Policies - Febrer 2015

Sindicat de Policies de Catalunya | www.spc-me.cat | Publicació trimestral | ANY: II - NO: 3 - FEBRER 2015

(DES)COORDINACIÓ POLICIAL

Mur invisible entre Mossos i Urbana “A la Sala Conjunta de Comandament, cadascú viu la seva guerra” POLICIES DEL MÓN

Holanda Agents de la Dutch Police escullen els seus superiors SINDICAT DE POLICIES DE CATALUNYA

Exigim més mitjans per afrontar una possible amenaça terrorista yihadista

3 4

Editorial Reportatge: Descoordinació entre Cossos • Mur invisible entre Mossos i Urbana • Barcelona: “A la Sala Conjunta de

Comandament, cadascú viu la seva guerra”

• Tarragona: “La implantació del 112 va suposar una limitació d’informació per a la Policia Local”

• Lleida: “Ajudaria una millor operativitat i agilitat entre comandaments dels dos cossos”

• Girona: “Ni tan sols fem patrulles conjuntes per la falta de personal”

16

• Deu anys de... coordinació?

• Grèvol: l’operatiu aparador

Entrevista: Àngels Bosch, representant sindical de la Policia de Catalunya al Comitè Executiu d’EuroCOP 20 Material Uniformes precaris

22 Armes El franctirador (II): una bala, una mort

24

Policies del món Escollir el teu superior, una realitat a la policia d’Holanda

26 29

Actualitat policial Dispositiu 9N Interior es felicita per un dispositiu desorganitzat, confús i precari

Edita: Institut Català d’Estudis de Seguretat Floridablanca, 146. 1r. 2a. 08011 Barcelona Apartat de Correus: 33.092 www.ices.cat Direcció i redacció: bcnpress comunicació Publicitat: Contacteu amb l’SPC Coordinadora: Marta Miralles Disseny de la revista: Rycardo de Paz Impremta: JJ.GG. Dipòsit legal: B22300-2003

2

POLICIES DE CATALUNYA

30

Acció sindical ‘Discriminació per raó de sexe al recent concurs d’oposició d’accés a l’ARRO?’, per l’advocat Javier Aranda

34 36 37

Va de policia, va de cultura La nostra botiga Recull de premsa

Totes les idees i opinions expressades són de responsabilitat exclusiva dels autors i no s’identifiquen necessàriament amb les de la revista Policies de Catalunya.

EDITORIAL © bcnpress

Policies com a eines de màrqueting

Liderar un cos policial és sempre una feina complexa, ja que són molts factors els que hi intervenen: coordinació, aprofitament dels recursos disponibles, diàleg amb la societat i, per descomptat, gestió de la pressió mediàtica. Precisament per això es requereix convicció i claredat d’idees.

Però, sobretot, hi ha una qualitat que és necessària en un perfil dirigent: la responsabilitat. Coordinar i dirigir un cos policial exigeix una unitat d’acció que potenciï i doni la legitimitat necessària per a garantir la seguretat dels ciutadans.

I aquesta és una feina que afecta a dirigents, comandaments i responsables polítics. Inevitablement, uns i altres estan sotmesos a la pressió dels mitjans de comunicació, i aquest és un dels obstacles que han de saber gestionar com a representants de la ciutadania. En determinats moments, però, mantenir la fermesa i responsabilitat requerida és més difícil que cedir a la temptació del populisme, les frases fetes i els missatges amables. Aquests darrers anys, i especialment aquests darrers mesos, s’ha produït un preocupant augment de la pressió mediàtica. Estigmatitzats i sotmesos a un judici maniqueïsta –on només hi ha ‘bons’ i ‘dolents’, sense cap altre matís–, els professionals dels Mossos viuen moments difícils. I el que és pitjor: ho viuen en una tensa soledat.

Sembla que no són bons moments per pensar en el col·lectiu, en el bé comú, sinó per fer discursos individualistes i de partit, a la recerca de vots o, pitjor encara, fugint de les responsabilitats.

Mentre uns i altres dirimeixen en públic les seves desavinences polítiques i personals, els mossos seguim patint les conseqüències de la inacció. Els debats que es generen als mitjans no poden paralitzar les decisions: Per què no es dota dels recursos necessaris als agents per tal de poder dur a terme la seva feina en condicions normals? Per què s’oblida la seguretat dels policies que treballen per al bé comú? I encara més: Per què no hi ha una reacció contundent davant el menyspreu que pateix el Cos? Els bons professionals de la política, tant els qui porten uniforme de policia com els qui no, han de saber que, per sobre de la imatge i de les campanyes, han de prevaldre el compromís i la responsabilitat.

Uns i altres farien bé de recordar que els cossos policials no són una eina de màrqueting, sinó un servei vital per a la societat. Ara per ara, ho han oblidat. I el temps acaba passant factura.

David J. Mañas | Secretari General de l'SPC

POLICIES DE CATALUNYA

3

DES DE DINS (Des)Coordinació

Mur invisible entre Mossos i Urbana

Patrulles conjuntes, dispositius específics o Sales Conjuntes de Comandament són només alguns exemples de les solucions que, tant Mossos d’Esquadra com Guàrdia Urbana, proposen per treballar coordinadament. Però lluny d’aconseguirho, la situació real que es troben els agents al carrer és ben diferent: no comparteixen freqüència de ràdio, tenen protocols diferents davant de la mateixa situació, no es relacionen entre cossos a les sales que comparteixen i viuen, en definitiva, situacions en què la descoordinació pot posar-los en perill. La revista POLICIES ha parlat amb agents de la Guàrdia Urbana i dels Mossos d’Esquadra de tota Catalunya per tal de saber com és la realitat de la coordinació entre cossos al dia a dia dels policies de les quatre províncies catalanes.

4

POLICIES DE CATALUNYA

Una patrulla conjunta de Guàrdia Urbana i Mossos d’Esquadra a les Rambles de Barcelona

© bcnpress

No hi ha coordinació. És el resum del mateix argument que comparteixen els diferents protagonistes d’aquest reportatge. Cadascun amb els seus arguments, les seves vivències, la seva opinió sobre com és el model policial actual i quina seria la solució per tal de treballar coordinats.

BARCELONA: “A la Sala Conjunta de Comandament, cadascú viu la seva guerra. Un mur invisible els separa”

La ciutat comtal és, potser, la zona que rep tots els focus de la imatge de coordinació que ha de donar la policia a Catalunya. Barcelona és, per

“A la Sala Conjunta de Comandament, cadascú viu la seva pròpia guerra. Són dues sales en un mateix espai”. tant, on més s’exigeix els agents, tant d’un cos com d’un altre, que treballin en sintonia o, si més no, que ho facin veure davant el ciutadà. Però com és la realitat del dia a dia dels agents?

En Marc i en Daniel (noms ficticis), de la Guàrdia Urbana de Badalona, ens ho expliquen. Treballen junts des de fa uns anys, han tingut vivències conjuntes amb els Mossos d’Esquadra

i, sobre la coordinació entre ambdós cossos opinen el mateix, encara que la possible solució no és la mateixa per a cadascun d’ells.

“Aquí hem estat 9 anys Mossos i Policia Local a una Sala Conjunta de Comandament, convivint tots dos cossos”, diu en Marc. “I si bé no ha estat la panacea, la nota és d’un aprovat. Hi havia un passadís amb un biombo i caPOLICIES DE CATALUNYA

5

dascú feia la seva feina, però el fet que hi hagués un comandament de cada cos va fer que existís certa vinculació.

A la SCC de Barcelona la filosofia és que cadascú viu la seva guerra, hi ha un mur invisible que els separa”.

“Allà són dues sales en un mateix espai físic”, continua en Daniel, “aquí es notava el caliu, la part sensible i humana es vivia molt diferent, tots érem d’un mateix cos. Si era l’aniversari d’algú, portava pastetes i tots ho celebràvem junts. De fet, quan van marxar els Mossos de les nostres dependències, jo els deia que els haurien de fer un curs de reciclatge per descontaminar-los”.

Riuen recordant anècdotes viscudes amb els que, per ells, sempre han sigut companys, encara que d’un altre cos policial, però el debat comença davant la pregunta clau: funcionen les patrulles conjuntes?

Marc: “Bé, serem políticament correctes: funcionen”.

Daniel: “Compleixen la seva funció”.

M: “La gent visualitza l’uniforme de Mosso i d’Urbà junts i això dóna seguretat i aparença que treballen conjuntament. Cara la ciutadania, és positiu”.

D: “Sí, però des del punt de vista del policia, cadascú vol treballar amb sí mateix. Quan a algú li toca barrejar-se amb l’altre cos, ja arruga el morro”.

M: “Hi ha casos puntuals, però a l’hora de treballar la gent se’n oblida si el company porta la gorra vermella o blava. Aquesta feina és vocacional”.

D: “Davant d’un problema, el resolen.

Però després ve el problema a l’hora d’escriure diligències o d’apuntar-se el ‘palote’”.

M: “A Badalona, les diligències que obre la Guàrdia Urbana les continua Mossos, no les tanca ni les inicia. Ningú es vol mullar començant de zero una feina que ja està mig feta”.

D: “Nosaltres tenim 150 anys d’història, què vols que et digui, no hem aparegut del no res, quan van arribar ells, nosaltres ja hi érem. Per tant, de tu a tu, anem amb ells on faci falta però com a subordinats, ni parlar-ne. Ni ho farem, ni ho tolerarem. Som tan policies com ho són ells i, per tant, treballarem amb igualtat”.

La zona d’oci de Badalona és un dels © bcnpress

6

POLICIES DE CATALUNYA

(Des)Coordinació DES DE DINS

ELS ANTECEDENTS HISTÒRICS JUNY DE 1992: Conveni de col·laboració i coordinació amb el Ministeri de l’Interior amb motiu de les Olimpíades de Barcelona 92.

OCTUBRE DE 1994: Per acord de la Junta de Seguretat de Catalunya (JSC), la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra (PGME) inicia el seu desplegament territorial a Catalunya. Un desplegament que comporta el replegament de les FFCC de Seguretat de l’Estat (CNP i CGC).

FEBRER DE 1995: La JSC acorda crear la Sala Interpolicial de Catalunya com a instrument d’intercanvi d’informació, desenvolupament de col·laboració tècnica i alimentació de bases de dades corporatives per a incrementar les relacions entre els cossos policials.

ABRIL DE 1995: S’inaugura la Sala de Coordinació Interpolicial de Catalunya amb seu a Girona i presència dels cossos policials CNP, CGC i PGME. ABRIL DE 1997: S’inaugura la Sala de Coordinació Interpolicial de Catalunya amb seu a Barcelona.

ANY 2001: Signatura de l’acord pel qual la PGME té accés a la base de dades policial BDSN. FEBRER DE 2002: Protocol d’actuació en l’àmbit de menors entre la GUB i la PGME. ABRIL DE 2002: Protocol de coordinació i col·laboració en matèria de trànsit entre la GUB i la PGME a les rondes i altres vies d’incidència.

SETEMBRE DE 2002: Conveni de col·laboració en matèria policial entre el Ministeri de l’Interior i la Federació Espanyola de Municipis i Províncies (FEMP).

OCTUBRE DE 2002: Conveni amb el Ministeri de l’Interior: El CNP facilita informació cartografiada sobre delictes, detinguts, eficàcia, víctimes, etc.

MARÇ DE 2003: L’Ajuntament de Barcelona i el Departament d’Interior de la Generalitat de Catalunya signen un conveni pel qual la Guàrdia Urbana s’incorpora al Sistema d’Informació Policial (SIP).

© Policies de Catalunya

Font: ‘El sistema de Seguretat Pública de Catalunya a la ciutat de Barcelona.

Coordinació entre la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra i la Guàrdia Urbana de Barcelona’. De Xavier Vilaró i Camps, aleshores Intendent Major en Cap de la GUB, i Miquel Capell i Manzanares, aleshores Comissari en Cap de la RPMB. © bcnpress

POLICIES DE CATALUNYA

7

DES DE DINS (Des)Coordinació

punts calents de la ciutat. És allà on agents dels Mossos d’Esquadra i de la Policia Local acostumen a dur a terme dispositius conjunts que, més d’una vegada, han consistit en dissoldre baralles i sense cap problema entre ells, segons en Marc: “Ens consta que l’ABP de Badalona té un punt de tranquil·litat sabent que nosaltres tenim la unitat Omega, una patrulla de reacció amb homes que en un moment donat poden donar un cop d’efecte positiu. Nosaltres la tenim operativa al carrer i, si la necessitem, en un minut ja apareix. Ells haurien de fer una sol· licitud per demanar-la, ho tenen tot

s’arregli”, afegeix. La seva voluntat de canviar la realitat indigna el Daniel: “Tu vols una comunicació real entre Mossos i Urbana? Que es pugui traspassar funcionaris de cos a cos sense cap pal a les rodes. No volen barrejar sang, per què? Per política. Mateixa acadèmia, mateixa formació, però després no volen que ens barregem. Si un caporal de Mossos vol entrar a la Urbana ha de passar una oposició i entraria d’agent ras. La política va per un costat i la coordinació de veritat, per un altre”.

M: “El millor model policial seria ajuntar esforços, sumar de manera que

“La descoordinació sobrepassa les oficines operatives de les comissaries. És a nivell polític on no volen el creuament d’ADN” més mil·limetrat”.

“Ells estan massa centrats en el protocol i punt”, segueix en Daniel, “no tenen aquesta capacitat de resoldre problemes perquè no es surten del protocol, oi?”

M: “Cert. Ells tenen un manual i nosaltres, per bé o per dolent, ens hem afegit després. I la creativitat de la gent dóna molt de joc. Mossos és un cos més jove, sortia al carrer i no tenia veterans, per tant seguien el protocol al peu de la lletra. Però a la Urbana, que ja porta anys patrullant, un dels nostres dinosaures agafa el jove i li diu: Mira, chaval, que esto va así...”.

© bcnpress

8

POLICIES DE CATALUNYA

CANALS DE COMUNICACIÓ INCOMUNICATS Les ràdios policials, un dels sistemes de comunicació clau davant de qualsevol servei, no estan preparades per la coordinació. Cadascun d’ells porta la seva freqüència, el que pot comportar que un cotxe patrulla d’un cos determinat estigui en perill, necessiti reforços, tingui un cotxe de l’altre cos policial i no pugui avisar-lo perquè les seves ràdios ho impedeixen. “No, no hi ha comunicació directa”, confessa el Daniel. “Hi ha alguns ajuntaments que estan a la RESCAT i poden parlar amb Mossos, però no és el cas de Badalona”, continua en Marc. “Però això s’arreglarà, s’està treballant perquè

poguéssim destinar els efectius justos i necessaris per a la reactivitat i ser més proactius”.

D: “Mossos estan actuant com una policia local gran, no com a policia integral. Ells competeixen amb nosaltres per a agafar el petit delinqüent, quan els falten efectius per a la investigació.

Nosaltres tenim 24-30 agents de proximitat, tu creus que necessitem més quan en tenim bastants? No, però ells destinen 3 cotxes dels seus, més els 5 que destinem nosaltres. Sumem 9, tu creus que és necessari?”

M: “Perquè necessiten el ‘palote’.

D: “Nosaltres no farem investigació, no és competència nostra, per què no gasten ells menys recursos al carrer i els destinen a investigació? Que se’n oblidin del màrqueting!”

M: “El model resolutiu seria un mínim de reactivitat i un màxim de proactivitat”.

D: “S’ha d’incrementar la intel·ligència policial d’ells” M: “I la nostra” D: “No, nosaltres no tenim la competència. No estic dient que vulgui més competències, sinó que cadascú es centri en les seves”.

M: “Exacte, es tracta de sumar”.

D: “La descoordinació sobrepassa les oficines operatives de les comissaries. És a nivell polític. On no volen el creuament d’ADN és a dalt”.

© bcnpress

POLICIES DE CATALUNYA

9

DES DE DINS (Des)Coordinació

M: “Potser falten 20 anys, però si hi hagués voluntat es podria fer”.

Lluny de donar-li la raó, aquesta afirmació fa que el Daniel es mostri encara més descregut i la conversa es revifa davant la pregunta clau: com es solucionaria la qüestió de la descoordinació actual entre cossos?

M: “Hem de passar de la paraula coordinació a la paraula fusió. Ens hem de fusionar, si som tots policies i tots volem donar un servei públic de qualitat al ciutadà, hem de sumar”.

D: “Sí, però això no passarà, no ens fusionarem”.

M: “Jo ho veig”.

D: “Jo no veig. Tu ho veus des del sentit comú, jo no ho veig des del sentit polític”.

M: “La solució està damunt la taula, només cal seure plegats i parlar. Organitzar-nos davant d’un dispositiu conjunt. Visualitzem-ho i portem-ho a terme”.

D: “No ho faran”. © bcnpress

10

POLICIES DE CATALUNYA

M: “Ja, però ella m’ha preguntat”.

TARRAGONA: “La implantació del servei 112 va suposar una limitació d’informació per a la Policia Local”

“Descoordinació? Sí, i tant, potser orgànicament no existeix però funcionalment, és clar que hi ha”. Ens ho diu l’A.J., Policia Local de Calafell i Segur de Calafell. “Només en el servei d’Emergències 112 ja es nota aquesta descoordinació, o simplement es detalla malament la informació”, afegeix.

Creu que, en bona part, la culpa la tenen les competències funcionals que cada cos té a cada municipi i, segons ell, això fa que molta informació no arribi a la Policia Local. “Recordo una nit que, per Sala de Coordinació PL va entrar un servei d’emergències 112 en direcció Carretera de la Santa Creu de Calafell. Però aquesta adreça no pertanyia a Calafell, sinó al municipi de Sant Boi de Llobregat...”, explica.

A Tarragona també es fan patrulles

Serveis implicats en el POES Grèvol 20142015: La PREFECTURA DE POLICIA, mitjançant la Comissaria General de Planificació de la Seguretat (CGTSE), a través del cap de la Divisió Tècnica de Planificació de la Seguretat, efectua la màxima coordinació del PIES. Mitjançant una ordre de servei, fa extensiu el POES als seus serveis.

