SomGarrigues 528 by SomGarrigues

SOMGARRIGUES · Periòdic quinzenal de les Garrigues · www.somgarrigues.cat

facebook.com/somgarrigues

Preu: 2,20 €

@somgarrigues

Número 528 · Any XX · del 15 al 28 de maig de 2020 SALUT

Entrada imminent a la fase 1 El govern espanyol decidirà si accepta la petició de la Generalitat que a la regió sanitària de Lleida, de la qual forma part les Garrigues, es flexibilitzi el confinament.

La comarca podria entrar al nou escenari el dilluns 18 de maig. Entre els canvis principals hi ha la possibilitat de reunir-se amb amics i familiars.

Pàgina 7

FOTO: Paola Pagano

DESENVOLUPAMENT RURAL

La crisi pot ser una oportunitat per als pobles? El distanciament físic, el teletreball, l’aire lliure o l’amplitud d’espais domèstics són factors que s’han posat més en valor arran de la pandèmia. Pàgines 16 i 17

FOTO: Xavi Minguella

MÚSICA

MEMÒRIA HISTÒRICA

ENTREVISTA

Se suspèn el festival Kalikenyo Rock, que repetirà cartell el 2021

El Memorial Democràtic treu a la llum el cas d’un nou deportat garriguenc

Montse Pijuan Quer (les Borges, 1965) Presidenta de l’Agrupació de Comerciants de les Borges Blanques

L’associació organitzadora del festival de referència de la música punk d’àmbit estatal confirma que no podrà celebrar l’edició d’aquest juny i retorna l’import íntegre dels abonaments.

Benet Triquell Triquell, de Juncosa, va ser presoner al camp nazi de Neuengamme, d’on va ser alliberat el 1945. Se suma a 54 altres garriguencs deportats dels quals es té constància.

Pàgina 11

Pàgina 12

“La temporada comercial d’estiu també serà magra” Pàgina 32

MEMÒRIA HISTÒRICA

Sis protagonistes garriguencs en el naixement del Front Aquest mes de maig s’han complert 80 anys de la creació del Front Nacional de Catalunya, organització en què van ser figures clau alguns activistes de la comarca. Pàgines 20 i 21

SOMGARRIGUES · del 15 al 28 de maig de 2020

Miscel·lània Ara fa 20 anys

EQUIP

SOMGARRIGUES Consell de redacció: Anna Farré Xavi Pastó Ferran Casas

Francesc Florensa Miquel Andreu Abel Pujol

Coordinació: Francesc Florensa Redacció: Miquel Andreu Laura Quintana

Abel Pujol

Disseny gràfic: Adrià Martí Fotografia: Xavi Minguella

Coses del 528

Correcció: Mar Esteller

Departament comercial: Francesc Florensa President: Emili Farré Col·laboradors: Anna Vilalta Jordi Prats Ignasi Revés Anton Bundó Albert Vilà Josep Rubió Jordi Esteller Joel Jové Òscar Bernaus Joan Cornudella Adrià Garcia Jordi Mir Jordi Capdevila Aleix Renyé Josep Maria Baiget Joan Albert Mas Ramon Benet Josep Maria Anglès Alba Carbonell Carme Vidalhuguet Rafel Safont Marc Macià Emma Tost Isaac Beà Mireia Turón

Marina Pujol Laura Quintana Anna Maria Capdevila Salvador Giné Ramon Queralt Joan Maira Morlans Josep Maria Nogué Mireia Zaidín Raül Perucho Jordi Calvís Miquel Àngel Estradé Bernat Morgades Miquel Àngel Sarrà Albert Valero Josep Pau Joan Teixidó Santi Arbós Gabriel Pena Víctor Masip Ferran Obiols Carla Roca Mariona Farré Marina Pujol Sílvia Pallejà Stefi-Gabrielle

Imprimeix: INDUGRAF OFFSET SA Dipòsit legal LL-487-2000 Edita: Associació Cultural Garriguenca de Comunicacions C/ Nou, 2 2a · 25400 · LES BORGES BLANQUES Telèfon: 973142420 administracio@somgarrigues.cat www.somgarrigues.cat SomGarrigues és un mitjà independent i plural. La seua opinió s’expressa mitjançant l’editorial. Les cartes al director expressen l’opinió dels seus autors. La redacció no té l’obligació d’acceptar totes les col·laboracions.

Reconeixements: Premi Ateneus 2008 al millor mitjà de comunicació editat per una associació cultural. Premi Tasis-Torrent 2008 a la millor iniciativa periodística i empresarial. Premi Tasis-Torrent 2011 a la millor iniciativa periodística i empresarial. Premi Pica d’Estats 2012 al millor treball publicat o emès als mitjans de comunicació local. Premi a la Millor Publicació de Premsa Comarcal 2014, adjudicat per APPEC, ACPC i AMIC. Premi a la Millor Publicació Digital 2017, adjudicat per APPEC, ACPC i AMIC.

Amb el suport de:

os mesos després de l’inici de l’estat d’alarma i de les mesures de confinament, creiem que centrar tota la informació únicament en el coronavirus, amb edicions especials quasi monogràfiques, ja es podia fer pesat i, pitjor encara, podia fer desconnectar el lector, saturat ja de molta informació general en aquest sentit. A mesura que es van recuperant algunes activitats del dia a dia de la gent, comença a ser hora, també, d’oxigenar les nostres pàgines i donar entrada a continguts no relacionats directament amb el seguiment de la pandèmia. Això no treu que l’afectació hagi desaparegut, tot al contrari, i en aquesta edició en parlem, però en lloc de posar tots els focus en la immediatesa de la crisi sanitària hem volgut mirar una mica més enllà. Aquesta crisi representarà, per exemple, una revaloració de la vida al món rural a mitjà i llarg termini? Quin paper juguen els pobles petits en aquesta situació? I el comerç local, com en sortirà? I la relació de les famílies amb l’escola, com està sent? Són alguns dels articles que trobareu en aquest número, a més d’actualitat diversa i reportatges que se’n van 80 anys enrere, fins i tot, concretament en les primeres passes del Front Nacional de Catalunya.

MeteoSom Del 30 d’abril al 13 de maig de 2020 COL·LABORADORS:

Tenim rius!

l 28 d’abril del 2000, el pavelló de les Borges es va omplir a vessar de pagesos de Ponent i del Camp de Tarragona mobilitzats per la crisi de la fruita seca. També a les Borges, el consistori planificava enderrocar l’edifici del Parc de Bombers voluntaris i fer-hi pisos de protecció oficial. De Parc se’n va fer un de nou, però de pisos en aquell espai no.

Lluna nova 22 de maig Quart creixent 29 de maig Lluna plena 5 de juny Quart minvant 13 de juny

L’ALBAGÉS: Josep Iglesias / L’ALBI: Oriol Bernat i Casas ALFÉS: Ramon Martí / ALMATRET: Josep Maria Pujol Solé LES BORGES BLANQUES: Joan Boldú i Boldú/Bombers BOVERA: Ramon Masip / CASTELLDANS: Antonio Anglada CERVIÀ DE LES GARRIGUES: Salvador Pueyo / EL COGUL: Guillem Seró L’ESPLUGA CALBA: Emili Ereza / LA GRANADELLA: Xavier Mascarilla JUNCOSA: Adrià Martí / JUNEDA: Conxita Beà LLARDECANS: Ramon Miarnau / ELS OMELLONS: R. Aixalà LA POBLA DE CÉRVOLES: Zacaries Sobrepere EL SOLERÀS: Joan Rius / EL VILOSELL: Pepita Rossinach VINAIXA: Daniel Sala

JOAN MARIA MORLANS

SomGarrigues núm. 6

joanmaria.morlans@somgarrigues.cat

es de l’històric temporal de l’octubre i la seva rèplica del gener, les pluges han continuat força generoses, o com a mínim normals per l’època. Si a finals d’any es van omplir totes les lleres comarcals, ara aquestes segueixen al peu del canó i fins i tot recuperant a poc a poc el seu espai natural, refent lleres i ecosistemes, dels quals se’ls ha privat des de fa dècades per l’activitat humana i per una gestió, com a mínim, susceptible de debat. Des de la capçalera de la Brugosa a Vinaixa, passant per la Floresta i les Borges; des dels peus del monestir del Tallat, passant per l’Espluga Calba, els Omellons i Arbeca; des de la serra de la Llena, passant per la Pobla de Cérvoles, Cervià, l’Albi; des de Juncosa, Granyena i

38 L

JUNEDA

36,1 L

LES BORGES BLANQUES

32 L

41,8 L

L 42,4 L 40 L’ALBI CERVIÀ DE LES G.

LA GRANADELLA

MAIALS

pràcticament tots els pobles de les Garrigues, que no serà possible esmentar tots aquí, l’Esparreguera, el Rinet, el Set, el riu dels Gorgs, la vall Major, la Femosa, i gran part dels seus rierols subsidiaris segueixen ferms i per molt de temps, recordant-nos que hi són, qui són, i qui han sigut, reivindicant el seu espai, en gran part oblidat i negat, sorprenent molta gent que ara s’adonen i aprecien expectants el que tenim. De ben segur que no havien estat mai tan visitats, enregistrats i fotografiats com aquests últims temps. Veure el riu com flueix és una visió plaent, com quan mirem el foc com crema, ho portem als gens, i això ve a ser com una mena de missatge que hem de saber interpretar. No acostumo a emetre opinions en aquest espai, però crec que hauríem de fer una reflexió i recuperar aquests espais i protegir-los, com a inversió en patrimoni, ecologia, lleure i, per què no i al final, turisme. Els nostres rius i rierols de terra eixuta ho estan demanant a crits.

SOMGARRIGUES · del 15 al 28 de maig de 2020

Miscel·lània Òrbita SOM

EDITORIAL

què trobarem a...

Entubats o a cel obert

ls episodis de precipitació viscuts en els dar- natge. Aquest col·lapse vindrà rers mesos han fet aflorar a la superfície cur- facilitat perquè l’abandonament sos d’aigua dels quals pràcticament no se n’era de finques a les cotes altes i la caini conscient. En molts fondos i fondalades, allò guda de marges deixa de retenir una gran que era un pas de séquia o simplement una canonada quantitat d’aigua que ara corre cap avall. I ve soterrada o abullonada capaç d’assumir el cabal d’una lleugerament ajudat perquè allà on s’hi han anat espluja abundant va saltar pels aires en un o l’altre dels tenent recs de suport la capacitat de retenció d’aigua passats temporals. En alguns cadel terreny és inferior. Per tant, sos encara drenen i més encara, és plausible pensar que les rubiamb una primavera plujosa com nades es repetiran. I l’altre factor La reobertura de les lleres la que s’està vivint. Davant d’això, que hauria de fer repensar la funaturals ampliaria molt la resposta habitual és o ha estat tura solució és la possibilitat de reconstituir l’estat anterior amrecuperar l’ús natural i original la capacitat de drenatge i pliant l’amplada del caixer o recad’aquestes antigues lleres. Està minimitzaria els riscos nalitzant amb un major diàmetre. clar que aquesta solució xoca soÒbviament, de cara a una finca, al vint amb l’interès dels propietapagès no li sol agradar tenir la finca partida per un pas ris, però, amb relació a aquests, també cal posar sobre d’aigua si la pot tenir d’una sola peça. la balança l’enorme perjudici que els causa la pèrdua Ara bé, hi ha dos factors que obliguen a repensar-ho. dels sòls superficials. La reobertura d’aquestes lleres En primer lloc, la recurrència d’aquests episodis serà naturals, tot i que no eximiria de la possibilitat de patir creixent. Per un costat, és una de les conseqüències danys a les finques, ampliaria molt la capacitat de dredel canvi climàtic, no l’increment de la pluja sinó de la natge i minimitzaria el risc, i per altra banda, serviria torrencialitat i, per tant, de la caiguda de molts litres per recuperar uns espais naturals valuosos i amb un en poques hores que col·lapsen els sistemes de dre- gran interès paisatgístic.

LES XIFRES

605

són els treballadors garriguencs afectats per un ERTO. La comarca es manté com la sisena amb les xifres més baixes.

273

són els porcs que, segons la policia, hauria robat un veí de Torregrossa en granges de pobles veïns durant els darrers dies.

El darrer número de la publicació dels nens i nenes de les Garrigues gira, íntegrament, al voltant del coronavirus. D’una banda, expliquem als més petits què és la Covid-19 i quines conseqüències té en les persones. Entrevistem el pediatre Ramon Capdevila, que ens dona consells per no caure en el sedentarisme durant el temps de confinament, entre d’altres. També preparem un reportatge sobre com l’escola s’ha hagut d’adaptar, en temps rècord, a impartir les classes per mitjans digitals. Finalment, les escoles de la comarca ens expliquen com està vivint l’alumnat la situació d’alarma vigent.

2000

són els garriguencs que, segons els historiadors locals, van passar per camps de concentració després de la Guerra Civil.

són les bosses que l’Ajuntament de Juneda repartirà entre els veïns amb motiu de la campanya ‘Compra a casa, compra a Juneda’.

Anys i panys Cervià, 1970 FONT: Miquel Martí Pastó

l 18 de maig de 1970, dilluns de Pasqua Granada, tenia lloc el segon Aplec de les Besses. L’ermita encara estava per restaurar i la imatge venerada era encara la Mare de Déu de Montserrat de la parròquia. La caravana de vehicles entre el poble de Cervià i el paratge de l’antic poblat era espectacular: 70 tractors, dos carros, tres turismes i unes quantes bicicletes, a més de qui hi va a peu, explica Miquel Martí Pastó al llibre Els 25 primers aplecs a les Besses, editat el 2018 per l’associació cultural El Cérvol, al qual pertany la foto. A la missa la van seguir les sardanes (amb fonògraf ), les cassoles, els jocs i la música i, a mitja tarda, el retorn al poble, també en caravana, i El cant dels adéus a la plaça Major.

SOMGARRIGUES · del 15 al 28 de maig de 2020

Opinió BROMA PLANA

Qui pogués ser pagès!

IGNASI REVÉS ignasi.reves@somgarrigues.cat

“

Qui pogués ser pagès!”, pensaven a la capital. Sortir de casa cada dia i treballar a l’aire lliure. Esporgar, llaurar, ensulfatar, passar el rodet o aclarir préssecs. Amb el cel i el sol de sostre. “Qui pogués ser ramader!” Anar a la granja, alimentar vaques, porcs i pollastres –i els gossos que guarden la granja. Treure a pasturar corders i cabres. A la plana i la muntanya. Al guaret i la garriga. El confinament ens ha ensenyat, molt de pressa, molt cruament, què implica viure a la ciutat i al poble. Trobar-se on hi ha les botigues, els hospitals, les empreses i les institucions, per a la gran majoria de la gent, ha resultat un càstig. I trobar-se en els pobles petits, en els pobles no gaire grans i a sobre ser pagès o ramader ha esdevingut un regal, un bé de Déu. Què passarà a partir d’ara? Que hi haurà un flux migratori de la ciutat al camp? Que reequilibrarem territorialment el nostre país d’una punyetera vegada? Que als pagesos se’ls pagaran uns preus justos, ara que s’ha demostrat la seva importància en casos de necessitat? Als pobles som descreguts i malfiats, i sabem que no passarà res de tot això. Fins i tot, no tenim clar si es trobaran prou temporers per collir la fruita dolça d’aquesta campanya. Perquè, encara que hagi molta gent que les passi magres a ciutat, qui anirà al tros, a passar calor, al bell mig del mes d’agost?

CAMÍ DE SOL

Quin dia som avui? ISAAC BEÀ

isaac.bea@somgarrigues.cat

a mica de ranura oberta de la persiana ja deixa passar un bri d’entrellum. És de dia i la nena encara no s’ha despertat. És el moment del dia que puc dedicar només a mi. L’aprofito per a estudiar oposicions... Han mogut la convocatòria al setembre i tinc uns dies més... Tanmateix, no passa gaire estona fins que sento passes descalces per les escales al mateix temps que cops de mà a la paret per a ajudar a conservar l’equilibri. Una rialla i una rabosa de peluix a les mans: “Papa, que llegim lo conte?” El conte, de fet, són les fitxes de l’escoleta de l’any passat. Ens parem a cada color: “Blau, blau, blau, és el vestit que porto...” “Què vols per a esmorzar?” “Llet i pastes.” No sé per què pregunto. Passem el matí dibuixant fins que s’atansa l’hora de dinar, i necessitem una mica de verdura. L’anem a comprar a la verdureria de baix. Sempre hi ha cua, al carrer, separats dos metres l’un de l’altre. A la noia que despatxa li fa gràcia veure una nena a la botiga. Ella també en

té una un any o dos més gran. Comencem tots dos a fer el dinar, però ella se’n cansa de seguida i se’n va. Al principi reclamava, però ara ja accepta que algú o altre ha de cuinar per a poder menjar. Dinem i descansem una estona. A la tarda m’agafen el relleu i puc dedicar-la als alumnes. Tot i així, ella sempre acaba apareixent un moment o altre, i després d’escalar cames i genolls aconsegueix situar-se damunt de la falda. “Què fas?”, pregunta. Tiro la pantalla del portàtil enrere perquè els col•legues de videoconferència només vegin el meu cap. “Veus tots aquestos d’aquí? Són companys de feina.” Més tard continuem: “I per sopar, què vols?” “Sopa!” Tampoc sé per què ho pregunto. “Vine a mirar la tele, papa”, em diu mentre acabo d’endreçar la cuina. Si no ha fet migdiada, amb una mica de sort s’adormirà al sofà, tindré una altra estona per a mi i potser l’endemà no em preguntaré quin dia som quan em torni a despertar el bri d’entrellum.

Confinat a la ciutat

JOAN TEIXIDÓ joan.teixido@somgarrigues.cat

S LA CULLERADA

Enfront del fatalisme

“

AMB PALA

PERUCHO

ÒSCAR BERNAUS

Res de nou sota el sol” és una de les dites més cèlebres del llibre de Cohèlet de l’Antic Testament. L’autor carrega fort contra algunes de les creences més tradicionals de la Bíblia jueva, a partir d’un pragmatisme pessimista. La desgràcia no hi entén ni de bondat ni de maldat: “El destí de l’home i el de les bèsties és el mateix: la bèstia mor i l’home mor. Tots dos tenien el mateix alè de vida. Tot va al mateix lloc: tot ha sortit de la pols i a la pols torna tot.” Només li queda a l’home una cosa: gaudir dels plaers de la vida, mentre duri el seu temps en aquest món. Una de les coses que més hi sobten és l’afirmació que és impossible conèixer Déu. Així com Job, davant del silenci de Déu, reacciona, Cohèlet sembla quedar-se palplantat resignadament: ni tan sols un esbós de pregària, de queixa o de lament. A què ve tota aquesta digressió? Doncs arran de

oscar.bernaus@somgarrigues.cat

la lectura d’un fragment de la Història de les guerres de Procopi (s. VI) en què narra una epidèmia que assolà Bizanci. Les descripcions de com tothom quedava reclòs a casa, de com s’acumulaven pertot els cadàvers, recorden tristament la situació actual i que, per molts avenços que hi hagi, “res de nou hi ha sota el sol”. En aquesta clausura que ens ha estat imposada, poden néixer, però, constatacions més enllà del fatalisme objectiu: decisions de canvi de vida, d’orientació de les relacions, de les economies, de com ens relacionem amb l’entorn. Ens caldria, però, trobar un focus des del qual il·luminar-ho tot. En ple temps pasqual, us proposo el que neix d’un sepulcre buit a Jerusalem, un silenci viu i lluminós, que pot esdevenir la resposta als interrogants profunds de què és feta la nostra carn. Passar de les cantarelles repetitives i les mitges rialles a la pura i simple confiança d’una novetat sense parió.

ervidor de vostès està passant el confinament en un pis petit. O, millor, m’he acostumat al confinament en un pis petit. Vivint amb cert respecte això de les franges horàries. No sé si fem bé de sortir o no. I amb mascareta o sense quan anem a fer esport. No sé si ser bons ciutadans és recriminar als que no porten protecció o als que van en grups de sis o set. Vivim un confinament amb un teletreball que hem criminalitzat perquè encara no hem entès que no és el mateix teletreballar que teletreballar enmig d’una pandèmia mundial. I encara no hem après que no cal que ens vegin asseguts en una cadira vuit o nou hores al dia per saber que estem fent la nostra feina amb el màxim de respecte per la nostra empresa. Haurem de començar a anar als fisioterapeutes perquè ens destensin tots els músculs de la tensió que hem suportat per intentar demostrar tota la nostra labor diària. Un dia en parlava amb algú del Som. No sé què en sortirà, ni si tornarem a alguna normalitat real. El que sí que sé és que tornarem a girar un altre cop. I el que peti, haurà de renéixer. Al temps!

