Tenerife by Consol Ferreri

Tenerife Canàries

Aquest PDF s'ha generat emprant l'eina de codi lliure mwlib. Vegeu http://code.pediapress.com/ per a més informació. PDF generated at: Tue, 25 Oct 2011 15:38:00 UTC

Contingut Articles Illes Canàries

Tenerife

Santa Cruz de Tenerife

San Cristóbal de La Laguna

Parc Nacional del Teide

Teide

La Orotava

Auditori de Tenerife

Referències Fonts i contribuïdors de l'article

Fonts, llicències i contribuïdors de la imatge

Llicències dels articles Llicència

Illes Canàries

Illes Canàries Canarias

(En detall)

(En detall) Localització

Dades indicadores: Estat • NUTS

Espanya ES7

Capital

Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canaria

Gentilici

Canari, canària

Superfície • Total

Posició núm. 13

• % Espanya

7447 km² 1,5%

Població • Total (2006)

Posició núm. 8

• % Espanya • Densitat

1995833 hab. 4,5% 268 hab/km² hab/km²

Coordenades

28° 28′ N, 16° 16′ O28.467, -16.267 [1](i) 28° 28′ N, 16° 16′ O28.467, -16.267 [1]

AutonomiaEstatut d'Autonomia 1982 Dia de Canàries

30 de maig

OrganitzacióOrg. territorial

Províncies i municipis (parlamentarisme)

Forma de govern • President autonòmic:

Representació • Corts Generals • • Congrés • • Senat

Paulino Rivero Baute (CC) 15 diputats 13 senadors

ISO 3166-2

Himne

Arrorró

Web

www.gobcan.es [2]

Les illes Canàries (oficialment i en castellà Islas Canarias) és un arxipèlag africà de set illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental.

Illes Canàries

Administrativament, s'han constituït com a comunitat autònoma d'Espanya amb el nom de Canàries, una nacionalitat històrica segons el seu Estatut d'Autonomia, i una regió ultraperifèrica de la Unió Europea. La capitalitat de les illes és compartida entre les ciutats de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canaria, capitals respectivament de cadascuna de les províncies que formen l'arxipèlag canari, Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife. El parlament de les Canàries es troba a Santa Cruz de Tenerife, mentre que la seu de la presidència del govern s'alterna entre totes dues ciutats per períodes legislatius. Tanmateix hi ha un equilibri entre les dues capitals en el repartiment de conselleries i institucions públiques.

Toponímia El primer document escrit amb una referència directe a Canàries és de Plini el Vell que cita el viatge del rei de Mauritània Juba II a les illes el 40 aC i es refereix a elles per primera vegada com les Illes Afortunades, del llatí Fortunatae Insulae. En aquest document també hi apareix per primera vegada el terme «Canària», del llatí canis, "gos", utilitzat, probablement per fer referència a l'illa de Gran Canària. D'acord amb Plini, aquest nom va ser donat a l'illa en memòria dels dos grans mastins que els enviats de Juba hi van capturar i van portar a Mauritània (l'actual Marroc) i que són representats a l'actual escut de Canàries. Altres teories modernes suggereixen que el nom prové del grup berber canarii que vivia a la zona nord-occidental de l'Àfrica; de fet, Plini esmenta en un altre document als canarii, i encara que relaciona aquest terme amb els gossos, es probable que sigui una adaptació d'un terme berber.

Història Les illes Canàries eren habitades des d'abans de la conquesta europea pels guanxes. El terme «guanxe» era el gentilici dels habitants de l'illa de Tenerife, però després va ser usat per referir-se a tots els habitants originals de l'arxipèlag. Eren un poble relacionat amb els antics berbers del nord d'Àfrica. No es coneixen amb precisió els detalls de la colonització de les illes, encara que les teories més acceptades suggereixes que aquestes poblacions hi van ser portades pels fenicis o romans. Les principals activitats econòmiques d'aquests pobles eren el pasturatge, l'agricultura, la recol·leccio de fruits i la pesca a les costes. El segle XIV les illes van ser descobertes per les monarquies i els estats feudals europeus. S'hi van produir diverses visites de mallorquins, portuguesos i genovesos. El navegant genovès Lancelloto Malocello es va establir a l'illa de Lanzarote el 1312. Els mallorquins van establir una missió a les illes (a partir del viatge de Francesc Desvaler) amb un bisbat Jean de Béthencourt que va romandre de 1350 fins el 1400 i del qual procedeixen algunes imatges de verges que eren venerades pels guanxes. Durant els següents cinquanta anys, amb el permís papal i el suport de la corona castellana, es van organitzar diverses expedicions a la recerca d'esclaus, pells i tints. El 1402 es considera l'any del començament de la conquesta de les illes amb l'expedició a Lanzarote dels normands Jean de Bethencourt i Gadifer de la Salle, subjectes, tanmateix, al vassallatge de la corona de Castella i amb el suport de la Santa Seu. Atesa l'orografia, la manca d'interès comercial i la resistència dels nadius, la conquesta no va finalitzar fins el 1496, data en què es rendeixen els últims nadius de Tenerife, i les illes són incorporades a la corona de Castella. La conquesta de les Canàries, que va durar gairebé 100 anys, foren el precedent de la conquesta del Nou Món.

Illes Canàries

Tan bon punt fou conclosa la conquesta de les illes, s'hi va imposar un nou model econòmic basat en el monocultiu, al començament la canya de sucre. En aquesta època es van constituir les primeres institucions i els òrgans de govern. Amb el descobriment d'Amèrica i la posterior conquesta, les illes es van convertir en punt d'escala de les rutes comercials amb Amèrica, l'Àfrica i l'Índia –el port de Santa Cruz de la Palma es va convertir en un dels ports més importants de l'imperi Espanyol– la qual cosa va ser acompanyada d'una gran prosperitat per a determinats sectors Alonso Fernández de Lugo presentant els captius socials de les illes. Les crisis dels monocultius del segle XVIII i la mecey (reis) de les Canàries independència de les colònies americanes durant el segle XIX hi van produir greus recessions econòmiques. Arran de les crisis econòmiques que va patir l'arxipèlag, es van produir grans onades d'emigració cap al continent americà. Al començament del segle XX es va introduir a Canàries el nou monocultiu de plàtan, la exportació del qual va ser controlada per companyies comercials com ara Fyffes. La rivalitat entre les elits de les ciutats de Santa Cruz i Las Palmas per la capitalitat de les illes va dur a la divisió de l'arxipèlag en dues províncies el 1927. Després de la mort de Francisco Franco i la instauració del règim democràtic de monarquia parlamentària es va elaborar un Estatut d'Autonomia aprovat el 1982. Actualment Canàries és governat per la Coalició Canària, malgrat que és minoria al Parlament.

Geografia

Les illes Canàries

Illes Canàries

Les illes Canàries són un arxipèlag situat a l'oceà Atlàntic, al nord-est de la costa d'Àfrica. L'arxipèlag forma l'ecoregió macaronèsica juntament amb les Açores, Cap Verd, Madeira i les illes Salvatges.L'illa canària més propera al continent es troba a 108 km del nord-oest de la costa africana. L'arxipèlag de les canàries està format per les següents illes: • Tenerife (capital Santa Cruz de Tenerife); • Gran Canària (capital Las Palmas de Gran Canaria); • Lanzarote (capital Arrecife); • San Miguel de La Palma (capital Santa Cruz de La Palma);

Volcà del Teide (Tenerife)

• La Gomera (capital San Sebastián de La Gomera); • El Hierro (capital Valverde); • Fuerteventura (capital Puerto del Rosario). El volcà del Teide, a Tenerife, és la muntanya més alta d'Espanya, i el tercer volcà més gran del món.

Clima Segons la situació de les illes respecte als vents alisis, el clima hi pot ser temperat i humit o bé molt sec. En general, el clima és ocèanic i tropical, amb temperatures suaus. Les precipitacions varien depenent de l'illa. A La Palma, les precipitacions anuals són majors que no pas a les illes occidentals. Així doncs, a les illes de Fuerteventura i Lanzarote el clima és més àrid o semidesèrtic. L'escassesa d'aigua ha dut a la instal·lació de estacions de dessalinització per a abastir les àrees urbanes. La porositat del terreny atesa la naturalesa volcànica, dificulta l'aprofitament de l'aigua de la pluja en preses i embassaments, encara que se'n fa ús a la Gran Canàries afectada per la pols en suspensió procedent del desert del Canària i La Gomera. A les illes occidentals Sàhara, fenomen conegut com calitja o pols en suspensió s'aprofita l'aigua dels aqüífers subterranis. Atesa la presència de muntanyes a prop de les costes, les masses d'aire es condensen i formen un fenomen conegut com les masses de núvols, la qual cosa proveeix d'humitat per a la vegetació d'algunes zones. Els vents bufen amb major freqüència del nord-est, vents que encara que no produeixen precipitacions, si porten humitat. Els vents del llevant sovint són acompanyats de xaloc o calitja; és a dir, pols en suspensió procedent del desert del Sàhara, de vegades amb una alta densitat.

Illes Canàries

Medi ambient S'hi han conservat diverses espècies autòctones, com ara l'arbre conegut com a drago (Dracaena draco) i els boscos de laurisilva. Quatre dels 13 parcs nacionals espanyols es localitzen a les Canàries, més que a cap altra comunitat autònoma: • el Parc Nacional de la Caldera de Taburiente a La Palma, • el Parc Nacional de Garajonay a La Gomera, • el Parc Nacional del Teide a Tenerife, • el Parc Nacional de Timanfaya a Lanzarote.

Bosc de laurisilva de Garajonay, en La Gomera

Política i govern El govern de Canàries està regulat per l'Estatut d'Autonomia de Canàries aprovat el 1982. Les illes es constitueixen com a comunitat autònoma, com a dret que la constitució espanyola atorga a les nacionalitats. Els poders de la comunitat autònoma de Canàries s'exerceixen a través del Parlament, el Govern i la Presidència de Canàries: • El Parlament de Canàries està constituït per 60 diputats canaris electes per sufragi universal per mitjà de la representació proporcional, en què llur designació està condicionada a les llistes de partit o coalició que hagin obtingut el major nombre e vots vàlids de llurs respectives circumscripcions electorals, o al menys el 30% dels vots vàlids emesos en la circumscripció insular o de la suma de tots els vots vàlids de totes les circumscripcions en què es van presentar, o al menys el 6% de tots els vots vàlids emesos a tota la comunitat autònoma. El Parlament exerceix la potestat legislativa de la comunitat autònoma.

Edifici del Parlament de Canàries, a Santa Cruz de Tenerife

• El Govern de Canàries exerceix la potestat executiva de Canàries. És integrat pel president, el viceprecident i els consellers. • El President de Canàries és el representat de l'executiu de Canàries. És electe pel parlament del qual ha d'obtenir el vot de confiança, i després es nomenat pel rei d'Espanya. Els partits polítics amb presència a Canàries són: • • • • • • • •

Coalición Canaria Movimiento Canarias Libre Nueva Canarias Partido Nacionalista Canario Frepic-Awanak MPAIAC Alternativa Popular Canaria Unión del Pueblo Canario

• Congrés Nacional de Canàries • Azarug

Illes Canàries

Economia L'economia està basada en el sector terciari (74%), principalment turisme, el que ha propiciat el desenvolupament de la construcció. El turisme va començar en els anys 60 amb els escandinaus, després van vindre els alemanys i anglesos que formen el gruix del turisme, la temporada forta del qual és la hivernal. La indústria és escassa, bàsicament agroalimentària, tabaquera i de refinament de petroli (la refineria de Santa Cruz de Tenerife és la major d'Espanya). Després de l'ocupació del Sàhara Occidental per part del Marroc, les indústries de conserves de peix van desaparèixer. Només està conreat el 10% de la superfície, sent de secà la majoria (ordi, blat, vinya i papes), i de regadiu una minoria (plàtans i tomàquets), orientats al comerç amb la resta d'Espanya i amb la Unió Europea. Encara que en un primer moment Canàries va Zona turística a Gran Canària quedar fora de la Unión Duanera de la Comunitat Econòmica Europea, aquest règim de llibertat comercial va impossibilitar la subvenció de la producció agrícola de tomàquets i plàtans perquè no li era aplicable la PAC (Política Agrària Comuna), per això es va demanar i va obtenir el canvi a un model d'integració plena, amb l'establiment d'un Arbitri a la importació de mercaderia i un IVA disminuït, l'IGIC.

Cultius en l'illa de Lanzarote

Entre les especificacions fiscals de Canàries està la Reserva per a Inversions a Canàries (RIC), que disminueix de la base imposable de l'Impost de societats (IS) fins al 90% del benefici no distribuït (80% en el cas de professionals que han de tributar pel Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF) per l'import de la dotació a la reserva, que ha d'invertir-se en el termini de tres anys des de la dotació. Així mateix, existeix una zona franca, denominada Zona Especial Canària (ZEC), on les empreses implantades tributen al 1% de l'IS.

S'ha iniciat també l'exportació de fruites tropicals (alvocats, pinyes, mànecs i altres cultius d'hivernacle) i flors. La ramaderia, principalment caprina i bovina, és escassa, després d'haver patit una important reculada en les últimes dècades. Era la segona regió pesquera d'Espanya però el sector pesquer ha anat a pic després de l'ocupació del Sàhara pel Marroc i de les dures condicions per a pescar en les aigües saharauis. El sector de la construcció és el que ha aportat major creixement en l'últim decenni, però afronta en l'actualitat un cicle recessiu.

Illes Canàries

Demografia La densitat de població en les illes és de 278,8 hab/km², xifra més de tres vegades superior a la mitjana estatal. Gran Canària i Tenerife alberguen més del 80% de la població total de l'arxipèlag. Hi ha hagut històricament una forta migració interior des de les illes menys poblades a les capitalines, així com altra exterior en direcció a Amèrica (sobretot a Cuba, Puerto Rico i Veneçuela). La població és en la seua pràctica totalitat de raça blanca o caucàsica. Malgrat el fort creixement de la natalitat registrat en la dècada de 1960, que va dibuixar una piràmide poblacional molt jove en els anys 80 (la població Puerto del Rosario, capital de Fuerteventura menor de 30 anys s'acostava llavors a la meitat de la població total), les menors taxes de fecunditat en els últims anys assenyalen un procés d'envelliment. Aquest fenomen està sent parcialment compensat per l'auge de la immigració, que ha fet de Canàries destinació de molts treballadors de serveis i de la construcció procedents d'altres comunitats autònomes d'Espanya, així com de nordeuropeus jubilats (establits tot l'any o només en el període hivernal), llatinoamericans (provinents en la seua majoria de Colòmbia, Cuba, Veneçuela i l'Argentina), marroquines i persones de l'Àfrica subsahariana. Segons el cens de 2008, la població de Canàries ascendeix a 2.075.968 habitants. En la província de Las Palmas hi ha 1.070.032 persones; en la de Santa Cruz de Tenerife, 1.005.936. La densitat poblacional en ambdues províncies és; 301,83 a Santa Cruz de Tenerife i 266,06 a Las Palmas. El municipi amb major nombre d'habitants és Las Palmas de Gran Canaria (381.123 habitants), seguit de Santa Cruz de Tenerife (221.956), San Cristóbal de La Laguna (148.375) i Telde (99.201).

Població per illes Segons dades de l'INE a data de gener de 2008 • Tenerife - 886.033 • Gran Canaria - 829.597 • Lanzarote - 139.506 (inclou la població de La Graciosa, amb 658 habitants) • Fuerteventura - 100.929 • La Palma - 86.528 • La Gomera - 22.622 • El Hierro - 10.753 San Cristóbal de La Laguna (Tenerife)

Illes Canàries

Vegeu també • • • • • •

Pedro Fernández de Lugo José Comas Quesada Aaru Nacionalisme canari Llista de peixos de les illes Canàries Llista de bisbes de les Canàries

Enllaços externs

Auditori a Santa Cruz de Tenerife per l'arquitecte Santiago Calatrava.

[2]

(castellà) • Turisme de Canàries (castellà) • Govern de Canàries

[3]

Referències [1] http:/ / toolserver. org/ ~geohack/ geohack. php?language=ca& pagename=Illes_Can%C3%A0ries& params=28_28_N_16_16_W_type:state_region:ES [2] http:/ / www. gobcan. es [3] http:/ / www. turismodecanarias. com

Tenerife Tenerife

(Bandera de Tenerife)

Comunitat Autònoma

Canàries

President del Cabildo Ricardo Melchior (CC) Àrea

2.034 km²

Població

899.833 hab.(1 juny 2009)

Densitat

340 hab./km²

Pàgina web

http:/ / www. cabtfe. es/

Tenerife Tenerife és la més gran de les set illes que componen l'arxipèlag de les Canàries, on ocupa una posició central respecte a les illes de Gran Canària, La Gomera i La Palma. La capital és Santa Cruz de Tenerife, i la segona ciutat més poblada de l'illa és San Cristóbal de La Laguna,[1] ciutat que a més és Patrimoni de la Humanitat des de l'any 1999. L'illa és a l'oceà Atlàntic, a poc més de 300 km del continent africà i a uns 1.300 km de la Península Ibèrica. Té 2.034 km² de superfície i una curiosa forma triangular. Al centre de l'illa s'alça el pic del Teide, un volcà que, amb els seus 3.718 m d'altura, és el punt més alt de l'Estat espanyol.[2] És l'illa més poblada de Canàries i d'Espanya. El Cabildo de Tenerife és l'òrgan de govern de l'illa. Es va constituir el 16 de març de 1913 a Santa Cruz de Tenerife, en una sessió celebrada a l'Ajuntament de la ciutat en la qual també es va escollir la primera corporació.[3]

Toponímia Són diversos els noms que les diferents cultures han atribuït a Tenerife al llarg de la història. Així, per exemple, pels guanxes l'illa rebia el nom d'Achinet o Chenet, encara que depenent de la bibliografia el nom s'escriu amb diferents variacions ortogràfiques. Els romans s'hi referien com Nivaria (del llatí nix, nivis, 'neu'), en clara referència a les neus posades sobre el volcà conegut com el Teide. En aquesta mateixa direcció apunten alguns mapes dels segles XIV i XV que, de mans de Bontier i Le Relleu de Tenerife vist des de satèl·lit. Verrier, es refereixen a l'illa com illa de l'Infern, a causa dels processos eruptius dels quals el volcà era protagonista. Finalment, el mateix Teide és el responsable del nom actual de l'illa, que li va ser donat pels benehaorites (aborígens de La Palma); està format per les paraules tene (muntanya) i ife (blanca). La posterior castellanització del nom va provocar que s'hi afegís una r per unir les dues paraules; el resultat és l'actual Tenerife.[4] [5]

Gentilici En castellà, el gentilici formal és tinerfeño/a, encara que de manera col·loquial també s'utilitza la denominació chicharrero/a,[6] tot i que els habitants de l'illa reserven aquest últim nom pels habitants de la capital, Santa Cruz de Tenerife. El gentilici castellà chicharrero procedeix d'un terme despectiu emprat pels habitants de la propera ciutat de La Laguna quan era capital de l'illa, que amb aquest nom es referien als habitants de l'aleshores pobre i petit port de pescadors de Santa Cruz. Justament per aquesta pobresa, els habitants d'aquesta població s'havien de rebaixar a menjar chicharros (sorells), un peix petit i barat de relativa baixa qualitat. Amb el temps i el creixement de Santa Cruz, que acabaria aconseguint la capitalitat sota el regnat de Ferran VII (segle XIX), els seus ciutadans es van prendre l'insult com una honra i van assumir com a propi el gentilici.

Tenerife

Descripció Tenerife és una illa molt abrupta i volcànica, el relleu de la qual ha estat esculpit per successives erupcions al llarg de la història (la més recent va ser la del Chinyero el 1909).[7]

Panoràmica del circ de les Cañadas del Teide

Situació i extensió L'illa està situada entre els paral·lels 28° i 29° N i els meridians 16° i 17° O, lleugerament al nord del tròpic de Càncer, ocupant una posició central entre Gran Canària, La Gomera i La Palma. Es troba a una mica més de 300 km del continent africà, i a uns 1.000 km de la península Ibèrica.[8] De forma triangular, Tenerife és l'illa més gran de l'arxipèlag canari, amb una superfície de 2.034,38 quilòmetres quadrats [9] , i la que més longitud de costa té, amb 342 quilòmetres.[10] A més a més, és la més alta: al seu centre s'alça el pic del Teide, que amb 3.718 metres sobre el nivell del mar és el punt més elevat de tot Espanya.[2] Té fins a dos-cents petits illots o torres al seu voltant, entre els quals destaquen els d'Anaga, Garachico i Fasnia, que sumen un total de 0,21 quilòmetres quadrats (en concret, 213.835 metres quadrats).[9]

Tenerife

Origen i formació Tenerife és una illa d'origen volcànic, la formació de la qual va començar a gestar-se al fons oceànic fa entre 20 i 50 milions d'anys.[11] Segons una de les teories més acceptades actualment per la comunitat científica (teoria dels blocs aixecats), l'ascens de magma procedent del mantell terrestre es produeix en períodes d'activitat tectònica a partir de falles o fractures que existeixen al fons oceànic. Aquestes falles segueixen els eixos estructurals de l'illa, i es van conformar durant l'orogènesi alpina del Terciari pel moviment de la placa africana. Aquestes erupcions de tipus fissural submarí originen les denominades laves encoixinades o pillow-laves, que es produeixen pel ràpid refredament que experimenta el magma en establir contacte amb l'aigua, cosa que li dóna una forma molt característica. Aquests materials es van anar acumulant i van anar construint l'edifici insular sota el mar. A mesura que aquest s'aproximava a la superfície, els gasos, a causa de la disminució de la pressió circumdant, s'anaven alliberant del magma, i els episodis vulcanològics passaven de ser tranquils a tenir un caràcter marcadament explosiu, formant materials fragmentaris.[11] Després d'un llarg període d'acumulació de materials, el naixement de l'illa es va produir a la fi del Miocè (Neogen). Fa set milions d'anys van emergir les zones de Teno, Anaga i el massís d'Adeje, conegudes com a sèrie basàltica antiga o sèrie I. Es van constituir així tres illes cronològicament i estratigràficament diferents als extrems oest, est i sud de l'actual Tenerife.[12] Fa aproximadament tres milions d'anys va començar un segon cicle volcànic (formacions postmiocenes o sèries recents II, III i IV), molt més intens, que va incorporar elements a la zona central de l'illa, la qual també va emergir i va unificar en un de sol els tres edificis descrits anteriorment. L'estructura conformada en aquest moment rep el nom d'edifici pre-Cañadas, sobre les restes del qual s'erigiria més tard l'edifici Cañadas I. Aquest darrer es va col·lapsar diverses vegades i va emetre una gran varietat de materials explosius que van donar lloc a les anomenades bandes del sud (sud-sud-est actual).[11]

Esquema general de la formació de Tenerife: 1.(20-50 m.a.) Erupcions de tipus fisural submarí. 2.(7 m.a.) Sèrie basàltica antiga o sèrie I. 3.(3 m.a.) Sèries recents II, III i IV. Edifici pre-carrerades. 4.(800 mil anys) Esllavissades gravitacionals. 5.Formació de les valls.

