SomGarrigues 527 4rt Especial Coronavirus

SOMGARRIGUES · Periòdic quinzenal de les Garrigues · www.somgarrigues.cat

facebook.com/somgarrigues

Preu: 2,20 €

@somgarrigues

Número 527 · Any XX · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

FOTO: Xavi Minguella

ESPECIAL CORONAVIRUS COVID-19

50 dies confinats El govern espanyol anuncia una desescalada per fases amb les províncies com a úniques unitats territorials

Ni govern espanyol ni català preveuen aplicar singularitats en funció del nombre d’habitants o de la densitat de població dels municipis

Primers dies en què la canalla menor de 14 anys pot sortir de casa després d’un mes i mig de confinament.

FESTA

LLEURE

SALUT

ENTREVISTA

Pessimisme de cara a la possible celebració de les festes majors a l’estiu

L’obertura de les piscines públiques, pendent dels protocols de seguretat

Les quatre residències de gent gran no tenen cap cas positiu de Covid-19

Eduard Àlvarez (Barcelona, 1984) Professor d’Economia i Empresa a la UOC

Els consistoris admeten que, tot i tenir la majoria d’actes del cartell lligats, no conserven gaire confiança que es puguin dur a terme. Els professionals del sector auguren una “forta crisi”.

Alguns consistoris garriguencs ja han iniciat la posada a punt dels recintes aquàtics per tenir-ho tot preparat en cas que les autoritats permetin el bany durant els mesos d’estiu.

Tot i que els contagis i les defuncions en residències de gent gran a Catalunya són un percentatge elevat, als quatre centres de la comarca no hi ha hagut fins ara cap positiu.

Pàgina 18

Pàgina 19

Pàgina 34-35

“Tendir a una menor mobilitat potser no serà del tot negatiu” Pàgina 48

2

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Miscel·lània EQUIP

SOMGARRIGUES Consell de redacció: Anna Farré Xavi Pastó Ferran Casas

Francesc Florensa Miquel Andreu Abel Pujol

Coordinació: Francesc Florensa Redacció: Miquel Andreu Laura Quintana

Abel Pujol

Disseny gràfic: Adrià Martí Fotografia: Xavi Minguella Correcció: Mar Esteller Departament comercial: Francesc Florensa President: Emili Farré Col·laboradors: Anna Vilalta Jordi Prats Ignasi Revés Anton Bundó Albert Vilà Josep Rubió Jordi Esteller Joel Jové Òscar Bernaus Joan Cornudella Adrià Garcia Jordi Mir Jordi Capdevila Aleix Renyé Josep Maria Baiget Joan Albert Mas Ramon Benet Josep Maria Anglès Alba Carbonell Carme Vidalhuguet Rafel Safont Marc Macià Emma Tost Isaac Beà Mireia Turón

Marina Pujol Laura Quintana Anna Maria Capdevila Salvador Giné Ramon Queralt Joan Maira Morlans Josep Maria Nogué Mireia Zaidín Raül Perucho Jordi Calvís Miquel Àngel Estradé Bernat Morgades Miquel Àngel Sarrà Albert Valero Josep Pau Joan Teixidó Santi Arbós Gabriel Pena Víctor Masip Ferran Obiols Carla Roca Mariona Farré Marina Pujol Sílvia Pallejà Stefi-Gabrielle

Imprimeix: INDUGRAF OFFSET SA Dipòsit legal LL-487-2000 Edita: Associació Cultural Garriguenca de Comunicacions

EDITORIAL Reivindicar els pobles

N

i el pla de desconfinament del govern espanyol (el que, de grat o per força, s’acabarà aplicant) ni el que proposava la Generalitat, tot i que més ajustat territorialment, no preveuen mesures singulars i adaptades a pobles petits. Amb unes característiques territorials i demogràfiques tan dispars, és incomprensible que no s’hagi tingut en compte el nombre d’habitants o la densitat de població. Quin sentit té aplicar el mateix raser a una ciutat de 140.000 habitants com Lleida que a pobles com el Soleràs, el Cogul, Alcanó o el Vilosell? Ja costa d’entendre els motius pels quals aquests pobles han hagut d’estar tot aquest temps seguint les mateixes consignes que les de qualsevol barri de Barcelona; però en general ho han fet, i es podria arribar a entendre que, des del sentit comú i amb responsabilitat, algú hagués

Que la diferència urbà/rural no hagi estat al debat públic diu molt de la configuració de l’ecosistema mediàtic i polític fet de més i de menys. Passejar en solitari per un camí, anar a l’hort o que la canalla, ja molt escassa en alguns municipis, surti una estona al carrer, amb les mesures de seguretat pertinents, no hauria de ser cap amenaça per a la salut pública; o no més que agafar el metro. Aquesta era una oportunitat magnífica per reivindicar els avantatges del món rural de cara a aquells que, arran de la crisi, es puguin plantejar canvis de vida. Que la diferència urbà/ rural no hagi estat més present al debat públic diu molt, també, de la configuració de l’ecosistema mediàtic i polític del país, escorat en una visió urbanita i parcial. En tot cas, no són processos ràpids, som a temps de fer-nos sentir i per a això caldrà que les veus i els mitjans de comunicació de pobles i comarques siguin forts i reconeguts.

U

Coses del 527

n mes i mig després, tornem a treure una edició en paper. Com sabeu, arran de les circumstàncies excepcionals que vivim, les tres edicions anteriors les hem publicat en format digital i d’accés obert per a tothom, però tal com vam anunciar i prometre, aquesta torna a ser en paper.

Com vam avançar, té més pàgines que de normal i és una combinació de nous continguts i de recull d’altres que, tot i haver-se publicat a les edicions digitals, crèiem que tenien encara vigència i que valia la pena que quedessin en paper. Ho trobareu indicat a l’angle superior de la pàgina amb una icona PDF. Malgrat el que pot semblar un retorn a la normalitat, una part d’aquesta edició l’hem repartit entre molt poca gent i l’altra l’hem enviat per Correus, cosa que pot haver generat algun retard i ja us en demanem disculpes d’entrada. Igualment, la plantilla de SomGarrigues continua fent teletreball i segurament serà així, encara, durant tot el mes de maig. Cuidem-nos!

Ara fa 20 anys

C/ Nou, 2 2a · 25400 · LES BORGES BLANQUES Telèfon: 973142420 administracio@somgarrigues.cat www.somgarrigues.cat SomGarrigues és un mitjà independent i plural. La seua opinió s’expressa mitjançant l’editorial. Les cartes al director expressen l’opinió dels seus autors.

La redacció no té l’obligació d’acceptar totes les col·laboracions.

Reconeixements: Premi Ateneus 2008 al millor mitjà de comunicació editat per una associació cultural.

Premi Tasis-Torrent 2008 a la millor iniciativa periodística i empresarial.

Premi Tasis-Torrent 2011 a la millor iniciativa periodística i empresarial.

Premi Pica d’Estats 2012 al millor treball publicat o emès als mitjans de comunicació local.

Premi a la Millor Publicació de Premsa Comarcal 2014, adjudicat per APPEC, ACPC i AMIC. Premi a la Millor Publicació Digital 2017, adjudicat per APPEC, ACPC i AMIC.

L3S X1FR3S

85

4

són els casos positius de Covid diagnosticats a la comarca, segons Salut.

són les fases de desconfinament que preveu el govern espanyol.

4

0

són els aplecs que s’havien de fer al maig i han estat cancel·lats.

són els positius que s’han registrat fins ara a les residències de la comarca.

Amb el suport de:

597

són els treballadors afectats per algun ERTO a les Garrigues.

30

són els dies que dura el Ramadà, un dels cinc pilars bàsics de l’Islam.

‘SomGarrigues’ núm. 5

E

l cinquè número del Som es feia ressò de la trobada de la ZER Riu Set, que avui ha perdut dues de les escoles que en formaven part.

A l’Albagés era viva la polèmica municipal i un centenar de veïns elegien una comissió paral·lela a l’Ajuntament. A Juncosa continuava el debat de l’abocador. Pagesos de la comarca feien talls de carretera per la situació de l’ametlla, molt diferent de l’actual.

3

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

MeteoSom METEOROLOGIA

Pluges d’abril que tornen a fer baixar rius i fondos Terreny humit. Al no haver fet cap calorada que assequés el terreny, les precipitacions d’aquest abril, sobretot les del temporal del 18 al 21, han fet que l’aigua tornés a manifestar-se abundosament en rius i fondos de la comarca.

143 L

141 L

79 L

ARBECA

JUNEDA

ALFÉS

LES BORGES BLANQUES

119 L 70 L

145 L

JUNCOSA

LA GRANADELLA

MAIALS

143 L

145 L

L’ALBI

CERVIÀ

EL SOLERÀS

254 L

LA POBLA DE CÉRVOLES

L’ESPLUGA CALBA

LES BORGES

160 L

CERVIÀ

250 L

130 L

EL VILOSELL

LA GRANADELLA

150 L JUNCOSA

LES BORGES

61 L

VINAIXA

201 L

47 L

LA POBLA DE CÉRVOLES

LA GRANADELLA

70 L

VINAIXA

CERVIÀ

L’ALBI

78 L

LA POBLA DE CÉRVOLES

34 L

MAIALS

BELLAGUARDA

47 L

124 L

67 L

138 L

ARBECA

JUNEDA

108 L

86 L

L’ESPLUGA CALBA

L 320 L 271 VINAIXA

191 L

105 L

224 L

50 L

41 L

ARBECA

JUNEDA

ELS OMELLONS

164 L

106 L

90 L

218 L

MAIALS

BOVERA

Pluja acumulada del 22 al 23 d’octubre del 2019

Pluja acumulada del 8 al 22 de gener del 2020

Pluja acumulada del 18 al 21 d’abril del 2020

FONTS: Meteoròlegs locals i col·laboradors de ‘SomGarrigues’

Redacció · Comarca 78,4 litres a la Pobla de Cérvoles; 70 a Vinaixa; 61,8 a Cervià; 50 a Arbeca; 47,4 a la Granadella; 47 a les Borges; 41 a Juneda; 34,5 a Maials. Són algunes de les quantitats de pluja caigudes a la comarca entre el dissabte 18 i el dimarts 21 d’abril, en el que suposa un episodi notablement plujós, marcat per moltes hores seguides de precipitació i, per tant, amb acumulacions importants d’aigua. A les Borges, per exemple, només el dia 21 van caure 30 l/ m2, “cosa poc freqüent”, diu Joan M. Morlans, col·laborador de SomGarrigues entès en la matèria i que recull dades amb un observatori particular.

Tècnicament també era una DANA (de-

pressió aïllada a nivells alts), com a la tardor, però aquesta vegada va ser molt diferent d’aquells aiguats i del Glòria del gener. Aleshores, com ara, també va ploure moltes hores seguides, però la diferència estava en la intensitat. Mentre que a l’octubre, per exemple, es van registrar a la comarca precipitacions d’entre 150 i 270 litres, segons el poble, a la DANA de l’abril no es van superar els 8090 [v. mapes]. A diferència de llavors, a

El temporal del 18 al 21 d’abril va deixar quantitats importants però lluny dels aiguats de l’octubre i el gener

Imatge presa a la confluència dels rius Set i Gorgs, al terme de Cervià, el passat 21 d’abril.

FOTO: M.P.

més, les Garrigues van quedar lluny de l’epicentre del temporal, situat a les comarques de Barcelona i Girona, mentre que a l’octubre i al gener l’epicentre era molt més pròxim.

No obstant això, el fet que la pluja d’ara hagués caigut sobre un terreny que no havia patit cap calorada i que, per tant, no havia perdut la humitat acumulada en els darrers mesos i tenia els aqüífers encara molt plens, va fer que aviat en creixés el cabal. A Juneda, per exemple, la Femosa va augmentar molt la quantitat d’aigua que portava però no va arribar a sobreeixir el conducte habitual. A Arbeca, els fondos del Corb i del Trull van tornar a baixar a l’ample, però sense la força dels episodis precedents. A Belianes, municipi immediatament anterior del curs del

La pluja ha caigut sobre terreny humit i amb els aqüífers plens, cosa que ha fet créixer el cabal de rius riu Corb, el consistori va fer ahir un avís a la població instant-la a abstenir-se de creuar guals i passos a nivell i a allunyar-se de la llera.

“Tot i ser un aiguat important, el d’aquest abril va ser un aiguat normal, típic de primavera, amb afectació principal a la costa o en punts de l’interior diferents dels nostres però que pot passar cada any”, diu Morlans. Poc després, el 27 i 28 d’abril, encara va tornar a haver-hi precipitacions que, tot i ser força intenses en alguns moments, no van acumular més d’una desena de litres cada un dels dos dies; suficients, però, per tornar a fer circular aigua en superfície en alguns dels fondos de la comarca.

4

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Miscel·lània

Carta als lectors

F

a un mes i mig que tot ha canviat. Qui ens Som sempre hem considerat essencials. havia de dir el 7 de març, quan celebràvem En aquestes setmanes no han sortit, tampoc, les ediciels 20 anys de SomGarrigues, que estàvem a ons de la revista mensual SomEsports de març i abril, punt de viure una pandèmia mundial i en- un període en què s’ha aturat tota l’activitat esportiva traríem en un període de confinament que, 50 dies no domèstica. També s’ha vist afectat, naturalment, el després, encara no ha acabat i ho capgira tot arreu del SomCanalla, del qual a finals d’abril tocava el númemón. Malauradament, aquí no ens hem salvat de con- ro 4. Amb totes les escoles tancades, la distribució es tagis i defuncions i, primer de tot, volem transmetre feia impossible i, per tant, serà una edició digital, que els nostres ànims a qui li hagi tocat la malaltia de prop. us animem a compartir amb els infants de casa, a qui Afortunadament, els casos no s’han disparat i les Gar- també volem felicitar per haver aguantat un confinarigues es manté com una comarca amb una afectació ment especialment difícil per a ells. relativament baixa.

Volem agrair, finalment, la confiança dels nostres Sense fer cap ERTO ni imposar vacances forçades, a subscriptors, la peça clau de tot aquest projecte coSomGarrigues vam optar pel teletreball des del primer municatiu. Malgrat la difusió intensa que vam fer per dia de la crisi sanitària, per prexarxes i pregons de les ediservar la salut dels treballadors cions digitals, sabem que no i de les seues famílies, amb les van arribar a tots els racons A ‘SomGarrigues’ la situació no dificultats logístiques que això i ens disculpem. Ens falten és gens fàcil, però volem seguir molts telèfons mòbils i adresuposava, així com la de repartidors i lectors, a qui volíem evitar ces de correu electrònic, que aportant proximitat, rigor, fer sortir de casa en un moment us demanem que ens feu arconfiança, veracitat i empatia que es recomanava no fer-ho. ribar a administracio@somVam publicar edicions especials garrigues.cat. en format digital i d’accés obert a tothom, per explicar, Hem entrat en un sot profund, del qual només en com sempre, la situació des d’una òptica comarcal i de sortirem junts. A SomGarrigues la situació no és proximitat. Era una decisió que suposava renunciar a gens fàcil, però volem seguir aportant a la comuniles vendes, a la qual va seguir una altra que suposava tat la nostra part, que és proximitat, rigor, confianrenunciar a una part important d’ingressos: no cobrar ça, veracitat i empatia. I a la comunitat us demanem la publicitat als nostres anunciants habituals corres- que contribuïu a reforçar el mitjà comarcal de refeponents a les edicions digitals d’abril i a aquesta en rència, seguint com a subscriptors els que ja ho sou paper. Igualment, no passarem els rebuts de març fins i fent-vos-en els que encara no, ja sigui a través de que la gent torni a treballar amb normalitat. www.somgarrigues.cat o al telèfon 973142420. No voSom conscients del mal moment que passen el co- lem dependre d’ajuts institucionals, volem ser forts merç i l’empresa locals, que són la major part dels i lliures, que és la millor manera perquè no quedin nostres anunciants, i volíem contribuir a no agreu- invisibilitzats tots els angles d’una comunitat, la garjar-la. Esperem que una de les lliçons de tot això sigui riguenca, que té tot el dret a escriure també les seues la necessitat de reforçar les xarxes locals, a qui des del pàgines per a la història.

Equip de ‘SomGarrigues’

5

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Opinió LA VOLTA A LA CABANA

I si pot ser, que sigui d’aquí

SÍLVIA PALLEJÀ silvia.palleja@somgarrigues.cat

S

eguim en pausa però la gana i la necessitat d’alimentar-nos no n’entenen, de pausa. Ens enfundem els guants, ens fiquem les mascaretes que voluntàries del poble han confeccionat i anem a comprar a les botigues del poble. “Ara sí que hi ha gent que compra al poble!” “A veure si aprenem a valorar-ho i seguim comprant aquí”, aquesta és una de les converses que s’enceten a la cua que es forma a la porta de la botiga. “Aquí porten el pa de Rosselló”, “sí, i en aquella de la Granadella”, “la carn els dimecres”, “i d’on la porten?”. De comentaris i opinions no en falten pas, mentre jo em pregunto si comprar al comerç local vol dir consumir productes de proximitat. Quant producte local, de petits productors, agroecològic o amb valor social hi ha a les botigues dels nostres pobles? L’accés als supermercats i les grans superfícies amb més oferta i millors preus van obligar els petits comerços a tancar o a reinventar-se. Un canvi que va provocar que es deixessin de costat aspectes com la procedència dels productes que es venen. També ara és moment d’adaptar-se. Les botigues de les poblacions de la nostra comarca han estat el rebost de tots els veïns i veïnes i han vist triplicada la feina. Els productors locals han vist tancar els seus canals de distribució, mercats, restaurants i escoles, i s’han adaptat a la situació fent comandes en línia i repartiment a domicili. Tots som capaços d’adaptar-nos en situacions excepcionals. Davant aquestes reflexions, potser cal que botiguers i consumidors apostin per productes d’aquí, i potser són els productors qui han de facilitar l’accés als seus productes. I mentrestant, o ens hi posem tots plegats i transformem l’economia i el consum, o ens conformem amb el que sempre hem fet, acomodar-nos a consumir el que ens vagi millor i beneficiar les grans marques i superfícies.

DE L’HORTA AL SECÀ

Potencial endogen

A

CARLA ROCA

vís a navegants: ací no trobareu referències a cap enemic invisible. Ben al contrari, açò és un cant ferm a la cosa concreta: als projectes productius de proximitat i/o ecològics, que han tingut la destresa de fer de l’actual crisi un cru aprenentatge. No com d’altres, que de tot en fan una oportunitat per exercir la filantropia a lo Amancio Ortega, versió rural 2.0: s’estila el pagès washing a l’agronegoci, també a casa nostra.

Aquestes setmanes, hem assistit a un fenomen accelerat d’enxarxament entre petites productores alimentàries, que han triplicat la venda a domicili, tot reinventant els canals de distribució tradicionals.

Sumem-hi l’exitosa campanya en defensa dels horts d’autoconsum i pel manteniment dels mercats a l’aire lliure (de competència municipal), que han confirmat l’existència d’alternatives vàlides i dignes, aportant resiliència a un sector amb dècades d’UCI acumulades.

Davant d’això, es fa palès que tant les

carla.roca@somgarrigues.cat

polítiques conjunturals com el paradigma sobre el qual hem construït l’anomenada normalitat responen a una lògica política i social urbanocèntrica i al servei del gran capital. Resulta que, mentre es dispara la despesa als supermercats i les grans superfícies i la nostra agenda es col·lapsa d’entreteniments balconaires, la petita pagesia assaja noves maneres, sense el suport de l’administració. I funcionen.

Potser ha arribat l’hora de traçar una estratègia d’autosuficiència alimentària. Als pobles, creant i consolidant vincles entre pagesia local i botigues, bars, escoles residències i grups de consum. I a la comarca, creant eines de distribució compartida que seguisquen la lògica d’un nou sentit comú, més d’acord amb els recursos i les necessitats del territori i la seua gent. Enfront del model neoliberal de globalització corporativa i les seues múltiples crisis, comencem a caminar per fer de les Garrigues un indret més saludable, més sostenible i més sobirà? La lluita contra el despoblament també va d’això.

TOCANT A MÀ

Grans, fràgils i vulnerables

E

CARME VIDALHUGUET

l moment que ens toca de viure demana complicitats i confiances. Mútues. Confiances i complicitats entre dirigents polítics i ciutadans. I a la inversa. I és en situacions com aquestes que dels polítics se’n valora la capacitat de lideratge, que vol dir la possibilitat de generar optimisme accentuant, entre uns i altres, i entre ells, més les afinitats que no pas les diferències. Optimisme, sobretot, de cara als més dèbils, als més fràgils, als més vulnerables, als més grans de tots. Aquells que compten cada dia que passa com si fos un regal. Aquells que, sovint, més per forçada obligació dels seus que no pas per volguda voluntat, surten de casa i comparteixen vida amb d’altres en residències. I potser el més colpidor d’aquest trànsit de la Covid-19 són les xifres de morts entre la gent gran en els geriàtrics. Colpidores, les xifres, no perquè siguin xifres i prou, sinó perquè hi posem nom i, al nom, hi posem cara. És cert que hi ha una diferència entre els verbs ésser, viure i existir. La pulsió de ser, la compatim amb tota la matèria; la de viure, la compartim amb els éssers vius; però l’existir és específicament

carme.vidalhuguet@somgarrigues.cat

humà. I només existim en la mirada d’un altre. Per existir necessitem el reconeixement. És l’exemple de la novel·la L’home invisible de Ralph Ellison quan diu: “enteneu-ho bé, soc invisible perquè la gent refusa de veure’m”. Doncs el que passa de vegades en la vellesa és que l’existència pot morir fins i tot abans que la vida s’extingeixi, tot just perquè els distribuïdors habituals de reconeixement desapareixen l’un rere l’altre. Hem llegit i rellegit com a les residències, amb tot el bon saber fer dels assistents, a la gent gran se li allarga la vida, però no pas l’existència. Els vells moren sols, perquè l’existència els ha deixat abans que la vida. I aquest és el drama de la vellesa: no pas que els més vulnerables i els més fràgils de la nostra societat no tinguin necessitat dels altres, sinó que els altres ja no en tenen d’ells. I, emocionalment, el món que ens toca de viure, no hi sap posar remei. Només ens servim de pal·liatius, que atenuen els símptomes de la situació, sense actuar realment sobre la causa. Subterfugis amb efecte passatger. Com el nen, que és dels pares; l’avi és dels fills. Amb tot el sentit de la responsabilitat que això comporta. Perquè cadascú és responsable dels seus.

6

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Opinió CAFÈ TERTAMLA

Carta a la Núria

N’aprendrem res de tot plegat?

ALBERT VILÀ

F

GABRIEL PENA gabriel.pena@somgarrigues.cat

Q

FACTA, NON VERBA

uan ens vam conèixer, un vespre d’estiu a Almatret, em va corprendre el teu pas, més lent que el dels altres. Més si tenim en compte que, acabat d’aterrar i de fer-me amb la colla, em vau dir que anàvem a tirar pedres a una casa als afores i que, per tant, vaig pensar, tard o d’hora ens veuríem obligats a córrer. Ara fa molt que no pujo al poble i, quan ho he fet, si ens hem vist, haurem intercanviat quatre paraules. Però a través de les xarxes t’he redescobert i fa temps que m’agradaria passar una estona amb tu i escoltar-te parlar sobre literatura, filosofia i art. Una vegada un editor em va dir que una vida dona per llegir uns vuit-cents llibres. Tu, en canvi, ja hauràs donat la volta al comptador. Se’m fa estrany no llegir-te fora dels teus propis canals. Massa que diem els que no sabem gran cosa. Hauries de ser tu, que tens tant a dir i dius tant amb les teves recomanacions i cites, qui ens encomanés la llum (i el fum) d’estampa a través de la premsa i de les tribunes d’opinió.

“Sóc la vida que empeny, no el cos que arrossego”, llegeixo en un dels teus darrers posts. Gràcies per corprendre’m com el primer dia, Núria. Núria Pujol i Tamarit.

a uns dies xerrava per telèfon amb una bona amiga: una trucada normal, de les d’abans, sense veure’ns.

Parlàvem de com tot això ens canviaria, ho canviaria tot... i al cap d’una estona ens donàvem compte que els canvis que comentàvem potser eren més desitjos que fets consumats.

Llegeixo els articles de la Sílvia Pallejà i la Carla Roca sobre consum local del darrer Som (si vosaltres no ho heu fet, llegiu-los, que són un gust) i vaig fent que sí amb el cap. Però de seguida prenc consciència i veig com avui mateix, al mercat central de Lleida, es ven fruita de França i Suïssa per guanyar un cèntim. I si es venen, és que es compren i es recompren. M’ho espolso del cap, i intento centrar-me en com un whatsapp d’un pastor d’Aitona que fa formatges i no dona l’abast ha aconseguit vendre i repartir a Torregrossa i Torrebesses. Quan ens hi posem, ho fem molt bé.

Llegeixo, també, notícies de l’Associació de Micropobles, ben representada per un alcalde garri-

albert.vila@somgarrigues.cat

guenc, i l’editorial del passat SomGarrigues i de nou penso que el que diuen clama al cel. El que serveix per a Tarrés, no serveix per a Barcelona i al revés. I que les mesures de confinament i desconfinament no poden, ni han de ser iguals al Barcelonès i a les Garrigues. El “pensa global i actua local” de tota la vida, vaige.

Engego la tele, veig el Sánchez i els de les medalles i ja podeu pensar el que em ve al cap...

Hi ha, però, un tema en el qual veig consens. Em refereixo a la posada en valor del fet de viure en un poble. Les virtuts, la gent de la comarca ja les sabíem. Ara prenen una altra consideració aspectes com la seguretat i un menor risc de contagis; o veure com la botiguera del poble et porta una comanda a casa sense que li hagis demanat, et digui que ja li pagaràs i a sobre et doni les gràcies; o viure en un entorn natural, més enllà d’un parc amb gespa ensulfatada i 4 pins rodejats de ciment. Potser sí que aprendrem alguna cosa... i és que viure al poble és i serà una oportunitat, amb (i sense) virus.

PERUCHO

Classes ‘online’

EMMA TOST emma.tost@somgarrigues.cat

L CAL MODEST

L’exili que enyorava les Garrigues

R

TRIBUNA JOVE

MARC MACIÀ

amon Fabregat i Arrufat és d’aquelles figures a qui el destí obligà a empassar-se la vida més amarga i, en canvi, ell ho entomà de cara. Militant del Centre Democràtic i Republicà i de la Joventut Catalanista de les Borges, ingressà a Acció Catalana i seguí Macià a l’exili a bord de l’Estat Català. Durant la República va militar al Bloc Obrer i Camperol, després a Estat Català - Partit Proletari i finalment al PSUC. La guerra i la dictadura el van portar altre cop a l’exili, des d’on va impulsar una brillant obra cultural, d’on destaca la publicació de dues de les grans revistes literàries de tot l’exili català: Pont Blau i Xaloc.

Aprofitant el confinament estic rellegint els números de Pont Blau (els podeu trobar a la web de l’Arxiu Històric de la Ciutat de Barcelona) i gaudeixo com mai del Fabregat en estat pur. El seu activisme cultural es pot resseguir des la dècada dels anys deu del segle XX i pràcticament es pot trobar articles seus

marc.macia@somgarrigues.cat

cada any fins al 1981, quan es deixà de publicar Xaloc. Sorprèn veure amb quina vivacitat el borgenc enyorava les Garrigues, sempre presents en la seva obra: “De vegades, les collidores tindran necessitat d’enfilar-se al capdamunt de l’escala de mà per poder abastar una branca repatània; els xicots, al peu de l’oliver, faran una pausa que aprofitaran per agafar la bota i fer un traguet, mentre amb ulls agradablement sorpresos contemplaran un celatge en el qual els núvols tindran un color de carn morena i massissa, passada pel sedàs del clima dur i malcarat de les Garrigues.”

Entristeix saber que, quan tornà a les Borges durant la transició postfranquista, va passar pel Bar Versalles, avui desaparegut, on un grup de carlistes li recriminaren el seu passat polític. Segurament no eren conscients que feien el ridícul més gran de la seva vida ja que, poc després, Fabregat fou guardonat amb la Creu de Sant Jordi de la Generalitat de Catalunya.

a pandèmia del coronavirus a sacsejat el sistema actual tant moralment com a la pràctica. Tothom mira expectant els telenotícies dels quals la pandèmia se n’ha fet senyora, però si bé el seu nom apareix reiteradament no hi ha cap certesa, només noves dades que no sabem com analitzar ni quina conclusió extreure’n.

Pels milers d’estudiants quan es va anunciar la suspensió de classes, la notícia va ser rebuda amb una silenciosa alegria, uns quinze dies amb un xic de relax, va ser el pensament de molts. Ara bé, els dies passen i dins les cases el temps s’allarguissa, i els estudiants que es preparen per la selectivitat comencen a pensar com els afectarà a l’entrada a la universitat. Tot i que, sens dubte, és un problema menor en l’escala de prioritats, els correus encomanant feina mantenen ocupats i preocupats els estudiants durant les tedioses hores a casa. El sistema educatiu s’ha hagut d’amotllar a les circumstàncies, i els professors s’han endinsat al món de les noves tecnologies on els papers a voltes s’han invertit, i han estat els mateixos alumnes que han ajudat a engegar un sistema de classes online. Perquè tot i l’estrès que la feina pot provocar, els estudiants s’examinaran al juliol, i aquest mateix examen els esperona per no avorrir-se tant.

7

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Opinió CONVIVÈNCIA

AFEDEMÓN!

Agustina de Fulleda

A

JOSEP MARIA ANGLÈS

l poble hi ha notícies: avui, dia 4 de març de 1786, Raimunda Domènech i Joan Saragossa, fills de Fulleda, han tingut una nena a la qual bategen amb el nom d’Agustina. Onze anys abans havia nascut a Saragossa la persona que més la va enaltir, el general José de Palafox. Ambdós foren notables lluitadors en la guerra del Francès, el conflicte bèl•lic que s’inicià el 1808 amb l’entrada de les tropes napoleòniques.

La guerra és un factor constant en la nostra història.

Vint anys no són res... però en aquest temps l’Agustina s’ha casat a Barcelona, a l’església de Santa Maria del Pi, amb el caporal d’artilleria Joan Roca Vilaseca, a qui el mes de juny de 1808 acompanya per combatre a la batalla del Bruc, lluitant contra una columna de 3.800 francesos on l’artilleria fou decisiva. Els invasors pateixen 400 morts i quasi 1.000 ferits. Una desfeta... no eren tan imbatibles com tothom creia. Aquí neix la llegenda del timbaler del Bruc. Malgrat tot, els efectius napoleònics es continuen desplegant i les tropes on s’enquadra el marit d’Agustina retrocedeixen cap a Saragossa, on viuen prop de 50.000 persones.

La ciutat tenia les defenses antiquades, poca munició i pocs queviures, és a dir, les pitjors cartes. Durant el primer dels dos setges, Agustina i altres dones són voluntàries per realitzar feines de suport.

