Projecte artístic

3 3

2.1 LABmediació 2.1.1 Definició. 2.1.2 Obert per reflexió. 2.1.3 Avaluació del projecte Obert per reflexió. 2.1.4 Espai del LABmediació. 2.1.5 Valoració

11

2.2 Programa de formació 2.2.1 Definició. 2.2.2 Coaching per a artistes. 2.2.3 Valoració

13

2.3 Programa de suport a la creació i producció 2.3.1 Definició. 2.3.2 L’Irradiador. 2.3.3 Valoració

14

2.4 Programa de difusió 2.4.1 Definició. 2.4.2 Exposició de l’artista Bouchra Khalili. 2.4.3 Valoració

3 Pla de comunicació

18 19

3.1 Identitat 3.1.1 Nom. 3.1.2 Imatge corporativa. 3.1.3 Fases de treball

20

3.2 Primeres aplicacions 3.2.1 Papereria. 3.2.2 Senyalització de l’oficina. 3.2.3 Espai virtual (Web i xarxes socials)

24

3.3 Relacions personals 3.3.1 Mediació / Comunicació (contacte amb els agents). 3.3.2 Base de dades

25

3.4 Mitjans de comunicació 3.4.1 CA Tarragona. 3.4.2 Obert per reflexió

3.5 Indicadors

27

3.6 Valoració

28

3.6.1 Fortaleses. 3.6.2 Debilitats

4 Gestió

29

4.1 Adequació de l’oficina

29

4.2 Equip

29

4.2.1 Equip del CA Tarragona. 4.2.2 Suport a la gestió per part de Progess, S.L. 4.2.3 Seguiment per part de les institucions 30

4.3 Mediació en relació a la gestió 4.3.1 Taula de programació. 4.3.2 Comissió de seguiment

31

4.4 Valoració

5 Valoració general

31 1

0 INTRODUCCIÓ Aquest document recull la descripció de la gestió i direcció del Centre dʼArt de Tarragona durant els mesos dʼabril a desembre de 2011, els primers vuit mesos de funcionament del Centre dʼArt. Presenta les primeres actuacions dutes a terme per tal dʼimplementar-lo, així com la descripció, disseny, producció, execució, indicadors i valoració dels primers projectes de cadascun dels seus programes.

Lʼactivitat pública realitzada dins aquest període és el projecte Obert per reflexió que finalitza a principis del 2012. Per tal de poder incloure les valoracions finals dʼaquest projecte en la present memòria, sʼhan tingut en compte els indicadors i les aparicions en els mitjans fins a la data de tancament del mateix, el 25 de gener de 2012.

1 PRESENTACIÓ 1.1 CA Tarragona El Centre dʼArt de Tarragona és un equipament cultural públic per a la promoció de la recerca, la producció, la difusió, la formació i la documentació de la producció cultural i artística contemporània. És el resultat de la cooperació entre lʼAjuntament de Tarragona i el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya.

Lʼespecificitat del CA Tarragona és la mediació, entesa com una forma de treball dialògic entre les polítiques culturals i les pràctiques artístiques contemporànies per a generar sinergies, trasnversalitats i relacions en xarxa entre projectes, agents, entitats i ciutadania. L'objectiu és la construcció col·lectiva de significació i retorn social per al territori del Camp de Tarragona així com fomentar la implicació dels artistes en contextos no artístics.

1.2 Orígen La licitació de la gestió i direcció integral del CA Tarragona i les especificitats que en determinen la seva identitat es presenten com una oportunitat que neix de la confluència dʼun treball fet des del territori, tant per part del sector artístic com de les institucions que han creat un fort vincle entre el context i la proposta de Centre dʼArt, i també, dʼun procés de consolidació dʼunes polítiques culturals nacionals que està fent del treball des dels territoris una punta de llança per a la implementació de nous equipaments que els donin servei.

El Centre dʼArt es projecta dins del Pla Local dʼEquipaments Culturals de lʼÀrea de Cultura de lʼAjuntament de Tarragona. Les seves directrius són hereves del projecte artístic elaborat mitjançant un procés de treball participatiu entre representants de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de

Tarragona, lʼAjuntament de Tarragona, la Universitat Rovira i Virgili, la Plataforma dʼArtistes, lʼAssociació de Músics i una selecció dʼagents, constituïts en Comitè impulsor, lʼany 2007.

2

En lʼàmbit nacional, el CA Tarragona sʼinscriu en la constel·lació de centres dʼart promoguts des de les administracions públiques. Juntament amb el Centre dʼArt La Panera, el Bòlit-Centre d'Art Contemporani de Girona, lʼACVic Centre dʼArts Contemporànies, Lo Pati Centre dʼArt Terres de lʼEbre, construeix un lloc per a les arts visuals contemporànies a Catalunya i situa el Camp de Tarragona dins dʼaquest mapa. És així com el 2 de juliol de 2010 sʼaprova lʼexpedient de contractació per adjudicar, per procediment obert, el servei consistent en la direcció i gestió integral del Centre dʼArt de Tarragona.

LʼAjuntament de Tarragona publica, en data de 15 de juliol, els plecs de clàusules per a la contractació del servei consistent en la direcció i gestió integral del Centre d'Art de Tarragona, essent la data límit per a la presentació dʼofertes el dia 16 d’agost. Tres empreses presenten les seves propostes.

El 8 de novembre del 2010 el jurat, composat Oriol Picas, Adam Manyé, Antonio Salcedo i Chantal Grande, realitza un informe favorable a favor de la candidatura de lʼempresa Progess, projectes i gestió de serveis socials S.L. El 25 de febrer de 2011 sʼadjudica provisionalment a lʼempresa Progess S.L. el servei de direcció i gestió del Centre dʼArt de Tarragona.

A lʼabril de 2011 es concreta lʼinici de la gestió del Centre dʼArt de Tarragona amb la incorporació dels dos professionals encarregats de fer efectiu el projecte de gestió amb el qual lʼempresa, en conveni amb lʼassociació Sinapsis, van guanyar el concurs.

2 PROJECTE ARTÍSTIC El projecte artístic del CA Tarragona neix de la interacció de cinc línies de treball bàsiques que es desenvolupen en la programació i en la metodologia de treball amb les quals es programen i gestionen les actuacions: LABmediació, Formació, Difusió, Producció i Documentació.

2.1 LABmediació 2.1.1 Definició El Laboratori de Mediació desenvolupa una recerca pràctica i uns projectes que permeten investigar formats i metodologies de treball per aprofundir en els potencials i les contradiccions de les pràctiques de mediació entre lʼesfera artística i la social. És en aquest sentit que el CA Tarragona treballa per generar valor des de la innovació i per poder transferir els coneixements produïts a dʼaltres centres dʼàmbit nacional, estatal i internacional.

3

2.1.2 Obert per reflexió AMB EL SUPORT DE Aula a la Deriva, a través de la vinculació de Javier Rodrigo i Sinapsis.

AMB LA COL·LABORACIÓ DE L’Institut Municipal d’Educació, l’Espai Jove Kesse, el Departament d’Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili, pel que fa a la cessió d’espais on realitzar les sessions.

La Universitat Rovira i Virgili. L’alumne en pràctiques Jose Luís Rosado ha portat a terme la documentació del procés.

L’Escola d’Art i Disseny de Tarragona, que ha cedit l’equipament tècnic necessari per a la documentació del procés.

Paul Capriotti, Txelu Balboa (Amasté) i Marta Ricart, ponents convidats.

AMB LA PARTICIPACIÓ DE Pràctiques de comunicació i de traducció

Pau Catà, Centre de Recerca i Creació Casamarles Josetxo Cerdan, Grup de recerca en comunicació ASTERISC de la URV Toni Carrasco, Grup de recerca per a la formació docent en estratègies i metodologies educatives per incorporar la comprensió crítica de la Cultura Visual a l’àmbit de l’Educació Visual Rosa Comes, Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Tarragona Màrius Domingo, www.altacapa.com Sunsi Huertas, Grup de recerca en comunicació ASTERISC de la URV Ramon Maria Huguet, Ràdio Montblanc Carles Marquès, Caixaforum Tarragona Elena Martí, Centre d’Art Cal Massó Jordi Martorell, La Casa de Palla Jordi París, Museu de Valls Joan Pascual, L’Ovella Vermella Assumpta Rosés, Artiga. Revista d’art i pensament contemporani Raquel Sánchez Friera, Diari de Tarragona. Encuentros.