La COMISSARIA SUPERIOR DE

COORDINACIÓ TERRITORIAL designa un comandament per tal de dur a terme la coordinació superior dels diversos serveis territorials. Les regions policials, mitjançant una ordre de servei, donen difusió del programa als seus serveis i designen en un responsable regional.

La COMISSARIA SUPERIOR DE COORDINACIÓ CENTRAL (CGMO) designa un comandament per tal de dur a terme la coordinació superior dels diversos serveis centrals. Els serveis implicats designen un responsable del POES. Els serveis implicats són la Comissaria General de Mobilitat (Divisió de Trànsit i Divisió de Transport). La CGMO, mitjançant una ordre de servei, dóna difusió del POES als seus serveis i en designa un responsable de cada divisió: Comissaria General de Recursos Operatius i Comissaria General d’Investigació Criminal.

(Des)Coordinació DES DE DINS

conjuntes, a més del dispositiu Grèvol amb el què enfortir la presència policial en zones de comerç i de concurrència de persones, la prevenció de furts i el tancament de locals comercials entre altres funcions, realitzen altres operatius conjunts. En època estival es realitzen serveis específics de prevenció de venda ambulant sense autorització, ja sigui uniformada o de paisà i, a l’hivern, quan repunten els delictes de robatori amb força, es fan serveis preventius conjunts com el control de vehicles en entrades d’urbanitzacions on hi ha hagut robatoris, per exemple.

“Ara, a Calafell, compartim el mateix quadrant (Q5) que Mossos, el que fa que es treballi amb les mateixes persones i crea un vincle que ajuda a la realització del treball diari, ja que s’ajuda el cos policial veí i els veus com a policies com tu, que fan la teva mateixa feina, i els coneixes de més a prop”, explica l’A.J. Per a ell, el fet de compartir un mateix quadrant ha aconseguit que, al menys en l’escala bàsica, es millorin considerablement les relacions entre Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana, tot i que encara queda molt per fer. Per a una millor coordinació, l’A.J. ho té clar: “La implantació del servei d’Emergències 112, per a la Policia Local, es va manifestar en una limitació de la informació, ja que l’entrada de serveis d’urgència va disminuir considerablement des de la posada en marxa d’aquest sistema. Una trucada a E-112 dins del nucli de Calafell es deriva a la Sala Regional de Mossos, ells ho gestionen amb els seus propis indicatius i, si no tenen efectius suficients o creuen que necessiten recolzament, no perdran presència al lloc dels fets”.

LLEIDA: “Ajudaria una millor operativitat i agilitat entre comandaments dels dos cossos”

“Amb els cossos de seguretat de l’Estat i a nivell de patruller, no es percep cap tipus de coordinació ni de descoordinació, només tenim la relació cordial o no que cada patruller vulgui tenir individualment, però a nivell corporatiu no s’aprecia cap tipus de relació més que l’estrictament legal”.

Així veu la situació del seu dia a dia

© bcnpress

com a patruller l’Esteve (nom fictici), Mosso d’Esquadra de la Regió Policial de Ponent, USC de Lleida. “Amb la Guàrdia Urbana, si bé la relació entre patrullers és prou correcta i bona, a títol individual, a nivell laboral sí que hi ha descoordinació, sobretot en la duplicitat de funcions i en les comuni-

15 minuts més tard, temps suficient de la resolució de la majoria dels requeriments i incidents, i fer-se’n càrrec la patrulla que arriba primer, que normalment és la PL”. L’Esteve es queixa que, tot i arribar després, als Mossos d’Esquadra també els demanen gestionar el servei i extreure’n informació

“Al carrer, la informació no flueix de la mateixa manera en els dos sentits. Potser els Mossos pequem d’assertivitat a la nostra relació amb ells” cacions”, afegeix.

El motiu es troba, segons ell, en la recepció de les trucades al telèfon d’emergències 112, com en el cas de Tarragona: “En actuacions on als Mossos els entra la carta pel servei 112 i, paral·lelament els entra també a la Urbana, nosaltres arribem uns 10 o

igualment: “ho fem com bonament podem ja que som els segons en preguntar i les respostes ja no són tan espontànies ni naturals, fet que dificulta tant les gestions de l’incident com les posteriors investigacions que pertoquin”.

Lleida tampoc acostuma a fer patruPOLICIES DE CATALUNYA

11

DES DE DINS (Des)Coordinació

© bcnpress

lles conjuntes, només alguns controls puntuals de durada determinada a nivell de carrer, però no en èpoques que altres províncies consideren claus, com al Nadal. “Ajudarien a l’hora de coordinar informació a peu de carrer, que arribi per les dues sales independents de forma immediata i no amb el retard actual que es dóna”, creu l’Esteve. “A nivell de carrer sembla que la informació no flueix de la mateixa manera en els dos sentits”, sentencia.

El nivell de descoordinació a la zona de Ponent també distingeix entre agent i comandament. Segons la mateixa font: “Potser els Mossos pequem una mica d’assertivitat a l’hora de gestionar el dia a dia de la relació entre ambdós cossos”, però a nivell de carrer, assegura que tothom té clares quines són les seves funcions.

Ens disposem a finalitzar la nostra conversa amb l’Esteve però no ens deixa fer-ho sense afegir una dada que troba important: “M’agradaria evidenciar la manca de recursos que patim els Mossos d’Esquadra, tant a 12

POLICIES DE CATALUNYA

nivell d’uniformitat, que és la mateixa que fa un quart de segle, com a nivell de vehicles, tant per nombre com per la qualitat de la seva preparació policial. Prima la imatge corporativa i la seguretat del detingut per sobre del patruller, que és qui passa més hores a dins amb jornades de fins a 12 hores”.

Situacions de mancances que, com la descoordinació, està fart de patir i vol reivindicar per trobar una solució. Per a ell, la millor seria “un mateix canal

GIRONA: “Ni tan sols acostumem a fer patrulles conjuntes perquè no tenim suficient personal”

La falta de coordinació entre cossos a Girona no es percep tant com a altres zones de Catalunya degut a un altre motiu també preocupant: la falta de personal. D’un gran mal en surt un gran bé, aquest seria el resum de la situació. El Pau (nom fictici), Policia Local de Ripoll, explica que aquest fet “implica que no hi ha una persona fixa

“Tot i voler arribar al mateix objectiu, pel fet de ser dos cossos diferents, tenim protocols d’actuació diferents” de comunicació mitjançant el qual es destini al cos que pertoqui pel servei que pertoqui. També facilitaria molt les coses una millor operativitat i agilitat entre comandaments dels dos cossos. Si a dia d’avui existeix, a nivell de carrer no es fa gens patent”, afegeix..

que estigui atenent trucades, agafant denúncies i introduint atestats, amb la qual cosa hem d’estar molt en contacte amb companys de la comissaria de Mossos de Ripoll i la relació és bona, ja que d’aquesta manera ens coneixem més i ens passem més informació”.

Les patrulles conjuntes, però, brillen

per la seva absència. En alguna ocasió comptada s’han fet, segons l’A.J., però no és el costum, pel mateix problema. Tot i així, quan es fan, tampoc sembla que funcionin: “No coneixes el company amb qui vas i no saps com reaccionarà en determinats serveis, perquè tot i voler arribar al mateix objectiu, pel fet de ser dos cossos diferents potser tenim dos protocols d’actuació diferents”. La idea de la por a no sentir-se recolzat pel company que camina al costat d’un mateix es repeteix arreu.

La descoordinació entre Mossos i Urbana a Ripoll és la mateixa entre agents que entre comandaments, ens explica la mateixa font: “En algun cas alguna informació s’ha rebut a la Sala Ripoll i nosaltres no la sabíem. Si no ens ha arribat a nosaltres és perquè no ho sap el nostre cap i, per tant, no ho ha rebut dels caps dels Mossos d’Esquadra”, sentencia.

Contesta de forma ràpida i segura la nostra última pregunta: quina seria

© bcnpress

ASSESORIA JURÍDICA. COMPROMESOS AMB TU

EL DESPATX D’ADVOCATS FUSTER FABRA, UN SERVEI JURÍDIC D’EXCEL·LÈNCIA PELS NOSTRES AFILIATS El despatx del Dr Fuster-Fabra ha estat col·laborador de l’Escola Judicial i Universitat de Barcelona, Coordinador de la Acusació al “Judici 11-M”, en nom de l’Associació 11-M, responsable dels Serveis Jurídics de l’ACVOT , Responsable dels Serveis Jurídics de l’SPP (inspectors i comissaris), ha estat també Responsable dels Serveis Jurídics de l’Associació Stop Accidents, responsable dels Serveis Jurídics de la Junta Nacional del CEP (Confederació Espanyola de Policia), Membre de la Comissió Tècnica nomenada per l’Ajuntament de Barcelona, etc.

El Dr. Jose Maria Fuster-Fabra Torrelles és degà del Despatx Professional Fuster-Fabra & Posa Advocats.

Per la seva banda, Javier Aranda ha col·laborat al llarg de la seva carrera amb diferents sindicats de treballadors i funcionaris i des de 2007 és l’advocat del Sindicat de Policies de Catalunya.

Actualment col·labora amb el Despatx de Fuster Fabra, encarregant-se del àrea laboral i contenciósadministrativa, i en particular dels funcionaris de Mossos d’Esquadra de l’SPC, i policies locals.

Maria Luisa Marzo és llicenciada en Dret per CDES ABAT OLIBA. Sant Pau (CEU) i compta amb 10 anys d’exercici. Col·labora amb el Dr. Fuster Fabra.

Aquests serveis gratuïts del SPC als seus afiliats han proporcionat el suport per a resoldre molts conflictes contenciós-administratius i acusacions a mossos amb resultat d’absolució.

El Sindicat de Policies de Catalunya et defensa!

POLICIES DE CATALUNYA

13

ASSEGURANÇA SPC PER BAIXA NO LABORAL 1. ASSEGURANÇA OPCIONAL INCORPORADA EN L’AFILIACIÓ AL SPC 16€ DIARIS DES DEL DIA 1 I FINS EL DIA 20 DE BAIXA SENSE CAP LIMITACIÓ DE SINISTRES A L'ANY IMPORT ASSEGURAT: 16€ PER DIA DE BAIXA DES DEL DIA 1 I FINS AL DIA 20 (a partir del 21 l'Administració paga el 100%) El dia d'alta també va a càrrec de la companyia en cas de baixes de menys de 20 dies.

Sense franquícies PREU TOTAL DE QUOTA D'AFILIACIÓ DE 35,50€ AL TRIMESTRE Cobreix malalties i accidents extra laborals exclosos embaràs, violència de gènere, intervencions quirúrgiques, hospitalitzacions i processos oncològics (estan coberts al 100% per l'Administració).

2. ILT AMPLIACIÓ Podem ampliar les condicions de l’assegurança de baixes NO laborals per malaltia comuna o accident no laboral amb la companyia GENERALI. Us oferim dos tipus d'ampliacions: A) COBERTURA DE 23€ DIARIS (ELS VINT DIES): Cobertura bàsica del SPC (16€ diaris) + Ampliació de 7€ diaris.

Quota total d'afiliació de 35,50€ trimestrals + REBUT ÚNIC ANUAL de 18,90€.

B) COBERTURA DE 39€ DIARIS (3 PRIMERS DIES) I 23€ DIARIS (del 4t DIA FINS AL 20è): Cobertura bàsica del SPC (16€ diaris) + Ampliació de 23€ / 7€ diaris.

Quota total d'afiliació de 35,50€ trimestrals + REBUT ÚNIC ANUAL de 32,40€.

14

POLICIES DE CATALUNYA

(Des)Coordinació DES DE DINS

la solució per a aconseguir treballar junts? “La unió de cossos. Tots hem de ser un mateix cos”.

DEU ANYS DE... COORDINACIÓ?

Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana de Barcelona van seure plegats ara ja fa 10 anys, al gener del 2005, per establir un sistema de coordinació entre ambdós cossos. El resultat va ser un protocol de col·laboració que establia un principi

varietat de la realitat delictiva que es dóna en dates assenyalades. Un programa específic per als àmbits estratègics d’especial atenció com són el món econòmic, la convivència i seguretat, la seguretat en la mobilitat, la via pública i el transport públic.

Amb el Grèvol, aquest darrer any vigent des del dia 17 de novembre de 2014 fins el 12 de gener del 2015, es pretén aconseguir un llistat d’objectius

El Grèvol serveix per què el ciutadà vegi dues persones amb dos uniformes diferents que caminen al costat però que ni tan sols es parlen d’intervenció mínima obligada. Així, es va crear una taula de distribució de serveis i activitats segons la titularitat o la col·laboració de cada cos policial.

Es tracta d’un conveni que establia la realització de reunions setmanals entre membres dels Mossos d’Esquadra i de la Guàrdia Urbana, i que garantia la intervenció en totes aquelles situacions que afectessin i atemptessin contra la convivència, el civisme, l’espai públic i la seguretat dels ciutadans.

El document es va recolzar en dues idees bàsiques: principi d’actuació mínima obligada i serveis d’actuació conjunta.

D’aquests dos punts forts del document, es deriven un total de sis principis generals: eficàcia de l’acció pública i eficiència a l’assignació de recursos i mitjans; planificació i avaluació de les actuacions; proporcionalitat a la intervenció pública; corresponsabilitat i complementarietat d’autoritats i administracions; coordinació i cooperació entre autoritats, administracions i serveis i, per últim, transparència i informació als ciutadans.

de prevenció i reducció de delictes basant-se en estratègies d’adequació de l’activitat policial a les situacions específiques del Nadal. I per a aconseguir-ho, un dels punts forts del POES

és sumar esforços i demanar la implicació i coordinació dels operadors implicats en seguretat. Literalment, el Grèvol resa: “S’intensificaran coordinacions amb les policies locals, les guàrdies urbanes, els vigilants municipals, les empreses de seguretat privada i centres de recepció d’alarmes de cadascuna de les demarcacions territorials envers l’assoliment dels objectius del POES”.

Però lluny de la realitat, aquesta revista ha pogut comprovar que la intenció de coordinació que es planteja aquest dispositiu dista molt de la realitat i que són molts els agents que defineixen el Grèvol com una actuació incòmoda, sense sentit i que només serveix de cara a la galeria, per què el ciutadà vegi dues persones amb dos uniformes diferents que caminen al costat, en la mateixa direcció, però ni tan sols es parlen. © bcnpress

GRÈVOL: L’OPERATIU APARADOR Fruit de l’intent de donar la sensació al ciutadà que Mossos d’Esquadra i Guàrdia Urbana estan perfectament coordinats, l’any 2011 es va crear el Programa Operatiu Estacional de Seguretat (POES) Grèvol. Un operatiu creat per a dates especials com són els dies de Nadal amb noves estratègies policials per a l’àmbit de la seguretat ciutadana, ideades per a combatre la POLICIES DE CATALUNYA

15

ENTREVISTA Àngels Bosch

“Els Mossos estem al nivell de la policia de Romania en quant a drets laborals” Entrevista a l’Àngels Bosch, representant sindical de la Policia de Catalunya al Comitè Executiu d’EuroCOP Per qui no sàpiga en què consisteix, què és exactament l’EuroCOP? Com funciona?

L’EuroCOP és la Confederació Europea de Sindicats de Policia. Agrupa 35 sindicats de Policia de 27 països diferents. És com si fos la CES (Confederació Europea de Sindicats), però a nivell policial. El Comitè Executiu és l’òrgan de direcció de la Confederació i durant el passat Comitè vaig resultar electe per a formar-hi part.

Quin és el paper de l’SPC dins d’aquest Comitè?

El que s’intenta dins del Comitè Executiu és que hi hagi una representativitat de tots els àmbits territorials.

En aquests moments representem la policia de Catalunya, que és el nostre àmbit, però a més a partir d’ara també seré la interlocutora amb la resta de policies del sud d’Europa i per tant rebré totes les demandes dels policies portuguesos i de la resta de policies espanyols: Guàrdia Civil, Policia Nacional, policies locals, també de la policia grega... rebré les seves demandes i exposaré totes les problemàtiques que tenen aquestes policies en el sí del Comitè Executiu per tal que puguin ser traslladades a l’àmbit parlamentari europeu.

16

POLICIES DE CATALUNYA

L’any 2011, l’SPC treballava conjuntament amb un sindicat de la policia suïssa per tal de redactar una carta de Drets dels Policies. Es va arribar a fer?

Sí, es va fer, i a més dintre de l’últim Congrés, al 2011, aquesta carta de Drets es va assumir dintre del que són els objectius polítics de l’organització. Creiem que els policies hem de gaudir dels mateixos drets civils que la resta de ciutadans i el treball realitzat va anar en aquesta direcció.

Cada any hi ha un objectiu diferent a assolir?

No, en principi tenim uns objectius molt marcats com són l’estandardització de les policies europees, que vol dir que totes les policies tinguin més o menys els mateixos drets laborals i salarials, la mateixa formació i que hi hagi una estandardització del servei a nivell europeu. L’objectiu és que no hi hagi diferències entre els diferents cossos policials, perquè a Europa ara no hi ha fronteres i, per tant, hem de donar el mateix servei a Espanya que a Holanda o que a Noruega. Comparant-nos amb altres països ens adonem que aquí els policies ens trobem en una situació molt precària.

A Catalunya o a Espanya?

A Catalunya i a Espanya. A Catalunya, en aquests moments, estem a nivell de Romania o de Portugal a nivell de drets dels treballadors de la policia i a nivell del servei que es dóna. Els Mossos treballem amb una manca de mitjans increïble i únicament gràcies a la vocació de servei dels agents, i la flexibilitat horària a la que estan sotmesos, es pot atendre la ciutadania.

La manca de mitjans és un tema que vam portar al Parlament de Catalunya a través d’una filmació amb diverses fotografies de com estem a molts indrets de Catalunya. Aquesta filmació es va passar a l’EuroCOP davant de tot el Comitè i realment els companys d’Europa van quedar estorats, impactats. La situació en la que estem és tercermundista.

Quina imatge tenen allà dels Mossos d’Esquadra, és tan desprestigiada com aquí?

Hi ha qüestions que han transcendit a nivell europeu, com les imatges de Les Corts, del Raval, quan es va derogar el Codi d’Ètica de la Policia... Em preguntaven com era possible que a Catalunya s’hagués derogat el Codi d’Ètica. Policialment, totes aquestes qüestions, les filmacions, tenen una explicació, no es tracta d’una mala actuació. Els agents han actuat conforme a la formació que van rebre en el seu dia, van fer allò que els van ensenyar a l’Escola de Policia.

