14
SomGarrigues • del 31 de gener al 13 de febrer de 2014
COMARCA HISTÒRIA • Comarca
Quan la Floresta i els Omellons eren un Unió oficial, desunió social. Un decret de 1834 imposava l’agregació del primer al segon. Començava un període de 60 anys d’unió que, lluny d’arreglar res, va portar forts conflictes entre els habitants dels dos pobles Redacció
Títol de la ponència
Comarca
La voluntat de limitar el nombre de municipis sempre ha planat en el debat sobre l organització territorial, tant de Catalunya com del conjunt de l Estat. Apareixia a l Informe Roca de l any 2000, apareixia en un informe de la Federació Espanyola de Municipis i Províncies l any 2012 i apareixia, tot i que finalment va caure, a la Llei de Racionalització i Sostenibilitat de l Administració Local aprovada recentment pel govern espanyol. Però aquesta voluntat no és pas nova, ni tan sols del segle XX, sinó que ja ve d enrere. El decret de 1834 amb què es van crear les províncies a tot Espanya obligava també que els ajuntaments amb un cens inferior a 10 famílies s integressin a un poble veí. I a les Garrigues va passar amb la Floresta, que es va haver d agregar als Omellons i va perdre la seva independència administrativa, cosa que després passaria a la inversa.
Agregació amb fonament?
L estudi de Fèlix Martín sobre aquest episodi parla clarament d una població superior als 200 habitants a la Floresta d aquella època, de manera que l argument demogràfic quedaria anul·lat, però Martín apunta el tèrbol joc polític i administratiu observat al llarg de tot el segle XIX com
La fusió no va caure bé als florestins, que la van viure com un greuge només comparable a la satisfacció dels omellonencs la causa real de l agregació. Una agregació que no van encaixar gens bé els florestins, amb una sensació de greuge només comparable amb la satisfacció dels omellonencs. Els Omellons pas-
Esqueles SomGarrigues
Tel.
973 14 24 20
‘Els greus problemes de la Unió Municipal de la Floresta i els Omellons’
Autor
Fèlix Martín Vilaseca
Any de presentació 2001
Lloc de presentació
3a Trobada d’Estudiosos, celebrada a Cervià
L’arribada del tren a la Floresta va suposar un punt d’inflexió per al seu creixement. | FOTO: M.A. |
sava a representar un districte municipal de prop de 500 persones en conjunt. Això obligava la gent de la Floresta a desplaçar-se al poble veí per resoldre qualsevol tràmit, cosa que en aquella època suposava quasi una hora d anada i una de tornada.
Equilibris demogràfics
És fàcil pensar que les decisions que afectaven interessos comuns es prenguessin més per imposició que per consens, una situació que es reforçava a cada contesa electoral, atesa la minoria permanent dels florestins. Però passaven els anys i la població de la Floresta creixia més que la dels Omellons, fins que al cap de 36 anys va aconseguir l alcaldia. L any 1872 el batlle era Ramon Suau, terratinent florestí que havia substituït l omellonenc Josep Arqué. A partir d aquí, la Floresta es va marcar clarament un doble objectiu: no només recuperar l Ajuntament, sinó convertir els Omellons en la seva pedania. Una veritable guerra administrativa que va durar més de 14 anys, amb
Passaven els anys i la població de la Floresta creixia més que la dels Omellons, fins que es va girar la truita armes legals però també amb joc brut, tupinades electorals, fraus i influències de tota mena. I l enfrontament no es limitava, òbviament, a nivell institucional, sinó que traspuava a totes les esferes del dia a dia i va fer que se n ressentís molt la relació humana entre les dues comunitats, que es veien l una a l altra com a enemigues.
autoritat municipal. El 1875, els florestins es van assabentar d un decret que permetria la separació dels Omellons, però al cap de poc una nova llei especificava que calia disposar de 2.000 habitants. Des de la Diputació provincial, però, algun espavilat va fer una oferta als representants de la Floresta: si pagaven 20 unces serien lliures. Però no les van poder reunir.
Truita girada
La mala maror i les disputes continuaven i era impossible qualsevol acord institucional. L adveniment del ferrocarril, amb estació pròpia a la Floresta, i els avantatges que això suposava, va activar la indústria de la pedra, va
Comprar la independència
Tot i que l alcalde fos florestí, els Omellons conservava la casa consistorial, on es continuaven fent tots els actes oficials, les reunions i totes les labors administratives. I també disposava del col·legi electoral i el jutjat de districte, considerada la segona
La tensió permanent va obligar vàries vegades les autoritats superiors a intervenir, fins que el 1894 es van separar
dinamitzar la comercialització dels productes agrícoles de pobles veïns i era el punt de recepció de bona part dels elements necessaris de la vida quotidiana. Tot s anava decantant cap als interessos florestins, fins que el novembre de 1885 la Diputació determinava, ara sí, el canvi de capital, i l Ajuntament, amb tots els efectes, es traslladava a la Floresta, un trasllat per al qual es va sol·licitar la força pública, en previsió de possibles tensions.
Tot igual però al revés
La nova etapa no va ser un camí plàcid, sinó que ara eren els omellonencs els agreujats i la tensió permanent va obligar vàries vegades a la intervenció de les autoritats superiors. Tot plegat era un desgast que consumia temps i esforços i que s hauria pogut evitar si cada comunitat hagués caminat al seu aire, independentment. Finalment, el 1894, les autoritats dels Omellons van sol·licitar la separació de la Floresta i, aquesta vegada sí, va funcionar el sentit comú: la Diputació ho va acceptar i la Floresta, sorprenentment, no s hi va oposar. No seria fins al cap de tres anys que la separació seria oficial de ple dret. Les relacions humanes, molt tocades, tardarien anys a refer-se, probablement fins a mitjans del segle XX.