Pràctiques artístiques i contextos educatius

Anna Catà, Auriga Serveis Culturals Pere Estadella, Ditada Magda Guillen Akim Khi, Asociación Espíritu Libre Albert Macaya, Facultat de Ciències de l’Educació de la URV Bernardina Marina, Fundació Caixa Tarragona Manel Margalef, Escola d’Art i Disseny de Tarragona Pedro Nogales, Unitat d'Investigació del Cinema de la URV / Aula de Cinema de la URV Francesc Perramon, EADT Alfred Porres, Grup de recerca per a la formació docent en estratègies i metodologies educatives per incorporar la comprensió crítica de la Cultura Visual a l’àmbit de l’Educació Visual Núria Rion, Micro-Cicle Josep Salmeron, IES Gabriel Ferrater de Reus

Antonio Salcedo, Departament d’Història de l’Art de la URV

4

Marisa Suárez, MAMT Pedagògic Àngels Torras, Institut Municipal d’Educació de Tarragona Eloïsa Valero, Grup de recerca per a la formació docent en estratègies i metodologies educatives per incorporar la comprensió crítica de la Cultura Visual a l’àmbit de l’Educació Visual Quim Vilafranca, Escola d’Art i Disseny de Reus Lluís Vives, EADT Pràctiques participatives en la gestió cultural i la producció artística

Dídac Aluja, Perejil’s Sounds David Balsells, SCAN Tarragona Núria Boronat, Espai Jove Kesse Montserrat Caballero, Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona Esther Canals, Laboratori Visual Andrea Endeinhammer, Künstainer Ester Ferrando, Grup de recerca per a la formació docent en estratègies i metodologies educatives per incorporar la comprensió crítica de la Cultura Visual a l’àmbit de l’Educació Visual Xavier Filella, Centre de Lectura de Reus Cecília Lobel, L&B art + comunicació Tecla Martorell, Centre de Formació d’Adults Tarragona Gemma Massagué, Àrea de Cultura de l’Ajuntament de Cambrils Mikel Morlas, Arnolfini Magda Murillo, Grup de recerca per a la formació docent en estratègies i metodologies educatives per incorporar la comprensió crítica de la Cultura Visual a l’àmbit de l’Educació Visual Nando Oterino, Fundació Caixa Tarragona Ció Pallarès, Àrea de Cultura de l’Ajuntament del Vendrell Lídia Porcar Sergi Quiñonero, Poblet. Natura i Art i Exposició poesia visual de Forés. Poesia i música Rosa Ricomà, Museu d’Art Modern de Tarragona Aureli Ruiz Tomàs Sentís, Àrea de Relacions Ciutadanes de l’Ajuntament de Tarragona Cristina Serra, Laboratori Visual Montse Vargas, Coordinadora de centres cívics Alba Zamora, Casal l’Amic Marina Vives

2.1.2.1 Descripció Obert per reflexió és el primer projecte del CA Tarragona. Es planteja com un laboratori de treball col·laboratiu que té la finalitat dʼimaginar i proposar maneres sostenibles de generar projectes en xarxa entre els assistents per tal de reforçar lʼecosistema cultural del territori.

2.1.2.2 Disseny Per a aquest projecte, el CA Tarragona es posa en contacte amb Aula a la Deriva, una plataforma de producció cultural en contextos específics que sʼencadella amb processos culturals i socials

5

preexistents en aquests contextos a fi dʼobrir espais dʼaprenentatge i construcció col·lectiva de coneixement.

El suport dʼAula a la Deriva es concreta a través de la vinculació de Javier Rodrigo i Sinapsis que, conjuntament amb lʼequip del Centre dʼArt dissenyaran lʼestructura del projecte amb lʼobjectiu de provar de donar resposta a les següents qüestions: Podríem generar més transversalitat entre agents, institucions, projectes i sectors? Podríem definir noves complementarietats i innovar en les formes de construir cooperació? Com redefinirem el punt de partida plantejat en cada itinerari a partir de les aportacions de tots els agents actius que conformen lʼObert per reflexió?.

Es decideix estructurar el projecte en tres eixos: comunicació, educació i participació. En un primer moment (1a, 2a i 3a setmanes), els grups de treball sʼorganitzen en relació a cada un dʼaquests tres eixos. En una segona fase del taller (4a, 5a i 6a setmanes), aquests grups es conformaran dʼacord amb els interessos dels participants i en relació al tipus de projecte que vulguin desenvolupar i de les persones amb qui els interessi crear una xarxa de col·laboració.

Lʼelecció dels tres eixos es vincula a la voluntat del CA Tarragona de poder relacionar-se de manera transversal amb la producció cultural del territori i poder establir nous ponts de diàleg amb la diversitat dels seus projectes més destacats. La comunicació es planteja a partir de la necessitat de generar zones de significació diferenciades a lʼhora de compartir les pràctiques artístiques contemporànies. Lʼeducació es planteja a partir de la voluntat de reflexionar i proposar pràctiques que permetin que els rols de lʼeducació esdevinguin intercanviables, on els seus agents protagonistes puguin ser educadors i educants a la vegada. La participació es planteja a partir de la recerca de noves relacions entre els productors i els públics, de tal manera que les pràctiques artístiques tinguin significat per a totes les persones que en participen.

2.1.2.3 Producció Amb lʼobjectiu de garantir lʼèxit del projecte Obert per reflexió, des del mes de juliol i fins al mes de novembre, lʼequip del CA Tarragona es reuneix personalment amb cadascun dels representants dʼinstitucions, col·lectius, projectes artístics i culturals del territori per tal de convidar-los a participar de lʼespai de trobada organitzat al voltant dels tres eixos: la comunicació, lʼeducació i la participació.

Durant la primera quinzena de novembre, sʼobre també un període dʼinscripció per a totes aquelles persones interessades a participar de lʼObert per reflexió i amb qui el Centre dʼArt no ha contactat directament.

Dʼaltra banda, es conviden a sis responsables de projectes, tres de dins i tres de fora del territori, a plantejar-se les diverses qüestions que mouen cadascun dels eixos. En aquest sentit, es contacta amb Txelu Balboa (Amasté) i Paul Capriotti per a lʼeix de comunicació; Jordi Canudas i Alfred Porres per a lʼeix dʼeducació; i Marta Ricart, Lídia Porcar i Jordi Martorell per a lʼeix de participació.

Durant els mesos de setembre-octubre, sʼencarrega a cinc dels participants de lʼObert per reflexió Assumpta Rosés, Rosa Comes, Francesc Perramon, Eloïsa Valero i Esther Canals- que facin prospecció del territori en relació als tres eixos del projecte per tal dʼelaborar un primer mapa dʼagents actius del Camp de Tarragona. per Paral·lament, durant el mes dʼoctubre es cerquen complicitats dʼespais relacionats amb cada eix tal de poder desenvolupar les diverses sessions en emplaçaments relacionats amb els processos de 6

treball. Així, sʼacorda que lʼeix de comunicació es portarà a terme al Departament dʼEstudis de Comunicació del Campus Catalunya de la Universitat Rovira i Virgili, lʼeix dʼeducació a lʼInstitut Municipal dʼEducació, i el de participació als Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona. Per a les dues sessions conjuntes es reserven dos espais municipals, lʼEspai Jove Kesse i la sala dʼactes de lʼAntiga Audiència.

2.1.2.4 Execució Entre els mesos de novembre de 2011 i gener de 2012, el CA Tarragona impulsa i proposa aquest projecte com un procés de mediació amb el territori i els seus projectes, agents i institucions alhora que s'implica en les dinàmiques de les sessions com un convidat més integrant-se en els diferents eixos i grups de treball.

Des del 21 de novembre de 2011, un conjunt de més de 60 persones representants de diferents institucions, col·lectius, projectes artístics i culturals del Camp de Tarragona participen activament de les jornades. Durant sis setmanes es proposen diferents sessions de treball que volen promoure lʼanàlisi de projectes, la reflexió crítica i el disseny de nous processos de treball entre tots els participants. Al llarg del procés es conformen cinc grups de treball en relació a cinc camps dʼacció (una plataforma de comunicació, la relació de les pràctiques educatives i els contextos artístics, les pràctiques artístiques en context, les arts emergents i les programacions en xarxa). Els grups han compartit allò que tenen en comú per reconèixer lʼoportunitat de cooperació, a curt, mitjà i llarg termini.

El dia 25 de gener de 2012, el CA Tarragona, conjuntament amb tots els agents i institucions que han participat en lʼObert per reflexió, presentaran públicament les propostes de projectes resultants del procés de treball compartit. La sessió també tindrà lʼobjectiu de convidar altres persones i institucions interessades a sumar-se al desenvolupament dels projectes.

Sessió conjunta del dia 14 de desembre a lʼEspai Jove Kesse

7

2.1.2.5 Indicadors Comunicació

Educació

Participació

Persones contactades

21

30

33

Assistència setmana 1

17

23

28

Assistència setmana 2

18

19

19

Assistència setmana 3

18

26

23

Assistència setmana 4

9

20

16

Assistència setmana 5

8

21

13

Assistència setmana 6

15

24

25

Persones apuntades als grups de treball resultants de lʼObert per reflexió

12

31

24

% de persones que decideixen participar

85,7%

86,7%

84,8%

% de persones que es mantenen al llarg de lʼObert per reflexió

44,4%

76,9%

46,4%

% de persones apuntades als grups de treball resultants de lʼObert per reflexió

66,7%

119,2%

89,3%

2.1.3 Avaluació del projecte Obert per reflexió AMB LA COL·LABORACIÓ DE Javier Rodrigo, Aula a la Deriva.

Sunsi Huertas, Grup de recerca en comunicació ASTERISC, Departament d’Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili.

2.1.3.1 Descripció Des del Laboratori de mediació, en col·laboració amb el Departament dʼEstudis de Comunicació de la URV, sʼimpulsa un estudi sobre lʼimpacte del projecte i lʼavaluació del mateix.

2.1.3.1 Disseny LʼObert per reflexió és també el primer projecte del LABmediació del CA Tarragona amb el qual

sʼenceta una reflexió pràctica entorn a la qüestió de com un centre d'art s'arrela i articula la seva relació amb el context on s'ubica i què pot fer de diferent des dʼuna perspectiva de la pràctica de la

8

mediació. Per tot això, el projecte treballa també en tres direccions: per documentar tot el procés i poder compartir tot el que passi i es faci durant les sessions; per fer-ne públics els resultats; per avaluar i reflexionar sobre tot el que sʼha compartit i après durant el procés. Tot el material que sʼha elaborat quedarà a disposició de qualsevol institució, projecte o agent que en vulgui fer un ús.