SOMGARRIGUES · del 15 al 28 de maig de 2020

Opinió RES NO ÉS EL QUE SEMBLA

CENTRE D’ESTUDIS DE LES GARRIGUES

El món que vindrà

MIQUEL ÀNGEL ESTRADÉ

m sembla que durant aquesta pandèmia, i aclaparats pels canvis que està provocant en les nostres vides, la majoria no hem pogut deixar de pensar que potser res no tornarà a ser igual. No cal dir que per alguns això constitueix un motiu d’esperança, perquè ja fa temps que desitjaven fer net i albirar una nova etapa històrica, per altres constitueix un motiu de fonda preocupació perquè temen perdre coses importants i potser per molts constitueix un motiu d’incertesa, perquè no saben si allò que pot venir serà millor o pitjor. Gosaria dir que, per convenciment o perquè així tenen l’obligació de manifestar-ho, els optimistes superen de llarg els pessimistes o els catastrofistes. Els primers auguren que la recuperació serà ràpida i posen d’exemple una ve baixa per il•lustrar-ho, si bé reconeixen que poden aparèixer imprevistos que ho allarguin una mica tot plegat. Els segons, per contra, asseguren que el món que vindrà serà el que, de fet, ja estava venint, però que ens negàvem a admetre que pogués arribar, perquè el sistema econòmic i productiu imperant requereix que la gent segueixi gastant i invertint com sempre. És a dir, per a ells el món d’abans de la pandèmia ja estava caducant i mostrava signes d’esgotament, que s’ocultaven per interessos econòmics i polítics inconfessables. Què més voldria que poder-me pronunciar amb rotunditat sobre el món que vindrà i així poder ajudar els nostres lectors a prendre decisions encertades i a esvair dubtes. Ara bé, sí que em sembla evident que la pandèmia ha situat en el centre del debat po-

Avui parlem de la Roser...

miquelangel.estrade@somgarrigues.cat

lític i social fenòmens i propostes que fins ara només concernien unes minories, a qui s’acusava de no tocar prou de peus a terra. La renda garantida bàsica, per exemple, ha deixat de ser una proposta utòpica o experimental, per esdevenir una opció seriosa que molts governs tenen sobre de la taula. El treball en xarxa, abans només a l’abast de quatre autònoms o una minoria de treballadors qualificats, avui ja hi ha moltes organitzacions que ho preveuen com una alternativa massiva capaç d’estalviar costos i oferir major flexibilitat horària i laboral als empleats. La globalització tan lloada, arran de la deslocalització productiva que pot convertir en extremament vulnerables davant tot tipus d’amenaces economies abans molt sòlides, avui ja s’està qüestionant seriosament. Per tant, la pregunta que hem de fer-nos, crec, és: la pandèmia accelerarà allò que, tard o d’hora, hauria acabat passant o només esdevindrà un parèntesi temporal abans de tornar a la vella normalitat? Per la meva banda, veig clar que la crisi sanitària, social i econòmica provocada per la Covid-19 en comarques com la nostra pot constituir una oportunitat per copsar els avantatges de tenir com a puntal un sector agroalimentari potent, de disposar d’hàbitats amb poca densitat de població i facilitat per a l’esgambi o de no haver de dependre econòmicament d’un tràfic embogit de mercaderies i de persones atrafegades. Potser encara resultarà que aquesta pandèmia convertirà allò que podíem veure des del nostre terrer com un conjunt d’amenaces en un reguitzell de noves oportunitats.

Anuncia’t

als classificats

al mateix preu de sempre 973 14 24 20 · somgarrigues@somgarrigues.cat

vui no parlarem dels molins fariners a la Femosa ni dels antics hostals de camí ral, com alguns devíeu esperar. Avui, malauradament, hem de parlar de la filòloga borgenca Roser Ripollés, que aquest passat 6 de maig ens deixà a l’edat de 85 anys. Una persona estimada per la gent que més la van conèixer i un personatge important en la vida cultural i associativa de la capital garriguenca. Nascuda a Agramunt l’any 1934, la seua família s’establí a les Borges a finals de la dècada dels 40, on estudià el batxillerat de lletres per després cursar la carrera de filologia hispànica a la UAB. Gran part de la vida laboral la pogué dedicar a la seua vocació, com a professora de llengua catalana a l’Escola de Magisteri de Lleida. Podem parlar de molts camps en què la Roser destacà, sobretot, en l’onomàstica, la seua gran afecció. Com a membre de la Societat d’Onomàstica, és autora de diversos articles especialitzats i dels llibres Els carrers de les Borges Blanques (1897-1985) i Els renoms de les Borges Blanques des del s. XVII fins als nostres dies (2006). Com a lingüista, amb “La llengua catalana al s. XVII” (1999) i altres articles d’opinió en defensa de l’ús del català. Com a divulgadora de la història local, «Les Borges Blanques a cavall del decret de Nova Planta» (1982) i molts altres textos a la revista Terrall, on fou col·laboradora des dels seus inicis i escriví, a més dels temes que hem dit, de literatura, viatges, reflexions, etc. També es prodigà en el món de l’art amb diverses exposicions de gravats i aquarel·les. Però el millor reconeixement, al meu entendre, li arribà pel seu compromís i implicació amb els refugiats bosnians a les Borges, amb el premi de l’Olivera d’Or del 1994. L’acció humanitària també fou un dels aspectes que val a ressaltar al llarg de la seua vida. A nivell personal havíem parlat algun cop, però sobretot recordo fa molts anys un dia que el Manel Giné me la presentà com a historiadora local i la Roser, amb mirada somrient, contestà: “Jo només sóc professora de català”. Albert Calvera

0€

SOMGARRIGUES · del 15 al 28 de maig de 2020

Cartes A la Roser Ripollés

e n’ha anat la Roser, la nostra historiadora local, de bracet amb l’enyorat Manel Giné, que fa 6 anys que ens deixà. La casualitat ha volgut que tots dos emprenguessin el vol un dia del mes de maig, i que tots dos tinguessin la mateixa edat en el moment del darrer adéu, 85 anys. La Roser era una persona amable, de veu dolça i agradable. Tenia el seu caràcter, això sí, i quan el treia deixava molt clar quin era el seu criteri i com volia que es fessin les coses. Era una dona amb les idees molt clares. No sabria dir quants anys fa que la coneixia, sembla que de tota la vida. Ella era filòloga i mestra de professió. El seu currículum és llarg. Entre els seus llibres, viatges i aficions podríem omplir pàgines senceres. I és entre aquestes aficions que ella i jo vam anar coincidint. La Roser va ser alumna de l’Ernest Ibàñez, recordat artista lleidatà que ensenyava pintura en cursos monogràfics d’adults a l’Escola de Belles Arts de Lleida. Allí vaig descobrir una Roser diferent, la Roser artista. Qui m’havia de dir que vint anys més tard, des de la regidoria de cultura del nostre ajuntament, seria jo qui li organitzaria una exposició a la Sala Arts25400 de les Borges? A més de pintar, també va aprendre l’art del gravat. Va ser la Rosa Siré –artista que també ens deixà fa uns anys– qui ens en va ensenyar a totes dues, per bé que aquí ja no vam coincidir en el temps. Amb la Roser vam escriure juntes el text sobre la Biblioteca de les Borges a la revista Terrall. Era l’any 2015, l’any de les Biblioteques de la Mancomunitat. Vaig anar a casa seva un parell de vegades i ens vam trucar en diverses ocasions amb l’excusa de l’escrit. Per a mi va ser un honor poder compartir recerca i escrit amb ella! Acabo recordant un dia en què me la vaig trobar passejant pel carrer. Jo tenia els nens força petits encara i em queixava de no tenir temps per fer el que més m’agradava, escriure, estudiar... Ella em va dir que no patís, que ja en tindria de temps, que tot arribaria. I tenia raó. Quina llàstima que ara que començo a tenir temps, ella no sigui aquí per poder-lo compartir! Adéu, Roser, gràcies per tot el que ens has ensenyat. Quan tot això passi vindrà l’homenatge que et mereixes. Les Borges es queda una mica més òrfena sense tu. Montse Esteller i Mas. Les Borges Blanques

Contaminació i pandèmia a la plana de Lleida

mb l’erupció de la revolució industrial, a principis del segle XIX, de forma progressiva, la societat va abandonar la vida en ple contacte amb el medi rural, i el nostre organisme s’ha anat adaptant a la vida més urbana, al consum de productes elaborats plens de tractaments de tota mena tant en els conreus i producció ramadera intensiva, com en el consum, introduint-nos tota mena de productes produïts per la indústria química, com són els antibiòtics, conservants fungicides utilitzats en la nostra medicació i alimentació, que els prenem sense recepta mitjançant la ingesta d’aliments, que els incorporen en els pinsos de la ramaderia com en el conreu, conservació dels aliments, l’aigua que consumim i l’aire que respirem. De forma que el nostre sistema immunitari i de defenses és cada dia més baix. I per baix, a les ciutats i pobles que suporten nivells de contaminació elevats, és així com costa poc d’entendre els exemples d’extensió de la nova pandèmia, el coronavirus, no en va les dues ciutats més grans de la península Ibèrica, Madrid i Barcelona, són les més afectades amb diferència, no només per la concentració de persones sinó –i en especial– per la concentració d’indústries potencialment contaminants, per això aquestes dues ciutats són de les més contaminades d’Europa i el món. I per aquest motiu, la Comissió Europea té oberts procediments sancionadors contra aquestes dues ciutats, per superar amb escreix la directiva d’emissions contaminants a l’atmosfera. Per això, cada vegada més, diferents estudis científics relacionen la contaminació amb la mort prematura i el desenvolupament de diferents malalties, pel fet que la ingesta de contaminants afebleix el nostre sistema immunitari i redueix la nostra qualitat de vida i la nostra salut. Segons fonts de professionals sanitaris, els casos de diferents tipus de càncers es desenvolupen més entorn de complexos industrials de combustió, les indústries que cremen o incineren a temperatures altes. A la plana de Lleida, un dels punts que tenen nivells cancerígens alts és el triangle que es troba entre les Borges Blanques Juneda i Castelldans. Entre aquestes poblacions es troben tres indústries

potencialment contaminants, en especial –i no són les úniques–, General d’Olis, que crema unes 240.000 tones, energia que utilitza per extreure el 5% de l’oli que resta a la pinyola de l’oliva després d’haver passat per la premsada dels molins, amb les seves xemeneies evacuant diferents components tòxics. La UPC, entre març i abril de 2016 en un informe, va identificar 97 compostos orgànics volàtils tòxics, molts dels quals cancerígens. La planta termosolar –una altra indústria que crema unes 150.000 tones de fusta per produir electricitat a la nit– i ara la planta de tractament de purins a Juneda, Tracjusa, vol construir una incineradora de residus per cremar 45.000 tones a l’any per deshidratar els purins, quan les tecnologies actuals no cremen, sinó que separen els líquids dels sòlids per sistemes mecànics. Si tenim alternatives no contaminants, per què persisteixen a fer una incineradora a Tracjusa? Per què persisteixen si a hores d’ara l’estació de mesurament de la contaminació de Juneda registra al llarg de l’any alguns dels nivells més alts de contaminació de Catalunya, de partícules i d’ozó troposfèric? I per què –i tot i ser un compromís del conseller de Territori i Sostenibilitat a principis de gener de constituir una taula a la zona sobre la contaminació–, per què no ha complert, malgrat que ho va anunciar molt abans del coronavirus? Malgrat que alguns estudis científics relacionen les emissions contaminants amb la dispersió de la pandèmia, continuen volent fer la incineradora. No pot ser que les administracions mirin a un altre lloc i prioritzin la contaminació davant la salut. Així no, no admetrem que la pandèmia no hagi servit ni tan sols per reflexionar per un nou desenvolupament on la vida sigui la prioritat de tot. Joan Vàzquez Medieta, Secretari d’Ipcena

SomGarrigues només acceptarà les cartes al director que vagin acompanyades amb el DNI del seu autor. Així mateix, el límit d’extensió és de 2.000 caràcters. La publicació no es fa responsable de les opinions expressades pels lectors. L’opinió del mitjà s’expressa a l’Editorial.

SOMGARRIGUES · del 15 al 28 de maig de 2020

La notícia SALUT

Les Garrigues està en condicions de flexibilitzar el confinament Canvi de fase. El govern de la Generalitat, d’acord amb un seguit d’indicadors, transmet al govern espanyol la petició per tal que les regions sanitàries de Lleida (de la qual formen part les comarques de Ponent), Girona i la Catalunya Central passin de la fase 0 a la 1, tal com ja van fer primer les Terres de l’Ebre, el Camp de Tarragona i l’Alt Pirineu-Aran. Redacció · Comarca Al tancament d’aquesta edició, la comarca estava pendent de saber si el dilluns 18 de maig passaria a la fase 1 del pla de desconfinament de la crisi sanitària de la Covid-19. Això és el que ha demanat la Generalitat al govern espanyol, que afegís les regions sanitàries de Lleida, Girona i Catalunya Central a les que el dilluns anterior ja havien canviat de fase, això és, Terres de l’Ebre, Camp de Tarragona i Alt Pirineu-Aran. La petició de la Generalitat es fa d’acord amb un seguit d’indicadors (capacitat assistencial de cada regió, incidència de nous casos, taxa reproductiva del virus, mobilitat, capacitat de diagnòstic i de se-

La decisió es preveia que l’anunciés el ministre de Sanitat, Salvador Illa, el divendres 14 a la tarda guiment de casos, disposició de proves PCR) i, si se segueix la mateixa lògica que fins ara, tot apunta que les Garrigues passaran de fase, ja que fins ara el govern de l’Estat ha atès les peticions en aquest sentit, excepte en el cas de Madrid, on tot i no complir els indicadors les autoritats regionals insisteixen a voler canviar de fase. La decisió final sobre Lleida, Girona i Catalunya Central es preveia que l’anunciés el ministre de Sanitat, Salvador Illa, el divendres 14 a la tarda. I és que des del decret de l’estat d’alarma, les competències en aquest terreny depenen en última instància de l’executiu espanyol.

Els principals canvis de la fase 1 1. Trobades i desplaçaments

Un dels canvis més notoris de l’entrada a la fase 1 és la possibilitat de quedar amb amics i familiars, a casa o a l’espai públic, amb un màxim de 10 persones i mantenint els dos metres de distància. El nou estadi permet també els desplaçaments dins de la mateixa regió sanitària (en el cas de Lleida inclou les Garrigues, el Segrià, la Noguera, el Pla de l’Urgell, la Segarra i l’Urgell), però només es recomana fer-ho si és imprescindible.

2. Comerços i terrasses

Els comerços i locals de menys de 400 m2 de superfície poden obrir (excepte els que estan en centres comercials) sense necessitat de cita prèvia però amb un terç de l’aforament. Els que ja estaven oberts a la fase 0 amb cita prèvia ara poden obrir amb una ocupació màxima del 30% i sense cita prèvia. Poden habilitar-se les terrasses amb la meitat de les taules que abans, separades un mínim de dos metres i per a grups de 10 persones com a màxim. Poden obrir al públic, exclusivament amb cita prèvia, concessionaris d’automoció, estacions d’inspecció tècnica de vehicles, centres de jardineria i vivers de plantes i administracions de loteria. Tots estan obligats a netejar i desinfectar les instal·lacions dues vegades al dia, marcar la distància de seguretat de dos metres, posar a disposició gel hidroalcohòlic a l’entrada. Els clients no podran utilitzar els serveis, excepte en casos estrictament necessaris.

3. Equipaments i allotjaments

Biblioteques, museus, auditoris, teatres i cinemes poden obrir, però amb aforament limitat i restriccions. A les biblioteques, per exemple, no s’hi poden fer activitats culturals, d’estudi a les sales o de préstec interbibliotecari, ni utilitzar els ordinadors. Als locals d’espectacles culturals tampoc es pot superar un terç de l’aforament. Si són en un espai tancat, es permet un màxim de 30 persones en total i si són a l’aire lliure poden ser 200.

4. Llocs de culte

Es permet l’assistència a llocs de culte sempre que no se superi un terç de l’aforament i es compleixin les mesures de seguretat i higiene. Hi és obligatori l’ús de mascareta, desinfectar els espais després de cada celebració i posar a disposició dels assistents gel hidroalcohòlic o desinfectant. No es permet l’ús d’aigua beneïda i s’ha d’evitar tocar o besar objectes de devoció. Si els assistents es descalcen, s’han d’utilitzar catifes personals i desar el calçat en bosses separades.

5. Vetlles i enterraments

Les vetlles es poden fer a qualsevol tipus d’instal·lacions amb un límit màxim de 15 persones a l’aire lliure i 10 en espais tancats. Poden ser persones que no convisquin juntes. Quant als enterraments o comiats per incineració, es restringeix l’assistència a 15 persones entre familiars i persones

properes, a més del ministre de culte o qui oficia la pràctica del ritu funerari. Cal mantenir la distància mínima de seguretat de 2 metres, higiene de mans i ús de mascareta.

6. Esport

Es reprèn l’activitat esportiva professional i federada amb l’obertura dels centres d’alt rendiment, de les instal·lacions esportives a l’aire lliure (camps de futbol, pistes de tennis, etc.) i dels centres esportius per a la pràctica individual. No es consideren instal·lacions esportives a l’aire lliure les piscines i zones d’aigua. Per fer ús de la instal·lació caldrà concretar una cita prèvia. L’aforament màxim és del 30%.

7. Centres educatius

Poden obrir centres educatius i universitaris però només per a tasques de desinfecció i condicionament d’espais, així com per a funcions administratives. Es poden fer congressos i seminaris en l’àmbit de la investigació científica i tècnica, amb aforament màxim de 30 persones.

8. Mercats a l’aire lliure

La reobertura de mercats a l’aire lliure i venda ambulant és competència de cada ajuntament i molts ja els havien mantingut oberts durant aquestes setmanes per a fruites, verdures i altra alimentació. Ara s’hi poden incloure altres productes, però amb una limitació del 35% de les parades habituals.

QUE NO ENS FALTI LENERGIA GRÀCIES A TOTS, CADA DIA SOM MÉS A PROP. A Endesa continuem estant al teu costat amb tota la nostra energia, duplicant esforços i recursos per assegurar el subministrament, donant facilitats a pimes i autònoms i atenent serveis de reparació urgents a habitatges. A més, hem dissenyat un Pla de Responsabilitat Pública dotat amb 25 milions d’euros per ajudar a combatre els efectes de la pandèmia.

endesa.com SOM GARRIGUES CATALAN 260 X 70.indd 1

30/4/20 13:20

SOMGARRIGUES · del 15 al 28 de maig de 2020

Comarca SALUT

TREBALL

Remet el nombre de positius de Covid-19 però creix el de gent que té símptomes sense haver fet la prova

La xifra de treballadors afectats per un ERTO a la comarca s’estabilitza en les 600 persones

Estabilització. Cap poble de la comarca ha vist incrementar els casos diagnosticats des de principis de maig. Sí que han augmentat, però, els anomenats sospitosos, que tenen símptomes però no el resultat positiu d’una PCR.

Redacció · Comarca Segons les dades publicades el dimecres 13 de maig pel Departament de Treball, a la comarca administrativa de les Garrigues ja hi ha 605 treballadors afectats per un total de 143 expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO). La comarca va tancar l’abril amb un global de 597 persones afectades, corresponents a 142 ERTO. Per tant, en la darrera quinzena, només s’ha registrat un nou expedient que, això sí, ha afectat 8 treballadors més. Veient les dades, les Garrigues es manté com la sisena comarca amb un nombre menor d’afectats, només per darrere de l’Alta Ribagorça (217), Pallars Sobirà (379), Terra Alta (381), Priorat (414) i Pallars Jussà (524).