Posteriorment, sobre les runes d'aquest complex sorgiria l'edifici Cañadas II, ja per damunt dels 2.500 metres, també amb intensos processos explosius. Fa prop d'un milió d'anys es va iniciar la construcció de la serralada Dorsal, amb un plutonisme de tipus fissural, des de les restes dels edificis ja parcialment desmantellats de la sèrie I. La serralada Dorsal és la de més desenvolupament altitudinal i longitudinal de l'arxipèlag canari, amb 1.600 metres d'altura i 25 quilòmetres de longitud.[11] En aquest mateix espai cronològic (fa 800.000 anys) van tenir lloc dos lliscaments gravitacionals que van motivar l'aparició de les valls de La Orotava i Güímar.[11] Finalment, ja en temps més pròxims (fa 200.000 anys), van començar les erupcions que aixecarien l'edifici Pico Viejo-Teide, al centre de l'illa, sobre la Caldera de las Cañadas.[11]

Tenerife

Orografia i paisatge L'abrupta orografia illenca i la seva varietat de climes donen com a resultat un territori de múltiples paisatges i formes, des del Parc Nacional del Teide, amb la seva amalgama de colors fruit de les successives erupcions volcàniques, fins als penya-segats de Los Gigantes amb les seves parets verticals, passant per les zones semidesèrtiques amb plantes resistents a la sequedat al sud o pels ambients de caràcter merament volcànic, com és el Malpaís de Güímar. També hi ha platges naturals com la de El Médano -amb indrets protegits en el seu entorn, com la Montaña Roja i la Montaña Pelada-, valls amb conreus tropicals i subtropicals, boscosos indrets de laurisilva als massissos d'Anaga i Teno -amb profunds i escarpats barrancs- i extensos boscos de pins per damunt d'aquesta darrera formació vegetal.

El Médano: Platja amb una petita cala i passeig marítim. Al fons, la Montaña Roja.

Edifici central Les principals estructures de Tenerife, que es descriuen a continuació, conformen l'edifici central, amb el complex Teide-Pico Viejo i el circ de Las Cañadas. Es tracta d'una semicaldera de 130 quilòmetres quadrats originada per un conjunt de processos geològics explicats a l'epígraf "Origen i formació". El circ està ocupat parcialment per l'estratovolcà Teide-Pico Viejo i completat pels materials que ha emès en les seves diferents erupcions. Destaquen al seu interior els Roques de García, entre els quals el més conegut, el Roque Cinchado.[1] Una altra formació vistosa són Los Azulejos, composta per fonolites de colors verdosos que s'han creat per activitat hidrotermal.[11] [13] [14]

Roque Cinchado, pertanyent al Teide-Pico Viejo, dintre del Parc Nacional del Teide, a Tenerife.

Al sud de La Caldera destaca la Montaña de Guajara, que amb 2.718 metres és la de més altitud de les que constitueixen l'amfiteatre de Las Cañadas del Teide. Al peu d'aquestes parets s'han creat plans endorreics de materials sedimentaris molt fins, el més conegut dels quals és el Llano de Ucanca.[11] [13] [14] El pic del Teide, amb 3.718 metres sobre el nivell de mar i més de 7.000 sobre el fons oceànic, és el punt més elevat de l'illa, del territori espanyol i de totes les terres emergides de l'Atlàntic. Aquest volcà, el tercer més gran del planeta,[15] és el símbol de Tenerife per antonomàsia. La seva situació central, les seves importants dimensions, la seva silueta i el seu paisatge nevat el doten d'una singular personalitat. Ja els aborígens el consideraven lloc de culte i adoració. Des de 1954, el Teide i tot el circ del seu entorn està declarat parc nacional (en època més recent se'n van ampliar els límits). A més a més, des del juny de 2007 està inclòs per la UNESCO dins dels espais Patrimoni de la Humanitat com a bé natural.[16] A l'oest hi ha el volcà Pico Viejo, en un lateral del qual es troba el Narices del Teide, on es va produir l'última erupció que s'ha donat en l'entorn del Teide, el 1798.

Tenerife

Massissos

Panoràmica del Massís d'Anaga.

El massís de Teno es troba a l'extrem nord-occidental. Igual que a Anaga, es tracta d'una zona d'estructures desmantellades i profunds barrancs que s'han originat per erosió. Tanmateix, aquí els materials són més antics (aproximadament 7,4 milions d'anys). Destaquen la Montaña de Gala, que amb 1.342 metres representa l'altitud més gran. El paisatge més singular d'aquest massís es troba a la seva costa sud. Es tracta dels penya-segats de Los Gigantes, amb parets verticals que en alguns punts arriben a assolir els 500 metres d'altitud.[11] [13] [14]

El massís d'Anaga, a l'extrem nord-oriental de l'illa, té un perfil topogràfic irregular i escabrós on, malgrat no presentar grans cotes, destaca la Cruz de Taborno, amb 1.024 metres. A causa de l'antiguitat dels seus materials (5,7 milions d'anys), als seus profunds processos erosius i a la densa xarxa de dics que travessen el massís, són nombroses les roques que apareixen a superfície, tant d'etiologia fonolítica com traquítica. Hi ha una gran quantitat de barrancs escarpats i molt encaixats en el terreny. A la costa d'Anaga predominen els penya-segats, per la qual cosa s'hi troben molt poques platges; així i tot, les que hi ha acostumen a coincidir amb zones de desembocadura de barrancs, algunes de roques i d'altres de sorra negra.[11] [13] [14]

Massís de Teno, zona de penya-segats de Los Gigantes.

El massís d'Adeje és a l'extrem meridional de l'illa, i té com a exponent més gran el Roque del Conde, amb 1.001 metres d'altitud. El massís no és tan apreciable per la seva reduïda estructura inicial, fet que afegit a la història geològica del lloc ha potenciat un intens desmantellament dels seus materials; d'aquesta manera, ha perdut el seu aspecte i envergadura originals.[11] [13] [14] Dorsals La serralada dorsal o dorsal de Pedro Gil abasta des del començament de la Montaña de la Esperanza, a uns 750 metres d'altitud aproximadament, fins a la zona central de l'illa, a la rodalia de la Caldera de las Cañadas. El seu punt més alt és Izaña, amb 2.350 metres sobre el nivell de la mar. Aquesta estructura s'ha constituït a compte d'un plutonisme fissural de tipus basàltic a través un dels eixos o directrius estructurals que han donat origen al plutonisme de l'illa.[11] [13] [14] La dorsal de Abeque està formada per una cadena de volcans que uneixen el massís de Teno amb l'edifici central insular Teide-Pico Viejo des d'un altre dels tres eixos o directrius estructurals de Tenerife. A aquesta dorsal pertany el volcà històric de Chinyero, l'última erupció del qual es va enregistrar el 1909.[11] [13] [14] La dorsal Sud o dorsal de Adeje està a l'empara de l'últim dels eixos estructurals. Destaquen les restes del seu massís com a formació primigènia, així com les alineacions de petits cons volcànics i de roques escampades per tota aquesta zona del sud de Tenerife.[11] [13] [14]

Tenerife

Valls Les valls són una altra de les formes de relleu més destacades. Les més importants són la vall de La Orotava i la de Güímar, que s'han generat pel lliscament en massa de grans quantitats de materials cap al mar, que han creat una fondalada al terreny. Hi ha altres valls que es distribueixen per diversos enclavaments de la geografia de Tenerife, encara que, en aquest cas, de diferent naturalesa. Acostumen a ser valls que s'han conformat després del dipòsit amb més materials geològics en llomes laterals, o simplement llits amplis de determinats barrancs que en evolucionar han pres l'aspecte de típiques valls.[11] [13] [14] Panoràmica de la vall de La Orotava, amb el Teide al fons.

Barrancs Tenerife, degut principalment a la seva gran altitud i a la seva silueta a semblança a una teulada a dues aigües, està solcada per gran quantitat de barrancs. Aquests constitueixen un dels elements més característics del seu paisatge, originats per l'erosió exercida pel desmantellat superficial al llarg de la història. Destaquen els barrancs de Ruiz, Fasnia i Güímar, Infierno i Erques, tots ells declarats espais naturals protegits per les institucions canàries.[11] [13] [14] Costes Les costes són, per regla general, accidentades i abruptes, encara que ho són més a la zona nord que a la sud. Així i tot 67,14 quilòmetres de la costa de Tenerife el representen platges, només superada en aquest aspecte per l'illa de Fuerteventura.[17] Al litoral septentrional són freqüents les platges de còdols o de sorra negra, mentre que a la vessant sud i sud-oest de l'illa predominen les platges amb sorres més fines i de tonalitats més clares.[11] [13] [14]

Flora i fauna

Parella de llangardaixos negres, un endemisme canari, a Tenerife

A l'illa de Tenerife hi ha una notable biodiversitat ecològica malgrat la seva reduïda superfície, cosa que és conseqüència d'unes condicions ambientals especials, ja que l'accidentada orografia regnant modifica localment les condicions climàtiques generals, originant una gran varietat de microclimes. Aquesta vasta existència de microclimes i, per tant, d'hàbitats naturals, es fa manifesta en la vegetació insular, constituïda per una rica i variada flora (1.400 espècies de plantes superiors), entre les quals destaquen nombrosos endemismes canaris (200) i exclusivament de Tenerife (140).[18]

En concentrar aquest patrimoni vegetal d'unes 140 espècies exclusives, l'illa de Tenerife mostra la relació d'endemismes florístics més important de l'anomenada Macaronèsia.[19] A més a més, la diferent composició química dels diversos materials volcànics que han construït l'edifici insular, sempre sota l'acció combinada dels factors climàtics, dóna lloc a una gran diversitat de sòls. La conjunció d'aquests agents determina la presència de múltiples hàbitats que acullen nombroses comunitats de plantes i animals que constitueixen els singulars ecosistemes de Tenerife.[18]

Tenerife

L'estudi de la flora i la fauna de Tenerife es pot fer d'una manera més ordenada si es classifica segons els diferents pisos ecològics en què es divideix el terreny de l'illa. La divisió atén especialment l'orientació nord o sud dels vessants de l'illa i, sens dubte, l'altitud:[20] • Cardonal - tabaibal (0-700 m): aquest estrat es caracteritza per una forta insolació i escassetat de precipitacions. Destaquen com a espècies vegetals les Euphorbia atropurpurea, les atzavares i els cards marians. Pel que fa a la fauna, són escasses les espècies vertebrades en aquest ecosistema; com a màxim, alguns ocells o rèptils. Tanmateix, els insectes es troben molt ben representats. • Boscos termòfils (200-600 m): aquest pis té un grau d'humitat i precipitacions més alt, i una insolació més petita. Són importants, dintre de les espècies arbòries, les palmeres, les savines, els ullastres, els dragos (Dracaena draco) i una sèrie d'endemismes, com els peralillos, els guaidiles, els españeros, les malves de cingle i les cineràries. Pel que fa a la fauna, s'ha d'esmentar la papallona vanessa vulcaniana i ocells insectívors com el tallarol capnegre.

Drago, símbol de la ciutat d'Icod de los Vinos.

• Laurisilva (500-1.000 m): es tracta d'un bosc dens de grans arbres, hereus de la flora de l'Era Terciària, que creixen en zones d'abundants boires i pluges freqüents. Les espècies vegetals superiors que hi abunden són llorers, til·lers, arbres de la família de l'alvocater,Apollonias canariensis i d'altres de mida més petita, com la Canarina canariensis, la cresta de gall, la passacamins i una gran varietat de falgueres. Respecte de la fauna, la laurisilva és l'estrat més ric en invertebrats i amb un percentatge més elevat d'endemismes, entre els quals es troben cucs de terra , mol·luscs i sobretot artròpodes. Dintre de la fauna vertebrada cal esmentar algunes espècies de ratpenats i dos ocells endèmics en perill d'extinció com són els coloms canaris (Columba bollii i Columba junoniae). Taginaste vermell (Echium wildpretti), flora d'alta muntanya a • Faiar-Bruguerar (1.000-1.500 m): es tracta també Tenerife. d'un bosc, però en aquest cas més sec i pobre en espècies. Destaquen els Myrica faya, els brucs i els grèvols canaris. També abunden diferents espècies de bolets, tant comestibles com molt verinosos.

• Pineda (800-2.000 m): bosc de pins en formació oberta que es caracteritza per un augment de la insolació i per una uniformitat més petita a les temperatures diürnes-nocturnes i estacionals. Sobresurt per damunt de qualsevol altra espècie el pi canari (Pinus canariensis). La fauna és poc diversa, però hi ha ocells endèmics de singular bellesa com el pinsà blau (Fringilla teydea) i el Regulus teneriffaeel.

Tenerife • Alta muntanya (per damunt de 2.000 m): hi ha un clima sec, una insolació molt alta i temperatures extremes. Malgrat aquestes exigents condicions, creixen endemismes vegetals de gran importància científica i bellesa com ara els taginastes vermells (Echium wildpretti), les ginestes, els bàlecs, la violeta del Teide i espècies animals principalment invertebrades com ara escarabats, xinxes i papallones. Encara faltaria parlar de l'extensa fauna marina, entre la qual destaquen els serrànids, les salpes i els pagres. També tenen un gran interès la tortuga babaua i les colònies permanents de balenes i dofins que habiten el litoral sud de l'illa. Tenerife té un inventari faunístic que ascendeix a 56 espècies d'ocells, 13 de mamífers terrestres, 5 de rèptils, diversos milers d'invertebrats, 2 d'amfibis i 400 de peixos, a més d'algunes espècies de tortugues marines i cetacis. Entre els mamífers, el porc negre canari és una raça porcina autòctona de les Canàries. De característic pelatge negre, aquesta raça es troba principalment a Gran Canària i a Tenerife. Actualment en queden menys de 300 exemplars, i en conseqüència es troba especialment protegida. La presència del porc a les illes Canàries data des de fa 2.500 anys, on els aborígens van utilitzar la seva carn, llard, pell i ossos per obtenir aliment, conserves, vestimenta i adorns i eines.[21] [18] Entre els gossos, es troba el gos coniller canari, amb grans qualitats caçadores, i el Canary Dog introduït pels conquistadors. La vaca canària és autòctona de les Canàries. Localitzada a Gran Canària i Tenerife, participa en les competicions d'arrossegament de bestiar que se celebren en aquesta illa.

Espais naturals protegits Pràcticament la meitat de l'illa (48,6%)[22] es troba sota les diferents fórmules de protecció de la Xarxa Canària d'Espais Naturals Protegits. Dels 146 espais naturals recollits per aquesta xarxa en el conjunt de l'arxipèlag,[23] un total de 43 es troben a Tenerife, que és l'illa amb més espais d'aquesta mena.[24] Tenint en compte el percentatge de territori protegit de cada illa respecte al total de l'arxipèlag, s'ha de destacar que Tenerife, amb un 37%, encapçala la taula.[25] La Xarxa preveu fins a vuit categories de Mapa de classificació dels espais protegits. protecció diferents, totes representades a Tenerife: a part del Parc Nacional del Teide, té el parc natural més gran de les Canàries (Corona Forestal), dos parcs rurals (Anaga i Teno), quatre reserves naturals integrals, sis reserves naturals especials, un total de catorze monuments naturals, nou paisatges protegits i fins i tot sis llocs d'interès científic. El municipi de La Orotava pertany en gran part al Parc Nacional del Teide, i el de Santa Cruz de Tenerife està inclòs en el Parc rural d'Anaga; el 76% i el 74%, respectivament, de la seva extensió està protegida. De la mateixa manera, bona part del Parc rural de Teno és dins del municipi de Buenavista del Norte, una important part de la superfície del qual està protegida.

Tenerife

Clima A Tenerife se la coneix internacionalment com "l'Illa de l'Eterna Primavera",[26] gràcies sobretot als alisis, la humitat dels quals es condensa principalment a les zones de mitjanes del nord i nord-est insular, creant amplis mars de núvols que es disposen preferentment entre els 600 i els 1.800 metres d'altura. Un altre factor que influeix en la suavitat del clima de les illes respecte del que per latitud els correspondria (desert del Sàhara), és el corrent marí fred de les Canàries, que refreda la temperatura de les aigües que banyen les costes i platges illenques respecte de l'ambiental. Finalment, també cal tenir en compte l'orografia de Tenerife. A grans trets, el clima de Tenerife és moderat, temperat i molt suau en qualsevol estació de l'any. No hi ha períodes de fred però tampoc n'hi ha de calor asfixiant. Les temperatures mitjanes fluctuen entre els 17-18 °C a l'hivern i els 24-25 °C a l'estació estival. Evidentment, hi ha importants contrastos, com per exemple a l'hivern, quan és possible gaudir del sol a les zones de costa i alhora a 3.000 metres d'altura es veu la blanca estampa nevada del Teide, on neva cada any.[13] Un altre exemple de contrast climàtic es troba en les ciutats de Santa Cruz de Tenerife i San Cristóbal de La Laguna. municipis units físicament però molt diferents climàticament. En general, Santa Cruz té un clima càlid durant tot l'any, amb temperatures sensiblement superiors a les que del municipi veí de La Laguna, on sol fer més fred i la probabilitat de precipitacions és més elevada.[27] El nord i el sud de Tenerife també tenen diferents característiques climàtiques. A sobrevent s'enregistra un 73% de les precipitacions totals (a una altitud mitjana entre 1.000-1.200 m, i gairebé exclusivament Masca les muntanyes de La Orotava)[13] , la humitat relativa de l'aire és superior i la insolació, inferior. El més significatiu, però, és que en tot el nord no hi ha cap indret on la pluviositat mitjana sigui inferior als 250 mm anuals, i en canvi al vessant sud de l'illa els valors pluvials són significativament més petits. Els únics reductes del sud que se salven d'aquesta situació són Masca i Güímar, probablement a causa de les seves característiques físiques, que possibiliten una presència més gran de l'alisi.[13] A manera d'anècdota, és interessant saber que al segle XIX els metges europeus, sobretot anglesos i holandesos, elogiaven el clima del nord de Tenerife, i el recomanaven als seus pacients per alleugerir malalties de l'edat i de l'aparell circulatori.[28] Dades climàtiques Gener Febrer Març Abril Maig Juny Juliol Agost Setembre Octubre Novembre Desembre Hores de sol/dia

5,9

6,6

7,1

7,7

8,8

9,8

10,6

9,8

8,5

6,9

5,9

5,5

Aire (°C)

17,9

18,6

19,0

20,4

22,2

24,3

25,0

24,3

22,8

20,6

18,7

Aigua (°C)

Dies de pluja/mes

Tenerife

Aigua El sòl volcànic de Tenerife, en general de caràcter porós i permeable, permet que una considerable fracció de l'aigua procedent de la pluja, unida al producte de condensacions en zones boscoses i a la provinent del desgel dels cims més elevats de l'illa, s'infiltri en el subsòl.[29] La construcció de pantans i preses com a principals mètodes d'obtenció d'aigua no és adient a causa d'aquestes condicions geològiques, que no permeten l'emmagatzematge del preat líquid en superfície, així com a la irregularitat de les precipitacions. Així, la major part de l'aigua (90%) procedeix de pous i principalment de galeries, importants sistemes que serveixen per extreure el recurs hídric de l'aqüífer. En l'actualitat Tenerife disposa de més d'un miler de galeries perforades.[30]

Història Organització política anterior a la conquesta Uns cent anys abans de la conquesta, existia un mencey (nom donat al monarca o rei dels guanxes de Tenerife, que regia un menceyat o territori) anomenat Tinerfe el Gran, fill del mencey Sunta. Tinerfe tenia la cort a Adeje, des d'on governava tota l'illa. En morir, els seus nou fills es van rebel·lar i es van repartir l'illa en nou menceyats [31] i dos achimenceyatos independents (anomenats capitanies pels conqueridors). Els menceyats i els seus menceys (cacics guanxes), per ordre de descendència, van ser els següents: • Taoro: actualment Puerto de la Cruz, La Orotava, La Victoria de Acentejo, La Matanza de Acentejo, Los Realejos i Santa Úrsula. Els seus menceys foren Bentinerfe, Inmobach, Bencomo i Bentor. • Güímar: El Rosario, Candelaria, Arafo i Güímar. Els seus menceys foren Acaymo, Añaterve i Guetón. • Abona: Fasnia, Arico, Granadilla de Abona, San Miguel de Abona i Arona. Els seus menceys Atguaxoña i Adxoña (o Adjona). • Anaga: Santa Cruz de Tenerife i San Cristóbal de La Laguna. Els seus menceys Beneharo i Beneharo II. • Tegueste: Tegueste, part de la costa de La Laguna. Els seus menceys foren Tegueste, Tegueste II i Teguaco.

Pla territorial de Tenerife previ a la conquesta.

• Tacoronte: Tacoronte i El Sauzal. Els seus menceys foren Rumén i Acaymo. • Icode: San Juan de la Rambla, La Guancha, Garachico i Icod de los Vinos. Els seus menceys foren Chincanayro i Pelicar. • Daute: El Tanque, Los Silos, Buenavista del Norte i Santiago del Teide. Els seus menceys foren Cocanaymo i Romén. • Adeje: Guía de Isora, Adeje i Vilaflor. Els seus menceys foren Atbitocazpe, Pelinor i Ichasagua. També existia l'achimenceyato de Punta del Hidalgo, governat per Aguahuco (l'"Hidalgo pobre", fill il·legítim del Gran Tinerfe), i Zebenzui.