Aquest projecte és el resultat dʼuna col·laboració amb el Departament dʼEstudis de la Comunicació de la URV, que es concreta mitjançant la participació en ell de Sunsi Huertas. Sʼacorda la incorporació també dʼun estudiant en pràctiques a partir del gener de 2012.

Amb aquest estudi, el CA Tarragona inicia una recerca sobre les metodologies dʼavaluació dels processos de treball col·laboratius i les polítiques locals i culturals, els indicadors a tenir en compte i la seva traducció en termes d'excel·lència artística.

Es decideix que lʼestudi treballarà els següents ítems: o

Introducció i justificació.

o

Marc teòric o exemples d'altres casos.

o

Metodologia emprada: descripció de l'Obert per Reflexió.

o

Anàlisi de l'evolució: entrevistes en profunditat als organitzadors i a una mostra dels participants.

o

Resultats d'aquestes entrevistes: resultats obtinguts de l'Obert per Reflexió, impacte en el territori, xarxa creada, etc.

o

Conclusions i recomanacions finals d'utilitat per a altres entitats.

2.1.4 Espai LABmediació AMB LA COL·LABORACIÓ DE l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació de Tarragona a Reus 2.1.4.1 Descripció Es concep com un espai permanent que permetrà visibilitzar les actuacions del CA Tarragona en relació a la seva especificitat: la mediació entre les pràctiques artístiques i el context (artístic i no artístic).

2.1.4.2 Disseny Lʼespai es defineix com una interfície de mediació entre el públic i els objectius i la funció del CA Tarragona. Aquest espai té la finalitat de mediar entre el públic i el propi Centre dʼArt, sempre en relació a la missió dʼaquest en el territori i dins el marc de la institució art.

Es tracta dʼun espai que ha de transmetre la sensació de proximitat. Un espai on s'esvaeix la tensió que a vegades la llunyania dels llenguatges contemporanis provoca a lʼespectador. Si sʼentén l'espai dʼexposicions com a un espai protagonitzat per les intervencions artístiques i l'actitud que sʼespera dels visitants és la contemplació i el respecte; a lʼespai LABmediació, els visitants són els

protagonistes, ells i les actuacions que han realitzat o que poden realitzar en aquest espai.

9

Cal que lʼespai LABmediació es desplegui com a una zona de consulta al voltant de les coordenades d'acció del CA Tarragona. En aquest sentit, lʼespai albergarà un arxiu de documents sobre mediació, que posarà especial èmfasi en la recerca en aquest camp i que sʼenriquirà lentament amb la bibliografia i la projectografia associada a mesura que passin els anys. En aquest espai es posarà a disposició de l'espectador material bibliogràfic que contextualitzi les actuacions del Centre dʼArt, així com dʼaltres recursos diversos que situïn el visitant davant dʼallò que veurà a lʼespai expositiu.

Sʼentén també com un espai per a l'acció, on sʼhi portaran a terme xerrades, trobades, tallers o workshops -per al públic general o bé per a professionals-, seminaris.

2.1.4.3 Producció A mitjans dʼoctubre, es contacta amb lʼEscola dʼArt i Disseny de la Diputació de Tarragona a Reus, per tal de cercar col·laboració amb el Departament dʼArquitectura Efímera de la mateixa. Lʼequip del CA Tarragona es reuneix amb en Joaquim Vilafranca, director de l’Escola, en Xavier Monje, professor de la titulació de Projectes i Direcció d’Obres i Decoració i en Nacho Álvarez, professor de la titulació d’Arquitectura Efímera.

Es troba interessant traspassar als alumnes lʼencàrrec de lʼespai del LABmediació per a què lʼassumeixin com un projecte de classe.

A finals de desembre el CA Tarragona es planteja lʼadquisició a molt baix cost dʼuns plafons expositius de mallat produïts pel MNAC que es podrien proposar als alumnes com a material a utilitzar en els seus projectes. Aquest procés es veu endarrerit degut a la indefinició de seu física per al Centre dʼArt. Es preveu que les propostes de projectes dels alumnes es presentaran al Centre dʼArt a principis del 2012.

2.1.5 Valoració 2.1.5.1 Fortaleses o

La creació dʼun espai de reflexió teòrica i pràctica que contribueixi a legitimar i donar visibilitat a les pràctiques artístiques que produirem de manera vinculada a un territori, un context o una comunitat determinats.

o

La col·laboració amb associacions i professionals del sector artístic (Aula a la Deriva, Amasté, etc.) per tal de treballar plegats.

o

Lʼanàlisi de la situació dels diferents col·lectius i projectes convidats, així com lʼestat de la vida cultural a la ciutat i el camp en relació als temes proposats.

o

La col·laboració amb els agents locals (URV, IMET i Espai Jove Kesse) per començar a treballar conjuntament i programar activitats del CA Tarragona en sengles espais.

o

La creació dʼestructures estables de treball i col·laboració entre els agents actius del territori i el CA Tarragona.

o

Lʼampli seguiment de lʼObert per reflexió i la voluntat de continuïtat per part dels participants.

10

o

La creixent assistència i la implicació dels agents que participen de lʼeix dʼeducació.

o

El fet de treballar per fer possible la transferibilitat dels coneixements adquirits més enllà del LABmediació.

o

La consolidació dʼun espai de treball que garanteixi el retorn social de les pràctiques artístiques.

o

La col·laboració amb els agents locals (EADR) per començar a treballar conjuntament i fer-los encàrrecs en relació a una de les seves especialitzacions, lʼarquitectura efímera.

2.1.5.2 Debilitats o

El CA Tarragona es veu abocat a itinerar per diversos espais de la ciutat per tal de poder portar a terme les diverses sessions del projecte Obert per reflexió.

o

La manca de consolidació del marc institucional del CA Tarragona en el moment de realització del projecte dilueix la representació simbòlica del Centre dʼArt davant els participants a lʼObert per reflexió.

o

La irregularitat de participació pel que fa a lʼeix de comunicació.

o

Tot i la bona disposició de lʼEscola dʼArt i Disseny de Reus per desenvolupar lʼespai LABmediació, la manca de concreció sobre la disponibilitat del Tinglado 2 per al CA Tarragona endarrereix la producció del mateix.

2.2 Programa de formació 2.2.1 Definició Programa que facilita la permanent millora de la capacitació tècnica i discursiva de l'ecosistema cultural del territori. El programa de formació vol donar suport a la professionalització dels productors culturals i als models de treball col·laboratiu entre pràctiques artístiques i comunitats i posar a l'abast del teixit social eines que fomentin una relació dialògica amb els processos artístics.

2.2.2 Coaching per a artistes AMB LA COL·LABORACIÓ DE l’Escola d’Art i Disseny de la Diputació a Tarragona L’Associació d’Artistes Visuals de Catalunya. Imparteix el curs: Joan Morey.

2.2.2.1 Descripció Lʼhabilitat professional del creador actual passa per dominar molts processos diferents, que van des de la projectació, preproducció i realització de la seva obra fins a la difusió, distribució o divulgació de la mateixa. Amb motiu de la convocatòria L’Irradiador (Arxiu comissariat dʼartistes i crítics del Camp de Tarragona), el Centre dʼArt de Tarragona proposa un Coaching per a artistes amb lʼobjectiu de proporcionar eines per a cadascun dʼaquests processos.

11

2.2.2.2 Disseny El Curs de Comunicació i Presentació de la Trajectòria Professional Artística o Coaching per a artistes és un curs ofert per lʼAssociació dʼArtistes Visuals de Catalunya, el docent del qual és lʼartista visual Joan Morey.

Es tracta dʼun curs de formació específica per a la professionalització de lʼartista en el sector de les arts visuals, dirigit a tots aquells artistes (joves i emergents, de curta o mitjana carrera) que vulguin millorar, contrastar o actualitzar la seva manera de presentar i comunicar el seu treball. Aquest coaching està orientat a oferir suport metodològic a lʼartista en lʼorganització de lʼobra (documentació, catalogació i ordenació de la producció; anàlisi, descripció i fitxes tècniques), en la fase de presentació de la trajectòria professional (statement, perfil biogràfic, currículum, dossier visual o audiovisual...), així com en la comunicació de les seves obres o projectes (estructuració de discurs, exposició en públic —oral i escrita, difusió on-line...) i en la gestió i divulgació de la producció artística (distribució —tradicional i nous formats, intercanvi dʼinformació, entorn web 2.0, promoció en premsa, departaments pedagògics...).

El curs sʼarticula en cinc sessions presencials (i tutories on-line). La seva fi és construir un marc en el qual situar la comunicació i presentació de la trajectòria professional dʼun artista proporcionant-li eines diverses per integrar de forma eficaç el seu treball en el context de lʼArt. A més dels continguts de cada sessió, un dels objectius del curs és comprendre el marc dʼactuació i el seu funcionament per arribar a ser un artista dʼenteresa professional.

La participació i el diàleg entre docent i assistents pretendrà obrir vies dʼanàlisi i valoració dʼintencions que estableixin pautes dʼaprenentatge ajustades a la situació artística de cada assistent.

2.2.2.3 Producció El CA Tarragona fa una recerca de cursos oferts per diferents universitats, associacions i Centres dʼArt especialitzats, cercant una formació amb la qual es potenciï la professionalització dels artistes del Camp de Tarragona.

Es gestiona amb lʼAssociació dʼArtistes Visuals de Catalunya la realització del Coaching per a artistes a Tarragona per ser presentat juntament amb la convocatòria de L’Irradiador i dins el marc de lʼEscola dʼArt i Disseny de la Diputació a Tarragona.