AJUTS

A principis de maig, el còmput global dels mateixos pobles vorejava el centenar de casos positius acumulats. FOTO: Xavi Minguella

Redacció · Comarca En data de 14 de maig, als pobles de la comarca dels quals es donen dades hi havia 79 casos positius de Covid-19, confirmats amb la prova diagnòstica PCR. Són 17 menys que deu dies enrere, quan es vorejava el centenar de casos. Cal recordar, però, que per qüestions de privacitat el departament de Salut no dona xifres de municipis de menys de 200 habitants, de manera que no es pot descartar que siguin alguns més, ja que a la comarca hi ha vuit pobles –una quarta part– de menys de 200 habitants. Juneda continua encapçalant la llista de més casos (22), seguida de les Borges (10) i Bellaguarda (10), Torregrossa (8) i Maials (7). No obstant això, a cap poble de la comarca hi ha hagut increments en els últims dies, sinó que els casos positius o s’han estancat o han disminuït; també la mortalitat, que es

manté en cinc defuncions atribuïdes a la Covid-19 a les Garrigues administratives. Totes les xifres d’àmbit municipal fan referència a l’adreça que consta a la targeta sanitària de la persona malalta, que no sempre concorda amb el lloc de residència, cosa que pot generar desajustos, com ja s’ha comprovat en algun poble de la comarca on consten oficialment alguns positius que, en realitat, no hi viuen. Augmenten els casos sospitosos Tot i el descens de positius, les darreres setmanes hi ha hagut un augment important de casos considerats sospitosos, és a dir, persones que en algun moment han presentat símptomes i un professional sanitari les ha classificat com a possible cas, però no tenen una prova diagnòstica PCR amb resultat positiu. Si a principis de maig eren 247 a la comarca, el dia 14 n’eren 311. A les Borges és on n’hi ha més (104), seguit de Juneda (87), Arbeca

(33) i Torregrossa (26). Marea Blanca de Lleida, plataforma en defensa de la Sanitat pública, denuncia que a tota la província només hi ha una màquina en funcionament per fer tests, a l’hospital Arnau de Vilanova, que en pot fer 240 al dia, mentre que afirma que tant a l’Arnau com a la UdL hi ha tres màquines més que també en podrien fer. “Per contra, Salut ha contractat laboratoris privats lleidatans per fer proves PCR”, expliquen. Màscares quirúrgiques a Torregrossa A més de les mascaretes casolanes fetes voluntàriament per veïns i d’altres de reutilitzables, l’Ajuntament de Torregrossa ha repartit aquests dies dues mascaretes quirúrgiques a totes les llars. 2.000 les ha adquirit el consistori, 200 les ha aportat la Diputació i 300 el govern de l’Estat. D’altra banda, en previsió dels que no puguin fer preinscripció escolar telemàtica, es desinfectarà part de l’escola La Bassa.

La Granadella aprova 4.200 euros d’ajuts per tal de mitigar la bretxa digital de 33 veïns del municipi Redacció · La Granadella L’Ajuntament de la Granadella ha concedit una ajuda a 33 veïns del poble amb l’objectiu de reduir la bretxa digital que provoca un accés asimètric al servei d’internet. Un servei que, arran de la situació d’emergència sanitària, s’ha destacat com a imprescindible, sobretot en el cas de famílies amb fills. Les ajudes d’enguany han beneficiat cinc veïns més que el 2019, quan hi va haver 28 beneficiaris. Així, s’abonarà un total de 4.200 euros, que són 547 euros més que l’any passat, en què es van pagar 3.653 euros. L’ajut a l’internet simètric és de 12 euros mensuals als usuaris empadronats al municipi de la Granadella.

SOMGARRIGUES · del 15 al 28 de maig de 2020

LES RESTES DE MENJAR, VEGETALS, TAPS DE SURO... QUE LLENCES AL GRIS, NO VAN AL GRIS. C

→ VAN AL MARRÓ

CMY

Papers de cuina bruts

Restes vegetals

Infusions

Taps de suro

Serradures

→

Ciutadania, empreses, institucions. Reciclem bé. Separem bé.

Restes de menjar

SOMGARRIGUES · del 15 al 28 de maig de 2020

Comarca OLI

Nousegons presenta EVOOHOME, una iniciativa amb xefs, actors i periodistes per promocionar l’oli d’oliva verge extra Instagram. El projecte transcorre a través d’Instagram al perfil @nousegons i es divideix en tres eixos: videoreceptes, càpsules per respondre preguntes freqüents sobre l’oli d’oliva verge extra i reptes internacional per impulsar la cultura i el consum de l’oli d’oliva verge extra arreu del món. Redacció · Arbeca

Les personalitats que apadrinen la iniciativa de la marca d’oli arbequina. IMATGE: Nousegons

La marca d’oli arbequina Nousegons acaba de presentar una iniciativa anomenada EVOOHOME amb l’objectiu de divulgar la cultura i el consum de l’oli d’oliva verge extra, la cuina i la gastronomia de producte de proximitat. Segons l’empresa, també es pretén “promocionar els productors agroalimentaris artesanals que no són en grans superfícies, tota una xarxa de productors, restauradors i altres treballadors i empresaris vinculats al sector agroalimentari a qui la situació sobrevinguda de confinament ha obligat a disminuir, congelar o fins i tot tancar la seva activitat”. Algunes de les personalitats que donen suport a EVOOHOME son els xefs Marc Ribas, Pep Nogué, Gonzalo Ferreruela o Paolo Casagrande, periodistes com Agnès Marquès, o l’actor Marc Balaguer.

Tres eixos EVOOHOME transcorre a través d’Instagram al perfil @nousegons i es divideix en tres eixos: EvooHomeRecipes, un seguit de videoreceptes fàcils, de proximitat, en què l’oli d’oliva verge

El repte per promocionar l’OOVE arreu del món començarà al Brasil de la mà del xef Paulo Machado extra sigui un ingredient i no un complement; EvooHomeFaqs, càpsules informatives responent preguntes sobre l’oli d’oliva verge extra, i, finalment, EvooHomeChallenge, que consta d’un repte internacional per impulsar la cultura i el consum de l’oli arreu del món, en què el punt de partida serà el Brasil a través del xef Paulo Machado.

OLI

URBANISME

L’ESAO torna a reconèixer l’oli de Bellaguarda com el millor de Catalunya

El Consell suspèn el concurs ornamental ‘Les Garrigues en flor’ pel coronavirus

Redacció · Bellaguarda La cooperativa de Bellaguarda està d’enhorabona. El jurat dels premis ESAO, organitzats per l’Escola Superior d’Oli d’Oliva d’Espanya, amb seu a València, ha tornat a reconèixer el

La reedició del guardó demostra l’alt nivell sostingut durant el temps de l’oli de Bellaguarda

seu oli com el millor de Catalunya. L’any passat, els responsables de la Cooperativa del Camp ja van recollir el mateix premi, fet que demostra l’alt nivell sostingut durant el temps de l’oli de varietat arbequina produït en aquesta localitat de les Garrigues Altes. En un principi, la gala de lliurament dels premis s’hauria de celebrar el pròxim 12 de juny a l’emblemàtic edifici Veles e Vents de la capital valenciana, però caldrà veure el desenvolupament de la pandèmia per coronavirus per tal que els responsables de Bellaguarda puguin recollir el premi in situ.

Redacció · Comarca El Consell de les Garrigues, en contra d’algunes informacions publicades recentment a la premsa lleidatana, ha decidit suspendre l’edició d’enguany de Les Garrigues en flor, el certamen que, des de principis de maig fins a meitats de juny, premia les millors decoracions florals dels municipis participants. La iniciativa, engegada l’any 2017, va comptar amb una molt bona rebuda d’ençà la primera edició, però tal com afirma Isidre Piñol, tècnic de Cultura del Consell, “enguany, per la

situació que estem vivint, hem decidit no convocar el concurs, volem evitar riscos. El que sí que farem és obrir un

Si algú vol fer una decoració a títol particular, el Consell ho difondrà a través de les seues xarxes socials hashtag a través de les xarxes socials per si algú, a títol particular, vol fer una decoració especial, ho difondríem a través de l’etiqueta”, diu Piñol.

SOMGARRIGUES · del 15 al 28 de maig de 2020

Comarca MÚSICA

ROBATORIS

Se suspèn el Kalikenyo Rock i es retorna l’import dels abonaments

Detingut per robar 273 porcs en granges de Torregrossa, Juneda i els Alamús

Pel 2021. La crisi del coronavirus obliga a cancel·lar la 15a edició del festival, que comptava amb l’actuació de 30 bandes. L’organització retorna els diners dels abonaments i manté el cartell pel juny del 2021.

Redacció · Torregrossa Els Mossos d’Esquadra van detindre el 6 de maig un veí de Torregrossa de 37 anys acusat del robatori de 273 porcs. La policia va obrir la investigació el 18 d’abril al tenir coneixement del robatori de 140 porcs d’una granja de Juneda, valorats en uns 25.000 euros. El dia 23 en va haver un altre amb el mateix modus operandi a Torregrossa i el dia 6 un altre, als Alamús. El mateix dia 6, els Mossos van registrar, junt amb membres del De-

partament d’Agricultura i de la Unitat Regional de Medi Ambient, dues granges propietat del detingut i hi van trobar 115 porcs que no tenien els cròtals identificadors i que podrien correspondre als robats. 74 van ser lliurats als seus propietaris. Segons la policia, el detingut hauria comès també una apropiació indeguda al no retornar 100 dels 2.000 porcs que una empresa li va lliurar per engreixar. Els Mossos mantenen la investigació oberta per identificar altres implicats.

RELIGIÓ

La revista ‘Aigua Viva’, d’Arbeca, plega per discrepàncies amb la direcció de la parròquia El Kalikenyo Rock és el festival de música punk més gran de l’Estat. FOTO: Jordi Miret

Redacció · Juneda El festival Kalikenyo Rock, de Juneda, el més gran de música punk que es fa a l’Estat espanyol i que estava previst que se celebrés del 18 al 20 de juny, no es podrà fer a causa de les limitacions que suposa la crisi del coronavirus per a actes massius. Els organitzadors, l’associació Kalikenyo Rock, ja tenien la decisió presa des de feia dies, però no han volgut fer-la pública fins assegurar-se que totes les persones que havien comprat abonaments, unes 600, rebrien el retorn íntegre de l’import. Sense ajuts econòmics de cap institució, tot i que s’han anat a demanar, expliquen fonts del Kalikenyo, l’entitat assumirà les despeses ja contretes. Edició especial el 2021 El Kalikenyo Rock, al qual l’any passat van assistir unes 4.000 persones, descarta intentar fer el festival el 2020 i ja s’emplaça al 2021, concretament del 23 al 26 de juny –pont de Sant Joan–, en una edició especial per

a la qual ha aconseguit mantindre el mateix cartell que el que estava previst per enguany “més algunes sorpreses”, explica Albert Civit, un dels responsables del certamen. I és que

El festival ha aconseguit el compromís de tots els mateixos grups per actuar l’any que ve, a finals de juny aquesta havia de ser l’edició del 15è aniversari, amb l’actuació de veterans com Soziedad Alkohólika, The Adicts, GBH, El Drogas (frontman dels històrics Barricada) i, en una picada d’ull a altres estils, Skatalà i Albert Pla. El 2016, anul·lat per un aiguat La suspensió arriba quatre anys després d’un altre daltabaix per a l’organització, el de la tempesta del 2016 en ple festival, que va obligar a cancel·lar-lo el dissabte. Com a compensació, el juliol d’aquell any es va fer un concert gratuït.

Alguns exemplars de la publicació, que s’editava des del 1991. FOTO: L.M..

Redacció · Arbeca L’equip de redacció de la revista Aigua Viva, d’Arbeca, vinculada a la parròquia, ha comunicat als seus lectors que deixa d’editar-la. Un motiu seria l’econòmic: “Se’ns ha comunicat que la parròquia no pot assumir el cost de la impressió”, diuen, i l’altre tindria a veure amb discrepàncies amb la direcció de la parròquia quant a criteris de contingut, aspecte en què els responsables de la revista no han volgut entrar en detalls. Des de l’estiu passat, els mossens titulars d’Arbeca i altres

parròquies de l’arxiprestat són Lluís Noguero i Josep M. Anglès [v. SomGarrigues, 507]. Aigua Viva va néixer el 1991, de la mà de mossèn Anton Bru, i fins aquest abril havia sortit ininterrompudament, ara amb una tirada d’uns 300 exemplars, de subscripció gratuïta. L’equip de redacció el formaven M. Teresa Quintana, M. Carme Llobera, Manel Morgades, Concepció Motlló, José M. Pallarés i M. Carme Sans. L’Ajuntament s’ha ofert a assumir-ne el cost, “si aquest és el problema”, diu l’alcalde, Sergi Pelegrí.

SOMGARRIGUES · del 15 al 28 de maig de 2020

Comarca MEMÒRIA HISTÒRICA

MEMÒRIA HISTÒRICA

El Memorial Democràtic publica el cens de deportats als camps nazis més complet de l’Estat espanyol

La pandèmia atura la presentació del llibre sobre la Guerra Civil a Almatret recentment editat

Novetat a la llista. El cens permet afegir un nou nom garriguenc, el de Benet Triquell Triquell, de Juncosa, del qual els historiadors no tenien constància. Va estar al camp de Neuengamme, d’on va ser alliberat el 1945.

Redacció · Almatret L’Ajuntament d’Almatret i la Diputació de Lleida han editat La Guerra Civil a Almatret, cruïlla entre els fronts de l’Ebre i el Segre (1936-1939), obra d’Andreu Caralt, periodista, investigador de la Guerra Civil i corresponsable de l’empresa de turisme de memòria històrica Terra Enllà. La pandèmia del coronavirus ha obligat a aturar la presentació i difusió previstes, però el llibre es pot adquirir igualment a través del consistori o de Terra Enllà. L’obra, de 200 pàgines, és fruit de l’estudi que el mateix Caralt va fer el 2017 per encàrrec municipal. Almatret va ser escenari d’una maniobra poc coneguda de la Batalla de l’Ebre [v. SomGarrigues, 467].

La Comissió Ciutadana per la Memòria de les Borges ha instat a deixar flors al monument pels deportats que hi ha al Terrall. FOTO: Xavi Minguella

Redacció · Juncosa El 5 de maig, coincidint amb el 75è aniversari de l’alliberament de Mauthausen, el Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya va publicar un cens de deportats catalans i espanyols als camps de concentració i extermini nazis que es pot consultar al web banc.memoria.gencat.cat. Es tracta de la base de dades de deportats més completa de l’Estat, amb un total de 9.161 persones registrades, de les quals unes 2.000 són catalanes. El cens és el resultat d’un projecte de recerca liderat pel Memorial Democràtic amb la col·laboració de l’Amical de Mauthausen i la Universitat Pompeu Fabra, en què s’ha fet un buidatge exhaustiu dels arxius de la majoria de camps nazis, així com d’altres arxius, entre els quals el de la mateixa Amical de Mauthausen i bibliografia diversa.

55 garriguencs La publicació ha fet sortir a la llum el nom de Benet Triquell Triquell, de Juncosa de les Garrigues, que fins ara no constava entre la informació de què es disposava a la comarca [v. SomGarrigues, 396]. Triquell, nascut el 1912, havia anat voluntari a la Guerra Civil i, després de creuar la frontera pel Pertús amb la retirada el 1939, va ser internat al camp de Sant Cebrià i integrat en una Companyia de Treballadors Estrangers, de la qual, segons explica el seu fill a SomGarrigues, es va escapar. Junt amb altres republicans, va ser amagat per la Resistència francesa en un vagó de tren abandonat durant uns mesos, però el 1944 va ser detingut i empresonat a Compiègne i, d’allí, portat en tren al camp de Neuengamme, a tocar d’Hamburg, on seria alliberat el 29 de maig de 1945. Va residir a París fins el 1950, que va tornar a Juncosa, es va casar i va fer de pagès. Va morir el 1999 amb 87 anys.

Benet Triquell, de Juncosa, va estar internat a Neuengamme, al costat d’Hamburg. FOTO: B.T.

Amb Triquell són 55 els garriguencs deportats (comptant Garrigues històriques i Torregrossa), però no tots surten al cens del Memorial. És el cas, per exemple, de Joan Esteve (les Borges), Jaume Seró (l’Albagés), Emili Flix (els Torms) o Pierre Mandaña (l’Albi), aquest últim nascut a França. Record i homenatge Des de l’any 2015, la Comissió Ciutadana per la Memòria de les Borges convoca un acte d’homenatge al monument que hi ha al passeig del Terrall. Enguany, a causa de la situació de confinament, va animar la gent a deixar-hi flors pel seu compte. D’altra banda, el Centre d’Estudis de les Garrigues (CEG) va organitzar el 5 de maig una xerrada virtual sobre els deportats garriguencs a càrrec de l’historiador Josep Rubió, de Cervià. La sessió, primera d’un cicle de xerrades virtuals, es pot recuperar al canal de Youtube del CEG.

SERVEIS

Queixes veïnals per la fixació d’un horari obligatori per llençar la brossa a les Borges Blanques Redacció · Les Borges Blanques L’Ajuntament de les Borges ha distribuït una circular als domicilis en què, entre altres mesures sobre reciclatge de la brossa, estableix una franja horària obligatòria de 8 a 10 del vespre per dipositar-la als contenidors, “per raons de salubritat i eficiència”. Això ha aixecat crítiques entre diversos veïns, que consideren que obligar tothom a baixar la brossa en una mateixa franja va contra el distanciament físic i que a aquells que aprofiten per llençar la brossa a l’anar a comprar o a treballar, els obliga a fer una nova sortida de casa. El consistori preveu multes d’entre 50 i 600 euros si s’incompleix l’horari.

SOMGARRIGUES · del 15 al 28 de maig de 2020

Comarca SEGURETAT

SUBMINISTRAMENTS

Queixes per l’olor i el gust de l’aigua de boca provinent del pantà d’Utxesa

Redacció · Bovera L’Ajuntament de Bovera ha posat a disposició dels veïns dues cisternes d’aigua com a mesura de prevenció de cara a un possible incendi forestal els mesos d’estiu. El primer element és una cisterna de 3.000 litres de capacitat, que l’Agrupació de Defensa Forestal (ADF) de Catalunya ja fa uns anys que manté al poble, i que ara el consistori ha aparcat al recinte de les piscines, perquè qualsevol veí en pugui fer ús en cas de detectar-se un conat d’incendi. A més, també s’ha instal·lat una cisterna autopropulsada de 500 litres en un vehicle de l’Ajuntament, seguint el mateix objectiu. Segons l’alcalde, Òscar Acero, “volem estar preparats perquè en cas que algú detecti un foc petit puguem tenir eines per lluitar-hi ràpidament”. FOTO: ACN

Redacció · Comarca Veïns de diferents pobles englobats a la xarxa de distribució de la Mancomunitat d’Aigües de les Garrigues s’han queixat els darrers dies de l’olor i gust “estrany” que té l’aigua de boca que prové del pantà d’Utxesa. El president de la Mancomunitat i alcalde de Granyena, Francesc Esquerda, explica que a finals d’abril i principis de maig es va detectar un augment en el nombre d’algues a les canonades. L’empresa Sorea, encarregada de la gestió de la xarxa, ho va atribuir al fet que des del març s’ha augmentat una mica la dosi de clor, arran de l’esclat del coronavirus. Aquest fet, combinat amb l’augment de la temperatura, hauria provocat el repunt d’algues. Esquerda assegura que durant la primera setmana de maig ja es va dur a terme un tractament de base amb carbó actiu i que les anàlisis recents ja en mostren una disminució. “Ara falta que el tractament acabi de netejar bé tota la canonada i amb això creiem que les condicions de gust i olor tornaran a la normalitat”, afirma Esquerda, que també remarca que en cap moment l’aigua ha estat per sota dels nivells de potabilitat.

