Policies - Juliol 2015

Sindicat de Policies de Catalunya | www.spc-me.cat | Publicació trimestral | ANY: II - NO: 5 - JULIOL 2015

DOSSIER ESPECIAL

Quan els companys són la teva família Recorregut pels casos d’èxit de l’SPC Cas Raval Apunyalament del company de Les Corts Manipulació de diligències instruïdes per la DAI

3 Editorial 4 Reportatge: Quan els companys són la teva família

• “Ni el propi Cos era conscient del que se’ns venia a sobre”

• “Tots hem vist moltes vegades el sindicat partint-se la cara aquí i allà recolzant companys”

• “Els policies no som més que instruments per a revenges polítiques i personals”

• “Els que dirigien aquella comissaria es van dedicar a posar-nos pals a les rodes”

• Una sentència a favor que obre camí als companys lesionats en acte de servei

• “La Generalitat no em va proporcionar cap advocat i sí al menor que em va agredir”

18 Entrevista: Javier Aranda, advocat laboralista de l’SPC

“L’Administració té un important dèficit a l’hora de solucionar problemàtiques”

20 Entrevista: José María Fuster-Fabra, advocat penalista de l’SPC “A Catalunya falta cultura policial”

Edita: Institut Català d’Estudis de Seguretat Floridablanca, 146. 1r. 2a. 08011 Barcelona Apartat de Correus: 33.092 www.ices.cat Direcció i redacció: bcnpress comunicació Publicitat: Contacteu amb l’SPC Fotografia de portada: Jordi Borràs Coordinadora: Marta Miralles Disseny de la revista: Rycardo de Paz Impremta: JJ.GG. Dipòsit legal: B22300-2003

2

POLICIES DE CATALUNYA

Totes les idees i opinions expressades són de responsabilitat exclusiva dels autors i no s’identifiquen necessàriament amb les de la revista Policies de Catalunya.

EDITORIAL

Sindicat no és sinònim d’alliberat Resulta difícil que determinat tipus de companys canviïn la idea que tenen sobre els sindicats en general. És comprensible. Des d’alguns alts comandaments del Cos de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra es fa tot el possible per tal que les organitzacions sindicals no estiguin ben vistes. L’exemple més clar és el que va protagonitzar un dels més alts càrrecs davant periodistes el dia del sopar de gala, a les 02:05h, aproximadament, manifestant: “... els sindicats són escòria. No haurien d’existir...”.

A qualsevol país democràtic i modern que s’apreciï com a tal, un personatge d’aquest perfil estaria cessat de manera fulminant.

No només per tenir un perfil xulesc més propi d’altres temps i règims, sinó també per deixar palesa la seva incompetència, una vegada més, a l’hora de desenvolupar amb correcció el càrrec que ocupa. Algú pot imaginar què passaria a un comandament policial de qualsevol policia europea que fes el mateix? Personalment considero que, si el perfil de la gent que despotrica de nosaltres i de la feina que fem és aquest, és un senyal que anem pel bon camí.

© BCNPRESS

D’altra banda, tenim els companys que veuen i volen seguir veient i triant als sindicats com a dispensadors de bolígrafs, llibretes i tota mena d’articles de a un euro. Sense dubte no són coneixedors, possiblement ni en volen ser, de les tasques que duem a terme els sindicats. Aquí no hem regalat mai res. Possiblement no són coneixedors del que s’ha aconseguit des dels sindicats. Si hi ha l’equiparació amb bombers és perquè hi ha companys d’alguns sindicats que s’ho han currat. Que si molts dels companys tenen una defensa decent quan tenen problemes derivats de la seva feina és perquè hi ha companys que treballen per a fer-ho possible. Si les armilles són sense cost i no de co-pagament és perquè alguns ho vam fer possible. I un llarg etcètera. El temps ho fa madurar tot.

Com a policia, mosso que treballo al carrer patint, també, la manca de material, horaris inestables, retallades de tota mena... sóc el primer que desitjo que, el proper 27 de juliol, els meus companys optin per canviar les majories que han fet possible, per acció o per omissió, la realitat que ara hem de suportar. Com a sindicalista desitjo només tenir les eines i l’oportunitat per a canviar-ho.

David J. Mañas | Secretari General de l'SPC

POLICIES DE CATALUNYA

3

DES DE DINS casos d’èxit de l’spc

Quan els companys són la teva família La imputació de companys arran de la mort de l’empresari Benítez al Raval; l’agressió amb ganivet al coll d’un agent al barri de Les Corts; la inhabilitació com a policia i condemna a una pena de presó a un mosso; la manipulació d’unes diligències instruïdes per la Divisió d’Afers Interns; l’agressió a un company amb una fulla d’afaitar o l’abandonament total d’una agent agredida per part de la Generalitat. Són alguns dels casos en què l’SPC ha lluitat del costat dels implicats per aconseguir una defensa i unes condicions millors per a tots els policies de Catalunya. Perquè quan un d’ells necessita ajuda, deixa de ser un company i es converteix en un germà.

4

POLICIES DE CATALUNYA

ASSEGURANÇA SPC PER BAIXA NO LABORAL 1. ASSEGURANÇA OPCIONAL INCORPORADA EN L’AFILIACIÓ AL SPC 16€ DIARIS DES DEL DIA 1 I FINS EL DIA 20 DE BAIXA SENSE CAP LIMITACIÓ DE SINISTRES A L'ANY IMPORT ASSEGURAT: 16€ PER DIA DE BAIXA DES DEL DIA 1 I FINS AL DIA 20 (a partir del 21 l'Administració paga el 100%) El dia d'alta també va a càrrec de la companyia en cas de baixes de menys de 20 dies.

Sense franquícies PREU TOTAL DE QUOTA D'AFILIACIÓ DE 35,50€ AL TRIMESTRE Cobreix malalties i accidents extra laborals exclosos embaràs, violència de gènere, intervencions quirúrgiques, hospitalitzacions i processos oncològics (estan coberts al 100% per l'Administració).

2. ILT AMPLIACIÓ Podem ampliar les condicions de l’assegurança de baixes NO laborals per malaltia comuna o accident no laboral amb la companyia GENERALI. Us oferim dos tipus d'ampliacions: A) COBERTURA DE 23€ DIARIS (ELS VINT DIES): Cobertura bàsica del SPC (16€ diaris) + Ampliació de 7€ diaris.

Quota total d'afiliació de 35,50€ trimestrals + REBUT ÚNIC ANUAL de 18,90€.

B) COBERTURA DE 39€ DIARIS (3 PRIMERS DIES) I 23€ DIARIS (del 4t DIA FINS AL 20è): Cobertura bàsica del SPC (16€ diaris) + Ampliació de 23€ / 7€ diaris.

Quota total d'afiliació de 35,50€ trimestrals + REBUT ÚNIC ANUAL de 32,40€.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.

Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, d

DES DE DINS casos d’èxit de l’spc

32

pRocÉs peR la moRt violen

“Ni el propi Cos era conscient del que se’ns venia a sobre” És un dels agents implicats en el Cas Raval, on l’empresari Juan Andrés Benítez va morir mentre oposava una forta resistència a ser detingut.

En Joui (nom fictici) defineix tot el que li va succeir amb una sola paraula: “surrealista”. Una imputació, una suspensió de sou i feina “i de tot això ens vam assabentar per la premsa abans que el propi Cos ens informés de res.

La impressió que tenim és que ni el propi Cos era conscient del que se’ns venia a sobre”, explica.

El seu comandament més directe, el sergent cap de torn, també està implicat en la mateixa causa i “des del minut 1 ha anat a una amb nosaltres. Com el cap d’USC d’aquell moment, que també va donar-nos tot el suport que estava al seu abast des del primer moment”.

Però no va ser així amb els caps de la comissaria, que no van fer, segons ell, tot el que podien haver fet. “Però és el que passa quan tens a gent donant voltes pel territori i els poses a llocs on ni els mateixos que els posen saben la realitat que hi ha en aquell districte o territori”, s’indigna el Joui.

6

POLICIES DE CATALUNYA

UN ABANS I UN DESPRÉS La vida d’aquest company ha fet un gir de 180 graus tant a nivell personal com laboral. “Veure que una actuació acaba amb la mort d’una persona no és agradable, però veure com

els mosso Benítez co La defensa dels agents sosté que van aplicar el mètode après a l’escola MAYKA NAVARRO BARCELONA

Q

uatre dels vuit mossos que aniran a judici per la mort de Juan Andrés Benítez després de ser reduït amb violència per un grup d’agents alleguen al seu escrit de defensa que la nit del 5 d’octubre de l’any passat, al Raval de Barcelona, es van limitar a a presentar-se al lloc dels fets arran de la trucada d’un home a qui, davant «l’extrema agressivitat i violència» que va mostrar, van haver de reduir amb contundència, però seguint els protocols que al seu dia van aprendre a l’escola de policia.

a p im

s r r g v d e ta d p

«D

d r la r

no és agradable per a ningú. I molt menys, si es crea tot un judici paral· lel al que ningú posa fi”.