Tenerife

Conquesta Al desembre de 1493, Alonso Fernández de Lugo va obtenir dels Reis Catòlics la confirmació dels seus drets de conquesta sobre l'illa de Tenerife. A l'abril de 1494, procedent de Gran Canària, el conqueridor va desembarcar a la costa de l'actual Santa Cruz de Tenerife amb una tropa de peninsulars, canaris (de La Gomera i grancanaris, sobretot) formada per uns dos mil homes de peu i dos-cents a cavall. Després d'aixecar un fortí, es va disposar a endinsar-se cap a l'interior de l'illa.[32] Els menceys de l'illa de Tenerife van prendre diferents actituds en el moment de la conquesta. Es van constituir el "bàndol de pau" i el "bàndol de guerra": el primer estava integrat pels menceyats d'Anaga, Güímar, Abona i Adeje, i el segon, per Tegueste, Tacoronte, Taoro, Icode i Daute. El bàndol de guerra es va enfrontar tenaçment als castellans durant els dos anys que va durar la conquesta de Tenerife. Les tropes castellanes van caure derrotades Primera batalla d'Acentejo, el 1494. a mans dels guanxes a la Primera Batalla d'Acentejo, el 1494. Tanmateix, els guanxes, superats per la tecnologia dels conqueridors i per les noves malalties que portaven, a les quals no eren immunes, van caure davant les tropes de la Corona de Castella a la Batalla d'Aguere i a la Segona Batalla d'Acentejo; la conquesta va culminar el setembre de 1496.[32] Com a la resta de les Illes, molts dels aborígens van ser esclavitzats, especialment els pertanyents al "bàndol de guerra". A més, bona part de la població indígena va sucumbir a malalties importades com la grip i, probablement, la verola, davant les quals aquella societat neolítica no havia desenvolupat el seu sistema immune a causa de l'aïllament en què vivien. Després de la conquesta, i especialment durant el segle posterior, es va anar produint una repoblació i colonització gradual de l'illa amb l'arribada d'immigrants provinents de diversos territoris pertanyents a l'incipient imperi espanyol (Portugal, Flandes, Itàlia, Alemanya). Els boscos de Tenerife es van veure afectats pel creixement de població i per la conseqüent necessitat d'obtenir terrenys espaiosos que permetessin l'explotació agrícola per consum propi i per l'exportació. Així, a començaments del segle XVI es va introduir el conreu de la canya de sucre; en segles successius l'economia de l'illa es va centrar en l'aprofitament d'altres cultius, com ara la vinya i la cotxinilla per fabricar tints, així com el plàtan.[14]

Tenerife

L'atac d'Horatio Nelson Tenerife va ser atacada, com les altres illes, per corsaris de diverses nacionalitats (francesos, anglesos, holandesos i barbarescs) diverses vegades al llarg de la seva història, depenent de les aliances i guerres d'Espanya. Entre aquests atacs destaca pel seu lloc a la història el que van llançar els britànics el 1797.[33] El 25 de juliol, l'almirall Horatio Nelson va atacar Santa Cruz de Tenerife, capital de l'illa i comandament de la Capitania General. Després d'un ferotge atac, la defensa organitzada pel general Gutiérrez va repel·lir els britànics. Nelson va perdre el braç dret per una bala de canó (diu la llegenda que del canó "Tigre") mentre intentava desembarcar a la costa de la zona de Paso Alto.[14]

Horatio Nelson cau ferit durant l'atac, per Richard Westall.

El 5 de setembre, un altre intent de desembarcament a la regió de Puerto Santiago va ser repel·lit pels habitants de la vall de Santiago del Teide, que van llançar pedres als britànics des de dalt dels penya-segats de Los Gigantes. Altres corsaris, principalment anglesos, també van atacar l'illa de Tenerife amb més o menys sort; és el cas de Robert Blake, Walter Raleigh, John Hawkins o Woodes Rogers, entre altres.[34]

Emigració a Amèrica Tenerife, de la mateixa manera que altres illes, ha tingut una estreta relació amb Amèrica. Des dels inicis del procés de colonització del Nou Món, van ser diversos els vaixells que abans de solcar l'Atlàntic van fer escala a l'illa i van sumar al passatge nombrosos habitants de Tenerife que van formar part de les expedicions de conquesta o que simplement van viatjar cap al continent americà a la recerca de millors garanties de futur. Paral·lelament, a banda del trànsit humà, va ser important el bescanvi d'espècies animals i vegetals que es va establir entre les dues terres.[35] Després d'un segle i mig de relatiu creixement, vora l'any 1670 el complicat comerç exterior del sector vitivinícola propicia l'emigració de moltes famílies, especialment cap a Veneçuela i Cuba. A més, per aquestes dates la Corona de Castella mostra el seu interès de poblar les zones deshabitades d'Amèrica per evitar que les ocupessin altres potències, com havia passat en el cas dels anglesos amb Jamaica o dels francesos amb les Guaianes o l'oest de la Hispaniola, de manera que importants remeses de canaris, i entre ells habitants de Tenerife, es traslladen cap al nou continent. La creixent agricultura del cacau a Veneçuela i del tabac a Cuba a finals del segle XVII i començaments del XVIII va contribuir a la despoblació quasi íntegra de localitats com Buenavista del Norte, Vilaflor o El Sauzal. Testimoni de la història emigrant de l'illa és la fundació als afores de Santo Domingo del poblat de San Carlos de Tenerife el 1684. Aquest poblat, fundat essencialment per immigrants de Tenerife, es va crear amb un clar objectiu estratègic, ja que permetia preservar la ciutat del setge dels francesos establerts a la part occidental de l'illa Hispaniola. Entre el 1720 i el 1730 la Corona va traslladar 176 famílies canàries, nombroses de les quals de Tenerife, a l'illa caribenya de Puerto Rico. El 1726, unes 25 famílies canàries van emigrar a Amèrica per acabar fundant la ciutat de Montevideo. Quatre anys més tard, el 1730, va partir un altre grup que l'any següent fundaria la ciutat de San Antonio de Texas (Estats Units). Després, entre el 1777 i el 1783 el port de Santa Cruz de Tenerife acomiada els fundadors de Saint Bernard, a l'estat de Louisiana, i també algunes remeses que van a Florida.[35] Desgraciadament, els problemes econòmics derivats de l'escassetat de matèries primeres i de la llunyania respecte d'Europa fan que l'emigració al continent americà, eminentment a Cuba i Veneçuela, continués en els segles XIX i

Tenerife

començaments del XX. Des de fa dècades, però, amb les noves polítiques de protecció de l'economia canària i amb l'apogeu de la indústria turística, la dinàmica migratòria s'ha invertit, i avui és Tenerife la que atén el retorn d'aquests illencs, els seus descendents i altres immigrants, fent perdurar el flux que va començar cinc segles enrere.[35]

Erupcions volcàniques històriques Les erupcions volcàniques que hi ha hagut a Tenerife de les quals es té indubtable constància històrica es limiten a quatre. La primera va ser l'any 1704, quan van entrar en erupció, de manera sincrònica, els volcans d'Arafo, Fasnia i Siete Fuentes. Dos anys més tard, el 1706, hi va haver l'erupció més important que es recorda quan va entrar en erupció el volcà de Trevejo, que va llançar grans quantitats de lava que van sepultar la ciutat i el port de Garachico, en aquells dies el més Volcà Chinyero, al municipi de Santiago del Teide, darrera erupció important de l'illa. L'última erupció volcànica del segle volcànica a Tenerife l'any 1909. XVIII es va produir el 1798 a Las Cañadas de Teide, concretament a Chahorra. Finalment, el 1909 l'activitat eruptiva va afectar el volcà de Chinyero, al municipi de Santiago del Teide. Des d'aleshores no hi ha hagut noves erupcions. A més, malgrat la naturalesa absolutament volcànica de Tenerife, els quatre episodis eruptius històrics no han ocasionat cap víctima mortal.[36]

Història recent Altres visitants menys hostils arribarien a l'illa en segles successius. El naturalista Alexander von Humboldt va pujar el pic del Teide i va comentar la bellesa de l'illa. Nombrosos turistes van començar a visitar Tenerife des de la dècada del 1890, especialment les ciutats del nord de Puerto de la Cruz (primer municipi turístic de Tenerife per l'orde ministerial del 13 d'octubre de 1955, que el va declarar lloc d'interès turístic)[37] i Santa Cruz de Tenerife. El març del 1936, el general Francisco Franco va ser destinat a Tenerife pel govern republicà, temorós de la seva influència militar i política, per allunyar-lo dels centres de poder. A la Montaña de la Esperanza, al municipi d'El Rosario, Franco va organitzar la conspiració militar que donaria lloc a la Guerra civil espanyola i a la caiguda de la Segona República. La col·lisió entre dos avions succeïda el 27 de març del 1977 a l'aeroport de Los Rodeos, al nord de l'illa, continua sent un dels accidents amb més morts de la història de l'aviació.[38] Els avions implicats en la tragèdia tenien com a destí Gran Canària, però van ser desviats a Los Rodeos a causa de l'explosió d'una bomba (suposadament col·locada pel grup independentista MPAIAC) a l'aeroport grancanari.

Símbols de l'illa La bandera de Tenerife va ser adoptada originàriament el 1845 a manera de distintiu o bandera de matrícula del que aleshores s'anomenava província marítima de les Canàries, amb base al port de Santa Cruz de Tenerife. Ara com ara, aquesta ensenya representa tota l'illa de Tenerife. Va ser aprovada a instàncies del Cabildo Insular per l'ordre del govern de les Canàries del 9 de maig del 1989, publicada el 22 de maig del 1989 al Butlletí Oficial de les Canàries.[39] Està composta per una creu blanca sobre fons blau. La creu és Bandera de Tenerife.

Tenerife

en forma d'aspa, l'anomenada Creu de Sant Andreu, i és una cinquena part de l'amplada total del pany. El color blau marí representa el mar, i el color blanc representa la blancor de la neu que cobreix el Teide durant l'hivern. La bandera de Tenerife és molt semblant a la d'Escòcia, encara que aquesta última té un color blau més clar (definit com Pantone 300), mentre que la de Tenerife és blau marí. L'escut heràldic de Tenerife va ser atorgat el 23 de març del 1510 mitjançant un diploma reial concedit pel rei Ferran el Catòlic; va ser expedit a Madrid a nom de la seva filla Joana I de Castella. L'escut es descriu en camp d'or, amb un Sant Miquel armat (l'illa va ser conquerida el dia de Sant Miquel) superant una muntanya del seu color natural de la qual en surten flames, i que representa el pic del Teide. Sota aquesta muntanya hi ha l'illa, de sinople, sobre ones blau i argent. A la dreta s'observa un castell de gules, i a l'esquerra un lleó rampant de gules. L'escut que fa servir el Cabildo Insular difereix del que utilitza l'ajuntament de La Laguna en el lema que apareix a la bordura d'unes branques de palma.[40] Escut del Cabildo Insular de Tenerife.

Segons una llei del govern de les Canàries, els símbols naturals de l'illa són el pinsà blau i el drago.[41]

Govern L'òrgan de govern de l'illa és el Cabildo de Tenerife,[42] amb seu a la plaça d'Espanya de Santa Cruz. L'organització política de les Canàries es caracteritza perquè no té òrgan polític provincial, sinó que en cada illa hi ha un cabildo insular propi. A Tenerife, el seu president actual és Ricardo Melchior Navarro (Coalició Canària). Des que es va constituir, el març del 1913, el cabildo disposa d'una àmplia sèrie de competències pròpies, avui recollides a l'Estatut d'Autonomia de les Canàries i regulades per la Llei 14/1990, de 26 de juliol, de règim jurídic de les administracions públiques de les Canàries.[43] Cabildo de Tenerife, a Santa Cruz de Tenerife.

El cabildo consta dels òrgans següents: • • • • •

Presidència Ple Consell de Govern Comissions informatives Junta de Portaveus

Tenerife

Divisió territorial L'illa de Tenerife està dividida en 31 municipis. Només tres no tenen costa: Tegueste, El Tanque i Vilaflor, que destaca a més a més pel fet de ser el municipi més alt de totes les Canàries, ja que la seva capital és a 1.400 metres d'altitud. El municipi més extens, amb 207,31 km², és el de La Orotava, que abasta gran part del Parc Nacional del Teide. El municipi més petit de l'illa i de l'arxipèlag és Puerto de la Cruz,[44] amb una superfície inferior als 9 km². La gran majoria d'aquests municipis conflueixen a la zona de cimera central de l'illa i des d'aquí s'estenen cap a la costa, orientant-se uns cap al nord i d'altres cap al sud.

Divisió municipal de l'illa de Tenerife.

Paral·lelament, és freqüent trobar un altre tipus de divisió insular, que és la que estableix el territori segons una Zona Metropolitana, prop de l'àrea d'influència de les ciutats de Santa Cruz i La Laguna. D'acord amb aquesta divisió, hi ha la Zona Nord (els municipis que s'obren a l'oceà pel nord) i la Zona Sud (els que ho fan cap al sud). Aquesta divisió i la municipal es poden observar al mapa de la dreta. A continuació es mostra la relació de tots els municipis de Tenerife ordenats alfabèticament: •

Adeje

•

Garachico

•

Puerto de la Cruz

•

Arafo

•

Granadilla de Abona

•

San Cristóbal de La Laguna

•

Arico

•

Guía de Isora

•

San Juan de la Rambla

•

Arona

•

Güímar

•

San Miguel de Abona

•

Buenavista del Norte

•

Icod de los Vinos

•

Santa Cruz de Tenerife

•

Candelaria

•

La Guancha

•

Santa Úrsula

•

El Rosario

•

La Matanza de Acentejo

•

Santiago del Teide

•

El Sauzal

•

La Orotava

•

Tacoronte

•

El Tanque

•

La Victoria de Acentejo

•

Tegueste

•

Fasnia

•

Los Realejos

•

Vilaflor

•

Los Silos

Tenerife

Demografia L'illa de Tenerife, la més poblada de l'arxipèlag i d'Espanya, tenia l'1 de gener del 2007 i segons fonts de l'INE un total de 865.070 habitants censats, dels quals prop d'un 25% (220.902 habitants) ho estaven a la seva capital, Santa Cruz de Tenerife, i prop del 50% (424.200 persones) [45] a la seva àrea metropolitana.

Evolució demogràfica de Tenerife.

A la ciutat de Santa Cruz de Tenerife la segueixen en població San Cristóbal de La Laguna (144.347), Arona (72.328), La Orotava (40.644), Adeje (38.245), Los Realejos (37.224), Granadilla de Abona (36.224) i Puerto de la Cruz (31.131). Fins aquí els municipis que sobrepassen els 30.000 habitants. El municipi de Vilaflor és el de menys població de tota l'illa (1.900). A més, Tenerife té un nivell molt alt de població no censada, que l'elevat nombre de turistes que rep anualment i els creixents fenòmens migratoris posen de manifest.

Els darrers anys Tenerife ha experimentat un notable creixement de la població, molt per damunt de la mitjana estatal. L'any 1990 un total de 663.306 habitants estaven censats a l'illa, xifra que va augmentar fins els 709.365 habitants l'any 2000. Aquestes dades reflecteixen un increment de 46.059 persones o, el que és el mateix, un creixement del 0,69% anual en el decenni 1990-2000. Tanmateix, en els últims set anys, (2000-2007) la taxa de creixement s'ha multiplicat per 4 o per 5, fins arribar al 3,14% anual. La població ha augmentat en aquest últim interval de temps un total de 155.705 persones, fins assolir la xifra actual de 865.070 habitants.[46] Aquests resultats refermen la dinàmica actual de poblacions a Espanya, on des de finals del segle passat l'important nombre d'immigrants arribats ha permès invertir el panorama que l'enfonsament de la taxa de fertilitat havia dibuixat des del 1976. Des del 2001 la taxa de creixement a Espanya s'ha situat al voltant del 1,7% anual, contrastant amb el 3,14% que ha experimentat l'illa de Tenerife, un dels territoris de l'Estat amb un increment més gran en aquest període.[47]

Economia Encara que l'economia de Tenerife està altament especialitzada al sector serveis, que integra un 78,08% de la seva capacitat de producció total, la importància de la resta de sectors és clau per un desenvolupament harmònic del seu teixit productiu. En aquest sentit, el sector primari, que només representa el 1,98% del producte total, uneix activitats d'especial sensibilitat i per al creixement sostenible del territori insular. El sector energètic que contribueix amb un 2,85% exerceix un paper primordial a la implantació d'energies renovables. El sector industrial que participa en un 5,80% es configura com una activitat d'interès creixent per l'illa, a la vista de les noves possibilitats que generen els avenços tecnològics. Finalment, el sector de la construcció amb un 11,29% del producte total té un caràcter estratègic prioritari, atès que és un sector amb relativa estabilitat que permet múltiples possibilitats de creixement.[48]

Tenerife

Turisme Com s'indicava al paràgraf anterior, l'economia de Tenerife, a l'igual de la d'altres illes de les Canàries, es basa fonamentalment en el turisme (60% del PIB). Ja al segle XIX i gran part del XX destacava l'afluència de turisme estranger, sobretot de l'anglès a causa dels interessos agraris que posseïa en aquesta illa. Més tard amb les guerres mundials aquest sector es ressent, però entrada la segona meitat del passat segle comença a evolucionar d'un mode molt notable. En un principi destaca el Puerto de la Cruz pel seu bondadós clima i per tots els atractius que la Vall de La Orotava concentrava, però perseguint captar el turisme de sol i Platja de Las Américas, gran centre turístic a Tenerife platja, prop de 1980 neix el boom turístic del sud de Tenerife, on destaquen ciutats com Arona o Adeje, al voltant de centres turístics com Los Cristianos o platja de Las Américas que avui alberguen més del 65% de les places hoteleres de tota l'illa. Tenerife rep cada any més de 5.000.000 de turistes, estant d'aquesta manera, per entre tot l'arxipèlag canari, l'illa preferida sobre això. Tanmateix, aquesta dada també fa palesa la gran quantitat de recursos que aquesta activitat consumeix (espai, energia, aigua).[14] [49]

Agricultura i pesca Malgrat la intensa participació del turisme al PIB de Tenerife,[50] i per tant el sector serveis, el sector primari, la indústria i el comerç són responsables del 40% restant. En concret el sector primari ha perdut la seva tradicional importància a la renda insular a favor de la indústria i els serveis. La contribució del sector agrari al PIB no arriba al 10%, encara que la seva aportació a l'illa és vital ja que genera beneficis difícilment mesurables, que es relacionen amb el sosteniment de l'estampa rural i el manteniment de valors culturals de Tenerife. El sector agrari es desenvolupa al vessant septentrional, lloc en què els conreus es distribueixen en base a l'altitud: a la zona costanera es cultiven principalment tomàquets i plàtans, productes tots dos d'elevada rendibilitat ja que s'exporten a la Península i a la resta d'Europa; en la zona intermèdia proliferen els cultius de secà, sobretot patates, tabac i blat de moro; a la zona meridional té rellevància el cultiu de la ceba.[14] El conreu del plàtan figura en primer lloc pel que fa a producció, estant Tenerife l'illa que més plàtans manufactura a les Canàries. La producció anual de l'illa s'ha consolidat al voltant d'unes 150.000 tones en aquests últims anys, després d'haver assolit un màxim de 200.000 tones en 1986. Una mica més del 90% del total es destina al mercat nacional, ocupant aquest cultiu una superfície de 4.200 hectàrees.[51] Darrere el plàtan destaquen els cultius de tomàquets, vinya, patates i flors. La pesca suposa també gran part de l'economia de Tenerife (les Canàries és la segona regió pesquera d'Espanya).

Comerç i indústria El comerç té un destacat pes en l'economia de Tenerife, car representa quasi el 20% del PIB, el major del qual baluard ho suposa el port de Santa Cruz de Tenerife. Ja finalment, i malgrat els diversos polígons industrials que existeixen al territori insular, la importància de l'activitat indústrial (10% del PIB) radica en la refineria de petrolis de Santa Cruz de Tenerife, la qual subministra productes petrolífers no solament a l'arxipèlag canari sinó també al mercat peninsular, africà i americà.

Tenerife

Art Literatura Als segles XVI i XVII destaca, en el camp de la poesia èpica, Antonio de Viana. Aquest escriptor que neix a San Cristóbal de La Laguna, va compondre el poema Antigüedades de las Islas Afortunades, un material de gran valor antropològic per entendre les formes de vida d'aquell temps.[52] Ja posteriorment, l'anomenat Segle de les Llums (segle XVIII) apareixen figures rellevants de la Il·lustració a Tenerife com José Viera y Clavijo, Tomás de Iriarte, Àngel Guimerà i Jorge, Mercedes Pinto o Domingo Pérez Minik, entre altres, que aporten les seves obres dintre d'aquesta escena literaria.

Pintura El primer nucli d'art pictòric a Tenerife es distingeix a la ciutat de La Laguna, on al transcurs del segle XVI apareixen alguns pintors de renom. Més endavant se sumen artistes d'altres llocs com José Viera y Clavijo Garachico, Santa Cruz , La Orotava i Puerto de la Cruz. Originaris de La Orotava són dos dels millors pintors de l'arxipèlag del segle XVII, ens referim a Cristóbal Hernández de Quintana i Gaspar de Quevedo,[53] amb nombroses obres distribuïdes per esglésies de l'illa. Al Puerto de la Cruz, concretament a l'església de Nuestra Señora de la Peña de Francia, es pot contemplar l'aportació realitzada per Luis de la Cruz y Ríos. Nascut el 1775, i que seria pintor de cambra del rei Ferran VII d'Espanya i miniaturista, obté un reconegut prestigi a la Cort, on se'l coneix com "El Canario".[54] L'any 1849 neix a Santa Cruz de Tenerife el paisatgista Valentín Sanz. El Museu Municipal de Belles Arts de Santa Cruz compta amb una gran mostra del seu quefer. També en aquest museu es poden observar quadres de Juan Rodríguez Botas (1880-1917), qui és considerat el primer impressionista canari.[55] De la mateixa manera es pot citar, dins del grup expressionista, a Mariano de Cossío. A aquest autor cal atribuir-li els frescs de l'església de Santo Domingo, a San Cristóbal de La Laguna. D'altra banda, el 1874 neix Francisco Bonnín Guerín, aquarel·lista de Santa Cruz que va formar una escola per promoure la seva labor pictòrica. Finalment, el 1906 neix a La Laguna un dels pintors canaris més universals, Óscar Domínguez. Pertanyent al surrealisme, va inventar la tècnica de la decalcomanía i va contribuir amb una obra pictòrica d'internacional reconeixement.[56]

Escultura Es podria considerar que la pràctica escultòrica comença a Tenerife des del segle XVII, moment en el qual arriba a l'illa l'arquitecte i escultor Martín de Andújar Cantos des de Sevilla on havia rebut instruccions del mestre Juan Martínez Montañés.[57] Amb ell van arribar noves tècniques i plantejaments de l'escola sevillana que va transmetre als seus deixebles, entre els que destaca el garachiquense Blas García Ravelo. Altres escultors que, en aquesta època i en el posterior segle XVIII, irrompen a l'escena, són Sebastián Fernández Méndez, Lázaro González de Ocampo, José Rodríguez de la Oliva, i principalment l'orotavense Fernando Estévez, alumne de José Luján Pérez, qui contribueix amb una extensa col·lecció d'imatges religioses i talles repartides per diverses esglésies de Tenerife, com per exemple, a la Parroquia Matriz del Apóstol Santiago de Los Realejos a la Catedral de La Laguna, l'església de la Inmaculada també a La Laguna, la Basílica de Candelaria (Patrona de les illes Canaries) a Candelaria, i a diferents llocs de culte de La Orotava.[1]

Tenerife

Actualment, l'àmbit escultòric de Tenerife es troba representat entre altres per José Abad, Fernando Garcíarramos i José Luis Fajardo.

