SomGarrigues 526 3r Especial Coronavirus by SomGarrigues

SOMGARRIGUES · Periòdic quinzenal de les Garrigues · www.somgarrigues.cat

facebook.com/somgarrigues

Preu: 2,20 €

@somgarrigues

Número 526 · Any XX · del 17 al 30 d’abril de 2020

3r ESPECIAL CORONAVIRUS COVID-19

Un mes de confinament Parlem amb sanitaris garriguencs que treballen en hospitals sobre com porten les quatre setmanes d’excepcionalitat. Com ha quedat el panorama cultural, els actes de Setmana Santa i el dia de la Mona a les Garrigues.

FOTO: Laura Quintana

CULTURA

RELIGIÓ

SUCCESSOS

ENTREVISTA

Autors i editors augmenten presència a Internet per aquest Sant Jordi

Una Setmana Santa sense misses, benediccions, vetlles i processons

Mor el conductor d’un camió que va bolcar en una pista a Vinaixa

Josep Farré Mateu (Llardecans, 1936) Amb 83 anys, ha superat la Covid-19

Arriba una diada sense tot el vessant de carrer de parades de llibres i roses que la caracteritza. Creixen les iniciatives online i es proposa el 23 de juliol com a data alternativa.

Tot i les cancel·lacions, diversos rectors de la comarca, com els de Juncosa i Arbeca, han enginyat noves formes d’apropar el culte als feligresos en la mesura possible.

El mateix dia, 7 d’abril, un veí del Soleràs va accidentar-se a la carretera L-701, prop d’Alcanó. Tot i ser traslladat amb pronòstic greu, la recuperació avança favorablement.

Pàgines 14 i 15

Pàgina 16

Pàgina 7

“Poder estar a casa i amb la família ja ho canvia tot molt” Pàgina 28

SOMGARRIGUES · del 17 al 30 d’abril de 2020

Miscel·lània EQUIP

SOMGARRIGUES Consell de redacció: Anna Farré Xavi Pastó Ferran Casas

Francesc Florensa Miquel Andreu Abel Pujol

Coordinació: Francesc Florensa Redacció: Miquel Andreu Laura Quintana

Abel Pujol

Disseny gràfic: Adrià Martí Fotografia: Xavi Minguella Correcció: Mar Esteller Departament comercial: Francesc Florensa President: Emili Farré Col·laboradors: Anna Vilalta Jordi Prats Ignasi Revés Anton Bundó Albert Vilà Josep Rubió Jordi Esteller Joel Jové Òscar Bernaus Joan Cornudella Adrià Garcia Jordi Mir Jordi Capdevila Aleix Renyé Josep Maria Baiget Joan Albert Mas Ramon Benet Josep Maria Anglès Alba Carbonell Carme Vidalhuguet Rafel Safont Marc Macià Emma Tost Isaac Beà Mireia Turón

Marina Pujol Laura Quintana Anna Maria Capdevila Salvador Giné Ramon Queralt Joan Maira Morlans Josep Maria Nogué Mireia Zaidín Raül Perucho Jordi Calvís Miquel Àngel Estradé Bernat Morgades Miquel Àngel Sarrà Albert Valero Josep Pau Joan Teixidó Santi Arbós Gabriel Pena Víctor Masip Ferran Obiols Carla Roca Mariona Farré Marina Pujol Sílvia Pallejà Stefi-Gabrielle

Imprimeix: INDUGRAF OFFSET SA Dipòsit legal LL-487-2000 Edita: Associació Cultural Garriguenca de Comunicacions C/ Nou, 2 2a · 25400 · LES BORGES BLANQUES Telèfon: 973142420 administracio@somgarrigues.cat www.somgarrigues.cat

EDITORIAL Ciutats fràgils i dependents

i ha una cosa de l’estat d’alarma que és difícil d’entendre: el desajust que genera el fet que les mesures governamentals siguin les mateixes per a tota la població, visqui on visqui, quan les realitats entre món rural i món urbà són tan diferents, fins al punt que el que en un lloc és imprescindible en un altre no té cap sentit. Decretar, per exemple, que un col·lectiu determinat pot sortir de casa, a la ciutat suposaria, automàticament, un problema gros de control i gestió, per una simple qüestió de volum de gent. A molts pobles garriguencs, en canvi, on viuen escasses desenes d’infants entre 0 i 14 anys, té cap sentit que s’hagin de quedar a casa? I a Fulleda, que en viu un? Afortunadament, en aquests casos sol imperar el sentit comú combinat amb la vista grossa de qui correspon.

Per què no es poden aplicar mesures governamentals diferenciades en funció de la densitat de població? Si el repartiment de mascaretes s’ha fet de manera diferenciada pel territori i s’ha centrat només en grans ciutats, on es preveia un repunt de la mobilitat, per què no es poden aplicar mesures igualment diferenciades en funció de la densitat de població? Quin sentit tenia, també, no deixar anar a cuidar els horts a pobles on el propietari era molt probable que no es creués amb ningú pel camí? I, en el cas d’ajuntaments, prohibir mercats de producte fresc a pobles on les parades es comptarien amb els dits d’una mà? En molts àmbits s’ha fet evident que al país hi ha, com a mínim, dues realitats molt diferenciades. S’ha fet evident, també, en aspectes com la solidaritat. Conèixer el veí i les seves necessitats i comptar amb grups de cosidores voluntàries són avantatges més difícils de trobar a la ciutat, un hàbitat que s’ha revelat molt més fràgil i dependent de l’Administració.

SomGarrigues és un mitjà independent i plural. La seua opinió s’expressa mitjançant l’editorial. Les cartes al director expressen l’opinió dels seus autors. La redacció no té l’obligació d’acceptar totes les col·laboracions.

PERUCHO Reconeixements: Premi Ateneus 2008 al millor mitjà de comunicació editat per una associació cultural. Premi Tasis-Torrent 2008 a la millor iniciativa periodística i empresarial. Premi Tasis-Torrent 2011 a la millor iniciativa periodística i empresarial. Premi Pica d’Estats 2012 al millor treball publicat o emès als mitjans de comunicació local. Premi a la Millor Publicació de Premsa Comarcal 2014, adjudicat per APPEC, ACPC i AMIC. Premi a la Millor Publicació Digital 2017, adjudicat per APPEC, ACPC i AMIC.

Coses del 526

questa és la tercera edició de SomGarrigues especial coronavirus. La tercera que, donades les circumstàncies d’excepció, decidim fer en format únicament digital i obert a tothom. La tercera en què quasi tota la informació està relacionada amb la pandèmia i els diversos efectes que se’n deriven a la comarca, ja que és el fet que, a hores d’ara, ho determina tot. En circumstàncies normals, aquesta hagués estat l’edició del Sant Jordi. L’any passat per aquestes dates vam publicar un semimonogràfic amb reportatges i entrevistes sobre el món del llibre a les Garrigues i en vam quedar francament satisfets; al mateix temps, però, ens van quedar moltes coses al tinter i ens van vindre idees noves, que ara hagués estat el moment de publicar. La suspensió de la celebració del Sant Jordi quan tocava i les dificultats per treballar en condicions no ho han fet possible. No hem volgut deixar passar l’ocasió, però, de fer esment a la Diada, així com de demanar recomanacions literàries a personal de les biblioteques de la comarca. Aprofitant la versió digital, a més, hem introduït continguts extra, no només a les pàgines de Sant Jordi sinó en altres informacions, on trobareu enllaços a vídeos, per exemple, una combinació de formats que dona molt joc i que us hem de reconèixer que ens ha agradat provar.

L3S X1FR3S

555

són els garriguencs afectats per un ERTO, segons el Departament de Treball, el 14 d’abril

100

eren els inscrits a la primera Rural Cycling Garrigues abans que se n’anunciés la suspensió

Amb el suport de:

són els grups finalistes d’un concurs musical d’Estrella Damm, un de les Garrigues

SOMGARRIGUES · del 17 al 30 d’abril de 2020

Opinió LA VOLTA A LA CABANA

I si pot ser, que sigui d’aquí

SÍLVIA PALLEJÀ silvia.palleja@somgarrigues.cat

eguim en pausa però la gana i la necessitat d’alimentar-nos no n’entenen, de pausa. Ens enfundem els guants, ens fiquem les mascaretes que voluntàries del poble han confeccionat i anem a comprar a les botigues del poble. “Ara sí que hi ha gent que compra al poble!” “A veure si aprenem a valorar-ho i seguim comprant aquí”, aquesta és una de les converses que s’enceten a la cua que es forma a la porta de la botiga. “Aquí porten el pa de Rosselló”, “sí, i en aquella de la Granadella”, “la carn els dimecres”, “i d’on la porten?”. De comentaris i opinions no en falten pas, mentre jo em pregunto si comprar al comerç local vol dir consumir productes de proximitat. Quant producte local, de petits productors, agroecològic o amb valor social hi ha a les botigues dels nostres pobles? L’accés als supermercats i les grans superfícies amb més oferta i millors preus van obligar els petits comerços a tancar o a reinventar-se. Un canvi que va provocar que es deixessin de costat aspectes com la procedència dels productes que es venen. També ara és moment d’adaptar-se. Les botigues de les poblacions de la nostra comarca han estat el rebost de tots els veïns i veïnes i han vist triplicada la feina. Els productors locals han vist tancar els seus canals de distribució, mercats, restaurants i escoles, i s’han adaptat a la situació fent comandes en línia i repartiment a domicili. Tots som capaços d’adaptar-nos en situacions excepcionals. Davant aquestes reflexions, potser cal que botiguers i consumidors apostin per productes d’aquí, i potser són els productors qui han de facilitar l’accés als seus productes. I mentrestant, o ens hi posem tots plegats i transformem l’economia i el consum, o ens conformem amb el que sempre hem fet, acomodar-nos a consumir el que ens vagi millor i beneficiar les grans marques i superfícies.

DE L’HORTA AL SECÀ

Potencial endogen

CARLA ROCA

vís a navegants: ací no trobareu referències a cap enemic invisible. Ben al contrari, açò és un cant ferm a la cosa concreta: als projectes productius de proximitat i/o ecològics, que han tingut la destresa de fer de l’actual crisi un cru aprenentatge. No com d’altres, que de tot en fan una oportunitat per exercir la filantropia a lo Amancio Ortega, versió rural 2.0: s’estila el pagès washing a l’agronegoci, també a casa nostra. Aquestes setmanes, hem assistit a un fenomen accelerat d’enxarxament entre petites productores alimentàries, que han triplicat la venda a domicili, tot reinventant els canals de distribució tradicionals. Sumem-hi l’exitosa campanya en defensa dels horts d’autoconsum i pel manteniment dels mercats a l’aire lliure (de competència municipal), que han confirmat l’existència d’alternatives vàlides i dignes, aportant resiliència a un sector amb dècades d’UCI acumulades. Davant d’això, es fa palès que tant les

carla.roca@somgarrigues.cat

polítiques conjunturals com el paradigma sobre el qual hem construït l’anomenada normalitat responen a una lògica política i social urbanocèntrica i al servei del gran capital. Resulta que, mentre es dispara la despesa als supermercats i les grans superfícies i la nostra agenda es col·lapsa d’entreteniments balconaires, la petita pagesia assaja noves maneres, sense el suport de l’administració. I funcionen. Potser ha arribat l’hora de traçar una estratègia d’autosuficiència alimentària. Als pobles, creant i consolidant vincles entre pagesia local i botigues, bars, escoles residències i grups de consum. I a la comarca, creant eines de distribució compartida que seguisquen la lògica d’un nou sentit comú, més d’acord amb els recursos i les necessitats del territori i la seua gent. Enfront del model neoliberal de globalització corporativa i les seues múltiples crisis, comencem a caminar per fer de les Garrigues un indret més saludable, més sostenible i més sobirà? La lluita contra el despoblament també va d’això.

TOCANT A MÀ

Grans, fràgils i vulnerables

CARME VIDALHUGUET

l moment que ens toca de viure demana complicitats i confiances. Mútues. Confiances i complicitats entre dirigents polítics i ciutadans. I a la inversa. I és en situacions com aquestes que dels polítics se’n valora la capacitat de lideratge, que vol dir la possibilitat de generar optimisme accentuant, entre uns i altres, i entre ells, més les afinitats que no pas les diferències. Optimisme, sobretot, de cara als més dèbils, als més fràgils, als més vulnerables, als més grans de tots. Aquells que compten cada dia que passa com si fos un regal. Aquells que, sovint, més per forçada obligació dels seus que no pas per volguda voluntat, surten de casa i comparteixen vida amb d’altres en residències. I potser el més colpidor d’aquest trànsit de la Covid-19 són les xifres de morts entre la gent gran en els geriàtrics. Colpidores, les xifres, no perquè siguin xifres i prou, sinó perquè hi posem nom i, al nom, hi posem cara. És cert que hi ha una diferència entre els verbs ésser, viure i existir. La pulsió de ser, la compatim amb tota la matèria; la de viure, la compartim amb els éssers vius; però l’existir és específicament

carme.vidalhuguet@somgarrigues.cat

humà. I només existim en la mirada d’un altre. Per existir necessitem el reconeixement. És l’exemple de la novel·la L’home invisible de Ralph Ellison quan diu: “enteneu-ho bé, soc invisible perquè la gent refusa de veure’m”. Doncs el que passa de vegades en la vellesa és que l’existència pot morir fins i tot abans que la vida s’extingeixi, tot just perquè els distribuïdors habituals de reconeixement desapareixen l’un rere l’altre. Hem llegit i rellegit com a les residències, amb tot el bon saber fer dels assistents, a la gent gran se li allarga la vida, però no pas l’existència. Els vells moren sols, perquè l’existència els ha deixat abans que la vida. I aquest és el drama de la vellesa: no pas que els més vulnerables i els més fràgils de la nostra societat no tinguin necessitat dels altres, sinó que els altres ja no en tenen d’ells. I, emocionalment, el món que ens toca de viure, no hi sap posar remei. Només ens servim de pal·liatius, que atenuen els símptomes de la situació, sense actuar realment sobre la causa. Subterfugis amb efecte passatger. Com el nen, que és dels pares; l’avi és dels fills. Amb tot el sentit de la responsabilitat que això comporta. Perquè cadascú és responsable dels seus.