La defensa de la determinant porta del Portillo, contigua a l’església, va a càrrec d’un canó del 24. En el transcurs del combat ressona una forta explosió en aquest emplaçament que mata els artillers i destapa la via d’entrada a l’enemic. Agustina, enmig d’una situació extremadament perillosa, s’obre pas i aconsegueix disparar-lo repetidament, com escriu Palafox: “dando fuego a la pieza todo el tiempo que duró el ataque”. Gràcies al seu inesperat contraatac abat el grup francès i l’obliga a replegar-se, la qual cosa, a més, encoratja els defensors.

El general Palafox va reconèixer l’ànim de la seva acció. Començava la llegenda d’Agustina. Fins i tot Goya li dedicarà un dels seus gravats en el qual aplica el botafoc al canó amb els cadàvers dels

Dies de pell, nit de somnis

josepmaria.angles@somgarrigues.cat

artillers als seus peus.

Sabem que Agustina va descarregar una peça del 24, molt utilitzada en artilleria naval però difícil de maniobrar a terra.

La veritat és que impressiona: té un pes de 2.500 quilos a més dels gairebé 500 de la curenya. L’equip de tir està compost de 12 artillers que el carregaven amb projectils de 24 lliures, és a dir, 11,70 quilos –que en contra del que es veu al cinema són massissos i no exploten–, o amb bocins de ferro, plom o fins i tot pedres, metralla que a curta distància provoca una terrible destrossa en l’enemic.

Agustina ja consta a la nòmina d’artillers amb dret a ranxo i uniforme... cosa important: si et feien presoner vestit de paisà, l’afusellament era immediat. Era una dona forta i excepcional.

Un cop perduda la ciutat de Saragossa fou conduïda presonera amb el seu fill fins a Puente de la Reina. Malgrat estar malalta s’escapa, però el seu fill mor. Poc després la trobem a Tortosa combatent un altre cop l’exèrcit de Napoleó... on també és capturada, però l’intercanvien per un captiu francès. Sense gaire temps per al descans, la destinen a Vitòria enquadrada en una bateria de muntanya on vencen les tropes de Josep Bonaparte, el germà gran de Napoleó, victòria que sumada a la derrota francesa a Rússia projecta el cop definitiu al domini francès.

Acabada la guerra, rep honors del llastimós Ferran VII –considerat per la seva incapacitat el pitjor rei de la història d’Espanya– si bé a Lleida els absolutistes locals el van aclamar entusiasmats. A poc a poc, la fama d’Agustina es difumina. Mor el seu marit i es casa amb un metge, Juan Cobos. Viu a València, a Sevilla i a Ceuta, on expira als 71 anys. El 1870 l’Ajuntament de Saragossa trasllada el seu cadàver amb tots els honors.

Agustina no va ser l’única dona originària de Catalunya que combaté en els setges de Saragossa. Podríem destacar Maria Ràfols, monja de Vilafranca del Penedès, i la gironina Consolación Azlor, comtessa de Bureta.

Els de Ponent hi vam participar també amb una força armada de 200 homes, els miquelets de Lleida.

Fulleda ha sabut honorar la seva memòria i la nostra història.

MARINA PUJOL marina.pujol@somgarrigues.cat

A

questa setmana he jugat una estona amb la meva neboda i hem rigut juntes mentre ens dèiem ximpleries inofensives. He compartit també moments amb els pares i hem comentat això i allò. Amb el meu marit hem esmorzat junts abans de posar-nos a treballar mentre parlàvem de com creixen les flors de la terrassa. Hem plorat juntes amb una amiga que ha perdut la seva mare i hem rigut amb una altra a la que he felicitat pels seus 50 anys; he assistit a una reunió d’Intermon; la meva amiga alemanya m’ha presentat al seu bebè i amb els companys de feina hem preparat un projecte per als propers dos mesos. M’he vist amb uns quants pares per parlar dels seus fills i de com porten el curs. He celebrat Sant Jordi; he acabat un dels llibres del Toni Soler i he fet exercici. He rebut classes d’anglès, m’he inscrit a un curs d’escriptura i he gaudit d’una nit de teatre. Perquè sigui com sigui, des de casa i a través de pantalles diverses, res ni ningú ens pot prendre el continuar vivint i sentint. Tot això de dia; a les nits somnio en les noves persones que em trobaré al tren quan pugui sortir al carrer.

VOREJANT EL SET

Aigua de farigola i fregues d’espígol

M

JOSEP RUBIÓ

es i mig de confinament. Mes i mig de control territorial per part l’estat però de descontrol en altres aspectes. L’especulació a l’alça. Proves defectuoses per detectar el virus; funeràries intentant fer l’agost amb les famílies dels morts; companyies de vol aprofitant-se dels viatgers que volen retornar als seus països d’origen amb un preus abusius, comptes i recomptes de mascaretes, plans de desconfinament per demostrar qui la té més grossa... Sort de la societat civil, com sempre, que ha tornat a donar mostres sobrades del seu voluntariat, solidaritat i cooperació.

Crec que des de la primera setmana de decretar-se l’estat d’alarma vaig decidir, de forma unilateral, deixar les xarxes socials de banda, ni vídeos, ni àudios, ni textos, ni informes respecte a la pandèmia... i sort que no tinc Instagram, ni Twitter, ni Facebook. Només el telenotícies de 2/4 de 3 i si puc, el de la nit. Ja n’hi ha prou per seguir l’evolució de la pandèmia. I ara, després de tots aquests dies, fins i tot em fa mandra mirar les notícies. Era d’esperar que la batalla, la guerra en què ha convertit el govern central la gestió d’aquesta crisi sanitària, amb rodes de premsa gairebé castrenses, amb un ús d’un vocabulari excessivament bèl·lic, per altra banda normal, al veure més estrelles i distincions que mai dalt d’un faristol, es traduís, definitivament en un enfrontament polític, amb tot el que això comporta. Menys rodes de premsa i més material. Amb la voluntat de transparència i “en aras a la información veraz”, cada dia polítics, tècnics, metges, militars... expliquen i expressen com va l’evolució de la pandèmia. Menys parlar i més actuar. L’important són les mascaretes, els testos ràpids, les bates, els guants, els respiradors... tot el material necessari per al personal sanitari i tots aquells que fan un servei públic. Ens queden uns quants dies de confinament i molts més per tornar a la normalitat, és a dir, poder-nos abraçar, petonejar, xocar les mans, compartir el mateix got de cubata o de cervesa, fernos fotos de grup, menjars de colla, sopars populars, jugar a futbol... No sé cap a on ens portaran aquests dies que falten perquè la malaltia s’extingeixi, però la gran conclusió que n’he tret de tot plegat és que som molt fràgils. I, especialment, som molt fràgils a la veritat.

L’ésser humà, embolcallat en els grans coneixements, en una força armamentista brutal,

josep.rubio@somgarrigues.cat

en la maquinació de les millors estratègies polítiques, en la gran producció econòmica, en la creació d’una sofisticada enginyeria financera, en... creu estar per damunt del bé i del mal. Pura fatxenderia i egoisme. Al final no hem pogut amagar la nostra fragilitat davant d’aquest virus mortal. I aquí no s’acaba..., demà serà l’efecte de les conseqüències del canvi climàtic que ens desbordarà amb pluges torrencials o amb grans sequeres que acabaran de desertitzar les nostres petites i afeblides contrades. Com ja sabeu, entre la tardor de 1918 i fins a l’abril de 1919, ara fa gairebé cent anys, es produí l’onada més forta de l’afectació de la mal anomenada gripe española o grippe, que es va estendre per tot el món, i que ha estat la malaltia més mortal fins a l’actualitat, quan la Primera Guerra Mundial era a les acaballes i amb l’armistici preparat. A l’estat espanyol la malaltia entrà per la frontera, importada pels veremadors i altres treballadors agrícoles que retornaven de la rereguarda francesa a les portes de l’armistici, el novembre de 1918. L’acabament de la guerra encara agreujà més la infecció d’aquesta degut al retorn dels soldats a casa, fonamentalment en ferrocarril (europeus) o vaixell (canadencs, nord-americans o australians). La malaltia afectà de forma més virulenta els grups d’edat entre vint i quaranta anys i també afectà polítics i personalitats del moment, tampoc immunes malgrat la seva categoria social.

Les autoritats sanitàries anaven totalment perdudes i els va costar no solament definir la malaltia sinó també prendre mesures preventives. D’entrada ho feren sense tenir cap tipus de coherència ni connexió. Xavier Granero, després d’estudiar els efectes de l’epidèmia de la grip del 1918 a Barcelona, sentenciava l’any 1981: “L’estat sanitari d’un país podria mesurar-se per l’atenció, la rapidesa i efectivitat dels seus serveis en els moments de greu compromís comunitari”, que cadascú n’extregui les seves pròpies conclusions respecte a la situació actual. Teníem tots somatitzada la simptomatologia de la grip: febre alta, sensació de malestar general, mal de cap... coneguda dins la sinonímia catalana com la típica passa. Què en direm ara? Pot ser sí que haurem de posar en pràctica les mesures que proposaven les autoritats sanitàries del moment, netejar-nos el nas i la boca amb aigua de farigola i rentar la roba amb fregues d’esperit d’espígol.

8

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Cartes Nosaltres no hem cosit mascaretes

C

atalunya és, ha sigut i serà un país solidari. Només cal mirar i/o llegir les notícies aquests dies. Quan cal, participem en maratons, caixes de resistència, curses i recaptes solidaris... Quan cal ajuda ho donem tot.

Per culpa de la Covid-19 s’ha hagut de tornar a engegar mil i una campanyes per fer-hi front. Des de donar diners per a investigació fins a poder tenir equips de protecció individual (EPI) per a tots els treballadors que els calia, fer pantalles de protecció en 3D, fer de voluntari per qualsevol de les moltes associacions que han sorgit o cosir mascaretes de barrera respiratòria.

Hem sortit al carrer a aplaudir els sanitaris, els nens, els botiguers, els repartidors de menjar, els escombriaires, els Mossos, els bombers, les brigades municipals... tots els que ara en diuen serveis essencials.

Des de casa, amb tota la família confinada, la primera setmana vam anar marcant uns horaris i unes feines per a tots per organitzar el dia (àpats, estudi, joc individual, joc familiar...) que només es veia una mica alterat pels pares, ja que tots dos pertanyem als serveis essencials i hi havia dies que havíem d’anar a treballar, que al sortir aprofitàvem per comprar.

Fins aquí, érem com qualsevol família confinada a casa, però encara teníem un neguit de pensar com podíem ser més valuosos aquests dies. Dijous sentim una crida pels mitjans que es necessiten, amb caràcter d’urgència, famílies que poguessin acollir temporalment infants de 0 a 3 anys (després va ser fins a 6 anys) que podien tenir la Covid-19, que hi havien pogut estar en contacte o que els pares tenien la malaltia i no podien estar per ells.

Se’ns va encendre la llumeta. Uns anys abans ja havíem fet de família acollidora. Ara ens tornaven a necessitar i vam decidir trucar per oferir-nos.

Divendres al matí ens oferim. Divendres a la tarda ens confirmen l’acceptació. Divendres a la nit ens truquen que ens porten un nadó de 2 mesets.

La matinada de divendres a dissabte la cigonya ens torna a trucar a la porta.

Una nena de 2 mesets i la seva bossa, amb una mica de roba, llet, xumets,

1 biberó, el carnet de salut i uns fulls amb una mica d’instruccions: com és, què menja i què li agrada.

A casa han canviat totes les rutines.

Som quatre, i la nena no para quieta mai, de braç en braç i tiro perquè em toca.

No hem cosit mascaretes, però hem pogut (i encara ho estem fent) donar amor i família a una personeta que per diferents motius no en podia tenir i ara, a més, agreujat pel virus.

Els primers dies amb mesures de protecció i higiene una mica extremada, fins que van arribar els resultats de les anàlisis fetes en què ens deien que no tenia el virus i, per tant, des d’aquest moment només amor i afecte, sense proteccions, tractem aquesta personeta com una més de la família. Ens diuen valents. No ho creiem. De vegades cal afluixar una mica aquest ritme frenètic que portem i pensar en algú més que no sigui jo mateix o els meus.

Hi ha gent que tenim a prop i als quals també els cal la nostra ajuda.

Ja sabem que això (de l’acolliment) no durarà per sempre, també hi hem passat. Però per sort hem pogut anar mantenint un vincle amb els acollits anteriors, i això fa que anem creixent com a família, encara que estigui repartida pel territori.

Només ens queda animar les famílies que puguin gaudir, igual com ho fem nosaltres, d’un acolliment. La recompensa està assegurada. Veure créixer feliç un nadó que necessita una família és molt més gran que la tristesa d’haver-li de dir adéu quan toca.

Una família que no ha cosit mascaretes, Juneda

Progrés, ecologisme i Covid-19

R

epassant els diferents tipus d’informacions que s’han publicat als mitjans de comunicació sobre la pandèmia, han anat apareixent articles sobre les possibles causes de l’origen del virus i la seva facilitat per propagar-se. Articles científics i d’opinió apunten a la contaminació com un medi idoni per al contagi i l’expansió incontrolada.

Implícitament, va relacionat amb un tipus d’economia basada en la producció i el creixement continu. Explotació, transformació i producció que generen una gran varietat de residus que –amb normes o lleis– no es reciclen i ni molt menys es controlen. Molt lluny de l’economia circular i que es van acceptant com a derivades inevitables del progrés.

Sobre la base d’aquest argument s’articulen dos àmbits d’opinió. El primer considera que augmentarà la sensibilització respecte a la natura. S’espera una participació més activa i participativa en la defensa dels espais naturals, de rebuig a activitats contaminants i agressives vers el territori. Canvis que afectaran la nostra pròpia manera de viure, de ser responsables amb el nostre entorn i que, alhora, haurien d’influir en un canvi respecte a la forma de produir i consumir.

L’altra consideració apunta a la necessitat vital del treball, de recuperar l’activitat econòmica com més aviat millor amb tota mena de facilitats. O sigui, no posar gaires entrebancs a qualsevol activitat econòmica, per exemple, exigències en les emissions contaminants. Una mena de carta blanca, mirar a l’altre costat. Bé, gairebé com s’ha fet fins ara. Recuperant la idea del creixement econòmic sense fi i un model que no fa res més que incrementar les desigualtats socials, com bé es pot apreciar en aquest moment tan difícil que estem vivint.

Dues visions contraposades. L’esperança d’haver après la lliçó i rectificar o el no ha passat res, continuem que ja anàvem bé.

Una paraula que reapareix sovint ens aquests articles d’opinió és la biodiversitat, el DIEC la defineix com a: diversitat biològica en totes les seves formes, nivells i combinacions.

Biodiversitat que s’apunta com un filtre a l’expansió descontrolada i progressió geomètrica d’aquest tipus de pandèmies.

A escala local, i en concret a Juneda, tenim un espai privilegiat de suport a la biodiversitat com és lo parc de la Banqueta, però necessita ser correspost amb les activitats que es desenvolupen al seu entorn com són l’agricultura, la ramaderia i altres indústries, gairebé totes en marcat caràcter intensiu.

Només queda fer-nos la pregunta: atendrem la necessitat vital de recon-

siderar un canvi envers el respecte a la natura o insistirem a recuperar la normalitat viscuda com fa quatre dies?

ADPN La Banqueta, Juneda

EUREKA

G

ent del Clot de l’Infern, ahir aniversari silenciat de la Segona República Espanyola per la pandèmia segrestada amb pany i forrellat, que tenen la clau els militars i la benemèrita, que el Sánchez i les/els unidas no podemos, ni queremos, d’Iceta, de Colau i l’Asens, talment una il·lusió filla del miratge, pretenen que els comprem el missatge, en la ciència-ficció engendrada d’un estat decadent per lo Deulofeu anunciat i denunciat.

Ahir 14 d’abril, embadalit i sorprès finalment després de mesos sense circular, vaig veure des de la terrassa de casa passar el tren, de Lleida - Juneda - la Plana Picamoixons - Barcelona.

Bon viatge, tren d’una sola via. Fes via sense altres accidents, en tot cas fins la pròxima riuada, sense mai perdre l’esperança, que un dia, qui sap, potser tindrem un tren a cada hora. Si no per la Renfe, per l’SNFC francesa, que ha desembarcat en l’alta velocitat. L’Aznar ho sap?

Pere Barrufet, Juneda

SomGarrigues només acceptarà les cartes al director que vagin acompanyades amb el DNI del seu autor. Així mateix, el límit d’extensió és de 2.000 caràcters.

La publicació no es fa responsable de les opinions expressades pels lectors.

L’opinió del mitjà s’expressa a l’Editorial.

9

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Coronavirus Covid-19 SALUT

Un desconfinament que ignora el món rural Uniformitat. El pla de desescalada anunciat pel govern espanyol pren com a base les províncies, de manera que s’aplicaran les mateixes mesures a la ciutat de Lleida que als pobles de les Garrigues. La proposta de la Generalitat tenia com a referència les àrees bàsiques de salut, però tampoc diferenciava per nombre d’habitants o densitat de població. Els municipis de menys de 500 habitants reclamen mesures específiques.

L’Albagés és un dels municipis de menys de 500 habitants on els veïns es veuen obligats a seguir el mateix patró que les grans ciutats.

FOTO: Xavi Minguella

Redacció · Comarca El pla de desconfinament pel retorn a una “nova normalitat” que va esbossar el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, el 28 d’abril, es farà de manera “gradual, asimètrica i coordinada”, va dir, és a dir, tindrà en compte les diferents realitats territorials. Ara bé, aquestes realitats territorials seran les províncies, de manera que es tractarà per igual un poble de les Garrigues que la ciutat de Lleida o que un poble de la vall d’Aran. En cap cas es preveu una diferenciació d’àrees per nombre d’habitants o per densitat de població.

El pla anunciat per Sánchez ha aixecat crítiques per part del govern català, que apostava per un altre tipus de desconfinament, en què les unitats territorials serien les àrees bàsiques de salut (ABS) segons la vulnerabilitat de la població d’aquestes zones i el tant per cent estimat de població immune. Sense l’autorització de Madrid, però, el pla de la Generalitat no es pot aplicar. Tot i ser un àmbit territorial menys dispers, el de les ABS tampoc preveia una diferenciació per nombre d’habitants. L’ABS de les Borges Blanques, per exemple, inclou tant la capital comarcal com el poble menys habitat de la zona, Fulleda.

Els micropobles demanen especificitats Després que l’executiu català aprovés la seua proposta de pla de desconfinament, i abans que comparegués Pedro Sánchez a exposar la seua, l’Associació de Micropobles de Catalunya, presidida

per l’alcalde de Torrebesses, Mario Urrea, va demanar al govern català mesures específiques per planificar un desconfinament més flexible als municipis on viuen menys de 500 persones. En declaracions a l’ACN, Urrea remarcava que l’aïllament que es requereix per frenar la propagació del virus, als pobles no cal fer-lo només des de casa. Per això considera, també, que no té sentit limitar el radi de sortida de menors i adults a un quilòmetre. “Els nens poden agafar un camí cadascú i no trobar-se en tot el dia”, recorda, i afegeix que “el desconfinament no pot ser igual en ciutats de 100.000 habitants que tenen un terme de 10 km2 que en pobles de 200 veïns amb una extensió de 30 km2”.

L’Associació de Micropobles de Catalunya recorda que no té sentit limitar el radi de sortida a un quilòmetre a la rodona Un mes i mig sense aixecar la veu L’alcalde de Torrebesses assenyala que els micropobles (menors de 500 habitants) consideren que el confinament ja s’havia d’haver fet diferent, però que en aquell moment no van voler expressar-ho excessivament perquè van considerar que no s’havia de “polemitzar i mostrar diferències entre uns municipis i altres”. En aquest sentit, el 23 de març es va emetre un manifest conjunt entre l’Associació de Micropobles, l’Associació Catalana de Municipis i la Federació de

El pla del govern espanyol tindrà una durada d’entre 6 i 8 setmanes, en funció de l’afectació de cada província Municipis de Catalunya, en què es demanaven mesures de caire administratiu i econòmic però no es feia esment a una possible adaptació del confinament a les singularitats de cada lloc; de fet, s’hi reclamava “un confinament més estricte per tal que tothom es quedi a casa amb l’excepció d’aquelles persones que treballen en serveis essencials”. Amb tot, Urrea recorda que sí que des de la seua entitat s’han defensat qüestions com poder anar als horts o frenar l’arribada de persones amb segona residència.

Quatre fases La desescalada anunciada pel govern espanyol tindrà una durada d’entre 6 i 8 setmanes en funció de l’afectació de cada província en cada moment i requerirà allargar igualment l’estat d’alarma, que caduca el 9 de maig. El procés de transició consistirà en quatre fases, la primera de les quals començarà el 4 de maig. Es podran obrir petits espais d’activitat econòmica amb cita prèvia o restaurants per recollir comandes a domicili, però no per consumir als locals. Abans, el dissabte 2 de maig, ja es permetran sortides d’adults i gent gran per fer esport i passejar. Cada fase durarà dues setmanes, de manera que en el millor dels casos, la “nova normalitat” arribaria a finals de juny.

10

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Comarca INFÀNCIA

ECONOMIA

Primeres sortides permeses per a la canalla sense grans aglomeracions ni conductes irresponsables

Gairebé 600 afectats per un ERTO a les Garrigues, la sisena comarca amb les xifres més baixes

Ciutat/poble. La dualitat entre medi urbà i rural es va tornar a fer palesa arran de l’entrada en vigor el diumenge 26 de l’ordre governamental que permetia als menors de 14 anys sortir acompanyats d’un adult.

Redacció · Comarca Segons dades publicades el dimarts 29 pel Departament de Treball, a la comarca administrativa de les Garrigues ja hi ha 597 treballadors afectats per un total de 142 expedients de regulació temporal d’ocupació (ERTO).

La comarca se situa entre les sis que han patit menys afectació del conjunt del país, darrere de l’Alta Ribagorça, la Terra Alta, el Moianès, el Priorat i el Pallars Sobirà. Això s’explica per la menor afectació d’aquests expedients en el sector primari, majoritari a la comarca i que amb 688 ERTO i 3.928 treballadors afectats a tot el país, és el sector menys colpejat per la crisi, ja que no s’ha interromput en cap moment la cadena productiva.

CULTURA Al passeig del Terrall no s’han produït aglomeracions. Els pares opten per passejar cap als afores del nucli urbà.

Redacció · Comarca Al conjunt de la comarca de les Garrigues, des del passat diumenge 26 d’abril, no s’han hagut de lamentar situacions d’aglomeracions de canalla i pares en espais reduïts com a conseqüència de l’entrada en vigor del decret del govern espanyol que permetia la sortida al carrer dels menors de 14 anys acompanyats d’un adult, unes imatges que sí que es van anar repetint en diverses ciutats catalanes.

El fet que a la majoria de pobles garriguencs, amb una menor densitat demogràfica, sigui més fàcil guar-

A les Borges Blanques, la Policia Local no va aixecar cap acta per conducta irresponsable

dar la distància social, sumat al fet que els municipis de la comarca, en major o menor mesura, disposen de prou medi natural perquè la canalla pugui esbargir-se evitant les massificacions, va determinar un ordenat desesgraonament del confinament dels nens i nenes, que després d’un mes i mig de reclusió, van poder gaudir un altre cop de la vida a l’aire lliure.

Prevenció i control A les Borges Blanques, tal com s’ha anat fent des de l’inici de l’estat d’alarma, l’Ajuntament va precintar els espais de lleure comuns, com és el cas dels parcs infantils. Des de la policia local de la capital garriguenca, expliquen que la pràctica totalitat de la ciutadania va complir les recomanacions establertes i que els pares que van sortir acompanyats dels fills van optar per fer un passeig pel parc del Terrall o, la gran majoria, caminades cap al polígon industrial o el camí dels Bes-

FOTO: Xavi Minguella

La majoria de pares, tant en pobles grans com petits, van optar per passejar amb els fills fora del nucli urbà

Ajornada la cinquena edició de l’Oleaterra a la Granadella, que havia de començar el 2 de maig

sons, entre d’altres. En aquest sentit, des de l’entrada en vigor de l’ordre el diumenge 26, la Policia Local no ha hagut d’aixecar cap acta per conducta irresponsable de progenitors ni canalla. En altres pobles de la comarca amb menys habitants, com és el cas de la Granadella, el procés de desconfinament de la canalla també es va dur a terme amb absoluta normalitat. Des dels canals de comunicació de l’Ajuntament es va recordar el dia abans que estava prohibit visitar els parcs infantils del poble, que també es mantenen tancats des de l’esclat de la pandèmia, i la majoria de pares van optar per passejar amb els fills fora del nucli urbà.

Redacció · La Granadella Tal com ha anat succeint amb el conjunt de l’escena cultural de la comarca des de l’afectació de la Covid-19, l’Ajuntament de la Granadella ha decidit ajornar la cinquena edició del festival Oleaterra, que havia de donar el tret de sortida el proper dissabte, 2 de maig, a l’església de la Granadella, coneguda com la catedral de les Garrigues, amb el concert d’òpera Dones amb veu a càrrec de Mercè Roca-Ritook al piano i la soprano amb lligams a la comarca Victorina Pérez a la veu. Segons fonts del consistori, s’està pendent de com es desenvolupi el pla de descofinament per tal de reubicar-ne la celebració.

MEDI AMBIENT

Calvet anuncia que el govern està preparant una llei de simplificació administrativa per concedir tramitacions urbanístiques i ambientals Redacció/ACN · Comarca Després d’un mes de paràlisi, sembla que l’aparell administratiu català torna a caminar. El conseller Damià Calvet anunciava el 20 d’abril que el govern preparava un mena de llei “òmnibus”, per tal de tirar endavant tramitacions urbanístiques i ambientals que, segons Calvet, s’allarguen “d’una manera absurda”. Tot i que des de l’executiu han repetit que l’eventual

aprovació d’aquesta llei no comportarà, en cap cas, “una rebaixa de cap exigència urbanística o ambiental”, el cert és que, tres dies més tard, la Federació d’Ecologistes en Acció acusava el Govern de voler “agilitzar projectes urbanístics molt susceptibles de generar fins especulatius” amb la “justificació” de l’emergència actual.

En un comunicat, els ecologistes advertien d’“una desregularització nor-

mativa sobre les diverses garanties jurídiques, tècniques i ambientals”, retallant “els períodes establerts de consultes i presentacions d’al·legacions”. En una compareixença al Parlament, el conseller Calvet va comunicar que la llei “necessita molt de consens” i es va comprometre a reunir-se amb els grups així com a mantenir una reunió conjunta per valorar “la voluntat de simplificar”.

El conseller Calvet, en una visita recent a la comarca.

FOTO: X.M.

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

11

12

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Comarca COMERÇ

Petits productors de la comarca aposten per potenciar la venda directa al consumidor Aprofitar la inèrcia. Tenint en compte el repunt de les compres en comerços de proximitat, diversos productors garriguencs s’han anat integrant en plataformes de venda directa impulsades des de sindicats i institucions. Valoren crear una xarxa de distribució pròpia amb productes de la comarca.

Abel Pujol · Comarca

Jordi Castelló, de Mel Bee Happy, entregant una comanda durant el confinament. FOTO: Bee Happy

Una altra de les conseqüències de la situació de confinament ha estat un repunt de les compres als comerços de proximitat. Aquest fet, el de consumir a prop de casa, ha esperonat diferents productors de la comarca per integrar-se en nous canals de distribució i plataformes digitals nascudes les darreres setmanes, que pretenen apropar al consumidor els aliments produïts al seu entorn. De fet, s’han plantejat impulsar una xarxa pròpia de distribució. Així, fins a 12 petites empreses de la comarca de 9 pobles garriguencs (l’Albagés, Juneda, Sarroca, els Torms, Castelldans, Juncosa, Fulleda, Bovera i Arbeca) s’han sumat a la venda directa a través del canal Pagesia a casa impulsat des del sindicat Unió de Pagesos i d’altres s’han subscrit a canals com Del camp

a casa o similars. La Gemma Beltran, que regenta L’Hort de la Cistellera de Juneda, ja fa temps que es dedica a la venda de fruita i verdura de proximitat i assegura que, arran de la pandèmia, s’ha notat un augment en la venda. “Ara, la gent dedica més temps a buscar productors de l’entorn; a més, crec que el fet d’oferir el servei d’entrega a domicili ens ha beneficiat, ja que hi ha gent que prefereixen no sortir de casa en cap cas”. Qui també fa uns anys que aposta per la venda directa és la Sílvia Pallejà, copropietària de Mel Bee Happy, a Juncosa, que confirma que en els darrers dies les comandes no han crescut gaire però confirma que, arran de la situació actual, molts productors de la comarca han parlat per crear un canal de distribució de l’estil dels sorgits els darrers dies, però d’àmbit garriguenc. “És una idea que just comença a caminar”, explica la Sílvia.

SUCCESSOS

HORTICULTURA

Mor un veí de l’Albagés en un accident a l’N-240 a l’altura de l’Espluga de Francolí

Creix l’interès pels horts urbans a Castelldans, que estudia augmentar-ne la superfície

Redacció · L’Albagés Un veí de l’Albagés, A.A.M., de 69 anys, va morir el passat dimarts 21 d’abril en un accident de trànsit a l’N240 a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà). Per causes que no han

Per causes que no han transcendit, la furgoneta que conduïa va xocar contra la tanca de seguretat

transcendit, cap a les onze del matí, quan els Mossos d’Esquadra van rebré l’avís, la furgoneta que conduïa la víctima va xocar contra la tanca de seguretat del voral de la carretera, al punt quilomètric 40,5. Com a conseqüència de l’accident, l’home va resultar mort. Segons van informar les autoritats policials que van acudir al lloc dels fets, la víctima no hauria portat cordat el cinturó de seguretat. L’home regentava una empresa de recanvis i desballestaments a les Borges Blanques i era molt conegut tant a la capital com a la zona de les Garrigues Altes.

Redacció · Castelldans En els últims dies, diversos veïns de Castelldans, sobretot jovent, s’han interessat per poder fer ús dels horts urbans del municipi, que es van posar en marxa l’any 2015. Són un total d’onze parcel·les, però actualment estan totes ocupades. Per això, l’Ajuntament estudia una possible ampliació de l’espai municipal de cara al 2021.

Els beneficiaris dels horts només han de pagar les despeses d’aigua i qualsevol altra despesa de manteniment que es pugui generar. Les parcel·les

s’entreguen per termini d’un any, prorrogable successivament per anualitats, i els arrendataris tenen l’obli-

Les onze parcel·les equipades de les quals es disposa actualment estan totes ocupades gació de tenir una cura adequada dels horts i en cap cas poden ocupar amb estris o brossa els voltants de la parcel·la adjudicada.