Música L'àmbit musical té en la figura de Teobaldo Power y Lugo Viña un dels seus exponents més clars.[58] Natural de Santa Cruz, es tracta d'un pianista i compositor, autor dels Cantos Canarios. En concret, els arranjaments de la melodia del arrorró d'aquests Cantos Canarios constitueixen l'Himne de la Comunitat Autònoma.[59] En aquest camp també destaca el folklore. Similar al de la resta de les illes, es caracteritza per la particcipació de timples, guitarres, bandúrries, llaüts i diferents tipus d'instruments de percussió. Són nombrosos els grups folklòrics que es reparteixen per la geografia illenca i que acostumen a aparèixer a diferents celebracions populars com les romeries. En aquest aspecte caldria citar a Los Sabandeños, els qui conformen un important símbol de la cultura canària.[60] Aquest grup folklòric va rescatar la idiosincràsia del poble illenc en un moment en el que el caràcter uniformador de la cultura espanyola dels anys setanta va fer caure pràcticament en la decadència i l'oblit diferents elements de la música canària. Les cançons típiques de les illes: isa, folía, tajaraste, malagueña. Es configuren com a melodies mestisses entre la música ancestral dels guanxes amb diferents enllaços entre l'andalús i hispanoamericà. Timple

Arquitectura A l'igual de la que predomina en les altres illes, a l'arquitectura de Tenerife sobresurten les directrius dels casals senyorials i les de les cases més humils i populars. Aquest tipus arquitectònic, que té notables influències d'Andalusia i Portugal, presenta, així i tot una forta personalitat pròpia.[13] De les cases senyoríals cal subratllar els exemples que existeixen a La Orotava i a La Laguna. Aquestes edificacions es caracteritzen pels seus balcons típics i per la presència de patis interiors. La fusta, especialment la teia (pi), cobra un gran protagonisme en aquestes construccions. Aquestes cases presenten façanes no massa complexes amb poca [13] ornamentació. Són típics els grans balcons de fusta i l'ús de gelosies. Les finestres tanquen a guillotina i són habituals els seients interiors adossats a elles. Els patis interiors funcionen com veritables jardins que serveixen per Pati interior amb flors i balcó de fusta a La Orotava donar il·luminació a les habitacions. Aquestes es comuniquen amb el pati pel mig de galeries rematades freqüentment en pedra i fusta. Artefactes com els destil·ladors, les bombes d'aigua i els bancs són elements que moltes vegades formen part d'aquests patis interiors.[13]

Tenerife Pel que fa a les cases tradicionals, aquestes es caracteritzen per ésser edificis d'escassa alçada, amb tosques parets de colors vistosos. De vegades la continuïtat d'aquestes parets es veu interrompuda per la presència de blocs de pedra que surten a la superfície de forma ornamental. Al llarg de tota l'illa són molts els exemples a contemplar d'aquesta arquitectura.[13] Els edificis oficials o de caràcter religiós se n'han anat conformant segons els diferents corrents arquitectònics que en cada moment han imperat. Els nuclis urbans de les ciutats de La Laguna i La Orotava estan declarats com a monuments històric - artístic nacionals.[61] Als últims anys, per part dels diferents governs, ha predominat el concepte de portar a terme grans projectes, a vegades ostentosos, dissenyats per reconeguts arquitectes. Entre ells es podria incloure per exemple, el remodelatge de la Plaça d'Espanya pels arquitectes suïssos Herzog & De Meuron,[62] el nou projecte del francès Dominique Perrault de la Platja de Las Teresitas,[63] el centre Magma Art & Congressos, Auditori a Santa Cruz de Tenerife per l'arquitecte Santiago Calatrava les Torres de Santa Cruz o l'Auditori de Tenerife. Aquest últim edifici, obra de l'arquitecte espanyol Santiago Calatrava s'alça a l'est del Parc Marítim, a la capital de Tenerife. Un dels seus elements més destacables és l'estampa de la seva vela alada simulant un vaixell, que s'ha convertit en un dels símbols de l'illa.[64]

Artesania En aquesta breu secció caldria remarcar l'elaboració del calat i la roseta, dos elements artesanals copsats també pels visitants de l'illa. El calat és una labor de brodat, que requereix gust, paciència i precisió, fonamentada en una tècnica consistent en anar desfilant un drap tensat a un bastidor per regla general de fusta. El resultat final acostuma a aplicar-se, sobretot, als jocs de taula o d'altres elements decoratius. La roseta es confecciona de manera substancial al municipi de Vilaflor, i consisteix en crear dibuixos amb fils que són encreuats entre fixadors. Aquestes petites peces així elaborades són unides posteriorment obtenint-se panys individuals i composicions.[65] Aquestes dues varietats artesanals, que precisen d'una gran dedicació acostumen a vendre's en nuclis etnogràfics o rurals o en cascs històrics. Tanmateix, és freqüent trobar als cèntrics carrers de Santa Cruz i d'altres punts turístics, nombrosos locals que ofereixen el que ells denominen joc de taula canari, quan aquesta és realment produït en sèrie mitjançant procediments industrials i no respon per tant als treballs artesanals confeccionats a les Canàries.[65] En aquest àmbit cal destacar igualment l'ebenisteria. El nord de Tenerife ha proporcionat a la història diversos mestres a la talla que han contribuït amb elements que van des de balcons, gelosies, portes i finestres fins un original mobiliari carregat d'objectes elaborats en fusta fina. La cistelleria també és una feina d'un cert pes a l'artesania de Tenerife on els seus artesans treballen des de fulles de palma i vares de castanyer a la fibra de l, coneguda pel sector, com la badana, que porta una producció igualment diversa i heterogènia.[66] Existeix, com a la resta de les Illes Canàries, tota una tradició artesana prop de la terrisseria. L'ús de l'argila procedeix de la primitiva ceràmica portada a terme pels antics guanxes, els quals desconeixien l'ús del torn. Els terrissaires de l'illa treballen l'argila amb les mans, el que imprimeix una gran autenticitat a les seves obres. Entre els objectes realitzats destaquen els destinats a l'utillatge domèstic, rostidors, o els merament ornamentals i de guarniments personal: collarets de comptes o les famoses "pintaderas", un símbol de la iconografia aborigen.[14] És habitual poder contemplar els quefers d'aquests artesans a diferents fires que normalment s'acostumen a celebrar amb motiu de les festes dels pobles, o ciutats de l'illa.

Tenerife

Cultura Educació L'any 1530, Tenerife accedeix a la cultura de la mà de la càtedra de filosofia que, tenen els dominicans al convent de la Concepció de La Laguna. Malgrat això, fins ben avançat el segle XVIII no comencen a funcionar les poques escoles que en aquell temps existien. En aquest sentit, cal recalcar el treball exercit per la Reial Societat Econòmica d'Amics del País, que va crear diverses escoles a San Cristóbal de La Laguna.[67] Va ser el 1846 quan s'instaura el primer institut Universitat de San Cristóbal de La Laguna d'ensenyament secundari per tal de suplir el tancament de la Universitat de San Fernando.[68] Annexa a aquest edifici es va fundar el 1850 la primera Escola Normal Elemental de l'arxipèlag que passaria a denominar-se Escola Normal Superior de Magisteri el 1866. Així es manté aquesta situació ja que encara que el dictador Miguel Primo de Rivera Orbaneja creés alguns centres, el punt d'inflexió ho suposa la política educativa que va desenvolupar la Segona República, de manera que en a penes quatre anys (1929-1933) quasi es doblega el nombre d'escoles existents. Posteriorment, l'inici de la Guerra Civil i la ulterior dictadura de Francisco Franco van constituir un considerable retrocés. L'educació a les mans d'ordes religiosos va tenir una certa importància a l'esdevenir dels de Tenerife fins que el 1970 la Llei General d'Educació treu pes a aquestes institucions religioses a favor dels centres públics. Aquests últims, i ja en més petit grau els primers, comencen a multiplicar-se des d'aleshores i són impulsats amb la instauració de la democràcia.[69] Tenerife conta a dia d'avui amb 301 centres d'educació infantil, 297 col·legis de primària, 140 de secundària i 86 instituts de batxiller.[70] A més a més, a l'illa existeixen fins 5 centres d'estudis universitaris o de postgrau: Universitat de la Laguna (la de més gran presència), Universitat Nacional d'Educació a Distància, Universitat Internacional Menéndez Pelayo, Universitat Alfons X el Savi i Universitat de Vic (Escola Universitària de Turisme de Santa Cruz de Tenerife).

Investigació El camp de la investigació, històricament, no s'ha desenvolupat d'una mena especialment rellevant. Malgrat tot, entre els centres que es dediquen a aquesta labor destaca per damunt de tot l'Institut d'Astrofísica de les Canàries que té seu en aquesta illa. Així mateix es podria citar l'Institut de Bio Orgànica Antonio González, vinculat a la Observatori del Teide, pertanyent al Institut d'Astrofísica de les Canàries Universitat de la Laguna. També adherits a aquesta universitat es troben l'Institut de Lingüística Andrés Bello, el Centre d'Estudis Medievals i Renaixentistes, l'Institut Universitari de l'Empresa, l'Institut de Dret Regional i l'Institut Universitari de Ciències Polítiques i Socials a l'igual de l'Institut de Malalties Tropicals (pertanyent a la Ret d'Investigació de Centres de Malalties Tropicals, que disposa de set nodes estesos al llarg del país, un d'ells a les Canàries).

Tenerife Amb seu a la ciutat del Puerto Cruz es troba l'Institut d'Estudis Hispànics de les Canàries, adscrit a l'Institut de Cultura Hispànica de Madrid. A la ciutat de la es troba la delegació canària del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC), l'Institut Canari d'Investigacions Agràries, l'Institut d'Estudis Canaris i el Centre Internacional per la Conservació del Patrimoni. Altres organismes que treballen en l'àmbit de la recerca que tenen seu a Tenerife són l'Institut Tecnològic de les Canàries, l'Institut Vulcanològic de les Canàries, l'Associació Industrial de les Canàries, l'Institut Tecnològic d'Energies Renovables i l'Institut Oceanogràfic de les Canàries emplaçat en la ciutat de Santa Cruz de Tenerife.

Museus L'illa compta amb diversos recintes museístics de diferent naturalesa que estan sota el domini de diferents institucions. Potser els més destacats siguin els pertanyents a l'Organisme Autònom de Museus i Centres,[71] que disposa dels següents espais: • Museo de la Naturaleza y el Hombre: localitzat a Santa Cruz de Tenerife, aquest museu ofereix una visió de la riquesa natural de les Illes Canàries i de les poblacions prehispàniques que en elles habitaven. El complex està integrat per tres museus: • Museo de Ciencias Naturales • Museo Arqueológico de Tenerife Mòmia guanxe al Museo de la Naturaleza y el Hombre a Santa Cruz de Tenerife • Instituto Canario de Bioantropología • Museo de Historia de Tenerife: enclavat a la ciutat de La Laguna , el museu d'història presta una visió general del desenvolupament institucional, social, econòmic i cultural de l'Illa entre els segles XV i XX. • Museo de la Ciencia y el Cosmos: també situat a La Laguna conté les dependències de l'Institut d'Astrofísica de les Canàries aquest museu acosta al visitant a les lleis i principis que regeixen la Natura, des del funcionament del seu propi cos fins el de les estrelles. • Museo de Antropología de Tenerife: Situat a La Laguna, concretament al Valle de Guerra el Museo de Antropología de Tenerife és una institució pública dedicada a investigar, conservar i difondre la cultura popular. • Centro de Documentación Canario - Americano (CEDOCAM): Amb domicili a La Laguna té com a missió potenciar les relacions culturals i els elements d'identitat comuns entre les Canàries i Amèrica, així com la conservació, informació i difusió del patrimoni documental compartit. • Centro de Fotografía Isla de Tenerife: situat a Santa Cruz de Tenerife aquest recinte ofereix un programa anual d'exposicions que permeten el contacte amb tendències i obres de diferents autors de renom i creadors emergents de les pròpies illes. En un futur aquest centre compartirà seu amb l'Instituto Óscar Domínguez de Arte i Cultura Contemporánea. • TEA - Tenerife Espacio de las Artes: situat també a la ciutat de Santa Cruz de Tenerife aquest museu encara per inaugurar cerca de promoure el coneixement de les diferents tendències de l'art i la cultura contemporanis entre la població local i forana, propiciant l'organització d'activitats culturals, científiques, educatives i tècniques. Deslligats de l'Organisme Autònom de Museus i Centres destaquen: • El Museo Municipal de Bellas Artes, a la capital de Tenerife, que mostra una exposició permanent de pintures i escultures de Josep de Ribera, Federico Madrazo, Joaquín Sorolla i d'artistes canaris com Millares o Óscar Domínguez.

Tenerife • La Casa del Vino - La Baranda que, pertanyent a l'Associación de Museos del Vinpo de España,[72] està emplaçada al municipi de La salzeda i disposa entre les seves instal·lacions d'una hisenda històrica rústica, un museu que permet de conèixer la història vitivinícola de Tenerife, un restaurant que ofereix menjar típic de la terra, una vinoteca, una sala audiovisual i una sala de degustació. • La Casa de la Miel: annexa a la Casa del Vino - La Baranda, és una entitat creada pel Cabildo Insular per tal de donar suport i desenvolupar el sector apícola de Tenerife. La Casa de la Miel disposa d'un centre de visitants que ofereix una visió sobre la història del producte a l'illa, el seu procés d'elaboració i serveis d'informació i degustació de les mels de Tenerife, que tenen denominació d'origen.[73] • Museo de Artesanía Iberoamericana que es trobasituat a l'antic convent de San Benito Abad, de La Orotava. El centre s'enquadra dins del programa de divulgació que executa el Centre de Documentació de l'Artesania d'Espanya i Amèrica,[74] Fundació finançada pel Ministeri d'Indústria, Comerç i Turisme; l'Agència Espanyola de Cooperació Internacional, la Comissió Nacional " Quinto Centenario", la Conselleria d'Indústria i Comerç del Govern de les Canàries i el Cabildo de Tenerife. Té cinc sales especialitzades en Instruments musicals populars, Ceràmiques, Fibres i Art Popular. • Museo Arqueológico del Puerto de la Cruz: a la ciutat homònima i habilitat sobre un casal tradicional dels segles XVIII-XIX, ofereix un fons museogràfic integrat per més de 2.600 registres d'elements de la cultura guanxe i un fons documental que porta el nom de l'investigador Luis Diego Cuscoy.[75] • Museo Militar Regional de las Canarias, localitzat a Santa Cruz de Tenerife, concretament a l'aquarterament de Almeyda. A les seves sales es presenta tota la història militar de les Canàries, incloent l'atac de l'almirall Nelson, així com d'altres esdeveniments i batalles lliurades a les illes. A part del Museu Històric Militar de les Canàries aquest immoble disposa del Archivo Intermedio Militar de les Canarias i la Biblioteca Militar de las Canarias.[76]

Festes tradicionals Romeries Les festes populars més tradicionals i esteses a Tenerife són potser les romeries.[77] Aquestes, a cavall entre el pagà i el religiós són manifestacions multitudinàries amb carrosses o carretes, eines i bestiar en honor al patró o patrona del lloc. És freqüent en aquestes festes la reunió de marcats factors identitaris de l'etnografia illenca: folklore, ball, artesania, menjar típic, esports autòctons, on es pot observar gran part dels assistents abillats amb els diferents vestits de mag típics de les illes. En origen les romeries encarnaven festes de les classes més adinerades de la societat, que es congregaven en veneració dels sants als quals atribuïen bones collites, terres fèrtils, copiositat de pluges, exoneració de determinades malalties i un llarg etcètera. En conseqüència, els allà reunits degustaven els aliments i vins de la terra i, brindaven i compartien els seus béns rendint així homenatge. Aquestes celebracions es van anar popularitzant de mica en mica i van donar pas a una de les festes més emblemàtiques de l'actualitat.

Tenerife

Dintre de les grans romeries de l'illa es pot assenyalar les romeries de Sant Marc a Tegueste, on les carretes són decorades amb productes del camp (llavors, cereals, flors, etc.), Sant Isidre Labrador a Los Realejos, Sant Isidre Labrador i Santa María de la Cabeza a La Orotava, Sant Benet Abat a La Laguna, Sant Roc a Garachico i Sant Agustí a Arafo.

Carnestoltes Potser la festa de més gran repercussió nacional i internacional sigui el Carnaval de Santa Cruz de Tenerife, no en va declarat Festes d'Interès Turístic Reina del Carnestoltes de Santa Cruz de Tenerife Internacional d'Espanya[78] A part de la capital, el carnestoltes se celebra a múltiples localitats del nord i sud de l'illa, però és a la primera on té una més gran envergadura.[79] Són múltiples els concursos que es programen: "murgas", comparses, rondalles, agrupacions, etc. Amb l'elecció de la reina adulta es dóna fi a aquests i comença el que els de Tenerife denominen carnestoltes al carrer amb importants concentracions de participants al centre de Santa Cruz, que s'allarguen durant deu dies de festa.[80]

Corpus Christi Amb marcat caràcter religiós es troba la festivitat del Corpus Christi, on és habitual la confecció de catifes florals als carrers. A títol especial es poden incloure les realitzades a La Orotava, on es pot contemplar un tapís de considerables dimensions confeccionat a la plaça de l'ajuntament mitjançant terres volcàniques de diverses tonalitats, extretes del Parc Nacional del Teide que, després de la celebració són tornades a fi de respectar l'entorn del Parc. La festivitat del Corpus Christi de La Orotava està declarada Bé d'Interès Cultural a la categoria d'Activitat Tradicional d'Àmbit Insular.[81] Tapís de la Plaça de l'ajuntament a La Orotava.

Setmana Santa Al capítol de celebracions a ressenyar de l'illa de Tenerife caldria dir la Setmana Santa. Aquesta se celebra a tots els municipis però probablement és a La Laguna , La Orotava i Los Realejos on adquireix especial significat. En aquest sentit destaquen principalment les processons que es desenvolupen durant Dijous Sant, Divendres Sant i Diumenge de Resurrecció.

Tenerife

Comunicacions Carreteres Les principals comunicacions que es produeixen a Tenerife s'estableixen per carretera. Les més importants són l'Autopista del Sud i l'Autopista del Nord, que parteixen des de la zona metropolitana cap a les zones sud i nord respectivament. Aquestes dues autopistes estan connectades mitjançant l'Autovia d'Interconnexió Nord - Sud també als afores de l'àrea metropolitana. Dins de la xarxa de carreteres de l'illa existeixen d'altres de més petita importància que les anteriors però es pot destacar l'Autovia de San Andrés i l'Autovia de Penetració de Santa Cruz de Tenerife, ambdues a Santa Cruz de Tenerife.[82] Així mateix està previst la construcció d'una autovia de circumval·lació nord de l'àrea metropolitana de Santa Cruz de Tenerife-La Laguna. Aquesta autovia pretén de comunicar els nuclis de Guamasa i Acorán, mitjançant Los Baldíos, Centenero, Llano del Moro, El Sobradillo,El Tablero, El Chorrillo, entre altres barris. La via tindrà aproximadament 20 km i un cost estimat de 190 milions d'euros.[83]

Autopista del Sud (TF1) a Tenerife

Aeroports El principal mitjà per arribar a Tenerife és l'avió. Existeixen dos aeroports a l'illa: l'aeroport Tenerife Sud també denominat Reina Sofia) i l'aeroport Tenerife Nord (també anomenat aeroport de Los Rodeos).[84] Encara que l'aeroport Tenerife Sud és el que rep un més gran nombre de passatgers, tots dos disposen de vols regulars amb les capitals d'altres illes, amb moltes ciutats peninsulars (Madrid, Barcelona, Sevilla, València, Màlaga, Bilbao, etc.), amb ciutats europees de Gran Bretanya, Alemanya, França i Itàlia entre altres i també amb ciutats americanes i africanes. Tenint en compte els dos aeroports, Tenerife és l'illa canària que, anualment, rep un més gran nombre de passatgers i realitza més gran nombre d'operacions.[85] A causa del turisme, és fàcil trobar vols directes més econòmics amb les principals ciutats alemanyes o britàniques que amb les peninsulars.

Aeroport Tenerife Nord

Port de Santa Cruz de Tenerife

Ports A més a més de l'avió, Tenerife té dos ports marítims principals que li serveixen de connexió. El Port de Santa Cruz que connecta amb les capitals de cada illa, i en particular amb aquelles de la província oriental, i el Port de Los Cristianos, que es centra en més gran manera en les comunicacions amb les capitals de la província de Santa Cruz de Tenerife. A més a més és possible el trànsit de passatgers entre els Ports de Santa Cruz de Tenerife i Cadis i viceversa. Està previst construir un gran port d'importància al sud de l'Illa, el de Granadilla, i un altre a la part oest, a Fonsalía.[86]

Tenerife

Guaguas L'illa conta també amb una extensa xarxa d'autobusos (anomenats "guaguas") tant urbans com interurbans que connecten la gran majoria dels nuclis de població. Per fer-ho compta amb estacions d'autobusos en totes les ciutats, com l'Intercanviador de Transports de Santa Cruz de Tenerife.

Tramvia Amb la inauguració de la línia 1 del Tramvia de Tenerife, que uneix destacats sectors de la conurbació Santa Cruz-La Laguna i punts com els dos centres hospitalaris de la zona, es va posar en marxa la xarxa tramviària de Tenerife. La segona fase s'espera que uneixi els barris de Tincer (pertanyent a Santa Cruz ) i La Cuesta (La Laguna), mitjançant la línia 2.[87] Pertanyent a la mateixa empresa que explota el Tramvia de Tenerife, el 2008 s'espera que comenci, després de l'aprovació de la seva construcció pel ple del Cabildo de Tenerife el 27 d'abril de 2007, els Una unitat del tramvia de Tenerife treballs per habilitar un tren que unirà Santa Cruz de Tenerife amb el sud de l'illa. El recorregut total serà de 80 km i té previst realitzar el seu trajecte complet en 35 minuts i si hagués de parar en totes les estacions, ho faria en 45 minuts.[88]

Esports A Tenerife es poden practicar gran quantitat d'esports, tant a l'aire lliure com a les diferents instal·lacions disponibles en tota l'illa.