En ambdós casos, els agents ho han fet el millor possible i el de la millor manera que sabien i els han ensenyat.

Això és el que ens encarreguem d’explicar, perquè si veus simplement les imatges, puc entendre que de cara a l’exterior poden impactar una mica a aquells companys que sempre han estat en llocs de gestió i que mai han hagut d’intervenir en una situació similar. Als agents operatius no cal donar-los explicacions, entenen perfectament quina és la situació. Però aquests dos casos han estat un tema de conversa entre companys d’arreu d’Europa, més per la reacció política o social que per l’actuació dels agents. També ens hem encarregat d’explicar els motius pels quals tot

© bcnpress

POLICIES DE CATALUNYA

17

ENTREVISTA Àngels Bosch

això ha passat i que nosaltres no estem en contra d’un Codi d’Ètica. De fet, hem participat com a sindicat en la creació d’aquest nou codi que està en projecte.

Van caure moltes pedres al damunt del Cos pel tema del Cas Raval?

Van caure més pel tema de la filmació de Les Corts, però perquè aquelles imatges estaven manipulades, es van projectar amb una velocitat que no era la correcta i no es veia la filmació en temps real. Nosaltres ens vam encarregar d’explicar la situació real i, un cop ho expliques, a nivell policial s’entén perfectament.

I amb quins arguments defenses la bona imatge de la policia de Catalunya? A nivell del codi d’ètica, per exemple...

Explicant la veritat de la situació.

En el Codi d’Ètica anterior hi havia una ingerència directa amb el tema operatiu i, en aquest tema, no hi ha d’entrar. Un Codi d’Ètica ha de ser una declaració de principis, no pot regular aspectes tècnics. A més, el fet de derogar aquest codi no volia dir que estiguéssim exempts de seguir unes normes ètiques. Precisament, la consellera Tura va recollir en una Ordre els deures dels policies continguts a la recomanació del Codi Ètic de Policia Europeu i així els va introduir dintre de la normativa del cos de Mossos d’Esquadra, però només els deures. I vull remarcar que va obviar els drets, que també estan dintre del Codi d’Ètica europeu...

Aquestes situacions deuen afectar l’estat d’ànim dels companys.

Com els hi dius que surtin al carrer encara que els caiguin pedres per tot arreu?

Realment és difícil. El Cos es regeix molt per estadístiques i, quan va haver-hi el cas Raval, l’estadística d’intervencions, identificacions i detencions a la zona del Raval va baixar dràsticament després de veure el tractament que havien patit els agents.

Posteriorment es va tornar a estabilitzar i ara que els mitjans han tornat a tractar el cas, ha tornat a baixar l’es18

POLICIES DE CATALUNYA

tadística novament. Quan mediàticament hi ha un atac directe contra el Cos, contra els teus companys, sense que hi hagi cap suport institucional evident, individualment et planteges què fer, si per fer la teva feina després et pots trobar en la mateixa situació que ells. Motivar els agents en aquesta situació, que a més no disposen de mitjans per treballar, que han perdut un 30% del seu salari, que se’ls ha retallat drets des que es va iniciar el desplegament, que ara se’ls intentarà retallar de nou drets laborals amb un canvi d’horaris... costa molt.

Europea hi hagi una declaració igual que la que es va dictaminar en contra de l’Estat Espanyol. És a dir, que hi ha moltes lluites obertes...

Sí, una de les coses que també posem de manifest allà és que a Europa hi ha un sentiment entre les policies, els governs i els ciutadans els donen suport. Tal i com em va dir un company alemany, hi ha un compromís moral: “Els policies sortim al carrer cada dia i ens juguem la vida per protegir la ciutadania i a canvi la

“Treballem amb una manca de mitjans increïble i només gràcies a la vocació dels agents es pot atendre als ciutadans” ciutadania -el Govern- el que fa és compensar-nos aquest risc amb unes condicions laborals dignes per a nosaltres i les nostres famílies”. I aquest compromís és el que es troba a faltar aquí i que a Europa no entenen.

© EuroCOP

Què els diries als policies d’aquí per que sàpiguen que poden estar tranquils amb la representació que tenen al Comitè?

Els diria que nosaltres hem traslladat tota la manca de drets laborals que tenim a l’EuroCOP com, per exemple, els relatius a la prevenció de riscos laborals. L’Estat Espanyol ha estat sancionat per la Comunitat Europea per no aplicar la Llei de Prevenció de Riscos Laborals a la Guàrdia Civil i a la Policia Nacional, van haver d’emetre una normativa de prevenció de riscos laborals per a aquests cossos però, com que aquesta condemna afecta l’Estat Espanyol, en principi no afecta a la Generalitat. Nosaltres encara estem sense normativa, però estem lluitant molt perquè des de la Comunitat

Com s’anima una mateixa en el dia a dia en una feina en què tot és lluitar?

Piques moltes vegades contra la paret, perquè l’Administració que tenim actualment és un mur de formigó. Però intentem saltar aquest mur perquè no podem travessar-lo i hem aconseguit coses, com les armilles sense copagament, per exemple.

També que ara, a les zones fredes del territori, es doni una petita part dels materials que els agents necessiten per treballar o que s’hagi començat a renovar els vehicles després de pressionar molt. Tot això s’ha aconseguit mitjançant les denúncies i les resolucions parlamentàries. És a dir, el que realment fem és que, com que el Govern no dialoga, no vol negociar i només vol imposar la seva política, hem d’anar a estaments fora del Govern. Ja sigui la Comunitat Europea, el Parlament, els mitjans de comunicació... No és el que voldríem, anem aconseguint petites millores, però el que ens dóna força per continuar és tot el que ens queda per aconseguir.

OFERTA EXCLUSIVA PELS AFILIATS

AL SINDICAT DE POLICIES DE CATALUNYA SPC Mitjans complementaris de diagnòstic, electrocardiogrames, electroencefalogrames, encefalogrames, metabolisme bassal, exploracions elèctriques i radioscòpiques i proves funcionals de ronyó i fetge.

ATLÀNTIDA Mèdica d’Especialitats, S.A. d’Assegurances, ofereix al col·lectiu de treballadors i familiars dels Mossos d’Esquadra de la Generalitat de Catalunya, afiliats al Sindicat de Policies de Catalunya (SPC), la possibilitat de subscriu- re una pòlissa d’assegurança mèdica, de lliure elecció dins el quadre facultatiu, en unes condicions molt avantatjoses, d’acord amb la següent descripció:

Oxigenoteràpia, anestesiologia i Reanimació. Litotrícia i Litiasi Renal.

Rehabilitació sense límit de sessions. Atenció mèdica telefònica 24 hores. Oncologia (Hospital de Dia). Radioteràpia amb Accelerador Lineal. Segona opinió mèdica als EUA. Convalescència 20 h.

Unitat de deshabituació al tabac.

Servei gratuït de “Farmàcia a Domicili”, trucant al Tel. 93 434 28 30 en el supòsit que compleixi els requisits de prescripció (pacients amb mediació crònica).

CLÍNICA. Les intervencions quirúrgiques que ho requereixin, essent a càrrec de la Companyia, les estades, l' internament a U.C.I., manutenció, cures i material, despeses de quiròfan, productes anestèsics i els medicaments ad- ministrats dins del mateix sense cap mena de limitació.

Servei gratuït de valoració de riscos i barreres arquitectòniques a la llar.

INTERNAMENT EN UNITATS DE CURES INTENSIVES, o vigilància així mateix intensiva que ho requereixi el tractament de malalties cardiovasculars i de qualsevol altra etiologia.

Estalvi del cost de la instal·lació i del dipòsit en cas de contractar el servei de Teleassistència Domiciliària.

HOSPITALITZACIÓ per tractaments mèdics i observació en els casos no quirúrgics.

HOSPITALITZACIÓ PSIQUIÀTRICA fins a 30 dies.

HOSPITALITZACIÓ PEDIÀTRICA nadons sense cap mena de limitació d’estada.

HOSPITALITZACIÓ per Ràdium, Cobalt i Radioteràpia.

MEDICACIÓ en tots els casos d’internament a càrrec de l’Entitat.

PRÒTESIS internes. Fins a un màxim de 1.428€ anuals.

A TOTES LES CLÍNIQUES, les habitacions són individuals, amb llit per l’acompanyant.

PENSIÓ ALIMENTÍCIA de l’acompanyant els tres primers dies d’ingrés.

Servei permanent d’urgències mèdiques i quirúrgiques. Servei d’urgències pediàtriques.

Trasllats amb ambulància.

Trasllats amb vehicle-incubadora del nadó des del domicili al centre especialitzat.

Assistència d’urgència a tot l’Estat Espanyol i a l’Estranger. Preparació al part.

Recuperació pèlvica postpart. Triple screening.

Amniocentesis.

Parts assistits per Metge Tocòleg, Nurserie i Incubadores. Planificació familiar (medicina preventiva ginecològica, vasectomia, lligadura de trompes, etc.).

Dietètica. Cobaltoteràpia. Làser.

Transfusions de sang i/o plasma (incloent la despesa de la sang i/o plasma).

Practicant, en consultori i domicili. Ressonància Magnètica Nuclear.

Escàner (tomografia axial computeritzada). Ecografies.

Densitometries Òssies. Servei radiològic complet. Anàlisis clíniques Anàlisis biològiques i anatomopatològiques. Al·lèrgia incloent totes les proves.

Electroradioteràpia, radioteràpia, ona curta, magnetoteràpia, raigs infrarojos, ultraviolats i corrents elèctriques.

Incorporació de la recuperació de la incontinència (sòl pèlvic) al nostre Centre Mèdic.

ALTA CIRURGIA ESPECIALITZADA, SUPERESPECIALITATS CENTRE MÈDIC PROPI EXCLUSIU per als nostres assegurats.

I

EXCLUSIONS Els fets de guerra, els que provinguin de cataclismes, les epidèmies declarades oficialment i les de caràcter social, els danys produïts per explosions nuclears o radioactives, els contrastos i, en casos oncològics, tota la mediació.

ALTRES SERVEIS ESPECIALS PER AL COL.LECTIU (sense cost) Podologia.

Odontologia. Assegurança de Salut Dental (prima de 4,85€ al mes) gratuïta per al col·lectiu. Revisions i neteja bucal sense cost.

Ortodòncia, endodòncies, estètica dental, implantologia i resta de serveis a preus especials.

Psicologia. Plataforma telefònica d’atenció i orientació psicològica.

Acupuntura. Homeopatia.

Preparació i recuperació al part.

Drets immediats en tots els serveis sense cap mena de carència.

Quota d’inscripció gratuïta Assegurança gratuïta durant el primer mes. Servei d’autoritzacions via Fax, Telèfon o E-mail. 5% de descompte per pagament anual.

PRIMES TOTALS MENSUAL PER ASSEGURAT: Prima menors fins 14 anys: 43,72 € Prima per al col·lectiu i familiars de 15 a 30 anys: 50,88 € Prima per al col·lectiu i familiars de 31 a 55 anys: 52,52 € Prima per al col·lectiu i familiars de 56 a 64 anys: 77,53 € Prima per al col·lectiu i familiars de 65 a 74 anys: 99,61 € Prima a partir de 75 anys: 112,52€

PER A QUALSEVOL INFORMACIÓ, ACLARIMENT O AMPLIACIÓ D’INFORMACIÓ TRUQUEU AL 93 217 22 99 (Sr. Jaume Vidal)

UNIFORMITAT Falta material

UNIFORMES PRECARIS

Quan els colors de l’uniforme importen més que les persones que el vesteixen Talls i cops als turmells, fred, mal de peus, problemes de visió, risc de lesions per arma blanca o arma de foc... Són només algunes de les conseqüències de no disposar d’un bon material d’uniformitat com unes sabates que protegeixin les zones més sensibles, una gorra amb visera per evitar l’enlluernament o una armilla antibales de bona qualitat. La inversió que hauria de fer-se en un uniforme operatiu s’està fent, actualment, en què els policies vesteixin per fer bonic.

© bcnpress

20

POLICIES DE CATALUNYA

“A la Llei de Prevenció de Riscos Laborals, els policies estem exempts perquè la llei diu que, si hi ha perill al teu lloc de treball, no hi has d’anar.

Però la nostra feina és perill i si, a més, no disposem d’un material en condicions, estem totalment desprotegits”. Ho explica amb resignació en Carles (nom fictici) a la revista POLICIES. “Ni tan sols es fan les avaluacions de riscos laborals al carrer, només a l’interior de les dependències policials, als llocs de treball fixos”, afegeix amb un somriure a cavall entre la indignació i un conformisme que es veu obligat a acceptar.

Acompanya el seu descontent amb un gest de negació amb el cap, mentre busca a la seva carpeta un paper que ens vol ensenyar. “Abans tenies assignat un material anualment, però ara ja...”, afegeix.

Treu el document: Decret 184/1995, de 13 de juny, de regulació dels uniformes reglamentaris, els distintius, les salutacions i la identificació del Cos de Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra.

Un recull d’articles que regulen, literalment, “l’obligació de vestir d’uniforme reglamentari quan els membres del cos estan de servei”. Un document que data de l’any 1995 i que ha quedat totalment obsolet.

SITUACIÓ ACTUAL Des de la BRIMO fins als GEI, passant per la Unitat de Trànsit o la de Seguretat Ciutadana. Totes les unitats del Cos de Mossos d’Esquadra tenen algun tipus de mancança a la seva uniformitat que els impedeix treballar d’una forma segura. Fins i tot la unitat Aquàtica o Subsòl, que han de passar unes avaluacions específiques de salut. “Els de la BRIMO tenen poques granotes; els de Subsòl tenen materials caducats i obsolets que necessiten per entrar a llocs subterranis; a Seguretat Ciutadana van amb camisa, sabates i pantalons de pinces. Tu creus que un policia ha d’anar amb pantalons de pinces?” s’indigna el Carles, “Que si et tires a terra, has d’anar en compte de no tacar-te perquè et volen net i pulit! Avui dia qualsevol treballador de la neteja disposa d’una uniformitat més operativa que la nostra, pantalons bielàstics reforçats amb reflectants i unes botes adients”.

A Trànsit fan servir cascos que s’haurien d’haver retirat de circulació fa

mesos degut a la seva caducitat, sabates que no protegeixen els turmells de possibles cops i talls als accidents, jerseis als què se’ls cauen les tires reflectants i gorres sense visera que provoquen l’enlluernament als agents. “Tu creus que la

“Cornellà va de rosa, Sant Feliu va de blau, etc. La gent gran ja no saps si ets policia local, mosso o un senyor que treballa netejant el carrer o senyalitzant carreteres”, explica el Carles. “Què som, per fer bonic?”, afegeix.

A Trànsit fan servir cascos que s’haurien d’haver retirat de circulació fa mesos inversió en el canó de so per a la BRIMO era necessària? Quin ha estat el seu cost? Tu creus que és necessària una impressora multifunció tan sofisticades als vehicles de Trànsit que s’ha utilitzat en comptades ocasions i que sempre està

sense tinta o avariada? Inverteixen més en coses com aquestes que en la nostra seguretat i caldria que es plantegessin la possibilitat d’optimitzar els recursos”.

Les Policies Locals, per altra banda, estan adaptant les uniformitats a l’actualitat i cadascú porta el color que vol:

EL PROBLEMA DELS CONCURSOS Qui s’encarrega de la fabricació de la uniformitat al Cos? L’explicació teòrica és que ho fa l’empresa guanyadora d’un concurs en que hi participen diferents companyies. Però algunes situacions concretes fan malpensar sobre la transparència d’aquestes pràctiques, sobre la possibilitat que unifiquin totes les comandes en una única empresa, encara que només sigui especialista en una peça de roba determinada, perquè els surt més a compte. “Ara, a Trànsit, han licitat 800 cascos. Si Trànsit té 1.100 efectius, dels quals possiblement surten 500 en moto, per què volen 800 cascos? Segurament hauran fet algun tipus d’oferta amb el proveïdor”, sentencia el Carles.

CANVIS NECESSARIS Des del Sindicat de Policies de Catalunya s’ha insistit, per activa i per passiva, en la necessitat d’actualització del decret per tal que s’adeqüi a la realitat. Demanem poder disposar d’una relació concreta de material per unitats i que cadascuna d’elles pugui controlar què és el que realment necessita i cobrir les seves prioritats bàsiques. Defensem la possibilitat de disposar d’un model com ja tenen altres policies, com la Guàrdia Urbana de L’Hospitalet del Llobregat, amb un funcionament per puntuació anual: depenent de l’especialitat, cada unitat disposaria d’una quantitat de punts per any per gastar en el seu uniforme, entenent que cada peça val un número de punts en concret. Aquest número de punts dependria de l’especialitat concreta en funció de les seves necessitats,

Descripció dels uniformes dels Mossos d’Esquadra Uniforme de gala: Jaqueta Armilla Faixa Cinturó Camisa Corbata Pantalons Barret Guants Calçat Mitjons Capa

Uniforme de mitja gala: Jaqueta Pantalons Gorra de plat Sabates Camisa Corbata Mitjons Cinturó Insígnies Guants

Uniforme de treball operatiu: Jersei Camisa Pantalons Mitjons gruixuts Jersei Gorra boina Cinturó

Uniforme de trànsit: Conjunt d’anorac i pantaló d’hivern Conjunt impermeable d’estiu Botes Guants d’hivern i d’estiu Jersei operatiu estiu/hivern Pantaló i jaqueta motorista Pantaló operatiu d’hivern Casc Manegots, polaines i bossa portamaterial Faixa

per la qual cosa els Tedax, per exemple, disposarien d’una quantitat de punts més elevada que la unitat de Seguretat Ciutadana.

D’aquesta manera, evitaríem l’únic pla B que els policies han trobat al decret des de fa gairebé déu anys: comprar-se ells mateixos el material.

POLICIES DE CATALUNYA

21

ARMES Fusell de precisió

SNIPING (2/2)

Franctirador: una bala, una mort Repassem la figura d’un professional apareguda al segle XVII i que, tot i la seva no acceptació inicial per motius d’ètica, es va anar fent cada cop més forta.