SOMGARRIGUES · del 17 al 30 d’abril de 2020

Cartes Nosaltres no hem cosit mascaretes

atalunya és, ha sigut i serà un país solidari. Només cal mirar i/o llegir les notícies aquests dies. Quan cal, participem en maratons, caixes de resistència, curses i recaptes solidaris... Quan cal ajuda ho donem tot. Per culpa de la Covid-19 s’ha hagut de tornar a engegar mil i una campanyes per fer-hi front. Des de donar diners per a investigació fins a poder tenir equips de protecció individual (EPI) per a tots els treballadors que els calia, fer pantalles de protecció en 3D, fer de voluntari per qualsevol de les moltes associacions que han sorgit o cosir mascaretes de barrera respiratòria. Hem sortit al carrer a aplaudir els sanitaris, els nens, els botiguers, els repartidors de menjar, els escombriaires, els Mossos, els bombers, les brigades municipals... tots els que ara en diuen serveis essencials. Des de casa, amb tota la família confinada, la primera setmana vam anar marcant uns horaris i unes feines per a tots per organitzar el dia (àpats, estudi, joc individual, joc familiar...) que només es veia una mica alterat pels pares, ja que tots dos pertanyem als serveis essencials i hi havia dies que havíem d’anar a treballar, que al sortir aprofitàvem per comprar. Fins aquí, érem com qualsevol família confinada a casa, però encara teníem un neguit de pensar com podíem ser més valuosos aquests dies. Dijous sentim una crida pels mitjans que es necessiten, amb caràcter d’urgència, famílies que poguessin acollir temporalment infants de 0 a 3 anys (després va ser fins a 6 anys) que podien tenir la Covid-19, que hi havien pogut estar en contacte o que els pares tenien la malaltia i no podien estar per ells. Se’ns va encendre la llumeta. Uns anys abans ja havíem fet de família acollidora. Ara ens tornaven a necessitar i vam decidir trucar per oferir-nos. Divendres al matí ens oferim. Divendres a la tarda ens confirmen l’acceptació. Divendres a la nit ens truquen que ens porten un nadó de 2 mesets. La matinada de divendres a dissabte la cigonya ens torna a trucar a la porta. Una nena de 2 mesets i la seva bossa, amb una mica de roba, llet, xumets, 1 biberó, el carnet de salut i uns fulls amb una mica

d’instruccions: com és, què menja i què li agrada. A casa han canviat totes les rutines. Som quatre, i la nena no para quieta mai, de braç en braç i tiro perquè em toca. No hem cosit mascaretes, però hem pogut (i encara ho estem fent) donar amor i família a una personeta que per diferents motius no en podia tenir i ara, a més, agreujat pel virus. Els primers dies amb mesures de protecció i higiene una mica extremada, fins que van arribar els resultats de les anàlisis fetes en què ens deien que no tenia el virus i, per tant, des d’aquest moment només amor i afecte, sense proteccions, tractem aquesta personeta com una més de la família. Ens diuen valents. No ho creiem. De vegades cal afluixar una mica aquest ritme frenètic que portem i pensar en algú més que no sigui jo mateix o els meus. Hi ha gent que tenim a prop i als quals també els cal la nostra ajuda. Ja sabem que això (de l’acolliment) no durarà per sempre, també hi hem passat. Però per sort hem pogut anar mantenint un vincle amb els acollits anteriors, i això fa que anem creixent com a família, encara que estigui repartida pel territori. Només ens queda animar les famílies que puguin gaudir, igual com ho fem nosaltres, d’un acolliment. La recompensa està assegurada. Veure créixer feliç un nadó que necessita una família és molt més gran que la tristesa d’haver-li de dir adéu quan toca. Una família que no ha cosit mascaretes, Juneda

Repensem-nos

entre espero que es confirmi, segons ens diu el Govern central, la fi de la famosa corba de la Covid-19, em deia un bon amic, fuster i autònom: “Això és com una guerra, però és que després vindrà la postguerra”. Veiem atònits com aquest Govern central utilitza paraules bel·licistes per afrontar la crisi mentre els caps militars, els de segona fila a la pantalla, cauen com mosques afectats pel virus. Aquests dies de confinament i intros-

pecció ens porten a voltes a extrems negativistes vers un futur laboral i econòmic proper i incert. Des de l’inici del moviment de Gandhi en defensa dels drets humans el 1920 fins al crac de Wall Street el 1929 es produí la gran crisi d’entreguerres a escala global, que canvià la manera de veure el món, des de l’art i l’arquitectura fins a l’economia. Certament, i davant d’una importantíssima recessió econòmica imminent, la promoció econòmica esdevindrà clau per a la seva recuperació. Talment cal treballar ja sobre bases de dades d’administracions, administrats, empreses i treballadors que necessitaran informació, ajuts o previsions d’ERTO. Potser per la seva resiliència, algunes pimes o part del sector agrícola lleidatà no se’n veuran tan afectats, però el petit comerç, el sector serveis i bona part del sector industrial rebran i fort. Caldran campanyes de sensibilització, compres de proximitat en línia que ajudin el consum intern i també el turisme. I també lligar ajuts europeus a la compra pública d’innovació en eficiència energètica per accelerar aquesta recuperació econòmica. A més, aquesta crisi ens portarà també a la migració digital definitiva. A l’altra banda tenim un Govern central en fallida econòmica que ens hi arrossegarà controlant el superàvit dels ajuntaments. Administració, administrats, empreses i treballadors caldrà que ens coordinem per afavorir els grups socials i laborals més vulnerables. Repensar postulats econòmics lliberals i l’estat del benestar. L’educació i l’especialització han d’esdevenir el pilar de l’economia del bé comú. Nous mecanismes de creació d’ocupació i la flexiseguretat laboral entesa com a flexibilitat total, i en conseqüència poca estabilitat al lloc laboral, horaris sense restriccions, mobilitat funcional i sous flexibles caldrà combinar-los sí o sí amb una elevada protecció social. Com ja deia Louis D. Brandeis, “podem tenir democràcia o podem tenir riquesa concentrada en poques mans, però no podem tenir ambdues coses alhora”. Repensem-nos, doncs, aprenem la lliçó, invertim més en investigació i menys en indústria d’armament. Més en república i mesures socials i menys en monarquia. Més en estalvi energètic i menys en indústria contaminant. Més en productes de proximitat i menys en grans cadenes de producció i distribució. Més en nosaltres i menys en el què diran.

La llibertat i la igualtat, quan comencen a treure arrels, són un arbre de ràpid creixement. Salut! Carles Gibert i Bernaus Diputat de Transformació Econòmica de la Diputació de Lleida

EUREKA

ent del Clot de l’Infern, ahir aniversari silenciat de la Segona República Espanyola per la pandèmia segrestada amb pany i forrellat, que tenen la clau els militars i la benemèrita, que el Sánchez i les/els unidas no podemos, ni queremos, d’Iceta, de Colau i l’Asens, talment una il·lusió filla del miratge, pretenen que els comprem el missatge, en la ciència-ficció engendrada d’un estat decadent per lo Deulofeu anunciat i denunciat. Ahir 14 d’abril, embadalit i sorprès finalment després de mesos sense circular, vaig veure des de la terrassa de casa passar el tren, de Lleida - Juneda - la Plana Picamoixons - Barcelona. Bon viatge, tren d’una sola via. Fes via sense altres accidents, en tot cas fins la pròxima riuada, sense mai perdre l’esperança, que un dia, qui sap, potser tindrem un tren a cada hora. Si no per la Renfe, per l’SNFC francesa, que ha desembarcat en l’alta velocitat. L’Aznar ho sap? Pere Barrufet, Juneda

SomGarrigues només acceptarà les cartes al director que vagin acompanyades amb el DNI del seu autor. Així mateix, el límit d’extensió és de 2.000 caràcters. La publicació no es fa responsable de les opinions expressades pels lectors. L’opinió del mitjà s’expressa a l’Editorial.

SOMGARRIGUES · del 17 al 30 d’abril de 2020

Comarca SALUT

SERVEIS

Talma aconsegueix frenar l’expansió del coronavirus mentre a la comarca es detecten més positius

La Generalitat posarà fibra òptica pública a les Borges Blanques per via d’urgència

Noves xifres. El departament de Salut torna a oferir dades per municipis, després d’haver-les retirat durant uns dies, i donen 53 casos positius de Covid a la comarca, 11 més que l’1 d’abril.

Redacció · Les Borges El Govern va aprovar el 8 d’abril declarar com a obres d’emergència deu projectes de desplegament de la xarxa de fibra òptica púbica de la Generalitat a 51 municipis de 16 comarques que, segons fonts de l’Executiu, “permetran assegurar la connectivitat en uns moments en què és bàsic garantir la cobertura a tot el territori, a causa de les mesures de confinament imposades per la pandèmia de Covid-19”. En el cas garriguenc, el tram que es desplegarà és Mollerussa-Borges, però no s’ha confirmat si el traçat serà per Puiggròs, per Torregrossa-Juneda o per Arbeca. Cal recordar que a les Borges, en els darrers anys, ja s’hi han desplegat operadores privades que ofereixen aquest servei.

Redacció · Comarca Els 15 casos positius que hi havia fa dues setmanes a les residències de l’associació Talma, a Juneda, no han anat a més. Així era al tancament d’aquesta edició, amb vuit persones usuàries del centre i set professionals amb Covid-19. Dues han estat donades d’alta de l’hospital ja havent donat negatiu i l’entitat està a l’espera de més retorns hospitalaris, en aquest cas com a positius, que acabaran el tractament i el confinament a les habitacions aïllades que es van preparar a l’inici de la pandèmia. El

Els 15 casos al que era el principal focus de la comarca no han afectat la resta de la seixantena d’usuaris que era el principal focus a la comarca, doncs, sembla estabilitzat i sense afectació a la resta de la seixantena d’usuaris. En aquest sentit, l’equip directiu de l’entitat ha felicitat la plantilla per la professionalitat i implicació, ja que “fa cinc setmanes que treballen en unes condicions excepcionals i complicades”. D’altra banda, Talma ha adquirit un canó d’ozó per integrar-lo als protocols de neteja i desinfecció, que se suma a la impressora 3D que ha aconseguit gràcies a una campanya de micromecenatge per fabricar proteccions facials. Els 6.700 euros recollits han servit per als dos aparells. Més casos a la comarca Els 15 casos de Talma no són tots els que hi ha registrats a Juneda, ja que hi ha professionals i algun usuari que no resideixen al poble. El departament de Salut, que ara torna a

LABORAL

Un dels usuaris que era a l’hospital ja n’ha tornat com a negatiu. FOTO: Talma

donar dades per municipis, n’atorga 16 a Juneda, dels quals només una part corresponen a Talma. A Torregrossa, on a principis d’abril no se’n registrava cap, ara són 8; a Maials, 7; a les Borges i Bellaguarda, 6; i a Arbeca, Cervià i la Granadella, 2, que se sumen a altres pobles que en tenen un. En total són 53, onze més que dues setmanes enrere. Cal recordar, però, que es tracta només de casos diagnosticats a partir d’una prova de laboratori (PCR) i que, per tant, no és una plasmació exacta de l’expansió del coronavirus a la comarca. Recompte més exhaustiu de defuncions Des del 15 d’abril, el departament de Salut ha ampliat les dades que co-

A Torregrossa, Maials, les Borges i Bellaguarda han donat positius 27 dels testos que s’hi ha fet munica diàriament. Fins llavors, les xifres recollien les persones mortes als hospitals, i ara s’incorporen també les de residències i domicilis declarades per les empreses de serveis funeraris. El procés anterior, segons admet la conselleria, “no s’acabava d’ajustar a les necessitats que exigeix la situació”. Ara, en total, a Catalunya han mort 7.097 persones per coronavirus, de les quals 1.810 en residències i 456 al domicili.

Més de 500 afectats per un ERTO a la comarca, la vuitena amb menys expedients Redacció · Comarca Segons les dades que el Departament de Treball va actualitzar el dimarts 14 d’abril, a la comarca administrativa de les Garrigues ja hi ha 555 treballadors afectats per un expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO). Aquests expedients corresponen a 124 sol·licituds empresarials, unes dades que situen les Garrigues com la vuitena comarca amb menys afectats de Catalunya. Això s’explicaria pel pes que té el sector agrari, un dels menys afectats en restriccions laborals i acomiadaments, en el conjunt de l’àmbit laboral garriguenc.

SOLIDARITAT

Aspa també finança la compra d’una impressora 3D amb l’objectiu de fabricar diversos materials per als hospitals lleidatans Redacció · Aspa Divendres dia 3 d’abril, l’Ajuntament d’Aspa va posar en marxa la nova impressora 3D que ha comprat amb l’objectiu de fabricar suports de viseres de protecció facial per al personal sanitari dels hospitals de Lleida, que segons l’alcaldessa, M. José Invernón, ja els n’ha demanat. “Ara ens falta posar-hi la pantalla de plàstic i esperem que el cap de setmana puguem començar a fer les primeres

entregues”, explicava Invernón, poques hores després de rebre la màquina. La iniciativa va sorgir al veure que altres pobles ho estaven fent.

Es pretén fabricar suports de viseres de protecció facial, una protecció molt reclamada pels sanitaris

“Ens va semblar una bona idea per ajudar els sanitaris i la gent que està exposada al contacte directe amb altres”, diu l’alcaldessa, i es va obrir la possibilitat que la gent fes aportacions per comprar l’aparell. Finalment, s’ha pogut comprar únicament amb aquestes aportacions, tant de la gent d’Aspa com d’altres indrets. Tant la cooperativa com el jovent del poble també han col·laborat en la campanya.

La màquina adquirida pel consistori d’Aspa.

FOTO: Aj. Aspa

SOMGARRIGUES · del 17 al 30 d’abril de 2020

Comarca SUCCESSOS

SERVEIS

Mor el conductor d’un camió que va bolcar en una pista a Vinaixa

Cervià engega un servei de farmàcia a domicili per a qui no es pugui desplaçar

Dia fatídic. La víctima treballava en la reconstrucció de la línia ferroviària malmesa pels aiguats de l’octubre. El mateix dia, un home de 42 anys va resultar ferit greu al sortir de la via amb el seu vehicle, prop d’Alcanó.