AGRICULTURA

FAUNA

REG

Agricultura posa en marxa una nova oficina virtual dedicada als joves pagesos que s’incorporen

Augmenta la colònia de tortugues mediterrànies que l’associació TRENCA manté a la finca de Bovera

Es reprenen les obres al sector 15 del canal Segarra-Garrigues, al terme de Castelldans

ACN · Comarca El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació va posar en marxa durant la setmana passada, la nova oficina virtual El Planter, que té com a objectiu ser un punt de trobada i d’informació per a tots els joves que decideixen incorporar-se a l’activitat agrària a Catalunya, amb una atenció especial als qui no tenen experiència prèvia en el sector. L’espai, allotjat al web de Ruralcat, vol aglutinar en un únic espai tota la informació sobre la incorporació dels joves al sector agroalimentari i rural, des d’ajuts i formació fins a experiències compartides, suport i assessorament. Coincidint amb la posada en marxa de l’oficina, Agricultura ha engegat una campanya a les xarxes per animar els joves a buscar feina en aquest sector.

Redacció · Bovera Durant la primera setmana de maig s’han detectat noves cries de tortuga mediterrània, espècie sota amenaça d’extinció, a la finca agrícola que l’associació animalista TRENCA té a Bovera. Així ho van anunciar els responsables el 8 de maig a través de les xarxes socials. També van explicar que, per tal de dur a terme la cerca de les cries, s’utilitzen gossos ensinistrats en biodiversitat que els indiquen on es troben els nous membres d’una comunitat que en els darrers anys ha anat augmentant progressivament. Segons TRENCA, aquests gossos també són utilitzats pels membres de Centre de Recuperació d’Amfibis i Rèptils de Catalunya (CRARC) per tal de realitzar el cens de tortuga mediterrània que s’està duent a terme al Parc Natural de la Serra de Montsant.

Redacció · Castelldans Després de deixar enrere la paràlisi general en l’obra pública derivada de l’ordre de confinament, els responsables del Canal Segarra-Garrigues van anunciar el 6 de maig que es reprenien les obres al sector 15, el nou tram de la xarxa que ha de dotar de reg de suport 500 ha del terme de Castelldans. Les actuacions tenen un pressupost al voltant dels 8 M€. En un principi, estava previst posar en funcionament la xarxa secundària, que dota d’aigua el pagès, a principis del 2021. Segons l’alcalde del municipi, Conrad Llovera, el calendari es manté vigent. “Pot retardar-se un mes, però des de direcció d’obra asseguren que treballaran per mantenir els terminis del principi. Si no hi ha cap més imprevist, podríem regar a principis de l’any que ve”.

Bovera posa a disposició dels veïns dues cisternes antiincendis

SOMGARRIGUES · del 15 al 28 de maig de 2020

Reportatge EDUCACIÓ

Quan els pares s’han de posar la bata de mestres Adéu, conciliació. L’adaptació de l’escola a l’àmbit digital com a conseqüència de l’emergència sanitària ha afectat de ple la conciliació de la majoria de famílies garriguenques. Ara, bona part de l’horari es dedica a la cura dels fills i, en aquest apartat, seguir el ritme acadèmic pot ser tota una aventura per a uns pares que ja reclamen mesures adaptades a la nova situació per al proper curs.

Abel Pujol

abel.pujol@somgarrigues.cat @abelpujol

Just aquesta setmana, s’anunciava l’inici de les inscripcions escolars de cara al curs vinent; un any acadèmic pel qual totes les incògnites es mantenen encara obertes. S’impartiran classes presencials? La canalla haurà d’assistir al centre en dies alterns? S’apostarà per impartir el currículum íntegrament per canals digitals? Si el Departament d’Educació es basa en l’experiència viscuda per les famílies les darreres setmanes haurà de tenir molt en compte la capacitat de conciliar la feina dels pares, ja sigui a distància o al lloc de treball, amb la cura i tutela educativa dels fills, ja que, tal com reconeixen els progenitors, si no s’apliquen mesures específiques per part d’Educació, que els fills segueixin correctament el curs escolar pot acabar sent tot un maldecap.

Encara es mantenen moltes incògnites obertes sobre com serà l’inici i el transcurs del pròxim curs acadèmic

Entoma-ho com puguis El que és evident és que tant escoles com famílies no estaven prou preparades per adaptar-se, d’un dia a l’altre, a la nova situació escolar sense haver de superar una fila de problemes. “Moltes famílies s’han sentit superades, és molt difícil que els infants es responsabilitzin de forma autònoma de la gran quantitat de tasques per fer que reben diàriament i que s’organitzin per poder-les fer totes en un temps limitat; ja no cal dir els alumnes amb necessitats educatives especials”, diu la Vanessa Martí, presidenta de l’AMPA del col·legi Joan XXIII de les Borges. “Des de l’escola s’ha intentat gestionar de la millor manera, però la falta de recursos i d’unes instruccions clares ha dificultat molt la tasca. També cal afegir-hi que, el fet que algunes famílies no tinguin accés a internet ni disposin d’ordinadors ni tauletes encara dificulta molt més aquesta gestió, que acaba creant desigualtats entre els alumnes”, afirma Martí. En la mateixa línia s’expressa Lluís Pérez, president de l’AMPA de Maials: “Ens ha vingut una feinada a damunt. Ens hem trobat de cop amb una situació en què hem de dedicar temps a l’educació del fills, al seu lleure, a la feina, a la casa, etc. Pel que fa als alumnes del nostre centre que no disposaven de certes eines per seguir el ritme escolar,

La imatge del pare o la mare i l’infant davant de l’ordinador s’ha anat repetint gairebé diàriament durant les darreres setmanes en moltes llars garriguenques. FOTO: Maria Badia

Educació ja ha començat a repartir part dels 2.500 lots de seguretat que es distribuiran a les escoles perquè puguin fer part de la preinscripció pel curs 2020-2021 de forma presencial. FOTO: ACN

hem aconseguit que els arribessin els recursos; tot ha estat molt precipitat”. I si no fem teletreball? La situació d’estrès de moltes famílies encara es pot accentuar més en cas que els pares no puguin optar pel teletreball. “Aquesta és una situació que s’ha viscut en moltes cases i no ha quedat una altra opció que deixar els fills a càrrec dels padrins, ja sigui durant la jornada laboral o tots els dies de confinament. Les famílies han hagut de prendre decisions gens fàcils, però no han tingut més opcions si volien conservar el lloc de treball”, diu la Vanessa. Des de l’AMPA de Maials posen el focus en el fet de deixar els nens amb uns padrins, que, per norma, no tenen el bagatge informàtic necessari. “Si la canalla ha de fer els deures en un ordinador necessita algú que pugui controlar-lo, utilitzar les eines de què es disposa i corregir, si escau. Els padrins ja fan prou com per demanar-los que aprenguin informàtica”.

Alguns pares s’han vist obligats a deixar els fills amb els padrins a l’haver d’assistir al lloc de treball habitual El curs vinent Així, les famílies, preveient que d’ara fins al final d’aquest curs hauran de seguir amb la mateixa rutina dels darrers dies, sí que reclamen que pel curs vinent es faci un replantejament general. “Calen mesures que fomentin la conciliació familiar a través de la flexibilitat laboral, ja sigui amb l’ajustament o reducció de jornades, treball telemàtic o altres mesures que permetin a les famílies fer un acompanyament escolar als seus fills i filles”, afirma la Vanessa. El Lluís coincideix amb la seua homòloga borgenca i, abans de tancar el capítol d’aquest curs, també reclama un reconeixement per als alumnes que acaben cicle, com els de 6è o 4t d’ESO. “No podran fer la tradicional festa de fi d’etapa, que és important per a ells. Hauríem de pensar alguna cosa per suplir-ho”, clou el maialenc.

SOMGARRIGUES Â· del 15 al 28 de maig de 2020

SOMGARRIGUES · del 15 al 28 de maig de 2020

Reportatge DESENVOLUPAMENT RURAL

La crisi, una oportunitat per als pobles? Rebre nova població. És ben sabut que la tendència en la mobilitat de població continua sent, majoritàriament, anar del camp a la ciutat. El món viu un profund procés d’urbanització. La crisi del coronavirus, però, fa que, inesperadament, elements propis del món rural pugin posicions en l’escala de prioritats i, en conseqüència, que certs sectors de població es puguin plantejar un retorn o una anada al món rural com a lloc on desenvolupar el seu projecte vital.

La crisi del coronavirus ha posat de manifest els avantatges que presenta el món rural respecte les ciutats quant a distanciament físic, accés a espais naturals i subministrament d’aliments. A la imatge, el Soleràs. FOTO: Paola Pagano

Miquel Andreu

miquel@somgarrigues.cat @lotigre

Una de les coses que va posar de manifest l’entrada de les Terres de l’Ebre, de l’Alt Pirineu i Aran i del Camp de Tarragona a la fase 1 del pla de desconfinament és que una baixa densitat de població pot ser un aliat en la contenció del virus. Són zones, a més, que per bé o per mal tenen una menor mobilitat, ja sigui laboral, comercial o de lleure, amb la ciutat de Barcelona i l’àrea metropolitana que no pas les comarques de Girona o de la Catalunya Central, on és més freqüent. Aquestes, junt amb les comarques de Ponent, entren en fase 1 poc més tard, segurament pel la incidència del virus en algunes ciutats i l’existència d’alguns focus importants en centres geriàtrics o hospitalaris. Aquesta diferència entre zones urbanes de molta concentració de població i, per tant, amb moltes més dificultats per a la posada en pràctica del distanciament físic (com s’ha pogut veure en el cas del transport públic o amb les aglomeracions de gent que practicava esport) i les zones rurals, on tot això és més senzill de seguir, posa sobre la taula la reflexió que molts es fan aquests dies: val la pena continuar vivint en una gran ciutat? Almenys és el que es desprèn de l’augment de consultes que han detectat els portals immobiliaris en què paràmetres com “sortida exterior” o “jardí” i cases de zones rurals han passat a un primer pla de prioritats. L’èxode immobiliari que

ve després del virus: de la ciutat al camp, titulava El País en un article el passat 2 de maig amb referència a aquest fenomen. “Cases amb jardí i pisos amb llum i terrassa, els més buscats en ple confinament”, deia una notícia de TV3 de la mateixa setmana. La prova del teletreball La pandèmia ha obligat a fer teletreball a un gran gruix de la població i hi ha eines telemàtiques que s’han demostrat útils, si no per a tot, sí per a moltes coses que s’ha comprovat que no requerien una presencialitat imprescindible. El major nombre d’hores treballades a casa i la por d’un altre confinament han evidenciat la necessitat de disposar d’espais

En zones de molta concentració de població és més difícil posar en pràctica el distanciament físic necessari amplis, lluminosos, separats dels altres membres de la família i, si pot ser, amb alguna zona de distensió o esbarjo a la vora com poden ser terrasses, patis, entrades, terrats, jardins o camins on airejar-se sense aglomeracions. “Si aquesta nova forma de treballar es consolida, les condicions dels habitatges passaran a ser molt importants per als usuaris d’un ordinador”, deia la notícia de TV3. Cercar no és decidir En relació amb aquest interès creixent

El teletreball i el confinament fan que la disponibilitat d’espai domèstic i de zones d’esbarjo siguin valors en alça pels territoris de poca densitat de població, el sociòleg Fernando Antón, investigador de l’Institut d’Estudis Regionals i Metropolitans de Barcelona, advertia a Twitter que una cosa són les intencions i una altra la mobilitat real, i citava estudis que demostraven que entre la meitat i menys d’un terç de la gent que mostra intencions de canviar de residència les acaba materialitzant. Hi influeixen molt el règim de tinença de l’habitatge, l’edat o els ingressos, per exemple. I la gent que sí que s’acaba traslladant, quin perfil té? Antón explica que hi ha una sobrerepresentació de població solvent i amb capacitat per treballar a distància, mentre que aquells que tenen una situació econòmica més precària, unes feines que requereixen proximitat física i un vincle al lloc on viuen per propietat d’habitatge o per relacions familiars i socials ho tindran més difícil, per molt que hagin mostrat interès en habitatges d’entorns rurals. Per tal que aquesta possible mobilitat ciutat-camp, sigui per part de qui sigui, s’acabi produint, cal també que els possibles llocs de recepció presentin les condicions idònies per atreure població. Habitatge, educació, serveis, cultura o qualitat ambiental són alguns dels factors que poden fer decantar la tria per una comarca o per una altra. I les Garrigues, estan preparades?

SOMGARRIGUES · del 15 al 28 de maig de 2020

Reportatge ÀMBIT

PUNTS FORTS

PUNTS FEBLES

HABITATGE

ESCOLA

SERVEIS

LABORAL

CLIMA

robar un sostre és el primer requisit per a un canvi de vida i és obvi que els preus als pobles, tant de lloguer com de compra, no tenen res a veure amb els de les ciutats. Als pobles, a més, els habitatges acostumen a ser més complets, més grans, espaiosos i amb més vistes. És més probable que incloguin, també, garatge per a vehicles, golfes o algun pati o jardí, elements que arran del confinament de la crisi sanitària han cobrat molta més importància, així com espai de rebost. El major nombre d’estances, a més, pot fer més fàcil dur a terme un teletreball eficient i amb menys interrupcions i faltes de concentració.

xcepte les de les Borges, Juneda, Arbeca i Torregrossa, totes les escoles de les Garrigues pertanyen a les anomenades zones escolars rurals (ZER), un model d’escola amb ràtios baixes d’alumnes, diversitat d’edats per aula, molt proper al medi natural i facilitador de la sociabilització i cooperació amb pobles d’un mateix entorn. Sovint són centres més permeables a les metodologies innovadores i on es fomenta molt l’autonomia de cada alumne. Sigui ZER o no, als pobles garriguencs no existeix el viacrucis que passen les famílies de les ciutats per trobar plaça per als seus fills. Recentment, a més, s’han posat en marxa a la comarca dues escoles bosc, un model en alça.

n comerç de proximitat i les relacions de confiança que s’hi estableixen, la presència generalitzada de cooperatives agrícoles i serveis associats, la capil·laritat dels consultoris mèdics i el sistema de salut d’atenció primària, l’àmplia presència de biblioteques públiques i del bibliobús, residències, centres de serveis i centres de dia per a la gent gran, bars o l’existència de piscines a tots els pobles (excepte Sunyer) com a espai de lleure i cohesió social són alguns dels actius bàsics amb què compta la comarca. En alguns aspectes, com la xarxa bibliotecària o les piscines, fins i tot amb més profusió que en altres comarques rurals.

mb un 8,75%, les Garrigues és la desena comarca de Catalunya amb la taxa d’atur més baixa. D’entrada, per tant, és un bon lloc on trobar una ocupació. Tot i que el sector primari hi té molt pes, no és l’únic ni el principal, sinó que representa aproximadament un terç de l’activitat econòmica. Un altre terç és la indústria i un altre terç el sector serveis. Predomina la petita empresa (no superior a 50 treballadors). La crisi del coronavirus i el canvi d’hàbits que es preveu en turisme en pro de la proximitat pot suposar per a les Garrigues una oportunitat. D’altra banda, la proximitat de ciutats com Lleida, Tàrrega o Mollerussa permet treballar allà i viure aquí.

n dels principals reptes que té el gènere humà a tot arreu és el de l’emergència climàtica, que es fa especialment patent a les ciutats. Més de la meitat de la població mundial es concentra a les ciutats i aquestes són les responsables del 70% del gas d’efecte hivernacle. “Les vides a les ciutats davant la crisi ecològica i social, davant el canvi climàtic, es tornen molt vulnerables”, diu l’enginyera i antropòloga Yayo Herrero. En aquest sentit, la crisi del coronavirus pot servir per a reivindicar el món rural com a espai amb més probabilitats d’assolir una certa qualitat de vida, amb llaços de solidaritat més pròxims i amb un accés més directe a productes alimentaris de qualitat.

la comarca hi ha molt habitatge buit, però una altra cosa és que estigui en condicions per entrar a viure-hi. Sovint es tracta d’immobles que fa temps que estan deshabitats i requereixen reformes costoses. A la comarca, sobretot als pobles petits, és escassa l’opció de lloguer i, en general, hi ha molt poc habitatge de protecció oficial. Molts immobles buits, a més, no estan a l’abast de consultes online, a distància, o no estan ni al mercat. Manquen, també, habitatges de transició, és a dir, més reduïts i assequibles, així com la possibilitat de compartir-los, com passa amb els joves que s’emancipen a les ciutats.

ue un poble tingui escola és un factor determinant per a qualsevol família amb infants que es plantegi un canvi de residència i el mateix despoblament està deixant cada vegada més pobles de la comarca sense. Es tracta d’un procés en plena acceleració, molt més acusat que el de l’èxode rural dels anys 60 i 70. De l’any 2000 cap aquí ja són vuit els municipis que han vist tancar els seus col·legis, que se sumen als que ja ho havien patit abans. En total, 11 pobles sense escola, és a dir, una tercera part de la comarca. A l’hora de rebre possibles nous habitants joves, per tant, hi ha 11 municipis (de moment) que parteixen amb un clar desavantatge.

l comerç a molts pobles està quedant relegat a un paper testimonial, amb cada vegada menys botigues i, en alguns casos, amb cap establiment obert; en altres, amb un de sol, cosa que obliga a una mobilitat constant per subministrar-se, en una xarxa de pistes i carreteres amb nombroses deficiències. El transport públic té molt baixa freqüència i la connexió a Internet que ha de permetre un teletreball en condicions (fibra òptica, 5G...) encara és lluny d’estar resolta de manera generalitzada. Tret dels municipis més grans, són escassos i no sempre en bones condicions els equipaments esportius, i l’oferta cultural i de lleure és limitada.

l sector primari està, en general, molt orientat a la producció i poc a la transformació o elaboració de producte, cosa que suposa, de retruc, una masculinització creixent de la població. Segons el Pla Estratègic Comarcal, hi ha poc relleu generacional i, en conseqüència, poca innovació. L’agrari, a més, és un sector poc diversificat i el ramader està molt concentrat en alguns municipis. En l’àmbit comercial, pràcticament tot es concentra també al nord de la comarca i, en l’àmbit empresarial, hi ha poca dinamització dels polígons industrials, poca creació de sòl industrial i, per tant, dificultats per atreure empreses que puguin generar nous llocs de feina.

ot i els avantatges que, a priori, té el món rural davant les ciutats per afrontar l’emergència climàtica i situacions de crisi, les Garrigues té molts territoris competidors en aquest sentit, més arrelats en l’imaginari col·lectiu com a espais rurals desitjats. La comarca, a més, no està exempta de contaminació atmosfèrica, sobretot en alguns punts septentrionals, i presenta excedents de nitrats. El projecte que hi ha en marxa per a la combustió de residus urbans pot suposar també un punt feble de cara a atreure població que defugi determinats models industrials. La climatologia extrema (molt fred a l’hivern i molta calor a l’estiu) també pot jugar en contra.

SOMGARRIGUES · del 15 al 28 de maig de 2020

Entrevista Mario Urrea

Alcalde de Torrebesses i president de l’Associació de Micropobles de Catalunya

“Ara existeix una oportunitat única per contribuir a l’equilibri territorial del país” Inversió estratègica. L’alcalde de Torrebesses ha estat una de les veus destacades en la reclamació d’un sistema de desconfinament particular pels pobles petits. Des de la presidència de l’Associació de Micropobles, critica l’‘urbanocentrisme’ de les mesures decretades i reclama que s’aposti per una gran inversió estratègica als municipis petits, que en les darreres setmanes han vist augmentar les demandes d’informació per part de persones que volen anar a viure al poble.

Abel Pujol

abel.pujol@somgarrigues.cat @abelpujol

ABEL PUJOL - Com valora que Torrebesses, com la resta de micropobles de les Garrigues, encara es mantinguin en la fase 0 del desconfinament? MARIO URREA - No m’agrada, crec que s’hauria d’haver triat un altre sistema. No podem aplicar mesures iguals a territoris que són desiguals. S’hauria pogut optar per tenir més en compte criteris com la densitat de població, el nombre de positius al municipi, etc. D’altra banda, també entenc que al tenir com a referència l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova (HUAV), la possible congestió dels serveis sanitaris hagi jugat un paper decisiu en la decisió de no passar-nos a la fase següent.