TEXT JAUME BANÚS IRANZO, DELEGAT DEL SPC A LA RPMN

Fins a la meitat del segle XIX, la majoria de les armes de foc eren d’ànima llisa, el que en el cas d’un mosquetó es traduïa en que el seu abast pràctic fos de poc més de 70 metres. Els projectils estaven dissenyats pensant més en la velocitat de càrrega i el disparar que en la precisió.

L’eficàcia del mosquetons residia en la seva utilització massiva i a curta distancia. Malgrat això, a partir del segle XVII ja existien alguns tiradors de precisió en els camps de batalla d’Europa.

Existeixen cròniques que parlen d’homes que feien servir fusells esportius en la guerra civil anglesa per batre oficials enemics. Un dels fets millor documentats d’aquella guerra es la mort del carismàtic comandant Lord Brooke, durant el setge de Lichfield l’any 1643. Dos soldats realistes que estaven en un lloc d’observació en un terrat de la catedral. Un d’ells portava un mosquetó de chispa de canó llarg. Lord Brooke, que supervisava el foc d’una peça d’artilleria refugiat en la terraça d’una casa, va treure el cap per a observar l’impacte dels projectils. El soldat realista va apuntar amb el seu mosquetó i va disparar. La bala va entrar pel seu ull esquerra i Brooke va morir a l’instant. No era una distància llarga (130m), però s’ha de tenir en compte que el soldat realista va disparar amb un mosquetó d’ànima llisa de gran calibre i amb un projectil fet per ell mateix.

22

POLICIES DE CATALUNYA

FRANCTIRADORS CAMPEROLS En aquella època, persones tan singulars no formaven cap força organitzada de franctiradors, la majoria eren camperols i grangers que servien de recolzament als exèrcits fustigant l’enemic. Eren pocs i les seves gestes no tenien un veritable impacte en el decurs de la guerra. La situació va anar canviant de manera progressiva a partir de la Revolució Industrial, que va donar als armers accés a eines accionades mecànicament. Aquestes màquines, noves i més eficaces, van perpetrar que la producció de canons estriats fos més rapida i barata. El problema era que els comandaments militars del segle XVIII no eren conscients de les possibilitats del fusell en el camp de batalla. Tot va canviar amb la ruptura de les hostilitats entre els britànics i els nord americans el 1775.

Conscients de la seva tradició militar, els britànics esperaven lluitar contra els colons de la manera habitual, és a dir, en confrontacions directes. No esperaven que els americans introduïssin a la batalla uns soldats amb vestimentes descolorides per actuar d’exploradors i provocar atacs selectius als oficials de l’altre bàndol sense gairebé exposar-se a l’enemic. Els britànics patien baixes sense gairebé veure l’enemic.

Els americans estaven armats amb fusells Kentucky o Pennsilvanià, armes de xispa llargues i primes de petit calibre,

que els hi resultaven molt manejables. La majoria dels soldats havia après a disparar de petit, caçant animals per ajudar a l’economia familiar. Eren tan bons que podien fer blanc a objectius d’una distància de 300 metres. El mosquetó britànic Land Pattern només tenia un abast de 180 metres i no podia competir amb els dels americans.

Els britànics, per la seva banda, consideraven que la manera de combatre dels americans no era jugar net, però que resultava mol eficaç sobre tot en els estats de l’est, molt boscosos. Un jove oficial britànic del 70 regiment d’artilleria va aconseguir convèncer a les seves autoritats de que el fusell tenia una gran eficàcia militar. Entre reticències el govern britànic va captar que l’oficial reclutés i entrenés a

Cpl. Rick T. O`Connor, USMC (United States Marine Corps)

una unitat de fusellers que constava de 100 homes amb uniformes de color verd i van imitar les tàctiques dels americans.

i eren valorats per la seva destresa com a tiradors i experts coneixedors del terreny.

El 1802 es va signar un contracte per la

No era ètic matar els enemics a sang freda, però la seva eficàcia va fer que l’accepció del franctirador augmentés EVOLUCIÓ DE L’ACCEPTACIÓ A finals del segle XVIII semblava clar que els dies del mosquetó, com a única arma d’un soldat d’infanteria, estaven comptats. L’any 1798, el govern britànic va encarregar 5.000 fusells de fabricació prussiana del tipus Jäguer. Rebia aquest nom un cos de fusellers d’elit que prestaven els seus serveis als estats germànics

fabricació d’una partida de 800 unitats destinades a un regiment de fusellers de nova formació. Aquests fusellers no eren franctiradors pròpiament dits però realitzaven accions esporàdiques. La idea d’un soldat autònom, que actua segons el seu propi criteri, era una revolucionària, i era precisament el que es demanava als fusellers. Eren entrenats per aprofitar las

característiques del terreny en el seu benefici, fent servir la seva munició. Actuaven per parelles o en escamots de quatre, visualitzant objectius, confonent i desmoralitzant l’enemic, per desprès desaparèixer.

La major part del temps no se’ls podia veure i, quan l’enemic s’adonava, eren un difícil objectiu per les armes de l’adversari que no podien replicar al foc que estaven sotmesos. Molts comandaments enviaven aquests tiradors a fer callar l’artilleria enemiga, matant els seus servidors des d’una distància molt superior a l’abast d’un mosquetó convencional, però no tothom era partidari d’aquest mètode ja que molts oficials no trobaven ètic matar els oficials enemics a sang freda. Però a la vista de la seva eficàcia, la seva acceptació va anar augmentant.

POLICIES DE CATALUNYA

23

Dutch Police

Escollir el teu superior, una realitat a la policia d’Holanda Tots els comandaments de la policia holandesa han estat escollits mitjançant un procés de selecció i una valoració sobre les seves aptituds davant d’un comitè format per agents als qui liderarà. Així és com s’arriba a ser cap a la Dutch Police, i sense la possibilitat que arribin a un alt càrrec sense haver trepitjat el carrer. És un procés que els policies d’Holanda veuen evident, però que per als de Catalunya és impensable. .

24

POLICIES DE CATALUNYA

“Cada líder hauria de conèixer bé la feina que tots els membres del seu equip estan fent, és evident”. Són declaracions a la revista POLICIES del Jan Pieter Volkers, gerent de TI (Tecnologies de la Informació) de la policia d’Holanda i membre de la junta del NPB (Dutch Police Union i EuroCOP). Ens les fa quan li preguntem què en pensa del fet que molts comandaments policials no hagin patrullat mai pels carrers que controlen. “No sé si aquest coneixement s’ha de basar o no en les seves pròpies experiències. Jo diria que sí”, afegeix.

Els agents holandesos tenen la sort de poder escollir els seus comandaments.

Quan un d’ells opta al càrrec, ha de presentar una sol·licitud i respondre davant d’un comitè de 4 persones que han d’aprovar el seu nomenament. Aquest comitè està format per dos agents, un president independent i un adjunt al comandament i han d’aprovar per unanimitat si un sol· licitant és apte o no per a la feina. Es tracta d’un procediment que funciona per a totes les comissaries de Policia als Països Baixos des d’aquest any i que afecta a unes 1.500 persones, que són els comanda-

Holanda POLICIES DEL MÓN

Una formació a mida L’ensenyament inicial de l’Escola de Policia a Holanda consisteix en les següents formacions duals: - Funcionari voluntari de la policia - 3 anys a temps parcial.

- Funcionari de policia assistent (Formació professional nivell 2) - 1,5 any - Funcionari de policia (Formació professional nivell 3) - 3 anys - Funcionari de policia polivalent (Formació professional nivell 4) - 4 anys - Especialista nivell llicenciatura (Nivell de formació professional superior i universitària) - 4/3 anys - Especialista nivell màster (Nivell universitari) - 1 any (després de 3 anys a nivell llicenciatura).

Dutch Police

ments (caps d’equip, etc.).

Per al Jan Pieter, és una opció que només aporta beneficis: “Un d’ells és que l’equip complet és el responsable de tots els resultats i que els membres, havent escollit el seu propi líder, el recolzen en els seus problemes, de la mateixa manera que el líder ho fa amb els membres del seu equip a l’hora de fer la seva feina de la millor manera possible”. Un procediment, per tant, que reforçaria l’equip de treball d’una manera indubtable.

L’ORGANITZACIÓ POLICIAL HOLANDESA El Ministre de l’Interior i de Relacions del Regne i la Comissió de Concertació de la Policia (CGOP) defineixen conjuntament les condicions laborals i de l’estatus jurídic. La CGOP està composada pels quatre sindicats de policia nacionals: el sindicat holandès de policia, l’organització sindical de policia ACP, l’associació general holandesa de policia i l’associació de directius mitjans i superiors de la policia. Aquests quatre sindicats representen a un 80% dels funcionaris de la policia.

Les seves lluites no s’allunyen massa de les nostres, segons confirma en Volkers: “No tenim recursos suficients per poder fer la nostra feina perquè els polítics sempre volen que fem més, sense ser capaços de donar-nos més diners o recursos”. Per a ell, falta una consciència política dins de la societat i entre els polítics de que no tot ho

“Cada líder hauria de conèixer bé la feina que el seu equip està fent” pot fer la policia, i menys si compta amb menys diners i menys gent. “La policia ha de ser molt més ferma dient NO als polítics quan es confronten els seus interessos amb una altra qüestió que és més prioritària”, sentencia.

EL RESPECTE DE LA SOCIETAT “Una de les coses que puc explicar amb orgull de la policia holandesa és que, en general, fan servir poc la força i són molt respectats a les comunitats on treballen”, ens explica orgullós el Jan Pieter. El principi bàsic de la policia d’Holanda és que l’agent faci un ús mínim de la força.

Un principi davant del qual se’ns acut la idea que els treballadors puguin patir situacions d’un alt nivell de risc en el seu dia a dia patrullant al carrer. Li preguntem: “No, sempre és millor parlar que lluitar!”, contesta, i afegeix que “molts dels problemes han de ser resolts per la policia, aquest és el principi bàsic. Respondre a una agressió normalment comporta un desenllaç en una altra agressió. El respecte consisteix en no forçar els civils, però s’ha de guanyar amb les actuacions policials.

La força genera temor, però no respecte.

A les comissaries treballen professionals molt qualificats i amb molta creativitat per

evitar la violència”.

No se’n salven, com a tot arreu, dels comentaris negatius mítics davant d’un agent que multa algú. Ells també han de sentir comentaris sobre la necessitat de millorar la manera d’enxampar lladres.

Però ell calla aquestes declaracions de la societat amb unes altres seves: “Les xifres de delinqüència estan disminuint als Països Baixos i la sensació de seguretat entre els civils és constant: en una societat on queixar-se ve de naturalesa, no és un mal resultat”.

Amb similituds, però sobretot amb diferències, a la policia catalana encara li falta molt per a arribar a tenir condicions tan òptimes com la policia holandesa.

Equips i armes estàndard Tots els funcionaris de policia holandesa disposen d’un armament estàndard que es composa de: - Pistola de 9mm - Porra curta - Spray de pebre - Esposes - Armilles

POLICIES DE CATALUNYA

25

ACTUALITAT POLICIAL LES OPERACIONS CLAU

ARMA BLANCA

Els Mossos investiguen dues agressions després d’un partit de Champions BARCELONA. Agents de la

© ACN

OPERACIÓ PANDORA

Detingudes onze persones en una operació contra grups anarquistes Els Mossos d’Esquadra van detenir onze persones el passat mes de desembre en un fort operatiu per desarticular una organització terrorista anarquista a la qual atribueixen diversos atemptats amb artefactes explosius entre els anys 2012 i 2013. Els detinguts són 7 dónes i 4 homes d’entre 31 i 36 anys i de nacionalitats espanyola, uruguaiana, BARCELONA.

italiana i austríaca.

Els agents van practicar onze entrades i registres a domicilis i locals de Barcelona, alguns d’ells ocupats i vinculats amb els integrants de l’operació.

L’epicentre va ser la ‘Kasa de la Muntanya’, situat al barri de La Salut (districte de Gràcia), on es van incautar d’ordinadors, telèfons mòbils i llibretes, i van registrar totes les estances

de l’immoble.

Els Mossos d’Esquadra també van portar a terme la mateixa matinada registres a l’Ateneu Llibertari de Sant Andreu i a l’Ateneu Poble Sec, dos locals ‘okupes’ dels districtes de Sant Andreu i Sants-Montjuïc de Barcelona.

Les persones van ser detingudes per delicte de pertinença a organització criminal.

INVESTIGACIÓ

Cau un grup criminal especialitzat en cometre robatoris amb força a domicilis a tot Catalunya SANT CUGAT DEL VALLÈS.

La Unitat d’Investigació de la comissaria de Rubí dels Mossos d’Esquadra, juntament amb agents de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) de la Regió Policial Metropolitana Nord van de26

POLICIES DE CATALUNYA

sarticular el passat mes de desembre un grup criminal que realitzava robatoris amb força a domicilis de tot Catalunya. En l’operació policial es van detenir quatre homes de nacionalitat xilena i veïns de Barcelona als

quals se’ls atribueixen sis robatoris comesos a les comarques del Vallès Oriental, Vallès Occidental, Maresme i la Selva.

El desmantellament va ser possible gràcies a la informació que van facilitar a la poli-

Policia de la GeneralitatMossos d’Esquadra de la Divisió d’Investigació Criminal de Barcelona investiguen l’agressió de dos seguidors de l’equip de futbol francès Paris Saint Germain (PSG) després del partit de Champions que es va celebrar el passat dia 10 de desembre contra el Futbol Club Barcelona (FCB) a la ciutat comtal.

Cap a les onze de la nit es va produir el primer incident a les immediacions del Camp Nou. Dos individus vestits de fosc i amb passamuntanyes van ferir d’arma blanca un ciutadà francès que sortia del partit al carrer Felipe de Paz. La víctima va haver de ser traslladada a un centre hospitalari, on li van donar d’alta al dia següent.

Tan sols una mica més tard, es va registrar l’altre incident a l’Avinguda Madrid de Barcelona: tres joves que també sortien del partit van ser assaltats per diversos individus. Una de les víctimes també va ser ferida d’arma blanca i va haver de ser traslladada a l’hospital, on li van donar d’alta en unes hores. cia les víctimes d’alguns robatoris, com la matrícula del vehicle amb el qual haurien marxat i la descripció física dels homes.

Els fets es van donar a Sant Cugat del Vallès, quan un testimoni va observar com sortien tres persones d’un vehicle i saltaven la tanca d’accés a una casa propera on haurien acabat robant.

MORT D’UN POLICIA

VIOLÈNCIA DE GÈNERE

Un cotxe patrulla és envestit per un altre cotxe a la Fuliola

Augment del 14% a les accions de prevenció i detecció de violència masclista

URGELL. Un agent dels Mos-

sos d’Esquadra va morir la matinada del passat 31 de desembre i un altre va resultar ferit greu en ser envestit el vehicle policial en què es trobaven per un altre cotxe que va sortir de la carretera al terme municipal de la Fuliola (Urgell).

L’accident es va produir quan un turisme que circula-

va pel quilòmetre 127 de la carretera C-33 va sortir de la via i va envestir el vehicle patrulla, que feia un control al costat d’una benzinera degut als robatoris que hi havia hagut en dies anteriors.

La col·lisió va provocar que el cotxe patrulla bolqués lateralment i els dos agents dels Mossos d’Esquadra quedessin atrapats al seu interior

fins que no els van rescatar els bombers de la Generalitat.

Un dels policies va ser evacuat pel Sistema d’Emergències Mèdiques en estat crític a l’hospital de la Vall d’Hebron de Barcelona, on va morir hores més tard. La seva companya va patir ferides greus i va ser ingressada a l’hospital Arnau de Vilanova de Lleida.

TRÀFIC DE DROGA

Desmantellada una organització criminal que traficava haixix i marihuana cap a Itàlia La Divisió d’Investigació Criminal (DIC) adscrita a la Unitat Central d’Associacions Il·lícites (UCAI) dels Mossos d’Esquadra va detenir, el passat mes de novembre, sis persones com a presumptes autores dels delictes de tràfic de drogues i pertinença a organització criminal.

L’inici de les investigacions es remunta al mes de setembre, quan els Mossos d’Esquadra feien un control de pas a l’AP7 al seu pas per la Roca del Vallès i van detectar una motocicleta que fugia d’ells per tal de no ser aturada. Tres quilòmetres més tard, van aconseBARCELONA.

guir aturar-la i van comprovar que portava un carregament amb més de 37 kg d’haixix i tres de marihuana. El conductor va quedar detingut com a presumpte autor d’un delicte contra la salut pública.

Arran d’aquesta detenció, la UCAI va iniciar una investi-

gació i van poder relacionar el detingut amb un grup de persones que podien formar part d’una organització de tràfic de drogues des d’Espanya cap a Itàlia. Els agents van constatar que aquesta organització tenia una certa estabilitat i s’ubicava a la ciutat de Barcelona.

AGRESSIÓ A UN POLICIA

Un home fereix d’arma blanca un Mosso d’Esquadra BARCELONA. Un home de 26

anys, de nacionalitat espanyola i veí d’Esplugues de Llobregat, va agredir un agent dels Mossos d’Esquadra el passat mes de desembre i va ser detingut pels agents de la Policia de la Generalitat de la comissaria de Les Corts.

Una patrulla estava realitzant un control preventiu cap a les 20:30 hores de la tarda al carrer Numància de Barcelona quan l’home es va apropar al vehicle policial i va agredir un dels dos policies amb un ganivet a la cara, a l’alçada de la mandíbula. L’altre mosso va reaccionar

ràpidament, abalançant-se sobre l’agressor i detenint-lo en el mateix moment de l’agressió al seu company.

L’agent ferit va ser traslladat a l’hospital sense que es temés per la seva vida. El detingut té antecedents per lesions, furts, danys i amenaces.

CATALUNYA. El Departament

d’Interior, a través de la Direcció General d’Administració de Seguretat (DGAS) i la Direcció General de Policia (DGP), ha intensificat les accions de prevenció i detecció de violència masclista per a aconseguir un model de seguiment policial que compta amb indicadors com la valoració del risc i el coneixement de l’entorn de la pròpia víctima.

Per a aconseguir-ho, els Mossos d’Esquadra han realitzat prop d’un miler de xerrades, amb més de 23.000 assistents, que representa un increment del 14% respecte l’any anterior.