RELIGIÓ

La comunitat musulmana enceta el Ramadà, un mes que fins ara es caracteritzava per un augment de les relacions socials i familiars Redacció · Comarca El passat dijous 23 d’abril, després de la posta de sol, començava el Ramadà, un dels cinc pilars bàsics de l’Islam que cada any estableix la data en funció del calendari lunar. Durant 30 dies, per als musulmans majors d’edat i amb bona salut, aquest mes d’adoració a Al·là ve marcat per un dejuni diürn o abstinència de tot menjar, beure o relació sexual que comença

després de l’esmorzar (menjat abans de la sortida del sol) i acaba amb l’iftar, l’àpat nocturn que habitualment es fa de manera comunitària, entre amics i familiars, i que enguany s’ha de fer en l’àmbit estricte del nucli familiar. El dilluns 20, les tres federacions musulmanes de Catalunya van emetre un comunicat en què explicaven les recomanacions per tal de complir tant amb el Ramadà com

amb les mesures de confinament. El tancament dels llocs de culte, això sí, fa que el Ramadà d’enguany no pugui incloure oracions comunitàries, com les tarawih, que sempre són optatives i que consisteixen a anar resant cada nit fragments de l’Alcorà fins que es completa. A més, les tres federacions, instaven els imams a “idear formes de comunicar-se amb els feligresos a través de xarxes socials”.

El Ramadà d’enguany finalitza el 23 de maig.

FOTO: Arxiu

13

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Comarca ASSOCIACIONISME

MEDI AMBIENT

Diverses entitats preparen una moció als ajuntaments de la conca de la Femosa per dignificar-ne el curs fluvial

Redacció · Les Borges L’estela d’èxit del videoclip Va, qui entra, ideat per l’AMPA de l’escola Joan XXIII de les Borges, sembla no tenir fi. El dissabte 18 d’abril, el jurat dels vuitens Premis FaPaC, organitzats per la Federació d’Associacions de Mares i Pares d’Alumnes de Catalunya, van reconèixer l’esforç per dur a terme “una crida d’allò més artística” per animar la resta de pares i mares a formar part de la junta. En concret, l’AMPA borgenca va guanyar el primer premi, mereixedor d’un guardó commemoratiu i 500 euros, en la categoria Tothom a l’AMPA/AFA, que reconeix projectes i experiències que “fomentin la participació de totes les famílies del centre educatiu, a favor d’una educació intercultural, inclusiva i democràtica”. FOTO: AMPA Joan XXIII

Redacció · Comarca L’ADPN La Banqueta de Juneda, el Centre Excursionista les Borges - Garrigues, l’Ateneu Popular Garriguenc i el Centre d’Estudis de les Garrigues estan acabant d’enllestir una proposta de moció per tal que els municipis de la Conca de la Femosa treballin a favor d’un major reconeixent d’aquest curs fluvial. En el text es fa esment a les riuades del passat octubre i els diferents episodis de pluja dels darrers mesos que han fet més present que mai aquest riu, sovint anomenat torrent. “És moment de valorar el que ha passat i treure’n conclusions, i alhora fer efectives diverses actuacions, que considerem necessàries per fer front de forma integrada a futures avingudes i per aconseguir la millora ambiental d’aquest riu”, es diu a la proposta que les entitats han fet pública a través de les xarxes socials. En la moció, s’insta els governs locals a prendre diverses decisions sobre l’esdevenidor immediat de la Femosa, com el fet d’obtenir la consideració de riu o rierol, la conservació de la vegetació de ribera existent o el replantejament d’algunes llicències atorgades situades a pocs metres de la llera, entre d’altres.

CULTURA

SOLIDARITAT

ESTUDIS

Tres garriguencs participen en l’exposició virtual ‘Reset, artistes en alerta’ organitzada per l’IEI

La Mancomunitat d’Aigües de les Garrigues entrega 500 bates als professionals sanitaris de l’Arnau

Les ponències de les Trobades d’Estudiosos de les Garrigues, ara disponibles a la xarxa

Redacció · Comarca Diversos creadors garriguencs com Marta Pruna, Marc Macià i Gregorio Iglesias participen aquests dies en l’exposició virtual Reset, artistes en alerta organitzada des de l’Institut d’Estudis Ilerdencs (IEI). La mostra reuneix les obres d’una quarantena de fotògrafs, pintors i altres artistes lleidatans. L’exposició té com a objectiu que els artistes participants presentin una obra que il·lustri d’alguna manera la situació d’excepcionalitat viscuda arran de l’afectació de la Covid-19. Reset, artistes en alerta, s’emmarca dins les diferents iniciatives que, sota el nom de Fem cultura des del sofà, l’IEI ha endegat des que es va iniciar el confinament. L’exposició es pot visitar a través del web http://www.fpiei.cat/ca/reset-artistes-en-alerta.

Redacció · Comarca La Mancomunitat d’Aigües de les Garrigues s’ha sumat a les iniciatives solidàries engegades des de la ciutadania i les institucions d’arreu de la comarca durant les darreres setmanes. A mitjans d’abril, es va entregar 500 bates destinades als professionals sanitaris que treballen a l’Hospital Universitari Arnau de Vilanova, a Lleida. L’ens que abasteix d’aigua potable una vintena de pobles entre les Garrigues, el Segrià i la Conca de Barberà, va decidir contribuir a la lluita contra la pandèmia realitzant la donació d’aquest material, valorat en 4.200 €. A l’acte d’entrega, al mateix hospital, hi van assistir el president de la Mancomunitat i alcalde de Granyena, Francesc Esquerda, i la vicepresidenta de l’ens i alcaldessa de la Granadella, Elena Llauradó.

Redacció · Comarca L’Institut Ramon Muntaner ha quasi completat el procés de digitalització i publicació a Internet de les ponències presentades a les diferents Trobades d’Estudiosos que ha organitzat el Centre d’Estudis de les Garrigues des del 1999, una fita que l’entitat comarcal perseguia des de feia temps. Ara, al web www.raco.cat de revistes catalanes amb accés obert, s’hi poden trobar en format PDF un total de 225 treballs sobre aspectes diversos de les Garrigues de filologia, història, arqueologia, arquitectura, botànica o antropologia, entre altres, fins ara publicats només en paper en els llibres corresponents a cada trobada celebrada. Hi manquen, de moment, les ponències de les últimes trobades, celebrades a l’Espluga Calba (2017) i els Torms (2019).

L’AMPA del col·legi Joan XXIII, guardonada als premis FaPaC

MÚSICA

La banda garriguenca de folk The Denim Rips presenta ‘You and Me Again’ , el seu nou videoclip Redacció · Les Borges A través d’una publicació al seu compte d’Instagram, el grup garriguenc The Denim Rips, amb un repertori prou eclèctic per abraçar des del folk tradicional dels EUA fins al punk rock i l’indie, va anunciar el passat 28 d’abril que el divendres 1 de maig veurà la llum el seu primer videoclip del tema You and Me Again. El treball audiovisual ha estat gravat i editat a

mans d’@el_pakito_hace_kosas. A més, la banda està de doble enhorabona, ja que en la darrera setmana també han sabut que el seu grup ha estat seleccionat entre els 22 músics i bandes que formaran part de la segona edició del recopilatori Estrats de Ponent, on també participarà la cantant borgenca Heura Gaya. L’Estrats és un projecte engegat l’any passat des del servei de joventut del Consell

Comarcal del Segrià que gestiona David Lesán i que en la seua primera edició va tenir molt bona acollida i, en la segona, segueix apostant per servir d’expositor per a les diverses propostes de l’escena musical lleidatana, sovint desconegudes a la resta del país.

A banda dels Denim i Gaya, també seran presents en la segona edició d’Estrats grups com Koers o artistes com Xavier Baró.

Els integrants del grup ‘The Denin Rips’.

FOTO: Xabi Villafranca

14

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Reportatge SALUT

A les Garrigues s’han doblat els casos positius durant l’abril Dades amb cautela. En el conjunt dels 34 pobles garriguencs s’ha passat de 42 positius a 85 en quatre setmanes, tot i que continua sent una de les comarques de Catalunya amb menys afectació. Es tracta de dades, però, que no recullen les de municipis de menys de 200 habitants i que no sempre es corresponen amb el lloc de residència habitual del pacient.

Miquel Andreu

miquel@somgarrigues.cat @lotigre

de pobles on al portal de la Generalitat apareix algun positiu mentre que a les autoritats polítiques i mèdiques locals no els en consta cap.

Malgrat ser una de les comarques amb un major pes de població en edat avançada i, per tant, més vulnerable al contagi del coronavirus Sars-CoV-2, les Garrigues es manté, de moment, entre els territoris de menys afectació de la malaltia, anomenada Covid-19. Si parlem de xifres concretes, al tancament d’aquesta edició el departament de Salut atorgava 85 casos positius i 193 de sospitosos [v. taula]. Per comarques administratives, parla de quatre defuncions a les Garrigues. Tot això, però, cal agafar-ho amb precaució, ja que, d’entrada, les dades per municipis no inclouen els de menys de 200 habitants, per qüestions de privacitat, cosa que ja deixa fora del recompte vuit pobles garriguencs (el Cogul, la Floresta, Fulleda, Tarrés, Granyena, la Pobla, els Torms i el Vilosell).

D’altra banda, són dades fetes en funció de la residència que consta a la targeta sanitària del pacient, que no té per què coincidir amb el lloc on viu habitualment. S’han donat casos, per exemple,

Recompte de casos sospitosos L’oferiment de dades oficials per municipis ha estat un procés titubejant. Durant els primers dies de la pandèmia no se n’oferien i només hi havia com a referència similar la de les àrees bàsiques de salut (ABS), cosa que en el nostre cas, al no correspondre amb l’àmbit informatiu, ens abocava a l’especulació i la rumorologia, i per aquest motiu SomGarrigues va optar per no donar-les, encara que per altres fonts sabéssim de casos. Al cap de poc, el departament de Salut sí que va donar dades de casos positius i negatius per municipis però al cap de tres dies, sense cap explicació, es van despublicar, fins que posteriorment es van tornar a penjar, ara en format mapa. Finalment, el 28 d’abril s’hi va introduir el que fins ara és l’última novetat: en lloc de parlar de casos positius i casos negatius (a tots aquests s’havia fet un test), ara es donen xifres de casos positius i casos sospitosos. Als positius se’ls ha fet el test, però els sospitosos

Canvi de sistema en les defuncions El Departament de Salut va culminar el 15 d’abril l’ampliació de les dades que comunicava diàriament sobre l’impacte de la Covid-19. Fins llavors, les dades recollien les persones mortes als hospitals i des del 15 d’abril també es donen les defuncions ocorregudes a residències i a domicilis, fruit de l’acompliment de l’ordre donada pel Departament a les empreses de serveis funeraris de Catalunya de comunicar aquest tipus d’informació. Aquella novetat va suposar un augment evident de les xifres de defuncions i, per tant, invalidava qualsevol comparativa o interpretació amb dades anteriors. Fins ara, a les Garrigues s’han reportat quatre defuncions per coronavirus.

FOTO: Xxxx

Ara hi ha dades de gent que té símptomes però a qui no s’ha fet una prova diagnòstica.

A les Garrigues són 193

Torregrossa, Juneda, l’Albi o Bellaguarda. Malgrat que les Garrigues continua sent de les comarques amb un índex baix, queda clar que la situació encara no es troba en una fase clara de resolució.

són aquells que en algun moment han presentat símptomes i un professional sanitari els ha classificat com a possible cas, però no tenen una prova diagnòstica (PCR o test ràpid) amb resultat positiu.

Tots ells són casos activats pel servei de vigilància epidemiològica. D’aquests, al conjunt dels 34 municipis garriguencs n’hi ha 193 [v. taula], xifra que, tot i ser relativament baixa, no és menyspreable.

Parar el cop des de la Primària A diferència de la grip, que és una vella coneguda a casa nostra, el coronavirus Sars-CoV-2 és molt nou (es va detectar per primera vegada al món el desembre del 2019), presenta un ritme de contagi molt més gran i no té encara una vacuna que el combati. Això fa que el nombre de casos pugui créixer molt en un període de temps molt curt i, en conseqüèn-

Evolució a l’alça Amb tots els condicionants que hem explicat, si observem l’evolució de casos positius al llarg del mes d’abril a les Garrigues, la tendència ha anat in crescendo. Dels 42 que hi havia diagnosticats el dia 1 d’abril s’ha passat als 85 del dia 28. En quatre setmanes s’han doblat.

Si bé en aquest període les xifres s’han estancat en alguns municipis (Puiggròs, Omellons, Alcanó), en altres s’ha experimentat un augment considerable, com a

Des de mitjans de març hi ha els consultoris locals tancats.

Protegir els metges és una prioritat cia, col·lapsar el sistema sanitari. Evitar això, precisament, ha estat l’objectiu de les mesures que s’han anat prenent en aquest temps i les crides que s’han anat fent des d’instàncies governamentals i de salut pública. Tenint en compte que el període d’incubació de la malaltia va dels 2 als 14 dies i que en molts casos es pot portar el virus sense saber-ho, es tracta de reduir al màxim les probabilitats de contagi, i això passa per restringir les interaccions entre persones, així com un seguit de mesures individuals de prevenció com rentar-se les mans sovint, sobretot després de tossir i esternudar, o mantenir una distància d’entre 1 i 2 metres amb altres persones.

Atès el creixement exponencial de casos que hi va haver en les primeres setmanes, els centres de salut van haver de reorganitzar moltes dinàmiques per donar l’abast i fer que només els casos greus i realment necessaris acabessin a l’hospital. La missió actual de l’atenció

15

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Reportatge Els CAP són considerats zona de risc i es recomana no anar-hi si no és estrictament necessari.

FOTO: Laura Quintana

Per minimitzar contactes i protegir el personal sanitari, els consultoris locals només fan atenció telefònica.

FOTO: Xavi Minguella

Casos positius a les Garrigues

primària, doncs, és fer de filtre i parar el cop. És la primera baula de la cadena, la gestió de la qual repercuteix en un millor o pitjor funcionament dels centres hospitalaris de Lleida.

https://coronavirus.gencat.cat, així com als respectius canals de Telegram. Fins i tot el dia 18 de març va posar en marxa una app oficial de mòbil de seguiment de possibles símptomes.

POBLACIÓ

Sales buides Si el virus és nou, també ho són els protocols que s’han anat aplicant i que, en conseqüència, han canviat sovint. D’entrada, la recomanació bàsica és molt clara: no anar al CAP o al consultori local si no és estrictament necessari i utilitzar prioritàriament el telèfon, per on ja s’indicarà si cal quedar-se a casa, si es fa seguiment mèdic telefònic o a domicili o si, en última instància, es deriva a l’hospital. La població, en general, n’ha fet cas. En paral·lel, els metges han cancel·lat les visites rutinàries i s’han suspès analítiques ordinàries i preoperatoris, ja que als hospitals s’han deixat de fer cirurgies programades i consultes, sense desatendre, això sí, les urgències necessàries.

Consultoris tancats Amb les mesures preventives corresponents, la majoria de consultoris de poble van mantenir durant els primers dies els horaris i l’atenció habituals, situació que va canviar radicalment el 17 de març, quan es va decidir tancar tots els consultoris de la comarca i concentrar les consultes als professionals només per via telefònica. En aquell moment, tot just tres dies després de decretar el confinament, el món sanitari era conscient que els pitjors moments de la pandèmia estaven per arribar, ja que l’efecte de les restriccions de mobilitat no seria immediat, sinó que primer havien d’esclatar tots els casos que es portaven incubant prèviament. Es temia, a més, pel grau d’infecció del mateix personal sanitari, i part de les decisions van anar encaminades a evitar que caiguessin malalts els professionals. Es tractava de protegir els efectius disponibles, ja fos creant equips a la reserva, ja fos limitant el contacte amb la població general als casos imprescindibles. Sis setmanes després, CAP i consultoris continuen sent zona de risc.

Juneda i Bellaguarda Des de mitjans de març fins ara s’ha passat per la fase més intensa de confinament de la població a mesures recents de certa flexibilització. Entremig, a les Garrigues, han quedat dos principals focus de Covid-19: un a Juneda, part del qual –però no tot– és atribuïble al cas de Talma [v. pàg. 36], que sembla que hauria passat el pitjor moment, i un a Bellaguarda. Pel que fa a les residències de gent gran, un dels principals punts de preocupació, la comarca està de sort i no s’ha registrat cap positiu als quatre centres que hi ha [v. pàg. 34-35].

A la comarca han quedat dos focus destacats, un a Juneda (part del qual correspon a Talma) i un a Bellaguarda Tot plegat ha donat lloc a una situació insòlita als CAP, tant a les Borges com a la Granadella: sales d’espera buides i menys gent que mai en aquest mes i mig que fa que dura l’estat d’alarma.

En contrast, els telèfons van treure fum, sobretot els primers dies, tant els que truquen directament al CAP com el 061. En cas d’emergència, això sí, es recomana trucar al 112. Malgrat tot, no es va poder evitar que els telèfons d’informació estiguessin saturats. Per això, la Generalitat va fer crides perquè, abans de trucar, s’intentés consultar primer la informació als webs de Canal Salut o a l’específic creat per a l’ocasió

FONT: Departament de Salut (fins el 29 d’abril) Positius

Sospitosos

L’Albagés L’Albi Arbeca Bellaguarda Les Borges Blanques Bovera Castelldans Cervià de les Garrigues El Cogul L’Espluga Calba La Floresta Fulleda La Granadella Granyena de les Garrigues Juncosa Juneda Els Omellons La Pobla de Cérvoles Puiggròs El Soleràs Tarrés Els Torms El Vilosell Vinaixa

0 5 3 10 10 0 0 3 0 2 0 0 3 0 1 23 1 0 1 0 0 0 0 1

0 3 13 3 46 0 0 3 0 2 0 0 7 0 3 76 2 0 3 0 0 0 0 3

Alcanó Alfés Almatret Aspa Llardecans Maials Sarroca de Lleida Sunyer Torrebesses

1 0 0 1 4 8 0 0 0

1 0 0 0 9 4 0 0 0

Torregrossa

8

15

85

193

TOTAL

16

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Entrevista Antoni Encinas Piñol

Del PDF al paper.

Recull de les edicions especials.

Gerent del Sistema d’Emergències Mèdiques (SEM)

“El sistema sanitari està molt ple, sí, però està aguantant bé l’embat i no s’ha trencat” Nascut a Sant Feliu de Llobregat (1974), la seua mare és de Llardecans, on de jove passava estius i Nadal. Metge especialista en medicina familiar i comunitària, des del 2018 és gerent del SEM. El vam entrevistar l’estiu passat, però hi hem volgut tornar a parlar, ja que està al rovell de l’ou del gabinet de crisi de la Generalitat. Viu a Lleida, però en l’últim mes només ha estat 24 hores a casa. “Ens ha tocat viure això però, malgrat tot, estem serens i concentrats”, diu.

La tercera gran feina és el transport sanitari. Com que s’ha desprogramat molta activitat programada, tenim molta potència instal·lada per donar suport a les altres àrees, movent respiradors, material i personal d’un lloc a un altre, i també anem bé en aquest sentit.

I hi ha una altra àrea, la gran desconeguda, que és la logística. A tot Catalunya s’han hagut d’ampliar llits d’hospitals, obrir pavellons, i tot això s’ha d’equipar. Aquesta àrea ha treballat al

Miquel Andreu

màxim, però li hem penjat moltíssimes empreses del sector privat. Nosaltres marquem els objectius i fem l’arquitectura d’informació i de coordinació.

MIQUEL ANDREU - Com ha canviat la pandèmia la manera de treballar al SEM? TONI ENCINAS - Dins de cada àrea ha impactat de forma diferent. La rama principal, la central de coordinació, s’ha hagut de multiplicar per quatre: més sales, més teleoperadors, més gestors de recursos, etc. Hem hagut d’afegir molts més serveis que abans no fèiem, com epidemiòlegs o intensivistes, perquè la realitat d’aquesta epidèmia ho exigeix.

A les ambulàncies d’emergències, el que la gent més coneix, l’activitat ordinària ha baixat moltíssim i tenim molta potència a l’espera del que pugui passar. Ha augmentat molt, en canvi, la part en què ajudem que els diferents hospitals siguin una gran xarxa i tot sigui com un Hospital Catalunya, sobretot en malalts crítics. L’expertesa en malalts crítics la té el SEM i la tenen

M.A. - També es deu haver intensificat molt l’atenció psicològica, fins i tot entre els mateixos professionals.

T.E. - Tenim una xarxa d’atenció psicològica de fa molts anys que bàsicament es focalitzava en aquells casos d’atenció al suïcidi, morts per accident de trànsit, grans catàstrofes... Ara s’ha multiplicat, sí. La nostra psicologia és psicologia d’emergències, som especialistes en estrès, estrès posttraumàtic i processos de dol i adaptatius, que és el que està passant ara. Intentem assessorar els altres psicòlegs de la xarxa sanitària i actuem en aquells casos més crítics, com a la conca d’Òdena o en alguns dispositius sanitaris.

miquel@somgarrigues.cat @lotigre

L’activitat ordinària d’ambulàncies ha baixat molt i tenim potència en espera del que pugui passar les UCI, ningú més, i les UCI amb rodes porten pacients i equipaments d’un lloc a l’altre per connectar tot Catalunya en una xarxa integrada. Això ens ha pujat moltíssim, però com que tampoc és tant volum respecte al total de l’activitat, el que ens ha baixat per l’altra banda ens permet fer-ho de sobres i tenir marge. En definitiva, el servei d’ambulàncies del SEM no està tensionat.

A diferència d’altres catàstrofes, en aquesta crisi les baixes no es produeixen a l’inici sinó al final

M.A. - Les grans catàstrofes són molt puntuals i en un moment molt determinat, però aquesta crisi és sostinguda en el temps. Us havíeu trobat mai en una situació semblant?

T.E. - Una epidèmia d’aquestes característiques, amb l’impacte socioeconòmic que té, no existeix des de fa més de 100 anys. Hi ha dubtes sobre si l’epidèmia de poliomielitis dels anys 50 a Espanya va tindre el mateix impacte, però a escala mundial i simultània, que és el que està passant ara, no passava des del 1918. Per tant, no hi ha ningú que tingui experiència en aquest tipus de situacions. Una catàstrofe és una situació en què la demanda supera en molt l’oferta disponible, i el SEM actua per minimitzar les baixes. En aquesta crisi, però, les baixes no es produeixen a l’inici de l’incident sinó al final de tot. Primer t’infectes, després

t’agreuges, després et poses crític i finalment mors. Què podem fer com a experts en gestió d’emergències? Ajudar a organitzar els plans i que la xarxa sanitària hi pugui fer front.

M.A. - Al ser una novetat, suposo que se’n desprendran molts aprenentatges.

T.E. - Uf, hi ha d’haver un abans i un després, a escala local i a escala mundial. Els sistemes d’emergència s’hauran de preparar per una realitat: la globalització i l’escalfament canvien el mapa de malalties. L’expansió d’epidèmies és més fàcil i més ràpida i ens haurem de plantejar com ens preparem, partint de la base que ningú pot tenir tots els escenaris coberts, en tot moment i a tot arreu. És impossible, però la probabilitat que aquest tipus d’epidèmies es repeteixi és superior ara que quan no existien els vols internacionals i el comerç i intercanvi de persones que existeixen ara ni els canvis climàtics actuals.

M.A. - Alguna recomanació de cara al ciutadà?

T.E. - Globalment, les corbes i l’evolució a Catalunya són bones i, en gran part, és gràcies al fet que la ciutadania està sent molt responsable i que el sistema sanitari està aguantant bé l’em-

La globalització i l’escalfament canvien el mapa de malalties.

L’expansió d’epidèmies és ara més fàcil bat. Estem molt plens, sí, però no s’ha trencat; si es trenqués, la mortalitat es dispararia. Els hospitals estan aguantant, les persones estan aguantant, els materials estan aguantant, els equipaments estan aguantant... Evi-

És dur per a tothom, per als de primera línia, per als de segona línia i per als de la rereguarda dentment no al nivell que ens agradaria, però és que estem en una crisi mundial.

M.A. - Com està el 061, ara?

T.E. - A un nivell de resposta del 98% pel que fa a patologia molt urgent i una mica inferior a la patologia no urgent, i evidentment en aquestes circumstàncies es prioritza, però el 98% de les trucades s’atenen en menys d’un minut. És a dir, quan hi ha una emergència estigues tranquil que som aquí.

M.A. - I en l’àmbit personal, com es porta tot això?

T.E. - És difícil i és dur, perquè acumulem dos mesos molt intensos, un de preparació i planificació i un d’emergència i execució, i els que ens queden.

Visc a Lleida i en l’últim mes hi he estat 24 hores. Ens ha tocat viure això, ens ha tocat aquesta responsabilitat ara i, tot i que estem cansats i amb un estrès elevat, estem serens i concentrats.

Agraeixo infinitament a la meva dona tota la comprensió i el suport que em dona. És dur per a tots, per als de primera línia, per als de segona línia i per als de la rereguarda que donen suport i ajuden. Aquí està patint tothom, els que són a casa, els que treballen per proveir materials i que les coses funcionin, que arribi llum, aigua i menjar.

No és que siguem herois, és que és la nostra feina, la nostra obligació.

FOTO: Anna Mas

17

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Reportatge SOLIDARITAT

Una crisi sanitària que reforça la solidaritat entre veïns Diferents àmbits. Des de portar la compra a gent que viu sola, ajudar a descarregar camions d’aliments per a Creu Roja, confeccionar mascaretes i bates, imprimir peces de protecció facial en 3D, desinfectar carrers amb el tractor, anar a buscar medicaments o donar aliments són algunes de les iniciatives que han sorgit aquests dies des de diferents àmbits a la comarca.

Miquel Andreu

miquel@somgarrigues.cat @lotigre

En menys d’un any ja són tres els grans episodis que han posat a prova la cohesió de la comunitat local i comarcal de les Garrigues. Ho van fer els incendis de l’estiu, els aiguats de la tardor i, ara, el coronavirus. En els dos casos anteriors, l’afectació va ser localitzada, en zones concretes del territori, i allà on van ocórrer es van viure grans mostres de solidaritat veïnal, que també van tenir algunes rèpliques en parts no afectades, que sentien que alguna cosa de propi havia quedat tocat. Ara, el marc d’afectació del coronavirus Sars-CoV-2 i la malaltia que se’n deriva, la Covid-19, és general,

Els incendis i els aiguats ja van despertar mobilització veïnal.

Ara, el coronavirus afecta el conjunt de la població

ningú s’escapa del risc de contagi. En conseqüència, les mostres de solidaritat s’han donat, i es donen, arreu, des del poble més petit fins a la capital d’una comarca que, pel grau d’envelliment demogràfic, presenta riscos importants.

Des de l’inici Quasi al mateix temps que s’anunciava l’ordre de confinament, que ja de per si és una mesura solidària, sorgien iniciatives ciutadanes per facilitar la nova vida de reclusió a les persones més exposades al virus. Arbeca, Torregrossa, Cervià, la Granadella, Aspa, el Vilosell, les Borges o l’Albagés van ser alguns dels municipis on es va oferir gent per anar a comprar o portar coses a casa dels qui viuen sols. Amb el pas de les setmanes, però, les necessitats en aquest sentit han sigut molt puntuals i només s’han mantingut un parell de grups consolidats de voluntaris. En molts casos, sobretot als pobles petits, és el mateix personal de l’Ajuntament o alguns alcaldes i regidors que van a buscar medicaments a la farmàcia o menjar al Banc dels Aliments per als més necessitats.

Un veí ajudant a repartir pa a diferents llars. Aquesta és una imatge que es repeteix en molts pobles garriguencs aquests dies.

FOTO: Adrià Martí

Pagesos de les Borges surten cada dilluns, dimecres i divendres a ruixar els carrers amb líquid desinfectant.

FOTO: Laura Quintana

Donacions i elaboració de material Una de les necessitats que aviat es va veure que podia requerir l’autoabastiment va ser la confecció de mascaretes, tant per als mateixos veïns com per als professionals sanitaris. A diversos pobles han sorgit grups de persones, generalment dones, que amb material propi o sufragat per elles mateixes han elaborat centenars de mascaretes i bates. Entitats com l’Ateneu Popular Garriguenc o, després, Talma van fer campanyes de micromecenatge per adquirir impressores 3D amb què poder fabricar suports per a proteccions facials, que s’han fet arribar de manera gratuïta no només a centres mèdics, residències i altres serveis de la comarca sinó també a centres de més enllà que els n’han demanat. També l’Ajuntament d’Aspa, amb aportacions dels ciutadans, va comprar un d’aquests aparells i algunes empreses, com Verlan, que ja en disposaven, han confeccionat suports similars. Altres han fet importants donacions de menjar, com les junedenques Urgasa, Masia Tero i Dulces Orteu, a residències o al recapte municipal que s’impulsa.

Una de les necessitats que aviat es va veure que requeriria l’autoabastiment va ser la confecció de mascaretes Pagesos, bombers i voluntaris d’ADF Una de les tasques que s’han sistematitzat és la desinfecció de carrers, que a molts municipis es fa amb tractors i cisternes. A les Borges ho fa un grup de pagesos locals els dilluns, dimecres i divendres, a altres llocs ho fan operaris municipals, a altres ho fan els voluntaris de les Agrupacions de Defensa Forestal i en altres hi ha anat alguna empresa també de manera altruista. Els Bombers voluntaris també han estat fent tasques de suport més enllà de les habituals, fins i tot anar a desinfectar equipaments fora de la comarca. D’altra banda, entitats com Creu Roja i Càritas han vist com es multiplicaven les necessitats de part de la població.

18

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Reportatge TEMÀTICA

Mario Urrea, alcalde de Torrebesses, és poc optimista respecte a la celebració de la festa major, a principis d’agost. “Ho tenim tot tancat però és molt possible que s’hagin d’anul·lar els actes més multitudinaris i centrar-nos en altres de petit format ”, explica Urrea. FOTO: X.M.

L’alcalde de Vinaixa, Josep M. Tarragó, confirma que la festa major no està suspesa però admet que, a banda dels actes principals, hi ha dificultats per tancar actes per la incertesa.

“Entenc que ara no es vulguin comprometre”, diu Tarragó.

FOTO: X.M.

La regidora de Cultura de la Granadella, Atzara Noguera, admet que com que la festa major, al setembre, es fa en una carpa, no són gaire optimistes. “Preveiem, com una alternativa, reforçar el cartell de la festa major de Sant Antoni, el gener de 2021”. FOTO: X.M.

Un estiu sense festes majors?

A l’expectativa. Les primeres festes majors de l’any ja s’han suspès.

Mentrestant, els ajuntaments segueixen atents a les directrius dels governs per estar preparats en cas que un hipotètic retorn a la normalitat permeti la celebració de les festes patronals seguint totes les mesures de seguretat. Parlem amb consistoris i diversos professionals del sector per calibrar les possibilitats reals de gaudir durant aquest estiu de les tradicionals festes majors garriguenques.