Totes aquestes dades sumades van provocar que el Joui, amb la resta dels seus companys imputats, es

“Veure companys amb dits trencats, mossegades, collarí, depressió i fent tractament antiviral no és agradable” es tergiversa tot com s’ha fet, com una jutgessa és capaç de tractar-te com un total delinqüent i fantasiejar amb hipòtesis que ni en les millors novel·les negres succeeixen fa que et plantegis moltes coses. Fins i tot, fa que arribis a tenir pensaments que mai haguessis cregut possibles a la teva ment. Veure companys amb dits trencats, mossegades, collarí, depressió i fent tractament antiviral

convertissin en “els personatges dolents d’una pel·lícula en què no vas decidir participar i que, un cop a dins, ningú et deixa opinar”.

De sobte, té la sensació que la feina que portava duent terme durant 33 Unacotxe policial s’emporta el deting més de quatre anys a un mateix barri ja no val per res.nou “Un episodi minut i un 26 de violència ma cantat per l’emissora marcaran, sense dubte, el futur que em depari el final d’aquesta història surrealista”.

un home m seva dona a

distribució, transformació i ús per a press-clipping.

DIMARTS 18 DE NOVEMBRE DEL 2014

nta d’un empResaRi al Raval

rell de dies fora de casa en els quals va reconèixer en una trucada a la Guàrdia Urbana estar prenent «una droga que et fa perdre la visió momentàniament». El lletrat reprodueix l’altercat que va mantenir Benítez amb una família i les primeres declaracions del marit, que es va barallar amb el mort al veure que tenia la seva dona agafada pel coll. Per a la defensa, aquella baralla prèvia va ser transcendental en el desenllaç fatal.

os al·leguen que van reduir om marca el protocol

La fiscal demana 11 anys per a sis policies per «homicidi per mprudència greu»

L’escrit, de 104 folis, que ahir va ser presentat per l’advocat José María Fuster Fabra, subratlla els diferents altercats violents que va protagonitzar l’home en les 48 hores prèvies a la seva mort. Segons la defensa dels policies, aquestes circumstàncies posen en evidència que Benítez esava en un estat d’«exaltació total» i de «pèrdua de la noció gairebé completa de la realitat».

DESTENSAR LA MUSCULATURA» / L’escrit detalla l’actuació de cada mosso durant la violenta reducció. I sosté que a maniobra policial va ser correcta i reitera la versió dels agents que els

cops practicats a Benítez només pretenien «destensar-li la musculatura» per poder-lo reduir.

Aquesta tesi difereix radicalment de l’exposada fa un mes per la fiscal Elena Contreras Galindo, que sollicita 11 anys de presó per a sis mossos, als quals acusa d’homicidi per imprudència greu i atemptat contra la integritat moral. Encara que entén que els mossos «no tenien intenció directa» de matar l’empresari, l’acusació pública destaca que la violència que van utilitzar va ser «excessiva i desproporcionada» i que eren «conscients» que «van col·locar la víctima en una situació de risc i perill que podia desembocar en la seva mort».

SITUACIÓ DE RISC / Però a judici de la defensa dels policies, va ser el mateix Benítez qui es va col·locar en una situació de risc després d’un pa-

“PATEIXEN I LLUITEN PER TU” Serveis jurídics per la via penal i administrativa, reunions perquè no s’allargués massa el període de suspensió, possibilitat de fer servir les instal· lacions sempre que calgués, contacte amb els millors pèrits de totes les matèries a un preu raonable... “Des del primer moment, l’SPC va posar-nos tot el seu equip a la nostra disposició”, afirma amb rotunditat. “Han complert amb tot i més del que prometien, m’han tractat com un més de la seva família i han deixat de dormir moltes hores per a aconseguir que tinguessim allò que necessitàvem quan ens feia falta. Per ser els pocs alliberats que són, la feina que han aconseguit amb nosaltres és per treure’s el barret”.

Viure una situació com la que es troba no és senzill. És per això que, gut pel crim d’ahirela Joui Sant Pere Pescador. quan parla de tranquil·litat, només pot fer-ho entre cometes, però el sentiment asclista que li transmet el sindicat és semblant a aquesta sensació: “Saber que tens algú que ho està movent tot per tu fa que no

Els agents estan de servei, però lluny de Ciutat Vella

DOL EVENTUAL / Segons el lletrat, cap dels mossos sabia que amb la seva actuació podia acabar amb la vida de Benítez. Per això considera «desproporcionat» acusar d’homicidi els agents. I dedica diversos folis a afirmar que assumir el dol eventual en l’actuació dels agents de Ciutat Vella és considerar que tots sis s’haurien posat d’acord prèviament per actuar d’una manera en la qual era previsible que Benítez morís.

Segons la fiscal, Benítez va ser retingut i apallissat a terra per diversos agents durant 12 minuts. La pallissa li va provocar nombroses lesions que detalla l’autòpsia. Aquesta determina que l’empresari va morir per una conjunció de causes: els cops rebuts, una afecció cardíaca i el consum de cocaïna. H

33 Els vuit mossos que seuran al

banc dels acusats per la mort de Juan Andrés Benítez (sis per homicidi i dos per obstrucció a la justícia) van ser apartats inicialment del servei, malgrat que després tots van tornar a les seves tasques policials, allunyats de Ciutat Vella, on va morir Benítez.

Tots vuit compten amb el suport de la direcció tant política com policial dels Mossos i dels principals sindicats. Els imputats seran jutjats per un tribunal popular. La defensa en destacarà la trajectòria policial, amb fulls de serveis impecables.

JOAN CASTRO / ICONNA

xen la violència masclista després d’aquest últim crim. «Per arribar a aconseguir una societat de CAP COMPANY SENSE lliure DEFENSA violència masclista hem de poder Peraconseguir què l’SPC i no un altre? El Joui abans una societat lliure ho de té discriminacions clar: “Ho recomano dia per a dia a i desigualtat gènere», va declarar presitotsraóelsdecompanys que emlapregunten denta, com esticMontse i comGatell. va tot. Ho recomano «La violència masclista no és fàunacili de una altra vegada a tots aquells combatre» perquè es troba en que«les em diuen que els sindicats estructures méstots antigues de la sónnostra iguals, i als va quideclarar. jo contesto societat», La pre- ‘Essidenta de l’ICD ha demanat a totes pero que mai m’hagis de donar la raó aquelles dones que es trobin en situper haver pres una decisió equivoació de violència masclista i a les percada’. perquè els dos sonesHo del recomano seu voltant que demanin companys que no eren afiliats enlloc ajuda.

tinguis més mals de cap dels què ja et donen altres coses. La col·laboració que ens estan donant és absoluta i crec que mai ningú pot valorar la feina que fan fins que no es troben amb un problema a sobre. És aleshores quan agraeixes haver triat els millors i dones gràcies per haver fet cas dels què et van recomanar triar-los”.

L’SPC era el seu sindicat abans que es donessin els lamentables esdeveniments. Va fer cas dels companys que ja havien passat per imputacions i injustí- han tingut la sort que l’SPC els ha La policia dóna crèdit a per cies amb la casa anteriorment, i s’havi- defensat com no a un més.

Perquè la nota de suïcidi trobada al suen pogut recolzar en l’SPC. “El que més sobre de tot valoren més donar valoro és la rapidesa de reacció, el trac- port legal del i personal unBCN company costat cadàverade te proper i humà, veure cares amigues que un boli i una llibreta”.

La Plataforma Unitària contra la que pateixen igual que tu perquè saben Conclou el seu testimoni d’indignaViolència de Gènere, en què CCOO que vius una cosa injusta. Veure que ciócol·labora, esperantvaque cap ahir company convocar a la nit més mouen un equip de persones de manera hagi patir una a situació com la unade concentració la plaça Sant Jaume de Barcelona en solidaritat altruista i simplement perquè saben que seva, lamentant la lenta resposta del dones d’Esquadra assassinades per les un grup de companys tenen problemes Cosamb de les Mossos i esperant seves parelles o exparelles. i necessitenlegs ajuda.

Valoro l’experiència el dia,D’altra si es banda, dóna, que algú el cridi a amb l’objectiu de donar-los asels mossos que que tenen en casos com aquest i que des despatx a explicar de primera mà sistència després d’haver-los comu-un investiguen la mort a punyalades la notícia. francesa de 19 anys nit del primer nicat moment ens advertissin que quèd’una és eldona que ell va viure aquella El crim va desfermar les ires a que va aparèixer sense vida això seria llarg, dur i dolorós”. en què li va canviar la vida. diu-

mata a punyalades la a sant pere pescador

l’escala i un veí va rescatar l’agressor després del succés, perquè bona part dels habitants de l’edifici pretenien linxar-lo. L’home el va amagar al seu pis fins a l’arribada dels Mos-

menge en una habitació d’hotel de Barcelona no donen crèdit a una nota de suïcidi trobada al costat del cos.