Esports autòctons Entre els esports canaris practicats a l'illa, destaquen els següents: Lluita canària La lluita es desenvolupa dintre d'un cercle, en general de sorra, denominat terregall. En aquest lloc, dos lluitadors s'encaren [agafats intentant de tirar-se a terra. A Tenerife hi ha 26 terregalls distribuïts per alguns municipis de l'illa, utilitzats pels 26 equips masculins federats i els dos equips femenins. L'illa conta a més a més amb una lligaescolar organitzada pel Cabildo i amb un programa de promoció d'aquest esport posat en marxa per institucions, federacions i clubs on participen 24 escoles de lluita.[89] Pal canari

Una agafada a Lluita Canària

El joc del pal canari, és un art marcial que es practica entre dos jugadors que, sense arribar a fer contacte amb el cos de l'adversari, realitzen un combat amb pals. El joc del pal, a l'origen, no tenia caràcter lúdic, sinó que era un mètode de combat utilitzat pels canaris precolonials. Ho van utilitzar contra els europeus, però després de la cristianització dels seus habitants, i la posterior repressió i prohibició, es va anar perdent, conservant-se a unes poques famílies, que ho van ensenyar de generació a generació. A dates recents s'han obert escoles de pal públiques.[90]

Tenerife

Bola canària Similar al joc francès de la petanca, la bola canària és un esport que bàsicament consisteix en sumar punts mitjançant el llançament d'unes boles que cal deixar allò més a prop possible d'un objecte anomenat bolig. Es juga en un terreny rectangular de sorra o terra per entre 18 i 25 m de llarg i una amplada per entre 3,5 i 6 m. A Tenerife es competeix a nivell federat existint una trentena d'equips que s'organitzen en tres categories (primera, segona i segona B). A Tegueste existeix una federació interna i independent que només funciona a aquest municipi i els equips poden ésser mixtos.[91] Esports Rurals A l'illa es practiquen d'altres manifestacions esportives relacionades amb l'àmbit rural, com el aixecament de pedres i el arrossegament de bestiar, aquest últim amb un creixent arrelament popular en disposar d'un campionat que organitza l'Associación Canaria de Arrastre.[92] A l'abril acostuma a celebrar-se a Tegueste una exhibició d'esports rurals de les Canàries.

Esports aquàtics Les condicions de mar i el clima fan que l'illa sigui idònia per la pràctica d'una àmplia varietat d'esports aquàtics. Surf, windsurf i kitesurf Es practiquen tant el surf tradicional,lliscant sobre les onades damunt una taula, com el surf de vela o windsurf en què la taula es desplaça gràcies a una vela i com el més recent kitesurf, en el que la força necessària per la navegació s'obté d'un estel. L'illa compta amb deu escoles, una d'elles participada pel Cabilde, i diversos cursos dedicats a l'aprenentatge d'aquests Preparació per una jornada de kitesurf a El Médano. esports. Les principals zones per la pràctica d'aquestes disciplines són El Médano,[1] Platja de Las Américas, la costa de Santa Cruz de Tenerife, Güímar i les costes de Valle de La Orotava, principalment a la Playa del Socorro a Los Realejos. A algunes d'elles s'han celebrat diverses proves del Grand Slam puntuables per la World Cup a les disciplines d'"onades", "eslàlom" i "course race". Submarinisme Igual que succeeix amb el surf i el windsurf, es poden trobar escoles de submarinisme per tota la costa de Tenerife. Existeixen fins trenta punts d'immersió repartits pel seu litoral on no només és possible descobrir una interessant flora i fauna marines, sinó també restes vaixells enfonsats. Dins dels millors llocs per al busseig es troben, entre altres, Las Galletas, Playa Paraíso i la Punta de la Rasca al Sud, així com Garachico, Puerto de la Cruz o la Punta de Teno al Nord.[93] A Tenerife concorren un gran nombre de clubs de busseig, tant per la pràctica com per l'aprenentatge. Un d'ells, també com en el cas del windsurf sota les directrius del Cabildo de Tenerife al Centro Insular de Deportes Marinos (CIDEMAT).[94] Destaca la presència d'espècies com la tortuga babaua, i d'una colònia permanent de balenes pilot, també sota el nom de calderons tropicals enfront de les costes del Sud, albirant-se igualment amb freqüència el dofí mular. Aquestes dues espècies de cetacis viuen de forma permanent al canal existent entre Tenerife i La Gomera.

Tenerife

Natació La natació és un dels esports més practicats ja sigui a piscines o a les costes de l'illa. D'aquesta manera no solament la natació, sinó el waterpolo, amb el Club Natación Martiánez a la Divisió d'Honor de la Lliga Espanyola, la natació sincronitzada, amb diverses integrants al combinat nacional, o les proves de llarga distància Copa Cabildo de Tenerife d'Aigües Obertes són modalitats destacades.[95] Embarcacions Com és lògic, també es practiquen diferents modalitats d'esports aquàtics desenvolupades a bord d'embarcacions. D'aquests esports, es celebren a l'illa diferents competicions de Vela llatina, Laser, Snipe,o d'Optimist, per exemple. Tenen lloc esdeveniments d'índole insular, regional, nacional i també internacional. Un altre esport que podríem englobar en aquesta categoria és la pesca d'altura, existint clubs a l'illa per fer-ho. També és possible desenvolupar excursions marítimes amb aquest fi. A més a més existeix un campionat insular de pesca d'altura.[96]

Esports aeris Els esports aeris com el paracaigudisme i per damunt de tot el parapent tenen un paper important.[97] A Los Realejos se celebra el Festival Internacional de Parapente (Flypa). Existeixen a l'illa més de 40 enlairaments freqüentats dels quals els més assenyalats són: • Izaña Sur i Izaña Norte: Cordillera Dorsal (Izaña, 2.350 msnm d'altitut), km 31 y km 34 de la carretera dorsal TF-24 La Laguna - Las Cañadas • La Corona (Los Realejos) • Los Patos (Santa Úrsula) • Cruz de la Lajita (La Orotava) • Tierra del Trigo (Los Silos) • Los Gigantes (Teno) • Mesa del Mar (Tacoronte) • Teno Alto • Mirador de El Tanque (El Tanque) • Ladera de Güímar (Güímar) • Las Gaviotas (Santa Cruz) • Valle de San Lorenzo (Roque de Jama) • Montaña de Fasnia (Fasnia)

Parapent

• Ifonche y Taucho (Arona - Adeje)

Esport del motor L'esport del motor ocupa un lloc significatiu a Tenerife. El motocròs, el karting i els ral·lis són tres varietats que trobem a l'illa. Durant tot l'any es porten a terme competicions de ral·li, a les seves diferents especialitats, valedores per al campionat regional de les Canàries. Pel que fa a la modalitat de ral·lis d'asfalt es realitzen tres proves. Aquestes són el Rally Isla de Tenerife, Rally de La Granadilla i Rally Villade Adeje. La categoria de muntanya té set proves (pujada a los Loros, pujada a Guía de Isora, pujada a Güímar, pujada Arona-La Escalona, pujada a Tamaimo, pujada San Miguel i pujada a La Guancha). D'altra banda, a la categoria de terra, als municipis d'Arico i Grandilla es

Tenerife realitzen dos ral·lis. Finalment, a la modalitat d'eslàlom, destaca la prova d'Arico.

Altres esports A més a més dels citats, a l'illa es practiquen d'altres esports dels quals la següent és una petita relació: Voleibol El voleibol és l'esport més llorejat dels existents a l'illa. Dintre d'aquesta disciplina esportiva destaca a la categoria femenina, de manera clara, el campió europeu Club Voleibol Tenerife que participa a la Superlliga femenina espanyola.[98] Altres dos combinats a subratllar en aquest aspecte són el femení Club Voleibol Aguere i el masculí Arona Playa de las Américas que competeix a la Superlliga masculina de voleibol. Fruit de l'èxit dels diferents clubs de voleibol s'observa un creixent interès per aquesta pràctica esportiva als escolars de Tenerife.[99] Futbol Com succeeix a gran part de la resta d'Europa occidental el futbol és l'esport més practicat i seguit pel conjunt dels de Tenerife. La Federación Tiferneña de Fútbol compta amb un total de 305 equips federats que competeixen en les diferents categories en el conjunt de camps de futbol que es reparteixen al territori illenc.[100] D'altra banda, el màxim exponent de Tenerife pel que fa a futbol es refereix és el Club Deportivo Tenerife, equip de la Segona divisió de la lliga espanyola de futbol.[101] Un altre equip de Tenerife, el Club Esportiu San Isidro participa a la Segona Divisió B.[102] Bàsquet A Tenerife també existeix la possibilitat de practicar el bàsquet. Igual que en el cas del futbol, voleibol, i fins i tot handbol, karate, etc. molts col·legis i instituts ofereixen la possibilitat d'aprendre i aprofundir en la pràctica d'aquest esport. A més a més es troben a l'illa diversos equips federats.[103] En concret, a la lliga LEB s'integren dos equips d'aquesta illa: el Tenerife Rural i el Club Baloncesto Canarias. Senderisme L'extensa xarxa de camins existents a Tenerife permet la pràctica del senderisme. Són nombroses les associacions o companyies que organitzen aquestes excursions pels boscos, muntanyes o camins rurals de l'illa.[104] En aquesta línia es troba el descens de barrancs, una especialitat que permet de recórrer llocs inaccessibles i de gran valor natural i paisatgístic. Ho pot practicar qualsevol persona ja que hi ha barrancs per qualsevol nivell.[105] Bàsicament consisteix en recórrer els camins que ha obert l'aigua entre les muntanyes al llarg de milers d'anys. Atenent les característiques i singularitats de cada barranc es requereixen cordes i material d'escalada per practicar amb la tècnica del ràpel si fos necessari. Encara que hi ha barrancs en els que aquesta pràctica està prohibida són quatre els barrancs especialment habilitats per al descens:[106] • • • •

Barranc del Carrizal Barranc de Masca Barranc Seco Barranc del Río

Tenerife

Golf El golf és un esport que a Tenerife compta amb unes bones i extenses instal·lacions per la seva pràctica. Malgrat tot, és una disciplina orientada principalment al turisme que deixa unes importants quantitats de diners a l'illa però que com a contrapartida consumeix una gran quantitat dels recursos hídrics disponibles. Existeixen en resum nou camps de golf:[107] • • • • • • • • •

Real Club de Golf de Tenerife Abama Golf Golf Las Américas Golf Costa Adeje Golf del Sur Amarilla Golf & Country Club Centro de Golf Los Palos Buenavista Golf Golf La Rosaleda

Sanitat Els principals centres sanitaris de l'Illa són l'Hospital Universitari de les Canàries i l'Hospital Universitari Nostra Senyora de Candelaria. Tots dos són hospitals de tercer nivell, és a dir, d'atenció especialitzada i de referència en algunes especialitats per tota les Canàries.[108] Estan incorporats a la xarxa docent de la Universitat de la Laguna. Malgrat tot, pertanyen a organismes diferents, ja que el primer es troba sota les directrius del Consorci sanitari de Tenerife i el segon del Servei canari de salut.[109] [110]

Hospital Universitari de les Canaries a San Cristóbal de La Laguna

A més a més, s'estan construint dos nous hospitals perifèrics en les zones nord i sud de l'illa, concretament als municipis d'Icod de los Vinos i Arona respectivament. Aquests centres tindran, d'acord a la seva classificació com a hospitals de segon nivell, amb serveis d'hospitalització, diagnòstic avançat, urgències, cirurgia més gran ambulatòria, rehabilitació, etc. Els hospitals de tercer nivell i els futurs de segon nivell junt amb els 39 centres d'atenció primària i els múltiples centres d'atenció especialitzada completen les infraestructures sanitàries de Tenerife.[111]

Tenerife

Religió Igual que succeeix a la resta d'Espanya, la societat de Tenerife es declara majoritàriament catòlica.[112] Malgrat tot, els creixents corrents migratoris (turisme, immigració, etc.) estan incrementant el nombre de fidels d'altres religions que es donen cita en l'illa. Són nombroses les advocacions que existeixen, tanmateix, aquí té lloc cada any una de les pelegrinacions més importants de l'arxipèlag, a causa de la celebració de la festivitat de la La Verge de Candelaria, qui representa la unió de les cultures guanxe i espanyola.[113] Els guanxes van prendre com pròpia la imatge que els missioners de Lanzarote i Fuerteventura van deixar a una platja pròxima l'actual Vila Mariana de Candelaria.[1] La història i la llegenda d'aquesta imatge, s'entrellacen i donen pas al culte i pelegrinatge que fins els nostres dies mantenen els habitants de les illes i de Tenerife en particular. En aquest aspecte, cal anomenar també a la Verge dels Remeis, la qual és la patrona de la Diòcesi Nivariense (Diòcesi de Tenerife). Pel que fa als principals nuclis o temples religiosos destaquen:

Basílica de Candelaria a la ciutat de Candelaria

• Basílica de Candelaria : és el lloc on es troba la imatge de la Verge de Candelaria (Patrona de les Canàries). Aquest santuari d'estil neoclàssic és freqüentat diàriament pels feligresos que es dirigeixen fins a la Vila Mariana en devoció a la seva patrona. • Catedral de la Laguna : és la seu de la Diòcesi Nivariense. Es venera la Verge dels Remeis. Consisteix en un edifici que s'adiu elements neogòtics amb neoclàssics localitzat a la ciutat de La Laguna. Actualment, i des de fa alguns anys es troba tancada al culte a causa d'unes obres de restauració i reconstrucció. • Parròquia Matriu de l'Apòstol Santiago: aquest Catedral de La Laguna temple, situat a l'actual població de Los Realejos, és el primer temple cristià edificat a l'Illa de Tenerife després de la conclusió de la conquesta, estant dedicat a Apóstol Santiago, per haver-se donat per conclosa la fase bèl·lica de la conquesta el 25 de juliol de 1496; i, juntament a la Parròquia de la Concepció de la Laguna, una de les dues primeres parròquies de l'Illa. • Església de la Concepció de La Laguna : es tracta un dels edificis més antics de Tenerife, subalterna a construir per Alonso Fernández de Lugo. Ha estat declarat Monument Històric Nacional.[1] Al seu entorn es va organitzar tot l'entramat que va donar lloc a la ciutat de San Cristóbal de La Laguna. Actualment, es pot accedir a la part alta de la torre per contemplar gran part de la ciutat. Hi ha d'altres edificis religiosos d'una certa rellevància, com pot ser l'església de la Concepció, la de Sant Agustí i Sant Domènec a La Orotava, el Temple de Nostra Senyora de la Roca de França, al Puerto de la Cruz, el de Sant

Tenerife Marc Evangelista a Icod de los Vinos o el de Santa Anna a Garachico, així com l'esglésiade la Concepció de Santa Cruz de Tenerife.

Gastronomia Peixos Com és lògic per la influència marina, els productes del mar gaudeixen d'una certa abundància tant en quantitat com en varietat. Entre les espècies més copsades estan les velles, i també, entre altres, la salpa, el dot, el nero. Destaquen també els diversos tipus de túnidos que abunden a les seves costes. Els verats, sardines i sorells també han de ser citats entre els peixos més consumits. Una altra espècie que gaudeix d'una certa fama és la morena, que s'acostuma a servir fregida. Aquestes varietats marines s'acostumen a preparar simplement passades per les graelles, cuites, o a la llosa, a la sal. És freqüent que s'acompanyin amb "mojo" i patates arrugades.[13] [14]

Carns A l'apartat de carns, és un plat molt popular la típica carn de festa (tacs de porc adobats) que es prepara per les festes dels pobles a parades de fira), bars i cases particulars.[114] El conill en salmorejo, el cabrit, i naturalment el boví, el porc i les carns d'au són també consumides habitualment.[13] [14]

Papas arrugades Tant els peixos com les carns acostumen a acompanyar-se amb patates arrugades. És aquest un plat típic del conjunt de les Canàries que respon simplement a la forma de cuinar les patates. Amb aigua, molta sal, i sense pelar.[13] [14]

Mojos Amb aquesta paraula, segurament d'ascendència portuguesa, es designen les salses típiques del les illes. Els "mojos" constitueixen un autèntic món de gusts, colors, textures, etc., entre els que es troben el "mojo" de coriandre, de julivert, de pebre vermell i el distingit Papas arrugades amb "mojo". "mojo picó" a base de pebre. Així i tot el ventall d'aquestes salses és molt ampli i permet l'ús de diferents ingredients a la seva elaboració com a ametlles, formatge, safrà, pa fregit, entre altres possibilitats.[13] [14]

Formatges Una de les primeres activitats econòmiques de les que es van posar en marxa immediatament, tan bon punt va finalitzar la conquesta de les illes, va ser l'elaboració i mercat del formatge. Era una forma racional de rendibilitzar la petita ramaderia existent. Com a anècdota, el formatge va ser també utilitzat com a moneda de canvi i compravenda. Des d'aleshores el formatge va ser i és aliment fonamental a les zones agràries. Ve a ser un altre dels plats més comunament elaborats i consumits. Destaquen els produïts a granges de Arico, La Orotava o Teno. Alhora, són diverses varietats les que existeixen: formatges tendres,curats, semicurats, fuma. A la seva majoria artesanals. Avui dia predominen els formatges de cabra, encara que de vegades es confeccionen amb unes certes quantitats de llet d'ovella o de vaca. Acostumen a servir-se a manera d'entrant. Els formatges canaris gaudeixen d'una bona crítica internacional, entre altres coses, per la seva suavitat i pel seu gust, dotant-los d'una

Tenerife

personalitat que els difereix d'altres formatges europeus.[13] [14] [115] Un dels últims estudis realitzats revela que a Tenerife es produeixen aproximadament 3.400 tones a l'any, la qual cosa suposa el 50% de la producció de la província i un 25% de tot l'Arxipèlag. A dia d'avui existeixen 75 formatgeries artesanals, segons l'Enregistrament General Sanitari d'Aliments.[116] Actualment els formatges de Tenerife disposen d'una marca de garantia potenciada per la Fundació Tenerife Rural per homologar la seva qualitat. Amb aquesta marca de garantia, s'intenta de fer conèixer les principals qualitats dels formatges, valorar el producte i millorar la seva comercialització.[116]

Gofio El "gofio" torrat és un més dels elements tradicionals de la cuina canària i particularment de Tenerife. Es realitza amb grans de cereals que són torrats i posteriorment mòlts. El gènere de més gran consum és el de blat, encara que existeixen d'altres tipus com el de mill o en més petita manera el de cigró. És també relativament freqüent aquell de tipus mixt, blat - mill. També abans de la conquesta de les Canàries ja servia d'aliment als guanxes. En posteriors temps de fam i escassetat d'aliments va formar part de la dieta popular canària. Avui dia s'utilitza com a plat únic o com a complement a plats de diferent índole, carns, peixos, potatges, postres, fins i tot algun cuiner de prestigi ha confeccionat gelats de "gofio" torrat rebent bona crítica respecte a aquest tema.[13] [14]

Gofio escaldat

Rebosteria La rebosteria a Tenerife es troba representada i fortament influïda per la rebosteria de l'illa de La Palma, amb exquisideses com la merenga, la llet rostida, el Príncep Alberto, el blat cuit, les gemes, i un llarg etcètera. Així mateix,les rosquilles,i diversos tipus de pastissos, entre els es troben els de La Laguna i les singulars rosquilles de Guía de Isora, formen part d'aquest capítol del receptari.[13] [14]

Vins El conreu de la vinya a l'arxipèlag i especialment a Tenerife neix després de la conquesta, quan els colonitzadors porten varietats de vinyes i comproven la noblesa que adquirien els caldos canaris. Als segles XVI i XVII, el vi assoleix un gran pes a l'economia de Tenerife doncs són moltes les famílies que es dedicaven al seu conreu i posterior negoci. Especial menció mereix el malvasia canari, que va arribar a ésser considerat el millor vi del món [117] i era anhelat per les corts europees i les més grans cellers d'Europa i Amèrica. Escriptors com William Shakespeare o Walter Scott fan referència a algunes de les seves obres a aquests vins.[118] L'illa presenta actualment cinc denominacions d'origen: Abona, Valle de Güímar, Valle de La Orotava, Tacoronte-Acentejo i Ycoden-Daute-Isora.[119]

Tenerife

Contaminació Les Canàries, i per tant Tenerife, no tenen grans nivells de contaminació atmosfèrica gràcies, d'una banda, a l'escassetat de fàbriques i indústries i, d'altra banda, al règim dels alisis que allunyen les masses d'aire contaminades de les illes. Segons dades oficials ofertes per les conselleries de Sanitat i d'Indústria, Tenerife és un dels llocs d'Espanya amb més petit índex de contaminació atmosfèrica amb una mitjana mitjà-baix.[120] Malgrat tot, les principals fonts contaminants de l'illa són la refineria de Santa Cruz, les centrals tèrmiques de Les Caletillas i Granadilla i, evidentment, el trànsit. A més a més, a l'illa de Tenerife igual que a la de La Palma ha de controlar-se la contaminació lumínica, per la seva afecció als observatoris astrofísics situats als cims d'aquestes illes.[121] Pel que fa al que concerneix a la qualitat de les aigües, aquelles de consum es troben totes qualificades com aptes.[122] Una cosa similar succeeix amb referència a les aigües de bany, ja que totes les platges de l'illa de Tenerife han estat catalogades pel Ministeri de Sanitat i Consum com a aigües aptes per al bany de molt bona qualitat.[123]

Vegeu també • Teide • Auditori de Tenerife • Carnaval de Santa Cruz de Tenerife • Fortunatae insulae

Bibliografia • Abreu Galindo, FR.J.. Historia de la conquista de las siete islas de Canaria. Goya. ISBN 978-84-400-3645-2 (castellà). • Bethencourt Alfonso, Juan. Historia del pueblo guanche. Francisclo Lemus Editor SL., 1997. ISBN 978-84-87973-10-9 (castellà). • García Rodríguez. Atlas interinsular de Canarias. Ed. Interinsular canaria, 1990. ISBN 978-84-86733-09-4 (castellà). • González Morales, Alejandro. Canarias isla a isla (clima). Centro de la Cultura Popular Canaria, 2000. ISBN 84-7926-357-1 (castellà). • Hernández, Pedro. Natura y Cultura de las Islas Canarias. Tafor, 2003. ISBN 978-84-932758-0-8 (castellà). • Rumeu de Armas, Antonio. La conquista de Tenerife 1494-1496. Instituto de estudios canarios. ISBN 978-84-88366-57-3(castellà). • DDAA. Islas Canarias. Aguilar, 2004. ISBN 84-03-50195-1 (castellà).