El pla de desconfinament del govern preveu la celebració d’actes a partir del juny, però en formats molt reduïts

Redacció · Abel Pujol La festa major de Sant Marc, el 25 d’abril a Bellaguarda, o la de la Santa Creu, el 3 de maig al Cogul, ja s’han suspès. L’ordre de confinament en feia impossible la celebració. A Juncosa, que es venera Sant Isidre el 15 de maig, la festa passarà pels actes públics a distància, com un repic de campanes o l’emissió de música pels altaveus. Segons el pla de desconfinament programat pel govern espanyol, en la fase 2, que si tot va bé entraria en vigor a principis de juny, ja es podran celebrar espectacles amb menys de 50 persones en llocs tancats i 400 persones, sempre assegudes, en espais a l’aire lliure. Això mantindria una certa esperança en les festes majors que se celebren a mitjans i finals d’estiu, però la cautela es manté entre els ajuntaments, programadors i músics.

Pendents del desconfinament Des dels ajuntaments, es mantenen obertes diverses opcions de cara a una possible llum verda a les celebracions populars. L’alcalde de Juneda, Antoni Villas explica que s’estudien diversos plans. “Teníem la festa major tancada al 90%, a més d’altres actes programats per les associacions. Ara, estem treballant per reubicar-los a la tardor” assegura Villas, que també admet no ser

gaire optimista de cara a la Festa Major “Per exemple, al ball, quasi el 60% de la gent ve d’altres municipis. És impossible controlar el moviment de persones.

Si no és viable fer-ho, es poden destinar part dels diners a aspectes socials”, diu Villas. En la mateixa línia s’expressa Ariadna Salla, regidora de Cultura de les Borges. “La informació ens arriba amb comptagotes, esperem que al juny sapiguem alguna cosa del cert; llavors decidirem i ho comunicarem” diu la regi-

Els ajuntaments preparen alternatives mentre els professionals del sector preveuen una “forta crisi” dora, que també vol tenir en compte els municipis veïns per tal de consensuar alternatives. “Vull parlar amb regidors d’altres pobles per anar a una; si no se’n fa cap durant tot l’estiu, potser les Borges no tocaria”, afirma Salla, que confirma que en cas de fer-se, ja s’han tancat els actes principals.

Un horitzó borrós La incertesa dels polítics també la comparteixen organitzadors i protagonistes dels cartells. El Robert Gibert és de la Granadella i forma part dels músics fundadors de l’orquestra Anònima, que

acumula el gruix de les seues actuacions entre abril i octubre. “Ho veiem negre”, afirma, i admet que ja han començat a notar l’efecte de les cancel·lacions. “Just començàvem la campanya i ja s’han anul· lat tots els actes. El calendari el teníem prou ple fins a la tardor, ara qui sap si tocarem”, es lamenta el Robert, mentre també posa el focus en la part de l’espectacle que el públic no veu. “La situació fa que no puguem assajar junts. Cada actuació té unes hores d’assaig al darrere i necessitarem un marge per acabar d’ajustar-ho. No tenim res clar però es preveu una crisi forta”. Aquest auguri el referma Narcís Dalmau, copropietari de la discomòbil Nar6Sound, un clàssic de les matinades garriguenques. “Ens han cancel·lat alguns actes i la perspectiva és dolenta. Hem de pensar que, a banda de les despeses corrents, s’assumeix una amortització del material. En empreses grans, amb inversions fortes, aquesta crisi pot ser dura. Confio que empreses més petites com la nostra puguin superar-ho amb menys dificultats”, afirma Dalmau. També els representants artístics se sumen al pessimisme. Joan Boada de La Traca Events, assegura que “els ajuntaments tenen bona voluntat i volen ajornar els actes, però veient com evoluciona la pandèmia, crec que serà difícil. Nosaltres vam ser els primers de tancar i segurament serem els darrers a obrir” diu Boada.

19

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Reportatge LLEURE

Piscina municipal espera banyistes Tenir-ho a punt. Alguns ajuntaments preveuen seguir els passos habituals de posada en funcionament de les piscines per estar a punt en cas que es permeti el bany. D’altres, esperaran a veure com evoluciona el procés de desconfinament per decidir què fer.

En aquest sentit, el Consell Esportiu de les Garrigues contractarà 19 socorristes i monitors mentre preveu possibles restriccions en el desenvolupament de les activitats.

Tot i que molts garriguencs anhelin reeditar les imatges d’usuaris omplint les piscines, com aquesta de Sarroca, la manca fins ara d’un protocol de seguretat contrastat fa que els ajuntaments siguin pessimistes respecte a l’inici de campanya.

FOTO: Xavi Minguella

Abel Pujol

abel.pujol@somgarrigues.cat @abelpujol

Enguany també perilla la temporada de piscines públiques, allà on molts es desfoguen del típic i persistent repunt estival del mercuri garriguenc. El motiu rau en l’alt risc de contagi que suposa fer un ús comunitari de la mateixa piscina; de fet, la restricció dels banys col·lectius, ja sigui en piscines o platges, és un punt fortament assenyalat pels científics. Tot i així, tenint en compte que la posada a punt dels recintes necessita un cert temps, alguns ajuntaments ja han engegat els treballs previstos d’inici de campanya, encara que admeten que quan comenci l’estiu és possible que el recinte es mantingui tancat, a l’espera d’inaugurar la temporada el dia que es permeti el bany, si arriba. Per la seua banda, el Consell Esportiu cobrirà les places de socorristes encomanades pels consistoris, mentre preveu canvis en el calendari i format de les activitats.

Posada a punt A Vinaixa i Arbeca, els aiguats del passat mes d’octubre van afectar força el recinte de les piscines. El consistori arbequí ja ha anunciat que descarta obrir aquest estiu les piscines al no poder fer les obres pertinents, amb motiu de l’esclat de la pandèmia. A Vinaixa sí que han pogut licitar-ho i en els pròxims dies han de començar els treballs. “Quedava per arreglar el vas de la piscina gran, una actuació d’uns 50.000 €, i ja l’hem adju-

dicat; començaran les obres la setmana que ve”, assegura l’alcalde de Vinaixa, Josep M. Tarragó, que confirma que, en els pròxims dies, també s’iniciarà el procés d’adjudicació del bar. “Que després no es pot obrir? Doncs què hi farem, però ho volem tenir tot a punt, per si de cas”, diu el vinaixenc. A Cervià, l’alcaldessa, Mercè Rubió, manté una certa cautela sobre l’obertura de la piscina: “Els darrers anys, a principis de maig publicàvem el plec clàusules del bar, preparàvem la posada en marxa de les instal·lacions, etc. Ara ho tenim tot parat. Anirem fent el manteniment però no tinc confiança a obrir-les fins a l’agost, anant bé. A més, encara no hem rebut cap comunicat en aquest sentit”, afirma

A Vinaixa, en els propers dies s’iniciaran les obres d’un vas malmès pels aiguats i es publicarà el concurs del bar Rubió. L’alcalde de Torrebesses, Mario Urrea, també esperarà que es clarifiqui el panorama, encara que no té gaire confiança en la celeritat en les decisions.

“Crec que ens faran presentar un pla de seguretat, que l’administració avalarà o no. Això ens pot representar un problema, perquè potser la gent es desplaçarà als pobles on s’ha aprovat el pla de seguretat per a la piscina i, per tant, es poden donar casos de massificacions amb moltes situacions incontrolables”, adverteix Urrea, que confirma que, per si de cas,

El Consell Esportiu treballa en el pla habitual, tot adaptant les activitats a les condicions establertes pel govern es manté vigent la contractació del servei de socorrista.

Socorristes a la reserva Així, en cas que el desconfinament acabi permetent el bany, els ajuntaments preveuen que una posada en marxa del procés es podria fer en qüestió de dies. Un altra cosa seria que des del primer minut es complissin totes les mesures de seguretat decretades, començant per la més essencial, el servei de socorrisme.

El Consell Esportiu enguany torna a encarregar-se de contractar els socorristes de fins a 19 pobles. El gerent, Carles Gelonch, explica que des del Consell es coordinen per assegurar que en cas de demanda, es cobreixin els llocs de treball. “Treballem per cobrir totes les places de socorrista que ens han demanat”, diu Gelonch, que també es refereix a les activitats pensades per a la canalla o altres activitats com els cursos d’aiguagim. “Nosaltres estem planificant la temporada amb el mateix escenari que l’any passat. No tenim la seguretat que el 20 de juny puguem començar amb normalitat; per això, sobre aquest pla anirem adaptant la normativa contra la Covid-19: reduint i reprogramant el nombre dels grups o canviant els escenaris si s’han de fer en espais oberts o descoberts, ens adaptarem”, clou Gelonch.

20

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Reportatge EDUCACIÓ

L’escola s’adapta a l’àmbit digital Teletreball i avaluacions. El professorat s’esforça per mantindre el vincle amb els alumnes mentre s’adapta a la nova realitat educativa a través dels canals digitals. També preparen unes avaluacions finals adaptades a la contingència, on es posarà més el focus en l’aprenentatge durant el confinament que en les exigències acadèmiques, competències que es començaran a recuperar a principis del curs vinent.

Abel Pujol

abel.pujol@somgarrigues.cat @abelpujol

Segons va anunciar el president del govern, Pedro Sánchez, el passat dimarts 28 a la compareixença on presentava les diferents fases de desconfinament, l’alumnat no tornarà a les aules aquest curs, excepte en casos molt concrets.

Això no vol dir que es doni l’any per perdut, ja que es manté el 19 de juny com a cloenda del curs. Això sí, les avaluacions es mesuraran sobre criteris que tindran en compte la problemàtica sobrevinguda en el sistema educatiu arran de l’afectació de la Covid-19. Les realitats segons la fase d’escolarització (primària, secundària, batxillerat i cicles) són molt diferents, per això parlem amb directors de diferents centres de la comarca perquè ens expliquin com encaren el final de curs i quines mesures es preveuen de cara al pròxim calendari escolar.

El govern espanyol ha decidit que les alumnes no tornaran a les aules fins el curs vinent, excepte casos especials com repassos i formació específica, sempre complint les mesures de seguretat decretades.

FOTO: Xavi Minguella

Durant el primer trimestre del curs vinent es preveu que es puguin recuperar competències

Les pràctiques formatives.

Convalidacions i ajustos amb l’empresa Un dels aspectes educatius que potser han colpejat més el sistema educatiu, sobretot en les seues branques de cicles formatius mitjans i superiors, és el fet que no s’hagin pogut realitzar amb normalitat les pràctiques formatives a l’empresa. Segons explica Antonieta Bernat, directora de l’INS Josep Vallverdú de les Borges, ja des de la vigència de l’ordre de confinament, el departament d’educació va decidir convalidar les pràctiques formatives d’alguns cicles formatius. Per als que no, els professors responsables ja s’han posat en contacte amb les empreses per tal d’ajustar el calendari fins als mesos d’estiu o, segons la necessitat, d’alumne i empresa. FOTO: Arxiu

La primària, a l’expectativa La majoria de centres educatius que hi ha a la comarca són d’educació primària. La Sònia Mateu és de Llardecans i actualment és la directora de l’escola de Juncosa. Explica que en el darrer trimestre han intentat que l’alumne mantingui diàriament un cert ritme d’estudi.

“Hem volgut que l’alumne vagi ampliant coneixements però sense exigir resultats acadèmics. És evident que durant el primer trimestre del curs vinent es tindrà en compte aquesta situació i, per tant, s’adaptarà el currículum”, explica la Sònia, que també es refereix a l’aspecte de l’avaluació. “Les avaluacions comprendran l’aspecte formador i formatiu. Seguirem amb el mateix model d’informe però prioritzarem la descripció del procés d’aprenentatge durant el confinament per damunt de la nota final.

També cal dir que a l’alumne que en els dos primers trimestres no va treballar prou se li valorarà el conjunt del curs”, explica la de Llardecans.

Els mestres destaquen que durant el confinament s’ha augmentat el vincle personal entre professor i alumne El pas al teletreball L’Antoni Banlles és el director de l’institut L’Olivera de la Granadella i explica que arran de la pandèmia hi ha hagut un valor que ha emergit per sobre de l’exigència acadèmica: mantenir viva la relació personal amb l’alumne: “La feina de l’equip docent i, en especial, dels tutors és excel·lent. Conservar el vincle amb l’alumne és un valor que potser teníem una mica oblidat i que ara s’ha tornat a posar en relleu”, diu Banlles, que també destaca que, com en l’àmbit de la primària, les avaluacions d’ESO seran objecte de canvis. “Els criteris que utilitzarem per avaluar partiran del marc general que ens faci arribar el departament d’Educació, però cada centre pot adaptar les directrius a la seua realitat”. Un altre aspecte que ha emergit durant les darreres setmanes en l’ecosistema educatiu és el pas obligat cap a la metodologia digital. L’Antonieta Bernat és la directora de l’Institut Josep Vallverdú de les Borges, l’únic centre públic de la comarca on s’ofereix batxillerat i cicles formatius.

Destaca el pas al teletreball com un esforç comú i alhora un encert compartit.

“Estic molt contenta del professorat, tots han respost de manera extraordinària a aquesta exigència de l’educació a distància. Gràcies a això els nostres alumnes han pogut seguir avançant a bon ritme de cara a les avaluacions finals i la preparació de les proves de selectivitat, on crec que gràcies a la feina que fem no tindran cap dificultat extra respecte a convocatòries anteriors”.

21

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Reportatge

Del PDF al paper.

Recull de les edicions especials.

SALUT

DES DE L’HOSPITAL La vivència a primera línia sanitària Testimonis. A la primera edició especial coronavirus de ‘SomGarrigues’ vam posar el focus en l’atenció primària, el primer actor sanitari, el que fa de filtre i mur de contenció per no congestionar els hospitals.

A la segona edició vam recollir també 16 vivències de persones de diferents àmbits laborals, entre els quals també una metgessa de família. I en aquesta tercera edició especial hem parlat amb vuit dels diversos professionals garriguencs de la salut que treballen als hospitals de Lleida, l’Arnau de Vilanova o el Santa Maria, o en serveis que hi tenen relació. Des d’un àmbit o un altre, més a prop o més lluny de la Covid-19, tots han vist alterats el seu dia a dia.

Mar Aixalà Mònico

Míriam Llauradó Mateu

Jordi Plana Martí

Àurea Arce Farré

Juncosa. Infermera a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida

Les Borges.

Tècnic en emergències sanitàries del CAP de les Borges

“Poder treure el tub a un malalt és el més agraït que hi ha”

“El desgast que percebo és més psicològic que no pas físic”

“No sé si he estat contagiat perquè no m’han fet cap test”

“Tens la incertesa de què trobaràs a l’arribar a la feina”

Les Borges.

Infermera a l’Hospital Santa Maria de Lleida

Redacció · Miquel Andreu

L

a Mar treballava en salut mental, però ara li ha tocat l’UVI, on ja havia estat. Zona coronavirus. I és que el personal avesat i format en malalts crítics va buscat i costa cobrir-ne les baixes. Per això, quan va donar negatiu al test que li van fer arran d’uns símptomes, la supervisora saltava d’alegria. Ara bé, la por del contagi l’ha portat a desprendre’s de la seua filla de 14 mesos i portar-la a casa de la seua mare, on s’estarà “fins que

És una malaltia molt ràpida, un malalt pot passar d’estar bé a estar crític en menys de dues hores això acabi”, diu. “Sort de les videotrucades, però no la puc abraçar”. L’angoixa és més això que no la feina en si. “La feina és vocacional, m’encanta i vaig estudiar per fer això”. I a la feina, aquests dies, no hi ha res més agraït que desintubar malalts. “Passar d’estar intubat i sedat a que respiri per si mateix no té preu”. I és que aquesta, alerta la Mar, “és una malaltia que va molt ràpid, no dona marge, un malalt que està bé se’t pot posar crític en menys de dues hores. No té res a veure amb una grip, com es va dir al principi”. Tot i tenir clar que és la seua feina, agraeix molt els reconeixements, “perquè hi ha moments que surts amb un nus a la gola”. Ara bé, al torn de nit sempre costa més, ara i abans, que hi arribin les mostres de suport.

Redacció · Abel Pujol

A

la Míriam, de moment, no l’han traslladat de departament.

“Com que la unitat de radiologia intervencionista requereix un cert grau d’especialització, hi he continuat treballant i no m’han passat com a reforç a l’UVI i planta” explica la juncosana, que fa tres anys i escaig, amb 22 anys i la carrera fumejant sota el braç, començava la vida laboral a l’Arnau de Vilanova, d’on ja no s’ha mogut més. “Ara, cada visita ens representa un moment de tensió. Encara que s’han intentat reprogramar per més endavant el màxim de visites, n’hi ha que són impossibles d’ajornar. Per això, com que tractem amb pacients amb coronavirus i altres amb diferents patologies, ens afanyem a netejar-ho tot, fins i tot tres cops, entre visita i visita. Tot i així, no pots evitar pensar que encara que petita, la possibilitat de contagi sempre hi és”, lamenta la Míriam, que també explica que aquesta tensió mantinguda durant el temps li representa, per força, un cert

Tot i les proteccions, no pots evitar pensar que encara que petita, la possibilitat de contagi hi és desgast emocional. “Quan ets a l’hospital i estàs treballant, estàs per la feina; és quan arribes a casa que comences a reflexionar i llavors sí que t’hi trenques el cap: gent jove o no tan jove que ho tenen molt fotut... és complicat”.

Redacció · Laura Quintana

A

primera línia de foc contra el coronavirus trobem al Jordi que, com a tècnic del SEM, atén tota la comarca si cal.

Junt amb els seus companys i companyes, fan torns de 12 hores de guàrdia, ja que, segons assenyala, “a les Borges

Treballem equipats amb material homologat, però ens veiem obligats a allargar-ne l’ús per sobre del recomanable l’ambulància de suport vital bàsic només funciona de 8 a 20 h”, i afegeix que “hem arribat a fer set sortides en un torn, però la mitjana és de dues o tres sortides”. Tot i no haver canviat gaire el ritme de serveis, assegura que “s’han hagut d’adaptar a la situació, el contacte amb el pacient és mínim i molts cops hem de fer un diagnòstic visual”.

Equipat amb material homologat, que molts cops es veu obligat a allargar-ne l’ús, “un cop acabat el servei som nosaltres mateixos qui desinfectem el vehicle amb els productes que ens ofereix l’empresa”. Assegura portar molt bé la situació, ja que “soc conscient que tard o d’hora em contagiaré, si no ho he fet ja de manera asimptomàtica”, però “sap greu haver de portar tot sol el pacient cap a l’hospital i deixar-lo incomunicat”. El Jordi no sap si ha estat contagiat perquè no li han fet cap test, denuncia que “el personal sanitari hauríem d’estar més controlats”.

Les Borges.

Infermera a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida

Redacció · Miquel Andreu

L’

Àurea treballa a les nits a quiròfan, no és directament a primera línia de la Covid-19, però la saturació de les UCI ha fet que una planta dels quiròfans s’hagi adaptat com a UCI i, per tant, el personal d’aquesta àrea també se’n fa càrrec. La desprogramació de moltes intervencions no urgents va fer baixar molt l’activitat quirúrgica i al principi van poder fer dos grups, una setmana treballava un i l’altra un altre, però el pic de casos va obligar a posar tothom en marxa a plena disposició. L’Àurea, per exemple, va renunciar a la reducció de jornada que tenia per la cura dels fills. Ella té el gruix de la feina als quiròfans de ginecologia, on al moment

Són maneres de treballar a què no estem acostumats, però de moment ho anem portant bastant bé de la conversa no hi havia casos positius, però empatitza amb les companyes que sí que estan tota la nit amb casos de Covid. “10 hores treballant amb tot l’equip de protecció posat ha de ser dur”. No va a la feina amb por, però sí amb la incertesa de què trobarà. “A vegades s’ha de córrer una mica, si hi ha una cesària urgent, per exemple, i amb la situació actual són maneres de treballar a què no estem acostumats”, explica, “però de moment ho anem portant bastant bé”.

22

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Reportatge

Del PDF al paper.

Recull de les edicions especials.

SALUT

Cecília Vallès Quintillà

Pau Solé Florensa

Les Borges. Infermera a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida

La Granadella.

Traumatòleg a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida

“Sobretot és tristor, no pel que fas sinó pel que no pots fer”

“Em preocupa com quedarà el sector després de la pandèmia”

Redacció · Miquel Andreu

E

l que abans era una planta quirúrgica, ara ho és de medicina, i això vol dir coronavirus. L’escenari ha canviat molt per a la Cecília, començant pel fet de vestir-se i desvestir-se amb aquelles proteccions. “És pesat, sues molt, se t’embafen les ulleres i només això ja complica la precisió d’una injecció, per exemple”. Les hores han augmentat: més caps de setmana, renúncia a dies graciables i, en el seu cas, també

En totes les altes de Covid de l’hospital sortim als passadissos i ens aplaudim les unes a les altres a la reducció de jornada que tenia. Tot i això, la sensació principal, per ella, és la tristor, “perquè els malalts estan sols, molt espantats i no pots fer tot l’acompanyament que faries, necessiten la família, necessiten una mà, només ens poden veure els ulls i no veuen el somriure que els pot reconfortar”, diu. “La feina la fas igual, però la tristor és per allò que no pots fer”.

Per contra, hi ha la part agraïda de quan els malalts milloren i reben l’alta.

“En totes les altes de Covid tot l’equip sortim al passadís i aplaudim el pacient, com a supervivent que és”, explica la Cecília. També hi ha més companyonia interna i més reconeixement extern, que la Cecília espera que duri. “Abans la gent no se n’adonava, però sempre hem estat allà amb la mateixa dedicació”.

Redacció · Abel Pujol

“S

om els fusters de la medicina, diuen que només entenem les radiografies” ironitza el Pau per justificar que, de moment, els traumatòlegs segueixen treballant al seu departament; tot i que, arran de la pandèmia, s’han sumat al teletreball. “Treballem dues setmanes a l’hospital i una a casa. Ho fem per disposar sempre d’una persona lliure que pugui suplir una baixa” explica el granadellenc, que admet pros i contres en el nou sistema. “Per alguns aspectes va bé, hi ha controls i consultes que només serveixen per confirmar la recuperació, però com que jo faig cirurgia de columnes necessito explorar els pacients; per tant, m’arregla poques coses”. És en l’aspecte de les visites on el Pau posa el focus: “Les consultes que estem reprogramant a dos mesos vista faran que d’altres s’ajornin, és una cadena. Em preocupa com podrem assumir un decalatge durant, per exemple, un any, i més tenint en compte el sobreesforç que el sector ja acumulava,

Treballem dues setmanes a l’hospital i una a casa. Així sempre hi ha algú lliure que pot suplir una baixa fins i tot, abans de l’arribada del coronavirus”, exposa el Pau, que també agraeix les mostres de suport. “Quan hi ha una catàstrofe sempre hi ha un sector que ho té més complicat, com els bombers en un incendi, ara ens ha tocat a nosaltres, per això hi som”.

Teresa Mateu Bonastra

Clàudia Farré Esqué

“No he vist res igual en els meus quaranta anys de carrera”

“Els pacients ens diuen que sense nosaltres no tirarien endavant”

Llardecans. Infermera assistencial a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida

Redacció · Abel Pujol

L

a vida de la Teresa Mateu es va capgirar coincidint amb la detecció dels primers casos de Covid-19 a la província de Lleida. “Jo soc infermera assistencial, però quan hi va haver les primeres baixes a l’àrea de gestió, m’hi van ubicar, perquè

Hem de tornar a apostar per la sanitat pública tal com ho fèiem abans; no s’ha de retallar, s’ha d’invertir ja hi havia treballat abans”, explica la de Llardecans, que confessa que en més de 40 anys de carrera, mai havia afrontat res d’igual. “No m’hauria pensat mai que tan a prop de la jubilació hagués d’afrontar la prova més dura de la meua carrera”, diu la Teresa, que destaca la duresa de les condicions amb les quals conviuen els professionals. “Gestionem situacions molt dures; hem de pensar que hi ha moltes famílies que han perdut una persona propera, no la poden veure i ens demanen explicacions, com és normal. Els companys estan fent sobreesforços, cada desintubat és una victòria.

Es viuen moments molt complicats”, explica la Teresa, que espera que de tot això en surti algun aprenentatge col•lectiu. “Hem de tornar a apostar per la sanitat pública, com ho fèiem abans, no es pot retallar res, s’ha d’invertir. Hem estat i som pioners en molts aspectes.

Tenim eminències als nostres hospitals, gent que s’hi està deixant la pell. Hem de refer l’estructura”.

Les Borges. Infermera a l’Hospital Arnau de Vilanova de Lleida

Redacció · Laura Quintana

L

a Clàudia aquests dies ha de treballar amb més cura que mai, ja que tracta amb pacients especialment vulnerables. Tot i això, diu sentir-se privilegiada perquè “a la unitat d’oncologia no treballem a primera línia contra el coronavirus, com moltes altres companyes que es troben a plantes de Covid-19 positiva”. Tot i això, ha d’anar amb compte de no contagiar-se, “és una unitat imprescindible i no es poden deixar de fer quimioteràpies i diàlisis”, explica. Sempre ha treballat amb mesures de prevenció especialment estrictes, però “ara hem de ser molt més curosos, tant nosaltres com els pacients”. Els infermers i infermeres

La unitat d’oncologia és imprescindible, els pacients han de continuar amb els seus tractaments habituals de la unitat s’han dividit en dos grups setmanals, “així ens assegurem que no ens infectem tots i els pacients poden rebre els seus tractaments”. Les mesures de prevenció les van prendre amb anticipació sent conscients que molts d’ells serien infectats, però la Clàudia assegura que “tampoc ho sabem perquè fins al moment no ens han fet testos, només en fan al personal que té simptomatologia greu, estic bastant enfadada”.

Per sort, tenen el reconeixement dels seus pacients que “ens diuen que sense nosaltres no tirarien endavant”, explica amb emoció.

23

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Reportatge

Del PDF al paper.

Recull de les edicions especials.

LABORAL

VIVÈNCIES PERSONALS Testimonis d’una situació excepcional Setze perfils. És evident que la crisi sanitària i tot allò que se’n deriva, en especial el confinament domiciliari, té efectes severs sobre el conjunt de la població. Aquí, però, hem volgut parlar amb persones de diversos àmbits professionals que, cadascun des del seu lloc, constaten d’una manera molt directa el canvi radical que hi ha hagut als nostres carrers i les nostres rutines. Són setze persones de diferents pobles de la comarca que, sumats, aporten una visió de conjunt per ajudar a entendre una mica més la situació; unes visions que, ara que estem quasi tots a casa, cobren un paper de testimoni encara més valuós.

Aïda Curcó

Animadora a la Residència Municipal d’Avis de Juneda

“Els avis de la residència ho viuen com una cosa molt estranya” Redacció · Miquel Andreu

F

a 11 anys que treballa a la residència municipal de Juneda i aquesta és la situació més insòlita que hi ha viscut mai, ja que hi va entrar just quan s’havia acabat la grip A. De moment porta bé la situació, però pateix pels residents.

“Si entra el virus, els efectes poden ser devastadors”, adverteix. Per això, fa dies que s’han pres totes les mesures.

“Si algun avi comença a tindre febre o tos se’l posa a la seua habitació, per si

Si els padrins no veuen la cara als seus familiars no estan segurs que a fora estigui anant tot bé de cas”, explica. Ja no es fan activitats grupals, no hi ha usuaris del centre de dia, no hi ha visites familiars, tots els treballadors porten roba del centre, la higienització és constant, etc. “D’un dia per l’altre els padrins ens van veure amb mascareta i va ser un xoc; a més, amb la mascareta no et senten bé”. “Viuen la situació com a molt estranya”. Al no sortir al carrer fan més ús del jardí.

“La televisió no la posem tant, només es parla del mateix”. El contacte amb l’exterior ha quedat reduït al telèfon i l’Skype, “però si no veuen la cara als familiars no estan segurs que estigui tot bé”. Fora de la feina, l’Aïda intenta desconnectar, té una nena de dos anys i mig, però no sempre és possible. “Depèn de com els hagi vist a ells”, diu. De defuncions, per exemple, en continua havent, “i és clar, sap greu”.

Marc Segura

Treballador de la brigada municipal de Castelldans

“El tipus de feina del dia a dia ens ha canviat molt” Redacció · Miquel Andreu

M

untar, desmuntar, preparar sales, deixar-ho tot a punt abans i després de cada activitat organitzada per l’Ajuntament o per les associacions són feines habituals dels operaris municipals a la nostra comarca. Ara tot això ha quedat aturat i, en conseqüència, el dia a dia d’aquestes brigades ha canviat molt. És el cas del Marc Segura, de Castelldans, que junt amb una altra persona formen l’equip d’operaris. “Reparacions o manteniments a les escoles, a la llar d’infants, als jubilats, sempre passava una cosa o altra, però ara no tenim aquesta feina”, explica.

En canvi, en tenen altres, relacionades amb l’excepcionalitat vigent, com anar a les Borges a buscar aliments per a famílies necessitades i repartir-los. Al no disposar de tractor, la desinfecció dels carrers no la fan ells, però sí que continuen anant a controlar el bombatge d’aigua del poble, les dades del clor o reparacions que havien quedat

Sempre muntàvem i desmuntàvem coses relacionades amb les activitats del poble. Ha quedat tot parat endarrerides, tot plegat en solitari i enmig d’uns carrers “totalment buits” diu.

Com les papereres, que ja no cal buidar com abans. “Els divendres de mercat també solia quedar brossa al carrer que s’havia de recollir. Ara només hi va la parada de verdura i és molta menys”, explica el Marc.

Maria Àngels Roselló

Montse Aluja

“La gent compra i congela el pa per tota la setmana”

“No ens hem de creure tot el que ens arriba a través de les xarxes”

Propietària del forn de pa Roselló, de les Borges Blanques

Redacció · Laura Quintana

E

ncara que hi arribi una pandèmia, el pa és un aliment que no pot faltar a les taules de moltes cases. L’Àngels afronta la crisi del coronavirus des de l’obrador del forn de pa Roselló amb la respon-

El calaix s’ha reduït a menys de la meitat i les despeses segueixen sent les mateixes sabilitat de sempre, però reconeix que “amb molta por i incertesa”. “Tenim la cafeteria tancada i viure únicament del pa és molt complicat, és un complement més. És dur perquè el calaix s’ha reduït a menys de la meitat i les despeses segueixen sent les mateixes”, afegeix l’Àngels. A més, “tinc dues treballadores i he hagut d’aplicar l’ERTO, i m’està costant molt assumir-ho tot sola”. Tanmateix, agraeix els petits ingressos, ja que gran part del comerç local ha hagut de tancar. El mètode de compra també ha canviat, “hi ha gent que segueix venint cada dia, però són mínims, la majoria compra i congela el pa per tota la setmana”. “Molts clients s’esperen fora i paguen amb targeta, són molt conscients dels riscos”. D’altra banda, arriba la temporada de les mones i l’Àngels no hi té gaire esperança: “He decidit no fer mones perquè no puc viure amb la incertesa de si les vendré, ja que la venda no és la mateixa i la inversió no serà positiva”. “Tinc por, si fossin només dues setmanes encara ens ho faríem, però això va per llarg”.