Es projecta el curs per ser realitzat en cinc sessions, els dies 7, 8, 9, 15 i 16 de març de 2012.

2.2.3 Valoració 2.2.3.1 Fortaleses o

La col·laboració amb els agents locals (EADT) per començar a treballar conjuntament i reforçar línies de treball.

o

La col·laboració amb agents del sector artístic (AAVC).

2.2.3.2 Debilitats o

a La necessitat dʼadequar-nos al calendari de lʼEADT per tal de poder realitzar el Coaching per artistes, degut a la manca de concreció de la disposició dʼun espai propi per al CA Tarragona.

12

2.3 Programa de suport a la creació i producció 2.3.1 Definició Programa que impulsa l'enfortiment de l'ecosistema cultural i artístic del Camp de Tarragona tant pel que fa als creadors com als productors culturals. Aquest programa proposa un mapat dʼartistes i agents que operen en el territori per detectar els diferents focus de creació del territori, patrimonialitzar les manifestacions de la contemporaneïtat del context local i promocionar totes les iniciatives que actualment treballen amb lʼobjectiu final de cercar possibles sinergies comunes i impulsar la professionalització.

2.3.2 L’Irradiador AMB LA COL·LABORACIÓ DE Àlex Nogueras, Martí Peran, Francesc Perramon, Antonio Salcedo i Eva Sòria, jurat de la convocatòria.

2.3.2.1 Descripció L’Irradiador és un servei per a professionals de les arts visuals que reuneix dossiers dʼuna selecció dʼartistes i crítics del territori. El Centre dʼArt de Tarragona utilitzarà el material dʼaquest arxiu per presentar els seleccionats més enllà dels contextos locals posant-los en relació amb dʼaltres agents culturals nacionals, estatals i internacionals, per tal de facilitar-los vies de professionalització dins de lʼàmbit de les arts visuals contemporànies.

2.3.2.2 Disseny El CA Tarragona prepara les bases de la primera convocatòria de lʼarxiu comissariat L’Irradiador destinat a donar suport i visibilitat als creadors i crítics que han nascut, viuen i/o treballen al Camp de Tarragona. La convocatòria respon a lʼinterès del Centre dʼArt per enfortir el context cultural local, per afavorir un marc de creixement i consolidació professional per als artistes del territori i per fomentar un espai de comunicació i intercanvi entre aquests i altres contextos.

Es plategen dues modalitats -creació i crítica-, adreçades a creadors i crítics professionals de les arts visuals, individuals o bé agrupats en col·lectius, nascuts, residents i/o que treballin al Camp de Tarragona. En el cas dels col·lectius es requereix que almenys la meitat dels membres compleixin alguns dʼaquests requeriments.

La comissió de selecció de la convocatòria 2012 es reunirà el dia 22 de març de 2012 i està formada per: Àlex Nogueras, Galeria Nogueras Blanchard; Martí Peran, Crític dʼart; Francesc Perramon, Escola dʼArt i Disseny de Tarragona; Antonio Salcedo, Aula dʼArt de la Universitat Rovira i Virgili; Eva Sòria, Institut Ramon Llull; Cristian Añó (Sinapsis), Laboratori de mediació del CA Tarragona i Cèlia del Diego, Direcció del CA Tarragona.

Tots els dossiers seleccionats passaran a formar part de lʼarxiu comissariat L’Irradiador, de consulta oberta al CA Tarragona. També es podran consultar en format digital al web del Centre dʼArt. El CA Tarragona realitzarà projectes associats que permetin difondre els dossiers de lʼarxiu

conformat mitjançant la convocatòria. El Centre dʼArt també podrà fer ús de lʼarxiu en el marc de processos de mediació amb el territori, amb finalitats educatives, etc. Els artistes i crítics estaran en 13

tot moment informats dels usos que es dóna al seu material. Durant les reunions amb la comissió de selecció de la convocatòria també es revisaran les diverses actuacions complementàries que el CA Tarragona podria portar a terme per tal de donar difusió als dossiers seleccionats.

2.3.2.3 Producció Lʼequip del CA Tarragona redacta les bases que han de regir la convocatòria. També convoca els membres del jurat i comparteix amb ells les bases per tal dʼaplicar les modificacions que convinguin entre tots.

Es treballa per preparar la targeta i la pàgina web que permetran difondre les bases de la convocatòria.

2.3.3 Valoració 2.3.3.1 Fortaleses o

El jurat altament qualificat amb què compta la convocatòria.

o

La predisposició de col·laboració de lʼInstitut Ramon Llull per tal de treballar plegats per difondre el treball dels artistes del territori fora de Catalunya.

o

Lʼafavoriment dʼun marc de creixement i consolidació professional per als artistes del territori.

o

El foment dʼun espai de comunicació i intercanvi entre aquests i altres contextos.

2.3.3.2 Debilitats o

La manca dʼespai públic amb el qual sʼidentifiqui el CA Tarragona no afavoreix a la difusió de la convocatòria.

2.4 Programa de difusió 2.4.1 Definició Aquest programa pretén, d'una banda, fer arribar al conjunt de la ciutadania del Camp de Tarragona contextos de creació i pensament contemporanis en les seves diverses manifestacions i, per l'altra, divulgar les actuacions que es realitzen al CA Tarragona, així com els treballs dels creadors que hi desenvolupen projectes.

2.4.2 Exposició de l’artista Bouchra Khalili 2.4.2.1 Descripció Per a la inauguració del CA Tarragona a lʼespai del Tinglado 2 es prepara una exposició individual de lʼartista Bouchra Khalili.

Lʼinici dʼaquesta mostra conviurà amb la inauguració de lʼespai del LABmediació, ja que es pretén generar un trànsit guiat de lʼús passiu cap a la formulació més o menys activa de propostes que permetin establir vincles estables amb el context.

14

2.4.2.2 Disseny Lʼobjectiu de la primera exposició pública és, dʼuna banda donar a conèixer el treball dʼun artista consolidat en el circuit internacional per tal que pugui servir de referència per a aquells artistes més emergents i, per lʼaltra, difondre els discursos contemporanis que ens apropen de manera crítica a la nostra realitat present.

A més a més, també hi ha la voluntat dʼaprofitar la ubicació del CA Tarragona per connectar les seves actuacions a lʼàrea mediterrània.

Dʼacord amb els criteris esmentats anteriorment, es fa una recerca dʼartistes de trajectòria consolidada internacionalment i amb escassa visibilitat a lʼestat espanyol.

En primer lloc es valora la possibilitat de treballar amb Omer Fast (Jerusalem, 1972), un videoartista que utilitza sovint el format dʼentrevista com a estratègia per aproximar-se a la realitat. La seva intenció no és descobrir la veracitat dʼuns fets, sinó la veritat que sorgeix de les narracions i representacions. Es considera interessant perquè en el propi treball fa visible el procés de creació i permet treballar sobre les possibilitats de dirimir entre ficció i realitat. Les seves videoinstal·lacions es serveixen de les estratègies del documental i el cinema per reproduir relats verídics que juguen amb aquesta confrontació.

Aquesta opció és desestimada perquè, mentre encara sʼestà fent la recerca prèvia al contacte amb lʼartista, aquest presenta una petita exposició individual a CaixaForum Barcelona.

Es procedeix a treballar sobre la possibilitat de presentar a Tarragona la instal·lació que lʼartista Sigalit Landau (Jerusalem, 1969) prepara per representar a Israel al pavelló de la Biennale di Vennezia: One Man's Floor Is Another Man's Feelings. Lʼartista planteja un apropament poètic cap a preguntes personals, filosòfiques i polítiques, de manera que les converteix en recerques universals.

El projecte gira entorn a la construcció dʼun pont de sal amb el qual connectar la riba dʼIsrael del Mar Mort a la banda de Jordània.

Es contacta amb lʼartista a través de la seva galeria de París, la Galerie Kamel Mennour. Estan molt interessats en la proposta ja que a lʼartista li resulta molt interessant la possible vinculació del projecte al Port de Tarragona. Quan se li proposa lʼexposició individual i se li planteja la data (en aquell moment prevista per al mes dʼoctubre de 2011), malauradament es veu obligada a declinar la invitació perquè té un compromís amb el Museu dʼArt Contemporani de Barcelona (MACBA) per al 2012 que li impedeix inaugurar cap projecte previ tan proper geogràficament.

Paral·lelament sʼha realitzat una recerca sobre lʼartista Fikret Atay (Batman, 1976), qui ha produït diversos treballs interessant entre els quals destaca el vídeo Tínica. El seu treball està profundament condicionat pel seu origen i residència a Batman, ciutat pertanyent a una regió repartida entre Turquia, Síria, Iraq i Iran; i tracta sobre la ruptura de fronteres entre diverses cultures i sobre la influència dels mitjans de comunicació en aquest procés. La recerca sobre lʼartista es conclou amb la sol·licitud de més material sobre la seva trajectòria a la Galerie Chantal Croussel de París. Quan el dossier i el videofolio són rebuts, es desestima el seu nom perquè, tot i ser autor de projectes molt qualificats, es detecta una trajectòria encara massa irregular per a una exposició individual al Tinglado 2.