Referències [1] DDAA. Islas Canarias. Aguilar, 2004. ISBN 84-03-50195-1. [2] Red de Parques Nacionales (Ministerio de Medio Ambiente) (http:/ / reddeparquesnacionales. mma. es/ parques/ teide/ guia_info_mediofisico. htma) [3] Institució Cabildo de Tenerife (http:/ / www. tenerife. es/ wps/ portal/ !ut/ p/ c1/ 04_SB8K8xLLM9MSSzPy8xBz9CP0os3gPZxPfEG93QwMDCwsDAyNXN1PfEA9_AwNPM30_j_zcVP2CbEdFACrQRzo!/ dl2/ d1/ L2dJQSEvUUt3QS9ZQnB3LzZfSEM0TVRLRzEwODcwMTAyVU9TM0tFMDMwNTE!/ ) [4] Abreu Galindo, FR. J.. Historia de la conquista de las siete islas de Canaria. Goya. ISBN 978-84-400-3645-2. [5] Bethencourt Alfonso, Juan. Historia del pueblo guanche. Francisco Lemus Editor SL, 1997. ISBN 978-84-87973-10-9. [6] Enllaç al Diccionario de la Real Academia Española (http:/ / buscon. rae. es/ draeI/ SrvltGUIBusUsual?LEMA=chicharrero) [7] Áreas volcánicas en España (Instituto Geográfico Nacional) (http:/ / www. fomento. es/ MFOM/ LANG_CASTELLANO/ DIRECCIONES_GENERALES/ INSTITUTO_GEOGRAFICO/ Geofisica/ volcanologia/ C20_ERUPCIONES_HISTORICAS. htm) [8] García Rodríguez. Atlas interinsular de Canarias. Editorial interinsular canaria, 1990. ISBN 978-84-86733-09-4. [9] Estadísticas de la Comunidad Autónoma de Canarias (http:/ / www. gobiernodecanarias. org/ istac/ estadisticas/ php/ saltarA. php?mid=/ istac/ estadisticas/ territorio_ambiente/ area_01_frame. html) [10] Instituto Nacional de Estadística (http:/ / www. ine. es/ daco/ daco42/ territorio/ 1. 1. 2. xls)

Tenerife [11] Gran Enciclopedia Virtual Interactiva de Canarias (http:/ / www. gevic. net/ info/ contenidos/ mostrar_contenidos. php?idcat=36& idcap=58& idcon=330) [12] Informació del Cabildo de Tenerife (http:/ / www. puntoinfo. idecnet. com/ index. php?sectionID=2& lang=1& s=1& ID=160) [13] González Morales, Alejandro. Canarias isla a isla (clima). Centro de la Cultura Popular Canaria, 2000. ISBN 84-7926-357-1. [14] Hernández, Pedro. Natura y cultura de las Islas Canarias. Tafor, 2003. ISBN 978-84-932758-0-8. [15] Estudio geológico sobre el Teide del CSIC (http:/ / www. csic. es/ estudios_geol/ archivo/ vol5914/ EGv59p015029dncwio. pdf) [16] Pàgina web oficial de la UNESCO (anglès) (http:/ / whc. unesco. org/ en/ list/ 1258) [17] Estadístiques del Govern de les Canàries (http:/ / www. gobiernodecanarias. org/ istac/ estadisticas/ php/ saltarA. php?mid=/ istac/ estadisticas/ territorio_ambiente/ area_01_frame. html) [18] Cabildo de Tenerife (Flora y fauna: introducción) (http:/ / www. puntoinfo. idecnet. com/ index. php?sectionID=3& lang=1& s=1& ID=164) [19] Pàgina web oficial de l'ajuntament de Güímar (http:/ / www. guimar. es/ index. php?option=content& task=view& id=264& Itemid=64) [20] Diagrama altitudinal amb els diferents ecosistemes de Tenerife (http:/ / www. puntoinfo. idecnet. com/ imagenes_noticias/ 6074_Ecosistemas. pdf) [21] Porc negre canari (http:/ / www. rinconesdelatlantico. com/ num4/ 38_cochino_canario. html) [22] La protección de los espacios naturales en Canarias (Gobierno de Canarias) (http:/ / www. gobiernodecanarias. org/ educacion/ culturacanaria/ espacios/ espanat. htm#tenerife) [23] Red Canaria de Espacios Naturales Protegidos (http:/ / www. gobcan. es/ cmayot/ espaciosnaturales/ informacion/ quees. html) [24] Relació dels Espais Naturals Protegits de Tenerife (http:/ / www. gobcan. es/ cmayot/ espaciosnaturales/ informacion/ tf_todo. html) [25] Superfície i nombre d'espais naturals protegits a les Canàries, per illes (http:/ / www. gobcan. es/ cmayot/ espaciosnaturales/ tabla. html) [26] Pàgina web de Tenerife del Govern de les Canàries (http:/ / www. turismodecanarias. com/ es/ islas/ tenerife. php) [27] Informació de Turisme de Tenerife (http:/ / www. webtenerife. com/ PortalTenerife/ Zonas/ Santa+ Cruz+ Laguna/ Mas+ sobre+ Tenerife/ Geografia/ Climatologia/ Contraste+ norte-sur. htm?Lang=es& sig=true) [28] Informació turística del Cabildo Insular de Tenerife (http:/ / www. puntoinfo. idecnet. com/ index. php?sectionID=4& s=1& lang=1& ID=172) [29] Web oficial de turisme de Tenerife (http:/ / www. webtenerife. com/ PortalTenerife/ Area+ profesional/ Area+ industria+ turistica/ La+ isla/ Climatologia/ El+ Agua. htm) [30] Informació del Consell Insular d'Aigües de Tenerife (http:/ / www. aguastenerife. org/ 4_tfeyelagua/ 4_3_6. html) [31] Portal de las Islas Canarias (http:/ / www. canariasacross. com/ islas/ tenerife/ situacion_historia. htm) [32] Rumeu de Armas, Antonio. La conquista de Tenerife 1494-1496. Instituto de estudios canarios, 2006. ISBN 978-84-88366-57-3. [33] Instituto de Historia y Cultura Militar de Canarias (http:/ / www. ejercito. mde. es/ ihycm/ index-total. html?http:/ / www. ejercito. mde. es/ ihycm/ chycm/ canarias/ museo. htm) [34] Asociación canaria para la enseñanza de las ciencias. Viera y Clavijo (http:/ / www. vierayclavijo. org/ html/ paginas/ cursos/ cursos_2005/ 0505_masca/ masca_05. htm) [35] Article del govern de les Canàries sobre l'emigració canària a Amèrica a través de la història (http:/ / www. gobiernodecanarias. org/ educacion/ culturacanaria/ emigracion/ La_emigracion_canaria. htm) [36] Taula de les erupcions històriques de les Canàries (Institut Geogràfic Nacional) (http:/ / www. fomento. es/ NR/ rdonlyres/ C916903C-1153-46A3-ADDC-3B78D2AF9EC5/ 32675/ Tablaerupciones_ampliada. pdf) [37] Pàgina web de l'ajuntament de Puerto de la Cruz (http:/ / www. puertodelacruz. es/ puerto/ front_end/ articulo. php?id_Art=123& idioma=1) [38] Gràfic de la col·lisió (http:/ / www. elmundo. es/ elmundo/ 2002/ graficos/ mar/ s4/ rodeo/ rodeo. html) [39] Ordre del 9 de maig de 1989, per la qual s'aprova la bandera de l'illa de Tenerife (http:/ / www. gobiernodecanarias. org/ boc/ 1989/ 070/ 007. html) [40] Informació del Cabildo de Tenerife (http:/ / www. puntoinfo. idecnet. com/ index. php?sectionID=1& lang=1& s=1& ID=3559) [41] Llei 7/1991, de 30 d'abril, de símbols de la natura per les Illes Canàries (http:/ / www. gobcan. es/ boc/ 1991/ 061/ 001. html) [42] Cabildo de Tenerife (http:/ / www. tenerife. es/ wps/ portal/ !ut/ p/ c1/ 04_SB8K8xLLM9MSSzPy8xBz9CP0os3gPZxPfEG93QwMDCwsDAyNXN1PfEA9_A4NAI6B8JG55TwMCuv088nNT9QtyI8oBAzGQKg!!/ dl2/ d1/ L2dJQSEvUUt3QS9ZQnB3LzZfSEk2TElLRzEwOE1RNzAySENTUDZSODFCTjQ!/ ) [43] Competències atribuïdes al cabildo segons la Llei 14/1990, de 26 de juliol (http:/ / noticias. juridicas. com/ base_datos/ CCAA/ ic-l14-1990. t4. html) [44] Estadístiques de la Comunitat Autònoma de les Canàries (http:/ / www. gobiernodecanarias. org/ istac/ estadisticas/ php/ saltarA. php?mid=/ istac/ estadisticas/ territorio_ambiente/ area_01_frame. html) [45] Dades del projecte AUDES5 (http:/ / alarcos. inf-cr. uclm. es/ per/ fruiz/ pobesp/ ) — àrea urbana. [46] Evolució històrica de la població de Tenerife (ISTAC) (http:/ / www. gobiernodecanarias. org/ istac/ estadisticas/ php/ saltarA. php?mid=/ istac/ estadisticas/ poblacion/ area_02_frame. html) [47] Institut Nacional d'Estadística (http:/ / www. ine. es) [48] Informe elaborat pel "Observatorio Económico de Tenerife" (SOFITESA) (http:/ / www. tenerifecapitalbusiness. info/ ficheros/ Economía_de_Tenerife. pdf) [49] Principal'!A1 Estadístiques de Turismo de Tenerife (http:/ / www. webtenerife. com/ NR/ rdonlyres/ AC31568D-687A-4B60-9FC2-389A90B1A728/ 6179/ webTurismoenCifras2007. xls#'Menú) [50] Pàgina oficial de Turismo de Tenerife (http:/ / www. puntoinfo. idecnet. com/ index. php?sectionID=9& s=1& lang=1& ID=2755)

Tenerife

[51] Estadístiques de l'Asociación de Productores de Plátanos de Canarias (ASPROCAN) (http:/ / www. platanodecanarias. net/ esp/ asprocan/ asprocan. html) [52] Revista multimedia (Mundo Guanche) (http:/ / www. mundoguanche. com/ portada/ articulo. php?id_articulo=110) [53] Arte en Canarias (recogido por el Gobierno de Canarias) (http:/ / www. gobiernodecanarias. org/ educacion/ culturacanaria/ arte/ arte. htm) [54] Pàgina oficial del ajuntament de Puerto de la Cruz (http:/ / www. puertodelacruz. es/ puerto/ front_end/ articulo. php?id_Art=103& idioma=1) [55] Pàgina oficial de Turismo de Tenerife (http:/ / www. webtenerife. com/ PortalTenerife/ Zonas/ Tenerife+ Norte/ Valle+ de+ La+ Orotava+ Puerto+ de+ La+ Cruz/ Mas+ sobre+ Tenerife/ Arte+ y+ cultura/ Artes+ plasticas/ Artistas/ Juan+ RodrÃguez+ Botas. htm) [56] Nota de premsa del diari El País (http:/ / www. elpais. com/ articulo/ cultura/ DOMINGUEZ/ _oSCAR_/ PINTOR/ CANARIAS/ CAAM/ rescata/ inexplicable/ olvido/ figura/ oscar/ Dominguez/ elpepicul/ 19960124elpepicul_7/ Tes/ ) [57] Cofradía del Nazareno (Los Realejos) (http:/ / www. cofradiadelnazareno. com/ el_escultor. php) [58] Alemán, Gilberto. Teobaldo Power. Idea. ISBN 978-84-96161-15-3. [59] Parlamento de Canarias (informació del Himno de Canarias) (http:/ / www. parcan. es/ himno/ ) [60] Informació del diari El Día (http:/ / www. eldia. es/ 2007-06-14/ cultura/ cultura10. htm) [61] Ministerio de Cultura de España (Patrimonio histórico) (http:/ / www. mcu. es/ patrimonio/ index. html) [62] Herzog & de Meuron: Die Schweiz. Ein städtebauliches Porträt, 3 Bde., 2006 ISBN 978-3-7643-7282-8 [63] Web de l'arquitecte D. Perrault amb el projecte de la Platja de Las Teresitas (http:/ / www. perraultarchitecte. com/ ) [64] Tenerife Convention Bureau (informació de centres de congresos) (http:/ / www. webtenerife. com/ PortalTenerife/ Area+ profesional/ Tenerife+ Convention+ Bureau/ Centros+ de+ congresos/ AUDITORIO+ DE+ TENERIFE+ TCB. htm?Lang=es) [65] Museo Casa de Los Balcones (http:/ / www. casa-balcones. com/ esp/ index. html) [66] Informació turística de Tenerife sobre l'art de la cistelleria (http:/ / www. webtenerife. com/ PortalTenerife/ Home/ Disfruta+ sin+ perderte+ nada/ Mas+ sobre+ Tenerife/ Tradiciones/ Artesania/ CESTERIA. htm?WBCMODE=presentationunpublis& Lang=es)

[67] Ferraz Lorenzo, Manuel, (2003), La educación en Tenerife durante el Antiguo Régimen (s. XVIII): entre el estatismo medieval y el pseudorreformismo borbónicop.265-268 (http:/ / dialnet. unirioja. es/ servlet/ articulo?codigo=670576) [68] Pàgina de la Universitat de La Laguna (http:/ / www. ull. es/ portal/ viewcategory. aspx?code=16) [69] Ferraz Lorenzo, Manuel, La educación en Tenerife durante el Antiguo Régimen (s. XVIII): entre el estatismo medieval y el pseudorreformismo borbónico pàg.11-36 (http:/ / dialnet. unirioja. es/ servlet/ articulo?codigo=1464778) [70] Consejería de Educación, Universidades, Cultura y Deportes (http:/ / www. gobcan. es/ educacion/ DGC/ DirCentros/ scripts/ default. asp?categoria=37) [71] Organisme autònom de museus y centres (http:/ / www. museosdetenerife. org/ index. php?al_id_mus=6) [72] Socis de l'Asociació de Museus del Vi de Espanya (http:/ / www. museosdelvino. es/ listaSocios. htm) [73] Pàgina de la Casa de la Miel de Tenerife (http:/ / www. casadelamiel. org/ miel. html) [74] Pàgina oficial del Museo de Artesanía Iberoamericana (http:/ / es. geocities. com/ cdiaea/ museo/ ) [75] Fondo museográfico del espacio (http:/ / www. arqueopc. museum/ nuevo/ pagina. asp?id=3) [76] Pàgina oficial del Centro de Historia y Cultura Militar de Canarias (http:/ / www. ejercito. mde. es/ ihycm/ chycm/ index. html) [77] Turismo de Tenerife (http:/ / www. webtenerife. com/ PortalTenerife/ Home/ Disfruta+ sin+ perderte+ nada/ Mas+ sobre+ Tenerife/ Tradiciones/ Fiestas/ ROMERIAS. htm?wbc_purpose=Basi& Lang=es) [78] Pàgina oficial del Carnaval de Santa Cruz de Tenerife (http:/ / www. carnavaltenerife. es/ staticpages/ index. php?page=1. presentacion) [79] Informació del Cabildo de Tenerife sobre els carnestoltes a Tenerife (http:/ / www. puntoinfo. idecnet. com/ index. php?ID=4758& s=6& sectionID=45& lang=1& hilite=carnaval) [80] Apartat de Festes de la pàgina web del Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife (http:/ / www. sctfe. es/ index. php?id=627) [81] Pàgina del ajuntament de La Orotava (http:/ / www. villadelaorotava. org/ fiestas. php?op2=19) [82] Red de carreteras de Tenerife (http:/ / www. tenerife. es/ wps/ portal/ !ut/ p/ c1/ 04_SB8K8xLLM9MSSzPy8xBz9CP0os3gPTzMfT293QwMLA0MLAyOPUAsvdyc_I0NjQ6B8JFDe2cQ3BCRvYGFhYGDk6mbqG-Lhb2DgaUBAt59Hfm6qfkF dl2/ d1/ L0lDU0NTSUpKZ2tLQ2xFS0NsRUEhL29Kb1FBQUlRSkFBTVl4aWxNUVp3WEJNNUpVbE1rQSEhL1lCSkp3NDU0NTAtNUY0a3N0eWowc3J5bndBISEvN #7_HI6LIKG10OP5902HP941HKBS04) [83] Plan Insular de Ordenación de Tenerife (http:/ / www. tenerife. es/ piot/ ) [84] Transportes y Comunicaciones de Tenerife (informació turística de Tenerife (http:/ / www. puntoinfo. idecnet. com/ index. php?sectionID=83& s=4& lang=1) [85] Informe estadístic anual (2007) de Aena (http:/ / www. aena. es/ csee/ ccurl/ Anual_2007. pdf) [86] Pàgina web de l'Autoridad Portuaria de Santa Cruz de Tenerife (http:/ / www. puertosdetenerife. org/ ) [87] Pàgina web de Metropolitano de Tenerife (http:/ / www. metrotenerife. com/ ) [88] Informació referent als proyectes de tren a Tenerife (http:/ / www. metrotenerife. com/ index. php?option=com_content& task=view& id=68& Itemid=99) [89] Pàgina web oficial de la federación de lucha canaria de Tenerife (http:/ / www. fedelucate. com/ ) [90] Història del pal canari (http:/ / www. palocanario. com/ Historia JPC. htm) [91] Federación canaria de petanca y bola canaria (http:/ / www. fcpetanca. com/ )

Tenerife [92] Federación Canaria de Arrastre (http:/ / www. deportecanario. net/ ?go=73eeda4a8023648af82a2b47f235dd1caf3941559c3027dabf5faf9d51f6486c2f9a4fd160d68eec) [93] Federación canaria de actividades subacuáticas (http:/ / www. fedas. es/ federac/ cal. htm) [94] Web del Centro Insular de Deportes Marinos (http:/ / www. deportestenerife. net/ cidemat/ index. php) [95] Federación Insular de Natación de Tenerife (http:/ / www. fedenataciontf. com/ ) [96] Campeonato de Pesca de Altura al Curricán "Isla de Tenerife" (http:/ / www. pescadealturaentenerife. com/ default2. asp) [97] Federación canaria de deportes aéreos (http:/ / www. fecda. org/ index. php?opc=0) [98] Nota de premsa pel Diario de Avisos (http:/ / www. diariodeavisos. com/ diariodeavisos/ content/ 30750/ ) [99] Federación canaria de voleibol (http:/ / www. fcanvb. com/ ) [100] Pàgina de la Federación Tinerfeña de Futbol (http:/ / www. ftf. es/ ) [101] Web oficial del C.D. Tenerife (http:/ / www. clubdeportivotenerife. es/ index_intro. asp) [102] Pàgina web oficial del Club Deportivo Raqui San Isidro (http:/ / www. raquisanisidro. com/ ) [103] Federación insular de baloncesto de Tenerife (http:/ / www. fibtenerife. com/ ) [104] Asociaciones y Federaciones de Deportes de Aventura de Tenerife (http:/ / turismodecanarias. com/ es/ productos/ ProdNaturaleza. php?isla=40) [105] Informació del Cabildo sobre senderisme a Tenerife (http:/ / www. puntoinfo. idecnet. com/ index. php?sectionID=57& s=7& lang=1& ID=2814) [106] Descens de barrancs (Informació del Cabildo de Tenerife) (http:/ / www. puntoinfo. idecnet. com/ index. php?sectionID=70& lang=1& s=8& ID=717) [107] Informació sobre els camps de golf a l'illa de Tenerife (Turisme de Tenerife) (http:/ / www. webtenerife. com/ PortalTenerife/ Home/ Disfruta+ del+ golf/ Golf/ Campos+ de+ golf?Lang=es) [108] Informació del Govern de Canàries sobre hospitals i serveis de referència (http:/ / www. gobiernodecanarias. org/ sanidad/ scs/ 6/ 6_2/ at_hosp. jsp) [109] Hospital Universitari de les Canàries (http:/ / www. huc. es/ irj/ portal/ anonymous) [110] Hospital Universitari Nostra Senyora de Candelaria (http:/ / www. hospitaldelacandelaria. com/ ) [111] Informació del Govern de Canàries sobre els centres d'atenció primaria y especialitzada de Tenerife (http:/ / www. gobiernodecanarias. org/ sanidad/ scs/ tfe/ 17/ centros/ centros. htm) [112] Informació turística d'Espanya (http:/ / www. spain. info/ TourSpain/ Informacion+ practica/ Consejos+ Practicos/ Idiomas+ y+ religion/ 0/ Que+ religion+ se+ practica+ en+ Espana. htm?Language=ES) [113] Nota de premsa pel diario La Opinión de Tenerife (http:/ / www. laopinion. es/ secciones/ noticia. jsp?pRef=3033_2_126517__Tenerife-Viva-Virgen-Candelaria) [114] Carn de festa (Turisme de Canàries) (http:/ / turismodecanarias. com/ es/ productos/ receta_det. php?id=81) [115] El formatge de Tenerife (Turisme de Canarias) (http:/ / turismodecanarias. com/ es/ productos/ receta_det. php?id=115) [116] Web Oficial del Cabildo de Tenerife (http:/ / www. tenerife. es/ wps/ portal/ !ut/ p/ c1/ 04_SB8K8xLLM9MSSzPy8xBz9CP0os3gPZxPfEG93QwMDCwsDAyNXN1PfEA9_AwNPM30_j_zcVP2CbEdFACrQRzo!/ dl2/ d1/ L2dJQSEvUUt3QS9ZQnB3LzZfSEk2TElLRzEwMFUxRDAySDk2QzhTNEdQMjE!/ ) [117] Informació de les Jornadas de comercialización y marketing vitivinícola desarrolladas por HECANSA (http:/ / www. gobiernodecanarias. org/ agricultura/ icca/ jornadas/ comercializacion/ juanmiguel. pdf) [118] Informació del Cabildo de Tenerife en relació amb els vins de Tenerife (http:/ / www. puntoinfo. idecnet. com/ index. php?sectionID=8& lang=1& s=1& ID=3167) [119] Denominacions d'origen (Casa del vino-La Baranda) (http:/ / www. cabtfe. es/ casa-vino/ inicio. htm#) [120] Portal sobre contaminació atmosfèrica (http:/ / www. troposfera. org/ modules. php?name=News& file=article& sid=781) [121] Asociación Tinerfeña de Amigos de la Naturaleza (http:/ / atan. org/ contaminacion/ index. htm) [122] Sistema de Información Nacional de Aguas de Consumo (http:/ / sinacformacion. msc. es/ ) [123] Informació sobre la qualitat de l'aigüa del bany (http:/ / nayade. msc. es/ Splayas/ html/ ciudadano/ documentos/ Resumen_Aguas_Banio_2007. pdf)

Tenerife

Enllaços externs • Cabildo Insular de Tenerife (http://www.tenerife.es) • Tenerife Punto de Información (http://www.puntoinfo.idecnet.com/) • Flora silvestre de Tenerife (http://sapiens.ya.com/floraypoesia) Illes de Canàries

Gran Canària |

Tenerife |

Lanzarote | La Palma | Fuerteventura

Santa Cruz de Tenerife Santa Cruz de Tenerife

(En detall)

(En detall) Localització

Estat • Comunitat • Província • Illa

Espanya Canàries Sta Cruz de Tenerife Tenerife

Gentilici

Santacrucero/-a Chicharrero/-a

Superfície

150,56 km²

La Gomera |

El Hierro |

Santa Cruz de Tenerife

Població (2010[1]

47 222643 hab.