Els Grups d’Atenció a la Víctima (GAV), especialitzats en l’atenció i seguiment de les víctimes de violència masclista, han fet un total de 10.699 seguiments, dels quals el 60% corresponia a dones que tenien vigents mesures de protecció per violència de gènere.

Els Mossos d’Esquadra han detingut 4.756 homes per la seva presumpta relació amb delictes de violència masclista i 1.029 més per trencament de condemna. La Direcció General d’Administració de Seguretat (DGAS) treballa per aprofundir en el coneixement i anàlisi del fenomen.

Un coneixement teòric que traslladarà posteriorment a nivell operatiu definint un model policial de valoració del risc propi de la Policia de la Generalitat-Mossos d’Esquadra.

POLICIES DE CATALUNYA

27

ACTUALITAT POLICIAL LES OPERACIONS CLAU

NARCOTRÀFIC

Desarticulat part d’un càrtel de narcotràfic mexicà que traficava amb metamfetamina HOSPITALET DE LLOBREGAT.

Un home i una dona de nacionalitat mexicana van ser detinguts pels Mossos d’Esquadra de la Divisió d’Investigació Criminal (DIC) com a presumptes autors d’un delicte contra la salut pública (tràfic de drogues internacional).

Les detencions es van efectuar a L’Hospitalet del Llobregat i a Madrid després d’unes investigacions iniciades al mes de setembre.

La unitat Central d’Estupefaents van tenir coneixement que una persona aliena als fets investigats havia trobat

una substància sospitosa en el moment d’obrir una llauna de conserva de pinya en almívar.

Aquestes llaunes procedien d’una càrrega emmagatzemada a una empresa logística del Port de Barcelona, fet pel qual els investigadors van tirar del fil i van arribar fins a les persones que tenien relació amb la càrrega i la seva gestió logística.

Després d’un seguit de tasques d’investigació en col· laboració amb el Cos Nacional de Policia (CNP) van detenir aquestes dues persones.

GRUP CRIMINAL

Robaven joies i productes de luxe a Barcelona els revenien a Montenegro i Sèrbia La Divisió d’Investigació Criminal dels Mossos d’Esquadra, adscrita a l’Àrea d’Investigació Criminal de Barcelona, va desarticular una organització criminal que es dedicava al robatori de joies i productes de luxe en establiments comercials de la capital catalana i que, posteriorment, revenien a països europeus, principalment Montenegro i Sèrbia.

Els agents van detenir sis dels membres del grup criminal BARCELONA.

amb ramificacions internacionals, entre els quals es trobaven el seus líders a Catalunya i un camioner que traslladava els productes sostrets als països on es revenien.

La investigació va començar

el passat mes de març, quan el Grup de Robatoris amb Força a Establiments va tenir coneixement d’una temptativa de robatori amb força en una joieria ubicada a l’Avinguda Diagonal de Barcelona.

Els delinqüents van intentar trencar els vidres de l’aparador amb un martell al què li havien afegit una punta de ferro soldada a l’extrem, fet que permet que tota la força contra el vidre blindat es concentri en un punt reduït.

Els detinguts van passar a disposició judicial i el jutge va ordenar l’ingrés a presó provisional pels tres presumptes autors materials dels robatoris i llibertat amb càrrecs pels altres tres.

MOSSOS ATRAPATS

Una patrulla de Mossos dispara a l’aire al veure’s acorralada a una detenció FIGUERES. Agents de la Po-

licia de la Generalitat que patrullaven de paisà es van veure arraconats mentre realitzaven una detenció pels veïns del barri del Bon Pastor de Figueres (Alt Empordà) i van efectuar un tret a l’aire en témer per la 28

POLICIES DE CATALUNYA

seva integritat física.

Els policies van detenir un jove sobre el qual pesaven tres ordres de recerca i captura i un historial d’uns 30 arrestos després de veure’l passejar per la zona. Quan es van dirigir cap a ell, el jove, de 29 anys, va in-

tentar fugir tot i que els mossos el van poder atrapar, identificar-lo i arrestar-lo.

En el moment de la detenció, diversos veïns del barri van sortir del carrer i van increpar els agents per intentar impedir que prosseguissin amb els trà-

mits de la detenció del jove.

Els agents van demanar reforços i, mentre esperaven que arribessin els companys, un dels policies va treure l’arma i va disparar a l’aire, de manera dissuasiva, en témer per la seva integritat física i veure’s acorralats.

9N DISPOSITU PRECARI

Interior es felicita per un dispositiu, confús desorganitzat i precari Serveis de 12 hores sense poder sortir del cotxe, sense temps per dinar, sense saber l’indicatiu, sense defensa policial i amb una manca de directrius concretes. Aquestes són les condicions en les quals van patrullar molts dels companys que treballaven el 9N i per les que, posteriorment, van rebre les felicitacions del conseller d’interior.

El passat dia 9 de novembre es va celebrar a tota Catalunya un acte de participació de la ciutadania que, segons confirmava el mateix comissari en cap de la Prefectura de la Policia, Josep Lluís Trapero, va mobilitzar més de dos milions de persones i va implicar “la mobilització d’efectius més gran de la història del cos” amb un total de 7.300 professionals treballant per garantir la seguretat ciutadana. En la mateixa car-

llar patrullant els carrers de tota Catalunya durant el dispositiu del 9N. L’SPC va rebre diverses denúncies i queixes dels treballadors, un dels quals argumentava la falta d’organització que va haver-hi: “El meu company i jo vam estar més de 12 hores dins d’un cotxe i no vam poder sortir ni tan sols per dinar, vam haver de menjar-nos un entrepà allà mateix. Els companys van venir a fer-nos el relleu a les 15:30h, encara no havien dinat i

“Vam estar 12 hores dins del cotxe i no vam poder sortir ni tan sols per dinar” ta, que es va enviar a tots els mossos i mosses de Catalunya, el comissari treu pit sobre una jornada que, segons ell, “exemplifica de manera nítida el full de ruta que ens vàrem fixar fa uns mesos, el de potenciar la concepció d’aquest cos de policia com a eina de la societat catalana, un cos policial que acompanyi la ciutadania per fer la seva vida més digna, segura i més lliure, fent-ho -a més- des d’una actitud proactiva, empàtica i de proximitat, i amb una especial atenció a les persones més vulnerables i col·lectius més febles”.

Però el que no explica Trapero al document és la realitat que van viure molts dels Mossos d’Esquadra que van trebI-

havien de fer altres relleus després de dinar ells”. Més companys ens han fet arribar queixes sobre la mala coordinació a l’hora de gestionar els torns de dinar, fent-nos saber que molts no van dinar perquè no els donava temps. També van tenir problemes a l’hora de poder anar al lavabo, una actuació tan senzilla com necessària, durant tota la seva jornada de treball, degut a l’ordre prioritària que van rebre: prohibit apropar-se a un col·legi electoral. S’havia d’evitar la foto d’un Mosso d’Esquadra prop d’una urna. Els mossos, aquell dia, havien de ser invisibles però sense oblidar fer la seva feina de vetllar per la seguretat del ciutadà i fent-la ben feta.

“Quan vam arribar al nostre lloc de treball no sabíem l’indicatiu ni quina era la nostra funció fins que vam localitzar els companys de nit. No podíem fer-ho per l’emissora al no saber l’indicatiu”, és una altra queixa que ens va arribar al sindicat, afegit a la petició dels caps de fer servir el seu mòbil personal si volien comunicar-se. Els agents de torn de matí, a més, van fer més de 12 hores i, els de tarda, van plegar abans ja que les urnes tancaven abans. Els caps d’unitat van traspassar la informació als agents a última hora i a mitges, i alguns dels companys van haver de patrullar sense defensa policial.

Tots els mossos i mosses de Catalunya han rebut una carta felicitant-nos per un servei que va ser improvisat des del primer minut i fins a l’últim. Un document signat per un comissari en cap de la Prefectura de la Policia i que trasllada “el reconeixement” del conseller d’interior, el secretari general i del director general de la Policia. I que transcriu, a més, el que el conseller li va transmetre al President de la Generalitat sobre el dispositiu: “Sense novetat, President”.

Com concloïa un dels agents que realment sí sabia de quin dispositiu estava parlant: “En fi, el mateix de sempre”.

Doncs això: sense novetat, President.

POLICIES DE CATALUNYA

29

ACCIÓ SINDICAL

CAS RAVAL

L’ONG antisida reconeix que l’SPC no va injuriar Benítez

© bcnpress

TERRORISME

Manca d’informació, formació i mitjans per afrontar una possible amenaça terrorista yihadista DENÚNCIA TRISINDICAL. Els tres sindicats de Policia de Catalunya -SPC, SME i CAT- hem enregistrat un escrit de denúncia adreçat al Comissari en Cap del Cos de Mossos d’Esquadra per la manca d’informació, formació i mitjans de cara a afrontar i defensar-nos davant d’una possible amenaça terrorista yihadista.

El nivell d’amenaça terrorista es va elevar del 2 al 3 per part del Govern de Catalunya d’acord amb el Ministeri de l’Interior després dels atemptats de París del passat dia 7 de gener. Els policies que treballen al carrer no van rebre cap ordre ni informació oficial fins els dies 9 i 10, fet que comporta una greu inseguretat a les patrulles. Durant les primeres 24 hores, a més, les úniques informacions que rebien els policies de carrer eren a través de la premsa i les xarxes socials.

L’amenaça terrorista i els actes violents yihadistes són una realitat que es troba a prop de tots nosaltres, i proba d’això són els atemptats de París, l’incident de Manresa, els atacs frustrats i interceptats per les diferents policies europees i les amenaces contínues emeses per l’Estat Islàmic i Al Qaeda.

L’escrit de la Trisindical informa de les queixes rebudes pels mossos d’arreu de Catalun-

30

POLICIES DE CATALUNYA

ya com ordres de comandaments a no deixarlos posar les armilles exteriors, coartar la informació rellevant dels atemptats de París per part de caps de torn regionals, controls fronterers i d’estacions de trens sense formació ni informació, reiteració de les denúncies per les deficiències en la seguretat de les comissaries, nul·la implicació de l’escala jeràrquica en els controls d’aquests dies, etc.

Estem farts dels comandaments acomplexats, mancats de professionalitat i presoners de la crítica social i política. La seguretat pública i la dels policies esta per sobre de l’alarma social, les demagògies populistes i els atacs antisistemes. És obvi que ara per ara, la policia ha de dur més protecció, més armament i s’han d’augmentar els efectius en aquests moments d’amenaça terrorista. Per tant, qualsevol comandament amb un perfil professional més propi d’una ONG que veti l’autoprotecció dels policies en nom de l’alarma social o la imatge, la Trisindical no dubtarà en denunciar-lo, amb nom i cognoms. I, en el cas d’haver de lamentar desgràcies no volgudes, ens personarem amb denúncies penals per omissió contra el comandament covard i irresponsable de torn.

NI RASTRE D’HOMOFÒBIA. El Comitè 1er de Desembre, Plataforma Unitària d’ONG VIH-SIDA de Catalunya, reconeix que el Sindicat de Policies de Catalunya mai va tenir la intenció de malmetre la imatge de terceres persones, en especial la de l’empresari del Raval, el senyor Benítez.

Arran dels fets del Cas Raval i degut al suport que el Sindicat de Policies de Catalunya va mostrar als agents que van participar en la detenció del senyor Benítez, el Comitè 1r de Desembre va emetre un comunicat exigint accions legals cap al Sindicat de Policies de Catalunya i al qual acusaven “d’utilitzar el supòsit seroestatus de la persona morta, la qual considerem dóna lloc a discriminació”. En el mateix escrit s’afirmava: “Volem denunciar també que el Sindicat ha revelat intencionadament aquest fet, ja que ha estat posterior al conèixer-se que el Sr Benítez era un conegut empresari LGTB i, per tant, podria ser un cas d’homofòbia institucional premeditada.”

Ara, el Comitè 1r de Desembre ha rectificat les manifestacions que va emetre contra l’SPC i reconeix que mai va tenir la intenció de malmetre la imatge de terceres persones i, molt menys, la del senyor Benítez. De la mateixa manera ha quedat aclarit que, des del Sindicat de Policies de Catalunya, en cap cas es va dur cap declaració ni acció orientada a desvetllar cap informació confidencial, atès que el sindicat no va tenir accés ni a desprestigiar cap persona ni col·lectiu seropositiu, ni de cap orientació sexual determinada. Van estar única i exclusivament relacionades amb la naturalesa dels fets esmentats succeïts.

© SPC

POLICIES EN PERILL

Un altre company ferit de gravetat i l’Administració ni està, ni se l’espera ARMA BLANCA. El passat dia 10 de de-

sembre, cap a les 20:30 hores, una patrulla finalitzava un punt estàtic al carrer Numància de Barcelona. Quan els agents estaven al cotxe, un home es va acostar per la part del conductor i va aprofitar el moment per atacar amb una arma blanca el coll del company. La ràpida reacció del mosso va evitar que el lesionés en un punt vital però sí que el va ferir de gravetat.

En aquell moment, l’agressor va intentar escapar corrents però els mateixos companys el van enxampar i van procedir a la seva detenció. Tot i que l’agent es trobava fora de perill, hem de tenir present que la seva professionalitat i la sort van evitar la tragèdia, ja que només 9 mil·límetres separen la ferida de l’artèria caròtida.

Des de la Trisindical destaquem la professionalitat dels nostres companys, que van reaccionar eficaçment davant la referida agressió i també li desitgem al mosso ferit una prompta recuperació. Per altra banda, i per la seva similitud, aquest cas ens recorda al cas del company de Ciutat Vella que també va ser agredit al coll i en el qual va ser determinant l’assistència jurídica

© bcnpress

sindical que vam proporcionar per tal que l’agressor fos jutjat i condemnat per homicidi en grau de temptativa.

Atès que l’Administració ni està, ni se l’espera, com ha quedat palès en infinitat de casos, ja hem posat a disposició de l’agent agredit els nostres serveis jurídics per tal d’aconseguir que, d’aquesta manera, es condemni l’agressor amb fermesa.

Ahir mateix, diversos representants de la Trisindical van personar-se en el centre mèdic per tal de donar el nostre suport al company agredit i iniciar les accions pertinents. Així mateix, en aquest cas també exercirem l’acusació popular.

Davant de la passivitat de l’Administració, nosaltres sí actuem i continuarem actuant.

PROPOSTA SINDICAL

Crear un protocol d’actes d’honor pels policies morts en acte de servei HOMENATGES. Tots hem estat testimonis de la quantitat d’homenatges que arreu de Catalunya s’han fet en reconeixement i estima del nostre company dels Mossos d’Esquadra, Antoni Camacho, mort en acte de servei el 31 de desembre de 2014, a la comarca d’Urgell.

Baixades de banderes, minuts de silenci davant de moltes comissaries, escrits i publicacions, formacions de Gala, emissives d’arreu, condols de tots els Cossos Policials, l’entrega de la medalla d’Or amb Distintiu Vermell a títol pòstum i la senyera. Molts homenatges espontanis i d’altres institucionals de nova implantació.

Al Comissari Trapero li reconeixem les millores en els actes d’homenatge que s’han

fet des de la Prefectura i el Departament en aquesta darrera pèrdua, però creiem que no són suficients per honorar un policia mort en acte de servei. Per això, la Trisindical dels Mossos d’Esquadra ha adreçat un escrit al Comissari en Cap dels Mossos d’Esquadra per proposar-li la creació d’un grup de treball de manera que s’instauri un protocol per rendir honors als policies morts en actes de servei.

Per les propostes que tots els afiliats ens heu fet arribar, en l’escrit oferim la creació i participació en un grup de treball per tal de redactar un protocol d’actes d’honor pels policies morts en acte de servei. Per suposat, sempre respectant les voluntats del policia i la família.

OBITUARI

El Sindicat de Policies de Catalunya lamenta profundament la mort dels tres Mossos d’Esquadra en el que ha sigut un mes massa negre.

En pocs dies ens han deixat els companys Jorge F. i Antonio C. en acte de servei, i el David A. després del fatal accident que va patir. El nostre més sentit condol a familiars i amics. Descanseu en pau, companys

POLICIES DE CATALUNYA

31

ACCIÓ SINDICAL

TRASLLATS PENITENCIARIS

Manca d’efectius APEN i disfuncions en el servei DENÚNCIES ADMINISTRATIVES. En data 18 de desembre, vam adreçar un escrit al Director General de la Policia per denunciar la manca d’ efectius i material en el servei APEN de les regions RPMB i RPMN que fa que provoquin tot un seguit de disfuncions en el servei que detallem a continuació.

Degut a la manca d’efectius i de material, es produeixen les següents disfuncions: - Especialment durant els torns de tarda i nit, degut a la manca de relleus, hi ha problemes per tal de poder realitzar el descans recollit en l’article 2.6 del Decret 196/1996: “Els membres del cos de Mossos d’Esquadra poden disposar d’una pausa de vint minuts, si ho desitgen, computable com a temps de treball efectiu”.

- Durant el torn de matí, per sistema, únicament un dels agents que formen cada patrulla (composta per 2 o 3 agents), disposa de portàtil per tal de comunicar-se amb la sala de comandament. Aquest fet suposa una disfunció en la realització del servei i, a més, pot suposar un perill per als agents o terceres persones, ja que els agents que no disposen de portàtil no poden comunicar qualsevol incidència que es pugui produir durant el servei de custòdia.

- Algunes de les patrulles de trasllats, en alguns torns, es formen a partir d’agents que es troben destinats a centres penitenciaris. En aquests casos és l’agent de trasllats qui ha de recollir als agents en el centre penitenciari i durant el trajecte ha d’anar sol, formant una patrulla unipersonal. Ja hem exposat en altres escrits que la patrulla unipersonal limita la capacitat d’intervenció de l’agent davant de qualsevol incident i, a més, suposa un major risc.

Per tots aquests motius, demanem que es solucionin aquestes deficiències en el desenvolupament del servei de trasllats penitenciaris.