15

Finalment lʼartista escollida és Bouchra Khalili (Casablanca, 1975), que combina lʼaproximació conceptual i la pràctica documental per explorar els límits del nomadisme i la vida en la clandestinitat mitjançant una referència específica al destí dels emigrants i a les seves itineràncies. En aquest sentit, per exemple, el seu projecte Mapping Journey (2008-2011) presenta una cartografia alternativa de la Mediterrània, basada en vuit viatges clandestins. Derives que coincideixen amb les de lʼartista, que va viatjar de Marsella a Ramallah, de Bari a Roma, de Roma a Barcelona i de Barcelona a Istanbul.

També es dissenya un taller en relació a la mostra per tal dʼafavorir la mediació entre el treball de lʼartista i la ciutadania. Lʼactivitat que s'oferirà des del Centre dʼArt, tot i prendre com a punt de partida les accions del Programa de difusió, proposarà formats de participació que estimulin el desenvolupament de la capacitat creativa i crítica dels participants i, per tant, no es basarà en el format de visita guiada clàssica, sinó en el de minitaller o workshop.

2.4.2.3 Producció Es contacta amb lʼartista mitjançant la seva pàgina web i aquesta ens fa arribar més material a través de la seva galeria, la Galerie Polaris, ubicada a París. Sʼacorda amb ella que la inauguració es portarà a terme el mes dʼoctubre de 2011.

En primer lloc, sʼacorden amb lʼartista les peces a exposar a la mostra. Es negocia amb la Galerie Polaris les despeses compartides pel que fa a la producció, marc i transport de les fotografies recents de lʼartista.

Lʼabsència dʼespai físic per a lʼequipament obliga a modificar la data de la mostra, en un primer moment al desembre de 2011 i, posteriorment a postposar-la fins al 2012.

Es cerca un equip dʼassistència als muntatges i instal·lacions audiovisuals. Amb aquesta finalitat es fa una recerca dʼequips de disseny, producció i muntatge. Es valoren tres possibilitats, de les quals finalment es selecciona lʼequip dʼen Xavier Torrent que, després de visitar les instal·lacions del Tinglado 2, fa una primera proposta dʼadequació de lʼespai segons les necessitats, de possible distribució de la mostra i de pressupost de lloguer i muntatge de lʼequipament necessari. Es segueix treballant amb aquest equip per tal dʼajustar el màxim possible les solucions proposades i el pressupost als requeriments de lʼartista.

Lʼequip del CA Tarragona es posa en contacte amb el responsable de la Brigada Municipal per estudiar possibilitats que aquesta realitzi tasques de suport als muntatges en el Tinglado 2. En concret, seʼls demana lʼaportació de la mà dʼobra per a la construcció de mòduls i banquetes de DM pintats en blanc. Sʼestudia la viabilitat de la proposta. La indefinició de dates impedeix concretar la col·laboració. Sʼacorda la reserva i pintat dʼun cartell a La Rambla anunciant lʼobertura del Centre dʼArt (quan sʼescaigui).

16

Es contacta també amb la Brigada del Port de Tarragona per estudiar possibilitats que realitzin tasques dʼadequació i de manteniment a la infraestructura de lʼequipament. En concret, seʼls demana la possibilitat de realitzar una ampliació de la instal·lació elèctrica, la construcció dʼun mostrador dʼatenció al públic en DM pintat de blanc i lʼassistència als muntatges i manteniment de les exposicions. La indefinició en relació a la cessió de lʼespai del Tinglado 2 per al CA Tarragona impedeix concretar la col·laboració.

17

2.4.3 Valoració 2.4.3.1 Fortaleses o

La flexibilitat i la bona disposició mostrades tant per part de lʼartista com pel part del seu galerista.

o

Les possibilitats de difusió del treball dʼartistes consolidats en els circuits internacionals per tal que puguin servir de referència per a aquells artistes més emergents.

o

La professionalitat de lʼequip de disseny, producció i muntatge.

o

La bona disposició inicial percebuda per part del responsable de la Brigada Municipal.

o

La bona disposició inicial percebuda per part de la Brigada del Port de Tarragona.

2.4.3.2 Debilitats o

La impossibilitat dʼinaugurar lʼequipament dins lʼany 2011 per la manca de consolidació del marc institucional del CA Tarragona.

o

La manca dʼespai públic propi del CA Tarragona fa canviar la data dʼinauguració dues vegades al llarg del 2011, per després deixar-la sense concretar.

o

La dificultat dʼaconseguir un compromís dʼexposició per part dels artistes degut a la indefinició de dates dʼinauguració i durada de la mostra.

o

La dificultat per planificar produccions degut a la manca de concreció sobre quan es podrà disposar de lʼespai per procedir a la seva adequació.

o

La indefinició de dates impedeix concretar la col·laboració amb la Brigada Municipal.

o

La indefinició en relació a la cessió de lʼespai del Tinglado 2 per al CA Tarragona impedeix concretar la col·laboració amb la Brigada del Port de Tarragona.

3 PLA DE COMUNICACIÓ El Pla de Comunicació es comença a definir a partir dels objectius del CA Tarragona i la seva voluntat de fer-se un lloc en el context que lʼacull. Les seves primeres necessitats es concreten en diferents accions que ajuden a que el Centre dʼArt comenci a ser més present a la ciutat i al Camp de Tarragona i comenci a comunicar què és i què vol fer.

La primera fase del pla ha servit per començar a definir la seva identitat i cercar diferents maneres de fer-la present. Aquesta fase sʼha concretat en quatre àmbits o accions claus: la identitat (nom i imatge corporativa); primeres aplicacions (papereria, intervencions físiques a lʼoficina i espai virtual); relació personals (mediació, comunicació i creació base de dades) i relacions amb els mitjans de comunicació (premsa). i Aquest apartat inclou també una primera taula dʼindicadors dels diferents elements quantificables una primera valoració, amb punts forts i punts dèbils del Pla de comunicació.

18

3.1 Identitat 3.1.1 Nom AMB LA COL·LABORACIÓ DE Jordi Abelló, Àlvar Calvet, Joan Cavallé, Rosa Comes, Adam Manyé i Bartomeu Navarro, Comissió nom Comitè impulsor Les primeres actuacions porten a lʼequip del Centre dʼArt a plantejar-se quina podria ser lʼòptima denominació dʼaquell Centre que al seu moment es reivindicava com La Chartreuse, que el Comitè impulsor del mateix va anomenar Centre de creació i pensament contemporanis de Tarragona, que va sortir a concurs com a Centre dʼart de Tarragona i que ha dʼubicar-se provisionalment al Tinglado 2 per traslladar-se més endavant al complex de La Tabacalera.

Amb aquest objectiu, es convida a participar de la reflexió entorn als conceptes que aquest nom ha de tenir en compte: arts visuals, contemporaneïtat, mediació, etc., dʼuna banda a una Comissió conformada per Jordi Abelló, Àlvar Calvet, Joan Cavallé, Rosa Comes, Adam Manyé, Bartomeu Navarro i el propi equip del Centre dʼArt; i per lʼaltra, es convida, mitjançant correu, als membres del Comitè impulsor del Centre per si volen plantejar propostes de nom.

Des de finals de maig a principis de juliol, la comissió es troba tres vegades per compartir les propostes i la tria. Dʼentre tots els noms proposats, resulta escollit el nom SIS, doncs el magatzem de la Tabacalera on suposadament es traslladarà de manera definitiva el Centre dʼArt era anomenat així pels treballadors de lʼantiga torrefactora.

Al setembre, es desaconsella la vinculació del Centre dʼArt de Tarragona amb el magatzem, degut al seu possiblement llunyà trasllat al mateix. Llavors lʼequip del Centre dʼArt, conjuntament amb el comitè van decidir anomenar el centre tal i com aquest havia sortit a concurs i com des de llavors sʼhavien estat referint a ell de forma provisional: Centre d’Art de Tarragona. Nom que lʼequip de disseny suggereix adaptar a CA Tarragona. Dʼara endavant aquest serà el nom del Centre dʼArt.

3.1.2 Imatge corporativa AMB LA COL·LABORACIÓ DE El Departament d’imatge corporativa de l’Ajuntament de Tarragona Lʼequip del CA Tarragona, després de fer prospecció sobre equips de disseny vinculats al territori i/o amb possibilitats de generar una bona marca, preselecciona tres equips de disseny amb un perfil professional adequat a les necessitats dels Centre dʼArt. Els equips preseleccionats són La Mosca dʼAltafulla, DOMO-A de Tarragona i Bildi Grafiks de Vilafranca del Penedès. A tots seʼls demana un pressupost i material de referència que hagin dissenyat amb anterioritat.

Totes les propostes es presenten i comparteixen amb una comissió en la qual hi ha representants del Departament dʼimatge corporativa de lʼAjuntament de Tarragona, lʼequip directiu del CA Tarragona i la supervisora tècnica del projecte per part de Progess S.L.

19

Finalment lʼequip seleccionat és Bildi Grafiks, el qual rep lʼencàrrec de projectar una imatge corporativa que comuniqui la personalitat i el caràcter del Centre dʼArt de Tarragona i que transmeti contemporaneïtat, multidisciplinarietat, atreviment, seriositat, heterogeneïtat i treball en xarxa.

3.1.3 Fases de treball A mitjans de juliol es concreta lʼencàrrec de la imatge corporativa del Centre dʼArt. Bildi Grafiks treballa, des de llavors de llavors fins a principis de setembre per presentar una imatge corporativa dʼacord amb el nom SIS Tarragona Centre dʼArt. Al setembre presenta unes primeres propostes.

Aquestes sʼhan de desestimar després que sʼhagi desaconsellat fer servir el nom.

En aquest moment tornen a plantejar-se el treball amb el nom del Centre dʼArt de Tarragona que fan derivar cap a la proposta de CA Tarragona.