) • Densitat

Coordenades

28° 28′ N, 16° 15′ O28.467, -16.25 [2](i) 28° 28′ N, 16° 15′ O28.467, -16.25 [2]

Dirigents: • Alcalde:

Miguel Zerolo Aguilar (CC)

Web

www.sctfe.es [3]

Santa Cruz de Tenerife és un municipi canari pertanyent a la província de Santa Cruz de Tenerife, (Espanya). És la capital de l'illa i de la seva província; a més comparteix capitalitat de la Comunitat Autònoma de Canàries amb Las Palmas de Gran Canaria. El municipi es troba situat al nord-est de l'illa de Tenerife, a la vora de l’Oceà Atlàntic. La ciutat es troba enclavada entre la badia que duu el seu mateix nom i el Massís d'Anaga, alçant-se en amfiteatre des de la costa fins al cim. Té una extensió de 150,56 km² i una població de 220.902 habitants (INE gener de 2007). La seva altitud en el casc històric és de 4 metres sobre el nivell del mar i el municipi té 58,33 quilòmetres de costa i dividit naturalment pel barranc de Santos. La ciutat està situada en una orografia abrupta, formant una aglomeració urbana amb San Cristóbal de La Laguna, absorbint altres localitats com Taco i la Cuesta. A la ciutat es troba el Parlament de Canàries. A la ciutat se celebra un dels carnavals més grans del món. El clima és àrid amb escasses pluges (poc més de 200 mm), i temperatures suaus amb una mitjana de 21 °C anuals i escassa amplitud tèrmica diària, endolcit pels vents alisis.

Població Els seus habitants se'ls coneix com santacruceros, o també chicharreros (nom que normalment s'estén a tots els habitants de Tenerife).

Auditori a Santa Cruz de Tenerife per l'arquitecte Santiago Calatrava.

Any

Habitants

Densitat

1991

200.172

1996

203.787

2001

188.477

1.453,28 hab/km²

2002

217.414

2003

220.022

1.461,36 hab/km²

2004

219.466

1.457,33 hab/km²

2005

221.567

2006

223.148

1.482,12 hab/km²

2007

220.902

1.467 hab/km²

Santa Cruz de Tenerife

Referències [1] « Padró municipal a data d'01-01-2010 (http:/ / www. ine. es/ jaxi/ menu. do?type=pcaxis& path=/ t20/ e260& file=inebase& L=0)» (en castellà i anglès). Institut Nacional d'Estadística, 23-12-2010. [Consulta: 03-01-2011]. [2] http:/ / toolserver. org/ ~geohack/ geohack. php?language=ca& pagename=Santa_Cruz_de_Tenerife& params=28_28_N_16_15_W_type:city(222643)_region:ES [3] http:/ / www. sctfe. es/

Vegeu també • • • •

Auditori de Tenerife Carnaval de Santa Cruz de Tenerife Àngel Guimerà i Jorge Natividad Barroso

Enllaços externs • Pàgina Oficial de Turisme de Tenerife (http://www.webtenerife.com/PortalTenerife/Zonas/Santa+Cruz+ Laguna/Home.htm?Lang=es)(castellà) • Ajuntament de Santa Cruz de Tenerife (http://www.sctfe.es)(castellà) Municipis de Tenerife

San Cristóbal de La Laguna San Cristóbal de La Laguna

(En detall)

(En detall) Localització

San Cristóbal de La Laguna

Plaça del Adelantado Estat • Comunitat • Província • Illa

Espanya Canàries Sta Cruz de Tenerife Tenerife

Predom. ling.

castellà

Superfície

102,06 km²

Altitud

546 msnm

Població (2010[1] )

152222 hab.

• Densitat

Coordenades

28° 29′ N, 16° 18′ O<span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 28.483 ">28.483, [2](i) 28° 29′ N, 16° 18′ O<span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 28.483 ">28.483, [2]

Dirigents: • Alcalde:

Ana Oramas (CC)

Codi postal

38200

Web

http:/ / www. aytolalaguna. com

San Cristóbal de La Laguna, conegut popularment com La Laguna, és un municipi de l'illa de Tenerife, a les illes Canàries. La ciutat va ser declarada Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO en 1999. És la tercera urbs més poblada de Canàries, després de Las Palmas de Gran Canària i Santa Cruz de Tenerife. En ella radiquen el Consell Consultiu de Canàries i la Diòcesi de Tenerife (diòcesi de la província).

Situació El terme municipal de La Llacuna està situat al nordest de l'illa de Tenerife, a la Vall d'Aguere, entre el Massís d'Anaga i la Forest de l'Esperanza. Encara quan el municipi no és dels més extensos de l'illa, sí que és dels més diversos; en el seu centre, en una extensa vega envoltada de muntanyes, se situa la ciutat de San Cristóbal de La Laguna amb el seu cinturó de barris populars, entre els quals destaquen La Verdellada, Santa Mª de Gracia, El Coromoto, San Benito o El Bronco. Al sud, entre la ciutat i Santa Cruz de Tenerife, es troba la zona en auge urbà i econòmic, La Cuesta i Taco amb els seus múltiples barris dormitoris. I al nord, la costa i la comarca agrícola de Tejina i Vall de Guerra i la turística de Bajamar i Punta del Hidalgo. A l'oest, el municipi s'expandeix pels Genetos i Los Yermos, i es conserva en forma residencial i rústica a Guamasa i el Ortigal. A l'est, el municipi s'estén pel massís de Anaga, on els assentaments rurals de Les Mercès, el Batán o Las Carboneras són el més important.

San Cristóbal de La Laguna

Història San Cristóbal de La Laguna va ser fundada sobre un antic llac o llacuna, que igual que va ocórrer en la Ciutat de Mèxic, aquest llac es va assecar i va donar lloc al creixement de la ciutat. Va ser la capital de Tenerife després de la finalització de la conquesta de les illes. Fundada entre 1496 i 1497 per Alonso Fernández de Lugo va ser residència d'alguns capitans generals i del Cabildo de Tenerife, per estar situada en l'interior de l'illa i amb això lliure de saquejos per part dels pirates. La ciutat es va anar formant a poc a poc en els primers segles, assentant-se en ella l'elit i aristocràcia de l'època, així com el poder religiós. La Llacuna va anar en aquesta època el bressol de la il·lustració a Canàries. Amb els anys la ciutat va anar perdent pes econòmic i poblacional respecte al seu port, el Puerto de Santa Cruz de Tenerife, que en el segle XIX assoleix amb Ferran VII el trasllat de la capitania i la capitalitat insular des de La Laguna a Santa Cruz. La Laguna va assolir mantenir-se a flotació gràcies a que s'havia creat ja el bisbat de la diòcesi Nivariense (abans només existia la diòcesi de Canàries, amb seu a Las Palmas de Gran Canària) i la Universitat de La Laguna (a partir del col·legi dels agustins); institucions atorgades a La Laguna gràcies a l'acció de Cristóbal Bencomo, confessor de Ferran VII. Des que la ciutat va perdre la capitalitat va entrar en un llarg retard de desenvolupament enfront de Santa Cruz, fins que a mitjan segle XX va començar una imparable època de desenvolupament urbanístic que l'han col·locat novament entre les principals ciutats de l'arxipèlag. Com a nota d'interès, quan les tropes de Napoleó Bonaparte assetjaven Cadis (1810), durant la Guerra d'Independència, les Corts d'aquesta ciutat van enviar missatge a Canàries traslladant la capitalitat d'Espanya. Com a conseqüència d'aquest missatge, es va reunir en els Jardins de Nava la Junta Suprema de Canàries, amb l'ànim de governar els territoris encara no ocupats pels francesos (Canàries i les colònies americanes, a més de Filipines). Com record d'això, una petita plaça en la "vila de dalt" duu el nom de Plaça de la Junta Suprema, i en ella s'alça un monòlit que va tenir fins a 2006 la inscripció FIDEL (lat. "fidel") i té San Cristóbal de La Laguna el 1880. ara la inscripció "FIDEL I D'IL·LUSTRE HISTÒRIA" (el títol oficial de la ciutat és 'Molt noble, lleial, fidel i d'il·lustre història ciutat de San Cristóbal de La Laguna'). No obstant això, les tropes franceses no van prendre Cadis i les Corts reassumiren la seva labor de govern. També a Las Palmas de Gran Canària es va constituir un òrgan semblant, el Cabildo Permanent. Entorn de 1850, San Cristóbal de La Laguna va absorbir als llavors municipis independents de Tejina, Punta del Hidalgo i Vall de Guerra. El 1904 s'hi va fundar l'Ateneu de La Laguna.

San Cristóbal de La Laguna

Personatges il·lustres • • • • • • • • • • •

Domingo Monteverde, militar José Abad, escultor. Manuel Mora Morales, cineasta i escriptor. José Carlos Cataño, poeta, escriptor i dibuixant. Agustín Díaz Pacheco, escriptor. José de Anchieta (Padre Anchieta), missioner, evangelitzador del Brasil. Óscar Domínguez, pintor. José Hernández Arocha, soldat de "Los Últimos de Filipinas". Mª Rosa Alonso, historiadora i escriptora. Manuela Marrero, historiadora i paleògrafa. Idaira, participant d'Operación Triunfo.

Referències [1] « Padró municipal a data d'01-01-2010 (http:/ / www. ine. es/ jaxi/ menu. do?type=pcaxis& path=/ t20/ e260& file=inebase& L=0)» (en castellà i anglès). Institut Nacional d'Estadística, 23-12-2010. [Consulta: 03-01-2011]. [2] http:/ / toolserver. org/ ~geohack/ geohack. php?language=ca& pagename=San_Crist%C3%B3bal_de_La_Laguna& params=28_29_N_16_18_W_type:city(152222)_region:ES

Enllaços externs • Ajuntament de San Cristóbal de La Laguna (http://www.aytolalaguna.com) (castellà) • Ficha de San Cristóbal de La Laguna (http://whc.unesco.org/en/list/929) al web d'UNESCO (anglès) • Mapa Google del casc, amb l'Aeroport (http://maps.google.com/maps?ie=UTF8&t=k&om=1&z=14&ll=28. 485591,-16.316156&spn=0.051374,0.079823). Municipis de Tenerife

Parc Nacional del Teide

Parc Nacional del Teide El Parc Nacional del Teide ocupa la zona més alta de l'illa de Tenerife (Illes Canàries). Declarat el 1954 com Parc Nacional del Teide,[1] és el més gran i més antic dels parcs nacionals de les Illes Canàries. El 1981 el parc va ser reclassificat i es va establir un règim jurídic especial. L'any 1989, el Consell d'Europa va concedir al parc nacional el Diploma Europeu, a la seva màxima categoria. Aquest reconeixement a la gestió i a la conservació ha estat posteriorment renovat el 1994, 1999 i 2004. Com a celebració del 50 aniversari de la seva transformació en parc nacional, l'any 2002 es van iniciar els tràmits perquè la UNESCO l'anomenés Patrimoni de la Humanitat. El dia 28 de juny de 2007, Roque Cinchado pertanyent al Parc Nacional del Teide a Tenerife després de cinc anys de treball i esforç, la Unesco va decidir de declarar el parc nacional del Teide Patrimoni de la Humanitat a la seva Convenció de Patrimoni Mundial de la UNESCO reunida en Christchurch, Nova Zelanda. Aquesta zona es troba el volcà del Teide que amb els seus 3.718 metres, és el cim més alt de les Canàries, d'Espanya i de qualsevol illa atlàntica. Després de diferents revisions i ampliacions, la seva superfície és de 18.990 hectàrees.

Consideracions generals Geològicament està format per dues grans depressions coronada pel Teide amb 3.718 m d'altitud. Nombroses colades de diferents erupcions al costat de les muntanyes i volcans repartit per tot el parc formen un paisatge característic. L'alto de Guajara, el Pla Ucanca, les Set Cañadas, La Fortaleza, el grup los Roques de García i Pico Viejo (o Chahorra) són exemples molt importants i característics que formen el paisatge natural del parc. També la flora ha estat estudiada per científics com Alexander von Humboldt. Té endemismes de caràcter insular, regional i local, i compta amb 11 hàbitats d'interès comunitari, que ocupen el 75% de la seva superfície. A més a més, es pot recalcar la importància, pel que fa a nombre i exclusivitat, de la seva fauna invertebrada.

Referències [1] Decret de 22 de gener de 1954. (http:/ / reddeparquesnacionales. mma. es/ parques/ teide/ pdf/ teide_creacion. pdf) BOE núm. 35, de 4 de febrer de 1954

Enllaços externs • Web del Parc Nacional del Teide (http://www.gobiernodecanarias.org/cmayot/espaciosnaturales/ espaciosnaturales/tenerife/t0.html) (i) 28° 15′ N, 16° 38′ O28.25, -16.633

Teide

Teide Teide

Pic del Teide des de la Cañada de los Guancheros, a 2.050 m d'alçada sobre la marge nord-est de la caldera. En primer plànol extensió de pumicita de color groguenc, amb mates de la Retama del Teide. S'observen núvols escombrats al nord-est pel vent, habitual entre els 1.000–2.000 m d'alçada, que un cop passen per damunt de la caldera són evaporats ràpidament per l'escalfor i sequedat de la mateixa. Fotografia de primers d'Abril. A l'hivern el cim és cobert de neu. Cota màxima:

3.717 msnm

Coordenades del cim:

28° 16′ 15″ N, 16° 38′ 21″ O28.27083, -16.63917 [1] [1] (i) 28° 16′ 15″ N, 16° 38′ 21″ O28.27083, -16.63917

Serralada:

Parc Nacional del Teide

Situació:

Tenerife, Illes Canàries, Espanya

Primera ascensió:

aprox. 1590 per Leonardo Torriani

Ruta normal:

Accediu al Portal:Geografia

El Teide (o Pic del Teide) és un volcà i muntanya de Tenerife, Illes Canàries (28.27 N, 16.6 O). Amb una alçada de 3.719 m sobre el nivell del mar i amb aproximadament uns 7.000 m sobre el llit marí adjacent, és la muntanya més alta d'Espanya, la muntanya més alta de totes les illes atlàntiques i el tercer volcà més gran de la Terra. El Teide és un estrato-volcà del tipus estrombolià. Donat el seu historial eruptiu i localització propera a centres poblats, el volcà ha estat designat com a un dels 16 Volcans de la Dècada pel seu gran valor en l'estudi de la reducció de futurs desastres naturals. Es troba en repòs, amb una darrera erupció documentada l'any 1909 pel bufador subsidiari de Chinyero, al pendent oest del Teide. Altres erupcions destacades van ocórrer els anys 1704–1706 i 1798. El cim té un nombre de petites i actives fumaroles que emeten diòxid de sofre calent , així com d'altres gasos. Existeix una probabilitat mitjana-alta de futures erupcions, incloent el risc d'alguna altament perillosa del tipus piroclàstic com les dels Mont Pelée i Vesuvi. El nom Teide és una evolució castellana del nom originari Guanxe "Echeyde", anterior a la colonització castellana. Echeyde, a les llegendes Guanxes, era el nom donat al seu infern, on vivia una poderosa figura (Guayota) a mode de guardià de la porta d'aquest inframón. A la prehistòria, fa uns 180.000 anys, un volcà encara més gran que el Teide va patir una una explosió gegantina d'índex 7, que va fraccionar el pic deixant-lo lliscar fins al mar pel nord de l'illa, creant així les anomenades Cañadas del Teide, una gran caldera just per sobre dels 2.500 m d'alçada, amb 15 km d'amplada d'est a oest i 10 km d'amplada de nord a sud . Al costat sud, els murs interns del cràter formen un penya-segat que va dels 2.715 m als 2.100 m a Guajara. El propi cim del Teide i el bufador subsidiari anomenat Pico Viejo (3.134 m), tots dos al costat

Teide

nord de la caldera, deriven d'erupcions que van seguir a la gran explosió prehistòrica. El volcà i els seus voltants formen el Parc Nacional del Teide, que ha estat considerat Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO. S'accedeix per una carretera pública que travessa la caldera de nord-est a sud-oest. Un telefèric surt des d'aquesta carretera a uns 2.356 m arribant gairebé al cim (3.555 m). L'accés al cim és restringit, necessitant-se un permís per ascendir els darrers 200 m. El Teide destaca també per gran nombre d'endemismes botànics. Plantes, com el Cytisus supranubius (Retama del Teide), l' Echium wildpretii (Tajinaste rojo); una espectacular espècie de boraginàcia que pot arribar als 3 m d'alçada, i lErysium -Scoparium, una espècie de planta roquera. Als pendents d'alçada entre 1.000 i 2.000 m s'hi troben boscos de Pinus canariensis (Pi Canari). Els romans denominaven a l'illa Nivaria, per la neu del volcà. El nom actual de l'illa també guarda relació amb el volcà, atorgat pels Benehaorites (aborígens de l'lla de La Palma). "Tene-" (muntanya) "-ife" (blanca), i la posterior castellanització del nom, va provocar que s'afegís una -r enmig. En el quadern de bitàcola de Cristòfol Colom apareix una referència al Teide en erupció.

Enllaços externs • Imatge en temps real del Teide [2]

(castellà) • Telefèric del Teide [3] (castellà) • El Teide a Google Maps [4]

Vista del cim des de 'Los Roques'

Teide

Teide 3D

ReferĂ¨ncies [1] [2] [3] [4]

http:/ / toolserver. org/ ~geohack/ geohack. php?language=ca& pagename=Teide& params=28_16_15_N_16_38_21_W_type:mountain http:/ / www. iac. es/ ot/ real/ index. html http:/ / www. telefericoteide. com/ http:/ / maps. google. com/ maps?ie=UTF8& om=1& z=15& ll=28. 27275,-16. 642356& spn=0. 020069,0. 034761& t=k

La Orotava

La Orotava La Orotava

(En detall)

(En detall) Localització

Estat • Comunitat • Província • Illa

Espanya Canàries Sta Cruz de Tenerife Tenerife

Predom. ling.

castellà

Superfície

207,31 km²

Altitud

390 msnm

Població (2010[1] )

41427 hab.

• Densitat

Coordenades

28° 23′ N, 16° 31′ O<span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 28.383 ">28.383, [2](i) 28° 23′ N, 16° 31′ O<span class="geo-dec geo" title="Mapes, fotos aèries i altres informacions de 28.383 ">28.383, [2]

Dirigents: • Alcalde:

Isaac Valencia Rodríguez (CC)

Codi postal

38300

Web

[3]

La Orotava és un municipi de l'illa de Tenerife, a les illes Canàries. Ocupa bona part de la Vall de La Orotava, als marges del Teide. A la vall també s'hi troben Puerto de la Cruz i Los Realejos. Inclou els nuclis de La Perdoma,

La Orotava

Barriada de San Antonio, Benijos, Barroso, La Florida, Pinolere,Aguamansa, el barri d'El Mayorazgo o El Ramal.

Història Topònim No se sap amb claredat d'on prové el nom de la població, però nombrosos historiadors sostenen que podria deure's a la situació d'aquesta en l'època dels guanxes, que anomenaven la zona Arautava o Arautápala. Altres afirmen que el nom prové de Taoro (que era com es denominava l'antic menceyat guanxe que ocupava gran part del Vall de La Orotava) però amb les lletres canviades i que el sufix "va" és per la pròpia Vall de La Orotava.

Primers Pobladors Els guanxes habitaven principalment en les zones costeres i als voltants dels barrancs més grans i els vessants de la Vall. En aquests llocs trobaven fàcilment els aliments i mitjans per a la seva subsistència. A l'arribada dels conquistadors espanyols, com Alonso Fernández de Lugo, la illa de Tenerife va resistir, defensant la seva manera de vida i llibertat. Aquesta va ser l'última de les Illes Canàries a ser conquistada (1496), després de nombrosos intents fallits durant prop d'un segle. La derrota dels guerrers del Menceyat de Taoro, últim bastió dels aborigens, va suposar la fi de la guerra, encara que continuessin lluitant alguns guanxes (els "alçats") en els llocs menys accessibles. La població original va sofrir una elevada mortandad, fruit de les malalties portades pels europeus sent aquesta el principal factor que va delmar la seva població. Uns altres van preferir llevar-se la vida davant la desaparició de la seva cultura, "desriscándose" (llançant-se al fons dels barrancs) abans que convertir-se en esclaus. Alguns van ser enviats com esclaus a les corts europees i la resta que va poder sobreviure es van anar barrejant amb els nous pobladors (castellans, andalusos, genoveses, portuguesos i francesos principalment).

Època Moderna La Orotava va obtenir del rei Felip IV el títol de "Vila exenta" el 28 de novembre de 1648 amb alcalde propi, ja que fins a aquesta data depenia de La Llacuna. Actualment La Orotava ostenta el títol de "Molt Noble i Lleial Vila".

Administració Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979 Període

Nom de l'alcalde

1979-1983 Francisco Sánchez

Partit polític (AIO)

1983-1987 Isaac Valencia Domínguez (AIO) 1987-1991 Isaac Valencia Domínguez (ATI) 1991-1995 Isaac Valencia Domínguez (ATI) 1995-1999 Isaac Valencia Domínguez (ATI) 1999-2003 Isaac Valencia Domínguez (CC) 2003-2007 Isaac Valencia Domínguez (CC) 2007-2011 Isaac Valencia Domínguez (CC) 2011-ara

n/d

(CC)

La Orotava

Galeria d'imatges

San Agustin

Liceu de Taoro

Església Nuestra Señora de la Concepción

Casa de los Balcones

Casa de los Balcones, Pati

Jardins Marquesado de la Quinta Roja

Mausolu Jardins Marquesado de la Quinta Roja

Plaza del Ayuntamiento

Festes del Corpus i Sant Isidre Llaurador Celebrades a finals de maig o al mes de juny, de dijous a diumenge, depenent de la data de celebració del Corpus. Els esdeveniments principals són els següents: • Dijous: 'Tapices y alfombras'. El dijous següent al diumenge de Corpus, és a dir en el seu infraoctava (antigament se celebrava el dijous següent al dijous de Corpus, és a dir, en la seva vuitena), es confeccionen catifes de flors als carrers del nucli antic que mostren escenes religioses i motius ornamentals. També es pot admirar, a la plaça de l'ajuntament, una gran catifa feta amb terra i sorra procedent de les Cañadas del Teide. Aquesta catifa cobreix la plaça sencera i triga a confeccionar tot un mes (actualment ostenta el record guiness de tapissos de terra en el món). A la nit, una processó transcorre pel recorregut marcat per les catifes florals i acaba a la plaça de l'ajuntament amb un acte religiós. • Divendres: 'Ball de Mags'. Ball tradicional celebrat als carrers i places del poble, en el qual tots els participants vesteixen el vestit típic de La Orotava o vestit de "mag". • Diumenge: 'Romeria de Sant Isidre Llaurador '. Processó festiva i tradicional del sant patró de La Orotava. Altres esdeveniments que tenen lloc durant aquestes festes són 'La pujada del sant o romeria noia i la 'benedicció del bestiar.