32

POLICIES DE CATALUNYA

© bcnpress

POLICIES LOCALS

Passi de nivell C2 a C1 a policies locals

RESOLUCIÓ. En data 25 de juliol de

2014, el Parlament de Catalunya va ratificar el text de la Resolució 621/X per la qual “insta el Govern a fer les modificacions legals necessàries perquè els agents i caporals de l’escala bàsica de les policies locals de Catalunya es classifiquin, a efectes administratius de caràcter econòmic, en el grup C1, per mitjà de la pròxima llei de mesures fiscals i administratives, de manera que l’aplicació d’aquesta mesura comporti que la

diferència retributiva del sou base resultant de la classificació en el grup C1 es dedueixi del complement específic de la corresponent relació de llocs de treball”.

Ara ja s’ha publicat el text que mitjançant la Llei d’Acompanyament dels propers pressupostos ha de modificar la Llei de Policies Locals per fer possible el passi de nivell C2 a C1.

Ja queda menys per assolir aquesta fita històrica i que ens igualarà a la majoria de policies modernes.

UNIFORMITAT

Reclamem uniformitat específica a les zones fredes MANCA DE RECURSOS. El passat dia 18 de desembre, des del Sindicat de Policies de Catalunya vam adreçar un escrit al Director General de la Policia per tal d’exposar-li tot un seguit de mancances en la uniformitat específica dels agents del Cos de Mossos d’Esquadra que ha de desenvolupar el seu servei a les denominades “Zones Fredes” de Catalunya.

Des de fa unes setmanes s’està efectuant el lliurament de dos parells de mitjons, una samarreta tèrmica i un tapaboques als agents destinats a les zones fredes del territori de Catalunya. Tot i això, no s’ha lliurat aquest material als agents destinats a Vic, Manresa i Igualada, als quals únicament s’han lliurat els mitjons.

Tot i que valorem positivament el lliurament d’aquestes peces als agents que ho necessiten, volem remarcar que ho considerem totalment insuficient i que, amb aquests elements, no s’ha donat una solució definitiva a la situació que pateixen alguns agents, ateses les condicions amb les quals han de treballar.

Fins que no es disposi d’una uniformitat específica adient per als agents destinats a les

zones de fred, demanem que, amb la màxima urgència, es lliurin als agents que efectuen tasques de Seguretat Ciutadana, tant de Nivell 1 com Nivell 2, la mateixa uniformitat específica de la que disposen els agents destinats a l’especialitat de Trànsit. Aquestes peces són: folre polar que substitueix la camisa, samarreta interior tèrmica, guants d’hivern impermeables, pantalons d’hivern, jaqueta anorak termoaïllant amb caputxa i botes d’hivern.

No entenem que es continuï sense dotar d’una uniformitat adequada els pocs agents destinats a les comarques afectades per a desenvolupar la seva feina amb unes condicions dignes i amb garanties per a la seva salut i seguretat.

En definitiva, reclamem que els agents destinats a les zones més fredes del territori se’ls doti d’una uniformitat adient per a desenvolupar la seva tasca, tenint en compte les condicions climatològiques que han de patir. I, per descomptat, demanem que es faci també el lliurament de la samarreta i el tapaboques als agents destinats a Manresa, Vic i Igualada.

Discriminació per raó de sexe al recent concurs d’oposició d’accés a l’ARRO? nis de l’organització internacional del treball, i a la regulació de les directives comunitàries, entre d’altres, la directiva 2000/78 CE que s’ocupa del principi d’igualtat de tracte en l’ocupació, la directiva 2002/73/ CE per a la igualtat entre homes i dones pel que fa a l’accés a la feina, formació i la promoció professionals i de les condicions de feina.

La discriminació que es produeix en aquesta convocatòria és de caràcter indirecte en el moment que, Javier Aranda Guardia, advocat de l’SPC a l’establir un valor idèntic Las bases de la darrera convocatòria d’AR- (22) idèntic per a homes i dones, es dificulRO establien, com a causa d’exclusió als ta l’accés a aquestes places a la dona, que seus annexes, la falta de superació o excés molt possiblement tindrà un índex de massa d’un determinat índex de massa corporal. corporal inferior al de l’home. A la pràctiSi l’aspirant, sigui home o dona, no obtenia ca, com no podia ser d’una altra manera, una puntuació superior a 22 punts, quedava es dóna la circumstància que les persones immediatament exclòs del procés. A prime- afectades per baix índex de massa corporal, ra vista pot semblar lògic que els integrants efectivament, han sigut dones. d’ARRO, donada la seva activitat, hagin de En paraules del TC: “La discriminació es ser ‘grandots’ o ‘fortots’ (personalment no dóna quan el respecte a la no discriminació ho crec). Però jurídicament, i des del nostre aplicat de forma general pot ocasionar un punt de vista, l’Administració està incur- impacte advers o un desavantatge particurent en una discriminació, per raó de sexe, lar sobre un dels grups vulnerables havent respecte a les dones que integren el Cos de d’aplicar una diferenciació (TCO 198/1996; Mossos d’Esquadra.

203/2000; 156/2006 i 3/3007). En aquest Al nostre parer, la introducció d’aquest suposat no es considera tracte discriminaelement, sense unes diferències dels valors tori i, per tant, justificat un tracte desigual, exigits a l’home i a la dona, suposa la vulne- sempre que es prova que la desigualtat que ració dels articles 9.3 i 23.2 de la CE, en re- genera és adequada i necessària, respectant lació amb l’article 14, en quant als principis els principis d’identitat i proporcionalitat”. d’igualtat, mèrit i capacitat, i en relació amb Per tant, al no adoptar una mesura de disel principi d’arbitrarietat i no discriminació, criminació positiva, es dificulta en realitat si parlem del dret estatal. Si fem referència l’accés de la dona a un àrea com l’ARRO, a la regulació recollida en diferents conve- tradicionalment ocupada per homes.

EL SEMÀFOR

© bcnpress

LEGISLACIÓ

Comissari Molinero El comissari Molinero ha demostrat diverses vegades la seva capacitat com a comandament responsable en la gestió de la RPMB. No obstant, aquesta vegada el destaquem per la seva disponibilitat immediata amb el company apunyalat a Barcelona.

Sr. Albert Batlle La DGP ha publicat la Instrucció 2/2015 que regula les actuacions a seguir davant la defunció d’un membre del CME. Van a rebuf de les demandes del col·lectiu però agraïm que per fi haguem estat escoltats.

Comissari Josep Lluis Trapero Encara esperem que el comissari en cap faci algun gest de preocupació pel company que van apunyalar a pocs mil·límetres de la caròtida. El Director General i el Conseller d’Interior van mostrar-se preocupats per l’evolució de l’agent i per això sobta encara més que el cap policial no hagi fet cap gest.

Per a nosaltres, el precepte introduït a les bases és jurídicament il·legal, però potser la seva vessant pràctica és de difícil comprensió per als Mossos: 1. Per què l’IMC, ja sense distingir entre home i dona, és determinant per a prestar serveis a l’ARRO, quan existeixen a la convocatòria exigents proves físiques per a verificar l’estat físic de l’aspirant?

2. Com és possible que molts agents exclosos ja estiguessin prestant serveis en aquesta àrea mitjançant comissió de serveis i realitzant aquestes funcions sense cap problema, quan ara se’ls indica que no són vàlids, mitjançant la seva exclusió el procés?

POLICIES DE CATALUNYA

33

VA DE POLICIA VA DE CULTURA

ASSAIG

BCN confidencial Núria Vázquez Chimeno

TV

DEA. CANAL ODISEA

DEA és un reality que segueix el treball que desenvolupen els agents especials de la coneguda divisió en la lluita contra el narcotràfic. Aquesta agència està plenament dedicada a la lluita contra el contraban i el consum de drogues als carrers dels EUA. Des del mes d’agost podem gaudir d’aquesta producció al canal Odisea.

La primera temporada va ser filmada a Detroit, Michigan i es va emetre del 2 d’abril fins al 7 de maig de 2008 als Estats Units.

La divisió de la DEA va permetre l’accés als equips de televisió per seguir el treball dels seus agents en missions reals. Les operacions especials i investigacions són les autèntiques protagonistes d’aquesta sèrie documental d’estrena al territori espanyol. La sèrie analitza la complexa relació que s’estableix entre els agents especials i els informants, descobreix en què pensen els agents especials quan surten en una missió de camp, com es preparen mentalment per passar mesos infiltrats en una operació o què senten quan han d’enderrocar una porta i exposar les seves vides a foc enemic.

El treball de la DEA ha aconseguit un gran reconeixement i popularitat des de l’emissió de Breaking Bad, una sèrie que sense cap dubte va acabar per donar a conèixer a aquesta agència que lluita contra el crim organitzat i el narcotràfic.

Aquest documental mostra el treball dels agents contra tot tipus de delinqüents: des de camells de carrer fins als traficants internacionals més perillosos i millor organitzats.

34

POLICIES DE CATALUNYA

BCN confidencial se’ns presenta com una crònica de carrer d’una reportera sense acreditació. L’obra recull les experiències viscudes per una periodista que decideix que no és necessari treballar per a la secció de successos d’un mitjà de comunicació conegut per investigar i donar a conèixer als ciutadans el que passa a la seva ciutat allà on ells no arriben a veure.

Amb la crisi actual que viuen els mitjans de comunicació tradicionals, cada vegada és més complicat per a una jove periodista trobar feina fora de les mal pagades pràctiques. Per això, què millor que aliar-se amb les noves formes de comunicació per arribar a un públic necessitat de notícies i donar-li forma de blog? BCN confidencial és un recull de les investi-

gacions i de les experiències personals viscudes en el desenvolupament del blog reporterismocallejero.blogspot.com. L’autora, la Núria Vázquez Chimeno, ens acosta des d’una perspectiva molt personal a la feina d’una periodista de successos que es llança en busca de la notícia, de l’exclusiva, de vegades amb èxit i d’altres no tant, però sempre amb perseverança en busca de les intrigues que es mouen pels baixos fons de Barcelona.

A Va de policia, va de cultura hem gaudit molt de la lectura d’aquest recull d’històries tèrboles de la Barcelona més confidencial. I estarem molt atents als nous projectes que l’autora dugui a terme!

Editorial: Espai Literari Pàgines: 294 | Preu: 17 €

CINEMA

La sombra del poder LA SOMBRA DEL PODER és una representació del periodisme més policial. A través de la història de Cal McCaffrey (Russell Crowe) ens endinsem en el que podria considerar-se un homenatge a la investigació periodística.

A la redacció del Washington Globe arriben per ser cobertes dues històries en aparença inconnexes, ocorregudes a la ciutat del Capítol. D’una banda, la mort d’un lladre que sembla sense rellevància i les ferides gairebé mortals d’un repartidor de pizzes a mans d’un tirador professional.

L’altra, la mort de Sonia Baker, investigadora per al congressista Stephen Collins (Ben Affleck), atropellada al metro. A partir d’aquí, les històries es creuaran creant un thriller que enganxa a la pantalla gràcies al paper del veterà periodista McCaffrey que serà ajudat per una jove principiant Della Frye (Rachel McAdams).

Cal és un reporter de la vella escola que busca els fets, contrasta la informació, gestiona bé les fonts i té contactes dins la policia però té fòbia a les noves tecnologies. Funciona bé el contrast amb la principiant, adaptada a les de l’equip de suport de Cal, i la figura de l’editora que pressiona la parella en obtenir un titular.

Intriga política, una amistat posada a prova i una investigació periodística que corre al costat de la investigació policial fan d’aquesta cinta una bona recomanació per a la secció Va de Policia, va de cultura

OFERTA

MATERIAL POLICIAL PREU ESPECIAL PELS AFILIATS ULLERES DE PROTECCIÓ + FUNDA

ULLERES DE PROTECCIÓ BOLLE SLAM + FUNDA Ref: SLAM

ULLERES DE PROTECCIÓ BOLLE CHOPPER + FUNDA Ref: CHOPPER

TOTS ELS MODELS

12 € ULLERES DE PROTECCIÓ BOLLE RUSH + FUNDA Ref: RUSH

SAMARRETA M/C ANTITALL

COLL ANTITALL CUT STOP

GUANT TÈRMIC ANTITALL

Ref: PVA2000

Ref: PVA2002

Ref: PV3025

PVP: 59,40 €

PVP: 29,00 €

PVP: 15,00 €

MÉS MATERIAL DISPONIBLE A LA VENDA!

Informació i comandes: 93.304.05.00 material@ices.es

RECULL DE PREMSA LA NOSTRA FEINA MITJANS Barcelona q Des d’ahir fins al 3 de ALS Els dies 25 i 26 de desembre i 1 de JULIO CARBÓ

Š El Periódico de Catalunya. Tots els drets reservats.

Aquesta publicaciĂł ĂŠs per a Ăşs exclusivament privat i es prohibeix la seva reproducciĂł, distribuciĂł, transformaciĂł i Ăşs per a press-clipping.

42

NADALES A LA FONT MĂ€GICA DE MONTJUĂ?C

gener els espectacles de la Font MĂ gica de MontjuĂŻc (foto) incorporen nadales, combinades amb el repertori habitual, de 19.00 a 19.30 hores i de 20.00 a 20.30 hores.

gener hi haurĂ exclusivament mĂşsica de Nadal a les 19.00 i a les 20.00 hores. El 5 de gener hi haurĂ funcionament extraordinari per a laDIMARTS Cavalcada de Reis. 2 DE DESEMBRE DEL 2014

EL PERIĂ“DICO | 02.12.14

EL PERIĂ“DICO | 06.12.14

POLICIA HOSPITALITZAT

DISPOSITIU ESPECIAL FINS A L’11 DE GENER PROJECTE SOCIOLÒGIC EN IMATGES

Barcelona inicia l’operatiu Diversitat sota el pont de seguretat de Nadal

‘DiĂ legs sense fronteres’ omple de fotos de veĂŻns de Sant AdriĂ les potes d’un tram de la C-31 al seu pas per la ciutat H S’hi expliquen relacions entre persones deladiferent procedència mobilitat, Urbana vetllarĂ per evi-

La ciutat tindrà mÊs policia i mÊs MÒNICA TUDELA SANT ADRIÀ DE BESÒS controls aquests dies Consol Aroca tÊ 82 anys, viu a Sant endècades zones Adrià de Besòs i fa dues que comercials

TambĂŠ hi haurĂ una ordenaciĂł especial del trĂ nsit per evitar embotellaments

tar congestions de trà nsit establint RICARD CUGAT mesures d’ordenació per mantenir la fluïdesa en els desplaçaments, i reforçarà la seva presència als autobusos i al metro, mitjà de transtreballa en tota mena de projectes port recomanat per l’ajuntament socials al seu municipi.

Imparteix EL PERIÓDICO d’alcoholèmia i drogues per preve- per desplaçar-se durant les festes de classes d’alfabetització i de lectuBARCELONA nir accidents de trà nsit i evitant el Nadal. ra fà cil i forma part d’un grup per Ajuntament de Barcelo- consum d’alcohol.

Reyner explica que el disposipromoure els signes d’identitat de El dispositiu, que estarà opera- tiu es reforçarà amb un increment la seva localitat. Sóc voluntà riana de ha activat el dispositiu especial de Nadal per tiu fins a l’11 de gener, tambÊ refor- d’efectius i redistribuint agents potot, es defineix aquesta dona que 34 LAdesprÊs VANGUARDIA T E N D E N Cde I A patrulles S VIERNES, 19 DICIEMBRE reforçar la presència po- çarà la presència mix- licials per focalitzar-los a les2014 zones va arribar a Sant Adrià d’haver viscut al barri barceloní Sant concorregudes per licial ende zones tes d’agents de la Guà rdia Urbana i mÊs concorregudes. Va ressaltar Gervasi. En una degarantir les classes va la coseguretat, el compli- els Mossos tant uniformades com de que l’increment de la presència ponèixer Amel, una ment dona marroquiJordi de les ordenances, la convi- paisà , sobretot als eixos comercials licial en determinades zones Ês neGraupera na que fa 10 anys que va arribar a Esvència i la seguretat vià ria, va expli- de cada barri, per garantir la segu- cessari perquè en el període nadapanya i que de seguida va mostrar car ahir l’intendent portaveu de la retat ciutadana i evitar delictes com lenc, hi ha mÊs festes tant públiques interès per saber l’idioma, explica Guà rdia Urbana, com privades, i hi ha mÊs visitants, Consol. Amel Ês simpà tica i ama- Carles Reyner, que els furts.

GEMMA MIRALDA va subratllar que el dispositiu farà A mÊs a mÊs, el cos policial barce- compres i desplaçaments. Els serble i tenim una amistat molt particuLos padres votarån si quieren castellano o valenciano racias a The Economist me enèmfasi en els a à mbits vinculats amb loní incrementarà el control sobre veis de neteja reforçaran lar que es va forjar al conèixer-nos tero quetambÊ a finales dees septiembre un comitÊ de expertos preles classes, afegeix. l’alcohol, inspeccionant locals de AVL la venda ambulant especialfins al 7 de gener per evitar sentó en el parlamento euro- el desciana de la Llengua, y dos fedeno existen enil¡legal, el sistema educativo vaSALVADOR ENGUIX peo un documento que lleva por nombre raciones de padres consultados, se lenciano�.

Y critican que se haya plaLa història deValencia la relaciĂłconcurrència entre pĂşblica per garantir ment la de begudes i menjar, i tant bordament de residus als conteniRoboLaw. Contra lo que el nombre indirechaza. Valoran que esta consulta nificado la encuesta en sĂłlo una seaquestes dues dones ĂŠs una de les es una ley sobre la corrupciĂłn ni La conselleria de EducaciĂłn valen“pone a los padres unaels situaciĂłn mana,com en un dĂ­a el que las familias que compleixen amb la normativa i enen venedors enenels locals i els dorsca,inoles papereres, principalment sobre cĂłmo subir impuestos. Va de cĂłmo ciana, que dirige lasense popular MarĂ­a Jo- confusa, pues no saben bien quĂŠ van estĂĄn ya preparando la Navidad en quatre que formen DiĂ legs subministren begudes alcohòli- centres de distribuciĂł del material, a lesregular zones mĂŠs concorregudes i les robots. sĂŠno CatalĂĄ, realizarĂĄ hoy una consulta los colegios, sin acciones informatifronteres, un projecte fotogrĂ fic i Como la tecnologĂ­a avanza que es una entre los padres de infantil y primaentre los padres y sin un debate ques a menors, controls va ressaltarvas Reyner.