“S’haurien pogut tenir més en compte criteris com la densitat de població o el nombre de positius” A.P. - Creu que si tota la gestió del desconfinament l’hagués dut a terme la Generalitat s’hauria tingut més en compte la diversitat del territori? M.U. - Basant-me en les diferents comunicacions que hem mantingut amb la conselleria de Salut, sí que crec que hauria estat diferent. Què hagués passat? No ho sé. La consellera Vergés ens ha repetit que s’ha de comptar més amb l’opinió dels municipis petits. Personalment, crec que el criteri territorial s’hauria de rebaixar, com a mínim, a l’àrea bàsica de salut, que a la nostra zona depèn dels CAP de les Borges, la Granadella i Albatàrrec. Encara et

diré més, com que el primer objectiu és mantenir la distància física entre les persones, el que caldria és aplicar confinaments per municipis. Si en un poble, després d’un mes i mig, no s’ha detectat cap positiu, és evident que restringint en la mesura possible les entrades i sortides al nucli urbà podríem seguir un dia a dia més normal, sempre complint totes les mesures de seguretat establertes, evidentment.

“Basant-me en les converses amb Salut, crec que el govern català hauria gestionat millor el nostre desconfinament” A.P. - Si no hi ha cap desastre, durant les pròximes setmanes anirem passant de fase i en cadascuna també hi haurà una major llibertat per desplaçar-se. Tenint en compte que als pobles hi ha un alt percentatge de població de risc, des de Micropobles heu plantejat mesures de restricció de visitants? M.U. - De moment, no. S’ha de tenir en compte que l’associació està formada per diferents municipis amb realitats diverses. Tenim pobles on hi ha un nombre elevat de segones residències i, per tant, tenen serveis i comerços que en treuen un gran profit econòmic. Això sí, la majoria dels que formem l’associació ens decantem per recomanar que no vinguin, volem prioritzar la salut davant l’economia. De visitants n’hi ha de molts tipus, també existeix el perfil de famílies amb casa al poble que venen 15 dies, amb les compres fetes i que no es mouen gaire pels negocis locals. Sí que és cert que hi ha casos, com les cases rurals, que els va a favor, però, a la fi, cada municipi haurà de decidir si li compensa més incentivar o restringir el turisme durant aquest estiu. A.P. - Sembla que, arran de l’ordre de confinament, s’hagi despertat en un cert gruix de la població urbana la idea de tornar o anar a viure per primer cop al poble. Heu rebut més consultes en durant els darrers dies ? M.U. - Sí, la demanda d’informació a través de l’associació ha augmentat exponencialment. En aquest sentit, ja hem iniciat converses amb el Departament d’Habitatge per veure com podem vehicular aquestes peticions. Considero que ara existeix una oportunitat única per contribuir a l’equilibri territorial del país; és a dir, que tots els territoris tinguin les mateixes oportunitats. Això s’aconsegueix apostant decididament per la diversificació de l’activitat econòmica, no podem dependre només

de l’agroindústria. En segon lloc, més ajudes per a l’habitatge. Tenim un gran nombre de cases buides però, al mateix temps, envellides. Reclamem una aposta per la rehabilitació. Finalment, demanem inversió en el sector serveis, on ubicaria tant connexions digitals com carreteres, serveis sanitaris, comerç, educació i, sobretot, cultura. No pot ser que a l’hivern, a partir de les 18 h, en un poble no s’hi vegi ningú. S’ha de promoure la iniciativa cultural local. Hem de ser pobles vius! A.P. - La majoria d’aquestes mesures són a mitjà i llarg termini. Quina estratègia es podria seguir per tal de materialitzar en pocs mesos aquestes intencions de canviar la ciutat pel poble ? M.U. - Una primera acció, a la qual ja hem posat fil a l’agulla, és recaptar la informació que ens trametin els pobles associats sobre el nombre d’habitatges disponibles, ofertes laborals, centres educatius i altres qüestions que intentaríem creuar amb les necessitats dels interessats. També es podria fer una aposta forta per potenciar i divulgar les nostres fortaleses: tranquil·litat, qualitat de vida, salut i natura.

“No pot ser que, a l’hivern, a partir de les 18 h no es vegi ningú al poble. També hem d’incentivar la cultura!” A.P. - Segons els estudis publicats, aquest gruix de gent que ara vol viure al poble busquen municipis a prop de la ciutat on viuen actualment. Com ho podria fer un poble petit, lluny de la ciutat, per tenir més opcions? M.U. - Cada poble ha de pensar en quin potencial té. Jo entenc que pobles que es troben a 30 o 40 km

“Volem recaptar la informació d’habitatge, treball i escola dels pobles per creuar-la amb la de la gent interessada” de Lleida no es convertiran en pobles dormitori. Si un poble augmenta ràpidament la població s’exposa a que, encara que el nombre de la comunitat creixi, el sentiment social es dilueixi. Hi ha pobles que en el seu dia van optar per aquesta opció, com a president de l’associació no ho jutjo, cada municipi és ben lliure de prendre aquest camí; ara, personalment, no m’agrada. Prefereixo sortir al carrer i saludar tots els veïns, si necessito qualsevol cosa la puc demanar sense cap problema, i al revés, si puc ajudar, ajudo. Aquest sentiment de solidaritat és el que m’agrada pel meu poble. A.P. - Quins passos seguirà en els pròxims dies l’Associació de Micropobles perquè s’escoltin les seues reivindicacions ? M.U. - T’he de confessar que ens hem fet grans de cop. Des de fa uns mesos, mantenim un bon ritme de diàleg amb la conselleria de Governació i, a poc a poc, veiem com les nostres propostes s’escolten i es tenen en compte. També tenim molt clar que som una associació apolítica i no volem ser un gestor dels serveis que necessitin els pobles. Volem funcionar com un lobby, fem visibles les nostres problemàtiques i intentem, entre tots, trobar les millors solucions. Seguirem apostant pel diàleg fluid amb l’administració i per això animem els pobles que encara no formen part de l’associació que s’hi sumin. Si hi som tots, segur que serem més forts!

SOMGARRIGUES · del 15 al 28 de maig de 2020

Reportatge RELIGIÓ

El ramadà més íntim Àmbit domèstic. El 24 d’abril va començar un dels moments més sagrats de l’islam, marcat pel dejuni i l’abstinència, la solidaritat i, sobretot, la intensificació de les relacions socials per compartir àpats, emocions i pregàries. L’estat d’alarma i el confinament han fet que aquest any, que precisament era un dels més especials per la profusió de divendres, els fidels musulmans haguessin de limitar tota manifestació a l’àmbit estrictament domèstic.

Miquel Andreu

miquel@somgarrigues.cat @lotigre

El divendres 24 d’abril començava el ramadà, un dels cinc pilars bàsics de l’islam, un període d’uns 30 dies marcat, sobretot, pel dejuni d’aliments i líquids i l’abstinència de fumar i mantenir relacions sexuals en les hores diürnes. Tal com passa amb la Pasqua cristiana, cada any cau en una data diferent en funció del calendari lunar, i aquest any era més especial que els altres, ja que tant l’inici com el final queien en divendres, el dia sagrat de la setmana per als musulmans, el de la pregària obligatòria en comunitat, similar a la importància dels diumenges per al cristianisme o dels dissabtes per al judaisme. Un ramadà amb tants divendres inclosos es dona en poques ocasions, però la situació d’alarma i confinament fa que no es pugui celebrar com tocaria. Tota la

Al final del ramadà no és estrany que la comunitat convidi representants d’altres religions i autoritats polítiques al trencament del dejuni, l’anomenat iftar. A la imatge, el local que fa de mesquita a les Borges en una d’aquestes ocasions. FOTO: Xavi Minguella

Un ramadà amb tants divendres inclosos i, per tant, més especial encara, es dona en poques ocasions

Centres de culte pendents de la fase 1 Al tancament d’aquesta edició, les Garrigues i tota la regió sanitària de Ponent es trobaven en fase 0 de desconfinament. Això vol dir que no hi pot haver activitat pública o col·lectiva en esglésies, mesquites i centres de culte en general. Quan s’entri en fase 1 es permetrà l’assistència a aquests espais sempre que no se superi un terç de l’aforament i es mantinguin les mesures de seguretat (mascareta, durada de l’acte, neteja, desinfecció i ventilació abans de cada acte, regulació d’entrades i sortides al centre, circulació interna al local, etc.). A les Garrigues administratives hi ha 54 temples catòlics, un de l’islam, un d’evangèlic, un de budista i un de testimonis de Jehovà. FOTO: Paola Pagano

vessant comunitària, element cabdal durant aquest mes, queda relegada exclusivament a l’àmbit domèstic i en el nucli familiar més estricte. L’iftar, l’àpat nocturn amb què es trenca el dejuni i que se sol fer amb familiars i amics per reforçar els lligams, ara queda per a cadascú a casa seua. “És com fer un pastís sense posar-hi sucre”, explica Karim Katrissi, de les Borges. Ell no és practicant, però el ramadà el fa. “Ho necessito, és un costum de petit, un període d’examen de consciència d’un mateix, com tenen totes les religions, en què intentes fer les coses més bé”, diu. La seua companya és d’origen romanès, no és musulmana, però aquests dies també segueix el dejuni diürn. “Li agrada. El nostre cos també necessita una mica de vacances de menjar”, diu el Karim. Una idea, la del dejuni i abstinència, que tampoc és aliena al cristianisme, amb la Quaresma, actualment més relaxat. A casa de Kader Assiad, de Juneda, també han hagut de renunciar a les troba-

des de l’iftar. “Normalment convidàvem amics i familiars, sobretot el cap de setmana, érem 8 o 10, però ara som únicament el matrimoni i els nens”, explica, una situació que, tenint en compte la importància de les relacions socials per a la comunitat, fa que es visqui amb certa tristor i que s’intenti suplir amb trobades virtuals per videoconferència. A banda de l’iftar domèstic, durant el ramadà també s’incrementa l’assistència a la mesquita. És tradicional que a la nit, un cop fet l’àpat, els fidels vagin al centre d’oració per pregar i recitar junts el text de l’Alcorà, compartint dàtils i llet o aigua, cosa que ara tampoc es pot fer, perquè tots els centres de culte estan tancats mentre no s’entri en fase 1 de desconfinament. Si el 18 de maig la comarca acaba entrant en fase 1, això canvia les perspectives de la Nit del Destí, la que va del dia 27 al 28 del Ramadà i que enguany cau el 20 de maig. És una nit especial per als fidels, que commemoren l’inici de la revelació de l’Alcorà al profeta amb una pregària conjunta a la mesquita. Molts ja tenien coll avall que no la podrien celebrar, com tampoc el final del ramadà del dia 23. Temps de solidaritat Més enllà del dejuni, que de cara enfora és l’element més conegut i cridaner, aquest mes es caracteritza també per un reforç de la solidaritat entre la comunitat. Per als fidels és preceptiu ajudar els qui viuen sols o sense recursos, portant-los menjar o, al final del ramadà, fent una contribució econòmica gestionada per la comunitat local. Amb la crisi del coronavirus, les situacions de precarietat han augmentat (pèrdua de petites feines de subsistència, etc.), i el contacte presencial per ajudar-los s’ha complicat.

SOMGARRIGUES · del 15 al 28 de maig de 2020

Reportatge MEMÒRIA HISTÒRICA

Els inicis del Front Nacional de Catalunya, amb accent garriguenc 80 anys. El 4 de maig de 1940, a París, començava a caminar el Front Nacional de Catalunya, una formació cabdal en la història de l’independentisme que no té res a veure amb la que actualment n’ha usurpat les sigles. L’FNC va néixer quan tot just acabava la Guerra Civil i començava la Segona Guerra Mundial, uns primers passos en què el paper d’alguns garriguencs va ser decisiu.

IMATGE: Comissió 80 anys FNC

miquel@somgarrigues.cat @lotigre

Feia molt poc de l’ocupació franquista de Catalunya i de la fi de la Guerra Civil i entre els nacionalistes radicals, molts internats als camps de concentració rossellonesos, ja hi havia qui pensava que allò no podia acabar d’aquella manera, que calia reorganitzar-se i crear un moviment de resistència tant a l’interior del país com a l’exterior, en un moment que començava la Segona Guerra Mundial i

El 1939, entre els nacionalistes radicals ja hi havia qui pensava que allò no podia acabar d’aquella manera hi havia l’esperança que les potències aliades fessin caure també el règim de Franco. Després de moltes converses entre els diferents sectors d’aquest espai polític, aleshores dispers, delmat i barallat, el 4 de maig de 1940 es reuneixen a París, a casa de Joan Massot i Ro-

Jaume Cornudella i Olivé

L’ànima política de l’organització

Activista de la Resistència contra els nazis

a ser un dels assistents a la reunió de París que va donar lloc a l’FNC i aviat en seria el responsable de la part política. S’havia afiliat a Estat Català el 1936, poc abans de la Guerra, trasbalsat per l’assassinat dels germans de Torregrossa Miquel i Josep Badia, segons explica Fermí Rubiralta. Un article necrològic seu, amb el pseudònim Josep Urgell, va ser la porta d’entrada definitiva de Cornudella al món del nacionalisme radical. Era el gran de sis germans nascuts a les Borges. Els principals ingressos de la família venien de la teuleria de casa i, després, de la bòbila que el pare va comprar. Després del pas per l’escola del Centre Demòcrata i Republicà, el Joan va ser enviat a fer el batxillerat a Lleida, al Liceu Escolar. Allí va coincidir amb la colla dels Badia, entre els quals el vinaixenc Josep M. Carré Civit, que es casaria amb la germana petita dels Badia. Acabat el batxillerat, Cornudella va anar a Barcelona a estudiar enginyeria industrial, però va deixar la carrera. El germà petit, Josep, també hi faria cap i també acabaria formant part de l’FNC. Passada la Guerra, emprèn el camí de l’exili i aconsegueix evitar els camps de concentració. L’estiu de 1940, junt amb Cruells, Xammar i altres del recent creat FNC, s’endinsen a la Catalunya franquista per continuar la lluita contra el feixisme, però el 1943 cau detingut en

ompartien cognom i militància, però no eren cosins, com s’ha dit en alguna ocasió, tot i que ells, en èpoques de clandestinitat, a vegades ho afirmessin per justificar la intensa relació, diu Fermí Rubiralta a la biografia de Joan Cornudella i Barberà. Jaume Cornudella i Olivé es va traslladar a Barcelona als anys 20, amb la família, i amb 16 anys va ingressar a les Joventuts d’Esquerra Republicana-Estat Català. Arran dels Fets d’Octubre de 1934, va ser empresonat al vaixell Uruguay, com Companys i la resta de govern català, i

Les Borges Blanques, 1904. Barcelona, 1985.

Un dels primers carnets de l’FNC, recuperat per la comissió que aquest maig havia de commemorar els 80 anys de la formació.

Miquel Andreu

Joan Cornudella i Barberà

damilans (Unió Catalanista i Nosaltres Sols!), Daniel Cardona i Jaume Martínez Vendrell (Nosaltres Sols!) i Joan Cornudella i Barberà, Antoni Andreu i Abelló i Marcel·lí Perelló i Domingo (Estat Català) i acorden el nou front de lluita. Era la fundació, tot i que sense acta aixecada, del que després es diria Front Nacional de Catalunya (FNC). En aquells primers compassos es coneixeria com l’Organització. La trajectòria seria llarga, fins al 1990, amb moments de certa hegemonia dins l’antifranquisme. Res té a veure amb l’actual FNC que n’ha pres il·legítimament les sigles. Protagonistes garriguencs Més enllà de la transcendència de l’FNC al llarg de la història de l’independentisme català, ara que fa 80 anys ens fixem en els protagonistes d’aquells primers temps del Front que procedien de la nostra comarca, bàsicament de les Borges i Juneda. Tenint en compte que la militància del moment no era nombrosa, el pes dels garriguencs hi és proporcionalment elevat. Un pes de les Garrigues, val a dir, que també es repetiria, amb altres noms i altres contextos, en fases posteriors de l’FNC, especialment entre els anys 60 i 80.

S’havia afiliat a Estat Català el 1936, trasbalsat per l’assassinat dels germans Badia, de Torregrossa una macrooperació contra 50 persones. Alliberat el 1946, es reintegra a l’activitat política. Durant temps, ell sol manté viva la flama de l’FNC, mentre treballarà de director del Montepío Textil de Badalona. Va viure el redreçament de l’FNC i va patir la posterior escissió que va derivar en el PSAN. Partidari de la unitat del socialisme català, el 1978 va abandonar el Front per ingressar al PSC-Reagrupament i, més tard, al PSC, partit pel qual seria elegit diputat al Parlament de Catalunya el 1980 i el 1984.

Juneda, 1915. Perpinyà, 1983.

Va presidir la delegació de l’FNC a Perpinyà, va ser del Consell Executiu i adjunt de la secció militar de l’organització sotmès a un consell de guerra del qual no s’arribaria a celebrar el judici, en què li demanaven 12 anys de presó. El juliol del 36 participa amb Estat Català en la sufocació de l’aixecament militar i dirigeix les seues patrulles de control fins al maig del 37. Detingut i tancat en una txeca, va tenir el temps just per fugir de Barcelona abans de l’entrada dels franquistes. Va participar en la fundació de l’FNC, del qual va presidir la delegació de Perpinyà. El 1944 va esdevenir membre del Comitè Executiu i adjunt al cap de la secció militar, Jaume Martínez Vendrell. Va col·laborar amb la Resistència contra l’ocupació nazi, on era conegut pel sobrenom d’Augé. Va integrar les cadenes d’evasió, junt amb Manuel Cruells, i va ser condecorat per mèrits de guerra pels exèrcits francès, anglès i americà. El 1944 va passar a l’interior de Catalunya, amb Antoni Andreu i altres, per refer l’FNC després de la massiva caiguda de 1943. Va participar com a delegat de l’FNC en la creació de Solidaritat Catalana i va ser a primera línia de les negociacions de Tarradellas pel restabliment de la Generalitat que tenien lloc a Perpinyà. Les detencions de 1979 de Martínez Vendrell i Manuel Viusà van evidenciar el risc que també corria ell si creuava la frontera, de manera que ja es va quedar a Perpinyà fins a la seua mort.