POLICIES DE CATALUNYA Els investigadors segueixen treballant en la hipòtesi que es tracta

7

DES DE DINS casos d’èxit de l’spc

“Tots hem vist moltes vegades el sindicat partint-se la cara aquí i allà recolzant companys” Un home es va acostar al seu cotxe patrulla, es va apropar a la finestra preguntant-li una adreça i el va apunyalar provocant-li un tall a la cara amb una punxada profunda al coll.

El seu optimisme ve de sèrie. Riu durant tota l’entrevista mentre explica una anècdota que bé podria haver-li costat la vida. “Li vaig poder treure la navalla i l’individu va sortir corrents. El meu company va sortir corrents darrera seu i jo, darrere el meu company. El vam poder detenir així que... cas resolt!”.

Està content que, actualment, el seu cas es faci servir com a exemple d’autoprotecció per a la resta de companys, si això els pot ajudar a salvar-se d’agressions. Però tot i així, l’Isaac es reafirma en una cosa: sense el sindicat, el resultat de la seva història no hagués sigut el mateix. “Evidentment que no.

El punt d’imparcialitat que posa el sindicat ajuda a que puguem anar a totes contra la persona que em va apunyalar”, aclareix.

A diferència de molts dels seus companys, ell sí es va sentir recolzat pel Cos de Mossos d’Esquadra. El dia dels fets, en arribar a l’hospital, el director general ja hi era i el sots cap de la RPMB, també. Un cop cosides les ferides, quan va arribar a l’ABP de Les Corts, es va trobar allà el cap de la RPMB, que li va donar tot el seu suport. Al dia següent, segons explica, el va trucar el conseller. “És un bon principi per sentir-se recolzat!”, exclama, “espero i desitjo que hi siguin en tot moment...” afegeix.

Defineix com a “genial” el tracte rebut pels seus comandaments, tant del seu cap i sots cap d’ABP com del seu cap d’USC.

SITUACIÓ D’ALERTA PERMANENT No ho defineix com un punt d’inflexió en la seva vida, ni tampoc té por des que aquell individu s’apropés sense cap motiu aparent per apunyalar-lo. “El que abans pensava que sempre li passava a un altre, m’ha passat a mi”. Senzillament. “Així que ara ja només falta que em toqui l’euromillón!”, riu mentre predomina, de nou, la seva visió optimista de la vida.

“El fet d’estar a punt de marxar a l’al-

8

POLICIES DE CATALUNYA

casos d’èxit de l’spc DES DE DINS

tre barri no m’ha fet prendre’m la vida d’una altra manera. Sempre he estat una persona positiva i alegre i m’ho prenc com que vaig tenir mala sort, res més”. Però el que sí confessa és que ara té una especial atenció a tot aquell

una bona línia a l’hora de reflexionar sobre el tema. Molts companys m’han comentat que després del fet van amb molt de compte així que, si la meva agressió ajuda a la resta... ja va bé”.

“Li vaig poder treure la navalla i l’individu va sortir corrents. El meu company va anar darrere seu i jo, darrere el meu company” que veu amb les mans a la butxaca. “Hi poso més atenció”, reconeix.

El seu és un cas d’exemple: “La mala sort va trucar a la meva porta aquell dia. Un company de formació d’ARRO em va comentar que en els cursos de reciclatge d’USC havien introduït el meu cas per tal de fer veure que s’ha d’estar alerta quan algú s’acosti a la finestra del cotxe. Crec que aquesta és

UNA LLUITA COL·LECTIVA “El mateix dia dels fets ja va venir el representant de l’SPC a veure’m a l’hospital”, explica l’Isaac. “Des d’aleshores, m’he sentit recolzat al 100%. Tinc als serveis jurídics com a acusació particular en el cas i sé que hi ha molta gent fent una gran feina i no se’ls veu tant”.

Agraeix i valora la dilatada experiència dels serveis jurídics en casos d’agressions als companys i no dubta que es

sentirà recolzat pel seu sindicat fins al final al seu costat. “És el meu sindicat i confio plenament en ells. La seva proximitat és una de les coses que més valoro, sempre que he necessitat una cosa, l’he tingut. No tinc cap queixa. Quan algú té un problema, el que necessita és suport. Si el teu sindicat et ven la moto i després desapareix quan venen magres, malament. I aquest no és el cas de l’SPC. Crec que tots hem vist moltes vegades al sindicat partint-se la cara aquí i allà recolzant companys”, apunta.

Acaba amb la necessitat de tornar a advertir tots i cadascun dels seus companys: “Les coses passen quan un menys s’ho espera, així que hem d’estar molt atents al carrer. Jo he tingut molta sort”. I afegeix, de nou, el seu propi toc: “Només agrair tot el suport rebut per part de tothom. I sobretot una abraçada al meu company Pedro que va haver d’aguantar-me amb la cara trencada literalment!”.

POLICIES DE CATALUNYA

9

DES DE DINS casos d’èxit de l’spc

“Els policies no som més que instruments per a revenges polítiques i personals” Va ser condemnat a una pena alta de presó arran de la denúncia d’un detingut, a més de ser inhabilitat com a policia.

No va rebre cap suport a nivell institucional. Afortunadament, les dures vivències com aquesta fa que entre companys es faci més pinya i sí que es va sentir recolzat a nivell personal, tant per part dels seus companys de l’escala bàsica com de les escales superiors.

“Tothom va fer el que va poder per ajudar-me dintre de les seves possibilitats i a títol personal”, explica el Toti (nom fictici).

Assegura que aquell succés el va marcar. “Si de les bones experiències se n’aprèn, de les dolentes encara més.

Vaig poder viure en primera persona com els policies no som més que instruments que es fan servir com un mocador per part dels actors polítics, judicials i periodístics, per a revenges tant polítiques com personals”, afirma contundent.

“Tots aquests actors socials ja ens tenien crucificats, passés el que passés.

No importava si érem culpables o no.

Cap d’ells es va preocupar per escoltar la nostra versió dels fets, excepte algunes honroses excepcions, que sí es van mostrar interessats en saber el per què d’una condemna com aquella. Aquestes persones, un cop ens van escoltar, van sentir amb quins arguments ens van condemnar i van fer l’impossible per ajudar-nos”, sentencia.

Aquella denúncia el va fer obrir els ulls davant de les “admirades associacions de la societat civil i institucions com 10

POLICIES DE CATALUNYA

ONG variades de drets humans, associacions de magistrats, el Defensor del Poble, etc. No són més que un modus vivendi d’uns quants que tenen content al seu públic carregant sempre contra la policia per tal de no perdre el seu lloc de privilegi”.

Ho relaciona amb el cas Raval o cas Benítez i se’n recorda dels seus com-

més aviat una família, que em transmetia optimisme i suport. Començant des del Secretari General fins arribar al delegat de territori. Mai van tenir un NO per resposta i a cada dificultat o impediment que es trobaven en el camí, trobaven la manera, com fos, de seguir avançant”.

El Toti vol ser just i és per això que no

“Em van ajudar a sostenir la meva família en els primers mesos de la suspensió cautelar de feina i sou” panys de Ciutat Vella, que també pateixen social i mediàticament, ja que tant la societat com els mitjans de comunicació ja els han condemnat.

AJUT ECONÒMIC I PERSONAL Per a ell, l’ajut del sindicat “ha sigut incondicional. Des del primer moment, tant a nivell jurídic com personal. Em van ajudar econòmicament a sostenir la meva família els primers mesos de la suspensió cautelar de feina i sou i tenia els ingressos mínims.

Van remoure cel i terra per aconseguir suport tant mediàtic com polític per a la nostra causa. I a nivell personal van ser, i encara ho són, el lloc on, quant tot ho veia de color negre i sense esperança de lliurar-me de la condemna, hi trobava un grup humà,

pot deixar de dir que també va rebre suport en un altre sindicat del Cos, fet que per a ell dignifica i exemplifica la tasca sindical d’aquestes organitzacions, segons explica. “Molts companys afirmen que els sindicats només estan per organitzar cursos i repartir bolígrafs. Jo puc assegurar que no és així”.

L’SPC és el seu sindicat des que va sortir de l’Escola de Policia, quan encara s’anomenava Unió de Policies de Catalunya (UPC). “Em donaven tota la confiança i crec que no em vaig equivocar”, afegeix.

Del sindicat recalca “que és fet per policies i per a policies. I si cal, fan seva la dita adjudicada a Groucho Marx ‘Estos son mis principios y si no le gustan tengo otros’ per tal d’ajudar a un policia”.

© El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.

Aquesta publicació és per a ús exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducció, distribució, transformació i ús per a press-clipping.