Per garantir la comercials. barbaridad, el H legislador europeo ha decidelinaugurar sistema pĂşblicoel quehabilitant ha provoprevio sobre los beneficios de cada etnogrĂ fic que esriava dido hacerse preguntas difĂ­ciles sobre las cado una dura polĂŠmica. En la con- La encuesta se ha lĂ­nea lingßística. Desde Escola se decap de setmana asulta, les potes de l’aurelaciones hombre-robot antes que sea no vinculante y telemĂĄtica, se preparado en una semana, nuncia que “es una estrategia del PP demasiado tarde y la dependencia de la preguntarĂĄ a los Sant padres (aunque no para justificar la retirada de lĂ­neas topista C-31 al seu pas per sin acciones informativas en valenciano y potenciar mĂĄs el cashumanidad la mĂĄquina nos cause se LA sabrĂĄVANGUARDIA la pregunta hasta primera | 18.11.14 EL PAĂ?Shacia | 14.11.14 AdriĂ , a prop del tram els diproblemas. Sorprendentemente, no hahora de la on maĂąana) quĂŠ modelo lin- ni debate previo tellanoâ€?.

NECROLÒGIQUES 33oProximitat 8 Uns veïns reconeixenLaenconsellera una deCatalà les fotos unadeldeCandy les seves crush en professores, ninguna de las diumenge. gßístico prefieren: en castellano en insistelaa que este va ser blan

L’

Ferit greu per uns gamberros el subcap dels Mossos de Badalona VĂ?CTOR VARGAS LLAMAS BARCELONA

El subcap de la comissaria dels Mossos d’Esquadra a Badalona, l’inspector Miquel Àngel Gonzålez, continuava ahir a la nit ingressat en estat greu a l’Hospital de Can Ruti de Badalona a l’haver estat víctima d’una forta agressió diumenge al matí, quan va intentar aturar les accions vandà liques d’un grup de joves a la localitat de Pineda de Mar (Maresme).

Gonzålez era fora de servei diumenge, al voltant de les nou del matí, quan va sentir sorolls a l’interior del pà rquing comunitari de l’edifici en què tÊ un apartament. Una vegada a dins, va sorprendre un grup de joves descarregant els extintors i causant desperfectes a l’aparcament. A l’adonar-se de la seva presència van intentar fugir.

Agria consulta en Valencia El PaĂ­s (Catalunya) - 14 nov. 2014 - Page #88 por la lengua en la escuelaKiosko y MĂĄs - Autobots

G

as

PULSO CIUDADANO

Cuatro mossos del caso MĂŠs de 200 fotos 24 la pilars BenĂ­tezforren piden absoluciĂłn i 20 frisos de

marts se celebra el molt freqĂźen215 pĂĄginas del pdf. Los temas principavalenciano. EducaciĂłn, que ha activadiario en los beneficios de conocer ditat mercat de la do localitat.

Elà VILA pro- a un decre- a votar y con quÊ consecuencias�. son los coches que de se conducen la consultaDE de acuerdo Es-García, rectamente la opinión los padres.

SANCHO nacia LĂłpez de 82 anys, a lesde 13.50 h.

JuanalesGimÊnez García, 87 anys, aa síles 12.15 h. mismos, lazar cirugía ejecutada por l’hem ordena- portat a Sant to aprobado en el 2012, la defiende cola Valenciana subraya que en los A su juicio, esta consulta ayudarå a les persoa Montcada enriquidora perquè totes jecte Ês un encà rrec del Museu Mercè Morgades, desu97 a lesinformativos 8.45 h.

Pacodores RodrĂ­guez Mao, de 54 anys, a les 13.15 h. Adey las prĂłtesis robĂłticas. “para queNin las familias ejerzan de-anys, carteles colgados en las planificar la implantaciĂłn del pluriAdriĂ , però com espai nes i les cultures sĂłna parpermeablesÂť, d’Història de larecho ImmigraciĂł de Espriu, El documento empieza cona gran ele-aquest a expresar su opiniĂłnâ€?.

Sin em“hablan elegir entre lingĂźismo, que marca la Lomce, Maria Teresa Gaspar de 91escuelas anys, a les 9.10 deLES lina Pastor Pastor, de 79 anys, lesque 14.10 h.

CORTS gancia intentando definir quÊ es un robot bargo, desde Escola Valenciana, el anys, unosa programas lingßísticos valen- tir del curso 2015-2016.

Yles niega que h.

Mercedes Torres Cruz, de 88 les 9.25 h.

Pepita Alvarado Soleto, de 93 anys, a 9.45 h. ĂŠs diferent tambĂŠ m’he vist obligat comenta MartĂ­n Habiague, del ycolCatalunya, ubicat a Sant AdriĂ i ya avisa: hay definiciones variadas y Consell Escolar, la Academia Valen- ciano-inglĂŠs o castellano-inglĂŠs que pretenda “potenciarâ€? el castellano.c PĂŠrez Monteagudo, de 87 anys, a les 9.50 h.

María Eugenia Pastor Perdiguero, de 89 organitzador anys, a les SANT GERVASI contradictorias tanto enles el åmbito científi- de cada pahistòries lectiu Mescladís, de la a narrar que compleix 10 Galo anys.

S’han forMaria CortÊs Balmes, de 83 anys, a les 10.05 h.

10.00 h. Cecilio Romero Benito, de 74 anys, a les Montse Puigen Alegre, de 80 a lesque 10.30 h. co como el popular.

Enanys, el comitÊ rella de forma Cadascumostra. I en segon lloc, la instal¡lació rat amb mÊs de 200 fotos i textos ha elaborado el documento haydiferent. filósofos, Mercedes Martín Toledo, de 79 anys, a les 10.30 h.

10.30 h. Mª Dolors Hernåndez Paternina, de 89 (quÊ esperabas), y se nota en frases como explicada com si fos una ÊsJoaquina una forma d’arreglar aquell espai un total de 24 pilars 20 frisos.

Pilari Torner Sanz,w de 89 anys, a les 10.45 h. Julia anys, a les 11.00 h.

Roca Sanz, de 92 MOLINS DE na REIestĂ ĂŠsta: “la naturaleza del robot se refiere a revista, ende diversos Sant AdriĂ . ÂŤAmb fotos Robles Hernanz, de 83 anys, a les 11.10 h. Miguel anys, a les 11.30 h. pĂşblic Francescde Conesa Figueras, de les Angustias Perez anys, aplafons, les la manera en MartĂ­nez, que un robot se91 manifiesta o 11.00 h.juntaexiste.â€? (Somos mejores).

Pero el explica doAdell Gracia, de 87 anys, a les 11.25 h. Manuel Ca84 anys, a les 12.30 h. Pablo Iglesias de 46 en aquell mentlosamb textos, Tomà s. intentem posar Ríos, humanitat Parelles diverses cumento apuesta por la definición mås ballero Malpica, de 58 anys, a les 11.50 h. Jesus anys, a les 13.00 h.lloc, Obdulia Martínez, L’HOSPITALET Les es altres tres històries de pareÊs Rodríguez una forma de curar una ferihabitual: un robot una måquina autóArias Planas, de 83 anys, a les 12.05 h. Carmen de 82 anys, a les 13.30 h.

Joannoma Albertcapaz Rodriguez Raventos, de 63 anys, a les ejecutar acciones hus’expliquen a les fotos són da en el teixit urbà de la ciutat, afe- llesdeque Aquesta instal¡lació fotogrà fica Garciandia Echevarria, de 81 anys, a les 12.30 h.

12.00manas. h. les i Tami rus), dos a l’aire lliure, firmada Joan No entro end’Óscar los problemas de esta(ciutadà defiFranciscoper Ferrer García, de 87 anys, a les 12.45 h.

COLLSEROLA geix Habiague. es viernes yentrenadors lluitadors, al club de Una experiència esnición va porque Tomà s, neix ambManuel diversos objecGarcía GutiÊrrez, de 77 anys, a les 13.10 h.

Maria Carmen Radua Santas, de 69 anys, a les semblant 10.45 Lista facilitada pels Serveisseguramente Funeraris de Barcedesde el segundo pĂĄrrafo, querido lector, Federic RocaexpliIsart, de 76 anys, a les 13.25 h. Igh. Juan Ă lvarez GarcĂ­a, dea69 anys, afales 11.15 lona.quieres MĂŠs informaciĂł, alla902.076.902. portar terme un anyh.a Montcada lluita Mina; la de Carla (bratius. ÂŤEn primer lloc, volĂ­em irte a jugarde al Candy crush y quiero molestarte lo justo.

El documento se i Reixac, on per primera vegada silera) i Salvador (del Besòs), percar les històries de parelles diverhace preguntas sobre el sentido de la liles potes d’una infraestructurabertad vi- unatanyents a un software taller de ses a Sant Adrià , de gent de provez incorporamos a cerà mica a nuestra naturaleza. ¿QuÊ pasa si un coà ria es van usar amb fins artístics.

Sant Adrià on conviuen diferents cedència diferent dins de la ciutat che autónomo tiene un accidente? ¿QuiÊn tiene la culpa? Si una prótesis cí-Paco Moreno La mateixa lògica que vam utilitnacionalitats, i la de però que ha entaulat una relació borg no funciona y causa un estrago, o i María JosÊ Bravo, un gitano i una paia que fa 27 anys que estan junts, A los robots viuen no a la Mina i tenen dos fills en les convienen comú. leyes MIRÓ SORPRENDE universales, típicas Paco i María JosÊ es van conèide la ciencia ficción xer quan ella era administrativa %-4 ' *(+ 56 ".+" % '%./ ") ' 1")/ (%)*-%./ !" "'" /-*!*(7./% *. en una autoescola i ell s’estava tra2 !" )0"1 . /" )*'*#6 . 10"'1" .*-+-")!"- *) 0) )0"1 (+ 5 0 EFE una operación liderada por un Ell ordenador )*( -" = > 0 '"( = 8 > ient el carnet. li va dir a ella que acaba como las que se ha hecho BelÊn Es

si aprovava, la convidava a sortir. teban, ¿quiÊn se hace responsable? %4) *(+-")!%! ")/-" '*. !6 . 2 !" !% %"( -" +-"/")!" ,0" Lo måsVa interesante son las conclusioaprovar –recorda María JosÊ–, "' *).0(%!*- ." ")"9 %" !" #- )!". !". *(+- . ) 1% nes. Los expertos renuncian a legislacioEstån cansados de esperar mientras0")/*. ") .0.

Octubre de Madrid para conseguir tados por la Hepatitis C, Mario Cori va tan venir aderecordar-me que hanes universales tĂ­picas la literatura la muerte,%+ '". /- dicen, les acecha.

De ahĂ­ la que los '%")/" +0"!" "'"#%- "' pacientes en situaciĂłn de ci- tĂŠs, acusĂł al Gobierno de “no tenerâ€? !"5 . )* !" '*. +-%) /%1*. ". ,0" "' ALTRES OFERTES de ciencia ficciĂłn (Asimov, et al.) porque que se prevĂŠ larga. Enfer- rrosis se les administre + - /". el fĂĄrmaco la voluntad de solucionar, al menos, !". 0")/* )/". protesta *(+- - - "''* %-4 %)0)! -: /*!*. .0. ". vĂ­em de sortir. I aixĂ­ va començar este tipo de preceptos legales que intenmos de hepatitis C comenzaron ayer Sovaldi, que permita su curaciĂłn. El el problema de los enfermos cirrĂłti!" = > .0. )*/ . !$".%1 . ' '%")/" ."#;) .0 )" un encierro en el hospital Doce de presidente de la".%! ! ".

Plataforma de*#" Afec- cos, unos 30.000. tan abarcar todos los casos tot. Ara ambimaginables les nostres fotograCOTXES COMPRES acaban resultando restrictivos. CuriosaVANGUARDIA | 19.12.14 "' !". 0")/* !"' -/6LA0'* ,0" !"." *(+- - ) 1"3 !")/-* !"' "./ '" % fies exposades l’aire lliure la gent mente, a mí, esta idea me pareceauniver(%")/* "' '%")/" )&" "' =+*.%/> +*- 0) !". 0")/* !%-" /* *(+-")!%!* URGE COMPRAR Turismos, furgonetas, monovosal –los principios que intentanmÊs abarcarlo ens coneixerà i fa una miquelúmenes, 4 xlas 4 investigaciones y motocicletas.paPaso a domicilio. ")/-" "' 2 "'

todo son restrictivos–. Pero en el caso de hecho cargo de de vergonya, però el projecte val Contado måximo 9 495y790 los robotsta y otras tecnologías alucinantes ra tratar de esclarecer los608 hechos pa 0 '% %/ -% (")/" "./ (+ 5 ". %)7!%/ *-+-")!" +*- ' -%,0"3 ra identificar (como el la Candy crush),diu. se ve muy claray detener al autor oy autopena, URGE COMPRAR Turismos 4 x 4. mente. Todos sabemos que la imaginadel apuùalamiento mortal. La poli#-:9 !" '*. "'"(")/*. +0 '% %/ -%*. +*- .0 *-%#%) '%! ! 2 +*- ' +0"./ resPago al contado. 9 670 210 727 Les imatges d’aquestes quatre ción de los legisladores, incluso en la UE, cía catalana se mantiene en alerta por ") ". ") siempre es inferior a la dede los la que diversitat acaban si este suceso respondiera a unacoches, pelea todo terrenos, COMPRAMOS EN EFECTIVO històries a Sant entre bandas juveniles rivales. y scotters. Dinerocreando deportivos, furgos, motos en 1 maravillas tecnológicas. Los exAdrià de legislación Besòs conviuran a mÊs *- ;'/%(* ' (+ 5 "./ -: +*2 ! +*- del!%1"-.*. +0 '% % que una demaSistema de("!%*.

Emergencias MĂŠdicas No es con la primera vez se dan pe-moto, quad,pertos hora garantĂ­a deque su vehĂ­culo etc. temen ENRIQUE FIGUEREDO siado omnipotente podrĂ­a desincentivar (SEM) a un centro hospitalario, donde leas entre bandas latinas rivales en / -%*. " ")/-" Barcelona /*!*. "''*. '*. (:. -"'"1 )/". ."-:) "'" %) * 2 Bruc, 160 9 93 457 84 86 -670 539 999. www.diamb 190 retrats de veĂŻns del mula innovaciĂłn. Y que a los europeos sĂłlo poco despuĂŠs de llegar al servi- Sants.

La Ăşltima vĂ­ctima mortal se proneroxcoche.com <.*-+-")!")/" Un joven muriĂł ayer tras ser apuĂąala- muriĂł nicipi que dins dâ&#x20AC;&#x2122;una caixa de nos faltarĂ­a esto. AsĂ­ quesĂłn el documento cio de urgencias. dujo hace casi dos aĂąos, en enero del apuesta por lo que en llaman Fuentes cercanas a la investigaciĂłn 2013, en la calle Ventura Plaja, limĂ­trodo en el barrio de Sants de Barcelona. cartrĂł unâ&#x20AC;&#x153;soluciones projecteadanomenat EnCOTXES VENDES hocâ&#x20AC;?. Es decir, caso por caso. El objetivo Los Mossos dâ&#x20AC;&#x2122;Esquadra recibieron al- explicaron que al parecer el joven es fe con lâ&#x20AC;&#x2122;Hospitalet, cuando hubo una recaixats tambĂŠ porta a terme el es sin dejar margen a laque libertad creativa, inen una fiesta de cumpleaĂąos.

En- vehículos rededor de las seis y media de la tarde de origen dominicano y que pudo ha- yerta www.grupexpofira.com compramos centivar el riesgo e intentar solucionarH 2010 aùos el aviso de que una persona w había re- ber sido apuùalado durante una pelea tonces, wun joven cambio 9 93de 371 00 de origen fotògraf Joan Tomås. los problemas cuando vayan apareciensultado herida y acudieron al lugar de con un supuesto miembro de una ban- latinoamericano falleció al recibir una

lâ&#x20AC;&#x2122;autopista, BARCELONA Los miento, cuatro mos- a que podĂ­an causar a BenĂ­tez. propen del es. sos que participaron la mercat En su escrito de calificaciĂłn ovedareducciĂłn del empresario provisional, el letrado de los smo y Juan AndrĂŠs BenĂ­tez en el agentes, JosĂŠ MarĂ­a Fuster as emRaval, el 1 de octubre del Fabra, seĂąala que BenĂ­tez se rogra2013, que falleciĂł a consehallaba fuera de sĂ­ y que optatener cuencia de esta, han solicita- ron por intervenir los cuatro al predo la absoluciĂłn al consideporque a mĂĄs policĂ­as menos anual. rar que aplicaron los protoco- fuerza serĂ­a necesario hacer a prelos y la fuerza mĂ­nima para para inmovilizar al empresaue deesposarle. La FiscalĂ­a pide rio, que ejercĂ­a una gran resisue â&#x20AC;&#x153;POSITMANIAâ&#x20AC;?: llehasta seis meses de cĂĄrcel tencia. En el texto se seĂąala taciĂłn para los agentes implicados que nunca se propinaron golesa en en estos hechos, que en total pes con la intenciĂłn de hacer Encierro de enfermos de hepatitis a actison ocho,indefinido al considerar que daĂąo y que, C por ello, deben esponeran conscientes del daĂąo ser absueltos. / RedacciĂłn sentar ad ciorizable deUn joven muere apuĂąalado local, en el barrio de Sants nico o activin sus ineraBARCELONA La SĂ­ndica de BARCELONA La aportaciĂłn articilos hechos, donde pudieron compro- da conocida como Losmunicipal Menores, que puĂąalada en el corazĂłn y un menor Greuges de Barcelona, Maria en Barcelona en de mbiĂŠn bar que se trataba de un menor de actĂşa en la cercana poblaciĂłn de lâ&#x20AC;&#x2122;Hos- edad tambiĂŠn sufriĂł heridas graves. A edad que presentaba heridas causadas pitalet de Llobregat. los pocos dĂ­as y a raĂ­z de aquellos heAssumpciĂł VilĂ , ha pedido becas para alumnos na repor arma blanca.