Redacció · Cervià El dimecres 8 d’abril, l’Ajuntament de Cervià va posar en marxa un servei de farmàcia a domicili, que es mantindrà en funcionament mentre la farmàcia del poble estigui tancada. L’entrega de fàrmacs està a la disposició de totes aquelles persones que no tinguin la possibilitat d’anar a un altre poble a buscar els medicaments, com la gent sense permís de conduir, persones amb patologi-

es que provoquin que no es puguin moure de casa, majors de 65 anys, gent que viu sola, entre d’altres. S’ha habilitat un telèfon de contacte, en el qual els dilluns, dimecres i divendres de 10 a 11 del matí s’atén totes les persones que vulguin fer ús del servei. Un cop tramesa la demanda, la persona responsable passa per la llar a buscar la recepta electrònica i l’endemà es fa l’entrega adjuntant el tiquet de la farmàcia.

FEMINISME

El grup feminista Histèriques, de Juneda, difon un vídeo per lluitar contra el masclisme

Aquest és l’aspecte del camió bolcat a la pista entre Vinaixa i els Omellons. FOTO: BvBB

Redacció · Comarca Dos accidents greus en un interval de només tres hores de diferència. Aquest és el tràgic balanç del dimarts 7 d’abril, quan el conductor d’un camió, J.M.G.R, de 53 anys i veí de Reus, va perdre la vida a la pista que enllaça Vinaixa i els Omellons. Els fets van ocórrer al voltant de les 16 h, mentre la víctima mortal treballava a les obres de reconstrucció de la línia de tren Lleida-Valls/Tarragona-Barcelona, que creua la comarca i que va quedar destrossada pels aiguats de l’octubre passat, sobretot en el tram Puigverd de Lleida - Espluga de Francolí. L’operari anava o venia d’una pedrera pròxima per recollir pedres destinades a una escullera de protecció dels talussos de la plataforma de la via. Precisament el mateix dimarts, durant el matí, Adif havia anunciat el restabliment de la circulació ferroviària a partir del 14 d’abril, un mes

abans del previst. Tres hores després de l’accident a Vinaixa, als volts de les 19 h, un home de 42 anys veí del Soleràs va sortir de la via amb el seu vehicle,

El veí del Soleràs accidentat prop d’Alcanó evoluciona favorablement tot i la gravetat de les ferides una furgoneta blanca, per causes que encara es desconeixen a la carretera L-701, en el tram entre Granyena de les Garrigues i Alcanó. Segons fonts policials, el vehicle, com a conseqüència del succés, va caure en un terraplè. Els serveis d’emergència van decidir traslladar l’accidentat fins a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova amb pronòstic greu, tot i que a hores d’ara l’home evoluciona favorablement dins de la gravetat de les ferides resultants.

Un instant de l’espot. Si fas clic pots veure el vídeo íntegre.

Redacció · Juneda El diumenge 12 d’abril va veure la llum el vídeo reivindicatiu D’estapa(t) el masclisme de l’associació feminista Histèriques, de Juneda. L’obra posa en relleu la problemàtica del masclisme existent a la nostra societat, focalitzant-ho en el perjudici que causa a les dones l’ús normalitzat de micromasclismes. L’audiovisual, dirigit pel productor junedenc Reinald Pomés, es pot trobar a les xarxes socials de l’as-

IMATGE: Histèriques associació

sociació. L’obra és el resultat d’un projecte iniciat l’octubre passat, coordinat des de l’Ajuntament de Juneda i l’Oficina Jove, amb l’objectiu de formar joves del poble com a agents de prevenció de gènere, una tasca de formació que han anat desenvolupant membres de l’associació Noctámbulas, amb un llarg recorregut en aquesta temàtica. Com a resultat, a principis d’any es va crear l’associació, que ja ha anunciat que prepara noves campanyes.

SOLIDARITAT

La crisi multiplica el nombre de famílies amb necessitats que han de recórrer a Creu Roja o Càritas i les entitats demanen voluntaris Redacció · Les Borges La crisi afecta econòmicament quasi totes les capes de la societat, que han vist disminuir ingressos. En conseqüència, la situació ha abocat els que ja els tenien molt baixos a haver de recórrer a entitats assistencials per cobrir necessitats bàsiques. Així ho han notat Creu Roja les Garrigues i Càritas de les Borges que, en coordinació amb

els serveis socials del Consell, estan atenent usuaris que no tenien abans. En el cas de Creu Roja, el volum triplicaria l’habitual. “Hi ha gent que s’ha quedat sense feina o altres que completaven la renda garantida mínima amb petites feines esporàdiques que ara no poden fer”, explica Laia Arbós, coordinadora de l’entitat a la comarca. La implicació del grup de volunta-

ris que coordina l’Ajuntament de les Borges ha pal·liat bona part de les necessitats de mà d’obra de les entitats, però l’augment de feina es preveu que s’allargui. “Falten ara i falten, sobretot, al llarg de l’any”, diu M. Teresa Monter, presidenta de Càritas a les Borges. Arbós ho corrobora: “Hi ha por pel coronavirus, però el que vindrà serà dur”.

Voluntaris preparant lots de menjar.

FOTO: Creu Roja Garrigues

SOMGARRIGUES · del 17 al 30 d’abril de 2020

Coronavirus Covid-19 SALUT

DES DE L’HOSPITAL La vivència a primera línia sanitària Testimonis. A la primera edició especial coronavirus de ‘SomGarrigues’ vam posar el focus en l’atenció primària, el primer actor sanitari, el que fa de filtre i mur de contenció per no congestionar els hospitals. A la segona edició vam recollir també 16 vivències de persones de diferents àmbits laborals, entre els quals també una metgessa de família. I en aquesta tercera edició especial hem parlat amb vuit dels diversos professionals garriguencs de la salut que treballen als hospitals de Lleida, l’Arnau de Vilanova o el Santa Maria, o en serveis que hi tenen relació. Des d’un àmbit o un altre, més a prop o més lluny de la Covid-19, tots han vist alterats el seu dia a dia.

Mar Aixalà Mònico

Míriam Llauradó Mateu

Jordi Plana Martí

Àurea Arce Farré

Juncosa. Infermera a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida

Les Borges. Tècnic en emergències sanitàries del CAP de les Borges

“Poder treure el tub a un malalt és el més agraït que hi ha”

“El desgast que percebo és més psicològic que no pas físic”

“No sé si he estat contagiat perquè no m’han fet cap test”

“Tens la incertesa de què trobaràs a l’arribar a la feina”

Les Borges. Infermera a l’Hospital Santa Maria de Lleida

Redacció · Miquel Andreu

a Mar treballava en salut mental, però ara li ha tocat l’UVI, on ja havia estat. Zona coronavirus. I és que el personal avesat i format en malalts crítics va buscat i costa cobrir-ne les baixes. Per això, quan va donar negatiu al test que li van fer arran d’uns símptomes, la supervisora saltava d’alegria. Ara bé, la por del contagi l’ha portat a desprendre’s de la seua filla de 14 mesos i portar-la a casa de la seua mare, on s’estarà “fins que

És una malaltia molt ràpida, un malalt pot passar d’estar bé a estar crític en menys de dues hores això acabi”, diu. “Sort de les videotrucades, però no la puc abraçar”. L’angoixa és més això que no la feina en si. “La feina és vocacional, m’encanta i vaig estudiar per fer això”. I a la feina, aquests dies, no hi ha res més agraït que desintubar malalts. “Passar d’estar intubat i sedat a que respiri per si mateix no té preu”. I és que aquesta, alerta la Mar, “és una malaltia que va molt ràpid, no dona marge, un malalt que està bé se’t pot posar crític en menys de dues hores. No té res a veure amb una grip, com es va dir al principi”. Tot i tenir clar que és la seua feina, agraeix molt els reconeixements, “perquè hi ha moments que surts amb un nus a la gola”. Ara bé, al torn de nit sempre costa més, ara i abans, que hi arribin les mostres de suport.

Redacció · Abel Pujol

la Míriam, de moment, no l’han traslladat de departament. “Com que la unitat de radiologia intervencionista requereix un cert grau d’especialització, hi he continuat treballant i no m’han passat com a reforç a l’UVI i planta” explica la juncosana, que fa tres anys i escaig, amb 22 anys i la carrera fumejant sota el braç, començava la vida laboral a l’Arnau de Vilanova, d’on ja no s’ha mogut més. “Ara, cada visita ens representa un moment de tensió. Encara que s’han intentat reprogramar per més endavant el màxim de visites, n’hi ha que són impossibles d’ajornar. Per això, com que tractem amb pacients amb coronavirus i altres amb diferents patologies, ens afanyem a netejar-ho tot, fins i tot tres cops, entre visita i visita. Tot i així, no pots evitar pensar que encara que petita, la possibilitat de contagi sempre hi és”, lamenta la Míriam, que també explica que aquesta tensió mantinguda durant el temps li representa, per força, un cert

Tot i les proteccions, no pots evitar pensar que encara que petita, la possibilitat de contagi hi és desgast emocional. “Quan ets a l’hospital i estàs treballant, estàs per la feina; és quan arribes a casa que comences a reflexionar i llavors sí que t’hi trenques el cap: gent jove o no tan jove que ho tenen molt fotut... és complicat”.

Redacció · Laura Quintana

primera línia de foc contra el coronavirus trobem al Jordi que, com a tècnic del SEM, atén tota la comarca si cal. Junt amb els seus companys i companyes, fan torns de 12 hores de guàrdia, ja que, segons assenyala, “a les Borges

Treballem equipats amb material homologat, però ens veiem obligats a allargar-ne l’ús per sobre del recomanable l’ambulància de suport vital bàsic només funciona de 8 a 20 h”, i afegeix que “hem arribat a fer set sortides en un torn, però la mitjana és de dues o tres sortides”. Tot i no haver canviat gaire el ritme de serveis, assegura que “s’han hagut d’adaptar a la situació, el contacte amb el pacient és mínim i molts cops hem de fer un diagnòstic visual”. Equipat amb material homologat, que molts cops es veu obligat a allargar-ne l’ús, “un cop acabat el servei som nosaltres mateixos qui desinfectem el vehicle amb els productes que ens ofereix l’empresa”. Assegura portar molt bé la situació, ja que “soc conscient que tard o d’hora em contagiaré, si no ho he fet ja de manera asimptomàtica”, però “sap greu haver de portar tot sol el pacient cap a l’hospital i deixar-lo incomunicat”. El Jordi no sap si ha estat contagiat perquè no li han fet cap test, denuncia que “el personal sanitari hauríem d’estar més controlats”.

Les Borges. Infermera a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida

Redacció · Miquel Andreu

L’

Àurea treballa a les nits a quiròfan, no és directament a primera línia de la Covid-19, però la saturació de les UCI ha fet que una planta dels quiròfans s’hagi adaptat com a UCI i, per tant, el personal d’aquesta àrea també se’n fa càrrec. La desprogramació de moltes intervencions no urgents va fer baixar molt l’activitat quirúrgica i al principi van poder fer dos grups, una setmana treballava un i l’altra un altre, però el pic de casos va obligar a posar tothom en marxa a plena disposició. L’Àurea, per exemple, va renunciar a la reducció de jornada que tenia per la cura dels fills. Ella té el gruix de la feina als quiròfans de ginecologia, on al moment

Són maneres de treballar a què no estem acostumats, però de moment ho anem portant bastant bé de la conversa no hi havia casos positius, però empatitza amb les companyes que sí que estan tota la nit amb casos de Covid. “10 hores treballant amb tot l’equip de protecció posat ha de ser dur”. No va a la feina amb por, però sí amb la incertesa de què trobarà. “A vegades s’ha de córrer una mica, si hi ha una cesària urgent, per exemple, i amb la situació actual són maneres de treballar a què no estem acostumats”, explica, “però de moment ho anem portant bastant bé”.

SOMGARRIGUES · del 17 al 30 d’abril de 2020

Coronavirus Covid-19 SALUT

Cecília Vallès Quintillà

Pau Solé Florensa

Les Borges. Infermera a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida

La Granadella. Traumatòleg a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida

“Sobretot és tristor, no pel que fas sinó pel que no pots fer”

“Em preocupa com quedarà el sector després de la pandèmia”

Redacció · Miquel Andreu

l que abans era una planta quirúrgica, ara ho és de medicina, i això vol dir coronavirus. L’escenari ha canviat molt per a la Cecília, començant pel fet de vestir-se i desvestir-se amb aquelles proteccions. “És pesat, sues molt, se t’embafen les ulleres i només això ja complica la precisió d’una injecció, per exemple”. Les hores han augmentat: més caps de setmana, renúncia a dies graciables i, en el seu cas, també a la re-

En totes les altes de Covid de l’hospital sortim als passadissos i ens aplaudim les unes a les altres ducció de jornada que tenia. Tot i això, la sensació principal, per ella, és la tristor, “perquè els malalts estan sols, molt espantats i no pots fer tot l’acompanyament que faries, necessiten la família, necessiten una mà, però tu només els veus els ulls i tampoc pots estar gaire estona a l’habitació”, diu. “La feina la fas igual, però la tristor és per allò que no pots fer”. Per contra, hi ha la part agraïda de quan els malalts milloren i reben l’alta. “En totes les altes de Covid sortim als passadissos i ens aplaudim les unes a les altres”, explica la Cecília. També hi ha més companyonia interna i més reconeixement extern, que la Cecília espera que duri. “Abans la gent no se n’adonava, però sempre hem estat allà amb la mateixa dedicació”.