24

DIMARTS 17 DE NOVEMBRE DEL 2009

Connexió a internet: http://www.elperiodico.cat

COSES de la VIDA

LA DADA DEL DIA

La majoria dels espanyols esmorzen a casa La gent que esmorza fora menja menys variat i incompleix les pautes recomanades FONT: Ministeri de Medi Ambient

15 minuts AL DIA ES DEDIQUEN A L’ESMORZAR LA MAJORIA HO FAN SOLS (63%) I ASSEGUTS (75%)

GIR AL PROCÉS de CInC mOSSOS COndemnAtS PeR tORtuReS

La fiscalia revisarà els vídeos que desemmascaren la testimoni clau Estudiarà si hi ha «elements sòlids» per citar a declarar la dona decisiva en el ‘cas Lucian’ MAYKA NAVARRO BARCELONA

L

a situació dels cinc mossos d’esquadra condemnats a penes de presó per tortures podria fer un gir de 180 graus si en les pròximes hores la fiscalia inicia unes diligències d’investigació per un possible delicte de fals testimoni contra la principal testimoni del denominat cas Lucian, Ana María M. P, per un presumpte delicte de fals testimoni en la causa penal que va determinar la condemna dels agents. El detonant ha estat la informació publicada ahir per EL PERIÓDICO sobre una investigació de l’agència de detectius Método 3 que va gravar amb una càmera oculta la dona quan acceptava 500 euros per prestar-se a declarar falsament contra els Mossos per una agressió que no va existir. Els responsables de la fiscalia van sol·licitar ahir la totalitat de la gravació, més de quatre hores i mitja, per determinar «si hi ha elements sòlids» que permetin dubtar sobre el testimoni de la dona en el cas Lucian, «i actuar en conseqüència», segons fonts de la fiscalia.

El DVD amb les gravacions, que inclouen imatges i, en ocasions, so-

l’espera SILENCI DELS CONDEMNATS J Ni havien parlat abans

ni parlaran ara fins que es resolgui el seu cas. Cap dels cinc mossos condemnats ha volgut fer declaracions durant el procés judicial. Si el Tribunal Suprem confirma la sentència de l’Audiència de Barcelona, tres d’ells hauran d’ingressar a la presó, mentre que per als altres dos les condemnes són inferiors. La seva discreció va arribar fins i tot a demanar personalment als seus sindicats policials que no fessin cap manifestació, ni protesta, ni acte en nom seu quan el novembre de l’any passat es va conèixer la sentència. Fa mesos que es van incorporar a les seves funcions com a policies de la Generalitat, a l’espera que el Suprem decideixi el seu futur. Fins aleshores, seguiran treballant en silenci.

lament les converses entre un detectiu i la dona registrades amb micròfon ocult, no arribaran a la fiscalia fins demà al migdia.

Abans de citar a declarar la dona, la fiscalia vol analitzar les quatre hores i mitja gravades. És cert que Ana María es refereix en més d’una ocasió al seu paper en el cas Lucian, però en cap moment diu haver mentit en aquest judici. Tot i així, no són pocs els juristes que plantejaven ahir que, davant els dubtes del que hauria pogut fer i tenint en compte que el seu testimoni va ser clau per condemnar per tortures cinc mossos, el que resultaria més encertat seria que la fiscalia aclarís qualsevol sospita. I encara més tenint en compte la seva animadversió manifesta per la policia autonòmica. La reflexió va ser compartida: la mateixa consellera de Justícia, Montserrat Tura, va enviar la pilota a la teulada de la fiscalia. «La investigació dels detectius estén dubtes en un cas prou greu perquè sigui el ministeri fiscal el que aclareixi si aquesta dona també va mentir en el cas Lucian».

A la Conselleria d’Interior, la informació periodística va ser rebuda com una bombona d’oxigen. Els responsables polítics van saber de la investigació privada, encarregada pels mateixos condemnats, divendres passat, i va ser el secretari de Seguretat Pública, Joan Delort, qui va valorar la nova situació. Reafirmar la confiança del departament en els condemnats no va fer falta perquè els cinc segueixen treballant als Mossos. Delort va assegurar que els fets que planteja la investigació privada són «gravíssims» i que el departament treballa coordinadament amb la Fiscalia per recolzar les mesures que adopti.

RECURS DE REVISIÓ / I poca cosa més es pot fer. La possibilitat de presentar un recurs de revisió de la sentència únicament és possible després de la sentència del Tribunal Suprem, que el pròxim dia 25 estudiarà els diferents recursos de cassació presentats per les defenses dels mossos.

I en les seves intervencions que facin aquell dia davant els magistrats del tribunal ni Cristobal Martell, ni Juan Córdoba, ni Javier Selva, ni Josep Lluis Florensa, –els quatre lletrats dels condemnats– poden fer menció de les revelacions aportades per la investigació privada.

Una altra cosa és si finalment la Fiscalia de Barcelona crida a declarar

Interior considera «gravíssimes» les revelacions obtingudes per la investigació amb càmera oculta CARLOS MONTAÑÉS

33 Roda de premsa de representants sindicals dels Mossos, la Policia Nacional i la Guàrdia Civil, ahir.

CARLOS MONTAÑES

Sindicats de totes les policies exigeixen que s’anul·li la sentència 33 Tots els sindicats dels Mos-

33 David José, de l’SPC. en la projecció del vídeo en la roda de premsa. la dona, i si la informació d’aquesta investigació es trasllada als fiscals del Tribunal Suprem que els toqui intervenir en aquest assumpte. ¿Influirà aquesta investigació privada, comprovada per la fiscalia, en la decisió del Suprem? Tècnicament, no ho hauria de fer, encara que com ahir va comentar un dels lletrats, tampoc perjudica. La reflexió és lògica. En la sentència de l’Audiència de Barcelona, el pes de la cul-

pabilitat dels mossos recau en el que va dir haver vist i en el que va explicar aquesta testimoni en detriment de la resta de persones que van presenciar la mateixa detenció de Lucian, però que en van explicar coses molt diferents. I a qüestionar l’absoluta veracitat que s’atorga a aquesta testimoni ja incidien els advocats en els seus recursos abans de saber que acceptava diners a canvi de declarar en contra d’uns mossos. H

sos, als quals es van unir responsables sindicals del Cos Nacional de la Policia i l’Ertzaintza i representants de la Guàrdia Civil, van demanar ahir que s’anul·li la condemna per tortures contra els cinc agents de la policia autonòmica després de la revelació que la principal testimoni del cas acceptaria cobrar per declarar.

33 Pels sindicats policials, les proves aportades pels detectius de Método 3 són «suficients» per anul·lar el testimoni d’Ana María en el procés que va condemnar per tortures els cinc agents.

SME-CCOO no va descartar l’opció que el judici es pugui repetir, mentre que l’SPC va anunciar que es presentarà com a «acusació particular» quan Interior «denunciï la testimoni per haver mentit en un judici».

POLICIES DE CATALUNYA

11

DES DE DINS casos d’èxit de l’spc

Una sentència a favor que obre camí als companys lesionats en acte de servei Va ser agredit per un detingut mentre l’escorcollava amb una fulla d’afaitar i, posteriorment, va guanyar una sentència que condemnava la Generalitat a fer-se càrrec de la seva indemnització.

Així, sense previ avís, el detingut al que el Quim estava escorcollant a l’ACD de Ciutat Vella es va extreure una fulla d’afaitar i es va llençar a sobre seu. El factor sorpresa va impedir que no evités les ferides: diversos talls a la cara i al coll, sent aquesta laVmés I U greu R E i la que va posar la seva vida en perill ja que, uns centímetres més enllà, hagués significat risc de mort. Els seus propis companys el van haver de traslladar al centre hospitalari Pere Camps d’urgència, on va rebre 14 punts de sutura a la ferida.

“La resposta del Cos va ser molt lenta en tot el que fa referència a les actuacions judicials i en l’assistència mèdica de la mútua”, explica. “Pels meus comandaments vaig rebre tot el suport que en aquells moments esperava d’ells i tots estaven a la porta del centre hospitalari quan en vaig sortir”, afegeix.

LA IMPORTÀNCIA DE NO LLUITAR SOL La quotidianitat del dia a dia fa que un no sigui conscient dels riscos que comporta. Sobretot, quan es tracta de la feina d’un policia. Només el simple fet de posar-se un uniforme ja provoca reaccions externes en alguns grups de persones que moltes vegades són insospitades i poden desencadenar en situacions de risc a vida o mort, com va

12

POLICIES DE CATALUNYA

ser el cas del Quim. “Fins aquell moment no vaig ser conscient de la perillositat de la nostra feina, del fet que en qualsevol moment pots perdre la vida i no som conscients d’això en molts ca-

sos”, reflexiona.

Per aquest motiu va decidir afiliar-se a un sindicat, per poder cobrir-se les espatlles, trobar un suport i no caminar sol si cap dia es trobava immers en una situació d’aquelles en què ningú voldria trobar-se mai. Però per a ell, aquell dia va arribar amb aquella detenció, amb aquell escorcoll.