SOMGARRIGUES · del 15 al 28 de maig de 2020

Reportatge

Josep M. Xammar i Sala

Gabriel Xammar i Sala

Ramon Arrufat i Arrufat

Un dels delegats de l’FNC a Mèxic

Activista discret però imprescindible

Un ‘outsider’ amb aspi- Ell i Joan Cornudella, racions intel·lectuals els dos pulmons

ra el gran de cinc germans (un va morir de petit) d’una família de terratinents de Juneda. Va fer la primària a les Monges de la localitat i batxillerat als Maristes de Lleida. Per raons de salut del pare, la família es va establir el 1916 a Barcelona, on Josep Maria estudiaria Dret i participaria en tertúlies amb altres junedencs emigrats. Continuaria vinculat al poble a través de l’Associació Nacionalista de Juneda, de la qual mossèn Anton Navarro era el motor. Els anys 20 són per Xammar d’identificació amb l’ideari macianista i entra a Estat Català. La dictadura de Primo de Rivera fa que s’exiliï a l’Argentina, on se li afegirà el germà Ramon, implicat en el complot del Garraf de 1925. Amb la proclamació de la República el 1931, torna a Barcelona per fer d’advocat. Continua vinculat a Juneda, amb la delegació local de Palestra i també pel contenciós en què s’embranca amb son germà Ramon, llavors alcalde, contra Ramon Arqués, exalcalde. En aquesta època, Josep M. Xammar s’integra al Partit Nacionalista Català, que aglutina sectors radicalment nacionalistes però socialment conservadors i del qual també forma part el borgenc Ramon Arrufat. És conegut un episodi de 1934 en què el torregrossí Miquel Badia, comissari d’Ordre Públic, va fer detindre el fiscal de l’Audiència Provincial que s’havia oposat a l’ús del català en un judici. El processat d’aquell judici era el mateix Xammar. El 1936 es veu involucrat en l’afer Revertés, una fosca operació per apartar Companys i recuperar el control de l’ordre públic en un moment d’hegemonia de la CNT-FAI. Passada la

e tots els germans Xammar, el qui més va seguir les passes polítiques del gran, Josep Maria, va ser el petit, Gabriel. El 1930 és un dels que organitzen la rebuda de Miquel Badia a Juneda com a pas previ a l’arribada a Torregrossa. Militant d’Estat Català, el 19 de juliol del 36 el trobem a la plaça Catalunya de Barcelona lluitant contra els feixistes, junt amb Manuel Cruells. Amb aquest també comparteix brigada al front de Terol, però deserta i torna de València a Barcelona en vaixell. Creuat el Pirineu el 39, passa pels camps de concentració de Sant Cebrià, Barcarès i Argelers. Cridat per Joan Cornudella, va participar en una acció de l’FNC per alliberar uns aviadors anglesos, segons explica en una entrevista a Josep Gelonch i Jordi Quer (Fonoll, núm. 133). L’agost del 40 és un

rrufat deia que el primer llibre que va llegir va ser El nacionalismo catalán, de Rovira i Virgili, que li havia deixat Pere Mias, bastant més gran que ell. Enemic acèrrim del marquès d’Olivart, membre de Joventut Catalanista al poble, Arrufat no estava còmode a les Borges, on deia que l’alcalde de la dictadura de Primo de Rivera, Antonio Piqué (que va clausurar Joventut Catalanista), li feia la vida impossible. Així que tan bon punt va poder va marxar a Barcelona, com tants altres joves del camp català que nodririen les files del nacionalisme radical. Era el 1925. Arrufat va muntar una lleteria i, de nou guiat per Mias, va entrar a la maçoneria. Lletraferit i autodidacte, seguidor de Francesc Pujols (que no era cap entusiasta de Macià), Arrufat es va arrenglerar amb els Elements d’Estat Català que volien restar fora d’ERC i que el 1932 va acabar formant el Partit Nacionalista Català. “No he tingut mai fe en la massa, he estat sempre un enamorat de les minories selectes”, deia. De fet, segons explica Ucelay-Da Cal a l’estudi preliminar del llibre Macià (Fonoll, 2007), Arrufat sempre va voler ser l’intel·lectual orgànic del separatisme, cosa que no va aconseguir, probablement pel seu caràcter discordant i busca-raons. La guerra el va agafar amb 40 anys. No es va exiliar i el cas és que el 1942 el trobem com a vocal del Consell Executiu

Juneda, 1901. Mèxic, 1967.

El 1936 es veu involucrat en l’‘afer Revertés’, una operació per apartar Companys i prendre l’hegemonia a la CNT guerra, el 1941 marxa a Mèxic, on continuarà el seu activisme. És allí on juga el seu paper dins l’FNC, com un dels delegats de l’organització en aquell país. Tota aquesta trajectòria està recollida en un dossier de Josep Gelonch i Jordi Quer al núm. 133 de la revista Fonoll.

Juneda, 1910. Tarragona, 2008.

El 19 de juliol de 1936 el trobem a la plaça Catalunya de Barcelona, lluitant fusell en mà contra els militars insurrectes dels membres de l’FNC que s’endinsen a la Catalunya franquista, on farà d’enllaç amb els serveis aliats a la Barcelona ocupada i pas de frontera d’evadits del règim de Vichy. Miraculosament, mai no va ser detingut. Fer vida a cavall de Barcelona i la Selva del Camp, on porta les terres i les propietats que hi tenia la família, l’allunyava de les ràtzies contra els militants de l’organització. A diferència dels seus germans, Gabriel va mantenir molt poca relació ja amb Juneda. Al seu mas hi té lloc, el 1971, la fundació de la delegació territorial d’Òmnium Cultural al Tarragonès, de la qual Xammar seria membre actiu. Durant la dictadura, traginava publicacions clandestines entre Tarragona i Barcelona. Del 1977 al 1979 va presidir la Cooperativa Obrera Tarraconense i el 1980 va formar part de la candidatura de Nacionalistes d’Esquerra. Hi ha qui l’ha definit com una persona que malgrat no anar mai al davant de res, sempre estava enmig de tot. Des de l’any 2010, la Defensa Agrària de la Selva del Camp atorga un premi que porta el seu nom.

Les Borges Blanques, 1897. Barcelona, 1981.

La Guerra Civil el va agafar amb quasi 40 anys. El 1942 figura com un dels vocals del Consell Executiu de l’FNC de l’FNC presidit per Joan Cornudella, on va continuar després de la detenció d’una cinquantena de membres el 1943. La seua granja del carrer Tallers serviria com a lloc de reunions i contactes per a les noves fornades de militants. Curiosament, el 1946, segurament ja fora de l’FNC, escriu La solució Cambó, amb el pseudònim Ramon de les Borges, on festeja amb tesis etnicistes. Al final de la seua vida va donar un miler de llibres al municipi de les Borges (ara exposats a la biblioteca marquès d’Olivart).

Manuel Cruells i Pifarré Barcelona, 1910. Barcelona, 1988.

o va néixer a la comarca, però hi va viure la infantesa i, atès el seu paper rellevant, hem decidit incloure’l també al llistat. Cruells era descendent per via materna de cal Pifarré (o cal Sumalla, segons l’època), casa d’estil modernista quasi veïna de la que va veure néixer Joan Cornudella, i als 11 anys va ingressar als Caputxins d’Igualada. El 1930 va deixar el seminari i va anar a estudiar Filosofia i Lletres a Barcelona. Va entrar al Bloc Escolar Nacionalista i a la Federació Nacional d’Estudiants de Catalunya. A l’esclatar la revolta feixista el 1936 és dels

No hi va néixer però va viure la infància a les Borges. El juliol del 36 també va plantar cara als feixistes a Barcelona que, fusell en mà, lluita pels carrers de Barcelona. Esdevé secretari de les Joventuts d’Estat Català. Després del pas pels fronts de l’Aragó i València, marxa a l’exili i s’instal·la a Montpeller. Com a exsecretari de les Joventuts d’Estat Català serà un dels sis participants en la reunió fundacional de l’FNC a París, del qual serà responsable d’organització. L’estiu de 1940 s’endinsa a Catalunya amb el grup de Cornudella, Xammar, Antoni Andreu Abelló i altres. El primer document clandestí que edita l’FNC, el 1942, titulat A la joventut de Catalunya, és redactat íntegrament per ell. Serà un dels detinguts a la caiguda de 1943. “Les cel·les de Cornudella i Cruells eren com uns pulmons polítics del cos format per membres del Front”, diu Pere Carbonell a Nadal a la presó Model. Un cop alliberat, torna a França. Detingut novament el 1950 i el 1951, el 1970 deixa l’FNC, “per no estar d’acord amb els plantejaments marxistes que aquest havia adoptat”, diu Robert Surroca. El 1972 és acusat de ser l’ideòleg del Front d’Alliberament Català i processat el 1976. Com que estava en llibertat provisional, va passar a la clandestinitat a Perafort. El 1977 es presentaria a les eleccions al Congrés amb Estat Català i el 1980 s’incorporaria a ERC. Va deixar una important obra literària i històrica.

SOMGARRIGUES · del 15 al 28 de maig de 2020

Economia

Secció patrocinada per

COMERÇ

Preus i mercats

Juneda inicia una campanya per donar suport al comerç local

Data: 13 de maig de 2020 Fonts: DARP. OliMerca. Llotja de Bellpuig. Llotja de Binéfar. MediterraNuts.

La calma s’instal·la als mercats dels productes del territori. La majoria de preus conserven la tendència de les darreres setmanes. OLI

OLI Verge extra envasat

OLI Verge extra a granel

OLI Verge extra envasat DOP

OLI Verge extra a granel ECO

AMETLLA

AMETLLA Marcona

AMETLLA Llargueta

AMETLLA Guara

AMETLLA Comuna

3,50 €/kg

3,00 €/kg 4,60 €/kg

AMETLLA Guara ECO

2,20 €/kg

6,90 €/kg 4,00 €/kg

AMETLLA Marcona ECO

8,80 €/kg

5,00 €/kg

4,80€/kg

AMETLLA Llargueta ECO

8,80 €/kg

AMETLLA Comuna ECO

CEREAL

ORDI P.E. 64

ALFALS Gran. de 2a (fenificat)

SEGÓ Blat fi

POMA

POMA Golden

POMA Granny smith

POMA Red

POMA Gala

8,45 €/kg 170 €/t

0,40 €/kg

8,25 €/kg 190 €/t

0,425 €/kg

POMA Fuji

PERA

PERA Devoe

PERA Llimonera

0,425 €/kg PRÉSSEC Groc

PRÉSSEC Blanc

AVIRAM I CONILL

POLLASTRE Groc

1,15 €/kg BOVÍ

BLAT Panificable

208 €/t 208 €/t 0,375 €/kg PERA Blanquilla

0,70 €/kg -

PERA Alexandrina (p)

0,45 €/kg PERA Conference

0,90 €/kg PRÉSSEC

0,45 €/kg

PRÉSSEC Pla (paraguaià)

0,50 €/kg GALLINA Pesant

0,07 €/kg

NECTARINA Groga

0,45 €/kg CONILL Jove

1,68 €/kg

VEDELL Creuat 321-370 kg “R”

VEDELL Creuat 321-370 kg ‘O’

VEDELL Frisó <220 kg

OVÍ

OVÍ Corder 23,1-25 kg viu

OVÍ Corder 25,1-27 kg viu

PORCÍ

PORCÍ Porc selecte

PORCÍ Porc de Lleida

PORCÍ Porc gras

3,51 €/kg

3,31 €/kg

3,05 €/kg

2,55 €/kg

1,302 €/kg

Aprofitar la inèrcia. Sota el nom ‘Compra a casa, compra a Juneda’, l’objectiu del consistori és mantindre el nombre de compradors que les darreres setmanes han freqüentat les botigues del municipi.

1,290 €/kg

VEDELL Frisó >220 kg

3,27 €/kg

2,40 €/kg

1,278 €/kg

Els comerços de Juneda també apliquen les restriccions d’aforament durant el confinament. FOTO: X.M.

Redacció · Juneda L’Ajuntament de Juneda té previst ini· ciar en els propers dies la campanya Compra a casa, compra a Juneda amb l’objectiu de mantindre el volum de veïns que han anat fent les compres habituals als diferents comerços del municipi les darreres setmanes. Bosses i sortejos Tal i com explica l’alcalde, Antoni Villas, l’estímul de la compra als es· tabliments del poble era una de les línies amb les quals ja es treballava abans de la pandèmia i que s’ha anat potenciant des de l’inici de la situa· ció d’emergència sanitària. “En un primer moment, ens vam posar en contacte amb els comerços per tal d’assegurar el ple proveïment d’ali· ments; ells ens van assegurar que no hi hauria cap problema, com així ha estat. També cal destacar que han col· laborat desinteressadament sempre que hem demanat un cop de mà, com és el cas de la línia d’acció amb Càri· tas, per assegurar que les famílies en

situacions precàries comptessin amb els aliments necessaris. Per tant, ara el que toca, com a Ajuntament, és tor· nar tot aquest esforç”, diu Villas, que destaca que l’objectiu és assegurar la

La primera fase de la campanya consistirà a regalar 2.000 bosses de roba entre els compradors inèrcia de compres durant el confi· nament. “Molta gent del poble estava acostumada anar a Lleida, les Borges o Mollerussa i ara, quan han comprat al poble, han vist que és un benefici comú, aprofitem-ho!”, diu l’alcalde. La primera fase de la campanya consisti· rà a regalar 2.000 bosses de roba en· tre els veïns que compren als comer· ços locals on hi constarà el logotip de la campanya, obra del dissenyador junedenc Joan Teixidó. També es pre· tén organitzar sortejos com sopars i lots de productes de les botigues de Juneda entre tots els compradors.

SOMGARRIGUES Â· del 15 al 28 de maig de 2020

SOMGARRIGUES · del 15 al 28 de maig de 2020

Cultura LLENGUA

PATRIMONI

Mor la filòloga Roser Ripollés, autora de diversos treballs etimològics sobre les Borges

Tarrés restaura un antic forn de calç malmès durant les fortes pluges de l’octubre passat

Redacció · Les Borges El passat dimarts 5 de maig va morir Roser Ripollés de la Fragua, als 85 anys d’edat. Nascuda a Agramunt (l’Urgell) el 1934, aviat es va traslladar a viure a les Borges Blanques. Llicenciada en Filologia Hispànica per la Universitat Autònoma de Barcelona, va treballar durant 18 anys com a auxiliar administrativa a l’Ajuntament de la capital garriguenca i durant 21 més com a professora de llengua catalana a l’Escola de Magisteri de Lleida. Col·laboradora habitual de la revista Terrall, on parlava de la història local, va escriure també articles per a diverses publicacions i obres col·lectives, especialment sobre llengua i onomàstica.

Redacció · Tarrés L’Ajuntament de Tarrés ja ha enllestit els treballs de restauració del forn del Buscarró, un espectacular forn de calç situat al seu terme municipal i que l’octubre passat, arran de l’episodi de pluges torrencials, va quedar malmès. Les obres s’han centrat a consolidar l’estructura davantera del forn, que encara conserva la paret feta amb pedra seca, i la porta de forn amb un arc apuntat, l’únic que es conserva d’aquesta tipologia constructiva. Per fer la intervenció s’ha utilitzat com a material principal el morter de calç. Com a colofó a la feina, l’Ajuntament té previst instal·lar-hi una barana perimetral de fusta per protegir els visitants.

Ripollés també va treballar en diversos articles sobre etimologia borgenca . FOTO: Arxiu

El forn de calç del Buscarró, després de les obres de restauració.

FOTO: Tarrés al dia

MÚSICA

FOLKLORE

Heura Gaya i The Denim Rips, al segon volum ‘Estrats de Ponent’, que recull 22 propostes de la província

La cantant de rap castelldanenca Ainhara presenta nous temes a través de les xarxes

Suspesa l’edició d’enguany del cicle ‘Sardanes a la fresca’ arran de la pandèmia pel coronavirus

Redacció · Comarca El Servei de Joventut Jove_Segrià ja ha seleccionat les 22 cançons, d’entre les 52 propostes presentades, que formaran part de la segona edició del CD recopilatori Estrats-Sons de Ponent. Entre aquestes, n’hi haurà dues d’arrel garriguenca, La teva pell de la junedenca Heura Gaya i You and Me Again dels The Denim Rips, que fa pocs dies també van presentar el videoclip del tema seleccionat a Estrats. A banda dels garriguencs, el disc també inclourà temes originals d’Alidé Sans, KOERS, Carla Font i Xavier Baró, entre d’altres. El disseny de la caràtula ha anat a càrrec de Pau Llop, el suport tècnic en la realització del DDP per part de Xavier Esterri (Nomad Studio) i l’acció a escala tècnica de Tole Torelli (La Família Torelli) i Jove_Segrià.

Redacció · Castelldans Després de presentar una primera maqueta de sis cançons, el juny del 2018, la cantant de rap de Castelldans Nerea Hernández Ainhara ha tornat a la càrrega durant la primera quinzena de maig i ha difós, a través del seu propi canal de YouTube, tres temes més: Estoy triste, produïda per Mundotumba; Duañidad Divina, amb producció de Yeti Kiston, i La calma. Les lletres, amb un fort accent feminista i reivindicatiu, segueixen la línia del seu primer treball. En només una setmana, les visualitzacions dels nous temes ja sumen més d’un miler de reproduccions a la plataforma YouTube. D’ençà del llançament de la maqueta, Ainhara també va editar dos temes més, Atrapada i A pesar del mal, durant l’abril de l’any passat.

Redacció · Comarca L’Àrea de Cultura del Consell Comarcal del Segrià va anunciar el passat dissabte 9 de maig que, arran de la possible afectació de la Covid-19 en els pròxims mesos, s’havia decidit suspendre de forma definitiva el cicle de ballades Sardanes a la fresca programades per dur-se a terme en 8 municipis del Segrià al llarg dels divendres de juliol i agost d’enguany. El cicle Sardanes a la fresca, engegat fa 15 anys, compta amb un gran reconeixement dins el panorama sardanístic català, ja que aplega més de 300 dansaires, provinents de les 11 colles lleidatanes participants. Durant els darrers anys, les ballades han anat visitant diversos pobles de les Històriques; l’any passat va ser el torn d’Alfés i Aspa, que van acollir la vesprada sardanística el 9 d’agost.

SOMGARRIGUES · del 15 al 28 de maig de 2020

Fets i gent

Flors a les cases pel Dia de la Mare · Bellaguarda

Cassoles confinades · Castelldans

La festa de l’1 de maig, des de casa · Arbeca

Aplec de Sant Bonifaci confinat · Vinaixa

Cada primer diumenge de maig, l’associació de dones L’Alzina celebra el Dia de la Mare venent flors. Enguany, malgrat les circumstàncies, no van voler renunciar a la festa i, en col·laboració amb l’Ajuntament, van portar una flor a totes les cases amb residents, mantenint, això sí, la distància de seguretat. FOTO: Aj. Bellaguarda

Tot i que no es va poder fer a la Capella, els arbequins no van voler deixar passar l’1 de maig sense celebrar la seua festa anual. Ho van fer des de casa, amb cassola i amb un programa d’actes coordinat per l’Ajuntament amb música de sardanes, espectacle infantil virtual, concursos i grallers als balcons. FOTO: Família Elies-Tilló

El diumenge 10 de maig s’havia de fer la 5a Festa de les Cassoles. En aquesta ocasió, l’Ajuntament va proposar que la gent fes cassola a casa, en pengés la foto i proposés una cançó, amb les corresponents dedicatòries, que seria reproduïda per la megafonia municipal. FOTO: Aj. Castelldans

El 3 de maig tocava fer l’Aplec de Sant Bonifaci, al paratge de l’ermita homònima entre Vinaixa, els Omellons i l’Espluga. L’Ajuntament de Vinaixa va emetre sardanes per la megafonia i va animar la població a cantar els goigs, amb lletra disponible a l’e-Bando, i penjar fotos de les paelles fetes a casa. FOTO: Glòria Alberich

SOMGARRIGUES · del 15 al 28 de maig de 2020

Fets i gent

Cicle de xerrades virtuals · Cervià / el Cogul

Taller de fotografia de paisatge nocturn

Taller virtual de salses amb oli verge extra · La Granadella

Música de Meritxell Gené i Javier Sólo · L’Espluga Calba / Castelldans

El Centre d’Estudis de les Garrigues ha organitzat els dimarts de maig un cicle de conferències virtuals. La primera, sobre els deportats garriguencs als camps nazis, la va impartir Josep Rubió i la segona, sobre arqueologia feminista, Anna Torres. Les següents les faran Eduard Batlle i Airy Gras. IMATGE: CEG

El Centre de la Cultura de l’Oli va organitzar el 7 i 8 de maig dos videotallers gratuïts sobre com elaborar i aplicar gastronòmicament allioli i salsa de romesco amb oli d’oliva verge extra. El taller el va impartir el xef borgenc Xavier Benet (Hostal Benet), que també és productor de l’oli +ART. IMATGE: CCOC

El dijous 30 d’abril, l’Associació Leader de Ponent va organitzar un taller online amb el fotògraf Jordi Clariana sobre fotografia de paisatge nocturn. Durant la sessió hi va haver també demostracions in situ, entre les quals una a les tombes del Saladar, al terme del Cogul, que recull aquesta imatge. IMATGE: ENP

Dins el festival desDeCasaFest, la cantautora establerta a l’Espluga Meritxell Gené i el músic Javier Sólo, resident a Castelldans, van emetre per YouTube les respectives actuacions. El festival també incloïa poemes i textos recitats i entre els autors hi havia Josep Vallverdú, Vidal Vidal i Marta Alòs. IMATGE: M.G.