Redacció · Abel Pujol

“S

om els fusters de la medicina, diuen que només entenem les radiografies” ironitza el Pau per justificar que, de moment, els traumatòlegs segueixen treballant al seu departament; tot i que, arran de la pandèmia, s’han sumat al teletreball. “Treballem dues setmanes a l’hospital i una a casa. Ho fem per disposar sempre d’una persona lliure que pugui suplir una baixa” explica el granadellenc, que admet pros i contres en el nou sistema. “Per alguns aspectes va bé, hi ha controls i consultes que només serveixen per confirmar la recuperació, però com que jo faig cirurgia de columnes necessito explorar els pacients; per tant, m’arregla poques coses”. És en l’aspecte de les visites on el Pau posa el focus: “Les consultes que estem reprogramant a dos mesos vista faran que d’altres s’ajornin, és una cadena. Em preocupa com podrem assumir un decalatge durant, per exemple, un any, i més tenint en compte el sobreesforç que el sector ja acumulava,

Treballem dues setmanes a l’hospital i una a casa. Així sempre hi ha algú lliure que pot suplir una baixa fins i tot, abans de l’arribada del coronavirus”, exposa el Pau, que també agraeix les mostres de suport. “Quan hi ha una catàstrofe sempre hi ha un sector que ho té més complicat, com els bombers en un incendi, ara ens ha tocat a nosaltres, per això hi som”.

Teresa Mateu Bonastra

Clàudia Farré Esqué

“No he vist res igual en els meus quaranta anys de carrera”

“Els pacients ens diuen que sense nosaltres no tirarien endavant”

Llardecans. Infermera assistencial a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida

Redacció · Abel Pujol

a vida de la Teresa Mateu es va capgirar coincidint amb la detecció dels primers casos de Covid-19 a la província de Lleida. “Jo soc infermera assistencial, però quan hi va haver les primeres baixes a l’àrea de gestió, m’hi van ubicar, perquè

Hem de tornar a apostar per la sanitat pública tal com ho fèiem abans; no s’ha de retallar, s’ha d’invertir ja hi havia treballat abans”, explica la de Llardecans, que confessa que en més de 40 anys de carrera, mai havia afrontat res d’igual. “No m’hauria pensat mai que tan a prop de la jubilació hagués d’afrontar la prova més dura de la meua carrera”, diu la Teresa, que destaca la duresa de les condicions amb les quals conviuen els professionals. “Gestionem situacions molt dures; hem de pensar que hi ha moltes famílies que han perdut una persona propera, no la poden veure i ens demanen explicacions, com és normal. Els companys estan fent sobreesforços, cada desintubat és una victòria. Es viuen moments molt complicats”, explica la Teresa, que espera que de tot això en surti algun aprenentatge col•lectiu. “Hem de tornar a apostar per la sanitat pública, com ho fèiem abans, no es pot retallar res, s’ha d’invertir. Hem estat i som pioners en molts aspectes. Tenim eminències als nostres hospitals, gent que s’hi està deixant la pell. Hem de refer l’estructura”.

Les Borges. Infermera a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida

Redacció · Laura Quintana

a Clàudia aquests dies ha de treballar amb més cura que mai, ja que tracta amb pacients especialment vulnerables. Tot i això, diu sentir-se privilegiada perquè “a la unitat d’oncologia no treballem a primera línia contra el coronavirus, com moltes altres companyes que es troben a plantes de Covid-19 positiva”. Tot i això, ha d’anar amb compte de no contagiar-se, “és una unitat imprescindible i no es poden deixar de fer quimioteràpies i diàlisis”, explica. Sempre ha treballat amb mesures de prevenció especialment estrictes, però “ara hem de ser molt més curosos, tant nosaltres com els pacients”. Els infermers i infermeres

La unitat d’oncologia és imprescindible, els pacients han de continuar amb els seus tractaments habituals de la unitat s’han dividit en dos grups setmanals, “així ens assegurem que no ens infectem tots i els pacients poden rebre els seus tractaments”. Les mesures de prevenció les van prendre amb anticipació sent conscients que molts d’ells serien infectats, però la Clàudia assegura que “tampoc ho sabem perquè fins al moment no ens han fet testos, només en fan al personal que té simptomatologia greu, estic bastant enfadada”. Per sort, tenen el reconeixement dels seus pacients que “ens diuen que sense nosaltres no tirarien endavant”, explica amb emoció.

SOMGARRIGUES · del 17 al 30 d’abril de 2020

Premsa Comarcal

naturgy permet a les llars, pimes i autònoms catalans ajornar les seves factures de llum i gas per fer front al Covid-19

Seu de l’empresa Naturgy.

❱ La companyia impulsa un pla de mesures que inclou, entre d’altres, subministrament energètic gratuït per

als hotels i residències medicalitzades Redacció Redacció · ACPC

La companyia energètica Naturgy ha endegat un pla amb diverses iniciatives per fer front a les conseqüències del Covid-19. Així, l’empresa permetrà ajornar el pagament de les factures que s’emetin a partir d’ara d’electricitat, gas i serveis de tots els seus clients domèstics amb tarifes liberalitzades, així com als autònoms, petites i mitjanes empreses i petits negocis de tota Catalunya. L’objectiu és mitigar l’efecte del virus en l’economia familiar i de les empreses davant l’increment del consum, derivat del confinament de la població ordenat pel Govern per intentar frenar la corba de contagis d’aquesta pandèmia. La companyia també ha ampliat el període de carència d’aquestes factures fins a 6 mesos a l’estendre el termini de pagament de les factures emeses fins a juny de 2020 i passar-les a cobrament a partir del mes d’octubre de 2020, facturant-les a continuació en 12 pagaments iguals durant els següents mesos. En concret, les factures dels consumidors domèstics, pimes, micropimes,

autònoms o petits negocis, que s’acullin a aquest pla d’ajuda llançat per la companyia, podran ser abonades fins a setembre de 2021. Naturgy es farà càrrec del cost d’aquestes factures durant aquests mesos, finançant als seus clients sense interessos. Més d’un milió de clients domèstics de Naturgy a Catalunya podran acollir-se a aquesta alternativa que ofereix la companyia, a l’igual que les 250.000 pimes i autònoms que té el grup en cartera a tota Espanya. Per accedir a aquesta ajuda els clients interessats han de sol·licitar aquest ajornament del pagament de les factures a través de la secció de “Àrea Clients” de la pàgina web de la companyia. El president de Naturgy, Francisco Reynés, ha explicat que “la crisi està durant més del que s’esperava i tots hem de contribuir tant en la gestió de la pandèmia com en l’aspecte econòmic de les famílies i empreses del país. Estem llançant iniciatives en aquest sentit i seguirem fent-ho mentre continuï la crisi. No pararem”.

“Més d’un milió de clients de naturgy a Catalunya podran aplaçar les seves factures” MesuRes sanitàRies Des del començament de la propagació del virus, l’empresa va posar en marxa un ambiciós pla d’acció amb diferents actuacions per fer front a l’impacte d’aquesta pandèmia. Una d’elles és que ofereix subministrament energètic gratuït, tant d’electricitat com de gas, als hotels i residències que cedeixin les seves instal·lacions a la Sanitat Pública per ampliar l’oferta de llits disponibles davant l’increment d’hospitalitzacions derivades d’aquesta pandèmia. En concret, la companyia ja ha tancat acords amb més diversos hotels de tota Espanya per donar-los subministrament energètic gratuït. A més, Naturgy ofereix

durant aquests mesos als seus clients assistència mèdica gratuïta mitjançant videotrucada, amb l’objectiu que els ciutadans puguin fer consultes de salut sense necessitat de sortir de casa. Les consultes es poden fer tots els dies de la setmana, les 24 hores, mitjançant trucada telefònica, pàgina web o l’aplicació online. Aquest servei inclou informació mèdica de primeres actuacions en casos d’emergència, medicació i posologia per pediatria i medicina general. En cas d’emergència, s’avisarà al servei 112 per enviament d’ambulància en el territori nacional.

MesuRes dins L’eMpResa Entre els seus treballadors, la companyia va ser una de les primeres empreses que va implantar l’opció de teletreball a tots els que la seva feina ho permetés, i ha reforçat el protocol d’actuació pels seus tècnics especialistes de llum i gas que han de seguir acudint al seus llocs de treball per realitzar activitats essencials.

Naturgy té a hores d’ara com a prioritat fonamental garantir la seguretat de subministrament i, per això, des del començament d’aquesta crisi sanitària ha intensificat les mesures del seu protocol d’actuació en totes les seves infraestructures crítiques. En concret, la companyia va activar centres físics i tecnologia de suport en diferents punts del país, a més de la capacitat de gestió remota, per així garantir en tot moment el subministrament energètic. Cada instal·lació del grup, tant les referides a xarxes d’electricitat i gas, com les de gestió de mercat i generació elèctrica, compten amb la possibilitat de gestió virtual i amb plans d’emergència preventiva, back-up i trasllat d’activitat entre centres de ser necessari. Es manté també plenament operatiu el servei d’atenció d’urgències domiciliàries per reparar calderes, frigorífics, etc., acudint en menys de 3 hores. Aquest servei s’ha estès també a aquelles persones que no siguin clients.

SOMGARRIGUES · del 17 al 30 d’abril de 2020

Entrevista Antoni Encinas Piñol

Gerent del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM)

“El sistema sanitari està molt ple, sí, però està aguantant bé l’embat i no s’ha trencat” Nascut a Sant Feliu de Llobregat (1974), la seua mare és de Llardecans, on de jove passava estius i Nadal. Metge especialista en medicina familiar i comunitària, des del 2018 és gerent del SEM. El vam entrevistar l’estiu passat, però hi hem volgut tornar a parlar, ja que està al rovell de l’ou del gabinet de crisi de la Generalitat. Viu a Lleida, però en l’últim mes només ha estat 24 hores a casa. “Ens ha tocat viure això però, malgrat tot, estem serens i concentrats”, diu.

La tercera gran feina és el transport sanitari. Com que s’ha desprogramat molta activitat programada, tenim molta potència instal·lada per donar suport a les altres àrees, movent respiradors, material i personal d’un lloc a un altre, i també anem bé en aquest sentit. I hi ha una altra àrea, la gran desconeguda, que és la logística. A tot Catalunya s’han hagut d’ampliar llits d’hospitals, obrir pavellons, i tot això s’ha d’equipar. Aquesta àrea ha treballat al mà-

Miquel Andreu

xim, però li hem penjat moltíssimes empreses del sector privat. Nosaltres marquem els objectius i fem l’arquitectura d’informació i de coordinació.

MIQUEL ANDREU - Com ha canviat la pandèmia la manera de treballar al SEM? TONI ENCINAS - Dins de cada àrea ha impactat de forma diferent. La rama principal, la central de coordinació, s’ha hagut de multiplicar per quatre: més sales, més teleoperadors, més gestors de recursos, etc. Hem hagut d’afegir molts més serveis que abans no fèiem, com epidemiòlegs o intensivistes, perquè la realitat d’aquesta epidèmia ho exigeix. A les ambulàncies d’emergències, el que la gent més coneix, l’activitat ordinària ha baixat moltíssim i tenim molta potència a l’espera del que pugui passar. Ha augmentat molt, en canvi, la part en què ajudem que els diferents hospitals siguin una gran xarxa i tot sigui com un Hospital Catalunya, sobretot en malalts crítics. L’expertesa en malalts crítics la té el SEM i la tenen

M.A. - També es deu haver intensificat molt l’atenció psicològica, fins i tot entre els mateixos professionals. T.E. - Tenim una xarxa d’atenció psicològica de fa molts anys que bàsicament es focalitzava en aquells casos d’atenció al suïcidi, morts per accident de trànsit, grans catàstrofes... Ara s’ha multiplicat, sí. La nostra psicologia és psicologia d’emergències, som especialistes en estrès, estrès posttraumàtic i processos de dol i adaptatius, que és el que està passant ara. Intentem assessorar els altres psicòlegs de la xarxa sanitària i actuem en aquells casos més crítics, com a la conca d’Òdena o en alguns dispositius sanitaris.

miquel@somgarrigues.cat @lotigre

L’activitat ordinària d’ambulàncies ha baixat molt i tenim potència en espera del que pugui passar les UCI, ningú més, i les UCI amb rodes porten pacients i equipaments d’un lloc a l’altre per connectar tot Catalunya en una xarxa integrada. Això ens ha pujat moltíssim, però com que tampoc és tant volum respecte al total de l’activitat, el que ens ha baixat per l’altra banda ens permet fer-ho de sobres i tenir marge. En definitiva, el servei d’ambulàncies del SEM no està tensionat.

A diferència d’altres catàstrofes, en aquesta crisi les baixes no es produeixen a l’inici sinó al final

M.A. - Les grans catàstrofes són molt puntuals i en un moment molt determinat, però aquesta crisi és sostinguda en el temps. Us havíeu trobat mai en una situació semblant? T.E. - Una epidèmia d’aquestes característiques, amb l’impacte socioeconòmic que té, no existeix des de fa més de 100 anys. Hi ha dubtes sobre si l’epidèmia de poliomielitis dels anys 50 a Espanya va tindre el mateix impacte, però a escala mundial i simultània, que és el que està passant ara, no passava des del 1918. Per tant, no hi ha ningú que tingui experiència en aquest tipus de situacions. Una catàstrofe és una situació en què la demanda supera en molt l’oferta disponible, i el SEM actua per minimitzar les baixes. En aquesta crisi, però, les baixes no es produeixen a l’inici de l’incident sinó al final de tot. Primer t’infectes, després

t’agreuges, després et poses crític i finalment mors. Què podem fer com a experts en gestió d’emergències? Ajudar a organitzar els plans i que la xarxa sanitària hi pugui fer front. M.A. - Al ser una novetat, suposo que se’n desprendran molts aprenentatges. T.E. - Uf, hi ha d’haver un abans i un després, a escala local i a escala mundial. Els sistemes d’emergència s’hauran de preparar per una realitat: la globalització i l’escalfament canvien el mapa de malalties. L’expansió d’epidèmies és més fàcil i més ràpida i ens haurem de plantejar com ens preparem, partint de la base que ningú pot tenir tots els escenaris coberts, en tot moment i a tot arreu. És impossible, però la probabilitat que aquest tipus d’epidèmies es repeteixi és superior ara que quan no existien els vols internacionals i el comerç i intercanvi de persones que existeixen ara ni els canvis climàtics actuals. M.A. - Alguna recomanació de cara al ciutadà? T.E. - Globalment, les corbes i l’evolució a Catalunya són bones i, en gran part, és gràcies al fet que la ciutadania està sent molt responsable i que el sistema sanitari està aguantant bé l’em-

La globalització i l’escalfament canvien el mapa de malalties. L’expansió d’epidèmies és ara més fàcil bat. Estem molt plens, sí, però no s’ha trencat; si es trenqués, la mortalitat es dispararia. Els hospitals estan aguantant, les persones estan aguantant, els materials estan aguantant, els equipaments estan aguantant... Evi-

És dur per a tothom, per als de primera línia, per als de segona línia i per als de la rereguarda dentment no al nivell que ens agradaria, però és que estem en una crisi mundial. M.A. - Com està el 061, ara? T.E. - A un nivell de resposta del 98% pel que fa a patologia molt urgent i una mica inferior a la patologia no urgent, i evidentment en aquestes circumstàncies es prioritza, però el 98% de les trucades s’atenen en menys d’un minut. És a dir, quan hi ha una emergència estigues tranquil que som aquí. M.A. - I en l’àmbit personal, com es porta tot això? T.E. - És difícil i és dur, perquè acumulem dos mesos molt intensos, un de preparació i planificació i un d’emergència i execució, i els que ens queden. Visc a Lleida i en l’últim mes hi he estat 24 hores. Ens ha tocat viure això, ens ha tocat aquesta responsabilitat ara i, tot i que estem cansats i amb un estrès elevat, estem serens i concentrats. Agraeixo infinitament a la meva dona tota la comprensió i el suport que em dona. És dur per a tots, per als de primera línia, per als de segona línia i per als de la rereguarda que donen suport i ajuden. Aquí està patint tothom, els que són a casa, els que treballen per proveir materials i que les coses funcionin, que arribi llum, aigua i menjar. No és que siguem herois, és que és la nostra feina, la nostra obligació. FOTO: Anna Mas

SOMGARRIGUES · del 17 al 30 d’abril de 2020

Reportatge CULTURA

La cafeteria Slàvia ha hagut de suspendre tots els concerts que quedaven de la temporada.