FINS AL FINAL “Ells van ser els que es van posar en contacte amb mi quan van tenir coneixement dels fets, posant tota la maquinària a treballar des del primer moment”, recorda. “Fins i tot abans que la casa, i em van posar totes les seves eines al meu abast. Em van acompanyar en tot moment, em van portar a un metge, em van oferir ajut psicològic per a la meva família i per mi. Van posar els seus serveis jurídics a treballar per tal que, quan el detingut passés a disposició judicial, hi hagués una acusació particular, cosa que la casa no va fer en un primer moment. Gràcies a això es va aconseguir que el Fiscal demanés

LA VANGUARDIA 7

BATEC CIUTADÀ

Interior haurà d’indemnitzar un mosso ferit durant un servei BARCELONA w Un jutge de Barcelona ha condemnat el Departament d’Interior de la Generalitat a indemnitzar amb 17.820 euros un mosso d’esquadra que va resultar greument ferit mentre estava de servei. L’agent estava destinat a la comissaria de Ciutat Vella i va ser atacat per un detingut que amagava una fulla d’afaitar i que li va assestar un tall molt a prop de la jugular. L’agressor va ser condemnat per intent d’homicidi, però es va declarar insolvent. Els serveis jurídics del Sindicat de Policies de Catalunya (SPP) van consi-

derar que llavors Interior s’havia de fer càrrec de rescabalar el mosso, però el departament s’hi va negar, adduint que ja li pagaven el sou mentre estava de baixa. Tot i això, l’SPP va recórrer al jutjat contenciós administratiu número 13 de Barcelona, que els ha donat la raó, perquè considera que l’agent ferit ha de ser indemnitzat en ser lesionat de gravetat durant una actuació professional correcta, ja que si no seria injust, i si l’agressor és insolvent l’administració catalana s’ha de fer càrrec de reparar el policia. / Redacció

casos d’èxit de l’spc DES DE DINS

l’ingrés a presó a l’espera de judici del meu agressor. Fins que es va celebrar, sempre vaig rebre el suport de tots els membres del sindicat”.

Però la seva feina no va acabar aquí, ja que “Un cop es va celebrar el judici i l’agressor va ser condemnat, el

aquesta negativa a la via administrativa. El jutjat del contenciós administratiu número 13 de Barcelona va dictar sentència al meu favor, condemnant a la Generalitat a fer-se càrrec de la meva indemnització. Gràcies a aquesta sentència, altres companys

“Un cop es va celebrar el judici i l’agressor va ser condemnat, el sindicat em va oferir la possibilitat de reclamar les lesions que vaig patir” sindicat em va oferir la possibilitat de reclamar les lesions que vaig patir, ja que el meu agressor es va declarar insolvent i ningú es feia càrrec de la meva indemnització. Mitjançant els serveis jurídics del sindicat vam demanar a la Generalitat que es fes càrrec de la indemnització i aquesta es va negar. Posteriorment, vam recórrer

que han patit lesions en acte de servei han pogut ser indemnitzats”.

Es tracta d’un cas pioner que va assentar unes bases de les quals avui dia es poden beneficiar més companys.

HUMANITAT I RAPIDESA El Quim és una de les persones que pensa que, sense l’ajut del sindicat, no

hauria aconseguit el mateix resultat, ja que, segons ell, lluitar ell sol sense cap suport contra l’Administració era inviable.

De l’SPC valora “la seva rapidesa, la seva humanitat, el comprendre les necessitats dels seus afiliats i no afiliats, la seva lluita contínua per millorar la feina policial, tant en formació com en suport davant dels dubtes que puguem tenir. Valoro a tot l’equip de professionals que formen part del sindicat”, conclou amb fermesa.

Assegura que sempre recomanarà el Sindicat de Policies de Catalunya ja que “no tinc cap queixa d’ells i sempre que tinc oportunitat de parlar amb altres companys que tenen dubtes sobre a quin sindicat afiliar-se, jo els explico la meva experiència amb ells”.

Abans de donar l’entrevista per tancada, vol afegir una dada que creu important fer-ne ressò: “Els estic eternament agraïts”.

ASSESORIA JURÍDICA. COMPROMESOS AMB TU

EL DESPATX D’ADVOCATS FUSTER FABRA, UN SERVEI JURÍDIC D’EXCEL·LÈNCIA PELS NOSTRES AFILIATS El despatx del Dr Fuster-Fabra ha estat col·laborador de l’Escola Judicial i Universitat de Barcelona, Coordinador de la Acusació al “Judici 11-M”, en nom de l’Associació 11-M, responsable dels Serveis Jurídics de l’ACVOT , Responsable dels Serveis Jurídics de l’SPP (inspectors i comissaris), ha estat també Responsable dels Serveis Jurídics de l’Associació Stop Accidents, responsable dels Serveis Jurídics de la Junta Nacional del CEP (Confederació Espanyola de Policia), Membre de la Comissió Tècnica nomenada per l’Ajuntament de Barcelona, etc.

El Dr. Jose Maria Fuster-Fabra Torrelles és degà del Despatx Professional Fuster-Fabra & Posa Advocats.

Per la seva banda, Javier Aranda ha col·laborat al llarg de la seva carrera amb diferents sindicats de treballadors i funcionaris i des de 2007 és l’advocat del Sindicat de Policies de Catalunya.

Actualment col·labora amb el Despatx de Fuster Fabra, encarregant-se del àrea laboral i contenciósadministrativa, i en particular dels funcionaris de Mossos d’Esquadra de l’SPC, i policies locals.

Maria Luisa Marzo és llicenciada en Dret per CDES ABAT OLIBA. Sant Pau (CEU) i compta amb 10 anys d’exercici. Col·labora amb el Dr. Fuster Fabra.

Aquests serveis gratuïts del SPC als seus afiliats han proporcionat el suport per a resoldre molts conflictes contenciós-administratius i acusacions a mossos amb resultat d’absolució.

El Sindicat de Policies de Catalunya et defensa!

POLICIES DE CATALUNYA

13

DES DE DINS casos d’èxit de l’spc 18

CATALUNYA

“Els que dirigien aquella comissaria es van dedicar a posar-nos pals a les rodes” Va ser denunciat per detenció il·legal i maltractament al detingut, i va patir la manipulació d’unes diligències instruïdes per la Divisió d’Afers Interns.

Tot va començar arran d’una actuació policial que podria haver passat desapercebuda, com qualsevol altre. Però aquell dia va començar el que per a l’Albert va significar un malson no només per a ell i el seu company, sinó també per a les seves famílies.

“La persona detinguda ens va denunciar a mi i al meu company de patrulla i després de tot, vam haver de patir la manipulació d’unes diligències instruïdes per tres individus que es trobaven en aquell moment a la Divisió d’Afers Interns. Vam estar processats judicialment i afrontant una petició de Fiscalia de 13,5 anys de presó”, explica intentant resumir tot el patiment al que aquella situació el va portar. Per sort, els seus companys els van recolzar i van creure en la seva innocència des del primer moment. Però no va ser així amb la resta: “Els que dirigien en aquell moment la comissaria únicament es van dedicar a posar pals a les rodes, a creure la versió de la persona que ens va denunciar sense demanar-nos cap mena d’explicació i aplicant-nos directament la pena de banqueta. Alguns es van passar pels brífings a defensar la seva decisió i a titllar-nos literalment de delinqüents. Però afortunadament, el temps i les proves, no tingudes en compte des del primer moment, van posar a aquests senyors al seu lloc i m’imagino que van quedar retratats”, explica. Ho fa amb una indignació que 14

POLICIES DE CATALUNYA

no aparca en cap moment de l’entrevista, ni tan sols quan li preguntem si hi ha un abans i un després a la seva vida des d’aquella vivència: “Absolutament, està clar que quatre energúmens van estar a punt d’arruïnar-me la vida per penjar-se ells una medalla. La meva vocació com a policia era i és la mateixa, però evidentment per solucionar les estadístiques d’un cap d’una comissaria que pressiona als seus subordinats per fer detencions jo no em jugaré el pa de la meva família. A més, el que tinc clar és que el tarannà de tots aquests superiors és vendre’t i no defensar les

Primera querella criminal contra Asuntos Internos Dos mossos absueltos de detención ilegal acusan ahora a Interior, que les acusó, del grave perjuicio que les ha ocasionado XIANA SICCARDI / Barcelona

El Sindicat de Policies de Catalunya (SPC) ha presentado una querella criminal contra la cúpula de Asuntos Internos de los Mossos d’Esquadra, siendo la primera vez que se presentan acciones legales penales contra este departamento, afirmó ayer este sindicato.

El SPC ha presentado ante el Juzgado de Instrucción número 10 de Barcelona la querella, en la que acusa a tres miembros de Asuntos Internos, organismo dependiente del Departamento de Interior de la Generalitat, de haber cometido los presuntos delitos de acusación y denuncia falsa, detención ilegal, coacciones, falsedad documental, tortura y otro delito contra la integridad moral hacia dos mossos.

El pasado mes de julio, estos dos agentes fueron absueltos por la Audiencia de Barcelona de todos los cargos que pesaban sobre ellos, después de haber sido acusados de detener ilegalmente a un traficante de drogas, que les acusó, también, de haberse apropiado de los 100 euros que llevaba encima en el momento del arresto.

