7
SomGarrigues • del 9 al 22 de maig de 2014
LA NOTÍCIA URBANISME • Comarca
El paisatge de després del ‘boom’ Deixadesa i abandonament. L’esclat de la bombolla immobiliària ha deixat en alguns punts de la comarca estructures a mig fer i solars buits, molts dels quals en mans dels bancs. Les Borges, on ha estat especialment intens el fenomen, posa en marxa una campanya d’inspeccions Hi creix l’herbassar, hi apareixen rates, es deterioren els materials... Tot plegat comença a preocupar veïns i ajuntaments. És el cas, per exemple, de les Borges, que aquest mes de maig ha iniciat una campanya d’inspeccions a solars, centrada especialment als que són propietat d’entitats financeres, segons explica Núria Palau, regidora de Governació. S’han localitzat 128 espais on la Policia Local revisarà possibles riscos per a la salubritat o la seguretat. Quan els agents detectin alguna situació de risc evident, aixecaran acta i ho noti-
Redacció Comarca
Ja fa més de cinc anys que el moviment de grues no és el protagonista del paisatge urbà de molts pobles i ciutats del país, tampoc a les Garrigues. L’esclat de la bombolla immobiliària el 2008 va estroncar de cop una tendència constructora que havia assolit la seua cota màxima l’any 2006, amb 815 habitatges iniciats –cap de protecció oficial– a la comarca administrativa, el 70% dels quals a les Borges.
Previsions desmesurades
Fins aleshores, la lògica imperant equiparava construir amb créixer. Es preveia un cert nombre d’habitatges i, en funció d’una mitjana d’ocupació per a cada un, es projectava automàticament el corresponent augment de població. Uns càlculs compartits per governants i promotors –també mitjans de comunicació– i que es reflectien en els POUM que s’anaven aprovant. No es preveia que els pisos
S’han localitzat 128 espais a les Borges, on la Policia Local revisarà possibles riscos. | FOTO: Aj. de les Borges |
no s’ocupessin. A les Borges, per exemple, coincidia amb la promesa de Prefabricats Pujol de crear 500 llocs de treball a la cimentera que estava fent al polígon de Castellots, ampliat per a l’ocasió. Fins que el 2008 va canviar tot. Els habitatges acabats, costaria vendre’ls (el 2010, el 98% dels pisos fets a les Borges entre el 2005 i el 2006 estava buit), altres van quedar a mig fer i altres ni es van iniciar. De fet, el 2007 ja hi ha els primers indicis de canvi. La Cambra Oficial de Contractistes d’Obres de Catalunya advertia d’una possi-
La tendència constructora va assolir el seu màxim el 2006, amb 815 habitatges iniciats, el 70% dels quals a les Borges Construcció d’habitatges a les Garrigues
Els pisos i cases que es van acabar va costar –i costa– vendre’ls, altres van quedar a mig fer i altres ni es van iniciar ble davallada de l’activitat i instava a reorientar el sector cap a la rehabilitació d’edificis existents, proposta que, en general, no va prosperar, sinó que es continuarien fent càlculs optimistes. Entre els
800
La creixent oferta d’habitatge contrastava amb un balanç demogràfic molt estabilitzat, sense grans pujades ni baixades
700 600 500 400
Habitatges iniciats Habitatges iniciats de protecció oficial
| FONT: Institut d’Estadística de Catalunya |
300
Insalubritat i inseguretat
200 100
1992
llocs on es continuava la tendència a l’alça destacava Castelldans, on el 2007 s’iniciaven 373 habitatges més respecte a l’any anterior. Encara el 2009, les Borges treballava en un POUM que preveia 2.700 habitatges nous, i el 2010 un seguit d’alcaldes garriguencs emetia un manifest contrari als planejaments urbanístics que la Generalitat els imposava, al considerar, entre altres motius, que limitava l’expansió dels seus municipis. La creixent oferta d’habitatge, però, contrastava amb un balanç demogràfic molt estabilitzat, sense grans pujades ni baixades.
1994
1996
1998
2000
2002
2004
2006
2008
2010
2012
Bona part d’aquelles promocions, acabades o no, han fet cap a mans dels bancs, a través d’embargaments. Les acabades continua costant vendre-les, i les inacabades les tenen sovint abandonades.
Creix l’herbassar, hi apareixen rates, es deterioren els materials. La situació preocupa veïns i ajuntaments ficaran als serveis administratius del consistori, que requeriran al propietari que hi actuï. En cas que aquest no ho faci, l’Ajuntament executarà subsidiàriament els treballs i n’exigirà els costos. Fora de les Borges, la voràgine constructora hi va tenir un impacte molt menor, o almenys la majoria d’obra nova es va acabar habitant. A Juneda, per exemple, hi queden uns pocs solars i una sola estructura a mig fer. Tot i això, el consistori procedirà de la mateixa manera que el de les Borges. També el de Castelldans s’ha vist obligat a actuar en algun cas i, sempre amb permís judicial, ha omplert de terra espais pensats com a pàrquings subterranis. A l’hora de cobrar els costos, però, l’alcalde és escèptic. I hi ha pobles petits que tampoc han escapat d’aquell estroncament, com és el cas de Sunyer. S’hi van fer tres blocs (92 pisos), dels quals només un està acabat i ocupat. “Més enllà de l’acumulació d’aigua i brutícia, no ens genera problemes, però sí que dóna molt mala imatge”, explica l’alcalde, Salvador Huguet.