El Teatre Foment intentarà reprogramar els espectacles cancel·lats durant la tardor.

FOTO: Xavi Minguella

FOTO: Aj. Juneda

‘Coitus interruptus’ en el món de la cultura En el pitjor moment. Just quan arrencava l’època de l’any de més activitat pública en l’àmbit cultural ha quedat tot aturat i s’han hagut de cancel·lar concerts, espectacles teatrals, recitals, presentacions de llibres, etc. A més, ningú sap a hores d’ara quina serà la situació a l’estiu, cosa que deixa a l’aire multitud d’iniciatives. Malgrat algunes iniciatives virtuals que han sorgit aquests dies, l’impacte del coronavirus sobre el món de la cultura és sever.

Fa més d’un mes que museus, sales de concerts i teatres estan sense activitat. Van ser dels primers a haver de tancar

Miquel Andreu

miquel@somgarrigues.cat @lotigre

La cultura no acostuma a ser un àmbit de gaire lucre, però si viu algun moment dolç és la primavera i l’estiu. Març i abril suposen, en molts casos, l’inici de l’època de més activitat (primaveres culturals, setmanes culturals, concerts, presentacions, recitals) i de retorn a l’aire lliure com a escenari. Just en l’arrencada d’aquest procés, precisament, és quan tot ha quedat congelat. S’han suspès, per exemple, el festival Borges Negres, la Festa de l’Equinocci de Primavera de l’Albi, presentacions de llibres a Arbeca i la Granadella, sessions de les aules d’extensió universitària, la nit poètica dels premis Joan Duch i Carles Hac Mor a Juneda [v. SomGarrigues, 525], sis concerts de la cafeteria Slàvia, tres obres del Teatre Foment de Juneda, els grups de lectura de les biblioteques, les representacions de la

companyia Cassigalls, les de la companyia Rellotge de Sorra Garriguenc, que al març acabava d’estrenar espectacle, o els concerts del cor Euridice a València i l’Hospitalet de Llobregat. També les diverses expressions de Setmana Santa

Programadors i companyies ja tenen la vista posada a la tardor com a possible moment per renàixer s’han ressentit de la situació [v. pàg. 16], així com tot allò relacionat amb Sant Jordi [v. pàg. 14]. Florir a la tardor? Museus, sales de concerts, teatres i cinemes van ser dels primers locals que van haver de tancar arran de la crisi del coronavirus. Fa més d’un mes que no s’hi obren els llums, amb el que això suposa de falta d’ingressos per a

organitzadors i, sobretot, per a artistes. I, encara pitjor, amb la incertesa de no saber què es podrà fer i què no a l’estiu. Alguns ja pensen en plans B i C. Molts no confien poder actuar abans de l’octubre o novembre. Ara per ara, la celebració de festes majors i festivals com el Kalikenyo Rock o els Rentadors és una incògnita. Iniciatives ‘online’ Malgrat tot, del confinament sorgeixen algunes iniciatives culturals. A l’Espluga Calba s’ha avançat la presentació d’un tour virtual al seu castell, a Bellaguarda es fan coronacontes online, l’Espai Macià va fer una xerrada de l’historiador Marc Macià a través de Facebook, hi ha actuacions musicals des d’alguns balcons i dos dels músics del grup garriguenc Avstral han estat finalistes d’un concurs d’Estrella Damm de cançons pròpies interpretades des de casa. Tot plegat, però, no compensarà els efectes de la reclusió de la cultura portes endins.

SOMGARRIGUES · del 17 al 30 d’abril de 2020

Sant Jordi

Secció patrocinada per

CULTURA

El Sant Jordi més estrany, sense parades de llibres ni de roses Insòlit. La diada de Sant Jordi és una diada de carrer, de sortir a passejar i comprar roses i llibres a establiments i parades. Enguany, però, serà una festa completament diferent, sense aquest vessant públic que sempre havia tingut, fins i tot en els moments més difícils de la història del país. Internet i els quioscos canalitzen les alternatives.

Situacions pròpies de Sant Jordi com la de la imatge a Castelldans no es repetiran aquest abril. FOTO: Aj. Castelldans

Miquel Andreu · Comarca Salvant totes les distàncies possibles, la Guerra Civil no va impedir que se celebrés el Dia del Llibre. Aquest 2020, en canvi, no hi haurà celebració. Situació insòlita. Ni parades al carrer, ni escriptors firmant llibres ni rambles atapeïdes de passejants. Sense saber si la proposta de convocar un Dia del Llibre extraordinari el 23 de juliol prosperarà, la situació actual ja està sent un cop molt dur per a editorials, escriptors, llibreters i il·lus-

Just en el moment que tocava promocionar les novetats literàries, no se n’ha pogut fer cap presentació

tradors, i per a floristeries i pagesos de planta ornamental. Cadascun, en la mesura possible, busca alternatives per esmorteir-lo una mica. En el pitjor moment La crisi ha agafat les editorials en el moment de menys liquiditat. Acabaven de fer la inversió dels llibres que tocava moure per Sant Jordi. Se n’havia fet la producció, la correcció, el disseny, la impressió i la campanya de comunicació i ara tocava promocionar-los i vendre’ls. Aquí ha quedat aturat el procés, amb els llibres a mig distribuir, guardats en capses o als prestatges de llibreries que no podran obrir. Això és el que ha passat, per exemple, a l’editorial Fonoll, de Juneda, l’única de la comarca, que ha vist com les novetats d’Anna Sàez o David de Montserrat en narrativa o l’antologia bilingüe de Màrius Torres en poesia, els trumfos que

L’editorial Fonoll destinarà igualment a llibreries el 30% de cada exemplar que es vengui ‘online’ pretenia jugar de cara al 23 d’abril, no s’han pogut presentar a cap acte públic. En aquest sentit, Internet esdevé com un tauló de fusta enmig del naufragi, no només per a la promoció i presentacions virtuals sinó també per a la venda. Moltes llibreries no tenen venda online i Fonoll, junt amb altres editorials petites de Catalunya, ofereix la seua. A canvi, l’usuari pot triar a quina llibreria o quiosc destina el 30% de la venda –el marge habitual– i si el vol recollir en persona quan s’aixequin les restriccions. “Des que ho hem començat hem augmentat molt les vendes a Internet, dins del nostre nivell,

i ja hi ha 12 llibreries que rebran alguna cosa”, explica Jaume Graus, responsable de Fonoll. D’altra banda, almenys a la província de Lleida, s’intentarà que els llibres es puguin adquirir també als quioscos, que la venda de premsa permet tenir oberts. Proposta en clau comarcal Tot i que Fonoll no cobrarà els enviaments de llibres als domicilis de les Garrigues, ha engegat també una campanya per donar suport a entitats i petites empreses culturals de les Garrigues, junt amb la llibreria Quaderns de les Borges, els quioscos de Cervià i de Juneda i les botigues de l’associació Talma. Si es recull el llibre en aquests establiments, se’ls donarà igualment el 30%. El justificant de compra servirà, a més, com a val bescanviable a les botigues de Talma quan passi l’estat d’alarma.

SOMGARRIGUES · del 17 al 30 d’abril de 2020

Sant Jordi CULTURA

QUE NO S’ATURI LA LECTURA

Des de les biblioteques ens recomanen... Vídeos. Quan ve Sant Jordi es parla molt d’escriptors, d’editorials i de llibreries, però hi ha un espai, el de les biblioteques, que també està directament relacionat amb el llibre. De fet, és el que li dona tot el sentit. Les biblioteques, i més encara en una comarca com la nostra, no són simples magatzems de préstec i consulta, sinó veritables motors culturals al voltant de la lectura per a totes les edats. Hem demanat a responsables de biblioteques de les Garrigues que, encara que aquests dies estiguin tancades al públic, continuïn fent de prescriptors per als lectors de ‘SomGarrigues’. Aquí podeu veure en vídeo quins llibres recomanen.

veure video

Mercè Segarra. La responsable de la biblioteca Marquès d’Olivart de les Borges ens recomana la novel·la Pluja d’estels, de Laia Aguilar, premi Josep Pla 2020, i Trencar el silenci, de Mireia Boya.

veure video

Mari Carme Simó. Des de la biblioteca Josep Bellet i Falcó de Castelldans ens recomanen Primavera, estiu, etcètera de Marta Rojals i El fibló de Sílvia Soler, que va ser un dels més venuts per Sant Jordi 2019.

veure video

Carme Asensio. Des del bibliobús Garrigues-Segrià ens envien dues propostes, ambdues lectures infantils: Vet aquí un drac, de Beatrice Blue, i Avis, piranyes i altres històries de l’autora Rocío Bonilla.

veure video

Damià Alentorn. Des de la biblioteca de Cervià ens arriba la recomanació de dues novel·les molt diferents, Terra Alta, de Javier Cercas, premi Planeta 2019, i Tota una vida per recordar, de Núria Pradas.

veure video

Maria Dolors Martin. La bibliotecària de la Biblioteca Pública de l’Albagés ens anima a llegir El enigma Dickens, de Mariano Fernández Urresti, una novel·la històrica que es va endur el Premi Jaén 2018.

veure video

Gemma Pes. La bibliotecària de la Granadella ens recomana la reconeguda novel·la Pacte de silenci, de l’alpicatí Llorenç Capdevila, i una proposta més romàntica, La chica invisible, de Blue Jeans.

veure video

Isabel Solé. Des de la biblioteca Joan Duch, de Juneda, ens recomanen una novel·la de l’autora francesa Laetitia Colombani i Frank. La increïble història d’una dictadura oblidada, de Ximo Abadía.

veure video

Ramona Solé. Des de la biblioteca de Juncosa ens arriben dues recomanacions: Viurem per sempre?, de Salvador Macip i Chris Willmott, i El aspecto del diablo del famós autor escocès Craig Russel.

veure video

Montse Savall. Des de la biblioteca de Torregrossa, dos llibres per tenir en compte: El Mañana sin mí del lleidatà Emili Bayo i Inevitable, un conte basat en la cançó homònima del grup Oques Grasses.

SOMGARRIGUES · del 17 al 30 d’abril de 2020

Reportatge RELIGIÓ

Una Setmana Santa confinada: sense processons, feligresos ni visitants Referents. Per ordre del bisbat de Lleida, es van suspendre tots els actes que contravenien les mesures de seguretat establertes per les administracions, com la cerimònia del Desclavament el Divendres Sant a la Granadella, un dels màxims referents de la tradició cristiana a la comarca. Diversos rectors garriguencs s’empesquen fórmules per poder apropar els ritus als feligresos.

Abel Pujol

abel.pujol@somgarrigues.cat @abelpujol

Després d’un segle sense incidències, la cerimònia del Desclavament i la Processó del Silenci de la Granadella, incloses ambdós l’any 2017 al catàleg d’elements festius patrimonials de Catalunya, no s’han celebrat. La mateixa sort va córrer la cantada de caramelles a Juneda, molt arrelada al municipi, que, això sí, va poder emetre un recopilatori a través de Ràdio Juneda.

Des del bisbat, es va recomanar no celebrar actes que contravinguessin les mesures de seguretat El virus s’imposa La renovació, a finals de març, de la primera ordre de confinament decretada pel govern espanyol, va fixar l’11 d’abril (Dissabte Sant) com la nova data límit per aixecar la quarantena. Aquesta circumstància convidava els feligresos a conservar una certa esperança que, en-

cara que escapçada, la Setmana Santa d’enguany pogués tenir un final lluït. Un cop s’apropaven les dates però, ja es va intuir que no hi hauria res a fer. Lluís Sas, membre organitzador del Desclavament de la Granadella, Divendres Sant, i la Processó del Silenci, el Diumenge de Pasqua, explica que en un primer moment estava convençut que, d’una manera o altra, es podria dur a terme la cerimònia, però amb el pas dels dies i veient que la situació no millorava, ja es va fer la idea que no es repetirien les escenes del 2018 i 2019, amb més de 500 persones reunides dins i fora del temple. “Primer, al fixar-se Dissabte Sant com l’últim dia de confinament, vam pensar a ajornar la celebració a l’endemà, però quan es va allargar l’ordre a finals d’abril ja vam veure que era impossible. Vam parlar amb el bisbat i ens van recomanar suspendre-ho” diu el Lluís, que lamenta que molts fills del poble que viuen fora i aprofiten la Setmana Santa per tornar al poble, aquest any no ho han pogut fer. A Juneda, la Massa de Cantaires també va decidir suspendre la cantada de caramelles, amb un fort arrelament a la vila. Tot i així, el Diumenge de Resurrecció es va emetre un recopilatori de les millors cançons dels darrers anys a través de Ràdio Juneda.