El origen de este caso se remonta a junio de 2008, cuando los dos agentes, que estaban de servicio y de paisano en el distrito de Ciutat Vella, se toparon con un traficante con antecedentes que les ofreció hachís. Inmediatamente lo detuvieron y lo llevaron a comisaría, donde guardaron el dinero y el hachís. Poco después, volvieron a salir con el detenido de las dependencias policiales para que éste les indicase quién le suministraba la droga, momento en que el traficante aprovechó para huir. Mientras los agentes le buscaban, el detenido aprovechó para volver a comisaría y denunciar a otros mossos que sus compañeros se habían quedado su dinero. Ante esta situación, el departamento de Asuntos Internos les denunció a ambos ante la Justicia, dando veracidad al relato del camello, por lo que éstos se enfrentaron a 13 años de cárcel. Pero el pasado julio, la Audiencia de Barcelona les absolvió al dudar de la verosimilitud del relato del traficante.

La denuncia promovida contra los dos mossos por parte de Asuntos Internos tuvo sus consecuencias en paralelo al proceso judicial, como fue el

Los dos mossos

El sindica que Asunt ha causad perjuicios

hecho de que t en la cárcel M eludir bajo fian y además se les y empleo duran cabe sumar, añ

tres i en la nostra innocència des del primer moment. Van defensar-nos a capa i espasa tant davant dels mitjans de comunicació, com dels polítics i de tot el Cos”.

Un dels detalls que se li va quedar gravat és el fet que, encara que el seu cas el van portar advocats particulars, l’SPC va posar els seus lletrats a la seva disposició i, al final del procediment, es va presentar una querella criminal

“El suport és clau, sobretot a les Los Adrià deciden bautizar com primeres hores, quan encara no‘templo’ has paït Tickets su de tapas en que el que està passant és cert”

Interior del local del Paral·lel con Entença, en una imagen tomada al inicio de las obras hace dos m

BELÉN PARRA / Barcelona

teves actuacions. En definitiva, i malauradament, la frase de ‘l’enemic el tenim a casa’ és aplicable en casos com el meu”, sentencia.

CONFIANÇA CEGA El suport és clau, sobretot a les primeres hores, quan tot és massa recent i encara no hi ha hagut temps de pair que el que està passant és cert i que és un mateix qui ho està vivint, i no el del costat. És per això que l’Albert recorda, des del primer moment, la confiança que va dipositar en ell el sindicat: “L’SPC va creure en nosal-

Es corto, sonoro y se pronuncia prácticamente igual en la mayoría de idiomas. Tickets es el nombre elegido por los hermanos Ferran y Albert Adrià –y consensuado con la familia Iglesias, del Rías de Galicia, socia al 50% en el negocio– para bautizar su nuevo local de tapas en Barcelona.

Un establecimiento que será más

templo que bar por sus metros cuadrados y que con toda probabilidad finalmente no abrirá hasta 2011. Eso permitirá a Ferran, el mayor de los Adrià, involucrarse aún más si cabe en el proyecto, ya que hasta finales de diciembre se debe al Bulli, que para entonces cerrará su actual temporada. Antes de acabar el año sí podría abrir sus puertas el local de co-

contra els responsables de la instrucció del seu cas. Una querella redactada i presentada per l’advocat Josep Maria Fuster-Fabra, que forma part del gabinet jurídic del sindicat.

Motius com aquest, com la confiança cega o com la sensació de no sentir-se mai sol són alguns pels quals recomana afiliar-se: “Hem de pensar que sigui el sindicat que sigui, sempre està format per persones i val a dir que l’SPC el formen un grup d’excel·lents persones que es trenquen la cara cada dia pels seus afiliats”.

pas anexo al también será fu pecialmente en Por ahora, en Paral·lel con En obras y no son que se atreven grafías de cóm el esperado Tic tes barras y su

© bcnpress

POLICIES DE CATALUNYA

15

DES DE DINS casos d’èxit de l’spc

“La Generalitat no em va proporcionar cap advocat i sí al menor que em va agredir” Va patir lesions mentre reduïa un menor sota els efectes de substàncies estupefaents que intentava agredir-la amb una pedra i un punxó de ferro.

La Maria es mostra ferma quan ens explica el que li va passar: “Vam tenir una actuació complicada en un centre de menors a una localitat propera a Granollers. El menor estava sota els efectes de substàncies estupefaents i va voler agredir-nos amb una pedra de grans dimensions i un punxó de ferro”, puntualitza.

I continua: “Durant l’actuació amb el menor, per tal d’evitar que ens fes mal tant als meus companys com a mi, i per a salvaguardar la seva integritat física, vam haver de reduir-lo durant una bona estona fins que arribés el SEM (Servei d’Emergències Mèdiques)”. Una situació de per sí complicada i delicada que, malauradament, va acabar amb ferits: “Els meus companys i jo vam patir lesions per part del noi, jo particularment a l’esquena i al canell, a més de diverses ferides obertes i magulladures als genolls”.

16

POLICIES DE CATALUNYA

Un jove alterat, violent i amb l’afegit d’estar sota el control de substàncies que en cap cas poden ser controlables.

Que poden suposar, i suposen, un risc no només per qui les consumeix, sinó també per qui envolta a aquesta persona. I més encara si es tracta d’un grup de policies que intenten reduir-lo per tractar de calmar-lo i apaivagar la situació de violència. Que intenten fer la seva feina, bàsicament.

INDEFENSIÓ TOTAL El seu “no” és rotund davant la pregunta de si va rebre suport per part del Cos de Mossos d’Esquadra. Afegeix, a més, una dada que encara subratlla més la indefensió que va sentir i la sensació d’haver de caminar sola en aquest recorregut tan delicat: “En referència a la nostra defensa jurídi-

ca, el Cos no ens va donar cap suport, ja que la Generalitat li proporcionava un advocat al menor, però no als agents”.

Però la mateixa rotunditat expressa quan parla dels seus comandaments que, d’altra banda, sí van mostrar tot el suport que esperava d’ells: “Es van preocupar en tot moment per les lesions i el desenvolupament de la baixa laboral, així com del desenvolupament del judici”, ens explica.

La contundència i claredat de les seves paraules torna a manifestar-se davant la idea d’haver un abans i un després des d’aquella situació, des d’aquella reducció tan complexa on va patir tant física com psicològicament no només les agressions d’un menor fora de sí, sinó

també les d’un sistema que no defensa les persones que vetllen per la seguretat de la societat. Per a la Maria, aquella situació no va significar un punt d’inflexió a la seva vida perquè “La feina de Mosso d’Esquadra té aquest tipus d’actuacions. Hi ha un risc que assumeixes. Hi ha factors que no pots controlar”.

IMPLICACIÓ I PROXIMITAT De nou el nivell jurídic del Sindicat de Policies de Catalunya és un dels protagonistes d’aquesta història: “Ens van recolçar molt a nivell jurídic i ens van proporcionar un advocat”, explica. Remarca la importància de l’ajuda sindical per a lluitar davant d’una situació com aquesta: “El nostre advocat s’ha implicat molt amb el cas i fins i tot actualment

encara continua amb el procés judicial per tal que es compleixi totalment la sentència judicial”.

La Maria va acudir a l’SPC perquè

a agents i funcionaris de la Generalitat, i això que nosaltres èrem la part perjudicada i el menor era la persona imputada...”.

“El nostre advocat s’ha implicat molt i fins i tot encara continua amb el procés judicial perquè es compleixi la sentència” necessitava un advocat i, quan ho explica, torna a recordar-nos la dada que ja ens havia donat anteriorment: “Des de la Generalitat no em proporcionaven cap. Prevalia el menor a nosaltres com

De la seva història no extreu cap reflexió personal sobre el per què, però de la seva relació amb el sindicat destaca, sobretot, dues paraules que per a ella són clau: “implicació i proximitat”.

POLICIES DE CATALUNYA

17

ENTREVISTA Javier Aranda

“L’Administració té un important dèficit a l’hora de solucionar problemàtiques” A quin tipus de dret et dediques? Quins temes específics tractes?

Des del començament de la meva carrera, la meva especialitat predilecta ha estat sempre el dret laboral. Posteriorment, m’he especialitzat en dret d’administratiu de la funció pública. En concret, respecte a les reclamacions dels afiliats de l’SPC, portem reclamacions salarials, de drets, denegació de permisos, temes de responsabilitat patrimonial de l’Administració, relacionats amb Seguretat Social (contingències, incapacitats...), reclamacions de responsabilitat civil, de processos selectius, expedients sancionadors i procediments penals, fonamentalment.

A la teva competència, quin és el problema més comú que es troben els policies?

Són molt comuns els expedients sancionadors de la DAI, però sobretot els temes penals derivats de la seva funció com a policia. Com a advocats, actuem tant com a acusació particular per a aconseguir el rescabalament dels danys soferts, com de defensa de les imputacions que pateixen. D’aquest segon tipus cada cop en tenim més, ja que els companys busquen la nostra assistència en lloc de la defensa d’advocats dels 18

POLICIES DE CATALUNYA

serveis jurídics de la Generalitat. En certs temes molt coneguts i complexes (Les Corts, Cas Benítez, expedient instat per la DAI), som els únics que NO ens amaguen, tan a nivell jurídic com sindical.