El mateix setembre es desenvolupa, juntament amb Bildi Grafiks, lʼesquema de treball del futur web i les diferents estratègies de comunicació virtual.

A final de setembre, Bildi Grafiks planteja de nou les línies bàsiques de la seva imatge corporativa i en presenta la forma de les seves primeres aplicacions (papereria, senyalització de lʼoficina, web, facebook, twitter).

Tot el mes dʼoctubre serveix per fer correccions i modificacions per tal que a principis de novembre es pugui disposar de les primeres aplicacions de comunicació (papereria bàsica i primer web).

Fins acabar lʼany es treballa per a la concreció de les propostes i per seguir elaborant les noves aplicacions de la imatge corporativa (web definitiu, publicació, senyalització de lʼoficina).

3.2 Primeres aplicacions 3.2.1. Papereria 3.2.1.1 Descripció i disseny La primera imatge del CA Tarragona pren presència en quatre peces de papereria diferent: targetes de presentació de lʼequip del Centre; paper de carta i sobres i carpetes.

Pl. del Pallol, 3 4 3 0 0 3 Ta rra g o n a

+34 977 239 751 i n fo @ c a t a rra g o n a . n e t

w w w . c a t a rra g o n a . n e t

CENTRE D ’ A RT TA R R AG O N A

20

3.2.1.2 Producció i execució Aquestes neixen després que Bildi Grafiks plantegi propostes i les presenti a lʼequip del Centre dʼArt. Durant tot lʼoctubre es corregeixen les propostes i es porten a produir. A principis de novembre el material ja està imprès i comença a utilitzar-se per a les primeres presentacions del CA Tarragona (Roda de premsa de i material de treball de lʼObert per reflexió).

3.2.2 Senyalització de l’oficina 3.2.2.1 Descripció Des de lʼabril de 2011, el CA Tarragona ocupa el despatx núm. 3 de lʼAntiga Audiència. Aquest està situat entre la planta baixa i lʼentresol de lʼedifici i té cinc obertures a lʼexterior (tres que donen a la Plaça del Pallol, a la part inferior de lʼedifici, i dues que donen a la Baixada del Roser, al 1r pis de lʼedifici). La intervenció vol servir per visualitzar la presència del Centre dʼArt de Tarragona, de moment des del lloc on treballa i gestiona els seus programes. Sʼentén dins dʼuna campanya de comunicació general que pretén donar a conèixer el Centre dʼArt a la ciutat i, de manera progressiva, fer-se cada cop més present.

3.2.2.2 Disseny A lʼoctubre, Bildi Grafiks presenta una proposta dʼintervenció per realitzar damunt dels vidres de les cinc finestres. Consisteix en una adaptació de les formes i el color del logotip del Centre dʼArt de Tarragona de manera que en els rectangles de les obertures es veu només una línia groga damunt del vidre. El material que es vol emprar és el vinil adaptat a la senyalització exterior. A més a més, també sʼaplicarà la gràfica a la porta de lʼoficina i es prepararà una paret corporativa a lʼinterior de lʼoficina que pugui ser utilitzada de teló de fons de fotografies o entrevistes.

3.2.2.3 Producció Aquesta intervenció ha de ser avalada per la Comissió de Patrimoni de la Generalitat de Catalunya i per això es prepara, juntament amb Bildi Grafiks, el material per a què al desembre pugui entrar-hi.

Aquesta en donarà el vist-i-plau a principis de 2012.

Fotomuntage de la intervenció a les finestres de lʼoficina

21

3.2.3 Espai virtual El Pla de Comunicació pren un paper molt important en totes les estratègies que defineixen lʼespai virtual del CA Tarragona. És evident que actualment la presència virtual del Centre dʼArt és clau per a la comunicació de tot allò que aquest és i fa. Així mateix totes les plataformes vinculades a internet i les noves aplicacions 2.0 i 3.0 són eines essencials per a la comunicació del Centre.

El Pla de Comunicació entén la virtualitat i els seus recursos com a un espai que permet la difusió dels programes i projectes del CA Tarragona, més enllà de la seva realitat, al mateix temps que és un espai de treball i de recerca que fomenta la col·laboració, la creació de xarxes i la difusió de coneixement. És per això que les estratègies de comunicació que es desenvolupen en aquest sentit treballen per subratllar aquesta dualitat.

3.2.3.1 Web – www.catarragona.net Lʼespai web es concep com a un espai actiu que ha de permetre una triple funció: presentar què és el CA Tarragona i quins són els seus programes i els seus projectes a nivell global; facilitar les eines i els recursos que fomenten la col·laboració i en fan créixer els projectes com a processos de treball (mostrar el procés, facilitar lʼaccés dʼaltres agents col·laboradors; adaptar-se als canvis continuats en el món virtual; etc.); arxivar i documentar tot el que el centre produeix. És important que lʼespai web garanteixi una doble condició dʼestabilitat i dinamisme; estabilitat que posiciona el Centre dʼArt en la globalitat virtual, i dinamisme que permet a la vegada conèixer el moviment de la seva activitat plural.

Un web amb una estructura estable que ha de mostrar el procés actiu de la programació del Centre.

Una característica essencial del web és que aquest creix i es desplega per projectes i aquests es mostren de dues maneres: vinculats als diferents programes (subratllant la seva transversalitat) i a lʼapartat de projectes (distingint entre els projectes en curs, els de llarg recorregut i els projectes ja realitzats / històric). També és important que els projectes es puguin presentar en construcció, intentant facilitar els processos col·laboratius que els generen.

22

3.2.3.2 Xarxes socials Totes les plataformes vinculades a internet i les noves aplicacions 2.0 són eines essencials per a la comunicació del CA Tarragona. Per facilitar la difusió dels seus programes i projectes, lʼespai web es vincula a diferents eines 2.0 i 3.0. En lʼactualitat estan activades les xarxes socials facebook i twitter, tot i que es preveu que en un futur seʼn posin en funcionament també dʼaltres com ara vímeo, flickr, googlemaps, etc. facebook.com/CAtarragona.net twitter.com/CA_Tarragona 3.2.3.3 Newsletter LʼObert per reflexió ja compta amb una comunicació virtual a través de la creació dʼuna gràfica creada per ser enviada per correu electrònic. Així, Bildi Grafiks produeix una campanya especialment per comunicar el projecte i totes les seves fases.

En aquest primer moment sʼha utilitzat la base de dades que sʼha començat a crear des del CA Tarragona i a la vegada sʼha demanat suport a altres bases de dades existents a lʼAjuntament de Tarragona (Àrea de cultura; Amics de la Cultura; SCAN Tarragona) o els Serveis Territorials de la Generalitat (Territoris Creatius).

23

3.3 Relacions personals 3.3.1 Mediació / Comunicació (contacte amb els agents) AMB LA COL·LABORACIÓ DE El Gabinet de Premsa de l’Ajuntament de Tarragona La primera feina que fa el CA Tarragona en lʼàmbit de les relacions personals és posar-se en contacte amb tots els agents actius i les persones responsables de projectes i institucions que treballen en el camp de les arts visuals al Camp de Tarragona. Lʼobjectiu és conèixer que sʼestà fent, com sʼestà fent i començar a establir contactes que facilitin les col·laboracions futures.

Aquesta voluntat sʼintensifica a partir de la posada en marxa de lʼObert per reflexió. Per a la seva bona execució se segueix contactant amb més agents, ara ja de lʼàmbit també de lʼeducació i de la comunicació, establint una bona xarxa de relacions que es va concretar amb un grup de més de 60 persones que van participar de tot el procés. En aquest moment el paper de la mediació pren un protagonisme clau perquè el projecte pugui tirar endavant (Veure participants de lʼObert per reflexió).

3.3.2 Base de dades 3.3.2.1 Descripció El CA Tarragona disposa dʼuna base de dades que conté la informació de totes les persones i col·lectius amb qui treballa o de totes les persones a qui sʼadreça o sʼinteressen pels seus projectes.

3.3.2.2 Disseny La base de dades disposa de dos àmbits diferenciats: públic general i professionals; al mateix temps compta amb un apartat de protocol i un específic de mitjans de comunicació. Dins de lʼàmbit de públic general sʼinclouen totes les dades de les persones que sʼinteressen pel Centre dʼArt i les seves activitats, sobretot les de les persones que virtualment o física demanen ser-hi incloses i omplen una fitxa que nʼautoritza la seva inclusió i confidencialitat. En lʼapartat professional sʼhi sumen totes les dades dels professionals amb qui el CA Tarragona treballa o a qui vol comunicar els seus projectes.

Així, sʼincorporaran les dades de tots els professionals i entitats del món de les arts visuals i la creació contemporània (artistes, crítica, institucions, gestió, etc.) i del món de la cultura en general; també, tenint en compte lʼespecificitat del Centre dʼArt en mediació, sʼhi inclouran també tots els professionals i les entitats dʼaltres àmbits com són lʼeducació i els serveis socials.

Lʼapartat de protocol conté totes les dades de les persones i les institucions vinculades a la gestió del Centre dʼArt i que tenen relació més o menys directa amb el seu desenvolupament. En lʼapartat de mitjans de comunicació sʼinclouen les dades de totes les persones i els mitjans respectius a qui el Centre envia informació específica perquè aquesta pugui ser difosa. Les dades dʼun i altre apartat es diferencien perquè han de tenir un tracte especial i/o són fruit, també, dʼuna mobilitat i dinàmica laboral específica.