Farmacèutica de l’Albagés

Redacció · Abel Pujol

L

a Montse Aluja és la farmacèutica de l’Albagés. Ja ha venut totes les mascaretes i articles relacionats amb la protecció davant del virus. “Hi ha un desabastiment total, el fet que s’hagin requisat tots els lots fa que els proveïdors ja no els puguin servir”.

Ella manté l’horari habitual, però, davant de la situació, ha instal·lat una mampara de protecció de metacrilat i també ha senyalitzat la distància a la qual s’han de mantenir els clients, que entren d’un en un.

Així mateix, confirma que, com a resultat d’algunes informacions errònies, ha

Com a resultat d’informacions errònies, s’ha observat un repunt de vendes de productes innocus sobre el virus notat un repunt de demanda de productes que en realitat són innocus sobre el virus, com pot ser el bicarbonat. “No ens hem creure tot el que ens arriba; quan es va informar que el viròleg Oriol Mitjà experimentava amb un fàrmac anomenat hidroxicloroquina, hi va haver un gran repunt de vendes. Aquest producte es recepta, entre d’altres, a malalts d’artritis reumatoide; l’efecte crida ha provocat que l’Estat hagi hagut de confiscar el producte. Ara s’ha d’encomanar”, diu la Montse, que també destaca que la Generalitat ha habilitat una línia perquè, en cas d’urgències, les farmàcies puguin imprimir receptes i renovar les que estan caducades.

24

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Reportatge

Del PDF al paper.

Recull de les edicions especials.

LABORAL

Adrià Gonzàlez

Lídia Cano

David Trenchs

Rosa Mònico

“En contra del que es pensa, no s’estan venent més llibres”

“No s’ha demostrat que els animals transmetin la Covid-19”

“Estic molt orgullós de com s’ha adaptat tot l’equip al teletreball”

“I si la gent ja no es vol tornar a tancar a un restaurant?”

Llibreter de la llibreria Quaderns de les Borges Blanques

Redacció · Abel Pujol

U

n cop establert el confinament, no van ser pocs els qui, a través de les xarxes, van animar-se a comprar a una llibreria propera aquella novel·la que no havien tingut mai temps de llegir.

L’Adrià González, que regenta la llibreria Quaderns de les Borges, explica, però, que les vendes de llibres s’han ressentit de la crisi, igual que la resta de productes de papereria que ofereix. “La gent té un cert temor de sortir i no es

Aquests dies els llibreters s’afanyarien a posar preu als llibres que presentarien per Sant Jordi venen llibres. Entenc que les compres s’encaren cap a allò essencial i, encara que els llibres ho són, la situació econòmica que auguren les famílies potser fa que restringeixin despeses”, explica l’Adrià, que manté la persiana apujada de les 8 a les 11 h, ja que és distribuïdor de premsa i, al mateix temps, ven material com colors, cartolines o dibuixos per als nens. Pel que fa als pròxims esdeveniments literaris, sobretot Sant Jordi, regna certa resignació: “Ja es va cancel·lar el Borges Negres, presentacions com la de la Mireia Boya o el Jordi Borràs. En una situació normal, ara tocaria desempaquetar els llibres, posar-los preu, etc., però els llibres no han arribat. Si s’ha de buscar nova data per Sant Jordi, penso que el millor és al juny, no per Sant Joan, sinó els dies previs”, diu l’Adrià.

Propietària de la clínica veterinària Borges Vet de les Borges Blanques

Redacció · Laura Quintana

E

ls animals no són un cas aïllat i les clíniques veterinàries segueixen al peu del canó. Ara bé, la Lídia ens explica que han hagut d’adaptar-se a la situació: “Actualment només estem atenent urgències i desparasitacions, ja que hi ha malalties que es poden transmetre als humans i això és imprescindible tractar-ho”. Les mesures de seguretat s’han intensificat, “els propietaris de l’animal han d’esperar-se fora i, un cop acabem d’atendre el pacient, cal desinfectar-ho tot”, explica la Lídia. La preocupació per si el coronavirus pot afectar les mascotes ha arribat a molts veterinaris, però “no està demostrat que els animals puguin infectar-se i contagiar; tanmateix si algú infectat toca l’animal i seguidament algú altre també, llavors sí que el pot transmetre”. Tot i això, la Lídia no s’angoixa “perquè sóc conscient que tard o d’hora acabarem agafant el virus”. En canvi, sí que l’angoixen les pèrdues econòmiques que comporta-

Si la crisi del coronavirus s’allarga gaire més i no podem aconseguir guants, llavors haurem de tancar rà la situació: “No crec que haguem de tancar, ara bé, si s’allarga gaire temps més i no podem aconseguir guants per treballar, haurem de fer-ho”. Des dels col·legis de veterinaris s’està demanant material i medicaments per als hospitals, “però no ha estat el nostre cas perquè som una clínica petita”.

Advocat de Trenchs & Minguet Gestors, de Torregrossa

Redacció · Abel Pujol

E

l David Trenchs és un advocat i gestor administratiu que viu i treballa a Torregrossa, on juntament amb la seua dona, Mireia, hi té una gestoria. Tot i continuar treballant al poble, ara ho fa des de casa.

El teletreball, per força, fa augmentar l’ús del telèfon mòbil i altres eines digitals on compartir la feina Els primers dies, tant ell com els treballadors, l’Elena, el Joan i la Teresa, van treballar a l’oficina amb la persiana abaixada, però tan bon punt es va recomanar el teletreball, van decidir afegir-s’hi. “Fem el mateix horari que a l’oficina, el canvi és que utilitzes molt més el telèfon, el correu electrònic i altres eines. He de dir que, tot i no tenir vint anys, ens hi hem adaptat ràpid i ens funciona; estic molt content dels meus companys perquè aquests darrers dies estem assumint una càrrega de feina molt important: ERTO, ajudes als autònoms, IVA, etc. Ens n’estem sortint prou bé, estic orgullós de tot l’equip!”, diu el David, que és pare de tres fills, Arnau, Pol i Marçal, i gestiona la feina amb la conciliació familiar organitzant-se amb la seua dona. “Jo me’n quedo un i ella dos, i a la inversa, depenent de la classe de feina que fem. També hi ha moments que sortim al jardí, respirem una mica i estem junts. De moment, la conciliació l’estem portant prou bé”, assegura el torregrossí.

Propietària del barrestaurant La Placeta d’Arbeca

Redacció · Miquel Andreu

J

unt amb teatres, cinemes i instal·lacions esportives, bars i restaurants van ser els primers que van haver de tancar, el dissabte 14. A La Placeta d’Arbeca, el dia 13 preparaven un sopar de grup i ja els el van anul·lar. Aquell dia caurien totes les reserves d’un cap de setmana que es preveia enfeinat. La mesura arribava amb tot el gènere a la cuina i el magatzem. “Ens vam quedar 30 kg de caragols que els hem hagut de bullir i congelar”, explica la Rosa com a exemple. I la resta està servint per a la pròpia família. “En lloc d’anar al súper

No hi ha ingressos, però l’últim dia de mes has de pagar els autònoms i l’endemà el lloguer del local anem al restaurant a buscar menjar”.

El negoci el porten ella i el seu marit, Jaume Culleré; tots dos autònoms, per tant, tots dos s’han quedat sense ingressos. Ara no tenien personal contractat, i és que ja venien d’uns mesos de gener i febrer fluixets. “El pitjor és la incertesa, no saber quan s’acabarà això”, diu la Rosa. És impossible fer previsions. “No hi ha ingressos, però arriba l’últim dia de mes i toca pagar la quota d’autònoms, i l’endemà és primer dia de mes i toca pagar el lloguer del local”. La Rosa també tem pel que vindrà quan tot això passi. “I si tothom se’n va a la muntanya, a la platja, a l’aire lliure, i renuncia a tancar-se a un restaurant?”.

25

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Reportatge

Del PDF al paper.

Recull de les edicions especials.

LABORAL

Rosa Inglés

Pere Guiu

Lluís Xifré

Laia Llort

“Els primers dies al supermercat van ser un caos”

“Estem treballant més que mai, o això és el que sembla”

“Encara hi ha gent que no segueix les recomanacions”

“Sempre treballem amb la mateixa vocació que ara”

Treballadora d’un supermercat de les Borges Blanques

Redacció · Laura Quintana

P

ossiblement molts de no· saltres coincidirem que els supermercats, si més no els treballadors i treballadores, van ser dels primers testimonis a patir els efectes de l’arribada del coronavi· rus. La Rosa es considera “bastant op· timista” davant la situació. “No m’angoi· xo gaire, treballo com feia abans però respectant les mesures de seguretat”, explica. “Els primers dies de la pandè· mia van ser un caos, no teníem temps

L’arribada del coronavirus va buidar les estanteries del paper higiènic, de la llet i les conserves ni de reposar els productes al seu lloc.”

El coronavirus va buidar les estanteri· es del paper higiènic, tot i que “la gent també omplia els carros de llet i con· serves fins dalt”. Ara tot s’ha tranquil· litzat una mica i “tan sols controlem el nombre de gent que hi ha dins l’establi· ment, recomanem posar guants –que costa molt– i desinfectem el supermer· cat”. “Hi ha gent que ve més d’un cop al dia a comprar, però nosaltres no po· dem prohibir-los l’entrada. No ens han donat cap ordre en aquest sentit”. Tot i que la Rosa s’ho pren amb normalitat, es preocupa pels clients, que “s’ataba· len molt”. “Per sort, no s’acumula gai· re gent esperant fora, però com que s’ha de respectar el metre de distància, sembla que tinguem una cua molt llar· ga a la caixa”. Malgrat tot, manté l’opti· misme.

Pagès i ramader de Juncosa

Redacció · Abel Pujol

E

l Pere Guiu és un pagès i ra· mader de Juncosa que gestio· na, juntament amb el seu ger· mà, diversos camps d’oliveres i ametllers, dues granges de vedells i tres naus més de pollastres.

L’Administració té clar que una de les claus per evitar l’espurna del desconten· tament social és garantir diàriament el subministrament d’aliments; per aquest motiu, el sector no ha patit cap restricció de mobilitat, encara que molts pagesos, igual que ho ha fet el Pere, també han in· corporat diverses mesures de seguretat en el seu dia a dia. “A les granges, anem amb mascareta i guants, intentem res· pectar sempre la distància de seguretat, moltes vegades realitzant feines que en una situació normal faríem entre dos, ara les duem a terme individualment”, explica el juncosà, que també analitza el fet d’estar laboralment actius en una situació de confinament general. “Com que no hi ha res obert, seguim una ruti· na que consisteix a anar del tros a casa,

Per seguretat, feines que normalment ocupen dues persones ara es fan individualment de casa a la granja i una altra vegada cap a casa. Més o menys, estem assumint la mateixa càrrega de feina que seria ha· bitual en aquestes dates, però com que la resta de la gent s’ha de quedar a casa, tens la sensació que estàs treballant el doble o el triple, però tampoc és això”, afegeix el Pere.

Policia local de les Borges Blanques

Redacció · Miquel Andreu

S

i la consigna és quedar-se a casa, la feina del Lluís és sor· tir al carrer. Ara més que mai, els ulls de la Policia Local són els ulls de tots els borgencs, que pràc· ticament només veuen allò que passa

A la nit sí que els carrers del poble són un desert, ja no hi ha cap excusa possible per ser-hi al seu carrer. La delinqüència es pot dir que ha desaparegut, hi ha rutines laborals com ordenar el trànsit a les escoles que semblen molt llunyanes ja en el temps. “Ara, la feina bàsicament és avisar i conscienciar”, diu el Lluís.

“Encara hi ha massa gent que no es pren seriosament la situació; i de totes les edats, des de padrins que compren cada dia fins a joves en edat complicada que passen de tot”. La canalla, en canvi, ha desaparegut de l’espai públic. Tot i la reducció dràstica de l’activitat i que un 80% de la població segueix les indi· cacions, el Lluís encara constata “mas· sa moviments habituals”, i se sent amb poques eines coercitives. “Si et paro i et pregunto on vas, només que em diguis que vas a comprar jo no puc fer res. El Govern ho podia deixar més ben lligat, això”, diu. Ara bé, les Borges és un po· ble “i també veus qui t’enganya i qui no”.

“I hi ha qui, si fos al nostre lloc, denun· ciaria més del que ho fem nosaltres!”, ironitza. Els carrers estan desconeguts, i més a la nit. “Llavors sí que són un desert, ja no hi ha l’excusa”.

Metgessa de família al CAP de les Borges Blanques

Redacció · Miquel Andreu

A

mb les visites no urgents can· cel·lades, el CAP té aquests dies un aspecte irreconeixi· ble, que no vol dir inactivitat. “És una sensació estranya, si fos un dia ordinari seria relaxat, aniries a l’office, riuries una mica, avançaries docu· ments, comentaries la jugada amb els companys; ara costa, no es pot deixar el telèfon, estàs pendent dels domicilis que surten perquè poden ser casos, no et pots acostar als companys, la major incertesa és que desconeixem si podem ser positius nosaltres, d’aquí la impor· tància que la gent no vingui”, explica la

No pots deixar el telèfon, estàs pendent dels domicilis, no et pots acostar als companys Laia. És un estat de tensió permanent.

La Laia, com altres sanitaris, ha passat per diferents fases: preparació, estrès, incertesa. Ara més aviat està farta que això duri tant. “Quant temps aguanta· rem treballant amb aquesta sensació d’alarma?”. Tots els casos lleus i mode· rats, els que no van a l’hospital, es trac· ten des de l’atenció primària, és la porta d’entrada. “La població s’ha comportat molt bé”, diu la Laia, que es mostra agraïda pel reconeixement que reben i desitja que es consolidi quan tot això passi. “Sempre treballem amb la matei· xa vocació”. Viu el risc de forma mo· derada i no se sent heroïna. Davant la crida per reclutar metges cap a Lleida, s’ha ofert voluntària.

26

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Reportatge

Del PDF al paper.

Recull de les edicions especials.

LABORAL

Miquel Gaya

David Montagut

Mònica Duaigües

Marina Sans

“Porto l’única botiga del poble. Si caic jo, la gent es queda sense”

“És un rodar diferent, sempre a distància, no t’hi acostumes”

“És una oportunitat per revisar els horaris establerts”

“La temporada de la flor es pot donar per perduda”

Propietari de la botiga de queviures Gaya (cal Prior), de l’Espluga Calba

Redacció · Miquel Andreu

E

l 17 de març, el blog municipal de l’Espluga Calba feia una crida a preservar la salut del Miquel de cal Prior. Irònicament, es comparava amb la pel·lícula Salvem el soldat Ryan; i és que la seua botiga és l’única de queviures del poble.

Si caigués ell malalt, les conseqüències serien serioses. “Tinc clar que m’he de cuidar i extremar precaucions, perquè si agafo el virus hauré estat més o menys en contacte amb tothom, sobre-

Aquí no es va notar la febre del paper higiènic. Sí que últimament despatxo més farina i llevat tot gent gran, i, a més, estic sol a la botiga i hauria de tancar”. El poble quedaria sense abastiment directe. Conscient d’això, des del primer dia ha pres totes les mesures de seguretat. “Porto mascareta, guants, tenim desinfectant i només hi pot haver tres persones dins la botiga”, explica. Aquests dies la gent es queda més al poble i, tal com toca fer, compren menys sovint i més quantitat.

A diferència de les grans superfícies, a cal Prior no es va notar la febre del paper higiènic. Sí que, com arreu, s’ha despatxat més farina i llevat. Amb tot, el volum total de clients és reduït i els proveïdors no han fallat, continua arribant de tot. De moment, al tancament de l’edició, el Miquel continuava sa i estalvi. “Suposem que rere la mascareta encara riu”, deia el Facebook de l’Ajuntament.

Camioner de Llardecans

Redacció · Abel Pujol

A

rran de la restricció del trànsit no essencial, les carreteres del país han experimentat un descens d’usuaris força notable. Dels vehicles que hi circulen, un és el camió del David Montagut, de Llardecans. Com que el servei transportista, de subministraments i logística des de l’Administració s’ha considerat com a essencial des del primer dia, el David no ha deixat de treballar fins aquesta setmana. “Com que la indústria s’ha paralitzat, l’empresa on treballo intenta gestionar la feina per repartir les hores de feina entre els conductors. Ara, per exemple, a mi m’han donat uns dies de vacances”, explica el David, que relata que fa més de quinze dies que l’empresa ja li va entregar un equip de protecció, amb mascareta i guants, per tal d’utilitzar-lo en les recepcions i entregues.

Explica que el canvi més important rau en el fet que molts bars i àrees de servei han penjat el cartell de tancat. “Des del segon dia de confinament he portat

El canvi més important pels transportistes és que els llocs d’avituallament són quasi tots tancats al camió un fogonet per, almenys, poder fer un cafè o menjar calent, si durant el viatge, no hi ha res obert” explica el David, que confessa que en tots els anys que s’hi dedica, no havia vist mai les carreteres tan buides. “És un rodar molt diferent, sempre mantenint la distància, no t’hi acostumes”.

Mestra a la Granadella

Redacció · Abel Pujol

L

a Mònica Duaigües és mestra d’educació infantil a l’escola de la Granadella. Molts són els interrogants sobre el que s’esdevindrà aquest curs, les avaluacions i com els alumnes poden mante-

No tots els alumnes tenen el mateix grau d’accés a Internet i fer classes a distància pot crear desigualtats en l’aprenentatge nir des de casa un cert ritme d’estudi.

“Vam decidir no fer classes a distància ni impartir la feina de l’aula per un altre mitjà. Sabem que no tots els alumnes disposen del mateix accés a la tecnologia i això crearia desigualtats en el ritme d’aprenentatge”, afirma la Mònica, que també explica que s’ha fet arribar a les famílies enllaços a pàgines web oficials per mantenir un cert hàbit escolar.

Pel que fa l’avaluació, estan pendents de l’Administració, ja que el segon trimestre no s’ha complert. “Penso que, si no s’ha de tornar a les aules, en edats infantils podrien valer les notes del primer trimestre per passar, ja que més endavant hi ha temps per desenvolupar l’aprenentatge. A mesura que aixeques l’edat, això ja és més difícil”, explica la Mònica, que, d’altra banda, també planteja un possible canvi en l’horari a partir de les lliçons d’aquesta crisi. “Tenim els mateixos horaris que fa 25 anys, potser és el moment d’allargar el curs al juliol, fer vacances rotatives, etc. En definitiva, adaptar-nos als temps”.

Propietària de la floristeria Gineste’s, d’Arbeca

Redacció · Miquel Andreu

S

A la floristeria també tenen productes alimentaris artesans i de proximitat, però per això no valia la pena tenir obert. Van tancar i van posar un cartell per si algú necessitava alguna cosa. “De tant en tant també va bé alegrar-nos una mica la vida”, diu la Marina. Això era abans del decret del 29 de març.

La baixada de persiana agafa les floristeries amb l’esclat de la primavera i a les portes de Sant Jordi. Quan la Marina i la seua filla ja van haver de tancar el 13 de març, just venien de carregar flors i plantes. Ara està tota la cadena

Hem de ser positius, i jo sempre ho sóc molt, però per molt que ho siguis els números no surten trencada, dels productors al venedor, del Maresme i Alacant a Colòmbia, Equador i Holanda. Tot segellat. Per molt servei que poguessin fer a domicili, parlem d’un o dos a la setmana, o d’un ram puntual. La filla s’ha donat de baixa d’autònoms i la Marina haurà de veure quins decrets s’aproven d’ajuts de l’Administració. “La temporada es pot donar per perduda”, afirma, ella que és optimista de mena. “Hem de ser positius, jo ho sóc molt, però per molt que ho siguis no surten els números”.

La Marina espera que, almenys, sortim d’aquesta “havent après una lliçó” i es reforci el comerç local, sense tant Amazon ni circuits llargs i ambientalment insostenibles.

27

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Reportatge SALUT

DES DE FORA Garriguencs que viuen en altres països Afectació global. Poques vegades hi ha hagut un tema tan en comú a països tan diferents. La crisi de la Covid-19 ha arribat arreu del planeta, ja sigui pel mateix contagi o per les mesures que han pres els respectius governs i la població per evitar-lo. Tothom, en major o menor mesura, ha vist alterat el seu dia a dia. Seria interminable fer un repàs de la situació de cada país, però hem buscat vuit persones originàries de les Garrigues que estan vivint fora de Catalunya per tal que ens expliquin com es viuen aquests moments als països on resideixen; unes realitats que, a mesura que passen les setmanes i malgrat els matisos, cada vegada s’assemblen més les unes a les altres.

Núria Tilló

Lorena Morales

Guiomar Pau

“Sembla que no s’ho prenen gaire seriosament”

“Crec que s’haurien d’haver fet més tests a la població”

“No es pot entrar ni “Estan més acostumats sortir de Nairobi i a pandèmies i estan l’aeroport està tancat” més alerta”

D’Arbeca.

Viu a Greenville (Carolina del Nord), Estats Units d’Amèrica

Redacció · Miquel Andreu

G

reenville té 60.000 habitants i la universitat on la Núria estudia Estadística i hi està becada per atletisme té uns 30.000 alumnes. És, per tant, una ciutat essencialment universitària. Com que al març ja es van cancel·lar les classes i passava a ser tot online, va quedar tot quasi desert. “Molts europeus van fer les maletes perquè les coses als seus països s’estaven posant malament i hi havia rumors que tancarien fronteres”, explica. “Dels

Molts europeus van fer les maletes, dels que conec de la universitat només quedem tres o quatre, és un desert que conec només quedem tres o quatre, és un desert”. La intenció de la Núria també era marxar, però la paperassa burocràtica la va fer decidir a quedar-se.

Fet i fet, està a les acaballes del seu últim curs. “Si no puc tornar a l’abril, tornaré al maig i, si no, al juny”. A la ciutat només hi ha obertes farmàcies, botigues essencials i restaurants que fan menjar per emportar. “Hi ha limitacions d’aforament i senyals per mantenir la distància, però ningú ho controla i la gent passa de tot”, diu la Núria. Està permès sortir a fer exercici, però el caminet per on ella corre s’omple de gent passejant.

“Sembla que no s’ho prenen gaire seriosament”, lamenta. Aquesta setmana la Núria torna a casa, des d’on farà els exàmens que li queden. Pel curs que ve ha aconseguit una beca a Idaho on, si res ho impedeix, farà un màster d’un any.

De Vinaixa.

Viu a Vevey, Suïssa

Redacció · Abel Pujol

E

nguany la Lorena complirà un lustre des que es va instal·lar a Suïssa. És propietària d’una escola on s’imparteixen cursos de fins a vuit idiomes i en els darrers dies, tot i veure’s obligada a tancar les portes del negoci de forma provisional des del 13 d’abril, continua treballant des de l’aula impartint les classes a distància.

“El 70% dels alumnes que tenia abans del confinament han seguit els cursos mitjançant l’àmbit digital. A més, també he notat un repunt en les noves matriculacions, ja que hi ha gent que vol aprofitar el temps a casa aprenent una llengua o refrescant-la”, diu la Lorena, que també explica que, en general, la ciutadania suïssa ha respectat totes les recomanacions que s’han anat fent des de les administracions, a qui acusa de no haver fet prou tests. “En els darrers dies i com a conseqüència del bon clima, sí que es veu més gent pel carrer, però fins ara tothom s’estava a casa. El que es comenta molt aquí és el baix nombre de tests

Amb el bon temps es veu més gent pel carrer però la gran majoria de suïssos han complert les recomanacions que han fet a la població. Per exemple, un amic meu tenia símptomes i li van dir que no li podien fer el test perquè no era grup de risc”, explica la Lorena que, no obstant, confia que aquesta situació hagi servit perquè la societat valori més l’entorn. “S’ha de ser positiu i focalitzar les energies en allò que ens fa feliços”.

D’Arbeca.

Viu a Nairobi, Kenya

Redacció · Miquel Andreu

E

l primer positiu a Kenya es va registrar el 13 de març i just després es van tancar escoles, després restaurants, l’aeroport... “Han pres les mesures molt ràpid”, explica la Guiomar. Excepte bars

La Guiomar treballa en ajuda humanitària de les Nacions Unides i ara té més feina que mai, la crisi afecta tota la regió i restaurants, tots els comerços poden obrir, però és obligatori l’ús de mascareta, fins i tot dins del cotxe. “Que et puguin multar per no portar-la potser és excessiu”, creu. De les 7 del vespre a les 5 del matí hi ha toc de queda. A més, no es pot entrar ni sortir de Nairobi ni de Mombassa, les dues grans ciutats i on hi ha més casos de Covid-19. “Nosaltres [ella, el seu company i el fill] ja estàvem molt a casa als vespres i ens afecta poc en el dia a dia, saber que no hi ha vols sí que és una sensació estranya”. El toc de queda sí que es nota molt a la ciutat, on tot ha de tancar aviat. “Molta gent viu al carrer, tothom viu del dia a dia, d’aconseguir feines casuals, i això està afectant molta gent, sobretot dels barris més pobres. Es donen ajuts però no arriben a tothom”, explica. Ella treballa de cap de Comunicació a l’Oficina Regional de les Nacions Unides per a la coordinació humanitària al sud i l’est de l’Àfrica. Va a peu a la feina, on ara són pocs i distanciats, “però tinc més feina que mai, això ha afectat tots els països de la regió i necessiten més ajuda humanitària”.

Enric Giné

De Juneda.

Està vivint a Abene, Senegal

Redacció · Miquel Andreu

V

a arribar el 20 de febrer per una estada de tres mesos, però al cap de pocs dies va esclatar la crisi sanitària mundial i no sap quan podrà tornar del Senegal.

“Abans del juny segur que no”, diu. Està a una hora de l’aeroport de Gàmbia, però des del Senegal no s’hi pot entrar. Viu a Abene, un poble costaner on, de moment, no es coneixen casos. En tot el país només hi ha registrats uns 600 positius i 8 morts, amb la cautela de les dades oficials, de les quals es poden escapar moltes realitats. “Aquí la diferència és que estan més acostumats a les pandèmies, com tot el que va passar amb

Àfrica és cultura de carrer i costa molt que la gent no hi estigui, però no hi ha el volum d’abans i s’és més prudent l’Ebola, i estan més alerta. Van tancar fronteres de seguida”, explica l’Enric, “no es pot circular més enllà dels pobles del costat i hi ha toc de queda a la nit”.

Aquestes restriccions de mobilitat, amb controls policials a les carreteres, fa que a Abene no calgui estar sempre tancat a casa. Durant el dia es pot fer vida bastant normal i la mascareta i els guants són opcionals. “Àfrica és cultura de carrer i costa molt que la gent no estigui al carrer, però no veus el volum de gent que hi veies abans, hi ha més prudència, menys encaixades de mans, dispensadors d’aigua i sabó a algunes botigues i cases...”, diu l’Enric, que ja ha comunicat a la feina a Catalunya la impossibilitat de tornar.

28

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Reportatge SALUT

Miguel Figueras

Marta Masbernat

Anaïs Martí

Olga Amorós

“La Constitució no permet obligar la gent a quedar-se a casa”

“Al començar una mica abans, anem una mica més avançats”

“Aquí el lema és: cadascú és responsable del que fa”

“Considero que la gestió del govern ha estat molt satisfactòria”

De les Borges Blanques.

Viu a Kawasaki, Japó

Redacció · Miquel Andreu

A

mb 126 milions d’habitants, al Japó hi ha només 14.000 contagis i 415 defuncions. La proximitat amb la Xina va fer prendre mesures molt aviat, ja al gener.

El problema va ser al març, quan el virus esclatava a Europa i molts japonesos del Vell Continent van tornar. “Hi va haver més contagis pel virus que venia d’Europa que pel de la Xina”, explica el Miguel. Fa tres setmanes que el Japó està sota l’estat d’emergència i ho estarà

Fa molts anys que hi ha el costum de portar mascareta, sobretot a l’hivern. Ara van escasses però he estat de sort fins al dia 6, però la Constitució no permet obligar la gent a tancar-se a casa “i el que fan és recomanar-ho vivament”, diu aquest borgenc que fa 43 anys que viu al país nipó. A principis de març, empreses com Toyota i després Nissan ja van tancar, abans que el govern ho demanés. Altres empreses, restaurants, botigues estan tancats “i la gent fa bondat”, explica. “Aquí hi ha terratrèmols, volcans, tifons, la gent està acostumada a grans desastres i fa bondat”. El Miguel treballa des de casa i ha vist poc afectat el seu dia a dia. Les mascaretes, això sí, van escasses, però els japonesos, també ell, fa molts anys que en porten, sobretot a l’hivern. Al desembre en va comprar una capsa i ara se li acaben, però n’ha trobat bé de preu per Internet. “Hem estat de sort, estic esperant que arribin d’un moment a l’altre”, diu.

De Juneda.

Viu a Breganze (Vèneto), Itàlia

Redacció · Miquel Andreu

A

l Vèneto, on hi ha el poble on viu la Marta, el coronavirus va esclatar amb força però, a diferència de la Llombardia, s’hi van fer molts més tests i s’ha controlat més la situació. A Breganze, d’uns 9.000 habitants, només hi ha 9 positius.

“El primer va ser un jugador conegut d’hoquei, i això va espantar una mica la gent”, explica la Marta, “però ara està tot molt controlat i es porta amb relativa calma”. El confinament va començar poc abans que a Catalunya, però els coneguts li transmetien missatges de preocupació. “Em deien ‘hosti, a Itàlia com esteu, i no veien vindre que també arribaria allà”. Està casada a Breganze i hi ha nascut la seua filla, i aquesta crisi no l’ha fet plantejar tornar. “No estic de pas, estudiant, tinc la vida muntada aquí”. Treballa en una escola, amb infants de 2 a 5 anys. Com a Catalunya, van ser dels primers llocs a tancar. A l’abril ja es van reobrir llibreries i els restaurants ofereixen menjar per emportar.

El 4 de maig, en teoria, Itàlia entrarà en fase 2 i es permetrà, entre altres coses, visitar familiars en petites reunions Fa uns dies que els infants poden sortir una estona el carrer. El 4 de maig, en teoria, el país entrarà en fase 2 i es preveu, per exemple, obrir restaurants amb menys taules i més distància i estarà permès visitar familiars en petites reunions. “Al començar una mica abans, anem una mica més avançats”, explica.

De Juncosa.

Viu a Münster, Alemanya

Redacció · Abel Pujol

J

a farà tres anys que l’Anaïs va anar a fer les pràctiques d’hostaleria en un establiment del nord d’Alemanya, país d’origen de part de la seua família. S’hi va trobar tan bé, que s’hi va quedar. Abans de l’es-

El govern de la zona on viu l’Anaïs, Renània del Nord, ha aplicat mesures més relaxades que no pas Baviera clat de la pandèmia, treballava a la cuina d’un hotel però quan va començar la davallada de reserves, l’empresa li va aplicar un espècie d’ERTO, on se li assegura el 60% del sou. Pel que fa a les mesures preses per part de les institucions, explica que depèn força del govern de la regió. “On visc jo, fins aquesta setmana no ha estat obligatori anar amb mascareta.