Quins aspectes legals, en el teu àmbit, separen els policies de la resta de la societat?

La regulació laboral dels MMEE és una regulació molt complexa, específica, amb normativa estatal, de la funció publica catalana, de la pròpia Dirección General de la Policía.

D’un mateix tema s’ha d’analitzar i determinar si s’aplica la regulació estatal, un decret de la Generalitat, una instrucció o altres criteris jurisprudencials. És un treball complex i es requereix un coneixement molt ampli tan des del punt de vista teòric, com de la pràctica a la jurisdicció contenciós administrativa, que és molt peculiar. La majoria d’advocats fan civil, penal, mercantil, divorcis... Però no porten, ni tenen coneixements, d’aquest tipus de temes de funció pública amb vinculacions laborals.

Cal millorar aspectes dins del Cos a nivell legal per evitar-les?

Independentment de les qüestions salarials, o l’obtenció de millors condicions laborals, que òbvia-

ment son millorables, i estan per sota d’altres col·lectius de funcionaris, sota el meu punt de vista, la Dirección General de la Policía és molt estricta en l’aplicació de normes o criteris en aquesta matèria.

Pràcticament tot està regulat amb instruccions, però una elevada regulació no implica solució de les problemàtiques que es produeixen en l’àmbit dels Recursos Humans.

La falta de veritables polítiques de RRHH a la Direcció General de la Policia és, sota el meu punt de vista, la causant d’aquesta situació. La pròpia idiosincràsia del cos policial, el fet de ser tant jerarquitzat, de parlar d’una administració pública de grans dimensions, conformen un escenari molt complex. Hi ha criteris per donar o no un permís, instruccions, normatives, però no hi ha unes directrius, uns criteris per a ajudar a les persones. Els comissaris, els caps, els inspectors, impo-

Javier Aranda ENTREVISTA

guanyar des de l’SPC l’any passat suposa un abans i un desprès en la possibilitat de que els policies que pateixen agressions i lesions en acte de servei, i el responsable penal sigui insolvent, puguin percebre les indemnitzacions corresponents. Amb aquesta sentència hi ha MMEE que han pogut cobrar de la Direcció General de la Policia de la Generalitat les indemnitzacions per les lesions.

El més sorprenent és que l’Administració ha acceptat de molt mala gana aquestes sentències i ha recorregut totes les resolucions al TSJ de Catalunya, que tindrà l’última paraula. Si es ratifica en aquesta sentència pionera, i el que implica, crec que obrirà un escenari diferent a l’actual, i l’Administració s’haurà de plantejar fer el que no ha fet fins ara: començar a abonar aquests casos sense oposar-se judicialment. És un tema que afecta a molts Mossos i que implica molts diners a abonar per part de la Direcció General de la Policia.

Javier Aranda Guardia, advocat de l’SPC

sen el seus criteris i la subdirecció de recursos humans només treballa en la gestió. Crec sincerament que falta preparació i visió en aquesta subdirecció.

en molts aspectes: baixes, treball efectiu, falta de motivació...

La subdirecció de RRHH està anquilosada i no s’implica en el benestar dels seus treballadors (no amb

“La subdirecció de RRHH està anquilosada i no s’implica en el benestar dels treballadors” És a dir, gestionen molt bé l’activitat policial, inclús la complexa regulació, però són capaços de gestionar capital humà? Són conscients que el bon servei que es pretén donar a la ciutadania l’han de donar a un client intern amb el mateix nivell d’exigència?

Crec que no es dóna la formació adient a la cúpula en matèria de management, de gestió d’equips per tal d’aconseguir la motivació idònia del personal, o fomentar el treball en equip. Tot això influeix

incentius econòmics o de drets, sinó de desenvolupament professional i personal). En el concepte de management, que actualment prima en la millora de la gestió de les multinacionals o grans empreses, no és considerat rellevant per a l’Administració.

Algun cas que hagis portat que destaqui especialment?

La sentència del jutjat contenciós administratiu núm.13 que vam

Per què és important estar acompanyat per un sindicat davant un problema?

Jo et contestaré des del punt de vista legal, ja no des del sindical, que cadascú sap la seva opció entre la política, la ideologia, els serveis, la connexió amb els delegats, etc.

La quota legal al sindicat per un import més que assequible, entenc que és bàsica, tenint en compte la facilitat amb què et pots veure involucrat en un procediment penal o administratiu derivat de servei, implicat en algun expedient sancionador o, per exemple, en una reclamació dels danys soferts en un accident amb vehicle policial.

De la mateixa manera, la cobertura de suspensió de sou i feina, en el cas del nostre sindicat, amb l’asseguradora, és fonamental, ja que les sancions d’Afers Interns són fonamentalment econòmiques, i dos mesos sense cobrar poden ser 4.000 euros de cobertura de la pòlissa (és una mitjana aproximada). No totes les famílies poden suportar-ho sense aquesta cobertura.

POLICIES DE CATALUNYA

19

ENTREVISTA Josep Maria Fuster-Fabra

“A Catalunya falta cultura policial” A quin tipus de dret et dediques? Quins temes específics tractes?

Jo porto la defensa dels membres del sindicat que hagin estat imputats a procediments judicials en l’exercici de les seves funcions i en alguna ocasió, quan ha sigut necessari, hem exercit accions contra persones, en nom de funcionaris o del propi sindicat.

A la teva competència, quin és el problema més comú que es troben els policies?

Els problemes són molt variats, en general podríem dir que els més comuns que hem tingut són problemes al moment de produir-se les detencions: a les reduccions i l’extensió que s’ha produït a la idea de denunciar els policies que té com a conseqüència que moltes vegades ens enfrontem a procediments en molts casos absolutament injustos. Aquests acostumen a ser els problemes que ens hem trobat, les intervencions al carrer, sobretot on s’han vist involucrats membres de l’ARRO i la BRIMO, als que tinc un afecte molt especial.

Quins aspectes legals, en el teu àmbit, separen els policies de la resta de la societat?

No crec que sigui tant que separin 20

POLICIES DE CATALUNYA

a la societat, el que sí crec és que falta a Catalunya cultura policial.

Durant molt de temps, la funció policial estava definida en funció de la policia d’ordre que recolzava la Policia Nacional o la Guàrdia Civil i la gent estava contra les forces de l’ordre per motius ideològics.

Quan van arribar els Mossos, quan es va produir el desplegament, ens vam trobar en la situació en la que alguns no van arribar a creure que els Mossos fossin autèntica policia, sinó que devien ser una espècie de Bobbies anglesos en la figura més tòpica. Però els Mossos, òbviament, són una autèntica policia, viuen situacions de risc. Però això, la classe política, no ho ha entès així i no s’ha transmès la cultura policial a la societat catalana. Jo sempre he dit que si hi ha dues coses amb les quals no s’ha de fer política és amb la defensa i amb la seguretat, i aquí s’ha fet política depenent a qui li podia interessar a cada moment amb la seguretat de tots.

Cal millorar aspectes dins del Cos a nivell legal per evitar-les?

No crec tant a nivel legal, és a dir, el tema legal ja està perfectament escrit. Però si cal millorar aspectes a nivell operatiu. El que cal és, primer, la consciència d’orgull de Cos, que crec que és el que ha de

tenir un cos policial i crec que és obligatori que els comandaments ho transmetin a la seva gent. I que ho facin, primer, amb l’exemple, és a dir, el comandament ha de ser incondicional dels seus subordinats per a aconseguir que el subordinat sigui incondicional del seu comandament. Aquesta és la forma amb la qual es pot actuar policialment.

Amb un exemple, els funcionaris de Correus, els funcionaris d’Hisenda. Aquesta gent treballen amb papers, poden permitir-se el luxe d’estar un paper, remirant-lo. Una unitat BRIMO, en un moment determinat ha de decidir si s’ha de carregar o no s’ha de carregar, i amb quina contundència s’ha de carregar. En aquell cas, passi el que passi, succeeixi el que succeeixi,

Josep Maria Fuster-Fabra ENTREVISTA

la BRIMO després dels incidents ocorreguts a la Plaça Universitat fins a alguns cassos tremends i sangonents com a un funcionari policial dels Mossos al qual un subjecte va intentar degollar amb motiu d’una detenció, es va regirar des del terra, va treure una fulla d’afaitar i, afortunadament, no li va tallar el coll per poc, pràcticament de miracle. Això ens demostra que hi ha subjectes molt violents que tenen reaccions molt violentes amb els funcionaris policials i que posen en risc la vida dels policies. Després, si la cosa es complica i és el policia el que resulta imputat, això són condicionants que ningú té en compte.

I això, qui ha de transmetre-ho als jutges i a la societat en general és la formació d’aquesta cultura policial que jo crec que a Catalunya és molt millorable.