El ĂĄrea de al investigaciĂłn criminalcomedor de chos, una gran pelea entre bandas se salEl joven fue trasladado en estado crĂ­- la regiĂłn policial metropolitana de Bar- dĂł sĂłlo con cuatro heridos leves graAyuntamiento que anule de P3seaha 4.Âş ESO ha aumenientos tico por una ambulancia medicalizada celona deel los Mossos dâ&#x20AC;&#x2122;Esquadra cias de a la rĂĄpida intervenciĂłn policial.c nuevo reglamento de vivientado este curso en dos milloedida,

Motor

La SĂ­ndica pide anular la norma de pisos sociales

Aumento de las partidas para becas comedor

do. Es una idea tan antigua como interesante para la UE. A ver si a los agoreros de las expulsiones, entre partidas de Candy crush, les entra en la cabeza.

UN FORT COP / No obstant, lâ&#x20AC;&#x2122;inspector va aconseguir retenir un dels nois en un parc pròxim a lâ&#x20AC;&#x2122;aparcament. Un altre dels joves es va acostar a GonzĂĄlez i li va etzibar un fort cop al cap sense que el mosso poguĂŠs fer res per repel¡lir-lo. Els investigadors miren de determinar amb quin objecte es va produir aquesta agressiĂł, però se sospita que podria ser un dels extintors de

Va ser agredit fora de servei a lâ&#x20AC;&#x2122;intentar detenir un grup de vĂ ndals seguretat que es trobaven a les instal¡lacions del pĂ rquing comunitari.

DesprĂŠs dâ&#x20AC;&#x2122;encaixar lâ&#x20AC;&#x2122;impacte, el mosso va caure commocionat a terra amb un tall en la zona pròxima a la boca i va quedar en estat inconscient fins a lâ&#x20AC;&#x2122;arribada dâ&#x20AC;&#x2122;una ambulĂ ncia del Servei dâ&#x20AC;&#x2122;Emergències Mèdiques. Els serveis sanitaris van traslladar el subcap de la comissaria de Badalona fins a lâ&#x20AC;&#x2122;Hospital Sant Jaume de Calella. Una vegada inspeccionat el seu estat de salut en aquest centre sanitari, es va decidir que ingressĂŠs a lâ&#x20AC;&#x2122;Hospital Universitari Germans Trias i Pujol, Can Ruti, a Badalona, on continua hospitalitzat.

Lâ&#x20AC;&#x2122;inspector, que va estar durant unes hores en observaciĂł a Can Ruti, continuava ahir en estat greu, però no es tem per la seva vida, segons van informar des de la mateixa policia catalana.

Els Mossos dâ&#x20AC;&#x2122;Esquadra de la comissaria de Granollers sâ&#x20AC;&#x2122;han fet cĂ rrec de la investigaciĂł. Fins al moment, no han pogut localitzar el grup de joves que estaven causant desperfectes al pĂ rquing de Pineda de Mar ni per tant identificar lâ&#x20AC;&#x2122;autor de lâ&#x20AC;&#x2122;agressiĂł soferta per lâ&#x20AC;&#x2122;inspector GonzĂĄlez. H

POLICIES DE CATALUNYA

37

RECULL DE PREMSA LA NOSTRA FEINA ALS MITJANS 4 LA VANGUARDIA

VI UR E

DILLUNS, 1 DESEMBRE 2014

LA | ENRIQUE FIGUEREDO | 01.12.14 S EVANGUARDIA G U RETA T

Les policies locals de Catalunya reclamen poder disposar d’un equipament conforme als múltiples serveis que presten alhora que aspiren que Interior unifiqui criteris i harmonitzi els diferents cossos

Eines no letals Llançadora. Es tracta d’un tipus de llançadora de doble canó capaç de llançar petites pilotes, gasos com

ENRIQUE FIGUEREDO Barcelona

N

o es pot negar a les policies locals que, en moltes ocasions, són les primeres a arribar quan es produeix un requeriment ciutadà, especialment si es tracta de localitats mitjanes o petites o si en aquest terme municipal no hi ha presència permanent o dels Mossos d’Esquadra. Per aquest motiu principalment és pel que creix la demanda de noves eines que permetin respostes més professionals i potencialment menys perilloses tant per als agents locals com per a l’objectiu que cal neutralitzar. Sense embuts, reclamen, entre altres tipus de material, estris de dispersió com llançadores de projectils que no resultin mortals.

Molts policies locals expliquen que com que són els primers a arribar a situacions de vegades han de donar respostes que s’allunyen molt de la imposició de multes per infraccions de trànsit o ordenances de civisme o de control de venda ambulant.

Són molts els casos d’agents que operen en localitats amb molta extensió de terreny rural que, per exemple, han hagut d’heurese-les amb lladres de cases, alguns armats. És molt important per a aquest tipus d’anàlisi tenir en compte el perfil de cada localitat. Si es tracta d’un entorn eminentment rural o si s’analitza un municipi relativament petit, però amb una

cents jornades sobre equipaments policials, celebrades a Malgrat de Mar el 29 d’octubre, i unes altres que van tenir lloc dijous passat sobre sistemes de seguretat pública.

L’Administració diposita en els policies locals la confiança de portar a la cintura una pistola amb 16 cartutxos i no ho fa perquè porti una llançadora o un esprai. Aquesta és alguna de les preguntes que es formulen en veu alta als diversos fòrums al món de les policies locals.

Aquests canvis obliguen a emprendre polítiques de decisió. Entre altres mesures obliga, segons Zambrano, a crear un registre centralitzat d’incidències que hauria de dependre de la sotsdirecció de coordinació de policies

XAVIER GÓMEZ

Un agent provant una pistola de pilotes Flash-ball a la galeria de la policia local de Malgrat de Mar

Catalunya té 212 cossos de policia local, que sumen al voltant d’uns 11.000 efectius gran densitat de població, així com si hi ha comunitats minoritàries de tipus religiós o forà.

Diverses policies locals reclamen a través, per exemple, de jornades de debat i diversos fòrums, un replantejament del funcionament actual del sistema de policia català.

Dels 947 municipis que té Catalunya, 212 tenen policia municipal. Són una força gens menyspreable: més d’11.000 agents, que donen servei directe a cinc milions de persones. És a dir, el 73% del total català, segons dades del Departament d’Interior de la Generalitat. El panorama no és en absolut uniforme.

Hi ha cossos locals amb tres o quatre agents i n’hi ha, com Barcelona, que estan compostos d’uns 3.000.

38

POLICIES DE CATALUNYA

els lacrimògens i fins i tot pebre a distàncies efectives contra objectius d’entre 50 i 150 metres

XAVIER GÓMEZ

Mostra de diferents armes no letals i les seves diverses municions

Hi ha corrents d’opinió que reclamen una unificació de criteris més gran en el terreny de les policies locals tant en assumptes que incumbeixen a la forma de prestar els serveis com de la imatge.

S’advoca per una regulació dels uniformes perquè tots siguin iguals, logotips, disseny semblant de les comissaries i fins i tot de les credencials. Cada ajuntament dissenya al seu lliure albir el tipus d’acreditació que porten les seves policies. I no només això.

Pel que fa a la dotació personal, s’aspira que sigui també unifica-

da: porra extensible, esprai i armilla antibales. I respecte a l’interior del vehicle, s’apunta la necessitat de portar una pistola elèctrica i una llançadora de projectils no letals d’iguals característiques que actualment porten les unitats antiavalots dels Mossos d’Esquadra, gairebé com a única eina després de la prohibició de les pilotes de goma.

Són molts, inclosos nombrosos membres dels Mossos d’Esquadra, que consideren que entre la porra i la pistola hi hauria d’haver eines de contundència in-

termèdia. “En determinats casos, acabes enfrontant-te a garrotades quan la situació podria resoldre’s molt més ràpid sense trencar ossos”, afirma un experimentat policia. És inevitable quan es pensa en reduccions difícils al carrer que no passi pel cap el desgraciat cas de la mort de Juan Andrés Benítez, el veí del Raval que va morir després d’una immobilització contundent d’uns patrullers i que ha acabat amb mossos d’esquadra imputats al jutjat. Potser una pistola elèctrica, especulen alguns agents, hauria permès la ràpida col·locació de les manilles i s’haurien evitat els cops i forcejaments. I no només això. Els defensors d’aquests mecanismes no letals veuen aquests instruments molt adequats per utilitzar-los contra persones pertorbades que generin situacions amenaçadores que posen en perill la seva vida o la de tercers.

“Si els policies locals ens enfrontem als mateixos problemes que la resta de forces de seguretat i atenem els mateixos serveis hauríem d’estar equiparats, instruïts i formats igual que la resta”, assegura Eugenio Zambrano, del sindicat SPL-UGT de Catalunya, i organitzador d’unes re-

Hi ha experts que defensen de cara al futur una unificació dels cossos locals i els Mossos locals de Catalunya, que alhora depèn del Departament d’Interior de la Generalitat. Es demana, fins i tot, que s’estableixi, per exemple, un canal de ràdio compartit entre les diferents policies locals d’una mateixa comarca.

No falten a hores d’ara els qui volen anar més lluny i fins i tot

Esprai al cinturó.

Hi ha policies locals que porten amb el seu equip individual oficial un aerosol

urticant o lacrimogen com a ajuda per a la immobilització d’un individu agressiu

defensen una idea que sembla ressorgir sobre la unificació total dels cossos de policia locals i els Mossos d’Esquadra, fet que crearia una policia de més de 30.000 efectius. Hi ha altres corrents que preferirien mantenir només aquelles policies locals més potents reforçant-les i convertintles en cossos metropolitans.c

ELS TUITS @SPC_me Segueix-nos!

23

EL MUNDO. DOMINGO 7 DE DICIEMBRE DE 2014

i CATALUNYA @SPC_me

EL MUNDO | 07.12.14

Interior ultima dotar a los Mossos de pistolas de descargas eléctricas El cuerpo cuenta ahora con siete armas de ese tipo, que han permanecido almacenadas J. O. BARCELONA

Los Mossos d’Esquadra podrían empezar a patrullar con pistolas de descargas eléctricas –más conocidas como Táser– a partir de 2015.

Así lo anunció ayer el conseller de Interior, Ramon Espadaler, quien también reveló que la policía de la Generalitat está llevando a cabo ya pruebas para decidir cómo se incorpora la nueva arma a la dotación de los agentes. Según avisó, el reparto no se hará «de cualquier manera y de forma masiva».

La decisión de utilizar dichas pistolas supone un cambio radical en el criterio que hasta ahora han venido defendiendo los responsables de Interior de la Generalitat. La primera que amagó con convertirlas en un recurso fue la socialista Montserrat Tura. Su sustituto, Joan Saura (ICV) detuvo el plan por la presión de colectivos como Amnistía Internacional, abiertamente crítica con el armamento de descargas eléctricas.

Desde entonces las siete táser con las que cuentan los Mossos han permanecido almacenadas, después de que tanto Felip Puig y el propio Espadaler descartaran su incorporación. Según adujeron ambos, no se trataba de una herramienta inócua.

El terremoto por la muerte de Juan Andrés Benítez, sin embargo, supuso un punto de inflexión.

Las imágenes de vídeo en las que hasta ocho agentes de los Mossos redujeron a golpes a Benítez en una calle del Raval tuvieron un doble efecto. El primero, una enorme protesta social y de la mayoría de los grupos de la oposición que atribuyen su fallecimiento a un caso de brutalidad policial por el cual siguen imputados diez agentes del cuerpo. La segunda consecuencia fue una reflexión interna en busca de soluciones para que no se repitan similares.

En julio pasado, ELcasos MUNDO | 12.12.14 y poco después de que el Parlament rechazara una moción del PP para

Impreso por Marta Miralles Del Moral. Prohibida su reproducción.

G. G. BARCELONA @LaVanguardia

La Guardia Urbana cerró anoche el recinto |que alberga el 22.01.15 14:47h. mercadillo de Palo Alto, en el barrio de Poblenou, por noen dis-los Coalición sindical poner de los permisos necesarios para desarrollar la activiMossos d’Esquadra: SME, dad. En concreto, según avanzóCAT anoche BTV y confirmó y SPC se han constituido luego el Ayuntamiento de Barcelona, los agentes de la Guaroficialmente como coalición dia Urbana actuaron tras comprobar que los organizadores electoral del evento no disponían de las licencias necesarias para la venta ambulante de alimentación y la exposición de productos en la calle. El cierre de la actividad vino acompañado 21.01.15 | 11:37 de una prohibición de reapertura para el día de hoy, a la espera @policiademadrid comparte de cumplir la normativa paravolver a funcionar en enero. el dolor con el cuerpo de @ Los organizadores mostraron ayer su desconcierto, ya mossoscat,D.E.P. compañero que sostienen que informaron de@ONSPSEGURIDAD la actividad al distrito de Sant Martí y no les fueron solicitadas licencias ni ningún otro documento. Desde el Ayuntamiento, en cambio, se señala que la organización no informó por escrito de |la13:21 actividad en 21.01.15 ningún momento.

La Guardia Urbana se persoTot el suport als agents de nó en el lugar a requerimiento de#BRIMO las llamadas vecinales, que garani #ARRO que denunciaron la iniciativa, pero pese a detectar las anomalías teixen la nostra seguretat als administrativas no desalojaron debido a lapúblics gran afluencia de espais @mossoscat personas que había en el lugar.

Se da la circunstancia de @SPC_mel que la apertura del mercadillo, que contó con 150 expositores, atrajo a lo largo del día a miles de barceloneses, y las colas para acceder al recinto alcanzaron los |4516:18 minutos, se15.01.15 gún informó la misma televisión.

El recinto fabril de Palo #mossos detenen un home Alto sólo tiene una puerta de acceso y no cuenta con saliper enaltir el terrorisme a das de emergencia.

@ONSPSEGURIDAD

El conseller de Interior, Ramon Espadaler, durante la entrevista. EFE

REIVINDICACIÓN HISTÓRICA DE LOS AGENTES El cambio de postura de Interior supone una victoria para los propios policías cuyos sindicatos llevan años reclamando la incorporación de las Táser para que los agentes no deban recurrir a la fuerza física para reducir a un sospechoso violento, como sucedió en el caso de Juan Andrés Benítez. El Sindicato de Mossos d’Esquadra (SME) aplaudió ayer la medida anunciada por Espadaler y pedir que se incorporaran las Táser a la dotación de los Mossos, Espadaler dio su brazo a torcer y reconoció que Interior estudiaría la compra de la pistola.

acentuó que si esta medida se hubiera tomado con anterioridad «muy probablemente muchas intervenciones policiales que han finalizado de manera trágica o con lesiones a los agentes actuantes se hubiesen podido evitar». El sindicato también instó al Departament d’Interior a que la distribución del material y la formación de los agentes para el uso de estas pistolas sea rápida.

Aunque los Mossos acaben adaptándolas, lo cierto es que no resultará una novedad en el mundo policial de Cataluña. En la actualidad ya existen unas 200 unida-

bert Batlle, en una comparecencia reciente. A. MORENO

lista del r de los el crecindose a ue la semanteo actual 12% del idad es0 millomen de ones y o. «Catan de setambién

19.01.15 | 15:03h.

Trias cierra el Felicitem als companys/es mercado de Palo que han frustrat un atracaAlto por abrir ment amb ostatges #mossos sin permiso

des, la mayoría en manos de agentes de policía locales que llevan años utilizándolas. El arma, con una mirilla de infrarrojos y más ligera que una pistola de fuego, lanza contra el objetivo dos pequeños bornes que atraviesan la ropa y se adhieren al cuerpo. Una vez clavados sobre el sujeto le someten a una descarga que inmoviliza la musculatura durante cinco segundos, momento que los agentes aprovechan para reducirlo y esposarlo sin resistencia.

Espadaler descartó ayer, en todo caso, que todos los agentes vayan a contar con una Táser y admitió que aún debe decidirse su reparto.

«No pensamos que tenga que haber una incorporación masiva», dijo a Efe, además de acentuar que aún debe elaborarse la normativa para determinar en qué casos puede utilizarse.

SINDICATOS POLICIALES SE PERSONARÁN POR EL APUÑALAMIENTO DE UN AGENTE

Los sindicatos de los Mossos d’Esquadra SPC, CAT y SME se personarán como acusación popular contra el joven de 26 años que ayer fue detenido por clavar un cuchillo en la cara, cerca de la carótida, a un agente de la policía catalana, que ya ha sido dado de alta. En un comunicado, los tres sindicatos, mostraron ayer su apoyo al agente herido y anunciado que han puesto a su disposición sus servicios jurídicos, bajo la premisa de que la Generalitat «ni está ni se la espera». Los hechos ocurrieron ayer, hacia las 20.30 horas, en un control preventivo en la calle Numancia de Barcelona, cuando un joven se acercó al vehículo policial, donde había dos agentes, haciendo ver que quería pedir ayuda para que le dijeran donde se encontraba una calle. Un agente bajó la ventana del vehículo, momento en el que el joven, le asestó un navajazo en la mandíbula.

@rnovoa

@spc_me

la xarxa. Denúncia de @

RaholaOficial va motivar investigació

@ramossalvat 13.01.15 | 17:05 Estan «acomplexats, mancats de professionalitat i presoners de la crítica social i política» els caps dels #Mossos?

@SPC_me 14.01.15 | 10:35 Record al company Antoni Camacho dels moss@s de Tàrrega i Cervera. “Sempre et recordarem i et sentirem viu al nostre costat”

POLICIES DE CATALUNYA

veedores, con nuestras fuentes de

39

FORMACIÓ 2015 www.ices.cat

INCREMENTA ELS TEUS MÈRITS I CONEIXEMENTS PROFESSIONALS! Tots els nostres cursos estan reconeguts per l'Institut de Seguretat Pública de Catalunya i són meritables en els diferents concursos.

DESCOBREIX LES NOSTRES PROMOCIONS:

5 CURSOS X 140 € • • • • •

8 CURSOS X 200 €

3 CURSOS *Curs gratuït per ser afiliat al SPC X 90 €

Activitats formatives online de 30 hores. * 2x1 per afiliats de menys d’un any d’antiguitat Avaluació contínua realitzada des de l'entorn virtual, amb totes les facilitats.

Apunta’t a tots els cursos que desitgis. Sense límits.

Et tramitem els teus diplomes amb la DGP per a la teva comoditat.

Inscriu-te ja des de www.ices.cat o demana informació a info@ices.cat