Si cliqueu a la imatge us redirigirà a l’audiovisual corresponent a la celebració de l’any 2017, quan l’acte va ser inclòs dins el catàleg d’elements festius patrimonials de Catalunya. FOTO: Xavi Minguella

A Juncosa, mossèn Paul va recórrer els carrers del poble beneint els rams d’olivera penjats als balcons

Benedicció a domicili Ja a l’inici de la setmana festiva, el diumenge 5 d’abril, alguns rectors garriguencs van enginyar un sistema per tal d’apropar, en la mesura possible, part del culte tradicional als seus feligresos. A Juncosa, mossèn Paul va recórrer els carrers del poble recitant una oració sota els balcons dels fidels, adornats amb el típic ram d’olivera o palma. A Arbeca, el dissabte 4 d’abril, els mossens del poble, Lluís Noguero i Joan Maria Anglès, van procedir a beneir branques d’olivera que, posteriorment, el consistori va repartir als veïns. Finalment, també durant el Diumenge de Rams, a Alfés, l’Ajuntament, la Unitat Pastoral i l’associació de dones van deixar al pedrís de cada casa un ram d’olivera. A les 12 h, coincidint amb el repic de les campanes, els fidels van onejar les branques amb motiu de celebració.

SOMGARRIGUES · del 17 al 30 d’abril de 2020

Les fotos de la quinzena veure galeria

Un consell diví per als temps que corren En una façana d’Arbeca hi ha enrajolada una dita on s’insta a no renegar. Més vigent que mai.

FOTO: Xavi Minguella

veure galeria

Mesures de protecció a les botigues de poble A les Borges, tots els comerços, d’una manera o altra, s’han adaptat a les mesures de protecció.

FOTO: L.Quintana

SOMGARRIGUES · del 17 al 30 d’abril de 2020

Les fotos de la quinzena veure galeria

El centre de la capital, un desert Els carrers de les Borges on normalment succeeix la vida pública, ara completament buits.

FOTO: Laura Quintana

veure galeria

A l’hora del pati també s’hi pot cuinar Una família de Torregrossa preparant el dinar al pati de casa.

FOTO: Xavi Minguella

SOMGARRIGUES · del 17 al 30 d’abril de 2020

Reportatge ACTUALITAT

ACTIVITAT PÚBLICA Coses que havien de passar i no han passat Ajornament d’activitats. La Covid-19 ha obligat a suspendre o bé ajornar una llarguíssima llista d’activitats programades per aquest mes d’abril. Tota activitat pública ha hagut de canviar dates: fires, concerts, xerrades, recitals, esdeveniments i competicions esportives, actes religiosos, representacions teatrals, presentacions de llibres, etc., etc., etc. Seria interminable anomenar-los tots, però en aquesta edició hem volgut destacar-ne dos de rellevants, per la novetat, que haguessin tingut lloc aquests dies, i l’ajornament fins l’any vinent no volíem que fos motiu per deixar de parlar-ne.

El tomb amb bici que volia creuar la comarca d’est a oest

El timó que havia de transportar Alfés a l’època romana Redacció · Alfés El cap de setmana del 25 i 26 d’abril estava previst que Alfés s’inundés de la sempre agradable olor de timó i s’engalanés amb escenografia d’època romana, amb motiu de la que havia de ser la primera edició de la Fira del Timó, que comptava amb el suport de la Diputació de Lleida i del Consell Comarcal del Segrià. Tal com explica Veni Ros, regidora de Cultura i Festes, s’havia plantejat la primera Fira del Timó com un exponent del pro-

El recorregut s’havia de fer amb bici de carretera.

Redacció · Comarca L’allau de suspensions d’activitats esportives ha afectat de ple la primera edició de la Rural Cycling Les Garrigues Cicloturista, una marxa que té com a propòsit descobrir carreteres i paisatges de la comarca. L’esdeveniment esportiu, organitzat pel Club Esportiu Castelldans i previst pel dissabte 18 d’abril, ja comptava amb un centenar d’inscrits, que s’esperava que augmentessin de cara a Setmana Santa. La primera edició de la prova disposava de dos recorreguts que havien de finalitzar al mateix lloc de sortida, a Juneda, un de 145

La primera edició de la Rural Cycling Les Garrigues Cicloturista ja comptava amb un centenar d’inscrits quilòmetres amb un desnivell acumulat de 2.400 metres positius, i un altre de 100 quilòmetres amb un desnivell acumulat de 1.400 metres positius. La sortida de la marxa estava prevista a les 9 h i el tancament d’arribada a

FOTO: C.C.L’Albi

les 15.30 h, per facilitar que cadascú es marqués el seu ritme. Malgrat que havia de ser una edició especial, i de prova, de la Rural Cycling Les Garrigues Cicloturista, des de l’organització s’ha decidit ajornar

La Fira s’havia emmarcat en l’antiga Roma, ja que va ser el període on es va potenciar el comerç de timó ducte més arrelat a la població, relacionant-lo amb el període on aquesta planta de mil virtuts va viure el seu auge, l’època de l’antiga Roma. “Aprofitant que el carrer més antic del poble, el de la Vila de la Vileta, té una certa aparença romana i sabent que els romans van potenciar el comerç del timó, vam plantejar la Fira foca-

S’ha decidit ajornar la Fira fins l’any que ve, ja que no es té la seguretat que a la tardor es pugui fer litzant-nos en aquest dos aspectes” diu la Veni, que repassa el programa d’actes. “Volíem que el carrer de la Vila Vileta fos el centre neuràlgic de la Fira. El dissabte 25, durant el dia s’hagués celebrat un mercat de productes artesanals i a la nit un sopar romà a l’aire lliure amb espectacle. El diumenge, a banda del mercat, s’havien organitzat representacions de l’època romana, on els armats haurien tingut un paper principal, així com altres veïns que haurien representat diferents personatges de l’imaginari romà”, exposa la regidora, que confirma que des de l’Ajuntament s’ha convingut no traslladar la Fira per més endavant. “Hem decidit deixar-ho per l’any que ve, ja que per una banda no tenim la seguretat que de cara a la tardor es pugui celebrar; a més, considerem que els actes, amb un clima fred, podrien quedar deslluïts”, explica Ros.

L’esdeveniment estava previst pel 18 d’abril i s’ha decidit ajornar-lo a la primavera de l’any vinent l’esdeveniment a la primavera de l’any vinent. El delegat de la Federació Catalana de Ciclisme, Norbert Herrera, manifesta que “hem decidit ajornar-ho fins l’any vinent perquè el calendari esportiu a la tardor està atapeït, i la primavera acompanya molt més en una marxa cicloturista”. No es preveuen canvis de recorregut de cara a l’any vinent, aquest passarà per carreteres i pobles garriguencs com la Floresta, l’Espluga Calba, Vinaixa, el Vilosell, Juncosa, els Torms, l’Albagés i Castelldans, fins a arribar al pavelló poliesportiu municipal de Juneda.

El carrer V. Vileta, que hagués estat el centre de la Fira. FOTO: S.G.

SOMGARRIGUES · del 17 al 30 d’abril de 2020

Fets i gent La Mona Enguany la festa típicament més d’exterior s’ha hagut de celebrar a casa. Tot i així, les fotos que heu enviat ens han fet molta companyia. Gràcies!

veure més imatges

Les Borges · Unes mones que, de ben segur, eren pur Rock’n’Roll.

FOTO: Quina Barra

Una mona de Pasqua farcida d’esperança Bellaguarda La Mònica ens explicava com havia donat la mona al seu fillol, Martí, i la seua germana Glòria. “Almenys una petita alegria després de tants dies d’angoixa. Aviat estareu tots junts un altra vegada!” deia la Mònica, i pel que ens consta, el desig ja s’ha fet realitat! FOTO: Mònica Ribalta Balcells

Juncosa · Des del centre del món ens presenten la confimona.

FOTO: Inés Martínez Piñol

Almatret · Les fotos de mones més divertides les fan a Almatret.

FOTO: Esther Ballesté

Els Omellons · Hi ha mones que queden immortalitzades per sempre.

FOTO: Tere Gaya

SOMGARRIGUES · del 17 al 30 d’abril de 2020

Fets i gent

Concerts veïnals des del dia 17 Les Borges Blanques Des del primer dimarts de confinament, la família Cabús-Bresolí surt a la terrassa de casa seua a les Borges per tocar alguna cançó, cadascú amb el seu instrument. Ho fan conjuntament amb la violinista Marta Guasch, que viu a pocs metres, i a vegades és un concert amb diverses peces. L’actuació la poden veure tant els veïns de la zona com els que s’hi connecten per Instagram. Paral·lelament, escoles de música d’arreu de Catalunya han impulsat la iniciativa Música als balcons. FOTO: Laura Quintana

Xerrada virtual sobre Francesc Macià · Les Borges Blanques

L’Espai Macià, de les Borges, va organitzar el 9 d’abril una xerrada de l’historiador Marc Macià a través de Facebook sobre la figura del president amb vincles a les Garrigues. Si cliqueu la podeu veure. FOTO: Espai Macià

Tast d’oli virtual

· La Granadella El 15 d’abril va tenir lloc un curiós tast d’oli. Impulsat des del Centre de la Cultura de l’Oli de Catalunya, era un tast guiat online. Les places es van esgotar i ja se’n prepara una segona edició.. IMATGE: CCOC

SOMGARRIGUES · del 17 al 30 d’abril de 2020

Fets i gent

#RideForModest

El 8 d’abril, el ciclista torregrossí Modest Capell hauria fet 24 anys. Va morir en un accident el passat d’octubre i ara molts ciclistes l’han volgut recordar pedalant des de casa, confinats. IMATGE: Albert Masana

Finalistes d’un concurs d’Estrella Damm

Selva Nua, format per dos membres del grup Avstral, Gerard Català i Adrià Garcia, i la lleidatana Joana Jové, són un dels deu finalistes del concurs #UnaEstrellaACasa. Opten a gravar un disc i fer una actuació. FOTO: Josep M. Serra

El peculiar “bona nit” dels veïns de Tarrés Des del 24 de març, arran d’una idea de Jordi Arbós, cada vespre a les 9 en punt, després de les campanes, els tarresans de les 26 cases del nucli urbà surten al balcó o a la finestra i, seguint un ordre de carrers, es diuen “bona nit”. Acte seguit, des de dos altaveus potents d’un terrat sona una cançó que prèviament han triat els residents d’una de les cases. Els dijous, però, és diferent: en lloc d’una cançó per megafonia puja l’Albert Arbós al campanar i en toca una amb la gralla i el Ramon Palau tira un petard. FOTO: Tarrés al Dia

SOMGARRIGUES · del 17 al 30 d’abril de 2020

Directori d’empreses ÍNDEX 1. Advocats i notaris 2. Arquitectes i enginyers 3. Assessoria i assegurances 4. Agrobotigues, molins i cellers 5. Bars i serveis relacionats 6. Benzineres 7. Cases de colònies i espais de lleure 8. Càterings 9. Calçats 10. Estètica i perruqueria 11. Clíniques 12. Construcció 13. Cuines, mobles, decoració 14. Dietètica i herboristeria 15. Disseny, retolació i impressió 16. Electrodomèstics 17. Embalatges 18. Energies renovables 19. Envelats 20. Escoles, acadèmies i gimnasos 21. Estancs i quioscos 22. Excavacions 23. Farmàcies 24. Ferreteries i drogueries 25. Flors, jardineria, planters 26. Fotografia 27. Forns de pa, pastisseries i cafeteries 28. Funeràries 29. Fusteria i parquets 30. Immobiliària 31. Informàtica i noves tecnologies 32. Instal·lacions 33. Maquinària i productes agrícoles 34. Mascotes 35. Moda 36. Mobles i tapisseria 37. Òptica 38. Pistatxos 39. Pintors 40. Pubs 41. Queviures 42. Ramaderia ecològica 43. Restaurants i allotjaments 44. Regals, joguines i manualitats 45. Residències i assistència 46. Tallers mecànics i concessionaris 47. Taxis 48. Tintoreries 49. Termoplàstics tècnics 50. Treballs amb ferro i alumini 51. Veterinaris

1. Advocats i notaris Les Borges Blanques OLIVART & PASCAL ADVOCATS SLP Pl. Anselm Clavé, 2 Tel. 973 14 20 14 - Fax 973 14 08 16 oficina@olivartpascaladvocats.com www.olivartpascaladvocats.com GRUP FALCÓ Plaça Ramon Arqués, 6 Tel. 973 140 171 www.grup-falco.com GESTORIA ADMINISTRATIVA ALEXANDRA CORNUDELLA G.A. C. Santa Vedruna, 45 Tel. 973 14 34 89 · Mòb. 629 47 87 55 alexcornudella@advocatslleida.org

2. Arquitectes i enginyers Arbeca MARCEL PERELLÓ SL C. Muralla, 2 Mòb.: 635 73 04 40 www.marcelperello.com

Les Borges Blanques ARTEC ARQUITECTURA + ENGINYERIA Av. Francesc Macià 32-34 Tel. i fax: 973 14 08 80 www.artec4.net · info@artec4.net LA LLENA PROJECTES AMBIENTALS C. Abadia, 8 Tel. 973 14 30 38 www.lallena.cat lallena@lallena.cat

Juneda ENGINYERIA MARSAL I PORTA, SL (forestal i ambiental) C. Font del Gat, 4 2n 2a Mòb. 649 45 78 53 / 656 34 27 04 Tel. 973 14 27 07 www.marsalporta.com

3. Assessoria i assegurances Arbeca RAMON SANS PALAU Agent d’assegurances col·legiat C. Major, 18 entresòl Tel. 973 16 03 19 sanspalau@gmail.com

El Soleràs FRANCISCO SARLE, SL Agent d’assegurances C. Major, 77 Tel. i fax: 973 13 36 22 Mòb.: 659 79 52 47 francisco.sarle@agencia.axa-seguros.es