Cada entrada personal conté informació bàsica de la persona: nom, cognoms, data de naixement

(00/00/0000), sexe, adreça (tipus via, nom via, núm., escala, bloc, pis, porta, codi postal, població,

24

país), telèfons (fixe i/o mòbil) i adreça de correu electrònic. Sʼhi suma un apartat de categoria que indica quina és la tipologia dʼusuari, el seu grau de col·laboració i un apartat dʼobservacions.

3.3.2.3 Producció Aquesta base de dades es crea amb la posada en marxa del Centre dʼArt i va creixent en funció de les col·laboracions i els interessos que genera la seva activitat. Per al desplegament del Pla de Comunicació, la base de dades és una eina bàsica i fonamental.

La base de dades està totalment vinculada a la gestió dels programes del CA Tarragona i Progess S.L. nʼés el màxim responsable, sobretot mentre lideri la gestió del Centre dʼArt. Un cop finalitzi la seva gestió, quedarà en mans del CA Tarragona. Progess S.L. i/o les institucions responsables nʼhan de garantir, en tot moment, la llei de confidencialitat i protecció de dades.

3.4 Mitjans de comunicació La relació amb els mitjans de comunicació (majoritàriament de premsa escrita en paper o virtual), té dos moments que van lligats totalment al desplegament del CA Tarragona. Un primer moment de presentació del Centre dʼArt i el seu equip, i un segon moment vinculat al primer projecte Obert per reflexió.

La relació de premsa inclou les primeres aparicions del 2010 (vinculades a la presentació pública del projecte, just en el moment de la licitació) i també les primeres del 2012 (vinculades a la presentació dels resultats de lʼObert per reflexió).

3.4.1 CA Tarragona Mar Cirera, “Cèlia del Diego serà la directora del Centre dʼArt de Tarragona”, Diari de Tarragona, 9 de novembre de 2010 "Cèlia del Diego dirigirà el centre dʼart”, Avui + El Punt, 9 de novembre de 2010 “Lʼempresa Progess gestionarà el futur Centre dʼArt de Tarragona”, Més Tarragona, 9 de novembre de 2010 “El Centre d'Art ja té directora”, TAC 12, 9 de novembre de 2010. http://tac12.xiptv.cat/tactarragona/capitol/el-centre-d-art-ja-te-directora “Cèlia del Diego, directora provisional del Centre dʼArt”, Públics, núm. 127 Gerard Miquel, “Crespo assegura que el 2010 ha suposat un punt dʼinflexió en la gestió de la cultura a TGN. Lʼobertura del Centre dʼArt Contemporani al Tinglado número 2, un dels projectes per aquest any”, delCamp.cat, 18 de gener de 2011 C.M., “El Centre dʼArt Contemporani iniciarà la seva activitat al Tinglado número 2”, Diari Més, 19 de gener de 2011 Azahara Palomares, “Tarragona necessita escollir [...] Satisfacció pel projecte Centre dʼArt Contemporani, que tractarà la mediació”, Avui + El Punt, 20 de gener de 2011

25

Resum de la jornada “Tarragona 2022. Cultura i creació. Estratègies de futur a Tarragona”, programa Auditori, capítol 67. Tac 12, 20 de gener de 2011 Blai Mesa, “Sistemas abiertos y arte en proceso”, Diari de Tarragona. Encuentros, 28 de maig de 2011 Ivan Favà. “Centre dʼArt de Tarragona”, Artiga, núm. 13, maig de 2011 "El centre d'art estarà especialitzat en mediació", Públics, núm. 127, maig de 2011 Alba Porta, “Ballesteros replica que el Mercat no té problemes de finançament. Retallades en cultura”, Diari Més, 26 de juliol de 2011 Octavi Saumell, “El Consistorio denuncia que el Govern ʻse olvidaʼ del Centre dʼArt”, Diari de Tarragona, 30 de juliol de 2011 Azahara Palomares, “El govern congela els diners del nou centre de creació”, El Punt, 30 de juliol de 2011 A.M., “El Centre dʼArt Contemporani, en stand-by pels dubtes sobre quant pagarà la Generalitat”, Tarragona 21, 18 de gener de 2012 “L'entrevista. Carme Crespo, regidora de Cultura de l'Ajuntament”, Catalunya Ràdio Tarragona, 9 de febrer de 2012

3.4.2 Obert per reflexió Gerard Miquel, “El Centre dʼArt Contemporani de Tarragona començarà a programar a la primavera”, delcamp.cat, 3 de novembre de 2011 Alba Porta, “El Centre dʼArt sʼestrena amb el laboratori de treball ʻObert per reflexióʼ”, Diari Més, 4 de novembre de 2011 “El Centre dʼArt de Tarragona serà el primer de Catalunya especialitzat en mediació cultural”, Tarragonaradio.cat, 3 de novembre de 2011 “El Centre dʼArt Contemporani comença a caminar amb la benedicció dʼAjuntament i Generalitat”, Tarragona 21, 3 de novembre de 2011 “Reflexió al nou centre d'art”, TAC 12, 3 de novembre de 2011. http://tac12.xiptv.cat/tactarragona/capitol/reflexio-al-nou-centre-d-art A.P., “En marxa el Centre dʼArt de Tarragona”, Avui + El Punt, 4 de novembre de 2011 “El Centre dʼArt de TGN estarà especializado en mediación cultural”, Diari de Tarragona, 4 de novembre de 2011 “Entrevista a la directora del Centre d'Art”, Catalunya Ràdio Tarragona, 7 de novembre de 2011 “El Centre dʼArt arrenca amb ʻObert per reflexióʼ”, Públics, núm. 140, 16 de novembre de 2011 “Obert per reflexió”, altacapa.com, 21 de novembre de 2011

26

“Amb Txelu Balboa i Paul Capriotti”, altacapa.com, 28 de novembre de 2011 “El Centre d'Art Contemporani de Tarragona echa a andar, arteinformado.com, 28 de novembre de 2011 El Centre dʼArt de Tarragona: “Obert per reflexió”, Diari del Servei Educatiu del Tarragonès, 28 de novembre de 2011 Cristian Añó, “Obert per reflexió: estratègies de treball col·laboratiu amb el territori”, Artiga, núm. 15, desembre 2011 “Obert x reflexió (tercera sessió)”, altacapa.com, 15 de desembre de 2011 Raúl Cosano, “El laboratorio de la cultura”, Diari de Tarragona, 7 de gener de 2012 Cristian Añó, Javier Rodrigo, “Políticas culturales, mediación y decrecimiento cultural”, nativa.cat, 8 de gener de 2012 ACN “Presenten els resultats del projecte Obert per reflexió” a “ Tarragona estrena la capitalitat de la Cultura Catalana amb la Biennal d'Art”. Diari Més, 23 de gener de 2012 “Obert per reflexió”, Espai Al Carrer, Tarragona Ràdio, 23 de gener de 2012 Màrius Domingo, “ʻObert per reflexióʼ, la cloenda”, altacapa.com, 26 de gener de 2012 “Obert per reflexió” a la Casa de Palla, La veu jove de la Conca, 30 de gener de 2012 B.R.N. / J.R.B. “Balanç de lʼactivitat dʼart 2011”, Anuari 2011, Gran Enciclopèdia Catalana, 30 de gener 2012

3.5 Indicadors El Pla de Comunicació mostra una varietat dʼindicadors que poden establir diferents barems de la repercussió de cada un dels seus aspectes. Sʼagrupen en una mateixa taula i presenten la primera pauta a considerar dʼaquests primers vuit mesos de comunicació del CA Tarragona.

Relacions personals Contacte amb agents (des de maig)

84

Base de dades (des dʼoctubre) Usuaris del Camp de Tarragona

128

Usuaris dʼàmbit nacional / estatal

275

27

Estratègies 2.0 Amics de facebook (des dʼoctubre)

99

Seguidors de twitter (des de novembre)

112

Aparicions mitjans de comunicació (dʼoctubre de 2010 a gener de 2012) Premsa escrita

18

TV / Ràdio

8

Altres (blocs, etc.)

13

3.6 Valoració 3.6.1. Fortaleses o

La implementació del CA Tarragona en diferents camps dʼinfluència comunicativa (web, estratègies 2.0, premsa, relacions personals).

o

La construcció dʼuna identitat corporativa que de manera clara i directa es va coneixent i identificant cada vegada més.

o

La implicació de lʼequip de disseny, que malgrat la pressa i el canvi de rumb, treballa per a una imatge corporativa forta i directa i sʼadapta a les necessitats del projecte.

o

El concepte de Comunicació com a Mediació i que dóna importància a tot el conjunt de relacions interpersonals que sʼhan establert des del primer moment. LʼObert per reflexió com a primera estratègia positiva que reforça també aquesta idea / acció.

o

El suport de diferents agents implicats en la comunicació del Centre dʼArt (comitè de selecció de nom; participants de lʼObert per reflexió; periodistes del Camp de Tarragona, etc).

3.6.2 Debilitats o

Les aparicions en premsa donant notícies que desestabilitzen el CA Tarragona. (De les 39 aparicions en premsa, 9 contenen informació que parla del futur incert del Centre dʼArt).

o

El canvi dʼhoritzó de futur del Centre dʼArt que no permet assegurar que el Magatzem 6 de la Tabacalera sigui la seu del CA Tarragona, fet que fa treballar en una direcció equivocada.

o

La presència majoritàriament en els mitjans dʼàmbit local, que fa que no es conegui el CA Tarragona més enllà del Camp de Tarragona. (Només 10 de les 30 aparicions en premsa són dʼàmbit nacional o estatal).