Josep Maria Fuster-Fabra

el comandament ha d’estar incondicionalment amb els seus homes i els seus homes, incondicionalment amb el comandament. I el polític,

darrera coma, si en aquell moment es va pensar, es va deixar de pensar, es feia o es deixava de fer. Un cos policial ha de ser un tot mono-

“Aquest esperit de companyonia, de Cos, d’amistat, de confiança, jo l’he trobat a la gent del sindicat” donant-li suport i arropant-lo incondicionalment. Després ja, les circumstàncies diran el que sigui, però per mi, això ha de funcionar així, perquè un policia és una persona que ha de decidir, en fraccions de segon, si ha d’actuar o no.

I després es trobarà amb que, a un procediment judicial, un jutge pot analitzar fins al darrer punt, fins a la

lític que vagi des del polític que el mana, passant per la responsabilitat dels comandaments policials i seguint per l’actitud dels subordinats respecte als comandaments.

Algun cas que hagis portat que destaqui especialment?

Bé, recordo des de quan vam aconseguir l’absolució dels membres de

Per què és important estar acompanyat per un sindicat davant un problema?

Et diré una cosa, porto 30 anys de la meva vida defensant policies, guàrdies civils... Ho he fet en les condicions més difícils que hi ha hagut mai a Espanya. He defensat policies i guàrdies civils al País Basc, a Madrid, a Catalunya... i el que sí puc dir és que, quan jo ja pensava que em retiraria d’aquest món que és dur i que és difícil per a un advocat, afortunadament vaig trobar a la gent de l’SPC, una gent compromesa, una gent valenta, una gent il·lusionada, una gent amb ganes de defensar als seus i a mi és un ambient que em va contagiar i que he de reconèixer que m’ha contagiat i que m’ha tornat una mica a una segona joventut.

Cada etapa, cada època de la vida és diferent, cada circumstància és diferent, evidentment, aquí no estem com estaven els guàrdies civils al País Basc en l’època d’ETA, que els mataven. Però el que sí es veritat és que aquest esperit de companyonia, de Cos, d’amistat, de confiança, jo l’he trobat a la gent de l’SPC. És per això que estic encantat i molt orgullós de ser l’advocat de l’SPC. POLICIES DE CATALUNYA

21

OFERTA EXCLUSIVA PELS AFILIATS

AL SINDICAT DE POLICIES DE CATALUNYA SPC Mitjans complementaris de diagnòstic, electrocardiogrames, electroencefalogrames, encefalogrames, metabolisme bassal, exploracions elèctriques i radioscòpiques i proves funcionals de ronyó i fetge.

ATLÀNTIDA Mèdica d’Especialitats, S.A. d’Assegurances, ofereix al col·lectiu de treballadors i familiars dels Mossos d’Esquadra de la Generalitat de Catalunya, afiliats al Sindicat de Policies de Catalunya (SPC), la possibilitat de subscriu- re una pòlissa d’assegurança mèdica, de lliure elecció dins el quadre facultatiu, en unes condicions molt avantatjoses, d’acord amb la següent descripció:

Oxigenoteràpia, anestesiologia i Reanimació. Litotrícia i Litiasi Renal.

Rehabilitació sense límit de sessions. Atenció mèdica telefònica 24 hores. Oncologia (Hospital de Dia). Radioteràpia amb Accelerador Lineal. Segona opinió mèdica als EUA. Convalescència 20 h.

Unitat de deshabituació al tabac.

Servei gratuït de “Farmàcia a Domicili”, trucant al Tel. 93 434 28 30 en el supòsit que compleixi els requisits de prescripció (pacients amb mediació crònica).

CLÍNICA. Les intervencions quirúrgiques que ho requereixin, essent a càrrec de la Companyia, les estades, l' internament a U.C.I., manutenció, cures i material, despeses de quiròfan, productes anestèsics i els medicaments ad- ministrats dins del mateix sense cap mena de limitació.

Servei gratuït de valoració de riscos i barreres arquitectòniques a la llar.

INTERNAMENT EN UNITATS DE CURES INTENSIVES, o vigilància així mateix intensiva que ho requereixi el tractament de malalties cardiovasculars i de qualsevol altra etiologia.

Estalvi del cost de la instal·lació i del dipòsit en cas de contractar el servei de Teleassistència Domiciliària.

HOSPITALITZACIÓ per tractaments mèdics i observació en els casos no quirúrgics.

HOSPITALITZACIÓ PSIQUIÀTRICA fins a 30 dies.

HOSPITALITZACIÓ PEDIÀTRICA nadons sense cap mena de limitació d’estada.

HOSPITALITZACIÓ per Ràdium, Cobalt i Radioteràpia.

MEDICACIÓ en tots els casos d’internament a càrrec de l’Entitat.

PRÒTESIS internes. Fins a un màxim de 1.428€ anuals.

A TOTES LES CLÍNIQUES, les habitacions són individuals, amb llit per l’acompanyant.

PENSIÓ ALIMENTÍCIA de l’acompanyant els tres primers dies d’ingrés.

Servei permanent d’urgències mèdiques i quirúrgiques. Servei d’urgències pediàtriques.

Trasllats amb ambulància.

Trasllats amb vehicle-incubadora del nadó des del domicili al centre especialitzat.

Assistència d’urgència a tot l’Estat Espanyol i a l’Estranger. Preparació al part.

Recuperació pèlvica postpart. Triple screening.

Amniocentesis.

Parts assistits per Metge Tocòleg, Nurserie i Incubadores. Planificació familiar (medicina preventiva ginecològica, vasectomia, lligadura de trompes, etc.).

Dietètica. Cobaltoteràpia. Làser.

Transfusions de sang i/o plasma (incloent la despesa de la sang i/o plasma).

Practicant, en consultori i domicili. Ressonància Magnètica Nuclear.

Escàner (tomografia axial computeritzada). Ecografies.

Densitometries Òssies. Servei radiològic complet. Anàlisis clíniques Anàlisis biològiques i anatomopatològiques. Al·lèrgia incloent totes les proves.

Electroradioteràpia, radioteràpia, ona curta, magnetoteràpia, raigs infrarojos, ultraviolats i corrents elèctriques.

Incorporació de la recuperació de la incontinència (sòl pèlvic) al nostre Centre Mèdic.

ALTA CIRURGIA ESPECIALITZADA, SUPERESPECIALITATS CENTRE MÈDIC PROPI EXCLUSIU per als nostres assegurats.

I

EXCLUSIONS Els fets de guerra, els que provinguin de cataclismes, les epidèmies declarades oficialment i les de caràcter social, els danys produïts per explosions nuclears o radioactives, els contrastos i, en casos oncològics, tota la mediació.

ALTRES SERVEIS ESPECIALS PER AL COL.LECTIU (sense cost) Podologia.

Odontologia. Assegurança de Salut Dental (prima de 4,85€ al mes) gratuïta per al col·lectiu. Revisions i neteja bucal sense cost.

Ortodòncia, endodòncies, estètica dental, implantologia i resta de serveis a preus especials.

Psicologia. Plataforma telefònica d’atenció i orientació psicològica.

Acupuntura. Homeopatia.

Preparació i recuperació al part.

Drets immediats en tots els serveis sense cap mena de carència.

Quota d’inscripció gratuïta Assegurança gratuïta durant el primer mes. Servei d’autoritzacions via Fax, Telèfon o E-mail. 5% de descompte per pagament anual.

PRIMES TOTALS MENSUAL PER ASSEGURAT: Prima menors fins 14 anys: 43,72 € Prima per al col·lectiu i familiars de 15 a 30 anys: 50,88 € Prima per al col·lectiu i familiars de 31 a 55 anys: 52,52 € Prima per al col·lectiu i familiars de 56 a 64 anys: 77,53 € Prima per al col·lectiu i familiars de 65 a 74 anys: 99,61 € Prima a partir de 75 anys: 112,52€

PER A QUALSEVOL INFORMACIÓ, ACLARIMENT O AMPLIACIÓ D’INFORMACIÓ TRUQUEU AL 93 217 22 99 (Sr. Jaume Vidal)

FORMACIÓ 2015 www.ices.cat

INCREMENTA ELS TEUS MÈRITS I CONEIXEMENTS PROFESSIONALS! Tots els nostres cursos estan reconeguts per l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i són meritables en els diferents concursos.

DESCOBREIX LES NOSTRES PROMOCIONS:

5 CURSOS X 140 € • • • • •

8 CURSOS X 200 €

3 CURSOS *Curs gratuït per ser afiliat al SPC X 90 €

Activitats formatives online de 30 hores. * 2x1 per afiliats de menys d’un any d’antiguitat Avaluació contínua realitzada des de l'entorn virtual, amb totes les facilitats.

Apunta’t a tots els cursos que desitgis. Sense límits.

Et tramitem els teus diplomes amb la DGP per a la teva comoditat.

Inscriu-te ja des de www.ices.cat o demana informació a info@ices.cat