Les Borges Blanques LEIDOM SCP (ASSESSORIA FISCAL I LABORAL - ASSEGURANCES) C. Comerç, 29 entresòl A Tel. 973 14 09 28 GRUP FALCÓ Plaça Ramon Arqués, 6 Tel. 973 140 171 www.grup-falco.com CENTRE D’ASSESSORAMENT C. Ensenyança, 24 Tel. 973 14 01 19 info@cassessorament.com GESTORIA ADMINISTRATIVA ALEXANDRA CORNUDELLA G.A. C. Santa Vedruna, 45 Tel. 973 14 34 89 · Mòb. 629 47 87 55 alexcornudella@advocatslleida.org

Juneda FRANCESC ROCA AIXALÀ (CORREDOR D’ASSEGURANCES) C. la Font, 8 Tel. 973 15 05 04 · Fax 973 15 06 14 ÀREA SUPORT EMPRESARIAL C. la Font, 63 Tel. 973 15 04 03 · Fax 973 15 15 05 www.areasuport.com area@areasuport.com

4. Agrobotigues, molins i cellers Arbeca AGROBOTIGA I OLI C. Santiago Russinyol, s/n Tel. 973 16 00 00 www.arbequina.coop

Les Borges Blanques OLIS SALVADOR FARRÉ C. La Font, 1 Tel. 973 14 24 22 farreoil@via29.com FRISAL ARTESANS SL (FRUITA SECA) Pg. del Terrall, 14 Tel.: 973 14 27 45 frisal.artesans@gmail.com LA BODEGA C. La Capella, 17 Tel.: 973 14 03 95 www.labodegaborges.cat labodega@labodegaborges.cat

La Pobla de Cérvoles CELLER MAS BLANCH I JOVÉ Pol. 9 parc. 129 Paratge Llinar Tel. 973 05 00 18 www.masblanchijove.com

CÉRVOLES CELLER Av. de les Garrigues, 26 Tel. 973 580 200 · 973 175 101 Fax: 973 718 312 www.cervoles.com info@cervoles.com

El Vilosell CELLER TOMÀS CUSINÉ, SL Pl. Sant Sebastià, 13 Tel. 973 17 60 29 www.tomascusine.com info@tomascusine.com

5. Bars i serveis relacionats L’Albi BAR CASAL Entrepans, torrades, tapes i pizza cada dia Av. Catalunya, 25 Tel. 973 17 54 37 anafentcami@gmail.com

Les Borges Blanques

7. Cases de colònies i lleure La Pobla de Cérvoles CAL GORT (CASA DE COLÒNIES) C. Major, 41 inda@calgort.cat Tel.: 973 17 51 32 Mòb.: 659 269 324

Juneda LA MANREANA, SL Mas Sant Jordi - Afores Tel. 973 15 06 50 www.lamanreana.com info@lamanreana.com CASA MIRAVALL, SL Mas Miravall - Afores Tel. 973 15 06 50 www.masmiravall.com info@masmiravall.com

8. Càterings Les Borges Blanques

ANTONIO BALCELLS S.L.U. Envasats de sucre per a bar i hosteleria C. Indústria, 27 Tel. i fax: 973 14 24 30

JOSEP I ANNA Pollastres a l’ast Raval del Carme, 28 Tel.: 973 14 27 67

SNACK BAR LLUÍS Av. Francesc Macià, s/n Tel. 973 14 35 22 lluis2605@hotmail.com

ROSTIDORIA DEL CELLER Menú diari a bon preu Raval del Carme, 18 Tel.: 973 14 31 13

CAFETERIA PIZZERIA PANDEMÒNIUM Av. les Garrigues, 13 Tel. 973 14 33 61 KANANDREU - BAR TÍPIC C. Pere Calders, 1 Tel. 973 14 29 53 ORIGINAL KEBAB CAFÈ BAR Raval del Carme, 76 Tel. 973 14 02 60 BAR KIOSC Menú diari Passeig del Terrall Tel. 661 18 03 37 BAR MEMPHIS Música en directe C. Indústria, 10 Tel. 973 98 97 16 Mòb. 679 16 53 33 www.memphisborges.com CAFETERIA SLÀVIA Menú diari i concerts Passeig del Terrall, 14 Tel. 973 140 972 www.slavia.cat BAR MÒNICO Plats combinats, tapes i entrepans C. Prat de la Riba, 12 baixos Tel. 973 142 458 TASCA LA TACA Tapes i més... Plaça Constitució, 35 baixos Tel. 873 49 82 37

Juneda BAR L’ISARD C. Ignasi Gavín, 28 Tel. 973 15 03 96

6. Benzineres Alfés BENZINERA I DISTRIBUCIÓ DE GASOIL Av. Garrigues, 44 Tel. 973 13 60 56

Juneda GASOLINERA PERE RUÍZ Prat de la Riba, 83 Tel. 973 15 10 40

9. Calçats Les Borges Blanques CALÇATS GARCIA C. Ausiàs March, 12 Tel. 973 14 33 28 Mòb. 660 44 96 16 JOSEP M. CAPDEVILA I BRESOLÍ Sabater ortopèdic Pl. Ramon Arqués, 1 Tel. 973 14 04 26

Juneda CALÇATS MARIBEL C. Major, 42 Tel. 973 15 15 07 M. 629 938 942 cal.maribelbonet@gmail.com

10. Centres estètica i perruqueria Les Borges Blanques AGNÈS - RAQUEL CENTRE D’ESTÈTICA Pl. Constitució, 3 1r 1a Tel. 973 14 08 78 LA PERRUQUERIA (HOME - DONA) C. Nou, 4 Tel. 973 14 03 87 LA BARBERIA Raval de Lleida, 95 Tel. 973 14 23 57 Mòb. 650 95 19 35 PERRUQUERIA NOELIA Diagonal, 10 Tel. 973 143 523

11. Clíniques i centres terapèutics Les Borges Blanques BORGESDENT C. Jaume I, 1 baixos Tel. 973 14 09 08 QDENTS Estudi dental Raval de Lleida, 14 Tel. 973 14 20 23 qdentsestudidental@gmail.com CENTRE DE LOGOPÈDIA C. La Font, 49 Mòb: 620 865 032

CRISTINA BONET I BARÓ CONSULTA DE PODOLOGIA C. Lluís Companys, 32 · Mòb. 669 28 19 18 VICUS Dietètica i nutrició Pg. Pavelló de l’Oli, 1 1r 5a www.centrevicus.com Mòb. 653 490 564 · 654 170 373 CENTRE PODOLÒGIC I PODOPOSTURAL NEUS ARBÓS I GABARRÓ (Visites concertades dimarts i dijous) Passatge Vila de Carlet, 1 entresòl 2n Tel. 973 14 34 01 · Mòb. 607 494 048 pobletarbos@vodafone.es SINGULARMENT Centre d’osteopatia i salut integrada C. Màrius Torres, 21 Tel. 973 14 04 59 · Mòb. 699 27 07 13 borges@singularment.com FARRÉ - LABRANYA METGES C. Ensenyança, 4 Escala A 1er 3a Tel. 973 14 10 18

Castelldans CONXI FUENTES HOMEOPATIA Pl. Catalunya. 2 baixos Tel. 621 241 535 www.homeopatiaconxifuentes.com conxif@aol.com

Mollerussa DENTAL OFFICE Av. de la Pau, 26 altell 1a · Tel. 973 60 11 52 info@dentaloffice.cat

12. Construcció Les Borges Blanques PLADUR MUNTATGE GARRIGUES Mòb. 658 788 581 peruchocoma@hotmail.com

Cervià de les Garrigues OBRES I REFORMES SANTI MONTANYÀ C. Anselm Clavé, 29 · Mòb. 696 94 68 12 CONSTRUCCIONS RUBIÓ–CARULLA, SL C. Anselm Clavé, 79 Mòb. 619 94 10 96 · 699 77 10 27

L’Espluga Calba CONSTRUCCIONS RAMON SARDÀ Av. Catalunya, 11 · Mòb. 628 51 64 31 CONSTRUCCIONS MARC SARDÀ C. Major, 17 · Mòb. 649 66 07 26 www.construccionssarda.cat

13. Cuines i llars de foc Les Borges Blanques LLARS DE FOC MARTÍ C. La Font, 71 · Tel. 973 14 29 30 www.focsmarti.es focsmarti@hotmail.com

14. Dietètica i herboristeria 15. Disseny, serigrafia i impressió Les Borges Blanques PATFRAN SIGN C. Bonaire, 7 · Tel. 973 14 06 56 www.patfran.com IMPREMTA MARTÍ (LOTERIES) C. Indústria, 3 Tel. 973 14 21 32 loteriesborges@gmail.com

16. Electrodomèstics 17. Embalatges Les Borges Blanques

PALETS FAURA Afores Terrall, s/n · Tel. 973 14 28 18 faura@paletsfaura.com www.paletsfaura.com

18. Energies renovables 19. Envelats Les Borges Blanques GRUP VALL Tel. 973 14 20 78 · info@envelatsvall.com

20. Escoles, acadèmies i gimnasos

Arbeca GIMNÀS NOVA FORMA C. Tarragona, 3 Tel. 973 06 05 25 · Mòb. 659 92 60 05 gimnasnovaforma@gmail.com

Les Borges Blanques LO CENTRE DE FORMACIÓ ENGLISH WORLD C. Roger de Llúria, 27 Tel. 973 14 10 56 · Mòb. 635 50 75 35 www.locentre.com info@locentre.com XIFRES I LLETRES CENTRE DE FORMACIÓ I REPASSOS Raval del Carme, 129 bis Tel. 973 14 10 86 · Mòb. 619 05 30 30 www.xifresilletres.cat info@xifresilletres.cat AUTOSCOLA VIÀRIA C. Onze de setembre, 27 · Tel. 973 14 03 41

juneda DAKIROL Gestió de l’esport Mòb. 646 84 66 59 www.dakirol.cat · info@dakirol.cat

21. Estancs i quioscos Alfés ESTANC I RENTADOR DE VEHICLES D’ALFÉS Av. Garrigues, 44 Tel. 973 13 60 56

Cervià de les Garrigues LO QUIOSC Plaça Major, 2 · Tel. 973 17 80 17

22. Excavacions Cervià de les Garrigues EXCAVACIONS S. MARTÍ C. Francesc Palau, 39 Mòb. 626 51 53 48 smartiexcavacions@gmail.com

23. Farmàcies Arbeca FARMÀCIA BAGET Av. Portals, 3 Tel. 973 16 04 19 farmaciabaget@farmactiva.es

24. Ferreteries i drogueries Les Borges Blanques GANIVETERIA MARTA I FERRETERIA MIRET Raval del Carme, 4 · Tel. 973 14 08 79

25. Flors, jardineria i planters Arbeca GINESTE’S C. Onze de Setembre, 8 · Tel. 973 14 91 73

Les Borges Blanques

SOMGARRIGUES · del 17 al 30 d’abril de 2020

Directori d’empreses La Diputació de Lleida dona suport a les propostes que mostren la Força dels Municipis CENTRE DE JARDINERIA TERRALL Passeig Terrall, 5b Tel. 973 14 27 05 TALMA · LA BOTIGA Ensenyança, 22 Tel. 973 14 10 19 Urgències funeràries: 638 187 330

Juneda TALMA · LA BOTIGA Carrer La Font, 17 Tel. 973 15 13 95 Urgències funeràries 638 187 330 CENTRE I SERVEIS DE JARDINERIA Ctra. Torregrossa, km 10,5 Tel. 973 15 10 99

26. Fotografia Les Borges Blanques INTERFILM LES GARRIGUES C. Ensenyança. 22 · Tel. 973 14 05 42 lesgarrigues@interfilm.es

Juneda FOTOGRAFIA MONTSE SOLÀ C. Font del Gat , 4, 2n-2a Tel. 620 53 14 81 www.montsesola.com · info@montsesola.com

27. Forns de pa i pastisseries Arbeca PA DE PESSIC PASTISSERIA C. Dominiques, 11 · Tel. 973 16 04 09 padepessic.pastisseria@gmail.com

Les Borges Blanques FORN DE PA ROSELLÓ C. Nou, 10 · Tel. 973 14 24 61 FORN CAPELL C. Carme, 19 · Tel. 973 14 20 03 PASTISSERIA ESCRIBÀ Av. Sardana, 6 · Tel. 973 14 29 51

Llardecans PA I PASTISSERIA CAL SISCO Major, 7 · Tel. 973 13 03 33

Els Omellons FORN DE PA GABARRA C. Sant Miquel, 7 Tel. 973 15 60 80

Torregrossa FORN PA DE RONYÓ Carrer Roser, 66 · Tel. 973 17 04 54

Vinaixa FORN DE PA RAMON GABARRA Ctra. de Lleida, 8 · Tel. 973 17 55 66

28. Funeràries Les Borges Blanques GESTIÓ I SERVEIS FUNERARIS Av. Jaume I, 1 · Tel. 973 33 72 85 POMPES FÚNEBRES BAIX URGELL C. La Font, 3 · Tel. 973 33 01 78

29. Fusteria i parquets Alcanó

EBENISTERIA I FUSTERIA MARC ORÓ Pl. Camps, 18 Tel. 973 13 62 83 Mòb. 629 08 60 52 fusteriamarcoro@hotmail.com

Alfés FUSTERIA PIÑOL REVÉS CB Travessera de la Bassa, 4 Tel. 973 13 63 27 Mòb. 677 49 99 49

Almatret FUSTERIA SALAMÓ Prolongació carrer Maials, afores s/n Mòb. 620 29 40 70

Arbeca J. NADAL PARQUETS Passeig Les Pedreres, s/n Tel. 973 16 05 67 · 973 14 91 75 www.parquetsnadal.com info@parquetsnadal.com

Les Borges Blanques FUSTERIA GARCIA FALCÓ, SL Pol. Ind. Les Verdunes, parc. 47 Mòb. 615 87 12 02 ricardfalc@hotmail.es RAMON ANDREU OLIVART C. La Font 3 Tel.: 973 14 23 25 ramonandreuo@gmail.com

Bellaguarda FUSTERIA BALLESTÉ C. La Torre, s/n Tel. 973 12 40 31 · Mòb: 636 07 88 00

La Granadella SAS FUSTERS C. La Pobla, 69 Tel.: 973 13 30 83 · Mòb.: 650 93 48 61