A Baviera, per exemple, apliquen mesures més estrictes”, explica la juncosana, que també explica la suposada autodisciplina germànica. “La gent no compleix gaire el confinament, les mesures no són tan estrictes com a Catalunya, tampoc. Aquí el lema és que cadascú es responsable del que fa; suposo que tenir la seguretat que el sistema sanitari alemany no col·lapsarà també hi ajuda, els hospitals estan molt preparats”, explica l’Anaïs, que també viu pendent de com evoluciona la situació a les Garrigues.

“Per una banda m’agradaria ser-hi, amb els pares i germans, però per altra banda també tinc ganes que puguem tornar a treballar i recuperar, de mica en mica, la normalitat”.

De Bovera.

Viu a San José, Costa Rica

Redacció · Abel Pujol

L

’any 2005 l’Olga arribava a Costa Rica, d’on no s’ha mogut més. Primer va regentar un restaurant en una zona turística del Carib centreamericà. Després va establir-se a la capital, San José, on combina les classes de català que imparteix al Casal Català del país amb la propietat d’una empresa de menjar a la catalana, que repartia a domicili. La pandèmia l’ha colpejat per partida doble. “Les classes s’han suspès i només fem unes hores de conversa cada setmana amb els alumnes perquè no perdin el ritme. Per altra banda, la gent s’ha acostumat a fer-se el menjar a casa, gairebé ningú dema-

Encara que sembli que s’ha controlat el virus, el país ha estat colpejat pel fre en el turisme, el seu principal actiu na a domicili”, es lamenta la boverenca.

D’altra banda, el país destaca per uns índexs d’afectació i mortalitat molt baixos (no arriben a la dotzena de morts), que atribueix a la bona gestió del govern.

“Sobretot des del Ministeri de Salut, s’ha estat fent una bona feina. S’han assignat horaris, s’ha restringit el trànsit segons la matrícula, s’han precintat les platges i s’ha augmentat la vigilància. Això i les xifres baixes han fet augmentar la sensació de control”, diu l’Olga, que també adverteix: “La majoria del país viu del turisme i ara les fronteres estan tancades.

Molta gent viu al dia i, sense feina, ha augmentat molt el nombre de famílies que necessiten de les entitats socials”.

29

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Entrevista

Del PDF al paper.

Recull de les edicions especials.

Josep Farré Mateu

Amb 83 anys, ha superat la Covid-19

“Poder estar a casa i amb la família ja ho canvia tot molt” Llardecans, 1936. El 2 d’abril rebia l’alta de l’Hospital Santa Maria de Lleida. Era la primera alta de Covid-19 en aquest centre i va sortir entre aplaudiments. Feia més de dos mesos que estava ingressat, d’abans que es parlés de coronavirus.

I el va agafar, amb 83 anys i convalescent d’una operació. Les dues setmanes que va passar sol se li van fer eternes.

Curiosament, no va tenir febre. No tenir la família a la vora i veure que li mancaven les forces per a tot va ser el pitjor.

Miquel Andreu

miquel@somgarrigues.cat @lotigre

Miquel Andreu – Primer de tot, Josep, com us trobeu ara?

Josep Farré – Em trobo cansat, xafat, i és que entre les dues coses i després de 70 dies a l’hospital...

M.A.- Us vau sentir ben cuidat, pel personal sanitari?

J.F. – Sí, t’atenien molt, però no podien donar l’abast a tot arreu, ells fan la seua feina, i més del compte a vegades. Jo ja ho reconec, que sempre al damunt d’un no hi poden estar, perquè n’hi ha altres que ho necessiten com tu i com un altre.

M.A. – Vau ingressar al gener, quan no es parlava de coronavirus, per una pancreatitis.

J.F. – Sí, però al cap de dos o tres dies em van fer un TAC i van veure alguna cosa, una hemorràgia, i de patac al quiròfan.

Em van operar, vaig estar tres o quatre dies a l’UVI, després em van portar a planta i, mentre em recuperava, un dia em van portar sol a una altra habitació.

Havia sortit tot això del coronavirus, em van fer la prova i primer no va sortir prou bé, me la van tornar a fer i va donar positiu. Doncs mira, allí entre quatre parets.

M.A. – Com us trobàveu, quins símptomes teníeu?

J.F. – Dins del que cap sempre em vaig trobar prou bé. Xafat, això sí, però de febre quasi que no en vaig tindre. Tant les infermeres com la metgessa sempre em van dir: “És estrany com vostè, entre operació i això i allò altre, no hagi tingut quasi mai febre”. Em van dir que era una cosa molt bona que havia tingut. Ara bé, quan et trobes així sol, sense poder veure ningú de la família, que no et pots valdre per tu mateix, que les cames no t’aguanten, que t’han d’ajudar per a tot... És molt gros i no ho sembla. Es pot explicar, però ho has de viure.

M.A. – Quants dies vau estar sol a l’habitació?

M.A. – Podíeu veure la televisió, escoltar la ràdio, seguir les notícies?

J.F. – Sí, però la veritat és que no tenia ganes de res, ni de menjar. Heu de pensar que en 80 dies he perdut 16 quilos.

No m’aguantaven ni les cames ni res, ja.

Quan em van donar l’alta em van haver de portar fins al cotxe amb cadira, que jo no podia ni caminar. Un cop a casa ja canvia tot molt i no ho sembla, només el fet de poder estar a casa i amb la família ja canvia molt.

FOTO: Maite Farré

No tenia ganes de res, ni de menjar. En 80 dies he perdut 16 quilos.

No m’aguantaven les cames”

J.F. - Potser 15 o 16, llavors em van portar un altre home que també tenia això, més gran que jo, 90 anys. El dia que em van donar l’alta, ell es va morir.

M.A. - Se us devien fer eterns, aquells dies.

J.F. - Un dia d’aquests era com un mes d’estar a casa. No dorms ni a la nit, sembla que no s’hagi de fer mai de dia, i ara penses això, ara penses allò... Quan estàs així et venen els mil pensaments. I a pesar que ja li dic, malament, malament no m’hi vaig arribar a trobar mai; hi havia estones, això sí, que semblava que no podia respirar, em posaven oxigen i millorava. Hi havia moments de tota manera.

M.A. - Vau arribar a pensar que potser no en sortiríeu?

J.F. - Més de dues vegades, si vol que li digui la veritat.

M.A. – Ara, ja a casa, podeu fer vida normal? Menjar normal?

J.F. – La metgessa em va dir “vostè està curat, pot anar cap a casa tranquil”. Vaig menjant normalet, no gaire tampoc, que no em fes mal a l’estómac.

M.A. – Heu de prendre alguna medicació?

J.F. – La mateixa que em prenia abans.

La de la sang me l’han tret, això sí, que cada dia em trobaven baix. Hi havia dies que em trobaven a 8, a 4... Com no m’havia de rodar el cap?

M.A. – Quina vida heu fet? De què havíeu treballat?

J.F. - Vaig ser pagès fins als 27 o 28 anys, que vaig veure que s’hi guanyava poc i em vaig posar en un camió. Vaig estar quasi 41 anys voltant per tot Espanya.

Vaig fer moltes hores, perquè tenia els quatre fills i pensava a poder pujar-los [s’emociona]. Sempre vaig portar una vida normal, sense excessos, austera, si podia estalviar un duro l’estalviava. I molts diumenges, com que tenia una mica de terra, em tocava anar a treballar tot el dia, però ho feia a gust. I als 63 anys em vaig jubilar.

30

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Reportatge LLEURE

A l’aplec de Sant Bonifaci sempre hi va gent de Vinaixa i els Omellons i estava previst pel 3 de maig.

L’aplec de les Besses, de Cervià, s’havia de fer el 30 de maig i hi havien d’actuar dues colles castelleres.

FOTO: Xavi Minguella

FOTO: Xavi Minguella

Una primavera sense aplecs Incertesa. El mes de maig es caracteritza a la comarca per la celebració de diverses trobades populars a l’aire lliure, habitualment en ermites del terme en ocasió del sant o la verge que hi és venerat.

Res de tot això es podrà fer enguany.

A més, es preveu un juny en què esdeveniments de lleure com les Cassoles de Tros de Juneda, les Paelles de les Borges, la Fira Tastavins, el festival Kalikenyo Rock i les revetlles de Sant Joan tenen molts números d’haver-se de cancel·lar.

A Juneda s’ha cancel·lat la Fira Tastavins del juny i el Kalikenyo Rock no s’ha pronunciat

Redacció · Miquel Andreu El 26 d’abril s’havia de celebrar a Castelldans la Festa de l’Ermita, dedicada a la Mare de Déu de Montserrat. Com cada any, en aquest paratge proper al nucli urbà hi hauria hagut sardanes, ofrenes florals, missa i sorteig de regals. La crisi sanitària, però, va obligar a suspendre la festa, tot i que es va posar la figura de la marededeu a la plaça i es va fer una pregària per la megafonia municipal.

Era el primer dels aplecs primaverals de devoció popular que es cancel·lava i, com un castell de cartes, la resta han anat caient del calendari. A Arbeca tampoc s’ha pogut fer la festa de l’1 de maig a la zona de lleure de Sant Miquel de les Borgetes, la Capella, on desenes de colles de familiars i d’amics es trobaven cada any per dinar cassola de tros, ballar sardanes, veure espectacles infantils, etc. Enguany, l’Ajuntament l’ha convocat, però de manera simbòlica i amb l’advertiment de “cadascú a casa seua” com a lema, amb propostes canalitzades a través de xarxes socials o mitjans alternatius, com sardanes per la ràdio municipal o un espectacle infantil online. La cassola de tros, això sí, es podia rebre a casa amb inscripció prèvia.

Vinaixa, el Vilosell, Cervià, el Soleràs...

El primer diumenge de maig, enguany dia 3, era el torn de l’Aplec de Sant Bonifaci, entre els termes de Vinaixa i els Omellons, que congregava gent dels dos pobles –i, en menor mesura, de l’Espluga Calba– per assistir a missa i partici-

par d’un gran dinar popular. Res de tot això es podrà fer. I el mateix passa amb l’Aplec de Sant Miquel de la Tosca, previst pel 10 de maig, al paratge homònim del terme del Vilosell. Encara al mes de maig, l’últim cap de setmana, s’havia de fer l’Aplec de les Besses, a Cervià, on enguany hi havia dues colles castelleres contractades, i el de les Tres Ermites al Soleràs. Tot cancel·lat. Entremig hi havia

1 de maig a Arbeca, Sant Bonifaci, Sant Miquel de la Tosca, les Besses...

Tot cancel·lat l’Aplec del Caragol a Lleida, on participen diversos garriguencs, no només integrats en penyes de la ciutat sinó amb tres de pròpies, les Reginetes de Secà (Almatret), Ullà (Juneda) i Caragoli (les Borges). A principis d’abril la Fecoll ja va anunciar que l’ajornava. Tot plegat se suma a la suspensió de festes majors de primavera, com la de Sant Marc a Bellaguarda –un dels municipis garriguencs més castigats per la malaltia– o les de Sant Isidre de mitjans de maig.

Cassoles i Paelles poden acabar igual Tot i que cau una mica més endavant, al primer cap de setmana de juny, els multitudinaris concursos de Cassoles de Tros de Juneda i de Paelles de les Borges es troben amb la mateixa situació.

Pendents de la mica més de marge temporal que hi ha, encara no han anunciat

una decisió definitiva, però tenen bastant coll avall que difícilment es podran fer. “Si al juny deixessin fer reunions de menys de 30 persones, es podria fer als trossos, amb colles, i fer algun vídeo, premis, etc.”, diu Villas, “però tampoc està clar que això es pugui”. El president de l’associació Amics del Terrall, Josep Domènech, organitzadora del Concurs de Paelles de les Borges, també ho veu negre. A mig maig prendran la decisió, però l’anul·lació de dues activitats prèvies ja va rebaixar esperances. “Ens va refredar molt, vam veure que la cosa anava per llarg”, diu Domènech.

Tastavins suspès i Kalikenyo a l’espera A Juneda, el juny venia carregat també d’altres esdeveniments de públic nombrós, com la Fira Tastavins, que es va estrenar l’any passat amb 21 cellers i diverses activitats i que va reunir unes 1.500 persones a la plaça Catalunya.

L’associació Tastavins ja ha anunciat que la segona edició, prevista pel 27 de juny, queda suspesa. D’altra banda, l’esdeveniment més multitudinari d’aquesta època a la zona, el festival Kalikenyo Rock, encara no ha confirmat ni desmentit si es tirarà endavant. La data prevista és del 18 al 20 de juny, una setmana abans que el Tastavins cancel·lat.

De moment, el pla d’autoprotecció municipal està congelat. El festival arribava al 15è aniversari amb un cartell en què destaquen veterans com Soziedad Alkohólika, The Adicts, GBH, el Drogas o, en una picada d’ull a altres estils, Skatalà i Albert Pla. Tot apunta, també, a un 2020 sense revetlles de Sant Joan.

31

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Reportatge

Secció patrocinada per

OLI / AGRICULTURA

Queixes pel preu de l’oli i la prohibició dels mercats setmanals Preus confinats. El repunt del consum a les llars no s’ha vist revertit en un augment del preu de l’oli percebut pel pagès, que encara es manté per sota dels costos de producció. D’altra banda, els sindicats adverteixen que els ajuntaments que prohibeixen els mercats setmanals a l’aire lliure podrien incórrer en una vulneració de les resolucions vigents.

Abel Pujol

abel.pujol@somgarrigues.cat @abelpujol

Tot i que el sector primari hagi estat dels menys colpejats en termes de restricció d’activitat i destrucció d’ocupació, hi ha productors que, en els darrers dies, han posat sobre la taula diversos problemes, com el de l’estancament del preu de l’oli, que s’arrossega des de fa un any, o l’organització dels temporers als camps de fruita, on els propietaris pateixen que, arran de les mesures derivades de l’afectació del virus, no es puguin cobrir les places de treball necessàries. Finalment, els sindicats es queixen que hi ha ajuntaments, com el de les Borges, que encara no han aixecat

El preu de l’oli verge extra es manté en els 2,25 €/kg, molt per sota dels 2,7 €/kg que fixen els costos de producció

les restriccions als mercats a l’aire lliure. Asseguren que la mesura contravé la normativa, a banda de causar un perjudici als pagesos.

Preus de l’oli per sota de cost Tenint en compte una situació del mercat de l’oli d’oliva on hi hagi un augment de la demanda (+31% en les llars), una reducció de l’oferta (-37,6% de producció en última campanya) i un bon ritme en les exportacions, fins i tot el més pessimista s’atreviria a preveure una sobrevinguda bonança en el sector; la realitat, però, és radicalment oposada. Amb relació a l’abril del 2019 a Catalunya s’ha disminuït el preu de l’oli un 14,45% i l’agricultor d’oli verge extra en percep al voltant dels 2,25 €/kg. Aquestes són les dades que ha fet públiques recentment el sindicat agrari JARC, derivat d’un estudi més ampli dut a terme per COAG, i amb les quals denuncia que “hi ha operadors que estan destruint valor del camp a la taula. “El preu vigent es continua situant molt per sota dels costos de producció (2,70 euros/kg), els olivarers són els únics que no s’estan beneficiant

Els productors d’oli es queixen que en el darrer any, tot i l’augment en el consum i la reducció de l’oferta, els preus s’han mantingut en mínims històrics, al voltant dels 2,20 €/kg.

FOTO: Coop Juncosa

Una imatge del mercat a l’aire lliure de Juneda, a mitjans de març. A diferència de les Borges, al segon municipi amb més població de la comarca no s’ha prohibit l’organització del tradicional mercat setmanal.

FOTO: Xavi Minguella

del repunt del mercat”, es queixa Lluís Gaya, cap sectorial de l’Olivera de JARC. Trobar temporers Un dels maldecaps dels pagesos que es dediquen a la fruita dolça és el fet d’assegurar la plantilla de cara a l’imminent inici de campanya. Durant les primeres setmanes del confinament, des del govern espanyol es va anunciar que arran del decret d’estat d’alarma, es restringira el desplaçament de treballadors a altres regions del país. Això suposava deixar en l’aire el gruix de temporers que es desplacen a la comarca amb motiu de la campanya de la fruita. El passat 17 d’abril el subdelegat del govern de l’Estat a Lleida, José Crespín, va sortir al pas de les queixes per part dels sindicats i va assegurar que es podia fer una “interpretació vàlida” de la normativa ja existent per fer possible el desplaçament d’aquests empleats. Arran de l’anunci, sindicats com Asaja van celebrar l’adaptació de la normativa.

Els mercats sí, però adaptats a la Covid A principis d’aquesta setmana, el sin-

Des d’UP recorden que impedir la celebració de mercats a l’aire lliure contravé la norma i perjudica el sector dicat Unió de Pagesos (UP) es felicitava que molts consistoris ja havien aixecat la restricció als mercats setmanals a l’aire lliure. El sindicat assenyalava que l’Ajuntament de les Borges és un dels que encara no ho han fet. En aquest sentit, des d’UP afirmen que es pot exigir el mateix grau de seguretat als mercats en espais oberts que als tancats, com les grans superfícies. També recorden que els ajuntaments poden demanar reforços a les autoritats per posar mesures de control per dosificar l’aforament, com estableix el Decret d’estat d’alarma, i adverteixen que impedir aquests mercats “contravé la resolució de Salut, el Reial decret d’estat d’alarma i el Reial decret que regula la venda directa d’ aliments”.

32

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Entrevista Anna Maria Agustí Farreny

Del PDF al paper.

Recull de les edicions especials.

Associació Grups d’Acompanyament al Dol de Lleida

“El procés de dol no es pot confinar ni ajornar, avança sempre” Lleida, 1949. Des de l’any 2004, l’Associació d’Acompanyament al Dol de Lleida, que treballa i ofereix eines per gestionar correctament la defunció d’una persona propera, ha anat creixent, fins a convertir-se en una entitat de referència al país. A més, també lluita per trencar els tabús encara existents al voltant de la mort. L’Anna M. Agustí en va ser una de les impulsores i encara es manté al peu del canó. Parlem amb ella perquè ens il·lustri sobre la millor manera de gestionar el dol en ple confinament.

perquè, a part de viure la realitat de la mort, també pateixen per la seua vida.

Hem de mentalitzar-nos que, en aquests casos, el procés de dol passa, primer, per identificar les nostres limitacions, i després per superar-les. No és tant el que em passa, sinó el que faig amb el que em passa. La solitud també ens pot ajudar a retrobar-nos. A recordar que cada dia hem de cuidar-nos de nosaltres mateixos i també dels altres. Hem de saber conviure amb la frustració, assumir els sentiments d’impotència és la clau per elaborar completament el dol i que aquest comenci a cicatritzar.

Abel Pujol

abel.pujol@somgarrigues.cat @abelpujol

ABEL PUJOL - Com pot afectar al procés de la gestió del dol el fet de realitzar el ritual a distància, sense els passos habituals del protocol d’acomiadament al difunt?

ANNA MARIA AGUSTÍ - Una primera lectura ens diria que aquestes dificultats han de provocar, per força, que el procés de dol sigui més complicat. Són moltes pèrdues, a més a més, punyents.

Just ara que havíem començat a trencar el tabú de la mort, a entendre que la mort és una part més de la vida i que es pot socialitzar el dol, ens veiem obligats a estar confinats a casa sense poder posar en pràctica aquest coneixement.

Doncs crec que ara és el moment de fer servir aquesta energia que sabem que ens provoca la mort i que mai es perd sinó que es transforma. Hi ha una realitat, i és que quan algú mor, els altres ens belluguem, cap al tanatori, domicilis de familiars, església, etc., però ara no ens podem moure. Doncs intentem transformar els sentiments en allò positiu.

A.P. - El fet que la malaltia sigui omnipresent en els mitjans, que moltes persones experimentin processos de dol al mateix temps, com podria ser el cas d’un accident d’avió o d’un atemptat terrorista, pot ser positiu o contraproduent per la persona que ha perdut un familiar?

A.M.A - El dolor és de cadascú i s’experimenta de forma individual. Que una altra persona estigui passant pel mateix i estigui patint igual que tu no ajuda. El que sí que es pot socialitzar és el pensament comú que potser, en els darrers anys, hem pensat poc en el do de la vida i ara és quan realment ens adonem que no l’havíem valorat prou. Ens crèiem invulnerables, però avui és més evident que mai que tot és possible.

A.P. - Quines accions heu dut a terme com a associació davant la situació vigent?

A.M.A - Com abans del confinament, tenim oberta una línia telefònica (649343574), a la qual pot trucar qualsevol persona que estigui passant un procés de dol, i nosaltres li oferirem l’assessorament i acompanyament corresponent. També estem preparant un repositori amb diferents materials relacionats amb el dol que poden ajudar els familiars d’un difunt en el moment del dol. Confio que ben aviat es podrà trobar a la nostra pàgina web.

A.P. - Quines recomanacions faria a les famílies que hagin de passar un procés com aquest?

A.M.A - D’entrada, en la manera com diem adéu. Sempre, en la mort, hi ha un adéu. Un dels exercicis que es poden fer és buscar en el record un adéu que ens haguéssim intercanviat amb la persona que ha mort. Busquem un adéu d’un dia qualsevol i recordem-lo, això ens pot ajudar. El que també es pot fer, per sort, amb una societat tan ben connectada, és que els familiars del difunt, cadascú al seu domicili, busqui un racó de casa

FOTO: A.M.A.F.

El dolor és de cadascú i s’experimenta de forma individual. Que un altre estigui passant pel mateix que tu no ajuda

on posar una foto o un record del difunt i abocar allí els nostres sentiments.

A través de les eines digitals, la família també es pot reunir en una trucada o videotrucada conjunta i recordar moments que van passar amb el familiar difunt. Això ens ajudarà.

A.P. - També es dona el cas que a la pèrdua d’un ésser estimat s’hi sumi el fet que la parella o familiars propers que hagin estat en contacte amb el difunt hagin de confinar-se quinze dies en solitud. Què recomana en aquests casos?

A.M.A - Aquesta situació és molt dura

A.P. - Moltes famílies que acaben de passar per la mort d’un dels seus membres han anunciat que, un cop finalitzi el confinament, se celebrarà una cerimònia de comiat. Pot arribar a ser contraproduent aquest fet, en el sentit que es podria interpretar com la voluntat de confinar el dol?

A.M.A - El dol no es pot confinar ni ajornar. El procés de tancament del dol es desenvolupa sempre. No és possible abstreure-se’n i, a més, intentar-ho és un error. Pel que fa a les cerimònies, em sembla una bona idea. Després que cadascú hagi anat passant el seu propi procés, aquell dia tots podrem reunir-nos i sentir-nos al voltant del difunt.

Fins i tot, sabent agrair la vida que ha tingut i que ens ha anat donant aquella persona. Davant la situació actual, és important saber acollir i expressar totes les emocions que vivim, tant les bones com les dolentes. En definitiva, hem de posar paraula als sentiments.

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

33

34

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Reportatge SALUT

Les residències de la gent gran mantenen el coronavirus a ratlla Cap cas positiu. La situació pot canviar d’un moment a l’altre, però al tancament d’aquesta edició no s’havia registrat cap cas positiu de Covid-19 entre els usuaris de les residències de gent gran de les Borges, Juneda i Arbeca. Per la concentració de persones que hi viuen i, sobretot, per la seua fragilitat de salut, aquest tipus de centres són l’ull de l’huracà de la pandèmia, però a les Garrigues, de moment, estan a resguard.

Miquel Andreu

miquel@somgarrigues.cat @lotigre

Un dels punts més calents, si no el que més, en la crisi sanitària del coronavirus són els espais de gent gran, per la vulnerabilitat d’aquest col·lectiu al contagi de la malaltia. El 14 de març, el Govern ja va anunciar que el dia 16 haurien de tancar tots els centres de dia de Catalunya, és a dir, aquells equipaments on la gent gran va a fer activitats o a rebre determinats serveis però on no es queden a dormir.

Tancaven, així, els centres de la Granadella, Maials, l’Albi o Vinaixa.

Quedaven obertes, òbviament, les residències. A Catalunya, unes 65.000 persones de la tercera edat viuen en residències, de les quals fins ara hi ha més de 10.000 casos diagnosticats com a po-

sitius i 21.000 com a sospitosos, això és, que presenten símptomes de la malaltia i que un metge els ha classificat com a possible cas. Els percentatges, per tant, són elevats, també en les morts. De les 9.000 que hi ha hagut fins ara a Catalunya per la Covid-19, unes 2.500 han tingut lloc als geriàtrics; unes defuncions que fins el 15 d’abril no s’incloïen a les dades que donava la Generalitat.

De moment, a resguard Afortunadament, totes aquestes dades són alienes, fins ara, a les Garrigues, tant pel que fa a usuaris com a professionals. A les quatre residències de gent gran que hi ha a la comarca (dues a Juneda, una a les Borges i una a Arbeca) s’ha aconseguit que no hi entrés el virus i, al tancament d’aquesta edició, no s’havia detectat cap cas positiu de Covid-19 entre els quasi 200 interns dels quatre

Mòbils i tauletes per a hospitals i residències L’Àrea de Ciutadania, Innovació i Usuari del Servei Català de la Salut, conjuntament amb la fundació TICSalut, ha posat a disposició dels centres hospitalaris, sociosanitaris i residencials de la província 140 mòbils i 41 tauletes per facilitar que els ciutadans ingressats o que estan residint en aquests espais puguin comunicar-se amb les seues famílies. En concret, els centres hospitalaris de Lleida i l’Alt Pirineu i Aran han rebut 90 mòbils i els centres sociosanitaris 34 tauletes, mentre que les residències han rebut 50 mòbils i 7 tauletes.

Aquests dies estan arribant 900 mòbils als centres hospitalaris de tot Catalunya i 1.000 més a les residències.

La disponibilitat d’aquests mòbils i tauletes ha estat possible gràcies a la cessió per part de diverses empreses i la posada a punt dels aparells l’han fet voluntaris de manera altruista.

En el cas de la residència municipal de Juneda, aquests dies s’han rebut dispositius donats per la Fundació la Caixa.

FOTO: Departament de Salut

De moment, cap dels quasi 200 interns dels quatre centres garriguencs ha estat diagnosticat com a positiu centres. Ha estat important, en aquest sentit, la ràpida aplicació de les mesures i els protocols definits pel departament de Salut, fins i tot uns dies abans que fossin obligatoris. “Tancar aviat i de manera absoluta va ser una decisió del tot encertada”, expliquen, per exemple, els responsables de la residència L’Anunciata, de Juneda. Destaca la prohibició de visites de familiars i de tota persona que no siguin treballadors del centre. I és que l’autèntic perill no està en els residents, que no es mouen del recinte, sinó en les persones que n’entren i surten. És en aquestes on es fa més visible l’excep-

cionalitat del moment, començant per la indumentària de protecció, cosa que al principi va impactar els mateixos interns. Rentar la roba dels treballadors al mateix centre, deixar-hi sempre el calçat que s’hi fa servir, registres de temperatura, generalització de l’uniforme –personal de direcció, administració o treballadors socials inclosos– han esdevingut ja rutines del dia a dia. En algun cas, com a Arbeca, es va oferir als treballadors la possibilitat de quedar-se a viure al centre o de proveir-se de menjar a través del servei a l’engròs que s’hi rep, per reduir al màxim els moviments fora de la feina. “Hem donat les màximes facilitats i han complert les normes, que és el principal, estem molt contents”, explica Josep Torrent, director de la residència Medina, d’Arbeca. De material de protecció, de moment, no n’ha faltat a cap dels centres consultats, i tots fan

El risc més gran és en les persones que entren i surten del recinte, que són les que han de prendre més precaucions desinfeccions intenses, especialment a la nit, i en algun cas amb màquines d’ozó adquirides expressament. Els protocols d’entrada de proveïments també són estrictes i el personal que porta mercaderies no entra al recinte, com tampoc el de manteniment, que no es crida si no s’ha espatllat quelcom molt essencial.

A les Borges, confinats a les habitacions Inicialment, a la residència assistida Les Garrigues, de les Borges, on hi ha 57 residents, es va sectorialitzar l’espai, de manera que a cada planta hi hagués un menjador, una sala d’estar, uns vestidors pel personal, etc. “Vam fer com tres miniresidències”, explica la directo-

35

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Reportatge Treballadors i treballadores de la residència pública assistida Les Garrigues, de les Borges, que gestiona l’empresa L’Onada, posen al pati del recinte amb motiu de la celebració de la diada de Sant Jordi.

FOTO: L’Onada

Usuàries i treballadores de la residència municipal de Juneda al pis social de l’entitat. Es va estrenar el 2014, concebut com a espai de transició fins a obtenir plaça a la residència, iniciativa aleshores pionera.

FOTO: Resid. Mpal. Juneda

Usuàries de la residència de gent gran L’Anunciata, de Juneda, mostren missatges d’ànim per superar la crisi sanitària. L’equipament té actualment 66 interns, el que més en té dels quatre de les Garrigues.

FOTO: L’Anunciata

ra, Montse Aixalà. “Sempre hem actuat com si tinguéssim positius a dins, com a mesura de prevenció”, diu. A principis d’abril, a més, es va decidir confinar els interns a les habitacions, de les quals no surten; una situació que Aixalà espera poder relaxar aviat. “Ara comencen a

De material de protecció no n’ha faltat i es duen a terme desinfeccions intenses, especialment durant la nit sortir una mica i suposo que aviat desconfinarem”, afirma. A les altres residències de la comarca no s’ha aplicat el confinament a les habitacions, al qual no obliga el protocol de la Generalitat. “De moment fan vida el més normal possible, pels pobres padrins ja és prou difícil”, expliquen a L’Anunciata, on tenen 66 residents. Pel que fa a la residència municipal de Juneda, que en té 50, s’intenten posar els interns més espaiats que de normal. “Una persona demenciada costa molt de confinar i a vegades està més tranquil·la i respecta més els espais en una sala on vegi gent que no sola a l’habitació, on es desesperaria”, explica Josep M. Magrinyà, director del centre.

A Arbeca, amb 20 interns, s’aprofita la sala d’estar, “que és molt gran”, diu Josep Torrent. En cas que es diagnostiqués algun positiu, això sí, s’aïllaria el pacient en una habitació.

Comunicació amb les famílies Una de les restriccions emocionalment més difícils és la de les visites de familiars, que s’intenta mitigar amb videotrucades mitjançant dispositius com tauletes o telèfons mòbils. Així mateix, des de les direccions dels centres, conscients de la major necessitat d’informació i contacte dels familiars respecte al

que ocorre a dins, s’ha intensificat la comunicació amb ells, ja sigui actualitzant més sovint les xarxes socials, ja sigui amb l’enviament diari de comunicats informatius per WhatsApp sobre la situació i les possibles novetats.