28

4 GESTIÓ 4.1 Adequació de l’oficina A principis de mes dʼabril lʼAjuntament de Tarragona cedeix al CA Tarragona el despatx núm. 3 situat a la planta baixa de lʼAntiga Audiència, a la plaça del Pallol núm. 3.

Lʼoficina és moblada i els ordinadors són instal·lats. És contracta també la línia de telefonia fix i el wifi per a lʼoficina.

4.2 Equip 4.2.1 Equip del CA Tarragona Cèlia del Diego, Direcció Jordi Ribas, Comunicació / Mediació Cristian Añó (Sinapsis), Laboratori de Mediació A principis de setembre es gestiona un conveni de pràctiques a través de la Universitat Rovira i Virgili per a què lʼalumne Jose Luís Rosado porti a terme la documentació del procés del projecte Obert per reflexió.

4.2.2 Suport a la gestió per part de Progess, S.L. Xavier Domènech, Cap de logística i manteniment Teresa Fernández, Responsable de selecció i PRL Josep Giménez, Gerent de l’empresa Teresa Martín, Supervisora tècnica del projecte

4.2.3 Seguiment per part de les institucions A mitjans del mes de setembre, Progess S.L. sol·licita una reunió amb lʼAjuntament de Tarragona per tal de definir i clarificar els canals de comunicació administratius i tècnics entre el Centre dʼArt i les institucions que lʼemparen.

Des del lʼAjuntament es comunica al CA Tarragona que la interlocució tècnica de lʼequip directiu del Centre dʼArt es portarà a terme amb personal tècnic de lʼAjuntament de Tarragona i dels Serveis Territorials del Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya a Tarragona.

Dʼaltra banda, la supervisora tècnica del projecte es reuneix periòdicament amb la Cap de Gestió de lʼÀrea de Cultura, Patrimoni i Ensenyament, per tractar temes administratius.

29

4.3 Mediació en relació a la gestió El CA Tarragona projecta dos òrgans de gestió que en permeten garantir la mediació amb el context:

4.3.1 Taula de programació 4.3.1.1 Descripció i disseny La Taula de programació és un espai de debat i recerca de la qual participen la direcció artística, Cèlia del Diego, el responsable de Comunicació i Mediació, Jordi Ribas i el responsable del LABmediació, Cristian Añó (Sinapsis), amb lʼobjectiu de garantir lʼassimilació de criteris de treball des de la mediació en el procés de programació, plantejar estratègies a mig i llarg termini que permetin desenvolupar una pràctica de recerca sobre models de gestió dels processos de mediació, i garantir la transversalitat entre els programes.

4.3.1.2 Producció i execució La Taula de programació es reuneix setmanalment des del mes dʼabril a lʼoficina del CA Tarragona.

Aquesta estructura permet flexibilitat alhora dʼintroduir modificacions en el disseny i la planificació dʼactivitats per tal dʼadaptar-se a les necessitats detectades pels diversos membres de lʼequipament.

A mesura que es desplegui l'activitat del CA Tarragona i es generin les interaccions amb el territori, des del LABmediació sʼimpulsarà la creació de grups de treball associats, tant a processos col·laboratius determinats com a comunitats específiques per tal que col·laborin en la definició dʼaccions i activitats específiques del Centre dʼArt.

4.3.2 Comissió de seguiment 4.3.2.1 Descripció La Comissió de seguiment, conformada pels membres designats per les institucions contractants, i amb representació del Comitè impulsor del Centre, que nʼha de garantir els mecanismes d'avaluació i seguiment.

4.3.2.2 Disseny Es proposa a lʼAjuntament la constitució d'una comissió de seguiment conformada pels membres que considerin les institucions contractants, per tal de garantir els mecanismes d'avaluació i seguiment.

A mitjans del mes de juny, reunits la Coordinadora de lʼÀrea de Cultura de lʼAjuntament de Tarragona, el Tècnic dʼarts visuals de lʼÀrea de Cultura de lʼAjuntament de Tarragona, la Supervisora tècnica del projecte des de Progess S.L. i lʼequip directiu del Centre dʼArt, plantegen que la Comissió de seguiment estarà conformada per representats de lʼAjuntament de Tarragona, el Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, el Comitè impulsor del Centre dʼArt de Tarragona, lʼequip directiu del CA Tarragona i el supervisor del projecte des de lʼempresa Progess S.L. Les funcions de la Comissió seran dʼuna banda, rebre la proposta de la programació de l'any vinent, sis mesos abans de l'inici d'aquesta -juliol-, per tal de poder introduir-hi modificacions en el cas que sigui necessari; i, per lʼaltra, avaluar la programació portada a terme durant l'any, en el moment en que aquesta hagi finalitzat -gener-.

30

4.4 Valoració 4.4.1 Fortaleses o La constant recerca de solucions per part de lʼAjuntament de Tarragona, dins un context de crisi. o La comunicació amb el personal tècnic de lʼAjuntament de Tarragona. o Lʼhabilitació de lʼoficina a lʼAntiga Audiència, i la seva possibilitat amb les institucions contractants, facilita la comunicació amb aquestes. o Lʼinterès que desperta el CA Tarragona, que ens permet disposar dʼalumnes en pràctiques. o La presència de Sinapsis dins lʼequip directiu garanteix lʼespecialització del CA Tarragona.

4.4.2 Debilitats o Lʼabsència de la Comissió de seguiment.

5 VALORACIÓ GENERAL Els primers vuit mesos de gestió del Centre dʼArt de Tarragona es presenten com lʼoportunitat de desplegar un projecte dʼaquestes dimensions per a la ciutat i per al Camp de Tarragona. La seva especificitat en mediació subratlla la importància de treballar per unes polítiques culturals col·laboratives i que fomenten el treball en xarxa.

Lʼinterès en la creació dʼaquest Centre dʼArt per part dels agents artístics actius del territori es concreta, sobretot, en la seva participació al primer projecte, lʼObert per reflexió. Una iniciativa que reforça plenament la intenció de lʼequip del CA Tarragona per iniciar la seva activitat amb la voluntat de crear estructures estables de treball i col·laboració entre els agents actius del territori. La molt bona acollida per part del context de les arts visuals en relació a la comunicació, lʼeducació i la gestió, facilita poder començar a consolidar un espai de treball que garanteixi el retorn social de les pràctiques artístiques i faci possible la transferibilitat dels coneixements adquirits més enllà del territori.

Per portar a terme aquest projecte, el CA Tarragona itinera per diversos espais de la ciutat. En aquest sentit, es valora positivament la relació del Centre amb les institucions amb què ha col·laborat (IMET, URV, EADT, etc.), tot i que aquest fet ha condicionat lʼadequació del projecte al calendari, horari i necessitats dels espais que lʼhan acollit. La necessitat dʼadaptació a calendaris externs al Centre es repeteix en planificar el Coaching per a artistes per al mes de març del 2012 a lʼEscola dʼArt i Disseny de la Diputació a Tarragona.

El CA Tarragona també enceta una col·laboració amb lʼEscola dʼArt i Disseny de la Diputació de Tarragona a Reus per tal que els alumnes dʼArquitectura Efímera projectin lʼespai del LABmediació dʼacord amb les indicacions rebudes. Tot i la bona disposició de lʼEADR per desenvolupar els

31

projectes, la manca de concreció sobre la disponibilitat del Tinglado 2 per al CA Tarragona endarrereix la seva producció.

Sʼobserva, doncs, que la manca de consolidació del marc institucional del CA Tarragona, així com la indefinició pel que fa a la seva seu pública ha estat la característica que més ha condicionat els primers vuit mesos del seu desplegament. Aquest fet també dificulta aconseguir un compromís dʼexposició per part dels artistes, així com impedeix prendre decisions concretes en relació al disseny, producció, transport i muntatge.

Durant aquesta primera fase, sʼha aconseguit construir una identitat corporativa clara i directa així com implementar el CA Tarragona en diferents camps dʼinfluència comunicativa (web, estratègies 2.0, premsa, relacions personals). Sʼha col·laborat amb associacions i professionals del sector artístic (Associació dʼArtistes Visuals de Catalunya, Aula a la Deriva, Amasté, etc.) per tal de donar a conèixer lʼactuació del Centre i treballar plegats. Per contra, les aparicions en premsa donant notícies que desestabilitzen el Centre dʼArt nʼhan diluït la seva representació simbòlica davant els agents artístics del territori (molts dʼells participants del projecte Obert per reflexió), però sobretot han dificultat la comunicació clara i directa sobre la identitat i potencial del CA Tarragona davant la ciutadania en general que, sense poder referenciar-se en un espai públic visible, no ha pogut encara percebreʼn lʼexistència.

Així doncs, si les actuacions del Centre dʼArt pel que fa al 2011 han estat dirigides al sector de la comunicació, lʼeducació i la gestió artística amb el projecte de Obert per reflexió; a partir del 2012 es treballarà per a què aquestes arribin també, en un primer moment als artistes, a través del Coaching per a artistes, i específicament a aquells artistes i crítics del territori mitjançant la convocatòria per a lʼarxiu comissariat dʼartistes i crítics del Camp de Tarragona L’Irradiador.

A partir de la primavera del 2012, per a quan està programada la inauguració de la seu física del CA Tarragona al Tinglado 2 amb la primera exposició del Centre dʼArt, es preveu progressivament donar a conèixer al conjunt de la ciutadania què és i què pot aportar la presència dʼun centre dʼart a un territori determinat.

32