Vinaixa FUSTERIA SARLÉ, SL Crta. Albi, s/n Tel. 699 77 09 76 fusteriasarle@hotmail.com

30. Immobiliària Les Borges Blanques FINQUES COR Tel. 636 189 656 www.finquescor.com info@finquescor.com

31. Informàtica i webs Alfés SOFT EL MOLÍ, SL C. Sant Salvador, 26 Mòb. 608 77 86 55 www.softelmoli.cat gbs@softelmoli.cat · jbc@softelmoli.cat

Les Borges Blanques CAN ANTAVIANA C. Santa Justina, 29 Tel. 973 14 34 81 www.antaviana.cat info@antaviana.cat TOT INFORMÀTICA (CRISTIAN GINÉ) Mòb. 630 90 20 79 (Cristian) Mòb. 662 30 48 06 (Dani) Tel. 973 14 31 48

www.totinformàtica.cat info@totinformatica.cat

32. Instal·lacions Arbeca SERVIMUNT instal·lacions ramaderes C. Mallorca, 23 Mòb. 619 07 26 59 servimunt@hotmail.com

Les Borges Blanques MUNTATGES SAFEL Pol. Ind. Les Verdunes, parc. 13 Tel. 973 14 23 76 · Fax 973 14 07 70 safel@muntatgessafel.com SANS-ROSSELL SA Pol. Industrial les Verdunes, Nau 4 Tel.: 973 14 03 82 RAFEL SAFONT C. Onze de setembre, 15 Tel.: 973 14 34 42

33. Maquinària i prod. agrícoles Les Borges Blanques TALLERS SANS BORGES Pl. de la Llibertat, s/n Tel. 973 14 21 90 www.tallersansborges.com info@tallersansborges.com AGROBORGES Agroquímics Les Borges SL Joan Maragall, 38 Tel. 973 14 28 01 www.agroborges.com agroborges@agroborges.com

Juneda MAQUINÀRIA FRUTÍCOLA VALLVERDÚ Carrer Fondo, 74 Tel. 973 15 01 80 info@maqfrutvallverdu.com

34. Mascotes Les Borges Blanques CAN LAURA Perruqueria canina i escola d’ensinistrament Av. Sardana, 10 Tel. 973 14 10 67

35. Moda L’Albi DD VESTUARI & EPIS Vestuari laboral, publicitari i EPI’s Mòb. 670 29 64 48 www.ddvestuari.com info@ddvestuari.com

36. Mobles i tapisseria Juneda MOBLES BOSCH C. La Font, 26 Tel. 973 15 00 88 MOBLES MATEUS C. Major, 22-23-24 · Tel. 973 15 00 59 moblesmateus@terra.com

Mollerussa CAPDEVILA LOFT C. Vilaclosa, 12 · Tel. 973 60 20 05 www.capdevilaloft.com

37. Òptica Les Borges Blanques + VISION Raval del Carme, 11 · Tel. 973 14 26 44 ÒPTICA CENTRE AUDITIU LES GARRIGUES Raval de Lleida, 33 · Tel. 973 14 02 95

38. Pistatxos Maials FOMENT AGRÍCOLA DE LES GARRIGUES Polígon industrial Pi Verd 1-2 Tel. 973 13 06 11 www.les-garrigues.com

39. Pintors Castelldans PINTURES SOLÉ-MASIP C. La Banya, 14 Tel. 973 12 05 43 · Mòb. 659 499 206

Cervià de les Garrigues PINTURES MONTANYOLA C. Calvari, 43 Tel. 973 17 80 65 montanyola@yahoo.es

Juneda QUIM PINTORS Pl. Església, 12 Tel. 973 15 01 13 - 620 80 83 63 calquimetpintors@gmail.com

40. Pubs 41. Queviures

RESTAURANT LA PLACETA Pl. Església, 7 · Mòb. 695 81 32 97 laplacetaarbeca@gmail.com

Les Borges Blanques HOSTAL RESTAURANT BENET Pl. Constitució, 21-23 Tel. 973 14 23 18 - 973 14 36 54 www.hostalbenet.cat SYRAH GASTROBAR Cuina de temporada Plaça Constitució, 9 baixos Tel. 873 49 07 37 CAFETERIA PIZZERIA PANDEMÒNIUM Av. les Garrigues, 13 · Tel. 973 14 33 61

Cervià de les Garrigues ELS FOGONS DE LA CARME C. Portalet, 10 · Mòb. 686 41 04 68 fogonsdelacarme@gmail.com

Maials RESTAURANT 2MIL9 Menú i carta. Banquets i celebracions C. Trinitat, s/n · Tel. 973 13 04 85 RESTAURANT TRET cuina casolana Ctra. Comarcal 12 km 104 · costat benzinera Tel. 973 13 05 90 restaurantretmaials@gmail.com

Sarroca de Lleida RESTAURANT EL RACÓ C. Arrabal, 28 · Tel. 973 12 62 43

44. Regals, joguines i manualitats Les Borges Blanques XIPIRETE (Infants) Raval de Lleida, 13 · Tel. i fax 973 14 20 71

Juneda PNEUMÀTICS MUNIESA tallers mecànics Ctra. N-240, km 74,200 Tel. 973 15 10 49 muniesa@diguim.net

Maials TALLERS FONT Pol. Ind. Pi Verd, parc. 4-5 Tel. 973 13 00 29 tallersfont@hotmail.com TALLERS I GRUES ORÓ C. Barceloneta, 138 · Tel. 973 1303 90

47. Taxis Juneda TAXI JOVÉ Servei de taxi 24 hores Mòb. 619 57 57 37 · 686 67 24 76 jovetaxi@gmail.com

48. Tintoreries Les Borges Blanques TINTORERIA TRINI C. Ensenyança 18 · Tel. 973 14 20 65

49. Termoplàstics tècnics Les Borges Blanques VERLAN Av. Les Garrigues 8-14 Tel. 973 14 00 89 verlanborges@verlan.es

50. Treballs amb ferro i alumini Les Borges Blanques

CANSALADERIA VIVES SARDÀ Pl. Constitució, 16-18 Tel. 973 14 27 53

TALLERET D’ART Manualitats, restauració, pessebrisme C. Nou, 16 · Mòb. 608 07 36 05

SECSAN SERRALLERIA METÀL·LICA I D’ACER INOXIDABLE C. Joan Maragall, 48 Mòb.: 616 77 20 93 info@smsecsan.com

GERMANS BIGORDÀ Av. Sardana, 1 Tel. 973 14 08 46 germansbigorda@hotmail.com

RIU DOMÈNECH vimet i joguines C. Carme, 9 · Tel. 973 14 22 45 riudmenech@yahoo.es

METÀL·LIQUES BORGES Pol. Ind. Les Verdunes, nau 10 Tel. 973 14 28 82 · Fax 973 14 03 26

Les Borges Blanques

SUPERMERCAT “CAL LLUÍS” C. Santa Justina, 20 Tel. 973 14 08 55 FRUITES I VERDURES PUJOL - FARRÉ C. Marquès d’Olivart, 20 Tel. 973 14 21 07 fruitespujolfarre@hotmail.com

Llardecans CARNISSERIA NURI C. Major, 2 · Tel. 973 13 02 24

42. Ramaderia ecològica L’Espluga Calba CAL TON GROS (Pau Palau) · Corder ecològic Pl. Església, 7 Mòb.: 655 34 56 19 lotongros@gmail.com

43. Restaurants i allotjaments Arbeca HOSTAL LA PLACETA Pl. Església, 7 Mòb.: 635 73 04 40 info@placeta.net

45. Residències i assistència Juneda RESIDOM C. 11 de setembre, 1 · Mòb. 648 653 416 www.residom.org 46. Tallers mecànics i concessionaris

Arbeca TALLER TIMONEDA, SL C. Mallorca, s/n · Tel. 973 16 05 80

Les Borges Blanques AUTOREPARACIÓ BORGES Polígon Industrial Les Verdunes p. 49-50-51 Tel. 973 14 35 20 - 973 14 35 21 Fax: 973 14 24 43 www.autoreparacioborges.com AUTOREPARACIÓ IBSAUTO SL Av. Canal d’Urgell, 18 Tel. 973 14 36 04 AUTO-GARRIGUES SL DESBALLESTAMENTS Ctra. d’Arbeca, s/n www.auto-garrigues.com autogarrigues@autogarrigues.com Tel. 973 14 20 73 - 608 15 67 23

TALLERS AMAT MARTÍ Av. Francesc Macià, 13 Tel. 973 14 23 62 tallers.amat@terra.es TALLER PEÑA Av. Francesc Macià, 19 Tel. 973 14 32 53 · Mòb. 626 84 36 65

Cervià de les Garrigues CONST. METÀL·LIQUES CARULLA C. Calcari, 1 Mòb. 616 19 44 17 cmcarulla@hotmail.com

51. Veterinaris Les Borges Blanques BORGESVET C. Via Aurèlia, 31 (entrada Prat de la Riba) Tel. 973 14 35 90 Mòb. 645 78 32 82 www.borgesvet.com contacte@borgesvet.com

Juneda CENTRE VETERINARI MANESCALS Pl. Catalunya, 2 Tel. 973 15 06 53 - 630 96 63 74 manescals@gmail.com

ENTREVISTA Josep Farré Mateu

Amb 83 anys, ha superat la Covid-19

“Poder estar a casa i amb la família ja ho canvia tot molt” Llardecans, 1936. El 2 d’abril rebia l’alta de l’Hospital Santa Maria de Lleida. Era la primera alta de Covid-19 en aquest centre i va sortir entre aplaudiments. Feia més de dos mesos que estava ingressat, d’abans que es parlés de coronavirus. I el va agafar, amb 83 anys i convalescent d’una operació. Les dues setmanes que va passar sol se li van fer eternes. Curiosament, no va tenir febre. No tenir la família a la vora i veure que li mancaven les forces per a tot va ser el pitjor.

Miquel Andreu

miquel@somgarrigues.cat @lotigre

Miquel Andreu – Primer de tot, Josep, com us trobeu ara? Josep Farré – Em trobo cansat, xafat, i és que entre les dues coses i després de 70 dies a l’hospital...

M.A. – Quants dies vau estar sol a l’habitació? J.F. - Potser 15 o 16, llavors em van portar un altre home que també tenia això, més

M.A. – Podíeu veure la televisió, escoltar la ràdio, seguir les notícies? J.F. – Sí, però la veritat és que no tenia ganes de res, ni de menjar. Heu de pensar que en 80 dies he perdut 16 quilos. No m’aguantaven ni les cames ni res, ja. Quan em van donar l’alta em van haver de portar fins al cotxe amb cadira, que jo no podia ni caminar. Un cop a casa ja canvia tot molt i no ho sembla, només el fet de poder estar a casa i amb la família ja canvia molt. M.A.- Us vau sentir ben cuidat, pel personal sanitari? J.F. – Sí, t’atenien molt, però no podien donar l’abast a tot arreu, ells fan la seua feina, i més del compte a vegades. Jo ja ho reconec, que sempre al damunt d’un no hi poden estar, perquè n’hi ha altres que ho necessiten com tu i com un altre.

M.A. – Vau ingressar al gener, quan no es parlava de coronavirus, per una pancreatitis. J.F. – Sí, però al cap de dos o tres dies em van fer un TAC i van veure alguna cosa, una hemorràgia, i de patac al quiròfan. Em van operar, vaig estar tres o quatre dies a l’UVI, després em van portar a planta i, mentre em recuperava, un dia em van portar sol a una altra habitació. Havia sortit tot això del coronavirus, em van fer la prova i primer no va sortir prou bé, me la van tornar a fer i va donar positiu. Doncs mira, allí entre quatre parets. M.A. – Com us trobàveu, quins símptomes teníeu? J.F. – Dins del que cap sempre em vaig trobar prou bé. Xafat, això sí, però de febre quasi que no en vaig tindre. Tant les infermeres com la metgessa sempre em van dir: “És estrany com vostè, entre operació i això i allò altre, no hagi tingut quasi mai febre”. Em van dir que era una cosa molt bona que havia tingut. Ara bé, quan et trobes així sol, sense poder veure ningú de la família, que no et pots valdre per tu mateix, que les cames no t’aguanten, que t’han d’ajudar per a tot... És molt gros i no ho sembla. Es pot explicar, però ho has de viure.

en sortiríeu? J.F. - Més de dues vegades, si vol que li digui la veritat.

M.A. – Ara, ja a casa, podeu fer vida normal? Menjar normal? J.F. – La metgessa em va dir “vostè està curat, pot anar cap a casa tranquil”. Vaig menjant normalet, no gaire tampoc, que no em fes mal a l’estómac.

FOTO: Maite Farré

gran que jo, 90 anys. El dia que em van donar l’alta, ell es va morir.

No tenia ganes de res, ni de menjar. En 80 dies he perdut 16 quilos. No m’aguantaven les cames”

M.A. - Se us devien fer eterns, aquells dies. J.F. - Un dia d’aquests era com un mes d’estar a casa. No dorms ni a la nit, sembla que no s’hagi de fer mai de dia, i ara penses això, ara penses allò... Quan estàs així et venen els mil pensaments. I a pesar que ja li dic, malament, malament no m’hi vaig arribar a trobar mai; hi havia estones, això sí, que semblava que no podia respirar, em posaven oxigen i millorava. Hi havia moments de tota manera. M.A. - Vau arribar a pensar que potser no

M.A. – Heu de prendre alguna medicació? J.F. – La mateixa que em prenia abans. La de la sang me l’han tret, això sí, que cada dia em trobaven baix. Hi havia dies que em trobaven a 8, a 4... Com no m’havia de rodar el cap? M.A. – Quina vida heu fet? De què havíeu treballat? J.F. - Vaig ser pagès fins als 27 o 28 anys, que vaig veure que s’hi guanyava poc i em vaig posar en un camió. Vaig estar quasi 41 anys voltant per tot Espanya. Vaig fer moltes hores, perquè tenia els quatre fills i pensava a poder pujar-los [s’emociona]. Sempre vaig portar una vida normal, sense excessos, austera, si podia estalviar un duro l’estalviava. I molts diumenges, com que tenia una mica de terra, em tocava anar a treballar tot el dia, però ho feia a gust. I als 63 anys em vaig jubilar.