SOMGARRIGUES Â· del 15 al 28 de maig de 2020

SOMGARRIGUES · del 15 al 28 de maig de 2020

Directori d’empreses ÍNDEX 1. Advocats i notaris 2. Arquitectes i enginyers 3. Assessoria i assegurances 4. Agrobotigues, molins i cellers 5. Bars i serveis relacionats 6. Benzineres 7. Cases de colònies i espais de lleure 8. Càterings 9. Calçats 10. Estètica i perruqueria 11. Clíniques 12. Construcció 13. Cuines, mobles, decoració 14. Dietètica i herboristeria 15. Disseny, retolació i impressió 16. Electrodomèstics 17. Embalatges 18. Energies renovables 19. Envelats 20. Escoles, acadèmies i gimnasos 21. Estancs i quioscos 22. Excavacions 23. Farmàcies 24. Ferreteries i drogueries 25. Flors, jardineria, planters 26. Fotografia 27. Forns de pa, pastisseries i cafeteries 28. Funeràries 29. Fusteria i parquets 30. Immobiliària 31. Informàtica i noves tecnologies 32. Instal·lacions 33. Maquinària i productes agrícoles 34. Mascotes 35. Moda 36. Mobles i tapisseria 37. Òptica 38. Pistatxos 39. Pintors 40. Pubs 41. Queviures 42. Ramaderia ecològica 43. Restaurants i allotjaments 44. Regals, joguines i manualitats 45. Residències i assistència 46. Tallers mecànics i concessionaris 47. Taxis 48. Tintoreries 49. Termoplàstics tècnics 50. Treballs amb ferro i alumini 51. Veterinaris

1. Advocats i notaris Les Borges Blanques OLIVART & PASCAL ADVOCATS SLP Pl. Anselm Clavé, 2 Tel. 973 14 20 14 - Fax 973 14 08 16 oficina@olivartpascaladvocats.com www.olivartpascaladvocats.com GRUP FALCÓ Plaça Ramon Arqués, 6 Tel. 973 140 171 www.grup-falco.com GESTORIA ADMINISTRATIVA ALEXANDRA CORNUDELLA G.A. C. Santa Vedruna, 45 Tel. 973 14 34 89 · Mòb. 629 47 87 55 alexcornudella@advocatslleida.org

2. Arquitectes i enginyers Arbeca MARCEL PERELLÓ SL C. Muralla, 2 Mòb.: 635 73 04 40 www.marcelperello.com

Les Borges Blanques ARTEC ARQUITECTURA + ENGINYERIA Av. Francesc Macià 32-34 Tel. i fax: 973 14 08 80 www.artec4.net · info@artec4.net LA LLENA PROJECTES AMBIENTALS C. Abadia, 8 Tel. 973 14 30 38 www.lallena.cat lallena@lallena.cat

Juneda ENGINYERIA MARSAL I PORTA, SL (forestal i ambiental) C. Font del Gat, 4 2n 2a Mòb. 649 45 78 53 / 656 34 27 04 Tel. 973 14 27 07 www.marsalporta.com

3. Assessoria i assegurances Arbeca RAMON SANS PALAU Agent d’assegurances col·legiat C. Major, 18 entresòl Tel. 973 16 03 19 sanspalau@gmail.com

El Soleràs FRANCISCO SARLE, SL Agent d’assegurances C. Major, 77 Tel. i fax: 973 13 36 22 Mòb.: 659 79 52 47 francisco.sarle@agencia.axa-seguros.es

Les Borges Blanques LEIDOM SCP (ASSESSORIA FISCAL I LABORAL - ASSEGURANCES) C. Comerç, 29 entresòl A Tel. 973 14 09 28 GRUP FALCÓ Plaça Ramon Arqués, 6 Tel. 973 140 171 www.grup-falco.com CENTRE D’ASSESSORAMENT C. Ensenyança, 24 Tel. 973 14 01 19 info@cassessorament.com GESTORIA ADMINISTRATIVA ALEXANDRA CORNUDELLA G.A. C. Santa Vedruna, 45 Tel. 973 14 34 89 · Mòb. 629 47 87 55 alexcornudella@advocatslleida.org

Juneda FRANCESC ROCA AIXALÀ (CORREDOR D’ASSEGURANCES) C. la Font, 8 Tel. 973 15 05 04 · Fax 973 15 06 14 ÀREA SUPORT EMPRESARIAL C. la Font, 63 Tel. 973 15 04 03 · Fax 973 15 15 05 www.areasuport.com area@areasuport.com

4. Agrobotigues, molins i cellers Arbeca AGROBOTIGA I OLI C. Santiago Russinyol, s/n Tel. 973 16 00 00 www.arbequina.coop

Les Borges Blanques OLIS SALVADOR FARRÉ C. La Font, 1 Tel. 973 14 24 22 farreoil@via29.com FRISAL ARTESANS SL (FRUITA SECA) Pg. del Terrall, 14 Tel.: 973 14 27 45 frisal.artesans@gmail.com LA BODEGA C. La Capella, 17 Tel.: 973 14 03 95 www.labodegaborges.cat labodega@labodegaborges.cat

La Pobla de Cérvoles CELLER MAS BLANCH I JOVÉ Pol. 9 parc. 129 Paratge Llinar Tel. 973 05 00 18 www.masblanchijove.com

CÉRVOLES CELLER Av. de les Garrigues, 26 Tel. 973 580 200 · 973 175 101 Fax: 973 718 312 www.cervoles.com info@cervoles.com

El Vilosell CELLER TOMÀS CUSINÉ, SL Pl. Sant Sebastià, 13 Tel. 973 17 60 29 www.tomascusine.com info@tomascusine.com

5. Bars i serveis relacionats L’Albi BAR CASAL Entrepans, torrades, tapes i pizza cada dia Av. Catalunya, 25 Tel. 973 17 54 37 anafentcami@gmail.com

Les Borges Blanques

7. Cases de colònies i lleure La Pobla de Cérvoles CAL GORT (CASA DE COLÒNIES) C. Major, 41 inda@calgort.cat Tel.: 973 17 51 32 Mòb.: 659 269 324

Juneda LA MANREANA, SL Mas Sant Jordi - Afores Tel. 973 15 06 50 www.lamanreana.com info@lamanreana.com CASA MIRAVALL, SL Mas Miravall - Afores Tel. 973 15 06 50 www.masmiravall.com info@masmiravall.com

8. Càterings Les Borges Blanques

ANTONIO BALCELLS S.L.U. Envasats de sucre per a bar i hosteleria C. Indústria, 27 Tel. i fax: 973 14 24 30

JOSEP I ANNA Pollastres a l’ast Raval del Carme, 28 Tel.: 973 14 27 67

SNACK BAR LLUÍS Av. Francesc Macià, s/n Tel. 973 14 35 22 lluis2605@hotmail.com

ROSTIDORIA DEL CELLER Menú diari a bon preu Raval del Carme, 18 Tel.: 973 14 31 13

CAFETERIA PIZZERIA PANDEMÒNIUM Av. les Garrigues, 13 Tel. 973 14 33 61 KANANDREU - BAR TÍPIC C. Pere Calders, 1 Tel. 973 14 29 53 ORIGINAL KEBAB CAFÈ BAR Raval del Carme, 76 Tel. 973 14 02 60 BAR KIOSC Menú diari Passeig del Terrall Tel. 661 18 03 37 BAR MEMPHIS Música en directe C. Indústria, 10 Tel. 973 98 97 16 Mòb. 679 16 53 33 www.memphisborges.com CAFETERIA SLÀVIA Menú diari i concerts Passeig del Terrall, 14 Tel. 973 140 972 www.slavia.cat BAR MÒNICO Plats combinats, tapes i entrepans C. Prat de la Riba, 12 baixos Tel. 973 142 458 TASCA LA TACA Tapes i més... Plaça Constitució, 35 baixos Tel. 873 49 82 37

Juneda BAR L’ISARD C. Ignasi Gavín, 28 Tel. 973 15 03 96

6. Benzineres Alfés BENZINERA I DISTRIBUCIÓ DE GASOIL Av. Garrigues, 44 Tel. 973 13 60 56

Juneda GASOLINERA PERE RUÍZ Prat de la Riba, 83 Tel. 973 15 10 40

9. Calçats Les Borges Blanques CALÇATS GARCIA C. Ausiàs March, 12 Tel. 973 14 33 28 Mòb. 660 44 96 16 JOSEP M. CAPDEVILA I BRESOLÍ Sabater ortopèdic Pl. Ramon Arqués, 1 Tel. 973 14 04 26

Juneda CALÇATS MARIBEL C. Major, 42 Tel. 973 15 15 07 M. 629 938 942 cal.maribelbonet@gmail.com

10. Centres estètica i perruqueria Les Borges Blanques AGNÈS - RAQUEL CENTRE D’ESTÈTICA Pl. Constitució, 3 1r 1a Tel. 973 14 08 78 LA PERRUQUERIA (HOME - DONA) C. Nou, 4 Tel. 973 14 03 87 LA BARBERIA Raval de Lleida, 95 Tel. 973 14 23 57 Mòb. 650 95 19 35 PERRUQUERIA NOELIA Diagonal, 10 Tel. 973 143 523

11. Clíniques i centres terapèutics Les Borges Blanques BORGESDENT C. Jaume I, 1 baixos Tel. 973 14 09 08 QDENTS Estudi dental Raval de Lleida, 14 Tel. 973 14 20 23 qdentsestudidental@gmail.com CENTRE DE LOGOPÈDIA C. La Font, 49 Mòb: 620 865 032

CRISTINA BONET I BARÓ CONSULTA DE PODOLOGIA C. Lluís Companys, 32 · Mòb. 669 28 19 18 VICUS Dietètica i nutrició Pg. Pavelló de l’Oli, 1 1r 5a www.centrevicus.com Mòb. 653 490 564 · 654 170 373 CENTRE PODOLÒGIC I PODOPOSTURAL NEUS ARBÓS I GABARRÓ (Visites concertades dimarts i dijous) Passatge Vila de Carlet, 1 entresòl 2n Tel. 973 14 34 01 · Mòb. 607 494 048 pobletarbos@vodafone.es SINGULARMENT Centre d’osteopatia i salut integrada C. Màrius Torres, 21 Tel. 973 14 04 59 · Mòb. 699 27 07 13 borges@singularment.com FARRÉ - LABRANYA METGES C. Ensenyança, 4 Escala A 1er 3a Tel. 973 14 10 18

Castelldans CONXI FUENTES HOMEOPATIA Pl. Catalunya. 2 baixos Tel. 621 241 535 www.homeopatiaconxifuentes.com conxif@aol.com

Mollerussa DENTAL OFFICE Av. de la Pau, 26 altell 1a · Tel. 973 60 11 52 info@dentaloffice.cat

12. Construcció Les Borges Blanques PLADUR MUNTATGE GARRIGUES Mòb. 658 788 581 peruchocoma@hotmail.com

Cervià de les Garrigues OBRES I REFORMES SANTI MONTANYÀ C. Anselm Clavé, 29 · Mòb. 696 94 68 12 CONSTRUCCIONS RUBIÓ–CARULLA, SL C. Anselm Clavé, 79 Mòb. 619 94 10 96 · 699 77 10 27

L’Espluga Calba CONSTRUCCIONS RAMON SARDÀ Av. Catalunya, 11 · Mòb. 628 51 64 31 CONSTRUCCIONS MARC SARDÀ C. Major, 17 · Mòb. 649 66 07 26 www.construccionssarda.cat

13. Cuines i llars de foc Les Borges Blanques LLARS DE FOC MARTÍ C. La Font, 71 · Tel. 973 14 29 30 www.focsmarti.es focsmarti@hotmail.com

14. Dietètica i herboristeria 15. Disseny, serigrafia i impressió Les Borges Blanques PATFRAN SIGN C. Bonaire, 7 · Tel. 973 14 06 56 www.patfran.com IMPREMTA MARTÍ (LOTERIES) C. Indústria, 3 Tel. 973 14 21 32 loteriesborges@gmail.com

16. Electrodomèstics 17. Embalatges Les Borges Blanques

PALETS FAURA Afores Terrall, s/n · Tel. 973 14 28 18 faura@paletsfaura.com www.paletsfaura.com

18. Energies renovables 19. Envelats Les Borges Blanques GRUP VALL Tel. 973 14 20 78 · info@envelatsvall.com

20. Escoles, acadèmies i gimnasos

Arbeca GIMNÀS NOVA FORMA C. Tarragona, 3 Tel. 973 06 05 25 · Mòb. 659 92 60 05 gimnasnovaforma@gmail.com

Les Borges Blanques LO CENTRE DE FORMACIÓ ENGLISH WORLD C. Roger de Llúria, 27 Tel. 973 14 10 56 · Mòb. 635 50 75 35 www.locentre.com info@locentre.com XIFRES I LLETRES CENTRE DE FORMACIÓ I REPASSOS Raval del Carme, 129 bis Tel. 973 14 10 86 · Mòb. 619 05 30 30 www.xifresilletres.cat info@xifresilletres.cat AUTOSCOLA VIÀRIA C. Onze de setembre, 27 · Tel. 973 14 03 41

juneda DAKIROL Gestió de l’esport Mòb. 646 84 66 59 www.dakirol.cat · info@dakirol.cat

21. Estancs i quioscos Alfés ESTANC I RENTADOR DE VEHICLES D’ALFÉS Av. Garrigues, 44 Tel. 973 13 60 56

Cervià de les Garrigues LO QUIOSC Plaça Major, 2 · Tel. 973 17 80 17

22. Excavacions Cervià de les Garrigues EXCAVACIONS S. MARTÍ C. Francesc Palau, 39 Mòb. 626 51 53 48 smartiexcavacions@gmail.com

23. Farmàcies Arbeca FARMÀCIA BAGET Av. Portals, 3 Tel. 973 16 04 19 farmaciabaget@farmactiva.es

24. Ferreteries i drogueries Les Borges Blanques GANIVETERIA MARTA I FERRETERIA MIRET Raval del Carme, 4 · Tel. 973 14 08 79

25. Flors, jardineria i planters Arbeca GINESTE’S C. Onze de Setembre, 8 · Tel. 973 14 91 73

Les Borges Blanques

SOMGARRIGUES · del 15 al 28 de maig de 2020

Directori d’empreses La Diputació de Lleida dona suport a les propostes que mostren la Força dels Municipis CENTRE DE JARDINERIA TERRALL Passeig Terrall, 5b Tel. 973 14 27 05 TALMA · LA BOTIGA Ensenyança, 22 Tel. 973 14 10 19 Urgències funeràries: 638 187 330

Juneda TALMA · LA BOTIGA Carrer La Font, 17 Tel. 973 15 13 95 Urgències funeràries 638 187 330 CENTRE I SERVEIS DE JARDINERIA Ctra. Torregrossa, km 10,5 Tel. 973 15 10 99

26. Fotografia Les Borges Blanques INTERFILM LES GARRIGUES C. Ensenyança. 22 · Tel. 973 14 05 42 lesgarrigues@interfilm.es

Juneda FOTOGRAFIA MONTSE SOLÀ C. Font del Gat , 4, 2n-2a Tel. 620 53 14 81 www.montsesola.com · info@montsesola.com

27. Forns de pa i pastisseries Arbeca PA DE PESSIC PASTISSERIA C. Dominiques, 11 · Tel. 973 16 04 09 padepessic.pastisseria@gmail.com

Les Borges Blanques FORN DE PA ROSELLÓ C. Nou, 10 · Tel. 973 14 24 61 FORN CAPELL C. Carme, 19 · Tel. 973 14 20 03 PASTISSERIA ESCRIBÀ Av. Sardana, 6 · Tel. 973 14 29 51

Llardecans PA I PASTISSERIA CAL SISCO Major, 7 · Tel. 973 13 03 33

Els Omellons FORN DE PA GABARRA C. Sant Miquel, 7 Tel. 973 15 60 80

Torregrossa FORN PA DE RONYÓ Carrer Roser, 66 · Tel. 973 17 04 54

Vinaixa FORN DE PA RAMON GABARRA Ctra. de Lleida, 8 · Tel. 973 17 55 66

28. Funeràries Les Borges Blanques GESTIÓ I SERVEIS FUNERARIS Av. Jaume I, 1 · Tel. 973 33 72 85 POMPES FÚNEBRES BAIX URGELL C. La Font, 3 · Tel. 973 33 01 78

29. Fusteria i parquets Alcanó

EBENISTERIA I FUSTERIA MARC ORÓ Pl. Camps, 18 Tel. 973 13 62 83 Mòb. 629 08 60 52 fusteriamarcoro@hotmail.com

Alfés FUSTERIA PIÑOL REVÉS CB Travessera de la Bassa, 4 Tel. 973 13 63 27 Mòb. 677 49 99 49

Almatret FUSTERIA SALAMÓ Prolongació carrer Maials, afores s/n Mòb. 620 29 40 70

Arbeca J. NADAL PARQUETS Passeig Les Pedreres, s/n Tel. 973 16 05 67 · 973 14 91 75 www.parquetsnadal.com info@parquetsnadal.com

Les Borges Blanques FUSTERIA GARCIA FALCÓ, SL Pol. Ind. Les Verdunes, parc. 47 Mòb. 615 87 12 02 ricardfalc@hotmail.es RAMON ANDREU OLIVART C. La Font 3 Tel.: 973 14 23 25 ramonandreuo@gmail.com

Bellaguarda FUSTERIA BALLESTÉ C. La Torre, s/n Tel. 973 12 40 31 · Mòb: 636 07 88 00

La Granadella SAS FUSTERS C. La Pobla, 69 Tel.: 973 13 30 83 · Mòb.: 650 93 48 61

Vinaixa FUSTERIA SARLÉ, SL Crta. Albi, s/n Tel. 699 77 09 76 fusteriasarle@hotmail.com

30. Immobiliària Les Borges Blanques FINQUES COR Tel. 636 189 656 www.finquescor.com info@finquescor.com

31. Informàtica i webs Alfés SOFT EL MOLÍ, SL C. Sant Salvador, 26 Mòb. 608 77 86 55 www.softelmoli.cat gbs@softelmoli.cat · jbc@softelmoli.cat

Les Borges Blanques CAN ANTAVIANA C. Santa Justina, 29 Tel. 973 14 34 81 www.antaviana.cat info@antaviana.cat TOT INFORMÀTICA (CRISTIAN GINÉ) Mòb. 630 90 20 79 (Cristian) Mòb. 662 30 48 06 (Dani) Tel. 973 14 31 48

www.totinformàtica.cat info@totinformatica.cat

32. Instal·lacions Arbeca SERVIMUNT instal·lacions ramaderes C. Mallorca, 23 Mòb. 619 07 26 59 servimunt@hotmail.com

Les Borges Blanques MUNTATGES SAFEL Pol. Ind. Les Verdunes, parc. 13 Tel. 973 14 23 76 · Fax 973 14 07 70 safel@muntatgessafel.com SANS-ROSSELL SA Pol. Industrial les Verdunes, Nau 4 Tel.: 973 14 03 82 RAFEL SAFONT C. Onze de setembre, 15 Tel.: 973 14 34 42

33. Maquinària i prod. agrícoles Les Borges Blanques TALLERS SANS BORGES Pl. de la Llibertat, s/n Tel. 973 14 21 90 www.tallersansborges.com info@tallersansborges.com AGROBORGES Agroquímics Les Borges SL Joan Maragall, 38 Tel. 973 14 28 01 www.agroborges.com agroborges@agroborges.com

Juneda MAQUINÀRIA FRUTÍCOLA VALLVERDÚ Carrer Fondo, 74 Tel. 973 15 01 80 info@maqfrutvallverdu.com

34. Mascotes Les Borges Blanques CAN LAURA Perruqueria canina i escola d’ensinistrament Av. Sardana, 10 Tel. 973 14 10 67

35. Moda L’Albi DD VESTUARI & EPIS Vestuari laboral, publicitari i EPI’s Mòb. 670 29 64 48 www.ddvestuari.com info@ddvestuari.com

36. Mobles i tapisseria Juneda MOBLES BOSCH C. La Font, 26 Tel. 973 15 00 88 MOBLES MATEUS C. Major, 22-23-24 · Tel. 973 15 00 59 moblesmateus@terra.com

Mollerussa CAPDEVILA LOFT C. Vilaclosa, 12 · Tel. 973 60 20 05 www.capdevilaloft.com

37. Òptica Les Borges Blanques + VISION Raval del Carme, 11 · Tel. 973 14 26 44 ÒPTICA CENTRE AUDITIU LES GARRIGUES Raval de Lleida, 33 · Tel. 973 14 02 95

38. Pistatxos Maials FOMENT AGRÍCOLA DE LES GARRIGUES Polígon industrial Pi Verd 1-2 Tel. 973 13 06 11 www.les-garrigues.com