De moment, com dèiem, no hi ha hagut cap cas de positiu per Covid-19, però l’evolució biològica fa el seu camí i no vol dir que s’hagi deixat de morir gent, per causes naturals o per altres.

En el context actual, en què les famílies no poden entrar als centres, això suposa un comiat més dificultós i difícil de pair. En aquest mes i mig hi ha hagut dues defuncions a les residències garriguenques, una a Juneda i una Arbeca, ambdues a l’inici de la situació d’excepcionalitat. En un dels casos, però, a la persona difunta ja li quedava molt poca família.

S’ha intensificat la comunicació de les direccions amb les famílies, que no poden entrar a les residències

No abaixar la guàrdia Malgrat els bons resultats assolits fins ara, les direccions de les quatre residències de la comarca tenen molt clar que això pot canviar d’un dia per l’altre i que el risc continua molt present. No podem dir que no tindrem cap cas, és una malaltia molt contagiosa”, diu Josep M. Magrinyà. “Estem satisfets de com ha anat fins ara, els treballadors es porten molt bé quan surten d’aquí, però no podem abaixar la guàrdia”, diu Montse Aixalà.

“A veure si podem aguantar un temps més així”, diu Josep Torrent.

Residom, al càrrec de dos centres de campanya La Fundació Serveis de Suport (Residom), de Juneda, ha assumit recentment la gestió de dos centres nous, temporals, que els departaments d’Afers Socials i Salut de la Generalitat van considerar necessaris obrir a Lleida i a Anglesola per descongestionar de llits els hospitals sociosanitaris. Es tracta de dos equipaments amb 10 i 12 places, respectivament, que estaran en marxa només mentre duri la necessitat dels hospitals.

36

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Reportatge

Del PDF al paper.

Recull de les edicions especials.

SALUT

Usuaris i professionals de Talma van rebent l’alta i ja no n’hi ha cap d’hospitalitzat Estabilització. Sense abaixar la guàrdia ni relaxar cap mesura de prevenció i protecció, l’associació Talma, de Juneda, respira ara més tranquil·la que unes setmanes enrere, quan el nombre de casos positius de Covid-19 anava en augment. Ara no està anant a més i, de fet, del total de 18 casos, 14 ja han rebut l’alta. S’ha aconseguit, de moment, que el virus no s’escampés a la resta de personal del centre.

Redacció · Miquel Andreu A poc a poc va tornant la calma a les residències de l’associació Talma, de Juneda, on fa unes setmanes es vivia la situació probablement més delicada de la comarca, ja que era l’indret amb més casos positius de Covid-19. Del total de 18 diagnosticats entre usuaris (11) i treballadors (7) d’aquesta entitat sense ànim de lucre que atén persones amb discapacitat i/o trastorns mentals, al tancament d’aquesta edició ja hi havia hagut 14 altes, de manera que només quedaven quatre positius, dels quals cap requeria hospitalització. D’aquests, tres són residents, que continuen el tractament i confinament a les habitacions aïllades que es van preparar a l’inici de la pandèmia, i un és professional, que queda aïllat al seu domicili amb el seguiment mèdic

Persones usuàries que viuen a les llars de Talma mostren una de les activitats fetes durant el confinament.

FOTO: Talma

La mitja dotzena de persones que van haver de ser hospitalitzades ja han pogut tornar

El CRAE, també a Juneda, es continua mantenint intacte L’associació Talma també gestiona el Centre Residencial d’Acció Educativa (CRAE) les Garrigues, ubicat a Juneda i que acull infants i joves en guarda o tutela de la Generalitat. En aquest cas, són 20 nois i noies d’entre 10 i 18 anys que, a més, tenen algun tipus de trastorn mental. De moment, un mes i mig després de l’inici del confinament, el centre continua sense haver registrat cap cas positiu de Covid-19. Fins al decret que permetia sortides d’una hora per als infants menors de 14 anys, els interns romanien les 24 hores del dia a l’equipament, que compta amb un pati exterior, excepte alguns casos que requereixen, amb l’autorització corresponent, alguna sortida terapèutica breu per zones poc transitades i respectant les mesures de seguretat.

FOTO: Talma

pertinent. La mitja dotzena de persones que van haver de ser hospitalitzades ja han pogut tornar. S’ha aconseguit, per tant, que el virus no s’escampés i afectés la resta de la seixantena d’usuaris del centre.

Des de Talma es remarca la importància de les mesures d’aïllament i seguretat que es van prendre des del 13 de març. “Atenent a les advertències dels experts sanitaris, aquest era un escenari previst per l’entitat ja que, tot i les possibles baixes de professionals d’atenció, en tot moment s’ha garantit la continuïtat dels serveis a les persones que viuen als habitatges”, es diu en un comunicat.

Cal lamentar, això sí, dues defuncions d’usuaris, una de les quals, de l’Albi, havia donat positiu. Va ser el 18 de març.

L’altre cas ocorria el dia 27, fora del centre i sense que s’arribés a confirmar si el motiu havia estat la Covid-19.

No abaixar la guàrdia Les xifres actuals constaten una estabilització de la malaltia en el si de l’associació, on s’admet que “la situació és més tranquil·la que en les primeres set-

L’entitat no vol abaixar la guàrdia i recorda que les mesures són igual d’estrictes que al principi manes de confinament”. Malgrat tot, els professionals d’atenció directa no volen abaixar la guàrdia i recorden que les mesures de prevenció i seguretat “són igual d’estrictes que al principi”. Tal com informàvem al número 526, Talma ha comprat també un canó d’ozó que s’ha integrat als protocols de neteja i una impressora 3D per fabricar suports de protectors facials, ambdós aparells sufragats gràcies a una campanya de donacions particulars.

Fer pinya El fet que a Talma, un espai amb nombroses persones convivint, es donés el nombre més elevat de casos positius de les Garrigues va situar l’entitat sota el focus mediàtic. Entre els professionals, però, hi havia la sensació que es valorava poc la seua tasca i que els esforços per minimitzar l’impacte de la malaltia i atendre els residents amb la màxima cura eren poc visibles. “En el moment d’ascens de casos es va témer per una allau de baixes de la plantilla, però va passar el contrari, tothom es va mostrar disposat al que convingués”, explicava Anna Vilalta, responsable de comunicació de l’entitat.

37

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Reportatge

Del PDF al paper.

Recull de les edicions especials.

CULTURA

La cafeteria Slàvia ha hagut de suspendre tots els concerts que quedaven de la temporada.

El Teatre Foment intentarà reprogramar els espectacles cancel·lats durant la tardor.

FOTO: Xavi Minguella

FOTO: Aj. Juneda

‘Coitus interruptus’ en el món de la cultura En el pitjor moment. Just quan arrencava l’època de l’any de més activitat pública en l’àmbit cultural ha quedat tot aturat i s’han hagut de cancel·lar concerts, espectacles teatrals, recitals, presentacions de llibres, etc. A més, ningú sap a hores d’ara quina serà la situació a l’estiu, cosa que deixa a l’aire multitud d’iniciatives. Malgrat algunes iniciatives virtuals que han sorgit aquests dies, l’impacte del coronavirus sobre el món de la cultura és sever.

Fa més d’un mes que museus, sales de concerts i teatres estan sense activitat. Van ser dels primers a haver de tancar

Miquel Andreu

miquel@somgarrigues.cat @lotigre

La cultura no acostuma a ser un àmbit de gaire lucre, però si viu algun moment dolç és la primavera i l’estiu. Març i abril suposen, en molts casos, l’inici de l’època de més activitat (primaveres culturals, setmanes culturals, concerts, presentacions, recitals) i de retorn a l’aire lliure com a escenari. Just en l’arrencada d’aquest procés, precisament, és quan tot ha quedat congelat. S’han suspès, per exemple, el festival Borges Negres, la Festa de l’Equinocci de Primavera de l’Albi, presentacions de llibres a Arbeca i la Granadella, sessions de les aules d’extensió universitària, la nit poètica dels premis Joan Duch i Carles Hac Mor a Juneda [v. SomGarrigues, 525], sis concerts de la cafeteria Slàvia, tres obres del Teatre Foment de Juneda, els grups de lectura de les biblioteques, les representacions de la

companyia Cassigalls, les de la companyia Rellotge de Sorra Garriguenc, que al març acabava d’estrenar espectacle, o els concerts del cor Euridice a València i l’Hospitalet de Llobregat. També les diverses expressions de Setmana Santa

Programadors i companyies ja tenen la vista posada a la tardor com a possible moment per renàixer s’han ressentit de la situació [v. pàg. 16], així com tot allò relacionat amb Sant Jordi [v. pàg. 14].

Florir a la tardor?

Museus, sales de concerts, teatres i cinemes van ser dels primers locals que van haver de tancar arran de la crisi del coronavirus. Fa més d’un mes que no s’hi obren els llums, amb el que això suposa de falta d’ingressos per a

organitzadors i, sobretot, per a artistes.

I, encara pitjor, amb la incertesa de no saber què es podrà fer i què no a l’estiu.

Alguns ja pensen en plans B i C. Molts no confien poder actuar abans de l’octubre o novembre. Ara per ara, la celebració de festes majors i festivals com el Kalikenyo Rock o els Rentadors és una incògnita.

Iniciatives ‘online’ Malgrat tot, del confinament sorgeixen algunes iniciatives culturals. A l’Espluga Calba s’ha avançat la presentació d’un tour virtual al seu castell, a Bellaguarda es fan coronacontes online, l’Espai Macià va fer una xerrada de l’historiador Marc Macià a través de Facebook, hi ha actuacions musicals des d’alguns balcons i dos dels músics del grup garriguenc Avstral han estat finalistes d’un concurs d’Estrella Damm de cançons pròpies interpretades des de casa. Tot plegat, però, no compensarà els efectes de la reclusió de la cultura portes endins.

38

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Fets i gent

Concerts veïnals des del dia 17 Les Borges Blanques Des del primer dimarts de confinament, la família Cabús-Bresolí, amb formació de baix, trompeta i flauta travessera, i la violinista Marta Guasch, surten als respectius balcons de les Borges per tocar alguna cançó conjunta. Els dissabtes, l’actuació s’allarga amb un recull de les peces interpretades durant la setmana. Es pot veure a través del compte d’Instagram @panseret76.

FOTO: Laura Quintana

Xerrada virtual sobre Francesc Macià · Les Borges Blanques

L’Espai Macià, de les Borges, va organitzar el 9 d’abril una xerrada de l’historiador Marc Macià a través de Facebook sobre la figura del president amb vincles a les Garrigues. FOTO: Espai Macià

El peculiar “bona nit” dels veïns de Tarrés Des del 24 de març, arran d’una idea de Jordi Arbós, cada vespre a les nou en punt, després de les campanes, els tarresans de les 26 cases del nucli urbà surten al balcó o a la finestra i, seguint un ordre de carrers, es diuen “bona nit”. Acte seguit, des de dos altaveus potents d’un terrat sona una cançó que prèviament han triat els residents d’una de les cases. Els dijous, però, és diferent: en lloc d’una cançó per megafonia puja l’Albert Arbós al campanar i en toca una amb la gralla i el Ramon Palau tira un petard.

FOTO: Tarrés al Dia

Tast d’oli virtual

· La Granadella El 15 d’abril va tenir lloc un curiós tast d’oli. Impulsat des del Centre de la Cultura de l’Oli de Catalunya, era un tast guiat online. Les places es van esgotar i ja se’n prepara una segona edició. IMATGE: CCOC

39

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Fets i gent

#RideForModest

El 8 d’abril, el ciclista torregrossí Modest Capell hauria fet 24 anys. Va morir en un accident el passat octubre i ara molts ciclistes l’han volgut recordar pedalant des de casa, confinats. IMATGE: Albert Masana

Taller culinari a les Borges

El 23 d’abril, l’àrea de Promoció Cultural de l’Ajuntament de les Borges va organitzar un taller online, a través de Facebook i Instagram, de cuina sense carn ni peix a càrrec de la dietista i nutricionista Esther Vives. FOTO: Aj. Borges

Selva Nua guanya el concurs musical d’Estrella Damm i podrà gravar un disc Selva Nua, la banda formada per Joana Jové (Vilanova de Segrià) i dos dels membres del grup Avstral, Gerard Català (els Omellons) i Adrià Garcia (les Borges Blanques), és la guanyadora del concurs #UnaEstrellaACasa, organitzat per Estrella Damm entre diferents propostes musicals fetes des del confinament, que han estat més de 700. Se’n van seleccionar 10 i, després d’una votació del públic i la valoració d’un jurat, el vídeo Nuvolosa, de Selva Nua, ha estat el guanyador. El guardó permetrà al grup gravar el seu primer disc professional i actuar a l’antiga fàbrica de l’empresa cervesera.

FOTO: Josep M. Serra

Vermut a Torregrossa amb Les Papixules, el grup local format per mare i filla El diumenge 26 d’abril, el duo Les Papixules, format per Pilar Pelegrí i Paula Brufau, de Torregrossa, va fer un concert, emès també per la ràdio municipal, per amenitzar el vermut a distància d’aquell dia. Les Papixules són un grup de versions que actua normalment en aplecs i trobades i que aquests dies de confinament ha penjat algunes actuacions a les xarxes.

El 17 de març, just a l’inici del decret d’alarma, ja va penjar una adaptació de la popular Escriurem de Miki Núñez relacionada amb el coronavirus.

FOTO: Aj. Torregrossa

40

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Fets i gent ‘Ràdio confinada’ a Arbeca Com en altres pobles, a Arbeca es va fer la primera setmana de confinament un vermut musical a partir de peticions populars. Després, a més de les cançons, va evolucionar i va incloure notes de veu amb missatges adaptats segons el calendari, notes de veu de padrins a fillols per Pasqua, felicitacions per Sant Jordi, missatges d’arbequins emigrats, sardanes per la festa de l’1 de maig, etc. Un regidor ho grava tot, ho ajunta i s’emet tant per les ones radiofòniques de l’emissora municipal, com pel pregó, com per Instagram els diumenges de 12 a 2 del migdia.

FOTO: Paola Pagano

Música als balcons · L’Espluga Calba

Als carrers de l’Espluga també se sent música en viu aquests dies. El grup de grallers local ja hi ha fet diverses aparicions, cadascú des del seu balcó, així com la jove trompetista Marta Solà. IMATGE: Aj. Espluga Calba

Obra de teatre virtual a les Borges amb motiu de la diada de Sant Jordi El 23 d’abril hi va haver moltes iniciatives als municipis garriguencs, com decorar balcons, elaborar roses solidàries o escriure i/o recitar poemes i altres textos. A les Borges, a més, des de l’àrea de Promoció Cultural es va programar l’obra de teatre virtual Lo drac, la princesa i un tal Jordi, de la companyia Mai-Tant Teatre, que es va emetre des del canal de YouTube de Cultura del consistori i que es pot veure fins al 7 de maig.

IMATGE: Companyia Mai-Tant Teatre

La Mare de Déu de Montserrat, a la plaça · Castelldans

El decret d’alarma va impedir que el 26 d’abril es fes la Festa de l’Ermita al lloc habitual i la Moreneta es va instal·lar a la plaça Catalunya, sense poder-hi fer ofrenes. El mossèn va fer pregària per la megafonia municipal. FOTO: Aj. Castelldans

41

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Entrevista Eva Brugos Andreu

Del PDF al paper.

Recull de les edicions especials.

Psicòloga

“Qualsevol crisi ha de servir per enfortir-nos psicològicament” Les Borges Blanques, 1979. En aquests dies de confinament pel Covid-19, segurament, molts de nosaltres sentirem diverses emocions, però no sempre sabrem gestionar-les i ens saturarem. Eva Brugos, psicòloga especialitzada en psicologia clínica i de la salut, ens dona uns consells i ens explica com n’és d’important cuidar la salut mental en una situació crítica com la que estem vivint actualment. Destaca que cal ser positius i no perdre la calma, ànims!

Laura Quintana

somgarrigues@somgarrigues.cat @lauquintana98

LAURA QUINTANA – Quina importància té el paper dels psicòlegs i psicòlogues en una situació de crisi?

EVA BRUGOS - No crec que sigui necessària la intervenció d’un especialista. És important normalitzar les reaccions i ser conscients que l’ésser humà té la capacitat d’adaptar-se i superar qualsevol adversitat, s’han superat situacions més greus que aquesta. Tot i això, en casos concrets, com el dels afectats o professionals sanitaris que es puguin sentir desbordats, sí que es pot veure necessària la intervenció d’un professional, però no parlaria de la població en general.

L.Q. - Quines solen ser les reaccions més habituals?

E.B. - El més normal en aquests casos és sentir por. La por és una emoció de defensa amb la qual les persones solem reaccionar de forma natural en situacions d’amenaça potencialment perilloses i que ens serveix per mantenir-nos en alerta i prendre les mesures més adequades. També és normal experimentar simptomatologia ansiosa, irritabilitat, baix estat d’ànim, però, insisteixo, són reaccions normals, no es consideren patològiques i remetran un cop es recuperi l’activitat normal.

L.Q. - Com podem combatre aquestes simptomatologies?

E.B. - Gestionant els pensaments intrusius i distorsionats, és normal que apareguin, simplement és important que en qüestionem la validesa i tractem de bus-

L.Q. - Quines conseqüències psicològiques pot deixar en la societat aquesta situació?

E.B. - Fa ben poc que ens trobem en aquesta situació i, per tant, caldrà esperar, però pot ser que en alguns casos costi recuperar els costums d’oci o que perduri la sensació d’haver d’estar en alerta de forma continuada. Però en general crec que no hi hauria d’haver conseqüències greus.

L.Q. - Pel que fa als infants, cal tenir-ne més cura?

E.B. - Els nens tenen una capacitat molt gran per adaptar-se a les diferents situacions i actuen segons les reaccions dels adults. Als nens les rutines els donen seguretat, és important dedicar temps al joc, a l’esport i a les tasques escolars, però important també ser flexibles i no convertir-nos en animadors o esplais infantils, hi haurà estones d’avorriment i estones en què els més petits poden manifestar cert neguit.

L.Q. - La convivència 24 hores amb la família és un factor que preocupa. Algun consell per fer-la més amena?

E.B. - Encara que hi hagi moments en què es pugui desbordar la situació, si ens escoltem es pot reconduir la situació.

FOTO: Eva Brugos

Sentir por és una reacció normal. La por ens serveix per mantenir-nos en alerta i prendre les mesures més adequades

car-ne altres de menys catastrofistes. I tenir en compte que és temporal, que, com recorden a les xarxes, això passarà i anirà bé.

L.Q. - Sembla que la falta de rutina provoca una sensació de pèrdua de control i d’incertesa. Com podem gestionar-ho en una situació tan adversa?

E.B. - És necessari mantenir uns horaris i unes rutines, però cal ser flexibles, estem davant d’una situació excepcional i ens hem d’anar adaptant en funció de la nostra evolució. Com bé ens ha demostrat el virus, no podem tindre-ho tot sota control, i cal reflexionar-hi.

L.Q. - Sembla ser que les tecnologies estan ajudant a pair la situació. Però, pot ser una font d’ansietat més que d’alleujament?

E.B. - La tecnologia ens pot jugar en contra en el sentit que es difon molta informació no contrastada. Per això s’aconsella consultar fonts fiables, com per exemple l’Organització Mundial de la Salut (OMS).

Important també evitar la sobreinformació, ja que pot generar més angoixa.

L.Q. - De quina forma es pot treure partit d’aquesta crisi?

E.B. - Ens pot servir per replantejar-nos el tipus de vida accelerada que portem en el nostre dia a dia i centrar-nos més en l’aquí i l’ara. Qualsevol crisi ha de servir per enfortir-nos.

L.Q. - Quins consells voldries donar als habitants de la nostra comarca?

E.B. - Que intentin distreure’s, segueixin hàbits saludables d’alimentació i procurin fer activitat física dins de les possibilitats, que identifiquin i expressin les pròpies emocions i, sobretot, que mantinguin el sentit de l’humor.

42

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Directori d’empreses ÍNDEX 1. Advocats i notaris 2. Arquitectes i enginyers 3. Assessoria i assegurances 4. Agrobotigues, molins i cellers 5. Bars i serveis relacionats 6. Benzineres 7. Cases de colònies i espais de lleure 8. Càterings 9. Calçats 10. Estètica i perruqueria 11. Clíniques 12. Construcció 13. Cuines, mobles, decoració 14. Dietètica i herboristeria 15. Disseny, retolació i impressió 16. Electrodomèstics 17. Embalatges 18. Energies renovables 19. Envelats 20. Escoles, acadèmies i gimnasos 21. Estancs i quioscos 22. Excavacions 23. Farmàcies 24. Ferreteries i drogueries 25. Flors, jardineria, planters 26. Fotografia 27. Forns de pa, pastisseries i cafeteries 28. Funeràries 29. Fusteria i parquets 30. Immobiliària 31. Informàtica i noves tecnologies 32. Instal·lacions 33. Maquinària i productes agrícoles 34. Mascotes 35. Moda 36. Mobles i tapisseria 37. Òptica 38. Pistatxos 39. Pintors 40. Pubs 41. Queviures 42. Ramaderia ecològica 43. Restaurants i allotjaments 44. Regals, joguines i manualitats 45. Residències i assistència 46. Tallers mecànics i concessionaris 47. Taxis 48. Tintoreries 49. Termoplàstics tècnics 50. Treballs amb ferro i alumini 51. Veterinaris

1. Advocats i notaris Les Borges Blanques OLIVART & PASCAL ADVOCATS SLP Pl. Anselm Clavé, 2 Tel. 973 14 20 14 - Fax 973 14 08 16 oficina@olivartpascaladvocats.com www.olivartpascaladvocats.com GRUP FALCÓ Plaça Ramon Arqués, 6 Tel. 973 140 171 www.grup-falco.com GESTORIA ADMINISTRATIVA ALEXANDRA CORNUDELLA G.A. C. Santa Vedruna, 45 Tel. 973 14 34 89 · Mòb. 629 47 87 55 alexcornudella@advocatslleida.org

2. Arquitectes i enginyers Arbeca MARCEL PERELLÓ SL C. Muralla, 2 Mòb.: 635 73 04 40 www.marcelperello.com

Les Borges Blanques ARTEC ARQUITECTURA + ENGINYERIA Av. Francesc Macià 32-34 Tel. i fax: 973 14 08 80 www.artec4.net · info@artec4.net LA LLENA PROJECTES AMBIENTALS C. Abadia, 8 Tel. 973 14 30 38 www.lallena.cat lallena@lallena.cat

Juneda ENGINYERIA MARSAL I PORTA, SL (forestal i ambiental) C. Font del Gat, 4 2n 2a Mòb. 649 45 78 53 / 656 34 27 04 Tel. 973 14 27 07 www.marsalporta.com

3. Assessoria i assegurances Arbeca RAMON SANS PALAU Agent d’assegurances col·legiat C. Major, 18 entresòl Tel. 973 16 03 19 sanspalau@gmail.com

El Soleràs FRANCISCO SARLE, SL Agent d’assegurances C. Major, 77 Tel. i fax: 973 13 36 22 Mòb.: 659 79 52 47 francisco.sarle@agencia.axa-seguros.es

Les Borges Blanques LEIDOM SCP (ASSESSORIA FISCAL I LABORAL - ASSEGURANCES) C. Comerç, 29 entresòl A Tel. 973 14 09 28 GRUP FALCÓ Plaça Ramon Arqués, 6 Tel. 973 140 171 www.grup-falco.com CENTRE D’ASSESSORAMENT C. Ensenyança, 24 Tel. 973 14 01 19 info@cassessorament.com GESTORIA ADMINISTRATIVA ALEXANDRA CORNUDELLA G.A. C. Santa Vedruna, 45 Tel. 973 14 34 89 · Mòb. 629 47 87 55 alexcornudella@advocatslleida.org

Juneda FRANCESC ROCA AIXALÀ (CORREDOR D’ASSEGURANCES) C. la Font, 8 Tel. 973 15 05 04 · Fax 973 15 06 14 ÀREA SUPORT EMPRESARIAL C. la Font, 63 Tel. 973 15 04 03 · Fax 973 15 15 05 www.areasuport.com area@areasuport.com

4. Agrobotigues, molins i cellers Arbeca AGROBOTIGA I OLI C. Santiago Russinyol, s/n Tel. 973 16 00 00 www.arbequina.coop

Les Borges Blanques OLIS SALVADOR FARRÉ C. La Font, 1 Tel. 973 14 24 22 farreoil@via29.com FRISAL ARTESANS SL (FRUITA SECA) Pg. del Terrall, 14 Tel.: 973 14 27 45 frisal.artesans@gmail.com LA BODEGA C. La Capella, 17 Tel.: 973 14 03 95 www.labodegaborges.cat labodega@labodegaborges.cat

La Pobla de Cérvoles CELLER MAS BLANCH I JOVÉ Pol. 9 parc. 129 Paratge Llinar Tel. 973 05 00 18 www.masblanchijove.com

CÉRVOLES CELLER Av. de les Garrigues, 26 Tel. 973 580 200 · 973 175 101 Fax: 973 718 312 www.cervoles.com info@cervoles.com

El Vilosell CELLER TOMÀS CUSINÉ, SL Pl. Sant Sebastià, 13 Tel. 973 17 60 29 www.tomascusine.com info@tomascusine.com

5. Bars i serveis relacionats L’Albi BAR CASAL Entrepans, torrades, tapes i pizza cada dia Av. Catalunya, 25 Tel. 973 17 54 37 anafentcami@gmail.com

Les Borges Blanques

7. Cases de colònies i lleure La Pobla de Cérvoles CAL GORT (CASA DE COLÒNIES) C. Major, 41 inda@calgort.cat Tel.: 973 17 51 32 Mòb.: 659 269 324

Juneda LA MANREANA, SL Mas Sant Jordi - Afores Tel. 973 15 06 50 www.lamanreana.com info@lamanreana.com CASA MIRAVALL, SL Mas Miravall - Afores Tel. 973 15 06 50 www.masmiravall.com info@masmiravall.com

8. Càterings Les Borges Blanques

ANTONIO BALCELLS S.L.U. Envasats de sucre per a bar i hosteleria C. Indústria, 27 Tel. i fax: 973 14 24 30

JOSEP I ANNA Pollastres a l’ast Raval del Carme, 28 Tel.: 973 14 27 67

SNACK BAR LLUÍS Av. Francesc Macià, s/n Tel. 973 14 35 22 lluis2605@hotmail.com

ROSTIDORIA DEL CELLER Menú diari a bon preu Raval del Carme, 18 Tel.: 973 14 31 13

CAFETERIA PIZZERIA PANDEMÒNIUM Av. les Garrigues, 13 Tel. 973 14 33 61 KANANDREU - BAR TÍPIC C. Pere Calders, 1 Tel. 973 14 29 53 ORIGINAL KEBAB CAFÈ BAR Raval del Carme, 76 Tel. 973 14 02 60 BAR KIOSC Menú diari Passeig del Terrall Tel. 661 18 03 37 BAR MEMPHIS Música en directe C. Indústria, 10 Tel. 973 98 97 16 Mòb. 679 16 53 33 www.memphisborges.com CAFETERIA SLÀVIA Menú diari i concerts Passeig del Terrall, 14 Tel. 973 140 972 www.slavia.cat BAR MÒNICO Plats combinats, tapes i entrepans C. Prat de la Riba, 12 baixos Tel. 973 142 458 TASCA LA TACA Tapes i més...