La Orotava

Referències [1] « Padró municipal a data d'01-01-2010 (http:/ / www. ine. es/ jaxi/ menu. do?type=pcaxis& path=/ t20/ e260& file=inebase& L=0)» (en castellà i anglès). Institut Nacional d'Estadística, 23-12-2010. [Consulta: 03-01-2011]. [2] http:/ / toolserver. org/ ~geohack/ geohack. php?language=ca& pagename=La_Orotava& params=28_23_N_16_31_W_type:city(41427)_region:ES [3] http:/ / www. villadelaorotava. org/

Enllaços externs • Ajuntament de La Orotava (http://www.villadelaorotava.com/) Municipis de Tenerife

Auditori de Tenerife L'Auditori de Tenerife "Adán Martín" és obra de l'arquitecte Santiago Calatrava Valls. S'ubica a l'Avinguda de la Constitució de la capital canària, Santa Cruz de Tenerife (Illes Canàries, Espanya), i al costat de l'Oceà Atlàntic a la part sud del Port de Santa Cruz de Tenerife. La seva construcció va començar el 1997 i va finalitzar el 2003. Va ser inaugurat el 26 de setembre d'aquest any amb la presència de Felip de Borbó, Príncep d'Astúries, i va ser també visitat per l'ex-president dels Estats Units, Bill Clinton. L'edifici s'enquadra dins dels postulats de l'arquitectura tardomoderna de finals del segle XX.

Auditori de Tenerife.

El modern perfil de l'auditori ha fet que el Cabildo de Tenerife[1] [2] el consideri un dels emblemes més singulars de la ciutat de Santa Cruz i de l'illa de Tenerife. A més el març de 2008 el servei postal de Correus va emetre sis segells amb les obres més emblemàtiques de l'arquitectura espanyola i va incloure a l'auditori causa de la seva singularitat.[3] És l'edifici més modern de Canàries i una de les atraccions turístiques de Tenerife. Un dels seus elements més destacables és l'estampa de la seva vela alada simulant un vaixell, que s'ha convertit en un dels símbols de l'illa.

Auditori de Tenerife

Referències [1] Ricardo Melchior y el Auditorio de Tenerife (http:/ / www. auditoriodetenerife. com/ index_bienvenida. php) [2] Tenerife Convention Bureau (información sobre centros de congresos) (http:/ / www. webtenerife. com/ PortalTenerife/ Area+ profesional/ Tenerife+ Convention+ Bureau/ Centros+ de+ congresos/ AUDITORIO+ DE+ TENERIFE+ TCB. htm?Lang=es) [3] Correos emite seis sellos con obras emblemáticas de la arquitectura española e incluye al Auditorio de Tenerife (http:/ / www. laregioninternacional. com/ noticia/ 22376/ Sellos/ auditorio/ Tenerife/ )

Enllaços externs • Auditori de Tenerife, lloc web oficial (http://www.auditoriodetenerife.com)

Fonts i contribuïdors de l'article

Fonts i contribuïdors de l'article Illes Canàries Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?oldid=8041808 Contribuïdors: Anònim, Barcelona, Bestiasonica, Capgròs, Cbcbc, Cromdia, Dark512, Dúnadan, Ebrenc, Enric, Ermengol Patalín, Gaizkaph, Gcm, Goldorak, Grondin, Jahecaigut, Jinglada, Joanjoc, Jordi Roqué, Jordicollcosta, Kippelboy, Llull, Manu bcn, Martorell, Mgclapé, Micru, Panellet, Pepetps, Pere prlpz, Qubit, Rf, SMP, Túria, Walden69, 42 modificacions anònimes Tenerife Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?oldid=8304213 Contribuïdors: Alfàndec, Aljullu, Asybaris01, Beusson, CommonsDelinker, David, Ebrenc, Felato, Independència, JFY, Jahecaigut, Jcwarbler, Joancreus, Jordicollcosta, KRLS, Leptictidium, Lohen11, Manu bcn, MarisaLR, Marta, Matins2, Mbosch, Mgclapé, Oersted, Peer, Pere prlpz, Slastic, Spinguet7, Ssola, TXiKi, Vriullop, Walden69, Will18, Xevi, Xufanc, 18 modificacions anònimes Santa Cruz de Tenerife Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?oldid=8247749 Contribuïdors: Aidan, Alex Esp, Alfàndec, Bestiasonica, Gcm, Leptictidium, Pere prlpz, Vriullop, Walden69, 11 modificacions anònimes San Cristóbal de La Laguna Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?oldid=8274302 Contribuïdors: Ainah, CarlesMartin, Catgirl, Gcm, Jordicollcosta, Mgclapé, Túria, Walden69, 1 modificacions anònimes Parc Nacional del Teide Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?oldid=8324378 Contribuïdors: Bestiasonica, Loupeter, MarisaLR, Pcm, Pere prlpz, 5 modificacions anònimes Teide Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?oldid=8321534 Contribuïdors: Alfàndec, Artureitor4, Asybaris01, Bestiasonica, Capgròs, Enric, JoanPetit, Jordicollcosta, KRLS, Llull, Loupeter, MarisaLR, MarkCat, Pcm, Pere prlpz, Qllach, Vriullop, Yeah, 9 modificacions anònimes La Orotava Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?oldid=7845278 Contribuïdors: Jandrinhocat, Walden69, 3 modificacions anònimes Auditori de Tenerife Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?oldid=7794790 Contribuïdors: Bocachete, Pere prlpz, Puigalder, 19 modificacions anònimes

Fonts, llicències i contribuïdors de la imatge

Fonts, llicències i contribuïdors de la imatge Fitxer:Flag of the Canary Islands.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_the_Canary_Islands.svg Llicència: Public Domain Contribuïdors: User:Zirland Fitxer:Canary Islands CoA.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Canary_Islands_CoA.svg Llicència: Public Domain Contribuïdors: HansenBCN, Latoma, Pepelopex, Valdavia, Zirland, 3 modificacions anònimes Fitxer:Localización de Canarias.png Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Localización_de_Canarias.png Llicència: Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported Contribuïdors: Davepape, Edub, Erfil, Martorell, 1 modificacions anònimes Fitxer:Flag of Spain.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Spain.svg Llicència: Public Domain Contribuïdors: Pedro A. Gracia Fajardo, escudo de Manual de Imagen Institucional de la Administración General del Estado Fitxer:Jean de Béthencourt.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Jean_de_Béthencourt.jpg Llicència: Public Domain Contribuïdors: Angrense, Pepelopex, Porao, 1 modificacions anònimes Fitxer:AlonsoFernandezdeLugo2.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:AlonsoFernandezdeLugo2.JPG Llicència: Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported Contribuïdors: Edub, Pepelopex, Polylerus Fitxer:Canarias-rotulado.png Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Canarias-rotulado.png Llicència: GNU Free Documentation License Contribuïdors: Edub, HansenBCN, Nameless23, PhilippN, 2 modificacions anònimes Fitxer:Teide and Caldera 2006.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Teide_and_Caldera_2006.jpg Llicència: Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported Contribuïdors: Jens Steckert Fitxer:Sahara Canary Islands.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Sahara_Canary_Islands.jpg Llicència: Public Domain Contribuïdors: Edub, Ies, Pepelopex Fitxer:Gomera.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Gomera.jpg Llicència: GNU Free Documentation License Contribuïdors: Thorsten Bachner Fitxer:Santa Cruz Parlamento de Canarias fcm.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Santa_Cruz_Parlamento_de_Canarias_fcm.jpg Llicència: Creative Commons Attribution-Sharealike 2.5 Contribuïdors: (anglès) (castellà) Fitxer:Puerto rico playa urbanización gran canaria.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Puerto_rico_playa_urbanización_gran_canaria.jpg Llicència: Creative Commons Attribution 2.0 Contribuïdors: Dan Kamminga Fitxer:Lanzarote LaGeria.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Lanzarote_LaGeria.jpg Llicència: Public Domain Contribuïdors: Andreas Tusche Fitxer:MVC-024S.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:MVC-024S.JPG Llicència: Public Domain Contribuïdors: Oscar Benito Fraile Fitxer:La Laguna.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:La_Laguna.jpg Llicència: Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported Contribuïdors: Jens Steckert Fitxer:Auditorio de Tenerife Pano.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Auditorio_de_Tenerife_Pano.jpg Llicència: GNU Free Documentation License Contribuïdors: Wladyslaw Fitxer: Flag_of_Tenerife.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Tenerife.svg Llicència: Public Domain Contribuïdors: User:Kbolino, User:Wangi Fitxer:Teide 3D - version1.gif Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Teide_3D_-_version1.gif Llicència: Public Domain Contribuïdors: Asybaris01 Fitxer:TEIDE.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:TEIDE.JPG Llicència: Public Domain Contribuïdors: David, Edub, Hautala, Pepelopex, Pierre cb, Piotrus, Tony Wills Fitxer:Panorama Teide BW.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Panorama_Teide_BW.jpg Llicència: Public Domain Contribuïdors: Berthold Werner Fitxer:FormaTenerife.PNG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:FormaTenerife.PNG Llicència: Public Domain Contribuïdors: Ssola Fitxer:El Medano -Beach, Punta Roja, Promenade.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:El_Medano_-Beach,_Punta_Roja,_Promenade.jpg Llicència: Creative Commons Attribution 3.0 Contribuïdors: Andree Stephan Fitxer:Roque Cinchado al Parc Nacional del Teide.Tenerife.jpg.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Roque_Cinchado_al_Parc_Nacional_del_Teide.Tenerife.jpg.JPG Llicència: Creative Commons Attribution-Sharealike 3.0 Contribuïdors: MarisaLR Fitxer:Anaga 2006.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Anaga_2006.jpg Llicència: Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported Contribuïdors: Jens Steckert Fitxer:Punta_teno.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Punta_teno.jpg Llicència: Creative Commons Attribution-Share Alike Contribuïdors: Daniel Gaínza (Tenerife) Fitxer:Orotavatal.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Orotavatal.jpg Llicència: GNU Free Documentation License Contribuïdors: Balbo, Cmontero, Tintazul, Überraschungsbilder Fitxer:Gallotia galloti.Teide.jpg.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Gallotia_galloti.Teide.jpg.JPG Llicència: Creative Commons Attribution-Sharealike 3.0 Contribuïdors: MarisaLR Fitxer:Drago.Icod de los Vinos.Tenerife.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Drago.Icod_de_los_Vinos.Tenerife.jpg Llicència: Creative Commons Attribution-Sharealike 3.0,2.5,2.0,1.0 Contribuïdors: MarisaLR Fitxer:Echium wildpretii.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Echium_wildpretii.jpg Llicència: Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported Contribuïdors: Grombo Fitxer:Espacios_protegidos_Tenerife.png Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Espacios_protegidos_Tenerife.png Llicència: Public Domain Contribuïdors: Mimeetic Fitxer:Masca Road.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Masca_Road.jpg Llicència: Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported Contribuïdors: Jens Steckert Fitxer:Tenerife preconquista.png Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Tenerife_preconquista.png Llicència: Public Domain Contribuïdors: Mimeetic Fitxer:AcentejoBattle.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:AcentejoBattle.JPG Llicència: desconegut Contribuïdors: Fred J, PACO, Wiki05, 1 modificacions anònimes Fitxer:Sir_Horatio_Nelson_when_wounded_at_Teneriffe.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Sir_Horatio_Nelson_when_wounded_at_Teneriffe.jpg Llicència: Public Domain Contribuïdors: AnRo0002, Anne97432, Barbe-Noire, Editor at Large, Edub, Like tears in rain, Man vyi, Mechamind90 Fitxer:Chinyero y lavas.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Chinyero_y_lavas.jpg Llicència: Creative Commons Attribution 3.0 Contribuïdors: Mataparda Fitxer:Flag of Tenerife.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Tenerife.svg Llicència: Public Domain Contribuïdors: User:Kbolino, User:Wangi Fitxer:Escudo de Tenerife.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Escudo_de_Tenerife.svg Llicència: Public Domain Contribuïdors: HansenBCN Fitxer:Cabildotenerife.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Cabildotenerife.jpg Llicència: Creative Commons Attribution-Sharealike 2.0 Contribuïdors: Mataparda Fitxer:Municipios y zonas de Tenerife.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Municipios_y_zonas_de_Tenerife.svg Llicència: Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported Contribuïdors: HansenBCN Fitxer:Demografia de Tenerife.png Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Demografia_de_Tenerife.png Llicència: Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported Contribuïdors: Leptictidium Fitxer:Tenerife 048.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Tenerife_048.JPG Llicència: Public Domain Contribuïdors: Mimeetic Fitxer:Jose Viera y Clavijo.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Jose_Viera_y_Clavijo.jpg Llicència: Public Domain Contribuïdors: Greenhorn, Pepelopex, 1 modificacions anònimes Fitxer:Timple Front.png Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Timple_Front.png Llicència: GNU Free Documentation License Contribuïdors: BernardoLooks, Ies, Pepelopex, 1 modificacions anònimes Fitxer:Pati interior a La Orotava.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Pati_interior_a_La_Orotava.jpg Llicència: Creative Commons Attribution-Sharealike 3.0,2.5,2.0,1.0 Contribuïdors: MarisaLR Fitxer:UniversityLaLaguna.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:UniversityLaLaguna.JPG Llicència: Public Domain Contribuïdors: Canarito77, Docu, Edub, Inter-man, Pepelopex, Piotrus, 5 modificacions anònimes Fitxer:Obs 2.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Obs_2.jpg Llicència: Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported Contribuïdors: Besnier.m Fitxer:Momia guanche museo santa cruz 27-07.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Momia_guanche_museo_santa_cruz_27-07.JPG Llicència: Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported Contribuïdors: Cardenasg, Edub, Frank C. Müller, Valdavia, 5 modificacions anònimes

Fonts, llicències i contribuïdors de la imatge Fitxer:Reina carnaval.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Reina_carnaval.jpg Llicència: Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported Contribuïdors: Balbo, Nami, 2 modificacions anònimes Fitxer:Plaza-centro.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Plaza-centro.jpg Llicència: GNU Free Documentation License Contribuïdors: User:Wesisnay Fitxer:TF1 Motorway 01.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:TF1_Motorway_01.JPG Llicència: Creative Commons Attribution-Sharealike 3.0,2.5,2.0,1.0 Contribuïdors: Piotrus (Piotr Konieczny aka Prokonsul Piotrus Talk) Fitxer:Plataforma tfn.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Plataforma_tfn.jpg Llicència: Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported Contribuïdors: Guanxito2006, Inter-man, Lmbuga, Wind Fitxer:Muelle 2.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Muelle_2.JPG Llicència: Public Domain Contribuïdors: Mª. C. Mingorance Rodríguez Fitxer:Tranvía de Tenerife1.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Tranvía_de_Tenerife1.jpg Llicència: Creative Commons Attribution-Share Alike Contribuïdors: Axe Fitxer:LuchaCanaria.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:LuchaCanaria.jpg Llicència: Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported Contribuïdors: Dbenbenn, Edub, Getxotarra, Pepelopex, Porao, 3 modificacions anònimes Fitxer:Tenerife62.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Tenerife62.jpg Llicència: Creative Commons Attribution 2.0 Contribuïdors: Edub, FlickrLickr, Ies, Jkelly, Para, 1 modificacions anònimes Fitxer:Paragliding.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Paragliding.jpg Llicència: GNU Free Documentation License Contribuïdors: FredB, PiRK Fitxer:Hospital Universitario de Canarias.png Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Hospital_Universitario_de_Canarias.png Llicència: Creative Commons Attribution 3.0 Contribuïdors: Mataparda Fitxer:Basílica de Candelaria.Tenerife.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Basílica_de_Candelaria.Tenerife.jpg Llicència: Creative Commons Attribution-Sharealike 3.0,2.5,2.0,1.0 Contribuïdors: MarisaLR Fitxer:Catedral_de_La_Laguna,_Tenerife.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Catedral_de_La_Laguna,_Tenerife.jpg Llicència: Creative Commons Attribution-Sharealike 2.0 Contribuïdors: w:es:DailosTamancaDailosTamanca Fitxer:Papasarrugadas.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Papasarrugadas.jpg Llicència: Creative Commons Attribution 2.0 Contribuïdors: Fer.. Fitxer:Gofioescaldado.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Gofioescaldado.jpg Llicència: Creative Commons Attribution-Sharealike 2.0 Contribuïdors: barraquito Imatge: Flag of the Canary Islands.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_the_Canary_Islands.svg Llicència: Public Domain Contribuïdors: User:Zirland imatge: Flag of Gran Canaria.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Gran_Canaria.svg Llicència: Public Domain Contribuïdors: User:Porao imatge: Flag of Tenerife.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Tenerife.svg Llicència: Public Domain Contribuïdors: User:Kbolino, User:Wangi imatge: Flag of Lanzarote.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Lanzarote.svg Llicència: Public Domain Contribuïdors: User:Porao who releases into the public domain. Initially intended for wikimedia projects. imatge: Bandera La Palma.PNG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Bandera_La_Palma.PNG Llicència: Public Domain Contribuïdors: User:Walden69 imatge:Bandera La Gomera.PNG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Bandera_La_Gomera.PNG Llicència: Public Domain Contribuïdors: User:Walden69 imatge: Flag of El Hierro.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_El_Hierro.svg Llicència: Public Domain Contribuïdors: User:Porao imatge: Flag of Fuerteventura.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Fuerteventura.svg Llicència: Public Domain Contribuïdors: User:Porao Fitxer:Banderastacruztfe.png Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Banderastacruztfe.png Llicència: Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported Contribuïdors: José Manuel Erbez Fitxer:Escudostacruztfe.png Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Escudostacruztfe.png Llicència: Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported Contribuïdors: José Manuel Erbez Fitxer:Collage Santa Cruz de Tenerife.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Collage_Santa_Cruz_de_Tenerife.jpg Llicència: Creative Commons Attribution-Sharealike 3.0 Contribuïdors: Teneriffe-Santa_Cruz-Plaza_de_Espana.JPG: Florival fr Auditorio_Tenerife.jpg: Noemi M.M. Panorámica_de_San_Andrés_desde_las_Teresitas.JPG: Noemi M.M. Puente_General_Serrador_(leones).jpg: Mataparda Iglesia_Matriz_de_la_Concepción_(Santa_Cruz_de_Tenerife).jpg: DHausBT TorresSantaCruz.jpg: estrelas e limóns Vista_Santa_Cruz_desde_Ifara.jpg: Martely Mercado_de_ntra_sra_de_Africa_fcm.jpg: (anglès) (castellà) derivative work: Martely (talk) Fitxer:TF_SantaCruzdeTF.png Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:TF_SantaCruzdeTF.png Llicència: GNU Free Documentation License Contribuïdors: Denniss, Donarreiskoffer, Inter-man, Patricia.fidi, Pumpie, Scudero imatge:Flag of Tenerife.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_Tenerife.svg Llicència: Public Domain Contribuïdors: User:Kbolino, User:Wangi Fitxer:Flag of San Cristóbal de la Laguna.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Flag_of_San_Cristóbal_de_la_Laguna.svg Llicència: Creative Commons Attribution-Share Alike Contribuïdors: (anglès) Fitxer:Escudo de San Cristóbal de La Laguna.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Escudo_de_San_Cristóbal_de_La_Laguna.svg Llicència: Creative Commons Attribution-Share Alike Contribuïdors: Felipealvarez Fitxer:TF LaLaguna.png Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:TF_LaLaguna.png Llicència: GNU Free Documentation License Contribuïdors: Donarreiskoffer, Inter-man, Patricia.fidi, Porao, Pumpie Fitxer:PlazadelAdelantado.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:PlazadelAdelantado.JPG Llicència: Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported Contribuïdors: Edub, Peng, Valdavia, 1 modificacions anònimes Fitxer:Provincia de Santa Cruz de Tenerife - Bandera.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Provincia_de_Santa_Cruz_de_Tenerife_-_Bandera.svg Llicència: Creative Commons Attribution-ShareAlike 3.0 Unported Contribuïdors: HansenBCN Fitxer:Urville-Laguna.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Urville-Laguna.jpg Llicència: Public Domain Contribuïdors: Edub, Erik Streb, Mu, Piotrus, 4 modificacions anònimes Fitxer:Teide Tenerife3.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Teide_Tenerife3.jpg Llicència: desconegut Contribuïdors: Ardfern, Conscious, Edub, MPF Fitxer:Refuge icone.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Refuge_icone.svg Llicència: Creative Commons Attribution-Sharealike 3.0,2.5,2.0,1.0 Contribuïdors: Moros, Savant-fou File:Teide 3d - version2.gif Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Teide_3d_-_version2.gif Llicència: Public Domain Contribuïdors: Asybaris01 Fitxer:Bandera de La Orotava.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Bandera_de_La_Orotava.jpg Llicència: Creative Commons Attribution-Sharealike 3.0 Contribuïdors: José Erbez Fitxer:Escudo de La Orotava.svg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Escudo_de_La_Orotava.svg Llicència: Creative Commons Attribution-Sharealike 3.0,2.5,2.0,1.0 Contribuïdors: Felipealvarez Fitxer:TF LaOrotava.png Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:TF_LaOrotava.png Llicència: GNU Free Documentation License Contribuïdors: Donarreiskoffer, Inter-man, Patricia.fidi, Porao, Pumpie Fitxer:Panorama La Orotava BW 0.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Panorama_La_Orotava_BW_0.jpg Llicència: Public Domain Contribuïdors: Berthold Werner Fitxer:La Orotava BW 1.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:La_Orotava_BW_1.JPG Llicència: Public Domain Contribuïdors: Berthold Werner Fitxer:La Orotava BW 2.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:La_Orotava_BW_2.JPG Llicència: Public Domain Contribuïdors: Berthold Werner Fitxer:La Orotava BW 4.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:La_Orotava_BW_4.JPG Llicència: Public Domain Contribuïdors: Berthold Werner Fitxer:La Orotava BW 5.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:La_Orotava_BW_5.JPG Llicència: Public Domain Contribuïdors: Berthold Werner Fitxer:La Orotava BW 6.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:La_Orotava_BW_6.JPG Llicència: Public Domain Contribuïdors: Berthold Werner Fitxer:La Orotava BW 3.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:La_Orotava_BW_3.JPG Llicència: Public Domain Contribuïdors: Berthold Werner Fitxer:N2 laorotavamausoleum.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:N2_laorotavamausoleum.jpg Llicència: Creative Commons Attribution 2.0 Contribuïdors: Ardfern, Christophe Dioux, Edub, FlickrLickr, FlickreviewR, Grye, Jkelly, Piotrus, Porao, 3 modificacions anònimes Fitxer:La Orotava BW 7.JPG Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:La_Orotava_BW_7.JPG Llicència: Public Domain Contribuïdors: Berthold Werner Fitxer:Auditorio de Tenerife Seitlich.jpg Font: http://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Fitxer:Auditorio_de_Tenerife_Seitlich.jpg Llicència: GNU Free Documentation License Contribuïdors: Wladyslaw (talk)

LlicĂ¨ncia

LlicĂ¨ncia Creative Commons Attribution-Share Alike 3.0 Unported //creativecommons.org/licenses/by-sa/3.0/