39. Pintors Castelldans PINTURES SOLÉ-MASIP C. La Banya, 14 Tel. 973 12 05 43 · Mòb. 659 499 206

Cervià de les Garrigues PINTURES MONTANYOLA C. Calvari, 43 Tel. 973 17 80 65 montanyola@yahoo.es

Juneda QUIM PINTORS Pl. Església, 12 Tel. 973 15 01 13 - 620 80 83 63 calquimetpintors@gmail.com

40. Pubs 41. Queviures

RESTAURANT LA PLACETA Pl. Església, 7 · Mòb. 695 81 32 97 laplacetaarbeca@gmail.com

Les Borges Blanques HOSTAL RESTAURANT BENET Pl. Constitució, 21-23 Tel. 973 14 23 18 - 973 14 36 54 www.hostalbenet.cat SYRAH GASTROBAR Cuina de temporada Plaça Constitució, 9 baixos Tel. 873 49 07 37 CAFETERIA PIZZERIA PANDEMÒNIUM Av. les Garrigues, 13 · Tel. 973 14 33 61

Cervià de les Garrigues ELS FOGONS DE LA CARME C. Portalet, 10 · Mòb. 686 41 04 68 fogonsdelacarme@gmail.com

Maials RESTAURANT 2MIL9 Menú i carta. Banquets i celebracions C. Trinitat, s/n · Tel. 973 13 04 85 RESTAURANT TRET cuina casolana Ctra. Comarcal 12 km 104 · costat benzinera Tel. 973 13 05 90 restaurantretmaials@gmail.com

Sarroca de Lleida RESTAURANT EL RACÓ C. Arrabal, 28 · Tel. 973 12 62 43

44. Regals, joguines i manualitats Les Borges Blanques XIPIRETE (Infants) Raval de Lleida, 13 · Tel. i fax 973 14 20 71

Juneda PNEUMÀTICS MUNIESA tallers mecànics Ctra. N-240, km 74,200 Tel. 973 15 10 49 muniesa@diguim.net

Maials TALLERS FONT Pol. Ind. Pi Verd, parc. 4-5 Tel. 973 13 00 29 tallersfont@hotmail.com TALLERS I GRUES ORÓ C. Barceloneta, 138 · Tel. 973 1303 90

47. Taxis Juneda TAXI JOVÉ Servei de taxi 24 hores Mòb. 619 57 57 37 · 686 67 24 76 jovetaxi@gmail.com

48. Tintoreries Les Borges Blanques TINTORERIA TRINI C. Ensenyança 18 · Tel. 973 14 20 65

49. Termoplàstics tècnics Les Borges Blanques VERLAN Av. Les Garrigues 8-14 Tel. 973 14 00 89 verlanborges@verlan.es

50. Treballs amb ferro i alumini Les Borges Blanques

CANSALADERIA VIVES SARDÀ Pl. Constitució, 16-18 Tel. 973 14 27 53

TALLERET D’ART Manualitats, restauració, pessebrisme C. Nou, 16 · Mòb. 608 07 36 05

SECSAN SERRALLERIA METÀL·LICA I D’ACER INOXIDABLE C. Joan Maragall, 48 Mòb.: 616 77 20 93 info@smsecsan.com

GERMANS BIGORDÀ Av. Sardana, 1 Tel. 973 14 08 46 germansbigorda@hotmail.com

RIU DOMÈNECH vimet i joguines C. Carme, 9 · Tel. 973 14 22 45 riudmenech@yahoo.es

METÀL·LIQUES BORGES Pol. Ind. Les Verdunes, nau 10 Tel. 973 14 28 82 · Fax 973 14 03 26

Les Borges Blanques

SUPERMERCAT “CAL LLUÍS” C. Santa Justina, 20 Tel. 973 14 08 55 FRUITES I VERDURES PUJOL - FARRÉ C. Marquès d’Olivart, 20 Tel. 973 14 21 07 fruitespujolfarre@hotmail.com

Llardecans CARNISSERIA NURI C. Major, 2 · Tel. 973 13 02 24

42. Ramaderia ecològica L’Espluga Calba CAL TON GROS (Pau Palau) · Corder ecològic Pl. Església, 7 Mòb.: 655 34 56 19 lotongros@gmail.com

43. Restaurants i allotjaments Arbeca HOSTAL LA PLACETA Pl. Església, 7 Mòb.: 635 73 04 40 info@placeta.net

45. Residències i assistència Juneda RESIDOM C. 11 de setembre, 1 · Mòb. 648 653 416 www.residom.org 46. Tallers mecànics i concessionaris

Arbeca TALLER TIMONEDA, SL C. Mallorca, s/n · Tel. 973 16 05 80

Les Borges Blanques AUTOREPARACIÓ BORGES Polígon Industrial Les Verdunes p. 49-50-51 Tel. 973 14 35 20 - 973 14 35 21 Fax: 973 14 24 43 www.autoreparacioborges.com AUTOREPARACIÓ IBSAUTO SL Av. Canal d’Urgell, 18 Tel. 973 14 36 04 AUTO-GARRIGUES SL DESBALLESTAMENTS Ctra. d’Arbeca, s/n www.auto-garrigues.com autogarrigues@autogarrigues.com Tel. 973 14 20 73 - 608 15 67 23

TALLERS AMAT MARTÍ Av. Francesc Macià, 13 Tel. 973 14 23 62 tallers.amat@terra.es TALLER PEÑA Av. Francesc Macià, 19 Tel. 973 14 32 53 · Mòb. 626 84 36 65

Cervià de les Garrigues CONST. METÀL·LIQUES CARULLA C. Calcari, 1 Mòb. 616 19 44 17 cmcarulla@hotmail.com

51. Veterinaris Les Borges Blanques BORGESVET C. Via Aurèlia, 31 (entrada Prat de la Riba) Tel. 973 14 35 90 Mòb. 645 78 32 82 www.borgesvet.com contacte@borgesvet.com

Juneda CENTRE VETERINARI MANESCALS Pl. Catalunya, 2 Tel. 973 15 06 53 - 630 96 63 74 manescals@gmail.com

SOMGARRIGUES · del 15 al 28 de maig de 2020

Classificats Tothom que es vulgui anunciar haurà de passar per les nostres oficines, al carrer Nou, 2, de les 10 a les 14 h, trucar al telèfon 973 14 24 20 o enviar un correu electrònic a: somgarrigues@somgarrigues.cat El classificat apareixerà un màxim de 4 vegades (8 setmanes). Per a renovacions, poseu-vos de nou en contacte amb SomGarrigues.

VENDES IMMOBILIÀRIA / URBANA REBAIXADA. OFICINA A LLEIDA a l’avinguda Pius XII, cèntrica, tot equipat. Altell. Espai diàfan de 75 m2, amb possibilitat de compartimentar. Instal·lació elèctrica, telefònica, fibra òptica i aigua, tot nou. Bomba calor / aire condicionat, ideal per a despatx o coworking. Preu: 52.000 €. Raó: 619822622 / 639425051 (II) JUNEDA. Pis al carrer Carnisseria, 7. 5 habitacions, 2 lavabos, cuina, 2 balcons. 115 m2. Bon preu. Raó: 632781218 (IV) IMMOBILIÀRIA / RÚSTICA FINCA DE REG A LES BORGES, 2 ha, situada a la partida la Plana, a uns 800 m del poble. Amb 2 cabanes i bones vistes. De particular a particular. Preu: 70.000 €. Raó: 676072685 (IV) MOTOR RENAULT MEGANE, model 2003. En perfecte estat. Canvi de corretja fet. 117.000 km. Raó: 609578969 (II) AUDI A3 (gasolina) i AUDI A4 (gasoil). 20 anys d’antiguitat, en molt bon estat. Raó: 679235145 (II) HONDA PANEUROPEAN 1.300 cc. Amb 42.000 km, ABS, manteniment al dia: rodes, oli i filtres. Extres: seient de gel, cofre gran Givi, presa de corrent i suport per a GPS. Preu: 7.800 €. Raó: 679207700 (IV)

l’Albi. Raó: 616397016

utilitzada. Preu: 90. Raó: 625161615 (IV)

DUES TAULES DE DESPATX, amb calaixos. Preu a convenir. Raó: 617066187 (II)

CAIACS (2). Model Rotomod Idaho, en perfecte estat. Demano 320 € per cadascun o 580 € si et quedes els dos. També faria un intercanvi per un caiac obert de 4 places (2+2) del tipus Rotomod Ocean Quatro. Raó: 636339038 (IV)

ARTICLES DE BOTIGA de segona mà, bé de preu (remenadora, congeladors, vitrines, ganxos, safates, prestatges seminous). Raó: 973178078 o 699979902 (I) MOBLE DE MENJADOR. Preu a convenir. Raó: 617066187 (II)

DESBROSSADORA DE DISC de la marca Oleo-Mac. Preu: 100 €. Raó: 616397016 (I)

MOUNTAIN BIKE. Preu: 40 €. Raó: 676132183 (IV)

GRADA DE DISCOS arrossegada de 18 plats (9+9). Discos, coixinets, rodes i latiguillo, tot nou. Molt reforçada. 1.800 €. Raó: 679207700 (I)

BOMBA DE GASOLINA de 10.000 l/h. Preu: 50 €. Raó: 676132183 (IV) RENTAPLATS amb molt poc ús, com nou. Preu molt assequible. Raó: 654667633 (IV) CONGELADOR PETIT IGMS amb molt poc ús. Preu molt assequible. Raó: 654667633 (IV) OFICINA / HABITACIÓ DESMUNTABLE de 10 x 15 metres, en perfecte estat, amb estanteries incloses, cal desmuntar-la. Preu: 1.500 €. Raó: 625565837 (IV) CALDERA CALEFACCIÓ GASOIL marca Baxi Roxa recentment revisada amb tota la instal·lació i dipòsit de 1.000 l, cal desmuntar-la. Preu: 1.000 €. Raó: 625565837 (IV) BICICLETA DOBLE de talla M. Poc ús. Quadre d’alumini hidroformat, 11,5 kg. Canvi XTR, frens Elixir 7, bieles SRAM, forquilla Lefty amb bloqueig remot, amortidor FOX RP2. Seient Selle Italia. Llandes DT Swiss. Rodes de 26 Schwalbe Rocket Ron gairebé noves. Raó: 617457569 (IV) BICICLETA D’EQUILIBRI per a infants. Poc utilitzada. Preu: 18 €. Raó: 619822622 (I) BOTES DE MUNTANYA NENA talla 33 pràcticament noves, utilitzades només dues vegades. Preu: 20 €. Raó: 619822622 (I)

ESTRIS VARIS

CADIRA DE TRANSPORT per a bebès per acoblar a la bicicleta d’adult. Nova per estrenar, preu de cost. Preu: 40 €. També en tinc una de segona mà, poc utilitzada. Raó: 619822622 (I)

4 dipòsits contenedors de 1000 litres cadascun. 25€/unitat. Estan a

BICICLETA DE MUNTANYA Coluer Magic 200 (talla 20). En perfecte estat, molt poc

FURGONETA VOLKSWAGEN Eurovan T4. 4.000 €. Raó: 617271983 (IV)

MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

CARRETÓ D’HERBICIDAR. Preu: 150 €. Raó: 676132183 (IV) MÀQUINA DE SULFATAR de 1.000 l. Marca Ilemo. Raó: 616444749 (III) ARREPLEGADORA 616444749 (III)

RAMES.

Raó:

MOTOSERRA Solo 656, preu a convenir. Raó: 629876797 (II)

PLAÇA DE PÀRQUING a les Borges Blanques, Cooperativa Sant Isidre. Amb traster tancat. Preu: 75 /mes, IVA inclòs. Amb opció de compra. Raó: 608032942 (I) LES BORGES BLANQUES. Pati d’uns 189 m2. C/ Joan Maragall, 3. Raó: 634899074 (IV) BUSCO PIS a la zona de les Borges o Juneda. 2 habitacions. Preferentment moblat. Raó: 643978150 (I) PIS A LLEIDA de 3 hab., a prop de la pl. Europa. Totalment moblat i equipat amb electrodomèstics. Calefacció individual de gas. Pàrquing opcional. Molt tranquil i lluminós. Raó: 636598622 (IV) IMMOBILIÀRIA / RÚSTICA JOVE AGRICULTOR BUSCA FINQUES d’oliver, ametller o vinya per conrear a les Garrigues. Bons tractes. Raó: 647498643 (IV) TERRENY AMB GRANJA inactiva a Puiggròs, 5.000 m2 al costat de la carretera Borges - Mollerussa. Raó: 629876797 (II)

CULTIVADOR 9 BRAÇOS. 1,70 m d’amplada. Preu: 500 €. Raó: 717778097 (telèfon i Whatsapp) (IV)

RECURSOS HUMANS

COMPRES

PERRUQUER/A a les Borges Blanques. Raó: 973140853 o passeu per Nou Look Judit (III)

IMMOBILIÀRIA / URBANA CASA DE POBLE. A les Garrigues o a la Conca de Barberà. Ideal amb pati o casa amb terreny gran. Raó: 660018009 (II) MAQUINÀRIA AGRÍCOLA MÀQUINA DE PELAR AMETLLES elèctrica. Raó: 669636532 (IV)

LLOGO/ARRENDO IMMOBILIÀRIA / URBANA PLAÇA DE PÀRQUING a les Borges Blanques, al c/ Nou, per a cotxe urbà. Preu: 45 /mes, IVA inclòs. Amb opció de compra. Raó: 608032942 (I)

DEMANDA

CUINER o CUINERA per a l’hostatgeria del monestir de Poblet. Incorporació immediata. Sou segons conveni. Raó: 977870089 (ext. 450) o restaurantbosseria@ poblet.cat (I) AUTO ELECTRICITAT MARCOS busca aprenent amb nocions de mecànica i ganes de treballar. Raó: 606413467 (III) OFERTA/M’OFEREIXO JOVE ESTUDIANT de 17 anys de l’Institut Josep Vallverdú per a feines de cap de setmana o hores soltes a les Borges Blanques. Raó: 648242157 (II) NOIA PER A NETEJA, cuidar gent gran o nens o per a restauració. Raó: 602445851 (IV)

SOMGARRIGUES · del 15 al 28 de maig de 2020

Passatemps

LES 7 DIFERÈNCIES per Stefi-Gabrielle Tempestti

SUDOKU

SOLUCIONS

als passatemps del núm. 527 LES 7 DIFERÈNCIES

Com s’hi juga? Troba els números que hi falten, que poden ser de l’1 al 9 i que han d’ocupar les cel·les. 1) En cada subquadrat de 3x3, hi ha d’haver tots els números de l’1 al 9, sense repetir-ne cap. 2) Les files i les columnes han de tenir tots els números de l’1 al 9. Cap fila ni cap columna no poden tenir un mateix número de l’1 al 9 repetit.

SOPA DE LLETRES Troba 7 parts del cos humà

LOGOGRIF

G S

A SUDOKU

LOGOGRIF per Mireia Zaidín

SOPA DE LLETRES

Rentada de la cavitat bucal.

Sacsejar, agitar. 6

ENDEVINA EL POBLE

Dir en veu alta i de memòria. 9

ENDEVINA EL POBLE

Cadira o butaca. 2

Electrònic o de gats. 14

Il·lusionista.

Com s’hi juga? Descobriu les paraules que s’amaguen en aquestes línies de caselles amb l’ajuda de la descripció que hi ha just a sota. Alhora, cada número està associat a una lletra.

L’Albagés

ENTREVISTA Montse Pijuan Quer

Presidenta de l’Agrupació de Comerciants de les Borges Blanques

“La temporada comercial d’estiu també serà magra” Les Borges Blanques, 1965. La Montse regenta, junt amb la seua germana, la botiga Confeccions Pijuan, a la plaça 1 d’Octubre. Fa set anys que és presidenta de l’Agrupació de Comerciants de les Borges, l’única entitat d’aquest tipus a la comarca. Fundada el 1991, impulsa campanyes de promoció i organitza activitats per posar en valor el comerç local. Parlem amb ella sobre les conseqüències de la crisi del coronavirus en el teixit comercial de la capital garriguenca.

Miquel Andreu

miquel@somgarrigues.cat @lotigre

M.A. - Ara al maig tocava fer el Mercat de la Ganga, la 36a edició. Com queden afectades les activitats habituals de l’Agrupació? M.P. - El Mercat de la Ganga havia de ser el dissabte 9 de maig i s’ha hagut de suspendre. També teníem ja el material preparat de la campanya Aquesta primavera, compra i guanya a les Borges, que s’havia de fer entre el 23 de març i el 4 d’abril i que fa tres o quatre anys que organitzem, en què amb les compres et podien tocar unes bosses reutilitzables, 1.600 bosses entre els 32 associats que som. L’haurem de fer més endavant. A l’estiu ja fa un parell de temporades que no fem el Mercat a la Fresca. D’altra banda, estem estudiant amb l’Ajuntament de fer alguna cosa per reactivar el comerç quan estiguem oberts normal, però dependrà del cost econòmic que suposi per a l’entitat.

MIQUEL ANDREU - Ara que fa dos mesos que estem en aquesta situació, quin balanç es fa des del comerç local de com aquesta l’afecta? MONTSE PIJUAN - Per a molts comerços han estat dos mesos de tancament total, els qui han pogut han fet ERTO per als treballadors, però la quota d’autònoms te la passen igual i no hi ha hagut ingressos. El dia 4 ja van obrir les perruqueries i l’altre dia, en una reunió, es plantejava també com quedaria el tema terrasses quan s’entri a la fase 1. Des de l’Ajuntament ens han dit que estudiaran cas per cas. Només poden obrir al 50% i com que n’hi ha que són petites, es mirarà d’ampliar espai als costats. Si no tens un mínim de taules no surt a compte obrir el local. M.A. - Heu tingut prou informació o heu anat una mica a les palpentes sobre què es podia fer i què no en cada moment? M.P. - D’informació ens n’han anat donant. Des de l’Ajuntament ens passaven correus, també. Sí que ha sigut una mica incert això de les fases, si la 0, si la 1, bars que no sabien si podrien obrir o no, per exemple. Una cosa eren les propostes de la Generalitat, però les havia d’aprovar l’Estat i no quedava gaire clar. M.A. - Ara que es comencen a poder obrir més establiments, heu notat un canvi d’hàbits de compra per part del client? M.P. - En el meu cas, quasi tothom m’ha vingut amb cita prèvia, havent trucat primer per telèfon si hi seria i a quina hora podien vindre. Altres no sé si tenen la possibilitat de poder servir online. En comerç electrònic, el comerç local no estem preparats per vendre d’aquesta

conscienciació n’hi hauria d’haver. El comerç local pot donar millor servei que grans superfícies o franquícies. La temporada d’estiu, però, serà magra, perquè no hi haurà celebracions amb gent com abans, comunions, casaments, les festes majors que pengen d’un fil... El consum baixarà, clar, tenint en compte, a més, que hi ha gent que s’haurà quedat sense feina o amb menys ingressos.

FOTO: Xavi Minguella

manera, la majoria no tenim pàgines web i aquestes coses.

De conscienciació n’hi hauria d’haver. El petit comerç pot donar millor servei i més facilitats que les grans superfícies o franquícies

M.A. - A finals d’abril vau difondre un vídeo instant la gent a apostar pel comerç local. Creieu que s’haurà reforçat la consciència sobre la importància d’apostar-hi? M.P. - Vam veure que moltes poblacions comercials feien vídeos perquè la gent prengués consciència que aquí tens un comerç local que et dona facilitats. Si servirà? No ho sé, potser ara al principi més, a l’haver-hi les grans superfícies tancades i restricció de moviments. De

M.A. - A part de les campanyes de promoció que es puguin fer, compteu amb alguna línia d’ajuts? M.P. - A nivell de l’Estat o de la Generalitat hi ha hagut uns ajuts de 2.500 euros, però ho havia de gestionar cada comerç particularment. Sé que des de l’Ajuntament de les Borges s’està estudiant de bonificar d’alguna manera els qui no han tingut cap mena d’ingrés, però desconec com està, ho hauries de parlar amb ells. M.A. - Ha hagut de tancar algun comerç en aquest temps? M.P. - He sentit algun rumor, però confirmat no em consta. Un dels sectors que segur que més patiran és el de bars i restauració, que són els últims que podran obrir amb normalitat.