Plaça Constitució, 35 baixos Tel. 873 49 82 37

Juneda BAR L’ISARD C. Ignasi Gavín, 28 Tel. 973 15 03 96

6. Benzineres Alfés BENZINERA I DISTRIBUCIÓ DE GASOIL Av. Garrigues, 44 Tel. 973 13 60 56

Juneda GASOLINERA PERE RUÍZ Prat de la Riba, 83 Tel. 973 15 10 40

9. Calçats Les Borges Blanques CALÇATS GARCIA C. Ausiàs March, 12 Tel. 973 14 33 28 Mòb. 660 44 96 16 JOSEP M. CAPDEVILA I BRESOLÍ Sabater ortopèdic Pl. Ramon Arqués, 1 Tel. 973 14 04 26

Juneda CALÇATS MARIBEL C. Major, 42 Tel. 973 15 15 07 M. 629 938 942 cal.maribelbonet@gmail.com

10. Centres estètica i perruqueria Les Borges Blanques AGNÈS - RAQUEL CENTRE D’ESTÈTICA Pl. Constitució, 3 1r 1a Tel. 973 14 08 78 LA PERRUQUERIA (HOME - DONA) C. Nou, 4 Tel. 973 14 03 87 LA BARBERIA Raval de Lleida, 95 Tel. 973 14 23 57 Mòb. 650 95 19 35 PERRUQUERIA NOELIA Diagonal, 10 Tel. 973 143 523

11. Clíniques i centres terapèutics Les Borges Blanques BORGESDENT C. Jaume I, 1 baixos Tel. 973 14 09 08 QDENTS Estudi dental Raval de Lleida, 14 Tel. 973 14 20 23 qdentsestudidental@gmail.com CENTRE DE LOGOPÈDIA C. La Font, 49 Mòb: 620 865 032

CRISTINA BONET I BARÓ CONSULTA DE PODOLOGIA C. Lluís Companys, 32 · Mòb. 669 28 19 18 VICUS Dietètica i nutrició Pg. Pavelló de l’Oli, 1 1r 5a www.centrevicus.com Mòb. 653 490 564 · 654 170 373 CENTRE PODOLÒGIC I PODOPOSTURAL NEUS ARBÓS I GABARRÓ (Visites concertades dimarts i dijous) Passatge Vila de Carlet, 1 entresòl 2n Tel. 973 14 34 01 · Mòb. 607 494 048 pobletarbos@vodafone.es SINGULARMENT Centre d’osteopatia i salut integrada C. Màrius Torres, 21 Tel. 973 14 04 59 · Mòb. 699 27 07 13 borges@singularment.com FARRÉ - LABRANYA METGES C. Ensenyança, 4 Escala A 1er 3a Tel. 973 14 10 18

Castelldans CONXI FUENTES HOMEOPATIA Pl. Catalunya. 2 baixos Tel. 621 241 535 www.homeopatiaconxifuentes.com conxif@aol.com

Mollerussa DENTAL OFFICE Av. de la Pau, 26 altell 1a · Tel. 973 60 11 52 info@dentaloffice.cat

12. Construcció Les Borges Blanques PLADUR MUNTATGE GARRIGUES Mòb. 658 788 581 peruchocoma@hotmail.com

Cervià de les Garrigues OBRES I REFORMES SANTI MONTANYÀ C. Anselm Clavé, 29 · Mòb. 696 94 68 12 CONSTRUCCIONS RUBIÓ–CARULLA, SL C. Anselm Clavé, 79 Mòb. 619 94 10 96 · 699 77 10 27

L’Espluga Calba CONSTRUCCIONS RAMON SARDÀ Av. Catalunya, 11 · Mòb. 628 51 64 31 CONSTRUCCIONS MARC SARDÀ C. Major, 17 · Mòb. 649 66 07 26 www.construccionssarda.cat

13. Cuines i llars de foc Les Borges Blanques LLARS DE FOC MARTÍ C. La Font, 71 · Tel. 973 14 29 30 www.focsmarti.es focsmarti@hotmail.com

14. Dietètica i herboristeria 15. Disseny, serigrafia i impressió Les Borges Blanques PATFRAN SIGN C. Bonaire, 7 · Tel. 973 14 06 56 www.patfran.com IMPREMTA MARTÍ (LOTERIES) C. Indústria, 3 Tel. 973 14 21 32 loteriesborges@gmail.com

16. Electrodomèstics 17. Embalatges Les Borges Blanques

PALETS FAURA Afores Terrall, s/n · Tel. 973 14 28 18 faura@paletsfaura.com www.paletsfaura.com

18. Energies renovables 19. Envelats Les Borges Blanques GRUP VALL Tel. 973 14 20 78 · info@envelatsvall.com

20. Escoles, acadèmies i gimnasos

Arbeca GIMNÀS NOVA FORMA C. Tarragona, 3 Tel. 973 06 05 25 · Mòb. 659 92 60 05 gimnasnovaforma@gmail.com

Les Borges Blanques LO CENTRE DE FORMACIÓ ENGLISH WORLD C. Roger de Llúria, 27 Tel. 973 14 10 56 · Mòb. 635 50 75 35 www.locentre.com info@locentre.com XIFRES I LLETRES CENTRE DE FORMACIÓ I REPASSOS Raval del Carme, 129 bis Tel. 973 14 10 86 · Mòb. 619 05 30 30 www.xifresilletres.cat info@xifresilletres.cat AUTOSCOLA VIÀRIA C. Onze de setembre, 27 · Tel. 973 14 03 41

juneda DAKIROL Gestió de l’esport Mòb. 646 84 66 59 www.dakirol.cat · info@dakirol.cat

21. Estancs i quioscos Alfés ESTANC I RENTADOR DE VEHICLES D’ALFÉS Av. Garrigues, 44 Tel. 973 13 60 56

Cervià de les Garrigues LO QUIOSC Plaça Major, 2 · Tel. 973 17 80 17

22. Excavacions Cervià de les Garrigues EXCAVACIONS S. MARTÍ C. Francesc Palau, 39 Mòb. 626 51 53 48 smartiexcavacions@gmail.com

23. Farmàcies Arbeca FARMÀCIA BAGET Av. Portals, 3 Tel. 973 16 04 19 farmaciabaget@farmactiva.es

24. Ferreteries i drogueries Les Borges Blanques GANIVETERIA MARTA I FERRETERIA MIRET Raval del Carme, 4 · Tel. 973 14 08 79

25. Flors, jardineria i planters Arbeca GINESTE’S C. Onze de Setembre, 8 · Tel. 973 14 91 73

Les Borges Blanques

43

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Directori d’empreses La Diputació de Lleida dona suport a les propostes que mostren la Força dels Municipis CENTRE DE JARDINERIA TERRALL Passeig Terrall, 5b Tel. 973 14 27 05 TALMA · LA BOTIGA Ensenyança, 22 Tel. 973 14 10 19 Urgències funeràries: 638 187 330

Juneda TALMA · LA BOTIGA Carrer La Font, 17 Tel. 973 15 13 95 Urgències funeràries 638 187 330 CENTRE I SERVEIS DE JARDINERIA Ctra. Torregrossa, km 10,5 Tel. 973 15 10 99

26. Fotografia Les Borges Blanques INTERFILM LES GARRIGUES C. Ensenyança. 22 · Tel. 973 14 05 42 lesgarrigues@interfilm.es

Juneda FOTOGRAFIA MONTSE SOLÀ C. Font del Gat , 4, 2n-2a Tel. 620 53 14 81 www.montsesola.com · info@montsesola.com

27. Forns de pa i pastisseries Arbeca PA DE PESSIC PASTISSERIA C. Dominiques, 11 · Tel. 973 16 04 09 padepessic.pastisseria@gmail.com

Les Borges Blanques FORN DE PA ROSELLÓ C. Nou, 10 · Tel. 973 14 24 61 FORN CAPELL C. Carme, 19 · Tel. 973 14 20 03 PASTISSERIA ESCRIBÀ Av. Sardana, 6 · Tel. 973 14 29 51

Llardecans PA I PASTISSERIA CAL SISCO Major, 7 · Tel. 973 13 03 33

Els Omellons FORN DE PA GABARRA C. Sant Miquel, 7 Tel. 973 15 60 80

Torregrossa FORN PA DE RONYÓ Carrer Roser, 66 · Tel. 973 17 04 54

Vinaixa FORN DE PA RAMON GABARRA Ctra. de Lleida, 8 · Tel. 973 17 55 66

28. Funeràries Les Borges Blanques GESTIÓ I SERVEIS FUNERARIS Av. Jaume I, 1 · Tel. 973 33 72 85 POMPES FÚNEBRES BAIX URGELL C. La Font, 3 · Tel. 973 33 01 78

29. Fusteria i parquets Alcanó

EBENISTERIA I FUSTERIA MARC ORÓ Pl. Camps, 18 Tel. 973 13 62 83 Mòb. 629 08 60 52 fusteriamarcoro@hotmail.com

Alfés FUSTERIA PIÑOL REVÉS CB Travessera de la Bassa, 4 Tel. 973 13 63 27 Mòb. 677 49 99 49

Almatret FUSTERIA SALAMÓ Prolongació carrer Maials, afores s/n Mòb. 620 29 40 70

Arbeca J. NADAL PARQUETS Passeig Les Pedreres, s/n Tel. 973 16 05 67 · 973 14 91 75 www.parquetsnadal.com info@parquetsnadal.com

Les Borges Blanques FUSTERIA GARCIA FALCÓ, SL Pol. Ind. Les Verdunes, parc. 47 Mòb. 615 87 12 02 ricardfalc@hotmail.es RAMON ANDREU OLIVART C. La Font 3 Tel.: 973 14 23 25 ramonandreuo@gmail.com

Bellaguarda FUSTERIA BALLESTÉ C. La Torre, s/n Tel. 973 12 40 31 · Mòb: 636 07 88 00

La Granadella SAS FUSTERS C. La Pobla, 69 Tel.: 973 13 30 83 · Mòb.: 650 93 48 61

Vinaixa FUSTERIA SARLÉ, SL Crta. Albi, s/n Tel. 699 77 09 76 fusteriasarle@hotmail.com

30. Immobiliària Les Borges Blanques FINQUES COR Tel. 636 189 656 www.finquescor.com info@finquescor.com

31. Informàtica i webs Alfés SOFT EL MOLÍ, SL C. Sant Salvador, 26 Mòb. 608 77 86 55 www.softelmoli.cat gbs@softelmoli.cat · jbc@softelmoli.cat

Les Borges Blanques CAN ANTAVIANA C. Santa Justina, 29 Tel. 973 14 34 81 www.antaviana.cat info@antaviana.cat TOT INFORMÀTICA (CRISTIAN GINÉ) Mòb. 630 90 20 79 (Cristian) Mòb. 662 30 48 06 (Dani) Tel. 973 14 31 48

www.totinformàtica.cat info@totinformatica.cat

32. Instal·lacions Arbeca SERVIMUNT instal·lacions ramaderes C. Mallorca, 23 Mòb. 619 07 26 59 servimunt@hotmail.com

Les Borges Blanques MUNTATGES SAFEL Pol. Ind. Les Verdunes, parc. 13 Tel. 973 14 23 76 · Fax 973 14 07 70 safel@muntatgessafel.com SANS-ROSSELL SA Pol. Industrial les Verdunes, Nau 4 Tel.: 973 14 03 82 RAFEL SAFONT C. Onze de setembre, 15 Tel.: 973 14 34 42

33. Maquinària i prod. agrícoles Les Borges Blanques TALLERS SANS BORGES Pl. de la Llibertat, s/n Tel. 973 14 21 90 www.tallersansborges.com info@tallersansborges.com AGROBORGES Agroquímics Les Borges SL Joan Maragall, 38 Tel. 973 14 28 01 www.agroborges.com agroborges@agroborges.com

Juneda MAQUINÀRIA FRUTÍCOLA VALLVERDÚ Carrer Fondo, 74 Tel. 973 15 01 80 info@maqfrutvallverdu.com

34. Mascotes Les Borges Blanques CAN LAURA Perruqueria canina i escola d’ensinistrament Av. Sardana, 10 Tel. 973 14 10 67

35. Moda L’Albi DD VESTUARI & EPIS Vestuari laboral, publicitari i EPI’s Mòb. 670 29 64 48 www.ddvestuari.com info@ddvestuari.com

36. Mobles i tapisseria Juneda MOBLES BOSCH C. La Font, 26 Tel. 973 15 00 88 MOBLES MATEUS C. Major, 22-23-24 · Tel. 973 15 00 59 moblesmateus@terra.com

Mollerussa CAPDEVILA LOFT C. Vilaclosa, 12 · Tel. 973 60 20 05 www.capdevilaloft.com

37. Òptica Les Borges Blanques + VISION Raval del Carme, 11 · Tel. 973 14 26 44 ÒPTICA CENTRE AUDITIU LES GARRIGUES Raval de Lleida, 33 · Tel. 973 14 02 95

38. Pistatxos Maials FOMENT AGRÍCOLA DE LES GARRIGUES Polígon industrial Pi Verd 1-2 Tel. 973 13 06 11 www.les-garrigues.com

39. Pintors Castelldans PINTURES SOLÉ-MASIP C. La Banya, 14 Tel. 973 12 05 43 · Mòb. 659 499 206

Cervià de les Garrigues PINTURES MONTANYOLA C. Calvari, 43 Tel. 973 17 80 65 montanyola@yahoo.es

Juneda QUIM PINTORS Pl. Església, 12 Tel. 973 15 01 13 - 620 80 83 63 calquimetpintors@gmail.com

40. Pubs 41. Queviures

RESTAURANT LA PLACETA Pl. Església, 7 · Mòb. 695 81 32 97 laplacetaarbeca@gmail.com

Les Borges Blanques HOSTAL RESTAURANT BENET Pl. Constitució, 21-23 Tel. 973 14 23 18 - 973 14 36 54 www.hostalbenet.cat SYRAH GASTROBAR Cuina de temporada Plaça Constitució, 9 baixos Tel. 873 49 07 37 CAFETERIA PIZZERIA PANDEMÒNIUM Av. les Garrigues, 13 · Tel. 973 14 33 61

Cervià de les Garrigues ELS FOGONS DE LA CARME C. Portalet, 10 · Mòb. 686 41 04 68 fogonsdelacarme@gmail.com

Maials RESTAURANT 2MIL9 Menú i carta. Banquets i celebracions C. Trinitat, s/n · Tel. 973 13 04 85 RESTAURANT TRET cuina casolana Ctra. Comarcal 12 km 104 · costat benzinera Tel. 973 13 05 90 restaurantretmaials@gmail.com

Sarroca de Lleida RESTAURANT EL RACÓ C. Arrabal, 28 · Tel. 973 12 62 43

44. Regals, joguines i manualitats Les Borges Blanques XIPIRETE (Infants) Raval de Lleida, 13 · Tel. i fax 973 14 20 71

Juneda PNEUMÀTICS MUNIESA tallers mecànics Ctra. N-240, km 74,200 Tel. 973 15 10 49 muniesa@diguim.net

Maials TALLERS FONT Pol. Ind. Pi Verd, parc. 4-5 Tel. 973 13 00 29 tallersfont@hotmail.com TALLERS I GRUES ORÓ C. Barceloneta, 138 · Tel. 973 1303 90

47. Taxis Juneda TAXI JOVÉ Servei de taxi 24 hores Mòb. 619 57 57 37 · 686 67 24 76 jovetaxi@gmail.com

48. Tintoreries Les Borges Blanques TINTORERIA TRINI C. Ensenyança 18 · Tel. 973 14 20 65

49. Termoplàstics tècnics Les Borges Blanques VERLAN Av. Les Garrigues 8-14 Tel. 973 14 00 89 verlanborges@verlan.es

50. Treballs amb ferro i alumini Les Borges Blanques

CANSALADERIA VIVES SARDÀ Pl. Constitució, 16-18 Tel. 973 14 27 53

TALLERET D’ART Manualitats, restauració, pessebrisme C. Nou, 16 · Mòb. 608 07 36 05

SECSAN SERRALLERIA METÀL·LICA I D’ACER INOXIDABLE C. Joan Maragall, 48 Mòb.: 616 77 20 93 info@smsecsan.com

GERMANS BIGORDÀ Av. Sardana, 1 Tel. 973 14 08 46 germansbigorda@hotmail.com

RIU DOMÈNECH vimet i joguines C. Carme, 9 · Tel. 973 14 22 45 riudmenech@yahoo.es

METÀL·LIQUES BORGES Pol. Ind. Les Verdunes, nau 10 Tel. 973 14 28 82 · Fax 973 14 03 26

Les Borges Blanques

SUPERMERCAT “CAL LLUÍS” C. Santa Justina, 20 Tel. 973 14 08 55 FRUITES I VERDURES PUJOL - FARRÉ C. Marquès d’Olivart, 20 Tel. 973 14 21 07 fruitespujolfarre@hotmail.com

Llardecans CARNISSERIA NURI C. Major, 2 · Tel. 973 13 02 24

42. Ramaderia ecològica L’Espluga Calba CAL TON GROS (Pau Palau) · Corder ecològic Pl. Església, 7 Mòb.: 655 34 56 19 lotongros@gmail.com

43. Restaurants i allotjaments Arbeca HOSTAL LA PLACETA Pl. Església, 7 Mòb.: 635 73 04 40 info@placeta.net

45. Residències i assistència Juneda RESIDOM C. 11 de setembre, 1 · Mòb. 648 653 416 www.residom.org 46. Tallers mecànics i concessionaris

Arbeca TALLER TIMONEDA, SL C. Mallorca, s/n · Tel. 973 16 05 80

Les Borges Blanques AUTOREPARACIÓ BORGES Polígon Industrial Les Verdunes p. 49-50-51 Tel. 973 14 35 20 - 973 14 35 21 Fax: 973 14 24 43 www.autoreparacioborges.com AUTOREPARACIÓ IBSAUTO SL Av. Canal d’Urgell, 18 Tel. 973 14 36 04 AUTO-GARRIGUES SL DESBALLESTAMENTS Ctra. d’Arbeca, s/n www.auto-garrigues.com autogarrigues@autogarrigues.com Tel. 973 14 20 73 - 608 15 67 23

TALLERS AMAT MARTÍ Av. Francesc Macià, 13 Tel. 973 14 23 62 tallers.amat@terra.es TALLER PEÑA Av. Francesc Macià, 19 Tel. 973 14 32 53 · Mòb. 626 84 36 65

Cervià de les Garrigues CONST. METÀL·LIQUES CARULLA C. Calcari, 1 Mòb. 616 19 44 17 cmcarulla@hotmail.com

51. Veterinaris Les Borges Blanques BORGESVET C. Via Aurèlia, 31 (entrada Prat de la Riba) Tel. 973 14 35 90 Mòb. 645 78 32 82 www.borgesvet.com contacte@borgesvet.com

Juneda CENTRE VETERINARI MANESCALS Pl. Catalunya, 2 Tel. 973 15 06 53 - 630 96 63 74 manescals@gmail.com

44

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Classificats Tothom que es vulgui anunciar haurà de passar per les nostres oficines, al carrer Nou, 2, de les 10 a les 14 h, trucar al telèfon 973 14 24 20 o enviar un correu electrònic a: somgarrigues@somgarrigues.cat El classificat apareixerà un màxim de 4 vegades (8 setmanes). Per a renovacions, poseu-vos de nou en contacte amb SomGarrigues.

VENDES IMMOBILIÀRIA / URBANA REBAIXADA. OFICINA A LLEIDA a l’avinguda Pius XII, cèntrica, tot equipat.

Altell. Espai diàfan de 75 m2, amb possibilitat de compartimentar. Instal·lació elèctrica, telefònica, fibra òptica i aigua, tot nou. Bomba calor / aire condicionat, ideal per a despatx o coworking. Preu: 52.000 €.

Raó: 619822622 / 639425051 (II) JUNEDA. Pis al carrer Carnisseria, 7. 5 habitacions, 2 lavabos, cuina, 2 balcons. 115 m2. Bon preu. Raó: 632781218 (IV) IMMOBILIÀRIA / RÚSTICA FINCA DE REG A LES BORGES, 2 ha, situada a la partida la Plana, a uns 800 m del poble. Amb 2 cabanes i bones vistes.

De particular a particular. Preu: 70.000 €.

Raó: 676072685 (IV) MOTOR RENAULT MEGANE, model 2003. En perfecte estat. Canvi de corretja fet. 117.000 km. Raó: 609578969 (II) AUDI A3 (gasolina) i AUDI A4 (gasoil). 20 anys d’antiguitat, en molt bon estat. Raó: 679235145 (II) HONDA PANEUROPEAN 1.300 cc. Amb 42.000 km, ABS, manteniment al dia: rodes, oli i filtres. Extres: seient de gel, cofre gran Givi, presa de corrent i suport per a GPS. Preu: 8.490 €. Raó: 679207700 (IV)

l’Albi. Raó: 616397016

utilitzada. Preu: 90. Raó: 625161615 (IV)

DUES TAULES DE DESPATX, amb calaixos. Preu a convenir. Raó: 617066187 (II)

CAIACS (2). Model Rotomod Idaho, en perfecte estat. Demano 320 € per cadascun o 580 € si et quedes els dos. També faria un intercanvi per un caiac obert de 4 places (2+2) del tipus Rotomod Ocean Quatro.

Raó: 636339038 (IV)

ARTICLES DE BOTIGA de segona mà, bé de preu (remenadora, congeladors, vitrines, ganxos, safates, prestatges seminous). Raó: 973178078 o 699979902 (I) MOBLE DE MENJADOR. Preu a convenir.

Raó: 617066187 (II)

DESBROSSADORA DE DISC de la marca Oleo-Mac. Preu: 100 €. Raó: 616397016 (I)

MOUNTAIN BIKE. Preu: 40 €. Raó: 676132183 (IV)

GRADA DE DISCOS arrossegada de 18 plats (9+9). Discos, coixinets, rodes i latiguillo, tot nou. Molt reforçada. 2.200 €.

Raó: 679207700 (I)

BOMBA DE GASOLINA de 10.000 l/h. Preu: 50 €. Raó: 676132183 (IV) RENTAPLATS amb molt poc ús, com nou.

Preu molt assequible. Raó: 654667633 (IV) CONGELADOR PETIT IGMS amb molt poc ús. Preu molt assequible. Raó: 654667633 (IV) OFICINA / HABITACIÓ DESMUNTABLE de 10 x 15 metres, en perfecte estat, amb estanteries incloses, cal desmuntar-la.

Preu: 1.500 €. Raó: 625565837 (IV) CALDERA CALEFACCIÓ GASOIL marca Baxi Roxa recentment revisada amb tota la instal·lació i dipòsit de 1.000 l, cal desmuntar-la. Preu: 1.000 €. Raó: 625565837 (IV) BICICLETA DOBLE de talla M. Poc ús.

Quadre d’alumini hidroformat, 11,5 kg. Canvi XTR, frens Elixir 7, bieles SRAM, forquilla Lefty amb bloqueig remot, amortidor FOX RP2. Seient Selle Italia. Llandes DT Swiss.

Rodes de 26 Schwalbe Rocket Ron gairebé noves. Raó: 617457569 (IV) BICICLETA D’EQUILIBRI per a infants. Poc utilitzada. Preu: 18 €. Raó: 619822622 (I) BOTES DE MUNTANYA NENA talla 33 pràcticament noves, utilitzades només dues vegades. Preu: 20 €. Raó: 619822622 (I)

ESTRIS VARIS

CADIRA DE TRANSPORT per a bebès per acoblar a la bicicleta d’adult. Nova per estrenar, preu de cost. Preu: 40 €. També en tinc una de segona mà, poc utilitzada.

Raó: 619822622 (I)

4 dipòsits contenedors de 1000 litres cadascun. 25€/unitat. Estan a

BICICLETA DE MUNTANYA Coluer Magic 200 (talla 20). En perfecte estat, molt poc

FURGONETA VOLKSWAGEN Eurovan T4.

4.000 €. Raó: 617271983 (IV)

MAQUINÀRIA AGRÍCOLA

CARRETÓ D’HERBICIDAR. Preu: 150 €.

Raó: 676132183 (IV) MÀQUINA DE SULFATAR de 1.000 l. Marca Ilemo. Raó: 616444749 (III) ARREPLEGADORA 616444749 (III)

DE

RAMES.

Raó:

MOTOSERRA Solo 656, preu a convenir.

Raó: 629876797 (II)

PLAÇA DE PÀRQUING a les Borges Blanques, Cooperativa Sant Isidre. Amb traster tancat. Preu: 75 /mes, IVA inclòs.

Amb opció de compra. Raó: 608032942 (I) LES BORGES BLANQUES. Pati d’uns 189 m2. C/ Joan Maragall, 3. Raó: 634899074 (IV) BUSCO PIS a la zona de les Borges o Juneda.

2 habitacions. Preferentment moblat. Raó: 643978150 (I) PIS A LLEIDA de 3 hab., a prop de la pl.

Europa. Totalment moblat i equipat amb electrodomèstics. Calefacció individual de gas. Pàrquing opcional. Molt tranquil i lluminós. Raó: 636598622 (IV) IMMOBILIÀRIA / RÚSTICA JOVE AGRICULTOR BUSCA FINQUES d’oliver, ametller o vinya per conrear a les Garrigues. Bons tractes. Raó: 647498643 (IV) TERRENY AMB GRANJA inactiva a Puiggròs, 5.000 m2 al costat de la carretera Borges - Mollerussa. Raó: 629876797 (II)

CULTIVADOR 9 BRAÇOS. 1,70 m d’amplada. Preu: 500 €. Raó: 717778097 (telèfon i Whatsapp) (IV)

RECURSOS HUMANS

COMPRES

PERRUQUER/A a les Borges Blanques.

Raó: 973140853 o passeu per Nou Look Judit (III)

IMMOBILIÀRIA / URBANA CASA DE POBLE. A les Garrigues o a la Conca de Barberà. Ideal amb pati o casa amb terreny gran. Raó: 660018009 (II) MAQUINÀRIA AGRÍCOLA MÀQUINA DE PELAR AMETLLES elèctrica. Raó: 669636532 (IV)

LLOGO/ARRENDO IMMOBILIÀRIA / URBANA PLAÇA DE PÀRQUING a les Borges Blanques, al c/ Nou, per a cotxe urbà. Preu: 45 /mes, IVA inclòs. Amb opció de compra.

Raó: 608032942 (I)

DEMANDA

CUINER o CUINERA per a l’hostatgeria del monestir de Poblet. Incorporació immediata. Sou segons conveni. Raó: 977870089 (ext. 450) o restaurantbosseria@ poblet.cat (I) AUTO ELECTRICITAT MARCOS busca aprenent amb nocions de mecànica i ganes de treballar. Raó: 606413467 (III) OFERTA/M’OFEREIXO JOVE ESTUDIANT de 17 anys de l’Institut Josep Vallverdú per a feines de cap de setmana o hores soltes a les Borges Blanques. Raó: 648242157 (II) NOIA PER A NETEJA, cuidar gent gran o nens o per a restauració. Raó: 602445851 (IV)

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

45

46

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Periòdic quinzenal de les Garrigues

La teua

veu

Subscripcions

Per només 52 euros l’any si vius a la comarca o 58 euros si ho fas fora, te’n pots fer subscriptor.

Rebràs, puntualment cada quinzena, les 26 edicions del periòdic a casa i estaràs informat de primera mà d’allò que passa a les Garrigues.

Publicitat SomGarrigues és el millor aparador per al teu negoci.

Amb 15.000 lectors quinzenals i essent el mitjà de comunicació líder absolut a la comarca, amb nosaltres aconseguiràs una gran visibilitat per a la teua empresa.

A més, els nostres perus són imbatibles.

c/ Nou, 2, 2a planta · 25400 Les Borges Blanques Tel. 973 14 24 20 www.somgarrigues.cat · somgarrigues@somgarrigues.cat

facebook.com/somgarrigues

@somgarrigues

47

SOMGARRIGUES · del 30 d’abril al 14 de maig de 2020

Passatemps

LES 7 DIFERÈNCIES per Stefi-Gabrielle Tempestti

SUDOKU

SOLUCIONS

als passatemps del núm. 523 LES 7 DIFERÈNCIES

Com s’hi juga? Troba els números que hi falten, que poden ser de l’1 al 9 i que han d’ocupar les cel·les.

1) En cada subquadrat de 3x3, hi ha d’haver tots els números de l’1 al 9, sense repetir-ne cap.

2) Les files i les columnes han de tenir tots els números de l’1 al 9. Cap fila ni cap columna no poden tenir un mateix número de l’1 al 9 repetit.

SOPA DE LLETRES

Troba 7 plantes aromàtiques

LOGOGRIF

M

A

R

I

E E D

D

A

B

L

X

F

O

L

S

T

I

M

I

A

R

A

R

E

S

T

R

A

F

R

O

N

T

C

O

L

L SUDOKU

LOGOGRIF per Mireia Zaidín

SOPA DE LLETRES

1

2

3

4

5

6

5

7

1

8

9

7

7

2

10

4

3

11

11

6

Lleixa.

3

Poble de les Garrigues.

2

10

4

ENDEVINA EL POBLE

Babol, gallaret, ruella, badabadoc.

12

6

ENDEVINA EL POBLE

13

9

6

3

5

6

11

Relatiu a la cara.

5

9

La germana de la mare.

4

Tronc.

10

13

6

Com s’hi juga? Descobriu les paraules que s’amaguen en aquestes línies de caselles amb l’ajuda de la descripció que hi ha just a sota. Alhora, cada número està associat a una lletra.

Fulleda

E

ENTREVISTA Eduard Àlvarez Palau

Professor d’Economia i Empresa a la Universitat Oberta de Catalunya (UOC)

“Tendir a una menor mobilitat potser no serà del tot negatiu” Barcelona, 1984. Tot i viure i treballar a Barcelona, l’Eduard vessa vincles junedencs per tots cantons. Ho són els padrins, els pares i la companya, i ell també participa de la vida associativa del poble. Doctor en Enginyeria i Infraestructures del Transport, màster en Direcció d’Organitzacions en l’Economia del Coneixement i, anteriorment, investigador postdoctoral a la Universitat de Cambridge, és especialista en logística, transports, urbanisme i ordenació territorial.

Miquel Andreu

miquel@somgarrigues.cat @lotigre

MIQUEL ANDREU - La crisi ha afectat tota la cadena productiva. Què creus que pot quedar més tocat quan passi això?

EDUARD ÀLVAREZ - No ho plantejaria com “quan passi això”, perquè vivim en un moment d’alta incertesa, un factor que ara les empreses de logística han d’internalitzar. Això vol dir reduir al mínim tota inversió que no sigui urgent, hi haurà poca innovació i poc sorgiment de noves activitats. Cap on es tendirà en les cadenes de subministrament? Crec que les alimentàries, que havien estat de les més globalitzades de totes, es reduiran i molta part anirà a mercat intern. És un producte que habitualment viatja en avions, els de càrrega continuen viatjant però també s’aprofitaven les bodegues dels de passatgers, i la capacitat, per tant, ha baixat molt.

M.A. - Contrasta amb un auge del comerç electrònic a nivell intern?

E.À. - És un canvi en els canals de comercialització i distribució. Si fins ara tendíem a anar nosaltres a la botiga i emportar-nos el producte, ara que això no és viable s’utilitzen el telèfon i Internet. No sabem com acabarà afectant, però per comerç electrònic no hem de pensar només en Amazon, hi ha moltes iniciatives locals, cooperatives de consumidors, petits productors que venen a través de grans plataformes o iniciatives com la recent #LlibreriesObertes.

M.A. - Veurem més furgonetes amunt i avall recollint i repartint paquets?

E.À. - Evidentment. Ara bé, una furgoneta que reparteix amb un esquema d’entregues ben planificat és més eficient que el mateix nombre de consumidors

FOTO: E.A.P.

Molta part de les cadenes de subministrament alimentari, que havien estat de les més globalitzades, anirà al mercat intern

anant a buscar el producte en cotxe a la botiga. El problema és quan l’entrega no pot ser ben planificada perquè la quantitat de comandes no ho permet i es fan viatges amb pocs paquets, o quan hi ha viatges fallits perquè el client no hi és.

Això ara no passa, tothom és a casa.

M.A. - Interioritzarem una mobilitat diferent?

E.À. - Els epidemiòlegs parlen de desconfinament gradual, amb períodes alternats, fins que es trobi la vacuna. Si és així, arribarem a mig 2021 amb una mobilitat que encara no serà normal.

A escala de poble, per a la majoria de gent no suposarà un gran canvi, perquè els desplaçaments són a peu o en cotxe, però en els viatges interurbans, sobretot de col·lectius de poder adquisitiu més baix, que van amb bus o tren, sí que es poden veure més afectats, perquè es reduiran les places i molta gent tindrà problemes per anar a treballar. Aplicacions com BlaBlaCar, de compartir cotxe, probablement deixin d’operar durant un temps. Hi ha una app feta a Barcelona que treballa per introduir el factor espaiament social. Fins ara, la gent que tenia diners prioritzava minimitzar temps en el trajecte i la gent que tenia menys recursos, minimitzar el cost; ara la distància també és un actiu. Per tant, algunes pautes de mobilitat poden canviar. També crec que es mantindrà el teletreball tant com es pugui i es flexibilitzarà l’entrada i sortida de la feina, coses per les quals es batallava. Fa anys que vivim un creixement exponencial del nombre de viatges, potser tendir a una menor mobilitat no serà del tot negatiu.

M.A. - En turisme canvia tot l’escenari.

E.À. - En un país en què entre el 10 i el 20% del PIB ve del turisme, tenir limitats els viatges internacionals fa que hi hagi una part molt gran de la mobilitat que es donava habitualment que ara no es donarà. Aquest és un tipus de mobilitat que normalment opera amb mitjans privats, és a dir, la gran majoria són grans turoperadors que organitzen viatges per a un gran nombre de persones, que van a recollir a l’aeroport amb un trànsfer, els mouen amb un bus discrecional, etc. Tot això no hi serà. A més, tot aquell turisme low cost que es mou en transport públic tampoc hi serà. El que sí que hi pot haver, en aquests desconfinaments intermitents, és aquell turisme que ve d’Espanya o d’Europa amb cotxe, caravana o tenda. Aquests crec que a mitjà termini es podran mantenir. També hi ha l’altre punt de vista, els catalans tenen molta tendència a viatjar, sobretot internacionalment, i tots aquells que no puguin fer el viatge internacional segurament el faran nacional, hi haurà molt més viatge de proximitat.